Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.47.0-wmf.14
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Ciciarada Portal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Evento
Discussioni evento
Culumbia
0
126434
1334577
1237486
2026-08-10T11:21:45Z
Martin Macha 2111
30394
/* */
1334577
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
{{stat}}
La '''Culumbia''' (''Colombia'' in [[spagnöl]]) a l'é un paes del [[America del Süd]].
La cunfina cunt el [[Perù]], l'[[Ecuador]], [[Panama]], el [[Venezuela]] e'l [[Brasil]]. Bagnen i sò cost l'[[Ucean Pacifich]] e l'[[Ucean Atlantich]] ([[Mar di Caraib]]).<br />
La capital a l'é [[Bogotà]].<br />
la gh'ha un süperfiss d'1.141.748 km² e una pupulaziun de quas 53,4 miliun d'abitant.
<br />
== Urganizaziun pulitiga ==
La Culumbia (nòm ufizial: '''Repübliga de la Culumbia''') a l'é una repüblica.<br />
El president a l'é l'[[Juan Manuel Santos]] (del [[2010]]).
{{America del Sud}}
[[Categoria:America del Sud]]
[[Categoria:Colombia]]
59i5kpfioheycw83oobyo1osapgfjew
1334578
1334577
2026-08-10T11:22:06Z
Martin Macha 2111
30394
/* Urganizaziun pulitiga */
1334578
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
{{stat}}
La '''Culumbia''' (''Colombia'' in [[spagnöl]]) a l'é un paes del [[America del Süd]].
La cunfina cunt el [[Perù]], l'[[Ecuador]], [[Panama]], el [[Venezuela]] e'l [[Brasil]]. Bagnen i sò cost l'[[Ucean Pacifich]] e l'[[Ucean Atlantich]] ([[Mar di Caraib]]).<br />
La capital a l'é [[Bogotà]].<br />
la gh'ha un süperfiss d'1.141.748 km² e una pupulaziun de quas 53,4 miliun d'abitant.
<br />
== Urganizaziun pulitiga ==
La Culumbia (nòm ufizial: '''Repübliga de la Culumbia''') a l'é una repüblica.<br />
El president a l'é l'[[Abelardo de la Espriella]] (del [[2026]]).
{{America del Sud}}
[[Categoria:America del Sud]]
[[Categoria:Colombia]]
tfrsetx0ivffwl79f01018xifq40fq0
Portugàl (Stat)
0
145370
1334572
1306110
2026-08-09T20:51:22Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334572
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz geugrafich}}
{{stat|
nomAbitants=Portoghes|
nomAdess=Portugal|
nomOfiçal=''República Portuguesa''|
nomIntreg=Republega Portoghesa|
linkBandera=File:Flag of Portugal.svg|
linkStema=File:Coat_of_arms_of_Portugal.svg|
linkLocalizazion=File:EU-Portugal with islands circled.svg|
capitala=[[Lisbona]]|
govern=[[Republega]]|
lesta di capi de stat = [[President]]|
lesta di capi de govern= [[Prim minister]]|
president=[[Marcelo Rebelo de Sousa]]|
capo de govern=[[António Costa]]|
superfixTotala=92.391|
superfixAqua=0,5%|
popolazionTotala=10.356.117|
popolazionAn=2005|
popolazionDensitaa=114 /km²|
valuda=[[Euro]]|
indipendenza=5 de otober [[1143]] dal [[Regn di Asturie]]|
proclamazion=25 de avril [[1974]]|
orari=[[UTC±0]]<br>[[UTC+1]] <small>([[ora legala]])</small>|
in=[[A Portuguesa]] ''(La Portoghesa)''|
TLD=|
telefono=|
stat de prima={{banderina|imajin=File:Flag of Portugal.svg|nom=[[Estado Novo]]}}{{netar}}|
festa=10 de giugn
}}
Il ''''Portugal''' o '''Republega Portoghesa''' (in [[Lingoa portoghesa|portoghes]]: ''Portugal'', ''República Portuguesa''; in [[mirandes]]: ''Pertual'', ''República Pertuesa'') l'è ona republega che la se troeuva in de l'[[Europa]] meridionala.
