Rasa llitoral asturiana
De Uiquipedia
La rasa llitoral asturiana ye una franxa costera llana que percuerre tol llitoral asturianu. Tien un anchor d'ente 3 y 5 kilómetros y afáyase escalonada en trés niveles, ente los 0 y los 300 metros.
Les rases foron modelaes poles variaciones del nivel de la mar demientres los periodos glaciares ya interglaciares del Cuaternariu. Nos trés periodos de tresgresión (hai 20, 12 y 2 millones d'años), ficieronse trés superficies d'abrasión, que nos periodos de regresión marina quedaron elevaes. Dende entós la rasa tuvo sometida a la erosión fluvial y a procesos de carstificamientu nos seutores calizos orientales.
El númberu de niveles de la rasa varía nos estremaos tramos del llitoral. Los trés niveles namái s'aprecien nidiamente nel cabu Peñes y al esti de Ribesella.
- Al oeste d'Avilés namái s'aprecia un nivel, que ye'l resultáu de la fusión de los dos niveles d'arrasamientu más recientes.
- Na península'l Cabu Peñes apréciense perfechamente los trés niveles.
- Nel tramu oriental destrémense dos árees. Ente Xixón y Ribesella los trés escalones desapaecen por mor del caráuter feble de los materiales y dende Ribesella reapaecen con claridá. N'esti caberu seutor, el nivel superior (ente los 100 y 300 metros d'altor), constitúi les nomaes sierres planes de cuarcita (Cue, Borbolla, Pimiangu), mentantu que'l nivel inferior, modeláu sobre roquéu calizu, contien formes peculiares de relieve cárstico, como los bufones (surtidores d'agua marino a presión nes cimes de los cantiles).