Sestrals

De Biquipedia

As Sestrals
As puntas de Sestrals y Es Puis (Os Pueyos) embistas dend'o lugar de Puertolas.
As puntas de Sestrals y Es Puis (Os Pueyos)
embistas dend'o lugar de Puertolas.
Altaria 2106 m
Latitú 42º 31' 54" Norte
Lonchitú 0º 14' 15" Ueste
Situazión D'entre ra Bal d'Añisclo y ra bal de Puertolas,
Uesca, Aragón.
Cordelera Perinés
Primera puyada -
Rota de puyada
más fázil
Dende Bestué per o transcruze d'a Mallata Fueba.

As Sestrals son tres tucas d'o sarrato norte-sud que trestalla ra Bal d'Añisclo de ra Bal de Puertolas. A más, constituyen un seumento d'a muga d'o Parque Nazional d'Ordesa i d'As Tres Serols.

A Sestral d'o Reguero ó Garrot Campana (2073 m) ye ra més septentrional d'as tres Sestrals. Aubre paso ent'as estibas d'a Plana Canal e ro Tozal d'a Fueba, an bi fincan ros refuxios d'a Mallata Fueba e Plana Canal.

A Sestral Alta (2106 m) ye ra punta más alta d'o conxunto, pero ra suya forma prou més lebera que ras altras fan-la trafulcar asobent. Aintre d'o mallo, ye ra punta zentral d'o conxunto.

A Sestral Baxa (2060 m) ye ra más meridional d'as tres tucas, zaguera abantis d'a Breca d'es Aires, que ye ro nome qui prende á ro lugar o forato existent d'entre os carauteristicos zillos d'ista i Os Pueyos.

Es Puis ú Os Pueyos son as torriellas calcarias que s'alzan dimpués d'a Sestral Baxa. O sarrato se perlienga á baxo ent'a bal d'o Bellós i ye clamau astí Colluguana.

As Sestrals tal como se beyen dend'a Balliñisclo.
As Sestrals tal como se beyen dend'a Balliñisclo.