Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.47.0-wmf.11 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk Narbona 0 3168 2504640 2489647 2026-07-19T08:06:21Z ~2026-40520-15 64426 /* */ 2504640 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Narbona | nom2 = ''Narbonne'' | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Lengadòc}} | imatge = Montage photo narbonne.jpg | descripcion = Panorama de Narbona amb la catedrala. | escut = Blason ville fr Narbonne.svg | bandièra = Fr_narbona.png | escais = | parçan = {{Narbonés}} | departament = {{Aude}} | arrondiment = [[Arrondiment de Narbona|Narbona (capluòc)]] | canton = Caplòc de 3 cantons (abans [[2015]]), burèu centralizator de 3 cantons (dempuèi 2015) | insee = 11262 | sitweb = [http://www.narbonne.fr www.narbonne.fr] | cp = 11100 | cònsol = Bertrand Malquier | mandat = [[2023]]-[[2026]] | intercom = [[Lo Grand Narbona]] (residéncia) | latitud = 43.1836 | longitud = 3.0042 | alt mini = 0 | alt mej = | alt maxi = 285 | gentilici = narbonés, narbonesa | km² = 172.96 |legenda = D'esquèrra a dreita, de naut en bas: lo pargue dels espòrts e de l'amistat; las Dònas de França; lo palais dels Arquevesques; la catedrala Sant Just e Sant Pastor; la mediatèca centrala e l'esplanada André Malraux; una òbra al Pargue dels espòrts e de l'amistat; lo palais de justícia; lo pont Voltaire; lo teatre; la plaça de l'Ostal de la comuna; lo pont dels Mercands amb vista sul palais dels Arquevesques, la catedrala Sant Just e Sant Pastor de Narbona e la canal de la Robina; los Mercats Centrals; lo palais dels Espòrts, de las Arts e del Trabalh; l'Espaci de Libertat; la via Domicia; la gara SNCF; la fresca en omenatge a Charles Trenet, nascut a Narbona; una vista aeriana del centre-vila; l'anciana glèisa Nòstra Dòna de La Morguiá, uèi musèu lapidari. }} '''Narbona''' ({{AFI-oc|nar'buno̞|local}}; en [[francés]]: ''Narbonne'') es una vila [[Occitània|occitana]] de [[Lengadòc]] situada dins lo departament francés d'[[Aude (departament)|Aude]], e la region d'{{Ocreg}}. Fondada pels Ligurs durant l'Antiquitat, Narbona venguèt una colonia romana nomenada ''Colonia Narbo Martius'' en 118 a.C.,<ref>{{Ref-publicacion|títol=Une nécropole romaine exceptionnelle découverte à Narbonne|cognòm=Barthélémy|nom=Pierre|òbra=Le Monde|data=8 d'octobre de 2019|lenga=fr-FR|url=https://www.lemonde.fr/sciences/article/2019/10/08/decouverte-d-une-necropole-romaine-exceptionnelle-a-narbonne_6014638_1650684.html}}</ref> puèi lo centre màger de la província de la [[Gàllia Narbonesa]]. Al començament del {{S|VI}}, Narbona foguèt per un brèu periòde la capitala del [[Reialme visigòt|Reialme dels Visigòts]]. Coneguèt la conquista [[Califat Omeia|omeia de Damàs]] pendant mai de quaranta ans, après lo sètge de [[Pepin lo Brèu]] en 759. Fins a la Renaissença, dos poders politics se partetjèron la ciutat: l'[[Archidiocèsi de Narbona|arquevesque]] e lo [[Vescomtat de Narbona|vescomte de Narbona]]. Confronta lo [[massís de la Clapa]] a l'èst, l'[[Estanh de Bajas|estanh de Bajas e Sijan]] al sud e las [[Corbièras]] al nòrd-oèst. A proximitat de la [[mar Mediterranèa]], Narbona se trapa a equidistància de [[Besièrs]] e [[Perpinhan]]. Es traversada pel [[canal de la Robina]], que foguèt integrat al patrimòni mondial de l'umanitat de l'[[UNESCO]] en 1996. La sieuna mai granda entitat de populacion —levat lo nuclèu urban ''stricto sensu—'' se sona [[Narbona de Mar]] (en francés: ''Narbonne-Plage''), que se trapa pròp de [[Grussan]]. ==Geografia== * [[Lista de toponims de Narbona|'''Lista de toponims de Narbona''']] (Orografia: montanhas, serras, endreits; idrografia: rius, fònts; edificis: glèisas, ostals, etc.) [[Imatge:Map commune FR insee code 11262.png|vignette|upright=1.8|centre|Comunas a l'entorn.]] === Perimètre del territòri === {{Communes limitrophes | commune = Narbona | nord = [[Cucçac d'Aude]] | nord-est = [[Corçan]], <br> [[Vinaçan]], <br> [[Armissan]], <br>[[Fluris]] | est = ''[[Mar Mediterranèa]]'' | sud-est = [[Grussan]], <br> [[La Novèla]], <br> [[Sijan]] <small>''qüadripunt''</small> | sud = [[Bajas]], <br> [[Peiriac de Mar]] | sud-ouest = [[Bisanet]], <br> [[Sant Andrieu de Ròcalonga]] | ouest = [[Montredon de las Corbièras]] | nord-ouest = [[Mossan]], <br> [[Marcorinhan]], <br> [[Nevian]] }} == Toponimia == Las fòrmas ancianas son: ''Narba'', al sègle VI ab.-J-C, ''Narbon'', ''Narbo Martius'', al primièr sègle, ''Colonia Julia Paterna Claudia Narbo Martius'', ''Atacinorum Decumanorumque colonia..., nunc nomen et decus Martius Narbo'' (Pomponius Mela, sègle primièr), ''Narbona'' en 1148, ''Nerbone'', ''Nerbonne'', ''Nerboune'', ''Narbone'', als sègles XII e XIII, ''Nerbona'' en 1279, ''Narbonne'' en 1402, ''Nerbonne'' en 1417, etc. La prononciacion occitana es ''Narbóuno'', dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]]. Lo nom es benlèu ibèr o aquitanic e la rasic ''nar-'', aplicada a de flumes ([[Claudi Ptolemèu|Ptolemèu]] sonava l'Aude ''Narbon'') a benlèu un rapòrt ambe lo nom de la vila.<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 104, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f196.item.texteImage </ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 490</ref></br> Michel Morvan conferís lo nom de la vila amb la rasic basca ''*narb-'' .<ref>M. Morvan, ''Dictionnaire étymologique basque'', Internet/Lexilogos</ref> ===Bonhan=== Bonhan es una anciana ''villa'' dels vescomtes de Narbona. Las fòrmas ancianas son: ''Abunianum'' en 782, ''Abanianum'' en 1089, ''Molendinum de Abuniano'' en 1130, ''Bastida de Abunhiano'' en 1300, ''Abonhanum'' en 1345, ''Castrum de Habonhano'' en 1364, ''La bastide ou grange d'Abonhan'' en 1500, ''Bougniac'' en 1672, ''Une metterie ditte Bougnac'', ''Bonniac'' en 1763, etc.,<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 40, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f132.item.texteImage </ref> ''Bougna'' (mapa IGN).</br> ''Bonhan'' es format del nom latin d'òme ''Aponius'', atestat, e del sufixe ''-anum''. L'iniciala ''A-'' a desparegut (aferèsi). Las fòrmas tardivas en ''-ac'' son d'errors evidentas. ===Fontfreja (nom supausat)=== [[Abadiá de Fontfreja|Véser a l'article]]. ===La Morguiá=== La Morguiá es una anciana parròquia e un priorat benedictin, del vocable de Nòstra Dòna, unit a l'[[abadiá Sant Victor de Marselha]]. Las fòrmas ancianas son: ''Ecclesia S. Mariae... infra muros civitatis Narbona'' en 782, ''''Ecclesia S. Mariae'' en 1112, ''Parrochia B.M. de Monachia'' en 1302, ''Nostra Dona la Morguia'' en 1308, ''Prior de Monachia'' en 1346, ''Beata Maria de Burgo Monachia nuncupata'' en 1443, ''Notre Dame de Bourg'' entre 1200 e 1639, ''La Mourguier'' en 1706, etc.<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', p. 195, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f287.image.texteImage</ref> </br> ''La Morguiá'' es equivalent a ''la Mongiá'', le resultat del latin ''monachus'' (vengut del grèc), «monge, morgue», ambe sufixe ''-ia'', vengut ''-iá'', prononciat [jɛ] en Narbonés. La rotacizacion dins un proparoxitòn (''n'' > ''r'') es normala. Le sens es «lòc ont son los morgues/monges». ===''Montjudaïc''=== Montjudaïc (es la fòrma occitana o la fòrma dels documents?) es l'anciana ciutat dels josius, al barri de Coiran e de Bèlvéser. Las fòrmas ancianas son: ''Mons Judaicus'' en 914, ''Mons Judaycus sive Cimiterium Judeorum'' en 1352.'''<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', p. 251, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f343.image.texteImage</ref>''' ===Mojan=== Mojan [a l'èst de Narbona] es un castèl modèrne e un ancian priorat. Las fòrmas ancianas, nombrosas, son: ''Mujanus'' en 1782, ''Villa Muiani'' en 1066, ''De Moiano'' en 1204, ''Moyanum'' en 1251, ''Mojanum'' en 1352, ''Moya'' en 1363, ''Bastida vocata de Moiano'' en 1387, ''Motjan'' al sègle XIV, ''Ecclesia B. Mariae de Mojano, nunc ruralis, cujus est rector, ut asseritur, capitulum S. Justi'' en 1404, ''Grangia de Mojano'' en 1497, ''Montja'' en 1537, ''Moja'' en 1537, ''La place de Mojan tenue de l'abbé de Lagrasse'' entre 1503 e 1589, ''Esglise Nostre Dame de Mouja'' en 1639, ''Moujan'' en 1696, etc.'''<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 257, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f349.item.texteImage </ref>''' </br> Mojan ven probablament del nom latin d'òme ''Modius'' ambe'l sufixe ''-anum'', èra una granda proprietat galloromana. ==Istòria== [[File:Via Domitia (Narbonne).jpg|thumb|left|200px|Vestigis de la [[Via Domícia]].]] La ciutat foguèt fondada pels [[Empèri Roman|romans]] en 118 abans lo Crist. Èra alavetz la ''Colonia Narbo Martius'' del nom del cònsol roman ''Quintus Marcius Rex''. Narbona èra situada a la crosada de doas estradas romanas importantas: la [[via Domícia]], e la [[via Aquitània]]. Se pensa que lo nom Narbo poiriá èsser un toponim cèlta o [[ibèr]] Narbo. Pus tard, en 45 abans lo Crist, [[Juli Cesar]] installèt a Narbona los veterans de la Xena legion. Puèis, en 27 abans lo Crist, l'emperaire [[August]] faguèt una visita a la ciutat e 5 ans pus tard ne fasiá la capitala de la província romana de la Gàllia [[Narbonesa]]. Siaguèt entrò la fin de l'Antiquitat romana una de las ciutats pus importantas de Gàllia. Segon [[Estrabon]] n'èra la primièra. Durant los dos primièrs sègles de l'èra [[cristianisme|crestiana]] sa superficia èra vesina de 100 ectaras, çò que laissa pensar que sa populacion èra pròcha de 35 000 abitants. Aprèp sa destruccion en 145 per un incendi accidental, [[Antonin lo Piós]] faguèt reconstruire Narbona en 160 e espandiguèt puèi la ret rotièra de la Narbonesa. La ciutat declinèt durant l'Antiquitat tardiva. L'encencha, que probablament data de la fin del sègle III, sonque delimitava 16 ha. En 462, Narbona siaguèt integrada al reiaume visigòt de [[Tolosa]]. Al començament del sègle VI, siaguèt Narbona brèvament la capitala dels visigòts qu'èran estats vençuts a la [[batalha de Vouillé]] (507) pels [[francs]] de [[Clovís]]. Gràcias a l'ajuda militara dels [[ostrogòt]]s de la peninsula italica, los visigòts del rei Amalric servèron [[Septimània]] e Narbona. Amalric i siaguèt puèis assassinat en 531. Jol règne del rei Teudis (531-548), la ciutat siaguèt pas pus la capitala dels visigòts. A partir de 719, foguèt conquistada per las tropas araboberberas musulmanas dels Omeias vengudas de la Peninsula Iberica e dirigidas pel tresen governaire d'Ispània, al-Samh. Se nomenava alara [[Arbona]]. ===Capduèlh o lo Capitòli=== Es una anciana torre, l'ancian Capitòli de Narbona, bastit pels [[Roma antica|romans]], tornat bastir a l'epòca de [[Tibèri]], cambiat en palais e abitat per [[Alaric II]], desrocat del temps de [[Loís XIII]]. La glèisa Sant Fèlix, dont parla [[Gregòri de Tors]] (''De glor. martyr.'', I, 92) èra vesina del Capitòli. Lo nom es atestat: ''Palatium regis'' (ibid.), ''Capitolium quod est in Narbona'' en 1066, ''Turris vulgariter vocata Capitolium sive Capduel'' en 1344, ''Capdeulh'' en 1444, ''In Capitolio'', entre 1129 e 1494, ''Capdeil'' en 1576.<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 66, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f158.item.texteImage </ref> ==Administracion== {{ElegitDebuta |insee=11262 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= 19 d'octobre de [[2023]] |Fin= ([[2026]]) |Identitat= Bertrand Malquier|Partit= divèrs dreita |Qualitat= agent immobilièr}} {{Elegit |Debuta= 6 d'abrial de [[2014]] |Fin= 8 d'octobre de 2023</br>(mòrt en foncions) |Identitat= Didier Mouly |Partit= divèrs dreita |Qualitat= avocat, filh d'Hubert Mouly }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Jacques Bascou |Partit= [[PS]] |Qualitat= president de la CA, deputat (1997-2012) }} {{Elegit |Debuta= [[1999]] |Fin= 2008 |Identitat= Michel Moynier |Partit= divèrs dreita |Qualitat= massatgista-quinesiterapeuta, president de la CA, conselhièr general e regional }} {{Elegit |Debuta= [[1971]] |Fin= 1999 |Identitat= Hubert Mouly |Partit= divèrs dreita |Qualitat= avocat, conselhièr general e regional }} {{Elegit |Debuta= [[1959]] |Fin= 1971 |Identitat= Francis Vals |Partit= [[SFIO]] |Qualitat= deputat, conselhièr general, deputat europèu, president del Conselh Regional }} {{Elegit |Debuta= [[1958]] |Fin= 1959 |Identitat= Paul Jean |Partit=SFIO |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1948]] |Fin= 1958 |Identitat= Louis Madaule |Partit= SFIO |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1947]] |Fin= 1948 |Identitat= Emile Roux |Partit= SFIO |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1944]] |Fin= 1947 |Identitat= Marius Lacroix |Partit= SFIO |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1940]] |Fin= 1944 |Identitat= Henri Caillard |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1925]] |Fin= 1940 |Identitat= Achille Lacroix |Partit= SFIO|Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1922]] |Fin= 1925 |Identitat= Germain Mouret |Partit= SFIO |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1891]] |Fin= 1921 (mai d'un còp) |Identitat= [[Ernest Ferroul]] |Partit= POF puèi SFIO |Qualitat= deputat, conselhièr general, president fondator de la C.G.V.M. (Confederacion Generala dels Vinhairons del Miègjorn) }} {{Elegit |Debuta= [[1837]] |Fin= 1843 |Identitat= Jean Dominique Ducros de Saint-Germain |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Division administrativa == Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la ciutat de Narbona èra devesida en tres cantons: * Lo canton de Narbona-Èst, format d'una part de Narbona (18 710 abitants). * Lo canton de Narbona-Oèst, format d'una autra part de Narbona (17 673 abitants) e de las comunas de [[Bisanet]], [[Canet d'Aude]], [[Marcorinhan]], [[Montredon de las Corbièras|Montredond de las Corbièras]], [[Mossan]], [[Nevian]], [[Raissac d'Aude]] e [[Viladanha]] (siá un total 26 665 abitants). * Lo canton de Narbona-Sud, format d'una terça part de Narbona (14 656 abitants) amb la comuna de Bajas (siá un total 15 496 abitants). Narbona es ara devesida en 3 cantons, diferents dels cantons anteriors: * Lo canton de Narbona-1, format d'una partida de Narbona (20 177 abitants en 2014) e de las comunas de [[Bisanet]], [[Montredon de las Corbièras|Montredond de las Corbièras]], [[Nevian]] e [[Viladanha]] (siá 24 958 abitants en 2014). * Lo canton de Narbona-2, format d'una partida de Narbona (14 041 abitants en 2014) e de las comunas de [[Bajas]] e [[Grussan]] (siá 19 785 abitants en 2014). * Lo canton de Narbona-3, format d'una partida de Narbona (18 637 abitants en 2014). ==Demografia== {{Demografia |insee=11262 |1793= 9050 |1800= 9086 |1806= 9464 |1821= 9940 |1831= 10246 |1836= 10762 |1841= 11907 |1846= 11427 |1851= 13066 |1856= 14300 |1861= 16062 |1866= 17172 |1872= 17266 |1876= 19968 |1881= 28134 |1886= 29702 |1891= 29566 |1896= 27824 |1901= 28852 |1906= 27039 |1911= 28173 |1921= 28956 |1926= 29841 |1931= 31909 |1936= 30047 |1946= 29975 |1954= 32060 |1962= 33891 |1968= 38441 |1975= 39342 |1982= 41565 |1990= 45849 |1999= 46510 |cassini=24587 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|262}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|262}}/172.96) round 2}}}} ab/km². ==Luòcs e monuments== [[Imatge:Narbonne panorama.jpg|thumb|right|400px|Panorama de Narbona amb la catedrala.]] [[Fichièr:Palais des Archevêques de Narbonne.jpg|thumb|200px|Palais dels Arquevesques.]] *[[Palai dels Arquvesques de Narbona|Palai dels Arquevesques]] *[[Catedrala de Sant Just e Sant Pastor de Narbona|Catedrala Sant Just e Sant Pastor]] *[[Pont dels Mercants]] * [[Pargue dels Espòrts e de l'Amistat]] ==Personalitats== * [[Charles Trenet]], cantaire. * [[Joan Josèp Cassanea de Mondonvila]], compositor barròc e violonista. ==Espòrt== * [[Narbona Volei]] *[[Racing Club Narbonés]] ==Articles connèxes== * [[Abadiá de Fontfreja]] * [[Comunas d'Aude]] * [[Narbonés (parlar)|Dialècte narbonés]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11262 Narbona sul site de l'Insee]. * {{oc}} [https://www.youtube.com/watch?v=I78faDjUcmg Narbona: canal de la Robina - Occitanica eAnem / CIRDOC] . * {{oc}} [https://www.youtube.com/watch?v=15n849V8CUs Narbona: la granhòta de Sant Pau - Occitanica eAnem / CIRDOC] . ==Nòtas== <references/>{{Pelegrinatge de St Jacme de Compostèla}}{{Comunas d'Aude}}{{Portal Lengadòc}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Narbonés]] 0pq007xev6dvz0ewhriqb54l8j4dcu7 Claudia Cardinale 0 17955 2504617 2484369 2026-07-18T20:54:56Z IvanScrooge98 25943 /* */ imatge 2504617 wikitext text/x-wiki {{Omon|Cardinal}} {{Infobox Cinèma (personalitat) | nom =Claudia Cardinale | imatge =Claudia Cardinale (1960 hq).jpg | talha imatge = | legenda = | nom de naissença = | data de naissença =[[15 d'abril]] de [[1938]] | luòc de naissença =[[Tunis]], [[Tunisia]] | data de mòrt = | luòc de mòrt = | nacionalitat = [[Itàlia|italiana]] |filmes notables= |conjunt= |enfant= |sit internet= |activitats = [[actor|actritz de cinèma]] |recompensas = |imdb= }} '''Claudia Cardinale''', nascuda '''Claude Joséphine Rose Cardin''' ([[La Goleta]], [[Tunisia]], [[15 d'abril]] de [[1938]] – [[Nemours]], [[França]], [[23 de setembre]] de [[2025]]) foguèt una actritz [[França|franco]][[Itàlia|italiana]] de [[cinèma]]. == Filmes == * ''I soliti ignoti'' (1958) * ''Vento del sud'' (1959) * ''Tre straniere a Roma'' (1959) * ''Un maledetto imbroglio'' (1959) * ''Il magistrato'' (1959) * ''Su e giù per la scala'' (1960) * ''Audace colpo dei soliti ignoti'' (1960) * ''I delfini'' (1960) * ''Il bell'Antonio'' (1960) * ''Napoleone ad Austerlitz'' (1960) * ''Rocco e i suoi fratelli'' (1960) * ''La viaccia'' (1961) * ''La ragazza con la valigia'' (1961) * ''Cartouche'' (1961) * ''Senilità'' (1962) * ''La ragazza di Bube'' (1963) * ''8 e ½'' (1963) * ''Il Gattopardo'' (1963) * ''La pantera rosa'' (1963) * ''Gli indifferenti'' (1964) * ''Il circo e la sua grande avventura'' (1964) * ''Il magnifico cornuto'' (1964) * ''Una rosa per tutti'' (1965) * ''Vaghe stelle dell'Orsa...'' (1965) * ''Le fate'' (1966) * ''L'affare Blindfold'' (1966) * ''I professionisti'' (1966) * ''Né onore né gloria'' (1966) * ''Piano piano, non t'agitare'' (1967) * ''Ruba al prossimo tuo ...'' (1968) * ''I contrabbandieri del cielo'' (1968) * ''Once Upon a Time in the West / C'era una volta il West'' (1968) * ''Il giorno della civetta'' (1968) * ''Nell'anno del Signore'' (1969) * ''La tenda rossa'' (1969) * ''Certo certissimo ... anzi probabile'' (1969) * ''Le avventure di Gérard'' (1970) * ''Fuori il amlloppo'' (1970) * ''Bello onesto emigrato in Australia sposerebbe compaesana illibata'' (1971) * ''L'udienza'' (1971) * ''Le pistolere'' (1971) * ''Il clan dei marsigliesi'' (1972) * ''Il giorno del furore'' (1973) * ''I guappi'' (1974) * ''Gruppo di famiglia in un interno'' (1974) * ''Libera, amore mio'' (1975) * ''Qui comincia l'avventura'' (1975) * ''A mezzanotte va la ronda del piacere'' (1975) * ''Il comune senso del pudore'' (1976) * ''Goodbye & Amen - L'uomo della CIA'' (1977) * ''Il prefetto di ferro'' (1977) * ''Gesù di Nazareth'' (1977) * ''Corleone'' (filme) (1978) * ''L'arma'' (1978) * ''Amici e nemici'' (1979) * ''Si salvi chi vuole'' (1980) * ''Il regalo'' (1981) * ''Fitzcarraldo'' (1981) * ''La pelle'' (1981) * ''Una cascata d'oro'' (1983) * ''Claretta'' (1984) * ''Enrico IV'' (2) (1984) * ''La donna delle meraviglie'' (1985) * ''Un uomo innamorato'' (1986) * ''Blu elettrico'' (1988) * ''Atto di dolore'' (1990) * ''Il figlio della pantera rosa'' (1993) * ''Nostromo'' (1996) * ''Li chiamarono briganti!'' (1999) * ''Luchino Visconti'' (1999) * ''And now ... ladies and gentlemen'' (2002) {{Portal cinèma}} {{ORDENA:Cardinale, Claudia}} [[categoria:Actritz italiana|Cardinale, Claudia]] [[categoria:Pseudonim|Cardinale, Claudia]] [[Categoria:Naissença en 1938|Cardinale, ClaudiaClaudia]] [[Categoria:Naissença en Tunisia|Cardinale, Claudia]] [[Categoria:Decès en 2025]] tikodcam7roi3wpv3dwus09njar6wfu Vielha e Mijaran 0 22159 2504637 2504602 2026-07-19T08:00:29Z Alaric 506 44932 /* Toponimia */ 2504637 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Aranés}} {{omon|Vielha (omonimia)}} {{Infobox Subdivision administrativa |dialècte=aranés |division1=[[Espanha]] |division2=[[Catalonha (comunautat autonòma)|Catalonha]] |division3=[[Província de Lhèida|Lhèida]] |division4=[[Val d'Aran]] |division5=[[Vielha (terçon)|Vielha]] |nom_de_division1=Estat |nom_de_division2=Comunautat autonòma |nom_de_division3=Província |nom_de_division4=Comarca |nom_de_division5=Terçon |país={{Gasconha}} }} '''Vielha e Mijaran''' ({{AFI-oc|biˈeʎa e miʒaˈɾan|local}}<ref>{{Ref-libre|isbn=978-84-09-06340-6|editor=[[Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana]]|url=http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2019/11/33519-vocabulari-fonetic.pdf|títol=Vocabulari fonetic basic der aranés|an=2018|pagina=59|url_accès=pdf}}</ref>) ei un [[municipi]] aranés, era capitau dera [[Val d'Aran]]. Eth caplòc deth municipi ei era vila de '''Vielha'''. Eth tèrme de 211,74 km² ocupa era part mejana de la val pirenenca, e correspon as terçons [[Marcatosa]] e [[Castièro]]. Eth 2022 auie ua poblacion de 5.581 abitants distribuïdi en 13 entitats de poblacion.<ref>{{Indicacion de lenga|oc, ca, es, en}} [https://www.idescat.cat/emex/?id=252430&lang=es «Vielha e Mijaran (Aran)»], suu ''www.idescat.cat''.</ref> Siguec creat per eth regim franquista en eth 1970<ref>"Decreto 1283/1970, de 23 de abril, por el que se aprueba la fusión de los Municipios de Viella, Escuñau, Gausach, Arros y Vila, Betlan y Vilach, de la provincia de Lérida.", ''BOE'', núm. 107, de 5 de mayo de 1970, páginas 7033 a 7034, [https://www.boe.es/boe/dias/1970/05/05/pdfs/A07033-07034.pdf archiu en linha].</ref> damb era fusion des municipis d'[[Arròs e Vila]], [[Betlan]], [[Vilac]] (terçon de [[Marcatosa]]); [[Escunhau]], [[Gausac]] e [[Vielha]] (terçon de [[Castièro]]). {{entpopcat}} == Geografia == A junhetz situacion centrau ena val e se lhèue a 974 m d'altitud, ena confluéncia der arriu [[Garona]] damb eth sòn afluente er arriu [[Nere (Val d'Aran)|Nere]]. === Municipis limitròfs === {{Comunas limitròfas|Oèst=[[Vilamòs]], [[Es Bòrdes]], [[Banhèras de Luishon|Banhères de Luishon]]|Sud-Oèst=[[Benasc]], [[Montanuy]]|Nòrd=[[Canejan]]|Èst=[[Naut Aran]]|sud=[[Vilaller]]}} ==Toponimia== ===Vielha=== Era prononciacion ei ['bjeʎa]. Eras fòrmas ancianas son ''Vetula'' en 1310-1312. Dens noms semblables, ''la bielhe'' s'opausa ath castèth o a un aute vilatge. A Vielha, era vila ei en fàcia deth Casteràs, er ancian castèth, a l'origina, probablament, deth terçon de ''Castiero''. Formaument ''Vielha'' ei eretèr deth latin ''vetula''. La fòrma repetida ''la vielha'' representa ''vila vielha'' dambe aplologia o dissimilacion, com ''vivanda'' > ''vianda'' <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniae'', Vol. VIII, p. 12-13 https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=VIII&pagina=12&columna=b&linia=49&terme=Vielha</ref>. ===Betren=== Era prononciacion ei [be'tren] e non [eŋ], donc ven solament de ''-end'' o ''-enn''. I a ua mencion anciana ''Bertrendo'', perduda. I a mèi d'un ''Bertren'' en Gasconha, dont ua [[Bertren|comuna]]. ''Betren'' ven de ''Bertren'' per dissimilacion. Era origina pòt estar germanica. Per era finala, hè pensar a nombrosi noms germanics en ''-ind'', per exemple ''Berhtind-'' o ''Berhtŭind-'' o ''Berhtisind-''; ''-tr-'' serie devut ara repercussion der auta ''-r-'' (cf. ''cartó'' > ''cartró''). Un nom bascoaquitan ei possible tanben, pr'amor dera importància d'aquera origina dens lo paisatge locau. I a plan de noms en ''-tennis'', com ''Sembetennis'' (> [[Sent Biat]]); ''bera'' « cap ar aval » pòt justificar ''berenn''. Era dificultat de trobar un etime dèisha ua probabilitat un pauc milhora a ua origina germanica <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniae'', Vol. II, p. 496-497 https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=496&columna=b&linia=17&terme=BETREN </ref>. ===Betlan=== Era prononciacion ei [be'llaŋ]. ''Betlan'' ei citat cap a 1200 e en 1295. Er etime ei un nom germanic de persona ''Bedilà'', ''-an'', dera rasic productiva ''Bad-'', dambe ''a'' > ''e'' per metafonia davant ''-ila''. Tanplan pòt estar un masculin gotic com un femenin francic, dambe era respectiva terminason ''-a'' dera declinason febla <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniae'', Vol. II, p. 496 https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=496&columna=a&linia=27&terme=BETLAN </ref>. ===Gausac=== Era prononciacion ei [gaw'zak]. Dambe ''-acum'', ven deth nom latin d'òme ''Gavisius'', derivat de ''gavīsus'', participi, en latin classic, deth vèrbe ''gaudere''. I agoc era sincopa ''Gausiako'' ancianament <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniae'', Vol. IV, p. 332-333 https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=IV&pagina=332&terme=GAUSAC&columna=a&linia=31 </ref>. Per [[Juvisy-sur-Orge]], nom de madeisha origina, [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] causeish ''*Gavitius'', inatestat <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 372</ref>. ===Vilac=== Era prononciacion ei [bi'lak]. Eth nom ei atestat en 1232, ''R. de Bilac''. Ei pas un nom de la seria romanica en ''-acum'', pr'amor que i a pas de ''i-'' darrèr lo radicau, mès un nom de data celtica o en generau prelatina, coma ''Cavanac'', ''Darnac'', ''Vivenac'', ''Merlac''. [N.B. Ei pas estrictament un ahar de data, mès de formacion celtica o latina; tanben un nom celtic podie aver un sufixe ''-io-'', de sens patronimic.] Un nom ''Villus'' que mia a ''Vir-'' en gascon. I a ''Vilos'', nom de persona en inscripcions gallicas, ''Vilus flumen'' en [[Irlanda (illa)|Irlanda]], eths ''Belaci'', tribú deras ''Alpes Cotici''. ''Vilac'' ven d'ua basa ''Vilaco'' / ''Belaco'' ligura o sorotaptica (dera [[cultura dels camps d'urnas|cultura des camps d'urnas]]) <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniae'', Vol. VIII, p. 43-44, https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=VIII&pagina=43&columna=a&linia=39&terme=VILAC</ref>. Cau deishar eth « ligur » e eth sorotaptic e gardar eth celtic (d'epòca anciana o recenta). ===Aubèrt=== Era prononciacion ei [aw'bɛrt]. Damb ''-bèrt'' ara terminason, ei un nom germanic de persona. Sembla ''Alberht'' a primera vista, mès era atestacion ei ''Onerto'' cap a 1300 (léger ''Overto''), donc ei meilèu ''Audoberht'', que dejà en francic se redusie a ''Odebert''. ''O-'' iniciau passa a ''Au-'', com eth gascon ''obrir'' > ''aubrir'', ''daurir'', ''or-aria'' > ''aurèra'' <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniae'', Vol. II, p. 274, https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=274&columna=a&linia=23&terme=AUBERT</ref>. ===Arròs=== <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniae'', Vol. II, p. 250 https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=251&terme=ARR%C3%92S&columna=b&linia=1</ref>. ==Politica== [[File:Vielha Mijaran Còssos 2015.svg|thumb|right|120px|Formacion der Conselh Generau d'Aran. * UA: 7 * CDA: 5 * C's: 1 ]] {| class="wikitable" |+Eleccions de Vièlha e Mijaran, 2015 !Partit !Vòtes !Còssos !Percentatge |- |[[Ciutadans]] |174 |1 |7,24 % |- |[[Convergéncia Democratica Aranesa]] |929 |5 |38,68 % |- |[[Partit Popular]] |120 |0 |5,00 % |- |[[Unitat d'Aran]] |1121 |7 |46,67 % |} Après es eleccions municipaus de 2007, [[Convergéncia Democratica Aranesa|CDA]] e [[Unitat d'Aran]] an cadua 6 còssos. CDA pren eth contaròtle deth municipi en s'aligant damb eth 13enau regidor, deth Partit Popular. {| class="wikitable" |+Eleccions de Vièlha e Mijaran, 2011 !Partit !Vòtes !Còssos !Percentatge |- |[[Convergéncia Democratica Aranesa]] |1 045 |6 |45,00 % |- |[[Unitat d'Aran]] |935 |6 |40,27 % |- |[[Partit Popular]] |241 |1 |10,38 % |} == Patrimòni == [[Imatge:Sant Miqueu.jpg|thumb|247x247px|Glèisa de Sant Miquèu, Vielha, Vielha e Mijaran, Aran.]]A Vielha: * [[Glèisa de Sant Miquèu]], amb ornaments [[Art romanic|romanics]] e [[Gotic|gotics]]; * [[Musèu dera Val d'Aran]], a la Tor deth Generau Martinhon, un edifici senhoriau deth {{S|XVII|òc}} que presenta desparièrs subjèctes sustot dera geologia, era vegetacion, era fauna, era climatologia, era istòria, era arqueologia, era art, era lengua e era etnologia dera val. En autes pòbles: * Glèisa de Sant Estèue de Betren, d'estil romanic e gotic, considerada coma un des mès bèli exemplars d'Aran; * Sant Martin de Gausac, d'estil gotic; * Glèisa romanica de Sant Pèir d'Escunhau, deth {{S|xii|òc}}; * En Escunhau tanben i podem trobar ancianes cases nòbles, bères ues damb hièstres deth {{S|XV|òc}}; era de Perejoan date deth 1393. == Personalitats ligadas a la comuna == * [[Carles Barrera]] (1950-2022), ex-sindic dera Val d'Aran. * [[Alidé Sans]] (1993), cantautora aranesa de lengua [[Occitan|occitana]]. == Embessonatges == * [[Calafell]] * [[Sent Gaudenç]] == Referéncies== <references/> == Ligams extèrni == * [http://www.vielha-mijaran.org/ Pagina web der ajuntament de Vielha e Mijaran] * [http://municat.gencat.catmunicat/index.php?page=consulta&mostraEns=2524300000 Informacion dera Generalitat de Catalonha] * [http://www.idescat.cat/emex/?id=252430 Informacion der Institut d’Estadistica de Catalonha] {{Municipi aranés}}{{Portal Gasconha}} [[Categoria:Municipi aranés]] 46vzjs3anjxwhmb1acn2i7360e7u79h Brazzaville 0 30888 2504613 2198167 2026-07-18T15:25:55Z Milenioscuro 13700 ([[c:GR|GR]]) [[File:Congo-Brazzaville.png]] → [[File:Brazzaville in Congo.svg]] standard map 2504613 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" width="270px" |+<font size="+1">''Brazzaville''</font> |- | [[Lista dels païses del mond|País]] | {{Republica de Còngo}} |----- bgcolor="#FFFFFF" | [[Aira|Superfícia]] | 100 km² |----- bgcolor="#FFFFFF" | [[Populacion]] | 1 115 773 <small>([[2005]])</small> |----- bgcolor="#FFFFFF" | [[Latitud]] | 4°16' S |----- bgcolor="#FFFFFF" | [[Longitud]] | 15°17' È |----- bgcolor="#FFFFFF" ! colspan="2" bgcolor="lightblue" | Localizacion de la vila en [[Republica de Còngo]] |----- ! colspan="2" bgcolor="#FFFFFF" | [[Fichièr:Brazzaville in Congo.svg |120px]] |} [[File:Centre ville brazza.jpg|thumb|left|upright|Brazzaville]] '''Brazzaville''' es la capitala de la [[Republica de Còngo]]. Sa [[populacion]] èra estimada a {{formatnum:1115773}} abitants, en [[2005]]. {{Clr}} {{Capitalas d'Africa}} [[Categoria:Republica de Còngo]] [[Categoria:Capitala d'Africa]] s7bwnwafoy6l9kzel71cbn8p75tiojj Andes 0 37619 2504644 2504468 2026-07-19T08:17:14Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lo periòde precolombian */ 2504644 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Andes Chile Argentina.jpg|thumb|right|300px|Los Andes entre [[Chile]] e [[Argentina]].]] Los '''Andes''', —sonats tanben la '''Cordilhièra dels Andes''' (var. '''Cordilhèra deus Andes, Cordilhiera daus/deis/dei Andes''', '''Cordilhèira daus Andes'''; en [[quíchoa]]: ''Antikuna''; en [[espanhòl]]: ''Andes'')—, son una longa cadena de [[montanha]]s, la mai granda del mond, que se trapa tot de long de la còsta occidentala d'[[America del Sud]]. A une longor de 8000&nbsp;km e una largor de 500&nbsp;km. Lo gentilici es '''andin -a'''. La cadena andina se compausa principalament de doas grandas cadenas, la [[Cordilhièra Orientala]] e la [[Cordilhièra Occidentala]], sovent desseparadas per una depression intermediària prigonda, ont se quilhan d'autras cadenas d'importància menora, e que la principala n'es la cadena costièra de Chile. D'autras cadenas pichonas se quilhan suls costats de la cadena granda. La ''Cordilhièra de la Còsta'' comença a la punta sud del continent e s'espandís cap al nòrd, parallèla a la còsta, essent descopada al començament en d'[[illa]]s nombrosas, formant puèi lo limit oèst de la granda val centrala de [[Chile]]. Cap al nòrd la cadena costièra contunha en sèrras pichonas o puèches isolats al ras de l'[[Ocean Pacific]] fins a [[Veneçuèla]], sempre ocupant la meteissa val mai o mens vesedoira a l'oèst de la granda cadena de l'oèst. La montanha s'espandís sus set païses: [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Chile]], [[Colómbia]], [[Eqüator (país)|Eqüator]], [[Peró]] e [[Veneçuèla]], que d'unes son coneguts coma "Estats andins". La cadena de montanha dels Andes es lo massís montanhós mai naut fòra [[Asia]]. Lo pic pus naut, [[Aconcagua]], culmina a 6962&nbsp;m. Lo som del [[Chimborazo (volcan)|Mont Chimborazo]] dins los Andes eqüatorians es lo punt de la superfícia de la tèrra mai aluènhat de son centre, pr'amor de l'arcadura eqüatoriala. Los Andes pòdon pas concurrenciar [[Imalaia]] en nautor mas son pus largs e pus longs. == Geografia e geologia == === Geologia e releu === ==== Geologia e formacion ==== [[Fichièr:Andes - Tectonica dei placas (placa de Nazca).png|thumb|Esquèma generau de la subduccion de la placa de Nazca e de la formacion deis Andes.]] {{veire|Orogenesi|Subduccion}} La cordilhera dels Andes es una chadena de [[montanha]]s recenta que sa formacion resulta de la [[subduccion]] de la [[placa tectonica|placa oceanica]] de [[Placa de Nazca|Nazca]] sota la [[placa continentala]] [[Placa sudamericana|sud-americana]] dau long de la còsta [[Ocean Pacific|pacifica]] dau [[continent]]. Aqueu fenomene, totjorn en cors a l'ora d'ara, s'inscriu dins lo quadre mai larg de la [[Cencha de Fuòc del Pacific|cencha de fuec]] de l'[[ocean Pacific]]. La [[placa de Nazca]], mai dense, s'enfonsa sota la [[placa sudamericana|placa sud-americana]] amb una [[velocitat]] mejana de quauques [[mètre|centimetres]] per an. Aquò entraïna lo soslevament de la marge continentala e la formacion dau releu andin. Las originas de la formacion dels Andes son complexas. D'efiech, plusors [[orogenesi]]s son estaas identicaas dins la meteissa region en [[America dau Sud]] despuei l'esclatament dau [[supercontinent]] [[Rodinia]] a la fin dau [[Neoproterozoïc]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Victor A. Ramos, « Anatomy and global context of the Andes: Main geologic features and the Andean orogenic cycle », ''Backbone of the Americas: Shallow Subduction, Plateau Uplift, and Ridge and Terrane Collision'', vol. 204, 2009, pp. 31-65.</ref><ref name="Charrier et al 2006 pp. 113-114">'''[[anglés|(en)]]''' Reynaldo Charrier, Luisa Pinto e Maria Pía Rodriguez, « 3. Tectonostratigraphic evolution of the Andean Orogen in Chile », dins Teresa Moreno e Wes Gibbons (dir.), ''Geology of Chile'', Geological Society of London, 2006, pp. 113-114.</ref>. De mai, la formacion dels Andes comencèc durant lo [[Jurassic]], mas lo fenomene se limitèc longtemps a la formacion d'estructuras [[geologia|geologicas]] bassas coma de [[rift]]s, d'[[extension (geologia)|extensions tectonicas]] e d'intrusions [[magma]]ticas<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Reynaldo Charrier, Luisa Pinto e Maria Pía Rodriguez, « 3. Tectonostratigraphic evolution of the Andean Orogen in Chile », dins Teresa Moreno e Wes Gibbons (dir.), ''Geology of Chile'', Geological Society of London, 2006, pp. 45-46.