Billar del Salz

De Biquipedia

Billar del Salz

{{{imachen}}}
Comunidat autonoma Aragón
Probinzia  Tergüel
Redolada Xiloca
Codigo postal 44311
Latitut
Lonchitut
{{Coor dd| lon=-1.500|lat=40.682}}
Superfizie 38,6 km²
Altaria 1219 m.
Distanzia 62 km enta Tergüel
Poblazión 98 ab. (2004)
Chentilizio {{{chentilizio}}}
Ríos {{{ríos}}}
Pachina web {{{web}}}
Situazión de Billar del Salz en Aragón
Billar del Salz

Billar del Salz (Villar del Salz en grafía SLA y en castellán) ye un monezipio de a probinzia de Tergüel (Aragón), situato en a redolada de o Xiloca. A suya poblazión ye de 98 abitants (2004), en una superfizie de 38,6 km² y una densidat de 2,54 ab/km².

Contenius

[editar] Cheografía

Ye situato en Sierra Menera.

[editar] Istoria

En 1195, Alifonso II d'Aragón donó ista localidat á os monches zisterzienses de o monesterio de Piedra.

Dono insuper predicto monasterio vilare de Salice cum medietate totius hereditatum sive alodii que est inter castrum sancte Eulalie et predicto vilare de Salice, et sit [..... ..... ..... .....] de Salice, quod afrontat ex una parte versus illam cequiam maiorem que discurrit inter vilarium Cremat et vilar de Salice

[editar] Nome

O nome prene probeblemén de Salz no por os arbols de o chenero salix sino por aber pertenexito á os monches zisterzienses de o monesterio de Piedra. O monesterio de Rueda, tamién zisterziense se clamó tamién de Salz porque o primer lugar d'Aragón on s'establioron istos monches yera Salz de Galligo; os biniens fuoron Chunzería, Samper de Lagata (ofizialmén conoxito como del Salz) y Escatrón.

En 1210 bi ha un testo on se fa referenzia a ista pertenenzia:

  • grangias illas vestras scilicet Perils et vilar de Saltse, que sunt in termino de Turol

En 1217 bi'n ha atro:

  • Quia cum locus ipse de Petra in quo eiusdem abbatis monasterium est fundatum, et grangia que dicitur Vilar de Salz, necnon et triginta kafizcia salis in salinis de Monterd a recolende memorie regibus Aragone eidem monasterio

[editar] Charrar

O lesico aragonés d'ista localidat se replegó en o lumero 10 de a rebista Ruxiada. Claman l'atenzión palabras como: Abellanera, acotolar, agora, asinas, camamilla, camín, carasol, casa lugar, cocollo, cuasi, deseguida, desembolicar, desfarfollar, flama, palometas, poyato, sabuco, tamién.

[editar] Fiestas

  • Pascua de Pentecostés.

[editar] Beyer tamién


 
Monezipios d'a redolada d'o Xiloca
Allueba | Badenas | Baguena | Bañón | Barrachina | Beya | Bello | Billafranca | Billafermosa | Billar del Salz | Blancas | Bueña | Burbaguena | Calamocha | Camín Reyal | Castellón de Tornos | Cosa | Cucalón | Ferreruela de la Uerba | Fuen Frida | Fuens Claras | Lagueruela | Lanzuela | Loscos | Mon Fort | Mon Reyal | Nogueras | Odón | Güellos Negros | Perazens | Pozuel | Rubielos de la Zerida | San Martín del Río | Santa Cruz de Nogueras | Tornos | Torralba de los Sisons | Torre los Negros | Torreziella de lo Rebollar | Torrillo | Zingla
En atras luengas