Wikipedia
lmowiki
https://lmo.wikipedia.org/wiki/Pagina_principala
MediaWiki 1.47.0-wmf.16
first-letter
Media
Special
Ciciarada
Utent
Ciciarada Utent
Wikipedia
Ciciarada Wikipedia
Archivi
Ciciarada Archivi
MediaWiki
Ciciarada MediaWiki
Modell
Ciciarada Modell
Jut
Ciciarada Jut
Categoria
Ciciarada Categoria
Portal
Ciciarada Portal
TimedText
TimedText talk
Mòdul
Ciciarada Mòdul
Evento
Discussioni evento
Dia
0
5062
1334965
1305719
2026-08-25T20:31:46Z
InternetArchiveBot
32808
Add 5 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334965
wikitext
text/x-wiki
{{Nota de disambiguazion|titolo=[[Dio]]}}
{{NOL|dial=MIL}}{{Lista1000}}
[[File:Kobayashi Izanami and Izanagi.jpg|thumb|Un depenc che el figura el dia Izanagi (a drizza) con la Izanami, la dea de la creazzion e de la mort in de la mitologia [[Giapun|giaponesa]].|406x406px]]
Un '''dia'''<ref>[https://books.google.it/books?id=ZooHAAAAQAAJ&printsec=frontcover&dq=editions:0LcYo3VdPiCYaNJvHMT7Jec&hl=it&redir_esc=y#v=snippet&q=Dio&f=false Cherubini, Vocabolario Milanese-Italiano]</ref> (o '''dee''',<ref>[http://dizionarilombard.eu5.net/ ''dizionarilombard''] {{Webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20230111125036/http://dizionarilombard.eu5.net/ |date=2023-01-11 }}</ref> o '''[[Dio (cristianesim)|Dio]]''' soratut in d’un contest cristian e [[Dio (monoteesim)|monoteista]]; forma feminina '''[[deja]]'''<ref>[https://books.google.it/books?id=ZooHAAAAQAAJ&printsec=frontcover&dq=editions:0LcYo3VdPiCYaNJvHMT7Jec&hl=it&redir_esc=y#v=onepage&q=dea&f=false Cherubini, Vocabolario Milanese-Italiano]</ref>) l’è un vesser soranatural che l’è considerad divin o [[sacher|sagrad]].<ref name="OBrien">{{cite book|last1=O'Brien|first1=Jodi|title=Encyclopedia of Gender and Society|year=2009|publisher=Sage|location=Los Angeles|isbn=978-1-4129-0916-7|page=191|url={{google books |plainurl=y |id=_nyHS4WyUKEC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> I dia inn stait definid coma “dei entità con di podé ben pussee grand de quii dei omen ordenari, ma che ghe interagissen coi uman — e in del ben, e in del mal — in de di manere che menen i persone a livàss su a di ream de conscienza ben pussee volt de quell del viver normal, de dessora di preocupazzion de la vita de tucc i dì.”<ref>{{cite book |last1=Littleton |first1=C. Scott|title=Gods, Goddesses, and Mythology|year=2005|publisher=Marshall Cavendish|location=New York|isbn=978-0-7614-7559-0|page=378|url={{google books |plainurl=y |id=3ufSStXPECkC |page=378 }} |access-date=28 June 2017 |language=en }}</ref>
I religion pœuden vesser despartide in bas a quancc dia che i sœu devot veneren. I [[Monoteism|religion monoteisteghe]] recognossen nomà un dia, al qual se referissen normalment coma “Dio”;<ref>{{cite book|last1=Becking|first1=Bob|last2=Dijkstra|first2=Meindert|last3=Korpel| first3=Marjo|last4=Vriezen |first4=Karel|title=Only One God?: Monotheism in Ancient Israel and the Veneration of the Goddess Asherah|date=2001|publisher=New York|location=London|isbn=978-0-567-23212-0|page=189|url={{google books |plainurl=y |id=eMneBAAAQBAJ|page=189}}|access-date=28 June 2017|language=en|quote=The Christian tradition is, in imitation of Judaism, a monotheistic religion. This implies that believers accept the existence of only one God. Other deities either do not exist, are considered inferior, are seen as the product of human imagination, or are dismissed as remnants of a persistent paganism}}</ref><ref>{{cite book|last1=Korte|first1=Anne-Marie|last2=Haardt|first2=Maaike De |title= The Boundaries of Monotheism: Interdisciplinary Explorations Into the Foundations of Western Monotheism|date=2009|publisher=Brill |isbn=978-90-04-17316-3|page=9|url={{google books |plainurl=y |id=-53d1iRsqDEC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> inveci, quei [[Politeism|politeisteghe]] azzeten pussee de un dia.<ref>{{cite book|last1=Brown|first1=Jeannine K.|title=Scripture as Communication: Introducing Biblical Hermeneutics|date=2007|publisher=Baker Academic|isbn= 978-0-8010-2788-8|page=72|url={{google books |plainurl=y |id=5QJjyGoxEzkC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> I religion enoteisteghe recognossen un dia coma el sò vesser suprem, ma neghen nò l’esistenza de tucc i olter dia, e je consideren coma dei aspecc diferent de l’istess prenzipi divin.<ref name="routledge">{{cite book|last1= Taliaferro |first1= Charles|last2=Harrison|first2=Victoria S.|last3=Goetz|first3=Stewart|title=The Routledge Companion to Theism|date=2012|publisher=Routledge|isbn= 978-1-136-33823-6|pages=78—79|url={{google books |plainurl=y |id=ct7fCgAAQBAJ}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref><ref name="ross73">{{cite book |last1= Reat|first1=N. Ross|last2=Perry|first2=Edmund F.|title=A World Theology: The Central Spiritual Reality of Humankind|date=1991|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-33159-3|pages=73—75|url={{google books |plainurl=y |id=vD2TJNc7NE4C}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> I religion minga-teisteghe neghen l’esistenza de un dia eterna che el sia conzepid coma la [[realtaa ultima|realtà ultima]] e el creador suprem del [[mond]], ma pœuden azzetà un rosc de dia che viven, mœuren, e nassen ancamò compagn de tute i oltre creature in de l’univers manifestad.
Siben la pupart di religion monoteisteghe tradizionalment la conzepissa i sœu dia coma di vesser che inn omnipotent, omnipresent, omniscient, omnibenevolent e eterna<ref name="Taliaferro">{{cite book|last1=Taliaferro|first1=Charles|last2=Marty|first2=Elsa J.|title=A Dictionary of Philosophy of Religion|url={{google books |plainurl=y |id=78962vlrCDcC|page=98}}|date=2010|publisher=A&C Black|isbn=978-1-4411-1197-5|pages=98—99}}</ref><ref name="Trigger2003">{{cite book|last=Trigger|first=Bruce G.|title=Understanding Early Civilizations: A Comparative Study|url={{google books |plainurl=y |id=ZEX-yZOAG9IC||pages=473}}|date=2003|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-82245-9|pages=473—74|edition=1st}}</ref> nissuna di quei qualità chì inn essenziai a la definizzion de un “dia”<ref name="Hood">{{cite book|last=Hood|first=Robert Earl|title=Must God Remain Greek?: Afro Cultures and God-talk|year=1990|url={{google books |plainurl=y |id=-ceFU75KyYQC|page=128}}|publisher=Fortress Press|isbn=978-1-4514-1726-5|pages=128—29|quote=African people may describe their deities as strong, but not omnipotent; wise but not omniscient; old but not eternal; great but not omnipresent (...)}}</ref><ref name="Trigger">{{cite book|last1=Trigger|first1=Bruce G.|title=Understanding Early Civilizations: A Comparative Study|url=https://archive.org/details/understandingear0000trig|url-access=registration|date=2003|publisher=Cambridge University Press|location=Cambridge|isbn=978-0-521-82245-9|pages=[https://archive.org/details/understandingear0000trig/page/441 441—42]|edition=1st|quote=[Historically...] people perceived far fewer differences between themselves and the gods than the adherents of modern monotheistic religions. Deities were not thought to be omniscient or omnipotent and were rarely believed to be changeless or eternal}}</ref><ref name="Murdoch">{{cite book|last=Murdoch|first=John|title=English Translations of Select Tracts, Published in India: With an Introd. Containing Lists of the Tracts in Each Language|url={{Google books |plainurl=y |id=IHQAAAAAMAAJ |page = 141 }} |year=1861|publisher=Graves |pages = 141—42 |quote = We [monotheists] find by reason and revelation that God is omniscient, omnipotent, most holy, etc., but the Hindu deities possess none of those attributes. It is mentioned in their [[Shastra]]s that their deities were all vanquished by the Asurs, while they fought in the heavens, and for fear of whom they left their abodes. This plainly shows that they are not omnipotent.}}</ref> e varie culture hann intendud i sœu dia in d’una manera diversa.<ref name="Hood" /><ref name="Trigger" /> I religion monoteisteghe per el solet inn usade a referìss al sò dia coma un mas’c,<ref>{{cite book|last1=Kramarae|first1=Cheris|last2=Spender|first2=Dale|title=Routledge International Encyclopedia of Women: Global Women's Issues and Knowledge|date=2004|publisher=Routledge|isbn=978-1-135-96315-6|page=655|url={{google books |plainurl=y |id=QAOUAgAAQBAJ}} |access-date=28 June 2017 |language = en }}</ref> inscambi oltre religion conzepissen i sœu dia a tante fœusge diverse: omen, fomen, ermafrodita o propri senza de sgener sessual.<ref>{{cite book |last1=Bonnefoy|first1=Yves|title=Roman and European Mythologies |year=1992|publisher=University of Chicago Press|location=Chicago|isbn=978-0-226-06455-0|url={{google books |plainurl=y |id=Uf2_kHAs22sC}}|access-date=28 June 2017|language=en|pages=274—75}}</ref><ref>{{cite book|last1=Pintchman|first1=Tracy|title=Seeking Mahadevi: Constructing the Identities of the Hindu Great Goddess|date=2014|publisher=SUNY Press|isbn=978-0-7914-9049-5 |url={{google books |plainurl=y |id=JfXdGInecRIC}} |access-date=28 June 2017|language=en |pages=1—2, 19—20}}</ref><ref>{{cite book|last1=Roberts|first1=Nathaniel|title=To Be Cared For: The Power of Conversion and Foreignness of Belonging in an Indian Slum|year=2016|publisher=University of California Press|isbn=978-0-520-96363-4|url={{google books |plainurl=y |id=UVPQCwAAQBAJ}}|access-date=28 June 2017|language=en|page=xv}}</ref>
Storegament, tante culture antighe — compagn dei [[egizian|egizzian]], [[gregh]], [[roman]] e [[Germani|todesch antigh]] — gh’haveven l’us de personificà i fenomen naturai e je consideraven coma l’œuvra de un dia.<ref name="Malandra">{{cite book|last1=Malandra|first1=William W.|title=An Introduction to Ancient Iranian Religion: Readings from the Avesta and the Achaemenid Inscriptions|year=1983|publisher=University of Minnesota Press|location=Minneapolis, MN|isbn=978-0-8166-1115-7|pages=9—10|url={{google books |plainurl=y |id=nZQMrjukmboC|page=9}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref><ref name="Fløistad">{{cite book|last1=Fløistad|first1=Guttorm|title=Volume 10: Philosophy of Religion|year=2010|publisher=Springer Science & Business Media B.V.|location=Dordrecht|isbn=978-90-481-3527-1|pages=19—20|edition=1st|url={{google books |plainurl=y |id=BclABayC1QQC|page=19}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref><ref>{{cite book|last1=Potts|first1=Daniel T.|title=Mesopotamian Civilization: The Material Foundations|date=1997|publisher=Cornell University Press|location=Ithaca, NY|isbn=978-0-8014-3339-9|pages=272—74|edition=st|url={{google books |plainurl=y |id=OdZS9gBu4KwC|page=272}} |access-date=22 January 2018 }}</ref> In di religion indo-ariane, i dia inn considerad di creature assossenn elevade che però inn ancamò dedenter de l’esistenza material (''[[saṃsāra]]''), e a inn di forme de vita in di quai anca la sgent normal la se pœul reincarnà quand che l’ha guadagnad assee ''karma'' positiv par permètegh de renasser in su un pianeta celestial e in del corp de un dia.<ref name="Keown" /><ref name="Bullivant" />
==Etimologia==
In la [[lengua lombarda]] la parolla “dee” la riva sgiò del [[Lengua latina|latin]] ''deus'' e la sariss el termen lombard original. ''Deus'', a soa vœulta, el someja che el vegna sgiò de una parolla propri veggia veggenta de origen proto-indo-europea ciamada ''[[Dyeus|*deiwos]]''.<ref>{{cite web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=deity |title=Online Etymology Dictionary — Deity |publisher=Etymonline.com |access-date=6 June 2017 |archive-date=18 August 2017 |archive-url=https://web.archive.org/web/20170818174000/http://www.etymonline.com/index.php?term=deity |url-status=live }}</ref> La parolla [[Lengua sanscrita|sanscrita]] ''[[deva]]'' (''deva'' par i omen e ''devi'' o ''devini'' par i done),<ref name="Monier-Williams" /> che la significa “sberluscià” o “lu che el sberluscia”, la condivid ancamò l’istessa radis proto-indo-europea del latin ''deus'' e del [[Lengua greca antiga|gregh]] ''dios'' (“divin”).<ref>{{cite web |url=http://www.etymonline.com/index.php?allowed_in_frame=0&search=deva&searchmode=none |title=Online Etymology Dictionary — Deva |publisher=Etymonline.com |access-date=6 June 2017 |archive-date=18 August 2017 |archive-url=https://web.archive.org/web/20170818214335/http://www.etymonline.com/index.php?allowed_in_frame=0&search=deva&searchmode=none |url-status=live }}</ref><ref name="etymonline1">{{cite web |url=http://www.etymonline.com/index.php?term=Zeus&allowed_in_frame=0 |title=Online Etymology Dictionary — Zeus |publisher=Etymonline.com |access-date=6 June 2017 |archive-date=18 August 2017 |archive-url=https://web.archive.org/web/20170818173500/http://www.etymonline.com/index.php?term=Zeus&allowed_in_frame=0 |url-status=live }}</ref><ref name="Mallory" />
Tutamanch, in dei agn e coma efet de la cultura cristiana, la parolla “dee” l’è staita asquas completament rempiazzada de “Dio” che — siben el gh’haiva l’istessa etimologia latina — l’è una parolla che prima de rivà al lombard l’è passada per l’[[lengua italiana|italian]]. “Dia”, inveci, l’è rivad su coma una contrazzion de “[[Dianna|Diana]]”, deja romana di bosch, de la cascia e di bes’ce salvadeghe, dovrada eufemisticament in d’una quaj espression popolara coma: “Per Diana!”, e donca pœu: “Per ''Dia''!”.<ref>[https://archive.org/details/vocabolariodeid00tiragoog/page/450/mode/2up?view=theater Antonio Tiraboschi, ''Vocabolario dei dialetti bergamaschi antichi e moderni'', Bergom, 1873.]</ref> Al dì d’incœu, tucc trii i termen inn vegnud compagn in d’una quaj manera.
== Religion e culture ==
[[File:La Tombe de Horemheb cropped.jpg|thumb|Una picciura egizziana in d’una tomba che l’inzebiss i dia [[Osiris]], [[Anubis]], e [[Horus]], che inn intra i divinità pussee importante de la religion dei egizzian antigh.<ref name="Pinch"/>]]
=== Egizzian ===
I [[egizian antigh|egizzian antigh]] veneraven un bell numer de dia.<ref name="Wilkinson1"/> L’egitolegh James P. Allen l’ha stimad che a gh’è pussee de 1400 dia che vegnen menzionad in di test egizzian;<ref name="Allen">{{cite journal|last1=Allen|first1=James P.|author-link=James Peter Allen|title=Monotheism: The Egyptian Roots|journal=Archaeology Odyssey|date=Jul—Aug 1999|volume=2|issue=3|pages=44—54, 59}}</ref> inscambi, el Christian Leitz l’ha fait una stima diferenta e el dis che in Egit a gh’era: “miere in su miere de dia egizzian.”<ref name="Johnston"/> Impunemanch, quii termen chì pœuden anca referìss a dei oltre sorte de creature, coma i [[Spirit|spiret]] o i [[fantasma]] di mort, che — a una quaj fœusgia — ghe staven de defœura de la sfera de la vita de tucc i dì.<ref name="Assmann"/><ref name="Baines"/>
Asquas 200 dia inn prominent in di test di [[piramed]] e di templi antigh dei egizzian, tancc di quai gh’haveven di fatezze de [[Bestia|bes’ca]]. Intra quist chì a gh’era el ''Min'' (dia de la fertilità), la ''Neith'' (dea creadora), ''Anubis'', ''Atum'', ''Bes'', ''Horus'', ''Isis'', ''Ra'', ''Meretseger'', ''Nut'', ''Osiris'', ''Shu'', ''Sia'' e ''Thoth''.<ref name="Pinch"/> La pupart di dia egizzian representaven di fenomen naturai, oget fisegh o dei aspecc sozziai de la vita de tucc i dì, e vegneven conzepid a fœusgia de di forze scondude de quii fenomen materiai chì.<ref>{{cite book|last1=Allen|first1=James P.|title=Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs|date=2001|publisher=Cambridge University Press|location=New York|isbn=978-0-521-77483-3|pages=43—45}}</ref><ref>{{cite book|last1=Dunand|first1=Françoise|last2=Zivie-Coche|first2=Christiane|author-link=Françoise Dunand|last3=Lorton|first3=David|title=Gods and Men in Egypt: 3000 BCE to 395 CE|url=https://archive.org/details/godsmeninegypt300000duna|date=2004|publisher=Cornell University Press|location=Ithaca, NY|isbn=978-0-8014-8853-5|page=[https://archive.org/details/godsmeninegypt300000duna/page/26 26]}}</ref> El dia ''Shu'', per esempi el representa l’aria; la dea ''Meretseger'' di part de la terra, e el dia ''Sia'' di podé astracc de la percezzion di sens.<ref name="Hart"/> Un quaj divinità compagna del ''Ra'' e l’''Osiris'' l’era sozziada cont el giudegà i mort e i soe vite quand che lor chì eren morud, e la ghe guidava i soe aneme de lor in del [[dedelà]].<ref name="Pinch"/>
===Indo-Europee===
====Todesch antigh====
{{varda anca|paganesim}}
In la mitologia norrenna i ''[[Æsir]]'' (singolar ''áss'' o ''ǫ́ss'') eren el prenzipal grup de dia<ref name="áss">{{cite web |title=áss |url=https://en.wiktionary.org/wiki/%C3%A1ss#Old_Norse |website=Wiktionary |access-date=3 July 2022 |language=en |date=3 July 2022 |archive-date=3 July 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220703111017/https://en.wiktionary.org/wiki/%C3%A1ss#Old_Norse |url-status=live }}</ref> inveci el termen ''ásynjur'' (singolar ''ásynja'') el se referiva spezzificament ai deje femenine dei {{lang|non|Æsir}}.<ref name="ásynja">{{cite web |title=ásynja |url=https://en.wiktionary.org/wiki/%C3%A1synja#Old_Norse |website=Wiktionary |access-date=3 July 2022 |language=en |date=26 February 2021 |archive-date=3 July 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220703111015/https://en.wiktionary.org/wiki/%C3%A1synja#Old_Norse |url-status=live }}</ref>
Un olter rosc de divinità l’era quell di ''[[Vanir]]'', che eren soratut sozziad con la fertilità. In acordanza cont i saghe nordeghe, i Æsir e i Vanir eren anca andait in guerra intra de lor. I cunt de la ''[[saga Ynglinga]]'' descriven coma la guerra intra Æsir e Vanir l’era finida cont un armestizzi e coma i dò fazzion s’eren reconcejade in nomà un grup de dia quand che tute dò i bande scernenn de fà la pas.<ref name="Warner"/><ref name="Lindow"/><ref>{{cite book|last1=Gimbutas|first1=Marija|last2=Dexter|first2=Miriam Robbins|title=The Living Goddesses|date=2001|publisher=University of California Press|location=Berkeley, CA|isbn=978-0-520-22915-0|pages=191—96|edition=1st|url={{google books |plainurl=y |id=7DfI39EDbMcC}}|language=en}}</ref>
La vita e i rituai de venerazzion in di templi pagan che ospitaven dei imasgen votiv di dia todesch — coma quei del [[Thor]], l’[[Odin]] e la [[Freyr]] — eren andait inanz in di [[Scandinavia|pais nordegh]] infina al [[sécul XII|secol quell de 12]], a stà ai croneghe de l’epoca. Con la rivada del [[cristianesim]], però, i cristian hann tacad a suprimer e sostituì i cult di dia sgermanegh, o a sincretizàj in di figure de di sant cristian.<ref name="Warner"/> La venerazzion di dia germanegh l’è dree a vesser reportada in vita di moviment de neo-paganesim reconstruzional.<ref>{{cite journal |title=Heathenry as a Postcolonial Movement |url=https://submissions.scholasticahq.com/supporting_files/5682/attachment_versions/5685 |last=Horrell |first=Thad N. |year=2012 |journal=The Journal of Religion, Identity, and Politics |volume=1 |number=1 |page=1 }}</ref>
====Gregh====
{{multiple image
| align = right
| perrow = 2
<!-- Image 1 -->
| image1 = Stater Zeus Lampsacus CdM.jpg
| width1 = 200
| alt1 =
| caption1 = [[Zeus]], el rè di dia in l’antiga religion grega.
<!-- Image 2 -->
| image2 = Poseidon Penteskouphia Louvre CA452.jpg
| width2 = 207
| alt2 =
| caption2 = Poseidon, el dia gregh di mar.
<!-- Image 3 -->
| image3 = Aphrodite swan BM D2.jpg
| width3 = 200
| alt3 =
| caption3 = Afrodita, la deja grega de l’amor.
<!-- Image 4 -->
| image4 = Bust Athena Velletri Glyptothek Munich 213.jpg
| width4 = 205
| alt4 =
| caption4 = Atena, deja de la seviezza.
}}
I gregh antigh veneraven e di dia, e di deje.<ref name="Martin">{{cite book|last1=Martin|first1=Thomas R.|title=Ancient Greece: From Prehistoric to Hellenistic Times |date=2013|publisher=Yale University Press|location=New Haven|isbn=978-0-300-16005-5|pages=39—40|edition=2nd|url={{google books |plainurl=y |id=iyFaMmr4hFwC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> Quist chì inn andait inanz a vesser venerad per tucc i prim segoi de l’era cumuna, e i cult de tancc dia gregh funn importad in del pantheon di divinità venerade di roman.<ref name="Gagarin"/> La religion grega l’era [[politeism|politeistega]], ma la gh’haveva minga de una gesa zentralizada o de test sacher.<ref name="Gagarin"/> I dia eren sozziad a la larga con di mit de che lor chì eren di representazzion, o con di fenomen naturai o dei aspecc del comportament uman.<ref name="Martin"/><ref name="Gagarin"/>
Una mota de divinità greghe vegnen proabilment sgiò dei antigh credenze e tradizzion indo-europeje, desgià che i dia e i deje che a se trœuven in di culture ben delonsg de la Grescia antiga pœuden vesser comparad mitologicament ai dia di gregh.<ref name="Mallory"/><ref name="Burkert"/> Per esempi, el [[Zeus]], el rè di dia gregh, el gh’ha coma equivalent latin el ''[[Gioeuv (dia roman)|Giœuv]]'', el todesch ''[[Týr]]'', e l’indegh ''[[Dyaus Pita|Dyaus]]'', cont i quai el gh’ha una mœuggia de carataristeghe in comun.<ref name="Mallory"/><ref>{{cite book|last1=West|first1=Martin Litchfield|author-link=Martin Litchfield West|title=Indo-European Poetry and Myth|url=https://archive.org/details/indoeuropeanpoet0000west|date=2007|publisher=Oxford University Press|location=Oxford|isbn=978-0-19-928075-9|pages=[https://archive.org/details/indoeuropeanpoet0000west/page/166 166]—73|edition=1st}}</ref>
I dia gregh variaven localment, ma gh’haveven in comun un poo de tema pan-ellenegh; a vegneven zelebrad in di istess festività, e i parolle d’invocazzion par i sœu rituai de lor eren compagne.<ref>{{cite book|last1=Flensted-Jensen|first1=Pernille|title=Further Studies in the Ancient Greek Polis|date=2000|publisher=Steiner|location=Stuttgart|isbn=978-3-515-07607-4|pages=9—12|url={{google books |plainurl=y |id=uK8szXLlvjoC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> I dia pussee important del pantheon gregh eren i dodes dia de l’[[Olimp]]: el [[Zeus]], l’[[Era]], el [[Poseidon]], l’[[Atenna]], l’[[Apollo]], l’[[Artemed]], l’[[Afroditta|Afrodita]], l’[[Ermes]], la [[Demetra]], el [[Dionis]], l’[[Efest]], e l’[[Ares]].<ref name="Burkert"/>
====Roman====
[[Archivi:Diana the Huntress - Guillaume Seignac.jpg|manzína|miniatura|Diana, dea romana de la cascia.]]
El pantheon di dia roman l’era ben variegad, e el comprendeva e di dia de origen grega, e di divinità latine che s’eren desvilupade localment.<ref name="Gagarin" /> I dia pussee famos inn stait sincretizad cont i dia gregh quand che l’[[imperi roman]] l’ha conquistad la [[Grecia|Grescia]], e i eren pu o manch ses dia e ses deje: [[Vener]], [[Apollo|Poll]], [[Mart]], [[Diana]], [[Minerva]], [[Scerer]], [[Volcan (dia)|Volcan]], [[Sgiunona]], [[Mercuri (dia)|Mercuri]], [[Vesta (deja)|Vesta]], [[Netun (dia)|Netun]], [[Sgiœuv (dia)|Sgiœuv]]; ma anca [[Bach]], [[Pluton (dia)|Pluton]] e [[Ercol]].<ref name="Gagarin" /><ref>{{cite book|last1=Long|first1=Charlotte R.|title=The Twelve Gods of Greece and Rome|date=1987|publisher=Brill Archive|isbn=978-90-04-07716-4|pages=232—43|url={{google books |plainurl=y |id=3dUUAAAAIAAJ}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> I divinità minga greghe magiore includen el Gian, Fortuna, Vesta, Querini e Telli.<ref name="Gagarin" /><ref>{{cite book|last1=Woodard|first1=Roger|title=Myth, ritual, and the warrior in Roman and Indo-European antiquity|date=2013|publisher=Cambridge University Press|location=New York|isbn=978-1-107-02240-9|pages=25—26, 93—96, 194—96|edition=1st|url={{google books |plainurl=y |id=VkXlcVMP_dQC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref>
Ai dia roman, compagn de quii gregh, la sgent la ghe faseva adree di festesgiament bei gross e i sœu cult eren al zenter de la vita de la comunità. I rituai e sagrefizzi eren condut de di sazzerdot ciamad “flamen”, ma i sazzerdotesse, i “versgen vestaj”, eren anca lore tegnude in granda considerazzion per stàgh adree al fœugh sacher che el vegneva dovrad in di rituai.<ref name="Gagarin"/> Di piscinine statov votiv di dia vegneven anca doperade in de di santuarit ciamad “lari” che la sgent la se tegneva in cà.<ref name="Gagarin"/><ref name="Kristensen">{{cite book|last1=Kristensen|first1=f.|title=The Meaning of Religion Lectures in the Phenomenology of Religion|date=1960|publisher=Springer Netherlands|location=Dordrecht|isbn=978-94-017-6580-0|page=138|url={{google books |plainurl=y |id=p5QdmV3zNpIC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref>
==== Buddhista ====
{{varda anca|Buddhesim|Divinitaa inrabient}}
[[Archivi:Mongolia White Tara (cropped).jpg|miniatura|Un depenc tradizional de la Tārā Bianca.]]
I buddhista creden minga in d’un dia creador.<ref name="McClelland">{{cite book|last1=McClelland|first1=Norman C.|title=Encyclopedia of Reincarnation and Karma|date=2010|publisher=[[McFarland & Company]]|location=Jefferson, NC|isbn=978-0-7864-5675-8|page=136}}</ref> Tamen, i dia inn una part essenzial dei insegnament buddhista in su la cosmologia, reincarnazzion e el [[Saṃsāra (Buddhism)|''saṃsāra'']].<ref name="McClelland" /> A se pensa che i divinità buddhista — coma i ''[[Deva (Buddhism)|deva]],'' ma anca i ''[[bodhisattva]] —'' viven in su di pianeta celestiai, paradisiegh, indova che fann una vita bella, longa e senza de preocupazzion.<ref name="Trainor">{{cite book|last1=Trainor|first1=Kevin|url={{google books |plainurl=y |id=_PrloTKuAjwC}}|title=Buddhism: The Illustrated Guide|date=2004|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517398-7|location=New York|page=62|language=en|access-date=4 October 2017}}</ref><ref name="McClelland" /><ref name="Keown" /> Però, tucc quii piasé chì menen a havégh trop tacament material ai robe, e donca i dia fann pussee fadiga dei omen a guadagnà l’inluminazion.<ref name="Keown" />
I deva inn tancc, ma pœuden ancamò morì;<ref name="Trainor" /> i viven in de di ream del cel, ma mœuren e nassen ancamò compagn de tute i oltre creature.<ref name="Trainor" /> I omen normai podarissen renasser coma un dia e in su vun de quii ream chì quand che gh’hann trait insema assee ''karma'' positiv.<ref name="Trainor" />
El buddhesim Mahāyāna el tœu denter anca di sorte diferente de dia, coma i tancc buddha, bodhisatva e [[divinitaa inrabient|divinità inrabient]].
====Induista====
{{varda anca|Induesim}}
[[Archivi:Ganesha Basohli miniature circa 1730 Dubost p73.jpg|manzína|miniatura|El dia indian Gaṇeśa.]]
El conzet de dia el varia in de l’induesim, desgià che pussee de una religion indeperlee l’induesim a l’è un insema de credenze diferente, e a vœulte anca descompagne. Dedenter del panorama induista a gh’è di confession enoteisteghe, monoteisteghe, politeisteghe, panteisteghe e ancapœu monisteghe intra tante oltre.<ref>{{cite book|last1=Lipner|first1=Julius|author-link=Julius J. Lipner|title=Hindus: Their Religious Beliefs and Practices|url=https://archive.org/details/hindustheirrelig0002edlipn_u8c4|date=2010|publisher=Routledge|location=Abingdon, Oxon|isbn=978-0-415-45677-7|page=[https://archive.org/details/hindustheirrelig0002edlipn_u8c4/page/8 8]|edition=2nd|quote=(...) one need not be religious in the minimal sense described to be accepted as a Hindu by Hindus, or describe oneself perfectly validly as Hindu. One may be polytheistic or monotheistic, monistic or pantheistic, even an agnostic, humanist or atheist, and still be considered a Hindu.}}</ref><ref>{{cite book|last1=Chakravarti|first1=Sitansu S.|title=Hinduism, a Way of Life|date=1992|publisher=Motilal Banarsidass Publishing|location=Delhi|isbn=978-81-208-0899-7|pages=71|edition=1st|url={{google books |plainurl=y |id=J_-rASTgw8wC|page=71}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref>
In di vegg test [[Veda|vedegh]], i dia inn ciamad ''deva'' se inn dei omen, o ''devi'' se a inn di done.<ref name="Monier-Williams" /><ref name="Klostermaier">{{cite book|last=Klostermaier|first=Klaus K.|title=Survey of Hinduism, A: Third Edition|url={{google books |plainurl=y |id=8CVviRghVtIC|page=101}}|date=2010|publisher=SUNY Press|isbn=978-0-7914-8011-3|pages=101—02|edition=3rd}}</ref>
Anca per i induista es pœul renasser in de un deva se l’individov l’è stait bon de catà su assee [[Karma|''karma'']] positiv in de la soa vita atual.<ref name="Billington">{{cite book|last1=Billington|first1=Ray|title=Understanding Eastern Philosophy|date=2002|publisher=Routledge|isbn=978-1-134-79348-8|pages=42|url={{google books |plainurl=y |id=dACFAgAAQBAJ}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> I deva se scœuden tute i soe vœuje in de di ream de beatituden del cel, infina a quand hann brusad su tute i soe reserve de karma positiv, e a ghe toca donca reincarnàss ancamò in del corp de una creatura inferiora semper dedenter del [[Saṃsāra|''saṃsāra'']].<ref name="Billington" />
====Zoroastrian====
I zoroastrian creden in d’un [[dia creador]] al qual ghe disen [[Ahura Mazda|''Ahura Mazda'']]<ref>{{cite web|url=http://www.merriam-webster.com/dictionary/ahura%20mazda|title=Ahura Mazda|publisher=Merriam-Webster|access-date=11 June 2017|archive-date=7 July 2018|archive-url=https://web.archive.org/web/20180707153613/https://www.merriam-webster.com/dictionary/Ahura%20Mazda|url-status=live}}</ref> e lu chì l’è l’unegh dia venerad in tuta questa religion.<ref name="Boyce">{{citation|last=Boyce|first=Mary|chapter=Ahura Mazdā|title=Encyclopaedia Iranica|location=New York|publisher=Routledge & Kegan Paul|year=1983|volume=1|pages=684—87}}</ref> A la letera, ''ahura'' el vœul dì “gajard” o “bestial”, ma anca “el Signor”; ''mazda'', inscambi, el significa “saviezza”.<ref name="Boyce" /> El [[Zoroaster]], el fondador del [[zoroastresim]], el portava che l’Ahura Mazda l’era el vesser pussee fort e gajard che a gh’è in tuta l’esistenza<ref name="Andrea">{{citation|last=Andrea|first=Alfred|author2=James H. Overfield|title=The Human Record: Sources of Global History : To 1700|publisher=Houghton Mifflin Harcourt|year=2000|edition=Illustrated|volume=4|page=86|isbn=978-0-618-04245-6|url=https://books.google.com/books?id=tiz6jbjgSjEC&q=ahura+mazda&pg=PA87|access-date=16 October 2020|archive-date=31 August 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210831002212/https://books.google.com/books?id=tiz6jbjgSjEC&q=ahura+mazda&pg=PA87|url-status=live}}</ref> e l’unega divinità che l’è digna de vesser venerada.<ref name="Andrea" />
===Abramegh===
====Cristian====
{{varda anca|Cristianesim|Dio (cristianesim)}}[[File:Švenčiausioji Trejybė.jpg|thumb|La [[Santissima Trinità|Santissima Trinitaa]].|343x343px]]I cristian veneren nomà un dia che normalment ghe disen “Dio”. In di confession cristane pussee comune, el sò dia el ven conzepid coma una [[Santissima Trinità|trinità]] compognuda de trè figure divine conrelade: el [[Dio (cristianesim)|Dio Pader]], el [[Gesü de Nazaret|Dio Fiœul]] e l’[[Spirit Sant|Ispiret Sant]]. I retegnen donca che l’univers el saja nomà un element in del concretizàss de Dio<ref name="Emery" /> e che l’ispiret sant el saja l’essenza divina che l’è “l’unità e la relazzion del Pader e del Fiœul”.<ref name="Emery" />
====Mussulman====
I mussulman creden ancamò in del [[Jahvè|dia di cristian]], ma inscambi ghe disen ''[[Allah]]'',<ref>{{cite web|url=https://www.pbs.org/empires/islam/faithgod.html |title=God |work=Islam: Empire of Faith |publisher=PBS|access-date=18 December 2010|archive-url=https://web.archive.org/web/20140327034958/http://www.pbs.org/empires/islam/faithgod.html|archive-date=27 March 2014}}</ref><ref>"Islam and Christianity", ''Encyclopedia of Christianity'' (2001): Arabic-speaking Christians and Jews also refer to God as ''Allāh''.</ref><ref name="gardet-allah">{{cite encyclopedia|url=http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/allah-COM_0047|title=Allah|encyclopedia=Encyclopaedia of Islam Online|first=L.|last=Gardet|access-date=2 May 2007|editor1-first=P.|editor1-last=Bearman|editor2-first=Th.|editor2-last=Bianquis|editor3-first=C.E.|editor3-last=Bosworth|editor4-first=E.|editor4-last=van Donzel|editor5-first=W.P.|editor5-last=Heinrichs|publisher=Brill Online|archive-date=3 April 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190403114258/https://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/allah-COM_0047|url-status=live}}</ref> che literalment el vœul dì “el dia” in [[Lengua araba|areb]].<ref name="Saritoprak">{{cite encyclopedia|url=https://books.google.com/books?id=isDgI0-0Ip4C&q=ilah|author=Zeki Saritoprak|title=Allah|editor=Oliver Leaman|encyclopedia=The Qur'an: An Encyclopedia|publisher=Routledge|year=2006|page=34|isbn=9780415326391|access-date=16 October 2020|archive-date=4 October 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211004005837/https://books.google.com/books?id=isDgI0-0Ip4C&q=ilah|url-status=live}}</ref><ref name="Cornell">{{cite encyclopedia|author=Vincent J. Cornell|title=God: God in Islam|editor=Lindsay Jones|encyclopedia=Encyclopedia of Religion|edition=2nd|publisher=MacMillan Reference|volume=5|year=2005|page=724}}</ref> L’Islam l’è strecciament monoteistegh<ref name="Hammer">{{cite book|last1=Hammer|first1=Juliane|last2=Safi|first2=Omid|title=The Cambridge Companion to American Islam|date=2013|publisher=Cambridge University Press|location=New York|isbn=978-1-107-00241-8|page=213|edition=1st|url={{google books |plainurl=y |id=OBPKKFUyZaUC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> e vun di sœu comandament prenzipai in la soa religion de lor l’è che “a gh’è nò de olter dia asca Dio (Allah)”,<ref name="Yust">{{cite book|last1=Yust|first1=Karen Marie|last4=Johnson|first4=Aostre N.|last5=Sasso|first5=Sandy Eisenberg|last6=Roehlkepartain|first6=Eugene C.|title=Nurturing Child and Adolescent Spirituality: Perspectives from the World's Religious Traditions|date=2006|isbn=978-1-4616-6590-8|page=300|url={{google books |plainurl=y |id=adMkAgAAQBAJ}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref> e che quest chì l’è perfecciament unid e minga divisibel.<ref name="Hammer" /><ref name="Yust" /><ref>{{cite book|last1=Piamenta|first1=Moshe|title=The Muslim Conception of God and Human Welfare: As Reflected in Everyday Arabic Speech|date=1983|publisher=Brill Archive|pages=16—17|url={{google books |plainurl=y |id=FOIUAAAAIAAJ}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref>
La parolla ''[[Allah]]'' la ven donca dovrada di mussulman propri par dìgh [[Dio (cristianesim)|Dio]] a la soa concezzion del dia creador.
====Sgiudee====
El [[Giudaism|sgiudaesim]] el recognoss l’esistenza de nomà un dia ciamad ''[[Jahvè]]'' (Yahweh, o YHWH), che per lor l’è nò un’entità astraccia, ma un vesser che el s’è revelad in pussee de un’ocasion in del cors de la storia del popel giudee.<ref name="Owen" />
El giudaesim l’è un classegh esempi de religion monoteistega che la refuda el cult de tucc i olter dia cont el cusàj de [[idolatria]].<ref name="Terry">{{cite book|last1=Terry|first1=Michael|title=Reader's Guide to Judaism|date=2013|publisher=Routledge|isbn=978-1-135-94150-5|pages=287—88|url={{google books |plainurl=y |id=Aw5EAgAAQBAJ}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref>
Dio el ven referid coma un mas’c in del sgiudaesim, ma minga per dì che Dio el sia un om, ma perchè la veggia lengua ebraega la gh’ha nò un sgender gramatical neuter, e el sotaintend anca che el sò dia el saja ativ inveci de una forza creatriz passiva.<ref>{{cite book|last1=Kaplan|first1=Aryeh|title=The Aryeh Kaplan Reader: The Gift He Left Behind : Collected Essays on Jewish Themes from the Noted Writer and Thinker|date=1983|publisher=Mesorah Publications|location=Brooklyn, NY|isbn=978-0-89906-173-3|pages=144—45|edition=1st|url={{google books |plainurl=y |id=bv5lmlmRmbwC}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref>
== Anca de vardà ==
* [[Deja]]
* [[Divinità]]
== Referenze ==
{{Reflist|30em
|refs =
<ref name="Bullivant">{{cite book |last1=Bullivant |first1=Stephen |last2=Ruse |first2=Michael |title=The Oxford Handbook of Atheism |year=2013 |publisher=Oxford University Publishing |isbn=978-0-19-964465-0 |url = {{Google books |plainurl = y |id = jbIVAgAAQBAJ }} |access-date=22 June 2017 |language = en }}</ref>
<ref name="Keown">{{cite book |last=Keown |first=Damien |title=Buddhism: A Very Short Introduction |year = 2013 |publisher=Oxford University Press |location=Oxford |isbn = 978-0-19-966383-5 |edition=New |url = {{Google books |plainurl=y |id=_QXX0Uq29aoC }} |access-date=22 June 2017 |language=en }}</ref>
<ref name="Mallory">{{cite book |last1=Mallory|first1=J.P.|last2=Adams|first2=D.Q.|title=Encyclopedia of Indo-European Culture |year=1997|publisher=Fitzroy Dearborn|location=London |isbn=978-1-884964-98-5|edition=1st |url = {{Google books |plainurl = y |id = tzU3RIV2BWIC }} |access-date=22 June 2017 |language=en }}</ref><ref name="Monier-Williams">{{cite book |last1=Monier-Williams|first1=Monier|last2=Leumann|first2=Ernst|last3=Cappeller|first3=Carl |title=A Sanskrit-English Dictionary: Etymologically and Philologically Arranged with Special Reference to Cognate Indo-European Languages|year=2005|publisher=Motilal Banarsidass|location=Delhi|isbn=978-81-208-3105-6|edition=Corrected|url={{google books |plainurl=y |id=zUezTfym7CAC |page = 496 }} |access-date=28 June 2017 |language = en }}</ref>
<ref name="Owen">{{cite book |last=Owen|first=Huw Parri|title=Concepts of Deity |year=1971 |publisher=Springer |isbn=978-1-349-00093-7 |url={{google books |plainurl=y |id=vW2wCwAAQBAJ }} |access-date=28 June 2017 |language=en}}</ref><ref name="Wilkinson1">{{cite book|last1=Wilkinson|first1=Richard H.|author-link=Richard H. Wilkinson|title=The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt|year=2003|publisher=Thames & Hudson|location=London|isbn=978-0-500-05120-7|url=https://archive.org/details/completegodsgodd00wilk_0}}</ref>
<ref name="Johnston">{{cite book|last1=Johnston|first1=Sarah Iles|title=Religions of the Ancient World: A Guide|url=https://archive.org/details/religionsofancie0000unse_d0s1|year=2004|publisher=The Belknap Press of Harvard University Press|location=Cambridge|isbn=978-0-674-01517-3}}</ref>
<ref name="Baines">{{cite book|last1=Baines|first1=John|title=Conceptions of God in Egypt: The One and the Many|year=1996|publisher=Cornell University Press|location=Ithaca, NY|isbn=978-0-8014-1223-3|edition=Revised}}</ref>
<ref name="Assmann">{{cite book|last1=Assmann|first1=Jan|author-link=Jan Assmann|last2=Lorton|first2=David|title=The Search for God in Ancient Egypt|year=2001|publisher=Cornell University Press|location=Ithaca, NY|isbn=978-0-8014-3786-1|edition=1st|url=https://archive.org/details/searchforgodinan00assm}}</ref>
<ref name="Hart">{{cite book|last1=Hart|first1=George|title=Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses.|url=https://archive.org/details/routledgediction0000hart|year=2005|publisher=Taylor & Francis|location=Hoboken|isbn=978-0-203-02362-4|edition=2nd}}</ref><ref name="Gagarin">{{cite book|last1=Gagarin|first1=Michael|title=Ancient Greece and Rome|year=2009|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517072-6|url={{google books |plainurl=y |id=lNV6-HsUppsC}} |access-date=22 June 2017 |language=en }}</ref>
<ref name="Burkert">{{cite book|last=Burkert|first=Walter|title=Greek Religion|year=1985|publisher=Harvard University Press|location=Cambridge, Massachusetts|isbn=978-0-674-36281-9|edition=11th|url={{google books |plainurl=y |id=sxurBtx6shoC|page=182}} |access-date=28 June 2017 |language=en }}</ref><ref name="Lindow">{{cite book|last1=Lindow|first1=John|title=Norse Mythology: A Guide to Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs|year=2002|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-983969-8|url={{google books |plainurl=y |id=jME8hD2UO4QC}} |access-date=22 June 2017 |language=en}}</ref>
<ref name="Warner">{{cite book|last1=Warner|first1=Marina|title=World of Myths|year=2003|publisher=University of Texas Press|isbn=978-0-292-70204-2|url={{google books |plainurl=y |id=H-iqkWDTzA4C}}|access-date=28 June 2017|language=en}}</ref><ref name="Emery">{{cite book|last1=Emery|first1=Gilles|last2=Levering|first2=Matthew|title=The Oxford Handbook of the Trinity|year=2011|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-955781-3|url={{google books |plainurl=y |id=3Zfs39-Ux7EC}}|access-date=22 June 2017|language=en}}</ref><ref name="Pinch">{{cite book |last = Pinch |first = Geraldine |title = Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt |year=2003 |publisher=Oxford University Press|location=New York |isbn=978-0-19-517024-5 |url = {{google books |plainurl=y |id=3hgGNb6wM2kC}}|access-date=22 June 2017 |language=en }}</ref>
}}
== Par savénn pussee ==
* {{cite book |last = Baines |first = John |author-link=John Baines (Egyptologist) |title=Fecundity Figures: Egyptian Personification and the Iconology of a Genre |year=2001 |publisher=Griffith Institute |location=Oxford |isbn=978-0-900416-78-1 |edition=Reprint }}
== Olter proget ==
{{interprogett}}
[[Categoria:Dia|*]]
[[Categoria:Religion e credenze]]
fk4h8z787xu83dv1ctdrnoyj2qekm85
Sgiugn
0
122710
1334976
1309424
2026-08-25T20:37:18Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334976
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
[[File:Joachim von Sandrart - Der Monat Juni.jpg|thumb|alt=|300px|Personifegazzion del mes de sgiugn, [[Joachim von Sandrart]]]]
'''Sgiugn''' (parnonzia: /(d)zyɲ/, /(d)ʒyɲ/, /(d)zøɲ/ o /(d)ʒøɲ/) l’è el mes de l’ann quell di ses ind i lunari [[lunari sgiulian|sgiulian]] e [[lunari gregorian|gregorian]]. El gh’ha 30 dì.
Ind l’[[emisferi boreal]], sgiugn el ghe da l’inviada a l’[[istad]] – desgià che el tœul denter el [[solstizzi]] d’istad – inscambi, ind l’[[emisferi austral]], sgiugn el gh’ha denter el solstizzi de [[inveren]] e el representa donca el prenzipi de la seson freggia.<ref>{{cite book|first1=Todd|last1=Timberlake|first2=Paul|last2=Wallace|year=2019|title=Finding Our Place in the Solar System: The Scientific Story of the Copernican Revolution|publisher=[[Cambridge University Press]]|isbn=978-1-107-18229-5|page=36}}</ref><ref>{{cite web|first=P.|last=Rocher|date=n.d.|title=Solstice d'été de 1583 à 2999|trans-title=
Summer solstice from 1583 to 2999|work=Institut de mécanique céleste et de calcul des éphémérides|publisher=[[Observatory of Paris]]|language=French|url=https://www.imcce.fr/newsletter/docs/Solstice_ete_1583_2999.pdf|access-date=11 March 2024}}</ref>
El nom de sgiugn el riva sgiò del mes [[latin]] de ''Iunius'', ciamad insì in onor de la deja romana [[Sgiunona]] (latin: ''Iūnō''). Ind la [[Roma antiga]], sgiugn l’era retegnud un period de poch [[fortuna|cavigg]] per i [[mariozz]], delzadess el poeta [[Ovidi]] el porta de havé ciamad l’opinion de una ''flaminica Dialis'' – vuna di sazzerdotesse pussee volte del [[Sgiœuv (dia)|Sgiœuv]] – intuitù de la data de zernì per l’isposalizzi de la tosa sova de lu, e gh’hann consejad de fà passà almanca el 15 de sgiugn.<ref>{{cite book|first=Howard Hayes|last=Scullard|author-link=Howard Hayes Scullard|year=1981|title=Festivals and Ceremonies of the Roman Republic|publisher=[[Cornell University Press]]|isbn=978-0-8014-1402-2|page=126}}</ref> Tamen, el filosef e scriccior gregh [[Plutarch]] el dis che el mes de sgiugn l’era pussee favorevel per i mariozz che gnanca [[masg]].<ref>{{cite book|first=Karen K.|last=Hersch|year=2010|title=The Roman Wedding: Ritual and Meaning in Antiquity|publisher=[[Cambridge University Press]]|isbn=978-0-521-12427-0|page=47}}</ref>
In [[strologia]], el segn zodiegal per i persone nassude intra el 21 de masg e el 21 de sgiugn l’è [[sgemei (strologia)|sgemei]]; per quii ch’è nassud del 22 de sgiugn al 22 de luj, el sò segn l’è el [[cancher (strologia)|cancher]].<ref>{{cite book|last=Williams|first=William F.|year=2013|chapter=Astrology|title=Encyclopedia of Pseudoscience: From Alien Abductions to Zone Therapy|publisher=[[Taylor & Francis]]|isbn=978-1-135-95522-9|pages=18–19}}</ref> I preje zodiegai sozziade cont el mes inn [[perla]], [[preja de luna]] e [[lissandrita]].<ref>{{cite web|url=https://www.gia.edu/birthstones|title=Birthstones For Each Month|publisher=[[Gemological Institute of America]]|date=n.d.|access-date=12 March 2024}}</ref> I fior inn la [[Ròsa|rœusa]] e el [[lonicera|zizza-lacc]].<ref>{{cite book|last=Binney|first=Ruth|year=2019|title=Plant Lore and Legend: The Wisdom and Wonder of Plants and Flowers Revealed|url=https://archive.org/details/plantlorelegendw0000ruth|publisher=[[Dover Publications]]|isbn=978-0-486-82874-9|page=[https://archive.org/details/plantlorelegendw0000ruth/page/17 17]}}</ref>
== Proverbi ==
* ''In sgiugn, luj e agòst chi pratica done le fa a sò mal cost''.<ref name="proverbi">{{Cite book |last=Restelli |first=Eugenio |title=Il grande libro dei proverbi milanesi |publisher=Meravigli |year=2021 |isbn=9788879554534}}</ref>
== Refarenze ==
{{reflist}}
== Olter proget ==
{{interproget}}
{{mis}}
[[Categoria:Calendari]]
2yluwh2nsgmua1rnoh50z4fhim4luxm
Bira
0
133169
1334964
1305602
2026-08-25T20:29:53Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334964
wikitext
text/x-wiki
{{LORUNIF}}
[[Archivi:GravityTap.jpg|thumb|La bira [[Schlenkerla]] ciapada diretament da la but]]
[[File:Hop bloemen vrouwelijke plant Humulus lupulus female.jpg|thumb|right|Fiùr de luertìs]]
La '''bìra''' l'è 'na beànda alcòlica, mìa distilàda, de saùr piö o méno amàr, che se oté de la trasformasiù de [[cereài]] maltàcc dei quài la part de àmit la vé trasfurmàda 'n söcher (per la gran part maltòzio, ma 'n percentuài diferènte pò a dei óter söcher) e fermentàda per mès de leàt (perlopiö [[Saccharomyces cerevisiae]] o [[Saccharomyces carlsbergensis|S. carlsbergensis]]) e de spès aromatizàda coi fiùr de [[luertìs]].
Par che la bira la sàpe la beanda alcòlica piö antìca del mónt.<ref>{{cite book|title=Origin and History of Beer and Brewing: From Prehistoric Times to the Beginning of Brewing Science and Technology|year=2005|url=https://archive.org/details/originhistoryofb0000arno|first=John P|last=Arnold|isbn=0-9662084-1-2}}</ref>, la piö cönsömada<ref>{{cite web| title=Volume of World Beer Production | work=European Beer Guide | url=http://www.europeanbeerguide.net/eustats.htm#production | accessdate=2006-10-17}}</ref>, e la tèrsa piö popolàr dopo de l'[[àiva]] e del [[tè]].<ref>
{{cite web
|url=http://books.google.co.uk/books?id=6xul0O_SI1MC&pg=PA1&dq=most+consumed+beverage&client=firefox-a
|title=The Barbarian's Beverage: A History of Beer in Ancient Europe
|publisher=books.google.co.uk
|accessdate=2009-02-22
|last=Nelson
|first=Max
}}</ref>
== Ingredièncc ==
I ingredièncc bàze per la bìra come la é fabricàda endèl mónt ucidentàl i è:
* L'[[àiva]]
* El [[cereài|cereàl]] maltàt
* El [[luertìs]]
* El [[leàt]]
=== L'àiva ===
Pressapóch el 95 % de la bìra l'è [[àiva]] (dipènt del tìpo de bìra e de la gradasiù alcòlica).
Ogna tipo o stil de bìra la g'ha de bizògn, per rià al rizültàt piö alt, de 'na qualità diferènta de àiva. En lìnea de màsima, con piö l'è scüra la bìra, e piö gh'è de bizògn de [[Dürèsa de l'àiva|àiva piö düra]].
Co le conoscènse de chìmica che se g'ha al é d'encö, praticamènt gh'è piö nisü birifìcio indüstriàl che dòpre l'àiva de fónt tàla e quàla. Quàze töcc oramài i tràta l'àiva per vìghela co le caratrìstiche che se adàta piö bé a la bìra che se öl fà.
'Ntra i minerài che g'ha 'na 'mportànsa piö grànda per la fabricasiù de la bìra gh'è: el [[càlcio]], che 'l vé dopràt dei enzìmi per l'estrasiù dei söcher e 'l migliùra pò a l'estrasiù de le sostànse aromàtiche dei fiùr de luertìs; i [[solfàt|solfàcc]] che i ghe dà 'n caràter piö nèt al saùr del luertìs e i [[cloruro|clorùri]] che i dà 'na bèla pienèsa de saùr e i mèt en evidènsa el dóls dei màlcc.
=== Cereài ===
El cereàl piö dopràt endèla fabricasiù de la bìra l'è l'[[Hordeum vulgare|órs]]. Per püdì dopràl però el g'ha de éser maltàt che völ dì che i granì de órs i vé facc cumincià a bötà e pò, apéna che àmbia a idìs la raizìna, la germinasiù la vé fermàda per esicasiù e la raizìna se la töl vià. Chèsto procès l'è nesesàre per fà che 'ndèl granì cumìnce a furmàs i enzìmi che 'ndèla fàze de amostamènt i trasfurmarà i àmicc del granì en [[söcher]] piö o méno complès.
I óter cereài che se pöl doprà a fà la bìra i è: el [[formét]], el [[furmintù]] e 'l [[ris]], de sòlet en cumbinasiù col órs maltàt. A segonda de le traadisiù locài, endèl mónt se dopèra pò a dei óter ingredièncc al pòst del malt de órs, cioè la biàda (avéna), la raìs de maniòca, el mèi e el sòrgo 'n Africa, la patàta 'n Brazìle e l'àgave 'n Mèsico.
=== I fiùr del luertìs ===
Endèla fabricasiù de la bìra modèrna, la materia prìma dopràda piö de spès per balansà el dóls del malt, l'è 'l fiùr del luertìs. Zamò a la fì del prim milenàre se ambiàa a doprà chèsta èrba, ma l'è a pàrter del sècol XVI che chèsta pràtica la s'è difundìda 'n töta Euròpa<ref>http://www.mondobirra.org/argoluppolo.htm Peter Garofalo, Luppolo</ref>.
L'amàr el vé dat de 'na sostànsa ciamàda ''"lupolìna"'' che l'è cuntignìda 'ndèla ghiandulìna a la bàze de la [[bràtea]] e che l'è furmàda de acìdi amàr e òi esensiài. 'N ótra rizù che g'ha fat preferéser el luertìs a ótre piànte aromàtiche i'è le sò proprietà de conservasiù.
<br clear=left>
=== El leàt ===
La funsiù del leàt endèla fabricasiù de la bìra l'è chèla de trasfurmà i söcher en àlcol e 'ndèl cors de chèsto procès se lìbera pò a [[anidrìde cabònica]].
El prim a capì 'l funsiunamènt de la fermentasiù l'è stat el [[Louis Pasteur]] e de alùra i stüde sùra el leàt el g'ha fat dei gran progrès enfìna a izolà cultüre de microorganìsmi töcc del stès tìpo per püdì controlà en maniéra 'l piö precìza pusìbol chèsta fàze delicàda per el rezütàt finàl.
I leàcc piö dopràcc al dé d'encö per fà la bìra i è:
* el '''[[Saccharomyces cerevisiae]]''', zamò stüdiàt pròpe del Pasteur, e dopràt per fà le bìre a ''àlta fermentasiù''. Chèsto microorganìsmo 'l laùra en cundisiù otimài quan che la temperadüra del móst l'è 'ntra i 15 e 25 °C. Per vìa la sò strütüra celulàr el vé portàt a gàla da le bocalìne de anidrìde carbònica e 'l vé a furmà 'n stràto al pé del móst, per chèsto l'è ciamàt leàt a alta fermentasiù (en inglés ''top-fermenting yeast''). L'è 'l tìpo de leàt che se dopèra per fabricà le bìre de tipo ''[[Ale (bira)|ales]]''.
* el '''[[Saccharomyces carlsbergensis]]''', izolàt e descriìt per la prìma ólta del [[Emil Christian Hansen]] e dopràt per la fabricasiù de le bìre de tìpo ''[[Lager (bira)|lager]]''. A diferènsa del S. cerevisiae, chèsto leàt el laùra a temperadüre piö bàse (5÷12°C) e 'l stà mìa a gàla e dóca 'l vé a furmà 'n stràto söl fónt del fermentadùr. Per chèsta rizù l'è ciamàt leàt a ''basa fermentasiù'' (en inglés ''bottom-fermenting yeast'').
==Arda apò==
* [[Bira artigianal]]
* [[Lager (bira)]]
* [[Bira a la spina]]
== Referenz ==
{{reflist}}
{{Commons|Beer}}{{Lista1000}}
[[Categoria:Bevande]]
[[Categoria:Birra| ]]
gszpf78lmgpicuhx9ubo1ch9an8cesd
Carbuidraa
0
134166
1334958
1305633
2026-08-25T20:27:07Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334958
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
[[Archivi:Lactose.svg|miniatura|drita|310px|La [[latosa]] a l'è un [[disacarid]] che la se tröa in del [[lacc]]. A l'è fada d'una [[mulecula]] de [[galatosa|D-galatosa]] e una mulecula de [[glücosa|D-glücosa]] ligaa cun un ligam glicudisigh β-1-4]]
I '''Carbuidraa''' (o '''sacarid''' o '''glücid''') a hinn la class de biumulecul püssee abundanta intra i quater class principaj. I gh'hann impurtant röl in di rop che viven, cume el mügiaa sü e traspurtà in gir l'[[energia]] (per esempi 'me [[amid]] o [[glicogen]]) o'l fa di cumpunent strütüraj (la [[celulusa]] di [[piant]] e la [[chitina]] in di [[besti]]). I carbuidraa e i sò derivaa a hinn anca un röl in di prucess del sistema imünitari, in de la fertilizaziun, in de la patogenesi e in de la coagülaziun del [[sanch]].<ref>{{cite book |last = Maton |first = Anthea |coauthors = Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright |title = Human Biology and Health |url = https://archive.org/details/humanbiologyheal00scho |publisher = Prentice Hall |date = 1993 |location = Englewood Cliffs, New Jersey, USA |pages = [https://archive.org/details/humanbiologyheal00scho/page/52 52]–59 |isbn = 0-13-981176-1}}</ref>
I carbuidraa a hinn [[cumpost urganigh]] semplis: a hinn [[aldeid]] o [[chetun]] cunt un bel poo de grüp idrossiligh, de solet vün per [[atum]] de [[carboni]] che'l fa minga part del grüp aldeidigh o chetonigh. I carbuidraa de bas a hinn i [[monosacarid]] 'mè la [[glücosa]], la [[galatosa]] e la [[frütosa]]. La [[furmula chimiga|furmula]] de bas d'un monosacarid senza mudifigaziun a l'è(C·H<sub>2</sub>O)<sub>n</sub>, induè che "n" a l'è 3 o püssee. A bun cünt, gh'è di carbuidraa che gh'hann minga quela furmula chì, mè l'acid uronigh.
I monosacarid se poden ligà intra de lur per furmà i [[polisacarid]] (o [[oligosacarid]] se hinn poch) che hinn di [[pulimer]]. Un frach de carbuidraa gh'hann dent vün o püssee ünità de monosacarid cun vün o püssee grüp müdaa o destacaa via.
== Referenz ==
{{reflist}}{{Lista1000}}
[[Categoria:Carboidrad]]
08ev0req2fye2aa3qgr3199a3hq1u5p
Leonhard Euler
0
137742
1334971
1305945
2026-08-25T20:34:50Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334971
wikitext
text/x-wiki
{{LORUNIF}}{{Lista1000}}
[[Archivi:Leonhard Euler 2.jpg|thumb|right|250px|Leonhard Euler, endèn quàder de Johann Georg Brucker]]
'''Leonhard Euler''', cunusìt apò col nòm de '''Euléro''' (nasìt a [[Basilea]] ai [[15 04|15 de bril]] del 1707 – mórt a [[San Pietroburgo]], ai [[18 09|18 de setèmbe]] del [[1783]]), l'è stat en [[matemàtica|matemàtich]] e [[fìsica|fìzich]] [[Svìsera|svìser]].
L'è cunsideràt el piö 'mportànte matemàtich de l'[[Ilumìnismo]]. Aliévo del [[Johann Bernoulli]], l'è famùs per véser stat giü dei piö prulìfich de töcc i tép e 'l g'ha furnìt cuntribüsiù fondamentài en divèrsi setùr: [[anàlizi infinitezimàla]], [[funsiù speciài]], [[mecànica rasiunàla]], [[mecànica dei còrp celèscc]], [[teorìa dei nömer]], [[teorìa dei gràf]]. Par che 'l [[Pierre Simon Laplace]] el g'hàpe dit 'na ólta ''"Lizì l'Euléro; lü l'è 'l maèstro de töcc nóter "''.<ref name="Laplace">{{cite book| last = Dunham| first = William| title = Euler: The Master of Us All| url = https://archive.org/details/eulermasterofusa0000dunh_b9h6| year = 1999 | publisher =The Mathematical Association of America | pages = xiii | quote=Lisez Euler, lisez Euler, c'est notre maître à tous.| nopp = true}}</ref>
Euléro l'è stat sens'óter el piö gran furnidùr de "denominasiù matemàtiche ": el g'ha dat el sò nòm a 'na quantità 'mpresionànte de fòrmule, teorémi, métodi, critéri, relasiù e equasiù. En geometrìa: el ''[[sércol de Eulero|sércol]]'', la ''[[rèta de Euléro|rèta]]'' e i ''póncc de Euléro'' relatìf ai triàngoi, piö la ''relasiù de Euléro'', che la riguardàa 'l [[sércol]] circuscriìt a 'n triàngol; endèla teorìa dei nömer: el ''[[criterio de Euléro]]'', l' ''[[indicadùr de Euléro]]'', l' ''[[identità de Euléro]]'', la ''[[congetüra de Euléro]]''; endèla mecànica: i ''[[àngoi de Euléro]]'', el ''càrich crìtich de Euléro'' (per l'instabilità); endèl'anàlizi: la ''[[costànte de Euléro-Mascheroni]]''; en lògica: el ''[[diagràma de Euléro-Venn]]''; endèla teorìa dei graf: la ''relasiù de Euléro''; en [[àlgebra]]: el ''método de Euléro'' (relatìf a la sulusiù de le equasiù de gràdo quàrt); endèl càlcol diferensiàl: el ''método de Eulero'' (per le equasiù diferensiài).
Sèmper al Euléro gh'è ligàt dei óter ogècc matemàtich: el ''cìclo eulerià'', el ''[[graf]] eulerià'', la ''funsiù euleriàna de prìma spéce'' o ''[[funsiù béta]]'', e chèla de segónda spéce o ''[[funsiù gàma]]'', la ''cadéna euleriàna de 'n graf sènsa ànse'', i ''nömer eulerià'' (diferèncc del [[Nömer de Euléro (teorìa dei nömer)|Nömer de Euléro]]).
Aisebé che l'ìes suratöt en matemàtich, el g'ha dat dei contribùti 'mportàncc apò a la [[fìzica]] e 'n particolàr a la [[mecànica clàsica]] e a chèla dei còrp celèscc. Per ezèmpe, el g'ha svelöpàt l'[[equasiù de le traf de Euléro-Bernoulli]] e le [[equasiù de Eulero-Lagrange]]. E pò amò, el g'ha determinàt le òrbite de divèrse [[cométa|cométe]].
Euléro el g'ha mantignìt relasiù con divèrsi matemàtich del sò tép; in particolàr el g'ha ìt 'na corespondènsa prulungàda col [[Christian Goldbach]] col quàl el g'ha confrontàt i sò rezültàcc. El g'ha cuurdinàt apò 'l laurà de sèrte óter matemàtich ghe 'l gh'ìa vizì: i sò fiöi Johann Albrecht Euler e Christoph Euler, i mèmber de l'Académia de San Pietroburgo W. L. Krafft e [[Anders Johan Lexell]] e 'l sò segretàre [[Nicolaus Fuss]] (che l'ìa apò 'l spus de sò niùda); a töcc i sò colaburadùr el g'ha recunusìt i sò mèrecc.
Töt ensèma, se conós 886 püblicasiù de Euléro. 'Na bùna part de la simbologìa matemàtica amò 'ncö 'n üzo l'è stàda introducìda de l'Euléro, per ezèmpe ''i'' per i nömer imaginàre, Σ come sìmbol per la [[somatòria]], ''f(x)'' per indicà le funsiù. El g'ha difundìt l'üzo de la lètera ''π'' per indicà 'l [[pi gréco]].
== Òpere ==
[[Archivi:Euler's signature.svg|thumb|300px|La fìrma de l'Euléro.]]
* ''[http://gallica.bnf.fr/notice?N=FRBNF37260211 Mechanica, sive motus scientia analytica exposita]'' ([[1736]])
* ''Tentamen novae theoriae musicae'' ([[1739]])
* ''Solutio problematis ad geometriam situs pertinentis'' ([[1741]])
* ''Dissertatio de magnete'' ([[1743]])
* ''Methodus inveniendi lineas curvas maximi minimive proprietate gaudentes sive solutio problematis isoperimetrici latissimo sensu accepti'' ([[1744]])
* ''[http://gallica.bnf.fr/notice?N=FRBNF37272930 Introductio in analysin infinitorum]'' ([[1748]])
* ''[http://num-scd-ulp.u-strasbg.fr:8080/265/ Institutiones calculi differentialis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100801025819/http://num-scd-ulp.u-strasbg.fr:8080/265/ |date=2010-08-01 }}'' ([[1787]])
* ''Theoria motus corporum solidorum seu rigidorum'' ([[1765]])
* ''Institutiones calculi integralis'' ([[1768]]-[[1770]])
* ''Vollständige Anleitung zur Algebra'' ([[1770]]) ([http://gallica.bnf.fr/notice?N=FRBNF30409977 traduzione in francese])
* '' Lettres à une Princesse d'Allemagne'' ([[1768]]-[[1772]]) ([http://num-scd-ulp.u-strasbg.fr:8080/273/ t. 1] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100311203442/http://num-scd-ulp.u-strasbg.fr:8080/273/ |date=2010-03-11 }}, [http://gallica.bnf.fr/notice?N=OAI000005046 t. 2], [http://num-scd-ulp.u-strasbg.fr:8080/275/ t. 3] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080422062101/http://num-scd-ulp.u-strasbg.fr:8080/275/ |date=2008-04-22 }})
* ''Theoria motuum lunae'' ([[1772]])
== Note ==
<references />
== Bibliografìa ==
* Filippo Di Venti e Alberto Mariatti. ''Leonhard Euler tra realtà e finzione''. Bologna, Pitagora, 2000. ISBN 88-371-1202-5.
* John Derbyshire. ''L'ossessione dei numeri primi: Bernhard Riemann e il principale problema irrisolto della matematica''. Torino, Bollati Boringhieri, 2006. ISBN 88-339-1706-1.
* Carl Boyer. ''Storia della Matematica''. Milano, Mondadori, 1990. ISBN 88-04-33431-2.
* William Dunham. ''Euler, the master of us all''. The Mathematical Association of America, 1999. ISBN 0-88385-328-0. ([[lingua inglese|EN]])
* Ioan Mackenzie James. ''Remarkable Mathematicians: From Euler to von Neumann''. Cambridge, Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52094-0. ([[lingua inglese|EN]])
* John Simmons. ''The giant book of scientists: The 100 greatest minds of all time''. Sydney, The Book Company, 1997. ([[lingua inglese|EN]])
[[Categoria:Articoi in Bressan]]
[[Categoria:Matemategh svizzer]]
[[Categoria:Nassud in del 1707]]
[[Categoria:Mort in del 1783]]
3c5dkpyu1hjb3u4joq6ww0y0yviyvfl
Descargalasen
0
138766
1334926
1103654
2026-08-25T13:59:11Z
Liviojavi
17404
1334926
wikitext
text/x-wiki
{{geocuurdinade|44_13_00_N_11_19_00_E|44° 13' N 11° 19' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Monghidoro
|Livell2 = [[Provincia de Bològna]]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}{{SL}}'''Descargalasen''' o '''Mongidor''' (in bolognes ''Dscargalèṡen'', in italian ''Monghidoro'') l'è on comun lombard, de la region italiana [[Emìlia Romàgna|Emilia-Romagna]], in [[Pruvìncia de Bològna|provinça de Bologna]]. El g'ha pressapoc 3.804 abitants e ona superfiç de 48,29 km², per ona densitaa de 78,77 ab./km².L’è arent ai comun de [[Firenzuola|Firençœla]], [[Loiano|Loian]], [[Monterenzio|Montrenç]], [[Monzuno|Monzun]] e [[San Benedetto Val di Sambro|San Bendet]].
{{clear}}
{{Pruvincia de Bologna}}
c8o252h9v9ceqtenjk84i0bigp39gzq
1334927
1334926
2026-08-25T13:59:22Z
Liviojavi
17404
Liviojavi l'ha trasformad la pagina "[[Monghidoro]]" in "[[Descargalasen]]"
1334926
wikitext
text/x-wiki
{{geocuurdinade|44_13_00_N_11_19_00_E|44° 13' N 11° 19' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Monghidoro
|Livell2 = [[Provincia de Bològna]]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}{{SL}}'''Descargalasen''' o '''Mongidor''' (in bolognes ''Dscargalèṡen'', in italian ''Monghidoro'') l'è on comun lombard, de la region italiana [[Emìlia Romàgna|Emilia-Romagna]], in [[Pruvìncia de Bològna|provinça de Bologna]]. El g'ha pressapoc 3.804 abitants e ona superfiç de 48,29 km², per ona densitaa de 78,77 ab./km².L’è arent ai comun de [[Firenzuola|Firençœla]], [[Loiano|Loian]], [[Monterenzio|Montrenç]], [[Monzuno|Monzun]] e [[San Benedetto Val di Sambro|San Bendet]].
{{clear}}
{{Pruvincia de Bologna}}
c8o252h9v9ceqtenjk84i0bigp39gzq
1334929
1334927
2026-08-25T13:59:38Z
Liviojavi
17404
1334929
wikitext
text/x-wiki
{{geocuurdinade|44_13_00_N_11_19_00_E|44° 13' N 11° 19' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Mongidor
|Livell2 = [[Provincia de Bològna]]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}{{SL}}'''Descargalasen''' o '''Mongidor''' (in bolognes ''Dscargalèṡen'', in italian ''Monghidoro'') l'è on comun lombard, de la region italiana [[Emìlia Romàgna|Emilia-Romagna]], in [[Pruvìncia de Bològna|provinça de Bologna]]. El g'ha pressapoc 3.804 abitants e ona superfiç de 48,29 km², per ona densitaa de 78,77 ab./km².L’è arent ai comun de [[Firenzuola|Firençœla]], [[Loiano|Loian]], [[Monterenzio|Montrenç]], [[Monzuno|Monzun]] e [[San Benedetto Val di Sambro|San Bendet]].
{{clear}}
{{Pruvincia de Bologna}}
sppyk49b8aow6rq5pvbbucc0mmkevra
1334930
1334929
2026-08-25T14:00:40Z
Liviojavi
17404
1334930
wikitext
text/x-wiki
{{geocuurdinade|44_13_00_N_11_19_00_E|44° 13' N 11° 19' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Scargalasen
|Livell2 = [[Provincia de Bològna]]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}{{SL}}'''Scargalasen''', '''Descargalasen''' o '''Mongidor''' (in bolognes ''Dscargalèṡen'', in italian ''Monghidoro'') l'è on comun lombard, de la region italiana [[Emìlia Romàgna|Emilia-Romagna]], in [[Pruvìncia de Bològna|provinça de Bologna]]. El g'ha pressapoc 3.804 abitants e ona superfiç de 48,29 km², per ona densitaa de 78,77 ab./km².L’è arent ai comun de [[Firenzuola|Firençœla]], [[Loiano|Loian]], [[Monterenzio|Montrenç]], [[Monzuno|Monzun]] e [[San Benedetto Val di Sambro|San Bendet]].
{{clear}}
{{Pruvincia de Bologna}}
gn49lhanbtkxpket832h8ou5lczoh9p
Sass (Bologna)
0
138809
1334920
1328941
2026-08-25T13:53:23Z
Liviojavi
17404
1334920
wikitext
text/x-wiki
{{geocuurdinade|44_24_00_N_11_15_00_E|44° 24' N 11° 15' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = El Sass
|Livell2 = [[Provincia de Bològna]]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}{{SL}}'''Sass''' o '''El Sass''' (in bolognes ''Al Sâs'', in italian ''Sasso Marconi'') l'è on comun lombard, de la region italiana [[Emìlia Romàgna|Emilia-Romagna]], in [[Pruvìncia de Bològna|provinça de Bologna]]. El g'ha pressapoc 14.747 abitants e ona superfiç de 96,45 km², per ona densitaa de 152,9 ab./km². L’è arent ai comun de [[Bologna]], [[Casalecchio di Reno|Casalecc]], [[Marzabotto|Marçabot]], [[Monte San Pietro|Mont San Per]], [[Monzuno|Monzun]], [[Pianoro|Pianor]] e [[Zola Predosa]].
== Pajine tacade ==
* [[Stazion de Borgonuovo|Stazion de Borgnœv]]
* [[Stazion de Pontecchio Marconi|Stazion de Pontecc]]
* [[Stazion de Sasso Marconi|Stazion del Sass]]
{{clear}}
{{Pruvincia de Bologna}}
[[Category:Sasso Marconi| ]]
awpw05tr8j0fg1xsvyjbigm5zsy38g5
1334921
1334920
2026-08-25T13:53:40Z
Liviojavi
17404
Liviojavi l'ha trasformad la pagina "[[Sasso Marconi]]" in "[[Sass (Bologna)]]"
1334920
wikitext
text/x-wiki
{{geocuurdinade|44_24_00_N_11_15_00_E|44° 24' N 11° 15' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = El Sass
|Livell2 = [[Provincia de Bològna]]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}{{SL}}'''Sass''' o '''El Sass''' (in bolognes ''Al Sâs'', in italian ''Sasso Marconi'') l'è on comun lombard, de la region italiana [[Emìlia Romàgna|Emilia-Romagna]], in [[Pruvìncia de Bològna|provinça de Bologna]]. El g'ha pressapoc 14.747 abitants e ona superfiç de 96,45 km², per ona densitaa de 152,9 ab./km². L’è arent ai comun de [[Bologna]], [[Casalecchio di Reno|Casalecc]], [[Marzabotto|Marçabot]], [[Monte San Pietro|Mont San Per]], [[Monzuno|Monzun]], [[Pianoro|Pianor]] e [[Zola Predosa]].
== Pajine tacade ==
* [[Stazion de Borgonuovo|Stazion de Borgnœv]]
* [[Stazion de Pontecchio Marconi|Stazion de Pontecc]]
* [[Stazion de Sasso Marconi|Stazion del Sass]]
{{clear}}
{{Pruvincia de Bologna}}
[[Category:Sasso Marconi| ]]
awpw05tr8j0fg1xsvyjbigm5zsy38g5
Zœla Predosa
0
138812
1334923
1103806
2026-08-25T13:56:05Z
Liviojavi
17404
1334923
wikitext
text/x-wiki
{{geocuurdinade|44_30_00_N_11_13_00_E|44° 30' N 11° 13' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Zœla Predosa
|Livell2 = [[Provincia de Bològna]]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}{{SL}}'''Zœla Predosa''' (in bolognes ''Zôla Predåuṡa'', in italian ''Zola Predosa'') l'è on comun lombard, de la region italiana [[Emìlia Romàgna|Emilia-Romagna]], in [[Pruvìncia de Bològna|provinça de Bologna]]. El g'ha pressapoc 19.207 abitants e ona superfiç de 37 km², per ona densitaa de 519,11 ab./km². L’è arent ai comun de [[Anzola dell'Emilia|Ançœla]], [[Bologna]], [[Casalecchio di Reno|Casalecc]], [[Crespellano|Crespellan]], [[Monte San Pietro|Mont San Per]] e [[Sasso Marconi|Sass]].
{{clear}}
{{Pruvincia de Bologna}}
2ungfwuld3ha3vxt23kzlshchobk4g9
1334924
1334923
2026-08-25T13:56:12Z
Liviojavi
17404
Liviojavi l'ha trasformad la pagina "[[Zola Predosa]]" in "[[Zœla Predosa]]"
1334923
wikitext
text/x-wiki
{{geocuurdinade|44_30_00_N_11_13_00_E|44° 30' N 11° 13' E}}
{{Livell aministrativ
|siglaStat = ITA
|numerLivell = 3
|nom = Zœla Predosa
|Livell2 = [[Provincia de Bològna]]
|Livell1 = Emìlia-Romàgna
|linkStema =
|linkBandera =
|pajinaStema =
|pajinaBandera =
|linkSœmeanza =
}}{{SL}}'''Zœla Predosa''' (in bolognes ''Zôla Predåuṡa'', in italian ''Zola Predosa'') l'è on comun lombard, de la region italiana [[Emìlia Romàgna|Emilia-Romagna]], in [[Pruvìncia de Bològna|provinça de Bologna]]. El g'ha pressapoc 19.207 abitants e ona superfiç de 37 km², per ona densitaa de 519,11 ab./km². L’è arent ai comun de [[Anzola dell'Emilia|Ançœla]], [[Bologna]], [[Casalecchio di Reno|Casalecc]], [[Crespellano|Crespellan]], [[Monte San Pietro|Mont San Per]] e [[Sasso Marconi|Sass]].
{{clear}}
{{Pruvincia de Bologna}}
2ungfwuld3ha3vxt23kzlshchobk4g9
Senecio rowleyanus
0
165855
1334954
1299469
2026-08-25T20:22:58Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334954
wikitext
text/x-wiki
{{O|date=sginer 2024}}
{{LORUNIF}}
{{taxobox
| name = ''Senecio rowleyanus''
| image = Senecio rowleyanus.jpg
| image_width = 250px
| image_caption = Le fòie del Senecio rowleyanus
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| subclassis = [[Asteridae]]
| ordo = [[Asterales]]
| familia = [[Asteraceae]]
| subfamilia = [[Asteroideae]]
| tribus = [[Senecioneae]]
| genus = ''[[Senecio]]''
| species = '''''S. rowleyanus'''''
| binomial = ''Senecio rowleyanus''
| binomial_authority = [[Hermann Johannes Heinrich Jacobsen|H.Jacobsen]]
}}
'''''Senecio rowleyanus''''', l'è 'na spéce de piànta de la [[famìa (biologìa)|famìa]] de le [[Asteraceae]].
L'è 'na piànta perène uriginària de l'[[Àfrica]], La fùrma dei tapé dré a tèra o de le cascàde se la vé tacàda vià 'ndèn vas. Le [[fòia|fòie]] i è come dele balìne suculènte de sich o sés milìmetri de diàmetro. I [[fiur]] i è biànch, i fùrma dei capulì de 12 ghèi de diàmetro e i fiurés endèla stagiù càlda.
L'è 'na piànta che vé dopràda come ornamentàl tacàda vià 'ndèi vas o 'ndèi caàgn per furmà de le cascàde de decorasiù.
== Sinònim ==
* Kleinia rowleyana (H.Jacobsen)
* Curio rowleyanus (H. Jacobsen) P. V. Heath
== Riferimèncc ==
*{{Cite web
| last = Ombrello
| first = T.
| author-link =
| last2 =
| first2 =
| author2-link =
| title = Senecios
| date =
| year =
| url =http://faculty.ucc.edu/biology-ombrello/POW/Senecios.htm
| accessdate = 2007-05-06
| postscript = <!--None--> }}
*{{cite book
| last = Perl
| first = Philip
| authorlink =
| coauthors =
| title = Cacti and Succulents
| publisher = Time-Life Books
| date = 1978
| location = Alexandria, Virginia
| pages = [https://archive.org/details/cactisucculents0000perl_a9e7/page/124 124]–125
| url =https://archive.org/details/cactisucculents0000perl_a9e7
| doi =
| id = }}
== Colegamèncc estèrni ==
{{commonscat}}
[[Categoria:Asteraceae]]
[[Categoria:Botànica]]
rsfecc2er5mtocngoeh8a904rs8u7fp
Renassiment
0
167998
1334943
1309270
2026-08-25T20:17:27Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334943
wikitext
text/x-wiki
{{Nota de disambiguazion|titolo=[[Renassiment (disambiguazión)]]|descrizione=dei olter signifegad}}{{Lista1000}}
{{NOL|dial=MIL}}
{{Varda che bell}}
[[File:Sandro Botticelli 065.jpg|thumb|alt=|300px|''La Madona del liber'', picciura del [[Sandro Botticelli]]]]
El '''Renassiment''' a l’è stad un moviment cultural e artistegh ocors adree ai segoi quii di 15 e 16.<ref>«''I suoi limiti cronologici possono fissarsi con buona approssimazione tra la metà circa del Trecento e la fine del Cinquecento, anche se alcuni studiosi tendono a circoscrivere l’arco cronologico tra il 1450 e il 1575, altri tra il 1492 e il 1600.''» cfr. ''[https://www.treccani.it/enciclopedia/rinascimento/ Enciclopedia Italiana Treccani]''.</ref> Coma period istoregh, el marca el passasg de l’[[Etaa de Mez]] a quella [[Etaa Moderna|Moderna]] e l’era caratarizad de l’intenzion de fà tornà a voltra e soprà in grandœur i suzzess e i ideje de l’[[Età Antìca|Antighitaa classega]]. Sozziad con di belle mudanze sozziai in tancc camp e dissipline – compagn de l’[[art]], [[architecciura]], [[politega]], [[literadura]], [[splorazzion]] e [[zienza]] – el Renassiment al prenzipi l’è inviad fœura ind la [[Republega de Fiorenza]] e el s’è pœu spantegad in [[Lombardia storega|Lombardia]] e part de l’[[Italia]], ma anca in tuta [[Europa]]. El termen ''rinascita'' (renassiment) dovrad per insegnà quell period istoregh chì el compariss per la prima vœulta ind el 1550 in ''Le vite de’ più eccellenti pittori, scultori e architettori'' del [[Giorgio Vasari]].<ref>{{cite book |last1=Brotton |first1=Jerry |title=The Renaissance: a very short introduction |url=https://archive.org/details/renaissanceverys0000brot |date=2006 |publisher=Oxford Univ. Press |location=Oxford |isbn=978-0-19-280163-0 |pages=[https://archive.org/details/renaissanceverys0000brot/page/9 9] |edition=1. publ}}</ref>
I fondazzion intelletuai del Renassiment eren impientade ind l’[[umanesim]], vegnud sgiò di conzet de l’''[[humanitas]]'' romana e de la redescoverta de la [[filosofia grega classega]]. Coma moviment cultural, el Renassiment l’ha vedud la fiorida del [[latin]] literari e debon una s’ciopada de la literadura ind i [[vulgar|lengue volgare]], scomenzada de l’imprendiment di classegh latin e gregh, e trebuida al [[Petrarca]] di sò contemporani. L’ha pœu anca vedud un badaluch de reforme e contrebuzzion a l’art de di personasg compagn del [[Leonardo da Vinci]] e [[Michelangelo Buonarroti]], ch’hann inspirad el termen ‘sgeni renassimental’, o [[polimata]].<ref>BBC Science and Nature, ''[https://www.bbc.co.uk/science/leonardo/ Leonardo da Vinci]'' Retrieved 12 May 2007</ref><ref>BBC History, ''[https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/michelangelo.shtml Michelangelo]'' Retrieved 12 May 2007</ref> In politega, el Renassiment l’ha contrebuid al desvilup de di costum e convenzion quò a la diplomazzia, e ind la zienza a havégh una fiduzzia pussee slargada di metod de osservazzion e induzzion. De sora maross, el period l’ha vedud l’introduzzion del moderen sistema bancari.<ref name=jkdiwan>{{cite book |last=Diwan |first=Jaswith|title=Accounting Concepts & Theories|publisher=Morre|location=London|id=id# 94452|pages=1–2}}</ref>
== Panoramega ==
El Renassiment el pœul vesser vedud coma el tentativ de dei intelletuai de studià e mejorà la sò realtaa del temp intravers una revalutazzion dei ideje de l’Antighitaa, binandej pœu anca a dei aprocc nœuv al penser e a tuscoss in sgeneral. Per un quaj filosef compagn de l’[[Hans Kohn]], quest’epoca chì la ven descrivuda coma un period indova che ‘i homen se vardaven in sgir per di fondazzion nœuve’; de facc, un quajvun d’olter coma l’[[Erasem de Rotterdam]] e el [[Thomas More]] se imasgenaven propri un mond con di nœuve fondazzion spirituai.<ref>{{cite book |last1=Kohn |first1=Hans |title=The Idea of Nationalism: A Study in Its Origins and Background |url=https://archive.org/details/bwb_P9-CSY-568 |date=1944 |publisher=Macmillan |location=New York}}</ref>
El period renassimental l’iscomenza adree a la [[crisi del 1300]] e convenzionalment el feniss con la spirada de l’umanesim ind el 1600, e ind l’art con la rivadura del [[Baroch]]. L’iscomenzè a [[Fiorenza]],<ref>Burke, P., ''The European Renaissance: Centre and Peripheries'' 1998</ref> e a gh’è tante teorie intuitù del perchè el saga partid fœura propri de chichinscì: ghe ven tirad a man la strucciura politega del territori, i fameje pussee prominente de denter del panorama sozzial fiorentin, i [[Medici (fameja)|Medici]]<ref name="strathern">Strathern, Paul ''The Medici: Godfathers of the Renaissance'' (2003)</ref> e la migrazzion di studios gregh in Italia adree a la [[borlada de Costantinopel|Toma de Constantinopel]].<ref name=Britannica1>''Encyclopædia Britannica'', "Renaissance", 2008, O.Ed.</ref><ref>Harris, Michael H. ''History of Libraries in the Western World'', Scarecrow Press Incorporate, 1999, p. 69, {{ISBN|0810837242}}</ref><ref name=Norwich>Norwich, John Julius, ''A Short History of Byzantium'', 1997, Knopf, {{ISBN|0679450882}}</ref> Dei olter zenter pussee grand fudenn [[Venezzia]], [[Sgenova]], [[Milan]], [[Roma]] e [[Napoli]].
== Carataristeghe ==
=== Filosofia e umanesim ===
[[File:"The School of Athens" by Raffaello Sanzio da Urbino.jpg|thumb|alt=|400px|''La scœula de Atena'' del [[Raffaello Sanzio]] (1511)]]
L’[[umanesim]] l’era el valor pussee coltivad ind el Renassiment, impientandes ind i conzet che se orisgenaven ind l’[[età Antìca|Antighitaa classega]]. Per el Lorenzo Casini, ‘vuna di fondazzion del moviment renassimental l’è staita l’ideja che l’esempi de l’Antighitaa classega el constituiva un modell inestimabel de zellenza al qual i temp moderen – inscì decadent e indegn – podeven fàgh a referiment per sgiustà i dagn trait adree de la [[Toma de l’Imperi Roman]]’. L’ideja l’era ancasì che Dia l’havess dait al mond nomà una Veritaa – quella cristiana – ancaben che di tochelit sœu de questa chì podessen trovàss anca ind dei oltre culture, intra i quai ghe figurava quella greco-romana. Per quest, tut zò ch’el vegneva de l’Antighitaa in termen de bibliografia e oltre reliquie compagne l’era tegnud in volta considerazzion.<ref name="Casini">Casini, Lorenzo. [http://www.iep.utm.edu/renaissa/ "Renaissance Philosophy"]. In: ''Internet Encyclopedia of Philosophy — A Peer-Reviewd Academic Resource''.</ref> L’umanesim renassimental l’era però minga una filosofia, ma un metod de imprendiment. De facc, i umanista studiaven i test antigh in lengua orisgenal e la sò instruzzion la toveva denter l’istudi de zinch materie umanisteghe in partigolar: [[poesia]], [[gramatega]], [[storia]], [[filosofia moral]] e [[retorega]]. L’umanesim l’era donca un moviment per redescovrì, interpretà e sorbì i lengue, literadura, cognossenza e valor de l’antigh mond greco-roman.<ref>Burke, P., "The spread of Italian humanism", in ''The Impact of Humanism on Western Europe'', ed. A. Goodman and A. MacKay, London, 1990, p. 2.</ref> De facc, a l’incontrari de quell ch’a suzzedeva ind el Volt Medioev indova i studios se fogalizaven asquas del tut sora l’istudi dei œuvre greghe e arebe de zienza natural, filosofia e matematega, i cademegh renassimentai eren pussee interessad a studià i test gregh e latin intuitù de la literadura, storia e oratoria. Quell fenomen chì l’è scomenzad cont el [[Petrarca]] e dei oltre figure compagne de lu, ch’inn indaite a ravanà ind i biblioteghe europeje per rebuscà i lavorà dei autor latin pussee famos, quai el [[Zizzeron]], el [[Lucrezzi]], el [[Livi]] e el [[Senega]].<ref name="Reynolds">{{cite book |last1=Reynolds |first1=L. D. |last2=Wilson |first2=Nigel |title=Scribes and Scholars: A Guide to the Transmission of Greek and Latin Literature |date=1974 |publisher=Clarendon Press |location=Oxford |isbn=978-0199686339|ol=OL26919731M}}</ref>
I filosef politegh – compagn del [[Niccolò Machiavelli]] – zircaven de descriver la vita politega coma l’era, o ben voleven fàlla capì a la sgent intravers la reson. De sora maross, gh’è stait un interess renovad per la filosofia [[neoplatonisem|neoplatonega]], che el s’è trait adree una grossa passion per la bellezza. L’amor per la bellezza e per l’armonia del [[cosem]] l’ha menad, de facc, a la produzzion de un frach de œuvre d’art. Impunemanch, el Renassiment l’è mai riessid a vesser un’imitazzion completa de la cultura antiga, desgià che l’è stait miss in opra ind una sozzietaa catolega, che la gh’haveva di valor assee difarent de quii de l’[[paganesim|Europa pagana]]. Donca, el Renassiment l’è stait ancasì un tentativ orisgenal de armonizà el neoplatonisem pagan con la religion cristiana, insema a dei influenze orientai, ebraeghe e arebe, indova l’istudi de la [[magia]] e de la [[strologia]] l’era important fiss.<ref name="Western ph">"Western Philosophy: Renaissance Philosophy". In: ''Encyclopadedia Britannica'' online, consulta em 17/10/2017</ref><ref name="Brotton">Brotton, Jerry. ''The Renaissance: A Very Short Introduction''. Oxford University Press, 2006, s/pp.</ref><ref name="Nunes">Nunes, Benedito. "Diretrizes da Filosofia no Renascimento". In: Franco, Afonso Arinos de Melo ''et alii''. ''O Renascimento''. Agir / MNBA, 1978, pp. 64-77</ref>
=== Art ===
[[File:Basilica Palladiana (Vicenza) - facade on Piazza dei signori.jpg|thumb|alt=|400px|''Basilega palladiana'' a Visenza]]
[[File:Botticelli-primavera.jpg|thumb|alt=|400px|''[[Primavera (Botticelli)|Primavera]]'' del [[Sandro Botticelli]] (z. 1482)]][[File:Tiziano - Amor Sacro y Amor Profano (Galería Borghese, Roma, 1514).jpg|thumb|alt=|400px|''[[Amor sagrad e Amor profan]]'' del [[Tizzian]] (z. 1514)]]
Vuna di carataristeghe del Renassiment l’è staita propri la granda produzzion de di strasordenarie œuvre d’art. Dei artista compagn del [[Giotto]], [[Filippo Brunelleschi]] e [[Leon Battista Alberti]] inn stait tucc creditad con la descoverta de di nœuve tecneghe artisteghe ind i sò mester respetiv.<ref>Clare, John D. & Millen, Alan, ''Italian Renaissance'', London, 1994, p. 14.</ref> I pencior hann desvilupad dei oltre tecneghe con l’istudià la lus, l’ombria e la notomia umana, spezzialment ind el cas del [[Leonardo da Vinci]]. Tut quest l’insubiva el desideri de depensger la bellezza de la natura e despoltià i assioma de l’[[estetega]], compagn de quell ch’es pœul vedé di lavorà del [[Michelangelo Buonarroti]] e del [[Raffaello Sanzio]].<ref>Vasari, Giorgio, ''Lives of the Artists'', translated by George Bull, Penguin Classics, 1965, {{ISBN|0140441646}}.</ref> Dei olter artista sossenn important inn el [[Sandro Botticelli]] e el [[Tizzian]].
Gh’è stait almanch trii element prenzipai del nœuv istil renassimental:
# La formulazzion di regole de [[prospetiva]] liniara zentrega, che l’organizava l’ispazzi in manera unitaria;
# L’atenzion a l’hom coma individov, e ind la fisionomia e notomia, e ind la representazzion di sò emozzion;
# El renegà i element ornamentai per tornà indree a l’essenzialitaa.
L’art renassimental l’ha vedud l’istudi e la redescoverta di modei antigh, e in [[architecciura]], e in [[scultura]]. Ghe ven redescovrid e redoperad dei element de l’architecciura e art classega, compagn de l’organizazzion armonega di volum, di spazzi e de la lus de denter de l’edifizzi. L’architecciura la deventa donca armonia, proporzion e simetria. In partigolar, a vardà al desvilup de l’architecciura, es pœul vedé che el passasg di forme construtive medievai a quelle renassimentai l’è minga suzzedud ind una manera neta, ma l’è sozziad a varie dozzion e continuitaa. Ind el segol XVI l’istil classegh-antigh de l’[[Andreja Palladi]] – impientad ind i studi del [[Vitruvi]] – el s’è spantegad minga domà in Lombardia e Italia, ma ancasì in Inghilterra e ind l’Amerega setentrional. I sò œuvre hann produt un conzet estetegh de bas e un istil d’architecciura partigolarment eficazz ind la construzzion de di ville de campagna. A difarenza di palazz urban di scior, de facc, la posizzion de l’edifizzi l’era nò inscì importanta, ma quell ch’a cuntava l’era el conligament intra i comoditaa de la vita de campagna e i fonzion economeghe de una massaria.<ref>Herfried Münkler, Marina Münkler: ''Palladio, Andrea.'' In: Dieselben: ''Lexikon der Renaissance.'' München 2000.</ref> L’efet persistent de l’istil del Palladi el s’è refletud anca ind i termen sozziad cont el sò nom, compagn de ‘palladianisem’ e ‘motiv palladian’. I sit prenzipai indova el Palladi l’era ativ eren [[Visenza]] e [[Venezzia]], e l’era riessid a sozzià la fazzada di tempi antigh ai edifizzi sagrad del Renassiment, un proget che nissun l’era mai riessid a fà inanz de lu.<ref>Barbara Borngässer: ''Architektur der Renaissance in Italien.'' In: Toman (Hrsg.) 2011.</ref>
Intuitù de la [[pitura|picciura]], l’è stait important l’usasg de la [[lus]] e del [[color]]. El color l’haveva retegnud – ancamò ind el segol XVI – un rœul sovenz simbolegh e fonzional, ligad al sò valum intrinsegh; per esempi, i figure de una scena religiosa vegneven realizade cont una zerta quantitaa de ross, or e blœu, tucc di materiai car bis’gios che gh’haveven la fonzion de representà un’oferta a Dia. A partì del segol XV, però, gh’era sgiamò un usasg pussee liber del color. El [[Leon Battista Alberti]] ind el sò ''De pictura'' (1435–1436) l’ha ciarid fœura i termen de la quistion, cont el fà notà a che fœusgia el color el gh’haiva minga de valum intrinsegh del sò, ma el dependa inanz de tut de l’inluminazzion. Un lavor che l’era vegnud propri carataristegh de quell temp chì l’è stait, tutamanch, el tentativ de includer e representà ind l’art la realtaa quotidiana e i condizzion naturai de la sgent: i event de la vita de tucc i dì, i persone ind i sò azzion e ind la sò naturalitaa, ma anca i event politegh inn stait semper pussee dovrad coma representazzion.<ref name="Rauch">Alexander Rauch: ''Malerei der Renaissance in Italien.'' In: Toman (Hrsg.) 2011.</ref> Però, i nœuv obietiv de la picciura renassimental, la vesinanza a la natura e la representazzion de la realtaa, rogaven di mez nœuv. Un’oggiada a una stanza depencia o a un paisasg la rogava un efet de [[profonditaa spazzial]]: i robe in prim pian de la picciura gh’haveven de vesser misse sgiò ind un contest pussee sberlusent e visivament relevant de quelle dedree in su l’isfond.<ref name="Rauch"/> La profonditaa spazzial la vegneva perzò faita su geometregament con precision dovrand i mez de la prospetiva zentral, idest un sistema de linie de fuga; a quest es sgiontava i mez de la prospetiva aeria e del color. L’usasg de la [[prospetiva zentral]] l’ha permetud de crejà l’inlusion de un ispazzi tridimensional in su una superficia bidimensional. Despœu che i conquiste de la prospetiva inn deventade un istrument comun, s’è passad a una prospetiva pussee d’aira e lus, intanta ch’es zircava de cacciurà e reprodù pussee profondament i stacc mentai di persone e di figure per fàgh adree di litrat.<ref>Alexander Rauch: ''Malerei der Hochrenaissance in Rom und Mittelitalien.'' In: Rolf Toman (Hrsg.): ''Die Kunst der italienischen Renaissance.'' Tandem Verlag, Potsdam 2007, S. 308.</ref> Ind la picciura renassimental – che l’era adree a emanzipàss semper pussee dei orientament di forme de representazzion medievai – gh’è stait recognossud ancasì grandezza e dignitaa interiora: ‘L’espression individual de la persona depensgiuda la deventa indespensabila per la naturalezza de la representazzion’.<ref name="Rauch"/>
Asca la Gesa coma conmitenta pussee importanta de œuvre d’art, ind el Renassiment gh’è stait semper pussee scior laegh e representant de di corporazzion di mester a conmissionà i lavorà dei artista. Tut quest l’ha menad a un islargament di tema de la picciura, soratut perchè i motivazzion di conmitent toveven denter minga nomà la pietaa cristiana, ma anca el piasé e el prestisg. In sgionta ai prenzep, gh’era interessad a l’art anca i nobii locai, i clesiastegh pussee important, mercant, bancher e i artista medem.<ref>Rolf Toman: ''Einleitung.'' In: Ders. (Hrsg.): ''Die Kunst der italienischen Renaissance.'' Tandem Verlag, Potsdam 2007</ref>
=== Tejater ===
[[File:Theater Sabbioneta (13384718983).jpg|thumb|400px|thumb|alt=|El ''Tejater a l’antiga'' a [[Sabioneda]]]]
El Renassiment l’è stait l’[[Etaa dora]] del tejater in bona part de l’Europa. La redescoverta di classegh gregh e latin l’ha menad a un ispantegament di spetacoi teatrai che, progressivament, hann passad fœura in numer i representazzion a tema religios. Es podariss dì, donca, che el tejater l’era vegnud pussee [[laicità|laegh]]. La redescoverta de l’inscì-ciamada ‘comedia a l’antiga’ l’è ocorsa a [[Ferrara]], grazzia a l’interess del duca [[Ercol I d’Est]], che l’haveva sgiamò parmovud di spetacoi in lengua volgara de dei autor latin.<ref name=":022">Letteratura italiana 1. Dalle origini al Seicento, a cura di Andrea Battistini, Società editrice il Mulino, 2014, pp. 252-255.</ref> Desgià che i fiœui de l’Ercol d’Est s’eren tucc maridad ind di fameje importante de la [[Lombardia storega|Lombardia]], el tejater ferrares el s’è pœu spantegad ind la pupart di cort lombarde.<ref name=":022"/> Grazzia a la [[Beatriz d’Est]], el [[Lodovigh el Nigher]] l’ha fait fà su el prim tejater a Milan, despœu che l’haveva vedud una representazzion a Ferrara.<ref>[https://www.google.it/books/edition/L_imitazione_classica_nella_commedia_ita/1jzBpzEF808C?hl=it&gbpv=0 L'imitazione classica nella commedia italiana del XVI secolo], Vincenzo De Amicis, 1873, p. 56.</ref>
I sgender desvilupad e parposud inn stait la [[comedia]], [[tragedia]], el [[drama pastoral]] e – de lì adree – el [[melodrama]], che gh’hann havud tucc una bella influenza in sul tejater europee del temp. Gh’è indait anca inanz la tradizzion medieval de la representazzion sagrada, che la gh’ha havud tancc esponent anca adree al Renassiment.
=== Musega ===
[[File:The Concert A22894.jpg|thumb|alt=|400x400px|''El conzert'' del Gerard van Honthorst (1623)]]
La [[musega]] l’ha vedud la [[scœula franco-fiamenga]] coma vun di sò protagonista. L’invenzion de la stampa l’ha permetud de compartì la musega a un numer pussee grand de persone. Soratut ind i ambient colt e scior, gh’è cressud la domanda per la musega e l’intrategniment in sgeneral. La musega la s’è de maneman sliberada di ligam medievai che la gh’haveva, e gh’è stait permiss pussee varietaa in ritem, armonia e forma. Ind el Renassiment, la musega l’è vegnuda un veigol d’espression personal, cont i composidor che trovaven di nœuve manere per dàgh pussee espression a la musega vocal. La musega segolara l’ha tacad a sorbì i tecneghe de la musega sagrada, e vizzeversa. Dessorapù, di forme popolare compagne del [[madregal]] s’inn pœu spantegade in tuta Europa.