La capitala de la republega portoghesa l'è [[Lisbona]] dal [[1179]].
La popolazion l'è de circa 10 milion de persònn (stim del [[2005]]); i dònn hinn circa dò milion pussé dij òmen e la densitaa l'è de 114 persònn par km<sup>2</sup>.
La confina domá cont la Spàgna.
== Geografia ==
==== Geografia fisega ====
In Portogal, el 53% del territòri l'è ona pianura, el 21% l'è faa da còj ed el 25% da mont. I sò fiumm pussee important hinn el [[Tago|Tejo]], el [[Duero|Douro]], el Guadiana ed el Minho. I sò duu mont pussee elevaa hinn inveci el Mont Pico (2531 m), in de l'i [[Azor]], e la Serra da Estrela (Mont de la Stèla, 1993 m). Tucc i còst portoghes hinn bagnaa de l'ocean Atlantegh, intel quel gh'hinn anca duu arsipélagh che fànn part del paes: Madeira e i Azòr (''Açores''). El gh'hà dij gròss problèmm de caràter sìsmegh (el se regora per esempi el teremòt de Lisbona del 1755). El clima l'è vari: a sud l'è subtropical, ma inveci al nòrd l'è atlantegh.
==== Geografia politega ====
Comè l'è staa giammò dì, el Portogal el confin domá cont la [[Spàgna]], ma tra i duu paes la gh'è ona quistion averta da ben 200 ànn, val a dì quèla del territòri de [[Olivensa]] (''Olivença'' in [[portoghes]] e ''Olivenza'' in [[spagnoeul]]) che, anca se l'è teoregament portoghes, el vegn aministraa daj spagnoeul (intela [[Comunitaa Autònoma d'Estremadura]]).
== Stòria ==
''Varda anca [[Stòria del Portogal]]''
El Portogal l'eva la terra dij [[Lusitan]] (in dij temp antegh infacc el se ciamava ''Lusitania''), ona popolazion de origin ibérega. L'è staa ciappaa dij Roman intel I secol A.C., dòpo ona longa guèra. I Roman hann portaa la [[Latin|lor lingoa]], che mis'ciada cont quèla locala l'ha daa origin al [[portoghes]]. Quand l'[[Imperi Roman|Imperi]] l'è borlaa giò, el Portogal l'ha vist i dominazion dij [[Vandaj]], [[Svev]] e [[Visegòtt]]. Intel VIII secol l'è staa ciappaa dij [[Arab]], che hann dominaa per sinch secoj. Intel 1143, el paes l'ha gagnaa l'indipendenzia e l'è diventaa on regn sòta el re [[Alfons I de Portogall|Alfons Henriques]], de la [[cà de Borgògna]], fioeu del primm cont indipendent del Portogal, el Enrich de Borgògna. La soa dinastia la regnaa per circa duucent ànn.
La fìn de la dinastìa de Borgògna intel 1385 l'ha lassaa el Portogal senza re, che poeu l'è diventaa el fioeu illegal del [[Peder I de Portogall|Peder I]], [[Giovann I de Portogall|Giovann I]], ciamaa ''Signor de Aviz''. Lù l'ha creaa ona dinastia durada anca lé per circa duucent ànn (1385-1580).
L'ultim re de la [[Cà de Aviz]] l'eva on prelaa, donca el podeva nò avegh dij eree. Quand l'è mòrt, la coróna l'è passada aj vesin re de [[Spàgna]], che eren de la [[Cà de Asburgh]]. El primm re de sta dinastìa chì l'è staa el [[Filipp I de Portogall|Filipp I]], fioeu del famos imperator Carl V.
