Asturies
De Uiquipedia
|
|||||
![]() |
|||||
País | ![]() |
||||
Capital | Uviéu | ||||
Población (2005) -Habitantes -Densidá -% d'España |
Puestu: 12 1.076.635 habitantes 101,53 hab/km² 2,44 % |
||||
Superficie -Total -% d'España |
Puestu: 10 10.604 km² 2,1 % |
||||
Xentiliciu | Asturianu, asturiana | ||||
Llingües oficiales | Castellanu¹ | ||||
Estatutu d'Autonomía | 11 de xineru de 1982 | ||||
ISO 3166-2 | O | ||||
Representación parlamentaria -Congresu -Senáu |
8 escaños 2 escaños |
||||
Presidente | Vicente Álvarez Areces (PSOE) | ||||
http://www.princast.es/ | |||||
¹ L'asturianu goza d'especial protección según l'estatutu d'autonomía |
Asturies ye una Comunidá Autónoma del noroeste de la Península Ibérica dientro d'España. Llenda al oeste con Galicia, al sur con Castiella y Lleón y al este con Cantabria.
Alministrativamente ta dixebrada en conceyos y caltién el titulu de Principáu pol mor de qu'el Reinu d'Asturies fora l'orixe hestóricu del Reinu d'España. Anguaño, el Príncipe d'Asturies ye l'heriede de la Xefatura del Estáu d'España, siendo esti títulu una tradición que vien del sieglu XIV.
Asturies tien un territoriu de más de diez mil kilómetros cuadraos, y una población, en retrocesu, que supera el millón d'habitantes, que falen castellanu y asturianu. Na fastera occidental, na llende con Galicia fálase la llingua de transición eonaviega.
La so capital ye la ciudá d'Uviéu y Xixón ye la de mayor población. Avilés, Siero, Mieres o Llangréu son otros de los conceyos de más población.
Tabla de conteníos |
[editar] Xeografía

Tres la muerte del rei Pelayo (737), el territoriu asturianu algamaba casi que'l territoriu d'anguaño.
Ye nel llibru Liber Testamentorum pelayianu del sieglu XII, u se define'l territoriu de la provincia asturiense del Reinu de Lleón:
Intra fines asturiarum a pirineis montibus usque in ora maris a flumine magno quod dicitur Ove usque in flumin quod dicitur Deva (Sigún él, el territoriu asturianu defínese ente les montañes cantábriques y la mar, y dende'l ríu Eo fasta'l ríu Deva).
Na mayoría de los mapes cartográficos fechos del sieglu XVI n'alantre vése una Asturies dixebrada en dos: les Asturies d'Uviéu y les Asturies de Santillana. La d'Uviéu tenía la so llende ocidental nel ríu Eo pela parte oriental llegaba fasta'l ríu Sella onde entamaba l'Asturies de Santillana que llegaría fasta cerca Santander (San Andero) que pertenecia al territoriu de Vizcaya nun primer momentu costituyendo llueu xunto con Laredo, Santoña y Cabezón de la Sal el territoriu de les Cuatru Villes de u xurde la rexón de Cantabria. Pol sur Les Asturies llindaben cola Cordillera Cantábrica.
Nel mapa cartógráficu editáu en 1700 por Charles Hubert (primer xeográfu del rei d'España) entama a nomase Principáu d'Asturies tando entovía dividíu n'Asturies d'Uviéu y l'Asturies de Santillana.
De magar 1835 cola división provincial a imitación de la francesa dibúxase el contornu de güei, de magar esti momentu desapaez de la cartografía la Asturies de Santillana pasando esi territoriu dende'l ríu Deva a la Provincia de Santander.
[editar] Demografía
Anguaño la población carauterízase por tener Tasa de mortalidá del 12 por mil (la mayor del Estáu) y una tasa de natalidá del 6 por mil (la menor del Estáu), polo que dende 1987 la población ta menguando. Les ciudaes grandes malpenes caltienen la so población.
