Wikipedia lmowiki https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala MediaWiki 1.47.0-wmf.14 first-letter Media Special Ciciarada Utent Ciciarada Utent Wikipedia Ciciarada Wikipedia Archivi Ciciarada Archivi MediaWiki Ciciarada MediaWiki Modell Ciciarada Modell Jut Ciciarada Jut Categoria Ciciarada Categoria Portal Ciciarada Portal TimedText TimedText talk Mòdul Ciciarada Mòdul Evento Discussioni evento Lengov romanze 0 6993 1334528 1323227 2026-08-05T20:58:33Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334528 wikitext text/x-wiki {{NOL}}[[Archivi:800px-Map-Romance_Language_World.png|thumb|right|350px|Cartina di region indoa ghe se parla na lengua romanza]] I '''lengov romanze''' inn un ram de la fameja [[lenguv indo-europej|indo-europea]] che gh'hann dent tucc i lengov ch’i vegnen sgiò del [[latin]], la lengua de la [[Roma antiga]]. Gh'è pussee de 700 milion de sgent ch'i parlen 'na lengua romanza, soratut in di [[America|Amereghe]], in [[Europa]] e in [[Africa]], ma anca in d'una quai region chì e là per el mond. I radis di lengov romanze i inn quei del latin volgar (da ''vulgus'', "pòpol" in [[latin]]), che l'era un [[suciulet|sociolet]] spantegad per tute i terre de l'Imperi e l'era parlad di soldad, di colòni e di bodegher de l'Imperi. El se spartiva del latin classegh, che l'era la lengua di class elevade de [[Ruma|Roma]], e l'era el dialet che se drovava per i scrit. I lengov romanze pussee cognossude inn quei che inn anca lengov nazzionai de vun o pussee paes, el var a dì: [[Purtughes|Portughes]], [[Spagnö|Spagnœul]], [[Frances|Franzes]], [[Italian]], [[Romen]] e [[Lengua catalana|Catalan]]. == Carateristeghe di lengov romanze == [[File:Romance-lg-classification-en.svg|thumb|right|350px|Cartina di lengov romanze basada sora criter struturai e comparativ.]] === Diferenze principai cont el Latin === [[Archivi:Western and Eastern Romania.PNG|thumb|I lengov romanze in Europa: in verd fosch i lengov ocidentai, in quell pussee ciar i lengov orientai. In ross la ligna ''Spezzia-Rimen'' (de fat ''Carrara-Senigaja'') che la scompartiss i lengov romanze in du grup. In negher, la Romània somergiuda, el var a dì i territori indoa ghe se parlava na lengua neo-latina incœu sparida.]] I lengov romanze moderne gh'han varie diferenze cont el [[latin classigh|latin classegh]]: * Manchen i [[declinaziun latinn|declinazzion]] (fœura del Romen). La pupart di parolle di lengov romanze i vegnen del [[cas acüsativ|cas acusativ]] latin. * El manca el gener neuter: a gh'è poche ecezzion, el var a dì 'l Romen e 'l [[Napolitan|Napolitan]], oltra a on quai plural [[italian]] (''muro'' > ''muri''/''mura''; ''braccio'' > ''bracci''/''braccia''; ''ginocchio'' > ''ginocchi''/''ginocchia''; ecc.) e i pronom neuter de l'Italian, del [[Spagnö|Spagnœul]] e del [[Purtughes|Portughes]]. * Inn doperad i [[articul (gramatiga)|articoi]]. * Inn nassud temp e mœud verbai nœuv, compagn del [[passaa prossim|passad prossem]] e 'l [[cundiziunal|condizzional]]. * I verb "vesser" e "havè" inn doprad 'me ausiliar per i temp verbai compost (fœura del Portughes, che, per esempi, el gh'ha on temp derivad del [[pücheperfet latin|plucheperfet latin]]). === Diferenze principai in tra i lengov romanze === [[Archivi:Romance 14c it.svg|thumb|Na vision d'insema di grup lenguistegh interior di lengov romanze.]] La lengua romanza pussee arenta al latin l'è 'l [[Sardagnö|Sardagnœul]], che per la soa posizzion isolada el gh'ha havud poch de modifeghe cont el passà di secoi. N’oltra variant assee conservativa l'è 'l [[Tuscan|Toscan]]. I lengov pussee inovative inn i [[lenguv d'oïl|lengov d'oïl]], in de la [[Francia]] de sora, per i so posizzion de confin cont el [[Lenguv germanich|mond germanegh]]. El Romen l'è un tipo de sintesi in fra una bas forta latina e di element inovativ [[albanes|iliregh]], [[Dacich|dacegh]], [[grech]], [[lenguv slav|slav]] e [[türch|turch]]. Un studi del 1949 del lenguista italo-american Mario Pei, che l'analizava el grad che set lengov romanze eren diferente del latin classegh rispet a la vocalizazzion de l'acent, l'ha portad ai mesure de divergenza che se veden chi de sota, con di percentuai pussee volte che mostren una diferenziazzion pussee volta del latin classegh in quell sens chi: * Sardagnœul: 8% * Toscan > Italian: 12% * Spagnœul: 20% * Romen: 23,5% * [[Ucitan|Ocitan]]: 25% * Portughes: 31% * Franzes: 44% El studi l'ha sotalinead, però, che el representava domà "una dimostrazzion propi elementar, incompleta e de proeuva" de comè i metod statistegh havarien podud mesurà el cambiament lenguistegh e gh'ha dad di valor "propi arbitrari" a vari tipi de cambiament. <ref>{{cite journal |last=Pei |first=Mario |author-link=Mario Pei |date=1949 |title=A New Methodology for Romance Classification |url=https://archive.org/details/sim_word_1949-08_5_2/page/135 |journal=WORD |volume=5 |issue=2 |pages=135–146 |doi=10.1080/00437956.1949.11659494 |doi-access=free }}</ref> 'Na distinzion importanta de fà l'è quèlla in tra romanz insular (el Sardagnœul, e in passad l'antigh cors, voramai estint) e quell continental. Quest chì l'è spartid in du toch prinzipai: el romanz ocidental e 'l romanz oriental. De norma el prim el gh'ha el [[plüral sigmatigh|plural sigmadegh]] (che 'l finiss in /s/) e 'l segond invezi el ghe l'ha [[plural vocaligh|vocalegh]] o [[metafonedegh]] (che 'l finiss par vocal, o el cambia la propia vocal tonega). A bon cunt besogna savé che i lengov de l'Area Padana (el [[Lenguv gallo-italich|grup gall-italegh]], el [[venet]] e l'[[istriota]]), che i fan part del grup ocidental, gh'han despess on plural vocalegh e mai sigmadegh. Quella roba chì la suced di vœulte anca in [[Furlan]] (che 'l gh'ha di parolle che finissen in /i/) e in del [[Rumancc|Romancc]] (che 'l gh'ha di parolle che finissen in /a/). Inoltra in del [[Frances]] la /s/ se la sent asquas pu. * Plural vocalegh: italian, [[curs|cors]], [[sicilian]], venet, gall-italegh, rumen, istriota, [[dalmatigh|dalmadegh]]. * Plural sigmadegh: portughes, spagnœu, [[catalan]], sardagnœu, franzes, furlan, [[ladin]], romancc. == Mapa di lengov romanze == * Lengov indo-europei ** Lenguv italigh *** [[Lenguv latin-falisch]] **** '''[[Latin]]''' (''Latinum'') ***** '''[[Sardagnö|Sardagnœu]]''' (''Sardu'') ****** [[Dialet lugüdures]] (''Logudoresu'') ******* [[Dialet de Nuoro]] ******* [[Dialet de la Barbagia]] ******* [[Dialet de la Baronia]] ****** [[Dialet campidanes]] (''Campidanesu'') ******* [[Dialet de Oristano]] ******* [[Dialet de l'Ogliastra]] ******* [[Dialet de Cagliari]] (''Casteddaju'') ******* [[Dialet del Sulcis]] ***** Grüp ucidental ****** Grüp galuiberigh ******* Grüp retucisalpin ******** Grüp galuitaligh ********* '''[[Piemuntes]]''' (''Piemontèis'') ********** [[Piemuntes ucidental]] *********** [[Dialet türines]] (''turinèis'') *********** [[Dialet astesan]] (''astesan'') *********** [[Dialet bieles]] (''bielèis'') *********** [[Dialet langarö]] (''langhèt'') *********** [[Dialet de Cuni]] (''conièis'') ********** [[Piemuntes uriental]] *********** [[Dialet valsesian]] (''valesian'') *********** [[Dialet verceles]] (''vërslèis'') *********** [[Dialet lissandrin]] (''lissandrin'') *********** [[Dialet munfrin]] (''monfrin'') *********** [[Dialet munregales]] (''monregalèis'') ********** [[Dialet canaves]] (''canavzan'') ********* '''[[Lumbard]]''' ********** [[Lumbard ucidental]] *********** [[Dialet milanes]] *********** [[Dialet cumasch]] ************ [[Dialet laghee]] ************ [[Dialet cavargnun]] ************ [[Dialet muncech]] ************ [[Dialet lüganes]] ************ [[Dialet mendrisiot]] *********** [[Dialet leches]] ************ [[Dialet valsassines]] *********** [[Dialet tisines]] ************ [[Dialet ussulan]] ************ [[Dialet belinzunes]] ************ [[Dialet de la Val Verzasca]] ************ [[Dialet de la Val Magia]] ************ [[Dialet de la Val de Blegn]] ************ [[Dialet de la Val Leventina]] ************ [[Dialet de la Val Calanca]] ************ [[Dialet de la Val Mesulcina]] *********** [[Dialet busin]] ************ [[Dialet varesot]] ************ [[Dialet legnanes]] ************ [[Dialet büstoch]] (''büstocu'') ************ [[Dialet verbanes]] *********** [[Dialet brianzö|Dialet brianzœu]] ************ [[Dialet munsciasch]] ************ [[Dialet canzes]] *********** [[Dialet ludesan]] *********** [[Dialet paves]] ************[[Dialet lumelin]] (''ümlen'') ************[[Dialet vigevanasch]] ************ [[Dialet vugheres]] (''vugares'') *********** [[Dialet nuvares]] ************Dialet de transiziun cunt el Piemuntes *************[[Dialet de Burbanee]] (''burbanelu'') *************[[Dialet magiures]] *************[[Dialet de Guzzan]] *********** [[Dialet turtunes]] *********** [[Dialet valtelines]] ************ [[Dialet murbenasch]] ************ [[Dialet sundrasch]] ************ [[Dialet tiranes]] ************ [[Dialet bregajot]] (''bargajot'') ************ [[Dialet pus'ciavin]] ************* [[Dialet brüsasch]] *********** [[Dialet ciavenasch]] ************ [[Dialet de la Val di Giüst]] (o ''brì'') ********** [[Lumbard alpin]] *********** [[Dialet burmin]] *********** [[Dialet livignasch]] ********** [[Lumbard uriental]] (''Lumbàrt orientàl'') *********** [[Dialet bergamasch]] (''bergamàsch'') *********** [[Dialet bressan]] (''bresà'') ************ [[Dialet de la Val Trumpia]] ************ [[Dialet de Lümezzann]] ************ [[Dialet de la Val Camoniga]] (''Dialécc de la Al Camònega'') *********** [[Dialet trentin ucidental]] (''trentim'') *********** [[Dialet cremasch]] (''cremàsch'') *********** [[Dialet cremunes]] (''cremunés'') *********** [[Dialet suresines]] ********* '''[[Emilian]]''' (''Emigliàn'') ********** Grüp ucidental *********** Dialet ultrapadan *********** [[Dialet bubies]] (''bubièis'') *********** [[Dialet piasentin]] (''piasintëin'') *********** [[Dialet parmesan]] (''parmzân'') *********** [[Dialet casalasch]] ********** Grüp central *********** [[Dialet regian]] (''arzân'') *********** [[Dialet mudenes]] (''mudnés'') ************ [[Dialet frignanes]] ************* [[Dialet de Fiumalbo]] ************ [[Dialet carpesan]] (''carpzàn'') ********** Grüp uriental *********** [[Dialet bulugnes]] (''bulgnàis'') ************ Dialet argentan (''arzantan'') ************ [[Dialet bulugnes ucidental]] ************ [[Dialet bulugnes uriental]] ************ [[Dialet bulugnes setentriunal]] *********** [[Dialet ferares]] (''frarés'') *********** [[Dialet mantuvan]] (''mantuàn'') ************ [[Dialet guastales]] ************ [[Dialet casalasch]] *********** [[Dialet mirandules]] (''mirandulés'') *********** [[Dialet argentan]] (''arzentàn'') ********** Grüp meridiunal *********** [[Dialet cararin]] (''cararìn'') *********** [[Dialet lünigianes]] ********* '''[[Rumagnö|Rumagnœu]]''' (''Rumagnòl'') ********** [[Dialet sanmarines]] ********** [[Dialet de Ravena]] ********** [[Dialet de Furlì]] ********** [[Dialet de Rimini]] ********** [[Dialet de Imula]] ********** [[Dialet pesares]] ********** [[Dialet de Senigaja]] ********* [[Gal-Italich de Basilicada]] ********* [[Gal-Italich de Sicilia]] ********* '''[[Ligür|Ligürin]]''' (''Líguru'') ********** [[Dialet genuves]] (''zenèize'') *********** [[Dialet tabarchin]] (''tabarchin'') *********** [[Dialet de Bonifacio]] (''bunifazzinu'') ********** [[Dialet munegasch]] (''munegascu'') ********** [[Dialet intemeli]] ********** [[Dialet savunes]] ********** [[Dialet spezzin]] ********** [[Dialet brigasch]] (''brigasch'') ********** [[Dialet ruiasch]] (''roiasch'') ********** [[Dialet de l'Ultragiöv]] ********** [[Dialet nuves]] (''neuvèize'') ******** '''[[Venet]]''' (''Vèneto'') ********* Grüp ucidental ********** [[Dialet verunes]] (''veronexe'') ********* Grüp setentriunal ********** [[Dialet belünes]] (''belumat'') ********** [[Dialet venetu-ladin]] ********** [[Dialet feltrin]] *********** [[Talian]] *********** [[Chipileño]] ********** [[Dialet trevisan]] (''trevixan'') **********[[Dialet primierot]] ********** [[Dialet trentin uriental]] *********** [[Dialet de Trent]] (''trentin'') *********** [[Dialet de la Valsügana]] ********* Grüp central (''Diałeto vèneto sentrałe'') ********** [[Dialet paduvan]] (''padoan'') ********** [[Dialet visentin]] (''vixentin'') ********** [[Dialet pulesan]] (''połexan'') ********** [[Dialet venezian]] (''venesian'') *********** [[Dialet de Chioggia]] (''cioxoto'') *********** [[Dialet venet culunial]] ************ [[Dialet venetu-üdines]] ************ [[Dialet de Purdenun]] ************ [[Dialet bisiach]] (''bisiac'') ************ [[Dialet grades]] (''graisan'') ************ [[Dialet triestin]] (''triestin'') ************ [[Dialet istrian]] (''istrian'') ************ [[Dialet fiüman]] (''fiuman'') ******** '''[[Lengua istriota|Istriota]]''' ********* [[Dialet de Ruvign]] ********* [[Dialet de Pola]] ******* Grüp iberigh ******** Grüp ucidental ********* Grüp Leunes ********** '''[[Astürian]]''' (''Asturianu'') ********** '''[[Lengua leonesa|Liones]]''' (''Llïonés'') ********** '''[[Lengua mirandesa|Mirandés]]''' (''Mirandês'') ********** '''[[Lengua estremegna|Estremegn]]''' (''Estremeñu'') ******** '''[[Spagnö|Castejan]]''' [[Spagnö|/ '''Spagnö''']] (''Castellano'' / ''Español'') ********* Dialet spagnö setentriunai ********** [[Dialet castijan setentriunal]] (''Castellano septentrional'') ********** [[Dialet aragunes]] (''Aragonés'') ********** [[Dialet de La Rioja]] (''Riojano'') ********** [[Dialet churro]] ********* Dialet spagnö meridiunai ********** [[Dialet de Madrid]] (''Madrileño'') ********** [[Dialet de la Murcia]] (''Murciano'') ********** [[Dialet de la Mancia]] (''Manchego'') ********** [[Dialet castúo]] ********** [[Dialet andalüs]] (''andaluz'') ********* '''[[Giüdee spagnö|Giüdee spagnœu]]''' (''Djudeo-Espanyol'') ********* '''[[Chabacano]]''' (''Chavacano'') ********* '''[[Palenquero]]''' ********* '''[[Papiamento]]''' (''Papiamentu'') ********** [[Papiamento de Arüba]] (''Papiamentu na Aruba'') ********** [[Papiamento de Bonaire]] (''Papiamentu na Boneiru'') ********** [[Papiamento de Curaçao]] (''Papiamentu na Korsòu'') ******** Grüp purtughes ********* '''[[Lengua galiziana|Galizian]]''' (''Galego'') ********** [[Eonaviego|Galizian de Astürias]] ********* '''[[Lengua fala]]''' ********* '''[[Purtughes]]''' (''Português'') ********** [[Purtughes brasilian]] (''Português do Brasil'') ********** [[Lenguv creul purtughes]] (''crioulo'') *********** [[Creul de la Guinea-Bissau]] (''kriol'') *********** [[Creul de Capoverde]] (''kriolu kabuverdianu'') *********** [[Creul de Ano Bom]] (''fá d'Ambô'') *********** [[Creul angolar]] (''Ngola'') *********** [[Forró]] *********** [[Creul de Príncipe]] (''lunguyê'') *********** [[Creul de Daman]] (Língua da casa) *********** [[Creul de Diu]] (''Língua dos velhos'') *********** [[Creul kristi]] (''no ling'') *********** [[Creul del Sri Lanka]] *********** [[Creul Kristang]] (''criztán'') *********** [[Creul de Macao]] (''patuá'') ******** Grüp uriental ******* [[Grüp galuretigh]] ******** '''[[Francupruvenzal]]''' (''Arpetan'') ********* [[Dialet valdustan]] (''valdotèn'') ********* [[Dialet arpitan piemuntes]] ********* [[Dialet de Bresse]] (''bressan'') ********* [[Dialet burgugnun]] (''burgondês'') ********* [[Dialet del Delfinaa]] ********* [[Dialet forézien]] ********* [[Dialet di Giüra]] ********* [[Dialet de Liun]] (''lyonè'') ********* [[Dialet savuiard]] (''savoyârd'') ********** [[Dialet de Chamblais]] ********** [[Dialet de Chambéry]] ********** [[Dialet de la Muriana]] ********** [[Dialet de Annecy]] ********** [[Dialet de Thônes]] ********* [[Dialet savorêt]] ********* [[Dialet ginevrin]] ********* [[Dialet fribürghes]] ********* [[Dialet de Neuchâtel]] ********* [[Dialet del Vales]] (''valêsan'') ********* [[Dialet del Vaud]] (''vôdouês'') ********* Dialet de Mâcon (''mâconês'') ********* [[Dialet de Faeto|Dialet de Faet]] (''faetar'') ******** [[Lenguv d'oïl]] (''Langues d'oïl'') ********* '''[[Frances]]''' (''Français'') ********** [[Québecois]] ********** [[Frances acadian]] (''français cadien'') ********** [[Frances cajun]] (''cajun'') ********** [[Lenguv creul frances]] (''créoles'') *********** Creul de la Lüisiana (''kréyol la Lwizyàn'') *********** '''[[Haitian]]''' (''Ayisiyen'') *********** [[Creul de la Guadalüpa]] *********** [[Creul de la Martiniga]] *********** [[Creul de la Duminiga]] *********** [[Creul de Santa Lüzia]] *********** [[Creul de Trinidad]] *********** [[Creul de la Guyana]] *********** [[Lanc-patuá]] *********** [[Creul bourbonnais]] ************ [[Creul di Seychelles]] ************ [[Creul di Isul de la Réunion]] ************ [[Creul maurizian]] (''morisyen'') ************ [[Creul rodriguais]] ********* '''[[Nurman]]''' (''Nouormand'') ********** [[Dialet de Jersey]] (''jèrriais'') ********** [[Dialet de Guernsey]] (''guernésiais'') ********** [[Dialet de Sark]] (''sèrtchais'') ********** [[Dialet del Cotentin]] (''cotentinais'') ********** [[Dialet brayon]] ********** [[Dialet cauchois]] (''caôcheis'') ********** [[Dialet augeron]] ********** [[Dialet percheron]] (''peurch'ron'') ********** [[Dialet del Roumois]] ********** ''[[Lengua anglu-nurmana]]''' *********** '''[[Ingles]]''' (insema a l'[[Ingles antigh]]) ********* '''[[Picard]]''' (''Picard'') ********** [[Dialet de Laon]] ********** [[Dialet vermandois]] (''vermindoé'') ********** [[Dialet de Noyon]] ********** [[Dialet vimeu]] (''vimeu'') ********** [[Dialet amiénois]] (''anmiénoé'') ********** [[Dialet marquenterre]] ********** [[Dialet boulonnais-paysan]] ********** [[Dialet boulonnais-marin]] ********** [[Dialet de Calais]] ********** [[Dialet ternois]] ********** [[Dialet arrageois]] ********** [[Dialet ch'timi]] ********** [[Dialet hennuyer]] ********* '''[[Valun]]''' (''Walon'') ********** [[Valun central]] (''Walon do Mitan'') *********** [[Dialet de Naumur]] ********** [[Valun ucidental]] (''Walo-picard'') ********** [[Valun uriental]] (''Walon do Levant'') *********** [[Dialet de Liegi]] ********** [[Valun meridiunal]] (''Walon nonnrece'') ********* '''[[Angiuin]]''' (''Angevin'') ********* '''[[Berrichon]]''' ********* '''[[Burgugnun]]''' (''Bregognon'') ********* '''[[Burbunes]]''' (''Bourbonnais'') ********* '''[[Champenois]]''' (''Champaignat'') ********* '''[[Francu-Cuntees]]''' (''Frainc-Comtou'') ********* '''[[Gallo]]''' ********* '''[[Lurenes]]''' (''Lorin'') ********** [[Dialet di Argonn]] ********** [[Dialet de Longwy]] ********** [[Dialet de Gaume]] ********** [[Dialet de Metz]] ********** [[Dialet de Nancy]] ********** [[Dialet d'Épinal]] ********** [[Dialet de Saint-Dié]] ********* '''[[Manceau]]''' ********* '''[[Mayennais]]''' ********* '''[[Poitevin-Saintongeais]]''' ********** [[Pitavin]] (''Poitevin'') ********** [[Saintongeais]] (''Saintonjhais'') ******** Grüp ucitan ********* '''[[Ucitan]]''' (''Occitan'') ********** [[Guascun]] (''Gascon'') *********** [[Dialet bearnes]] *********** [[Dialet aranes]] ********** Grüp setentriunal *********** [[Dialet alverniad]] *********** [[Dialet limusin]] *********** [[Dialet vivaralpin]] ********** Grüp meridiunal *********** [[Dialet de la Lenguadoca]] *********** [[Dialet de la Pruvenza]] ************ [[Dialet nizzard]] ********* '''[[Catalan]]''' (''Català'') ********** [[Catalan ucidental]] (''Català occidental'') *********** [[Catalan nord-ucidental]] (''Català nord-occidental'') ************ [[Dialet ribagorçà]] ************ [[Dialet pallarès]] ************ [[Dialet fragatí]] *********** [[Catalan-Valenzan]] (''Valencià de transició'') ************ [[Dialet matarranya]] ************ [[Dialet maestrat]] ************ [[Dialet ebrenc]] *********** [[Valenzan]] (''Valencià'') ************ [[Dialet castellonenc]] ************ [[Dialet apixiat]] ************ [[Valenzan meridiunal]] ************ [[Valenzan d'Alicant]] ************ [[Dialet de Tàrbena]] ********** [[Catalan uriental]] (''Català oriental'') *********** [[Catalan setentriunal]] (''Català septentrional'') ************ Dialet capcinès ************ Catalan setentriunal de transiziun *********** [[Catalan central]] (''Català central'') ************ [[Dialet salat]] ************ [[Dialet de Barcelona]] (''barceloní'') ************ [[Dialet de Taragona]] (''tarragoní'') ************ [[Dialet xipella]] *********** [[Catalan balearigh]] (''balear'') ************ [[Dialet maiurchin]] (''mallorquí'') ************ [[Dialet minurchin]] (''minorquí'') ************ [[Dialet de Ibiza]] (''eivissenc'') *********** [[Dialet algheres]] (''alguerès'') ******** Grüp returumanz ******** '''[[Rumancc]]''' (''Rumantsch'') ********* [[Grüp grisunes]] ********** [[Dialet sursilvan]] ********** [[Dialet sutsilvan]] ********** [[Dialet surmiran]] ********* [[Grüp ladin]] ********** [[Dialet putér]] ********** [[Dialet vallader]] ********** [[Dialet jauer]] ******** '''[[Ladin]]''' *********Grüp atesin **********[[Dialet gardenes]] **********[[Dialet badiot]] *********Grüp trentin **********[[Dialet fassan]] (''fascian'') ***********[[Dialet moenat]] ***********[[Dialet brach]] ***********[[Dialet cazet]] *********Grüp agurdin **********[[Dialet de Livinallongo]] (''fodom'') **********[[Dialet ruchesan]] **********[[Dialet agurdin]] (de transiziun cunt el Venetu) *********[[Dialet ampezzan]] *********Grüp cadurin **********[[Dialet cadurin]] **********[[Dialet de Comelico]] **********[[Dialet del Vajont]] (de transiziun cunt el Furlan) *********Grüp ucidental **********[[Dialet nones]] **********[[Dialet sulander]] ******** '''[[Furlan]]''' ********* [[Dialet central]] (''furlan centrâl'') ********* [[Dialet de la Carnia]] (''cjargnel'') ********* [[Dialet cuncurdies]] (''furlan cuncuardiês'') ********* [[Dialet gurizian]] (''gurizan'') ********* [[Dialet tergestin]] (estint) ********* [[Dialet de Muggia]] ****** Grüp muzarabigh ******* '''[[Muzarabigh]]'<nowiki/>'' (''Muzarab''') ******* '''[[Aragunes]]''' (''Aragonés'') ***** Grüp uriental ****** Grüp italigh ****** Grüp tuscan ******* '''[[Lengua tuscana]]''' (''Toscano'') ******** [[Dialet senes]] (''senese'') ******** [[Dialet tuscan ucidental]] ********* [[Dialet pisan]] (''pisano'') ********* [[Dialet livurnes]] (''livornese'') ********* [[Dialet elban]] (''elbano'') ******** [[Dialet d'Arezz]] (''aretino'') ******** [[Dialet de Grussee]] (''grossetano'') ******** [[Dialet fiurentin]] (''Fiorentino'') ********* [[Italian]] (''Italiano'') ********** [[Rumanesch]] (''Romanesco'') ******* [[Lengua corsa]] (''Corsu'') ******** [[Dialet cismuntan]] ******** [[Dialet ultramuntan]] ******** '''[[Galüres]]''' (''Gadduresu'') ******** '''[[Sassares]]''' (''Sassaresu'') ******* Grüp median ******** Grüp marchesan ********* [[Dialet ancunetan]] ********* [[Dialet de Macerata]] ******** Grüp ümber ********* [[Dialet ümber setentriunal]] ********* [[Dialet viterbes]] ********* [[Dialet ümber meridiunal]] ******** Grüp lazial ********* [[Dialet lazial setentriunal]] ********** [[Dialet de la Ciuciaria]] ********* [[Dialet rumanesch antigh]] ******** [[Dialet sabin]] ******** [[Dialet aquilan]] ******* '''[[Lengua napuletana]]''' (''Nnapulitano'') ******** Grüp campan ********* [[Dialet lazial meridiunal]] ********** [[Dialet de Sora]] ********* [[Dialet napuletan]] (''Nnapulitano'') ********* [[Dialet de Salernu]] ********* [[Dialet de Benevent]] ********* [[Dialet irpin]] ******** Grüp püjes ********* [[Dialet fugian]] ********* [[Dialet mulisan]] ********* [[Dialet bares]] ******** Grüp abrüzzes ********* [[Dialet abrüzzes adriatigh]] ********* [[Dialet abrüzzes ucidental]] ********* [[Dialet teraman]] ********* [[Dialet marchesan meridiunal]] ******** [[Dialet calabres setentriunal]] ********* [[Dialet cusentin]] ******** [[Dialet tarantin]] (''tarandìnë'') ******** [[Dialet lücan]] (''lucànë'') ********* [[Dialet lücan peninigh]] ********* [[Dialet materes]] (''Matarràsë'') ********* [[Dialet metapuntin]] (''Metapondìnë'') ********* [[Dialet de l'Area Lausberg]] ********* [[Dialet cilentan de sura]] (''Cilindànë'') ******* '''[[Lengua siciliana]]''' (''Sicilianu'') ******** [[Dialet salentin]] (''Salentinu'') ********* [[Dialet leces]] ********* [[Dialet brindisin]] ******** [[Dialet calabres meridiunal]] (''Calabbrisi'') ******** [[Dialet cilentan de sota]] (''Cilindanu'') ****** Grüp balcanigh ******* '''[[Dalmatigh]]''' ******** [[Dialet de Veglia]] (''Viklasun'') ******** [[Dialet de Ragüsa]] ******* [[Valach]] ******* Grüp rumen ******** '''[[Istrurumen]]''' (''Vlăşeşte'') ******** '''[[Arumen]]''' (''Armãneashce'') ******** '''[[Meglenurumen]]''' (''Vlaheste'') ******** '''[[Rumen]]''' (''Română'') ********* [[Muldav]] == Tavula de cunfrunt tra vari lenguv rumanz == Chì de sota la ven pruposta l'istessa frase prima in Latin e pœu in d'un quai parlà rumanz da [[ovest]] a [[est]]. * '''Latin''': ''Illa claudit semper fenestram antequam cenat''. ** '''Purtughes antigh''': ''Ela encerra sempre a janela antes de cear''. ** '''Purtughes''': ''Ela fecha sempre a janela antes de jantar''. ** '''Sarvarian''': ''Eia siampri ciarra la finiastra antis di cenari''. ** '''Galizian''': ''Ela fecha sempre a xanela/fiestra antes de cear''. ** '''Estremegn''': ''Ella sempri afecha la ventana antis de cenal''. ** '''Astürian''': ''Ella pieslla siempre la ventana/feniestra enantes de cenar'' ** '''Leunes''': ''Eilla pecha siempre la ventana primeiru de cenare''. ** '''Mirandes''': ''Eilha cierra siempre la bentana/jinela atrás de jantar''. ** '''Spagnœu''': ''Ella siempre cierra la ventana antes de cenar''. ** '''Giüdee-spagnœu''': ''Eya siempre serra la ventana antes de senar''. ** '''Muzarab''': *"Èlla cloudet sempre la fainestra abante de cenare". ** '''Aragunes''': ''Ella tranca/zarra siempre la finestra antes de zenar''. ** '''Catalan''': ''Ella sempre tanca la finestra abans de sopar''. ** '''Ucitan''': ''Ella barra sempre/totjorn la fenèstra abans de sopar''. ** '''Frances''': ''Elle ferme toujours la fenêtre avant de souper/dîner''. ***'''Magoua''': ''(Elle) à fàrm toujour là fnèt àvan k'à manj.'' ***'''Maurizian''': ''Li touzur pou ferm lafnet avan (li) manze.'' ** '''Nurman''': ''Lli barre tréjous la crouésie devaunt de daîner''. ** '''Gallo''': ''Ol terjou la couésée avant qe de hamer''. ** '''Picard''': ''Ale frunme tojours l' creusée édvint ed souper''. ** '''Perziscan''': ''Ena cerovâ suempre la velustra atratès dî zzenar''. ** '''Valun''': ''Elle sere todi li finiesse divant di soper''. ** '''Francucuntees''': ''Lèe çhioûe toûedge lai f'nétre d'vaïnt loù dénaie''. ** '''Burbunes''': ''Alle farme terjou la croisée devant de souper''. ** '''Burgugnun''': ''All farme tôjor lai fenétre aivan de dîgnai''. ** '''Arpitan''': ''Le sarre toltin/tojor la fenétra avan de sopar''. ** '''Rumancc''': ''Ella serra/clauda adina la fanestra avant ch'ella tschaina''. ** '''Ladin''': ''Ëra stlüj dagnora la finestra impröma de cenè''. ** '''Sulander''': ''La sèra sempro/sèmper la fenèstra prima/danànt da cenàr''. ** '''Nones''': ''Ela la sera semper la fenestra inant zenar''. ** '''Furlan''': ''Jê e sere simpri il barcon prin di cenâ''. ** '''Venet''': ''Eła ła sara sempre la fanestra vanti de disnar''. ** '''Trentin uriental''': ''Èla la sera sèmpre la finèstra prima de zenàr''. ** '''Lumbard uriental''': ''Lé la sèra sèmper sö la fenèstra prìma de senà''. ** '''Lumbard ucidental''': ''Lee la sara semper sü la fenestra inans de disnà'' ** '''Emilian piasentin''': ''Lee la sära sëimpar sö la finestra prima da disnä'' ** '''Emilian bulugnes''': ''Lî la sèra sänper la fnèstra prémma ed dṡnèr''. ** '''Rumagnœu fanes''': ''Lìa chìud sèmpr la fnestra prema 'd c'nè'' ** '''Piemuntes''': ''Chila a sara semper la fnestra dnans ëd siné''. ** '''Piemuntes canaves''': ''Chilà a sera sémper la fnestra doant ëd seinar''. ** '''Ligür''': ''A særa senpre o barcon primma de çenâ''. ** '''Tuscan''': ''Ella la hiude sèmpre la finèstra pria ddi scenare''. ** '''Italian''': ''Ella chiude sempre la finestra prima di cenare'' ** '''Curs cismuntan''': ''Ella chjude sempre u portellu primma di cenà''. ** '''Curs ultramuntan''': ''Edda chjudi sempri u balconu prima di cinà''. ** '''Sassares''': ''Edda sarra/tanca sempri lu balchoni prima di zinà''. ** '''Galüres''': ''Idda ciudi sempri lu balconi prima di cinà''. ** '''Italian central''': ''Essa cchiude sèmpre la finéstra pprima de ccenà''. ** '''Rumanesch''': Quélla chiude zèmpre 'a finéstra prima de magnà ** '''Napolitan''': ''Essa 'nzerra sempe 'a fenestra primma 'e magnà''. ** '''Salentin''': ''Edda chiuti sempri la fineštra mprima cu cena''. ** '''Calabres''': ''Idda sempi chiudi a finestra ant'a cina'' ** '''Sicilian''': ''Idda chiudi sempri la finestra avanti ca cena''. ** '''Sardagnœu''': ''Issa serrat semper sa bentana antes de chenare''. ** '''Istriota''': ''Gila insiera senpro lo balcon preîma da senà''. ** '''Arumanian''': ''Ea nkidi totna firidi ninti di tsinâ''. ** '''Rumen''': ''Ea închide totdeauna fereastra înainte de a cina''. == Vos corelade == * [[Latin]] * [[Latin vulgar|Latin volgar]] == Not == <references/> {{Modell:Lengov romanze}} [[Categoria:Lengov romanze]] 2i8mlkvdz6ys8la8iyk39iy107lwjn5 Mediolanum 0 20600 1334545 1321886 2026-08-05T21:21:36Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334545 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} [[Archivi:Mura-en.jpg|thumb|250px|Ona sezion di mur Roman (altezza de 11 meter) con la torr a 24-facc.]] '''''Mediolanum''''' l'eva la cittaa antiga de epoca romana de la qual s'è desveluppaa la cittaa de [[Milan]] del dì d'incoeu. I etnograf antich grech l'even citada col nomm de ''Mediólanon'', quei latin appunt col nomm de ''Mediolanum'' o ''Mediolanium''. El significaa etimologegh par vess quel de "localitaa in mezz a la pianura" o sedenò "loeugh intra mezz a cors d'acqua"<ref name="CraccoRuggini17">L.Cracco Ruggini, ''Milano da "metropoli" degli [[Insubri]] a capitale d'Impero: una vicenda di mille anni'', in Catalogo della Mostra "''Milano capitale dell'Impero romani (286-402 d.C.)''", a cura di Gemma Sena Chiesa, Milano 1990, p.17.</ref>, per via de la presenza de l'[[Olona]], del [[Lamber]] e del [[Seves (fiumm)|Seves]]). {{Quote|I [[Insuber]] gh'even 'me metropoli ''Mediolanum'', che ona volta l'eva on villagg […], adess inscambi l'è ona cittaa importanta de là del [[Po]], asquas ai pee di [[Alp]].|[[Strabon]], ''[[Geografia (Strabon)|Geografia]]'', V, 1.6.}} == Toponim == El storegh frances [[Henri Martin]] l'ha proponuu che ''Mediolanum'' el podes significaa ''center de la region'' e che l'identifichi un santuari "central"<ref>H.Martin ''Histoire de France depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1789'' Parigi 1837.</ref> e tant studios despoeu de lu pensen che la soa teoria l'è giusta <ref>Venceslas Kruta, ''La grande storia dei Celti'', Newton & Compton Editori, Roma, 2003, pagg. 301-302</ref>. Tre hinn i insediament che de segur se poden faa remontaa a ona stessa derivazion: Milan, [[Châteaumeillant]] e [[Mont-Miolant]]. La tesi però l'è minga recognossuda de tutt i studios perchè divers localitaa con quest nomm e significaa se troven in del stess territori: tre per esempi hinn in del territori di [[Ambiani]], di [[Allobrogi]], di [[Edui]] e di [[Segusiavi]], do in quell di [[Biturigi]] e di [[Ausci]]. == Territori == A proposit de la fondazion de Milan, al dì d'incoeu se fan di teurii basaa in su le investigazion archeologegh del territori: # ''Mediolanum'' la saress nassuda in su la linia di fontanil (cioè, inde che l'aqua la fiora su per via del degradà de la pianura in direzion del Po). Quest el podaria significà che la poderess vess nassuda in su ona lengua de terra arent a ona palud, in d'on loeugh facil de difend. # ''Mediolanum'' la saress nassuda a la confluenza de do (o infina anca quatter) fiumm,<ref name="CraccoRuggini17"/> cioè el [[Seves (fiumm)|Seves]], el [[Niron (riaa)|Niron]] (o ''Acqualonga''), l'[[Olona]] (i so acqui formaven on canal navigabel ciamaa ''Vepra'', che dopo el se colegava cont on alter canal ciamaa ''Vettabbia'',<ref name="MilanoCapitale95">Donatella Caporusso, ''Milano (Mediolanum): la situazione idrografica di Milano romana'', in Catalogo della Mostra "''Milano capitale dell'Impero romani (286-402 d.C.)''", a cura di Gemma Sena Chiesa, Milano 1990, p.95.</ref> quest'ultim scavaa in del [[secol I|primm secol]]<ref name="Archeo307p.77">D.Caporusso & A.Ceresa Mori, ''C'era una volta Mediolanum'', in [[Archeo (periodico)|Archeo attualità dal passato]] di settembre 2010, n.307, p.77.</ref>),<ref name="MilanoCapitale456">AAVV., ''Carte e rilievi'', in Catalogo della Mostra "''Milano capitale dell'Impero romani (286-402 d.C.)''", a cura di Gemma Sena Chiesa, Milano 1990, p.456.</ref> oltre al [[Lambro]].<ref name="MilanoCapitale94">Donatella Caporusso, ''Milano (Mediolanum): la situazione idrografica di Milano romana'', in Catalogo della Mostra "''Milano capitale dell'Impero romani (286-402 d.C.)''", a cura di Gemma Sena Chiesa, Milano 1990, p.94.</ref> ==Storia== Par che Mediolanum la sia stada fondada intorna al 600 prima del Signor da la tribuu galega dei [[Insuber]], i qual hann anca daa el nomm a la part de l'Italia del nord ciamada [[Insubria]]. Segond la legenda contada dal [[Livi]], el rè [[Ambicatus]] l'ha mandaa el so nevoeu [[Bellovesus]] in de l'Italia al coo de un esercit furmaa de tant tribuu gàleghe; inscii el Bellovesus l'hares fondaa Mediolanum (ai temp de [[Tarquini Prisch]], segond questa legenda).<ref>Livi, ''[[Ab Urbe condita]]'' 5.34-35.3.</ref> I Roman, menaa del consol [[Gnaeus Cornelius Scipio Calvus]], i hann combattuu e vinciuu i Insuber e ciappaa la cittaa in del 222 prima del Signor; el capo di Insuber el se sares sottamettuu a Roma, e i Roman hann ciappaa inscii el control de la cittaa.<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0234%3Aid%3Db2c34 Polybius, ''Histories'']</ref> A la fin i Roman hann conquistaa anca tutt el rest de la region e hann ciamaa la provincia noeuva [[Galia Cisalpina]] (cioè Galia de chi di Alp) e i haress daa al sit el nomm latinisaa del original Galegh: in de la lengua gàlega ''*medio-'' significaress "in del mezz" e l'element ''-lanon'' el saress l'equivalent Celtegh del Latin ''-planum'' cioè "pianura", cioè ''*Mediolanon'' (Latinisaa come ''Mediolanum'') el significaress "villagg in del mezz de la pianura".<ref>{{cite book |last=Delamarre |first=Xavier |title=Dictionnaire de la langue gauloise |edition=2nd |year=2003 |publisher=Errance |location=Paris |isbn=2-87772-237-6 |pages=221–222 |language=fr}}</ref><ref>Confronta G. Quintela e V. Marco '"Celtic Elements in Northwestern Spain in Pre-Roman times" ''e-Keltoi: Journal of Interdisciplinary Celtic Studies,'' 2005, in riferiment a "on toponim, ciarement in de la seconda part del compost Medio-lanum (=Milan), che significa 'pianura' o area piana..."</ref> [[Archivi:ImperialpalaceMilan.jpg|thumb|250px|Ruin del palazz imperial {{coord|45|27|54.43|N|09|10|50.15|E}} a Milan. Chi chinscii el [[Costantin I]] e el [[Licini]] hann pubblegaa l'[[Edit de Milan]].]] Mediolanum l'è staa important per la soa ubicazion central in de la red stradal de l'Italia settentrionala. [[Polibi]] el descriv la region 'me bondanta de vin, de ogna sort de granaja, e de lana fina. Branch de porsel, tant per la utilizzazion pubblega che privada, eren levaa foeu in di so forest, e la gent l'eva cognossuda per la soa generosità.<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3atext%3a1999%2e04%2e0062&query=id%3dgallia%2dcisalpina#id,gallia-cisalpina Harry Thurston Peck, ''Harpers Dictionary of Classical Antiquities'' (1898): "Gallia Cisalpina"]</ref> In de l'epoca Augustana, Mediolanum l'eva famosa per i so scoeur; gh'eren on teater e on anfiteater (129.5 X 109.3 m<ref>{{cite journal |first=Herbert W. |last=Benario |title=Amphitheatres of the Roman World |url=https://archive.org/details/sim_classical-journal_february-march-1981_76_3/page/255 |journal=The Classical Journal |volume=76 |issue=3 |year=1981 |pages=255–258 |jstor=3297328 }} mesure a pag. 257; l'eva minga, 'me 'na quaj voeulta deciaraa, el terz pussee grand del mond dopo de l'Anfiteater Flavian a Roma e quel de [[Capua]].