Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.47.0-wmf.12 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk Charles Darwin 0 4892 2505323 2505252 2026-07-29T04:47:10Z Nicolas Eynaud 6858 /* Òbra scientifica */ 2505323 wikitext text/x-wiki {{Omon|Darwin}} {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox Identitat | tematica = | carta = | nom = Charles Robert Darwin | nomdebateg = | imatge = Charles Darwin seated crop.jpg | legenda = Charles Darwin en 1854 | talhaimatge(en px) = | datadenaissença = [[12 de febrièr]] de [[1809]] | luòcdenaissença = [[The Mount]], [[Shrewbury]], [[Anglatèrra]] | datadedecès = [[19 d'abril]] de [[1882]] | luòcdedecès = [[Down House]], [[Kent]], [[Anglatèrra]] | paísdorigina = [[Anglatèrra]] | profession = [[biologista]] | títol1 = | títol2 = | distincions =Òrdre del meriti per las sciéncias e las arts; Medalha reiala (1853); Medalha Wollaston (1859); Medalha Copley (1864); Òrdre Per lo Meriti (1868). | omenatge = | autrasfoncions = | paire = | maire = | conjunt = | enfants = | mestressas = | Títol_politic = | Nacion = }} '''Charles Robert Darwin''' ([[The Mount]], [[Shrewbury]], [[Anglatèrra]] [[12 de febrièr]] de [[1809]] - [[Down House]], [[Kent]], [[Anglatèrra]], [[19 d'abril]] de [[1882]]) foguèt un [[biologia|biologista]] [[Gran Bretanha|anglés]] que desvolopèt la primièra teoria d'un mecanisme biologic de l'[[evolucion]], la [[seleccion naturala]], qu'explica la diversificacion de la vida a travèrs un lent procès de modificacion per l'adaptacion. Comencèt d'estudiar la medecina a l'[[universitat d'Edimborg]], puèi la [[teologia]] a [[Universitat de Cambridge|Cambridge]]<ref>{{en}} David Leff, sul site [https://web.archive.org/web/20151024043728/http://www.aboutdarwin.com/darwin/whowas.html ''AboutDarwin.com''], consultat lo 29 de genièr de 2010, chapitres : « ''How did his love of natural science develop ?'' », « ''What did Darwin accomplish while at medical school ?'' » et « ''How was his thirst for science nurtured at Cambridge University ?'' ».</ref>. Entre [[1831]] e [[1836]], faguèt un viatge al bòrd del naviri [[HMS Beagle|''Beagle'']] coma geològ. La publicacion de son jornal de viatge lo faguèt venir celèbre. Intrigat per la distribucion geografica de la fauna salvatge e dels fossils que n'aviá reculhit d'especimens durant son viatge, estudièt la transformacion de las espècias e ne concebèt sa teoria sus la seleccion naturala en 1838. Foguèt fortament influenciat per las teorias de [[Georges-Louis Leclerc de Buffon]]. Amb la publicacion de ''[[L'origina de las espècias]]'' lo 24 de novembre de 1859, establiguèt que totes las [[espècias]] an [[evolucion|evolucionat]] al long del temps a partir d'aujòls comuns mejaçant la [[seleccion naturala]]. == Biografia == === Jovença e formacion === Charles Robert Darwin nasquèt lo 12 de febrier de [[1809]] dins una [[familha (parentèla)|familha]] aisada e letruda de la [[vila]] de [[Shrewsbury]] en [[Anglatèrra]]. Son [[paire]] [[Robert Darwin]] ([[1766]]-[[1848]]) èra un [[medecina|mètge]] famós e son grand [[Erasmus Darwin]] ([[1731]]-[[1802]]) èra un naturalista e un [[poesia|poèta]] conegut aguent emés d'idèas sus lo ròtle de la [[reproduccion]] dins la transformacion deis [[espècia (biologia)|espècias]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Thomas Pradeu, « Philosophie de la biologie », dins Anouk Barberousse, Denis Bonnay e Mikaël Cozic (dir.), ''Précis de philosophie des sciences'', París, Vuibert, 2011, p. 380.</ref>. Sa [[maire]] [[Susannah Wedgwood]] ([[1765]]-[[1817]]) èra la filha d'un [[terralha|terralhier]] fondator d'una [[usina]] de produccion de [[porcelana]] e de [[faiença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurence Machet, « De la novation technique à l'invention d'une tradition nationale : le cas de Josiah Wedgwood », dins Jean-René Gaborit, ''Tradition et innovation en histoire de l’art'', 2009, pp. 72-85.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurence Machet, ''Les Wedgwood : de la poterie à l'industrie des arts de la table'', CTHS, 2008.</ref>. Sei parents aguèron sièis [[enfant]]s fins a la [[mòrt]] de Susannah Darwin en [[1817]]<ref>En mai de Charles Darwin, aqueleis enfants foguèron [[Marianne Darwin]] ([[1798]]-[[1858]]), [[Caroline Sarah Darwin]] ([[1800]]-[[1888]]), [[Susan Elizabeth Darwin]] ([[1803]]-[[1866]]), [[Erasmus Alvey Darwin]] ([[1804]]-[[1881]]) e [[Emily Catherine Darwin]] ([[1810]]-[[1866]]).</ref>. Tre son enfança, Darwin mostrèt un interès marcat per la collècta ([[cauquilhatge]]s, [[insècte]]s, [[minerau]]s, etc.) e per l'observacion de la natura<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Diane Cook, ''Charles Darwin. British Naturalist'', Simon & Schuster, 2014, p. 5.</ref>. En [[1825]], son paire lo mandèt a l'[[universitat d'Edimborg]] per i aprendre la [[medecina]], mai Darwin foguèt desgotat per la brutalitat de la [[cirurgia]] e negligiguèt seis estudis medicaus<ref>D'aqueu temps, la cirurgia èra practicada sensa [[anestesia]]. La cirurgia consistissiá donc a mestrejar de mòdes operatòris rapides per operar un pacient avans de passar sei capacitats de resisténcia a la dolor.</ref>. Pasmens, s'interessèt a l'[[istòria naturala]] e jonhèt un grop d'estudiants menats per lo [[zoologia|zoologista]] [[Robert Edmond Grant]] ([[1793]]-[[1874]]), un partisan de la teoria de l'evolucion de [[Jean-Baptiste de Lamarck]] ([[1744]]-[[1829]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. Janet Browne, ''Charles Darwin: vol. 1 Voyaging'', Jonathan Cape, Londres, 1995, p. 72.</ref>. Durant dos ans, Darwin participèt ai recèrcas de [[Robert Edmond Grant|Grant]]<ref>Pasmens, en [[1827]], Darwin se destorbèt de Grant après l'apropriacion d'una de sei descubèrtas per son professor (James T. Costa, ''Darwin's backyard : how small experiments led to a big theory'', Nòva York, W. W. Norton & Company 2017).</ref> e seguiguèt tanben lei cors de [[geologia]] de [[Robert Jameson]] ([[1774]]-[[1854]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 42-43.</ref>. En [[1827]], maucontent de la revirada deis estudis medicaus de son fiu, Robert Darwin l'inscriguèt en [[teologia]] a l'[[universitat de Cambridge]] per i venir pastor<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 47-48.</ref>. Darwin i obtenguèt son diplòma en [[1831]], mai contunièt de s'interessar a la [[geologia]] e a l'[[istòria naturala]]. En particular, legiguèt lei rapòrts d'exploracion [[Alexander von Humboldt]] ([[1769]]-[[1859]]) e organizèt un viatge d'observacion a [[Tenerife]] a la fin de seis estudis. De mai, durant aqueu periòde, rescontrèt lo [[botanica|botanista]] [[John Stevens Henslow]] ([[1795]]-[[1861]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 80-81.</ref>. Lei dos òmes venguèron amics e Henslow foguèt un sostèn decisiu dins la carriera [[sciéncia|scientifica]] de Darwin en li permetent de participar a l'expedicion dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'' e en li explicant, pus tard, coma esplechar seis observacions e difusar seis idèas au sen de la comunautat sabenta. === Lo viatge dau ''Beagle'' === [[Fichièr:HMS Beagle by Conrad Martens.jpg|thumb|right|Pintura de l'expedicion dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'' realizat per [[Conrad Martens]].]] En [[1831]], gràcias a una recomandacion de [[John Stevens Henslow|Henslow]], Darwin embarquèt a bòrd dau ''[[HMS Beagle]]'', un [[naviri]] de la [[Royal Navy|marina britanica]] encargat d'una mission de [[cartografia]] dei còstas d'[[America dau Sud]] sota lo comandament dau capitani [[Robert FitzRoy]] ([[1805]]-[[1865]]). L'estatut de Darwin durant l'expedicion èra particular. Èra pas lo naturalista oficiau de la mission, mai lo « companhon de taula » dau capitani<ref>Aquela foncion èra una consequéncia dei reglaments militars britanics qu'enebissián la fraternizacion entre lo comandant d'un naviri e son equipatge. Aquela règla permetiá d'assegurar un comandament eficaç, mai la solitud foguèt a l'origina de cas de [[suicidi]] au sen deis oficiers superiors de la ''Royal Navy''. Lei capitanis obtenguèron donc de còps lo drech d'engatjar de « companhons » que fasián pas formalament partida de l'equipatge per discutir durant lo viatge.</ref>. Aqueu ròtle li laissava una libertat importanta per menar sei recèrcas, mai deviá pagar eu meteis son viatge. Pasmens, [[Robert FitzRoy|FitzRoy]] partejava l'interès de Darwin per lei [[sciéncia]]s, en particular per la [[geologia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. Janet Browne, ''Charles Darwin: vol. 1 Voyaging'', Londres, Jonathan Cape, 1995, pp. 186 e 414.</ref>. La durada prevista de l'expedicion èra de dos ans, mai lo viatge durèt en realitat de decembre de [[1831]] a octòbre de [[1836]]. Durant aqueu periòde, Darwin participèt fòrça a l'exploracion dei [[litorau|litoraus]] [[America dau Sud|sud-americans]] ([[Brasil]], [[Patagònia]], [[Tèrra dau Fuòc]], [[Andes]], illas dau [[Ocean Pacific|Pacific]], etc.), [[Oceania|oceanians]] e [[Sud-Africa|sud-africans]]. Aquò li permetèt de collectar fòrça especimens que foguèron regularament expedits en [[Anglatèrra]] onte [[John Stevens Henslow|Henslow]] assegurava lor recepcion. Aquò foguèt tanben l'ocasion de realizar d'observacions determinantas. En [[geologia]], la lectura dei ''Principis de geologia'' de [[Charles Lyell]] ([[1797]]-[[1875]]) convencèt Darwin de la lenta transformacion dei païsatges [[Tèrra|terrèstres]]. Aquela concepcion d'un temps lòng venguèt una dei basas de la futura teoria de l'evolucion deis espècias. Foguèt confiermada per l'observacion dau soslevament d'una partida dau [[litorau]] durant un [[tèrratrem]] en [[Chile]] en [[1835]] ò de [[fossil]]s dins lei [[montanha]]s [[Andes|andinas]]<ref>Lei concepcions geologicas de Darwin èra largament erronèas car la màger part dei nocions de basa de la disciplina èran encara pas estadas identificadas. Per exemple, supausèt que la formacion dei montanhas èra la consequéncia d'un soslevament regular dau sòu engendrat per leis efiechs dei tèrratrems. Pasmens, aviá ben comprés la durada lònga dei mecanismes geologics e descurbiguèt quauquei mecanismes verais coma aqueu de la formacion d'escuelhs de coralh a l'entorn d'[[illa volcanica|illas volcanicas]].</ref>. En [[paleontologia]], la descubèrta de [[fossil]]s de [[mamifèr]]s sud-americans dispareguts, amb una [[anatomia]] similara a d'[[espècia (biologia)|espècias]] encara existentas, marquèt l'expedicion. Pasmens, l'observacion pus coneguda de Darwin durant lo viatge foguèt l'observacion d'espècias vesinas de [[quinçon]]s deis [[illas Galápagos]]<ref>Dins aquò, l'importància d'aquela observacion foguèt pas compresa per Darwin durant l'expedicion. Sa comprenença aguèt luòc après lo viatge quand l'[[Ornitologia|ornitològ]] [[John Gould]] li expliquèt que cada tipe diferent de quinçon èra en realitat una espècia diferenta.</ref>. A son retorn en [[Euròpa]], Darwin èra vengut una celebritat au sen dei mitans scientifics britanics. En [[1839]], la publicacion dau ''[[Lo Viatge dau Beagle|Viatge dau Beagle]]'' renforcèt mai aquela notorietat. === Lo periòde de madurason e de publicacion === [[Fichièr:Charles Darwin.jpg|thumb|right|Retrach de Charles Darwin en [[1854]].]] Après son retorn en [[Anglatèrra]], Darwin s'installèt a [[Londres]] onte comencèt l'esplecha dei materiaus collectats durant son viatge. En parallèl, foguèt elegit au Conseu de la ''[[Royal Geographical Society]]'' e rescontrèt de figuras importantas dei mitans [[sciéncia|scientifics]] [[Reialme Unit|britanics]] coma [[Charles Lyell]] ([[1797]]-[[1875]]), [[Charles Babbage]] ([[1791]]-[[1871]]), [[John Gould]] ([[1804]]-[[1881]]) e [[Harriet Martineau]] ([[1802]]-[[1876]]). Lei discussions amb [[John Gould|Gould]] e [[Harriet Martineau|Martineau]] aguèron un ròtle decisiu dins l'elaboracion de la teoria de la seleccion naturala. Lo premier expliquèt a Darwin que lei diferents quinçons collectats dins leis [[illas Galápagos]] fasián en realitat partida d'[[espècia (biologia)|espècias]] diferentas. La segonda li presentèt leis idèas de [[Thomas Malthus]] ([[1766]]-[[1834]]) avançadas dins l’''[[Assai sus lo principi de populacion]]''. Dins aquel obratge, Malthus sosteniá l'existéncia d'una lucha per lei ressorsas au sen de la populacion car lo nombre d'abitants aumentava pus rapidament que la quantitat de manjar disponible. Aquela tèsi provesiguèt a Darwin lei basas dau mecanisme de la seleccion deis individús dins la natura (conservacion dei situacions favorablas, eliminacion dei situacions defavorablas) a l'origina de l'aparicion progressiva d'espècias novèlas. Aquò permetèt a Darwin d'acceptar l'idèa d'una adaptacion de la fauna locala ai condicions deis [[illas Galápagos]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', LOndres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 240-249.</ref><ref>Lo racònte tradicionau de la descubèrta de la seleccion naturala se concentra sus la descubèrta dei diferenteis espècias de quinçon. Pasmens, lei trabalhs menats amb lo [[zoologia|zoologista]] [[Thomas Bell]] ([[1792]]-[[1880]]) sus lei [[tartuga dei Galápagos|tartugas dei Galápagos]] foguèron tanben important. D'efiech, Bell mostrèt lo caractèr indigèn dei [[tartuga]]s, çò que convencèt de Darwin de l'adaptacion d'una segonda espècia animalas ai condicions environamentalas de l'archipèu.</ref>. En [[1839]], Darwin se maridèt amb sa cosina [[Emma Darwin|Emma Wedgwood]] ([[1808]]-[[1896]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 279.</ref>. Lo pareu aguèt dètz [[enfant]]s. En [[1842]], la [[familha (parentèla)|familha]] quitèt [[Londres]] per s'installar en [[Kent]] onte Darwin visquèt lo rèsta de sa vida. D'efiech, après lo retorn dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'', Darwin foguèt tocat per una [[malautiá]] crònica desconeguda que necessitèt, fins a sa [[mòrt]], una vida retirada e ben organizada<ref>La natura d'aquela malautiá es pas encara clara e leis ipotèsis son nombrosas : [[malautiá de Chagas]], [[malautiá de Menière]], [[malautiá de Lyme]], trebles psicologics, etc. (Robert Gordon & Deborah Thomas, « Circumnavigating Darwin », dins ''Darwin Undisciplined Conference'', Sydney, 20 e 21 de març de 1999).</ref>. Aquelei constrenchas favorizèron lo trabalh. Darwin comencèt ansin tre [[1842]] de redigir un abreujat de sa teoria de l'aparicion deis [[espècia (biologia)|espècias]] <ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 292.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Francis Darwin (dir.), ''The Life and Letters of Charles Darwin, including an Autobiographical Chapter'', Londres, John Murray, Londres, p. 34.</ref>. En [[1844]], comencèt un assai mai desvolopat, mai renoncièt a sa publicacion en causa dau caractèr [[eretgia|eretic]] de sei conclusions<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 313-317.</ref><ref>Lo caractèr possiblament eretic dau « transformisme » foguèt un fren a la publicacion oficiala dei teorias supausant una evolucion deis espècias. De mai, lei figuras majoras de la vida scientifica britanica dau temps èran generalament favorablas a una vision fixa deis espècias (en particular [[Charles Lyell]]). Pasmens, la correspondéncia privada de mai d'un sabent mòstra de resisténcias pus feblas. Per exemple, [[Joseph Dalton Hooker]] ([[1817]]-[[1911]]) acceptèt sensa dificultat leis idèas de Darwin e lo sostenguèt publicament après la publicacion de l’’''Origina deis espècias''. Lyell eu meteis ajudèt finalament Darwin a publicar son obratge. De mai, lo conservatisme deis elèits britanics empachava la publicacion d'obratges evolucionistas dins d'autrei país coma ''[[Dau Melhorament Graduau deis Èssers Organizats]]'' escrich en [[1851]] per [[Pierre Toussaint Marcel de Serres de Mesplès|Marcel de Serres]] ([[1790]]-[[1862]]).</ref>. En plaça, preferiguèt acumular lei pròvas e assegurar sa credibilitat de naturalista sistematician en establissent una classificacion dei [[crustacèu]]s de la classa dei ''[[Cirripedia]]''. Per aqueu trabalh, recebèt la medalha de la ''[[Royal Society]]'' en [[1853]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 383-387.</ref>. En junh de [[1858]], Darwin recebèt un manuscrit d'[[Alfred Russel Wallace]] ([[1823]]-[[1913]]), un naturalista trabalhant en [[Asia dau Sud-Èst]], qu'expausava una teoria de la seleccion naturala quasi identica a la sieuna. Amb lo sostèn de [[Charles Lyell]] e de [[Joseph Hooker]], una comunicacion conjoncha dei trabalhs dei dos òmes foguèt organizada a la [[Linnean Society]] de [[Londres]] lo 1{{èr}} de julhet. Puei, Darwin redigiguèt en urgéncia un abreujat de sa teoria. Dich ''[[De l'Origina deis Espècias]]'', l'obratge pareguèt lo 22 de novembre de [[1859]]. Lei {{formatnum:1250}} exemplaris de la premiera edicion èran totalament reservats avans lo jorn oficiau de la publicacion, çò que mòstra l'interès per sei trabalhs<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 477.</ref>. === Los darriers ans === [[Fichièr:Charles Darwin painting by Walter William Ouless, 1875.jpg|thumb|right|Retrach de Charles Darwin en [[1875]].]] Après la publicacion de l’''[[De l'Origina deis Espècias|Origina deis Espècias]]'', Darwin contunièt son trabalh en despiech de sei problèmas de [[santat]]. Contunièt de desvolopar e de completar sa teoria. Participèt pas dirèctament ai controvèrsias engendradas per son libre, mai seguiguèt lei debats. De mai, trobèt de defensors coma [[John William Draper]], [[Joseph Dalton Hooker]] e [[Thomas Henry Huxley]]. Pasmens, se seis idèas se difusèron pauc a cha pauc au sen de la comunautat scientifica, plusors personalitats de tria s'opausèron a la seleccion naturala tant dins lei mitans [[religions|religiós]] que [[sciéncia|scientifics]] ([[Richard Owen]], [[Adam Sedgwick]], [[John Stevens Henslow]], etc.). Lo premier argument principau opausat a Darwin èra l'origina de l'[[Homo sapiens|èsser uman]] e sei liames eventuaus amb lei [[primat]]s. Lo segond pertocava la question dei [[miracle]]s que venián d'infraccions ai lèis divinas comesas per [[Dieu]] eu meteis<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 487-488 e 500.</ref>. En [[1871]], Darwin publiquèt ''[[La Filiacion de l'Òme e la seleccion liada au sèxe]]''. I apliquèt explicitament sa teoria a l'[[Homo sapiens|espècia umana]] e desvolopèt lo concèpte de [[seleccion sexuala]]. Un an mai tard, pareguèt l’''Expression deis Emocions en l'Òme e en leis Animaus'', un estudi pionier sus la continuitat entre l'òme e leis autreis [[espècia (biologia)|espècias]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Michael T. Ghiselin, « Darwin and Evolutionary Psychology », ''Science'', n° 179, 1973, pp. 964–968.</ref>. S'interessèt tanben a divèrsei recèrcas en [[botanica]] (sus lei plantas escalantas, lei [[planta carnivòra|plantas carnivòras]], etc.). Aquò li permetèt de trobar d'elements novèus per completar e confiermar sa teoria. Son darrier obratge important, consacrat au ròtle dei [[vèrme de tèrra|vèrmes de tèrra]] dins la formacion de l'[[umús]], foguèt publicat en [[1881]]. Amb la reconoissença creissenta de la seleccion naturala per la comunauta scientifica, Darwin venguèt una figura mai e mai importanta de la sciéncia britanica. Gràcias a l'ajuda de seis amics, obtenguèt la [[medalha Copley]] en [[1864]], mai foguèt jamai [[noblesa|anoblit]]. Moriguèt lo 19 d'abriu de [[1882]] a [[Down House]] e foguèt enterrat a l'[[abadiá de Westminster]] a proximitat de la tomba d'[[Isaac Newton]]. == Òbra scientifica == === La teoria de l'evolucion e la seleccion naturala === {{veire|Seleccion naturala}} === ''L'Origina deis Espècias'' === === Leis autrei trabalhs === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Espècia (biologia)|Espècia]]. * [[John Stevens Henslow|Henslow (John Stevens)]]. * ''[[HMS Beagle]]''. * [[Jean-Baptiste de Lamarck|Lamarck (Jean-Baptiste)]]. * [[Seleccion naturala]]. * [[Sèxe (biologia)|Sèxe]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:Darwin, Charles}} [[Categoria:Charles Darwin|*]] [[Categoria:Naturalista]] [[Categoria:Naturalista britanic]] [[Categoria:Escrivan britanic]] [[Categoria:Escrivan de lenga anglesa]] [[Categoria:Istòria de la biologia de l'evolucion]] [[Categoria:Membre de la Royal Society]] [[Categoria:Laureat de la medalha Copley]] [[Categoria:Personalitat de la francmaçonariá britanica]] [[Categoria:Evolucion]] [[Categoria:Biologista britanic]] [[Categoria:Naissença en 1809|Neishença en 1809|Dawin, Charles]] [[Categoria:Decès en 1882|Dawin, Charles]] [[Categoria:Recipiendari de la Medalha Copley]] tt0oavuhf4yzj7qnalm3o1apq7irotn 2505324 2505323 2026-07-29T04:57:57Z Nicolas Eynaud 6858 /* La teoria de l'evolucion e la seleccion naturala */ 2505324 wikitext text/x-wiki {{Omon|Darwin}} {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox Identitat | tematica = | carta = | nom = Charles Robert Darwin | nomdebateg = | imatge = Charles Darwin seated crop.jpg | legenda = Charles Darwin en 1854 | talhaimatge(en px) = | datadenaissença = [[12 de febrièr]] de [[1809]] | luòcdenaissença = [[The Mount]], [[Shrewbury]], [[Anglatèrra]] | datadedecès = [[19 d'abril]] de [[1882]] | luòcdedecès = [[Down House]], [[Kent]], [[Anglatèrra]] | paísdorigina = [[Anglatèrra]] | profession = [[biologista]] | títol1 = | títol2 = | distincions =Òrdre del meriti per las sciéncias e las arts; Medalha reiala (1853); Medalha Wollaston (1859); Medalha Copley (1864); Òrdre Per lo Meriti (1868). | omenatge = | autrasfoncions = | paire = | maire = | conjunt = | enfants = | mestressas = | Títol_politic = | Nacion = }} '''Charles Robert Darwin''' ([[The Mount]], [[Shrewbury]], [[Anglatèrra]] [[12 de febrièr]] de [[1809]] - [[Down House]], [[Kent]], [[Anglatèrra]], [[19 d'abril]] de [[1882]]) foguèt un [[biologia|biologista]] [[Gran Bretanha|anglés]] que desvolopèt la primièra teoria d'un mecanisme biologic de l'[[evolucion]], la [[seleccion naturala]], qu'explica la diversificacion de la vida a travèrs un lent procès de modificacion per l'adaptacion. Comencèt d'estudiar la medecina a l'[[universitat d'Edimborg]], puèi la [[teologia]] a [[Universitat de Cambridge|Cambridge]]<ref>{{en}} David Leff, sul site [https://web.archive.org/web/20151024043728/http://www.aboutdarwin.com/darwin/whowas.html ''AboutDarwin.com''], consultat lo 29 de genièr de 2010, chapitres : « ''How did his love of natural science develop ?'' », « ''What did Darwin accomplish while at medical school ?'' » et « ''How was his thirst for science nurtured at Cambridge University ?'' ».</ref>. Entre [[1831]] e [[1836]], faguèt un viatge al bòrd del naviri [[HMS Beagle|''Beagle'']] coma geològ. La publicacion de son jornal de viatge lo faguèt venir celèbre. Intrigat per la distribucion geografica de la fauna salvatge e dels fossils que n'aviá reculhit d'especimens durant son viatge, estudièt la transformacion de las espècias e ne concebèt sa teoria sus la seleccion naturala en 1838. Foguèt fortament influenciat per las teorias de [[Georges-Louis Leclerc de Buffon]]. Amb la publicacion de ''[[L'origina de las espècias]]'' lo 24 de novembre de 1859, establiguèt que totes las [[espècias]] an [[evolucion|evolucionat]] al long del temps a partir d'aujòls comuns mejaçant la [[seleccion naturala]]. == Biografia == === Jovença e formacion === Charles Robert Darwin nasquèt lo 12 de febrier de [[1809]] dins una [[familha (parentèla)|familha]] aisada e letruda de la [[vila]] de [[Shrewsbury]] en [[Anglatèrra]]. Son [[paire]] [[Robert Darwin]] ([[1766]]-[[1848]]) èra un [[medecina|mètge]] famós e son grand [[Erasmus Darwin]] ([[1731]]-[[1802]]) èra un naturalista e un [[poesia|poèta]] conegut aguent emés d'idèas sus lo ròtle de la [[reproduccion]] dins la transformacion deis [[espècia (biologia)|espècias]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Thomas Pradeu, « Philosophie de la biologie », dins Anouk Barberousse, Denis Bonnay e Mikaël Cozic (dir.), ''Précis de philosophie des sciences'', París, Vuibert, 2011, p. 380.</ref>. Sa [[maire]] [[Susannah Wedgwood]] ([[1765]]-[[1817]]) èra la filha d'un [[terralha|terralhier]] fondator d'una [[usina]] de produccion de [[porcelana]] e de [[faiença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurence Machet, « De la novation technique à l'invention d'une tradition nationale : le cas de Josiah Wedgwood », dins Jean-René Gaborit, ''Tradition et innovation en histoire de l’art'', 2009, pp. 72-85.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurence Machet, ''Les Wedgwood : de la poterie à l'industrie des arts de la table'', CTHS, 2008.</ref>. Sei parents aguèron sièis [[enfant]]s fins a la [[mòrt]] de Susannah Darwin en [[1817]]<ref>En mai de Charles Darwin, aqueleis enfants foguèron [[Marianne Darwin]] ([[1798]]-[[1858]]), [[Caroline Sarah Darwin]] ([[1800]]-[[1888]]), [[Susan Elizabeth Darwin]] ([[1803]]-[[1866]]), [[Erasmus Alvey Darwin]] ([[1804]]-[[1881]]) e [[Emily Catherine Darwin]] ([[1810]]-[[1866]]).</ref>. Tre son enfança, Darwin mostrèt un interès marcat per la collècta ([[cauquilhatge]]s, [[insècte]]s, [[minerau]]s, etc.) e per l'observacion de la natura<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Diane Cook, ''Charles Darwin. British Naturalist'', Simon & Schuster, 2014, p. 5.</ref>. En [[1825]], son paire lo mandèt a l'[[universitat d'Edimborg]] per i aprendre la [[medecina]], mai Darwin foguèt desgotat per la brutalitat de la [[cirurgia]] e negligiguèt seis estudis medicaus<ref>D'aqueu temps, la cirurgia èra practicada sensa [[anestesia]]. La cirurgia consistissiá donc a mestrejar de mòdes operatòris rapides per operar un pacient avans de passar sei capacitats de resisténcia a la dolor.</ref>. Pasmens, s'interessèt a l'[[istòria naturala]] e jonhèt un grop d'estudiants menats per lo [[zoologia|zoologista]] [[Robert Edmond Grant]] ([[1793]]-[[1874]]), un partisan de la teoria de l'evolucion de [[Jean-Baptiste de Lamarck]] ([[1744]]-[[1829]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. Janet Browne, ''Charles Darwin: vol. 1 Voyaging'', Jonathan Cape, Londres, 1995, p. 72.</ref>. Durant dos ans, Darwin participèt ai recèrcas de [[Robert Edmond Grant|Grant]]<ref>Pasmens, en [[1827]], Darwin se destorbèt de Grant après l'apropriacion d'una de sei descubèrtas per son professor (James T. Costa, ''Darwin's backyard : how small experiments led to a big theory'', Nòva York, W. W. Norton & Company 2017).</ref> e seguiguèt tanben lei cors de [[geologia]] de [[Robert Jameson]] ([[1774]]-[[1854]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 42-43.</ref>. En [[1827]], maucontent de la revirada deis estudis medicaus de son fiu, Robert Darwin l'inscriguèt en [[teologia]] a l'[[universitat de Cambridge]] per i venir pastor<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 47-48.</ref>. Darwin i obtenguèt son diplòma en [[1831]], mai contunièt de s'interessar a la [[geologia]] e a l'[[istòria naturala]]. En particular, legiguèt lei rapòrts d'exploracion [[Alexander von Humboldt]] ([[1769]]-[[1859]]) e organizèt un viatge d'observacion a [[Tenerife]] a la fin de seis estudis. De mai, durant aqueu periòde, rescontrèt lo [[botanica|botanista]] [[John Stevens Henslow]] ([[1795]]-[[1861]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 80-81.</ref>. Lei dos òmes venguèron amics e Henslow foguèt un sostèn decisiu dins la carriera [[sciéncia|scientifica]] de Darwin en li permetent de participar a l'expedicion dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'' e en li explicant, pus tard, coma esplechar seis observacions e difusar seis idèas au sen de la comunautat sabenta. === Lo viatge dau ''Beagle'' === [[Fichièr:HMS Beagle by Conrad Martens.jpg|thumb|right|Pintura de l'expedicion dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'' realizat per [[Conrad Martens]].]] En [[1831]], gràcias a una recomandacion de [[John Stevens Henslow|Henslow]], Darwin embarquèt a bòrd dau ''[[HMS Beagle]]'', un [[naviri]] de la [[Royal Navy|marina britanica]] encargat d'una mission de [[cartografia]] dei còstas d'[[America dau Sud]] sota lo comandament dau capitani [[Robert FitzRoy]] ([[1805]]-[[1865]]). L'estatut de Darwin durant l'expedicion èra particular. Èra pas lo naturalista oficiau de la mission, mai lo « companhon de taula » dau capitani<ref>Aquela foncion èra una consequéncia dei reglaments militars britanics qu'enebissián la fraternizacion entre lo comandant d'un naviri e son equipatge. Aquela règla permetiá d'assegurar un comandament eficaç, mai la solitud foguèt a l'origina de cas de [[suicidi]] au sen deis oficiers superiors de la ''Royal Navy''. Lei capitanis obtenguèron donc de còps lo drech d'engatjar de « companhons » que fasián pas formalament partida de l'equipatge per discutir durant lo viatge.</ref>. Aqueu ròtle li laissava una libertat importanta per menar sei recèrcas, mai deviá pagar eu meteis son viatge. Pasmens, [[Robert FitzRoy|FitzRoy]] partejava l'interès de Darwin per lei [[sciéncia]]s, en particular per la [[geologia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. Janet Browne, ''Charles Darwin: vol. 1 Voyaging'', Londres, Jonathan Cape, 1995, pp. 186 e 414.</ref>. La durada prevista de l'expedicion èra de dos ans, mai lo viatge durèt en realitat de decembre de [[1831]] a octòbre de [[1836]]. Durant aqueu periòde, Darwin participèt fòrça a l'exploracion dei [[litorau|litoraus]] [[America dau Sud|sud-americans]] ([[Brasil]], [[Patagònia]], [[Tèrra dau Fuòc]], [[Andes]], illas dau [[Ocean Pacific|Pacific]], etc.), [[Oceania|oceanians]] e [[Sud-Africa|sud-africans]]. Aquò li permetèt de collectar fòrça especimens que foguèron regularament expedits en [[Anglatèrra]] onte [[John Stevens Henslow|Henslow]] assegurava lor recepcion. Aquò foguèt tanben l'ocasion de realizar d'observacions determinantas. En [[geologia]], la lectura dei ''Principis de geologia'' de [[Charles Lyell]] ([[1797]]-[[1875]]) convencèt Darwin de la lenta transformacion dei païsatges [[Tèrra|terrèstres]]. Aquela concepcion d'un temps lòng venguèt una dei basas de la futura teoria de l'evolucion deis espècias. Foguèt confiermada per l'observacion dau soslevament d'una partida dau [[litorau]] durant un [[tèrratrem]] en [[Chile]] en [[1835]] ò de [[fossil]]s dins lei [[montanha]]s [[Andes|andinas]]<ref>Lei concepcions geologicas de Darwin èra largament erronèas car la màger part dei nocions de basa de la disciplina èran encara pas estadas identificadas. Per exemple, supausèt que la formacion dei montanhas èra la consequéncia d'un soslevament regular dau sòu engendrat per leis efiechs dei tèrratrems. Pasmens, aviá ben comprés la durada lònga dei mecanismes geologics e descurbiguèt quauquei mecanismes verais coma aqueu de la formacion d'escuelhs de coralh a l'entorn d'[[illa volcanica|illas volcanicas]].