Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.47.0-wmf.14
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Ciciarada Portal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Evento
Discussioni evento
Sluenia
0
126825
1334596
1319696
2026-08-11T19:36:06Z
Martin Macha 2111
30394
/* Organizaziun pulitiga */
1334596
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
{{stat|pajinaBandera=Bandera de la Slovenia|in=[[Zdravljica]]}}
La '''Sluenia''' (''Slovenija'' in [[sluen]]; ''Slovenia'' in [[italian]]) a l'è un paes de l'[[Europa]] center-urientala.
A l'è tacada a ovest a l'[[Italia]], a nort a l'[[Austria]], a est a l'[[Üngheria]], a süd e a est a la [[Cruazia]]. A süd-ovest el [[mar Adriatich]] el bagna i sò cost.<br />
La capital a l'è [[Lübiana]].<br />
La gh'ha una süperfiss de 20.273 km² e una pupulaziun de pressapoch 2 miliun d'abitant.
A l'è un member de l'[[Üniun Eurupea]].
== Storia ==
La Sluenia a l'è vegnüda indipendenta el [[25 06|25 de giügn]] del [[1991]].
== Organizaziun pulitiga ==
La Sluenia (nom ufizial: '''Republika Slovenija''') a l'è una repübliga.<br />
El president a l'é el [[Nataša Pirc Musar]] (del [[2022]]).<br />
El Prim Minister a l'é [[Janez Janša]] (del [[2026]]).
== Muneda ==
Del 1<sup>m</sup> de genar del [[2007]] la Sluenia la dupra l'[[Euro]].<br />
== Links ==
* [http://www.slovenia.si/ Slovenia.si]. Your gateway to information on Slovenia.
* [http://www.vlada.si/en/ Government of the Republic of Slovenia]
* [http://hiking.slovenia.flowiktionary.org Hiking in Slovenia]
{{Stat de l'Europa}}
[[Categoria:Slovenia]]
sc8g9xxbtaxua8ga5dogzy9oq0e6e25
Marian (CO)
0
138505
1334594
1245977
2026-08-11T18:00:15Z
Matnick1410
48551
Cread cont el tradù la sezzion "Geografia fisica" de la pagina "[[:it:Special:Redirect/revision/151595308|Mariano Comense]]"
1334594
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
{{geocuurdinade|45_42_00_N_9_11_00_E|45° 42' N 9° 11' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Mariano Comense
|Livell2 = [[Provincia de Como]]
|Livell1 = [[Lombardia]]
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza = {{#if:Mariano Comense Santo Stefano San Giovanni Battista.jpg|File:Mariano Comense Santo Stefano San Giovanni Battista.jpg|}}
}}
'''Marian''' (nom ufizial in italian ''Mariano Comense'') l'è on comun de la [[Provincia de Còmm]] che 'l cunta {{Pop_LOCC_IT|013143}}, 'na [[superfiss]] de {{formatnum:{{superfis_IT|013143}}}} km² e 'na [[densità de popolasiù|densità]] de {{formatnum:{{#expr:{{Dati pop IT|013143}}/{{superfis_IT|013143}} round 0}}}} ab./km². L'è vun di center pussee important de la [[Brianza]]. La se troeuva al confin con la [[Provincia de Monza]] (comun de [[Giussan]], [[Lentaa]] e [[Seregn]]) e tra i fiumm [[Seves (fiumm)|Seves]] e [[Lamber]].
== Geografia fisica ==
Mariano l'è intra l’alta pianura e i culin, intra el torrent [[Seves (fiumm)|Seveso]] e el fiümm [[Lamber|Lambro]], a metà strada intra [[Comm]] e [[Milan]] e in da la part nord de la [[Brianza]] . La cità l’è traversada de tanti torrent (l'principal l’è el [[Rial|turrent]] Terrò), che però sun quasi sempar in seca. In dal comun g’he sun tri lac, tüt creà artificialment: i primi dü se truvan sü una di cullin de Mariano e sun de la fin [[1800|del 1800]], creà per cuntener l’aqua da duperaa per irrigar i camp di cascin Belvedere e Mordina. Chesti dü lac fan part del parch de la Brughiera Briantea : chel püsee piscinin, ricc de flòra e fauna, l’è una di riserv püsee ricc de la zona de Comm e de la Brianza; quell pussee granda al g’ha un sentier inturn e ‘l é permetud la pesca. El terz lac el se truva in del parc Vivai.