</ref>). On sercc de mur de preia el protegeva la cittaa al temp de Cesare, e successivament l'eva staa anca slargaa foeura in del secol III dopo del Signor, per orden de [[Maximian]]. Mediolanum l'eva stada scernuda de l'[[Adrian]] 'me sede del prefet de Liguria (''Praefectus Liguriae'') e Costantin l'eva mettuda 'me sede del vicari d'Italia (''Vicarius Italiae''). In del III secol Mediolanum el gh'eva ona zecca,<ref>Ancasiben [[Trajan Deci]] el podaress avegh battuu moneda a Mediolanum, la sequenza l'è scomenzada con [[Gallien]], c 258; la zecca de Mediolanum, poeu trasferida a [[Ticinum]] (la Pavia d'incoeu) de l'[[Aurelian]], l'eva la terza con Roma e Siscia (la moderna [[Sisak]] in Croazia) 'me ona di trii grand zecch de l'Imper. {{cite journal |first=H. |last=Mattingly |title=The Mints of the Empire: Vespasian to Diocletian |journal=[[Journal of Roman Studies]] |volume=11 |issue= |year=1921 |pages=254–264 [p. 259] |doi=10.2307/295905 }}</ref>, on ''[[horreum]]'' (cioè on magazzin pubblegh de grand dimension) e on mausolee imperial. In del 259, i legion Roman comandaa de l'Imperador [[Gallien]] hann battuu i [[Alemann]] in de la [[Battaja de Mediolanum]]. [[Archivi:Solidus-Arcadius-RIC 1205.jpg|thumb|250px|On solidus de Arcadi, battuu in de la zecca de Mediolanum, ann 395-408.]] In del 286 [[Dioclezian]] l'haa spostaa la capital de l'Imperi da Roma a Mediolanum. L'ha deciduu de stabiliss a [[Nicomedia]] in del Imperi d'Orient, e l'ha lassaa la so contrapart Maximian a Milan. Maximian l'ha faa su divers oeuver monumental, el ''"circus"'' (470 x 85 meter), i ''"thermae"'' o "Bagn d'Ercole", on gran compless de palazz imperial e alter costruzion de servis dei qual gh'è restaa poch o nigott. Maximian l'ha anca slargaa foeu la cittaa e l'ha faa mett in pee on sercc noeuv de mur de preda (pressapoch 4.5 km de desvelupp) con divers torr. L'area monumentala la gh'eva di torr giumele; ona de quest, l'è stada inglobada in del convent de San Maurizi Maggior e l'è alta ben 16,60 m. L'è staa a Milan che l'imperador Costantin l'ha pubblegaa l'[[Edit de Milan]] in de l'ann [[313]] prima del Signor, che 'l garantiva toleranza a tutt i religion de l'Imperi, ai cont el qual el ghe derviva la strada a la Cristianitaa per deventà la religion dominanta de l'Imperi. Costantin l'eva a Milan anca per celebrà el matrimoni de la soa sorella col Imperador d'Orient, [[Licini]]. A gh'eva di comunitaa Cristian a Mediolanum, che le gh'eva avuu la soa part de martir in del epoca di persecuzion,<ref>A gh'eva el cult milanes di sant Gervasi e Protass, de [[San_Vitor_(sant)|San Vitor]] (304), di sant Nabor e Felis, e di sant Nazar e Cels e del legendari San Bastian.</ref> ma el primm vesch de Mediolanum che l'ha ona presenza storega stabil l'è el Merocles, che l'eva staa al concili de Roma del 313. In vers la metaa del quart secol, la bega dei Arian l'ha dividuu i cristian de Mediolanum; Costanz el sostegneva i vesch Arian. [[Ausenzi de Milan]] (mort in del 374) l'eva on teologh arian respettaa. Al temp del vesch Sant Ambroeus (vesch dal 374 al 397), che l'eva reussii a quietaa via i Arian, e de l'Imperador [[Teodosi I]], Mediolanum l'è riaa al massim de la potenza e splendor.<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0006%3Aid%3Dmediolanum-2 The Princeton Encyclopedia of Classical Sites (eds. Richard Stillwell, William L. MacDonald, Marian Holland McAllister)<!-- Bot generated title -->]</ref> [[Image:milan-col.jpg|thumb|250px|Colonn roman in mira a la basilega de San Lorenz a Milan.]] La cittaa la gh'eva anca on grand numer de besilegh, faa su in vers la fin del secol quart, 'me la Basilega de San Simpliciano, quella de San Nazar, San Lorenz e la cappella de San Vittor, in de la basilega de Sant Ambroeus. In del period del Tard Imperi a Mediolanum s'è encoraggiaa el desvelup di art applicaa e i lavor in avori e argent eren comun in di progett de edifizzi pubblegh. In de la cripta del Domm de Milan se poeul ved anmò i rovin de la gesa antiga de Santa Tecla e del battister inde che l'è staa battezzaa el sant Agostin. In del 402, la cittaa l'è stada assediada di [[Visigot]] e la residenza imperiala l'è stada spostada a [[Ravenna]]. In del 452, l'è stada assediada de l'[[Attila]], ma la rottura definitiva cont el so passaa imperial l'è vegnuda in del 538, ai temp de la guerra gòtega (535–552), quand che Mediolanum l'è stada devastada de l'Uraia, on nevoeu de [[Vitige]], Re di Got, cont on gran numer de mort.<ref>Segond el [[Procopi]], i mort a MIlan hinn staa de 300,000 omm.</ref> Pussee innanz, dopo l'invasion di [[Longobard]], i padron noeuv a hinn scernuu Ticinum (renominada de lor ‘Papia’, che l'è la [[Pavia]] del dì d'incoeu) 'me capital, e la Mediolanum de l'alt medioev l'eva governada di so arcivesch. ==Riferiment== <references/> [[Categoria:Milan roman| ]] fapbiu6houfcjqwk3y1qdzx86vct5mo Perù 0 126436 1334550 1239065 2026-08-06T11:45:15Z Martin Macha 2111 30394 /* */ 1334550 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz geugrafich}} {{Stat |nomIntreg = Republica del Perù |nomOfiçal = República del Perú |govern = Republica }} [[Archivi:80 - Machu Picchu - Juin 2009 - edit.2.jpg|thumb|right|[[Machu Picchu]]]] El '''Perù''' (''Perú'' in [[spagnöl]]) a l'é un paes del [[America del süd]]. El cunfina cunt l'[[Ecuador]], la [[Culumbia]], el [[Brasil]], la [[Bulivia]] e'l [[Cile]]. L'[[Ucean Pacifich]] el bagna i sò cost.<br />I cità püssee impurtant a hinn la capital [[Lima]], [[Cusco]], [[Trujillo]], [[Arequipa]], [[Iquitos]], [[Puno]], [[Piura]], [[Chiclayo]], [[Tacna]] e [[Cajamarca]].<br /> La gh'ha un superfisss de 1.285.216 km² cunt una pupulaziun de quas 34 miliun d'abitant. == Storia == [[Archivi:La Independencia del Perú.jpg|thumb|300px|right|Indipendenta del Perú]] El [[Francisco Pizarro]] l'aveva cunquistada in del [[1533]]. A l'è indipendenta del [[1821]]. == Urganizaziun pulitiga == Ël Perù (nòm ufizial: '''Repübliga del Perú''') a l'é una [[repübliga]].<br> El president a l'é l'[[:es:Pedro Castillo|Pedro Castillo]] (dal [[2021]]).<br> El prim minister a l'é el [[:es:Aníbal Torres|Aníbal Torres]] (dal [[2022]]). == Dipartiment== [[Archivi:Peru - Regions and departments (labeled).svg|thumb|right|300px|Dipartiments del Perú]] * [[Amazonas (dipartiment)|Amazonas]] * [[Ancash (dipartiment)|Ancash]] * [[Apurímac (dipartiment)|Apurímac]] * [[Arequipa (dipartiment)|Arequipa]] * [[Ayacucho (dipartiment)|Ayacucho]] * [[Callao (provincia costituzional)|Callao]] * [[Cajamarca (dipartiment)|Cajamarca]] * [[Cusco (dipartiment)|Cusco]] * [[Huancavelica (dipartiment)|Huancavelica]] * [[Huánuco (dipartiment)|Huánuco]] * [[Ica (dipartiment)|Ica]] * [[Junín (dipartiment)|Junín]] * [[La Libertad (dipartiment)|La Libertad]] * [[Lambayeque (dipartiment)|Lambayeque]] * [[Lima (dipartiment)|Lima]] * [[Loreto (dipartiment)|Loreto]] * [[Madre de Dios (dipartiment)|Madre de Dios]] * [[Moquegua (dipartiment)|Moquegua]] * [[Pasco (dipartiment)|Pasco]] * [[Puno (dipartiment)|Puno]] * [[San Martín (dipartiment)|San Martín]] * [[Tacna (dipartiment)|Tacna]] * [[Tumbes (dipartiment)|Tumbes]] * [[Ucayali (dipartiment)|Ucayali]] == Geografia == === Fest Nazionài === Ólter di festività nazionài, ogni [[provincia]] la gh'ha duu dì festiv, ed ogni [[comun]] álter duu pussee, cont on nùmer total de fest officiài in Perù de 12. [[Archivi:MINISTRO DE DEFENSA ACOMPAÑÓ AL PRESIDENTE OLLANTA HUMALA EN LA GRAN PARADA MILITAR Y DESFILE CÍVICO 19937488850.jpg|thumb|right|250px|]] [[Archivi:SeñordelosMilagrosNazarenas.jpg|thumb|right|250px|[[Gesü de Nazaret]] "Señor de los Milagros"]] == Collegament esterni == {{commonscat|Peru}} * [http://www.peru.gob.pe/ Perù Govèrno] * [http://www.perulinks.com/pages/english/ Perùlinks] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081015034906/http://www.perulinks.com/pages/english/ |date=2008-10-15 }} {{America del Sud}} [[Categoria:America del Sud]] [[Categoria:Perù| ]] 7ku3j4a9ng3769caadohxsagfg8uqfy 1334551 1334550 2026-08-06T11:47:05Z Martin Macha 2111 30394 /* Urganizaziun pulitiga */ 1334551 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{sbozz geugrafich}} {{Stat |nomIntreg = Republica del Perù |nomOfiçal = República del Perú |govern = Republica }} [[Archivi:80 - Machu Picchu - Juin 2009 - edit.2.jpg|thumb|right|[[Machu Picchu]]]] El '''Perù''' (''Perú'' in [[spagnöl]]) a l'é un paes del [[America del süd]]. El cunfina cunt l'[[Ecuador]], la [[Culumbia]], el [[Brasil]], la [[Bulivia]] e'l [[Cile]]. L'[[Ucean Pacifich]] el bagna i sò cost.<br />I cità püssee impurtant a hinn la capital [[Lima]], [[Cusco]], [[Trujillo]], [[Arequipa]], [[Iquitos]], [[Puno]], [[Piura]], [[Chiclayo]], [[Tacna]] e [[Cajamarca]].<br /> La gh'ha un superfisss de 1.285.216 km² cunt una pupulaziun de quas 34 miliun d'abitant. == Storia == [[Archivi:La Independencia del Perú.jpg|thumb|300px|right|Indipendenta del Perú]] El [[Francisco Pizarro]] l'aveva cunquistada in del [[1533]]. A l'è indipendenta del [[1821]]. == Urganizaziun pulitiga == Ël Perù (nòm ufizial: '''Repübliga del Perú''') a l'é una [[repübliga]].<br> El president a l'é l'[[:es:Keiko Fujimori|Keiko Fujimori]] (dal [[2026]]).<br> El prim minister a l'é el [[:es:Luis Galarreta|Luis Galareta]] (dal [[2026]]). == Dipartiment== [[Archivi:Peru - Regions and departments (labeled).svg|thumb|right|300px|Dipartiments del Perú]] * [[Amazonas (dipartiment)|Amazonas]] * [[Ancash (dipartiment)|Ancash]] * [[Apurímac (dipartiment)|Apurímac]] * [[Arequipa (dipartiment)|Arequipa]] * [[Ayacucho (dipartiment)|Ayacucho]] * [[Callao (provincia costituzional)|Callao]] * [[Cajamarca (dipartiment)|Cajamarca]] * [[Cusco (dipartiment)|Cusco]] * [[Huancavelica (dipartiment)|Huancavelica]] * [[Huánuco (dipartiment)|Huánuco]] * [[Ica (dipartiment)|Ica]] * [[Junín (dipartiment)|Junín]] * [[La Libertad (dipartiment)|La Libertad]] * [[Lambayeque (dipartiment)|Lambayeque]] * [[Lima (dipartiment)|Lima]] * [[Loreto (dipartiment)|Loreto]] * [[Madre de Dios (dipartiment)|Madre de Dios]] * [[Moquegua (dipartiment)|Moquegua]] * [[Pasco (dipartiment)|Pasco]] * [[Puno (dipartiment)|Puno]] * [[San Martín (dipartiment)|San Martín]] * [[Tacna (dipartiment)|Tacna]] * [[Tumbes (dipartiment)|Tumbes]] * [[Ucayali (dipartiment)|Ucayali]] == Geografia == === Fest Nazionài === Ólter di festività nazionài, ogni [[provincia]] la gh'ha duu dì festiv, ed ogni [[comun]] álter duu pussee, cont on nùmer total de fest officiài in Perù de 12. [[Archivi:MINISTRO DE DEFENSA ACOMPAÑÓ AL PRESIDENTE OLLANTA HUMALA EN LA GRAN PARADA MILITAR Y DESFILE CÍVICO 19937488850.jpg|thumb|right|250px|]] [[Archivi:SeñordelosMilagrosNazarenas.jpg|thumb|right|250px|[[Gesü de Nazaret]] "Señor de los Milagros"]] == Collegament esterni == {{commonscat|Peru}} * [http://www.peru.gob.pe/ Perù Govèrno] * [http://www.perulinks.com/pages/english/ Perùlinks] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081015034906/http://www.perulinks.com/pages/english/ |date=2008-10-15 }} {{America del Sud}} [[Categoria:America del Sud]] [[Categoria:Perù| ]] mp664v6ni4ltf1ti8h3oiv2i7pqelle Contats transoceaneg precolombian 0 193449 1334540 1270952 2026-08-05T21:16:42Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334540 wikitext text/x-wiki {{O|date=Avril 2024}} {{SL}} I '''contats transoceaneg precolombian''' se intend i interazion tra i [[Popoi nativ di Ameriqe]] qe i abita l'America dal 10,000 a.C., e i popoi di olter continents ([[Africa]], [[Asia]], [[Europa]], o [[Oceania]]), qe i s'è compide [[Epoca precolombiana|prima]] del prim viaj de [[Cristoforo Colombo]] ind i Caraibi ind el 1492.<ref name=Kowtko>{{cite book|last=Kowtko|first=Stacy|title=Nature and the Environment in Pre-Columbian American Life|year=2006|publisher=Greenwood|isbn=978-0313334726|page=X}}</ref> Per qustion de natura pratega, i viaj dal [[Streit de Bering]], o ol vegg pont de tera in qula stessa region l'è escludid. L'unica prova de contat tra l'Europa e l'America precolombiana stabilida senza doebe l'è the [[Norsemen|Norse]] ol paisin a [[L'Anse aux Meadows]] in [[Newfoundland and Labrador|Newfoundland]], [[Canada]] del 1000 d.C.<ref>{{cite web|url=http://whc.unesco.org/en/list/4/ |title=L’Anse aux Meadows National Historic Site |publisher=UNESCO » Culture » World Heritage Centre » The List » World Heritage List |accessdate=2013-03-01}}</ref><ref>{{cite web|url=http://www.pc.gc.ca/lhn-nhs/nl/meadows/index_e.asp |title='&#39;L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada'&#39; (Parks Canada. 2007) |publisher=Pc.gc.ca |date=2011-01-28 |accessdate=2011-02-03}}</ref> I scienziads i ha proponid di otre possibilità de contat, basade su testimonianze storege, ritrovaments arqeologeg, e comparazion culturai. A bon cunt, la majoranza de qeste i è debatude plu qe tut per i circostanze de ritrovament qe i lassa di doebeo i interpretazion un poc tirade. I stoede sui prove de contats tra ol Vegg Mond e l'America precolombiana i passa da considerazion serie su publicazion peer-reviewed a ricerqe originai de [[pseudoarqeologia]]. ==Scoperta de l'America da part di Viqing== [[File:Authentic Viking recreation.jpg|right|thumb|300px|L'Anse aux Meadows]] I viaj di Viqing in Nord America i en suportads da prove storege e arqeologege. Una colonia viqinga in [[Groenlandia]] l'è staita fondada a la fin del X secol, e l'è restada viva infina al XV secol, cond una cort, un parlament e un vescof. Dala Groenlandia al [[Canada]] la distanza l'è domà de 26 kilometer in del punt plu visin, dal [[Streit de Nares]] a [[Ellesmere Island]]. I [[Sage di Viqing]] e di oter documents medievai i me da infodmazion de viaj dala Groenlandia a [[Helluland]] vers l'ovest, [[Markland]] and [[Vinland]], qesta ultima cond un clima plu cold. Come i dix i sage, i esplorador i includiva [[Bjarni Herjólfsson]], [[Leif Ericson]], [[Thorvald Eiriksson]], [[Thorstein Eiriksson]], [[Gudrid Thorbjarnardóttir]], e [[Þorfinnr "Karlsefni" Þórðarson]] qe l'ha viajad cond una compagnia amò plu granda de colonizador con denter anca [[Freydís Eiríksdóttir]] and [[Tyrker]]. [[Snorri Thorfinnsson]] l'è registrad come prim "europeo" nassid in America. L'è scrivid indi fonts de [[Adam De Brema]] qe la prima voelta qe l'è staita nominada Vinland l'è ind el 1070, in riferiment a una conversazion del re [[Sweyn II de Danimarca]]. Ind el 1961, i do arqeologe [[Helge Ingstad|Helge]] e [[Anne Stine Ingstad|Anne Ingstad]] i ha desquarciad i ruvine del paisin viking al sit arqeologeg [[L'Anse aux Meadows]] ind el isola de [[Newfoundland]], [[Canada]]. L'è possibel qe Vinland al poedives vesser Newfoundland. I ricerqe su l'[[isola de Baffin]] qe i fava pensar a una presenza viqinga dopo L'Anse aux Meadows i è staite abandonade. Una quai fonts i descriv i contats tra [[Nativ American]] e i Viqing. I contats tra ol [[popol de Thule]], antenat di [[Inuit]] del de de incoe, e i Viqing tra ol XII e ol XIII secol i oramai sigur. I viqing de la Groenlandia i ciamava qeste popolazion "[[skræling]]ar". I guere tra i Viqing e i "skrælings" i è marcads jo indi ''[[Icelandic Annals]]''. I sage d Vinland, scrivide un sac de agn dopo, i descriv i bege e i scambe cond i popolazion del loeg, qe i vegniva ciamade skrælings anca lor, ma i era un'otra popolazion. I prove arqeologege de contats comerçai in Groenlandia i è limitade, ma al poel vesser qe i popoi de qel post lé i ha mìa adotad tecnologie trats culturai di Viqing. ==Possibel contat transoceaneg polinesian== ===La prova de la patata dolça=== Tra ol 300 e ol 1200 d.C., i [[Polinesian]] i sè spandids in tut l'Ocean Pacifeg infina a l'[[Isola de Pasqua]], a la [[Noeva Zelanda]] e ai [[Hawaii]], e forse vers i Ameriqe. La [[patata dolça]], qe l'è nativa di Ameriqe, l'era staita sparnegada in tuta la Polinesia quand qe i Europei i è rivads per la prima voelta in Polinesia. Di patate dolce trovade indi [[Isole Cook]] i è staite analizade al Carbon 14 e l'è vegnid fo' qe i è del XI secol, e alora se pensa qe i è staite portade da la Polinesia central ind el 700 d.C. e sparnegade per tuta la [[Polynesia]] da lé.<ref>VAN TILBURG, Jo Anne. 1994. Easter Island: Archaeology, Ecology and Culture. Washington D.C.: Smithsonian Institution Press</ref> L'è stait ipotizad<ref>Langdon, Robert. The Bamboo Raft as a Key to the Introduction of the Sweet Potato in Prehistoric Polynesia, The Journal of Pacific History, Vol.36, No.1., 2001</ref> qe i sabes staite portade in Polinesia da viajador polinesian qe i è rivads in America e i è tornads indré, o da Sudamerican qe i ha portade ind el Pacifeg. L'è dificil qe la pianta la poedes vesser rivada dal mar per so cunt.<ref>{{cite web|url=http://www.botgard.ucla.edu/html/botanytextbooks/economicbotany/Ipomoea/index.html |title=Batatas, Not Potatoes |publisher=Botgard.ucla.edu |date= |accessdate=2011-02-03}}</ref> Analisi [[phylogenetege]] i soemea provar do separade introduzion de patata dolça dal Sud America ala Polinesia, una prima e una dopo qe i è rivads i Europei.<ref>{{citation|author=ROULLIER, Caroline, et al.|title=Historical collections reveal patterns of diffusion of sweet potato in Oceania obscured by modern plant movements and recombination|work=PNAS|volume=110|issue=6|date=January 22, 2013|url=http://www.pnas.org/content/110/6/2205 }}</ref> ===Prove lenguistege=== [[Image:Thames Kumara n.jpg|thumb|right|250px|Patate dolçe de vender, Thames, Noeva Zelanda. Ol nom "kumara" l'è stait adotad dal [[Ingles de la Noeva Zelanda]] dala [[Lengua Māori|Māori]], e l'è dovrad comunement.]] [[Willem Adelaar]] and [[Pieter Muysken]], linguista olandes speçalizads in [[Lengue native americane]] i ha ipotizad qe do radix lexicai i poel vesser rivade indi lengue amerindie dala Polinesia. Una la rapresenta ol nom dela [[patata dolça]], qe l'è staita domestegada ind el Nœv Mond. [[Lengua Proto-Polinesiana|Proto-Polinesian]] *''kumala''<ref name=POLLEX-kumala>{{cite web|last1=Greenhill|first1=Simon J.|last2=Clark|first2=Ross|last3=Biggs|first3=Bruce|title=Entries for KUMALA.1 [LO] Patata dolça (Ipomoea)|url=http://pollex.org.nz/entry/kumala1/|work=POLLEX-Online: The Polynesian Lexicon Project Online|accessdate=16 July 2013|year=2010}}</ref> (comparad ala [[Lengua Rapa Nui|Isola de Pasqua]] ''kumara'', [[Lengua Hawaiiana|Hawaiian]] ''ʻuala'', [[Lengua Māori|Māori]] ''kumāra''; in [[Lengua Quechua|Quechua]] e [[Lengua Aymara|Aymara]], do lengue de la Cordigliera Andina, se dix ''k’umar ~ k’umara''. Un'otra parolla forse imparentada l'è ol nom per 'sgur de ploc', Isola de Pasqua ''toki'', [[Lengua Mapuche|Mapuche]] ''toki'', [[Lengua Yurumangui|Yurumangui]] ''totoki'' 'sgur'. I autor de l'ipotesi i dix qe i soemeanze indi parole per dir patata dolça "i costitues una prova de contat tra i abitants de la region andina e qei del pacifeg meridional", però i do i pensa anca qe ol nom per dir 'sgur' l'è mìa assé come prova. I autor i spiega qe la presenza de la parolla per 'patata dolça' la fa pensar a contats ocasionai tra la Polinesia e l'America meridional, ma mìa di migrazion.<ref>"Genetic relations of South American Indian languages". In Adelaar & Muysken, eds, ''The Languages of the Andes''. Cambridge University Press, 2004 p. 41.</ref> Segond ol POLLEX-Online, ol Proto-Polinesian *''toki'' "sgur"<ref name=POLLEX-toki>{{cite web|last1=Greenhill|first1=Simon J.|last2=Clark|first2=Ross|last3=Biggs|first3=Bruce|title=Entries for TOKI [AN] Adze, axe|url=http://pollex.org.nz/entry/toki/|work=POLLEX-Online: The Polynesian Lexicon Project Online|accessdate=16 July 2013|year=2010}}</ref> al g'ha una etymolojia [[Lengua Proto-Austronesiana|Proto-Austronesiana]], qe la fares pensar qe la soemeanza coi lengue sudamericane la sives un cas, o al plu, ind una quai cas, qe la parolla l'è rivada in Sudamerica dal Pacifeg e mìa ol contrare. ===Prove genetiqe=== Ol genetista Erik Thorsby e i so colaborador i ha publegad do stoede ind la rivista peer-review ''[[Tissue Antigens]]'' qe i proveres una contribuzion nativa american al popolament de l'Isola de Pasqua prima dela scoperta europea del'isola.<ref>{{cite journal | doi = 10.1111/j.1399-0039.2006.00717.x |title= Molecular genetic studies of natives on Easter Island: evidence of an early European and Amerindian contribution to the Polynesian gene pool | year = 2007 | last1 = Lie | first1 = B. A. | last2 = Dupuy | first2 = B. M. | last3 = Spurkland | first3 = A. | last4 = Fernández-Viña | first4 = M. A. | last5 = Hagelberg | first5 = E. | last6 = Thorsby | first6 = E. | journal = Tissue Antigens | volume = 69 | page = 10 }}</ref><ref>{{cite journal | doi = 10.1111/j.1399-0039.2009.01233.x | title= Further evidence of an Amerindian contribution to the Polynesian gene pool on Easter Island | year = 2009 | last1 = Thorsby | first1 = E. | last2 = Flåm | first2 = S. T. | last3 = Woldseth | first3 = B. | last4 = Dupuy | first4 = B. M. | last5 = Sanchez-Mazas | first5 = A. | last6 = Fernandez-Vina | first6 = M. A. | journal = Tissue Antigens | volume = 73 | issue = 6 | pages = 582–5 | pmid = 19493235 }}</ref> ===Ipotesi sui sits de contats=== ====Araucanía==== [[File:Isla Mocha 1.jpg|right|thumb|250px|L'[[Isola Mocha]] fo' de la costa dela [[Penisola de Arauco]], Chile.]] Indi ultem agn i è saltade fo' di evidenze de contat tra ol [[popol Mapuche]] (Araucanian) del [[Cile]] central e i Polinesian. I è stait trovads di os de polastrel ind el sit [[El Arenal, Cile|El Arenal]] ind la penisola de Arauco, un'area abitada dai Mapuche, lavor qe al proveres a una introduzion precolombiana del polastrel ind el Sud America.<ref>Storey et al., p. 10335.</ref> I os descovrids in Cile i è stait datats col radiocarbon tra ol 1304 e ol 1424, prima qe i i Spagnoei i rivaves in America. I seqenze del DNA catade su i è arente a qele di razze de polastrel di [[Samoa Americane]] e de [[Tonga]], e diferente dai polastrei de l'Europa.<ref>{{cite journal |url=http://www.livescience.com/history/070604_polynesian_chicken.html |title= Chicken Bones Suggest Polynesians Found Americas Before Columbus |journal=Live Science |date=June 4, 2007 |accessdate=2007-06-05 |last=Whipps |first=Heather }}</ref><ref>{{cite pmid | 17556540}}</ref> A bon cunt, una nota jontada dopo in qel lavorar lé la dix qe i polastrei del Cile i g'ha di seqenze in comun con qei Europei/Indian/Sudest-asiadeg. Alora ol ritrovament l'è m'a assé per provar l'introduzion del polastrel in America da part di Polinesian.<ref>{{cite pmid | 18663216|noedit}}</ref> Per de plu, nel dexember del 2007, una serie de crape de mort con carateristege polinesiane, come per esempe la forma pentagonal quand qe i è vests dal dedré, i è stait trovads ind un fond del museo de [[Concepción, Cile|Concepción]]. A s'è scovrid qe qeste crape i era originarie de l'[[Isola de MOcha]], un'isola denant ai coste del Cile, al de de incoe abitada dai Mapuche. Ol professor [[Lisa Matisoo-Smith]] dela [[University of Otago]] e [[José Miguel Ramírez Aliaga]] dela [[University of Valparaíso]] i spera de ciapar ol permes de scavar dai abitants de l'isola per circar i rests di polinesian sul'isola.<ref>{{cite journal | last1=Lawler |first1= Andrew |url=http://www.sciencemag.org/content/328/5984/1344.full |title=Beyond ''Kon-Tiki'': Did Polynesians Sail to South America?|journal=Science|date= 11 June 2010 |pages= 1344–1347 | pmid=20538927 | doi=10.1126/science.328.5984.1344 | volume=328 | issue=5984 }}</ref> ==Oltre teorie== ===Contats tra l'Asia oriental e l'Ecuador=== Segond una ricerca genetega del 2013, al g'è stait un contat precolombian tra l'[[Ecuador]] e l'[[Asia oriental]]. Ol stoede al sugeres qe ol contat l'è stait o trans-oceaneg o al g'è stait una migrazion costiera qe l'ha mìa lassad di impronte genetege ind l'America del Nord.<ref name=decoupling>Roewer, Lutz, Michael Nothnagel, Leonor Gusmão, Veronica Gomes, Miguel González, Daniel Corach, Andrea Sala et al. 2013. [http://www.plosgenetics.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pgen.1003460 Continent-Wide Decoupling of Y-Chromosomal Genetic Variation from Language and Geography in Native South Americans]. ''[[Public Library of Science|PLOS Genetics]]''.</ref> Questo contat al poel far capir i soemeanze tra i porcelane de la [[Valdivia culture|Cultura de Valdivia]] de l'Ecuador e la Cultura [[Jōmon period|Jōmon]] del Japon.<ref name=decoupling/><ref name=Estrada>{{Citation | last1 = Estrada | first1 = E, | last2 = Meggers | first2 = B, | last3 = Evans | first3 = C, | display-authors = 3 | title = Possible Transpacific Contact on the Coast of Ecuador | journal = Science | volume = 135 | issue = 3501 | pages = 371–372 | year = 1962 | pmid = | doi = }}</ref> ===Moemie peruviane=== La Mummy Research Group and BioArch,<ref>{{cite web|url=http://www.york.ac.uk/admin/presspr/magazine/aprilmag08.pdf |title=28801_April08.indd |publisher=York.ac.uk |date=2010-12-02 |accessdate=2011-02-03}}</ref>, una squadra de ricercador de l'University of York, intant qe la vardava una moemia al [[Bolton Museum]], l'ha trovad qe l'era staita imbalsamada con la [[resina]] de una pianta. Prima de qel moment lé se pensava qe i moemie peruviane i s'era conservade naturalment. La resina, qe l'era de una ''[[Araucaria]]'' [[Pinophyta|conifera]] parenta dela [[Araucaria araucana|'monkey puzzle tree']], qe se trova domà in [[Oceania]] e [[Noeva Guinea]]. "La datazion al radiocarbon di redine dei oegg e dei corp del laboratore a radiocarbon dela University of Oxford i ha confermad qe i è tute contemporanee, e i va datade intoren al 1200 d.C."<ref>From the University of York Magazine, page 9, April/May 2008</ref> ===Coca e tabac in Ejit=== [[File:RAMmummy.jpg|right|thumb|250px|The [[Mummy]] of [[Ramesses II]]]] Trace de [[coca]] e [[nicotina]] i è staite trovade ind una quai moemie ejiziane e i ha fait pensar qe i [[Ejizian]] i habes viajad in America. La prima scoperta l'è staita faita da un [[toxicolog]] todesc, Svetlana Balabanova, dopo hir examinad la moemia de una sacerdotessa ciamada [[Henut Taui]]. I test sui cavei, fait per toever via i doebe, i ha dait ol stes risultad.<ref>"http://www.faculty.ucr.edu/~legneref/ethnic/mummy.htm"</ref> La conseguenza de qesta descoverta la poederess vesser qe la coca e ol tabac i è mia esclusiv de l'America, ma i era presents ind el Vegg Mond prima del'epoca colombiana.<ref>[http://www.encyclopedia.com/doc/1O87-cocaine.html Cocaine]&nbsp;– Encyclopedia.com (2007)</ref><ref>[http://www.encyclopedia.com/doc/1E1-tobacco.html Tobacco]&nbsp;– Encyclopedia.com (2007)</ref> L'exam sucesiv de un grand numer de mumie sudanese fait dala Balabanova i ha dait i stes risultads de la moemia de Henut Taui.<ref name="Curseof">"Curse of the Cocaine Mummies" written and directed by Sarah Marris. (Producers: Hilary Lawson, Maureen Lemire and narrated by Hilary Kilberg). A TVF Production for Channel Four in association with the Discovery Channel, 1997.</ref> La Balabanova l'ha ipotizad qe ol tabac al poediva vesser jamò conossid in Europa e in Cina, se indicad dai rests uman de qele region lé. La Balabanova la propones l'esistenza de piante coi stesse proprietà de quele americane, qe però i s'è estinguide.<ref name="Curseof" /> Un'otra spiegazion la includes la troefa, ma Alfred Grimm, curador del Museo Egizian de [[Munich]], al pensa de no.<ref name="Curseof" /> Rosalie David, ejitolog al [[Manchester Museum]], l'ha fait di tests ai moemie de la colezion de Manchester e l'ha riportad qe do de quele i è risultade positive a la nicotina.<ref name="Curseof" /> La question de la presenza de cocaina e nicotina ind ol Vegg Mond prima de la descoverta de l'America l'è staita studiada dal biolog britaneg Duncan Edlin.<ref>{{cite web|url=http://www.hallofmaat.com/precolumbian/the-stoned-age/ |title=A look at the Evidence for Cocaine in Mummies |publisher=Thehallofmaat.com |date= |accessdate=2011-02-03}}</ref> Ol mond scientifeg al ge cred anmìa, e al ved mìa i risultads de qeste ricerqe come prove de contats precolombian tra l'Africa e i Ameriqe, sora tut se al poel vesser-ge di olter spiegazion in del Vegg Mond.<ref>{{cite web|url=http://www.hallofmaat.com/precolumbian/the-stoned-age/ |title=The Stoned Age? |publisher=Hall of Maat |date= |accessdate=2011-02-03}}</ref><ref name="Buckland">Buckland, P.C., Panagiotakopulu, E "Rameses II and the tobacco beetle" ''Antiquity'' 75: 549–56 2001</ref> Do prove de replicazion de l'esperiment del a Balbanova i ha mìa trovad cocaina e i sugeres qe la ricercadora l'habes mal interpretad i risultads de campion, o qe quest-ce i sies stait esponids misteriosament a una sortida de cocaina.<ref>Counsell, D. C., "Intoxicants in Ancient Egypt? Opium, nymphea, coca, and tobacco," in David, Ann Rosalie, ed. '''Egyptian Mummies and Modern Science''', Cambridge University Press, 2008, ISBN 978-0-521-86579-1 p.213</ref> Una noeva prova ind i agn 1970 de la mumia de [[Ramesses II]] i ha provad la presenza de foie de tabac ind el so venter. Ol ricercador, [[Maurice Bucaille]], l'ha notad qe la moemia l'è staita destorçada ind el 1886 e ol venter l'è stait dervid. Alora al dix qe mé mìa dar-ge importanza a qel qe se trova ind el venter de la moemia perqé ol material al poederess vesser rivad dal ambient."<ref>Bucaille, M. ''Mummies of the Pharaohs: Modern Medical Investigations'' NY: St. Martin’s Press pp 186-188</ref> Dopo qe la discussion l'è ritornada de moda per una menzion del lavorar dela Babalova ind una publicazion del 2000 de Rosalie David, una ricerca ind el jornal [[Antiquity (journal)|Antiquity]] l'ha ipotizad qe ol tabac e la cocaina ind i moemie "la tegn mìa de cont la so storia dopo l'escavazion" e l'ha sotalinead qe la moemia del Ramesses II l'è staita spostada cinq voelte tra ol 1883 e ol 1975.<ref name="Buckland" /> ===Medieval=== ====Europa di secoi XIV-XV==== [[Image:Indian corn rosslyn.jpg|thumb|200px|[[Robert Lomas]] e [[Christopher Knight (author)|Christopher Knight]] i pensa qe qeste vedrade dela [[Rosslyn Chapel]] in Scozia i rapresente ol melgot ([[mais]]).<ref name=THK/>]] [[Henry I Sinclair, Earl of Orkney]] e i baron feudai de [[Roslin Castle|Roslin]] (c. 1345&nbsp;– c. 1400) l'era un nobel scozes. Incoe l'è conossid per una lejenda qe la dix qe lu l'ha fait part de una spedizion in [[Groenlandia]] e in Nord America cent agn prima de [[Cristoforo Columbuo|Cristoforo Colombo]].<ref>{{cite web|url=http://www.orkneyjar.com/history/historicalfigures/henrysinclair/ |title=Earl Henry Sinclair |publisher=Orkneyjar |date= |accessdate=2011-02-03}}</ref> Henry l'era ol grandpader del [[William Sinclair, 1st Earl of Caithness]], quel qe l'ha fait su la [[Rosslyn Chapel]] (aproev [[Edinburgh]], Scozia). I autor [[Robert Lomas]] e [[Christopher Knight (author)|Christopher Knight]] i cred qe i vetrade ind la capela i rapresentes ol melgot del Noev Mond .<ref name="THK">Christopher Knight and [[Robert Lomas]]. ''The Hiram Key''. Fair Winds Press, 2001 ISBN 1-931412-75-8.</ref> Quela coltura lé l'era desconossida in Europa ai temp de la costruzion de la cesa, e mìa coltivada per centener de agn. I specialista de arqitetura medieval i interpreta i vetrade come disegn stilizads de forment, fregon o de lilium.<ref>Mark Oxbrow & I. Robertson. ''Rosslyn and the Grail''. Mainstream Publishing, 2005 ISBN 1-84596-076-9.</ref><ref name="The ship of dreams">Historian Mark Oxbrow, quoted in [http://heritage.scotsman.com/myths.cfm?id=515952005 "The ship of dreams"] by Diane MacLean, Scotsman.com, 13 May 2005</ref> Vergun l'ha ipotizad qe ol Colombo l'habes convinjid i [[Re catoleg]] de la [[Corona de Castilla|Castilla]] e [[Aragona]] a finanziar ol so viaj domà perqé l'era mìa ol prim a provar a navigar vers l'Atlanteg ocidental. Vergun al dix qe ol Colombo l'hiva visitad la Groenlandia o adiritura ol Canada prima del 1492, perqè, come al scriv [[Bartolomé de las Casas]], l'hiva visitad una isola ciamada [[Thule]] ind el 1477. Se l'è vera qe l'ha fait quel viaj lé, se sa mìa de precis qual isola l'havres poedid visitad. Se pensa qe Colombo l'habes visitad [[Bristol]] ind el 1476.<ref>"L'è probabel fes qe ol Colombo l'habes visitad Bristol e qe al sabes stait introduxid ai comerc cola Islanda." [[Silvio Bedini|Bedini, Silvio A.]] and David Buisseret (1992). ''The Christopher Columbus encyclopedia, Volume 1'', University of Michigan press, republished by Simon & Schuster, ISBN 0-13-142670-2, p. 175</ref> Bristol l'era anca ol port de indove [[John Cabot]] l'è partid ind el 1497, con mariner per lo plu de quela cità. Ind una lettera de la fin del 1497 o del prencepe del 1498 ol mercant ingles John Day l'ha scrivid al Colombo sui scoperte de Cabot, e al g'ha diit qe la tera visitada dal navigador "l'era staita discoverta ind el passad da un om de Bristol qe al circava ol 'Brasil' come vo savii".<ref>Seaver (1995) p.222</ref> Al poederess vesser-ga amò di testimonianze de una mission partida da [[Bristol]] per cercar la "[[Brazil (isola mitica)|isola del Brazil]]" ind el 1480 e 1481.<ref>Seaver, K.A.(1995) ''The Frozen Echo'' Stanford University Press ISBN 0-8047-3161-6 p.221</ref> Ol comerc tra Bristol e l'Islanda l'è ben documentad dal mez XV secol. [[Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés]] l'ha marcad jo un monton de queste storie ind la so ''General y natural historia de las Indias'' del 1526, indov' l'inseres i oservazion jeografege e naturalistege del Colombo. Lu al parla dela storia de una caravela spagnoela qe l'è staita sponçada fo' dal so percors intant qe l'era dré a indar in Ingiltera, e l'è rivada ind un post desconossid popolad da una tribu de om biots. L'equipaj l'ha catad su qel qe al ge serviva e l'è tornad in Europa, ma ol viaj l'è durad dei mis e ol capitan l'è mort cond una bela feta di mariner prima de veder la tera. Ol pilota de la nav, un om ciamad Alonso Sánchez, e una braqina de quel qe l'era l'equipaj, i g'è rivads a sbarcar in Portogal, ma tuts assé sbatids. Colombo l'era amis de qel pilota, tant qe l'era stait ospitad ala so ca, e ol pilota l'ha marcad jo la mapa del viaj qe i hiva fait prima de moerer. A se conossiva questa storia in varie version ai temp de l'Oviedo, ma l'autor l'ha semper diit qe segond lu l'era una bala.<ref>Columbus, Christopher; Cohen, J. M. (translator) (May 5, 1992). ''The Four Voyages'', pp. 27–37. New York: Penguin Books. ISBN 0-14-044217-0.</ref> Ind el 1925, [[Soren Larsen]] l'ha scrivid un liber indov' qe al cuntava su de una spedizion danes-portoges qe l'era rivada in Newfoundland i ind el Labrador ind el 1473 e amò una voelta ind el 1476. Larsen al sostegn qe [[Didrik Pining]] e [[Hans Pothorst]] i era i do capitan, e invece [[João Vaz Corte-Real]] e ol probabilment fantasios [[John Scolvus]] i era do navigador, compagnads da [[Álvaro Martins]].<ref>Soren, Larsen. (1925) ''The Pining voyage: The Discovery of North America Twenty Years Before Columbus''.</ref> Al g'è mìa di prove de qel qe al dix Soren Larsen.<ref>Thomas L. Hughes, ''[http://www.ghi-dc.org/publications/ghipubs/bu/033/79.pdf The German Discovery of America: A Review of the Controversy over Didrik Pining’s Voyage of Exploration in 1473 in the North Atlantic] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927204928/http://www.ghi-dc.org/publications/ghipubs/bu/033/79.pdf |date=2007-09-27 }}'' in: ''[[German Historical Institute]] Bulletin'', No. 33 (Fall 2003)</ref> ====Arab==== I prim scrits cines sui spedizion musulmane i parla qe i navigador arab i era rivads ind un loeg ciamad Mulan Pi (literalment "pel de magnolia") ({{zh|t=木蘭皮|p=Mùlán Pí|w=Mu-lan-p'i}}). Mulan Pi de solet la se indentifega cola Spagna, però di teorie mìa convenzionai i pretend qe la se riferesse a una part di Ameriqe.<ref name=Needham/><ref name=Li/> I fonts de qeste teorie i è ''Lingwai Daida'' (1178) de ''Zhou Qufei'' e ''Zhufan Zhi'' (1225) by [[Chao Jukua]], tuts insema diit "[[Sung Document]]". Un estimador de l'ipotesi qe la voeleress Mulan Pi come una part di Ameriqe l'è ol storeg Hui-lin Li ind el 1961,<ref name=Needham>{{Cite book|title=The Shorter Science and Civilisation in China|volume=3|author=[[Joseph Needham]] & Colin A. Ronan|publisher=[[Cambridge University Press]]|year=1986|isbn=0-521-31560-3|pages=119–20|postscript=<!--None-->}}</ref><ref name=Li>{{Cite journal|author=Hui-lin Li|title=Mu-lan-p'i: A Case for Pre-Columbian Transatlantic Travel by Arab Ships|url=https://archive.org/details/sim_harvard-journal-of-asiatic-studies_1960-1961_23/page/114|journal=[[Harvard Journal of Asiatic Studies]]|volume=23|year=1960–1961|pages=114–126|publisher=[[Harvard-Yenching Institute]]|doi=10.2307/2718572|author2=Li, Hui-lin|postscript=<!--None-->|jstor=2718572}}</ref> e [[Joseph Needham]] qe l'è devert a la possibilità, però al g'ha di doebe sul fait qe i barqe arabe de qel tempo i eres bone de soportar un viaj del jener e de tornar a far ol stes percors in mez al Atlanteg senza cognosser i vents e i corents del mar.<ref>{{Cite book|title=The Shorter Science and Civilisation in China|volume=3|author=[[Joseph Needham]] & Colin A. Ronan|publisher=[[Cambridge University Press]]|year=1986|isbn=0-521-31560-3|page=120|postscript=<!--None-->}}</ref> ==Riferiment== <references/> {{refbegin|33em}} * [[Geoffrey Ashe|Ashe, Geoffrey]], ''The Quest for America'' (New York: Praeger Publishers, 1971); * {{cite book|editor-last=Evans|editor-first=Bethwyn|title=Festschrift for Malcolm Ross|last=Blench|first=Roger|authorlink=Roger Blench|contribution=Remapping the Austronesian expansion|pages=1–25|location=Canberra|publisher=Pacific Linguistics|url=http://www.rogerblench.info/Language/Austronesian/General/Blench%20Ross%20Festschrift%20paper%20revised.pdf|year=2010|accessdate=5 August 2013|format=PDF}} * Fagan, Brian M. ''The Great Journey''. Thames and Hudson. 1987); * Feder, Kenneth L. (1999) "Frauds, myths, and mysteries: science and pseudoscience in archaeology" (3rd ed., Mountain View, Calif. : Mayfield Pub. Co., 1999) * Fell, Barry (1984) ''America B.C. : Ancient Settlers in the New World'' (New York: Simon & Schuster, 1984) * William J. Hamblim ''Archaeology and the Book of Mormon'' (Provo, Utah: Maxwell Institute, 1993), Volume 5, Issue 1, pp.