</ref>. En [[paleontologia]], la descubèrta de [[fossil]]s de [[mamifèr]]s sud-americans dispareguts, amb una [[anatomia]] similara a d'[[espècia (biologia)|espècias]] encara existentas, marquèt l'expedicion. Pasmens, l'observacion pus coneguda de Darwin durant lo viatge foguèt l'observacion d'espècias vesinas de [[quinçon]]s deis [[illas Galápagos]]<ref>Dins aquò, l'importància d'aquela observacion foguèt pas compresa per Darwin durant l'expedicion. Sa comprenença aguèt luòc après lo viatge quand l'[[Ornitologia|ornitològ]] [[John Gould]] li expliquèt que cada tipe diferent de quinçon èra en realitat una espècia diferenta.</ref>. A son retorn en [[Euròpa]], Darwin èra vengut una celebritat au sen dei mitans scientifics britanics. En [[1839]], la publicacion dau ''[[Lo Viatge dau Beagle|Viatge dau Beagle]]'' renforcèt mai aquela notorietat. === Lo periòde de madurason e de publicacion === [[Fichièr:Charles Darwin.jpg|thumb|right|Retrach de Charles Darwin en [[1854]].]] Après son retorn en [[Anglatèrra]], Darwin s'installèt a [[Londres]] onte comencèt l'esplecha dei materiaus collectats durant son viatge. En parallèl, foguèt elegit au Conseu de la ''[[Royal Geographical Society]]'' e rescontrèt de figuras importantas dei mitans [[sciéncia|scientifics]] [[Reialme Unit|britanics]] coma [[Charles Lyell]] ([[1797]]-[[1875]]), [[Charles Babbage]] ([[1791]]-[[1871]]), [[John Gould]] ([[1804]]-[[1881]]) e [[Harriet Martineau]] ([[1802]]-[[1876]]). Lei discussions amb [[John Gould|Gould]] e [[Harriet Martineau|Martineau]] aguèron un ròtle decisiu dins l'elaboracion de la teoria de la seleccion naturala. Lo premier expliquèt a Darwin que lei diferents quinçons collectats dins leis [[illas Galápagos]] fasián en realitat partida d'[[espècia (biologia)|espècias]] diferentas. La segonda li presentèt leis idèas de [[Thomas Malthus]] ([[1766]]-[[1834]]) avançadas dins l’''[[Assai sus lo principi de populacion]]''. Dins aquel obratge, Malthus sosteniá l'existéncia d'una lucha per lei ressorsas au sen de la populacion car lo nombre d'abitants aumentava pus rapidament que la quantitat de manjar disponible. Aquela tèsi provesiguèt a Darwin lei basas dau mecanisme de la seleccion deis individús dins la natura (conservacion dei situacions favorablas, eliminacion dei situacions defavorablas) a l'origina de l'aparicion progressiva d'espècias novèlas. Aquò permetèt a Darwin d'acceptar l'idèa d'una adaptacion de la fauna locala ai condicions deis [[illas Galápagos]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', LOndres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 240-249.</ref><ref>Lo racònte tradicionau de la descubèrta de la seleccion naturala se concentra sus la descubèrta dei diferenteis espècias de quinçon. Pasmens, lei trabalhs menats amb lo [[zoologia|zoologista]] [[Thomas Bell]] ([[1792]]-[[1880]]) sus lei [[tartuga dei Galápagos|tartugas dei Galápagos]] foguèron tanben important. D'efiech, Bell mostrèt lo caractèr indigèn dei [[tartuga]]s, çò que convencèt de Darwin de l'adaptacion d'una segonda espècia animalas ai condicions environamentalas de l'archipèu.</ref>. En [[1839]], Darwin se maridèt amb sa cosina [[Emma Darwin|Emma Wedgwood]] ([[1808]]-[[1896]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 279.</ref>. Lo pareu aguèt dètz [[enfant]]s. En [[1842]], la [[familha (parentèla)|familha]] quitèt [[Londres]] per s'installar en [[Kent]] onte Darwin visquèt lo rèsta de sa vida. D'efiech, après lo retorn dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'', Darwin foguèt tocat per una [[malautiá]] crònica desconeguda que necessitèt, fins a sa [[mòrt]], una vida retirada e ben organizada<ref>La natura d'aquela malautiá es pas encara clara e leis ipotèsis son nombrosas : [[malautiá de Chagas]], [[malautiá de Menière]], [[malautiá de Lyme]], trebles psicologics, etc. (Robert Gordon & Deborah Thomas, « Circumnavigating Darwin », dins ''Darwin Undisciplined Conference'', Sydney, 20 e 21 de març de 1999).</ref>. Aquelei constrenchas favorizèron lo trabalh. Darwin comencèt ansin tre [[1842]] de redigir un abreujat de sa teoria de l'aparicion deis [[espècia (biologia)|espècias]] <ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 292.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Francis Darwin (dir.), ''The Life and Letters of Charles Darwin, including an Autobiographical Chapter'', Londres, John Murray, Londres, p. 34.</ref>. En [[1844]], comencèt un assai mai desvolopat, mai renoncièt a sa publicacion en causa dau caractèr [[eretgia|eretic]] de sei conclusions<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 313-317.</ref><ref>Lo caractèr possiblament eretic dau « transformisme » foguèt un fren a la publicacion oficiala dei teorias supausant una evolucion deis espècias. De mai, lei figuras majoras de la vida scientifica britanica dau temps èran generalament favorablas a una vision fixa deis espècias (en particular [[Charles Lyell]]). Pasmens, la correspondéncia privada de mai d'un sabent mòstra de resisténcias pus feblas. Per exemple, [[Joseph Dalton Hooker]] ([[1817]]-[[1911]]) acceptèt sensa dificultat leis idèas de Darwin e lo sostenguèt publicament après la publicacion de l’’''Origina deis espècias''. Lyell eu meteis ajudèt finalament Darwin a publicar son obratge. De mai, lo conservatisme deis elèits britanics empachava la publicacion d'obratges evolucionistas dins d'autrei país coma ''[[Dau Melhorament Graduau deis Èssers Organizats]]'' escrich en [[1851]] per [[Pierre Toussaint Marcel de Serres de Mesplès|Marcel de Serres]] ([[1790]]-[[1862]]).</ref>. En plaça, preferiguèt acumular lei pròvas e assegurar sa credibilitat de naturalista sistematician en establissent una classificacion dei [[crustacèu]]s de la classa dei ''[[Cirripedia]]''. Per aqueu trabalh, recebèt la medalha de la ''[[Royal Society]]'' en [[1853]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 383-387.</ref>. En junh de [[1858]], Darwin recebèt un manuscrit d'[[Alfred Russel Wallace]] ([[1823]]-[[1913]]), un naturalista trabalhant en [[Asia dau Sud-Èst]], qu'expausava una teoria de la seleccion naturala quasi identica a la sieuna. Amb lo sostèn de [[Charles Lyell]] e de [[Joseph Hooker]], una comunicacion conjoncha dei trabalhs dei dos òmes foguèt organizada a la [[Linnean Society]] de [[Londres]] lo 1{{èr}} de julhet. Puei, Darwin redigiguèt en urgéncia un abreujat de sa teoria. Dich ''[[De l'Origina deis Espècias]]'', l'obratge pareguèt lo 22 de novembre de [[1859]]. Lei {{formatnum:1250}} exemplaris de la premiera edicion èran totalament reservats avans lo jorn oficiau de la publicacion, çò que mòstra l'interès per sei trabalhs<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 477.</ref>. === Los darriers ans === [[Fichièr:Charles Darwin painting by Walter William Ouless, 1875.jpg|thumb|right|Retrach de Charles Darwin en [[1875]].]] Après la publicacion de l’''[[De l'Origina deis Espècias|Origina deis Espècias]]'', Darwin contunièt son trabalh en despiech de sei problèmas de [[santat]]. Contunièt de desvolopar e de completar sa teoria. Participèt pas dirèctament ai controvèrsias engendradas per son libre, mai seguiguèt lei debats. De mai, trobèt de defensors coma [[John William Draper]], [[Joseph Dalton Hooker]] e [[Thomas Henry Huxley]]. Pasmens, se seis idèas se difusèron pauc a cha pauc au sen de la comunautat scientifica, plusors personalitats de tria s'opausèron a la seleccion naturala tant dins lei mitans [[religions|religiós]] que [[sciéncia|scientifics]] ([[Richard Owen]], [[Adam Sedgwick]], [[John Stevens Henslow]], etc.). Lo premier argument principau opausat a Darwin èra l'origina de l'[[Homo sapiens|èsser uman]] e sei liames eventuaus amb lei [[primat]]s. Lo segond pertocava la question dei [[miracle]]s que venián d'infraccions ai lèis divinas comesas per [[Dieu]] eu meteis<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 487-488 e 500.</ref>. En [[1871]], Darwin publiquèt ''[[La Filiacion de l'Òme e la seleccion liada au sèxe]]''. I apliquèt explicitament sa teoria a l'[[Homo sapiens|espècia umana]] e desvolopèt lo concèpte de [[seleccion sexuala]]. Un an mai tard, pareguèt l’''Expression deis Emocions en l'Òme e en leis Animaus'', un estudi pionier sus la continuitat entre l'òme e leis autreis [[espècia (biologia)|espècias]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Michael T. Ghiselin, « Darwin and Evolutionary Psychology », ''Science'', n° 179, 1973, pp. 964–968.</ref>. S'interessèt tanben a divèrsei recèrcas en [[botanica]] (sus lei plantas escalantas, lei [[planta carnivòra|plantas carnivòras]], etc.). Aquò li permetèt de trobar d'elements novèus per completar e confiermar sa teoria. Son darrier obratge important, consacrat au ròtle dei [[vèrme de tèrra|vèrmes de tèrra]] dins la formacion de l'[[umús]], foguèt publicat en [[1881]]. Amb la reconoissença creissenta de la seleccion naturala per la comunauta scientifica, Darwin venguèt una figura mai e mai importanta de la sciéncia britanica. Gràcias a l'ajuda de seis amics, obtenguèt la [[medalha Copley]] en [[1864]], mai foguèt jamai [[noblesa|anoblit]]. Moriguèt lo 19 d'abriu de [[1882]] a [[Down House]] e foguèt enterrat a l'[[abadiá de Westminster]] a proximitat de la tomba d'[[Isaac Newton]]. == Òbra scientifica == === La teoria de l'evolucion e la seleccion naturala === {{veire|Seleccion naturala}} La teoria de l'evolucion deis [[espècia (biologia)|espècias]] e de la [[seleccion naturala]] de Darwin èra basada sus un ensemble d'observacions simplas que li permetèron d'identificar de principis generaus aplicables au vivent. Premier, observèt l'existéncia de variacions e de diferéncias entre leis individús d'una meteissa espècia. Puei, observèt la transmission d'aquelei variacions entre lei parents e sei descendents. === ''L'Origina deis Espècias'' === === Leis autrei trabalhs === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Espècia (biologia)|Espècia]]. * [[John Stevens Henslow|Henslow (John Stevens)]]. * ''[[HMS Beagle]]''. * [[Jean-Baptiste de Lamarck|Lamarck (Jean-Baptiste)]]. * [[Seleccion naturala]]. * [[Sèxe (biologia)|Sèxe]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:Darwin, Charles}} [[Categoria:Charles Darwin|*]] [[Categoria:Naturalista]] [[Categoria:Naturalista britanic]] [[Categoria:Escrivan britanic]] [[Categoria:Escrivan de lenga anglesa]] [[Categoria:Istòria de la biologia de l'evolucion]] [[Categoria:Membre de la Royal Society]] [[Categoria:Laureat de la medalha Copley]] [[Categoria:Personalitat de la francmaçonariá britanica]] [[Categoria:Evolucion]] [[Categoria:Biologista britanic]] [[Categoria:Naissença en 1809|Neishença en 1809|Dawin, Charles]] [[Categoria:Decès en 1882|Dawin, Charles]] [[Categoria:Recipiendari de la Medalha Copley]] 7dhsdhiuolf87bqa0xkf6vothghcikx 2505325 2505324 2026-07-29T04:59:56Z Nicolas Eynaud 6858 /* La teoria de l'evolucion e la seleccion naturala */ 2505325 wikitext text/x-wiki {{Omon|Darwin}} {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox Identitat | tematica = | carta = | nom = Charles Robert Darwin | nomdebateg = | imatge = Charles Darwin seated crop.jpg | legenda = Charles Darwin en 1854 | talhaimatge(en px) = | datadenaissença = [[12 de febrièr]] de [[1809]] | luòcdenaissença = [[The Mount]], [[Shrewbury]], [[Anglatèrra]] | datadedecès = [[19 d'abril]] de [[1882]] | luòcdedecès = [[Down House]], [[Kent]], [[Anglatèrra]] | paísdorigina = [[Anglatèrra]] | profession = [[biologista]] | títol1 = | títol2 = | distincions =Òrdre del meriti per las sciéncias e las arts; Medalha reiala (1853); Medalha Wollaston (1859); Medalha Copley (1864); Òrdre Per lo Meriti (1868). | omenatge = | autrasfoncions = | paire = | maire = | conjunt = | enfants = | mestressas = | Títol_politic = | Nacion = }} '''Charles Robert Darwin''' ([[The Mount]], [[Shrewbury]], [[Anglatèrra]] [[12 de febrièr]] de [[1809]] - [[Down House]], [[Kent]], [[Anglatèrra]], [[19 d'abril]] de [[1882]]) foguèt un [[biologia|biologista]] [[Gran Bretanha|anglés]] que desvolopèt la primièra teoria d'un mecanisme biologic de l'[[evolucion]], la [[seleccion naturala]], qu'explica la diversificacion de la vida a travèrs un lent procès de modificacion per l'adaptacion. Comencèt d'estudiar la medecina a l'[[universitat d'Edimborg]], puèi la [[teologia]] a [[Universitat de Cambridge|Cambridge]]<ref>{{en}} David Leff, sul site [https://web.archive.org/web/20151024043728/http://www.aboutdarwin.com/darwin/whowas.html ''AboutDarwin.com''], consultat lo 29 de genièr de 2010, chapitres : « ''How did his love of natural science develop ?'' », « ''What did Darwin accomplish while at medical school ?'' » et « ''How was his thirst for science nurtured at Cambridge University ?'' ».</ref>. Entre [[1831]] e [[1836]], faguèt un viatge al bòrd del naviri [[HMS Beagle|''Beagle'']] coma geològ. La publicacion de son jornal de viatge lo faguèt venir celèbre. Intrigat per la distribucion geografica de la fauna salvatge e dels fossils que n'aviá reculhit d'especimens durant son viatge, estudièt la transformacion de las espècias e ne concebèt sa teoria sus la seleccion naturala en 1838. Foguèt fortament influenciat per las teorias de [[Georges-Louis Leclerc de Buffon]]. Amb la publicacion de ''[[L'origina de las espècias]]'' lo 24 de novembre de 1859, establiguèt que totes las [[espècias]] an [[evolucion|evolucionat]] al long del temps a partir d'aujòls comuns mejaçant la [[seleccion naturala]]. == Biografia == === Jovença e formacion === Charles Robert Darwin nasquèt lo 12 de febrier de [[1809]] dins una [[familha (parentèla)|familha]] aisada e letruda de la [[vila]] de [[Shrewsbury]] en [[Anglatèrra]]. Son [[paire]] [[Robert Darwin]] ([[1766]]-[[1848]]) èra un [[medecina|mètge]] famós e son grand [[Erasmus Darwin]] ([[1731]]-[[1802]]) èra un naturalista e un [[poesia|poèta]] conegut aguent emés d'idèas sus lo ròtle de la [[reproduccion]] dins la transformacion deis [[espècia (biologia)|espècias]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Thomas Pradeu, « Philosophie de la biologie », dins Anouk Barberousse, Denis Bonnay e Mikaël Cozic (dir.), ''Précis de philosophie des sciences'', París, Vuibert, 2011, p. 380.</ref>. Sa [[maire]] [[Susannah Wedgwood]] ([[1765]]-[[1817]]) èra la filha d'un [[terralha|terralhier]] fondator d'una [[usina]] de produccion de [[porcelana]] e de [[faiença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurence Machet, « De la novation technique à l'invention d'une tradition nationale : le cas de Josiah Wedgwood », dins Jean-René Gaborit, ''Tradition et innovation en histoire de l’art'', 2009, pp. 72-85.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurence Machet, ''Les Wedgwood : de la poterie à l'industrie des arts de la table'', CTHS, 2008.</ref>. Sei parents aguèron sièis [[enfant]]s fins a la [[mòrt]] de Susannah Darwin en [[1817]]<ref>En mai de Charles Darwin, aqueleis enfants foguèron [[Marianne Darwin]] ([[1798]]-[[1858]]), [[Caroline Sarah Darwin]] ([[1800]]-[[1888]]), [[Susan Elizabeth Darwin]] ([[1803]]-[[1866]]), [[Erasmus Alvey Darwin]] ([[1804]]-[[1881]]) e [[Emily Catherine Darwin]] ([[1810]]-[[1866]]).</ref>. Tre son enfança, Darwin mostrèt un interès marcat per la collècta ([[cauquilhatge]]s, [[insècte]]s, [[minerau]]s, etc.) e per l'observacion de la natura<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Diane Cook, ''Charles Darwin. British Naturalist'', Simon & Schuster, 2014, p. 5.</ref>. En [[1825]], son paire lo mandèt a l'[[universitat d'Edimborg]] per i aprendre la [[medecina]], mai Darwin foguèt desgotat per la brutalitat de la [[cirurgia]] e negligiguèt seis estudis medicaus<ref>D'aqueu temps, la cirurgia èra practicada sensa [[anestesia]]. La cirurgia consistissiá donc a mestrejar de mòdes operatòris rapides per operar un pacient avans de passar sei capacitats de resisténcia a la dolor.</ref>. Pasmens, s'interessèt a l'[[istòria naturala]] e jonhèt un grop d'estudiants menats per lo [[zoologia|zoologista]] [[Robert Edmond Grant]] ([[1793]]-[[1874]]), un partisan de la teoria de l'evolucion de [[Jean-Baptiste de Lamarck]] ([[1744]]-[[1829]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. Janet Browne, ''Charles Darwin: vol. 1 Voyaging'', Jonathan Cape, Londres, 1995, p. 72.</ref>. Durant dos ans, Darwin participèt ai recèrcas de [[Robert Edmond Grant|Grant]]<ref>Pasmens, en [[1827]], Darwin se destorbèt de Grant après l'apropriacion d'una de sei descubèrtas per son professor (James T. Costa, ''Darwin's backyard : how small experiments led to a big theory'', Nòva York, W. W. Norton & Company 2017).</ref> e seguiguèt tanben lei cors de [[geologia]] de [[Robert Jameson]] ([[1774]]-[[1854]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 42-43.</ref>. En [[1827]], maucontent de la revirada deis estudis medicaus de son fiu, Robert Darwin l'inscriguèt en [[teologia]] a l'[[universitat de Cambridge]] per i venir pastor<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 47-48.</ref>. Darwin i obtenguèt son diplòma en [[1831]], mai contunièt de s'interessar a la [[geologia]] e a l'[[istòria naturala]]. En particular, legiguèt lei rapòrts d'exploracion [[Alexander von Humboldt]] ([[1769]]-[[1859]]) e organizèt un viatge d'observacion a [[Tenerife]] a la fin de seis estudis. De mai, durant aqueu periòde, rescontrèt lo [[botanica|botanista]] [[John Stevens Henslow]] ([[1795]]-[[1861]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 80-81.</ref>. Lei dos òmes venguèron amics e Henslow foguèt un sostèn decisiu dins la carriera [[sciéncia|scientifica]] de Darwin en li permetent de participar a l'expedicion dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'' e en li explicant, pus tard, coma esplechar seis observacions e difusar seis idèas au sen de la comunautat sabenta. === Lo viatge dau ''Beagle'' === [[Fichièr:HMS Beagle by Conrad Martens.jpg|thumb|right|Pintura de l'expedicion dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'' realizat per [[Conrad Martens]].]] En [[1831]], gràcias a una recomandacion de [[John Stevens Henslow|Henslow]], Darwin embarquèt a bòrd dau ''[[HMS Beagle]]'', un [[naviri]] de la [[Royal Navy|marina britanica]] encargat d'una mission de [[cartografia]] dei còstas d'[[America dau Sud]] sota lo comandament dau capitani [[Robert FitzRoy]] ([[1805]]-[[1865]]). L'estatut de Darwin durant l'expedicion èra particular. Èra pas lo naturalista oficiau de la mission, mai lo « companhon de taula » dau capitani<ref>Aquela foncion èra una consequéncia dei reglaments militars britanics qu'enebissián la fraternizacion entre lo comandant d'un naviri e son equipatge. Aquela règla permetiá d'assegurar un comandament eficaç, mai la solitud foguèt a l'origina de cas de [[suicidi]] au sen deis oficiers superiors de la ''Royal Navy''. Lei capitanis obtenguèron donc de còps lo drech d'engatjar de « companhons » que fasián pas formalament partida de l'equipatge per discutir durant lo viatge.</ref>. Aqueu ròtle li laissava una libertat importanta per menar sei recèrcas, mai deviá pagar eu meteis son viatge. Pasmens, [[Robert FitzRoy|FitzRoy]] partejava l'interès de Darwin per lei [[sciéncia]]s, en particular per la [[geologia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. Janet Browne, ''Charles Darwin: vol. 1 Voyaging'', Londres, Jonathan Cape, 1995, pp. 186 e 414.</ref>. La durada prevista de l'expedicion èra de dos ans, mai lo viatge durèt en realitat de decembre de [[1831]] a octòbre de [[1836]]. Durant aqueu periòde, Darwin participèt fòrça a l'exploracion dei [[litorau|litoraus]] [[America dau Sud|sud-americans]] ([[Brasil]], [[Patagònia]], [[Tèrra dau Fuòc]], [[Andes]], illas dau [[Ocean Pacific|Pacific]], etc.), [[Oceania|oceanians]] e [[Sud-Africa|sud-africans]]. Aquò li permetèt de collectar fòrça especimens que foguèron regularament expedits en [[Anglatèrra]] onte [[John Stevens Henslow|Henslow]] assegurava lor recepcion. Aquò foguèt tanben l'ocasion de realizar d'observacions determinantas. En [[geologia]], la lectura dei ''Principis de geologia'' de [[Charles Lyell]] ([[1797]]-[[1875]]) convencèt Darwin de la lenta transformacion dei païsatges [[Tèrra|terrèstres]]. Aquela concepcion d'un temps lòng venguèt una dei basas de la futura teoria de l'evolucion deis espècias. Foguèt confiermada per l'observacion dau soslevament d'una partida dau [[litorau]] durant un [[tèrratrem]] en [[Chile]] en [[1835]] ò de [[fossil]]s dins lei [[montanha]]s [[Andes|andinas]]<ref>Lei concepcions geologicas de Darwin èra largament erronèas car la màger part dei nocions de basa de la disciplina èran encara pas estadas identificadas. Per exemple, supausèt que la formacion dei montanhas èra la consequéncia d'un soslevament regular dau sòu engendrat per leis efiechs dei tèrratrems. Pasmens, aviá ben comprés la durada lònga dei mecanismes geologics e descurbiguèt quauquei mecanismes verais coma aqueu de la formacion d'escuelhs de coralh a l'entorn d'[[illa volcanica|illas volcanicas]].</ref>. En [[paleontologia]], la descubèrta de [[fossil]]s de [[mamifèr]]s sud-americans dispareguts, amb una [[anatomia]] similara a d'[[espècia (biologia)|espècias]] encara existentas, marquèt l'expedicion. Pasmens, l'observacion pus coneguda de Darwin durant lo viatge foguèt l'observacion d'espècias vesinas de [[quinçon]]s deis [[illas Galápagos]]<ref>Dins aquò, l'importància d'aquela observacion foguèt pas compresa per Darwin durant l'expedicion. Sa comprenença aguèt luòc après lo viatge quand l'[[Ornitologia|ornitològ]] [[John Gould]] li expliquèt que cada tipe diferent de quinçon èra en realitat una espècia diferenta.</ref>. A son retorn en [[Euròpa]], Darwin èra vengut una celebritat au sen dei mitans scientifics britanics. En [[1839]], la publicacion dau ''[[Lo Viatge dau Beagle|Viatge dau Beagle]]'' renforcèt mai aquela notorietat. === Lo periòde de madurason e de publicacion === [[Fichièr:Charles Darwin.jpg|thumb|right|Retrach de Charles Darwin en [[1854]].]] Après son retorn en [[Anglatèrra]], Darwin s'installèt a [[Londres]] onte comencèt l'esplecha dei materiaus collectats durant son viatge. En parallèl, foguèt elegit au Conseu de la ''[[Royal Geographical Society]]'' e rescontrèt de figuras importantas dei mitans [[sciéncia|scientifics]] [[Reialme Unit|britanics]] coma [[Charles Lyell]] ([[1797]]-[[1875]]), [[Charles Babbage]] ([[1791]]-[[1871]]), [[John Gould]] ([[1804]]-[[1881]]) e [[Harriet Martineau]] ([[1802]]-[[1876]]). Lei discussions amb [[John Gould|Gould]] e [[Harriet Martineau|Martineau]] aguèron un ròtle decisiu dins l'elaboracion de la teoria de la seleccion naturala. Lo premier expliquèt a Darwin que lei diferents quinçons collectats dins leis [[illas Galápagos]] fasián en realitat partida d'[[espècia (biologia)|espècias]] diferentas. La segonda li presentèt leis idèas de [[Thomas Malthus]] ([[1766]]-[[1834]]) avançadas dins l’''[[Assai sus lo principi de populacion]]''. Dins aquel obratge, Malthus sosteniá l'existéncia d'una lucha per lei ressorsas au sen de la populacion car lo nombre d'abitants aumentava pus rapidament que la quantitat de manjar disponible. Aquela tèsi provesiguèt a Darwin lei basas dau mecanisme de la seleccion deis individús dins la natura (conservacion dei situacions favorablas, eliminacion dei situacions defavorablas) a l'origina de l'aparicion progressiva d'espècias novèlas. Aquò permetèt a Darwin d'acceptar l'idèa d'una adaptacion de la fauna locala ai condicions deis [[illas Galápagos]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', LOndres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 240-249.</ref><ref>Lo racònte tradicionau de la descubèrta de la seleccion naturala se concentra sus la descubèrta dei diferenteis espècias de quinçon. Pasmens, lei trabalhs menats amb lo [[zoologia|zoologista]] [[Thomas Bell]] ([[1792]]-[[1880]]) sus lei [[tartuga dei Galápagos|tartugas dei Galápagos]] foguèron tanben important. D'efiech, Bell mostrèt lo caractèr indigèn dei [[tartuga]]s, çò que convencèt de Darwin de l'adaptacion d'una segonda espècia animalas ai condicions environamentalas de l'archipèu.</ref>. En [[1839]], Darwin se maridèt amb sa cosina [[Emma Darwin|Emma Wedgwood]] ([[1808]]-[[1896]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 279.</ref>. Lo pareu aguèt dètz [[enfant]]s. En [[1842]], la [[familha (parentèla)|familha]] quitèt [[Londres]] per s'installar en [[Kent]] onte Darwin visquèt lo rèsta de sa vida. D'efiech, après lo retorn dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'', Darwin foguèt tocat per una [[malautiá]] crònica desconeguda que necessitèt, fins a sa [[mòrt]], una vida retirada e ben organizada<ref>La natura d'aquela malautiá es pas encara clara e leis ipotèsis son nombrosas : [[malautiá de Chagas]], [[malautiá de Menière]], [[malautiá de Lyme]], trebles psicologics, etc. (Robert Gordon & Deborah Thomas, « Circumnavigating Darwin », dins ''Darwin Undisciplined Conference'', Sydney, 20 e 21 de març de 1999).</ref>. Aquelei constrenchas favorizèron lo trabalh. Darwin comencèt ansin tre [[1842]] de redigir un abreujat de sa teoria de l'aparicion deis [[espècia (biologia)|espècias]] <ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 292.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Francis Darwin (dir.), ''The Life and Letters of Charles Darwin, including an Autobiographical Chapter'', Londres, John Murray, Londres, p. 34.</ref>. En [[1844]], comencèt un assai mai desvolopat, mai renoncièt a sa publicacion en causa dau caractèr [[eretgia|eretic]] de sei conclusions<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 313-317.</ref><ref>Lo caractèr possiblament eretic dau « transformisme » foguèt un fren a la publicacion oficiala dei teorias supausant una evolucion deis espècias. De mai, lei figuras majoras de la vida scientifica britanica dau temps èran generalament favorablas a una vision fixa deis espècias (en particular [[Charles Lyell]]). Pasmens, la correspondéncia privada de mai d'un sabent mòstra de resisténcias pus feblas. Per exemple, [[Joseph Dalton Hooker]] ([[1817]]-[[1911]]) acceptèt sensa dificultat leis idèas de Darwin e lo sostenguèt publicament après la publicacion de l’’''Origina deis espècias''. Lyell eu meteis ajudèt finalament Darwin a publicar son obratge. De mai, lo conservatisme deis elèits britanics empachava la publicacion d'obratges evolucionistas dins d'autrei país coma ''[[Dau Melhorament Graduau deis Èssers Organizats]]'' escrich en [[1851]] per [[Pierre Toussaint Marcel de Serres de Mesplès|Marcel de Serres]] ([[1790]]-[[1862]]).</ref>. En plaça, preferiguèt acumular lei pròvas e assegurar sa credibilitat de naturalista sistematician en establissent una classificacion dei [[crustacèu]]s de la classa dei ''[[Cirripedia]]''. Per aqueu trabalh, recebèt la medalha de la ''[[Royal Society]]'' en [[1853]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 383-387.</ref>. En junh de [[1858]], Darwin recebèt un manuscrit d'[[Alfred Russel Wallace]] ([[1823]]-[[1913]]), un naturalista trabalhant en [[Asia dau Sud-Èst]], qu'expausava una teoria de la seleccion naturala quasi identica a la sieuna. Amb lo sostèn de [[Charles Lyell]] e de [[Joseph Hooker]], una comunicacion conjoncha dei trabalhs dei dos òmes foguèt organizada a la [[Linnean Society]] de [[Londres]] lo 1{{èr}} de julhet. Puei, Darwin redigiguèt en urgéncia un abreujat de sa teoria. Dich ''[[De l'Origina deis Espècias]]'', l'obratge pareguèt lo 22 de novembre de [[1859]]. Lei {{formatnum:1250}} exemplaris de la premiera edicion èran totalament reservats avans lo jorn oficiau de la publicacion, çò que mòstra l'interès per sei trabalhs<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 477.</ref>. === Los darriers ans === [[Fichièr:Charles Darwin painting by Walter William Ouless, 1875.jpg|thumb|right|Retrach de Charles Darwin en [[1875]].]] Après la publicacion de l’''[[De l'Origina deis Espècias|Origina deis Espècias]]'', Darwin contunièt son trabalh en despiech de sei problèmas de [[santat]]. Contunièt de desvolopar e de completar sa teoria. Participèt pas dirèctament ai controvèrsias engendradas per son libre, mai seguiguèt lei debats. De mai, trobèt de defensors coma [[John William Draper]], [[Joseph Dalton Hooker]] e [[Thomas Henry Huxley]]. Pasmens, se seis idèas se difusèron pauc a cha pauc au sen de la comunautat scientifica, plusors personalitats de tria s'opausèron a la seleccion naturala tant dins lei mitans [[religions|religiós]] que [[sciéncia|scientifics]] ([[Richard Owen]], [[Adam Sedgwick]], [[John Stevens Henslow]], etc.). Lo premier argument principau opausat a Darwin èra l'origina de l'[[Homo sapiens|èsser uman]] e sei liames eventuaus amb lei [[primat]]s. Lo segond pertocava la question dei [[miracle]]s que venián d'infraccions ai lèis divinas comesas per [[Dieu]] eu meteis<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 487-488 e 500.</ref>. En [[1871]], Darwin publiquèt ''[[La Filiacion de l'Òme e la seleccion liada au sèxe]]''. I apliquèt explicitament sa teoria a l'[[Homo sapiens|espècia umana]] e desvolopèt lo concèpte de [[seleccion sexuala]]. Un an mai tard, pareguèt l’''Expression deis Emocions en l'Òme e en leis Animaus'', un estudi pionier sus la continuitat entre l'òme e leis autreis [[espècia (biologia)|espècias]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Michael T. Ghiselin, « Darwin and Evolutionary Psychology », ''Science'', n° 179, 1973, pp. 964–968.