Wikipèdia ocwiki https://oc.wikipedia.org/wiki/Acu%C3%A8lh MediaWiki 1.47.0-wmf.14 first-letter Mèdia Especial Discutir Utilizaire Discussion Utilizaire Wikipèdia Discussion Wikipèdia Fichièr Discussion Fichièr MediaWiki Discussion MediaWiki Modèl Discussion Modèl Ajuda Discussion Ajuda Categoria Discussion Categoria Portal Discussion Portal Projècte Discussion Projècte TimedText TimedText talk Mòdul Mòdul Discussió Event Event talk Tuberculòsi 0 48301 2506327 2505469 2026-08-09T09:55:04Z Nicolas Eynaud 6858 /* Los tractaments istorics */ 2506327 wikitext text/x-wiki {{1000 fondamentals}} {{Dialècte Vivaroaupenc}} [[Fichièr:Tuberculosis-x-ray-1.jpg|thumb|right|250px|Ràdio dels palmons d'un pacient atench de tuberculòsi]] La '''tuberculòsi''' (var. '''tisia'''<ref>Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, ''Dicod'Òc'', rechercha « tuberculose », consultat lo 12 de novembre de 2023, [https://dicodoc.eu/fr/dictionnaires?option=com_dicodoc&view=search&Itemid=683&type=fr-oc&dic%5B%5D=BASIC&dic%5B%5D=RBVD&dic%5B%5D=ALPC&dic%5B%5D=ATAU&dic%5B%5D=PROV&dic%5B%5D=PNST&dic%5B%5D=OMLH&dic%5B%5D=LAUS&dic%5B%5D=LAGA&dic%5B%5D=LEMO&q=tuberculose&q2=&submit=Rechercher].</ref>) es una [[malautiá]] [[infeccion|infecciosa]] causaa per la bacteria ''[[Mycobacterium tuberculosis]]'' e que se transmet per via aeriana. Se desvolopa generalament dins los [[paumon|paumons]], mas pòt tochar d'autres organes. Es una [[patologia]] greva que foguèt responsabla de la [[mòrt]] d'au mens 1,5 milion de personas dins lo monde en [[2015]], principalament au sen de populacions pauras car la misèria, la manca d'informacions e l'abséncia d'[[infrastructura|infrastructuras]] [[medecina|medicalas]] eficaças favorizan sa propagacion. La tuberculòsi es pereu una [[malautiá]] frequentament contractaa per los malauts dau [[SIDA]] en fasa terminala. == Etimologia == Coma d'autras malautiás importantas, la tuberculòsi a recebut d'apelacions divèrsas. Dins los documents escrichs avans lo segle XVII, la tuberculòsi èra sovent dicha « pesta blanca », en ressòn a la [[pèsta|pesta negra]]<ref name="Lakhtakia 2013">'''[[anglés|(en)]]''' Ritu Lakhtakia, « Of Animalcula, Phthisis and Scrofula: Historical insights into tuberculosis in the pre-Koch era », ''Sultan Qaboos University Medical Journal'', 2013.</ref>. Lo [[mot]] « tuberculòsi » foguèt [[invencion|inventat]] per lo [[medecina|metge]] [[Alemanha|alemand]] [[Johann Lukas Schönlein]] ([[1793]]-[[1864]]) que l'utilizèt per lo prumier còp en [[1839]]<ref name="Lakhtakia 2013"/>. Es eissit de « tubercule », dau [[latin]] ''tuber'' que signifia « excrescéncia », lo nom utilizat despuei au mens lo segle XVII per designar la lesion de basa entraïnaa per la [[malautiá]]. Enfin, uei, dins los textes modernes tractant de la tuberculòsi, es pas rare de trobar las abreviacions TB o TBC. Lo tèrme [[ftisia]] (ò tisia) es un tèrme [[istòria|istoric]] liat a la tuberculòsi. D'efiech, designava generalament las formas pulmonaras de la malautiá, mai la correspondància entre la ftisia anciana e la tuberculòsi actuala èra pas totala. Per exemple, ftisia podiá descriure d'autras malautiás respiratòrias coma la [[brucellòsi]] e la [[silicòsi]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' A. Manuila, ''Dictionnaire français de médecine et de biologie'', t. III, Masson, 1972, p. 307.</ref>. == Istòria == === Origina de la malautiá === L'origina dau [[bacille de Koch]] es pas encara ben compresa. Avans los [[ans 1990]], l'ipotesi predominanta per explicar l'origina de ''[[Mycobacterium tuberculosis]]'' èra basaa sus una diferenciacion progressiva d'una socha de ''[[Mycobacterium bovis]]'' durant lo periòde de [[domesticacion]] dels [[bovin]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Christiane Kramar e Charles-Albert Baud, « Les calcifications biologiques en archéologie », ''Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris'', vol. 2,‎ 1990, p. 165.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' M. D. Grmek, ''Les maladies à l'aube de la civilisation occidentale'', Payot, 1983, p. 306.</ref>. Pasmens, aquela teoria foguèt invalidaa en [[1998]] après lo sequenciatge dau genòma de ''[[Mycobacterium tuberculosis]]'' e d'autras [[micobacteria]]s. Despuei aquela data, d'estudis [[paleogenetica|paleogenetics]] indican pusleu una evolucion de ''[[Mycobacterium tuberculosis]]'' e de ''[[Mycobacterium bovis]]'' a partir d'un ancessor comun present en los [[mamifèr|mamifere]]s qu'auriá [[infeccion|infectat]] los [[ominid]]s fai tres milions d'ans<ref>'''[[anglés|(en)]]''' S. Gagneux, « Host-Pathogen coevolution in human tuberculosis », ''Philosophical Transactions of the Royal Society'',‎ 2012, pp. 850-859.</ref>. Dins aquò, aquela datacion es encara l'objecte de debats. D'efiech, de modeles [[estatistica|estatistics]] indican laissar que lo [[complèx Mycobacterium tuberculosis|complexe tuberculós]] actuau data de {{formatnum:40000}} ans, es a dire durant lo periòde de las prumieras migracions en defòra d'[[Africa]]. Seriá estat format de doas linhaas [[evolucion|evolutivas]] diferentas. La prumiera seriá estaa especifica a l'[[Homo sapiens|èsser uman]] e la segonda auriá agut la capacitat d'infectar tant los umans que d'autres mamiferes ([[bovin]]s, [[caprin|chabrencs]], etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Thierry Wirth, Falk Hildebrand, Caroline Allix-Béguec, Florian Wölbeling, Tanja Kubica, Kristin Kremer, Dick van Soolingen, Sabine Rüsch-Gerdes, Camille Locht, Sylvain Brisse, Axel Meyer, Philip Supply e Stefan Niemann, « Origin, Spread and Demography of the Mycobacterium tuberculosis Complex », ''PLoS Pathog'', Public Library of Science (PLoS), vol. 4, n° 9,‎ 26 de setembre de 2008, e1000160.</ref>. Dins aquò, de descubertas realizaas dins los [[ans 2010]] en [[Siria]] an menat a l'emergéncia d'un autre scenario amb l'identificacion de restas de tuberculòsi umana ([[malautiá de Pott]]) anteriors a la [[domesticacion|domesticacion animala]] sus de sites [[neolitic|neolitics]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Baker Oussama, « Human tuberculosis predates domestication in ancient Syria », ''Tuberculosis'', n° 95 suppl,‎ 2015, p. 1: S4-S12.</ref>. Dins aqueu cas, seriá l'uman que seriá a l'origina de la transmission de la [[malautiá]] als [[animalia|animaus]]. === Las descripcions clinicas === ==== Las prumieras descripcions clinicas ==== Segon las [[conoissença]]s actualas dels [[arqueologia|arqueològs]], la [[malautiá]] èra frequenta en [[Orient Mejan]] e en [[Euròpa]] durant lo [[Neolitic]] e l'[[Antiquitat|Antiquitat Auta]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' I. Hershkovitz, H. D. Donoghue et al., « Detection and molecular characterization of 9,000-year-old Mycobacterium tuberculosis from a Neolithic settlement in the Eastern Mediterranean », ''PLOS ONE'', vol. 3, n° 10, 2008, e3426.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Éric Crubézy, Bertrand Ludes, Jean-Dominique Poveda, John Clayton, Brigitte Crouau-Roy e Daniel Montagnon, « Identification of Mycobacterium DNA in an Egyptian Pott's disease of 5400 years old », ''Comptes Rendus de l'Académie des Sciences - Series III - Sciences de la Vie'', Elsevier BV, vol. 321, n° 11,‎ novembre de 1998, pp. 941-951.</ref>. De rituaus [[magia|magics]] e de [[preguiera]]s mòstran una certana capacitat d'identificacion de l'[[infeccion]] per los [[medecina|metges]] dau periòde dins mai d'una region. De descripcions relativament precisas foguèron emesas per los [[medecina|metges]] [[Grècia antica|greco]][[Roma antica|romans]] regardan una malautiá, duradissa e amagrissenta, qu'era dicha « [[ftisia]] ». En particular, [[Ipocrates]] ([[-460|460]]-[[-377|377 avC]]) mencionèt d'[[infeccion]]s broncopulmonaras e pleuralas evolucionant lentament. Ne'n donèt de [[simptòma]]s caracteristics coma l'amagriment, lo lassitge, lo tussir e los escupits [[sang|saunós]]. Descriguèt pereu las formas ossosa e ganglionara. Mai tard, [[Galen]] ([[129]]-[[201]]), [[Aretèu de Cappadòcia]] († [[sègle II apC|segle II]]) e [[Caelius Aurelianus]] († [[sègle V apC|segle V]]) redigiguèron egalament de descripcions detalhaas de la [[malautiá]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' U. Gluck, ''The history of bronchial asthma'', Ther Umsch., 1992.</ref>. Aquelas [[conoissença]]s foguèron represas per los [[medecina|metges]] arabomusulmans de l'[[Edat Mejana]]. Foguèron un pauc precisas per [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]) que definiguèt tres estadis de desvolopament de la malautiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' M. H. Azizi, M. Bahadori, « A brief history of tuberculosis in Iran during the 19th and 20th centuries », ''Arch. Iran. Med.'', vol. 14, n° 3, mai de 2011, pp. 215-219.</ref>. Après aqueu trabalh, los sabers sus la tuberculòsi evolucionèron gaire dinque au segle XIX. L'evolucion principala foguèt l'identificacion dau tubercule gràcias a las [[disseccion]]s menaas en [[Euròpa]] durant la [[Renaissença]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Ritu Lakhtakia, « Of Animalcula, Phthisis and Scrofula: Historical insights into tuberculosis in the pre-Koch era », ''Sultan Qaboos Univ. Med. J.'',‎ 2013.</ref>. ==== Las prumieras descripcions scientifics ==== Au segle XIX, l'adopcion dau [[metòde scientific]] per los [[medecina|metges]] permetèt de realizar d'observacions e de descripcions mai precisas. En [[1810]], lo [[França|Francés]] [[Gaspard Laurent Bayle]] ([[1774]]-[[1816]]) publiquèt un estudi basaa sus 900 autopsias de victimas e de comparasons amb las observacions recuelhias durant lo vivent dau malaut<ref>'''[[francés|(fr)]]''' J. M. Duffin, « Caspard Laurent Bayle (1774-1816) et son legs scientifique: au delà de l'anatomie pathologique », ''Bulletin canadien d'histoire de la médecine'', vol. 3, n° 2,‎ 1985, pp. 167-184.</ref>. Aquò li permetèt de demostrar que lo tubercule es la consequéncia de l'[[infeccion]] e non son origina. En revènge, mau capitèt d'identifiar sas formas diferentas coma una meteissa malautiá<ref>'''[[anglés|(en)]]''' René Jules Dubos, ''The white plague : tuberculosis, man, and society'', Rutgers University Press, 1987, p. 153.</ref> En [[1818]], [[René Laennec]] ([[1781]]-[[1826]]) inventèt l'[[estetoscòpi]], çò que facilitèt considerablament lo diagnostic de la tuberculòsi<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Étienne Subtil, ''René-Théophile Laennec ou La passion du diagnostic exact'', París, L'Harmattan, 2006.</ref>. Reconoguèt pereu lo caracter infecciós de la [[ftisia]] e donèt una descripcion de la matèria grisa semitransparenta producha durant la malautiá. Totun, identifiquèt pas son caracter [[contagion|contagiós]]. Puei, etapa importanta, en [[1839]], lo metge [[Alemanha|alemand]] [[Johann Lukas Schönlein]] ([[1793]]-[[1863]]) compilèt plusors descripcions per ne'n faire una sintesi. Establiguèt ansin l'equivaléncia entre la tuberculòsi e la [[ftisia]]. D'aqueu temps, la [[malautiá]] èra consideraa coma incurabla<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John F. Murray, « Mycobacterium tuberculosis and the Cause of Consumption », ''Am. J. Respir. Crit. Care Med., American Thoracic Society'', vol. 169, n° 10,‎ 15 mai de 2004, pp. 1086-1088.</ref><ref name="Riva 2014">'''[[anglés|(en)]]''' Michele A. Riva, « From milk to rifampicin and back again: history of failures and successes in the treatment for tuberculosis », ''J. Antibiot.'', Nature Publishing Group, vol. 67, n° 9,‎ 6 d'aost de 2014, pp. 661-665.</ref>. ==== La descuberta dau mòde de transmission ==== De l'[[Antiquitat]] au segle XIX, i aguèt fòrça debats sus la causa de la [[ftisia]] e sus son caracter [[contagion|contagiós]]. Plusors figuras importantas de l'istòria de la [[medecina]], per exemple [[Aristòtel]] ([[-384|384]]-[[-322|322 avC]]) e [[Avicena]] ([[980]]-[[1037]]), se prononcièron en favor de la contagiositat, mas foguèron pas o pauc seguits<ref name="Berche 2007">'''[[francés|(fr)]]''' Patrick Berche, ''Une histoire des microbes'', París, John Libbey Eurotext, 2007.</ref><ref>'''[[francés|(fr)]]''' El Ghradi Halima, ''Les promoteurs de l'esprit scientifique dans la civilisation islamique'', Organisation islamique pour l'éducation, les sciences et la culture, I.S.E.S.C.O., 2003.</ref>. Pasmens, de cas de mesuras reglementàrias destinaas a limitar una contagion foguèron de còps presas per d'[[Estat]]s dau sud d'[[Euròpa]]<ref name="Berche 2007"/>. Lo caracter contagiós foguèt [[sciéncia|scientificament]] provat en [[1846]] per [[Philipp Friedrich Hermann Klencke|P. F. H. Klencke]] ([[1813]]-[[1881]]). Se son estudi passèt per malha, d'autres trabalhs donèron rapidament de resultats similars coma aquelos de [[Jean-Antoine Villemin]] ([[1827]]-[[1892]]) que capitèt de reprodurre las lesions tuberculosas en inoculant de [[teissut (biologia)|teissuts]] umans contaminats a de [[lapin]]s. L'existéncia d'un [[micròbi]] responsable de la tuberculòsi èra ansin clara. La descuberta de l'[[patogène|agent patogene]] aguèt luòc en [[1882]] e foguèt l'òbra de [[Robert Koch]] ([[1843]]-[[1910]]) que li donèt son nom. Leu, de tecnicas de coloracion foguèron prepausaas e melhoraas per facilitar l'identificacion dau bacille dins los escupits. Coma los trabalhs de [[Louis Pasteur|Pasteur]], la descuberta de [[Robert Koch|Koch]] foguèt contestaa, mas sos resultats li permetèron de s'impausar rapidament au sen de la comunautat scientifica. A la fin dau segle XX, las [[bactèri|bacterias]] vesinas, a l'origina de tuberculòsi en d'autras [[espècia (biologia)|espècias]], foguèron pauc a cha pauc identificaas. === Lo desvolopament dels tractaments e de la prevencion === ==== Los tractaments istorics ==== De l'[[Antiquitat]] au segle XIX, i aguèt pas de tractaments eficaç còntra la [[ftisia]], e mai se quauques autors grècoromans avián identificat l'interès d'un « chambiament d'aire » per lo malaut. L'[[Africa dau Nòrd]] èra ansin recomandat<ref name="Riva 2014"/>. En revènge, los autres tractaments èran generalament ineficaç o perilhós. Los exemples son nombrós. D'[[emplastra]]s a basa de [[figa]] o de [[bila]] de [[pòrc]] foguèron lòngtemps utilizaas per assaiar de sonhar los ganglions [[infeccion|infectats]]<ref name="Riva 2014"/>. Au segle XVIII, la sanhaa èra larjament practicaa, çò qu'aviá probablament d'efiechs fòrça negatius per lo malaut. Enfin, durant la prumiera partia dau segle XIX, chau nòtar l'existéncia de tractaments a basa de [[creosòta]], una substància [[cancèr|cancerigèna]] compausaa d'[[idrocarbur]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' C. Lorot, ''Les combinations de la créosote dans la tuberculose pulmonaire'', Société d'Éditions Scientifiques, 1899.</ref>. ==== Lo desvolopament dels sanatòris e los prumiers tractaments ==== Se la prumiera mitat dau segle XIX veguèt lo desvolopament d'autres tractaments [[empirisme|empirics]] perilhós ([[sulfat de coire]], [[morfina]], [[acid acetic]], [[òli]] de [[peis]], etC.), las recomandacions dels metges antics sus lo viatge foguèron mai e mai partejaas. En particular, en [[1854]], lo metge alemand [[Hermann Brehmer]] ([[1826]]-[[1889]]) sonhèt sa tuberculòsi gràcias a un sejorn en [[Imalaia]]. Sa tèsi sus son cas aguèt una certana popularitat e menèt a una multiplicacion dels [[sanatòri]]s. Aquò permetèt als malauts de beneficiar un aire pur, d'una alimentacion de [[qualitat]] e d'un repaus permetent d'estimular son [[sistema immunitari]]. Se los sanatòris an pas una eficacitat limitaa, permetèron de progrès dins lo tractament de las infeccions pulmonàrias dau periòde qu'eran quasi incurablas. En parallèl, quauques tractaments suplementaris foguèron descubèrts. Lo mai important es lo [[pneumotorax]] artificiau de [[Carlo Forlanini]] ([[1847]]-[[1918]]). Desenant totalament abandonat, aqueu metòde consistiá a injectar d'aire dins la cavitat toracica per entraïnar la retractacion dau [[palmon|paumon]] infectat. Permetèt un melhorament de l'estat generau dau pacient que foguèt reconegut per plusors congrès internacionaus au començament dau segle XX. D'efiech, aqueu metòde permetiá au paumon de garir las lesions e de blocar lo desvolopament de la malautiá. Totun, los riscs de complicacions èran importants (50 a 60 %). ==== La descuberta dau vaccin BCG ==== Tre [[1890]], [[Robert Koch]] anoncièt la descuberta d'un vaccin basat sus un extrach dau bacille. Totun, se la substància descuberta, la [[tuberculina]], aviá d'interès dins lo diagnostic de la malautiá, èra pas un [[vaccin]]. Lo vaccin actuau foguèt desvolopat a partir de la fin dau segle XIX per [[Albert Calmette]] ([[1863]]-[[1933]]) e [[Camille Guérin]] ([[1872]]-[[1961]]). Necessitèt un trabalh long que s'achabèt amb los prumiers succès de vaccinacion umana en [[1921]]. Mas lo vaccin, dich [[vaccin BCG]] per [[vaccin biliat de Calmette e Guérin]], èra pas eficaç a 100 %<ref>'''[[anglés|(en)]]''' M. Lombard, P.-P. Pastoret e A.-M. Moulin, « A brief history of vaccines and vaccination », ''Rev. sci. tech. Off. int. Epiz.'', vol. 26, n° 1, 2007, pp. 29-48.</ref>. De progrès foguèron realizats, mas las versions actualas dau vaccin an totjorn un taus d'eficacitat relativament feble, aperaquí 75 a 85 %. De mai, coma es un vaccin utilizant un germe vivent, son usatge es desconselhat dins mai d'un cas (persona immunodeprimia, etc.). Dins aquò, lo BCG venguèt pauc a cha pauc obligatòri dins mai d'un Estat, çò que menèt a una reduccion dau nombre de cas importanta. Aquela reduccion foguèt tanben favorizaa per los progrès de l'igiena dins los país desvolopats. D'efiech, tre la fin dau segle XIX, de politicas igienistas e la difusion de las conoissenças sus la malautiá permetèron de luchar còntra las condicions de vida marrias dins los quartiers paures. Aquò aguèt un efiech sus la contagion de la tuberculòsi qu'es larjament favorizaa per la subrepopulacion e la misèria. Totun, amb l'aumentacion de la demografia dins los país dau Sud, de condicions d'aqueu tipe se tròban desenant frequentament dins mai d'una region pauc desvolopaa. « Malautiá de la pauretat », la tuberculòsi es donc ben implantaa dins aquelos Estats. ==== Los antibiotics antituberculós ==== Los antibiotics antituberculós foguèron descubèrts a partir dels [[ans 1930]]. Lo prumier es probablament es la [[promina]], identificaa en [[1941]]. Pasmens, los tractaments a basa d'[[antibiotic]]s venguèron vertadierament eficaç après lo desvolopament de l'[[estreptomicina]] e de derivats mai poderós de la [[promina]]. Aquò permetèt l'aparicion dels prumiers tractaments tre los [[ans 1940]]. Totun, gràcias a un taus de [[mutacion]]s relativament important, lo bacille de Koch es capable de s'adaptar. I a donc un trabalh de rechercha important per descubrir regularament de substàncias novelas per combatre las tuberculòsis multiresistentas que son regularament identificaas. == Descripcion == === Causas === [[Fichièr:Mycobacterium tuberculosis 8438 lores.jpg|thumb|right|Bacille ''[[Mycobacterium tuberculosis]]'' vist amb un [[microscòpi electronic]].]] {{veire|Bacille de Koch|Complèx Mycobacterium tuberculosis}} La causa principala de la tuberculòsi es lo [[bacille de Koch]] (''[[Mycobacterium tuberculosis]]''). Es una [[micobacteria]] qu'es generalament transmesa per via aeriana e mai rarament per via orala o per via [[digestion|digestiva]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' N. F. Adkinson, J. E. Bennett, R. G. Douglas e G. L. Mandell, ''Mandell, Douglas, and Bennett's principles and practice of infectious diseases'', Filadèlfia, 7{{a}} edicion, Churchill Livingstone/Elsevier, 2010, p. 250.</ref>. Totun, los mecanismes de [[contagion]] son pauc eficaç e de contactes repetits amb un malaut es sovent necessari per contractar la [[malautiá]]. D'autras [[bactèri|bacterias]] pòdon entraïnar una tuberculòsi. Fan partia d'un ensemble de micobacterias dich [[complèx ''Mycobacterium tuberculosis''|complexe <nowiki>''Mycobacterium tuberculosis''</nowiki>]] e son relativament pròchas dau [[bacille de Koch]]. Principalament presents en [[Africa]], aquelos [[patogene]]s causan de tuberculòsis en l'[[Homo sapiens|òme]] e en d'autres [[animalia|animaus]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' J. van Ingen, Z. Rahim, A. Mulder, M. J. Boeree, R. Simeone, R. Brosch e D. van Soolingen, « Characterization of Mycobacterium orygis as M. tuberculosis complex subspecies », ''Emerging Infectious Diseases'', vol. 18, n° 4, abriu de 2012, pp. 653-655.</ref>. De grops de personas son mai expausats au risc de desvolopar una tuberculòsi, siá après una contaminacion recenta, siá après una reactivacion d'una tuberculòsi latenta : las personas aguent un [[sistema immunitari]] afeblit, las personas victimas d'una [[insufiséncia renala]], las personas trabalhant dins una atmosfera fòrça poussosa, las personas maigras (IMC inferior a 18,5), las personas que fuman de [[tabac]], las personas [[alcoolisme|alcoolicas]] o [[Toxicomania|toxicomanas]], las personas aguent una [[alimentacion]] desequilibraa (especialament los [[vegetalisme|vegetalians]]) e las personas aguent un patrimòni [[genetica|genetic]] favorable au desvolopament de la [[malautiá]]. De condicions d'igiena marrias e lo subrepoblament favorizan pereu la propagacion dau bacille. En l'abséncia de mesuras eficaças, las [[preson]]s, los [[camp de refugiats|camps de refugiats]] e los quartiers paures son ansin frequentament tochats per d'[[epidèmia|epidemia]]s de tuberculòsi. === Evolucion naturala de la malautiá === Los [[simptòma]]s de la tuberculòsi varian segon los [[organe]]s tochats per lo [[bacille]]. Es pereu una [[malautiá]] qu'evoluciona lentament e l'aparicion dels simptòmas es progressiva. Las fasas inicialas de l'infeccion son donc pauc visibles. La persona tochaa es mens en forma, se sent sovent lassa, s'amagrís o es victima de [[fèbre|febre]]s mai o mens lònjas e de [[dolor]]s a las articulacions. Aquelos simptòmas son sovent intermitents e duradís. La malautiá pòt tochar plusors partias de l'organisme : * la tuberculòsi pulmonara es la forma mai conegua. Es pereu la mai frequenta car es observaa en 85 % dels cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' N. Ait-Khaled, D. A. Enarson e S. T. Initiative, ''Tuberculose : manuel pour les étudiants en médecine'', 1999.