&nbsp;250–272, [http://farms.byu.edu/display.php?id=126&table=review Text] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20030702180516/http://farms.byu.edu/display.php?id=126&table=review |date=2003-07-02 }} ; * Gerol, E. Harry ''Dioses, Templos y Ruinas''. *{{aut|Guernsey, Julia}} (2006) ''Ritual and Power in Stone: The Performance of Rulership in Mesoamerican Izapan Style Art'', University of Texas Press, Austin, Texas, ISBN 978-0-292-71323-9. * {{cite journal | last1 = Hey | first1 = J. | year = 2005 | title = On the number of New World founders: A population genetic portrait of the peopling of the Americas | url = | journal = Public Library of Science Biology | volume = 3 | issue = | page = e193 }} * Howgaard, William (1971) ''The Voyages of the Norsemen to America'' (New York: The American-Scandinavian Foundation, 1914, Kraus Reprint Co., 1971); * Hristov, Romeo H. and Santiago Genovés T. (2001) [http://www.unm.edu/~rhristov/Romanhead.html "The Roman Head from Tecaxic-Calixtlahuaca, Mexico: A Review of the evidence"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20041010002822/http://www.unm.edu/~rhristov/Romanhead.html |date=2004-10-10 }}, Paper prepared for the 66th—Annual Meeting of the Society for American Archaeology, New Orleans (2001). * Huyghe, Patrick (1992) ''[[Columbus was Last: A Heretical History of who was First]]'' (New York: Hyperion, 1992; Anomalist Books, 2005) * Ingstad, Helge ''Westward to Vinland'' (New York: St. Martins, 1969); * Johnson, Adrian ''America Explored'' (New York: The Viking Press, 1974); * Jones, Gwyn ''A History of the Vikings'' (Oxford University Press, 1984); * Jones, Peter N. ''American Indian mtDNA, Y Chromosome Genetic Data, and the Peopling of North America''. Boulder: Bauu Press. 2004; * {{cite book|author=Lawrence, Harold G.|year=1962|title=African Explorers of the New World|publisher=John Henry and Mary Louisa Dunn Bryant Foundation|id={{ASIN|B0007HV7US}}}} * Arlington Mallery and Mary Roberts Harrison, ''The Rediscovery of Lost America'' (New York: E.P. Dutton, 1979); * Marcus, G. J., "The Conquest of the North Atlantic" (New York: Oxford University Press, 1980); * Mowat, Farley (1998) ''The Farfarers'' (Toronto, Key Porter Books, 1998) ISBN 1-55013-989-4; * Frederick J. Pohl, ''The Lost Discovery'' (New York: W.W. Norton & Co., 1952); * Frederick J. Pohl, ''The Viking Explorers'' (New York: Thomas Y. Crowell Co., 1966); * Gary A. Rendsburg, "'Someone Will Succeed in Deciphering Minoan': Minoan Linear A as a West Semitic Dialect," Biblical Archaeologist, 59:1 (1996), pp.&nbsp;36–43, esp. p.&nbsp;40. * Seaver, K.A.(1995) ''The Frozen Echo: Greenland and the Exploration of North America ca A.D. 1000–1500'' Stanford University Press ISBN 0-8047-3161-6 * Smith, Michael E. "[http://www.public.asu.edu/~mesmith9/tval/RomanFigurine.html The 'Roman Figurine' Supposedly Excavated at Calixtlahuaca]", accessed December 2007. *[[John L. Sorenson|Sorenson, John L.]] and Johannessen, Carl L. (2006) "Biological Evidence for Pre-Columbian Transoceanic Voyages." In: ''Contact and Exchange in the Ancient World''. Ed. Victor H. Mair. [[University of Hawai'i Press]]. Pp.&nbsp;238–297. ISBN 978-0-8248-2884-4; ISBN 0-8248-2884-4 *[[John L. Sorenson|Sorenson, John L.]]; Raish, Martin H. (1996) ''Pre-Columbian Contact with the Americas Across the Oceans: An Annotated Bibliography.'' 2v. 2d ed., rev., Provo, Utah: Research Press, ISBN 0-934893-21-7. * Sorenson, John L. and Johannessen, Carl L. (2009) ''World Trade and Biological Exchanges Before 1492,'' Bloomington, IN: iUniverse, ISBN 978-0-595-52441-9; *Stirling, Matthew (1967) "Early History of the Olmec Problem", in ''Dumbarton Oaks Conference on the Olmec'', E. Benson, ed., Dumbarton Oaks, Washington, D.C. *Storey, Alice A.;Ramırez, Jose Miguel; Quiroz, Daniel; Burley, David V.; Addison, David J.; Walter, Richard; Anderson, Atholl J.; Hunt, Terry L.; Athens, J. Stephen; Huynen, Leon; Matisoo-Smith, Elizabeth A. (2007) "Radiocarbon and DNA evidence for a pre-Columbian introduction of Polynesian chickens to Chile", in ''[[Proceedings of the National Academy of Sciences]]'', June 19, 2007, v. 104, n. 25, pp.&nbsp;10335–10339. * {{cite book|author=Van Sertima, Ivan|year=1976|title=They Came Before Columbus|publisher=Random House|isbn=0-394-40245-6}} * {{cite book|author=Von Wuthenau, Alexander|year=1975|title=Unexpected Faces in Ancient America: The Historical Testimony of Pre-Columbian Artists|publisher=Crown Publishers|isbn=0-517-51657-8}} * Wauchope, Robert (1962) ''Lost Tribes & Sunken Continents''. University of Chicago Press. * Williams, Stephen (1991) "Fantastic Archaeology: The Wild Side of North American Prehistory", Philadelphia: University of Pennsylvania Press, ISBN 0-8122-8238-8/{{isbnt|0-8122-1312-2}}. * ''Man across the sea: Problems of Pre-Columbian contacts'' (Austin and London: University of Texas Press, 1971). * Report of Severin's trip in the ''National Geographic Magazine'', Volume 152, Number 6 (December 1977). {{refend}} ==Bibliugrafia== *Erik Wahlgren ''The Vikings and America'' (1986, 2000) ISBN 0-500-28199-8. *[[Cyrus H. Gordon]] ''Before Columbus; Links Between the Old World and Ancient America'' (1971) ISBN 0-517-50441-3 ==External links== {{Commons category|Pre-Columbian trans-oceanic contact hypotheses}} {{DEFAULTSORT:Pre-Columbian Trans-Oceanic Contact}} [[Categoria:Antropologia]] jbepfbcgosiwgqwj6eyeguiab48ttn3 Monocercomonoides 0 209124 1334542 1299322 2026-08-05T21:18:29Z InternetArchiveBot 32808 Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334542 wikitext text/x-wiki {{O|date=sginer 2024}} {{LORUNIF}} {{taxobox | name = Monocercomonoides | image = Monocermonoides melolanthae.jpg | image_width = 70px | image_caption = ''[[Monocercomonoides melolanthae]]'' | domain = [[Eucariota]] | regnum = [[Protista]] | unranked_regnum=[[Excavata]] | unranked_phylum=[[Metamonada]] | ordo = [[Oxymonadida]] | genus = '''''Monocercomonoides''''' | genus_authority = Travis, 1932 | subdivision_ranks = Spéci | subdivision = * ''M. adarshii'' Mali, Kulkarni & Mali, 2001<ref name=Mali>{{cite journal |author=Mali, M.; Kulkarni, S.; Mali, S. |year=2001 |title=Two species of flagellates of the genus ''Monocercomonoides'' Travis, 1932 from the gut of dung beetle larva (''Oryctes rhinoceros'') in India |journal=Geobios (Jodhpur) |volume=28 |issue=4 |pages=201-204 |doi=}}</ref> * ''M. aurangabade'' Mali & Patil, 2003<ref>{{cite journal |author=Mali, M.; Patil, D. |year=2003 |title=The morphology of ''Monocercomonoides aurangabadae'' n. sp. a flagellata from the gut of ''Blatta germanica'' |journal=Uttar Pradesh Journal of Zoology |volume=23 |issue=2 |pages=117-119 |doi=}}</ref> * ''M. bovis'' Jensen & Hammond, 1964<ref>{{cite journal |author=Jensen, E.A.; Hammond, D.M. |year=1964 |title=A morphological study of trichomonads and related flagellates from the bovine digestive tract |journal=Journal of Protozoology |volume=11 |issue=3 |pages=386-394 |doi=10.1111/j.1550-7408.1964.tb01768.x}}</ref> * ''M. cetoniae'' Travis, 1932 * ''M. dobelli'' Krishnamurthy & Madre, 1979<ref>{{cite journal |author=Krishnamurthy, R.; Madre, V.E. |year=1979 |title=Studies on two flagellates of the genus ''Monocercomonoides'' Travis, 1932 (Mastigophora: Polymastigina) from amphibians and reptiles in India |journal=Acta Protozoologica |volume=18 |issue=2 |pages=251-257 |doi=}}</ref> * ''M. garnhami'' Rao, 1969<ref name=Rao>{{cite journal |author=Rao, T.B. |year=1969 |title=The morphology and incidence of the genus ''Monocercomonoides'' (Grassi, 1879) Travis, 1932, of insects found in Andhra Pradesh, India |journal=Proceedings of the Indian Academy of Sciences - Section B |volume=70 |issue=5 |pages=208-214 |doi=10.1007/BF03052226}}</ref> * ''M. ganapatii'' Rao, 1969<ref name=Rao/> * ''M. gryllusae'' Sultana & Krishnamurthy, 1978<ref>{{cite journal |author=Sultana, T.; Krishnamurthy, R. |year=1978 |title=''Monocercomonoides gryllusae'' n. sp. (Mastigophora: Oxymonadida) from ''Gryllus bimaculatus'' |journal=Geobios (Jodhpur) |volume=5 |issue=3 |pages=114-115 |doi=}}</ref> * ''M. hausmanni'' Radek, 1997<ref>{{cite journal |author=Radek, R. |year=1994 |title=''Monocercomonoides termitis'' n. sp., an oxymonad from the lower termite ''Kalotermes sinaicus'' |journal=Archiv fuer Protistenkunde |volume=144 |issue=4 |pages=373-382 |doi=10.1016/S0003-9365(11)80240-X}}</ref><ref>{{cite journal |author=Radek, R. |year=1997 |title=''Monocercomonoides hausmanni'' nom. nov, a New Species Name for ''M. termitis'' Radek, 1994 |journal=Archiv für Protistenkunde |volume=147 |issue=3-4 |pages=411 |doi=10.1016/S0003-9365(97)80068-1}}</ref> * ''M. khultabadae'' Mali & Mali, 2004<ref>{{cite journal |author=Mali, M.; Mali, S. |year=2004 |title=The ''Monocercomonoides khultabadae'' n.sp., a new flagellate from the gut of ''Pycnoscelus surinamensis'' |journal=Uttar Pradesh Journal of Zoology |volume=24 |issue=1 |pages=55-58 |doi=}}</ref> * ''M. marathwadensis'' Krishnamurthy & Sultana 1976<ref name=KS1976>{{cite journal |author=Krishnamurthy, R.; Sultana, T. |year=1976 |title=The morphology of two new flagellates of the genus ''Monocercomonoides'' Travis, 1932 from insects in India |url=https://archive.org/details/sim_indian-academy-of-sciences-proceedings-b_1976-09_84_3/page/109 |journal=Proceedings of the Indian Academy of Sciences - Section B |volume=84 |issue=3 |pages=109-115 |doi=10.1007/BF03045588}}</ref> * ''M. mehdii'' Krishnamurthy, 1967 <ref name=Krishnamurthy>{{cite journal |author=Krishnamurthy, R. |year=1967 |title=Two new species of the genus ''Monocercomonoides'' Travis, 1932 (protozoa: Mastigophora) from reptiles |url=https://archive.org/details/sim_indian-academy-of-sciences-proceedings-b_1967-11_66_5/page/184 |journal=Proceedings of the Indian Academy of Sciences - Section B |volume=66 |issue=5 |pages=184-191 |doi=10.1007/BF03052183}}</ref> * ''M. omergae'' Mali, Kulkarni & Mali, 2001<ref name=Mali/> * ''M. polyphagae'' Krishnamurthy & Sultana 1976<ref name=KS1976/> * ''M. qadrii'' Rao, 1969<ref name=Rao/> * ''M. sayeedi'' Abraham, 1961<ref>{{cite journal |author=Abraham, R. |year=961 |title=A description of ''Monocercomonoides sayeedi'' n. sp., from the rumen of an Indian goat |journal=Zeitschrift für Parasitenkunde |volume=20 |issue=6 |pages=558-562 |doi=10.1007/BF00333238}}</ref> * ''M. singhi'' Krishnamurthy, 1967 <ref name=Krishnamurthy/> * ''M. termitis'' Krishnamurthy & Sultana 1979<ref>{{cite journal |author=Krishnamurthy, R.; Sultana, T. |year=1979 |title=A new flagellate of the genus ''Monocercomonoides'' Travis, 1932 from a termite |journal=Proceedings of the National Academy of Sciences India Section B (Biological Sciences) |volume=49 |issue=2 |pages=85-87 |doi=}}</ref> }} '''Monocercomonoides''' l'è 'n zèner de [[protista]] che fà part de l'ùrden dei [[Oxymonadida]]. Endel 2016 l'è stat troàt che chèsto organìsmo eucariota el g'ha mìa i mitocòndri, e s'è troàt negót che 'l fàghe pensà che 'l ghe i habe icc en pasàt. L'è 'l prim organìsmo eucariòta che gh'è stat troàt a ìga chèsta caraterìstica e chèsto el demóstra che i mitocòndri i è mìa nesesàre per la vìta de 'na cèlula eucariòta.<ref>[http://www.cell.com/current-biology/fulltext/S0960-9822%2816%2930263-9 ''A Eukaryote without a Mitochondrial Organelle'' - Cell]</ref> == Riferimèncc== <references/> [[Categoria:Protista]] 26xoylpl81g6zkojrxbfh9phip73gey Teoria jenerazionala de Strauss-Howe 0 215545 1334529 1271897 2026-08-05T20:59:10Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334529 wikitext text/x-wiki {{O|date=Avril 2024}} {{SL}} La '''teoria jenerazionala de Strauss-Howe''', creada da i autor [[William Strauss]] e [[Neil Howe]], la descriv un teoreg circol jenerazional ind la storia americana. == Storia == Strauss e Howe i ha ponid i basi de la so teoria ind el liber ''Generations'' del 1991, ind el qual i faxiva una analisi de la storia americana a travers una serie de biografie di jenerazion indree fina al 1584.<ref name=generations>{{en}} {{cite book|last1=Howe|first1=Neil|title=Generations: The History of America's Future, 1584 to 2069|date=1992|isbn=978-0688119126|url=https://www.amazon.com/Generations-History-Americas-Future-1584/dp/0688119123|accessdate=18 June 2016}}</ref> Ind el so liber ''The Fourth Turning'' del 1997, i ha espandid la teoria col concentrar-s sœ un circol de quater tipi di jenerazion e sœl ritornar di epoge simile ind la storia americana.<ref name="fourthturning">{{en}} Strauss & Howe, 1997.</ref> Dopo qesto i ha espandid la teoria ind i so oltre publicazion. La teoria l'è staita svilupada per descriver la storia di [[USA]]. I autor i ha però esaminad anc di tendenze jenerazionale in di olter parts del mond e descrivid di circoi simei in olter stats.<ref>{{en}} Strauss & Howe 1997, pp. 119–121.</ref> == Reazion == Eric Hoover (2009) l'ha ciamad i autor pionier de una industria de consulents e recercador focalizads sœ i jenerazion.<ref>{{en}} Hoover, 2009. ''Generations established its creators as pioneers in a burgeoning field. They soon became media darlings, best-selling authors, and busy speakers. Generations would popularize the idea that people in a particular age group share distinct personae and values by virtue of occupying the same "place" in time as they grow up''.</ref> La resposta academega l'è staita varia, con una part qe l'ha trovad la teoria interessanta e un'oltra qe l'ha criticada.<ref>{{en}} {{Cite journal|title=Strauss, William and Neil Howe 'Generations: The History of America's Future, 1584–2069' (Book Review)|url=https://archive.org/details/sim_perspectives-on-political-science_fall-1992_21_4/page/218|last=Jones,|first=Gary L.|journal=Perspectives on Political Science |date=Fall 1992|volume=21|issue=4|pages=218|issn=1045-7097}} Retrieved 23 January 2012.</ref><ref name=Hoover /> I critiqe i s'è concentrade sœl mancar di evidenze empirige per i so conclusion,<ref>Giancola, 2006.</ref> e per la percezion qe una part di so argoments i tegn mìa cœnt di reai diferenze ind la popolazion.<ref name="Hoover">{{en}} {{cite book| first = Eric | last = Hoover | title = The Millennial Muddle: How stereotyping students became a thriving industry and a bundle of contradictions | date = 11 October 2009 | publisher = The Chronicle of Higher Education, Inc. | url = http://chronicle.com/article/The-Millennial-Muddle-How/48772/ | work = [[The Chronicle of Higher Education]] | accessdate =11 January 2011| quote = }}</ref> == Riferiments == <references/> [[categoria:demografia]][[categoria:jenerazion cultural]] ihovss1mid6g9oopotn4gnyubsmdrel Principi del privilegg pussee bass 0 220304 1334541 1252467 2026-08-05T21:17:17Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334541 wikitext text/x-wiki {{O|date=sginer 2024}} {{MILCLASS}} {{Sbozz|grafia=MILCLASS}} El '''principi del privilegg pussee bass''' a l'è, in [[sicurezza informatega]], on principi ch'el dìs che on soggett o 'n oggett el gh'ha de 'vègh el minim di permèss per fà el sò mestee. == Bibliografia == * Ben Mankin, ''The Formalisation of Protection Systems'', Ph. D thesis, University of Bath, 2004 * {{ cite journal | author= [[P. J. Denning]] |title=Fault tolerant operating systems | url= https://archive.org/details/sim_acm-computing-surveys_1976-12_8_4/page/359 | journal = [[ACM Computing Surveys]] | pages=359–389 | volume =8 | issue = 4 |date=December 1976 |doi=10.1145/356678.356680 }} * {{ cite journal | author = Jerry H. Saltzer, Mike D. Schroeder | title = The protection of information in computer systems | journal = Proceedings of the IEEE | volume = 63 | issue = 9 | pages = 1278–1308 | date = September 1975 | url = http://web.mit.edu/Saltzer/www/publications/protection/ | doi = 10.1109/PROC.1975.9939 | citeseerx = 10.1.1.126.9257 }} * {{ cite book |last=Deitel |first=Harvey M. |title=An introduction to operating systems |url=http://portal.acm.org/citation.cfm?id=79046&dl=GUIDE&coll=GUIDE |edition=revisited first |publisher=Addison-Wesley |isbn=978-0-201-14502-1 |page=673|year=1990 }} page 31. * {{ cite journal | author = Sean Martin | title = Are security basics getting lost under the cover of cloud and mobile? | journal = SC Magazine | date = April 2012 | url = http://www.scmagazine.com/are-security-basics-getting-lost-under-the-cover-of-cloud-and-mobile/article/236285/ }} * {{cite journal | author = SANS Institute | title = 20 Critical Security Controls | journal = SANS Institute | date = May 2013 | url = http://www.sans.org/critical-security-controls/spring-2013-poster.pdf | deadurl = yes | archiveurl = https://web.archive.org/web/20131101135802/http://www.sans.org/critical-security-controls/spring-2013-poster.pdf | archivedate = 2013-11-01 | df = }} == Vos corelaa == *[[Separazion di privilegg]] *[[Principi del besogn de savè]] [[Categoria:Sigurezza informatega]] h0r0f240nv18rzycl756h6lm7yumk3s Super-cèllula 0 223534 1334546 1204799 2026-08-05T21:22:52Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334546 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{torna a|Temporal}} [[File:Meso-3.svg|200px|thumb|La corrent ascendenta la taca a pirlà insèma con la colòna de aria]] [[File:Chaparral Supercell 2.JPG|thumb|Ona super-cèllula. I vari tipi de temporaj minga a super-cèllula (cèllula ùnega, linej de temporaj, cèllula multipla) hinn compagn in del so aspètt, inveci i super-cèllul se desferenzien per el so girament.]] Ona '''super-cèllula''' a l’è on [[temporal]] caratterizzàa de la presenza de on [[meso-ciclon]], o ben ona [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]] giranta che la po’ vèss larga fin a 32km e che la pò durà fina anca per quatter or.<ref>{{cite book|editor-last=Glickman|editor-first=Todd S.|title=Glossary of Meteorology|publisher=[[American Meteorological Society]]|edition= 2nd |year=2000|pages= |url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=supercell1 |doi= |isbn= 978-1-878220-34-9 }}</ref><ref>[http://www.stormchasers.au.com/lemon7.htm ON THE MESOCYCLONE "DRY INTRUSION" AND TORNADOGENESIS], Archived at: {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130730065045/http://www.stormchasers.au.com/lemon7.htm |date=2013-07-30}}, Leslie R. Lemon</ref>In di particolar condizion tèrmodinamich la [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]] de on [[temporal]] la diventa giranta, iscì el sistèma el se auto-alimenta grazie al girament. La nivola la ghe roeuda intorna a la corrent ascendenta e la [[corrent verticaj in di temporaj|corrent discendenta]] la ven trada dent de noeuv ind quèla ascendenta. <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=210|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> Ona super-cèllula la nass ‘me [[Temporal a cèllula unega|cèllula ùnega]], [[Temporal a cèllula multipla|cèllula multipla]] o [[linea de temporaj]], e poeu la diventa ‘na super-cèllula. La corrent ascedenta giranta la pò ingenerà 'na [[Borineri (tromba d'aria)|tromba d’aria]]<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=211|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref>, de tutt i maner domà del 30% o men di super-cèllul a ven foeura ona [[Tromba d'aria|tromba d’aria]].<ref>{{cite web|url=http://www.crh.noaa.gov/lmk/soo/docu/supercell.php |title=Louisville, KY|work=NOAA|accessdate=24 January 2016}}</ref> De sorapù ona super-cèllula la produs tanta [[Tempesta|tempèsta]], di [[vent]] fòrt e on consistent [[rebùff discendent]]. ==Condizion atmosferegh per el sò svilupp== De già che per el svilupp de ona super – cèllula in important ona forta correnta ascendenta e el girament, se poden doperà di [[Indes termodinamich (meteorologia)|indes]] de valutà sti fattór chì: {{varda anca|Energia potenzial convettiva disponibil}} {{varda anca|Indes de minaccia de borineri}} {{varda anca|Indes de sollevament}} {{varda anca|Forbes del vent}} {{varda anca|Numer complessiv del Richardson}} Ona super-cèllula la nass in orizzontal cont on girament giamò present (o ben tecnicament per via de on’alta [[fòrbes del vent]]); l’alta [[fòrbes del vent]] la caosa de la [[vorticità]] orizzontala che poeu la ven tirada su in vertical fin a la scima de la nivula per mèzz de ona fòrta [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]]. Al princippi, ancasì , l’è mej che ghe sia anca ona [[inversadura tèrmica]] ai quòt medi (2-4 km) che la faga el mestée del covèrc per el svilupp vertical de la corrent ascendenta, covèrc che poe el salta via quand che la riva de l’aria pussée frèccia in quòta e la corrent ascendenta la va su d’ona manera eplosiva, <ref> https://www.centrometeoitaliano.it/notizie-meteo/supercella-nei-cieli-dell-italia-suggestivo-video-in-time-lapse-del-fenomeno-21-06-2015-28587/</ref> fin anca a fa formà la [[cupola del cumulonemb]] quand che l’aria la sbora foeura de la sommitàa de la nivola. I precipitazion pussée fòrt se formen proppi in del sit la correnta ascendenta calda e ùmeda, intanta che la va su la ciappa denter l’aria pussée frèccia che riva in quòta per [[advezion]]. El fòrt contrast de temperadùra l’indùs fòrt condensa e precipitazion, e indoe se ciappen denter i dò corrent se forma on mur ([[nivola a mur]]), e la nivola la pò sbassass a formà ona [[nivola a pedrioeu]] e in casi estrèmm anca ona [[Tromba d'aria|tromba d’aria]]. {| style="margin:auto;" |- |[[File:Meso-1.svg|200px|thumb|la [[fòrbes del vent]] ( in ross ) la comanda el vèrs de rotazion (in verd)]] |[[File:Meso-2.svg|200px|thumb|La [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]] la piega el girament e le tira su (in bloeu)]] |[[File:Meso-3.svg|200px|thumb|La corrent ascendenta la taca a pirlà insèma a la colòna d’aria]] |} ==Element notabil== [[File:Supercell.svg|thumb|upright=1.5|Struttura de ona super-cèllula, vista da nòrd-ovest in del’[[Emisfero Nord]].]] [[File:Anvil_shaped_cumulus_panorama_edit.jpg|thumb|upright=2|Linea de fianch denanz de on fòrt temporal]] [[File:Shelfcloud.jpg|thumb|Ona [[nivola a mensola]] de ona [[super-cèllula a debol precipitazion]]. La [[nivola a mensola]] se forma quand che ona massa d’aria pussée frèccia la scorr sòta ona massa d’aria pussée calda e ùmeda ( el [[front di rebùff]] e donca la fa leva su <ref><https://www.inmeteo.net/2018/08/29/shelf-cloud-nube-mensola-temporale-come-si-forma/</ref>]] [[File:Supercell02.svg|thumb|upright=1.5|Schema di element de ona super-cèllula: traduzion de la [[lengua inglesa]]: overshooting top= [[cupola del cumulonemb]]; anvil=incudin; shelf cloud= [[nivola a mensola]]; precipitation= [[precipitazion]]; wall cloud= [[nivola a mur]]; precipitazion –free base= zòna sòta el cumulonemb senza pioeuva; flanking line= [[linea de fianch (meteorologia)|linea de fianch]]; mammatus cloud= nivula [[mammatus]]]] Elemént essenziaj de ‘na super-cèllula hinn: * ona enòrme base che la va innanz, e la pirla (in sens orari in del’emisfero nòrd) de sòlit la gh'ha ona [[nivula a mensola]]; * la [[nivola a mur]] e la [[Coa del fluss in entrada|nivula a coa]] da la part contraria rispètt a la base che la và innanz (de sòlit a sud-òvest in del’emisfero sud). * ona [[cupola del cumulonemb]] in su la soa scima. La cupola a l’è el risultàa de ‘na potenta corrent ascendenta che la sbora foeura de là de la troposfera, de già che a la fin del la [[troposfera]] (altèzza circa 12000 km) gh’è ona fòrta [[inversadura tèrmica]]<ref>{{cite journal|last1= Shenk|first1= W. E.|date= 1974|title= Cloud top height variability of strong convective cells|journal= [[Journal of Applied Meteorology]]|volume = 13|issue= 8|pages= 918{{ndash}}922| doi=10.1175/1520-0450(1974)013<0917:cthvos>2.0.co;2 |bibcode = 1974JApMe..13..917S |doi-access= free}}</ref><ref name="Overshooting Tops">{{cite web|url=https://www.eumetsat.int/website/home/Data/Training/TrainingLibrary/DAT_2042700.html|title=Overshooting Tops – Satellite-Based Detection Methods|author=|publisher=[[EUMETSAT]]|date=9 June 2011|accessdate=10 May 2019}}</ref> Sti tri element chì hinn essenziaj, peou pòden anca vèssegh: *di possibil fass de nivol a la base del temporal adrèe al [[fluss in entrada (temporaj)|fluss in entrada]] che l’alimenta el temporal, che vànn vèrs el center del temporal (adrèe al fluss in entrada); <ref name="car">{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado | author1=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=211-216|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> *ona possibil [[linea de fianch (meteorologia)|linea de fianch]], ch’a l’è ona linea de [[cumul]] medi e congèst che la se forma adrée al [[Fluss in entrada (temporaj)|fluss in entrada]] arent a la correnta ascedenta principal, a l’è important per la formazion de la linea la discesa de la corrent discendenta, soratutt de ona soa part che la va de drée (ciamada RFD) rispétt a la corrent ascendenta, e la ruza l’aria che la va su a fa su di nìvol e temporaj pussé piccoj che poeu tenden a vegnì tirà dent de noeuv ind la corrent ascendenta principal.<ref>https://www.theweatherprediction.com/habyhints/354/</ref> <ref name="car"/> *ona incudin sòtt-vent. L’incudin la se forma quand che l’aria de la corrent ascendenta la pò nò andà su pussée perché l’è rivada a la fin de la [[tropofera]] indoe la comenza l’[[inversadura tèrmica]] de la [[stratosfera]]. L’inversadura tèrmica la blòcca ògni salida e iscì l’aria la ghe se spantega addòss a fa su on’incudin. <ref>http://www.fenomenitemporaleschi.it/cumulonembo.htm</ref> <ref name="car"/> *di fass de fòrt precipitazion<ref name="car"/>. *i nivul [[mammatus]] che hinn di [[nivol]] fàa su de acqueri che riessen minga a vegnì giò perchè incontren de l’aria pussée sècca che je fà [[svaporament|svaporà]] o anca perché l’acqua intanta che la ven giò la se scalda per via de perché la pression che la va su come che la quòta la diminuiss e donca svapóren.<ref>http://www.fenomenitemporaleschi.it/cumulonembo.htm</ref> *ona zona senza precipitazion (a sud in del’emisfero nòrd) sòta la corrent ascendenta. ==Mòto == I super-cèllul, de sòlit hinn isolàa di alter temporaj, ancabèn ‘na quaj vòlta poden vèss inclùs ind ‘na [[linea de temporaj]]. I super-cèllul, a differenza di alter tipi de temporaj a se moeuven minga second el fluss medi di vent ma gh’hànn ‘na direzion de sòlit pussée girada a drizza o men despèss a sinistra (second indoe la gira la [[fòrbes del vent]]). ==Organizzazion di corrent de ‘na super-cèllula classica== [[File:Supercell-above.svg|thumb|Modèlll de ona super-cèllula. RFD, FFD, incav a V: (''V-notch'' in lengua ingklese), U: corrent ascendenta principal, I: Superfice de contatt (''Interface'' da la lengua inglesa) tra corrent ascendenta e discendenta, H: eco a rampìn (''hook echo'' da la lingua inglesa)]] La super-cèllula a l’è on [[meso-ciclon|ciclon de media scala]] caratterizzàa de ona [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]] giranta al center e in sul fianch dedrèe e dò zòn per i [[corrent verticaj in di temporaj|corrent discendent]], vuna in del sò fianch innanz (FFD- da la lengua inglesa forward flank downdraft) e l’altra ind la sò fianch de drèe (RFD- da la lengua inglesa rear flank downdraft). La corrent discendenta in sul fianch innanz (FFD) a l’è generalment l’area di precipitazion pussée fòrt e spantegàda; in sul bòrd che ’l va innanz de sta corrent discendent chì, a se forma ona [[nivola a mensola]] indoe che l’aria reffreggiata da la pioeva la se spantega intorna e l’incontra l’aria de foeura pussé calda e ùmeda. <ref name="sup">{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado | author1=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=226-228|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> La supercèllula, ancabèn la sìa pussée piccola de on [[ciclon extra-tropical]], o ben de media scala (o meso-scala) la gh’ha on pseudo-[[front cald]] e on pseudo-[[front frècc]] compagn de quèj di [[ciclon extra–tropical|ciclon extra-tropicaj]]. El front cald el se forma in su la linea de confin tra el [[fluss in entrada (temporaj)|fluss in entrada]] e l’FFD, inveci el [[front frècc]] el se forma in su la linea de confin tra el [[fluss in entrada (temporaj)|fluss in enetrada]] e l’RFD. Ancasì se forma on [[front di rebùff]] che l’è la linea indoe el va innanz l’FFD. <ref name="sup"/> La corrent in sul fianch dedrée la se forma quand che i vent principaj ai quòt medi ghe vann addòss a la corrent ascendeta principal e tachen a giragh intorna in tucc i direzion, el fluss che ‘l va in sul dedrèe el divent l’RFD che l’è ona corrent d’aria che la pò fa di dagn spantegàa per via del è[[vent]] fòrt e la se ved al radar ‘me on eco a rampin. ==L’occlusion: el moment pussee pericolos== E com’è che ’l succed ind on [[ciclon extra-tropical]] quand ch’el front frècc el raggòng quèll cald a se ingenera on [[front occlus]], se parla donca de meso-cliclon occlus. A l’è proppi el moment dell’occlusion a ris’c de [[borineri|tromb d’aria]] perché lilinscì la [[vorticità]] de la [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]] la ven sarada denter ind ona zòna ristrètta. <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=230|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> ==Esauriment de ‘na super-cèllula== El collàss de ona super-cèllula el po’ succed per càosa de: * occlusion, perché dòpo l’occlusion la corrent discedenta l’è pussée fòrta de quella ascendenta; * alter reson che fànn vegnì men la [[fòrbes del vent]]. Ona super-cèllula innanz de collassà la pò traformàss in on [[temporaj a cèllula multipla|sistèma a cèllula multipla]] oppùr in dona super-cèllula a fòrt precipitazion <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=234|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> ==Anàlisi al radar== Al [[Radar meteorològich|radar]] la super-cèllula l’è redonda a fass concentrich con valor de precipitazion altissim in del center, e ‘na coa de pioeuv débol indoe a gh’è l’incudin sòtt-vent. Alter caratteristich, che pòden vèssegh, de che se capìss che l’è ‘na super-cèllula hinn: <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado | author1=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=216-224|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> *on incav a V: adrèe a la direzion che’l temporal el ven innanz; la se forma perché l’acqua e el [[giazz]] di precipitazion hinn spostàa di fòrt vent in quòta; *on incav caosàa del [[fluss in entrada (temporaj)|fluss de aria che l’alimenta el temporal]] e/o on [[eco a rampin|èco a rampìn]] El primm el se forma per via de ona part a bassa riflettivitàa in corrispondenza del [[fluss in entrada (temporaj)|fluss in entrada]], perché lilinscì la [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]] a l’è inscì fòrta de fa vegnì nò giò la pioeuva. Inscambi l’eco a rampìn el l’è inscì perchè gh’è di acqueri girant intorna al [[meso-ciclon]]. *[[Firma del vòrtes del borineri]] (TVS - in [[lengua inglesa]] Tornado Vortex Signature), che l’è ‘na zona indoe i color che designen i débol precipitazion hinn arent al ross che ’l designa fòrt precipitazion; quand che l’è inscì el voeur dì che gh’è ona rotazion meso-ciclònica con possibil [[borineri| borineri (tromba d’aria)]] <gallery> [[File:Tornado Vortex Sig, tuscaloosa.png|thumb|A se ved la firma del vòrtes del borineri, de già che verd e ross hinn arent]] [[File:Supercell in Wichita Falls.svg|thumb|300px|Mappa Radar de la riflettività, indoe se ved l’incav a del fluss in entrada e denanz de lu, l’eco a rampìn]] </gallery> ==Variazion rispètt a la super-cèllula classica== Gh’è trii tipi de super-cèllul: classich, a bassa precipitazion (LP - da la [[lengua inglesa]] low precipitation) pussée comun in di clima sècch e a fòrt precipitazion (HP - da la lengua inglesa high-precipitation pussé comun in di clima ùmed). ===Super-cèllul a dèbol precipitazion === [[File:Low precipitation supercell thunderstorm.gif|thumb|left|Modèll de ona super-cèllula a debol precipitazion]] [[File:Lp supercell.jpg|thumb|Aspètt a la vista de ona super-cèllula a debol precipitazion]] Ona super-cèllula a dèbol precipitazion l’è compagna de quèlla classica ma se ingenera con aria minga tròpp [[umidità|ùmeda]] e pòden portà domà scarsi precipitazion (anca se de tutt i maner la [[tempest|tempèsta]] la pò vèss puttòst gròssa) o anca nagòtt. La se sviluppa in condizion de [[Energia potenzial convettiva disponibil]] bassa e [[fòrbes del vent]] alta. Al Radar per quèl tipo de super-cèllula chì se formarà mai on [[eco a rampin]]. <ref name="LP">{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=234|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> La correnta ascendenta a l’è de sòlit pussée inclinada el so mòto l’è devià de men respètt a i alter tipi de super-cèllul e i corrent discendent hinn pussée debol sia denanz che dedrée (RFD e FFD)<ref name="variations">{{cite journal |last= Rasmussen |first= Erik N. |authorlink= Erik N. Rasmussen |author2= J. M. Straka |title= Variations in Supercell Morphology. Part I: Observations of the Role of Upper-Level Storm-Relative Flow |journal= Mon. Wea. Rev. |volume= 126 |issue= 9 |pages= 2406–21 |date= 1998 |doi= 10.1175/1520-0493(1998)126<2406:VISMPI>2.0.CO;2 |bibcode= 1998MWRv..126.2406R |url= https://zenodo.org/record/1234713 }}</ref> A se reconóss a la vista per via di sò scannelladur laminàa i sui sò fianch a la base de la [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendenta]] e per ‘na nètta torr central. <ref name="LP"/> e l’è pussée piccola rispètt di super-cèllul classich e la se starlatta pussée a la svèlta <ref>{{cite journal |last= Bluestein |first= Howard B. |authorlink= Howard Bluestein |author2= C. R. Parks |title= A Synoptic and Photographic Climatology of Low-Precipitation Severe Thunderstorms in the Southern Plains |journal= Mon. Wea. Rev. |volume = 111 |issue= 10 |pages= 2034–46 |date= 1983 |doi= 10.1175/1520-0493(1983)111<2034:ASAPCO>2.0.CO;2 |bibcode= 1983MWRv..111.2034B |doi-access= free }}</ref> <ref>{{cite journal |last = Bluestein |first= Howard B. |authorlink= Howard Bluestein |title= On the Decay of Supercells through a "Downscale Transition": Visual Documentation |url = https://archive.org/details/sim_monthly-weather-review_2008-10_136_10/page/4013 |journal= Mon. Wea. Rev. |volume= 136 |issue= 10 |pages= 4013–28 |date= 2008 |doi= 10.1175/2008MWR2358.1 |bibcode= 2008MWRv..136.4013B |doi-access= free }}</ref> De sorapù rarament se porta adrée di [[Borineri (tromba d'aria)|tromb d’aria]]<ref>{{cite web|url=http://www.theweatherprediction.com/habyhints/237/|title=RADAR CHARACTERISTICS OF SUPERCELLS|work=theweatherprediction.com|accessdate=24 January 2016}}</ref> ===Super-cèllul a fòrt precipitazion=== [[File:High precipitation supercell thunderstorm.gif|thumb|left|Modèll de ‘na super-cèllula a fòrt precipitazion]] [[File:HP_Supercell.jpg|thumb|200px|Super-cèllula a fòrt precipitazion]] In quèl caso chì, inveci, ancabén la struttura la sia l’istèssa de la super-cèllula classica, i vent hinn puttòst debol ai quòt pussée in alt, e hinn nò assèe fòrt de fa inclinà la corrent ascendenta. In chèla manera chì a se ingenererànn precipitazion pussèe fòrt (che ghe vann denter anca in de la correnta ascendenta principal che, de conseguenza la se indeboliss) ma la [[tempesta|tempèsta]] de sòlit pussée piccola. Al radar , al contrari de la super-cèllula a debol precipitazion poden vedèss l’incav a V e l’eco a rampin. <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=235|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> === Mini-super-cèllul=== I mini super-cèllul hinn minga facil de vèss prevedùd cont i sòlit parametri tèrmodinamich ([[Energia potenzial convettiva disponibil|LFC, LCL…]]), se formen con valor del [[Energia potenzial convettiva disponibil|CAPE]] bass ( 500-100 J/kg), [[indes de sollevament]] infra 0 e -4°C, alta [[forbes del vent]] in di bass strat. <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=234|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> ==Riferiment== {{Reflist}} [[Categoria:Fenomen meteorologegh de media scala]] [[Categoria:Meteorologia]] 9ue44i688bduyyitecmyu0v3s64ltgn Ciclon extra-tropical 0 223583 1334533 1204778 2026-08-05T21:07:58Z InternetArchiveBot 32808 Add 7 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334533 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}}[[File:Low_pressure_system_over_Iceland.jpg|thumb|upright=1.6|La [[depression de l'Islanda]] vista dal [[satèllit meteorològico|satèllit]]]] In [[meteorologia]] i '''ciclón extra-tropicaj''' ( anca ciamàa '''ciclón mòbil''') hinn on tipo de [[ciclon]], o ben de sistèma de [[bassa pression]] a [[scala sinòttica]], ch’i succeden ai [[latitudin de mèzz]] temperàa de la [[Terra|Tèrra]] (foeura di [[tròpich]]). Dent in di ciclon extra-tropicaj, in del cors de la sò dinamica, gh’è i [[front meteorològich]]. I cicloni extra-tropicaj, despèss ciamàa domà ''depression atmosferegh'', hinn di fenòmen quotidiàn, che insèma ai [[anticiclon]], caratterizzen el [[temp meteorològich]] de la pupart de la Tèrra cont el prodù i fenòmen meteorològich che se porten adrée infra i quàj gh’hinn i [[nivol]], i [[precipitazion]], i [[acqueri]], i [[temporal]] e ‘l [[vent]]. == Formazion == I ciclon extra-tropicaj se formen in tucc i region extra-tropicaj de la Tèrra (de sòlit tra il 30º e 60º gradi de [[latitudin]] da l'[[equator]]), sia per mèzz de la ''ciclogenesi'' sia per via de la ''transizione extratropica''l. On studi sui ciclon extra-tropicaj in del Sud del [[mond]] el fa vedè che infra el 30° e ‘l 70° [[paralleli (geografia)|parallelo]], succeden in media 37 ciclon in on perìod de 6 or<ref>{{Cita web|url=http://ams.allenpress.com/perlserv/?request=get-document|titolo=ams.allenpress.com}}</ref>. On studi indipendent in del [[emisfero settentrional]] el suggeriss che circa 234 ciclon extra-tropicaj se foeurmen ògni [[inverna]]<ref>{{cita web|url=http://www.co2science.org/scripts/CO2ScienceB2C/articles/V4/N37/C2.jsp|titolo=co2science.org|urlmorto=sì|urlarchivio=https://web.archive.org/web/20071114023844/http://www.co2science.org/scripts/CO2ScienceB2C/articles/V4/N37/C2.jsp|dataarchivio=14 novembre 2007}}</ref>. === Genesi di ciclon extra-tropicaj === [[File:Jetcrosssection.jpg|upright=2|thumb|I zòn indoe se foeurmen i corrent a gètt hinn el fondament de la nascità di pioeuv conligàa cont i ciclon extra-tropicaj]] Ind l’atmosfera de la Tèrra, in del pont pussèe alt de la [[troposfera]] a gh’è di fòrt corrent ciamà [[corrent a gètt]]. Quèj corrent chì se sviluppen perché gh’hinn di fòrt differenz de temperadura intorna de i 30° di [[latitudin]] e di 60°. Gh’è donca l'inconter tra mass d’aria con fòrt differenz de temperadura e con di superfici de contàtt ciamà front, in particolar el front ai 60° de latitudin l’è ciamà '''[[front polar]]''' e ai 30° l’è ciamà front '''sub-tropical'''. De già che i dò mass d’aria hinn vuna pussèe frèccia dell’altra, ind la massa d’aria pussée frèccia la pression la diminuiss con la quòta pussée a la svèlta rispètt a quèll che ‘l succéd ind la massa d’aruia pussée calda, de già che l’aria frèccia a l’è pussèe pesanta. S’ingénera iscì ona '''differenza orizzontal de [[pression atmosferega]]'''. La differenza de pression l’ingenera di fòrt corrent ciamà '''[[corrent a gètt]]''' ch’hinn pussèe fòrt indoe gh’è ‘na maggiora differenza de pression o ben pussè in alt possibil ind la [[troposfera]] arent a la [[tropopausa]] (circa 9000 m de quòta). La corrent a gètt la gh’ha nò l’istèssa intensitàa in tucc i pont del front polar, inscì che indoe che la velocità la dimnuiss el sò fluss el se slarga fin a creà ‘na [[convergenza|divergenza]] che la se sciscia adrée l’aria di strat de bass de l’atmosfera; l’aria che la va su la crea on center de bassa pression con convergenza de l’aria al soeul. El center de bassa pressione el sarà poeu el nucli del ciclon. Per via de la '''[[forza del Coriolis]] ''', de sorapù, l’aria che la ven ciamada vèrs el center de la bassa pression la ghe pirla intorna creando di zòn indoe l’è l’aria frèccia che la va contra quella calda e la genera donca on [[front frècc]], e inscambi di zòn indoe l’aria calda la va contra quella pussée frèccia [[front cald]] <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Manuale_di_meteorologia.html?id=SiVEdN1Pxt0C&redir_esc=y |title=Manuale di meteorologia |author=Mario Giuliacci |author2=Paolo Corazzon |pages=391–394|date=2010|isbn=88-483-1168-7|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> [[File:Occluded cyclone.svg|thumb|Esempi de avveniment ciclònich, con interferenza de on front cald, on front frècc e vun occlùs. el spazi tra i front cald e frècc a l'è ciamà '''settor cald''']] Intanta che ‘l ciclon el se raffòrza, el front frècc el se moeuv vèrs l’equator e ‘l ghe pirla intorna al center de bassa pression. In del stèss temp el front cald el va innanz men in prèssa, de già che l’aria pussée frèccia che ‘l gh’ha denanz l’è pussée densa e la se moeuv pussée difficilment. Quand che i ciclon diventen '''[[front occlus|occlus]]''' quand che ‘l front frècc el raggiòng quèll cald e donca la se forma ‘na lengua de [[aria]] calda e ‘l ciclon el comenza a mangiàss foeura. Grazie a l’aria tirada adrée de sora, la [[pression atmosferega]] la borla giò pussée a la svèlta de 1 [[millibar]] (0,029 inHg) ògni ora. <ref>{{cita web|url=https://www.usatoday.com/weather/tg/wnoreast/wbombs.htm|titolo=usatoday.com}}</ref><ref>{{cita web|url=http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=bomb1|titolo=allenpress.com}}</ref>. Se la differenza orizzontal de pression in del livèll superior arent a la [[tropopausa]] la sarà pussée fòrta, pussèe el ciclon el podarà diventà potent. Di ciclon extratropicaj con la forza di [[ciclon tropical|uragan]] hinn pussée facil de sviluppass in del [[Océano Atlàntich|Atlantich settentrional]] e in del [[Océano Pacìfich|nòrd Pacifich]] in di mes de [[dicember]] e [[genar]]<ref>{{cita web|url=http://ams.confex.com/ams/pdfpapers/94332.pdf|titolo=confex.com}}</ref>. A livèll fisich-matematich (vardà [[meteorologia dinamica]]) i ciclon extra-tropicaj se sviluppen in [[atmosfera baroclina]] (con atmosfera baroclina el minim de bassa pression l’è nò l’istèss ai vari quòt) {{varda anca|Front meteorològich}} {{varda anca|Ond curt del Bjerknes}} === Transizion extra-tropical === [[File:Cristobal Aug 29 2014 1615Z.jpg|thumb|l’[[Uragan Cristobal (2014)]] in del Atlantic del nòrd dòpo ‘vègh finìi la soa transizion de uragan a ciclon extra-tropical]] I ciclone ciclon extra-tropicaj poden anca vèss di [[uragan|ciclon tropicaj]] che se trasformen in ciclon extra-tropicaj, a la fin de la soa vita, de sòlit intra el 30º e ‘l 40º grado de [[latitudin]]. Per comenzà el process de transizion, el ciclon el ven ciapàa denter in di latitudin pussèe alt per mèzz di arej de bass pression che se slonghen a ciapal compagn di [[insaccadura|insaccadur]].