</ref>. S'interessèt tanben a divèrsei recèrcas en [[botanica]] (sus lei plantas escalantas, lei [[planta carnivòra|plantas carnivòras]], etc.). Aquò li permetèt de trobar d'elements novèus per completar e confiermar sa teoria. Son darrier obratge important, consacrat au ròtle dei [[vèrme de tèrra|vèrmes de tèrra]] dins la formacion de l'[[umús]], foguèt publicat en [[1881]]. Amb la reconoissença creissenta de la seleccion naturala per la comunauta scientifica, Darwin venguèt una figura mai e mai importanta de la sciéncia britanica. Gràcias a l'ajuda de seis amics, obtenguèt la [[medalha Copley]] en [[1864]], mai foguèt jamai [[noblesa|anoblit]]. Moriguèt lo 19 d'abriu de [[1882]] a [[Down House]] e foguèt enterrat a l'[[abadiá de Westminster]] a proximitat de la tomba d'[[Isaac Newton]]. == Òbra scientifica == === La teoria de l'evolucion e la seleccion naturala === {{veire|Seleccion naturala}} La teoria de l'evolucion deis [[espècia (biologia)|espècias]] e de la [[seleccion naturala]] de Darwin èra basada sus un ensemble d'observacions simplas que li permetèron d'identificar de principis generaus aplicables au vivent. Premier, observèt l'existéncia de variacions e de diferéncias entre leis individús d'una meteissa espècia. Puei, observèt la transmission d'aquelei variacions entre lei parents e sei descendents. Enfin, notèt que lei ressorsas d'un mitan [[biologia|biologic]] donat son pas sufisentas per norrir totei leis individús que i son presents. En consequéncia, i a una lucha per la subrevida entre leis individús. === ''L'Origina deis Espècias'' === === Leis autrei trabalhs === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Espècia (biologia)|Espècia]]. * [[John Stevens Henslow|Henslow (John Stevens)]]. * ''[[HMS Beagle]]''. * [[Jean-Baptiste de Lamarck|Lamarck (Jean-Baptiste)]]. * [[Seleccion naturala]]. * [[Sèxe (biologia)|Sèxe]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:Darwin, Charles}} [[Categoria:Charles Darwin|*]] [[Categoria:Naturalista]] [[Categoria:Naturalista britanic]] [[Categoria:Escrivan britanic]] [[Categoria:Escrivan de lenga anglesa]] [[Categoria:Istòria de la biologia de l'evolucion]] [[Categoria:Membre de la Royal Society]] [[Categoria:Laureat de la medalha Copley]] [[Categoria:Personalitat de la francmaçonariá britanica]] [[Categoria:Evolucion]] [[Categoria:Biologista britanic]] [[Categoria:Naissença en 1809|Neishença en 1809|Dawin, Charles]] [[Categoria:Decès en 1882|Dawin, Charles]] [[Categoria:Recipiendari de la Medalha Copley]] m5u8q3brjda4emo0f7r4oj2gw780osk 2505326 2505325 2026-07-29T05:00:25Z Nicolas Eynaud 6858 /* La teoria de l'evolucion e la seleccion naturala */ 2505326 wikitext text/x-wiki {{Omon|Darwin}} {{article en construccion}} {{1000 fondamentals}} {{Infobox Identitat | tematica = | carta = | nom = Charles Robert Darwin | nomdebateg = | imatge = Charles Darwin seated crop.jpg | legenda = Charles Darwin en 1854 | talhaimatge(en px) = | datadenaissença = [[12 de febrièr]] de [[1809]] | luòcdenaissença = [[The Mount]], [[Shrewbury]], [[Anglatèrra]] | datadedecès = [[19 d'abril]] de [[1882]] | luòcdedecès = [[Down House]], [[Kent]], [[Anglatèrra]] | paísdorigina = [[Anglatèrra]] | profession = [[biologista]] | títol1 = | títol2 = | distincions =Òrdre del meriti per las sciéncias e las arts; Medalha reiala (1853); Medalha Wollaston (1859); Medalha Copley (1864); Òrdre Per lo Meriti (1868). | omenatge = | autrasfoncions = | paire = | maire = | conjunt = | enfants = | mestressas = | Títol_politic = | Nacion = }} '''Charles Robert Darwin''' ([[The Mount]], [[Shrewbury]], [[Anglatèrra]] [[12 de febrièr]] de [[1809]] - [[Down House]], [[Kent]], [[Anglatèrra]], [[19 d'abril]] de [[1882]]) foguèt un [[biologia|biologista]] [[Gran Bretanha|anglés]] que desvolopèt la primièra teoria d'un mecanisme biologic de l'[[evolucion]], la [[seleccion naturala]], qu'explica la diversificacion de la vida a travèrs un lent procès de modificacion per l'adaptacion. Comencèt d'estudiar la medecina a l'[[universitat d'Edimborg]], puèi la [[teologia]] a [[Universitat de Cambridge|Cambridge]]<ref>{{en}} David Leff, sul site [https://web.archive.org/web/20151024043728/http://www.aboutdarwin.com/darwin/whowas.html ''AboutDarwin.com''], consultat lo 29 de genièr de 2010, chapitres : « ''How did his love of natural science develop ?'' », « ''What did Darwin accomplish while at medical school ?'' » et « ''How was his thirst for science nurtured at Cambridge University ?'' ».</ref>. Entre [[1831]] e [[1836]], faguèt un viatge al bòrd del naviri [[HMS Beagle|''Beagle'']] coma geològ. La publicacion de son jornal de viatge lo faguèt venir celèbre. Intrigat per la distribucion geografica de la fauna salvatge e dels fossils que n'aviá reculhit d'especimens durant son viatge, estudièt la transformacion de las espècias e ne concebèt sa teoria sus la seleccion naturala en 1838. Foguèt fortament influenciat per las teorias de [[Georges-Louis Leclerc de Buffon]]. Amb la publicacion de ''[[L'origina de las espècias]]'' lo 24 de novembre de 1859, establiguèt que totes las [[espècias]] an [[evolucion|evolucionat]] al long del temps a partir d'aujòls comuns mejaçant la [[seleccion naturala]]. == Biografia == === Jovença e formacion === Charles Robert Darwin nasquèt lo 12 de febrier de [[1809]] dins una [[familha (parentèla)|familha]] aisada e letruda de la [[vila]] de [[Shrewsbury]] en [[Anglatèrra]]. Son [[paire]] [[Robert Darwin]] ([[1766]]-[[1848]]) èra un [[medecina|mètge]] famós e son grand [[Erasmus Darwin]] ([[1731]]-[[1802]]) èra un naturalista e un [[poesia|poèta]] conegut aguent emés d'idèas sus lo ròtle de la [[reproduccion]] dins la transformacion deis [[espècia (biologia)|espècias]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Thomas Pradeu, « Philosophie de la biologie », dins Anouk Barberousse, Denis Bonnay e Mikaël Cozic (dir.), ''Précis de philosophie des sciences'', París, Vuibert, 2011, p. 380.</ref>. Sa [[maire]] [[Susannah Wedgwood]] ([[1765]]-[[1817]]) èra la filha d'un [[terralha|terralhier]] fondator d'una [[usina]] de produccion de [[porcelana]] e de [[faiença]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurence Machet, « De la novation technique à l'invention d'une tradition nationale : le cas de Josiah Wedgwood », dins Jean-René Gaborit, ''Tradition et innovation en histoire de l’art'', 2009, pp. 72-85.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' Laurence Machet, ''Les Wedgwood : de la poterie à l'industrie des arts de la table'', CTHS, 2008.</ref>. Sei parents aguèron sièis [[enfant]]s fins a la [[mòrt]] de Susannah Darwin en [[1817]]<ref>En mai de Charles Darwin, aqueleis enfants foguèron [[Marianne Darwin]] ([[1798]]-[[1858]]), [[Caroline Sarah Darwin]] ([[1800]]-[[1888]]), [[Susan Elizabeth Darwin]] ([[1803]]-[[1866]]), [[Erasmus Alvey Darwin]] ([[1804]]-[[1881]]) e [[Emily Catherine Darwin]] ([[1810]]-[[1866]]).</ref>. Tre son enfança, Darwin mostrèt un interès marcat per la collècta ([[cauquilhatge]]s, [[insècte]]s, [[minerau]]s, etc.) e per l'observacion de la natura<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Diane Cook, ''Charles Darwin. British Naturalist'', Simon & Schuster, 2014, p. 5.</ref>. En [[1825]], son paire lo mandèt a l'[[universitat d'Edimborg]] per i aprendre la [[medecina]], mai Darwin foguèt desgotat per la brutalitat de la [[cirurgia]] e negligiguèt seis estudis medicaus<ref>D'aqueu temps, la cirurgia èra practicada sensa [[anestesia]]. La cirurgia consistissiá donc a mestrejar de mòdes operatòris rapides per operar un pacient avans de passar sei capacitats de resisténcia a la dolor.</ref>. Pasmens, s'interessèt a l'[[istòria naturala]] e jonhèt un grop d'estudiants menats per lo [[zoologia|zoologista]] [[Robert Edmond Grant]] ([[1793]]-[[1874]]), un partisan de la teoria de l'evolucion de [[Jean-Baptiste de Lamarck]] ([[1744]]-[[1829]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. Janet Browne, ''Charles Darwin: vol. 1 Voyaging'', Jonathan Cape, Londres, 1995, p. 72.</ref>. Durant dos ans, Darwin participèt ai recèrcas de [[Robert Edmond Grant|Grant]]<ref>Pasmens, en [[1827]], Darwin se destorbèt de Grant après l'apropriacion d'una de sei descubèrtas per son professor (James T. Costa, ''Darwin's backyard : how small experiments led to a big theory'', Nòva York, W. W. Norton & Company 2017).</ref> e seguiguèt tanben lei cors de [[geologia]] de [[Robert Jameson]] ([[1774]]-[[1854]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 42-43.</ref>. En [[1827]], maucontent de la revirada deis estudis medicaus de son fiu, Robert Darwin l'inscriguèt en [[teologia]] a l'[[universitat de Cambridge]] per i venir pastor<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 47-48.</ref>. Darwin i obtenguèt son diplòma en [[1831]], mai contunièt de s'interessar a la [[geologia]] e a l'[[istòria naturala]]. En particular, legiguèt lei rapòrts d'exploracion [[Alexander von Humboldt]] ([[1769]]-[[1859]]) e organizèt un viatge d'observacion a [[Tenerife]] a la fin de seis estudis. De mai, durant aqueu periòde, rescontrèt lo [[botanica|botanista]] [[John Stevens Henslow]] ([[1795]]-[[1861]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Michael Joseph, Penguin Group, Londres, 1991, pp. 80-81.</ref>. Lei dos òmes venguèron amics e Henslow foguèt un sostèn decisiu dins la carriera [[sciéncia|scientifica]] de Darwin en li permetent de participar a l'expedicion dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'' e en li explicant, pus tard, coma esplechar seis observacions e difusar seis idèas au sen de la comunautat sabenta. === Lo viatge dau ''Beagle'' === [[Fichièr:HMS Beagle by Conrad Martens.jpg|thumb|right|Pintura de l'expedicion dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'' realizat per [[Conrad Martens]].]] En [[1831]], gràcias a una recomandacion de [[John Stevens Henslow|Henslow]], Darwin embarquèt a bòrd dau ''[[HMS Beagle]]'', un [[naviri]] de la [[Royal Navy|marina britanica]] encargat d'una mission de [[cartografia]] dei còstas d'[[America dau Sud]] sota lo comandament dau capitani [[Robert FitzRoy]] ([[1805]]-[[1865]]). L'estatut de Darwin durant l'expedicion èra particular. Èra pas lo naturalista oficiau de la mission, mai lo « companhon de taula » dau capitani<ref>Aquela foncion èra una consequéncia dei reglaments militars britanics qu'enebissián la fraternizacion entre lo comandant d'un naviri e son equipatge. Aquela règla permetiá d'assegurar un comandament eficaç, mai la solitud foguèt a l'origina de cas de [[suicidi]] au sen deis oficiers superiors de la ''Royal Navy''. Lei capitanis obtenguèron donc de còps lo drech d'engatjar de « companhons » que fasián pas formalament partida de l'equipatge per discutir durant lo viatge.</ref>. Aqueu ròtle li laissava una libertat importanta per menar sei recèrcas, mai deviá pagar eu meteis son viatge. Pasmens, [[Robert FitzRoy|FitzRoy]] partejava l'interès de Darwin per lei [[sciéncia]]s, en particular per la [[geologia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' E. Janet Browne, ''Charles Darwin: vol. 1 Voyaging'', Londres, Jonathan Cape, 1995, pp. 186 e 414.</ref>. La durada prevista de l'expedicion èra de dos ans, mai lo viatge durèt en realitat de decembre de [[1831]] a octòbre de [[1836]]. Durant aqueu periòde, Darwin participèt fòrça a l'exploracion dei [[litorau|litoraus]] [[America dau Sud|sud-americans]] ([[Brasil]], [[Patagònia]], [[Tèrra dau Fuòc]], [[Andes]], illas dau [[Ocean Pacific|Pacific]], etc.), [[Oceania|oceanians]] e [[Sud-Africa|sud-africans]]. Aquò li permetèt de collectar fòrça especimens que foguèron regularament expedits en [[Anglatèrra]] onte [[John Stevens Henslow|Henslow]] assegurava lor recepcion. Aquò foguèt tanben l'ocasion de realizar d'observacions determinantas. En [[geologia]], la lectura dei ''Principis de geologia'' de [[Charles Lyell]] ([[1797]]-[[1875]]) convencèt Darwin de la lenta transformacion dei païsatges [[Tèrra|terrèstres]]. Aquela concepcion d'un temps lòng venguèt una dei basas de la futura teoria de l'evolucion deis espècias. Foguèt confiermada per l'observacion dau soslevament d'una partida dau [[litorau]] durant un [[tèrratrem]] en [[Chile]] en [[1835]] ò de [[fossil]]s dins lei [[montanha]]s [[Andes|andinas]]<ref>Lei concepcions geologicas de Darwin èra largament erronèas car la màger part dei nocions de basa de la disciplina èran encara pas estadas identificadas. Per exemple, supausèt que la formacion dei montanhas èra la consequéncia d'un soslevament regular dau sòu engendrat per leis efiechs dei tèrratrems. Pasmens, aviá ben comprés la durada lònga dei mecanismes geologics e descurbiguèt quauquei mecanismes verais coma aqueu de la formacion d'escuelhs de coralh a l'entorn d'[[illa volcanica|illas volcanicas]].</ref>. En [[paleontologia]], la descubèrta de [[fossil]]s de [[mamifèr]]s sud-americans dispareguts, amb una [[anatomia]] similara a d'[[espècia (biologia)|espècias]] encara existentas, marquèt l'expedicion. Pasmens, l'observacion pus coneguda de Darwin durant lo viatge foguèt l'observacion d'espècias vesinas de [[quinçon]]s deis [[illas Galápagos]]<ref>Dins aquò, l'importància d'aquela observacion foguèt pas compresa per Darwin durant l'expedicion. Sa comprenença aguèt luòc après lo viatge quand l'[[Ornitologia|ornitològ]] [[John Gould]] li expliquèt que cada tipe diferent de quinçon èra en realitat una espècia diferenta.</ref>. A son retorn en [[Euròpa]], Darwin èra vengut una celebritat au sen dei mitans scientifics britanics. En [[1839]], la publicacion dau ''[[Lo Viatge dau Beagle|Viatge dau Beagle]]'' renforcèt mai aquela notorietat. === Lo periòde de madurason e de publicacion === [[Fichièr:Charles Darwin.jpg|thumb|right|Retrach de Charles Darwin en [[1854]].]] Après son retorn en [[Anglatèrra]], Darwin s'installèt a [[Londres]] onte comencèt l'esplecha dei materiaus collectats durant son viatge. En parallèl, foguèt elegit au Conseu de la ''[[Royal Geographical Society]]'' e rescontrèt de figuras importantas dei mitans [[sciéncia|scientifics]] [[Reialme Unit|britanics]] coma [[Charles Lyell]] ([[1797]]-[[1875]]), [[Charles Babbage]] ([[1791]]-[[1871]]), [[John Gould]] ([[1804]]-[[1881]]) e [[Harriet Martineau]] ([[1802]]-[[1876]]). Lei discussions amb [[John Gould|Gould]] e [[Harriet Martineau|Martineau]] aguèron un ròtle decisiu dins l'elaboracion de la teoria de la seleccion naturala. Lo premier expliquèt a Darwin que lei diferents quinçons collectats dins leis [[illas Galápagos]] fasián en realitat partida d'[[espècia (biologia)|espècias]] diferentas. La segonda li presentèt leis idèas de [[Thomas Malthus]] ([[1766]]-[[1834]]) avançadas dins l’''[[Assai sus lo principi de populacion]]''. Dins aquel obratge, Malthus sosteniá l'existéncia d'una lucha per lei ressorsas au sen de la populacion car lo nombre d'abitants aumentava pus rapidament que la quantitat de manjar disponible. Aquela tèsi provesiguèt a Darwin lei basas dau mecanisme de la seleccion deis individús dins la natura (conservacion dei situacions favorablas, eliminacion dei situacions defavorablas) a l'origina de l'aparicion progressiva d'espècias novèlas. Aquò permetèt a Darwin d'acceptar l'idèa d'una adaptacion de la fauna locala ai condicions deis [[illas Galápagos]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', LOndres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 240-249.</ref><ref>Lo racònte tradicionau de la descubèrta de la seleccion naturala se concentra sus la descubèrta dei diferenteis espècias de quinçon. Pasmens, lei trabalhs menats amb lo [[zoologia|zoologista]] [[Thomas Bell]] ([[1792]]-[[1880]]) sus lei [[tartuga dei Galápagos|tartugas dei Galápagos]] foguèron tanben important. D'efiech, Bell mostrèt lo caractèr indigèn dei [[tartuga]]s, çò que convencèt de Darwin de l'adaptacion d'una segonda espècia animalas ai condicions environamentalas de l'archipèu.</ref>. En [[1839]], Darwin se maridèt amb sa cosina [[Emma Darwin|Emma Wedgwood]] ([[1808]]-[[1896]])<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 279.</ref>. Lo pareu aguèt dètz [[enfant]]s. En [[1842]], la [[familha (parentèla)|familha]] quitèt [[Londres]] per s'installar en [[Kent]] onte Darwin visquèt lo rèsta de sa vida. D'efiech, après lo retorn dau ''[[HMS Beagle|Beagle]]'', Darwin foguèt tocat per una [[malautiá]] crònica desconeguda que necessitèt, fins a sa [[mòrt]], una vida retirada e ben organizada<ref>La natura d'aquela malautiá es pas encara clara e leis ipotèsis son nombrosas : [[malautiá de Chagas]], [[malautiá de Menière]], [[malautiá de Lyme]], trebles psicologics, etc. (Robert Gordon & Deborah Thomas, « Circumnavigating Darwin », dins ''Darwin Undisciplined Conference'', Sydney, 20 e 21 de març de 1999).</ref>. Aquelei constrenchas favorizèron lo trabalh. Darwin comencèt ansin tre [[1842]] de redigir un abreujat de sa teoria de l'aparicion deis [[espècia (biologia)|espècias]] <ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 292.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Francis Darwin (dir.), ''The Life and Letters of Charles Darwin, including an Autobiographical Chapter'', Londres, John Murray, Londres, p. 34.</ref>. En [[1844]], comencèt un assai mai desvolopat, mai renoncièt a sa publicacion en causa dau caractèr [[eretgia|eretic]] de sei conclusions<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 313-317.</ref><ref>Lo caractèr possiblament eretic dau « transformisme » foguèt un fren a la publicacion oficiala dei teorias supausant una evolucion deis espècias. De mai, lei figuras majoras de la vida scientifica britanica dau temps èran generalament favorablas a una vision fixa deis espècias (en particular [[Charles Lyell]]). Pasmens, la correspondéncia privada de mai d'un sabent mòstra de resisténcias pus feblas. Per exemple, [[Joseph Dalton Hooker]] ([[1817]]-[[1911]]) acceptèt sensa dificultat leis idèas de Darwin e lo sostenguèt publicament après la publicacion de l’’''Origina deis espècias''. Lyell eu meteis ajudèt finalament Darwin a publicar son obratge. De mai, lo conservatisme deis elèits britanics empachava la publicacion d'obratges evolucionistas dins d'autrei país coma ''[[Dau Melhorament Graduau deis Èssers Organizats]]'' escrich en [[1851]] per [[Pierre Toussaint Marcel de Serres de Mesplès|Marcel de Serres]] ([[1790]]-[[1862]]).</ref>. En plaça, preferiguèt acumular lei pròvas e assegurar sa credibilitat de naturalista sistematician en establissent una classificacion dei [[crustacèu]]s de la classa dei ''[[Cirripedia]]''. Per aqueu trabalh, recebèt la medalha de la ''[[Royal Society]]'' en [[1853]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 383-387.</ref>. En junh de [[1858]], Darwin recebèt un manuscrit d'[[Alfred Russel Wallace]] ([[1823]]-[[1913]]), un naturalista trabalhant en [[Asia dau Sud-Èst]], qu'expausava una teoria de la seleccion naturala quasi identica a la sieuna. Amb lo sostèn de [[Charles Lyell]] e de [[Joseph Hooker]], una comunicacion conjoncha dei trabalhs dei dos òmes foguèt organizada a la [[Linnean Society]] de [[Londres]] lo 1{{èr}} de julhet. Puei, Darwin redigiguèt en urgéncia un abreujat de sa teoria. Dich ''[[De l'Origina deis Espècias]]'', l'obratge pareguèt lo 22 de novembre de [[1859]]. Lei {{formatnum:1250}} exemplaris de la premiera edicion èran totalament reservats avans lo jorn oficiau de la publicacion, çò que mòstra l'interès per sei trabalhs<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, p. 477.</ref>. === Los darriers ans === [[Fichièr:Charles Darwin painting by Walter William Ouless, 1875.jpg|thumb|right|Retrach de Charles Darwin en [[1875]].]] Après la publicacion de l’''[[De l'Origina deis Espècias|Origina deis Espècias]]'', Darwin contunièt son trabalh en despiech de sei problèmas de [[santat]]. Contunièt de desvolopar e de completar sa teoria. Participèt pas dirèctament ai controvèrsias engendradas per son libre, mai seguiguèt lei debats. De mai, trobèt de defensors coma [[John William Draper]], [[Joseph Dalton Hooker]] e [[Thomas Henry Huxley]]. Pasmens, se seis idèas se difusèron pauc a cha pauc au sen de la comunautat scientifica, plusors personalitats de tria s'opausèron a la seleccion naturala tant dins lei mitans [[religions|religiós]] que [[sciéncia|scientifics]] ([[Richard Owen]], [[Adam Sedgwick]], [[John Stevens Henslow]], etc.). Lo premier argument principau opausat a Darwin èra l'origina de l'[[Homo sapiens|èsser uman]] e sei liames eventuaus amb lei [[primat]]s. Lo segond pertocava la question dei [[miracle]]s que venián d'infraccions ai lèis divinas comesas per [[Dieu]] eu meteis<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Adrian Desmond e James Moore, ''Darwin'', Londres, Michael Joseph, Penguin Group, 1991, pp. 487-488 e 500.</ref>. En [[1871]], Darwin publiquèt ''[[La Filiacion de l'Òme e la seleccion liada au sèxe]]''. I apliquèt explicitament sa teoria a l'[[Homo sapiens|espècia umana]] e desvolopèt lo concèpte de [[seleccion sexuala]]. Un an mai tard, pareguèt l’''Expression deis Emocions en l'Òme e en leis Animaus'', un estudi pionier sus la continuitat entre l'òme e leis autreis [[espècia (biologia)|espècias]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Michael T. Ghiselin, « Darwin and Evolutionary Psychology », ''Science'', n° 179, 1973, pp. 964–968.</ref>. S'interessèt tanben a divèrsei recèrcas en [[botanica]] (sus lei plantas escalantas, lei [[planta carnivòra|plantas carnivòras]], etc.). Aquò li permetèt de trobar d'elements novèus per completar e confiermar sa teoria. Son darrier obratge important, consacrat au ròtle dei [[vèrme de tèrra|vèrmes de tèrra]] dins la formacion de l'[[umús]], foguèt publicat en [[1881]]. Amb la reconoissença creissenta de la seleccion naturala per la comunauta scientifica, Darwin venguèt una figura mai e mai importanta de la sciéncia britanica. Gràcias a l'ajuda de seis amics, obtenguèt la [[medalha Copley]] en [[1864]], mai foguèt jamai [[noblesa|anoblit]]. Moriguèt lo 19 d'abriu de [[1882]] a [[Down House]] e foguèt enterrat a l'[[abadiá de Westminster]] a proximitat de la tomba d'[[Isaac Newton]]. == Òbra scientifica == === La teoria de l'evolucion e la seleccion naturala === {{veire|Seleccion naturala}} La teoria de l'evolucion deis [[espècia (biologia)|espècias]] e de la [[seleccion naturala]] de Darwin èra basada sus un ensemble d'observacions simplas que li permetèron d'identificar de principis generaus aplicables au vivent. Premier, observèt l'existéncia de variacions e de diferéncias entre leis individús d'una meteissa espècia. Puei, observèt la transmission d'aquelei variacions entre lei parents e sei descendents. Enfin, notèt que lei ressorsas d'un mitan [[biologia|biologic]] donat son pas sufisentas per norrir totei leis individús que i son presents. En consequéncia, aparéis una lucha per la subrevida entre leis individús. === ''L'Origina deis Espècias'' === === Leis autrei trabalhs === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Espècia (biologia)|Espècia]]. * [[John Stevens Henslow|Henslow (John Stevens)]]. * ''[[HMS Beagle]]''. * [[Jean-Baptiste de Lamarck|Lamarck (Jean-Baptiste)]]. * [[Seleccion naturala]]. * [[Sèxe (biologia)|Sèxe]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{DEFAULTSORT:Darwin, Charles}} [[Categoria:Charles Darwin|*]] [[Categoria:Naturalista]] [[Categoria:Naturalista britanic]] [[Categoria:Escrivan britanic]] [[Categoria:Escrivan de lenga anglesa]] [[Categoria:Istòria de la biologia de l'evolucion]] [[Categoria:Membre de la Royal Society]] [[Categoria:Laureat de la medalha Copley]] [[Categoria:Personalitat de la francmaçonariá britanica]] [[Categoria:Evolucion]] [[Categoria:Biologista britanic]] [[Categoria:Naissença en 1809|Neishença en 1809|Dawin, Charles]] [[Categoria:Decès en 1882|Dawin, Charles]] [[Categoria:Recipiendari de la Medalha Copley]] e9qe5mlr55mhh9k1pt520438ue9cfhw Loïsiana 0 12344 2505322 2458186 2026-07-29T03:52:39Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2505322 wikitext text/x-wiki {{Infobox Geografia politica}} '''Loïsiana''' (en [[lenga anglesa|anglés]]: ''Louisiana'' {{AFI|[luˌiːziˈænə]}}; en francés: ''Louisiane'') es un [[estats dels Estats Units|estat]] del sud dels [[Estats Units d'America]]. Confronta a l'oèst l'estat de [[Tèxas]], al nòrd [[Arkansas]], a l'èst [[Mississipí (Estat)|Mississipí]] e al sud lo [[golf de Mexic]]. Sa capitala es [[Baton Rouge]], e la pus granda vila, [[Nòva Orleans]]. Loïsiana es lo sol estat dels Estats Units qu'es devesit administrativament en [[Parròquia de Loïsiana|parròquias]], los autres essent constituits de comtats. La màger part de las tèrras de l'estat son constituïdas de sediments carregats pel [[Mississipí (riu)|riu Mississipí]], formant dos enòrmes dèltas e de vastas zonas de palús e sanhas costièras.<ref name="Keddy 2008">{{cite book|last=Keddy|first=Paul A.|title=Water, Earth, Fire: Louisiana’s Natural Heritage|year=2008|publisher=Xlibris|location=Philadelphia|isbn=978-1-4363-6234-4|page=229|url=http://www.amazon.com/Water-Earth-Fire-Louisianas-Heritage/dp/1436362334/ref=la_B001HCY3U8_1_4?ie=UTF8&qid=1338122398&sr=1-4}}</ref> Los dos dèltas son situats a [[Monroe (Loïsiana)|Monroe]], sèti de la parròquia de [[Parròquia de Ouachita|Ouachita]], [[Shreveport (Loïsiana)|Shreveport]], sèti de la parròquia de [[Caddo Parish (Loïsiana)|Caddo Parish]], e [[Alexandria (Loïsiana)|Alexandria]], sèti de la parròquia de [[Rapides Parish (Loïsiana)|Rapides Parish]], per lo dèlta pichon, e Monroe, [[Lake Charles (Loïsiana)|Lake Charles]], e [[Nòva Orleans]] per lo dèlta grand. Los dèltas contenon un [[biota]] ric tipic del sud; amb per exemple d'aucèls coma los [[ibís|ibisses]] e los [[goitre blanc|goitres blancs]]. Son presentas tanben mantunas espècias de [[granhòta]]s arboricòlas, e de peisses coma l'[[esturion]] e lo [[peis espatula]]. Dins los airals pus enauçats, lo fuòc es un processús natutal, e es a l'originas de grands bòsques de [[pin dels palúns]] e de [[savana]]s umidas. To aquò amb una granda varietat de plantas, en particular las [[orquidèa]]s e las plantas carnivòras. D'unes environaments urbans de Loïsiana an un eritatge multicultural e multilingüe que foguèt fortament influenciat per una mescla de culturas francesa, espanhòla, americana nativa, africana, çò qu'es considerat coma excepcional als Estats Units. Abans la crompa americana del territòri en 1803, la Loïsiana actuala foguèt una colonia espanhòla e francesa. En mai, foguèron "importats" nombroses [[esclavatge|esclaus]] africans al sègle XVIII, que una granda part venian de la meteissa region d'[[Africa de l'Oèst]], en concentrar aital sa cultura. Après la [[Guèrra Civila Americana|guèrra civila]], los angloamericans aumentèron la pression per l'anglicizacion, e en 1915, l'anglés foguèt declarat solenga oficiala de l'estat.<ref name="murphy">{{cite web|url=http://geography.uoregon.edu/murphy/articles/Murphy%20-%20Placing%20Louisiana%20in%20the%20Francophone%20World%20with%20figures.pdf |title=Alexander B. Murphy, "Placing Louisiana in the Francophone World: Opportunities and Challenges", first published in '&#39;Atlantic Studies'&#39;, Volume 5, Issue 3, 2008; Special Issue: '&#39;New Orleans in the Atlantic World, II'&#39;, |page=11|format=PDF |date= |accessdate=2014-04-23}}</ref> Loïsiana compren mai de tribús americanas nativas que tot autre estat del sud dels Estats Units, que quatre son reconegudas al nivèl federal, detz son reconegudas per l'estat, e quatre an pas encara recebut de reconeissença .<ref>[https://web.archive.org/web/20171223071934/http://www.louisianafolklife.org/LT/Articles_Essays/nativeams.html Dayna Bowker Lee, "Louisiana Indians in the 21st Century"], Louisiana Folklife Program, 2013</ref> ==Etimologia== Loïsiana foguèt nomenada aital en onor de [[Loís XIV de França|Loís XIV]], rei de França de 1643 a 1715. Quora [[René Robert Cavelier de la Salle|René Robert Cavelier, Sieur de La Salle]] reivindiquèt lo territòri asagat pel riu Mississipí per França, lo batejèt ''La Louisiane'', (la tèrra de Loís).<ref>{{cite encyclopedia|encyclopedia=[[Encyclopedia of Arkansas History & Culture]]|title=Louisiana Purchase|first=Lea Flowers|last=Baker|accessdate=September 18, 2010|url=http://encyclopediaofarkansas.net/encyclopedia/entry-detail.aspx?entryID=2383}}</ref> Aquela part de l'Empèri colonial francés s'espandissiá d'aquel temps de Mobile Bay entrò al nòrd la termièra canadenca, e compreniá tanben un trocet de çò qu'es uèi lo sud oèst de Canadà. ==Geologia== Lo Golf de Mexic existiá pas 250 milion d'ans i a quora i aviá pas qu'un sol supercontinent nomenat [[Pangèa]]. Mentre que Pangèa s'es desseparada, se durbriguèron l'Ocean Atlantic e lo Golf de Mexic. Loïsiana se formèt dapasset, subre mantun milions d'annadas, entre aiga e tèrra, del nòrd cap al sud.<ref name = "Keddy 2008" /> Las ròcas pus vièlhas son situadas al nòrd, dins d'airals coma ''Kisatchie National Forest''. Las ròcas pus ancianas datan del [[Terciari]], siá 60 milion d'ans i a. Las tèrras pus jovas de l'estat apareguèron durant los darrièrs 7,500 ans amb la formacion dels dèltas successius de Mississipí: Maringouin, Teche, St. Bernard, Lafourche, Mississipí, a ara Atchafalaya.<ref>Coleman, J. M., Roberts, H. H., and Stone, G. W. (1998). "Mississippi River Delta: an overview", ''Journal of Coastal Research,'' 14, 698–716.</ref> Los sediments foguèron carrejats per lo flume del nòrd cap al sud. === Istòria === === Geografia === === Economia === === Veire maitot === * [[Cadians]] === Ligams extèrnes === ===Referéncias=== <references /> [[Categoria:Loïsiana]] 6osvl7ekbqzi1wg7chgwxvqysrrhsaj Montlaur (Aude) 0 27229 2505336 2470326 2026-07-29T10:01:30Z Alaric 506 44932 perimètre del territòri, demografia 2505336 wikitext text/x-wiki {{omon|Montlaur}} {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox Vila |carta=oc |nom= Montlaur |nom2 = <i>''Montlaur''</i> |imatge = MontlaurVillage.jpg |legenda = Vista generala. |blason = Blason_ville_fr_Montlaur_(Aude).svg |bandièra= |nom de division1 = Region ist |division1 = {{Lengadòc}} |nom de division2 = Parçan |division2 = {{Corbièras}} |nom de division3 = Estat |division3 = {{França}} |nom de division4 = Region |division4 = {{Occitània (Region)}} |nom de division5 = Departament |division5 = {{Aude}} |nom de division6 = Arrondiment |division6 = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] |nom de division7 = Canton |division7 = Canton de La Montanha d'(A)laric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] avant 2015) |nom de division8 = Intercom |division8 = [[Carcassona Agló]] |nom de division9 = Comuna |division9 = [[Val de Danha]] |còda = 11251 |ehess = |cp = 11220 |mapa = |imatge de mapa = | latitud = 43.1305555556 | longitud = 2.55861111111 |estatut = | altmin = 135 | altitud = 208 | altmax = 552 |superfícia = 33.92 |populacion = {{popfrs11|251}} |annada-pop = {{popfrs11|0}} |densitat = {{formatnum:{{#expr:({{popfrs11|251}}/33.92) round 2}}}} |sits-toristics = |divèrs = comuna delegada e caplòc |gentilici = |url= |imatgeloc= }} '''Montlaur''' (''Montlaur'' en [[francés]], ancianament ''Mont Laur'') es una anciana [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2019]] fusionèt amb [[Pradèlas en Val]] dins la comuna novèla de [[Val de Danha]]. N'es comuna delegada e [[caplòc]]. == Geografia == [[Imatge:Map commune FR insee code 11251.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Montlaur | nòrd = [[Cominha]] | nòrd-èst = [[Dosens]] <small>(per un qüadripunt)</small> | èst = | sud-èst = [[La Grassa]] | sud = [[Serviès (Aude)|Serviès]] | sud-oèst = [[Arquetas]] | oèst = [[Pradèlas en Val]] <small>([[Val de Danha]])</small> | nòrd-oèst = [[Campendut]] <small>(sus 80 m)</small> }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son ''Villula de Mata'' (Montlaur a presa la plaça d'aquela localitat) en 1110, ''in montem qui vocatur Mathus'' en 1242, ''Castrum de Montelauro'' en 1215, ''Decimale ecclesiae sanctae Eulaliae quae est ecclesia parrochialis de Montelauro'' en 1269, ''De Montelauro in Carcasserio'' en 1283, ''Sancta Eulalia'' en 1329, ''Archidiaconus minor cum ecclesia de Montelauro'' en 1347, ''De Monte Lauro'' en 1357, ''Le lieu de Mourlaur'' en 1486-sègle XVII, ''Mounlau'' en 1622, ''Montlaur'' en 1781. La prononciacion occitana es ''Mounláu'', ''Moulláu'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 251, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f343.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [mun'law], [mul'law].</br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing, ''Mata'' ven del preceltic ''mat'', « montanha ». ''Montlaur'' es format de ''mont'', del latin ''mons'', ''montem'' e d'un determinant que pòt èsser l'eretièr de ''Laurus'', nom d'un sant, puslèu que l'eretièr de ''laurus'', « laurièr, laur » (Dauzat e Rostaing) <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 471</ref>, probablament ''Laurus'', un nom de sant e de persona en general (los Féniés) <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 249 e 360</ref>, un nom de persona imprecisat ([[Ernèst Negre|Negre]]) <ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', volume III, n° 29 431</ref>.