</ref>. Aparéis quand la malautiá arriba dins los [[palmon|paumons]]. Se caracteriza per un tussir persistent e los esfòrç fisics vènon pereu malaisats. Dins las fasas terminalas, los escupits contènon frequentament de [[sang]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' A. Tazi, « Hémoptysie : Orientation diagnostique », ''La Revue du praticien'', vol. 48, n° 11,‎ 1998, pp. 1239–1242.</ref>. * la tuberculòsi ganglionara se caracteriza per d'[[adenopatia]]s. Es pereu una forma frequenta qu'aparéis quand lo bacille arriba dins un ganglion limfatic. * la tuberculòsi urogenitala es responsabla de 14 a 41 % de las tuberculòsis non pulmonaras<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Jad Watfa e Frédéric Michel, « Tuberculose uro-génitale », ''Progrès en Urologie', vol. 15, n° 4,‎ setembre de 2005, pp. 602–603.</ref>. Lo [[ren (anatomia)|ren]] es sovent tochat. Dins lo cas generau, la malautiá pren la forma d'una [[cistita]] banala. Dins los cas mai desfavorables, entraïna una [[necròsi]] dels [[teissut (biologia)|teissuts]]. * la tuberculòsi osteoarticulara s'obsèrva en 10 % dels cas<ref>'''[[francés|(fr)]]''' L. Boussel, B. Marchand, N. Blineau, C. Pariset, M. Hermier, G. Picaud, M. Emin, A. Coulon, P. Pagnon, A. Rode, J. Pin-Leveugle, A. Boibieux e Y. Berthezène, « Imagerie de la tuberculose ostéo-articulaire », ''Journal de radiologie'', Elsevier Masson, vol. 83, n° 9-C1,‎ setembre de 2002, pp. 1025–1034.</ref>. Tòcha generalament l'espaci intervetebrau ([[malautiá de Pott]]), çò que pòt aver d'efiechs greus per lo malaut en causa de la preséncia de [[nèrvi]]s importants dins la [[colona vertebrala]]. * la meningita tuberculosa es una forma, mas fòrça perilhosa, en causa de sa gravetat e de simptòmas atipics<ref>'''[[francés|(fr)]]''' S. Hafaied, B. Hamdi, A. Berraies, H. Cherif, J. Ammar e A. Hamzaoui, « Localisations rares de tuberculose chez l’enfant : à propos de 8 cas », ''Revue des Maladies Respiratoires'', Elsevier BV, vol. 32,‎ genier 2015, pp. A231–A232.</ref>. Dins 50 % dels cas, l'evolucion naturala de la [[malautiá]] es la [[mòrt]] dau malaut après quauques [[mes]] d'[[infeccion]]. Dins 25 % dels cas, vèn cronica e pòt durar d'[[annada|annaa]]s e, durant aqueu periòde, lo malaut demòra contagiós. Dins lo resta dels cas, i a garison espontanea. Una particularitat de la tuberculòsi es sa capacitat de venir inactiva durant de periòdes longs. Aquò a luòc quand lo bacille es isolaa dins de fogaus [[infeccion|infecciós]] prefonds enviroutats d'una clòsca fibrosa o [[calci|calcificaa]]. Mas, la malautiá pòt s'activar tornarmai se la clòsca es rompua. == Diagnostic == === L'utilizacion de la tuberculina === [[Fichièr:Mantoux tuberculin skin test.jpg|thumb|right|Injeccion de tuberculina.]] La [[tuberculina]] es un extrach de bacille tuberculós que contèn de precipitats de [[molecula]]s de l'agent [[patogene]]. Son utilizacion permet un diagnostic relativament rapide, mas necessita un bòn mestritge [[tecnica|tecnic]]. Es basaa sus la reaccion cutanea dins lo [[dèrma|derma]] de la fàcia anteriora dau braç. Una reaccion importanta es lo signe d'una tuberculòsi activa. Aqueu test es eficaç per detectar la [[malautiá]] d'un biais precòç e per diagnosticar una tuberculòsi glandulara<ref>'''[[francés|(fr)]]''' S. Fikal, H. Sajiai, H. Serhane, S. Aitbatahar, H. Rachid, N. Moumen e L. Amro, « Primo-infection tuberculeuse », ''Revue des Maladies Respiratoires'', Elsevier BV, vol. 33,‎ genier 2016, A158.</ref>. === Diagnostic bacterian === [[Fichièr:TB in sputum.png|thumb|right|Bacilles colorats en [[roge]].]] En una persona infectaa per una tuberculòsi pulmonara activa, lo bacille tuberculós es present dins los escupits. Quand un cas de tuberculòsi es sospichat, lo [[medecina|metge]] deu realizar d'analisis sus los escupits per i cherchar la preséncia dau bacille. En certans cas, pòt èsser caracterizat per una observacion directa amb un [[microscòpi optic]]. Pasmens, generalament, es necessari de realizar de tests que permeton d'obtenir un resultat en quauquas [[ora]]s o en quauques [[jorn]]s. Lo mai utilizat es la [[coloracion de Ziehl-Neelsen]] (ò metòde ZN)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' M. Bonnet, « New diagnostic tests for tuberculosis in southern countries: from theory to practice in Southern countries », ''Revue des maladies respiratoires'', 2011.</ref>. Es rapide, simple e ben especific. Permet de caracterizar las proprietats acidoalcooloresistents de las bacterias. Coloran los bacilles en roge, çò que facilita una observacion amb un microscòpi optic. Tanben, es possible d'utilizacion un microscòpia de fluorescéncia après apondon d'[[auramina]] per colorar las bacterias. Es una tecnica mai precisa, mas son còst es mai important. Son usatge es donc sovent limitat als [[país desvolopat|país desvolopats]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' L. Kivihya-Ndugga et al., « A comprehensive comparison of Ziehl-Neelsen and fluorescence microscopy for the diagnosis of tuberculosis in a resource-poor urban setting », ''The International Journal of Tuberculosis and Lung Disease'', vol. 7, n° 12,‎ 2003, pp. 1163–1171.</ref>. Enfin, per aver un diagnostic segur, i a totjorn la possibilitat de realizar de culturas sus de mitans adaptats<ref>'''[[francés|(fr)]]''' J. Maugein e C. Bébéar, « Diagnostic microbiologique de la tuberculose et intérêt de la PCR », ''Médecine et Maladies Infectieuses'', Elsevier BV, vol. 33,‎ març de 2003, pp. 153–158.</ref>. En mai dau diagnostic, es egalament necessari de realizar d'analisi per identifiar la resisténcia dels bacilles als [[antibiotic]]s. Totun, aquelos assais son longs en causa de la creissença lenta de las culturas utilizaas. Ansin, en generau, aquelas analisis son destinaas a verificiar l'eficacitat d'un tractament o per l'adaptar au patogene. Enfin, chau realizar d'imatges dels [[palmon|paumons]] per cherchar e estimar la gravetat de lesions eventualas. Dins certans cas, l'[[imatjariá medicala]] soleta pòt permetre de pausar lo diagnostic<ref>'''[[francés|(fr)]]''' J. Andreu, J. Cáceres, E. Pallisa e M. Martinez-Rodriguez, « Manifestations radiologiques de la tuberculose pulmonaire », ''EMC - Radiologie, Elsevier BV'', vol. 2, n° 1,‎ febrier de 2005, pp. 121–132.</ref>. === Diagnostics anatomopatologic, molecular e radiologic === Lo diagnostic [[anatomopatologia|anatomopatologic]] es realizaa sus una mòstra resultant d'una [[biopsia]]. L'objectiu es de metre en evidéncia una lesion caracteristica de la tuberculòsi : lo granulòma epiteloïd gigantocellular polinuclear qu'es la consequéncia de la fusion de plusors macrofages<ref name="Hochedez et al 2003">'''[[francés|(fr)]]''' P. Hochedez, V. Zeller, C. Truffot, S. Ansart, É. Caumes, R. Tubiana, C. Katlama, F. Bricaire e P. Bossi, « Caractéristiques épidémiologiques, cliniques, biologiques et thérapeutiques de la tuberculose ganglionnaire observée chez des patients infectés ou non par le VIH », ''Pathologie Biologie'', Elsevier BV, vol. 51, n° 8–9,‎ octòbre de 2003, pp. 496–502.</ref>. D'analisis [[molecula|moleculàrias]] permeton de demostrar la preséncia de l'[[ADN]] dau germe dins de poncions o d'escupits en cas de tuberculòsi pulmonara<ref name="Hochedez et al 2003"/>. Pauc costosas e relativament precisas, aquelos metòdes son pereu rapidas. Dins certans cas, permeton d'obtenir un resultat en 2 h. Enfin, es possible de realizar un diagnostic radiologic car la radiò permet d'observar las lesions pulmonaras. Pasmens, aquel examen es pauc especific car los signes observats pòdon èsser la consequéncia d'una autra patologia pulmonara. == Prevencion e tractament == === Prevencion === [[Fichièr:Bacillus Calmette-Guérin scar.JPG|thumb|right|Creta caracteristica laissaa per lo [[vaccin BCG]].]] {{veire|Vaccin BCG}} La prevencion de la tuberculòsi es basaa sus dos principis. Lo prumier es lo melhorament de las condicions de vida en redusent la [[pauretat]], en mantenent d'abitats sanics, en luchant còntra la subrepopulacion, etc. Aquelas mesuras de prevencion son destinaas a assegurar de condicions d'[[igièna|igiena]] correctas per limitar las epidemias favorizaas per la misèria. Dins los mitans expausats a la [[malautiá]], especialament los espitaus e las zònas tochaas per la malautiá, un renforçament d'aquelas mesuras d'igiena es conselhat (lavatge regular de las mans, etc.). Una presa en charja rapida dels malauts dins un [[espitau]] e la declaracion sistematica dels cas observats son pereu de mejans eficaç per demenir las possibilitats de contagion. Lo segond principi de prevencion es lo [[vaccin BCG|vaccin biliat de Calmette et Guérin]] (BCG) qu'es generalament administrat tre l'enfança. Son eficacitat se situa entre 75 e 85 %, mas permet egalament de defugir las formas grevas de la tuberculòsi. En mai d'un [[Estat]], aquela [[vaccin]]acion es obligatòria. === Tractament === Lo tractament de la tuberculòsi es lòng car lo bacille es fòrça resistent. Es principalament basat sus d'[[antibiotic]]s coma la [[rifampicina]], l'[[isoniazida]], la [[pirazinamida]], l'[[etambutòl]], la [[rifabutina]] e los [[aminosida]]s. D'associacions son frequentas, especialament per los pacients immunodeprimits o per tenir còmpte d'[[antibioresisténcia]]s. Per los pacients mai fragiles, la duraa dau tractament se situa generalament entre sieis e onze mes. En complement, es pereu possible de presciure de mesuras per melhorar lo foncionament dau sistema immunitari per lo repaus, una alimentacion variaa e equilibraa e una exposicion regulara au [[Soleu]]. Aquò èra lo tractament aplicat dins los [[sanatòri]]s qu'eran lo mejan principau de lucha còntra la [[malautiá]] avans la descuberta dels [[antibiotic]]s. == Epidemiologia == [[Fichièr:Tuberculosis-prevalence-WHO-2009.svg|thumb|right|Prevaléncia de la tuberculòsi dins lo monde en [[2009]].]] La tuberculòsi es una [[malautiá]] frequenta dins lo monde. Segon las estimacions de l'[[Organizacion Mondiala de la Santat|OMS]], i aguèt 5,4 milions recensats e de cas en [[2006]] e 10 milions en [[2018]]. Los cas novèus son mai que mai diagnosticats dins lo [[Sud-Èst Asiatic]], dins las regions dau [[Ocean Pacific|Pacific Oèst]] e en [[Africa]]. De mai, un quart de la populacion mondiala seriá portairitz sana dau [[bacille de Koch]]. En [[2018]], lo nombre de mòrts èra estimat a 1,5 milion. Aperaquí {{formatnum:200000}} èran estats victimas de tuberculòsis multiresistentas e {{formatnum:250000}} èran de personas immunodeprimias portairitz dau [[VIU]]. La tuberculòsi es donc totjorn una de las malautiásm mai mortalas dau monde moderne. == Annexas == === Liames internes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Antibiotic]]. * [[Antibioresisténcia]]. * [[Bacille de Koch]]. * [[Complèxe Mycobacterium tuberculosis|Complexe Mycobacterium tuberculosis]]. * [[Ftisia]]. * [[Malautiá]]. * [[Paumon]]s. * [[Pauretat]]. * [[Sanatòri]]. * [[Tuberculina]]. * [[SIDA]]. * [[Vaccin BCG]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' Charles Coury, ''Grandeur et déclin d'une maladie : la tuberculose au cours des âges'', Suresnes, Lepetit, 1972. * '''[[anglés|(en)]]''' René Jules Dubos, ''The white plague : tuberculosis, man, and society'', Rutgers University Press, 1987. * '''[[francés|(fr)]]''' Mirko D. Grmek, ''Les maladies à l'aube de la civilisation occidentale'', París, Payot, coll. « Médecine et Sociétés », 1983. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{Medecina}} [[Categoria:Malautiá]] [[Categoria:Malautiá infecciosa]] fpxmq749penc5ifxbplbedp9q4f73bf Azalaís de Porcairagues 0 54520 2506302 2403318 2026-08-08T19:22:26Z Rotondus 32520 /* Referéncias */ Modèl 2506302 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} [[Imatge:Azalaïs de Porcairagues - BN MS12473 1.jpg|thumb|200px|Representacion d'Azalaís de Porcairagues subre un cançonièr del sègle XIII]] '''Azalaís de Porcairagues'''<ref>Los cançonièrs provençals pòrtan ben plan ''N'azalais de porcairagues'' (BnF ms 12473) o ''N'azalais de porcairages'' (BnF ms 854).</ref> (''Azalaïs de Porcairargues''<ref>https://www.yumpu.com/fr/document/read/4452558/bono-annado-ben-granado-acoumpagnado-universite-de-</ref> o ''Alzais de Porcairagnos''<ref>https://www.catharcastles.info/beziers.php e dins una [https://www.catharcastles.info/beziers/141115_1657.jpg placa a Besièrs]</ref> en [[grafia mistralenca]]) foguèt una [[trobairitz]] lengadociana del [[sègle XII]]. Dins la sola font biografica qu'avèm, sa [[Vida (literatura)|vida]], es mençonat que sortissiá "de l'encontrada de Monpeslier". Èra una dòna educada. S'enamorèt de [[Gui Guerrejat]], lo fraire de [[Guilhèm VII de Montpelhièr]], e "faguèt mantuna bonas cansons per el"; çò que significa que probablament lo sol poèma que nos demòra d'ela li èra adreiçat. Gui nasquèt saique en 1135; caiguèt malaut en 1178, venguèt monge, e defuntèt lo meteis an. Las datas de la naissença e de la mòrt d'Azalaís nos son desconegudas. De son nom, e de sa ''vida'' citada pus naut, se pòt endegar que sortissiá del vilatge de [[Portiranhas]], entremièg [[Besièrs]] (12km) e [[Agde]] (14 km), a costat dels territòris qu'apertenguèron a Gui e sos fraires. Aimo Sakari pensa qu'èra la misteriosa joglaressa evocada dins mantun poèma per [[Rambaud d'Aurenja]] (un vesin e cosin de Gui Guerrejat). Demòra pas uèi qu'un sol poèma atribuit a Azalaís, classic, simple e esmovent. Generalament compòrta 52 linhas, mas lo tèxte varia considerablament entre los manuscrits, çò que suggerís que foguèt pas escrit tanlèu que foguèt compausat. L'acompanha pas cap de musica<ref>Maria V. Coldwell. "Azalais de Porcairagues", ''Grove Music Online''.</ref>. Lo poèma alludís a la mòrt de Rambaud d'Aurenja en 1173; foguèt benlèu compausat abans aquela data e corregit après. La [[tornada]] del poèma sembla far mencion d'[[Ermengarda de Narbona]] (1143–1197), una amatritz plan coneguda de poesia trobadorenca. Coma o observèt Sakari, la tresena estròfa sembla de contribuir al [[Tenson (cançon)|debat poetic]] qu'inicièt [[Guilhèm de Sant Leidier]] subre la question de saupre se una dòna es desonorada quora causís un aimant pus ric qu'ela. [[Rambaud d'Aurenja]] ne faguèt tanben lo comentari dins son poèma ''A mon vers dirai chanso''. Pauc après seguèt un [[partiment]] sus lo subjècte entre [[Dalfin d'Alvèrnha]] e [[Perdigon]], puèi una "[[Tenson (cançon)|tensó]]" entre [[Guiraut de Bornelh]] e lo rei [[Anfós II d'Aragon]]. ==Extrait== :''Ar em al freg temps vengut'' :''quel gels el neus e la fainga'' :''el aucellet estan mut,'' :''c'us de chanter non s'afrainga;'' ==Bibliografia== * [[Pèire Bèc]], ''Chants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme'' (Paris: Stock, 1995) pp.&nbsp;65–70: complete poem in Occitan and French. * ''Biographies des troubadours'' ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp.&nbsp;341–2. * A. Sakari, 'Azalais de Porcairagues, le "Joglar" de Raimbaut d'Orange' in ''Neuphilologische Mitteilungen'' vol. 50 (1949) pp.&nbsp;23–43, 56-87, 174-198. ==Referéncias== <references /> {{Autoritats}} {{LitOc}} [[Categoria:Trobairitz]] [[Categoria:Escrivan occitan|Azalaís de Porcairagas]] [[Categoria:Personalitat femenina de l'Edat Mejana]] [[Categoria:Personalitat de Lengadòc]] 853ssiah11xo891ovgwoiwocrez1cc7 Naduèlh 0 58211 2506321 2120795 2026-08-09T09:19:16Z Magnefl 16272 gallery 2506321 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=zoologia |carta=zoologia |imatge=<!--wikidata:--> |legenda= }} {{Taxobox fin}} Lo '''naduèlh''' (var. ''anaduèlh'', ''naduòlh'', ''anolh'' gasc.) o '''liset''' (''Anguis fragilis'') es un [[reptil]] [[apòde]]. Tanben conegut jol nom de '''sèrp de veire''' o '''sèrp bòrnia''' en gascon, qu'aperten al subòrdre de las [[lacertid|cernalhas]]. == Autres noms == *orguei (provençal). *avanuelh, enduelh, viruelh, vanuelh (lemosin). *anaduelh, anadeu (auvernhat). *orbissan, orbissana, gorgassan, arbacan/arbecan/erbacan, cuca lusenta, sèrp avugla/bòrnia, culaura/curaula bòrnia, quiraula gorda, òrba/òrpa, hissacan, hissapè, picadivendres, divendres, liron, liset, loïsana (gascon). *agulhon (aupenc). ==Morfologia e abituds== [[Imatge:Anguis fragilis 20050721 002.jpg|thumb|left|Primièr plan del cap del naduèlh.]] Se tracta d'una cernalha sens patas que sovent se confond amb una sèrp. Pot assolir fins a 50 centimetres de long. La seuna coa es longa, sovent mai longa que la rèsta del còs e lo cap, mas coma las autras cernalhas, ten la capacitat de s'automutilar per s'escapar d'un predador. Dins aqueste darrièr cas, la coa recupera pas las dimensions inicialas. Es un animal diürne, [[vivipar]], que a la diferéncia de las [[sèrp]]s, muda sa [[pèl]] per placas e pas entièra. == Etnologia == Vejatz Revue des Langues Romanes n. 4, p. 317-320 <gallery> Fichièr:Anguis fragilis-m.jpg|Los mascles adultes son de color clara solida Fichièr:Anguis fragilis-f.jpg|La femèla a una benda negra lo long dels costats per melhor capturar la lutz del solelh e madurar los uòus Fichièr:Anguis fragilis-n.jpg|8 cm joves que devián èsser salvats de las formigas atacantas. Los joves an la meteissa coloracion que la femèla Fichièr:Anguis fragilis-t.jpg|La lenga del vèrm d'acièr es corta amb doas ponchas Fichièr:Anguis fragilis-ø.jpg|Los vèrms d'acièr son de lusèrps sens patas amb de parpèlas e d'uèlhs mobils </gallery> {{Portal|zoologia}} [[Categoria:Squamata (nom vernacular)]] [[Categoria:Anguid]] 4lqrsbpndl5sff1mgjz8xfgofu32ilm Pepius 0 70509 2506314 2401160 2026-08-09T05:11:13Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2506314 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Pepius | nom2 = ''Pépieux'' | imatge = Pépieux_église_AL_01.jpg | descripcion = La glèisa de Pepius. | escut = Blason ville fr Pépieux.svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Menerbés}} | departament = {{Aude}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | insee = 11280 | cp = 11700 | cònsol = Pascal Vallière | mandat = [[2026]]-[[2032]] | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | gentilici = ''Pépieuxois'' (en [[francés]]) | latitud = 43.2973889 | longitud = 2.6801417 | alt mini = 48 | alt mej = 85 | alt maxi = 102 | km² = 9.85 |}} [[File:Pépieux Dolmen des Fades AL12.jpg|thumb|left|250px|Lo Morrèl de las Fadas]] '''Pepius'''<ref>[https://web.archive.org/web/20120119182315/http://toponimiaoc.webs.com/81tarn.htm Toponimia occitana]</ref> (''Pépieux'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 11280.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Pepius | nòrd = [[Sesseraç]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | nòrd-èst = | èst = [[Lonzac (Menerbés)|Lonzac]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | sud-èst = | sud = [[Asilha]] | sud-oèst = | oèst = [[Sira]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Ecclesia de Pipianis'' en 1142, ''De Pipionibus'' en 1186, ''Pepios'' en 1211, ''Pipiones in Minerbesio'' en 1226, ''Castrum de Pipionibus'' en 1261, ''De Pepionibus'' en 1266, ''Pipieus'' al sègle XIV, ''Al loc de Pépyus'' en 1536, ''Pépieux'' en 1781. La prononciacion occitana es ''Pepíus'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 303, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f395.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [pe'piws].</br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing, ''Pepius'' ven del nom gallic d'òme Pipius, ambe'l sufixe ''-anum'', alterat tardivament <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 525</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=11280 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Pascal Vallière|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1981]] |Fin= 2008 |Identitat= André Lacube |Partit= PS |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1945]] |Fin= 1981 |Identitat= Jean Gastou |Partit= PS |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1945 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1902]]|Fin= [[1915]] |Identitat=Antoine Poussines |Partit= radical, puèi socialista independent |Qualitat= conselhièr general (1907-1913)}} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=11280 |1793=348 |1800=495 |1806=524 |1821=531 |1831=590 |1836=603 |1841=582 |1846=594 |1851=605 |1856=676 |1861=716 |1866=748 |1872=742 |1876=868 |1881=1070 |1886=1112 |1891=1083 |1896=1104 |1901=1080 |1906=1001 |1911=908 |1921=1025 |1926=1062 |1931=1061 |1936=933 |1946=691 |1954=643 |1962= 715 |1968= 807 |1975= 913 |1982= 992 |1990= 1041 |1999=949 |cassini=26426 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|280}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|280}}/9.85) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== *Lo [[Morrèl de las Fadas]], [[dolmèn]] datat de la fin del [[Neolitic]]. *Lo castèl de Pepius. *La glèisa de Sant Estève. <gallery> Eglise_Pepieux.jpg|Glèisa. Dolmen_des_Fades_(6).jpg|Le Morrèl de las Fadas. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== *[[Guiraud de Pepius]], cavalièr que foguèt faidit pendent la [[Crosada dels Albigeses]]. ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11280 Pepius sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Menerbés]] jqoewx1qaqqir4gpzp3vm7n6389dmgm Caunas de Menerbés 0 70675 2506296 2464199 2026-08-08T17:36:21Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2506296 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Caunas de Menerbés | nom2 = ''Caunes-Minervois'' | imatge = Caunes_2_jcb.jpg | descripcion = Caunas. | lògo = | escut = Blason ville fr Caunes-Minervois (Aude).svg | escais = | departament = {{Aude}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Menerbés}} | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | insee = 11081 | cp = 11160 | cònsol = Ludovic Barlaud | mandat = [[2026]]-[[2032]] | longitud = 2.52888888889 | latitud = 43.3275 | alt mej = 176 | alt mini = 144 | alt maxi = 861 | km² = 27.84 | gentilici = ''Caunois'', ''Caunoises'' (en [[francés]]) |}} [[File:Caunes Minervois.JPG|thumb|left|200px|Campanal de l'abadiá]] '''Caunas (de Menerbés)'''<ref>https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11b.html</ref> (''Caunes-Minervois'' en [[francés]]) es una [[comuna francesa|comuna]] de [[Lengadòc]] en [[Menerbés]] situada dins lo [[departament francés|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[region francesa|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 11081.