Wikisource
pmswikisource
https://pms.wikisource.org/wiki/Intrada
MediaWiki 1.47.0-wmf.14
first-letter
Media
Special
Discussion
Utent
Ciaciarade
Wikisource
Discussion ant sla Wikisource
Figura
Discussion dla figura
MediaWiki
Discussion dla MediaWiki
Stamp
Discussion dlë stamp
Agiut
Discussion ant sl'agiut
Categorìa
Discussion ant sla categorìa
Pàgina
Discussion ëd la pàgina
Tàula
Discussion ëd la tàula
TimedText
TimedText talk
Modulo
Discussioni modulo
Evento
Discussioni evento
Dissionari Italian-Piemontèis/d
0
1884
38002
37603
2026-08-04T15:35:39Z
Monsù Fume
1289
Gionzà goregn
38002
wikitext
text/x-wiki
{{dissionari}}
{{TOCright}}
== D ==
=== DA ===
* '''Dabbenaggine''' (sf): bonomerìa, bonomìa.
* '''Dabbene''' (agg): da bin, a pòst, brav, onest; '''uomo dabbene:''' galantòm, bravòm'''; uomo sempliciotto:''' bonòm.
* '''Daccapo''' (avv.): da 'n prinsipi, torna, n'àutra vòlta; '''punto e daccapo''': pont e a ligna, pont e torna.
* '''Dacché''' (cong.): da già che, già che, da pòst che, pòst che.
* '''Dado''' (sm): dà; ('''per brodo o di ghiaccio''') cubèt, dadin; (arch.) sòco, sòcol; (mecc.) bolon, contravis; (pl.) scheuj.
* '''Dagli, dai, dalle''' (prep. art.): da jë, dai, da le, da j'.
* '''Daino''' (sm): dan, dàim, dàin.
* '''Dal, dallo''' (prep.): dal, da l da 'l.
* '''Dalia''' (sf): dalia.
* '''Dalla''' (prepo art.): da la, da l'.
* '''Daltonico''' (agg.): daltònich.
* '''Daltonismo''' (sm): daltonism,.
* '''Dama''' (sf): dama, madama; '''dama di compagnia:''' dama 'd companìa, madamisela; ('''gioco''') dama.
* '''Damerino''' (sm): damerin, moscardin, galantin, figurin, blagheur, bulo, gagà.
* '''Damigella''' (sf): damisela, madamisela; ('''signorina''') tòta, totin-a.
* '''Damigiana''' (sf): damigian-a, fiascon.
* '''Danaroso''' (agg.) sgnor, rich (fam.) granos.
* '''Dannare''' (vt): dané, condané; '''far dannar l'anima:''' fé giré l'ànima.
* '''Dannato''' (agg. sm): danà; (accr.) danadon.
* '''Dannazione''' (sf) danassion, përdission.
* '''Danneggiare''' (vt): guasté, vasté, fé 'd dann, danegé, porté 'd dann; ('''persone''') neuse.
* '''Danno''' (sm): dann, dani, darmagi, guast, mal, pregiudissi, dëscàpit; ('''a danno di):''' a dann ëd, a dëscàpit ëd; (''fé 'd dann, porté 'd dann'').
* '''Dannoso''' (ag): danos, ch'a fà dann.
* '''Danza''' (sf): dansa, balèt, bal.
* '''Danzante''' (agg.): ëd bal, balarin, dansant; ('''festa danzante'''): festa 'd bal, festa da bal.
* '''Danzare''' (vi): balé, dansé, (iron.) tanghé.
* '''Danzatore''' (sm): balarin, danseur.
* '''Dappertutto''' (avv): daspërtut, dapërtut.
* '''Dappoco''' (agg.) bon a gnente, da pòch; (fam.) scalcinà.
* '''Dapprima''' (avv.): tut sùbit, për prim, për prima còsa, compensa.
* '''Dardo''' (sm): dard, flecia, sajëtta.
* '''Dare''' (vt): dé; ('''donare''') regalé, doné; '''(porgere''') spòrze, eufre, ufrì; ('''con violenza''') arfilé; (sm) dé, dovèj; '''dare e avere:''' dovèj e avèj; d'''are il nome al battesimo''': buté nòm; d'''arsi da fare''': desse da fé; deje n'andi.
* '''Data''' (sf): data, dàita, época, milésim.
* '''Datare''' (vt): buté la data, daté; '''a datare da oggi''': ancaminand da ancheuj.