</br> Segon Astor, i a tròp de toponimes ''Montlaur'' per que siá un nom de persona. Una possibilitat es « montanha del laurièr, mai que mai de laurièrs simbolics. Mes la variacion en genre de ''laur'' (''Ròcalaura'') permet de pensar que ''laur'' a una valeur adjectivala. Le petit Levy cita ''laur'', « color de laurièr ». Mes, s'agís vertadièrament de la color del laurièr ? En pensant a ''Lauret'', nom d'un buòu de color baiarda clara, òm es menat a atribuïr a ''laur'', ''lauret'' una origina ''aurum'', « aur », ambe aglutinacion de l'article, coma dins ''aureolus'' > ''auriòl'', puèi ''lauriòl'', nom de l'ausèl. ''Laur'', ''Laura'' podián aver lo sens de « color d'aur, daurat » ? <ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France'', ed. du Beffroi, 2002, p. 514, 515</ref> ===''Domnòva'' ?=== Es un castèl e un ostal, un ancian priorat del vocable de Sant Julian, unit a l'abadiá de [[La Grassa]]. Aperteniá dempuèi 1693 a las Bernadinas de [[Lombèrs (Savés)|Lombèrs]] en rèire-fèu, jos la dependéncia del capítol de La Grassa. Las fòrmas ancianas son ''Villa quae dicitur Domnova'' en 1106, ''Dompnova'' en 1237, ''Ecclesia Beati Juliani quae ecclesia parrochialis de Domnova'' en 1269, ''Villanova Vallis Danie'' al sègle XIII, ''Domnobo'' en 1325-sègle XVII, ''Ecclesia parrochialis de Dompnova quae vix sufficit'' en 1347, ''Domnove appelée Laval Frège'' al sègle XVII, ''Donnove'' en 1787 <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 117-118, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f209.item.texteImage </ref>. I a un nom equivalent dins la comuna de [[Tuissan]]. Latin ''domus nova'', « ostal novèl » ? ===Vinòsols=== Vinòsols es una localitat despareguda entre Montlaur e [[La Grassa]]. Las fòrmas ancianas son : ''Cellula... quae dicitur Vinosolus'' en 837, ''Vinazouls'' al sègle XVIII, ''Binozouls'' (cadastre de Montlaur, section A) <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 34, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f126.item.texteImage </ref>.<br/> Es un dels quatre lòcs d'Aude ambe finala ''-òsols'', que son accentuats sus l'abans-darrèra sillaba finala malgrat una finala consonantica, ambe Artòsols ([[Sant Martin de Les]]), [[Conòsols]], Limòsols ([[Bèlcaire]])<ref>L. Alibèrt, ''Notes de toponymie audoise'', revista Folklore-Aude , p. 134-135, octobre de 1938</ref>. </br> Per exemple, [[Xavier Delamarre|Delamarre]] explica ''Conòsols'' per un ''cuno-ialon'', « vilatge del can / gos, o del lop » <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 131 e 341</ref>. La finala ''-òsols'' o ''-òsol'' es probablament le resultat local de ''-ialon'', « clarièra, al sens de lòc desbosigat per installar un vilatge e donc vilatge<ref>Xavier Delamarre, ''Dictionnaire de la langue gauloise'', ed. Errance, 2003, p. 185</ref> », coma endacòm mai ''[[Maruèjols|-uèjols]]''; lo nom es probablament lo meteis que [[Vineuil (Endre)]], [[Vignoux-sur-Barangeon]], de ''uīno-ialo'' : « le vinhièr, le vinhal ». ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=11251 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 31 de decembre de [[2018]] |Identitat= Antonin Andrieu|Partit= |Qualitat= còssol de [[Val de Danha]] (2019-([[2026]]) }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11251 |1793=565 |1800=692 |1806=721 |1821=745 |1831=923 |1836=905 |1841=903 |1846=933 |1851=973 |1856=904 |1861=857 |1866=820 |1872=802 |1876=881 |1881=1040 |1886=974 |1891=865 |1896=927 |1901=1088 |1906=1024 |1911=948 |1921=933 |1926=900 |1931=948 |1936=950 |1946=691 |1954=739 |1962= 748 |1968= 713 |1975= 572 |1982= 534 |1990= 461 |1999= 522 |cassini=23619 |senscomptesdobles=1962}} ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11251 Montlaur sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de las Corbièras]] 6l78905vvtdjfrnff4e68tct1c75vdf La Grassa 0 27540 2505314 2418608 2026-07-28T20:38:49Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2505314 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = La Grassa | nom2 = ''Lagrasse'' | imatge = Lagrasse pont vieux.jpg | descripcion = Lo pont vièlh. | lògo = cap | escut = Blason_de_Lagrasse_(Aude).svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | departament = {{Aude}} | arrondiment = [[Arrondiment de Narbona|Narbona]] (2017 ---->) | canton = Las Corbièras (caplòc del [[Canton de La Grassa]] abans 2015) | insee = 11185 | cp = 11220 | cònsol = Bernard Blanc | mandat = [[2026]]-[[2032]] | intercom = [[Comunautat de comunas de Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés|CC de Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés]] | gentilici = Lagrassiens (en [[francés]]) | latitud = 43.0916666667 | longitud = 2.62138888889 | alt mini = 82 | alt mej = 108 | alt maxi = 586 | km² = 32.2 |}} '''La Grassa'''<ref>https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11.html</ref> (''Lagrasse'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] de las [[Corbièras (region)|Corbièras]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == [[Imatge:Panorama_lagrasse_village.jpg|450px|Vista generala de La Grassa.]] {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 11185.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = La Grassa | nòrd = [[Dosens]] | nòrd-èst = [[Mos (Aude)|Mos]] <small>(per un qüadripunt)</small> </br> [[Camplong d'Aude]] | èst = [[Ribauta]] </br> [[Tornissan]] | sud-èst = [[Talairan]] | sud = [[Sant Pèire dels Camps]] | sud-oèst = [[Caunetas en Val]] | oèst = [[Serviès (Aude)]] </br> [[Rius en Val]] | nòrd-oèst = [[Cominha]] <small>(per un qüadripunt)</small> </br> [[Montlaur (Aude)|Montlaur (Val de Danha)]] }} ==Toponimia== ===La Grassa=== Las atestacions ancianas son ''Ecclesia Beati Michaelis'' en [[1207]]; ''Ecclesia Beati Michaelis de Grassa'' en [[1314]]; ''Rector ecclesiae de Crassa'' en [[1351]]; ''La Grasse'' en [[1781]]<ref name="DicTopFR">{{Cite web|url=https://dicotopo.cths.fr/places/P94174426|títol=Dictionnaire topographique de la France}}</ref>.</br> [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] cita autras doás fòrmas ancianas, ''Crassa'' en 807 e ''La Crassa'' en 1034; ''La Grassa'' vendriá del nom latin d'òme ''Crassus''; l'article s'explica per le crosament ambe'l latin ''gratia'' « gràcia » [o puslèu sa fòrma populara atestada ''graça''], motivat per la preséncia d'una abadiá <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 378</ref>. ===''Nahuze''=== ''Nahuze'' es una montanha a l'interior de la [[Montanha de Laric]] o del grop de Laric ([[Antòni Savartés]]), dins las comunas de [[Camplong d'Aude|Camplong]] e de la Grassa. Es atestada en 902, ''Mons Anausa'' e en 1287, ''Nemus de Nahusa'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 271, legir en linha [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f363.item.texteImage</ref>. L'abat Savartés manda a ''Saint-Michel de Nahuze'' e i anam.</br> ''Saint-Michel'' (Sant Miquèl) es una anciana capèla sul Mont Laric, comuna de [[Ribauta]] (sus la mapa, es una error per ''La Grassa''), un priorat unit a l'abadiá de La Grassa. Son decimària compreniá ''Pellat'' (comprene ''Puèg lat'', puèg larg), Las Ilhas (pas la comuna, mes dins la comuna de [[Montlaur (Aude)|Montlaur]]), Argentièrs e Escudièrs. Las fòrmas ancianas de Sant Miquèl de ''Nahuze'' son : ''Ecclesia sancti Michaelis de Nahuza'' en 1119, ''Terra Sancti Michaelis de Anausa'' en 1157, ''Sanctus Michael de Nausa'' en 1251, ''Sanctus Michael de Nahuse'' en 1347, ''Sanctus Michael de Nauza'' en 1351-1494, ''Sant Miguel'' (sic) en 1538, ''Sant Myquelh'' en 1538, ''Camy de Sainct Miquel'' en 1597, ''Une montaigne dicte Sainct Michel de Nahuze où est l'hermitage Sainct Michel'' en 1641, ''Sainct Michel de Nause'' en 1665, ''Sainct Michel d'Aneuze'' entre 1101 e lo sègle XVII, etc <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 408, legir en linha [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f500.item.texteImage</ref>. ===Vinòsols=== Vinòsols es una localitat despareguda entre [[Montlaur (Aude)|Montlaur]] e La Grassa. Las fòrmas ancianas son : ''Cellula... quae dicitur Vinosolus'' en 837, ''Vinazouls'' al sègle XVIII, ''Binozouls'' (cadastre de Montlaur, section A) <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 34, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f126.item.texteImage </ref>. </br> Es un dels quatre lòcs d'Aude ambe finala ''-òsols'', que son accentuats sus l'abans-darrèra sillaba finala malgrat una finala consonantica, ambe Artòsols ([[Sant Martin de Les]]), [[Conòsols]], Limòsols ([[Bèlcaire]])<ref>L. Alibèrt, ''Notes de toponymie audoise'', revista Folklore-Aude , p. 134-135, octobre de 1938</ref>. </br> Per exemple, [[Xavier Delamarre|Delamarre]] explica ''Conòsols'' per un ''cuno-ialon'', « vilatge del can / gos, o del lop » <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 131 e 341</ref>. La finala ''-òsols'' o ''-òsol'' es probablament le resultat local de ''-ialon'', « clarièra, al sens de lòc desbosigat per installar un vilatge e donc vilatge<ref>Xavier Delamarre, ''Dictionnaire de la langue gauloise'', ed. Errance, 2003, p. 185</ref> », coma endacòm mai ''[[Maruèjols|-uèjols]]''; lo nom es probablament lo meteis que [[Vineuil (Endre)]], [[Vignoux-sur-Barangeon]], de ''uīno-ialo'' : « le vinhièr, le vinhal ». ===Le Carlar=== Le Carlar es una localitat despareguda, ara capèla rurala votiva. Las fòrmas ancianas son : ''Castrum quod vocatur Castlar in valle de Orbione'' en 1182, ''Ecclesia Sancte Marie de Casclars'' entre 1228 e 1494, ''Beata Maria de Castelario'' en 1317, ''Beata Maria de Caslario'' entre 1324 e le sègle XV, ''De Carlario'' en 1351, ''Bastida de Caslario'' entre 1392 e 1494, ''De Carlato'' entre 1392 e 1494, ''Nostre Dame del Carla, église, hermitage et cimetière'' en 1494, ''Nostre Dame del Carla, église et cimetière'' en 1623, ''Esglise et hermitage Nostre Dame de Carla, simentié et jardin'' en 1641, ''Notre Dame du Carlat'' (cadastre) <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 70, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f162.item.texteImage </ref>{{,}}<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 282, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f374.item.texteImage </ref>. </br> Le Carlar es pas exactament dins la val d'[[Orbiu]], mes tresplomba la val d'[[Alson (del Vilar)]], dins un site ideal per un castèl fortificat que deviá conta-rotlar un camin important, coma es ara la RD 3. Le nom ''castelar'' e noms aparentats ven del latin ''castellum'', derivat de ''castrum'', ambe'l sufixe ''-are'', çò qu'es pus frequent e que se justifica encara mai quand i a un article. Es un nom plan espandit, ambe de variantas, [[Lo Castelar (Agenés)|Le Castelar]], [[Le Casterar]], fòrma gascona, e de fòrmas sincopadas, derivadas del ''Castlar'', coma [[Le Carlar de Baile|Le Carlar]] o [[Lo Cailar]], ambe rotacizacion o vocalizacion del grop malaisit ''-st-''. [[Ernèst Negre|Negre]], citat per B. Boyrie-Fénié a prepaus del [[Lo Castelar (Agenés)|Castelar (Agenés)]], explica ''castelar'' per « residéncia senhorala fortificada » <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne'', ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 81-82</ref> e Astor explica lo sufixe ''-ar'', del neutre latin ''-are'' per l'emplaçament, le site d'un castèl <ref>Jacques Astor, ''Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la França, Éditions du Beffroi, 2002, p. 207</ref>. Le sufixe permet pas de saber quora se tracta d'un castèl actual o d'un castèl ancian, a l'epòca de la fixacion del nom, mes l'usatge dona l'impression que le tipe ''castelar'' e derivats es emplegat mai que mai per de castels arroïnats e donc sovent despareguts a nòstra epòca. ===Puèglat=== Puèglat es un castèl modèrne e un ancian priorat del vocable de Sant Martin, unit a l'abadiá de La Grassa. Las fòrmas ancianas son : ''Ecclesia Sancti Martini de Podiolato'' en 1119, ''Podium Latum'' en 1494, ''Metterie de Puechlat'' en 1579, ''Saint Martin de Pellat, église et cimetière'' en 1623, ''Esglize et simentière de Saint Martin, dict Pellat'' en 1641, ''Pellat'' en 1754, ''Pellat, château et chapelle'' en 1781 <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 299, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f391.item.texteImage </ref>.</br> Le lòc es sus un planòl que tresplomba la val d'[[Orbiu]], mes en dejós d'una montanha de 400 m, çò que motiva le sens de « puèg larg ». ===Vilamanha=== Vilamanha [situada a l'extremitat occidentala de la comuna, sus la RD 3] es una anciana comunautat unida d'en primièr a [[Rius en Val]], puèi a La Grassa en 1791, un ancian priorat del vocable de Sant Julian. Las fòrmas ancianas son : ''Villa Magna'' en 1106, ''Villula de Villamagna'' en 1110, ''Villa Magna, in Valle Aquitania'' en 1212, ''Beatus Julianus de Villamagna'' en 1269, ''Villare de Villamanha... parochiae Sancti Christophori'' (de Rius) en 1283, ''De Villamancgna'' en 1284, ''De Villa Magno'' (sic) entre 1351 e 1494, ''Une borie appellée Villemaigne'' al sègle XVIII, etc <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 476, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f568.item.texteImage </ref>.</br> ''Villa'' designa las grandas proprietats ruralas a partir del sègle IV, puèi pren pauc a pauc lo sens de « vilatge ». Lo determinant es lo latin ''magna'', « granda »<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 718 e 722, a ''Ville''</ref> (coma pels autres toponimes semblables). Remarcar, en 1110, l'oposicion de sens entre ''villula'' e ''Vilamanha''. == Istòria == L'istòria del vilatge se confondís amb aquela de l'[[abadiá de La Grassa|abadiá Santa Maria de La Grassa]] que comencèt amb l'installacion dins la val de l'abat [[Nebridius]] e sus companhons. Alara fondèron un monastèri. [[Carlesmanhe]] creèt una carta en [[778]] qu'es a l'origina de l'abadiá de La Grassa, que venguèt mai tard une de las mai importantas de França. A la [[Revolucion]], l'[[abadiá]] foguèt separada en dos lòts venduts coma [[ben nacional]], que Barthélémy Darnis comprèt en bona partida. Victor Hannuic, agent general, faguèt destruire totas las estatuas de l'abadiá. Uèi, una partida es publica (Conselh general d'Aude) e l'autra privada amb la preséncia de canonges. La vila abriga fòrça artistas et artesans d'art que fan viure lo vilatge e atiran fòrça visitors. == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=11185 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2026 ]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat=Bernard Blanc |Partit= |Qualitat= retirat de quadre }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2026 |Identitat=René Ortega|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat=Jean-Paul Olive |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1945]] |Fin= 1977 |Identitat=Charles Alquier |Partit=[[PS]] |Qualitat= viticultor, conselhièr general (1945-1979) }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1945 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1910]] |Fin= 1914 |Identitat= Paul Calvet |Partit= radical |Qualitat= ussièr, conselhièr general (1907-1940) }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11185 |1793=1147 |1800=1123 |1806=1243 |1821=1244 |1831=1327 |1836=1320 |1841=1316 |1846=1299 |1851=1275 |1856=1278 |1861=1220 |1866=1280 |1872=1303 |1876=1355 |1881=1444 |1886=1337 |1891=1125 |1896=998 |1901=994 |1906=940 |1911=902 |1921=821 |1926=912 |1931=945 |1936=1006 |1946=751 |1954=738 |1962=708 |1968=665 |1975=623 |1982=696 |1990=704 |1999=615 |cassini=16070 |senscomptesdobles= 1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|185}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|185}}/32.2) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== [[Imatge:France-Lagrasse-Pont-Vieux-2005-12-27.jpg|thumb|right|300px|Lo Pont Vièlh]] * Lo vilatge, una [[bastida (vila)|bastida]], que demòra son pont del sègle XII, de rèstes de barris e ostals vièlhs. * La ciutat [[Edat Mejana|medievala]]: barri, carrièras estretas, mercat cobèrt, etc. * L'[[abadiá de La Grassa]] situada sus l'autra riba de l'[[Orbiu]] en fàcia del vilatge. * Lo Pont Vièlh<ref>{{fr}}Marcel Prade - Les ponts monuments historiques - pp.81 - Brissaud - Poitiers - 1988 - ISBN 2-902170-54-8</ref> de [[1303]] retaurat als sègles XVII e XIX. * La glèisa de Sant Miquèl<ref>{{fr}}Marcel Durliat - ''L'église paroissiale de Lagrasse'' - pp.130-133, dans ''Congrès archéologique de France. 131{{e}} session. Pays de l'Aude. 1973'' - Société Française d'Archéologie - Paris - 1973</ref>{{,}}<ref>Bruno Tollon - ''Le mobilier de l'église de Saint-Michel de Lagrasse'' - pp.134-139, dans ''Congrès archéologique de France. 131{{e}} session. Pays de l'Aude. 1973'' - Société Française d'Archéologie - Paris - 1973</ref>gotica. * Las roïnas del priorat de Sant Miquèl de ''Nahuze'' suls penjats de la [[montanha d'Alaric]] * La capèla de Nòstra Dama del Carlar. ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11185 La Grassa sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] nlxyn3r4wbhoq77jvui3zrfxfk0qa36 Tardinghen 0 28791 2505313 2218480 2026-07-28T20:28:14Z JackyM59 60827 Photograph updated 2505313 wikitext text/x-wiki {{Infobox Comuna de França | nomcomuna = Tardinghen |carta=fr | nomcomuna2 = | lògo= | imatge= La mairie de Tardinghen.jpg | descripcion= |escut= Blason Tardinghen.svg |escais= | region = [[Nauts de França]] | region ist = |parçan= | departament = {{Pas de Calais}} | arrondiment= [[Arrondiment de Boulogne-sur-Mer|Boulogne-sur-Mer]] | canton= [[Canton de Marquise|Marquise]] | insee = 62806 | sitweb= | cp = 62179 | cònsol = Thibaut Segard | mandat = [[2008]]-[[2014]] | gentilici = (en [[francés]]) |alt mej= |longitud= 1.63111111111 |latitud= 50.8669444444 | alt mini = 1 | alt maxi = 96 | ectaras = | km² = 8.72 }} '''{{PAGENAME}}''' es una [[Comuna francesa|comuna]] [[frança|francesa]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] del [[Pas de Calais (departament)|Pas de Calais]] e la [[regions francesas|region]] dels [[Nauts de França]]. ==Geografia== {{...}} ===Comunas vesinas=== <div style="position: relative; float:left; width:450px;"> [[Fichièr:Blank map.svg|400px|left||Distanças e posicion relativa]] {{Image label|x=0.506|y=0.495|scale=400|text=[[Fichièr:Map pointer black.svg|20px|Tardinghen]]'''Tardinghen'''}} {{Image label|x=0.410510868227|y=0.633025974609|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 580 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Audinghen]] (2,1km)}}}} {{Image label|x=0.689579284778|y=0.337280067507|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|10px|Comuna amb 1046 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Wissant]] (3,1km)}}}} {{Image label|x=0.857569860615|y=0.551778544131|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 398 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Audembert]] (4,4km)}}}} {{Image label|x=0.681225178317|y=0.863862584511|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 418 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Bazinghen]] (5,0km)}}}} {{Image label|x=0.864918919679|y=0.740571522817|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 412 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Leulinghen-Bernes]] (5,4km)}}}} {{Image label|x=0.307454909315|y=0.874718984714|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|8px|Comuna amb 709 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Audresselles]] (5,4km)}}}} {{Image label|x=0.955475476723|y=0.369452093174|scale=400|text=[[Fichièr:Small-city-symbol.svg|6px|Comuna amb 239 abitants (2000)]]{{mida|80%|[[Hervelinghen]] (5,9km)}}}} </div>{{clear|left}} ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 62806 |Títol= Lista deus cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Thibaut Segard|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 62806 |1793=211 |1800=145 |1806=180 |1821=232 |1831=234 |1836=240 |1841=214 |1846=211 |1851=222 |1856=224 |1861=198 |1866=196 |1872=199 |1876=219 |1881=195 |1886=229 |1891=222 |1896=209 |1901=217 |1906=207 |1911=210 |1921=213 |1926=201 |1931=224 |1936=183 |1946=173 |1954=179 |1962=156 |1968=145 |1975=133 |1982=127 |1990=117 |1999=127 |2004= |2005= |2006=163 |2007=169 |2008=167 |2009=161 |cassini=37091 |senscomptesdobles=1962}} ==Luòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Veire tanben== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== ==Nòtas== <references/> {{Portal Comunas}} {{Comunas del Pas de Calais}} {{commonscat|Tardinghen}} [[Categoria:Comuna del Pas de Calais]] abc85uncycdrfqzrclxdu93fmv6qnnn Los Passatges 0 58253 2505321 2414969 2026-07-29T03:40:03Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2505321 wikitext text/x-wiki {{Infobox Vila |carta=oc |nom=Los Passatges |nom2=Pasaia |blason= |bandièra= |nom de division1=Estat |division1=Espanha |nom de division2=Comunautat autonòma |division2=Bascoat |títol autoritat2= |nom de division3= |division3= |títol autoritat1=Cònsol |autoritat1=Teodoro Alberro Bilbao (EH Bildu) |cp=20110 |mapa= |imatge de mapa= |latitud = 43° 19' 35'' N |longitud = 1° 55' 9'' O |estatut= |altitud=4 |altmax = |populacion= {{formatnum:{{popes20|64}}}} |annada-pop= {{popes20|0}} |superfícia=11.34 |densitat={{#expr:({{popes20|64}}/11.34 round 2)}} |sits-toristics= |divèrs= |imatge=Pasai_Donibane,_Euskal_Herria.jpg |talha imatge=Vista de Sent Joan |legenda= |url= |imatgeloc= |gentilici=''pasaitarra'' |còds=20064 }} '''Los Passatges''' ('''Pasaia''' oficiaument en basco) qu’es ua comuna gascona<ref>Halip Lartiga. [http://www.vallee-du-ciron.com/Documents/Nouvelles/DocumentsLies/669c.pdf ''Le gascon, origines, aréologie et caractérisation'']. 2009</ref> de lenga basca. Administrativament, qu’es de la província de [[Guipuscoa]] dens la comunautat autonòma [[Espanha|espanhòla]] deu [[Comunautat Autonòma Basca|Bascoat]]. Qu'i parlèn gascon dinc a la purmèra mitat deu s. XX.<ref>Joan Francés Blanc. "Se parlèva enqüèra naturalament gascon au Bascoat en 1928". [https://web.archive.org/web/20160304214832/https://avoste.com/2016/02/24/se-parleva-enquera-naturalament-gascon-au-bascoat-en-1928/ ''A Vòste''. 2016.] [https://wikisource.org/wiki/Se_parl%C3%A8va_enq%C3%BC%C3%A8ra_naturalament_gascon_au_Bascoat_en_1928 Legir tanben sus Wikisource].</ref>{{,}}<ref>Georges Lacombe, [https://www.euskonews.eus/0123zbk/berrikus12301.html "Un document sur les Gascons de Pasajes"], ''Revista Internacional de los Estudios Vascos'', 1919</ref>{{,}}<ref>Georges Lacombe, [https://www.eusko-ikaskuntza.eus/PDFAnlt/riev/11/11010010.pdf "Encore les Gascons de Pasajes"], ''Revista Internacional de los Estudios Vascos'', 1920</ref>{{,}}<ref>“En esta union de la Gascuña con Castilla debe ponerse al parecer la época y orígen de haberse introducido en S. Sebastian y pueblos al rededor la lengua gascona, que fué muy corriente, y aun se usó en públicos instrumentos ; bien que hoy dia solo se habla en Pasages [...]”, "San Sebastian". Real Academia de la Historia, [https://web.archive.org/web/20230803185502/https://bvpb.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=167861 ''Diccionario Geográfico-histórico de España. Seccion I : comprehende el Reyno de Navarra, Señorío de Vizcaya y Provincias de Álava y Guipuzcoa'']. Madrid: 1802 en la imprenta de la viuda de D. Joaquin Ibarra. Tómo 2 p. 320</ref> Lo caplòc que n'ei [[Lo Passatge de Sent Joan|Sent Joan]] (''Pasai Donibane'' en basco).<ref name=donibane /> ==Toponimia e istòria== [[File:Pasaiako portua.jpg|thumb|center|Vista deus Passatges]] Dus Passatges que son d'un latz e de l'aute d'un braç de mar: Sent Joan e Sent Pèir. Que son creats au s. XV per gascons.<ref name=MadozP>[[Pascual Madoz e Ibáñez]]. "Pasages". ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]''. Vol. 25. [[Estrasborg]]: [[Edicions Talvera]]. 2022. [http://edicions.talvera.free.fr/esbrigalhs/Pascual%20Madoz%20e%20Ib%E1%F1ez.%20Diccionario%20geogr%E1fico-estad%EDstico-hist%F3rico%20de%20Espa%F1a%20y%20sus%20posesiones%20de%20Ultramar.%20Volum%2025.pdf#page=291 p. 8553].</ref> Lo pòrt que's disèva abans ''Puerto de Oyarza'' o ''Puerte de Oyarzun''. Sent Joan, a l'èst, qu'estó aperat ''Pasages de Francia'' e qu'apartengó a [[Hont Arràbia]] dinc a 1770, quan e vadó independent devath lo nom de ''Pasages''.<ref name=MadozP /> Qu'ei coneishut en basco com ''Pasai Donibane''.<ref name=donibane>Raquel Cilla López, [https://web.archive.org/web/20230802105619/https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/pasai-donibane/ar-122726/ "Pasai Donibane"], ''Enciclopedia Auñamendi'', 2023.</ref> Sent Pèir, a l'oèst, qu'estó aperat ''Pasages de España'' e qu'apartengó a la comuna de [[Sent Sebastian (Guipuscoa)|Sent Sebastian]] dinc a 1805.<ref name=MadozP /> Qu'ei coneishut en basco com ''Pasai San Pedro''.<ref>Raquel Cilla López, [https://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/pasai-san-pedro/ar-122727/ "Pasai San Pedro"], ''Enciclopedia Auñamendi'', 2023.</ref> En 1777, qu'estó deus Passatges qui [[Gilbèrt dau Motier de La Faieta|La Faieta]] e partigó entà aidar l'[[Guèrra d'Independéncia dels Estats Units d'America|insurreccion americana]]. La municipalitat de ''Pasages'' (nom en [[espanhòu]]) qu'estó estenuda en 1805 per l'arrei Carles IV qui fusionè los dus Passatges.<ref name=MadozP /> Las manòbras de la comuna de Sent Sebastian que s’escadón a obténguer, en 1809, de l’arrei Jausèp Bonaparte, la reïntegracion de Sent Pèir dens Sent Sebastian. Totun aquera reïntegracion qu’estó anullada en 1813 un còp l’ocupant caçat. Enter 1868<ref>“Pasajes de San Pedro. [...] Esta barriada con la de San Juan formaban la villa de Pasajes hasta 1868, en que se separaron. Disposición legislativa que autorice esta separación no hay ninguna, más que la tolerancia y el reconocimiento de las autoridades superiores.”, Pablo Riera y Sans, [https://books.google.fr/books?id=HMdAAQAAMAAJ&newbks=1&newbks_redir=0&dq=Diputaci%C3%B3n%20Guipuzcoa%20Pasajes&hl=ca&pg=PA80#v=onepage&q&f=false ''España y sus colonias.''] Barcelona: Establecimiento tipográfico editorial de Riera, 1891, p. 80.</ref>{{,}}<ref>“Entre el Censo de 1887 y el anterior [1877], este municipio desaparece porque se integra por partes en los municipios 20514 (Pasajes de San Juan) y 20515 (Pasajes de San Pedro)”, ''Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842'', INE, [https://www.ine.es/intercensal/ en linha].</ref> e 1891<ref>[https://books.google.fr/books?id=FkE2AQAAMAAJ&newbks=1&newbks_redir=0&dq=Pasajes%20%22San%20Juan%22&hl=ca&pg=RA7-PA66#v=onepage&q=Pasajes%20%22San%20Juan%22&f=false “Relación por provincia de los AYUNTAMIENTOS que existían en 1.° de enero de 1888 y aparecen SUPRIMIDOS en 31 de diciembre de 1894, con expresión de los ayuntamientos á que se han agregado las entidades de que aquéllos constaban”, “GUIPÚZCOA. Pasajes de San Juan, Pasajes de San Pedro. Acuerdo de la Diputación provincial de 16 de abril de 1891. (*) Con las entidades que componían los ayuntamientos de San Juan y Pasajes de San Pedro se ha constituido el nuevo de ''Pasajes'', como se expresa en a relación que precede”], ''Nomenclátor de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población de España. Cuaderno Cincuenta.'', Madrid, 1895, p. 66, en linha</ref> qu'ei separada en duas comunas, ''Pasajes de San Juan'' e ''Pasajes de San Pedro''. Ua darrèra tentativa de Sent Sebastian non s'escad pas de plan en 1945.<ref>''Documentos presentados por el ayuntamiento de Pasajes en el expediente de segregación de diversos núcleos de población de su ayuntamiento, incoado por el de San Sebastián.''</ref> L'ortografia espanhòu modèrna qu'ac escriu ''Pasajes''. <mapframe zoom=12 latitude=43.326389 longitude=-1.919167 height=450 width=600 align=center text="Comunas a l'entorn deus Passatges" > [{ "type": "ExternalData", "service": "geoline", "ids": "Q847127", "properties": { "fill": "#fc3", "stroke": "#ff1010" }}] </mapframe> ==Tanben véder== * [[Lo Passatge de Sent Joan]] * [[Lo Passatge de Sent Pèir]] * [[Glossonès]] {{ref}} {{Comunas de Guipuscoa}} [[Categoria:Comuna de Guipuscoa]] ktix5vns8x1eptrxplrd0215crewapb Arquetas 0 102029 2505315 2418465 2026-07-28T20:55:49Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2505315 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Arquetas | nom2 = ''Arquettes-en-Val'' | imatge = Arquettes_en_Val_3.jpg | descripcion = Vista generala. | lògo = cap | escut = Blason de la ville d'Arquettes-en-Val (11).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = La Montanha d'Aric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] abans 2015) | intercom = [[Carcassona Agló]] | insee = 11016 | cp = 11220 | cònsol = André Pech | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.1044444444 | longitud = 2.50305555556 | alt mej = | alt mini = 195 | alt maxi = 561 | km² = 9.31 |}} '''Arquetas''' (''Arquettes-en-Val'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== Arquetas es una comuna de la [[Val de Danha (territòri)|Val de Danha]]. [[Imatge:Map commune FR insee code 11016.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Arquetas | nòrd = | nòrd-èst = [[Val de Danha]] | èst = | sud-èst = [[Serviès (Aude)|Serviès en Val]] | sud = [[Vilatritols]] | sud-oèst = [[La Bastida en Val]] | oèst = [[Le Vilar en Val|Le Valí]] <small>(per un qüadripunt)</small> | nòrd-oèst = [[Fajac en Val]] }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Archae'' en 1106, ''Archae Vallis de Danie'' en 1267, ''Archia'' en 1366, ''Arch'' [sic]'' Vallis de Daniœ'' en 1377, ''Archila'' del sègle XIII al sègle XVIII, ''Arquetas'' en 1538, ''Arquètes'' en 1532. La prononciacion occitana es ''Arquétos'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 435, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f527.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [aɾ'ketɔs].