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Caunas | nòrd = [[Sitor]] | nòrd-èst = [[Felina de Menerbés]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | èst = [[Trauça]] | sud-èst = [[Peiriac de Menerbés]] | sud = [[Lauran|Lòura]] | sud-oèst = | oèst = [[Vilanava de Menerbés]] | nòrd-oèst = [[Cabrespina|Crabespina]] }} ==Toponimia== ===Caunas=== Las atestacions ancianas son : ''Villa Caunensis quae ab antiquo dicebatur Bufintis'' en [[791]]; ''Villa Caunas'' en [[794]]; ''Villa Caonas'' en [[794]]; ''Ecclesia S. Genesii'' en [[927]]; ''Chaunas'' en [[1118]]; ''Villa de Cauno'' en [[1321]]; ''Locus de Caunis, vicarie Minerbesii, senescallie Carcassone'' en [[1378]]; ''Al loc de Caunas'' en [[1536]]; ''Caunes'' al [[sègle XVIII]]; ''Cáunos'' (nom occitan dins la grafia de [[Antòni Savartés|l'abat Savartés]])<ref name="DicTopFR">{{Cite web|url=https://dicotopo.cths.fr/places/P21405758|títol=Dictionnaire topographique de la France}}</ref>.</br> ''Caunas'' ven del mot ''cauna'', qu'a lo sens de « balma, espelonga, cròta ». Es un mot prelatin <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 156</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 254</ref>. ===Abrens=== Cercar a [[Lauran|Lòura]]. ===Castanhvièlh=== Castanhvièlh es al nòrd de la comuna, pels bòsques. Las mapas recentas escrivon ''Castanviels'' e non se sap se i a un motiu fonetic.</br> Castanhvièlh èra una anciana comunautat, incorporada a Caunas en 1790. Fòrma [a l'entorn de 1900] una parròquia ambe [[Vilanava de Menerbés|Pujòl de Bòsc]] [e Pujòl de Bòsc èra son annèxa al sègle XVIII]. Le nom es citat en 826 : ''Villa Castaniarias''<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 73, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f165.item.texteImage </ref>, çò que, en teoria, representa ''*Castanhièras'', equivalent de ''castanhals''. Mes lo nom actual es ''castanh'', nom d'arbre, ambe ''vièlh'', motivat per un sol castanh (latinizacion abusiva en 826 o càmbiament de nom ?). ===Le Cròs=== Le Cròs es un masatge [al nòrd-èst de Caunas] que compren la capèla de Nòstra Dòna del Cròs e son ermitatge. Las fòrmas ancianas son : ''Villa de Cros cum ecclesia sua'' en 1119, ''De Cross'' en 1217, ''Decimarium de Croso'' en 1240, ''Capella B. Mariae de Croso'' en 1280, ''Beata Maria de Crozo'' en 1328 <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 112, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f204.item.texteImage </ref>.</br> Le Cròs es dins un lòc entraucat e rocassós, a la sortida del congost del riu del Cròs. D'aquí lo nom. ===Vilarambèrt=== Vilarambèrt (nom a verificar) es un castèl, una anciana comunautat e parròquia de la [[archidiocèsi de Narbona|diocèsi de Narbona]] [situada a l'oèst de la comuna]. La glèisa èra dedicada a [[Joan Batista|Sant Joan Baptista]]. Las fòrmas ancianas son : ''Villa Lintinianum, quae vocant Ramberti'' en 983, ''Villa Raberti'' en 1119, ''Villarambertum'' en 1231, ''Lerntinianum'', comprene ''Lintinianum'', en 1231, ''Villarembertum'' en 1240, ''Villa Dambertum'', comprene ''Rambertum'' en 1262, ''Vylha Rembert'' en 1536<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 571, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f479.item.texteImage </ref>.</br> ''Vilarambèrt'' es format de ''Villa'', que designa las grandas proprietats ruralas a partir del sègle IV, puèi pren pauc a pauc lo sens de « vilatge », e del nom germanic d'òme ''Ragin-behrt''. Le nom ancian, probablament d'origina antica, sembla le nom latin d'òme ''*Lin(c)tinium'', ambe'l sufixe ''-anum''. ==Istòria== {{...}} ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=11081 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2023]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Ludovic Barlaud |Partit=[[PS]] |Qualitat= mèstre de chai a Trebes}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= abrial de 2023 (demission d'una partida del conselh) |Identitat=Jean-Louis Petit |Partit=[[PS]] |Qualitat= retirat de tecnician de sistèmas automatizats }} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Denis Adivèze |Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= novembre de [[2012]] |Fin= 2014 |Identitat= Barbara Vergine |Partit=PS |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= setembre de [[2012]] |Identitat=Jacques Molina|Partit= [[UMP]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin= 2008 |Identitat=Jean-José Francisco |Partit=[[PS]] |Qualitat= conselhièr general (1998-2011) }} {{Elegit |Debuta=març de [[1971]] |Fin=1995 |Identitat=Gaston Cazanave |Partit= [[PS]] |Qualitat=conselhièr general (1973-1992) }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1971 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11081 |1793=1743 |1800=1871 |1806=2014 |1821=2233 |1831=2245 |1836=2258 |1841=2270 |1846=2248 |1851=2287 |1856=2319 |1861=2347 |1866=2390 |1872=2209 |1876=2337 |1881=2507 |1886=2597 |1891=2231 |1896=2103 |1901=2196 |1906=2071 |1911=2008 |1921=1901 |1926=1932 |1931=2155 |1936=2016 |1946=1754 |1954=1701 |1962= 1649 |1968= 1681 |1975= 1512 |1982= 1550 |1990= 1527 |1999= 1476 |2005=1519 |cassini=7260 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|081}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|081}}/27.84) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Abbaye_de_Caunes-Minervois_-_02.JPG|L'abadiá. Abbaye_de_Caunes-Minervois005.JPG|L'abadiá. CaunesMinervois.png|Vista generala. Abbaye_de_Caunes-Minervois_-_Intérieur_de_l'église_abbatiale_-01.jpg|Interior de la glèisa abadiala. Intérieur de l'Abbaye de Caunes-Minervois.jpg|Interior de l'abadiá. Caunes-Minervois_-_Hôtel_particulier_d'Alibert.JPG|L'ostal d'Alibèrt. Caunes_Minervois,_beautiful_Aude_village.jpg|Una carreiròta anciana. Caunes-Minervois_-_Place_de_la_République.JPG|Plaça de la Republica. Cubitus_de_Caunes-Minervois,_Aude_MHNT.PRE.2015.0.1.jpg|Cubitus ambe punta de vira. Caunes_Aude_postcard_1906.jpg|Caunas en 1906. (Castres)_Lutrin_-_Ecole_française_du_XVIIIe_-_Marbre_de_Caune_Minervois_-_Musée_Goya.jpg|Cantussièr del sègle XVIII en marme de Caunas. DJI_0148-a.jpg|Peirièra de marme. Caunes-Minervois_-_sculpture_marbre_03_(Allégorie_à_la_vigne).JPG|Totèm en marme. Caunes-Minervois_-_Lavoir.JPG|Lavador. Marbre_Caunes_(18).jpg|Jardin de las marmièras. Notre_Dame_du_Cros_(2).jpg|Capèla Nòstra Dòna del Cròs. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11081 Caunas sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[categoria:comuna de Menerbés]] nzd63odn4dkndkwhogca9cc0auip7qp Rius de Menerbés 0 70680 2506320 2417478 2026-08-09T08:15:46Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2506320 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Rius de Menerbés | nom2 = ''Rieux-Minervois'' | imatge = Rieux_(8).jpg | descripcion = Vista generala. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Rieux-Minervois_(Aude).svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Aude}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Menerbés}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés, burèu centralizator ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | insee = 11315 | cp = 11160 | cònsol = Yoann Conte | mandat = [[2026]]-[[2032]] | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | gentilici = | latitud = 43.2828 | longitud = 2.5883 | alt mini = 55 | alt mej = | alt maxi = 180 | km² = 21.19 |}} [[File:Rieux Minervois.JPG|thumb|left|200px|Glèisa de l'Assompcion]] '''Rius (de Menerbés)'''<ref>https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11c.html</ref> (''Rieux-Minervois'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Menerbés]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 11315.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Rius de Menerbés | nòrd = [[Peiriac de Menerbés]] <small>''(enclava)'')</small> | nòrd-èst = [[La Livinièra|La Livinhèira]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | èst = [[Asilha]] | sud-èst = [[La Redòrta]] | sud = [[Puègeric]] | sud-oèst = [[Sant Frichós]] | oèst = [[Lauran|Lòura]] | nòrd-oèst = [[Trauça]] <small>(''sus 100m'')</small>, </br>[[Peiriac de Menerbés]] }} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Ecclesia Sancte Marie de Rivo'' en [[1129]]; ''Villa de Rivo'' en [[1156]]; ''Castrum et locus de Rivo Minerbesii'' en [[1406]]; ''Rieus'' en [[1408]]; ''Rivus de Minerbesio'' en [[1358]]; ''Rieu'' al [[sègle XIV]]; ''Rius…, Ryus'' en [[1536]]; ''Rieux en Minarvois'' al [[sègle XVII]]; ''Mérinville'' al [[sègle XVII]]; ''Rieux-Minervois'' en [[1838]]; ''Ríus'' (prononciacion dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]])<ref name="DicTopFR">{{Cite web|url=https://dicotopo.cths.fr/places/P15885639|títol=Dictionnaire topographique de la France}}</ref>, donc [riws].</br> ''Rius'' s'explica per lo nom occitan ''riu'', del latin ''rivus'', meteis sens <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 567</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 260</ref> e se motiva per la situacion de la vilòta sus una tuqueta, entre l'Argentdoble e lo Riu de Naval (nom supausat), doás aigas mai o mens parallèlas. ===Sant Giniès (nom possible)=== Sant Giniès o Sant Geniès es un ancian priorat. Las atestacions ancianas son : ''Villa Baianum'' en 844, ''In Minerbensi, villa de Bajani cum sua ecclesia'' en 1119, ''Ecclesia de Villa de Veg'' en 1232, ''Ville de Bège..., Bajan'' entre 1202 e 1639, ''Villebageau'' en 1639, ''Sainct Genest de Villedeveg'' entre 1154 e 1680, ''Villeveguert'' entre 1342 e 1680, ''La Croux de Fabas, olim Villevesieu'' en 1719, ''Saint Gineys..., Saint Giniès..., Saint Ginieis'' en 1775, ''Saint Geniès, chapelle'' en 1763, ''Saint Genet'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 387-388, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f479.item.texteImage </ref>.</br> ''Genesius'' es le nom de mai d'un sant, dont un martir a [[Roma]] del temps de [[Dioclecian]] e un arquevesque de [[Lion]] al sègle VII <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 600</ref>, mes la dificultat es le determinant. ''Bajan'' sembla la proprietat d'un certan ''Baius'', « natiu de Baïes », ambe'l sufixe ''-anum''. ''Bège'', ''(Ville de) Vèg-'' son l'evolucion de ''Bajan'' (''*Baja'', aquò rai) ? == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11315 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=25 de julhet de [[2026]] (inversion del resultat de las municipalas)<ref>[https://www.lindependant.fr/2026/06/22/sil-etait-au-service-de-la-commune-il-devrait-comprendre-quil-faut-arreter-apres-la-decision-qui-inverse-le-resultat-des-municipales-le-maire-elu-en-13432063.php]</ref> |Fin= ([[2032]]) |Identitat=Yoann Conte |Partit= divèrs dreta |Qualitat= cap d'entrepresa }} {{Elegit |Debuta= junh de [[2020]] |Fin=25 de julhet de 2026 |Identitat=Bernard Yagues |Partit= sense |Qualitat= electricien}} {{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Pierre Destrem|Partit= [[UMP|UMP, LR]] |Qualitat= retirat d'industrial, conselhièr general (1992-1998) }} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1989 |Identitat=Joseph Yché |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1959]] |Fin= 1977 |Identitat= René Gleizes |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1959 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 11315 |1793=1228 |1800=1367 |1806=1555 |1821=1629 |1831=1562 |1836=1625 |1841=1605 |1846=1674 |1851=1690 |1856=1710 |1861=1717 |1866=1790 |1872=1771 |1876=1990 |1881=2329 |1886=2213 |1891=2098 |1896=2059 |1901=2262 |1906=2230 |1911=2173 |1921=2389 |1926=2397 |1931=2376 |1936=2276 |1946=1915 |1954=1854 |1962= 1939 |1968= 2048 |1975= 1879 |1982= 1892 |1990= 1868 |1999= 2075 |cassini=29149 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|315}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|315}}/21.19) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Rieux-Minervois chateau AL8.jpg|Le vilatge de Rius e son castèl. Rieux-Minervois_-_Hôtel_de_ville.jpg|La comuna. Domaine_viticole_à_Rieux-Minervois.jpg|Propietat viticòla. Domaine_viticole_au_pied_de_la_Montagne_Noire.jpg|Idem. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11315 Rius sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Menerbés]] 5dj6v4jagv9ew6ly5kjn829ojgura0m 2506332 2506320 2026-08-09T10:41:54Z Alaric 506 44932 2506332 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Rius de Menerbés | nom2 = ''Rieux-Minervois'' | imatge = Rieux_(8).jpg | descripcion = Vista generala. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Rieux-Minervois_(Aude).svg | escais = | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Aude}} | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Menerbés}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés, burèu centralizator ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | insee = 11315 | cp = 11160 | cònsol = Yoann Conte | mandat = [[2026]]-[[2032]] | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | gentilici = | latitud = 43.2828 | longitud = 2.5883 | alt mini = 55 | alt mej = | alt maxi = 180 | km² = 21.19 |}} [[File:Rieux Minervois.JPG|thumb|left|200px|Glèisa de l'Assompcion]] '''Rius (de Menerbés)'''<ref>https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11c.html</ref> (''Rieux-Minervois'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Menerbés]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 11315.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Rius de Menerbés | nòrd = [[Peiriac de Menerbés]] <small>''(enclava)'')</small> | nòrd-èst = [[La Livinièra|La Livinhèira]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | èst = [[Asilha]] | sud-èst = [[La Redòrta]] | sud = [[Puègeric]] | sud-oèst = [[Sant Frichós]] | oèst = [[Lauran|Lòura]] | nòrd-oèst = [[Trauça]] <small>(''sus 100m'')</small>, </br>[[Peiriac de Menerbés]] }} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Ecclesia Sancte Marie de Rivo'' en [[1129]]; ''Villa de Rivo'' en [[1156]]; ''Castrum et locus de Rivo Minerbesii'' en [[1406]]; ''Rieus'' en [[1408]]; ''Rivus de Minerbesio'' en [[1358]]; ''Rieu'' al [[sègle XIV]]; ''Rius…, Ryus'' en [[1536]]; ''Rieux en Minarvois'' al [[sègle XVII]]; ''Mérinville'' al [[sègle XVII]]; ''Rieux-Minervois'' en [[1838]]; ''Ríus'' (prononciacion dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]])<ref name="DicTopFR">{{Cite web|url=https://dicotopo.cths.fr/places/P15885639|títol=Dictionnaire topographique de la France}}</ref>, donc [riws].</br> ''Rius'' s'explica per lo nom occitan ''riu'', del latin ''rivus'', meteis sens <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 567</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 260</ref> e se motiva per la situacion de la vilòta sus una tuqueta, entre l'Argentdoble e lo Riu de Naval (nom supausat), doás aigas mai o mens parallèlas. ===Sant Giniès (nom possible)=== Sant Giniès o Sant Geniès es un ancian priorat. Las atestacions ancianas son : ''Villa Baianum'' en 844, ''In Minerbensi, villa de Bajani cum sua ecclesia'' en 1119, ''Ecclesia de Villa de Veg'' en 1232, ''Ville de Bège..., Bajan'' entre 1202 e 1639, ''Villebageau'' en 1639, ''Sainct Genest de Villedeveg'' entre 1154 e 1680, ''Villeveguert'' entre 1342 e 1680, ''La Croux de Fabas, olim Villevesieu'' en 1719, ''Saint Gineys..., Saint Giniès..., Saint Ginieis'' en 1775, ''Saint Geniès, chapelle'' en 1763, ''Saint Genet'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 387-388, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f479.item.texteImage </ref>.</br> ''Genesius'' es le nom de mai d'un sant, dont un martir a [[Roma]] del temps de [[Dioclecian]] e un arquevesque de [[Lion]] al sègle VII <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 600</ref>, mes la dificultat es le determinant. ''Bajan'' sembla la proprietat d'un certan ''Baius'', « natiu de Baïes », ambe'l sufixe ''-anum''. ''Bège'', ''(Ville de) Vèg-'' son l'evolucion de ''Bajan'' (''*Baja'', aquò rai) ? == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11315 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=25 de julhet de [[2026]] (inversion del resultat de las municipalas)<ref>[https://www.lindependant.fr/2026/06/22/sil-etait-au-service-de-la-commune-il-devrait-comprendre-quil-faut-arreter-apres-la-decision-qui-inverse-le-resultat-des-municipales-le-maire-elu-en-13432063.php]</ref> |Fin= ([[2032]]) |Identitat=Yoann Conte |Partit= divèrs dreta |Qualitat= cap d'entrepresa }} {{Elegit |Debuta= junh de [[2020]] |Fin=25 de julhet de 2026 |Identitat=Bernard Yagues |Partit= sense |Qualitat= electricien}} {{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin= [[2020]] |Identitat= Pierre Destrem|Partit= [[UMP|UMP, LR]] |Qualitat= retirat d'industrial, conselhièr general (1992-1998) }} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1989 |Identitat=Joseph Yché |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1959]] |Fin= 1977 |Identitat= René Gleizes |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1959 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 11315 |1793=1228 |1800=1367 |1806=1555 |1821=1629 |1831=1562 |1836=1625 |1841=1605 |1846=1674 |1851=1690 |1856=1710 |1861=1717 |1866=1790 |1872=1771 |1876=1990 |1881=2329 |1886=2213 |1891=2098 |1896=2059 |1901=2262 |1906=2230 |1911=2173 |1921=2389 |1926=2397 |1931=2376 |1936=2276 |1946=1915 |1954=1854 |1962= 1939 |1968= 2048 |1975= 1879 |1982= 1892 |1990= 1868 |1999= 2075 |cassini=29149 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|315}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|315}}/21.19) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== * Glèisa de l'Assompcion de Maria, plan heptagonal ([[Monument istoric en França|lista de 1840]]) <gallery> Rieux-Minervois chateau AL8.jpg|Le vilatge de Rius e son castèl. Rieux_Minervois_08.jpg|L'interior de la glèisa. Rieux-Minervois_(11)_Église_Notre-Dame-de-l'Assomption_Intérieur_Chapiteau_34.JPG|Capitèl de l'Assompcion de Maria atribuït al Mèstre de Cabestany. Rieux-Minervois_(11)_Église_Notre-Dame-de-l'Assomption_Intérieur_Chapiteau_38.JPG|Detalh. Rieux-Minervois_(11)_Église_Notre-Dame-de-l'Assomption_Intérieur_Chapiteau_41.JPG|Capitèl del leon. Rieux-Minervois-Capitells-3.jpg|Capitèls a dreta de l'ancian portal. Rieux_Minervois_06.jpg|Capitèls del portal sud : aucèls. Rieux-Minervois_-_Hôtel_de_ville.jpg|La comuna. Domaine_viticole_à_Rieux-Minervois.jpg|Propietat viticòla. Domaine_viticole_au_pied_de_la_Montagne_Noire.jpg|Idem. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11315 Rius sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Menerbés]] bi4v0yrsmxr58tt0uuqjnt7k6jfe89d Alan Turing 0 72106 2506277 2394113 2026-08-08T14:15:55Z Nicolas Eynaud 6858 2506277 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <references/> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 9pqigkuh9l0wvx3l0rjiepte68yq7ne 2506278 2506277 2026-08-08T14:24:12Z Nicolas Eynaud 6858 /* Biografia */ 2506278 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <references/> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] ifckzyjfijik8xf1lfnhv4s9zczfxp9 2506279 2506278 2026-08-08T14:40:32Z Nicolas Eynaud 6858 /* Jovença e formacion */ 2506279 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <references/> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] k8xgvwzgxp7itduu34d2gztw6omd2rn 2506280 2506279 2026-08-08T14:41:25Z Nicolas Eynaud 6858 /* Annèxas */ 2506280 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Maquina de Turing]]. </div> === Bibliografia === === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 732v9ci84d45nic626ktvlne42a85mf 2506281 2506280 2026-08-08T14:41:50Z Nicolas Eynaud 6858 /* Bibliografia */ 2506281 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Maquina de Turing]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] ruomd7q9m8cy9p26oohapkuzj7ymo1y 2506282 2506281 2026-08-08T14:49:24Z Nicolas Eynaud 6858 /* Jovença e formacion */ 2506282 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau ric e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Maquina de Turing]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 1qv95dy20w7k6n1ygdeemcfiod7puce 2506283 2506282 2026-08-08T14:49:58Z Nicolas Eynaud 6858 /* Nòtas e referéncias */ 2506283 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau ric e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Maquina de Turing]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] f0a9761dayu9a6emxpuhkiewded8y8g 2506284 2506283 2026-08-08T14:50:33Z Nicolas Eynaud 6858 /* Jovença e formacion */ 2506284 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Maquina de Turing]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] q3nbq78ppixv6ehg53tj6060wfl76wj 2506285 2506284 2026-08-08T14:56:18Z Nicolas Eynaud 6858 /* Jovença e formacion */ 2506285 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]] sota la direcicon dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Maquina de Turing]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] jo9dzou0aha1jy5qogizr17472whh1a 2506286 2506285 2026-08-08T14:56:55Z Nicolas Eynaud 6858 /* Liames intèrnes */ 2506286 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]] sota la direcicon dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 10mqpndawg69j8xj1lb2lf0p1pxab1n 2506287 2506286 2026-08-08T14:57:14Z Nicolas Eynaud 6858 /* La maquina de Turing e la calculabilitat */ 2506287 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]] sota la direcicon dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] gp3oth8liiwhfa2s6ovx4g63b1zcs2w 2506288 2506287 2026-08-08T14:58:33Z Nicolas Eynaud 6858 /* Jovença e formacion */ 2506288 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]] sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 7b9jf3yaftmiweruon2z29rqelkd90s 2506289 2506288 2026-08-08T14:59:39Z Nicolas Eynaud 6858 /* Jovença e formacion */ 2506289 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 4wkv719rqqwrjez3gdxu04dg7ok0x1p 2506290 2506289 2026-08-08T15:00:51Z Nicolas Eynaud 6858 /* Biografia */ 2506290 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] dbpiszbnievn8wlhrjigdf5id1lbjj2 2506291 2506290 2026-08-08T15:14:04Z Nicolas Eynaud 6858 /* Guèrra e periòde de Bletchley Park */ 2506291 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au centre de descriptatge installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] qs46m0ri1ajs5iouvrhvwb7632o3eel 2506292 2506291 2026-08-08T15:27:06Z Nicolas Eynaud 6858 /* Guèrra e periòde de Bletchley Park */ 2506292 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, demorèt secret fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] aojoupxf0iyhrw5kdswuq7eqhmuxneo 2506293 2506292 2026-08-08T15:32:47Z Nicolas Eynaud 6858 /* Guèrra e periòde de Bletchley Park */ 2506293 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 5zs5zty6m91b7mwu0xr73x9t10yvysi 2506294 2506293 2026-08-08T16:16:19Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506294 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] h73fkt248tppjx0iwey62rq6dmi7m46 2506298 2506294 2026-08-08T18:06:23Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506298 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa imoortància. Pasmens, en [[1952]], d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartar dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 2xh2id89fswrlk909xbv1cbrg6wsp23 2506299 2506298 2026-08-08T18:08:36Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506299 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa imoortància. Pasmens, en [[1952]], d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fÚrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartar dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 2zchytai0i540y4zxqup01x572vwqub 2506300 2506299 2026-08-08T18:10:33Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506300 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa imoortància. Pasmens, en [[1952]], d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fÚrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 1kdbvjisxcuci9cyxharfo8ft021sx1 2506301 2506300 2026-08-08T18:11:36Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506301 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa imoortància. Pasmens, en [[1952]], d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fÚrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] ej28ri1bk0lzf27yttvqsizm8vau86n 2506303 2506301 2026-08-08T19:50:03Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506303 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa imoortància. Pasmens, en [[1952]], d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fÚrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]].