* '''Dativo''' (sm e agg.): dativ; complement ëd termo.
* '''Dato''' (sm): indicassion, dreta, drita. dàit, nossion, informassion; '''dato di fatto''': element; (agg.) dàit, consignà, afidà; '''dato che''': convnù che, dit che, dàit che; sicoma. '''dati anagrafici''': nòm e cognòm.
* '''Datore''' (sm): daitor, dator; ('''datore di lavoro''') padron, amprenditor, impresàri.
* '''Dattero''' (sm): dàt, dator; ('''albero''') datié.
* '''Dattilografa''' (sf): datilògrafa.
* '''Dattiloscritto''' (agg.): scrivù a machina, datiloscrivù; (sm) scrit a màchina, datiloscrit.
* '''Davanti''' (avv. e prep.): dë 'dnans, dnans, danans, ëdnans, prima, anans, davanti; (s) dnans, dë 'dnans, davanti.
* '''Davanzale''' (sm): scòss, arbòrd.
* '''Davvero''' (avv.): për da bon, da bon, sël sério, sensa schers.
* '''Daziere (sm)''': gablé, dassié.
* '''Dazio''' (sm): dassi, gabela, taja, drit.
===DE===
* '''Debilitante''' (agg.): andebiliant, debilitant.
* '''Debilitare''' (vt): andebolì, debilité, anfiachì.
* '''Debito''' (sm): débit, òbligh, dovèj, passiv; (fam): pof, cròch, gancio, ciò; (agg.) du, dovù; '''a tempo debito''': a sò temp.
* '''Debitore''' (sm): debitor; '''essere debitore''': dovèj.
* '''Decalogo''' (sm): Ij Des Comandament, Decàlog.
* '''Debole''' (agg.) dèbol, sensa fòrse, fiach, fiap, mòl, moanciù, patamòla, splufrì, meusi, smìngol; (mdd) avèj un débol për un.
* '''Debolezza''' (sf): debolëssa, fiaca, strachità.
* '''Decantato''' (ag.): laudà, magnificà esaltà, selebrà (chim.) decanté, dé giù.
* '''Decapitare''' (vt): tajé la testa, decapité, tajé ‘l còl, decolé; (fam.) scursé.
* '''Decennio''' (sm): des ani, des agn.
* '''Decentramento''' (sm): decentrament, decentralisassion.
* '''Decidere''' (vt): decide, pijé la decision, definì, risòlve; stabilì, fissé, conclude, finì; deliberé.
* '''Decisionale''' (agg.): decisional.
* '''Decisione''' (sf) decision, risolussion, definission, delìbera, deliberassion, determinassion, sentensa.
* '''Declinare''' (vt):calé, dé giù, smortesse, manché, arfudé, schivié; (gramm) decliné.
* '''Declino''' (sm): decadensa, cal, arcal, tramont.
* '''Decretare''' (vt): ordiné, decreté, stabilì, deliberé, proclamé, promulghé, emané.
* '''Decreto''' (sm): decret, ordinansa, provediment, edìt, comand, òrdin, precet, crija, band.
* '''Deferenza''' (sf): deferensa, rispet, bel deuit.
* '''Defunto''' (sm e agg): mòrt.
* '''Del tutto''': d'àutut.
* '''Deliberatamente''' (av), a pòsta, espress.
* '''Deliquio''' (sm): svaniment, sveniment.
* '''Delizia''' (sf):delissia, gòj ësquisìa, gòj, piasì.
* '''Deliziare''' (vt): delissié, argiojì, argiovisé, arfëstié, ten-e alégher.
* '''Delizioso''' (agg.): delissios, squisì, piasos, grassios.
* '''Deludere''' (vt):delude, dé na delusion, manch ‘d paròla, pijé an gir, mincioné, tradì.
* '''Delusione''' (sf): delusion, disangani.
* '''Demolire''' (vt): droché, dësblé, campé giù, demolì, spiané.
* '''Demolitore''' (sm): demolidor, demolisseur.
* '''Demolizione''' (sf): demolission.
* '''Denominare''' (vt): buté nòm.
* '''Dentro''' (avv.): drinta, andrinta, drint, drin, andrin, dentra; (prep.) ant, an.
* '''Deplorare''' (vt): rimprocé, deploré, dëslaudé, condané; ('''rimpiangere''') ringreté, argreté, rinchërse; ('''compiangere''') compatì.