</br> ''Arquetas'' es lo diminutiu d'[[Arcas (Aude)|Arcas]] que el-meteis ven del latin ''arca'', « arca d'un pont » <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 24, a ''Arc''</ref>. ===Favièrs=== Favièrs es un ancian priorat del vocable de Sant Caprasi, unit a l'abadiá de [[La Grassa]]. Lo masatge es a un gròs km a l'oèst d'Arquetas. Las fòrmas ancianas son : ''Villa Favarios'' en 820, ''Favarias'' en 837, ''Favars'' en 870, ''Villare quae vocant Favarios cum ecclesia S. Caprasii'' en 899, ''Villa Fabarios'' en 951, ''Villa Faverium'' en 1110, ''Ad rocam de Favario'' en 1175, ''Apud Favers'' en 1250, ''B. Caprasium de Falbars'' en 1269, ''Terminium de Saveriis'' = ''Faveriis'' en 1316, ''Villa Fabers cum ecclesia S. Caprasii'' en 1521, ''La moitié du lieu de Faures'' = ''Faviès'' en 1389-1589, ''Favas, Favier'' en 1503-1589, ''Faviès, ancienne église en mazure'' en 1785, ''Fabiès'' (cadastre) <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 135, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f227.item.texteImage </ref>. </br> ''Favièrs'' es un derivat de ''faba'', « fava », ambe'l sufixe ''-arium'' (o lors resultats), al plural. Un tal toponime pòt èsser d'epòcas divèrsas, mès dins aquel cas lo nom data de la Nauta [[Edat Mejana]], s'es pas de l'[[Antiquitat]]. Lo tipe femenin ''faba'' + ''-aria'' sembla pus espandit. ''Favars'' ([[Havars]] en gascon) es un autre lòc nommat per la cultura de las favas, ambe'l sufixe ''-are'' (l'abséncia de iòd permet la conservacion de ''a'' dins lo sufixe). ===''Les Lys''=== I a un castèl e i a(viá) las roïnas d'una anciana glèisa. Las fòrmas ancianas son : ''Villare qui dicitur Aiglino'' en 1106, ''Villula de Aiglino'' en 1110, ''Castrum de Udalgario'' en 1237, ''Prope Archas, quaedam decimalia de Aiglino'' en 1269, ''Alodium de Villa Riglino'', comprene ''Villar Iglino'' en 1520, ''Agly'' en 1261-1589, ''Au terme de Aglie'' al sègle XVII, ''Château d'Udalgar'' al sègle XVII, ''Château appellé Les Lis..., Les Lys'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 216, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f308.item.texteImage </ref>. </br> Tres noms son representats e qu'an pas res a véser : le nom actual ''les Lys'', en occitan ''les liris'', nom probablament artificial que representa una planta decorativa, ''(le castèl) d'Udalgar'', nom d'òme d'origina germanica conegut mai que mai dins un contèxte catalan e ''Aiglin-'', que representa benlèu le nom latin d'òme ''Aquilinus''. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=11016 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= André Pech |Partit= |Qualitat= retirat d'agricultor }} {{Elegit |Debuta= [[2010]] |Fin= 2014 |Identitat= Bruno Séguy |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2008]] |Fin= 2010 |Identitat= Lionel Carabasa |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Bruno Séguy |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1983]] |Fin= 2001 |Identitat= Georges Bouges|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1983 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=11016 |1793=114 |1800=143 |1806=165 |1821=171 |1831=178 |1836=203 |1841=185 |1846=208 |1851=193 |1856=183 |1861=179 |1866=183 |1872=171 |1876=184 |1881=269 |1886=274 |1891=236 |1896=238 |1901=269 |1906=262 |1911=234 |1921=207 |1926=228 |1931=207 |1936=208 |1946=158 |1954=211 |1962=172 |1968=148 |1975=114 |1982=118 |1990=111 |1999=96 |2004=94 |cassini=1335 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|016}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|016}}/9.31) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== * [[Émile Pouytès]], vinhairon e sindicalista occitan tuat al moment d’una manifestacion viticòla en [[1976]]. * [[Olivièr de Tèrme]] ([[1200]]-[[1274]]), senhor de [[Tèrme]] e d'Arquetas. ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11016 Arquetas sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] alulzr5ew1v7385r5qwbume1qgnqm9f Caunetas en Val 0 102174 2505319 2418460 2026-07-29T02:21:42Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2505319 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Caunetas en Val | nom2 = ''Caunettes-en-Val'' | imatge = Caunettes_en_Val.jpg | descripcion = Vista generala | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Caunettes-en-Val_(Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = La Montanha d'Aric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] abans 2015) | intercom = [[Carcassona Agló]] | insee = 11083 | cp = 11220 | cònsol = Jean-Paul Bernède | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | longitud = 2.5544 | latitud = 43.0644 | alt mini = 159 | alt mej = | alt maxi = 363 | km² = 8.71 }} '''Caunetas en Val''' (''Caunettes-en-Val'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== Caunetas es una comuna de la [[Val de Danha (territòri)|Val de Danha]]. [[Imatge:Map commune FR insee code 11083.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Caunetas en Val | nòrd = | nòrd-èst = [[La Grassa]] | èst = [[Sant Pèire dels Camps]] | sud-èst = [[Sant Martin dels Poses]] | sud = | sud-oèst = [[Maironas]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Rius en Val]] }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Villula de Caunetis'' en 1110, ''Villa de Caunas'' en 1111, ''Villa de Caunetis'' en 1260, ''In decimali Beate Leocadie De Caunetis Vallis Daniae'' en 1269, ''Castrum de Caunetis'' en 1324, ''Rector de Caunettis Vallis Daniae'' en 1347, ''In loco de Caunetis'' en 1351, ''Calmeta'' = ''Calneta'' en 1416, ''Caunettes en Val'' en 1781. La prononciacion occitana es ''Caunétos'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 79, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f171.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [kaw'netɔs].</br> ''Caunetas'' vená del mot occitan ''cauna'' « espeluga », d'origina prelatina, ambe'l sufixe diminutiu ''-ĭtta'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 156, a ''Caunes''</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 254</ref>. Lo diminutiu s'explica probablament per la pichonetat de l'aglomeracion (véser l'atestacion de 1110) puslèu que per la de las caunas, benlèu per comparason ambe la vila de [[Caunas de Menerbés]].</br> ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee= 11083 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Jean-Paul Bernède|Partit= [[PS]] |Qualitat= retirat de quadre }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 11083 |1793=170 |1800=173 |1806=186 |1821=163 |1831=195 |1836=171 |1841=160 |1846=161 |1851=180 |1856=161 |1861=146 |1866=113 |1872=110 |1876=119 |1881=129 |1886=115 |1891=110 |1896=101 |1901=124 |1906=111 |1911=106 |1921=118 |1926=108 |1931=95 |1936=103 |1946=74 |1954=68 |1962=73 |1968= 60 |1975= 58 |1982= 57 |1990= 58 |1999= 36 |2005=57 |cassini=6813 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|083}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|083}}/8.71) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11083 Caunetas sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] 6w4ob5ju6ejbj6stzjxqbmwtp4t0pzo Fajac en Val 0 102377 2505320 2399674 2026-07-29T02:37:49Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2505320 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Fajac en Val | nom2 = ''Fajac-en-Val'' | imatge = Fajac_en_Val_(7).jpg | descripcion = La carrièra màger. | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = La Montanha d'Aric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] abans 2015) | intercom = [[Carcassona Agló]] | insee = 11133 | cp = 11220 | cònsol = Jean-Louis Aguilhon | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.1219 | longitud = 2.4594 | alt mej = | alt mini = 292 | alt maxi = 582 | km² = 13.81 |}} '''Fajac en Val''' (''Fajac-en-Val'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 11133.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Fajac en Val | nòrd = [[Monza (Aude)|Monza]] <small> | nòrd-èst = [[Val de Danha]] | èst = [[Arquetas]] | sud-èst = [[La Bastida en Val]] <small>(per un qüadripunt)</small> | sud = [[Le Vilar en Val|Le Valí]] | sud-oèst = [[Ladèrn de Lauquet]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Le Mas (Carcassés oriental)|Le Mas]] }} ==Toponimia== Lo vilatge es devesit en dos masatges : ''Fajac-le-Bas'', ''Fajac-le-Haut''. Las fòrmas ancianas son : ''Le Mas de Fajac, paroisse Notre Dame dels Baus'' en 1581, ''Fajac, succursale'' en 1781 <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 132, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f224.item.texteImage </ref>.</br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Fajac'' vendriá probablament del nom latin d'òme ''Fadius'', ambe'l sufixe ''-acum'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 281</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11133 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit|Debuta= març de [[2001]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Jean-Louis Aguilhon|Partit= |Qualitat= agricultor puèi retirat}} {{Elegit|Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 11133 |1793=155 |1800=141 |1806=188 |1821=169 |1831=163 |1836=170 |1841=152 |1846=132 |1851=143 |1856=147 |1861=150 |1866=134 |1872=125 |1876=120 |1881=119 |1886=104 |1891=101 |1896=98 |1901=94 |1906=100 |1911=84 |1921=83 |1926=84 |1931=72 |1936=79 |1946=73 |1954=39 |1962= 35 |1968= 32 |1975= 26 |1982= 33 |1990= 32 |1999= 30 |cassini=13439 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|133}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|133}}/13.81) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11133 Fajac sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] 206xh8j21k0jo2lktozpt5imrqv7f2h La Bastida en Val 0 102518 2505316 2418466 2026-07-28T23:32:40Z Alaric 506 44932 2505316 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = La Bastida en Val | nom2 = ''Labastide-en-Val'' | imatge = Mairie_de_Labastide-en-Val.JPG | descripcion = La comuna. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Labastide-en-Val (Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = La Montanha d'Aric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] abans 2015) | intercom = [[Carcassona Agló]] | insee = 11179 | cp = 11220 | cònsol = Fernand Delgado | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = Labastidois (en [[francés]]) | latitud = 43.0766666667 | longitud = 2.47444444444 | alt mini = 218 | alt mej = | alt maxi = 728 | km² = 11.7 |}} '''La Bastida en Val''' (''Labastide-en-Val'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == La Bastida es una comuna de la [[Val de Danha (territòri)|Val de Danha]]. [[Imatge:Map commune FR insee code 11179.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = La Bastida en Val | nòrd = [[]] <small>(per un qüadripunt)</small> | nòrd-èst = [[]] | èst = [[]] | sud-èst = [[]] | sud = [[]] | sud-oèst = [[]] | oèst = [[]] | nòrd-oèst = [[]] }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''In valle Aquitanie, Sanctus Stephanus'' en 870, ''Ecclesia S. Stephani'' en 908, ''Ecclesia S. Stephani, in Valle Equitanie'' en 908, ''Villula S. Stephani de Surlaco'' en 1110, ''Villa S. Stephani de Valle'' en 1207, ''Bastida'' en 1237, ''Bastida de Surlacho'' en 1242, ''Villa de Surlaco'' en 1248, ''Castrum de Bastida de Surlacho'' en 1272, ''Labastida de Laval de Dania'' en 1340-1341, ''Bastida Vallis Danie'' en 1347, ''Bastide de Laval'' en 1532, ''Labastide de Culach'' en 1242-1589, ''La Bastida sur Lac'' en 1781, ''La Bastida du Subrat en Val'' en 1783 <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 189, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f281.item.texteImage </ref>. Dins l'Oèst occitan, una bastida es una aglomeracion fortificada fondada per un senhor, ambe de franquesas autrejadas als abitants <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 57, a ''Bastia''</ref>, mes aquel sens es pas a reténer aicí. Le vilatge, o, en tot cas, la parròquia, preexistissiá al nom de bastida. Le vocable, conservat, es Sent Estève. Le nom ancian del vilatge seriá quicòm coma ''*Surlac'', fondacion probablament antica (la proprietat de ''Surilus'' ?), sense rapòrt ambe un lac ! Le nom ancian de la val (o puslèu depression) èra quicòm coma ''Aquitani-'' puèi ''Equitani-'' <ref>https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f550.item.texteImage a ''Val-de-Daigne''</ref>, vengut regularament ''Equidani-'' e, per aferèsi, ''Danha''. == Istòria == ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=11179 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2010]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Fernand Delgado|Partit= sense |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2010 |Identitat= Mélina Loupia |Partit= sense |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Yanis Efthimiopoulos|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1995]] |Fin= ? |Identitat=Émilien Bedos |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11179 |1793= |1800= |1806= |1821= |1831= |1836= |1841=296 |1846=340 |1851=321 |1856= |1861= |1866= |1872= |1876=219 |1881= |1886= |1891= |1896= |1901= |1906= |1911=175 |1921= |1926= |1931= |1936= |1946= |1954= |1962= 141 |1968= 106 |1975= 90 |1982= 76 |1990= 58 |1999= 75 |2005=67 |2006= 65 |cassini=2883 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|179}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|179}}/11.7) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11179 La Bastida sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] mq9gcbdidwxcd6eo8myjs31s41kqlem 2505317 2505316 2026-07-29T01:54:26Z Alaric 506 44932 2505317 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = La Bastida en Val | nom2 = ''Labastide-en-Val'' | imatge = Mairie_de_Labastide-en-Val.JPG | descripcion = La comuna. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Labastide-en-Val (Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = La Montanha d'Aric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] abans 2015) | intercom = [[Carcassona Agló]] | insee = 11179 | cp = 11220 | cònsol = Fernand Delgado | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = Labastidois (en [[francés]]) | latitud = 43.0766666667 | longitud = 2.47444444444 | alt mini = 218 | alt mej = | alt maxi = 728 | km² = 11.7 |}} '''La Bastida en Val''' (''Labastide-en-Val'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == La Bastida es una comuna de la [[Val de Danha (territòri)|Val de Danha]]. [[Imatge:Map commune FR insee code 11179.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = La Bastida en Val | nòrd = [[Arquetas]] | nòrd-èst = | èst = [[Vilatritols]] | sud-èst = | sud = [[Larièra]] | sud-oèst = [[Clarmont (Aude)|Clarmont de Lauquet]] | oèst = [[Le Vilar en Val|Le Valí]] | nòrd-oèst = [[Fajac en Val]] <small>(per un qüadripunt)</small> }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''In valle Aquitanie, Sanctus Stephanus'' en 870, ''Ecclesia S. Stephani'' en 908, ''Ecclesia S. Stephani, in Valle Equitanie'' en 908, ''Villula S. Stephani de Surlaco'' en 1110, ''Villa S. Stephani de Valle'' en 1207, ''Bastida'' en 1237, ''Bastida de Surlacho'' en 1242, ''Villa de Surlaco'' en 1248, ''Castrum de Bastida de Surlacho'' en 1272, ''Labastida de Laval de Dania'' en 1340-1341, ''Bastida Vallis Danie'' en 1347, ''Bastide de Laval'' en 1532, ''Labastide de Culach'' en 1242-1589, ''La Bastida sur Lac'' en 1781, ''La Bastida du Subrat en Val'' en 1783 <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 189, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f281.item.texteImage </ref>. Dins l'Oèst occitan, una bastida es una aglomeracion fortificada fondada per un senhor, ambe de franquesas autrejadas als abitants <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 57, a ''Bastia''</ref>, mes aquel sens es pas a reténer aicí. Le vilatge, o, en tot cas, la parròquia, preexistissiá al nom de bastida. Le vocable, conservat, es Sent Estève. Le nom ancian del vilatge seriá quicòm coma ''*Surlac'', fondacion probablament antica (la proprietat de ''Surilus'' ?), sense rapòrt ambe un lac ! Le nom ancian de la val (o puslèu depression) èra quicòm coma ''Aquitani-'' puèi ''Equitani-'' <ref>https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f550.item.texteImage a ''Val-de-Daigne''</ref>, vengut regularament ''Equidani-'' e, per aferèsi, ''Danha''. == Istòria == ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=11179 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2010]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Fernand Delgado|Partit= sense |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2010 |Identitat= Mélina Loupia |Partit= sense |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Yanis Efthimiopoulos|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1995]] |Fin= ? |Identitat=Émilien Bedos |Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11179 |1793=212 |1800=206 |1806=250 |1821=262 |1831=299 |1836=298 |1841=296 |1846=340 |1851=321 |1856=288 |1861=260 |1866=241 |1872=229 |1876=219 |1881=218 |1886=228 |1891=200 |1896=170 |1901=177 |1906=183 |1911=175 |1921=190 |1926=178 |1931=176 |1936=165 |1946=152 |1954=157 |1962= 141 |1968= 106 |1975= 90 |1982= 76 |1990= 58 |1999= 75 |2005=67 |cassini=2883 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|179}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|179}}/11.7) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11179 La Bastida sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] pnne4y1qwu3xfwt1kzsnqcmybjel6zc Maironas 0 102648 2505318 2399744 2026-07-29T02:07:14Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2505318 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Maironas | nom2 = ''Mayronnes'' | imatge = Mayronnes_2.jpg | descripcion = La glèisa Sant Andrieu. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Mayronnes_(Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = [[Carcassés]] | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = La Montanha d'Aric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] abans 2015) | intercom = [[Carcassona Agló]] | insee = 11227 | cp = 11220 | cònsol = Jean-Baptiste Gaschard | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.0575 | longitud = 2.5258 | alt mini = 192 | alt mej = | alt maxi = 704 | km² = 11.86 |}} '''Maironas''' (''Mayronnes'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 11227.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Maironas | nòrd = [[Rius en Val]] | nòrd-èst = [[Caunetas en Val]] | èst = [[Sant Martin dels Poses]] | sud-èst = | sud = [[Vinhavièlha]] | sud-oèst = [[Larièra]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Taurisa]] }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Villa Airolas cum ecclesia Sancti Adriani'' en 861, ''Cella que dicitur Matrona'' en 892, ''Villula de Maironis'' en 1110, ''Ecclesia S. Adriani et S. Mariae de Mairolas'' en 1119, ''De Maironis'' en 1237, ''Villa de Marronis'' en 1260, ''De Meyrones'' en 1280, ''De Marmoreis'' (sic) al sègle XIII, ''De Mayronis'' en 1351, ''Maizonas'' al sègle XIV (ven dels archius comunals de [[Narbona]]), ''S. André de Maironnes'' en 1416-1494, ''Ecclesia S. Petri et S. Marie de Marolas'' en 1228-1494, ''In pago Carcassensi, cella quae dicitur Matrona, in valle Aquitania'' en 892-1494, ''De Meronis'' al sègle XVI, ''Villa de Mayrolas'' en 1521, ''Mayronas..., Mayzonas'' en 1538, ''Marron'' en 1260-1589, ''Maironnes'' en 1595, ''Saint André de Mayronnes, annexe de Saint Martin del Poux'' en 1639, ''Mayrones'' en 1740, ''Mairones'' en 1763. La prononciacion occitana es ''Mairóunos'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 234, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f326.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [maj'ɾunɔs].</br> Lo nom de Maironas ven del gallic ''matrona'', divessa maire, aplicada çò mai sovent a la naissença d'un riu, una font. Lo nom èra accentuat sus l'antepenultima sillaba (màtrona) e son accentuacion passèt a la penultima jos l'influéncia del mot latin ''matrona'' <ref>Gaston Bazalgues, ''A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot'', Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 32, 116, per [[Mairona]] (Carcin)</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 437, a ''Marnes''</ref>. </br> [[Xavier Delamarre]] presenta lo mot celtic ''Matrona'', « la/las divessa maire », nom d'aiga vengut sovent nom de vilatge, mes, pr'amor de la latinizacion ritmica, cita pas los diferents ''Maironas'' <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 194</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11227 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2026]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat=Jean-Baptiste Gaschard |Partit= |Qualitat= agricultor}} {{Elegit |Debuta= mai de [[2020]] |Fin= 2026 |Identitat=Stéphane Poissy |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Bernard Cambra<ref>http://www.annuaire-mairie.fr/mairie-mayronnes.html</ref> |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Claude Joubert|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Jeannette Chataigné-Gaschard |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} * Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de [[La Grassa]]; es ara del canton de ''La Montagne d'Alaric'' (en francés), donc de la Montanha d'Aric. ==Demografia== {{Demografia |insee= 11227 |1793=146 |1800=101 |1806=136 |1821=142 |1831=175 |1836=178 |1841=182 |1846=180 |1851=186 |1856=177 |1861=167 |1866=173 |1872=128 |1876=132 |1881=115 |1886=124 |1891=111 |1896=107 |1901=103 |1906=100 |1911=101 |1921=64 |1926=62 |1931=61 |1936=45 |1946=38 |1954=33 |1962= 17 |1968= 24 |1975= 46 |1982= 38 |1990= 40 |1999= 40 |2004=40 ||cassini=21733 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|227}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|227}}/11.86) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11227 Maironas sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] npp0rl3e0ydkhzi6q1xqq5sdcei57ui Pradèlas en Val 0 102883 2505337 2436139 2026-07-29T10:18:06Z Alaric 506 44932 perimètre del territòri, demografia 2505337 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox Vila |carta= |nom= Pradèlas en Val |nom2 = <i>''Pradelles-en-Val''</i> |imatge = Pradelles_en_Val_3.jpg |legenda = Vista del sud. |blason = Blason ville fr Pradelles-en-Val (Aude).svg |bandièra= |nom de division1 = Region ist |division1 = {{Lengadòc}} |nom de division2 = Parçan |division2 = {{Corbièras}} |nom de division3 = Estat |division3 = {{França}} |nom de division4 = Region |division4 = {{Occitània (Region)}} |nom de division5 = Departament |division5 = {{Aude}} |nom de division6 = Arrondiment |division6 = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] |nom de division7 = Canton |division7 = Canton de La Montanha d'Aric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] avant 2015) |nom de division8 = Intercom |division8 = [[Carcassona Agló]] |nom de division9 = Comuna |division9 = [[Val de Danha]] |còda = 11298 |ehess = |cp = 11220 |mapa = |imatge de mapa = | latitud = 43.1464 | longitud = 2.515 |estatut = | altmin = 180 | altitud = | altmax = 500 |superfícia = 16.19 |populacion = {{popfrs11|298}} |annada-pop = {{popfrs11|0}} |densitat = {{formatnum:{{#expr:({{popfrs11|298}}/16.19) round 2}}}} |sits-toristics = |divèrs = comuna delegada |gentilici = |url= |imatgeloc= }} '''Pradèlas en Val''' (''Pradelles-en-Val'' en [[francés]]) es una anciana [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. Lo [[1èr de genièr]] de [[2019]], fusionèt amb [[Montlaur (Aude)|Montlaur]] dins la comuna novèla de [[Val de Danha]]. == Geografia == [[Imatge:Map commune FR insee code 11298.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Pradèlas en Val | nòrd = [[Barbairan]] | nòrd-èst = [[Campendut]] | èst = [[Montlaur (Aude)|Montlaur]] ([[Val de Danha]]) | sud-èst = | sud = [[Arquetas]] | sud-oèst = [[Fajac en Val]] | oèst = [[Monza (Aude)|Monza]] | nòrd-oèst = [[Flora (Aude)|Flora]] <small>(sus 50 m)</small> }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Villa Pradellas'' en 951, ''Castrum de Pradellas'' en 1110, ''Apud Pratellas'' en 1250, ''Decimale Beati Andree'' en 1269, ''Rector de Pradellis Vallis Danie'' en 1347, ''Alodium de Pradellas'' en 1521, ''Pradelles en Val'' en 1781. La prononciacion occitana es ''Pradèlos'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 326-327, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f418.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [pra'ðɛlɔs].</br> ''Pradèlas'' es un diminutiu, ambe'l sufixe derivat del latin ''-ella'', de ''prada'' (del latin ''prata'', plural de ''pratum'', « prat ») <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 545-546</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 278</ref>. ===Comèlas=== Comèlas es una anciana comunautat, un priorat del vocable de Santa Magdalena, unit a l'abadiá de [[La Grassa]]. Las fòrmas ancianas son : ''Comellae'' en 951, ''Villa Comellas'' en 951, ''Villa de Comollis'', comprene ''Comellis'' en 1215, ''De Camollis'', comprene ''Comellis'' en 1282, ''Castrum de Comellis'' en 1236, ''Saincte Magdelayne, esglize et simentière'' en 1641, etc <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 97, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f189.item.texteImage </ref>.</br> Comèlas es un diminutiu e un plural de ''coma'', varianta de ''comba'' espandida fòra de [[Catalonha]], ambe un sufixe eretat de ''-ella''. La fòrma lengadociana generala es ''Combèlas'', pus sovent coma nom de persona que coma descriptiu de combas pichonas. ===Ròcanegada=== Atestat ''Roca Negada'' dins la [[Cançon de la Crosada]].{{Ref-SG-FON}}. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11298 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 31 de decembre de [[2018]] |Identitat= Claude Lacube|Partit=[[PS]] |Qualitat= cònsol delegat ([[2019]]-[[2020]]), cònsol màger de Val de Danha ([[2026]]-[[2032]])}} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Armand Alves |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 11298 |1793=173 |1800=163 |1806=178 |1821=214 |1831=213 |1836=241 |1841=240 |1846=240 |1851=261 |1856=254 |1861=254 |1866=232 |1872=223 |1876=238 |1881=268 |1886=276 |1891=248 |1896=271 |1901=324 |1906=330 |1911=304 |1921=294 |1926=274 |1931=299 |1936=277 |1946=187 |1954=211 |1962= 195 |1968= 180 |1975= 152 |1982= 170 |1990= 163 |1999= 171 |2005=187 |cassini=27859 |senscomptesdobles=1962}} ==Lòcs e monuments== <gallery> Pradelles-en-Val_-_Monument_aux_morts_2.jpg Pradelles-en-Val_-_Eglise_1.jpg|Glèisa Sant Andrieu. Pradelles-en-Val_-_Entrée.jpg|Dintrada oèst. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11298 Pradèlas sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] ney2478v2q5laaqqk419ricozh8quz9 Ribauta 0 102923 2505339 2399895 2026-07-29T11:11:19Z Alaric 506 44932 còssol 2026, demografia 2505339 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Ribauta | nom2 = ''Ribaute'' | imatge = Ribaute pont.jpg | descripcion = Vista de Ribauta dempuèi l'[[Orbiu]]. | lògo = | escut = Blason_ville_fr_Ribaute_11.svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Aude}} | arrondiment = [[Arrondiment de Narbona|Narbona]] (2017---->) | canton = Las Corbièras ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] abans 2015) | intercom = [[Comunautat de comunas de Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés|CC de Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés]] | insee = 11311 | cp = 11220 | cònsol = Philippe Estrade | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = Ribautois (en [[francés]]) | latitud = 43.1086111111 | longitud = 2.63583333333 | alt mini = 68 | alt mej = 100 | alt maxi = 306 | km² = 9.41 |}} '''Ribauta''' (''Ribaute'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 11311.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Localizacion vila | vila = Ribauta | nòrd = | nòrd-èst = [[Camplong d'Aude]] | èst = [[Fabresan]] <small>(''per un qüadripunt'')</small> | sud-èst = [[Tornissan]] | sud = | sud-oèst = | oèst = [[La Grassa]] | nord-oèst = }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Villa quae dicitur Ripa Alta'' en 859, ''Villa Ribalta'' en 870, ''Ecclesia Sancti Sebastiani de Ripa Alta'' en 1119, ''De Ripalta'' en 1228-1494, ''De Rippalta, ....chasteau de Rivaulte'' en 1285, ''Castrum de Ripalto'' en 1321, ''Rippa Alta'' en 1377, ''Ribauta'' al sègle XIV, ''Riba Alta'' en 1521, ''Rybauta, ... Ryba Aucta'' en 1538, ''Rybaute'' en 1538, ''Ribauta'' en 1538, ''Ribeaute'' en 1687, ''Ribaute'' en 1781. La prononciacion occitana es ''Ribáuto'' (''Ribato'' familiar) <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 348, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f440.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [ri'βawtɔ] ([ri'βatɔ]).</br> ''Ribauta'' es format de ''riba'' (del latin ''ripa'', meteis sens) e de ''auta'' (del latin ''alta'', meteis sens), ara ''nauta'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 566</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 260</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=11311 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2026]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Philippe Estrade |Partit= |Qualitat= agricultor }} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= 2026 |Identitat= Alain Coste |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat=Michel Biscans |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2014 |Identitat= Jean-Claude Limouzy|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2001 |Identitat=Germain Viès |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1988]] |Fin= 1995 |Identitat=Roger Cathary |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1988 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11311 |1793=193 |1800=196 |1806=208 |1821=235 |1831=172 |1836=209 |1841=235 |1846=224 |1851=253 |1856=258 |1861=263 |1866=252 |1872=258 |1876=288 |1881=365 |1886=323 |1891=303 |1896=322 |1901=337 |1906=315 |1911=336 |1921=320 |1926=318 |1931=336 |1936=326 |1946=279 |1954=308 |1962= 284 |1968= 285 |1975= 254 |1982= 232 |1990= 190 |1999= 227 |2005=220 |cassini=29074 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|311}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|311}}/9.41) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Ribaute_jcb.jpg|Dintrada per la rota de La Grassa. Eglise_de_Ribaute_01.jpg|Cloquièr de la glèisa Sant Sebastian. Ribaute_porte.jpg|Pòrta. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11311 Ribauta sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] l8coru731qbk40zubprumn9ks39mqtt Ora d'estiu 0 151707 2505338 2455659 2026-07-29T10:30:36Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2505338 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Begin_CEST.svg|thumb|'''Prima:''' passar de l'ora normala a l'ora d'estiu - lo relòtge ''avança'' d'una ora. Darrièr dimenge de març.]] [[Fichièr:End_CEST.svg|thumb|'''Davalada:''' passar de l'ora d'estiu a l'ora normala - lo relòtge ''retarda'' d'unea ora. Darrièr dimenge d'octobre]] L’'''ora d’estiu''' es un sistèma utilizat per un grand nombre de païses consistissent a ajustar l’ora oficiala, apondent una ora a l'ora del [[fus orari]] (ora locala) per un periòde anant de [[prima]] cap a la fin d'[[estiu]] o començament de [[davalada]], qu'a per efècte de retardar l'ora que se ve lo solelh sortir e se colcar<ref>{{fr}}[http://ptaff.ca/soleil/ ptaff.ca]</ref>. L’interés de l’ora d’estiu seriá, segon los promotors, las economias d’energia que permet aprofeitant encara mai tard de la lutz solara pendent l'estiu; pr'amor aquel aventatge es niat pels detractors e mes en dopte per la Commission europèa que parla d’economias gaireben limitadas<ref name=Eur_lex>[http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:52007DC0739:FR:HTML Communicacion de la Commission del 23 de novembre de 2007].