</ref>. Lo mecanisme actuau se metèc en plaça fa 90 milions d'ans a l'eissia d'un chambiament de direccion de la subduccion, dau sud-èst au nòrd-èst<ref name="Charrier et al 2006 pp. 113-114">'''[[anglés|(en)]]''' Reynaldo Charrier, Luisa Pinto e Maria Pía Rodriguez, « 3. Tectonostratigraphic evolution of the Andean Orogen in Chile », dins Teresa Moreno e Wes Gibbons (dir.), ''Geology of Chile'', Geological Society of London, 2006, pp. 113-114.</ref>. Pasmens, la màger part de la sureccion comencèc fa 30 milions d'ans, çò qu'explica l'aspècte recent de las [[montanha]]s andinas<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Antony R. Orme, « The Tectonic Framework of South America », dins Thomas T. Veblen, Kenneth R. Young e Anthony R. Orme (dir.), ''Physical Geography of South America'', Oxford University Press, 2007, pp. 12-17.</ref>. La [[subduccion]], totjorn en cors, es responsabla d'una activitat sismica e volcanica intensa dins l'ensemble de la chadena. Los Andes tenon ansin plusors [[volcan]]s actius, gropats au sen de regions volcanicas separaas per de sectors volcanicament inactius. Plusors volcans andins fan partia dels volcans mai nauts de la [[planeta]]. Pòion èsser fòrça dangeirós per las populacions localas en causa de la formacion frequenta de [[lahar]]s<ref>Per exemple, en 1985, lo [[Nevado del Ruiz]] entraïnèc la mòrt de {{formatnum:24000}} personas (Dennis S. Mileti, Patricia A. Bolton, Gabriel Fernandez e Randall G Updike, ''The Eruption of Nevado Del Ruiz Volcano Colombia, South America, November 13, 1985'', Washington, Commission on Engineering and Technical Systems (National Academy Press), 1991, 128 p.).</ref>. Los seïsmes son pereu comuns e destruseires dins totas las regions andinas. Per exemple, lo [[Tèrratrem|seïsme]] [[Seïsme de Valdivia de 1960|mai violent]] enregistrat dins l'[[istòria]] [[Homo sapiens|umana]] aguèc luec en [[Chile]] en [[1960]]<ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Steve Benedetti, ''El terremoto más grande de la Historia'', Santiago, Origo Ediciones, 2010.</ref><ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Hernán Maino, ''Terremotos en Chile: Valparaíso (1906), Chillán (1939) y Valdivia (1960)'', Santiago, Origo Ediciones y Museo Histórico Nacional, 2009.</ref>. Au niveu estructura, la cordilhera es pas un massís unic, mas un ensemble de chadenas parallelas separaas per de plans d'altituda o de valaas longitudinalas. Aquela estructura es fòrça marcaa dins la partia centrala onte las [[Montanha|montanhas]] entornejan l'[[Altiplano]], un important planasteu que se situa a una altituda mejana superiora a {{formatnum:3500}} m<ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Patricia Aceituno Gutiérrez, « Aspectos generales del clima en el Altiplano sudamericano », ''El Altiplano: Ciencia y conciencia en los Andes'', Santiago, Departamento de geofísica, facultad de ciencias físicas y matemáticas, Universidad de Chile, 1997, p. 65.</ref>. ==== Releu e morfologia ==== Los Andes son la chadena de [[montanha]]s [[continent]]ala mai lonja dau monde que s'estend sus environ {{formatnum:7000}} [[mètre|quilometres]] dau long dau [[litorau]] occidentau de l'[[America dau Sud]], de [[Veneçuèla]] au nòrd fins a la [[Terra de Fuec]] au sud. Travèrsa 7 país ([[Veneçuèla]], [[Colómbia]], [[Eqüator (país)|Eqüator]], [[Peró]], [[Bolívia]], [[Chile]] e [[Argentina]]). A generalament una largor de 200 km, mas aganta un maximom de 700 km dins la region centrala de l'[[Altiplano]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Bryan L. Isacks, « Uplift of the central Andean plateau and bending of the Bolivian orocline », ''Journal of Geophysical Research: Solid Earth'', vol. 93, n° 84, 1988, pp. 3211-3231.</ref>. Sa cima mai nauta es [[Aconcagua]] ({{formatnum:6962}} m<ref>De fons mencionan egalament {{formatnum:6961}} m. D'un biais generau, l'altituda precisa de plusors cimas andinas son encara l'objecte de mesuras contradictòrias e plusors valors diferentas pòion circular per una meteissa montanha.</ref>), una montanha situaa en [[Argentina]] qu'es pereu la [[montanha]] mai nauta de la [[planeta]] en defòra dau sistema [[Imalaia|imalaian]]. Pasmens, chau nòtar que lei cimas de mai de {{formatnum:5000}} o de {{formatnum:6000}} m son frequentas dins l'ensemble dels Andes e que la chadena representa un obstacle important per las comunicacions èst-oèst. Son generalament destriats tres regions principalas. Los Andes Septentrionaus, de [[Veneçuèla]] a [[Eqüator (país)|Eqüator]], se caracterizan per una organizacion constituia de plusors cordilheras parallelas separaas per de valaas prefondas. Los Andes Centraus cúrbon [[Peró]], [[Bolívia]] e lo nòrd de [[Chile]]. Son organizats a l'entorn de l'[[Altiplano]] e de doas cordilheras, la cordilhera occidentala e la cordilhera orientala, qu'ensarran lo planasteu. En causa d'aquela topografia, la màger part de la region es [[endoreïsme|endoreïca]], çò que favoriza la formacion de [[lac]]s tectonics, coma lo [[lac Titicaca]], e de [[desèrt de sau|deserts de sau]] coma lo [[salar d'Uyuni]]. Enfin, los Andes Meridionaus s'estendon entre [[Chile]] e [[Argentina]]. Son la partia mens nauta e mens larja de la chadena e lor altituda demenís pauc a cha pauc fins a la [[Terra de Fuec]]. === Clima === Lo clima dels Andes es determinat per tres factors principaus que son l'altituda, la latituda e l'exposicion als [[vent]]s e als [[corrent marin|corrents marins]] [[ocean]]ics. En causa de l'estendua excepcionala de la chadena e de son orientacion nòrd-sud, aquò mena a l'establiment de [[clima]]s fòrça divèrs e radicalament diferents segon las regions<ref>Per exemple, en [[Eqüator (país)|Eqüator]], la cima de [[Cotopaxi]], cuberta d'un glacier, se tròba a quauques quilometres de seuvas umidas eqüatorialas.</ref>. L'altituda i es lo factor mai important que determina un estatjament termic<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christoph Stadel, « Altitudinal Belts in the Tropical Andes: Their Ecology and Human Utilization », dins ''Yearbook of the Conference of Latin Americanist Geographers'', vol. 17, n° 1, 1990, pp. 45–60.</ref>. Per una latituda donaa, la [[temperatura]] demenís regularament amb l'altituda, çò que subrepausa plusors niveus climatics despuei lo [[litorau]] fins a las cimas cubertas de [[glacier]]s. Dins los Andes tropicaus, aqueu fenomene es a l'origina d'una nomenclatura tradicionala d'origina ispanica que destria plusors zònas (''tierra caliente'', ''tierra templada'', ''tierra fria'', ''tierra helada'') que correspondon a de condicions de vida e d'[[agricultura]] diferentas. La latituda introdutz una autra variacion dau nòrd au sud. Los Andes Septentrionaus, situats au niveu de l'eqüator, an un [[clima tropicau]] o [[clima eqüatoriau|eqüatoriau]] umida amb de precipitacions abondosas e de variacions sasonieras limitaas de las [[temperatura]]s. Los Andes Centraus son marcats per una [[ariditat]] creissenta que culmina dins lo [[desert d'Atacama]] qu'es l'endrech mai sec dau monde. Aquela ariditat s'explica per la preséncia dau [[corrent de Humboldt|corrent freg de Humboldt]] que redutz l'evaporacion e la formacion de plueias. Los Andes Meridionaus recebon de precipitacions mai importantas, especialament sus lo pendís chilen expausat als [[vent]]s oceanics. Enfin, la partia australa a un clima freg e umid marcat per un limit plueia-neu relativament bas (300 m). Lo tresen factor climatic major, l'exposicion als vents a una influéncia locala. D'un biais generau, los pendís orientaus son mai umides que son somes a l'influéncia de las massas d'aire umidas en provenença dau bacin amazonian. Aquò explica l'aspecte mai eissuch dau pendís pacific de la chadena. === Idrologia === Los Andes jògan un ròtle [[idrologia|idrologic]] important a l'eschala dau continent [[America dau Sud|sud-american]] en agissent coma una serva d'aiga per plusors bacins fluviaus e en conservant d'[[aiga]] sota forma de [[glaç]]. Constituisson pereu la linha de partiment principala de las aigas dau continent. Los flumes dau pendís occidentaus, generalament corts e rapides, descendon directament vers l'[[ocean Pacific]]. Sus lo pendís orientau, l'idrologia es fòrça diferenta car los flumes devon percórrer de distàncias importantas per arribar fins a l'[[ocean Atlantic]]. Aquò permet la formacion de rius longs e poderós que participan a la formacion dei grands flumes d'[[America dau Sud]] coma [[Amazonas (fluvi)|Amazonas]] ({{formatnum:6400}} km), lo [[Rio Paraná]] ({{formatnum:4099}} km) e [[Orinoco]] ({{formatnum:2550}} km). Dins los Andes Centraus, las cordilheras forman un ensemble de bacins [[endoreïsme|endoreïcs]] onte l'[[aiga]] pòt s'acumular dins las zònas prigondas. La depression mai conoissua es aquela ocupaa per lo [[lac Titicaca]] qu'es generalament considerat coma lo mai grand lac d'aiga doça d'[[America dau Sud]]<ref>De fonts mencionan de còps lo [[lac de Maracaibo]], una estendua d'aiga saumastra de la [[mar Cariba]] coma lac d'aiga doça mai grand dau continent. Pasmens, aquò es contestat en causa dau ligam directe entre aqueu lac e la mar.</ref>. Aqueles lacs son fòrça importants per las populacions localas que permeton l'[[irrigacion]] de las [[Agricultura|culturas]]. Pasmens, d'autras depressions son envasias per de [[sau (quimia)|saus]] eissias de l'activitat [[volcan]]ica de la region. Dins las zònas mai aridas, aquò mena a la formacion de [[desert de sau|deserts de sau]]. Enfin, los Andes tenon plusors [[glacier]]s que constituïsson una reserva d'[[aiga]] essenciala. En particular, los Andes tropicaus concentran la màger part dei [[glacier]]s tropicaus de la [[planeta]]. Aqueles glaciers jògan un ròtle determinant dins l'alimentacion en aiga de las populacions e de l'[[agricultura]] durant la [[sason secha]], en relarjant l'aiga estocaa durant la [[sason umida]]. Lor reculament e la pollucion dels glaç son ansin d'enjòcs importants per los païs de la region<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Ben Orlove, ''Darkening Peaks: Glacier Retreat, Science, and Society'', Berkeley, University of California Press, 2008, pp. 196–202.</ref><ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Alexander Brenning e Guillermo Azócar, « Minería y glaciares rocosos: impactos ambientales, antecedentes políticos y legales, y perspectivas futuras », ''Revista de Geografía Norte Grande'', n° 47, 2010, pp. 143-158.</ref>. === Populacion e demografia === Los Andes son una de las raras regions dau monde onte de populacions importantas vivon d'un biais permanent a d'altitudas autas. D'efiech, plusors [[vila]]s e aglomeracions se situan a mai de {{formatnum:2500}} m en despiech de las constranchas dau mitan. Aqueu poblament es fòrça ancian e las populacions autoctònas presentan d'adaptacions a l'[[ipoxia]] (capacitat [[paumon|pulmonària]] aumentaa, taus d'[[emoglobina]] mai important, etc.) que son lo resultat de plusors segles de preséncia continuas dins de zònas [[montanha|montanhosas]]. Las populacions andinas se concentran principalament dins las valaas e sus los planasteus d'altituda, especialament dins los Andes Centraus e Septentrionaus. Plusors capitalas nacionalas son situaas dins la cordilhera o a sa sortia ([[Bogotà]] en [[Colómbia]], [[Quito]] en [[Eqüator (país)|Eqüator]], [[La Paz]] en [[Bolívia]], etc.). D'autras vilas importantas ([[Medellin]], [[Arequipa]] o [[Cusco]]) illustran aquela urbanizacion dins de regions montanhosas eissia dels periòdes precolombian e [[Espanha|espanhòu]]. Aquel eiretatge ancian se tròba tanben dins las [[lenga]]s parlaas per las populacions andinas. Se l'[[espanhòu]] es la lenga preponderanta, de lengas indigenas, mai que mai lo [[quíchoa]] e l'[[aimara (lenga)|aimara]], pòion tenir un ròtle major e aver d'estatuts oficiaus. === Efiechs dau reschaufament === {{veire|Reschaufament climatic}} Los efiechs dau [[reschaufament climatic|reschaufament climatic mondiau]] son fòrça marcats dins los Andes onte prènon de dimensions environamentala, [[Geologia|geologica]] e [[Societat|umana]]. Lo fenomene mai conoissut e mai visible es la reculaa acceleraa dels [[glacièr|glaciers]], especialament dins las regions septentrionalas e centralas. Aquela disparicion representa una menaça per las ressorsas idricas que los glaciers tènon un ròtle de regulacion en estocant d'[[aiga]] durant la [[sason umida]] e en la liberant durant la [[sason secha]]. En cas de disparicion, la situacion poiriá rapidament venir critica per las [[vila]]s e los [[agricultura|agricultors]] dau pendís [[ocean Pacific|pacific]]. Lo chambiament climatic a pereu d'efiechs geomorfologicas. En particular, la fonda dels glaciers e la desgradacion dau [[permafròst]] destabilizan los pendís en aumentant lo risc d'afondraments. Dins mai d'una valaa, lo risc es agravat per la preséncia de [[lac glaciari|lacs glaciaris]] retenguts per de barratges naturaus mai e mai fragilizats. Una ruptura seriá probablament a l'origina de [[Inondacion|creis]] violents susceptibles de tuar una partia importanta dels abitants e dels [[Animalia|animaus]] en avau. Enfin, chau nòtar los efiechs dau reschaufament sus los mitans naturaus e las activitats umanas. D'efiech, la remontaa dels estatges altitudinaus oblija las [[espècia (biologia)|especias]] en direccion de las regions mai nautas. Pasmens, aquò menaça los estatges superiors que dispausan d'una plaça limitaa per trobar de refugis noveus. Las activitats [[agricultura|agricòlas]] e l'elevatge dèvon seguir aquelas evolucions. == Istòria == === Lo periòde precolombian === Lo poplament dels Andes es ancien. Los vestigis mai vielhs de preséncia [[Homo sapiens|umana]], de grops de chaçaires-culheires, datan de [[-13000|{{formatnum:13000}}]] a [[-10000|{{formatnum:10000}} avC]]. Es a dire que las prumieras migracions umanas arribèron dins la region, a la fin dau [[darrier periòde glaciari]]. L'[[agricultura]] e l'[[elevatge]] se desvolopèron pauc a cha pauc fa a partir de {{formatnum:8000}} avC amb la [[domesticacion]] de la [[tartifla]], dau [[gròs blat]], dau [[lama]] e de l'[[alpaga]]. Aqueu mestritge de las [[tecnica]]s [[agricultura|agricòlas]] permetèron l'emergéncia de la [[civilizacion de Caral]] que conoissèt son apogeu entre los [[sègle XXX avC|segles XXX]] e [[sègle XVIII avC|XVIII avC]] dins lo [[Peró]] actuau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jonathan Haas, Winifred Creamer e Alvaro Ruiz, « Dating the Late Archaic occupation of the Norte Chico region in Peru », ''Nature'', n° 432, 23 de decembre de 2003, pp. 1020–1023.</ref>. L'[[istòria]] dels Andes Centraus precolombians es tradicionalament organizaa a l'entorn de fasas d'unificacion culturalas, dichas « [[Orizont (Andes)|orizonts]] », separaas per de periòdes de fragmentacion. Lo prumier, l'orizont ancien es marcat per la [[cultura de Chavín]] ([[-1200|1200 avC]] - [[200|200 apC]]) que son influéncia [[art]]istica e [[religions|religiosa]] se difusèc dins la màger part dels Andes Centraus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Richard L. Burger, « Chavin de Huantar and its Sphere of Influence », dins H. Silverman e W. Isbell, ''Handbook of South American Archeology'', Springer, 2008, pp. 681-706.</ref>. Puei, l'orizont mejan ([[500]]-[[900]]) veguèc lo desvolopament de las [[civilizacion]]s de [[Tiwanaku]] (a l'entorn dau [[lac Titicaca]]) e de [[Wari]] (en lo [[Peró]] actuau). Aquelas culturalas metèron en plaça una [[arquitectura]] monumentala e de rets d'escambis regionaus. === La conquista e lo periòde coloniau === === Lo periòde contemporaneu === == Economia == == Ecologia == === Flòra === === Fauna === == Annexas == === Ligams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Aconcagua]]. * [[Altiplano]]. * [[Placa de Nazca]]. * [[Placa sudamericana|Placa sud-americana]]. * [[Subduccion]]. * [[Tectonica de las placas]]. </div> === Galariá === <gallery> Image:Andes 70.30345W 42.99203S.jpg|Mapa fisica: los Andes son la cadena longa dins l'oèst de l'America del Sud Image:Área Cultural Andina.png|Mapa de las regions culturalas (en castelhan) Image:Cono de Arita, Salta. (Argentina).jpg|Cono de Arita, [[Província de Salta|Salta]] ([[Argentina]]) Image:Peru Machu Picchu Sunrise 2.jpg|Lo sit arqueologic [[inca]] de [[Machu Picchu]] Image:Lake Titicaca on the Andes from Bolivia.jpg|Lo [[lac]] [[Lac Titicaca|Titicaca]] Image:Lama glama Laguna Colorada 2.jpg|Un [[lama]] sus l'[[Altiplano]] (lo replanat) Image:Hatunrumiyoc St.jpg|Construccions ancianas dels Incas a [[Cusco]] Image:LaPaz Plaza Pedro Di Murillo 10.2004.jpg|La vila de [[La Paz]] |La vila de [[Cochabamba]] </gallery> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Category:Andes|los Andes}} [[Categoria:Andes|*]] 62kt4zhlcz8d6ju04zvq61wato08kem 2504645 2504644 2026-07-19T08:19:04Z Nicolas Eynaud 6858 /* Lo periòde precolombian */ 2504645 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Andes Chile Argentina.jpg|thumb|right|300px|Los Andes entre [[Chile]] e [[Argentina]].]] Los '''Andes''', —sonats tanben la '''Cordilhièra dels Andes''' (var. '''Cordilhèra deus Andes, Cordilhiera daus/deis/dei Andes''', '''Cordilhèira daus Andes'''; en [[quíchoa]]: ''Antikuna''; en [[espanhòl]]: ''Andes'')—, son una longa cadena de [[montanha]]s, la mai granda del mond, que se trapa tot de long de la còsta occidentala d'[[America del Sud]]. A une longor de 8000&nbsp;km e una largor de 500&nbsp;km. Lo gentilici es '''andin -a'''. La cadena andina se compausa principalament de doas grandas cadenas, la [[Cordilhièra Orientala]] e la [[Cordilhièra Occidentala]], sovent desseparadas per una depression intermediària prigonda, ont se quilhan d'autras cadenas d'importància menora, e que la principala n'es la cadena costièra de Chile. D'autras cadenas pichonas se quilhan suls costats de la cadena granda. La ''Cordilhièra de la Còsta'' comença a la punta sud del continent e s'espandís cap al nòrd, parallèla a la còsta, essent descopada al començament en d'[[illa]]s nombrosas, formant puèi lo limit oèst de la granda val centrala de [[Chile]]. Cap al nòrd la cadena costièra contunha en sèrras pichonas o puèches isolats al ras de l'[[Ocean Pacific]] fins a [[Veneçuèla]], sempre ocupant la meteissa val mai o mens vesedoira a l'oèst de la granda cadena de l'oèst. La montanha s'espandís sus set païses: [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Chile]], [[Colómbia]], [[Eqüator (país)|Eqüator]], [[Peró]] e [[Veneçuèla]], que d'unes son coneguts coma "Estats andins". La cadena de montanha dels Andes es lo massís montanhós mai naut fòra [[Asia]]. Lo pic pus naut, [[Aconcagua]], culmina a 6962&nbsp;m. Lo som del [[Chimborazo (volcan)|Mont Chimborazo]] dins los Andes eqüatorians es lo punt de la superfícia de la tèrra mai aluènhat de son centre, pr'amor de l'arcadura eqüatoriala. Los Andes pòdon pas concurrenciar [[Imalaia]] en nautor mas son pus largs e pus longs. == Geografia e geologia == === Geologia e releu === ==== Geologia e formacion ==== [[Fichièr:Andes - Tectonica dei placas (placa de Nazca).png|thumb|Esquèma generau de la subduccion de la placa de Nazca e de la formacion deis Andes.]] {{veire|Orogenesi|Subduccion}} La cordilhera dels Andes es una chadena de [[montanha]]s recenta que sa formacion resulta de la [[subduccion]] de la [[placa tectonica|placa oceanica]] de [[Placa de Nazca|Nazca]] sota la [[placa continentala]] [[Placa sudamericana|sud-americana]] dau long de la còsta [[Ocean Pacific|pacifica]] dau [[continent]]. Aqueu fenomene, totjorn en cors a l'ora d'ara, s'inscriu dins lo quadre mai larg de la [[Cencha de Fuòc del Pacific|cencha de fuec]] de l'[[ocean Pacific]]. La [[placa de Nazca]], mai dense, s'enfonsa sota la [[placa sudamericana|placa sud-americana]] amb una [[velocitat]] mejana de quauques [[mètre|centimetres]] per an. Aquò entraïna lo soslevament de la marge continentala e la formacion dau releu andin. Las originas de la formacion dels Andes son complexas. D'efiech, plusors [[orogenesi]]s son estaas identicaas dins la meteissa region en [[America dau Sud]] despuei l'esclatament dau [[supercontinent]] [[Rodinia]] a la fin dau [[Neoproterozoïc]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Victor A. Ramos, « Anatomy and global context of the Andes: Main geologic features and the Andean orogenic cycle », ''Backbone of the Americas: Shallow Subduction, Plateau Uplift, and Ridge and Terrane Collision'', vol. 204, 2009, pp. 31-65.</ref><ref name="Charrier et al 2006 pp. 113-114">'''[[anglés|(en)]]''' Reynaldo Charrier, Luisa Pinto e Maria Pía Rodriguez, « 3. Tectonostratigraphic evolution of the Andean Orogen in Chile », dins Teresa Moreno e Wes Gibbons (dir.), ''Geology of Chile'', Geological Society of London, 2006, pp. 113-114.</ref>. De mai, la formacion dels Andes comencèc durant lo [[Jurassic]], mas lo fenomene se limitèc longtemps a la formacion d'estructuras [[geologia|geologicas]] bassas coma de [[rift]]s, d'[[extension (geologia)|extensions tectonicas]] e d'intrusions [[magma]]ticas<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Reynaldo Charrier, Luisa Pinto e Maria Pía Rodriguez, « 3. Tectonostratigraphic evolution of the Andean Orogen in Chile », dins Teresa Moreno e Wes Gibbons (dir.), ''Geology of Chile'', Geological Society of London, 2006, pp. 45-46.</ref>. Lo mecanisme actuau se metèc en plaça fa 90 milions d'ans a l'eissia d'un chambiament de direccion de la subduccion, dau sud-èst au nòrd-èst<ref name="Charrier et al 2006 pp. 113-114">'''[[anglés|(en)]]''' Reynaldo Charrier, Luisa Pinto e Maria Pía Rodriguez, « 3. Tectonostratigraphic evolution of the Andean Orogen in Chile », dins Teresa Moreno e Wes Gibbons (dir.), ''Geology of Chile'', Geological Society of London, 2006, pp. 113-114.</ref>. Pasmens, la màger part de la sureccion comencèc fa 30 milions d'ans, çò qu'explica l'aspècte recent de las [[montanha]]s andinas<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Antony R. Orme, « The Tectonic Framework of South America », dins Thomas T. Veblen, Kenneth R. Young e Anthony R. Orme (dir.), ''Physical Geography of South America'', Oxford University Press, 2007, pp. 12-17.</ref>. La [[subduccion]], totjorn en cors, es responsabla d'una activitat sismica e volcanica intensa dins l'ensemble de la chadena. Los Andes tenon ansin plusors [[volcan]]s actius, gropats au sen de regions volcanicas separaas per de sectors volcanicament inactius. Plusors volcans andins fan partia dels volcans mai nauts de la [[planeta]]. Pòion èsser fòrça dangeirós per las populacions localas en causa de la formacion frequenta de [[lahar]]s<ref>Per exemple, en 1985, lo [[Nevado del Ruiz]] entraïnèc la mòrt de {{formatnum:24000}} personas (Dennis S. Mileti, Patricia A. Bolton, Gabriel Fernandez e Randall G Updike, ''The Eruption of Nevado Del Ruiz Volcano Colombia, South America, November 13, 1985'', Washington, Commission on Engineering and Technical Systems (National Academy Press), 1991, 128 p.).</ref>. Los seïsmes son pereu comuns e destruseires dins totas las regions andinas. Per exemple, lo [[Tèrratrem|seïsme]] [[Seïsme de Valdivia de 1960|mai violent]] enregistrat dins l'[[istòria]] [[Homo sapiens|umana]] aguèc luec en [[Chile]] en [[1960]]<ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Steve Benedetti, ''El terremoto más grande de la Historia'', Santiago, Origo Ediciones, 2010.</ref><ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Hernán Maino, ''Terremotos en Chile: Valparaíso (1906), Chillán (1939) y Valdivia (1960)'', Santiago, Origo Ediciones y Museo Histórico Nacional, 2009.</ref>. Au niveu estructura, la cordilhera es pas un massís unic, mas un ensemble de chadenas parallelas separaas per de plans d'altituda o de valaas longitudinalas. Aquela estructura es fòrça marcaa dins la partia centrala onte las [[Montanha|montanhas]] entornejan l'[[Altiplano]], un important planasteu que se situa a una altituda mejana superiora a {{formatnum:3500}} m<ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Patricia Aceituno Gutiérrez, « Aspectos generales del clima en el Altiplano sudamericano », ''El Altiplano: Ciencia y conciencia en los Andes'', Santiago, Departamento de geofísica, facultad de ciencias físicas y matemáticas, Universidad de Chile, 1997, p. 65.</ref>. ==== Releu e morfologia ==== Los Andes son la chadena de [[montanha]]s [[continent]]ala mai lonja dau monde que s'estend sus environ {{formatnum:7000}} [[mètre|quilometres]] dau long dau [[litorau]] occidentau de l'[[America dau Sud]], de [[Veneçuèla]] au nòrd fins a la [[Terra de Fuec]] au sud. Travèrsa 7 país ([[Veneçuèla]], [[Colómbia]], [[Eqüator (país)|Eqüator]], [[Peró]], [[Bolívia]], [[Chile]] e [[Argentina]]). A generalament una largor de 200 km, mas aganta un maximom de 700 km dins la region centrala de l'[[Altiplano]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Bryan L. Isacks, « Uplift of the central Andean plateau and bending of the Bolivian orocline », ''Journal of Geophysical Research: Solid Earth'', vol. 93, n° 84, 1988, pp. 3211-3231.</ref>. Sa cima mai nauta es [[Aconcagua]] ({{formatnum:6962}} m<ref>De fons mencionan egalament {{formatnum:6961}} m. D'un biais generau, l'altituda precisa de plusors cimas andinas son encara l'objecte de mesuras contradictòrias e plusors valors diferentas pòion circular per una meteissa montanha.</ref>), una montanha situaa en [[Argentina]] qu'es pereu la [[montanha]] mai nauta de la [[planeta]] en defòra dau sistema [[Imalaia|imalaian]]. Pasmens, chau nòtar que lei cimas de mai de {{formatnum:5000}} o de {{formatnum:6000}} m son frequentas dins l'ensemble dels Andes e que la chadena representa un obstacle important per las comunicacions èst-oèst. Son generalament destriats tres regions principalas. Los Andes Septentrionaus, de [[Veneçuèla]] a [[Eqüator (país)|Eqüator]], se caracterizan per una organizacion constituia de plusors cordilheras parallelas separaas per de valaas prefondas. Los Andes Centraus cúrbon [[Peró]], [[Bolívia]] e lo nòrd de [[Chile]]. Son organizats a l'entorn de l'[[Altiplano]] e de doas cordilheras, la cordilhera occidentala e la cordilhera orientala, qu'ensarran lo planasteu. En causa d'aquela topografia, la màger part de la region es [[endoreïsme|endoreïca]], çò que favoriza la formacion de [[lac]]s tectonics, coma lo [[lac Titicaca]], e de [[desèrt de sau|deserts de sau]] coma lo [[salar d'Uyuni]]. Enfin, los Andes Meridionaus s'estendon entre [[Chile]] e [[Argentina]]. Son la partia mens nauta e mens larja de la chadena e lor altituda demenís pauc a cha pauc fins a la [[Terra de Fuec]]. === Clima === Lo clima dels Andes es determinat per tres factors principaus que son l'altituda, la latituda e l'exposicion als [[vent]]s e als [[corrent marin|corrents marins]] [[ocean]]ics. En causa de l'estendua excepcionala de la chadena e de son orientacion nòrd-sud, aquò mena a l'establiment de [[clima]]s fòrça divèrs e radicalament diferents segon las regions<ref>Per exemple, en [[Eqüator (país)|Eqüator]], la cima de [[Cotopaxi]], cuberta d'un glacier, se tròba a quauques quilometres de seuvas umidas eqüatorialas.</ref>. L'altituda i es lo factor mai important que determina un estatjament termic<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christoph Stadel, « Altitudinal Belts in the Tropical Andes: Their Ecology and Human Utilization », dins ''Yearbook of the Conference of Latin Americanist Geographers'', vol. 17, n° 1, 1990, pp. 45–60.</ref>. Per una latituda donaa, la [[temperatura]] demenís regularament amb l'altituda, çò que subrepausa plusors niveus climatics despuei lo [[litorau]] fins a las cimas cubertas de [[glacier]]s. Dins los Andes tropicaus, aqueu fenomene es a l'origina d'una nomenclatura tradicionala d'origina ispanica que destria plusors zònas (''tierra caliente'', ''tierra templada'', ''tierra fria'', ''tierra helada'') que correspondon a de condicions de vida e d'[[agricultura]] diferentas. La latituda introdutz una autra variacion dau nòrd au sud. Los Andes Septentrionaus, situats au niveu de l'eqüator, an un [[clima tropicau]] o [[clima eqüatoriau|eqüatoriau]] umida amb de precipitacions abondosas e de variacions sasonieras limitaas de las [[temperatura]]s. Los Andes Centraus son marcats per una [[ariditat]] creissenta que culmina dins lo [[desert d'Atacama]] qu'es l'endrech mai sec dau monde. Aquela ariditat s'explica per la preséncia dau [[corrent de Humboldt|corrent freg de Humboldt]] que redutz l'evaporacion e la formacion de plueias. Los Andes Meridionaus recebon de precipitacions mai importantas, especialament sus lo pendís chilen expausat als [[vent]]s oceanics. Enfin, la partia australa a un clima freg e umid marcat per un limit plueia-neu relativament bas (300 m). Lo tresen factor climatic major, l'exposicion als vents a una influéncia locala. D'un biais generau, los pendís orientaus son mai umides que son somes a l'influéncia de las massas d'aire umidas en provenença dau bacin amazonian. Aquò explica l'aspecte mai eissuch dau pendís pacific de la chadena. === Idrologia === Los Andes jògan un ròtle [[idrologia|idrologic]] important a l'eschala dau continent [[America dau Sud|sud-american]] en agissent coma una serva d'aiga per plusors bacins fluviaus e en conservant d'[[aiga]] sota forma de [[glaç]]. Constituisson pereu la linha de partiment principala de las aigas dau continent. Los flumes dau pendís occidentaus, generalament corts e rapides, descendon directament vers l'[[ocean Pacific]]. Sus lo pendís orientau, l'idrologia es fòrça diferenta car los flumes devon percórrer de distàncias importantas per arribar fins a l'[[ocean Atlantic]]. Aquò permet la formacion de rius longs e poderós que participan a la formacion dei grands flumes d'[[America dau Sud]] coma [[Amazonas (fluvi)|Amazonas]] ({{formatnum:6400}} km), lo [[Rio Paraná]] ({{formatnum:4099}} km) e [[Orinoco]] ({{formatnum:2550}} km). Dins los Andes Centraus, las cordilheras forman un ensemble de bacins [[endoreïsme|endoreïcs]] onte l'[[aiga]] pòt s'acumular dins las zònas prigondas. La depression mai conoissua es aquela ocupaa per lo [[lac Titicaca]] qu'es generalament considerat coma lo mai grand lac d'aiga doça d'[[America dau Sud]]<ref>De fonts mencionan de còps lo [[lac de Maracaibo]], una estendua d'aiga saumastra de la [[mar Cariba]] coma lac d'aiga doça mai grand dau continent. Pasmens, aquò es contestat en causa dau ligam directe entre aqueu lac e la mar.</ref>. Aqueles lacs son fòrça importants per las populacions localas que permeton l'[[irrigacion]] de las [[Agricultura|culturas]]. Pasmens, d'autras depressions son envasias per de [[sau (quimia)|saus]] eissias de l'activitat [[volcan]]ica de la region. Dins las zònas mai aridas, aquò mena a la formacion de [[desert de sau|deserts de sau]]. Enfin, los Andes tenon plusors [[glacier]]s que constituïsson una reserva d'[[aiga]] essenciala. En particular, los Andes tropicaus concentran la màger part dei [[glacier]]s tropicaus de la [[planeta]]. Aqueles glaciers jògan un ròtle determinant dins l'alimentacion en aiga de las populacions e de l'[[agricultura]] durant la [[sason secha]], en relarjant l'aiga estocaa durant la [[sason umida]]. Lor reculament e la pollucion dels glaç son ansin d'enjòcs importants per los païs de la region<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Ben Orlove, ''Darkening Peaks: Glacier Retreat, Science, and Society'', Berkeley, University of California Press, 2008, pp. 196–202.</ref><ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Alexander Brenning e Guillermo Azócar, « Minería y glaciares rocosos: impactos ambientales, antecedentes políticos y legales, y perspectivas futuras », ''Revista de Geografía Norte Grande'', n° 47, 2010, pp. 143-158.</ref>. === Populacion e demografia === Los Andes son una de las raras regions dau monde onte de populacions importantas vivon d'un biais permanent a d'altitudas autas. D'efiech, plusors [[vila]]s e aglomeracions se situan a mai de {{formatnum:2500}} m en despiech de las constranchas dau mitan. Aqueu poblament es fòrça ancian e las populacions autoctònas presentan d'adaptacions a l'[[ipoxia]] (capacitat [[paumon|pulmonària]] aumentaa, taus d'[[emoglobina]] mai important, etc.) que son lo resultat de plusors segles de preséncia continuas dins de zònas [[montanha|montanhosas]]. Las populacions andinas se concentran principalament dins las valaas e sus los planasteus d'altituda, especialament dins los Andes Centraus e Septentrionaus. Plusors capitalas nacionalas son situaas dins la cordilhera o a sa sortia ([[Bogotà]] en [[Colómbia]], [[Quito]] en [[Eqüator (país)|Eqüator]], [[La Paz]] en [[Bolívia]], etc.). D'autras vilas importantas ([[Medellin]], [[Arequipa]] o [[Cusco]]) illustran aquela urbanizacion dins de regions montanhosas eissia dels periòdes precolombian e [[Espanha|espanhòu]]. Aquel eiretatge ancian se tròba tanben dins las [[lenga]]s parlaas per las populacions andinas. Se l'[[espanhòu]] es la lenga preponderanta, de lengas indigenas, mai que mai lo [[quíchoa]] e l'[[aimara (lenga)|aimara]], pòion tenir un ròtle major e aver d'estatuts oficiaus. === Efiechs dau reschaufament === {{veire|Reschaufament climatic}} Los efiechs dau [[reschaufament climatic|reschaufament climatic mondiau]] son fòrça marcats dins los Andes onte prènon de dimensions environamentala, [[Geologia|geologica]] e [[Societat|umana]]. Lo fenomene mai conoissut e mai visible es la reculaa acceleraa dels [[glacièr|glaciers]], especialament dins las regions septentrionalas e centralas. Aquela disparicion representa una menaça per las ressorsas idricas que los glaciers tènon un ròtle de regulacion en estocant d'[[aiga]] durant la [[sason umida]] e en la liberant durant la [[sason secha]]. En cas de disparicion, la situacion poiriá rapidament venir critica per las [[vila]]s e los [[agricultura|agricultors]] dau pendís [[ocean Pacific|pacific]]. Lo chambiament climatic a pereu d'efiechs geomorfologicas. En particular, la fonda dels glaciers e la desgradacion dau [[permafròst]] destabilizan los pendís en aumentant lo risc d'afondraments. Dins mai d'una valaa, lo risc es agravat per la preséncia de [[lac glaciari|lacs glaciaris]] retenguts per de barratges naturaus mai e mai fragilizats. Una ruptura seriá probablament a l'origina de [[Inondacion|creis]] violents susceptibles de tuar una partia importanta dels abitants e dels [[Animalia|animaus]] en avau. Enfin, chau nòtar los efiechs dau reschaufament sus los mitans naturaus e las activitats umanas. D'efiech, la remontaa dels estatges altitudinaus oblija las [[espècia (biologia)|especias]] en direccion de las regions mai nautas. Pasmens, aquò menaça los estatges superiors que dispausan d'una plaça limitaa per trobar de refugis noveus. Las activitats [[agricultura|agricòlas]] e l'elevatge dèvon seguir aquelas evolucions. == Istòria == === Lo periòde precolombian === Lo poplament dels Andes es ancien. Los vestigis mai vielhs de preséncia [[Homo sapiens|umana]], de grops de chaçaires-culheires, datan de [[-13000|{{formatnum:13000}}]] a [[-10000|{{formatnum:10000}} avC]]. Es a dire que las prumieras migracions umanas arribèron dins la region, a la fin dau [[darrier periòde glaciari]]. L'[[agricultura]] e l'[[elevatge]] se desvolopèron pauc a cha pauc fa a partir de {{formatnum:8000}} avC amb la [[domesticacion]] de la [[tartifla]], dau [[gròs blat]], dau [[lama]] e de l'[[alpaga]]. Aqueu mestritge de las [[tecnica]]s [[agricultura|agricòlas]] permetèron l'emergéncia de la [[civilizacion de Caral]] que conoissèt son apogeu entre los [[sègle XXX avC|segles XXX]] e [[sègle XVIII avC|XVIII avC]] dins lo [[Peró]] actuau<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jonathan Haas, Winifred Creamer e Alvaro Ruiz, « Dating the Late Archaic occupation of the Norte Chico region in Peru », ''Nature'', n° 432, 23 de decembre de 2003, pp. 1020–1023.