* '''Depositare''' (vt): dé an depòsit, deposité; ('''provvisoriamente''') traposé, dé giù, decanté, fé 'd fond, fé la mare; ('''del vino''') dëspojesse, fé la dëspòja.
* '''Deposito''' (sm): depòsit ('''provvisorio''') antërpòs, trapòs; ('''magazzino''') depòsit, magasin, dòch; ('''sedimento di liquidi''') fon, mare, speuja, dëspòja.
* '''Derelitto''' (agg.): bandonà, abandonà; ('''essere derelitto, trascurato''') esse a l'abandon.
* '''Deridere''' (vt): sbefié, sbërfié, pijé 'n gir, pijé an torta, fé le svergne (le schergne).
* '''Derisione''' (sf): sbefia, sbërfia, svergna, schergna, dëspresia.
* '''Derisorio''' (agg.): sbefios, dëspresios.
* '''Derivare (vt)''': arfesse, derivé, vnì 'd conseguensa.
* '''Derubare''' (vt): robé, derobé; (fam) cacé,fërté.
* '''Descrivere''' (vt): dëscrive, spieghé, dissegné, mostré, figuré.
* '''Desiderabile''' (agg): desideràbil, desiderévol.
* '''Desiderare''' (vt): desideré, avèj l'anvìa, avèj piasì d'avèj; sustè, lenghì; '''desiderare ardentemente''': susté, susnì, susné, avèj maitass ëd.
* '''Desideroso''' (sm): desideros, pien d'anvìa, ch'a l'ha maitass për.
* '''Designare''' (vt): destiné; stabilì; propon-e; indiché; designé.
* '''Desolato''' (agg.) (leugh) dëspopolà, dzabità, sensa gnun, bandonà, desert.
* '''Desolazione''' (sf): ('''squallore''') miseria, desolassion, dolor, sagrin; ('''luogo''') desert, leugh bandonà (dzabità), desert.
* '''Detenere''' (vt):deten-e, dëtnì, ten-e, avèj.
* '''Determinare''' (vt): determiné, stabilì, fissé ij termo, definì, fissé ij termo, definì, precisé, esse motiv; esse càusa, pijé na decision, ven-e a la determinassion.
* '''Detestabile''' (agg): detestabil, odios, deploràbil, deprecabil, esecràbil, esecrand, arbutant, arpugnant.
* '''Detestare''' (vt): detesté, avéj an ghignon, pijé an ghignon; (fam) avèj an sle stòmi; avèj un ant ij garèt.
* '''Destra''' (sf): (parte destra) drita; (mano destra) drita, man drita.
* '''Dettagliare''' (vt): dé ij particolar, dé ‘l detaj, precisé, detajé, particolarisé.
* '''Dettagliatamente''' (avv.): an detaj.
* '''Dettaglio''' (sm): detaj, particolar, mnù; al minuto: al detaj.
* '''Detto''' (sm): dit, mòt, proverbi.
* '''Detto''' (agg.): ('''soprannominato'''): dit, ciamà, stranomà; ('''citato)''' dzordit, dit, già dit, mansionà, mensionà.
* '''Devastare''' (vt):vasté, devasté, guasté, dësblé; (fig.) ravagé, fé ravagi.
* '''Devastazione''' (sf) devastassion, ravagi, vast (='''guasto''').
* '''Deviare''' (vi e vt): dé fòra, andé fòra, scarté, schivié, viré, giré; (fig) sgaré, sbalié.
* '''Deviazione''' (sf) deviassion, schivia, scart, gir, vir.
* '''Devolvere''' (vt) destiné, passé a d'àutri, trasmëtte, trasgerì.
* '''Devoto''' (ag) devot, divot, religios; '''(affezionato)''' tacà, afessionà, fedel, fidel.
* '''Devozione'''(sf): devossion; '''dire le devozioni:''' d' 'l Bin.
===DI===
* '''Diametralmente''' (av) diametralment, dël tut.
* '''Diametro''' (sm) diàmetro.
* '''Diamine!''' (esc): Diane!
* '''Diario''' (sm): diari, giornal, memòrie.
* '''Diarrea''' (sf): diarea, fluss ëd pansa, caghëtta, corenta, cagarela, pluvit, pilesta.
* '''Dibattere''' (vt): discute, debate, fé 'l debat; '''(agitarsi):''' tërpigné, tarpigné, dësbatse, agitesse.