</ref>. Segon aquela, lo manten de l'ora d’esti en [[Union Europèa|Euròpa]] deuriá èsser subretot motivat pel confòrt dels lésers en seradas estivalas. L'ora d'estiu es sobretot utilizada dins las regions [[Zona temperadas|temperadas]], ont las variacions sasonièras de luminositat fan aquela mesura pertinenta. Per Euròpa, lo periòde s’espandís del darrièr dimenge de [[març]] al darnièr dimenge d’[[octobre]]. Per l’[[America del Nòrd]], e dempuèi [[2007]], lo periòd estival comença lo segond dimenge [[Març]], e lo retorn a l'ora normala se fa lo primièr dimenge de [[novembre]]. Al passage a l'ora d’estiu, los relòtges sont avaçats de seissenta minutas, entre mièjanuèch e {{unitat|4|h}} del matin segon los païses, qu'es comun de dire qu’« una ora de sòm es perduda ». Al passatge a l’[[ora d'ivèrn]], los relòtges sont retardats de seissenta minutas e « una ora de sòm es ganhada ». == Istòria == [[Fichièr:Franklin-Benjamin-Journal-de-Paris-1784.jpg|thumb|Primièra pagina de la letra de [[Benjamin Franklin]] al ''Journal de Paris'' mencionant pel primièr còp la possibilitat de decalar los oraris.]] Lo 16 d'avril de [[1784]], [[Benjamin Franklin]] evoquèt pel primièr còp dins lo quotidian ''[[Journal de Paris|Le Journal de Paris]]'' la possibilitat de decalar los oraris per economisar l’energia<ref>[https://web.archive.org/web/20100115152106/http://webexhibits.org/daylightsaving/franklin3.html Lo tèxte original] de l’article de Benjamin Franklin (en [[anglés]]).</ref>. Mas l'idèa tornèt sonque mai tard en [[1907]] amb lo Britanic William Willet que fasiá campanha contra « lo desgalh de la lutz ». Alemanha foguèt la primièra a instaurar d’ora d'estiu lo [[30 d'abril]] de [[1916]] e mens d'un mes mai tard pels angleses lo [[21 de mai]] de [[1916]], puèi per França lo [[14 de junh]] de [[1916]]<ref>[https://web.archive.org/web/20130708190855/http://www.horlogeparlante.com/historique.html istoric dels cambiaments d'ora per : París (França)]</ref>. L’idèa difusèt dins los païses coma l’[[Itàlia]] en 1966 e [[Espanha]] en [[1974]], e gaireben dins totes los païses europèus dels ans 1980<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20120710154542/http://www.horlogeparlante.com/heure-ete-heure-hiver.php Heure d'été - heure d'hiver]</ref>. En [[Alemanha]], entre [[1947]] e [[1949]], quitament s'instaurèt un ''Hochsommerzeit'' que los relòtges son decalats d’una segonda ora entre l'[[11 de mai]] e lo [[29 de junh]]<ref name=louisg>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20130722071845/http://www.louisg.net/E_heure_ete.htm Histoire de l’heure d’été] sul site Calendièrs Saga.</ref>. En [[França]], l’[[ora (temps)|ora]] foguèt prepausada pel deputat [[André Honnorat]], en [[1916]]<ref name=rha>{{fr}}[http://rha.revues.org/index6612.html Gilles Krugler, « Allemagne, décembre 1918. Les premières heures de l’occupation »], ''Revue historique des armées'', n°254, 2009, p.76-81, sul site ''rha.revues.org'',.</ref>, puèi instituida per una lei votada lo 19 de març de 1917<ref name=rha/>{{,}}<ref name=louisg/> (per {{unitat|291|vòtes}} contre 177<ref name=rha/>{{,}}<ref name=louisg/>). En 1940, jos l’Ocupacion, la França utilisava l'ora d'estiu amb una diferéncia entre [[zona liura]] e [[Zona occupada]]: la zona occupada administrada pel govèrn alemand ''Militärbefehlshaber Frankreich'' se metèt a l'[[ora alemanda]]. Calguèt apondre doas oras al respècte de l'ora Greenwich e una sola en ivèrn. A la Liberacion, l'ora d'estiu foguèt est abandonada pel [[Govèrn provisori de la Republica francesa]] lo 14 d'agost de 1945<ref name=rha/>. Lo 28 de març de 1976, en reson del [[tust petrolièr 1973]], l’ora d’estiu tornèt <ref>{{fr}}Decret n°75-866 del 19 septembre de 1975.</ref>: calguèt far d'economias d’[[energia]] mermant los besonhs d’esclairatge en serada. Lo cambiament d’ora estival foguèt introduch dins l’ensems dels païses de l’[[Union Europèa]] al començament dels [[ans 1980]]. Per facilitar los transpòrts, ls communicacions e los escambis dins l’UE, foguèt decidit d’armonizar las datas de cambiamnet d’ora en [[1998]], per la directiva 2000/84/CE del [[Parlament Europèu]] e del [[Conselh Europèu|Conselh]]<ref name=PDF1>[https://web.archive.org/web/20140411074458/http://www.developpement-durable.gouv.fr/IMG/pdf/directive-heurete.pdf La directiva 2000/84/CE del Parlament Europèu e del Conselh del 19 de genièr de 2001]</ref>. Amb l'abandon dels cambiaments d'ora en [[China]] dempuèi [[1992]] e en [[Russia]] dempuèi [[2011]]<ref name=Guardian>Tom Parfitt Think of the cows: clocks go forward for the last time in Russia [http://www.guardian.co.uk/world/2011/mar/25/clocks-go-forward-last-time-russia?CMP=twt_fd The Guardian] {{en}}, 25 de març de 2011</ref>, la majoritat de la populacion mondiala garda sonora legala constanta tot l'an. == Terminologia == L'ora d'estiu correspond e França al regime d'ora d'estiu introduch a partir de 1976<ref name=Decret_75-866>{{fr}}[http://www.legifrance.gouv.fr/affichTexte.do?cidTexte=JORFTEXT000000500782 Decret n°75-866 del 19 de setembre de 1975 relatiu a l'ora legala en 1976]</ref> per decrets anadièrs. Es l'establiment d'un sistèma d'[[ora legala]] amb ''[[ora d'ivèrn]]'' e ''ora d'estiu''. Se disiá corentament ''orari d'estiu'', mas un ''orari'' es la reparticion de la oras d'activitats. Los cambiaments dels '''oraris d'estiu''' dels transpòrts ferroviaris per exemple coisidisson pas amb l' ''ora d'estiu'' nimai entre los païses entre eles. En mai del sistèma d'''ora d'estiu,'' de païses (coma Espanha e la França dempuèi 1976) presentan un decalatge suplementari d'una ora al respècte de l'ora solara. Es a dire que lo decalatge es d'una ora en ivèrn e de doas oras en estiu <ref name="chronorupture">[http://books.google.ch/books?id=fky614gRcLIC&pg=PA24&dq=chrono-rupture+et+heure+d'%C3%A9t%C3%A9&hl=fr&sa=X&ei=DYXdUOuNB5KXhQeh8oDABg&ved=0CD0Q6AEwAQ#v=onepage&q=chrono-rupture%20et%20heure%20d'%C3%A9t%C3%A9&f=false] {{fr}}cronoruptura</ref> al respècte de l'ora teorica del fus orari principal se dich alara que ''ora d'estiu dobla''. == Efècts de l'instauracion d'una ora d'estiu == [[Fichièr:Greenwich GB DaylightChart.png|thumb|Oraris de la sortida e del colc del solelh a [[Greenwich]] prenent en compte de l’ora d’estiu.]] En [[1973]], lo primièr [[tust petrolièr]] obliguèt los govèrns a menar de politicas d’economia energetica, l’objectifu essent de mermar las consomacions d’electricitat en matèria d’esclairatge en serada. Par exemple, lo [[31 de març]] de 2014 Tolosa, l'alba (en ora d’ivèrn) es a 6 h 07, e lo crepuscul a 19 h 48. En decalant l’ora d’una en abans, l'alba es 7 h 07, e lo crepuscul a 20 h 48. I a economia se la consomacion d’electricitat per l’esclairatge es mendre entre 6 h e 7 h al respècte d'aquela entre 19 h 45 e 20 h 45. L'efete s’amplifica fins al [[Solstici|solstici d’estiu]], jorn que la durada d’ensolelhament es la mai granda de l’an. En ora d’ivèrn, lo jorn arriba a 3 h 49 e la nuèch 22 h 02. En ora d'estiu, le jorn va de 4 h 49 a 23 h 02. L’esclaratge de las abitacions es pas necessari vèrs 5 h, ora la majoritat dels abitants dorman. Al contrari un esclairatge es mai necessari aprèp 21 h 30. Lo passatge a l'ora d’estiu permet de perlongar d’una ora l’ensolelhament en serada sens pr'amor o mermar sul començament efectiu de la jornada pels abitants. === Ganh energetic === Mas l'usatge de produchs e d'aparelhs de fòrta eficacitat se generaliza, mens los ganhs del dispositius son reals, e se d'economias d'energia son encara realizadas sus l'esclairatge, son dificils a evaluar sul caufatge e la climatizacion segon l'[[ADEME]]<ref name=Ademe_2009>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20100502062345/http://www2.ademe.fr/servlet/getDoc?cid=96&m=3&id=69087&ref=23980&p1=B Rapòrt de l’ADEME del 26 de març de 2010 per 2009].</ref> <br/> En França, un estudi realizat ensems pel ministèri de l’Industria, [[Electricitat de França|EDF]] e l’ADEME estimèt qu’en 2009 l’economia d’electricitat (seccion d’esclairatge) èra d’uns {{unitat|440|[[Giga|G]][[quilowatt-ora|Wh]]}} ({{unitat|1300|[[Giga|G]][[quilowatt-ora|Wh]]}} en 2003) (o {{unitat|37833|[[Tona equivalent-petròli|tep]]}} en equivaléncia energia primària<ref name="Ademe_2009" /> e representa prèp de {{unitat|17|[[quilo|k]][[quilowatt-ora|Wh]]}}/fogal/an (comptage sens industria, entreprisa). L’emission de {{unitat|44000}} tonas de [[Dioxid de carboni|CO<sub>2</sub>]] serián estat estalivadas. Segon l’[[ADEME]], l'energia economizada en 2003 per la consomacion electrica en esclairatge seriá estat de {{unitat|1300|[[Giga|G]][[quilowatt-ora|Wh]]}}, o 0,28 % de la consomacion interiora d’electricitat e 4 % de la consomacion d’esclairatge totala<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20111228032337/http://www.ademe.fr/presse/Communiques/cp2004/cp-2004-03-19heureete.htm Comunicat de premsa] de l’[[ADEME]]</ref>. Lo cambiament d'ora solatjariá lo malhum electric francés crestant lo suc de consomacion observat a la prima et a la davalada. Aqueles estudis comptan pas la consomacion mai ganda de [[carburant]] dels veïculs pendent las seradas estivalas. Amb l’ensems dels costs energetics, la Comission Europèa considèra « que las economias efectivament realizadas son dificilas de determinar, e, en tot cas, relativament limitadas<ref name=Eur_lex/> ». La generalizacion de las [[Lampa fluorescenta|lampas fluorescentas]] e de [[LED]] e l’adaptacion de l’[[esclatiratge public]] a la luminositat ambianta participan tanben al melhorament de l’Eficacitat energetica e redusent los beneficis attribuits al cambiament d'ora, quitament s'aquels darrièrs son prevists restent al mens fin a [[2030]], segon un rapòrt de l’[[ADEME]] de [[2010]]<ref>{{fr}} [http://www.futura-sciences.com/fr/news/t/developpement-durable-1/d/passage-a-lheure-dete-des-economies-en-baisse-mais-toujours-reelles_23190/ Passage à l’heure d’été : des économies en baisse mais toujours réelles] Grégoire Macqueron, 29 de març de 2010, ed: FuturaSciences, 29 de març de 2010</ref>. === Controvèrsias sus las consequéncias del cambiament d'ora === Lo cambiament d’ora es controversiat per de nombrosas rasons : ==== Controvèrsias de santat publica ==== * A cò nòste l’ora legala, l'estiu, es 2 oras en avança sus l'[[ora solara]]: es « [[miègjorn (zenit)|miègjorn]] (solar) a 14 h (legalas) » <ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20090923134153/http://www.imcce.fr/page.php?nav=fr%2Fephemerides%2Findex.php Institut de mecanica celèsta e de calcul dels efemerids de París].</ref>. Atal un trabalhador se levant a 7h00 - ora d'estiu - se desrevelha en fach a 5h00 - ora solara; comença lo trabalh a 9h00 (7h00 solara); dinna a 13h00 (11h00); acaba a 17h00 (15h00); per un temps de somelh de 7h00, dormirà vèrs mièjanuèch (22h00). :D'un costat remarcam que las modificacions legalas de l'ora aumentan la durada de sòm en ivèrn e la merman en estiu: adaptacion abituala dins lo mond animal e benlèu en fisiologia umana<ref>{{fr}}Régulation du sommeil normal Y. DAUVILLIERS Département de Physiologie – Montpellier - [http://www.med.univ-montp1.fr%2Fenseignement%2Fcycle_1%2FPCEM2%2Fmod-integres%2FMI6_regulation_hormonale_chronobiologie%2FRessources_locale%2Fchrono%2Frythme_circadien.pdf&ei=eJ1fUsi0CpCg7AbX74HgBA&usg=AFQjCNEHJgL09nxnwgdvhx7nRyCMbZFo3A {{fr}}cronoruptura]</ref> :En estiu, aquel ritme es gaireben comparable a aquel dels "pòbles sens relòtge"<ref>{{fr}}Archie Fire Lame Deer et Richard Erdoes, ''Le Cercle sacré : Mémoires d'un homme-médecine sioux'', Albin Michel (Paris) : 425 p., 2000 {{ISBN|2-2261-1448-3}}</ref> e preconizat pels [[Règla de sant Beneset|òrdres monastics]] o dins los monastèris bodics<ref>Dalaï Lama, ''Au loin la liberté'' autobiografia, Fayard 1990, pp. 203-204 {{ISBN|225306498X}}</ref>. :Facilitariá la mesa en aplicacion de conselhs per l'organizacion de son sòm segon un un tractat de [[Medecina Tradicionala Chinesesa]](vejatz mai luènh)[[Huangdi Nei Jing]]<ref name="Huangdi Nei Jing">[[Huangdi Nei Jing]]: «Los tres meses de Prima evòcan un «Desplegament». Se colcam tard, se levam d'ora, sortissem de l'ostal nòstre, desligam la cabeladura, se metem a l'eise, tastam la vie. Los tres meses d'Estiu evòcam un «Espandiment». Se colcam tard, se levam d'ora. Cercam lo solelh, s'epandissem de biais que lo Buf «intèrne» pòsca s'exteriorizar cossí vòl. Los tres meses de davalada evòcan un «Planièr». Coma las galinas, se colcam d'ora e se levam d'ora. Reculhissem los esperits per apasimar lo buf de la Davalada. Los tres meses d'Ivèrn evòcan una «Reclusion». L'aiga gèla, la tèrra s'ascla, se colcam d'ora, se levam tard, pas abans lo jorn.» </ref>: «Los tres meses de Prima evòcan un «Desplegament». Se colcam tard, se levam d'ora, sortissem de l'ostal nòstre, desligam la cabeladura, se metem a l'eise, tastam la vie. Los tres meses d'Estiu evòcam un «Espandiment». Se colcam tard, se levam d'ora. Cercam lo solelh, s'epandissem de biais que lo Buf «intèrne» pòsca s'exteriorizar cossí vòl. Los tres meses de davalada evòcan un «Planièr». Coma las galinas, se colcam d'ora e se levam d'ora. Reculhissem los esperits per apasimar lo buf de la Davalada. Los tres meses d'Ivèrn evòcan una «Reclusion». L'aiga gèla, la tèrra s'ascla, se colcam d'ora, se levam tard, pas abans lo jorn.» </ref> :D'un autre, las modificacions legalas de l'ora qu'aumentan la durada de sòm en ivèrn e la diminua en estiu es gaire bon pels grands dormeires nimai pels enfants joves<ref name="santé-sommeil">{{fr}}[https://web.archive.org/web/20140329114439/http://sante-medecine.commentcamarche.net/faq/261-de-combien-d-heures-de-sommeil-avons-nous-besoin De combien d'heures de sommeil avons-nous besoin?]></ref> :De mai, aquela cronologia es pas valable per totes los autres periòdes de l'an a causa del cambiament permanent de l'ora sortida del solelh<ref name="Lever et coucher du soleil">[http://dateandtime.info/fr/citysunrisesunset.php?id=2972315&month=3&year=2014 Oras de sortida e colca del solelh a Tolosa]</ref>, e es luènh d'èsser valable er tot lo mond perque un grand nombre de personas a besonh d'una durada de sòm plan superiora a 7h00<ref name="santé-sommeil"/>. Per èsser encara mai juste aquel argument milita non pas per GMT+2, nimai GMT+1, mas er l'''ora solara'' GMT, se consideram los periòdes d'al fin febrièr e d'al fin novembre (veire oras de sortida e de colca del solelh<ref name="Lever et coucher du soleil"></ref>) lo solelh sortía a 7h00 solaire, cronologia alara la mai favorabla a la populacion car es reconegut qu'a mai de dificultats a se levar lo matin en ivèrn qu'en estiu. *D'argumentacions per o contre los cambiaments d'oras citan los conselhs de santat de las tradicions terapeuticas. :Per exemple per la [[Medecina chinesa|Medecina Tradicionala Chinesa]] seguent la recomandacion dins lo [[Huangdi Nei Jing]]<ref name="Huangdi Nei Jing">[[Huangdi Nei Jing]]: «Los tres meses de Prima evòcan un «Desplegament». Se colcam tard, se levam d'ora, sortissem de l'ostal nòstre, desligam la cabeladura, se metem a l'eise, tastam la vie. Los tres meses d'Estiu evòcam un «Espandiment». Se colcam tard, se levam d'ora. Cercam lo solelh, s'epandissem de biais que lo Buf «intèrne» pòsca s'exteriorizar cossí vòl. Los tres meses de davalada evòcan un «Planièr». Coma las galinas, se colcam d'ora e se levam d'ora. Reculhissem los esperits per apasimar lo buf de la Davalada. Los tres meses d'Ivèrn evòcan una «Reclusion». L'aiga gèla, la tèrra s'ascla, se colcam d'ora, se levam tard, pas abans lo jorn.» </ref>: :'''Prima''' : "Se colcam tard, se levam d'ora" ⇒ sortida del solelh entre 8h00 legala (7h0 solara) e 7h30 legala (6h30 ora legala) ; colca entre 18h00 legala (17h00 solara) e 22h00 legala (20h00 solara); çò que fa un colca après 22h00 legala e un levar après 7h30 legala. :'''Estiu''' : "Se colcam tard, se levam d'ora" ⇒ sortida del solelh entre 7h30 legala (5h30 solara) e 7h30 legala (5h30 solara) ; colca entre 22h00 legala (20h00 solara) e 22h30 legala (20h30 solara); çò que fa un colcar après 22h00 legala e un levar vers 7h30 legala. :'''Davalada''' : "Se colcam d'ora e se levam d'ora" ⇒ sortida del solelh entre 7h30 legala (5h30 solara) e 8h30 legala (6h30 solara) ; colca entre 22h30 legala (20h30 solara) e 18h00 legala (16h30 solara); çò que fa un colcar après 22h00 legala e un levar après 7h30 legala. :'''Ivèrn''' : "Se colcam d'ora, se levam tard" ⇒ sortida del solelh entre 7h30 legala (6h30 solara) e 8h00 legala (7h00 solara) ; colca entre 17h30 legala (16h30 solara) e 18h00 legala (17h00 HS); çò que fa un colcar après 20h00 legala e un levar après 7h30 legala * D'estudis recents pausan la question de la relacion entre la reduccion del temps de sòm, l’avançament de l’ora a prima (que retarda la secrecion de la [[melatonina]] – l’ormona du sòm), e l’aument del nombre et de la gravetat d’accidents divèrses, coma d'accidents cardiacs<ref>{{en}}Institut Karolinska de Stockholm (JANSZKY et LJUNG, New England Journal of Medicine – 30 oct. 2008)</ref>, d'accidents dels trabalh<ref>{{en}}BARNES (Michigan, USA) (Journal of Applied Psychology 2009, vol 94, No 5, 1305-1317)</ref> e d'accidents de la circulacion<ref>{{en}}COREN (Canadà) (Congress of Biomedical Science at McMaster University, 1998)</ref>. Segon lo Dr Marc Schwob <ref> Los ritmes del còs: cronobiologia de l'alimentacion, del sòm, de la santat </ref> : « ''Cambiar d'ora provòca entre autres trebolum del sòm e de l'attencion. Los enfants e personas d'edat son mai tocadas e meton gaireben una setmana per s'adaptar al nòus oraris'' » ; Un autre punt de vista es qu'al contrari « aquò permetriá a cadun de profeitar d'avantatge de la lutz del jorn e per consequencia, de practicar d'avantatge d’activitats fisicas en exterior, coma o recomandan las autoritats de santat » en mai « fòrça estudis fan referéncia a l’impace de la luminositat sus la santat mentala e lo ben-èsser. Se sentissem mai energic quand los jorns son longs e luminoses. » explica lo professor emerit Mayer Hillman del Policy Studies Institute.<ref>[https://web.archive.org/web/20140321214741/http://www.futura-sciences.com/magazines/sante/infos/qr/d/corps-humain-changement-heure-faut-il-rester-heure-ete-3393/]</ref> * Las adaptacions a una resincronizacion dels individús es teoricament mai dificil dins los païses d'ora d'estiu dobla<ref name="chronorupture" />. :*Influéncias en [[Suicidi|suicidologia]]: L'argument de l'aument dels cases de suicidis ligats als cambis d'ora pòt èsser sostengut en França pel constat d'una progression notabla dels suicidis e de la consomacion de somnifèrs dempuèi la crisi petrolièra al meteis temps que l'instauracion d'un cumul d'ora d'estiu e de passatgeaà GMT+2<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20131017171827/http://www.liens-socio.org/Suicide-changement-de-regime-Un Collòqui a l'Escola Normala Superiora de 2006 sus Halbwachs e lo suicidi: una corba mòstra que, alara que lo taus de suicidis èra establa en França abans de 1976, passèt de 15 a 22 dins los 10 ans seguent lo passatge a l'ora d'estiu doblada].</ref>, <ref>{{fr}}Science et Vie No 856 de janvier 1989, Doublement de consommation en France de psychotropes et somnifères de 1976 à 1986</ref>. ::Es aquel argument que menèt Russia a abandonar lo cambiament periodic d'ora en 2011<ref>{{en}}[http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-15512177 BBC News Europe, 2011] </ref>. ::Mas lo govèrn francés considèra que cap correlacion isolant los diferents paramètres permeton gaire d'abandonar lo dispositiu de l'ora d'estiu coma essent factor de suicidi (las consequéncias socialas ligadas a la crisi petrolièra contemporanèa de l'instauracion de l'ora d'estiu son tanben de bons candidats etiologics suicidologics). ==== Controvèrsias sus las consequéncias energeticas ==== * La bassa de consomacion d’esclairatge poiriá èsser compensada per l’aument dels besonhs de caufatge lo matin al començament de prima — un rapòrt de l’[[Escola de las minas]] de [[1992]]<ref>[https://web.archive.org/web/20061119175555/http://www2.ademe.fr/servlet/getDoc?cid=96&m=3&id=19282&ref=13416&p1=B Rapòrt de l'ADEME de març de 2004].</ref> concluèt pr'amor a un efècte minim (< {{unitat|0.1|TWh}} per França). Se un costat s'obsèrva una mai larga difusion de las lampas d'economia d’energia dempuèi 2000, los lésers modèrnes se debanan subretot la serada e fòrça consomators d’electricitat, que siá de jorn o de nuèch: cinèma a l'ostal, los ecrans plats gigants, los videoprojectors, los videojòcs, los ordinators (que amb internet naut debit demòran alucats mai lontemps) . * Un estudi portant sus l’Estat de l’[[Indiana]] concluguèt que l'economia flaca d’energia realizada sus l’esclairatge es fòrça largament compensada per una utilizacion en aumentacion de la climatizacion. Lo suplement d’energia es estimat dins aquel rapòrt a prèp de 2 % a 4 %<ref>Does daylight saving time save energy? Evidence from a natural experiment in Indiana: [https://web.archive.org/web/20090324222616/http://www2.bren.ucsb.edu/~kotchen/links/DSTpaper.pdf (en linha) {{pdf}}].</ref> ; ==== Autras controvèrsias ==== * Un rapòrt tornat al [[Senat francés]] en [[1997]]<ref name=Senat>{{fr}}[http://www.senat.fr/rap/r96-13/r96-13.html Faut-il en finir avec l’heure d’été ?], rapòrt d’informacion sul site del Senat francés.</ref> concluguèt: {{cita|resson de l’ensems d'aquel estudi que los avantatges anonciat o esperats del cambiament semestrial de l’ora son pas sufisentament importants per compensar los inconvenients ressentits per las populacions}}, subretot al respècte de la santat publica, las condicions de trabalh e los biais de vida, l'agricultura, la proteccion de l'environament e la securitat rotièra; * Los cambiaments d’ora an tanben una incidéncia notabla suls animals domestics: lo cambiament d’ora de l'estirada de las vacas las perturba fòrça e seguís totjorn una bassa de produccion de lach e subretot de l'estrès que merma la qualitat del lach<ref>[http://www.fao.org/docrep/008/y5224f/y5224f05.htm Guide de las bonnas practicas en elevatge lachièr] [[FAO]], § 4.3.3 .</ref>{{,}}<ref>{{cita|Cossí las oras d'estirada, l’ora del repais deurián èsser fòrça regular d’un jorn a l’autre.}} [https://web.archive.org/web/20081121030510/http://www.belisle.net/media/pdf/Stabilite_2006_2.pdf La font al Centre de la Nutricion, buletin d’informacion en produccion lachièra {{pdf}}].</ref>{{,}}<ref>[https://web.archive.org/web/20061124204753/http://www.clermont.inra.fr/content/download/2634/38467/file/Affiches3.pdf Estudi de l’influéncia dels oraris de l'estirada sus la qualitat del lach INRA {{pdf}}].</ref> ; * Mai d'un país an ja abandonat l cambiament d'ora coma [[Russia]] en 2011, [[Japon]] e la [[Corèa del Sud]]. == Tractament informatic == La [[ISO 8601|norma ISO 8601]] per l'escriure de datas e oras permet un tractament informatizat de l’ora e del cambiament d’ora estival. La [[cadena de caractèrs]] representant l’ora indica lo [[fus orari]] acompanhat del cambiament d’ora eventual: per exemple, l’[[ora legala]] francesa es notada en ivèrn CET (''Central European time'', ora d’Euròpa centrala) e en estiu CEST (''Central European summer time'', ora d’estiu d’Euròpa centrala). Per contornar los malentenduts o d’eventuals [[Bug informatic|bugs]] informatics, los transportaires eviton de programar las pertenças al moment del retorn a l'ora d'ivèrn. Per exemple en Euròpa, entre 2 e {{unitat|3|oras}} del matin: car en rason del descalatge d’una ora, será dos còps {{unitat|2|oras}} del matin pendent la nuèch. == Ora d'estiu dins lo mond == [[Fichièr:DaylightSaving-World-Subdivisions.png|thumb|300px|<br /> En blau: regions qu'observan l’ora d’estiu<br /> En irange: regions qu'an agut observat l’ora d’estiu<br /> En roge: regions qu'a pas jamai observat l’ora d’estiu]] A causa de la pauca variacion de la durada diurna dins las regions pròchas de l’[[eqüator terrèstre|eqüator]], los païses [[tropic|tropicals]] obsèrvan pas lo cambiament d'ora. Quitament se d'unes o fan, coma Aïti. === Emisfèri nòrd === Los païses de l’[[emisfèri nòrd]] que fan lo cambiament d’ora, coma los [[Estats Units d'America]], [[Canadà]] (levat la província d'[[Saskatchewan]]) e los païses europèus (levat [[Islàndia]], [[Russia]], [[Armenia]], [[Bielorussia]]), o fan a de datas gaireben vesinas. * Los païses e regions seguents observan l’ora d’estiu a partir del segond [[dimenge]] del mes de [[març]], a 2 oras del matin, fins al darrièr [[dimenge]] d’[[octobre]] : ** [[Bahamas]] ** [[Bermudas]] ** [[Cuba]] ** [[Groenlàndia]], dans sa partiada nòrd-oèst a l'entorn de [[Pituffik]] ** [[Nicaragua]] ** [[illas Turcas e Caïcas]] * Los Estats Units d'America seguian fins 2006 l'ora de cambiament precedent. A la seguida de l’adopcion de l'''Energy Policy Act'' de 2005, lo passatge a l’ora d’estiu se fa lo segon dimenge del mes de març, a 2 oras del matin ora legala, e lo retorn a l'ora d’ivèrn se fa le primièr dimenge del mes de novembre a 2 oras del matin ora legala. Lo Canadà adoptèt las meteissa datas (levat [[Tèrra Nòva]] a 1 ora del matin<ref>{{fr}}[http://www.nrc-cnrc.gc.ca/fra/idp/ienm/apropos/faq-heures.html#5 Centre national de recherches Canada: Foire aux questions].</ref>) per armonizar los escambis economics ambedos païses<ref>Font: {{fr}}[https://web.archive.org/web/20070928122050/http://www.editionbeauce.com/actualites.asp?nID=2670 Édition Beauce].</ref> ([[Sant Pèire e Miquelon]] tanben o faguèt)<ref>{{fr}}« {{unitat|4.4|miliards de dolars}}: économies attendues aux États-Unis d’ici à 2020 avec l’avancement de l’heure d’été », dins ''[[Le Monde]]'' del 14 de març de 2007, [https://web.archive.org/web/20070316003043/http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3238,36-882489@51-882582,0.html en linha].</ref>. Los expèrts estimèron qu'aquela decision poiriá estalivar {{unitat|4400000000|$}} d'energia per 2020 (estud de març de 2007). ** [[Canadà]], levat: *** la partida es de la [[Colómbia Britanica]] *** l'[[Saskatchewan]] *** l’[[illa Southampton]] al [[Nunavut]] *** las regions d’Atikokan, New Osnaburgh e Pickle Lake en [[Ontàrio]] ** [[Estats Units d'America]], levat: *** l’[[Arizòna]] (la [[Nacion Navajó]] la respècta mas la resèrva [[Hopi]], enclavada la respècta pas) *** la majoritat de las contats d’[[Indiana]] *** los territòris exteriors * Los païses e regions seguents observan l’ora d’estiu a partir del darrièr [[dimenge]] del mes de [[març]] fins al darrièr [[dimenge]] d’[[octobre]], dins las doas escsenças a {1 h 00 UTC: ** tota l’[[Union Europèa|Euròpa]], levat [[Islàndia]], Russia, Georgia, Armenia e Bielorussia. ** [[Açòres]] ** [[Azerbaitjan]] ** [[illas Canàrias]] ** [[Groenlàndia]] (còsta sud, sud-oèst e èst, levat la region de [[Danmarkshavn]]) ** [[Liban]] ** [[Turquia]] * D’autres païses, subretot a l'[[Orient Mejan]], aplican l’ora d’estiu seguent las lors datas: ** [[Autoritat Palestiniana]], del tresen [[divendres]] d’[[abril]] al tresen divendres d’[[octobre]], a mièjanuèch. ** [[Iran]], de mièjanuèch lo primièr jorn de [[Calendièr persan|Farvardin]] fins al 30{{n}} jorn de|Shahrivar]]. ** [[Israèl]], del [[divendres]] precedant lo darrièr [[dimenge]] de [[març]] (a 2h del matin, ora locala) fin al darrièr dimenge d'octobre<ref>{{en}} ora d'estiu en Israèl, [http://www.timeanddate.com/news/time/israel-extends-dst-2013.html decision del parlament]</ref>. ** [[Jordania]], del darrnièr [[dijòus]] de [[març]] al darrièr [[dijòus]] de [[setembre]], mièjanuèch. ** [[Marròc]], las datas exactas varian cada an. I a 4 cambiaments d'ora per an (interrupcion religiosa a la mitat del periòde d'estiu puèi retorn a l'ora d'estiu). ** [[Siria]], del darrièr divendres de març al darrièr divendres d'octobre levat se lo 1{{èr}} novembre es un divendres (es alara elegit) a mièjanuèch pila (lo divendres matin, nuèch de dijòus a divendres)<ref>{{en}}[http://www.timeanddate.com/worldclock/timezone.html?n=1950 ora en Siria]</ref>. === Union europèa === Dempuèi 2002, los cambiaments d’ora en estiu e en ivèrn pòdon se far sonqu'a de datas predefinidas (directiva 2000/84/CE<ref name=PDF1/> del [[Parlament Europèu]] e del Conselh, e document 52000PC0302) : * lo periòde de l’ora d’estui comença a 1 ora del matin, [[temps universal]], lo darrièrr dimenge de març ; * lo periòde de l’ora d’estiu s'acaba a 1 ora del matin, [[temps universal]], lo darrièr dimenge d’octobre. Un país pòt pas mai cambiar d'ora (o qu'avertisca al mens 3 ans a l'avança los autres païses membres). === Emisfèri sud === Lo cambiament d’ora se fa tanben dins qualques païses de l'emisfèri sud, de biais que lo decalatge d'ora entre un país de l’[[emisfèri sud]] e un país de l'[[emisfèri nòrd]] pòt prene tres valors diferentas segon lo moment dins l’an. Per exemple, lo decalage entre [[Chile]] e la França val sièis oras en plan estiu boreal, quatre oras en plan ivèrn boreal, mas pòt valer cinc oras als periòdes vesin las des datas de cambiament d’ora. * [[Austràlia]], del primièr [[dimenge]] d’[[octobre]] al darrièr dimenge de [[març]], a 2h del matin (ora legala) dins los Estats e territòris seguents: ** [[Austràlia Miègjornala]] ** [[Novèla Gallas del Sud]] ** [[Tasmania]] ** [[Territòri de la capitala australiana]] ** [[Victòria (Austràlia)|Victòria]] ** [[Illa Lord Howe]]: dins lo cas, l’ora d’estiu apond pas qu’una mièja ora. * [[Brasil]] dins los Estats segents, del tresen dimenge d'octobre al tresen dimenge de febrièr a mièjanuèch. Quand aquela data finala coïncida amb lo Carnaval, l'ora d'estiu dura fins al dimenge seguent: ** [[Mato Grosso]] ** [[Mato Grosso do Sul]] ** [[Districte Federal (Brasil)|Distrito Federal]] ** [[Espírito Santo]] ** [[Goiás]] ** [[Minas Gerais]] ** [[Estat del Paraná|Paraná]] ** [[Rio de Janeiro]] ** [[Rio Grande do Sul]] ** [[Santa Catarina]] ** [[São Paulo]] ** [[Bahia]] * [[Chile]], del primièr dimenge après lo [[9 d'octobre]] a 4h fins al primièr dimenge après lo [[3 d'abril]] a mièjanuèch. * [[Illas Malvinas]], del primièr dimenge de [[setembre]] fins al tresen dimenge d’[[abril]] a 2h. * [[Namibia]], del primièr dimenge de [[setembre]] al primièr dimenge d’[[abril]], a 2h. * [[Nòva Zelanda]], del darrièr dimenge de [[setembre]] 2h al primièr dimengee d’[[abril]], a 3h<ref>{{en}}[http://www.statoids.com/tnz.html Istoric de las datas de passatge a l’ora d’estiu en Nòva Zelanda].