Poeu, intel XVII secol, l'aristocrazia portoghesa se l'è rebelada aj Spagnoeul e l'ha proclamaa re el [[Giovann IV de Portogall|Giovann IV]], [[duca de Braganza]]. Chesta dinastia chì l'ha regnaa sin a la fin de la monarchia in Portogal (avegnuda intel 1910).
== Popolazion ==
== Citaa ==
I citaa pussee important del Portogal hinn:
* [[Lisbona]] (''Lisboa''): l'è la capitala dal [[1179]]. L'è situada sul flumm [[Tago|Tejo]] (che in [[spagnoeul]] el se ciama ''[[Tago|Tajo]]'') e la sta innanz a l'Atlantegh. El sò pòrt l'è el pussee grand del paes. La gh'hà puu de 3 milion d'abitant.
* [[El Pòrt]] (''Porto''): Chesta citaa (anca lee su l'Atlantegh) chí inveci l'è traversada del flumm [[Douro]] ([[spagnoeul]]: ''[[Duero]]''). L'è stada fondada intel V secol D.C. In de l'[[Etaa de Mezz]] la vegniva ciamada ''Portus Calæ'' e da chí donca el vien el nòmm "Portogal". [[El Pòrt]] la gh'hà puu de 260.000 abitant.
== Economia ==
{{...}}
== Culegamént da fóra ==
* [http://www.weather-guide.com/Portugal/Lisbon-Weather.html Weather forecast]
* [http://www.visitportugal.com/Cultures/en-US/default.html Travel and Tourism office website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070926234753/http://www.visitportugal.com/Cultures/en-US/default.html |date=2007-09-26 }}
{{Stat de l'Europa}}{{Lista1000}}
[[Categoria:Portogall| ]]
a9619sxmpichqqbm2grq6z7sox8lztu
Anobium punctatum
0
196438
1334576
1240540
2026-08-10T06:27:13Z
Magnefl
11572
foto
1334576
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
{{SBOZZ|grafia=LOCC}}
{{F|grafia=LOCC}}
{{Taxobox
| name = ''Anobium punctatum''
| nom_popolar_occ = Cariöö
| nom_popolar_or = Caröl
| image = Anobium punctatum01.jpg
| image_width = 240px
| regnum = [[Animal]]ia
| phylum = [[Arthropod]]a
| classis = [[Insect]]a
| ordo = [[Beetle|Coleoptera]]
| familia = [[Anobiidae]]
| genus = ''[[Anobium]]''
| species = '''''A. punctatum'''''
| binomial = ''Anobium punctatum''
| binomial_authority = [[Charles de Geer|De Geer]], 1774
}}
El '''cariöö''' ('''''Anobium punctatum''''' <span style="font-variant: small-caps">[[Charles De Geer|De Geer]]</span>, [[1774]] ), l'è un [[insett]] che'l maja el [[legn]]. I esemplar feminil de ''A.Punctatum'' i fann i öv dent i büs de la mobilia e del soch.
La sò disposiziun [[xilofagia|xilofaga]] l'è defacc in urigin del püssé cumün apelativ de ''cariöö(l)''.
El fa part de l'[[ùrden (biologìa)|orden]] di [[Coleoptera|culeoter]], [[suturden]] [[Polyphaga]].
El nomm al tö la radis [[latin]]a che pödum truvà, per esempi, ind la parola ''caries'', che'l vör dì ''distrüziun'', ''manch''.
[[File:Anobium punctatum.jpg|thumb]]
[[Categoria:Bestie]]
hlzl4osy4vj7cb71kvei62yfydphz0q
Aizoaceae
0
200321
1334569
1275233
2026-08-09T16:23:12Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334569
wikitext
text/x-wiki
{{LORUNIF}}
{{taxobox
| name = Aizoaceae
| image = Lithops-karasmontana-1.jpg
| image_caption = ''[[Lithops karasmontana]]''
| image_width = 265px
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Caryophyllales]]
| familia = '''Aizoaceae'''
| familia_authority = [[Ivan Ivanovich Martynov|Martynov]], [[1820]]
}}
Le '''Aizoaceae''' i è 'na famìa de piànte erbàcee o boscài pesègn che fà part del ùrden de le [[Caryophyllales]].