1800 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 |
350.000 | 627.069 | 685.131 | 743.726 | 791.855 | 836.642 | 888.149 | 989.344 | 1.045.635 | 1.127.007 | 1.098.725 | 1.087.885 | 1.081.834 | 1.084.314 | 1.076.567 | 1.075.329 | 1.073.971 | 1.075.381 | 1.073.761 |
Fuente: INE
[editar] Política
Partíos políticos asturianos:
- Partido Socialista Obrero Español
- Partido Popular
- Izquierda Xunida
- Bloque por Asturies
- Conceyu Nacionalista Astur
- Andecha Astur
- Izquierda Asturiana
- Partíu Asturianista
- Unión Renovadora Asturiana
- Unión Social y Progresista de Corvera
[editar] Historia
Artículu principal: Historia d'Asturies.
Ocupada por grupos humanos dende'l Paleolíticu Inferior, nel superior Asturies carauterizóse poles pintures rupestres. Nel Mesolíticu desendolcóse una cultura orixinal, l' Asturiense, introduciéndose de magar esto, la Edá de Bronce col Megalitísmu , carauterizada polos megalitos y los túmulos. Na Edá de Fierru, el territoriu tuvo sometíu a la influyencia cultural celta. Nesta dómina los ástures al igual que los sos vecinos del noroeste desendolquen la cultura castreña.
La conquista romana entre 29 y 19 aC, faería entrar a Asturies na Historia pola so resistencia a la ocupación.
Tres dalgo más d'un sieglu ensin presencia estranxera, los visigodos entraron nel territoriu anque el so gráu d'establecimientu y sometimientu ya dalgo en costante alderique ente los historiadores, l'abanicu va ente los que defenden la total independencia del territoriu del poder visigodu fasta los que falen de total visigotización. Nel sieglu VIII cola invasión musulmana de la Peninsula Ibérica a estos como-yos sucediere a Roma y Toledo, nun-yos fue fácil someter o intentar someter el territoriu. El gráu de presencia musulmana tamién ye dalgo conflictivu. Lo cierto ye que en 722 algámase una independencia de factu como Reinu d'Asturies. La Monarquía asturiana daría pasu nel sieglu X al Reinu de Llión. Tres las rebelión del fíu de Enrique II de Trastámara, establezse'l Principáu d' Asturies como forma d'asegurar l'adesión d´Asturies al Reinu de Castiella.
Nel sieglu XVI algamó por primer vegada los 100.000 habitantes, duplicándose cola llegada del maíz americanu nel sieglu siguiente.
El 8 de mayu de 1808, la Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies declárase soberana y declara-y la guerra a Francia, siendo la primera institución d'España en nun permitir la so invasión. Asturies píde-y oficialmente aida a Inglaterra unviando emisarios a esti país.
De magar 1830 entama la esplotación del carbón, entamando la industrialización. Más tarde establecense otres industries como la siderúrxica, naval y alimentaria.
El 6 d'ochobre de 1934 el proletariáu asturianu entama una revolución socialista, que dura 14 díes siendo duramente estrapallada pol exércitu de la República española. Demintres la Revolución Asturiana proclámase la República de Obreros y Campesinos d´Asturies. Trés la cayida de la revolución una dura represión recorrió la xeografia asturiana.
El 18 de xunetu de 1936, col xeneral Francisco Franco Bahamonde comu cabezaleru, una parte del exércitu español solevóse a la escontra'l Gobiernu la II República, españando la Guerra Civil. En 24 d'agostu de 1937 el Conseyu interprovincial d´Asturies y Llión por decretu costitúyese como Conseyu Soberanu. El socialista Belarmino Tomás, ún de los cabezaleros de la Revolución d'ochobre convirtiose en presidente. El 20 d'ochobre de 1937 Asturies nun pudo resistir más, los miembros del Conseyu Soberanu embarcaron camín de Francia quedando Asturies ocupada militarmente.