</ref>. * [[Paraguai]], del tresen dimenge d’[[octobre]] al segond dimengee de [[març]], a mièjanuèch. * [[Uruguai]], primièr dimenge d'octobre al segond dimengee de març a mièjanuèch (ora legala). == Abrogacion del cambiament d'ora == * [[Russia]]: Lo cambiament d'ora, qu'aviá estat introduch lo 1{{èr}} abril de 1981, foguèt oficialament abrojat per ocase del president de la Federacion de Russia Dmitri Medvedev en febrièr de 2011 <ref>{{en}}[http://www.timeanddate.com/news/time/russia-winter-time.html Russia Abolishes Winter Time] sus www.timeanddate.com }}</ref>{{,}}<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20120522024237/http://larussiedaujourdhui.fr/articles/2011/02/17/la_russie_a_lheure_dete_toute_lannee_11913.html La Russie restera à l’heure d’été... toute l’année] sul site larussiedaujourdhui.fr</ref>. * [[Bielorussia]] L'ora d'estiu foguèt abrojat pel decret 1229 signat pel le conselh dels ministres lo 15 de setembre de 2011<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/belarus-eternal-dst.html belarus in timeanddate.com ]</ref>. * [[Armenia]] L'ora d'estiu foguèt abrojada en genièr de 2012<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/armenia-ends-dst.html armenia in timeanddata.com]</ref>. * [[Egipte]] Lo 20 d'abril de 2011, lo cabinet dels ministre abologuèt lo cambiament d'aviá estat instaurat en 1988. Se faguèt donc pas lo 29 d'abril de 2011<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/egypt-cancels-dst.html egypt in timeanddate.com]</ref>. abans de 2010, quatre cambiaments d'ora se fasián<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/egypt-ends-dst-2010.html timeanddate.com]</ref>. * [[Tunisia]] L’ora d’estiu, qu'aviá estat instaurat de nóu a en 2006, foguèt abrojada en 2008 amb efècte en març de 2009<ref>{{fr}}[https://web.archive.org/web/20140406203521/http://www.gnet.tn/temps-fort/la-tunisie-renonce-a-lheure-dete/id-menu-325.html La Tunisie renonce à l'heure d'été in www.gnet.tn]</ref>. * [[Brasil]] 32 municipalitats del [[Mato Grosso]] faguèron pas lo cambiament d'ora previst lo 15 d'octobre de 2011 dins la rèsta de Brasil<ref>[http://www.timeanddate.com/news/time/ Brasil in timeanddate.com]</ref> == Notas e referéncias == <div class="references-small" style="-moz-column-count:2;column-count:2;"> <references /> </div> === Articles connèxes === * [[Ora (temps)|Ora]] ** [[Ora d'ivèrn]] ** [[Ora solara]] ** [[Fus orari]] ** [[Ora legala]] === Ligams extèrnes === * [http://daylight-savings-time.info/ Visualizacion grafica] dels fus oraris e dels periòdes d’oras legalas pbb69qsvoe8o91a66v7311by71dp79k Paracelse 0 154505 2505340 2485713 2026-07-29T11:30:34Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2505340 wikitext text/x-wiki {| border="1" cellpadding="2" width=255 cellspacing="0" align="right" style="margin: 0 0 1em 1em; text-align:left; border-collapse:collapse; border:1px gray solid; font-size:95%; background:#f9f9f9" |+ <big><big>'''Paracelse''' |- | style="background:#efefef" align="center" colspan=2 |[[Fichièr:Paracelsus.jpg|200px]] |- !align=right|Nom de naissença: |Philippus Theophrastus Aureolus Bombastus von Hohenheim |- !align=right|Profession: |[[alquimista]], [[astrològ]] e [[mètge]] |- !align=right|País: | [[Soïssa]] |- !align=right|Data de naissença: |[[1493]] |- !align=right|Luòc de naissença: |[[Einsiedeln]] |- !align=right|Data de decès: |[[24 de setembre]] de [[1541]] |- !align=right|Luòc de decès: |[[Salzborg]] |} '''Paracelse''', nascut '''Philippus Theophrastus Aureolus Bombastus von Hohenheim''' en 1493 o 1494 a [[Einsiedeln]] (en [[Soïssa]] ) e mòrt lo 24 de setembre de 1541 a [[Salzborg]] (en [[Àustria]]) foguèt un [[alquimista]], [[astrològ]] e [[mètge]] soís, d’expression alemanda (dialècte [[alemanic]]). Aquel esperit rebèl e mistic de la [[Renaissença]] es a l’origina de pensadas plan modèrnas: ''{{cita|D'unes esitan pas gaire a far de Paracelse lo davancièr de tota sciéncia de la [[medecina del trabalh]] e de l'[[omeopatia]] e lo renovator de la [[medecina]] (e de la [[quirurgia]]<ref>Paracelse ''La grand quirurgia de Philippe Aoreole Theophraste Paracelse…''</ref>, de la [[toxicologia]] e de la [[psicoterapia]]), mentre que d'autres veson en el, un del mediòcre imitator dels ancians, los autres un fòl ignorant e pretenciós. Cossí explicar aquela contradiccion? Perqué aquela polemica que torna de longa, aquela nebla a l'entorn de l'estranha figura del mètge d'[[Einsiedeln]]? Al començament del sègle XVI, mentre que tota la sciéncia s'entredormissiá repetent los oracles d'[[Avicena]] e de [[Galen]], apareguèt un òme de vòtz fòrta, mètge e quimist, que brutlava los libres medicals dels grècs e dels arabs, parlava de filosofia en lenga vulgara, curava los malauts contra totas las règlas de l'art e percorissiá Euròpa, bevent amb lo primièr vengut, batalhant amb fòrça, estudiant amb totes. Son ròtle foguèt tan grand que quitament a la seuna epòca, son nom anèt fins a provocar de revòltas. Paracelse aguèt los seus discípols fidèls, d'admirators brusissents, de malauts reconeissents fins a la devocion; tanben aguèt, d'entre los mètges, d'enemics feroces.}}''<ref>{{fr}}Marc Haven introduction à ''Les Sept livres de l'Archidoxe magique'', ed. Bussière, París, 1983</ref>. ''{{citation|Doas màger particularitats marcan de biais distinctiva la vida de Paracelse: una perpetuala efervescéncia e un esperit critic violent}}''<ref>Walter Pagel, ''Paracelse'', Arthaud, 1963, p. 16.</ref>. Se pòt apondre doas autras, marcantas de sa pensada: un estil ermetic (alquimic) e una recerca apregondida sul sens de las causas e los mejans de garison. Sa definicion de la vida dins lo tractat ''De vita longa'' o ''De la carn e de la mumia<ref> carn putrida</ref>'' separa la malautiá coma causa dirècta de la mòrt: '' La vida es pas mai qu’una mena de ''mumia''<ref> carn putrida</ref> agissent coma un onchon e preservant lo còs mortal dels vèrmes mortals e de la corrupcion mercé a une licor mesclada de sal »<ref>{{fr}}''Quatre traités de Paracelse'', 3 : ''Le Livre de la longue vie'', Dervy. 1992</ref>. == Biografia == === Jovença e estudis === [[Fichièr:Einsiedeln IMG 6265.JPG|thumb|upright=0.60|Monument en omenatge a Paracelse dins lo ''Paracelsus-Park'' a Einsiedeln]] Paracelse nasquèt en 1493 (o 1494 segon las fonts) dins lo vilatge d’[[Einsiedeln]], que l'abadiá benedictina es un centre de pelerinatge, près de [[Zuric]], en [[Soïssa]]. Eissit d'una vielha familha nobla de [[Soabia]], son nom complèt es '''Philippus Aureolus Theophrastus Bombast von Hohenheim'''. Sa maire, soïssa, èra intendenta de l’ospici d’Einsiedeln. Son paire, Wilhelm Bombastus von Hohenheim, es un quimista e mètge. En 1502, a nòu ans, après las [[Guèrra de Soaba|guèrras soabas]], Theofrast mudèt a [[Villach]], en [[Caríntia]] (Àustria), amb son paire. Aquel ensenhava a l’escòla de las minas d'[[Hüttenberg]], e li transmetèt los rudiments de la pensada [[Umanisme|umanista]], de l’[[alquimia]] e de la sciéncia des plantas. Benlèu ja sa maire èra mòrta. Encara adolescent, trabalhava dins de minas del [[Canton de Schwyz]]. Lo luòc es ocupat per de minas e fabregas de fèrre, de plomb e de coire qu'apartenián a [[Sigismond Fugger]] de [[Schwaz]], membre de la familha dels banquièrs [[Fugger]]. Estudièt près dels religioses e dels engenhaires de las minas. Contrariament a çò que ditz la legenda<ref>{{en}} Eric John Holmyard,''Alchemy'', Dover Publication, New York, rééd.1990, p.165, [http://www.sudoc.fr/130161667 identifiant pérenne] [http://books.google.be/books?id=7Bt-kwKRUzUC&pg=PA165 extrait en ligne]</ref>, foguèt pas instruch de magia per [[Johannes Trithemius]], abat de [[Sponheim]]. A 16 ans, butat pel director de son collègi, Joachim von Wadt, comencèt a l’[[Universitat de Basilèa]] d'estudis de medecina, que segissiá a [[Viena (Àustria)]], ont Joachim von Wadt foguèt nomenat rector. Paracelse obtenguèt son diplòma de [[doctorat]] en medecina a l’[[Universitat de Ferrare]] en 1516, a 22 ans. Causiguèt per patronim « Paracelse », benlèu per mostrar sa superioritat sus [[Aulus Cornelius Celsus|Celse]], celèbre mètge roman del sègle I. Experimentèt lèu per de tòcas terapeuticas las sals mineralas, fins alara consideradas toxicas, coma l’[[arsenic]], lo [[sofre]], lo [[coire]]. === Primièrs viatges === [[Fichièr:GuentherZ 2010-06-12 0128 Bratislava erzbischoefliches Palais Gedenktafel Paracelsus.jpg|thumb|upright=0.60|GuentherZ 2010-06-12 0128 Bratislava erzbischoefliches Palais Gedenktafel Paracelsus|esquèrra|Palais evescal de Bratislava: placa comemorativa de '''Paracelse''' datada de 1537]] Se lancèt alara dins una seriá de viatges mejans Euròpa (1517-1524)<ref>{{fr}}Paracelse, ''Spitalbuch'' (1529), ed. Karl Sudhoff : ''Sämtliche Werke'', Munich et Berlin, Otto Wilhelm Barth, 1922-1931, t. {{VII}}, p. 374 ; ''La grande chirurgie'', préface.</ref>. Demorèt a París, Montpelhièr, Lisbona e Oxford. Intrèt al ròtle coma quirurgian barbièr dins l’armada olandesa (1519) puèi danesa en Escandinàvia. Èra al sèti d'[[Estocòlme]] en 1520, jos [[Cristian II de Danemarc]]. Participèt dins las tropas venicianas, coma quirurgian militar, a las guèrras de Venècia (1521-1525) e segon de fonts tanben dins l’[[Empèri Otoman]]. Dempuèi 1517, la reforma de [[Martin Luther|Luther]] prengava d’amplor. En 1524, auriá assistit a de sausmautas popularas. En estiu de 1524, tornèt a Villach ont foguèt mal aculhits. Se fixèt enseguida un temps a [[Salzborg]]. En 1524-1525, foguèt implicat dins de trebolums socials amb los païsans e los minors. Puèi a [[Estrasborg]]<ref>{{fr}}Wickersheimer, E. (1951), ''Paracelse à Strasbourg'', Centaurus, 1: 356–365. doi: 10.1111/j.1600-0498.1951.tb00635.x</ref>, en decembre de 1526, aqueriguèt lo drech de borgesiá. Escriguèt son primièr libre ''Neun Bücher Archidoxis'' (Nòu libres Arquidoxis, 1525-1526), ont desvelopa la « quimiatria » ou « alquimia » medicala, seguent [[Joan de Ròcatalhada]] (1310-1366): cal extraire la medicacion eficaça de las compausantas impuras de las plantas, de las raices, dels metals, perque las vertuts curativas de la natura, las « arcanas», pòscan agir contra las malautiás. Visquèt en [[Eslovaquia]] per reculhir d'escapalons d’aur, d’argent e d’autres minerals; s'encontra en 1521 a [[Banská Bystrica]], en 1526 e 1527 a [[Smolník]] e en 1537 a Bratislava. Sus un mur del palais evescal de [[Bratislava]], una placa remembrant sa preséncia ont es escrich ''In hac platea habitavit A.D. 1537 D. D. [Divinatis Doctor] Paracelsus de Hohenheim'' (« Dins aquela carrièra abitava en 1537 Paracelse de Hohenheim, doctor en causas divinas »). <br /> === Mètge ensenhaire a Basilèa === Paracelse a la reputacion d’èsser arrogent, e s’atraguèt l’ostilitat dels autres mètges en Euròpa. En març de 1527, a 35 ans, podèt mercé a l’intervencion d’[[Erasme]] venir mètge municipal de Basilèa e professor de medecina a l’[[Universitat de Basilèa]] pendent mens d’un an. Aquó li sufís per provocar la vendicta de sos collègas. Faguèt lufanosa proclamacion: ::''{{cita|Qual donc ignora que gaireben totes los mètges de nòstre temps falhiguèron a sa mission del biais mai vergonhable, fasent corir los risques màger a sos malauts? Son ligats, amb un pedantisme extrèm, a las senténcias d’[[Ipocrates]], de [[Galen]] e d’[[Avicena]] (...) Ensenharai pendent doas oras per jorn la medecina practica e teorica (...). L’experiéncia [saberuda] es lo nòstre regent suprèm - e de la meuna pròpria òbra. Es doncas l’experiéncia e la rason, e non pas las autoritats que me guidaràn quand provarai quicòm. »<ref>''Liber paragraphorum'', epistòla, in ''Sämtliche Werke'', K. Sudhoff édi., t. IV, p. 1-4</ref>.}}'' Ensenhava en dialècte alemanic (''Schweizer-deutsch'')<ref>{{en}}George Sarton, ''Six wings:Men of Science in the Renaissance'', University of Indiana Press, 1957, p. 109-110.</ref>, e non pas en latin. Se disputèt amb los seus collègas, la municipalitat, los farmacians, amb lo canonge Lichtenfels que l'aviá pas pro pagat. Ariá brutlat en public lo ''[[Canon de la medecina]]'' d’[[Avicena]], un grand classic, lo 24 de junh de 1527, per la fèsta de la Sant Joan; i èra sovent bandat. Foguèt foragetat de la vila en febrièr de 1528. Publiquèt a Nurembèrg, en 1529, son primier libre (Ne publiquèt pas que quatre), una dissertacion sus la fusta de [[gaïac‎]], una esséncia venguda d’America, utilizada contra la [[sifilis]]. === Segond periòde de viatges === Après lo cort periòde d'establiment a Basilèa, tornèt a viatjar, venent un «sabent caminaire»<ref>{{en}} [http://www.economist.com/books/displayStory.cfm?story_id=5407627 The uses of enchantment], [[The Economist]], 19 [[Janvier]], [[2006]]</ref><sup>, </sup><ref>{{fr}}Guitard Eugène-Humbert: ''Paracelse éternel nomade'' In: [[Revue d'histoire de la pharmacie]], 42e année, N. 142, 1954. p. 326.[http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/pharm_0035-2349_1954_num_42_142_9209] Consulté le 5 juillet 2012</ref>. Sa preséncia es atestada a [[Colmar]] ont escriguèt sus la [[sifilis]] e ''Bertheonea sive chirurgia minor'', manual per «legit» e interpretar los signes corporals, a [[Esslingen]] (aprigondèt sas coneissença en sciéncias ocultas), [[Nurembèrg]] (novembre de 1529: faguèt la coneissénça del mistic [[Sébastien Franck]], [[Beratzhausen]] (1530: comencèt a escriure de la teologia e lo ''Paragranum''), [[Sankt Gallen]] (1531: acabèt ''Liber paramirum''), [[Appenzell (vilatge)|Appenzell]] (1533), [[Sterzing]] (1534 : sonhava de la pèsta), [[Merano]], [[Sant Moritz]], Pfäffers ([[Bad Ragaz]]), [[Ulm]], [[Augsborg]] (1536), [[Munic]], [[Eferding]] (1537), [[Kromau]] (en [[Moràvia]]: escriguèt son ''Astronomia magna''), Viena (1537-1538, lo recebèt [[Ferrand I del Sant Empèri]], rei de Boèlia e d'Ongria, [[rei dels Romans]]), Villach (mai de 1538). En païses minièrs (val d’[[Inn]]), a Appenzell, escriguèt sus las malautiás dels minors (1533)<ref>{{fr}}Paracelse, ''De la maladie des montagnes [mines] et d’autres maladies semblables'' (1533), in ''Œuvres médicales'', trad. Bernard Gorceix, PUF, 1968.</ref>; dins las vilas d’aigas (coma Pfäffers) estudièt los benfachs de las aigas termalas (1535)<ref>{{fr}}Paracelse, ''De la vertu des bains de Pfäffers. Vonn dem Bad Pfäffers... Tugenden'' (1535).</ref>, fondant atal la medecina professionala e la [[balneoterapia]]. Publiquèt a [[Augsborg]], en agost de 1536, ''Prognosticacion dels 24 ans de venir'', escriguèt en 1530 o 1531. En setembre de 1536, acabèt e publiquèt a Ulm ''Die grosse Wundarznei'' (La granda quirurgia), tornèt en glòria. Escriguèt son obratge principal en filosofia: ''La Granda Astronomia, o la filosofia dels savents vertadièrs, Philosophia sagax'' (1537). Èra en 1537-1538 a Villach, ont los responsables de las minas apartenent als Fugger lo cridèron per supervisar los talhièrs metallurgics<ref>{{en}}George Rosen, in ''Four Treatises of Theophrastus von Hohenheim called Paracelsus'', Johns Hopkins University Press, 1996, p. 26.</ref>. === Darrièrs ans === Encara decebut per sa vila [[Villach]], que publicava pas los seus libres coma promés, s'anèt a [[Klagenfurt]] (1540), puèi cap a la vila qu’aima pas tant: [[Salzborg]], ont lo nomenèt en abril de 1541 l’arquevèsque duc [[Ernèst de Bavièra (1500-1560)|Ernèst de Bavièra]], qu'aimava las sciéncias ocultas. Redigiguèt son testament. Moriguèt a 48 ans, d’un càncer del fètge o alara tocat per d'emanacions de [[Mercuri (element)|mercuri]] tant de còp respirat, a Salzborg, lo 24 de setembre de 1541. Son còs es enterrat, segon sas volontats, dins lo cimentèri de la glèisa de Sant Sebastian de Salzborg<ref>{{en}}[http://himetop.wikidot.com/paracelsus-tomb Le monument funéraire de la tombe de Paracelse]</ref>. Sos rèstes se trapan ara dins una tomba situada jol pòrgue de la glèisa, amb l'epitafi: ''Pax vivis - requies aeterna sepultis'' (« Patz als vivents - repaus eternal als defunts »). [[Fichièr:Hirschvogel Paracelsus.jpg|thumb|upright=0.60|Retrach per Augustin Hirschvogel, 1538]] Sa [[Devisa (frasa)|devisa]] èra {{la}} ''{{Cita|Alterius non sit qui suus esse potest}}'' ({{Cita|Siás pas d’un autre que pòt èsser lo sèu}} o encara {{Cita|Qu’apartenga pas a altrú, aquel que pòt pas s’apartenir a el meteis}}). Paracelse èra pas rosicrucian, simplament per una rason cronologica: lo corrent [[ròsa-crotz]] comença en 1614. E la ''{{Lang|la|Fama Fraternitatis}}'' del manifèst ròsa-crotz de 1614 dich de Paracelse: {{Cita |... alara qu'èra pas entrat dins la nòtra Fraternitat}}. Pasmens, la ròsa-crotz s’inspira de Paracelse<ref>{{fr}} Roland Edighoffer, ''Les Rose-Croix et Paracelse'', ARIES, París, La Table d’émeraude, 19 (1996), {{p.|67-80}}</ref>: nocion del ''Liber mundi''), recerca de renovacion, combinason dels simbòls de la ròsa e de la crotz<ref>{{fr}}Paracelse, ''{{la}}Liber de resurrectione et corporum glorificatione}}'' (1533, en all.). Roland Edighoffer, ''La Rose-Croix au {{s|XVII}}.'', Cahiers du G.E.S.C., Paris, Archè, 1993, p. 108.</ref>, etc. En 1578, [[la Sorbona]] condamnèt 59 tèsis de Paracelse<ref>{{fr}}Didier Kahn, « Cinquante-neuf thèses de Paracelse censurées par la Faculté de théologie de Paris, le 9 octobre 1578 » ''in'' Sylvain Matton (éd.), ''Documents oubliés sur l’alchimie, la kabbale et Guillaume Postel offerts, à l’occasion de son 90e anniversaire, à François Secret par ses élèves et amis'', Genève : Droz, 2001 (Travaux d’Humanisme et Renaissance, CCCLIII), p. 161-178.</ref>. == L'òbra medicala == [[Fichièr:Paracelsus-Denkmal.JPG|thumb|esquèrra|upright=0.5|'''Paracelse en pensaire''' dins [[Kurgarten]] de Salzborg.]] Paracelse, dins ''Volumen medicinae paramirum'' (1520), distinguís cinc metòdes medicals (plantas contràrias, medicaments, vèrb, èrbas e raices semblables, fin finala la fe) : ::''{{Cita|Se trapa cinc metòdes possibles de medecina, que cadun demora separadament, independent dels autres (...) La medecina es dobla: la medecina clinica o fisica, e la medecina quirurgicala. (...) [1] Aqueles qu'apartenon a la primièra facultat o sècta se nomenon '''Naturals''', per que tractan las malautiás sonque segon la natura de las plantas... sonhan lo freg pel caud... per lors contraris. E los defensors d'aquela sècta foguèron Avicena, Galen, Rhazis... [2] Aqueles qu'apartenon a la segonda sècta son nomenats comunament '''Especifics''', perque tractan totas las malautiás per la forma epecifica o entitat especifica... Aqueles mètges garisson totas las malautiás per la fòrça especifica dels medicaments. A aquela classa apartenon [los] empirics coma totes aqueles que, d'entre los Naturals, fan usatge de purgacions... [3] Los tresens se nomenon '''Caracteristics''', perque garisson totas las malautiás per mejan qualques caractèrs... Aquela operacion se complís per la paraula... Los autors e mèstres son Albert lo Grand, los Astrològs, los Filosòfs e mai d'autres. [4] Los quatrens se nomenon '''Esperitals''', perque sabon coagular l’esperit de las èrbas e de las raices... D'aquela sècta èran quantitat de mètges illustres, coma Ipocrates e fòrça mai. [5] Los cinquens se nomenan '''Fidèls''', perque combatan e garisson las malautiás per la fe... Lo quita Crist, amb los seus discipòls, nos ne donèron un exemple<ref>{{fr}}Paracelse, ''Volumen medicinae paramirum'' (1520) : ''Œuvres médico-chimiques ou Paradoxes. Liber paramirum'', trad. de l’all. J. Grillot de Givry (1913), Milan, Archè, coll. Sebastiani, 1975, t. 1, {{p.|7-12}}.</ref>.}}'' Enseguida, distinga cinc originas a las malautiás (mals constitucionals, empoisonaments o infections, incidéncias climaticas e cosmicas, malautiás mentalas, fin finala accion de Dieu sul debanament de las malautiás): ::''{{Cita|I a cinc entitats que produson e engendran totas las malautiás, de caduna d'aquelas ven cada malautiá (...). [1] [La fòrça que contenon en eles los astres] agís de tal biais en nòtre còs qu’es complètament somés a lor operacion e a lor impression. Aquela fòrça dels astres es nomenada '''entitat astrala''' (''ens astrorum'')... [2] La segonda fòrça o poténcia, que nos tròbla violentament e nos precipita dins las malautiás, es l’'''entitat venenosa''' (''ens veneni'')... [3] La tresena fòrça es aquela qu'aflaquís e usa lo nòstre còs... Se la nomena '''entitat naturala''' (''ens naturale''). Aquela entitat se percebra se lo nòstre còs es incomodat per una complexion imoderada o aflaquit per una mala complexion... [4] La quatrena entitat se compren dels esprits poderoses, que ferisson e débilitent lo nòstre còs que n'es lor poténcia...: '''entitat esperitala''' (''ens spirituale'')... [5] La cinquena entitat qu'agí en nosautres, es l’'''entitat divina''' (''ens Dei''). (...) Existisson cinc pèstas: una venent de l’entitat de l’astre, una autra de l’entitat del poison, una tresena de l’entitat de la natura, una quatrena de l’entitat dels esperits, e la darrièra de l’entitat de Dieu. (...) Aquel es pas de l'estil crestian, mas pagan}}<ref>{{fr}}Paracelse, ''Volumen medicinae paramirum'' : ''Œuvres médico-chimiques ou Paradoxes. Liber paramirum'', t. 1, p.19-26.</ref>.}}'' Paracelse estudièt çò que nomena las « malautiás invisiblas » (''Von den unsichtbaren Kranckheiten'', 1532, ed 1a. 1567), e lors causas. Los delires venon de l’imaginacion o de la fe. === Quirirgia e medecina experimentala === Lo grand libre de medecina de Paracelse es ''Paragranum. Liber quatuor columnarum artis medicae'' (1531). En medecina, Paracelse ensenhava la [[teotia de las signaturas]]<ref>{{de}} Paracelse, ''Die Grosse Wundarznei'' (1536).</ref>, mas las seuna idèas foguèron pas plan compresas a son epòpa. Paracelse foguèt un davancièr de l’utilizacion en [[medecina]] des produchs quimics e dels minerals. Vèrs 1526 inventèt lo mot « zinc » per designar l’element quimic [[zinc]], se referissent a l’aspècte en punta aguda dels cristals obtenguts per fusion e prenent lo mot del vièlh alemand ''zinke'' significant « punta ». Utilizèt l’experimentacion per desvelopar las coneissenças sul [[anatomia|còs uman]]. Es considerat coma un dels paires de la medecina experimentala. Es a l’origina de l’emancipacion de la medecina al respècte de las ancianas cresenças especulativas. Per el lo sola vertadièra medecina deu èsser basada su l’experiéncia. Experimentar la Natura per solatjar la sofrança del seus semblables, es çò que faguèt pendent sa vida tota. Quirurgian pro davancièr a son epòca, precicava de mantenir las plagas netejadas. Al luòc de far sofrir en detergissent o brutlant las carns, preferava utilizar la ''mumia''<ref>{{fr}}Pseudo-Paracelse, ''Des maladies invisibles et leurs causes. {{de}}Von den unsichtbaren Kranckheiten und deren Ursachen}}'' (1532), in ''Œuvres médicales'', trad. Bernard Gorceix, PUF, 1968.</ref>, compausada a basa d’òlis essencialas. O encara los procés alquimics coma las sals de coire o l’argent. === Lo davancièr de la toxicologia === [[Imatge:300704 beratzhausen-oberpfalz-paracelsus-denkmal 1-480x640.jpg|thumb|upright=0.60|Monument dedicat a Paracelsus a Beratzhausen, [[Bavièra]].]] Paracelse, a vegada considerat coma lo paire de la [[toxicologia]]<ref>{{en}} Joseph F. Borzelleca « Paracelsus: Herald of Modern Toxicology » ''Toxicol Sci''. 2000;53(1):2-4 DOI 10.1093/toxsci/53.1.2 [http://toxsci.oxfordjournals.org/content/53/1/2.full?sid=f9c12d05-e6db-4042-944c-39764403d61b Texte intégral]</ref>, escriguèt: ::''{{Cita|Alle Dinge sind Gift, und nichts ohne Gift; allein die Dosis macht das ein Ding kein Gift ist.}}'' ::{{Cita|Totas las causas son poison, e res es sans poison; sola la dòsi determina çò qu'es pas un poison.}} Significa que de substanças sovent consideradas coma toxicas pòdon èsser anodinas o quitament beneficas a dòsis flèblas; inversament, una substança en principi inofensiva coma l’aiga pòt venir mortala quand se pren en quantitat granda<ref>January 26, 2007 : {{Cita|Dr Adrian Cohen was saddened, but not surprised, to hear about the 28-year-old woman who died earlier this month after drinking nearly two gallons of water to try to win a radio station contest.}} [http://www.washtimes.com/entertainment/20070125-091730-6743r.htm (WashTimes)]</ref>. Descobriguèt que lo mercuri sonha la sifilis, mas, mal dosat, tua<ref>{{fr}}Paracelse, ''Le mal français. Von der Frantzösichen kranckheyt'' (1529).</ref>. Escriguèt d'obratges majors ''Dels minors'' e ''De la malautiás dels monts [minas] (''Von der Bergsucht'')'' (1533). Escriguèt suls riscs professionals, pulmonaris, ligats a l’escavament dels minerais e al trabalh dels metals, abordèt lo tractament medical e las estrategias de prevencion. Es alara lo davancièr de la [[medecina del trabalh]]. La malautiá que descriguèt e que se conesi a l’epòca jol nom de « mal dels monts » èra deguda a una irradiacion pel [[radon]], un gas format per la desintegracion del [[radi]] qu'emana dels ròcs, subretot dins las regions graniticas, volcanicas, uranifèras, e que s’acumula dins l’atmosfèra de las cavitats sosterranhas mal ventiladas (cavas, minas). Son inalation de longas pòt provocar un [[càncer del palmon]] pels professionals expausats (los minors) e tanben pels abitants dels ostals poluits per aquelas emanacions naturalas. Lo radon seriá responsable de 9 % dels mòrt per càncer del palmon en [[Euròpa]]<ref name="prescrire">{{fr}}« Les risques liés à l’exposition domestique au radon » ''La Revue Prescrire'' ISSN 0247-7750, n°281, març de 2007</ref>. Paracelse tanben escriguèt un libre sul còs uman que contradich las idèas de Galen. [[Galen]] aviá donat la teoria que la malautiá es provocada per un desequilibri entre las [[quatre umors]]: bila roja, bila negra, sang e flèuma. Recomendava de regims alimentaris especifics pel « netejatge de las umors putridas » e utilizava sovent, la purga e la sagnada. Aquela teoria demorèt acceptada, fins a que Paracelse la contesta, per totz aquels que cresián que la malautiá es lo resultat d’una ataca del còs per dels agents exteriors. === Lo davancièr de la medecina psicosomatica === Li es etribuit la primièra mencion clinica o scientifica de l’[[inconscient]]. Escriguèt: ::''{{Cita|Atal, la causa de la malautiá coneguda jol nom de [[corèa (malautiá)|corèa]] es una simpla question d’opinion e d’idèa, provocada per l’imaginacion, tocan aqueles creson a çò que lor aviá estat suggerit. Aquela idèa e aquela opinion son a l’origina de la malautiá a l'encòp dels enfants e dels adults. Dins lo cas dels enfants es tanben l’imaginacion, fondada non pas sus la reflexion mas sus la percepcion, perque s'ausiguèt o se vegèt quicòm. La rason n'es la seguenta: la vista e l'ausida son tan fòrts que foguèron fantasmat inconscientament sus çò que se vegèt o s'ausiguèt<ref>{{fr}}Paracelse, ''Des maladies invisibles et de leurs causes. ({{Lang|la|De causis morborum invisibilium}}. {{Lang|de|Von den unsichtbaren Kranckheiten}})'' (1532), trad. de l’all. : J. Grillot de Givry, ''Paracelse. Œuvres médico-chimiques ou Paradoxes'' (1913), Milan, Archè, coll. Sebastiani, 1975, t. 2, {{p.|245-307}}.</ref>.}}'' Aguèt lo presentiment de l’[[organoterapia]] (utilizacion dels teissuts, glandulas o organs a l’estat natural o jos forma d’extrchs): {{Citation |Pren de fèl de buòu per la ciròsi epatica e d’extrach esplenic [de mèlsa] per las obstructions de la mèlsa.}} == Los quatre ''pilars'' de la medecina segon Paracelse == Dins lo ''Paragranum'' (1530)<ref>{{fr}}Paracelse, ''Le {{Lang|la|Paragranum}} où sont décrits les quatre piliers sur lesquels repose la médecine : la philosophie, l’astronomie, l’alchimie et la vertu'' (1530), in ''Œuvres médicales choisies'', trad. Bernard Gorceix, PUF, 1968, {{p.|29}}.</ref>, Paracelse basa sa medecina sus « quatre pilars »: « la filosofia, l’astronomia, l’alquimia, e la vertut » del mètge<ref>{{fr}}Thierry Lefebvre e Cécile Raynal; [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/pharm_0035-2349_1996_num_84_311_4833 Paracelse. Entre magie, alchimie et médecine : une vie de combat au temps de la Renaissance] [[Revue d'histoire de la pharmacie]], 84en an; n°311 1996</ref>. === Primièr piliar: la filosofia === Paracelse aviá foragetat las tradicions [[Gnosticisme|Gnosticas]], mas conservat una granda partida de la filosofia [[Ermetisme|ermetica]], [[neoplatonisme|neoplatoniciana]] e [[Pitagòras|pitagoriciana]] en seguida de [[Marsile Ficin]] et de [[Giovanni Pico della Mirandola|Pico della Mirandola]]. Sas visions tiradas de la filosofia ermetica proclamavan que la malautiá e la [[santat]] del còs dependon de l’armonia entre l’òme, lo [[microcòsme]] e la [[Natura]], lo [[macrocòsme]]. La granda idèa filosofica de Paracelse es aquela de microcòsme. Desvolopèt la [[teoria de las signaturas]]. La forma, la color de las plantas, dels animals, de las mans, eca. indican lors afinitats, correspondéncias amb d’autras causas, coma los organs. Per exemple, ''{{Cita|la raiç de satirion (orquis) es formada al biais dels organs genitals de l’òme (grèc ''orchis'': testicul), donc promet de restaurar per viá magica la poténcia e lo desir sexuals<ref>Paracelse, ''De imaginibus'', chap. 9 : ''Sämtliche Werke'', t. {{XIII}}, {{p.|377}}. W. Pagel, ''Paracelse'', p.168}}''.</ref>.}} Segon Daniel-P. Walker, ''{{Cita|dins los escrichs de Paracelse, s'addicionan tot, l’òme a tres còs (elementari, sideral, celèste), doas almas (eternala, vitala), quatre esprits (terrèstre, sideral, animal, divin)<ref>{{fr}}D.-P. Walker, ''La magie spirituelle et angélique. De Ficin à Campanella'' (1958), trad., Dervy, 1988, {{p.|209}}. Segons Thomas Eraste, ''Disputationes de medecina nova Philippi Paracelsi'' (1572-1578), Pars altera, {{p.|220}} sq.</ref>.}}'' Mas sa teoria dels [[coses subtils]] es dificile de comprene. [[Alexandre Koyré]] o vei atal: lo microcòsme rebat lo macrocòsme; lo macrocòsme (o Univèrs) a tres estatges: mond material, mond astral (''{{de}}Gestirn'', ''{{la}}Astrum'', Alma del mond) e Dieu; lo microcòsme (o Òme) es, tanben triple, compausa de còs, alma e esprit, es a dire de matèria, astre e Dieu; d'aquel biais, 1) lo còs material a per doble l’esperit corporal, que demora un temps après la mòrt coma « ombra » o « larvas » ; 2) l’alma, qu'es fòrça e consciéncia, a per doble lo [[còs astral]] (''{{la}}evestrum''), que permet als magues de comunicar entre eles; e 3) l’esperit a per doble lo còs esperitual. === Segon pilar: l’astrologia === [[Imatge:Medical Astrology-Man.jpg|thum|drecha|250 px|Astrologia medicala de l'òme]] Tanben foguèt [[astrològ]], coma fòrça mètges formats a l’universitat qu'exercián a l'epòca époque en Euròpa. L’[[astrologia]] jogava un ròtle plan important dins la medecina de Paracelse. Dins los seus ''Nòu libres de l’Arcodòxa'', consacrèt mai d'un capítols a l’usatge de talismans per garir las malautiás, prepausant de talismans per diferentas malautiás coma de talismans per cada signe del [[Zodiac]]. Tanben inventèt un alfabet nomenat ''Alfabet dels [[Mague]]s'', per gravar lo noms dels àngels suls [[talisman (magie)|talismans]]. === Tresen piliar: l’alquimia === Paracelse coneissiá las minas de coire de Villach (1502), las minas de fèrre de Suècia (1519), las minas d’argent de Schwaz (1533), que siá sus l’aspècte practic, medical, o sus l’aspècte tecnologic, alquimic. Atal resuma sa pensada: ''{{Cita|Fòrça an dich que l’objectiu de l’alquimia èra la fabricacion de l’[[aur]] e de l’[[argent]]. Per ièu, la tòca es tot autra, consista a cercar la vertut e lo poder que resida benlèu dins los medicaments<ref>Paracelse, ''Liber Paragranum''.</ref>.