Aulus Postúmius A. F. A. N. Albinus
De Viquipèdia
Aulus Postúmius A. F. A. N. Albinus fou edil curul el 187 aC (durant el seu mandat va organitzar uns grans jocs) i pretor el 185 aC.
El 180 aC fou nomenat cònsol i va dirigir la guerra contra els lígurs. Fou censor el 174 aC amb Q. Fúlvius, i el seu període fou un dels mes severs, ja que va expulsar a nou membres del senat i va degradar molts membres de la classe eqüestre, però també es van fer moltes obre publiques; fou un dels decemvirs sagrats (al lloc de L. Cornèlius Lèntulus) durant el període en que fou censor.
El 175 aC fou enviat al nord de Grècia per entrevistar-se amb delegats Dardanis i Tessalis i informar-se sobre els Bastarnis i sobre el rei Perseu; el 171 aC fou enviat (amb altres) com ambaixador a Creta; el 168 aC fou un dels deu comissionats a Macedònia sota la presidència d'Emili Paule.
Fou germà de Spurius Postúmius A. F. A. N. Albinus Paullulus
Aulus Postúmius A. F. A. N. Albinus fou tambe el nom del fill d'Aulus Postúmius A. F. A. N. Albinus.
Fou pretor el 155 aC i cònsol el 151 aC juntament amb Licini Lucul·le. Ambdós cònsols foren empresonats pels tribús per dirigir els afers amb excessiva severitat. El 153 aC fou un dels ambaixadors enviats a negociar la pau entre Àtal de Pèrgam i Prúsies de Bitínia, i el 146 aC va acompanyar a Grècia, com a llegat, a L. Múmmius Acaicus. Va tenir una estàtua erigida en honor seu al istme i va escriure un poema en grec i una historia de Roma. Es va retirar a Tebes on es suposa que va morir.