* '''Dibattito''' (sm) debat, disputa, discussion, dibatiment.
* '''Diceria''' (sf): ciaciarada, malignada.
* '''Dichiarare''' (vt): afermé, fortì, testé, diciaré, declaré, confëssé.
* '''Didattica''' (sf): didàtica.
* '''Didattico''' (agg.): educativ, formativ, pedagògich, ch'a riguarda la formassion.
* '''Dieta''' (sf): régola, dieta; '''(assemblea):''' ciambrea.
* '''Dietro''' (avv. e prep.): daré, darera, dré, drera, apress, dòp, da press, da press, apress.
* '''Difatti''' (cong)''':''' An efet.
* '''Difendere''' (vt): difende, dësfende, paré, vardé, guardé, guerné, cudì, giuté; '''difendere qualcuno''': tnì le part a un, pijé le part.
* '''Difensore''' (sm): difensor; tutor.
* '''Difesa''' (sf): difèisa, difensiva, protession, arpar.
* '''Difetto''' (sm): difet; grosso difetto: difetass.
* '''Diffamare''' (vt): sparlé, dëscredité, difamé, maligné.
* '''Diffamazione''' (sf): difamassion, maldicensa.
* '''Differenza''' (sf): diferensa, diversità; (non discriminare) fé gnun-e diferense.
* '''Differire''' (vi): esse divers, dësmijé, diferensié; '''(prorogare)''': rimandé, proroghé, slonghé, prolonghé, dëslonghé.
* '''Difficile''' (agg.): difìcil. malfé. [mi è difficile di: i l’hai malfé ëd...], cativ [difficile da farsi: cativ a fé].
* '''Difficoltà''' (sf): dificoltà, fatiga, complicassion, incòmod.
* '''Difficoltoso''' (agg.): dificil, malfé.
* '''Diffidare''' (vt): nen fidesse, difidé, dubité, sospeté; '''(giur)''': intimé, difidé.
* '''Diffidenza''' (sf): difidensa, sospet, ombra.
* '''Diffondere''' (vt): spantié [spantié la neuva]; sparpajé, sbardié [sbardié la vos]; spataré, propaghé; (vr) spantiesse.
* '''Diffuso''' (agg): spantià, ampli, largh, longh, cognossù.
* '''Digerire''' (vt): digerì; (fig.) soporté.
* '''Digiunare''' (vi): digiuné, fé digiun, sté giun; [rumpe ‘l giun]; (fig.) fé sensa, sté sensa.
* '''Digiuno''' (sm): digiun, giun; (a digiuno) a digiun, a giun, a stòmi veuid; (fig.) sensa, veuid.
* '''Dignità''' (sf): dignità; ('''grado)''' oòst, gré, ufissi.
* '''Digrignare''' (vt): argrigné, grinsé, rissé, arviré; ('''i denti)''' mostré, rissé, argrigné (ij dent).
* '''Dilagante''' (ag): generalisà, debordant, ampërversant.
* '''Dilettante''' (sm e ag): amator, apassionà, diletant.
* '''Dilettarsi''' (vr) amusesse, divertisse, arlegresse.
* '''Diluvio''' (sm): diluvi.
* '''Dimenticanza''' (sf): dësmentìa, smentìa, oblì.
* '''Diminuire''' (vt): minojé.
* '''Dimora''' (sf): alògg, stansia, residensa, ca, abitassion; '''mettere a dimora una pianta:''' trapianté.
* '''Dimorare''' (vi): sté, sogiorné, avèj residensa, avèj ca.
* '''Dinanzi''' (avv.) danans, dë 'dnans, dnans, prima, dapara ('''dietro un albero''': dapara a 'n erbo), ('''davanti al lume''': dapara al ciàir), ('''mettersi dietro la porta''': butesse dapara dla pòrta), ('''davanti a lui''': dapara 'd chiel).
* '''Dintorno''' (avv. e prep.): dantorn, antorn, tut antorn, tut dantorn; '''qui attorno:''' si d'antorn.
* '''Dio''' (sm): Dé, Dio, Nosgnor. '''Dio ci difenda''': Dio guarda! '''A Dio piacendo, se Dio vorrà''': Se Dio veul; Dio veuja! Nosgnor veuja! Dio non voglia! Guaja mai!