== Descrisiù ==
I è piànte erbàcee o boscài pesègn, con fòie 'ntréghe e opòste, de spès carnùze. La piö part dei mèmber de le Aizoaceae i è xeròfit, cioè, piànte che s'è adatàt a soportà dei perìocc bèi lónch de söta, difàti i è prezènte con divèrsi zèner e spéci endèle zòne dezèrtiche. Divèrse dele spéci de chèsta famìa le prezènta 'na redüsiù de le fòie per tègner piö bas che se pöl el leèl de traspirasi, come sistéma de adatamènt a le cundisiù xériche.
En piö, tàte spéci le bónda de cristài de càlcio sóta l'epidèrmide, i quài i fùrma 'n strat cristalì con funsiù de protesiù cùtra el tròp sul.
I fiùr i è sènsa pétali ma i g'ha divèrsi [[staminodi]], de sòlet de culùr bèl vif, che g'ha aparènsa de coròla peta lòida; i è ermafrudìcc e i vé 'mpulinàcc dei insècc. I g'ha 4-5 o de piö amò [[stam]] funsiunài, [[ginecèo]] co l'[[Ovàre (botànica)|ovàre]] sùpero, medio o ìnfero con de 1 a 20 [[carpèl|carpèi]]. El [[fröt]] l'è 'na càpsula deisènta, ciamàda ''nus'' o ''nùcula''.
== Tasonomìa ==
La famìa la töl dét de piö de mìla spéci separàde en 126 zèner e 'n 5 sotafamìe:
=== Sotafamìe ===
* '''[[Aizooideae]]'''
* '''[[Sesuvioideae]]'''
* '''[[Tetragonioideae]]'''
* '''[[Mesembryanthemoideae]]'''
* '''[[Ruschioideae]]'''
=== Zèner ===
{| border="0"
| valign="top" |
* ''[[Acrodon]]''
* ''[[Acrosanthes]]''
* ''[[Aethephyllum]]''
* ''[[Aizoanthemum]]''
* ''[[Aizoön]]''
* ''[[Aloinopsis]]''
* ''[[Amphibolia]]''
* ''[[Antigibbaeum]]''
* ''[[Antimima]]''
* ''[[Apatesia]]''
* ''[[Aptenia]]''
* ''[[Arenifera]]''
* ''[[Argyroderma]]''
* ''[[Aspazoma]]''
* ''[[Astridia]]''
* ''[[Bergeranthus]]''
* ''[[Berresfordia]]''
* ''[[Bijlia]]''
* ''[[Braunsia]]''
* ''[[Brownanthus]]''
* ''[[Carpanthea]]''
* ''[[Carpobrotus]]''
* ''[[Carruanthus]]''
* ''[[Caryotophora]]''
* ''[[Cephalophyllum]]''
* ''[[Cerochlamys]]''
* ''[[Chasmatophyllum]]''
* ''[[Cheiridopsis]]''
* ''[[Circandra]]''
* ''[[Cleretum]]''
* ''[[Conicosia]]''
* ''[[Conophytum]]''
| valign="top" |
* ''[[Corpuscularia]]''
* ''[[Cylindrophyllum]]''
* ''[[Cypselea]]''
* ''[[Dactylopsis]]''
* ''[[Delosperma]]''
* ''[[Dicrocaulon]]''