}}'' Fasiá donc de filosofia ermetica o de l'[[iatroquimia]] (medecina ermetica), non pas de quita alquimia. Johann Huser, un dels seus editors, montrèt que Paracelse escriguèt pas un sol libre d’alquimia al sens tradicional del tèrme. Perque las teorias de Paracelse contunhan de seduire? Los istorians encara ne debatan, mas l’aveniment de la [[distillacion]] sembla aver contribuit al cambiament. La tecnica s’impausèt a la fin de l'[[Edat Mejana]] dins la comunautat dels [[alquimia|alquimistas]], e de fòrça produchs naturals foguèron testats. Dempuèi de [[substéncia]]s naturalas comestiblas, coma lo [[fenolh]], la [[notz muscada]] e los [[clavèl de giròfle|clavèls de giròfle]], los quimistas obtenguava totjorn tres tipes de produchs: un fluid volatil, o « esperit », una substéncia oliosa, fin finala un residú [[estat solid|solid]]. Paracelse remplacèt los [[quatre elements]] classics (aiga, tèrra, fuòc e aire) per tres Substéncias, o puslèu, apondent la Sal a las doas substéncias fins alara admesas (Sofre e Mercuri). Placèt las tres Substéncias dins los quatre Elements. ::''{{Cita|D'entre totas las substéncias, ne son tres que donan a cada causa lor còs, es a dire que tot còs consistís en tres causas. Los noms d'aquela son: Sofre, Mercuri, Sal. S'aquelas tres causas son reünidas, alara forman un còs (...). La vision de las causas interioras, qu'es lo secrèt, aparten als mètge. (...) Prenètz l’exemple de la fusta. Aquela es un còs d'esperela. La brutlatz. Çò que brutlará, es lo '''Sofre''' ; çò que s’exla en fum, es lo '''Mercuri''' ; ço que demora en cendras, es la '''Sal'''. (...) Çò que brutla, es lo Sofre ; aquel [lo Mercuri] se sublima, per qu'es volatil ; la tresena Substéncia [la Sal] servís a constituir quin que siá còs<ref>Paracelse, ''Liber paramirum'' (1531), libre I</ref>}}'' Quand l’alquimia descompausa una causa en sos constituents, lo principi salat (la Sal correspond al còs per l’òme) demora coma una matèria cristallina o amorfa indestructibla, lo principi sulfurós (lo Sofre correspond a l’alma par l’òme) se separa coma una òli combustibla o una resina, fin finala lo principi mercurial (lo Mercuri correspond a l’esperit per l’òme) vòla coma un fum o se manifèste coma un liquid volatil. Los mètges se convenquèron alara que la [[digestion]] es pas una coseson, coma l’avián sostengut d'en primièr, mas una [[fermentacion]]. Per la preparacion dels medicaments, cervava lo principi actiu, la quintesséncia. ''{{Cita|La quintesséncia d’una planta es tan eficaça qu’una mièjaonça opèra mai que cent de la planta en son estat natural.}}'' Paracelse acceptava donc l’alquimia coma art medical per preparar de remèdis (''modus praeparandi rerum medicinalium'') mas pas coma tecnica transmutatòria (''alchimia transmutatoria''). Tanben cal remarcar qu’una caracteristica de Paracelse èra de dire a qui volgava o entendre e l'escriguèt dins los seus obratges, que ''{{Cita|Lo don de Dieu es pas sufisentament més en valor}}''. Alara Paracelse presica: ''{{Cita|Priatz, cercatz, tustatz las pòrtas al nom de Dieu, e tot çò qu'avètz besonh vos será donat en abondança; per que es en Lo Seu nom e mejans El que totas las causas venon.}}'' A la naissença de Paracelse, èra l’epòca del descobriment de las Americas, e fòrça son aqueles que penson que l'engenh e lo progrés de las sciéncias anavan sortir de segur l'Edat Mejana de l’obscuritat e de la misèria ont èra. Raimon Arola escriu: ''{{Cita|[…] Avisa los engenhoses trionfants contra lo terrible avenir que creavan en obliant que l’intelligéncia deuriá èsser guidada per la revelacion divina. […] Theophrastus Bombastus von Hohenheim, alias Paracelse, aviá quicóm a ofrir als òmes de sa generacion, mas s’ocupèron pauc de saber de que s’agissiá.}}'' E: ''{{Cita|Son ensenhament es inclassable, quitament pels especialistas. Es totjorn estonant, sas paraulas semblan teissidas per un engenh secret e furtiu impossible de sasir per la rason, e quand se crei aver comprés quicóm e poder tornar bastir l’edifici de son saber, un torn de frasa o un novèl element de son discors fa que l’edifici subte s’aclapa. Çò que cal es trobar son intencion prigonda.}}''<ref>{{es}} Raimon Arola, doctor en istòria de l’Art e professor de la facultat de las Bèlas Arts de l’Universitat de Barcelona, La ''Cábala y la Alquimia en la Tradición Espiritual de Occidente, siglos XV-XVII'', José J. de Olañeta, Editor, p201-214.</ref> === Quatren piliar: la vertut === Insistís sus la consciéncia del mètge, son onestat, son sentiment de responsabilitat, sa mission<ref>{{fr}}Paracelse, ''La grande astronomie'' ; ''Sept défenses''.</ref>. ::''{{Cita|Vos recomandi d'èsse pas afric per l'argent, de mespresar lo superflú e la fortuna, de veire d'unes còps de malauts gratuitament, preferissent lo plaser de la reconeissença a aquel d’un luxe van... Gaire se pòt amar la medecina sens amar los òmes.}}'' ''{{Cita|Te cal pas sonque gaitar l’òme, mas tanben la natura e çò qu'amaga lo cèl (...). Perque l’òme n'es compausat}}''<ref>{{fr}}Paracelse, in ''Œuvres médicales'', trad. B. Gorceix, 1968, p. 71.</ref>. Dins ''Comentaris dels Aforismes d’Ipocrates'' (1527), Paracelse escriu: ''{{Cita|Lo mètge deu pas se vantar de tròp: i a un mèstre en dessús d'el, e es lo temps, que joga amb el coma lo gat amb la mirga}}, {{Cita|Lo mètge deu saber çò que vòl la natura e qu'aquela es lo Mètge Primièr. L’òme ven enseguida.}}'' == Lo Paracelsisme == === Lo reviscol paracelsian === Lo reviscol paracelsian (en [[anglés]] ''paracelsian revival'') es un periòde que cobrís la segonda mitat del sègle XV, ont se produguèt un grand vam de l’alquimia e de la doctrinas de Paracelse (1493/4-1541). Foguèt descobèrta e nomenada per l’istorian de las sciéncias american [[Lynn Thorndike]] en 1941 dins sa monumentala ''History of Magic and Experimental Science'' (« Istòria de la magia e de la sciéncia experimentala ») en 8 volums (1923–58). Aquel epòca foguèt publicat la traduccion en latin a l'encòp de las òbras de Paracelse e los tèxtes alquimics, coma per exemple [[Joan d’Espanhet]], amb de grandas antologias coma ''[[Theatrum Chemicum]]''. === La question de l'antijudaïsme === L'[[antisemitisme]] de Paracelse es d'aparéncia classic per un soïsse catolic de son epòca, e, per d'uns, pòt pas èsser vist coma davancièr dels èrraments de l'[[antisemitisme]] de l'epòca modèrne. Los interdits professionals, dins lo regime ancian, tòcan mai d'unas categorias socialas e pas sonque los josieus. Pasmens, al legir Paracelse de près, evòca, amb la fin de la [[primière Alliança]] entre Dieu e los josieus — tèma classic dins lo mond catolic que precica l'egemonia de la [[segonda Alliança]] sus la primièra — la fin de la qualitat del mètge s'es josieu. Sa [[retorica]] encadena [[Jutjament d'identitat]] puèi [[jutjament d'atribucion]]; son las basas del rasonament paralogic, abitual dins lo rasonament [[paranoïac]]. Aquela idèa de [[segonda Alliança]] será violentament criticada e combatuda per [[Joan Calvin|Calvin]] e touta la [[Reforma protestanta]]. Lo protestantisme soscriguèt pas amb lo dògma negator de la segonda alliança. Per illustrar legissèm dins ''Labyrinthus medicorum errantium'' (1537-1538), Paracelse qu'escriu: ''{{Cita|Quant a la medecina, los Josieus d’ara, coma aqueles d’autrecòps, se vantan d’abondança e se vergonhejan pas de mentir. Pretendon èsser los mètges mai ancians e los primièrs. Vertat, son los primièrs d'entre totas las nacions, los premièrs capons, se compren… Eles que forajetèron Dieu e son filh unic, eles que los reconeguèron pas, cossí poirián coneisser los poders misterioses de la Natura? Dieu lor retirèt, lor desrabèt de las mans l’Art de la medecina, los condamnant e los bandissent tot a l'encòp, eles e lors enfants, per tota eternitat… Pasmens, revendican coma las lors totas las losanjas de la medecina. I fasent gaire atencion… Per que nasquèron pas per la medecina e jamai i faguèron formats. Dempuèi lo primèr començament del mond, recebèron per mission d’esperar lo divin Messias… E tot çò qu’entreprenguèron per edacòm mai lor es demorat estrangièr e fals. La medecina foguèt donada als Gentils.}}'' == Notas e referéncias == {{colomnas|nombre=2| <References/> }} == Bibliografia == * Pagel W.: ''Paracelse'', Arthaud, Paris, 1963 (traduction française). *{{en}} Pagel W.: ''Paracelsus and the neoplatonic and gnostic tradition'', Ambix, Volume 8, Number 3, October 1960 , {{p.|125-166}}(42). {{DOI|10.1179/000269860791545035}} [https://web.archive.org/web/20110820081242/http://ls.poly.edu/~jbain/mms/texts/60Pagel.pdf Texte intégral] *{{en}} Anna M. Stoddart: ''Life of Paracelsus '', Kessinger, Whitefish, 2003 - 336 pages, [http://books.google.fr/books?id=sR3Dy7MQ4sYC&lpg=PA23&ots=33MVq0I-x5&dq=paracelsus&lr&hl=fr&pg=PA10#v=onepage&q&f=false Extraits] * (fr) Anna M. Stoddart: ''la vie de Paracelse, lire en ligne sur la BNAM ''[http://www.bnam.fr/spip.php?article357] *{{en}} Pagel W.: ''Paracelsus and Techellus the Jew.'', Bull Hist Med. 1960 May-Jun;34:274–277. *{{en}} Pagel W. and P. Rattansi: ''Vesalius and Paracelsus'', Med Hist. 1964 October; 8(4): 309–328 [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1033407/pdf/medhist00157-0015.pdf Texte intégral] *{{en}} Webster C.: ''Paracelsus, and 500 years of encouraging scientific inquiry.'', BMJ. 1993 March 6; 306(6878): 597–598.PMCID: PMC1676966 [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1676966/ Texte intégral] *{{en}} Gravenstein, J. S.: ''Paracelsus and His Contributions to Anesthesia'', Anesthesiology, November/December 1965 - Volume 26, Issue 6, 805-11 [http://journals.lww.com/anesthesiology/Citation/1965/11000/Paracelsus_and_His_Contributions_to_Anesthesia.16.aspx Texte disponible en pdf] *{{en}} Goodrick-Clarke N.: ''Paracelsus: Essential Readings'', North Atlantic Books, Berkeley, Calif., c1999, ISBN 978-1-55643-316-0 (1-55643-316-6)[http://books.google.fr/books?id=8FTnLv8s8NEC&lpg=PP1&hl=fr&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Extraits] *{{en}} A Davis: ''Paracelsus: a quincentennial assessment.'', J R Soc Med. 1993 November; 86(11): 653–656., [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1294225/?page=1 Texte intégral] * Casati M.:''Para­celse, un éton­nant précurseur.'', Monde du Graal n°287, en linha, [http://www.graal.org/articles-a-la-une/paracelse-un-etonnant-precurseur Texte intégral] * Anonyme :[https://web.archive.org/web/20140112003700/http://www.philatelie-epernay.fr/IMG/pdf/Paracelsus.pdf ''Paracelse (1493-1541)''], article de l'Association philatélique sparnacienne. * Steiner, L.H.:''Paracelsus and his influence on chemistry and medicine'', Kieffer and Co., Chambersburg, 1853, [http://collections.nlm.nih.gov/pageturner/viewer.html?PID=nlm:nlmuid-56021480R-bk Texte intégral] * Thuysbaert Caroline (sous la dir. de): ''Paracelse Dorn Trithème'', traduction française et présentation de différents traités latins ou allemands, Beya Éditions, Grez-Doiceau 2012.- 613 pages. * Genève P.: ''Paracelse (1493-1541), mage et médecin'' [https://web.archive.org/web/20150427231706/http://www.science-et-magie.com/archives02num/sm52/5201paracelse.html Texte intégral] === Articles connèxes === {{commons|Paracelsus|Paracelse}} * [[Alquimia]] == Ligams extèrnes == * Encyclopédie de l'Agora [http://agora.qc.ca/dossiers/Paracelse Brève biographie Paracelse]- Date de création:2012-04-01 | Date de modification:2012-04-01 - page consultée le 03-07-2012. * [http://docnum.unistra.fr/cdm/search/searchterm/Paracelse/field/creato/mode/all/conn/and/order/creato Ouvrages de Paracelse numérisés par le SCD de l’Université de Strasbourg] *[http://docnum.u-strasbg.fr/cdm4/results.php?CISOOP1=all&CISOBOX1=paracelse&CISOFIELD1=CISOSEARCHALL&CISOOP2=exact&CISOBOX2=&CISOFIELD2=CISOSEARCHALL&CISOOP3=any&CISOBOX3=&CISOFIELD3=CISOSEARCHALL&CISOOP4=none&CISOBOX4=&CISOFIELD4=CISOSEARCHALL&CISOROOT=all&t=a Ouvrages de Paracelse numérisés par le service numérique de l'Université de Strasbourg] * [http://rzbl04.biblio.etc.tu-bs.de:8080/docportal/servlets/MCRSearchServlet?mode=results&id=5ee9dtw38gw0h48l4ggp&numPerPage=10&mask=editor_form_search-simpledocument.xml&query=(author%20contains%20%22paracelsus%22)%20AND%20(objectType%20=%20%22document%22)&maxResults=0 Rééditions des oeuvres numérisées de Paracelse] par la Bibliothèque Universitaire Braunschweig. * [http://gallica.bnf.fr/Search?ArianeWireIndex=index&p=1&lang=FR&q=paracelse] ouvrages de Paracelse numérisés par la bibliothèque Gallica de la Bibliothèque Nationale de France (BNF). * [http://perso.wanadoo.fr/universite/medecine/paracelse.htm Aphorismes de Paracelse]. * [http://trove.nla.gov.au/result?q=creator%3A%22Paracelse+%281493-1541%29%22] ouvrages de Paracelse numérisés répertoriés par la National Library of Australia. * « Paracelse, un noble voyageur », par Charles Le Brun, in [https://web.archive.org/web/20161022094437/http://collection-orient-occident.intexte.net/site/index.php?cat=19 ''Aurora''], printemps-été 2006, qui propose aussi un extrait du ''Lion septentrional'', traduit par [[Armel Guerne]]. * {{pdf}} Écrits de Paracelse sur la magnétothérapie [https://web.archive.org/web/20140112021900/http://www.alphapole.com/img/paracelse.pdf "Des forces de l’aimant"]. * {{en}} [http://www.answers.com/topic/paracelsus]. * {{en}} [http://www.revistaazogue.com/biblio.htm#N_3_''Azogue'':] Une partie du journal électronique ''Azogue'' avec des reproductions des textes originaux de Paracelse. * {{en}} [https://web.archive.org/web/20070823032811/http://www.paracelsus.unizh.ch/ The Zurich Paracelsus Project]. * {{en}} [https://web.archive.org/web/20100123003226/http://elements.vanderkrogt.net/element.php?sym=Zn History of zinc]. * {{en}} [http://www.nlm.nih.gov/exhibition/paracelsus/paracelsus_1.html Paracelsus and the medical revolution of the Renaissance] - A 500th Anniversary Celebration from the National Library of Medicine, theme essay by Allen G. Debus. * {{en}} [http://www.newadvent.org/cathen/11468a.htm Theophrastus Paracelsus] - Detailed entry from ''The Catholic Encyclopedia''. * {{en}} [http://galileo.rice.edu/Catalog/NewFiles/paracels.html Biographical notes from The Galileo Project]. * {{en}} [http://www.themystica.com/mystica/articles/p/paracelsus.html Paracelsus (from the Mystica)]. * {{en}} [http://www.alchemylab.com/paracelsus.htm Paracelsus (from Alchemy Lab)]. * {{en}} [http://www.economist.com/books/displayStory.cfm?story_id=5407627 The uses of enchantment], [[The Economist]], 19 [[Janvier]], [[2006]]. * {{en}} [http://www.paracelsus-center.ch/ Paracelsus – The physician, healer, and philosopher]. * {{en}} [https://web.archive.org/web/20130716144854/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,765225-1,00.html «After Hippocrates»] in: ''Time'', Monday, Feb. 03, 1941. 4yphnogchfegp0noqemxz58wejdnvfy Val de Danha 0 169503 2505333 2418328 2026-07-29T06:30:46Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2505333 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Val de Danha | nom2 = ''Val-de-Dagne'' | lògo = | imatge = MontlaurVillage.jpg | descripcion = Vista generala de Montlaur. | escut = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Corbièras}} | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Aude}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = La Montanha d'(A)laric ([[Canton de La Grassa|La Grassa]] abans 2015) | insee = 11251 | cp = 11220 | cònsol = Claude Lacube | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.1305555556 | longitud = 2.55861111111 | alt mej = 208 | alt mini = 135 | alt maxi = 552 | km² = 50.11 |}} '''Val de Danha''' (''Val-de-Dagne'', en [[francés]] e oficialament) es una comuna novela d'[[Aude (departament)|Aude]], en [[Occitània]]. Se creèt lo [[1èr de genièr]] de [[2019]] per la fusion de [[Montlaur (Aude)|Montlaur]] e [[Pradèlas en Val]] que venguèron comunas delegadas. L'ostal de la comuna es a [[Montlaur]]. ==Perimètre del territòri== {{Communes limitrophes | comuna = Val de Danha | nòrd = [[Campendut]], </br> [[Cominha]] | nòrd-èst = [[Dosens]] <small>(per un qüadripunt)</small> | èst = [[La Grassa]] | sud-èst = | sud = [[Serviès (Aude)|Serviès en Val]] | sud-oèst = [[Fajac en Val]], </br> [[Arquetas]] | oèst = [[Monza (Aude)|Monza]] | nòrd-oèst = [[Barbairan]], </br> [[Flora (Aude)|Flora]] <small>(per un qüadripunt)</small> }} ==Toponimia== ''Val de Danha'' recupèra le nom d'una depression e d'un territòri istoric que ne constituís una partida<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 458, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f550.item.texteImage </ref>. ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=11251 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2026]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Claude Lacube |Partit= |Qualitat= agricultor}} {{Elegit |Debuta= 1èr de genièr de [[2019]] |Fin= 2026 |Identitat= Antonin Andrieu|Partit= |Qualitat= ancian còssol de [[Montlaur (Aude)|Montlaur]]}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Eraldica== <gallery> Blason_ville_fr_Montlaur_(Aude).svg|Escut de Montlaur Blason ville fr Pradelles-en-Val (Aude).svg|Escut de Pradèlas </gallery> ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11251 Val de Danha sul site de l'Insee] == Nòtas e referéncias == <references/> {{Portal Lengadòc}} [[categoria:Comuna d'Aude]]{{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna de las Corbièras]] gc5mj6rjwzmdrv16l8swyjt498hfnym Kavinsky 0 190564 2505334 2498784 2026-07-29T09:15:23Z Raymond Trencavel 26125 2505334 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Kavinsky 2.jpg|right|200px|thumb|'''KΔVINϟKY''' en 2007]] '''Kavinsky''', de còps estilizat '''KΔVINϟKY''', de son nom vertadièr '''Vincent Belorgey''', nascut lo [[31 de julhet]] de 1975 en [[Sèina e Sant Danís]] còsta [[París (França)|París]] ([[França]]) e mòrt lo 28 de julhet de 2026, èra un artista de [[musica electronica]] e un actor [[Francés|francés]]. Per son estil, '''Kavinsky''' foguèt de còps comparat a [[Daft Punk]]. Lo tròç mai conegut de '''Kavinsky''' es lo títol cantat en [[anglés]] ''Nightcall'' que figura dins la benda sonòra del filme ''Drive'' sortit en 2011. ''Nightcall'' es tanben estat représ en 2013 pel grop [[Anglatèrra|anglés]] [[London Grammar]]. En 2024, te n'enregistrèt una novèla version ambe la cantaira [[Angèle]] e lo grop [[Phoenix (pop anglesa)|Phoenix]]. '''Kavinsky''' costejava dempuèi l'adolescéncia [[Mr. Oizo]] (Quentin Dupieux). ==Discografia== * 2013 : ''OutRun'' * 2022 : ''Reborn'' ==Títols mai coneguts== * ''Nightcall'' (2011)<ref>http://www.chartsinfrance.net/Kavinsky/Nightcall-s21881.html</ref> * ''Protovision'' (2012) * ''Roadgame'' (2013)<ref>http://www.chartsinfrance.net/Kavinsky/Roadgame-s28082.html</ref> * ''Odd look'' (2013) * ''Nightcall'' (tornamai en 2024, ambe [[Angèle]] al cant e [[Phoenix (pop anglesa)|Phoenix]]) ==Referéncias== [[Categoria:Naissença en 1975]] [[Categoria:Discjòquei]] [[Categoria:musica electronica]] [[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]] [[Categoria:Musica electronica dels ans 2020]] [[categoria:house]] [[categoria:French touch]] e29azs51jz1jo1ihptqnagqakz8y20w 2505335 2505334 2026-07-29T09:16:51Z Raymond Trencavel 26125 2505335 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Kavinsky 2.jpg|right|200px|thumb|'''KΔVINϟKY''' en 2007]] '''Kavinsky''', de còps estilizat '''KΔVINϟKY''', de son nom vertadièr '''Vincent Belorgey''', nascut lo [[31 de julhet]] de 1975 en [[Sèina e Sant Danís]] còsta [[París (França)|París]] ([[França]]) e mòrt lo 28 de julhet de 2026, èra un artista de [[musica electronica]] e un actor [[Francés|francés]]. Per son estil, '''Kavinsky''' foguèt de còps comparat a [[Daft Punk]]. Lo tròç mai conegut de '''Kavinsky''' es lo títol cantat en [[anglés]] ''Nightcall'' que figura dins la benda sonòra del filme ''Drive'' sortit en 2011. ''Nightcall'' es tanben estat représ en 2013 pel grop [[Anglatèrra|anglés]] [[London Grammar]]. En 2024, te n'enregistrèt una novèla version ambe la cantaira [[Angèle]] e lo grop [[Phoenix (pop anglesa)|Phoenix]]. '''Kavinsky''' costejava dempuèi l'adolescéncia [[Mr. Oizo]] (Quentin Dupieux). ==Discografia== * 2013 : ''OutRun'' * 2022 : ''Reborn'' ==Títols mai coneguts== * ''Nightcall'' (2011)<ref>http://www.chartsinfrance.net/Kavinsky/Nightcall-s21881.html</ref> * ''Protovision'' (2012) * ''Roadgame'' (2013)<ref>http://www.chartsinfrance.net/Kavinsky/Roadgame-s28082.html</ref> * ''Odd look'' (2013) * ''Nightcall'' (tornamai en 2024, ambe [[Angèle]] al cant e [[Phoenix (pop anglesa)|Phoenix]]) ==Referéncias== {{datas|1975|2026}} [[Categoria:Discjòquei]] [[Categoria:musica electronica]] [[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]] [[Categoria:Musica electronica dels ans 2020]] [[categoria:house]] [[categoria:French touch]] 2knin42fzcddq7isklfjt0erull3nw4 Canton de La Grassa 0 201370 2505312 2505109 2026-07-28T20:13:52Z Alaric 506 44932 2505312 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox Canton de França |carta=oc |nom=Canton de La Grassa |imatge = Map canton code 11 18.svg | reg= [[Lengadòc-Rosselhon]] | dept={{Aude}} | arrt= [[Arrondiment de Carcassona]] |vila= [[La Grassa]] |nbcom= 18 |canton=1118 |km²= 255.80 |cons= Jean-Pierre Maisonnade ([[PS]]) |datas= [[2011]]-[[2015]] |}} Le '''canton de La Grassa''' es una anciana division administrativa de [[Lengadòc]], situada dins l'[[arrondiment de Carcassona]], le [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude]] e la [[regions francesas|region]] de [[Lengadòc-Rosselhon]], adara d'{{Ocreg}}. 6 comunas ([[La Grassa]], [[Ribauta]], [[Sant Martin dels Poses]],[[Sant Pèire dels Camps]],[[Talairan]],[[Tornissan]]) son dempuèi [[2015]] dins le canton de Las Corbièras (burèu centralizator [[Fabresan]]), las autras 12 dins le canton de La Montanha d'Alaric (burèu centralizator [[Trebes]]). La lenga autoctòna es l'occitan [[lengadocian]], dins sa varianta meridionala. '''La mapa es la de l'[[arrondiment de Carcassona]] abans 2015.''' ==Composicion== {|class= "wikitable" !Nom !Width="135"|Còdi INSEE !Superficia (<small>km²</small>) !Populacion !Densitat (<small>ab/km²</small>) !Intercomunalitat |- |[[Arquetas]] |11016 |9,31 | {{popfr11|016}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|016}}/9.31) round 2}}}} | [[Carcassona Agló]] |- |[[La Bastida en Val]] |11179 |11,70 | {{popfr11|179}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|179}}/11.7) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Caunetas en Val]] |11083 |8,71 | {{popfr11|083}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|083}}/8.71) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Fajac en Val]] |11133 |13,81 | {{popfr11|133}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|133}}/13.81) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |'''[[La Grassa]]''' |11185 |32,20 | {{popfr11|185}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|185}}/32.2) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés|CC de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés]] |- |[[Maironas]] |11227 |11,86 | {{popfr11|227}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|227}}/11.86) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Montlaur (Aude)|Montlaur]] |11251 |33,92 | {{popfrs11|251}} ({{popfrs11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfrs11|251}}/33.92) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Pradèlas en Val]] |11298 |16,19 | {{popfrs11|298}} ({{popfrs11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfrs11|298}}/16.19) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Ribauta]] |11311 |9,41 | {{popfr11|311}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|311}}/9.41) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés|CC de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés]] |- |[[Rius en Val]] |11314 |6,90 | {{popfr11|314}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|314}}/6.9) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Sant Martin dels Poses]] |11354 |6,94 | {{popfr11|354}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|354}}/6.94) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés|CC de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés]] |- |[[Sant Pèire dels Camps]] |11363 |15,89 | {{popfr11|363}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|363}}/15.89) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés|CC de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés]] |- |[[Serviès (Aude)|Serviès]] |11378 |6,50 | {{popfr11|378}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|378}}/6.5) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Talairan]] |11386 |36,29 | {{popfr11|386}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|386}}/36.29) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés|CC de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés]] |- |[[Taurisa]] |11387 |8,34 | {{popfr11|387}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|387}}/8.34) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Tornissan]] |11392 |11,53 | {{popfr11|392}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|392}}/11.53) round 2}}}} |[[Comunautat de comunas de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés|CC de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés]] |- |[[Le Vilar en Val|Le Valí]] |11414 |11,42 | {{popfr11|414}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|414}}/11.42) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |[[Vilatritols]] |11440 |4,88 | {{popfr11|440}} ({{popfr11|0}}) | {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|440}}/4.88) round 2}}}} |[[Carcassona Agló]] |- |} ==Istòria== De 1790 a 1801, las comunas d'[[Arquetas]], [[Fajac en Val|Fajac]], [[La Bastida en Val|La Bastida]], [[Maironas]], [[Pradèlas en Val|Pradèlas]], [[Rius en Val|Rius]], Serviès, [[Taurisa]], [[Le Vilar en Val|Le Valí]] e [[Vilatritols]] èran del canton de [[Serviès (Aude)|Serviès]] (districte de La Grassa d'aquí a 1795), las autras uèit èran del canton de La Grassa. En 1801, quand le nombre dels cantons foguèt demingat, le canton de Serviès foguèt suprimit e totas las comunas passèron al canton de La Grassa <ref>fichas Cassini-EHESS de las comunas concernidas</ref>. </br> En 2014, quand faguèron una refòrma cantonala, le canton de La Grassa foguèt suprimit per las eleccions departamentalas de 2015, en aplicacion del decret n° 2014-204 del 21 de febrièr de 2014 <ref>[https://www.legifrance.gouv.fr/loda/id/JORFTEXT000028652386]</ref>. Véser l'introduccion per la plaça de cada comuna dins les cantons successors. ==Nòtas== <references/> ktdiulfeum8pjfdmoq6hj37izkr74xv Disclosure 0 201377 2505327 2026-07-29T05:48:08Z Raymond Trencavel 26125 Creacion de la pagina amb « '''Disclosure''' es un duò [[Reialme Unit|britanic]] de [[musica electronica]] format per dos fraires, Howard (nascut lo 11 de mai de 1994) e Guy Lawrence (nascut lo 25 de mai de 1991). An viscut en [[Anglatèrra]], a [[Reigate]], dins lo [[Comtat de Surrey|Surrey]]. ''' Disclosure''' es estat revelat en 2013 en [[Occitània]] per lor composicion ''You and Me" (ambe al cant, en [[anglés]], [[Eliza Doolittle]]), un [[Single|simple]] tirat de lor primièr al... » 2505327 wikitext text/x-wiki '''Disclosure''' es un duò [[Reialme Unit|britanic]] de [[musica electronica]] format per dos fraires, Howard (nascut lo 11 de mai de 1994) e Guy Lawrence (nascut lo 25 de mai de 1991). An viscut en [[Anglatèrra]], a [[Reigate]], dins lo [[Comtat de Surrey|Surrey]]. ''' Disclosure''' es estat revelat en 2013 en [[Occitània]] per lor composicion ''You and Me" (ambe al cant, en [[anglés]], [[Eliza Doolittle]]), un [[Single|simple]] tirat de lor primièr album estúdio ''Settle''. 60th2mx3lx0nk8p2vjek6jns8qaf9qe 2505328 2505327 2026-07-29T05:49:51Z Raymond Trencavel 26125 2505328 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Disclosure 2013.jpg||200px|thumb|right|'''Disclosure''' sus l'empont en 2013]] '''Disclosure''' es un duò [[Reialme Unit|britanic]] de [[musica electronica]] format per dos fraires, Howard (nascut lo 11 de mai de 1994) e Guy Lawrence (nascut lo 25 de mai de 1991). An viscut en [[Anglatèrra]], a [[Reigate]], dins lo [[Comtat de Surrey|Surrey]]. ''' Disclosure''' es estat revelat en 2013 en [[Occitània]] per lor composicion ''You and Me" (ambe al cant, en [[anglés]], [[Eliza Doolittle]]), un [[Single|simple]] tirat de lor primièr album estúdio ''Settle''. q9a5cmwp0mldu8y29o86e2rm9ty1y4w 2505329 2505328 2026-07-29T05:50:01Z Raymond Trencavel 26125 2505329 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Disclosure 2013.jpg||200px|thumb|right|'''Disclosure''' sus l'empont en 2013.]] '''Disclosure''' es un duò [[Reialme Unit|britanic]] de [[musica electronica]] format per dos fraires, Howard (nascut lo 11 de mai de 1994) e Guy Lawrence (nascut lo 25 de mai de 1991). An viscut en [[Anglatèrra]], a [[Reigate]], dins lo [[Comtat de Surrey|Surrey]]. ''' Disclosure''' es estat revelat en 2013 en [[Occitània]] per lor composicion ''You and Me" (ambe al cant, en [[anglés]], [[Eliza Doolittle]]), un [[Single|simple]] tirat de lor primièr album estúdio ''Settle''. 3gplea4q0iabhf085p03upg0wejjhr6 2505330 2505329 2026-07-29T05:50:21Z Raymond Trencavel 26125 2505330 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Disclosure 2013.jpg||200px|thumb|right|'''Disclosure''' sus l'empont en 2013.]] '''Disclosure''' es un duò [[Reialme Unit|britanic]] de [[musica electronica]] format per dos fraires, Howard (nascut lo 11 de mai de 1994) e Guy Lawrence (nascut lo 25 de mai de 1991). An viscut en [[Anglatèrra]], a [[Reigate]], dins lo [[Comtat de Surrey|Surrey]]. '''Disclosure''' es estat revelat en 2013 en [[Occitània]] per lor composicion ''You and Me" (ambe al cant, en [[anglés]], [[Eliza Doolittle]]), un [[Single|simple]] tirat de lor primièr album estúdio ''Settle''. m6zm0sarr5ggljx97mt8r68wrt25yzt 2505331 2505330 2026-07-29T05:52:53Z Raymond Trencavel 26125 2505331 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Disclosure 2013.jpg||200px|thumb|right|'''Disclosure''' sus l'empont en 2013.]] '''Disclosure''' es un duò [[Reialme Unit|britanic]] de [[musica electronica]] format per dos fraires, Howard (nascut lo 11 de mai de 1994) e Guy Lawrence (nascut lo 25 de mai de 1991). An viscut en [[Anglatèrra]], a [[Reigate]], dins lo [[Comtat de Surrey|Surrey]]. '''Disclosure''' es estat revelat en 2013 en [[Occitània]] per lor composicion ''You and Me" (ambe al cant, en [[anglés]], [[Eliza Doolittle]]), un [[Single|simple]] tirat de lor primièr album estúdio ''Settle''. [[Categoria:Grop de musica dels ans 2010]] [[Categoria:Grop de musica britanic]] [[Categoria:musica electronica]] [[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]] qgon4u1pmk930t9le9lburh8c6ipq6i 2505332 2505331 2026-07-29T05:54:00Z Raymond Trencavel 26125 2505332 wikitext text/x-wiki [[Imatge:Disclosure 2013.jpg||200px|thumb|right|'''Disclosure''' sus l'empont en 2013.]] '''Disclosure''' es un duò [[Reialme Unit|britanic]] de [[musica electronica]] format per dos fraires, Howard (nascut lo 11 de mai de 1994) e Guy Lawrence (nascut lo 25 de mai de 1991). An viscut en [[Anglatèrra]], a [[Reigate]], dins lo [[Comtat de Surrey|Surrey]]. '''Disclosure''' es estat revelat en 2013 en [[Occitània]] per lor composicion ''You and Me'' (ambe al cant, en [[anglés]], [[Eliza Doolittle]]), un [[Single|simple]] tirat de lor primièr album estúdio ''Settle''. [[Categoria:Grop de musica dels ans 2010]] [[Categoria:Grop de musica britanic]] [[Categoria:musica electronica]] [[Categoria:Musica electronica dels ans 2010]] b8n8fokvdsfqwoxksh3qdgunxxiynls