Caravia

De Uiquipedia

Caravia
Imaxen:Asturies caravia.gif Escudu de_Caravia
(En detalle) (En detalle)

Asturies
Nome en castellanu Caravia
Xentiliciu Caravianu, caraviana
Comunidá autónoma Bandera d'Asturies. Principáu d'Asturies
País Bandera d'España. España
Capital Prau
Coordenaes [1]
Partíu xudicial Villaviciosa
Parroquies 2
Población (2005)
 -Habitantes
 -Densidá
 -% d'Asturies
Puestu: 71
555 habitantes
42,69 hab/km²
0,05 %
Superficie
 -Total
 -% d'Asturies
Puestu: 76
13 km²
0,12 %
Mayor altitú El Fito 631 m
Códigu postal 33343 y 33346
Alcalde Pablo García Pando (PSOE)
http://www.caravia.org

Caravia ye un conceyu d'Asturies. Llenda al norte col mar Cantábricu, al sur con Parres, al este con Ribesella y al oeste con Colunga.

Tabla de conteníos

[editar] Xeografía

Conceyu costeru, tien les playes de La Espasa, Beciella y Arenal de Moris.

El mirador del Fitu fai de frontera con Parres y Ribesella.

[editar] Parroquies

[editar] Hestoria

Los restos líticos escontraus en los menudus abrigos de Les Vaques y del Bayu, próximos a l'aldea de Duyos (Caravia la Baxa), prueben la presencia en Caravia del home paleolítico. El Neolítico y la Edá del Bronce tán representaus poles estructuras tumulares de Les playes de la Tuerba y La Beciella.

Na Edá del Fierro fechase l'abondu famosu yacimientu prehistórico del conceyu, el Picu'l Castru o Castru de Caravia, poblau entri los sieglos IV o III y I dantes de nuesa era ensin restus de romanización. Esti Castru prerromanu, que ta cercanu a Prau ya cuyu recintu rodiaba una poderosa muria pétrea, estudiolu l'ilustre investigador Caraviegu Aurelio de Llano, quien lu escavó en 1917-18, recuperando un bon numberu d'oxetus asgaya de Fierru, adornos de bronce (pendientes; fíbulas, entre illas una en forma de cavallo, depositada nel Museu Arqueolóxicu d'Asturies en Uviéu qui ye la primer muestra del urixen del Asturcon na la Sierra del Sueve) y restos cerámicos decoraus.

Hasta'l primer cuartu del sieglo X nun apaece citau en documentu nengún el menudu territoriu Caraviegu. Del año 921 (alta Edá Media) ye una supuesta donación del rei Ordoño II a la Ilesia Uvieina, en la que s'incluyen llugares como Duyos ( Dulios ), Duesos ( Duassos ), El Valle ( Ualle ) o Caravia ( Karauiam ), darréu pertenecientes a esti conceyu pero per entonces localizaus nel territoriu de Colunga, en cuya unidá geo-alministrativa taba integrau aquel.

En la primera mitá del XI'l poderosu conde Monio Roderici, nomau "El Can", funda en la oriella esti del Ríu Los Romeros el monasteriu de Santiago de Caravia, qu'en la centuria siguienti pasó darréu a ser un de los más ricos d'Asturies; con él comienza Caravia a dixebrase dientro de les tierres colungueses. El un de Xineru de 1176, Fernando II duna a la Ilesia Uvieina esti monasteriu, situ «nel valle de Colunga», con tous sos biens y drechus.

Nel año 1215, Alfonso IX fizo llibre y esentu'l monasteriu de Santiago –que llegó a tener alberguería de peregrinos–, ratificó l'anterior donación y entregó al obispo d'Uviéu los homes y muyeres del valle de Caravia, a cambiu d'una heredad nel alfoz de Leduas. Asina Caravia convertiose'n territoriu d'abadengu –dixebrau del alfoz de Colunga–, condición que mantuvo a lu llargo la baxa Edá Media. Se desconoz cuándu fue lliberau y pasa a ser conceyu de realengo, figurando ya como tal en les Ordenances de 1494 de la Xunta del Principau, en cuyas sesiones formaba parte del partiu de Llanes y ocupaba l'asiento numberu 33. En 1779 y 1783 redactó Ordenances. En 1822 fue-y concebiu mercau selmanal, a cellebrar los vienres.

Al deseu la Diputación Provincial d'incorporar el territoriu de Caravia al de Colunga, los vecinos del so Ayuntamientu ficieron-y llegar per escritu a la reina Isabel II, en Avientu de 1839, los motivos que les llevaben a oponese a tal decisión.

Algunus llugareños tuvieron participación ativa na revolución de 1868, que destronó a la citada reina, constituyendo una Xunta «col fin de sofitu los bonos principius que los caudiellos la revolución glayaron en Cádiz».

Na guerra civil española (1936-1939), el conceyu permaneció en la zona republicana hasta mediaus d'ochobre de 1937, cuandu'l exercitu fascista llogró vencer la dura oposición miliciana del cinturón del Sella , llogrando someter tou Asturies. D'antes d'esti episodio proclamose na Xixón El "Conceyu Soberanu d'Asturies y Llión" entamándose un'Asturies Soberana ya Socialista bajo la presidencia de Belarmino Tomás.

[editar] Enllaces esternos


 
Conceyos d'Asturies
Allande | Amieva | Avilés | Ayer | Bimenes | Bual | Cabrales | Cabranes | Candamu | Cangas del Narcea | Cangues d'Onís | Caravia | Carreño | Castrillón | Castropol | Casu | Cuaña | Colunga | Corvera | Cuideiru | Degaña | Eilao | El Franco | Gozón | Grandas de Salime | Grau | Ibias | Illas | Llanera | Llanes | Llangréu | Llaviana | L.lena | Mieres | Miranda | Morcín | Muros de Nalón | Nava | Navia | Noreña | Onís | Parres | Peñamellera Alta | Peñamellera Baxa | Pezós | Piloña | Ponga | Pravia | Proaza | Quirós | Les Regueres | Ribedeva | Ribera d'Arriba | Ribesella | Riosa | Salas | Samartín d'Ozcos | Samartín del Rei Aureliu | Santalla d'Ozcos | Santiso d'Abres | Santo Adriano | Sariegu | Siero | Sobrescobiu | Somiedu | Sotu'l Barcu | Tapia | Taramundi | Teberga | Tinéu | Uviéu |Valdés | Veiga d'Eo | Vilanova d'Ozcos | Villaviciosa | Villayón | Xixón | Yernes y Tameza