* ''[[Didymaotus]]''
* ''[[Dinteranthus]]''
* ''[[Diplosoma]]''
* ''[[Disphyma]]''
* ''[[Dorotheanthus]]''
* ''[[Dracophilus]]''
* ''[[Drosanthemopsis]]''
* ''[[Drosanthemum]]''
* ''[[Eberlanzia]]''
* ''[[Ebracteola]]''
* ''[[Enarganthe]]''
* ''[[Erepsia]]''
* ''[[Esterhuysenia]]''
* ''[[Faucaria]]''
* ''[[Fenestraria]]''
* ''[[Frithia]]''
* ''[[Galenia]]''
* ''[[Gibbaeum]]''
* ''[[Glottiphyllum]]''
* ''[[Gunniopsis]]''
* ''[[Hallianthus]]''
* ''[[Hereroa]]''
* ''[[Herreanthus]]''
* ''[[Hymenogyne]]''
* ''[[Imitaria]]''
* ''[[Jacobsenia]]''
| valign="top" |
* ''[[Jensenobotrya]]''
* ''[[Jordaaniella]]''
* ''[[Juttadinteria]]''
* ''[[Khadia]]''
* ''[[Lampranthus]]''
* ''[[Lapidaria]]''
* ''[[Leipoldtia]]''
* ''[[Lithops]]''
* ''[[Machairophyllum]]''
* ''[[Malephora]]''
* ''[[Mesembryanthemum]]''
* ''[[Mestoklema]]''
* ''[[Meyerophytum]]''
* ''[[Mitrophyllum]]''
* ''[[Monilaria]]''
* ''[[Mossia]]''
* ''[[Muiria]]''
* ''[[Namaquanthus]]''
* ''[[Namibia (Aizoaceae)|Namibia]]''
* ''[[Nananthus]]''
* ''[[Nelia]]''
* ''[[Neohenricia]]''
* ''[[Octopoma]]''
* ''[[Odontophorus]]''
* ''[[Oophytum]]''
* ''[[Ophthalmophyllum]]''
* ''[[Orthopterum]]''
* ''[[Oscularia]]''
* ''[[Ottosonderia]]''
* ''[[Phyllobolus]]''
* ''[[Pleiospilos]]''
* ''[[Plinthus]]''
| valign="top" |
* ''[[Polymita]]''
* ''[[Psammophora]]''
* ''[[Pseudobrownanthus]]''
* ''[[Psilocaulon]]''
* ''[[Rabiea]]''
* ''[[Rhinephyllum]]''
* ''[[Rhombophyllum]]''
* ''[[Ruschia]]''
* ''[[Ruschianthemum]]''
* ''[[Ruschianthus]]''
* ''[[Saphesia]]''
* ''[[Schlechteranthus]]''
* ''[[Schwantesia]]''
* ''[[Scopelogena]]''
* ''[[Sesuvium]]''
* ''[[Skiatophytum]]''
* ''[[Smicrostigma]]''
* ''[[Stayneria]]''
* ''[[Stoeberia]]''
* ''[[Stomatium]]''
* ''[[Synaptophyllum]]''
* ''[[Tanquana]]''
* ''[[Tetragonia]]''
* ''[[Titanopsis]]''
* ''[[Trianthema]]''
* ''[[Trichodiadema]]''
* ''[[Vanheerdea]]''
* ''[[Vanzijlia]]''
* ''[[Wooleya]]''
* ''[[Zaleya]]''
* ''[[Zeuktophyllum]]''
|}
== Riferimèncc ==
* Bittrich V. H. E. K. Hartmann (1988). ''«The Aizoaceae — a new approach»''. Bot. J. Linn. Soc. 97: pp. 239–254. doi:10.1111/j.1095-8339.1988.tb01581.x.