</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 88mdwbr7u4xcblz7yacmm2h2em6hv1g 2506305 2506303 2026-08-08T19:52:50Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506305 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa imoortància. Pasmens, en [[1952]], d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fÚrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo fruch (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] carjwr7k6zkhyc8epeexu4q9jtxjdst 2506306 2506305 2026-08-08T19:54:50Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506306 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, en [[1952]], d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo fruch (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] dlx0aib6bv2pcpfg1g0kjsdrecv8hqf 2506307 2506306 2026-08-08T19:56:38Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506307 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, en [[1952]], d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] lpvqkpyh5qu7uyh1fw5eus70e5ypa4k 2506308 2506307 2026-08-08T19:58:44Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506308 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] gu579p59bajneu1tyh7bmmhd5d2foax 2506309 2506308 2026-08-08T20:00:04Z Nicolas Eynaud 6858 /* Après-guèrra e mòrt */ 2506309 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jim Eldridge, ''Alan Turing'', A&C Black, 2013, p. 89.</ref><ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] az4a56rhfho3jo2n0v16qokmu45pah5 2506310 2506309 2026-08-08T20:02:05Z Nicolas Eynaud 6858 /* Bibliografia */ 2506310 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jim Eldridge, ''Alan Turing'', A&C Black, 2013, p. 89.</ref><ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006. * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] aypxp9t0f4ah7su0mjr9dd0akvg7ks6 2506311 2506310 2026-08-08T20:04:01Z Nicolas Eynaud 6858 /* Liames intèrnes */ 2506311 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jim Eldridge, ''Alan Turing'', A&C Black, 2013, p. 89.</ref><ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Intelligéncia artificiala]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Ordinator]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006. * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] fcr7g0sv031z1ahmnf9nmfi2p3uxdfn 2506334 2506311 2026-08-09T11:39:43Z Nicolas Eynaud 6858 /* La maquina de Turing e la calculabilitat */ 2506334 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jim Eldridge, ''Alan Turing'', A&C Black, 2013, p. 89.</ref><ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} La contribucion pus fomdamentala de Turing es un article intitulat « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem » que foguèt publicat en [[1936]]. Dins aquela publicacion, prepausèt una respònsa a una question pausada per lo [[matematicas|matematician]] [[David Hilbert]], lo ''Entscheidungsproblem'' ò « problèma de la decision » : es qu'existís un metòde mecanic permetent de determinar s'un enonciat matematic es demostrabla ? Per tractar aquela question, Turing aguèt besonh de definir d'un biais rigorós la nocion de « calcul mecanic ». Per aquò, imaginèt un dispositiu abstrach, demorat famós sota lo nom de [[maquina de Turing]]. Aquela [[maquina]] teorica es constituïda d'un riban infinit devesit en casas ont una tèsta de lectura pòu legir, escriure e escafar de simbòls en se desplaçant, segon un ensemble finit de règlas e en foncion de son estat intèrne. En despiech de sa simplicitat extrèma, aqueu dispositiu es capable de realizar totei lei tipes de calcul realizables per un [[Homo sapiens|èsser uman]] en seguissent una procedura definida. Turing demostrèt que plusors problèmas èran pas solubles per una maquina d'aqueu tipe. Son dichs indecidables. Lo pus conegut es lo « problèma de l'aplant » : existís ges de procedura generala que permet de determinar, per una maquina e una donada que que sieguen, se lo calcul s'acabarà ò contuniarà indefinidament. Ne'n dedeguèt una respònsa negativa a la question de Hilbert. Segon eu, existís pas de metòde mecanic generau per decidir de la demostrabilitat d'un enonciat matematic. === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Intelligéncia artificiala]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Ordinator]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006. * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 5dusdyt4evfae4b1dxtczqc2r983e7c 2506335 2506334 2026-08-09T11:51:23Z Nicolas Eynaud 6858 /* La maquina de Turing e la calculabilitat */ 2506335 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jim Eldridge, ''Alan Turing'', A&C Black, 2013, p. 89.</ref><ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} La contribucion pus fomdamentala de Turing es un article intitulat « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem » que foguèt publicat en [[1936]]. Dins aquela publicacion, prepausèt una respònsa a una question pausada per lo [[matematicas|matematician]] [[David Hilbert]], lo ''Entscheidungsproblem'' ò « problèma de la decision » : es qu'existís un metòde mecanic permetent de determinar s'un enonciat matematic es demostrabla ? Per tractar aquela question, Turing aguèt besonh de definir d'un biais rigorós la nocion de « calcul mecanic ». Per aquò, imaginèt un dispositiu abstrach, demorat famós sota lo nom de [[maquina de Turing]]. Aquela [[maquina]] teorica es constituïda d'un riban infinit devesit en casas ont una tèsta de lectura pòu legir, escriure e escafar de simbòls en se desplaçant, segon un ensemble finit de règlas e en foncion de son estat intèrne. En despiech de sa simplicitat extrèma, aqueu dispositiu es capable de realizar totei lei tipes de calcul realizables per un [[Homo sapiens|èsser uman]] en seguissent una procedura definida. Turing demostrèt que plusors problèmas èran pas solubles per una maquina d'aqueu tipe. Son dichs indecidables. Lo pus conegut es lo « problèma de l'aplant » : existís ges de procedura generala que permet de determinar, per una maquina e una donada que que sieguen, se lo calcul s'acabarà ò contuniarà indefinidament. Ne'n dedeguèt una respònsa negativa a la question de Hilbert. Segon eu, existís pas de metòde mecanic generau per decidir de la demostrabilitat d'un enonciat matematic. Aqueu resultat èra identic a aqueu obtengut, per de mejans diferents, per [[Alonzo Church]]. L'equivaléncia entre lei dos encaminaments es coneguda sota lo nom de [[tèsi de Church-Turing]]. En delà de sa portada logica, la [[maquina de Turing]] aguèt una consequéncia considerabla. D'efiech, en definissent una maquina universala capabla de simular una autra maquina de Turing — que que siegue sa forma – l'article pausèt lo principi teoric de l'[[ordinator]] modèrne, es a dire aqueu d'una maquina unica capabla d'executar un programa. Per aquela rason, es considerat coma un dei paires dei [[tecnologias de l'informacion]] modèrnas. === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Informatica]]. * [[Intelligéncia artificiala]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Ordinator]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006. * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] 1fi0450oiymexod0ily9k93z91toh2d 2506337 2506335 2026-08-09T11:53:53Z Nicolas Eynaud 6858 /* Liames intèrnes */ 2506337 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jim Eldridge, ''Alan Turing'', A&C Black, 2013, p. 89.</ref><ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} La contribucion pus fomdamentala de Turing es un article intitulat « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem » que foguèt publicat en [[1936]]. Dins aquela publicacion, prepausèt una respònsa a una question pausada per lo [[matematicas|matematician]] [[David Hilbert]], lo ''Entscheidungsproblem'' ò « problèma de la decision » : es qu'existís un metòde mecanic permetent de determinar s'un enonciat matematic es demostrabla ? Per tractar aquela question, Turing aguèt besonh de definir d'un biais rigorós la nocion de « calcul mecanic ». Per aquò, imaginèt un dispositiu abstrach, demorat famós sota lo nom de [[maquina de Turing]]. Aquela [[maquina]] teorica es constituïda d'un riban infinit devesit en casas ont una tèsta de lectura pòu legir, escriure e escafar de simbòls en se desplaçant, segon un ensemble finit de règlas e en foncion de son estat intèrne. En despiech de sa simplicitat extrèma, aqueu dispositiu es capable de realizar totei lei tipes de calcul realizables per un [[Homo sapiens|èsser uman]] en seguissent una procedura definida. Turing demostrèt que plusors problèmas èran pas solubles per una maquina d'aqueu tipe. Son dichs indecidables. Lo pus conegut es lo « problèma de l'aplant » : existís ges de procedura generala que permet de determinar, per una maquina e una donada que que sieguen, se lo calcul s'acabarà ò contuniarà indefinidament. Ne'n dedeguèt una respònsa negativa a la question de Hilbert. Segon eu, existís pas de metòde mecanic generau per decidir de la demostrabilitat d'un enonciat matematic. Aqueu resultat èra identic a aqueu obtengut, per de mejans diferents, per [[Alonzo Church]]. L'equivaléncia entre lei dos encaminaments es coneguda sota lo nom de [[tèsi de Church-Turing]]. En delà de sa portada logica, la [[maquina de Turing]] aguèt una consequéncia considerabla. D'efiech, en definissent una maquina universala capabla de simular una autra maquina de Turing — que que siegue sa forma – l'article pausèt lo principi teoric de l'[[ordinator]] modèrne, es a dire aqueu d'una maquina unica capabla d'executar un programa. Per aquela rason, es considerat coma un dei paires dei [[tecnologias de l'informacion]] modèrnas. === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Alonzo Church|Church (Alonzo)]]. * [[Informatica]]. * [[Intelligéncia artificiala]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Ordinator]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006. * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] dz74bytb2mototvve60bg482yzd1ele 2506338 2506337 2026-08-09T11:56:37Z Nicolas Eynaud 6858 /* Bibliografia */ 2506338 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jim Eldridge, ''Alan Turing'', A&C Black, 2013, p. 89.</ref><ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} La contribucion pus fomdamentala de Turing es un article intitulat « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem » que foguèt publicat en [[1936]]. Dins aquela publicacion, prepausèt una respònsa a una question pausada per lo [[matematicas|matematician]] [[David Hilbert]], lo ''Entscheidungsproblem'' ò « problèma de la decision » : es qu'existís un metòde mecanic permetent de determinar s'un enonciat matematic es demostrabla ? Per tractar aquela question, Turing aguèt besonh de definir d'un biais rigorós la nocion de « calcul mecanic ». Per aquò, imaginèt un dispositiu abstrach, demorat famós sota lo nom de [[maquina de Turing]]. Aquela [[maquina]] teorica es constituïda d'un riban infinit devesit en casas ont una tèsta de lectura pòu legir, escriure e escafar de simbòls en se desplaçant, segon un ensemble finit de règlas e en foncion de son estat intèrne. En despiech de sa simplicitat extrèma, aqueu dispositiu es capable de realizar totei lei tipes de calcul realizables per un [[Homo sapiens|èsser uman]] en seguissent una procedura definida. Turing demostrèt que plusors problèmas èran pas solubles per una maquina d'aqueu tipe. Son dichs indecidables. Lo pus conegut es lo « problèma de l'aplant » : existís ges de procedura generala que permet de determinar, per una maquina e una donada que que sieguen, se lo calcul s'acabarà ò contuniarà indefinidament. Ne'n dedeguèt una respònsa negativa a la question de Hilbert. Segon eu, existís pas de metòde mecanic generau per decidir de la demostrabilitat d'un enonciat matematic. Aqueu resultat èra identic a aqueu obtengut, per de mejans diferents, per [[Alonzo Church]]. L'equivaléncia entre lei dos encaminaments es coneguda sota lo nom de [[tèsi de Church-Turing]]. En delà de sa portada logica, la [[maquina de Turing]] aguèt una consequéncia considerabla. D'efiech, en definissent una maquina universala capabla de simular una autra maquina de Turing — que que siegue sa forma – l'article pausèt lo principi teoric de l'[[ordinator]] modèrne, es a dire aqueu d'una maquina unica capabla d'executar un programa. Per aquela rason, es considerat coma un dei paires dei [[tecnologias de l'informacion]] modèrnas. === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Alonzo Church|Church (Alonzo)]]. * [[Informatica]]. * [[Intelligéncia artificiala]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Ordinator]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' « L'héritage d’Alan Turing », ''CNRS Le journal'',‎ mai de 2012. * '''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006. * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] cn1nxdtedripb9ilkbgn0gj2z3dinc9 2506339 2506338 2026-08-09T11:58:32Z Nicolas Eynaud 6858 /* La maquina de Turing e la calculabilitat */ 2506339 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica=matematician anglés |carta= }} {{1000 fondamentals}} {{article en construccion}} [[Fichièr:Alan Turing az 1930-as években.jpg|thumb|Alan Turing a l'edat de 16 ans]] '''Alan Mathison Turing''' ([[Maida Vales]], [[Londres]], [[23 de junh]] de [[1912]] - [[Wilmslow]], [[7 de junh]] de [[1954]]) foguèt un matematician [[Anglatèrra|anglés]]. Trabalhèt dins divèrses domenis coma l'[[informatica teorica]], la [[criptoanalisi]] o mai l'[[intelligéncia artificiala]]. Es considerat lo paire de l'[[informatica]] modèrna. Turing portèt divèrsas contribucions dins l'informatica teorica e l'intelligéncia artificiala coma la [[maquina de Turing]], la [[computabilitat universala]] o lo [[tèst de Turing]]. Trabalhèt amb los servicis d'intelligéncia britanics, e long de la [[Segonda Guèrra Mondiala]], a Bletchley Park, lo centre de [[criptografia]] britanic, dirigiguèt durant cèrt temps lo [[Hut 8]], la seccion responsabla de la criptoanalisi navala [[Alemanha|alemanda]]. Desvolopèt mantuna tecnica per poder legir los còdis alemands, enclusa la "bomba", una maquina electromecanica que podiá desfar lo còdi de la [[Enigma (maquina)|maquina alemanda de criptografia Enigma]]. Aqueste eveniment foguèt crucial dins lo debanament de la [[Batalha de l'Atlantic]]. Turing foguèt lo primièr scientific que utilizèt d'ordinadors amb d'aplicacions a las matematicas. Per encausa de son [[omosexualitat]] foguèt caçat en 1952 pel servici d'intelligéncia britanic. Pr'amor d'anar pas a la preson, Turing acceptèt de se sometre a un tractament d'ormònas ([[estrogèns]]) que s'emplegava en aquel temps. Turing acabèt per se suïcidar en 1954 en manjar una poma que conteniá de [[cianur]]. Lo 10 de setembre de 2009, aprèp una campanha sus [[Internet]], lo primièr ministre britanic [[Gordon Brown]] s'excusèt pel tractament qu'aguèt de sofrir Turing aprèp la guèrra. Aprèp divèrsas iniciativas legislativas per lavar l'onor de Turing lo govèrn anglés decidiguèt finalament de li acordar una gràcia reiala lo 23 de decembre de 2013. == Biografia == === Jovença e formacion === Alan Turing nasquèt lo 23 de junh de [[1912]] a [[Londres]] a una [[familha (parentèla)|familha]] de la [[classa sociala|classa]] mejana superiora [[Reiaume Unit|britanica]]. Son [[paire]], Julius Mathison Turing ([[1873]]-[[1947]]), èra foncionari au sen de l'[[administracion]] [[colonialisme|coloniala]] en [[Índia]] e sa [[maire]], Ethel Sarah Stoney ([[1881]]-[[1976]]), èra la filha d'un [[engenhariá|engenhaire]] de la Madras Railway. En causa dau trabalh de son paire, foguèt fisat a de familhas d'acuelh en [[Anglatèrra]] durant una partida de son enfança. Mostrèt rapidament de capacitats intellectualas de remarca, un interès marcat per lei [[sciéncia|sciéncias]] e lei [[matematicas]] e un caractèr solitari e pauc conformista<ref>Segon la [[legenda]], auriá aprés a legir solet en tres setamans (François Clarac, ''Encyclopédie historique des neurosciences : Du neurone à l'émergence de la pensée'', De Boeck, 2008, p. 948).</ref>. A partir de [[1926]], foguèt [[escòla|escolarizat]] a [[Sherborne School]], un establiment privat [[tradicion]]au onte sa predileccion per lei [[sciéncia]]s foguèt mau compresa dins un quadre privilegiant lei disciplinas classicas ([[literatura]], [[art]], [[musculacion|cultura fisica]], etc.). Pasmens, i trobèt d'[[amistat|amics]] coma Christopher Morcom que sa [[mòrt]] prematura en [[1930]] noiriguèt sei reflexions subre l'esperit, la [[matèria]] e la subrevida de la [[consciéncia]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004, pp. 19-22.</ref>. Puei, en [[1931]], intrèt au [[King's College]] de l'[[universitat de Cambridge]] per i estudiar lei [[matematicas]]. Obtenguèt brilhantament son diplòma en [[1934]] e foguèt elegit ''fellow'' dau College tre [[1935]] gràcias a sei trabalhs subre lo [[teorèma centrau limit]], un element important de la teoria dei [[probabilitat]]s<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 178.</ref>. Aquò li permetèt d'integrar un mitan intellectuau riche e de se familiarizar amb lei grandei questions de la [[logica]] matematica de son temps, especialament lei problèmas pausats per [[David Hilbert]] ([[1862]]-[[1943]]). En [[1936]], anèt perseguir sei recèrcas ais [[USA|Estats Units]] a l'[[universitat de Princeton]]. I preparèt un [[doctorat]], obtengut en [[1938]], sota la direccion dau [[logica|logician]] [[Alonzo Church]] ([[1903]]-[[1995]]). Aqueu periòde li permetèt de rescontrar plusors personalitats scientificas importantas. Tanben, es durant aqueu periòde que produguèt son trabalh fondator subre la [[calculabilitat]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Olivier Hudry, « Machine de Turing et complexité algorithmique », dins Michel Serfati (dir.), ''De la méthode : recherches en histoire et philosophie des mathématiques'', PUFC, coll. « Colloques et séminaires », 2002, p. 180.</ref><ref>'''[[anglés|(en)]]''' Alan Turing, « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem », ''Proceedings of the London Mathematical Society'', London Mathematical Society, 1937.</ref>. === Guèrra e periòde de Bletchley Park === [[Fichièr:Bombe-rebuild.jpg|thumb|right|Replica de la bomba criptologica de Turing.]] De retorn en [[Anglatèrra]] en [[1938]], Turing faguèt partida dei [[sciéncia|scientifics]] seleccionats per lo [[govèrn]] [[Reiaume Unit|britanic]] per seguir de cors de [[criptanalisi]] a la [[Government Code and Cypher School]]. En setembre de [[1939]], après l'intrada en guèrra dau [[Reiaume Unit]] còntra [[Alemanha]], foguèt donc afectat au [[Operacion Ultra|centre de descriptatge]] installat a [[Bletchley Park]]. I tenguèt un ròtle centrau dins lo descriptatge dei messatges chifrats amb la maquina [[Enigma]], especialament aquelei utilizats per la [[marina militara|marina]]<ref>Turing foguèt oficialament lo director de la seccion dedicada ai messatges Enigma de la marina de guèrra alemanda fins a març de [[1943]]. Pasmens, èra pauc interessat per lo comandament e sei foncions foguèron exercidas per [[Conel Hugh O'Donel Alexander|Hugh Alexander]] ([[1909]]-[[1974]]).</ref>. Per aquò, après aver recuperat lei trabalhs precursors dei servicis [[Polonha|polonés]] e [[França|francés]], concebèt una [[maquina]] electromecanica, la « bomba », capabla d'identificar rapidament lei reglatges jornadiers dau sistèma [[Enigma]]. Lo trabalh de Turing foguèt fòrça important per melhorar la proteccion dei convòis aliats durant la [[batalha de l'Atlantic (1939-1945)|batalha de l'Atlantic]]. Pasmens, se Turing foguèt nomat oficier de l'[[Òrdre de l'Empèri Britanic]] en [[1946]], sa contribucion a l'esfòrç de guèrra demorèt secreta fins ais [[ans 1970]] car lei [[Reialme Unit|Britanics]] volián pas revelar l'organizacion de seis unitats de criptanalisi. === Après-guèrra e mòrt === Après la [[Segonda Guèrra Mondiala|guèrra]], Turing contunièt sei trabalhs subre lei calculators. Per aquò, jonhèt lo [[National Physical Laboratory]] de [[Londres]] onte concebèt lo projècte d'un [[ordinator]] utilizant de programas enregistrats, l'[[Automatic Computing Engine]]. Pasmens, decebut per la lentor dau projècte, preferiguèt trabalhar amb l'[[universitat de Manchester]] onte participèt au desvolopament d'un [[ordinator]] [[electronica|electronic]]. Durant aqueu periòde, estudièt tanben lo foncionament dei programas e desvolopèt sei reflexions sus l'[[intelligéncia artificiala]] e la [[biologia matematica]]. En [[1952]], Turing foguèt enseguit per « indecéncia manifèsta » en causa d'una relacion amb un autre [[òme]], que l'[[omosexualitat]] èra totjorn un delicte dins lo [[Reiaume Unit]] d'aqueu temps. Quauqueis annadas aperavans, un tal afaire seriá probable demorat un fach divèrs sensa importància. Pasmens, aquela annada, d'escàndols d'espionatge implicant de personalitats amb un perfieu sociau similar a aqueu de Turing avián tocat l'opinion publica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Jim Eldridge, ''Alan Turing'', A&C Black, 2013, p. 89.