Astur Occidental

De Uiquipedia

Asturllionés Occidental ye'l nome llingüísticu de las falas asturllionesas proprias del occidente asturianu y de la mayor parte del País Llionés falante.

Ye ensin dubia el que máis aspardimeintu algama: espárdese pol occidente d'Asturies, pol oeste de las provincias de Llión y Zamora y na fasteira pertuesa de Miranda l Douro. El dialeutu de transición faláu en Seyagu y nas Arribes ye tamién de raigañu occidental.

[editar] Llendes

N'Asturies: la liña de separtación col asturllionés central va dende Cuideiru ta Teberga. El ríu Navia sepártalu de las falas eo-naviegas.

Na provincia de Llión fálase la llingua nas fasteiras de Forniella, Altu Sil ou Ribesil, L.laciana, Vavia, Umaña, L.luna, Ordás, La Cepeda, Lus Maragatus, l'Altu El Bierzu,Valdería y La Cabreira. La llinde oriental de la llingua llionesa ye difícil de trazare: pué dicise que la llende máis oriental ye una lliña que xune La Bañeza y la Ciudá de Llión.

Na provincia de Zamora son de llingua llionesa na súa variedá occidental las comarcas de Senabria, La Carbayeda, Valle de Vidriales, Aliste y nel oeste del valle'l Tera, de la Tierra d'Alba y Tábora y de Seyagu.

Na provincia de Salamanca caltiénse un asturllionés de rasgos occidentales nas Arribes.

[editar] Carauterísticas

  • Diutongación creciente y/ou decreciente (puerta/puorta, cosa/cousa)
  • Plural femenín en -as (en Senabria y en partes de Las Arribes -es)
  • Reducción vocálica asoluta
  • Ausencia del neutru de materia
  • Realización de la -l.l- vaqueira nel norte de Llión, -ll- ou -ch- nel restu de fasteiras.
  • La -n- anicial nun palataliza
  • Infinitivu verbal en -are/-ere/-ire
  • Presencia d'epéntesis antihiáticas (correyu)
  • Posesivos: "mieu (miou), mia (mie); mieus (mious), mias (mies); tou, tua (tue); tous, tuas (tues); sou, sua (sue); sous, súas (sues)" y semeyantes
Otres llingües