<ref name="ETClimo">{{cite journal | title = A climatology of extratropical transition of tropical cyclones in the North Atlantic | url = https://archive.org/details/sim_journal-of-climate_2001-02-15_14_4/page/546 |author1=Robert E. Hart |author2=Jenni L. Evans | journal = Journal of Climate |volume=14 |issue=4 | date = February 2001 | pages = 546–564 | doi = 10.1175/1520-0442(2001)014<0546:ACOTET>2.0.CO;2 |bibcode = 2001JCli...14..546H }}</ref> In quèll procèss chì, on ciclon in transizion extra-tropical (anca ciamada post-tropical),<ref name="CanHurrCenterGlossary">{{cite web | title = Glossary of Hurricane Terms | publisher = Canadian Hurricane Center | date = 2003-07-10 | url = http://www.atl.ec.gc.ca/weather/hurricane/hurricanes9.html | accessdate = 2006-10-04 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20061002040835/http://www.atl.ec.gc.ca/weather/hurricane/hurricanes9.html |archivedate = 2006-10-02}}</ref><ref>{{cite web|url=http://www.nhc.noaa.gov/aboutgloss.shtml#p|author=National Hurricane Center|publisher=[[National Oceanic and Atmospheric Administration]]|date=2011-07-11|accessdate=2011-07-23|title=Glossary of NHC Terms: P|author-link=National Hurricane Center}}</ref> l’andarà a mèttess insèma a front arent o depression associàa a on [[sistèma baroclin]] (indoe cioè la temperadura la varia nò regolarement con la quòta, o ben on sistèma con instabilità atmosferega). Quand a succed la transizion extra-tropical la fòrza del ciclon la diminuìss inscambi la soa larghèzza l’aumenta. Tuttamanch, anca quand che la transizionj l’è finida, la perturbazion la pò renforzàss de noeuv in reson di condizion de l’anbient che ‘l gh’ha intorna. <ref name="ETClimo"/> El ciclon el podarà anca cambià forma, cont el vegnì men de la sò simitria.<ref name="CPS-ET"/><ref name="CPS1">{{cite journal | title = A Cyclone Phase Space Derived from Thermal Wind and Thermal Asymmetry | url = https://archive.org/details/sim_monthly-weather-review_2003-04_131_4/page/585 | author = Robert E. Hart | journal = Monthly Weather Review | volume = 131 | issue = 4 | date = April 2003 | pages = 585–616 | doi = 10.1175/1520-0493(2003)131<0585:ACPSDF>2.0.CO;2 |bibcode = 2003MWRv..131..585H }}</ref><ref name="ETCompositesHEE"/> In del cors de la transizion extra-tropical, el ciclon el coménza a spostàss indrèe vèrs di mass d’aria pussée frèggia, e la sorgent de energia primaria del ciclon la se traforma del la liberazion del [[calor sconduu]] de [[condensa]] a i procèss de l’atmosfera [[baroclina]]. El sistèma de bassa pression el perd a la fine il suò nucli cald e ‘l diventa on sistema a nucli frècc. <ref name="ETCompositesHEE">{{cite journal | title = Synoptic composites of the extratropical transition lifecycle of North Atlantic tropical cyclones: Factors determining post-transition evolution | url = https://archive.org/details/sim_monthly-weather-review_2006-02_134_2/page/553 |author1=Robert E. Hart |author2=Clark Evans |author3=Jenni L. Evans | journal = Monthly Weather Review |volume=134 |issue=2 | date = February 2006 | pages = 553–578 | doi = 10.1175/MWR3082.1 |bibcode = 2006MWRv..134..553H |citeseerx=10.1.1.488.5251 }}</ref><ref name="CPS-ET">{{cite journal | title = Objective indicators of the life cycle evolution of extratropical transition for Atlantic tropical cyclones | url = https://archive.org/details/sim_monthly-weather-review_2003-05_131_5/page/909 |author1=Jenni L. Evans |author2=Robert E. Hart | journal = Monthly Weather Review |volume=131 |issue=5 | date = May 2003 | pages = 909–925 | doi = 10.1175/1520-0493(2003)131<0909:OIOTLC>2.0.CO;2 |bibcode = 2003MWRv..131..909E }}</ref> === Transizion tropical === Rarament, on ciclon extra-tropical el pò diventà on [[uragan|ciclon tropical]] se el sistèma el raggiòng ‘na zòna de [[mar]] cont di [[acqua|acqui]] pussée cald e on ambient con [[fòrbes del vent]] pussée bassa. <ref name="NAtlSTCases">{{cite journal | title = Atlantic Subtropical Storms. Part I: Diagnostic Criteria and Composite Analysis | url = https://archive.org/details/sim_monthly-weather-review_2009-07_137_7/page/2065 |author1=Jenni L. Evans |author2=Mark P. Guishard | journal = Monthly Weather Review |volume=137 |issue=7 | date = July 2009 | pages = 2065–2080 | doi = 10.1175/2009MWR2468.1 |bibcode = 2009MWRv..137.2065E |doi-access = free}}</ref> An example of this happening is in the [[1991 Perfect Storm]].<ref name="HistSubTropCyclones">{{cite web | title = A Fifty year History of Subtropical Cyclones | author = David M. Roth | publisher = Hydrometeorological Prediction Center | date = 2002-02-15 | url = http://www.wpc.ncep.noaa.gov/research/roth/Subpreprint.pdf | accessdate = 2006-10-04 }}</ref> In quèl caso chì la transizion a l’è al contrari de on vòrtes a [[Ciclon#Ciclon frègg o ciclon dinamich|coeur frècc]] a vun a [[area de bassa pression a coeur cald|coeur cald]].<ref name="TropicalTransition">{{cite web | title = Cyclogenesis and Tropical Transition in decaying frontal zones | authors = Michelle L. Stewart, COAPS, Tallahassee, FL; and M. A. Bourassa | date = 2006-04-25 | url = http://ams.confex.com/ams/27Hurricanes/techprogram/paper_108880.htm | accessdate = 2006-10-24 }}</ref><ref name="TropicalTransition2">{{cite journal | title = The TT Problem&nbsp;— Forecasting the Tropical Transition of Cyclones |author1=Christopher A. Davis |author2=Lance F. Bosart |s2cid=122903747 | journal = [[Bulletin of the American Meteorological Society]] |volume=85 |issue=11 | date = November 2004 | pages = 1657–1662 | doi = 10.1175/BAMS-85-11-1657 |bibcode = 2004BAMS...85.1657D }}</ref> == El sviluppàss de on ciclon extra-tropical == A gh’hinn du modèll per el svilùpp de on ciclon extra-tropical e ‘l sò ciclo de vita. De solit a se dopéren el modèll norvegés e el modèll Shapiro-Keyser<ref>{{cita web|url=http://www.hpc.ncep.noaa.gov/sfc/UASfcManualVersion1.pdf|titolo=Archivio NOAA}}</ref>. === Modèll norvegès === Di dò teorij su la struttura di ciclon extra-tropicaj e del sò ciclo de vita, il pussèe vègg a l’è el modèll norvegés, sviluppàa in del cors de la [[Prima guera mondial|primma guèrra mondial]]. In quèsta teoria chì ([[teoria del front polar]]), i ciclon se sviluppen e se muoven adrèe a on long confin frontal, e poeu se [[front occlus|occluden]] e raggiòngen on ambient pussée frècc.<ref>{{cita web|url=http://weather.ou.edu/~metr4424/Files/Norwegian_Cyclone_Model.pdf#search=%22norwegian%20cyclone%20model%22|titolo=weather.ou.edu|urlmorto=sì|urlarchivio=https://web.archive.org/web/20030911152120/http://weather.ou.edu/~metr4424/Files/Norwegian_Cyclone_Model.pdf#search=%22norwegian%20cyclone%20model%22|dataarchivio=11 settembre 2003}}</ref> L’è stàa sviluppàa tutt second di osservazion meteorològich, comprès i descrizion di [[nivola|nivol]] vedùu adrèe al sistèma. === Modèll de Shapiro-Keyser === ‘Na segonda teoria per el svilùpp di ciclon extra-tropicaj a l’è el modèllo de Shapiro-Keyser, sviluppàa ind el [[1990]]<ref>{{cita web|url= http://www.cimms.ou.edu/~schultz/papers/marwealog.html|titolo=cimms.ou.edu}}</ref>. I differènz principaj cont el modèllo norvegés hinn la rottura del front frècc, el tipo de occlulsion e i front cald]], de già che hin quèll modèll chì, inveci che formass on [[front occlus]] el fron frècce l se destacca de quèlla calde el ven tràa dent in del center de bassa pression indoe el se rotola su pirlando (seclusion calda)<ref>{{cita web|url=http://www.eumetrain.org/satmanu/shapiro_keyser_cm/index.html|titolo=cimms.ou.edu}}</ref>. ==== Seclusion calda ==== Ona '''seclusion calda''' (de la [[lengua inglesa]] warm seclusion, da la [[lengua latina]] secludo= sarà foeura/ spartì / divìd) a l’è la fase madura del ciclo de vita de on ciclon extra-tropical. On isolemant cald voer dì che el front frècc el se stacca del front cald e ‘l ven ciamà denter el center de bassa pression, inscì de fa formà on iscì ciamà '''coeur cald'''. <ref>{{cita web|url=https://meteobook.it/la-warm-seclusion-il-ciclone-ibrido/ |titolo=wunderground.com}}</ref>. Ona seclusion calda la par ‘me on’'''oeugg''' compagn che in di [[uragan]] indoe la pression la se sbassa fin a valor anca de 950 hPa e i vent vegnen pussée fòrt. Gli isolamenti caldi più intensi spesso raggiungono pressioni di 950 millibar. Ona seclusion calda la succed a latitudin visin ai pòli e ai tropich. De già che el fluss del [[calor sconduu]] a l’è important per el sò svilupp e ‘l sò renforzàss, tanti seclusion cald poden succed sora i [[oceano|oceani]], e riven in su la còsta con [[vent]] molto fòrt e [[pioeuva|pioeuv torrenziaj]]<ref>{{cita web|url=http://www.wunderground.com/blog/JeffMasters/comment.html?entrynum=303&tstamp=200602|titolo=wunderground.com}}</ref>. == Effètt == === Effètt generaj === [[File:Storm Oratia 30 Oct 2000.jpg|thumbnail|right|[[Cyclone Oratia|El Cyclon Oratia]] indoe a se ved la virgola tipica di ciclon extra-tropicaj, in su l’Europa in del’Ottober del 2000.]] I ciclon extratropicaj pòden portà on clima teved cont ona quaj pioeva e vent de 15 a 30 km/h, oppur vèss frègg e pericolos con vent pussée fòrt de 119 km/h e pioeuv torrenzial. <ref>{{cita web|url=http://www.vos.noaa.gov/MWL/april_05/cyclones.shtml|titolo=Archivio NOAA}}</ref>. La fassa de precipitazion che la compàgna on front cald a l’è despèss estésa, e ind la so zòna nòrd-òvest (ind l’emisfero nòrd) la se pò formàa ‘na virgola, che el sò center a l’è ona zòna con fòrt [[precipitazion]], [[Temporal|temporaj]] e anca burraschi de [[nev]]. I ciclon extra-tropicaj tenden a moeuvess adrèe a on tragìtt che ‘l pò vèss prevedùu. === Intemperi === Una [[linea de temporaj]], o ben ona fassa ben piazzada de [[temporal|temporaj]], la se pò formàa denzanz di [[front frècc]] per via de la presenza de umidità atmosferega e de fòrt [[convergenza|divergenza]], portandòss adrée [[tempèsta|tempesta]] e vent fòrt. <ref>{{cita web|url=http://ww2010.atmos.uiuc.edu/(Gh)/guides/mtr/svr/type/mline/home.rxml|titolo=atmos.edu}}</ref>. On quaj ciclon extra-tropical el pò sviluppass ind ona manéra improvìsa, compagn che l’è succèss in [[Gran Bretagna]] con la "''grand boriana del 1987"'' che la soa pression l’è rivada fin a 953 millibar, e i so vent a 220 km/h, con 19 mòrt e 15 milion de alber tràa giò, dagn estes ai edifizzi e on cost econòmich de circa ai 2,3 miliàrd de [[dollar]]<ref>{{cita web|url=https://www.metoffice.gov.uk/education/secondary/students/1987.html|titolo=metoffice.gov.uk|urlmorto=sì|urlarchivio=https://web.archive.org/web/20070402210526/http://www.metoffice.gov.uk/education/secondary/students/1987.html|dataarchivio=2 aprile 2007}}</ref>. ==Mòto== [[File:Zonalflow.gif|thumb|right|300px|On fluss zonàl. Notà el fluss dominant de l’òvest a l’èst mostràa ind la mappa a l’altèzza che la soa pression l’è 500hPa]] [[File:Feb242007 blizzard.gif|thumb|300px|right|El 24 de february del 2007, ona imagin [[rada meteorològich]] de on gròss ciclon extra-tropical cont el sò center sora i [[Satt Unii]].]] I ciclon extra tropicaj hinn generalent mòss di [[vent occidentaj]] sia travèrs l’[[emisfero nòrd]] che ind l[[emisfero sud]] de la [[Terra|Tèrra]]. El fluss di vent de la circolazion general de l’atmosfera che ’l trasporta i perturbazion da l’òvest a l’èst (ind l’emisfero nòrd e al contrari in quèll sud) a l’è ciamàa [[fluss zonal]].<ref name="ZonalFlowDef">{{cite web | title = Zonal Flow | author = Glossary of Meteorology | publisher = American Meteorological Society | date = June 2000 | url = http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=zonal-flow1 | accessdate = 2006-10-03 | url-status=dead | archiveurl = https://web.archive.org/web/20070313084248/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=zonal-flow1 | archivedate = 2007-03-13 | df = }}</ref>. Oltra che in direzion òvest–èst el fluss el pò anca moeùvess in direzion nòrd-sud ([[fluss meridionàl]]) ma men in prèssa rispètt che adrèe a l’altra direzion. <ref name="MeridonialFlow">{{cite web | title = Meridional Flow | publisher = American Meteorological Society | author = Glossary of Meteorology | date = June 2000 | url = http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=meridional-flow1 | accessdate = 2006-10-03 | url-status=dead | archiveurl = https://web.archive.org/web/20061026100131/http://amsglossary.allenpress.com/glossary/search?id=meridional-flow1 | archivedate = 2006-10-26 | df = }}</ref> El spostament adrée a la direzion nòrd-sud l’è de sòlit caosàa de l’interazion del ciclon con alter [[area de bassa pression|àrej de bassa pression]] compagn di [[Promontòri (meteorologia)|promontòri]] e i [[insaccadura|insaccadùr]] oppur i [[anticiclon]] de già che on anticiclon stazionari ([[anticiclon de blòcch]]) a l’è bon per esempi de bloccà el tragitt de on ciclon extra-tropical, fàll vegnì pussée debol o anca fàgh cambia direzion. <ref name="AnticycBlocking">{{cite journal | title = The Interactions between a Midlatitude Blocking Anticyclone and Synoptic-Scale Cyclones That Occurred during the Summer Season | url = https://archive.org/details/sim_monthly-weather-review_1998-02_126_2/page/502 |author1=Anthony R. Lupo |author2=Phillip J. Smith | date = February 1998 | volume=126| issue=2 |journal=Monthly Weather Review |pages =502–515 | doi = 10.1175/1520-0493(1998)126<0502:TIBAMB>2.0.CO;2 | issn = 1520-0493 |bibcode = 1998MWRv..126..502L |hdl=10355/2398 |hdl-access=free }}</ref> Per de pù quand che du ciclon extra-tropicaj se incontren, lor du poden combinàss ind on ciclon binari indoe i du vòrtes pirlen vun intorna a l’alter ("[[effètt Fujiwhara]]"). I du ciclon poden anca mettes insèma ind on ùnegh ciclon extra-tropiacal oppur quand che se incontren vun o tutt e du poden cambià direzion.<ref name="ExtraFujiwhara">{{cite journal | title = Theoretical and Applied Climatology&nbsp;— Rotation of mid-latitude binary cyclones: a potential vorticity approach | url = https://archive.org/details/theoretical-and-applied-climatology_2003_76_3-4/page/189 |author1=B. Ziv |author2=P. Alpert |issn=0177-798X|volume=76|date=December 2003|doi=10.1007/s00704-003-0011-x|pages=189–202| journal = Theoretical and Applied Climatology|issue=3–4 |bibcode = 2003ThApC..76..189Z }}</ref> El risultàa precis de l’iterazion tra lor du el dipend de la sò distanza vun da l’alter, la sò misura, la sò fòrza e i condizion de l’atmofera intorna de lor. {{clear}} == Riferiment == <references/> ==Vos correlaa== * [[Front meteorològich]] * [[Depression mediterranea]] * [[Onda del Rossby]] * [[Ond curt del Bjerknes]] * [[Nivola]] * [[Pioeuva]] * [[Nev]] * [[Front polar]] [[Categoria:Meteorologia]] [[Categoria:Fenomen meteorologegh de media scala]] m76fpawrao9wif3wmskmagcgureldpf Acqua precipitabil 0 223595 1334531 1276199 2026-08-05T21:00:48Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334531 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}}L’'''acqua precipitabil ''' a l’è l’altèzza de acqua ind ona colòna de [[atmosfera terrèstra|atmosfera]], se tutta l’acqua che gh’è in quèlla colòna lì la borlàss giò ‘me [[pieouva]]. A l’è misurada in millimeter o pòllez. L’è despèss scurtada con "TPW" ( da la [[lengua inglesa]] '''t'''otal '''p'''recipitable '''w'''ater.) == Misura == A gh’è divèrsi tipi de tècnich de misura: *On primm tipo de misura l’è fondà sui misùr de l’[[irradiazion]] del sol de dò [[longhèzza d'onda|longhèzz d’onda]], vuna ind la gamma de assorbiment de l’acqua, l’altra minga. La colòna de acqua precipitabil l’è determinada cont el valor de l’[[irradianza]] in quèj dò gamm chì e la [[leg del Beer-Lambert]]. *L’acqua precipitabil la pò anca vèss calculada per via de l’[[integral|integrazion]] di dati di [[radio-sondagg]] ([[umidità relativa]], [[pression atmosferega|pression]] e [[temperadura]] su tutta l’atmosfera. *Pòcch decènni fa, l’è stàa sviluppà el sistema cont el uso del [[Sistèma global de rilevament de la posizion]] (GPS) <ref>{{cite journal | author=Bevis, M.| title=GPS Meteorology: Remote Sensing of Atmospheric Water Vapor Using the Global Positioning System | journal=Journal of Geophysical Research | year=1992 | volume=97 | issue=D14 | pages=15787–15801 | bibcode=1992JGR....9715787B |doi = 10.1029/92JD01517 |display-authors=etal}}</ref> *On quaj laorà l’è stàa svolgiùu per creà di relazion empirich fra l’[[umidità specifega]] de la superfice e l’acqua precipitabil (tipicament on svilupp [[polinomio|polinomial]] dal segond al quint oridin). <ref>{{cite journal |last=Liu |first=Timothy |date=27 February 1986 |title=Statistical Relation between Mean Precipitable Water and Surface-Level Humidity over Global Oceans |url=https://archive.org/details/monthly-weather-review_1986-08_114_8/page/1591 |journal=Monthly Weather Review |volume=114 |issue=8 |pages=1591–1602 |doi= 10.1175/1520-0493(1986)114<1591:srbmmp>2.0.co;2|bibcode = 1986MWRv..114.1591L |doi-access=free }}</ref><ref>{{cite journal |last=Hsu |first=S.A. |last2=Blanchard |first2=B.W. |date=15 October 1989 |title=The Relationship Between Total Precipitable Water and Surface-Level Humidity Over the Sea Surface: A Further Evaluation |journal=Journal of Geophysical Research |volume=94 |issue=C10 |pages=14539–14545 |doi=10.1029/JC094iC10p14539 |bibcode=1989JGR....9414539H}}</ref> <ref>{{cite journal |last=Guangxiong |first=Peng |last2=Jing |first2=Li |last3=Yunhao |first3=Chen |last4=Norizan |first4=Abdul |last5=Tay |first5=Liphong |date=17 July 2006 |title=High-resolution Surface Relative Humidity Computation Using MODIS Image in Peninsular Malaysia |url=http://egeoscien.neigae.ac.cn/fileup/PDF/20060312.pdf |journal=Chinese Geographical Science |volume=16 |issue=3 |pages=260–264 |doi=10.1007/s11769-006-0260-6 |accessdate=22 January 2014}}</ref> Tuttmanch quèll metod chì a l’è minga tant doperàa perché l’umidità a l’è misurada in del sit e l’acqua precipitabil l’è ona misura de tutta la colòna de acqua. ==Acqua precipitabil e temporaj== I valor de acqua precipitabil in deperlor hinn nò util in del prevedè i temporaj, ma gh’hànn de vèss vedù insema cont el [[Indes K (meteorologia)|indes K]] e l’[[indes de sollevament]]. Tuttmanch di valor pussée piccol de 20 mm hinn nò assèe per el svilupp di temporaj. .<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=131|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> ==Ligamm de foeura== *{{cite journal |last1=Maurellis |first1=A. N. |first2=R. |last2=Lang |first3=W. J. |last3=van der Zande |first4=I. |last4=Aben |first5=W. |last5=Ubachs |year=2000 |title=Precipitable water column retrieval from GOME data |journal=Geophys. Res. Lett. |volume=27 |issue=6 |pages=903–906 |doi=10.1029/1999GL010897 |bibcode = 2000GeoRL..27..903M |hdl=1871/23072 |url=https://research.vu.nl/ws/files/1684965/128747.pdf }} *[http://www.csr.utexas.edu/texas_pwv/midterm/gabor/gabor.html Remote Sensing of Water Vapor From GPS Receivers] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20231130145951/https://www.csr.utexas.edu/texas_pwv/midterm/gabor/gabor.html |date=2023-11-30 }} ==Riferiment== {{reflist}} {{DEFAULTSORT:Precipitable Water}} [[Categoria:Meteorologia]] [[Categoria:Termodinamega de l'atmosfera]] k7s0optbxa10p0xdmqgk4dkgk50jrky Inibizion convettiva 0 224261 1334534 1276190 2026-08-05T21:09:02Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334534 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} [[File:B and LCL-LFC.jpg|thumb|right|300px|On [[nomograma de l’Herlofson]] con su marcàd di important caratteristich]] L’'''inibizion convettiva''' ('''CIN''' or '''CINH''')<ref name="colby1984">{{cite journal| author=Colby, Jr., Frank P.| title=Convective Inhibition as a Predictor of Convection during AVE-SESAME II| url=https://archive.org/details/monthly-weather-review_1984-11_112_11/page/2239| journal=Mon. Wea. Rev.| year=1984| volume=112| issue=11| pages=2239–2252| doi=10.1175/1520-0493(1984)112<2239:CIAAPO>2.0.CO;2|bibcode = 1984MWRv..112.2239C | doi-access=free}}</ref>, in [[meteorologia]] a l’è on numer che ‘l rappresenta la quantitàa de [[energia]] che la ghe inpedìss a ona [[massa d'aria]] che la leva su de la superfice terrèstra de superà el [[livèll de convezion libera]]. A l’è la quantitàa de energia de che gh’è besògn de superà l’energia de galleggiament negativa che l’ambient l’esèrcita su ona massa d’aria che la ‘’vorarìss’’ andà su. Spèss vòlt, la CIN l’interèssa on strat che ‘l va del soeul fin al [[livèll de convezion libera]] (LFC). L’energia de galleggiament negativa esercida in su ona massa d’aria a l’è caosada del fàtt che la massa d’aria a l’è pussée frèggia (e donca pussée [[densità|densa]] de l’aria che la gh’è intorna, che donca la ruzarìss ona massa de aria pussée frèccia a’ndàgiò de bass. El strat de aria indoe la CIN la dòmina a l’è pussée cald e stabil di alter strat piazzàa de sora e de sòta. L’inibizion convettiva la gh’è domà quand che on strat de aria pussèe calda a l’è mìss sora ona cèrta region. L’effèct del ‘vègh de l’aria pussée calda sora quèlla pussée frèccia a l’è quèll de fa nò andà su quèlla pussée frèccia travèrs l’atmosfera. Per quèst la se fa su ona zòna de aria stabil. L’inibizion convettiva a l’è la quantitàa de energia che la servìss de sforzà la massa d’aria pussée frèggia che la gh’è de sòta a passà de là. Quèll’energia chì la pò vegnì di [[Front meteorològich|front]], del riscaldament del soeul, l’inumedìss de l’aria, o de zòn de [[convergenza]] de sistèma meteorològich de media scala compagn di [[front de rebùff]] e di front coasà de la [[briza de mar]] oppur del [[sollevament orografich]]. De sòlit, ona zòna cont on valor de inibizion convettiva alt a l’è considerada [[stabiltià atmosferega|stabil]] e l’è pòch probabil che la faga sviluppà on [[temporal]]. El concètt de l’inibizion convettiva a l’è el contrari del quel de l’ [[energia potenzial convettiva disponibil]]. L’inibizion convettiva a l’è on ostacol per i [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascendent]] necessari per la formazion di fenòmen convettiv, compagn di [[temporal|temporaj]]. Ancabén, quand che on valor alt de la CIN el diminuìss cont el riscaldament o l’inumidìss in del cors di temporaj, el temporal el sarà pussée violent se la CIN la gh’è nò.{{Citation needed|date=February 2012}} ===Situazion che favorissen ona inibizion convettiva maggiora=== La CIN l’è pussèe fòrta quand che la succed ona [[advezion]] de aria sècca a ona [[altèzza]] visina al soeul e inveci l’aria arenta al soeul la se reffrèggia. Quand che la superfice la se reffrèggia, defàtt la se forma ona [[inversadura tèrmica]] de sora che la determina de sòta la [[stabilità atmosferega]]. I [[front meteorològich]] che se vesinen e i [[Ond curt del Bjerknes|ond curt]] influenzen el rinfòrz o l’indeboliment de l’Inibizion convettiva. ===Calcol de l’inibizion convettiva=== L’inibizion convettiva a l’è calcolada per mèzz di misur fàa cont el [[radio-sondagg]] (o ben on [[balon meteorològich]] che ‘l se porta adrée i pareggiadur che misuren i parametri, compagn de la [[temperadura de l’aria]] e la [[pression atmosferega]]). De calcolà l’inibizion convettiva a se dopera poeu la formola scrivuda chichinscì.. La z-de sòta la z-de sora, ch’hinn i limit de [[integral|integrazion]] ind l’equazion, hinn i [[altèzza|altèzz]] pussée alta e pussée bassa del strat de l’inibizion convettiva, <math>T_{v,massa d'aria}</math> a l’è la [[temperadura virtual]] de la specifega massa d’aria <math>T_{v,amb}</math> a l’è la temperadura virtual de l’ambient che ‘l gh’è intorna. Despèss, el valor de la z-de sòta a l’è quèll de soeul, inveci quèll del z-de sora a l’è el [[livèll de convezion libera]] (LFC). L’unità de misura de linibizion convettiva a l’è quèlla d’on’energia per unitàa de massa o ben [[joule]]s per [[chilogramm]] (J/kg). L’inibizion convettiva a l’è scrivùda come on valor negatìv de energia e di valor maggior de 200 J/kg hinn assée de prevegnì la [[convezion]] ind l’atmosfera. <math>\text{CIN} = \int_{z_\text{de sota}}^{z_\text{de sora}} g \left(\frac{T_\text{v,massa d’aria} - T_\text{v,env}}{T_\text{v,amb}}\right)dz</math> ===Rappresentazion in sul [[nomograma de l'Herlofson]]=== L’inibizion convettiva la pò vèss rappresentada per mèzz de ona figura in sul [[nomograma de l'Herlofson]], indoe l’è l’area intra el profil de [[temperadura virtual]] de l’ambient che ‘l gh’è intorna e quèll de la temperdaura virtual de la massa d’aria pussée frèggia che la “vorarìss” andà de sora. L’inibizion convettiva a l’è defatt ona [[galleggiabilità]] negativa, insegnada ‘me '''B-'''; a l’incontrari de l’[[energia potenzial convettiva disponibil]] (CAPE), che l’è scrivuda con B+ o domà con B. CAPE e CIN hinn de sòlit esprèss i[[Jouel|J]]/[[Chilogramm|kg]] ma pòden anca vèss esprèss in m<sup>2</sup>/s<sup>2</sup>, ch’a l’è l’istèss. De fàtt, l’inibizion convettiva a l’è despèss descritta come ona '''energia de galleggiament negativa'''. == Vos correlad == * [[Tèrmodinamica de l’atmosfera]] * [[Convezion]] * [[Instabilità atmosferega]] * [[Livèll de equilibri]] * [[Diagrama tèrmidinamich]] == Referiment == {{reflist}} * {{cite web | date = 21 April 2005 | url = http://www.weather.gov/glossary/index.php?letter=c | title = National Weather Service Glossary - C | accessdate = August 22, 2006 }} * {{cite web | last = Haby | first = Jeff | date = February 28, 2004 | url = http://www.theweatherprediction.com/habyhints/141/ | title = Ingredients for Thunderstorms and Severe Thunderstorms | work = The Weather Prediction.Com | accessdate = August 22, 2006 }} * {{cite web | last = Bol | first = Alan | year = 2002 | url = http://meted.ucar.edu/mesoprim/cape/print.htm | title = Buoyancy and CAPE | work = Principles of Convection I | publisher = University Corporation for Atmospheric Research | accessdate = August 22, 2006 }} * {{cite web | url = http://www.meted.ucar.edu/mesoprim/skewt/cin.htm | title = Skew-T Mastery | publisher = University Corporation for Atmospheric Research | accessdate = April 24, 2007 }} * {{cite journal |date=September 1998 | author = David O. Blanchard | title = Assessing the Vertical Distribution of Convective Available Potential Energy | journal = Weather and Forecasting | volume = 13 | issue = 3 | pages = 870–877 | url = http://ams.allenpress.com/perlserv/?request=res-loc&uri=urn%3Aap%3Apdf%3Adoi%3A10.1175%2F1520-0434%281998%29013%3C0870%3AATVDOC%3E2.0.CO%3B2 | doi = 10.1175/1520-0434(1998)013<0870:ATVDOC>2.0.CO;2|bibcode = 1998WtFor..13..870B }} == Ligamm de foeura == * [https://web.archive.org/web/20050626073901/http://twister.sbs.ohio-state.edu/helpdocs/cinh.html CINH Help Page] [[Categoria:Meteorologia]] [[Categoria:Termodinamega de l'atmosfera]] 30wrzz1v13l2pz97d987col747z4xot Satèllit meteorològich 0 224396 1334543 1330090 2026-08-05T21:19:40Z InternetArchiveBot 32808 Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334543 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} [[Archivi:GOES_8_Spac0255.jpg|drita|miniatura|300x300px|[[GOES|GOES-8]], on Satèllit meteorològich di Stat Unìi del servizzi meteorològich satellitàr]] El '''satèllit meteorològich''' a l’è on tipo de [[Satèllit artificial|satèllit]] ch’a l’è doperàa primma de tutt de controllà el [[temp meteorològich]] e ‘l [[clima]] de la [[Tèrra]]. I satèllit pòden 'vègh ‘na [[òrbita polar]], in su tutt el pianètta [[Terra|Tèrra]] in manera asincrona, oppùr vèss [[Geostazionario|geostazionari]], semper ind la stèssa posizion sora l’[[equator]].<ref>[[NESDIS]]. [http://www.nesdis.noaa.gov/satellites.html Satellites.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080704195947/http://www.nesdis.noaa.gov/satellites.html |date=2008-07-04 }} Retrieved on July 4, 2008.</ref> I [[Satèllit artificial|satèllit]] meteorològich veden minga domà i [[nivol]] ma anca i lus di città, i foeugh, i effèct de l’[[Inquinament atomsferegh|inquinament atmosferegh]], i [[Auròra|auròr]], i [[Tempèsta de sabbia|tempèst de sabbia]] e polvere, la copertura de [[nev]] e di [[giazzee]], i [[corrent di oceani]], i [[fluss ed energia]] etc. Di alter informazion su l’ambient hinn catàa su per mèzz di satèllit meteorològich. Per esempi, I immagin del satèllit meteorològich hànn ajùtàa in del control dii nivol fàa de scendra volcanica del [[Mont Sant’Elena]] e del [[Mont Etna]]. <ref>[[NOAA]]. [http://www.spaceref.com/news/viewpr.html?pid=15216 NOAA Satellites, Scientists Monitor Mt. St. Helens for Possible Eruption.] {{Webarchive|url=https://archive.is/20120910225555/http://www.spaceref.com/news/viewpr.html?pid=15216 |date=2012-09-10 }} Retrieved on July 4, 2008.</ref> Hinn stàa rilevàa anca i fumèri di [[incendi boschiv]] in di Stat Unìi compagn, per esempi, de quèj ch’hinn succedùu in di Stat American de l’[[Utah]] e del [[Colorado]]. [[El Niño]] e i sò effètt in sul temp meteorològich hinn controllàa tucc i dì per via di immàgin satellitar. El [[bus de l’ozòno]] in su l’Antartide a l’è rilevàa per mèzz di immàgin satellitar. Tucc insèma, i satèllit meteorològich miss in òrbita di [[Stat Ünì d'America|Stat Unìi]], de l’[[Europa]], l’[[India]], la [[Cina]], la [[Russia]] e ‘l [[Giappon]] i fornissen di osservazion continuv del temp meteorològich terrèster. == Stòria == [[Archivi:TIROS-1-Earth.png|drita|miniatura|La primma immagin a la television de la [[Terra|Tèrravista]] dal spazzi del satèllit meteorològich TIROS-1 in del 1960]] [[Archivi:ESSA-9_satellite_photo_mosaic.PNG|link=Special:FilePath/ESSA-9_satellite_photo_mosaic.PNG|miniatura|On mosaich de fotografij di [[Stat Unìi]] del satèllit meteorològich [[ESSA-9]], fàd el 26 de giugn del 1969]] Fin del 1946, a gh’era giamò l’idea di cineprés in òrbita de vardà el temp meteorològich, de già che la quattadura di osservazion a l’era scarsa e ‘l'uso di cinepres i sui [[Razzo|razzi]] per vardàa i [[Nivola|nivol]] a l’era costós. In del 1928 a l’è stàa creàa i primm esemplàr del TIROS e del Vanguard (sviluppàa del còrp de l’armada statunitèns che ‘l se occupava di segnàj).<ref name="first">{{cite book|title=Weather From Above: America's Meteorological Satellites|author=Janice Hill|pages=4–7|year=1991|publisher=Smithsonian Institution|isbn=978-0-87474-394-4}}</ref> El primm satèllit meteorològich, el [[Vanguard 2]], al'è stàa slnzàa el 17 de frbbrar del 1959.<ref>{{cite web|url=https://history.nasa.gov/SP-4202/chap12.html|title=VANGUARD - A HISTORY, CHAPTER 12, SUCCESS - AND AFTER|publisher=NASA|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080509055523/https://history.nasa.gov/SP-4202/chap12.html|archivedate=2008-05-09}}</ref> A l’era stàa progettàa per misuràa la quattadura e ‘l spessor, di nivol, ma per via del sò ass de girament minga bon e la soa òrbita ellittica l’è riessìi minga a catà su ona gròssa quantità de dati ùtil. I satèllit Explorer VI e VII contegniven anca di esperiment meteorològich. <ref name="first" /> El primm satèllit meteorològich ch ’el gh’hà avùu succèss a l’è stàa el [[TIROS-1]], mandà in òrbita de la NASA el 1 de l’April del 1960.