</ref><ref>En particular, l'opinion publica britanica èra estada fòrça tocada per lei premierei consequéncias de l'afaire dei [[Cinc de Cambridge]].</ref>. Aquò explica la volontat deis autoritats de jutjar l'afaire. Reconegut copable, Turing perdiguèt seis abilitacions de seguretat, mai poquèt chausir entre l'empresonament e un tractament ormonau a basa d'[[estrogèn]] per redurre la libidò – dins lei fachs, una castraccion quimica<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Andrew Hodges, ''Alan Turing : the enigma'', Londres, Burnett Books, 1983, p. 469.</ref>. Optèt per la segonda possibilitat, mai foguèt escartat dei recèrcas en criptanalisi menadas per lo govèrn. Lo tractament ormonau aguèt de consequéncias fisicas e psicologicas marridas (impoténcia, aumentacion dau pes, etc.)<ref>'''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006, p. 268.</ref>. Turing foguèt trobat [[mòrt]] en cò sieu lo 7 de junh de [[1954]]. L'enquista de la polícia concluguèt a un [[suicidi]] per ingestion de [[cianur]]. Pasmens, aqueu resultat foguèt contestat per sa maire que defendiguèt la tèsi d'un accident causat per d'[[experiéncia]]s [[quimia|quimicas]] en cors<ref>De biografs coma [[Jack Copeland]] son tanben partisans de la tèsi de l'accident car Turing èra a estudiar de reaccions quimicas implicant l'utilizacion de [[cianur]]. En revènge, fau nòtar que l'idèa d'un suicidi causat per la repression de l'omosexualitat de Turing – frequentament citada dins la premsa ò dins lei racòntes popularas – es relativament minoritària au sen deis especialistas de Turing. Son partisan principau es probable [[Richard Dawkins]]. Una autra istòria frequentament raportada subre lo suicidi de Turing es aquela de la [[poma]] e dau liame amb Blancanèu. Lei policiers trobèron efectivament una poma entamenada a proximitat de Turing, mai establiguèron ges de liame entre lo cianur e lo [[fruch]] (que foguèt pasmens pas analizat).</ref>. == Òbra scientifica == === La maquina de Turing e la calculabilitat === {{veire|Maquina de Turing|Calculabilitat}} La contribucion pus fomdamentala de Turing es un article intitulat « On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem » que foguèt publicat en [[1936]]. Dins aquela publicacion, prepausèt una respònsa a una question pausada per lo [[matematicas|matematician]] [[David Hilbert]], lo ''Entscheidungsproblem'' ò « problèma de la decision » : es qu'existís un metòde mecanic permetent de determinar s'un enonciat matematic es demostrabla ? Per tractar aquela question, Turing aguèt besonh de definir d'un biais rigorós la nocion de « calcul mecanic ». Per aquò, imaginèt un dispositiu abstrach, demorat famós sota lo nom de [[maquina de Turing]]. Aquela [[maquina]] teorica es constituïda d'un riban infinit devesit en casas ont una tèsta de lectura pòu legir, escriure e escafar de simbòls en se desplaçant, segon un ensemble finit de règlas e en foncion de son estat intèrne. En despiech de sa simplicitat extrèma, aqueu dispositiu es capable de realizar totei lei tipes de calcul realizables per un [[Homo sapiens|èsser uman]] en seguissent una procedura definida. Turing demostrèt que plusors problèmas èran pas solubles per una maquina d'aqueu tipe. Son dichs indecidables. Lo pus conegut es lo « problèma de l'aplant » : existís ges de procedura generala que permet de determinar, per una maquina e una donada que que sieguen, se lo calcul s'acabarà ò contuniarà indefinidament. Ne'n dedeguèt una respònsa negativa a la question de Hilbert. Segon eu, existís pas de metòde mecanic generau per decidir de la demostrabilitat d'un enonciat matematic. Aqueu resultat èra identic a aqueu obtengut, per de mejans diferents, per [[Alonzo Church]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' « L'héritage d’Alan Turing », ''CNRS Le journal'',‎ mai de 2012, pp. 9-10.</ref>. L'equivaléncia entre lei dos encaminaments es coneguda sota lo nom de [[tèsi de Church-Turing]]. En delà de sa portada logica, la [[maquina de Turing]] aguèt una consequéncia considerabla. D'efiech, en definissent una maquina universala capabla de simular una autra maquina de Turing — que que siegue sa forma – l'article pausèt lo principi teoric de l'[[ordinator]] modèrne, es a dire aqueu d'una maquina unica capabla d'executar un programa. Per aquela rason, es considerat coma un dei paires dei [[tecnologias de l'informacion]] modèrnas. === La criptanalisi === === L'informatica e l'intelligéncia artificiala === === La morfogenèsi === == Eiretatge == == Annèxas == === Liames intèrnes === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> * [[Calculabilitat]]. * [[Alonzo Church|Church (Alonzo)]]. * [[Informatica]]. * [[Intelligéncia artificiala]]. * [[Maquina de Turing]]. * [[Ordinator]]. * [[Tecnologias de l'informacion]]. </div> === Bibliografia === * '''[[francés|(fr)]]''' « L'héritage d’Alan Turing », ''CNRS Le journal'',‎ mai de 2012. * '''[[anglés|(en)]]''' David Leavitt, ''Alan Turing and the Invention of the Computer'', W. W. Norton & Company, 2006. * '''[[anglés|(en)]]''' Christof Teuscher, ''Alan Turing : Life and Legacy of a Great Thinker'', Springer, 2004. === Nòtas e referéncias === <div style="-moz-column-count:3; column-count:3;"> <references/> </div> {{ORDENA:Turing, Alan}} [[Categoria:Scientific britanic]] [[Categoria:Naissença en 1912]] [[Categoria:Decès en 1954]] d8a2bisq8wduu0l3eo3p7t17vagzsvl Fusta 0 79770 2506322 2199924 2026-08-09T09:41:40Z Nicolas Eynaud 6858 /* La fusta dins l'industria e la construccion */ 2506322 wikitext text/x-wiki {{Infobox |tematica= |carta= }} {{1000 fondamentals}} La '''fusta''' (var. '''husta''') es lo [[material]] [[lenhós]] de la [[tija]] d'una [[planta]], especialament dels [[arbres]] e [[arbrilhon]]s que se caracterizan per aver de troncs; mas aquela definicion es solament una approximativa, dins un sens mai larg, la fusta pòt far referéncias a d'autres materials e teissits amb de proprietats comparables. La fusta es un material eterogèni, igroscopic, cellular e anisotropic. La fusta es compausada de [[Fibra vegetala|fibras]] de [[cellulòsa]] (40 a 50 %) e [[emicellulòsa]] (15 a 25) mantengudas unidas per [[linhina]] (15 a 30 %). [[Fichièr:The lumberjack was here.jpg|thumb|Fusta dins un bòsc de [[Finlàndia]]]] La substància linhosa se caracteriza per de sisas de fibras separadas entre elas per un malhum medullars dins un sens radial. Las plantas produson e utilizan la fusta a de fins estructuralas, es la causa d'aquelas caracteristicas que, essent un material d'estructura solida, es fòrça utilitat pels umans. Un còp talhada e seca, la fusta s'utiliza per fòrça aplicacions diferentas. Una d'aquelas es la fabricacion de mesola o pasta, matèria primièra per far de [[papièr]]. Artistas e fustièrs talhan e unisson de tròces de fusta amb espleches especials, per de fins practicas o artisticas. La fusta es tanben un material de construccion fòrça important dempuèi los començaments de las construccions umanas e o demòra fins a uèi. == Estructura intèrna de la fusta == [[Fichièr:Egeved.JPG|thumb|Aspècte d'un arbre talhat]] La [[mesola (botanica)|mesola]] es la partida mai fèrma e compacta, al centre del tronc, se forma per secatge e resinificacion. [[Duramen]] es la partida seguent la mesola, mas dura e consistenta, impregnada de [[linhina]] e [[tanin]]. [[Albenca]] es la partida exteriora e pus jove de la fusta, amb mai de seva, que amb el temps va conéisser un cambiament en [[amidon]], pel tanin se transforma en duramen, que se fixa en la membrana cellulara. [[Cambium]] es la sisa que permet la creissença en espessor de l'arbre [[libèr]] es una sisa formada per de cellulas conductrises que transpòrtan la saba elaborada que noirís l'arbre [[Rusca]] es la pèl o cobertura exteriora del tronc e de las brancas de qualques plantas productrises de fusta. == Proprietats == E mai la fusta possedisca pas de proprietats precisas, podèm establir qualques unas generalas: * [[Densitat]] - Es la relacion entre la massa e lo volum dels còsses. Las fustas an sovent una densitat inferiora a aquela de l'aiga, e es per aquò que flòtan. Qualques fustas d'origina tropicala de granda duretat an de densitats superioras a aquela de l'aiga * [[Duretat]] - Es l'oposicion que presenta un material a èsser raiat o penetrat per un autre qu'es pus dur. * [[Resisténcia mecanica]] - La fusta es un material isotròp. Endura plan los esfòrces que seguisson la direccion parallèla a las fibras, mas es pas lo cas dins lo sens perpendicular a elas. De fach son ideals per endurar los esfòrces de flexion, coma o fa un arbre a l'accion del vent. * [[Durabilitat]] – I a de fustas fòrça durablas e resistentas als [[parasit]]s e [[fungi]], coma lo noguièr, e d'autres i son pas tan coma lo pin. == Procèssus d'obtencion de la fusta == [[Fichièr:Gelugu (coconut wood) in Klaten, Java.jpg|thumb|250px|Troncs de fusta empilats, dins l'[[illa de Java]].]] [[Fichièr:Firewood to dry Luc Viatour.jpg|thumb|250px|Fusta secant.]] * '''talh''': En aquel procèssus intervenon los boscatièrs o l'equipa de trabalhadors que pujan los monts e amb [[destral]]s o abocinadoras electricas o d'esséncia talhan l'[[arbre]] e li tiran las brancas e racinas e comencan a li sortir la rusca perque comence a secar. Sovent se recomanda que los arbres se talhen en [[ivèrn]] o [[tardor]]. Se cal tornar plantar mai arbres qu'aqueles se talhèt. * '''Transpòrt''': Es la segonda fasa e en aquela la fusta es transportada dempuèi lo luòc de talha cap a la [[rèssa]] e dins aquela fasa jògan un fum de causas coma l'[[orografia]] e l'infrastructura. Normalament la tiran d'[[animals]] o de [[maquina]]s mas dins qualques cases s'aprofiècha un [[riu]], s'i a un bon corrent d'[[aiga]] se daissa anar los troncs, s'i a pauc de corrent se ligan fasent de barcassas que se pòscan guidar. * '''Ressatge''': Dins aquela fasa la fusta es portada a la rèssa. La rèssa solament dividir en tròces la fusta segon l'usatge que se li va donar posteriorament. S'utiliza diferents tipes de rèssa coma per exemple, la [[rèssa alternativa]], la [[rèssa de cencha]], [[rèssa tornissa]] o amb [[rèssa de còdols]]. Qualques rèssas combinan qualques unas d'aquelas tecnicas per melhorar la produccion. * '''Secatge''': Es lo procèssus mai important per la fusta perque dona la qualitat. ** '''Secatge natural''': Se reünís las fustas en pilas separadas del sòl e amb de cròses perque baralhe l'aire entre elas e aparat de l'aiga. Lo problèma d'aquel sistèma es que demanda fòrça temps e per aquò es gaire rendable per l rèssa que vòl qu'aquò ane aviat. ** '''Secatge artificial''': *** '''Secatge per immersion''': dins aquel procèssus lo tronc o un tròç es banhat, e l'aiga buta la saba per un dels costats del tròç e aquela, expulsada de la fusta, se poirís pas mai; aquò lèva a la fusta d'un pauc de duretat e consisténcia mas ganha en durabilitat. Aquel procèssus dura qualques meses, aprèp que la fusta secarà mas aviat perque conten pas mai de saba. *** '''Secatge jol vueit''': dins aquel procèssus la fusta es plaçada dins una maquina de vueit. Es lo pus segur e permet de conciliar temps fòrça brèus de secatge amb mai: **** Bassas temperaturas de secatge la fusta. **** Gradient d'umitat limitat entre l'exterior e la superfícia. **** L'eliminacion del risc de fissaduras, enfonzament o alteracion de la color. **** Utilizacion aisida. **** Mantenement reduch de l'installacion. *** '''Secatge per vaporizacion''': aquel procèssus es fòrça costós mas de qualitat. Las fustas son plaçadas dins un claus tancat a una certana nautor del sol ont corrís un nívol de vapor de 80 a {{unitat|100|°C}}; amb aquel procèssus la fusta pèrd 25% de son pes en aiga e mai tard per terminar lo procèssus se fa circular un corrent de vapor d'òli de quitran que l'impermeabilizarà e favorirà la conservacion. ** '''Secatge mixte''': Dins aquel procèssus s'utilizan lo natural e l'artificial: de comença amb un secatge natural que sortís l'umitat de 20-25% per seguir amb lo secatge artificial fins arribar al punt de secat o d'eliminacion de l'umitat desirada. *** '''Secatge per [[pompa de calor]]''': Aquel procèssus es una autra aplicacion del sistèma de secatge per vaporizacion == Derivats de la fusta == De la fusta natural s'obtenon autres productius, com los pòstes de fusta aglomerada, lo papièr e lo carton. '''pòstes de fusta aglomerada:''' En general, los mòbles qu'utilizam son pas fabricats de fusta massissa. L'interior dels mòbles es de fustas aglomeradas e solament s'utiliza la fusta naturala sus la partida exteriora en forma de placatge. An las caracteristicas seguentas: * Son mai economics que la fusta natural. * Se pòt obtenir de dimensions fòrça mai grandas. * Se desforman gaire, sens se poirir o s'usar. '''Lo papièr:''' Lo papièr es una fina sisa de fibras vegetalas entrelaçadas entre elas formant un ensemble qu'a la proprietat d'èsser resistent, durable dins lo temps, leugièr, isolant de la calor e de l'electricitat e igroscopic (absorbís l'aiga). '''Lo carton:''' S'obten a partir de fuèlhas espessas de pasta de papièr o pel jonent de divèrsas sisas. La forma comerciala mai comuna es lo carton ondulat, que se compausa d'un fuèlh de papièr a l'interior de forma d'ondas, renfortida per doas a l'exterior plana que se pegan. == La fusta dins l'industria e la construccion == [[Fichièr:Dusheme.jpg|thumb|Pòstes de fusta]] [[Fichièr:Young Ugandan Bicycle Engineer.jpg|thumb|[[Bicicleta]] ([[Oganda]])]] Per evitar lo degalhatge se la somet a un tractament de conservacion, que consistís a injectar a fred e jos pression, o ben a caud, una substància capabla de la rendre imputrescibla ([[creosòta]], [[sulfat de coire]]...) e de l'aparar de l'accion de l'[[aiga]], de certans [[insèctes]] e de la [[mosidura]]. Dins la construccion, la fusta s'utiliza per d'elements d'estructura, coma tancadura, pasiment o decoratiu. * Elements d'estructura: [[pilar (arquitectura)|pilars]], bigas, o trelís. * Tancadura: rampas, [[pòrta]]s o elements de menusariá ([[fenèstra]]s) * Pasiments: fuèlhas de postam, massissas o laminat * Decoracion: s'utiliza en elements per l'[[escultura]] o [[ebenistariá]], * Elements auxiliars: coma material de construccion s'utiliza pels emponts, cofratges o plataformas. Dins l'industria quimica s'emplega per la produccion d'[[esséncia de terebentina]] e d'[[acid acetic]] per [[destillacion seca]]. == La fusta coma font d'energia == {{article detalhat|lenha}} La fusta que es tanben [[biomassa]] es la font d'energia mai vièlha que coneis l'umanitat. Uèi, per prèp de la mitat de la populacion mondiala, la fusta representa l'origina de 50% de l'energia consumida mas per Euròpa e los Estats Units d'America solament 4%. La fusta es compausada de [[cellulòsa]] e [[linhina]], coma l'amidon, oleoresinas, alcoòl metilic, canfre, colorants, tanins, perfums e resinas. Conten de [[carbòni]] e d'[[idrogèn]]. Lo contengut energetic depend de l'espècia vegetala mas totjorn es inferior al aquel del carbon e los autres combustibles fossils. Per produire de calor pendent la [[combustion]] de la fusta cal d'oxigèn, coma comburent, e se libèra de [[dioxid de carbòni]]. == Agents nocius per la fusta == {{detalh|degradacion de la fusta}} La degradacion de la fusta es un procèssus qu'altèra las caracteristicas d'aquela. En tèrmes largs, se pòt atribuir doas causas primàrias: * Agents biotics (que vivon) * Agents fisics (que vivon pas). == Tecnica == Las personas que trabalhan la fusta son los [[fustièr]]s. Tradicionalament las [[biga]]s dins fòrça culturas se fan de fusta. Tanben s'utiliza per far, per exemple, mòbles, encastres de fenèstras e pòrtas, instruments de musica, pasiment (postam), etc. Qualques espleches o partida d'espleches, subretot los margues, son sovent de fusta. Qualques aisinas per modificar e trabalhar la fusta son, per exemple, lo [[rabòt]], lo [[cisèl]], la [[rèssa]].... La fusta se pòt vernissar o pintar. == Referéncias == <references/> [[Categoria:Fusta]] ne5dnapfe4c97ww3zt9hwq70r98kx7l Peiriac de Menerbés 0 82575 2506312 2498602 2026-08-08T20:15:22Z Alaric 506 44932 perimètre del territòri, demografia 2506312 wikitext text/x-wiki {{confusion|Peiriac de Mar}} {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Peiriac de Menerbés | nom2 = ''Peyriac-Minervois'' | imatge = Peyriac-Minervois_-_08.jpg | descripcion = Lo castèl de Peiriac | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Peyriac-Minervois_11.svg | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = {{Menerbés}} | region = {{Occitània (Region)}} | departament = {{Aude}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | insee = 11286 | cp = 11160 | cònsol = Denise Gils | mandat = [[2026]]-[[2032]] | intercom = [[Carcassona Agló]] | gentilici = | latitud = 43.2922 | longitud = 2.5681 | alt mej = | alt mini = 105 | alt maxi = 221 | km² = 10.19 ||blason=}} '''Peiriac de Menerbés'''<ref>https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11.html</ref> o '''Peiriac''' (''Peyriac-Minervois'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] en [[Menerbés]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== Peiriac de Menerbés es un vilatge situat entre la [[Montanha Negra]] e l'[[Montanha de Laric|Alaric]] sus la D11 a 26 km al nòrd-èst de [[Carcassona]], a una quarantena de quilomètre de [[Narbona]], es al centre del grand vinhal del [[Minerbés (vin)|menerbés]]. Lo riu que la travèrsa es l'[[Argentdoble]], Peiriac es sus la riba esquèrra. Son [[Clima mediterranèu|clima es tipicament mediterranèu]], ensolelhat amb de [[vent]]. [[Imatge:Map commune FR insee code 11286.png|vignette|upright=1.5|Comunas a l'entorn.|neant]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Peiriac de Menerbés | nòrd = [[Trauça]] | nòrd-èst = [[Felina de Menerbés]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | èst = [[La Livinièra|La Livinhèira]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | sud-èst = [[Rius de Menerbés]] | sud = | sud-oèst = [[Lauran|Lòura]] | oèst = | nòrd-oèst = [[Caunas de Menerbés]] }} [[Fichièr:Argent-Double Peyriac2.jpg|neant|vinheta|Lo riu Argent Doble]] [[Fichièr:Vigne Minervois.jpg|neant|vinheta|Vinhas près del vilatge]] ==Toponimia== Las atestacions ancianas son : ''Castrum de Periag Menerbensi'' en [[1070]]; ''In suburbio Minerbensi…, castrum de Periaco'' en [[1079]]; ''Piriachum'' en [[1084]]; ''Petriacum'' en [[1131]]; ''Peiriacum'' en [[1156]]; ''Perriacum, Narbonensis diocesis'' en [[1229]]; ''Petracum'' en [[1238]]; ''Castrum de Petriaco in Minerbesio'' en [[1318]]; ''De Peyraco'' en [[1325]]; ''Periac de Menerbes'' al [[sègle XIV]]; ''De Petriaco Minervesii'' en [[1512]]; ''Al loc de Peyryac'' en [[1536]]; ''Peyriac de Minerboys'' en [[1595]]; ''Saint Sauveur de Peyriac de Minerbois'' en [[1400]]-[[1639]]; ''Peyriac, rectorie, Saint-Sauveur ou La Transfiguration'' en [[1706]]; ''Peiriac Minervois'' en [[1781]]<ref>Dictionnaire topographique de la France, Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 310, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f402.item.texteImage </ref>.</br> Lo sufixe ''-acum'', latinizacion del sufixe gallic ''-ācon'', pausa pas de problèma, mes lo nom del proprietari latin de la ''villa'' antica qu'èra a la plaça de Peiriac es ''Petreius'', segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 529</ref>, ''Petrius'' segon los Féniés <ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 122</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11286 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Denise Gils |Partit= sens etiqueta |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= [[2014]] |Identitat= Jacques Micheau|Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1995 |Identitat=Régis Sarrato |Partit= [[PS]]|Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1971]] |Fin= 1977 |Identitat= Charles Sarrato |Partit= [[PS]]|Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1945]] |Fin= 1971 |Identitat=Abel Barthas |Partit= [[SFIO]]|Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1945 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 11286 |1793=1105 |1800=1170 |1806=1182 |1821=1394 |1831=1349 |1836=1367 |1841=1309 |1846=1347 |1851=1331 |1856=1322 |1861=1288 |1866=1294 |1872=1246 |1876=1266 |1881=1389 |1886=1339 |1891=1190 |1896=1217 |1901=1252 |1906=1201 |1911=1153 |1921=1269 |1926=1290 |1931=1225 |1936=1194 |1946=1044 |1954=1026 |1962= 1034 |1968= 1054 |1975= 1041 |1982= 1033 |1990= 1053 |1999= 1000 |cassini=26651 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|286}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|286}}/10.19) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== [[Fichièr:Peyriac-Minervois - 03.jpg|vinheta|Glèisa de Peiriac|esquèrra]] [[Fichièr:Peyriac-Minervois - 12.jpg|vinheta|Carrièra del Pòrge dins lo centre istoric]] [[Fichièr:Place du Bourguet, Peyriac-Minervois.jpg|vinheta|Plaça de la Liberacion (Borguet)]] [[Fichièr:Peyriac-Minervois - 07.jpg|esquèrra|vinheta|Ancians barris sus la carrièra Joan Jaurés]] [[Fichièr:Argent-Double Peyriac.jpg|centrat|vinheta|Pont sus lo riu Argent Doble]] ==Personalitats ligadas amb la comuna== * [[:fr:Hippolyte_Babou|Ipolit Babou]], escrivan, critic literari e amic de [[Charles Baudelaire]] * [[:fr:Louis_Barthas|Loís Barthas]], barricaire, militant socialista e pacifista pendent la [[Primièra Guèrra Mondiala]] * Leon Hudelle, militant socialiste e redactor en cap del jornal ''Miègjorn Socialista'' * Gabrièl Fabre, òme de lei de la fin del sègle XVIII ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11286 Peiriac sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Menerbés]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] hoe9xo5u03bptxadldsb40yng2tg817 Castanhs 0 102154 2506295 2398156 2026-08-08T17:04:22Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2506295 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Castanhs | nom2 = ''Castans'' | imatge = Castans_2017_6.jpg | descripcion = Raissac e La Viala (caplòc) vistes de ''Quiersboutou'' (montanha) | lògo = cap | escut = Blason ville fr Castans (Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | insee = 11075 | cp = 11160 | cònsol = Thierry Cros | mandat = [[2026]]-[[2032]] | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | gentilici = castanhòl | latitud = 43.4080555556 | longitud = 2.48388888889 | alt mini = 380 | alt mej = 650 | alt maxi = 1187 | km² = 17.01 |}} '''Castanhs''' (''Castans'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 11075.