* Cornelia Klak, Angeline Khunou, Gail Reeves and Terry Hedderson (2003). ''«A phylogenetic hypothesis for the Aizoaceae (Caryophyllales) based on four plastid DNA regions»''. Amer. J. Bot. 90: pp. 1433–1445. doi:10.3732/ajb.90.10.1433. - on line here
* Aizoaceae in L. Watson e M.J. Dallwitz (1992 onwards). ''The families of flowering plants'', NCBI Taxonomy Browser
* [http://www.flora.sanbi.org/its_page?comID=3 P. Chesselet (2004 onwards). Interactive Mesembs2] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070221160857/http://www.flora.sanbi.org/its_page?comID=3 |date=2007-02-21 }}
* [http://www.museums.org.za/bio/plants/aizoaceae/index.htm Aizoaceae of South Africa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070926233924/http://www.museums.org.za/bio/plants/aizoaceae/index.htm |date=2007-09-26 }}
* [http://www.flowersinisrael.com/FamAizoaceae.html Family Aizoaceae] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121011053632/http://flowersinisrael.com/FamAizoaceae.html |date=2012-10-11 }} Flowers in Israel
{{commonscat|Aizoaceae}}
{{wikispecies|Aizoaceae}}
[[Categoria:Familie botaneghe]]
[[Categoria:Aizoaceae]]
n97j3dburyrmi1ub1lifamz3kgwfuro
Polizzia Federal del Brasil
0
266545
1334570
1330291
2026-08-09T19:36:47Z
Munter He
54395
1334570
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
[[File:Polícia Federal.svg|thumb|Stema de la polizzia federal]]
La '''Polizzia Federal del Brasil''' (in [[lengua portoghesa|portoghes]] ''Polícia Federal do Brasil'') a l'è el corp de [[polizzia federala]] del [[Brasil]], fad su in bas a l'articol 144 de la [[Costituzzion del Brasil|costituzzion del Paes]]. El so roeul a l'è quell de ocupàss de la lota contra riat de interess federal e de protesger i istituzzion federai, i reoport, i port, de patujà el mar e de fà el controll al confin e de l'imigrazzion.
A bon cunt, la pupart di compit de publega sigurezza l'è in man ai [[Stat del Brasil]], che gh'hann i so corp de [[Polizzia Militar (Brasil)|Polizzia Militar]] e de [[Polizzia Civil (Brasil)|Polizzia Civil]], i prim cont un roeul de controll e repression e i segond cont i compit de investigazzion. Gh'è alter do forze federai: la [[Polizzia Rodoviaria Federal]], che la controlla i strade federai del Paes, e la [[Forza Nazzional de Sigurezza Publega (Brasil)|Forza Nazzional de Sigurezza Publega]], fada su de unità di Stat che poden vesser s'cerade in cas de emergenza se 'l domanda el governator de un Stat.
A l'è gestida del [[Ministeri de la Giustizzia e de la Publega Sigurezza (Brasil)|Ministeri de la Giustizzia e de la Publega Sigurezza]], e la se ocupa anca di raport con l'[[Interpol]].
== Ligam de foeura ==
*[https://www.pf.gov.br/ Sit ofizzial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Forze de polizzia brasiliane]]
-
087ceyyr9vikaqr2u6lfqbd2at6kler
Mari Emmanuel
0
269666
1334571
1273970
2026-08-09T20:12:07Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334571
wikitext
text/x-wiki
{{O|date=Magg 2024}}
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
{{Avis Databox}}
{{Databox}}
El '''Mari Emmanuel''' (nassud ''Robert Shlimon''; [[Baghdad]], 19 de luj 1970) a l'è un [[vescov]] [[cristianità assira|cristian assir]], ordinad del 2011 in l'[[Antiga Gesa d'Orient]] e che del 2015 l'ha fad su una soa gesa a [[Sydney]], ciamada del Gesù Bon Pastor, che ghe stà adree al rit siriach oriental.
== Biografia ==
Nassud in [[Iraq]] de una familia cristiana osservanta, el fa san-Martin in Australia in di prim agn '80 e 'l lavora 'me diretor de banca, per poeu vesser ordenad [[diacon]] vers la fin di agn '90 e [[pret]] del 2009. Del 2011 l'è ordenad vescov sufragani de la diocesi de Australia e Noeuva Zelanda de l'Antiga Gesa d'Orient e del 2013 el patriarca [[Addai II Giwargis]] ghe dà la conferma patriarcal, a domandàgh però di cambi dotrinai, che inn fad no, l'è donca sospendud del sgiugn 2014 e l'è restad inscì foeura che per un acord curt a dicember.
