Sodi

De Viquipèdia

Sodi - Magnesi
Li
Na  
K 
 
Posició del sodi a la taula periòdica
Taula completa
General
Nom, símbol, nombre Sodi, Na, 11
Sèrie química Metalls alcalins
Grup, període, bloc 1, 3 , s
Densitat, duresa Mohs 968 kg/m3, 0,5
Aparença
Aparença del Sodi
Blanc platejat
Propietats atòmiques
Pes atòmic 22.989770 uma
Radi mitjà 180 pm
Radi atòmic calculat 190 pm
Radi covalent 154 pm
Radi de Van der Waals 227 pm
Configuració electrònica [Ne]3s1
Estats d'oxidació (òxid) 1 (base forta)
Estructura cristal·lina Cúbica centrada
en el cos
Propietats físiques
Estat de la matèria sòlid (no magnètic)
Punt de fusió 370,87 K
Punt d'ebullició 1156 K
Entalpia de vaporització 96,96 kJ/mol
Entalpia de fusió 2,598 kJ/mol
Pressió de vapor 1,43x10-5 Pa a 1234 K
Velocitat del so 3200 m/s a 293.15 K
Informació diversa
Electronegativitat 0,93 (Pauling)
Calor específica 1230 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 21x106/m ohm
Conductivitat tèrmica 141 W/(m·K)
Potencial d'ionització
1er = 495,8 kJ/mol 6è = 16613 kJ/mol
2on = 4562 kJ/mol 7è = 20117 kJ/mol
3er = 6910,3 kJ/mol 8è = 25496 kJ/mol
4t = 9543 kJ/mol 9è = 28932 kJ/mol
5è = 13354 kJ/mol 10è = 141362 kJ/mol
Isòtops més estables
iso. AN (%) Període de semidesintegració CD ED (MeV) PD
22Na Sintètic 2,602 a ε 2,842 22Ne
23Na 100 Na és estable amb 12 neutrons
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

Calculat a partir de distintes longituds
d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

El sodi és un element químic de símbol Na i nombre atòmic 11. És un metall alcalí bla, untuós, de color platejat molt abundant en la naturalesa, trobant-se en la sal marina i el mineral halita. És molt reactiu, crema amb flama groga, s'oxida en l'aire i reacciona violentament amb l'aigua.

Taula de continguts

[edita] Característiques principals

Igual que altres metalls alcalins el sodi és un metall bla, lleuger i de color platejat que no es troba lliure en la naturalesa. El sodi flota en l'aigua descomponent-la, desprenent hidrogen i formant un hidròxid. En les condicions apropiades reacciona espontàniament en aigua. Normalment no crema en contacte amb l'aire per sota de 388 K (115 ºC).

[edita] Aplicacions

El sodi metàl·lic s'empra en síntesi orgànica com a agent reductor. És a més component del clorur sòdic (NaCl) necessari per a la vida. Altres usos són:

  • En aliatges antifricció (plom).
  • En la fabricació de detergents (en combinació amb àcids grassos).
  • En la purificació de metalls fosos.
  • L'aliatge NaK, és un material emprat per a la transferència de calor. El sodi també s'empra com refrigerant.
  • Aliat amb plom s'empra en la fabricació d'additius antidetonants per a les gasolines.
  • S'empra també en la fabricació de cèl·lules fotoelèctriques.
  • Il·luminació per mitjà de làmpades de vapor de sodi.


[edita] Paper biològic

El catió sodi (Na+) té un paper fonamental en el metabolisme cel·lular, per exemple, en la transmissió de l'impuls nerviós (per mitjà del mecanisme de bomba de sodi). Manté el volum i l'osmolaritat. Participa , a més de l'impuls nerviós, en la contracció muscular, l'equilibri àcid-base i l'absorció de nutrients per les cèl·lules.

La concentració plasmàtica de sodi és en condicions normals de 135 - 145 mmol/l. L'augment de sodi en la sang es coneix com hipernatrèmia i la seva disminució hiponatrèmia.

[edita] Història

El sodi (del italià soda, sosa) conegut en diversos compostos, no va ser aïllat fins a 1807 per Sir Humphry Davy per mitjà de la electròlisi de la sosa càustica. En l'Europa medieval s'emprava com a remei per a les migranyes un compost de sodi denominat sodanum. El símbol del sodi (Na), prové de natró (o natrium, del grec nítron) nom que rebia antigament el carbonat sòdic.

[edita] Abundància i obtenció

Cremant bicarbonat sòdic en un bec bunsen s'obté el color groc propi de la linia D
Ampliar
Cremant bicarbonat sòdic en un bec bunsen s'obté el color groc propi de la linia D

El sodi és relativament abundant en les estrelles, detectant-se la seva presència a través de la línia D de l'espectre solar, situada aproximadament en el groc. L'escorça terrestre conté aproximadament un 2,6% de sodi, la qual cosa el convertix en el quart element més abundant, i el més abundant dels metalls alcalins.

Actualment s'obté per electròlisi de clorur sòdic fos, procediment més econòmic que l'anteriorment usat, l'electròlisi de l'hidròxid de sodi (NaOH). És el metall més barat.

El compost més abundant de sodi és el clorur sòdic o sal comuna, encara que també es troba present en diversos minerals com amfíbols, trona, halita, zeolites, etc.

[edita] Compostos

Els compostos de sodi de major importància industrial són:

  • Clorur sòdic o sal comú (NaCl).
  • carbonat sòdic (Na2CO3).
  • bicarbonat sòdic (NaHCO3).
  • Hidròxid sòdic o sosa càustica (NaOH).
  • Nitrat sòdic o sal de Xile (NaNO3).
  • tiosulfat sòdic (Na2S2O3 · 5H2O).
  • bòrax (Na2B4O7 · 10H2O).

[edita] Isòtops

Es coneixen tretze isòtops de sodi. L'únic estable és el Na-23. A més hi ha dos isòtops radioactius cosmogènics, Na-22 i Na-24, amb períodes de semidesintegració de 2,605 anys i ˜15 hores respectivament.

[edita] Precaucions

En forma metàl·lica el sodi és explosiu en aigua i verínós tant aïllat com combinat amb molts altres elements. El metall ha de manipular-se sempre cuidadosament i emmagatzemar-se en atmosfera inert, evitant el contacte amb l'aigua i altres substàncies amb què el sodi reacciona.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Sodi