A partì dei agn ’70 del 1500 gh’è stait un quaj tentativ – per esempi del fiorentin [[Girolamo Mei]] e del franzes [[Jean-Antoine de Baïf]] – de fà tornà a voltra la musega de la [[Grezzia antiga]]. Coma resultad de la sò rebusca in sui font, el Mei l’ha descreit i difarenze intra i vari stii gregh. Lu e dei olter hann pœu critegad la musega polifonega cont el sostegnì l’omofonia sota el nom de ‘cant ferem’.<ref name="Burke">Peter Burke: ''Die europäische Renaissance. Zentren und Peripherien.'' Beck, München 2005, ISBN 3-406-52796-5. (Englischsprachige Originalausgabe: Oxford 1998)</ref>
I carataristeghe de stil de la musega renassimental tœuven denter:
# La musega intenduda coma un’œuvra di composidor. La ven dovrada per intrategnì e minga nomà per lodà Dia. Gh’è tanta polifonia ind la musega sagrada e ind i melodie di canzon pussee popolare tratade ind una manera omofonega ind l’aria segolara.
# Di fameje intreghe produsen di strument, compagn di violin, flute, viœule e vari strument a fiad e legut. Respet a la musega de l’[[Etaa de Mez]] ghe muda la perzezzion de l’armonia.
# Carataristegh de la musega del Renassiment l’è l’isforz a crejà un’unitaa armonega intra i deverse strucciure polifoneghe e acordai, ma anca intra polifonia e comprensibilitaa del test.<ref>Herfried Münkler und Marina Münkler: ''Musik.'' In: Dieselben: ''Lexikon der Renaissance.'' München 2000, S. 283 und 285.</ref>
# El pont de la massema realizazzion musegal dei ideje renassimentai l’è stait la creazzion de l’[[opara]] intoren al 1600. El [[Jacopo Peri]] l’ha composud el drama musegal ''Euridiz'', presentad per la prima vœulta ind el 1600. El [[Claudio Monteverdi]] l’ha composud i opare ''Orfee'' (1697) e ''Arianna'' (1608).<ref name="Burke"/>
=== Zienza ===
[[Archivi:Jan Matejko-Astronomer Copernicus-Conversation with God.jpg|thumb|alt=|400px|''Stronem Copernegh, o conversazzion con Dia'' del Jan Matejko (1872)]]
La redescoverta di test antigh e l’invenzion de la [[stampa]] zircumzirca ind el 1440 haveven democratizad l’imprendiment e consentiven ai informazzion de spantegàss pussee a la svelta. La zienza la se messedava a l’art indova di personasg compagn del Leonardo da Vinci faseven di dissegn cont a tema la notomia e la natura. Dei olter desvilup important inn stait ind el prozzess de descoverta, o ben el metod zientifegh ch’el se fogalizava sora l’evidenza empirega e l’importanza de la matematega.<ref name="short-science">Brotton, J., "Science and Philosophy", ''The Renaissance: A Very Short Introduction'' [[Oxford University Press]], 2006 {{ISBN|0192801635}}.</ref> El nœuv metod zientifegh l’ha menad a di gross progress ind i camp de la [[stronomia]], [[fisega]], [[biologia]] e [[notomia]].<ref>{{Cite book|last=Hunt|first=Shelby D.|title=Controversy in marketing theory: for reason, realism, truth, and objectivity|url=https://books.google.com/books?id=07lchJbdWGgC|publisher=M.E. Sharpe|year=2003|page=18|isbn=978-0765609328}}</ref>
Despœu [[Nicolaa Copernegh]] e [[Tycho Brahe]], el [[Johannes Kepler|Sgiovann Chepler]] el s’è demonstrad a la fenitiva un pensador revoluzzionari e un sgeni matemategh ind la teoria e rebusca stronomega adree al Renassiment. Quell che l’è stait propri bestial l’è stait el sò determenà la regolaritaa del percors di pianeta intoren al [[sol]], a scomenzà con [[Mart]]. A stà a quell che l’ha deit el Chepler medem, i calcoi che l’hann menad a comprender la forma ellitega de l’orbeda de Mart inn stait complegad fiss fiss.<ref name="Roeck">Bernd Roeck: ''Der Morgen der Welt. Geschichte der Renaissance.'' C. H. Beck, München 2017, ISBN 978-3-406-69876-7.</ref> El Renassiment platonegh ind la segonda metaa del segol XV l’ha contrebuid al nassiment di studi matemategh e de l’afermazzion zientifega de la matematega, desgià che la tradizzion platonico-pitagorega l’era impientada ind l’‘organizazzion del cosem segonda mesura e numer’ e che ‘l’insubiss la divinitaa de denter de lu, ind la sò regolaritaa e ind la sò bellezza. Dia, quell che l’ha fait su el mond, el s’è voltad ind un matemategh’.<ref name="Roeck"/>
La fisega de l’[[Archimed]], a sò vœulta, l’è staita de un’importanza zentral ind i rebusche del [[Galileo Galilei]], che, segonda Roeck, l’ha miss insema i capazzitaa de un brillant matemategh e osservador con quelle de un dovrador prategh: el Galileo l’ha otemizad, intra i oltre robe, el [[telescopi]] per i sò studi, che l’ha menad a di famose osservazion stronomeghe e ai conclusion eliozentreghe.<ref name="Roeck"/>
=== Splorazzion ===
[[File:Landing of Columbus (2).jpg|thumb|alt=|400px|''La rivadura del Cristofen Colomb'' (1847)]]
Duranta el Renassiment – intra el 1450 e el 1650<ref>{{cite book |last1=Woodward |first1=David |title=The History of Cartography, Volume Three: Cartography in the European Renaissance |date=2007 |publisher=University of Chicago Press |location=Chicago and London |isbn=978-0226907338}}</ref> – i Europee hann visitad e metud sgiò ind di mape tucc i continent, condemanch l’[[Antartid]]. Ind el 1492, el [[Cristofen Colomb]] l’ha intraversad l’[[Ucean Atlantich|Ozzeen Atlantegh]] per trovà una rota che le menass in [[India]]. Per error, l’è rivad in [[Amerega]], ancaben ch’el credess de vesser rivad ind i Indie. Ind el 1606, el navigador olandes [[Willem Janszoon]] l’è partid dei Indie cont un barcon e l’è rivad in [[Australia]]. Pœu, gh’è indait adree tancc olter splorador ch’hann pœu mapad tut el continent.
=== Religion ===
I nœuv ideai umanistegh se traven adree dei aspet pussee segolar, che s’inn desvilupad ind un contest marcatament cristian. La pupart dei œuvre d’art eren o conmissionade diretament de la [[Gesa catolega]], o dedegade a lee.<ref name="openuni">Open University, ''[http://www.open.ac.uk/Arts/renaissance2/religion.htm Looking at the Renaissance: Religious Context in the Renaissance]'' (Retrieved 10 May 2007)</ref> Ind el volé fà tornà a voltra i ideai del [[neoplatonisem]], i umanista renassimentai hann però minga renegad el [[cristianesim]], ma, a l’incontrari, gh’hann dedegad tante œuvre e tratad. El Renassiment el gh’ha havud un efet profond in su la [[teologia]] contemporania, soratut ind la manera che la sgent la perzepiva la relazzion intra Dia e l’hom.<ref name="openuni" /> Tancc di teolegh renassimentai ghe indaven adree al metod umanista, coma, per esempi, l’[[Erasem de Rotterdam]], el [[Thomas More]], el [[Martin Luter]] e el [[Sgiovann Calvin]].
El Renassiment l’è stait un period de rebellot religios, in partigolar cont el [[scisma]] intra la [[Gesa catolega]] e quella [[prutestantesim|protestanta]], indova che trii homen se deciaraven papa a l’istess temp.<ref>[[Catholic Encyclopedia]], ''[http://www.newadvent.org/cathen/13539a.htm Western Schism]'' (Retrieved 10 May 2007)</ref> La Gesa l’era corrota ind i sò costum, coma testimoniad del comportament del [[papa Lissander VI]] che l’haveva razzad di fiœui bastard intanta che l’era ancamò un cardenal.<ref>[[Catholic Encyclopedia]], ''[http://www.newadvent.org/cathen/01289a.htm Alexander VI]'' (Retrieved 10 May 2007)</ref>
== Spantegament ==
=== Renassiment ind la Lombardia storega ===
{{varda anca|Renassiment lombard}}
[[File:Giorgione - Sleeping Venus - Google Art Project 2.jpg|thumb|alt=|400px|''La [[Vener (deja)|Vener]] indormenta'' del [[Sgiorsgion]]]][[File:Certosa di Pavia 29 (cropped).jpg|thumb|alt=|400px|La [[Certosa de Pavia|Zertosa de Pavia]]]][[File:Ceiling of the Room of the giants in Palazzo Te, Mantua.jpg|thumb|alt=|400px|La vœulta de la ''Sala di Sgigant'' ind el [[Palazz Tè]] a Mantova]]
El Renassiment el gh’ha havud un rœul propri important ind la [[Lombardia storega]]. Ind el [[Ducad de Milan]], gh’è stait el passasg de podé di [[Viscont (familia)|Vescont]] ai [[Cà Sforza|Sforza]] invers la metaa del [[sécul XV|segol XV]], ch’el coinzideva con la transizzion del [[gotegh]] a l’[[umanesim]].<ref name="Zuffi400">{{Cite book |last=Zuffi |first=Stefano |title=Il Quattrocento |publisher=Electa |year=2004 |isbn=8837023154 |location=Milan |ref=zuffi1}}</ref> Ind el cors del segol XV, la scena artistega milanesa l’era adree a desvilupàss senza problema, e l’ha sorbid dei influenze importante di stii [[Padova|padovan]], [[Fiorenza|fiorentin]] e [[Ferrara|ferrares]]. Con la rivadura del [[Bramant]] e del [[Leonardo da Vinci]], Milan l’è rivad al massem splendor artistegh ind el panorama europee. Un gran patron d’artista l’è stait el [[Franzesch Sforza]], che ghe piaseva propri tanta l’istil sontuos che gh’haveven i Vescont. L’ha donca fait lavorà tancc artista ch’eren sgiamò ativ a Milan sota ai Vescont, compagn del [[Bonifazzi Bemb]].<ref name="DeVecchi">{{Cite book |last1=De Vecchi |first1=Pierluigi |title=I tempi dell'arte |last2=Cerchiari |first2=Elda |publisher=Bompiani |year=1999 |isbn=88-451-7212-0 |volume=2 |ref=vecchi cerchiari}}</ref> Per consolidà el sò podé, el Franzesch l’ha subet tacad a fà reconstruì el [[Castell Sforzesch de Milan|Castell Sforzesch]], la veggia residenza milanesa di Vescont. Impunemanch, l’impresa pussee granda l’è staita el [[Domm de Milan|Dom]], ancaben ch’el ghe indass adree ancamò ai tradizzion goteghe e [[Romanegh lombard|romaneghe]].<ref name="DeVecchi"/> In sgionta, l’ha fait fà su anca la [[Certosa de Pavia|Zertosa de Pavia]].<ref>{{cite book|author=Alison Cole|chapter=Tradition locale et talents importés : Milan et Pavie sous Ludovico le More|date=1995|language=fr|location=Paris|page=192|publisher=Flammarion|title=La Renaissance dans les cours italiennes|url=https://archive.org/details/larenaissancedan0000cole}}<!-- auto-translated by Module:CS1 translator --></ref>
Anca [[Mantova]], sota al domini de [[Cà Gonzaga]], l’è staita un important zenter renassimental. Sgiamò ai temp del [[Lodovigh III Gonzaga|Lodovigh el Turch]], con la rivadura a Mantova del [[Leon Battista Alberti]] e de l’[[Andreja Mantegna]], la zitaa l’haveva mudad i sò fatezze. Al temp de l’[[Isabella d’Est]], la cort mantovana l’era vuna di pussee refinade de tuta la Lombardia storega, indova el Mantegna el provava a fà tornà a voltra el grandœur de l’Imperi Roman e la marchesa la conlezzionava i œuvre del [[Leonardo da Vinci]], [[Michelangelo Buonarroti|Michelangelo]], [[Perugino]], [[Tizzian]], [[Lorenz Costa]] e el [[Corresg (pitor)|Corresg]]. L’amor dei art de la marchesa l’è stait pœu passad sgiò a sò fiœul, el [[Fedarigh II Gonzaga]], anca lu gran patron d’art. Sota a lu, el [[Giulio Romano]], inlev del [[Raffaello Sanzio]], l’ha fait su el [[Palazz Tè]] indova l’ha depenc la ''[[Sala di Sgigant]]''.<ref name="Zuffi500">Stefano Zuffi, ''Il Cinquecento'', Electa, Milano 2005. ISBN 88-370-3468-7</ref>
A [[Venezzia]], invezzi, l’influenza che la gh’ha havud la sò art l’è indaita ben de de là del Renassiment, cont el retegnì la sò prominenza ind el panorama europee infina al segol XIX.<ref>Denys Sutton, "Venetian Painting of the Golden Age." ''Apollo (Archive : 1925–2005)'' 110, no. 213 (Nov 01, 1979): 374.</ref> Ancaben che el podé e el prestisg de la [[Republega de Venezzia|Serenissema]] i fudessen sgiamò in declin, Venezzia la restava la zitaa pussee sciora, popolada e gajarda de la Lombardia.<ref name="Freedberg">[[Sydney Joseph Freedberg|Freedberg, Sydney J.]] ''Painting in Italy, 1500–1600'', 3rd edn. 1993, Yale, {{ISBN|0300055870}}</ref> La controllava ancasì devers territori de terraferma, ch’hann pœu contrebuid a la scœula venezziana, compagn de [[Padova]], [[Bressa]] e [[Verona]]. Sota al domini venezzian gh’era anca l’[[Istria]] e la [[Dalmazzia]], che gh’hann dait del sò. A ben vardà, la pupart di pencior e architeccior venezzian del segol XVI l’era nassuda in zitaa nomà de rara,<ref name="Freedberg"/> e un quajvun el lavorava soratut ind i olter territori de la Republega. La picciura venezziana l’ha fait cognosser indepertut di grand artista de spertisia e talent, compagn del [[Sgiorsgion]], [[Tizzian]], [[Tintoret]] e el [[Palma el Vegg]]. La scœula venezziana l’ha eserzid una grossa influenza sora el desvilup de tuta la picciura ozzidental.<ref>Gardner's: ''Art Through the Ages—International Edition'', Brace Harcourt Jovanovich, 9th edition, 1991.</ref>
Relevant l’è stait anca el Renassiment a [[Bergom]] e [[Bressa]], ch’hann vedud una fiorida di sò art sota a la ruzada di pencior venezzian e milanes. In partigolar, chichinscì ghe figurava dei artista compagn del [[Vissenz Fopa|Vinzenz Fopa]], [[Gaudenzio Ferrari|Gaudenzi Ferrer]] e [[Lorenz Lot]]. A Bressa, di pencior coma el [[Romanin]], el [[Moret]] e el [[Savold]] hann messedad i devers stii lombard – soratut milanes e venezzian – cont el gadegnà di resultad de granda orisginalitaa de denter del panorma artistegh de la Lombardia.<ref name="ReferenceA"/>
=== Renassiment a Fiorenza ===
Ind i ultem desenni del [[sécul XIV|segol XIV]] e i prim de [[sécul XV|quell di XV]], Fiorenza l’ha vedud una fiorida de l’economia, cont un quaj suzzess militar e politegh. Grazzia a di literad compagn del [[Petrarca]], gh’è stait popolarizad l’interess per i orisgen romane, instora asquas del tut desmentegade. Intuitù dei art visive, dei artista compagn del [[Filippo Brunelleschi]], [[Masaccio]] e [[Donadell]] hann mudad, respetivament, i lenguasg de l’architecciura, picciura e scultura.<ref name="ReferenceA">Pierluigi De Vecchi ed Elda Cerchiari, ''I tempi dell'arte'', volume 2, Bompiani, Milano 1999. ISBN 88-451-7212-0</ref> Zò l’indeciava donca una mudanza minga nomà di temp, ma ancasì de la mentalitaa de la sgent.<ref name="ReferenceA"/>
=== Renassiment in Europa ===
El Renassiment in Europa l’ha ciapad pè adasi adasi ind el cors di segoi XV e XVI. Un moviment de renovazzion independent de quell che gh’era dree a suzzeder in Lombardia e Toscana l’è vegnud su indeperlù ind i [[Fiandre]] a l’inizzi del [[sécul XV|segol XV]].
Invers la fenitiva del segol XV, la fama dei artista lombard e toscan l’haveva oramai passad fœura i siront dei [[Alp (mont)|Alp]], desgià che tante cort europeje voleven anca lore dàgh de lavorà. Grazzia a l’interess di prenzep e di scior, la presenza de quist artista a cort l’è vegnuda semper pussee consistenta, cont el formàss de di scœule locai in sul modell tosco-lombard. L’è el cas, per esempi, del [[Franzesch I de Franza]] che l’haveva ospedad a la sò cort dei artista compagn del [[Leonardo da Vinci]], [[Rosso Fiorentino]], [[Francesco Primaticcio]] e [[Benvenuto Cellini]]. Dei oltre vœulte, inn stait i artista forest medem a fà sanmartin in [[Lombardia storega|Lombardia]] per imprender i secret de l’art lombarda. L’artista todesch [[Albrecht Dürer]] – che l’era indait a Venezzia per dò vœulte (1494–1495 e 1506–1507) – el s’è incorsgiud de la difarenza in istacc sozzial che i artista e i artesan gh’haveven lilinscì respet a [[Norimberga]], zitaa indova l’era nassud.
Adree al segol XVI, l’era ciar e patent che tuta l’Europa l’indava sgiò de coo per l’istil renassimental tosco-lombard, che l’era deventad el modell de indàgh adree per tucc i artista del continent. Gh’era nassud indepertut, de facc, di scœule renassimentai nœuve de carater extra-lombard, compagne de la scœula franzesa, todesca, spagnœula, inglesa, fiamenga e olandesa.
== Refarenze ==
{{reflist|2}}
== Ligam de denter ==
* [[Renassiment lombard]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
[[Categoria:Storia]]
[[Categoria:Renassiment|*]]
haoj46vzud2407jbohk73ddvrs0wlk4
Carnoval
0
189508
1334969
1321737
2026-08-25T20:33:36Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334969
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{Varda che bell}}
{{quote|Ai gabole de la tova vita te ghe pensareet doman:<br>
podet mìa scapà del Carneval de Schignan!|[[Davide Van de Sfroos]], ''El Carneval de Schignan'' ([[2011]])}}
{{quote|Dopo el dì del Nedal tucc i dì l’è Carneval.|Proverbi bregajot}}
{{quote|I feste de l’ann inn trè: Denedal, Pasqua e el santo Carneval.|Proverbi mendrisiot}}
[[File:Venice Carnival - Masked Lovers (2010).jpg|thumb|alt=|400px|I mascare inn vun di simboi pussee spantegad de la tradizzion carnovalina]]
El '''Carnoval''' (parnonzia: /kar.nuˈaː(l)/; ciamad anca in tante oltre manere pussee ariose) a l’è una festa ch’es fa per un quaj temp inanz de la [[Quaresma]], de norma adree a [[fevrer]] e [[marz]]. A l’è una zelebrazzion propri sentuda ind i pais de [[catolicesim|religion catolega]], indova i ghe fann su di [[spiarda|spiarde]], [[sgiœugh]] de strada e oltre sorte de intrategniment ch’i meten insema dei element tipegh di spetacoi del [[zirch]].<ref>{{cita web|url=https://it.wiktionary.org/wiki/carnevale|titolo=carnevale|sito=[[Wikizionario]]|accesso=24 gennaio 2024|lingua=ita}}</ref><ref>{{cita web|url=https://dizionari.corriere.it/dizionario_italiano/C/carnevale.shtml#:~:text=%5Bcar%2Dne%2Dv%C3%A0%2D,marted%C3%AC%20grassi%3A%20festa%20di%20c.|titolo=Carnevale: Definizione e significato - Dizionario di Italiano|sito=[[Corriere della Sera]]|accesso=24 gennaio 2024|lingua=ita}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.treccani.it/vocabolario/carnevale/#:~:text=carnovale)%20s.%20m.%20%5Bdalla%20locuz.,lo%20caratterizzano%3A%20passare%20il%20c.|titolo=carnevale|sito=[[Vocabolario Treccani]]|accesso=24 gennaio 2024|lingua=ita}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.focusjunior.it/comportamento/feste/carnevale/carnevale-le-origini-della-festa-piu-matta-dell-anno/|titolo=Carnevale: le origini della festa più matta dell'anno|sito=[[Focus Junior]]|accesso=24 gennaio 2024|lingua=ita}}</ref> La sgent la se strasvestiss con di bei costum e mascare, e la met de banda el tran-tran de la vita de tucc i dì per menà baje cont el rest de la comunitaa;<ref name="Bakhtin">Bakhtin, Mikhail. 1984. ''Rabelais and his world''. Translated by H. Iswolsky. Bloomington: [[Indiana University Press]]. Original edition, ''Tvorchestvo Fransua Rable i narodnaia kul'tura srednevekov'ia i Renessansa'', 1965.</ref> es [[Canzon|canta]] e es [[Danza|balla]], es fa [[musega]], e es va in strusa per i strade a vedé i carr decorad che passen. Quii ch’en tœul part despess ciapen la cioca,<ref name="BarrowsRoom1991">{{cite book |last1=Barrows |first1=Susanna |last2=Room |first2=Robin |title=Drinking: Behavior and Belief in Modern History| url={{google books| id=o-wmSdtGer0C| page=404| plainurl=y}} |access-date=17 February 2015 |year=1991 |publisher=University of California Press |isbn=9780520070851 |pages=404–}}</ref> sgandofien una mota de [[caren]] e olter majà de grassa che pœu impientarann lì con la rivada de la Quaresma, indova che ghe sariss de stà indree e fà almanca un fioret.<ref>{{Cita web|url=https://travel.thewom.it/destinazioni/news-lowcost/carnevale-origine-e-nome.html|titolo=Carnevale: perché si chiama così? Le origini e le curiosità della festa|autore=Rosanna Carrizzo|sito=The Wom Travel|data=2023-01-11|lingua=it|accesso=2024-01-13}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.periodicodaily.com/il-carnevale-e-la-pasqua-come-calcolare-le-date-delle-feste-mobili/|titolo=Il Carnevale e la Pasqua: come calcolare le date delle feste mobili?|autore=Claudia Cornacchini|sito=Periodico Daily|data=2022-02-19|lingua=it-IT|accesso=2024-01-13}}</ref>
La parolla “Carnoval” la ven sgiò del [[latin]] ''carnem levare'', che volariss dì “tœù via la caren”,<ref>{{Cita web|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/carnevale/,%20https://www.treccani.it/enciclopedia/carnevale/|titolo=carnevale - Treccani|sito=Treccani|lingua=it|accesso=2024-01-13}}</ref> espression che la simbolesgia i penitenze de indurà duranta la Quaresma. Per quella reson chì, al darrer dì de Carnoval, el [[Mardì grass]], es fa su un bell disnaron indova la sgent la sta su legriœula, la paccia e sbagazza un gran tant inanz de tacà a astegnìss e desunà del dì adree, el [[Mercordì di Zender]].<ref name=":0">''Il Devoto-Oli. Vocabolario della lingua italiana'', Le Monnier.</ref><ref>Chiara Frugoni, ''Medioevo sul naso'', editori riuniti, 2001, p. 78-83</ref>
El Carnoval l’è una festa che la se inradisa ind l’[[Antighitaa]], desgià che la gh’ha la sò orisgen ind i ''[[Dionysia|Dionysiae]]'' greghe e ind i ''[[Saturnalia]]'' roman, e la representa la renovazzion ziclega del [[cosem]] e la roversadura de l’orden sozzial intravers baje e debosg.<ref name="Lombarditas">{{Cite web|url=https://lombarditas.com/2025/02/26/il-tempo-di-carnevale/|site=Lombarditas|title=''Il tempo di Carnevale''|language=it|access=2025-03-30}}</ref> Tamen, apœus ai sbaracade carnovaline, l’orden el torna a voltra e la vita de tucc i dì la va inanz coma l’ha semper fait. El Carnoval l’insegna ancasì el passasg de l’[[inveren]] a la [[primavera]], e el renassiment de la terra che la scomenza a viver ancamò depos i giazzade de la seson freggia e fosca.<ref name="Lombarditas"/> A l’è un prozzess che ben el regorda el mit de la [[Proserpina]] – mojer del [[Pluton (dia)|Pluton]] e tosa de la [[Zerer]] – che la viveva per metaa de l’ann ind i [[Infer]] e l’oltra metaa in su l’[[Olimp]], e quand che la lassava el mond di mort la natura la scomenzava a tacà e butà, e la nasseva ancamò una vœulta.
A gh’è un frach de dolz tipegh del Carnoval, compagn di [[fritola|fricciole]], i [[ciaccera|ciaccere]] e i [[chisulì|chizzolit]].<ref name="cucina">{{cita libro | nome=| cognome=Cipolla, Segalini | titolo=L'alta cucina popolare | anno=2018 | editore=Franco Angeli | città=Milano}}</ref>
== Storia ==
=== Orisgen ===
[[File:Saturnalia by Antoine Callet.jpg|thumb|alt=|400px|''Saturnalia'', 1783, [[Antoine-François Callet]]]]
El Carnoval el ven sgiò di feste pagane de la [[Roma antiga|Roma]] e [[Grezzia antiga]] che segnaven la rivada de la primavera, compagn di ''[[Dionysiae]]'' e di ''[[Saturnalia]]''. Duranta quelle zelebrazzion chì, la sgent la bandonava i devé che ghe pertocaven e la desligava i buzzit, cont el dàss ai gabole e al debosg. A l’era, donca, debon un trionf temporani del cavos sora l’orden de la vita, che però el tornava a voltra quand che la sgent la mocava de festesgià.<ref>''Universo'', De Agostini, Novara, 1966, Vol. III, p. 113.</ref> A l’era l’inversion simbolega del ritual religios, indova i rœui e i norme sozziai se roverteven.
Duranta l’[[Antighitaa]], l’inveren l’era anca conzepid coma el regn di [[spiret]], che gh’haveven de vesser cazzad via per fà rivà l’istad e el bell temp.<ref name="meertens.knaw.nl">[http://www.meertens.knaw.nl/meertensnet/wdb.php?sel=79966 "Carnaval"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170708204112/http://www.meertens.knaw.nl/meertensnet/wdb.php?sel=79966 |date=8 July 2017 }}. Meertens.knaw.nl. Retrieved on 13 May 2015.</ref> Questa chì l’era minga una credenza comuna nomà ind el Mediterrani, ma propri in tut el mond de l’Europa pre-cristiana, desgià che tante tribù sgermaneghe zelebraven el retoren de la lus e l’islongàss di sgiornade. A l’era ancasì una zelebrazzion de la fertilitaa, una festa de primavera per l’ann nœuv, el passasg metafisegh de l’oscuritaa a la lus e de la mort a la vita.<ref>[http://www.jansimons.nl/bronnenmagazijn/bestandenbronnenmagazijn/selectieartikelen/alaaf.htm "Vitaberna"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304054002/http://www.jansimons.nl/bronnenmagazijn/bestandenbronnenmagazijn/selectieartikelen/alaaf.htm |date=4 March 2016 }}. Jansimons.nl. Retrieved on 13 May 2014.</ref>
=== Etaa de Mez ===
[[File:The-carnival-venice - François Flameng.jpg|thumb|alt=|400px|''El Carnoval de Venezzia'', [[François Flameng]]]]
A l’è forsi ind l’[[Etaa de Mez]] che el Carnoval coma le se cognoss incœu l’ha inviad fœura a vegnì su. A l’indeciava un period de feste che scomenzaven un quaj temp apœus al [[Gabinat]] e rivaven al comel a la meza nocc del [[Mardì grass]].<ref name="Ruff2001">{{cite book|last=Ruff|first=Julius R.|title=Violence in Early Modern Europe 1500–1800|date=4 October 2001|publisher=Cambridge University Press|language=en|isbn=9780521598941|page=[https://archive.org/details/violenceinearlym0000ruff/page/164 164]|url=https://archive.org/details/violenceinearlym0000ruff/page/164}}</ref> De facc, el Carnoval ind l’Etaa de Mez l’indava minga inanz nomà per un quaj dì, ma propri per tut el period intra el [[Nedal]] e l’inizzi de la [[Quaresma]]. In quii duu mis chì, i cristian se daven ai festesgiament coma una manera de desfogà i sò frustrazzion de la vita de tucc i dì.<ref name="Isgeschiedenis.nl">{{cite web |url=http://www.isgeschiedenis.nl/nieuws/sociale_functie_van_carnaval_in_de_middeleeuwen/ |title=Geschiedenis van carnaval in de middeleeuwen IsGeschiedenis |publisher=Isgeschiedenis.nl |access-date=29 October 2013 |archive-url=https://web.archive.org/web/20131029195532/http://www.isgeschiedenis.nl/nieuws/sociale_functie_van_carnaval_in_de_middeleeuwen/ |archive-date=29 October 2013 |url-status=dead }}</ref> Questa vœulta, i zelebrazzion eren de natura [[cristianesim|cristiana]] e de orisgen medievala e – desgià che la Quaresma l’era un period de desuni – representaven l’ultema possibilitaa de majocà de gust e fà legria inanz di rigor spirituai e religios imposud de la Quaresma,<ref name="Ruff2001"/> indova la sgent l’indava pœu anca a [[confession|confessàss]] in preparazzion per la [[Pasqua]]. Per tradizzion, el Carnoval l’era un’ocasion indova scœudes tucc i petit de carater sessual, ch’i indaven pœu tegnud in breja a causa di penitenze quaresemai.<ref name="fenvlaanderen.be">[http://www.fenvlaanderen.be/carnaval/wat-carnaval "Wat is carnaval?" | Fen Vlaanderen] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160422135427/http://www.fenvlaanderen.be/carnaval/wat-carnaval |date=22 April 2016 }}. Fenvlaanderen.be. Retrieved on 13 May 2015.</ref><ref name="http">{{cite web |url=http://www.isgeschiedenis.nl/nieuws/oorsprong_van_het_carnaval/ |title=Oorsprong van het Carnaval in de geschiedenis van Nederland IsGeschiedenis |publisher=Isgeschiedenis.nl |date=11 November 2011 |access-date=29 October 2013 |archive-url=https://web.archive.org/web/20131029193054/http://www.isgeschiedenis.nl/nieuws/oorsprong_van_het_carnaval/ |archive-date=29 October 2013 |url-status=dead }}</ref>
Ind el lunari liturgegh, el temp de Quaresma – o ben, i ses semane inanz de la [[Pasqua|Pasqua]] – l’era caratarizad de desuni, studi, [[orazzion]] e de dei oltre prateghe de devozzion e penitenza. In quell period chì, es podeva minga fà festa, e bognava impientà lì tucc i majà golazzent, compagn de la caren, i derivad del lacc, el lard e el zucher.
Ind l’Etaa de Mez, de maneman, la Gesa l’ha scomenzad a rendes cunt che i zelebrazzion pagane de Carnoval se podeven minga soprimer insì fazzilment, e che l’era pussee belfà [[cristianizazzion|cristianizàj]]. De conseguenza, i inn vegnude una part assossenn importanta de l’ann liturgegh e una tradizzion nezzessaria de denter di feste sanzionade de la Gesa.<ref name="ziggo1">{{cite web |url=http://members.ziggo.nl/leowethly/Carnaval/geschiedenis.htm |title=Geschiedenis van het carnavalsfeest |publisher=Members.ziggo.nl |access-date=29 October 2013 |archive-url=https://web.archive.org/web/20130326040158/http://members.ziggo.nl/leowethly/Carnaval/geschiedenis.htm |archive-date=26 March 2013 |url-status=live }}</ref><ref name="Bowen2004">{{cite book|last=Bowen|first=Barbara C.|title=Humour and Humanism in the Renaissance|url=https://archive.org/details/humourhumanismin0000bowe|year=2004|publisher=Ashgate|language=en|isbn=9780860789543|page=507|quote=To the Middle Ages Carnival and Lent were both necessary, inevitable episodes in the eternal cycle of the Church year.}}</ref> Impunemanca, anca al dì de incœu, tante tradizzion de Carnoval ghe somejen ancamò a quelle che prezzedeva la rivada del cristianesim.<ref>{{cite web| url = http://www.cantao.net/index_arquivos/Carnaval.htm| archive-url = https://web.archive.org/web/20090129101601/http://cantao.net/index_arquivos/Carnaval.htm| url-status = dead| archive-date = 29 January 2009| title = O que é o Carnaval?| website = Cantao.net}}</ref> Una quaj tradizzion pussee famosa – che sgiamò la toveva denter di [[spiarda|spiarde]] e di [[ball|bai]] in mascara – l’è staita documentada per la prima vœulta ind l’Italia de l’Etaa de Mez. El [[Carnoval de Venezzia]] l’è stait, per un quaj temp, la zelebrazzion carnovalina pussee cognossuda e, de chichinsì, la festa l’ha inviad a spantegàss in [[Spagna]], [[Portugall]] e [[Franza]], e pœu anca ind i pais di colonie ameregane de chischì.
== Spantegament ==
=== Ind la Lombardia Granda ===
==== Carnoval de Venezzia ====
[[File:Venice Carnival (2010).jpg|thumb|alt=|400px|Esempi de mascara venezziana]]
El Carnoval de Venezzia el gh’ha dei orisgen propri antighe: a parariss che la festa la saga vegnuda su sgiamò ind l’Etaa de Mez, per pœu vesser ofizzializada nomà ind el [[Renassiment]].<ref>Danilo Reato, ''Storia del carnivale di Venezia'' (in Italian), Venezia, Assessorato alla Cultura della Provincia di Venezia, 1988.</ref> Un event de prestisg sgiamò ind i segoi quii di 17 e 18,<ref>Gilles Bertrand, ''Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle'' (in French), Paris, Pigmalion, 2013, p. 37-94.</ref><ref>Stefania Bertelli, ''Il Carnivale di Venezia nel Settecento'' (in Italian), Roma, Jouvence, 1992.</ref> l’inzigava a lassàss indà ai piasé e a la legria.<ref>James H. Johnson, Venice incognito: masks in the Serene Republic, Berkeley: University of California Press, 2011; Gilles Bertrand, ''Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle'' (in French), Paris, Pigmalion, p. 95-235.</ref> Impunemanca, sota al regn de l’imperador [[Franzesch II, imperador roman sagrad|Franzesch II]] e l’ocupazzion del [[Napoleon]], i zelebrazzion carnovaline eren staite inebide e rendude inlegai del tut a partì del 1797, insema a l’usasg di mascare. L’è tornad a voltra pian pianin ind el cors del segol quell di 19, ma nomà per poch e soratut coma festa privada, indova l’era un’ocasion per fà su dei œuvre d’art.<ref>Gilles Bertrand, Histoire du carnaval de Venise, XIe-XXIe siècle, Paris, Pigmalion, 2013, p. 237-310.</ref> Depos de una longa assenza, el Carnoval l’è retornad ind el 1979, quand che el goveren talian l’ha decidud de revitalizà i tradizzion venezziane che s’eren perdude, e l’ha miss el Carnoval al zenter di sò sforz.<ref name="Bressanello">Alessandro Bressanello, ''Il carnivale in età moderna: 30 agni di carnivale a Venezia 1980-2010'' (in Italian), Studio LT2, 2010; Fulvio Roiter, Carnaval de Venise, Lausanne, Payot , 1981.</ref>
Vuna di zelebrazzion de Carnoval de orisgen venezziana che se pœuden trovà ind l’[[lengua lombarda|aria lombardofena]] l’è el [[Carneàl cremàsch|Carnoval de Crema]].<ref name="venchiarutti">{{cita libro | nome= Walter| cognome= Venchiarutti| titolo= Il carnevale cremasco ieri e oggi| anno= 1997| editore=Leva artigrafiche | città= Crema |cid= venchiarutti }}</ref>
===== Mascare =====
I [[mascara|mascare]] inn semper staite un quajcoss de important per el Carnoval venezzian. A stà a la tradizzion, la sgent je meteva su intra el dì de [[San Steven]] (el [[26 12|26 de desember]]) e la meza nocc del [[Mardì grass]]. Quii che fava su i mascare, i mascarer, gh’haveven una bella posizzion de denter de la sozzietaa, cont i sò lesg, i sò ghilde e infinamai un sò statud.
I mascare pœuden vesser o de [[coram]], o de [[porzellana]], o de [[vider]] lavorad. Una vœulta, i mascare vegneven faite su a una fœusgia semplez, con poche decorazzion e sovenz i gh’haveven una fonzion pussee pratega. Al dì de incœu, la pupart di mascare venezziane inn faite de [[gess]] e [[fœuja dora]] e i inn picciurade a man di mascarer, ch’i ghe dœuvren anca di materiai naturai compagn di [[sgema|sgeme]] e di [[piuma|piume]] per zornìj. Tamen, desgià che gh’è propri de lavoràgh adree, quelle mascare chì pœuden costà i œugg del coo, soratut quand ch’inn misse a para cont i mascare produte in forestaria.<ref>{{Cite web |title=What you need to know about Venetian Masks |url=https://www.carnival-in-venice.eu/venetian-carnival-masks.html |access-date=2024-05-28 |website=Carnival in Venice |language=en}}</ref> A l’è una competizzion che la ghe nœus a l’artesanad local tipegh de la zitaa de [[Venezzia]].
A gh’è tancc stii per i mascare del Carnoval venezzian; una quajvuna la gh’ha anca un sò nom propri.<ref>Danilo Reato, Les masques de Venise, Paris, Hersher, 1991 (first published in italian, 1988)</ref> Una vœulta, la sgent la meteva su una mascara deversa a segonda del mester che la fava.<ref>{{Cite news|url=http://www.hawthornehotel.com/masquerade/|title=Venetian Masquerade Ball - Hawthorne Hotel|work=Hawthorne Hotel|access-date=2017-08-18|language=en-US|archive-url=https://web.archive.org/web/20190929105931/http://www.hawthornehotel.com/masquerade/|archive-date=2019-09-29|url-status=dead}}</ref>
==== Carnoval de Ivreja ====
[[File:Dettaglio della battaglia e della quantità di arance. (foto Baldo Simone).jpg|thumb|alt=|400px|La bataja di naranz ind el Carnoval de Ivreja]]
El Carnoval ch’es ten a [[Ivreja]] tucc i agn l’è famos soratut per la sò bataja di [[Naranz (früt)|naranz]].<ref>{{cita web|url=https://www.storicocarnevaleivrea.it/it/press/schede-di-approfondimento/la-battaglie-delle-arance/|titolo=La Battaglia delle Arance}}</ref> El gh’ha i sò orisgen ind el [[sécul XVI|segol XVI]], quand che i festesgiament eren manesgiad di vari borgh de la zitaa. De quell period chì, però, a gh’è restait nomà un quaj aspet del zeremonial, ch’el s’è mantegnud ind el temp.<ref>Un'illustrazione della storia del carnevale è reperibile nel sito ufficiale del [http://www.carnevalediivrea.it/italiano/storia.asp Consorzio per l'organizzazione dello Storico Carnevale d'Ivrea] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070809171030/http://www.carnevalediivrea.it/italiano/storia.asp |data=9 agosto 2007 }}</ref>
Ogna ann, la sgent la met in scena quell che gh’era suzzedud tant temp indree, quand che un siorot local – provabilment el [[Ghielem VII del Monfrad]]<ref>{{cite web|title=The Carnival of Ivrea: Sights & Activities |publisher=Italy Traveller |url=http://www.italytraveller.com/en/c/the-carnival-of-ivrea |accessdate=2009-07-19 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20081012123533/http://www.italytraveller.com/en/c/the-carnival-of-ivrea |archivedate=October 12, 2008 }}</ref> – l’haveva provad a ciamà el sò ''[[ius primae noctis]]'' quand che la Violeta, la tosa del morner, la s’era maridada.<ref>{{cite book | last = Bredt | first = H. | authorlink = | title = Italië | publisher = ANWB Media Boeken | year = 2005 | location = | page = 239 | url = https://books.google.com/books?id=fJ7M9S9DsacC&dq=ivrea+festival&pg=PA239 | doi = | id = | isbn = 978-90-18-01951-8|display-authors=etal}}</ref> Impunemanca, a la sira del violentament, la sgarzolina la gh’ha tajad via el coo, e pœu la sgent l’ha assaltad e brusad sgiò el palazz del sior.<ref>{{cite news | last = Kiefer | first = Peter | title = In Italian town, civics lesson from annual orange battles | work = [[The New York Times]] | place = | pages = | language = | publisher = | date = 2007-02-19 | url = https://www.nytimes.com/2007/02/19/world/europe/19iht-web.0219italy.4642863.html | accessdate = 2009-07-19}}</ref> Tucc i Carnovai, ghe ven zernid una s’ceta per fà la part de la Violeta.<ref>{{cite book | last = Simonis
| first = Damien | authorlink = | title = Italy | publisher = Lonely Planet | year = 2006 | location = | page = 244 | url = https://books.google.com/books?id=Mz0wT1aIdeEC&dq=ivrea+festival&pg=PA244 | doi = | id = | isbn = 978-1-74104-303-7|display-authors=etal}}</ref>
Ind i version pussee antighe del Carnoval, a gh’era anca un falò per brusà via l’inveren e dàgh el benvegnud a la primavera.
==== Carnoval ambrosian ====
[[File:Ferraguti, Arnaldo (Ferrara 1862- Forlì 1925), Carnevalone di Milano - Il corso del sabato grasso - Illustrazione Italiana,1893.jpg|thumb|alt=|400px|El Carnoval ambrosian del 1893]]
El Carnoval ambrosian l’è caratarizad del [[rit ambrosian]], che ghe vann adree tute i gese de l’[[arcidiocesi de Milan|arzidioces de Milan]]. Chichinsì la Quaresma la scomenza nomà de domenega, e donca el darrer dì de Carnoval a l’è un sabet, quater dì adree al Mardì grass cont el qual el feniss el Carnoval insì coma l’è zelebrad ind el [[rit roman]]. A stà a la tradizzion, l’orisgen de quell’usanza chì l’è devuda a una recesta de [[Sant Ambroeus|Sant Ambrœus]] che, una vœulta che l’era in pellegrinasg delonsg de Milan, l’ha volsud che la popolazzion la specciass ch’el tornava indree inanz de dà l’inviada a la Quaresma.
De costum, el Carnovalon de Milan el taca cont el [[Mardì grass]], el festesgia la [[Sgiœubia grassa]] una semana adree a quell ch’i fann cont el rit roman, e pœu gh’è el Sabet grass, che l’è compagn de quell che l’è el Mardì grass un poo per tucc. A la fenitiva, ghe riva la Domenega ''in capite'', equivalenta al [[Mercordì di Zender]].
Ind l’aria lombarda, el [[Carnoval ambrosian]] el gh’haveva un’importanza bella granda e l’indava inanz per un quaj dì pussee, e perzò el vegneva ciamad “Carnovalon”. Tanta sgent che la stava de cà ai siront del Milanes in quii dì chì la se menava a vuna di paroquie sota l’[[arcidiocesi de Milan|arzidioces de Milan]] per indà inanz a fà festa per un quaj olter dì. Quell lavor chì l’era assossenn critegad dei autoritaa – soratut de la [[Gesa (Istitüziun)|Gesa]] – perchè l’era un segn che i fedei ghe daven minga trop a trà a l’importanza religiosa de la Quaresma. Tamen, anca de denter de l’arzidioces de Milan, a gh’era chi che critegava la longhezza del Carnoval ambrosian: per esempi, [[Carlo Borromee|San Carel]] l’ha provad a fà tuscoss per inebì quest’usanza, ma a la fenitiva el gh’è minga riessid.
==== In Insubria e in Tesin ====
[[File:Rabadan - 033.jpg|thumb|alt=|400px|El [[Rabadan]] de [[Belinzona]] del 2012]]
El Carnoval l’è semper stait vuna di tradizzion pussee vive e vitai de la cultura lombarda: un temp es diseva infinamai che l’era vuna di trè feste pussee importante de l’ann. Per quella reson chì, a gh’era quii che sgazotava e diseven che l’era sgiusta inebì de indà a lavorà ind i dì de Carnoval. Ind l’[[Etaa de Mez]], la festa l’era importanta fiss perchè gh’era di bande indova el Carnoval el conrespondeva a la fin del ficc ind i camp, compagn de quell che s’è fait un poo pussee tard cont i dì de [[San Michee (sant)|San Michel]] e [[San Martin (sant)|San Martin]].
===== Longhezza e durada =====
El period de Carnoval el gh’havariss de indà del dì de [[San Steven]] (el dì adree a [[Nedal]]) infina al prenzipi de la [[Quaresma]]. L’era insì anca a [[Milan (città)|Milan]], a [[Belinzona]], a [[Lugan]] e, de sora maross, ind la [[Bregaja]]. In oltre zone, invezzi, el Carnoval l’iscomenzava el dì inanz del [[Gabinat]]; in oltre bande ancamò, el dì de [[Sant Antogn abaa|Sant Antoni]] (el [[17 01|17 de sgener]]). Al dì de incœu, però, l’è costum fàll iscomenzà una semana inanz de l’inizzi de la Quaresma, coma es fa ind el rest del [[Ozzident|mond ozzidental]].
===== Costum e tradizzion =====
A Carnoval, a gh’era el costum de fà di questue per trà insema di daner per podé organizà i festivitaa: a gh’era besœugn de finanziament anca per el majà e el falò del Mardì grass. Ogna pajes el gh’haveva la sò manera de fà la [[questua]], che in sgeneral l’era zircada di bagaj e di sgiovinot. Per esempi a [[Samolegh]], in [[Vall Ciavena]], gh’era di rozz de persone che se menaven de cà in cà per muccià su i daner che ghe serviven, e traven in pee un grand baduvell cont el cantà e el sonà. Impunemanca, al dì de incœu, quell’usanza chì a l’è asquas sfantada via del tut: de facc, la questua la gh’haveva sens nomà quand che la sgent l’era povra, e el Carnoval l’era un feston ch’el rivava nomà una vœulta l’ann, indova es podeva devertes e majà con tanta ingordisia.
Anca incœu, a Carnoval se se met su i mascare, e se va sgiò in strada a zelebrà, cont el tiràss adoss di serpentit e di coriandoi. Però la Gesa e i autoritaa zivile eren contra i mascare, perchè diseven che l’anonemad el podeva menà a havégh desorden sozzial. De de là del comportament libertin, i gh’haveven propri pagura che la sgent la tacass a venerà el [[Diavol]]; per questa reson, gh’era stait instituid la “Sigurtaa”, che la gh’haveva de controllà che i feste indassen inanz senza havégh di problema.
A l’è ciar ciarent che el Carnoval el saga cognossud soratut per i gabole. Intra i scherz pussee tradizzionai, a gh’era quii de sbrofàgh adoss a la sgent de l’aigua sporca o dei olter pastrugn, o de robàgh el disnà, e olter lavor compagn. Vun di bersaj pussee comun eren i tosane, soratut quelle minga maridade, desgià che l’era una scusa per fàgh la [[cort (relazzion)|cort]] a lore chì. Per esempi, a [[Samolegh]], i sgioven indaven a “scarbonà” i tosane, o ben ghe tiraven adoss del [[carbon]] per bordegàj de pè in some.
De de là di gabole, el Carnoval el gh’haveva una dimension pussee publega: ind un quaj pajes es fava su di spiarde che se menaven per i strade, che podeven fenì con di grand disnaron in piazza. Es lensgeva o es rezzitava di [[bosinada|bosinade]] o dei olter sgender de poesie popolare, indova es parlava de quell che gh’era suzzedud de pussee important l’ann passad, e es toveva in sgir la sgent. Ind un quaj Carnoval tradizzional, a gh’era el costum de elesger un “[[rè]]”, ch’el se comportava coma un’inlegoria de tut el pajes. Es majava propri de gust, e el Carnoval l’era despess un’ocasion per metes cont i pee sota al tavol cont el rest de la fameja, e fà una bella pacciada tucc insema. La caren la mancava mai, insema a [[risot]], o [[polenta]] cont i [[luganega|luganeghe]], o la [[buseca]]; pœu, gh’era [[salam]], [[mortadella]], [[castegna|castegne]] e [[agnolot]]. Vun di dolz tradizzionai eren i [[ciaccera|ciaccere]], che anca incœu se pœuden crompà in tute i bombonarie al temp de Carnoval.
Per tradizzion, la sira del [[Mardì grass]] la segnava la fin del Carnoval; per questa reson, in tancc pais es faseva di rit per saludàll. Vun di pussee spantegad l’era compagn de quell de la [[Sgiubiana]]: es ciapava un pigot de paja – o, a [[Tortona]], un tronch d’arbor sech quatad de di canne de [[melga]] – che pœu el vegneva miss in su un falò e brusad su, e donca “mazzad” a nivell simbolegh. L’istess mester el suzzed ancamò adess a [[Luzzogn]], in [[Vall Strona]], indova che el pigot el se ciama “Sgiobiazza”, e el ven brusad su apœus a una prozzession che la riva infina al fopon del pajes.
=== In Europa ===
[[File:Aleš Kravos Kurentovanje Ptuj 2019.jpg|thumb|alt=|400px|El Carnoval de [[Ptuj]], in [[Slovenia]]]]
Ind i pais de lengua todesca, el Carnoval l’è una tradizzion bella forta ind i arie intoren al [[Ren]]. In quelle region chì, la sgent l’ha zelebrad el Carnoval infina de l’inizzi del segol XIX, soratut a [[Colonia]], [[Düsseldorf]] e [[Magonza]]. In Sguizzara, el Carnoval de [[Basileja]] l’è el pussee famos. Ind la Sgermania meridional, ind la Sguizzara todesca e ind l’Austria ozzidental el ven ciamad ''Fastnacht'', quand che ind i oltre bande de l’Austria e ind la Sgermania meridional el ciamen ''Fasching''. Tamen, anca el nom pussee sgeneregh de ''Karneval'' l’è comun ind una quaj manera.
La zima di festesgiament l’ocorr ind el cors de nomà una semana, de solet a fevrer. I event pussee important scomenzen con la [[Sgiœubia grassa]] – o ''Weiberfastnacht,'' coma el ciamen lilinsì – e fenissen el [[Mercordì di Zender]] – l’''Aschermittwoch''. Tutamanch, el dì pussee important l’è l’insì-ciamad “Lundì di Rœuse”, soratut a Colonia. In quell dì chì, gh’è tancc turista e visitador, e la sgent la sbaraca debon: la biv, la maja su di dolz e la se da di fior coma cadò.
Ind i pais catolegh – compagn de la [[Spagna]], [[Franza]] e [[Portugall]] – i zelebrazzion de Carnoval inn propri sentude, e se tegnen ind una mota de sit.<ref>{{cite web|url=https://www.spain.info/de/top/karneval-spanien/ |title=Karneval in Spanien |date=2024-10-14}}</ref>
=== Ind i Amereghe ===
[[File:Magie du Carnaval - Rio de Janeiro.jpg|thumb|alt=|400px|Carr decorad al Carnoval de [[Rio de Janeiro]]]]
Ind l’Amerega del sud, indova el [[catolicesim]] l’è la religion pussee prategada, el Carnoval l’è un feston ch’el ven zelebrad cont orgœuj. In [[Arsgentina]], i feste de Carnoval vegnen faite in tute i zitaa pussee grosse.<ref>{{Cite web |last=Mohsin |first=Haroon |date=2022-08-12 |title=Argentina Carnival |url=https://nationaltoday.com/argentina-carnival/ |access-date=2024-02-10 |website=National Today |language=en-US |archive-date=30 November 2023 |archive-url=https://web.archive.org/web/20231130140842/https://nationaltoday.com/argentina-carnival/ |url-status=live }}</ref> Desgià che ind l’emisferi austral el Carnoval l’ocorr d’istad, in tante bande de l’Arsgentina, i magat sgiughen tanta con l’aigua e se la tiren adoss.
In [[Brasil]], el Carnoval l’è un event cultural grand fiss. La prima version de questa festa la s’è tegnuda a [[Rio de Janeiro]] ind el 1641, con musega, prozzession per i strade e spiarde. El pussee important del pajes a l’è puranca el Carnoval de Rio, che l’è pœu anca indait denter ind el ''[[Guinness World Records]]'' per vesser el Carnoval pussee gross del mond, indova che almanca duu million de persone vann a vedéll tucc i dì.<ref name=guin>[https://www.huffingtonpost.com/tara-donaldson/5-reasons-trinidad-has-the-worlds-greatest-carnival_b_8705304.html 5 Reasons Trinidad Has the World’s Greatest Carnival] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170222074527/http://www.huffingtonpost.com/tara-donaldson/5-reasons-trinidad-has-the-worlds-greatest-carnival_b_8705304.html |date=22 February 2017 }}, HuffPost, 12 March 2015</ref> Chichinsì es balla la [[samba]], e i scœule pussee famose indova se insegna questa danza tœuven part ai zelebrazzion carnovaline cont el trà in pee di spiarde de ballarin. I turista trasen di bei daner per tœù a noll i costum e sgiontàss adree ai spiarde; de facc, l’industria del Carnoval de Rio l’ha metud insema 1 miliard de [[Dolar statünidens|doller amergan]] ind el 2012.<ref>{{cite news| url=http://www.marketwatch.com/story/rios-carnival-not-just-a-local-party-anymore-2012-02-13?pagenumber=1| title=Rio's Carnival: Not just a local party anymore| author=Sarah de Sainte Croix| work=MarketWatch| access-date=12 March 2012| archive-url=https://web.archive.org/web/20130629212855/http://www.marketwatch.com/story/rios-carnival-not-just-a-local-party-anymore-2012-02-13?pagenumber=1| archive-date=29 June 2013| url-status=live}}</ref>
Ind i [[Stacc Unid]], el Carnoval l’è zelebrad soratut ind el sud, ind la Costa del Golf, ancaben che mò l’ocorra in tancc istacc.<ref>{{Cite news|url=https://www.washingtonpost.com/news/morning-mix/wp/2017/01/06/the-obscure-origins-of-american-mardi-gras-which-begins-today/|title=The Obscure Origins of American Mardi Gras|last=Andrews|first=Travis|newspaper=[[The Washington Post]]|date=6 January 2017|archive-url=https://web.archive.org/web/20190419080129/https://www.washingtonpost.com/news/morning-mix/wp/2017/01/06/the-obscure-origins-of-american-mardi-gras-which-begins-today/|archive-date=19 April 2019|url-status=live}}</ref> El costum l’è vegnud su a [[New Orleans]] e ind la pupart de la [[Lousiana]] – una vœulta una colonia franzesa – indova la sgent l’ha zelebrad el Carnoval per tant temp con di bai in mascara e oltre sorte de intrategniment. Chichinsì el [[Mardì grass]] l’è important debon.
== Proverbi carnovalit ==
{{multiple image
| align = right
| perrow = 2
<!-- Image 1 -->
| image1 = Meneghino - stampa ottocento.jpg
| width1 = 200
| alt1 =
| caption1 = El [[Meneghin]] de [[Milan]]
<!-- Image 2 -->
| image2 = SAND Maurice Masques et bouffons 01.jpg
| width2 = 184
| alt2 =
| caption2 = L’[[Arlechin]] de [[Bergom]]
}}
* ''A Carneval tucc i scherz i è bon'';
* ''Carneval, tuscoss l’è tolerad'';
* ''La legria de Carneval la se piansg in Quaresma'';
* ''A Cranval se marida i bei e i brut, a Pasqua se marida i zuche'';
* ''De Carnoval, quand i se mariden tuti i ghe n’hann'';
* ''De Carnoval, tut a pœu andà'';
* ''Carval o va, Pasqua a vena, chi è che o gh’ha fiœui de maridà o s’i mantena'';
* ''A Carval o se sposa tuti i rotomad'';
* ''Se o se mangia la gallina a Carval, tut l’ann o va mal'';
* ''Chi è ch’o poga la vid de Carval, o la trœuva de fior bella mascherada'';
* ''O sol de Carval o mena la sgent a soterrà'';
* ''Carval o sol, Pasqua o tizzon;''
* ''Nadal cont i tœu, Carval cont i mat'';
* ''Carnoval stizzon, Pasqua sollon'';
* ''A Carneval ol porzell el va mazzad'';
* ''A San Michel se sposa i bei beller, denter per l’ann i belle tosane, e in Carnoval i refudad''.
== Refarenze ==
{{reflist|2}}
== Bibliografia ==
* ''VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana'', Centro di Dialettologia e di Etnografia, Belinzona, 1952-...
* Francesco Cherubini, ''Vocabolario Milanese'', Milan, 1839-1854.
* Antonio Tiraboschi, ''Vocabolario dei dialetti bergamaschi'', 1873.
* Francesco Angiolini, ''Dizionario Milanese, ''1897.
* Sergio Scuffi, ''Nü 'n cuštümava - Vocabolario dialettale di Samolaco'', 2005.
* Maurizio Cabella, ''Dizionario del dialetto tortonese'', ed. Dell'Orso, Lissandria, 1999
* Italo Sordi, ''Il ciclo dell'anno nelle tradizioni'', in AA.VV. ''Storia della Brianza'', vol. 5, Ogionn, ed. Cattaneo, 2011.
* Roberto Leydi, ''Spazi antichi e nuovi della festività popolare. Lombardia'', in AA.VV. ''Le tradizioni popolari in Italia'', a cura de Alessandro Falassi, ed. Electa, Milan.
== Ligam de denter ==
* [[Quaresma]]
* [[Carnoval ambrosian]]
* [[Rabadan]]
* [[Carneàl cremàsch|Carnoval cremasch]]
* [[Carnuàl de Limoux|Carnoval de Limoux]]
* [[Mascara]]
* [[Mardì grass]]
* [[Sgiœubia grassa]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
[[Categoria:Carnevaa|*]]
[[Categoria:Feste cristiane]]
[[Categoria:Tradizzion lombarde]]
ksusa3hotf00dhdthii565emc8nce4m
Contats transoceaneg precolombian
0
193449
1334940
1334540
2026-08-25T20:14:03Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334940
wikitext
text/x-wiki
{{O|date=Avril 2024}}
{{SL}}
I '''contats transoceaneg precolombian''' se intend i interazion tra i [[Popoi nativ di Ameriqe]] qe i abita l'America dal 10,000 a.C., e i popoi di olter continents ([[Africa]], [[Asia]], [[Europa]], o [[Oceania]]), qe i s'è compide [[Epoca precolombiana|prima]] del prim viaj de [[Cristoforo Colombo]] ind i Caraibi ind el 1492.<ref name=Kowtko>{{cite book|last=Kowtko|first=Stacy|title=Nature and the Environment in Pre-Columbian American Life|url=https://archive.org/details/natureenvironmen0000kowt|year=2006|publisher=Greenwood|isbn=978-0313334726|page=X}}</ref> Per qustion de natura pratega, i viaj dal [[Streit de Bering]], o ol vegg pont de tera in qula stessa region l'è escludid.
L'unica prova de contat tra l'Europa e l'America precolombiana stabilida senza doebe l'è the [[Norsemen|Norse]] ol paisin a [[L'Anse aux Meadows]] in [[Newfoundland and Labrador|Newfoundland]], [[Canada]] del 1000 d.C.<ref>{{cite web|url=http://whc.unesco.org/en/list/4/ |title=L’Anse aux Meadows National Historic Site |publisher=UNESCO » Culture » World Heritage Centre » The List » World Heritage List |accessdate=2013-03-01}}</ref><ref>{{cite web|url=http://www.pc.gc.ca/lhn-nhs/nl/meadows/index_e.asp |title=''L'Anse aux Meadows National Historic Site of Canada'' (Parks Canada. 2007) |publisher=Pc.gc.ca |date=2011-01-28 |accessdate=2011-02-03}}</ref>
I scienziads i ha proponid di otre possibilità de contat, basade su testimonianze storege, ritrovaments arqeologeg, e comparazion culturai. A bon cunt, la majoranza de qeste i è debatude plu qe tut per i circostanze de ritrovament qe i lassa di doebeo i interpretazion un poc tirade. I stoede sui prove de contats tra ol Vegg
Mond e l'America precolombiana i passa da considerazion serie su publicazion peer-reviewed a ricerqe originai de [[pseudoarqeologia]].
==Scoperta de l'America da part di Viqing==
[[File:Authentic Viking recreation.jpg|right|thumb|300px|L'Anse aux Meadows]]
I viaj di Viqing in Nord America i en suportads da prove storege e arqeologege. Una colonia viqinga in [[Groenlandia]] l'è staita fondada a la fin del X secol, e l'è restada viva infina al XV secol, cond una cort, un parlament e un vescof. Dala Groenlandia al [[Canada]] la distanza l'è domà de 26 kilometer in del punt plu visin, dal [[Streit de Nares]] a [[Ellesmere Island]]. I [[Sage di Viqing]] e di oter documents medievai i me da infodmazion de viaj dala Groenlandia a [[Helluland]] vers l'ovest, [[Markland]] and [[Vinland]], qesta ultima cond un clima plu cold. Come i dix i sage, i esplorador i includiva [[Bjarni Herjólfsson]], [[Leif Ericson]], [[Thorvald Eiriksson]], [[Thorstein Eiriksson]], [[Gudrid Thorbjarnardóttir]], e [[Þorfinnr "Karlsefni" Þórðarson]] qe l'ha viajad cond una compagnia amò plu granda de colonizador con denter anca [[Freydís Eiríksdóttir]] and [[Tyrker]]. [[Snorri Thorfinnsson]] l'è registrad come prim "europeo" nassid in America. L'è scrivid indi fonts de [[Adam De Brema]] qe la prima voelta qe l'è staita nominada Vinland l'è ind el 1070, in riferiment a una conversazion del re [[Sweyn II de Danimarca]].
Ind el 1961, i do arqeologe [[Helge Ingstad|Helge]] e [[Anne Stine Ingstad|Anne Ingstad]] i ha desquarciad i ruvine del paisin viking al sit arqeologeg [[L'Anse aux Meadows]] ind el isola de [[Newfoundland]], [[Canada]]. L'è possibel qe Vinland al poedives vesser Newfoundland. I ricerqe su l'[[isola de Baffin]] qe i fava pensar a una presenza viqinga dopo L'Anse aux Meadows i è staite abandonade.
Una quai fonts i descriv i contats tra [[Nativ American]] e i Viqing. I contats tra ol [[popol de Thule]], antenat di [[Inuit]] del de de incoe, e i Viqing tra ol XII e ol XIII secol i oramai sigur. I viqing de la Groenlandia i ciamava qeste popolazion "[[skræling]]ar". I guere tra i Viqing e i "skrælings" i è marcads jo indi ''[[Icelandic Annals]]''. I sage d Vinland, scrivide un sac de agn dopo, i descriv i bege e i scambe cond i popolazion del loeg, qe i vegniva ciamade skrælings anca lor, ma i era un'otra popolazion. I prove arqeologege de contats comerçai in Groenlandia i è limitade, ma al poel vesser qe i popoi de qel post lé i ha mìa adotad tecnologie trats culturai di Viqing.
==Possibel contat transoceaneg polinesian==
===La prova de la patata dolça===
Tra ol 300 e ol 1200 d.C., i [[Polinesian]] i sè spandids in tut l'Ocean Pacifeg infina a l'[[Isola de Pasqua]], a la [[Noeva Zelanda]] e ai [[Hawaii]], e forse vers i Ameriqe. La [[patata dolça]], qe l'è nativa di Ameriqe, l'era staita sparnegada in tuta la Polinesia quand qe i Europei i è rivads per la prima voelta in Polinesia. Di patate dolce trovade indi [[Isole Cook]] i è staite analizade al Carbon 14 e l'è vegnid fo' qe i è del XI secol, e alora se pensa qe i è staite portade da la Polinesia central ind el 700 d.C. e sparnegade per tuta la [[Polynesia]] da lé.<ref>VAN TILBURG, Jo Anne. 1994. Easter Island: Archaeology, Ecology and Culture. Washington D.C.: Smithsonian Institution Press</ref> L'è stait ipotizad<ref>Langdon, Robert. The Bamboo Raft as a Key to the Introduction of the Sweet Potato in Prehistoric Polynesia, The Journal of Pacific History, Vol.36, No.1., 2001</ref> qe i sabes staite portade in Polinesia da viajador polinesian qe i è rivads in America e i è tornads indré, o da Sudamerican qe i ha portade ind el Pacifeg. L'è dificil qe la pianta la poedes vesser rivada dal mar per so cunt.<ref>{{cite web|url=http://www.botgard.ucla.edu/html/botanytextbooks/economicbotany/Ipomoea/index.html |title=Batatas, Not Potatoes |publisher=Botgard.ucla.edu |date= |accessdate=2011-02-03}}</ref> Analisi [[phylogenetege]] i soemea provar do separade introduzion de patata dolça dal Sud America ala Polinesia, una prima e una dopo qe i è rivads i Europei.<ref>{{citation|author=ROULLIER, Caroline, et al.|title=Historical collections reveal patterns of diffusion of sweet potato in Oceania obscured by modern plant movements and recombination|work=PNAS|volume=110|issue=6|date=January 22, 2013|url=http://www.pnas.org/content/110/6/2205 }}</ref>
===Prove lenguistege===
[[Image:Thames Kumara n.jpg|thumb|right|250px|Patate dolçe de vender, Thames, Noeva Zelanda. Ol nom "kumara" l'è stait adotad dal [[Ingles de la Noeva Zelanda]] dala [[Lengua Māori|Māori]], e l'è dovrad comunement.]]
[[Willem Adelaar]] and [[Pieter Muysken]], linguista olandes speçalizads in [[Lengue native americane]] i ha ipotizad qe do radix lexicai i poel vesser rivade indi lengue amerindie dala Polinesia. Una la rapresenta ol nom dela [[patata dolça]], qe l'è staita domestegada ind el Nœv Mond. [[Lengua Proto-Polinesiana|Proto-Polinesian]] *''kumala''<ref name=POLLEX-kumala>{{cite web|last1=Greenhill|first1=Simon J.|last2=Clark|first2=Ross|last3=Biggs|first3=Bruce|title=Entries for KUMALA.1 [LO] Patata dolça (Ipomoea)|url=http://pollex.org.nz/entry/kumala1/|work=POLLEX-Online: The Polynesian Lexicon Project Online|accessdate=16 July 2013|year=2010}}</ref> (comparad ala [[Lengua Rapa Nui|Isola de Pasqua]] ''kumara'', [[Lengua Hawaiiana|Hawaiian]] ''ʻuala'', [[Lengua Māori|Māori]] ''kumāra''; in [[Lengua Quechua|Quechua]] e [[Lengua Aymara|Aymara]], do lengue de la Cordigliera Andina, se dix ''k’umar ~ k’umara''. Un'otra parolla forse imparentada l'è ol nom per 'sgur de ploc', Isola de Pasqua ''toki'', [[Lengua Mapuche|Mapuche]] ''toki'', [[Lengua Yurumangui|Yurumangui]] ''totoki'' 'sgur'. I autor de l'ipotesi i dix qe i soemeanze indi parole per dir patata dolça "i costitues una prova de contat tra i abitants de la region andina e qei del pacifeg meridional", però i do i pensa anca qe ol nom per dir 'sgur' l'è mìa assé come prova. I autor i spiega qe la presenza de la parolla per 'patata dolça' la fa pensar a contats ocasionai tra la Polinesia e l'America meridional, ma mìa di migrazion.<ref>"Genetic relations of South American Indian languages". In Adelaar & Muysken, eds, ''The Languages of the Andes''. Cambridge University Press, 2004 p. 41.</ref> Segond ol POLLEX-Online, ol Proto-Polinesian *''toki'' "sgur"<ref name=POLLEX-toki>{{cite web|last1=Greenhill|first1=Simon J.|last2=Clark|first2=Ross|last3=Biggs|first3=Bruce|title=Entries for TOKI [AN] Adze, axe|url=http://pollex.org.nz/entry/toki/|work=POLLEX-Online: The Polynesian Lexicon Project Online|accessdate=16 July 2013|year=2010}}</ref> al g'ha una etymolojia [[Lengua Proto-Austronesiana|Proto-Austronesiana]], qe la fares pensar qe la soemeanza coi lengue sudamericane la sives un cas, o al plu, ind una quai cas, qe la parolla l'è rivada in Sudamerica dal Pacifeg e mìa ol contrare.
===Prove genetiqe===
Ol genetista Erik Thorsby e i so colaborador i ha publegad do stoede ind la rivista peer-review ''[[Tissue Antigens]]'' qe i proveres una contribuzion nativa american al popolament de l'Isola de Pasqua prima dela scoperta europea del'isola.<ref>{{cite journal | doi = 10.1111/j.1399-0039.2006.00717.x |title= Molecular genetic studies of natives on Easter Island: evidence of an early European and Amerindian contribution to the Polynesian gene pool | year = 2007 | last1 = Lie | first1 = B. A. | last2 = Dupuy | first2 = B. M. | last3 = Spurkland | first3 = A. | last4 = Fernández-Viña | first4 = M. A. | last5 = Hagelberg | first5 = E. | last6 = Thorsby | first6 = E. | journal = Tissue Antigens | volume = 69 | page = 10 }}</ref><ref>{{cite journal | doi = 10.1111/j.1399-0039.2009.01233.x | title= Further evidence of an Amerindian contribution to the Polynesian gene pool on Easter Island | year = 2009 | last1 = Thorsby | first1 = E. | last2 = Flåm | first2 = S. T. | last3 = Woldseth | first3 = B. | last4 = Dupuy | first4 = B. M. | last5 = Sanchez-Mazas | first5 = A. | last6 = Fernandez-Vina | first6 = M. A. | journal = Tissue Antigens | volume = 73 | issue = 6 | pages = 582–5 | pmid = 19493235 }}</ref>
===Ipotesi sui sits de contats===
====Araucanía====
[[File:Isla Mocha 1.jpg|right|thumb|250px|L'[[Isola Mocha]] fo' de la costa dela [[Penisola de Arauco]], Chile.]]
Indi ultem agn i è saltade fo' di evidenze de contat tra ol [[popol Mapuche]] (Araucanian) del [[Cile]] central e i Polinesian. I è stait trovads di os de polastrel ind el sit [[El Arenal, Cile|El Arenal]] ind la penisola de Arauco, un'area abitada dai Mapuche, lavor qe al proveres a una introduzion precolombiana del polastrel ind el Sud America.<ref>Storey et al., p. 10335.</ref> I os descovrids in Cile i è stait datats col radiocarbon tra ol 1304 e ol 1424, prima qe i i Spagnoei i rivaves in America. I seqenze del DNA catade su i è arente a qele di razze de polastrel di [[Samoa Americane]] e de [[Tonga]], e diferente dai polastrei de l'Europa.<ref>{{cite journal |url=http://www.livescience.com/history/070604_polynesian_chicken.html |title= Chicken Bones Suggest Polynesians Found Americas Before Columbus |journal=Live Science |date=June 4, 2007 |accessdate=2007-06-05 |last=Whipps |first=Heather }}</ref><ref>{{cite pmid | 17556540}}</ref> A bon cunt, una nota jontada dopo in qel lavorar lé la dix qe i polastrei del Cile i g'ha di seqenze in comun con qei Europei/Indian/Sudest-asiadeg. Alora ol ritrovament l'è m'a assé per provar l'introduzion del polastrel in America da part di Polinesian.<ref>{{cite pmid | 18663216|noedit}}</ref>
Per de plu, nel dexember del 2007, una serie de crape de mort con carateristege polinesiane, come per esempe la forma pentagonal quand qe i è vests dal dedré, i è stait trovads ind un fond del museo de [[Concepción, Cile|Concepción]]. A s'è scovrid qe qeste crape i era originarie de l'[[Isola de MOcha]], un'isola denant ai coste del Cile, al de de incoe abitada dai Mapuche. Ol professor [[Lisa Matisoo-Smith]] dela [[University of Otago]] e [[José Miguel Ramírez Aliaga]] dela [[University of Valparaíso]] i spera de ciapar ol permes de scavar dai abitants de l'isola per circar i rests di polinesian sul'isola.<ref>{{cite journal | last1=Lawler |first1= Andrew |url=http://www.sciencemag.org/content/328/5984/1344.full |title=Beyond ''Kon-Tiki'': Did Polynesians Sail to South America?|journal=Science|date= 11 June 2010 |pages= 1344–1347 | pmid=20538927 | doi=10.1126/science.328.5984.1344 | volume=328 | issue=5984 }}</ref>
==Oltre teorie==
===Contats tra l'Asia oriental e l'Ecuador===
Segond una ricerca genetega del 2013, al g'è stait un contat precolombian tra l'[[Ecuador]] e l'[[Asia oriental]]. Ol stoede al sugeres qe ol contat l'è stait o trans-oceaneg o al g'è stait una migrazion costiera qe l'ha mìa lassad di impronte genetege ind l'America del Nord.<ref name=decoupling>Roewer, Lutz, Michael Nothnagel, Leonor Gusmão, Veronica Gomes, Miguel González, Daniel Corach, Andrea Sala et al. 2013. [http://www.plosgenetics.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pgen.1003460 Continent-Wide Decoupling of Y-Chromosomal Genetic Variation from Language and Geography in Native South Americans]. ''[[Public Library of Science|PLOS Genetics]]''.</ref> Questo contat al poel far capir i soemeanze tra i porcelane de la [[Valdivia culture|Cultura de Valdivia]] de l'Ecuador e la Cultura [[Jōmon period|Jōmon]] del Japon.<ref name=decoupling/><ref name=Estrada>{{Citation
| last1 = Estrada
| first1 = E,
| last2 = Meggers
| first2 = B,
| last3 = Evans
| first3 = C,
| display-authors = 3
| title = Possible Transpacific Contact on the Coast of Ecuador
| journal = Science
| volume = 135
| issue = 3501
| pages = 371–372
| year = 1962
| pmid =
| doi =
}}</ref>
===Moemie peruviane===
La Mummy Research Group and BioArch,<ref>{{cite web|url=http://www.york.ac.uk/admin/presspr/magazine/aprilmag08.pdf |title=28801_April08.indd |publisher=York.ac.uk |date=2010-12-02 |accessdate=2011-02-03}}</ref>, una squadra de ricercador de l'University of York, intant qe la vardava una moemia al [[Bolton Museum]], l'ha trovad qe l'era staita imbalsamada con la [[resina]] de una pianta. Prima de qel moment lé se pensava qe i moemie peruviane i s'era conservade naturalment. La resina, qe l'era de una ''[[Araucaria]]'' [[Pinophyta|conifera]] parenta dela [[Araucaria araucana|'monkey puzzle tree']], qe se trova domà in [[Oceania]] e [[Noeva Guinea]]. "La datazion al radiocarbon di redine dei oegg e dei corp del laboratore a radiocarbon dela University of Oxford i ha confermad qe i è tute contemporanee, e i va datade intoren al 1200 d.C."<ref>From the University of York Magazine, page 9, April/May 2008</ref>
===Coca e tabac in Ejit===
[[File:RAMmummy.jpg|right|thumb|250px|The [[Mummy]] of [[Ramesses II]]]]
Trace de [[coca]] e [[nicotina]] i è staite trovade ind una quai moemie ejiziane e i ha fait pensar qe i [[Ejizian]] i habes viajad in America. La prima scoperta l'è staita faita da un [[toxicolog]] todesc, Svetlana Balabanova, dopo hir examinad la moemia de una sacerdotessa ciamada [[Henut Taui]]. I test sui cavei, fait per toever via i doebe, i ha dait ol stes risultad.<ref>"http://www.faculty.ucr.edu/~legneref/ethnic/mummy.htm"</ref> La conseguenza de qesta descoverta la poederess vesser qe la coca e ol tabac i è mia esclusiv de l'America, ma i era presents ind el Vegg Mond prima del'epoca colombiana.<ref>[http://www.encyclopedia.com/doc/1O87-cocaine.html Cocaine] – Encyclopedia.com (2007)</ref><ref>[http://www.encyclopedia.com/doc/1E1-tobacco.html Tobacco] – Encyclopedia.com (2007)</ref> L'exam sucesiv de un grand numer de mumie sudanese fait dala Balabanova i ha dait i stes risultads de la moemia de Henut Taui.<ref name="Curseof">"Curse of the Cocaine Mummies" written and directed by Sarah Marris. (Producers: Hilary Lawson, Maureen Lemire and narrated by Hilary Kilberg). A TVF Production for Channel Four in association with the Discovery Channel, 1997.</ref> La Balabanova l'ha ipotizad qe ol tabac al poediva vesser jamò conossid in Europa e in Cina, se indicad dai rests uman de qele region lé. La Balabanova la propones l'esistenza de piante coi stesse proprietà de quele americane, qe però i s'è estinguide.<ref name="Curseof" /> Un'otra spiegazion la includes la troefa, ma Alfred Grimm, curador del Museo Egizian de [[Munich]], al pensa de no.<ref name="Curseof" /> Rosalie David, ejitolog al [[Manchester Museum]], l'ha fait di tests ai moemie de la colezion de Manchester e l'ha riportad qe do de quele i è risultade positive a la nicotina.<ref name="Curseof" /> La question de la presenza de cocaina e nicotina ind ol Vegg Mond prima de la descoverta de l'America l'è staita studiada dal biolog britaneg Duncan Edlin.<ref>{{cite web|url=http://www.hallofmaat.com/precolumbian/the-stoned-age/ |title=A look at the Evidence for Cocaine in Mummies |publisher=Thehallofmaat.com |date= |accessdate=2011-02-03}}</ref>
Ol mond scientifeg al ge cred anmìa, e al ved mìa i risultads de qeste ricerqe come prove de contats precolombian tra l'Africa e i Ameriqe, sora tut se al poel vesser-ge di olter spiegazion in del Vegg Mond.<ref>{{cite web|url=http://www.hallofmaat.com/precolumbian/the-stoned-age/ |title=The Stoned Age? |publisher=Hall of Maat |date= |accessdate=2011-02-03}}</ref><ref name="Buckland">Buckland, P.C., Panagiotakopulu, E "Rameses II and the tobacco beetle" ''Antiquity'' 75: 549–56 2001</ref> Do prove de replicazion de l'esperiment del a Balbanova i ha mìa trovad cocaina e i sugeres qe la ricercadora l'habes mal interpretad i risultads de campion, o qe quest-ce i sies stait esponids misteriosament a una sortida de cocaina.<ref>Counsell, D. C., "Intoxicants in Ancient Egypt? Opium, nymphea, coca, and tobacco," in David, Ann Rosalie, ed. '''Egyptian Mummies and Modern Science''', Cambridge University Press, 2008, ISBN 978-0-521-86579-1 p.213</ref>
Una noeva prova ind i agn 1970 de la mumia de [[Ramesses II]] i ha provad la presenza de foie de tabac ind el so venter. Ol ricercador, [[Maurice Bucaille]], l'ha notad qe la moemia l'è staita destorçada ind el 1886 e ol venter l'è stait dervid. Alora al dix qe mé mìa dar-ge importanza a qel qe se trova ind el venter de la moemia perqé ol material al poederess vesser rivad dal ambient."<ref>Bucaille, M. ''Mummies of the Pharaohs: Modern Medical Investigations'' NY: St. Martin’s Press pp 186-188</ref> Dopo qe la discussion l'è ritornada de moda per una menzion del lavorar dela Babalova ind una publicazion del 2000 de Rosalie David, una ricerca ind el jornal [[Antiquity (journal)|Antiquity]] l'ha ipotizad qe ol tabac e la cocaina ind i moemie "la tegn mìa de cont la so storia dopo l'escavazion" e l'ha sotalinead qe la moemia del Ramesses II l'è staita spostada cinq voelte tra ol 1883 e ol 1975.<ref name="Buckland" />
===Medieval===
====Europa di secoi XIV-XV====
[[Image:Indian corn rosslyn.jpg|thumb|200px|[[Robert Lomas]] e [[Christopher Knight (author)|Christopher Knight]] i pensa qe qeste vedrade dela [[Rosslyn Chapel]] in Scozia i rapresente ol melgot ([[mais]]).<ref name=THK/>]]
[[Henry I Sinclair, Earl of Orkney]] e i baron feudai de [[Roslin Castle|Roslin]] (c. 1345 – c. 1400) l'era un nobel scozes. Incoe l'è conossid per una lejenda qe la dix qe lu l'ha fait part de una spedizion in [[Groenlandia]] e in Nord America cent agn prima de [[Cristoforo Columbuo|Cristoforo Colombo]].<ref>{{cite web|url=http://www.orkneyjar.com/history/historicalfigures/henrysinclair/ |title=Earl Henry Sinclair |publisher=Orkneyjar |date= |accessdate=2011-02-03}}</ref> Henry l'era ol grandpader del [[William Sinclair, 1st Earl of Caithness]], quel qe l'ha fait su la [[Rosslyn Chapel]] (aproev [[Edinburgh]], Scozia). I autor [[Robert Lomas]] e [[Christopher Knight (author)|Christopher Knight]] i cred qe i vetrade ind la capela i rapresentes ol melgot del Noev Mond .<ref name="THK">Christopher Knight and [[Robert Lomas]]. ''The Hiram Key''. Fair Winds Press, 2001 ISBN 1-931412-75-8.</ref> Quela coltura lé l'era desconossida in Europa ai temp de la costruzion de la cesa, e mìa coltivada per centener de agn. I specialista de arqitetura medieval i interpreta i vetrade come disegn stilizads de forment, fregon o de lilium.<ref>Mark Oxbrow & I. Robertson. ''Rosslyn and the Grail''. Mainstream Publishing, 2005 ISBN 1-84596-076-9.</ref><ref name="The ship of dreams">Historian Mark Oxbrow, quoted in [http://heritage.scotsman.com/myths.cfm?id=515952005 "The ship of dreams"] by Diane MacLean, Scotsman.com, 13 May 2005</ref>
Vergun l'ha ipotizad qe ol Colombo l'habes convinjid i [[Re catoleg]] de la [[Corona de Castilla|Castilla]] e [[Aragona]] a finanziar ol so viaj domà perqé l'era mìa ol prim a provar a navigar vers l'Atlanteg ocidental. Vergun al dix qe ol Colombo l'hiva visitad la Groenlandia o adiritura ol Canada prima del 1492, perqè, come al scriv [[Bartolomé de las Casas]], l'hiva visitad una isola ciamada [[Thule]] ind el 1477. Se l'è vera qe l'ha fait quel viaj lé, se sa mìa de precis qual isola l'havres poedid visitad. Se pensa qe Colombo l'habes visitad [[Bristol]] ind el 1476.<ref>"L'è probabel fes qe ol Colombo l'habes visitad Bristol e qe al sabes stait introduxid ai comerc cola Islanda." [[Silvio Bedini|Bedini, Silvio A.]] and David Buisseret (1992). ''The Christopher Columbus encyclopedia, Volume 1'', University of Michigan press, republished by Simon & Schuster, ISBN 0-13-142670-2, p. 175</ref> Bristol l'era anca ol port de indove [[John Cabot]] l'è partid ind el 1497, con mariner per lo plu de quela cità. Ind una lettera de la fin del 1497 o del prencepe del 1498 ol mercant ingles John Day l'ha scrivid al Colombo sui scoperte de Cabot, e al g'ha diit qe la tera visitada dal navigador "l'era staita discoverta ind el passad da un om de Bristol qe al circava ol 'Brasil' come vo savii".<ref>Seaver (1995) p.222</ref> Al poederess vesser-ga amò di testimonianze de una mission partida da [[Bristol]] per cercar la "[[Brazil (isola mitica)|isola del Brazil]]" ind el 1480 e 1481.<ref>Seaver, K.A.(1995) ''The Frozen Echo'' Stanford University Press ISBN 0-8047-3161-6 p.221</ref> Ol comerc tra Bristol e l'Islanda l'è ben documentad dal mez XV secol.
[[Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés]] l'ha marcad jo un monton de queste storie ind la so ''General y natural historia de las Indias'' del 1526, indov' l'inseres i oservazion jeografege e naturalistege del Colombo. Lu al parla dela storia de una caravela spagnoela qe l'è staita sponçada fo' dal so percors intant qe l'era dré a indar in Ingiltera, e l'è rivada ind un post desconossid popolad da una tribu de om biots. L'equipaj l'ha catad su qel qe al ge serviva e l'è tornad in Europa, ma ol viaj l'è durad dei mis e ol capitan l'è mort cond una bela feta di mariner prima de veder la tera. Ol pilota de la nav, un om ciamad Alonso Sánchez, e una braqina de quel qe l'era l'equipaj, i g'è rivads a sbarcar in Portogal, ma tuts assé sbatids. Colombo l'era amis de qel pilota, tant qe l'era stait ospitad ala so ca, e ol pilota l'ha marcad jo la mapa del viaj qe i hiva fait prima de moerer. A se conossiva questa storia in varie version ai temp de l'Oviedo, ma l'autor l'ha semper diit qe segond lu l'era una bala.<ref>Columbus, Christopher; Cohen, J. M. (translator) (May 5, 1992). ''The Four Voyages'', pp. 27–37. New York: Penguin Books. ISBN 0-14-044217-0.</ref>
Ind el 1925, [[Soren Larsen]] l'ha scrivid un liber indov' qe al cuntava su de una spedizion danes-portoges qe l'era rivada in Newfoundland i ind el Labrador ind el 1473 e amò una voelta ind el 1476. Larsen al sostegn qe [[Didrik Pining]] e [[Hans Pothorst]] i era i do capitan, e invece [[João Vaz Corte-Real]] e ol probabilment fantasios [[John Scolvus]] i era do navigador, compagnads da [[Álvaro Martins]].<ref>Soren, Larsen. (1925) ''The Pining voyage: The Discovery of North America Twenty Years Before Columbus''.</ref> Al g'è mìa di prove de qel qe al dix Soren Larsen.<ref>Thomas L. Hughes, ''[http://www.ghi-dc.org/publications/ghipubs/bu/033/79.pdf The German Discovery of America: A Review of the Controversy over Didrik Pining’s Voyage of Exploration in 1473 in the North Atlantic] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927204928/http://www.ghi-dc.org/publications/ghipubs/bu/033/79.pdf |date=2007-09-27 }}'' in: ''[[German Historical Institute]] Bulletin'', No. 33 (Fall 2003)</ref>
====Arab====
I prim scrits cines sui spedizion musulmane i parla qe i navigador arab i era rivads ind un loeg ciamad Mulan Pi (literalment "pel de magnolia") ({{zh|t=木蘭皮|p=Mùlán Pí|w=Mu-lan-p'i}}). Mulan Pi de solet la se indentifega cola Spagna, però di teorie mìa convenzionai i pretend qe la se riferesse a una part di Ameriqe.<ref name=Needham/><ref name=Li/> I fonts de qeste teorie i è ''Lingwai Daida'' (1178) de ''Zhou Qufei'' e ''Zhufan Zhi'' (1225) by [[Chao Jukua]], tuts insema diit "[[Sung Document]]".
Un estimador de l'ipotesi qe la voeleress Mulan Pi come una part di Ameriqe l'è ol storeg Hui-lin Li ind el 1961,<ref name=Needham>{{Cite book|title=The Shorter Science and Civilisation in China|volume=3|author=[[Joseph Needham]] & Colin A. Ronan|publisher=[[Cambridge University Press]]|year=1986|isbn=0-521-31560-3|pages=119–20|postscript=<!--None-->}}</ref><ref name=Li>{{Cite journal|author=Hui-lin Li|title=Mu-lan-p'i: A Case for Pre-Columbian Transatlantic Travel by Arab Ships|url=https://archive.org/details/sim_harvard-journal-of-asiatic-studies_1960-1961_23/page/114|journal=[[Harvard Journal of Asiatic Studies]]|volume=23|year=1960–1961|pages=114–126|publisher=[[Harvard-Yenching Institute]]|doi=10.2307/2718572|author2=Li, Hui-lin|postscript=<!--None-->|jstor=2718572}}</ref> e [[Joseph Needham]] qe l'è devert a la possibilità, però al g'ha di doebe sul fait qe i barqe arabe de qel tempo i eres bone de soportar un viaj del jener e de tornar a far ol stes percors in mez al Atlanteg senza cognosser i vents e i corents del mar.<ref>{{Cite book|title=The Shorter Science and Civilisation in China|volume=3|author=[[Joseph Needham]] & Colin A. Ronan|publisher=[[Cambridge University Press]]|year=1986|isbn=0-521-31560-3|page=120|postscript=<!--None-->}}</ref>
==Riferiment==
<references/>
{{refbegin|33em}}
* [[Geoffrey Ashe|Ashe, Geoffrey]], ''The Quest for America'' (New York: Praeger Publishers, 1971);
* {{cite book|editor-last=Evans|editor-first=Bethwyn|title=Festschrift for Malcolm Ross|last=Blench|first=Roger|authorlink=Roger Blench|contribution=Remapping the Austronesian expansion|pages=1–25|location=Canberra|publisher=Pacific Linguistics|url=http://www.rogerblench.info/Language/Austronesian/General/Blench%20Ross%20Festschrift%20paper%20revised.pdf|year=2010|accessdate=5 August 2013|format=PDF}}
* Fagan, Brian M. ''The Great Journey''. Thames and Hudson. 1987);
* Feder, Kenneth L. (1999) "Frauds, myths, and mysteries: science and pseudoscience in archaeology" (3rd ed., Mountain View, Calif. : Mayfield Pub. Co., 1999)
* Fell, Barry (1984) ''America B.C. : Ancient Settlers in the New World'' (New York: Simon & Schuster, 1984)
* William J. Hamblim ''Archaeology and the Book of Mormon'' (Provo, Utah: Maxwell Institute, 1993), Volume 5, Issue 1, pp. 250–272, [http://farms.byu.edu/display.php?id=126&table=review Text] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20030702180516/http://farms.byu.edu/display.php?id=126&table=review |date=2003-07-02 }} ;
* Gerol, E. Harry ''Dioses, Templos y Ruinas''.
*{{aut|Guernsey, Julia}} (2006) ''Ritual and Power in Stone: The Performance of Rulership in Mesoamerican Izapan Style Art'', University of Texas Press, Austin, Texas, ISBN 978-0-292-71323-9.
* {{cite journal | last1 = Hey | first1 = J. | year = 2005 | title = On the number of New World founders: A population genetic portrait of the peopling of the Americas | url = | journal = Public Library of Science Biology | volume = 3 | issue = | page = e193 }}
* Howgaard, William (1971) ''The Voyages of the Norsemen to America'' (New York: The American-Scandinavian Foundation, 1914, Kraus Reprint Co., 1971);
* Hristov, Romeo H. and Santiago Genovés T. (2001) [http://www.unm.edu/~rhristov/Romanhead.html "The Roman Head from Tecaxic-Calixtlahuaca, Mexico: A Review of the evidence"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20041010002822/http://www.unm.edu/~rhristov/Romanhead.html |date=2004-10-10 }}, Paper prepared for the 66th—Annual Meeting of the Society for American Archaeology, New Orleans (2001).
* Huyghe, Patrick (1992) ''[[Columbus was Last: A Heretical History of who was First]]'' (New York: Hyperion, 1992; Anomalist Books, 2005)
* Ingstad, Helge ''Westward to Vinland'' (New York: St. Martins, 1969);
* Johnson, Adrian ''America Explored'' (New York: The Viking Press, 1974);
* Jones, Gwyn ''A History of the Vikings'' (Oxford University Press, 1984);
* Jones, Peter N. ''American Indian mtDNA, Y Chromosome Genetic Data, and the Peopling of North America''. Boulder: Bauu Press. 2004;
* {{cite book|author=Lawrence, Harold G.|year=1962|title=African Explorers of the New World|publisher=John Henry and Mary Louisa Dunn Bryant Foundation|id={{ASIN|B0007HV7US}}}}
* Arlington Mallery and Mary Roberts Harrison, ''The Rediscovery of Lost America'' (New York: E.P. Dutton, 1979);
* Marcus, G. J., "The Conquest of the North Atlantic" (New York: Oxford University Press, 1980);
* Mowat, Farley (1998) ''The Farfarers'' (Toronto, Key Porter Books, 1998) ISBN 1-55013-989-4;
* Frederick J. Pohl, ''The Lost Discovery'' (New York: W.W. Norton & Co., 1952);
* Frederick J. Pohl, ''The Viking Explorers'' (New York: Thomas Y. Crowell Co., 1966);
* Gary A. Rendsburg, "'Someone Will Succeed in Deciphering Minoan': Minoan Linear A as a West Semitic Dialect," Biblical Archaeologist, 59:1 (1996), pp. 36–43, esp. p. 40.
* Seaver, K.A.(1995) ''The Frozen Echo: Greenland and the Exploration of North America ca A.D. 1000–1500'' Stanford University Press ISBN 0-8047-3161-6
* Smith, Michael E. "[http://www.public.asu.edu/~mesmith9/tval/RomanFigurine.html The 'Roman Figurine' Supposedly Excavated at Calixtlahuaca]", accessed December 2007.
*[[John L. Sorenson|Sorenson, John L.]] and Johannessen, Carl L. (2006) "Biological Evidence for Pre-Columbian Transoceanic Voyages." In: ''Contact and Exchange in the Ancient World''. Ed. Victor H. Mair. [[University of Hawai'i Press]]. Pp. 238–297. ISBN 978-0-8248-2884-4; ISBN 0-8248-2884-4
*[[John L. Sorenson|Sorenson, John L.]]; Raish, Martin H. (1996) ''Pre-Columbian Contact with the Americas Across the Oceans: An Annotated Bibliography.'' 2v. 2d ed., rev., Provo, Utah: Research Press, ISBN 0-934893-21-7.
* Sorenson, John L. and Johannessen, Carl L. (2009) ''World Trade and Biological Exchanges Before 1492,'' Bloomington, IN: iUniverse, ISBN 978-0-595-52441-9;
*Stirling, Matthew (1967) "Early History of the Olmec Problem", in ''Dumbarton Oaks Conference on the Olmec'', E. Benson, ed., Dumbarton Oaks, Washington, D.C.
*Storey, Alice A.;Ramırez, Jose Miguel; Quiroz, Daniel; Burley, David V.; Addison, David J.; Walter, Richard; Anderson, Atholl J.; Hunt, Terry L.; Athens, J. Stephen; Huynen, Leon; Matisoo-Smith, Elizabeth A. (2007) "Radiocarbon and DNA evidence for a pre-Columbian introduction of Polynesian chickens to Chile", in ''[[Proceedings of the National Academy of Sciences]]'', June 19, 2007, v. 104, n. 25, pp. 10335–10339.
* {{cite book|author=Van Sertima, Ivan|year=1976|title=They Came Before Columbus|url=https://archive.org/details/theycamebeforeco0036vans|publisher=Random House|isbn=0-394-40245-6}}
* {{cite book|author=Von Wuthenau, Alexander|year=1975|title=Unexpected Faces in Ancient America: The Historical Testimony of Pre-Columbian Artists|url=https://archive.org/details/unexpectedfacesi0000wuth|publisher=Crown Publishers|isbn=0-517-51657-8}}
* Wauchope, Robert (1962) ''Lost Tribes & Sunken Continents''. University of Chicago Press.
* Williams, Stephen (1991) "Fantastic Archaeology: The Wild Side of North American Prehistory", Philadelphia: University of Pennsylvania Press, ISBN 0-8122-8238-8/{{isbnt|0-8122-1312-2}}.
* ''Man across the sea: Problems of Pre-Columbian contacts'' (Austin and London: University of Texas Press, 1971).
* Report of Severin's trip in the ''National Geographic Magazine'', Volume 152, Number 6 (December 1977).
{{refend}}
==Bibliugrafia==
*Erik Wahlgren ''The Vikings and America'' (1986, 2000) ISBN 0-500-28199-8.
*[[Cyrus H. Gordon]] ''Before Columbus; Links Between the Old World and Ancient America'' (1971) ISBN 0-517-50441-3
==External links==
{{Commons category|Pre-Columbian trans-oceanic contact hypotheses}}
{{DEFAULTSORT:Pre-Columbian Trans-Oceanic Contact}}
[[Categoria:Antropologia]]
n5bghhpsglhlqlzozx1qszprqdcvvod
Nintendo
0
194204
1334933
1323668
2026-08-25T19:45:57Z
Cicihwahyuni6
40351
1334933
wikitext
text/x-wiki
{{LOCC}}
{{sbozz|grafia=LOCC}}
[[File:Nintendo.svg|thumb|Logo dupraat da la Nintendo fin al [[2016]]]]
La '''Nintendo Company Ltd.''' l'è un'azienda giapunesa, rinomada in tüt el mund per la prodüziun de [[Videogioch|videogiögh]] e [[console]].
Nintendo l'è anca vöna di püssée grand mültinaziunaj del paes.
==Storia==
[[File:Headquarters of Nintendo Co., Ltd.jpg|thumb|200px|Segg principal dela Nintendo a [[Kyōto]], [[Giappun]]]]
L'è stada fata sö el [[23]] de [[setember]] in del [[1889]] da [[Fusajiro Yamauchi]].
Al principi di ann '80 la Nintendo l'è pasada dai giögh de carte e mecanich ai giögh eletronich. Anca se l'è nada dent el mund di videogiögh in del [[1975]] cume destribütur dela console [[Magnavox Odyssey]], in del [[1977]] l'ha tacaat a fà sö di console propri. Per el grand sücess ciapaat in [[Giapun]], in del [[1985]] la Nintendo l'è rüada in del mercat del' [[America del Nord]] e l'ann a segütà in [[Europa]].
La Nintendo l'ha faat sö 6 console da tavul: el [[Famicom]]/[[NES]], el [[Super Famicom]]/[[SNES]], el [[Nintendo 64]], el [[GameCube]], el [[Wii]] - faa anca in [[Wii Mini|versiun mini]], el [[Wii U]] e 'l [[Nintendo Switch]], faa pö in versiun [[Nintendo Switch Lite|Lite]]. Ancasì a la console da tavul, la Nintendo ha prudüt di console purtatil, 'me el [[Game Boy]], avanzaa pö in del [[Game Boy Color]] e [[Game Boy Advance]], quater versiun del [[Nintendo DS]], tri versiun del [[Nintendo 3DS]] (''3DS'', ''[[Nintendo 3DS XL|3DS XL]]'' e ''[[Nintendo 2DS|2DS]]''), el [[Virtual Boy]], i [[Game & Watch]], i [[Pokémon Mini]] e i [[Nintendo Mini Classics]].
La Nintendo ha püblicaat püssé de 500 giögh, cunt el jütt de olter grupp per lo svilüpp. In 30 ann la Nintendo ha vendüt püssé de 577 miliun de console e 3,5 miliard de copi di videogiögh. El [[23]] de [[setember]] [[2009]] la Nintendo la festegia el sò 120° ann de vita.
Dal [[2002]], el president dela Nintendo a l'è [[Satoru Iwata]]. La mascotte dela Nintendo a l'è ''[[Mario (personagg)|Mario]]'', un persunagg faat sö in del [[1981]] da [[Shigeru Miyamoto]] per el videogiögh arcade [[Donkey Kong (arcade)|Donkey Kong]]. In del 2015 el Iwata el mör e 'l president el deventa [[Tatsumi Kimishima]] finna al 2018 e dopu el [[Shuntaro Furukawa]].
==Ligamm de fö'==
* {{en}} [http://www.nintendo.com/ Sit üficial]
* [http://www.nintendo-europe.com/ Nintendo of Europe]
== Alter pruget ==
{{Interproget}}
[[Categoria:Nintendo| ]]
i5by6z6jdlalkst6o7wcwisgrdp13nn
Dolly Parton
0
201061
1334988
1277123
2026-08-26T07:39:03Z
~2026-46601-81
54651
aggiunta data di morte
1334988
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
[[File:Dolly Parton in Nashville april 2005.jpg|thumb|Dolly Parton (2005)]]
La '''Dolores Rebecca Parton''', cognossuda come '''Dolly Parton''' ([[Sevierville]], [[Tennessee]], 19 de jenar [[1946]] - Nashville, 25 de agost 2026) l'è una cantautora, atora e musicista [[Stat Ünì|stadunidensa]], famosa soratœt per la soa contribuzion al jener [[country]].
In plœ de quater dexegn de carriera discografiga la s'è guadagnada el nom de "rejina de la musiga country"<ref>Whitburn (2005), p. 578</ref>, con vinticinc singoi rivads in cima ai classifege americane<ref>Bronson (2006)</ref> e quarantun [[album discografig|album]] rivads ind la ''top ten''.<ref>[http://www.dollypartonmusic.net/aboutdolly.html A proposit de Dolly] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100102145824/http://www.dollypartonmusic.net/aboutdolly.html |date=2010-01-02 }}</ref>
Insema a [[Reba McEntire]], l'è l'uniga artista country a hir-ga tocad la prima posizion ind i classifege dei singoi almanc una volta per quater dexegn vun dree a l'olter.<ref>[http://www.billboard.com/column/chartbeat/chart-beat-thursday-ke-ha-janet-reba-1004055444.story#/column/chartbeat/chart-beat-thursday-ke-ha-janet-reba-1004055444.story Chart Beat Thursday: Ke$ha, Janet, Reba]</ref> A cavall fra i [[1980|agn otanta]] e i [[1990|agn novanta]] la g'ha anc hid grand sœcess ind el jener pop.
De denter dei so bran musigai plussee famos i se pœl citar ''[[I Will Always Love You]]'' (diventad famos grazie a [[Whitney Houston]] qe la g'ha realizad una reinterpretazion qe l'è stada fra i singoi de major sœcess de la storia de la musiga pop), ''[[Jolene]]'', ''9 to 5'' e ''Coat of Many Colors''. Segn carateristig de Dolly Parton i ènn el timber vocal (l'è una [[sopran]]), un fort e a volte esajerad sens de l'umorism e un aspet particolarment vistos, derivad anc de nœmeros intervents de qirurjia plastiga. L'è anc cognossuda per la so ativitaa de volontariat; la ''Fondazion Dollywood'' de lee creada e dirijida, la se ocupa principalment de l'alfabetizzazion dei s'ciets. Dolly l'è po cognossuda perqè l'è la fondadora del parc de divertiments [[Dollywood]] qe al se trova in Tennessee, vixin a [[Nashville]].
