Electricitat
De Viquipèdia

En la Física, l'electricitat és un fenomen d'origen electromagnètic. L'electricitat, o càrrega elèctrica, és una propietat de la matèria que es conserva. Hi ha dos tipus de càrrega elèctrica: positiva i negativa. Càrregues del mateix signe es repel·len, mentre que càrregues de signe oposat s'atreuen. La magnitud de la força d'atracció o repulsió ve donada per la Llei de Coulomb.
La unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional és el coulomb.
[edita] Història
Des dels temps més reculats dels hominids, que l’ambre (resina fòssil de pi extinguit) és valorat per la seva condició d’electritzable per fricció, fins al punt que en grec ambre és elektron, d’on prové la paraula electricitat. A l’any 600 aC Tales de Milet descriu el poder d’atracció de l'ambre fregat i la seva capacitat de produir guspires.
Als inicis de la imposició de la Corrent Alterna, es va trobar a Iraq, el 1938, la Bateria de Bagdad, datada pels voltants del 250 aC s’ha provat amb èxit el seu funcionament i les possibles aplicacions terapèutiques. L’invent com és natural prové del sud-est asiàtic. També hi han descripcions de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.
Ni romans, ni gots, ni àrabs, ni els cristians de l’edat mitja, no progressaren en absolut, ans al contrari, desconeixien totalment l’electricitat, amb l’exepció d’algun alquimista. No fou fins la publicació del llibre De Magnete, al 1600 per William Gilbert, on es va descriure els fenòmens coneguts pels grecs, utilitzant la paraula llatina electricus i establir les diferències entre magnetisme i electricitat. El 1660 Otto von Guericke va inventar un generador electroestàtic.
Benjamí Franklin al 1752, formula la teoria de la Corrent Elèctrica, explicant la presència de carregues positives i negatives. El 1790 Alessandro Volta torna a inventar la Bateria de Bagdad i descriu la diferència de potencial elèctric.
Al 1876, Thomas Alva Edison, que tenia por a la obscuritat, crea “La Fabrica d’invents de tot tipus” a Menlo Park, New Jersey. En 1878, desprès d’una sèrie d’importants invents, experimenta amb el recent invent de Sir Joseph Wilson Swan: la làmpada incandescent, basada en els experiments de Hienrich Göbel, descobrint més de 1.000 maneres diferents amb distints metalls i fibres, de com no construir la bombeta i gastant més de 50.000$; finalment patenta el filament de bambú carbonitzat per industrialitzar la lampara incandescent.
El 21 d’octubre 1879 inaugura la primera sèrie de focus en paral·lel que va funcionar 48 hores, busca finançament amb John Pierpoint Morgan, per fundar la Edison General Electric, basada en els principis moderns de generació i producció, estrenant el 1882 la primera planta elèctrica de Corrent Continua al carrer Pearl de Nova York, també dissenya una locomotora i un cotxe elèctrics; comença una nova era.
Mentres Edison recomanava al Senat la llei contra la M.A.T. va irrompre un altre mag de les patents el revolucionari, bohemi i genial Nikola Tesla (800 patents), empleat a la companyia telefònica de Budapest subsidiaria Edison, amb el projecte del generador de Corrent Alterna; Edison li justifica la seva oposició a la Molt Alta Tensió perquè no es podia emmagatzemar, però sobretot per extremadament perillosa, cara i inhumana, i li ofereix perfeccionar els generadors de Corrent Continua autogestionaria basant-se en les energies lliures hi treballa molt eficientment, però obstinat i convençut, amb fe cega, de les seves teories, trenca relacions amb Edison i no para fins inaugurar, el 1893, el primer generador hidroelèctric de Corrent Alterna als salts del Niàgara, il·luminar 50.000 focus a l’Exposició Universal i transmetre-la fins a la ciutat de Búfalo (Nova York).
