Senabria
De Uiquipedia
Senabria ye'l nome dáu a la fasteira asitiada al noroeste de la provincia de Zamora.
Ta allugada ente los cimbrios de las sierras de La Culiebra, Segundeira y La Cabreira Baxa, llindandu cun Galicia, La Cabreira, La Carbayeda, Los Valles y Pertual.
Na mayor parte'l sou territoriu fálase (anguañu cun pouca vitalidá) llïonés. Na zona ucidental fálase gallegu-pertués, llingua que tien mayor vitalidá que l'anterior.
[editar] Hestoria
Senabria fou habitada pur tribus astures de lu que daqueilla se caltienen castros y murias defensivas.
Los romanos fundonun l'autual La Puebra baxu'l nome de "Urbs Senabria", agrupándola nel mesmu conventu xuntu la rexón de Bergancia.
En 921 constrúise'l monasteiru de San Martín de Castañeda, al que'l rei llïonés Ramiru II reconoz en 940 los dreichos de posesión a los frades. En 952 Ordoñu III da-yes los dreichos de pesca sobru'l llagu de Senabria. El dominiu del monasteiru ye mui fuerte na redolada ta l'aniciu del sieglu XIX.
En 1103 el Rei Alfonsu IX concede'l Fueru de Senabria.
[editar] Conceyos de Senabria
Llista de conceyos de Senabria:
- Asturianos
- Cobreiros
- Galende
- Hermisende
- A Puebra
- Lubián
- Palacios
- Pedralba da Pradería
- Pías
- Porto
- Requeixu
- Robleda
- Rosinos??
- San Justu??
- Samartín
- Trefaciu
Comarcas de llingua llionesa | ![]() |
|||||||
|