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Castanhs | nòrd = [[Sant Amanç de Solt]] <small>([[Tarn (departament)|Tarn]])</small> | nòrd-èst = [[Albina]] <small>([[Tarn (departament)|Tarn]])</small> | èst = [[L'Espinacièra]] | sud-èst = | sud = [[Cabrespina|Crabespina]] | sud-oèst = | oèst = [[Pradèlas (Cabardés)|Pradèlas]] | nòrd-oèst = [[Masamet]] <small>([[Tarn (departament)|Tarn]])</small> }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Beata Maria de Castaneis'' en 1269, ''Locus de Castaneis'' en 1341, ''Castanero'' en 1377, ''Castains'' en 1532, ''Castanh'' en 1536, ''Castans Soubirous'' en 1641, ''Castans'' en 1781 <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 73, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f165.item.texteImage </ref>. </br> ''Castanhs'' ven de l'occitan ''castanh'', del latin ''castaneus'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 153, a ''Castagnède''</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, ''Toponymie des Pays Occitans'', edicions Sud-Ouest, 2007, p. 265</ref>, al plural.</br> I a pas (ara) de lòc del nom de ''Castanhs''. Le caplòc es a La Viala. ===Raissac=== Raissac es un dels sèt masatges de la comuna. Es atestat ''Terra Rexac'' en 979<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 73, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f165.item.texteImage </ref>. </br>Lo nom, ambe'l sufixe ''-acum'' d'origina celtica (''-acon'') ne ditz l'ancianetat. Se l'origina es la meteissa que pels autres ''Raissac''s, seriá la proprietat de ''Riccios'', nom celtic (''Rixa'' segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing, d'après Skok) <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 220, 305, 362</ref>{{,}}<ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 555</ref>. Lo nom dels autres masatges data del segond millenari. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=11075 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2026]] |Fin=([[2032]]) |Identitat= Thierry Cros |Partit= |Qualitat= retirat de quadre }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2026 |Identitat= Yolande Piton|Partit= sense |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11075 |1793=579 |1800=662 |1806=727 |1821=760 |1831=818 |1836=846 |1841=820 |1846=756 |1851=743 |1856=695 |1861=701 |1866=645 |1872=599 |1876=556 |1881=486 |1886=513 |1891=485 |1896=441 |1901=430 |1906=400 |1911=404 |1921=250 |1926=215 |1931=184 |1936=170 |1946=167 |1954=148 |1962= 134 |1968= 118 |1975= 107 |1982= 124 |1990= 111 |1999= 112 |cassini=7066 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|075}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|075}}/17.01) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Castans_7_hameaux.jpg|sèt masatges de Castans. Castans_vu_du_Roc_de_l'Aigle_3.jpg|Castans vist del Ròc de l'Agla. Castans_croix_des_lavoirs.jpg|Crotz dels lavadors. Castans_2017_8.jpg|La Viala. Castans_2017_4.jpg|Bordials. Castans_le_Thérondel.jpg|Le Terondèl Naut e Bas. Castans_chapelle.jpg|Capèla Nòstra Dòna de Pietat. Foire_Castans_2016_2.jpg|La fièra de las castanhas. Castans_lamas_3.jpg|Les lamas a la fièra. L'école_de_Castans_1972.jpg|L'escòla en 1972. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11075 Castanhs sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] ibzwol9e2p4ibkkdegco0drnmm9obut Lauran 0 102583 2506304 2487391 2026-08-08T19:50:58Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2506304 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Lauran | nom2 = ''Laure-Minervois'' | imatge = Laure-Minervois AL1.jpg | descripcion = Vista generala de Laura. | lògo = cap | escut = Blason_ville_fr_Laure-Minervois_(Aude)-Hozier.svg | escais = | ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | cp = 11800 | insee = 11198 | cònsol = Julien Brianc | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = ''Lauranais'' <br/>(en [[francés]]) | latitud = 43.2722222222 | longitud = 2.52111111111 | alt mini = 80 | alt mej = 90 | alt maxi = 243 | km² = 39.23 |}} '''Lauran'''{{Bdtopoc}} (''Laure-Minervois'' oficialament en [[francés]], ''Laure'' abans 1933) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 11198.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Lòura | nòrd = [[Caunas de Menerbés]] | nòrd-èst = [[Peiriac de Menerbés]] | èst = [[Rius de Menerbés]] | sud-èst = [[Sant Frichós]] | sud = [[Badens]] </br> [[Aigasvivas (Aude)|Aigasvivas]] | sud-oèst = [[Malvas]], </br> [[Bolhonac]], </br> [[Trebes]], </br> [[Rosticas]] | oèst = [[Vilarzèl de Cabardés]] </br> [[Banhòlas]] | nòrd-oèst = [[Vilanava de Menerbés]] }} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son, per lòc: * '''Lauran''' - ''Lauranum'' en [[844]]; ''Castellum de Laurano'' en [[1127]]; ''Villa Laurani'' en [[1234]]; ''Laura'' en [[1408]]; ''Lauran'' en [[1595]]; ''Laure'' en [[1781]]; ''Loóuro'' e ''Lóbro'' (prononciacion occitana dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]])<ref name="DicTopFR">{{Cite web|url=https://dicotopo.cths.fr/places/P71784831|títol=Dictionnaire topographique de la France}}</ref>. </br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]], ''Lòura'' ven del nom gallic d'òme ''Laurus'', ambe'l sufixe ''-anum'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 390, a ''Laurabuc''</ref>. [[Ernèst Negre|Negre]] dona la meteissa explicacion; ''Laurus'' es qualificat de nom de persona « romanic »<ref>Ernest Nègre, ''Toponymie générale de la France'', 1990-98, vol. I, p. 607, par. 9919</ref>.</br> Segon [[Xavier Delamarre]], s'agís del nom gallic d'òme ''*Laguros'' (''lagu-'', « pichon, flac »), mudat posteriorament en ''Lauru'' e confondut ambe'l latin ''laurus'', ambe la derivacion celtica en ''-anon''. Lòura èra la proprietat de Laguros <ref>Xavier Delamarre, ''Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne'', ed. Errance, 2012, p. 170, 299 e 352</ref>. </br> Se nòta generalament pas l'evolucion de prononciacion de /au/ en /òu/, nimai la prononciacion /o/ del /an/ final pro comuna en lengadocian (lo pan /lu po/, lo plan /lu plo/, etc.) Autras grafias e proposicions (mot sabent a cercar dins lo diccionari) de defugir: * '''Laura''' o '''Lòura (de Menerbés)'''.<ref>https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11c.html</ref> De notar que l'aparicion de ''-Minervois'' dins lo toponim oficial se faguèt en 1933. </br> Lo reculament d'accent dins los mots ancianament acabats per ''-an'' tonic es frequent e s'escriu (''Sant African'' > '''Sant Africa'''). Aquel reculament es majoritari dins los parlars audencs, benlèu encara mai en Menerbés (excepcions : [[Robian]], [[Barbairan]], pr'amor de ''iòd'', [[Palajan]]...) : ''Floran'' > [[Flora (Aude)|Flora]], ''*Rosticans'' > [[Rosticas]], ''Asilhan'' > [[Asilha lo Comtal|Asilha]], ''Monsan'' > [[Monza]], ''Cominhan'' > [[Cominha]], ''*Vilafloran'' > [[Vilaflora]], ''Verselhan'' en 1532 > [[Vreselha]], ''Piussan'' > [[Piussa]], ''Paulinhan'' > [[Paulinha]], ''Ladinhan'' > ''Ladinha'', etc. </br> Cal pas confondre aquel tractament ambe la prononciacion [ɔ] de las sillabas '''tonicas''', tipe ''pan'' (fenomèn pus septentrional e oriental).</br> Lo cas de l'ancian ''Lauran'' es excepcional : subrevolucion ''Loóuro'' e ''Lóbro''. Sembla prudent de gardar la primièra, non pas la segonda. Las règlas graficas empachan pas de notar la diferéncia entre lo parelh minimal ''au''/''òu''. La grafia classica es pas un jòc de devinalhas, '''Lòura''' es impecabla.</br> Lo TdF escriu, probablament sense conéisser la prononciacion, ''Lauro'' (tòme II, p. 193). ===Abrens=== Abrens es una anciana ''villa''. Las fòrmas ancianas son : ''Villa Abrengus'' en 936, ''Villa Abrencis'' en 1119, ''Abrenx'' en 1240, ''Abrencs'' en 1261, ''De Ambrenchis'' en 1351, ''De Abranchis sive Amurenchis'' en 1409, ''Brenx'' en 1416, ''Villebrens'' en 1639, ''Le Tina Dabrens'' en 1263, ''Tina de Brens'' en 1783, ''Abrens, chapelle ruinée'', etc. La prononciacion es ''Le Tina''<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. NP, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f93.item.texteImage </ref>. </br> La finala es le sufixe germanic ''-ingos'', le nom de persona es probablament germanic, benlèu ''Eber'', influenciat pel nom latin d'òme ''Aper''. ===Buadèla=== Buadèla es una anciana comunautat e parròquia del vocable de Cornelh e Çubran. Las fòrmas ancianas son : ''Villa Buadella'' en 956, ''Buatella'' en 1207, ''Buadellam'' en 1251, ''castrum de Buadelha'' en 1324, ''Buadellas'' en 1521, ''Buadelhe'' en 1595, ''Viadelle'' en 1682, ''Buadelles'' en 1689. La prononciacion occitana es ''Biadèlo'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 49, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f141.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [bja'ðɛlɔ].</br> ===Favars=== Favars es situat a l'èst de la comuna, al sud del Plan (nom supausat) de Favars, ensemble de puèges ambe una cima planièra. </br> Favars es un ancian priorat del vocable de Sant Estève, un castèl, etc. Las fòrmas ancianas son : ''Ecclesia de Fabars'' en 1215, ''Ecclesia Sancti Stephani de Favars'' en 1227, ''De Favaribus'' en 1347, ''Al camy de Sant Estève de Favas'' en 1536, ''Favas'' en 1667, ''Saint Étienne de Fabas, vieille masure'' al sègle XVIII <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 130-131, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f222.item.texteImage </ref>.</br> ''Favars'' es coma los autres Favars, le resultat del latin ''*fabaris (campus)'' ([[Albèrt Dauzat]]), o de ''faba'' ambe'l sufixe collectiu ''-are''. ''S'' finala enfortís le sens collectiu. Èra un camp de favas, un terren semenat de favas <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 280</ref>{{,}}<ref>Bénédicte Boyrie-Fénié, ''Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour'', ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 110-111</ref>. ===Givalauç=== La mapa mòstra dos masatges : ''Gibalaux le Bas'', le pus important, al sud-oèst de Lòura, e ''Gibalaux le Haut'', pus a l'oèst.</br> Givalauç (nom supausat) es un ancian priorat del vocable de Sant Martin [çò que ne ditz l'ancianetat]. Las fòrmas ancianas son : ''Villa quae dicitur Juvalenc'' en 1101, ''Honor S. Petri de Jubilantio'' en 1171, ''Rector de Jubilencio'' en 1351, ''Jubilans'' al sègle XIV, ''Gibaloux'' en 1372-1589, ''Givelaux'' en 1389-1589, ''Le terroir de Gibalaux, où anciennement souloit avoir trois consuls estant devenu inhabité et desert par guerre'' en 1459-1588, ''Gibalaus'' en 1512, ''Gibelaux, Saint-Martin, prieuré'' en 1763, ''Givalaux'' en 1781 <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 165, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f257.item.texteImage </ref>.</br> Le grop ''-anç'' o ''-enç'' a passat a ''-auç'', mes l'etime es de mal precisar. Las fòrmas coma ''Jubilantio'' son benlèu d'interpretacions religiosas o sabentas. Le ''Juvalenc'' de 1101 se deu benlèu legir ''*Juvalenç''. ===Palatz=== Palatz [, sus la RD 111, al nòrd de Lòura,] es un ancian priorat del vocable de Sant Joan, unit al capítol Sant Sebastian de Narbona. Las fòrmas ancianas son : ''Locus de Palacio'' en 1262, ''Rector de Palacio'' en 1351, ''Ecclesia de Palatio'' en 1360, ''Saint Vincent de Palays'' entre 1404 e 1639, ''Saint Vincent de Palats'' en 1584, ''Une méterie à Palax'' en 1668, ''Saint Jean de Palas'' en 1706<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 289, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f381.item.texteImage </ref>. La mapa IGN pòrta ''Palats'', ''Palax'' sus la mapa d'Estat Major. </br> ''Palatz'' es le resultat normal del latin ''palatium'', remplaçat dins la lenga correnta per ''palais'' (del [[francés]]). == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee=11198 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2026]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Julien Brianc |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= febrièr de [[2018]] |Fin= 2026 |Identitat= Émile Raggini |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= decembre de [[2017]] </br>(mòrt en foncions) |Identitat=Jean Loubat|Partit= [[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 2001 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee=11198 |1793=992 |1800=1005 |1806=1032 |1821=1145 |1831=1164 |1836=1204 |1841=1170 |1846=1203 |1851=1220 |1856=1290 |1861=1294 |1866=1348 |1872=1311 |1876=1400 |1881=1710 |1886=1604 |1891=1324 |1896=1316 |1901=1434 |1906=1470 |1911=1407 |1921=1492 |1926=1491 |1931=1506 |1936=1455 |1946=1166 |1954=1194 |1962= 1176 |1968= 1156 |1975= 1062 |1982= 1126 |1990= 1159 |1999= 1096 |2004= 1124 |cassini=18919 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|198}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|198}}/39.23) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Laure-Minervois_Église_paroissiale_Saint-Jean-Baptiste_AL2.jpg|Glèisa Sant Joan Baptista. Laure-Minervois_Église_paroissiale_Saint-Jean-Baptiste_AL1.jpg Laure-Minervois_Église_paroissiale_Saint-Jean-Baptiste_AL3.jpg Laure-Minervois_La_tour_du_portail_neuf_AL1.jpg|Torre del portal nòu. Laure-Minervois_La_tour_du_portail_neuf_AL4.jpg|Idem. Laure-Minervois380.jpg|Portal près de la torre del portal nòu. Laure-Minervois_AL0.jpg|Sala municipala (1894, an 102). Laure-Minervois_La_tour_Boisée_AL1.jpg|La ''tour Boisée'' Laure-Minervois_La_tour_Boisée_AL3.jpg Laure-Minervois_Allée_couverte_de_Saint-Eugène07.jpg|Passada cobèrta de Sant Eugèni. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11198 Lòura sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna d'Aude]] [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] 69hto1mdp4g2lr2invvle1ijm7yi99f L'Espinacièra 0 102587 2506297 2412724 2026-08-08T18:01:31Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2506297 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Lespinacièira | nom2 = ''Lespinassière'' | imatge = Lespinassière_05-07_3.jpg | descripcion = Vista generala de L'Espinacièira. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Lespinassière (Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | insee = 11200 | cp = 11160 | cònsol = Charles Lucet | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.4036 | longitud = 2.5378 | alt mej = | alt mini = 416 | alt maxi = 1045 | km² = 16.24 |}} '''L'Espinacièra'''<ref>https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11c.html</ref> o '''L'Espinacièira''' (''Lespinassière'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia == [[Imatge:Map commune FR insee code 11200.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = L'Espinacièra | nòrd = [[Albina]] <small>([[Tarn (departament)|Tarn]])</small> | nòrd-èst = [[Sauvatèrra (Tarn)|Sauvatèrra]] <small>([[Tarn (departament)|Tarn]])</small> </br> [[La Cabareda]] <small>([[Tarn (departament)|Tarn]], per un quinquepunt)</small> | èst = [[Cassinhòlas (Erau)|Cassinhòlas]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | sud-èst = [[Felina de Menerbés]] <small>([[Erau (departament)|Erau]])</small> | sud = [[Sitor]] | sud-oèst = [[Cabrespina|Crabespina]] | oèst = [[Castanhs]] | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== Las atestacions ancianas son ''Silva quam vocant Spinasaria'' en [[852]]; ''Spinacia cum villis suis'' en [[1119]]; ''Castrum de Spinacerta'' en [[1183]]; ''Spinaceria'' en [[1189]]; ''Spinasseria'' en [[1351]]; ''Aspinasseria'' en [[1377]]; ''Laspinaseyra'' al [[sègle XIV]]; ''Al loc de la Espinasiera'' en [[1536]]; ''Laspinassyera…, la Espinassiera'' en [[1536]]; ''L’Espinassière'' en [[1581]]; ''Lespinassière'' en [[1781]]; ''Lespinasièiro'' (prononciacion dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]])<ref name="DicTopFR">{{Cite web|url=https://dicotopo.cths.fr/places/P31457653|títol=Dictionnaire topographique de la France}}</ref>. Aquela prononciacion supausa regularament la grafia '''L'Espinacièira'''.</br> ''L'Espinacièira'' ven del latin ''spina'', « espina, boisson espinós », ambe'l sufixe ''-aria'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 266, a ''Épinal''</ref>, per parlar d'un lòc bartassièr. ===Le Castanhet=== [[Antòni Savartés|L'abat Savartés]] cita ''Le Castagnet-Bas'', ''Le Castagnet-Haut'', la mapa d'Estat-Major i ajusta ''Castagnet du milieu'', la mapa IGN actuala se contenta de ''le Castagnet'', per d'ostals un pauc escampilhats. </br> Las fòrmas ancianas son : ''Masage del Castanet..., al Castanet Bas..., al Castanet Naut'' en 1652, ''Castagnet bas, du milieu, haut'' en 1772<ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 73, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f165.item.texteImage </ref>.</br> ''Le Castanhet'' s'explica per siá per ''castanh'' (del latin ''castaneum''), ambe'l resultat del sufixe collectiu ''-etum'', utilizat mai que mai per de noms d'arbres e de plantas, siá dirèctament pel resultat de ''*castanetum'', a l'origina dels vilatges sonats ''Castanet'', puèi ambe influéncia de ''castanh'', ''castanha'', se la fòrma de 1652 es foneticament exacta (passatge aparent de ''CastaNet'', al sègle XVII, a ''CastaNHet'', al sègle XVIII). == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11200 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Charles Lucet|Partit=divèrs dreta |Qualitat= menestral}} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 2008 |Identitat= Robert Monturiol |Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= junh de [[1995]] |Fin=2001 |Identitat= André Mazet |Partit= divèrs dreta|Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= abans [[1995]] |Fin= 1995 |Identitat=Antonin Boile |Partit= divèrs dreta|Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee= 11200 |1793=734 |1800=751 |1806=812 |1821=976 |1831=1047 |1836=1046 |1841=1044 |1846=1014 |1851=938 |1856=831 |1861=830 |1866=785 |1872=725 |1876=698 |1881=656 |1886=610 |1891=552 |1896=507 |1901=506 |1906=457 |1911=454 |1921=401 |1926=315 |1931=306 |1936=291 |1946=233 |1954=198 |1962= 160 |1968= 139 |1975= 90 |1982= 119 |1990= 105 |1999= 90 |cassini=19298 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|200}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|200}}/16.24) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> LES-PAYSAGE-PHOTO-EXISTANT-R.jpg|Vista generala de L'Espinacièira. Lespinassière 01.jpg Lespinassière 06.jpg Lespinassière 15.jpg </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11200 L'Espinacièra sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] ng2zdmoj0oj5ftjcaan69hr7ag2ybqs Puègeric 0 102895 2506317 2398812 2026-08-09T05:32:59Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2506317 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Puègeric | nom2 = ''Puichéric'' | imatge = Puicheric Église et chateau AL29.jpg | descripcion = La glèisa e lo castèl de Puègeric. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Puichéric (Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | insee = 11301 | cp = 11700 | cònsol = Christine Péany | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.2247 | longitud = 2.625 | alt mini = 48 | alt mej = | alt maxi = 106 | km² = 13.73 |}} '''Puègeric''' (''Puichéric'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 11301.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Puègeric | nòrd = [[Rius de Menerbés]] | nòrd-èst = [[La Redòrta]] | èst = [[Ròcacorba de Menerbés]] | sud-èst = [[Sant Coat d'Aude]] | sud = [[Dosens]] | sud-oèst = [[Blomac]] | oèst = [[Sant Frichós]], </br> [[Aigasvivas (Aude)|Aigasvivas]], </br> [[Marselheta]] <small>(''per un sextipunt'')</small> | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Castellum que vocant Puigeirig'' en 1063, ''Poixaric..., Poixairic'' en 1127, ''Podium Teyrichum'' en 1156, ''Poihsurigs'' en 1166, ''Podiumxairicum'' en 1183, ''Podiumchericum'' en 1234, ''Podium Cericum'' en 1234, ''Podium Tericum'' en 1238, ''Castrum de Podio Terico'' en 1247, ''Podium Chairicum'' en 1258, ''Apud villam Thericos'' en 1262, ''Podium Cerichum'' en 1262, ''Decimale Beate Marie de Podiocherico'' en 1269, ''Podium Terricum..., Podium Terichum'' en 1338, ''Pueg Aric'' en 1355, ''Locus de Podiochayric'' en 1371, ''Podium Thiricum'' en 1439, ''De Podio Thericho..., prior seu vicarius de Mons Thericho'' en 1396-1494, ''Puchéric'' en 1532, ''Péchayric..., Péchéric'' en 1536, ''Puchairic..., Peicheiriq'' en 1614, ''Pécheyric'' en 1641, ''Puichairic'' en 1665, ''Puicheric'' en 1781. La prononciacion occitana es ''Pécheric'', ''Púcheric'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 332, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f424.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [,peʃe'ɾik] o [,pyʃe'ɾik].</br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing, ''Puègeric'' ven del [resultat del] latin ''podium'', lòc naut, tuca de la cima mai o mens arredondida e del nom germanic d'òme ''Airic'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 522</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11301 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Christine Péany|Partit= |Qualitat= quadra d'entrepresa}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2020 |Identitat= Marc Dormières|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= 26 de novembre de [[2007]] |Fin= 2008 |Identitat=Guy Faur |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 13 d'octobre de 2007</br>mòrta en foncions |Identitat=Carmen Péany |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin=2001 |Identitat= Jean-Claude Canal|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1989 |Identitat= Armand Armengaud|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1952]] |Fin= 1977 |Identitat= Jean Bonnery|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1952 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 11301 |1793=373 |1800=443 |1806=512 |1821=596 |1831=663 |1836=671 |1841=793 |1846=783 |1851=773 |1856=781 |1861=692 |1866=796 |1872=785 |1876=904 |1881=1101 |1886=1188 |1891=1225 |1896=1255 |1901=1325 |1906=1345 |1911=1250 |1921=1524 |1926=1440 |1931=1605 |1936=1424 |1946=1240 |1954=1159 |1962=1127 |1968=1023 |1975=1010 |1982=1056 |1990=1019 |1999=1025 |cassini=28206 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|301}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|301}}/13.73) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11301 Puègeric sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] sdf02ekiycn6frvecneit3g8o7ns6b2 2506318 2506317 2026-08-09T05:34:59Z Alaric 506 44932 2506318 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Puègeric | nom2 = ''Puichéric'' | imatge = Puicheric Église et chateau AL29.jpg | descripcion = La glèisa e lo castèl de Puègeric. | lògo = cap | escut = Blason ville fr Puichéric (Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | insee = 11301 | cp = 11700 | cònsol = Christine Péany | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = | latitud = 43.2247 | longitud = 2.625 | alt mini = 48 | alt mej = | alt maxi = 106 | km² = 13.73 |}} '''Puègeric''' (''Puichéric'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == {{...