== Biografia ==
La Dolly Parton l'è nassuda a [[Sevierville]], una citaa picinina de campagna del [[Tennessee]] oriental, ai pè dei [[Smoky Mountains]]. L'era la quarta de dodex fradei, tants dei quai i g'ha fait carriera come artists; intra qests i se pœl regordar [[Stella Parton]] (po anc lee cantanta, nassuda ind el [[1949]]) e [[Randy Parton]] (cantant e om d'afar, nassud ind el [[1953]]). La soa l'era una familia estremament povera, come la Parton de spess la regorda ind i soe interviste<ref>''[http://archives.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Music/07/09/dolly.parton.cnna/index.html Dolly Parton talks new album, tour] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060512112052/http://archives.cnn.com/2002/SHOWBIZ/Music/07/09/dolly.parton.cnna/index.html |date=2006-05-12 }}'', [[CNN]], 9 de lœi 2002</ref> e in vergœne dei so canzon plussee autobiografige, compagn de ''Coat of Many Colors''. L'era anc una familia relijosa miga poc, de orientament [[pentecostalism|pentecostal]]; el stess pader de Dolly l'era un predicador.<ref>''[http://realcountrymusic.org/cgi/phpBB2/viewtopic.php?p=138907 Backwoods glam] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071012123639/http://realcountrymusic.org/cgi/phpBB2/viewtopic.php?p=138907 |date=2007-10-12 }}'', «[[The Washington Times]]», 1m de dexember 2006.</ref> Fin de picina, la Parton la g'ha ambiad a cantar ind i ciexe e qeste soe raix musigai le se refletissen ind la soa produzion musigal in studi e in viv, qe la includiss nœmeros ''spiritual''. Prima de compir dex agn la g'hiva ja cantad in program radiofonig e televisiv locali de l'area del Tennesse oriental, compagn qe el famos show de [[Cas Walker]], qe l'andava in onda sœ la radio [[WIVK-FM]] e sœl canal televisiv [[WBIR-TV]] de [[Knoxville]]. A tredex agn la g'ha scrivud un quai bran per la ''[[Goldbang Records]]'', una picina etiqeta discografiga de la [[Louisiana]] e la s'era esibida ind el program radiofonig [[Grand Ole Opry]] de [[Nashville]] (per l'emitenta radio WSM), indoqe la g'ha cognossud el cantautor [[Johnny Cash]], qe al g'ha po hid un rœl important ind l'incorajar-la a segœtar ind la carriera musigal<ref>V. Cash (1998)</ref> Apena finids i studi ind el [[1964]], la Parton la s'è trasferida a Nashville in busca de furtuna ind el business de la musiga country.
El prim grand sœcess de la Parton come solista l'è stait el bran ''[[Jolene]]'', qe al g'ha tocad la prima posizion ind i classifege. El bran l'è anc'mò un dei plœ famos de la Parton e l'è stait metud da la revista ''[[Rolling Stone]]'' ind la ''lista dei 500 millior canzon de tœts i temp''. Dop de ''Jolene'' e ''I Will Always Love You'', la Parton la g'ha ambiad a tœver una serie de sœcess, con vot singoi rivads ind la prima posizion dei classifege del [[1974]] al [[1980]]. El sœcess al g'ha dait a la Dolly la possibilitaa de hvir-ga un propi program televisiv, ciamad ''Dolly!'' (1976-1977) e de produxer in propi i so album. I soe canzon i ènn insí diventade talment celebre qe tants artists i g'ha vœlud far-n dei reinterpretazion; fra qei qí i se pœl cuntar [[Rose Maddox]], [[Kitty Wells]], [[Olivia Newton-John]], [[Emmylou Harris]] e [[Linda Ronstadt]].<ref>[http://allmusic.com/cg/amg.dll?p=amg&searchlink=DOLLY PARTON&sql=11:wiftxql5ldde~T1 Biografia de la Dolly Parton] press Allmusic</ref>
Al principi dei agn '80, la Parton la g'ha ambiad a diversificar la soa ativitaa artistega e professionala po anc fœra de l'ambit musigal, insí la g'ha fait un debut come atora cinematografiga in banda a [[Jane Fonda]] ind el [[1980]] col film ''[[Dai 9 ai 5... orari continuad]]'' (la soa colona sonora la g'ha el singol ''9 to 5'' de la stessa Dolly). Dop del sœcess de qell film la Dolly la g'ha fait olter film. I ènn nœmerose anc i comparide de la Dolly ind serie televisive, compagn de la serie ''[[Hannah Montana]]'' ind la qual la Parton la g'ha interpretad la zia de la protagonista Hannah Montana (interpretada da [[Miley Cyrus]] de la qual la Parton, per dir-la tœta, l'è la madrina).
A la metaa dei agn '80 la Parton la g'ha metud sœ el parc de divertiments [[Dollywood]], a [[Pigeon Forge]], ind el Tennessee. La strutura la g'ha guadagnad un sœcess grandissim e ind i agn seguents la g'ha segœtad a desvilupar-s; incœú la dà el lavorar a quasi 3000 persone. A partir de Dollywood la Parton la g'ha costruid un picinin imper de struture de divertiments, qe incœú i includissen fra l'olter un parc aquatig ([[Dollywood's Splash Country]]) e la cadena de teater-ristorant [[Dixie Stampede]].
El penultim album publigad de la Parton l'è ''[[Better Day]]'', vegnud fœr ind el [[2011]] con l'etiqeta discografica de la stessa Dolly, la [[Dolly Records]]. El 13 de jenar 2012 l'è vegnid fœr el film ''[[Joyful Noise]]'' ind el qual la Dolly la recita in banda a [[Queen Latifah]] e [[Keke Palmer]]. Ind el [[2014]] el vegn fœr l'ultim disc de la Dolly, ''[[Blue smoke]]''.
== Prem e Recognossiments ==
El so nom l'è stait metid ind la ''[[Songwriters Hall of Fame]]''.
Per el so contribut a l'industria musigal, la g'è staita dedicada una stella sœ la [[Hollywood Walk of Fame]] al 6712 de Hollywood Blvd.
Ind el [[2011]] al g'è stait assegnad un [[Grammy Award]] a la carriera<ref>[http://www.grammy.com/news/the-recording-academy-announces-special-merit-award-honorees Dolly Parton la ricev un grammy award]</ref>.
== Filmografia ==
{| class="wikitable sortable plainrowheaders"
|-
! scope="col" | Titol
! scope="col" | Ann
! scope="col" | Rœl
! scope="col" class="unsortable" | Note
|-
! scope="row" | ''Nine to Five (Dai 9 ai 5)''
| style="text-align:center;"| 1980
| Doralee Rhodes
| Nomination—Golden Globe 1981 – Milliora atora protagonista - Millior canzon orijinal
|-
! scope="row" | ''The Best Little Whorehouse in Texas (El plœ bell bordell del Texas)''
| style="text-align:center;"| 1982
| Mona Stangley
| Nomination—Golden Globe 1983 - Milliora atora indun film comedia o musigal
|-
! scope="row" | ''Rhinestone (Strass)''
| style="text-align:center;"| 1984
| Jake
|
|-
! scope="row" | ''Steel Magnolias (Magnolie d'axal)''
| style="text-align:center;"| 1989
| Truvy Jones
|
|-
! scope="row" | ''Linea diretta - Un'occasione unica''
| style="text-align:center;"| 1992
| Shirlee Kenyon
|
|-
! scope="row" | ''The Beverly Hillbillies''
| style="text-align:center;"| 1993
| Lee stessa
| cameo
|-
! scope="row" | ''Frank McKlusky, C.I.''
| style="text-align:center;"| 2002
| Edith McKlusky
|
|-
! scope="row" | ''Miss Congeniality 2: Armed & Fabulous (Miss FBI, infiltrada speçal)''
| style="text-align:center;"| 2005
| Lee stessa
| cameo
|-
! scope="row" | ''Gnomeo and Juliet (Gnomeo e Julieta)''
| style="text-align:center;"| 2011
| Dolly Gnome
| vox
|-
! scope="row" | ''The Year Dolly Parton Was My Mom (L'ann qe Dolly Parton l'era la mè mama)''
| style="text-align:center;"| 2011
| Lee stessa
|
|-
! scope="row" | ''Joyful Noise (Rumor joios)''
| style="text-align:center;"| 2012
| G.G. Sparrow
|
|}
=== Serie televisive ===
{| class="wikitable sortable plainrowheaders"
|-
! scope="col" | Titol
! scope="col" | Ann
! scope="col" | Rœl
! scope="col" class="unsortable" | Note
! scope="col" class="unsortable" | Titol Episodi
|-
! scope="row" | ''Dolly and Carol in Nashville''
| style="text-align:center;"| 1979
| Trudy
| Film TV
|
|-
! scope="row" | ''Lily: Sold Out''
| style="text-align:center;"| 1981
| Lee stessa
| Film TV
|
|-
! scope="row" | ''Smoky Mountain Christmas''
| style="text-align:center;"| 1986
| Lorna Davis
| Film TV
|
|-
! scope="row" | ''Wild Texas Wind''
| style="text-align:center;"| 1991
| Thiola "Big T" Rayfield
| Film TV
|
|-
! scope="row" | ''Heavens to Betsy''
| style="text-align:center;"| 1994
| Betsy Baxter
| Film TV
| Episodi pilota, mai trasmetid
|-
! scope="row" | ''Mindin' My Own Business''
| style="text-align:center;"| 1994
| imprenditora
| Episodi pilota, mai trasmetid
|
|-
! scope="row" | ''[[Unlikely Angel]]''
| style="text-align:center;"| 1996
| Ruby Diamond
| Film TV
|
|-
! scope="row" | ''The Magic School Bus''
| style="text-align:center;"| 1996
| Katrina Eloise 'Murph' Murphy
| Serie TV
| "Ep.39 - Una vacanza speçal (ST3)"
|-
! scope="row" | ''Blue Valley Songbird''
| style="text-align:center;"| 1999
| Leanna Taylor
| Film TV
|
|-
! scope="row" | ''Reba''
| style="text-align:center;"| 2005
| Dolly Majors
| Serie TV
| "Reba's Rules of Real Estate"
|-
! scope="row" | ''[[Hannah Montana]]''
| style="text-align:center;"| 2006, 2007, 2010
| Zia Dolly
| Serie TV
|
* ST1 Guai foi, zia Dolly
* ST2 Nemixe... amixe
* ST4 Pore, bye bye!
|}
== Discografia ==
* ''[[Hello, I'm Dolly]]'' (1967)
* ''[[Just Because I'm a Woman]]'' (1968)
* ''[[In the Good Old Days (album)|In the Good Old Days]]'' (1969)
* ''[[My Blue Ridge Mountain Boy]]'' (1969)
* ''[[The Fairest of Them All (album)|The Fairest of Them All]] (1970)
* ''[[As Long As I Love]]'' (1970)
* ''[[A Real Live Dolly]]'' (dal vivo, 1970)
* ''[[The Golden Streets of Glory]]'' (1971)
* ''[[Joshua (album)|Joshua]]'' (1971)
* ''[[Coat of Many Colors]]'' (1971)
* ''[[Touch Your Woman]]'' (1972)
* ''[[My Favorite Songwriter: Porter Wagoner]]'' (1972)
* ''[[My Tennessee Mountain Home]]'' (1973)
* ''[[Bubbling Over]]'' (1973)
* ''[[Jolene (album Dolly Parton)|Jolene]]'' (1974)
* ''[[Love Is Like a Butterfly]]'' (1974)
* ''[[The Bargain Store]]'' (1975)
* ''[[Dolly: The Seeker & We Used To]]'' (1975)
* ''[[All I Can Do]]'' (1976)
* ''[[You Are]]'' (1977)
* ''[[New Harvest... First Gathering]]'' (1977)
* ''[[Here You Come Again]]'' (1977)
* ''[[Heartbreaker (Dolly Parton)|Heartbreaker]]'' (1978)
* ''[[Great Balls of Fire (album)|Great Balls of Fire]]'' (1979)
* ''[[Dolly, Dolly, Dolly]]'' (1980)
* ''[[9 to 5 and Odd Jobs]]'' (1980)
* ''[[Heartbreak Express]]'' (1982)
* ''[[The Best Little Whorehouse In Texas]]'' (colonna sonora, 1982)
* ''[[Burlap and Satin]]'' (1983)
* ''[[The Great Pretender (Dolly Parton)|The Great Pretender]]'' (1984)
* ''[[Rhinestone]]'' (colonna sonora, 1984)
* ''[[Real Love (Dolly Parton)|Real Love]]'' (1985)
* ''[[Rainbow (Dolly Parton)|Rainbow]]'' (1987)
* ''[[White Limozeen]]'' (1989)
* ''[[Home for Christmas (Dolly Parton)|Home for Christmas]]'' (1990)
* ''[[Eagle When She Flies]]'' (1991)
* ''[[Straight Talk]]'' (colonna sonora, 1992)
* ''[[Slow Dancing with the Moon]]'' (1993)
* ''[[Heartsongs: Live from Home]]'' (dal vivo, 1994)
* ''[[Something Special (Dolly Parton)|Something Special]]'' (1995)
* ''[[Treasures]]'' (1996)
* ''[[Hungry Again]]'' (1998)
* ''[[Precious Memories]]'' (1999)
* ''[[The Grass Is Blue]]'' (1999)
* ''[[Little Sparrow]]'' (2001)
* ''[[Halos & Horns]]'' (2002)
* ''[[For God and Country (Dolly Parton)|For God and Country]]'' (2003)
* ''[[Those Were the Days]]'' (2005)
* ''[[The Very Best of Dolly Parton]]'' (raccolta, 2007)
* ''[[Backwoods Barbie]]'' (2008)
* ''Dolly Parton'' - Live From London 2010
* ''[[Better Day]]'' - (2011)
* ''[[Blue Smoke]]'' - (2014)
== Curiositaa ==
La celebra [[Dolly (pera)|pera Dolly]], prim mamifer clonad de la storia, la ciapa el nom propi de Dolly Parton.
El nom "Dolly" l'è nassud defait del sujeriment del so allevador in onor a la prosperosa cantanta country, dait qe la cellula clonada l'era una cellula mamaria<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/english/sci/tech/newsid_769000/769915.stm Listen to public, says Dolly scientist]</ref>.
== Note ==
<references/>
== Bibliografia ==
* Fred Bronson (2006), ''Chart Beat'', Billboard.
* Johnny Cash (1998), ''Cash: The Autobiography''.
* Alanna Nash (1978), ''Dolly'', Reed Books, Los Angeles, ISBN 0-89169-523-0.
* Joel Whitburn (2005), ''Top Country Songs 1944–2005'', Billboard/Record Research Inc., ISBN 0-89820-165-9.
== Ligam sœ la red ==
* [http://www.imdb.com/name/nm0000573/ La pajina de Dolly Parton ind el IMDB]
{{DEFAULTSORT:Parton, Dolly}}
[[Categoria:Ator statunitens]]
[[Categoria:Musega]]
[[Categoria:Cantant statunitens]]
[[Categoria:Nassiment minga cognossud]]
2k2xqkf9ph67m3ysnb7no98b6la470c
IPhone
0
203113
1334931
1297321
2026-08-25T17:39:57Z
Emayeah
48548
/* Mudei */ aggiunto modelli
1334931
wikitext
text/x-wiki
{{Titol minuscol}}
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
{{Atualizar}}
[[File:Apple iPhones.jpg|thumb|iPhone]]
L''''iPhone''' l'è ona familia di smartphone cont el [[iOS]], desvilippaa de la [[Apple]]. A l'è in produzion del 2007. <ref name="storia"> http://www.iphoneitalia.com/di-iphone-in-iphone-ripercorriamo-insieme-la-storia-delliphone-tra-sorprese-e-delusioni-419187.html </ref>
===Mudei===
*[[iPhone EDGE|iPhone 2G]]
*[[iPhone 3G]]
*[[iPhone 3GS]]
*[[iPhone 4]]
*[[iPhone 4s]]
*[[iPhone 5]]
*[[iPhone 5s]]
*[[iPhone 5c]]
*[[iPhone 6]]
*[[iPhone 6 Plus]]
*[[iPhone 6s]]
*[[iPhone 6s Plus]]
*[[iPhone SE]]
*[[iPhone 7]]
*[[iPhone 8]]
*[[iPhone 8 Plus]]
*[[iPhone X]]
*[[iPhone XS|iPhone XS/XS Max]]
*[[iPhone XR]]
*[[iPhone 11]]
*[[iPhone 11 Pro|iPhone 11 Pro/Pro Max]]
*[[iPhone SE 2]]
*[[iPhone 12|iPhone 12/12 Mini]]
*[[iPhone 12 Pro|iPhone 12 Pro/Pro Max]]
*[[IPhone 13|iPhone 13/13 Mini]]
*[[IPhone 13 Pro|iPhone 13 Pro/Pro Max]]
*[[iPhone 14]]
*[[IPhone 14 Pro|iPhone 14 Pro/Pro Max]]
*[[iPhone 15]]
*[[iPhone 15 Pro/Pro Max]]
*[[iPhone 16]]
*[[IPhone 16 Pro|iPhone 16 Pro/Pro Max]]
*[[iPhone 17]]
*[[IPhone 17 Pro|iPhone 17 Pro/Pro Max]]
*[[iPhone Air]]
*
== Vos corelaa ==
*[[iPad]]
==Riferiment==
<references/>
[[Categoria:IPhone| ]]
qrk0t3uhrlag2ayurwjycusueh7wmg8
Restorazion rapida
0
206449
1334981
1239118
2026-08-25T20:40:15Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334981
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[Archivi:Hamburger and fries - Brownswood, Finsbury Park, London.jpg|thumb|[[Svizzera (mangià)|Svizzera]] e [[pomm de terra fritt]] cont el ''[[ketchup]]'' e la [[maiones]], on tipigh piatt de la restorazion rapida.]]
[[Archivi:McDonald's Bolzano Bozen.JPG|thumb|Restorant ''[[McDonald's]]''.]]
La '''restorazion rapida''' o '''''fast-food''''' (espression [[Lengua inglesa|inglesa]] che la se pò tradù comè "mangià rapid") l'è on tipo de mangià che 'l se serviss e se maja a la svelta, e che a l'è devegnuu putost popolar in di paes de lengua inglesa a partì di agn 50.
De solet, el termen el se riferiss al mangià faa cont di ingredient ch'hinn staa precosuu, e poeu prerescoldaa, e che 'l se vend, denter i restorant o negozzi, ai comprô che 'l porten via.
I negozzi a poden vess bancarell <!--Perchè a hinn staa cambiaa i pluraj? Ona L a la fin di paroj la deventa minga J inquand a l'è plurala?--> putost che [[chiosch]], che, de solet, dann minga la possibelitaa de setass-giò o reparass, o anca di restorant de restorazion rapida. I operazion de [[associazion commerciala]] ch'hinn part de cadenn de restorant a gh'hann on tipo de mangià tutt inguaa, che l'è, ona quaj voelta, spedii di sed centraj a cadavun di restorant<ref>{{cite book | title = Fast Food, Fast Track: Immigrants, Big Business, and the American Dream | url = https://archive.org/details/fastfoodfasttrac0000talw | first = Jennifer | last = Talwar | publisher = Westview Press | year = 2003 | isbn = 0-8133-4155-8 }}</ref>.
Majà tropp mangià de la restorazion rapida a l'è ligaa, intra i alter robb, a l'[[obesitaa]] e al [[colesterol alt]]<ref>{{cite web|last1=Pietrangelo|first1=Ann|last2=Carey|first2=Elea|title=13 Effects of Fast Food on the Body|url=http://www.healthline.com/health/fast-food-effects-on-body|website=Healthline|accessdate=20 March 2016}}</ref>.
== Stòria ==
[[Archivi:Chinese noodles.JPG|thumb|Preparazion di trazionaj [[spaghett cines]] (''la mian'').]]
El concett de mangià gemò cusinaa de vend a l'è strimendament ligaa al desvelupp urban.
In de la [[Romma antiga]], i cittaa gh'aveven di bancarell <!--Perchè a hinn staa cambiaa i pluraj? Ona L a la fin di paroj la deventa minga J inquand a l'è plurala?--> che vendeven pan, luganegh e vin.
=== Etaa antiga e medievala ===
In di cittaa de l'antighitaa romana, la maggior part de la popolazion urbana la viveva in di ''[[Insula|insulae]]'', che a eren, de fatt, di condomini che ciappaven on isolaa di per lor che a dipendeven sora i vendiroeu per la maggior part di sò past. In di mattinn, el pan inumedii cont el vin el vegneva majaa comè ona marendinna svelta e, pussee tard, verdur couesuu e stuaa vegneven majaa in di ''[[Popina|popinae]]'', che a eren on tipo de loeugh indue se majava<ref>Stambaugh, John E. (1988) ''The Ancient Roman City'' JHU Press ISBN 978-0-8018-3692-3 pp. 200, 209.</ref>.
In de l'[[etaa de mezz]], in di cittaa e ar urban pussee grand, comè [[Londra]] putost che [[Paris]], a gh'eren numeros vendiroeu che vendeven piatt comè [[tort]], [[pastizz cornovajes]], [[crostinna de cavolatt]], [[goffre]], [[vafer]], ''[[pancake]]'' e carna coeusuda.
Comè in di cittaa roman in de l'antighitaa, tant de quest loeugh chì a eren faa aposta per chì gh'aveva minga i mezz per cusinà el sò mangià di per lor, in manera particolara i famej singoj. A desferenzia di cittadin pussee scior, infatt, tant a podeven minga permettess de comprà di cà cont la cusina e donca gh'aveven de dipend sora la restorazion rapida.
Anca altra gent a l'era comprô di chest vendiroeu chì, comè i [[pelegrin]] che viaggiaven vers i [[loeugh sacher]]<ref>Martha Carling, "Fast Food and Urban Living Standards in Medieval England" in ''Food and Eating in Medieval Barbie'', pp. 27–51.</ref>.
=== Etaa moderna ===
In del [[Regn Unii]], in localitaa sora el mar o acquu de marea, i mangià de la restorazion rapida podeven vess [[frut de mar]] o [[pess]], comè [[ostregh]] putost che [[anguij]]. De spess, chel mangià chì el vegneva cusinaa sora o arent el [[moeul]]<ref name="pie">{{Cite web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/politics/5301158.stm|title=Eel and pie shop|accessdate=November 24, 2007|publisher=BBC|author=BBC | date=August 31, 2006}}</ref>. El desvilupp de [[pescherecc]] in de la mitaa del [[Sécul XIX|secol XIX]] ha portaa al desvilupp de la specialitaa britannega, el [[pess e pomm de terra fritt]], e del primm negozzi in del [[1860]]<ref name="Mail"/>. Ona [[targa bloeua]] al Tommyfield Market de [[Oldham]] el marca l'origen del primm negozzi de pess e pomm de terra fritt e, donca, l'inizzi de l'industria del mangià svelt in [[Gran Bretagna]]<ref name="Mail">[http://www.dailymail.co.uk/news/article-1275320/The-Portugese-gave-fried-fish-Belgians-invented-chips-150-years-ago-East-End-boy-united-create-The-Worlds-Greatest-Double-Act.html The Portuguese gave us fried fish, the Belgians invented chips but 150 years ago an East End boy united them to create The World's Greatest Double Act] ''Daily Mail'' (London). Retrieved September 21, 2011</ref>.
In di [[Staa Unii d'America]], depos la [[prima guerra mondiala]], si come i machin a deventaven semper pussee popolar e men car, a hinn staa inventaa i restorant indue se podeva guidà-a-travers (''drive-in restaurant'' in ingles). La societaa americana ''[[White Castle]]'', fondada dal Billy Ingram e 'l Walter Anderson a [[Wichita]], in [[Kansas]] in del [[1921]], a l'è soletament regordada comè el segond negozzi de ''fast-food'' e comè la prima cadenna de [[Svizzera (mangià)|svizzer]], che a i vendeva per cinch centesem vun<ref name="npr">{{Cite web|url=http://www.npr.org/programs/morning/features/patc/hamburger/|title=The Hamburger|accessdate=November 23, 2007|publisher=[[National Public Radio|NPR]]|year=2002|author=[[National Public Radio]]}}</ref>. El Walter Anderson ha faa-sù el primm restorant ''White Castle'' a Wichita in del 1916, e ha inventaa el restorant di svizzer chì cont on menuu limetaa, alt volumm, cost bass e alta velocitaa<ref name="jpfarrell">{{Cite web|url=http://jpfarrell.blogspot.com/2007/11/evolution-of-quick-service-restaurant.html|title=The Evolution of the Quick Service Restaurant|accessdate=February 14, 2008|publisher=A Management Consultant @ Large|author=James P Farrell}}</ref>. Intra i sò invenzion, la gh'era quella che la permetteva de fà vedè comè 'l vegneva preparaa el mangià ai comprô. La ''White Castle'' a l'è stada on success dal principi e tant competitor hann cercaa de fà inguaa.
L'[[associazion commerciala]] a l'è stada introduda in del [[1921]] dal ''[[A&W Root Beer]]'', che dava ai sò associaa el sò [[siropp]] special. El concett de restorant associaa a l'è staa inventaa da l'Howard Johnson a mitaa di agn 30, che ha pensaa de avè menuu, signaj e reclamm tutt inguaa<ref name="jpfarrell"/>.
== In moviment ==
[[Archivi:20070509 Rock 26 Roll McDonalds from 7th fl of Sports Authority.jpg|thumb|On restorant del ''McDonald's'' a [[Chicago]] a l'è staa el primm a avè duu corsii de "guidà-a-travers".]]
{{varda anca|Mangià industrial}}
I negozzi de restorazion rapida a hinn proveditor di [[mangià da portà via]] o da portà foeura, che de spess a gh'hann on servizzi de "guidà-a-travers" che 'l permett ai sò comprô de fà i orden e ciappa-sù el mangià senza andà-giò di sò machin. I restorant chì hann, comonque, anca on local saraa indue 'l se pò majà setaa-giò.
Squas dal principi, el mangià chì a l'è staa faa in ona manera che 'l podess vess majà "in moviment", de spess, senza nanca i [[posaa]] e majà comè on [[mangia al did]].
I piatt principaj de questa cusina chì a hinn i [[Svizzera (mangià)|svizzer]], [[can cald]], [[pomm de tera fritt]], [[tramezzin]], [[crocchett de pollaster]], ma anca da alter mangià derivaa da cusin etnigh comè la [[scigolla frita]], la [[pita]], el [[taco]] e 'l ''[[kebab]]'', e suggeriss l'uso massizz de vari salz comè la [[senape]], la [[maiones]] e 'l ''[[ketchup]]''. La restorazion rapida a l'è caraterizaa da on cost relativament bas, da l'uniformitaa del servizzi ofrì e da la granda diffusion di venditori.
=== Stazion de reforniment ===
I [[negozzi de convenienza]], che a se troeuven dent tant stazion de benzina, venden preimballaa tramezzin, [[giambell glassaa]] e can cald. In tant stazion de reforniment in di Staa Unii e in Europa a gh'hinn anca [[mangià surgelaa]] e, franch, el vegn dada anca la possibelitaa de praparal in di [[forn a micro-ond]].
=== Vendiroeu de strada e concession ===
[[File:Messe-36.JPG|thumb|Vendiroeu de strada in [[Nepal]].]]
[[File:Pajdas, Sobota.JPG|thumb|Restorant ''Pajdaš'' in [[Slovenia]].]]
{{varda anca|Mangià de strada}}
El mangià de strada tradizional el se pò majà in tutt el mond, de solet da operador piscinin e vendiroeu ambulat indipendent che lavoren da on carrettin, on tavol, on grija portatil putost che on veicol a motor. Esempi comun a hinn i vendiroeu de spaghett [[vietnam]]ii, i bancarej medio-orientaj de falafel, i carrettin de can cald noeuva yorkes e [[Forgon de mangià|forgon de taco]]. I vendiroeu ''turo-turo'' ([[Lengua tagaloga|tagalog]] per "pont pont") a hinn ona part importanta del moeud de viv [[filipinn]]. Comunement, l'assortiment de opzion di vendiroeu de strada fann vedè a l'è grand e variegaa perchè gh'hann de ciappaa rapidament l'attezion di passant pussee che pòden.
In baa al loeugh, puu vendiroeu de strada se pòden specializzaa in di specifegh tip de mangià carateristigh d'ona dada tradizion culturala o etniga. In ona quaj cultura, a l'è tipigh per i vendiroeu de strada contrattà el prezzi, cantà canzon per vend pussee, sonà la musega o anca fà el [[teater de strada|teatrin]] per ciappà potenziaj comprô. In on quaj cas, quest robb chì ciappen pussee attenzion del mangià istess.
<!--== Cusina ==-->
<!--=== Variant ===-->
== Affar ==
La restorazion rapida a l'è fada i grand cadenn de restorant, la maggior part dervii comè [[Associazion commerciala|assocciaa commerciaj]] (''franchisee'' in [[Lengua inglesa|ingles]]). I march pussee important a eren ''[[Subway (azienda)|Subway]]'', che a l'è estes in del mond cont 33.749 restorant in 91 paes, ma domà 14 in [[Italia]], el ''[[McDonald's]]'' cont 33.600 restorant, seguitaa dal ''[[Burger King]]'' e dal ''[[Wendy's]]''. La societaa ''[[Yum! Brands]]'' a l'è el capo mondial cont i sò cadenn de ''[[Pizza Hut]]'', ''[[Kentucky Fried Chicken|KFC]]'', ''[[Taco Bell]]'', ''[[Long John Silver's]]'' e ''[[A&W Restaurants|A&W]]'', cont in tutt squas 33.000 restorant in tutt el mond.
Di cadenn de restorazion rapida talian a hinn ''[[Spizzico]]'' e, in passaa, ''[[Burghy]]'', menter di cadenn de restorazion rapida sguizzer a hinn ''[[Holy Cow!]]'', [[Inglewood (azienda)|Inglewood]] e ''[[Mike Wong]]''.
== Critich ==
El [[Dietta|modell alimentar]] parponnuu in di restorant de restorazion rapida a l'è addressaa principalment ai fass pussee gioven, ma anca a on semper pussee alt numer de adult che majà semper pussee inscì, per motiv ligaa ai temp lavorativ. In di paes latin, ligaa tradizionalment a savor e produtt san e preparazion curaa, el mangià de la restorazion rapida a l'è veduu comè sinonem de alimentazion cativa. Quest sia perchè el mangià de la restorazion rapida el gh'ha de majass de pressa, anca in pè o in machina, sia perchè la qualitaa e varietaa di ingrendient a hinn bas e el mangià a l'è tròpp [[Fritura|fritt]], [[grass]], salaa e zuccheraa.
El mangià de solit cusinà ne la restorazion rapida, comè svizzer, pomm de tera fritt, pollaster fritt, a vegnen desegnaa comè quei cont on alt contegnuu de grass e/o zuccher refinaa e/o cont on bas contegnuu de fiber e donca, s'a hinn consumaa de spess o in prozion bondant, el cress el ris'c de obesitaa, che fa andà-su el ris'c de [[cancher (medesina)|cancher]]<ref>[http://www.wcrf.org/cancer_research/expert_report/recommendations.php Cancer prevention recommendations and videos | WCRF<!-- Titolo generato automaticamente -->] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110306191848/http://www.wcrf.org/cancer_research/expert_report/recommendations.php |date=2011-03-06 }}</ref>. Alt consumm de quel mangià chì porten a avè alt livej di colesterol<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21505612 Multiple health behaviors in an ethnically diverse sa... [Perm J. 2011] - PubMed - NCBI<!-- Titolo generato automaticamente -->]</ref>, important element de ris'c per infart, ictus e malatii del sistema cardio-circolatori.
El mangià parponnuu in di ''fast-food'', e in particolar i svizzer e i pomm de tera fritt, gh'hann denter alt quantitaa de acid grass trans, che a hinn ligaa al cressiment del ris'c de malattii cardio-vascolarii, a la riduzion de la concentrazion de colestarol ''HDL'' (l'inscì ciamaa "colesterol bon"), a l'aument di triglicerid e di lipoprotein a basa densitaa, al desturb de l'equilibri di prostaglandin e a la promozion di insulin-resistenza (che la fa andà-sù el ris'c de [[diabet zucherad|diabet]])<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20964072 [Dietary trans fatty acids and its metab... [Gac Med Mex. 2010 Jul-Aug] - PubMed - NCBI<!-- Titolo generato automaticamente -->]</ref>. Per cercà de ridù quest squilibri alimentar chì, i proprietarii di cadenn pussee innominaa parponnen anca piatt cont men calorii comè [[Insalatta|insalatt]] e [[Macedonia de frutta|macedoni]].
== Nòt e alter progett ==
{{commons|Category:Fast food}}
<references/>
== Ligamm de foeura ==
* {{cita web|http://associazione.slowfood.it/associazione_ita/ita/dizionario/17.lasso|El ''fast food'' segond Slow Food}}
* {{cita web|http://associazione.slowfood.it/associazione_ita/ita/dizionario/23.lasso|McDonald's segond Slow Food}}
[[Categoria:Restorazzion]]
1ic5hc0ape4dmv30ktga3cvlu9yj4wo
Lodovigh Sforza
0
208973
1334955
1316112
2026-08-25T20:24:41Z
InternetArchiveBot
32808
Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334955
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
{{Varda che bell}}
[[File:Dettaglio di Ludovico il Moro nel dipinto di Francesco Podesti.jpeg|300px|miniatura|drita|Lodovigh el Nigher]]
El '''Lodovigh Maria Sforza''' ([[latin]]: ''Ludovicus Maria Sfortia''; [[03 08|3 de vost]] del [[1452]] – [[27 05|27 de masg]] del [[1508]]), cognossud ancasì con la [[scormagna]] de “'''El Nigher'''” o “'''El Mor'''”, l’è stait [[Ducad de Milan|duca de Milan]] del 1494 infina al 1499 adree a la mort del nevod [[Gioann Galeazz Sforza|Sgiovann Galeazz Sforza]], e [[Ducaa de Bari|duca de Bari]] del 1479 al 1500.
Amalastant che el fudess nomà el quart fiœul del [[Franzesch Sforza]] – e donca fœura de la suzzession de la fameja – el Lodovigh a l’era un hom propri ambizzios e l’è riessid a la fenitiva a meter sota tut Milan. A l’inizzi l’ha ciapad la resgenza del ducad de la cugnada [[Bona Savoja]], e pœu l’è suzzedud formalment al nevod quand che l’è mort, con l’indà a passà fœura i dessendent lesgitem sœu de lu chì. Es dis puranca che l’haiva invelenid sgiò el nevod intravers una gamina che l’haveva trait in pee personalment.
Ind el cors del sò regn, Milan l’ha vedud la fiorida del [[Renassiment]] e, in sgionta, la sò cort l’era famosa fiss per el sò grandœur e in Lombardia, e in Italia.<ref name=":1">Malaguzzi-Valeri, 1913, p=375</ref> A l’era un gran patron dei art e el finanziava un frach de artista a la cort milanesa – intra i quai ghe figurava el [[Leonardo da Vinci]] – e, de facc, a l’è propri lu che el gh’ha ordenad al Leonardo de fà su la picciura de ''[[La Zena Darera]]''.
El Lodovigh l’era considerad fofign e caprizzios.<ref>Silvio Biancardi, ''La chimera di Carlo VIII, 1492–1495'', Interlinea, 2009, p. 57.</ref> Quand che el gh’haveva de frontà i menasce del rè [[Fons II de Napoli]], el Lodovigh el gh’ha rogad ai Franzes de vutàll e j’ha fait donca vegnì sgiò in Italia, nomà per vesser pœu minga bon de defendes del periguel representad de lor chì. L’è stait salvad nomà de l’intervent de la sò fomna, la [[Beatriz d’Est]].<ref name="più fonti 12">Giarelli 1889, p. 292; Pirovano 1830, p. 27; Préchac 1817, p. 160; Mòrbio 1834, p. 130; Il mondo illustrato 1848, p. 395; Ariosto 1858, p. 303.</ref> Quand che lee chì l’è morta, a gh’è vegnud adoss la [[depression]]<ref name=":4">''Gaspare Visconti'', Rodolfo Renier, Tip. Bortolotti di Giuseppe Prato, 1886, pp. 6–7.</ref> e la sò cort l’è passada del vesser in festa a la desperazzion pussee completa. A la fenitiva, el s’è rendud al rè [[Luvis XII de Franza]], che el l’ha impresonad via in Franza indova l’è morud.<ref name=":2">{{Cite web|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/ludovico-sforza-detto-il-moro-duca-di-milano_%28Dizionario-Biografico%29/|title=LUDOVICO Sforza, detto il Moro, duca di Milano}}</ref>
== Vita ==
=== Nassiment e sgioventura ===
El Lodovigh l’è nassud el 3 de vost del 1452 a [[Vigeven|Visgeven]], del [[Franzesch Sforza]] e de la [[Bianca Maria Viscont|Bianca Maria Vesconta]].<ref>{{en}} [http://www.historytoday.com/fm-godfrey/eagle-and-viper-lodovico-il-moro-milan-renaissance-tyrant Godfrey, F. M., ''"The Eagle and the Viper"'', History Today, Vol.3, Issue 10, September 1953]</ref> Ancaben che no el fudess el prim fiœul, sò mader Bianca l’ha insistid a fàgh istudià tuscoss. L’umanista Francesco Filelfo el gh’ha fait de majester e el gh’ha insegnad la picciura, scultura, literadura, ma ancasì l’art de la guerra e del governà, propri coma es fava cont i bagaj di prenzep ind el Renassiment. El [[Cich Simonetta|Cich Simoneta]] l’ha descreit coma vun che el saveva tuscoss e che l’imprendeva a la svelta. L’ha passad la pupart de la sò etaa de bagaj insema ai fradei e ai sorelle ind el [[Palazz de Cort|Palazz in Brovet Vegg]] a Milan e ind el [[Castell Viscontee de Pavia]].<ref>{{cite book |last1=Covini |first1=Nadia Maria |title=Ludovico Maria Sforza |date=2024 |publisher=Salerno Editrice |location=Roma |isbn=9788869738302 |page=13 |language=it}}</ref>
Quand che gh’è mort sò pader Franzesch ind el 1466 i titoi nobiliar de la fameja inn passad sgiò al [[Galeazz Maria Sforza|Galeazz Maria]], el fradell quell grand. El Lodovigh l’ha rezzevud nomà el titel de cortesia de cont de [[Mortara]].<ref>{{it}} [http://www.paliodimortara.it/2013-07-07-08-16-11/ludovico-e-beatrice ''"Ludovico il Moro e Beatrice d'Este"'', Palio di Mortara.]</ref> Ind i des dì de chì adree, el Lodovigh l’era sgiabella a [[Cremona]] per tegnì insema i terre del ducad e incorasgià i vabitant de la zitaa a sgiuràgh lialtaa al duca nœuv. L’è restait a Cremona infina a l’ann adree, quand che l’è indait a Sgenova per dàgh el benvegnud a sò sorella [[Ippolita Maria Sforza|Impoleta]], mojer del Fons d’Aragona. El 6 de sgiugn del 1468 l’era ancamò a Sgenova per compagnà la [[Bona Savoja]] e sò fradell Tristan indree a Milan indova, el 7 de luj, gh’è stait el [[mariozz]] sò de lee chì cont el duca Galeazz Maria. De chì adree, l’è stait fait imbassador al rè de Franza e pœu a Bologna. Ind el sgener del 1471, l’è indait a [[Venezzia]] per cunt del duca. L’è stait bon de mejorà i relazzion con la [[Republega de Venezzia]] grazzia a un descorrer che l’haveva fait fœura che el gh’era piasud de mat al [[dus]]. Ind el marz del 1471, el gh’è indait adree al duca Galeazz Maria ind el sò viasg a [[Fiorenza]] e, ind l’istess ann, a Roma per la coronazzion de [[papa Sest IV]]. Ind el setember del 1471 l’ha viasgiad a la cort de [[Turin]].<ref name="biograf">[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/ludovico_sforza.htm "Ludovico Sforza Moro", Biografia y Vidas]</ref>
A pariva che el Galeazz Maria el ghe voleva propri ben al Lodovigh. Ind el 1471, el duca l’ha miss sgiò i sò ulteme volontaa, e l’ha scrivud che, se el fudess morud senza havégh de nevod, el ducad el sariss passad sgiò al Lodovigh.
=== Rampegada al podé ===
[[File:Profile_Lodovico.jpg|link=https://it.wikipedia.org/wiki/File:Profile_Lodovico.jpg|thumb|408x408px|Litrat del Lodovigh el Nigher del Giovanni Antonio Boltraffio]]
El duca Galeazz Maria l’è stait sassinad el 26 de desember del 1476 de dei ofizziai de volt rangh de la cort milanesa. A lu gh’è suzzedud el fiœul [[Gioann Galeazz Sforza|Sgiovann Galeazz Maria]], che el gh’haveva nomà vundes agn. Quand che la nœuva de la mort del fradell la gh’è rivada a l’oreggia al Lodovigh, lu chì l’è tornad indree de pressa de la Franza. Insema cont i fradei [[Ascani Maria Sforza|Ascani]] e [[Otavian Maria Sforza|Otavian]] l’ha provad a opones a la resgenza de la Bona, desgià che el credeva che el ducad l’era in veritaa in man al consejer ducal [[Cicch Simonetta|Cich Simoneta]]. Tutamanca, no ghe l’hann faita e el Lodovigh l’è stait esiliad a [[Pisa]], [[Sforza Maria Sforza|Sforza Maria]] a [[Bari]] e Ascani a [[Perugia]]. L’Otavian l’ha provad a intraversà l’[[Ada]] per slissà via, ma l’è crepad ingossad d’aigua ind el fium.
Ind el fevrer del 1479, Lodovigh e Sforza Maria, cont el sostegn del [[Ferdinand I de Napoli|Ferrant d’Aragona]], inn indait denter ind la [[Republica de Genoa|Republega de Sgenova]] cont un’armada. Bona e el Cich Simoneta hann convensgiud [[Fedarigh I Gonzaga|Fedarigh Gonzaga]] e Ercol d’Est a trà insema un’armada per oponej e salvàss la pellazza.
Ind el 1 de marz del 1479, el Lodovigh e el fradell inn stait deciarad di rebei e desenemis del ducad. Despœu havé botinad sgiò Pisa, i duu inn tornad indree a [[La Spezia|La Spezzia]]. A la metaa de masg, s’è scomenzad a marossà di trative de pas intra i dò bande.
El 29 de luj, gh’è mort l’Isforza Maria arent a Vares Liguer, presumibilment invelenid per orden del Cich Simoneta. El Ferrant l’ha fait Lodovigh [[Ducaa de Bari|duca de Bari]] suzzedendegh al fradell. El 20 de vost, Lodovigh l’ha tacad a marcià ancamò invers Milan cont un’armada de 8'000 homen. El 23 de vost hann gadegnad la zitadella de [[Tortona]] despœu havé convensgiud el castellan Rafaghin Donad a sgiontàss adree a la causa sova de lor.
Despœu tancc suzzess, el Simoneta l’ha menad l’[[Ercol d’Est]], [[ducad de Ferrara|duca de Ferrara]], a padimà i rebei. Tancc nobii vesin a la duchessa pressaven per fà pas. A la fenitiva, la Bona la s’è faita convensger fœura a perdonà el cugnad e, el 7 de setember, el Lodovigh l’ha fait la sò intradura al castell de Milan. El Simoneta el se fidava minga trop del Nigher e el se oponeva fiss fiss a la reconciliazzion. A parariss che el gh’haiva deit a la duchessa: “A perdaroo el coo e vu, cont el temp, perdarii l’istacc.”<ref>{{cite book |title=La dama con l'ermellino. Vita e passioni di Cecilia Gallerani nella Milano di Ludovico il Moro|author=Daniela Pizzagalli|location=Milano|publisher=Rizzoli|edition=Collana Saggi italiani|year=1998|others=Cicco Simonetta in stralcio di documento riportato dall'autrice|isbn=978-88-178-6073-4}}</ref>
La nobiltaa ghibellina de Milan la s’è profitada de la presenza del Nigher e hann provad a convensgel a desfesciàss del Simoneta, cont el regordàgh che la colpa de tute i desgrazzie che lu e i sò fradei haveven patid l’era propri sova del Simoneta.<ref name=":12">{{cite book |title=L'historia di Milano volgarmente scritta dall'eccellentissimo oratore M. Bernardino Corio etc|author=Bernardino Corio|page=430}}</ref> El Lodovigh, impunemanca, el considerava minga el Simoneta coma un periguel e ghe somejava nò nezzessari de condannà a mort un hom vegg e malad de [[gota (malann)|gota]].<ref name=":12" /> El Peder Pusterla – vun di nobii – l’organizè una revœulta armada contra el Simoneta e el zirchè el sostegn del [[Marchesad de Mantoa|marches de Mantova]].
El Lodovigh – che el gh’haveva tema de una [[rebellion]] – l’è stait forzad a impresonà el Simoneta e sò fradell Sgiovann, che inn stait subet menad via ind i preson del [[castell de Pavia]].<ref>Corio 1856, pp. 346–351.</ref>
==== Mort del Simoneta e esili de la Bona ====
[[Archivi:9199 - Milano - Archivio di Stato - Calco ritratto Cicco Simonetta Duomo Como - Foto Giovanni Dall'Orto - 25-Sept-2007a.jpg|miniatura|288x288px|Calch del Cich Simoneta ind el [[Dom de Com]]]]
Desgià che l’haveva segurad la zitaa, el Lodovigh el ciamè indree sò fradell Ascani a Milan. L’ha mandad dei emissari per fosgià o restabilì di lianze cont el [[Lorenzo de’ Medici]], rè Ferrant e papa Sest IV, e per prevegnì una lianza contra de lu intra i Sguizzer e la Republega de Venezzia.
Intratanta, la nobiltaa ghibellina che l’haveva vutad a gadegnà el podé l’ha perdud el favor del Lodovigh, e la s’è donca liada cont el fradell Ascani. Perzò, el Lodovigh l’ha fait trigà el fradell, e l’ha pœu esiliad a [[Ferrara]]. Tancc ghibelit funn esiliad anca lor.
Ind el 30 de occiover, al Cich Simoneta gh’è stait tajad via el coo al [[Castell Viscontee de Pavia]], cont una veduda del [[Parch Viscontee]]. El 3 de november del 1480, la Bona l’ha zess la [[reggenza|resgenza]] del ducad al Lodovigh, che l’è stait miss sgiò coma tutor del sgioven duca Sgiovann Galeazz,<ref>Corio 1856, pp. 351–355.</ref> trait adree a viver al castell insema al barba.
{{quote|Per la partenza de lu chì, a la Bona gh’è vegnud adoss un foton de fà stremizzi, e la s’è desmentegada tut el sò onor e dignitaa. L’ha anca decidud de partì e passà fœura i montagne, e questa bruta decision l’ha pu podud vesser revocada, ma, cont el desmentegàss ogna amor filial, in man del Lodovigh l’ha renonziad a la tutella di fiolit e de l’istacc.|[[Bernardin Coeuri|Bernardin Cœuri]], ''Historia di Milano''.}}
La Bona l’è staita donca constreccia a menàss via de Milan per indà a stà de cà ind el [[Castell de Biegrass]], indova la viveva asquas ind una condizzion d’esili. Ind el 1481, forsi orchestrad de la Bona, gh’è stait un tentativ de inveleniment ai dagn del Lodovigh. L’istess ann, gh’è stait un’oltra gamina traita in pee de la duchessa, che l’ha però fallad ancamò una vœulta.
=== A la resgenza del ducad (1480–1494) ===
==== Morosament con la Beatriz d’Est ====
[[File:Milano_-_Canonica_S._Ambrogio_-_04_-_Ludovico_il_Moro_-_Foto_Giovanni_Dall'Orto_25-Apr-2007.jpg|link=https://it.wikipedia.org/wiki/File:Milano_-_Canonica_S._Ambrogio_-_04_-_Ludovico_il_Moro_-_Foto_Giovanni_Dall'Orto_25-Apr-2007.jpg|thumb|Bust del Lodovigh el Nigher, cà paroquial de la [[Basilega de Sant Ambroeus|Basilega de Sant Ambrœus]] a Milan|341x341px]]El Nigher l’haveva a l’inizzi progetad de vegnì duca de Milan cont el maridà la cugnada Bona. La Bona, però, l’era namorada de un olter hom e l’ha tacad del sò a zircà dei olter prospet matrimoniai per el Lodovigh.<ref name=":3">Achille Dina, Isabella d'Aragona Duchessa di Milano e di Bari, in Archivio Storico Lombardo, serie quinta, anno XLVIII, p. 276.</ref> Ind el 1480, l’ha provad a [[mariozz binad|rangià el mariozz]] con la tosa pussee granda de l’[[Ercol I d’Est|Ercol d’Est]], l’[[Isabella d’Est|Isabella]]. Senza savéll, però, un quaj dì indree, l’Isabella l’era sgiabella staita promissa al [[Franzesch Gonzaga]], marches de Mantova. La segonda fiœula, la [[Beatriz d’Est|Beatriz]] – che al temp la gh’haveva nomà zinch agn – la vignè scernida per fà de sposa al Lodovigh.<ref name="Cartwright, p. 7">Cartwright 1926, p. 7.</ref> La Bona l’è riessida a dàghela d’intender al cugnad, che el s’è trovad a la fenitiva a favor del mariozz.<ref name=":3" /> El morosament el pariva convegnent, desgià che la Beatriz la viveva al temp a la cort aragonesa de Napoli. La Beatriz l’era staita cressuda del rè Ferrant – bobà grand sò de lee – che el ghe voleva propri ben. Lodovigh la vedeva coma un’oportunitaa per liàss e cont el rè de Napoli, e cont el duca de Ferrara. El rè Ferrant l’ha azzetad la parposizzion de mariozz e i duu inn vegnud [[moros]].<ref>Muratori 1988, pp. 237–238.</ref> La Beatriz l’è restaita a Ferrara infina al 1485, quand che el Lodovigh l’ha convensgiud fœura la fameja sova de lee a menàlla su a Milan per vegnì educada ind una cort che la se datava pussee al sò rœul.<ref name="Mazzi, pp. 44-50">Mazzi 2004, pp. 44–50.</ref>
==== Guerra de Ferrara ====
Ind el 1482, la Republega de Venezzia insema a l’[[Stat de la Gesa|Istacc de la Gesa]] inn indait in guerra contra el [[ducad de Ferrara]]. Lodovigh l’è indait in guerra anca lu in favor del futur messer Ercol d’Est. El 6 de sgener del 1483, papa Sest IV l’ha bandonad la lianza cont i Venezzian per liàss con Ferrara. I Venezzian, cont el socors del [[Constanz Sforza]], hann trait in pee un pian per fàgh bandonà al Lodovigh la lianza con Ferrara. El 15 de luj, l’armada venezziana l’ha intraversad l’Ada. El Lodovigh el s’è incontrad a Cremona cont el Fons d’Aragona e olter representant de la lianza, e hann decidud subet de contratacà i Venezzian. El 22 de luj, rè Fons l’ha trait insema l’armada a [[Monscia]]. El dì adree, i Venezzian – desgià che i s’eren rendud cunt che el sò pian l’haveva fallad – hann reparad a [[Bergom]].
El 10 de vost del 1483, Lodovigh e sò fradell [[Ascani Maria Sforza|Ascani]] hann marciad invers Bergom, conquidend una mota de castei e menasciand Bergom medem. Inn ancasì riessid a ciapà [[Romano di Lombardia|Roman]] despœu un assedi indait inanz per trii dì e despœu del qual el Lodovigh l’è tornad a baita a Milan.
Amalastant del suzzess scoss, Ferrara e i sò liad inn riessid nò a despenolà i Venezzian.<ref>Corio 1856, pp. 359–382.</ref> El 24 de avril del 1484, i liad de Ferrara s’inn reunid per un consej de guerra, e s’inn incontrad ind el castell de Porta Sgiœuvia. Chichinscì hann decidud de indà inanz con la guerra contra la Republega de Venezzia, ma, tutamanca, el Lodovigh e el Fons d’Aragona s’inn a la svelta trovad in desacordi. I Venezzian – che saveven che el Lodovigh l’haveva mucciad su un bell poo de debet per sostegnì el messer – i gh’hann ofert la pas in scambi de daner. Lodovigh l’ha donca insegnad sgiò un acordi el 7 de vost a [[Bagnöl|Bagnœul]], contra el volé de l’Ercol d’Est.<ref>Corio 1856, pp. 405–407.</ref>
==== Mariozz e vita privada ====
[[File:Dettaglio di Beatrice d'Este nel dipinto di Francesco Podesti.jpeg|thumb|alt=|270px|Detaj de una picciura indova a ghe figura la [[Beatriz d’Est]]]]
Despœu la guerra, la Beatriz – morosa del Lodovigh – l’è rivada finalment a un’etaa sgiusta per sposàss, e sò pader l’era impazzient de fà fœura la data de l’isposalizzi. Lodovigh, tamen, l’haveva incontrad una fomna ciamada Zezzilia Gallerana. Lee chì la vegneva descrivuda coma bella bellenta e la ghe stava semper aprœuv al Lodovigh.<ref>{{cite book |title=La dama con l'ermellino.|author=Daniela Pizzagalli|page=83}}</ref> De facc, l’era inscì famosa a cort, che a parariss che la saja staita la modella prenzipal per la picciura de la ''[[Fomna con l’armelin]]'', depencia del [[Leonardo da Vinci]]. El Lodovigh l’ha posposud el mariozz per trè vœulte, lavor che el gh’haveva fait perder cœur a la sò madona e al messer, desgià che pensaven che el voleva pu maridàgh la fiœula.<ref name="Cartwright, pp. 43 e 46-472">artwright 1926, pp. 43 e 46–47.</ref> Quii vesin al Lodovigh eren dree a inzigàll de agn per indùll a rempiazzà el nevod coma duca de Milan,<ref>Corio 1565, p. 1028.</ref> e s’inguraven che la Beatriz la podess dàgh una fiolanza lesgitema el pussee prest possibel. Ind el 1490, el [[Gioann Galeazz Sforza|Sgiovann Galeazz]], nevod del Lodovigh, l’ha sconsumad el mariozz con la mojer [[Isabella d’Aragona]], che, un quaj dì de chì adree, l’ha deciarad de vesser in crompa.<ref name=":6">{{cite book |title=La dama con l'ermellino.|author=Daniela Pizzagalli}}</ref> Quell facc chì l’ha sgenad i sostegnidor del Nigher che s’eren convensgiud del besœugn de fàgh maridà la Beatriz de pressa.<ref name=":32">Cartwright 1926.</ref>
La data del mariozz l’è staita missa sgiò el sgener suzzessiv e, el 29 de desember del 1940, la prozzession matrimonial l’ha lassad Ferrara per compagnà la Beatriz a Milan.<ref name="Cartwright, pp. 51-58">Cartwright 1926, pp. 51–58.</ref> Adree a lee gh’è indait anca la mader e un quajvun d’olter di sò sgent. El fradell de la Beatriz, el Fons, e el sgerman Ercol gh’haveven de maridàss a dò prenzipesse de cà Sforza ind l’istessa ocasion: el prim a l’Anna Maria – tosa del Galeazz Maria e donca nevoda del Lodovigh – e el segond a l’Angiola – s’ceta del Carel Sforza e de la Bianca Simoneta, fiœula del Cich Simoneta.<ref name="biograf" /> El 18 de sgener del 1491, ind una zeremonia semplez organizada del Leonardo da Vinci in persona, el Lodovigh l’ha sposad la Beatriz ind la capella ducal del Castell de Pavia. L’haveva volsud che el mariozz el vegness zelebrad a Pavia e minga a Milan inscì de schivà de dà l’impression de vesser adree a sfidà el nevod Sgiovann Galeazz, che l’haveva maridad l’Isabella d’Aragona in [[Domm de Milan|Dom]] un quaj mis indree.<ref name="Cartwright, pp. 51-58" />
El mariozz l’è stait subet deciarad sconsumad e la matina adree el Lodovigh el s’è menad a Milan per fenì i preparativ per la festa matrimonial. In veritaa, el mariozz l’è stait minga sconsumad per pussee de un mes, desgià che i duu spos s’eren cognossud nomà el dì inanz de l’isposalizzi. Dessorapù el Lodovigh – che, al temp, el gh’haveva trentocc agn – el respetava la sgioventura e nozzenza de la sposa – al temp una tosa de quindes agn – e no el voleva constrensgela a sconsumà l’union trop a la svelta.<ref>{{cite book |title=La dama con l'ermellino|author=Daniela Pizzagalli|page=119|quote=Ad ammetterlo era lo stesso Ludovico, che il 13 febbraio si confidò col Trotti: "mi dixe che ancora non le haveva facto niente pur al usato perché non voleva star ferma"}}</ref> Zò l’ha fait però preocupà el messer Ercol, che l’insisteva che el mariozz el gh’havess de vesser sconsumad subet.<ref name=":14">Malaguzzi Valeri 1913, pp. 505–506.</ref><ref name="Mazzi, pp. 59-62">Mazzi 2004, pp. 59–62.</ref>
===== Ligam matrimonial =====
[[File:Pala sforzesca.jpg|thumb|alt=|270px|El Lodovigh e la Beatriz cont i fiœui ind la [[Pala sforzesca]]]]
Adree a l’isposalizzi, Lodovigh el se namorè fiss fiss de la sò nœuva dona. “El scior Lodovigh amalastant el desmet de doggià la duchessa de Bari” l’iscriveva inscì el Tebald Tebald ind el vost del 1492,<ref>Dina 1921, p. 330.</ref> e un poo de temp despœu l’isposalizzi el Galeazz Vescont l’ha deit: “Gh’è propri tant amor intra de lor che pensi che no ghe saja dò persone che se vœulen pussee ben.”<ref name="Malaguzzi Valeri, pp. 42-44">Malaguzzi Valeri 1913, pp. 42–44.</ref>
La sgent l’haveva osservad che el Lodovigh l’era sovenz adree a basà e brovà la mojer, e el ghe stava semper de banda al lecc quand che lee l’era malada. Ind una letera l’ha scrivud de lee: “La m’è pussee cara de la lus del sol”.<ref name="Malaguzzi Valeri, pp. 438-439">Malaguzzi Valeri 1913, pp. 438–439.</ref> A l’era nò segur se la Beatriz la ghe dava indree i sò sentiment, ma un quaj storegh el cred de sì.<ref name=":03">Malaguzzi Valeri 1913, pp. 376–377.</ref> I contemporani del Lodovigh haveven notad che la Beatriz la ghe stava semper aprœuv indepertut, anca ind el cors di sò gravianze. La sò dedizzion al Lodovigh l’era di vœulte un periguel per la sò vita, a l’incontrari del costum del temp che el voleva che i done ghe stassen nomà adree a la cà quand che l’hom el gh’era minga. I eren, ind i poch agn che hann vivud insema, el modell de la cobia ideal.<ref>Luisa Giordano, Beatrice d'Este (1475–1497), vol. 2, ETS, 2008, pp. 63–64.</ref>
La prenzipessa de quindes agn l’ha a la svelta fasnad tuta la cort ducal con la sò sgiœuja de viver e stravaganza. La Beatriz l’ha vutad a fà deventà el [[Castell Sforzesch de Milan]] el zenter de feste e bai magnifegh indova che ghe piaseva una mota intrategnì filosef, poeta, diplomategh e soldad. La gh’haveva de gust e finisia e, es dis, l’era staita propri lee a convensger fœura el sò hom a deventà el patron de inscì tancc artista a la cort sforzesca, compagn del Leonardo da Vinci e del [[Donato Bramante]].<ref name="biograf" /> La vegnarà la mader del [[Massimilian Sforza|Massemilian]] e del [[Franzesch II Sforza|Franzesch]], che a sò vœulta deventarann duca de Milan tucc duu.<ref>{{cite book |title=Gli Estensi|author=Luciano Chiappini|publisher=Dall'Oglio|page=172}}</ref>
==== Montada coma duca de Milan e guerre d’Italia ====
El Sgiovann Galeazz e la sò dona, despœu un mariozz sontuos, hann lassad Milan per menàss a Pavia indova hann trait in pee una cort sova. Sgiovann Galeazz el voleva minga comandà e l’era assee content de lassà che el Lodovigh el se incuràss de tuscoss. La sò mojer [[Isabella d’Aragona|Isabella]], tutamanca, l’era ben pussee ambizziosa de l’hom e l’era sovenz in bega con la sgermana Beatriz. Despœu che la Beatriz l’ha dait a la lus un bagaj el 25 de sgener del 1493, lee chì l’ha volsud che el fiolin el vegness miss sgiò coma cont de Pavia. El titel de cont de Pavia l’era de solet reservad nomà a l’ered del ducad e, donca, el gh’havariss havud de pertocàgh al fiœul de l’Isabella.
L’Isabella l’ha donca rogad al bobà grand, el rè Ferrant de Napoli, de vutà el sò hom a tœù controll del ducad. Tamen, el rè el voleva debon fà negot, desgià che el gh’haveva pagura de fà s’ciopà fœura una guerra. L’ha deciarad che el ghe voleva ben a tute dò i nevode e el j’ha inzigade a metes d’acordi intanta che l’era ancamò viv.<ref>Dina 1921, p. 328.</ref> Quand che el Ferrant l’è mort, però, el sò suzzessor [[Fons II de Napoli|Fons]] el s’è s’cerad de la banda de la fiœula Isabella. Ind un at de assaltament contra el Lodovigh, l’ha ocupad sgiò la zitaa de Bari.<ref name="Corio, p. 1029">Corio 1565, p. 1029.</ref><ref name="Corio, p. 1057">Corio 1565, p. 1057.</ref>
Per responder a l’ocupazzion, el Lodovigh el s’è liad con l’imperador [[Massemilian I de l'Imperi Roman Sagrad|Massemilian I]] e el rè [[Carel VIII de Franza]]. El rè Carel l’ha movud i sò armade invers el sud per conquider Napoli, che Carel el considerava de sò proprietaa, desgià che per lu el gh’era stait robad dei Aragones. L’imperador Massemilian l’ha promiss de recognosser la suzzession del Lodovigh al ducad e de defender i sò interess, e l’ha inscì lesgitemad l’usurpazzion. Per solidifegà l’acordi, l’ha maridad la [[Bianca Maria Sforza]], sorella del sgioven Sgiovann Galeazz. El [[mariozz]] el s’è trait adree la soma de 400'000 ducad coma schirpa, pussee un olter 100'000 ducad per l’investidura, e ancasì tancc olter cadò.
El 11 de setember del 1494, el Carel VIII l’è rivad a [[Asti|Ast]] e l’ha rezzevud di grand onor del Lodovigh e de la Beatriz.<ref name="Malaguzzi Valeri, p. 48 e 564">Malaguzzi Valeri 1913, p. 48 e 564.</ref> Adree a lu gh’è vegnud però anca el sgerman Louis d'Orléans, che el sostegneva de havégh di drizz sora ducad de Milan, desgià che a l’era un dessendent de la [[Valentina Vesconta]]. Amalastant dei ostilitaa, i prim mis de la visita inn passad senza problema, e el Lodovigh l’ha dovrad el fassen de la sò fomna per pasentà i Franzes e destœùj di sò intenzion.<ref>Maulde-La-Clavière 1891, pp. 67, 101.</ref> A la fenitiva, el Lodovigh l’è deventad sgelos de la relazzion che l’era dree a formàss intra el baron de Beavau e la Beatriz, e l’ha decidud de mandà indree la dona a Milan.<ref>René Maulde-La-Clavière, Histoire de Loius XII: ptie. Louis d'Orléans., vol. 3, pp. 83–84.</ref>
=== Duca de Milan ===
[[Archivi:L'incontro di Carlo VIII e Gian Galeazzo Sforza a Pavia nel 1494, Pelagio Pelagi.jpeg|miniatura|350x350px|Picciura del [[Pelasg Pelasg]] indova ghe figura el duca Sgiovann Galeazz adree a tirà la stringa. Lì de sota, l’Isabella d’Aragona in sgenoggion la ghe rœuga al rè Carel VIII de desmeter de fà la guerra]]
El 22 de occiover del 1494, gh’è mort el duca Sgiovann Galeazz sota di zirconstanze misteriose.<ref>{{cite book |last1=Burckhardt |first1=Jacob |title=The Civilization Of The Renaissance in Italy |date=1878 |publisher=Vienna Phaidon Press |location=University of Toronto – Robarts Library |page=[https://archive.org/details/civilizationofre00burc/page/23 23] |url=https://archive.org/details/civilizationofre00burc |access-date=28 February 2019}}</ref> Ofizzialment, es diseva che l’era mort perchè l’haveva nò ciapad sgiò i medegozz che i sò dotor personai gh’haveven prescreit per el malann che el gh’haveva, e per la sò vita senza moderazzion. Minga ofizzialment, però, l’ideja de sgent compagna del [[Niccolò Machiavelli]] e [[Francesco Guicciardini]], l’era quella che el duca l’era stait invelenid sgiò del barba Lodovigh. El Lodovigh l’è subet deventad sò suzzessor cont el sostegn di nobii milanes e cont el rempiazzà i ered lesgitem del nevod, e l’è rivad inscì a la zima del podé politegh ind la region.
A l’è stait in quell temp chì che el Carel VIII l’ha conquistad Napoli; impunemanca, gnè Lodovigh gnè la sò dona eren content de la vitoria. Speraven che la campagna del Carel la stremiss su el rè Fons II, per destœùll di sò mire espansionisteghe invers Milan, e che i olter scior talian le lassassen minga passà. A quell pont chì, el Lodovigh l’ha tacad a havégh tema di Franzes e di menasce del duca de Orléans. L’ha decidud de bandonà la lianza cont i Franzes per indà a liàss con l’Istacc de la Gesa.<ref>{{cite book |title=Una cronaca napoletana figurata del Quattrocento|author=Ferraiolo|author2=Riccardo Filangieri}}</ref>
==== Assedi de Novara ====
[[Archivi:IMG 4302 - Milano, Monumento a Leonardo - Leonardo progetta il cavallo sforzesco - Foto Giovanni Dall'Orto 20-jan 2007.jpg|376x376px|miniatura|Detaj del monument al Leonardo da Vinci in [[Piazza de la Scala]] a [[Milan]]]]Per responder ai menasce del duca d’Orléans quò ai sò aspirazzion per el ducad de Milan, el Lodovigh l’ha organizad un atach a la roca del duca a Ast. Desfortunatament per el Lodovigh, el duca de Orléans el se specciava sgiamò quella movuda chì e l’ha respons con l’ocupà i zitaa de [[Novara]] e [[Vigeven|Visgeven]].<ref name="Corio, p. 10772">Corio 1565, p. 1077.</ref>
El Lodovigh – che el pensava a la segurezza de la sò fameja – l’ha reparad con la fomna e i fiolit ind el [[Castell de Milan]]. Desgià che el se sentiva gnancamò segur assee, el Lodovigh l’ha miss sgiò un pian con l’imbassador spagnœul per menàss via de Milan e reparà in Ispagna. Coma l’iscriv el [[Bernardin Coeuri|Bernardin Cœuri]], a zò s’oponeva la mojer e un quaj member del consej, che l’hann convenc a la fenitiva a restà a Milan.<ref name="Corio, p. 10772"/> Tamen, la situazzion l’è restaita instabila. Per via di spese faite per l’investidura e per la schirpa de la [[Bianca Maria Sforza|Bianca Maria]], l’istacc l’era asquas adree a sfojàss economegament. A gh’era pu de daner per mantegnì l’armada e i gh’haveven ancasì pagura de una rebellion. Un quaj nobel e zitadin l’haveva infinamai tacad a sostegnì el duca d’Orléans.<ref name=":15">Dina 1921, p. 366.</ref>
Gh’è stait schivad el disaster nomà grazzia a la Beatriz – adree a agì coma governadora de Milan<ref>Zambotti 1928, p. 252.</ref> – che la s’è segurada la lialtaa di nobii per pœu incontràss de persona cont i capitan militar a Visgeven per dirisger la sò nœuva movuda contra el duca d’Orléans. La demonstrazzion de forza de la Beatriz l’è forsi riessida a fàgh pensà al duca d’Orléans che i defese milanese eren pussee forte de quell che eren debon, e inscì lu l’ha granca provad a tacà, ma l’ha reparad inscambi a Novara. L’esitazzion l’è staita fatal per la campagna, desgià che l’ha permiss ai Milanes de reorganizà i sò trupe e de sercià su la zitaa cont el forzà el duca d’Orléans ind un assedi.<ref name="Sanudo, p. 438">Sanudo 1883, pp. 438, 441. Maulde-La-Clavière 1891, pp. 221–224.</ref>
Intratanta, la sgent la specciava che el Louis d’Orléans el se rendess. La guarnizzion novarata la fu ranzada sgiò de calastrie e epidemie, e anca pœu el duca d’Orléans el s’era malad. Per fà minga render i sò homen, el duca el gh’ha deit che el rè el sariss rivad prest in sò socors. Zò, ciarament, l’è nò ocors, e lu a la fenitiva el gh’ha havud de rendes. Di poch soldad ch’eren soravivud, un frach inn crepad de lì adree per havé majad tropa fruta despœu de un desuni longh longhent.<ref name="Corio, pp. 1095-10992">Corio 1565, pp. 1095–1099.</ref>
{{quote|La Beatriz d’Est l’è staita bona de descascià el duca d’Orléans de Novara, che l’haveva gadegnad la zitaa, cont el menascià diretament Milan sora el qual el ciamava di drizz de proprietaa. Dei acordi de pas funn insegnad sgiò, e el Carel el tornè indree in Franza, scodend negot de l’impresa. El Lodovigh Sforza l’ha sgioid per el resultad, ancaben che la sò felizzitaa la saja staita curta.|Franzesch Giarell, ''Storia de Piasenza dei orisgen ai noster dì''<ref>Giarelli 1889, p. 292.</ref>}}
==== Mort de la Beatriz ====
[[Archivi:Monumento_di_Ludovico_e_Beatrice.jpg|300px|miniatura|La tomba, mai dovrada, del Nigher e de la [[Beatriz d’Est]]. Un lavorà del [[Cristofen Soree|Cristofen Soler]], [[Certosa de Pavia]]]]
Ind el 1496, intanta che la Beatriz la specciava el terz fiœul, el Lodovigh l’ha cognossud la Lucrezzia Crivella – dama de compagnia de la mojer – che l’è deventada la sgimaca del duca. La Beatriz – che inanz de zò l’era minga inscì sgelosa di bruseghit del marid<ref>{{cite book |title=La dama con l'ermellino.|author=Daniela Pizzagalli|page=126|quote=Da una lettera dell'ambasciatore Trotti: "la duchessa de Milano [Isabella d'Aragona] dixe che a lei molto più doleva de Cecilia che non a la duchessa de Bari [Beatrice d'Este], la quale saveva e intendeva il tutto, come se niente fosse, ma che non era sì ignorante e grossa che non savesse e intendesse ogni cosa".}}</ref> – la s’è incorsgiuda che questa vœulta el Lodovigh l’haveva tolt su un bell brus per la Lucrezzia. La Beatriz la se oponeva a la relazzion; tamen, quest l’ha mudad nò el comportament del Lodovigh. El Lodovigh l’ha impregnad la Lucrezzia nomà un quaj mis despœu che la Beatriz medema l’era restaita gravia. Lee chì l’ha scomenzad a slontanàss de l’hom, lavor che l’ha tacad a ruvinà el mariozz.<ref name="Cartwright, pp. 270-271">Cartwright 1926, pp. 270–271.</ref><ref>Anonimo ferrarese 1928, p. 190</ref> Umiliada, incagnida e incoccia, la Beatriz l’è morta quand che l’era in pajœula adree a la nocc del 2 de sgener del 1497.<ref name="Corio, pp. 1102-1103">Corio 1565, pp. 1102–1103.</ref>
===== El dolor del Lodovigh =====
{{multiple image
| direction = horizontal
| align = right
<!-- Image 1 -->
| image1 = Effigies of Lodovico Sforza and Beatrice d'Este by Cristoforo Solari (casting in Pushkin museum) 02 by shakko.jpg
| width1 = 200
| alt1 =
| caption1 = Detaj de la tomba
<!-- Image 2 -->
| image2 = Effigies of Lodovico Sforza and Beatrice d'Este by Cristoforo Solari (casting in Pushkin museum) 06 by shakko.jpg
| width2 = 200
| alt2 =
| caption2 =
}}
El Lodovigh, adree a sentìss coma se l’havess tradid la sò fomna,<ref name=":22">{{cite book |title=Gli Estensi|author=Luciano Chiappini|publisher =Dall'Oglio|pages=172–173}}</ref> a l’è deventad mat per el dolor trait adree de la mort sova de lee e el s’è pu tirad su.<ref>{{cite book |title=Leonardo da Vinci e tre gentildonne milanesi del secolo XV|author=Gustavo Uzielli|quote=Cecilia Gallerani e Lucrezia Crivelli soddisfacevano a Lodovico le aspirazioni del cuore e dei sensi, Beatrice era sprone alla sua ambizione. Egli lo sentiva. Quindi la morte della Duchessa fu certo causa in lui di profondo e sincero pianto. Tale infausto avvenimento segnò per il Moro il principio di una serie di sventure che sembrarono realizzare i tristi presentimenti di lui e che lo accasciarono, come non avrebbe certamente fatto se esso avesse avuto a fianco la nobile e fiera Consorte.}}</ref><ref name="più fonti 12">Giarelli 1889, p. 292; Pirovano 1830, p. 27; Préchac 1817, p. 160; Mòrbio 1834, p. 130; Il mondo illustrato 1848, p. 395; Ariosto 1858, p. 303.</ref> A l’era convenc che el sariss crepad inanz de lee, e el se specciava che la ghe governass el ducad infina a quand i fiolit sarissen vegnud grand.<ref>''Testamento di Lodovico il Moro'', Tipografia all'insegna di Dante, 1836, p. 9.</ref>
{{quote|E, a l’è vera, la mort de la Beatriz, la Ferraresa intendevela e superba, l’è staita debon una desgrazzia per Lodovigh el Nigher. A l’era l’anema de tucc i sò proget, l’era la resgina del sò cœur e de la sò cort […]. Se el duca de Bari […] l’è riessid a representà in sul tejater d’Europa una scena ben pussee superiora – coma hem vedud – de la sò condizzion, l’è soratut a causa de questa dona, un poo cagheta – se volii – e cagnona, in partigolar con la duchessa Isabella, ma decisa e de carater fort, de insgegn pront, cont un’anema verta a tute i seduzzion de la scioraria e ai atrazzion de l’art. Quand che lee […] l’è voltada via […] l’è stait compagn de un gross borineri vegnud per s’gigotàgh l’anema del Lodovigh. El s’è gnanca pu tirad su: quella mort chì la gh’ha dait nomà l’inviada ai sò desgrazzie. Di pressentiment fosch ghe intraversaven el coo, e a ghe pariva che l’era restait indeperlù in mez al mar in tempesta e, ind la pagura, l’ha scomenzad a viver coma un asceta. […] El lentegh de la sò bella e povra morta l’era semper denanz al sò spiret.|Rodolf Renier, Casper Vescont<ref name=":4" />}}
Per dò semane el Lodovigh el s’è sarrad denter ind i sò stanze, e el s’è fait cresser la barba.<ref>Marin Sanudo, I diarii di Marino Sanuto: (MCCCCXCVI–MDXXXIII) dall'autografo Marciano ital. cl. VII codd. CDXIX–CDLXXVII, vol. 1, F. Visentini, 1879, p. 272.</ref> El meteva su nomà di vestiment nigher cont un mantell sferlad compagn de quell de un cercot. Per el Lodovigh, ogna oportunitaa l’era bona per conmemorà la mojer, de la qual l’haveva trait in pee propri un cult. L’ha comissionad al [[Cristofen Soree|Cristofen Soler]] una tomba de marmor, cont el deciarà che “un dì possaroo de banda a la mè fomna infina a la fin del mond.”<ref>de Mazzeri 1986, p. 202.</ref>
Per un ann intregh, el s’è invodad de majà in pee, e l’ha imposud a tuta la cort de desunà de mardì, el dì de la mort de la Beatriz.<ref name=":112">Corio 1565, p. 1077 ff.</ref> Ind el castell, l’ha fait zornì una stanza tuta de nigher, ciamada la “saleta nigra”, indova el ghe indava denter per piansger la mojer. Tucc i dì el visitava la tomba de la Beatriz ind la [[Gesa di Grazzi (Milan)|Gesa di Grazzie]] almanca dò vœulte.<ref>[[iarchive:idiariidimarinos01sanu/page/n13/mode/2up|I diarii di Marino Sanuto]], vol I, p. 746.</ref> El s’era convensgiud che Dia l’era dree a castigàll per i sò pecad e, ancaben che zò l’havess fait deventà pussee religios,<ref>Sanudo 1883, p. 556</ref> l’ha fait ancasì interessà a la [[necromanzia]].<ref>{{cite book |title=Spiritismo nel 1499 – Archivio Storico Lombardo|author=Società storica lombarda|volume=VI|year=1889}}</ref>
I sò contemporani haveven notad quelle manifestazzion chì de dolor; impunemanca, un quaj storegh el porta che i eren minga propri inscì s’cete e naturai coma el voleva fà pensà lu. De facc, ancaben che a l’inizzi a somejass che el Lodovigh l’haveva pientad lì el bruseghin con la Lucrezzia Crivella, ind el 1500 lee chì la s’è trovada ancamò gravia<ref>{{cite book|author=Maria Bellonci|title=Segreti dei Gonzaga|year=1966|page=316|publisher =Arnoldo Mondadori Editore}}</ref> despœu havé sgiamò miss al mond el fiœul bastard [[Gioann Paol I Sforza|Sgiovann Pavol]]. Se el fudess inscì, tutamanca, l’obietiv de queste ostentazion el sariss nò ciar, o perchè inn indaite inanz per inscì tant temp.<ref>Mazzi 2004, p. 72.</ref> Anca ind i moment pussee critegh – compagn de quand che el gh’haveva de sgussà de Milan – el lavor darer che l’ha fait l’è stait visità la tomba de la mojer inanz de telà.<ref name=":112" />
=== Toma e conseguenze ===
{{multiple image
| direction = horizontal
| align = right
<!-- Image 1 -->
| image1 = Milano Castello Sforzesco Nordostseite Ponticella 2.jpg
| width1 = 222
| alt1 =
| caption1 = L’inscì ciamad “pont” del Lodovigh el Nigher ind el Castell Sforzesch
<!-- Image 2 -->
| image2 = 1763 - Milano - Castello sforzesco - Ponticella di Ludovico il Moro - Foto Giovanni Dall'Orto 24-Sept-2007a.jpg
| width2 = 250
| alt2 =
| caption2 = Indova a gh’era la saleta nigra
}}
El Carel VIII l’è mort ind el 1498 senza havégh de fiœui, e el duca d’Orléans el gh’è suzzedud coma rè de Franza. Coma rè, l’ha decidud de vendegàss contra el Lodovigh per l’umiliazzion che l’haveva patid a causa sova, e l’ha inviad fœura una segonda spedizzion contra el ducad de Milan. Desgià che questa vœulta ghe calava el socors de la Beatriz, el Lodovigh l’è minga stait bon de frontà la menascia coma l’havariss volsud.
{{quote|El Lodovigh, che l’era solet trà vigor mental del prevident e fort consej de la mojer Beatriz d’Est, desgià che questa chì la gh’era staita robada de la mort un quaj ann indree, el s’è trovad indeperlù e senza gnanca pu de ardiment e corasg, e inscì l’ha minga vedud un’oltra manera per scapà via de la bestia che l’era dree a menasciàll se minga propri menà i tolle del tut. E inscì l’ha fait.|Raffaele Altavilla, ''Breve compendio di storia Lombarda''<ref name="Altavilla, p.4">Altavilla 1878, p. 4.</ref>}}
El Luvis XII el gh’ha dait el comand de l’armada per la conquista de Milan al famos lider militar [[Gian Giacom Trivolz|Sgiann Jacom Trivolz]], un desenemis sgiurad del Lodovigh.<ref name=":024">Lodovico il Moro e sua cattura, pagine di storia patria, Di Antonio Rusconi, 1878, p. 73.</ref> El Lodovigh l’ha scernid de retirà i trupe che l’haveva fait menà sgiò a Pisa, e inscì l’ha lassad sgiò el controll de la zitaa a Venezzia. Pœu l’ha revers la lianza con Venezzia e l’ha vutad Fiorenza a tœù indree Pisa, desgià che el voleva ingajardì la sò lianza cont i Fiorentit. La sò speranza l’era che Fiorenza le vutass a frontà, per el manch diplomategament, la rivadura del rè Luvis XII. Quelle azzion chì gh’hann havud nò el resultad sperad. Venezzia la s’è liada insema al Luvis XII contra el Lodovigh, e la lianza sova de lu chì cont i Fiorentit l’è nò vegnuda pussee forta. Per via de zò, per l’armada de Luvis XII l’è stait propri bellfà rivà sgiò ind la penisola italega.
[[File:Grandi Casate Italiane nel 1499.png|thumb|270px|L’Italia intorna a la fin del segol XV]]
El Lodovigh el scernè de tovajà via e, el 1 de setember del 1499, el lassè Milan cont i bagaj per reparà a [[Innsbruck]] sota la protezzion de l’imperador [[Massemilian I d’Asborgh]]. Subet despœu la partenza del Nigher – grazzia, in part, a la revœulta di Milanes opress di tasse – el Trivolz l’ha fait la sò intradura trionfal a Milan. Quell event chì el gh’ha dait l’inviada a un period de guerre e invasion foreste ind la penisola italega.
A Venezzia la sgent l’haveva tacad a menà a voltra che el Lodovigh – delzadess in Sgermania – l’era deventad mat. I diseven che el s’era convers a l’[[Islam]], l’haveva copad el cugnad Galeazz cont un istill e ferid infinanca el fradell Ascani, e che l’era stait menad via de conseguenza. Tamen, quelle sabetade chì eren false.<ref>I diarii di Marino Sanuto, Volume 3, 1880, p. 63.</ref> A Milan, el popel l’era dree a patì sota l’ocupazzion franzesa. Quand che el sabetament el gh’è vegnud a l’oreggia al Lodovigh, lu l’ha reclutad un’armada de merzenari sguizzer a l’inizzi del 1500 e, anca grazzia al fradell Ascani, l’è riessid a ciapà indree Milan. Chichinscì, l’è stait asquas redent ind i œugg di Milanes e l’ha deciarad che ghe piaseva inscì tanta scombater che mò el preferiva vesser ciamad “capitan” pussee che “scior”.<ref>Luzio Alessandro. Isabella d'Este e la corte sforzesca, Archivio Storico Lombardo : Giornale della società storica lombarda (1901 mar, Serie 3, Volume 15, Fascicolo 29), p. 153.</ref>
[[File:La Cattura di Ludovico il Moro a Novara, di Cesare Morbio.jpg|thumb|alt=|270px|Cacciura del Nigher a Novara]]
El pesg l’è rivad adree a l’assedi de Novara, quand che i merzenari sguizzer s’inn refudad de tœù part a la bataja. Novara l’era staita ciapada indree del Lodovigh, ma i Franzes eren tornad a la svelta e miss sota assedi la zitaa. El 10 de avril del 1500, la guarnizzion sguizzara l’era dree a lassà Novara e di soldad franzes eren stait miss de guardia a la sortida de la zitaa. El Lodovigh, strasvestid, l’ha provad a passà fœura i Franzes, ma l’è stait pœu recognossud de vun di merzenari. Un quaj dì de chì adree, anca l’Ascani – che l’haveva provad a scapà e reparà in Sgermania – l’è stait brancad.<ref>{{Cite web|url=https://www.beta.hls-dhs-dss.ch/it/articles/029255/2011-06-03/|title=Dizionario storico svizzero- Ludovico Maria Sforza detto il Moro|access-date=2 May 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190424194250/https://www.beta.hls-dhs-dss.ch/it/articles/029255/2011-06-03/|archive-date=24 April 2019}}</ref>
I Franzes inn stait bon de tornà e ciapà indree Milan, che inscì l’ha perdud la sò independenza e l’è restait sota dominazzion foresta per 360 agn de mò inanz. Intra el botin de guerra gadegnad di Franzes a gh’era la granda [[biblioteca vescontee sforzesca]]<ref>{{Cite web|url=http://collezioni.museicivici.pavia.it/bvs/index.html|title=La Biblioteca Visconteo -Sforzesca}}</ref> situada ind el Castell de Pavia. La consisteva in 900 manuscricc, un quaj di quai el ghe pertegneva al [[Francesco Petrarca]]. Intuitù di codes de la biblioteca di duca de Milan, 400 inn stait preservad ancamò infinadess ind la Biblioteca nazzional de Franza, quand che el rest l’è fenid in de di biblioteghe ameregane, europeje o taliane.<ref>{{Cite web|url=http://collezioni.museicivici.pavia.it/bvs/|title=La Biblioteca Visconteo Sforzesca|website=collezioni.museicivici.pavia.it|access-date=6 March 2019}}</ref><ref>{{cite book|url=https://www.academia.edu/11885095|first=Maria Grazia|last=Albertini|title=NOTE SULLA BIBLIOTECA DEI VISCONTI E DEGLI SFORZA NEL CASTELLO DI PAVIA|language=en|access-date=6 March 2019}}</ref>
==== Presonia e mort ====
[[File:Cella_di_Ludovico_il_Moro_a_Loches_15.jpg|thumb|alt=|270px|La zella del Nigher ind el Castell de Loches]]
El Lodovigh l’è stait menad via in Franza, cont el passà fœura [[Asti|Ast]], [[Susa]] e [[Lyon|Lion]] e l’è rivad lilinscì el 2 de masg. L’imperador Massemilian el gh’ha rogad al Luvis XII de sliberàll, ma el rè el s’è refudad desgià che el voleva umilià el Nigher. Impunemanca, el Lodovigh l’era ancamò considerad un presoner spezzial, e el podeva indà a pescà e incontràss coi amis. Ind el 1501, a Venezzia gh’è rivad la nœuva che el Lodovigh l’era dree a perder la sò stabilitaa e che “la sò zinivella l’è dree inguillà de brut”.<ref>Girolamo Piruli, Diarii, in RERUM ITALICARUM SCRIPTORES RACCOLTA DEGLI STORICI ITALIANI dal cinquecento al millecinquecento ORDINATA DA L. A. MURATORI, p. 123.</ref> El rè el gh’ha mandad el sò dotor personal per medegàll, insema a vun di nan de cort per fàll ghignà un zich.<ref>{{Cite book|title=The Renaissance|last=Durant|first=Will|publisher=Simon and Schuster|year=1953|series=[[The Story of Civilization]]|volume=5|location=New York|page=191}}</ref>
El Lodovigh l’è stait impresonad a l’inizzi ind el Castell de Pierre-Scize, e pœu a Lys-Saint-Georges arent a Bourges. Ind el 1504 l’è stait fait menà al Castell de Loches, indova i gh’hann dait pussee libertaa. Ind el 1508 l’ha provad a slissà via e, despœu havé fallad, gh’hann tirad via un poo de roba, coma i sò liber. L’ha passad el rest de la sò vita ind i preson del castell, indova l’è crepad el 27 de masg del 1508.
Pœu i Sguizzer gh’hann dait indree Milan al s’cet del Lodovigh, el [[Massimilian Sforza|Massemilian Sforza]]. L’olter fiœul, el [[Francesc II Sforza|Franzesch II]], el riessarà anca lu a tœù controll el ducad per un cicinin de temp. El Franzesch II l’è indait al babi ind el 1535, lavor che l’ha fait s’ciopà fœura un’oltra guerra, che coma resultad la gh’ha havud la zession de Milan ai Spagnœui.
== Fatezze e personalitaa ==
El Lodovigh l’era volt voltent per l’epoca, desgià che l’era 1,8–1,9 meder in voltezza; impunemanca, a l’era ancasì bell paciarot.<ref name=":42">{{cite book |title=Ritratti et elogii di capitani illustri|url=https://archive.org/details/ritrattietelogii00capr/page/154/mode/2up?q=Ercole|author=Aliprando Caprioli|year = 1635|page=155}}</ref> Ghe piaseva una mota majà e biver el vin. Ind el cors dei agn l’è vegnud ancamò pussee grass, ma l’ha scomenzad a perder pes quand che gh’è mort la mojer, a causa del continov desunà. Despœu la cacciura l’è deventad grass petard, desgià che el s’era usad a la bona qualitaa del majà che el rè Luvis XII el ghe refilava sgiò.<ref name=":2">{{Cite web|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/ludovico-sforza-detto-il-moro-duca-di-milano_%28Dizionario-Biografico%29/|title=LUDOVICO Sforza, detto il Moro, duca di Milano}}</ref>
Infina de la sò etaa de bagaj, el gh’ha havud i cavii e i œugg nigher nigrent, e una pell de nuanz olivastra. A parariss che l’è di sò fatezze fosche che la scormagna de “El Nigher” l’è vegnuda sgiò. L’istoregh ferrares [[Ironem Ferrarin]] – che l’haveva cognossud ind el 1477 quand che el gh’haveva 25 agn – le descriv coma “de fatezze belle e nobile, ancaben che el saja brun de fazza”.<ref>Girolamo Ferrarini. Memoriale estense (1476–1489).</ref> Ind el 1492, l’imbassador venezzian l’ha deit che l’era un “bell hom”.<ref>Carlo Antonio Vianello. Testimonianze venete su Milano e la Lombardia degli anni 1492–1495, Archivio Storico Lombardo : Giornale della società storica lombarda (1939 dic, Serie Nuova Serie, Fascicolo 3 e 4), p. 412.</ref> Ind i sò agn darer l’ha patid un quaj malann, compagn de la gota e de l’[[asma]].<ref name=":32" />
[[File:Lodovico_Sforza,_duca_di_Bari.jpeg|link=https://it.wikipedia.org/wiki/File:Lodovico_Sforza,_duca_di_Bari.jpeg|270px|thumb|Basrelev in marmor del Nigher, œuvra del [[Benet Briosch]]]]
A se saveva che el Lodovigh l’era prodegh cont i sò amis, assee liberal, arios e premuros. A l’era però un zich fiach se el vegneva minga inzigad. De pussee vegg – forsi per via de un ictus – l’è deventad pussee contraditori e instabel.<ref name=":133">''Cronache milanesi'', Volume 1, Gio. Pietro Vieusseux, 1842, pp. 256–257.</ref> Di vœulte, el Lodovigh l’era orgojos, ma el Guicciardini l’ha deit che l’era anca “propri un prenzep intent e de insgegn fin”.<ref name=":17">{{cite book |title=Delle istorie d'Italia di Francesco Guicciardini|url=https://books.google.com/books?id=RAM7bcDTdyEC&pg=PA191|pages=10, 191|last1 = Guicciardini|first1 = Francesco|year = 1818}}</ref> El [[Jacom Trot]] l’ha ciamad un hom che “el ghe vœul ben a nissun, condemanch che per pagura o besœugn” e l’ha anca deit che “l’è un bagolon e l’è vendicativ fiss, avid, senza vergogna, e el sussiss i robe dei olter… a l’è propri un cagon, vun che gh’è nò de fidàss… l’è trop ambizzios e el gh’ha negot de bell de dì de nissun”. L’ha anca deit che l’era la sorta de persona che la diseva un lavor per pœu fànn un olter, che nissun el ghe voleva ben debon e che l’era convenc de podé sotastimà i oltre potente figure d’Italia. El Trot el portava che el gh’haveva nò de amis.<ref>''Moro! Moro! storie del Ducato Sforzesco'', Guido Lopez, Camunia, 1992, p. 94.</ref>
Ind la sò fomna, l’ha trovad una dona de carater fort, che l’era bona de compensà per i sò falliment. La Beatriz l’era la sò conlaboradora pussee fidela, inscì tanta che la mort sova de lee la gh’ha dait l’inviada a la toma sova de lu.<ref name="più fonti 1">Giarelli 1889, p. 292; Pirovano 1830, p. 27; Préchac 1817, p. 160; Mòrbio 1834, p. 130; Il mondo illustrato 1848, p. 395; Ariosto 1858, p. 303.</ref> El Lodovigh el se fidava del tut de la Beatriz. El gh’ha conzess di grosse libertaa e el ghe dava in man di lavorà assossenn important; la fava ancasì tœù part ai consej e ai negozziazzion de guerra. Coma marid a l’era, donca, ben respetad, asca i bruseghit che feniven pu. Un quaj storegh el porta che el scionsgeva la mojer, ma la sconfusion la someja che l’è rivada sgiò de una letera del 1492 indova che gh’è scrivud che el duca de Milan l’haveva “picad” la sò dona. El duca de Milan al temp l’era però el [[Gian Galeazz Sforza|Sgiovann Galeazz]], ch’es saveva che el tratava mal la mojer [[Isabella d’Aragona|Isabella]]. El Lodovigh l’havariss mai fait una roba del sgender a la fomna che “el ghe voleva ben pussee che a lu medem”.<ref>Cartwright 1926, p. 276.</ref> Coma pader, a l’era intent, pien de amor e present. Soratut el ghe voleva ben a la [[Bianca Sgiovanna Sforza|Bianca Sgiovanna]] – sò tosa – e la mort sova de lee chì l’ha causad un bell dolor al Nigher.<ref name="Malaguzzi Valeri 1913">Malaguzzi Valeri 1913.</ref>
Ghe piaseva fiss l’agricoltura e el se regordava despess de coma el sò boba grand, el [[Jacom Tendol]], a l’era un paisan inanz de deventà un scior de la guerra. El Lodovigh a l’era spert ind el coltivà vid e [[moron]]. Arent a Visgeven l’ha trait in pee l’inscì ciamada “[[Sforzesca]]”. Al Lodovigh ghe piaseva de mat la sò cassina, che el visitava sovenz con la Beatriz, anca lee un’amanta di camp e de la natura.<ref>Malaguzzi Valeri 1913, pp. 664 e seguenti.</ref>
Magara anca per i sò insegurezze, el Lodovigh l’era ossessionad con la [[strologia]], inscì tanta che i sò cortesan haveven osservad che el faseva negot senza che l’[[Ambroeus de Rosaa|Ambrœus de Rosad]] – strolegh e medegot personal del Nigher – el ghe dass la sò aprovazzion despœu havé consultad i stelle.<ref>{{cite book |title=La corte di Lodovico il Moro, la vita privata e l'arte a Milano nella seconda metà del quattrocento|url=https://archive.org/details/lacortedilodovic02mala|author=Francesco Malaguzzi Valeri|date=1913|pages=[https://archive.org/details/lacortedilodovic02mala/page/362 362]–|language=it}}</ref>
===Lodovigh el “Socher”===
[[Archivi:Ludovico Sforza with his women (collage) by shakko.jpg|miniatura|350x350px|Un collasg del Nigher cont i sò fomen]]
Amalastant del ben che el ghe voleva a la sò fomna, el Lodovigh el gh’ha havud un frach de sgimache, inanz e duranta el mariozz, compagn dei olter galantomen del sò temp. Vuna di pussee cognossude a l’era la Zezzilia Gallerana, tosa del Galeazz Galleran,<ref name=":10">Annales de la Faculté des lettres de Bordeaux, Les Relations de Francois de Gonzague, marquis de Mantoue avec Ludovic Sforza et Louis XII. Notes additionnelles et documents, Di Léon-Gabriel Pélissier, 1893, pp. 77–81.</ref> che l’è staita ancasì la modella per la picciura de la ''[[Fomna con l’armelin]]'' del Leonardo da Vinci. La Zezzilia l’è ofizzialment comparida a cort adree a l’istad del 1489, quand che l’imbassador Jacom Trot l’ha tributad la causa de una luna inversa che el Lodovigh el gh’haveva a “trope ciollade con vuna di tosane che l’è dree a fà el moll; a l’è bella bellenta e la ghe sta aprœuv dovasessia el vaga”. La Zezzilia la restè a cort infina a l’inizzi del 1491, quand che la fu removuda de la nœuva duchessa Beatriz. Per un quaj temp de chì adree, ghe ven minga manzonad dei oltre sgimache.<ref name="Cartwright, pp. 43 e 46-472" />
Intra el fevrer e el marz del 1495 – al temp del nassiment del sò segond fiœul – el Lodovigh el gh’ha havud un bruseghin con l’Isabella de Casad, un’amisa de l’[[Isabella d’Est]]. Despœu zò, l’ha inviad un olter bruseghin con la [[Lucrezzia Crivella]], che l’era sgiamò maridada del sò. La sgent l’haveva menad a voltra che el Lodovigh l’haveva nò dormid insema a la Beatriz per di mis intregh e, inscambi, el despensava tute i sò forze ind la relazzion con la Lucrezzia.<ref>Anonimo ferrarese, Diario ferrarese, in Giuseppe Pardi (a cura di), Rerum italicarum scriptores, raccolta degli storici italiani dal Cinquecento al Millecinquecento, fasc. 1, vol. 24, Zanichelli, 1928, p. 190.</ref> Amalastant di problema ind el mariozz, la Beatriz l’ha segutad a volégh ben al sò hom, che ancamò el ghe insubiva sovenz di carinarie.<ref>Annalia Francisci Muralti I.U.D. patricii Comensis, p. 54.</ref> El bruseghin con la Lucrezzia l’è indait inanz infina a la batuda del Lodovigh, e donca anca duranta el period de dolor adree a la mort de la mojer Beatriz. Adree a la cacciura del Nigher, la Lucrezzia l’ha reparad a [[Mantova]], coma ospeda di [[Marchesad de Mantoa|marches de la zitaa]], insema al bagaj che la gh’haveva havud del Lodovigh e a tucc i daner e bisgió che l’haveva mucciad su.<ref name=":13" />
== Fiolanza ==
[[Archivi:Ludovico Il Moro in visita a Leonardo Da Vinci nel Refettorio del Convento di Santa Maria Delle Grazie Cherubino Cornienti.jpeg|miniatura|350x350px|El Nigher a la [[Gesa di Grazzi (Milan)|Gesa di Grazzie]] el visita el Leonardo da Vinci, adree a depensger ''[[La Zena Darera]]''. Dedree a lu a gh’è la Beatriz cont i sò bagaj]]
; Bagaj lesgitem
De la sò mojer, la [[Beatriz d’Est]], el gh’ha havud i s’cet de chì adree:
* L’[[Massimilian Sforza|Ercol Massemilian]] (1493–1530), cont de Pavia e duca de Milan 1513 – 1515;
* El [[Francesc II Sforza|Franzesch II]] (1495–1535), prenzep de Rossan e cont de Borrell 1497 – 1498, cont de Pavia e duca de Milan 1521 – 1524. Ind el 1533 l’ha tolt in mojer la [[Cristina de Danemarca]] (1522–1590), tosa del rè [[Cristian II de Danemarca]].
;
; Fiœui bastard
Asca i bagaj lesgitem, el Lodovigh el gh’ha havud un badaluch de fiœui naturai, ch’inn stait però tucc lesgitemad.
De la sgimaca Bernadina Corrada el gh’ha havud:
* La [[Bianca Giovanna Sforza|Bianca Sgiovanna]] (1482 – 1496), maridada al [[Galeazz Sanseverin]], scior de [[Bobi]].
De la sgimaca Zezzilia Gallerana el gh’ha havud:
* El [[Zeser Sforza|Zeser]] (1491 – 1514), abad de la [[Gesa de San Nazar]] a partì del 1498.
De la sgimaca Lucrezzia Crivella el gh’ha havud:
* El [[Giovann Paol I Sforza|Sgiovann Pavol I]] (1497 – 1535), del qual ghe ven sgiò el ram di [[marchesaa de Carevasg|marches de Carevasg]]. Maridad a la [[Violanta Bentevœuli]];
* Un segond fiœul, nassud provabilment ind el 1500, desgià che la Lucrezzia l’era ancamò dree a speccià quand che l’ha reparad a Mantova sota la protezzion de la marchesa [[Isabella d’Est]].<ref name=":13">Malaguzzi Valeri 1913, pp. 517 and 524.</ref>
De la sgimaca Romana el gh’ha havud:
* El [[Leon Sforza|Leon]] (1476 – 1496), maridad a la nobila Margarita Grassa,<ref name=":5">{{cite book|author=Luisa Giordano|title=Beatrice d'Este (1475–1497)}}</ref> sgiamò mojer del sò barba Sgiuli Sforza, cont el qual la gh’haveva un bagaj.<ref name=":8">{{cite book|author=Caterina Santoro|title=Gli Sforza}}</ref> L’è crepad a la svelta adree al mariozz senza razzà de fiœui.<ref name=":7">{{cite book|author=Bernardino Corio|title=Storia di Milano|year=1554|url=https://archive.org/details/lhistoriadimilan00cori_1}}</ref>
De di sgimache descognossude el gh’ha havud:
* El Galeazz, mort de bagaj;<ref>{{cite book|title=Raccòlta vinciana|year=1913|volume=Numero 8|page=157}}</ref>
* L’Isforza (1484/1485–1487).<ref name=":52">{{cite book|author=Luisa Giordano|title=Beatrice d'Este (1475–1497)}}</ref>
== Referenze ==
{{reflist|3}}
== Bibliografia ==
* {{cite book |title=Orlando Furioso, corredato di note storiche e filologiche |url=https://books.google.com/books?id=jznuAAAAMAAJ |first=Lodovico |last=Ariosto |volume=1|year=1858|publisher = Austriaco}}
* Asinari, Danio (2020). ''Lo sguardo riscoperto di Cecilia Gallerani,'' Nel borgo della Dama con l'ermellino, {{ISBN|978-88-31949-36-1}}
* {{cite book |title=Breve compendio di storia Lombarda |first=Raffaele |last=Altavilla|publisher=G. Messaggi|volume=1 and 2|year=1878}}
<!-- B -->
* {{cite book|title=LUDOVICO Sforza, detto il Moro, duca di Milano|nomeurl=|author=Gino Benzoni|anno=2006|pagine=|volume=|accesso=2 settembre 2017}}
<!-- C -->
* {{cite book |title=Collettanee greche, latine e vulgari per diversi auctori moderni nella morte de l'ardente Seraphino Aquilano|url=https://books.google.com/books?id=hjvVEHiosh4C|first=Vincenzo |last=Calmeta |year=1504}}
* {{cite book |last=Cartwright |first=Julia |date=1926 |title=Beatrice D'Este, Duchess of Milan, 1475–1497: A Study of the Renaissance |publisher=E.P. Dutton |}}
* F. Catalano, ''Ludovico il Moro'', Dall'Oglio editore, Milano, 1985, ISBN 88-7718-599-6
* {{cite book |title=Storia di Milano|url=https://books.google.com/books?id=v5sBAAAAQAAJ|author-link=Bernardino Corio |last=Corio |first=Bernardino |location=Milano|publisher=Francesco Colombo|volume=2|year=1856|editor=Egidio De Magri, Angelo Butti e Luigi Ferrario|id=IT\ICCU\LO1\0619498}}
* {{cite book |title=L'Historia di Milano|url=https://archive.org/details/bub_gb_-6Zb4crjXGcC/ |first=Bernardino |last=Corio |year=1565|publisher = presso Giorgio de' Caualli}}
<!-- D -->
* {{cite book |last=Dina |first=Achille |date=1921 |title=Isabella d'Aragona Duchessa di Milano e di Bari |publisher=Tip. S.Giuseppe }}
<!-- F -->
* Frigeni, Mariana, ''Ludovico il Moro: un gentiluomo in nero'', Editoriale nuova, Milano, 1980.