In dai bosch intra Lentaa, Nuedraa, Meda, Seves, Figin e Marian g’he sun tanti olter laghett: la zoca dei Pirutit (in del territori de [[Meda]] ), el lac Azzurro (in del territori de [[Lentaa]] ) e el laghett dell'Imperatur (in dal territori de [[Nuedraa]] ).
== Stòria ==
I primm abitant de Marian fòrsi hinn staa òmen del [[Paleolitich]] anca se i proeuv hinn esigov. L'ipòtesi l'è supportada de vari retrovament archeològich e de ona [[necròpol]].<br>
La diffusion del [[Cristianesim]] l'è rivada in quij zònn chì domà in del V secol. De fatt in del [[386]] el [[Sant'Agostin]], in d'on sò scritt l'ha minga parlaa de la presenza de cristian intorna a [[Cassagh]], indove che se trovava in quell moment. A bon cunt, in del Medioev la diòcesi de Milan l'è stada spartida in quattòrdes piev, trai quai troeuvom quella de Marian. La piev la cattava dent [[Cabiaa]], [[Carugh]], [[Brenna (CO)|Brenna]], [[Aroeus]], [[Olgelasca]], [[Inverigh]], [[Gattee]], [[Paina]] e [[Bigonsc]]. A la fin de l'età romana, dòpo i invasion barbarich, la stòria del borgh la se sviluppa sòtta i dominazion longobarda e franca, cont el diventà adasi adasi voeuna di piev pussee ricch de tutta la [[Lombardia]].
In del [[Bass Medioev]], la città l'era molto importanta sia del pont de vista religios (la cuntava ben vintquatter ges in tutta la piev), sia de quell politich e civil. El borgh de Marian de fatt el gh'aveva on [[castell]] e on fossaa profond, che al dì d'incoeu esisten pù. Inoltra, duranta l'epoca di comun, Marian e [[Cantù]] hinn staa legaa a [[Milan]] contra [[Còmm]] (guerra del [[1118]]-[[1127]]) e contra l'imperador [[Federich Barbarossa]]. Duranta la guerra, i Comasch hann saccheggiaa la città.
A partì del XIV secol, Marian l'ha segutaa i sòrt del [[Ducaa de Milan|ducaa milanes]]. Sòtta la dominazion austriaca, Marian l'è diventada sede de ona pretura e de on cancellieraa. Duranta el [[Risorgiment]], a Marian l'è staa formaa ona ''Guardia Nazional Repubblicana'' che l'ha partecipaa a la [[Battaglia de San Fermo]], senza cuntà poeu che trai Milla che hann segutaa el [[Garibaldi]] in [[Sicilia]], trii eren pròppi de Marian.
In del [[1945]] a Marian l'è stada fada la prima [[Festa de l'Unità]]. Marian l'è stada nominada ''città'' in del [[1986]].
== Evoluzion demografega ==
L'andament del numer de abitant del comun de Marian l'è mustraa in de la tabela chi de sota
{{Demografia/Mariano Comense (CO)}}
== Riferiment ==
<references/>
{{Provincia de Còmm}}
[[Categoria:Comun brianzoeui]]
[[Categoria:Comun de la Piev de Marian]]
2w83199y5nr3hpqp1c7j8jln1jvac94
1334595
1334594
2026-08-11T18:01:03Z
Matnick1410
48551
/* Geografia fisica */
1334595
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
{{geocuurdinade|45_42_00_N_9_11_00_E|45° 42' N 9° 11' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Mariano Comense
|Livell2 = [[Provincia de Como]]
|Livell1 = [[Lombardia]]
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza = {{#if:Mariano Comense Santo Stefano San Giovanni Battista.jpg|File:Mariano Comense Santo Stefano San Giovanni Battista.jpg|}}
}}
'''Marian''' (nom ufizial in italian ''Mariano Comense'') l'è on comun de la [[Provincia de Còmm]] che 'l cunta {{Pop_LOCC_IT|013143}}, 'na [[superfiss]] de {{formatnum:{{superfis_IT|013143}}}} km² e 'na [[densità de popolasiù|densità]] de {{formatnum:{{#expr:{{Dati pop IT|013143}}/{{superfis_IT|013143}} round 0}}}} ab./km². L'è vun di center pussee important de la [[Brianza]]. La se troeuva al confin con la [[Provincia de Monza]] (comun de [[Giussan]], [[Lentaa]] e [[Seregn]]) e tra i fiumm [[Seves (fiumm)|Seves]] e [[Lamber]].