</ref>. L'[[istòria]] dels Andes Centraus precolombians es tradicionalament organizaa a l'entorn de fasas d'unificacion culturalas, dichas « [[Orizont (Andes)|orizonts]] », separaas per de periòdes de fragmentacion. Lo prumier, l'orizont ancien es marcat per la [[cultura de Chavín]] ([[-1200|1200 avC]] - [[200|200 apC]]) que son influéncia [[art]]istica e [[religions|religiosa]] se difusèc dins la màger part dels Andes Centraus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Richard L. Burger, « Chavin de Huantar and its Sphere of Influence », dins H. Silverman e W. Isbell, ''Handbook of South American Archeology'', Springer, 2008, pp. 681-706.</ref>. Puei, l'orizont mejan ([[500]]-[[900]]) veguèc lo desvolopament de las [[civilizacion]]s de [[Tiwanaku]] (a l'entorn dau [[lac Titicaca]]) e de [[Wari]] (en lo [[Peró]] actuau). Aquelas culturalas metèron en plaça una [[arquitectura]] monumentala e de rets d'escambis regionaus<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan L. Kolata, ''The Tiwanaku: Portrait of an Andean Civilization'', Wiley-Blackwell, 1993.</ref><ref>'''[[espanhòu|(es)]]''' Luís Guillermo Lumbreras, ''El imperio wari'', Lima, IFEA, 2011.</ref>. === La conquista e lo periòde coloniau === === Lo periòde contemporaneu === == Economia == == Ecologia == === Flòra === === Fauna === == Annexas == === Ligams internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Aconcagua]]. * [[Altiplano]]. * [[Placa de Nazca]]. * [[Placa sudamericana|Placa sud-americana]]. * [[Subduccion]]. * [[Tectonica de las placas]]. </div> === Galariá === <gallery> Image:Andes 70.30345W 42.99203S.jpg|Mapa fisica: los Andes son la cadena longa dins l'oèst de l'America del Sud Image:Área Cultural Andina.png|Mapa de las regions culturalas (en castelhan) Image:Cono de Arita, Salta. (Argentina).jpg|Cono de Arita, [[Província de Salta|Salta]] ([[Argentina]]) Image:Peru Machu Picchu Sunrise 2.jpg|Lo sit arqueologic [[inca]] de [[Machu Picchu]] Image:Lake Titicaca on the Andes from Bolivia.jpg|Lo [[lac]] [[Lac Titicaca|Titicaca]] Image:Lama glama Laguna Colorada 2.jpg|Un [[lama]] sus l'[[Altiplano]] (lo replanat) Image:Hatunrumiyoc St.jpg|Construccions ancianas dels Incas a [[Cusco]] Image:LaPaz Plaza Pedro Di Murillo 10.2004.jpg|La vila de [[La Paz]] |La vila de [[Cochabamba]] </gallery> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Commons|Category:Andes|los Andes}} [[Categoria:Andes|*]] lxtffbl4rqhzeb719jvaw3w5t22s79m Oliana 0 57699 2504661 2502001 2026-07-19T09:20:35Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2504661 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Oliana''' es un [[municipi]] de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Lhèida (província)|Lhèida]], de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] de l'[[Aut Urgèl]] ([[Catalonha (region)|Catalonha]]), que s'estend entre l'esquèrra del flume [[Segre]], entre la sèrra de Turp e lo ''congost'' dels Espluvins. Oliana es lo segond municipi en nombre d'abitants del Naut Urgèl. Lo nuclèu ancian es segut naut d'un tuc, al marge esquèrre de la larga val e al quite pè dels primièrs contrafòrts dels [[Pirenèus]]: lo massís de Sant Honorat e las Sèrras de las Canals, d'Oliana, d'Aubenç e de Turp. La vila d'Oliana es traversada per la rota [[C-14]], que jonh (pel sud) amb [[Ponts]] e amb [[la Seu d'Urgèl]] (pel Nòrd). Lo vilatge es conegut pel fach d'aculhir la palun que pòrta lo meteis nom. {{Entpopcat}} ==Toponimia== ===Oliana=== La prononciacion es [u'lianə] a [[Cardona]], [u'liana] a [[Coll de Nargó]], [aw'liana] a [[Cabanabona]] ([[Noguera]]). Las fòrmas ancianas son ''Huliana'' en 839, ''Uliana'' en 854 o 911, 1029, 1034, 1093, 1094, 1126, 1259, ''Oliana'' en 1040, 1089, 1093, 1259, 1280, 1349, ''Aullana'' en 1616 (militar castelhan). L'etime es ''Oleius'' ambe'l sufixe ''-anum'' o puslèu ''-ana'' (un nom en ''-lia-'' auriá menat a ''-lla-''). D'autra part ''-eia-'' non pòt menar a ''-eja-'' dins l'airal de ''puiar'', [[Vilanova de Meià|Meià]] (de ''Medianum'', etc. I a pas d'impossibilitat fonetica <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VI, p. 25-26 https://web.archive.org/web/20211026191656/https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28978</ref>. ===Les Anoves=== La prononciacion es [lez a'nɔbes]. Las fòrmas ancianas son ''Lezonosas'' en 839, ''Lezonoues'' dins lo ''capbreu'' del cartulari, ''Lezenoues'' en 1164 (''Leonoves'' a l'indèx), ''rector de Onoves'' en 1609. Es un nom de planta format ambe ''-osa'', pr'aquò dins l'airal ''-s-'' se pèrd, encara mai quand i a dissimilacion pr'amor d'una autra ''s''. Per exemple ''Avellanua'', ''Gargallua'', ''L'Avedoga'', etc. Mès i a pas cap de planta catalana que se prèste a la solucion. Dins de lengas prèpas coma l'occitan o lo [[sard]], dins lo nom de l'arboç, en latin ''unedo'', ''-onis'', ''-n-'' es dissimilat en ''-l-'' : sard ''olidone'', girondin ''ledoune'', ''ledouney'', lanusquet ''odoung'', ''odouè'' ([[Gerhard Rohlfs]]). Donc, ''unedonosas'', « arboçosas, arboçars » > ''-Lezonosas'' (839), viste redusit en ''Lezonoas'', puèi ''-v-'' s'intercala [''Lesonoves''] e ''Les-'' es interpretat coma article. Cèrtas, los arboces non son tant abondoses coma dins las comarcas pus orientalas e litoralas, mès justament un fitonime es mai productiu en toponimia quand es rare <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 200-201 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=2972</ref>. == Situacion == Oliana se tròba al sud de la [[comarcas de Catalonha|comarca]] de l'[[Aut Urgèl]]. Limita amb la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] del [[Solsonés]] a l'èst. Al nòrd limita amb la municipalitat alturgellenc de [[Coll de Nargó]], a l'oèst amb [[Peramola]] e al sud amb [[Bassella]]. [[File:Entitats de població d'Oliana.svg|thumb|left|300px|Entitats de populacion d'Oliana]] {{Clr}} == Demografia == {{Demografia2| 1497=88| 1515= | 1553=124| 1717=329| 1787=569| 1857=1140| 1877=1029| 1887=1119| 1900=986| 1910=1003| 1920=952| 1930=1038| 1940=1046| 1950=1793| 1960=1377| 1970=1793| 1981=2104| 1990=2029| 1994=1953 | 2000=1864| 2004=1870| 2010=1945| 2020=1843 | 2030= |2040= }} {{Coord|42|4|13|N|1|18|52|E|region:ES-CT_city(1932)|display=title}} ==Nòtas== <references/> {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|25}} [[Categoria:Comuna d'Aut Urgèl]] 93yg0b5b0xgkeyaplma44u3twwjk0ag Rembrandt 0 69327 2504615 2429890 2026-07-18T17:16:19Z Ziv 56933 ([[c:GR|GR]]) [[File:Carel Fabritius - Saskia van Uylenburgh, vrouw van de schilder Rembrandt..JPG]] → [[File:Dijck, Abraham van - Saskia van Uylenburgh, vrouw van de schilder Rembrandt.jpg]] [[c:COM:FR#FR3|Criterion 3]] · corr. 2504615 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} [[File:Rembrandt Self-portrait (Kenwood).jpg|thumb|right|Autoretrach de Rembrandt.]] '''Rembrandt van Rijn''' (15 de julhet de [[1606]], [[Lèida]] - 4 d'octòbre de [[1669]], [[Amsterdam]]), dich '''Rembrandt''', es un pintre [[Províncias Unidas|olandés]] dau sègle XVII considerat coma un artista major de l'istòria de la [[pintura]], especialament dau periòde [[barròc]]. Foguèt tanben l'autor de [[gravadura]]s e d'[[aigafòrt]]s. Una caracteristica importanta de son òbra foguèt son mestritge dau [[clar-escur]] que li permetèt de realizar de contrasts sostenguts e de donar mai d'intensitat e de vida a sei tablèus. == Biografia == === Aprendissatge e installacion an Amsterdam === [[Naissença|Nascut]] lo 15 de julhet de [[1606]] a [[Lèida]], Rembrandt Harmenszoon van Rijn èra lo uechen [[enfant]] d'un molinier que fasiá partida de la [[borgesiá]] aisada. De 10 a 14 ans, seguèt lei cors de l'escòla latina qu'èra una institucion [[calvinisme|calvinista]] amb un important ensenhament [[religion|religiós]]. I descurbiguèt lo [[dessenh]] e i menèt d'estudis li permetent de jónher l'[[universitat]]. Pasmens, i anèt probablament jamai car preferiguèt començar una carriera de [[pintura|pintre]]. En [[1621]], comencèt son aprendissatge dins sa [[vila]] natala sota la direccion de [[Jacob van Swanenburgh]] ([[1571]]-[[1638]]). Coma lo demandava l'ensenhament dau periòde, comencèt ambé l'estudi de la preparacion de la tela e dei [[color]]s puei dei tecnicas de [[dessenh]]. En [[1624]], jonhèt [[Pieter Lastman]] ([[1583]]-[[1633]]) qu'èra considerat coma lo melhor pintre de la ciutat. Aquò li permetèt de descubrir leis influéncias [[Itàlia|italianas]] de son mèstre. Après un viatge an [[Amsterdam]] en [[1624]], Rembrandt s'entornèt en [[1625]] a [[Lèida]] ont installèt lo sieu atalier. Tres ans pus tard, prenguèt son premier aprendís. Dich [[Gerrit Dou]] ([[1613]]-[[1675]]), anava tanben venir un pintre famós que son estil es fòrça pròche d'aqueu de son mèstre. En [[1629]], Rembrandt recebèt la visita de [[Constantin Huygens]], secretari de [[Maurici de Nassau]]. Aquò li donèt una certana notorietat e de comandas<ref>Dins lei [[Províncias Unidas]] deis ans 1630, aquò èra important car lei comandas èran sovent passadas per de particulars. D'efèct, la Glèisa, [[calvinisme|calvinista]], comandava ges de pintura e lei princes de Nassau avián sustot de foncions militaras qu'empachavan una activitat de [[mecenat]] vertadier.</ref>. En [[1631]], après la [[mòrt]] de son [[paire]], poguèt ansin s'establir an [[Amsterdam]]. === Lo succès e la glòria === An [[Amsterdam]], Rembrandt venguèt famós tre [[1632]] amb un retrach collectiu dich ''[[Leiçon d'anatomia dau doctor Tulp]]''. Après aqueu succès, abandonèt lo patronim Van Rijn e signèt d'ara endavant « Rembrandt fecit » (« Rembrandt faguèt » en [[occitan]]). En [[1634]], se maridèt ambé [[Saskia van Uylenburgh]] ([[1612]]-[[1642]]) qu'èra la neboda de [[Hendrick van Uylenburgh]] ([[1587]]-[[1661]]), important marchand qu'auberguèt Rembrant an Amsterdam. Lo pareu aguèt quatre enfants mai solament un, Titus nascut en [[1641]], subrevisquèt. En despiech d'aquelei disparicions, fins a [[1642]] e la mòrt de sa frema, Rembrandt conoguèt un periòde de prosperitat e de bonur e son obrador e sei discípols – que mai d'un venguèt tanben un pintre famós – venguèron fòra prestigiós. En particular, ganhèt de sòmas importantas gràcias a la venda de sei [[pintura]]s car aguèt l'idèa de lei vendre dirèctament per aprofichar sa valor sus lo mercat deis arts olandés. === Lo declin e lei dificultats === Après lo decès de [[Saskia van Uylenburgh]], tuada per la [[tuberculòsi]] en [[1642]], Rembrandt conoguèt un periòde dificultats moralas e financieras. Premier, son tablèu ''[[Ronda de nuech]]'' foguèt mau acuelhit per sei comanditaris entraïnant la pèrda de plusors practicas. Puei, sa relacion ambé la norriça de son fiu foguèt a l'origina d'un escandòl e lo pintre foguèt finalament obligat de la congediar en [[1649]]. Pasmens, la norriça comencèt un procès còntra Rembrandt a prepaus d'una promessa de [[maridatge]]. Juridicament en dificultat, Rembrandt capitèt d'obtenir son embarrament dins un asile d'alinats en [[1650]]. Dins aquò, aquel afaire marquèt pas la fin dei vicissidus moralas dau pintre que recebèt en [[1654]] un blaime de part de la Glèisa après la naissença d'un enfant eissit d'una laison amb una autra serventa dicha [[Hendrickje Stoffels]] ([[1625]]-[[1663]]). Durant aqueu periòde, Rembrandt contunièt de realizar un nombre important de pinturas mai la fònt principala de sei revenguts venguèt seis [[aigafòrt]]s. Pasmens, aquò permetèt pas d'assegurar un trin de vida dispendiós (crompa d'òbras d'art utilizadas coma modèl, crompa de costums...). En [[1656]], poguèt plus remborsar sei deutes e deguèt vendre son [[ostal|ostau]] a l'enquant. === La roïna e la mòrt === Après [[1656]], Rembrandt deguèt viure dins un [[ostal|ostau]] pus modèst ambé Titus e [[Hendrickje Stoffels]]. La familha i tenguèt una botiga d'objèctes d'art que li permetèt de viure. En parallèl, Rembrandt contunièt de recebre de comandas mai sei comanditaris foguèron pas totjorn contentats per son trabalh. Per exemple, la ''[[Conjuracion de Claudius Civilis]]'', comandanda per la comuna d'[[Amsterdam]], li foguèt remandada en [[1660]]. Après la [[mòrt]] de Hendrickje en [[1663]], Rembrandt arrestèt de s'interessar a l'elèit de la societat e sei dificultats s'agravèron. Son fiu [[Titus]] moriguèt en [[1668]] e lo pintre eu meteis dispareguèt lo 4 d'octòbre de [[1669]] dins l'anonimat. Foguèt enterrat dins una [[tomba]] arrendada de la glèisa [[Westerkerk]]. == Òbra == === Generalitats === Autor d'aperaquí 400 [[pintura]]s, 300 [[aigafòrt]]s e 300 [[dessenh]]s, Rembrandt es considerat coma un mèstre dau [[clar-escur]]. D'efèct, una caracteristica majora de son òbra es una utilizacion de la [[lutz]] e de la sornura, inspirada per la tecnica dau [[Caravaggio]], per atraire lo regard sus de [[constraste]]s ben marcats. Aquò li permetiá de se concentrar sus l'intensitat e la vida de sei modèls per ne mostrar leis expressions, la compassion e l'umanitat. Ansin, a respèct de sei contemporanèus, pintèt pauc la [[beutat]] e la richessa e esitèt pas de representar d'indigents ò de vièlhs. Sei tèmas de predileccion èran lei [[retrach]]s (compres leis [[autoretrach]]s) e lei scenas [[Bíblia|biblicas]] e [[Istòria|istoricas]]. Pasmens, realizèt tanben de scenas de vida vidanta e de scenas popularas. En revènge, au contrari de la màger part dei pintres olandés, s'interessèt gaire ai païsatges. Lei tèmas [[mitologia|mitologics]] son pereu rars dins son trabalh. Sa familha pròcha (sa frema Saskia, son fiu Titus e sa concubina Hendrickje) aparéisson regularament dins sei pinturas. Rembrandt realizèt tanben un centenau d'autoretrachs que mòstran son evolucion fisica lòng de sa [[vida]]. === Periòdes principaus === ==== Lo periòde de Lèida ==== Lo periòde de Lèida dura de [[1625]] a [[1631]] e correspond a l'apprendissatge ambé [[Pieter Lastman]]. Lei pinturas d'aqueleis ans son de talha modèsta amb un nombre fòrça important de detalhs (costums, joièus...). Lei tematicas dei tablèus son sustot [[Bíblia|biblicas]]. <gallery> File:Rembrandt-Lapidation-Saint-Étienne-MBA-Lyon.jpg|''[[La Lapidacion de Sant Estève]]'' ([[1625]]). File:P1150002 Cognacq-Jay Rembrandt anesse de Balaam rwk.jpg|''[[La sauma de Balaam]]'' ([[1626]]). File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 029.jpg|''[[David presentant a Saül la tèsta de Goliath]]'' ([[1627]]). File:Rembrandt The Artist in his studio.jpg|''[[Lo Pintre dins son obrador]]'' ([[1628]]). File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 011.jpg|''[[Andromèda encadenada ai ròcas]]'' ([[1630]]). File:Selfportrait (Rembrandt Harmensz. van Rijn) - Nationalmuseum - 22374.tif|Autoretrach (vèrs [[1630]]). </gallery> ==== L'arribada an Amsterdam ==== Après son arribada an [[Amsterdam]], Rembrandt aguèt un periòde, fins a [[1636]], onte comencèt d'utilizar de telas pus largas e de [[color]]s pus poderosas. Lei retrachs i foguèron nombrós e dins leis autrei tablèus, lei scenas representadas venguèron pus espectaclosas. Aqueleis annadas foguèron tanben aquelei dei premiers succès coma ''[[La Leiçon d'anatomia dau doctor Tulp]]''. <gallery> File:Rembrandt - The Anatomy Lesson of Dr Nicolaes Tulp.jpg|''[[La Leiçon d'anatomia dau doctor Tulp]]'' ([[1632]]). File:Rembrandt - The Philosopher in Meditation.jpg|''[[Filosòf en meditacion]]'' ([[1632]]). File:Rembrandt - Self-Portrait with Velvet Beret - Google Art Project.jpg|Autoretrach de [[1634]]. File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 035.jpg|''[[Lo Sacrifici d'Isaac]]'' ([[1635]]). File:Rembrandt-Belsazar.jpg|''[[Lo Festin de Baltazar]]'' ([[1635]]). File:Dijck, Abraham van - Saskia van Uylenburgh, vrouw van de schilder Rembrandt.jpg|Saskia amb un capèu roge ([[1635]]). File:The Blinding of Samson (SM 1383).png|''[[L'Embòrniament de Samson]]'' ([[1636]]). </gallery> ==== La fin deis ans 1630 ==== Durant la fin dau decenni 1630, l'òbra de Rembrandt conoguèt un periòde particular marcat per de païsatges, fòrça rars durant lo rèsta de sa vida. La natura i es representada d'un biais agressiu e violent. <gallery> File:Rembrandt Krajobraz z miłosiernym Samarytaninem.jpg|''La Landa ambé lo Bòn Samaritan'' ([[1638]]). </gallery> ==== Leis ans 1640 ==== A partir de [[1640]], lo trabalh de Rembrandt venguèt pus sòbri, probablament en causa dei tragèdias familialas dau periòde. La talha dei telas demeniguèt e l'exuberència dispareguèt au profiech de sentiments sovent interiorizats. Regardant lei scenas biblicas, lo Novèu Testament venguèt una fònt d'inspiracion pus importanta que l'Ancian. Enfin, dins lei representacions de la natura, la violéncia dispareguèt e Rembrant comencèt de representar un nombre important de scenas ruralas olandesas suavas. <gallery> File:Rembrandt1640.png|Autoretrach de [[1640]]. File:The Nightwatch by Rembrandt - Rijksmuseum.jpg|''[[Ronda de nuech]]'' ([[1642]]). File:Rembrandt, bue squartato, 1655, 02.JPG|''[[Lo buòu escortegat]]'' ([[1643]]). File:Boaz by Rembrandt.jpg|''Boaz'' ([[1643]]). File:Rembrandt, Harmenszoon van Rijn - Saskia van Uylenburgh - 1643.jpg|''Ruth'' ([[1643]]). File:Rembrandt - Susanna and the Elders - WGA19104.jpg|''Susanna e leis Ancians'' ([[1647]]). File:Rembrandt van Rijn - The Mill - Google Art Project.jpg|''Lo Molin'' ([[1648]]). File:Pelerins Rembrandt 2-16263.jpg|''[[Lei romiers d'Emmaüs]]'' ([[1648]]). </gallery> ==== Leis ans 1650 ==== Dins lo corrent deis ans 1650, l'estile de Rembrandt tornèt cambiar ambé l'adopcion de telas pus grandas e l'utilizacion de [[color]]s pus ricas. A respèct de sei contemporanèus, refusèt la mòda dau detalh e de la finor. Contunièt de s'inspirar de la [[Bíblia]] mai pintèt desenant de scenas pus intimistas ambé de personatges solets. <gallery> File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 013.jpg|''[[Aristotèl contemplant lo bust d'Omèr]]'' ([[1653]]). File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 016.jpg|''[[Betsabèa au ban ambé la letra de David]]'' ([[1654]]). File:Rembrandt van Rijn - Self-Portrait - Google Art Project.jpg|Autoretrach de [[1659]]. File:Rembrandt Self-portrait (Kenwood).jpg|Autoretrach de [[1660]]. File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 049.jpg|''[[L'evangelista Matieu e l'àngel]]'' ([[1661]]). File:Rembrandt Portrait of the Dyke Reeve Dirck van Os.jpg|''[[Retrach de Dirck van Os]]'' ([[1662]]). File:Rembrandt - De Staalmeesters- het college van staalmeesters (waardijns) van het Amsterdamse lakenbereidersgilde - Google Art Project.jpg|''[[Lo Sindic de la guilda dei drapiers]]'' ([[1662]]). File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 142.jpg|Autoretrach de [[1662]]. File:The Conspiracy of Claudius Civilis by Rembrandt van Rijn.jpg|''[[La Conspiracion de Claudius Civilis]]'' ([[1662]]). </gallery> ==== Après 1663 ==== Après la [[mòrt]] de [[Hendrickje Stoffels]], Rembrandt realizèt sustot d'autoretrachs ont exprimiguèt sa sofrença. <gallery> File:Rembrandt Harmensz. van Rijn - Portret van een paar als oudtestamentische figuren, genaamd 'Het Joodse bruidje' - Google Art Project.jpg|''[[La Nòvia josieva]]'' ([[1665]]). File:Rembrandt Harmensz van Rijn - Return of the Prodigal Son - Google Art Project.jpg|''[[Lo Retorn dau fiu prodig]]'' ([[1669]]). File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 134.jpg|Autoretrach de [[1669]]. File:Rembrandt Harmensz. van Rijn 135.jpg|Autre autoretrach de [[1669]]. </gallery> ==== Leis aigafòrts ==== En mai de la pintura, Rembrandt foguèt tanben un especialista de l'[[aigafòrt]], art probablament aprés ambé [[Jan Lievens]] a [[Leyde]]. Utilizava una placa de [[coire]] cubèrta d'un [[vernís]]. Aquò permetiá de trabalhar la placa coma un dessenh. Puei, un [[acid]] èra utilizat per atacar lo [[coire]] dins leis endrechs onte lo vernís èra estat levat (la ''mordedura''). Aquò entraïnava la formacion d'un relèu permetent de retenir la [[tencha]]. Pasmens, Rembrandt utilizèt mai d'una tecnica complementària coma la ''mordedura dobla'' que consistís a cubrir d'un segond jaç de vernís la placa atacada per completar lo dessenh. Podiá tanben utilizar un [[burin]] per aumentar certanei trachs ò utilizar un acid dirèctament sus la placa per crear una sensacion de nèbla. Aquel efèct de nebla èra de còps renfòrçat per d'irregularitats dins lo depaus de tencha. Signèt pas seis aigafòrts franc de ''Jove de bust : autoretrach''. <gallery> File:B320 Rembrandt.jpg|Autoretrach de [[1630]]. File:Rembrandtselfportraitweb.jpg|Autoretrach de [[1634]]. File:Self-portrait with Saskia.jpg|Autoretrach ambé Saskia de [[1636]]. File:Self portrait leaning on si 373x470.jpg|Autoretrach de [[1639]]. File:Rembrandt The Hundred Guilder Print.jpg|''[[La Pèça de cent florins]]'' (vèrs [[1649]]). File:Rembrandt drawing at a window.jpg|Autoretrach de [[1648]]. File:Rembrandt Harmensz. van Rijn - Christ Crucified Between the Two Thieves ("The Three Crosses") - Google Art Project.jpg|''[[Lei Tres Crotz]]'' ([[1653]]). </gallery> === Discípols e autenticitat === Durant sa carriera, Rembrandt aguèt plusors discípols que venguèron famós a son torn coma : * [[Isaac de Jouderville]] ([[1612]]-[[1646]]). * [[Ferdinand Bol]] ([[1616]]-[[1680]]). * [[Gérard Dou]] ([[1613]]-[[1675]]). * [[Willem Drost]] ([[1630]]-[[1680]]). * [[Govaert Flinck]] ([[1615]]-[[1660]]). * [[Carel Fabritius]] ([[1622]]-[[1654]]). * [[Samuel van Hoogstraten]] ([[1627]]-[[1678]]). * [[Nicolas Maes]] ([[1643]]-[[1693]]). * [[Gerbrand van den Eeckhout]] ([[1621]]-[[1674]]). La multiplicacion d'aqueleis aprendís entraïna uei de questions sus l'autenticitat de plusors òbras de Rembrandt. D'efèct, leis òbras dau mèstre son ja malaisadas d'identificar car certanei son pas signadas e car Rembrandt cambièt mai d'un còp de signatura. Pasmens, signèt de còps de tablèus realizats per seis aprendís ò permèt sei discípols d'utilizar sa signatura per aumentar la valor de la pintura. Enfin, per complicar la situacion, Rembrandt encoratjèt seis aprendís dins la realizacion d'òbras sus de tèmas identics a son trabalh. Per exemple, [[Willem Drost]] pintèt tanben un tablèu de Betsabèa amb la letra de David. En [[1836]], i aviá aperaquí 600 telas qu'èran atribuidas a Rembrandt, nombre qu'aumentèt per agantar un milier au començament dau sègle XX. Dins aquò, dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XX, un important trabalh de recèrca sus lo mèstre e seis aprendís entraïnèt una demenicion dau nombre de pinturas claramanent identificadas coma òbra de Rembrandt entre 300 e 420. En particular, plusors òbras majoras de l'obrador de Rembrandt, coma ''[[Lo Cavalier polonés]]'' ò ''[[L'Òme amb un casc d'aur]]'', son atribuidas a sei discípols. == Colleccions principalas dins lo mond == Ai [[Païses Basses|País Bas]], tres musèus an de colleccions importantas d'òbras de Rembrandt. La principala se tròba au [[Rijkmuseum]] d'[[Amsterdam]] onte se pòu veire per exemple ''[[La Ronda de nuech]]'' e ''[[La Nòvia jusieva]]''. Un nombre d'autoretrachs son conservats au [[Mauritshuis]] de [[L'Aia]]. Enfin, l'ostau de Rembrandt an [[Amsterdam]] assosta un gròs nombre de sei gravaduras. Dins lo mond, lei colleccions principalas apartènon a de musèus majors coma la [[Gemäldegalerie]] de [[Berlin]], lo [[Metropolitan Museum of Art]] de [[Nòva York]], l'[[Musèu de l'Ermitatge|Ermitatge]] de [[Sant Petersborg]], lo [[Lovre]] de [[París]] e la [[National Gallery]] de [[Londres]]. == Liames intèrnes == == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> [[Categoria:Pintre olandés]] puubv3emujt3lg4rsol36l7j3eieyul Blécourt (Nòrd) 0 74018 2504614 2215776 2026-07-18T16:24:55Z JackyM59 60827 Photograph updated 2504614 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França |carta=fr | nom2=Blécourt | nomcomuna =Blécourt | lògo= | imatge= Mairie de Blécourt (Nord).jpg | descripcion= La comuna | escut=Blason de la ville de Blecourt (59) nord-France.svg | escais= | region ist = | parçan= | arrondiment=[[Arrondiment de Cambrai|Cambrai]] | canton=[[Canton de Cambrai-Ouest|Cambrai-Ouest]] | sitweb= | cp=59268 | insee =59085 | cònsol =Albert Leverd | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = |alt mej= |longitud=3.21444444444 |latitud=50.2211111111 | alt mini =48 | alt maxi =72 | km² =3.58 }} '''Blécourt ''' es una comuna [[França|francesa]] del departament del [[Nòrd (departament)|Nòrd]] e de la region del [[Nòrd-Pas de Calais]]. . ==Geografia== ==Istòria== {{Apertium|fr}} {{A sourcer}} Bl&eacute;court a citat per las primi&egrave;ras fes en los t&egrave;xtes ancians l'an 1064 (Blatincourt), en 1109 se parla de Blahicurte e de Blecurt en 1129 ... Blecort En 1184 e encara Bleycourt l'an 1305. La primi&egrave;ra familha seigneuriale, al cap de la distincion e, en avent preses lo nom de Bl&eacute;court, seri&aacute; per qualqu'uns, sortida d'un puin&eacute; dels Comtes de Cambrai e, per d'autras, seri&aacute; una branca cadette de las Walincourt, sortida del primi&egrave;r Ostal de Oisy. Cap a 1275 aquela familha abandona la distincion de Bl&eacute;court e s'installa a Cambrai #qu'abandonar&agrave; cap a 1555 bannie pel P&ograve;rti de Albe (per causa de religion, las Bl&eacute;court en avent adoptats la religion protestante). Un moment en exili a Cologne, l'anciana familha de Bl&eacute;court s'installa definitivament dins los Pa&iuml;ses-Basses. En 1275, la distincion de Bl&eacute;court es scind&eacute;e en doas : una part va a Jacquemart Gr&eacute;bert, Chevalier, Senhor de Bl&eacute;court e Ch&acirc;telain de Cantaing de contunh als sieus ereti&egrave;rs. L'autra part a aquerit per la familha de Woord dicha "de Noerdes". Al {{XVIe s&egrave;gle}}, Bl&eacute;court a amassat pel matrim&ograve;ni de H&eacute;l&eacute;ne de Noerdes, filha de Texans de Noerdes, amb Jacques Gr&eacute;bert, Chevalier, Sire de Bl&eacute;court, descendent a{{la 7 e}} generacion de Jacquemart Gr&eacute;bert e de Alix de Caullery. Per eiretatges e matrim&ograve;nis, Bl&eacute;court passar&agrave; en las familhas de B&eacute;thencourt e Parisot dicha "La Valette" e, en 1715 Charles-Louis de Parisot de la Valette #vendre la Distincion a Martin Brousse. En 1692, Bl&eacute;court compte 26 fu&ograve;cs si&aacute; aperaqu&iacute; 130 abitants, en 1790 aperaqu&iacute; 315 abitants. [[Imatge:Bl&eacute;court - Halte ferroviaire.jpg|thumb|Nauta=Mapa postala anciana en mostrant la halte ferroviaire de Bl&eacute;court al comen&ccedil;ament del XXe s&egrave;gle|La halte ferroviaire al comen&ccedil;ament del XXe s&egrave;gle]] Bl&eacute;court i agu&egrave;t marcat pels [[Gu&egrave;rras de religion (Fran&ccedil;a)|gu&egrave;rras de religion]] e #con&eacute;isser d'oras dramaticas pendent las gu&egrave;rras #qu'opausar&agrave;n de Franceses e Espanh&ograve;ls per la possession de las [[Pa&iuml;ses-Basses espanh&ograve;ls]] ([[Flandre]], [[Art&eacute;s]], [[Enaut]] e [[Cambr&eacute;sis]]). En 1890, Bl&eacute;court compte 419 armas. La Primi&egrave;ra Gu&egrave;rra mondiala #far 38 victimas Bl&eacute;courtoises. La populacion es de 326 abitants l'an 1991, Bl&eacute;court en essent victima de la &egrave;xode rurala. {{Original|fr}} {{à sourcer}} Blécourt est cité pour la première fois dans les textes anciens en 1064 (Blatincourt), en 1109 on parle de Blahicurte et de Blecurt en 1129 ... Blecort en 1184 et encore Bleycourt en 1305. La première famille seigneuriale, à la tête de la seigneurie et, ayant pris le nom de Blécourt, serait pour certains, issue d'un puiné des Comtes de Cambrai et, pour d'autres, elle serait une branche cadette des Walincourt, issue de la première Maison d'Oisy. Vers 1275 cette famille quitte la seigneurie de Blécourt et s'installe à Cambrai qu'elle quittera vers 1555 bannie par le Duc d'Albe (pour cause de religion, les Blécourt ayant adoptés la religion protestante). Un moment en exil à Cologne, l'ancienne famille de Blécourt s'installe définitivement aux Pays-Bas. En 1275, la seigneurie de Blécourt est scindée en deux : une partie va à Jacquemart Grébert, Chevalier, Seigneur de Blécourt et Châtelain de Cantaing puis à ses héritiers. L'autre partie est acquise par la famille de Woord dite "de Noerdes". Au {{XVIe siècle}}, Blécourt est réuni par le mariage de Héléne de Noerdes, fille de Jean de Noerdes, avec Jacques Grébert, Chevalier, Sire de Blécourt, descendant à la 7{{e}} génération de Jacquemart Grébert et d'Alix de Caullery. Par héritages et mariages, Blécourt passera dans les familles de Béthencourt et Parisot dite "La Valette" et, en 1715 Charles-Louis de Parisot de la Valette vendit la Seigneurie à Martin Brousse. En 1692, Blécourt compte 26 feux soit environ 130 habitants, en 1790 environ 315 habitants. [[Imatge:Blécourt - Halte ferroviaire.jpg|thumb|alt=Carte postale ancienne montrant la halte ferroviaire de Blécourt au début du XXe siècle|La halte ferroviaire au début du XXe siècle]] Blécourt fut marquée par les [[Guerres de religion (France)|guerres de religion]] et connut des heures dramatiques durant les guerres qui opposeront Français et Espagnols pour la possession des [[Pays-Bas espagnols]] ([[Flandre]], [[Artois]], [[Hainaut]] et [[Cambrésis]]). En 1890, Blécourt compte 419 âmes. La Première Guerre mondiale fit 38 victimes Blécourtoises. La population est de 326 habitants en 1991, Blécourt étant victime de l'exode rurale. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=59085 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat=Albert Leverd |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=59085 |1793=306 |1800=210 |1806=473 |1821=367 |1831=398 |1836=383 |1841=404 |1846=422 |1851=445 |1856=415 |1861=417 |1866=388 |1872=400 |1876=407 |1881=419 |1886=409 |1891=368 |1896=386 |1901=354 |1906=360 |1911=365 |1921=307 |1926=317 |1931=311 |1936=302 |1946=295 |1954=276 |1962=276 |1968=264 |1975=273 |1982=326 |1990=326 |1999=346 |2004= |2005= |2006=359 |2007=360 |2008=360 |2009=360 |cassini=4490 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas de| insee =59085 }} [[Categoria:Comuna del Nòrd]] 6jgo27t3fju4ans52q56jk6ave5wku4 Mur de Berlin 0 120341 2504646 2500808 2026-07-19T08:35:09Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2504646 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} Lo '''mur de Berlin''' (en [[alemand]] ''Berliner Mauer'')<ref>La frontièra entre l'Euròpa de l'Oèst e l'Euròpa de l'Èst entre 1947 e 1989 èra mai generalament qualificada de « [[ridèl de fèrre]] ».</ref>, « mur de la vergonha » pels Alemands de l'oèst e « mur de proteccion [[fascisme|antifascista]] » segon la propaganda èstalemanda, foguèt bastit en plan [[Berlin]] a partir de la nuèch del [[12 d'agost|12]] al [[13 d'agost]] de [[1961]] per la [[Republica Democratica Alemanda]] (RDA)<ref>"dumont"</ref>, qu'ensagèt atal d'acabar amb l'exòdi creissent dels abitants cap a la [[Alemanha]] de l'Oèst (RFA)<ref>"dumont"</ref>{{,}}<ref>"andre_fontaine"</ref>. Lo mur separava fisicament la vila en [[Berlin Èst]] e [[Berlin Oèst]] pendent mai de vint e uèit ans, e constituiguèt lo simbòl mai marcant d'Euròpa divisada per la [[Cortina de fèrre]]. Mai qu'un simple [[mur]] s'agís d'un dispositiu militar complèxe comportant dos murs de 3,6 mètres de naut<ref>[https://web.archive.org/web/20070929142624/http://www.berlin.de/mauer/verlauf/index/index.fr.php]</ref> amb camin de ronda, 302 [[mirador]]s e dispositius d'alarma, {{formatnum:14000}} gardias, 600 cans e de fials de fèrre crancut. Prèp de 160 estrajants de la RDA perdèron la vida en ensajant de lo passar, los gardas frontièra èst alemands e soldats sovietics esitavan pas a tirar suls fugitius. [[Fichièr:Berlinermauer.jpg|thumb|Vista del mur en 1986, la partida oèst cobèrta de grafitis e de pinturas muralas.]] [[Fichièr:Berliner Mauer.jpg|thumb|Rèsta del mur de Berlin, 2004]] [[Fichièr:Berlin entering.jpg|thumb|Dintrada del sector american sul ''Glienicker Brücke'', 1985]] [[Fichièr:UTafel A115 Teilung.jpg|thumb|Panèl indicator de l'anciana division alemanda]] L'aflaquiment de l'[[URSS|Union sovietica]], la ''[[perestroika]]'' menada per [[Mikhaïl Gorbachov]] e la determinacion dels [[RDA|Alemands de l'Èst]], qu'organizavan de grandas manifestacions, provoquèron, lo [[9 de novembre]] de [[1989]], la casuda del « mur de la vergonha », provocant l'admiracion incredula del « [[Mond liure]] » e dubrissent la dralha a la [[reünificacion alemanda]]. Gaireben tot destruit, lo Mur daissa encara dins l'organizacion urbana de la capitala alemanda de cretas totjorn presentas. Lo mur de Berlin, simbòl del clivatge ideologic e politic de la [[guèrra Freja]], inspirèt fòrça libres e filmes. Ara, fòrça musèus li son consacrats. == Istòria == [[Fichièr:Karte berliner mauer-fr.png|thumb|left|Sectors d'ocupacion de [[Berlin]], traçat del Mur e punts de passatge ([[1989]]).]] === Abans la construccion del Mur (1945-1961) === Aprèp sa capitulacion lo [[8 de mai]] de [[1945]], [[Alemanha]] foguèt divisada en tres, puèi quatre zònas d'ocupacion jos las administracions sovietica, americana, britanica e francesa, aplicant l'acòrdi sortit de la [[conferéncia de Yalta]]. [[Berlin]], la capitala del [[Tresen Reich]], d'en primièr tota ocupada per l'[[Armada Roja]] deguèt tanben èsser partejada en quatre sectors repartits entre los aliats. Los Sovietics daissèron alara als Occidentals los districtes oèst de la vila que se trobèron alara totalament enclavats dins lor zòna d'ocupacion, lo sector demorat jol contraròtle sovietic representant {{unitat|409|km|2}}, siá 45,6 % de la superfícia de la vila<ref>"dumont"[http://www.herodote.net/dossiers/synthese.php?ID=64] {{fr}}Le Mur de Berlin dans l'Histoire; Gérard-François Dumont (universitat de París Sorbona) sus [http://www.herodote.net/ Herodote.net]</ref>. La posicion e l'importància de Berlin ne faguèt un enjòc major de la [[Guèrra Freja]]. ==== Eveniments en Alemanha ==== {{Article detalhat|Blocus de Berlin}} La cooperacion entre las quatre poténcias ocupantas d'Alemanha s'acabèt en 1948 quand l’[[URSS|Union sovietica]] arestèt sa participacion al [[Conselh de contraròtle aliat]] e del comandament Interaliat lo [[19 de març]] de [[1948]]<ref> "Thalmann" {{fr}}Rita Thalmann, article Histoire de l'Allemagne, la République démocratique allemande, Encyclopædia Universalis, DVD, 2007</ref>. Los Sovietics de contunh geinavan las comunicacions dels Occidentals amb Berlin Oèst, plan segur per los obligar a abandonar l'anciana capitala del Reich. Del [[24 de junh]] de [[1948]] al [[12 de mai]] de [[1949]], [[Ïosif Stalin|Stalin]] instaurèt lo [[blocus de Berlin]]. Totes los transits terrèstres e fluvials entre [[Berlin Oèst]] e l'[[Alemanha Orientala]] son copadas. Aquel eveniment constituís la primièra crisi majora entre l'Union sovietica e los Occidentals. Mercé a un gigantesc [[pont aerian]] organizat pels [[Estats Units d'America]], Berlin Oèst subrevisquèt al blocus<ref>{{fr}}André Fontaine, article « Guerre froide », ''Encyclopædia Universalis'', DVD, 2007.