Amb la convocatòria del concurs per la concessió del subministrament d’energia elèctrica a la ciutat de Nova York, esclata una guerra pública entre partidaris de la Corrent Continua de Edison General Electric i partidaris de la Corrent Alterna de Westinhouse, fins a tal punt que Edison per tal de demostrar el perill mortal de la Alta Tensió organitza execucions públiques de gossos i gats, fins i tot filma l’electrocució d’un elefant sobre una planxa de ferro en el Zoo de Nova York, horroritzant l’opinió publica, menys la dreta més recalcitrant, que admirats immediatament apliquen el “progrés” per inventar la cadira elèctrica; la primera execució humana fou un fracàs, desprès de vuit hores intentant electrocutar un home, no ho aconseguiren. Els accionistes de Edison General Electric exigiren apostar per la Corrent Alterna J P Morgan acomiadà Edison per oposar-s'hi i eliminar el seu nom de la companyia. Al mateix temps Tesla cedia els seus royaltis per salvar la companyia Westinhouse.
Els beneficis en termes empresarials, fou el que decidir apostar per el transport de l’energia a grans distàncies, amb la conseqüent construcció de transformadors per elevar la Alta tensió (1000 V.) en que es genera l’Energia Elèctrica a la Molt Alta Tensió (132.000 V. o 400.000V.) es a dir pujar el voltatge per reduir la intensitat (son inversament proporcionals geomètricament), amb la finalitat de reduir pèrdues de resistència, en el transport en grans distàncies; posteriorment per la distribució es redueix el voltatge a la Mitja Tensió (de 25-30 kV, passant per 45 kV fins a 66 kV.) en les subestacions, a partir d’aquí encara s’ha de tornar a reduir segons se utilitzin en la indústria (entre 33 KV y 380 Volts) o en instal·lacions domiciliaries (entre 220 y 110 V) on actualment per utilitzar-la es torma a reduir fins als 9V. o12V. de la Corrent Continua. A més d’aquest gran negoci de construccions hi havia més beneficis en termes empresarials a favor de la Molt Alta Tensió, gràcies a que la Corrent Alterna no es pot emmagatzemar i se n’ha estar produint constantment preveient el màxim consum per evitar caigudes de tensió.
[edita] Producció
L'energia és transforma en energia elèctrica per mitja de les centrals elèctriques. Hi ha molts tipus de centrals que es diferencien unes de les altres en la manera en com obtenen l'electricitat.
Per exemple:
- Les centrals hidroelèctriques utilitzen la força de l'aigua.
- Les centrals nuclears utilitzen l'urani.
- Les centrals tèrmiques cremen carbó o petroli.
- Els parcs eòlics aprofiten la força del vent.
- Les plaques fotovoltàiques i les plaques solars aprofiten l'energia del Sol.
[edita] El consum d'energia elèctrica com a indicador econòmic
Una part molt important de l’energia elèctrica és consumida per les empreses, i depèn fortament de la seva activitat (per exemple, un restaurant només consumeix electricitat, per il·luminació i climatització, quan està obert, i el motor d’una màquina en una fàbrica només consumeix electricitat quan està funcionant). A més, com que l’electricitat no es pot emmagatzemar, la variació del seu consum respon instantàniament amb la variació de l’activitat. Per tant, el consum d'energia elèctrica és un indicador indirecte útil per seguir l'evolució de l'activitat econòmica. Tot i això, cal tenir en compte que hi ha factors diferents a la variació de l’activitat econòmica que poden afectar al consum d’electricitat:
- El consum d’electricitat de les famílies representa també una part important del total (per exemple, a la ciutat de Barcelona representa més de la meitat del total del consum en baixa tensió segons la web de l’ajuntament [1]). Aquest consum no depèn de l’activitat de les empreses ni, a curt termini, depèn tampoc gaire de la variació de la renda de les famílies.
- Les condicions climàtiques afecten molt al consum d’electricitat pel consum en climatització. Es pot fer un tractament estadístic per mirar d’aïllar aquest factor, però si s’analitza la variació interanual del consum s’anul·la bona part de l’efecte del clima, ja que comparem el consum en el mateix mes o el mateix trimestre d’anys diferents, en els que les temperatures podem esperar que no siguin gaire diferents.
D’altres indicadors indirectes poden no tenir aquests problemes. Per exemple, el consum aparent de ciment (que ens informa de l’activitat del sector de la construcció) no l’afecta el consum domèstic ni varia gaire amb les condicions meteorològiques (si més no, en el nostre clima).