== Geografia fisica ==
Mariano l'è intra l’alta pianura e i culin, intra el torrent [[Seves (fiumm)|Seveso]] e el fiümm [[Lamber|Lambro]], a metà strada intra [[Comm]] e [[Milan]] e in da la part nord de la [[Brianza]] . La cità l’è traversada de tanti torrent (l'principal l’è el [[Rial|turrent]] Terrò), che però sun quasi sempar in seca. In dal comun g’he sun tri lac, tüt creà daa l'omm: i primi dü se truvan sü una di cullin de Mariano e sun de la fin [[1800|del 1800]], creà per cuntener l’aqua da duperaa per irrigar i camp di cascin Belvedere e Mordina. Chesti dü lac fan part del parch de la Brughiera Briantea : chel püsee piscinin, ricc de flòra e fauna, l’è una di riserv püsee ricc de la zona de Comm e de la Brianza; quell pussee granda al g’ha un sentier inturn e ‘l é permetud la pesca. El terz lac el se truva in del parc Vivai.
In dai bosch intra Lentaa, Nuedraa, Meda, Seves, Figin e Marian g’he sun tanti olter laghett: la zoca dei Pirutit (in del territori de [[Meda]] ), el lac Azzurro (in del territori de [[Lentaa]] ) e el laghett dell'Imperatur (in dal territori de [[Nuedraa]] ).
== Stòria ==
I primm abitant de Marian fòrsi hinn staa òmen del [[Paleolitich]] anca se i proeuv hinn esigov. L'ipòtesi l'è supportada de vari retrovament archeològich e de ona [[necròpol]].<br>
La diffusion del [[Cristianesim]] l'è rivada in quij zònn chì domà in del V secol. De fatt in del [[386]] el [[Sant'Agostin]], in d'on sò scritt l'ha minga parlaa de la presenza de cristian intorna a [[Cassagh]], indove che se trovava in quell moment. A bon cunt, in del Medioev la diòcesi de Milan l'è stada spartida in quattòrdes piev, trai quai troeuvom quella de Marian. La piev la cattava dent [[Cabiaa]], [[Carugh]], [[Brenna (CO)|Brenna]], [[Aroeus]], [[Olgelasca]], [[Inverigh]], [[Gattee]], [[Paina]] e [[Bigonsc]]. A la fin de l'età romana, dòpo i invasion barbarich, la stòria del borgh la se sviluppa sòtta i dominazion longobarda e franca, cont el diventà adasi adasi voeuna di piev pussee ricch de tutta la [[Lombardia]].
In del [[Bass Medioev]], la città l'era molto importanta sia del pont de vista religios (la cuntava ben vintquatter ges in tutta la piev), sia de quell politich e civil. El borgh de Marian de fatt el gh'aveva on [[castell]] e on fossaa profond, che al dì d'incoeu esisten pù. Inoltra, duranta l'epoca di comun, Marian e [[Cantù]] hinn staa legaa a [[Milan]] contra [[Còmm]] (guerra del [[1118]]-[[1127]]) e contra l'imperador [[Federich Barbarossa]]. Duranta la guerra, i Comasch hann saccheggiaa la città.