Del 2015 l'ha fad su la soa gesa, che l'è in d'un status canonegh minga ciar dent de l'Antiga Gesa d'Orient de l'Australia. Deventad famos in sui social grazzia ai so descor, gh'è stada un poo de polemica al temp de la [[pandemia de COVID-19]], indova che l'haveva critegad la vacina, e l'ha sostegnud anca alter posizzion complotiste, per esempi in su l'elezzion del [[Joe Biden]] 'me president di [[Stat Unid]].
El 15 de avril del 2024 a l'è cortellad in la soa gesa, poch dì dopo che un gran cortellament a Sydney l'haveva lassad ses mort in d'un center comercial: a l'è menad in ospedal e 'l perd l'oeugg drit.
== Riferiment ==
*[https://www.avvenire.it/mondo/pagine/australia-accoltellato-in-chiesa-un-vescovo-della-chiesa-assira Accoltellato in chiesa un vescovo della Chiesa assira d'Oriente]
*[https://www.brisbanetimes.com.au/national/nsw/what-we-know-so-far-about-the-christian-leader-attacked-during-service-20240415-p5fk2i.html?ref=rss&utm_medium=rss&utm_source=rss_feed Brisbane Times]
== Ligam de foeura ==
*[https://cgsc.org.au/ Sit de la Gesa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240203222653/https://cgsc.org.au/ |date=2024-02-03 }}
{{DEFAULTSORT:Shlimon, Robert}}
[[Categoria:Nassud in del 1970]]
[[Categoria:Vescov de l'Antiga Gesa d'Orient]]
[[Categoria:Ceregh australian]]
qv3dsq7u8ujro90o6t6dtuh00y5ipeb
Cafè Martini
0
271362
1334575
1290900
2026-08-09T23:46:39Z
InternetArchiveBot
32808
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5
1334575
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZNOL}}
El '''cafè Martini''' a l'era un storegh [[cafè (botega)|cafè]] de [[Milan]] vert del 1832 in tra i Cà Rot e la [[via Manzon|corsia del Giardin]]: arent a la [[Scala (teater)|Scala]], ghe andaven artista, patriota, descaviad e anca impresari del teater.
L'è mitud in mez ai [[Cinch Giornade de Milan|Cinch Giornade]], con la barricada fada di so tavolit oltra che di scagnei de la Scala, e l'è ciamad in l'euforia dopo che i austriegh inn caciad via "bar di Cinch Giornade": a la fin, però, el deventa el sit che se retroven i italianista moderad, pussee vesin a la monarchia, e ghe andava anca el [[Giuseppe Verdi]].
Del 1858 a l'è tirad sgiò insì de slargà la [[piazza de la Scala]]: a l'è spostad de un camerer in d'un alter sit semper in la piazza, ma el sarà pu in l'istess stil. Prim bar milanes a vesser inluminad con la corrent eletriga, del 1883, l'è serrad del 1905 per fà su la noeuva sed de la Banca Comercial Italiana.
== Riferiment ==
*[https://manoxmano.it/milano/milano-rivoluzione-partiva-caffe/ A Milano la rivoluzione partiva dal caffè] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20241203111130/https://manoxmano.it/milano/milano-rivoluzione-partiva-caffe/ |date=2024-12-03 }}
[[Categoria:Storia de Milan (Italia)]]
az7u2e3goey3jdtrvrmghcwj4bq1yai
Plazas de soberanía
0
279649
1334568
1334549
2026-08-09T13:20:18Z
Sciking
7100
/* */ Acent
1334568
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
[[File:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|Mapa di possediment african de la Spagna]]
I '''Plazas de soberanía''' (''piazze de sovranità'' in spagnoeul) a inn quei sit in sui coste del [[Maroch]] che partegnen a la [[Spagna]] in manera sovrana e che eren minga part del [[protetorad spagnoeul del Maroch]], in di facc inn revendicade del Maroch.