<ref name="apupi">{{cite news|title=U.S. Launches Camera Weather Satellite|work=[[The Fresno Bee]]|publisher=[[Associated Press|AP]] and [[United Press International|UPI]]|pages=1a, 4a|date=April 1, 1960}}</ref> El TIROS l’hà fàa el sò mestée per 78 dì e ‘l ne gh’hà avùu pussée de succèss del Vanguard 2. El TIROS l’hà dervìi la strada al [[programa nimbus]], che la soa tecnologia a l’è on'ereditàa de la pupàrt di satèllit de la NASA e de la NOAA per el [[telerilevament]] de la Tèrra slanzàa fin a quèj temp là. A comenzà cont el satèllit Nimbus 3 in del 1969, i informazion de la [[temperadura]] travèrs la [[troposfera]] de l’[[Atlàntech|Atlantich]] occidentàl e la pupàrt de l’[[Océano Pacìfich|Oceano Pacifich]] hànn comenzà a vèss catàa su di satèllit, e quèst l’hà concedùu on significatìv miglioramént in di [[prevision meteorològich]]. <ref>{{cite journal|journal=[[Mariners Weather Log]]|title=SIRS and the Improved Marine Weather Forecast|url=https://archive.org/details/mariners-weather-log_1970-01_14_1/page/12|author=National Environmental Satellite Center|publisher=Environmental Science Services Administration|pages=12–15|volume=14|number=1|date=January 1970}}</ref> I satèllit polar in òrbita ESSA e NOAA gh’hinn andàa adrée a quèll’esempi in di ultim ann 1960 e in di ann adrée. Hinn vegnùu poeu i satèllit [[Òrbita geostazionaria|geostazionari]], che i primm de lor hinn stàa quèj de la i serie ATS e SMS in di ùltimm ann 1960 e in di primm ann 1970, e peou dòpo quèj di serie GOES di ann 1970 e i ann adrée. I satèllit polar in òrbita [[QuikScat]] e [[Tropical Rainfall Measuring Mission|TRMM]] hànn comenzàa a fornìi di informazion sui [[vent]] in su la superfice di [[Ocean|oceani]] del 1970 a ‘ndà innanz, per mèzz de imagin fàd cont i [[microond]] compagn di quèj che s’ottegnen cont i Radar, e quèst l’hà miglioràa in manera significativa la stima de la fòrza di [[uragan]], el sò infolcìss e 'l rilevament de la sò posizion in del cors di ann 2000 e 2010. == Osservazion == I osservazion hinn tipicament fàd per mèzz de vari 'canàa del [[spèttro elèttromagnetich]], in particolar, quèj in del [[spèttro visibel]] e in quèll [[infraross]]. Sti chì hinn i canàa pussée doprà:<ref name="EUMETSAT - MSG Spectrum">[http://www.eumetsat.int/groups/ops/documents/document/pdf_ten_052562_msg1_spctrsp.pdf EUMETSAT – MSG Spectrum] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071128071452/http://www.eumetsat.int/groups/ops/documents/document/pdf_ten_052562_msg1_spctrsp.pdf|date=November 28, 2007}} (PDF)</ref><ref name="EUMETSAT - MFG PL">[http://www.eumetsat.int/Home/Main/What_We_Do/Satellites/Meteosat_First_Generation/Space_Segment/SP_1119958330356?l=en EUMETSAT – MFG Payload] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120310114022/http://www.eumetsat.int/Home/Main/What_We_Do/Satellites/Meteosat_First_Generation/Space_Segment/SP_1119958330356?l=en |date=March 10, 2012 }}</ref> * ''Visibel e infraross visin:'' 0.6–1.6μm per rilevà la quattadura nivolosa in del cors del dì * ''Infraross:'' 3.9–7.3μm ([[vapor de acqua]]), 8.7–13.4μm (immagin tèrmich) === Spèttro visìbel (0,6-0,8 μm) === I immagin fàd su di satèllit meteorològich cont la [[lus]] visìbel in del cors di or del dì hinn facil de vèss intepretàd anca de ona persòna comùn; i [[Nivola|nivol]], i sistèma de nivol ‘me [[Front meteorològich|front]], i [[uragan]], i [[lagh]],i bosch, i [[montagn]], i [[giazzee]], i [[foeugh]] se veden sùbit. A se pòden capì anca i [[vent]] de com’è che se spòsten i nìvol in divèrsi fòtografìj vuna adrée a l’altra.<ref>A. F. Hasler, K. Palaniappan, C. Kambhammetu, P. Black, E. Uhlhorn, and D. Chesters. [http://ams.allenpress.com/archive/1520-0477/79/11/pdf/i1520-0477-79-11-2483.pdf High-Resolution Wind Fields within the Inner Core and Eye of a Mature Tropical Cyclone from GOES 1-min Images.] Retrieved on 2008-07-04.</ref> Ind el spèttro visìbel in nivol hinn bianch oppur gris ciar, quèj pussée bianch hinn i pussée spèss, i superfici quàttàa de acqua hinn negher.<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=175|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> === Spèttro infraross (1-30 μm) === I immagin [[Termografia|tèrmica]] (o [[infraross]]), rilevàa di sensor ciamàa [[radiometer]] a scansión, hinn util per on analìsta pratìch del mestée in del determinà l’altèzza e ‘l tipo di [[Nivola|nivol]], in del calcolà la [[temperadura]] de la superfice de la Tèrra e de l’[[acqua]] e in del reconóss di alter caratteristich di [[Ocean|oceani]]. I immagin di satèllit a l’[[infraross]] a pòden vèss dopràa per i [[uragan]] cont on [[Oeugg (ciclon)|oeugg]] visìbel, ind la [[tècnica Dvorak]], indoe la differenza intra la [[temperadura]] de l’oeugg e quèlla de la sommitàa frèggia di [[Nivola|nìvol]] che gh’è intorna pòden vèss doprà per stimànn la soa intensità (la sommitàa frèggia di nìvol, de sòlit l’insegna ona potenza maggiora de l’uragan).<ref>[[Chris Landsea]]. [http://www.aoml.noaa.gov/hrd/tcfaq/H1.html Subject: H1) What is the Dvorak technique and how is it used?] Retrieved on January 3, 2009.</ref> I immagin a l’[[infraross]] fànn vedè i vòrtes in di [[Ocean|oceani]] e i [[corrent di oceani]] compagn de la [[corrent del gòlfo]] ch’a l’è impotanta per la navigazion. I [[pescador]] e i agricoltor hinn voeuren conoss i [[Temperadura|temperadur]] de l’aria e de l’acqua al fin de protég i sò cultùr de la [[brina]] o catà pussée pess catà su de mar. El pò vèss controllàa anca el fenòmen de [[El Niño]]. Cont el doperà di tècnich di color digitàl, i [[Camera tèrmografica|immagin tèrmich]] gris de la camera tèrmografica pòden vèss traformàa in di color de indoe a l'è pussée facil comprend i informazion ch’interèssen. Ind l'infraross i nivol de giazz hinn molto scur, quèj de acqua bianch o gris ciar, la nev al soeul l'è scura. <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=175|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> Ind la banda de assorbiment del [[vapor de acqua]] i zòn de alta [[umidità]] relativa paren bianch, quèj de bassa hinn [[scur]]; i [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascedent]] hinn ciar, quèj discendent hinn scur.<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=177-178|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> ===Per esempi i canàa de spèttro del radiòmeter SEVIRI====<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=173|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> {| class="wikitable" !Canàa!!banda spettràl!!Aplicazion principaj |- |1||Visibel 0,6μm||Recognizion de [[Nivola|nivol]] e [[aerosòl]] |- |2||Visibel 0,6-0,8μm||Recognizion de [[Nivola|nivol]] e [[aerosòl]] |- |3||Infraross visin 1,6μm||Distinzion tra [[nev]] e [[nivol]] e tra nivol de giazz e de acqua. |- |4||Infraross 3,9μm||Recognizion de [[Nivola|nivol]] bass e de la [[scighera]] in del cors de la nòtt, misura de la [[temperadura]] de la superfice e rilevament di [[incendi|foeugh]]. |- |5||WV 6,2μm||Misura del [[vapor de acqua]] de la media [[troposfera]] e recognizion di mòti atmosferegh, stima di altèzz di nivol. |- |6|| WV 7,3μm || Misura del [[vapor de acqua]] de la media [[troposfera]] e recognizion di mòti atmosferegh, stima di altèzz di nivol. |- |7|| Infraross 8,7μm || Informazion sui [[cirro|cirri]] e distinzion tra [[nev]] e [[nivol]] e tra nivol de giazz e de acqua. |- |8|| Infraross 9,7μm || Rilevazion de la concentrazion de [[ozòno]] ind la bassa [[troposfera]], contròl de l’ozòno e di so variazion. |- |9|| Infraross 10,8μm || Misura de la temperadura di nivol e de la superfice, studi di vent e de l’[[instabilità atmosferega]]. |- |10|| Infraross 12,0μm || Misura de la temperadura di nivol e de la superfice, studi di vent e de l’[[instabilità atmosferega]]. |- |11|| Infraross 13,4μm || Stima de l’[[instabilità atmosferega]]. |- |12|| Visibel de alta risoluzion || Come canàa 1 e 2 con risoluzion maggiora. |- |} ==Error possibil ind l'interpretazion di immagin== * '''Indeboliment''' de la radiazion caosàa de on mèzz miss intra el el satèllit e i struttur de rilevà; *'''Contrast cont el sfond''' in canàa infraross (quand che i nivol gh'hànn ona [[temperadura]] arenta a quèlla de la superfice diventen difficil de vèss distint; *'''Contaminazion''' de la radiazion che la ven di zòn sòta la [[nivola]]; *'''Spostament''' (erorr in del determinazion de la posizion de on [[nivola]] se la se troeuva lonta ne la vertical de on satèllit; *'''Curvadura terrèster''' (effètt de la curvadura terrèster in su la risoluzion de l'immagin); *'''Interferenza del segnàl''' trasmiss in Terra del satèllit; *'''Angol de vista''' (quand che la scansion la se slontana de la vertical del satèllit, el satèllit el tend a vedè la part de fianch di nivol e minga quèlla se sora.<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=174|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref> == Tipi == [[Archivi:Himawari-8_true-color_2015-01-25_0230Z.png|miniatura|La primma immagin PNG con i color vèr del satèllit geostazionari [[Himawari 8]] ]] Ògni satèllit meteorològich a l’è stàa designàa per vèss dopràa in dò different tipi de òrbita: [[òrbita geostazionaria]] e [[òrbita polar]]. === Geostazionaria === I òrbit di satèllit meteorològich geostazionari hinn sora l’[[equator]] a on’[[altèzza]] de 35,880 km. Per via de sti [[Òrbita|òrbit]] chì, lor rèsten stazionari rispètt al [[girament terrèster]] e donca pòden trasmètt e registràa i immagin de tutta l’[[Atmosfera|atmosfera terrèstra]] de continuv per mèzz de [[Spèttro visìbel|lus visibel]] e cont i sensor di ragg [[infraross]]. I media ind la presentazion di notizzi del meteo mètten denter i fofografìi o i sequènz de immagin di satèllit geostazionari. Quèj chiì hinn anca disponìbil in sul sito di prevision del temp de l’agenzia [[Stat Unìi|statuniténsa]] [[NOAA]].<ref>{{cite web|url=http://forecast.weather.gov/MapClick.php?lat=32.810361684869015&lon=-96.73736572265625&site=fwd&smap=1&marine=1&unit=0&lg=en|title=National Weather Service|first=US Department of Commerce, NOAA, National Weather|last=Service}}</ref> A ghe n’è divèrsi de satèllit meteorològich geostazionari. La [[Geostationary Operational Environmental Satellite|serie GOES]] ghe n’hà trii che laoren: el [[GOES 15|GOES-15]], el [[GOES-16]] e ‘l [[GOES-17]]. El GOES-16 e ‘l -17 rèsten stazionari sora i oceani [[Atlàntech|Atlantich]] e [[Pacìfech|Pacifich]].<ref>{{Cite journal|last=Tollefson|first=Jeff|date=2 March 2018|title=Latest US weather satellite highlights forecasting challenges|url=https://archive.org/details/nature-uk_2018-03-08_555_7695/page/154|journal=Nature|volume=555|issue=7695|pages=154|doi=10.1038/d41586-018-02630-w|bibcode=2018Natur.555..154T|doi-access=free}}</ref> GOES-15 will be retired in early July 2019.<ref>{{Cite web|url=https://www.goes-r.gov/users/transitionToOperations17.html|title=GOES-17 Transition to Operations │ GOES-R Series|website=www.goes-r.gov|access-date=2019-05-26}}</ref> La noeuva generazion di satèllit meteorològich de la [[Russia]] [[Elektro-L]] [[Elektro-L No.1|No.1]] la laora a la latitudin de 76°E sora l’[[Ocean Indian|Oceano Indiàn]]. I giapponés i gh’hann el [[MTSAT]]-2 piazzàa sora el medio [[Pacìfech|Pacifich]] al 145°E e ‘l [[Himawari 8]] al 140°E. I [[Europa|Europei]] ne gh’hànn quatter ch’hinn ‘drée a lavorà: el [[Meteosat]]-8 (3.5°W), el Meteosat-9 (0°) sora l’[[Océano Atlàntic|Oceano Atlantic]] e ‘l Meteosat-6 (63°E) e ‘lMeteosat-7 (57.5°E) sora l’[[Ocean Indian|Oceano Indian]]. La Cina al dì d’incoeu la gh’ha attiv i so trii satèllit geostazionari [[Fengyun]] (风云) (FY-2E at 86.5°E, FY-2F at 123.5°E, and FY-2G at 105°E) .<ref>{{cite web|url=http://www.nsmc.cma.gov.cn/NSMC/Channels/100003.html|website=National Satellite Meteorological Center of CMA|language=Chinese|archive-url=https://web.archive.org/web/20150828041011/http://www.nsmc.cma.gov.cn/NSMC/Channels/100003.html|archive-date=August 28, 2015|url-status=dead|trans-title=Satellite Operation|title=卫星运行}}</ref> L’[[India]] ancasì la gh’hà i so ciamàa [[INSAT]] che se porten adrée di istrument per fin meteorològich. === Quèj che gh’hànn 'n'órbita polàr === [[Archivi:Parabolic-antenna-LEO.jpg|drita|miniatura|242x242px|Antèna parabòlica controllada cia [[compiuter]] de andàgh adrèe al mòto di satèllit meteorològich [[Òrbita terrester bassa|LEO]] ]] I [[Satèllit artificial|satèllit]] che gh’hann on’ òrbita polar giren intorna de la Tèrra a ona altèzza tipica de 850 km adrée a on tragìtt de nòrd a sud o vicevèrsa girand semper sora i [[Pòlo geografegh|pòlo]]. I satèllit che gh’hann ona òrbita polar giren in manera sincrona cont el mòto del [[sol]], e donca a hinn bònn de osservàa ògni sit in su la [[Tera|Tèrra]] e veden l’istèss pòst do vòlt ògni dì cont i stèss condizion de inluminazion de già che ghe passen semper a l’istèssa [[ora solar]]. I satèllit meteorològich che gh’hann on’ òrbita polàr gh’hann ‘na [[risoluzion]] maggiora de quèj geostazionari perchè góren pussée arent a la [[Terra|Tèrra]]. I [[Stat Unii]] gh’hann la serie [[NOAA]] de satèllit polar in òrbita, al moment el NOAA-15, el NOAA-18 e ‘l NOAA-19 ([[Polar Operational Environmental Satellites|POES]]) e ’l NOAA-20 ([[Joint Polar Satellite System|JPSS]]). L’Euròpa la gh’ha ‘me satèllit el [[Metop]]-A e ‘l[[Metop]]-B esercìd de l’[[EUMETSAT]]. La Russia la gh’ha el [[Meteor (satèllit)|Meteor]] e la serie de satèllit RESURS . La China la gh’ha i [[Fengyun|FY]]-3A, 3B e ‘l 3C. Anca l’India la gh’ha i so. ==== DMSP ==== [[Archivi:SatelliteAntenna-137MHz.jpg|manzína|miniatura|[[Antèna a dipòl incrusaa]] de ricev la [[freguenza]] di 137 MHz [[Òrbita terrèster bassa|LEO]] trasmìss di satèllit meteorològich]] El satèllit del [[Dipertiment de la Difesa di Stat Unii d’America]] ([[Defense Meteorological Satellite Program|DMSP]]) l’è bon de vedè di oggètt al soel che gh’hann almanc la misura de na petroliéra. De sorapù, infra tucc i satèllit meteorològich in òrbita, domà el DMSP al’è bon de vedè de nòtt. I fòto pussée grandios hinn pròppi quèj fàd cont el sensor de vedè de nòtt; se veden i lus di città, i [[Vulcano|vulcani]], i [[Incendi|foeugh]], i [[fulmen]], i [[Meteora|meteor]], i depòsit de petròli che brusen, insci come i [[Aurora boreal|auròra boreàl]] e [[Aurora austral|quèj austràl]]. In del’istèss temp, l’utilzzazion de l’energia e la crescita di città la pò vèss controllada sia per i città grand che per quèj piscinìtt, pòden vèss controllà anca i luss di [[Autostrada|autostràd]]. I astrònom pòden conóss l’[[inquinament sberlusent]]. Del' [[Oscurament de New York del 1977]] n'è stada fada ‘na fotografia di satèllit del DMPS. De là del contròl di lus de la città, quèj fotogtrafij chì hinn important in del salvà di vit umàn per via de la rilevazion e del controll di [[Incendi|foeugh]]. I satèllit veden minga domà i foeugh in del cors del dì e de la nòtt, ma i scanner tèrmich e a ragg [[infraross]] che gh’è in sui satèllit meteorològich rileven i sorgent potenziaj de foeugh in su la superfice terrèstra quand che el foeugh l'è 'drèe a bramà. Quand che el foeugh el ven rilevàa, el satèllit meteorològich medèmm dà di imformazion important sui [[vent]] che pòden spantegàll. De sorapù i immagin di nivul hinn util de savè qund’è che ‘l pioverà. Vuna infra i foto pussèe drammatich a l'è qulla che la fa vedè l’[[incendi del petròli del Kuwait]] che l’[[Armada de l’Iraq]] che l’era ‘drèe a scapà l’hà comenzà el 23 del frbbrar del 1991. I fotografij de nòtt del foeugh in Kuwait hànn fà vesè di grand ciasmi, pussèe de quèj di grand area di città. El foeugh l’hà mangia foeura di million de gallon de [[petròli]]; l’ultìmm l’è stàa smorzàa el 6 del november del 1991. == Alter utilizzazion == [[Archivi:NOAA_Shares_First_Infrared_Imagery_from_GOES-17_(43904870711).gif|miniatura|immagin a l’infroross de temporaj sora el center di [[Stat Unii]] d’America vist del satèllit [[GOES-17]] ]] El rilevament de la quattadura de [[nev]], e po’ vèss util per i idròlogh, de controllà el [[mant nevos]] per el fluss minim vitàl ai [[bascì idrografich]]. I infornazion sul mant de nev pòden anca vèss catà su di astronàv. A sepò rilevà anca la posizion de l’inquinament atmosferic naturàl o caousàa di òmen. I immagin in del [[Spèttro visibe|spèttro visibel]] e quèll [[infraross]] fànn vedè i àerj indoe gh'è i effètt de l’inquinament in su la [[Tèrra|Terra]]. pòden vèss rilevàa anca l’inquinament caosàa di [[reoplan]] e di [[Razzo|razzi]] e i [[Scia de condensa|scij de condensa]]. I informazion sui corrent di [[Ocean|oceani]] e sui i [[vent]] di strat de bass catà su per mèzz di fòto spaziàj pòden ajutà in del prevedè i pèrdit de petròli e i sò spostament. Quasi ògni estàa, la sabbia e la polver del [[Desèrt del Sahara]] intravèrsen i region arent a l’[[equator]] de l’[[Océano Atlàntich|Oceano Atlantich]]. I fotografij del satèllit GOES-EAST ghe fànn vedè, traccià e prevedè ai meteoròlogh quèj [[Boriana|tempest]] de sabbia chì. De sorapù, de là de la sbassada de la visibilità e di problema caosàa a la respirazion, i [[tempèst de sabbia]] pòden inibì la formazion di [[uragan]] de già che cambien el bilanc de la [[radiazion solar]] in sui tròpich. Di alter [[tempèst de sabbia]] in Asia e che soratutt in [[Cina]] succeden despèss, hinn fàcil de vèss reconossùu e osservàa. In àrej solitari del mond con domà pòch osservator del sit, i foeugh pòden andà foeura del contròl per divèrsi dì o anca settiman e mangià foeura million de èttari inannz che i autoritàa i sìen avvertìi. I satèllit meteorològich pòden donca vèss assosènn ùtil in quèj situazion chì. In del cors de la nòtt pòden anca vèss vedùu i foeugh de [[Metano|gas]] e de [[petròli]]. El profil de [[temperadura]] de l’[[Atmosfera terrèstra|atmosfera]] a l’è stàa rilevà di satèllit meteorològich fin del 1969.<ref>{{cite journal|url=http://docs.lib.noaa.gov/rescue/journals/essa_world/QC851U461969jul.pdf|title=The Breakthrough Team|author=Ann K. Cook|journal=ESSA World|date=July 1969|publisher=Environmental Satellite Services Administration|pages=28–31|accessdate=2012-04-21}}</ref> == Vos correlaa == * [[Satèllit per el telerilevament]] * [[Òrbita geostazionaria]] * [[Òrbita terrèster bassa]] * [[Telerilevament]] == Riferiment == {{reflist}} == Ligamm de foeura == * {{cite book|author=Ralph E. Taggard|title=Weather satellite handbook (5th edition)|isbn=978-0-87259-448-7|publisher=[[American Radio Relay League]]|location=Newington, CT|year=1994}} * [http://cimss.ssec.wisc.edu/ Cooperative Institute for Meteorological Satellite Studies] * [http://profhorn.meteor.wisc.edu/wxwise/museum/a1main.html Dr. Verner Suomi ("father of the geostationary satellite") biography] ** [http://profhorn.meteor.wisc.edu/wxwise/museum/a3/a3example1.html Interpreting Satellite Images – Suomi Virtual Museum] * [http://www.stuffintheair.com/image-satellite-weather.html Physical Characteristics of Geostationary and Polar-Orbiting weather satellites] ** [http://www.economics.noaa.gov/?goal=weather&file=obs/satellite/poes/ NOAA Economics & Social Benefits of POES] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110725192902/http://www.economics.noaa.gov/?goal=weather&file=obs/satellite/poes/ |date=2011-07-25 }} ; Dati * [http://www.intellicast.com/IcastPage/LoadPage.aspx?loc=usa&seg=LocalWeather&prodgrp=SatelliteImagery&product=World&prodnav=none&pid=none Near realtime composite of satellite image of the Earth] by ''Intellicast'' * [https://web.archive.org/web/20100201214135/http://internationalweatherarchive.org/satellite.aspx International weather satellite viewer] Online geostationary weather satellite viewer with 2 months of archived data. * [http://visibleearth.nasa.gov/view_rec.php?vev1id=5826 Earth at night] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050326090647/http://visibleearth.nasa.gov/view_rec.php?vev1id=5826 |date=2005-03-26 }} by NASA * [http://www.eumetsat.int EUMETSAT – the European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites] * [http://cloudsgate2.larc.nasa.gov/index.html NASA Langley Cloud and Radiation Research] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121022093735/http://cloudsgate2.larc.nasa.gov/index.html |date=2012-10-22 }} Near real-time and archived satellite imagery and cloud products. * ISCCP Global ISCCP B1 Browse System (GIBBS) http://www.ncdc.noaa.gov/gibbs/ ==== Politega del governa [[USA]] ==== * [https://purl.fdlp.gov/GPO/gpo44765 Geostationary Weather Satellites: Progress Made, but Weaknesses in Scheduling, Contingency Planning, and Communicating with Users Need To Be Addressed: Report to the Committee on Science, Space, and Technology, House of Representatives] [[Government Accountability Office]] * [https://purl.fdlp.gov/GPO/gpo44768 Polar Weather Satellites: NOAA Identified Ways to Mitigate Data Gaps, but Contingency Plans and Schedules Require Further Attention: Report to the Committee on Science, Space, and Technology, House of Representatives] [[Government Accountability Office]] [[Categoria:Meteorologia]] [[Categoria:Telerilevament]] [[Categoria:Istrument de misura]] mh9ngdsovmodxj2p0tm7osoojqydjyj Kumquàt 0 227215 1334544 1333709 2026-08-05T21:20:57Z InternetArchiveBot 32808 Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334544 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{Taxobox|color=lightgreen|name=Kumquàt|nom_popolar_occ=kumquat|nom_popolar_or=kumquat|image=Kumquat_geschlossen_offen.jpg|image_width=200px|image_caption=frutt|regnum=[[Plantae]]|divisio=[[Magnoliophyta]]|classis=[[Magnoliopsida]]|ordo=[[Sapindales]]|familia=[[Rutaceae]]|genus=''[[Citrus]]''|species_group=Kumquàt}} I '''kumquàt''' <ref>{{cite web|url=http://www.collinsdictionary.com/dictionary/english/kumquat|title=Kumquat|accessdate=25 September 2014|publisher=Collins Dictionary|date=n.d.}}</ref> hinn on grupp de [[Arbor|alber]] [[Frutt|fruttifer]] piscinìtt che partegnen a la famiglia di [[Rutaceae|Rutacei]], i so frut in lombard se ciamen napolitt. I vegniven in precedenza classificàa in del genér vegnùu stòrich di [[Fortunella]], oppùr ''[[Citrus]] [[sensu lato]]''. I frutt commestìbil gh’hànn ‘na forma e ‘n colór compagn di [[Citrus × sinensis|narànz]] (''Citrus sinensis'') ma a hinn pussée pìccol, e gh’hànn pu o manch la grandèzza di [[Oilva|olìv]] grand. El kumquàt a l’è on [[agrumm]] assée resistént al frècc. == Etimologia == El nòmm "kumquat" el ven de la [[lengua cantonesa]] 金橘 ''kamkwat'' (jyutping: ''gam¹ gwat¹''), ''mandarina dorada''.<ref>{{cite web|title=Wiktionary|url=https://en.wiktionary.org/wiki/kumquat|publisher=Wikimedia|date=2026|accessdate=2026-07-30}}</ref> == Origin == La pianta del kumquat l’è originaria de la [[Cina]].<ref name="Purdue" /><ref>{{GRIN}}</ref>. I primm tràcc stòrich del kumquat hinn ai temp de la letteratura [[Cina imperial| imperiàl]] del sècol quèll di dódes. A hinn stàa coltivàa anca in di alter part de l’[[Asia]] orientàl ([[Giappon]] e [[Taiwan]]), Asia del sud ([[India]]), e Asia Sud-èst (soratùtt i [[Filippine]]). el kumquat L’è stàa mettùu denter in [[Euròpa]] in del [[1948]] del [[Robert Fortune]], collezionista de la [[London Horticultural Society]], e on poo de temp pussée tard a hinn stàa portà in [[America]] del Nòrd. == Descrizion == [[Archivi:A_lemon_plant_(Citrus_japonica);_flowering_and_fruiting_stem_Wellcome_V0044760.jpg|manzína|miniatura|Rapresentazion del [[Walter Hood Fitch]]]] A hinn di arbùst sempervèrd o di [[alber]] piscinìtt alt de 2,5 a 4,5 [[Meter|m]], con di [[Ram|ramm]] dens e di vòlt gh’hànn di [[Spina (botanica)|spin]] piscinìnn. I [[Foeuja|foeuj]] hinn verd scur, e i [[fior]] hinn bianch, compagn de quèj di alter fior di [[agrumm]], e pòden vèss dispòst in deperlor o anca a grupp visìn ai foeuj. Segond la grandèzza, l’alber del kumquat l’è bon de prodù di centèn o anca di miàr de frut ògni ann.<ref name="Purdue" /> == Varietà == La [[tassonomia]] di [[agrumm]] a l’è complicada e discutìbil. A gh'è'n vari sistèma che classìfichen i divèrsi tipi de kumquat in di speci divèrsi. Ind la stòria a hinn stàa classificàa in del gener ''[[Citrus]]'', ma el [[Sistèma di classificazion del Swingle]] per la tassonomia di [[agrumm]] je hà miss denter in del gener ''Fortunella''. Di recent analisi [[Filogenetica|filogenetich]] suggerìssen però che l’è mèj a mèttej denter de noeuv ind el gener ''Citrus''. El Swingle l’hà dividùu i kumquat in du sòtt-géner, el ''Protocitrus'', che ‘l gh’hà dent el kumquàt originari de [[Hong Kong]], e l’''Eufortunella'', che ‘l gh’hà dent el kumquat ovàl, quèll redónd e ‘l kumquat Meiwa,<ref name="Swingle">{{cite journal|last=Swingle|first=Walter T.|title=A new genus, Fortunella, comprising four species of kumquat oranges|url=https://archive.org/details/sim_washington-academy-of-sciences-journal_1915-03-04_5_5/page/165|journal=Journal of the Washington Academy of Sciences|volume=5|issue=5|pages=165–176|year=1915|jstor=24520657}}</ref> ai quàj el Tanaka ghe n’hà giontà anmò du, el kumquàt Malayàn e ‘l kumquat Jiangsu. L’analisi di [[cromosòma]] la suggerìss che l’''Eufortunella'' del Swingle l’è ùnega specie vèra, inscambi a s’è desquattàa i alter speci giontàa del Tanaka a hinn di [[ibrid]] de la ''Fortunella'' con di alter ''Citrus'', e donca vegnen ciamàa ''Citrofortunella''.<ref name="Yasada">{{cite journal|last1=Yasuda|first1=Kiichi|last2=Yahata|first2=Masaki|last3=Kunitake|first3=Hisato|title=Phylogeny and Classification of Kumquats (''Fortunella'' spp.) Inferred from CMA Karyotype Composition|journal=The Horticultural Journal|volume=85|number=2|pages=115–121|year=2015|doi=10.2503/hortj.MI-078|doi-access=free}}</ref> Di analisi del [[genòma]] hànn menà a dì che gh’hinn domà dò [[Specie|speci]] de kumquàt, ma quèll’analisi chì la tira minga denter la varietà de Hong Kong che la ven vedùda ‘me ‘na specie in deperlee. <ref>{{cite journal|title=Genomics of the origin and evolution of ''Citrus''|url=https://archive.org/details/nature-uk_2018-02-15_554_7692/page/311|first17=Daniel|first13=Patrick|last14=Roose|first14=Mikeal L. Roose|last15=Dopazo|first15=Joaquin|last16=Gmitter Jr|first16=Frederick G.|last17=Rokhsar|last18=Talon|first12=Dongliang|first18=Manuel|journal=Nature|year=2018|volume=554|issue=7692|pages=311–316|doi=10.1038/nature25447|pmid=29414943|bibcode=2018Natur.554..311W|last13=Ollitrault|last12=Du|last1=Wu|last6=Borredá|first1=Guohong Albert|last2=Terol|first2=Javier|last3=Ibanez|first3=Victoria|last4=López-García|first4=Antonio|last5=Pérez-Román|first5=Estela|first6=Carles|first11=Franck|last7=Domingo|first7=Concha|last8=Tadeo|first8=Francisco R|last9=Carbonell-Caballero|first9=Jose|last10=Alonso|first10=Roberto|last11=Curk|doi-access=free}}</ref> === Kumquat redond === El '''kumquat redondo''' o '''kumquat Marùmi''' o '''kumquàt Morgani''' (per el quàl el se mantegn el nòmm ''Citrus japonica'' o ''Fortunella japonica'' inscì che ‘l kumquat el ven classificàa in divèrsi speci), a l’è on alber sempervérd che ‘l prodùss di frutt de colór [[òr]]-[[giald]].<ref name="Purdue" /> El sò frutt a l’è pìccol e de sòlit sferich ma ‘l pò vèss de forma ovàl. La pèll la gh’hà on savór dolz, ma diversament, quèll frutt chì el gh’hà ‘na polpa agra. El frutt el poò vèss mangià cosùu ma l’è dopràa soratùtt de fà su i [[Marmellata|marmellàd]], i [[Geladinna|geladìnn]] e di alter prodòtt de spalmà. El ven coltivàa in [[Lussemburgh]] e ‘l poò vèss doprà per la coltivazion ‘me 'n [[bonsai]]. Quèlla pianta chì la rappresenta la [[fortuna]] in [[Cina]] e in di alter paés de l’[[Asia]], ‘doe despèss la vent tegnuda ‘me ‘na [[pianta de apartament]], e donada in occorenza del [[Cap d’ann cines]]. I kumquat redónd hinn pussée cultivàa di alter speci grazie a la soa maggiora sopportazión al frècc.<ref name="Purdue" /> [[Archivi:Citrus_japonica_'Centennial_Variegated'_-_Kumquat_-_fruit.jpg|manzína|miniatura|Kumquàt 'Centennàl Varìi']] [[Archivi:Fort-hindsii.jpg|manzína|miniatura|Kumquàt de Hong Kong]] === Kumquat oval === El '''kumquat ovàl''' o '''Kumquat Nagami''' (''Citrus margarita'' o ''Fortunella margarita'' a se divìden i kumquat ''Eufortunella'' in dò speci separàa) a l’è de forma ovàl e tipicamente el ven magiàa intrègh, pèll e tuscòss.<ref name="Purdue" /> El sò intèrna l’è putòst àgher, ma la pèll l’è dolza de savór, inscì che s’a vegnen mangià insèma pordùsen on insòlit mesc'iada de dolz e àgher. El frutt el ven madùr de la metà a la fin de l’[[invèrna]] e despèss el raccòlt l’è bondanziós el crea on spettàcol contra del colór scur verd di foeuj. In natura, l’alber el tend a vèss piscinìn e nàn, inscì de vèss adàtt de vèss coltivàa in vas e di vòlt anca per la coltivazión 'me 'n[[bonsai]]{{cn|date=January 2020}}. El [[cultivar]] del kumquat 'Varìi Centennàl' l’è derivàa [[Mutazion|spontani]] del kumquat ovàl. El prodùss ona quantità maggiora de frutta de fà giò rispètt ai quèj ovàl, i sò frutt hinn pussée redond cont on còll strècc indoe ch'a hinn taccàa al [[Piccol|piccól]]. I frutt pòden vèss distint per i sò colór variàa, a bind giàld e verd,<ref name="Purdue" /> e la pianta la gh’hà minga de spin. === Kumquat Meiwa === El '''kumquat Meiwa''' (''Citrus crassifolia'' o ''Fortunella crassifolia'') l’è stàa importàa in [[giappon]] de la [[Cina]] a la fin del sècol quèll di 19, el gh’à di frutt ovàj pièe de somènza e di [[Foeuja|foeuj]] spèss, a l’è stàa classificàa ‘me ‘na specie in deperlee del Swingle.<ref name="Swingle" /> Quèj frutt chì vegnen mangià intrègh, pèll e tuscòss. === Kumquat de Hong Kong === El kumquat de '''[[Hong Kong]]''' (''Citrus hindsii'' o ''Fortunella hindsii'') el prodùss domà di frutt àcid e àmar con pòch de polpa e tant de soménza. El ven coltivàa soratùtt ‘me ‘na pianta ornamentàl, ancabén la cressa spontani in del sud de la [[Cina]].<ref name="Times">{{cite news|title=Varieties of kumquats, hybrids|newspaper=Los Angeles Times|date=February 25, 2009|access-date=May 31, 2019|url=https://www.latimes.com/style/la-fow-kumquatside25-2009feb25-story.html}}</ref><ref name="Riverside">{{cite web|title=Hong Kong,Fortunella hindsii, Champ. ex Benth.|website=U.C. Riverside Citrus Variety Collection|access-date=May 31, 2019|url=https://citrusvariety.ucr.edu/citrus/hongkong.html}}</ref> L’è el kumquat pussée primitìv e anca l’[[agrumm]] pussée primitiv; el Swingle l’hàa ditt che l’è el pussée arént a la speci di temp indrée di quàj tucc i [[agrumm]] hinn vegnùu. <ref name="Swingle" /> El kumquat de Hong Kong spontani l’è [[Pòliploidia|tetraploid]], gh’è poeu ‘na varietà commerciàl [[Ploidia|diploid]], el '''Golden Bean kumquat''' con di frutt leggerment pussée grand.<ref name="Riverside" /> === Kumquat Jiangsu === El '''kumquat Jiangsu''' o '''kumquat Fukushu''' (''Citrus obovata'' o ''Fortunella obovata'') gh’hànn di frutt commestìbil che pòden vèss mangiàa crud, ma anca doprà de pareggià i [[Marmellata|marmellàd]] e i [[Gelatinna|gelatìn]]. El frutt el pò vèss redond o a forma de [[campana]] e l’[[arancion]] sberlusént quand l’è madur del tùtt. La pianta la pò vèss reconossùda di alter tipi de kumquat per via di sò foeuj redónd. La ven coltivada sia per i sò frùtt commestìbil che per di fin ornamentàj; a differenza de kumquat redond che ‘l gh’hà ‘n’alta soportazion al frècc, quèsta chì la resìst minga al frècc. I analisi di [[cromosòma]] fànn vedè che quèlla varietà chì l’è probabilment on’ibrid. <ref name="Yasada" /> === Kumquat Malayan === El '''kumquat Malayan''' (''Fortunella polyandra'' or Tanaka's ''Fortunella swinglei'' - in ''Citrus'' it would be ''C. x swinglei''), de la [[Penisola Malay]] indoe l<nowiki>'è conossùu 'me ''scèsa de lime'' a l'è on '</nowiki>alter ibrìd, forsi on [[limequat]].<ref name="Yasada" /><ref name="Malay">{{cite web|title=Fortunella polyandra Malayan|website=U.C. Riverside Citrus Variety Collection|access-date=June 3, 2019|url=https://citrusvariety.ucr.edu/citrus/polyandra.html}}</ref> El gh'hà 'na scòrza spèssa e di frut pussée larg di alter kumquàt.<ref name="Malay" /> == Cultivazion e utilizzazion == I kumquàt hinn assosènn pussèe resistent di piant de [[agrumm]] compagn di [[Citrus × sinensis|naranz]]. El kumquat Nagami el gh’hà besògn d’on [[estaa]] calda, con di temperadur infra i 25&nbsp;°C e i 38&nbsp;°C, ma l’è minga bon de resistegh al frècc sòta i -10[[Celsius|°C]] senza dagn. El frutt el ven de sòlit consumàa intrègh con la soa pèll e di vòlt l’è doprà in di insalàd de frutta. === El propagàj e ‘l mètt la polverinna === I kumquat vegnen su minga ben a partì di somènz e donca vegnen [[Reproduzion vegetativa| propagàa per via vegetativa]] cont el doprà ‘me [[portinèst]] di alter agrumm,<ref name="Purdue">{{cite web|url=http://www.hort.purdue.edu/newcrop/morton/kumquat.html|title=Kumquat, ''Fortunella'' sp. Swingle; In: Fruits of Warm Climates, Miami, FL|author=Julia F Morton|publisher=NewCROP, New Crop Resource Online Program, Center for New Crops and Plant Products, Purdue University|pages=182–185|date=1987|accessdate=3 January 2020}}</ref> oppùr per [[Povanna|povànna]], o per [[transc]].<ref name="Purdue" /> == Composizion == L’[[òli essenzial]] de la pèll de kumquat el gh’hà dent tant de l'aròma di frutt, e l’è fàa su soratùtt de [[limonen]], che ‘l ne fa su el 93% del totàl.<ref name="KoyasakoBernhard">{{cite journal|last1=Koyasako|first1=A.|last2=Bernhard|first2=R.A.|year=1983|title=Volatile Constituents of the Essential Oil of Kumquat|journal=Journal of Food Science|publisher=Wiley & Sons|volume=48|issue=6|pages=1807–1812|doi=10.1111/j.1365-2621.1983.tb05090.x}}</ref> De là del limonen e de l’[[Alfa-pinen|alfa-pinèn]] (0,34%), che tucc e du vengen consideràa di [[Monterpen|monterpén]], el so òli a l’è stranament ricch (0.38% del totàl) de [[Sesquiterpen|sesquiterpén]] compagn de l’ α-[[Bergamoten|bergamotén]] (0.021%), del [[Cariofillen|cariofillén]] (0.18%), α-[[Humulen|humulén]] (0.07%) and α-[[Muurolen|muurolén]] (0.06%), e quèj chì i ghe contribuìssen al sò savór speziàa e legnós. I compòst del [[carbonìl]] i fànn su la pupàrt de la restànza, e hinn i maggiór responsàbil del sò savór caratteristich. Intra quèj compòst chì gh’hinn denter di [[èster]] ‘me ‘l [[Propanoaa de isopropil|propanoaà de isopropìl]] (1.8%) e l’[[asetaa de terpenil]] (1.26%); di [[Aceton|acetón]] ‘me el [[Carvon|carvón]] (0.175%); e ‘na fila de [[aldèid]] compagn de la [[citronèlla]] (0.6%) e del [[2-Metillundecanal|2-metilundecanàl]]. Di alter compòst ossigenàa comprenden el [[neròl]] (0.22%) e ‘l [[òssid de trans-linalòl]] (0.15%).<ref name="KoyasakoBernhard" /> == Ibrid == * [[Calamansi]]: [[mandarin orange]] x kumquat<ref>{{GRIN|×''Citrofortunella microcarpa''|313479|accessdate=1 June 2014}}</ref> * [[Citrangequat]]: [[citrange]] x kumquat * [[Limequat]]: [[key lime]] x kumquat * [[Orangequat]]: [[Satsuma mandarin]] x kumquat * [[Procimequat]]: [[limequat]] x kumquat * [[Sunquat]]: [[limon Meyer]] (?) x kumquat * [[Yuzuquat]]: [[yuzu]] x kumquat == Galleria == <gallery> Archivi:Hoa quất.jpg|Fior de Kumquat Archivi:Quinotos.jpg|sezión trasversàl di frutt del Kumquàt Archivi:Kumquat.jpg|Kumquat intrègh e tajàa. Archivi:Kumquat-0245.jpg|kumquàt comùn Archivi:Citrus japonica1.jpg|kumquats redónd (o [[citrofortunella]]) Archivi:KoumQuatLiqueur.jpg|[[Liquòr]] de kumquàt de [[Corfu]], [[Grecia]] Archivi:Kumquat Trees (Corfu).JPG|Alber de kumquat in vas ind la distilleria di [[liquòr]] de [[Corfu]]. Archivi:Kumquat pie.JPG|Fètt de torta de kumquat al [[Festivàl del Kumquat]] a [[Dade City]], Florida Archivi:Kumquat jelly and kumquat butter.JPG|[[consèrva|consèrv]] de Kumquàt Archivi:Fortunella (kumquat) 9 fiore+frutto.JPG|Fior e frutt Archivi:Citrus japonica3.jpg|Alber de kumquàt Archivi:Fortunella japonica Frutigen.jpg|Kumquàt madùr Archivi:Citrus japonica (6).JPG|Kumquat o [[Citrofortunella|ìbrid de Kumquàt]] </gallery> == Riferiment == {{Reflist}} [[Categoria:Citrus|Japonica]] [[Categoria:Agrum]] t4plp1s34s51g949p6f18gls7ksvelc Ultrason 0 229138 1334536 1298744 2026-08-05T21:12:33Z InternetArchiveBot 32808 Add 4 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334536 wikitext text/x-wiki {{MILCLASS}} {{Varda che bel}} [[Archivi:CRL_Crown_rump_length_12_weeks_ecografia_Dr._Wolfgang_Moroder.jpg|drita|miniatura|immàgin a ultrasón (sonogràmma) d’on feto in del’[[Uter|ùter]], vist a la settimana quèlla di dódes de gravidanza (scansión in dò misùr)]] [[Archivi:Aparelhodeultrassom.jpg|drita|miniatura|'N’esàmm ultrasònich]] [[Archivi:Fetal_Ultrasound.png|miniatura|Ultrasón per vedè el feto]] I '''ultrasón''' hinn di [[ond sonòr]] che la soa [[frequenza]] a l’è pussée alta del lìmit superiór di frequenz scoltàbil de l’[[orèggia]] de l’òmm. Quant ai sò proprietà [[Fisica|fìsich]] ultrasón hinn minga divèrsi di son scòltàbil, foeura che per el fàa che i òmen je pòden minga sentì. Quèll lìmit chì el varia d'ona persòna a l’altra e l’è pressappòch de 20 kilohertz (20,000 [[hertz]]) in di òmen gióvin madùr. I apparècc a ultrasón lavóren con di [[frequenz]] de 20kHz fin a divèrsi gigahertz. I ultrasón i vegnen dopràa in tanti divèrsi camp. I apparècc a ultrasón vegnen dopràa de rilevà i oggètt e misurà i distànz. I [[Immagin a ultrason|immagin a ultrasón]] o sonografìj, despèss i vegnen dopràd in [[medesina]]. In di [[esamm senza distruzion]] sora prodòtt e sora i struttùr, i ultrasón vegnen dopràa de rilevà di difètt invisìbel. Per l’industria, i ultrasón vegnen dopràa per la nettada, i mes’ciàd e per fa andà pussée in prèssa i procèss chìmich. I animàj compàgn di [[Tegnoeura|tegnoeùr]] e di i [[Farfalla|parpai]] doperen i ultrasón per determinà la posizión di [[El robattà|ciappàd]] e di ostacoj. <ref name="squires">{{cite book|last=Novelline|first=Robert|name-list-style=vanc|title=Squire's Fundamentals of Radiology|publisher=Harvard University Press|edition=5th|year=1997|isbn=978-0-674-83339-5|pages=[https://archive.org/details/squiresfundament0000nove_f4e9/page/34 34–35]|url=https://archive.org/details/squiresfundament0000nove_f4e9/page/34}}</ref> == Stòria == [[Archivi:Galton_whistle.jpg|miniatura|El fis’cètt del Galton, vun di primm dispositìv de prodù i ultrasón]] L’[[acustica]], la scienza del [[Sound|son]], l’è comenzada ai temp del [[Pitagora]] in del sèst sècol innanz del [[Crist]], el quàl l’hà scrivùu in sui proprietà [[matemàtich]] di [[istrument a còrda]]. La tècnica de rilevamént de la posizión di [[Tegnoeura|tegnoeùr]] l’è stada desquattada del [[Lazzaro Spallanzani]] in del 1794, quand che l’hà dimostràa che i tegnoeùr i andàven a caccia e navigàven per mèzz di son che podéven vèss minga scoltàa, e nò con la vista. El [[Francis Galton]] in 1893 l'hà inventàa el [[Fis'cètt per i can|fis'cètt del Galton]], on [[fis'cètt]] regolàbil che ‘l prodùss di ultrasón, che lù l’hà dopràa per misurà la banda di son scoltàbil di òmen e di alter animàj, e donca l’hà fa vedè che tanti animàj sénten sora la banda di son scoltàbil di òmen. La primma aplicazión tècnica di ultrasón l’è stàa on tentatìv per rilevà i [[Sottmarin|sóttmarin]] del [[Paul Langevin]] in del 1917. L’[[effètt piezoelèttrich]], desquattàa del [[Jacques Curie|Jacques]] e del [[Pierre Curie]] in del 1880, l’è staà dopràa in di [[Trasuttor|trasuttór]] per ingenerà e rilevà i ond ultrasònich in de l’aria e in de l’acqua. <ref>{{cite book|first=Bruno|last=Pollet|name-list-style=vanc|title=Power Ultrasound in Electrochemistry: From Versatile Laboratory Tool to Engineering Solution|publisher=John Wiley & Sons|date=2012|isbn=978-1-119-96786-6|chapter=Chapter 1}}</ref> == Definizion == [[Archivi:Ultrasound_range_diagram.svg|drita|miniatura|425x425px|banda in frequenza approssimativa, con guida a la bonascia per ‘na quàj aplicazión]] I ultrasón hinn definìi de [[ANSI/ASA S1.1-2013|l’istitùtt Nazionàl Americàn]] 'me di "[[son]] de frequenza pussée granda de 20kHz". In aria a la [[pression atmosferega]], i ond ultrasònich i gh’hànn di longhèzz d’onda de 1,9 cm o anca de men. == El percepij == [[Archivi:Ultrasound_result.jpg|miniatura|El risultàa d’ona [[sonografia]] in su ‘n tòcch de carta]] === Òmen === El limit superiór di frequenz scoltàbil di òmen (pressappòch 20 kHz) a l’è chesschì per via di lìmit de [[orèggia de mèzz]]. I ultrasón pòden vèss sentìi domà se di ultrasón a alta intensità vegnen fornìi direttament in del [[crani]] de l’òmm e raggiòngen donca la [[còclea]] per mèzz de la [[conduzion travèrs i òss]], senza passà travèrs l’orèggia de mèzz.