* '''Dipanare''' (vt): dësvané, dësdavané ('''anche nel senso figurato di districare'''), dësgavigné, dësbrojé, dëscutì.
* '''Dipendere''' (sm): dipende, esse sota, esse sota padron, ('''derivare''') arfesse, derivé, vnì 'd conseguensa; (gramm) dipende, subordiné.
* '''Diradare''' (vt): rairì, rairé, reiré, reirì, srairé, srairì; ('''diradarsi''') rairisse.
* '''Dire''' (vt): dì, parlé, conté, ciamé, recité; '''dire brevemente''': dì curt; '''dire di no''': dì chë 'd nò; .'''dire di s'''ì: dì chë 'd sì; '''aver da dire (criticare''') avèj da dì con un; '''dire messa''': dì mëssa; '''per sentito dire''': për sentì dì; '''dica!''' senta! ch’a disa! ch’a senta! dirsi: (vr) disse; ('''si dice, corre voc'''e): as dis; (sm) dì, parlé, dita, conta.
* '''Dirigere''' (vt): comandé, dirige, guidé; (indirizzare) adressé, ponté, drissé, volté, andé vers.
* '''Dirimpetto''' (avv): an facia, ën facia, dnans, danans; (agg.) ch'a sta an facia (dnans).
* '''Diritto''' (ag): drit; (sm) drit, dirit.
* '''Dirozzare''' (vt): dësgrossé, (fig.) arfiné, eduché; ('''sveltire''') degordì.
* '''Dispensare''' (vt): dëspensé, dispensé, esenté, esoneré.
=== DIS ===
* '''Disastro''' (sm): disastr, dësastr, dësgrassia, maleur.
* '''Disastroso''' (ag): disastros.
* '''Discendente''' (sm ag): ch'a ven da, fieul ëd, nò da, dissendent.
* '''Discernere (vt):''' serne, disserne, distingue, conòsse, vëdde, s-ciairé.
* '''Discernimento (sm):''' cognission, criteri, disserniment, giudissi, discression.
* '''Discreditare''' (vt): discredité, dëscredité.
* '''Discredito''' (sm): discrèdit, dëscrèdit.
* '''Discesa''' (sf): calà, pendìa, dissèisa, ël calé.
* '''Discordia''' (sf): dëscòrdia, discòrdia, dzacòrdi, contrast, dëscordansa, disunion.
* '''Discosto''' (ag): scartà. lontan, leugn, lògn.
* '''Discreto (agg.)''' ('''di numero''') passabil.
* '''Discussione''' (sf); dëscussion, discussion.
* '''Discutere''' (vt): discute, dëscutiné, debate, questioné, disputé, fé pasqué.
* '''Disdegnare''' (vt): dispresié, meprisé.
* '''Disdire''' (vt): ('''cambiare opinione''') cambié le paròle.
* '''Disegnare''' (vt): dissegné, disegné; '''(progettare):''' fé cont, conté, pensé, progeté.
* '''Disegnatore''' (sm): dissegnator.
* '''Disegno''' (sm): dissègn, disègn; '''(progetto):''' progèt, idèja, idea, intension, cont, càlcol.
* '''Disfare''' (vi): dësfé, dësblé, ruviné, dëstrùe, sbate giù, demolì, guasté, vasté.
* '''Disfattismo''' (sm): dësfaitism, disfatism.
* '''Disfatto''' (ag): (pp) dësblà; (agg) dësfàit, ruvinà, rot, a tòch.
* '''Disfatta''': (sf) dirota, dërota, rota, dësfàita.
* '''Disfunzione''' (sf): dësfonsion, disfunsion.
* '''Disgrazia''' (sf) dësgrassia, maleur, assident; '''cadere in disgrazia:''' casché dai garèt d'un.
* '''Disgustare''' (vt); dësgusté, nausié, fé strì, fé scheur.
* '''Disgusto''' (sm): dësgust, dëspiasì, nàusia, scheur, strì.
* '''Disgustoso''' (ag) dësgustos, ch’a fà strì/scheur, ch’a dà la nàusia, da dé la nàusia.
* '''Disinibito''' (ag): dësgenà.
* '''Disinvolto''' (agg): franch, dësgenà, svicc, dës-cioà, dësgagià, fringant, degordì, dzinvòlt, adret.
* '''Disinvoltura''' (sf): dzinvoltùra, franchëssa, ardiman, antren (avèj d').