I plazas inn donca el [[Peñón de Vélez de la Gomera]], l'unegh a vesser no un'isola desgià che del 1934 una tempesta l'ha fad un pont de sabia con la costa marochina, i [[isole Alhucemas]] (Peñón de Alhucemas, Isla de Tierra e Isla de Mar), i [[isole Chafarinas]] (Isla del Congreso, Isla del Rey e Isla de Isabel II) e [[Perejil]]: [[Ceuta]] e [[Melilla]] inn minga considerade tal, perché inn integrade dent al stat spagnoeul, l'istess el val per [[Alborán]], che l'è part de [[Almería]] e l'è minga reclamada del Maroch.
== Riferiment ==
*[https://www.atalayar.com/articulo/reportajes/plazas-soberania-espanola-mediterraneo/20201203160138148704.html Las plazas de soberanía española en el Mediterráneo]
*[https://www.elsaltodiario.com/hemeroteca-diagonal/plazas-de-soberania-vestigios-imperio-espanol Plazas de soberanía, vestigios de un imperio ]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
== Vos corelade ==
*[[Confin in tra el Maroch e la Spagna]]
{{Comunità autonome de la Spagna}}
[[Categoria:Spagna]]
rtua6f4elj9em6c2vudzobkcovegqfp
Navarra
0
279653
1334573
2026-08-09T22:02:36Z
Sciking
7100
Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} {{Livell aministrativ |siglaStat = ESP |numerLivell = 1 }} La '''Navarra''' (''Nafarroa'' in basch) a l'è una [[comunità autonoma (Spagna)|]] e provincia foral de la [[Spagna]], con capital [[Pamplona]]. De coltura basca, anca se incoeu la pupart di so citadin la parla spagnoeul, l'ha refudad de sgiontàss a la [[Comunità autonoma di Paes Basch]], ma la [[Costituzzion spagnoeula]] la permet quella union chi se i do entità inn d'acordi. In di facc..."
1334573
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ESP
|numerLivell = 1
}}
La '''Navarra''' (''Nafarroa'' in basch) a l'è una [[comunità autonoma (Spagna)|comunità autonoma]] e provincia foral de la [[Spagna]], con capital [[Pamplona]]. De coltura basca, anca se incoeu la pupart di so citadin la parla spagnoeul, l'ha refudad de sgiontàss a la [[Comunità autonoma di Paes Basch]], ma la [[Costituzzion spagnoeula]] la permet quella union chi se i do entità inn d'acordi. In di facc, anca sota el governo del [[Francisco Franco]] la Navarra l'ha podud guarnà part di so libertà storeghe, vist che la s'era s'cerada cont i nazzionalista.
== Ligam de foeura ==
*[https://www.navarra.es/es/inicio Sit oficial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Comunità autonome de la Spagna}}
le8izn421v95lkyfddmrwykmq8rv66z
1334574
1334573
2026-08-09T22:03:14Z
Sciking
7100
added [[Category:Comunità autonome de la Spagna]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1334574
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ESP
|numerLivell = 1
}}
La '''Navarra''' (''Nafarroa'' in basch) a l'è una [[comunità autonoma (Spagna)|comunità autonoma]] e provincia foral de la [[Spagna]], con capital [[Pamplona]]. De coltura basca, anca se incoeu la pupart di so citadin la parla spagnoeul, l'ha refudad de sgiontàss a la [[Comunità autonoma di Paes Basch]], ma la [[Costituzzion spagnoeula]] la permet quella union chi se i do entità inn d'acordi. In di facc, anca sota el governo del [[Francisco Franco]] la Navarra l'ha podud guarnà part di so libertà storeghe, vist che la s'era s'cerada cont i nazzionalista.
== Ligam de foeura ==
*[https://www.navarra.es/es/inicio Sit oficial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Comunità autonome de la Spagna}}
[[Categoria:Comunità autonome de la Spagna]]
nz76ph2i0yls7hr53tpehdq5yl026sw