Madagascar
De Uiquipedia
|
|||||
Lema nacional: Tanindrazana, Fahafahana, Fandrosoana (malgache: Patria, Llibertá, Progresu) |
|||||
Himnu nacional: Ry Tanindraza nay malala ô | |||||
Capital • Población • Coordenaes |
Antananarivu 1.688.000 (2001) 18°55' S 47°31' E |
||||
Principal ciudá | Antananarivu | ||||
Idiomes oficiales | * Malgache * Francés |
||||
Forma de gobiernu | República presidencialista Marc Ravalomanana Jacques Sylla |
||||
Independencia • Fecha |
De Francia 26 de xunu de 1960 |
||||
Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 45º 587.041 km² 0.9% 0 km 4.828 km |
||||
Población • Total • Densidá |
Puestu 53º 17.501.871 (2004 est.) 31 hab./km² |
||||
PIB • Total (2005) • PIB per cápita |
Puestu 119º US$ 16.323 millones US$ 911 |
||||
Moneda | Ariari (MGA ) |
||||
Xentiliciu | Malgache | ||||
Fusu horariu • en branu |
UTC +3 UTC +3 |
||||
Dominiu Internet | .mg | ||||
Códigu telefónicu | +261 |
||||
Prefixu radiofónicu | 6XA-6XZ, 5RA-5SZ |
||||
Códigu ISO | 450 / MDG / MG | ||||
Miembru de: ONU, UA | |||||
Madagascar ye una nación y la islla más grande d'África asitiada nel Océanu Índicu, frente la costa sudeste del continente, a l'altor de Mozambique. Ta dixebrada del restu del continente pela canal de Mozambique. Hai que rescamplar qu'antiguamente la islla alcontrábase xuncida al continente africanu, del cualu separtóse, lo que fexo que l'aisllamientu orixináu a raigañu d'esta dixebra seya la causa de la conservación nel so territoriu d'una bayura d'especies úniques nel mundu.
Tabla de conteníos |
[editar] Hestoria
El primer afincamientu humanu ye probatiblemente del sieglu IV o poco enantes, en cualaquier casu nun hai prebes de qu'hubiere presencia humana dalguna enantes del ñacimiento de Cristu. Los ancestros de los malgaches d'anguañu aportaron dende Indonesia, y poro, los llugareños conserven rasgos asiáticos, vezos típicos del sureste d'Asia y una llingua del tueru malayu-polinesiu. Con ellos tamién aportaron los sos animales domésticos, ente los que rescampla'l cebú, y poco depués de la so arribada desaniciáronse dellos animales endémicos de la islla, como'l lémur xigante, el gochu formigueru de Madagascar y un hipopótamu pigmeu asemeyáu al que s'alcuentra anguañu n'África occidental. Darréu hebo migraciones bantúes dende'l continente que se fondieron cola población llocal, sobremanera na parte este de la islla. A entamos de la Edá Media aportaron los primeros comerciantes perses y haza l'añu 1000, los árabes. Frutu de la so estancia ye'l que na parte norte de la islla se prautique güei l'Islam.
El primer contautu colos europeos prodúxose en 1500, cuando'l portugués Diogo Días acolumbró la islla na so ruta haza la India. Demientres los dos sieglos vinientes, Portugal, Gran Bretaña y Francia tentaron afincase na costa, pero foron espulsaos pola resistencia de los nativos, qu'a fines del sieglu XVII taben xuníos baxu'l reinu d'Imerina, con bas na meseta central. A la fin, los franceses algamaron el so envís de construyir bases comerciales nes costes malgaches, unes vegaes pola fuercia y otres diplomáticamente, a fines del sieglu XVIII. Demientres les Guerres Napoleóniques, el rei Radama I d'Imerina púnxose del llau de los británicos, que xorrecieron la so influyencia na islla a costa de los franceses y entrenaron a los nativos nel usu d'armes modernes. Sicasí, a la muerte de Radama I en 1828 persiguióse a los británicos, incluyíos los misioneros. Demientres el reináu de Radama II (1861-1863) introduxéronse una serie reformes moderniegues y Madagascar s'abrió al contautu con franceses y británicos, lo que causó que los seutores más tradicionalistes achuquinaren al rei y dieren marcha atrás a los cambeos. Francia anexonóse la islla por completu en 1895 tres derrotar a la reina Ranavalona III. Ésta exilióse un añu depués, al tiempu que s'instituyía un mandatu militar francés y Madagascar yera proclamada colonia francesa.