<!-- G -->
* Gattoni, Maurizio (2010). ''Sisto IV, Innocenzo VIII e la geopolitica dello Stato Pontificio (1471–1492)'', Roma, Edizioni Studium {{ISBN|978-88-382-4124-6}}
* {{cite book |title=Storia di Piacenza dalle origini ai nostri giorni|url=https://books.google.com/books?id=tWUpAAAAYAAJ|first=Francesco |last=Giarelli|volume=1|year=1889|publisher = V. Porta}}
<!-- L -->
* {{Cite book|last=Lomartire|first=Carlo Maria|url=https://www.worldcat.org/oclc/1110606699 |publisher=Mondadori |title=Il Moro : gli Sforza nella Milano di Leonardo|date= 2019|isbn=978-88-04-71289-3|edition=I edizione|location=Milano|oclc=1110606699|ref=cidLomartire}}
* {{cite journal |title=Francesco Gonzaga alla Battaglia di Fornovo (1495) Secondo I Documenti Mantovani |first1=Alessandro |last1=Luzio |first2=Rodolfo |last2=Renier |journal=Archivio Storico Italiano Serie V |volume=6 |year=1890a |issue=179 |publisher=Casa Editrice Leo S. Olschki s.r.l. |language=Italian |page=219}}
* {{cite book |title=Delle relazioni d'Isabella d'Este Gonzaga con Lodovico e Beatrice Sforza|url=https://archive.org/details/LuzioRenierDelleRelazioniDiIsabel|first1=Alessandro |last1=Luzio |first2=Rodolfo |last2=Renier |location=Milano|publisher=Tipografia Bortolotti di Giuseppe Prato|year=1890b}}
<!-- M -->
* {{cite book |last=Malaguzzi Valeri |first=Francesco |title=La corte di Lodovico il Moro – la vita privata e l'arte a Milano nella seconda metà del Quattrocento|url=https://archive.org/details/lacortedilodovic01mala|location=Milano|publisher=Hoepli|volume=1|year=1913}}
* {{cite book |last=Maulde-La-Clavière |first=René |title=Histoire de Loius XII: ptie. Louis d'Orléans.|url=https://books.google.com/books?id=yzteAAAAIAAJ&pg=PA53 |year = 1891|volume=3}}
* {{cite book |last=de Mazzeri|first=Silvia Alberti|date=1986|title=Beatrice d'Este duchessa di Milano |publisher=Rusconi|isbn=9788818230154}}
* {{cite book |last=Mazzi |first=Maria Serena |title=Come rose d'inverno, le signore della corte estense nel '400 |year=2004|publisher=Nuovecarte |isbn=9788887527162}}
* {{cite book |first=Carlo |last=Mòrbio |title=Storia di Novara dalla dominazione de' Farnesi sino all'età nostra contemporanea|url=https://books.google.com/books?id=NJ35exZ4poAC |year=1834|publisher =G. Ferrario}}
* {{cite book |title=Delle antichità estensi|first=Ludovico Antonio |last=Muratori |author-link=Ludovico Antonio Muratori|publisher=Arti Grafiche Tamari |volume=2|year=1988|editor=Cassa di Risparmio di Vignola}}
<!-- P -->
* {{cite book |title=Milano, nuova descrizione. Seconda edizione|url=https://books.google.com/books?id=UxxUAAAAcAAJ|first=Francesco |last=Pirovano |year=1830|publisher = Silvestri}}
* {{cite book |title=La dama con l'ermellino, vita e passioni di Cecilia Gallerani nella Milano di Ludovico il Moro |first=Daniela |last=Pizzagalli |year=1999 |publisher=Rizzoli |isbn=9788817860734}}
* {{cite book |title=La signora del Rinascimento. Vita e splendori di Isabella d'Este alla corte di Mantova|first=Daniela |last=Pizzagalli |year=2001|publisher=Rizzoli |isbn=9788817868075}}
* {{cite book |title=Storia di Clarice Visconti, duchessa di Milano|url=https://books.google.com/books?id=mkhmAAAAcAAJ|first=Jean de |last=Préchac |year=1817|publisher = Giusti}}
<!-- S -->
* {{cite book |title=La spedizione di Carlo VIII in Italia|url=https://archive.org/details/laspedizionedic00sanugoog|first=Marin |last=Sanudo|author-link=Marin Sanudo il Giovane|year=1883|publisher=Venezia, Tip. del commercio di M. Visentini}}
<!-- T -->
* {{cite book |series=Cambridge library collection. European History |title=The Art of War in Italy 1494–1529 |url=https://archive.org/details/artofwarinitaly100taylrich |via=Archive Foundation |first=Frederick Lewis |last=Taylor |publisher=Cambridge University Press |year=1921 |oclc=967401725 |page=14}}
<!-- V -->
* Vogt-Luerssen, Maike (2010). ''Die Sforza III: Isabella von Aragon und ihr Hofmaler Leonardo da Vinci'', Norderstedt
<!-- Z -->
* {{cite book |chapter=Diario ferrarese dall'anno 1476 sino al 1504 |first=Bernardino |last=Zambotti |title=Rerum Italicarum scriptores ordinata da Ludovico Antonio Muratori |publisher=Zanichelli |editor=Giuseppe Pardi |location=Bologna |date=1928}}
<!-- anon -->
* {{cite book |title=Il mondo illustrato, giornale universale|url=https://books.google.com/books?id=66CHzULuKJwC |year=1848|publisher = G. Pomba|ref={{sfnref|Il mondo illustrato|1848}}}}
* {{cite book |chapter=Diario ferrarese |author=Anonimo ferrarese |title=Rerum italicarum scriptores, raccolta degli storici italiani dal Cinquecento al Millecinquecento |publisher=Zanichelli |volume=fasc. 1, vol. 24 |year=1928 |editor=Giuseppe Pardi}}
== Ligam de denter ==
* [[Cà Sforza]]
* [[Beatriz d’Est]]
== Ligam de fœura ==
* {{en}} [http://www.kleio.org/en/history/famtree/sforza/index.html Litratt e arvor de la fameja] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081225120916/http://www.kleio.org/en/history/famtree/sforza/index.html |date=2008-12-25 }}.
* {{en}} [http://brunelleschi.imss.fi.it/itineraries/itinerary/EarlyMaturityMilan.html Leonardo's Itinerary: Early maturity in Milan (1482–1499)].
{{interproget}}
{{DEFAULTSORT:Sforza, Lodovigh}}
[[Categoria:Duca de Milan|Lodovigh]]
[[Categoria:Sforza|Lodovigh]]
[[Categoria:Nassud in del 1452]]
[[Categoria:Mort in del 1508]]
[[Categoria:Nassud a Milan]]
[[Categoria:Duca de Bari|Lodovigh]]
[[Categoria:Nobil lombard]]
lja3aoo8c48vtrswd7s8me1x3hmuzcp
Meza Spada
0
212960
1334950
1273498
2026-08-25T20:21:18Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334950
wikitext
text/x-wiki
{{SL}}
[[Image:Cpg359 46v.jpg|thumb|Manovra a meza spada ind el duell intra Islan ol moneg e Volker ol menestrell - ''Der Rosengarten zu Worms'', c. [[1418]] ([[CPG 359]], fol. 46v).]]
Col termen [[Meza Spada]], ind el [[sqerma tradizionala|combatiment]] coi [[spada a do man|spade a do man]], l'è indiciada la tecnica de ciapar salda la part centrala de la lama con la man libera, per circar de portar dei colp plœ forts e precis contra dei aversare con o senza [[armadura]]. Ol termen l'è la traduzion de l'orijenal [[lengua tedesca|todesc]] ''Halbschwert'', qe l'indiciava la tecnica de colpir ''mit dem kurzen Schwert'', "con la spada scurtada".
Qesta tecnica l'è dovrada ind la plœ part dei scœle de sqerma tradizionala: [[sqerma tradizionala tedesca|todesca]], [[sqerma tradizionala inglesa|inglesa]] e [[sqerma tradizionala italiana|italiana]].
== Descrizion ==
La tecnica de la Meza Spada l'è dovrada per dar di colp plœ forts e precis. Insema a la ''[[Mordhau]]'' l'è la plœ indiciada contra i aversare qi dovra di [[armadura a piastre|armadure a piastre]], contra i quale l'è inutel dovrar i colp de tai.<ref>{{cite book|last=Tobler|first=Christian Henry|title=Secrets of German Medieval Swordsmanship|url=https://archive.org/details/secretsofgermanm0000tobl|year=2001|publisher=Chivalry Bookshelf|isbn=1-891448-07-2|pages=[https://archive.org/details/secretsofgermanm0000tobl/page/287 287]–289}}</ref> La plœ part di tratads medieval i dix qe i combatiments intra aversare con l'armadura donca i era faits con la Meza Spada: i do i circava de colpir con forza i ponts deboi de la protezion, per esempe i sele e la gola. La manovra l'era dovrada anc per finir i nemix a terra.
Una qualc arme i è staite modificade prope per qell dovrar qé, con la creazion de un ''[[ricasso]]''. Di volte l'è trop vixin a la guardia, e al pœl vesser dovrad adoma in situazion particolare. Ol ricasso in di spade plœ longe l'è una granda area faita prope per facilitar la presa ind el duell. [[De Arte Gladiatoria Dimicandi|Filippo Vadi]] al dix qe la spada la pœl vess anc molada adoma in ponta.<ref>{{Cite book|title = De Arte Gladiatoria Dimicandi|last = Vadi|first = Philippo|publisher = Creative Commons License|year = 2013|isbn = |location = |pages = 84|url = http://www.kalisilat.it/PDF/Filippo_Vadi_1482-87.pdf}}</ref>
== Bibliografia ==
* ''[[Codex Wallerstein]]'', ed. Zabinski, Paladin Press, (2002), ISBN 1-58160-339-8.
== Riferiments ==
<references/>
[[categoria:sqerma]]
cqv53m3o8j2ozwnw8hhamhozdoldibx
Scartament standard
0
217016
1334986
1298356
2026-08-25T20:44:37Z
InternetArchiveBot
32808
Add 4 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334986
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[File:Track gauge.svg|thumb|I varij scartament]]
El '''scartament standard''' a l'è el [[scartament]] pussee doperaa in sui lign ferroviari del mond, doperaa del [[George Stephenson]] e largh 1'435 mm o 4 pee, 8 polles e 1⁄2. L'è soratutt doperaa, anca indova el scartament a l'è on alter, in sui lign a [[alta velocità ferroviaria|volta velocità]], foeura che per [[Russia]], [[Portogall]], [[Finlandia]] e [[Uzbekistan]].
== Storia ==
Ona [[leggenda metropolitana]] la dis che 'l scartament standard el deriva del solch lassaa di vegg carr de l'Antiga Roma: In realtà a l'è fals. Pussee probabilment el Stephenson l'ha doperaa el scartament de la ferrovia mineraria per che lavorava, che l'era de 5 polles misuraa a l'esterno, 4,8 a l'interno e l'ha cambiaa domà la manera de pogiàss: El noeuv scartament a l'era domà convenzional. El mezz polles giontaa dopo a l'è dovuu a di problema meccanich di primm roeud che aveven pocch gioeugh e gh'han avuu besogn de pussee spazzi. Dopo de la ''gauge war'' el Parlament del Regn Unii l'ha deciduu de fà el sò scartament standard in del 1846. In di Stat Unii finna al 1862 la ferrovia a l'è restada senza regolament, finna a l'imposizion per la [[Pacific Railroad]] de 'sto scartament, doperaa in la capital, inscì el scartament de 1'435 mm a l'è deventaa standard anca in del Nord di Stat Unii. Cont la [[guerra de secession americana]] bona part di ferrovij al Sud a hinn staa destrugaa e faa su di soldaa del Nord cont 'sto scartament. L'[[Ohio]] e 'l [[Canada]] doperaven però on scartament different, e donca a l'era anmò diffizil spostà i oggett de l'Ovest al Nord. A la fin el cambi di carr a l'è deventaa insostenibil a nivell economich e anca l'Ohio l'ha adottaa el standard, seguii poeu del Canada, per restà minga foeura del mercaa.
== Scartament quasi-standard ==
A gh'è di ferrovij che doperen di scartament quasi standard, de pocch lontan de quell standard:
*1'445 mm: 1 cm pussee del standard
**[[Red di tram de Milan|Tram de Milan]], [[Red di tram de Turin|Turin]] e [[Red di tram de Roma|Roma]].
**[[Red di tram de Dresda|Tram de Dresda]]
**Part de la [[metropolitana de Barcelona]] e [[metropolitana de Madrid|Madrid]]
*El [[Mass Transit Railway]] de [[Hong Kong]] el dopera el scartament de 1'432 mm, ossia 3 mm men del standard
*La [[metropolitana de Washington]] la dopera on scartament de 1'429 mm, 6 mm men del standard
== Riferiment ==
*[https://www.laputa.it/1435-mm-la-vera-storia-dello-scartamento-standard/ 1435 mm: la vera storia dello scartamento standard]
== Bibliografia ==
*{{cite book|last=Allen|first=Geoffrey Freeman|title= Jane's World Railways, 1987–88|url=https://archive.org/details/janesworldrailwa0000geof_a2g2|publisher= Jane's Information |year= 1987 |isbn=978-0-71060848-2|ref= harv}}
*{{cite book|last=Baxter|first=Bertran|year=1966|title= Stone Blocks and Iron Rails (Tramroads)|series= Industrial Archaeology of the British Isles|location=Newton Abbot |publisher= [[David & Charles]] |isbn= 0-715340-04-2 |oclc= 643482298 |ref= harv}}
*{{cite book|title=The Rocket Men|first=Robin|last= Jones |year= 2013|publisher=Mortons Media |isbn= 978-1-90912827-9}}
*{{cite book|title=Brunel in South Wales|first= Stephen K |last= Jones|volume= II: Communications and Coal|year= 2009 |publisher= The History Press|location=Stroud |isbn= 978-0-75244912-8 |ref=harv|pages= 64–65}}
*{{cite book|last1=Pomeranz|first1=Kenneth|first2=Steven |last2= Topik|year=1999|title=The World that Trade Created: Society, Culture, and World Economy, 1400 to the Present |url=https://archive.org/details/worldthattradecr0000pome|publisher= M.E. Sharpe|location=Armonk, [[New York (state)| NY]] |isbn= 0-7656-0250-4}}
*{{cite book|last=Puffert|first= Douglas J |title= Tracks across Continents, Paths through History: The Economic Dynamics of Standardization in Railway Gauge|url=https://archive.org/details/tracksacrosscont0000puff|publisher=University of Chicago Press|year=2009|isbn= 978-0-226-68509-0}}
*{{cite book|first=João Bosco|last=Setti|title= Brazilian Railroads |year=2008|location=Rio de Janeiro |publisher= Memória do Trem|isbn=978-85-8609409-5 |url=https://books.google.com/books?id=naDdBL0NZSUC&pg=PA25&lpg=PA25|via= Google Books|ref= harv}}
*{{cite book|last= Vaughan|first=A.|year=1997 |title= Railwaymen, Politics and Money|url= https://archive.org/details/railwaymenpoliti0000vaug|location= London |publisher= John Murray |isbn=0-7195-5150-1|ref= harv}}
*{{cite book|last=Whishaw|first=Francis|authorlink= Francis Whishaw | origyear =1842, John Weale |title=The Railways of Great Britain and Ireland: Practically Described and Illustrated |location= London | year = 1969 | publisher = [[David & Charles]]; reprints: Newton Abbot |isbn= 0-7153-4786-1 |ref= harv}}
[[Categoria:Scartament|Standard]]
nna2cgkr2kz7k6x434s9ssdlyprg6iu
Waleed Al-Husseini
0
217961
1334972
1262834
2026-08-25T20:35:35Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334972
wikitext
text/x-wiki
{{O|date=sginer 2024}}
{{MILCLASS}}
{{Sbozz|grafia=MILCLASS}}
[[File:Waleed Al-Husseini.png|thumb]]
'''Waleed Al-Husseini''' (5 de giugn 1989) a l'è on scrittor, saggista e blogger palestines, deventaa famos in del 2010 per vess staa menaa via de l'[[Autorità Palestinesa]] per blasfemia in di sò post. In del 2013 el riess a scappà in Franza, indova che 'l domanda [[asil politich]] e 'l fonda la sociazion di ex islamich.
== Bibliografia ==
*''Blasphémateur ! : les prisons d'Allah'', 2015, Grasset ({{ISBN|978-2-246-85461-6}})
**English translation: {{Cite book |last=Al-Husseini |first=Waleed |date=2017 |title=The Blasphemer: The Price I Paid for Rejecting Islam |url=https://archive.org/details/blasphemerpricei0000alhu |location=New York City |publisher=Skyhorse Publishing |isbn=9781628726756}}
*''Une trahison française : Les collaborationnistes de l'islam radical devoilés'' ("A French Treason: The Collaborators of Radical Islam Unveiled"), 2017, Éditions Ring {{ISBN|979-1091447577}}
{{DEFAULTSORT:Al-Husseini, Waleed}}
[[Categoria:Scritor palestines]]
[[Categoria:Nassud in del 1989]]
fnr3ylig3uixg75eckbmas2pazjhe5j
Marxism
0
219898
1334984
1306002
2026-08-25T20:43:19Z
InternetArchiveBot
32808
Add 9 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334984
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}{{Lista1000}}
{{Sbozz|grafia=MILCLASS}}
El '''marxism''' a l'è 'l pensee fondaa in sui teorij del [[Karl Marx]] e del [[Friedrich Engels]], part del [[socialism]], che l'ha daa origin al [[comunism]].
== Bibliografia ==
* {{cite book |title=Fidel: A Biography of Fidel Castro|url=https://archive.org/details/fidelbiographyof0000bour|last=Bourne |authorformat=scap|first=Peter G.|date=1986|publisher=Dodd, Mead & Company|location=New York|ref=Bou86}}
* {{cite book |title=The Revolutionary Ideas of Karl Marx|url=https://archive.org/details/revolutionaryide0000call_i2b6|last=Callinicos |authorformat=scap|first=Alex|authorlink=Alex Callinicos|date=2010|origyear=1983|publisher=Bookmarks|location=Bloomsbury, London|isbn=978-1-905192-68-7|ref=Cal10}}
* {{cite book |title=My Life: A Spoken Autobiography|url=https://archive.org/details/mylifespokenauto0000cast|last1=Castro |authorformat=scap|first1=Fidel|last2=Ramonet|first2=Ignacio (interviewer)|date=2009|publisher=Scribner|location=New York|isbn=978-1-4165-6233-7|ref=Cas09}}
* {{cite book |title=The Real Fidel Castro|url=https://archive.org/details/realfidelcastro00colt_0|last=Coltman |authorformat=scap|first=Leycester|date=2003|publisher=Yale University Press|location=New Haven and London|isbn=978-0-300-10760-9|ref=Col03}}
* {{cite book |title=Prehistorian: A Biography of V. Gordon Childe|last=Green |authorformat=scap|first=Sally|date=1981|publisher=Moonraker Press|location=Bradford-on-Avon, Wiltshire|isbn=0-239-00206-7|ref=Gre81}}
* {{cite book |title=Karl Marx: A Brief Biographical Sketch with an Exposition of Marxism|last=Lenin |authorformat=scap|first=Vladimir|authorlink=Vladimir Lenin|date=1967|origyear=1913|publisher=Foreign Languages Press|location=Peking|isbn=|url=http://www.marxists.org/archive/lenin/works/1914/granat/index.htm|accessdate=2014-06-17|nopp=|ref=Len67}}
* {{cite book |title=Wage Labour and Capital|last=Marx |authorformat=scap|first=Karl|authorlink=Karl Marx|date=1849|publisher=Neue Rheinische Zeitung|location=Germany|isbn=|url=http://www.marxists.org/archive/marx/works/1847/wage-labour/index.htm|accessdate=2014-06-17|nopp=|ref=Mar49}}
* {{cite book |title=A History of Archaeological Thought|url=https://archive.org/details/historyofarchaeo0000trig|edition=2nd|last=Trigger |authorformat=scap|first=Bruce G.|authorlink=Bruce Trigger|date=2007|publisher=Cambridge University Press|location=New York|isbn=978-0-521-60049-1|nopp=|ref=Tri07}}
{{Refend}}
* {{cite book |author=Avineri, Shlomo|date=1968|title=The Social and Political Thought of Karl Marx|publisher=Cambridge University Press|authorlink=Shlomo Avineri}}
* {{cite book |author=Dahrendorf, Ralf|title=Class and Class Conflict in Industrial Society|url=https://archive.org/details/classclassconfli00dahr|date=1959|authorlink=Ralf Dahrendorf|location=Stanford, CA|publisher=Stanford University Press}}
* Jon Elster, ''An Introduction to Karl Marx''. Cambridge, England, 1986.
* Michael Evans, ''Karl Marx''. London, 1975.
* Stefan Gandler, [http://www.brill.com/products/book/critical-marxism-mexico ''Critical Marxism in Mexico: Adolfo Sánchez Vázquez and Bolívar Echeverría''], Leiden/Boston, Brill Academic Press, 2015. 467 pages. ISBN 978-90-04-22428-5.
* {{cite book |author=Kołakowski, Leszek|title=Main Currents of Marxism|date=1976|publisher=Oxford University Press|authorlink=Leszek Kołakowski}}
* {{cite book |author=Parkes, Henry Bamford|title=Marxism: An Autopsy|url=https://archive.org/details/marxismautopsy00park|date=1939|location=Boston|publisher=Houghton Mifflin|authorlink=Henry Bamford Parkes}}
* {{cite encyclopedia |last1=Prychitko |first1=David L. |authorlink1= David Prychitko |last2= |first2= |authorlink2= |editor= David R. Henderson (.) |encyclopedia=Concise Encyclopedia of Economics |title=Marxism |url=http://www.econlib.org/library/Enc/Marxism.html |date=2008 |edition= 2nd |publisher=Library of Economics and Liberty}}
* Robinson, Cedric J.: ''Black Marxism: The Making of the Black Radical Tradition'', 1983, Reissue: Univ North Carolina Press, 2000
* Rummel, R.J. (1977) ''[http://www.hawaii.edu/powerkills/NOTE12.HTM Conflict In Perspective]'' Chap. 5 ''[http://www.hawaii.edu/powerkills/CIP.CHAP5.HTM Marxism, Class Conflict, and the Conflict Helix]''
* {{cite book |last=Screpanti|first=E|author2=S. Zamagna|date=1993|title=An Outline of the History of Economic Thought|url=https://archive.org/details/outlineofhistory0000scre}}
* Shenfield, S.D. ''[[:eo:Vladislav Evgenjeviĉ Bugera|Vladislav Bugera]]: [https://web.archive.org/web/20081112101246/http://www.cdi.org/russia/johnson/2008-204.cfm Portrait of a Post-Marxist Thinker'']
* {{cite book |author=McLellan, David|title=Marxism After Marx|url=https://archive.org/details/alf.3540.355.430.9.mcl|date=2007|location=Basingstoke|publisher=Palgrave Macmillan|authorlink=David McLellan (academic)}}
== Riferiment ==
*[http://www.treccani.it/enciclopedia/marxismo/ Marxismo - Treccani]
== Alter progett ==
{{Interprogett}}
== Vos corelaa ==
*[[Marxism-Leninism]]
*[[Stalinism]]
[[Categoria:Comunism]]
irw0yf0qtobrnnrufv751ojnrf0red3
Alt-lite
0
221181
1334942
1194435
2026-08-25T20:15:37Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334942
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
In la [[politega americana]] per '''alt-lite''' se intend el moviment politegh de [[destra (politega)|destra]] che l'è a mità in tra el [[conservatorism]] e l'[[estrema destra]] [[suprematista bianca]] de l'[[alt-right]]. El termen a l'è nassuu intorna al 2017 per indicà quella destra che, anca se la refuda el [[razzism]], la gh'ha 'n quaj metod in comun cont l'alt-right, anca se la mantegn di principi fondamentaj del [[conservatorism american]] 'me el [[governo piscininn]], cont on poo de [[conservatorism coltural]] in di camp tant 'me i [[matrimoni gay]].
== Bibliografia ==
* {{cite book |last=Hawley |first=George |title=Making Sense of the Alt-Right |url=https://archive.org/details/makingsenseofalt0000hawl |location=New York |publisher=Columbia University Press |year=2017 |isbn=978-0-231-18512-7 |ref=harv}}
* {{cite book |last=Nagle |first=Angela |title=Kill All Normies: Online Culture wars from 4chan to Tumblr to Trump and the Alt-Right |url=https://archive.org/details/killallnormieson0000nagl |location=Winchester and Washington |publisher=Zero Books |year=2017 |isbn=978-1-78535-543-1 |ref=harv}}
* {{cite book |last=Wendling |first=Mike |year=2018 |title=Alt-Right: From 4chan to the White House |url=https://archive.org/details/altrightfrom4cha0000wend |location=London |publisher=Pluto Press |isbn=978-0-7453-3745-6 |ref=harv}}
[[Categoria:Idee politeghe]]
[[Categoria:Politega americana]]
ss7lubne2hieefnt925sc1fbr7f2of9
Chuck Peddle
0
222051
1334944
1267771
2026-08-25T20:17:53Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334944
wikitext
text/x-wiki
{{O|date=sginer 2024}}
{{MILCLASS}}
{{Sbozz|grafia=MILCLASS}}
[[File:Chuck Peddle (cropped).jpg|thumb|Peddle in del 2013]]
El '''Chuck Peddle''' ([[Bangor (Maine)|Bangor]], 1937 - 15 de dicember 2019) a l'è staa on ingegnee e informategh statunitens, desviluppador del [[Motorola 6800]] e poeu di computer a bass cost fondaa in su on noeuv processor desviluppaa de luu, el MOS 650x, compagn del [[KIM-1]] e del famos e de success [[Commodore PET]]. Per quèlla reson chì a l'è manzonaa in del noeuver de quej che hinn staa di pioniee del [[personal computer]], compagn del [[Steve Jobs]], del [[Pier Giorgio Perotto]], del [[Bill Gates]], del [[Bill Mensch]], del [[François Gernelle]] o del [[Henry Edward Roberts]].
== Bibliografia ==
* {{cite book |author-last=Bagnall |author-first=Brian |date=2005 |title=On the Edge, The Spectacular Rise and Fall of Commodore |url=https://archive.org/details/onedgespectacula0000bagn |location=Winnipeg |publisher=Variant Press |isbn=0-9738649-0-7}}
== Vos corelaa ==
*[[Jack Tramiel]]
*[[Victor 9000]]
*[[Sirius Systems Technology]]
{{DEFAULTSORT:Peddle, Chuck}}
[[Categoria:Informategh statunitens]]
[[Categoria:Nassud in del 1937]]
[[Categoria:Mort in del 2019]]
fajzl7bzep2m5luu36zpdg0vhwh3hvl
Satèllit meteorològich
0
224396
1334970
1334543
2026-08-25T20:34:12Z
InternetArchiveBot
32808
Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334970
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[Archivi:GOES_8_Spac0255.jpg|drita|miniatura|300x300px|[[GOES|GOES-8]], on Satèllit meteorològich di Stat Unìi del servizzi meteorològich satellitàr]]
El '''satèllit meteorològich''' a l’è on tipo de [[Satèllit artificial|satèllit]] ch’a l’è doperàa primma de tutt de controllà el [[temp meteorològich]] e ‘l [[clima]] de la [[Tèrra]]. I satèllit pòden 'vègh ‘na [[òrbita polar]], in su tutt el pianètta [[Terra|Tèrra]] in manera asincrona, oppùr vèss [[Geostazionario|geostazionari]], semper ind la stèssa posizion sora l’[[equator]].<ref>[[NESDIS]]. [http://www.nesdis.noaa.gov/satellites.html Satellites.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080704195947/http://www.nesdis.noaa.gov/satellites.html |date=2008-07-04 }} Retrieved on July 4, 2008.</ref>
I [[Satèllit artificial|satèllit]] meteorològich veden minga domà i [[nivol]] ma anca i lus di città, i foeugh, i effèct de l’[[Inquinament atomsferegh|inquinament atmosferegh]], i [[Auròra|auròr]], i [[Tempèsta de sabbia|tempèst de sabbia]] e polvere, la copertura de [[nev]] e di [[giazzee]], i [[corrent di oceani]], i [[fluss ed energia]] etc. Di alter informazion su l’ambient hinn catàa su per mèzz di satèllit meteorològich. Per esempi, I immagin del satèllit meteorològich hànn ajùtàa in del control dii nivol fàa de scendra volcanica del [[Mont Sant’Elena]] e del [[Mont Etna]]. <ref>[[NOAA]]. [http://www.spaceref.com/news/viewpr.html?pid=15216 NOAA Satellites, Scientists Monitor Mt. St. Helens for Possible Eruption.] {{Webarchive|url=https://archive.is/20120910225555/http://www.spaceref.com/news/viewpr.html?pid=15216 |date=2012-09-10 }} Retrieved on July 4, 2008.</ref> Hinn stàa rilevàa anca i fumèri di [[incendi boschiv]] in di Stat Unìi compagn, per esempi, de quèj ch’hinn succedùu in di Stat American de l’[[Utah]] e del [[Colorado]].
[[El Niño]] e i sò effètt in sul temp meteorològich hinn controllàa tucc i dì per via di immàgin satellitar. El [[bus de l’ozòno]] in su l’Antartide a l’è rilevàa per mèzz di immàgin satellitar. Tucc insèma, i satèllit meteorològich miss in òrbita di [[Stat Ünì d'America|Stat Unìi]], de l’[[Europa]], l’[[India]], la [[Cina]], la [[Russia]] e ‘l [[Giappon]] i fornissen di osservazion continuv del temp meteorològich terrèster.
== Stòria ==
[[Archivi:TIROS-1-Earth.png|drita|miniatura|La primma immagin a la television de la [[Terra|Tèrravista]] dal spazzi del satèllit meteorològich TIROS-1 in del 1960]]
[[Archivi:ESSA-9_satellite_photo_mosaic.PNG|link=Special:FilePath/ESSA-9_satellite_photo_mosaic.PNG|miniatura|On mosaich de fotografij di [[Stat Unìi]] del satèllit meteorològich [[ESSA-9]], fàd el 26 de giugn del 1969]]
Fin del 1946, a gh’era giamò l’idea di cineprés in òrbita de vardà el temp meteorològich, de già che la quattadura di osservazion a l’era scarsa e ‘l'uso di cinepres i sui [[Razzo|razzi]] per vardàa i [[Nivola|nivol]] a l’era costós. In del 1928 a l’è stàa creàa i primm esemplàr del TIROS e del Vanguard (sviluppàa del còrp de l’armada statunitèns che ‘l se occupava di segnàj).<ref name="first">{{cite book|title=Weather From Above: America's Meteorological Satellites|url=https://archive.org/details/weatherfromabove0000hill|author=Janice Hill|pages=[https://archive.org/details/weatherfromabove0000hill/page/4 4]–7|year=1991|publisher=Smithsonian Institution|isbn=978-0-87474-394-4}}</ref> El primm satèllit meteorològich, el [[Vanguard 2]], al'è stàa slnzàa el 17 de frbbrar del 1959.<ref>{{cite web|url=https://history.nasa.gov/SP-4202/chap12.html|title=VANGUARD - A HISTORY, CHAPTER 12, SUCCESS - AND AFTER|publisher=NASA|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080509055523/https://history.nasa.gov/SP-4202/chap12.html|archivedate=2008-05-09}}</ref> A l’era stàa progettàa per misuràa la quattadura e ‘l spessor, di nivol, ma per via del sò ass de girament minga bon e la soa òrbita ellittica l’è riessìi minga a catà su ona gròssa quantità de dati ùtil. I satèllit Explorer VI e VII contegniven anca di esperiment meteorològich. <ref name="first" />
El primm satèllit meteorològich ch ’el gh’hà avùu succèss a l’è stàa el [[TIROS-1]], mandà in òrbita de la NASA el 1 de l’April del 1960.<ref name="apupi">{{cite news|title=U.S. Launches Camera Weather Satellite|work=[[The Fresno Bee]]|publisher=[[Associated Press|AP]] and [[United Press International|UPI]]|pages=1a, 4a|date=April 1, 1960}}</ref> El TIROS l’hà fàa el sò mestée per 78 dì e ‘l ne gh’hà avùu pussée de succèss del Vanguard 2. El TIROS l’hà dervìi la strada al [[programa nimbus]], che la soa tecnologia a l’è on'ereditàa de la pupàrt di satèllit de la NASA e de la NOAA per el [[telerilevament]] de la Tèrra slanzàa fin a quèj temp là. A comenzà cont el satèllit Nimbus 3 in del 1969, i informazion de la [[temperadura]] travèrs la [[troposfera]] de l’[[Atlàntech|Atlantich]] occidentàl e la pupàrt de l’[[Océano Pacìfich|Oceano Pacifich]] hànn comenzà a vèss catàa su di satèllit, e quèst l’hà concedùu on significatìv miglioramént in di [[prevision meteorològich]]. <ref>{{cite journal|journal=[[Mariners Weather Log]]|title=SIRS and the Improved Marine Weather Forecast|url=https://archive.org/details/mariners-weather-log_1970-01_14_1/page/12|author=National Environmental Satellite Center|publisher=Environmental Science Services Administration|pages=12–15|volume=14|number=1|date=January 1970}}</ref>
I satèllit polar in òrbita ESSA e NOAA gh’hinn andàa adrée a quèll’esempi in di ultim ann 1960 e in di ann adrée. Hinn vegnùu poeu i satèllit [[Òrbita geostazionaria|geostazionari]], che i primm de lor hinn stàa quèj de la i serie ATS e SMS in di ùltimm ann 1960 e in di primm ann 1970, e peou dòpo quèj di serie GOES di ann 1970 e i ann adrée. I satèllit polar in òrbita [[QuikScat]] e [[Tropical Rainfall Measuring Mission|TRMM]] hànn comenzàa a fornìi di informazion sui [[vent]] in su la superfice di [[Ocean|oceani]] del 1970 a ‘ndà innanz, per mèzz de imagin fàd cont i [[microond]] compagn di quèj che s’ottegnen cont i Radar, e quèst l’hà miglioràa in manera significativa la stima de la fòrza di [[uragan]], el sò infolcìss e 'l rilevament de la sò posizion in del cors di ann 2000 e 2010.
== Osservazion ==
I osservazion hinn tipicament fàd per mèzz de vari 'canàa del [[spèttro elèttromagnetich]], in particolar, quèj in del [[spèttro visibel]] e in quèll [[infraross]].
Sti chì hinn i canàa pussée doprà:<ref name="EUMETSAT - MSG Spectrum">[http://www.eumetsat.int/groups/ops/documents/document/pdf_ten_052562_msg1_spctrsp.pdf EUMETSAT – MSG Spectrum] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071128071452/http://www.eumetsat.int/groups/ops/documents/document/pdf_ten_052562_msg1_spctrsp.pdf|date=November 28, 2007}} (PDF)</ref><ref name="EUMETSAT - MFG PL">[http://www.eumetsat.int/Home/Main/What_We_Do/Satellites/Meteosat_First_Generation/Space_Segment/SP_1119958330356?l=en EUMETSAT – MFG Payload] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120310114022/http://www.eumetsat.int/Home/Main/What_We_Do/Satellites/Meteosat_First_Generation/Space_Segment/SP_1119958330356?l=en |date=March 10, 2012 }}</ref>
* ''Visibel e infraross visin:'' 0.6–1.6μm per rilevà la quattadura nivolosa in del cors del dì
* ''Infraross:'' 3.9–7.3μm ([[vapor de acqua]]), 8.7–13.4μm (immagin tèrmich)
=== Spèttro visìbel (0,6-0,8 μm) ===
I immagin fàd su di satèllit meteorològich cont la [[lus]] visìbel in del cors di or del dì hinn facil de vèss intepretàd anca de ona persòna comùn; i [[Nivola|nivol]], i sistèma de nivol ‘me [[Front meteorològich|front]], i [[uragan]], i [[lagh]],i bosch, i [[montagn]], i [[giazzee]], i [[foeugh]] se veden sùbit. A se pòden capì anca i [[vent]] de com’è che se spòsten i nìvol in divèrsi fòtografìj vuna adrée a l’altra.<ref>A. F. Hasler, K. Palaniappan, C. Kambhammetu, P. Black, E. Uhlhorn, and D. Chesters. [http://ams.allenpress.com/archive/1520-0477/79/11/pdf/i1520-0477-79-11-2483.pdf High-Resolution Wind Fields within the Inner Core and Eye of a Mature Tropical Cyclone from GOES 1-min Images.] Retrieved on 2008-07-04.</ref>
Ind el spèttro visìbel in nivol hinn bianch oppur gris ciar, quèj pussée bianch hinn i pussée spèss, i superfici quàttàa de acqua hinn negher.<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=175|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref>
=== Spèttro infraross (1-30 μm) ===
I immagin [[Termografia|tèrmica]] (o [[infraross]]), rilevàa di sensor ciamàa [[radiometer]] a scansión, hinn util per on analìsta pratìch del mestée in del determinà l’altèzza e ‘l tipo di [[Nivola|nivol]], in del calcolà la [[temperadura]] de la superfice de la Tèrra e de l’[[acqua]] e in del reconóss di alter caratteristich di [[Ocean|oceani]]. I immagin di satèllit a l’[[infraross]] a pòden vèss dopràa per i [[uragan]] cont on [[Oeugg (ciclon)|oeugg]] visìbel, ind la [[tècnica Dvorak]], indoe la differenza intra la [[temperadura]] de l’oeugg e quèlla de la sommitàa frèggia di [[Nivola|nìvol]] che gh’è intorna pòden vèss doprà per stimànn la soa intensità (la sommitàa frèggia di nìvol, de sòlit l’insegna ona potenza maggiora de l’uragan).<ref>[[Chris Landsea]]. [http://www.aoml.noaa.gov/hrd/tcfaq/H1.html Subject: H1) What is the Dvorak technique and how is it used?] Retrieved on January 3, 2009.</ref> I immagin a l’[[infraross]] fànn vedè i vòrtes in di [[Ocean|oceani]] e i [[corrent di oceani]] compagn de la [[corrent del gòlfo]] ch’a l’è impotanta per la navigazion. I [[pescador]] e i agricoltor hinn voeuren conoss i [[Temperadura|temperadur]] de l’aria e de l’acqua al fin de protég i sò cultùr de la [[brina]] o catà pussée pess catà su de mar. El pò vèss controllàa anca el fenòmen de [[El Niño]]. Cont el doperà di tècnich di color digitàl, i [[Camera tèrmografica|immagin tèrmich]] gris de la camera tèrmografica pòden vèss traformàa in di color de indoe a l'è pussée facil comprend i informazion ch’interèssen.
Ind l'infraross i nivol de giazz hinn molto scur, quèj de acqua bianch o gris ciar, la nev al soeul l'è scura. <ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=175|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref>
Ind la banda de assorbiment del [[vapor de acqua]] i zòn de alta [[umidità]] relativa paren bianch, quèj de bassa hinn [[scur]]; i [[corrent verticaj in di temporaj|corrent ascedent]] hinn ciar, quèj discendent hinn scur.<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=177-178|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref>
===Per esempi i canàa de spèttro del radiòmeter SEVIRI====<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=173|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref>
{| class="wikitable"
!Canàa!!banda spettràl!!Aplicazion principaj
|-
|1||Visibel 0,6μm||Recognizion de [[Nivola|nivol]] e [[aerosòl]]
|-
|2||Visibel 0,6-0,8μm||Recognizion de [[Nivola|nivol]] e [[aerosòl]]
|-
|3||Infraross visin 1,6μm||Distinzion tra [[nev]] e [[nivol]] e tra nivol de giazz e de acqua.
|-
|4||Infraross 3,9μm||Recognizion de [[Nivola|nivol]] bass e de la [[scighera]] in del cors de la nòtt, misura de la [[temperadura]] de la superfice e rilevament di [[incendi|foeugh]].
|-
|5||WV 6,2μm||Misura del [[vapor de acqua]] de la media [[troposfera]] e recognizion di mòti atmosferegh, stima di altèzz di nivol.
|-
|6|| WV 7,3μm || Misura del [[vapor de acqua]] de la media [[troposfera]] e recognizion di mòti atmosferegh, stima di altèzz di nivol.
|-
|7|| Infraross 8,7μm || Informazion sui [[cirro|cirri]] e distinzion tra [[nev]] e [[nivol]] e tra nivol de giazz e de acqua.
|-
|8|| Infraross 9,7μm || Rilevazion de la concentrazion de [[ozòno]] ind la bassa [[troposfera]], contròl de l’ozòno e di so variazion.
|-
|9|| Infraross 10,8μm || Misura de la temperadura di nivol e de la superfice, studi di vent e de l’[[instabilità atmosferega]].
|-
|10|| Infraross 12,0μm || Misura de la temperadura di nivol e de la superfice, studi di vent e de l’[[instabilità atmosferega]].
|-
|11|| Infraross 13,4μm || Stima de l’[[instabilità atmosferega]].
|-
|12|| Visibel de alta risoluzion || Come canàa 1 e 2 con risoluzion maggiora.
|-
|}
==Error possibil ind l'interpretazion di immagin==
* '''Indeboliment''' de la radiazion caosàa de on mèzz miss intra el el satèllit e i struttur de rilevà;
*'''Contrast cont el sfond''' in canàa infraross (quand che i nivol gh'hànn ona [[temperadura]] arenta a quèlla de la superfice diventen difficil de vèss distint;
*'''Contaminazion''' de la radiazion che la ven di zòn sòta la [[nivola]];
*'''Spostament''' (erorr in del determinazion de la posizion de on [[nivola]] se la se troeuva lonta ne la vertical de on satèllit;
*'''Curvadura terrèster''' (effètt de la curvadura terrèster in su la risoluzion de l'immagin);
*'''Interferenza del segnàl''' trasmiss in Terra del satèllit;
*'''Angol de vista''' (quand che la scansion la se slontana de la vertical del satèllit, el satèllit el tend a vedè la part de fianch di nivol e minga quèlla se sora.<ref>{{cite book|url=https://books.google.it/books/about/Temporali_e_tornado.html?id=1FdW_gPWR-wC&redir_esc=y|title=Temporali e e Tornado |author=Gabriele Formentini|author2=Alberto Gobbi|author3=Andrea Griffa|author4=Pierluigi Randi|pages=174|date=2009|isbn=978-88-483-0992-9|publisher=Alpha Test|language =italian }}</ref>
== Tipi ==
[[Archivi:Himawari-8_true-color_2015-01-25_0230Z.png|miniatura|La primma immagin PNG con i color vèr del satèllit geostazionari [[Himawari 8]] ]]
Ògni satèllit meteorològich a l’è stàa designàa per vèss dopràa in dò different tipi de òrbita: [[òrbita geostazionaria]] e [[òrbita polar]].
=== Geostazionaria ===
I òrbit di satèllit meteorològich geostazionari hinn sora l’[[equator]] a on’[[altèzza]] de 35,880 km. Per via de sti [[Òrbita|òrbit]] chì, lor rèsten stazionari rispètt al [[girament terrèster]] e donca pòden trasmètt e registràa i immagin de tutta l’[[Atmosfera|atmosfera terrèstra]] de continuv per mèzz de [[Spèttro visìbel|lus visibel]] e cont i sensor di ragg [[infraross]]. I media ind la presentazion di notizzi del meteo mètten denter i fofografìi o i sequènz de immagin di satèllit geostazionari. Quèj chiì hinn anca disponìbil in sul sito di prevision del temp de l’agenzia [[Stat Unìi|statuniténsa]] [[NOAA]].<ref>{{cite web|url=http://forecast.weather.gov/MapClick.php?lat=32.810361684869015&lon=-96.73736572265625&site=fwd&smap=1&marine=1&unit=0&lg=en|title=National Weather Service|first=US Department of Commerce, NOAA, National Weather|last=Service}}</ref>
A ghe n’è divèrsi de satèllit meteorològich geostazionari. La [[Geostationary Operational Environmental Satellite|serie GOES]] ghe n’hà trii che laoren: el [[GOES 15|GOES-15]], el [[GOES-16]] e ‘l [[GOES-17]]. El GOES-16 e ‘l -17 rèsten stazionari sora i oceani [[Atlàntech|Atlantich]] e [[Pacìfech|Pacifich]].<ref>{{Cite journal|last=Tollefson|first=Jeff|date=2 March 2018|title=Latest US weather satellite highlights forecasting challenges|url=https://archive.org/details/nature-uk_2018-03-08_555_7695/page/154|journal=Nature|volume=555|issue=7695|pages=154|doi=10.1038/d41586-018-02630-w|bibcode=2018Natur.555..154T|doi-access=free}}</ref> GOES-15 will be retired in early July 2019.<ref>{{Cite web|url=https://www.goes-r.gov/users/transitionToOperations17.html|title=GOES-17 Transition to Operations │ GOES-R Series|website=www.goes-r.gov|access-date=2019-05-26}}</ref>
La noeuva generazion di satèllit meteorològich de la [[Russia]] [[Elektro-L]] [[Elektro-L No.1|No.1]] la laora a la latitudin de 76°E sora l’[[Ocean Indian|Oceano Indiàn]]. I giapponés i gh’hann el [[MTSAT]]-2 piazzàa sora el medio [[Pacìfech|Pacifich]] al 145°E e ‘l [[Himawari 8]] al 140°E. I [[Europa|Europei]] ne gh’hànn quatter ch’hinn ‘drée a lavorà: el [[Meteosat]]-8 (3.5°W), el Meteosat-9 (0°) sora l’[[Océano Atlàntic|Oceano Atlantic]] e ‘l Meteosat-6 (63°E) e ‘lMeteosat-7 (57.5°E) sora l’[[Ocean Indian|Oceano Indian]]. La Cina al dì d’incoeu la gh’ha attiv i so trii satèllit geostazionari [[Fengyun]] (风云) (FY-2E at 86.5°E, FY-2F at 123.5°E, and FY-2G at 105°E) .<ref>{{cite web|url=http://www.nsmc.cma.gov.cn/NSMC/Channels/100003.html|website=National Satellite Meteorological Center of CMA|language=Chinese|archive-url=https://web.archive.org/web/20150828041011/http://www.nsmc.cma.gov.cn/NSMC/Channels/100003.html|archive-date=August 28, 2015|url-status=dead|trans-title=Satellite Operation|title=卫星运行}}</ref> L’[[India]] ancasì la gh’hà i so ciamàa [[INSAT]] che se porten adrée di istrument per fin meteorològich.
=== Quèj che gh’hànn 'n'órbita polàr ===
[[Archivi:Parabolic-antenna-LEO.jpg|drita|miniatura|242x242px|Antèna parabòlica controllada cia [[compiuter]] de andàgh adrèe al mòto di satèllit meteorològich [[Òrbita terrester bassa|LEO]] ]]
I [[Satèllit artificial|satèllit]] che gh’hann on’ òrbita polar giren intorna de la Tèrra a ona altèzza tipica de 850 km adrée a on tragìtt de nòrd a sud o vicevèrsa girand semper sora i [[Pòlo geografegh|pòlo]]. I satèllit che gh’hann ona òrbita polar giren in manera sincrona cont el mòto del [[sol]], e donca a hinn bònn de osservàa ògni sit in su la [[Tera|Tèrra]] e veden l’istèss pòst do vòlt ògni dì cont i stèss condizion de inluminazion de già che ghe passen semper a l’istèssa [[ora solar]]. I satèllit meteorològich che gh’hann on’ òrbita polàr gh’hann ‘na [[risoluzion]] maggiora de quèj geostazionari perchè góren pussée arent a la [[Terra|Tèrra]].
I [[Stat Unii]] gh’hann la serie [[NOAA]] de satèllit polar in òrbita, al moment el NOAA-15, el NOAA-18 e ‘l NOAA-19 ([[Polar Operational Environmental Satellites|POES]]) e ’l NOAA-20 ([[Joint Polar Satellite System|JPSS]]). L’Euròpa la gh’ha ‘me satèllit el [[Metop]]-A e ‘l[[Metop]]-B esercìd de l’[[EUMETSAT]]. La Russia la gh’ha el [[Meteor (satèllit)|Meteor]] e la serie de satèllit RESURS . La China la gh’ha i [[Fengyun|FY]]-3A, 3B e ‘l 3C. Anca l’India la gh’ha i so.
==== DMSP ====
[[Archivi:SatelliteAntenna-137MHz.jpg|manzína|miniatura|[[Antèna a dipòl incrusaa]] de ricev la [[freguenza]] di 137 MHz [[Òrbita terrèster bassa|LEO]] trasmìss di satèllit meteorològich]]
El satèllit del [[Dipertiment de la Difesa di Stat Unii d’America]] ([[Defense Meteorological Satellite Program|DMSP]]) l’è bon de vedè di oggètt al soel che gh’hann almanc la misura de na petroliéra. De sorapù, infra tucc i satèllit meteorològich in òrbita, domà el DMSP al’è bon de vedè de nòtt. I fòto pussée grandios hinn pròppi quèj fàd cont el sensor de vedè de nòtt; se veden i lus di città, i [[Vulcano|vulcani]], i [[Incendi|foeugh]], i [[fulmen]], i [[Meteora|meteor]], i depòsit de petròli che brusen, insci come i [[Aurora boreal|auròra boreàl]] e [[Aurora austral|quèj austràl]].
In del’istèss temp, l’utilzzazion de l’energia e la crescita di città la pò vèss controllada sia per i città grand che per quèj piscinìtt, pòden vèss controllà anca i luss di [[Autostrada|autostràd]]. I astrònom pòden conóss l’[[inquinament sberlusent]]. Del' [[Oscurament de New York del 1977]] n'è stada fada ‘na fotografia di satèllit del DMPS. De là del contròl di lus de la città, quèj fotogtrafij chì hinn important in del salvà di vit umàn per via de la rilevazion e del controll di [[Incendi|foeugh]]. I satèllit veden minga domà i foeugh in del cors del dì e de la nòtt, ma i scanner tèrmich e a ragg [[infraross]] che gh’è in sui satèllit meteorològich rileven i sorgent potenziaj de foeugh in su la superfice terrèstra quand che el foeugh l'è 'drèe a bramà. Quand che el foeugh el ven rilevàa, el satèllit meteorològich medèmm dà di imformazion important sui [[vent]] che pòden spantegàll. De sorapù i immagin di nivul hinn util de savè qund’è che ‘l pioverà.
Vuna infra i foto pussèe drammatich a l'è qulla che la fa vedè l’[[incendi del petròli del Kuwait]] che l’[[Armada de l’Iraq]] che l’era ‘drèe a scapà l’hà comenzà el 23 del frbbrar del 1991. I fotografij de nòtt del foeugh in Kuwait hànn fà vesè di grand ciasmi, pussèe de quèj di grand area di città. El foeugh l’hà mangia foeura di million de gallon de [[petròli]]; l’ultìmm l’è stàa smorzàa el 6 del november del 1991.
== Alter utilizzazion ==
[[Archivi:NOAA_Shares_First_Infrared_Imagery_from_GOES-17_(43904870711).gif|miniatura|immagin a l’infroross de temporaj sora el center di [[Stat Unii]] d’America vist del satèllit [[GOES-17]] ]]
El rilevament de la quattadura de [[nev]], e po’ vèss util per i idròlogh, de controllà el [[mant nevos]] per el fluss minim vitàl ai [[bascì idrografich]]. I infornazion sul mant de nev pòden anca vèss catà su di astronàv.
A sepò rilevà anca la posizion de l’inquinament atmosferic naturàl o caousàa di òmen. I immagin in del [[Spèttro visibe|spèttro visibel]] e quèll [[infraross]] fànn vedè i àerj indoe gh'è i effètt de l’inquinament in su la [[Tèrra|Terra]]. pòden vèss rilevàa anca l’inquinament caosàa di [[reoplan]] e di [[Razzo|razzi]] e i [[Scia de condensa|scij de condensa]]. I informazion sui corrent di [[Ocean|oceani]] e sui i [[vent]] di strat de bass catà su per mèzz di fòto spaziàj pòden ajutà in del prevedè i pèrdit de petròli e i sò spostament. Quasi ògni estàa, la sabbia e la polver del [[Desèrt del Sahara]] intravèrsen i region arent a l’[[equator]] de l’[[Océano Atlàntich|Oceano Atlantich]]. I fotografij del satèllit GOES-EAST ghe fànn vedè, traccià e prevedè ai meteoròlogh quèj [[Boriana|tempest]] de sabbia chì. De sorapù, de là de la sbassada de la visibilità e di problema caosàa a la respirazion, i [[tempèst de sabbia]] pòden inibì la formazion di [[uragan]] de già che cambien el bilanc de la [[radiazion solar]] in sui tròpich. Di alter [[tempèst de sabbia]] in Asia e che soratutt in [[Cina]] succeden despèss, hinn fàcil de vèss reconossùu e osservàa.
In àrej solitari del mond con domà pòch osservator del sit, i foeugh pòden andà foeura del contròl per divèrsi dì o anca settiman e mangià foeura million de èttari inannz che i autoritàa i sìen avvertìi. I satèllit meteorològich pòden donca vèss assosènn ùtil in quèj situazion chì. In del cors de la nòtt pòden anca vèss vedùu i foeugh de [[Metano|gas]] e de [[petròli]]. El profil de [[temperadura]] de l’[[Atmosfera terrèstra|atmosfera]] a l’è stàa rilevà di satèllit meteorològich fin del 1969.<ref>{{cite journal|url=http://docs.lib.noaa.gov/rescue/journals/essa_world/QC851U461969jul.pdf|title=The Breakthrough Team|author=Ann K. Cook|journal=ESSA World|date=July 1969|publisher=Environmental Satellite Services Administration|pages=28–31|accessdate=2012-04-21}}</ref>
== Vos correlaa ==
* [[Satèllit per el telerilevament]]
* [[Òrbita geostazionaria]]
* [[Òrbita terrèster bassa]]
* [[Telerilevament]]
== Riferiment ==
{{reflist}}
== Ligamm de foeura ==
* {{cite book|author=Ralph E. Taggard|title=Weather satellite handbook (5th edition)|url=https://archive.org/details/weathersatellite0000tagg|isbn=978-0-87259-448-7|publisher=[[American Radio Relay League]]|location=Newington, CT|year=1994}}
* [http://cimss.ssec.wisc.edu/ Cooperative Institute for Meteorological Satellite Studies]
* [http://profhorn.meteor.wisc.edu/wxwise/museum/a1main.html Dr. Verner Suomi ("father of the geostationary satellite") biography]
** [http://profhorn.meteor.wisc.edu/wxwise/museum/a3/a3example1.html Interpreting Satellite Images – Suomi Virtual Museum]
* [http://www.stuffintheair.com/image-satellite-weather.html Physical Characteristics of Geostationary and Polar-Orbiting weather satellites]
** [http://www.economics.noaa.gov/?goal=weather&file=obs/satellite/poes/ NOAA Economics & Social Benefits of POES] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110725192902/http://www.economics.noaa.gov/?goal=weather&file=obs/satellite/poes/ |date=2011-07-25 }}
; Dati
* [http://www.intellicast.com/IcastPage/LoadPage.aspx?loc=usa&seg=LocalWeather&prodgrp=SatelliteImagery&product=World&prodnav=none&pid=none Near realtime composite of satellite image of the Earth] by ''Intellicast''
* [https://web.archive.org/web/20100201214135/http://internationalweatherarchive.org/satellite.aspx International weather satellite viewer] Online geostationary weather satellite viewer with 2 months of archived data.
* [http://visibleearth.nasa.gov/view_rec.php?vev1id=5826 Earth at night] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050326090647/http://visibleearth.nasa.gov/view_rec.php?vev1id=5826 |date=2005-03-26 }} by NASA
* [http://www.eumetsat.int EUMETSAT – the European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites]
* [http://cloudsgate2.larc.nasa.gov/index.html NASA Langley Cloud and Radiation Research] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121022093735/http://cloudsgate2.larc.nasa.gov/index.html |date=2012-10-22 }} Near real-time and archived satellite imagery and cloud products.
* ISCCP Global ISCCP B1 Browse System (GIBBS) http://www.ncdc.noaa.gov/gibbs/
==== Politega del governa [[USA]] ====
* [https://purl.fdlp.gov/GPO/gpo44765 Geostationary Weather Satellites: Progress Made, but Weaknesses in Scheduling, Contingency Planning, and Communicating with Users Need To Be Addressed: Report to the Committee on Science, Space, and Technology, House of Representatives] [[Government Accountability Office]]
* [https://purl.fdlp.gov/GPO/gpo44768 Polar Weather Satellites: NOAA Identified Ways to Mitigate Data Gaps, but Contingency Plans and Schedules Require Further Attention: Report to the Committee on Science, Space, and Technology, House of Representatives] [[Government Accountability Office]]
[[Categoria:Meteorologia]]
[[Categoria:Telerilevament]]
[[Categoria:Istrument de misura]]
nw8yxwu6rx31glgq8vir83op2826pl0
Berberis thunbergii
0
227270
1334960
1296596
2026-08-25T20:28:18Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334960
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}{{torna a|Berberis}}
{{Taxobox|color=lightgreen|name=Berberis del Thunberg|nom_popolar_occ=Berberis del Thunberg|nom_popolar_or=Berberis del Thunberg|image=Berberis thunb frt.jpg|image_width=200px|image_caption=foeuj e frutt|regnum=[[Plantae]]|divisio=[[Magnoliophyta]]|classis=[[Magnoliopsida]]|ordo=[[Ranunculales]]|familia=[[Berberidaceae]]|genus=''[[Berberis]]''|species=Berberis thunbergii|binomial=|binomial_authority=??}}
La '''Berberis del Thumberg''' ('''''Berberis thunbergii''''') o '''berberis rossa''',<ref>{{cite web|url=http://www.djroger.com/red_barberry.htm|title=Moonshine Designs Nursery|accessdate=2008-03-29|url-status=dead|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080402030416/http://www.djroger.com/red_barberry.htm|archivedate=2 April 2008|df=dmy-all}}</ref> a l’è ona [[specie]] de pianta che la fà i fior, de la [[Famiglia (tassonomia)|famiglia]] di [[Berberidaceae]], originaria del [[Giappon]] e de l’[[Asia]] orientàl, ancabén la sia spategada in natura anca in [[Cina]] e [[America]] del nòrd.<ref>{{cite web|url=http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=233500242|title=Berberis thunbergii in Flora of China @ efloras.org|website=www.efloras.org}}</ref><ref>{{cite web|url=http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=233500242|title=Berberis thunbergii in Flora of North America @ efloras.org|website=www.efloras.org}}</ref><ref name="nps">
{{cite web|first=Jil M.|last=Swearingen|title=Least Wanted: Japanese Barberry|publisher=U.S. National Park Service|url=http://www.nps.gov/plants/alien/fact/beth1.htm|date=7 July 2009|accessdate=20 March 2011}}</ref> La ven granda in altèzza fin a 1 m e larga fin a 2,5 [[Meter|m]]; a l’è on pìccol arbùst [[caducifoeuj]] con di foeuj [[verd]] che tenden al [[ross]] in [[Autun|autùn]], di frutt ross sberlusént in [[autun]] e di fior [[giald]] pàllid in [[primavera]]. Ona fila de [[cultivar]] l'è disponìbil 'me di piant ornamentàj per fa su di [[Scesa|sces]].<ref name="AZEGP">{{cite book|editor-last=Brickell|editor-first=Christopher|title=The Royal Horticultural Society A-Z Encyclopedia of Garden Plants|url=https://archive.org/details/azencyclopediaof0000unse|year=2008|publisher=Dorling Kindersley|location=United Kingdom|isbn=9781405332965}}</ref>
== Descrizion ==
La ''Berberis thunbergii'' la gh’hà di [[Ram|ramm]] scannellàd, [[Marron|marrón]], [[Spin (botanica)|spinós]] , con di spin di vòlt in deperlór, di volt in grupp de trèe (che in realtà hinn di foeuj svilupàa ‘me spin) a ògni noeud . I [[Foeuja|foeuj]] gh'hànn on colór infra el [[verd]] e ‘l [[bloeu]]-verd ([[ross]] o [[Vieoul|vieoula]] in ‘na quàj [[Cultivar|cultivàr]]), piscinìtt, de forma ovàl o compagna de ‘na [[spatola]], longh 12-24 [[Millimeter|mm]] e largh 3-15 mm; a hinn piazzàa in di grupp de 2-6 unitàa e hinn taccàa in del 'istèss pòst indoe i [[spin]] hinn taccàa al ramm. I [[fior]] hinn [[giald]] pallid, de 5-8 mm de diameter, prodòtt in grappèj che penden , organizzàa in di grupp de 2-5 longh 1-1,5 cm de la forma de ‘n’ [[ombrèlla]]; la fiorida la succéd de la metà de la [[primavera]] al prencippi de l’[[estaa]]. I frutt commestìbil hinn de colór infra el [[ross]] lùster sberlusént e ‘l [[ross]]-[[arancion]], in forma de [[borlin]] ovàl longh 7–10mm e largh 4–7mm, e gh’hànn dent ona ùnega [[somenza]]. Vegnen madùr in del cors de la tarda [[estaa]] e de l’[[autun]] e persisten in del cors de l’[[invèrna]].<ref name="nps" />
== Reconossiment ==
Di vòlt la specie la ven confonduda con la ''[[Berberis canadensis]]'' (berberis americana), ''[[Berberis vulgaris]]'' (berberis comune), e alter speci de ''Berberis'' [[caducifoeuj]]; la pò vèss reconossùda per i so fior miss in forma de [[Ombrèlla (botanica)|ombrèlla]], e nò del tipo a [[Gràta|grappèll]]. <ref name="MDNR">Michigan Department of Natural Resources: [https://www.michigan.gov/documents/dnr/Japanese_Barberry_389121_7.pdf "Invasive Species—Best Control Practices, Japanese barberry."]</ref>
== Cultivazion ==
La ''Berberis thunbergii'' l’è coltivada spantegada ‘me ‘na pianta d’ornamènt,<ref>{{cite web|title=RHS Plant Selector – ''Berberis thunbergii''|url=http://apps.rhs.org.uk/plantselector/plant?plantid=235|accessdate=12 June 2013}}</ref> sia in [[Giappon]] sia in di alter part temperàa de l’[[emisfero]]. N’hinn stàa scernìi foeura divèrsi [[cultivar]] con di colór che vann del [[giald]] al [[ross]] scur al [[violètt]] oppùr con di [[Foeuja|foeuj]] varìd (doperàd in del [[giardinagg]] a fa su di [[Scesa|sces]] e de grandèzza nana.
==== Varietà pussée conossùd: ====
{{div col|colwidth=20em}}
*''B. thunbergii'' 'Fireball'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/298439/i-Berberis-thunbergii-i-Fireball-sup-(PBR)-sup/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' 'Fireball'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
*''B. thunbergii'' 'Maria'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/240951/i-Berberis-thunbergii-i-Maria-sup-(PBR)-sup/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' 'Maria'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
*''B. thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Admiration'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/226438/i-Berberis-thunbergii-i-f-i-atropurpurea-i-Admiration-sup-(PBR)-sup/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Admiration'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
*''B. thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Atropurpurea Nana'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/90145/i-Berberis-thunbergii-i-f-i-atropurpurea-i-Atropurpurea-Nana/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Atropurpurea Nana'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
*''B. thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Concorde'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/240970/i-Berberis-thunbergii-i-f-i-atropurpurea-i-Concorde/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Concorde'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
*''B. thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Dart's Red Lady'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/51924/i-Berberis-thunbergii-i-f-i-atropurpurea-i-Dart-s-Red-Lady/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Dart's Red Lady'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
*''B. thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Golden Ring'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/47996/i-Berberis-thunbergii-i-f-i-atropurpurea-i-Golden-Ring-(v)/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Golden Ring'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
*''B. thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Harlequin'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/27814/i-Berberis-thunbergii-i-f-i-atropurpurea-i-Harlequin-(v)/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Harlequin'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
*''B. thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Rose Glow'<ref>{{cite web
| url= https://www.rhs.org.uk/Plants/91926/i-Berberis-thunbergii-i-f-i-atropurpurea-i-Rose-Glow-(v)/Details
|title = RHS Plantfinder – ''Berberis thunbergii'' f. ''atropurpurea'' 'Rose Glow'
| publisher = Royal Horticultural Society | accessdate=21 January 2018}}</ref>
{{div col end}}
== Galleria d'immagin ==
<gallery>
Image:Berberis thunbergii.jpg|Cultivar 'Aurea'
Image:Berberis thunbergii `Atropurpureum`.jpg|Cultivar 'Atropurpurea'
File:Berberis thunbergii in Pennwood State Park.jpg| ''Berberis thunbergii'' naturalizzada in del [[Penwood State Park]] in [[Connecticut]]
Berberis thunbergii (2).JPG|Foeuj
Berberis thunbergii (3).JPG| Foeuja
</gallery>
== Riferiment ==
{{Reflist}}
== Ligamm de foeura ==
* [http://www.nps.gov/plants/alien/fact/beth1.htm US National Park Service: ''Berberis thunbergii''] (el tratta la specie ‘me invasora)
* [https://web.archive.org/web/20150417031518/http://nativeplantwildlifegarden.com/more-findings-on-the-link-between-japanese-barberry-and-lyme-disease Native Wildlife Garden] (in sul [[malattia del Lyme]] in relazion cont i Berberis)
* [https://www.invasivespeciesinfo.gov/profile/japanese-barberry Species Profile - Japanese Barberry (''Berberis thunbergii'').] Center nazionàl di informazion in sui speci invasór, [[Bibliotècca nazionàl de l’agricoltura di Stat Unii]].
* [https://www.michigan.gov/documents/dnr/Japanese_Barberry_389121_7.pdf Invasive Species—Best Control Practices, Japanese barberry] Dipartiment di risorsi naturàj del Michigan.
[[Categoria:Berberidaceae]]
i5vwrxalfhti67v2nqzlb4p73l9y8ts
Dryopteris erythrosora
0
227391
1334949
1296943
2026-08-25T20:20:31Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334949
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Taxobox|color=lightgreen|name=''Dryopteris erithrosora''|nom_popolar_occ=Fìres d’autùn|nom_popolar_or=???????|image=Dryopteris erythrosora2.jpg|image_width=200px|image_caption=''Dryopteris erythrosora''|regnum=[[Plantae]]|divisio=[[Pteridophyta]]|classis=[[Polypodiopsida]]|ordo=[[Polypodiales]]|familia=[[Dryopteridaceae]]|genus=''Dryopteris''|species='''Dryopteris erythrosora'''|binomial=Dryopteris erythrosora|binomial_authority=(D.C.Eaton) Kuntze}}
La '''''Dryopteris erythrosora''''', anca conossuda ‘me '''fìres d’autun''' o '''fìres a scud giapponesa''',<ref name="GRIN">{{GRIN}}</ref> a l’è ona [[specie]] di fìres de la [[Famiglia (tassonomia)|famiglia]] di [[Dryopteridaceae|Dryopteridacei]], a l’è ona pianta originaria de l’[[Asia]] orientàl de la [[Cina]] al [[Giappon]] del sud, che la cress a l'lombrìa piena de lus in sui montisèj o in sui collìnn.<ref>[https://web.archive.org/web/20060219185745/http://www.rsabg.org/herbarium/ferns/dryopteris/056_Derythrosora.html The Natural History Museum of Los Angeles County Foundation: ''Dryopteris erythrosora'']</ref>
== Etimologia ==
El nòmm botanich ''erythrosora'' el ven del [[Grech antigh|grèch antigh]], e ‘l voeur dì "che ‘l gh’hà di recipient de [[Spòra|spòr]] ross", che ‘l se rifer’ss al colór di struttur che gh’hànn denter i di [[Spòra|spòr]].<ref name="RHSLG">{{cite book|last=Harrison|first=Lorraine|title=RHS Latin for gardeners|url=https://archive.org/details/rhslatinforgarde0000harr|year=2012|publisher=Mitchell Beazley|location=United Kingdom|isbn=9781845337315|pages=224}}</ref>
==Descrizion==
[[File:Autumn Brilliance Fern close-up.jpg|thumb|left|Veduda de visìn]]
A l’è [[semi-sempreverd]]a, i foeuja|foeuj gh’hànn on colór compagn del [[ramm]] quand che hinn gióvin, ma hinn verd scur quand che hinn [[madura|madùr]]. <ref>{{cite book|url=|title=Il Millepiante|author=Angelo Vavassori|author2=|pages=301|date=2010|isbn=9788896692073|publisher=Millepiante|language=italian}}</ref>
{{sbozz|grafia=MILCLASS}}
== Coltivazión ==
La ''Dryopteris erythrosora'' l’è bona de soportà on soeul anca pussée succ de tanti alter [[fires]], anca se la cress mèj in di soeul [[Umidità|ùmed]] e ricch de sostanza orgànica, cont on [[Reazion del terren|pH]] infra el 6.1 e ‘l 7.5, espòsta al sol de la matina o de la bassa, ma minag a quèll del mesdì. La poò crèss in di [[zònn de rusteghèzza]] USDA infra la 5 e la 11. N’hinn stàa cattàa foeura tanti [[cultivar]] come la 'Prolifica' e la 'Viridosora'. La propagazión la ven tirada innanz per division in [[primavera]], travèrs la separazión di corònn piscinìnn de quèj pussée gròss, oppùr pèr mèzz di [[Spòra|spòr]]. Ancabén minga tròpp despèss, La ven coltivada ‘me ‘na pianta ornamentàl e in di giardìn grazie ai sò cambiament del colór del [[Foeuja|fojàmm]] del [[ross]] al [[verd]] scur. <ref>Edward F. Gilman: Dryopteris erythrosis . Fact Sheet FPS-189, Environmental Horticulture Department, Florida Cooperative Extension Service, Institute of Food and Agricultural Sciences, University of Florida, 1999.</ref>
== Riferiment ==
{{Reflist}}
[[Categoria:Dryopteridaceae]]
tdlpf8d7zqueonxp58k39r8l5r0e45y
Sarcococca
0
227393
1334966
1298342
2026-08-25T20:31:59Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334966
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}{{Taxobox|color=lightgreen|name=Sarcococca|nom_popolar_occ=sarcocòcca|nom_popolar_or=sarcocòcca|image=Sarcococca-humilis.JPG|image_width=200px|image_caption=Sarcococca humilis|regnum=[[Plantae]]|divisio=[[Magnoliophyta]]|classis=[[Magnoliopsida]]|ordo= [[Buxales]]|familia=[[Bruxaceae]]|genus=''[[Sarcococca]]''|species=|binomial=|binomial_authority=}}
El '''''Sarcococca''''' ('''Sarcocòcca''') <ref>The Plant List: http://www.theplantlist.org/tpl1.1/search?q=sarcococca</ref><ref>Hilliers Manual of Trees and Shrubs, Redwood Burn, 1998</ref> l’è on [[Gener (tassonomia)|gener]] de 11 [[Specie|speci]] de [[angiorspèrma|angiorspèrmi]] de la [[Famiglia (tassonomia)|famiglia]] di [[Buxaceae|Bruxacei]], originari de l’èst e del sud-èst de l’[[Asia]] e de l’[[Himalaya]]. I cressen adasi, e hinn di arbùst [[semperverd]], [[monòich]] de 1-2 [[meter]] de altèzza. I sò [[Foeuja|foeuj]], hinn 3-12 [[Centimeter|cm]] longh e largh de 1 a 4. I ménen del profùmm cont i sò [[fior]], soratùtt d’[[invèrna]]. I [[frutt]] hinn di [[Drupa|drup]] [[ross]] o [[Negher|négher]] e gh’hànn denter infra 1 e 3 de [[Somenza|somenz]]. Di speci de sarcocòcca vegnen coltivàa ‘me di [[piant tappezzant]] o comunque servissen de quattà el terrén di zòn [[Umidità|ùmed]] e ombreggiàd.<ref name="RHSAZ">{{cite book|title=RHS A-Z encyclopedia of garden plants|url=https://archive.org/details/azencyclopediaof0000unse|year=2008|publisher=Dorling Kindersley|location=United Kingdom|isbn=978-1-4053-3296-5|pages=1136}}</ref> el nùmer de cromosòma de quèlla specie chì l'è14 (2n = 28).<ref>{{Cite book|title=The Families and Genera of Vascular Plants. Vol. 9. Flowering Plants. Eudicots: Berberidopsidales, Buxales, Crossosomatales, Fabales p.p., Geraniales, Gunnerales, Myrtales p.p., Proteales, Saxifragales, Vitales, Zygophyllales, Clusiaceae Alliance, Passifloraceae Alliance, Dilleniaceae, Huaceae, Picramniaceae, Sabiaceae.|last=Kubitzki|first=Klaus|publisher=Springer Science & Business Media|year=2007|isbn=978-3540322191|location=|pages=43|quote=For Sarcococca, diploids with 2n=28 (less frequently, tetraploids) are recorded.|via=}}</ref>
El nòmm del géner ''Sarcococca'' el vèn del [[grech antigh]] σάρξ (''sárx'') e κόκκος (''kókkos'') per dì "borlìn carnós", riferìi ai sò frutt négher.<ref name="AZPLA">{{cite book|last=Coombes|first=Allen J.|title=The A to Z of plant names|year=2012|publisher=Timber Press|location=USA|isbn=978-1-60469-196-2|pages=[https://archive.org/details/isbn_9781604691962/page/312 312]|url-access=registration|url=https://archive.org/details/isbn_9781604691962/page/312}}</ref>
== Speci reconossud ==
* ''[[Sarcococca confusa]]'' <small>Sealy</small>
* ''[[Sarcococca hookeriana]]'' <small>Baill.</small>
* ''[[Sarcococca humilis]]'' <small>Stapf</small>
* ''[[Sarcococca longifolia]]'' <small>M. Cheng</small>
* ''[[Sarcococca longipetiolata]]'' <small>M. Cheng</small>
* ''[[Sarcococca orientalis]]'' <small>C. Y. Wu</small>
* ''[[Sarcococca pruniformis]]'' ([[Saracodine]] courier)
* ''[[Sarcococca ruscifolia]]'' <small>Stapf</small>
* ''[[Sarcococca saligna]]'' <small>(D. Don) Mull.-Arg.</small>
* ''[[Sarcococca vagans]]'' <small>Stapf</small>
* ''[[Sarcococca wallichii]]'' <small>Stapf</small>
* ''[[Sarcococca zeylanica]]'' <small>Baill.</small>
== Riferiment ==
{{Reflist}}
* [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=5&taxon_id=129205 Flòra del Pakistan: ''Sarcococca'']
* [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=3&taxon_id=129205 Flòra o de la China: lista di speci de la ''Sarcococca'' ]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Buxaceae]]
m7bagxz1grhwus0bdu70bsx6c7ctoe7
Sarcococca confusa
0
227395
1334961
1298343
2026-08-25T20:28:32Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334961
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Taxobox|color=lightgreen|name=Sarcococca confusa|nom_popolar_occ=sarcocòcca confusa|nom_popolar_or=sarcocòcca confusa|image=Sarcococca confusa - Feuillage.jpg|image_width=200px|image_caption=Sarcococca humilis|regnum=[[Plantae]]|divisio=[[Magnoliophyta]]|classis=[[Magnoliopsida]]|ordo=[[Buxales]]|familia=[[Bruxaceae]]|genus=[[Sarcococca]]|species=''Sarcococca confusa''|binomial=Sarcococca confusa|binomial_authority=[[Joseph Robert Sealy|Sealy]]
}}
La '''''Sarcococca confusa''''', a l’è ona [[specie]] de pianta [[Angiospermae|angiospèrma]] de la [[Famiglia (tassonomia)|famiglia]] di [[Buxaceae|bruxacei]], e l’è probabil che la sia originaria de la [[Cina]] occidentàl. A l’è on arbùst [[semperverd]] alt fin a 2 [[meter]] e largh fin a vun, con di [[Foeuja|foeuj]] [[verd]] sberlusént ovàl e profumàa de [[mel]]<ref>{{cite web|title=Cambridge University Botanic Garden - ''Sarcocca confusa''|url=http://www.botanic.cam.ac.uk/Botanic/TrailPlace.aspx?p=27&ix=166&pid=2&prcid=27&ppid=2693|accessdate=2 June 2013}}</ref>, di [[fior]] [[bianch]] d’[[invèrna]] che orìginen di frutt sferich négher sberlusént, che gh’hànn on [[diametro]] de 5 [[Millimeter|mm]].<ref name="RHSAZ">{{cite book|title=RHS A-Z encyclopedia of garden plants|url=https://archive.org/details/azencyclopediaof0000unse|year=2008|publisher=Dorling Kindersley|location=United Kingdom|isbn=1405332964|pages=1136}}</ref>
A l’è on [[Arbust|arbùst]] molto adattàbil e fàcil de vèss coltivàa in tanti situazión, comprésa l’ombrìa totàl e cont el soeul [[Umidità|ùmed]]. A l’è tuttamàch 'na pian ta bona de cress al [[sol]] tucc el dì ancabén el sò [[Foeuja|fojàmm]] el sbiadìssa on poo. El soeul el gh’hà de vèss mantegnùu [[Umidità|ùmed]] se la ven coltivada al [[sol]] o a l’ombrìa parziàl. Quèll arbust chì el butta i [[fior]] in del mèzz de l’[[invèrna]] cont on profùmm deliziós. I [[Borlin|borlìtt]] négher piscinìtt vegnen mangià di [[Usèll|usèj]] ch’en spanteghen la [[somenza]].<ref>{{Cite web|url=https://www.telegraph.co.uk/gardening/howtogrow/3296342/How-to-grow-Sarcococcas.html|title=How to grow: Sarcococcas|first=Mary|last=Keen|date=January 5, 2002|via=www.telegraph.co.uk}}</ref>
== Riferiment ==
{{Reflist}}
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Buxaceae]]
3or1dfoctfcj4y2wg3va6i0xq713068
Sarcococca hookeriana
0
227401
1334947
1313612
2026-08-25T20:19:14Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334947
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}{{Taxobox|color=lightgreen|name=Sarcococca hookleriana|nom_popolar_occ=sarcocòcca del’Hooker|nom_popolar_or=sarcocòcca de l’Hooker|image=Sarcococca-humilis.JPG|image_width=200px|image_caption=Sarcococca hookeriana|regnum=[[Plantae]]|divisio=[[Magnoliophyta]]|classis=[[Magnoliopsida]]|ordo=[[Buxales]]|familia=[[Bruxaceae]]|genus=''[[Sarcococca]]''|species=Sarcococca hookeriana|binomial=Sarcococca hookeriana|binomial_authority=[[Baill.]]}}
La '''''Sarcococca hookeriana''''',<ref>Hilliers Manual of Trees and Shrubs, Redwood Burn, 1998</ref><ref name="RHSAZ">{{cite book|title=RHS A-Z encyclopedia of garden plants|url=https://archive.org/details/azencyclopediaof0000unse|year=2008|publisher=Dorling Kindersley|location=United Kingdom|isbn=978-1-4053-3296-5|pages=1136}}</ref><ref>Sarcococca National Collection http://www.sarcococca.org.uk/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201129022016/http://www.sarcococca.org.uk/ |date=2020-11-29 }}</ref> , a l’è ona [[specie]] de [[Angiospermae|angiospèrma]] de la [[Famiglia (tassonomia)|famiglia]] di [[Buxaceae]], originaria de la [[Cina]], l'[[Afghanistan]], l'[[India]] nòrd orientàl , el [[Bhutan]] e 'l [[Nepal]].<ref name="FoC">{{efloras|2}}</ref> A l’è on arbùst o 'na [[Piant tappezzant|pianta tappezzanta]] che ‘l cress adasi infra 30 e 70 cm de altèzza. La prodùss di [[fior]] bianch aromàtich in del cors de l’[[invèrna]], di [[Borlin|borlìtt]] [[Negher|négher]] vegnen in di temp adrée.
L’aggettìv latin [[Lengua latina|latìn]] ''hookeriana'' l’è riferìi al [[Botanica|botànich]] e esploradór [[Gran Bretagna|britànnich]] [[Joseph Dalton Hooker]].<ref>Julia Brittain{{Google books|6idvRAeex8IC|Plant Lover's Companion: Plants, People and Places|page=96}}</ref><ref>Sue Gordon (Editor) {{Google books|6PBHQd-lPWYC|Horticulture - Plant Names Explained: Botanical Terms and Their Meaning|page=84}}</ref>
La ''Sarcococca hookeriana'' la gh’hà tanti [[Varietà (botanica)|varietà]] de aspètt molto divèrs ai quai gh’è stàa dàa vari nòmm. D’usanza recenta, per esempi, l’è stàa dopràa el nòmm ''Sarcococca hookeriana'' var. ''humilis'' quèlla che in temp indrée la vegniva ciamada ''Sarcococca humilis'', ancabén che la gh’abìa di [[Foeuja|foeuj]] pussée largh e sberlusént e ‘n contegn divèrs de quèll si àlter varietàa.
La ''Sarcococca hookeriana'' varità ''digyna'' l’è pussée slanzada e con di foeuj strècc.
== Riferiment ==
{{reflist}}
== Ligamm de foeura ==
* [https://plants.ces.ncsu.edu/plants/sarcococca-hookeriana/ North Carolina State Extension, North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox]
* [http://www.pnwplants.wsu.edu/PlantDisplay.aspx?PlantID=269 Washington State University, Clark County Extension, Pacific NorthWest (PNW) plants database] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20211021055511/http://pnwplants.wsu.edu/PlantDisplay.aspx?PlantID=269 |date=2021-10-21 }}
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Buxaceae]]
r6dfn8dc378oz4mxg61w76wc9p6f5ws
Lonicera nitida
0
227457
1334948
1297550
2026-08-25T20:20:11Z
InternetArchiveBot
32808
Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334948
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Taxobox|color=lightgreen|name=Lonicera|nom_popolar_occ=|nom_popolar_or=|image=Lonicera nitida aurea after pruning.JPG|image_width=200px|image_caption=''L. nitida'' ‘Baggesen’s Gold’|regnum=[[Plantae]]|divisio=[[Magnoliophyta]]|classis=[[Magnoliopsida]]|ordo=[[Dipsacales]]|familia=[[Caprifoliaceae]]|genus=''[[Lonicera]]''|species=nitida|binomial=Lonicera Nitida|binomial_authority=E.H.Wilson}}
{{torna a|lonicera}}
La '''''Lonicera nitida''''' a l’è 'na [[specie]] de pianta [[Angiospermae|angiospèrma]] de la [[Famiglia (tassonomia)|famiglia]] di [[Caprifoliaceae|caprifoliacei]]. Despèss, la ven doprada per fa su i [[Scesa|sces]]. L’è sòlita a vèss doprada anca ‘me [[pianta tappezzanta]] per in di giardìn cittaditt.
== Descrizion ==
Quèlla specie chì l’è originaria de la [[Cina]], in particolar de la zòna del [[Yunnan]] e del [[Sichuan]] occidental, indoe la cress in forma de arbùst adrée ai cors d’acqua a di [[Altèzza|altèzz]] infra i 1200 e e 300 [[meter]].
La ''Lonicera nitida'' l’è on [[arbust]] [[latifoeuj]] [[semperverd]] alt infra i 4 e i 5 meter <ref name="Oregon">{{cite web|url=http://oregonstate.edu/dept/ldplants/loni.htm|title=Lonicera nitida|accessdate=2010-02-10|work=Oregon State University}}</ref> e largh infra i 4 e i 6 (se la ven minga podada), che la gh'hà di [[Foeuja|foeuj]] piscinìnn (6–16 [[millimeter]] in longhèzza). I fior hinn profumàa e colór [[crema]], e compàren a la fin de la [[primavera]],<ref name="Learn">{{cite web|url=http://www.learn2grow.com/plants/lonicera-nitida-lemon-beauty/|title=Lonicera nitida 'Lemon Beauty'|accessdate=2010-02-10|last=Burghardt|first=James|work=Learn 2 Grow}}</ref> hinn longh 6 millimeter e cressen compagnàa a grupp de du. I [[frutt]], che rarament se foeurmen in su i piant tajàa, hinn di [[Glossari botanich#B|borlìtt]] nò commestìbil <ref name="Great">{{cite book|last=American Horticultural Society|title=Great Plant Guide|url=https://archive.org/details/ahsgreatplantgui0000unse_r5k9|publisher=DK Publishing, Inc.|year=2004|pages=[https://archive.org/details/ahsgreatplantgui0000unse_r5k9/page/355 355]|isbn=0-7566-0315-3}}</ref> cont on [[diametro]] de circa 6 mm. I [[fust]] che stann vun sora l’alter, ghe dànn a la pianta l’aspètt de on paiée.<ref>{{cite web|url=http://www.pendernursery.com/Catalog/Detail/loniceranitidalemonbeauty.html|title=Lonicera nitida 'Lemon Beauty' (Boxleaf Honeysuckle)|accessdate=2010-02-10|work=Pender Nursery|archive-url=https://web.archive.org/web/20110102021208/http://www.pendernursery.com/Catalog/Detail/loniceranitidalemonbeauty.html|archive-date=2011-01-02|url-status=dead}}</ref> El tass de crescita l’è moderàa <ref>{{cite web|url=http://www.ces.ncsu.edu/depts/hort/consumer/factsheets/shrubs/lonicera_nitida.html|title=Lonicera nitida|accessdate=2010-02-10|work=North Carolina State University}}</ref> oppùr alt.<ref name="Bellevue">{{cite web|url=http://www.bellevuebotanical.org/plantmonth/fmplantmonthindex.htm|title=Lonicera nitida|accessdate=2010-02-10|work=Bellevue Botanical Garden|archive-url=https://web.archive.org/web/20100615005131/http://www.bellevuebotanical.org/plantmonth/fmplantmonthindex.htm|archive-date=2010-06-15|url-status=dead}}</ref> Quèj piant chì ghe interèssen minga ai [[conilli]] e ai [[Cervidae|cèrv]],<ref name="Heritage">{{cite web|url=http://www.perennials.com/seeplant.html?item=7.778.360|title=Lonicera nitida ‘Lemon Beauty’|accessdate=2010-02-10|work=Heritage Perennials|archive-url=https://web.archive.org/web/20100105122023/http://perennials.com/seeplant.html?item=7.778.360|archive-date=2010-01-05|url-status=dead}}</ref> ma tiren vìsin i [[Usèll|usèj]]. I piant cultivàa gh’hann de vèss podà despèss perché stànn minga in pee quand che riven a ‘na cèrta altèzza. <ref>{{cite book|last=Clive|first=Lane|authorlink=|coauthors=|title=Plants for Small Spaces|publisher=David & Charles|year=2005|location=|pages=38|url=https://books.google.com/books?id=syWvwR_Gp8gC&pg=PT40&dq=Lonicera+nitida&lr=&ei=pUhzS4SbNIyaMt31lJ4E&cd=13#v=onepage&q=Lonicera%20nitida&f=false|doi=|id=|isbn=978-1-55870-749-8}}</ref> Quèlla specie chì, la ven despèss confunduda con chi del [[cotoneaster]]. La differenza infra la Lonicera nitida e i Cotonaster l’è che el cotoneaster el gh’hà di foeuj alternàa, inveci la Lonicera je gh’hà oppòst.<ref>{{cite book|last=Dirr|first=Michael|authorlink=|coauthors=|title=Dirr's trees and shrubs for warm climates: an illustrated encyclopedia|publisher=Timber Press|year=2002|location=|pages=205|url=https://books.google.com/books?id=VcIPyaWwaVcC&pg=PA206&dq=Lonicera+nitida&ei=n0hzS_bTFZ30Mqi0iZAE&cd=4#v=onepage&q=Lonicera%20nitida&f=false|doi=|id=|isbn=978-0-88192-525-8}}</ref>
L’aggettìv [[Lengua latina|latìn]] ''nitida'' el voeur dì sberlusent con riferiment ai sò [[Foeuja|foeuj]] luster.<ref name="RHSLG">{{cite book|last=Harrison|first=Lorraine|title=RHS Latin for Gardeners|url=https://archive.org/details/rhslatinforgarde0000harr|year=2012|publisher=Mitchell Beazley|location=United Kingdom|isbn=184533731X}}</ref>
Infra i [[cultivar]] gh’hinn la 'Maigrün', la 'Baggesen's Gold' e la 'Briloni' (anca conossùda come 'Edmee Gold')<ref>{{Cite web|url=http://www.ncsu.edu/jcraulstonarboretum/horticulture/annual_plant_distribution/annual_plant_distribution_by_year.php?year=2011|title=JC Raulston Arboretum|access-date=2012-09-01|archive-url=https://web.archive.org/web/20150624044305/http://www.ncsu.edu/jcraulstonarboretum/horticulture/annual_plant_distribution/annual_plant_distribution_by_year.php?year=2011|archive-date=2015-06-24|url-status=dead}}</ref>
== Coltivazion ==
Quand che la vegn cultivàda, quèlla specie chì la gh’hà de vèss piazzàda a la [[Radiazion solar|lus del sol]] tucc i [[or]] del [[dì]] oppur a l’ombrìa leggéra, in di [[soeul]] [[Fertilità del terren|fèrtil]] e [[Drenagg|scolàa]] de bon.<ref name="Bellevue" /> La lonicera nitida l’è pussée resistenta a l’ombrìa rispètt a la pupàrt di speci de la Lonicera.<ref name="Bellevue" /> Perdepù l’è bona de soportà el brusècc.<ref name="Learn" /> e l’[[inquinament atmosferegh]].<ref name="Great" />
La ''Lonicera nitida'' la sopòrta ben i taj e la créa ‘na scesa piscinìna.<ref>{{cite book|last=Lucas Phillips|first=C. E.|authorlink=|coauthors=|title=The Small Garden|publisher=William Heinemann Ltd|year=1952|location=|page=facing 237}}</ref>
A l’[[Osborne House]], ‘na ca’ per i vacanz costruida in del 1845 in su l’[[Isola de Wight]] per la [[Rigina Victoria|Regina Victoria]] e ‘l sò marìi, el prìncip [[Alberto de Sassonia|Alberto]], gh’hinn di arbùst de ''Lonicera nitida'' tajà in forma de [[Cervidae|cèrv]] sora di lètt de ''[[Felicia amelloides]]'', ''[[Festuca glauca]]'', e de [[pelargonium]] scarlàtt.<ref>{{cite web|url=http://www.mywire.com/a/Oxford-Companion-Garden/Osborne-House/9580508/|title=Osborne House|accessdate=2010-02-11|last=Taylor|first=Patrick|date=2008-01-01|work=The Oxford Companion to Gardening}}</ref>
Quèlla pianta chì, despèss la ven doprada per fa su di [[bonsai]]. Grazie a la soa crescita energetica, l’è possibil cattàa su i part pussée vègg e grand de la ''Lonicera nitida'' coltivàa o cressù selvadegh, tajà via la pupàrt di radìs e poeu comenzà a coltivà di noeuv [[Alber|alberèj]].
== Riferiment ==
[[Categoria:Caprifoliaceae]]
<references />
pil51o3cuoe5bywps8i2ov91iklo7ss
Ligustrum sinense
0
227498
1334934
1328750
2026-08-25T20:09:02Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334934
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}{{Taxobox|color=lightgreen|name=Ligustrum|nom_popolar_occ=olivètta de la Cina|nom_popolar_or=???|image=Ligustrum sinense.jpg|image_width=200px|image_caption=ramm con di foeuj|regnum=[[Plantae]]|divisio=[[Magnoliophyta]]|classis=[[Magnoliopsida]]|ordo=[[Scrophulariales]]|familia=[[Oleaceae]]|genus=''Ligustrum''|species=''Sinense''|binomial=Ligustr7um sinense|binomial_authority=[[João de Loureiro|Lour.]]}}
{{torna a|ligustrum}}
El '''''Ligustrum sinense''''' ('''Olivètta de la Cina''') a l’è ona specie de [[ligustrum]] originari de la [[Cina]], del [[Taiwan]] e del [[Vietnam]].<ref name="foc">Flora of China: [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=200017798 ''Ligustrum sinense'']</ref> A l’è anca naturalizzàa a [[Réunion]], in di [[Isol Andaman]], ind l'[[Isol Norfolk Island|Isola Norfolk]], in del [[Costa Rica]], l’[[Honduras]], el[[Panama]] e ind la pupàrt di [[Stat Unii]] del sud e de l’òvest ([[Texas]], [[Florida]], [[Kansas]] del nòrd, [[Illinois]], [[New Jersey]], [[Massachusetts]] e [[Connecticut]]).<ref>[http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?name_id=353849 Kew World Checklist of Selected Plant Families, ''Ligustrum sinense''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210612110104/https://wcsp.science.kew.org/namedetail.do?name_id=353849 |date=2021-06-12 }}</ref><ref>[http://bonap.net/MapGallery/County/Ligustrum%20sinense.png Biota of North America Program, ''Ligustrum sinense'']</ref> Di vòlt anca el ''[[Ligustrum lucidum]]'' l’è ciamàa anca "Olivètta de la Cina".
== Descrizion ==
El ''Ligustrum sinense'' l’è on arbust [[caducifoeuj]] che ven alt infra i 2 e i 7 [[meter]]. I [[Foeuja|foeuj]] hinn miss de manera opposta vuna rispètt a l’altra, hinn longh 2–7 [[Centimeter|cm]] long e largh 1–3 cm, e domà rarament pussée e gh’hànn on margin intrégh e on [[Glossari botanich#P|piccól]] de 2–8mm. I fior hinn [[bianch]] cont ona [[corònna]] de quatter [[Glossari botanich#L|lòbi]] longa 3,5–5,5 [[Millimeter|mm]]. I frutt hinn quasi sferich 5–8 [[Millimeter|mm]] de diameter,<ref name="foc" /><ref>[https://www.biodiversitylibrary.org/page/653218#page/37/mode/1up Loureiro, João de. 1790. Flora cochinchinensis: sistens plantas in regno Cochinchina nascentes. Quibus accedunt aliæ observatæ in Sinensi imperio, Africa Orientali, Indiæque locis variis. Omnes dispositæ secundum systema sexuale Linnæanum. Ulyssipone. 1: 19. ''Ligustrum sinense'']</ref> e hinn consideràa venlenós.<ref>{{cite book|last=Little|first=Elbert L.|title=The Audubon Society Field Guide to North American Trees: Eastern Region|url=https://archive.org/details/audubonsocietyfi0000litt|publisher=Knopf|location=New York|year=1980|isbn=0-394-50760-6|p=[https://archive.org/details/audubonsocietyfi0000litt/page/655 655]}}</ref>
== Varietà ==
Chi varietà chì hinn quèj descrivùu del giornàl ''Flora of China'':<ref name="foc" />
* ''Ligustrum sinense'' var. ''sinense''
* ''Ligustrum sinense'' var. ''concavum'' {{au|M.C.Chang}}
* ''Ligustrum sinense'' var. ''coryanum'' {{au|(W.W.Sm.) Hand.-Mazz.}}
* ''Ligustrum sinense'' var. ''dissimile'' {{au|S.J.Hao}}
* ''Ligustrum sinense'' var. ''luodianense'' {{au|M.C.Chang}}
* ''Ligustrum sinense'' var. ''myrianthum'' {{au|(Diels) Hoefker}}
* ''Ligustrum sinense'' var. ''opienense'' {{au|Y.C.Yang}}
* ''Ligustrum sinense'' var. ''rugosulum'' {{au|(W.W.Sm.) M.C.Chang}}
== Cultivazion e utilizzazion ==
[[Archivi:Ligustrum_sinense_Variegatum2.jpg|manzína|miniatura|Fojàmm de la cultivar varida ''L. sinense'' 'Variegatum']]
El ven coltivàa ‘me ona pianta ornamentàl e per fa i [[Scesa|sces]]. N’hinn stàa scernìi foeura tanti [[cultivar]], comprés la varietà 'Multiflorum' che la fà tanti fior, la cultivar varìda 'Variegatum', e la varietà nana 'Wimbei' che la cress fin a 0.5 m con di foeuj longh domà 6 [[Millimeter|mm]].<ref name="rhs">Huxley, A., ed. (1992). ''New RHS Dictionary of Gardening''. Macmillan {{ISBN|0-333-47494-5}}.</ref>
L'olivètta de la Cina, l'è on materiàl stimàa bon infra i artista marziàj de la Cina. A l'è stàa anca tegnùu in considerazion de fa su i frecc di [[Stoccador|stoccadór]] de l'[[America]] del nòrd, perchè i sò ramm hinn assée dritt e 'l legn l'è molto flessìbel, elastich e dur, e 'l legn l'è anca facil de cattàa su.
El legn de l’olivètta de la Cina el gh’hà pòch de resistenza a la putrefazion in del stat naturàl, ma cont el lustrànn la soa superfice cont on alter tochèll de legn o con la buscaja del legn del’olivètta, a se otten on smalt cerós bèll de vedè e che ‘n migliora la soa resistenza.
El ven anca doprà ‘me on alber [[bonsai]].
A l’è stà miss denter in de l’[[America]] del nòrd per vèss doprà per fàa su di [[Scesa|sces]] e per fin de [[paesaggismo]], tuttamanch incoeu el ven consideràa ona specie invasora in di [[Stat Unii]] sud occidentàj.<ref name="usda">USDA Plants Profile: [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=LISI ''Ligustrum sinense''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130426071248/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=LISI |date=2013-04-26 }}</ref><ref>{{cite book|url=http://www.nps.gov/plants/alien/pubs/midatlantic/midatlantic.pdf|title=Plant Invaders of Mid-Atlantic Natural Areas, 4th Edition|last1=Swearingen|first1=Jil|last2=Reshetiloff|first2=K.|last3=Slattery|first3=B|last4=Zwicker|first4=S.|year=2010|publisher=National Park Service and U.S. Fish & Wildlife Service|page=71}} This reference lists ''L. vulgare'', ''L. obtusifolium'', ''L. ovalifolium'', and ''L. sinense'' as invasive.</ref> el s’è stimàa che l’olivètta de la Cina adèss la quatta pussée de vun millión de [[Ettaro|èttari]] in di stat americàn de la [[Virginia]], la [[Florida]] e l’òvest del [[Texas]], con di effètt dannós per la biodiversità e la salùd di bosch.<ref name="hanula">Hanula, J.L, Horn, S., Taylor, J.W. (2009). Chinese Privet (''Ligustrum sinense'') Removal and its Effect on Native Plant Communities of Riparian Forests. Invasive Plant Science and Management 2:292-300. {{doi|10.1614/IPSM-09-028.1}}</ref> {{clear|left}}
== Riferiment ==
{{Reflist}}
== Ligamm de foeura ==
* [https://www.invasivespeciesinfo.gov/profile/chinese-privet Species Profile - Chinese Privet (''Ligustrum sinense'')], National Invasive Species Information Center, [[United States National Agricultural Library]]
[[Categoria:Oelaceae]]
i3ft4lk19mzns3u763fa06dn7ucwo2t
Charles Koechlin
0
227968
1334987
1309341
2026-08-25T20:45:04Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334987
wikitext
text/x-wiki
{{NOL}}
[[Archivi:Charles_Koechlin_1.jpg|miniatura|El Charles Koechlin]]
El '''Charles-Louis-Eugène Koechlin''' (<small>[[Lengua francesa|frances]]:</small> [[IPA|[ʃaʁl lwi øʒɛn keklɛ̃]]]; [[Paris]], 27 november [[1867]] – [[Rayol-Canadel-sur-Mer]], 31 december [[1950]]), cognossud coma '''Charles Koechlin''', a l'era un composidor e teoregh frances, maester e scriccior de musega, allev del [[Jules Massenet]] e del [[Gabriel Fauré]]. A l'è stad anca un politegh radical per tuta la vita.
L'ha did: "''L'artista el gh'ha besogn de una torr d'avori, minga per sortì del mond, ma coma sit indova che el poeul vedé el mond e vesser lu medem. Quella torr chì a l'è per l'artista coma un far sberlusent per tut el mond''".<ref>Koechlin, citad in del film biografegh BBC, ''The Tower of Dreams''.</ref>
== Vita ==
El Charles Koechlin a l'è nassud a Paris e batezad 'me Charles-Louis-Eugène Koechlin. A l'era el fioeul pussee piscinin de una gran familia. La familia de soa mader la vegneva de l'[[Alsasia|Alsazzia]] e lu el se indentifegava con quella region lì; el so nono de part de mader a l'era stad el famos filantrop e produtor de tessud [[Jean Dollfus]], e el Koechlin l'eredita la soa coscenza sociala desvilupada fiss. El so pader el moeur quand che el gh'haveva 14 agn. Ancaben el gh'habia havud un interess per la musega sgiamò quand che l'era piscinin, la soa familia la voleva 'me ingegner. In del [[1887]] el va a l'[[École Polytechnique]] ma l'ann despoeu la ghe vegn trovada la tubercolosi e el gh'ha havud de fàss ses mes in [[Algeria]]. Poeu el gh'ha havud de fà ancamò el so prim ann a l'École e el se deploma con di vot in de la media. Despoeu de una lit con la soa familia e lezzion privade cont el [[Charles Lefebvre]], el va al [[Conservatori de Paris]] in del [[1890]], indova che el studia prima cont l'[[Antoine Taudou]] per armonia. In del [[1892]] el taca a studià composizzion cont el [[Jules Massenet|Massenet]], fuga e contrapont con l'[[André Gedalge]] e storia de la musega cont el [[Louis-Albert Bourgault-Ducoudray|Louis Bourgault-Ducoudray]]. In tra i so compagn de studi el gh'era el [[George Enescu]], l'[[Ernest Le Grand]], el [[Reynaldo Hahn]], el [[Max d'Ollone]], l'[[Henri Rabaud]], e el [[Florent Schmitt]]. Del [[1896]] a l'è stat allev del [[Gabriel Fauré]], insema al [[Maurice Ravel|Ravel]] e al [[Jean Roger-Ducasse]]. El Fauré el gh'ha havud una gran influenza in sul Koechlin, che l'ha scrivud la prima biografia del Fauré ([[1927]]), riferiment ancamò incoeu. In del [[1898]] l'orchestra la famosa suite de ''[[Pelléas et Mélisande]]'' del Fauré e in del [[1900]] el juta el Fauré in de la produzzion del drama ''Promethée''.