}} [[Imatge:Map commune FR insee code 11301.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Puègeric | nòrd = [[Rius de Menerbés]] | nòrd-èst = [[La Redòrta]] | èst = [[Ròcacorba de Menerbés]] | sud-èst = [[Sant Coat d'Aude]] | sud = [[Dosens]] | sud-oèst = [[Blomac]] | oèst = [[Sant Frichós]], </br> [[Aigasvivas (Aude)|Aigasvivas]], </br> [[Marselheta]] <small>(''per un sextipunt'')</small> | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Castellum que vocant Puigeirig'' en 1063, ''Poixaric..., Poixairic'' en 1127, ''Podium Teyrichum'' en 1156, ''Poihsurigs'' en 1166, ''Podiumxairicum'' en 1183, ''Podiumchericum'' en 1234, ''Podium Cericum'' en 1234, ''Podium Tericum'' en 1238, ''Castrum de Podio Terico'' en 1247, ''Podium Chairicum'' en 1258, ''Apud villam Thericos'' en 1262, ''Podium Cerichum'' en 1262, ''Decimale Beate Marie de Podiocherico'' en 1269, ''Podium Terricum..., Podium Terichum'' en 1338, ''Pueg Aric'' en 1355, ''Locus de Podiochayric'' en 1371, ''Podium Thiricum'' en 1439, ''De Podio Thericho..., prior seu vicarius de Mons Thericho'' en 1396-1494, ''Puchéric'' en 1532, ''Péchayric..., Péchéric'' en 1536, ''Puchairic..., Peicheiriq'' en 1614, ''Pécheyric'' en 1641, ''Puichairic'' en 1665, ''Puicheric'' en 1781. La prononciacion occitana es ''Pécheric'', ''Púcheric'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 332, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f424.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [,peʃe'ɾik] o [,pyʃe'ɾik].</br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing, ''Puègeric'' ven del [resultat del] latin ''podium'', lòc naut, tuca de la cima mai o mens arredondida e del nom germanic d'òme ''Airic'' <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 522</ref>. == Istòria == {{...}} == Administracion == {{ElegitDebuta|insee= 11301 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat= Christine Péany|Partit= |Qualitat= quadra d'entrepresa}} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2020 |Identitat= Marc Dormières|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= 26 de novembre de [[2007]] |Fin= 2008 |Identitat=Guy Faur |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2001]] |Fin= 13 d'octobre de 2007</br>mòrta en foncions |Identitat=Carmen Péany |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1989]] |Fin=2001 |Identitat= Jean-Claude Canal|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1989 |Identitat= Armand Armengaud|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1952]] |Fin= 1977 |Identitat= Jean Bonnery|Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1952 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} == Demografia == {{Demografia |insee= 11301 |1793=373 |1800=443 |1806=512 |1821=596 |1831=663 |1836=671 |1841=793 |1846=783 |1851=773 |1856=781 |1861=692 |1866=796 |1872=785 |1876=904 |1881=1101 |1886=1188 |1891=1225 |1896=1255 |1901=1325 |1906=1345 |1911=1250 |1921=1524 |1926=1440 |1931=1605 |1936=1424 |1946=1240 |1954=1159 |1962=1127 |1968=1023 |1975=1010 |1982=1056 |1990=1019 |1999=1025 |cassini=28206 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|301}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|301}}/13.73) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11301 Puègeric sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] rv76pipe8ckakoti6cytoeiau0vrmbt La Redòrta 0 102915 2506319 2398589 2026-08-09T07:24:09Z Alaric 506 44932 2506319 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = La Redòrta | nom2 = ''La Redorte'' | imatge = Canal_du_Midi_in_La_Redorte_01.jpg | descripcion = Lo Canal del Miègjorn | lògo = cap | escut = Blason ville fr La Redorte (Aude).svg | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | canton = Lo Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | insee = 11190 | cp = 11700 | cònsol = Christian Magro | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = ''Redortais'' (en [[francés]]) | longitud = 2.65388888889 | latitud = 43.2530555556 | alt mini = 39 | alt mej = 53 | alt maxi = 111 | km² = 13.49 |}} '''La Redòrta''' (''La Redorte'' en [[francés]]) es una [[comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. == Geografia == [[Imatge:Map commune FR insee code 11190.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = La Redòrta | nòrd = [[Asilha]] | nòrd-èst = [[Torosèla]] | èst = [[Castèlnòu d'Aude]] | sud-èst = | sud = [[Ròcacorba de Menerbés]] | sud-oèst = | oèst = [[Puègeric]] | nòrd-oèst = [[Rius de Menerbés]] }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Redorta'' en 1080, ''Castrum de Redorta'' en 1188, ''Villa de Redorta in Minerbesio'' en 1285, ''Apud Castrum Redortam'' en 1296, ''La Redorta'' en 1408, ''La Redorte'' en 1781. La prononciacion occitana es ''Laredórto'' <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 198, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f290.item.texteImage </ref>, dins la grafia de l'abat [[Antòni Savartés]], donc [la re'ðɔɾtɔ].</br> Segon [[Albèrt Dauzat|Dauzat]] e Rostaing, ''La Redòrta'' ven de « l'ancian provençal » ''redòrta'', ligam de vime, donc barradura de brancas entrebescadas <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 388</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=11190 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta=[[2020]] |Fin=([[2032]]) |Identitat= Christian Magro|Partit= |Qualitat= Quadre al Centre Departamental de la Foncion Publica Territoriala }} {{Elegit |Debuta= [[1995]] |Fin= 2020 |Identitat= Pierre-Henri Ilhes|Partit= [[PS]] |Qualitat= Director financièr, president del SMMAR EPTB Aude }} {{Elegit |Debuta= març de [[1977]] |Fin= 1995 |Identitat=Louis Sié |Partit= PS |Qualitat= viticultor}} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1977|Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= [[1947]] |Fin= març de 1971 |Identitat= Louis Liabot |Partit= PS |Qualitat= viticultor, conselhièr general (1949-1973}} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1947 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11190 |1793=475 |1800=472 |1806=544 |1821=711 |1831=754 |1836=780 |1841=747 |1846=758 |1851=858 |1856=869 |1861=880 |1866=970 |1872=1004 |1876=1139 |1881=1288 |1886=1277 |1891=1234 |1896=1286 |1901=1354 |1906=1336 |1911=1303 |1921=1385 |1926=1488 |1931=1403 |1936=1386 |1946=1255 |1954=1227 |1962=1192 |1968=1138 |1975=1073 |1982=1007 |1990=1032 |1999=1037 |2004=1123 |cassini=28786 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|190}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|190}}/13.49) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Le_port_de_La_Redorte.jpg|Le pòrt cap a 1900. La_Redorte10.jpg|Le port sul [[canal del Miègjorn]]. La_Redorte11.jpg|Mapa del canal a la Redòrta. Aqueduct_Agent-Double_from_the_towpath_(Nancy).JPG|L'escampador de l'[[Argentdoble]] sul canal del Miègjorn. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11190 La Redòrta sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] 0gdxj0fwdkhnm0vvphn45y63d0ai60e Sant Frichós 0 103032 2506333 2398861 2026-08-09T11:00:13Z Alaric 506 44932 còssol 2026, perimètre del territòri 2506333 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox vila occitana | carta = oc | nom = Sant Frichós | nom2 = ''Saint-Frichoux'' | imatge = St_Frichoux_jcb.jpg | descripcion = Vista generala. | lògo = cap | escut = | escais = | region ist = {{Lengadòc}} | parçan = | region = {{Occitània (Region)}} | arrondiment = [[Arrondiment de Carcassona|Carcassona]] | canton = Lo Naut Menerbés ([[Canton de Peiriac de Menerbés|Peiriac de Menerbés]] abans 2015) | intercom = CA de [[Carcassona Agló]] | insee = 11342 | cp = 11800 | cònsol = Serge Bérard | mandat = [[2026]]-[[2032]] | gentilici = Santfrichonèls | longitud = 2.55305555556 | latitud = 43.2525 | alt mej = | alt mini = 51 | alt maxi = 100 | km² = 6.33 |}} '''Sant Frichós''' (''Saint-Frichoux'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Lengadòc|lengadociana]] situada dins lo [[departaments franceses|departament]] d'[[Aude (departament)|Aude]] e la [[regions francesas|region]] d'{{Ocreg}}, <small>ancianament de [[Lengadòc-Rosselhon]]</small>. ==Geografia== [[Imatge:Map commune FR insee code 11342.png|vignette|upright=1.5|centre|Comunas a l'entorn.]] ===Perimètre del territòri=== {{Communes limitrophes | comuna = Sant Frichós | nòrd = [[Lauran|Lòura]] | nòrd-èst = | èst = [[Rius de Menerbés]] | sud-èst = | sud = [[Puègeric]], </br> [[Blomac]], </br> [[Marselheta]] <small>(''per un sextipunt'')</small> | sud-oèst = | oèst = [[Aigasvivas (Aude)|Aigasvivas]] | nòrd-oèst = }} ==Toponimia== Las fòrmas ancianas son : ''Cellula Sancti Fructuosi'' en 844, ''Monasterium Sancti Fructuosi'' en 862, ''Castrum de Sancto Fructuoso'' en 1280, ''Saint Frichou'' en 1340-41, ''Sainct Frichos'' en 1532, ''Sant Fruchos'' en 1536, ''Sainct Frichous'' en 1230-1639, ''SainT Frichux'' al sègle XVII. La prononciacion es ''Sant-Fritchóus'' (grafia de l'abat [[Antòni Savartés|Savartés]]) <ref>Abbé Sabarthès, ''Dictionnaire topographique du département de l'Aude'', 1912, p. 386, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f478.item.texteImage </ref>, doncas [sanfɾi'tʃus]. </br> ''Sant Frichós'' representa ''Fructuosus'', en latin, nom de tres sants ispanics, dont un martir de [[Tarragona]] en 259, un avesque de [[Braga]] mòrt en 665 e un sant del sègle VIII <ref>Albert Dauzat, Charles Rostaing, ''Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France'', Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 599</ref>{{,}}<ref>https://nominis.cef.fr/contenus/saint/474/Saint-Fructueux.html</ref>. ==Istòria== ==Administracion== {{ElegitDebuta|insee=11342 |Títol= Lista dels cònsols successius}} {{Elegit |Debuta= junh de [[2020]] |Fin= ([[2032]]) |Identitat=Serge Bérard |Partit= |Qualitat= retirat}} {{Elegit |Debuta= [[2014]] |Fin= 2020 |Identitat= Colette Roves |Partit= |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[2008]] |Fin= 2014 |Identitat= Roger Cominelli |Partit=[[PS]] |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1983]] |Fin= 2008 |Identitat=René Beteille |Partit= PS |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= març de [[1965]] |Fin=1983 |Identitat= René Ferrasse |Partit= PS |Qualitat= }} {{Elegit |Debuta= |Fin= 1965 |Identitat= |Partit= |Qualitat= }} {{ElegitDonadas}} {{ElegitFin}} ==Demografia== {{Demografia |insee=11342 |1793=97 |1800=97 |1806=79 |1821=135 |1831=142 |1836=149 |1841=139 |1846=150 |1851=135 |1856=168 |1861=147 |1866=154 |1872=152 |1876=191 |1881=248 |1886=246 |1891=256 |1896=267 |1901=248 |1906=283 |1911=277 |1921=293 |1926=305 |1931=390 |1936=337 |1946=309 |1954=254 |1962= 242 |1968= 215 |1975= 172 |1982= 172 |1990= 177 |1999= 181 |2005=210 |cassini=31811 |senscomptesdobles=1962}} * En {{popfr11|0}} la populacion èra de {{popfr11|342}} abitants e la densitat èra de {{formatnum:{{#expr:({{popfr11|342}}/6.33) round 2}}}} ab/km². ==Lòcs e monuments== <gallery> Saint-Frichoux_-_Mairie.jpg|La comuna. Saint-Frichoux_-_Eglise_1.jpg|La dintrada de la glèisa. </gallery> {{messatge galariá}} ==Personalitats ligadas amb la comuna== ==Véser tanben== * [[Comunas d'Aude]] ==Ligams extèrnes== * [https://www.insee.fr/fr/statistiques/2011101?geo=COM-11342 Sant Frichós sul site de l'Insee] ==Nòtas== <references/> {{Portal Lengadòc}} {{Comunas d'Aude}} [[Categoria:Comuna de Lengadòc]] [[Categoria:Comuna d'Aude]] oxbp6udr16f5sgdl1922rpmy8h3ipcl Marcos Antonio Cabral 0 131285 2506315 2309545 2026-08-09T05:20:01Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2506315 wikitext text/x-wiki {{Cap d'estat o govèrn | Nom= Marcos Antonio Cabral | Imatge=File:Marcos Antonio Cabral.jpg | Títol_politic=President | Nacion = de la {{Republica Dominicana}} | Periòde_govèrn1= entre lo [[10 de decembre|10]] e lo [[26 de decembre]] de [[1876]] | Predecessor1= [[Ignacio María González]] | Successor1= [[Buenaventura Báez]] | Jorn_Naissença= [[10 d'abril]] de [[1846]] | Luòc_Naissença= Baní, [[Republica Dominicana]]<ref name="bio"/> | Jorn_Mòrt= [[3 de març]] de [[1903]] | Luòc_Mòrt= Sant Domingo, [[Republica Dominicana]]<ref name="bio"/> | Maridat_amb= | Profession= politician | Partit= }} '''Marcos Ezequiel Antonio Cabral Figueredo''', mai conegut en aquel temps coma '''Marco Antonio Cabral''' ([[Baní]], [[Republica Dominicana]], [[10 d'abril]] de [[1842]] – [[Sant Domingo]], [[3 de març]] de [[1903]])<ref name = "bio">[https://web.archive.org/web/20121026183843/http://www.dominicanaonline.org/Portal/espanol/cpo_bio_presi.asp República Dominicana, Dominican Republic]</ref> foguèt un militar, escrivan a politician [[Republica Dominicana|dominican]]. Foguèt president de la [[Republica Dominicana]] entre lo [[10 de decembre|10]] e [[26 de decembre]] de [[1876]]<ref>[https://web.archive.org/web/20121110235634/http://www.jmarcano.com/mipais/politicos/gobiernos2.html La República Dominicana:Gobiernos II]</ref>. == Referéncias == {{reflist}} {{dinastia|color1=|color2=lightblue|abans= [[Ignacio María González]]|aprèp= [[Buenaventura Báez]] |nom=[[Fichièr:Coat of arms of the Dominican Republic.svg|50px]] <br />[[Lista dels presidents de la Republica Dominicana|President de la Republica Dominicana]]<br /> [[10 de decembre]] - [[26 de decembre]] de [[1876]]}} {{DEFAULTSORT:Cabral, Marcos Antonio}} [[Categoria:President de la Republica Dominicana]] [[Categoria:Naissença en 1846]] [[Categoria:Decès en 1912]] jwpu7d68131pixhnrffnhrp9t11o283 Bilbao 0 159318 2506331 2480655 2026-08-09T10:01:06Z Raphael1256 33805 /* */ 2506331 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Lengadocian}} {{Infobox Subdivision administrativa |division1=[[Espanha]] |division2=[[Comunautat Autonòma Basca|País Basc]] |division3=[[Biscaia]] |division4=Gran Bilbao |nom_de_division1=Estat |nom_de_division2=[[Comunautat autonòma d'Espanha|Comunautat autonòma]] |nom_de_division3=Província |nom_de_division4=Comarca |gentilici=bilbaïn<br>bilbaïna<ref name="#1"/> }} '''Bilbao'''<ref name="#1">{{Ligam web |url=https://clo-occitan.com/wp-content/uploads/2021/08/CLO-preconizacions-2007.pdf |títol=Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana |pagina=122 |consulta lo=23 de setembre de 2023 |lenga=oc}}</ref> ([[AFI]]: {{AFI|/bilˈbaw/}}; en [[basc]]: ''Bilbo'';<ref>{{Ligam web |url=https://www.euskaltzaindia.eus/index.php?option=com_jagonet&task=galdera&Itemid=190&lang=eu&id=447 |títol=Bilbo/Bilbao,  Areatza/*Arenala |autor=[[Euskaltzaindia|Acadèmia Reiala de la Lenga Basca]] |sit=www.euskaltzaindia.net |consulta=23 de decembre de 2023 }}</ref> en [[espanhòl]]: ''Bilbao'')<ref>"Bilbao" es lo toponim en espanhòl segon la ''Real Academia Española''.<br>{{Obratge |títol=Ortografía de la lengua española |isbn=84-239-9250-0|lenga=es |autor=Real Academia Espanhola, Espasa |an=1999 |pagina=133-155 |consulta=23 de decembre de 2023 }}</ref> es una ciutat e la capitala de la província basca de [[Biscaia]] a la [[Comunautat autonòma d'Espanha|comunautat autonòma espanhòla]] del [[Comunautat Autonòma Basca|País Basc]]. Ciutat mai poblada del [[País Basc]] comptava 348.089 abitants en 2024. == Nòtas e referéncias == <references/> {{Comunas de Biscaia}} [[Categoria:Comuna de Biscaia]] oj3q2xvvqjxphmoqlornhc1aiw1il80 Amaric 0 165487 2506313 2490253 2026-08-08T23:51:43Z InternetArchiveBot 43230 Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.9.5 2506313 wikitext text/x-wiki {{Unicode}} {{Infobox Lenga |lenga=Amaric Amara </br>''አማርኛ / āmariññā'' |parlada=en |país=[[Etiopia]], [[Eritrèa]], [[Egipte]], [[Israèl]], [[Jiboti]], [[Iemèn]], [[Sodan]], [[EUA]] |region= |locutors=Mairala: 29 milions (2015)<sub><ref>{{en}} {{pdf}} http://www.csa.gov.et/newcsaweb/images/documents/surveys/Population%20and%20Housing%20census/ETH-pop-2007/survey0/data/Doc/Reports/National_Statistical.pdf {{p.|98}}</ref>{{,}}<ref>{{en}} http://joshuaproject.net/languages/amh</ref>{{,}}<ref group="Note">Lo cens de 2007 realizat per l'Agéncia Centrala de las Estatisticas compta en Etiopia 29,33 % de la populacion nacionala de locutprs d'amharic coma lenga mairala. L'ONU estimant la populacion etiopiana en 2015 a {{formatnum:99391000}}, s'obten lo nombre de {{formatnum:29156000}}; un nombre fòrça pròche dels {{formatnum:28506600}} en 2015 donat per Joshua Project, que s'apond los locutors vivent fòra d’Etiopia ({{formatnum:308000}}) per un total de {{formatnum:28907000}} encara segon Joshua Project ([[Etnològ, Languages of the World|Ethnologue]] donant el {{formatnum:211600}} locutors fòra d'Ethiopia en 2007). {{formatnum:29156000}} + {{formatnum:308000}} = {{formatnum:29464000}} en 2015.</ref></sub> Segond: 4 milions<ref>http://www.ethnologue.com/language/amh</ref> |tipologia={{SOV}} |colorfamilha=yellow |familha=etiosemitica</br>*amarica |status=Regions e vila-regions etiopianas seguentas:<br>[[Addis Abeba]] <br>[[Dire Dawa]] <br>[[Amhara (region)|amhara]]<br>[[Benishangul Gumaz]]<br>[[Gambela]] <br>[[Region de las nacions, nacionalitats e pòbles del Sud]] |officielle= |académie= |iso-1=am |iso-2=amh |iso-3=amh| iso-5= |lingua=12-ACB-a |ietf=am |tipe=lenga vivanta |espandida=lenga individuala |escandalh=Article primièr de la [Declaracion universala dels drechs de l'òe] ([http://www.un.org/fr/documents/udhr/#a1 voir le texte en français])<br /> <br /> {{lang|am|የሰው ፡ ልጅ ፡ ሁሉ ፡ ሲወለድ ፡ ነጻና ፡ በክብርና ፡ በመብትም ፡ እኩልነት ፡ ያለው ፡ ነው ፡ የተፈፕሮ ፡ የማስተዋልና ፡ ሕሊናው ፡ ስላለው ፡ አንዱ ፡ ሌላውን ፡ በወንድማማችነት ፡ መንፍስ ፡ መመልከት ፡ የገባዋል ።}}<br /> <br /> Transliteracion :<br /> ''{{lang|am-latn|Yäsäw leje hulu siwäläd näts'ana bäkəbrəna bämäbtəm əkulenät yaläw näw yätäfäpro yämastäwalenna həlinaw səlaläw andu lelawn bäwändmamačənät mänfəs mämälekät yägäbawal.}}''|nomfamille=|auteur=|naissance=|période=|mort=|languefille=|typelangueconstruite=}} L’'''amaric''' o '''amara''' ({{lang|am|አማርኛ}}, {{Prononciacion|Amarigna.ogg}}) es una [[lenga]] del [[lengas etiosemiticas|grop etiosemitic]] de la familha de las [[lengas semiticas]], una familha al sen de que ocupa, en tèrmes de locutors, la segonda plaça après l'[[arabi]]. En rason de la politica [[lingüistica]] abans la casuda del [[Derg]], la lenga es parlada en Etiopia per una majoritat de la populacion, o coma [[lenga mairala]] — majoritàriament pels [[amara (pòble)|amaras]] —, o coma lenga segonda o veïculara. Dempuèi l'intrada en vigor de la [[Constitucion etiopiana de 1994|Constitucion de 1994]], l'amharic perdèt son estatut de [[lenga oficiala]], l'article 5-1 afirmant la reconeissença per l'Estat del meteis estatut per totas las [[lengas etiopianas]]<ref name="site du Conseil de la Fédération">[https://web.archive.org/web/20090415060652/http://www.hofethiopia.org/HOF/HOF_Constitution.html Constitution éthiopienne sur le site du Conseil de la Fédération (version anglaise)]</ref>; pasmens, l'article 5-2 dona a l'amharic l'estatut de lenga de trabalh del govèrn federal<ref name="site du Conseil de la Fédération" />. Fòra d'Etiopia, l'amharic es parlat per près de 2,7 milions de personas vivent en [[Egipte]], en [[Israèl]], a [[Jiboti]], al [[Iemèn]], al [[Soudan|Sodan]], als [[Estats Units d'America|EUA]], e tanben en [[Eritrèa]] per una partida de la populacion avent conegut lo periòde d'abans l'independéncia en 1993. L'amaric s'escriu mejançant l'[[alfasillabari etiopian]]. === Diferéncias amb l'alfasillabari etiopian original === L'amaric s'escriu mejan de l'alfasillabari amaric, derivat de l'[[Alfasillabari etiopian]]<ref name="leslau-reference1">Wolf Leslau, ''Reference Grammar of Amharic'', Harrassowitz, Wiesbaden, 1995, {{p.