Yá en 1916 los franceses tuvieron problemes coles muerganizaciones secretes nacionaliegues, pero llograron caltener l'orde. Francia namái perdió'l control de la islla demientres 1942, cuando los británicos la ocuparon por mieu a que Xapón se ficiera con Madagascar. En 1943 foi entregada a la Francia llibre, y en 1946 dexó de ser colonia y se convirtió en territoriu d'ultramar francés. Esto nun torgó qu'al añu viniente españase una revuelta que forció a Francia a convocar elleiciones na isla, que ganaron los independentistes moderaos. En 1960 Madagascar independizóse dafechu de Francia y s'instituyó una república baxu'l gobiernu de Philibert Tsiranana, llíder del Partíu Socialdemócrata.

En 1975 hebo un güelpe d'estáu militar que púnxo'l gobiernu en manes del Capitán de Fragata Didier Ratsiraka, que gobernó con puñu de fierru fasta qu'en 1992 les presiones populares ubligaron-y a designar un gobiernu de transición a la democracia. Ratsiraka foi derrotáu nes elleiciones presidenciales de 1993 por Albert Zafy, pero ganó les llexislatives que se cellebraron al empar. La situanza de tensión ente los partidarios de Ratsiraka y el gobiernu de Zafy llevó a la destitución d'esti últimu pol parllamentu en 1996, siendo sostituyíu por Norbert Ratsirahonana. Ésti yera un collaborador averáu de Zafy que gobernó baxu la so solombra fasta les elleiciones de 1997, nes que Ratsiraka fízose de nueu col poder.
Didier Ratsiraka conservaría'l poder fasta les elleiciones presidenciales d'avientu de 2001, cuando tres d'unos resultaos controvertíos, el so rival, el fasta entós alcalde d'Antananarivu Marc Ravalomanana declaróse ganador por mayoría absoluta de la primera vuelta de les elleiciones, acusando de fraude al gobierno, qu'espublizara unos resultaos que facíen necesaria una segunda vuelta.
La tensión de la primera metada del añu 2002 llegó a menaciar cola posibilidá d'una guerra civil. La sociedá y el propiu exércitu malgaches dividieronse en dos, cola capital Antananarivu convertida en bastión de Ravalomanana, mentantu Ratsiraka dirixía un gobiernu na ciudá costera de Toamasina. La comunidá internacional fizo diversos llamamientos al diálogu y a la calmia. Ravalomanana algamó afitar el so poder, mentantu Ratsiraka diba perdiendo sofitos. En xunu de 2002, dellos países como Estaos Xuníos, Suiza y Noruega reconocíen yá al gobiernu de Ravalomanana. Otros países europeos esperaron la decisión final de Francia que, a entamos de xunetu, yá se dirixía públicamente a Ravalomanana como "presidente de Madagascar". La reconocencia internacional confirmó'l poder de Ravalomanana, y Ratsiraka fuxó a la fin del país, refuxándose en Francia.
Dende la consolidación del poder por parte de Marc Ravalomanana, el país algamó unes cotes peraltes de xorrecimientu económicu, sofitáu por aides percuantioses d'instituciones internacionales como'l Bancu Mundial.
[editar] Gobiernu y Política
[editar] Organización político-alministrativa
Madagascar ta dixebráu en seyes provincies:
- Provincia d'Antananarivu
- Provincia d'Antsiranana
- Provincia de Fianarantsoa
- Provincia de Mahajanga
- Provincia de Toamasina
- Provincia de Toliara
[editar] Xeografía
Madagascar ye una islla (la más grande d'África y la cuarta más grande del mundu) que s'alcuentra arodiada dafechu pol océanu Índicu. Ta separtada del restu del continente pola canal de Mozambique. Hai que rescamplar qu'hai munchos años Madagascar s'alcontraba xunida al continente, del cualu se separtó, lo que fizo que l'aisllamientu orixináu a raígañu d'esta separtación seya l'artífiz de la conservación en territoriu malgache de multitú d'especies úniques nel mundu.