A partì del XIV secol, Marian l'ha segutaa i sòrt del [[Ducaa de Milan|ducaa milanes]]. Sòtta la dominazion austriaca, Marian l'è diventada sede de ona pretura e de on cancellieraa. Duranta el [[Risorgiment]], a Marian l'è staa formaa ona ''Guardia Nazional Repubblicana'' che l'ha partecipaa a la [[Battaglia de San Fermo]], senza cuntà poeu che trai Milla che hann segutaa el [[Garibaldi]] in [[Sicilia]], trii eren pròppi de Marian.
In del [[1945]] a Marian l'è stada fada la prima [[Festa de l'Unità]]. Marian l'è stada nominada ''città'' in del [[1986]].
== Evoluzion demografega ==
L'andament del numer de abitant del comun de Marian l'è mustraa in de la tabela chi de sota
{{Demografia/Mariano Comense (CO)}}
== Riferiment ==
<references/>
{{Provincia de Còmm}}
[[Categoria:Comun brianzoeui]]
[[Categoria:Comun de la Piev de Marian]]
rrgdtnlco4oofoi6xzkbq8afyyb2c0i
Trepall
0
159630
1334599
1247326
2026-08-12T11:11:24Z
Sciking
7100
/* Vos correlaa */
1334599
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}{{sbozz|grafia=MILCLASS}}{{F|grafia=MILCLASS}}
[[Archivi:Trepalle.JPG|miniatura]]
'''Trepall''' (''Trepalle'') l'è ona frazion del comun [[valtellina|valtellines]] de [[Livign]], in de la [[Provincia de Sondri]]. L'è vun di sitt abitaa pussee in alt d'[[Europa]] dopo de [[Juf]], in [[Svizzera]]: de fatt el se troeuva a 2069 meter sora el nivell del mar.<br>
El se troeuva arent al confin cont i [[Grison]].
== Alter progett ==
{{Interprogett}}
== Vos correlaa ==
* [[Livign]]
* [[Juf]]
[[Categoria:Frazzion di comun de la Provincia de Sondri]]
iante6ul4foxcr02da9j3hwkdypn1ns
Distureb de l’ispeter autisteg
0
247923
1334591
1260595
2026-08-11T15:03:07Z
Liviojavi
17404
1334591
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
{{Sboz}}
[[Archivi:Autism-stacking-cans 2nd edit.jpg|miniatura|On bagai autisteg adree a far su una torr de tolla]]
L’'''ispeter autisteg''', ben despess ciamad domà '''autesim''' o, ind i contest professionai indova al se diagnostega, '''distureb de l’ispeter autisteg''' ('''DSA''') o '''condizion de l’ispeter autisteg''' ('''CSA'''), l’è un’ampia gama de condizion del neurodesvilup caraterizade de dificoltaa a interajir soçalment, comunegazion verbala e minga-verbala, de far repetitiv, poc interess, sora o sota-sensibilitaa ai stimoi sensoriai, e el trà in long a andar-g semper adree a la medema ''routine.''
L’autesim l’è classifegad, de la pupart di ents de recerca psiqiatrega, ‘mè un ispeter de plœ distureb, o ben qe al pœl vegnir a voltra tute i vœlte de manera diferenta in agnavun: un quaivun cond un DSA a capita q’el pœda monstrar-n un quai, ma minga tuts, sintom e carateristege assoçade con qesqì, e la persona la pœl insubir in varie gradazion de grameza e frequenze. A g’è ona larga variazion ind el nivell de suport qe la jent ind l’ispeter g’ha bisogn: un tal autisteg el bacaia nò, intanta qe di olter i fann pom-popin.
== Vox conrelade ==
*[[Sindrome del Asperger]]
[[Categoria:Malatie]]
ggqk9fr6af1hjkqvs7l7hi6ida47866
Controll de finanza (Jugoslavia)
0
279062
1334592
1324283
2026-08-11T16:13:11Z
Sciking
7100
/* */
1334592
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
[[File:Orel financne kontrole.PNG|thumb|Stema del controll de finanza]]
El '''controll de finanza''' (in serb-croat ''Finansijska kontrola'', in sloven ''Finančna kontrola'') a l'era el corp de [[Guardia de Finanza|polizzia de finanza]] del [[Regn di Serb, Croat e Sloven]] prima e del [[Regn de Jugoslavia]] poeu: fad su del 1921, del 1922 l'è stad anca el corp de polizzia dovanera.
