Salt
De Viquipèdia
- Per altres significats, vegeu Salt (desambiguació).
![]()
|
|
Dades municipals | |
---|---|
Gentilici | Saltenc, saltenca |
Població (2005) | 27.370 hab. |
Superfície | 6,59 km2 |
Densitat (2005) | 4.153,2 hab/km2 |
Altitud | 83 m |
Coordenades | 41°58'34"N, 2°47'17"E |
Entitats de població | 1 |
Salt és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
S'estén per la riba esquerra del riu Ter, dins el pla de Girona. Al nord i a l'oest limita amb el municipi de Sant Gregori; al sud, amb els de Bescanó i Vilablareix; i a l'est, amb el de Girona. Els seus 27.370 habitants (segons dades del 2005), viuen majoritàriament dedicats a la indústria i als serveis. Les activitats tradicionals agrícoles, especialment la de les hortes regades per la sèquia Monar, es troben en regressió.
[edita] Història
Salt va viure un procés d'expansió urbana amb la instal·lació, a mitjan segle XIX, de tres fàbriques tèxtils al barri de Sant Antoni, avui conegut com el Veïnat. L'any 1910 Joan de Coma i Cros esdevingué l'únic propietari de les fàbriques tèxtils de Salt, i entre 1910 i 1923 portà a terme una profunda reforma de la infraestructura industrial: ampliació de la fàbrica Coma i Cros, modificació del traçat de la Sèquia, i la construcció de la Central Elèctrica de Montfullà i la del Molí a Salt.
En el període de la Segona República i la Guerra Civil, la població es va consolidar com a nucli antifeixista, i experimentà una fase activista notable, amb el naixement de publicacions com "El Poble de Salt", "L'amic del poble" o "Despertar". L'anarcosindicalisme i els nous corrents lliurepensadors es consolidaren a bastament –després de la seva penetració vers els anys 20 del segle XX– en la vida social de Salt, de la qual cosa es van derivar accions repressives amb l'entrada de les tropes franquistes el 1939.
Al 1975 Salt, juntament amb el municipi de Sarrià de Ter fou agregat al municipi de Girona. Aquest fet desfermà una lluità veïnal molt intensa fins al 1983, any en el qual ambdós municipis se separaren de Girona i recuperaren la seva independència.
[edita] Demografia
Salt ha crescut exponencialment al llarg del segle XX, en què ha triplicat la població, i avui és el municipi més densament poblat de les comarques gironines (4.249 persones per km2, segons dades del 2004). Les causes han anat des de la prosperitat de la indústria tèxtil, passant per la millora de la xarxa de comunicacions, fins a la saturació urbanística del municipi veí de Girona. De poc més de set mil saltencs el 1960 s'arriba als 11.477 el 1970, resultat de l'onada d'immigració majoritàriament andalusa. A l'inici del segle XXI, la població saltenca és formada per un mosaic de nacionalitats, entre les quals destaquen els col·lectius marroquí (45% de la població immigrada), gambià (32%) i llatinoamericà (16%).
[edita] Economia
Pel que fa a l’activitat econòmica, predomina l’activitat de serveis i comerç que constitueix el 65%, seguida de la construcció amb un 18%, les activitats professionals amb un 9% i la indústria que actualment suposa només el 8% de l’activitat econòmica de la Vila. Nous espais supramunicipals de caire sanitari, com el Parc Hospitalari Martí i Julià, annex a l'hospital psiquiàtric ja existent, lúdic (la sala de concerts La Mirona) i comercial (l'Espai Gironès) han aportat una afluència de visitants de la resta de les comarques gironines i han contribuït a dinamitzar la vida social i econòmica de Salt.