Bantustan
De Viquipèdia
Els bantustans eren una divisió administrativa de l'antiga Sud-àfrica, lligats a l'antic sistema d'apartheid. Eren territoris semiautònoms planejats com a una mena de reserva ètnicament homogènia sota ocupació i administració sudafricana, que el que pretenia realment era dur a terme una política d'arrebassament de la nacionalitat sudafricana als negres, fent-los ciutadans de països estrangers i privar-los del dret de vot.
La Group Areas Act de 1950 va establir que certes àrees del país es reservaven a cadascun dels quatre grups racials principals: els europeus (blancs), els bantus (negres), els mestissos i els asiàtics. Més tard es negà als negres el dret de viure a les ciutats sense un permís especial. Tots els negres van ser assignats a zones determinades i a més a més havien de dur salconduits quan entraven a les zones de blancs que tenien vetades.
El 1959 Daniel Malan i Hendrick Verwoed van aprovar la Promotion of Bantu Selfgovernment Act, per la qual es creaven deu bantustans autònoms amb reforçament de les institucions tradicionals nadiues, i en dóna poders limitats en administració local als caps
Transkei, d'ètnia xhosa.
Ciskei, d'ètnia xhosa.
Venda, d'ètnia venda.
Bophuthatswana
KwaZulu
Lebowa
Gazankulu
- QwaQwa, d'ètnia basotho
- KaNgwane
- KwaNdebele
El territori dels bantustans suposava el 13 % del total sudafricà, i hi foren adscrits el 75 % de la població sudafricana. Se'ls va prometre autogovern, drets i llibertats, però la immensa majoria de la població negra que vivia als bantustans es va traslladar a les zones de blancs sols per raons de feina.
En 1970, la Llei de Ciutadania de les Pàtrias Bantu canvià la condició legal de tots els habitants dels bantustans en retirar-los-hi la ciutadania sudafricana. El propòsit fonamental de la llei era assegurar que els ciutadans blancs esdevingueren de iure en la majoria de la població.
El 1955 va concedir l’"autonomia" al bantustan de Transkei, que era dirigit pel cabdill xhosa lleial Kaiser Matanzima. El 1963 va convocar unes eleccions sense garanties i el 1976 li fou concedida la "independència", que no fou reconeguda per cap altre estat que no fos la pròpia Sud-àfrica. El 1977 també fou independitzat Bophuthatswana, el 1979 el de Venda i el 1982 el de Ciskei. La resta no foren independitzats per la forta pressió internacional i les protestes d'alguns dirigents negres afins, cop el cap del partit zulu Inkhata, Mangosuthu Buthelezi. El sistema fou abolit el 1990 i l'administració dels bantustans tornà a mans sudafricanes.
Bantustans a Sud-àfrica a l'era de l'apartheid | ![]() |
|
---|---|---|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() Els nominalment independents són en cursiva |