Despoeu de la laurea el Koechlin a l'è vegnud un composidor e maester. L'ha maridad la Suzanne Pierrard in del [[1903]] e gh'hann havud cinch fioeui. El so fioeul Yves poeu el sposarà la nevod del [[Paul Langevin]], Noémie. In del [[1909]] el principia a lavorà regolarment coma critegh per la ''Chronique des Arts'' e in del [[1910]] a l'è vun di fondador, cont el Ravel e el [[Florent Schmitt|Schmitt]], de la [[Société musicale indépendante]], impegnad fess in de la so atività. Del so principi in di prim agn '30 in fina a la soa mort a l'è stad un passionad sostegnidor de la Società Internazzionala de Musega Contemporanea, vegnud poeu president de la soa sezzion francesa. Del [[1937]] a l'è elegiud President de la ''Fédération Musicale Populaire''. Prima, el passa el so temp in tra Paris e i cà de campagna de [[Villers-sur-Mer]] e de la [[Côte d'Azur]], ma despoeu del principi de la [[Prima guera mondial|prima guerra mondiala]] la possibilitaa de moeuves se sbassen; el gh'ha havud de da via vuna di so cà e in del [[1915]] el taca a lavorà coma conferenzer e maester. In part per la soa difesa di composidor pussee sgiovin e di stil noeuv, el gh'ha mai havud sucess in di so tentativ de otegnì una posizzion de maester, ancaben el fudess un esaminador per tant istituzzion (per esempi i Conservatori de [[Bruxelles]], [[Reims]] e [[Marseja]]). La soa domanda per vesser professor de Contrapont e Fuga al Conservatori de Paris in del [[1926]] la vegn minga acetada con 20 vot contra 2 (i du eren l'[[Albert Roussel]] e el [[Maurice Emmanuel]]), ma del [[1935]] al [[1939]] el ghe vegn permetud de insegnà Fuga e Polifonia Modala a la [[Schola Cantorum]].
L'ha visitad i [[Stat Unid d'America|Stat Unid]] quater voeulte per tegnì conferenze e insegnà in del 1918-19, 1928, 1929 e 1937. In de la segonda e la terza visida l'ha insegnad a l'[[University of California, Berkeley]], travers acord ciapad de la [[Catherine Murphy Urner]], so studenta, che poeu la viv con luu in fina al 1933<ref>{{cite book|title=Catherine Urner (1891-1942) and Charles Koechlin (1867-1950)|author=Johnson, Barbara Urner|year=2003|format=Digitalizzad online da GoogleBooks|url=https://books.google.com/books?id=sQYb6ai_mI8C&pg=PA3&dq=Catherine+Murphy+Urner+(1891%E2%80%931942)&hl=en&ei=YF4mTaO0J8G78gayluWSAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q=Catherine%20Murphy%20Urner%20(1891%E2%80%931942)&f=false|accessdate=6 Genar 2011}}</ref>. In de la visida del 1929 el so poema sinfonegh ''La Joie païenne'' el vincc l'[[Hollywood Bowl]] ''Prize for Composition'', eseguid sota la direzzion del [[Eugene Goossens]]. Anca inscì, el Koechlin el gh'ha havud de pagà per la preparazzion di part orchestrai e ind i agn '30 l'invest la magior part di so risparmi in de l'organizzazzion de esecuzzion de una quaj di so oeuver orchestrai. In di agn '40, impunemanc, el dipartiment musegal de la [[radio belga]] el cata su la soa causa e el trasmet una quaj anteprima de important colonne sonore in tra i quaj la prima esecuzzion compleda del ciclo del liber de la giungla. El moeur a l'etaa de 83 agn in de la soa cà de campagna a [[Le Canadel]], [[Var (dipartiment)|Var]], e el so corp a l'è sepolt lì. Un quaj di so document inn conservad a l'''University of California'' a la ''Berkeley Library'', donad del marid de la Catherine Urmer, el [[Charles Rollins Shatto]]<ref>{{cite web|url=http://www.oac.cdlib.org/findaid/ark:/13030/tf0z09n55x|title=Collection Guide|accessdate=6 Genar 2011}}</ref>. In del 1940, el govern frances ghe da el premi de [[Chevalier de la Légion d'honneur]], ma luu el refuda.
== Stil e composizzion ==
El Koechlin a l'è stad enormement prolifegh, coma se poeul capì de la lista de lavorà chì de sota (minga intrega). L'era tant ecletegh in de l'ispirazzion (natura, orient misterios, cant popolar frances, coral bachian, coltura [[Period elenistegh|elenistega]], [[astronomia]], [[Hollywood]] film, ecc.) e tecnega musegala, ma el center espressiv del so lenguagg a l'è remast distint di so contemporani. Al principi de la soa carriera el se concentra in su "canzon" con compagnament orchestral, poch di quai inn stad eseguide. Una recent registrazzion (2006) de una selezzion (Hänssler Classic CD93.159) la mostra che l'era sgiamò maister de un impressionism individual derivant manch del [[Claude Debussy |Debussy]] che del [[Hector Berlioz |Berlioz]] e del Fauré. Poeu el s'è concentrad in su i [[poema sinfonegh|poem sinfonegh]], oeuver de camera e strumentai.
Despoeu de la prima guerra mondiala, la soa gran devozion al poema sinfonegh e a la gran orchestra in d'un period in del qual [[Neoclassicism (musega) |neoclassicism]] e ensemble piscinin eren pussee de moda, la podaria havé descoragiad l'esecuzzion e l'acetazzion di so oeuver. I so composizzion includen i quater poesii sinfonegh e i tre canzon orchestrai che componen "Livre de la jungle" despoeu del [[Rudyard Kipling]]; tant olter poesie sinfonegh in tra i quaj "Le Buisson Ardent" despoeu del [[Romain Rolland]] (quest chì a l'è un ditegh de do poesii orchestrai, eseguibei separatament) e "Le Docteur Fabricius" despoeu de un romanz del so barba [[Charles Dollfus ]]; tri [[quartet d'arch]]; cinch sinfonii inclusa una ''Seven Stars Symphony'' inspirada de l'[[Hollywood]]; [[sonata (musega) | sonat]] per flaut, oboe, clarinet, fagot, corn, violin, vioeula e violoncel e tanta oltra musega de camera; tant canzon, pussee de duu-cent [[opus (musega)|opus]] in tut; e un grand numer de [[Monodia |monodii]], studi fugai, armonizzazzion corai e olter bran educativ. Impunemanch, tant oeuver resten inedit.
L'ha scrivud in tant stil, di voeulte cont un sever contrapont baroch, coma in de la fuga che la derva la soa Segonda Sinfonia, di voeulte "impressionistegament" coma in de la poesia ''Au Loin'', o, coma in del scherz de la Sinfonia n. 2. El podeva passà de una gran semplicitaa a una gran complessitaa de consistenza e armonia de un'oeuvra a l'oltra, o a l'interna de l'istessa oeuvra. Un quai di so efet pussee carateristegh deriven de un tratament stategh fess de l'armonia, cont l'efet, per esempi, de una seri de quint impilade travers l'integra gama di strument. I so melodii inn despess longh, asimetregh e de grand respir in [[tessidura]]. L'eva tant interessad ai oeuver del[[Arnold Schoenberg | Schoenberg]], di quai en cita a memoria una quajvuna in del so tratad in su l'orchestrazzion. La [[tecnega a dodes ton]] a l'è vun di tant stil de musega moderna "parodiad" in del poema sinfonegh "El liber de la giungla" ''Les Bandar-Log'', ma el Koechlin l'ha anca scrivud un quai toc in quell che l'ha descrivud coma el "stil atonal-sériel". L'era fassinad di film e l'ha scrivud tant colonne sonore "imaginari" e oeuver dedicade a l'atriss anglo-todesca [[Lilian Harvey]], de la qual a l'era "infatuad". La soa ''Seven Stars Symphony'' la gh'ha moviment ispirad del [[Douglas Fairbanks]], la Lilian Harvey, la [[Greta Garbo]], la [[Clara Bow]], la [[Marlene Dietrich]], el [[Emil Jannings]] e el [[Charlie Chaplin]] in d'un quai di so roeul cinematografegh pussee famos. L'ha anca componid un ''Epitafi per la [[Jean Harlow]]'' e una seri de danz per la [[Ginger Rogers]]. L'era interessad a l'usagg de strument minga comun, in particolar el sassofon e el prim strument eletronegh [[Ondes Martenot]]. Un moviment de la Segonda Sinfonia en ciama quater (e de solit l'è minga stat doperad in di poch esecuzion de l'oeuvra, per quella reson chì). L'ha scrivud anca tant bran per el corn de cascia, strument sonad de luu medem. El Koechlin l'ha orchestrad tant bran de olter composidor. Foeura che el Fauré''[[Pelléas et Mélisande (Fauré) | Pelléas et Mélisande]]'' (suite menzionada de sora), l'ha orchestrad la magior part de la 'legende dansée' '' Khamma '' del [[Claude Debussy]] sota la direzzion del composidor, de la partidura per pianofort [http://www.classicalsource.com/db_control/db_concert_review.php?id=2066] {{Webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20060831033405/http://www.classicalsource.com/db_control/db_concert_review.php?id=2066 |date=2006-08-31 }}, e l'ha orchestrad el ballet del [[Cole Porter]] ''Within the Quota ''; olter oeuver che l'ha trascrivud includen la ''[[Wanderer Fantasie|Fantasia Wanderer]]'' del[[Franz Schubert | Schubert]] e ''[[Bourrée fantasque]]'' del [[Emmanuel Chabrier | Chabrier]].
== Coma educator e autor ==
El Koechlin el principia a assister el [[Gabriel Fauré|Fauré]] cont l'insegnament de fughe e contrapont quand che luu a l'era ancamò un student in di agn '90, ma ancaben l'insegnass privatament e el fudess un esaminador estern per el Conservatori de Paris per tuta la so carera, l'ha mai ocupad una posizzion permanent de insegnament stipendiad. In tra i composidor che hann studiad con luu a gh'era la [[Germaine Tailleferre]], el [[Roger Désormière]], el [[Francis Poulenc]] e el [[Henri Sauguet]]. El [[Cole Porter]] l'ha studiad orchestrazzion con luu in del 1923–24. El [[Darius Milhaud]], ancaben l'era mai stat un so student, el diventa un amis strecc e el dis de havé imprendud pussee del Koechlin de qualsessia olter pedagogh. El Koechlin l'ha scrivud tri liber de test complet: vun in su l' [[Armonia]] (3 vol, 1923–26), vun in su la [[Teoria Musegala]] (1932–34) e un grand tratad in su l'[[orchestrazzion]] (4 vol, 1935–43) che l'è un classegh tratament de l'argoment. El tratad del Koechlin el dopera esempi del repertori orchestral del tard XIX e del prim XX sec., in particolar con esempi de composidor frances, coma el [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saëns]], el [[Claude Debussy|Debussy]], el [[Emmanuel Chabrier|Chabrier]], el [[Georges Bizet|Bizet]], el [[Gabriel Fauré|Fauré]], el [[Maurice Ravel|Ravel]], e de luu medem.<ref>{{cite web |last1=Koechlin |first1=Charles |title=Traité de L'orchestration |url=https://monoskop.org/File:Koechlin_Charles_Traite_de_l_orchestration_Vol_1.pdf |accessdate=21 August 2018}}</ref>
El Debussy l'ha scernid el Koechlin per completà l'orchestrazzion del so ballet ''[[Khamma (ballet)|Khamma]]'', che completa in del 1913.<ref>{{cite book |author1=[[Edward Lockspeiser]] |title=Debussy |url=https://archive.org/details/debussy0000lock_b1f3 |date=1972 |publisher=McGraw-Hill Book Company |ISBN=0070382751 |page=[https://archive.org/details/debussy0000lock_b1f3/page/99 99] }}</ref> El Koechlin l'ha anca scrivud di oeuver didateghe minor, coma la vita del Fauré menzionada de sora.
== Carater ==
Ancaben che el so success mondan l'habia calad, el Koechlin a l'era aparentement una figura amada e venerada de la musega francesa, con la so longa barba fluenta che la ioeutava la so imagin patriarcala. Despoeu de la so malatia del 1888, el besogn de fà vegnì noeuv i so forz el porta a diventà un passionad alpinista, nodador e tenista. A l'era anca un astronom diletant e un brav fotograf. A l'era vun di grand mistegh de la natura in tra i composidor frances, la qual fed personala a l'era [[panteism|panteistega]] putost che cristiana. Ancaben el sia mai stat member del [[Partit Comunista Frances|Partit Comunista]] el aderiss ai ideai, e in di ultem agn '30 a l'era concentrad fiss con l'idea de 'Musega per el Popol'.
== Oeuvre ==
''Varda anca:'' [[:fr:Liste des œuvres de Charles Koechlin|Lista detajada de lavorà]] in frances
===Sinfonii===
*Sinfonia in La magior (1893–1908)
*Sinfonia N. 1, Op. 57bis (version orchestrala, 1926, del Quartet d'Arc N. 2)
*''Sinfonia di set stell'', Op. 132 (1933)
*''Sinfonia di inn'' (1936) [ciclo de moviment indipendent precedentement componid]
*Sinfonia N. 2, Op. 196 (1943–44)<ref>Orledge, pp. 196-200.</ref>
===Poem sinfonegh===
*''La Forêt'', Op. 25 (1897–1906) &, Op. 29 (1896–1907)
*''Nuit de Walpurgis classique'', Op. 38 (1901–1916)
*''Soleil et danses dans la forêt'', Op. 43 N. 1 (1908–11)
*''Vers la plage lointaine, nocturne'', Op. 43 N. 2 (1908–1916)
*''Le Printemps'', Op. 47 N. 1 (1908–11)
*''L'Hiver'', Op. 47 N. 2 (1908–10 orch 1916)
*''Nuit de Juin'', Op. 48 N. 1 (1908–11 orch 1916)
*''Midi en Août'', Op. 48 N. 2 (1908–11 orch 1916)
*''La Course de printemps'', Op. 95 (1908–25) (Ciclo del Liber de la Giungla)
*''Vers la Voûte étoilée'', Op. 129 (1923–33)
*''{{lang|fr|Sur les flots lontains}}'' – poème symphonique sur un chant de C.M. Urner, Op. 130 (1933)
*''La Méditation de Purun Bhaghat'', Op. 159 (1936) (Ciclo del Liber de la Giungla)
*''La Cité nouvelle, rêve d’avenir'', Op. 170 (1938; despoeu de H.G. Wells)
*''La Loi de la Jungle'', Op. 175 (1939–40) (Ciclo del Liber de la Giungla)
*''Les Bandar-log'', Op. 176 (1939–40) (Ciclo del Liber de la Giungla)
*''Le Buisson ardent'', Opp. 203 (1945) & 171 (1938)
*''Le Docteur Fabricius'', Op. 202 (1941–44, orch 1946)
===Olter lavorà orchestrai===
*''En rêve'', Op. 20 N. 1 (1896–1900)
*''Au loin'', Op. 20 N. 2 (1896–1900)
*''L’Automne'', symphonic suite, Op. 30 (1896–1906)
*''Études Antiques'', Op. 46 (1908–10)
*''Suite légendaire'', Op. 54 (1901–15)
*''5 Chorals dans les modes du moyen-age'', Op. 117 bis (1931 orch. 1932)
*Fugue Symphonique ‘''Saint-Georges''’, Op. 121 (1932)
*''L’Andalouse dans Barcelone'', Op. 134 (1933)
*''Les Eaux vives'' – musega per la Paris Exposition Universelle del 1937, Op. 160 (1936)
*''Victoire de la vie'', Op. 167 (1938 – spartid per el film de Henri Cartier)
*''Offrande musicale sur le nom de BACH'', Op. 187 (1942–46)
*''Partita'' per orchestra de camera, Op. 205
*Introduction et 4 Interludes de style atonal-sériel, Op. 214 (1947–48)
===Strument ''solo'' e orchestra===
*3 Coral per orghen e orchestra, Op. 49 (1909–16)
*''Ballade'' per piano e orchestra, Op. 50 (1911–19) (also for solo piano)
*''Poème'' per corn e orchestra, Op. 70 bis (1927 orch of Horn Sonata)
*2 Sonat per clarinet e orchestra de camera, Opp. 85 bis & 86 bis (1946 arangiament di sonat per clarinet e piano)
*20 ''Chansons bretonnes'' per violoncell e orchestra, Op. 115 (1931–32) (rangiament di 20 ''Chansons bretonnes'' per violoncell e piano)
*''Silhouettes de Comédie'' per fagot e orchestra, Op. 193
*2 Sonatin per oboe d’amor e orchestra de camera, Op. 194 (1942–43)
===Banda de fiad===
*''Quelques chorals pour des fêtes populaires'', Op. 153 (1935–36)
===Musega de camera===
*''Trois Pièces'' for fagot e piano, Op. 34
*Quartet d'Arc N. 1, Op. 51 (1911–13)
*Sonata, flaut e piano, Op. 52 (1913)
*Sonata, vioeula e piano, Op. 53
*''Suite en quatuor'' per flaut, violon, vioeula e piano, Op. 55 (1911–1916)<ref>[http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb43077109d BNF entry describing autograph sketches of all 4 movements of the Suite en quatuor with dates from June 1911 to August 1916]</ref>
*Quartet d'Arc N. 2, Op. 57 (1911–15) [varda anca Sinfonia N. 1]
*Sonata, oboe e piano, Op. 58 (1911–16)
*Sonata, violin e piano, Op. 64 (1915–16)
*''Paysages et Marines'' per ensemble de camera, Op. 63 (1915–16) [anca rangiad per piano solo]
*Sonata, violoncell e piano, Op. 66 (1917)
*Sonata, corn e piano, Op. 70 (1918–25)
*Sonata, fagot e piano, Op. 71 (1918–1919)
*Quartet d'Arc N. 3, Op. 72 (1917–21)
*Sonata, 2 flaut, Op. 75 (1920)
*Sonata N. 1, clarinet e piano, Op. 85 (1923)
*Sonata N. 2, clarinet e piano, Op. 86 (1923)
*Trio per flaut, clarinet e fagot (o violin, vioeula e violoncell) (1927)
*Quintet de Piano, Op. 80
*20 ''Chansons bretonnes'' per violoncell e piano, Op. 115 (1931–32)
*''L’Album de Lilian'' (Liber I) per sopran, flaut, clarinet, piano, Op. 139 (1934)
*''L’Album de Lilian'' (Liber II) per flaut, piano, clavicembal, Ondes Martenot, Op. 149 (1935)
*Quintet N. 1 per flaut, arpa e trio d'arc ''Primavera'', Op. 156 (1936)
*14 ''Pièces'' per flaut e piano, Op. 157b (1936)
*''Épitaphe de Jean Harlow'' perr flaut, saxofon contralt e piano, Op. 164 (1937)
*Setet per strument a fiad, Op. 165 (1937)
*14 ''Pièces'' per clarinet e piano, Op. 178 (1942)
*14 ''Pièces'' per oboe e piano, Op. 179 (1942)
*15 ''Pièces'' per corn (o saxofon) e piano, Op. 180 (1942)
*15 ''Études'' per saxofon e piano, Op. 188 (1942–44)
*12 Monodii per strument, Op. 213 (1947)
Prim e Segond per flaut
Terz e Quart per oboe
Quint e Sest per clarinet
Setim e Otav per fagot
Non per saxofon contralt
Decim per trombon
Undicesim per tromba
Dodicesim per corn
*''Sonate à sept'' per flaut, oboe, arpa e quartet d'arc, Op. 221
*''Morceau de lecture pour la flûte'', Op. 218 (1948)
*Quintet No. 2 per flaut, arpa e trio d'arc ''Primavera II'', Op. 223 (1949)
*''Stèle funéraire'' per flaut, otavin e flaut contralt, Op. 224 (1950)
===Musega strumentala===
*Sonata per oboe e piano, Op. 58
*5 ''Sonatines'' per piano, Op. 59 (1915–16)
*4 ''Sonatines Françaises'' per piano duet, Op. 60 (1919) [anca version per orchestra]
*''Paysages et Marines'' per piano, Op. 63 (1915–16) [anca rangiad per ensemble de camera]
*''[[Les Heures persanes]]'', 16 toc per piano, Op. 65 (1913–19) [anca version orchestrala]
*12 ''Pastorales'' per piano, Op. 77 (1916–20)
*4 ''Nouvelles Sonatines françaises'' per piano, Op. 87 (1923–24)
*''L’Ancienne Maison de campagne'' per piano, Op. 124 (1923–33)
*''Danses pour Ginger Rogers'' per piano, Op. 163 (1937)
*''Vers le soleil'' – 7 monodii per Ondes Martenot, Op. 174 (1939)
*''Suite'' per cor ingles, Op. 185 (1942)
*''Les Chants de Nectaire'', 96 toc per flaut ''solo'' in 3 seri, Opp. 198, 199 & 200 (1944)
*15 ''Préludes'' per piano, Op. 209 (1946)
*''Le Repos de Tityre'' per oboe d’amor ''solo'', Op. 216
===Lavorà coral===
*''L’Abbaye'', Suite religieuse for soli, chorus and orchestra, Opp. 16 & 42 (1908)
*3 ''Poèmes'' for soli, chorus and orchestra, Op. 18 (Jungle Book Cycle)
*''Chant funèbre à la mémoire des jeunes femmes défuntes'' for chorus and orchestra, Op. 37 (1902–08)
*''Chant pour Thaelmann'' for choir and piano or wind band, Op. 138 (1934)
*''Requiem des pauvres bougres'' for chorus, orchestra, piano, organ and Ondes Martenot, Op. 161 (1936–37)
==="Canzon"===
*''Rondels'', Set I, Op. 1 (1890–95)
*4 ''Poèmes d’Edmond Haraucourt'', Op. 7 (1890–97)
*''Rondels'', Set II, Op. 8 (1891–96)
*''Poèmes d’automne'', Op. 13 (1894–99)
*''Rondels'', Set III, Op. 14 (1896–1901)
*3 ''Mélodies'', Op. 17 (1895–1900)
*2 ''Poèmes d’André Chénier'', Op. 23 (1900–02)
*6 ''Mélodies sur des poésies d’Albert Samain'', Op. 31 (1902-6)
*5 ''Chansons de Bilitis'', Op. 39 (1898–1908)
*5 ''Mélodies sur des poèmes de ‘Shéhérazade’ de Tristan Klingsor'' Series I, Op. 56 (1914–16)
*8 ''Mélodies sur des poèmes de ‘Shéhérazade’ de Tristan Klingsor'' Series II, Op. 84 (1922–3)
*7 ''Chansons pour Gladys'', Op. 151 (1935)
== Riferiment ==
Biografia: Orledge, Robert (1989). ''Charles Koechlin (1867–1950): His Life and Works.'' London: Psychology Press.
== Note ==
<references />
==Ligam de foeura==
{{commons category}}
*[https://www.bbc.co.uk/music/classical/reviews/koechlin_stott.shtml Koechlin: Les Heures persanes]
*[http://www.koechlin.net/ancetres/charles.htm Koechlin, compositeur de renom] {{Webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20210122054752/http://www.koechlin.net/ancetres/charles.htm |date=2021-01-22 }}
* Rothstein, Edward: [https://www.nytimes.com/1984/06/03/arts/a-composer-inspired-by-movies.html?pagewanted=2&pagewanted=all A Composer Inspired by Movies.] ''The New York Times'' 3 June, 1984.
*[http://www.musicologie.org/Biographies/k/koechlin_charles.html Biography and brief worklist] in French
{{DEFAULTSORT:Koechlin, Charles}}
[[Categoria:Nassud in del 1867]]
[[Categoria:Mort in del 1950]]
[[Categoria:Compositor frances]]
4elr7hvn2olx5cegeej0pdk9tqfekry
Ultrason
0
229138
1334957
1334536
2026-08-25T20:26:38Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334957
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
{{Varda che bel}}
[[Archivi:CRL_Crown_rump_length_12_weeks_ecografia_Dr._Wolfgang_Moroder.jpg|drita|miniatura|immàgin a ultrasón (sonogràmma) d’on feto in del’[[Uter|ùter]], vist a la settimana quèlla di dódes de gravidanza (scansión in dò misùr)]]
[[Archivi:Aparelhodeultrassom.jpg|drita|miniatura|'N’esàmm ultrasònich]]
[[Archivi:Fetal_Ultrasound.png|miniatura|Ultrasón per vedè el feto]]
I '''ultrasón''' hinn di [[ond sonòr]] che la soa [[frequenza]] a l’è pussée alta del lìmit superiór di frequenz scoltàbil de l’[[orèggia]] de l’òmm. Quant ai sò proprietà [[Fisica|fìsich]] ultrasón hinn minga divèrsi di son scòltàbil, foeura che per el fàa che i òmen je pòden minga sentì. Quèll lìmit chì el varia d'ona persòna a l’altra e l’è pressappòch de 20 kilohertz (20,000 [[hertz]]) in di òmen gióvin madùr. I apparècc a ultrasón lavóren con di [[frequenz]] de 20kHz fin a divèrsi gigahertz.
I ultrasón i vegnen dopràa in tanti divèrsi camp. I apparècc a ultrasón vegnen dopràa de rilevà i oggètt e misurà i distànz. I [[Immagin a ultrason|immagin a ultrasón]] o sonografìj, despèss i vegnen dopràd in [[medesina]]. In di [[esamm senza distruzion]] sora prodòtt e sora i struttùr, i ultrasón vegnen dopràa de rilevà di difètt invisìbel. Per l’industria, i ultrasón vegnen dopràa per la nettada, i mes’ciàd e per fa andà pussée in prèssa i procèss chìmich. I animàj compàgn di [[Tegnoeura|tegnoeùr]] e di i [[Farfalla|parpai]] doperen i ultrasón per determinà la posizión di [[El robattà|ciappàd]] e di ostacoj. <ref name="squires">{{cite book|last=Novelline|first=Robert|name-list-style=vanc|title=Squire's Fundamentals of Radiology|publisher=Harvard University Press|edition=5th|year=1997|isbn=978-0-674-83339-5|pages=[https://archive.org/details/squiresfundament0000nove_f4e9/page/34 34–35]|url=https://archive.org/details/squiresfundament0000nove_f4e9/page/34}}</ref>
== Stòria ==
[[Archivi:Galton_whistle.jpg|miniatura|El fis’cètt del Galton, vun di primm dispositìv de prodù i ultrasón]]
L’[[acustica]], la scienza del [[Sound|son]], l’è comenzada ai temp del [[Pitagora]] in del sèst sècol innanz del [[Crist]], el quàl l’hà scrivùu in sui proprietà [[matemàtich]] di [[istrument a còrda]]. La tècnica de rilevamént de la posizión di [[Tegnoeura|tegnoeùr]] l’è stada desquattada del [[Lazzaro Spallanzani]] in del 1794, quand che l’hà dimostràa che i tegnoeùr i andàven a caccia e navigàven per mèzz di son che podéven vèss minga scoltàa, e nò con la vista. El [[Francis Galton]] in 1893 l'hà inventàa el [[Fis'cètt per i can|fis'cètt del Galton]], on [[fis'cètt]] regolàbil che ‘l prodùss di ultrasón, che lù l’hà dopràa per misurà la banda di son scoltàbil di òmen e di alter animàj, e donca l’hà fa vedè che tanti animàj sénten sora la banda di son scoltàbil di òmen. La primma aplicazión tècnica di ultrasón l’è stàa on tentatìv per rilevà i [[Sottmarin|sóttmarin]] del [[Paul Langevin]] in del 1917. L’[[effètt piezoelèttrich]], desquattàa del [[Jacques Curie|Jacques]] e del [[Pierre Curie]] in del 1880, l’è staà dopràa in di [[Trasuttor|trasuttór]] per ingenerà e rilevà i ond ultrasònich in de l’aria e in de l’acqua. <ref>{{cite book|first=Bruno|last=Pollet|name-list-style=vanc|title=Power Ultrasound in Electrochemistry: From Versatile Laboratory Tool to Engineering Solution|publisher=John Wiley & Sons|date=2012|isbn=978-1-119-96786-6|chapter=Chapter 1}}</ref>
== Definizion ==
[[Archivi:Ultrasound_range_diagram.svg|drita|miniatura|425x425px|banda in frequenza approssimativa, con guida a la bonascia per ‘na quàj aplicazión]]
I ultrasón hinn definìi de [[ANSI/ASA S1.1-2013|l’istitùtt Nazionàl Americàn]] 'me di "[[son]] de frequenza pussée granda de 20kHz". In aria a la [[pression atmosferega]], i ond ultrasònich i gh’hànn di longhèzz d’onda de 1,9 cm o anca de men.
== El percepij ==
[[Archivi:Ultrasound_result.jpg|miniatura|El risultàa d’ona [[sonografia]] in su ‘n tòcch de carta]]
=== Òmen ===
El limit superiór di frequenz scoltàbil di òmen (pressappòch 20 kHz) a l’è chesschì per via di lìmit de [[orèggia de mèzz]]. I ultrasón pòden vèss sentìi domà se di ultrasón a alta intensità vegnen fornìi direttament in del [[crani]] de l’òmm e raggiòngen donca la [[còclea]] per mèzz de la [[conduzion travèrs i òss]], senza passà travèrs l’orèggia de mèzz.<ref>{{cite journal|vauthors=Corso JF|year=1963|title=Bone-conduction thresholds for sonic and ultrasonic frequencies|url=https://archive.org/details/sim_journal-of-the-acoustical-society-of-america_1963-11_35_11/page/1738|journal=Journal of the Acoustical Society of America|volume=35|issue=11|pages=1738–1743|doi=10.1121/1.1918804|bibcode=1963ASAJ...35.1738C}}</ref>
I fiolètt pòden sentì di son de intonazión pussée alta de quèj che pòden vèss sentìi di òmen in là cont i agn, perché in di òmen el lìmit superiór del sentìi el tend a ‘ndà giò con l’età.<ref>{{cite journal|vauthors=Takeda S, Morioka I, Miyashita K, Okumura A, Yoshida Y, Matsumoto K|title=Age variation in the upper limit of hearing|journal=European Journal of Applied Physiology and Occupational Physiology|volume=65|issue=5|pages=403–8|year=1992|pmid=1425644|doi=10.1007/BF00243505|s2cid=33698151}}</ref>. Ona compagnia telefonica americana l’hà dopràa i son a alta intonazión de fa su di sonerij che ‘a l’è fàcil che pòden vèss sentìi domà di òmen gióvin,<ref>{{cite news|first=Paul|last=Vitello|name-list-style=vanc|date=12 June 2006|newspaper=The New York Times|url=https://www.nytimes.com/2006/06/12/technology/12ring.html|title=A Ring Tone Meant to Fall on Deaf Ears}}</ref> ma tanti persòn pussée vègg pòden sentì i segnàj, de già che gh'è di variazión notévol in del deperiment de la soeuja de sora con l’età de on òmen a l'alter. El [[Mosquito]] a l’è on apparècc elettrònich che ‘l dopera di alt frequenz per scoraggià i gióvin del restà in gir in di loegh pùblich senza ‘na quàj resón.
=== Animaj ===
[[Archivi:Big-eared-townsend-fledermaus.jpg|miniatura|La tegnoeura la dopera i ultrasón per navigà quand che gh’è scur.]]
[[Archivi:Hundepfeife01.JPG|miniatura|El [[fis'cètt per i can]], on fis’cètt che l’emètt di son in de la gamma di ultrasón, doperàa per insegnà ben i can e di alter animàj]]
I [[Tegnoeura|tegoeùr]] ùsen divèrsi tècnich a ultrasón ([[Ecolocalizzazion]]) de rilevà i sò ciappàd. Lor pòden rilevà i frequenz de là di 100[[Hertz|kHz]], fin anca a 200kHz.<ref>{{cite book|title=Hearing by Bats|series=Springer Handbook of Auditory Research|volume=5|veditors=Popper A, Fay RR|publisher=Springer|date=1995|isbn=978-1-4612-2556-0}}</ref>
On mucc de insètt el precepìss ben cont i ultrasón, e la pupàrt de lor l'è fada su de [[insètt]] notturnìn che scolten per mèzz de l’ecolocalizzazión compagn che i tegoeùr. hinn comprés tanti grupp de [[parpai]], de [[Coleoptera|coleòpter]], la [[mantide religiosa]] e i [[Chrysopidae|crisòpidi]]. Dòpo de ‘vègh sentìi o a tegoeura, cèrti insètt cercarànn de slontanàss di ultrasòn per minga fass ciapà.<ref>{{cite journal|vauthors=Surlykke A, Miller LA|title=How some insects detect and avoid being eaten by bats: Tactics and counter tactics of prey and predator.|journal=BioScience|volume=51|issue=7|pages=570|year=2001|doi=10.1641/0006-3568(2001)051[0570:HSIDAA]2.0.CO;2|url=http://bioscience.oxfordjournals.org/content/51/7/570.short|access-date=2016-08-06|archive-url=https://web.archive.org/web/20150303084328/http://bioscience.oxfordjournals.org/content/51/7/570.short|archive-date=2015-03-03|url-status=live|doi-access=free}}</ref> I frequenz ultrasònich attìven on'azión riflettuta in di [[parpai]] notturnìn ch'je fa sbassà intanta ch'a hinn ‘drée a gorà per minga fàss taccà. <ref name="autogenerated1627">{{cite journal|vauthors=Jones G, Waters DA|title=Moth hearing in response to bat echolocation calls manipulated independently in time and frequency|journal=Proceedings. Biological Sciences|volume=267|issue=1453|pages=1627–32|date=August 2000|pmid=11467425|pmc=1690724|doi=10.1098/rspb.2000.1188}}</ref> De sora maròss i [[Arctiidae|arctijdej]] emètten di cliìh che destùrben l’ecolocalizzazión di [[Tegnoeura|tegnoeùr]],<ref>{{cite web|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2009/07/090717-moths-jam-bat-sonar.html|title=Moths Jam Bat Sonar, Throw the Predators Off Course|date=July 17, 2009|first=Matt|last=Kaplan|name-list-style=vanc|publisher=National Geographic News|access-date=2009-08-26|archive-url=https://web.archive.org/web/20090822014813/http://news.nationalgeographic.com/news/2009/07/090717-moths-jam-bat-sonar.html|archive-date=2009-08-22|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web|url=https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=106733884|title=Some Moths Escape Bats By Jamming Sonar|work=Talk of the Nation|publisher=National Public Radio|archive-url=https://web.archive.org/web/20170810131957/http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=106733884|archive-date=2017-08-10}}</ref> e in di alter casi pòden visà ch ‘a hinn velenós cont el mandà foeura di son.<ref>{{cite journal|vauthors=Surlykke A, Miller LA|url=http://batlab.dk/pubs/85clicks.pdf|year=1985|title=The influence of arctiid moth clicks on bat echolocation; jamming or warning?|journal=Journal of Comparative Physiology A|volume=156|pages=831–843|doi=10.1007/BF00610835|issue=6|s2cid=25308785|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20120425161548/http://batlab.dk/pubs/85clicks.pdf|archive-date=2012-04-25}}</ref><ref>{{cite book|vauthors=Tougaard J, Miller LA, Simmons JA|chapter=The role of arctiid moth clicks in defense against echolocating bats: interference with temporal processing|date=2003|title=Advances in the study of echolocation in bats and dolphins|veditors=Thomas J, Moss CF, Vater M|pages=365–372|publisher=Chicago University Press|location=Chicago}}</ref>
La gamma del scoltàbil di [[can]] e di [[gatt]] la rivà fin ai ultrasón; la fin de la gamma scoltàbil d'on can la riva fin a pressappòch 45kHz, e fin a 64kHz per on gatt.<ref name="Krantz">{{cite book|last=Krantz|first=Les|name-list-style=vanc|title=Power of the Dog: Things Your Dog Can Do That You Can't|publisher=MacMillan|date=2009|pages=35–37|url=https://books.google.com/books?id=0l6jeMrA184C&q=%22dog+whistle%22+frequency&pg=PA36|isbn=978-0312567224}}</ref><ref name="Strain">{{cite web|last=Strain|first=George M.|name-list-style=vanc|title=How Well Do Dogs and Other Animals Hear?|work=Prof. Strain's website|publisher=School of Veterinary Medicine, Louisiana State University|date=2010|url=http://www.lsu.edu/deafness/HearingRange.html|access-date=July 21, 2012|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20110808044148/http://www.lsu.edu/deafness/HearingRange.html|archive-date=August 8, 2011}}</ref> I vicc selvàdegh di [[can]] e di [[gatt]] i hànn sviluppà quèlla gamme de son scoltàbil chì per sentì i son a alta [[frequenza]] prodòtt di sò ciappàd preferìi, i roditór piscinìtt.<ref name="Krantz" /> El[[fis'cètt per i can]] a l'è on fis'cètt che 'l manda foeura di ultrasón, dopràa per insegnàa el mestee ai can e ciamàj.. La frequenza de tanti fis'cètt per i can a l'è compresa infra 23 e 54 kHz.<ref>{{cite journal|first1=D Caroline|last1=Coile|first2=Margaret H|last2=Bonham|name-list-style=vanc|title=Why Do Dogs Like Balls?: More Than 200 Canine Quirks, Curiosities, and Conundrums Revealed|url=https://books.google.com/books?id=uqe_I8Q83yAC&q=dog%20whistle%20frequency&pg=PA116|year=2008|journal=Sterling Publishing Company, Inc|pages=116|isbn=978-1-4027-5039-7}}</ref>
I [[denticeti]], comprès i [[delfin]], i pòden scoltà i ultrasón e doperà chi son chì per per el sò sistèma de navigazión ([[biosònar]]) per orizzontàss e capciuràa i ciappàd.<ref>{{cite book|vauthors=Whitlow WL|title=The sonar of dolphins|url=https://books.google.com/books?id=Q3MIsrPDA5EC|access-date=13 November 2011|year=1993|publisher=Springer|isbn=978-0-387-97835-2}}</ref> I [[Phocoenidae|focenidi]] gh'hànn el pussée alt lìmit del scoltàbil,160 kHz.<ref>{{cite journal|vauthors=Kastelein RA, Bunskoek P, Hagedoorn M, Au WW, de Haan D|title=Audiogram of a harbor porpoise (Phocoena phocoena) measured with narrow-band frequency-modulated signals|journal=The Journal of the Acoustical Society of America|volume=112|issue=1|pages=334–44|date=July 2002|pmid=12141360|doi=10.1121/1.1480835|bibcode=2002ASAJ..112..334K}}</ref> 'Na fila de tipi de [[pess]] pòden sentì i ultrasón compàgn di [[clupeiformes]], ch’a hinn di member de la sòttfamiglia di [[Alosinae|alosìnej]] ([[alosa]]) che s’è vist ch’a hinn bònn de percepì di son fin anca de 180[[Hertz|kHz]] in frequenza, inveci i alter sòtt famili (per esempi i [[Saracca|saràcc]]) pòden sentì domà fin a 4 [[Hertz|kHz]].<ref>{{cite journal|vauthors=Mann DA, Higgs DM, Tavolga WN, Souza MJ, Popper AN|title=Ultrasound detection by clupeiform fishes|journal=The Journal of the Acoustical Society of America|volume=109|issue=6|pages=3048–54|date=June 2001|pmid=11425147|doi=10.1121/1.1368406|bibcode=2001ASAJ..109.3048M|url=https://scholar.uwindsor.ca/cgi/viewcontent.cgi?article=1050&context=biologypub}}</ref>
I generadór de ultrasón, generalmént, vegnen vendùu come di dispositiv per el [[contròll elettrònich di parassita]], i quàj se pensa ch’a pòden fà stremì i [[roditor]] e i [[insètt]] piscinìitt, ancaben a ghe sìa nò de evidenza scientifica che quèj affari chì fonziónen.<ref name="Hui">{{cite book|title=Food plant sanitation|last=Hui|first=Yiu H.|name-list-style=vanc|year=2003|publisher=CRC Press|isbn=978-0-8247-0793-4|page=289|url=https://books.google.com/books?id=5oIO2hzQD6wC&pg=PA289}}</ref><ref name="NAS">{{cite book|title=Vertebrate pests: problems and control; Volume 5 of Principles of plant and animal pest control, National Research Council (U.S.). Committee on Plant and Animal Pests; Issue 1697 of Publication (National Research Council (U.S.)))|year=1970|publisher=National Academies|page=92|url=https://books.google.com/books?id=uDorAAAAYAAJ&pg=PA92}}</ref><ref name="ASTM">{{cite book|vauthors=Jackson WB, McCartney WC, Ashton AD|chapter=Protocol for Field Tests of Ultrasonic Devices for Rodent Management|title=Vertebrate pest control and management materials|volume=6|veditors=Fagerstone KA, Curnow RD|year=1989|publisher=ASTM International|isbn=978-0-8031-1281-0|page=8|url=https://books.google.com/books?id=vYGZs2A7S_IC}}</ref>
== Rilevament e distanza rilevabil ==
=== Sensor senza contàtt ===
On sistèma de rilevamént a ultrasón el gh’hà minga de besògn de contàtt con l’obbiettìv. Per on mucc de procèss de l’industria farmacèutica, mèdega, militàr e generàl quèst el mena on vantàgg rispètt ai sensór in lìnea che pòden bordegà i lìquid denter in on recipiént , on tubo o che pòden vèss stoppàa del prodòtt medèmm.
Tant i ond continuv quant quèj palpitàa i vegnen dopràa. El princippi che ‘l stàa al fondamént de la tecnologia a ultrason palpitàa a l’è el fàa che ‘l segnàl trasmettùu a l’è fàa su de impuls de energia ultrasònica. Dòpo de ciaschedùn di impùls, l’apparècc elettrònich el ten in cunt domà i segnàj che tornen indrée de lì a on cèrt zicch de temp che ‘l correspónd al temp che ‘l ghe servìss per al segnàl de intraversà el recipiént. Domà on segnàl ricevùu in del cors del quèlla finèstra chì el ven tegnìi in cunt come ‘n segnàl ùtil devèss processà.
Ona aplicazión de consùmm del rilevamént a ultrasón l’è stada la [[macchina fotografega]] [[Polaroid SX-70]], che la gh’aveva dent on [[trasduttor]] leggér de mètt a foeugh la macchina in manera automatica. Pussée tardi la Polaroid l’hò concedùu in licenza sta tecnologià chì a ultrasón ch'a l l’è poeu diventada el fondamént d’on mucc de prodòtt a ultrasòn.
=== Sensor de moviment e misurad del fluss di fluid ===
'N aplicazión di ultrasón comùn a l’è la dervìda automatica di pòrt, quand che on sensór a ultrasón el rileva el comànd de dervida de 'na persòna. I sensór a ultrasón vegnen ancasì dopràa per rilevà i intrusión; i ultrasón emìss ind on ùnegh punt i pòden quattà 'na àrea vasta. El fluss in di tubi o in di canàj avèrt el pò vèss misuràa col flussimeter a ultrasón, che 'l misura la velocità media d’on lìquid che ‘l scorr. In [[reologia]] , on [[Reòmeter acustich|reòmeter acùstich]], el ghe và adrée al princippi di ultrasón. In [[meccanica di fluid]], ila velocità di flùid la pò vèss misuràda cont l’utilizzazión di [[flussimeter a ultrason]].
=== Proeuv senza distruzion ===
{{varda anca|Rilevazion cont i ultrason}}
[[Archivi:UT_principe.svg|drita|miniatura| Princippi de rilevazión cont i ultrasón. On ìncàv ind on materiàl sòlid el riflètt ‘na part de l’energia indrée al [[Trasduttor|trasduttór]], che la ven rilevada e mostrada.]]
I [[rilevazion cont i ultrason]] hinn on tipo de [[proeuv senza distruzion]], de sòlit dopràd per rilevà di fluss de materia oppùr per misurà el spessór di oggètt. Di frequenz infra 2 a 10 [[Hertz|MHz]] vegnen dopràd despèss. I rilevazión pòden vèss manuàj o automàtich e hinn 'na part fondamentàl di procèss de produzión. Sia la pupàrt di [[Metall|metàj]], sia i [[Plastega|plàstegh]] e i compòst aerospaziàj pòden vèss ispezionàa. I [[frequenza|frequenz]] pussée bass di ultrason (50–500 [[Hertz|kHz]]) pòden anca vèss dopràa per ispezionà i materiàj men densi compàgn del [[lègn]] e del [[ciment]].
L’ispezión cont i ultrasón ([[ecografia]]) di giont saldàa l’è stada ona alternativa de la [[radiografia]] per i [[proeuv senza distruzion]] a partì del 1960. L’ispezión per mèzz di ultrasón la elìmina l’utilizzazión de radiazión ionizzànt, e de conseguenza di benefizi per la salùd e per i cost. I ultrasón pòden anca fornì di informazión adizionàj come la profondità di difètt d’on giont saldàa. L’ispezión a ultrasón l’è passada di mètod manuàj a quèj compiuterizzàa ch'hànn fàa vegnì automàtich on mucc de procèss. Ona rilevazión ultrasònica d’on giónt l’è bòna de reconóss l’esistenza d’on difètt, la misura de la soa grandèzza, e la soa posidùra. Minga tucc i materiàj saldàa pòden vèss ispezionàa cont i ultrasón; a gh’è quèj materiàj ch’a hinn fàa su de granìtt grand tàj de prodù on elevàa rumór de fond adrée ai misuràd. <ref>{{cite book|veditors=Buschow KH, etal|title=Encyclopedia of Materials|publisher=Elsevier|date=2001|isbn=978-0-08-043152-9|pages=5990}}</ref>
[[Archivi:Swing_shaft_spline_cracking.png|drita|miniatura|Di proeuv senza distruzion d’on àlber indoe l'è stada rilevada ona crèppa]]
La [[misurada del spessor cont i ultrason]] a l’è ona tècnica de valutà la qualità di saldadùr.
=== Misurada de la distanza cont i ultrason ===
[[Archivi:Sonar_Principle_EN.svg|miniatura|400x400px|Princippi d’on [[sònar]] attìv]]
{{varda anca|Sònar}}
On’utilizzaziٙón comùn di ultrasón a l’è la misurada de la distanza sòttacqua; la ven ciamada anca [[Sònar]]. On impùls ultrasònich el ven ingenerà in dona direzión partìcolar. Se gh’è on oggètt adrée al tragìtt de quèll’impùls chì, ‘na part o l’impùls intrégh el sarà riflettùu indrée al trasmettitór come ‘n [[eco]] che ‘l ven rilevàa de ricevidór. Cont el misurà la differenza de temp infra l’impùls trasmettùu e l’eco che ‘l ven ricevùu, a l’è possìbil determinà la distanza.
El temp de viàgg de l’impùls cont el sònar misuràa in l’acqua el dipènd de la [[temperadura]] e de la [[salinità]] de l’acqua. La misurada de la distanza cont i ultrasón la ven anca aplicada per i misuràd in de l'aria e per di distànz curt. Per esempi, di istrumént de misura a ultrasón pòden misurà a la svèlta la forma d’ona stanza.
Ancabèn la misurada de la distanza la vegna fada tant ai frequenz minga scoltàbil quant a quèj scoltàbil, per di distànz grand (de vun a tanti chimòmeter), la misurada de la distanza cont i ultrasón la ven doprada quand che i distànz hinn pussée curt e la cura de la misura de la distanza vorsuda l’è maggióra. I misuràd cont i ultrasón pòden vèss limitàa travèrs di trat ampi cont ona granda differenza de [[salinità]], [[temperadura]] o [[vorticità]]. La distanza massima che la pò vèss rilevada la va de ‘na quàj centèna a vari miàr de [[meter]], e la soa cura la va de’n quaj [[centimeter]] a ‘n quàj meter.
=== Reconossiment cont i ultrason ===
El [[reconossimént cont i ultrason]] a l’è on [[Sistèma de reconossiment in temp real|sistèma de reconossimént in temp reàl]] o 'na tecnologia de rilevamént de la posizión doprada per seguì e reconóss la posizión di oggètt in temp reàl cont el doperà di dispositìv sempliz e che costen pòcch taccàa in su i oggètt e i dispositìv, che manden foeura el segnàl per fa savè la soa posizión ai sensór del micròfon.
== Diagnosi per mèzz di immagin ==
{{varda anca|Ecografia}}
[[Archivi:Embryo_at_14_weeks_profile.JPG|drita|miniatura|Sonogramma d’on feto de 14 settimàn]]
[[Archivi:3dultrasound.png|drita|miniatura|Crapa d’on feto de 29 settimàn in ona immàgin in 3 misùr]]
El potenziàl de la diagnosi a immàgin per via di ultrasón de [[frequenza]] 3[[Hertz|GHz]] che la soa [[Risoluzion|risoluzión]] la pò vèss confrontada con quèlla d’ona immàgin òttica, l’è stàa reconossùu del Sokolov in del 1939, ma i tècnich de quèj temp là i hànn prodòtt di immàgin a bass contràst e ‘na sensibilitàa scarsa. <ref name="EPP99" />
I frequenz a ultrasón doperen di frequenz de 2 mega[[hertz]] o pussée; i longhèzz d’onda pussée curt permètten ‘na risoluzión di detali pussée piscinìtt del scheleter e di tessùu. Generalment, la densità de potenza a l’è sòta 1[[watt]] per centimeter quadraa per evità i effètt de riscaldamént e cavitazión in di oggètt sòta esàmm. <ref name="Betts00" /> I ond ultrasónich alt e ultra alt vegnen dopràd in la [[microscopia acustica]], con di frequenz fin a 4 giga[[hertz]]. I aplicazión per la diagnosi per mèzz di ultrasón gh’hànn denter di rilevazión senza distruzión al servizzi de l’industria, per el contròl de la qualità e per di utilizzazión médegh.<ref name="EPP99">{{cite book|veditors=Papadakis EP|title=Ultrasonic Instruments & Devices|publisher=Academic Press|date=1999|isbn=978-0-12-531951-5|pages=752}}</ref>
== Microscopia acustica ==
La [[microscopia acutsica]] a l’è ona tècnica che la dopera i ond sonòr per vedè di ròbb tròpp piscinìnn de vèss vedùu de l’[[oeugg]] de l’òmm. in la microscopia acustica vegnen doperàa di frequenz fin anca divèrsi gigahertz vegnen. La [[Riflession (fisica)|riflessión]] e la [[diffrazion]] di ond sonòr per mèzz di struttur microscòpich se porten adrée di informazión minga disponìbil cont el doprà domà la lus.
=== Medesina umana ===
{{varda anca|Ecografia}}
L’[[ecografia]] a l’è ona tècnica de diagnosi a immàgin fondàda in sui ultrasón doprada per fa in mòd de vedè i [[Muscol|mùscol]], i [[cordon]], e ‘n mucc d’òrghen dedenter, rilevà la soa grandèzza, la soa struttura e ‘na qualsessia [[Lesion|lesión]] patologica de mèzz di immàgin tomogràfich in temp reàl. I ultrasón hinn stàa doperàa di [[radiòlogh]] e di [[ecografista]] per almàcn 50 agn per rappresentà el còrp de l’òmm e hinn diventà 'n istrumént de diagnosi spantegàa. Quèlla tecnologia chì a l’è minga tròpp cara rispètt a di alter tècnich, compagn de la [[Risonanza magnetica|risonanza magnética]] e de la [[tomografia compiuterizzada]]. I ultrasón i vegnen ancasì dopràa per vedè i feti in del cors di contròj e di cur de emergenza adrée a la gravidanza. Quèlla aplicazión diagnostica chì, che la ven doprada in del cors de la gravidanza l'è ciamada [[ecografica ostetrica]]. Inscì come la ven aplicada al dì d’incoeu in camp médegh, la giusta utilizzazión di ultrasón la gh'hà nò di ris’c per i paziént. <ref>{{cite journal|vauthors=Hangiandreou NJ|title=AAPM/RSNA physics tutorial for residents. Topics in US: B-mode US: basic concepts and new technology|journal=Radiographics|volume=23|issue=4|pages=1019–33|year=2003|pmid=12853678|doi=10.1148/rg.234035034}}</ref> L’ecografia la fa minga uso di [[radiazion ionizzant]], e i livèj de potenza dopràa in la diagnosi per mèzz di immàgin hinn nò assée de caosà di effètt negativ per via del riscaldamènt o de la pressión in sui tessùu. <ref>{{Cite web|url=https://www.fda.gov/radiation-emittingproducts/radiationemittingproductsandprocedures/medicalimaging/ucm115357.htm|title=Medical Imaging{{Snd}} Ultrasound Imaging|author=Center for Devices and Radiological Health|website=www.fda.gov|language=en|access-date=2019-04-18}}</ref><ref>{{cite journal|vauthors=Ter Haar G|title=Ultrasonic imaging: safety considerations|journal=Interface Focus|volume=1|issue=4|pages=686–97|date=August 2011|pmid=22866238|pmc=3262273|doi=10.1098/rsfs.2011.0029}}</ref> Ancabén i effètt in del longh perìod coasàa de l’esposizión ai ultrasón a l’intensità doprada de sòlit sìen nanamò conossùu,<ref>{{cite web|url=https://www.fda.gov/Radiation-EmittingProducts/RadiationEmittingProductsandProcedures/MedicalImaging/ucm115357.htm|title=FDA Radiological Health{{Snd}} Ultrasound Imaging|archive-url=https://web.archive.org/web/20150703170404/https://www.fda.gov/Radiation-EmittingProducts/RadiationEmittingProductsandProcedures/MedicalImaging/ucm115357.htm|archive-date=2015-07-03|publisher=United States Food and Drug Administration|date=2011-09-06|access-date=2011-11-13}}</ref> adèssadèss la pupàrt di dottór la pensa che i benefizi sìen pussée di ris’c.<ref>{{cite web|url=http://www.aium.org/patient/aboutexam/safety.asp|archive-url=https://web.archive.org/web/20070221101616/http://www.aium.org/patient/aboutexam/safety.asp|url-status=dead|archive-date=2007-02-21|title=Patient Information{{Snd}} Ultrasound Safety|publisher=American Institute of Ultrasound in Medicine}}</ref> A ghe se da adrée al princippi che comunque per on esàmm a ultrasón se ten el temp de scansión e la fòrza di ultrasón al livèll pussée bass possìbil che ‘l sia assée per quèll’esàmm là e che i esàmm ch’a hinn minga necessari l’è mèj a fàj nò.<ref>{{cite web|url=http://www.aium.org/resources/guidelines.aspx|title=American Institute for Ultrasound in Medicine practice guidelines|archive-url=https://web.archive.org/web/20150701090209/http://www.aium.org/resources/guidelines.aspx|archive-date=2015-07-01|publisher=American Institute for Ultrasound in Medicine|access-date=2015-07-01}}</ref>
I ultrasón vegnen semper pù dopràa per i ferìd e i casi de [[Pront soccors|pront soccórs]] tant de vèss diventàa on elemént fondamentàl in la pupàrt di pront soccórs. De sorapù, i ultrasón vegnen dopràa per la diagnosi quand che gh’è besògn d’on consùlt a distanza, te poeu sia per i esperimènt scientifich in del spazzi, sia per i diagnosi in sui squader di spòrt de movimént. <ref>{{cite web|url=http://www.epiphan.com/solutions_new/?arid=1082|title=DistanceDoc and MedRecorder: New Approach to Remote Ultrasound Imaging Solutions|publisher=Epiphan Systems|archive-url=https://web.archive.org/web/20110214122805/http://www.epiphan.com/solutions_new/?arid=1082|archive-date=2011-02-14}}</ref>
I ultrasón hinn ùtil per rilevà i irregolarità del [[bascì]] e in la soa utilizzazion a hinn comprés di tècnich conossùu come [[Panscia|ecografia de la panscia]], [[Vagina|ecografia de la vagina]] in di dònn e [[Rètt (anatomia)|ecografia travèrs el rètt]] in di òmen.<ref>{{cite web|url=http://www.radiologyinfo.org/en/info.cfm?pg=pelvus&bhcp=1|title=Ultrasound Imaging of the Pelvis|work=radiologyinfo.org|access-date=2008-06-21|archive-url=https://web.archive.org/web/20080625070931/http://www.radiologyinfo.org/en/info.cfm?pg=pelvus&bhcp=1|archive-date=2008-06-25|url-status=live}}</ref>.
=== Medesina veterinaria ===
I ecografìj vegnen dopràa del defoeura in di [[Cavall|cavàj]] per la valutazión di lesión di tessùu mòll e ai [[cordon]], e dedenter de valutà el paràa riproduttìv de la cavalla e de rilevàa ‘na [[gravidanza]]. <ref>{{cite web|vauthors=Pycock JF|title=Ultrasound characteristics of the uterus in the cycling mare and their correlation with steroid hormones and timing of ovulation|url=http://www.equine-reproduction.com/articles/ultrasound-steroids.shtml|archive-url=https://web.archive.org/web/20090131144526/http://equine-reproduction.com/articles/ultrasound-steroids.shtml|archive-date=31 January 2009|url-status=dead}}</ref> A pòden anca vegnì dopràa del defoeura in di stallón per valutà i condizión di [[testicol]] e ‘l sò diameter e anca dedenter per valutà el paràa riprodutìv (condòtt deferent etc.) <ref>{{cite book|vauthors=McKinnon AO, Voss JL|title=Equine Reproduction|url=https://archive.org/details/equinereproducti0000unse|publisher=Lea & Febiger|date=1993|isbn=978-0-8121-1427-0}}</ref>
Del 2005, i tècnich a ultrasón hànn taccàa a vèss dopràa de l’industria de la carna bovina al fin de migliorà la salùd del bestiàmm e la resa de l’alevamènt di animàj.<ref name="SubiacoDeltaFarm">{{cite web|url=http://deltafarmpress.com/news/050520-subiaco-angus/|title=Subiaco Abbey's Angus herd|vauthors=Bennett D|date=May 19, 2005|work=Delta Farm Press|archive-url=https://web.archive.org/web/20070404221048/http://deltafarmpress.com/news/050520-subiaco-angus/|archive-date=April 4, 2007|url-status=dead|access-date=February 27, 2010}}</ref> I ultrasón vegnen anca doperà per valutà la grassa in di animàj viv.<ref name="WVUWagner">{{cite web|url=http://www.caf.wvu.edu/~forage/breeding/cattlebr.htm|title=Extension Effort in Beef Cattle Breeding & Selection|vauthors=Wagner W|work=[[West Virginia University]] Extension Service|archive-url=https://web.archive.org/web/20081214174609/http://www.caf.wvu.edu/~forage/breeding/cattlebr.htm|archive-date=December 14, 2008|access-date=February 27, 2010|url-status=dead}}</ref> Ancasì i vegnen dopràd per valutà la salùd e i caratteristich di vitèj nanamò nassùu.
I tècnich a ultrasón ghe fornisse ai allevadór on mèzz per trà foeura di informazión che pòden vèss ùtil de migliorà l’alevamént di bovìnn. Ancabén la tecnologia la pòda vèss assosènn cara e la gh’abìa besògn d’on mucc de temp de cattà su i dàa e de la formazión di operadór. <ref name="WVUWagner" /> l’è stada ùtil in la gestión de l’alevamént del bestiàmm. <ref name="SubiacoDeltaFarm" />
== Elaborazion e potenza ==
I aplicazión cont i ultrasón a alta potenza usen de sòlit di [[frequenza|frequenz]] infra i 20 Khz e ‘na quàj centèna de kHz. I intensità i pòden vèss assosènn elevàd; la [[cavitazion]] la pò capità in di lìquid sora i 10 watt per centimeter quadraa de potenza, e ‘na quàj aplicazión la dopera fin a 100 watt per centimeter quadràa. Di intensità inscì fòrt pòden indù di cambiamènt chimich o prodù di effètt importànt per via de la soa azión meccànica, e pòden disattivà di microorganismi dannós. <ref name="Betts00">{{cite book|vauthors=Betts GD, Williams A, Oakley RM|chapter=Inactivation of Food-borne Microorganisms using Power Ultrasound|veditors=Robinson RK, Batt CA, Patel PD|title=Encyclopedia of Food Microbiology|url=https://archive.org/details/encyclopediaoffo0001unse_d9p8|publisher=Academic Press|date=2000|isbn=978-0-12-227070-3|page=2202}}</ref>
=== Terapia fisica ===
{{varda anca|Terapia cont i ultrason}}
I ultrasón hinn stàa doperàa fin di agn 1940 di terapista per trattà i [[Tessuu connettiv|tessuu connett^v]]: i [[Ligament|ligamént]], i [[tendin]] e i [[fass]] e anca el [[Tessu cicatriazial|tessu cicatriaziàl]]. <ref>{{cite web|url=http://www.electrotherapy.org/electro/downloads/Therapeutic%20Ultrasound.pdf|vauthors=Watson T|date=2006|title=Therapeutic Ultrasound|archive-url=https://web.archive.org/web/20070412093629/http://www.electrotherapy.org/electro/downloads/Therapeutic%20Ultrasound.pdf|archive-date=2007-04-12}} for a pdf version with the author and date information)</ref> I situazion che i ultrasón pòden vèss doperàa per el trattamènt, gh’hànn denter quèj esempi chì: i [[Stòrta|stòrt]] di [[Ligament|ligamént]], i [[Strèppa|strèp]] muscolàr, i [[Tendinite|tenidiniti]], i infiammazión di articolazión, la [[fascite del pee]], la [[borsite]], l’[[artrite reumatòide]], l’[[osteoartrite]] e l’aderenza ai tessùu cicatriziàj.
=== Aplicazion biomédegh ===
I ultrasón gh’hànn anca di aplicazión in di terapij médegh, e pòden vèss molto ùtil se vegnen dopràa a ‘na giusta dòse. <ref>{{cite book|title=Essentials of Medical Ultrasound: A Practical Introduction to the Principles, Techniques and Biomedical Applications|veditors=Rapacholi MH|publisher=Humana Press|date=1982}}</ref> I ultrasón de potenza relativamént elevada pòden s’ceppà di depòsit sassós o di tessùu, accelerà l’effètt di medesìnn in ona cèrta àrea, pòden ajutà in del misurà i proprietà elàstich di tessùu e pòden vèss dopràa per ordinà i cèllul o di partìcol piscinìtt per la ricerca.
=== Trattament cont i ultrason ===
El [[trattament d'impatt cont i ultrason]] el dopera i ultrasón per migliorà i caratterìtich meccànich e i proprietà fisich di [[Metall|metàj]]. <ref>{{Cite web|first=Efim|last=Statnikov|name-list-style=vanc|url=https://www.researchgate.net/publication/240819725|title=Physics and mechanism of ultrasonic impact treatment|publisher=International Institute of Welding}}</ref> A l’è ona tècnica de lavorazión di metàj in la quàl l’energia di ultrasón la ghe ven aplicada ai oggètt de [[metall]]. El trattamént cont i ultrasón el pò vèss util per el contròll del strèss resìduv de compressión e per la sbassada de la grandèzza di granìtt. I ultrasón vegnen doprà per migliorà i caratterìstich del materiàl de manera de migiorànn la soa resistenza a la [[fatiga]] e a la [[corrosion]].
Quand che l’istrumént per per el trattamént a ultrasón, fàa su del trasduttór a ultrasòn, del pèrno e di alter componént, el va in contàtt cont el tochèll de lavorà el ghe se cóbbia acuticamént de manera de creà la [[risonanza]] acustica. <ref>{{cite web|title=UIT Solutions Video|url=http://www.appliedultrasonics.com/solutions_video.html|work=appliedultrasonics.com|access-date=28 September 2012|archive-url=https://web.archive.org/web/20120510085911/http://www.appliedultrasonics.com/solutions_video.html|archive-date=2012-05-10|url-status=live}}</ref> Quèlla risonanza armònica chì la ven eseguida a ‘na frequenza calibrada con cura, a la quàl i metàj risponden de bon.
La ven aplicada ona combinazion de vari frequenz e vastitàa di frequenz de risonanza a segonda de l’effètt che ‘l se voeur. L’intervàll di frequenz dopràa el va di 25 ai 55 [[Hertz|kHz]],<ref>{{cite web|title=Tools of the Trade|url=http://appliedultrasonics.com/solutions.html|work=appliedultrasonics.com|access-date=28 September 2012|archive-url=https://web.archive.org/web/20080531004615/http://www.appliedultrasonics.com/solutions.html|archive-date=2008-05-31|url-status=live}}</ref> con la vastitàa del spostament del còrp che ‘l risòna infra 22 e 50[[Micron|µm]].
I dispositìv per i trattamént a ultrasón hinn fondàa sora i trasduttór [[Magnetostrizion|magnetostrittìv]].
=== Lavorazion ===
{{varda anca|Ultrasonicazion}}
L’ultrasonicazión l’offrìss di grand possibilità per el trattamént di liquid e di [[fanghi]], degià che la migliora la mes’ciada e i reazión chimich in vari aplicazión e industri. L’ultrasonicazión l’ingenera di ond a bassa e alta pressión alternàd, che mènen a la svèlta i bòll piscinìnn a collassà. Quèll fenòmen chì el ven ciamàa [[cavitazion]] e ‘l càosa di bottoni in del lìquid fòrt e a alta velocità e di grand fòrz idrodinàmich de tàj. Quèj effètt chì vegnen doperàa tant per fa a tochelìtt de grandèzza nanometrica e micrometrica i materiàj, quant per disgregà di [[Cellula|cèllul]] o mes’cià di reagént. Per quèst, l’ultrasònicazión l’è on alternativa ai mes’ciadór e ai mùlin a sfér cont i agitadór. I làmin a ultrasón sòta i cav in movimént ind ona macchina de fa la carta sfruttén l’impàtt di ond caosàa di boll che collassen per spantegà i fiber de [[cellulosa]] in manera pussée uniforma per fa su el naster de carta, de manera de ottegnì ‘na carta con di superfici pussée de la stèssa fattura. De sorapù, i reazión chìmich se vantaggen di [[Radical|radicaj]] lìber ingeneràa grazie a la cavitazion e anca de l’energia in entrada e di trasferimént del materiàl travèrs i [[strat limit]]. Per tanti procèss, quèj effètt chì, ciamàa effètt sonochìmich (varda ► [[Sono chimica|sonochimica]]) ménen a ‘na sbassada sostanziàl di temp de [[reazión chimica]], come in la [[Transeterificazion|transesterificazion]] del [[petoli]] a fa su el [[biodiesel]]. '''{senza di font}'''
[[Archivi:Schematic_of_bench_and_industrial-scale_ultrasonic_liquid_processors_produced_by_Industrial_Sonomechanics,_LLC.jpg|miniatura|Schèma di apparècc a ultrasón pìccol e a scal industrial.]]
La fòrta intensità di ultrasón e 'na vastita de vibrazión elevàda hinn necessari per divèrsi procèss in di lavorazión, compàgn de la [[nanocristalliazion]], de la [[nano-emulsificazion]],<ref name="nanoemulsion paper">{{cite journal|vauthors=Peshkovsky AS, Peshkovsky SL, Bystryak S|title=Scalable high-power ultrasonic technology for the production of translucent nanoemulsions.|journal=Chemical Engineering and Processing: Process Intensification.|date=July 2013|volume=69|pages=77–82|doi=10.1016/j.cep.2013.02.010}}</ref> de la [[desagglomerazion]], de l’[[estrazion]], de la rottura di [[Cèllula|cèllul]] e de tanti alter anmò. De sòlit, on procèss el ven, innanz de tutt, provà a scala de laboratòri de maner de studià s’a l’è fattìbil e stabilì on quàj paràmeter de esposizión ai ultrasón che'l servèss. Donca el procèss el ven miss tirà pee in su ‘na scala pilòta, e poeu a ‘na scala industriàl per la produzión continua. In del cors de sti passàgg chì che se passa de ‘na scala a l’altra, a l’è fondamentàl vèss sicùr che tucc i condizión de esposizión locàl (vastitàa di ond ultrasònich, intensità de la [[cavitazion]], temp passàa in di zòn de [[cavitazion]], etcetera) rèsten i istèss. Se quèlla condizión chì l’è sodisfada, la qualità del prodòtt finàl la rèsta al livèll pussée bon possìbil, intanta che la produzión la va su adrée a ‘n fattór de scala prevedìbil. La produzión la va su per via del fàa che i sistèma a scala industrial, pilòta o de laboratòri gh’hànn denter di [[tromb a ultrason]] semper pussée grand, bon de ingenerà di zòn semper pussée grande fòrt de [[cavitazion]] e donca de trattà pussée de materiàl in del cors de l’unitàa de temp. Quèsta chì la ven ciamada "scalabilità dirètta". A l’è importànt fa vedè che l’aumént domà de la potenza del processór a ultrasón l’è minga tal de podègh aplicà 'na scalabilità dirètta, degià che (come che despèss el càpita) la pò vèss compagnada d’ona riduzión de la vastità di ond ultrasònich e de l’intensità de la cavitazión. In del cors del passàgg dirètt d’ona scala a l’altra, tucc i condizión de procèss gh’hànn de vèss mantegnùd, intanta che la potenza de l’apparècc la ven aumentada al fin de permètt el fonzionàment de ‘na tromba a ultrasón pussée granda. <ref name="horn paper">{{cite journal|vauthors=Peshkovsky SL, Peshkovsky AS|title=Matching a transducer to water at cavitation: acoustic horn design principles|journal=Ultrasonics Sonochemistry|volume=14|issue=3|pages=314–22|date=March 2007|pmid=16905351|doi=10.1016/j.ultsonch.2006.07.003}}</ref><ref name="book section">{{cite book|vauthors=Peshkovsky AS, Peshkovsky SL|chapter=Industrial-scale processing of liquids by high-intensity acoustic cavitation-the underlying theory and ultrasonic equipment design principles|veditors=Nowak FM|title=Sonochemistry: Theory, Reactions and Syntheses, and Applications|location=Hauppauge, NY|publisher=Nova Science Publishers|date=2010}}</ref><ref name="book">{{cite book|vauthors=Peshkovsky AS, Peshkovsky SL|title=Acoustic cavitation theory and equipment design principles for industrial applications of high-intensity ultrasound|location=Hauppauge, NY|publisher=Nova Science Publishers|date=2010|series=Physics Research and Technology}}</ref>
=== Manipolazion di ultrason e caratteristich di particol ===
On ricercadór, prèss on Istitùtt de Ricerca di Materiàj Industriàj, l’hà fàa 'n esperimént che l’hà fàa vedè l’azión de l’ingattià fada di ond ultrasònich in sui fiber de carta in [[sospension]] in acqua e in su la soa direzión parallela ai pian caratterizzàa de l’istèssa pressión sonòra prodòtta d’ona camp de ond sonòr stazionari.<ref>{{cite journal|vauthors=Dion JL, Malutta A, Cielo P|title=Ultrasonic inspection of fiber suspensions|url=https://archive.org/details/journal-of-the-acoustical-society-of-america_1982-11_72_5/page/1524|journal=Journal of the Acoustical Society of America|volume=72|issue=5|date=November 1982|pages=1524–1526|doi=10.1121/1.388688|bibcode=1982ASAJ...72.1524D}}</ref> El temp che gh’è besògn de mètt in órdin i fìber, segónd di pian miss a l’istèssa distanza vun de l’alter el ven misuràa cont on [[laser]] e on sensór elèttro-òttich e la misurada del temp medèmm la ghe pò fornìgh a l’industria de la carta on sistèma svèlt per la misurdda la grandèzza di fìber. 'N'aplicazión assosènn divèrsa l’è stada dimostrada a l’Università del Stat de la [[Pennsilvania]] cont el doperà on microchip che l'hà mandàa foeura on para d'ond acùstic de superfice strazionari a l’istèssa distanza vuna de l’altra dispòst in su ‘na griglia. Quèll’esperimént chì, ciamàa [[pinsètt acustich]], el pò vèss dopràa per di aplicazión in la scienza di materiaj, in [[biologia]], [[fisica]], [[chimica]] e [[nanotecnologia]].
=== Polizia a ultrason ===
{{varda anca|Polizia cont i ultrason}}
I [[polidor a ultrason]], di vòlt ciamàa in manera sbagliada, polidór supersònich, doperen infra 20 e 40 [[Hertz|kHz]] per nettà i [[bisgiô]], i [[Lenta (ottica)|lenta]] e di alter part òttich, i [[oreleougg]], i [[Dentista|istrument del dentista]], i istrumént chirùrgich, i fornidor de aria per i [[sub]] e i part prodòtt de l’induistria. On polidór a ultrasón el lavora soratùtt per mèzz de millión de [[cavitazión]] microscòpich arent a la superfice de nettà. I boll che collàssen per via de la cavitazión pròvochen di gètt suttìl dirètt vèrs la superfice.
=== Disgregazion cont i ultrason ===
Compàgn che per la polizia a ultrasón , i [[Cèllula|cèllul]], comprés i [[Bacteria|batter]]<nowiki/>i, pòden vèss disegregàd. I ultrason d'alta potenza pordùssen la [[cavitazion]] che la facìlita la disgregazión di partìcol o i reazión chìmich. La digregazion cont i ultrasón la ven doperada in [[biologia]] per di fin analitich o [[Chimica|chimich]] ([[sonicazion]] e [[Sonicazion cellular|sonicazion cellulàr]]) e per mazzà i [[Bacteria|batteri]] in di [[acqui de scarich]]. <ref>{{cite journal|vauthors=Akin B, Khanal SK, Sung S, Grewell D|title=Ultrasound pre-treatment of waste activated sludge|doi=10.2166/ws.2006.962|year=2006|journal=Water Science and Technology: Water Supply|volume=6|page=35|issue=6}}</ref><ref>{{cite journal|vauthors=Neis U, Nickel K, Tiehm A|title=Enhancement of anaerobic sludge digestion by ultrasonic disintegration|url=https://archive.org/details/water-science-and-technology_2000_42_9/page/73|journal=Water Science and Technology|volume=42|issue=9|page=73|date=November 2000|doi=10.2166/wst.2000.0174}}</ref>
=== Umidificador a ultrason ===
L'umidificadór a ultrason, 'na sòrta de [[Nebulizzator|nebulizzatór]] (on dispositìv che ‘l crea di gott assosènn piscinìtt), a l’è on tipò famós de umidificatór. El fa el sò mestée cont el mètt in vibrazión on piatt a frequenza ultrasonica per polverizzà l’[[acqua]]. Degià che l’acqua la ven minga scaldada per [[svaporament]], la ven foeura ‘na [[scighera]] frèccia. I ond de pressión ultrasònich polverìssen minga domà l’acqua, ma anca i materiàj che gh’hinn denter comprs el [[calcio]] e di ater mineràj, i [[virus]], i [[fung]], i [[Bacteria|batteri]],<ref>{{cite journal|vauthors=Oie S, Masumoto N, Hironaga K, Koshiro A, Kamiya A|title=Microbial contamination of ambient air by ultrasonic humidifier and preventive measures|url=https://archive.org/details/microbios_1992_72_292-293/page/n8|journal=Microbios|volume=72|issue=292–293|pages=161–6|year=1992|pmid=1488018}}</ref> e di alter porcarij. I malattìj coasàa di porcarìj presént in la vasca de l’umidificator vegnen ciamàa "Fever de umidificador".
I umidifcadór a ultrasón vegnen despèss doperàa in l’[[aeropònica]], indoe che vegnen generalmént ciamàa [[mebulizzator]].
=== Saldadura cont i ultrason ===
In la [[saldadura cont i ultrason]] de la [[plastega]], i alt frequenz (infra i 15 kHz e i 40kHz) i vibrazión de bassa vastitàa vegnen doperàa per ingenerà del calór per [[attrito]] infra i materiàj de mètt insèma. La superfice de contàtt infra i dò part la ven progettada de manera de concentrà l’energia per la massima resistenza de la saldadura.
=== Sonochimica ===
{{Varda anca|Sonochimica}}
I ultrasón in de l’intervàll 20-100 kHz vegnen doperàa in [[chimica]]. I ultrason interagissen minga direttamént coi [[Molecola|molécol]] de manera de indù di cambiamént chimich, degià che la soa [[longhèzz d’onda]] (in quèll intervàll de frequenz là) a l’è tròppa granda rispètt a la grandèzza di molécol. Inveci l’energia la caosa la [[cavitation]] che l’ingenera di valór estrèmm de temperadura e pressión in del lìquid 'doe la reazión la succéd. I ultrasón spacchen anca i sòlid e trànn via i strat de [[passivazion]] di materiàj inèrt a fa su ona larga superfice de contàtt indoe la và innanz la reazión. Tucc e du quèj effètt chì fànn andà la reazión chimica pussée de pressa. In del 2008, l’ [[Atul Kumar]] l’hà fàa segnàl de la sintesi del’Hantzsch di èster e di derivàa de la polihidrochinolina tràmit del protocòll de reazió multi-componént in [[micèll]] acquós mandà innànz per mèzz di ultrasón.<ref>{{cite journal|first1=Kumar|last1=Atul|first2=Awatar Maurya|last2=Ram|name-list-style=vanc|year=2008|title=Efficient Synthesis of Hantzsch Esters and Polyhydroquinoline Derivatives in Aqueous Micelles|url=https://www.organic-chemistry.org/abstracts/lit2/076.shtm|journal=Synlett|volume=2008|issue=6|pages=883–885|doi=10.1055/s-2008-1042908}}</ref>
I ultrason vegnen doperàa per l'[[Estrazion liquid-liquid extraction|estrazion]], per mèzz di divèrsi frequenz.
=== Armi ===
I ultrasón hinn stàa studiàa come ‘l fondamént di [[Arma sònica|armi sònich]], per di aplicazión compàgn del contròll di ribellión, del smarrimént di aggressór, fin a di livèj de frecàss mortìfer.
=== Comunicazion senza fil ===
In del [[luj]] del 2015, el giornàl american, [[The Economist]] l'hà rapportàa che i ricercadór de l’[[Università de la Califòrnia]] hànn fàa di studi in sui ultrasón cont el doperà di [[Diagramma (acuistica)|diaframma]] de [[grafene]]. La suttilèzza, el pes bass del [[grafene]] insèma a la soa fòrza le fànn on materiàl bon del vèss doperàa in la comunicazión cont i ultrasón. ‘N’aplicazion suggerida de quèlla tecnologia chì la podarìss vèss la comunicazión sòtt’acqua, indoe de sòlit i ond radio viaggen minga ben.<ref name="economist1">{{cite journal|date=2015-07-11|title=Acoustic chatter|url=https://www.economist.com/news/science-and-technology/21657353-graphene-may-usher-radios-do-not-use-radio-waves-acoustic-chatter|journal=The Economist|publisher=economist.com|archive-url=https://web.archive.org/web/20150724034441/http://www.economist.com/news/science-and-technology/21657353-graphene-may-usher-radios-do-not-use-radio-waves-acoustic-chatter|archive-date=2015-07-24|access-date=2015-07-23|url-status=live}}</ref>
I segnàj ultrasònich hinn stàa doperàa in di "fari audio" per el tracciamént de quèll che i utént de la [[Internet|red]] fànn coi vari dispositìv.<ref name=":15">{{Cite journal|last=Arp|first=Daniel|title=Privacy Threats through Ultrasonic Side Channels on Mobile Devices|url=https://ieeexplore.ieee.org/document/7961950%E2%80%8B|journal=IEEE European Symposium on Security and Privacy|pages=1–13|via=IEEE Xplore}}</ref>
== Alter utilizzazion ==
I ultrasón quand che vegnen aplicàa in di specifich figur pòden prodù di curt stralùsc de lus a fàa su on fenòmen esòtich conossùu come [[sonoluminescenza]]. Quèll fenòmen chì l’è stàa ‘drée a vèss studiàa in part per via de la possibilità de la fusión di bóll ('na reazión de [[fusion nuclear]] de che l’è stada fada l’ipòtesi che la càpita in del cors de la sonoluminscenza).
I ultrasón vegnen doperàa de caratterizzàa el pulvìscol per mèzz de la tècnica de la [[Spettroscopia de l indeboliment di ultrason|spettroscopia in su l'indeboliment di ultrason]] o de osservà i [[fenòmen elèttroacustich]] oppùr per fa l’[[ecografia transcranial palpitada]].
L’audio el pò vèss propagàa per mèzz di [[Ultrason modulaa|ultrasón modulàa]].
Ona aplicazión veggia e comuna di ultrasón a l’è stada fada in del [[Telecomand|telecomànd]] del televisór dopràa per giustà el volùmm e cambià i canàj. Introdòtt de la [[Zenith Electronics|Zenith]] in di ùltimm agn 1950s, el sistèma l’era fàa su d’on telecomand portàtil che ‘l gh’aveva denter di [[Risonanza acustica|risonadór]] piscinìtt e on micròfon. Di filter e di rilevatór distinguèn infra i vari operazión de fa. I vantàgg principàj eren che gh’éra minga besògn di batterìj in del telecomànd, a differenza di ond radio, e l’era nò probabìl che i ultrasón gh’avèssen di effètt in sui apparècc arent.<ref>{{cite book|first=Jeremy G.|last=Butler|name-list-style=vanc|title=Television: Critical Methods and Applications|url=https://archive.org/details/televisioncritic03ed0butl|publisher=Routledge|date=2006|page=[https://archive.org/details/televisioncritic03ed0butl/page/276 276]|isbn=978-0-8058-5415-2}}</ref>
== Sicurezza ==
L’esposizión ai ultrason in sul lavorà, a 'n [[Livèll de pression sonòra|livèll]] pussée alt de 120 [[Decibel|dB]] la pò menà a la pèrdita del [[Sentii|sentìi]]. L’esposizión a pussée de 155dB l’è bòna de prodù di effètt de riscaldamént al còrp de l’òmm, e l’è stàa calcolàa che l’esposizión sora i 180 [[Decibel|dB]] la sia bòna de menà a la mòrt. <ref>{{cite book|title=Guidelines for the Safe Use of Ultrasound Part II{{Snd}} Industrial & Commercial Applications{{Snd}} Safety Code 24|url=http://www.hc-sc.gc.ca/ewh-semt/pubs/radiation/safety-code_24-securite/health-sante-eng.php#a2.2|isbn=978-0-660-13741-4|year=1991|publisher=Health Canada|author1=Part II, industrial|author2=commercial applications|url-status=dead|archive-url=https://web.archive.org/web/20130110213842/http://www.hc-sc.gc.ca/ewh-semt/pubs/radiation/safety-code_24-securite/health-sante-eng.php#a2.2|archive-date=2013-01-10}}</ref> El Grupp de Consult in sui Radiazión Minga Ionizzànt de la [[Gran Bretagna]] (AGNIR) l’hà mandàa foeura on rappòrt in del 2010, che 'l raccomanda come lìmit de esposizión per la gent comùn on [[livèll de pression sonòra]] di ultrasón (SPL) de 70dB (a 20 kHz) e de 100 dB (a 25 kHz o pussée).<ref>{{cite book|title=Health Effects of Exposure to Ultrasound and Infrasound|year=2010|publisher=Health Protection Agency, UK.|url=http://www.hpa.org.uk/webc/HPAwebFile/HPAweb_C/1265028759369|author=AGNIR|pages=167–170|access-date=2011-11-16|archive-url=https://web.archive.org/web/20111108194756/http://www.hpa.org.uk/webc/HPAwebFile/HPAweb_C/1265028759369|archive-date=2011-11-08|url-status=live}}</ref>
== Vos correlad ==
* [[Infrason]]
== Ligamm estèrni ==
* [https://web.archive.org/web/20130110213842/http://www.hc-sc.gc.ca/ewh-semt/pubs/radiation/safety-code_24-securite/health-sante-eng.php Guidelines for the Safe Use of Ultrasound]: valuable insight on the boundary conditions tending towards abuse of ultrasound
* [http://www.fetalultrasoundsafety.net/Downloads/fetalultrasoundsafety.pdf Safety Issues in Fetal Ultrasound] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110723125231/http://www.fetalultrasoundsafety.net/Downloads/fetalultrasoundsafety.pdf |date=2011-07-23 }}
* [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3419382 Damage to red blood cells induced by acoustic cavitation (ultrasound)]
== Referiment ==
[[Categoria:Acustica]]
<references />
jnm8czz9jj1n87hwe7d7op8d3bivfvf
Manna
0
231086
1334985
1204346
2026-08-25T20:43:44Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334985
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
{{Taxobox|color=lightgreen|name=Pucciniales|nom_popolar_occ=manna|nom_popolar_or=?????????|image=Bruine roest op tarwe (Puccinia recondita f.sp. tritici on Triticum aestivum).jpg|image_width=200px|image_caption=Manna in su la foeuja de la ‘’puccinia recondita’’
| domain = [[Eukarya]]
| regnum = '''Fungi'''
| regnum_authority = [[Carl von Linné|L.]], 1753
| diviso = [[Basidiomycota]]
| classis = [[Pucciniomycetes]]
| ordo = pucciniales
}}
La '''manna''' o '''nebia''' a l’è una malatia di [[plantae|piante]] provocada di [[funsg]] de l'ordin di [[Pucciniales]] (conossud in precedenza come [[Uredinales]])
A gh’è on numer stimad de 168 sgener e pressapoch 7,000 spece che insgeneren la manna, che de lor pussee de la metà i partegnen al sgener ''Puccinia''.<ref name="auto">{{cite book |author=Mohanan C.|title=Rust Fungi of Kerala |url=https://archive.org/details/rustfungiofkeral0000moha|publisher=Kerala Forest Research Institute |location=Kerala, India |year=2010 |pages=[https://archive.org/details/rustfungiofkeral0000moha/page/148 148] |isbn=978-81-85041-72-8}}</ref> I fonsg reponsabil de la manna inn di agent responsabil di malatie di piante con diverse caratteristiche uneghe. A considerai come un grup, i fonsg de la manna inn diversi e interessen diversi tipi de piante. in ogni modo, per ogni specie gh'è una gamma piscinina di funsg responsabil e ona spece la po vesser minga tacada a di alter piante. De sorapù, la pupart di fonsg responsabil de la manna l'è minga facil a vesser coltivada in coltura pura.
Una specie in deperlee la podariss vesser bona de infetà do piante ospit diverse in fasi diverse del so ciclo de vita, e l’è bona de prodù fin a cinch diverse struture produttris di [[spora|spor]] distint [[morfologia|morfologicament]] e [[citologia|citologicament]] che inn la [[spermogonia]], l’[[aecia]], l’[[uredinium|uredinia]], la [[Telium|telia]], e la [[basidia]] minzonade vuna adree a l'altra segonda i stadi de riproduzion <ref>{{Cite book|title=eLS|last=Kolmer|first=James A|last2=Ordonez|first2=Maria E|last3=Groth|first3=James V|date=2001|publisher=John Wiley & Sons, Ltd|isbn=9780470015902|language=en|doi=10.1002/9780470015902.a0021264}}</ref> Ogni tipo de spora a l’è molt specifica per l’ospit e de solit l’è bona de infetà domà un tipo de pianta.
I fonsg de la mannaa inn di [[parassita]] obligad che infeten domà i piante vive. L’infezzion la taca quand che una spora la riva a la superfice d'una pianta, la germina e l’invad la pianta. L’infezzion a l’è limitada a ‘na quai part de la pianta compagna di [[foeuja|foeuje]], di [[glossari botanich#P|piccol]], di sgazoeui, di fust, di frut ecetera.<ref name="auto"/> I piante cont una infezzion greva de manna a poden parì stentade, [[clorosi|clorotich]]<nowiki/>e (sgialde), o mostrà di segn de infezzion compagn di borgne tipiche de la manna. I fonsg de la manna cressen infra una [[cellula]] e l’altra e fann de manera ghe sia la produzzion di spore denter in di borgne (i crescenze tipiche de la manna) o in su la superfice di part di piante. <ref name="auto"/> Una quai specie de manna la determina di infezzion perpetove e sistemiche che poden detemrninà di deformità in di piante compagne de la crescita ritardada, de la [[witch's broom|scoa de la stria]], del cancher del fust, de la [[galla]], o de la cressita foeura de misura di part di piant interessade. El festivall [[Robigalia]] de l’[[agricoltura]] romana (el 25 de April) el gh’hà di origin vegge veggente in del contrastà la manna del [[forment]].<ref name="Evans 2007 p. ">{{cite book | last=Evans | first=R. | title=Utopia Antiqua: Readings of the Golden Age and Decline at Rome | publisher=Taylor & Francis | year=2007 | isbn=978-1-134-48787-5 | url=https://books.google.com/books?id=0YWCAgAAQBAJ | access-date=2018-01-12 }}</ref>
==Impat==
La manna a l’è considerada infra i malatie che ghe fann pusse de dagn a l’[[agricoltura]], a[[el tegnì l’ort|l tegnì l’ort]] e a la [[coltivazzion di bosch]]. I fonsg de la manna inn i problema e i fattor limitant principai contra del success de la coltura [[agricoltura|agricola]] e forestal. La manna a pustemine del [[pin]] bianch, la manna del fust del [[forment]], la manna de la [[soja]], la manna del [[caffee]] inn di esempi de minace spantegade e dannose a l’economia de la coltivazzion.<ref name="auto"/>
==Ciclo de vita==
Tucc i fonsg de la manna inn di [[parassita]] obligad, idest cheper completà el so ciclo de vita gh’hann besogn d'un ospit viv . De solit i mazzen nò l’ospit ma poden ridùnn fiss la crescita e la resa.<ref name="csldiagnostics.co.uk">Central Science Laboratory. (2006). Plant Healthcare: Rusts [Fact Sheet]. Retrieved from www.csldiagnostics.co.uk</ref> La [[Manna del forment|manna di cereai]] l’è bona de devastà in del cors d'una stasgion; i [[rogora|rogore]] infettade de la manna ''Cronartium quercuum'' in del fust principal, de spess, a moeuren de lì a cinch ann. <ref>{{cite web|url=http://www.backyardnature.net/f/rusts.htm|title=Rust Funsgi|website=www.backyardnature.net}}</ref>
[[File:Modell von Puccinia graminis (Getreiderost) -Osterloh- -Brendel 10 h, 2-.jpg|thumb|urediniospore adree a germejà de la ''[[Puccinia graminis]]'', rappresentade in on model de la fenitiva del [[XIX secol|secol quell di desnoeuv]], [[Botanical Museum Greifswald]]]]
I fonsg de la manna inn bon de prodù fina a cinch tipi de spore in del cors del so ciclo de vita che corrisponden diversi tipi de borgne, a segonda de la specie. I [[numer roman]], de tradizzion, inn doperad per insegnà chi tipi chì morfologicament diversi vun con l'alter.
*0-'''[[Pycniospore]]''' prodote con la strttura riproduttiva ciamada [[Pycnidia]]. Ste chì fann el mester di [[gameta]] [[aploid]] in di manne de tipo [[eterotallismo|eterotallich]].
*I-'''[[Aeciospore]]''' prodote de la struttura riproduttiva ciamada Aecia. 'Ste chì i fann el mester di spore asessuai minga ripetitive, e seguten a infetà l’ospit primari.
*II-'''[[Urediniospore]]''' de l’[[Uredia]] ([[Uredinia]]). 'Ste chì lavoren come di spore vegetative dicariote ripetitive. Inn ste chì i spore insegnade come la fase ripetitiva perché poden determinà l’auto-infezzion in del’ospit primari in del qual inn stade prodotte, con l’infettiall de noeuv. De spess inn tante, de color [[ross]]/[[naranz]] e a inn on ciar segnal de la manna.
*III-'''[[Teliospore]]''' de la Telia. De spess 'ste spore dicariote chì a rapresenten la fase de sopravvivenza/del passà l’[[inverna]] in del ciclo de vita. Queste spore chì, de solit, infeten minga una pianta in manera direta; al contrari germejen e produsen basidio e basidiospores.
*IV-'''[[Basidiospore]]''' del [[Teliospores|Basidio]]. Queste spore aploide trasportade del [[vent]], de spess infetten l'ospit noeuv de [[primavera]].<ref name="Schumann, G. 2010">Schumann, G. & D'Arcy, C. (2010). Essential plant pathology. APS Press</ref><ref>Scott, K.J, & Chakravorty, A.K., (1982), The Rust fungi. Academic Press.</ref> De rara i se troeuven foeura del [[laboratori]].
I fonsg de la manna, de spess a inn classificad segonda al so ciclo de vita. A segonda del numer de spore a gh’è trii tipi de ciclo de vita definid come '''[[macrocicilico|macrocicilich]]''', '''[[demiciclico|demiciclich]]''', e '''[[microciclico|microciclich]]'''.<ref name="auto"/> El ciclo de vita macrociclich el gh’ha denter tucc i tipi di spore, quell demiciclich el manca de l’uredinial , e quell microciclich el gh'ha nò el basidial, el [[pycnidia]]l, e l’aecial, donca el gh’ha doma l’uredinial e ‘l telial. I spermogoni (di pont negher che se foermen in la part de sora di fueoje) poden mancà in ogni tipo ma soratut in del ciclo de vita microciclich. In di cicli de vita macrocilcich e demiciclich, la manna l’è bona e la gh'hà de besogn de passà d’un tipo de pianta a l’alter (eteroica) cont el passà d'on tipo de spora a l'alter (idest el stat aecial el fa el sò lavorà sora on tipo de pianta e ‘l telial sora on alter tipo), oppur passà nò (autoica) (idest el stat aecial e quell telial gh’hann come ospit l’iestssa pianta). <ref name="auto"/> La manna '''[[eteroica]]''' la gh’ha de besogn de do piante ospit minga correlade de completàa el so ciclo de vita, con l’ospit primari infettiad di aeciospore e l’alter ospit che ‘l ven infetad di basidiospore. Inscambi i fonsg '''[[autoich]]''' poden completà tucc i fasi del so ciclo de vita denter in d'un’unega specie.<ref name="Schumann, G. 2010"/> Se se comprenden i cicli de vita di fonsg de la mannase po gestì ben la malatia.<ref name="Peterson, R. 1974">Peterson, R., (1974). The Rust Fungus Life Cycle. The Botanical Review. 40(4), 453-513.</ref>
==Relazion infra i fonsg de la manna e i piante ospit==
I esisten di schema definid sora i relazzion infra i grup de piante ospit e i funsg de la manna ch’en scrocchen. Un quai gener de funsg de la manna, soratut la ''[[Puccinia]]'' e i ''[[Uromyces]]'', gh’hann denter di speci bone de mangiàgh denter in di piante de tanti familie. Di alter gener de manna paren a vesser domà per certi grup de piante. La limitazion di ospit, in di speci [[eteroich]], la ghe se aplica a tucce e do i fasi del ciclo de vita oppur a doma vuna.<ref name="auto"/>
==Process de l'infezzion==
Una volta che el funsg l’hà invas la pianta el ghe cress denter in di [[cellula|cellule]] del [[mesofillo]] de la pianta, cont el prodù di [[ifa]] specializzad conossud come [[haustorium|haustorum]]. I austorium vann denter ind la pared cellular ma minga in di [[membrana cellular|membrane cellulare]]: la membrana celullar la forma on incav intorna del corp principal de l’haustorium a fa su un spazzi conossud come matriz extra-austorial. Una banda ricca de [[fer]] e [[Fosforo|fosfor]]<nowiki/>o la contorna e la liga insema i membrane di funsg e di cellule in del spazzi infra i cellul che la serviss per el fluss de l’acqua, conossud come [[apoplasto]], de manera de impedigh ai element [[nutrient]] de rivà ai cellule de la pianta. L’haustorium el gh’hà dent i trasportador di [[aminoacid]] e del [[zucher]] a ses atom de carboni e i H<sup>+</sup>-ATPasi che vegnen doperà per el [[trasport attiv]] di element nutrient, che gh’havarissen de nutrì la pianta, per nutrì inscambi i funsg. <ref>Voegele, R.T. and K. Mendgen, Rust haustoria: nutrient uptake and beyond. New Phytologist, 2003. 159(1): p. 93-100.</ref> I funsg vann adree a cress, e van denter on numer semper magior del cellule, fina tant che la [[sporulazzion|crescita di spore]] la va inanz. El process el ven fad ogni 10-14 dì e ‘l produss tanti spore che poden vesser spantegad vers di alter part de l'istessa pianta oppur vers un’altra pianta.
==Funsg de solit responsabil de la manna in agricultura==
<ref name="Schumann, G. 2010"/><ref name="Peterson, R. 1974"/><ref>Cornell University. (2010). Daylily rust: ''Puccinia hemerocallidis'' [Fact sheet]. Retrieved from http://plantclinic.cornell.edu</ref>
*[[White Pine Blister Rust|''Cronartium ribicola'']] '''(Manna a pustemine del pin bianch)'''; l'ospit primari l'è el [[ribes]], quell segondari el [[Pinus strobus|pin bianch]]. Eterociclich e macrociclich
*''[[Gymnosporangium juniperi-virginianae]]'' '''(Manna de la pianta di pom e del zenever)'''; El ''[[Juniperus virginiana]]'' a l'è l'ospit primari ([[teliospore|telial]]) e [[Malus communis|pianta di pomm]], quella di [[Pyrus|per]] oppur chi del gener [[Crataegus]] l'è l'ospit el segondari ([[aecial]]). Eteroich and demiciclich
*''[[Hemileia vastatrix]]'' '''(Manna del cafè)'''; l'ospit primari l'è la pianta del [[Caffee|cafè]], quell segondari el se sa minga. Eteroich.
*''[[Phakopsora meibomiae]]'' and ''[[Phakopsora pachyrhizi|P. pachyrhizi]]'' '''([[Asian soybean rust|Soybean rust]])'''; L'ospit primari l'è la pianta de la [[soja]] e diversi [[Fabaceae|lem]]. Quel segondari el se sa no. Eteroich.
*''[[Puccinia coronata]]'' '''(Manna de la biada e del spin)'''; la [[Avana sativa|biada]] a l'è l'ospit principal; i speci del ''[[Rhamnus|Spin]]'' inn l'alter ospiti. Eteroich e macrocicilich.
*''[[Puccinia graminis]]'' ('''Manna del fust del forment e de l'erba gramegna''', o M'''anna negra di cereai'''); L'ospit principal el pò vesser: l'[[Poa pratensis|erba gramegna]], l'[[Hordeum vulgare|orz]], e el [[forment]]; la [[Berberis vulgaris]] l'è l'alter ospit. Eteroich e macrociclich.
*''[[Puccinia hemerocallidis]]'' '''(Manna de l'Hemerocallis)'''; I piant del gener [[Hemerocallis]] inn i ospit primari i speci de ''[[Patrina]]'' l'alter ospit. Eteroich e macrociclich
*''[[Puccinia triticina]] '''(Manna marron del gran)''' in di [[cereai]]''
*''[[Puccinia sorghi]]'' '''(Manna del formenton)'''<ref>{{Cite journal|year=1967|last1=Hooker|first1=Arthur L|title=The Genetics and Expression of Resistance in Plants to Rusts of the Genus Puccinia|volume=5|issue=1|pages=163–178|journal=Annu. Rev. Phytopathol.|doi=10.1146/annurev.py.05.090167.001115}}</ref>
*''[[Puccinia striiformis]]'' '''(Manna sgialda del gran)'''
*''[[Uromyces appendiculatus]]'' '''(Manna del fasoeul)''' in del fasoeu comun ([[Phaseolus vulgaris]])<ref>{{Cite journal |pmc = 5295601|year = 2016|last1 = Hurtado-Gonzales|first1 = O. P.|title = Fine Mapping of Ur-3, a Historically Important Rust Resistance Locus in Common Bean|journal = G3 (Bethesda, Md.)|volume = 7|issue = 2|pages = 557–569|last2 = Valentini|first2 = G.|last3 = Gilio|first3 = T. A.|last4 = Martins|first4 = A. M.|last5 = Song|first5 = Q.|last6 = Pastor-Corrales|first6 = M. A.|pmid = 28031244|doi = 10.1534/g3.116.036061}}</ref>
*''[[Puccinia melanocephala]]'' '''(Manna maron de la cana de zucher)'''
*''[[Puccinia kuehnii]]'' '''(Manna naranz de la cana de zucher)'''
==Manegg de la manna==
I manere de controllà la malatia caosada di funsg de la manna inn diverse in reson del ciclo de vita del funsg responsabil. Chichiscì a se parla d’un quai esempi de pian de manegg per el control di malattie macrocilciche e demicicliche:
'''Malatia macrociclica''': El svilup de un pian de manegg per quell tipo de malattia chì el dipend soratut del faa che el stadi ripetitiv (urediniospore) el succeda in su la pianta ospit de interess economich putost che in su l’alter secondari. Per esempi, el stadi ripetitiv in la '''manna a pustemine del pin bianch''' el succed minga in sul pin bianch ma in su l’alter ospit, el ''[[Ribes]]''. In del cors de l’[[agost]] e del [[settember]] in del ''Ribes'' se fann su i teliospore che infetten i pin bianch. Se se tira via el segond ospit el ciclo de vita di funsg responsabil de la manna, i ''[[Cronartium ribicola]]'', el se ferma, inscì de impedì la formazzion di basidiospore che infetten l’ospit primari. Ancaben i spore di pin bianch poden no infetta di alter pin bianch, i spore che passen l’[[inverna]] in sui pin poden poeu infettà i specie de ribes in del cors de la stasgion adreé. El tessud infettad del ven trad via di pian bianch e a vegnen imposte di severe quarantene ai Ribes in di aree de alt ris’c. <ref name="Schumann, G. 2010"/><ref>Cornell University. (2005). White Pine Blister Rust: ''Cronartium ribicola'' [Fact sheet]. Retrieved from http://plantclinic.cornell.edu</ref>
La ''Puccinia graminis'' a l’è on funsg macrociclich eteroich che el caosa la manna del fust del forment. El stadi ripetitiv de sti funsg el capita in sul forment e nò in su l’alter ospit, i [[Berberis]]. El stadi ripetitiv el ghe permet a la malatia de andà adree in del forment anca se l’alter ospit el ven tolt via. Per prevegnì la malattia a gh’è de besogn doma de doperà di piante resistent, tutamanch, i [[mudazzion]] poden creà di noeuv grup de funsg che ghe fa nagot la resistenza di piante. Ancaben la malattia la poda vesser nò fermada a trà via l’alter ospit, el ciclo de vita el se ferma per via de la ridotta ricombinazion genetica. Quest el ghe permet ai colture resistent de restà tai per on longh period de temp.<ref name="Schumann, G. 2010"/><ref name="Marsalis, M. 2006">Marsalis, M. & Goldberg, N. (2006). Leaf, Stem, And Stripe Rust Diseases of Wheat. [Fact sheet]. New Mexico State University</ref>
La '''Malatia Demiciclica''': degià che gh’è nò on stadi ripetitiv per i funsg demiciclich, el trà via l’ospit primari o l’alter l’interromparà el ciclo de la malattia. Quel metod chì, comunque, l'è minga trop bon de maneggià de la malatia demiciclica. La malatia de la pianta di pomm e del zenever la pò persist anca s'a se trà via vun di du ospit perchè i spore poden spantegass a di grand distanz. La gravità de la manna de la pianta di pom e del zenever la pò vesser gestida cont el trà via i basidiospore che produsen i galle del zenever o cont el dagh su di fungicida protettiv al zenever.<ref>Wallis, C. & Lewandowski, D. (2008). Cedar Rust Diseases of Ornamental Plants. [Fact Sheet]. Ohio State University</ref>
===Control domestich===
La manna l’è asosen dificile de trattà. Di [[Fungicida]] compagn del [[Mancozeb]] o del [[Triforine]] i poden iuttà ma riessiran mai a descolzà la malatia. Di soluzzion organiche preventive inn disponibil e ‘l par che la [[polver de solfer]] la blocca la el gemei de la manna. Di standard igenich elevad, on bon drenagg del soeul e una [[irigazzion]] fada con cura i poden minimizzà i problema. Ognì volta che la manna la compar a gh’è de trattala cont el trà via e brusà i part colpide. A fa el [[compostagg]], o a lassà giò la vegetazzion infetta in sul terren la malatia la se spantegarà.
