Chistén/SLA
De Biquipedia
![]() |
Iste articlo ye escrito con a grafía d'a SLA. Puede beyer-se a bersión escrita con as normas de Uesca aquí. |
Gisten |
|||
---|---|---|---|
|
|||
El lugar de Gisten. |
|||
Comunidat autonoma | ![]() |
||
Probinzia | ![]() |
||
Redolada | Sobrarbe | ||
Codigo postal | 22367 | ||
Latitut Lonchitut |
{{Coor dd| lon=0.33|lat=42.67}} | ||
Superfizie | 81,1 km² | ||
Altaria | 1378 m. | ||
Distanzia | 150 km enta Uesca | ||
Poblazión | 187 ab. | ||
Chentilizio | gistavin | ||
Ríos | Cinqueta | ||
Pachina web | {{{web}}} | ||
![]() |
Gisten (Gistaín en castellan, Chistén en Grafia de Uesca) ye un monecípio situau en la província de Uesca, en la val de Gistau. Es suyos habitants se dicen gistavins.
La poblacion suya ye de 161 habitants con una densidat demografica de 2,11 ab/km2. D'es 76,14 km² d'el termin monecipal, garra denguno ye per baixo dela cota d'es 1000 metros d'altitut, mas d'el 50% son per alto d'es 2000 metros, e belas puntas (en el Pico dela Pez, la Bachimala ó la Culfreda) pasan t'alto d'es 3000. Ixo fa que el monecípio de Gisten siya un d'es más altos de tot el Perineu espanyol.
Contenius |
[editar] El lugar
El lugar de Gisten se troba per alto de Sant Juan, á 1378 metros d'altitut á la falda recuesta d'el Cueço, poquet más d'un kilometro seguindo la carretera dela val de Gistau t'alto en pasare Sant Juan, que fa buenas curvas e tien tammien dos esbiaderas que ye la pista que puya ta Viadós e tammien ye d'un canto per á'n se baixa ta'l Puent d'es Pecadors que ye dintro d'el monecípio de Sant Juan. Esta carretera, de Sant Juan ta Gisten, la son adobando estes anyos (2007) ta fere que tienga dos carrils per cuentas de la uno solo que teneva. La villa mira ta la val de Gistau, anque la más gran parte d'el termin monecipal ye abocau ta la val de Viadós.
El núclio de Gisten, que ye la unico que fa parte d'el monecípio, ye una villa chicota (ó mesmo un lugar gran) n'alto d'una faixa recuesta de la Penya d'el Cueço (1926 m), e ixo el fa de sere la unico lugar de Gistau que no toca el Cinqueta, pos ye bels centenars de metros de leixos. De tot el património que este lugar tienei, s'habrí de fere mencion delas casas noples, belunas d'elas de tan antiguas que se van fere d'es siglos XVI e XVII. D'ixes tiempos mos en trobem Casa de Rins,que hi tien la calendata en la portalada que diz que ye fecha d'el 1600, e que encara conserva el porte suyo tradicional e las formas tepicas de qu'abrí estau una delas casas más puyentas dela localidat pos n'el decir d'es vecins de Gisten se recuerda d'antes tenevan rivalidat con els de Casa de Tardan, qui yevan tammien prencipals. Atras casas como Casa Palacin mos ensenyan qué bien que n'han fecho suc d'es tiempos quan que les n'ha caliu, e alavez, s'han adaptau ta fere negócio de cosas como ye el torismo que ye el que hoi fa que la villa tienga economia buena.
[editar] Las torres
Gisten ye una villa que va tenere importáncia historica perque yeva el zaguer puesto d'á'n que se saliva ta pasar es puertos ta Fráncia, e tammien quan que se tornava d'allá t'aquí. Podrí estar que s'havés de pasare el puetro de Plan per el barranco de La Sallena, ó tammien que se remontás ta'l puerto dela Madera ó dela Pez per la val de Taberners (de Viadós t'alto), e tammien, rematando, per Anyes Cruces. Ye per la suya ubicacion que Gisten va tenere especial negócio d'el contrabando con las vals occitanas (francesas) á traviés d'ixes puertos (ye important que mos queden puestos con nombres d'ixa epoca, como el paso d'es cavallos en La Sallena) e asinas se fesen grans fortunas ta beluns d'el lugar. Asinas se van alçare, sobre tot n'es siglos XVI e XVII, las torres que son es monumentos prencipals dela villa, que n'hevan siu más, pero que actualment mos en trobem no más que dos.
De la construcion d'una destas torres, la más alta, en dicen es vecins de Gisten que va sere bien curiosa, pos hi heva ya n'el lugar una torre, la dita torre de Rins, per baixo dela il·lésia, (propiedat de Casa de Rins) que yeva l'argüello d'es amos suyos pos yeva el costumbre d'ixes tiempos de fer-se alçar torres ta amostrar qué diners se tenevan en la casa, mas que no ta defender-se guaire (anque, obviament, tammien yeran utils si nunca calerí ta ixe menister). Alavez, perque es amos de Casa de Rins se fevan d'ire con despecho con d'els de Casa Tardan, e siempre les fevan ranuca perque tenevan una torre á'l canto dela il·lésia, diz que un diya que yeva uno de Rins redindo-se-ne le'n va decire á l'amo de Tardan: "Cosa no vales, que vales menos qu'un gran d'órdio!" e alavez la va decire l'amo de Tardan "Doncas ya te cal que mires bien... perque este gran d'órdio te foterá un pin devant 'la casa que ni el sol no tornarás á viyere". De tiempos dimpués, tenevan els de Tardan una torre que yeva dos veces d'alta la de Rins, e puesta devant de casa d'éstes ta quitar-les d'el sol. Las dos torres encara las podem viyere á'l puesto, e l'antiguisma portalada de casa Rins dibaixo la huembra de la torre de Tardan en las horas centrals d'el diya.
Á más, es casajes dela villa de Gisten tienen un puesto tercen que repunta per alto, que ye la il·lésia de Sant Vicent el Martir, fecha d'es siglos XVI e XVII. Atros monumentos son la ermita de Sant Favian, 1 ó 2 km leixos á par d'el barranco d'el Pacin, fecha d'el siglo XVIII, e tammien es conjuntos de bordas que hi heva per alto en Viadós e en Taberners, belunas que encara conservan es tellaus de palla que gosavan á tenere d'antes. l'Espital de Gisten e el santuário de "La Vírgen Blanca", á'n que s'ajuntan el Cinqueta dela Pez e la uno d'Anyes Cruces.
[editar] Fiestas
- 20 de ginero, romeria ta la ermita de Sant Favian.
- Un cabo de semana de frebero, "Las Aguedetas" (festividat de Santa Águeda, fiesta delas mullers) e es famosos Carnavals de Gistau.
- 20 d'agosto, Fiesta Mayor fendo honor ta Sant Juaquin, patron d'el lugar.