L'ha sostituid la [[guardia dovanera (Austria)|guardia dovanera]] in di territori austriegh e di guardie de frontera e di dazzi in del Regn de Serbia: sota l'ocupazzion di [[potenze de l'Ass]] di finanzer hann tacad a jutà, senz'armi, i ocupant e 'l regim comunista i ha ripristinad per un quaj temp 'me [[Guardia de Finanza (Jugoslavia)|Guardia de Finanza]], ma quand che el sistema di tasse l'è stad cambiad inn stad tacad dent a la ministrazzion fiscal.
== Bibliografia ==
*Čelik, Pavle (2012): Naši financarji (1918-1946). Ljubljana Modrijan.
== Alter proget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Forze de polizzia de la Jugoslavia]]
lpic2ue973w22px4gb3kbq4xvhls7rd
Utent:Matnick1410
2
279655
1334593
1334583
2026-08-11T17:32:59Z
Matnick1410
48551
1334593
wikitext
text/x-wiki
Pagina de wikipedia in Lumbart de l'utent '''Matnick1410''', atif in particular su la version in italian
{{#babel:plain=1|lmo-2|it|en-3|eo-1}}
{{babellmo|Br|info-color=verd}}
Pagine su cui sun adree a laurà adess:
''Utent:Matnick1410/Locomotiva FNM 200''
In cas de dubi (perchè a parlaà sun bun tucc, a scriver...)
https://it.wikibooks.org/wiki/Lombardo
https://lmo.wiktionary.org/wiki/Apendice:Come_volt%C3%A0_in_Noeuva_Ortografia_Lombarda_el_dialet_milanes_scrivud_con_l%27ortografia_milanesa
odr5jwzl1xzj8j5d60yp3gkeopatxck
Estremadura
0
279657
1334597
2026-08-11T22:25:14Z
Sciking
7100
Creada pagina con "{{NOLMIL}} {{SBOZZ}} {{Livell aministrativ |siglaStat = ESP |numerLivell = 1 }} L''''Estremadura''' (''Extremadura'' in spagnoeul) a l'è una [[comunità autonoma (Spagna)|]] de la [[Spagna]], fada su di province de Badajoz e Cáceres: el so caploeugh a l'è [[Mérida]]: a l'è la comunità cont el PIL pro capite pussee bass del Paes. == Ligam de foeura == *[https://www.juntaex.es/ Sit oficial] == Alter proget == {{Interproget}} {{Comunità autonome de la Spagna}}"
1334597
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ESP
|numerLivell = 1
}}
L''''Estremadura''' (''Extremadura'' in spagnoeul) a l'è una [[comunità autonoma (Spagna)|comunità autonoma]] de la [[Spagna]], fada su di province de Badajoz e Cáceres: el so caploeugh a l'è [[Mérida]]: a l'è la comunità cont el PIL pro capite pussee bass del Paes.
== Ligam de foeura ==
*[https://www.juntaex.es/ Sit oficial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Comunità autonome de la Spagna}}
qs1cfoxjtdulacdgcfj3rm21scvhd7t
1334598
1334597
2026-08-11T22:25:22Z
Sciking
7100
added [[Category:Comunità autonome de la Spagna]] using [[Help:Gadget-HotCat|HotCat]]
1334598
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{SBOZZ}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ESP
|numerLivell = 1
}}
L''''Estremadura''' (''Extremadura'' in spagnoeul) a l'è una [[comunità autonoma (Spagna)|comunità autonoma]] de la [[Spagna]], fada su di province de Badajoz e Cáceres: el so caploeugh a l'è [[Mérida]]: a l'è la comunità cont el PIL pro capite pussee bass del Paes.
== Ligam de foeura ==
*[https://www.juntaex.es/ Sit oficial]
== Alter proget ==
{{Interproget}}
{{Comunità autonome de la Spagna}}
[[Categoria:Comunità autonome de la Spagna]]
kuhb58jdrpaqinn2i3ekneb0egklsdu