===Control professional ===
Ind una quai coltura estesa, i fungicida vegnen aplicad travers l’aria. El process l’è car e per quest l’aplicazzion l’è mei a riservala per i situazzion pussee grave. La ricerca l’indica che tant pussee grave l’è la malatia di foeuje, magior el sarà el risultad de l’utilizzazzion di fungicida. <ref>{{cite web|url=http://www.stopsoybeanrust.com/viewStory.asp?StoryID=1140|title=Stopsoybeanrust.com|website=www.stopsoybeanrust.com}}</ref> La manna meridiional del formenton (presenta in di stat meridionai di [[Stat Unid]]) la po vesser sconfonduda con la manna comuna. I so caratteristiche inn che i bugognit se formen soratut in su la superfice de sora e i spore gh’hann on color pusse naranz. La manna meridional la se spantega pussee a la svelta e la gh’hà on impat economich magior quand che i condizzion de temp cald e umed i van inanz. Di aplicazion temporiv di fungicida per controllà la manna del sud inn pusse decisive rispet a la manna comuna <ref>{{Cite web|url=https://www.channel.com/en-us/agronomy/common-corn-rust.html|title=Common Corn Rust|website=www.channel.com}}</ref>
A l’è possibil doperà diversi metod preventiv per i mann:
* Di livei elevad de [[umidità]] inn bon de aumentà i sintom de la manna. El fa nò l’irigazzion de nott, el doperà l’[[Irigazzion a gotta|irrigazzion a gotta]] , el ridù la densità di colture, el doperà di [[ventilador]] per fa circulà l'aria i poden sbassà la gravità de la malatia.
* L’utilizzazzion de varietà vegetai resistent a la manna.
* El mudà i colture el po vesser bon de fermà el ciclo de la malatia desgià che tanti colture inn specifiche de l’ospit e i persisten minga tant senza el so ospit.
*Dagh on oggiada ai piante importade quant ai sintom. A l’è important segutà a osservà i piante perché i mann gh’hann on period sconduu (in del qual la pianta la gh’hà la malatia ma la gh’hà nissun sintom)
===Piante ospit interessade===
A l'è facil che tanti speci de piante sien interessade d'una quai specie de manna. I mann de spess toeuven el nom di speci che vegnen infettade. Per esempi; ''[[Puccinia xanthii]]'' l'infetta i piant i piant de gener ''[[Xanthium]]''. De recent, on total de 95 funsg de la manna che partegnen a 25 gener associad a 117 speci de piante de bosch che partegnen a 80 gener sota 43 familie ospit inn stade raportade del [[Western Ghats]], [[Kerala]], [[India]].<ref name="auto"/> Infra i funsg de la manna gh'inn:
{{columns-list|colwidth=20em|
* ''[[Aecidium]]''
* ''[[Cerotelium]]''
* ''[[Chaconia (fungus)|Chaconia]]''
* ''[[Coleosporium]]''
* ''[[Crossopsora]]''
* ''[[Didymopsorella]]''
* ''[[Hamspora]]''
* ''[[Hapalophragmidium]]''
* ''[[Hemileia]]''
* ''[[Kernkampella]]''
* ''[[Kuehneola]]''
* ''[[Kweilingia]]''
* ''[[Macabuna]]''
* ''[[Maravalia]]''
* ''[[Melampsora]]''
* ''[[Olivea]]''
* ''[[Physopella]]''
* ''[[Puccinia]]''
* ''[[Ravenelia]]''
* ''[[Uraecium]]''
* ''[[Uredo]]''
* ''[[Uredopeltis]]''
* ''[[Uromyces]]''
* ''[[Xenostele]]''
* ''[[Zaghouania]]''
}}
Infra i piante ospit infettade de la manna gh'inn:<ref name="auto"/>
{{columns-list|colwidth=20em|
* ''[[Acacia]]''
* ''[[Acalypha]]''
* ''[[Ageratina]]''
* ''[[Albizia]]''
* ''[[Arundinaria]]''
* ''[[Bambusa]]''
* ''[[Bidens]]''
* ''[[Blepharis]]''
* ''[[Bombax]]''
* ''[[Bridelia]]''
* ''[[Callicarpa]]''
* ''[[Canarium]]''
* ''[[Canthium]]''
* ''[[Catunaragam]]''
* ''[[Cinnamomum]]''
* ''[[Cissus]]''
* ''[[Cleistanthus]]''
* ''[[Clerodendron]]''
* ''[[Coffea]]''
* ''[[Coix]]''
* ''[[Cosmostigma]]''
* ''[[Crotalaria]]''
* ''[[Dalbergia]]''
* ''[[Dendrocalamus]]''
* ''[[Derris]]''
* ''[[Diospyros]]''
* ''[[Dipterocanthus]]''
* ''[[Elaeagnus]]''
* ''[[Elephantopus]]''
* ''[[Elettaria]]''
* ''[[Eragrostis]]''
* ''[[Euphorbia]]''
* ''[[Ficus]]''
* ''[[Flacourtia]]''
* ''[[Grewia]]''
* ''[[Holarrhena]]''
* ''[[Holoptelia]]''
* ''[[Hypericum]]''
* ''[[Ichnocarpus]]''
* ''[[Ischaemum]]''
* ''[[Jasminum]]''
* ''[[Justicia (plant)|Justicia]]''
* ''[[Loesneriella]]''
* ''[[Luvunga]]''
* ''[[Meiogyne]]''
* ''[[Meliosma]]''
* ''[[Mimusops]]''
* ''[[Morus (plant)|Morus]]''
* ''[[Neolitzea]]''
* ''[[Ocimum]]''
* ''[[Olea]]''
* ''[[Oxalis]]''
* ''[[Pavetta]]''
* ''[[Persicaria]]''
* ''[[Phyllanthus]]''
* ''[[Plectranthus]]''
* ''[[Plumeria]]''
* ''[[Pongamia]]''
* ''[[Premna]]''
* ''[[Protasparagus]]''
* ''[[Rubus]]''
* ''[[Salix]]''
* ''[[Spondia]]''
* ''[[Strobilanthes]]''
* ''[[Strychnos]]''
* ''[[Tabernaemontana]]''
* ''[[Terminalia]]''
* ''[[Toddalia]]''
* ''[[Trichosanthes]]''
* ''[[Vernonia]]''
* ''[[Vigna]]''
* ''[[Wrightia]]''
* ''[[Xanthophyllum]]''
* ''[[Xylia]]''
* ''[[Ziziphus]]''
}}
In particolar infra che pussee conossude gh'inn:
{{columns-list|colwidth=30em|
*''[[Arisaema triphyllum]]''
*''Avena sativa'', [[Avena sativa|Biada]]
*''[[Berberis vulgaris]]'',
*''[[Vicia faba]]''
*''[[Coffea arabica]]'' - Cafè
*''[[Crataegus monogyna]]''
*''[[Chrysanthemum]]''- Sancarlin , tartuffol
*''[[Quince|Cydonia]]''
*''[[Euphorbia maculata]]''
*''[[Fuchsia]] spp'',
* ''[[Allium sativum]]''- Aj
*''Hordeum vulgare'', [[Orz]]
*''Juniperus virginiana'', [[Juniperus virginiana|Zénever ross]]
*''[[Juniperus communis]]'' - Zénever
*''[[Allium ampeloprasum]]''
*''[[Malus]]'' – Pom
*''[[Mentha piperita]]'' - Menta piperigilia
*''[[Mespilus]]'' - Nèspola
*''[[Allium cepa]]'' - Scigola
*''[[Pelargonium]]'' - Girani
*''[[Primula veris]]''- Giarindalett/violon sgiald
*''[[Primula vulgaris]]''
*''[[Pyrus]]'' - Per
*''Rosa spp'', Roeusa
*''Triticum spp.'', Gran
*''Oxalis spp.'', [[Oxalis]]
*''Secale cereale'', Segla
*''[[Senecio vulgaris]]'' -Grasson
*''[[Xanthium canadense]]''
}}
==Varda anca==
*[[Funsg]]
==Riferiment==
4ao6wb1cfkduw953ao1ymbbndyubz5i
Lengua russonorsk
0
231637
1334956
1251454
2026-08-25T20:25:36Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334956
wikitext
text/x-wiki
{{O|date=sginer 2024}}
{{NOL}}El '''russenorsk''' (in norveges: [ˈrʉ̂sːəˌnɔʂk]; in russ: ''руссено́рск'' [rʊsʲɪˈnorsk]) a l'è on [[pidgin]] estint doperad in passad in de l'Artich, che el trava insema element del [[Lengua rüssa|russ]] e del [[Lengua nurvegesa|norveges]].
L'è stada fada su di mercant russ e pescador norveges de la [[Nurvegia|Norvegia]] del nord e la [[Penisola Kola]] in Russia. L'è stada doperada per circa 150 agn. El russenorsk l'è important 'me cas proeuva di teorie sora i lengov pidgin.
'Me el capita despess in del desvilup di pidgin e di [[Lengua franca|lengov comerciai]], desgià che l'interazzion di pescador e di mercant la gh'heva minga ona lengua comuna, gh'era besogn de la creazzion de forme de comunicazzion minimal. El russenorsk el gh'ha ona gramatica rudimental e on vocabolari piscinin, fad su per la pupart de parolle essenziai per el pescà e 'l mercad.
== Storia ==
El [[bastrozz]] l'è esistid in tra russ e norveges per 150 agn in di contee de [[Contea de Troms|Troms]] e [[Contea de Finnmark|Finnmark]]. Quell bartozz chì l'era suportad del govern norveges, e per quell motiv chì, 'l re [[Cristian VII]] l'ha dad el status de cità a divers insediament, 'me per esempi [[Tromsø]].<ref>{{cite web| url = http://www.worldportsource.com/ports/review/NOR_Port_of_Tromso_3186.php| title= Port of Tromso|accessdate= 2014-11-08}}</ref> Per i norveges l'era normal cambià el pess per farina e [[Formét|forment]] cont i russ. El mercad el segutava longh tut l'ann: i norveges i podeven havégh pess a on prezzi bass e a l'istess temp i russ i gh'heven on surplus de forment.<ref name=Germanics>{{cite book |last1=Bandle |first1=Oskar |last2=Braunmüller |first2=Kurt |last3=Jahr |first3=Ernst Håkon |last4=Naumann |first4=Allan Karker Hans-Peter |last5=Teleman |first5=Ulf |date=2005 |title = The Nordic Languages: An International Handbook of the History of the North Germanic Languages |url=https://archive.org/details/isbn_311017149X |publisher= Walter de Gruyter GmbH |location=Berlin |page= [https://archive.org/details/isbn_311017149X/page/1538 1538] |isbn=3-11-017149-X }}</ref> I mercant i vegniven di aree arent a [[Murmansk]] e al [[Mar Bianch]] e despess rivaven fina a [[Vardø]], [[Hammerfest]] e Tromsø, ona quai voeulta adritura fina a [[Lofoten]].<ref>{{cite web | url = http://www.ub.uit.no/northernlights/eng/pomor.htm| title= Pomor trade| accessdate= 2011-11-01}}</ref> El prim esempi documentad de russenorsk el torna indree al [[1785]]. L'è stad vun di pidgin pussee studiad; tant [[Lenguistega|lenguista]], compagn del [[Olaf Broch]], s'inn interessad al tema. A diferenza di pidgin eqatoriai, l'era fad su domà de do lengov: el norveges e 'l russ. De sorapu, quei lengov chì inn minga de l'istess brasc di [[Lengue indoeuropee|lengov indoeuropee]] e la s'è formada de domà ona class social.<ref>{{cite web| url = http://www.sprakrad.no/nb-no/Toppmeny/Publikasjoner/Spraaknytt/Arkivet/Eldre/Russenorsk/| title = Russenorsk| last1 = Broch| first1 = Ingvild| last2 = Jahr| first2 = Ernst Håkon| accessdate = 2011-11-02| url-status = dead| archiveurl = https://web.archive.org/web/20110605232020/http://www.sprakrad.no/nb-no/Toppmeny/Publikasjoner/Spraaknytt/Arkivet/Eldre/Russenorsk/| archivedate = 2011-06-05}}</ref>
Fina al [[1850]], el russenorsk l'era acetada de tute i class sociai, ma de quell ann chì, l'è vegnud semper pussee limitad ai pescador norveges. I mercant norveges i passaven pussee temp in Russia e i studiaven la lengua fina al pont che podeven comunicà in manera rudimental in russ. Per quell motiv chì, el russenorsk l'ha perdud adasi adasi el so [[Prestigg lenguistegh|prestigg]].<ref name="Russian">{{cite web | url = http://www.kolamap.ru/library/russenorsk.htm| title = Руссенорск| last1=Serk-Hansen |first1=Karoline| accessdate = 2011-11-01}}</ref>
In del [[1917]], con la deciarazzion de indipendenza de la [[Finlandia]] de la Russia, el confin in tra la Norvegia e la Russia l'è deventad pussee piscinin e 'l russonorsk l'è vegnud semper pussee piscinin e minga necessari, fina a sparì del tut in del [[1919]].<ref name="Russenorsk">{{cite web | url = http://faculty.washington.edu/wassink/2010%20sketches/Russenorsk.pdf| title = Russenorsk – A Language Sketch| accessdate = 2011-11-02|archive-url=https://web.archive.org/web/20170108001735/http://faculty.washington.edu/wassink/2010%20sketches/Russenorsk.pdf|archive-date=2017-01-08}}</ref> De sorapu, l'[[Union Soviedega]] l'ha limitad i contat internazzionai e donca anca la nescessità de ona lengua comuna in tra norveges e russ.
== Fonologia ==
El russonorsk el dopera tant [[fonema]] ciapad del norveges e russ, despess con di alterazzion.<ref name=German>{{cite web| url = http://www.sub-arctic.ac.at/articles/russ.htm| title = Pidgin – Russisch – Am Beispiel von Russenorsk| accessdate = 2011-11-01| url-status = dead| archiveurl = https://archive.is/20121127194357/http://www.sub-arctic.ac.at/articles/russ.htm| archivedate = 2012-11-27}}</ref>
*/h/, che gh'è minga in russ, el vegn /g/: ''hav'' (mar) → ''gav''.
*/x/, che gh'è minga in norveges, el vegn /k/: хорошо (khorosho, bon) → ''korosho''.
*/mn/, che gh'è minga in norveges, el vegn /n/: много ли (mnogo li, tant?) → ''nogoli''.
{| class="wikitable" style="text-align: center;"
|+Consonant
|-
!
!colspan=2|Bilabial
!colspan=2|Labiodental
!colspan=2|Dental/<br>Alveolar
!colspan=2|Retrofless
!colspan=2|Palatal
!colspan=2|Velar
|-
!Nasal
|colspan=2|{{IPA|m}}
|colspan=2|
|colspan=2|{{IPA|n}}
|colspan=2|
|colspan=2|
|colspan=2|
|-
!Stop
|{{IPA|p}}
|{{IPA|b}}
|colspan=2|
|{{IPA|t}}
|{{IPA|d}}
|colspan=2|
|colspan=2|
|{{IPA|k}}
|{{IPA|ɡ}}
|-
!Fricativ
|colspan=2|
|colspan=2|{{IPA|f}}
|colspan=2|{{IPA|s}}
|colspan=2|{{IPA|ʂ}}
|colspan=2|
|colspan=2|
|-
!Aprossimant
|colspan=2|
|colspan=2|
|colspan=2|{{IPA|l}}
|colspan=2|
|colspan=2|{{IPA|j}}
|colspan=2|
|-
!Vibrant
|colspan=2|
|colspan=2|
|colspan=2|{{IPA|ɾ}}
|colspan=2|
|colspan=2|
|colspan=2|
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center"
|+ Vocai
|-
! !! Anteriora !! Centrai !! Posteriora
|-
! Sarrada
| {{IPA|i}} || || {{IPA|u}}
|-
! Media
| {{IPA|e}} || {{IPA|ə}} || {{IPA|o}}
|-
! Averta
| || colspan=2|{{IPA|a}}
|}
==Esempi==
''(R) el marca l'origin russa, (N) l'origin norvegesa.''
:{| class=wikitable
|''Moja''||''på''||''tvoja.''
|-
|[[wikt:мой#Russian|моя́]] (R)||[[wikt:på#Norwegian|på]] (N)<br>[[wikt:по#Russian|по]] (R)||[[wikt:твой#Russian|твоя́]] (R)
|-
|mè||in||to
|-
|colspan="3"| ''Parli in de la toa lengua''
|}
:{| class=wikitable
|''Kak''||''sprek?''||''Moja''||''njet''||''forsto.''
|-
|[[wikt:как#Russian|как]] (R)||[[wikt:språk#Norwegian|språk]] (N)||[[wikt:мой#Russian|моя́]] (R)||[[wikt:нет#Russian|нет]] (R)||[[wikt:forstå#Norwegian|forstå]] (N)
|-
|come||parlà?||mè||minga||capì
|-
|colspan="5"| ''<nowiki/>'Se te diset? Capissi minga.''
|}
===Fras===
{| class="wikitable"
|-
| Moja på tvoja.||Son 'dree a parlà la toa lengua
|-
| Kak sprek? Moja njet forsto.||'Se te seet 'dree a dì? Capissi minga.
|-
| å råbbåte||lavorà
|-
| kleba||pan
|-
| Ju sprek på moja kantor kom||T'hevet did che te saresset vegnid al mè ofizzi.
|-
| Tvoja fisk kopom?||Te compret el pess?
|-
| Saika kopom i på Arkangelsk på gaf spaserom||Compraroo el pollack e nodarem in del Arkhangelsk.
|-
| Kak pris? Mangeli kosta?||'Se el costa?
|-
| Eta grot dyr. Værsegod, på minder prodaj!||A l'è car fess. Per piasé, sbassa el prezzi!
|}
== Riferiment ==
<references />
== Bibliografia ==
* Broch, I. & Jahr, E. H. 1984. <nowiki>''</nowiki>Russenorsk: Et pidginspråk i Norge<nowiki>''</nowiki> (2. utgave), Oslo: Novus.
* Broch, I. & Jahr, E. H. 1984. "Russenorsk: a new look at the Russo-Norwegian pidgin in northern Norway." In: P. Sture Ureland & I. Clarkson (eds.): Scandinavian Language Contacts, Cambridge: C.U.P., p. 21–65.
* Jahr, E. H. 1996. "On the pidgin status of Russenorsk", in: E. H. Jahr and I. Broch (eds.): Language contact in the Arctic: Northern pidgins and contact languages, Berlin-New York: Mouton de Gruyter, 107-122.
* Lunden, S. S. 1978. Tracing the ancestry of Russenorsk. <nowiki>''Slavia Orientalis''</nowiki> 27/2, 213–217.
iaefgd4ynunp7pyxlrzspf6z0cgi4oc
Dio (cristianesim)
0
247415
1334968
1143044
2026-08-25T20:33:04Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334968
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}{{sbozz|MILCLASS}}
[[Archivi:De_Grebber-God_Inviting_Christ_to_Sit_on_the_Throne_at_His_Right_Hand.jpg|miniatura|268x268px|Dio l’invida el [[Gesü de Nazaret|Gesù]] a settàss giò ins el tronn divin a la soa drizza.]]
'''Dio ind el cristianesim''' l’è retegnuu el vess supremm e eterna che l’ha faa sù e el preserva tusscoss.<ref name="Theokritoff 2010">{{cite book|author-last=Theokritoff|author-first=Elizabeth|year=2010|origyear=2008|chapter=Part I: Doctrine and Tradition – Creator and creation|chapter-url=https://books.google.com/books?id=jP2vivMSezMC&pg=PA63|editor1-last=Cunningham|editor1-first=Mary B.|editor2-last=Theokritoff|editor2-first=Elizabeth|title=The Cambridge Companion to Orthodox Christian Theology|location=[[Cambridge]] and New York City|publisher=[[Cambridge University Press]]|pages=63–77|doi=10.1017/CCOL9780521864848.005|isbn=9781139001977}}</ref><ref name="Young 2008">{{cite book|author-last=Young|author-first=Frances M.|author-link=Frances Young|year=2008|chapter=Part V: The Shaping of Christian Theology – Monotheism and Christology|chapter-url=https://books.google.com/books?id=6UTfmw_zStsC&pg=PA452|editor1-last=Mitchell|editor1-first=Margaret M.|editor1-link=Margaret M. Mitchell|editor2-last=Young|editor2-first=Frances M.|title=The Cambridge History of Christianity, Volume 1: Origins to Constantine|location=[[Cambridge]] and New York City|publisher=[[Cambridge University Press]]|pages=452–469|doi=10.1017/CHOL9780521812399.027|isbn=9781139054836}}</ref><ref name="Cross-Livingstone 2005">{{cite book|editor1-last=Cross|editor1-first=F. L.|editor1-link=F. L. Cross|editor2-last=Livingstone|editor2-first=E. A.|editor2-link=Elizabeth Livingstone|year=2005|chapter=Doctrine of the Trinity|chapter-url=https://books.google.com/books?id=fUqcAQAAQBAJ&pg=PA1652|title=The Oxford Dictionary of the Christian Church|location=[[Oxford]] and New York City|publisher=[[Oxford University Press]]|edition=3rd Revised|doi=10.1093/acref/9780192802903.001.0001|pages=1652–1653|isbn=978-0-19-280290-3}}</ref><ref name="Schnelle 2005">{{cite book|author-last=Schnelle|author-first=Udo|author-link=Udo Schnelle|year=2005|origyear=2003|chapter=Part II: The Basic Structures of Pauline Thought – Theology: God as the Father of Jesus Christ|chapter-url=https://books.google.com/books?id=dh4MKI1QhCEC&pg=PA395|title=Apostle Paul: His Life and Theology|location=[[Ada, Michigan]]|publisher=[[Baker Academic]]|edition=1st|pages=395–400|isbn=9781441242006|lccn=2005025534}}</ref> I cristian creden ind ona [[Monoteism|concezion monoteistega]] del sò [[dia]] de lor, al qual normalment ghe disen nomà “'''Dio'''” inscambi de ciamàll '''[[Jahvè]]''', che el sariss el sò nomm de vera.<ref>Bruno Migliorini et al., ''Scheda sul lemma "Iahvè", in Dizionario d'ortografia e di pronunzia'', Rai Eri, 2016, ISBN 978-88-397-1478-7.</ref> L’è consideraa coma on’entitaa che l’è sia transcendenta (completament indipendenta o separada de l’univers material) e immanenta (che l’interagiss cont l’univers material siben che la ghe esista de desora).<ref name="Theokritoff 2010" /><ref name="Young 2008" /><ref name="Cross-Livingstone 2005" /><ref name="Schnelle 2005" /> I cristian consideren Dio ‘me l’unegh dia che a gh’è in tutt l’univers manifestaa, e despess le concepissen propri ‘me la [[realtaa ultima]]. I insegnament cristian ins la transcendenza, immanenza e interazion de Dio cont el mond material e el sò amor per i omen escluden l’idea che Dio el saja faa de l’istessa sostanza del rest de l'univers, ma a recognossen la natura divinna de Dio, e che questa chì la sia stada unida a la natura umanna ind la personna de [[Gesù Crist]], ind on event unegh ind el sò gener al qual ghe disen “l’incarnazion”.<ref name="Theokritoff 2010" /><ref>{{cite book|author-last=Weinandy|author-first=Thomas G.|year=2019|origyear=2015|chapter=Part I: Catholic Teaching – God, the Creation, and the History of Salvation: The Incarnation|chapter-url=https://books.google.com/books?id=UPqNDwAAQBAJ&pg=PA167|editor1-last=Ayres|editor1-first=Lewis|editor2-last=Volpe|editor2-first=Medi Ann|title=The Oxford Handbook of Catholic Theology|location=[[Oxford]] and New York City|publisher=[[Oxford University Press]]|pages=167–182|doi=10.1093/oxfordhb/9780199566273.013.7|isbn=9780199566273|lccn=2018965377}}</ref><ref>{{cite book|author-last=Louth|author-first=Andrew|year=2007|chapter=The Place of ''Theosis'' in Orthodox Theology|chapter-url=https://books.google.com/books?id=DgtUoMqm594C&pg=PA32|editor1-last=Christensen|editor1-first=Michael J.|editor2-last=Wittung|editor2-first=Jeffery A.|title=Partakers of the Divine Nature: The History and Development of Deification in the Christian Traditions|location=[[Madison, New Jersey]] and [[Vancouver, British Columbia]]|publisher=[[Fairleigh Dickinson University Press]]|pages=32–44|isbn=978-0-8386-4111-8|lccn=2006017877}}</ref><ref name="DelColle 2001">{{cite book|author-last=Del Colle|author-first=Ralph|year=2001|origyear=1997|chapter=Part II: The content of Christian doctrine – The Triune God|chapter-url=https://books.google.com/books?id=hvCmnn4Tq20C&pg=PA121|editor-last=Gunton|editor-first=Colin E.|editor-link=Colin Gunton|title=The Cambridge Companion to Christian Doctrine|location=[[Cambridge]] and New York City|publisher=[[Cambridge University Press]]|pages=121–140|doi=10.1017/CCOL0521471184.009|isbn=9781139000000}}</ref>
La [[teologia]] ins i attribuu e natura de Dio l’è stada descuttida infinna dij inizzi de la storia [[cristianesim]] e, cont l’indà del temp, i teolegh cristian hann desvilupaa di list sistemategh de quij attribuu chì; on quaj fondaa ins quell che a se pœu trovà ins la [[Bibia|Bibbia]], ma olter basaa ins di resonament de natura soratutt teologega.<ref name="Hirschberger">Hirschberger, Johannes. ''Historia de la Filosofía I, Barcelona'': Herder 1977, p.403</ref>
La dottrinna de la trinitaa la porta che Dio el posseda trii aspett, e che el sia a l’istess temp sia Pader, sia Fiœu, sia Sant Ispiret;<ref name="DelColle 2001" /> ancaben che el [[Nœuv Testament]] el gh’aiva nò ona dottrinna formal ins la trinitaa de Dio.<ref name="Kelly 2006">{{cite book|author-last=Kelly|author-first=J. N. D.|author-link=John Norman Davidson Kelly|year=2006|origyear=1950|chapter=Part II: Creeds and Baptism|chapter-url=https://books.google.com/books?id=Titk-TEYqD4C&pg=PA30|title=Early Christian Creeds|location=London and New York City|publisher=[[Continuum International Publishing Group|Continuum International]]|edition=3rd|pages=30–61|doi=10.4324/9781315836720|isbn=9781315836720|s2cid=161264947}}</ref><ref>{{cite book|last1=Kelly|first1=J. N. D.|title=Early Christian doctrines|url=https://archive.org/details/earlychristiando0000kell_5edi|date=2000|publisher=Continuum|location=London|isbn=978-0826452528|page=[https://archive.org/details/earlychristiando0000kell_5edi/page/150 150]|edition=5th}}</ref>
== Vos correlaa ==
* [[Cristianesim]]
* [[Gesù]]
* [[Jahvè]]
== Referenz ==
<references />
== Olter progett ==
{{interprogett}}
[[Categoria:Cristianesim]]
[[Categoria:Storia del cristianesim]]
ha3lah5mcmai4ugszt6642daufr7ipf
Dalai Lama
0
260512
1334935
1329602
2026-08-25T20:09:59Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334935
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
[[Archivi:Dalai_Lama_in_2012_02.jpg|alt=|miniatura|El Tenzin Gyatso, el Dalai Lama quell di 14.]]
El '''Dalai Lama''' l’è tradizzionalment el [[Capo de Stat|cap de stat]] del [[Tibett|Tibet]] e un important lider spriritual per la sgent tibetana.<ref>{{Cite book|title=Religions in the Modern World|url=https://archive.org/details/religionsinmoder0000unse_j8l7|last=Woodhead|first=Linda|publisher=[[Routledge]]|year=2016|isbn=978-0-415-85881-6|location=Abingdon|page=[https://archive.org/details/religionsinmoder0000unse_j8l7/page/94 94]}}</ref><ref>{{Cite book|title=Religions in the Modern World: Traditions and Transformations|year=2016|url=https://archive.org/details/religionsinmoder0000unse_j8l7|at=Kindle locations 2519–2522|publisher=Taylor and Francis}}</ref> El titol, però, el representa nominalment domà la carega pussee volta de l’orden Gelug del [[buddhesim tibetan]]<ref>Schaik, Sam van. ''Tibet: A History''. Yale University Press 2011, page 129, "Gelug: the newest of the schools of Tibetan Buddhism"</ref> – l’orden pussee sgioven dedenter del panorama religios del Tibet che, cont el temp, l’è stait bon de imponner la sò egemonia e autorità in sui olter orden e, de pœu, anca in su l’aparat politico-ministrativ che el governava tuta la region tibetana. Per dovrà di parolle pussee famejare per lor che inn usad al contest ozzidental, el Dalai Lama l’era donca rivad a posseder el prestisg e tucc i podé reservad a un rè, ma anca tucc quii che perten a un [[papa]]. Per quella reson chì, in [[Occident|Ozzident]] i sœu fidei ghe disen anca “Soa Santità”, istess ‘mè se fa per la massima carega de la gesa cristiana catolega.
Segonda la tradizzion, i Dalai Lama inn di ''tulku'' (majester spirituai reincarnad),<ref name="ddef">[http://dictionary.reference.com/browse/dalai%20lama "Dalai lama".] Dictionary.com. Retrieved 12 March 2014. "(formerly) the ruler and chief monk of Tibet, believed to be a reincarnation of Avalokitesvara and sought for among newborn children after the death of the preceding Dalai Lama".</ref> e considerad ‘mè un’emanazzion de l’Avalokiteśvara, el ''bodhisattva'' de la compassion, che in ogni vita el tœu un corp nœuv per vutà tute i oltre creature senziente a guadagnà l’[[Inluminazion|inluminazzion]].<ref name="NW">{{cite web|author1=Peter Popham|title=Relentless: The Dalai Lama's Heart of Steel|url=http://www.newsweek.com/2015/02/06/relentless-dalai-lama-heart-steel-302768.html|work=Newsweek|date=29 January 2015|quote=His mystical legitimacy – of huge importance to the faithful – stems from the belief that the Dalai Lamas are manifestations of Avalokiteshvara, the Bodhisattva of Compassion}}</ref><ref>Laird 2006, p. 12.</ref>
== Etimologia ==
La parolla “dalai” la ven sgiò del [[Lengua mongola|mongol]] e literalment la vœul dì “[[ocean]]”, ma la pœul anca vesser lensgiuda ‘mè un agetiv e donca segnifegà “grand” o “suprem”.<ref name="陈庆英2005_p16">{{cite book|author=陈庆英|title=达赖喇嘛转世及历史定制英|url=https://books.google.com/books?id=haMIsdC3iZwC&pg=PA16|year=2005|publisher=五洲传播出版社|isbn=978-7-5085-0745-3|pages=16–}}</ref> Inscambi, la parolla “lama” l’è un titol tolt de la [[lengua tibetana]] dovrad per segnà di [[monegh]] che hann gagnad un nivell de vanzament spiritual considerevel e, donca, siben la parolla medema la vœula dì “saviezza” in la lengua tibetana, l’è dovrada per referìss a di guru, o di majester religios. In sintes, “dalai lama” el pœu volé dì e “gran majester”, e “ozzeen de saviezza” forsi in d’una manera pussee poetega.<ref name="Petech">{{cite book|last=Petech|first=Luciano|title=The Kingdom of Ladakh, c. 950–1842 A.D.|publisher=Instituto Italiano Per il Medio ed Estremo Oriente|year=1977|url=https://www.academia.edu/download/48901732/1977_Kingdom_of_Ladakh_c_950-1842_AD_by_Petech_s.pdf|via=academia.edu}}</ref>
Tutamanch, i tibetan dœuvren quell titol chì domà de rara desgià che i preferissen dìgh ''Gyawa Rinpoche'' (“gran protetor”) o ''Yeshe Norbu'' (“gioja granda”).
== Storia ==
I Dalai Lama inn stait i lider politegh del Tibet del secol quell de 17 infina al 1959, quand el Dalai Lama quell de 14, el Tenzin Gyatso, l’ha ’vud de lassà el Tibet in gropa a un asen e in del cœur de la nocc, e menàss in India per riessì a descappà dei armade communiste del governa del [[Mao Zedong|Mao]], che el gh’haveva di gross interess in la region e ’l la voleva conquistà per colonizàlla e fàlla vegnì pussee cinesa. Ancamò adess, el Dalai Lama el viv ‘mè un refugiad politegh in India, ancaben che el sia an’mò el cap ofizzial del governa tibetan in esili.<ref>{{cite book|last1=Cantwell and Kawanami|title=Religions in the Modern World|url=https://archive.org/details/religionsinmoder0000unse_j8l7|publisher=Routledge|isbn=978-0-415-85880-9|pages=[https://archive.org/details/religionsinmoder0000unse_j8l7/page/94 94]|year=2016}}</ref>
L’influenza de l’orden Gelug – ciamad ancasì quell di “beret sgiald” per el color di capei di sœu sazzerdot – la se limita minga domà al Tibet, ma la s’è storegament spantegada infina a la Mongolia, indova che i Gelugpa hann godud del patronasg e protezzion di prim rè mongoi di khanad Khoshut e Dzungar, e pœu dei imperador manchù de la dinastia Qing cinesa. Per quella reson chì gh’è stait anca di Dalai Lama che vegneven de la Mongolia e, ancamò al dì d’incœu, el buddhesim tibetan l’è prategad fiss in quella region chì e l’ha anca influenzad dei oltre prateghe locai che pertegnen a la sfera religiosa e shamanistega. In Mongolia, i shaman inn ancamò simbolegament despartid per el color di beret: sgiald se i fann part de la scœula Gelug – e donca buddhista – e nigher se i aderissen a di moviment spirituai minor nativ de la Mongolia.
== Residenze ==
Intra l’era del Lobsang Gyatso e l’esili del Tenzin Gyatso, i Dalai Lama passaven l’inverna al palazz de Potala e, in istad, a se menaven a Norbulingka, anca questa in Lhasa. Depos de la fuga del Tenzin Gyatso in India in del 1959, la residenza offiziala del Dalai Lama l’è in [[Dharamshala]], una zità de l’istacc indian de Himachal Pradesh, indova che el Gyatso l’ha podud stabilì la Ministrazzion Zentral Tibetana, ancasì informalment cognossuda ‘mè el governa tibetan in esili.
== Tucc i Dalai Lama infinadess ==
A gh’è 14 reincarnazzion offizialment recognossude del Dalai Lama:
{| class="wikitable" style="font-size: 90%"
!
!Nom
!Imagen
!Quand che l’ha vivud
!Recognossud
!Regn
![[Lengua tibetana|tibetan]]/transliterad
![[Lengua cinesa|cines]]
!Grafie alternative
|-
|1.
|[[Gedun Drub|Gedun Truppa]]
|[[Archivi:1st_Dalai_Lama.jpg|75x75px]]
|1391–1474
|–
|Descognossud<ref name="posthumous">El titel l’è postem per el prim e el segond Dalai Lama, idest el gh’è stait dait nomà apos a la soa mort de lor chì.</ref>
|དགེ་འདུན་འགྲུབ་<br />''dge ‘dun ‘grub''
|Gêdün Chub (根敦朱巴)
|Gedun Drub<br />Gedün Drup<br />Gendun Drup
|-
|2.
|[[Gedun Gyatso|Gendun Gyatso]]
|[[Archivi:Second_Dalai_Lama.jpg|77x77px]]
|1475–1541
|–
|1492–1541<ref name="posthumous" />
|དགེ་འདུན་རྒྱ་མཚོ་<br />''dge ‘dun rgya mtsho''
|Gêdün Gyaco (根敦嘉措)
|Gedün Gyatso<br />Gendün Gyatso
|-
|3.
|[[Sonam Gyatso]]
|[[Archivi:Цыбиков_Далай-лама_III.png|79x79px]]
|1543–1588
| ?
|1578–1588
|བསོད་ནམས་རྒྱ་མཚོ་<br />''bsod nams rgya mtsho''
|Soinam Gyaco (索南嘉措)
|Sönam Gyatso
|-
|4.
|[[Yonten Gyatso]]
|[[Archivi:4DalaiLama.jpg|61x61px]]
|1589–1616
| ?
|1591–1626
|ཡོན་ཏན་རྒྱ་མཚོ་<br />''yon tan rgya mtsho''
|Yoindain Gyaco (雲丹嘉措)
|Yontan Gyatso
|-
|5.
|[[Lobsang Gyatso]]
|[[Archivi:NgawangLozangGyatso.jpg|92x92px]]
|1617–1682
|1618
|1642–1682
|བློ་བཟང་རྒྱ་མཚོ་<br />''blo bzang rgya mtsho''
|Lobsang Gyaco (羅桑嘉措)
|Lobzang Gyatso<br />Lopsang Gyatso
|-
|6.
|[[Tsangyang Gyatso]]
|[[Archivi:6DalaiLama.jpg|74x74px]]
|1683–1706
|1681
|1697–1706
|ཚངས་དབྱངས་རྒྱ་མཚོ་<br />''tshang dbyangs rgya mtsho''
|Cangyang Gyaco (倉央嘉措)
|Cangyang Gyatso
|-
|7.
|[[Kelsang Gyatso, VII Dalai Lama|Kelzang Gyatso]]
|[[Archivi:7DalaiLama.jpg|86x86px]]
|1708–1757
| ?
|1720–1757
|བསྐལ་བཟང་རྒྱ་མཚོ་<br />''bskal bzang rgya mtsho''
|Gaisang Gyaco (格桑嘉措)
|Kelsang Gyatso<br />Kalsang Gyatso
|-
|8.
|[[Jamphel Gyatso]]
|[[Archivi:Jamphel_Gyatso,_8th_Dalai_Lama_-_AMNH_-_DSC06244.JPG|80x80px]]
|1758–1804
|1760
|1762–1804
|བྱམས་སྤེལ་རྒྱ་མཚོ་<br />''byams spel rgya mtsho''
|Qambê Gyaco (強白嘉措)
|Jampel Gyatso<br />Jampal Gyatso
|-
|9.
|[[Lungtok Gyatso]]
|[[Archivi:Lungtok_Gyatso.jpg|60x60px]]
|1806–1815
|1807
|1808–1815
|ལུང་རྟོགས་རྒྱ་མཚོ་<br />''lung rtogs rgya mtsho''
|Lungdog Gyaco (隆朵嘉措)
|Lungtog Gyatso
|-
|10.
|[[Tsultrim Gyatso]]
|
|1816–1837
|1820
|1822–1837
|ཚུལ་ཁྲིམས་རྒྱ་མཚོ་<br />''tshul khrim rgya mtsho''
|Cüchim Gyaco (楚臣嘉措)
|Tshültrim Gyatso
|-
|11.
|[[Khendrup Gyatso]]
|
|1838–1856
|1840
|1844–1856
|མཁས་གྲུབ་རྒྱ་མཚོ་<br />''mkhas grub rgya mtsho''
|Kaichub Gyaco (凱珠嘉措)
|Kedrub Gyatso
|-
|12.
|[[Trinley Gyatso]]
|
|1857–1875
|1860
|1875-1895
|འཕྲིན་ལས་རྒྱ་མཚོ་<br />''‘phrin las rgya mtsho''
|Chinlai Gyaco (成烈嘉措)
|Trinle Gyatso
|-
|13.
|[[Thubten Gyatso]]
|[[Archivi:Thirteenth_Dalai_Lama_Thubten_Gyatso.jpg|79x79px]]
|1876–1933
|1878
|1885–1933
|ཐུབ་བསྟན་རྒྱ་མཚོ་<br />''thub bstan rgya mtsho''
|Tubdain Gyaco (土登嘉措)
|Thubtan Gyatso<br />Thupten Gyatso
|-
|14.
|[[Tenzin Gyatso]]
|[[Archivi:Dalai_Lama_1430_Luca_Galuzzi_2007crop.jpg|99x99px]]
|nassud in del 1935
|1937
|del 1950<br />(ancamò in eserzizzi)
|བསྟན་འཛིན་རྒྱ་མཚོ་<br />''bstan ‘dzin rgya mtsho''
|Dainzin Gyaco (丹增嘉措)
|Tenzing Gyatso
|}
== Ligam de denter ==
* [[Avalokiteśvara]]
* [[Buddhesim]]
* [[Tibet]]
== Referenze ==
<references />
[[Categoria:Bodhisattva]]
[[Categoria:Buddism]]
[[Categoria:Lama|*]]
5elhmkekwsl0vl2ie44n0ewewlt960d
Roman von Ungern-Sternberg
0
265137
1334945
1322501
2026-08-25T20:18:24Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334945
wikitext
text/x-wiki
{{O|date=sgener 2024}}
{{NOL|dial=BERG}}
[[File:Baron ungern.ruem.jpg|thumb|alt=|270px|Ol baron sanguinari]]
Ol baron '''Robert Friederich Nickolaus von Ungern-Sternberg''' ([[lengua russa|russ]]: '''Роман Фёдорович Унгерн фон Штернберг''', Román Fiódorovich Úngern fon Shtérnberg; [[10 01|10 de sgener]] del [[1886]] – [[15 09|15 de setember]] [[1921]]), despess indoma ciamad '''Roman von Ungern-Sternberg''' o ol '''Baron Ungern''', l’è stacc un sgeneral anti-comunista in la [[guerra zivila russa]] e, depœus, un scef militar independent che l’è intervegnid in del conflit intra [[Mongolia]] e [[Cina]]. Nassid in d’una fameja nobila de orisgen todesca in la [[Baltegh|region baltega]], l’Ungern l’era un monarchista ultra-conservador che el voliva fà tornà a voltra e la [[monarchia russa]] apœus a la revoluzzion del 1917 che l’haviva detronnizad la fameja real, e l’[[Imperi Mongol]] sota ol [[Bogd Khan]]. Fasnad fiss con l’[[esoteresim]] e ol [[Vajrayāna|buddhesim vajrayāna]] in particolar – dei interess mia trop capicc in di sò serc sozziai a l’epoca – insema a la manera sovenz violenta che el tratava i sò desenemis, i gh’ha facc gagnà la [[scomagna]] de ‘ol baron mat’ o ‘ol baron saguinari’. Impunemanch, un istudi spezzial l’ha revelad che l’Ungern-Sternberg l’era mia issé fœura de coo coma se pensava.<ref name="Kuzmin">{{cite book | editor-last=Kuzmin | editor-first=Sergei L. | year=2004a | title=Legendarnyi Baron: Neizvestnye Stranitsy Grazhdanskoi Voiny | language=ru | location=Moscow | publisher=KMK Sci. Press | isbn=978-5-87317-175-0}}</ref>
In del fevrer del 1921, al comand de la division de cavallaria asiatega, l’Ungern l’ha casciad via i armade cinese de la Mongoja, e restaurad ol podé monarchegh del Bogd Khan. Duranta la sò ocupazzion de zinch mis in Mongoja, l’Ungern l’è stacc bon de imponer orden in d’una capital in cavos complet, intravers pagura, sudizzion, violenza e forza bruta contra i sò oposidor, in particolar i [[bolscevich]]. Facc presoner de l’armada rossa depœus una bataja in Siberia, l’è stacc sgiustizziad in del 15 de setember del 1921 con la cusa de ‘contra-revoluzzion’.
I sò campagne militare in Asia i haviva scodid la conscenza publega issé tant che la popolazzion local l’haviva tacad a creder che ol baron Ugern a l’era o la [[reincarnazzion]] del [[Genghis Khan]], o un’emanazzion del [[dia]] de la guerra.<ref name="Kuzmin"/>
== Biografia ==
[[File:Унгернъ.jpg|thumb|alt=|L’Ungern-Sternberg ancamò bagaj]]
Nassid in d’una fameja aristocratega todesca in del Baltegh, l’è vegnid su a Reval (ciamad [[Tallinn]] al dì d’incœu), in [[Estonia]], a l’epoca ancamò part de la [[Imperi russ|Russia imperial]]. Per l’Ugern-Sterberg, i sò orisgen aristocrateghe i è semper stacce un motiv de grand orgœuj.<ref name="Palmer">{{cite book |last=Palmer | first=James | title=The Bloody White Baron: The Extraordinary Story of the Russian Nobleman Who Became the Last Khan of Mongolia |url=https://archive.org/details/bloodywhitebaron0000palm_s4z1 | location=New York | publisher=[[Basic Books]] | year=2008 |isbn=9780571230242}}</ref> Quand che l’era un bocia, Ungern-Sternberg l’era cognossid per ol sò comportament tirannegh cont i olter s’cecc, e per la sò crudeltà invers i bestie. Apœus a vesser andacc a la scœula militara de Pavlovsk, l’ha facc ol soldad in [[Siberia]], indova l’è restad fasnad de l’istil de vita nomadegh di popolazzion locai.<ref name="Palmer"/><ref name="Sunderland">{{cite book | last=Sunderland | first=Willard | url=http://www.cornellpress.cornell.edu/book/?GCOI=80140100805580 | title=The Baron's Cloak: A History of the Russian Empire in War and Revolution | publisher=[[Cornell University Press]] | year=2014 | isbn=978-0-8014-5270-3}}</ref>
In la [[Prima Guerra Mondial]], l’ha combatid in [[Galizzia (Europa Central)|Galizzia]]<ref>Khoroshilova, ''O. Voiskovye Partizany Velikoi Voiny''. St. Petersburg: Evropeiskii Dom Publ.</ref> e l’è stacc considerad coma un ofizzial corasgios e gajard, siben imprudent e mentalment instabel, al pont che ol sgeneral Piotr Wrangel l’era rivad a dì che el gh’haviva tema de dàga una promozzion. Depœus la [[Revoluzzion russa|revoluzzion de fevrer]] del 1917, l’è stacc inviad del goveren provisori de la Russia in l’Orient de l’imperi, coma un subordinad del sgeneral Grigori Semiónov per istabilì una presenza militara leal al regim in chell sit lì.
=== Revoluzzion bolscevica ===
[[File:Ungern-sternberg r.jpg|thumb|alt=|left|L’Ungern von Sternberg de soldad]]
Apœus a la revoluzzion de occiover del 1917, ol Semiónov e l’Ungern i ha decidid de s’ceràss contra i [[bolscevich]] e a favor del regim imperial del [[zar]].<ref name="Kuzmin"/> Impunemanch, i duu i era nò part del Moviment Bianch e i recognossiva mia l’autorità de l’Aleksandr Kolchak, ol lider nominal del moviment in Siberia. Inscambi, i agiva sota l’influenza e finanziament del goveren sgiapones, che el gh’hiva di bei interess a gagnà podé in de la zona in mez al cavos insgenerad de la revoluzzion. Per i scef di bianch – che i voliva una Russia ‘forta e indivisibila’ – chest l’era vun di tradiment pussee volt.
L’Ugern – che, ancaben se l’era sota i orden del Semiónov, sovenz el fasiva chell che el voliva<ref name="Kuzmin"/> – grazzia ai sò campagne in [[Hailar]] e [[Dauria]] l’haviva rezzevid ol titol de sgeneral, e ol Semióv el gh’hiva dacc l’incaregh de fosgià dei unità militare per dàga bataja ai forze bolsceviche. L’Ungern l’ha donca formad dei unità che i era un messedozz de etnegh russ, buriacc e cosach, che per mantegnìss i gh’hiva de andà a robà i provision di tren de passasg.<ref name="Kuzmin"/> Ol robalizzi l’ha havid, però, soratut un’impat in sui finanze di mercancc privacc ativ in la region, e l’ha mia danesgiad issé tant i forze di bianch del Kolchak.<ref name="Kuzmin"/>
=== Vita coma scior de la guerra ===
In del [[1920]], el s’è destacad del controll del Semiónov per vegnì un [[scior de la guerra]] indeperlù, cont ol voltà la sò division de cavallaria asiatega in de di forze de guerreja armada.<ref name="Kuzmin"/> Menad inanz di sò fortement inradisacc idejai monarchegh, l’Ugern el pensava che la [[monarchia]] l’era l’unegh sistema che l’havaress podid salvà la [[Ocident|ziviltà ozzidental]] de corruzzion e decadenza. L’ha scomenzad a considerà l’ideja de una restaurazzion de la monarchia [[Cina|cinesa]] sota la [[Dinastia Qing]] e, de lì adree, de portàlla sota al sò controll cont i oltre nazzion de l’[[Orient Estrem]].
[[File:With the Russians in Mongolia FP.png|thumb|alt=|Ol Bogd Khan]]
Infina del 1919, la [[Mongoja]] l’era sota l’ocupazzion di trupe de la [[Cina|Republega Cinesa]]. Invers la fin del 1920, ol baron Ungern von Sternberg l’è indacc denter in la Mongoja cont i sò forze armade depœus de vesses acordad cont ol [[Bogd Khan]], l’istoregh governant del paes ma sgiamò depost di cines. In del sgener del [[1921]], i armade de l’Ungern von Sternberg i ha tacad la capital de la Mongoja, Urga (incœu [[Ulan Bator]]), pussee de una vœulta, ma i è casciacc indree cont una mota de morcc. In seguit, ol sgeneral russ l’ha ordenad ai sò omen de tacà a brusà su i bosch di montagne intoren Urga, per fà parì che la zità l’era serciada su de un numer de desenemis che el feniva pu.<ref name="Pershin">{{cite book | last=Pershin | first=D. P. | year=1999 | title=Baron Ungern, Urga i Altanbulak | language=ru | location=Samara | publisher=Agni | isbn=978-5898500030}}</ref> In del fevrer del 1921, senza havìga de combater trop, l’è riessid a cascià fœura i cines de la zità.<ref name="Kuzmin"/>
Cont una bella zeremonia, ol Bogd Khan el gh’ha passad sgiò ol sò titol de ''khan'', insema a dei olter privilesg ligacc a chella posizzion chì.<ref name="Kuzmin"/> In del [[13 03|13 de marz]] del [[1921]], la Mongoja l’è staccia proclamada una monarchia independenta, cont ol baron Ungern von Sternberg coma sò ditador, anca se ol podé formalment l’era ancamò in di man del Bogd Khan.<ref name="Kuzmin"/> Desgià che el gh’hiva una fasnazzion de natura mistega cont i religion orientai – in particolar cont ol [[buddhesim tibetan]] – ol baron l’haviva intrategnid una corespondenza scriccia cont ol [[Thupten Gyatso|Dalai Lama quell de 13]], che l’haviva sgiamò suplid i sò forze armade con di trupe tibetane.<ref name="Kuzmin"/>
Gh’è stacc copad intoren ai 850 persone intra ol fevrer e ol vost del 1921 per orden del baron.<ref>{{Cite web |last=Egorov |first=Oleg |url=https://fr.rbth.com/art/histoire/2017/08/17/comment-le-baron-von-ungern-a-conquis-la-mongolie-au-nom-de-la-russie_824024 |title=Comment un général blanc est devenu khan en Mongolie |data=27-07-2018 |acessodata=22-02-2021 |website=fr.rbth.com |lingua=fr-FR}}</ref>
=== Ditadura in Mongoja, toma e esecuzzion ===
[[File:Унгернъ-Щетинкинъ.jpg|thumb|alt=|Ol baron in del 1921 inanz de vesser ciapad di sò desenemis]]
L’invasion de l’Ungern von Sternberg in Mongoja l’ha imortalizad ol sò nom e cambiad ol cors del destin del paes.
I mongoi – che a l’epoca i gh’haviva in œudi i cines propri tant – i ha tacad a pensà al baron compagn de un sò salvador e i s’è unicc a la sò armada cont entusiasem. Ol sentiment di locai l’è pœu stacc infogad del comportament e de l’ispiret del baron, che l’haviva inviad a vestìss a la fœusgia tradizzional di nativ e el s’era convers al [[Vajrayana|buddhesim vajrayana]], religion ben spantegada in Mongoja. De sora maross, l’Ungern von Sternberg l’hiva proclamad ol sò desiderì de fà tornà a voltra l’[[Imperi Mongol]] del [[Genghis Khan]]. Impunemanch, la vena violenta e ol tratament che ol baron el gh’hiva per i sò subordinacc l’ha scomenzad a tràga adoss i antipatie de una mota de sgent in di posizzion de podé dedenter e in de la sò armada e in del nœuv goveren che l’era dree a trà in pee.
In del sgiugn del [[1919]] ol baron l’ha sposad una prenzipessa che la vegniva de la [[Manciura]], Li, che ol baron ghe parlava insema soratut in ingles.<ref name="Palmer"/>
I [[bolscevich]] i ha scomenzad a infiltràss in Mongoja adree a la revoluzzion de occiover. In del 1921, deverse unità de l’armada rossa che i ghe pertegniva a la Russia Sovietega i ha invadid la Mongoja – adess independenta – con l’intent de sbater sgiò l’Ungern. I forze comuniste i includiva an’pò ol Damdin Sükhbaatar, scef di comunista mongoi. Dei spie russe i è stacce mandade in mez a la popolazzion per sbergnà ol baron, issé de metel in cativa lus con la sgent.
In primavera, la division de cavallaria asiatega l’è staccia despartida fœura in dò brigade: vuna sota al comand de l’Ugern e l’oltra sota al magior Rezukhin. In Masg, la brigada del Rezukhin l’ha facc partì un ''raid'' voltra ol confin russ, a ovest del fium [[Selenga]]. Chella de l’Ungern l’ha lassad la capital mongola per mœuves demaneman denter in del territori russ. Intratanta, i russ i ha tacad a menà una muggia de trupe invers la Mongoja a partì de di direzzion diferente. I gh’hiva un bell vantasg in termen de tecnologia e numer de soldad. De conseguenza, L’Ugern l’è stacc desconfid in d’un insema de bataje ocorse intra ol 11 e ol 13 de sgiugn. Una combinazzion de forze bolsceviche e comuniste mongole l’è, in fin, andaccia denter in la zità de Urga in del [[06 07|6 de luj]] del [[1921]].<ref name="Kuzmin"/>
[[File:Ungern_Von_Sternberg_before_execution.jpg|thumb|alt=|300px|left|Ol baron inanz de vesser [[fusilad]]]]
Siben i gh’havess ciapad la zità, i forze rosse i era mia riesside a bater i unità prenzipai de la division asiatega – i brigade de l’Ungern e del Rezukhin. Depœus de un quaj dì a possà, la division asiatega l’ha scomenzad un olter ''raid'' in territori sovietegh ol 18 de luj – se parlava de 3000 omen in total.<ref name="Kuzmin"/> Desgià che, però, l’era mia preparad assee per tacà, ol baron l’ha inviad a reparàss in Mongoja in del [[02 08|2 de vost]] del [[1921]], indova l’ha deciarad la sò determinazzion de combater ol comunesim.
Intratanta che i sò trupe i hiva sgiamò scomenzad a bandonà la guerra per descapà in Maciuria e sgiontàss ai olter emigracc russ, l’era ciar e patent che l’Ungern el gh’hiva un’oltra ideja – reparà invers ol [[Tibet]]. I trupe in di dò brigade de la cavallaria asiatega i ha donca tacad a complotà per fà fœura i duu comandancc. Ol [[17 08|17 de vost]], i soldacc i ha copad ol Rezukhin e ol dì adree i ha provad a mazzà an’pò ol baron. Riessid a evader ol mazzament, la brigada la s’è però sbregada fœura per via di pression interne. Ol 20 de vost, l’Ungern l’è stacc ciapad de un destacament sovietegh comandad del scef Petr Efimovich Shchetinkin.<ref name="Kuzmin"/> In de la nocc del [[15 09|15 de setember]] ol baron l’è stacc sgiustizziad in Novosibirsk, mazzad a s’ciopetade.<ref name="Kuzmin"/>
Quand che la mort del baron la gh’è vegnida a l’oreggia del Bogd Khan, l’ha subet ordinad de tegnì di fonzion funerarie in per tuta la Mongoja.<ref name="Palmer/>
==Per savìnn pussee==
{{interproget}}
* [[Ferdynand Antoni Ossendowski|Ossendowski, Ferdynand]] (1922) ''Beasts, Men and Gods''. New York.
* [[Kamil Giżycki]] (1929). Przez Urjanchaj i Mongolje. Lwow – Warszawa: wyd. Zakladu Nar. im. Ossolinskich.
* Alioshin, Dmitri. ''Asian Odyssey''. H. Holt and Company, New York (1940), Cassell and Company Ltd, London (1941)
*Keyserling, Graf von, "Reise durch die Zeit-Abenteuer der Seele", vol. II (1948; reprinted Buenos Aires, 1951)
* Krauthoff, Berndt. "Ich befehle! Kampf und Tragödie des Barons Ungern-Sternberg." (Strife and Glory in English) — Bremen: Carl Schünemann, 1938.
* [[Vladimir Pozner (writer)|Pozner, Vladimir]] (1938) ''Bloody Baron: the Story of Ungern–Sternberg''. New York.
* Maclean, Fitzroy.(1975). ''To the Back of Beyond: An Illustrated Companion to Central Asia and Mongolia ''. Little, Brown & Co., Boston.
* Michalowski W. St. (1977). ''Testament Barona''. Warsaw: Ludowa Spoldzielnia Wyd.
* [[Hopkirk, Peter]] (1986) ''Setting the East Ablaze: on Secret Service in Bolshevik Asia''. Don Mills, Ont.
* Quenoy, Paul du. “Warlordism à la russe: Baron von Ungern-Sternberg’s Anti-Bolshevik Crusade, 1917–1921,” ''Revolutionary Russia'', 16: 2, December 2003
* Quenoy, Paul du. “Perfecting the Show Trial: The Case of Baron von Ungern-Sternberg,” ''Revolutionary Russia'', 19: 1, June 2006.
* Bodisco, Theophile von. ''Baron Ungern von Sternberg – der letzte Kriegsgott''. Straelen Regin-Verl (2006)
* Palmer, James. (2009) ''The Bloody White Baron: The Extraordinary Story Of The Russian Nobleman Who Became The Last Khan Of Mongolia''
* [[Yuzefovich, Leonid]]. ''Le baron Ungern, khan des steppes'' 2018, Paris, ''Horsemen of the Sands'', Archipelago, 2018
* Znamenski, Andrei (2011) ''Red Shambhala: Magic, Prophecy, and Geopolitics in the Heart of Asia''. Wheaton, IL: Quest Books. {{ISBN|978-0-8356-0891-6}}
* Kuzmin, S. L. 2016. Theocratic Statehood and the Buddhist Church in Mongolia in the Beginning of the 20th Century. Moscow: KMK Sci. Press, {{ISBN|978-5-9907838-0-5}}.
* Ribo, N. M. [Ryabukhin, N.M.] n.d. ''The Story of Baron Ungern Told by His Staff Physician''. Hoover Institution, Stanford University, CSUZXX697-A.
== Referenze ==
<references/>
{{DEFAULTSORT:Ungern-Sternberg, Roman}}
[[Categoria:Generai russ]]
[[Categoria:Nassud in del 1886]]
[[Categoria:Mort in del 1921]]
7ke14j8o5jf8mhu7jz3036nfzxestyq
Cavallaria
0
265278
1334938
1203750
2026-08-25T20:12:48Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334938
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
[[File:Leighton-God Speed!.jpg|thumb|alt=|270px|Una fomna la ghe lassa un omasg a un cavaller per inguràgh bona fortuna in bataja]]
La '''cavallaria''' l’è un [[codes de conduta]] informal de varia natura che el s’è desvilupad in [[Europa]] intra el 1170 e 1220. L’è sozziad con la figura di [[cavaller]] e di member dei olter orden cavallaresch,<ref name="Keen">{{cite book|last=Keen|first=Maurice Hugh|author-link=Maurice Keen|title=Chivalry|url=https://archive.org/details/chivalry0000keen| year=2005|publisher=[[Yale University Press]]|language=en|isbn=9780300107678}}</ref> indova el sò comportament de lor e di galantomen in sgeneral el gh’haveva de stàgh sota ai norme sozziai del codes cavallaresch midem. I ideai de la cavallaria inn stait popolarizad in la litaradura de l’[[Età de Mez]], soratut in di zicli litarari cognossud coma la ''[[Materia de Franza]]'' – ligada ai camarada lesgendari del [[Carel Magn]], i [[paladit]] – e la ''[[Materia de Bretagna]]'', che l’ha fait vegnì famos la storia del [[Rè Artur]] e di sò [[cavaller de la tavola regonda]].<ref name="Keen"/>
Ancaben che el codes cavallaresch el se sibia desvilupad in l’Europa de l’Età de Mez, el se inradisa in la storia di segoi inanz. A par che el sibia vegnud su coma un’idealizazzion de la figura del soldad a cavall adree a l’[[Imperi Carolinsg]], che la toveva denter [[corasg]], eserzizzi individual e servizzi invers quii che gh’ha besœugn; soratut in [[Franza]] in mez ai soldad a cavall de l’armada del [[Carel Magn|Carel el Grand]].<ref name="Gautier">{{cite book |last=Gautier |first=Léon |year=1891 |title=Chivalry |url=https://archive.org/details/chivalry01gautgoog |others=translated by Henry Frith |publisher=G. Routledge and sons , limited |isbn=9780517686355 }}</ref><ref name="Flori">{{cite book|author-link=Jean Flori |last=Flori |first=Jean |year=1998 |title=La Chevalerie |url=https://archive.org/details/lachevalerie0000flor |publisher=J. P. Gisserot |isbn=978-2877473453 }}</ref>
Con l’indà del temp, el segnifegad de cavallaria in Europa el s’è refinad su con l’enfatizà pussee i [[virtù]] sozziai e morai. El codes cavallaresch – inscì coma l’era in sul fenì de l’[[Età de Mez]] – l’era un sistema moral che el messedava l’''ethos'' del guerrer, la ''pietas'' del rè e i bei manere de cort, che, insema, faven su una nozzion de [[onor]] e [[nobiltà]] prezziada fiss in la sozzietà del temp.<ref>{{cite book |last=Huizinga |first=Johan |author-link=Johan Huizinga |year=1924 |orig-year=1919 |title=The Autumn of the Middle Ages |title-link=The Autumn of the Middle Ages }}</ref>
== Ligam de denter ==
* [[Bushidō]]
* [[Cavaller]]
* [[Virtù]]
== Ligam de fœura ==
* {{en}} {{cite book |last=Crouch |first=David |author-link=David Crouch (historian) |year=2005 |title=The Birth of Nobility: Constructing Aristocracy in England and France 900–1300 |url=https://archive.org/details/birthofnobilityc0000crou |location=Harlow, UK |publisher=Pearson |isbn=978-0-582-36981-8 }}
* {{en}} {{cite web|url=https://libmma.contentdm.oclc.org/digital/collection/p15324coll10/id/135959|title=The Art of Chivalry: European arms and armor from the Metropolitan Museum of Art}}
{{interproget}}
== Referenze ==
<references/>
[[Categoria:Storia medieval]]
pvpj396xnttlmzzyyf1zdi3cim8u4ia
Catarina Sforza
0
265640
1334959
1316099
2026-08-25T20:27:54Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334959
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
{{Varda che bel}}
[[File:Caterina Sforza incut.jpg|alt=|thumb|300px|La Catarina Sforza]]
<!-- De defœura di lombardesim storegh – compagn de Fiorenza – e di nom di monarca, l’artigol el manten in lombard nomà i toponem e i nom de persona per i zitaa e i persone che pertegnen a o vegnen de un sit indova nativament se parlaria una lengua gallo-zisalpina, o eren part de la veggia Lombardia storega; per segnà tucc i olter, ghe ven dovrad l’equivalent toscan. Ten a ment quell criteri chì inanz de fà di modifeghe sostanziai a l’artigol medem. -->
La '''Catarina Sforza''' ([[lengua latina|latin]]: ''Catharina Sfortia''; [[Milan]], [[1463]] – [[Fiorenza]], [[20 05|20 de masg]] del [[1509]]) l’è staita una nobila lombarda famosa fiss per la sò ardenza de carater, la coltura, curiositaa, inscì coma per la sò spertisia e in amor, e in guerra. Una tosa inlesgitema del [[Galeazz Maria Sforza]] e de la sgimaca soa de lu, la Lucrezzia Landriana, la s’è voltada in contessa de [[Forlì]] e sciora de [[Imola]] quand che, a nomà 14 agn, l’ha tolt l’[[Ironem Riari]] in marid ind ol 1477. La sò imasgen publega l’è staita fosgiada di devers rœui che la gh’ha havud de ciapà ind ol cors de la sò vita, o ben quii de governadora, mojer, mader e vedua, in sgionta a tute i oltre ativitaa colturai che l’ha tolt part adree al [[Renassiment]].<ref name=":3">{{Cite book |last=Vries |first=Joyce de |url=https://www.taylorfrancis.com/books/mono/10.4324/9781315260822/caterina-sforza-art-appearances-joyce-de-vries |title=Caterina Sforza and the Art of Appearances: Gender, Art and Culture in Early Modern Italy |publisher=Routledge |year=2010 |isbn=9781315260822 |pages=1 |doi=10.4324/9781315260822}}</ref>
Una fomna ben crejada, de finisia, granda coltura e bell vedé, a cort l’era vegnuda propri una ''fashion icon''. Ind ol sò privad, la Catarina la se dava a un frach de interess personai – a ghe piaseva indà a cavall, a cascia, ballà e infinamai dedegàss a l’istudi de l’[[alchemia]]. De sora maross, l’ha menad inanz devers proget de natura urbana, residenzial, militara e architetonega ind i terre de lee ministrade.<ref name=":3" />
== Vita ==
=== Etaa de bagaja ===
Nassuda a [[Milan]] ind ol 1463,<ref name="Graziani">{{cite book |first1=Natale | last1=Graziani | first2=Gabriella | last2=Venturelli |title=Caterina Sforza|location=Cles |publisher=Arnoldo Mondadori Editor |date=2001|language=it}}</ref> a l’era vuna di fiœui inlesgitem che ol [[Galeazz Maria Sforza|Galeazz]] el gh’haveva havud de la sò sgimaca, la Lucrezzia Landriana,<ref group="N">Cognossuda nomà con la parentella del sò hom desgià che ol costum per i done l’era quell de tœùnn la parentella adree a l’isposalizzi. In sgionta, a se sa minga tant intuitù de la fameja soa de questa chì inanz che la vegness contessa.</ref> che ofizzialment l’era la mojer del cont Sgiovann-Peder Landrian, un cortesan a la cort milanesa e amison del Galeazz. Quand che l’era ancamò putella, la Catarina l’ha passad una mota de temp con la fameja de la mader, e ol ligamen che l’ha fosgiad cont i sò sgent l’è mai sfantad via un zich ind ol cors dei agn.<ref name="Graziani"/> Debon, la mader l’è staita una figura de stabilitaa inscodibila ind la vita de la tosa, anca adree ai sò darer agn de vita a [[Fiorenza]].
Despœu la mort del [[Franzesch Sforza]] – bobà grand de la Catarina – ol [[Ducad de Milan]] l’è passad sgiò al Galeazz Maria ind ol 1466, e lee e i sò fradei inn stait trait adree a viver a cort.<ref name="Brogi">{{cite book |first=Cecilia |last=Brogi |title=Caterina Sforza |location=Arezzo |publisher=Alberti & C. Editori |date=1996 |language=it |oclc=878097294}}</ref> De chì adree, tucc i bagaj de la Lucrezzia Landriana inn stait curad de la [[Bianca Maria Viscont|Bianca Maria Vesconta]], mader del Galeazz e mama granda di fiolit. Ind l’istess ann de la sò suzzession, ol duca l’ha tolt in mojer la Doroteja Gonzaga ma, sgiamò a rivà al 1468, questa chì l’è moruda e ol duca el gh’ha havud de sposàss ancamò, questa vœulta con la [[Bona de Savoja]],<ref name="Brogi"/> che l’ha adotad tucc quater i fiœui bastard sœu del marid: ol Carel – class 1461, che el vegnarà cont de [[Magenta|Masenta]] – ol Lissander – nassud ind ol 1465, che el se voltarà ind ol scior de [[Francavilla d'Ete|Francavilla]] – e la Ciara – che la maridarà un scior cont anca lee.
[[File:Bernardino Luini 015.jpg|thumb|alt=|300px|Ol [[Galeazz Maria Sforza]] depenc del [[Bernardin Luin|Bernardin Luvin]]]]
La Catarina e i sò fradei hann rezzevud un’instruzzion [[Umanesim|umanistega]] grazzia a l’esposizzion ai artista e litarad sgiamò ospedad a la cort sforzesca. L’ha studiad ol [[Lengua latina|latin]] e l’ha scomenzad a lensger la litaradura classega del temp. De la mama granda,<ref name="Graziani"/> l’ha imprendud a havégh orgœuj di sò avoi inscì gajard in guerra, e a la fœusgia soa de lor l’ha inviad a insebì spertisia ind ol governà e un bell [[Corasg|cœur]] ind l’usanza dei arme. De la madrastra, la Bona de Savoja, l’ha rezzevud minga nomà carinarie e amor, ma anca un’introduzzion al mond de la farmazzia botanega – de facc, la Bona la s’era traita adree ol sò apotecari personal despœu la sò rivada a la cort milanesa – una dissiplina che l’ha subet sossenn fasnad la toseta, e che la vegnarà vun di sò prenzipai interess de mò inanz. Anca despœu che l’ha lassad la cort milanesa, l’ha tegnud una continua conrespondenza scrivuda con la fomna del bobà.<ref name="Graziani"/>
Ol Galeazz, che, insema a la fameja, l’istava de cà soratut a [[Milan]] e [[Pavia]], l’era un gross casciador. Sovenz el se menava o a [[Galiaa (NO)|Galliad]] o a [[Cusagh]] per passà del temp a cascia coi amis, di situazzion indova l’haveva ciapad l’us de tràss adree anca la fiœula. A parariss che l’è stait propri chichinscì che la passion de la tosa per i bosch, la natura e l’art de la cascia medema l’è rivada sgiò.
=== Prim sposalizzi ===
[[File:Girolamo Riario.jpg|thumb|alt=|Ol cont Ironem Riari]]
[[File:CoA Riario 2.svg|thumb|alt=|150px|left|Blason de Cà Riaria]]
Ind ol 1473, la Catarina l’ha rezzevud ol consens de maridàss a l’[[Ironem Riari]], fiœul del Pavol Riari e de la Bianca Riaria de la Rover, sorella del papa [[Sest IV]] (regn papal: 1471–1484).<ref group="N">Siben una sabetada sossenn spantegada al temp la menass a voltra che l’Ironem l’era propri un fiœul natural del papa medem.</ref> La Catarina l’haveva rempiazzad la sgermana, la Costanza Fojana – una toseta de 11 agn – perchè la Gabriella Gonzaga – fiœula bastarda del marches Lodovigh III de Mantua e mader soa de questa chì – la s’era refudada de permeter la sconsumazzion del mariozz infina a che la fiolina l’havess minga fait i 14 agn, al temp l’[[età del consens|etaa del consens]]. La Catarina, inscambi, ancaben che la gh’havess anca lee 10 agn apena, l’era d’acordi cont i receste de l’ispos. Tamen, dei oltre font porten che l’ispolazzi intra i duu l’era stait zelebrad ol 17 de sgener del 1473, ma sconsumad nomà quantr’agn adree, ind ol 1477, quand che la Catarina l’haveva fait i 14 agn.<ref name="Brogi"/>
Ol papa Sest IV l’ha conferid a l’Ironem la scioraria de [[Imola]],<ref group="N">Zitaa storegament sota ol domini di [[Cà Sforza|Sforza]], ma tolta via del [[Tadee Manfred]], un vassall papal. In facc, la zitaa l’era propri part de la schirpa de la Catarina.</ref><ref name="Brogi"/> sgiamò zitaa ligada ai Sforza, ma instora un fevod de Cà Riaria. La Catarina l’era donca part de dò di cort pussee sciore de Italia e Lombardia – desgià che l’era sgiamò del sò la tosa del duca de Milan e che adess l’era vegnuda ancasì un member lesgitem de la fameja Riaria.<ref name=":3" /> Despœu un’intradura trionfal a Imola ind ol 1477, la Catarina la se menè sgiò a Roma con l’hom, indova hann vivud insema per tancc agn al serivizzi del papa, barba sò de lu. Ol 1 de setember del 1479, l’ha miss al mond ol sò prim fiœul: un bagain che hann ciamad ‘Otavian’. De chì adree, gh’è rivad dei olter fiœui: ol Zeser ol 25 de invost del 1480, la Bianca – l’unega tosa – invers la fin de occiover del 1481, ol Sgiovann-Livi ind l’occiover del 1484, ol Galeazz ol 18 de desember del 1485, e ol Franzesch – che ghe diseven ancasì ‘Sforzin’ – ind l’invost del 1487.<ref>{{Cite web |title=SFORZA, Caterina in "Dizionario Biografico" |url=https://www.treccani.it/enciclopedia/caterina-sforza_(Dizionario-Biografico) |access-date=2023-03-16 |website=www.treccani.it |language=it-IT}}</ref>
=== A la cort vadegana ===
[[File:Melozzo da Forlì 001.jpg|thumb|alt=|270px|Ol papa Sest IV cont ol nevod (ol segond de manzina) ]]
Invers la fin del [[sécul XV|segol <sup>qd</sup>15]], Roma la s’era voltada de una zitaa [[Età de Mez|medieval]] in vuna di gandolle pussee importante per i moviment artistegh adree a nasser ind ol cors del [[Renassiment]]. Despœu la sò rivada ind ol masg del 1477, la Catarina l’ha trovad una zitaa infoghenta, piena de fervor coltural e vœuja de renovàss.
L’atmosfera de la vita de cort de tucc i dì l’era un messedozz de gamine e podé, che l’ingolosiva soratut lor che gh’haveva dei interess materiai che indaven de delà de la [[spiritualità|spiritualitaa]] [[cristianesim|cristiana]].<ref name="Graziani"/> A l’inizzi, ol sò hom l’haveva inebida del metegh nas ind la politega del sit, ma grazzia a la sò natura estroversa e urbana la s’è integrada propri a la svelta de dedenter di nœuv serc aristocrategh de la sozzietaa romana.<ref name="Graziani"/>
Coma se ved di sò letare del temp, la Catarina la s’era faita vardà adree e recognosser coma vuna di fomen pussee ligante, refinade e belle in mez ai nobile romane. Benvegnuda dovasessia l’indass, l’era despess lodada de tucc a la granda, infinanca del papa medem,<ref name="Graziani"/> e, franca, la s’è voltada de una semplez nobilina lombarda in vuna dei intermediari pussee prezziad intra la cort romana e i oltre, soratut la cort milanesa.<ref group="N">Apœus al mazzament del Galeazz Maria Sforza ind ol 1476, sò fradell [[Lodovigh Sforza]] – che ghe disen anca ‘Ol Nigher’ – l’era adree a provà a gadegnà la resgenza del ducad tovendeghela via de la Bona de Savoja, mader del duca lesgitem – ol [[Gioann Galeazz Sforza|Sgiovann-Galeazz Sforza]], al temp un fiolin de 10 agn. Instora, ol ducad l’era ind i man del [[Cicco Simonetta]], consejer de la Bona. Ol Lodovigh ol Nigher e sò fradell [[Sforza Maria Sforza]] hann provad a conquider ol ducad con la forza, ma l’Isforza Maria l’è crepad e ol Lodivigh l’è stait esiliad. Tamen, l’ann adree (ind ol 1480), l’ha fait la pas con la Bona e l’è riessid a fà condannà a mort ol Simonetta. De chì adree, ol Lodovigh l’ha casciad via de Milan la Bona cont ol religàlla al [[Castell de Biegrass]], e inscì l’è vegnud ol resgent legal del ducad in nomen del nevod.</ref>
L’Ironem l’era vegnud ol scef organizativ di politeghe d’espansion papai sota al barba Sest IV despœu la mort del nevod favorid sò del papa, ol [[Peder Riari]].<ref name="Brogi"/> Ogna dì ch’a passava ol podé de l’Ironem el cresseva pussee, e, a la svelta, l’ha tacad a insebì nissuna pietaa per i sò desenemis. Ind ol 1480, l’obietiv del papa l’era seguràss un domini bell fort sora la [[Romagna]] – per fàll el ghe dè la scioraria de [[Forlì]] al nevod, che l’era restaita infinadess senza un goveren de quand che l’era staita ciapada de [[cà Ordelafa]]. Ol scior nœuv l’ha provad a gadegnà la remirazzion del popolazz con l’isbassà i tasse e ol fà su di gese e edifizzi publegh de granda ligantaria.
Tamen, i vite de Catarina e Ironem s’inn roverse de pè in some quand che, ol 12 de invost del 1484, gh’è mort ol papa Sest IV.
==== Cacciura del Castel Sant’Angelo ====
[[File:The Castel Sant'Angelo from the South.jpg|thumb|alt=|330px|Depenc de Castel Sant’Angelo]]
Quand che gh’è mort ol papa Sest IV, i desenemis de l’Ironem hann scomenzad a soltà a voltra compagn di fonsg.<ref name=":5">{{Cite journal |last=de Vries |first=Joyce |date=2003 |title=Caterina Sforza's Portrait Medals: Power, Gender, and Representation in the Italian Renaissance Court |url=http://dx.doi.org/10.2307/1358803 |journal=Woman's Art Journal |volume=24-25 |issue=1 |pages=23–28 |doi=10.2307/1358803 |jstor=1358803 |issn=0270-7993}}</ref> Donca, gh’era dree a razzà de brut un bell strasorden sozzial e di rebellion in per tuta Roma – la situazzion l’era deventada inscì instabila che gh’era indait denter di baloss ind i cà di sostegnidor sœu del Riari e botinad via tuscoss. La residenza de l’Ironem – ol Palazz Orsini a Campo de’ Fiori – l’è staita netada sgiò de ogna richezza e bisgió che la guarnava e asquas destruvada del tut de sora maross.
In quest moment d’anarchia incontrollada, la Catarina, al sest mes de gravianza, l’ha intraversad ol Tever a cavall per ciapà la roca de Castel Sant’Angelo per sò marid.<ref>{{cite book |last=Fraser |first=Antonia |date=1988 |title=The Warrior Queens |url=https://archive.org/details/bwb_W9-CZG-968 |location=New York |publisher=Vintage Books |page=[https://archive.org/details/bwb_W9-CZG-968/page/198 198] |isbn=0-679-72816-3 }}</ref> De quell sit chì e con la lialtaa di soldad, la podeva doggià tuta la [[Cità del Vatican|Zitaa del Vadegan]] e fà fœura i condizzion per ol nœuv [[conclav]].
Intratanta, l’istrasorden ind la zitaa l’era nomà cressud. Un’armada piscinina l’ha compagnad la rivada di [[cardinal|cardenai]] – i voleven minga, de facc, indà a fenì in mez a una batajœula de strada. Per l’istremizzi, s’inn donca refudad de tœù part a l’obet del Sest IV e de indà denter ind ol conclav. La situazzion a l’era propri defizzila, desgià che nomà l’elezzion de un papa nœuv l’havariss smorzad sgiò la violenza a Roma. Senza scœuder suzzess, i hann provad a inzigàlla a mollà ol castell, ma lee l’era determinada fiss a zedel nomà al papa nœuv,<ref name="Graziani" /> cont ol deciarà che quell vegg el gh’haveva passad sgiò ol controll del castell a la fameja soa de lee.<ref>{{cite journal |last=Queralt |first=Maria |date=June 2016 |title= Caterina Sforza Indomitable Duchess|journal=National Geographic History |publisher=National Geographic }}</ref>
L’Ironem e la sò armada gh’haveven, instora, una posizzion strategega, ma i riessiven nò a vegnìssen fœura cont una soluzzion.<ref name="Graziani"/> Ol [[collesgi di cardenai]] l’ha rogad a l’Ironem de indà via de Roma ofrendegh de confermàgh i sò titoi nobiliar a Imola e Forlì, la posizzion militara de Capitan Sgeneral de la Gesa e, in sgionta, 8000 ducad de compensazzion per i dagn ai sò proprietaa. L’Ironem l’ha azzetad, ma, quand che l’acordi el gh’è vegnud a l’oreggia a la Catarina, questa chì l’ha nomà slargad fœura ol numer de soldad e inviad a preparàss per resister, inscì de forzà i cardenai a parlàgh insema a lee.<ref name="Graziani"/> Tamen, i cardenai inn indait ancamò de l’Ironem, che el s’è s’cerad contra la sò fomna. Ind ol 25 de occiover del 1484, i gh’inn riessid a destœù la tosa e la Catarina l’ha rendud la roca ai cardenai e lassad Roma insema a la fameja. Ol collesgi l’è stait finalment bon de convegnì ind ol conclav per elesger un papa nœuv.
===Forlì===
[[File:Dettaglio di Ludovico il Moro nel dipinto di Francesco Podesti.jpeg|thumb|alt=|270px|Ol [[Lodovigh Sforza]]]]
A Forlì, la lesg e l’orden eren stait mantegnud del barba de la Catarina, ol [[Lodovigh Sforza|Lodovigh ol Nigher]], [[duca de Milan]]. Quand che i inn rivad, i Riari inn vegnud a savé che vun di sò vegg oposidor, ol Giovanni Battista Cybo, l’era stait elesgiud papa cont ol nomen de [[Nozzenzi VIII]]. Impunemanch, lu chì el gh’ha confermad a l’Ironem i sò titoi, proprietaa e posizzion, ancaben che mò la sò carega de ‘Capitan Sgeneral de la Gesa’ la fudess nomà propri una parolleta, desgià che l’Ironem el gh’haveva pu de controll sora l’armada papal, e ol Nozzenzi VIII el se refudava ancasì de pagà i Riari per havé finalment menad i tolle de Roma.
Amalastant la perdida de richezze, l’Ironem l’ha minga inviad a tassà sgiò la sgent de Forlì.
La situazzion l’è indaita inanz infina ai ultem mis del 1485, quand che ol goveren de la zitaa l’ha fenid fœura tucc i daner.<ref group="N">L’isvolzament di spese l’era una conseguenza de l’havégh de pagàgh ol selari ai ofizziai militar, mantegnì l’armada e de l’indà a suplì i dagn trait adree di disaster naturai compagn dei epidemie. De sora maross, gh’era anca de pagà i homen de gesa, i imbassador e i organizador di feste popolare che eren propri dei event-ciav per ospedà di personasg important e scomenzà a strensger di ligamen sozziai e politegh.</ref> L’Ironem, inzigad de un member del Conzej di Vegg, el gh’ha havud a la fenitiva de svolzà i tasse. Ciarament, la decision – siben forzada – la gh’è nò piasuda ai Forlives che i gh’haveven delsadess de rovertes i scarselle, sgiamò pussee vœuje che piene.
L’isvolzàss di tasse – che ghe sgenaven soratut ai artesan e proprietari de terra – l’ha scomenzad a insomenà dei ideje contrarie al goveren de l’Ironem intra quii che era arent a lu e a la fameja. Quist chì hann pœu inviad fœura a complotà de fà vegnì ol Franceschetto Cybo, fiœul bastard del papa Nozzenzi VIII, scior de Imola e Forlì inscambi de l’Ironem.
==== Mort de l’Ironem ====
[[File:Rocca di Ravaldino Photo.JPG|thumb|alt=|330px|Ol fort del Ravaldin.]]
Despœu una dozena de tentativ fallad, l’Ironem l’è stait mazzad su ind ol 14 de avril del 1488 ind una gamina orchestrada dei Ors, una cà nobila de Forlì.<ref name="Graziani"/> Ol palazz di scior l’è stait sachesgiad sgiò e la Catarina e i sò ses fiolit fait presoner.
Ol fort del [[Ravaldin]] – vun di cœur del sistema de defesa de la zitaa<ref name="Brogi"/> – l’ha refudad de rendes a Cà Orsa; la dama Catarina la s’è donca oferta de provà a convensger fœura ol [[castellan]]. I Ors gh’hann pœu credud perchè la Catarina la gh’haveva lassad lì i fiœui sœu de lee coma ostasg, ma, una vœulta denter, l’ha scomenzad a menasciàj de vendegàss. A stà a una sabetada del temp in partigolar, a parariss che, quand i gh’hann deit che gh’havarissen copad i fiœui, la Catarina – in pee in sui mur de la zitaa – la s’è traita sgiò la soca per fàgh vedé la trifola de delonsg ai sò desenemis, per pœu sbrasgià, ‘Feel pura se volii, tacheemej anca via chì denanz… zà a gh’hoo sgiamò tut quell ch’em ocorr per fànn dei olter’.<ref name="Graziani"/> Tamen, quell cunt chì el podariss nomà vesser un is’gionfament de la storia vera. I testimonianze storeghe disen che, de facc, la Catarina la gh’haveva nomà vosad adree che l’era gravia. Siben la deciarazzion la podess anca vesser falsa, l’è staita assee per fà sentì i sò desenemis coma se i sò ostasg inscì prezzios gh’haveven debon pu de valumen.<ref name="Brogi"/>
Scodud per la responsa, i Ors gh’hann gnanca provad a tocàgh i putei. Cont ol vut del barba Lodovigh ol Nigher – interessad a slargà fœura la sò influenza ind la [[Romagna]] per contrapones al podé de la [[Serenissima Republica de Venezia|Serenissema]] – Catarina l’ha vensgiud fœura i sò desenemis e tolt indree i sò domini e proprietaa.
==== Sciora de Imola e Forlì ====
[[File:Portrait of Pope Alexander VI Borgia (Vatican Museums - Musei Vaticani, Vatican).jpg|thumb|alt=|270|Ol papa Lissander VI]][[File:Portrait of King Charles VIII of France (1470–1498), by anonymous artist, 16th century (cropped).jpg|thumb|alt=|270px|Ol rè Carel VIII de Franza]]
Ind l’avril del 1488, la Catarina l’è deventada la resgenta di domini del marid, desgià che ol sò bagaj pussee grand, l’Otavian, l’era gnancamò grand assee per governà la conteja indeperlù. Per ol temp, l’era propri sossenn destrani che una fomna la se trovass ind una posizzion de inscì tant podé – i fomen eren, de facc, considerade trop volubile per stàgh adree a quii mester chì. Impunemanch, la Catarina l’ha sfidad i norme sozziai del temp e la vegnarà famosa per ol suzzess del sò rœul de resgiora e governadora ind i dodes agn de chì adree.<ref name=":5" />
Quell che l’ha fait per prima l’è stait vendegà la mort del sò hom, a la fœusgia del temp. L’ha fait menà via in preson tucc quii impelagad ind la gamina traita in pee de Cà Orsa, insema anca al monscior Savell – governador del papa – e a tucc i olter sgenerai pontefizzi e ai sò fameje. I cà soe de lor inn staite ranzade sgiò e i sò richezze daite via ai povarit.
Ol 30 de luj gh’è rivad la nœuva che ol papa Nozzenzi VIII el gh’haveva dait a l’Otavian l’investidura di stacc sœu del fiolin nomà infina ‘al desfantà de la sò linia’. Intratanta, ol cardenal Rafajell Riari l’era adree a visità Forli per protesger i magat del sgerman Ironem, quand che, de vera, l’era vegnud nomà per soraintender ol goveren de la Catarina.<ref name="Graziani"/>
La sgiovina contessa la se curava de tuscoss, soratut del governà la zitaa, e ind ol ream publegh, e in quell privad. Per consolidà ol sò podé, la ghe dava di cadò ai scior di sciorarie lì de banda, e la s’era ancasì faita trà denter in de di negozziazzion per di presont prospet matrimoniai per i fiœui. L’ha sbassad i tasse cont ol redùnn una quajvuna e ol cavànn via una quaj oltra, e la controllava i spese del ream asquas coma una lesnona. La s’è pœu curada de la preparazzion de la sò milizzia armada, di sò arme e di cavai di soldad. Quell che la voleva l’era che i sò zitaa vivessen in pas e che ghe fudess soratut orden, e la se specciava che i zitadin aprezzassen i sforz che l’era dree a fà.<ref name="Graziani"/>
I stacc de Forlì e Imola eren pussee piscinit dei olter gross stacc talian e lombard ma, grazzia a la sò posizzion geografega, i gh’haveven soratut una bella importanza strategega. Al temp a gh’era dree a ocorrer un badaluch de robe interessante che hann voltad la situazzion geopolitega de la Meza Italia. [[Lorenzo de' Medici|Lorenzo ol Magnifegh]] – i sperte politeghe del qual haveven pasentad sgiò i rivalitaa intra deverse zitaa – l’è mort ol 8 de avril del 1492. Papa Nozzenzi VIII l’è mort anca lu ind ol sgener de l’istess ann e l’è stait rempiazzad del cardenal Rodarigh de Borsgia, che l’ha tolt ol nomen de [[papa Lissander VI]]. A l’inizzi, a somejava che la sò elezzion l’era dree a ingajardì ol goveren de la Catarina, per via del facc che ol Rodarigh de Borsgia l’era un amis de la fameja – intanta che lee e ol marid eren ancamò adree a viver a Roma, ol cardenal l’era stait despess ospedad a cà soa de lor, e l’era ancasì stait ol guidazz de l’Otavian al batezz del bagain.
Quii event chì menasciaven diretament la stabilitaa de la Lombardia, Toscana, Meza e Bassa Italia. Con la mort del Lorenzo, gh’era soltad fœura di sfrizzion intra ol [[Ducad de Milan]] e ol [[Regn de Napoli]],<ref group="N">Lodovigh ol Nigher el se sentiva menasciad del rè [[Ferdinand I de Napoli]] – che sò pader l’era stait marcad sgiò coma ol suzzessor lesgitem de [[Viscont (familia)|Cà Vesconta]] del sò ultem resgior, ol [[Felip Maria Vescont]] – che el gh’haveva coma nevoda l’[[Isabella d'Aragona|Isabella]], mojer del [[Gioann Galeazz Sforza|Sgiovann-Galeazz Sforza]] – ol duca de Milan quell vera. De facc, ol Sgiovann-Galeazz l’era duca nomà nomenalment, desgià che a governà l’era ancamò ol Nigher medem, resgent del ducad de quand che ol Sgiovann-Galeazz l’era un fiolin. L’Isabella no l’azzetava la condizzion del marid, che – ancaben che el fudess sgiamò vegnud grand e che i gh’havessen infinamai quater fiœui insema – el gh’haveva ancamò de stàgh sota al barba abusiv. La situazzion famejara la gh’haveva una mota de importanza politega, e ol rè de Napoli l’era assossenn determinad a defender l’onor de la nevoda, cont ol deciarà che l’havariss trait sgiò l’usurpador Lodovigh del tronn ducal.</ref> cont ol rivà a una bega diplomatega ind ol setember del 1494, quand che – inzigad del Lodovigh ol Nigher – ol rè [[Carel VIII de Franza]] el s’è menad sgiò in Italia cont ol ciamà drizz de suzzession al Regn de Napoli tovend prenzipi del sò vesser l’ered de [[Cà Ansgiò]]. A l’inizzi, papa Lissander VI l’ha sostegnud i revendegazzion del Carel, ma la decision papal l’ha menad a fà s’ciopà fœura una guerra de quatr’agn.
Adree a la bega intra Milan e Napoli, la Catarina – che la capiva ben che i sò domini se trovaven ind una posizzion strategega per chi che l’havess volsud menàss sgiò ind la Bassa Italia – l’ha provad a restà neutral. La saveva che Forlì l’era esposud a l’invasion per via del sò vesser propri in su la strada per Roma. De una banda, ol sò barba Lodovigh el s’era liad cont ol Carel VIII, ma de l’oltra, ol papa adess el se oponeva ai ambizzion franzese in Italia, e ol sgerman del marid sò de lee, ol cardenal Rafajell Riari, el s’era s’cerad cont ol rè de Napoli.<ref group="N">Ol Ferdinand I l’era mort ind ol sgener del 1494. Depos, gh’è indait su l’[[Alfons II de Napoli|Alfons II]] che l’ha abdegad subet cont ol lassàgh ol tronn al fiœul Ferdinand II.</ref>
Despœu un randevó ind ol 23 de desember del 1494, ol Duca de Calabria Ferradino d’Aragona el ghe l’ha daita finalment de intender a la Catarina, e el l’ha donca convencia fœura a dàgh ol sostegn al rè de Napoli e a preparàss a defender Imola e Forlì.
A provocà una spacadura intra i duu l’è stait però l’inscì-ciamad ‘Sach de [[Mordano|Mordan]]’ (20–21 occiover): intoren a la zitaa de Mordan ghe s’è fait arent 14000–16000 soldad franzes per sercià su la zitaa, sediàlla e fà presoner ol duca de Calabria, adree a reparàss chichinscì. Quest chì el gh’haveva manch soldad di Franzes e – se l’havess provad a menà i sò homen in bataja – el sariss zertament stait batud. A vardà che el comprendeva ben la situazzion, l’ha decidud de no mandà a ciamà la contessa per fàss vutà a cavàss fœura del menizz. La Catarina, incagnida fiss, la s’è considerada tradida di liad napoletan e la s’è donca voltada ind una liada di Franzes; ol duca l’è stait donca constrensgiud a reparà invers [[Cesena|Zisena]].
[[File:1495 Fornoue.jpg|thumb|alt=|270px|Picciura de la bataja de Fornœuv]]
Segonda l’istoregh de Forlì Leon Cobell, la Catarina l’haveva mandad dei homen a stàgh ai coste del Ferrandino – ol duca de Calabria – per fàll ladrà, senza però riessìgh:<ref name="Pasolini">{{cite book |last=Pasolini |first=Pier Desiderio |title=Caterina Sforza |publisher=G. Barbèra |publication-place=Firenze |year=1913 |oclc=697609908 |language=it |page=415 |url=https://archive.org/details/caterinasforza00pasouoft |via=Internet Archive}}</ref>
{{Quote|Quii de [[Bertinoro|Bartenora]] e [[Cesena|Zisena]] voleven minga dàgh pussee provision: indova ol duca de Calabria e lu eren un poo fanciss. Mò dam a trà, o leccior, ol duca de Calabria l’era stait onest ind i sò comportament in queste terre e l’ha nò fait quell che l’havariss podud fà, desgià che el s’era voltad ind un desenemis. Quand che l’era un noster liad mai l’ha volsud che se dannesgiass de vigne e ram. Ol sò campament l’era liber e chi che ghe portava del majà el voleva che el fudess pagad ben, protesgiud e onorad, e hoo mai sentud che quelle robe chì sajen desoneste. Campàss sgiò: per quest, de zert, el gh’haveva una bella reputazzion. Ma anca se gh’hem de dàgh un quaj meret, gh’è stait de tute i manere mandad dree de la sgent per robàgh via cavai, arme e vestiment.|Leon Cobell, ''Croneghe Forlivese''}}
Tamen, ol Carel VIII l’ha preferid schivà la Romagna e traversà fœura i [[Pennin lombard]], con l’indàgh adree al [[Pass de la Zisa]]. Ol Regn de Napoli el fu conquistad di Franzes in 13 dì apena. Stremid fœura, i prenzipad lombard s’inn liad insema contra ol Carel VIII ind la [[Liga de Venezzia]]. Amalastant ol vantasg numeregh dei oposidor, i Franzes hann gadegnad la bataja e ol Carel l’è stait bon de menà la sò armada indree in Franza. La superioritaa numerega de la coalizzion lombarda l’è servida a un bell negot desgià che – per via de la mancanza de organizazzion e l’usasg ineficazz de fantaria e cavallaria linsgera a [[Bataja de Fornoeuv|Fornœuv]] – ol rè l’è riessid ancamò a indà a reparà in Franza. Questa vœulta, la Catarina l’è restaita neutral – con l’astension de la bataja l’ha mantegnud ol sostegn e del barba Lodovigh a Milan – adess vegnud ol lesgitem duca<ref group="N">Adree a quii event chì gh’era mort ol Sgiovann-Galeazz Sforza, fradaster de la Catarina e lesgitem duca de Milan. Ol barba Lodovigh l’haveva cavad via de la suzzession ol fiœul lesgitem del nevod, cont ol proclamàss duca de Milan denanz al popel, che el s’è nò oposud.</ref> – e del papa a Roma.
====Segond sposalizzi====
[[File:Coa fam ITA feo khi.jpg|thumb|alt=|150px|Blason del Jacom Fee, baron franzes]]
Duu mis despœu la mort de l’Irolem, la sgent l’ha tacad a menà a voltra che la Catarina la ghe parlava al [[Toni-Maria Ordelaf]], che l’era dree a fàgh la [[cort (relazzion)|cort]] a la contessa. Un’union del sgender l’havariss, de facc, scoss sgiò per ben la sid de podé de Cà Ordelafa. Ol Toni-Maria, propri de ganassa, el gh’ha screit al [[Ducad de Ferrara|duca de Ferrara]] che la contessa la gh’haveva sgiamò promiss de maridàll. Quand che zò el gh’è vegnud a l’oreggia a la Catarina, lee chì l’ha menad via in preson tute i sabete che ghe parlaven adree e che haveven spantegad la falsa nœuva.<ref name="Brogi"/>
Inscambi, la Catarina la s’era namorada fiss del [[Jacom Fee]]<ref name="Brogi"/> – fradell del Tomas Fee e sgiamò cortesan e castellan de l’Ironem – che el gh’era restait fidel anca apœus al mazzament del marid. Tutamanch, ol Jacom gnà l’haveva studiad e gnà l’era un nobel. Catarina la saveva che la gh’haveva donca de tasé, e inscì la se maridè cont ol Jacom ind ol 1488 de scondon, per perder minga la tutella di fiœui e la resgenza in sui domini sœu de lee.<ref name="Graziani"/><ref name="Brogi"/>
Tute i testimonianze del temp disen che la Catarina l’era propri indaita sgiò de coo per ol sgioven Jacom. Es pensava, infinamai, che la voleva tràgh via la scioraria al fiœul Otavian per indà a dàghela al sgimach e marid secret.<ref name="Brogi"/>
Ol Jacom l’è vegnud ol castellan del fort del Ravaldin al post del fradell, a sò vœulta fait [[cavaller]] del Lodovigh ol Nigher. Ind l’avril del 1489, la Catarina l’ha miss al mond ol fiœul del messer Jacom, ol Bernardin, ma de mò inanz ciamad ‘Carel’ in onor del rè Carel VIII,<ref name="Pasolini"/> che l’haveva fait ol Jacom un baron franzes. In sgionta, lee l’ha rempiazzad tucc i castellan di fort ind i sò domini cont i sò sgent: ol fort de [[Imola]] l’è stait dait in man al Sgiovann-Peder Landrian – padraster sò de lee – quell de [[Forlimpopoli|Frampœul]] al Peder Landrian – un sò fradaster – e ol Tomas Fee l’è stait sposad a la Bianca Landriana – sorastra semper de la fomna Catarina.
A [[Borgo Tossignano|Tosegnan]] gh’è stait orchestrad una gamina per gadegnà la fortezza in nomen de l’Otavian, e mazzà e la Catarina, e ol Jacom. La contessa la s’è incorsgiuda e l’ha impresonad via e sgiustizziad fœura tucc quii che era impelagad ind la conspirazzion. De chì adree, gh’è stait descovert un’oltra gamina, menada inanz del Toni-Maria Ordelaf, che mai l’haveva azzetad la perdida de Forlì ancaben che l’havess sgiamò fallad inanz.
Ol podé del Jacom l’è cressud ancamò pussee, e, per via de la sò crudeltaa e insolenza, tucc ghe l’haveven sgiabella in œudi, pœu anca i fiœui de la Catarina medem. Una vœulta, denanz a tucc, el gh’ha dait un is’giafon a l’Otavian – ol lesgitem scior de Forlì – ma nissun el gh’ha havud ol corasg de indà a defeder ol bagaj. De chì adree i sostegnidor de l’Otavian hann tolt la decision de liberà la zitaa del tirannegh Jacom Fee. De sora maross, i sostegnidor de la Catarina hann tacad a resentì la bruta influenza che ol Jacom el gh’haveva sora tut Forlì.