* '''Disordinare''' (vt): buté an disòrdin, buté sot dzora, campé an ària, bolversé, confonde, tarabësché, angavigné.
* '''Disordine''' (sm): disòrdin, dzòrdin, baraonda, babel, confusion, diavleri, diav a quat, fera, rabel, ('''sociale)''' dzòrdin dla sossietà /sossial.
* '''Disorganico''' (agg.): disorgànich, inorgànich, (fig.) incoerent.
* '''Disorganizzare''' (vt): disorganisé, guasté, vasté, confonde.
* '''Disorientare''' (vt): fé perde l'orisont, disorienté, (fig.) confonde, fé perde 'l fil.
* '''Disossare''' (vt): gavé j'òss, dzossé, disossé.
* '''Disparità''' (sf): dësparità, dzugualiansa, disuguagliansa, diferensa.
* '''Disparte''' (sf): (an) dëspart, daspërchiel (etc), da banda, da part; '''mettere in disparte''': buté da part.
* '''Disperare''' (vi): disperé, dësperé, dësasperé, perde la speransa, dzanimesse, disanimesse; (vr) disperesse.
* '''Disperato''' (agg. e part. pass): disperà; (in caso estremo) a la disperà; [un cas disperà].
* '''Disperazione''' (sf): disperassion, dësasperassion.
* '''Disperdere''' (vt): sperde, dësperde; ('''scacciare, spaventare per mettere in fuga, incalzare per disperdere, mettere in fuga)'''; sbërgiairé, dësbergiairé, s-ciampairé, paré vìa; ('''sciupare''') sgairé.
* '''Dispetto''' (sm): dëspresia, dispet, dëspet, ghignon; '''a dispetto di...''' an dëspet ëd (dë); '''(molestia):''' tachignarìa.
* '''Dispiacere''' (sm): dëspiasì, sagrin, pen-a, rinchërsiment, rincressiment, crussi, dësgust; (vt) dëspiase, dëspiasèj; ('''provare dispiacere''') rinchërse, ringreté, regreté; '''quanto mi dispiace!''' S’am rincrèss!
* '''Dispiegare''' (vt): dëspieghé, dësdobié, dëstende, slarghé; (aprire pacchi, ecc.) dësvertojé, dëslupé, dëstervojé.
* '''Dispensare''' (vt): dispensé.
* '''Disperso''' (ag.): sperdù; (smarrito) spers, dëspers, sbërgeiirà.
* '''Disprezzabile''' (ag): meprisàbil, dëspresièvol.
* '''Disprezzare''' (vt): dëspresié, meprisé, scarpisé.
* '''Disprezzo''' (sm): dëspress, dispress, dëspressi, dëspresia, schergna, svergna.
* '''Disputa''' (sf): discussion, question, disputa, debat, polémica, ciacòt.
* '''Dissetare''' (vt): pasié la sèit, gavé la sèit, dësalteré.
* '''Dissimulazione''' (sf): finta, simulassion, dëssimulassion.
* '''Dissipare''' (vt) sperde, dësperde, dësparpajé, sgairé, sgheiré, dissipé, (fam.) fé pra net; ('''le proprie sostanze)''': sbardé tut.
* '''Dissuadere''' (vt): dëstorné, dëssuade, dëscoragé, sfreidé.
* '''Dissoluto''' (agg.): dësbàucc, libertin , dëscostumà, vissios, licensios, viveur, disonest; ('''Darsi a vita dissoluta''': Abandonesse ai vissi e a jë strasòrdin).
* '''Dissolvere''' (vt): dësparé, rompe; '''(dissipare):''' dësperde; '''(sciogliere):''' fonde, slingué, dëstempré; '''(dileguarsi):''' svanì.
* '''Distante''' (ag) distant, lontan, leugn, lògn, dëscòst.
* '''Distanziare''' (vt): buté a distansa, slontané, dëstaché, lassé andarera.
* '''Distare''' (vi): esse distant, esse dëscost, esse lontan.
* '''Distinguere''' (vt): dësserne, serne, distingue, diferensié, fé diferensa, arconòsse, specifiché; ('''contrassegnare''') marché; (vr) diferensiesse, fé na distinsion.
* '''Distinzione''' (sf): distinsion.
* '''Distogliere''' (vt): dëstorné, dësnandié, gavé da ‘n ment, svarié, dëstrae, dëscoragé.