[editar] Ecoloxía
- WWF divide la islla de Madagascar en 7 ecorexones:
- Selva subhúmeda de Madagascar, nel centru
- Selva de tierres baxes de Madagascar, nel este
- Selva seca caducifolia de Madagascar, nel noroeste
- Brezal de Madagascar, en cumes más altes
- Matorral espinosu de Madagascar, nel sur
- Monte suculentu de Madagascar, nel suroeste
- Manglares de Madagascar, en dellos enclaves de la costa oeste
Toes elles tán incluyíes na llista Global 200, agrupaes en
- Selva y brezal de Madagascar (selva subhúmeda de Madagascar, selva de tierres baxes de Madagascar y brezal de Madagascar)
- Selva seca caducifolia de Madagascar
- Matorral de Madagascar (matorral espinosu de Madagascar y monte suculentu de Madagascar)
- Manglares de Madagascar
[editar] Economía
[editar] Demografía
La población malgache ye predominantemente un entemecíu d'orixe polinesiu y africanu. Investigaciones recientes suxeren que la islla tuvo deshabitada fasta l'arribada de navegantes polinesios, aprosimadamente nel sieglu I de la nuesa era, al traviés del sur de la India y del este d'África, d'onde alquiríen muyeres y esclavos africanos. Migraciones posteriores tantu del Pacíficu como de África, consolidaron esti orixinal mestu, y xurdieron 18 grupos tribales estremaos. Los xeitos polinesios son más predominantes nes persones qu'habitan na fastera central de la islla, los Merina (3 millones de persones) y los Betsileu (2 millones). Los habitantes de les costes son d'orixe africanu.
Los grupos costeros más grandes son los Betsimisaraka (1,5 millones) y los Tsimihety y Sakalava (700.000 persones caún).
L'idioma ye d'orixe malayu-polinesiu y se fala en tola islla. El francés, antiguu idioma colonial, ta tamién perestendíu.
La mayor parte de la población sigui práutiques relixoses tradicionales, les cuales enfaticen les venceyes ente la vida y la muerte, na creyencia de que la muerte los xune a los sos ancestros nel rangu de divinidá y que los ancestros tán perinteresados nel destín de los sos descendientes vivos. Esta comunión espiritual ye cellebrada polos Merina y los Betsileo pente medies la práutica del famadihana o "regresu de la muerte. Nesti ritual, los restos de los parientes son estrayíos de la tumba familiar, envueltos en nueos sudarios de seda y puestos nuevamente na tumba siguiendo unes ceremonies festives nel so honor.
Cerca del 45% de la población consta de cristianos, dividíos en forma igual ente católicos romanos y protestantes. Tamién dase'l sincretismu ente los estremaos cultos, polo cualu los pastores asisten a ritos de famadihana y los creyentes bendicen a los sos muertos enantes d'entamar colos rituales d'entierru tradicionales.
[editar] Cultura
[editar] Ver tamién
- Air Madagascar
[editar] Enllaces esternos
África |
Angola | Arxelia | Benin | Botsuana | Burkina Faso | Burundi | Cabu Verde | Camerún | Chad | Congo | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exipto | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bissáu | Guinea Ecuatorial | Islles Comores | Islles Seychelles | Keña | Lesotho | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauricio | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | República Centroafricana | República Democrática del Congo | República Surafricana | República Xunida de Tanzania | Ruanda | Santu Tomás y Príncipe | Senegal | Sierra Leona | Somalia | Sudán | Suazilandia | Togo | Túnez | Uganda | Yibuti | Zambia | Zimbabue
Posesiones: Ceuta | Europa | Islles Canaries | Islles Kerguelen | Madeira | Mayotte | Melilla | Reunión | Sahara Occidental | Socotra | Tromelin |