|1}}</ref>. De letras foguèron apondudas a las 26 de basa: * set consonantas amb sièis palatalas: ሸ (šä), ቸ (čä), ኘ (ñä), ዠ (žä), ጀ (ǧä), ጨ (č'ä) et le ኸ (hä). Las sièis consonantas palatalas correspondon a de dentalas, un element plan visible dins la grafia. Los sièis novèlas consonantas foguèron inserida dins l'alfabet a la seguida de las dentalas. {| class="wikitable" |'''Dentalas''' |ሰ |ተ |ነ |ዘ |ደ |ጠ |- |'''Palatalas''' |ሸ |ቸ |ኘ |ዠ |ጀ |ጨ |} * la ኧ (ä) * la ቨ (vä), utilizada pels manlèus: ቪዛ (''viza'', visa) * un cèrt nombre de labiovelaras. En mai dels apondis, l'alfasillabari amaric se destria per la prononciacion identica d'unas letras diferentas: * ሰ e ሠ : sä * ሀ, ሐ, ኀ e ኸ : [[consonanta fricativa glotala sorda]] * አ e ዐ : a * ጸ e ፀ : s'ä Istoricament, aqueles sons èran estat destriats<ref name="leslau-reference2">Wolf Leslau, ''Reference Grammar of Amharic'', Harrassowitz, Wiesbaden, 1995, p. 2</ref>. Atal, አ (ʾ) e ዐ (ʾ) son a l'origina un [[còp de glota]] e una [[Consonanta faringala|faringala]] fricativa sonora. Aquelas consonantas venguèron de « portaires de vocalas »<ref name="leslau-reference2" />. === Lectura === Tot coma l'alfasillabari etiopian, l'amaric se legís d'esquèrra cap a drecha, los caractèrs son separats, an pas de forma iniciala, mediana, finala o cursiva, o de diferenciacion majuscula - minuscula<ref>Marcel Cohen, ''Traité de langue amharique (Abyssinie)'', Institut d'ethnologie, Paris, 1995 ({{3e}} éd.), p. 24</ref>. Aquel caractèr se presente jos set formas nomenadas « òrdres » correspondent a la vocala<ref name="leslau-reference1" />. Los òrdres pòrtan totes un nom en [[gueez]] indicat entre parentèsis<ref>Wolf Leslau, ''Reference Grammar of Amharic'', Harrassowitz, Wiesbaden, 1995, p. 31</ref>: * ä (ግዕዝ, ''gəʼəz'', « primièr ») * u (ካዕብ, ''kaʼəb'', « segond » ) * i (ሣልስ, « ''saləs'', « tresen » ) * a (ራብዕ, « ''rabə(ʾ)'', « quatren » ) * e (ኃምስ, « ''haməs'', « cinquen » ) * ə (ሳድስ, « ''sadəs'', « seisen » ) * o (ሳብዕ, « ''sabe(ʾ)'', « seten » ) La lectura presenta mai sovent pas de dificultats; per exemple, lo tresen caractèr de la primièra linha se legís « ''hi'' ». Pasmens, d'elements son problematics. L'alfasillabari amharic n'indica pas las [[Geminacion|geminacions]], çò que fa confusion; አለ se pòt legir ''alä'', « diguèt » o ''allä'', « i a »<ref name="leslau-reference3">Wolf Leslau, ''Reference Grammar of Amharic'', Harrassowitz, Wiesbaden, 1995, p. 3</ref>. Sol lo contèxte fa la causida. Dins la retranscripcion, la geminacion es indicada per un doblament de la consonanta. Un segond problèma concernís lo siesen òrdre ''ə'' que pòt èsser la consonanta seguida de la vocala o la consonanta sola<ref name="leslau-reference3" />. La coneissença del tèrme e de sa prononciacion es alara indispensable. Lo mot ደንበር, « frontièra » poiriá se legir ''dänəbär'', mai la lectura corrècta es ''dänbär'', la consonanta ''n'' es prononcida sens la vocala. Dins la fòrça granda majoritat de las escasenças, lo seisen òrdre es pas jamai prononciat a la fin del mot. Se dich pel mot ስንት, « quant », ''sənt'' e non ''səntə''. Una de las raras situacions ont aquel seisen òrdre es prononciat es la recitacion d'une poesia. Fin finala, las lettras seguents son legidas amb un ''a'' al primièr òrdre, e non un ''ä'' : ሀ (ha), ሐ (ha), ኀ (ha), አ (a) e ዐ (a). === Ortografia === L'ortografia es tanben pauc complicada, encara a causa de la natura de l'alfasillabari. Un questionament existís al subjècte de las causida dins las letras prononciadas de biais identic. Mai, aquelas pòrtan des noms especifics per las plan destriar<ref name="leslau-reference2" />. La letra es nomenada en referéncia a un mot on s'utiliza. Atal, se parla de la ንጉሡ ፡ ሠ, ''nəgusu sä'', çò que significa « le sä de nəgus », es a dire aquela utilizada per escriure lo mot « nəgus ». * las doas ''sä'' : * ሰ : እሳቱ ፡ ሰ, ''əsatu sä''. S'utiliza aquela letra per escriure lo mot እሳት, ''əsāt'' en gueez e ''əsat'', en amharic: « fuòc ». * ሠ : ንጉሡ ፡ ሠ, ''nəgusu sä'', utilizada pel mot ንጉሥ, ''nəgus'', « rei » en guèz e en amharic. * las tres ''h'', legidas amb una vocala ''a'' al primièr òrdre, estrictament identic al quatren: * ሀ : ሃሌታው ፡ ሀ, ''halletaw ha''. ሃሌታ, ''hālletā'' significa « cantar alleluia » en guèz. * ሐ : ሐመሩ ፡ ሐ, ''hameru ha''. ሐመር, ''ḥamar'', « nau » en guèz. * ኀ : ብዙኀኑ ፡ ኀ, ''bəzuhanu ha''. ብዙኃን, ''bəzuḫān'', « fòrça de » en gueez. * las doas ''a'', lugidas ''a'' al primièr e quatrien òrdres: * አ : አሌፉ ፡ አ, ''alefu a''. La [[Aleph (lettre)|a aleph]]. * ዐ : ዐይኑ ፡ ዐ, ''aynu a''. La [[ʿAyin (lettre)|a ʿayin]]. * las doas ''s'ä'' : * ጸ : ጸሎቱ ፡ ጸ, ''sʼälotu sʼä''. ጸሎት, ''sʼalot'', en gueez ''sʼälot'', en amharic: « pregaria ». * ፀ : ፀሐዩ ፡ ፀ, ''sʼähayu sʼä''. ፀሐይ, ''sʼaḥay'', en gueez et ''sʼähay'', en amharic : « solelh ». La causida d'un caractèr modifica pas la prononciacion. Pasmens, la decision d'escriure amb tala letra puslèu qu'una autra se referís mai sovent a l'etimologia guèz<ref>Wolf Leslau, ''Reference Grammar of Amharic'', Harrassowitz, Wiesbaden, 1995, p. 4</ref>, defenduda pels tradicionalistas. Un exemple es aquel de mot ንጉሥ, ''nəgus'', que s'esciu amb la ''sä'' ሠ e non ሰ. Per aquel tèrme, l'escritura d'origina es mai sovent respectada e coneguda, çò qu'es pas sempre le cas. I a de debats entre tradicionalistas sus las etomologias per justificar la causida d'un caractèr. {| class="wikitable" |+'''Alfasillabari amaric''' ! !''ä*'' !''u'' !''i'' !''a'' !''e'' !''ə'' !''o'' !''ʷä'' !''ʷi'' !''ʷa'' !''ʷe'' !''ʷə'' |- |''h'' |ሀ* |ሁ |ሂ |ሃ |ሄ |ህ |ሆ | | | | | |- |''l'' |ለ |ሉ |ሊ |ላ |ሌ |ል |ሎ | | |ሏ | | |- |''h'' |ሐ* |ሑ |ሒ |ሓ |ሔ |ሕ |ሖ | | |ሗ | | |- |''m'' |መ |ሙ |ሚ |ማ |ሜ |ም |ሞ | | |ሟ | | |- |''s'' |ሠ |ሡ |ሢ |ሣ |ሤ |ሥ |ሦ | | |ሧ | | |- |''r'' |ረ |ሩ |ሪ |ራ |ሬ |ር |ሮ | | |ሯ | | |- |''s'' |ሰ |ሱ |ሲ |ሳ |ሴ |ስ |ሶ | | |ሷ | | |- |''š'' |ሸ |ሹ |ሺ |ሻ |ሼ |ሽ |ሾ | | |ሿ | | |- |''q'' |ቀ |ቁ |ቂ |ቃ |ቄ |ቅ |ቆ |ቈ |ቊ |ቋ |ቌ |ቍ |- |''b'' |በ |ቡ |ቢ |ባ |ቤ |ብ |ቦ | | |ቧ | | |- |''v'' |ቨ |ቩ |ቪ |ቫ |ቬ |ቭ |ቮ | | |ቯ | | |- |''t'' |ተ |ቱ |ቲ |ታ |ቴ |ት |ቶ | | |ቷ | | |- |''č'' |ቸ |ቹ |ቺ |ቻ |ቼ |ች |ቾ | | |ቿ | | |- |''h'' |ኀ* |ኁ |ኂ |ኃ |ኄ |ኅ |ኆ |ኈ |ኊ |ኋ |ኌ |ኍ |- |''n'' |ነ |ኑ |ኒ |ና |ኔ |ን |ኖ | | |ኗ | | |- |''ñ'' |ኘ |ኙ |ኚ |ኛ |ኜ |ኝ |ኞ | | |ኟ | | |- |''ʾ'' |አ* |ኡ |ኢ |ኣ |ኤ |እ |ኦ | | |ኧ | | |- |''k'' |ከ |ኩ |ኪ |ካ |ኬ |ክ |ኮ |ኰ |ኲ |ኳ |ኴ |ኵ |- |''h'' |ኸ |ኹ |ኺ |ኻ |ኼ |ኽ |ኾ | | | | | |- |''w'' |ወ |ዉ |ዊ |ዋ |ዌ |ው |ዎ | | | | | |- |''ʾ'' |ዐ* |ዑ |ዒ |ዓ |ዔ |ዕ |ዖ | | | | | |- |''z'' |ዘ |ዙ |ዚ |ዛ |ዜ |ዝ |ዞ | | |ዟ | | |- |''ž'' |ዠ |ዡ |ዢ |ዣ |ዤ |ዥ |ዦ | | |ዧ | | |- |''y'' |የ |ዩ |ዪ |ያ |ዬ |ይ |ዮ | | | | | |- |''d'' |ደ |ዱ |ዲ |ዳ |ዴ |ድ |ዶ | | |ዷ | | |- |''ǧ'' |ጀ |ጁ |ጂ |ጃ |ጄ |ጅ |ጆ | | |ጇ | | |- |''g'' |ገ |ጉ |ጊ |ጋ |ጌ |ግ |ጎ |ጐ |ጒ |ጓ |ጔ |ጕ |- |''t''' |ጠ |ጡ |ጢ |ጣ |ጤ |ጥ |ጦ | | |ጧ | | |- |''č''' |ጨ |ጩ |ጪ |ጫ |ጬ |ጭ |ጮ | | |ጯ | | |- |''p''' |ጰ |ጱ |ጲ |ጳ |ጴ |ጵ |ጶ | | |ጷ | | |- |''s''' |ጸ |ጹ |ጺ |ጻ |ጼ |ጽ |ጾ | | |ጿ | | |- |''s''' |ፀ |ፁ |ፂ |ፃ |ፄ |ፅ |ፆ | | | | | |- |''f'' |ፈ |ፉ |ፊ |ፋ |ፌ |ፍ |ፎ | | |ፏ | | |- |''p'' |ፐ |ፑ |ፒ |ፓ |ፔ |ፕ |ፖ | | |ፗ | | |} <nowiki>*</nowiki>Al primièr òrdre, las letras ሀ, ሐ, ኀ, አ e ዐ son legidas amb una vocala ''a'' identic al quatren òrdre. == Fonologia de l'amharic == === Consonantas === Las [[Consonanta ejectiva|consonantas ejectivas]] correspondon a las [[Consonanta enfaticas|consonantas enfaticas]] del [[protosemitica]]. Son transcrichas amb un [[punt subrescrich]]. Dins la taulas çai dejós, los simbòls ne fasent pas partida de l'[[Alfabet fonetic internacionau|Alfabet fonetic internacional]] son indicats entre parentèsis. {| class="wikitable" |+ '''Consonantas''' ! colspan="2" | !bilabiala !dentala !palatoalveolara<br> palatala !velara !glotala |- ! rowspan="3" |occlusivas !non votzadas |{{IPA|p}} |{{IPA|t}} | |{{IPA|k}} |{{IPA|ʔ}} (ʾ) |- !votzadas |{{IPA|b}} |{{IPA|d}} | |{{IPA|g}} | |- !ejectivas |{{IPA|pʼ}} (p', p̣) |{{IPA|tʼ}} (t', ṭ) | |{{IPA|kʼ}} (q, ḳ) | |- ! rowspan="3" |Africadas !non votzadas | | |{{IPA|ʧ}} (č) | | |- !votzadas | | |{{IPA|ʤ}} (ǧ) | | |- !ejectivas | |{{IPA|ʦ'}} (s') |{{IPA|ʧʼ}} (č', č̣) | | |- ! rowspan="2" |fricativas !non votzadas |{{IPA|f}} |{{IPA|s}} |{{IPA|ʃ}} (š) | |{{IPA|h}} |- !votzadas | |{{IPA|z}} |{{IPA|ʒ}} (ž) | | |- ! colspan="2" |nasalas |{{IPA|m}} |{{IPA|n}} |{{IPA|ɲ}} (ñ) | | |- ! colspan="2" |liquidas |{{IPA|w}} |{{IPA|l}} |{{IPA|j}} (y) | | |- ! colspan="2" |rotladas | |{{IPA|r}} | | | |} === Vocalas === {| class="wikitable" |+'''Vocalas''' ! !anterioras !centralas !posterioras |- !nautas |{{IPA|i}} |{{IPA|ɨ}} (ə) |{{IPA|u}} |- !mejanas |{{IPA|e}} |{{IPA|ə}} (ä) |{{IPA|o}} |- !bassas | |{{IPA|a}} | |} [[Fichièr:Amharic vowel chart.svg|275px]] == Istòria == [[Fichièr:Whedefit_Gesgeshi_Woude_Henate_Ethiopia_(Title).png|drecha|vinheta|350x350px|Títol de l'imne nacional etiopian escrich en amharic]] Los primièrs tèxtes escrich en amaric datan del [[Sègle XIII]]. Fòrça adèptes del [[movement rastafari]] aprenon l'amaric que considèran coma una lenga sacrada. Ara, l'amharic es la lenga majoritària dels etiopians, e per 27 milions en lenga mairala. Amb los etiopians que lo parlan en lenga segonda, serián mai de 50 milions d'etiopians sabon parlar l'amharic sus 85 milions d'abitants. == Annèxes == === Nòtas === <references group="Note" /> === Referéncias === {{Reflist}} === Bibliografia === * {{en}} Wolf Leslau, ''Reference grammar of Amharic'', Otto Harrassowitz Verlag, 1995, 1044 pages * {{Ouvrage|langue=fr|titre=Traité de langue amharique : (Abyssinie)|auteur1=[[Marcel Cohen]]|lieu=Paris|éditeur=Institut d'ethnologie, Musée de l'homme|collection=Travaux et mémoires de l'Institut d'ethnologie|numéro dans collection=24|année=1995|année première édition=1936|réimpression=1970|format=444 pages et 33 tableaux|isbn=978-2-852-65016-9|oclc=35229079}} * Girma Awgichew Demeke, ''The Origin of Amharic'', Addis Abeba, [[Centre français des études éthiopiennes]], Études éthiopiennes n° 5, 2009 === Metòdes === * {{Ouvrage|langue=fr|titre=Amharique pour francophones|auteur1=Dawit Demisse|auteur2=Simon Imbert-Vier|lieu=Paris|éditeur=Harmattan|année=1996|pages totales=160|isbn=978-2-738-45058-6|oclc=38000219|url=http://www.worldcat.org/title/amharique-pour-francophones/oclc/38000219/viewport}} * {{Ouvrage|langue=fr|titre=Amharique express (langue officielle de l'Ethiopie) : guide de conversation, les premiers mots utiles, notions de grammaire, culture et civilisation, renseignements pratiques|auteur1=Kondjit Guetachew|auteur2=[[Constantin Kaïteris]]|lieu=Paris|éditeur=Ed. du Dauphin|collection=Langue express|année=2009|pages totales=192|isbn=978-2-716-31374-2|oclc=717473744}} === Diccionaris === * J. Baetman, ''Dictionnaire amharigna-français suivi d'un vocabulaire français-amharigna'', Dire Daoua, 1929, 21p. + 1262 & 433 cols * {{en}} Wolf Leslau, ''Concise amharique dictionary'', Wiesbaden, 1976, 538 p. * Berhanou Abebe, Eloi Fiquet (dir.), ''Dictionnaire français-amharique'', Shama Books, 2003, 524 p. * Berhanou Abebe (dir.); ''Dictionnaire amharique-français'', Shama Books, 2004, 351 p. === Ligams extèrnes === * {{en}} [https://web.archive.org/web/20170424175004/http://archive.phonetics.ucla.edu/Language/AMH/amh.html Listas dels mots e documents sonors en amharic] (The [[Université de Californie à Los Angeles|UCLA]] Phonetics Lab Archive) * [http://www.omniglot.com/writing/amharic.htm L'Amharic sur Omniglot.com] * [http://www.lexilogos.com/clavier/geez.htm Clavièr en linha en guèz] * [http://www.lexilogos.com/amharique_dictionnaire.htm Fonts diccionaris e autras en amharic] * [https://web.archive.org/web/20170222033643/http://scripts.sil.org/cms/scripts/page.php?site_id=nrsi&item_id=AbyssinicaSIL Font e clavièr amharic gratuits] [[Categoria:Inventari de lengas]] [[Categoria:Lenga etiosemitica]] [[Categoria:Lenga d'Etiopia]] [[Categoria:Lenga d'Eritrèa]] [[Categoria:Lenga d'Israèl]] 5t9t1hinxo4a8edkndfa4110mcx528p Maquina de Turing 0 182112 2506336 2488685 2026-08-09T11:52:25Z Nicolas Eynaud 6858 2506336 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Provençau}} [[Fichièr:Model of a Turing machine.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] d'un modèl raprochat d'una maquina de Turing.]] En [[informatica]] abstracha, la '''maquina de Turing''' (acronim: '''MdT''') es un modèl de foncionament d'un aparelh mecanic de calcul imaginat en [[1936]] per lo [[matematicas|matematician]] [[Reialme Unit|britanic]] [[Alan Turing]] ([[1912]]-[[1954]]). Son objectiu èra de donar una definion precisa dau concèpte d'[[algoritme]] e de procedura mecanica. Es totjorn fòrça en informatica per formalizar la nocion de calcul e pausar un limit clar entre lei problemas calculables e lei problemas incalculables. Marquèt una etapa importanta dins l'aparicion dei premiereis ordinators. Es compausada de quatre elements : * d'un riban infinit constituït casas consecutivas contenent lo simbòl d'un [[alfabet]] donat. Cada alfabet contèn un simbòl especiau dich « simbòl blanc » e d'autrei simbòls. * un sistèma de lectura/escritura que permet de legir e escriure lei simbòls sus lo riban. * un registre d'estat qu'enregistra l'estat actuau de la maquina. Lo nombre d'estats possibles es finit e existís un estat especiau, dich estat de començament que correspond a l'estat iniciau de la maquina avans sa mesa en foncionament. * una taula d'accions qu'indica a la maquina lo simbòl d'escriure sus lo riban, la maniera de desplaçar lo sistèma de lectura, l'estat novèu (segon lo simbòl legit) e l'estat actuau de la maquina. S'i a ges d'accion per una combinason donada d'un simbòl legit e d'un estat, la maquina s'arrèsta. == Liames intèrnes == * [[Alan Turing]]. * [[Informatica]]. * [[Ordinator]]. == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> {{DEFAULTSORT:Turing, maquina de}} [[Categoria:Informatica]] 758naoun3clexdkc4usoxbdg8zgmjbc Occitània País Nòstre 0 198645 2506316 2477504 2026-08-09T05:24:45Z Raymond Trencavel 26125 2506316 wikitext text/x-wiki [[Fichièr:Logo_Occitanie_País_Nòstre.jpg|vignette|Logo de '''Occitània País Nòstre'''.]] '''Occitània País Nòstre''' es una amassada politica [[Occitània|occitana]] fondada al mes de novembre de 2019 per de militants eissits de la plataforma [[occitanisme|occitanista]] [[Bastir!]] e en particular d'aderents de l'associacion [[País Nòstre]]. [[Fichièr:Jean-Pierre Laval.jpg|vignette|Joan Pèire Laval (a esquèrra), president e fondator de l'associacion '''País Nòstre''', còsta Clara Daugé (a dreta), devenguda copresidenta de '''Occitània País Nòstre''' lo 5 de decembre de 2021 ([[Narbona]], [[Lengadòc]])]] [[Fichièr:Le réseau ("comitats") de Occitanie País Nòstre dans la Grande Occitanie au 1er mars 2021.jpg|vignette|Lo malhum ("comitats") de '''Occitània País Nòstre''' en [[Occitània]] au primièr de març de 2021.]] [[Fichièr:Stéphane Albert.jpg|vinheta|Stéphane Albert, copresident en 2021 de '''Occitània País Nòstre''']] ==Cronologia== Aquel nom '''Occitània País Nòstre''' es estat causit sul cort tèrme en prevision de la campanha de las eleccions municipalas de 2020 en [[França]] en remplaçament de [[Bastir!]] qu'èra lo nom causit per las de 2014. La causida del nom '''Occitània País Nòstre''' marcava per la meteissa escasença lo maridatge oficial de l'associacion [[País Nòstre]], que fòrça militants avián aderit tre sa naissença a la plataforma [[Bastir!]], ambe lo movement [[Bastir!|Bastir Occitània]], qui el regropava dempuèi 2016 de militants demorats actius de la dicha plataforma [[Bastir!]]. En realitat, de nombroses militants occitanistas èran de tot biais encartats dins las doas associacions, a l'encòp [[Bastir!|Bastir Occitània]] e [[País Nòstre]]. ===Municipalas 2020=== A las eleccions municipalas de 2020 en [[França]], '''Occitània País Nòstre''' a donc labellisat jos aquel nom un cinquantenat de listas en [[Occitània]]. Pendent los debats a prepaus del projècte de [[LGV]] en [[Occitània (region administrativa)|region Occitània]], '''Occitània País Nòstre''' pren posicion en sa favor. Fin 2020, '''Occitània País Nòstre''' reivindica una ret de 200 comitats dins 40 [[departaments franceses]], tanben a [[Barcelona]] e a [[Brussèlas]]. ===Regionalas de 2021=== Lo 31 de març de 2021, '''Occitània País Nòstre''' anóncia sostenir la lista « '''Bastir Occitània''' » a las eleccions regionalas en [[Occitània (region administrativa)|Region Occitània]] (cap de lista : Joan-Luc Davezac) en aligança ambe [[Résistons !|Resistim]], lo partit de [[Joan de Lassala]]. Aquela coalicion compren tanben d'aderents del [[Partit de la Nacion Occitana]], del [[Partit republican solidariste]], del movement [[Ecologisme|ecologista]] ''Democracia éco-ciutadana (DEC)'' e de l'associacion [[MGO]]. Pendent lo congrès del 5 de decembre de 2021 lo movement òpta per una copresidéncia partejada entre Claire Daugé e Stéphane Albert. ===Legislativas 2022=== Lo 1èr de junh de 2022, « '''Bastir Occitània''' » desvèla 14 candidaturas per las eleccions legislativas en França, 13 en [[Occitània]] e una a [[París]]. Al marge d'aqueles candidats oficials estampilhats « '''Bastir Occitània''' », lo labèl [[País Nòstre]] es tanben atribuït en [[Occitània (region administrativa)|Region Occitània]] a tres candidaturas de [[Résistons !|Resistim]], lo partit de [[Joan de Lassala]]. ===Legislativas 2024=== A las eleccions legislativas de 2024 en [[França]], en seguida de 2022, « '''Bastir Occitània''' » a presentat 7 candidaturas en [[Occitània]]. ==Vejatz tanben== * [[Bastir!]] * [[País Nòstre]] [[Categoria:Partit politic francés]] [[Categoria:Partit politic occitan]] [[Categoria:Occitanisme]] bolvmokl8wzy358bp55l6axctd28v1o Creosòta 0 201420 2506323 2026-08-09T09:49:24Z Nicolas Eynaud 6858 Creacion de la pagina amb « {{Dialècte Niçard}} La '''creosòta''' es un [[liquide]] incolòre, de l'[[odor]] fòrta, eissit de l'extraccion de [[quitran]]s per [[destillacion]]. Descubèrta au començament dei [[ans 1830]] per lo [[quimia|quimista]] [[Alemanha|alemand]] [[Karl von Reichenbach]] ([[1788]]-[[1769]]), a de proprietats [[antiseptic|antiseptiqui]], laxativi e antitussivi. Foguèt donc emplegada per la desinfeccion, la proteccion dau [[fusta|bòsc]] e lo tractament de m... » 2506323 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Niçard}} La '''creosòta''' es un [[liquide]] incolòre, de l'[[odor]] fòrta, eissit de l'extraccion de [[quitran]]s per [[destillacion]]. Descubèrta au començament dei [[ans 1830]] per lo [[quimia|quimista]] [[Alemanha|alemand]] [[Karl von Reichenbach]] ([[1788]]-[[1769]]), a de proprietats [[antiseptic|antiseptiqui]], laxativi e antitussivi. Foguèt donc emplegada per la desinfeccion, la proteccion dau [[fusta|bòsc]] e lo tractament de [[malautia]]s coma la [[tuberculòsi]]. Totun, la sieua toxicitat e lu sieus efèctes [[Cancèr|cancerigènes]] entraïnèron pauc a pauc l'abandon d'aquelu usatges. == Ligams intèrnes == == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> c96eg6y9fyi7nbs65p68zw52tjssv0m 2506324 2506323 2026-08-09T09:50:28Z Nicolas Eynaud 6858 2506324 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Niçard}} La '''creosòta''' es un [[liquide]] incolòre, de l'[[odor]] fòrta, eissit de l'extraccion de [[quitran]]s per [[destillacion]]. Descubèrta au començament dei [[ans 1830]] per lo [[quimia|quimista]] [[Alemanha|alemand]] [[Karl von Reichenbach]] ([[1788]]-[[1769]]), a de proprietats [[antiseptic|antiseptiqui]], laxativi e antitussivi. Foguèt donc emplegada per la desinfeccion, la proteccion dau [[fusta|bòsc]] e lo tractament de [[malautia]]s coma la [[tuberculòsi]]. Totun, la sieua toxicitat e lu sieus efèctes [[Cancèr|cancerigènes]] entraïnèron pauc a pauc l'abandon d'aquelu usatges. == Ligams intèrnes == * [[Destillation]]. * [[Idrocarbur]]. * [[Quintran]]. == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> 2fzwhjqb2q57ariddxyu3rv4y1r4f6g 2506325 2506324 2026-08-09T09:52:43Z Nicolas Eynaud 6858 2506325 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Niçard}} [[Fichièr:20050518 trasliper heyback skarv.JPG|thumb|right|Travèrsas de camin de ferre tractadi emb de creosòta.]] La '''creosòta''' es un [[liquide]] incolòre, de l'[[odor]] fòrta, eissit de l'extraccion de [[quitran]]s per [[destillacion]]. Descubèrta au començament dei [[ans 1830]] per lo [[quimia|quimista]] [[Alemanha|alemand]] [[Karl von Reichenbach]] ([[1788]]-[[1769]]), a de proprietats [[antiseptic|antiseptiqui]], laxativi e antitussivi. Foguèt donc emplegada per la desinfeccion, la proteccion dau [[fusta|bòsc]] e lo tractament de [[malautia]]s coma la [[tuberculòsi]]. Totun, la sieua toxicitat e lu sieus efèctes [[Cancèr|cancerigènes]] entraïnèron pauc a pauc l'abandon d'aquelu usatges. == Ligams intèrnes == * [[Destillation]]. * [[Idrocarbur]]. * [[Quintran]]. == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> cwijbaa49hx28d5uilom8npr0pkqgj4 2506326 2506325 2026-08-09T09:54:47Z Nicolas Eynaud 6858 2506326 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Niçard}} [[Fichièr:20050518 trasliper heyback skarv.JPG|thumb|right|Travèrsas de camin de ferre tractadi emb de creosòta.]] La '''creosòta''' es un [[liquide]] incolòre, de l'[[odor]] fòrta, eissit de l'extraccion de [[quitran]]s per [[destillacion]]. Descubèrta au començament dei [[ans 1830]] per lo [[quimia|quimista]] [[Alemanha|alemand]] [[Karl von Reichenbach]] ([[1788]]-[[1769]]), a de proprietats [[antiseptic|antiseptiqui]], laxativi e antitussivi. Foguèt donc emplegada per la desinfeccion, la proteccion dau [[fusta|bòsc]] e lo tractament de [[malautia]]s coma la [[tuberculòsi]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' C. Lorot, ''Les combinations de la créosote dans la tuberculose pulmonaire'', Société d'Éditions Scientifiques, 1899.</ref>. Totun, la sieua toxicitat e lu sieus efèctes [[Cancèr|cancerigènes]] entraïnèron pauc a pauc l'abandon d'aquelu usatges. == Ligams intèrnes == * [[Destillation]]. * [[Idrocarbur]]. * [[Quintran]]. == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> hntlwqh4b30kww5e2v15ahi1ai4ibhe 2506328 2506326 2026-08-09T09:55:46Z Nicolas Eynaud 6858 2506328 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Niçard}} [[Fichièr:20050518 trasliper heyback skarv.JPG|thumb|right|Travèrsas de [[camin de ferre]] tractadi emb de creosòta.]] La '''creosòta''' es un [[liquide]] incolòre, de l'[[odor]] fòrta, eissit de l'extraccion de [[quitran]]s per [[destillacion]]. Descubèrta au començament dei [[ans 1830]] per lo [[quimia|quimista]] [[Alemanha|alemand]] [[Karl von Reichenbach]] ([[1788]]-[[1769]]), a de proprietats [[antiseptic|antiseptiqui]], laxativi e antitussivi. Foguèt donc emplegada per la desinfeccion, la proteccion dau [[fusta|bòsc]] e lo tractament de [[malautia]]s coma la [[tuberculòsi]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' C. Lorot, ''Les combinations de la créosote dans la tuberculose pulmonaire'', Société d'Éditions Scientifiques, 1899.</ref>. Totun, la sieua toxicitat e lu sieus efèctes [[Cancèr|cancerigènes]] entraïnèron pauc a pauc l'abandon d'aquelu usatges. == Ligams intèrnes == * [[Destillation]]. * [[Idrocarbur]]. * [[Quintran]]. == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> g4jithvy8q6mb2j7awcdd0ugdp10p6x 2506330 2506328 2026-08-09T09:56:14Z Nicolas Eynaud 6858 2506330 wikitext text/x-wiki {{Dialècte Niçard}} [[Fichièr:20050518 trasliper heyback skarv.JPG|thumb|right|Travèrsas de [[camin de fèrre]] tractadi emb de creosòta.]] La '''creosòta''' es un [[liquide]] incolòre, de l'[[odor]] fòrta, eissit de l'extraccion de [[quitran]]s per [[destillacion]]. Descubèrta au començament dei [[ans 1830]] per lo [[quimia|quimista]] [[Alemanha|alemand]] [[Karl von Reichenbach]] ([[1788]]-[[1769]]), a de proprietats [[antiseptic|antiseptiqui]], laxativi e antitussivi. Foguèt donc emplegada per la desinfeccion, la proteccion dau [[fusta|bòsc]] e lo tractament de [[malautia]]s coma la [[tuberculòsi]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' C. Lorot, ''Les combinations de la créosote dans la tuberculose pulmonaire'', Société d'Éditions Scientifiques, 1899.</ref>. Totun, la sieua toxicitat e lu sieus efèctes [[Cancèr|cancerigènes]] entraïnèron pauc a pauc l'abandon d'aquelu usatges. == Ligams intèrnes == * [[Destillation]]. * [[Idrocarbur]]. * [[Quintran]]. == Bibliografia == == Nòtas e referéncias == <references/> de97bz0zbsm78u9zsb9ouvymzkmkia9 Camin de ferre 0 201421 2506329 2026-08-09T09:56:01Z Nicolas Eynaud 6858 Redireccion cap a [[Camin de fèrre]] 2506329 wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Camin de fèrre]] i4ki44aekr35noz5t12vmpuui8k1h1f