[[File:Cappella Feo - San Giacomo Maggiore e il miracolo degli uccelli selvatici.jpg|330px|right|thumb|alt=|Litrat del Jacom Fee, l’hom pussee volt in pee a la drizza]]
Ol comissari fiorentin a [[Faenza|Fajenza]], ind ol descrivegh al Piero de’ Medici i, ‘Condizzion de strasciaria ind i quai la Catarina la s’è reduta, tegnuda sota del tut del sò hom’, el gh’ha portad che ind ol 1493 ol Jacom el menava inanz ol fort de Forlì indeperlù, che tucc i daner ghe passaven per i sò man e che tucc i soldad ciapaven i orden nomà de lu. ‘El se mena in sgir compagn de un scior, e tute i supleghe ch’a riva ghe vegnen daite subet a lu’, ind una manera che, ‘Vuna di trè robe de chì adree gh’hann de suzzeder: o che la sciora contessa la va a copàll, o che lu el va a copà lee e tucc i sò fiœui. Per piasé, che el lassi che ol sciorin Otavian – sgiamò corasgios fiss – el mazzi la mader e ol messer Jacom insema.’ In poche parolle, quell che bognava fà l’era un bell mazzament de fameja, o de mojer, o de mader. ‘Donca, se ol messer Jacom el gh’ha un poo de scinivella – che me disen che el ghe l’ha – gh’è besœugn che el pensi a la sò saluu’, o ben, che el gh’havess de mazzà su l’Otavian inanz che quest chì el vegness grand. La Catarina, del sò, l’era inscì tacada al Jacom che l’haveva deciarad de vesser pronta a copà tucc i sò fiœui e a renonzià a tuscoss putost che spartìss de l’hom, ‘Quii duu chì farann prima a majàss fœura terre e daner, interrà popel e fiœui, a vendegh l’anema al diavol e l’istacc ai Turch, inanz de vesser bon de spartìss fœura del tut una bona vœulta.’<ref name=":22">Caterina Sforza, Documenti · Volume 3, Pier Desiderio Pasolini · 1893, pp. 183-185 e 186-188.</ref>
Segonda la mentalitaa del [[Renassiment]], a gh’era una bella diferenza intra una ‘mader bona’ e una ‘mader grama’, siben el dependess anca de quell che una vedua la fava despœu la mort de l’hom. La ‘mader bona’ la se sariss mai remaridada, ma, invezzi, l’havariss fait anca de pader ai fiœui. La ‘mader grama’, la se sariss remaridada sì, e cont ol fàll l’havariss miss i sò interess denanz a quii di fiœui. Zò l’era considerad un bandonament di sò fiœui per via de tute i conseguenze frontade di bagaj sota al nœuv bobà e resgior. Una quaj vœulta la vedua la toveva su la sò schirpa, la fava fagot, e la bandonava i fiolit cont ol lassàghej ai sgent del marid.<ref>{{Cite book |first=Christiane |last=Klapisch-Zuber |url=http://worldcat.org/oclc/11549209 |title=Women, family, and ritual in Renaissance Italy |date=1985 |publisher=University of Chicago Press |isbn=0-226-43925-9 |pages=323–324 |oclc=11549209}}</ref> In sgionta al mariozz secret de la Catarina e al comportament de tirann del Jacom invers la mojer e i putei, a pariva che la Catarina l’era adree a voltàss ind la ‘mader grama’ ind i œugg de la sgent del temp. Inscambi de conzentràss sora ol goveren de Forlì, l’haveva lassad che la sò relazzion cont ol Jacom la metess minga nomà i fiœui sœu de lee in priguel, ma ancasì l’orden sozzial de Forlì intregh.<ref name=":6">{{Cite book |last=Carol. |first=DeVries, Joyce |url=http://worldcat.org/oclc/217366212 |title=Power, gender, and representation in the Italian Renaissance court : the cultural patronage of Caterina Sforza (1463-1509) |date=2002 |pages=7–10 |oclc=217366212}}</ref>
Sgiovann-Toni Ghet insema a di fiœui de la Catarina medema hann donca scomenzad a trà in pee un’oltra conspirazzion. A la sira del 27 de invost del 1495, dama Catarina, messer Jacom Fee e ol sò ''entourage'' eren dree a tornà indree de una sgiornada passada a cascià. La Catarina, la fiœula Bianca Riaria e una quaj oltra dama vegneven menade in su una carroccia, a la qual ol Jacom, l’Otavian, sò fradell Zeser e olter soldad ghe indaven adree. I conspirador hann donca tolt l’ocasion per soltàgh adoss e colpì mortalment ol Jacom. L’istess dì, ol scior Ghet l’è indait a parlàgh con la Catarina, desgià che el pensava che l’era staita lee medema a dà l’orden de copà fœura ol baloss. La Catarina, ciarament, la saveva negot de la gamina e la sò vendeta l’è staita assossenn terribila. Quand che ol sò prim marid l’era stait mazzad su, la l’haveva vendegad segonda la sgiustizzia del temp,<ref name="Brogi"/> ma mò a l’era deventada propri una furia de fomna.<ref name="Brogi"/> I esecuzzion normai podeven minga scœuder la sò raiva: i mort de quist chì funn intra i pussee patide e strazziade. Ancamò una vœulta, la passion e ol ben che la ghe voleva al Jacom s’inn miss in mez a la sò capazzitaa de pensà con ciarezza. Cont ol dovrà ol podé che la gh’haveva senza pensà ai conseguenze e a zò che la sgent l’havariss pensad, la Catarina l’ha infinamai fait mazzà fœura tucc i bagaj, popœui e fomen gravie di conspirador. Inscì l’iscriv ol Marin Sanud, che el ghe dis che lee l’è la pussee ‘grama’:<ref name="google.it">{{Cite web|url=https://books.google.com/books?id=nz1aAAAAcAAJ|title=La Spedizione di Carlo VIII. in Italia raccontata da Marin Sanudo e pubblicata per cura di Rinaldo Fulin, p. 601.|last1=Sanudo |first1=Marin |year=1873 }}</ref>{{quote|[...] la dama la s’è armada su con tute i arme e l’è rivada in sul sit indova i gh’haveven mazzad ol messer Jacom, e la le vedud lilinscì, mort tajad su in milla toch. E quand l’ha demandad indova i tradidor staven de cà, la gh’è indaita là cont i soldad e l’ha brancad i sò done, e la j’ha faite tajà sgiò a toch anca lore. Un frach i eren dree a speccià. L’ha fait infinanca copà di bagaj de trii agn – una roba propri grama. Un quajcoss che el ghe va contra i insegnament del Signor. Depos, la gh’ha brusad sgiò i cà, e tuta la terra l’haveva ciapad un bell stremizzi […] l’haveva ancasì fait fœura una recompensa per chi che l’havess ciapad i conspirador, viv o mort […] a vun la gh’ha fait tajà via la man, e depos l’ha ruzad insema tucc i toch de caren e la j’ha tacad via in sul restell […] l’ha trait propri in pee una vendeta cont i fioch, che l’ha scoss ol sò dolor per la mort del sò messer Jacom.|Marin Sanud, ''La spedizzion de Carel VIII.''}}
Trentocc persone inn staite copade per ol crimen – anca ol Ghet, la sò fomna e i fiœui – e una mota de oltre persone inn staite o esiliade, o impresonade.<ref name="Lev">{{cite book|last=Lev|first=Elizabeth|title=The Tigress of Forli: Renaissance Italy's Most Courageous And Notorious Countess, Caterina Riario Sforza De' Medici|url=https://archive.org/details/tigressofforlire0000leve|location|Boston|publisher=Houghton Mifflin Harcourt|year=2011|ISBN=0151012997}}</ref><ref group="N">Ol Leon Cobell, un testimoni dei event, el j’ha screit sgiò tucc in sul sò liver ''Croneghe Forlivese''.</ref> Ol foton de la Catarina el l’haveva inorbida – cont ol copà tucc i conspirador l’haveva anca mazzad i sostegnidor del fiœul Otavian Riari, che eren propri convenc che la Catarina l’haveva dait ol sò consens per fà fœura ‘l’usurpador’. A bon cunt, quell che i voleven l’era nomà sostegnì Cà Riaria. Coma resultad del mazzament, Catarina l’ha perdud per semper ol favor de la popolazzion.
==== Terz sposalizzi ====
[[File:Jean_des_Bandes_Noires_Offices_Florence.jpg|thumb|right|270px|Statua propri gajarda del [[Sgiovann di Bande Nigre]]]]
Ind ol 1496, l’imbassador de la [[Republega de Fiorenza]], [[Giovanni de' Medici ol Popolan]], l’ha visitad la Catarina. Segond fiœul del [[Pierfrancesco di Lorenzo de' Medici|Pierfrancesco ol Vegg]], el pertegneva a un ram segondari de [[Medici (fameja)|Cà Medici]]. L’era stait mandad in esili insema al [[Lorenzo di Pierfrancesco de' Medici|Lorenzo]] – sò fradell quell grand – per via de l’ostilitaa cont ol sgerman [[Piero di Lorenzo de' Medici|Piero]], che l’è pœu suzzedud al pader Lorenzo ol Magnifegh al goveren de Fiorenza. Ind ol 1494 – quand ol Carel VIII l’haveva invas la penisola – ol Piero l’era stait forzad a insegnà un tratad che l’haveva permiss a l’armada franzesa de mœuves a piasé de dedenter del Regn de Napoli. Perzò, ol popel fiorentin l’era stait liberad, ol Piero deposud e de chì adree proclamad una nœuva republega. Ol Giovanni e i sò fradei eren stait bon de menàss indree a baita; hann renonziad la sò parentella e tolt ol nomen de ‘Popolano’. Ol nœuv goveren fiorentin l’haveva pœu nomenad ol Giovanni coma sò imbassador a Forlì.
Despœu la rivada a Forlì, ol Giovanni e i sò homen inn stait losgiad ind i partament aprœuv a la fortezza del Ravaldin de la Catarina.<ref group="N">Residenza ofizzial de la Catarina a partì de la mort de l’Ironem Riari.</ref> La sabetada popolara la portava che ol Sgiovann el ghe parlava a la contessa, e che l’Otavian Riari l’haveva sgiamò azzetad ol [[conduter]] de Fiorenza e menasciad i Venezzian,{{efn|Fiorenza e Venezzia eren in bega e prategament adree a fàlla fœura in bataja. Venezzia la voleva conquider la zitaa de [[Pisa]] – che ol Carel VIII l’haveva voltad ind una zitaa independenta – e rinstallà i Medici al goveren de Fiorenza.<ref>{{cite book|last1=Mallett|first1=Michael|last2=Shaw|first2=Christine|title=The Italian Wars: 1494–1559|url=https://archive.org/details/italianwars149410000mall|publisher=Pearson Education|year=2012|isbn=978-0582057586}}</ref>}} e zò el gh’haveva metud adoss un poo de tema ai scior de la Liga e al duca de Milan.
La Catarina no la podeva pu sconder i sò sentiment e pian matrimoniai al barba Lodovigh; a pariva che la s’era debon namorada del bell, fasnent e intellisgent Sgiovann.<ref>[http://www.womenwholead.org/caterina_sforza.htm Caterina Sforza - Duchess of Forlì and Imola] {{webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20080724181716/http://www.womenwholead.org/caterina_sforza.htm |date=2008-07-24 }} Biography in Womenwholead.org</ref> La situazzion la se spartiva fœura de quella inanz desgià che questa vœulta la Catarina la gh’haveva la provazzion di fœui, e ancasì ol consens del barba. L’isposalizzi de dò persone de fameja inscì prestisgiosa, a bon cunt, l’havariss mai insgenerad de oposizzion; inscì, i se sposenn ind ol setember del 1497.
Ind l’avril del 1498, la Catarina l’ha miss al mond un bagaj – l’ultem di sò fiœui. Al batezz gh’è stait miss ol nomen de ‘Lodovigh’ in onor del barba materen, ancaben che de grand el deventarà famos con la [[scomagna]] de ‘[[Sgiovann di Bande Nigre]]’.
Intratanta, i relazzion intra Fiorenza e Venezzia eren dree a pesgiorà fiss, e la dama Catarina – che i sò domini ghe staven propri in mez a la strada intra i dò zitaa – l’ha inviad fœura a preparàss per defendes. In sò representanza, l’ha menad di cavaller sgiò a Fiorenza per vutà la zitaa, comandad del Giovanni e del fiœul grand sò de lee, l’Otavian Riari, compagnad pœu anca de dei homen che l’haveva intrenad lee medema.
Impunemanch, ol Giovanni l’ha ciapad un gross malann e l’è stait constrensgiud a menàss via del camp de bataja, e pœu indree a Forlì. Chichinscì, amalastant i medegozz che gh’haveven refilad sgiò, i sò condizzion inn vegnude semper pusse grame e l’è stait menad subet a [[Bagno di Romagna|Santa Maria in Bagn]], indova l’isperava de tiràss su per miraguel. Ol 14 de setember del 1498 gh’è mort ol Giovanni propri denanz de la Catarina, che l’era staita ciamada chichinscì per incuràssen. La mort de l’hom l’ha lassad la Catarina indeperlee a frontà ol rebellot insgenerad di manœuvre politeghe di Borsgia.
==== Defesa contra Venezzia ====
Apœus al retoren a Forlì, per preparà la defesa di sò stacc, la Catarina la s’è curada di quistion intuitù de l’armada – spezzialment de la logistega. L’intrenament de la milizzia l’è stait menad inanz de la contessa in persona. Per trovà i daner nezzessari al finanziament dei armade, la gh’ha scrivud al barba Lodovigh, a la Republega de Fiorenza e ai stacc arent che eren sò liad. Nomà ol [[Marchesad de Mantova|marches de Mantua]] e ol barba [[Lodovigh Sforza|Lodovigh ol Nigher]] gh’hann mandad un quaj soldad in socors. Ol duca, in partigolar, el gh’haveva mandad sgiò de Milan duu scef bei gajard: ol Casper Severin – che ghe diseven ‘Spuvell’ – e ol Sgiovann-Franzesch Severin d’Aragona, ma la dama Catarina l’era nò bona de lassà correr ol carater malmostos del prim. De zò la s’è lumentada cont ol barba, cuntandegh che L’Ispuvell l’era semper in bega cont ol fradell sò de lu e pœu anca con tucc i olter capitan, che, inscambi, i faseven quell che voleven e ghe parlaven infinanca adree a lee; la j’haveva menasciad de indàssen via del tut una vœulta, inscì ofesa coma l’era di parolle de quist chì. Ol Lodovigh l’ha inzigada a portà pazzienza, perchè, siben l’havess deit ‘una quaj parolleta despiasevola’, de scef militar pussee bon de lu ghe n’era nò.<ref name=":4">{{cite book |title=Caterina Sforza|url=https://books.google.com/books?id=aD9WAAAAYAAJ|author=Pier Desiderio Pasolini| year=1893 |pages=57–59}}</ref>
Despœu un atach inizzial di Venezzian – che l’ha menad a un bell poo de destruvanza – i armade de la Catarina inn riesside a sopràj e vensgej fœura in speritisia. De chì adree, la guerra l’è indaita inanz nomà con di schermaje minore infina a quand i Venezzian inn stait bon de menàss a Fiorenza cont ol passà fœura Forlì de un’oltra banda.
Per via de la defesa gajarda gajardenta, Catarina Sforza l’ha gadegnad la [[scomagna]] de ‘Ol Tigra’.
=== Menada via del Zeser Borsgia ===
[[File:Cesare_Borgia,_Duke_of_Valentinois.jpg|thumb|alt=|270px|Ol Zeser Borsgia, duca de Valentinois]]
Intratanta, ol [[Luis XII de Franza|Luvis XII]] l’ha azzedud al tronn de Franza. Ol Luvis el ciamava drizz e al Ducad de Milan – coma nevod de la [[Valentina Vesconta]] – e al Regn de Napoli – coma ered de [[Cà Ansgiò]]. Inanz de scomenzà la campagna bellega in Italia, ol Luvis l’haveva segurad una lianza con la [[Savoja]], la [[Republega de Venezzia]] e ol papa Lissander VI. Ind l’istad del 1499, l’è rivad sgiò in Lombardia cont un’armada che la feniva pu e – senza havégh de scombater una bataja – l’ha gadegnad subet ol [[Piemont]], insema a [[Sgenova]] e [[Cremona]]. Ind ol 6 de occiover, l’ha reparad a Milan, bandonad ind i mis indree del duca Lodovigh che l’era scapad via in [[Tiroeul|Tirœul]] per rogà la protezzion de l’imperador [[Massimilian I]], sò nevod per mariozz.<ref group="N">Ind ol 1494 ol Massimilian I l’haveva sposad la [[Bianca Maria Sforza]], fiœula del [[Galeazz Maria Sforza]] e de la [[Bona de Savoja]], che l’era inscì la nevoda del Nigher.</ref>
Ol Lissander VI el s’è liad cont ol Luvis XII per havégh ol sostegn del rè ind ol vutà ol fiœul [[Zeser Borsgia]], duca de [[Valentinois]], a voltàss ind ol nœuv governador de la [[Romagna]]. Ol Lissander l’ha fait fœura una [[bolla papal]] ind ol 9 de marz del 1499 per invalidà i titoi de un quaj scior feudal del sit,<ref group="N">Fajenza, Imola, Forlì, Pesaro, Urbino e [[Camerino]].</ref> compres quii de la fomna Catarina.
Quand che l’armada franzesa la s’è menada via de Milan cont ol Zeser per scomenzà a ciapà la Romagna, ol Lodovigh l’ha tolt indree ol ducad, vutad dei Austriegh.
La Catarina l’ha provad a suplegà Fiorenza de dàgh una man contra l’armada franzesa – delsadess adree a fàss semper pussee arenta – ma Fiorenza l’era sgiamò menasciada e tegnuda sota del papa, e donca la contessa la gh’ha havud de defender i sò terre indeperlee. Subet, l’ha inviad fœura a recrutà e intrenà un frach de soldad per muccià su arme, munizzion e majà. L’ha rinforzad i sò defese – soratut quella del Ravaldin indova la stava de cà, una fortezza retegnuda impenetrabila debon. Dessorapù – per protesger i fiœui de la bataja adree a s’ciopà fœura – la j’ha fait menà sgiò a Fiorenza.
Ind ol 14 de november, Zeser Borsgia l’è rivad sgiò a Imola. I restei de la zitaa inn stait sbassad di vabitant e inscì l’è stait bon de conquider la zitaa despœu havé gadegnad i fortezze indova ol castellan Diones Nold de [[Brisighella]] l’haveva resistid per devers dì. Quand che l’ha vedud zò che gh’era ocors lilinscì, la Catarina l’ha demandad al popel de Forlì se i voleven capitolà al Borsgia o defender la zitaa e patìss un assedi. Desgià che i zitadin gh’hann minga respons a la svelta, la j’ha relassad del sò sgiurament de fideltaa e la s’è sarrada su ind ol fort del Ravaldin.<ref name="Graziani"/>
[[File:Caterina Sforza2.jpg|thumb|alt=|270px|La dama Catarina Sforza ind una picciura del [[Giorgio Vasari]] ]]
Ind ol 19 de desember, ol duca de Valentinois l’ha gadegnad anca Forlì e scomenzad a meter sota assedi la fortezza. La Catarina l’ha refudad pussee de una vœulta i oferte de pas, e del Zeser medem, e del cardenal Riari. In responsa, ol Zeser l’ha ofert una paga de 10000 ducad a chi che el l’havariss ciapada e metuda a voltra, viva o morta. La Catarina l’ha provad a fà brancà ol Zeser quand che lu chì l’era debass de la fortezza per parlàgh insema e fà fœura i sò condizzion, ma no la gh’è riessida.
Per devers dì i artillarie de tute dò i fazzion s’inn bombardade sgiò: ol cannon de la dama Catarina l’haveva provocad di bei dagn a l’armada franzesa, ma l’artillaria franzesa l’haveva, a bon cunt, dannesgiad i defese de la fortezza prenzipal. Tutamanch, quell che gh’era stait destruvad ind ol dì l’è stait fait su indree de nocc.
La resistenza de la Catarina l’è staita assossenn remirada de la Toscana e Lombardia intrega,<ref name="Brogi"/> e ol [[Niccolò Machiavelli]]<ref group="N">Ol Niccolò Machiavelli l’ha organizad devers randevó con la contessa ind ol 1499 in qualitaa de imbassador de Fiorenza.</ref> el porta che un mucc de canzon e epigrama inn stait composud in onor de la fomna. Tucc quist, però, inn stait perdud, asca quell composud del [[Marsili Compagnon]].
Con l’indà del temp e senza che ghe fudess de resultad decisiv, ol Zeser l’ha scorlid i sò stratagie. I sò homen hann tacad a bombardà sgiò i mur del fort senza mai ciapà ol bof, gnanca de nocc.<ref group="N">Tacà i desenemis de nocc l’era considerad contrari ai costum de l’art de la guerra.</ref> Ses dì adree, i inn riessid a fàgh denter duu bei bœugg. Ind ol 12 de sgener del 1500, i soldad del Zeser Borsgia hann ciapad d’assolt la fortezza. La bataja insanguanenta l’è staita curta, ma decisa. La Catarina l’ha segutad a tegnì bota, batendes infina a quand i l’hann ciapada de persona. Intra i scior che gh’è stait ciapad insema a lee a gh’era ol sò secretari, ol March-Toni Baldracan. Subet la s’è renduda a l’Antoine Bissey – ol ''bailli'' de [[Dijon]] – coma presonera di Franzes, desgià che l’era a cognossenza de una lesg che la prevegneva i forze franzese del ciapà i fomen coma presonere de guerra.
Segonda al Machiavelli, i operazzion de defesa eren staite maldiresgiude del Sgiovann de Casal,<ref name="Brogi"/> ‘La fortezza l’era sgiamò faita su a una quaj fœusgia e la grama prudenza ind ol defendela, donca, hann infina trait adoss desgrazzia a la magnanema impresa de la contessa…’<ref>{{cite web|url=https://ebooks.adelaide.edu.au/m/machiavelli/niccolo/m149a/chapter7.html|title=The Art of War, by Niccolo Machiavelli|access-date=18 May 2016|archive-date=2 June 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20160602074720/https://ebooks.adelaide.edu.au/m/machiavelli/niccolo/m149a/chapter7.html|url-status=dead}}</ref>
=== Roma ===
Ol Zeser l’ha otegnud la custodia de la Catarina del sgeneral franzes Yves d’Allègre, cont ol prometegh che el l’havariss tratada pusse compagn de un’ospeda che de una presonera. Catarina e ol sò ''entourage'' inn donca stait forzad a menàss adree a l’armada che l’era dree a preparàss per conquider [[Pesaro]]. La conquista la gh’ha havud de vesser posposuda perchè ol 5 de fevrer ol Lodovigh ol Nigher l’è retornad indree a Milan,<ref group="N">Ind ol 10 de avril, ol Nigher, tradid di sò merzenari, l’era stait ciapad e impresonad ind ol [[Château de Loches]] in Franza, indova l’è morud ind ol 1508.</ref> e l’ha donca inscì forzad i trupe franzese a menàss indree.
Zeser l’è indait via indeperlù invers Roma insema a l’armada papal, indova l’ha menad adree anca la Catarina. A Roma, l’è staita confinada ind ol [[Palazz Belvedere]]. Invers la fin de marz, Catarina l’ha provad a scapà, ma l’è staita descoverta subet, brancada e menada via a Castel Sant’Angelo.
====Ind la preson de Castel Sant’Angelo====
Per sgiustifegà l’impresonament de la Catarina, papa Lissander VI el l’ha cusada de havé provad a mazzàll ind ol november del 1499 cont una letara pregna de velen, in responsa a la bolla papala de lu faita fœura che la ghe toveva via tucc i fevod sœu de lee.
Infina al dì de incœu, a se sa nò se i cusazzion eren vera o nò. Ol Machiavelli el credeva che la Catarina l’haveva sì provad a invelenì sgiò ol papa,<ref name="Brogi"/> quand che dei olter storegh – compagn del [[Jacob Burckhardt]] e [[Ferdinand Gregorovius]] – inn nò inscì segur.<ref name="Brogi"/> A gh’è ocors un prozzess propri confus confusent, pœu anca lassad lì a metaa. La Catarina l’è restaita impresonada infina al 30 de sgiugn del 1501, quand che la fu relassada de l’Yves d’Allègre – che el s’era menad a Roma adree a l’armada del Luvis XII per la conquista del [[Regn de Napoli]]. Ol Lissander VI el sostegneva che la Catarina l’haveva insegnad di document che la faven renonzià ai sò fevod, soratut perchè ol fiœul sò del papa, ol Zeser, con la conquista de [[Pesaro]], [[Rimini|Remen]] e [[Faenza|Fajenza]], l’era vegnud duca de Romagna.
Despœu de un sogioren piscinin a la residenza del cardenal Riari, la Catarina la s’è imbarcada de [[Livorno|Livoren]] a [[Fiorenza]],<ref group="N">La Catarina l’haveva rezzevud la zitadinanza fiorentina de la Republega de Fiorenza quand che Giovanni ol Popalan – ol sò terz marid – l’era ancamò un imbassador a Forlì.</ref> indova i sò bagaj eren sgiamò dree a specciàlla.
=== Fiorenza ===
[[Archivi:Antonio selvi, serie medicea, 1739, 33 caterina sforza 1.jpg|miniatura|270x270px|Efisg de la Catarina Sforza]]
A Fiorenza, l’ha vivud ind i ville che ghe pertegneven al sò terz marid, Giovanni de’ Medici, cont ol passà tant temp ind la [[Villa di Castello|Villa Medici di Castello]]. De chì a poch, l’ha scomenzad a lumentàss de vesser tratada mal e de vesser adree a viver ind una grama situazzion finanziaria.
Per agn l’ha menad inanz di bataje legai contra ol cugnad, ol [[Lorenzo di Pierfrancesco de' Medici|Lorenzo de' Medici]], per la tutella del fiœul Sgiovann, che l’era stait dait al Lorenzo adree a l’impresonament sò de lee. La bataja per la custodia del Sgiovannin, l’ereditaa e i debet cont i Medici inn indait inanz per quatr’agn. A la fenitiva, ancaben che la gh’havess havud de pagàgh indree una mota de daner de debet ai Medici, l’è staita bona de rezzever la tutella del Sgiovannin e l’ereditaa del terz marid.<ref name=":6" /> Ind ol 1504, sò fiœul l’è finalment tornad a viver insema a lee, desgià che ol sgiudes l’haveva recognossud che ol sò vesser staita menada via coma presonera de guerra l’era nò una situazzion compagna de la detenzion de un criminal,<ref name="Graziani"/> coma i Medici sostegneven.
Con la mort del papa Lissander VI ind ol 18 de invost del 1503, ol Zeser Borsgia l’ha perdud tut ol sò podé. Zò l’ha dervid ancamò la possibilitaa de restaurà indree ol podé di vegg scior feudai romagnœui che eren stait deposud in favor del duca de Valentinois. La Catarina l’ha scomenzad subet a mandà fœura de letare ai sò sostegnidor e l’ha inviad ancasì una suplega sgiò al [[papa Sgiuli II]]<ref group="N">Ol Sgiuli II l’era suzzedud al tronn papal depos de vint-set dì de pontifegad del [[papa Pia III]].</ref> a nomen sò e del prim fiœul, l’Otavian Riari. Ol papa l’era anca favorevel a fà tornà a voltra i titoi e i drizz orisgenai de cà Riaria sora i sciorarie de Imola e Forlì, ma ol popel di zitaa el s’è publegament deciarad contrari al retoren de la contessa; inscì, i domini inn inscambi passad sgiò al Toni-Maria Ordelaf ind ol 22 de occiover del 1503.
Despœu havé perdud infinamai l’ultema possibilitaa de tœù indree ol podé che el ghe pertocava sora Imola e Forlì, la Catarina l’ha spendud i sò darer agn de vita a curàss di fiœui, in partigolar del sò fiœul pussee piscinin, ol Sgiovann – ol pussee visquer e compagn de la mader in carater e spiret. L’ha ancasì condut un poo de speriment d’alchemia, ol resultad di quai l’è stait innodad sgiò ind un manoscricc titolad ''I Speriment''.<ref>{{cite book|last1=Sforza|first1=Caterina|last2=Coulson|first2=Gigi|title=Caterina Sforza's Gli Experimenti|url=https://books.google.com/books?id=xCyQvgAACAAJ|year=2016|publisher=CreateSpace Independent Publishing Platform|isbn=978-1-5352-3816-8}}</ref> Ol liver, screit ind ol 1500, el regœuj 454 rezzete, che pu o manca 66 inn de natura cosmetega, 358 medesinal e 38 alchemega.<ref>{{cite web |last1=Spicer |first1=Jacqueline |title=Caterina Sforza's Experimenti |url=https://sites.eca.ed.ac.uk/renaissancecosmetics/cosmetics-recipes/caterina-sforzas-experimenti/ |website=Making Up the Renaissance |publisher=University of Edinburg |access-date=21 November 2019}}</ref> I sò speriment l’hann faita vegnì l’orisgen de un interess longh longhent de la fameja Medici a resguard dei art alchemeghe e zientifeghe che el s’è trait inanz infina al segol <sup>qd</sup>17.<ref name=":8">{{cite web |last1=Ray |first1=Meredith K. |title=Caterina Sforza's Experiments with Alchemy |url=https://www.medievalists.net/2015/06/caterina-sforzas-experiments-with-alchemy/ |website=Medievalists.net |date=13 June 2015 |access-date=21 November 2019}}</ref>
==== Mort e interrament ====
Ind l’avril del 1509, la saluu de la Catarina l’ha tacad a vegnì semper pussee grama per via de una bruta [[polmonita]]. A l’inizzi a pariva che la gh’era passada, ma ol malann el gh’è pœu tornad indree, despœu del qual l’ha decidud de preparàss per rezzever l’œuli sant. A l’etaa de quaranta-ses agn, ‘Ol Tigra de Forlì’ che l’haveva ‘stremid su tuta la Romagna’<ref name="Graziani"/> l’è moruda ind ol 28 de masg del 1509.<ref>{{cite journal |url=https://amslaurea.unibo.it/13749/1/Caterina%20Sforza%20and%20Experimenti.%20Translation%20into%20English%20and%20historical-linguistic%20analysis%20of%20some%20of%20her%20recipes.pdf |title=Caterina Sforza and Experimenti |journal=AMS Tesi di Laurea |first1=Anna |last1=Palmieri |first2=Antoinette |last2=Iacoviello |year=2016–2017 |access-date=18 June 2019 |publisher=[[Università di Bologna]] |pages=30}}</ref> La salma l’è staita missa sgiò ind una tomba ind la [[Monastero delle Murate|capella de Le Murate]] a Fiorenza, ind un conventin de moneghe che la Catarina la s’era faita amise adree al sò sogioren ind la zitaa,<ref>Niccolini, Sister Giustina. The Chronicle of Le Murate (1598) Ed. and trans. Saundra Weddle, {{ISBN|978-0-7727-2108-2}}/.</ref> e indova la s’era tegnuda una camara per di retirament spirituai ocasionai. Ind ol cors dei agn ’30 del 1800, i moneghe inn staite forzade a menàss via de la proprietaa, e ind ol 1845 ol sit el s’è voltad ind una preson. Adree al restavor, i oss de la Catarina inn sfantad via.
==Ereditaa==
=== Fiolanza ===
Del sò prim mariozz con l’Ironem Riari, la Catarina la gh’ha havud ses fiœui:
# La [[Bianca Riaria|Bianca]] (Roma, marz 1478 – adree al 1522)<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=PzIMAQAAMAAJ|title=The French descent into Renaissance Italy, 1494–95: antecedents and effects|first=David|last=Abulafia|author-link=David Abulafia|publisher=[[Variorum Reprints]]|year=1995|page=204|isbn=9780860785507}}</ref><ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=UgsSBQAAQBAJ&pg=PA218|title=Barons and Castellans: The Military Nobility of Renaissance Italy|first=Christine|last=Shaw|publisher=[[BRILL Publishers]]|date=16 October 2014|page=218|isbn=9789004282766}}</ref>
# L’[[Otaviano Riari|Otavian]] (Roma, 31 invost 1479 – Bologna, 6 occiover 1523), scior de Imola and Forlì (1488–99), e pœu vescov de Volterra and Viterbo
# Ol Zeser (Roma, 24 invost 1480 – Roma, 18 desember 1540), cardenal de Pisa e patriarca de Lissandria
# Ol Sgiovann-Livi (Forlì, 30 occiover 1484 – 1496)
# Ol Galeazz-Maria (Forlì, 4 desember 1485 – Bologna, 1557)
Del sò segond mariozz cont ol Jacom Fee la gh’ha havud:
# Ol Bernardin, pœu Carel (avril 1489 – 1509)
Del sò terz mariozz con Giovanni de’ Medici, la Catarina la gh’ha havud:
# Ol Lodovigh, pœu [[Sgiovann di Bande Nigre]] (Forlì, 6 Avril 1498 – Mantua, 30 november 1526), vun di conduter pusse gajard del sò temp.<ref>{{cite journal|title=A great enigma of the Italian Renaissance: paleopathological study on the death of Giovanni delle Bande Nere (1498–1526) and historical relevance of a leg amputation|first1=Gino|last1=Fornaciari|first2=Pietro|last2=Bartolozzi|first3=Carlo|last3=Bartolozzi|first4=Barbara|last4=Rossi|first5=Ilario|last5=Menchi|first6=Andrea|last6=Piccioli|date=10 September 2014|doi=10.1186/1471-2474-15-301|journal=[[BMC Musculoskelet Disord]]|volume=15|pages=301|pmc=4246521}}</ref>
Ind ol sgiugn del 1537 – 28 agn despœu la mort de la Catarina – ol nevod [[Cosimo I de' Medici, granduca de Toscana|Cosimo de’ Medici]] – unegh s’cet de sò fiœul Sgiovann – l’è vegnud duca de Fiorenza e ind ol 1569 granduca de Toscana. Intravers de lu, la Catarina l’è vegnuda un’avola di [[duca de Toscana]], de [[Cà Est]] – duca de [[Modena]] e [[Resg]] – e de [[Borbon (fameja)|Cà Borbona]] de Spagna e Franza.
===Speriment===
La Catarina Sforza la gh’haveva una sid de cognossenza che la feniva pu, e l’era soratut interessada a l’[[alchemia]], [[Cosmesi|cosmes]] e [[medesina]].<ref name="Brogi"/> L’ha fait fœura un manoscricc de 454 rezzete, che verguna la toveva denter di remedi per i piœugg, la fever e ol medegament di feride. L’ha fait su di cosmetegh de doperà coma parfum, e di metod per slissà sgiò pell e cavii. Un poo de speriment inn un messedozz de cosmes, con di rezzete de natura medega, [[chimega]] e zientifega.<ref name=":8" />
Quand che la Sforza l’ha fait sanmartin a Forlì, l’è indaita inanz cont i sò speriment. La gh’haveva di sgiardin medegh indova la coltivava i ingredient che ghe ocorreven per i sò rezzete.<ref name=":8" /> Adree ai confin de defœura de la fortezza, ghe vegneva su un bell sgiardinet indova la ghe fava cresser dei arvor de frut.
Despœu la mort, ol manoscricc l’è passad sgiò al fiœul Sgiovann di Bande Nigre. L’è stait pœu passad sgiò de sgenerazzion in sgenerazzion de dedenter de la fameja Medici,<ref>{{Cite web|title=Giovanni di Jacopo da Imola|date=2011-10-31|url=http://dx.doi.org/10.1093/benz/9780199773787.article.b00074539|work=Benezit Dictionary of Artists|publisher=Oxford University Press|doi=10.1093/benz/9780199773787.article.b00074539|access-date=2022-12-08}}</ref> infina a quand el s’è perdud. Ind ol segol <sup>qd</sup>19, un istoregh de Ravenna e dessendent de la Catarina, l’è riessid a trà insema la pupart del manoscricc e el l’ha donca publegad, despœu de havé passad asquas zinch agn a zircànn i toch in sgir.<ref name="Pasolini" />
== Ligamen de denter ==
* [[Sforza|Cà Sforza]]
* [[Sgiovann di Bande Nigre]]
== Ligamen de fœura ==
* {{en}} [https://web.archive.org/web/20130119160824/http://www.kleio.org/de/buecher/caterina_symbols/cs_en.html L’identifegazzion de la Catarina Sforza ind i picciure del Renassiment intravers ol simbolesim]
{{Interproget}}
== Bibliografia ==
* {{it}} Demi, Cinzia: ''Caterina Sforza'', Fara, 2010.
* {{en}} Machiavelli: ''The Discourses'', English translation by Fr Leslie J. Walker, S.J. (1929). La contessa la compariss ind ol terz liver, capitel 6, e l’è ciapada a esempi di perigol che pœuden vegnì su de una conspirazzion menada inanz ben.
* {{it}} Marchi, Cèsar: ''Giovanni delle Bande Nere'', Milano, 1981.
* {{en}} Lev, Elizabeth: ''The Tigress of Forli: Renaissance Italy's Most Courageous And Notorious Countess, Caterina Riario Sforza De' Medici''. Boston: Houghton Mifflin Harcourt, 2011. {{ISBN|0151012997}}.
* {{it}} Perria, Antonio: ''I terribili Sforza. Trionfo e fine di una grande dinastia'', Milano, Sugar Co Edizioni Srl, 1981.
* {{fr}} Verrier, Frédérique: ''Caterina Sforza et Machiavel ou l'origine du monde'', Vecchiarelli, 2010.
== Font ==
* {{cite book |first=Cecilia |last=Brogi |title=Caterina Sforza |location=Arezzo |publisher=Alberti & C. Editori |date=1996 |language=it |oclc=878097294}}
* {{cite web|last=Chisholm|first=Hugh|year=1911|title=Sforza, Caterina|volume=24|publisher=Cambridge University Press.|page-first=756|page-last=757|url=https://en.wikisource.org/wiki/1911_Encyclop%C3%A6dia_Britannica/Sforza,_Caterina|language=en}}
* {{cite book |last=Natale Graziani| first=Gabriella Venturelli |title=Caterina Sforza|location=Cles |publisher=Arnoldo Mondadori Editor |date=2001|language=it}}
*{{cite book |last=Pasolini |first=Pier Desiderio |title=Caterina Sforza |publisher=G. Barbèra |publication-place=Firenze |year=1913 |oclc=697609908 |language=it |page=415 |url=https://archive.org/details/caterinasforza00pasouoft |via=Internet Archive}}
=== Innodadure ===
<references group="N"/>
=== Referenze ===
{{Reflist|2}}
{{DEFAULTSORT:Sforza, Catarina}}
[[Categoria:Mort in del 1509]]
[[Categoria:Nassud in del 1463]]
[[Categoria:Nassud a Milan]]
[[Categoria:Renassiment]]
[[Categoria:Sforza|Catarina]]
[[Categoria:Storia lombarda]]
[[Categoria:Nobil lombard]]
tmlmaoxnev12oujgb6cy6kez8i2g32q
Bushidō
0
267158
1334974
1334532
2026-08-25T20:36:15Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334974
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
[[File:Koboto Santaro, a Japanese military commander Wellcome V0037661.jpg|thumb|alt=|270px|Un samurai ind el 1860 con su l’armadura]]
El '''''bushidō''''' ([[lengua sgiaponesa|sgiapones]]: 武士道; ‘el senter del guerrer’) l’è un codes moral intuitù de la manera de presentàss, comportàss e viver che un [[samurai]] el gh’haveva de tegnìss,<ref name="nippon-bushido">{{cite web |author=Kasaya Kazuhiko |date=June 12, 2019 |title=Bushidō: An Ethical and Spiritual Foundation in Japan |url=https://www.nippon.com/en/japan-topics/g00665/bushido-an-ethical-and-spiritual-foundation-in-japan.html |archive-url=https://web.archive.org/web/20191108042249/https://www.nippon.com/en/japan-topics/g00665/bushido-an-ethical-and-spiritual-foundation-in-japan.html |archive-date=8 November 2019 |website=Nippon.com}}</ref><ref name="cleary"/><ref name="jisho-bushido">{{Cite web|url=https://jisho.org/word/武士道|title=Jisho.org|access-date=2020-08-01|archive-url=https://web.archive.org/web/20180327193435/https://jisho.org/word/%E6%AD%A6%E5%A3%AB%E9%81%93|archive-date=2018-03-27|url-status=live}}</ref> popolar soratut in l’[[Etaa Edo]] del [[Sgiapon]] (1603–1868). A gh’è deverse sorte de bushidō che s’inn evolude un frach cont el passà del temp.<ref name="nippon-bushido"/><ref name="cleary">Cleary, Thomas ''Training the Samurai Mind: A Bushido Sourcebook'' Shambhala (May 2008) {{ISBN|1-59030-572-8}}</ref><ref name="shoshinshu">{{cite book |title=The Code of the Samurai: A Modern Translation of the Bushido Shoshinshu of Taira Shigesuke |author= Oscar Ratti, Thomas Cleary |date= 15 September 1999 |isbn=0804831904 }}</ref> I forme contemporanie de bushidō inn ancamò dovrade ind i organizazzion economeghe e sozziai in Sgiapon.<ref name="nippon-bushido"/>
La parolla ‘bushidō’ l’è ancasì doperada coma un termen sgeneral per segnà i codes, prateghe, filosofie e prenzipi tipegh de la coltura di samurai.<ref name="thecollector"/> L’è asquas compagn del concet [[Europa|europee]] de [[cavallaria]], ma minga propri istess istess.<ref name="bushido-soul">{{Cite book |last=Nitobe |first=Inazō |url=https://www.gutenberg.org/ebooks/12096 |title=Bushido, The Soul of Japan |publisher=Kodansha International |year=2010 |isbn=9784770050113 |page=81 |author-link=Nitobe Inazō}}</ref><ref name="thecollector"/>
== Orisgen ==
El bushidō el se inradisa ind el [[Confuzzi|penser confuzzian]] popolar ind l’Etaa Edo, ma l’è anca pœu influenzad del [[Shinto]] e del [[buddhesim]] [[Zen]].
El termen ‘bushidō’ l’è doperad nomà de rara ind la litaradura pre-moderna,<ref>"The Zen of Japanese Nationalism", by Robert H. Sharf, in ''Curators of the Buddha'', edited by Donald Lopez, p. 111</ref> e l’è rivad denter ind el parlà internazzional grazzia al liber ''Bushidō: l’anema del Sgiapon'', che l’è stait lensgiud de una mota de ozzidentai che se trovaven in de di posizzion de influenza sozzial.<ref name="Frost2010">{{cite book|author=Dennis J. Frost|title=Seeing Stars: Sports Celebrity, Identity, and Body Culture in Modern Japan|url=https://books.google.com/books?id=tWWlxcyzCPYC&pg=PA53|year=2010|publisher=Harvard University Press|isbn=978-0-674-05610-7|pages=53–54}}</ref>
== Storia ==
[[File:USS Bunker Hill hit by two Kamikazes.jpg|thumb|alt=|270px|Di kamikaze che se copen adree a la Segonda Guerra Mondiala]]
El codes l’è stait citad per la prima vœulta ind el ''Kōyō Gunkan'' ([[1616]]) e depœus metud sgiò in forma scriccia; de lì adree, el [[Tsuramoto Tashiro]] l’ha regolt insema i regole del monegh-samurai [[Yamamoto Tsunetomo]] ([[1659]]-[[1719]]) ind el famos test ''Hagakure''.<ref name="cultorweb.com">{{cita web|url=http://www.cultorweb.com/Samurai/Bushido.html|titolo=Il Bushido: il codice d'onore dei samurai|accesso=19 agosto 2012}}</ref>
Inradisad ind i dotrene morai del [[buddhesim]] sgiapones e del [[confuzzianesim]] fosgiade adree a la casta di guerrer,<ref name="EnciclopediaTreccani">{{cita web|url=https://www.treccani.it/enciclopedia/bushido_%28Dizionario-di-Storia%29/|titolo=Bushido (Treccani)|accesso=21 gennaio 2018}}</ref> el bushidō el rogava de respetà i [[valor]] de l’[[onestà|onestaa]], [[lialtà|lialtaa]], [[sgiustisia]], [[compassion]], [[dové]], [[corasg]], [[verità|veritaa]], [[Eroi|eroesim]], [[onor]], sgentilezza e cortesia, ai quai el samurai el gh’haveva de indàgh adree infina a la [[mort]]. Se el guerrer el se tegneva minga a quii valor chì a l’era propri un grand desonor, e se el voleva havégh el sò onor indree el gh’haveva de copàss.
Adree a la [[Restaurazzion Meiji]] ([[1866]]-[[1869]]), el bushidō l’ha havud a la sò fondazzion el respet assolud per l’autoritaa de l’imperador e l’è donca vegnud vun di gangher prenzipai del [[nazzionalesim]] sgiapones. De sora maross, el bushidō el desprezziava fiss chi che el se rendeva; propri zò l’ha menad i ''[[kamikaze]]'' ind la [[Segonda Guerra Mondial]] a zircà una mort onorevola intravers el suizzidi per la patria, anca quand che l’era ciar e patent che i eren dree a perder.
== Usasg ==
[[File:Imagawa-Yoshimoto-Ukiyo-e.jpg|thumb|alt=|270px|L’Imagawa Yoshimoto]]
Per zentenere de agn, i samurai se tegneven a di codes morai che i sò interpretazzion variaven a segonda del clan e de la possizzion ocupada dedenter de la irarchia militara e nobiliara.<ref name="thecollector"/><ref name="nippon-bushido"/><ref name="cleary"/> Tut quest el toveva denter la moralitaa, el sò rœul ind la sozzietaa, a che fœusgia viver una vita onorevola e i virtuu personai de cultivà che ghe pertegneven a un guerrer. I samurai gh’haveven donca di valor in comun, ma el sò senter el gh’haveva nò una definizzion propri inscì serrada che i gh’haveven de tegnìss.
L’impat di samurai ind la sozzietaa sgiaponesa l’è stait, de tute i manere, considerevel, e deverse forme de la sò coltura de lor inn ancamò doperade in Sgiapon ind la vita de tucc i dì, art marziai e comunegazzion infinamai al dì de incœu.<ref name="nippon-bushido"/><ref name="teng-hui">{{cite web |title=Tokyo governor tearful when paying respects to late Taiwan president |publisher=Taiwan News |author=Huang Tzu-ti |url=https://www.taiwannews.com.tw/en/news/3981828 |date=August 6, 2020 |archive-url=https://web.archive.org/web/20200810060755/https://www.taiwannews.com.tw/en/news/3981828 |archive-date=August 10, 2020}}</ref><ref name="samurai-spirit">{{cite web |url=https://www.nippon.com/en/column/g00009/ |author=Hosoda Haruko |title=Samurai Spirit Still Animates Japan |website=Nippon |date=December 6, 2011 |archive-url=https://web.archive.org/web/20181111232856/https://www.nippon.com/en/column/g00009/ |archive-date=November 11, 2018}}</ref><ref name="BunrakuMTV">{{cite web| url=http://www.mtv.com/news/2440090/gackt-bunraku/| title=Gackt Speaks In This Exclusive 'Bunraku' Clip And Interview!| author=Josh Wigler| date=September 29, 2011| publisher=MTV| access-date=February 9, 2016| archive-url=https://web.archive.org/web/20160315123628/http://www.mtv.com/news/2440090/gackt-bunraku/| archive-date=March 15, 2016| url-status=live}}</ref>
=== Dotrena ===
[[File:Musashi ts pic.jpg|thumb|alt=|270px|El Miyamoto Musashi: vun di samurai pussee gajard de la storia sgiaponesa]]
Di vœulte, i costumen di samurai somejen un poo trop fort per i ideje de la sozzietaa moderna – per esempi, el ''kiri-sute gomen'' l’era el drizz legal de scionsger sgiò de s’giafon i class inferiore che haveven desonorad el samurai ind una quaj manera.<ref name="thecollector"/> Un olter costumen propri famos l’era el ''[[seppuku]]'', un suizzidi ritualizad dovrad del samurai quand che la sò mort l’era l’unega manera de salvàss l’onor.<ref name="thecollector">{{cite web |title=Bushido: The Samurai Code of Honor |date=January 27, 2022 |author=Michael Smathers |url=https://www.thecollector.com/bushido-code-samurai-warriors/ |archive-url=https://web.archive.org/web/20220429000217/https://www.thecollector.com/bushido-code-samurai-warriors/ |archive-date=April 29, 2022}}</ref><ref name="pun">{{cite web |title=Felice Beato Execution 1868 (ca) |website= Luminous Lint |url=http://www.luminous-lint.com/app/vexhibit/_PHOTOGRAPHER_Felice__Beato_Japan_01/6/28/35155412931703564320/ |date=June 28, 2001 |archive-date=August 14, 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220814063418/http://www.luminous-lint.com/app/vexhibit/_PHOTOGRAPHER_Felice__Beato_Japan_01/6/28/35155412931703564320/ }}</ref> Gh’era financa el ''[[tsujigiri]]'', indova i samurai eren autorizad a tacà fisegament la sgent ai incrosesgiadure di strade nomà per vedé se i sò arme eren bone o nò, anca se la pratega l’è staita bandida adree a l’Etaa Edo.<ref name="thecollector"/><ref name=weblio1>{{cite web |url=https://www.weblio.jp/content/辻斬り |website=Weblio |title=つじ‐ぎり【×辻斬り】|date=May 30, 2016 |archive-url=https://web.archive.org/web/20170720125456/http://www.weblio.jp/content/辻斬り |archive-date= July 20, 2017}}</ref> Un’oltra roba che ghe pertocava l’era fàgh scuntà i sentenze ai baloss – quelle pussee comune infina a la Restaurazzion Meiji i eren (in orden de severitaa): decapitazzion, decapitazzion con grazziosa esposizzion publega del coo apœus a la mort, crozzefission (esempi, per parrizzidi), e mort per gremament con di sostanze infiamabile.<ref name="pun"/>
Tamen, el bushidō l’è stait descrivud coma l’equivalent sgiapones de la [[cavallaria]] europeja, e i samurai paragonad ai [[cavaller]],<ref>Nitobe Inazō, Bushido: The Warrior's Code (Ohara Publications, 1979), p. 14. Bushido is available on the Internet as a Google book and as part of Project Gutenberg https://www.gutenberg.org/ebooks/12096</ref> siben i somejanze intra i dò varien a segonda de la sorta de bushidō che ghe se met a para con la cavallaria. El [[cristianesim]] e i sò [[virtuu cardinai]] hann havud una influenza considerevola in su la cavallaria;<ref>{{cite book |last=Keen |first=Maurice Keen |year=2005 |title=Chivalry |url=https://archive.org/details/chivalry0000keen |location=New Haven, CT |publisher=[[Yale University Press]] |page=[https://archive.org/details/chivalry0000keen/page/56 56]}}</ref> el bushidō, inscambi, l’è stait influenzad di dotrene del [[buddhesim]] [[Zen]], del [[Shinto]], e di filosofie [[Confuzzi|neo-confuzziane]].<ref name="britannica" /><ref name="nippon-bushido" /><ref name="britannica-groups" />
== Sorte e virtuu ==
A gh’è stait deverse sorte de bushidō ind el cors de la storia, che variaven a segonda dei influenze filosofeghe e ideologeghe de lore rezzevude.<ref name="britannica"/><ref name="nippon-bushido"/><ref name="britannica-groups">{{cite web|title=Samurai groups and farming villages|url=https://www.britannica.com/place/Japan/Samurai-groups-and-farming-villages|archive-url=https://web.archive.org/web/20201017205525/https://www.britannica.com/place/Japan/Samurai-groups-and-farming-villages|archive-date=October 17, 2020|website=Britannica.com}}</ref> Tamen, l’ideal che el ten bota pussee con l’indà del temp el resta l’ispirit marzial, che el tœu denter anca l’atletega, la spertisia in bataja e valor e [[corasg]] dedenanz ai desenemis.<ref name="britannica"/><ref name="nippon-bushido"/>
===Sengoku bushidō===
[[File:Miyamoto Musashi killing a giant nue.jpg|thumb|alt=|270px|El Miyamoto Musashi adree a copà un bisson]]
Adree a l’Etaa Sengonku, i scior feudai sgiapones hann slargad fœura i sò territori con la forza e la stratagia militara, e a gh’era semper de guerre indepertut. Intra quii scior chì, un quajvun a l’era influenzad di codes morai del [[Zen]] e del [[Confuzzi|penser confuzzian]]. Ind la sozzietaa di samurai, a gh’era minga un tacament inscì fort ai valor morai, asca l’onor. Propri l’onor, l’art del fà guerra e i arme eren i lavor pussee prezziad su dedenter de la coltura sgiaponesa;<ref name="xavier"/> l’aspet economegh el vegneva depœus.<ref name="xavier">{{cite journal | last =Pacheco | first =Diego | title =Xavier and Tanegashima | url =https://archive.org/details/sim_monumenta-nipponica_winter-1974_29_4/page/477 | journal = [[Monumenta Nipponica]] | volume =29 | date =Winter 1974 | issue =4 | pages =477–480 | jstor = 2383897| doi =10.2307/2383897 }}</ref>
====Prenzipi====
* Onor<ref name="xavier"/>
* Capazzitaa de fà guerra<ref name="xavier"/>
* Spertisia coi arme<ref name="xavier"/><ref name="musashi-five-rings">{{cite web |website=Nippon.com |url=https://www.nippon.com/en/japan-topics/g00689/master-swordsman-miyamoto-musashi-the-man-behind-the-book-of-five-rings.html |title=Master Swordsman Miyamoto Musashi: The Man Behind The Book of Five Rings |date= July 25, 2019 |author=Uozumi Takashi |archive-url=https://web.archive.org/web/20200305121209/https://www.nippon.com/en/japan-topics/g00689/master-swordsman-miyamoto-musashi-the-man-behind-the-book-of-five-rings.html |archive-date=March 5, 2020}}</ref>
* Art marziai<ref name="britannica"/><ref name="nippon-bushido"/>
* Corasg in bataja<ref name="nippon-bushido" />
* Codes morai dei etaa indree
===Edo bushidō===
Apœus al rebellot de l’Etaa Sengoku, la sozzietaa l’era ministrada per ben e la sgent la viveva in pas, ma tut zò l’ha nomà menad i samurai a fà fadiga a gadegnà meret in bataja. Per trovà un segnifegad a la sò esistenza in quii temp chì, i samurai gh’hann havud de reverter i sò talent in de dei oltre ativitaa e provà a metej al servizzi de la sgent mej che i podeven.
====Prenzipi====
In quell’etaa chì s’inn slargad fœura i concet de sinzeritaa, frugalitaa, lialtaa, speritisia coi arme e [[onor]] dedenanz a la mort. Per i regole del bushidō, se un samurai el ghe la faseva minga a tegnìss ai ideai del codes, el gh’haveva de copàss intravers el [[seppuku]], un suizzidi ritualizad.<ref name="britannica">{{Cite news |title=Bushido |language=en |url=https://www.britannica.com/topic/Bushido |url-status=live |access-date=2017-08-21 |archive-url=https://web.archive.org/web/20170801172446/https://www.britannica.com/topic/Bushido |archive-date=2017-08-01}}</ref> L’essenza del bushidō in quell’etaa chì l’è staita definida sgiò del Saitō Chikamori coma:<ref name="nippon-bushido"/><ref name="britannica"/>
*Sinzeritaa - dì minga bosie
*Responsabilitaa - fà minga el pirla
*Frugalitaa - fà minga el lecard<ref name="nippon-bushido"/>
* Educazzion - haivi de crejanza
* Modestia - fà minga el ganassa
* Lialtaa - fà minga l’ingrad
* Armonia - bega minga cont i tò camarada
* Tranquillitaa - lasses minga sbater sgiò de tut quell ch’a suzzed
*Compassion - preocupes anca dei olter
===Meiji bushido===
[[File:Samurai-in-Armour-by-Kusakabe-Kimbei.png|thumb|alt=|300px|Di samurai ind l’Etaa Meiji pront per indà a gagnà]]
El bushidō de l’[[Etaa Meiji]] l’ha vedud l’introduzzion de la [[virtù]] de la subordinazzion assoluda al volé de l’imperador<ref name="thecollector"/> cont un’enfes particolara in su la lialtaa, l’abnegazzion e l’ispiret de sacrifizzi.<ref name="ikegami">Eiko Ikegami. ''The Taming of the Samurai: Honorific Individualism and the Making of Modern Japan.'' Cambridge, MA: Harvard University Press, 1995.</ref>
==== Prenzipi ====
Ind l’Etaa Meiji i ‘vocc virtuu de un samurai’ inn anca staite metude sgiò per la prima vœulta, de precis ind el 1900;<ref name="bushido-soul"/> chichinscì el bushidō el ven definid coma ‘I manere che i scior combatent gh’havarissen de tegnìss ind la sò vita de tucc i dì tant ’me ind la sò vocazzion de spiret.’<ref name="samurai-spirit"/>
*{{Nihongo|[[Sgiustezza]]|[[wiktionary:en:義|義]]|gi}}
Che l’inziga a vesser onest ind i afari e interazzion coi oltre persone, e a creder ind i valor de la sgiustisia.
*{{Nihongo|[[Corasg]]|[[wiktionary:en:勇気|勇]]|yū}}
Quella del rat che el se scond l’è minga una vita che la val la pena de vesser vivuda. El guerrer quell vera el gh’ha de havégh de corasg – nomà inscì el podarà viver al massem.
*{{Nihongo|[[Benevolenza]], [[Compassion]]|[[wiktionary:en:仁|仁]]|jin}}
Intravers sacrifizzi e travaj el guerrer vera el deventa spert a fort – el riess a desvilupà un podé personal che el gh’ha de vesser dovrad nomà per fà del ben.
*{{Nihongo|[[Respet]]|[[wiktionary:en:礼|礼]]|rei}}
El guerrer vera el gh’ha minga de reson de fà el baloss. Fà vedé che l’è fort l’è minga nezzessari, desgià che a ghe se da respet minga nomà per la sò spertisia in bataja, ma anca per la manera che el se ten quand che el ghe sta insema a la sgent.
*{{Nihongo|[[Onestà]]|[[wiktionary:en:誠|誠]]|makoto}}
Quand che un guerrer el da la sò parolla che l’indarà a fà un quajcoss, el gh’ha pœu de fàll. I promisse de un guerrer pœuden mai vesser ‘vœuje’.
*{{Nihongo|[[Onor]]|[[wiktionary:en:名誉|名誉]]|meiyo}}
I guerrer gh’hann nomà un sgiudes in onor e carater, o ben lor midem. I decision che ciapen se refleten in su la sorta de persona che i inn de vera.
*{{Nihongo|[[Dové]] and [[Lialtà]]|[[wiktionary:忠義|忠義]]|chūgi}}
I guerrer inn responsabii per tuscoss che hann fait o deit, e de tute i conseguenze che ghe vegnen dree.
*{{Nihongo|[[Autocontroll]]|[[wiktionary:自制|自制]]|jisei}}
[[File:Sensei iaido-rework.jpg|thumb|alt=|270px|Haruna Matsuo, majester de ''iado'']]
Dei oltre virtuu sozziade con quell’etaa chì inn la ''pietas'' di fiœui {{Nihongo||[[wiktionary:孝|孝]]|ko}}, la {{Nihongo|[[saviezza]]|[[wiktionary:智|智]]|chi}}, la {{Nihongo|[[fraternitaa]]|[[wiktionary:悌|悌]]|tei}} e el {{Nihongo|[[dové]]|[[wiktionary:義理|義理]]|giri}} ([[Giri (Japanese)]])
===Bushidō contemporani===
Del 1950 a incœu, el bushidō el seguta a esister in deverse forme e aspet del viver, per esempi ind i afari, comunegazzion, art marziai, ma ancasì nomà coma un istil de vita.<ref name="nippon-bushido"/><ref name="communication 301">{{cite journal |journal=Family Journal |title=The Bushido Matrix for Couple Communication |url=https://archive.org/details/sim_family-journal_2012-07_20_3/page/299 |number=3 |volume=20 |pages=299–305 |date=2012 |last1=Li |first1= Chi-Sing |first2=Yu-Fen |last2=Lin |first3=Phil |last3=Ginsburg |first4=Daniel|last4=Eckstein |doi=10.1177/1066480712449142 |s2cid=145112346 |issn=1066-4807}}</ref><ref name="bushido-martial-arts">{{cite journal |last1=Dodd |first1=Simon Alexander |last2=Brown |first2=David |title=Kata – The true essence of Budo martial arts? |journal=Revista de Artes Marciales Asiáticas |date=25 June 2016 |volume=11 |issue=1 |pages=32–47 |doi=10.18002/rama.v11i1.3693 |doi-access=free }}</ref><ref name="BunrakuMTV"/><ref name="gackt">{{Cite web| url=http://www.jame-world.com/us/articles-79430-interview-with-gackt.html| title=Interview with GACKT| date=September 28, 2011| publisher=JaME World| access-date=February 9, 2016| archive-url=https://web.archive.org/web/20160216071205/http://www.jame-world.com/us/articles-79430-interview-with-gackt.html| archive-date=February 16, 2016| url-status=live}}</ref><ref name="teng-hui"/> Quest chì l’è anca pœu ciamad ‘l’ispiret del bushidō’.<ref name="samurai-spirit"/><ref name=pdo201011030b>{{cite news |script-title=zh:再發"參拜靖國神社"論 李登輝媚日情結大起底 3 November 2010 |title=再發"參拜靖國神社"論 李登輝媚日情結大起底|date=3 November 2010 |access-date=1 October 2012 |url=http://tw.news.chinayes.com/Content/20101103/kccs09xiiw6ps_2.shtml |archive-url=https://archive.today/20130102102812/http://tw.news.chinayes.com/Content/20101103/kccs09xiiw6ps_2.shtml |url-status=dead |archive-date=2 January 2013 |work=[[People's Daily]] |publisher=兩岸網 }}</ref>
== Ligamen de denter ==
* [[Art marzial]]
* [[Budō]]
* [[Zen]]
== Ligamen de fœura ==
* {{en}} ''[https://web.archive.org/web/20050216191125/http://home.att.net/~hofhine/Samurai.html Sakujiro Yokoyama's Account of a Samurai Sword Duel]''
* {{en}} ''[https://web.archive.org/web/20031231014646/http://www.japantimes.com/cgi-bin/getarticle.pl5?fl20021215a1.htm Death Before Dishonor]'' By Masaru Fujimoto — Special to The Japan Times: Dec. 15, 2002
* {{en}} [https://web.archive.org/web/20090306180335/http://www.kodansha-intl.com/books/html/en/9784770029423.html An interview with William Scott Wilson about Bushidō]
{{interproget}}
== Referenze ==
{{reflist|2}}
[[Categoria:Storia sgiaponesa]]
[[Categoria:Virtù]]
4rz18184zzzhduv634yr5lvav4oaguj
Strologia
0
267499
1334980
1334537
2026-08-25T20:39:54Z
InternetArchiveBot
32808
Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334980
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
{{sbozz}}
[[File:Alexey Akindinov. Stargazer Gothic. 2003-2015.jpg|thumb|Un istrolegh adree a vardà i stelle]]
La '''strologia''' l’è un insema de [[Divinazzion|prateghe divinatorie]] che dann fœura dei informazzion sora i aveniment che capiten in la vita dei omen cont el studià la posizzion di [[corp del cel]].<ref name="Thagard">{{cite journal|last=Thagard|first=Paul R.|author-link=Paul Thagard|year=1978|title=Why Astrology is a Pseudoscience|url=https://philpapers.org/rec/THAWAI|journal=Proceedings of the Biennial Meeting of the Philosophy of Science Association|volume=1|pages=223–234|doi=10.1086/psaprocbienmeetp.1978.1.192639|s2cid=147050929|access-date=14 November 2018|archive-date=28 March 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190328142123/https://philpapers.org/rec/THAWAI|url-status=live}}</ref><ref>{{cite web |last1=Jarry |first1=Jonathan |title=How Astrology Escaped the Pull of Science |url=https://www.mcgill.ca/oss/article/pseudoscience/how-astrology-escaped-pull-science |website=Office for Science and Society |publisher=McGill University |access-date=2 June 2022 |date=9 October 2020 |archive-date=13 August 2022 |archive-url=https://web.archive.org/web/20220813034228/https://www.mcgill.ca/oss/article/pseudoscience/how-astrology-escaped-pull-science |url-status=live }}</ref> Quest’art chì la se pœul trovà in de di forme diferente in di deverse culture umane, indova la sgent la ghe dava una bella importanza a quell che se podeva vedé in del cel;<ref name="Koch-Westenholz 1995 Foreword, 11">{{cite book |last= Koch-Westenholz |first= Ulla |title= Mesopotamian astrology: an introduction to Babylonian and Assyrian celestial divination |url= https://archive.org/details/mesopotamianastr0000koch |year= 1995 |publisher= Museum Tusculanum Press |location= Copenhagen |isbn= 978-87-7289-287-0 |pages= Foreword, 11}}</ref> in particolar, i indian, cines e [[maya]] gh’haveven di sistema elaborad fiss per induvinà i fat de la vita de tucc i dì a partì di moviment di [[pianeta]] e di [[Stella|stelle]].
In la pupart de la storia, la strologia l’era considerada coma una dissiplina cademega, e cognossen almanch i nozzion pussee elementare l’era comun ind i serc di litarad, indova l’era ligada a dei oltre materie, compagne de la [[astronomia|stronomia]], [[alchemia]], [[meteorologia]] e [[medesina]].<ref name="Kassell">{{cite journal |last= Kassell |first= Lauren |title= Stars, spirits, signs: towards a history of astrology 1100–1800 |journal= Studies in History and Philosophy of Science Part C: Studies in History and Philosophy of Biological and Biomedical Sciences |date= 5 May 2010 |volume= 41 |issue= 2 |pages= 67–69 |doi= 10.1016/j.shpsc.2010.04.001|}}</ref> Tamen, a causa de l’[[inlumenesim]], la strologia l’ha scomenzad a perder el favor e l’interess che la gh’haveva intra la cademia ozzidental,<ref name=Porter>{{cite book | title=Enlightenment: Britain and the Creation of the Modern World | publisher=Penguin | last=Porter|first= Roy|author-link=Roy Porter | year=2001 | pages=151–152 | isbn=978-0-14-025028-2 | quote=he did not even trouble readers with formal disproofs!}}</ref><ref name=Rutkin>{{cite book|last= Rutkin|first= H. Darell|year= 2006|chapter= Astrology|editor1= K. Park|editor2= L. Daston|title= Early Modern Science|series= The Cambridge History of Science|volume= 3|pages= 541–561|publisher= [[Cambridge University Press]]|chapter-url= https://www.cambridge.org/core/books/abs/cambridge-history-of-science/astrology/17E3D5BB41AE55616C6B9AB7949FE0F1|isbn= 0-521-57244-4|quote= As is well known, astrology finally disappeared from the domain of legitimate natural knowledge during the seventeenth and eighteenth centuries, although the precise contours of this story remain obscure.|access-date= 6 June 2022|archive-date= 22 December 2022|archive-url= https://web.archive.org/web/20221222192125/https://www.cambridge.org/core/books/abs/cambridge-history-of-science/astrology/17E3D5BB41AE55616C6B9AB7949FE0F1|url-status= live}}</ref> siben se saja dree a vedé un renassiment de la dissiplina a partì dei [[1960|agn ’60]].<ref name="Brit">{{cite web |author1= David E. Pingree |author2= Robert Andrew Gilbert |title= Astrology - Astrology in modern times |url= https://www.britannica.com/EBchecked/topic/39971/astrology/35979/Astrology-in-modern-times |encyclopedia= Encyclopædia Britannica |access-date= 7 October 2012 | quote = In countries such as India, where only a small intellectual elite has been trained in Western physics, astrology manages to retain here and there its position among the sciences. Its continued legitimacy is demonstrated by the fact that some Indian universities offer advanced degrees in astrology. In the West, however, Newtonian physics and Enlightenment rationalism largely eradicated the widespread belief in astrology, yet Western astrology is far from dead, as demonstrated by the strong popular following it gained in the 1960s.}}</ref> In [[India]], la credenza in la strologia la ten ancamò bota e l’è ben inradisada in la cultura de la popolazzion.
== Pianeta ==
Tute i tradizzion strologeghe inn fondade sora la posizzion e i moviment di diversi corp del cel, inscì coma i eren al moment e in del sit del nassiment de un individov.<ref name=Kremer>{{cite journal | title=Horoscopes and History. by J. D. North; A History of Western Astrology. by S. J. Tester | url=https://archive.org/details/sim_speculum_1990-01_65_1/page/206 | author=Kremer, Richard | journal=Speculum | year=1990 | volume=65 | issue=1 | pages=206–209 | jstor=2864524 | doi=10.2307/2864524}}</ref>
=== Sol ===
El sol l’era considerad un pianeta in la concezzion strologega classega. El sò simbol l’era un [[serc]] (el disch solar) cont un pont zentral, desgià che a l’è lu midem al zenter del sistema solar e el governa el segn del Lion. El representa l’ego consapevel de una persona e i sò projezzion ind la forma de egoisem, creatività e vitalità, cont el definì inscì la natura pussee intrinsega de l’individov o oget in esaminazzion. In l’induesim a l’è imasgen de l’anima. Dessorapù, a l’è sozziad cont i moment de linsgerezza e divertiment, e cont el [[pader]].<ref>{{cite book |last=Riske |first=Kris |title=Llewellyn's Complete Book of Astrology |url=https://archive.org/details/llewellynscomple0000risk_k4m3 |year=2007 |publisher=Llewellyn Publications |location=Minnesota, US |isbn=978-0-7387-1071-6 |pages=[https://archive.org/details/llewellynscomple0000risk_k4m3/page/5 5]–6; 27}}</ref>
=== Luna ===
A l’istessa fœusgia, la luna l’era considerada un pianeta anca lee ind la nozzion classega. La resg el segn del cancher e l’è ligada a la figura de la [[mader]], ai emozzion e a la ment inconzia.
=== Mercuri ===
Ligad a la comunegazzion, a l’espression e a l’intellet. El resg i segn di Sgemei e de la Versgen. L’influenza i relazzion intra i persone fisegament e emotivament arente, compagn di parent e di vesin de cà, ma anca tut quell che el pertoca a l’instruzzion.
=== Vener ===
Vener la simbolesgia i fomen in sgeneral. L’influenza i relazzion sozziai, spezzialment intuitù de l’[[amor]]. L’è sozziad con la passion, l'amor e cont el besœugn de equilibri e armonia. Un bell poo de strolegh creden che Vener el sibia un’imagen de tute i carataristeghe pussee desiderabile che i omen volarissen trovà in d’una fomna.
El resg i segn del Tor e de la Balanza e l’è considerad vun di grand benefegh.
=== Mart ===
Mart el resg el segn del Monton e l’influenza l’auto-stima, la raiva, la [[sessualitaa]] e, in sgeneral, tut quell che l’è ligad a l’energia. L’è considerad l’opost de Vener in del sò vesser un simbol di carataristeghe de l’om ideal per i done.
L’è considerad vun di grand malefegh.
=== Sgiœuv ===
Sgiœuv el resg el segn del Sagitari e el sò simbol zodiegal l’è compagn de un quater cont una curva. L’influenza l’instruzzion, e el besœugn de [[libartaa]] e espansion personal. L’è ligad ai viasg, migrazzion e al sens de [[sgiustisia]].
L’è considerad vun di grand benefegh.
=== Saturna ===
El resg el segn del Capricorna. L’influenza el sens de la realtaa, di limitazzion, la responsabilitaa e la lonsgevitaa. El pœul menà a di sentiment fosch compagn de la tristezza e la [[depression]] ind el sò passasg ind i segn zodiegai.
L’è considerad vun di grand malefegh.
=== Uran ===
L’influenza la creativitaa e la capazzitaa per la sgenialitaa. El mena a la descoverta di misteri.
=== Netun ===
Ol sò simbol zodiegal a l’è un trident e el resg el segn di Pess. L’è ligad a la [[compassion]], a l’[[inlusion]] e la vita religiosa e spiritual, inscì coma a la masginazzion e a la ment subconzia.
=== Pluton ===
Ol sò passasg ind el zodiegh el mena a di bei cambiant ind la vita per via di sò qualità transformative. El ven sozziad cont el podé e la destruzzion di strolegh moderna.
== Segn del zodiegh ==
In la strologia ozzidental, vun di strument che se dopera l’è i segn del zodiegh che, concetualment, i gh’hann nissuna connession cont i constellazzion zodiegai:<ref>{{cite book |last=Hone |first=Margaret |title=The Modern Text-Book of Astrology |year=1978 |publisher=L. N. Fowler |location=Romford |isbn=978-0-85243-357-7 |pages=21–89}}</ref>
* Monton
* Tor
* Sgemei
* Cancher
* Leon
* Versgen
* Balanza
* Scorpion
* Sagitari
* Capricorna
* Aquari
* Pess
== Vardee anca ==
{{interproget}}
== Referenze ==
{{Reflist|2}}
[[Categoria:Strologia|*]]
imh4z2l0ahon9brg8f2mdh77jky2omb
Jacom Tendol
0
267893
1334982
1316095
2026-08-25T20:40:59Z
InternetArchiveBot
32808
Add 2 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334982
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
[[Archivi:Muzio_Attendolo_Sforza.jpg|alt=|miniatura|300x300px|Jacom ‘Sforza’ Tendol]]
El '''Jacom Tendol''' ([[Lengua italiana|talian]]: ''Giacomo Attendolo''; [[Cotignola|Codegnœula]], [[28 05|28 de masg]] del [[1369]] – [[Pescara]], [[04 01|4 de sgener]] del [[1424]]) l’è stait un [[conduter]] lombard. Cognossud anca nomà coma '''Nin''' ([[talian]]: ''Muzio''), l’ha menad in bataja una armada bolognesa-fiorentina a [[Casalecchio di Reno|Casalacc]], event indova l’è vegnud famos con la [[scomagna]] de ‘'''Sforza'''’, che l’haveva sgiamò gadegnad per via de la sò gajardaria.
Pœu pader del [[Franzesch Sforza]] – che l’indarà a governà [[Milan]] per sedes agn – el Jacom l’è vegnud cont e scior de un frach de terre ind la [[Lombardia storega|Lombardia merdional]], Volta e Mez’[[Italia]] adree al suzzess che l’ha scoss con la sò carrera militara.
L’è considerad el fondador de [[Sforza|Cà Sforza]].
== Vita ==
El Jacom l’è nassud ind el 1369 a [[Cotignola|Codegnœula]], in [[Romagna]], ind una fameja sciora de piscinit nobii de campagna. Fiœul del Sgiovann Tendol e de la Lisa,<ref name="Flavio">{{cite book|title=Italy illuminated|first=Biondo|last=Flavio|volume=1|publisher=Harvard University Press|year=2005|editor-first=Jeffrey A.|editor-last=White}}</ref> el ven ciamad ‘Nin’ (scurtament de ‘Jacomin’) di sò sgent per spartìll fœura del bobà grand che el gh’haveva l’istess nomen.
Segonda la tradizzion, el sgioven Jacom l’era dree a menà el [[Araa|piò]] ind un camp quand che di merzenari comandad del Boldrino de [[Panicale]] eren dree a passà di sò bande per zircà di soldad novei. L’ha subet robad vun di cavai del pader per indà a cognossej e rogàgh de lassàll sgiontàss al grup sò de lor.
[[Archivi:Muzio_Attendoli_Sforza.jpg|alt=|miniatura|335x335px|Jacom Tendol]]
De chì adree – insema ai fradei Bosi, Franzesch, Bortol e a duu cusin – el Nin el s’è sgiontad adree a la compagnia de l’Albarigh de [[Barbiano|Barbian]], che per la prima vœulta el l’ha ciamad con la [[scomagna]] de ‘Sforza’ (‘Quell Fort’).<ref name="Ruggiero">{{cite book|title=The Renaissance in Italy: A Social and Cultural History of the Rinascimento|url=https://archive.org/details/renaissanceinita0000rugg|first=Guido|last=Ruggiero|publisher=Cambridge University Press|year=2015}}</ref>
Ind el 1398 l’era al servizzi de [[Perugia]] contra i trupe milanese del [[Jann Galeaz Viscont|Sgiovann-Galeazz Vescont]], cont el qual el Nin el s’è subet liad, a la fœusgia di scef merzenari del temp.<ref name="Santoro">{{cite book|title=Gli Sforza: La casata nobiliare che resse il Ducato di Milano dal 1450 al 1535|first=Caterina|last=Santoro|language=it|publisher=Casa Editrice Corbaccio|year=1992}}</ref> Depos, el s’è batud insema a [[Fiorenza]] e contra [[Viscont|Cà Vesconta]] ma, ind el 1402, a la bataja de Casalacc, l’è stait batud del sò vegg majester, l’Albarigh de Barbian. A rivà al 1409, l’era ai dependenze del [[Nicolla III d'Este|Nicolla III]] de [[Ferrara]], che l’era dee a vesser menasciad de [[Parma]].
Desgià che la sò spertisia in guerra la vegneva pussee bona contra Fiorenza e el papad, l’è restait per tuta la sò vita de chì adree ind el [[Regn de Napoli]] al servizzi de la resgina [[Sgiovanna II de Napoli|Sgiovanna II]], apœus a la mort del rè. Adree a una bega con vun dei homen favorid de la resgina, l’è stait menad via in preson, ancaben che la resgina la fudess riessida a fàll menà fœura, cont el dàgh ancasì i fevod de [[Benevento]] e [[Manfredonia]] per reserzìll di dagn. In questa ocasion l’ha tolt in mojer la Caterina Alopo.
Ind el 1417 l’è stait menad de la resgina a vutà el papa contra Braccio de Montone, e el s’è trait adree el fiœul [[Francesch Sforza|Franzesch]]. L’è pœu tornad indree a Napoli, ma gh’è soltad a voltra un’oltra bega cont el Giovanni Caracciolo, nœuv sgimach de la regina.
Ind el 1423 l’è stait menad a [[L'Aquila|L’Aquila]] per infogà una rebellion in favor de la resgina, ma l’è morud ingossad ind el fium [[Pescara (fium)|Pescara]].
== Fameja ==
Ch’a se saiva, Tendol el gh’ha havud sedes bagaj de trè mojer deverse e de dò sgimache:
Ind el 1409, de la prima mojer Antonia, el gh’ha havud:<ref name="Lubkin">{{cite book|title=A Renaissance Court: Milan under Galleazzo Maria Sforza|first=Gregory|last=Lubkin|publisher=University of California Press|year=1994}}</ref>
* El Bosi (1410–1476), cont de [[Cotignola|Codegnœula]]<ref name="Lubkin" />
Ind el 16 de sgiugn del 1413 l’ha sposad la Catarina; insema i gh’hann havud:<ref name="Lubkin" />
* El Leonard (1415–1438)
* El Peder (1417–1442), vesquev de Ascoli Piceno a partì del 1438
* La Sgiovanna (nassuda e moruda ind el 1418)
[[Archivi:Muzio_Attendolo_Sforza_(1369-1424).jpg|alt=|miniatura|395x395px|Una miniadura del Nin Tendol]]
Ind el 1421, el s’è sposad una terza vœulta con la Maria<ref name="Lubkin" /> e gh’hann havud:
* El Bortolomee (1420–1435), cont de [[Celano]] (1430)
* El Carel (15 de sgiugn del 1423 – 12 de setember del 1457),<ref name="Lubkin" /> pœu ciamad ‘Gabriell’ apœus a la sò [[Orden sacher|ordinazzion]] coma [[vescov de Milan]] ind el 1445
Con la sò sgimaca, la Tamira Caja, el gh’ha havud:
* El Mansuet (1400–1435)
* L’Onestina (1402–1422), monega benedetina
Con l’oltra sgimaca, Lucia Terzani da Marsciano, el gh’ha havud:<ref name="Lubkin" />
* El [[Francesch Sforza|Franzesch]] (23 de luj del 1401 – 8 de marz del 1466),<ref name="Lubkin" /> [[duca de Milan]] ind el 1450
* La Lisa (1402–1476)
* L’Albarigh (1403–1423)
* La Tonia (16 de sgener del 1404 – 1471)
* El Leon (masg del 1406 – setember del 1440), conduter
* El Sgiovann (1407 – desember 1451), conduter
* El [[Lissander Sforza|Grigœur]] (29 de occiover del 1409 – avril del 1473), che l’ha voltad el sò nomen in ‘Lissander’ in onor del [[papa Lissander V]]<ref name="Lubkin" />
* L’Orsola (1411–1460), un’oltra monega
== Ligamen de denter ==
* [[Sforza|Cà Sforza]]
* [[Conduter]]
* [[Franzesch Sforza]]
== Ligamen de fœura ==
{{interproget}}
== Font ==
* {{cite book|title=Italy illuminated|first=Biondo|last=Flavio|volume=1|publisher=Harvard University Press|year=2005|editor-first=Jeffrey A.|editor-last=White}}
* {{cite book|title=The Renaissance in Italy: A Social and Cultural History of the Rinascimento|url=https://archive.org/details/renaissanceinita0000rugg|first=Guido|last=Ruggiero|publisher=Cambridge University Press|year=2015}}
* {{cite book|title=Gli Sforza: La casata nobiliare che resse il Ducato di Milano dal 1450 al 1535|first=Caterina|last=Santoro|language=it|publisher=Casa Editrice Corbaccio|year=1992}}
* {{cite book|title=A Renaissance Court: Milan under Galleazzo Maria Sforza|first=Gregory|last=Lubkin|publisher=University of California Press|year=1994}}
*{{cite book|last=Litta Biumi|first=Pompeo|authorlink=Pompeo Litta Biumi|title=Famiglie celebri italiane|location=Milano|publisher=Luciano Basadonna Editore|url=https://gallica.bnf.fr/services/engine/search/sru?operation=searchRetrieve&version=1.2&collapsing=disabled&rk=21459;2&query=dc.relation%20all%20%22cb41249636m%22|language=it}}
=== Referenze ===
{{Reflist|2}}
{{DEFAULTSORT:Tendol, Jacom}}
[[Categoria:Nassud in del 1369]]
[[Categoria:Mort in del 1424]]
[[Categoria:Sforza]]
[[Categoria:Nobil lombard]]
rta4gk4nrqkrmjsaplzxrugjmrfr8ao
Odin
0
268284
1334979
1307683
2026-08-25T20:39:15Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334979
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
[[File:Brunhilde knelt at his feet.jpg|thumb|alt=|300px|Picciura de l’Odin con la [[Brunilda]] che la ghe [[orazzion|ora]] ai pee]]
L’'''Odin''' ([[lengua anglo-sassona|anglo-sassen]]: ''Wōden'', [[lengua nors|nors antigh]]: ''Óðinn'', [[lengua todesca|todesch antigh]]: ''Wuotan'') l’è un [[dia]] propri venerad ind el [[paganesim|paganesim sgermanegh]] e ind la [[mitologia norsa]]. La sò figura l’è sozziada con la saviezza, sanadura, mort, regalitaa, la forca, la cognossenza, la guerra, bataja, vitoria, la [[magia]] e i [[striozz]], poesia, estes e l’[[abezzee runegh]]; l’è ancasì depenc coma el marid de la [[deja]] [[Friga]].
Considerad el fondador de un frach de popoi e tribó sgermaneghe, l’Odin l’è vegnud el dia-patron di [[Lombarcc antigh|Lombard]] adree a l’ingann de la sazzerdotessa [[Gambara (vœulva)|Gambara]].<ref name="Foulke">Peters, Edward, ed. (1974). Paul the Deacon, History of the Lombards. Translated by Foulke, William Dudley. University of Pennsylvania Press, Philadelphia, Pennsylvania. ISBN 0-8122-1079-4.</ref> Desgià che el sò patronasg l’è ligad propri al nomen e al sangh de quella sgent chì, el sò favor divin el se estendariss infinanca ai Lombard del dì de incœu.
L’è particolarment sozziad con la festa del ''[[Yule]]'' – el [[Denedal]] pre-cristian – e al costum de l’[[alber de Nedal|arvor]] e del [[scioch de Nedal]].
== Figura ==
[[File:Georg von Rosen - Oden som vandringsman, 1886 (Odin, the Wanderer).jpg|thumb|alt=|left|200px|L’Odin ind el sò aspet de struson]]
Cognossud con zentenere de nomen e [[scomagna|scomagne]] deverse, i vegg test nors porten che l’Odin l’era fiœul del [[Borr]] e de la [[Bestla]], e fradell de [[Villi e Vee]], e che el gh’ha pœu havud una mota de bagaj del sò, intra i quai i pussee famos i inn soratut el [[Thor]] e el [[Balder]].
L’è despess figurad con nomà un œugg e una barba longa longhenta, cont in man una lanza ciamada ''Gungnir'' e con duu scorbat ciamad ‘Ughin’ e ‘Munin’ ([[lengua nors|nors]]: ''Huginn'' e ''Muninn'', ‘Penser e Memoria’), o strasvestid de cercot o struson cont una mantella bella longa e un capell che ghe quata tut el coo. Ind i storie, i duu scorbat ghe porten i informazzion sora quell che l’è dree a suzzeder ind la Terra de Mezz ([[lengua nors|nors]]: ''Miðgarðr'') e el cavalca un cavall a vocc scianfe ciamad ''Sleipnir'' che el sgola intravers tut el cel e ancasì ind l’[[Oltratomba]]. Ind i test, l’è famos per zircà de gadegnà pussee cognossenza – per esempi quand che l’ha provad a otegnì el ''Vin de Mel de la Poesia'' – e, de sora pu, el ghe fa anca di guaje con la mojer sora i sgesta strasordenarie soe de lu.
Sozziad cont i [[valchirie]], el dirisg el ''[[Valhalla]]'', indova el rezzev i guerrer mort in bataja, cont el mandànn una part a la deja [[Freja]].
== Atestazzion ==
[[File:Odin's hunt (Malmström).jpg|thumb|alt=|230px|La cascia de l’Odin]]
I prime atestazzion di prateghe religiose di Sgerman i riven sgiò di scriccior roman compagn del [[Publi Corneli Tacit|Tazzet]] che sozzien la figura de l’Odin a quella del dia roman [[Mercuri]] per via de la sid de cognossenza oculta che i duu spartissen, ind un fenomen ciamad ''[[w:la:interpretatio romana|interpretatio romana]]''. In quest’ocasion, Thor l’è sozziad a l’Ercol e Tyr a Mart.<ref name="BIRLEY41">Birley (1999:42, 106–07).</ref>
{{quote|Di dia, el Mercuri l’è el pussee venerad. Fàgh dei oferte ind i dì prestabilid l’è considerad un dové religios, e i sagrefizzi pœuden vesser uman o de oltra natura. Per Ercol e Mart, i ghe ofrissen di bestie, de la sorta che l’è permissa.|Publi Corneli Tazzet, ''Sgermania''}}
[[File:Wodan Frea Himmelsfenster by Emil Doepler.jpg|thumb|alt=|left|190px|L’Odin e la Frigga varden sgiò del cel ai fomen lombarde]][[File:Wodan Frea Himmelsfenster II by Emil Doepler.jpg|thumb|alt=|left|190px|I fomen lombarde cont i sò cavii ligad su coma se fudessen di barbe]]
El nomen de l’Odin el solta anca a voltra, diretament o indiretament, ind el corpus poetegh de la literadura inglesa, indova, ind el ''Porta-fortuna di nœuv erve'', es dis che l’haiva copad un [[dragh]]. El compariss, in particolar, ind i tratad sora l’abezzee runegh.
Ind el ''[[w:la:Origo Gentis Langobardorum|Origo Gentis Langobardorum]]'', e ind l’''[[Historia Langobardorum]]'' del [[Paol Diacon|Pavol Diacon]], es cunta su el mit di Lombard, una tribó sgermanega che la s’è stanziada ind la [[Lombardia storega]] depos un viasg che l’è indait inanz per di segoi. Ind la lesgenda, un popel piscinin ciamad i ‘Guinnei’ – che l’era menad inanz de la maga [[Gambara (vœulva)|Gambara]] e di sò duu s’cet, l’Iber e l’Asg – l’era in bega cont una tribó confinanta. El dì de la bataja, i Guinnei hann mandait a combater anca i done, strasvestide de homen e cont i cavii ligad sota al barbozz per fàj parì di barbe, e l’Odin, incuriosid, el j’ha segnade e l’ha pœu deit, ‘Chi eej quii longhe barbe lì?’ e inscì el gh’ha dait ai Lombard el sò nomen carataristegh.<ref name="FOULKE-316-317">Foulke (2003 [1974]:316–17).</ref>
L’Odin el figura particolarment ind i ''Ede'' (l’''[[Eda poetega]]'' e l’''[[Eda in prœusa]]'') e ind i saghe norse.
== Ind l’archeologia ==
[[File:Del av hjälm vendel vendeltid möjligen oden.jpg|thumb|alt=|Un elmet in Svezzia che el figurariss l’Odin e i sò duu scorbat]]
I referenze o i figurazzion de l’Odin comparissen in su un bell numer de oget. Dei elmet inn stait trovad in de di tombe in [[Svezzia]] indova gh’è su una figura che la gh’ha una lanza e un iscud, fiancafianch de duu osii, i sò scorbat.<ref name=SIMEK164LINDOW187>Simek (2007:164) and Lindow (2005:187).</ref>
[[File:Ledbergsstenen 2.jpg|thumb|alt=|left|upright|La Preja Ledberg]]
Ind el segol <sup>qd</sup>11, la Preja de Ledberg, la gh’ha su una figura de un hom cont un pè sora la boca de una bestiazza a quater scianfe. Questa chì la pœul vesser una representazzion de l’Odin majad su del lov [[Fenrir]] adree al [[Ragnarök|Ragnarœugh]].<ref name=JANSSON>Jansson (1987:152)</ref> De dessota de la bestia e l’hom a gh’è una una figura de un hom senza gambe ind una posizzion prostraita.<ref name=JANSSON/> A l’inscrizzion ind el sgioven ''Futhark'' ghe va adree una sequenza runega misteriosa<ref name="MACLEOD145">MacLeod, Mees (2006:145).</ref> e una formula magega interessanta ben cognossuda in tut el mond nors.<ref name=JANSSON/>
== Comparazzion ==
L’istudios [[Georges Dumézil]] el gh’ha segnad a l’Odin vuna di fonzion ciav ind el ''patheon'' proto-indo-europee coma representativ de la prima fonzion (la sovranitaa) che la conrespond al dia indù Varuṇa (furia e magia) in oposizzion al Tyr, che el conrespond al dia [[Mitra]] (lesg e sgiustizzia); intanta che i Vanir gh’hann la fonzion de la fertilitaa.<ref>Turville-Petre, 1964, p. 103</ref><ref>Polomé, 1970, p. 58–59</ref>
Un olter aprocc a l’interpretazzion de la sò figura l’è de considerànn i fonzion e i tributazzion – un badaluch de studios le interpreten coma un dia del vent, quand che dei olter, spezzialment, coma un dia de la mort. L’è sovenz sozziad con di prateghe d’[[estes]], e donca el ven miss a para a l’indù [[Rudra]] e al gregh [[Ermes]].<ref>de Vries, 1970b, p. 94–97</ref>
== Influenza moderna ==
[[File:Wotan takes leave of Brunhild (1892) by Konrad Dielitz.jpg|thumb|alt=|upright|230px|''L’Odin el lassa la Brunilda'' (1892) del {{lang|de|[[Konrad Dielitz]]|italic=no}}]]
Un monton de personasg ind l’[[art]], literadura e musega inn stait inspirad de la figura de l’Odin. In particolar, el [[Gandalf]] de ''[[El Scior di Anei]]'' el pœul vegnì considerad coma una figura odinega.
==Font==
{{refbegin|30em}}
* [[Anthony Birley|Birley, Anthony R.]] (Trans.) (1999). ''Agricola and Germany''. Oxford World's Classics. {{ISBN|978-0-19-283300-6}}
* {{cite book |last=Byock |first=Jesse |author-mask=Byock, Jesse (Trans.) |year=1990 |title=The Saga of the Volsungs |url=https://archive.org/details/sagaofvolsungsno0000byoc |publisher=[[University of California Press]] |isbn=978-0-520-27299-6}}
* Brooks, James. 2023. [https://abcnews.go.com/International/wireStory/oldest-reference-norse-god-odin-found-denmark-treasure-97704338 "Oldest reference to Norse god Odin found in Danish treasure"] {{Webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20230308211940/https://abcnews.go.com/International/wireStory/oldest-reference-norse-god-odin-found-denmark-treasure-97704338 |date=8 March 2023 }}. ABC News. 8 March 2023. Accessed 8 March 2023.
* [[Hector Munro Chadwick|Chadwick, H. M.]] (1899). ''The Cult of Othin: An Essay in the Ancient Religion of the North''. Clay & Sons. {{OCLC|8989833}}
* Cleasby, Richard and [[Guðbrandur Vigfússon]]. Rev. Craigie, William A. (1975) ''An Icelandic–English Dictionary''. 2nd ed., repr. Oxford Clarendon Press. {{ISBN|978-0198631033}}
* [[James E. Cross and Thomas D. Hill|Cross, James E. and Thomas D. Hill]] (1982). ''The Prose Solomon and Saturn and Adrian and Ritheus''. University of Toronto Press.
* {{cite book | last =Davidson | first =Hilda Ellis | author-link =Hilda Ellis Davidson| year =1990 | title =Gods and Myths of Northern Europe | publisher =Penguin Books | isbn =0-14-013627-4}}
* {{Cite book|last=de Vries|first=Jan|title=Altnordisches Etymologisches Worterbuch|date=1962|publisher=Brill|isbn=978-90-04-05436-3|edition=1977|author-link=Jan de Vries (linguist)}}
* {{cite book | last =de Vries |first =Jan | year =1970a | author-link =Jan de Vries (linguist) | title =Altgermanische Religionsgeschichte, volume 1. 2nd ed. repr. as 3rd ed | publisher =Walter de Gruyter | oclc =466619179|language=de}}
* {{cite book | last =de Vries |first =Jan | year =1970b | author-link =Jan de Vries (linguist) | title =Altgermanische Religionsgeschichte, volume 2. 2nd ed. repr. as 3rd ed | publisher =Walter de Gruyter | oclc =466619179|language=de}}
* [[Ursula Dronke|Dronke, Ursula]] (Trans.) (1997). ''The Poetic Edda: Volume II: Mythological Poems''. [[Oxford University Press]]. {{ISBN|0-19-811181-9}}
* {{cite book|last=Dunn |first=Marilyn|title=Belief and Religion in Barbarian Europe, c. 350–700 |publisher=Bloomsbury |year=2013}}
* Faulkes, Anthony (Trans.) (1995). ''Edda''. [[Everyman's Library|Everyman]]. {{ISBN|0-460-87616-3}}
* [[William Dudley Foulke|Foulke, William Dudley]] (Trans.) Ed. Edward Peters. (2003 [1974]). ''History of the Lombards''. University of Pennsylvania Press. {{ISBN|978-0812210798}}
* {{cite book | last1 =Gimbutas | first1 =Marija | author-link =Marija Gimbutas | last2 =Robbins Dexter | first2 =Miriam | year =1999 | title =The Living Goddesses | publisher =University of California | isbn =978-0520213937 | url =https://archive.org/details/livinggoddesses00gimb }}
* Griffiths, Bill (2006 [2003]). ''Aspects of Anglo-Saxon Magic''. Anglo-Saxon Books. {{ISBN|1-898281-33-5}}
* Herbert, Kathleen (2007 [1994]). ''Looking for the Lost Gods of England''. Anglo-Saxon Books. {{ISBN|1-898281-04-1}}
* Hirschfeld, Max (1889). ''[https://archive.org/details/bub_gb_1XYKAAAAIAAJ Untersuchungen zur Lokasenna]'', Acta Germanica 1.1, Berlin: Mayer & Müller. {{in lang|de}}
*{{cite book|last=Koch|first=John T.|title=Celto-Germanic, Later Prehistory and Post-Proto-Indo-European vocabulary in the North and West|publisher=Aberystwyth Canolfan Uwchefrydiau Cymreig a Cheltaidd Prifysgol Cymru, University of Wales Centre for Advanced Welsh and Celtic Studies|year=2020|url=https://www.wales.ac.uk/Resources/Documents/Centre/2020/Celto-Germanic2020.pdf|isbn=978-1907029325|author-link=John T. Koch|access-date=13 November 2021|archive-date=25 November 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20211125063756/https://www.wales.ac.uk/Resources/Documents/Centre/2020/Celto-Germanic2020.pdf|url-status=live}}
* [[Lee Milton Hollander|Hollander, Lee Milton]] (1936). ''Old Norse Poems: The Most Important Nonskaldic Verse Not Included in the Poetic Edda''. Columbia University Press
* {{cite book|last=Hollander|first=Lee Milton (Trans.)|year=1964|url=https://archive.org/details/heimskringla00snor|url-access=registration|title=Heimskringla: History of the Kings of Norway|publisher=[[University of Texas Press]]|isbn=0-292-73061-6}}
* {{Cite book|last=Kroonen|first=Guus|title=Etymological Dictionary of Proto-Germanic|publisher=Brill|year=2013|isbn=978-9004183407}}
* Larrington, Carolyne (Trans.) (1999). ''[https://books.google.com/books?id=nBzuQZ4MCPIC The Poetic Edda] {{Webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20230425161733/https://books.google.com/books?id=nBzuQZ4MCPIC |date=25 April 2023 }}''. [[Oxford World's Classics]]. {{ISBN|0-19-283946-2}}
* {{Cite book|last=Lindow|first=John|title=Norse Mythology: A Guide to Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs|url=https://archive.org/details/norsemythologygu0000lind_q3v9|publisher=Oxford University Press|year=2001|isbn=978-0-19-983969-8|author-link=John Lindow}}
* MacLeod, Mindy & Mees, Bernard (2006). ''[https://books.google.com/books?id=hx7UigqsTKoC Runic Amulets and Magic Objects] {{Webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20230419093047/https://books.google.com/books?id=hx7UigqsTKoC |date=19 April 2023 }}''. [[Boydell Press]]. {{ISBN|1-84383-205-4}}
* Munro, Dana Carleton (Trans.) (1895). ''Life of St. Columban''. The Department of History of the University of Pennsylvania.
* North, Richard (1997). ''Heathen Gods in Old English Literature''. Cambridge University Press. {{ISBN|978-0521551830}}
* {{Cite book|last=Orchard|first=Andy|url=https://archive.org/details/dictionaryofnors0000orch|title=Dictionary of Norse Myth and Legend|date=1997|publisher=Cassell|isbn=978-0-304-34520-5|author-link=Andy Orchard|url-access=registration}}
* {{Cite book|last=Orel|first=Vladimir E.|url=https://archive.org/details/handbookofgerman0000orel|title=A Handbook of Germanic Etymology|date=2003|publisher=Brill|isbn=978-90-04-12875-0|language=en|author-link=Vladimir Orel|url-access=registration}}
* {{cite book | last =Polomé | first =Edgar Charles | author-link =Edgar Charles Polomé | year =1970 | chapter =The Indo-European Component in Germanic Religion | title =Myth and Law Among the Indo-Europeans: Studies in Indo-European Comparative Mythology | editor-last =Puhvel |editor-first =Jaan | publisher =University of California | isbn =978-0520015876}}
* Pollington, Stephen (2008). ''Rudiments of Runelore''. Anglo-Saxon Books. {{ISBN|978-1898281498}}
*{{cite book |last=Price|first=Neil|author-link=Neil Price (archaeologist)|title=The Viking Way, Magic and Mind in Late Iron Age Scandinavia|edition=2|title-link=The Viking Way (book)|publisher=Oxbow Books, Oxford and Philadelphia |year=2019|isbn=978-1842172605}}
* Schach, Paul (1985). "Some Thoughts on ''Völuspá''" as collected in Glendinning, R. J. Bessason, Heraldur (Editors). ''Edda: a Collection of Essays.'' [[University of Manitoba Press]]. {{ISBN|0-88755-616-7}}
* [[Rudolf Simek|Simek, Rudolf]] (2007) translated by Angela Hall. ''Dictionary of Northern Mythology''. [[Boydell & Brewer|D.S. Brewer]]. {{ISBN|0-85991-513-1}}
* {{cite book|last=Steuer |first=Heiko |title=Germanen aus Sicht der Archäologie: Neue Thesen zu einem alten Thema |publisher=de Gruyter |year=2021}}
* [[Benjamin Thorpe|Thorpe, Benjamin]] (1851). ''Northern Mythology, Compromising the Principal Traditions and Superstitions of Scandinavia, North Germany, and the Netherlands: Compiled from Original and Other Sources''. 3 vols. Volume 2 ''Scandinavian Popular Traditions and Superstitions''. Lumley. {{OCLC|314195407}}
* Thorpe, Benjamin (Trans.) (1866). ''[https://books.google.com/books?id=WGUCAAAAQAAJ&q=Edda+S%C3%A6mundar Edda Sæmundar Hinns Frôða: The Edda of Sæmund the Learned] {{Webarchive|grafia=NOL|url=https://web.archive.org/web/20230405015736/https://books.google.com/books?id=WGUCAAAAQAAJ&q=Edda+S%C3%A6mundar |date=5 April 2023 }}.'' Part I. London: Trübner & Co.
* {{cite book | last =Turville-Petre | first =Gabriel | author-link =Gabriel Turville-Petre | year =1964 | title =Myth and Religion of the North: The Religion of Ancient Scandinavia | publisher =Weidenfeld and Nicolson | oclc =645398380}}
* {{Cite book|last=West|first=Martin L.|title=Indo-European Poetry and Myth|url=https://archive.org/details/indoeuropeanpoet0000west|date=2007|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-928075-9}}
* Williamson, Craig (2011). ''A Feast of Creatures: Anglo-Saxon Riddle-Songs''. University of Pennsylvania Press. {{ISBN|978-0812211290}}
{{refend}}
==Referenze==
{{reflist|2}}
== Ligamen de denter ==
* [[Abezzee runegh]]
* [[Loki]]
* [[Thor]]
== Ligamen de fœura ==
{{interproget}}
* [https://myndir.uvic.ca/OdiN01.html MyNDIR (My Norse Digital Image Repository)] Inlustrazzion de l’Odin de un manoscricc.
[[Categoria:Dia]]
[[Categoria:Paganesim]]
[[Categoria:Mitologia nordiga]]
0g8mkg50rl43bqgkpdzz3dfq39gpuok
Vesta (deja)
0
268367
1334952
1301974
2026-08-25T20:22:18Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334952
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
[[File:VestalinAtriumVestae.jpg|thumb|alt=|200px|Vuna di rare statov de Vesta]]
La '''Vesta''' ([[latin]]: ''Vesta'') l’è la deja versgen de la cà, del fogoral e de la [[fameja]] ind la [[religion romana]]. Nomà de rara depensgiuda in forma umana, l’è despess representada del fœugh del sò templi ind el [[For roman]]. L’azzess al templi l’era permiss nomà ai sò sazzerdotesse, i [[Versgen vestai]], che guarnaven i oget sagrad del templi medem, preparaven la farina e la sal sagrada (''mola salsa'') per i sagrefizzi ofizziai, e se curaven del fœugh sacher ind el fogoral del templi. A se pensava che la versginitaa de lore chì l’era essenzial a la soravivenza de tuta Roma – se es descovriva che haveven mantegnud nò la sò castitaa, i vegneven interrade ancamò vive. Desgià che la Vesta l’era considerada una protetora del popel roman, i feste soe de lee, i ''[[Vestalia]]'' (7–15 de sgiugn), vegneven considerad intra i feste pussee importante de la Roma antiga.<ref name="Dixon">{{cite book| title = Encyclopedia of Greco-Roman Mythology| url = https://archive.org/details/encyclopediaofgr0000dixo_h6p7| last = Dixon-Kennedy| first = Mike| year = 1998| isbn = 978-1-57607-094-9}}</ref> Cont el rivament del [[cristianesim]], el cult de Vesta l’era vun dei unegh a havé tegnud bota fina a che l’imperador [[Teodosi I]] el j’ha forzad a sarrà su in del 391 EC.
La Vesta l’era part di ‘dia consent’, i dodes dia pussee onorad ind la Roma antiga.<ref name="Williams">{{cite book| title = The Original Dysfunctional Family: Basic Classical Mythology for the New Millennium
| url = https://archive.org/details/originaldysfunct0000will
| last = Williams | first = Rome | year = 2008
| publisher = Bolchazy-Carducci | location = Mundelein, Illinoi
| isbn = 978-0-86516-690-5
}}</ref> L’era la tosa de [[Saturen (dia)|Saturen]] e sorella del [[Sgiœuv (dia)|Sgiœuv]], [[Netun (dia)|Netun]], [[Pluton (dia)|Pluton]], [[Sgiunona]] e [[Scerer]]. L’era equivalenta a la deja grega [[Hestia]].<ref>{{cite book| title = Rome and Her Monuments: Essays on the City and Literature of Rome in Honor of Katherine A. Geffcken
| url = https://archive.org/details/romehermonuments0000unse
| last1 = Geffcken | first1 = Katherine A.
| last2 = Dickison | first2 = Sheila Kathryn
| last3 = Hallett | first3 = Judith P.
| year = 2000
| publisher = Bolchazy-Carducci Publishers | location = Wauconda, Illinois
| isbn = 978-0-86516-457-4
}}</ref>
== Referenze ==
{{reflist}}
== Ligam de denter ==
* [[Religion romana]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
[[Categoria:Dia]]
[[Categoria:Mitologia romana]]
09q1kx3i299p602d8k9rdfe5wjoubi4
Zeser Borsgia
0
270323
1334946
1321830
2026-08-25T20:19:04Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334946
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
[[Archivi:Cesare_Borgia,_Duke_of_Valentinois.jpg|alt=|miniatura|395x395px|El Zeser Borsgia]]
El '''Zeser Borsgia''' ([[Lengua catalana|catalan]]: ''Cèsar Borja'', [[Lengua spagnoeula|castejan]]: ''César Borja'', [[Lengua italiana|toscan]]: ''Cesare Borgia'', ma che ghe disen anca ‘'''El Valentin'''’ per via del sò vesser duca de Valois; [[Subiaco]], [[13 09|13 de setember]] del [[1475]] – [[Viana (Spagna)|Viana]] [[12 03|12 de marz]] del [[1507]]) l’è stait un [[Cardinal|cardenal]] de la [[Gesa Catolega]] e [[conduter]] merzenari duranta el [[Renassiment]]. Nassud coma vun di fiœui inlesgitem del [[papa Lissander VI]], a l’era un member de [[Cà Borsgia]], una dinastia de nobii aragones. La sò rampegada al podé l’è staita l’inspirazzion prenzipal de ''[[El Prenzep]]''<small>([https://it.wikisource.org/wiki/Il%20Principe it])</small>, œuvra sossenn famosa del [[Niccolò Machiavelli]].