<ref>{{cite journal|vauthors=Corso JF|year=1963|title=Bone-conduction thresholds for sonic and ultrasonic frequencies|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-the-acoustical-society-of-america_1963-11_35_11/page/1738|journal=Journal of the Acoustical Society of America|volume=35|issue=11|pages=1738–1743|doi=10.1121/1.1918804|bibcode=1963ASAJ...35.1738C}}</ref> I fiolètt pòden sentì di son de intonazión pussée alta de quèj che pòden vèss sentìi di òmen in là cont i agn, perché in di òmen el lìmit superiór del sentìi el tend a ‘ndà giò con l’età.<ref>{{cite journal|vauthors=Takeda S, Morioka I, Miyashita K, Okumura A, Yoshida Y, Matsumoto K|title=Age variation in the upper limit of hearing|journal=European Journal of Applied Physiology and Occupational Physiology|volume=65|issue=5|pages=403–8|year=1992|pmid=1425644|doi=10.1007/BF00243505|s2cid=33698151}}</ref>. Ona compagnia telefonica americana l’hà dopràa i son a alta intonazión de fa su di sonerij che ‘a l’è fàcil che pòden vèss sentìi domà di òmen gióvin,<ref>{{cite news|first=Paul|last=Vitello|name-list-style=vanc|date=12 June 2006|newspaper=The New York Times|url=https://www.nytimes.com/2006/06/12/technology/12ring.html|title=A Ring Tone Meant to Fall on Deaf Ears}}</ref> ma tanti persòn pussée vègg pòden sentì i segnàj, de già che gh'è di variazión notévol in del deperiment de la soeuja de sora con l’età de on òmen a l'alter. El [[Mosquito]] a l’è on apparècc elettrònich che ‘l dopera di alt frequenz per scoraggià i gióvin del restà in gir in di loegh pùblich senza ‘na quàj resón. === Animaj === [[Archivi:Big-eared-townsend-fledermaus.jpg|miniatura|La tegnoeura la dopera i ultrasón per navigà quand che gh’è scur.]] [[Archivi:Hundepfeife01.JPG|miniatura|El [[fis'cètt per i can]], on fis’cètt che l’emètt di son in de la gamma di ultrasón, doperàa per insegnà ben i can e di alter animàj]] I [[Tegnoeura|tegoeùr]] ùsen divèrsi tècnich a ultrasón ([[Ecolocalizzazion]]) de rilevà i sò ciappàd. Lor pòden rilevà i frequenz de là di 100[[Hertz|kHz]], fin anca a 200kHz.<ref>{{cite book|title=Hearing by Bats|series=Springer Handbook of Auditory Research|volume=5|veditors=Popper A, Fay RR|publisher=Springer|date=1995|isbn=978-1-4612-2556-0}}</ref> On mucc de insètt el precepìss ben cont i ultrasón, e la pupàrt de lor l'è fada su de [[insètt]] notturnìn che scolten per mèzz de l’ecolocalizzazión compagn che i tegoeùr. hinn comprés tanti grupp de [[parpai]], de [[Coleoptera|coleòpter]], la [[mantide religiosa]] e i [[Chrysopidae|crisòpidi]]. Dòpo de ‘vègh sentìi o a tegoeura, cèrti insètt cercarànn de slontanàss di ultrasòn per minga fass ciapà.<ref>{{cite journal|vauthors=Surlykke A, Miller LA|title=How some insects detect and avoid being eaten by bats: Tactics and counter tactics of prey and predator.|journal=BioScience|volume=51|issue=7|pages=570|year=2001|doi=10.1641/0006-3568(2001)051[0570:HSIDAA]2.0.CO;2|url=http://bioscience.oxfordjournals.org/content/51/7/570.short|access-date=2016-08-06|archive-url=https://web.archive.org/web/20150303084328/http://bioscience.oxfordjournals.org/content/51/7/570.short|archive-date=2015-03-03|url-status=live|doi-access=free}}</ref> I frequenz ultrasònich attìven on'azión riflettuta in di [[parpai]] notturnìn ch'je fa sbassà intanta ch'a hinn ‘drée a gorà per minga fàss taccà. <ref name="autogenerated1627">{{cite journal|vauthors=Jones G, Waters DA|title=Moth hearing in response to bat echolocation calls manipulated independently in time and frequency|journal=Proceedings. Biological Sciences|volume=267|issue=1453|pages=1627–32|date=August 2000|pmid=11467425|pmc=1690724|doi=10.1098/rspb.2000.1188}}</ref> De sora maròss i [[Arctiidae|arctijdej]] emètten di cliìh che destùrben l’ecolocalizzazión di [[Tegnoeura|tegnoeùr]],<ref>{{cite web|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2009/07/090717-moths-jam-bat-sonar.html|title=Moths Jam Bat Sonar, Throw the Predators Off Course|date=July 17, 2009|first=Matt|last=Kaplan|name-list-style=vanc|publisher=National Geographic News|access-date=2009-08-26|archive-url=https://web.archive.org/web/20090822014813/http://news.nationalgeographic.com/news/2009/07/090717-moths-jam-bat-sonar.html|archive-date=2009-08-22|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=106733884|title=Some Moths Escape Bats By Jamming Sonar|work=Talk of the Nation|publisher=National Public Radio|archive-url=https://web.archive.org/web/20170810131957/http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=106733884|archive-date=2017-08-10}}</ref> e in di alter casi pòden visà ch ‘a hinn velenós cont el mandà foeura di son.<ref>{{cite journal|vauthors=Surlykke A, Miller LA|url=http://batlab.dk/pubs/85clicks.pdf|year=1985|title=The influence of arctiid moth clicks on bat echolocation; jamming or warning?|journal=Journal of Comparative Physiology A|volume=156|pages=831–843|doi=10.1007/BF00610835|issue=6|s2cid=25308785|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20120425161548/http://batlab.dk/pubs/85clicks.pdf|archive-date=2012-04-25}}</ref><ref>{{cite book|vauthors=Tougaard J, Miller LA, Simmons JA|chapter=The role of arctiid moth clicks in defense against echolocating bats: interference with temporal processing|date=2003|title=Advances in the study of echolocation in bats and dolphins|veditors=Thomas J, Moss CF, Vater M|pages=365–372|publisher=Chicago University Press|location=Chicago}}</ref> La gamma del scoltàbil di [[can]] e di [[gatt]] la rivà fin ai ultrasón; la fin de la gamma scoltàbil d'on can la riva fin a pressappòch 45kHz, e fin a 64kHz per on gatt.<ref name="Krantz">{{cite book|last=Krantz|first=Les|name-list-style=vanc|title=Power of the Dog: Things Your Dog Can Do That You Can't|publisher=MacMillan|date=2009|pages=35–37|url=https://books.google.com/books?id=0l6jeMrA184C&q=%22dog+whistle%22+frequency&pg=PA36|isbn=978-0312567224}}</ref><ref name="Strain">{{cite web|last=Strain|first=George M.|name-list-style=vanc|title=How Well Do Dogs and Other Animals Hear?|work=Prof. Strain's website|publisher=School of Veterinary Medicine, Louisiana State University|date=2010|url=http://www.lsu.edu/deafness/HearingRange.html|access-date=July 21, 2012|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20110808044148/http://www.lsu.edu/deafness/HearingRange.html|archive-date=August 8, 2011}}</ref> I vicc selvàdegh di [[can]] e di [[gatt]] i hànn sviluppà quèlla gamme de son scoltàbil chì per sentì i son a alta [[frequenza]] prodòtt di sò ciappàd preferìi, i roditór piscinìtt.<ref name="Krantz" /> El[[fis'cètt per i can]] a l'è on fis'cètt che 'l manda foeura di ultrasón, dopràa per insegnàa el mestee ai can e ciamàj.. La frequenza de tanti fis'cètt per i can a l'è compresa infra 23 e 54&nbsp;kHz.<ref>{{cite journal|first1=D Caroline|last1=Coile|first2=Margaret H|last2=Bonham|name-list-style=vanc|title=Why Do Dogs Like Balls?: More Than 200 Canine Quirks, Curiosities, and Conundrums Revealed|url=https://books.google.com/books?id=uqe_I8Q83yAC&q=dog%20whistle%20frequency&pg=PA116|year=2008|journal=Sterling Publishing Company, Inc|pages=116|isbn=978-1-4027-5039-7}}</ref> I [[denticeti]], comprès i [[delfin]], i pòden scoltà i ultrasón e doperà chi son chì per per el sò sistèma de navigazión ([[biosònar]]) per orizzontàss e capciuràa i ciappàd.<ref>{{cite book|vauthors=Whitlow WL|title=The sonar of dolphins|url=https://books.google.com/books?id=Q3MIsrPDA5EC|access-date=13 November 2011|year=1993|publisher=Springer|isbn=978-0-387-97835-2}}</ref> I [[Phocoenidae|focenidi]] gh'hànn el pussée alt lìmit del scoltàbil,160&nbsp;kHz.<ref>{{cite journal|vauthors=Kastelein RA, Bunskoek P, Hagedoorn M, Au WW, de Haan D|title=Audiogram of a harbor porpoise (Phocoena phocoena) measured with narrow-band frequency-modulated signals|journal=The Journal of the Acoustical Society of America|volume=112|issue=1|pages=334–44|date=July 2002|pmid=12141360|doi=10.1121/1.1480835|bibcode=2002ASAJ..112..334K}}</ref> 'Na fila de tipi de [[pess]] pòden sentì i ultrasón compàgn di [[clupeiformes]], ch’a hinn di member de la sòttfamiglia di [[Alosinae|alosìnej]] ([[alosa]]) che s’è vist ch’a hinn bònn de percepì di son fin anca de 180[[Hertz|kHz]] in frequenza, inveci i alter sòtt famili (per esempi i [[Saracca|saràcc]]) pòden sentì domà fin a 4 [[Hertz|kHz]].<ref>{{cite journal|vauthors=Mann DA, Higgs DM, Tavolga WN, Souza MJ, Popper AN|title=Ultrasound detection by clupeiform fishes|journal=The Journal of the Acoustical Society of America|volume=109|issue=6|pages=3048–54|date=June 2001|pmid=11425147|doi=10.1121/1.1368406|bibcode=2001ASAJ..109.3048M|url=https://scholar.uwindsor.ca/cgi/viewcontent.cgi?article=1050&context=biologypub}}</ref> I generadór de ultrasón, generalmént, vegnen vendùu come di dispositiv per el [[contròll elettrònich di parassita]], i quàj se pensa ch’a pòden fà stremì i [[roditor]] e i [[insètt]] piscinìitt, ancaben a ghe sìa nò de evidenza scientifica che quèj affari chì fonziónen.<ref name="Hui">{{cite book|title=Food plant sanitation|last=Hui|first=Yiu H.|name-list-style=vanc|year=2003|publisher=CRC Press|isbn=978-0-8247-0793-4|page=289|url=https://books.google.com/books?id=5oIO2hzQD6wC&pg=PA289}}</ref><ref name="NAS">{{cite book|title=Vertebrate pests: problems and control; Volume 5 of Principles of plant and animal pest control, National Research Council (U.S.). Committee on Plant and Animal Pests; Issue 1697 of Publication (National Research Council (U.S.)))|year=1970|publisher=National Academies|page=92|url=https://books.google.com/books?id=uDorAAAAYAAJ&pg=PA92}}</ref><ref name="ASTM">{{cite book|vauthors=Jackson WB, McCartney WC, Ashton AD|chapter=Protocol for Field Tests of Ultrasonic Devices for Rodent Management|title=Vertebrate pest control and management materials|volume=6|veditors=Fagerstone KA, Curnow RD|year=1989|publisher=ASTM International|isbn=978-0-8031-1281-0|page=8|url=https://books.google.com/books?id=vYGZs2A7S_IC}}</ref> == Rilevament e distanza rilevabil == === Sensor senza contàtt === On sistèma de rilevamént a ultrasón el gh’hà minga de besògn de contàtt con l’obbiettìv. Per on mucc de procèss de l’industria farmacèutica, mèdega, militàr e generàl quèst el mena on vantàgg rispètt ai sensór in lìnea che pòden bordegà i lìquid denter in on recipiént , on tubo o che pòden vèss stoppàa del prodòtt medèmm. Tant i ond continuv quant quèj palpitàa i vegnen dopràa. El princippi che ‘l stàa al fondamént de la tecnologia a ultrason palpitàa a l’è el fàa che ‘l segnàl trasmettùu a l’è fàa su de impuls de energia ultrasònica. Dòpo de ciaschedùn di impùls, l’apparècc elettrònich el ten in cunt domà i segnàj che tornen indrée de lì a on cèrt zicch de temp che ‘l correspónd al temp che ‘l ghe servìss per al segnàl de intraversà el recipiént. Domà on segnàl ricevùu in del cors del quèlla finèstra chì el ven tegnìi in cunt come ‘n segnàl ùtil devèss processà. Ona aplicazión de consùmm del rilevamént a ultrasón l’è stada la [[macchina fotografega]] [[Polaroid SX-70]], che la gh’aveva dent on [[trasduttor]] leggér de mètt a foeugh la macchina in manera automatica. Pussée tardi la Polaroid l’hò concedùu in licenza sta tecnologià chì a ultrasón ch'a l l’è poeu diventada el fondamént d’on mucc de prodòtt a ultrasòn. === Sensor de moviment e misurad del fluss di fluid === 'N aplicazión di ultrasón comùn a l’è la dervìda automatica di pòrt, quand che on sensór a ultrasón el rileva el comànd de dervida de 'na persòna. I sensór a ultrasón vegnen ancasì dopràa per rilevà i intrusión; i ultrasón emìss ind on ùnegh punt i pòden quattà 'na àrea vasta. El fluss in di tubi o in di canàj avèrt el pò vèss misuràa col flussimeter a ultrasón, che 'l misura la velocità media d’on lìquid che ‘l scorr. In [[reologia]] , on [[Reòmeter acustich|reòmeter acùstich]], el ghe và adrée al princippi di ultrasón. In [[meccanica di fluid]], ila velocità di flùid la pò vèss misuràda cont l’utilizzazión di [[flussimeter a ultrason]]. === Proeuv senza distruzion === {{varda anca|Rilevazion cont i ultrason}} [[Archivi:UT_principe.svg|drita|miniatura| Princippi de rilevazión cont i ultrasón. On ìncàv ind on materiàl sòlid el riflètt ‘na part de l’energia indrée al [[Trasduttor|trasduttór]], che la ven rilevada e mostrada.]] I [[rilevazion cont i ultrason]] hinn on tipo de [[proeuv senza distruzion]], de sòlit dopràd per rilevà di fluss de materia oppùr per misurà el spessór di oggètt. Di frequenz infra 2 a 10 [[Hertz|MHz]] vegnen dopràd despèss. I rilevazión pòden vèss manuàj o automàtich e hinn 'na part fondamentàl di procèss de produzión. Sia la pupàrt di [[Metall|metàj]], sia i [[Plastega|plàstegh]] e i compòst aerospaziàj pòden vèss ispezionàa. I [[frequenza|frequenz]] pussée bass di ultrason (50–500 [[Hertz|kHz]]) pòden anca vèss dopràa per ispezionà i materiàj men densi compàgn del [[lègn]] e del [[ciment]]. L’ispezión cont i ultrasón ([[ecografia]]) di giont saldàa l’è stada ona alternativa de la [[radiografia]] per i [[proeuv senza distruzion]] a partì del 1960. L’ispezión per mèzz di ultrasón la elìmina l’utilizzazión de radiazión ionizzànt, e de conseguenza di benefizi per la salùd e per i cost. I ultrasón pòden anca fornì di informazión adizionàj come la profondità di difètt d’on giont saldàa. L’ispezión a ultrasón l’è passada di mètod manuàj a quèj compiuterizzàa ch'hànn fàa vegnì automàtich on mucc de procèss. Ona rilevazión ultrasònica d’on giónt l’è bòna de reconóss l’esistenza d’on difètt, la misura de la soa grandèzza, e la soa posidùra. Minga tucc i materiàj saldàa pòden vèss ispezionàa cont i ultrasón; a gh’è quèj materiàj ch’a hinn fàa su de granìtt grand tàj de prodù on elevàa rumór de fond adrée ai misuràd. <ref>{{cite book|veditors=Buschow KH, etal|title=Encyclopedia of Materials|publisher=Elsevier|date=2001|isbn=978-0-08-043152-9|pages=5990}}</ref> [[Archivi:Swing_shaft_spline_cracking.png|drita|miniatura|Di proeuv senza distruzion d’on àlber indoe l'è stada rilevada ona crèppa]] La [[misurada del spessor cont i ultrason]] a l’è ona tècnica de valutà la qualità di saldadùr. === Misurada de la distanza cont i ultrason === [[Archivi:Sonar_Principle_EN.svg|miniatura|400x400px|Princippi d’on [[sònar]] attìv]] {{varda anca|Sònar}} On’utilizzaziٙón comùn di ultrasón a l’è la misurada de la distanza sòttacqua; la ven ciamada anca [[Sònar]]. On impùls ultrasònich el ven ingenerà in dona direzión partìcolar. Se gh’è on oggètt adrée al tragìtt de quèll’impùls chì, ‘na part o l’impùls intrégh el sarà riflettùu indrée al trasmettitór come ‘n [[eco]] che ‘l ven rilevàa de ricevidór. Cont el misurà la differenza de temp infra l’impùls trasmettùu e l’eco che ‘l ven ricevùu, a l’è possìbil determinà la distanza. El temp de viàgg de l’impùls cont el sònar misuràa in l’acqua el dipènd de la [[temperadura]] e de la [[salinità]] de l’acqua. La misurada de la distanza cont i ultrasón la ven anca aplicada per i misuràd in de l'aria e per di distànz curt. Per esempi, di istrumént de misura a ultrasón pòden misurà a la svèlta la forma d’ona stanza. Ancabèn la misurada de la distanza la vegna fada tant ai frequenz minga scoltàbil quant a quèj scoltàbil, per di distànz grand (de vun a tanti chimòmeter), la misurada de la distanza cont i ultrasón la ven doprada quand che i distànz hinn pussée curt e la cura de la misura de la distanza vorsuda l’è maggióra. I misuràd cont i ultrasón pòden vèss limitàa travèrs di trat ampi cont ona granda differenza de [[salinità]], [[temperadura]] o [[vorticità]]. La distanza massima che la pò vèss rilevada la va de ‘na quàj centèna a vari miàr de [[meter]], e la soa cura la va de’n quaj [[centimeter]] a ‘n quàj meter. === Reconossiment cont i ultrason === El [[reconossimént cont i ultrason]] a l’è on [[Sistèma de reconossiment in temp real|sistèma de reconossimént in temp reàl]] o 'na tecnologia de rilevamént de la posizión doprada per seguì e reconóss la posizión di oggètt in temp reàl cont el doperà di dispositìv sempliz e che costen pòcch taccàa in su i oggètt e i dispositìv, che manden foeura el segnàl per fa savè la soa posizión ai sensór del micròfon. == Diagnosi per mèzz di immagin == {{varda anca|Ecografia}} [[Archivi:Embryo_at_14_weeks_profile.JPG|drita|miniatura|Sonogramma d’on feto de 14 settimàn]] [[Archivi:3dultrasound.png|drita|miniatura|Crapa d’on feto de 29 settimàn in ona immàgin in 3 misùr]] El potenziàl de la diagnosi a immàgin per via di ultrasón de [[frequenza]] 3[[Hertz|GHz]] che la soa [[Risoluzion|risoluzión]] la pò vèss confrontada con quèlla d’ona immàgin òttica, l’è stàa reconossùu del Sokolov in del 1939, ma i tècnich de quèj temp là i hànn prodòtt di immàgin a bass contràst e ‘na sensibilitàa scarsa. <ref name="EPP99" /> I frequenz a ultrasón doperen di frequenz de 2 mega[[hertz]] o pussée; i longhèzz d’onda pussée curt permètten ‘na risoluzión di detali pussée piscinìtt del scheleter e di tessùu. Generalment, la densità de potenza a l’è sòta 1[[watt]] per centimeter quadraa per evità i effètt de riscaldamént e cavitazión in di oggètt sòta esàmm. <ref name="Betts00" /> I ond ultrasónich alt e ultra alt vegnen dopràd in la [[microscopia acustica]], con di frequenz fin a 4 giga[[hertz]]. I aplicazión per la diagnosi per mèzz di ultrasón gh’hànn denter di rilevazión senza distruzión al servizzi de l’industria, per el contròl de la qualità e per di utilizzazión médegh.<ref name="EPP99">{{cite book|veditors=Papadakis EP|title=Ultrasonic Instruments & Devices|publisher=Academic Press|date=1999|isbn=978-0-12-531951-5|pages=752}}</ref> == Microscopia acustica == La [[microscopia acutsica]] a l’è ona tècnica che la dopera i ond sonòr per vedè di ròbb tròpp piscinìnn de vèss vedùu de l’[[oeugg]] de l’òmm. in la microscopia acustica vegnen doperàa di frequenz fin anca divèrsi gigahertz vegnen. La [[Riflession (fisica)|riflessión]] e la [[diffrazion]] di ond sonòr per mèzz di struttur microscòpich se porten adrée di informazión minga disponìbil cont el doprà domà la lus. === Medesina umana === {{varda anca|Ecografia}} L’[[ecografia]] a l’è ona tècnica de diagnosi a immàgin fondàda in sui ultrasón doprada per fa in mòd de vedè i [[Muscol|mùscol]], i [[cordon]], e ‘n mucc d’òrghen dedenter, rilevà la soa grandèzza, la soa struttura e ‘na qualsessia [[Lesion|lesión]] patologica de mèzz di immàgin tomogràfich in temp reàl. I ultrasón hinn stàa doperàa di [[radiòlogh]] e di [[ecografista]] per almàcn 50 agn per rappresentà el còrp de l’òmm e hinn diventà 'n istrumént de diagnosi spantegàa. Quèlla tecnologia chì a l’è minga tròpp cara rispètt a di alter tècnich, compagn de la [[Risonanza magnetica|risonanza magnética]] e de la [[tomografia compiuterizzada]]. I ultrasón i vegnen ancasì dopràa per vedè i feti in del cors di contròj e di cur de emergenza adrée a la gravidanza. Quèlla aplicazión diagnostica chì, che la ven doprada in del cors de la gravidanza l'è ciamada [[ecografica ostetrica]]. Inscì come la ven aplicada al dì d’incoeu in camp médegh, la giusta utilizzazión di ultrasón la gh'hà nò di ris’c per i paziént. <ref>{{cite journal|vauthors=Hangiandreou NJ|title=AAPM/RSNA physics tutorial for residents. Topics in US: B-mode US: basic concepts and new technology|journal=Radiographics|volume=23|issue=4|pages=1019–33|year=2003|pmid=12853678|doi=10.1148/rg.234035034}}</ref> L’ecografia la fa minga uso di [[radiazion ionizzant]], e i livèj de potenza dopràa in la diagnosi per mèzz di immàgin hinn nò assée de caosà di effètt negativ per via del riscaldamènt o de la pressión in sui tessùu. <ref>{{Cite web|url=https://www.fda.gov/radiation-emittingproducts/radiationemittingproductsandprocedures/medicalimaging/ucm115357.htm|title=Medical Imaging{{Snd}} Ultrasound Imaging|author=Center for Devices and Radiological Health|website=www.fda.gov|language=en|access-date=2019-04-18}}</ref><ref>{{cite journal|vauthors=Ter Haar G|title=Ultrasonic imaging: safety considerations|journal=Interface Focus|volume=1|issue=4|pages=686–97|date=August 2011|pmid=22866238|pmc=3262273|doi=10.1098/rsfs.2011.0029}}</ref> Ancabén i effètt in del longh perìod coasàa de l’esposizión ai ultrasón a l’intensità doprada de sòlit sìen nanamò conossùu,<ref>{{cite web|url=https://www.fda.gov/Radiation-EmittingProducts/RadiationEmittingProductsandProcedures/MedicalImaging/ucm115357.htm|title=FDA Radiological Health{{Snd}} Ultrasound Imaging|archive-url=https://web.archive.org/web/20150703170404/https://www.fda.gov/Radiation-EmittingProducts/RadiationEmittingProductsandProcedures/MedicalImaging/ucm115357.htm|archive-date=2015-07-03|publisher=United States Food and Drug Administration|date=2011-09-06|access-date=2011-11-13}}</ref> adèssadèss la pupàrt di dottór la pensa che i benefizi sìen pussée di ris’c.<ref>{{cite web|url=http://www.aium.org/patient/aboutexam/safety.asp|archive-url=https://web.archive.org/web/20070221101616/http://www.aium.org/patient/aboutexam/safety.asp|url-status=dead|archive-date=2007-02-21|title=Patient Information{{Snd}} Ultrasound Safety|publisher=American Institute of Ultrasound in Medicine}}</ref> A ghe se da adrée al princippi che comunque per on esàmm a ultrasón se ten el temp de scansión e la fòrza di ultrasón al livèll pussée bass possìbil che ‘l sia assée per quèll’esàmm là e che i esàmm ch’a hinn minga necessari l’è mèj a fàj nò.<ref>{{cite web|url=http://www.aium.org/resources/guidelines.aspx|title=American Institute for Ultrasound in Medicine practice guidelines|archive-url=https://web.archive.org/web/20150701090209/http://www.aium.org/resources/guidelines.aspx|archive-date=2015-07-01|publisher=American Institute for Ultrasound in Medicine|access-date=2015-07-01}}</ref> I ultrasón vegnen semper pù dopràa per i ferìd e i casi de [[Pront soccors|pront soccórs]] tant de vèss diventàa on elemént fondamentàl in la pupàrt di pront soccórs. De sorapù, i ultrasón vegnen dopràa per la diagnosi quand che gh’è besògn d’on consùlt a distanza, te poeu sia per i esperimènt scientifich in del spazzi, sia per i diagnosi in sui squader di spòrt de movimént. <ref>{{cite web|url=http://www.epiphan.com/solutions_new/?arid=1082|title=DistanceDoc and MedRecorder: New Approach to Remote Ultrasound Imaging Solutions|publisher=Epiphan Systems|archive-url=https://web.archive.org/web/20110214122805/http://www.epiphan.com/solutions_new/?arid=1082|archive-date=2011-02-14}}</ref> I ultrasón hinn ùtil per rilevà i irregolarità del [[bascì]] e in la soa utilizzazion a hinn comprés di tècnich conossùu come [[Panscia|ecografia de la panscia]], [[Vagina|ecografia de la vagina]] in di dònn e [[Rètt (anatomia)|ecografia travèrs el rètt]] in di òmen.<ref>{{cite web|url=http://www.radiologyinfo.org/en/info.cfm?pg=pelvus&bhcp=1|title=Ultrasound Imaging of the Pelvis|work=radiologyinfo.org|access-date=2008-06-21|archive-url=https://web.archive.org/web/20080625070931/http://www.radiologyinfo.org/en/info.cfm?pg=pelvus&bhcp=1|archive-date=2008-06-25|url-status=live}}</ref>. === Medesina veterinaria === I ecografìj vegnen dopràa del defoeura in di [[Cavall|cavàj]] per la valutazión di lesión di tessùu mòll e ai [[cordon]], e dedenter de valutà el paràa riproduttìv de la cavalla e de rilevàa ‘na [[gravidanza]]. <ref>{{cite web|vauthors=Pycock JF|title=Ultrasound characteristics of the uterus in the cycling mare and their correlation with steroid hormones and timing of ovulation|url=http://www.equine-reproduction.com/articles/ultrasound-steroids.shtml|archive-url=https://web.archive.org/web/20090131144526/http://equine-reproduction.com/articles/ultrasound-steroids.shtml|archive-date=31 January 2009|url-status=dead}}</ref> A pòden anca vegnì dopràa del defoeura in di stallón per valutà i condizión di [[testicol]] e ‘l sò diameter e anca dedenter per valutà el paràa riprodutìv (condòtt deferent etc.) <ref>{{cite book|vauthors=McKinnon AO, Voss JL|title=Equine Reproduction|publisher=Lea & Febiger|date=1993|isbn=978-0-8121-1427-0}}</ref> Del 2005, i tècnich a ultrasón hànn taccàa a vèss dopràa de l’industria de la carna bovina al fin de migliorà la salùd del bestiàmm e la resa de l’alevamènt di animàj.<ref name="SubiacoDeltaFarm">{{cite web|url=http://deltafarmpress.com/news/050520-subiaco-angus/|title=Subiaco Abbey's Angus herd|vauthors=Bennett D|date=May 19, 2005|work=Delta Farm Press|archive-url=https://web.archive.org/web/20070404221048/http://deltafarmpress.com/news/050520-subiaco-angus/|archive-date=April 4, 2007|url-status=dead|access-date=February 27, 2010}}</ref> I ultrasón vegnen anca doperà per valutà la grassa in di animàj viv.<ref name="WVUWagner">{{cite web|url=http://www.caf.wvu.edu/~forage/breeding/cattlebr.htm|title=Extension Effort in Beef Cattle Breeding & Selection|vauthors=Wagner W|work=[[West Virginia University]] Extension Service|archive-url=https://web.archive.org/web/20081214174609/http://www.caf.wvu.edu/~forage/breeding/cattlebr.htm|archive-date=December 14, 2008|access-date=February 27, 2010|url-status=dead}}</ref> Ancasì i vegnen dopràd per valutà la salùd e i caratteristich di vitèj nanamò nassùu. I tècnich a ultrasón ghe fornisse ai allevadór on mèzz per trà foeura di informazión che pòden vèss ùtil de migliorà l’alevamént di bovìnn. Ancabén la tecnologia la pòda vèss assosènn cara e la gh’abìa besògn d’on mucc de temp de cattà su i dàa e de la formazión di operadór. <ref name="WVUWagner" /> l’è stada ùtil in la gestión de l’alevamént del bestiàmm. <ref name="SubiacoDeltaFarm" /> == Elaborazion e potenza == I aplicazión cont i ultrasón a alta potenza usen de sòlit di [[frequenza|frequenz]] infra i 20 Khz e ‘na quàj centèna de kHz. I intensità i pòden vèss assosènn elevàd; la [[cavitazion]] la pò capità in di lìquid sora i 10 watt per centimeter quadraa de potenza, e ‘na quàj aplicazión la dopera fin a 100 watt per centimeter quadràa. Di intensità inscì fòrt pòden indù di cambiamènt chimich o prodù di effètt importànt per via de la soa azión meccànica, e pòden disattivà di microorganismi dannós. <ref name="Betts00">{{cite book|vauthors=Betts GD, Williams A, Oakley RM|chapter=Inactivation of Food-borne Microorganisms using Power Ultrasound|veditors=Robinson RK, Batt CA, Patel PD|title=Encyclopedia of Food Microbiology|publisher=Academic Press|date=2000|isbn=978-0-12-227070-3|page=2202}}</ref> === Terapia fisica === {{varda anca|Terapia cont i ultrason}} I ultrasón hinn stàa doperàa fin di agn 1940 di terapista per trattà i [[Tessuu connettiv|tessuu connett^v]]: i [[Ligament|ligamént]], i [[tendin]] e i [[fass]] e anca el [[Tessu cicatriazial|tessu cicatriaziàl]]. <ref>{{cite web|url=http://www.electrotherapy.org/electro/downloads/Therapeutic%20Ultrasound.pdf|vauthors=Watson T|date=2006|title=Therapeutic Ultrasound|archive-url=https://web.archive.org/web/20070412093629/http://www.electrotherapy.org/electro/downloads/Therapeutic%20Ultrasound.pdf|archive-date=2007-04-12}} for a pdf version with the author and date information)</ref> I situazion che i ultrasón pòden vèss doperàa per el trattamènt, gh’hànn denter quèj esempi chì: i [[Stòrta|stòrt]] di [[Ligament|ligamént]], i [[Strèppa|strèp]] muscolàr, i [[Tendinite|tenidiniti]], i infiammazión di articolazión, la [[fascite del pee]], la [[borsite]], l’[[artrite reumatòide]], l’[[osteoartrite]] e l’aderenza ai tessùu cicatriziàj. === Aplicazion biomédegh === I ultrasón gh’hànn anca di aplicazión in di terapij médegh, e pòden vèss molto ùtil se vegnen dopràa a ‘na giusta dòse. <ref>{{cite book|title=Essentials of Medical Ultrasound: A Practical Introduction to the Principles, Techniques and Biomedical Applications|veditors=Rapacholi MH|publisher=Humana Press|date=1982}}</ref> I ultrasón de potenza relativamént elevada pòden s’ceppà di depòsit sassós o di tessùu, accelerà l’effètt di medesìnn in ona cèrta àrea, pòden ajutà in del misurà i proprietà elàstich di tessùu e pòden vèss dopràa per ordinà i cèllul o di partìcol piscinìtt per la ricerca. === Trattament cont i ultrason === El [[trattament d'impatt cont i ultrason]] el dopera i ultrasón per migliorà i caratterìtich meccànich e i proprietà fisich di [[Metall|metàj]]. <ref>{{Cite web|first=Efim|last=Statnikov|name-list-style=vanc|url=https://www.researchgate.net/publication/240819725|title=Physics and mechanism of ultrasonic impact treatment|publisher=International Institute of Welding}}</ref> A l’è ona tècnica de lavorazión di metàj in la quàl l’energia di ultrasón la ghe ven aplicada ai oggètt de [[metall]]. El trattamént cont i ultrasón el pò vèss util per el contròll del strèss resìduv de compressión e per la sbassada de la grandèzza di granìtt. I ultrasón vegnen doprà per migliorà i caratterìstich del materiàl de manera de migiorànn la soa resistenza a la [[fatiga]] e a la [[corrosion]]. Quand che l’istrumént per per el trattamént a ultrasón, fàa su del trasduttór a ultrasòn, del pèrno e di alter componént, el va in contàtt cont el tochèll de lavorà el ghe se cóbbia acuticamént de manera de creà la [[risonanza]] acustica. <ref>{{cite web|title=UIT Solutions Video|url=http://www.appliedultrasonics.com/solutions_video.html|work=appliedultrasonics.com|access-date=28 September 2012|archive-url=https://web.archive.org/web/20120510085911/http://www.appliedultrasonics.com/solutions_video.html|archive-date=2012-05-10|url-status=live}}</ref> Quèlla risonanza armònica chì la ven eseguida a ‘na frequenza calibrada con cura, a la quàl i metàj risponden de bon. La ven aplicada ona combinazion de vari frequenz e vastitàa di frequenz de risonanza a segonda de l’effètt che ‘l se voeur. L’intervàll di frequenz dopràa el va di 25 ai 55 [[Hertz|kHz]],<ref>{{cite web|title=Tools of the Trade|url=http://appliedultrasonics.com/solutions.html|work=appliedultrasonics.com|access-date=28 September 2012|archive-url=https://web.archive.org/web/20080531004615/http://www.appliedultrasonics.com/solutions.html|archive-date=2008-05-31|url-status=live}}</ref> con la vastitàa del spostament del còrp che ‘l risòna infra 22 e 50[[Micron|µm]]. I dispositìv per i trattamént a ultrasón hinn fondàa sora i trasduttór [[Magnetostrizion|magnetostrittìv]]. === Lavorazion === {{varda anca|Ultrasonicazion}} L’ultrasonicazión l’offrìss di grand possibilità per el trattamént di liquid e di [[fanghi]], degià che la migliora la mes’ciada e i reazión chimich in vari aplicazión e industri. L’ultrasonicazión l’ingenera di ond a bassa e alta pressión alternàd, che mènen a la svèlta i bòll piscinìnn a collassà. Quèll fenòmen chì el ven ciamàa [[cavitazion]] e ‘l càosa di bottoni in del lìquid fòrt e a alta velocità e di grand fòrz idrodinàmich de tàj. Quèj effètt chì vegnen doperàa tant per fa a tochelìtt de grandèzza nanometrica e micrometrica i materiàj, quant per disgregà di [[Cellula|cèllul]] o mes’cià di reagént. Per quèst, l’ultrasònicazión l’è on alternativa ai mes’ciadór e ai mùlin a sfér cont i agitadór. I làmin a ultrasón sòta i cav in movimént ind ona macchina de fa la carta sfruttén l’impàtt di ond caosàa di boll che collassen per spantegà i fiber de [[cellulosa]] in manera pussée uniforma per fa su el naster de carta, de manera de ottegnì ‘na carta con di superfici pussée de la stèssa fattura. De sorapù, i reazión chìmich se vantaggen di [[Radical|radicaj]] lìber ingeneràa grazie a la cavitazion e anca de l’energia in entrada e di trasferimént del materiàl travèrs i [[strat limit]]. Per tanti procèss, quèj effètt chì, ciamàa effètt sonochìmich (varda ► [[Sono chimica|sonochimica]]) ménen a ‘na sbassada sostanziàl di temp de [[reazión chimica]], come in la [[Transeterificazion|transesterificazion]] del [[petoli]] a fa su el [[biodiesel]]. '''{senza di font}''' [[Archivi:Schematic_of_bench_and_industrial-scale_ultrasonic_liquid_processors_produced_by_Industrial_Sonomechanics,_LLC.jpg|miniatura|Schèma di apparècc a ultrasón pìccol e a scal industrial.]] La fòrta intensità di ultrasón e 'na vastita de vibrazión elevàda hinn necessari per divèrsi procèss in di lavorazión, compàgn de la [[nanocristalliazion]], de la [[nano-emulsificazion]],<ref name="nanoemulsion paper">{{cite journal|vauthors=Peshkovsky AS, Peshkovsky SL, Bystryak S|title=Scalable high-power ultrasonic technology for the production of translucent nanoemulsions.|journal=Chemical Engineering and Processing: Process Intensification.|date=July 2013|volume=69|pages=77–82|doi=10.1016/j.cep.2013.02.010}}</ref> de la [[desagglomerazion]], de l’[[estrazion]], de la rottura di [[Cèllula|cèllul]] e de tanti alter anmò. De sòlit, on procèss el ven, innanz de tutt, provà a scala de laboratòri de maner de studià s’a l’è fattìbil e stabilì on quàj paràmeter de esposizión ai ultrasón che'l servèss. Donca el procèss el ven miss tirà pee in su ‘na scala pilòta, e poeu a ‘na scala industriàl per la produzión continua. In del cors de sti passàgg chì che se passa de ‘na scala a l’altra, a l’è fondamentàl vèss sicùr che tucc i condizión de esposizión locàl (vastitàa di ond ultrasònich, intensità de la [[cavitazion]], temp passàa in di zòn de [[cavitazion]], etcetera) rèsten i istèss. Se quèlla condizión chì l’è sodisfada, la qualità del prodòtt finàl la rèsta al livèll pussée bon possìbil, intanta che la produzión la va su adrée a ‘n fattór de scala prevedìbil. La produzión la va su per via del fàa che i sistèma a scala industrial, pilòta o de laboratòri gh’hànn denter di [[tromb a ultrason]] semper pussée grand, bon de ingenerà di zòn semper pussée grande fòrt de [[cavitazion]] e donca de trattà pussée de materiàl in del cors de l’unitàa de temp. Quèsta chì la ven ciamada "scalabilità dirètta". A l’è importànt fa vedè che l’aumént domà de la potenza del processór a ultrasón l’è minga tal de podègh aplicà 'na scalabilità dirètta, degià che (come che despèss el càpita) la pò vèss compagnada d’ona riduzión de la vastità di ond ultrasònich e de l’intensità de la cavitazión. In del cors del passàgg dirètt d’ona scala a l’altra, tucc i condizión de procèss gh’hànn de vèss mantegnùd, intanta che la potenza de l’apparècc la ven aumentada al fin de permètt el fonzionàment de ‘na tromba a ultrasón pussée granda. <ref name="horn paper">{{cite journal|vauthors=Peshkovsky SL, Peshkovsky AS|title=Matching a transducer to water at cavitation: acoustic horn design principles|journal=Ultrasonics Sonochemistry|volume=14|issue=3|pages=314–22|date=March 2007|pmid=16905351|doi=10.1016/j.ultsonch.2006.07.003}}</ref><ref name="book section">{{cite book|vauthors=Peshkovsky AS, Peshkovsky SL|chapter=Industrial-scale processing of liquids by high-intensity acoustic cavitation-the underlying theory and ultrasonic equipment design principles|veditors=Nowak FM|title=Sonochemistry: Theory, Reactions and Syntheses, and Applications|location=Hauppauge, NY|publisher=Nova Science Publishers|date=2010}}</ref><ref name="book">{{cite book|vauthors=Peshkovsky AS, Peshkovsky SL|title=Acoustic cavitation theory and equipment design principles for industrial applications of high-intensity ultrasound|location=Hauppauge, NY|publisher=Nova Science Publishers|date=2010|series=Physics Research and Technology}}</ref> === Manipolazion di ultrason e caratteristich di particol === On ricercadór, prèss on Istitùtt de Ricerca di Materiàj Industriàj, l’hà fàa 'n esperimént che l’hà fàa vedè l’azión de l’ingattià fada di ond ultrasònich in sui fiber de carta in [[sospension]] in acqua e in su la soa direzión parallela ai pian caratterizzàa de l’istèssa pressión sonòra prodòtta d’ona camp de ond sonòr stazionari.