* '''Distrarre''' (vt): svarié, dëstrae, pensé a d’àutr, dëstorné, dësnandié, ('''divertire''') amusé, diverte, divertì.
* '''Distrattamente''' (av): da svantà, con la testa ant le nìvole, da distrat, da svagà.
* '''Distratto''' (ag): distrat, svantà, svagà, dzatent, ancantà.
* '''Distrazione''' (sm): distrassion, svantarìa, disatension, diversiv, divertiment.
* '''Districare''' (vt): dëtortojé, dësgavigné, dësgabojé, dëstrighé, dësbrojé; ('''la lana)''' scarboté, dscarboté; ('''i capelli''') d cutì.s
* '''Distruggere''' (vt): dëstrue (p.p. dëstruì), abimé, dësblé, dësfé, fracassé, ruiné, demolì, crasé, anienté, dësterminé, scancelé, droché, devasté, spiané, spërfondé, guasté, vasté, buté a bzach, fé fòra.
* '''Distruttivo''' (ag): distrutor, ch'a fà 'd ravagi
* '''Disturbare''' (vt): dësturbé, disturbé, dé disturb, incomodé, dëscomodé, dësrangé, gené, ambarassé.
* '''Disturbatore''' (sm): dësturbeur, dëstorbator; përturbator, rumpaciap, zanzara, càmola.
* '''Disturbo''' (sm) dësturb, disturb, disturbi, fastidi, ampacc, antrap, ambarass, neuija, dësrangiament; '''(malessere)''': malasi, disturb.
* '''Divario''' (sm): dësvari, divari, svari, diferensa.
* '''Diventare''' (vt): vnì, dventé, fesse; '''diventare famoso''': pijé favor.
* '''Diversamente''' (av): divers, se 'd nò, se dë s' nò, altrimenti, diversament, se divers, diferent, diferentement.
* '''Diverso''' (agg.): divers, diferent.
* '''Diversi''' (agg pl): vàire.
* '''Diversità''' (sf): diversità, diferensa dësvari, divari, svari.
* '''Divertire''' (vr): amusé, divertì; dësmoré, demoré, antërten-e; arlegré, arcreé; gieughe, fé gieughe; '''Divertirsi''' (vr): amusesse.
* '''Divezzare''' (vt): dëscostumé, dzabitué, disabitué; ('''spoppare''') dëspupé, sëvré, gavé la pupa, gavé ‘l làit.
* '''Dividere''' (vt): divide, spartì, dëspartì, rompe, s-ciapé, separé dësparé; ('''distribuire'''): fé le part.
===DO===
* '''Documento''' (sm): document. papé, strument, carta.
* '''Dolce''' (ag): doss, ansucrà, socrà; '''del vino:''' amàbil; '''dipersona''': doss, brav, bon, amèbil; (sm): doss, ròba dossa, èasta dossa, torta.
* '''Dolcemente''' (avv.): dosman.
* '''Dolente''' (ag) doleuri, andolorì; '''(dispiacente)''': dëspiasù.
* '''Dolere''' (vi): fé mal, avèj mal; '''dolersi''': sagrinesse, lamentesse, rogné, armogné; '''(rammaricarsi)''': ringreté, regreté, avèj l'aringrèt.
* '''Dolorante''' (ag): doloros, ch'a fà mal, doleuri, andolorì.
* '''Dolore''' (sm): dolor, mal; '''(dell'animo)''':sagrin, crussi, angossa.
* '''Domandare''' (vt): ciamé, fé domanda, domandé, fé na domanda, interoghé, preghé, supliché.
* '''Domani''' (avv): doman, l'indoman, '''fra otto (fra quindici) giorni da domani''': da doman an eut (an quindes).
* '''Domare''' (vt): domëstié, domé, dominé; (di popoli o persone) sogioghé, dominé; (fig.) pasié, andossì, buté al pass; (un incendio) dëstissé, smorté, dësmorté.
* '''Domenica''' (sf): diminica; '''domenica delle Palme:''' Dumìnica dla Ramolìva.
* '''Dominare''' (vt): dominé, comandé, fé da padron.
* '''Dominio''' (sm): domini, dominassion.
* '''Donnaiolo''' (sm): totista, fomnè, angravia pogieul, bandera, carion, caval ëd parada, frustacotin, fumelé, galinàire o galinàire, rancacheur, s-ciancacotin.
* '''Donde''' (avv.): dond, donda.
