Ramon VI de Tolosa

De Viquipèdia

Ramon VI de Tolosa, anomenat el vell, (Sant Gèli (Gard), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa de Llenguadoc, 2 d'agost de 1222), comte de Melguelh (Ramon IV) (1173-1190), comte de Tolosa i marquès de Provença de (1194-1222).

Fill de Ramon V i de Constança de França, germana del rei Lluís VII, el succeí el 1194.

Es casà cinc vegades:

  • Ermessenda I, comtessa de Melgor, que morí el 1175
  • Beatriu de Carcassona-Besiers, que repudià
  • Beatriu (dita Borgonya) de Xipre, que també repudià
  • Joana, germana de Ricard I d'Anglaterra, a Rouen l'octubre de 1196, que li portà el comtat d'Agenès com a dot.
  • Elionor, germana de Pere el Catòlic, el 1204, després de quedar vidu (1198).

A Tolosa de Llenguadoc, mantingué les llibertats municipals, multiplicà les exempcions fiscals i vetllà per la seguretat a tot el territori municipal. El primer que fa és restablir la pau amb Aragó i amb Ramon Roger Trencavell, vescomte de Carcassona, Besiers, Albí i Rasès. El 1198 s'alià amb el rei Ricard I d'Anglaterra per anar en contra de Felip II de França. I el 1204 canvia la política d'hostilitat al Casal de Barcelona amb un tractat de mutu ajut amb Pere el Catòlic i el seu germà Alfons II de Provença.

Poeta i refinat, no li agrada la guerra però no li falta energia com ho testimonia l'altercat del 15 de gener de 1208. Per negar-se a procedir contra els seus súbdits càtars, el Papa Innocenci III hi envia el seu legat Pere de Castellnau, des de l'abadia de Fontfreda, que és assassinat. De seguida és acusat per l'església, provocant la seva excomunió i la crida a la croada llançada pel papa. Obté el perdó després d'humiliar-se i posar-se al costat dels croats a l'abadia de Sant Gèli, el 18 de juny de 1209, davant l'avanç de l'armada croada, dirigida per Arnaud Amaury, abat de Citeaux i legat del papa.

Davant els fets que comportaren les croades (presa i massacra de Besiers , saqueig i presa de Carcassona i mort de Ramon-Roger Trencavel), dirigits des d'agost 1209 per Simó de Montfort i l'amenaça d'hostilitat constant dels legats del papa cap a la seva persona i el seu feu, va canviar de camp. Novament és excomunicat (el 1211 pel concili de Montpeller) pel fet de no voler lliurar els tolosans acusats d'heretgia. Organitza aleshores la resistència contra els croats.

Simultàniament, vers la primavera del 1211 refermà els seus lligams amb Catalunya-Aragó celebrant el matrimoni del seu fill, Ramon el Jove, amb Sança, germana petita del rei Pere I.

El 27 de gener de 1213, Ramon VI ret homenatge a Pere I. El mateix rei, va viure un temps a la capital tolosana i des d'allà treballà per aconseguir una solució acceptable per a tots. Havent fracassat en aquest intent, reb els juraments de fidelitat de Ramon VI i del seu fill, que ratificaren els cònsols de Tolosa. Com que Comenge, Foix i Bearn feren igualment, quasi tot Occitània quedava sota la sobirania del Catalunya-Aragó. El rei s'instal·là al Castell Narbonès amb la seva mainada aragonesa i alguns nobles catalans.

Òbviament això suscita una reacció en el rei de França i el papa. Aquest homenatge dura fins la que és coneguda com la batalla de Muret. El rei, que era a Lleida, aplegà un petit exèrcit i travessà els Pirineus. S'uneix als comtes de Tolosa, de Foix i de Comenge, i posen setge a Muret el 10 de setembre de 1213. El dia 12 els contendents lluitaren en batalla campal, en la qual Ramon VI es cuidava de la rereguarda. En la batalla mort el rei Pere, sense que el comte de Tolosa hagués entrat en lluita. En la retirada molts tolosans moriren ofegats en travessar la Garona.

Més diplomàtic que guerrer, no va poder parar la conquesta de Tolosa de Llenguadoc per Simó de Montfort. S'exilia llavors a la cort d'Anglaterra.

En retorna l'any següent i hom li lliurà el seu germà Baldoví, que li havia fet traïció el 1211. El comte de Foix l'executa penjant-lo d'un noguer. Per fi, el 18 d'abril de 1214 els tres comtes occitans se sotmeteren al cardenal legat en el concili de Montpeller (gener del 1215) on se'ls hi ordena el lliurament del comtat de Tolosa a Simó de Montfort.

Els tres comtes occitans anaren a Roma, juntament amb el fill del comte de Tolosa. El concili deixà a Simó totes les seves conquestes menys Tolosa a Ramon el Jove. El 1216 Simó prengué possessió de Tolosa i el 7 de març féu prestar jurament de fidelitat als seus habitants.

El maig de 1216 després d'haver desembarcat triomfalment a Marsella, Ramon VI i el seu fill, organitzaren un exèrcit, manat pel segon. El futur Ramon VII posa el setge davant Beaucaire que pren el 24 d'agost.

Mentre, Ramon VI acudí a la cort de Pallars i hi organitzà una expedició d'ajut a Tolosa per derrotar els assetjants. El 12 de setembre de 1217, reprèn Tolosa de Llenguadoc però Simó de Montfort s'hi oposa immediatament. El 25 de juny de 1218, morí Simó amb el cap esclafat per una pedra. Hi hagué encara un nou setge de Tolosa i un nou fracàs, i poc després Ramon VI morí després d'haver recuperat una gran part dels seus estats i d'haver premiat la fidelitat dels tolosans amb generosos privilegis.

El fill de Simó, Amalric de Montfort, ajudat per Lluís VIII el 1226, li va permetre de recobrar la major part del comtat.