Depos una curta carrera ind la Gesa cont el vegnìnn un cardenal adree a l’elezzion del pader coma [[papa]], l’ha dait i sò demission apœus a la mort del fradell ind el 1498. L’ha servid coma conduter per el rè Luvis XII de Franza intoren al 1500, e l’ha ocupad [[Milan]] e [[Napoli]] ind el cors di Guerre d’Asburgh–Valois. Intratanta, l’è riessid a retajàss fœura un istacc per lu medem ind la [[Lombardia storega|Lombardia meridional]], ma, quand che gh’è mort anca el pader, l’è pu stait bon de mantegnìnn el podé. Segonda el Machiavelli, quest chì l’è stait nò un error del Valentin, ma un quajcoss trait adree de l’elezzion del papa nœuv, che l’era un istoregh oposidor di Borsgia.<ref>{{Cite book|last=Machiavelli|first=Niccolò|title=The Prince|via=Google books|page=33|URL=https://books.google.com/books?id=ehzOd8DVlNkC&pg=PA33|chapter=VII}}.</ref>
== Vita ==
[[Archivi:Pinturicchio - Portrait of a Boy - Google Art Project.jpg|alt=|miniatura|396x396px|El Zeser de bocia]]
=== Nassiment e sgioventura ===
Compagn de dei olter aspet de la vita del Zeser Borsgia, la data del sò nassiment l’è minga zerta. L’era nassud a [[Subiaco]], in [[Lazzi]] o ind el 1475, o ind el 1476, coma un fiœul inlesgitem del cardenal Roderic Llançel i de Borja – mej cognossud coma ‘Rodarigh Borsgia’, e pœu coma [[papa Lissander VI]] – e de la sò sgimaca taliana [[Vannozza dei Cattanei]], sora la qual a gh’è nò vegnud a voltra tante informazzion. In prenzipi, Cà Borsgia la rivava del [[Regn de Valenzia]], e l’haveva tacad a gadegnà podé e influenza cont el barba grand del Zeser, el Fons Borsgia (1378–1458), vesquev de [[Valenzia]], e pœu ancasì elesgiud papa ind el 1455 cont el nom de [[Papa Callist III|Callist III]].<ref name="xvfywc">Herfried Münkler and Marina Münkler, ''Lexikon der Renaissance'', Munich: Beck, 2000, pp. 43ff.{{de}}</ref> El pader del Zeser, l’è stait el prim papa che l’ha publegament recognossud i sò fiœui bastard.
El [[Stefano Infessura]] l’iscriv che el cardenal Borsgia l’haveva falsament deciarad che Zeser l’era l’is’cet de un olter hom – el Domenico d’Arignano, el marid nomenal de la Vannozza dei Cattanei. Pussee provabilment, [[papa Sest IV]] l’haveva relassad el Zeser de la nezzessitaa del provà el sò nassiment cont una [[bolla papal]] ind el 1 de occiover del 1480.<ref>Sabatini (pp. 45, 48), citing the supplement to the Appendix of Thuasne's edition of Burchard's ''Diarium''</ref>
=== Carrera ===
==== Posizzion ind la Gesa ====
[[Archivi:Coat_of_arms_of_Cesare_Borgia.svg|manzína|miniatura|L’istema del Zeser Borsgia coma duca de Valentinois, duca de Romagna e capitan-sgeneral de la Gesa.]]
A l’inizzi, i sgent soe del Zeser eren dree a preparàll per una carrera dedenter de la [[Gesa Catolega|Gesa]]. Depos havé fait i scœule a [[Perugia]] e [[Pisa]], Zeser l’ha studiad lesg al ''Studium Urbis'', al dì d’incœu l’[[Università de la Sapienza de Roma|Universitaa de la Sapienza de Roma]]. A 15 agn apena l’è stait fait vesquev de [[Pamplona]], e pœu arzivesquev de [[Valenzia]] a 17. In del 1493, l’è vegnud el vesquev de [[Castres]] e [[Elne]] insema. In del 1494 l’ha rezzevud el titel de abad de l’abazzia de Saint Michel de Cuxa. Con l’investidura del pader al rœul de [[papa]], l’è stait voltad ind un cardenal a l’etaa de 18 agn.<ref name="xvfywc" />
Intratanta, el papa Lissander VI l’haveva stravacad tute i speranze de Cà Borsgia sora el fiœul quell grand, el Sgiovann – fradell del Zeser – sgiamò deventad Capitan Sgeneral di Forze Armade Papai. El Sgiovann, però, l’è stait mazzad ind el 1497 senza che se savess ben cossa gh’era suzzess adree al mazzament. Un poo de contemporani sugerissen che l’era provabilment stait el Zeser medem,<ref>Spinosa, ''La saga dei Borgia''</ref> sgelos del fradell perchè el ne condivideva la sgimaca, la [[Sancia d'Aragona|Sancia d’Aragona]]<ref>Rendina, ''I capitani di ventura''</ref> – legalment la mojer del Gofred, fradell piscinin di duu Borsgia – e per la carrera militara posseduda de lu chì e propri volsuda del Zeser. El rœul del Zeser ind el mazzament del fradell l’è mai stait ciarid fœura del tut. Impunemanca, no el gh’haveva de motivazzion bone, desgià che l’era dree sgiamò del sò a gadegnà podé indeperlù cont una nœuva posizzion segolar che el gh’haveva de tœù. L’è possibel che el Sgiovann el saja stait copad coma resultad de un oltra relazzion sessual che el gh’haveva de scondon.<ref>Michael de la Bedoyere, ''The Meddlesome Friar and the Wayward Pope'', p. 20, Quote: "Next morning the absence of the Duke was noticed by his servants, and the Pontiff was informed. He was not too worried for, as Burchard says, Alexander jumped to the conclusion that his son had spent the night with some girl and preferred to avoid the indiscretion of leaving by day. It may be mentioned in passing that this touch, as with many others one comes across, hardly squares with the general view that the Pope, his family and those around him were without shame. Juan was a dissolute young man and not a churchman, yet Alexander presumed on a discretion more in keeping with later times."</ref>
Ind el 17 de vost del 1498, el Zeser l’ha lassad el cardenalad per passà a la carrera militara.<ref>{{cite web|title=Today in Catholic History|url=http://catholicunderthehood.com/2010/08/17/today-in-catholic-history-cesare-borgia-resigns-from-the-cardinalate/|publisher=Catholic Under the Hood|access-date=29 December 2012|date=17 August 2010|archive-url=https://web.archive.org/web/20140802191653/http://catholicunderthehood.com/2010/08/17/today-in-catholic-history-cesare-borgia-resigns-from-the-cardinalate/|archive-date=2 August 2014|url-status=live}}</ref> Ind l’istess dì, el [[Luvis XII de Franza]] el gh’ha conferid el titel de ‘duca de [[Valentinois]]’ che, insema a la sò veggia posizzion coma cardenal de Valenzia, l’hann menad a gadegnà la [[scomagna]] de ‘El Valentin’. Ind el 6 de setember del 1499 l’è stait lassad liber di sò dové eclesiastegh e laegizad dei orden diaconegh che l’haveva tolt part – desgià che l’era stait ordenad diacon nomà ind el 26 de marz del 1494, l’ha mai rezzevud de oltre consegrazzion importante de defœura de quelle de [[prevet]] e [[Vescov|vesquev]].<ref name="miranda2">{{Cite web|title=Consistory of Friday September 20, 1493 (II) Celebrated at the Apostolic Palace, Rome|url=https://cardinals.fiu.edu/bios1493.htm#Borgia|access-date=7 August 2022|website=The Cardinals of the Holy Roman Church}}</ref>
==== Posizzion militare ====
La carrera del Zeser la se fondava in sul podé del pader, inscì coma in su la sò lianza cont i Franzes, rinforzada del sò sposalizzi con la Charlotte d’Albret – sorella del Sgiovann III de Navarra – ind el cors di guerre d’Asburgh–Valois. Depos l’invasion del Luvis XII ind el 1499, el Zeser el l’ha compagnad ind la sò intradura a [[Milan]].
Instora, el papa Lissander l’ha decidud de profitàss de la situazzion favorevola per vutà el fiœul Zeser a tajàss fœura un sò regn ind la Lombardia meridional. Con quest obietiv, l’ha deciarad che tucc i vicari de la [[Romagna]] e di [[Marche]] eren de consideràss deposud. Ancaben che in teoria i fudessen sgiamò tucc sotamiss diretament al papa, i governador de quelle terre chì eren stait liber de menàj inanz independentement per deverse sgenerazzion, ma, segonda i zitadin, quist vicari eren ancasì di bei baloss. Quand che el Zeser l’è a la fin riessid a gadegnà el podé, la situazzion l’è staita veduda propri positivament de la popolazzion.
[[Archivi:Cesareborgia.jpg|miniatura|Litrat del Zeser Borsgia, depenc de l’[[Altobello Melone]]]]
Zeser l’è stait fait Comandant dei Armade Papai insema a un rosc de merzenari talian, sostegnud de 300 [[cavaller]] e 4000 fant sguizzer mandad sgiò del rè de Franza. Sò pader el l’ha donca mandad a ciapà [[Imola]] e [[Forlì]], al temp governad de la [[Catarina Sforza]]. Anca senza el vut di trupe franzese apœus a la conquista di dò zitaa, Borsgia l’è tornad indree a Roma per zelebrà el sò trionf e rezzever el titel de ‘gonfaloner papal’ del bobà. Ind el 1500 la creazzion de dodes nœuv cardenai l’ha garantid che el Lissander el gh’havess assee daner per pagàgh di conduter al fiœul Zeser, che subet s’inn sgiontad a la campagna militara in Romagna soa de lu chì.
El [[Sgiovann Sforza]] – prim marid de la Lucrezzia, sorella del Zeser – l’è stait a la svelta casciad via de [[Pesaro]], el [[Pandolf Malatesta]] l’ha perdud [[Remen]], [[Fajenza]] la s’è renduda e el sò scior – al temp nomà un bagaj – l’è stait fait ingossà ind el Tever sota i orden del Zeser. In del masg del 1501 quest chì l’è vegnud [[duca de Romagna]]. Assont de Fiorenza, el Zeser l’ha pœu sgiontad [[Piombino]] ai sò terre nœuve.
Intanta che i sò conduter ghe menaven inanz l’assedi de [[Piombino]] (fenid ind el 1502), el Zeser l’ha comandad i trupe franzese ind l’assedi de [[Napoli]] e [[Capua]], defese del Prospero e Fabrizio Colonna. Ind el 24 de sgiugn del 1501, i soldad del Borsgia gh’inn riessid a fà fœura l’assedi e a conquider [[Capua]].
Ind el sgiugn del 1502 l’ha inviad a provà a gadegnà i [[Marche]], indova l’è stait bon de ciapà [[Urbino]] e [[Camerino]] intravers el tradiment di vegg scior feudai de part di vabitant medem. El s’è pœu menad a [[Bologna]] per conquidela. Tamen, i sò conduter – pussee che olter el Vitelozzo Vitelli e i fradei Orsini – gh’haveven tema de la crudeltaa del Zeser e hann inviad fœura a complotàgh contra. Guidobaldo de Moltefeltro e Giovanni Maria da Varano inn tornad indree a Urbino e Camerino e [[Fossombrone]] el s’è revoltad. El facc che al popel el sò goveren l’era dree a piasé el voleva dì che i scior nœuv gh’havarissen havud de lavorà dò vœulte per gadegnànn la remirazzion e respet. A la fin, l’ha reciamad i sò sgenerai a Imola, indova l’ha specciad che i sò oposidor perdessen i sò lianze e podé sora la realtaa local. El Zeser l’ha parposud una reconzejazzion, ma l’ha impresonad i sò coduter a [[Senigallia]], un quajcoss che l’è stait pœu descreit coma un ‘ingann maravejos’ de l’istoregh Paolo Giovio,<ref>Rendina, p. 250.</ref> e el j’ha fait strengolà. Ind el 1503 l’ha conquistad [[San Marino]].<ref name="Paul Joseph 2017">Paul Joseph ''The SAGE Encyclopedia of War: Social Science Perspectives: Volume IV'', 2017, p. 1511.</ref>
=== Ultem agn e mort ===
[[Archivi:Cesare-borgia-leaving-the-vatican-giuseppe-lorenzo-gatteri-Alamy.jpg|miniatura|300x300px|''El Zeser Borsgia el lassa el Vadegan'' (1877), œuvra del [[Giuseppe Lorenzo Gatteri]]]]
Siben el fudess un sgeneral e statista spert fiss, el Zeser el gh’ha havud di problema ind el mantegnì el controll sora i sò domini senza el patronasg del papa. [[Niccolò Machiavelli]] l’haveva sgiamò portad che Zeser l’era sossenn dependent del papad – al temp sota el controll del pader – coma vun di prenzipai vantasg de la sà posizzion. Machiavelli el diseva anca che, se el Zeser el fudess stait bon de gadegnà el favor del papa nœuv, el sariss vegnud un governador propri capazz. La nœuva de la mort del papa l’è rivada ind el 1503 quand che Zeser l’era adree a fà fœura el pian per conquider la [[Toscana]]. Quand che l’era a lecc adree a patì per via de un brut cas de [[malaria]] – provabilment ciapada ind l’istessa situazzion che el papa l’haveva ciapad el malann che l’haveva menad a la mort – i sò trupe eren dree a controllà el conclav.<ref name="Meyer">{{cite book|title=The Borgias: The Hidden History|author=[[G. J. Meyer]]|chapter=Chapter 21: Alone|year=2014|publisher=Bantam|pages=384–408|isbn=978-0345526922}}</ref>
El papa nœuv, [[papa Pia III]], el sostegneva el Zeser Borsgia e el l’ha reconfermad coma [[gonfaloner]], ma l’è morud nomà depos de un pontifegad de trenta-ses dì. Vun di desenemis pussee gajard del Borsgia, el Sgiulian Rover (pœu [[papa Sgiuli II]]), l’è anca stait bon de scœuder suzzess intravers una sperta manœuvra diplomatega – l’era riessid, de facc, a indù un Borsgia infiachent a dàgh a trà ind la sò nomena a papa ofrendegh di daner per la sò conquista e segutand a lassàgh el sostegn del papad. Impunemanch, l’ha nò mantegnud i promisse faite una vœulta che l’è stait elesgiud. Quand che el s’è rendud cunt de la situazzion, el Zeser l’ha anca provad a fà vergot per sistemàlla, ma el papa el l’ha fait fallà ogna vœulta. Per esempi, el Sgiuli l’era stait bon de forzà el Valentin a mollà sgiò [[San Marin]] quand che el l’haveva tegnud sota nomà per ses mis.<ref name="Paul Joseph 2017" />
El Zeser Borsgia – che l’era dree a frontà l’ostilitaa del Ferdinand II de Aragona<ref name="BK10">{{cite book|last=Bustillo Kastrexana|first=Joxerra|title=Guía de la conquista de Navarra en 12 escenarios|year=2012|publisher=Txertoa Argitaletxea|location=Donostia|isbn=978-84-71484819|page=10}}</ref> – l’è stait tradid intanta che l’era a Napoli del Gonzalo Fernández de Córdoba, un hom de lu considerad un sò liad. Chichinscì el fu impresonad, e i terre che l’haveva gadegnad funn sorbide del papad. Ind el 1504 l’è stait al prenzipi transferid in Ispagna, e menad via al Castell del Chinchilla de Montearagón in La Mancha, ma depos che l’ha provad a scapà l’è stait movud ind el Castell de la Mota, in [[Medina del Campo]], arent a [[Segovia]].<ref name="BK10" /> Chichinscì l’è riessid a scapà del castell cont el vut de un quaj sostegnidor, e depos havé passad fœura [[Santander, Spain|Santander]], [[Durango, Biscay|Durango]] e [[Gipuzkoa]], l’è rivad a Pamplona el 3 de desember del 1506, indova el rè Sgiovann III de Navarra – che no el gh’haveva de comandant militar cont esperienza e el gh’haveva pagura de l’invasion castejana – el gh’ha dait el benvegnud.<ref name="BK11">Bustillo Kastrexana, J. p. 11</ref>
Borsgia l’è stait bon de reciapa Viana, ind la Navarra, che l’era al temp ind i man di forze del Louis de Beaumont, del cont de Lerin e di liad del Ferdinand II d’Aragona ind la Navarra, asca el castell che l’ha metud sota assedi. A la matina del 11 de marz del 1507, un rosc de cavaller desenemis l’è scapad del castell ind el cors de una tempesta. Incagnid fiss per la fiacaria de l’assedi, el Borsgia el gh’è cors adree indeperlù, ma i cavaller, quand che hann descovert che l’era nò stait compagnad di sò homen, l’hann intrapolad e ind l’imboscada l’ha rezzevud di tellœule mortai. Tucc i sò richezze inn staite botinade via, cont el lassàgh nomà un istrascetin ross per quatàss i balle.<ref name="BK11" />
== Oss ==
[[Archivi:A_Glass_of_Wine_with_Caesar_Borgia_-_John_Collier.jpg|miniatura|300x300px|''Un bicerin de vin cont el Zeser Borsgia'' (1893) del [[John Collier (Pre-Raphaelite painter)|John Collier]]. De manzina: Zeser Borsgia, [[Lucrezzia Borsgia]], [[Papa Lissander VI]], e un sgiovinot cont in man un bicer vœuj. La picciura la representa l’ideja popolara de la natura infida de [[Cà Borsgia]].]]
Borsgia l’è stait orisgenalment interrad ind el mausolee de marmor ordenad del rè Sgiovann III ind la gesa de Viana, ind la [[Navarra]]. Ind el segol <sup>qd</sup>16 el vesquev de [[Mondoñedo]] Antonio Guevara l’ha fait fœura un epitafi che l’haveva scrivud in onor del conduter; el dis:<ref>{{cite book|last1=Moret|first1=José de|last2=Alesón|first2=Francisco de|date=1891|title=Anales del reino de Navarra|url=https://books.google.com/books?id=wQRXAAAAYAAJ&pg=PA193|volume=7|location=Toloso, Spain|publisher=E. Lopez|page=163|access-date=13 October 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20160428141549/https://books.google.com/books?id=wQRXAAAAYAAJ&pg=PA193|archive-date=28 April 2016|url-status=live}}</ref>
{|
|<poem style="margin-left:2em">{{Lang|es|Aquí yace en poca tierra
el que todo le temía
el que la paz y la guerra
en su mano la tenía.
Oh tú que vas a buscar
dignas cosas de loar:
si tú loas lo más digno,
aquí pare tu camino,
no cures de más andar.}}</poem>
|<poem style="margin-left:2em">Chichinscì el possa in poca terra
lu che tucc l’ha fait stremì,
lu che e guerra e pas
l’ha ret ind i sò man.
O tì che te vegnet a zircà
de robe degne de elosgià,
se te vœut lodà el pussee degn
inlora el tò camin el se ferma zà
no te ocorr menàss pussee de là.</poem>
|}
== Vita personal ==
Ind el 10 de masg del 1499, el Zeser l’ha maridad Carlota de Albret (1480 – 11 marz 1514), una sorella del rè Sgiovann III de Navarra. Insema, gh’hann havud una tosa, la Lovisa Borsgia (1500–1553).
El Zeser el gh’ha ancasì havud vundes fiœui bastard. Intra quist chì gh’era l’Iromen Borsgia che el sposè la contessa Isabella de [[Carpi|Carp]], e la Camilla Lucrezzia Borsgia che, apœus a la mort del bobà, l’ha fait sanmartin a Ferrara per indà a viver a la cort de l’ameda [[Lucrezzia Borsgia|Lucrezzia]].
El Machiavelli l’ha passad un poo de temp insema al Borsgia per capìnn el carater, e el porta che a pariva che lu chì el passava anca di dì intregh senza havégh besœugn de indà a possà, e che l’alternava di moment indova ghe piaseva ciciarà di sò robe cont i persone che el gh’haveva aprœuv a dei olter indova el preferiva tasé del tut.<ref>{{Cite web|url=https://www.britannica.com/biography/Cesare-Borgia-duke-of-Valentinois|title=Cesare Borgia {{!}} Biography & Facts|website=Encyclopædia Britannica|access-date=9 May 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20180825122121/https://www.britannica.com/biography/Cesare-Borgia-duke-of-Valentinois|archive-date=25 August 2018|url-status=live}}</ref>
== Referenze ==
{{Reflist|2}}
=== Font ===
* {{Cite book|first=Edoardo|last=Alvisi|title=Cesare Borgia, Duca di Romagna|year=1878}}
* {{Cite book|first=Ivan|last=Cloulas|title=The Borgias|year=1989|isbn=9780531151013|url=https://archive.org/details/borgias00clou|url-access=registration}}
* {{Cite book|first=Marion|last=Johnson|title=The Borgias|url=https://archive.org/details/bwb_KR-777-457|year=1981}}
* {{Cite book|first=Niccolò|last=Machiavelli|title=The Prince|title-link=The Prince|year=1532}}
* {{Cite book|first=Shiono|last=Nanami|title=Cesare Borgia the Elegant Tyrant|year=1970}}
* {{Cite book|first=Rafael|last=Sabatini|author-link=Rafael Sabatini|title=The Life of Cesare Borgia|url=https://archive.org/details/thelifeofcesareb03467gut|year=1912}}
* {{Cite book|first=Antonio|last=Spinosa|title=La saga dei Borgia|url=https://archive.org/details/lasagadeiborgiad0000spin|publisher=Mondadori|year=1999}}
* {{Cite book|first=Paul|last=Strathern|title=The Artist, the Philosopher, and the Warrior|url=https://archive.org/details/artistphilosophe0000stra|year=2009}}
== Ligam de denter ==
* [[Cà Borsgia]]
* [[Catarina Sforza]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
* [https://www.britannica.com/biography/Cesare-Borgia-duke-of-Valentinois Cesare Borgia, Encyclopedia Britannica] {{en}}
* {{Cite book|url=http://www.classicreader.com/booktoc.php/sid.2/bookid.873/|title=The Prince|author=Niccolò Machiavelli|publisher=classicreader.com|author-link=Niccolò Machiavelli|access-date=6 December 2005|archive-url=https://web.archive.org/web/20080706174909/http://www.classicreader.com/booktoc.php/sid.2/bookid.873|archive-date=6 July 2008|url-status=dead}} {{en}}
* {{Cite web|url=http://www.encyclopedia.com/doc/1G2-3404700788.html|title=Cesare Borgia|publisher=Encyclopedia World Biography|author=Sarah Bradford|author-link=Sarah Bradford}} {{en}}
* [http://sites.google.com/site/diarioborjaborgia/Home Diario de los Borja (Borgia)] {{es}}
{{DEFAULTSORT:Borsgia, Zeser}}
[[Categoria:Renassiment]]
[[Categoria:Storia lombarda]]
[[Categoria:Nassud in del 1475]]
[[Categoria:Mort in del 1507]]
[[Categoria:Cardinai]]
[[Categoria:Ceregh catolegh italegh]]
5nuoblsj8et26ez6gc151u6pxxouzjj
Zivilizazzion
0
270462
1334973
1302015
2026-08-25T20:35:47Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334973
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}}{{Lista1000}}
[[File:Cicero_Denounces_Catiline_in_the_Roman_Senate_by_Cesare_Maccari.png|thumb|alt=|250px|La Roma antiga a l’è un esempi de zivilizazzion]]
[[File:20190406-DSC5193_Panteon.jpg|thumb|alt=|250px|Panteon de [[Roma]]]]
Una '''zivilizazzion''', o '''ziviltaa''', l’è una sozzietaa complessa caratarizada del desvilup de l’istacc, stratifegazzion sozzial, urbanizazzion e di sistema simbolegh de comunegazzion de de là de la lengua bacajada, compagn de la [[scritura|scricciura]].<ref name="Haviland 2013">{{cite book|last=Haviland |first=William|title=Cultural Anthropology: The Human Challenge |publisher=Cengage Learning|year=2013|page=250|url=https://books.google.com/books?id=DfEWAAAAQBAJ&q=%22civilization+refers+to+societies%22|display-authors=etal|isbn=978-1-285-67530-5 |access-date=20 June 2015|archive-date=13 July 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190713215613/https://books.google.com/books?id=DfEWAAAAQBAJ&q=%22civilization+refers+to+societies%22|url-status=live}}</ref><ref name="Fernández-Armesto 2001">{{cite book|last=Fernández-Armesto|first=Felipe|title=Civilizations: Culture, Ambition, and the Transformation of Nature|publisher=[[Simon & Schuster]]|year=2001 |url=https://books.google.com/books?id=3MNzi698aXwC|isbn=978-0-7432-1650-0|access-date=20 June 2015 |archive-date=1 April 2021|archive-url=https://web.archive.org/web/20210401104653/https://books.google.com/books?id=3MNzi698aXwC|url-status=live}}</ref><ref name="Boyden 2004">{{cite book|last=Boyden|first=Stephen Vickers|title=The Biology of Civilisation|year=2004|pages=7–8|publisher=UNSW Press|url=https://books.google.com/books?id=TX78DfVbM7kC&q=%22the+essential+precondition%22|isbn=978-0-86840-766-1|access-date=20 June 2015 |archive-date=30 December 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20161230072508/https://books.google.com/books?id=TX78DfVbM7kC&q=%22the+essential+precondition%22|url-status=live}}</ref><ref name="Solms-Laubach 2007">{{cite book|first=Franz|last=Solms-Laubach|title=Nietzsche and Early German and Austrian Sociology |publisher=Walter de Gruyter|year=2007|pages=115, 117, 212 |url=https://books.google.com/books?id=TxTITNduFc4C|isbn=978-3-11-018109-8|access-date=20 June 2015 |archive-date=30 December 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20161230074441/https://books.google.com/books?id=TxTITNduFc4C&dq |url-status=live}}</ref><ref name="AbdelRahim">{{Cite book|title=Children's literature, domestication and social foundation: Narratives of civilization and wilderness|last=AbdelRahim |first=Layla|year=2015|isbn=978-0-415-66110-2|publisher=Routledge|location=New York|page=8|oclc=897810261}}</ref> Perzò, i indisgen de l’[[Australia]] inn retegnud la zivilizazzion pussee veggia che gh’è, desgià che ghe esist dei evidenze de [[lengua]], [[agricultura]] e strucciure sozziai a partì del 80000 iEC o anca pussee inanz. I zivilizazzion inn ancasì caratarizade de dei olter aspet, compagn de l’agricultura, [[architetura|architecciura]], infrastrucciura, desvilup tennologegh, [[valum]], [[tassazzion]] e regolamentazzion di [[mester]].<ref name="Solms-Laubach 2007"/><ref name="AbdelRahim" /><ref>{{cite book |last1=Morris |first1=Ian |title=The Measure of Civilization: How Social Development Decides the Fate of Nations |url=https://press.princeton.edu/books/hardcover/9780691155685/the-measure-of-civilization |date=2013 |publisher=Princeton University Press |location=Princeton |isbn=978-0-691-15568-5 |access-date=29 May 2023 |archive-date=29 May 2023 |archive-url=https://web.archive.org/web/20230529174320/https://press.princeton.edu/books/hardcover/9780691155685/the-measure-of-civilization |url-status=live }}</ref> Storegament, una zivilizazzion l’è de cosideràss una [[cultura]] pussee slargada o vanzada, in contrast con quelle manch vanzade e pussee piscinine.<ref name="Adams 1966">{{cite book |author=Adams, Robert McCormick|title=The Evolution of Urban Society |year=1966 |page=13 |publisher=Transaction Publishers|url=https://books.google.com/books?id=JrZOwKU0TlsC&q=%22civilizations+are+associated%22|isbn=978-0-202-36594-7|access-date=20 June 2015 |archive-date=30 December 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20161230073713/https://books.google.com/books?id=JrZOwKU0TlsC&q=%22civilizations+are+associated%22|url-status=live}}</ref><ref name="Wright 2004">{{cite book|first=Ronald|last=Wright|title=A Short History anthropological. |url=https://archive.org/details/shorthistoryofpr0000wrig|year=2004 |publisher=House of Anansi Press |isbn=978-0-88784-706-6}}</ref><ref name="Llobera 2003">{{cite book|first=Josep |last=Llobera |title=An Invitation to Anthropology|publisher=Berghahn Books|year=2003|pages=136–137 |url=https://books.google.com/books?id=_-LDyWxODjAC&q=%22best-known+definition%22 |isbn=978-1-57181-597-2 |access-date=20 June 2015|archive-date=30 December 2016|archive-url=https://web.archive.org/web/20161230074407/https://books.google.com/books?id=_-LDyWxODjAC&q=%22best-known+definition%22|url-status=live}}</ref><ref name=":4">{{cite book|last=Bolesti|first=Maria|title=Barbarism and Its Discontents|year=2013|publisher=Stanford University Press|url=https://books.google.com/books?id=cpZZKabXvWAC|isbn=978-0-8047-8537-2|access-date=20 June 2015|archive-date=21 November 2023|archive-url=https://web.archive.org/web/20231121220741/https://books.google.com/books?id=cpZZKabXvWAC|url-status=live}}</ref>
La parolla “zivilizazzion” l’è connessa al [[latin]] ''civitas'', o ben “[[cità|zitaa]]”.
== Referenze ==
{{reflist|2}}
== Ligam de denter ==
* [[Egit antigh]]
* [[Roma antiga]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
[[Categoria:Antropologia]]
[[Categoria:Coltura]]
[[Categoria:Zivilizazzion|*]]
hnwmcinc0bmhabhmtnq1benyv92ife8
Fintaria
0
270519
1334967
1307538
2026-08-25T20:32:41Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334967
wikitext
text/x-wiki
{{Lista1000}}{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}}
[[File:El_Señor_de_los_Anillos_lectura.jpg|thumb|alt=|300px|Pagina verta de ''[[El Scior di Anei|El scior dei anei]]'' cont una reproduzzion de l’anell unegh]]
La '''fintaria''' l’è ogna lavorà creativ, soratut de [[narrativa]], che el figura dei individov, event o sit ch’inn imasgenari o in de di manere ch’inn imasgenarie.<ref>{{cite web |url=https://www.lexico.com/en/definition/fiction |title=fiction |archive-url=https://web.archive.org/web/20190821052716/https://www.lexico.com/en/definition/fiction |archive-date=21 August 2019 |work=Lexico |publisher=Oxford University Press |url-status=dead |date=2019}}</ref><ref>{{cite book |editor-last1=Sageng |editor-first1=John Richard |editor-last2=Fossheim |editor-first2=Hallvard J. |editor-last3=Larsen |editor-first3=Tarjei Mandt |date=2012 |url=https://books.google.com/books?id=q_AVJXKbE4wC&dq=events+places&pg=PA187 |title=The Philosophy of Computer Games |archive-url=https://web.archive.org/web/20170313014028/https://books.google.com/books?id=q_AVJXKbE4wC&pg=PA187&dq=events+places |archive-date=13 March 2017 |publisher=Springer Science & Business Media |pages=186–187|isbn=978-9400742499 }}</ref><ref name="C. Hugh Holman 1990, p. 212">{{cite book |first1=William |last1=Harmon |first2=C. Hugh |last2=Holman |title=A Handbook to Literature |edition=7th |location=New York |publisher=Prentice Hall |date=1990 |page=212}}</ref> I representazzion de fintaria inn donca inconsistente con la [[storia]], i facc e la plausibilitaa. A la fœusgia tradizzional, “fintaria” la se referiss a la narrativa scrivuda in [[pròsa|prœusa]], despess [[romanz]], [[novella (literadura)|novelle]] e storie piscinine.<ref>{{cite book |first=M. h. |last=Abrams |title=A Glossary of Literary Terms |url=https://archive.org/details/glossaryoflitera0000abra_i1b8 |edition=7th |location=Fort Worth, Texas |publisher=Harcourt Brace |date=1999 |page=[https://archive.org/details/glossaryoflitera0000abra_i1b8/page/94 94]}}</ref> Ind una manera pussee slargada, però, la fintaria l’includ di narrazzion imasgenarie espresse in ogna mez de intrategniment, cont el tœù denter minga nomà di robe scrivude, ma anca [[Tejater|spetacoi teatrai]], [[cine]], programa in [[television]], [[fumet]] e [[videogioch|videosgiœugh]].
== Referenze ==
{{reflist|2}}
== Ligam de denter ==
* [[Narrativa]]
* [[Sgender literari]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
[[Categoria:Sgender literari]]
[[Categoria:Fintaria]]
j6p94hfq3hky7oqu4kgpr64p2i23pbr
Emily Brontë
0
270531
1334978
1334530
2026-08-25T20:38:04Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334978
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}
[[File:Emilybronte retouche.jpg|thumb|alt=|300px|Litrat de l’Emily Brontë]]
L’'''Emily Brontë''' ([[30 07|30 de luj]] del [[1818]] – [[19 12|19 de desember]] del [[1848]]) l’è staita una scricciora de [[romanz romantegh]] e poetessa inglesa che l’è famosa per havé scrivud ''[[Wuthering Heights]]'' (Scime intempestade), el sò unegh lavorà che l’è mò considerad un classegh de la [[literadura inglesa]] e che lee l’ha publegad sota el nom d’art de '''Ellis Bell'''. L’ha ancasì fait fœura un liber de poesie insema ai sò sorelle [[Charlotte Brontë|Charlotte]] e [[Anne Brontë|Anne]], intitolad ''Poems by Currer, Ellis and Acton Bell''. In quell’œuvra chì, el sò talent el l’ha menada a vesser zelebrada per el sò sgeni poetegh.
Nassuda a [[Thornton]], [[Inghilterra]], de mà inglesa e pà irlandes, l’Emily l’era la segonda sorella pussee sgiovena di fredei Brontë, dedree del Maxwell e inanz de l’Anne. Inspirada de un cadò che el Maxwell l’haveva rezzevud, i fredei Brontë hann tucc scomenzad a scriver di cunt inventad quand che eren ancamò di bagaj.<ref> Mezo, Richard E. ''A Student's Guide to Wuthering Heights by Emily Brontë'' (2002), p. 1</ref> Con la sorella Anne, l’Emily l’ha fait su un mond fantastegh ciamad “Gondal”, un’isola de [[fintaria]] con di mit e lesgende che ghe indarann a ocupà el bontemp di dò sorelle per tuta la sò vita. Per via de la natura solitaria, lee l’è una figura propri misteriosa per i biogref.<ref>Lorna Sage ''The Cambridge Guide to Women's Writing in English'' (1999), p. 90</ref><ref>Claire O'Callaghan, Emily Brontë Reappraised (2018), p. 5</ref><ref>U. C. Knoepflmacher, ''Emily Brontë: Wuthering Heights'' (1989), p. 112</ref> Asca un para de persone, a par minga che la gh’haiva havud de amis de defœura de la fameja. La sò amisa pussee vesina l’era la sorella Anne, con la qual la spartiva el mond fantastegh de Gondal e che, per l’Emily, a l’era coma una sgemella.<ref name="Fraser 39">Fraser, ''A Life of Anne Brontë'', p. 39</ref><ref name="Barker 195">Barker, ''The Brontës'', p. 195</ref>
Una semana apœus a l’obet del fredell Maxwell ind el setember del 1848, la se ciapè un brut freggior che el se desvilupè subet ind un’infiamazzion ai polmon e, de lì adree, ind una [[tisi]].<ref name="Benvenuto 24">Benvenuto, ''Emily Brontë'', p. 24</ref> L’è moruda ind el 19 de desember del 1848, intanta che l’era setada sgiò in su l’otomana.<ref name="Robinson 308">Robinson, ''Emily Brontë'', p. 308</ref>
== Referenze ==
{{reflist|2}}
=== Font ===
*{{cite journal|last=Austin|first=Linda|title=Emily Brontë's Homesickness|url=https://archive.org/details/sim_victorian-studies_summer-2002_44_4/page/573|journal=Victorian Studies|volume=44|issue=4|date=Summer 2002|pages=573–596}}
*{{cite book|last=Barker|first=Juliet R. V.|author-link=Juliet Barker|title=The Brontës|url=https://archive.org/details/brontes0000bark|year=1995|publisher=Phoenix House|location=London|isbn=1-85799-069-2}}
*{{cite book|last=Benvenuto|first=Richard|title=Emily Brontë|year=1982|publisher=Twayne Publishers|location=Boston|isbn=0-80576-813-0|url=https://archive.org/details/emilybront00benv}}
*{{cite book|last=Fraser|first=Rebecca|authorlink=Rebecca Fraser|title=The Brontës: Charlotte Brontë and her family|year=1988|publisher=Crown Publishers|location=New York|isbn=0-517-56438-6|url=https://archive.org/details/brontscharlott00fras}}
*{{cite book|last=Fraser|first=Rebecca|authorlink=Rebecca Fraser|title=Charlotte Bronte: A Writer's Life|year=2008|publisher=Pegasus Books|location=New York|isbn=9781933648880 |url=https://archive.org/details/charlottebrontew0000fras}}
*{{cite book|last=Gaskell|first=Elizabeth Cleghorn|author-link=Elizabeth Gaskell|title=The Life of Charlotte Brontë|volume=2|year=1857|publisher=D. Appleton|location=London}}
*{{cite book|last=Gérin|first=Winifred|author-link=Winifred Gérin|title=Emily Brontë|url=https://archive.org/details/emilybrontbiogra0000grin|url-access=registration|year=1971|publisher=Clarendon Press|location=Oxford|isbn=01-9812-018-4}}
*{{cite book|last=Miller|first=Lucasta|author-link=Lucasta Miller|title=The Bronte Myth|year=2013|publisher=Vintage|location=London|isbn=978-1-44642-621-0|url=https://books.google.com/books?id=5vRJTVs9r7YC}}
*{{cite book| last1=Paddock | first1=Lisa |last2=Rollyson |first2=Carl |year=2003 |title=The Brontës A to Z|url=https://archive.org/details/brontstozessenti0000padd|url-access=registration| location=New York |publisher=Facts On File |isbn=0-8160-4303-5}}
*{{cite book|last=Robinson|first=F. Mary A.|author-link=Agnes Mary Frances Duclaux|title=Emily Brontë|url=https://archive.org/details/emilybront00robi|year=1883|publisher=Roberts Brothers|location=Boston}}
*{{cite book|last=Vine|first=Steven|title=Emily Brontë|year=1998|publisher=Twayne Publishers|location=New York|isbn=0-80571-659-9|url=https://archive.org/details/emilybronte00vine}}
== Ligam de denter ==
* [[Charlotte Brontë]]
* [[Wuthering Heights]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
{{DEFAULTSORT:Brontë, Emily}}
[[Categoria:Poeta ingles]]
[[Categoria:Scritor ingles]]
[[Categoria:Nassud in del 1818]]
[[Categoria:Mort in del 1848]]
9w71gx85nhqhq1jfd9753uy7r7qg8aq
Bianca Maria Sforza
0
270682
1334963
1316096
2026-08-25T20:29:45Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334963
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}}
[[File:Profile_of_a_Young_Fiancee_-_da_Vinci.jpg|thumb|alt=|300px|''La bella prenzipessa'', suposud litrat de la Bianca Maria tributad al [[Leonardo da Vinci]]]]
La '''Bianca Maria Sforza''' ([[05 04|5 de avril]] del [[1472]] – [[31 12|31 de desember]] del [[1510]]) l’è staita resgina di Todesch e imperadora de l’[[Imperi Roman Sagrad]] apœus al mariozz cont el [[Massemilian I d’Asborgh]]. A l’era la tosa del [[Galeazz Maria Sforza]], [[ducad de Milan|duca de Milan]], e de la [[Bona Savoja]]<ref>{{cite book |title=Leonardo and the Last Supper |url=https://archive.org/details/leonardolastsupp0000king_t6c8 |first=Ross |last=King |publisher=Bloomsbury |year=2012 }}</ref> che l’haveven ciamada inscì in honor de la mama granda, la [[Bianca Maria Vesconta]].<ref name=Treccani>{{cite web |url=http://www.treccani.it/enciclopedia/bianca-maria-sforza-regina-dei-romani-e-imperatrice_(Dizionario-Biografico) |title=Bianca Maria Sforza, regina dei Romani e imperatrice |publisher=Treccani |language=it |access-date=16 February 2020}}</ref>
Quand che la gh’haveva nomà zinch agn, el bobà l’è stait mazzad su ind una gamina traita in pee dei oposidor sœu de lu ind la cort milanesa.<ref name=Treccani/> De facc, el Galeazz Maria l’era un poo un sacranon e un baloss, e el s’era fait un frach de desenemis per via del sò carater spotegh e bissœul. Adree al mazzament, la mama Bona l’è vegnuda resgenta del ducad per un cicinin de temp cont el sostegn del consejer [[Cich Simoneta]], infina a quand el [[Lodovigh Sforza|Lodovigh el Nigher]] – barba de la Bianca Maria – l’è riessid a la fenitiva a tœù controll de Milan, cont el deventà inscì anca el resgior di nevod.
El 16 de marz del 1494<ref>{{Cite book
| last1 = Hunt
| first1 = Lynn
| last2 = Martin
| first2 = Thomas R.
| last3 = Rosenwein
| first3 = Barbara H.
| last4 = Hsia
| first4 = R. Po-chia
| last5 = Smith
| first5 = Bonnie G.
| title = The Making of the West
| place = Boston
| publisher = Bedford/St. Martin's
| year = 2007
| volume = II
| edition = 2nd
| isbn = 978-0-312-43946-0
| page=458}}</ref> la s’è maridada cont el [[Massemilian I d’Asborgh]], imperador de l’Imperi Roman Sagrad e rè di Todesch. El mariozz l’era stait [[mariozz rangiad|rangiad]] del barba Lodovigh, che el voleva che l’imperador el ghe conferiss ofizzialment el titel de duca de Milan; in scambi el Massemilian l’ha rezzevud una schirpa de fà stremizzi voltra che a la sposa, una soma strepitosa de zircumzirca 400'000 ducad.<ref name=Marek>George R. Marek, ''The Bed and the Throne: The Life of Isabella D'Este'', p. 42, Harper & Row, 1976, {{ISBN|978-0-06-012810-4}}</ref> L’union la s’è però despoltiada infeliz: el Massemilian – sgiamò vedov per dò vœulte – depos havé sconsumad el mariozz l’ha deit che la sò nœuva fomna l’era sì bella bellenta, ma ghe calava la saviezza che la gh’haveva la sò prima mojer. Per lee a l’era de facc impossibel fàss volé ben del marid, che el la considerava un zich pantolla e ciciarona, quajota e trasona cont i daner.
Depos del 1500 l’imperador l’haveva perdud ogna interess in Bianca Maria, che l’ha scomenzad a viver indeperlee in devers castei del [[Tirol (Bundesland)|Tirœul]], serciada su de una cort composuda soratut de di Milanes. La cobia l’ha minga razzad de fiœui.
L’è moruda el 31 de desember del 1501, provabilment per un malann compagn de l’[[anoressia nervosa]]. L’è staita interrada ind la badia de [[Stams]].
== Referenze ==
{{reflist}}
== Ligam de denter ==
* [[Cà Sforza]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
{{DEFAULTSORT:Sforza, Bianca Maria}}
[[Categoria:Sforza|Bianca Maria]]
[[Categoria:Nassud in del 1472]]
[[Categoria:Mort in del 1510]]
[[Categoria:Nobil lombard]]
bajetr7qgvif40g0ulmrhvxm41v40jk
Biancafioca
0
270859
1334941
1317622
2026-08-25T20:14:27Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334941
wikitext
text/x-wiki
{{titol metid in forma|''Biancafioca''}}
{{NOL|dial=MIL}}
[[File:Schneewitchen (1).jpg|thumb|alt=|300px|Un’inlustrazzion del [[Carl Offterdinger]] che la figura vun di moment de la storia]]
'''''Biancafioca''''' l’è un [[cunt de fade]] de orisgen todesca assossenn famos, miss sgiò per la prima vœulta ind el segol XIX. I [[Fradei Grimm]] hann fait sortì la version final de questa storia ind el 1857, cont el publegàlla ind el sò ''[[Cunt de bagaj e del fogolar]]'' sota el titel de ''Schneewittchen''.<ref name="multiple2">Jacob Grimm & Wilhelm Grimm: ''Kinder- und Hausmärchen''; Band 1, 7. Ausgabe (''children's and households fairy tales'', volume 1, 7th edition). Dietrich, Göttingen 1857, page 264–273.</ref><ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=qr3BAwAAQBAJ&q=Snow+White%22+is+a+German+fairy+tale+known+across+much+of+Europe+and+is+today+one+of+the+most+famous+fairy+tales+worldwide |title=The Original Folk and Fairy Tales of the Brothers Grimm: The Complete First ... |author1=Jacob Grimm |author2=Wilhelm Grimm |date=2014-10-19 |publisher=Princeton University Press |access-date=2016-04-05|isbn=978-1-4008-5189-8}}</ref>
El cunt el gh’ha denter dei element recognossibii fiss, compagn de l’ispegg magegh, el pom invelenid, el cofen de vider e di personasg memorabii, quai la resgina cativa e i set nan.
== Trama ==
[[File:Offterdinger_Schneewitchen_(2).jpg|thumb|alt=|270px|Inlustrazzion de la Biancafioca cont i nan del [[Carl Offterdinger]]]]
A gh’era una vœulta, tant temp indree, una resgina adree a cusì setada sgiò de banda de una fenestra verta duranta a una bella fiocada invernal. Senza voléll la se sbusa un did cont una guggia, e en scapa fœura trè gote de sangh che fenissen sora la [[niv]] apena fiocada in su la sponda nigra de la [[fenestra]]. Donca, intanta che la remira la veduda che la gh’ha denanz, l’esprim un desideri: «Oh, quant a volarissi havégh una tosa con la [[pell]] bianca compagn de la fioca, i cavii nigher tant ’me l’[[eben]] e i laver ross rossent che paren [[sangh]].» Un quaj temp de lì adree, la resgina la mœur intanta che l’è in pajœula, ma la riess de tute i manere a metegh el nom de “Biancafioca” a la popœula che l’ha miss al mond. Un ann adree, el bobà de la Biancafioca, el rè, el se marida ancamò. La sò nœuva mojer a l’è bella bellenta, ma ancasì una dona vanitosa che la pratega la [[stria|striaria]] de scondon. La nœuva resgina la possed un [[spegg|ispegg]] magegh, e ogna matina la ghe domanda: «O spegg, o spegg savi comè, dim un poo, eela chi la pussee bella che gh’è?» L’ispegg el ghe dis semper che la pussee bella l’è propri lee. La resgina l’è semper satisfada de la responsa, desgià che l’ispegg magegh el dis mai di bosardie. Quand che la Biancafioca la compiss set agn, la sò bellezza la sopra sgiamò quella de la madrastra. Quand che lee chì la ghe fa a l’ispegg la soleta domanda, lu el ghe dis che la pussee bella questa vœulta l’è propri la Biancafioca.<ref name="multiple2" /><ref name="HTV">[[s:Grimm's Household Tales, Volume 1/Little Snow-White|English translation of the original]]</ref>
La resgina la ciapa [[raiva]] per via de la revelazzion. Inscì, la deventa invidiosa e, de mò inanz, la taca a havégh in œudi la Biancafioca. A la fenitiva, la ghe ordena a un [[cascia|casciador]] de menà la Biancafioca ind un bosch e copàlla. Coma prœuva del mazzament de la toseta, la resgina la ghe rœuga al casciador de portàgh indree el [[coeur|cœur]] sò de la putella. El casciador la mena ind el bosch, ma, quand che el fa per mazzàlla, el se ferma vedend che la tosa l’ha tacad a luccià. La Biancafioca la se incorsg inlora de la gamina che la sò madrastra l’ha trait in pee per gabolàlla, e la ghe dis al casciador: «Fam la grazzia, fam la grazzia, o scior casciador! Questa chì no l’è sgiustizzia! A scaparoo de cà e ghe tornaroo pu indree.» El casciador – s’cessid di lagrimon de la Biancafioca – el decid de sparmìlla e el ghe porta a la resgina el cœur de un scignal.<ref name="multiple2" /><ref name="HTV" />
Depos vesser indaita in sgir per el bosch per dei ore, la Biancafioca la descovriss una baitina propri piscinina che la ghe perten a un grup de set [[nan]]. Delzadess a cà a gh’è nissun, lee la disna con del majà che l’ha trovad lilinscì, la biv un zich de [[vin]] e pœu la va a possà ind el [[lecc]] che ghe pias pussee. Quand che i nan tornen a baita, se incorsgen subet de l’istacc de strasorden ind el qual es trœuva cà sova, e i pensen che ghe saja indait denter un lader. I vann donca a controllà tucc i canton de la baitina, infina a quand ghe invegnen la Biancafioca, indormenta in su vun di leccit. Lee la se desseda e la ghe despiega ai nan la fœusgia che la sò madrastra l’ha provad a desfesciàss de lee medema e infinamai fàlla copà. Ai nan ghe ven la passion, e i deciden de fàlla restà e de tegnì la fiolina coma una fomna de servizzi. I ghe disen de vardàss fœura quand che l’è a cà indeperlee e de fà minga indà denter nissun intanta che lor inn dree a lavorà in sui montagne.<ref name="multiple2" /><ref name="HTV" />
La Biancafioca le ven su ind una sgiovinota propri bellina e grazziosa. Intratanta, la resgina – che la cred de vesses desfesciada de la Biancafioca – la va ancamò del sò spegg per domandàgh: «O spegg, o spegg savi comè, dim un poo, eela chi la pussee bella che gh’è?» L’ispegg el ghe dis donca che la Biancafioca l’è minga nomà ancamò la pussee bella, ma el ghe despoltia ancasì che la tosa l’è dree a scondes a cà di nan.<ref name="multiple2" /> A la resgina ghe ven adoss un foton de fà stremizzi, e la decid de indà a copàlla personalment. La se strasvestiss donca de veggia vendirœula e la ghe ofriss coma cadò a la Biancafioca un corset de seda tut colorad. La resgina la ghe liga adoss el corset inscì strecc che la Biancafioca la sven subet; quand che i nan riven a baita, i desseden la Biancafioca deslazzand el corset. Pœu, la resgina la se strasvestiss de peccenera e la ghe conscia i cavii a la Biancafioca cont un peccen invelenid. La tosa la zed al [[velen]], ma la ven sanada di nan quand che ghe tœuven via el peccen del coo. A la fenitiva, la resgina la se strasvestiss de paisana e la ghe da a la Biancafioca un [[pom]] invelenid. La Biancafioca no l’azzeta subet el cadò, e inscì la resgina la taja sgiò el pom a metaa e la se fa vedé a sgagnàll. La resgina, però, l’ha majad nomà la part bianca – quella bona – cont el lassàgh la part rossa – quella invelenenta – a la tosa, che mò la taca a majà el pom senza pagura. A la Biancafioca ghe ven adoss una sogn che la feniss pu e la va sgiò ind un coma profond; la resgina la pensa donca de havé finalment trionfad. Questa vœulta, i nan inn minga bon de dessedàlla e, desgià che i pensen che l’è morta, la meten ind un cofen de vider e ghe fann adree un [[obet]].<ref name="multiple2" /><ref name="HTV" />
Un quaj temp de lì adree, un bell prenzep adree a cascià ind el bosch el trœuva el cofen de vider indova la Biancafioca l’è staita missa sota. Apœus a havé odid la storia de la sgiovinota di set nan, el prenzep el rezzev el permiss de menà la salma de la Biancafioca indree al castell del pader indova la podarà vesser interrada. Intanta ch’inn dree a straportàlla al castell, vun di servidor del prenzep l’iscarliga e el perd l’equilibri. El rebellot el ghe da un iscosson a la Biancafioca, che la spuva fœura el toch del pom invelenid che la gh’haveva ancamò incastrad in gola, e inscì la se desseda coma per [[magia]].<ref>{{cite book|last1=Grimm|first1=Jacob|last2=Grimm|first2=Wilhelm|editor1-last=Zipes|editor1-first=Jack|title=The Original Folk and Fairy Tales of the Brothers Grimm: the complete first edition.|url=https://archive.org/details/originalfolkfair0000unse|date=2014|publisher=Princeton University Press|location=Princeton|isbn= 978-0-691-16059-7|oclc=879662315}}, I pp. 184-85.</ref> El prenzep el sgiojiss per quell che gh’è suzzess e el deciara el sò amor per la Biancafioca, che, sorprenduda de trovàss inscì arenta a quest bell sgioven, l’azzeta la parposizzion de [[mariozz]]. A l’isposalizzi ghe ven invidad tute i persone del ream, condemanch la madrastra de la Biancafioca.
La resgina – ancamò convencia de vesses desfesciada de la fiolastra – la va de nœuv del sò spegg per domandàgh chi che l’è la pussee bella. L’ispegg el ghe dis che a gh’è la sposa de un prenzep che l’è pussee bella de lee. La resgina la decid donca de indà a nasellà a l’isposalizzi per vedé chi l’è questa prenzipessa inscì bella. Una vœulta rivada ai festesgiament, però, la resgina la se incagniss fiss fiss quand che la se incorsg che la sposa del prenzep in quistion a l’è in realtaa la fiolastra sova de lee: la Biancafioca in persona. La resgina la prœuva a nœuser a la tosa per un’ultema vœulta, ma el prenzep el capiss subet che questa fomna a l’è una menascia per la sò nœuva mojer. Coma castigh per havé provad a mazzàgh la sposa, el prenzep el ghe ordena a la resgina de meter su un para de scarpe de ferr – rosse foghente depos vesser staite scoldade in sul fœugh – e la constrensg a ballà inscì infina a quand lee la borla sgiò a terra morta del tut. Con la mort de la resgina, l’isposalizzi de la Biancafioca e del prenzep el va inanz polid e i duu viven feliz e content.
== Galaria dei inlustrazzion ==
<gallery caption="I inlustrazzion del Franz Jüttner del liber ''Sneewittchen'' (1905)">
File:Franz Jüttner Schneewittchen 1.jpg|1. La resgina la ghe domanda a l’ispegg chi l’è la pussee bella
File:Franz Jüttner Schneewittchen 2.jpg|2. La Biancafioca ind el bosch
File:Franz Jüttner Schneewittchen 3.jpg|3. I nan trœuven la Biancafioca adree a dormì
File:Franz Jüttner Schneewittchen 5.jpg|4. I nan lassen la Biancafioca a incuràss de la baita
File:Franz Jüttner Schneewittchen 4.jpg|5. La resgina la visita la Biancafioca
File:Franz Jüttner Schneewittchen 6.jpg|6. La resgina l’ha invelenid la Biancafioca
File:Franz Jüttner Schneewittchen 7.jpg|7. El prenzep el riess a dessedà la Biancafioca
File:Franz Jüttner Schneewittchen 8.jpg|8. La resgina la tira in pee un badaluch al mariozz de la Biancafioca
</gallery>
== Referenze ==
{{reflist}}
== Ligam de fœura ==
* [https://iv.melmac.space/watch?v=PQtQe0y8Dm4 El cunt de la Biancafioca ind el lombard di vai de Bergom] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240914165300/https://iv.melmac.space/watch?v=PQtQe0y8Dm4 |date=2024-09-14 }}
{{interproget}}
[[Categoria:Cunt]]
2ua0m51h6jfydpv8brlfnwit9jjx4ix
Cunt de fade
0
270929
1334951
1300985
2026-08-25T20:21:50Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334951
wikitext
text/x-wiki
{{NOL|dial=MIL}}{{sbozz|grafia=NOL}}
[[File:Makart hans das schlafende schneewittchen.jpg|thumb|alt=|250px|''La [[Biancafioca]] indormenta'' de l’[[Hans Makart]]]]
Un '''cunt de fade''' (ancasì congnossud coma '''cunt per bagaj''', '''cunt de fantasia''', '''cunt maravejos''', '''cunt de magia''', o cont el [[italian|toscan]] '''favola''') l’è una storia piscinina o un’œuvra de [[fintaria]] che la ghe perten al sgender del [[folclor]].<ref>{{cite book|last=Jorgensen|first=Jeana|author-link=|date=2022|title=Fairy Tales 101: An Accessible Introduction to Fairy Tales|url=|location=|publisher=Fox Folk Press|pages=372 pages|isbn=979-8985159233|quote=|no-pp=yes}}</ref> De norma, in quelle storie chì ghe compariss la [[magia]], di [[striozz]] o di creadure miteghe o imasgenarie. Ind la pupart di culture a gh’è minga de diferenza intra i mit e i cunt de natura folcloristega, desgià che i inn tucc duu part de la tradizzion oral de una [[zivilizazzion]].<ref>{{Cite book |last=Bettelheim |first=Bruno |year=1989 |title=The Uses of Enchantment: The Meaning and Importance of Fairy Tales, wonder tale, magic tale |url=https://archive.org/details/usesofenchantmen00brun |publisher=Vintage Books |location=New York |isbn=0-679-72393-5}}</ref> Dei element popolar ind i cunt de fade inn i [[dragh]], i [[nan]], i [[elf]], i [[fada|fade]], i [[gnomm|gnom]], i [[grifon]], i [[sirenna (donna-pess)|serene]], i [[babao]], i [[Follet|follit]], di [[bestia|bestie]] che parlen, i [[stria|strie]], i [[magh]], la [[magia]] e i [[striozz]].
I cunt pœuden vesser orai o scrivud, e tancc s’inn evolud de di storie cuntade su de la sgent anca per devers segoi in tut el mond.<ref>{{Cite news|last=Gray|first=Richard|url=http://www.telegraph.co.uk/science/science-news/6142964/Fairy-tales-have-ancient-origin.html|archive-url=https://web.archive.org/web/20090908150605/http://www.telegraph.co.uk/science/science-news/6142964/Fairy-tales-have-ancient-origin.html|archive-date=2009-09-08|title=Fairy tales have ancient origin|work=The Telegraph|date=5 September 2009}}</ref> Desgià che nomà la forma scrivuda la riess a soraviver, la storia de quist cunt l’è assee malfà a stàgh adree. Impunemanca, segonda i universitaa de [[Durham]] e [[Lisbona]], i pœuden anca havégh deverse mejere de agn, cont un quajvun che el rivariss sgiò infinanca de l’[[Etaa del Bronz]].<ref name="bbc">{{cite news|title=Fairy tale origins thousands of years old, researchers say|url=https://www.bbc.com/news/uk-35358487|website= BBC News|access-date=20 January 2016|date=20 January 2016|archive-date=3 January 2018|archive-url= https://web.archive.org/web/20180103054943/http://www.bbc.com/news/uk-35358487|url-status= live}}</ref><ref>{{cite web|title=Fairy Tales Could Be Older Than You Ever Imagined|first=Erin|last=Blakemore|website=Smithsonion Magazine|date=20 January 2016|access-date=4 March 2019|language=en|url=https://www.smithsonianmag.com/smithsonianmag/fairy-tales-could-be-older-ever-imagined-180957882/|archive-date=27 February 2019|archive-url=https://web.archive.org/web/20190227202417/https://www.smithsonianmag.com/smithsonianmag/fairy-tales-could-be-older-ever-imagined-180957882/|url-status=live}}</ref>
I cunt de fade – e olter lavorà compagn – vegnen scrivud anca al dì de incœu.
== Referenze ==
{{reflist}}
== Olter proget ==
{{interproget}}
[[Categoria:Cunt|*]]
80wlzr61splmuf5uy2pfbw581bea3to
Isabella d’Est
0
271079
1334962
1323516
2026-08-25T20:29:00Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334962
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}
[[File:Tizian - Porträt der Isabella d'Este.jpg|thumb|alt=|300px|''L’Isabella in nigher'', vuna di picciure del [[Tizzian]] e una suposuda idealizazzion de l’Isabella]]
L’'''Isabella d’Est''' ([[Ferrara]], [[19 05|19 de masg]] del [[1474]] – [[Mantova]], [[29 03|29 de marz]] del [[1539]]) l’è staita una nobila lombarda, [[ducad de Mantova|marchesa de Mantova]] e vuna di figure de pussee granda relevanza cultural e sozzial adree al [[Renassiment lombard]]. Patrona d’art e fomna de finisia e a la mœuda, tante done ghe indaven adree a la sò manera de vestì e consciàss. El [[Lodovigh Ariost]] el ghe diseva che l’era ‘liberal e magnanema’,<ref name="Marek">{{cite book|last=Marek|first=George R.|date=1976 |title=The Bed and the Throne: The Life of Isabella d'Este|publisher=Harper and Row Publishers|location= New York|isbn=978-0-06-012810-4}}</ref> e el [[Nicolaa de Corresg]] che l’era la ‘prima fomna de tut el mond’.<ref name="Marek"/>
Tosa de l’[[Ercol I d’Est]] e de la [[Leonora d’Aragona]], l’era vuna di member de [[Cà Esta]] e la sorella granda de la [[Beatriz d’Est]]. L’ha rezzevud un’instruzzion adeguada a una sciorina: gh’era stait insegnad a rezzità [[Virgili|Virsgili]] e a sonà el [[legut]].<ref>Ness, Arthur J. (2001). "Giovanni Angelo Testagrossa". In Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (2nd ed.). London: Macmillan Publishers.</ref> De sora maross, l’era una [[danza|ballarina]] sperta.<ref name="Marek"/>
Ind el 1480, la se [[morosament|smorosè]] cont el [[Franzesch II Gonzaga]] – ered al ducad mantovan – che l’ha maridad des agn adree, el 11 de fevrer del 1490 a l’etaa de quindes agn. L’isposalizzi sò de lor l’è stait una zeremonia de granda scioraria<ref name="DBDI">[http://www.treccani.it/enciclopedia/isabella-d-este-marchesa-di-mantova_(Dizionario-Biografico) ISABELLA d'Este, marchesa di Mantova]</ref> e l’Isabella la s’è traita adree una schirpa de 3000 ducad.<ref name="Marek"/> Inanz de sposàss, la s’è menada in sgir per i strade prenzipai de Ferrara tuta intapada sgiò, e sora un cavall zornid de or e preje prezziose.<ref name="Marek"/> El sò l’è stait un mariozz fortunad, desgià che i duu spos se voleven propri ben. Tamen, la sò dificoltaa a conzepì un bagaj mas’c la s’è traita adree una quaj sfrizzion cont el sò hom, che el gh’haveva besœugn de un ered al marchesad de Mantova. I tension inn fenide nomà ind el 1500, quand che ghe nassè sò fiœul [[Fedarigh II Gonzaga|Fedarigh]].<ref name="Bini">{{cite book |editor-last=Bini|editor-first=Daniele |date=2001|publisher=Daniele Bini|isbn=88-86251-45-9|title=Isabella d'Este: La primadonna del Rinascimento|url=https://archive.org/details/isabelladestelap0000unse}}</ref> A la mort de l’hom, l’è vegnuda [[reggenza|resgenta]] per cunt del bagaj. La sò spertisia ind el governà l’è transparida de tante azzion che l’ha ciapad, compagn di sò negozziazzion cont el [[Zeser Borsgia]], che l’haveva casciad via el Guidobaldo da Montefeltro, duca de [[Urbino]] e cugnad sò de l’Isabella.
La gh’ha havud un rœul ciav ind i relazzion intra Mantova e [[Milan]], desgià che la [[Beatriz d’Est|Beatriz]] – sorella sova de lee – l’ha maridad ind el 1491 el [[Lodovigh Sforza|Lodovigh el Nigher]], [[ducad de Milan|duca de Milan]]. Impunemanca, l’Isabella l’era un zich sgelosa de la sorella, che l’haveva sposad un gran scior del qual la gh’haveva havud duu bei bagaj, quand che lee la fava fadiga a havégh un mas’c.<ref name="Pizzigalli">{{cite news |last=Pizzagalli|first=Daniela |date=1999|title=La dama con l'ermellino, vita e passioni di Cecilia Gallerani nella Milano di Ludovico il Moro|publisher=Rizzoli |agency=Rizzoli|isbn=9788817860734}}</ref><ref name="Valeri>{{cite news |last=Valeri|first=Francesco Malaguzzi|date=1913|title=La corte di Lodovico il Moro: la vita privata e l'arte a Milano nella seconda metà del Quattrocento|url=https://archive.org/details/lacortedilodovic01mala|location=Milano|agency=Hoepli|volume=1|isbn=}}</ref>
L’è morta ind el 1539 e l’è staita interranda ind la [[Gesa de Santa Pavola (Mantova)|Gesa de Santa Pavola]] a Mantova, de banda al sò hom. Tamen, i sò oss inn stait robad.<ref>{{Cite web |last=Canadè |first=Rossella |title=Dalle ossa riesumate l'altra faccia dei Gonzaga |url=http://gazzettadimantova.gelocal.it/cronaca/2011/02/06/news/dalle-ossa-riesumate-l-altra-faccia-dei-gonzaga-1.148964|archive-url=https://web.archive.org/web/20140429050046/http://gazzettadimantova.gelocal.it/cronaca/2011/02/06/news/dalle-ossa-riesumate-l-altra-faccia-dei-gonzaga-1.148964 |archive-date=29 April 2014 }}</ref><ref>{{Cite web|title=Este, Beatrice d' and Isabella d' – Dictionary definition of Este, Beatrice d' and Isabella d' {{!}} Encyclopedia.com: FREE online dictionary|url=http://www.encyclopedia.com/women/encyclopedias-almanacs-transcripts-and-maps/este-beatrice-d-and-isabella-d|access-date=1 February 2018|website=www.encyclopedia.com}}</ref>
== Referenze ==
{{reflist|2}}
== Ligam de denter ==
* [[Cà Esta]]
* [[Ducad de Mantova]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
{{DEFAULTSORT:Est, Isabella}}
[[Categoria:Est (familia)|Isabella]]
[[Categoria:Nassud in del 1474]]
[[Categoria:Mort in del 1539]]
[[Categoria:Nobil lombard]]
6rz8w2npbxo9zq1ch75zr77vclwixhg
Scricciura
0
273684
1334936
1334535
2026-08-25T20:10:52Z
InternetArchiveBot
32808
Add 3 books for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334936
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}{{SBOZZ}}
[[File:Albert Anker - Schulmädchen bei den Hausaufgaben.jpg|thumb|alt=|300px|Tosa adree a scriver]]
La '''scricciura''' l’è l’azzion de fà su una representazzion del [[lenguasg]] uman che la saga de durada. Un sistema de scricciura el dœuvra una serie de simboi e regole per codifegà dei aspet de la lengua parlada, compagn del [[lessegh]] e de la [[sintass]]. Impunemanca, la lengua scrivuda la pœul anca ciapà di carataristeghe spartide de chelle insubide de la lengua parlada.<ref>{{Cite book |last=Harris |first=Roy |title=Rethinking Writing |url=https://archive.org/details/rethinkingwritin0000harr |publisher=Indiana University Press |year=2000 |isbn=978-0-253-33776-4 |location=Bloomington |pages=[https://archive.org/details/rethinkingwritin0000harr/page/185 185]}}</ref>
La scricciura l’è un’ativitaa cognitiva e sozzial che l’invœulv di prozzess neuropsicologegh e fisegh. El resultad de chest’ativitaa – de norma ciamad ‘[[test]]’ – l’è un insema de simboi miss sgiò [[calligrafia|a man]], strasferid intravers di [[stamapa|machinari]] o representad cont el [[computer]]. Chi che lensg un test l’è ciamad ‘leccior’;<ref>{{Cite book |last=Smith |first=Dorothy E. |url=https://archive.org/details/institutionaleth0000smit/page/105 |title=Institutional Ethnography: A Sociology for People |publisher=Rowman & Littlefield |year=2005 |isbn=978-0-7591-0502-7 |location=Lanham, MD |pages=[https://archive.org/details/institutionaleth0000smit/page/105 105–108]}}</ref> chi ch’en produs vun, ‘[[scriccior]]’.
In sgeneral, i sistema de scricciura constituissen minga di lengove nete e s’cete, ma nomà un mez de codifegà un lensguasg per fàll lensger a dei oltre persone, ind una manera che la resista al temp e che la vaga fœura di siront locai.<ref>{{Cite book |last=Ong |first=Walter |url=https://archive.org/details/oralityliteracyt00ongw |title=Orality and Literacy: The Technologizing of the Word |publisher=Methuen |year=1982 |isbn=978-0-415-02796-0 |location=London |url-access=registration}}</ref><ref>{{Cite book |last=Haas |first=Christina |title=Writing technology: Studies on the Materiality of Literacy |url=https://archive.org/details/writingtechnolog0000haas |publisher=L. Erlbaum Associates |year=1996 |isbn=978-0-8058-1306-7 |location=Mahwah, NJ}}</ref> Ancaben che minga tute i lengove dœuvren un sistema de scricciura, chelle che le fa pœuden indà a completà e estender i capazzitaa de la lengua parlada cont el fosgià di forme de lensguasg che se spanteghen ind l’ispazzi – compagn de la conrespondenza scrivuda – e se mantegnen ind el temp – per esempi quand ch’inn guarnade via ind i [[biblioteca|biblioteche]].<ref>{{Cite book |last1=Schmandt-Besserat |first1=Denise |title=Handbook of Research on Writing: History, Society, School, Individual, Text |last2=Erard |first2=Erard |publisher=L. Erlbaum Associates |year=2007 |isbn=978-1-135-25111-6 |editor-last=Bazerman |editor-first=Charles |publication-place=New York |page=21 |chapter=Origins and Forms of Writing}}</ref> La scricciura la pœul anca havégh l’efet de passà sgiò la [[cognossenza]] de una persona a l’oltra, desgià che la permet a la sgent de esternalizà i sò penser ind di forme ch’inn pussee belfà de pensàgh sora, elaborà, reconsiderà e conresger.<ref name="Emig (1994)">{{Cite book |title=Landmark Essays: On Writing Across the Curriculum |publisher=Routledge |year=1994 |isbn=978-1-003-05921-9 |editor-last=Bazerman |editor-first=Charles |chapter=Writing as a mode of learning |doi=10.4324/9781003059219 |editor-last2=Russell |editor-first2=David}}</ref><ref>{{Cite book |title=Naming What We Know: Threshold Concepts of Writing Studies |url=https://archive.org/details/namingwhatweknow0000unse |publisher=Utah State University Press |year=2015 |isbn=978-0-87421-989-0 |editor-last=Adler-Kassner |editor-first=Linda |location=Logan |pages=[https://archive.org/details/namingwhatweknow0000unse/page/55 55]–56 |jstor=j.ctt15nmjt7 |editor-last2=Wardle |editor-first2=Elizabeth A.}}</ref><ref>{{Cite journal |last=Winsor |first=Dorothy A. |year=1994 |title=Invention and Writing in Technical Work: Representing the Object |url=https://archive.org/details/sim_written-communication_1994-04_11_2/page/227 |journal=Written Communication |volume=11 |issue=2 |pages=227–250 |doi=10.1177/0741088394011002003 |s2cid=145645219}}</ref>
== Refarenze ==
{{reflist|2}}
== Olter proget ==
{{interproget}}
[[Category:Scritura|*]]
bnibn40mzdekzm28zvto1vm1h9jou5b
Sgiovanna d’Arch
0
273728
1334937
1307210
2026-08-25T20:11:28Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334937
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}{{Lista1000}}
[[File:Albert Lynch - Jeanne d'Arc.jpg|thumb|alt=|350px|Inlustrazzion de la Sgiovanna in su la revista ''Figaro Illustré'', 1903.]]
La '''Sgiovanna d’Arch''' ([[franzes|franzes moderen]]: ''Jeanne d'Arc'' [ʒan daʁk]; [[franzes de mez]]: ''Jehanne Darc'' [ʒəˈãnə ˈdark]; z. [[1412]]<ref>Gies 1981, p. 10; Pernoud & Clin 1986, p. 55; Warner 1981, p. 278.</ref> – [[30 05|30 de masg]] del [[1431]]), ancasì ciamada la '''Toseta d’Orléans''', l’è la santa patrona de la Franza, onorada coma defensora de la nazzion franzesa per el sò rœul ind l’[[Assedi de Orléans]] e la sò determenazzion ind el [[incoronazzion|fà incoronà]] el [[Carel VII de Franza]] duranta la [[Guerra di Cent Agn]]. Cont el deciarà de vesser dree a fà el volé de [[Dio (cristianesim)|Dia]], l’è vegnuda una lider militara importanta fiss, e l’è staita bona de fàss recognosser coma la salvadora de la Franza.
La Sgiovanna l’è nassuda ind una fameja de [[paisan]]<ref>Gies 1981, p. 1</ref> a [[Domrémy]], ind el nord-est de la Franza.<ref>{{fr}}: Domrémy-La-Pucelle est situé en Lorraine, dans l'ouest du département des Vosges […] dans la vallée de la Meuse. [https://archive.org/details/joanofarclegendr0000gies/page/10]</ref> Ind el 1428, l’ha rogad de podé vedé el Carel VII, cont el dì che la gh’haveva havud di vision mandade de l’[[San Michee (sant)|arcangiol Michel]],<ref>Pernoud & Clin 1986, p. 113; Sackville-West 1936, p. 58; Sullivan 1996, p. 88.</ref> [[Santa Margherita|Santa Margarita]] e [[Santa Catarina de Lissandria|Santa Catarina]]<ref>Pernoud & Clin 1986, p. 113; Sullivan 1996, pp. 88–89.</ref> ind i quai l’haveva capid che la gh’haveva de salvà la Franza de la dominazzion inglesa. Propri convensgiud de la devozzion e purezza de la tosa, el Carel l’ha inviad la Sgiovanna – che al temp la gh’haveva derset agn apena – a l’Assedi de Orléans coma part de l’armada de socors.<ref>Pernoud & Clin 1986, p. 113; Sullivan 1996, pp. 88–89.</ref> L’è rivada ind la zitaa ind l’avril del 1429, cont in man un standard per dàgh indree la speranza a un’armada franzesa voramai demoralizada. Nœuv dì adree a la sò rivadura, i Ingles hann bandonad l’assedi.<ref>Barker 2009, p. 119; DeVries 1999, p. 91; Gies 1981, p. 81.</ref> La Sgiovanna l’ha pœu inzigad i Franzes a tegnì adree ai Ingles ind la [[Campagna de la Loira]] – che l’è rivada al comel ind una vitoria a [[Patay]] – cont el dàgh la possibilitaa ai Franzes de vanzà invers [[Reims]] senza havégh de oposizzion, indova el Carel l’è stait incoronad rè de Franza con la Sgiovanna lì de banda a lu. Tute cheste vitorie hann infogad el moral di Franzes, cont el preparà el terren per el trionf final ind la Guerra di Cent Agn una quaj desena de agn de lì adree.
Apœus a l’incoronazzion del rè, la Sgiovanna l’ha tolt part al desfortunad [[Assedi de Paris]] ind el setember del 1429, e l’ha pœu fallad a l’Assedi de La Charité l’istess november. El sò rœul in chelle batude chì l’ha smorzad sgiò la fiduzzia che la cort la gh’haveva ind la toseta.<ref>DeVries 1999, p. 156; Gies 1981, p. 130; Harrison 2014, p. 209.</ref> A l’inizzi del 1430, la Sgiovanna l’ha trait in pee una compagnia de volontari per sliberà [[Compiègne]], missa sota assedi di Borgognon, di liad franzes dei Ingles. L’è staita brancada e menada via di soldad borgognon el 23 de masg.<ref>Barker 2009, p. 146; DeVries 1999, pp. 174–177; Harrison 2014, pp. 227–228.</ref> Ancaben che l’havess provad a scapà via senza però riessìgh, l’è staita daita in consegna ai Ingles in november. L’è staita missa sota prozzess con la cusazzion de [[eresia]],<ref>Hobbins 2005, pp. 14–15; Sullivan 1999, p. xviii; Russell 1972, p. 262; Taylor 2006, p. 22.</ref> deciarada colpevela e condannada a vesser brusada viva el 30 de masg del 1431,<ref>Lucie-Smith 1976, pp. 281–282; Michelet 1855, pp. 228–229.</ref> a l’etaa de desnœuv agn.
Ind el 1456, un tribunal de inquisizzion l’ha revisionad el prozzess de la Sgiovanna e l’ha roversad el verdet, cont el dì che l’era pien pienent de rasge e oltre balossade. La Sgiovanna l’è descrivuda coma vuna di fioline obediente de la [[Gesa Catolega]] e un simbol de libertaa e independenza. Depos la [[Revoluzzion franzesa]], l’è vegnuda un simbol nazzional de la Franza. Proclamada una [[martiri|martora]], ind el 1920 Sgiovanna d’Arch l’è staita [[canonizazzion|canonizada]] de [[Papa Benedétt XV|Papa Benet XV]]<ref>Pernoud & Clin 1986, p. 245; Taylor 2012, p. 240.</ref> e, duu agn de lì adree, instituida coma santa patrona de la Franza. La figura in tante œuvre artisteghe, ch’i saghen de literadura, musega, picciura, scultura o tejater.
== Refarenze ==
[[File:Scherrer jeanne enters orlean.jpg|thumb|alt=|270px|''Intradura de la Sgiovanna a Orléans'', 1887, [[Jean-Jacques Scherrer]]]]
=== Innodadure ===
{{reflist}}
=== Font ===
* {{Cite book|last=Gies|first=Frances|year=1981|title=Joan of Arc: The Legend and the Reality|publisher=Harper & Row|url=https://archive.org/details/joanofarclegendr0000gies|url-access=registration|isbn=0690019424|oclc=1204328346}}
* {{Cite book|last=Pernoud|first=Régine|year=2007|title=The Retrial of Joan of Arc; The Evidence at the Trial For Her Rehabilitation 1450–1456|publisher=Harcourt, Brace and Company|orig-date=1955|url=https://archive.org/details/retrialofjoanofa00regi|url-access=registration|isbn=9781586171780|oclc=1338471|translator-last=Cohen|translator-first=|ref={{SfnRef|Pernoud|1955}}}}
* {{Cite book|last=Warner|first=Marina|year=1981|title=Joan of Arc: The Image of Female Heroism|publisher=Knopf|url=https://archive.org/details/joanofarcimageof0000warn|url-access=registration|isbn=9780394411453|oclc=1150060458}}
* {{cite book|last=Sackville-West|first=Victoria|year=1936|title=Saint Joan of Arc|url=https://archive.org/details/saintjoanofarcbo0000sack/|publisher=Cobden-Sanderson|url-access=registration|isbn=|oclc=1151167808}}
* {{cite book|last=Sullivan|first=Karen|year=1996|chapter='I Do Not Name to You the Voice of St. Michael': The Identification of Joan of Arc's Voices|editor1-last=Wheeler|editor1-first=Bonnie|editor2-last=Wood|editor2-first=Charles T.|title=Fresh Verdicts on Joan of Arc|pages=85–112|chapter-url=https://archive.org/details/freshverdictsonj0000unse/page/85|chapter-url-access=registration|publisher=Garland|isbn=0815336640|oclc=847627589}}
* {{Cite book|last=Barker|first=Juliet|year=2009|title=Conquest: The English Kingdom of France, 1417–1450|publisher=Little, Brown|url=https://archive.org/details/conquestenglishk0000bark|url-access=registration|isbn=9781408702468|oclc=903613803}}
* {{cite book|last=DeVries|first=Kelly|year=1996|chapter=A Woman as Leader of Men: Joan of Arc's Military Career|title=Fresh Verdicts on Joan of Arc|editor1-last=Wheeler|editor1-first=Bonnie|editor2-last=Wood|editor2-first=Charles T.|pages=3–18|chapter-url=https://archive.org/details/freshverdictsonj0000unse/page/31|chapter-url-access=registration|publisher=Garland|isbn=0815336640|oclc=847627589}}
* {{cite book|last=Harrison|first=Brian |year=2002|title=Abortion and Martyrdom: The Papers of the Solesmes Consultation and an Appeal to the Catholic Church|url=https://archive.org/details/abortionmartyrdo0000unse|chapter=Aborted Infants as Martyrs: Are There Wider Implications?|editor-last=Nichols|editor-first=Aidan|publisher=Gracewing|isbn=9780852445433|oclc=49989918}}
* {{cite book|author-last=Hobbins|author-first=Daniel|chapter=Introduction|editor-last=Hobbins|editor-first=Daniel|year=2005|title=The Trial of Joan of Arc|publisher=Harvard University Press|pages=1–32|url=https://archive.org/details/trialofjoanofarc00dani|url-access=registration|isbn=9780674038684|oclc=1036902468}}
* {{cite book|last=Russell|first=Jeffrey Burton|year=1972|title=Witchcraft in the Middle Ages|publisher=Cornell University Press|url=https://archive.org/details/witchcraftinmidd0000russ|url-access=registration|isbn=9780801406973|oclc=1151774229}}
* {{cite book|author-last=Champion|author-first=Pierre|year=1932|orig-date=1920|contribution=Essay on the Trial of Jeanne d'Arc, Dramatis Personae, Biographical Sketches of the Trial Judges and Other Persons Involved in the Maid's Career, Trial and Death|translator1-last=Taylor|translator1-first=Coley|translator2-last=Kerr|translator2-first=Ruth H.|title=The Trial of Jeanne D'Arc|publisher=Gotham House|chapter-url=https://sourcebooks.fordham.edu/basis/joanofarc-trial.asp|oclc=1314152|ref={{SfnRef|Champion|1920}}|access-date=25 November 2021|archive-date=14 November 2014|archive-url=https://web.archive.org/web/20141114161015/https://www.fordham.edu/halsall/basis/joanofarc-trial.html|url-status=live}}
* {{Cite book |last=Lucie-Smith |first=Edward |title=Joan of Arc |year=1976 |publisher=Allen Lane |url=https://archive.org/details/joanofarc0000luci |url-access=registration |isbn=0713908572 |oclc=1280740196 }}
* {{Cite book|last=Michelet|first=Jules|year=1900|orig-date=1855|translator-last=Ketcham|translator-first=Henry|title=Joan of Arc, the Maid of Orleans. From Mitchelet's History of France|publisher=A. L. Burt|url=https://archive.org/details/joanofarcmaidofo00mich|url-access=registration|isbn=|oclc=1047498185|ref={{SfnRef|Michelet|1855}}}}
== Olter proget ==
{{interproget}}
[[Category:Nassud in del 1412]]
[[Category:Mort in del 1431]]
[[Category:Militar franzes]]
[[Category:Sant]]
pajg9jiyzxbqfnfrk0ueaaoxx9bt34f
Vesser uman
0
273941
1334983
1309208
2026-08-25T20:41:40Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334983
wikitext
text/x-wiki
{{NOLMIL}}{{Lista1000}}
[[File:Hair colors.jpg|thumb|300px|alt=|Di vesser uman]]
I '''vesser uman''' o '''homen'''<ref>Francesco Cherubini, ''Vocabolario milanese-italiano'', 1841, Vol. 3 pag. 204</ref> ('''''Homo sapiens''''' ind el lenguasg zientifegh) inn una [[spezzie]] de [[primates]] de la fameja dei ''[[Hominidae]]''.<ref name="Morris>{{cite book|last=Morris|first=C.|title=Academic Press Dictionary of Science and Technology|url=https://archive.org/details/academicpressdic00ries|date=1992|publisher=[[Academic Press]]|isbn=9780122004001|language=en}}</ref> A stà ai classifegazzion moderne, i inn l’unega spezzie viventa del [[Zèner (biologìa)|sgender]] ''[[Homo]]''. Se spartissen fœura dei olter hominid per la scarsa presenza de [[pil|pilum]] in sul corp, per el vesser [[biped]] e per la sò granda [[intellisgenza]].
Quò a la sò orisgen, a gh’è tante teorie, ma quella che l’ha tegnud pussee bota ind el temp – l’inzì-ciamada ''Out of Africa'' (OOA) – la porta ch’inn vegnud su in [[Afrega]] un quaj 200'000 agn indree.<ref name="Soler">{{cite book|last1=Soler|first1=N.|last2=Soler|first2=J.|title=Els primers ''Homo sapiens'' de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic|date=2016|publisher=[[Catalan Historical Review]]|volume=9|pages=117-127|doi= 10.2436/20.1000.01.124|url=https://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/92079/401374|language=ca}}</ref> Al dì de incœu, però, a l’è un’ipotes contestada de tancc e veduda coma soprada, de solet cont el sostegnì inscambi un’orisgen multiregionala e independenta de la spezzie umana – La ''multiregional hypothesis'' (MRE).<ref> {{cite journal |last=Marwick |first=Ben |date=1 June 2009 |orig-date=23 July 2008 |title=Biogeography of Middle Pleistocene hominins in mainland Southeast Asia: A review of current evidence |journal=Quaternary International |volume=202 |issue=1–2 |pages=51–58 |bibcode=2009QuInt.202...51M |via=Academia.edu |doi=10.1016/j.quaint.2008.01.012 |url=https://www.academia.edu/189705 |access-date=4 April 2014}}</ref> I uman gh’hann una [[zinivella]] ben desvilupada, bona de resonà in termen astracc, de havégh [[conzienza]] e dei [[emozzion]] complesse. Quella capazzitaa mental chì, missa insema a la sò posizzion ereta che ghe slibera i brazz e i man, la ghe conferiss una grossa abilitaa de manipolà i oget in de di manere quajsevœul.
Compagn de la pupart di [[primates]], i uman inn [[socialità|sozziai]] per natura, ancaben ch’i saghen puranca bon de dovrà di sistema de [[comunegazzion]] elaborad fiss per riessì a esprimer i sò ideje e organizàss sgiò a nivell sozzial. I fann su di strucciure assossenn complesse per viver insema – compagne di [[fameja|fameje]], di [[tribù]] e di [[nazzion]] – e posseden un bell numer de [[tradizzion]], [[ritual|rituai]], [[etega]], [[valor]], norme e [[lesg]] che ghe stann adree al fonzionament de la sozzietaa umana. Gh’hann pœu anca una predisposizzion per l’[[estetega]] e la [[bellezza]], che l’ha menad a di fenomen compagn de la [[cultura]], [[art]], [[literadura]] e [[musega]].
I uman se destachen dei oltre [[bestia|bestie]] per el sò desideri de comprender el mond che gh’hann intoren. I prœuven a capì e controllà i fenomen naturai intravers [[zienza]], [[filosofia]], [[mitologia]] e [[religion]]. Quella curiositaa chì j’ha menad a desvilupà dei [[usadell|usadei]] per mejorà i sò condizzion de vita e, ind una manera pussee slargada, al nassiment de la [[tecnologia]]. I uman inn l’unega spezzie bona de impizzà di [[foeugh|fœugh]], cusinà del [[majà]] e fà su di [[vestiment]], e passà sgiò ai nœuve sgenerazzion i sò abilitaa e cognossenze intravers l’[[educazzion]].
Despess, la parolla “[[òm (mas’c)|hom]]” la ven dovrada per referìss a tucc i vesser uman, de de là che saghen mas’c o fomne, ancaben che ind un sens pussee strecc la gh’havariss de insegnà nomà i mas’c de questa spezzie. Per parlà di vesser uman de sess femenin ghe se dœuvra la parolla “[[fomna]]” o “dona”.
== Refarenze ==
{{reflist}}
== Ligam de denter ==
* [[Fomna]]
* [[òm (mas’c)|Hom]]
== Ligam de fœura ==
{{interproget}}
[[Category:Uman|*]]
ttzbcn1weo965id8jsun1ud8fajbw1t
Nonziazzion (Carevasg)
0
274208
1334939
1308646
2026-08-25T20:13:17Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334939
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[File:Caravaggio - The Annunciation.JPG|thumb|300px|La picciura]]
La '''''Nonziazzion''''' l’è ona picciura a œuli del majester [[Michelangelo Merisi|Michelangiol Meris de Carevasg]], fenida intoren al 1608. L’è guarnada ind el [[Musée des Beaux-Arts de Nancy]].
La picciura l’era staja dannesgiada e pœu depos restaurada pussee de ona vœulta, e quell ch’a resta de la man orisgenal del Carevasg l’è l’[[angiol]]. El trattament inlusionistegh de l’angiol – adree a sgolattà de de sora de on [[nigol]] ch’el par ch’el sortissa fœura del quader – l’è pussee [[baroch|Baròcch]] del normal per on depenc del Carevasg, ma el contrast intra la pòsa energetega del messasgee divin e la Madòna l’è on quajcòss de pròppi efficazz a nivell psicològegh. La man larga l’è tipega di quader che el Carevasg l’ha faj su de vegg.
La piccura l’era staja daja a l’[[Enrigh II (duca de Lorena)|Enrigh II, duca de Lorena]], per mettela sora l’altar de ona gesa a [[Nancy]], e l’è pœu staja ereditada di sò fiœu.
== Descrizzion ==
El depenc l’è faj su de dò figur. Se pensa che l’angiol de de sora de la Versgen el saga el [[San Gabriell|Gabriell]], el primm angiol a nonziàgh a la [[Maria (mader de Gesù)|Maria]] de vess in crompa. I [[Lilium|sgej]] che el Gabriell l’è dree a straportà inn on simbol de la Versgen. La Maria l’è in posizzion prostrada intanta che la scolta su i pian divin che Dia el gh’ha per lee. La picciura l’insubiss l’isfumaa e el tenebrisem tipegh di laorà del Carevasg, desgià che prategament tutt el quader a l’è scur scurent condemanch che per i dò figur.
== Referenz ==
*{{cite book|first=John |last=Gash|title=Caravaggio|url=https://archive.org/details/caravaggio0000gash |year=2003|publisher=Chaucer |isbn=1-904449-22-0}}
*{{cite book|authorlink=Peter Robb (author)|last=Robb|first=Peter|title=[[M (Peter Robb book)|M]]|year=1998|publisher=Macmillan |isbn=0-312-27474-2}}
== Ligamm de dent ==
* [[Michelangelo Merisi|Carevasg]]
== Ligamm de fœura ==
{{interprogett}}
[[Categoria:Picciure]]
2zz65381ij05j9u42vf0x65ffgd4ddu
Sandro Botticelli
0
274382
1334953
1309400
2026-08-25T20:22:30Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334953
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[File:Sandro Botticelli 083.jpg|thumb|alt=|350px|Supposuu autolitratt del Bottesell ind el sò ''Adorazzion di Magh'' (1475)]]
L’'''Alessandro di Mariano di Vanni Filipepi''' (z. [[1445]]<ref name="Ettlingers">Leopold Ettlinger with Helen S. Ettlinger, ''Botticelli'', 1976, Thames & Hudson (World of Art), {{ISBN|0-500-20153-6}}.</ref> – [[17 05|17 de masg]] del [[1510]]), mej cognossuu coma '''Sandro Botticelli''', o nomà coma el '''Bottesell''', l’era on pencior fiorentin attiv adree al Primm [[Renassiment]]. La sò reputazzion pòstema l’ha soffrii infina al segol quell di 19, quand che l’è staj redescovert di pencior [[prerafaelita|prerafajelitta]]; de inlora, i sò picciur hann representaa la grazzia liniara del [[art gotega|Gòtegh Tard]] e de on quaj quader del Primm Renassiment.
In sgionta ai sogett mitològegh per i quaj l’è pussee famos al dì de incœu, el Bottesell l’ha depensgiuu ancasì tanc sogett religios e pœu anca on quaj litratt. I sò œuver pussee zeleber inn ''[[El nassiment de la Vener]]'' e ''[[Primavera (picciura)|Primavera]]'', tucc dò guarnaa ind la [[Galaria dei Offizzi]] a [[Fiorenza]], indova che gh’è pròppi tanc lavorà del Bottesell.<ref name="Boskovits">{{Cite book |editor-last=Boskovits |editor-first=Miklós |title=Italian Paintings of the Fifteenth Century |url=https://archive.org/details/italianpaintings0000nati_u1i5 |date=2003 |publisher=National Gallery of Art |isbn=0-89468-305-5 |location=Washington |oclc=52687917}}.</ref> El Bottesell l’ha vivuu per tutta la sò vita ind l’istess rion de Fiorenza e el s’è menaa fœura de la zitaa nomà per on quaj mes, soratutt per depensg di lavorà a [[Pisa]] ind el 1474 e la [[Capella Sistina|Cappella Sistina]] a Ròma intra el 1481 e el 1482.<ref name="Ettlingers"/><ref name="Lightbown">Lightbown, Ronald, ''Sandro Botticelli: Life and Work'', 1989, Thames & Hudson, {{ISBN|978-0-500-09206-4}}.</ref>
I agn ’80 del 1400 inn el desenni indova l’è staj pussee produttiv: la sò reputazzion la s’è impennada e l’ha faj fœura tanc œuver a tema mitològegh e ona quaj representazzion de la Madòna. A rivà ai agn ’90, el sò stil l’era deventaa pussee personal; ind i sò lavorà darree es ved che l’haveva ciappaa ona direzzion opposuda a quella del [[Leonardo da Vinci]] – che l’era sett agn pussee sgioven de lu – e dei òlter pencior ch’hann faj su la nœuva sgenerazzion de l’istil del Vòlt Renassiment, cont el tornà indree a on istil ch’el pœu vess mej descrij coma “gòtegh” o “arcajegh”.
== Refarenz ==
{{reflist}}
== Ligamm de dent ==
* ''[[El nassiment de la Vener]]''
* ''[[Primavera (picciura)|Primavera]]''
== Ligamm de fœura ==
{{interproget}}
{{DEFAULTSORT:Botticelli, Sandro}}
[[Categoria:Pitor italegh]]
[[Categoria:Nassud in del 1445]]
[[Categoria:Mort in del 1510]]
d9phje7g9mo0vthoxntikllipcgs9xr
Giòtto
0
274416
1334977
1309165
2026-08-25T20:37:56Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334977
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[File:Giotto - Tableau représentant cinq maîtres de la Renaissance florentine (début XVIe siècle ?).JPG|thumb|alt=|300px|Litratt pòstem del Giòtto]]
L’'''Ambrosòtt de Bondon''' (z. [[1267]] – [[08 01|8 de sgenee]] del [[1337]]),<ref name="Brit">[https://www.britannica.com/biography/Giotto-di-Bondone Giotto] in su l’Enziclopedia Britannica</ref> cognossuu mej coma '''Giòtto''', l’era on pencior e architecc fiorentin attiv duranta la tarda [[Etaa de Mez]]. L’ha lavoraa ind i period [[art gotega|gòtegh]] e [[Renassiment|pròto-renassimental]].<ref name="Hodge">{{cite book|last=Hodge|first=Susie|title=Art in Detail: 100 Masterpieces|url=https://archive.org/details/artindetail100ma0000hodg|year=2016|publisher=Thames & Hudson|location=New York|isbn=978-0-500-23954-4|page=[https://archive.org/details/artindetail100ma0000hodg/page/10 10]|edition=|quote=He worked during the period described as Gothic or Pre-Renaissance ...}}</ref> El [[Giovanni Villani]] l’ha scrij che el Giòtto al sò temp a l’era on majester de la picciura, e ch’el dissegnava tucc i sò figur e postur in accòrdi con la natura; l’era ancasì recognossuu publegament coma on artista de talent e zellenza.<ref name="Bartlett">Bartlett, Kenneth R. (1992). ''The Civilization of the Italian Renaissance''. Toronto: D.C. Heath and Company. {{ISBN|0-669-20900-7}} (Paperback). p. 37.</ref> El [[Giorgio Vasari]] l’ha dij che el Giòtto el s’era pròppi destaccaa de l’istil [[bizantin]] prevalent a [[Fiorenza]] e che l’haveva daj l’inviada a la granda art de la picciura coma la se cognoss incœu, con l’introdù la tecnega del dissegnà accuratament a partì de la vita, che l’era staja lassada al bandon de pussee de dusent agn.<ref name="Vasari">Giorgio Vasari, ''[[Lives of the Artists]]'', trans. George Bull, Penguin Classics (1965), pp. 15–36.</ref>
L’œuvra majestra del Giòtto l’è el zorniment de la [[Cappella di Scrovegni]] a [[Padova]], completada intoren al 1305. El zicli de fresch el figura la vita de la [[Madòna]] e quella del [[Gesù|Signor]]. L’è consideraa coma vun di lavorà pussee bej del Primm Renassiment.<ref name="Hartt">{{cite book|last=Hartt|first=Frederick|title=Art: a history of painting, sculpture, architecture|pages=503–506|publisher=Harry N. Abrams|year=1989}}</ref>
El facc che el Giòtto l’haveva depensgiuu la Cappella di Scrovegni e che l’era staj zernii del Commun de Fiorenza ind el 1334 per progettà el nœuv campanin del [[Dom de Fiorenza|Dòmm]] inn intra i pòcch zertezz quò a la vita sova de lu. Asquas ògna òlter aspett de la sò esistenza l’è ogett de descussion: la datta del sò nassiment, i sò fattezz, indova l’ha faj el prendis, l’orden ind el qual l’ha faj su i sò œuver, se l’ha picciuraa o nò i fresch famos de la [[Basilega de San Franzesch]] a [[Assisi]], e el sitt indova l’hann miss sòtta.
== Refarenz ==
{{reflist}}
== Òlter progett ==
{{interproget}}
[[Categoria:Architet italegh]]
[[Categoria:Pitor italegh]]
[[Categoria:Nassud in del 1267]]
[[Categoria:Mort in del 1337]]
8xmx0d6u32xxg7nr9kvgvxbrliqe7ss
Amor e Psiche
0
277180
1334975
1316728
2026-08-25T20:36:34Z
InternetArchiveBot
32808
Add 1 book for [[en:Wikipedia:Verifiability|verifiability]] (20260825)) #IABot (v2.0.9.5) ([[User:GreenC bot|GreenC bot]]
1334975
wikitext
text/x-wiki
{{MILCLASS}}
[[File:Gerard FrancoisPascalSimon-Cupid Psyche end.jpg|thumb|alt=|300px|''Amor e Psiche'' del [[François Gérard]], 1798]]
'''Amor e Psiche''' (del [[latin]] ''Amor et Psyche''),<ref name=":0">Classificação da Biblioteca do Congresso, [https://www.loc.gov/aba/publications/FreeLCC/LCC_P-PA2022TEXT.pdf 6207.M35]</ref> ciamaa ancasì '''Cupid e Psiche''' (del latin ''Cupido et Psyche'')<ref name=":0" /> inn ona cobia che la compariss coma on tema antigh ind l’iconografia e la literadura. El nomm l’è anca deventaa la manera comuna per segnà i ''[[Metamorfes (Apulee)|Metamorfes]]'' de l’[[Apulee]] (cognossu anca coma l’''Asen dor''), che l’è la version literaria pussee veggia de la storia de la cobia, scrija ind el secol II [[EC]]. El cunt el parla del soprament dei ostacoj a l’[[amor]] intra la [[Psiche]] ([[lengua greca antiga|gregh antigh]]: Ψυχή, literalment “[[anema]]” o “fiaa de la vita”) e el [[Cupid]] ([[latin]]: ''Cupido'', literalment “desideri”) o Amor, e l’union final sova de lor ind on [[mariozz]] sagraa.
Ancaben che l’unegh cunt estes de l’[[Antighitaa classega]] el saga quell de l’Apulee, l’Amor e la Psiche vegnen a voltra ind l’art grega giamò ind el secol IV [[iEC]]. I element [[neoplatonisem|neoplatonegh]] de la storia e i alusion ai [[religion de misteri]] ghe dann spazzi a tanc interpretazzion,<ref name=":16">Harrison, Stephen (2010). "Cupid". In: ''The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome''. Oxford University Press. p. 338.</ref> e inn staj analizaa coma on’[[inlegoria]] e – per via de l’aspett [[folclor]]egh – coma on [[cunt de fade|cunt de fad]] e on [[mit]]t.<ref>{{Cite book|title=Pietas|url=https://archive.org/details/pietasselectedst0000wage|last=Wagenvoort|first=H.|year=1980|page=[https://archive.org/details/pietasselectedst0000wage/page/84 84]–92|chapter=Cupid and Psyche|isbn=9789004296688}}</ref>
A l’è vœuna di stori d’[[amor]] del mond greco-roman pussee popolar ind la [[Ozzident|cultura ozzidental]], degià che la gh’ha ’vuu ona bella influenza ind i ultem duu milleni, e l’è staja interpretada e reelaborada con di media different, compagn de la [[literadura]], i [[art plasteghe| arc plastegh]], la [[musega]], el [[cine|zine]] e la [[psicologia]]. L’è staj soratutt a partì del [[Renassiment]] che la s’è spantegada per tutta l’Europa,<ref name=":1">{{Cite book|url=https://books.google.com.br/books?id=Zls8EAAAQBAJ&pg=PT8|title=Cupid and Psyche: The Reception of Apuleius’ Love Story since 1600|last=May|first=Regine|date=2020-02-24|publisher=Walter de Gruyter GmbH & Co KG|lingua=en|chapter=Introduction}}</ref> ma giamò de l’Antighitaa l’era on tema comun ind on quaj sitt del [[Mar Mediterrani|Mediterrani]], in [[picciura]], [[sgiojellaria|giojellaria]] e ind i relev funerari.
== Referenz ==
{{reflist}}
== Ligamm de dent ==
* [[La bella e la bestia]]
== Ligamm de fœura ==
{{interproget}}
[[Category:Mitologia greca]]
[[Category:Mitologia romana]]
ft4lixiev3ywwujtfnynrj9py8doe95
Sasso Marconi
0
279753
1334922
2026-08-25T13:53:40Z
Liviojavi
17404
Liviojavi l'ha trasformad la pagina "[[Sasso Marconi]]" in "[[Sass (Bologna)]]"
1334922
wikitext
text/x-wiki
#VARDA [[Sass (Bologna)]]
lqxj9sf38t4po92zyjnrxvxan0pv39r
Zola Predosa
0
279754
1334925
2026-08-25T13:56:12Z
Liviojavi
17404
Liviojavi l'ha trasformad la pagina "[[Zola Predosa]]" in "[[Zœla Predosa]]"
1334925
wikitext
text/x-wiki
#VARDA [[Zœla Predosa]]
bvdx7wov6ym7xwyrvvqh3cfwd2bnmfn
Monghidoro
0
279755
1334928
2026-08-25T13:59:22Z
Liviojavi
17404
Liviojavi l'ha trasformad la pagina "[[Monghidoro]]" in "[[Descargalasen]]"
1334928
wikitext
text/x-wiki
#VARDA [[Descargalasen]]
ei5u1i150f0a7rblv6grjbe8aq3dprq
Utent:Emayeah
2
279756
1334932
2026-08-25T17:48:00Z
Emayeah
48548
/* */
1334932
wikitext
text/x-wiki
{{babel|lmo-1}}
k5ueu0dgvj49qx35u4txdvadaeoutqu