* '''Dondolare''' (vt): sbilaucé, biauté, bautié, dindané, dandiné, dondolé; '''far dondolare''': baudissé, baudié; '''dondolarsi''': baudissesse, bautiesse.
* '''Donzella''' (sf): tòta, damisela. fijëtta, matòta, totin-a.
* '''Dopo''' (avv): apress, dòp.[regge "a": "Ël prim dòp a tanti agn", "...E mi dòp a tant temp i l’hai tante ròbe da dì "]; '''dopo mezzogiorno''': press mesdì, dòp mesdì.
* '''Dopodomani''' (vv): passadoman.
* '''Dopotutto''' (avv): dòp-tut, a la finitiva, an definitiva, a la fin.
* '''Doppio''' (sm): dobi, dopi, cobì, ninel,; '''suonare le campane a doppio''': soné dobi, soné a coòche dobie; '''il doppio''': l'indobi, l'andobi; '''a cento doppi''': a mila andobi.
* '''Doppione''' (sm) dobion; '''un brano o una pagina dove si trovano molte ripetizioni''': dobionera.
* '''Dormendo''': (ger) (an) durmenda.
* '''Dormiente''' (sm): durmient, deurmiard, durmion.
* '''Dormiglione''' (sm): ''avèj bon-a gamba a deurme;'' ('''tiratardi''') ''a va mai a deurme 'l dì ch'a l'é alvasse.''
* '''Dormire''' (vi): deurme, durmì, dreume, drumì, andurmisse, arposé, fé 'l seugn, sgnaché 'n seugn, ansopisse, cugesse, pijé seugn, fé la nana, fé nana-naneta. ('''espressioni'''): ''deurme coma 'n such;'' o ''dla quarta; deurme con j'euj dovert, fé 'l sognet dla levr''.
* '''Dormita''' (sf): durmìa, durmià, durmiada, seugn, sugnèt, plucada; ('''schiacciare un pisolino''') scarcagné un sognèt.
* '''Dormito''': (pp) durmì.
* '''Dove''' (avv): doa, andoa, anté [Anté ch'it vas (dove vai?)]; '''Dov'é... ?''' Ant'é ch'a l'é... ?
* '''Dovere''', v. dovej. avèj da… andé ['''quando è seguito da un participio passato nelle terze persone singolari e plurali, es'''. Sto travaj a va fàit con atension].
* '''Dovunque''' (avv.): daspërtut, përtut, a-i fà pa andova, dontsëssìa; (prima del verbo) tut andoa, daspërtut, andova.
* '''Dozzina''' (sf): dosen-a; '''mezza dozzina''': mesa dosen-a, sesen-a.
=== DR ===
* '''Drago''' (sm): dragon, drago; ('''serpente crestato e alato''': scurs.)
* '''Dramma''' (sm): drama, comedia, tragedia, misteri, oratòri, melodramma; ('''antica moneta greca''') drama, dacma.
* '''Drammatico''' (agg.): dramàtich.
* '''Drenaggio''' (sm): drenagi.
* '''Drenare''' (vi): drené, drainé.
* '''Dritto''' (ag) drit; [andé për la stra drita; andré drit; righé drit; për drit o për stòrt; deje drit '''(:colpire nel segno)'''; nen avèjla për drit; pijé le còse për sò drit]; '''(destro)''': drit; '''(furbo)''': drito, drit, furb.
===DU===
* '''Dubbio''' (sm) dubi, dùbit, sospet; '''senza dubbi''': sensa dubi; '''senza dubbio''': pa privo; [Pa privo ch'im ëstraca = '''nessun pericolo che mi stanchi''']; pa privo che Turin a l'é un dij cas pì 'nteressant.
* '''Dubitare''' (vi): dubité, avèj ëd dubi, esse an dùbit, esse antërdoà, tëmme, sospeté.
* '''Dunque''' (cong.): donch, adonch, donca, doncra, alora, për sòn, për lòn, për lolì.
* '''Durante''' (prep.) durant, antant che, ant ël mentre, antramente, mentre, pendent, al longh..., longh ëd...
* '''Durare''' (vi): duré; resiste; seguité; continué.
* '''Durezza''' (sf): durëssa, consistensa, resistensa; (fig.) rudiëssa, severità.
* '''Duro''' (agg.) dur, goregn, resistent, consistent, (fig.) rudi, sever, dur, rigid.
hlmk06n3shcxv7pafwbgmvo7vl4i43k