D'equi p'alantre tres otra dura represión quedarien cuarenta años de franquismu, nel que la política proteicionista faría de la rexón la sexta provincia d'España más rica, culminando coles nacionalizaciones de la minería, siderurxa y del sector naval. En 1979 recupérense los Ayuntamientos democráticos y en 1982 concédese l'autonomía.
[editar] Arte
Asturies tien un ricu legáu artísticu del que destaca una arquitectura autóctona prerrománica (Arte asturianu) con monumentos como Santa María del Naranco y San Miguel de Lillo d'estilu prerrománicu ramirense (debíu a Ramiro I) o Santullano d'estilu prerrománicu alfonsín (debíu a Alfonso II), toos ellos n'Uviéu. Nel conceyo de Villaviciosa hai otra ilesia mui conocía, la de San Salvador de Valdediós.
L'arte románicu ta mui presente ya que toa la rexón taba cruzada por una de les rutes xacobees, destacando'l monasteriu de San Pedro de Villanueva (cerca de Cangues d'Onís) y Santa María de Xuncu (Ribesella).
El góticu nun abunda, anque pue vese muestres d'esti estilu na Catedral d'Uviéu.
Ente los pintores del sieglu XX destaquen Darío de Regoyos (1857-1913), Mariano Moré (1899-1974), Evaristo Valle (1878-1951) y Nicanor Piñole.
[editar] Gastronomía
El platu más conocíu ye la fabada, cocíu fechu con fabes, acompañaes de chorizu, morciella, llacón, y tocín. Esto tien el nome de compangu y sírvese por separao. Ente los cocíos destaca tamién el Pote asturianu y les fabes con amasueles.
Amás destaca la variedá de pescaos y mariscos del cantábricu y la calidá de la so carne de xatu.
Esiste una gran variedá de quesos, de los que'l quesu cabrales ye'l más popular. Ente los postres más tradicionales tan: l'arroz con lleche, los frixuelos y les casadielles.
La bebida asturiana por escelencia ye la sidra frutu de la gran variedá de mazanes autóctones.
[editar] Lliteratura
- Lliteratura asturiana en castellanu
- Lliteratura n'asturianu
[editar] Música
- Instrumentos tradicionales asturianos
- Grupos de musica n'asturianu: Beleño, Llan de Cubel, Felpeyu, N'Arba, Skanda, Dixebra, Nuberu, Chus Pedro, Hevia, Los Berrones, La bandina, K-NalóN, Trasgu, Xera, La col.la propinde, Dark la eMe, Adikcion Etilika, La cirigüeña.
[editar] Natura
[editar] Ver tamién
[editar] Enllaces esternos
- Información Turística
- Estaya d'Asturies nel Open Directory Proyect
- Estaya d'Asturies nel Open Directory Proyect en castellán
- Estaya d'Asturies nel Open Directory Proyect n'alemán
- Estaya d'Asturies nel Open Directory Proyect n'inglés
- Páxina con información de la Comunidad (Castellán)
- Radio Sele (única Radio n'asturianu - pue escuchase on-line)
- Imáxenes d'Asturies (Grao y Yernes y Tameza n'imáxenes - Cordillera Cantábrica)
- Semeyes d'Asturies en Flickr (Imáxenes d'Asturies - Flickr)
- Grupo de Semeyes d'Asturies en Flickr (Imáxenes d'Asturies - Flickr)
- Imáxenes d'Asturies (Tíneu n'imáxenes - El paisaxe, La Natura y la Fauna y Flora d'Asturies)
Autonomíes d'España |
Comunidaes autónomes |
Andalucía | Aragón | Principáu d'Asturies | Islles Baleares | Canaries | Cantabria | Castiella-La Mancha | Castiella y Llión | Cataluña | Comunidá Valenciana | Estremadura | Galicia | Comunidá de Madrid | Rexón de Murcia | Comunidá Foral de Navarra | País Vascu | La Rioxa |
Ciudaes autónomes |
Ceuta | Melilla |
|