Conseyu Soberanu d'Asturies y Llión

De Uiquipedia

El Conseyu Soberanu d'Asturies y Llión, foi'l muérganu alministrativu que socedió al Conseyu Interprovincial d'Asturies y Llión y que taba presidíu pol socialista asturianu Belarmino Tomás que llegó a pidir l'ingresu na Sociedá de Naciones.

El Conseyu Soberanu constitúise'l 25 d'agostu de 1937 tres d'una votación de los miembros del Conseyu Interprovincial na que s'aprebó la tresformación del muérganu republicanu por mor del mou en que taba desendolcándose la Guerra Civil Española nel país, y col enfotu d'afitar la operatividá de les llinies republicanes énte l'avance del bandu franquista pel norte d'España. El testu constitucional del conseyu entamaba asina:

"Artículu 1u.– El Conseyu d'Asturies y Llión, dende la fecha y hora d'esti Decretu, constitúise en Conseyu Soberanu de gobiernu de tol territoriu de la so xurisdicción, y a elli queden dafechamente sometíes toles xurisdicciones y organismos civiles y militares que funcionen y funcionaren no socesivo dientro del territoriu referíu.

Artículu 2u.– El propiu Conseyu Soberanu, a la vista los acontecimientos favoratibles que se produzan nel trescursu de la guerra, determinará'l momentu de dexar les sos funciones soberanes que güei asume.

Artículu 3u.– D'esti Decretu daráse cuenta al gobiernu la República pa la so convalidación; ensin perxuiciu de la so absoluta vixencia, impuesta pol imperiu les circunstancies, dende esti mesmu momentu de la so promulgación.

Dáu en Xixón, a venticuatro hores del día venticuatro d'agostu de mil novecientos treinta y siete."

El conseyu Sobernu disolvióse tres la ocupación total de les fuercies franquistes d'Asturies teneindo los sos miembros que fuxir.

[editar] Enllaces esternos

Otres llingües