<ref>{{cite journal|vauthors=Dion JL, Malutta A, Cielo P|title=Ultrasonic inspection of fiber suspensions|url=https://archive.org/details/journal-of-the-acoustical-society-of-america_1982-11_72_5/page/1524|journal=Journal of the Acoustical Society of America|volume=72|issue=5|date=November 1982|pages=1524–1526|doi=10.1121/1.388688|bibcode=1982ASAJ...72.1524D}}</ref> El temp che gh’è besògn de mètt in órdin i fìber, segónd di pian miss a l’istèssa distanza vun de l’alter el ven misuràa cont on [[laser]] e on sensór elèttro-òttich e la misurada del temp medèmm la ghe pò fornìgh a l’industria de la carta on sistèma svèlt per la misurdda la grandèzza di fìber. 'N'aplicazión assosènn divèrsa l’è stada dimostrada a l’Università del Stat de la [[Pennsilvania]] cont el doperà on microchip che l'hà mandàa foeura on para d'ond acùstic de superfice strazionari a l’istèssa distanza vuna de l’altra dispòst in su ‘na griglia. Quèll’esperimént chì, ciamàa [[pinsètt acustich]], el pò vèss dopràa per di aplicazión in la scienza di materiaj, in [[biologia]], [[fisica]], [[chimica]] e [[nanotecnologia]]. === Polizia a ultrason === {{varda anca|Polizia cont i ultrason}} I [[polidor a ultrason]], di vòlt ciamàa in manera sbagliada, polidór supersònich, doperen infra 20 e 40 [[Hertz|kHz]] per nettà i [[bisgiô]], i [[Lenta (ottica)|lenta]] e di alter part òttich, i [[oreleougg]], i [[Dentista|istrument del dentista]], i istrumént chirùrgich, i fornidor de aria per i [[sub]] e i part prodòtt de l’induistria. On polidór a ultrasón el lavora soratùtt per mèzz de millión de [[cavitazión]] microscòpich arent a la superfice de nettà. I boll che collàssen per via de la cavitazión pròvochen di gètt suttìl dirètt vèrs la superfice. === Disgregazion cont i ultrason === Compàgn che per la polizia a ultrasón , i [[Cèllula|cèllul]], comprés i [[Bacteria|batter]]<nowiki/>i, pòden vèss disegregàd. I ultrason d'alta potenza pordùssen la [[cavitazion]] che la facìlita la disgregazión di partìcol o i reazión chìmich. La digregazion cont i ultrasón la ven doperada in [[biologia]] per di fin analitich o [[Chimica|chimich]] ([[sonicazion]] e [[Sonicazion cellular|sonicazion cellulàr]]) e per mazzà i [[Bacteria|batteri]] in di [[acqui de scarich]]. <ref>{{cite journal|vauthors=Akin B, Khanal SK, Sung S, Grewell D|title=Ultrasound pre-treatment of waste activated sludge|doi=10.2166/ws.2006.962|year=2006|journal=Water Science and Technology: Water Supply|volume=6|page=35|issue=6}}</ref><ref>{{cite journal|vauthors=Neis U, Nickel K, Tiehm A|title=Enhancement of anaerobic sludge digestion by ultrasonic disintegration|url=https://archive.org/details/water-science-and-technology_2000_42_9/page/73|journal=Water Science and Technology|volume=42|issue=9|page=73|date=November 2000|doi=10.2166/wst.2000.0174}}</ref> === Umidificador a ultrason === L'umidificadór a ultrason, 'na sòrta de [[Nebulizzator|nebulizzatór]] (on dispositìv che ‘l crea di gott assosènn piscinìtt), a l’è on tipò famós de umidificatór. El fa el sò mestée cont el mètt in vibrazión on piatt a frequenza ultrasonica per polverizzà l’[[acqua]]. Degià che l’acqua la ven minga scaldada per [[svaporament]], la ven foeura ‘na [[scighera]] frèccia. I ond de pressión ultrasònich polverìssen minga domà l’acqua, ma anca i materiàj che gh’hinn denter comprs el [[calcio]] e di ater mineràj, i [[virus]], i [[fung]], i [[Bacteria|batteri]],<ref>{{cite journal|vauthors=Oie S, Masumoto N, Hironaga K, Koshiro A, Kamiya A|title=Microbial contamination of ambient air by ultrasonic humidifier and preventive measures|url=https://archive.org/details/microbios_1992_72_292-293/page/n8|journal=Microbios|volume=72|issue=292–293|pages=161–6|year=1992|pmid=1488018}}</ref> e di alter porcarij. I malattìj coasàa di porcarìj presént in la vasca de l’umidificator vegnen ciamàa "Fever de umidificador". I umidifcadór a ultrasón vegnen despèss doperàa in l’[[aeropònica]], indoe che vegnen generalmént ciamàa [[mebulizzator]]. === Saldadura cont i ultrason === In la [[saldadura cont i ultrason]] de la [[plastega]], i alt frequenz (infra i 15 kHz e i 40kHz) i vibrazión de bassa vastitàa vegnen doperàa per ingenerà del calór per [[attrito]] infra i materiàj de mètt insèma. La superfice de contàtt infra i dò part la ven progettada de manera de concentrà l’energia per la massima resistenza de la saldadura. === Sonochimica === {{Varda anca|Sonochimica}} I ultrasón in de l’intervàll 20-100 kHz vegnen doperàa in [[chimica]]. I ultrason interagissen minga direttamént coi [[Molecola|molécol]] de manera de indù di cambiamént chimich, degià che la soa [[longhèzz d’onda]] (in quèll intervàll de frequenz là) a l’è tròppa granda rispètt a la grandèzza di molécol. Inveci l’energia la caosa la [[cavitation]] che l’ingenera di valór estrèmm de temperadura e pressión in del lìquid 'doe la reazión la succéd. I ultrasón spacchen anca i sòlid e trànn via i strat de [[passivazion]] di materiàj inèrt a fa su ona larga superfice de contàtt indoe la và innanz la reazión. Tucc e du quèj effètt chì fànn andà la reazión chimica pussée de pressa. In del 2008, l’ [[Atul Kumar]] l’hà fàa segnàl de la sintesi del’Hantzsch di èster e di derivàa de la polihidrochinolina tràmit del protocòll de reazió multi-componént in [[micèll]] acquós mandà innànz per mèzz di ultrasón.<ref>{{cite journal|first1=Kumar|last1=Atul|first2=Awatar Maurya|last2=Ram|name-list-style=vanc|year=2008|title=Efficient Synthesis of Hantzsch Esters and Polyhydroquinoline Derivatives in Aqueous Micelles|url=https://www.organic-chemistry.org/abstracts/lit2/076.shtm|journal=Synlett|volume=2008|issue=6|pages=883–885|doi=10.1055/s-2008-1042908}}</ref> I ultrason vegnen doperàa per l'[[Estrazion liquid-liquid extraction|estrazion]], per mèzz di divèrsi frequenz. === Armi === I ultrasón hinn stàa studiàa come ‘l fondamént di [[Arma sònica|armi sònich]], per di aplicazión compàgn del contròll di ribellión, del smarrimént di aggressór, fin a di livèj de frecàss mortìfer. === Comunicazion senza fil === In del [[luj]] del 2015, el giornàl american, [[The Economist]] l'hà rapportàa che i ricercadór de l’[[Università de la Califòrnia]] hànn fàa di studi in sui ultrasón cont el doperà di [[Diagramma (acuistica)|diaframma]] de [[grafene]]. La suttilèzza, el pes bass del [[grafene]] insèma a la soa fòrza le fànn on materiàl bon del vèss doperàa in la comunicazión cont i ultrasón. ‘N’aplicazion suggerida de quèlla tecnologia chì la podarìss vèss la comunicazión sòtt’acqua, indoe de sòlit i ond radio viaggen minga ben.<ref name="economist1">{{cite journal|date=2015-07-11|title=Acoustic chatter|url=https://www.economist.com/news/science-and-technology/21657353-graphene-may-usher-radios-do-not-use-radio-waves-acoustic-chatter|journal=The Economist|publisher=economist.com|archive-url=https://web.archive.org/web/20150724034441/http://www.economist.com/news/science-and-technology/21657353-graphene-may-usher-radios-do-not-use-radio-waves-acoustic-chatter|archive-date=2015-07-24|access-date=2015-07-23|url-status=live}}</ref> I segnàj ultrasònich hinn stàa doperàa in di "fari audio" per el tracciamént de quèll che i utént de la [[Internet|red]] fànn coi vari dispositìv.<ref name=":15">{{Cite journal|last=Arp|first=Daniel|title=Privacy Threats through Ultrasonic Side Channels on Mobile Devices|url=https://ieeexplore.ieee.org/document/7961950%E2%80%8B|journal=IEEE European Symposium on Security and Privacy|pages=1–13|via=IEEE Xplore}}</ref> == Alter utilizzazion == I ultrasón quand che vegnen aplicàa in di specifich figur pòden prodù di curt stralùsc de lus a fàa su on fenòmen esòtich conossùu come [[sonoluminescenza]]. Quèll fenòmen chì l’è stàa ‘drée a vèss studiàa in part per via de la possibilità de la fusión di bóll ('na reazión de [[fusion nuclear]] de che l’è stada fada l’ipòtesi che la càpita in del cors de la sonoluminscenza). I ultrasón vegnen doperàa de caratterizzàa el pulvìscol per mèzz de la tècnica de la [[Spettroscopia de l indeboliment di ultrason|spettroscopia in su l'indeboliment di ultrason]] o de osservà i [[fenòmen elèttroacustich]] oppùr per fa l’[[ecografia transcranial palpitada]]. L’audio el pò vèss propagàa per mèzz di [[Ultrason modulaa|ultrasón modulàa]]. Ona aplicazión veggia e comuna di ultrasón a l’è stada fada in del [[Telecomand|telecomànd]] del televisór dopràa per giustà el volùmm e cambià i canàj. Introdòtt de la [[Zenith Electronics|Zenith]] in di ùltimm agn 1950s, el sistèma l’era fàa su d’on telecomand portàtil che ‘l gh’aveva denter di [[Risonanza acustica|risonadór]] piscinìtt e on micròfon. Di filter e di rilevatór distinguèn infra i vari operazión de fa. I vantàgg principàj eren che gh’éra minga besògn di batterìj in del telecomànd, a differenza di ond radio, e l’era nò probabìl che i ultrasón gh’avèssen di effètt in sui apparècc arent.<ref>{{cite book|first=Jeremy G.|last=Butler|name-list-style=vanc|title=Television: Critical Methods and Applications|publisher=Routledge|date=2006|page=276|isbn=978-0-8058-5415-2}}</ref> == Sicurezza == L’esposizión ai ultrason in sul lavorà, a 'n [[Livèll de pression sonòra|livèll]] pussée alt de 120 [[Decibel|dB]] la pò menà a la pèrdita del [[Sentii|sentìi]]. L’esposizión a pussée de 155dB l’è bòna de prodù di effètt de riscaldamént al còrp de l’òmm, e l’è stàa calcolàa che l’esposizión sora i 180 [[Decibel|dB]] la sia bòna de menà a la mòrt. <ref>{{cite book|title=Guidelines for the Safe Use of Ultrasound Part II{{Snd}} Industrial & Commercial Applications{{Snd}} Safety Code 24|url=http://www.hc-sc.gc.ca/ewh-semt/pubs/radiation/safety-code_24-securite/health-sante-eng.php#a2.2|isbn=978-0-660-13741-4|year=1991|publisher=Health Canada|author1=Part II, industrial|author2=commercial applications|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20130110213842/http://www.hc-sc.gc.ca/ewh-semt/pubs/radiation/safety-code_24-securite/health-sante-eng.php#a2.2|archive-date=2013-01-10}}</ref> El Grupp de Consult in sui Radiazión Minga Ionizzànt de la [[Gran Bretagna]] (AGNIR) l’hà mandàa foeura on rappòrt in del 2010, che 'l raccomanda come lìmit de esposizión per la gent comùn on [[livèll de pression sonòra]] di ultrasón (SPL) de 70dB (a 20 kHz) e de 100 dB (a 25 kHz o pussée).<ref>{{cite book|title=Health Effects of Exposure to Ultrasound and Infrasound|year=2010|publisher=Health Protection Agency, UK.|url=http://www.hpa.org.uk/webc/HPAwebFile/HPAweb_C/1265028759369|author=AGNIR|pages=167–170|access-date=2011-11-16|archive-url=https://web.archive.org/web/20111108194756/http://www.hpa.org.uk/webc/HPAwebFile/HPAweb_C/1265028759369|archive-date=2011-11-08|url-status=live}}</ref> == Vos correlad == * [[Infrason]] == Ligamm estèrni == * [https://web.archive.org/web/20130110213842/http://www.hc-sc.gc.ca/ewh-semt/pubs/radiation/safety-code_24-securite/health-sante-eng.php Guidelines for the Safe Use of Ultrasound]: valuable insight on the boundary conditions tending towards abuse of ultrasound * [http://www.fetalultrasoundsafety.net/Downloads/fetalultrasoundsafety.pdf Safety Issues in Fetal Ultrasound] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110723125231/http://www.fetalultrasoundsafety.net/Downloads/fetalultrasoundsafety.pdf |date=2011-07-23 }} * [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3419382 Damage to red blood cells induced by acoustic cavitation (ultrasound)] == Referiment == [[Categoria:Acustica]] <references /> r168mau6dc7ntkwrjrnu4kyxgbtsi2r Meditazzion 0 265536 1334538 1307686 2026-08-05T21:15:02Z InternetArchiveBot 32808 Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334538 wikitext text/x-wiki {{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}} [[File:BodhidharmaYoshitoshi1887.jpg|alt=|thumb|270px|]] La '''meditazzion''' ([[sanscret]]: ध्यान, ''dhyāna'') l’è una pratega indova l’individov el dœuvra di tecneghe per conzentràss sora un’oget particolar, entità, penser o atività, e per eserzì e maistrà la sò [[ment]] e [[atenzion]], e per calmàss sgiò e gagnà ciarezza mental.<ref name="Walsh & S">{{cite journal |last1=Walsh |first1=Roger |last2=Shapiro |first2=Shauna L. |title=The meeting of meditative disciplines and western psychology: A mutually enriching dialogue |journal=American Psychologist |date=2006 |volume=61 |issue=3 |pages=227–239 |doi=10.1037/0003-066X.61.3.227 |url=http://www.escholarship.org/uc/item/7885t0n6 }}</ref><ref name="Cahn">{{cite journal |last1=Cahn |first1=B. Rael |last2=Polich |first2=John |title=Meditation states and traits: EEG, ERP, and neuroimaging studies |url=https://archive.org/details/sim_psychological-bulletin_2006-03_132_2/page/180 |journal=Psychological Bulletin |date=2006 |volume=132 |issue=2 |pages=180–211 |doi=10.1037/0033-2909.132.2.180 }}</ref><ref name="Jevning">{{cite journal |last1=Jevning |first1=R. |last2=Wallace |first2=R.K. |last3=Beidebach |first3=M. |title=The physiology of meditation: A review. A wakeful hypometabolic integrated response |url=https://archive.org/details/sim_neuroscience-and-biobehavioral-reviews_fall-1992_16_3/page/415 |journal=Neuroscience & Biobehavioral Reviews |date=September 1992 |volume=16 |issue=3 |pages=415–424 |doi=10.1016/s0149-7634(05)80210-6 |s2cid=2650109 }}</ref><ref name="Goleman">{{Cite book |last=Goleman |first=Daniel |author-link=Daniel Goleman |year=1988 |title=The meditative mind: The varieties of meditative experience |publisher=Tarcher |location=New York |isbn=978-0-87477-833-5 |url=https://archive.org/details/meditativemind00dani }}</ref> La meditazzion l’è ben prategada in de un bell numer de tradizzion religiose, compagn de l’[[Induesim]], [[Gianesim]] e [[Buddhesim]].<ref name=":5">{{Cite book|last=Dhavamony|first=Mariasusai|url=https://books.google.com/books?id=DD0w_IMFA8gC&q=meditation+hinduism&pg=PA243|title=Classical Hinduism|publisher=Università Gregoriana Editrice|year=1982|isbn=978-88-7652-482-0|pages=243|language=en|access-date=2020-10-27|archive-date=2023-03-17|archive-url=https://web.archive.org/web/20230317095221/https://books.google.com/books?id=DD0w_IMFA8gC&q=meditation+hinduism&pg=PA243|url-status=live}}</ref> A partì del segol quell di 19, i prateghe meditative di religion indo-ariane hann tacad a spantegàss anca in [[Ozzident]], indova i vegnen doperade anca in de di contest minga semper de carater religios, coma, per esempi, ol ''business'' e la [[salut]].<ref name="Sun 2019 pp. 45–55">{{cite journal | last=Sun | first=Qi | title=Eastern Thoughts, Western Practices: Meditation and Mindfulness Relaxation Activities for Learning and Well-Being in Adult and Higher Education | journal=New Directions for Adult and Continuing Education | publisher=Wiley | volume=2019 | issue=161 | year=2019 | issn=1052-2891 | doi=10.1002/ace.20310 | pages=45–55| s2cid=150814704 }}</ref> La meditazzion la pœul sbassà un frach i nivei de [[stress]], [[ansia]], [[depression]] e [[patiment]],<ref>{{Cite journal|last1=Hölzel|first1=Britta K.|last2=Lazar|first2=Sara W.|last3=Gard|first3=Tim|last4=Schuman-Olivier|first4=Zev|last5=Vago|first5=David R.|last6=Ott|first6=Ulrich|date=November 2011|title=How Does Mindfulness Meditation Work? Proposing Mechanisms of Action From a Conceptual and Neural Perspective|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26168376/|journal=Perspectives on Psychological Science: A Journal of the Association for Psychological Science|volume=6|issue=6|pages=537–559|doi=10.1177/1745691611419671|issn=1745-6916|s2cid=2218023|access-date=2020-09-30|archive-date=2020-10-02|archive-url=https://web.archive.org/web/20201002203058/https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26168376/|url-status=live}}</ref> e fà cresser un sens de [[pas]] interiora, la [[percezzion]],<ref>{{Cite web|url=https://hackspirit.com/dalai-lama-reveals-practice-meditation-properly/|title=The Dalai Lama explains how to practice meditation properly|date=May 3, 2017|access-date=May 8, 2018|archive-date=April 15, 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415013407/https://hackspirit.com/dalai-lama-reveals-practice-meditation-properly/|url-status=live}}</ref> ol sens del sè e l’istà ben in sgeneral.<ref>{{cite web|url=https://nccih.nih.gov/health/meditation/overview.htm|title=Meditation: In Depth|website=NCCIH|access-date=2018-05-01|archive-date=2018-07-04|archive-url=https://web.archive.org/web/20180704052047/https://nccih.nih.gov/health/meditation/overview.htm|url-status=live}}</ref><ref name="goyal">{{cite journal |year=2014 |last1=Goyal |first1=M. |title=Meditation Programs for Psychological Stress and Well-being: A Systematic Review and Meta-analysis |url=https://archive.org/details/sim_jama-internal-medicine_2014-03_174_3/page/357 |journal=JAMA Internal Medicine |volume=174|issue=3 |pages=357–368 |last2=Singh |first2=S. |last3=Sibinga |first3=E. M. |last4=Gould |first4=N. F. |last5=Rowland-Seymour|first5=A.|last6=Sharma |first6=R.|last7=Berger |first7=Z. |last8=Sleicher |first8=D. |last9=Maron |first9=D. D. |last10=Shihab |first10=H. M. |last11=Ranasinghe |first11=P. D. |last12=Linn|first12=S. |last13=Saha |first13=S. |last14=Bass |first14=E. B. |last15=Haythornthwaite |first15=J. A. |doi=10.1001/jamainternmed.2013.13018}}</ref><ref name="auto">{{cite journal |doi=10.1177/0022167815594556 |title=Calm Abiding |journal=Journal of Humanistic Psychology |volume=57 |page=98 |year=2016 |last1=Shaner |first1=Lynne |last2=Kelly |first2=Lisa |last3=Rockwell |first3=Donna |last4=Curtis |first4=Devorah |s2cid=148410605 }}</ref> La zienza l’è adree anca adess a fàgh dree di studi per comprender mej i efet de la meditazzion in su la salut de l’hom, e psicologega, e neurologega, e cardiovascolara. == Ligam de denter == * [[Mantra]] * [[Orazzion]] * [[Yoga]] == Ligam de fœura == {{interproget}} == Referenze == <references/> [[Categoria:Religion e credenze]] [[Categoria:Yoga]] pv81jylx3qt4s3hve2h7szmz1hemp4l Bushidō 0 267158 1334532 1311495 2026-08-05T21:01:45Z InternetArchiveBot 32808 Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334532 wikitext text/x-wiki {{NOL|dial=MIL}} [[File:Koboto Santaro, a Japanese military commander Wellcome V0037661.jpg|thumb|alt=|270px|Un samurai ind el 1860 con su l’armadura]] El '''''bushidō''''' ([[lengua sgiaponesa|sgiapones]]: 武士道; ‘el senter del guerrer’) l’è un codes moral intuitù de la manera de presentàss, comportàss e viver che un [[samurai]] el gh’haveva de tegnìss,<ref name="nippon-bushido">{{cite web |author=Kasaya Kazuhiko |date=June 12, 2019 |title=Bushidō: An Ethical and Spiritual Foundation in Japan |url=https://www.nippon.com/en/japan-topics/g00665/bushido-an-ethical-and-spiritual-foundation-in-japan.html |archive-url=https://web.archive.org/web/20191108042249/https://www.nippon.com/en/japan-topics/g00665/bushido-an-ethical-and-spiritual-foundation-in-japan.html |archive-date=8 November 2019 |website=Nippon.com}}</ref><ref name="cleary"/><ref name="jisho-bushido">{{Cite web|url=https://jisho.org/word/武士道|title=Jisho.org|access-date=2020-08-01|archive-url=https://web.archive.org/web/20180327193435/https://jisho.org/word/%E6%AD%A6%E5%A3%AB%E9%81%93|archive-date=2018-03-27|url-status=live}}</ref> popolar soratut in l’[[Etaa Edo]] del [[Sgiapon]] (1603–1868). A gh’è deverse sorte de bushidō che s’inn evolude un frach cont el passà del temp.<ref name="nippon-bushido"/><ref name="cleary">Cleary, Thomas ''Training the Samurai Mind: A Bushido Sourcebook'' Shambhala (May 2008) {{ISBN|1-59030-572-8}}</ref><ref name="shoshinshu">{{cite book |title=The Code of the Samurai: A Modern Translation of the Bushido Shoshinshu of Taira Shigesuke |author= Oscar Ratti, Thomas Cleary |date= 15 September 1999 |isbn=0804831904 }}</ref> I forme contemporanie de bushidō inn ancamò dovrade ind i organizazzion economeghe e sozziai in Sgiapon.<ref name="nippon-bushido"/> La parolla ‘bushidō’ l’è ancasì doperada coma un termen sgeneral per segnà i codes, prateghe, filosofie e prenzipi tipegh de la coltura di samurai.<ref name="thecollector"/> L’è asquas compagn del concet [[Europa|europee]] de [[cavallaria]], ma minga propri istess istess.<ref name="bushido-soul">{{Cite book |last=Nitobe |first=Inazō |url=https://www.gutenberg.org/ebooks/12096 |title=Bushido, The Soul of Japan |publisher=Kodansha International |year=2010 |isbn=9784770050113 |page=81 |author-link=Nitobe Inazō}}</ref><ref name="thecollector"/> == Orisgen == El bushidō el se inradisa ind el [[Confuzzi|penser confuzzian]] popolar ind l’Etaa Edo, ma l’è anca pœu influenzad del [[Shinto]] e del [[buddhesim]] [[Zen]]. El termen ‘bushidō’ l’è doperad nomà de rara ind la litaradura pre-moderna,<ref>"The Zen of Japanese Nationalism", by Robert H. Sharf, in ''Curators of the Buddha'', edited by Donald Lopez, p. 111</ref> e l’è rivad denter ind el parlà internazzional grazzia al liber ''Bushidō: l’anema del Sgiapon'', che l’è stait lensgiud de una mota de ozzidentai che se trovaven in de di posizzion de influenza sozzial.<ref name="Frost2010">{{cite book|author=Dennis J. Frost|title=Seeing Stars: Sports Celebrity, Identity, and Body Culture in Modern Japan|url=https://books.google.com/books?id=tWWlxcyzCPYC&pg=PA53|year=2010|publisher=Harvard University Press|isbn=978-0-674-05610-7|pages=53–54}}</ref> == Storia == [[File:USS Bunker Hill hit by two Kamikazes.jpg|thumb|alt=|270px|Di kamikaze che se copen adree a la Segonda Guerra Mondiala]] El codes l’è stait citad per la prima vœulta ind el ''Kōyō Gunkan'' ([[1616]]) e depœus metud sgiò in forma scriccia; de lì adree, el [[Tsuramoto Tashiro]] l’ha regolt insema i regole del monegh-samurai [[Yamamoto Tsunetomo]] ([[1659]]-[[1719]]) ind el famos test ''Hagakure''.<ref name="cultorweb.com">{{cita web|url=http://www.cultorweb.com/Samurai/Bushido.html|titolo=Il Bushido: il codice d'onore dei samurai|accesso=19 agosto 2012}}</ref> Inradisad ind i dotrene morai del [[buddhesim]] sgiapones e del [[confuzzianesim]] fosgiade adree a la casta di guerrer,<ref name="EnciclopediaTreccani">{{cita web|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/bushido_%28Dizionario-di-Storia%29/|titolo=Bushido (Treccani)|accesso=21 gennaio 2018}}</ref> el bushidō el rogava de respetà i [[valor]] de l’[[onestà|onestaa]], [[lialtà|lialtaa]], [[sgiustisia]], [[compassion]], [[dové]], [[corasg]], [[verità|veritaa]], [[Eroi|eroesim]], [[onor]], sgentilezza e cortesia, ai quai el samurai el gh’haveva de indàgh adree infina a la [[mort]]. Se el guerrer el se tegneva minga a quii valor chì a l’era propri un grand desonor, e se el voleva havégh el sò onor indree el gh’haveva de copàss. Adree a la [[Restaurazzion Meiji]] ([[1866]]-[[1869]]), el bushidō l’ha havud a la sò fondazzion el respet assolud per l’autoritaa de l’imperador e l’è donca vegnud vun di gangher prenzipai del [[nazzionalesim]] sgiapones. De sora maross, el bushidō el desprezziava fiss chi che el se rendeva; propri zò l’ha menad i ''[[kamikaze]]'' ind la [[Segonda Guerra Mondial]] a zircà una mort onorevola intravers el suizzidi per la patria, anca quand che l’era ciar e patent che i eren dree a perder. == Usasg == [[File:Imagawa-Yoshimoto-Ukiyo-e.jpg|thumb|alt=|270px|L’Imagawa Yoshimoto]] Per zentenere de agn, i samurai se tegneven a di codes morai che i sò interpretazzion variaven a segonda del clan e de la possizzion ocupada dedenter de la irarchia militara e nobiliara.<ref name="thecollector"/><ref name="nippon-bushido"/><ref name="cleary"/> Tut quest el toveva denter la moralitaa, el sò rœul ind la sozzietaa, a che fœusgia viver una vita onorevola e i virtuu personai de cultivà che ghe pertegneven a un guerrer. I samurai gh’haveven donca di valor in comun, ma el sò senter el gh’haveva nò una definizzion propri inscì serrada che i gh’haveven de tegnìss. L’impat di samurai ind la sozzietaa sgiaponesa l’è stait, de tute i manere, considerevel, e deverse forme de la sò coltura de lor inn ancamò doperade in Sgiapon ind la vita de tucc i dì, art marziai e comunegazzion infinamai al dì de incœu.<ref name="nippon-bushido"/><ref name="teng-hui">{{cite web |title=Tokyo governor tearful when paying respects to late Taiwan president |publisher=Taiwan News |author=Huang Tzu-ti |url=https://www.taiwannews.com.tw/en/news/3981828 |date=August 6, 2020 |archive-url=https://web.archive.org/web/20200810060755/https://www.taiwannews.com.tw/en/news/3981828 |archive-date=August 10, 2020}}</ref><ref name="samurai-spirit">{{cite web |url=https://www.nippon.com/en/column/g00009/ |author=Hosoda Haruko |title=Samurai Spirit Still Animates Japan |website=Nippon |date=December 6, 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20181111232856/https://www.nippon.com/en/column/g00009/ |archive-date=November 11, 2018}}</ref><ref name="BunrakuMTV">{{cite web| url=http://www.mtv.com/news/2440090/gackt-bunraku/| title=Gackt Speaks In This Exclusive 'Bunraku' Clip And Interview!| author=Josh Wigler| date=September 29, 2011| publisher=MTV| access-date=February 9, 2016| archive-url=https://web.archive.org/web/20160315123628/http://www.mtv.com/news/2440090/gackt-bunraku/| archive-date=March 15, 2016| url-status=live}}</ref> === Dotrena === [[File:Musashi ts pic.jpg|thumb|alt=|270px|El Miyamoto Musashi: vun di samurai pussee gajard de la storia sgiaponesa]] Di vœulte, i costumen di samurai somejen un poo trop fort per i ideje de la sozzietaa moderna – per esempi, el ''kiri-sute gomen'' l’era el drizz legal de scionsger sgiò de s’giafon i class inferiore che haveven desonorad el samurai ind una quaj manera.<ref name="thecollector"/> Un olter costumen propri famos l’era el ''[[seppuku]]'', un suizzidi ritualizad dovrad del samurai quand che la sò mort l’era l’unega manera de salvàss l’onor.<ref name="thecollector">{{cite web |title=Bushido: The Samurai Code of Honor |date=January 27, 2022 |author=Michael Smathers |url=https://www.thecollector.com/bushido-code-samurai-warriors/ |archive-url=https://web.archive.org/web/20220429000217/https://www.thecollector.com/bushido-code-samurai-warriors/ |archive-date=April 29, 2022}}</ref><ref name="pun">{{cite web |title=Felice Beato Execution 1868 (ca) |website= Luminous Lint |url=http://www.luminous-lint.com/app/vexhibit/_PHOTOGRAPHER_Felice__Beato_Japan_01/6/28/35155412931703564320/ |date=June 28, 2001 |archive-date=August 14, 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220814063418/http://www.luminous-lint.com/app/vexhibit/_PHOTOGRAPHER_Felice__Beato_Japan_01/6/28/35155412931703564320/ }}</ref> Gh’era financa el ''[[tsujigiri]]'', indova i samurai eren autorizad a tacà fisegament la sgent ai incrosesgiadure di strade nomà per vedé se i sò arme eren bone o nò, anca se la pratega l’è staita bandida adree a l’Etaa Edo.<ref name="thecollector"/><ref name=weblio1>{{cite web |url=https://www.weblio.jp/content/辻斬り |website=Weblio |title=つじ‐ぎり【×辻斬り】|date=May 30, 2016 |archive-url=https://web.archive.org/web/20170720125456/http://www.weblio.jp/content/辻斬り |archive-date= July 20, 2017}}</ref> Un’oltra roba che ghe pertocava l’era fàgh scuntà i sentenze ai baloss – quelle pussee comune infina a la Restaurazzion Meiji i eren (in orden de severitaa): decapitazzion, decapitazzion con grazziosa esposizzion publega del coo apœus a la mort, crozzefission (esempi, per parrizzidi), e mort per gremament con di sostanze infiamabile.<ref name="pun"/> Tamen, el bushidō l’è stait descrivud coma l’equivalent sgiapones de la [[cavallaria]] europeja, e i samurai paragonad ai [[cavaller]],<ref>Nitobe Inazō, Bushido: The Warrior's Code (Ohara Publications, 1979), p. 14. Bushido is available on the Internet as a Google book and as part of Project Gutenberg https://www.gutenberg.org/ebooks/12096</ref> siben i somejanze intra i dò varien a segonda de la sorta de bushidō che ghe se met a para con la cavallaria. El [[cristianesim]] e i sò [[virtuu cardinai]] hann havud una influenza considerevola in su la cavallaria;<ref>{{cite book |last=Keen |first=Maurice Keen |year=2005 |title=Chivalry |location=New Haven, CT |publisher=[[Yale University Press]] |page=56}}</ref> el bushidō, inscambi, l’è stait influenzad di dotrene del [[buddhesim]] [[Zen]], del [[Shinto]], e di filosofie [[Confuzzi|neo-confuzziane]].<ref name="britannica" /><ref name="nippon-bushido" /><ref name="britannica-groups" /> == Sorte e virtuu == A gh’è stait deverse sorte de bushidō ind el cors de la storia, che variaven a segonda dei influenze filosofeghe e ideologeghe de lore rezzevude.<ref name="britannica"/><ref name="nippon-bushido"/><ref name="britannica-groups">{{cite web|title=Samurai groups and farming villages|url=https://www.britannica.com/place/Japan/Samurai-groups-and-farming-villages|archive-url=https://web.archive.org/web/20201017205525/https://www.britannica.com/place/Japan/Samurai-groups-and-farming-villages|archive-date=October 17, 2020|website=Britannica.com}}</ref> Tamen, l’ideal che el ten bota pussee con l’indà del temp el resta l’ispirit marzial, che el tœu denter anca l’atletega, la spertisia in bataja e valor e [[corasg]] dedenanz ai desenemis.<ref name="britannica"/><ref name="nippon-bushido"/> ===Sengoku bushidō=== [[File:Miyamoto Musashi killing a giant nue.jpg|thumb|alt=|270px|El Miyamoto Musashi adree a copà un bisson]] Adree a l’Etaa Sengonku, i scior feudai sgiapones hann slargad fœura i sò territori con la forza e la stratagia militara, e a gh’era semper de guerre indepertut. Intra quii scior chì, un quajvun a l’era influenzad di codes morai del [[Zen]] e del [[Confuzzi|penser confuzzian]]. Ind la sozzietaa di samurai, a gh’era minga un tacament inscì fort ai valor morai, asca l’onor. Propri l’onor, l’art del fà guerra e i arme eren i lavor pussee prezziad su dedenter de la coltura sgiaponesa;<ref name="xavier"/> l’aspet economegh el vegneva depœus.<ref name="xavier">{{cite journal | last =Pacheco | first =Diego | title =Xavier and Tanegashima | url =https://archive.org/details/sim_monumenta-nipponica_winter-1974_29_4/page/477 | journal = [[Monumenta Nipponica]] | volume =29 | date =Winter 1974 | issue =4 | pages =477–480 | jstor = 2383897| doi =10.2307/2383897 }}</ref> ====Prenzipi==== * Onor<ref name="xavier"/> * Capazzitaa de fà guerra<ref name="xavier"/> * Spertisia coi arme<ref name="xavier"/><ref name="musashi-five-rings">{{cite web |website=Nippon.com |url=https://www.nippon.com/en/japan-topics/g00689/master-swordsman-miyamoto-musashi-the-man-behind-the-book-of-five-rings.html |title=Master Swordsman Miyamoto Musashi: The Man Behind The Book of Five Rings |date= July 25, 2019 |author=Uozumi Takashi |archive-url=https://web.archive.org/web/20200305121209/https://www.nippon.com/en/japan-topics/g00689/master-swordsman-miyamoto-musashi-the-man-behind-the-book-of-five-rings.html |archive-date=March 5, 2020}}</ref> * Art marziai<ref name="britannica"/><ref name="nippon-bushido"/> * Corasg in bataja<ref name="nippon-bushido" /> * Codes morai dei etaa indree ===Edo bushidō=== Apœus al rebellot de l’Etaa Sengoku, la sozzietaa l’era ministrada per ben e la sgent la viveva in pas, ma tut zò l’ha nomà menad i samurai a fà fadiga a gadegnà meret in bataja. Per trovà un segnifegad a la sò esistenza in quii temp chì, i samurai gh’hann havud de reverter i sò talent in de dei oltre ativitaa e provà a metej al servizzi de la sgent mej che i podeven. ====Prenzipi==== In quell’etaa chì s’inn slargad fœura i concet de sinzeritaa, frugalitaa, lialtaa, speritisia coi arme e [[onor]] dedenanz a la mort. Per i regole del bushidō, se un samurai el ghe la faseva minga a tegnìss ai ideai del codes, el gh’haveva de copàss intravers el [[seppuku]], un suizzidi ritualizad.<ref name="britannica">{{Cite news |title=Bushido |language=en |url=https://www.britannica.com/topic/Bushido |url-status=live |access-date=2017-08-21 |archive-url=https://web.archive.org/web/20170801172446/https://www.britannica.com/topic/Bushido |archive-date=2017-08-01}}</ref> L’essenza del bushidō in quell’etaa chì l’è staita definida sgiò del Saitō Chikamori coma:<ref name="nippon-bushido"/><ref name="britannica"/> *Sinzeritaa - dì minga bosie *Responsabilitaa - fà minga el pirla *Frugalitaa - fà minga el lecard<ref name="nippon-bushido"/> * Educazzion - haivi de crejanza * Modestia - fà minga el ganassa * Lialtaa - fà minga l’ingrad * Armonia - bega minga cont i tò camarada * Tranquillitaa - lasses minga sbater sgiò de tut quell ch’a suzzed *Compassion - preocupes anca dei olter ===Meiji bushido=== [[File:Samurai-in-Armour-by-Kusakabe-Kimbei.png|thumb|alt=|300px|Di samurai ind l’Etaa Meiji pront per indà a gagnà]] El bushidō de l’[[Etaa Meiji]] l’ha vedud l’introduzzion de la [[virtù]] de la subordinazzion assoluda al volé de l’imperador<ref name="thecollector"/> cont un’enfes particolara in su la lialtaa, l’abnegazzion e l’ispiret de sacrifizzi.<ref name="ikegami">Eiko Ikegami. ''The Taming of the Samurai: Honorific Individualism and the Making of Modern Japan.'' Cambridge, MA: Harvard University Press, 1995.</ref> ==== Prenzipi ==== Ind l’Etaa Meiji i ‘vocc virtuu de un samurai’ inn anca staite metude sgiò per la prima vœulta, de precis ind el 1900;<ref name="bushido-soul"/> chichinscì el bushidō el ven definid coma ‘I manere che i scior combatent gh’havarissen de tegnìss ind la sò vita de tucc i dì tant ’me ind la sò vocazzion de spiret.’<ref name="samurai-spirit"/> *{{Nihongo|[[Sgiustezza]]|[[wiktionary:en:義|義]]|gi}} Che l’inziga a vesser onest ind i afari e interazzion coi oltre persone, e a creder ind i valor de la sgiustisia. *{{Nihongo|[[Corasg]]|[[wiktionary:en:勇気|勇]]|yū}} Quella del rat che el se scond l’è minga una vita che la val la pena de vesser vivuda. El guerrer quell vera el gh’ha de havégh de corasg – nomà inscì el podarà viver al massem. *{{Nihongo|[[Benevolenza]], [[Compassion]]|[[wiktionary:en:仁|仁]]|jin}} Intravers sacrifizzi e travaj el guerrer vera el deventa spert a fort – el riess a desvilupà un podé personal che el gh’ha de vesser dovrad nomà per fà del ben. *{{Nihongo|[[Respet]]|[[wiktionary:en:礼|礼]]|rei}} El guerrer vera el gh’ha minga de reson de fà el baloss. Fà vedé che l’è fort l’è minga nezzessari, desgià che a ghe se da respet minga nomà per la sò spertisia in bataja, ma anca per la manera che el se ten quand che el ghe sta insema a la sgent. *{{Nihongo|[[Onestà]]|[[wiktionary:en:誠|誠]]|makoto}} Quand che un guerrer el da la sò parolla che l’indarà a fà un quajcoss, el gh’ha pœu de fàll. I promisse de un guerrer pœuden mai vesser ‘vœuje’. *{{Nihongo|[[Onor]]|[[wiktionary:en:名誉|名誉]]|meiyo}} I guerrer gh’hann nomà un sgiudes in onor e carater, o ben lor midem. I decision che ciapen se refleten in su la sorta de persona che i inn de vera. *{{Nihongo|[[Dové]] and [[Lialtà]]|[[wiktionary:忠義|忠義]]|chūgi}} I guerrer inn responsabii per tuscoss che hann fait o deit, e de tute i conseguenze che ghe vegnen dree. *{{Nihongo|[[Autocontroll]]|[[wiktionary:自制|自制]]|jisei}} [[File:Sensei iaido-rework.jpg|thumb|alt=|270px|Haruna Matsuo, majester de ''iado'']] Dei oltre virtuu sozziade con quell’etaa chì inn la ''pietas'' di fiœui {{Nihongo||[[wiktionary:孝|孝]]|ko}}, la {{Nihongo|[[saviezza]]|[[wiktionary:智|智]]|chi}}, la {{Nihongo|[[fraternitaa]]|[[wiktionary:悌|悌]]|tei}} e el {{Nihongo|[[dové]]|[[wiktionary:義理|義理]]|giri}} ([[Giri (Japanese)]]) ===Bushidō contemporani=== Del 1950 a incœu, el bushidō el seguta a esister in deverse forme e aspet del viver, per esempi ind i afari, comunegazzion, art marziai, ma ancasì nomà coma un istil de vita.<ref name="nippon-bushido"/><ref name="communication 301">{{cite journal |journal=Family Journal |title=The Bushido Matrix for Couple Communication |url=https://archive.org/details/sim_family-journal_2012-07_20_3/page/299 |number=3 |volume=20 |pages=299–305 |date=2012 |last1=Li |first1= Chi-Sing |first2=Yu-Fen |last2=Lin |first3=Phil |last3=Ginsburg |first4=Daniel|last4=Eckstein |doi=10.1177/1066480712449142 |s2cid=145112346 |issn=1066-4807}}</ref><ref name="bushido-martial-arts">{{cite journal |last1=Dodd |first1=Simon Alexander |last2=Brown |first2=David |title=Kata – The true essence of Budo martial arts? |journal=Revista de Artes Marciales Asiáticas |date=25 June 2016 |volume=11 |issue=1 |pages=32–47 |doi=10.18002/rama.v11i1.3693 |doi-access=free }}</ref><ref name="BunrakuMTV"/><ref name="gackt">{{Cite web| url=http://www.jame-world.com/us/articles-79430-interview-with-gackt.html| title=Interview with GACKT| date=September 28, 2011| publisher=JaME World| access-date=February 9, 2016| archive-url=https://web.archive.org/web/20160216071205/http://www.jame-world.com/us/articles-79430-interview-with-gackt.html| archive-date=February 16, 2016| url-status=live}}</ref><ref name="teng-hui"/> Quest chì l’è anca pœu ciamad ‘l’ispiret del bushidō’.<ref name="samurai-spirit"/><ref name=pdo201011030b>{{cite news |script-title=zh:再發"參拜靖國神社"論 李登輝媚日情結大起底 3 November 2010 |title=再發"參拜靖國神社"論 李登輝媚日情結大起底|date=3 November 2010 |access-date=1 October 2012 |url=http://tw.news.chinayes.com/Content/20101103/kccs09xiiw6ps_2.shtml |archive-url=https://archive.today/20130102102812/http://tw.news.chinayes.com/Content/20101103/kccs09xiiw6ps_2.shtml |url-status=dead |archive-date=2 January 2013 |work=[[People's Daily]] |publisher=兩岸網 }}</ref> == Ligamen de denter == * [[Art marzial]] * [[Budō]] * [[Zen]] == Ligamen de fœura == * {{en}} ''[https://web.archive.org/web/20050216191125/http://home.att.net/~hofhine/Samurai.html Sakujiro Yokoyama's Account of a Samurai Sword Duel]'' * {{en}} ''[https://web.archive.org/web/20031231014646/http://www.japantimes.com/cgi-bin/getarticle.pl5?fl20021215a1.htm Death Before Dishonor]'' By Masaru Fujimoto — Special to The Japan Times: Dec. 15, 2002 * {{en}} [https://web.archive.org/web/20090306180335/http://www.kodansha-intl.com/books/html/en/9784770029423.html An interview with William Scott Wilson about Bushidō] {{interproget}} == Referenze == {{reflist|2}} [[Categoria:Storia sgiaponesa]] [[Categoria:Virtù]] r6eu7k93onayaiy7js5r6d7chok2mxv Strologia 0 267499 1334537 1329306 2026-08-05T21:13:06Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334537 wikitext text/x-wiki {{NOL|dial=MIL}} {{sbozz}} [[File:Alexey Akindinov. Stargazer Gothic. 