</ref>. En [[1949]] se creèt de la [[Republica federala d'Alemanha]] (RFA) dins la [[trizona]] constituïda per las zònas francesa, britanica e americana, seguida de prèp per aquela de la [[Republica democratica alemanda]] (RDA) dins la zòna jos ocupacion sovietica<ref>"Thalmann"</ref>. La creacion dels dos Estats assolida la division politica de [[Berlin]]. Se comencèt alara de las doas broas a securizar e a barrat la frontièra entre ambedós païses. De doanièrs e de soldats distribuïts sus la frontièra patrolhavan entre RDA e RFA ; de solidas clausuras foguèron mai tard bastida del costat de la RDA. Legalament, [[Berlin]] gardèt l'estatut de vila demilitarizada (abséncia de soldats alemands) partejada en quatre sectors, e independenta dels dos Estats de la RFA e RDA. En realitat, la portada practica d'aquela independéncia es fòrça limitada. En efècte, l'estatut de Berlin Oèst sembla a aquela d'un ''[[Land (Alemanha)|Land]]'', amb de representants sens drech de vòte al [[Bundestag]], alara que [[Berlin Èst]] venguèt, en violacion de son estatut, capitala de la RDA. La vila demorava pasmens lo sol luòc onte los Alemands de l'Èst e de l'Oèst pòdon transitar. Lo [[27 de novembre]] de [[1958]], l'[[URSS]] faguèt un nòu còp de fòrça pendent « l'[[ultimatum de Khrushchov]] » prepausant lo despart de las tropas occidentalas dins los sièis meses per far de Berlin una « vila liura » demilitarizada. Los aliats occidentals refusèron<ref>{{fr}}Anne-Marie Le Gloannec, ''Un mur à Berlin'', p. 47 e seguenta.</ref>. ==== Causas de la construccion del mur de Berlin ==== Dempuèi sa creacion en 1949, la [[RDA]] vesiá una èrsa creissenta d'emigracion cap a RFA, subretot a Berlin. La frontièra urbana èra dificilament contrarotlabla, al contrari de las zònas ruralas ja fòrça vigiladas. Entre 2,6 e 3,6 milions d'Alemands fugiguèron la [[RDA]] per Berlin entre 1949 e 1961, privant lo país d’una man d'òbra indispensabla al moment de sa reconstruccion e monstrant a la fàcia del monde lor flaca adesion al regim comunista<ref> "dumont"</ref>{{,}}<ref>"andre_fontaine" [[André Fontaine]] dins {{fr}}''Histoire de la guerre froide'', t. 2, p. 348 faguèt estat de « prèp de 3 milions »; lo site [https://web.archive.org/web/20070929142139/http://www.berlin.de/mauer/geschichte/index.fr.html Berlin.de] escrich qu'''entre 1945 e 1961, prèp de 3,6 milions d’Alemands daissèron la zòna d'ocupacion sovietica e Berlin Èst''. Segon Jean-François Soulet : {{cita|Atal, de 1950 a 1961, {{formatnum:2609321}} personas avián quitat la RDA per se refugiar en RFA}} dins [http://www.diploweb.com/forum/soulet1.htm]</ref>. Emigrar pausava pas de dificultat majora perque, fins a agost de 1961, sufisiá de prene lo mètro o lo camin de fèrre berlinés per passar d'Èst cap a Oèst<ref>{{fr}}Jean-François Soulet, ''La "question allemande" et la désintégration de l'empire soviétique est-européen'', les Cahiers d'histoire immédiate, n°15, pp. 259-274</ref>, çò que faguèron quotidianament de Berlineses per anar trabalhar. Los Alemands nomenavan aquela migracion de la RDA comunista a la RFA capitalista: « votar amb sos pès ». Pendent las doas primièras setmanas d'agost de [[1961]], rics en rumors, mai de {{formatnum:47000}} ciutadans èst alemands passèron en Alemagne de l'Oèst ''via'' [[Berlin]]. E mai, Berlin Oèst aguèt tanben un ròtle de pòrta cap a l'Oèst per de fòrça Chècs e Poloneses. Coma l'emigracion concernissiá subretot los joves actius, pausava un problèma economic major e menaçava quitament l'existéncia de la RDA. Encara, prèp de {{formatnum:500000}} Berlineses sont de trabalhadors frontalièrs, trabalhant a Berlin Oèst mas abitant a Berlin Èst o dins sa banlèga que lo còst de la vida e de l'immobilièr èra mai favorable. Lo [[4 d'agost]] de [[1961]], un decret obliguèt los trabalhadors frontalièrs a se registrar atal e a pagar lors loguièrs en [[Deutsche Mark]] (moneda de la [[RFA]]). Quitament abans la construccion del Mur, la polícia de la RDA vigilava fòrça als punts d'accès a Berlin Oèst aqueles que designava coma « contrabandièrs » o « desertors de la Republica ». Coma totes los païses comunistas, a la RDA s'impausèt una [[economia planificada]] per [[Moscòu]]. Lo plan setenal (1959-1965) se revelèt un escac dempuèi lo començament. La produccion industriala aumentava mens aviat que previst. En efècte, los investiments èran pas sufisents. La [[collectivizacion]] de las tèrras agricòlas provoquèt una bassa de la produccion e una escasença alimentària. Los salaris aumentavan mai aviat que previst a causa d'una manca de man d'òbra provocada en partida per las fugidas a l'Oèst. Un important trafec de devisas e de merças, al prejudici de l'economia èstalemanda, passava par Berlin. La RDA se trapèt en 1961 prèp de la casuda economica e sociala<ref>"Thalmann"</ref>. L'autor [[William Blum]] avança coma causa de la construccion del Mur en mai de la captacion de la man d'òbra qualificada de la RDA per l'Oèst, lo terrorisme occidental que se seriá passat en RDA<ref>{{en}} Another Cold War Myth - The Fall of the Berlin Wall [https://web.archive.org/web/20110703174739/http://www.counterpunch.org/blum10022009.html] [[William Blum]]</ref>. === La construccion del mur de Berlin === [[Fichièr:Berlin Wall 1961-11-20.jpg|thumb|La construccion del Mur, lo [[20 de novembre]] de [[1961]]]] [[Fichièr:Bundesarchiv Bild 183-85458-0002, Berlin, Mauerbau, Kampfgruppen am Brandenburger Tor.jpg|thumb|Lo 13 d'agost de 1961, la construccion del mur de Berlin contunha. Aquela foto mòstra d'òmes dels « grops de combat de la classa obrièra » ([[Kampfgruppen der Arbeiterklasse]]), organizacion paramilitara èst alemanda, sul costat oèst de la Pòrta de Brandeborg que se tenon exactament sus la linha de desmarcacion.]] Lo programa de construccion del Mur demorèt un secret d'Estat del govèrn èst alemand. Comencèt dins la nuèch del 12 al 13 agost de 1961 per la pausa de trelises e de fial de fèrre crancuts a l'entorn de Berlin Oèst<ref>"dumont"</ref>. Son edificacion se faguèt per de maçons, jos la proteccion e vigiléncia de policièrs e de soldats – en contradiccion amb las afirmacions del president del Conselh d'Estat de la RDA, [[Walter Ulbricht]] qu'aviá declarat lo [[15 de junh]] de [[1961]]<ref>Entrevista menada per Annamarie Doherr, correspondenta a Berlin pel ''[[Frankfurter Rundschau]]'', 15 de junh de 1961. {{de}} [http://www.chronik-der-mauer.de/index.php/de/Start/Detail/id/593837/page/4 ''Chronik der Mauer'']</ref> : {{Cita|Se compreni plan la vòstra question, i a de gents en Alemanha de l'Oèst que desiran que mobilizem los obrièrs del bastiment de la capitala de la RDA per enartar un mur, aquò es? Ai pas coneissença d'un tal projècte; perque los maçons de la capitala sont subretot ocupats a construire de lòtjaments e i consacran tota lor fòrça de trabalh. Degun a l'intencion de construire un mur<ref>''Ich verstehe Ihre Frage so, dass es Menschen in Westdeutschland gibt, die wünschen, dass wir die Bauarbeiter der Hauptstadt der DDR mobilisieren, um eine Mauer aufzurichten, ja ? Mir ist nicht bekannt, dass eine solche Absicht besteht ; da sich die Bauarbeiter in der Hauptstadt hauptsächlich mit Wohnungsbau beschäftigen und ihre Arbeitskraft voll eingesetzt wird. Niemand hat die Absicht, eine Mauer zu errichten !</ref> !}} [[Fichièr:Winken ueber die Berliner Mauer.jpg|thumb|Aprèp tres oras d'espèra, una vielha dama passada al sector Oèst fa signe als seus demorats a l'Èst, [[1961]].]] Ulbricht foguèt atal lo primièr a emplegar lo mòt « Mur », dos meses abans que siá enartat. Se los Aligats son conscients d'un plan de « mesuras drasticas » visant al varrolhatge de [[Berlin Oèst]], foguèron pasmens suspreses pel calendièr e son amplor. Coma lors dreches d'accès a Berlin Oèst èran respectats, decidiguèron de intervenir pas militarament. Lo [[Servici federal de rensenhament|BND]] (Servicis secrets de la RFA) aviá el tanben recebut al començament de julhet d'informacions semblablas. Aprèp l'encontre entre Ulbricht e [[Nikita Khrushchov]] a la cima dels païses membres dzel [[Pacte de Varsòvia]] (3 a 5 d'agost 1961), lo BND nòte dins son rapòrt setmanièr del [[9 d'agost]] : {{Cita|Las informacions disponiblas mòstran que lo regim de [[Pankow]]<ref>[[Pankow]] èra l’arrondiment de Berlin Èst que concentrava l’essencial de las institucions politicas de la RDA de 1949 e 1968.</ref> s'esfòrça per obtenir l'acòrdi de Moscòu per la dintrada en vigor de mesuras rigorosas de blocatge; subretot la tancada de la frontièra de Berlin, amb interrupcion del trafec del mètros e de trams entre Berlin Èst e Berlin Oèst. (...) Demòra a veire s'Ulbricht es capable de far acceptar de telas exigéncias per Moscóu, e fins a onte.}} La declaracion publica de la cima del [[Pacte de Varsòvia]] preposèt de {{cita|contrariar a la frontièra amb [[Berlin Oèst]] las manòbras nosibles als païses del camp socialista e d'assegurar a l'entorn de Berlin Oèst una vigilància fisabla e un contraròtle eficaç.}} L'[[11 d'agost]] de 1961, la [[Cambra du pòble]] (Volkskammer), lo parlament de la RDA, aprovèt la concertacion amb Moscòu e donèt los plans poders al conselh dels ministres per n'assegurar la realizacion. Aquel darrièr adoptèt lo 12 d'agost un decret denonciant la politica d'agression imperialista dels Occidentals contra el. Un contrarptle fòrça estricte de las frontièras separant Berlin Oèst e Berlin Èst foguèt instaurat<ref>[https://web.archive.org/web/20071229033102/http://www.ena.lu/europe/1957-1968-succes-crises/decret-allemagne-berlin-1961.htm Decret de l’Alemanha de l’Èst relatiu a Berlin)]</ref>. Decidiguèt de l'emplec de las fòrças armadas per ocupar la frontièra amb Berlin Oèst e i enartar un barratge. Lo dissabte [[12 d'agost]] de 1961, lo BND recebèt l'informacion qu'{{cita|una conferéncia se faguèt a Berlin Èst al centre de la decision del Partit comunista èst alemand ([[Partit socialista unificat d'Alemanha|SED]]) en preséncia de nauts responsables del partit. Se podèt aprendre que (...) la situacion d'emigracion creissenta de fugitius fa necessari la tancadura del sector d'ocupacion sovietic e de Berlin Oèst dins los jorns venents — sens mai de precisions — e non dins doas setmanas coma èra previst d'en primièr.}} Dins la nuèch del 12 al 13 d'agost de 196}, {{formatnum:14500}} membres de las fòrças armadas bloquèron las carrièras e vias ferradas anant a Berlin Oèst. De tropas sovieticas èran prèstas al combat e se massèron als pòsts frontalièrs dels Aliats. Totes los mejans de transpòrt entre ambedoas partidas de la vila copadas. En setembre de 1961, dels mètros e dels [[S-Bahn de Berlin|S-Bahn]] (malum dels trens de banlèga) de Berlin Oèst contunhèron a circular ''jos'' Berlin Èst sens s'i arrestar, las estacions del sector oriental (que se nomenaràn alara las « estacions fantaumas ») essent barradas. [[Erich Honecker]], secretari del comitat central del SED per las questions de securitat, aguèt la responsabilitat politica de la planificacion e de la realizacion de la construccion del Mur pel partit, que presentava coma un « mur de proteccion antifascista »<ref> "dumont"</ref>. Los païses membres del [[Pacte de Varsòvia]] publiquèron, lo meteis jorn, una declaracion de sosten a la tancadura de la frontièra entre los dos Berlin<ref>[https://web.archive.org/web/20071229031324/http://www.ena.lu/europe/1957-1968-succes-crises/declaration-pays-membres-pacte-varsovie-1961.htm Déclaracion dels païses membres del Pacte de Varsòvia (13 d'agost de 1961)]</ref>. Fins a setembre de 1961, la frontièra demorava « trespassable » e d'entre las fòrças de vigilància, 85 òmes passèron a l'Oèst — imitats per 400 civils, que 216 capitèron. La construccion del Mur a l'entorn dels tres sectors de l'Oèst consistiá d'n primièr en un ridèl de fials de fèrre crancuts. Las caladass de las caarièras entre las doas mitat de la vila foguèron capvitadas<ref>"berlin.de">{{de}}[https://web.archive.org/web/20070929142139/http://www.berlin.de/mauer/geschichte/index.fr.html] La construccion del Mur sul site [http://www.berlin.de/ Berlin.de]</ref>. Dins las semanas venentas, foguèt completat per un mur de beton e de bricas, e fòrça dispositius de securitat. Aquel mur separava fisicament la ciutat e enrodava completament la partida oèst de Berlin que venguèt una [[enclava]] al mitan dels païses de l'Èst. === Las reaccions a l'Oèst === [[Fichièr:Berlin-wall.jpg|thumb|Detalhs del Mur, [[1989]]]] Lo [[Lista dels cancelièrs d'Alemanha|cancelièr federal]] [[Konrad Adenauer|Adenauer]] demandèt lo meteis jorn lo calma de la populacion de l'Oèst e la rason, evocant sens precisar mai las reaccions qu'anava prene amb los Aliats. Esperèt dos setmanas aprèp la construcction del Mur abans de s'anar a [[Berlin Oèst]]. Sol lo cònsol de [[Berlin Oest]] [[Willy Brandt]] faguèt una protestacion energica – mas imposerosa – contra l'emparedada de Berlin e sa copura definitiva en dos. Sa declaracion es franca: {{cita|Jos l'agach de la comunautat mondiala dels pòbles, [[Berlin]] acusa los separadors de la vila, qu'oprimisson Berlin Èst e menaçan Berlin Oèst, de crima contra lo drech internacional e contra l'umanitat (...)<ref>"berlin.de"</ref>}}. Lo 16 d'agost de 1961, una manifestacion de {{formatnum:300000}} personas amb Willy Brandt protestèron davant lo ''[[Rathaus Schöneberg]]'', sèti del govèrn de Berlin Oèst. Los [[Land (Alemanha)|Länder]] de la RFA fondèron lo meteis an a [[Salzgitter]] un centre de documentacion judiciari sus las violacions dels [[dreches de l'òme]] perpetradas per la RDA, per marcar simbolicament l'oposicion a aquel regim. La reaccion dels Aligats foguèt tardièra: calguèt esperar vint oras abans que las colomnas militaras se presentan a la frontièra. Lo 15 d'agost de 1961, los comandants dels sectors occidentals de Berlin adressèron a lor omològ sovietic una nòta de protèsta contra l'edificacion del Mur<ref>[https://web.archive.org/web/20080209013309/http://www.ena.lu/europe/1957-1968-succes-crises/commandants-secteurs-occidentaux-berlin-1961.htm Nòta de protesta dels comandants dels sectors occidentals de Berlin]</ref>. De rumors de contunh circulavan, segon que Moscòu auriá assegurat los Aliats de passar pas sus lors dreches a Berlin Oèst. Lo [[blocus de Berlin]] pels faches mostrèt als Aliats que l'estatut de la vila èra de contunh menaçat. La construccion del Mur representava tanben una confirmacion materiala del ''statu quo'': l'[[URSS|Union sovietica]] abandonava son exigéncia d'un Berlin Oèst « liure » desertat per las tropas aliadas, al contrari de çò qu'èra formulat en [[1958]] dins l'[[ultimatum de Khrochtchov]]. [[Fichièr:Kennedy in Berlin.jpg|thumb|left|[[John Fitzgerald Kennedy|Kennedy]] e [[Konrad Adenauer|Adenauer]] lo long del mur de Berlin, lo 26 de juin de 1963]] Las reaccions internacionalas sont ambigüas. Lo 13 d'agost, [[Dean Rusk]], secretari d'Estat american, condemnèt la restriccion de la libertat de desplaçament dels Berlineses<ref>[https://web.archive.org/web/20071229031319/http://www.ena.lu/europe/1957-1968-succes-crises/declaration-dean-rusk-1961.htm Declaracion de Dean Rusk (13 d'agost de 1961)]</ref>. Los Aliats consideravan que l'[[URSS]] èra a l'initiativa de la construccion del Mur entre sa zona d'ocupacion e aquela dels aliats coma l'indicava las nòtas de protesta enviadas al govèrn sovietic pels ambassaidors american e francés<ref>[https://web.archive.org/web/20071229031329/http://www.ena.lu/europe/1957-1968-succes-crises/note-etats-unis-union-sovietique-1961.htm Nòta dels EUA a l'URSS] e [https://web.archive.org/web/20071229031334/http://www.ena.lu/europe/1957-1968-succes-crises/note-gouvernement-francais-union-sovietique-1961.htm Nòte del govèrn francés a l'URSS], 17 d'agost de 1961.</ref>. Pasmens, [[John Fitzgerald Kennedy|Kennedy]] qualifiquèt la construccion del Mur de « solucion pauc eleganta, mas mil còp preferabla a la guèrra ». Lo primièr ministre britanic [[Harold Macmillan|MacMillan]] i vegèt « ges d'illegal ». En efècte, la mesura tocava d'en primièr los Alemands de l'Èst sens capvirar l'equilibri geopolitic de l'Alemanha. Aprèp una letra que [[Willy Brandt]] li envièt lo 16 d'agost<ref>{{fr}}Frederick Taylor, ''Le Mur de Berlin 1961-1989'', {{p.}}313</ref>, [[John Fitzgerald Kennedy|Kennedy]] mostrèt un sosten simbolic<ref>{{fr}}Frederick Taylor, ''Le Mur de Berlin 1961-1989'', {{p.}}320 et {{p.}}338</ref>{{,}}<ref>[[Michel Meyer]], ''Histoire secrète de la chute du mur de Berlin'', {{p.}}81-82, Odile Jacob, 2009</ref> a la vila liura de Berlin Oèst n'i enviant una unitat suplementària de {{formatnum:1500}} soldats. Lo [[27 d'octobre]], se passèt una confrontacion visible e dirècta entre tropas americanas e sovieticas a [[Checkpoint Charlie]]. Los gàrdias frontalièrs de RDA exigiguèron de contrarotlar de membres de las fòrcas aliadas occidentalas volent s'anar e sector sovietic. Çò qu'èra contrari al drech de liure circulacion, qu'avián totes los membres de las fòrças d'ocupacion. Pendent tres jorns<ref>"berlin.de"</ref>, dètz cars americans e dètz cars sovietics se postèron fàcia a fàcia prèp del Checkpoint Charlie. Los blindats se retirèron fin finala. La liura circulacion pel pòst Checkpoint Charlie foguèt restablida. === Un país, dos Estats === [[Fichièr:Berlin satellite image with Berlin wall.jpg|thumb|Traçat del Mur sus un imatge satellit (linha jauna)]] Los abitans de Berlin Oèst ja podavan pas mai dintrar liurament en [[RDA]] dempuèi lo 1{{èr}} de junh de [[1952]]. L'encerclament venguèt mai eficaç per la reduccion dels punts de passatge: 69 punts de passatge suls 81 existents foguèron barrats dempuèi lo 13 d'agost. La [[pòrta de Brandeborg]] se barrèt lo 14 d'agost e quatre mai lo 23. Fin de 1961, demorava pas que 7 punts de passatges entre l'Èst e l'Oèst de Berlin. La [[Potsdamer Platz]] foguèt copada en dos. Lo centre istoric de la vila venguèt prauc a pauc un grand vuèit sus la mapa, compausat del ''No man’s land'' entre los Murs de separacion a l’Èst e d’èrm à l’Oèst<ref>"berlin.de2"[https://web.archive.org/web/20070929150539/http://www.berlin.de/mauer/orte/potsdamer_leipziger_platz/index.fr.php] Potsdamer Platz e Leipziger Platz [http://www.berlin.de/ Berlin.de]</ref>. Las consequencias economicas e socialas sont imediatas: {{formatnum:63000}} Berlineses de l'Èst perdèron lor emplec a l'Oèst, e {{formatnum:10000}} de l'Oèst perdèron lor emplec a Berlin Èst<ref>"dumont"</ref>. Le mur de Berlin venguèt lo simbòl de la [[Guèrra Freja]] e de la separacion del monde en dos camps. Lo 26 de junh de 1963, [[John Fitzgerald Kennedy|John Kennedy]] prononcièt a Berlin un discors istoric. Declarèt « ''[[Ich bin ein Berliner]]'' » (« Soi un Berlinés »), marcant la solidaritat del [[Mond liure]] pels Berlineses<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20080209130728/http://www.ena.lu/europe/1957-1968-succes-crises/john-kennedy-ich-bin-berliner-berlin-1963.htm Discors de John F. Kennedy sus la Rudolph Wilde Platz]</ref>. E mai, la construccion del Mur donèt un imatge fòrça negatiu del blòc de l'Èst e provèt de biais simbolic son escac economic. {{cita|Lo blòc sovietic sembla alara a una vasta prison que los dirigents son obligats d’enfermar de ciutadans qu'an pas qu'una idèa: fugir! Lo Mur es una avoacion d’escac e una umiliacion per tota l’Euròpa orientala.}}<ref>"soulet" {{fr}}Jean-François Soulet, ''La "question allemande" et la désintégration de l'empire soviétique est-européen, Cahiers d'histoire immédiate, n°15, 1999, pp. 259-274</ref>. Le Mur damatja l'imatge del mond comunista. Lo 17 de decembre de 1963, aprèp de longas negociacions, lo primièr acòrdi sul règlament de las visitas de Berlineses de l'Oèst als parents de l'Èst de la vila foguèt signat. Permetèt a 1,2 milion de Berlineses de visitar lors lors dins la partida orientala de la vila mas sonque del 19 de decembre de 1963 al 5 de genièr de 1964. D´autras seguèron en 1964, 1965 e 1966<ref>"berlin.de"</ref>. Aprèp l'acòrdi de 1971, lo nombre de punts de passatge foguèt portat a dètz. A partir del començament dels ans 1970, la politica de [[Willy Brandt]] e [[Erich Honecker]] de raprochament entre [[RDA]] e [[RFA]] ([[Ostpolitik]]) faguèt la frontièra entre ambedós estats un pauc mai permeabla. La [[RDA]] simplifiquèt las autorizacions de viatge fòra de la RDA, subretot pels « improductius » coma los retirats, e autorizèt las visitas de corta durada d'Alemands de l'Oèst dins las regions frontalièras. En prètz d'una mai granda libertat de circulacion, la [[RDA]] exigiguèt la reconeissença de son estatut d'Estat sobeiran e l'extradiccion de sos ciutadans avent fugit cap a [[Alemanha Occidentala]]. Aquela exigéncias anavan contra la lei fondamentala de RFA que las neguèt doncas categoricament. Per fòrça d’Alemands, lo Mur èra, de fach, un esquinçament e una umiliacion; una consequéncia es que renasquèt l'idèa de reünificacion <ref>"soulet"</ref>. Las doas partida de la vila coneguèron d'evolucions diferentas. A [[Berlin Èst]], capitala de la RDA, se construiguèt de bastiments prestigioses a l'entorn de l'[[Alexanderplatz]] e de la Marx-Engels-Platz. Lo centre (''[[Mitte]]'') de Berlin qu'ès del costat Èst perdèt son animacion. En efècte, lo manteniment dels bastiments se fa pas subretot los magnifics bastiments situats sus l'[[Illa desl Musèus (Berlin)|illa dels musèus]], coma l'important [[musèu de Pergame]]<ref>"dumont"</ref>. Seguent lo desvelopament d'una economia socialista, lo regim inaugurèt en 1967, dins la zona industriala d'[[Berlin-Oberschöneweide|Oberschöneweide]], lo primièr combinat industrial de la [[RDA]], lo ''Kombinat VEB Kabelwerke Oberspree'' (KWO) dins la fabricacion de cables. En 1970, comencèt la construccion d'imòbles de 11 a 25 estatges dins la [[Leipzigerstrasse]] que damatja l'espaci urban<ref> "berlin.de"</ref>. La propaganda de la RDA designa lo Mur e las defensas frontalièras amb la RFA coma un « mur de proteccion antifascista » aparant la RDA contra l'« emigracion, lo netejatge, l'espionatge, lo sabotatge, la contrabanda e l'agression venent de l'Oèst ». En realitat, los sistèmas de defensa de la RDA èran tornat subretot contra los seus ciutadans. [[Berlin Oèst]] lèu venguèt una mòstra de l’Occident. La reforma monetària acabèt fin amb l'escasença e la reconstruccion es fòrça mai aviada qu’a l’Èst. [[Potsdamer Platz]] demorava un luòc de sovenir. Un planòl panoramic permet de mirar en dessús del Mur. Atirèt los visitors pendent los ans 1970 e 1980<ref> "berlin.de2"</ref>. Pasmens la particion fragiliza l'economia del sector oèst: los industrials deguèron exportar lor produccion fòra de la RDA e per evitar l'espionatge industrial, las industrias de punta s'implantavan pauc a Berlin Oèst<ref>{{fr}}Henri Ménudier, article ''Berlin'', Encyclopædia Universalis, DVD, 2007</ref>. La partida oèst se singularizèt a partir de 1967 pel movement estudiant, la vila es tradicionalament universitària. La vida culturala i es fòrça desvelopada. Lo 12 de junh de [[1987]], per las fèstas dels 750 ans de la vila, lo president american Ronald Reagan prononcièt devans la [[pòrta de Brandeborg]] un discors demorat celèbre jol nom de ''[[Tear down this wall!]]''. Es un desfís lançat a [[Mikhaïl Gorbatchev|Gorbatchev]], qu'es apelat mai d'un còp dins lo discors<ref>[https://web.archive.org/web/20091015074026/http://www.reaganfoundation.org/pdf/Remarks_on_East_West_RElations_at_Brandenburg%20Gate_061287.pdf Tèxte complèt del discors] e [https://web.archive.org/web/20130623033045/http://www.reaganfoundation.org/bw_detail.aspx?p=LMB4YGHF2&h1=0&h2=0&sw=&lm=berlinwall&args_a=cms&args_b=74&argsb=N&tx=1764 Vidèo del discors]</ref>. === La casuda del Mur === [[Fichièr:Bundesarchiv Bild 183-1989-1104-437, Berlin, Demonstration am 4. November.jpg|right|thumb|Manifestacions lo 4 de novembre de [[1989]] a [[Berlin Èst]].]] [[Fichièr:BrandenburgerTorDezember1989.jpg|right|thumb|Lo [[1 de decembre]] de [[1989]] a la [[pòrta de Brandeborg]], Berlin]] En 1989, cambièt la situacion geopolitica. Los Sovietics anoncièron lor retrach d'[[Afganistan]] sens victòria. A la prima, [[Ongria]] dubriguèt son « [[ridèl de fèrre]] ». En agost, [[Tadeusz Mazowiecki]], membre de [[Solidarność]], venguèt Primièr ministre de [[Polonha]]. Qualques observators pensavan qu'una contagion de libertat anava tanben aténher los Alemands<ref>"walters"</ref>Es lo cas del general [[Vernon Walters]], ambassaidor dels [[Estats Units d'America]] en RFA de 1989 a 1991. Conta [http://www.diploweb.com/p5walt3.htm los souvenirs sul periòde] <ref>sul site ''[http://www.diploweb.com/ Diploweb]''</ref>. A la fin de l'estiu, de centenas e de milièrs d'alemands de l'Èst comencèron a quitar le país amb pretèxte de vacanças en [[Ongria]], que las frontièras èran dubèrtas. En tres setmaneas, {{formatnum:25000}} ciutodans de la [[RDA]] jonguèron la RFA via [[Ongria]] e [[Àustria]]. A [[Praga]], a [[Varsòvia]], de detzenas de miliers d'alemands de l'Èst faguèron lo sètge de l'ambaissada de RFA<ref>{{formatnum:7000}} alemands de l'Èst podèron ganhar la RFA aprèp que se refugièron dins las ambaissades d'aquelas capitalas: {{fr}}[https://web.archive.org/web/20080403103557/http://www.menara.ma/infos/includes/detail.asp?article_id=6232&lmodule=usa La chute du mur de Berlin, écroulement d'un symbole]</ref>. {{formatnum:20000}} manifestants desfilèron dins las carrièras de [[Leipzig]] lo 3 d'octobre de 1989. [[Mikhaïl Gorbatchev]], vengut a Berlin Èst celebrar la quaranten anniversari de la naissença de la [[RDA]], indiquèt a sos dirigents que lo recors a la repression armada èra a exclure<ref>{{fr}}Philippe Moreau Defarges, les relations internationales, T 2: les questions mondiales, Le Seuil, 2004, p. 37</ref>. Malgrat una tentative de reprisa en man per de renovators del Partit comunista, las manifestacions contunhèron: un milion de manifestants a Berlin Èst lo 4 de novembre, de centenas de miliers dins las autras vilas de la RDA<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20080403103557/http://www.menara.ma/infos/includes/detail.asp?article_id=6232&lmodule=usa La chute du mur de Berlin, écroulement d'un symbole]</ref>. Cinc jorns mai tard, una conferéncia de premsa de [[Günter Schabowski]], secretari del Comitat central en carga dels mediás en RDA, membre del burèl politic del [[SED]], èra retransmisa en dirècte a la television. A 18h57, vèrs la fin de la conferéncia, Schabowski legissiá d'un biais destacat una decision del conselh dels ministres sus una novèla reglamentacion dels viatges, qu'en relitat èra pas encora definitivament aprovada, o, segon d'autras fonts, deuriá pas èsser comunicada a la premsa qu'a partir de 4h l'endeman matin: <blockquote> Presents sus l'estrda a costa de Schabowski: los membres del comitat central del [[SED]]: Helga Labs, Gerhard Beil et Manfred Banaschak. <br />Schabowski legís un projècte de decision del conselh dels ministres que foguèt plaçat devans el: {{Cita|Los viatges privats cap a l'estrangièr pòdon èsser autorizats sens presentacion de justificatius — motiu del viatge o ligam de familha. Las autorizacions seràn desliuradas sens retard. Una circulara dins aquel cap será lèu difusada. Los departaments de la polícia populara responsables dels visás e de l'enregistrament del domicili son mandatats per acordar sens delai d'autorizacions permanentas de viatge, sens que las condicions actualament en vigor ajan d'èsser exigidas. Los viatge tanben a durada permanenta pòdon se far a tot pòst frontièra amb la RFA.}}<br /> :Question d'un jornalista: {{Cita|Quand aquò dintra en vigor ?}}<br /> :Schabowski, fulhetant sas nòtas: {{Cita|Per çò sabi — immediatament.}}<ref>{{de}} Hans-Hermann Hertle, Katrin Elsner, ''Mein 9. November'', éd. Nicolai, Berlin, 1999</ref> </blockquote> [[Fichièr:BerlinWall.jpg|thumb|Mur en partit destruit prèp de la [[pòrta de Brandeborg]], un soldat vigila çò que ne rèsta, novembre de [[1989]]]] Aprèp las anoncias de las radiòs e televisions de la [[RFA]] e de [[Berlin Oèst]], titolats: « Lo Mur es dubèrt! », de miliers de Berlineses de l'Èst se presentèron als punts de passatge e exigent lo passatge<ref>{{fr}}Olivier Compagnon, article ''chute du mur de Berlin (1989)'', Encyclopædia Universalis, DVD, 2007</ref>. A aquel moment, ni las tropas frontalièras, nimai lps fonccionaris del ministèri encargat de la Sercuritat d'Estat responsables del contraròtle dels visás seriá pas estat informats. Sens òrdre concrèt nimai consinha mas jos la pression de la molonada, lo punt de passatge de la [[Bornholmer Straße]] dubriguèt pauc aprèp 23 h, seguèt d'autres a Berlin e a la frontièra amb la [[RFA]]. Un fum de monde assistissiá en dirècte a la television aquela nuèch del 9 de novembre e comencèron a caminar. Es atal que lo mur « tombèt » dins la nuèch del dijòus 9 al divendres 10 de novembre de 1989, aprèp mai de 28 ans d'existéncia. Aquel eveniment foguèt nomenat dins l'istòria d'Alemanha ''[[die Wende]]'' (« lo tornant »). Mas la vertadièra ronçada se faguèt l'endeman matin, de colomnas de ressortissents èstallemands e de veituras s'anèron cap a Berlin Oèst. Los ciutadans de la RDA foguèron aculhits amb braces dubèrts per la populacion de Berlin Oèst. Un concèrt de còrnas ressonava dins Berlin e los inconeguts embracèron. Dins l'euforia d'aquela nuèch, fòrça Oèstberlineses escalèron lo Mur e se massèron prèp de la [[pòrta de Brandeborg]] accessibla enfin a totes. Una impressionanta èrsa umana classejava la Guèrra Freja. Aprenent la novèla de la dubertura del Mur, lo [[Bundestag]] interrompèt sa sesilha a [[Bonn]] e los deputats encantèron espontanèament l'imne nacional. Present a [[Berlin]], lo [[violoncèl|violoncelista]] virtuòse [[Mstislav Rostropovich]], que seriá estat obligat de s'exiliar a l'Oèst venguèt encoratjar los demolissaires ''(Mauerspechte)'', en français « pic verds del mur ») en jogant del violoncèl al pé del Mur l'11 de novembre. Aquel eveniment venguèt un dels simbòls de la [[casuda del blòc de l'Èst]]. === Cronologia de la casuda del mur === * [[7 d'octobre]]: lo govèrn èstalemand celebrava lo 40{{n}} anniversari de la RDA sus fons de manifestacions. A Berlin Èst, los manifestants lancèron un apèl à l'òste d'onor de la commemoracion, lo dirigent de l'[[URSS|Union sovietica]] [[Mikhaïl Gorbachov]]: « ''Gorbi, Gorbi, hilf uns'' » (« Gorbi, Gorbi, ajuda nos »). A [[Potsdam]] e à [[Chemnitz|Karl-Marx-Stadt]] (ara [[Chemnitz]]), las fòrças de l'ordre intervenguèron amb violéncia contra las manifestacions. * [[16 d'octobre]]: la television èstalemanda evoquèt pel primièr còp las manifestacions. * [[18 d'octobre]]: lo cap d'Estat èstalemand, [[Erich Honecker]] demissionèt « per rason de santat ». [[Egon Krenz]] li succediguèt e prononcièt pel primièr còp le tèrme de ''Wende'', cambi. * [[21 d'octobre]]: las manifestacions toquèron l'ensems del país. La polícia intervenguèt amb fòrça violéncia. * [[24 d'octobre]]: lo parlament confirmèt la posicion d'Egon Krenz coma cap de l'Estat. Sulcòp de manifestants exprimiguèron pertot lor oposicion a Krenz e als ancians partits politics, lo CDU cretian democrata, lo DBD dels païsans, lo DPD liberal, que reinavan als costats del [[SED]]. * [[27 d'octobre]]: los {{formatnum:2000}} prisonièrs condemnas per aver ensajat de quitar lo país foguèron liberats. * [[29 d'octobre]]: la polícia s'excusèt per son intervencion brutala. La television de la RDA prometèt de difusar tre ara d'informacions corrèctas. * [[31 d'octobre]]: [[Margot Honecker]], l'esposa de l'ancian cap d'Estat, demissionèt de son pòst de ministra de l'Ensenhament. * [[4 de novembre]]: per ora, 300 personas fugissiá la RDA ''via'' Ongria e Checoslovaquia. En RDA, un milion de personas descendèron per la carrièra, que la mitat a Berlin Èst. * [[6 de novembre]]: celebracion del 72{{n}} anniversari de la [[Revolucion Russa]]. Los artistas apelèron la populacion a manifestar en massa. * [[8 de novembre]]: lo cap del partit SED demissionèt collectivament. [[Neues Forum]], una coalicion dels movements de resisténcia, foguèt reconegut coma nòu partit politic. * [[9 de novembre]]: [[Günter Schabowski]], membre del [[Politburo]] reputat reformator, anoncièt pendent una conferéncia de premsa que totes los ciutadans de la RDA podavan quitar lo país. Fòrça Berlineses seguián aquela declaracion a la television e se roncèron sulcòp cap als pòsts de frontièras. Trespassats, los gardias frontièras faguèron duberturas pel mur de Berlin. === Reaccions a la casuda del mur de Berlin === [[Fichièr:Juggling on the Berlin Wall 1a.jpg|right|thumb|Jonglaire sul mur de Berlin, 16 de novembre de 1989.]] Lo partatge d'Euròpa en dos blòcs èra vengut un fach establit. Atal, la dubertura del Mur e la casuda dels regims comunistas d'Euròpa centrala que seguèt espantèron lo monde occidental. Pauc d'especialistas avián comprés los movements de fons que laminavan los regims communistas<ref>José Rovan conta dins son libre {{fr}}''Histoire de l'Allemagne'' (p. 838) que pendent l'estiu de 1989, aviá respondut a la question sus l'eventualitat d'une reünificacion, que pensava que se feriá mas que podava pas dire quand, dins sièis jorns o dins sièis ans</ref>. Sonque calques observators pensavan qu'una contagion de la libertat, aprèp los cambis en Polonha e en Ongria, anava ganhar tanben los Alemands<ref>"walters"</ref>. La desagragacion del regime èstalemand es tal que, fòrça lèu pel cancelièr [[Helmut Kohl]], la sola solucion que s'impausava, èra la reünificacion, es a dire l'absorpcion de la RDA per la RFA. Lo 28 de novembre, presentèt un planh en dètz punts per reünificar las doas Alemanhas. Laguiós de stopar l'èrsa migratòria de la [[RDA]] cap a la RFA, de daissar pas lo temps als venceires de 1945 de demandar de condicions tròp estrictas, volguèt menar l'afar mai aviat possible<ref>{{fr}}Philippe Moreau Defarges, ''Les Relations internationales, T 1: les questions régionales'', Le Seuil, 2003, p. 38.