Chao Samartín

De Uiquipedia

Plaza común del castru con un bancu de piedra pegau a una muria d'un edificiu.
Enllargar
Plaza común del castru con un bancu de piedra pegau a una muria d'un edificiu.
Baños públicos que daten d'enantes de la llegada de Roma.
Enllargar
Baños públicos que daten d'enantes de la llegada de Roma.
Edificiu de planta rectangular.
Enllargar
Edificiu de planta rectangular.

Chao Samartín ye un castru allugáu en Castro na parroquia de Grandas (Grandas de Salime - Asturies).

Tabla de conteníos

[editar] Edá de Bronce

El so orixe como pobláu fortificáu remontase a finales de la Edá de Bronce (fai unos 3.000 años), ye d'esa época les primeres defenses, un fosu y un valla qu'arrodiaben un recitu sagráu con una entrada presidida por unes peñes grandes y onde situabase un edificiu bien grande pa la epoca (unos 60 ).

[editar] Edá del Fierro

Ya na Edá del Fierro la zona habitada del castru medra enforma y dupliquense les defenses. Nel sieglu IV enantes de Cristu les defenses componianse d'una muria y dellos fosos al abellugu de los cuales taben les cabañes de planta circular y rectangular con esquines redondes, cuntaben con una sala y teito vexetal. La única entrada al pobláu yera pol sur gracies a un porton que salvaba el fosu. Los habitantes yeren agricultores, preparaben los alimentos en pieces cerámiques y tenien ferramientes de fierro, cobre, plata y oru, según amuesen los restos topaos ne llugar.

[editar] Época romana

Cola llegada del imperiu romanu, entama un tiempu de paz y prosperidá llegando a renunciar de les defenses y aprobechando el tener mui cerca delles mines d'oru. Esta prosperidá viose frenada por un abandonu repentinu del pobláu mui probablemente debíu a un terremotu, al rodiu del sieglu II.

[editar] Escavaciones

El castru entamose a escavar en 1990 y entá falta gran parte del pobláu por estudiar. Debíu al abandonu repentinu topense munches ferramientes incluso joyes y otros obxetos de valor na época romana.

[editar] Ver tamién

Otres llingües