2003-2015.jpg|thumb|Un istrolegh adree a vardà i stelle]] La '''strologia''' l’è un insema de [[Divinazzion|prateghe divinatorie]] che dann fœura dei informazzion sora i aveniment che capiten in la vita dei omen cont el studià la posizzion di [[corp del cel]].<ref name="Thagard">{{cite journal|last=Thagard|first=Paul R.|author-link=Paul Thagard|year=1978|title=Why Astrology is a Pseudoscience|url=https://philpapers.org/rec/THAWAI|journal=Proceedings of the Biennial Meeting of the Philosophy of Science Association|volume=1|pages=223–234|doi=10.1086/psaprocbienmeetp.1978.1.192639|s2cid=147050929|access-date=14 November 2018|archive-date=28 March 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190328142123/https://philpapers.org/rec/THAWAI|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web |last1=Jarry |first1=Jonathan |title=How Astrology Escaped the Pull of Science |url=https://www.mcgill.ca/oss/article/pseudoscience/how-astrology-escaped-pull-science |website=Office for Science and Society |publisher=McGill University |access-date=2 June 2022 |date=9 October 2020 |archive-date=13 August 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220813034228/https://www.mcgill.ca/oss/article/pseudoscience/how-astrology-escaped-pull-science |url-status=live }}</ref> Quest’art chì la se pœul trovà in de di forme diferente in di deverse culture umane, indova la sgent la ghe dava una bella importanza a quell che se podeva vedé in del cel;<ref name="Koch-Westenholz 1995 Foreword, 11">{{cite book |last= Koch-Westenholz |first= Ulla |title= Mesopotamian astrology: an introduction to Babylonian and Assyrian celestial divination |year= 1995 |publisher= Museum Tusculanum Press |location= Copenhagen |isbn= 978-87-7289-287-0 |pages= Foreword, 11}}</ref> in particolar, i indian, cines e [[maya]] gh’haveven di sistema elaborad fiss per induvinà i fat de la vita de tucc i dì a partì di moviment di [[pianeta]] e di [[Stella|stelle]]. In la pupart de la storia, la strologia l’era considerada coma una dissiplina cademega, e cognossen almanch i nozzion pussee elementare l’era comun ind i serc di litarad, indova l’era ligada a dei oltre materie, compagne de la [[astronomia|stronomia]], [[alchemia]], [[meteorologia]] e [[medesina]].<ref name="Kassell">{{cite journal |last= Kassell |first= Lauren |title= Stars, spirits, signs: towards a history of astrology 1100–1800 |journal= Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences |date= 5 May 2010 |volume= 41 |issue= 2 |pages= 67–69 |doi= 10.1016/j.shpsc.2010.04.001|}}</ref> Tamen, a causa de l’[[inlumenesim]], la strologia l’ha scomenzad a perder el favor e l’interess che la gh’haveva intra la cademia ozzidental,<ref name=Porter>{{cite book | title=Enlightenment: Britain and the Creation of the Modern World | publisher=Penguin | last=Porter|first= Roy|author-link=Roy Porter | year=2001 | pages=151–152 | isbn=978-0-14-025028-2 | quote=he did not even trouble readers with formal disproofs!}}</ref><ref name=Rutkin>{{cite book|last= Rutkin|first= H. Darell|year= 2006|chapter= Astrology|editor1= K. Park|editor2= L. Daston|title= Early Modern Science|series= The Cambridge History of Science|volume= 3|pages= 541–561|publisher= [[Cambridge University Press]]|chapter-url= https://www.cambridge.org/core/books/abs/cambridge-history-of-science/astrology/17E3D5BB41AE55616C6B9AB7949FE0F1|isbn= 0-521-57244-4|quote= As is well known, astrology finally disappeared from the domain of legitimate natural knowledge during the seventeenth and eighteenth centuries, although the precise contours of this story remain obscure.|access-date= 6 June 2022|archive-date= 22 December 2022|archive-url= https://web.archive.org/web/20221222192125/https://www.cambridge.org/core/books/abs/cambridge-history-of-science/astrology/17E3D5BB41AE55616C6B9AB7949FE0F1|url-status= live}}</ref> siben se saja dree a vedé un renassiment de la dissiplina a partì dei [[1960|agn ’60]].<ref name="Brit">{{cite web |author1= David E. Pingree |author2= Robert Andrew Gilbert |title= Astrology - Astrology in modern times |url= https://www.britannica.com/EBchecked/topic/39971/astrology/35979/Astrology-in-modern-times |encyclopedia= Encyclopædia Britannica |access-date= 7 October 2012 | quote = In countries such as India, where only a small intellectual elite has been trained in Western physics, astrology manages to retain here and there its position among the sciences. Its continued legitimacy is demonstrated by the fact that some Indian universities offer advanced degrees in astrology. In the West, however, Newtonian physics and Enlightenment rationalism largely eradicated the widespread belief in astrology, yet Western astrology is far from dead, as demonstrated by the strong popular following it gained in the 1960s.}}</ref> In [[India]], la credenza in la strologia la ten ancamò bota e l’è ben inradisada in la cultura de la popolazzion. == Pianeta == Tute i tradizzion strologeghe inn fondade sora la posizzion e i moviment di diversi corp del cel, inscì coma i eren al moment e in del sit del nassiment de un individov.<ref name=Kremer>{{cite journal | title=Horoscopes and History. by J. D. North; A History of Western Astrology. by S. J. Tester | url=https://archive.org/details/sim_speculum_1990-01_65_1/page/206 | author=Kremer, Richard | journal=Speculum | year=1990 | volume=65 | issue=1 | pages=206–209 | jstor=2864524 | doi=10.2307/2864524}}</ref> === Sol === El sol l’era considerad un pianeta in la concezzion strologega classega. El sò simbol l’era un [[serc]] (el disch solar) cont un pont zentral, desgià che a l’è lu midem al zenter del sistema solar e el governa el segn del Lion. El representa l’ego consapevel de una persona e i sò projezzion ind la forma de egoisem, creatività e vitalità, cont el definì inscì la natura pussee intrinsega de l’individov o oget in esaminazzion. In l’induesim a l’è imasgen de l’anima. Dessorapù, a l’è sozziad cont i moment de linsgerezza e divertiment, e cont el [[pader]].<ref>{{cite book |last=Riske |first=Kris |title=Llewellyn's Complete Book of Astrology |year=2007 |publisher=Llewellyn Publications |location=Minnesota, US |isbn=978-0-7387-1071-6 |pages=5–6; 27}}</ref> === Luna === A l’istessa fœusgia, la luna l’era considerada un pianeta anca lee ind la nozzion classega. La resg el segn del cancher e l’è ligada a la figura de la [[mader]], ai emozzion e a la ment inconzia. === Mercuri === Ligad a la comunegazzion, a l’espression e a l’intellet. El resg i segn di Sgemei e de la Versgen. L’influenza i relazzion intra i persone fisegament e emotivament arente, compagn di parent e di vesin de cà, ma anca tut quell che el pertoca a l’instruzzion. === Vener === Vener la simbolesgia i fomen in sgeneral. L’influenza i relazzion sozziai, spezzialment intuitù de l’[[amor]]. L’è sozziad con la passion, l'amor e cont el besœugn de equilibri e armonia. Un bell poo de strolegh creden che Vener el sibia un’imagen de tute i carataristeghe pussee desiderabile che i omen volarissen trovà in d’una fomna. El resg i segn del Tor e de la Balanza e l’è considerad vun di grand benefegh. === Mart === Mart el resg el segn del Monton e l’influenza l’auto-stima, la raiva, la [[sessualitaa]] e, in sgeneral, tut quell che l’è ligad a l’energia. L’è considerad l’opost de Vener in del sò vesser un simbol di carataristeghe de l’om ideal per i done. L’è considerad vun di grand malefegh. === Sgiœuv === Sgiœuv el resg el segn del Sagitari e el sò simbol zodiegal l’è compagn de un quater cont una curva. L’influenza l’instruzzion, e el besœugn de [[libartaa]] e espansion personal. L’è ligad ai viasg, migrazzion e al sens de [[sgiustisia]]. L’è considerad vun di grand benefegh. === Saturna === El resg el segn del Capricorna. L’influenza el sens de la realtaa, di limitazzion, la responsabilitaa e la lonsgevitaa. El pœul menà a di sentiment fosch compagn de la tristezza e la [[depression]] ind el sò passasg ind i segn zodiegai. L’è considerad vun di grand malefegh. === Uran === L’influenza la creativitaa e la capazzitaa per la sgenialitaa. El mena a la descoverta di misteri. === Netun === Ol sò simbol zodiegal a l’è un trident e el resg el segn di Pess. L’è ligad a la [[compassion]], a l’[[inlusion]] e la vita religiosa e spiritual, inscì coma a la masginazzion e a la ment subconzia. === Pluton === Ol sò passasg ind el zodiegh el mena a di bei cambiant ind la vita per via di sò qualità transformative. El ven sozziad cont el podé e la destruzzion di strolegh moderna. == Segn del zodiegh == In la strologia ozzidental, vun di strument che se dopera l’è i segn del zodiegh che, concetualment, i gh’hann nissuna connession cont i constellazzion zodiegai:<ref>{{cite book |last=Hone |first=Margaret |title=The Modern Text-Book of Astrology |year=1978 |publisher=L. N. Fowler |location=Romford |isbn=978-0-85243-357-7 |pages=21–89}}</ref> * Monton * Tor * Sgemei * Cancher * Leon * Versgen * Balanza * Scorpion * Sagitari * Capricorna * Aquari * Pess == Vardee anca == {{interproget}} == Referenze == {{Reflist|2}} [[Categoria:Strologia|*]] 342nl6ta94kpz7w82udr63v1mkznu7z Suizzidi 0 270504 1334539 1301824 2026-08-05T21:16:17Z InternetArchiveBot 32808 Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334539 wikitext text/x-wiki {{NOL|dial=MIL}}{{Lista1000}} [[File:Seppuku-2.jpg|thumb|alt=|270px|Un samurai adree a fà ''seppuku'']] El '''suizzidi''' l’è l’azzion del copàss.<ref name=Sted2006>{{cite book|title=Stedman's Medical Dictionary |url=https://archive.org/details/stedmansmedicald00sted_3 |url-access=registration |year=2006|publisher=Lippincott Williams & Wilkins |location=Philadelphia |isbn=978-0-7817-3390-8 |edition=28th}}</ref> Strasorden mentai e fisegh, inscì coma l’abusament de di sostanze, inn tucc di fator que meten una persona a ris’c de suizzidi.<ref name=Hawton2009>{{cite journal | vauthors = Hawton K, van Heeringen K | s2cid = 208790312 | title = Suicide | url = https://archive.org/details/sim_the-lancet_april-18-24-2009_373_9672/page/1372 | journal = Lancet | volume = 373 | issue = 9672 | pages = 1372–81 | date = April 2009 | doi = 10.1016/S0140-6736(09)60372-X }}</ref><ref name=Autism2014>{{cite journal | vauthors = Richa S, Fahed M, Khoury E, Mishara B | s2cid = 25741716 | title = Suicide in autism spectrum disorders | journal = Archives of Suicide Research | volume = 18 | issue = 4 | pages = 327–39 | date = 2014 | doi = 10.1080/13811118.2013.824834 }}</ref><ref name=Dod2017>{{cite journal | vauthors = Dodds TJ | title = Prescribed Benzodiazepines and Suicide Risk: A Review of the Literature | journal = The Primary Care Companion for CNS Disorders | volume = 19 | issue = 2 | date = March 2017 | doi = 10.4088/PCC.16r02037 | doi-access = free }}</ref> Un quaj suizzidi l’è un’azzion impulsiva portada de l’istress, problema ind i relazzion, sgenadure e [[bullism|bullisem]].<ref name=WHO2016/><ref>{{cite journal | vauthors = Bottino SM, Bottino CM, Regina CG, Correia AV, Ribeiro WS | title = Cyberbullying and adolescent mental health: systematic review | journal = Cadernos de Saude Publica | volume = 31 | issue = 3 | pages = 463–75 | date = March 2015 | doi = 10.1590/0102-311x00036114 | doi-access = free }}</ref><ref>{{cite web |title=Suicide rates rising across the U.S. |url=https://www.cdc.gov/media/releases/2018/p0607-suicide-prevention.html |website=CDC Online Newsroom |access-date=19 September 2019 |language=en-us |date=11 April 2019|quote=Relationship problems or loss, substance misuse; physical health problems; and job, money, legal or housing stress often contributed to risk for suicide.}}</ref> Lor che hann sgiamò provad a copàss gh’hann un ris’c pussee volt de zircà la [[mort]] ancamò.<ref name=WHO2016/> Di sforz eficazz per la prevenzion del suizzidi tœuven denter la limitazzion a l’azzess ai metod de suizzidi – compagn dei arme de fœugh, drœughe e velen – el tratament di strasorden mentai e abusament de di sostanze, ma anca el mejorament di condizzion economeghe.<ref name=WHO2016>{{cite web|title=Suicide Fact sheet N°398|url=https://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs398/en/|website=WHO|access-date=3 March 2016|date=April 2016|url-status=live|archive-url=https://web.archive.org/web/20160304192347/http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs398/en/|archive-date=4 March 2016}}</ref><ref>{{cite book|url=https://www.who.int/mental_health/prevention/suicide/resource_media.pdf|title=Preventing Suicide A Resource for Media Professionals|year=2008|publisher=World Health Organization. Department of Mental Health and Substance Abuse |isbn=978-92-4-159707-4}}</ref> Ancaben che ghe saja di numer comun de ciamà quand che s’è ind un brut moment, la sò eficazzia l’è staita gnancamò ben studiada.<ref name=Sak2011>{{cite journal | vauthors = Sakinofsky I | title = The current evidence base for the clinical care of suicidal patients: strengths and weaknesses | journal = Canadian Journal of Psychiatry | volume = 52 | issue = 6 Suppl 1 | pages = 7S–20S | date = June 2007 | quote = Other suicide prevention strategies that have been considered are crisis centers and hotlines, method control, and media education... There is minimal research on these strategies. Even though crisis centers and hotlines are used by suicidal youth, information about their impact on suicidal behavior is lacking. }}</ref><ref name=Zal2016>{{cite journal | vauthors = Zalsman G, Hawton K, Wasserman D, van Heeringen K, Arensman E, Sarchiapone M, Carli V, Höschl C, Barzilay R, Balazs J, Purebl G, Kahn JP, Sáiz PA, Lipsicas CB, Bobes J, Cozman D, Hegerl U, Zohar J | display-authors = 6 | title = Suicide prevention strategies revisited: 10-year systematic review | journal = The Lancet. Psychiatry | volume = 3 | issue = 7 | pages = 646–59 | date = July 2016 | doi = 10.1016/S2215-0366(16)30030-X | quote = Other approaches that need further investigation include gatekeeper training, education of physicians, and internet and helpline support. | hdl = 1854/LU-8509936 | hdl-access = free }}</ref> I opinion intuitù del suizzidi inn staite influenzade de di gross tema esistenziai coma la [[religion]], l’[[onor]], e el sens de la [[vita]].<ref>{{cite book| vauthors = Tomer A |title=Existential and Spiritual Issues in Death Attitudes|date=2013|publisher=Psychology Press|isbn=978-1-136-67690-1|page=282|url=https://books.google.com/books?id=hJTruwsicuoC&pg=PA282 }}</ref><ref>{{cite book | veditors = Ritzer G, Stepnisky J |title=The Wiley-Blackwell companion to major social theorists |date=2011 |publisher=Wiley-Blackwell |location=Malden, MA |isbn=978-1-4443-9660-7 |page=65 |url=https://books.google.com/books?id=MDwdmVUMIh8C&pg=PA65 }}</ref> I religion abrameghe consideren tradizzionalment el suizzidi coma un’ofesa a Dia per via de la credenza ind la sagralitaa de la vita.<ref>{{cite book|title=God, Religion, Science, Nature, Culture, and Morality|date=2014|publisher=Archway Publishing|isbn=978-1-4808-1124-9|page=254|url=https://books.google.com/books?id=xGGVBQAAQBAJ&pg=PA254 }}</ref> Duranta l’era di [[samurai]] in [[Giappon|Sgiapon]], una forma de suizzidi cognossud coma ''seppuku'' ({{Lang|ja|腹切り}}, {{Lang|ja-Latn|harakiri}}) l’era respetada per compensà un falliment, o coma una forma de protesta.<ref>{{cite book| vauthors = Colt GH |title=The enigma of suicide|date=1992|publisher=Simon & Schuster|location=New York|isbn=978-0-671-76071-7|page=139|edition=1st Touchstone|url=https://books.google.com/books?id=DOz3hStePfYC&pg=PA139 }}</ref> El suizzidi e i tentativ de suizzidi eren inlegai ind la pupart di [[Ozzident|pais ozzidentai]], ma a l’è pu inscì,<ref name=White2010>{{cite book| vauthors = White T |title=Working with suicidal individuals : a guide to providing understanding, assessment and support|year=2010|publisher=Jessica Kingsley Publishers|location=London|isbn=978-1-84905-115-6|page=12|url=https://books.google.com/books?id=p_ZvK-DBYfIC&pg=PT12 }}</ref> ancaben che el resti un’ofesa criminal ind un quaj pajes.<ref name=Islam2006>{{cite journal | vauthors = Lester D | s2cid = 35754641 | title = Suicide and islam | journal = Archives of Suicide Research | volume = 10 | issue = 1 | pages = 77–97 | year = 2006 | doi = 10.1080/13811110500318489 }}</ref> El suizzidi l’è considerad coma una grossa desgrazzia che la mena i sgent del mort, i sò amis e i member de la sò comunitaa a tant patiment, donca, a l’è vedud negativament indepertut in tut el mond.<ref>{{cite journal | vauthors = Russell N | title = The Taboo of Suicide | url = https://archive.org/details/sim_psychiatry_1968-05_31_2/page/173 | journal = Psychiatry | volume = 31 | issue = 2 | pages = 173–183 | date = May 1968 | doi = 10.1080/00332747.1968.11023545 }}</ref><ref>{{cite news | vauthors = Vaughan M |title=The 'discovery' of suicide in Africa |url=https://www.bbc.co.uk/programmes/articles/5PPwm7sf3xy78q7lz4tdpWC/the-discovery-of-suicide-in-africa |work=BBC |access-date=16 June 2020 |language=en-GB}}</ref><ref>{{cite web |title=Suicide |url=https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/suicide |work=World Health Organization |access-date=16 June 2020 |language=en}}</ref> == Referenze == {{reflist|2}} [[Categoria:Cause de mort]] mvebleqvasu80hft0qku6wfnszni1pi Emily Brontë 0 270531 1334530 1300763 2026-08-05T20:59:42Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334530 wikitext text/x-wiki {{NOL|dial=MIL}} [[File:Emilybronte retouche.jpg|thumb|alt=|300px|Litrat de l’Emily Brontë]] L’'''Emily Brontë''' ([[30 07|30 de luj]] del [[1818]] – [[19 12|19 de desember]] del [[1848]]) l’è staita una scricciora de [[romanz romantegh]] e poetessa inglesa che l’è famosa per havé scrivud ''[[Wuthering Heights]]'' (Scime intempestade), el sò unegh lavorà che l’è mò considerad un classegh de la [[literadura inglesa]] e che lee l’ha publegad sota el nom d’art de '''Ellis Bell'''. L’ha ancasì fait fœura un liber de poesie insema ai sò sorelle [[Charlotte Brontë|Charlotte]] e [[Anne Brontë|Anne]], intitolad ''Poems by Currer, Ellis and Acton Bell''. In quell’œuvra chì, el sò talent el l’ha menada a vesser zelebrada per el sò sgeni poetegh. Nassuda a [[Thornton]], [[Inghilterra]], de mà inglesa e pà irlandes, l’Emily l’era la segonda sorella pussee sgiovena di fredei Brontë, dedree del Maxwell e inanz de l’Anne. Inspirada de un cadò che el Maxwell l’haveva rezzevud, i fredei Brontë hann tucc scomenzad a scriver di cunt inventad quand che eren ancamò di bagaj.<ref> Mezo, Richard E. ''A Student's Guide to Wuthering Heights by Emily Brontë'' (2002), p. 1</ref> Con la sorella Anne, l’Emily l’ha fait su un mond fantastegh ciamad “Gondal”, un’isola de [[fintaria]] con di mit e lesgende che ghe indarann a ocupà el bontemp di dò sorelle per tuta la sò vita. Per via de la natura solitaria, lee l’è una figura propri misteriosa per i biogref.<ref>Lorna Sage ''The Cambridge Guide to Women's Writing in English'' (1999), p. 90</ref><ref>Claire O'Callaghan, Emily Brontë Reappraised (2018), p. 5</ref><ref>U. C. Knoepflmacher, ''Emily Brontë: Wuthering Heights'' (1989), p. 112</ref> Asca un para de persone, a par minga che la gh’haiva havud de amis de defœura de la fameja. La sò amisa pussee vesina l’era la sorella Anne, con la qual la spartiva el mond fantastegh de Gondal e che, per l’Emily, a l’era coma una sgemella.<ref name="Fraser 39">Fraser, ''A Life of Anne Brontë'', p. 39</ref><ref name="Barker 195">Barker, ''The Brontës'', p. 195</ref> Una semana apœus a l’obet del fredell Maxwell ind el setember del 1848, la se ciapè un brut freggior che el se desvilupè subet ind un’infiamazzion ai polmon e, de lì adree, ind una [[tisi]].<ref name="Benvenuto 24">Benvenuto, ''Emily Brontë'', p. 24</ref> L’è moruda ind el 19 de desember del 1848, intanta che l’era setada sgiò in su l’otomana.<ref name="Robinson 308">Robinson, ''Emily Brontë'', p. 308</ref> == Referenze == {{reflist|2}} === Font === *{{cite journal|last=Austin|first=Linda|title=Emily Brontë's Homesickness|url=https://archive.org/details/sim_victorian-studies_summer-2002_44_4/page/573|journal=Victorian Studies|volume=44|issue=4|date=Summer 2002|pages=573–596}} *{{cite book|last=Barker|first=Juliet R. V.|author-link=Juliet Barker|title=The Brontës|year=1995|publisher=Phoenix House|location=London|isbn=1-85799-069-2}} *{{cite book|last=Benvenuto|first=Richard|title=Emily Brontë|year=1982|publisher=Twayne Publishers|location=Boston|isbn=0-80576-813-0|url=https://archive.org/details/emilybront00benv}} *{{cite book|last=Fraser|first=Rebecca|authorlink=Rebecca Fraser|title=The Brontës: Charlotte Brontë and her family|year=1988|publisher=Crown Publishers|location=New York|isbn=0-517-56438-6|url=https://archive.org/details/brontscharlott00fras}} *{{cite book|last=Fraser|first=Rebecca|authorlink=Rebecca Fraser|title=Charlotte Bronte: A Writer's Life|year=2008|publisher=Pegasus Books|location=New York|isbn=9781933648880 |url=https://archive.org/details/charlottebrontew0000fras}} *{{cite book|last=Gaskell|first=Elizabeth Cleghorn|author-link=Elizabeth Gaskell|title=The Life of Charlotte Brontë|volume=2|year=1857|publisher=D. Appleton|location=London}} *{{cite book|last=Gérin|first=Winifred|author-link=Winifred Gérin|title=Emily Brontë|url=https://archive.org/details/emilybrontbiogra0000grin|url-access=registration|year=1971|publisher=Clarendon Press|location=Oxford|isbn=01-9812-018-4}} *{{cite book|last=Miller|first=Lucasta|author-link=Lucasta Miller|title=The Bronte Myth|year=2013|publisher=Vintage|location=London|isbn=978-1-44642-621-0|url=https://books.google.com/books?id=5vRJTVs9r7YC}} *{{cite book| last1=Paddock | first1=Lisa |last2=Rollyson |first2=Carl |year=2003 |title=The Brontës A to Z|url=https://archive.org/details/brontstozessenti0000padd|url-access=registration| location=New York |publisher=Facts On File |isbn=0-8160-4303-5}} *{{cite book|last=Robinson|first=F. Mary A.|author-link=Agnes Mary Frances Duclaux|title=Emily Brontë|url=https://archive.org/details/emilybront00robi|year=1883|publisher=Roberts Brothers|location=Boston}} *{{cite book|last=Vine|first=Steven|title=Emily Brontë|year=1998|publisher=Twayne Publishers|location=New York|isbn=0-80571-659-9|url=https://archive.org/details/emilybronte00vine}} == Ligam de denter == * [[Charlotte Brontë]] * [[Wuthering Heights]] == Ligam de fœura == {{interproget}} {{DEFAULTSORT:Brontë, Emily}} [[Categoria:Poeta ingles]] [[Categoria:Scritor ingles]] [[Categoria:Nassud in del 1818]] [[Categoria:Mort in del 1848]] kz5uftujlpntzn3dcle0w5968qsn8zc Rizzit dor e i trii ors 0 271025 1334527 1317627 2026-08-05T20:57:58Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334527 wikitext text/x-wiki {{titol metid in forma|''Rizzit dor e i trii ors''}} {{NOLMIL}} [[File:The three bears, by Elizabeth Tyler, published by the National Child Welfare Association, c. 1918-1920, from the Digital Commonwealth - commonwealth xd07mc071.jpg|thumb|alt=|300px|Un’inlustrazzion de la storia de l’Elizabeth Tyler]] '''''Rizzit dor e i trii ors''''' l’è un [[cunt de fade]] ingles del segol XIX, e l’è cognossud soratut in trè version. La version orisgenal de la storia la cunta su de una [[vegg|veggina]] sfazzada che la ghe va in cà a trii [[ors]] put intanta ch’inn via. La ghe maja un zich de la sò [[polenta]], la se seta sgiò in su una [[cadrega]], ghe la scassa, e la se indormenta sora vun di sò lecc. Quand che i ors tornen a baita e la descovrissen, lee la se desseda de bot, la solta fœura de la fenestra e inscì la veden pu. La segonda version – quella pussee famosa – la rempiazza la veggina cont una toseta un poo pantolla cont i cavii biond che la gh’ha la [[scormagna]] de ‘Rizzit dor’. Inscambi di trii ors marei, in quella version chì gh’è una fameja de ors: el bobà, la mama e el sò s’cetin. ''Rizzit dor e i trii ors'' l’è vun di cunt per bagaj pussee famos ind la lengua inglesa.<ref>{{Cite journal |author=Elms, Alan C. |date=July–September 1977 |title="The Three Bears": Four Interpretations |url=https://archive.org/details/sim_journal-of-american-folklore_july-september-1977_90_357/page/n4 |journal=[[The Journal of American Folklore]] |volume=90 |issue=357 |pages=257–273 |doi=10.2307/539519 |jstor=539519}}</ref> == Trama == A gh’era una vœulta, tant temp indree, una fameja de trii ors che viven ind un [[bosch]]. La sò cà la gh’haveva mobii e usadei fait apositament per lor: el fiœul el gh’haveva una basleta, cuggiarin e cadrega propri piscinit, la mama ghe j’haveva de dimension modeste e quii del bobà eren bei gross. Un bell dì, i trii ors gh’hann vœuja de [[polenta]] e [[lacc]] per el [[desgiuner]] ma, depos havélla tastada, se incorsgen che la polenta l’è ancamò trop colda per majàlla. I deciden, donca, de indà a spassesgià per el bosch intanta ch’i speccen che la polenta la se sfreggissa. Intratanta, una toseta ciamada ‘Rizzit dor’ che la viv de l’oltra banda del bosch la passa denanz a la cà dei ors. La ghe spiona denter intravers la [[fenestra]] e la ved la polenta sgiamò pronta in sul tavol e, de la [[fam]], la se sent la panscia a fà gló gló. La pica a la porta per vedé chi che gh’è a cà, ma nissun el ghe respond. La derv donca la porta indeperlee, e la se seta sgiò al [[tavol]] per disnà con la polenta. La tasta la polenta del bobà ors, ma l’è trop colda per lee. Pœu, la passa a quella de mama orsa, che l’è trop freggia. La tasta donca quella del bagaj ors, che l’è teveda, e, cont ingordisia, se la slepa su tuta. Depos havé majad, Rizzit dor l’è straca. La se seta in su la cadrega del bobà ors, ma l’è trop dura. La prœuva anca quella de la mama orsa, ma l’è trop moresina. Quella del bagaj ors, però, a l’è perfeta, e donca la se seta sgiò in su quella scagna chì ma la feniss per scassàlla. Adree a rebuscà un olter sit indova possà, la se mena ind la stanza de lecc. La se svaca sora tucc i [[lecc]] inanz de indormentàss in su quell del bagaj ors. De lì adree, i ors tornen a cà. Subet, se incorsgen che un quajvun el gh’ha majad su tuta la polenta al s’cetin e tastad ancasì quella dei olter. Trœuven pœu la cadrega rota e capissen che vergun el s’è setad sgiò in sui sò scagne. Fann donca i scale per menàss de de sora, e lilinscì ghe invegnen la Rizzit dor, ancamò adree a ronfà ind el leccin del bagaj ors. La tosa la se desseda de bot e la se trœuva denanz trii ors incagnid. Per l’istremizzi che la ciapa, la scapa via e la corr a cà soa, indova la ghe trœuva la sò basleta e la sò cadrega. La va in lecc ma, inanz de indormentàss, la se promet de majà pu la polenta. == Referenze == {{reflist}} == Olter proget == {{interproget}} [[Categoria:Cunt]] c66gbjftn1179exd52avh7i3819zyd3 Scricciura 0 273684 1334535 1307560 2026-08-05T21:09:55Z InternetArchiveBot 32808 Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260805sim)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]] 1334535 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}}{{SBOZZ}} [[File:Albert Anker - Schulmädchen bei den Hausaufgaben.jpg|thumb|alt=|300px|Tosa adree a scriver]] La '''scricciura''' l’è l’azzion de fà su una representazzion del [[lenguasg]] uman che la saga de durada. Un sistema de scricciura el dœuvra una serie de simboi e regole per codifegà dei aspet de la lengua parlada, compagn del [[lessegh]] e de la [[sintass]]. Impunemanca, la lengua scrivuda la pœul anca ciapà di carataristeghe spartide de chelle insubide de la lengua parlada.<ref>{{Cite book |last=Harris |first=Roy |title=Rethinking Writing |publisher=Indiana University Press |year=2000 |isbn=978-0-253-33776-4 |location=Bloomington |pages=185}}</ref> La scricciura l’è un’ativitaa cognitiva e sozzial che l’invœulv di prozzess neuropsicologegh e fisegh. El resultad de chest’ativitaa – de norma ciamad ‘[[test]]’ – l’è un insema de simboi miss sgiò [[calligrafia|a man]], strasferid intravers di [[stamapa|machinari]] o representad cont el [[computer]]. Chi che lensg un test l’è ciamad ‘leccior’;<ref>{{Cite book |last=Smith |first=Dorothy E. |url=https://archive.org/details/institutionaleth0000smit/page/105 |title=Institutional Ethnography: A Sociology for People |publisher=Rowman & Littlefield |year=2005 |isbn=978-0-7591-0502-7 |location=Lanham, MD |pages=[https://archive.org/details/institutionaleth0000smit/page/105 105–108]}}</ref> chi ch’en produs vun, ‘[[scriccior]]’. In sgeneral, i sistema de scricciura constituissen minga di lengove nete e s’cete, ma nomà un mez de codifegà un lensguasg per fàll lensger a dei oltre persone, ind una manera che la resista al temp e che la vaga fœura di siront locai.<ref>{{Cite book |last=Ong |first=Walter |url=https://archive.org/details/oralityliteracyt00ongw |title=Orality and Literacy: The Technologizing of the Word |publisher=Methuen |year=1982 |isbn=978-0-415-02796-0 |location=London |url-access=registration}}</ref><ref>{{Cite book |last=Haas |first=Christina |title=Writing technology: Studies on the Materiality of Literacy |publisher=L. Erlbaum Associates |year=1996 |isbn=978-0-8058-1306-7 |location=Mahwah, NJ}}</ref> Ancaben che minga tute i lengove dœuvren un sistema de scricciura, chelle che le fa pœuden indà a completà e estender i capazzitaa de la lengua parlada cont el fosgià di forme de lensguasg che se spanteghen ind l’ispazzi – compagn de la conrespondenza scrivuda – e se mantegnen ind el temp – per esempi quand ch’inn guarnade via ind i [[biblioteca|biblioteche]].<ref>{{Cite book |last1=Schmandt-Besserat |first1=Denise |title=Handbook of Research on Writing: History, Society, School, Individual, Text |last2=Erard |first2=Erard |publisher=L. Erlbaum Associates |year=2007 |isbn=978-1-135-25111-6 |editor-last=Bazerman |editor-first=Charles |publication-place=New York |page=21 |chapter=Origins and Forms of Writing}}</ref> La scricciura la pœul anca havégh l’efet de passà sgiò la [[cognossenza]] de una persona a l’oltra, desgià che la permet a la sgent de esternalizà i sò penser ind di forme ch’inn pussee belfà de pensàgh sora, elaborà, reconsiderà e conresger.<ref name="Emig (1994)">{{Cite book |title=Landmark Essays: On Writing Across the Curriculum |publisher=Routledge |year=1994 |isbn=978-1-003-05921-9 |editor-last=Bazerman |editor-first=Charles |chapter=Writing as a mode of learning |doi=10.4324/9781003059219 |editor-last2=Russell |editor-first2=David}}</ref><ref>{{Cite book |title=Naming What We Know: Threshold Concepts of Writing Studies |publisher=Utah State University Press |year=2015 |isbn=978-0-87421-989-0 |editor-last=Adler-Kassner |editor-first=Linda |location=Logan |pages=55–56 |jstor=j.ctt15nmjt7 |editor-last2=Wardle |editor-first2=Elizabeth A.}}</ref><ref>{{Cite journal |last=Winsor |first=Dorothy A. |year=1994 |title=Invention and Writing in Technical Work: Representing the Object |url=https://archive.org/details/sim_written-communication_1994-04_11_2/page/227 |journal=Written Communication |volume=11 |issue=2 |pages=227–250 |doi=10.1177/0741088394011002003 |s2cid=145645219}}</ref> == Refarenze == {{reflist|2}} == Olter proget == {{interproget}} [[Category:Scritura|*]] dr2nwdz86n47dpjkp0rrrrfwhwmi950 Carlo Faccendini 0 278741 1334526 1321690 2026-08-05T13:15:22Z ~2026-43240-34 54339 1334526 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} El '''Carlo Faccendini''' (Robech, 5 de marz 1952) a l'è un sacerdot catolegh italian, che del 2017 l'è l'abad de la [[basilega de sant Ambroeus]]. == Riferiment == *[https://www.famigliacristiana.it/chiesa/carlo-faccendini-nuovo-abate-di-santambrogio-cuore-di-milano-lax0l3ss Carlo Faccendini nuovo abate di Sant'Ambrogio, cuore di Milano] *[https://primalecco.it/cronaca/don-carlo-faccendini-abate-a-santambrogio/ Don Carlo Faccendini abate a Sant’Ambrogio] {{DEFAULTSORT:Faccendini, Carlo}} [[Categoria:Nassud in del 1952]] [[Categoria:Ceregh catolegh italian]] jwlyc8frhet1ig30v5frgyk7hoaoera Plazas de soberanía 0 279649 1334547 2026-08-05T22:49:55Z Sciking 7100 Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|Mapa di possediment african de la Spagna]] I '''Plazas de soberanía''' (''piazze de sovranità'' in spagnoeul) a inn quei sit in sui coste del [[Maroch]] che partegnen a la [[Spagna]] in manera sovrana e che eren minga part del [[protetorad spagnoeul del Maroch]], in di facc inn revendicade del Maroch. I plazas inn donca el [[Peñón de Vélez de la Gomera]], l'unegh a vesser no un'isola desgià che..." 1334547 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|Mapa di possediment african de la Spagna]] I '''Plazas de soberanía''' (''piazze de sovranità'' in spagnoeul) a inn quei sit in sui coste del [[Maroch]] che partegnen a la [[Spagna]] in manera sovrana e che eren minga part del [[protetorad spagnoeul del Maroch]], in di facc inn revendicade del Maroch. I plazas inn donca el [[Peñón de Vélez de la Gomera]], l'unegh a vesser no un'isola desgià che del 1934 una tempesta l'ha fad un pont de sabia con la costa marochina, i [[isole Alhucemas]] (Peñón de Alhucemas, Isla de Tierra e Isla de Mar), i [[isole Chafarinas]] (Isla del Congreso, Isla del Rey e Isla de Isabel II) e [[Perejil]]: [[Ceuta]] e [[Melilla]] inn minga considerade tal, perché inn integrade dent al stat spagnoeul, l'istess el val per [[Alborán]], che l'è part de [[Almeria]] e l'è minga reclamada del Maroch. == Riferiment == *[https://www.atalayar.com/articulo/reportajes/plazas-soberania-espanola-mediterraneo/20201203160138148704.html Las plazas de soberanía española en el Mediterráneo] *[https://www.elsaltodiario.com/hemeroteca-diagonal/plazas-de-soberania-vestigios-imperio-espanol Plazas de soberanía, vestigios de un imperio ] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Confin in tra el Maroch e la Spagna]] ppf6mhnruabgvlp2fkrxf66b9g7dj13 1334548 1334547 2026-08-05T22:50:02Z Sciking 7100 added [[Category:Spagna]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]] 1334548 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|Mapa di possediment african de la Spagna]] I '''Plazas de soberanía''' (''piazze de sovranità'' in spagnoeul) a inn quei sit in sui coste del [[Maroch]] che partegnen a la [[Spagna]] in manera sovrana e che eren minga part del [[protetorad spagnoeul del Maroch]], in di facc inn revendicade del Maroch. I plazas inn donca el [[Peñón de Vélez de la Gomera]], l'unegh a vesser no un'isola desgià che del 1934 una tempesta l'ha fad un pont de sabia con la costa marochina, i [[isole Alhucemas]] (Peñón de Alhucemas, Isla de Tierra e Isla de Mar), i [[isole Chafarinas]] (Isla del Congreso, Isla del Rey e Isla de Isabel II) e [[Perejil]]: [[Ceuta]] e [[Melilla]] inn minga considerade tal, perché inn integrade dent al stat spagnoeul, l'istess el val per [[Alborán]], che l'è part de [[Almeria]] e l'è minga reclamada del Maroch. == Riferiment == *[https://www.atalayar.com/articulo/reportajes/plazas-soberania-espanola-mediterraneo/20201203160138148704.html Las plazas de soberanía española en el Mediterráneo] *[https://www.elsaltodiario.com/hemeroteca-diagonal/plazas-de-soberania-vestigios-imperio-espanol Plazas de soberanía, vestigios de un imperio ] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Confin in tra el Maroch e la Spagna]] [[Categoria:Spagna]] 4pimmah6czmwbo66jegsz886wlgktq6 1334549 1334548 2026-08-05T22:55:02Z Sciking 7100 /* Vos corelade */ 1334549 wikitext text/x-wiki {{NOLMIL}} {{SBOZZ}} [[File:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|Mapa di possediment african de la Spagna]] I '''Plazas de soberanía''' (''piazze de sovranità'' in spagnoeul) a inn quei sit in sui coste del [[Maroch]] che partegnen a la [[Spagna]] in manera sovrana e che eren minga part del [[protetorad spagnoeul del Maroch]], in di facc inn revendicade del Maroch. I plazas inn donca el [[Peñón de Vélez de la Gomera]], l'unegh a vesser no un'isola desgià che del 1934 una tempesta l'ha fad un pont de sabia con la costa marochina, i [[isole Alhucemas]] (Peñón de Alhucemas, Isla de Tierra e Isla de Mar), i [[isole Chafarinas]] (Isla del Congreso, Isla del Rey e Isla de Isabel II) e [[Perejil]]: [[Ceuta]] e [[Melilla]] inn minga considerade tal, perché inn integrade dent al stat spagnoeul, l'istess el val per [[Alborán]], che l'è part de [[Almeria]] e l'è minga reclamada del Maroch. == Riferiment == *[https://www.atalayar.com/articulo/reportajes/plazas-soberania-espanola-mediterraneo/20201203160138148704.html Las plazas de soberanía española en el Mediterráneo] *[https://www.elsaltodiario.com/hemeroteca-diagonal/plazas-de-soberania-vestigios-imperio-espanol Plazas de soberanía, vestigios de un imperio ] == Alter proget == {{Interproget}} == Vos corelade == *[[Confin in tra el Maroch e la Spagna]] {{Comunità autonome de la Spagna}} [[Categoria:Spagna]] i2k67izkf4ome7au9cgek4ose44306k