</ref>. La patz que jamai aviá estat signada dempuèi la fin de la Segonde Guèrra Mondiale se faguèt lo 12 de 1990 a Moscòu. Lo [[Tractat de Moscòu (1990)|tractat de Moscóu]] rendèt a l'Alemanha sa plana [[sobeiranetat]]<ref>{{fr}}Philippe Moreau Defarges, 2003, p 38.</ref>. La casuda del mur de Berlin s'acabèt, gaireben un an mai tard, a la [[reünificacion alemanda]]. Lo 3 d'octobre es ara la fèsta nacionala alemanda (''Tag der Deutschen Einheit'', « jorn de l'unitat alemanda »). La segonda consequéncia de la dubertura del Mur es la desagregacion de l’empèri sovietic. A [[Praga]], la [[Revolucion de Velós]] (17 e 18 de novembre de 1989) acabèt al comunisme. Al meteis temps, en [[Bulgaria]], l’estalinian [[Todor Jivkov]] deu acceptar son remplaçament per un comunista mai dubèrt, [[Petar Mladenov]]. En [[Romania]], [[Nicolae Ceaucescu]] es eliminat mai violentament pendent la [[Revolucion Romanesa de 1989|revolucion de 1989]]. En [[URSS|Union sovietica]], los [[Païses baltics]] proclamèron lor independéncia en març e mai de 1990, provocant atal los primièrs talh qu'anavan estrementir l'unitat quitament fins a l'existéncia del mai vaste Estat del monde qu'èra alara l'URSS, que despareguèt a son torn 18 meses mai tard lo 26 de decembre de 1991. === Consequéncias a mai long tèrme === Aprèp de la casuda del mur de Berlin, de païses de per abans comunistas d'Euròpa de l'èst aderiguèron à l'[[Union Europèa]]: [[Polonha]], [[Chequia]], [[Eslovaquia]], [[Ongria]], [[Lituània]], [[Letònia]] e [[Estònia]] en 2004, [[Romania]] e [[Bulgaria]] en 2007. == Descripcion de las installacions lo long de la frontièra == === Construccion de las installacions frontalièras === [[Fichièr:Structure of Berlin Wall-oc.svg|vinheta|Lo mur de Berlin.]] Lo Mur, long de 155 quilomètres (que {{unitat|43.1|km}} intraberlin) venián per completar los {{formatnum:1393}} quilomètres de la longa frontièra RFA-RDA e, dins una mendre mesura, de las frontièras Oèst dels païses del [[Pacte de Varsòvia]], donant una realitat al famós [[ridèl de fèrre]].<br /> Lo traçat del mur correspondiá pas totjorn amb aquel de la frontièra politica entre los dos sectors, e dins fòrça luòcs, las autoritats èstalemandas deguèron abandonar du terren per d'efectuar un « replec estrategic » vèrs de zònas mai aisidas a vigilar. Copava 193 carrièras magèras e adjacentas<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20110811144856/http://www.allemand.ac-versailles.fr/spip.php?article14] Dubertura e casuda del mur de Berlin, Delphine Bour [https://web.archive.org/web/20120604040546/http://www.allemand.ac-versailles.fr/ Site alemand de l'acadèmia de Versalhas], ed:Académie de Versailles }</ref>.<br /> Coma lo rèsta de la frontièra de las doas Alemanhas, lo mur de Berlin èra equipat d'un sistèma fòrça complet de fials de fèrre crancuts, de valats, de piègers per tank, de camins de ronda e miradors. Al començament dels ans 1980, la frontièra mobilizava prèp de mila cans de gardia. Lo sistèma se perfeccionava cada an. Subretot, los ostals del sector Èst prèp del Mur (la limita entre los dos Berlin passavan a vegadas al pe de las faciadas dels immòbles situats en sector oriental) èran de contunh voidadas dels seus abitants puèi paredadas. Lo procediment s'acabèt lo 28 de genièr de 1985, amb la demolicion de la Glèisa de la Reconciliacion dins la ''Bernauer Straße''. Una traucada clara coma lo jorn divisava alara un Berlin autrecòps densa e escura. Dins l'estat final, que dins fòrça luòcs s'acbèt al la fin dels ans 1980, las installacions frontalièras consistissián en: * un mur de beton de plan enrè naut de dos o tres mètres; * una alarma de deteccion de contacte al sol; * una barrièra de contacte de palastra metallica, mai nauta qu'un òme, tenduda de fial de fèrre crancut e de fials de deteccion per contacte; * fin a la dubertura de la frontièra en [[1989]], i aviá en mai sus de partidas de dralhas pels cans, de valats de defensa contra los veïculs, e des defensas anticarris de ralhs soudats en crotz; * un camin de ronda (esclairat de nuèch) per l'accès als pòsts de gàrdia e la circulacion de las colomnas militaras; * de miradors (302 en 1989), equipats de projectors de recerca ; * de dralhas de contraròtla (KS) o « dralhas de la mòrt », totjorn rasclada de fresc, per detectar las traças; * de barrièras de palastra en mai (en partida) despassant la nautor d'un òme e per que se podava veire pas que de biais; * lo mur o la paret frontièra pròpriament dich, cap a Berlin Oèst, en blòts (en partida en beton rotlat, per balhat pas cap de presa per l'escalada), de {{Unitat|3.60|mètres}} de naut ; * par dabant, encara qualques mètres de territòri jos l'autoritat de la RDA. La largor totala d'aquelas installacions dependiá de la densitat dels ostals prèp de la frontièra e anava de 30 a {{Unitat|500|mètres}} sus la ''Potsdamer Platz''. Lo detalh de las installacions èra plaçat jol secret militar e doncas mal conegut dels ciutadans de la RDA. Los soldats destacats a la frontièra devián gardar lo silenci. Coma degun saviá pas exactament quin espion de la [[Ministèri de la Securitat d'Estat|Stasi]] podava far un rapòrt sus un charradís inconsequent, totes s'obligavan pimpilhosament al silenci. Qualsevòl s'interessava de tròp prèp a las installacions frontalièras riscava pel mens d'èsser arrestat e menat al pòst de polícia. Podava acabar per una condamnacion a la prison per planificacion de temptativa d'evasion. === Las frontièras aqüaticas === [[Fichièr:Memorial Mur Berlin.JPG|thumb|left|Tròç del mur de Berlin, conservat al Memorial per la patz de [[Can (vila)|Can]]]] La frontièra exteriora de la vila de Berlin Oèst crosava en fòrça luòcs de vias navegablas. Lo traçat de la frontièra èra materializat pel [[Senat de Berlin Oèst (govèrn berlinés) per des linhas de gavitèl blancs portant l'inscripcion ''Sektorengrenze'' (« limita de sector »). Las fortificacions frontalièras de la RDA se trapavan totjorn sus lors broas, çò impausava de contorns a vegada importants, e que « paredava » las broas de fòrça lacs de la [[Havel]].<ref>{{coord|52|31|9.277|N|13|22|48.9119|E|type:city_region:FR_scale:10000|format=dec|display=inline}}.</ref>, prèp del [[palais del Reichstag]]<ref>{{de}}[https://web.archive.org/web/20070929142624/http://www.berlin.de/mauer/verlauf/index/index.fr.php] Lo mur vist dempuèi lo cèl en 1989[http://www.berlin.de/ Berlin.de]</ref>. Lo mai grand contorn èra sul lac Jungfern, que lo Mur se trapava fins a dos quilomètres del traça real de la frontièra. La listra frontalièra passava mejans d'ancianas pèças d'aiga e las fasiá inutilizablas pels abitants, coma sus la broa Oèst del [[lac de Groß-Glienicke]] e sus la broa Sud del [[lac Griebnitz]]. En qualques luòs sus la [[Spree]], i aviá de barrièras imergidas contra los nadaires. === Punts de passatge === [[Fichièr:Berliner Mauer mit Panzersperren (Liesenstraße-Gartenstraße 1980).jpg|thumb|left|Punt de passatge sus [[Liesenstraße]] / [[Gartenstraße]], en [[1980]]]] [[Fichièr:De Transit Drewitz 1986.jpg|thumb|right|Pòst frontalièr de [[Checkpoint Bravo]], al sud-oèst de Berlin, prèp de Potsdam.]] I aviá 25 pòsts de passatge mejans lo Mur: tretze per las carrièras, quatre per via ferrada e uèit per via fluviala. Los punts de passatge èran fòrtament equipats del costat RDA. Aqueles que desiravan passar devián patir de contraròtle fòrça estrictes, multiples e successius dels doanièrs e dels servicis d'emigracion e d'imigracion; pasmens las formalitats se debanaban d'un biais corrècte. Los veïculs èran furgats d'una mena fòrça plan pimpilhosa. Las formalitats permetián pas qu'un trafec fòrça redusit. Lo transit per mejans de transpòrts terrèstres entre l'[[Alemanha Orientala]] e [[Berlin Oèst]] pel territòri de la RDA èra tanben somés a de restriccions: * Lo transit ferroviari impausava als trens venent de l’Oèst e circulant sus tres axes previst de s'arrestar pas en territòri èstalemand. * Le transit rotièr se fasiá per tres « autorotas de transit », que los conductors occidentals podavan s’arrestar pas que dins d'airals de aires de repaus o d'estacions servicis ''Intertank'' repartits sus aqueles axes e que lor èran especialament reservadas (l’[[autostòp]] èra tanben formalament enebit). Aquelas èran equipadas de magasins d’Estats ''Intershop'' qu'ofrisián de produches occidentals pagables en Deutsche Mark (aqueles luòcs èran interdit teoricament pel Alemands de l’Èst). * Los rapòrts entre ciutadans de la RDA e los viatjaires occidentals en transit èran enebits. Se deviá pas daissar dins los luòc publics quina que siá de publicacion, far la mendre dona a un ciutadan èstalemand o recebre quicòm de lor part. * E mai, èra formalament enebit als viatjaires en transit de fotografiar los ponts, las garas, las vias ferradas, las zonas industrialas e infrastructuras militaras o paramilitaras situadas sul territòris de la RDA. Malgrat totas aquelas precaucions, se trobèt fin finala qu'existissiá de passatges secrets jol Mur, sosterranhs cavats tanben pels servicis secrets de RDA coma per de passaires. Del costat Oèst, se passava de pòsts de polícia e de doana mas las simples personas en general èran pas contrarotlada. Sonque pels passatges en transit los viatjaires èran contrarotlats d'un biais estatistic (demanda de la destinacion), e a vegada, contrarotlats mai estrechament, subretot s'i aviá un dobte d'un motiu de perseguida (recerca restrencha). Lo trafec de merças cap a l'estrangièr èra somes al contraròtle doanièr, alara que cap a la RFA, se fasiá pas que d'enquèstas estatisticas. Los policièrs oèstalemands e de patrolhas aliadas fasián de rapòrts sus las activitats suspèctas, per evitar pel melhor una infiltracion d'espions de l'Èst. Las fòrças d'ocupacion aliadas avián installat pels oficials de punts de contraròtle al [[Checkpoint Bravo]] (Dreilinden) e al [[Checkpoint Charlie]] (Friedrichstrasse) mas aquò aviá ges d'influéncia sul trafec dels viatjaires e dels visitors. A l'unificacion monetària de l'Alemanha, lo 1{{èr}} de julhet de 1990, totes los pòsts frontalièrs foguèron abandonats: sonque qualques installacions demòran per memòria. == Victimas e tiraires == === Un nombre de victimas incertan === [[Fichièr:Berlin Wall victims monument.jpg|thumb|left|Memorial dedicat a la victimas del Mur prèp de [[Checkpoint Charlie]]]] [[Fichièr:Kleinmachnow Gedenkstein Opfer deutsche Teilung.JPG|thumb|right|Monument per las victimas de la separacion alemanda a [[Kleinmachnow]].]] Le nombre exacte de victimas del Mur fa controvèrsia: es pauc aisit a evaluar perque la novèlas victimas èran negadas en [[RDA]]. Segon de recercas de la collectivitat berlinesa dels trabalhadors « Collectiu del 13 d'agost », {{formatnum:1135}} personas i daissèron la vida. La ''Staatsanwaltschaft'' (burèl de la procuratura generala) de Berlin ne denombrèt 270 que se pòt probar un acte de violéncia de la [[RDA]]. Le ''Zentrale Ermittlungsgruppe für Regierungs- und Vereinigungskriminalität'' (Grop de recercas central sud la criminalitat del govèrn e de la reünificacion) comptèt 421 mòrts possiblament imputats a la fòrças armadas de la RDA. D'autras fonts indican 125 mòrts a Berlin<ref> "fertey"</ref>. Les primièras balas mortelles foguèron tiradas per la polícia de la rota lo [[24 d'agost]] de [[1961]] sus [[Günter Litfin]]<ref>"figuière" {{fr}}Céline Figuière, ''A Berlin, le «permis de tuer» de la Stasi plombe la commémoration du Mur'', Le Temps, 14 août 2007 </ref> (24 ans) prèp de la gara de ''Friedrichstraße'', onze jorn aprèp la barradura de la frontièra, dins una tentativa d'evasion. Lo 17 d'agost de 1962, [[Peter Fechter]] (18 ans) perdèt tot sa sang sus la « dralha de la mòrt ». En [[1966]], dos enfants de 10 e 13 ans foguèron tuats per en total quaranta balas. [[Chris Gueffroy]] es la darrièra victima del Mur lo 5 de febièr de 1989<ref>"figuière"</ref>. Las estimacions donan {{formatnum:75000}} òmes e femnas condemnats fins a dos ans de prison coma {{cita|desertors de la republica}}. La pena èra en general de mai de cinc ans se lo fugitiu damatgèt las installacions frontalièras, èra armat, soldat o deteneire de secrets. D'entre las victimas del Mur èran tanben qualques soldats. Lo cas mai conegut es sans dobte aquel del soldat [[Reinhold Huhn]], tuat per un passaire<ref>Pendent l’estiu de 1962, un tunèl foguèt cavat par un fugitiu vivent a Berlin Oèst e desirant i far venir la familha. L’evasion capitèt mas son passaire tuèt lo jòve sosoficièr gàrdia frontièra de 20 ans, Reinhold Huhn, qu'ensajava de s’arrestar. [https://web.archive.org/web/20070929150521/http://www.berlin.de/mauer/gedenkstaetten/peter_fechter/index.fr.php?objekt=1 Berlin.de]</ref>. === Lo procès dels soldats tiraires === [[Fichièr:Berlin Wall Trabant grafitti.jpg|thumb|left|Graffiti d'une [[Trabant]] passant lo mur de Berlin]] Una seriá de procès se faguèt fins a la prima de 2004 per saber aquel que portava la responsabilitat juridica d'aver ordonat de tirar suls fugitius. D'entre los acusats èra lo president del Conselh d'Estat [[Erich Honecker]], son successor [[Egon Krenz]], los membres del Conselh nacional de defensa Erich Mielke, [[Willi Stoph]], Heinz Keßler, Fritz Streletz e Hans Albrecht, lo cap del [[SED]] pel districte de [[Suhl]] e de generals. Aquel procès provoquèt controvèrsia viva en Alemanha, nombre d'acusats fasent valer que lors actes, a l'epòca, èran pas de crimes segon lo drech èstalemand. Acusavan los tribunals actuals de practicar la « justícia dels venceires »<ref> "lemonde" LeMonde.fr, ''Découverte d'un document polémique sur le mur de Berlin'', 12.08.07 </ref>. Los tiraires executants èra recrutats subretot dins la [[Nationale Volksarmee|NVA]] (Armada nacionala populara) o dins las tropas frontalièras. Dentre los acusats, 35 fuguèron aquitats, 44 condamnats amb respièch e mesa a l'espròva e 11 a una pena ferma: coma Albrecht, Streletz, Keßler e Baumgarten (de quatre ans e mièg a sièis ans e mièg de prison). Lo darrièr dirigent comunista de la RDA, [[Egon Krenz]], foguèt condemnat en 1997 a sièis ans e mièg de prison per la mòrt de quatre personas lo long del mur de Berlin dins los ans 1980<ref>"lemonde"</ref>. En agost de 2004, lo tribunal de Berlin condemnèt dos ancians membres del [[Burèl politic|Politbüro]] amb respièch e mesa a l'espròva. Lo darrièr procès dels tiraires del Mur s'acabèt per una condamnacion lo 9 de novembre de 2004, quinze aprèp la casuda del mur de Berlin. == Lo Mur a l'ora d'ara == Lo traçat istoric del mur de Berlin foguèt marcat al sol per un doble reng de caladas e de placas de fonda amb l’inscripcion ''Berliner Mauer 1961-1989''. Existís un percors istoric del Mur de 29 estapas amb des illustracions e explicacions en quatre lengas suls eveniments que se debanèron<ref>"berlin.de3"[https://web.archive.org/web/20070929142624/http://www.berlin.de/mauer/verlauf/index/index.fr.php] Lo traçat del Mur dins Berlin [http://www.berlin.de/ Berlin.de]</ref>. === Lo musèu del Mur al Checkpoint Charlie === [[Fichièr:Berlin checkpoint charlie.jpg|thumb|Checkpoint Charlie en [[2005]]]] {{article detalhat|Checkpoint Charlie}} === Memorial del mur de Berlin dins la Bernauer Straße === Dempuèi la fin dels [[ans 1990]], i a dans la ''Bernauer Straße'', al tèrme dels ancians districtes de Wedding e del Centre, un ensems memorial del mur de Berlin compren lo memorial del Mur, lo centre de documentacion, la capèla de la Reconciliacion, divèrses memorials commemoratius de l'ancian cimentèri de la Sophienkirchengemeinde, la fenèstra del sovenir, e de fenèstras arqueologicas... Lo memorial presenta un fragment de 64 mètres de mur e de ''No Man's Land'', limitats per doas immensas parets d'acièr, nautas de 6 mètres e plantada en angle drech. Los costats exteriors sont rovilhats (associacion al ridèl de fèrre. Las fàcias interioras, que forman un angle drech amb lo mur, son en acièr inoxidable polit, çò que ne f d'immenses miralhs, onte lo mur se rebat a l'infinit. === Organizacion de l'espaci urban berlinés aprèp la casuda del Mur === La casuda del Mur cambièt fòrça lo trafec de l'aglomeracion. Se circula sens problèma d'èst cap a l'oèst suls malhums metropolitans modernizats dins los ans 1990<ref> "dumont"</ref>. La listra frontièra se vei encara bien per de grands espacis vuèits. La larga traucada se nomena ara la « dralha dels Murs ». Dins lo centre vila d'abans densament bastit, aquela dralha venguèt espacis d'utilitat publica amb pargues e luòcs de memòria<ref>"berlin.de3"</ref>. La novèla gara central foguèt inaugurada dins l'ancian ''no man's land'' en mai de 2006<ref>{{fr}}Antoine Jacob, ''Berlin s'offre une gare grandiose,'' Le Monde, 28.05.06</ref>. Pasmens, lo Mur, es a dire lo clivatge entre Berlin Oèst e Berlin Èst, es totjorn present. A l'Oèst, las autoritats conservèron de marcas del passat nazi coma los rèstes de la glèisa commemorativa de l'emperaire Guilhèm (''Kaiser Wilhelm''). Sul [[Palais del Reichstag|Reichstag]], encendiat en 1933, la vòlta de veire concebuda per [[Norman Robert Foster|Norman Foster]] simboliza la democracia alemanda que se vòl transparenta. A l'Èst, la [[RDA]] daissèt cap de traça del [[nazisme]].. Las arquitectonicas de las doas partida la vila son tanben plan diferentas. Berlin Oèst compta de vastes espacis de camp perque son enclavament dins la RDA arrestèt l'expansion demografica e economica. Dins la la RDA, que Berlin èra la capitala, se desirèt far de la vila una mòstra del socialisme amb l'[[Alexanderplatz]] e la construccion de banlègas « grandiosament repetitivas ». L'estatuària socialista demòra çá que là a Berlin Èst amb [[Karl Marx|Marx]], [[Lenin]], la faucilha e lo martèl. Dempuèi la casuda del Mur, lo desvolopament economid de Berlin demòra modèste e inferior a la esperança. L'illa dels musèus, ancianament a Berlin-Èst, venguèt un naut luòc toristic mas los comèrcis se desvolopèron pas a l'entorn.<ref>"dumont"</ref>. == Lo Mur dins la cultura, las òbras literàrias e cinematograficas == === Lo Mur al cinèma === * ''Deutschland Terminus Ost'' (Alemanha Cap de linha Èst) de 1965 e realizar pael Belga [[Frans Buyens]] es un documentari sus la construccion del mur de Berlin<ref>[https://web.archive.org/web/20131014172919/http://www.cinefiches.com/film.php?id_film=42090]</ref>. * ''Las Annadas del mur'' de 1995 e realizat par [[Margarethe von Trotta]] conta l'istòria d'un parelh separat en 1961 pendent la fugida cap a Berlin-Oèst. Lo 9 de novembre de 1989, vint e sèt ans aprèp se tornan encontrar dentre los Berlineses en jòia<ref>[https://web.archive.org/web/20131014173252/http://www.cinefiches.com/film.php?id_film=21296]</ref>. * ''Lo Tunèl'' de 2001 e realizat par [[Roland Suso Richter]] conta l'istòria d'un campion èstalemand que passèt a l'oèst alara que lo mur de Berlin se bastís e ensaja de far venir la sòrre. Lo film es inspirat de la vida d'Hasso Herschel<ref>[http://fgimello.free.fr/enseignements/metz/TD_analyse_de_film/le-tunnel.h]</ref>. * ''[[Good Bye, Lenin!]]'' de 2003 e realizat per [[Wolfgang Becker]], evòca la casuda del Mur e los cambis importants que se produguèron los jorns e setmanas que seguèron: jòia mas tanben pèrda de referéncias per aqueles de la RDA (los ''Ossis''). * ''La Vida dels autres'' (''Das Leben der anderen'') de 2007 e realizat par [[Florian Henckel von Donnersmarck]] conta cossi los dirigents de la RDA utilizèron dins los ans 1980, la Stasi per lor benefici personal. * ''Lo Papagai Roge'' (''Der Rote Kakadu'') de 2006 e realisat per Dominik Graf, conta l'istòria dels joves Alemands de l'Èst qu'esperavan la libertat. Dins un bar, 'Lo papagai roge', entendon de ròck venent dels Estats Units d'America. Son contrarotlats mai d'uncòp per la Stasi. Lo film se debana en 1961, abans e lo jorn de la construccion del mur. * ''[[Las Alas del désir]]'' de [[Wim Wenders]] (1987). D'àngels vivon sus Berlin e pòdon entendre çò dispn los mortals quitament las pensadas prigondas. Lo Mur appareis dins lo filme e venguèt un personatge d'eperel… === Lo Mur dins la musica === * Lo jorn de la casuda del mur de Berlin, [[Mstislav Rostropovich]] improvisèt un concèrt de violoncèl sus una cadièra,al pé del mur. Foguèt seguit per [[Roger Waters]] (ancian membre de [[Pink Floyd]]) e cantèt "The Wall" amb fòrça mai artistas que [[Cyndi Lauper]], [[Scorpions]], [[Bryan Adams]], eca... * L'album: las Aventuras de Simon e Gunther ([[1977]]), de [[Daniel Balavoine]], mòstra dos fraires alemands, separats de fòrça al moment de la construccion del Mur, e lor tentativa de se tornat trobar. * L'album concèpte [[Lou Reed]] ''Berlin'' utiliza lo mur de Berlin coma metafòra de las relacions del parelh al centre de l'album. * ''[[Wind of Change (cant)|Wind of change]]'', la celèbra cançon del grop alemand ''Scorpions'' conegut coma un dels simbòls de la reünificacion d'Alemanha e de la fin del ridèl de fèrre. == Nòtas e referéncias == <div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;"> <references /> <!-- aide : http://fr.wikipedia.org/wiki/Aide:Notes et références --> </div> == Vejatz tanben == === Bibliografia === ==== En francés ==== * Sandrine Woelffel & Wendelin Ettmayer, 'Berlin libérée - occupée - divisée - unifiée', ed. Hirlé, 2009 * [[Claude Quétel]], ''Dictionnaire de la guerre froide'' (Larousse), París, 2008. * [[Arthur Meier Schlesinger, Jr.|Arthur Schlesinger]] (trad. jos la dir. de Roland Mehl), ''Les Mille Jours de Kennedy'', Denoël, París, 1966. * [[André Fontaine (journaliste)|André Fontaine]], ''Histoire de la guerre froide, de la guerre de Corée à la crise des alliances (1950-1963)'', Seuil, coll. « Points Histoire », París, 1983 ISBN 2-02-006425-3. * Pierre Verluise, ''20 ans après la chute du Mur. L'Europe recomposée'', Pref. J.-D. Giuliani, Choiseul, 2009. * Anne-Marie Le Gloannec, ''Un mur à Berlin'', Complexe, Bruxelles, 1985 ISBN 2-87027-168-9 * Peter Schneider, ''L'Allemagne dans tous ses états'', B. Grasset, París, 1991 ISBN 2-246-44521-3. * Yvan Vanden Berghe (trad. 2{{a}} ed. per Serge Govaert), ''Un grand malentendu ? Une histoire de la guerre froide (1917-1990)'', Academia, Louvain-La-Neuve, cop. 1993, ISBN 978-2-87209-201-7 2-87209-201-3}} * Daniel Vernet ''[[Le Monde]]'', ''Novembre 1989 : le mur de Berlin s'effondre'', Seuil, París, 1999 ISBN 2-02-038185-0. * Bernard Brigouleix, ''1961-1989 : Berlin, les années du mur'', Tallandier, París, 2001 ISBN 2-235-02297-9. * Gilles Freissinier, ''La Chute du mur de Berlin à la télévision française : de l'événement à l'histoire (1961-2002)'', L'Harmattan, París, 2006 ISBN|2-7475-9906-X. * Philippe Demenet, ''J'ai vécu le mur de Berlin'', Bayard Jeunesse, París, 2007 {{ISBN|978-2-7470-2248-4}}. * Alexandra Novosseloff, Franck Neisse, ''Des murs entre les hommes'', La Documentation française, París, 2007 ISBN 978-2-11-006838-5. * Renatus Deckert [Editor], ''La nuit où le mur est tombé'' avec Marcel Beyer, Durs Grünbein, Emine Sevgi Özdamar, Thomas Rosenlöcher, Kathrin Schmidt, [[Uwe Tellkamp]], Inculte, 2009 trad. Marie Hermann, ISBN 978-2-916940-19-9. * [[Léon Herschtritt]], ''Die Mauer, Le Mur, Berlin 1961'', Éditions La Collection, París, 2009 ISBN 978-2-9534522-0-4 ==== En alemand ==== * Thomas Scholze, Falk Blask, ''Halt! Grenzgebiet! — Leben im Schatten der Mauer'' [« Stop ! Zone frontière ! La Vie dans l'ombre du Mur »], Berlin, 1992 {{ISBN|3861630303}}. * Thomas Flemming, Hagen Koch, ''Die Berliner Mauer - Geschichte eines politischen Bauwerks'' [« Le Mur de Berlin - histoire d'une construction politique »], Bebra Verlag, 2001 {{ISBN|3-930863-88-X}}. * Hans-Herman Hertle, Konrad H. Jarausch et Christoph Kleßmann (dir.), ''Mauerbau und Mauerfall'' [« Construction et chute du Mur »], Links, Berlin, 2002 {{ISBN|3861532646}}. * Peter Feist, ''Die Berliner Mauer'' [« Le Mur de Berlin »]. 4. Auflage. Kai Homilius Verlag, Berlin, 2004 (''Der historische Ort'', Nr. 38){{ISBN|3-931121-37-2}} [https://web.archive.org/web/20060625070709/http://www.kai-berlin.de/vp/1.38/]. * Joachim Mitdank, ''Berlin zwischen Ost und West. Erinnerungen eines Diplomaten'' [« Berlin entre Est et Ouest, souvenirs d'un diplomate »], Kai Homilius Verlag, Berlin, 2004 (''Édition Zeitgeschichte'' - Band 14) {{ISBN|3-89706-880-X}} [https://web.archive.org/web/20060625070723/http://www.kai-berlin.de/vp/8.14/]. * Axel Klausmeier, Leo Schmidt, ''Mauerreste - Mauerspuren'' [« Restes et traces du Mur »], Westkreuz-Verlag, Berlin/Bonn, 2004 {{ISBN|3929592509}}. * Renatus Deckert (Hg.) [Éditeur]: ''Die Nacht, in der die Mauer fiel'' – [25] ''Schriftsteller erzählen vom 9. November 1989'' [« La nuit de la chute du Mur. Des auteurs [au nombre de 25 et venant de plusieurs pays] donnent leurs récits sur le 9 novembre 1989 »], Suhrkamp Taschenbuch:4073, 2009 {{ISBN|978-3-518-46073-3}} ==== En anglés ==== * [[Rory MacLean]], ''Stalin's Nose: Across the Face of Europe'', HarperCollins, Londres, 1992 {{ISBN|0-00-215871-X}} === Filmografia === * [https://web.archive.org/web/20090429035757/http://www.neopodia.com/20090305-histoire-20eme-siecle-guerre-froide-berlin-mur-honte?t=12 Berlin, vitrine de la guerre froide : le mur] Entrvista de l'istorian Claude Quétel, que dirigiguèt la publicacion del ''Dictionnaire de la guerre froide'' (Larousse 2008). * [https://web.archive.org/web/20070313024043/http://www.ina.fr/archivespourtous/index.php?vue=dossier&id=83 Le Mur de Berlin], archius televisadas de l'[[Institut national de l'audiovisuel]] * [https://archive.is/20130628073148/http://archives.tsr.ch/search?q_doc-id=unjour-berlin Le mur de Berlin en 1964,] tres ans aprèp son edificacion, archiu de la [[Télévision suisse romande]] *''Mur de Berlin, la guerre des espions'', film documentari de Jean-Charles Deniau e Ali Laïdi, França, 2009, 80' * [[Patrick Rotman]], ''Un mur à Berlin'', 1 h 45 min., France 2 éditions, 2009 === Articles connèxes === === Ligams extèrnes === {{commons|Berlin Wall|Lo Mur de Berlin}} * {{fr}}[https://web.archive.org/web/20201129073023/http://murdeberlin.fr/ MurdeBerlin.fr] Site d'informacion sus la casuda del mur de Berlin * {{de}}[http://www.berlin.de/mauer/index.fr.html Dossièr tematic] sus [http://www.berlin.de/ Berlin.de], site oficiel de la vila de Berlin, e [https://web.archive.org/web/20070929142624/http://www.berlin.de/mauer/verlauf/index/index.fr.php lo traçat del mur dins lo centre vila]. * [https://web.archive.org/web/20101202160558/http://www.wir-waren-so-frei.de/ Wir waren so frei…] Archius en linha del periòde de 1989/1990, jos licénsia Creative Commons. * [http://www.wikimapia.org/#y=52534972&x=13390111&z=18&l=0&m=a Vista satellit d'un tròç del ''Mur''] sus [[WikiMapia]] * {{de}}[http://www.forum-ddr-grenze.de Experten Forum DDR Grenze (Alemanha)] * [https://web.archive.org/web/20071229033107/http://www.ena.lu/europe/1957-1968-succes-crises/mur-berlin-1961.htm Tèxtes istorics sus l'istòria del mur] de la bibliotèca numerica [[European NAvigator]] * {{fr}}[https://web.archive.org/web/20091113124418/http://www.chutedumur.com/resonances.html Chute du Mur] Site d'istòria e de sciéncia politica sus l'evenement, 20 ans aprèp. * {{fr}}https://web.archive.org/web/20091106104355/http://www.touteleurope.fr/fr/histoire/dates-cles/1985-1991/presentation/1989-2009-20e-anniversaire-de-la-chute-du-mur-de-berlin.html - Touteleurope.fr * {{de}}[http://www.dw-world.de/dw/article/0,,4442332,00.html « Emurats », la reconstitucion en 3D del mur de Berlin] - dw-world.de * {{fr}}[http://archives.tsr.ch/dossier-berlin Le Mur de Berlin], archius de la [[Télévision suisse romande]] o9g7ognl5x7fvzr2kjok9sbj0m38ik7 Ausona 0 121558 2504638 2504590 2026-07-19T08:02:41Z Alaric 506 44932 2504638 wikitext text/x-wiki {{Comarca catalana}} '''Osona''' o '''Ausona'''<ref>{{Ref-libre|url=http://www.institutestudisaranesi.cat/wp-content/uploads/2018/11/BASIC.pdf|pagina=91|títol=Vocabulari basic der aranés|editor=[[Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana]]|primièra_edicion=decembre de 2017|luòc=Lhèida}}</ref> (oficialament en [[catalan]]: ''Osona'' e ancianament ''Ausona'') ei ua comarca de [[Catalonha]], situada ath laguens deth país. Eth son cap-lòc ei [[Vic (Catalonha)|Vic]], que damb mès de 40.000 abitants ei ua des ciutats mès importants dera [[Catalonha Centrau]]. En totau aguesta comarca a 164.555 (2023) abitants e aucupe ua estenduda de 1245,2 km². </br> Era comarca ei situada dens era [[província de Barcelona]], hòra des tres municipis d'[[Espinelves]], de [[Vidrà]] e [[Viladrau]] que son d'era [[província de Girona]]. ==Municipis== Las populacions son de [[2025]]. {{capentcat|}} {{entcat|[[Aiguafreda]]|2.569}} {{entcat|[[Balenyà]]|4.021}} {{entcat|[[El Brull]]|296}} {{entcat|[[Calldetenes]]|2.733}} {{entcat|[[Centelles]]|7.864}} {{entcat|[[Espinelves]]|261}} {{entcat|[[L'Esquirol]]|2.301}} {{entcat|[[Folgueroles]]|2.262}} {{entcat|[[Gurb]]|2.741}} {{entcat|[[Malla]]|285}} {{entcat|[[Manlleu]]|21.425}} {{entcat|[[Les Masies de Roda]]|758}} {{entcat|[[Les Masies de Voltregà]]|3.345}} {{entcat|[[Montesquiu (Osona)|Montesquiu]]|1.131}} {{entcat|[[Muntanyola]]|697}} {{entcat|[[Orís]]|355}} {{entcat|[[Roda de Ter]]|6.937}} {{entcat|[[Rupit i Pruit]]|280}} {{entcat|[[Sant Agustí de Lluçanès]]|106}} {{entcat|[[Sant Bartomeu del Grau]]|933}} {{entcat|[[Sant Boi de Lluçanès]]|602}} {{entcat|[[Sant Hipòlit de Voltregà]]|3.666}} {{entcat|[[Sant Julià de Vilatorta]]|3.323}} {{entcat|[[Sant Martí de Centelles]]|1.263}} {{entcat|[[Sant Pere de Torelló]]|2.596}} {{entcat|[[Sant Quirze de Besora]]|2.164}} {{entcat|[[Sant Sadurní d'Osormort]]|89}} {{entcat|[[Sant Vicenç de Torelló]]|2.117}} {{entcat|[[Santa Cecília de Voltregà]]|197}} {{entcat|[[Santa Eugènia de Berga]]|2.348}} {{entcat|[[Santa Eulàlia de Riuprimer]]|1.516}} {{entcat|[[Santa Maria de Besora]]|164}} {{entcat|[[Seva]]|3.808}} {{entcat|[[Sora]]|225}} {{entcat|[[Taradell]]|6.854}} {{entcat|[[Tavèrnoles]]|354}} {{entcat|[[Tavertet]]|128}} {{entcat|[[Tona (Osona)|Tona]]|8.527}} {{entcat|[[Torelló]]|15.334}} {{entcat|[[Vic (Catalonha)|Vic]]|50.796}} {{entcat|[[Vidrà]]|167}} {{entcat|[[Viladrau]]|1.184}} {{entcat|[[Vilanova de Sau]]|325}} |} ==Nòtas e referéncias== {{Referéncias}} {{Comarcas de Catalonha}} [[Categoria:Comarca de Catalonha]] nfybzunub3b9dylto1fvvit50mnntcr Aiguafreda 0 122928 2504639 1857638 2026-07-19T08:05:17Z Alaric 506 44932 2504639 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Aiguafreda''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Barcelona (província)|Barcelona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] del [[Catalonha (comunautat autonòma)|Principat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|08}} rdd2voskzpydsrxgarrsblk7qdyd6gw Balenyà 0 122943 2504641 1857461 2026-07-19T08:07:17Z Alaric 506 44932 infobox, etc 2504641 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Balenyà''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Barcelona (província)|Barcelona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] del [[Catalonha (comunautat autonòma)|Principat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|08}} dgqsz579zgsw9o42ws6nipcl171dh2h El Brull 0 122951 2504642 1857460 2026-07-19T08:08:27Z Alaric 506 44932 2504642 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''El Brull''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Barcelona (província)|Barcelona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] del [[Catalonha (comunautat autonòma)|Principat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|08}} bimddvbvsavju3ls49qc89xvidtkm39 Calldetenes 0 122961 2504643 1857459 2026-07-19T08:09:32Z Alaric 506 44932 infobox, etc 2504643 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Calldetenes''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Barcelona (província)|Barcelona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] del [[Catalonha (comunautat autonòma)|Principat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|08}} jl1bnpurba6fox5ts2i8x508px3jzfg Centelles 0 122991 2504647 1857458 2026-07-19T08:57:30Z Alaric 506 44932 infobox, etc 2504647 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Centelles''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Barcelona (província)|Barcelona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] del [[Catalonha (comunautat autonòma)|Principat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|08}} fldg4gjp7o63dwftt7g0vt1yybfrav2 Folgueroles 0 123009 2504654 1857465 2026-07-19T09:12:15Z Alaric 506 44932 infobox, etc 2504654 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Folgueroles''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Barcelona (província)|Barcelona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] del [[Catalonha (comunautat autonòma)|Principat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|08}} 3zp6fh8utp7k7ozy9pcahr3l7hxzhdk Gurb 0 123025 2504656 1857466 2026-07-19T09:13:31Z Alaric 506 44932 infobox, etc 2504656 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Gurb''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Barcelona (província)|Barcelona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] del [[Catalonha (comunautat autonòma)|Principat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|08}} ocmq6xsqn1e4p72wq2g47dcd5l1j1gz L'Esquirol 0 123173 2504651 2504592 2026-07-19T09:05:01Z Alaric 506 44932 infobox, etc 2504651 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''L'Esquirol''' o ''Santa Maria de Corcó'' (ancian nom) es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Barcelona (província)|Barcelona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] del [[Catalonha (comunautat autonòma)|Principat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|08}} 61i1cm4donoc2i3bmrirwuzdfq4q7fd Espinelves 0 124645 2504648 1857464 2026-07-19T08:59:49Z Alaric 506 44932 2504648 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Espinelves''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Girona (província) |Girona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] de la [[Catalonha (comunautat autonòma)|Generalitat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|17}} e75q01empvqbagq9j3cvrax6gllg7ph Fontanals de Cerdanya 0 124651 2504621 2503401 2026-07-19T01:44:37Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 2 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2504621 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Fontanals de Cerdanya''' o '''Queixans i Urtx''' (segon l'[[Institut d'Estudis Catalans]]) es un [[municipi]] de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] de la [[Catalonha (comunautat autonòma)|Generalitat de Catalonha]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Girona (província) |Girona]] e de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] de [[Bassa Cerdanha]]. {{Entpopcat}} ==Toponimia== ===Queixans=== La prononciacion