Albalat dels Sorells

De Viquipèdia

Albalat dels Sorells
Localització
Localització d'Albalat dels Sorells respecte del País Valencià Localització d'Albalat dels Sorells respecte de l'Horta Nord
Municipi de l'Horta Nord
Gentilici Albalatà
Albalatana
Població (2004) 3.493
Superfície 4,60 km2
Densitat 759,35 hab/km2
Altitud 10 m
Nuclis de població 1
Coordenades 39° 32’ 36” N
0° 20’ 46” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Montcada

Albalat dels Sorells és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord.

El nom prové de l'àrab "al-balat" (el camí) i de la família dels Sorells que comprà la població vora el 1.480. No té cap relació, per tant, amb el peix sorell ni tampoc amb alguna accepció d'albalat com estany.

Taula de continguts

[edita] Dades Generals

Compta amb 3.486 habitants. Governa còmodament el municipi el PP amb 7 regidors, 2 en té el BLOC i, finalment el PSOE també amb 2.

Tot i ser un poble de l'àrea metropolitana de València (a menys de 10 km de la ciutat) ha sabut mantindre la seua personalitat sense convertir-se en una ciutat dormitori, característica comú de la majoria de les poblacions de l'Horta Nord. No obstant això, esta situació podria canviar en els pròxims anys, com que el polígon industrial de la part nord del poble té un creixement molt significatiu i a més serà la seu de les instal·lacions matrius de Mercadona. A banda, existeix un projecte en tramitació d'un PAI a l'altra banda de la via del tren amb previsió de 3.000 vivendes, allò que pot fer triplicar la població en eles pròxims anys.


[edita] Història

En època islàmica era una alqueria, dividida en dos sectors: Albalat Fanqui, o de dalt, i Albalat Aciflia, o de baix. Després de la conquesta, Jaume I efectuà diverses donacions al seu terme, probablement adquirides més tard per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que apareix el 1.242 com a senyor de la població. A partir d'aquesta època se succediran diferents famílies en la titularitat del senyoriu, fins a la seua extinció el segle XIX. A principis del segle XIV ho posseïa Guillem Colom, ciutadà de València i jurat de la ciutat que l'aliena devers el 1.330. El nou senyor d'Albalat fou el català Pere March, tresorer del rei Jaume II, que va fer donació del senyoriu al seu fill Jaume, ciutadà de València, avi del poeta Ausiàs March. El 1.352, per compra, passaria el domini a Berenguer de Codinachs, també català, mestre racional de Pere IV el Cerimoniós, al llinatge del qual romangué vinculat per espai d'un segle i mig, afegint-se en aquest temps al nom del lloc, per tal de diferenciar-lo d'altres poblacions homònimes, l'apel·latiu de Codinachs o Codinats. La decadència de la família va determinar la venda del senyoriu per Lluís Agulló de Codinats, el 1.480 a l'opulent ciutadà de València, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgès originari de Catalunya establert a la ciutat el segle anterior. El canvi de domini va comportar el de l'apel·latiu de la població anomenada des d'aleshores Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells, i en aquest llinatge, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomàs Sorell, es perpetuarà el senyoriu en l'Edat Moderna; elevat a comtat el 1.626, aquest va passar el segle XVIII, en extingir-se la línia directa, als Toran. Quant a la qüestió eclesiàstica,Albalat va pertànyer des de la conquista a la parròquia de Foios, fins la creació de la parròquia independent el 1.426 i la seua desmembració el 1.454. Hom conserva el palau senyorial, notable exemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc després del 1.480, de planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta.


[edita] Administració

De 1979 a 1999 va ser batle de la població, Daniel Ruix Garcés, com a independent. En 1999 passà a ser alcalde Vicente Jesús Almenar Climent, del PP, càrrec que ha conservat en les eleccions de 2003 i que conserva en l'actualitat.

[edita] Demografia

L'evolució demogràfica d'Albalat mostra un lent increment entre els segles XV i XVIII, en què registra un avanç notable --585 habitants (balatans) el 1.794-- que es duplicaren en el segle XIX --1.198 el 1.900--, els 3.852 del 1.981 són producte de l'elevat creixement de les últimes dècades, encara que en 1.994 n’hi ha una lleugera devallada (3.548). L'any 2.002 h vivien 3.508 persones; el 66,01% parlaven valencià

Compta amb una població de 3.486 habitants en 2005.

L'evolució més detallada es pot veure en la següent taula.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
1.198 1.500 1.634 1.693 1.835 1.851 2.447 3.063 3.608 3.515 3.479 3.486

[edita] Economia

L'economia és tradicionalment agrària, la major part del terme (4,9 Km2) està formada per terra d'horta, regada amb aigües del Túria per la sèquia de Montcada. A hores d'ara hi predomina el conreu de la taronja, coincidint amb una apreciable activitat industrial.

[edita] Monuments

  • Església Parroquial. És del segle XVIII, d'estil barroc, amb una gran cúpula i frontera de pedra; té com a titulars als Santos Reis.
  • Palau senyorial. Es conserva este notable exemplar del gòtic civil, construït per Tomàs Sorell poc després de 1480. De planta quadrada, amb torres en els angles i pati central amb galeria i escala descoberta. Hui dia és la seu de l'ajuntament.

[edita] Festes locals

  • Festes Majors. Se celebren estes festes el primer diumenge de setembre dedicades al Crist de les Ànimes, a la Mare de Déu del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abad; amb este motiu té lloc la "Baixà" de la imatge del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'església parroquial.

[edita] Accessos

S'accedix a esta localitat des de València, per carretera, prenent la CV-3003 (antiga carretera de Barcelona). També compta amb estació de ferrocarril (Línia 3 de Metro) de F.G.V..

[edita] Enllaços externs

En altres llengües