es [kə'ʃans]. Las fòrmas ancianas son ''Kezanos'' en 839, ''de ipsos chexanos'' en 929, ''Chexanos'' en 1011, ''Chexas'' en 1075, ''Chexans'' en 1104, 1318, ''Chexans'' en 1260, 1267, 1280, ''Caxans'' en 1359, ''Quexans'' en 1282, 1522, 1632. L'etime es ''*Cassianu'', format del nom latin d'òme ''Cassius'' ambe'l sufixe ''-anu'', donc la propietat de Cassius. Signat J.G. <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VI, p. 313-314 https://web.archive.org/web/20260305105527/https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=33201</ref>. La finala en ''-ns'' es pas explicada. ===Urtx=== Foguèt una localitat plan importanta (i agèt un vescomtat d'Urg). La prononciacion es [urtʃ] o [urʃ]. La grafia tradicionala èra ''Urg'', puèi après assordiment de ''g'', ''Urtg'', puèi ''Urtx''. Absenta de l'Acte de Consecracion de la Seu d'Urgèl, mès presenta dins lo ''Capbreu'' del sègle X, ''Urg''. Las fòrmas ancianas son ''Urg'' en 966, 1073, 1079, al sègle XII, en 1180-85, 1185, 1359, al sègle XVII, ''ville Urgensis'' en 1138, ''Urgss... Urg'' en 1183, ''Urgio'' al sègle XIII, en 1276, 1280, 1297, etc. [[Joan Coromines]] supausa que ''Urgell'' es un diminutiu d'un autre ''Urg'', perqué ''Urg'' èra un lòc pus important dins lo passat, abans la fondacion de [[Puigcerdà]]. Plini cita lo pòble dels ''Urgitani'', donc benlèu la vila de ''Urgi''. Lo nom se repetís dins lo Miègjorn [[Ispània|ispanic]]. Pomponius Mela plaça ''Urci'' près d'[[Almeria]] e los abitants ''Urcitani''. ''Urci'' se pòt identificar ambe (un autre) ''Urgi'' [çò qu'es benlèu un bocin ausard]. Plini cita tanben ''Urgia'' près de [[Cadis]]. ''Urce'' es la rasic de mots nombroses dins las inscripcions ibèras, ''Urchail'' nom de persona, ''Urcaliocus'', ''*Urcal-di'' > [[Isona i Conca Dellà|Orcau]], ''Ourkesa'', ''Urchatetellus'', ''Urcison'', ''Iliturci'', etime de [[Lladurs]]. L'etime es l'ibèrobasc ''ur'' « aiga » e l'element sufixal ''-gi'', que significa afinitat e proximitat, donc « lo vilatge près del riu ». ''Urci'' es una partida montanhòla de la Val Ferrera, al territòri d'[[Alins]], prononciada ['ursi], que ven necessàriament de ''Urci'' e non de ''*Ursi'', qu'auriá menat a ''*Ussi'' <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VIII, p. 152-156 https://web.archive.org/web/20220125223022/https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45418</ref>. ===Estoll=== La prononciacion es [əs'toʎ]. Las fòrmas ancianas son ''Estolle'' en 839, ''Stullo'' en 899, ''Estol'' en 983, 1067, ''Estoll'' en 1044, 1061, ''Stol'' en 1260, ''Scoyll'' en 1359, ''Astoll'' en 1359, etc. Es un nom basc, coma ''Estollo'', partit judicial de [[Nájera]], près d'[[Ezcaray]] e d'[[Ojacastro]] (ont es parlèt basc d'aquí al sègle XIII), vengut de ''ostoil'', format de ''osto'' « fuèlha » e benlèu ''il'' « mòrt ». Lo sens es « fuèlhas mòrtas, ramèl desprovesit de fuèlha ». Lo passatge a ''Es-'' per analogia es plan normal <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 162 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18074</ref>. ===Escadar(c)s=== La prononciacion es [əskə'darks]. Las fòrmas ancianas son ''Escadarcz'' en 1274 e segonda mitat del sègle XIII, ''Descadartz'' en 1308, ''Scadart'' en 1315, ''Scadars'' en 1632. La finala ''-rcz'' ensaja de representar ''-rç''. Lo nom es benlèu format de ''escadarç'' « seda bastarda, inferiora ». Pòt benlèu préner lo sens de « merças non vendudas, degalh », puèi « rebut ». Escadar(c)s èra probablament lo lòc ont gitavan lo rebut, l'usança. Signat J.G. <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 88-89 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17340</ref>. == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|17}} qdm0qgmva5slkuvv07g0er42m2qcqxc Vidrà 0 124905 2504649 1857506 2026-07-19T09:01:25Z Alaric 506 44932 infobox, etc 2504649 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Vidrà''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Girona (província) |Girona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] de la [[Catalonha (comunautat autonòma)|Generalitat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|17}} dvjfjt3pbex7xe1k5f20rs1hrhm3z09 Viladrau 0 124926 2504650 1857507 2026-07-19T09:02:58Z Alaric 506 44932 infobox, etc 2504650 wikitext text/x-wiki {{Infobox Subdivision administrativa }} '''Viladrau''' es un [[municipi]] de la [[Comarcas de Catalonha|comarca]] d'[[Ausona]], de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Girona (província) |Girona]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] de la [[Catalonha (comunautat autonòma)|Generalitat de Catalonha]]. {{entpopcat}} == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|17}} s77299wtzhtgkoo1v3eil86f3yz7dgf El Pont de Suert 0 126002 2504619 2502160 2026-07-19T01:15:10Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2504619 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} '''El Pont de Suert''' es un [[municipi]] de la [[Província d'Espanha|província]] [[Catalonha|catalana]] de [[Lhèida (província)|Lhèida]] e de la [[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat Autonòma]] de la [[Catalonha (comunautat autonòma)|Generalitat de Catalonha]], capitala de la comarca de [[Auta Ribagorça|Nauta Ribagorça]]. ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = El Pont de Suert | nòrd = [[La Vall de Boí]] | nòrd-èst = | èst = [[Sarroca de Bellera]] <small>([[Palhars Jusan]])</small> | sud-èst = [[Tremp|Sapeira]] | sud = [[Sopeira]] | sud-oèst = | oèst = [[Montanui]] </br> [[Bonansa]] | nòrd-oèst = [[Vilaller]] }} ===Istòria=== Lo municipi actual es format de quatre ancians municipis, ajustats en 1968 : * '''Llesp''': Llesp, Les Bordes, Casós, Castilló de Tor, Gotarta, Igüerri, Iran, Irgo, Sarroqueta de Barravés e Viuet; * '''Malpàs''': Malpàs, Casòs, Castellars, Erillcastell, Erta, Esperan, Massivert, Montiberri, Peranera e Raons; * '''El Pont de Suert''': el Pont de Suert, Ventolà, les Cases d'Aragó e Cellers, desparegut sota les aigües del barratge d'Escales; * '''Viu de Llevata''': Viu de Llevata, Abella d'Adons, Adons, la Bastideta de Corroncui, la Beguda d'Adons, Corroncui, Perves e Pinyana. ==Toponimia== ===el Pont de Suert=== Las fòrmas ancianas son ''castro Suberte'' en 955, 958, ''villa que dicitur Suverte'' en 978, ''in pau Sovertense'' cap a 1000, ''pago Sovertense'' e ''Suverte'' en 1015, ''castrum de Ssuert'' en 1095, ''Lo Pont de Suert'' en 1240 o 1247, etc. Çò qu'importava a l'epòca, èra lo monestièr de Lavaix e lo pont, que serviá per totis los vilatjòts. La val èra desèrta, pr'amor dels moros e Soverte èra pas una vila, quitament se se parlava d'un ''pagus Sovertensis''. Dins lo nom, i a dos còps lo mot ''pont'', coma arriba dins los païses qu'an cambiat de lenga (''çubi'' designa lo pont en basc). Auèi lo nom del Pont designa la vila : « anirem al Pont », « la gent del Pont »; n'èra atal a temps passat, en basc, ambe un derivat de ''çubi'', ''*çubĭrĭ-ti'', que designava tot lo pagus o airal del Pont de Suert, ''iri'', « vilatge, vila, ciutat », ''-ti'' es un sufixe d'adjectiu coma dins ''baso-ti'', « campèstre, salvatge ». Donc ''*çubĭrĭ-ti'' significa l'(airal) del vilatge del pont. Los notaris, de sègles après, utilisavan l'adjectiu ''Subertensis'', sense se mainar que ''-ti'' valiá çò meteis que ''-ensis''. Dins las nautas vals catalanas, ''iri'' e ''uri'' deguèron coexistir : ''Irgo'' e ''Iran'' d'una part, [[Camprodon|Creixenturri]], [[Les Valls de Valira|Asnurri]], [[Montferrer i Castellbò|Canturri]] de l'autra. La diferéncia ambe [[Sort]] es que i a ''iri'' al lòc de ''uri'' <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VII, p. 186-187 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=39558</ref>. ===Llesp=== La prononciacion es ['ʎesp]. Las fòrmas ancianas son ''infra territorio Lespetano'' en 819, ''Bal Lespetana'' en 874, ''in valle Lespetana'' en 892 (la formacion adjectivala ''-itanus'', ''-a'' es signe de l'importància de Llesp), ''in Lespe'' en 1015, 1076-94, ''Loch Dalesp'' en 1359 (« lòc de Llesp », es un cens copiat per d'escribas orientals, plen de confusions entre ''e'' e ''a''). A Barruera, [[Joan Coromines]] reculhiguèt lo nom ''Lespedàna'', ensemble de camps e de prats que confrontan ambe'l territòri de Llesp, signe que lo nom, creat per l'usatge administratiu, aviá penetrat dins l'usatge popular (evolucion del ''-t-'' en ''-d-'', mès ''L-'' iniciala non palatalizada, d'una fòrma mièja-sabenta). Lo nom ''Llesp'' conten lo mot ''leçe'' (sinonime ''leize''), « espeluga, avenc, bauç, gòrja » e tanben « valat, fossat ». A Llesp, l'informator parlèt d'un trauc o espeluga d'ont sord una vabor, sul travèrs que tresplomba lo vilatge. L'etime es donc clar ''leç-pe'' (o benlèu ''*léçepe'', puèi casuda romanica, o dejà basca, de ''-e-'' intermediàri), « jos l'espeluga », ambe ''be'' o ''pe'' qu'altèrnan (cambiament normal de ''z+b'' en ''zp'', mès dins lo paleobasc extrème oriental, dominava la varianta ''pe'') <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 68-70 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23627</ref>. ===Malpas=== La prononciacion es [mal'pas]. Las fòrmas ancianas son ''Malpas'' en 1172, 1113 e 1281, ''Mal Pas'' en 1359. Malpàs se tròba sus los travèrses escalabroses de la sèrra que s'acaba serra ambe'ls Pics d'Erta e de Cerví <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 144 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=24745</ref>. ===Gotarta=== La prononciacion es [go'tarta] e de còps [bo'tarta]. Las fòrmas ancianas son ''Gotarta'' après 1203, en 1496, ''Gotarda'' en 1553. Sembla un nom prelatin, bascoïde. L'origina pòt èsser ''*gorta-arte'', « entre, espaci intermediari (arte) las tèrras comunautàrias, ont assemblan lo bestiar ». Gotarta pòt èsser estat un tal lòc, puèi un establiment uman estable. La dificultat es ''-a'' final. Una autra solucion seriá ''*Agor-tarta'', « la mata seca » (agor = sec). ''Tarta'' seriá « romegàs, planta d'albres joves, lenha que se copa ». La segonda solucion règla lo problèma de la finala. Es un nom diferent del paronime ''Gotarda'', nom patronimic d'origina germanica <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 372-373 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20812</ref>. ===Viu (de Llevata), Viuet=== La prononciacion es ['biw]. Las fòrmas ancianas son ''kastro Vivitano'' en 979, ''in kastro Vivo'' en 1020, ''castro de Vivo ad Lavata'' en 1064, ''Viu'' en 1359, etc. I a plan de paronimes. I a doás explicacions en ''bigo'' (''bigo'' > ''bío'' > ''biu'') , una basca e una autra germanica. L'explicacion basca, coërenta ambe'l païsatge toponimic, se basa sul mot ''bigo'', « forca de doás puntas », que en toponimia pòt aver un sens idronimic (jonhent, etc). Per l'explicacion germanica, ''Bigo'' e tanben ''Wigo'', que foneticament pòdon menar a ''Viu, Biu'' son de noms de personas atestats en Catalonha (lo comte Bigo de Ribagorça, 806, l'avesque Wigo de [[Girona]], 922) <ref name = viu>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VIII, p. 81-84 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=47528</ref>. ====Viuet==== La prononciacion es [bi'wet]. Las fòrmas ancianas son ''Vivo'' en 1083, 1093, 1117, ''Vivum'' en 1117, ''Uiuo'' en 1118-1119, ''Viu'' en 1554. La fòrma diminutiva es donc recenta. Veire lo precedent per l'etimologia <ref name = viu/>. ====Llevata==== Es lo nom de doás comarquetas pirenencas, aquesta del Flamicell a la Creu de Perves, l'autra es la nauta val de [[Sarroca de Bellera|Manyanet]]. La prononciacion es [la ʎe'bata], [biw de ʎe'bata]. Las fòrmas ancianas son ''Vivo Lavata'' al començament del sègle XI, ''Vivo ad Lavata'' en 1064, ''Viu a Lavata'' en 1072. La caracteristica de las doás vals es la granda extension de pastencs, sense bòsc, sus un terren plan inclinat. En Ribagorça, ''l-'' darrèr consonanta se pronóncia [ʎ]. Donc, de mots coma ''gleva'' o ''glera'' sonan [gʎ-]. Mès ''g'', consonanta pus febla que las sordas, tend a s'amudir, en se fondent ambe ''l''. D'aquí las fòrmas ['ʎeba] e ['ʎera], per ''gleva'' o ''glera''. ''Llevata'' es donc lo resultat de ''glebata'', plural latin de ''glebatum''. Los dos airals son glevoses, al sens de « erboses ». ''-T-'' intervocalic s'es conservat sord, pr'amor de la fonetica precatalana. Las versions de tipe ''Lavata'' ambe ''a'' per ''e'' son degudas a l'assimilacion. Lo tractament en ʎ de ''-l'' pòstconsonantica foguèt pus espandit a temps passat <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 72-73 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23650</ref>. ===Sarroqueta de Barravés=== ''Sa'' representa l'article arcaïc vengut de ''ipsa'', ''-roqueta'' es lo diminutiu de ''ròca'' e corrspond generalament a un castèl, una fortalesa. ''Barravés'' es ara inusitat popularament. La vall de Barravés es la val nauta de la Noguera Ribagorçana, de l'Hospital de [[Vielha]] e Aneto d'aquí al jonhent ambe la val de Boí. Las fòrmas ancianas son ''Barraues'', cap a 1080, '' valle Barrabensi'', ambe varianta ''Arravensi'', puèi ''Barrabés'', dins un document de 1068, mès copiat en 1433, ''Barraues'' en 1092, ''valle Barravensi'' en 1083, ''Barraves'' en 1105, etc. Los ''barrabés'' son los abitants de la bassa val de Boí, autrament [loz barra'bezos] a Gotarta. Lo sufixe ''-és'' del catalan occidental ven del latin ''-ensis''. ''Barravés'' pòt venir del nom germanic de persona ''Barrau'' (nom probable de senhor), enrasigat tant en Catalonha coma en [[Lengadòc]]. La finala pòt venir de ''-ald'', ''-aldu'' cambiat en ''-al.lu'' > ''au(l)'', associat a ''Ber-'', ''Bar-''. I agèt superposicion de ''Bar-''- o ''Berrad-'' ambe ''Berwald'', çò qu'explica la ''-rr-'' dobla. Per las fòrmas en ''Arr-'', i a benlèu una contaminacion d'un autre nom germanic d'una persona de l'airal, ''Arrau'' <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 355-358 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6154</ref>. ===Corroncui=== Es a associar ambe ''Corronco'', granda cima del territòri de Durro. I a lo vilatge vièlh e lo nuèu. Lo vilatge èra situat al pè d'una prominéncia rocosa en fòrma de bòça o morrèl, pas briga ponchuda, lo Tossal de Corroncui. La prononciacion es [korruŋ'kuj]. Ven d'una anciana fòrma bascoïda ''*kunkurru'' > ''kurrunku'' (metatèsi), ara lo basc ''kunkur(r)'', « bòça ». Corronco de Durro es un massís larg, enòrme, pas briga ponchut. Lo sufixe ibèrobasc ''-ŏi'' (> ''-ui'') s'i ajusta per Corroncui <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. III, p. 441-442 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=63487</ref>. ===Castilló de Tor=== I a un castèl de Castilló de Tor, fòrma redondanta actuala. </br> ''Castilló'' es un diminutiu de ''castèl'', del latin ''castellum'' ambe'l sufixe diminutiu ''-ion-'' (latinizacion ''castellionem''). Lo sens es de « fortalesa, castèl pichon »<ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 207</ref>{{,}}<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume III, n° 26 720</ref>. </br> '''Tor'''. Lo nom es pas popular. Las fòrmas ancianas son ''Thoro'' cap a l'an 1000, en 1015, 1020, ''Castellone ad Tauri'' en 1040, ''Castello Atoro'' en 1094 e 1095. D'après las fòrmas de 1040, 1094, 1095, lo nom èra ''Ator(o)''. Las autras manifèstan una aferèsi per confusion ambe la preposicion ''a''. Lo ''-t-'' intervocalic se consèrva dins aquelas vals [de parla bascoïda anciana]. Fa pensar al nom de l'[[Ador]], atestat ''Aturris'' tanlèu l'[[Antiquitat]]. ''Aturris'' es un allotròp del nom de las fonts, l'ibèrobasc ''Iturri'', qu'a donat [[Dorres]] en nauta [[Cerdanha]] (''Etorres'' en 897, ''Edors'' en 1011 etc). La grafia en ''au'' de 1040 es una latinizacion abusiva. Dins d'autres cases, ''Tor'' es pas un nom d'aiga (veire per exemple [[Alins|Tor]]) <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VII, p. 293-294 https://web.archive.org/web/20210729030453/https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=43702</ref>. ===Casós=== Casós èra del municipi de Llesp, mentre que Casòs èra del de Malpàs. [[Joan Coromines]] indiquèt dins ''Estudis de Toponímia Catalana'' qu'aquels dos toponimes èran prelatins. Son benlèu aparentats ambe'l [[basc]] comun ''gazi'', « salat » o ''gazitu'', « salar », e al còp ambe'ls mots ''gazna'' e ''gazto'', « formatge ». De mai, los sufixes ''-òs'' e ''-ós'' menan dins la direccion del basc. Se pòt supausar que lo basc ''gazi'' aviá una varianta ibèra o dialectala ''kaç-'' ambe la sibilanta intervocalica sonorizada pel romanic. [Cal precisar que i a pas de distincion fonematica entre ''k''- e ''g-'' dins de lengas coma l'ibèr e quitament lo basc. Signat J.C.] Signat J.F.C. <ref>Joan Coromines, etc ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. III, p. 300 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13333</ref>. ===Castellars o Castellàs=== Ven del latin ''castellare'', « ensemble pichon fortificat o territòri associat a un castèl ». Signat J. F. C. <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. III, p. 308-309 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13457</ref>. Comparar ambe [[Lo Castelar (Agenés)]]. ===Irgo, Iran=== Son dos vilatges que l'explicacion d'un pòt mutualament corroborar e afortir la de l'autre. ''Iran'' es lo basc ''iri andi'', « vilatge grand » e ''Irgo'' es ''iri-ko'', « vilatge pichon », ambe'l sufixe diminutiu ''-ko''. Ara Irgo es un pauc pus grand que Iran, mès Irgo es pus près del fons de la val del Pont de Suert e donc expausat, a temps passat, a las incursions dels moros. Donc la diferéncia d'importància deviá èsser dins l'autre sens que non pas ara.</br> '''Clot de l'Alígol''', dins lo territòri d'Irgo, pòt èsser una forma derivada d'Irgo: ''iriko-le'', ambe un sufixe ''-le'' pas estranh al basc modèrne, ara es un sufixe d'agent. Veire [[Gósol]]. Signat J.C. e J.F.C. <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 443 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=22054</ref>{{,}}<ref>Joan Coromines, ''Estudis de Toponímia Catalana'', vol. I, p. 207-208</ref>. ===Igüerri=== La prononciacion es [aj'gwɛrri] o [aj'wɛrri]. Se constata una seria de caneladuras de color roge viu, a costat del vilatge. L'iniciala primitiva es conservada per l'administracion laïca e eclesiastica, sense aglutinacion de la preposicion locativa ''a''. En general en nauta Ribagorça, i a pas diftongason de ''ò''. L'influéncia metafonica de ''i-'' a jogat dins aquel sens e non pas en cambiant ''gorri'' en ''gurri''. Igüerri ven de ''gorri'', « roge », ambe conservacion de ''I-'' amovibla de la toponimia iberica, coma ''Ilerda''/''Lersda'' (> [[Lleida]]), ''Iluro(n)'' / ''luron'' = ''Llerona'' / ''Alarona'' / [[Alaró]]; ''Itúrissa'' / ''Túrissa'' > ''Torsa'' > [[Tossa de Mar|Tossa]]; ''Iturres'' > ''Dorres''; ''Egósale'' > ''Gósal'' > [[Gósol]] <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 412 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21880</ref>. ===Adons=== La prononciacion es [a'dons]. Las mencions ancianas son ''Atonze'' en 982, ''Adonze'' en 961, ''Adoncem'' en 1066, ''Adonce'' en 1072. Los toponimes basques ''Ataondo'', ''Atondo'', ''Ataun'', ''Atauri'', ''Atazabal'', aparentats ambe ''Adons'', contenon la rasic ''at(he)'', « pòrta », que pòt préner lo sens de « còl, pòrt », çò que correspond a la situacion d'Adons. Que pòt èsser lo segond element ? A costat del sufixe ''une'', « espaci », i a una fòrma compausada ambe ''-unza'' o ''-unce'' plan productiva. L'etime seriá donc ''*Atauntze'' (puèi ''au'' > ''o''), mès, segon Xavier Terrado, l'ipotèsi se truca ambe'l timbre barrat de ''o'' d'Adons [veire çaquelà [[La Guingueta d'Àneu|Berrós < ''Berrauntze'']], tanben ambe un resultat ''o'' barrada]. Aquela objeccion mena l'autor a postular una varianta ''*Atuntze'' per explicar ''Adons'' <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 11 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6</ref>. ===La Beguda d'Adons=== Una beguda es una tavèrna o ostalariá pichona sus un camin ''ral''. Usatge substantivat del participi passat de ''beure'', citat per Du Cange per la Nauta Edat Mejana : ''beguta'', « hospitium, diversorium » <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 391 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6862</ref>. ===Abella d'Adons=== Desabitat o gaireben segon las annadas. Veire [[Abella de la Conca]]. ===Ventolà=== La prononciacion es [bento'la]. Las fòrmas ancianas son ''Ventolano'' en 965-966, 1010, 1013, 1043 e al començament del sègle XIII, etc. Ven de l'adjectiu catalan ''ventolà'', « elevat, levat enlaire ». Ventolà tresplomba lo Pont de plan naut <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VII, p. 458 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46276</ref>. ===Erta=== La prononciacion es ['ɛrta]. Las fòrmas ancianas son ''Erta'' en 895, a la fin del sègle XI, en 1203, ''Herta'' en 1119-1124, a la fin del sègle XII. Ven probablament de ''*ercta'', participi passat del latin vulgar ''*ergĕre'', que correspond al latin classic ''erigere'', « dreçar, botar dret, redreçar ». Erta es al pè del Pòrt d'Erta, de montada impressionanta. ''Ert, erta'' a ara lo sens de « rigide », mès probablament que ''erta'' a significat « montada », abans d'èsser fossilizada dins la toponimia <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 87 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17318</ref>. ===Perves=== La prononciacion es ['perbes]. Las fòrmas ancianas son ''Perbes'' en 954, 1156, ''Perves'' en 1015, 1080, 1094, ''Perbas'' en 1143, etc. L'etime es ''(villas) pĕrvias'', « mases traversats per un camin ». Èra traversat per la viá romana [e ara pel camin grand del Pont de Suert a [[la Pobla de Segur]] e al Palhars Jusan]. L'etime, citat per un autre Perves galhèc, es benlèu ''pervīis'' al locatiu plural<ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VI, p. 211-212 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31307</ref>, per arribar a ''Perves'' ambe ''-e'' pòsttonic. ===Pinyana=== La prononciacion es [pi'ɲana]. Lo nom es atestat ''Pinyana'' en 1359. Los noms atal son totes en un site rocós, al pè d'un castèl sus un ròc, o dins un lòc entraucat. L'etime es, non pas un nom de proprietat galloromana, mes ''*castra pinniana'', derivat de ''pinna'', « ròc, rocàs », ambe'l sens de « castèl sus una ròca ». De còps es al singular ''(castrum) *pinnianum'' o ''pagum) pinnianum''. I a d'equivalents fòra de Catalonha : [[Pinhan]], citat ''Pinianum castrum'' en 1025, [[Pinhans]], ''Pigniano'' en Italia, sense poder assegurar qu'an totes la meteissa origina <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VI, p. 229-231 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31668</ref>. ===Peranera=== La prononciacion es [pra'nera] o [pera'nera]. Las fòrmas ancianas son ''Petra Nigra'' sense data, en 974, ''Petra Nera'' cap a l'an 1000, ''Petranera'' cap a 1020, ''Peranera'' en 1359, etc. ''Nera'' es una varianta de ''negra'' <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. VI, p. 198-199 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31184</ref>. ===Erillcastell=== I a Erillcastell e a 8 km Erill la Vall. Las explicacions valon pel segond, mès Erillcastell es lo castèl (pui un vilatge desabitat) de la familha d'Erill. La prononciacion es [e'riʎ]. Las fòrmas ancianas son ''Erilio'', ''Erilli'', ''Erillo'', ''Eryll'', ''Herilli'', ''Yrillo'', ''Yrill'', ''Arill'', ''Erir'', ''Rill'' als sègles X e XI, puèi al sègle XII ''Eril'', ''Herilli'', ''Yrillo'', ''Ril'', etc. ''Erill'' ven d'un basco-iberic ''ili-ili'', d'un mot ''ili'' plan atestat dins la lenga iberica, « vilatge, vila » e supausat en basc, que ditz ''iri'' e ''uri''. Veire per exemple ''Iliberris'', nom iberolatin de la vila d'[[Elna]], ''Ilixo'' > [[Banhèras de Luishon|Luishon]]. I auriá agut una palatalizacion expressiva, fenomèn plan conegut en bascologia e una dissimilacion (primièr ''l'' > ''r''). La duplicacion ''ili-ili'', coneguda dins plan de lengas, auriá una valor ponderativa e intensiva, ambe un sens de « vilatge dels vilatges », donc « grand vilatge ». Erill, al centre de la val de Boí, èra benlèu lo vilatge pus populós de l'airal. [[Joan Coromines]] aviá interpretat al començament lo nom coma ''iri-iri''. Signat X.T. <ref>Joan Coromines, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 82-84 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17237</ref>. ===Esperan=== La prononciacion es [espe'ran]. Las fòrmas ancianas son ''Esperanto'' en 1167, ''Esperant'' en 1173, ''Sperant'' a la fin del sègle XII, ''Spranto'' en 1203, ''Esperant'' en 1381. La glèisa Sant Sadurní es romanica. I a pas de solucion clara. A) Se ''Iran'' es ''iri-andi'', « lo vilatge grand », ''Esperan'' pòt venir de ''az-pe-iran'', « l'Iran jos lo ròc » (Iran es a dos km de l'autre costat de l'acrin). B) fonciona mal. C) Joan Coromines supausa un temps ''ezpel-andi'', « boisseda granda », puèi l'abandona, pr'amor que en basc ''-l-'' > ''-r-'' (e ''-ll-'' ancian dona ''-l-''). Lo basc ''ezpeleta'', « boisseda », fòrça a acceptar una origina en ''-ll-'' per aquel mot. Xavier Terrado causís donc ''ezpelle-andi'', puslèu que ''ezpel-andi'', « boisseda granda », e supausa lo tractament gascon de ''-ll-'', pas impossible dins l'airal <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. IV, p. 122-123 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17648</ref>. NB. Lo basc ''ezpel'' es « bois », non « boisseda », qu'es ''ezpeleta''. ===Massivert=== Desabitat. La prononciacion es [masi'bɛrt], entre [masi-] e [mazi-] a Sentís (qualques Km). Las fòrmas ancianas son ''Manciverti'' en 939, 980, ''Manciverte'' eb 1026-1035, ''Macivert'' en 1119-1124, 1359, etc. Representa lo nom germanic d'òme ''Marcibehrt'', format del plan espandit ''-Behrt'' e de la rasic ''Mark(i)'', catalanizat coma ''Marci-'' quand es ancian. Lo grop ''-rci-'' foguèt dissimilat en ''-nci-'', puèi en ''-ci'' <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 228 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=25578</ref>. ===Montiberri=== Desabitat. La prononciacion es [monti'bɛrri]. Ven de ''mendi-be-erri'', « lòc jos la montanha » (montanha-jos-lòc) ambe ''mendi'' substituït pel latin ''montem''. La montanha es la Faiada de Malpàs <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. V, p. 357 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27231</ref>. ===Raons (a Arraona)=== Las fòrmas ancianas son ''Arravonse'' en 1015, ''Arrabonse'' en 1020, 1018, ''Rahós'' a la fin del sègle XII, ''Rahonse'' al sègle XIII, ''Rahons'' en 1381, ''Arrahons'', ''Arrohons'', ''Rahons'' en 1381, etc. La terminason ''-tze'' es basca. Lo nom se religa al basc ''arreba'', « sòr ». Deu tanben èsser una varianta del nom ibèr ''Arraona'' de [[Sabadell]] (''Arraona'' en 974, ancian ''Arragona'') <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. II, p. 249 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=34175</ref>. ===Cellers=== Vilatge jos las aigas del barratge d'Escales. ''Celler'' ven del latin ''cellarium'', « despensa ». En catalan, prenguèt la significacion de « sala sosterranha » o « aubèrga per lo vin » e tanben « granièr » <ref>Joan Coromines, etc, ''Onomasticon Cataloniæ'', vol. III, p. 348 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13939</ref>. ==Nòtas== <references/> {{Portal Catalonha}} {{Municipis de|25}} t3mxe54aawpf4gtxh7vh4f7ju4z9luy Beck 0 139531 2504616 2476006 2026-07-18T17:25:02Z Niegodzisie 37588 /* Discografia */ 2504616 wikitext text/x-wiki {{Infobox|tematica=cantaire american|carta=}} [[Imatge:Beck 2018 (cropped).jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire american '''Beck''']] '''Beck Hansen''', nascut '''Bek David Campbell''' e mai conegut coma '''Beck''' ([[Los Angeles]], [[8 de julhet]] de [[1970]]) es un cantaire, cantautor e multiintrumentista [[Estats Units|american]] [[anglés|anglofòn]]. En [[Occitània]], es mai que mai conegut pel títol ''Loser'', que foguèt un tube en 1994. == Discografia == * ''Golden Feelings'' (1993) * ''Stereopathetic Soulmanure'' (1994) * ''Mellow Gold'' (1994) * ''One Foot in the Grave'' (1994) * ''Odelay'' (1996) * ''Mutations'' (1998) * ''Midnite Vultures'' (1999) * ''Sea Change'' (2002) * ''Guero'' (2005) * ''The Information'' (2006) * ''Modern Guilt'' (2008) * ''Morning Phase'' (2014) * ''Colors'' (2017) * ''Hyperspace'' (2019) * ''Ride Lonesome'' (2026) [[Categoria:Cantaire american]] [[Categoria:Naissença en 1970]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1990]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2000]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2010]] [[Categoria:Naissença a Los Angeles]] itn39eihsvuiwdbi3laxwxslbljexhy Andreea Bălan 0 160321 2504635 2427512 2026-07-19T06:18:09Z Raymond Trencavel 26125 2504635 wikitext text/x-wiki {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | NomArtista = Andreea Bălan | nom naissença = Andreea Georgiana Bălan | imatge = [[Fichièr:Andreea Bălan_(4).JPG|180px]] | legenda = | país origina = {{Romania}} | naissença = [[23 de junh]] de [[1984]] a [[Ploiești]], [[Romania]] | decès= | profession = [[musica|cantaira]] | instrument = | annadas activas = 1994 - uèi | genre = [[Pop (musica)|pop]], [[dance]] }} '''Andreea Georgiana Bălan''' (n. [[23 de junh]] de [[1984]] a [[Ploiești]], [[Romania]]) es una cantaira [[Romania|romanesa]] de [[pop]] e [[dance]]. Ela comencèt ganhar reputacion en essent dansarina del grop musical ''Andrè'', que produsiguèt 6 albums. L'an [[2002]] la banda atenguèt vendre 1.5 milions de còpias d'un de los sieus albums, en essent la banda romanesa puslèu succedida fins alavetz.<ref>[https://web.archive.org/web/20141029174342/http://muzica.acasa.ro/biografie/andre.html Biografie Andre]</ref> == Referéncias == {{reflist}} {{DEFAULTSORT:Balan, Andreea}} [[Categoria:Cantaira romanesa]] [[Categoria:Naissença en 1984]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2000]] az2okt3vjiq4trhidsekz9r44vxfqvf 2504636 2504635 2026-07-19T06:18:37Z Raymond Trencavel 26125 2504636 wikitext text/x-wiki {{Infobox Musica (artista) | carta = vocal | NomArtista = Andreea Bălan | nom naissença = Andreea Georgiana Bălan | imatge = [[Fichièr:Andreea Bălan_(4).JPG|180px]] | legenda = | país origina = {{Romania}} | naissença = [[23 de junh]] de [[1984]] a [[Ploiești]], [[Romania]] | decès= | profession = [[musica|cantaira]] | instrument = | annadas activas = 1994 - uèi | genre = [[Pop (musica)|pop]], [[dance]] }} '''Andreea Georgiana Bălan''' (n. [[23 de junh]] de [[1984]] a [[Ploiești]], [[Romania]]) es una cantaira [[Romania|romanesa]] de [[Pop (musica)|pop]] e [[dance]]. Ela comencèt ganhar reputacion en essent dansarina del grop musical ''Andrè'', que produsiguèt 6 albums. L'an [[2002]] la banda atenguèt vendre 1.5 milions de còpias d'un de los sieus albums, en essent la banda romanesa puslèu succedida fins alavetz.<ref>[https://web.archive.org/web/20141029174342/http://muzica.acasa.ro/biografie/andre.html Biografie Andre]</ref> == Referéncias == {{reflist}} {{DEFAULTSORT:Balan, Andreea}} [[Categoria:Cantaira romanesa]] [[Categoria:Naissença en 1984]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2000]] i39ho19dnmrtrfw8v7ol2emfm2ht9ll The Bangles 0 161579 2504659 2358632 2026-07-19T09:18:58Z Raymond Trencavel 26125 2504659 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Bangles at Festival of Friends 2012.jpg|thumb|250px|The Bangles en 2012]] '''The Bangles''' son un grop de musica pop rock [[Estats Units|american]]. Format a [[Los Angeles]] en 1981 per [[Susanna Hoffs]], e las sòrres [[Vicki Peterson|Vicki]] e [[Debbi Peterson]], lo grop se revelèt en 1986 gràcias a la cançon "Manic Monday", escricha per [[Prince (musician)|Prince]]. Aguèron una tièra de cançons que confirmèron sa capitada internacionala coma "Walk Like an Egyptian", "Hazy Shade of Winter", e subretot son títol mai famós espelit en 1989 "Eternal Flame", que faguèt del quatuòr d'icònas de son temps. == Discografia == * ''All Over the Place'' (1984) * ''Different Light'' (1986) * ''Everything'' (1988) * ''Doll Revolution'' (2003) * ''Sweetheart of the Sun'' (2011) [[Categoria:Grop de musica american|Bangles, The]] [[Categoria:Grop de musica dels ans 1980|Bangles, The]] [[categoria:Grop de rock|Bangles, The]] [[Categoria:Grop de rock american|Bangles, The]] lzerjael9s4usdf4q5gdshzvg82q4ct Fibra optica 0 180614 2504620 2419502 2026-07-19T01:34:14Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2504620 wikitext text/x-wiki Una '''fibra optica''' es un fial que lo còr, primissim, de [[veire]] o de [[plastic]], a la proprietat de conduire la [[lutz]] e es utilizada per la [[fibroscopia]], l'esclairatge o la transmission de donadas numericas. Permet un debit d'[[informacion]] plan superior a aquel dels [[Cable coaxial|cables coaxials]] e se pòt utilizar de supòrt a un ret de « larga benda » per que transitan tanben los senhals de [[television]], de [[telefonia]], de [[Videoconferéncia|visioconferéncia]] o las [[Donada (informatica)|donadas informaticas]]. Lo principi de la fibra optica data del començament del sègle XX mas es sonque en 1970 que se desvolopèt una fibra utilisabla utilizabla per telecomunicacions, dins los laboratòris de l'entrepresa americana Corning Glass Works (ara Corning Incorporated). A l’interior d'una gaina protectritz, la fibra optica pòt èsser utilizada per conduire la lutz entre dos luòcs distants de centenats o de milierats, de quilomètres. Lo senhal luminós codat per una variacion d'intensitat es capable de transmetre una granda quantitat d'informacion. Permet de realizar de comunicacions a fòrça longa distància e a de debits fins alara impossiblas, las fibras opticas constituiguèron un dels elements claus de la revolucion de las [[telecomunicacions]]. Sas proprietats son tanben expleitadas dins lo domèni dels [[Captaire|captaires]] ([[temperatura]], [[pression]], etc.), dins l'imatgeria e dans l'esclairatge. == Istòria == === Davancièrs === [[Fichièr:DanielColladon's_Lightfountain_or_Lightpipe,LaNature(magazine),1884.JPG|vinheta|Illustracion venent d'un article de ''La nature'' de 1884 per Jean-Daniel Colladon.]] A l'epòca de la Grècia antica, lo fenomèn del transpòrt de la lutz dins de cilindres de veire seriá ja conegut e utilizat pels artesans del veire per crear de pèças decorativas. Mai tard, las tecnicas de fabricacion utilzadas pels artesans [[Venècia|venecians]] de la [[Renaissença]] per realizar los ''millefiori'' semblarián fòrça a las tecnicas actualas de fabricacion de la fibra optica. L'utilizacion del veire en conjoncion amb la lutz es donc pas recenta. La primièra [[demonstracion]] scientifica del principi de la [[reflexion totala]] intèrna la faguèron los fisicians soís e francés Jean-Daniel Colladon a Genèva e Jacques Babinet a París al començament de las annadas 1840. L'[[Irlanda (illa)|irlandés]] John Tyndall tornèt relizar l'experiéncia fàcia a la [[Royal Society|Societat Reiala Britanica]] en [[1854]]. a l'epòca, l'idèa de corbar la trajectòria de la lutz, de quin biais que siá èra, èra revolucionària que los scientifics consideravan que la lutz viatjava pan qu’en [[Drecha (matematicas)|linha drecha]]. Lor demonstracion consistissiá a guidar la lutz dins un rag d’aiga versant d'un trauc a la basa d'una sèrva. Passant la lutz dis lo giscle, aquela seguissiá plan l’arcadura del rag d'aiga, atal mostrant que se podava desviar sa trajectòria rectilinèa. Alara establiguèron lo principi de basa de la transmission per fibra optica. Ensguida, fòrça invencions utilizant lo principi de la reflexion totala intèrna esperiguèron; coma los jòcs d’aiga luminoses o la fibroscopia utilizant de dispositius transportant la lutz dins de cròses del còrs uman. Lo primièr assag de communicacion optica la faguèt [[Alexander Graham Bell]], un dels inventors de [[telefòn]]. Ralizèt pendent las annadas 1880 lo [[fotofòn]]. L’aparelh permetava de transmetre la lutz sus una distància de {{Nombre amb unitat|200|mètres}}. La [[votz]], amplificada per un [[microfòn]], fasiá vibrar un [[miralh]] que rebatissiá la lutz del solelh. A près de {{Nombre amb unitat|200|mètres}} al delà, un segond miralh captava la lutz per activar un [[cristal]] de [[selèni]] e reproduire le son desirat. Lo receptor de l’aparelh èra gaireben identic a aquel del primièr telefòn. Quitament se foncionava plan en terren descobèrt, Lo metòde foguèt pauc utilizat. La [[pluèja]], la [[nèu]] e los obstacles qu’empachavan la transmission del senhal condamnèron cette l’invencion, quitament se d’esperel considerava lo fotofòn coma son invencion màger, que permetava una comunicacion sens fial. === Primièras realizacions === [[Fichièr:Optical-fiber-pbc.jpg|esquèrra|vinheta|Fais de fibras opticas pels rets metropolitans.]] La possibilitat de transportar la lutz lo long de[[Fibra de veire|fibras de veire]] prima foguèt expleitada pendent la primièra mitat del sègle XX. En [[1927]], Baird e Hansell assajèron de realizar un dispositiu d'imatges de [[television]] amb de fibras. Hansell faguèt brevetar son invencion, mas foguèt pas jamai veraiament utilizada. En [[1930]], Heinrich Lamm capitèt a transmetre l'imatge d'un filament de lampa electrica amb un assemblatge rudimentari de fibras de [[Qüars|quartz]]. Pasmens, èra encora malaisit a l’epòca de concebre qu’aquelas fibras de veire pòscan dintrar en aplicacion. La primièra aplicacion eficaça de la fibra optica foguèt realizada al començament de las annadas 1950, quand lo [[fibroscòpi]] flexible foguèt inventat per Abraham van Heel e Harold Hopkins. L’aparelh permetava la transmission d'un imatge lo long de fibras de veire. Foguèt subretot utilizat en endoscòpia, per observar l'interior del còrs uman, e per inspectar de soduras dins de reactors d'[[avion]]. Malaurosament, la transmission podava pas se realizar sus une granda distància essent donada la mala qualitat de las fibras utilizadas. En [[1957]], lo fibroscòpi (endoscòpi flexible medical) es inventat per Basil Hirschowitz als [[Estats Units d'America|EUA]]. Las [[telecomunicacions]] per fibra optica demorèron impossiblas fins a l'invencion del [[lasèr]] en [[1960]]. Lo lasèr donèt la possibilitat de transmetre un senhal sus una granda distància amb una pèrda e una dispersion espectrala fòrça fèblas. Dins sa publicacion de [[1964]], Charles Kao, de ''{{Lang|en|Standard Telecommunications Laboratories}}'', descriu un sistèma de comunicacion de longa distància e de fèble pèrda utilizant ensems lo lasèr e la fibra optica. En [[1966]], mostrèt de biais expérimental, amb la collaboracion de Georges Hockman, qu'èra possible de transportar de l'informacion sus una granda distància jos forma de [[lutz]] amb la fibra optica. Aquela experiéncia es sovent considerada coma la primièra transmission de donadas per fibra optica. Pasmens, las pèrdas dins aquela fibra optica èra talas que lo senhal desaparessiá unes centimètres passats, non pas a causa de la pèrda de lutz, mas que los diferents camins de rebat del senhal contra las parets acaban per ne far pèrdre la [[Fasa (onda)|fasa]]. Aquò la fasiá encara pas gaire avantatjosa al respècte del fial de [[coire]] tradicional. Las pèrdas de fasa provocadas per l'usatge d'una fibra de veire omogèna constituissiá l’obstacle màger per l'utilizacion correnta de la fibra optica. En França, la primièra tèsi de doctorat al subjècte foguèt sostenguda en genièr de 1969 per Luigi d'Auria a l'[[universitat de Tolosa]]. En [[1970]], tres scientifics de la companhiá ''{{lang|en|Corning Glass Works}}'' de [[Nòva York]], Robert Maurer, Peter Schultz e Donald Keck, produguèron la primièra fibra optica amb de pèrdas de fasa pro fèblas per èsser utilizadas dins los rets de telecomunicacions (20 decibels per quilomètre). Lor fibra optica èra capabla de transportar {{formatnum:65000}} còps mai d'informacion qu'un simple cable de coire, çò que correspondava rapòrt de las [[Longueur d'onde|longors d'onda]] utilizadas. Lo primièr sistèma de comunicacion telefonica optica foguèt installat al centre vila de [[Chicago]] en [[1977]]. S’estima dempuèi 2005 mai de 80 % de las comunicacions de longa distància son transportadas lo long de mai de 25 milions de quilomètres de cables de fibras opticas pertot pel mond. La fibra optica, dins una primièra fasa ([[1984]] a [[2000]]), se limitava a l'interconnexion dels centrals telefonics, sol eles demandavan de fòrts debits. Mas, amb la baissa dels còsts provocada per sa fabricacion en massa e los besonhs creissent dels particulars en fòrça naut debit, se pensa dempuèi 1994 a la far venir pels particulars : DFA, FTTH, FTTB, FTTC, etc... == Foncionament == === Principi === [[Fichièr:Principe_fibre_optique_2.png|vinheta|Principi d'una fibra optica.]] La fibra optica es un [[guida d'onda]] qu’utiliza las proprietats [[Refraccion|refractriças]] de la lutz. Es abitualament constituida d'un còr engainat. Lo còr de la fibra ten un indici de refraccion leugièrament mai naut (diferéncia d’unes milens) que la gaina e pòt donc confinar la lutz que se trapa entièrament rebatuda de multiples còps a l'interfàcia entre los dos materials (a causa del fenomèn de [[Reflexion totala|reflexion totala intèrna]]). L’ensems es. mai sovent cobèrt d’una gaina [[Plastic|plastica]] de protection. Quand un rai luminós dintra dins una fibra optica a un dels tèrmes amb un angle que cal, conéis de multiplas reflexions totalas intèrnas. Lo rai se propaga alara fin a l’autre tèrme de la fibra optica sens pèrda, fasent un percors en zigzag. La propagacion de la lutz dins la fibra pòt se far amb fòrça pauc de pèrdas quitament se la fibra es corba. Una fibra optica es sovent descricha segon dos paramètres : * la diferéncia d'indici normalizat, que dona una mesura del saut d'indici entre lo còr e la gaina : <math>\Delta=\frac{n_c-n_g}{n_c}</math>, ont <math>n_c</math> es l'indici de refraccion del còr, e <math>n_g</math> aquel de la gaina. * la dobertura numerica de la fibra ({{En}} {{Lang|en|''numerical aperture''}}), qu’es concrètament lo sinus de l'angle de dintrada maxim de la lutz dins la fibra per que la lutz pòsca èsser guidada sens pèrda, mesura al respècte de l'axe de la fibra. La dobertura numerica es egala a <math>\sin \theta_{\text{max}} = \sqrt{n_c^2-n_g^2}</math>. [[Fichièr:Principe_fibre_optique.png|vinheta|Principi d'una fibra optica saut d'indici.]] === Saut o gradient d'indici === Existís subretot dos tipes de fibras opticas qu’utilizan lo principi de la reflexion totala intèrna: la fibra de saut d'indici e la fibra de gradient d'indici. Dins la fibra de saut d'indici, l'indici de refraccion cai subte d'uno dins lo còr d’una valor mendre dins la gaina. Dins la fibra de gradient d'indici, lo cambiament d'indici es fòrça mai progressiu. Un tresen tipe de fibra optica utiliza lo principe de la benda interdita dels cristals fotonics per relizar lo guidatge de la lutz, puslèu que la reflexion totala intèrna. De talas fibras son nomenadas fibras de cristals fotonics, fibras microstructuradas. Aquelas fibras presentant abitualament un contraste d'indici fòrça mai naut entre los diferents materials (mai sovent la silici e l'aire). Dins aquestas condicions, las proprietats fisicas del guidatge diferent sensiblament de las fibras de saut d'indici e de gradient d'indici. Dins lo domèni de las telecomunicacions opticas, lo material privilegiat es la [[Dioxid de silici|silici]] purissima que presenta de pèrdas opticas fòrça fèblas. Quand l'atenuacion es pas lo principal critèri de sélection, se pòt tanben realizar de fibras opticas en matèria plastica. Un cable de fibras opticas conten mai sovent mai d’una fibra, cada fibra condusent un senhal o dins un sol sens (mòde simplex), o dins los 2 sens (mòde duplex); dins lo darrièr cas, 2 longors d'onda (o mai) son utilizadas (al mens una per sens)<ref name="pon">{{En}} {{Pdf}} [https://web.archive.org/web/20130523041850/http://www.greentouch.org/uploads/documents/Vetter_Tutorial_NGAccessTech_ECOC2012.pdf Next Generation Optical Access Technologies tutorial, slide 4 et 5] greentouch.org, Bell labs – P. Vetter, 18 décembre 2012</ref>. Quand una fibra optica es pas encara alimentada, se dich fibra optica negra. === Fibras monomòdes e multimòdes === [[Fichièr:Optical_fiber_types.svg|alt=|vinheta|Fibras multimòdes e monomòdes.]] Las fibras opticas pòdon èsser classificadas en doas categorias que lo diamètre de lor còr e la longor d'onda utilizada: las fibras monomòdes e multimòdes. ==== Fibras multimòdes ==== Las fibras multimòdes (dichas MMF, per Multi Mode Fiber), foguèron las primièras sul mercat. An per caracteristica de transportar mai d’un mòdes (trajèctes luminoses). A causa de la dispersion modala, se constata un estirament temporal del senhal proporcional a la longor de la fibra. En consequéncia, son utilizadas unicament per de bas debits o de cortas distàncias. L’estirament modal pòt pasmens se minimizar (per una longor d'onda donada) en realizant un gradient d'indici dins lo còr de la fibra. Son caracterizadas per un diamètre de còr de desenas a de centenas de micromètres (los còrs en multimòdes son de 50 o {{Nombre amb unitat|62.5|µm}} pel bas debit). Pasmens las fibras mai recentas, de tipe OM3, permeton d'aténher lo Gbit/s sus de distàncias de l'òrdre del quilomètre. Las longas distàncias pòdon èsser cobèrtas pas que per de fibras opticas monomòdes. ==== Fibras monomòdes ==== Per de mai longas distàncias e/o de mai nauts debits, melhor s’utiliza de fibras monomòdes (dichas SMF, per {{Lang|en|''Single Mode Fiber''}}), que son tecnologicament mai avançadas que mai primas. Lor còr primissim admet atal pas qu'un mòde de propagacion, lo mai dirècte possible es a dire dins l'axe de la fibra. Las pèrdas son donc minimas (mens de reflexion sus l'interfàcia còr/gaina) qu’aquò siá per de fòrça nauts debits e de fòrça longas distàncias. Las fibras monomòdes son per aquò adaptadas per las linhas intercontinentalas (cables sosmarin). Una fibra monomòde a pas de dispersion intermodala. Pasmens, existís un autre tipe de dispersion : la dispersion intramodala. Son origina es la largor finida del tren d'onda d'emission qu’implica que l'onda es pas estrictament monocromatica: totas las longors d'onda se propagan pas a la meteissa velocitat dins lo guida çò qu’induch un alargament de l'impulsion dins la fibra optica. Tanben se nomena cromatica (cf. mai naut « Dispersion cromatica »). Aquelas fibras monomòdes son caracterizadas per un diamètre de còr de solament unes micromètres (lo còr monomòde es de {{Nombre amb unitat|9|µm}} pel naut debit). ==== Longor d'onda de copura e frequéncia normalizada ==== La [[longor d'onda]] de copadura es la longor d'onda <math>\lambda_c</math> sota que la fibra es pas pus monomòde. Lo paramètre es ligat a la frequéncia normalizada, notada V, que depend de la longor d'onde dins lo void <math>\lambda _0</math>, del rai de còr <math>a</math> de la fibra e dels indicis del còr <math>n_c</math> e de la gaina <math>n_g</math>. La frequéncia normalizada es exprimida per: <math>V = (2 \pi a \sqrt{n_c^2 - n_g^2}) / \lambda_0 </math> Una fibra es monomòde per una frequéncia normalizada V inferiora a 2.405. D’abacs donan la constanta de propagacion normalizada, notada B, segon la frequéncia normalizada pels primèrs mòdes. La frequéncia normalizada dona una indicacion dirècta sul nombre de mòdes qu'una fibra pòt conténer. A mesura que V aumenta, lo nombre de mòdes suportats par la fibra aumentarà. Se pòt mostrer a partir de las valors asimptoticas de foncions de Bessel per un grand argument que lo nombre total de mòdes suportats per una fibra de saut d’indici, M, serà donat aproximativament (per V >>> 1) per: <math>M=4 V^2 / \pi^2</math>. == Fabricacion == === Fibra optica de silici === La primièra estapa es la realizacion d'una « preforma » : barra de silici purissima d'un diamètre d’unes centimètres. Existís un grand nombre de procediment per concebre una preforma, d’intèrnes coma lo metòde PCVD ({{Lang|en|plasma chemical vapor deposition}}), o extèrnes coma lo metòde VAD ({{Lang|en|vapor axial deposition}}). Lo metòde de MCVD ({{Lang|en|Modified Chemical Vapor Deposition}}) es lo mai utilizat: un tube substrat es plaçat en rotacion orizontala dins un torn veirièr. De gases son injectadas a l'interior e van se pausar a l'interior jos l'efièch de la calor producha per un calamèl. Aqueles gases van modificar las proprietats del veire (per exemple l'alumini permet d'aumentar l'indici de refraccion. Las sisas pausadas son enseguida vitrificas al calamèl. Enseguida lo tube es caufat a nauta temperatura, e tornarà se tancar sus se meteis per formar la preforma. L'operacion de manchonatge permet enseguida d’apondre una sisa de silici a l’entorn de la preforma per obténer lo ratio còr/gaina desirat per la futura fibra. La societat Alcatel devolopèt una tecnologia proprietària APVD (Advanced Plasma and Vapour Deposition) per remplaçar l'operacion de manchonatge qu’es fòrça cara. Lo procediment APVD (comunament nomenada recarga plasma) consistís a far fondre de granas de quartz natural purissim sus la preforma primària amb un calamèl plasma inductiu. L'associacion del procediment MCVD e de la recarga plasma per la fabricacion de fibras opticas monomòdes faguèt l'objècte d'una publicacion en 1994 per la societat Alcatel. Lo procediment concernat consistís subretot a noirir lo plasma en granas de silici naturals o sintetics amb un compausat addicional fluorat o clorat meclat a un gas portaire (brevet FR2760449 de 1998). Aquel procediment de purificacion constituís la sola alternativa coneguda de renda a las tecnicas de depaus extèrne<ref>[https://web.archive.org/web/20090409223533/http://www.artsetmetiersmagazine.com/archives/magazine_n_317_dimanche_01_mars_2009/hommes_realisations/il_a_revolutionne_la_fibre_optique Il a révolutionné la fibre optique] - ''Arts et Métiers Magazine'' {{Numèro|317}}, mars 2009 (accès payant - voir archive)</ref>. Pendent la segonda estapa, la preforma es plaçada en naut d'una torre de fibratge d'un quinzenat de mètres de naut. Lo tèrme de la preforma es alara dins un forn portat a una temperatura vesina de 2 000 °C. Es alara transformada en una fibra de centenats de quilomètres, amb una velocitat de l'òrdre del quilomètre per minuta. La fibra es enseguida revestida d'una dobla sisa de resina protectritz (aquesta sisa pòt èsser pausada per la torre de fibratge, just après l'estirament) abans d'èsser enrotlada sus una bobina. la sisa es particuliarament importanta per parar de tota umiditat, que la fibra ven copadissa dins l’umiditat : l'idrogèn interagís amb la silici, e la mendre flaquesa o microtalh es amplificat. == Caracteristicas == Los principals paramètres que caracterizan las fibras opticas utilizadas per las transmissions son los seguents: === Atenuacion === L’atenuacion caracteriza l’aflaquiment del senhal pendent la propagacion. Sián <math>P_0</math> e <math>P_L</math> las poténcias a la dintrada e la sortida d’una fibra de longor L. L’atenuacion lineària se traduch alara per una descreissença exponenciala de la poténcia segon la longor de fibre (Lei de Beer-Lambert) : <math>P_L = P_0 e^{-\alpha L}</math> ont <math>\alpha</math> es lo coeficient d’atenuacion lineària. Lo coeficient <math>\alpha_{dB}</math> es sovent exprimit en dB/km e ligat a <math>\alpha</math> per <math>\alpha_{dB} = 4,343 \alpha</math>. Lo principal atot de las fibras opticas es una atenuacion extrèmament fèbla. L’atenuacion varia seguent la [[Longor d'onda|longor d’onda]]. La difusion Rayleigh limita alara las performanças dins lo domèni de las cortas longors d’onde (domèni del visible e del pròche [[ultraviolet]]). Un pic d'absorpcion, degut a la preséncia de radicals -OH dins la silici, poirà tanben èsser observat a l’entorn de {{Nombre amb unitat|1385|nm}}. Los progrèsses mai recents dins las tecnicas de fabricacion permeton de reduire lo quite pic. Las fibras de silici coneisson un minim d'atenuacion vèrs {{Nombre amb unitat|1550|nm}}. Aquela longor d’onda del pròche infraroge serà donc privilegiada per las comunicacions opticas. Ara, la mestresa dels procediments de fabricacion permet d’aténher correntament una atenuacion tan fèbla que {{Nombre amb unitat|0.2|dB/km}} a {{Nombre amb unitat|1550|nm}} : après {{Nombre amb unitat|100|km}} de propagacion, demorarà donc encora 1 % de la poténcia inicialament injectada dins la fibra, çò que pòt èsser sufisent per una deteccion. Se se vol transmetre l’informacion sus de milirats de quilomètres, caldrà realizat una novèla amplificacion periodica del senhal, mai sovent amb d’[[Amplificator optic|amplificators optics]] que son a l’encòp simple e fisable. Lo senhal conéis de pèrdas suplementàrias a cada connexion entre fibras, que se realize per de travèrsas o per sodura, la darrièra tecnica, mai performanta, reduson fòrça très las pèrdas. === Dispersion cromatica === La [[Dispersion chromatique|dispersion cromatica]] es exprimida en ps/(nm·km) e caracteriza l'escalonament del senhal ligat a sa largor epectrala (doas longors d'onde diferentas se propagan pas exactament a la meteissa velocitat). Aquela dispersion depend de la longor d'onda considerada e resulta de la soma de dos efièchs: la quita dispersion del material, e la dispersion del guida, ligada a la forma del prerfil d'indici. Es donc possible de la minimizar en adaptant lo perfil. Per una fibra de silici, lo minim de dispersion se situís rs {{formatnum:1300}}-{{unité|1310|nm}}. === Debit de transmission === Lo recòrd actual de debit de transmission foguèt establit per NEC e Corning en laboratòri en setembre de 2012. Es de {{Nombre amb unitat|1|[[petabit]] per [[Segonda]]}}<ref>{{En}} [https://web.archive.org/web/20190524191056/http://optics.org/news/4/1/29 NEC and Corning achieve petabit optical transmission], sur le site optics.org du 22 janvier 2013</ref> (1 000 terabits per segonda, o un milion de gigabits per segonda o 125 000 gigaoctets per segonda) sus una distància de {{Nombre amb unitat|52.4|km}}. === Velocitat de transmission === La nocion de velocitat de senhal dins una fibra es distincta d’aquela del debit (velocitat de transmission de la donadas), confusion largament espandida dins la premsa. La velocitat del senhal dins la fibra es globalament la meteissa per la fibra optica e lo cable de coire; es de gaiereben 70 a 75 % de la velocitat de la lutz dins lo void,. De fibras experimentalas cravas, atengan de velocitats pròches de 99 % de la [[Velocitat de la lutz|velicitat de la lutz]].Sus las transmissions de granda distàncias, la velocitat de transmission es alentida per la preséncia de fòrça repetidors necessàris per torna metre en forma lo senhal, quitament se las novèlas tecnologias entièrament optcas limitan aquel alentiment . Per demonstracion, la laténcia teorica d'un ligam informatic Noumèa-París es de 90 ms. Es mesurada en practica 280 ms après un trajècte de mai de 20 000 km de fibra optica sosmarina, que lo senhal es amplifiat de contunh e tornat plaçat en forma. L'alunhament dels servidors jòga donc de biais defavorable sus la laténcia. === Non linearitat === Un canal de transmission se dich non lineari quand sa foncion de transferiment depend del senhal de dintrada. L'efièch Kerr, la difusion Raman e l'efièch Brillouin son las principalas descripcions de non linearitat dins las fibras opticas. D’entre las consequéncias dels efièchs non linearis, i a l'automodulacion de fasa, de mesclas de quatre ondas intra e inter canals. === Dispersion modala de polarizacion (PMD) === La dispersion modala de polarizacion (PMD) es exprimida en ps/km½ e caracteriza l'escalonament del senhal. Lo fenomène es degut e de mancas dins la geometria de las fibras opticas que provòca una diferéncia de velocitat de grop entre los mòdes se propagant sus diferents axes de [[Polarizacion (optica)|polarizacion]] de la fibra optica. === Fibras especialas === Es possible d’apondre de caracteristicas a las fibras: * las fibras dopadas contenon d’ions de [[Tèrra rara|tèrras raras]] ; * las fibras de manten de polarizacion ; * las fibras fotosensiblas. === Connector de fibra optica === Las fibras son mai sovent ligadas als equipaments terminals amb de [[Connector de fibra optica|connectors de fibra optica]]. == Transmission numerica per fibra == === Principe === Quin sistèma de transmission d’informacion que siá ten un [[Emetor (comunicacion)|emetor]] e un o mai [[Receptor (comunicacion)|receptors]]. Dins un ligam optic, doas fibras son sovent necessàrias; l’una tracta l’emission, l’autra la recepcion. Es tanben possible de concentrar emission e recepcion sul meteis brin, aquesta tecnologia es utilizada per exemple dins los ret d'accès als abonats (FTTH); l’equipament de transmission es alara un pauc mai car. L’informacion es portada per un supòrt fisic (la fibra) nomenat « canal de transmission ». Als tèrmes, dos transpondors partenaris escambian los senhal, l’emetor traduch los senhals electrics en impulsions opticas e lo receptor reliza la foncion invèrsa: liga los senhals optics e los traduch en senhal electric. Pendent son percors, lo senhal es atenuat e desformat: suls ligams de granda longor (desenats o centenats de quilomètre), de receptors e amplificators plaçats a intervals regulars permeton de gardar l’integritat del messatge. === Emetor === L'emetor optic (transpondor) a per foncion de convertir d’impulsions electricas en senhals optics menats al còr de la fibra. Mai sovent, la modulacion binària del senhal optic es una modulacion d’intesitat obtenguda per la modulacion del senhal electric dins la diòda o lo lasèr. Los emetors utilizats son de tres tipes : * los [[Diòde|diòdes]] [[LED]] ''(light emitting diode)'', que foncionan dins lo pròche infraroge ({{unité|850|nm}}), * los lasèrs, utilizats per la fibra monomòde, que la longor d’onde es {{formatnum:1310}} o {{unité|1550|nm}}, * los diòdes d’infraroue qu’emeton dins l’infraroge de {{unité|1300|nm}}. === Receptor === Los receptors o detectors optics utilizan lo principi de l’efièch fotoelectric. Dos tipes de compausant pòdo èsser utilizats: los fototransistors e los fotodiòdes. Los fotodiòdes PIN e los fotodiòdes d’avalanca son las mai utilizadas que son pauc carestiosas, simplas d'utilizar e amb de performança que cal. === Repetor === L’atenuacion e la desformacion del senhal son de consequéncias dirèctas de la longor del canal de transmission. Per gardar lo senhal optic de la font, los sistèmas de transmission optica pòdon utilizar tres tipes d’amplificators (repetors) : * ''regeneration'' (amplificacion sola), * ''regeneration-reshaping'' (amplificacion e remesa en forma), * ''regeneration-reshaping-retiming'' (amplificacion, remesa en forma e sincronizacion). Existís de repetors d’amplificacion optica (utilizant de veires dopats amb de tèrras raras) o de repetors-regenerators electronics. Los ligams actuals utilizan subretot d’amplificators optics de fibras dopadas en èrbium e son entièrament opticas sus de distàncias podent anar fins a {{Nombre amb unitat|10000|km}}. === Multiplexor === Coma dins totes los sistèmas de transmission, se vol transmetre dins la mèsma fibra optica un maxim de comunicacions d’originas diferentas. Per pas trebolar los messatges, son menats sus de longors d’onda diferentas: es lo multiplexatge en longor d’onda o ''WDM (wavelength-division multiplexing)''. Existís diferentas tecnicas de multiplexatge caduna adaptada al tipe de transmission sus fibra optica (transmission longa distància o bocla locala per exemple) : ''Dense WDM'' (fòrça senhals amb de frequéncias fòrça raprochadas), ''Ultra WDM'' (encara mai), ''Coarse WDM'' (mens de canals mas mens carestiós)… === Prospectiva === Ara, se sap realizar de rets entièrament optics, es a dire que son pas d’assemblatges de fibras opticas ligadas las unas a las autras per de nuclèus electrics. Los comutators, los multiplexors, los amplificators existisson en version entièrament optic. Es ara un enjòc màger que la rapiditat de las transmissions sus fibra optica es tala que los golets se trapan dins l’electronica dels nuclèus dels rets. == Aplicacions == === Dins las telecomunicacions === La fibra optica, mercé a las performanças que dona, es sempre mai utilizada dins los rests de telecomunicacions. Amb lo vam d'Internet e dels escambis numerics, son utilizacion se generaliza per venir a çò del particular. Los operators e entrepresas foguèron los primièrs utilizaires de fibras opticas. Agrada plan a l'armada per son insensibilitat a las IEM (Interferéncias Electromagneticas) mas tanben qu’es leugièr. Cal destriar las fibras multimòdes e monomòdes. Las fibras multimòdes son reservadas als rets informatics de cortas distàncias (datacenter, entrepresas e autres) alara que las fibras monomòdes son installadas per de rets de fòrça longas distàncias. son per exemple utilizadas dins los [[Cable sosmarin|cables sosmarins]] intercontinentals. Arribant dins los otals privats via los rets FTTH, la fibra optica pòrta un melhor dins las telecomunicacions als subjèctes dels debits e servicis. === Dins los rets informatics === Istoricament, los rets informatics locals o LAN, que permeton de ligar de pòstes informatics que fins alara podavan pas comunicar entre eles, foguèron bastits amb de rets cables a basa de fials de coire. L’inconvenient màgers d’aqueles cables es que son fòrça sensibles a las perturbacions electromagneticas quinas que siá (ascensors, corrents fòrts, emetors). Dins de mitan de fòrta concentracion d'ondas radio, ven malaisit d'utilizar aquela mena de cables quitament los blindant per los protegir o ne torsadant per parelhs per atenuar las perturbacions. Un inconvenient màger dels cables electrics es l'atenuacion rapidisssima del senhal que pòrtan amb la distància. Quand se liga dos equipaments alunhats sonque d’un centenat de mètres (per ligat dos bastits entre eles per exemple), lo senhal es fòrça atenuat a l'autre tèrme del cable. Levat cas particulars ligats per exemple a de constrenchas electromagneticas especificas, los rets locals (unas desenas de mètres) son mai sovent realizats amb de coire. Quand la distàncias entre doas maquinas aumenta, utilizar una fibra optica ven interessant : se pòt ligar per fibra optica dos bastits, o realizar en l'utilizant un anèl del ret informatic local, regional, continental, o intercontinental. La fibra optica foguèt introducha dins los rets informatics per resòlvre diferents punts fèbles dels cables de coire : la lutz qu’i circule es pas sensibla a las perturbacions electromagneticas e s'atenua fòrça mens aviadament que lo senhal electric transportatt sus coire. Se ligan tanben de biais fisable de sites distants d’unes centenats de mètres, veire de desenas de quilomètres. La fibra demora eficaça dins de mitans perturbats, a de debits al mens detz còps superiors als rets de cables, mas par un còst mai sovent superior. [[Fichièr:MultimodeFiber.JPG|vinheta|Fibra multimòde utilizada dins un ligam Fibre Channel (lo connector SC foguèt levat).]] '''Tipes : ''' Dins los rets informatics (coma amb lo parelh de coire) las fibras van sovent per doas: l'interfàcia d'una maquina utiliza una fibra per mandar de donadas e l'autra fibra per ne recebre. Pasmesn es possible de realizar un ligam bidireccional sus una sola fibra optica. Diferents tipes de fibras opticas son uèi utilizadas dins los rets informatics: * Monomòde o multimòde. * Amb de talhas de còr e de gina variablas. La mai comuna: la {{Fraccion|50|125}}, fibra multimòde, amb un còr de {{Nombre amb unitat|50|µm}} de diamètre per una gaina de {{Nombre amb unitat|125|µm}}. * Amb de tipes de connectors diferents : ST (seccion ronda de vissar), SC (seccion carrada de clipsar), LC (pichona seccion carrada de clipsar), o MTRJ (pichona seccion carrada de clipsar). === En medecina === Un tipe d'[[endoscòpi]], nomenat [[fibroscòpi]], utiliza la fibra optica per menar l'imatge de la zona d’explorar fins a l’uèilh del mètge realizant l'examèn exploratòri. Es una de las primièras aplicacions de las fibras opticas. Los decòrs luminoses utilizant de fibras opticas plasticas son utilizats dins las salas de terapia Snoezelen, a l’encòp dins los plafonds o per estimular lo tocar pels brins de las fibras. === Amplificacion optica === [[Fichièr:Simple_edfa.jpg|vinheta]] Las fibras dopadas son utilizadas per amplificar un senhal. Se trapan taben dins los lasèr de fibras. Las fibras de dobla gaina son sempre mai utilizadas pel pompatge optic de nauta poténcia. === Captors === Après d’òbras de recercas dins las annadas 1980, las fibras opticas pòdon èsser utilizadas dins lo domèni dels captors : * La [[Còrda optica]] es un captor concebut per la mesura en temps real de las desformacions d'una estructura o d'un obratge. Lo captor, constituit de fibras opticas trenadas, foncioan per mesura de l’ateniacion analogica del flus luminós. Mesura e detècta las modificacions de las proprietats de transmission degudas la transformacion dels rapòrts d’absorpcion e de [[refraccion]] de la lutz mejans las fibras. * Lo giromètre de fibra optica es un instrument utilizat per las naus, los sosmarins, los avions o satellites per donar la velocitat angulara. Conten de fibras amb manten de polarizacion. * Un ret de Bragg inscrich dins una fibra optica pòt donar d’informacions de constrencha o de temperatura. * Los tapers son de fibras afiladas que pòdon tanben servir de captors. * Lo microfòn de fibra optica desvelopat per l'entrepresa Phonoptics en França === Esclairatge e decòrs === A partir de las [[Ans 1970|annadas 1970]], la fibra optica foguèt utilizada dins de luminaris decoratius amb variacion de color. A partir de las [[Ans 1990|annadas 1990]], la fibra optica es utilizada per menar la lutz sur un camin d’unes desenats de centimètres dempuèi una font luminosa cap a l'objècte de mostrar, permetent de realiza d’esclairatges ponctuals e discrèts, amb pauc de rais infraroge, limitant atal lo risc d’auçada de temperatura a l'interior d’una veirina per exemple, e que damatja las òbras d'art. La fibra optica plastica es utilizada per de motius decoratius dins los ostals: cèls estelats, junts dels malonatges, etc. === Textils luminoses === Teissuts amb d'autres fials textils (coma los naturals de coton o de seda, los quimics de viscòsa o los sintetics de poliestèr), de fibras opticas pòdon permetre de crear un teissut textil luminós. Lo procediment de creacion es lo seguent: las fibras opticas son teissuts (mai sovent dins lo sens de cadena) amb d'autras fials textils (dins lo sens trama) ; son enseguida connectadas a una font luminosa de tipe LED a un dels tèrme ; après se realiza un tractament fisic (sablatge), quimic (solvant) o optic (lasèr) sus la superfícia per desgradar la superfícia de las fibras. Aquò permet al rai luminós se propagant dins la fibra optica de poder èsser difuzada per la superfícia. Per donar un escalairatge omogenèu tot lo long de la superfícia del teissut luminós, la superfícia de la fibra deu èsser mens degradas dins las zonas pròche de la font luminosa, per donar mens de punts de sortida a la lutz, e mai degradas dins las zonas alunhadas de la font luminosa. En connectant lo teissut luminós a de LED de diferentas colors, un escalairatge de color diferenta se pòt realmizar. La color dels fials textils teissuts amb las fibras opticas es tanben un paramètre permetent de far variar la color del teissut. En delimitant de pixèls connectats de biais independent a de fonts luminosas LED de tres color roge, verd e blau (RVB), un escran flexible textil luminós se pòt realizar. [[Fichièr:Opticalfiberbending.jpg|vinheta|De rais luminoses sortisson que l'angle d'incidéncia amb la gaina es tròp naut.]] Los textils luminoses fibrats per d’aplicacions en medecina, per exemple al sen de tractament contra los càncers de la pèl. De metòdes coma la fotoquimioterapia utiliza de textils alimentats per lasèr. Permeton d'activar des fotosensibilizators (porfrina, [[clorofilla]], etc.) dins l'organisme dels pacients per destruire las cellulas cancerosas. Pasmens, la tecnologia de difusion de la lutz es plan diferente en l’escasença: pendent lo trenatge amb un autre textil, s’enròtla la fibra a l’entorn d’aquel de biais que la fibra siá tòrta. I a donc pas pus de reflexion intèrna, la lutz pòt s'escapar de la fibra optica<ref>{{Revista|nom1=Cochrane|nom2=Mordon|nom3=Lesage|nom4=Koncar}}</ref>. == Nòtas e referéncias == {{Referéncias}} == Annèxes == === Articles connèxes === * [[Cable sosmarin]] * [[Fibra optica negra]] * [[FTTH|DFA]] * [[VSnet]] et [[Fibrelac]] === Bibliografia === * {{En}} Jeff Hecht, {{Lang|en|''City of Light, The Story of Fiber Optics''}}, {{Lang|en|Oxford University Press}}, New York, 1999 {{ISBN|0-19-510818-3}} * Pierre Lecoy, ''Télécom sur Fibres Optiques'', Hermès-Lavoisier, Paris, 2007 {{ISBN|978-2-7462-1844-4}} === Ligams extèrnes === * [https://web.archive.org/web/20050617075206/http://www.httr.ups-tlse.fr/pedagogie/cours/fibre/welcome.htm Fibre optique de l'Université de Genève], sur le site httr.ups-tlse.fr * [https://web.archive.org/web/20140430045951/http://www.ant.equipement.gouv.fr/article.php3?id_article=315 Réseaux de communication sur fibre optique], sur le site ant.equipement.gouv.fr * https://web.archive.org/web/20100317202619/http://www.sciences.univ-nantes.fr/physique/perso/gtulloue/optiqueGeo/dioptres/fibre_optique.html Animation paramétrable du principe des différentes fibres], sur le site sciences.univ-nantes.fr * [http://www-igm.univ-mlv.fr/~dr/XPOSE2007/rlefievr_Fibre_Optique_et_WDM/index.html Présentation des fibres optiques en télécommunications] sur le site de l'université Paris-Est Marne la Vallée * [https://web.archive.org/web/20211228004836/http://www.optique-ingenieur.fr/fr/cours/OPI_fr_M06_C04/co/OPI_fr_M06_C04_web.html Capteurs à fibres optiques] cours en ligne « Optique pour l'ingénieur», Emmanuel MARIN , 2008 * {{Vid}} (fr+en) [https://web.archive.org/web/20070928044354/http://www.d0wn.com/print.php?sid=389 Vidéo montrant les étapes de la fabrication d'une fibre optique], sur le site d0wn.com * [https://www.youtube.com/watch?v=AAd-ow2FTyc Vidéo présentant comment fusionner deux fibres optiques ensemble] * les guides du credo [https://web.archive.org/web/20100101160341/http://www.cercle-credo.com/Documents/Guide-C.R.E.D.O des guides très orientés vers le professionnels du câblage optique] * [https://web.archive.org/web/20140314033254/http://www.iscience.ca/fibreopt/ateliers/reflexion/jello.php Fabrication de fibre optique en jello] [[Categoria:Material de ret informatica]] kg7npt61609lw4egcmyul9z57us70d9 Vau d'Oronaia 0 180672 2504618 2482475 2026-07-18T23:36:28Z Renoir33 59646 /* Istòria */ 2504618 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Vivaroaupenc}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Vau d'Oronaia | nom2 = ''Val d'Oronaye'' | imatge = Larche.JPG | legenda = Vilatge de L'Archa. | blason = <!-- facultatif --> | légende blason = <!-- facultatif --> | drapeau = <!-- facultatif --> | légende drapeau = <!-- facultatif --> | taille drapeau = <!-- facultatif --> | region = [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]] | departement = [[Aups de Provença Auta]] | arrondiment = [[Arrondiment de Barcilona de Provença|Barcilona de Provença]] | canton = [[Canton de Barcelonnette]] | circonscription législative = [[Deuxième circonscription des Alpes-de-Haute-Provence|Deuxième circonscription]] | insee = 04120 | cp = 04530 | cònsol = Jean Ferron | mandat = [[2020]]-2026 | intercomm = [[Commnautat de comunas Vau d'Ubaia - Sèrra-Ponçon]] | longitud = 6.84722222222 | latitud = 44.4522222222 | alt mini = 1307 | alt maxi = 3192 | superfícia = 109.45 | populacion = {{Population de France/dernière_pop}}<!-- Insertion automatique, ne pas modifier --> | année_pop = {{Population de France/dernière_année}}<!-- Insertion automatique, ne pas modifier --> | gentilé = | siteweb = | géoloc-département = Alpes-de-Haute-Provence/Provence-Alpes-Côte d'Azur }} '''Vau d'Oronaia''' (en [[francés]], ''Val-d'Oronaye'') es una comuna [[Occitània|occitana]] isolaa situaa a la frontiera entre [[França]] e [[Itàlia]] dins las valeias autas d'[[Ubaia]]. Eissia de la fusion das vilatges de [[L'Archa (Aups d'Auta Provença)|L'Archa]] e [[Maironas (Provença)|Maironas]] en 2016, es una comuna rurala pauc poblaa. L'unic accès carroçable es la rota departamentala RD900. Lo clima es [[Clima montanhòl|montanhard]] amb d'altitudas variant entre {{formatnum:1300}} e {{formatnum:3192}} m. == Istòria == {{article principal|L'Archa (Aups d'Auta Provença)|Maironas (Provença)}} Vau d'Oronaia es una [[comuna novèla|comuna novela]] creaa per la fusion das comunas de [[L'Archa (Aups d'Auta Provença)|L'Archa]] e [[Maironas (Provença)|Maironas]] après un vòte favorable das conseus municipaus<ref>Sylvie Arnaud, « La fusion de Larche et Meyronnes se concrétise : Les deux conseils municipaux ont acté ce rapprochement mardi soir. », ''La Provence'',‎ 10 de setembre de 2015.</ref>. La decision foguèt validaa per un arrestat prefectorau pareissut lo 14 de decembre de 2015 e la comuna novela intrèt en vigor lo 1{{èr}} de genier de 2016. L'objectiu èra de simplificar la gestion das comunas tot en gardant l'identitat de chasque [[vilatge]]. [[Maironas (Provença)|Maironas]] e [[L'Archa (Aups d'Auta Provença)|L'Archa]] son ansin de comunas delegaas de Vau d'Oronaia. Maugrat aquela fusion, Vau d'Oronaia demòra un endrech pauc poplat amb 118 abitants recensats en 2018. Integrèt automaticament la [[Comunautat de comunas de la Vau d'Ubaia]] que [[Maironas (Provença)|Maironas]] e [[L'Archa (Aups d'Auta Provença)|L'Archa]] fasian ja partia de l'organizacion. == Annexas == === Ligams internes === * [[L'Archa (Aups d'Auta Provença)|L'Archa]] * [[Maironas (Provença)|Maironas]] * [[Ubaia]] === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <references/> {{Comunas dels Aups d'Auta Provença}} [[Categoria:Comuna novèla deis Aups de Provença Auta]] hf2ieft35xc2r5x1kizmxea6rwuccg8 Savage Garden 0 194682 2504624 2412612 2026-07-19T05:39:47Z Raymond Trencavel 26125 2504624 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Darren hayes1.jpg|200px|thumb|right|Darren Hayes, cantaire de '''Savage Garden''']] '''Savage Garden''' èra un duò [[Pop (musica)|pop]] [[Musica Rock|ròck]] [[anglés|anglofòn]] [[Austràlia|australian]] format en 1994 a [[Meaanjin]] dins lo [[Queensland]] ([[Austràlia]]) e separat en 2001. Èra compausat de '''Darren Hayes''' al cant e de '''Daniel Jones''' als clavièrs e a la guitarra. An agut una capitada internacionala entre 1997 e 2000, lors tubes mai coneguts son ''I Want You'' (1997), ''Truly Madly Deeply'' (1998), ''To the Moon and Back'' (1999) e ''I Knew I Loved You'' (2000). Lor cançon ''Truly Madly Deeply'' es estada represa ambe succès pel grop [[Musica electronica|electro]] [[Alemanha|alemand]] [[Cascada (grop)|Cascada]] en 2007. [[Categoria:Grop de rock]] [[Categoria:Grop de musica dels ans 1990]] [[Categoria:Grop de musica dels ans 2000]] [[Categoria:Grop de musica australian]] [[Categoria:Grop de rock australian]] k7rhs0kgwedrseofzgdte40m54l833t Adèle Castillon 0 195954 2504612 2497673 2026-07-18T12:03:29Z Raymond Trencavel 26125 2504612 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Adele-Castillonen2025.jpg|thumb|200px|right|'''Adèle Castillon''' en 2025]] '''Adèle Castillon''', nascuda lo 24 d'octobre de 2001 a [[Angieus]] ([[França]]), es una cantaira e actritz [[França|francesa]].<ref>https://www.nrj.fr/artistes/adele-castillon/biographie</ref> Coma o daissa devinar son nom de familha (Castilhon), es d'origina [[Occitans|occitana]] per son paire, eissit d'una vièlha familha [[Gasconha|gascona]] de [[Bordèu]] (Tastet). '''Adèle Castillon''' se fa conéisser del grand public gràcias a sa cadena [[YouTube]], ont publica de videos umoristicas tre l'atge de 13 ans. Obten son primièr ròtle al cinèma en 2017 dins lo film de [[Dominique Farrugia]] [https://fr.wikipedia.org/wiki/Sous_le_m%C3%AAme_toit Sous le même toit] dins lo qual jòga ambe [[Gilles Lellouche]] e [[Louise Bourgoin]]. En setembre de 2018, fonda [[Videoclub]], un grop [[Musica electronica|electro]]-[[Pop (musica)|pop]], ambe [[Matthieu Reynaud]]. Lor primièr simple ''Amour plastique'' obten un polit resson. Lo grop se separa en març de 2021 : '''Adèle''' se lança alavetz dins una carrièra sòlo. Son primièr [[Single|simple]], ''Impala'', publicat pendent l'estiu 2022, obten lèu de succès.<ref>https://www.europe2.fr/musique/adele-castillon-impala-son-premier-single-solo-depasse-le-million-de-vues-97302.html</ref> == Filmografia == * 2017 : ''Sous le même toit '' de [[Dominique Farrugia]] * 2019 : ''L'Heure de la sortie'' de [[Sébastien Marnier]] ==Discografia== * 2021 : ''Euphories'' ('''Videoclub''', ambe [[Matthieu Reynaud]]) * 2023 : ''Plaisir Risque Dépendance'' ==Referéncias== {{ORDENA:Castillon, Adèle}} [[Categoria:Naissença en 2001]] [[Categoria:Actritz francesa]] [[Categoria:Umorista francés]] [[Categoria:Cantaira francesa]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2010]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2020]] 6jed8q3qtx0nwl6yj0miv801ll48pu3 Dasha 0 197294 2504662 2445574 2026-07-19T09:31:37Z Raymond Trencavel 26125 2504662 wikitext text/x-wiki '''Anna Dasha Novotny''' (nascuda en [[Califòrnia]] lo 27 de febrièr de 2000), dicha simplament '''Dasha''', es una cantaira [[anglés|anglofòna]] [[Estats Units d'America|americana]] de [[Pop (musica)|pop]] e de [[Musica country|country]]. Coma o daissa supausar son prenom, a d'originas [[Lengas eslavas|eslavas]] (''Dasha'' es un prenom plan popular dins lo mond [[Lengas eslavas|eslau]]), mai precisament [[Republica Chèca|Chèc]]. A obtengut un primièr succès internacional en 2024 ambe lo títol ''Austin'', publicat en single tre la fin de 2023 als [[Estats Units d'America|Estats Units]] (un extrach de son segond album ''What Happens Now?''). ==Discografia== * 2023 : ''Dirty Blonde'' * 2024 : ''What Happens Now?'' {{nais|2000}} [[Categoria:Naissença en Califòrnia]] [[Categoria:Cantaira americana]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2020]] jwios4ji9h4zu7vel6z74o9fpoqiiyo Louisa Baïleche 0 201346 2504611 2504610 2026-07-18T11:59:50Z Raymond Trencavel 26125 2504611 wikitext text/x-wiki '''Louisa Baïleche''', nascuda lo 4 de genièr de 1977, es una cantaira, dançaira e comediana [[francés|francesa]] d'[[Ivry-sur-Seine]] còsta [[París]] ([[França]]). Es d'origina [[Argeria|argeriana]] per son paire. En 1997, ten lo ròtle principal femenin dins "Nine", una comèdia musicala dins la quala revèla son talent de cantaira. En 1999, ten lo ròtle de Josepha dins la pèça de Christian Krumb "Le Ravissementt", pèça mesa en scèna per Franck Dribault a [[París]]. En 2003 publica lo [[single]] "Monts et Merveilles". Es amb aquela cançon que [[França 3]] li demanda de representar [[França]] al [[Festival de la Cançon d'Eurovision|Concors Eurovision de la cançon]] lo 24 de mai de 2003 a [[Riga]] en [[Letònia]]. Amb aquela cançon, se classarà 18na a l'[[Festival de la Cançon d'Eurovision|Eurovision]] aquesta annada de 2003. {{ORDENA:Baileche, Louisa}} [[Categoria:Cantaira francesa]] [[Categoria:Naissença en 1977]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 2000]] kyf7zx8he64t0xg6k2sxga530tq8bcz Indecent Obsession 0 201347 2504622 2026-07-19T05:37:09Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « '''Indecent Obsession''' èra un grop [[Austràlia|australian]] [[anglés|anglofòn]] de [[Pop (musica)|musica pop]] format a [[Meaanjin]] en 1987 e inactiu dempuèi 1995. En [[Occitània]], son coneguts per lor balada ''Whispers in the Dark'' (mormolhs dins l'escurada) que foguèt un tube en 1993. ==Membres (fins a 1992)== * David Dixon * Andrew Coyne * Michael Szumowski * Daryl Sims » 2504622 wikitext text/x-wiki '''Indecent Obsession''' èra un grop [[Austràlia|australian]] [[anglés|anglofòn]] de [[Pop (musica)|musica pop]] format a [[Meaanjin]] en 1987 e inactiu dempuèi 1995. En [[Occitània]], son coneguts per lor balada ''Whispers in the Dark'' (mormolhs dins l'escurada) que foguèt un tube en 1993. ==Membres (fins a 1992)== * David Dixon * Andrew Coyne * Michael Szumowski * Daryl Sims 6p2hvy22m6n4450oyaqas5nalvg76s4 2504623 2504622 2026-07-19T05:39:07Z Raymond Trencavel 26125 2504623 wikitext text/x-wiki '''Indecent Obsession''' èra un grop [[Austràlia|australian]] [[anglés|anglofòn]] de [[Pop (musica)|musica pop]] format a [[Meaanjin]] en 1987 e inactiu dempuèi 1995. En [[Occitània]], son coneguts per lor balada ''Whispers in the Dark'' (mormolhs dins l'escurada) que foguèt un tube en 1993. ==Membres (fins a 1992)== * David Dixon * Andrew Coyne * Michael Szumowski * Daryl Sims [[Categoria:Grop de musica australian]] [[Categoria:Grop de musica dels ans 1990]] okwb9izwzceuckr1qs8h1552supxyu5 2504625 2504623 2026-07-19T05:40:56Z Raymond Trencavel 26125 2504625 wikitext text/x-wiki '''Indecent Obsession''' èra un grop [[Austràlia|australian]] [[anglés|anglofòn]] de [[Pop (musica)|musica pop]] format en 1987 a [[Meaanjin]] dins lo [[Queensland]] e inactiu dempuèi 1995. En [[Occitània]], son coneguts per lor balada ''Whispers in the Dark'' (mormolhs dins l'escurada) que foguèt un tube en 1993. ==Membres (fins a 1992)== * David Dixon * Andrew Coyne * Michael Szumowski * Daryl Sims [[Categoria:Grop de musica australian]] [[Categoria:Grop de musica dels ans 1990]] rimxnc80qjnxs1g1xp1ooufl39h88is Marquis Calmes 0 201348 2504626 2026-07-19T05:43:49Z Briantin de Montrei 37340 Creacion de la pagina amb « '''Marquis Calmes IV''' (26 febrièr 1755 - 27 febrièr 1834) èra un militar e proprietari american qu'aperten a la familha nòbla de Calmés. ==Biografia== Calmes èra d'ascendéncia uganauda. Son paire èra William Waller Calmes, 1727–1773. La maire de Calmes èra Lucy Neville. Lo grand-paire patrilineal de Calmes èra lo marqués Guilhèm de Calmés II, que nasquèt en [[Reialme de França|França]] en [[1705]]. Los de Calmés èran una familha uganaud... » 2504626 wikitext text/x-wiki '''Marquis Calmes IV''' (26 febrièr 1755 - 27 febrièr 1834) èra un militar e proprietari american qu'aperten a la familha nòbla de Calmés. ==Biografia== Calmes èra d'ascendéncia uganauda. Son paire èra William Waller Calmes, 1727–1773. La maire de Calmes èra Lucy Neville. Lo grand-paire patrilineal de Calmes èra lo marqués Guilhèm de Calmés II, que nasquèt en [[Reialme de França|França]] en [[1705]]. Los de Calmés èran una familha uganauda de [[Trebes]] qu'emigrèron a la Colonia de Virgínia al començament del sègle XVIII. Nasquèt lo 26 de febrièr de 1755 a Frederick, en Virgínia. De jove, foguèt mandat a l'estrangièr per èsser educat. Quand la [[Revolucion Americana]] comencèt, tornèt en Virgínia. Levèt e equipèt una companhiá a sas pròprias despensas, e rejonhèt lo 2nd Regiment de Virgínia coma luòctenent.<!-- At the Battle of Brandywine, Colonel Thomas Marshall, the commander of the Second Regiment, was seriously injured. Calmes replaced Marshall at the battle. Calmes was then promoted to captain. Calmes served in the Second Regiment until the conclusion of his term of service in 1779. He married Priscilla Heale in Faquier in 1782. He left Virginia and made his way to Kentucky, where he eventually founded a plantation, Caneland, adjacent to Colonel Marshall's Buck Pond, in Woodford County, Kentucky. Calmes was one of the founders of Versailles, Kentucky. He married Priscilla Hale. At Caneland, Calmes enslaved multiple people, including field laborers, a sawyer, a carpenter, a blacksmith, and a shoemaker. Calmes was a longtime member of the county court in Versailles. In 1795, he served in the Kentucky State Legislature. During the War of 1812, Calmes was promoted to Brigadier General and given command of a brigade of Kentucky riflemen. He served under William Henry Harrison. Following the War of 1812, Calmes returned again to his estate near Versailles, Kentucky. He was widowed in 1821, and afterwards embarked on a lengthy hunting trip in Arkansas. He also briefly hosted the Marquis de Lafayette, who he had befriended during the Revolutionary War, on the latter's American tour in 1825. [2] He died on February 27, 1834.[3][4] He is buried in a plain stone mausoleum on the property of Caneland. It was restored in 1990.[5] Calmes and his wife and children were painted by Jacob Frymire in 1806.[6][7]--> [[Categoria:Naissença en 1755]] [[Categoria:Decès en 1834]] [[Categoria:Personalitat de Virgínia]] [[Categoria:Diaspòra occitana]] [[Categoria:Militar american]] [[Categoria:Personalitat americana de la Guèrra d'Independéncia dels Estats Units]] [[Categoria:Personalitat occitana de la Guèrra d'Independéncia dels Estats Units]] e4beygxe275ub9xzjdlyuhyb1qhmdx4 2504627 2504626 2026-07-19T05:50:25Z Briantin de Montrei 37340 2504627 wikitext text/x-wiki '''Marquis Calmes IV''' (26 febrièr 1755 - 27 febrièr 1834) èra un militar e proprietari american qu'aperten a la familha nòbla occitana de Calmés. ==Biografia== Calmes èra d'ascendéncia uganauda. Son paire èra William Waller Calmes, 1727–1773. La maire de Calmes èra Lucy Neville.<ref name="Blakemore1963" /> Lo grand-paire patrilineal de Calmes èra lo marqués Guilhèm de Calmés II, que nasquèt en [[Reialme de França|França]] en [[1705]]. Los de Calmés èran una familha uganauda de [[Trebes]] qu'emigrèron a la Colonia de Virgínia al començament del [[sègle XVIII]].<ref name=":0" /> Nasquèt lo 26 de febrièr de 1755 a Frederick, en Virgínia. De jove, foguèt mandat a l'estrangièr per èsser educat. Quand la [[Revolucion Americana]] comencèt, tornèt en Virgínia. Levèt e equipèt una companhiá a sas pròprias despensas, e rejonhèt lo 2nd Regiment de Virgínia coma luòctenent.<!-- At the Battle of Brandywine, Colonel Thomas Marshall, the commander of the Second Regiment, was seriously injured. Calmes replaced Marshall at the battle. Calmes was then promoted to captain. Calmes served in the Second Regiment until the conclusion of his term of service in 1779. He married Priscilla Heale in Faquier in 1782. He left Virginia and made his way to Kentucky, where he eventually founded a plantation, Caneland, adjacent to Colonel Marshall's Buck Pond, in Woodford County, Kentucky. Calmes was one of the founders of Versailles, Kentucky. He married Priscilla Hale. At Caneland, Calmes enslaved multiple people, including field laborers, a sawyer, a carpenter, a blacksmith, and a shoemaker. Calmes was a longtime member of the county court in Versailles. In 1795, he served in the Kentucky State Legislature. During the War of 1812, Calmes was promoted to Brigadier General and given command of a brigade of Kentucky riflemen. He served under William Henry Harrison. Following the War of 1812, Calmes returned again to his estate near Versailles, Kentucky. He was widowed in 1821, and afterwards embarked on a lengthy hunting trip in Arkansas. He also briefly hosted the Marquis de Lafayette, who he had befriended during the Revolutionary War, on the latter's American tour in 1825.<ref name=":0">{{Cite journal |last=Steele |first=Jno. A. |date=1906 |title=GENERAL MARQUIS CALMES of "Caneland," A Revolutionary Hero of Woodford Co., Ky. |url=https://www.jstor.org/stable/23366243?seq=4 |journal=Register of the Kentucky State Historical Society |volume=4 |issue=10 |pages=47–51 |issn=2328-8183}}</ref> He died on February 27, 1834.<ref>The Register of the Kentucky State Historical Society, Volume 18, Issue 53, May, 1920, pp. 77-79.</ref><ref>The Kentucky Encyclopedia By John E. Kleber, University Press of Kentucky, 1992, p. 153</ref> He is buried in a plain stone mausoleum on the property of Caneland. It was restored in 1990.<ref>{{Cite web |title=Calmes Tomb |url=https://history.ky.gov/markers/calmes-tomb |access-date=2025-05-13 |website=KY Historical Society |language=en}}</ref> Calmes and his wife and children were painted by [[Jacob Frymire]] in 1806.<ref>{{Cite web |title=i066132 |url=https://images.chicagohistory.org/asset/28573/ |access-date=2025-05-14 |website=Chicago History Museum |language=en-GB}}</ref><ref>{{Cite web |title=The Project Gutenberg eBook of Tea Drinking in 18th-Century America: Its Etiquette and Equipage, by Rodris Roth |url=https://www.gutenberg.org/files/46775/46775-h/46775-h.htm |access-date=2025-05-14 |website=www.gutenberg.org}}</ref>--> ==Nòtas e referéncias== {{Traduccion/Referéncia|en|Marquis Calmes}} {{Referéncias}} {{Multibendèl|Portal Estats Units d'America}} [[Categoria:Naissença en 1755]] [[Categoria:Decès en 1834]] [[Categoria:Personalitat de Virgínia]] [[Categoria:Diaspòra occitana]] [[Categoria:Militar american]] [[Categoria:Personalitat americana de la Guèrra d'Independéncia dels Estats Units]] [[Categoria:Personalitat occitana de la Guèrra d'Independéncia dels Estats Units]] 8ibxiufe4ao2q6qqh8hhjjfta58tnyc 2504628 2504627 2026-07-19T05:57:23Z Briantin de Montrei 37340 2504628 wikitext text/x-wiki {{Infobox Persona}} '''Marquis Calmes IV''' (26 febrièr 1755 - 27 febrièr 1834) èra un militar e proprietari american qu'aperten a la familha nòbla occitana de Calmés. ==Biografia== Calmes èra d'ascendéncia uganauda. Son paire èra William Waller Calmes, 1727–1773. La maire de Calmes èra Lucy Neville.<ref name="Blakemore1963" /> Lo grand-paire patrilineal de Calmes èra lo marqués Guilhèm de Calmés II, que nasquèt en [[Reialme de França|França]] en [[1705]]. Los de Calmés èran una familha uganauda de [[Trebes]] qu'emigrèron a la Colonia de Virgínia al començament del [[sègle XVIII]].<ref name=":0" /> Nasquèt lo 26 de febrièr de 1755 a Frederick, en Virgínia. De jove, foguèt mandat a l'estrangièr per èsser educat. Quand la [[Revolucion Americana]] comencèt, tornèt en Virgínia. Levèt e equipèt una companhiá a sas pròprias despensas, e rejonhèt lo 2nd Regiment de Virgínia coma luòctenent.<!-- At the Battle of Brandywine, Colonel Thomas Marshall, the commander of the Second Regiment, was seriously injured. Calmes replaced Marshall at the battle. Calmes was then promoted to captain. Calmes served in the Second Regiment until the conclusion of his term of service in 1779. He married Priscilla Heale in Faquier in 1782. He left Virginia and made his way to Kentucky, where he eventually founded a plantation, Caneland, adjacent to Colonel Marshall's Buck Pond, in Woodford County, Kentucky. Calmes was one of the founders of Versailles, Kentucky. He married Priscilla Hale. At Caneland, Calmes enslaved multiple people, including field laborers, a sawyer, a carpenter, a blacksmith, and a shoemaker. Calmes was a longtime member of the county court in Versailles. In 1795, he served in the Kentucky State Legislature. During the War of 1812, Calmes was promoted to Brigadier General and given command of a brigade of Kentucky riflemen. He served under William Henry Harrison. Following the War of 1812, Calmes returned again to his estate near Versailles, Kentucky. He was widowed in 1821, and afterwards embarked on a lengthy hunting trip in Arkansas. He also briefly hosted the Marquis de Lafayette, who he had befriended during the Revolutionary War, on the latter's American tour in 1825.<ref name=":0">{{Cite journal |last=Steele |first=Jno. A. |date=1906 |title=GENERAL MARQUIS CALMES of "Caneland," A Revolutionary Hero of Woodford Co., Ky. |url=https://www.jstor.org/stable/23366243?seq=4 |journal=Register of the Kentucky State Historical Society |volume=4 |issue=10 |pages=47–51 |issn=2328-8183}}</ref> He died on February 27, 1834.<ref>The Register of the Kentucky State Historical Society, Volume 18, Issue 53, May, 1920, pp. 77-79.</ref><ref>The Kentucky Encyclopedia By John E. Kleber, University Press of Kentucky, 1992, p. 153</ref> He is buried in a plain stone mausoleum on the property of Caneland. It was restored in 1990.<ref>{{Cite web |title=Calmes Tomb |url=https://history.ky.gov/markers/calmes-tomb |access-date=2025-05-13 |website=KY Historical Society |language=en}}</ref> Calmes and his wife and children were painted by [[Jacob Frymire]] in 1806.<ref>{{Cite web |title=i066132 |url=https://images.chicagohistory.org/asset/28573/ |access-date=2025-05-14 |website=Chicago History Museum |language=en-GB}}</ref><ref>{{Cite web |title=The Project Gutenberg eBook of Tea Drinking in 18th-Century America: Its Etiquette and Equipage, by Rodris Roth |url=https://www.gutenberg.org/files/46775/46775-h/46775-h.htm |access-date=2025-05-14 |website=www.gutenberg.org}}</ref>--> ==Nòtas e referéncias== {{Traduccion/Referéncia|en|Marquis Calmes}} {{Referéncias}} {{Multibendèl|Portal Estats Units d'America}} [[Categoria:Naissença en 1755]] [[Categoria:Decès en 1834]] [[Categoria:Personalitat de Virgínia]] [[Categoria:Diaspòra occitana]] [[Categoria:Militar american]] [[Categoria:Personalitat americana de la Guèrra d'Independéncia dels Estats Units]] [[Categoria:Personalitat occitana de la Guèrra d'Independéncia dels Estats Units]] lqzwq7bf9lbn7jkmllmip4mid4znvvr Espen Lind 0 201349 2504629 2026-07-19T06:07:15Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « [[Imatge:Espen Lind.jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire norvegian Espen Lind]] '''Espen Lind''', nascut lo 13 de mai de 1971 a [[Tromsø]] en [[Norvègia]], es un cantaire anglofòn [[Norvègia|norvegian]]. En [[Occitània]], es conegut per sa balada ''When Susannah Cries'' qu'es estada un tube en 1998. ==Discografia== * 1995 : ''Mmm...Prepare To Be Swayed'' * 1997 : ''Red'' * 2001 : ''This Is Pop Music'' * 2005 : ''April'' * 2006 : ''Hallelujah Live'' * 2008... » 2504629 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Espen Lind.jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire norvegian Espen Lind]] '''Espen Lind''', nascut lo 13 de mai de 1971 a [[Tromsø]] en [[Norvègia]], es un cantaire anglofòn [[Norvègia|norvegian]]. En [[Occitània]], es conegut per sa balada ''When Susannah Cries'' qu'es estada un tube en 1998. ==Discografia== * 1995 : ''Mmm...Prepare To Be Swayed'' * 1997 : ''Red'' * 2001 : ''This Is Pop Music'' * 2005 : ''April'' * 2006 : ''Hallelujah Live'' * 2008 : ''Army of one'' * 2009 : ''Hallelujah Live'' (Volume 2) {{ORDENA:Lind, Espen}} t6sqermhu8mugoc9xq473fie0kzf4eu 2504630 2504629 2026-07-19T06:07:49Z Raymond Trencavel 26125 2504630 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Espen Lind.jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire norvegian Espen Lind]] '''Espen Lind''', nascut lo 13 de mai de 1971 a [[Tromsø]] en [[Norvègia]], es un cantaire [[anglés|anglofòn]] [[Norvègia|norvegian]]. En [[Occitània]], es conegut per sa balada ''When Susannah Cries'' qu'es estada un tube en 1998. ==Discografia== * 1995 : ''Mmm...Prepare To Be Swayed'' * 1997 : ''Red'' * 2001 : ''This Is Pop Music'' * 2005 : ''April'' * 2006 : ''Hallelujah Live'' * 2008 : ''Army of one'' * 2009 : ''Hallelujah Live'' (Volume 2) {{ORDENA:Lind, Espen}} hje4ai233v3jglt7biib0r0vewez5ex 2504631 2504630 2026-07-19T06:09:47Z Raymond Trencavel 26125 2504631 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Espen Lind.jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire norvegian '''Espen Lind''']] '''Espen Lind''', nascut lo 13 de mai de 1971 a [[Tromsø]] en [[Norvègia]], es un cantaire [[anglés|anglofòn]] [[Norvègia|norvegian]]. En [[Occitània]], es conegut per sa balada ''When Susannah Cries'' qu'es estada un tube en 1998. ==Discografia== * 1995 : ''Mmm...Prepare To Be Swayed'' * 1997 : ''Red'' * 2001 : ''This Is Pop Music'' * 2005 : ''April'' * 2006 : ''Hallelujah Live'' * 2008 : ''Army of one'' * 2009 : ''Hallelujah Live'' (Volume 2) {{ORDENA:Lind, Espen}} [[Categoria:Cantaire norvegian]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1990]] q5u8g0wkxwc0gt62a8hw8va6avpksy8 2504633 2504631 2026-07-19T06:14:16Z Raymond Trencavel 26125 2504633 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Espen Lind.jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire norvegian '''Espen Lind''']] '''Espen Lind''', nascut lo 13 de mai de 1971 a [[Tromsø]] en [[Norvègia]], es un cantaire [[anglés|anglofòn]] [[Norvègia|norvegian]]. En [[Occitània]], es conegut per sa balada ''When Susannah Cries'' qu'es estada un tube en 1998. ==Discografia== * 1995 : ''Mmm...Prepare To Be Swayed'' ('''Sway''') * 1997 : ''Red'' * 2001 : ''This Is Pop Music'' * 2005 : ''April'' * 2006 : ''Hallelujah Live'' * 2008 : ''Army of one'' * 2009 : ''Hallelujah Live'' (Volume 2) {{ORDENA:Lind, Espen}} [[Categoria:Cantaire norvegian]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1990]] i90ebcuainrrvad4zimxqy778nl9snl 2504634 2504633 2026-07-19T06:14:43Z Raymond Trencavel 26125 2504634 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Espen Lind.jpg|200px|thumb|right|Lo cantaire norvegian '''Espen Lind'''.]] '''Espen Lind''', nascut lo 13 de mai de 1971 a [[Tromsø]] en [[Norvègia]], es un cantaire [[anglés|anglofòn]] [[Norvègia|norvegian]]. En [[Occitània]], es conegut per sa balada ''When Susannah Cries'' qu'es estada un tube en 1998. ==Discografia== * 1995 : ''Mmm...Prepare To Be Swayed'' ('''Sway''') * 1997 : ''Red'' * 2001 : ''This Is Pop Music'' * 2005 : ''April'' * 2006 : ''Hallelujah Live'' * 2008 : ''Army of one'' * 2009 : ''Hallelujah Live'' (Volume 2) {{ORDENA:Lind, Espen}} [[Categoria:Cantaire norvegian]] [[Categoria:Cantaira e cantaire dels ans 1990]] mc1dftu51pgkw3wir8whznkfqhoisab Categoria:Cantaire norvegian 14 201350 2504632 2026-07-19T06:10:56Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « [[Categoria:Cantaire per nacionalitat|Norvègia]] » 2504632 wikitext text/x-wiki [[Categoria:Cantaire per nacionalitat|Norvègia]] 65qqkmpxzd7nvhfby6v6ko7g6a1wdok Katseye 0 201351 2504652 2026-07-19T09:11:19Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « [[Imatge:Katseye at Wango Tango 2025 (cropped).jpg|200px|thumb|right|Lo "girl band" american Katseye. D'esquèrra a drecha : Manon Bannerman, Daniela Avanzini, Sophia Laforteza, Lara Raj Megan Skiendiel e Jeung Yoonchae]] '''Katseye''' (Uèlhs de gats) es un grop [[Pop (musica)|pop]] [[anglés|anglofòn]] american compausat de sièis dròllas d'originas divèrsas, de tres americanas, Daniela Avanzini (de maire [[Cuba|cubana]] e de paire Veneçuèla|veneç... » 2504652 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Katseye at Wango Tango 2025 (cropped).jpg|200px|thumb|right|Lo "girl band" american Katseye. D'esquèrra a drecha : Manon Bannerman, Daniela Avanzini, Sophia Laforteza, Lara Raj Megan Skiendiel e Jeung Yoonchae]] '''Katseye''' (Uèlhs de gats) es un grop [[Pop (musica)|pop]] [[anglés|anglofòn]] american compausat de sièis dròllas d'originas divèrsas, de tres americanas, Daniela Avanzini (de maire [[Cuba|cubana]] e de paire [[Veneçuèla|veneçolan]]), Megan Skiendel e Lara Rajagopalan, ambe Sophia Laforteza originària de [[ Filipinas|las Filipinas]], Yoonchae Jeong d'origina [[Corèa del Sud|coreana]], e Manon Bannerman d'origina [[Soïssa]]. Aquel grop es estat creat en 2023 dins l'encastre de l'emission televisada americana ''Dream Academy'' : l'idea èra de far un grop internacional de filhas per tocar un public mondial. '''Katseye''' es revelat en [[Occitània]] pel tube ''Gabriela'' en 2025. s9n59s77jma0cczplz7emfim55xvuxk 2504653 2504652 2026-07-19T09:12:01Z Raymond Trencavel 26125 2504653 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Katseye at Wango Tango 2025 (cropped).jpg|300px|thumb|right|Lo "girl band" american Katseye. D'esquèrra a drecha : Manon Bannerman, Daniela Avanzini, Sophia Laforteza, Lara Raj Megan Skiendiel e Jeung Yoonchae]] '''Katseye''' (Uèlhs de gats) es un grop [[Pop (musica)|pop]] [[anglés|anglofòn]] [[Estats Units d'America|american]] compausat de sièis dròllas d'originas divèrsas, de tres americanas, Daniela Avanzini (de maire [[Cuba|cubana]] e de paire [[Veneçuèla|veneçolan]]), Megan Skiendel e Lara Rajagopalan, ambe Sophia Laforteza originària de [[ Filipinas|las Filipinas]], Yoonchae Jeong d'origina [[Corèa del Sud|coreana]], e Manon Bannerman d'origina [[Soïssa]]. Aquel grop es estat creat en 2023 dins l'encastre de l'emission televisada americana ''Dream Academy'' : l'idea èra de far un grop internacional de filhas per tocar un public mondial. '''Katseye''' es revelat en [[Occitània]] pel tube ''Gabriela'' en 2025. 82jw0hx4jyxssq3pyiuex9qtqpib16u 2504655 2504653 2026-07-19T09:13:21Z Raymond Trencavel 26125 2504655 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Katseye at Wango Tango 2025 (cropped).jpg|300px|thumb|right|Lo "girl band" american Katseye. D'esquèrra a drecha : Manon Bannerman, Daniela Avanzini, Sophia Laforteza, Lara Raj, Megan Skiendiel e Jeung Yoonchae.]] '''Katseye''' (Uèlhs de gats) es un grop [[Pop (musica)|pop]] [[anglés|anglofòn]] [[Estats Units d'America|american]] compausat de sièis dròllas d'originas divèrsas, de tres americanas, Daniela Avanzini (de maire [[Cuba|cubana]] e de paire [[Veneçuèla|veneçolan]]), Megan Skiendel e Lara Rajagopalan, ambe Sophia Laforteza originària de [[ Filipinas|las Filipinas]], Yoonchae Jeong d'origina [[Corèa del Sud|coreana]], e Manon Bannerman d'origina [[Soïssa]]. Aquel grop es estat creat en 2023 dins l'encastre de l'emission televisada americana ''Dream Academy'' : l'idea èra de far un grop internacional de filhas per tocar un public mondial. '''Katseye''' es revelat en [[Occitània]] pel tube ''Gabriela'' en 2025. blmq5507qfxcbdxnqvrmt0w7vy6p0mj 2504657 2504655 2026-07-19T09:15:01Z Raymond Trencavel 26125 2504657 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Katseye at Wango Tango 2025 (cropped).jpg|300px|thumb|right|Lo "girl band" american Katseye. D'esquèrra a drecha : Manon Bannerman, Daniela Avanzini, Sophia Laforteza, Lara Raj, Megan Skiendiel e Yoonchae Jeung.]] '''Katseye''' (Uèlhs de gats) es un grop [[Pop (musica)|pop]] [[anglés|anglofòn]] [[Estats Units d'America|american]] compausat de sièis dròllas d'originas divèrsas, de tres americanas, Daniela Avanzini (de maire [[Cuba|cubana]] e de paire [[Veneçuèla|veneçolan]]), Megan Skiendel e Lara Rajagopalan, ambe Sophia Laforteza originària de [[ Filipinas|las Filipinas]], Yoonchae Jeung d'origina [[Corèa del Sud|coreana]], e Manon Bannerman d'origina [[Soïssa]]. Aquel grop es estat creat en 2023 dins l'encastre de l'emission televisada americana ''Dream Academy'' : l'idea èra de far un grop internacional de filhas per tocar un public mondial. '''Katseye''' es revelat en [[Occitània]] pel tube ''Gabriela'' en 2025. 6fyqy3mdag229wsegyhsrifaio4vual 2504658 2504657 2026-07-19T09:17:53Z Raymond Trencavel 26125 2504658 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Katseye at Wango Tango 2025 (cropped).jpg|300px|thumb|right|Lo "girl band" american Katseye. D'esquèrra a drecha : Manon Bannerman, Daniela Avanzini, Sophia Laforteza, Lara Raj, Megan Skiendiel e Yoonchae Jeung.]] '''Katseye''' (Uèlhs de gats) es un grop [[Pop (musica)|pop]] [[anglés|anglofòn]] [[Estats Units d'America|american]] compausat de sièis dròllas d'originas divèrsas, de tres americanas, Daniela Avanzini (de maire [[Cuba|cubana]] e de paire [[Veneçuèla|veneçolan]]), Megan Skiendel e Lara Rajagopalan, ambe Sophia Laforteza originària de [[ Filipinas|las Filipinas]], Yoonchae Jeung d'origina [[Corèa del Sud|coreana]], e Manon Bannerman d'origina [[soïssa]]. Aquel grop es estat creat en 2023 dins l'encastre de l'emission televisada americana ''Dream Academy'' : l'idea èra de far un grop internacional de filhas per tocar un public mondial. '''Katseye''' es revelat en [[Occitània]] pel tube ''Gabriela'' en 2025. g6qyi06gqwb7b3hzqkmss6v4ddybn2s 2504660 2504658 2026-07-19T09:19:29Z Raymond Trencavel 26125 2504660 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Katseye at Wango Tango 2025 (cropped).jpg|300px|thumb|right|Lo "girl band" american Katseye. D'esquèrra a drecha : Manon Bannerman, Daniela Avanzini, Sophia Laforteza, Lara Raj, Megan Skiendiel e Yoonchae Jeung.]] '''Katseye''' (Uèlhs de gats) es un grop [[Pop (musica)|pop]] [[anglés|anglofòn]] [[Estats Units d'America|american]] compausat de sièis dròllas d'originas divèrsas, de tres americanas, Daniela Avanzini (de maire [[Cuba|cubana]] e de paire [[Veneçuèla|veneçolan]]), Megan Skiendel e Lara Rajagopalan, ambe Sophia Laforteza originària de [[ Filipinas|las Filipinas]], Yoonchae Jeung d'origina [[Corèa del Sud|coreana]], e Manon Bannerman d'origina [[soïssa]]. Aquel grop es estat creat en 2023 dins l'encastre de l'emission televisada americana ''Dream Academy'' : l'idea èra de far un grop internacional de filhas per tocar un public mondial. '''Katseye''' es revelat en [[Occitània]] pel tube ''Gabriela'' en 2025. [[Categoria:Grop de musica american]] [[Categoria:Grop de musica dels ans 2020]] 07dziljkjqqs6ewldsmjh6sf5nuoba5