Riudoms
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
---|---|---|---|
![]()
|
|||
Dades municipals | |||
Gentilici | Riudomenc, riudomenca | ||
Població (2005) | 5.763 hab. | ||
Superfície | 32,42 km2 | ||
Densitat (2005) | 177,76 hab/km2 | ||
Altitud | 126 m | ||
Coordenades | 41°8'25"N, 1°3'7"E | ||
Entitats de població | 1 |
Riudoms és un municipi català de la comarca del Baix Camp. És el poble natal de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i del Beat Bonaventura Gran
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La vila de Riudoms està situada a la comarca catalana del Baix Camp, a uns cinc quilòmetres de Reus, la seva capital.
El poble és situat a una altura de 126 metres, encara que l'alçada del seu terme municipal està entre els 50 i 210 metres.
Passen pel terme moltes rieres i rierons. Una de les principals és la riera de Maspujols, també coneguda com a riera de Riudoms, que passa molt a prop del poble i en ocasió d'algun aiguat ha arribat a inundar els carrers més pròxims. Diu una dita tradicional: "A Riudoms la gran cisterna, el campanar descobert, l'estacada foradada i la riera passa al dret".
[edita] Història
[edita] Prehistòria
A partir de troballes arqueològiques, sobretot a la Timba del Barenys, se sap que al Neolític ja hi havia assentaments humans a l'actual terme de Riudoms, segurament atrets per la presència de l'aigua al voltant de la Riera de Maspujols. Altres troballes, confirmen que la presència humana continuà durant l'Edat de Bronze. A la Timba del Castellot, s'hi han trobat restes d'un poblat ibèric que van des del segle IV a.C fins al segle IV a.C.
[edita] Edat antiga
Durant l'època de dominació romana al terme de Riudoms sembla que hi hagué nombroses vil·les romanes, sobretot en llocs pròxims a la riera de Maspujols. Es conserven dins al poble les restes d'una d'aquestes viles.
[edita] Edat mitjana
És a l'edat mitjana en que es funda el poble de Riudoms. Es considera la data de la fundació, el dia 25 de gener de 1151, en que el príncep normand Robert d'Aguiló feu donació de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condició de construir-hi un castell, que sembla que es construí on actualment hi ha l'església de Sant Jaume. Diu la llegenda que una rierada s'emportà un poblet anomenat Llaberia, i els seus habitants es refugiaren en aquell castell sent els primers habitants de Riudoms.
Sigui com sigui, ja al segle XIII apareixen documents que es refereixen a Riudoms com una vila i que el 12 d'abril de 1225 el rei Jaume I i l'arquebisbe de Tarragona li concediren un mercat setmanal que fou ampliat en temps de Jaume II. També hi ha notícies de la construcció de l'església de Sant Jaume Apòstol.
L'any 1319 segons la crònica de Pere III el Cerimoniós hi hagué a Riudoms, tradicionalment al lloc conegut com els Hostalets, una reunió de nobles de la cort per convencer a l'infant Jaume de que no renunciés a consumar el seu casament i es fés hospitaler, com finalment va fer. Anys més tard, aquest mateix rei féu saquejar la vila degut a algunes disputes senyorials, però a finals de segle féu construir muralles i torres de defensa, de les que no n'ha conservat cap.
D'aquella època són freqüents les disputes amb els pobles dels voltants per l'ús de l'aigua i de les terres de pastura.
Durant la guerra civil catalana del segle XV, Riudoms hi particià donant suport a la Generalitat.
[edita] Edat Moderna
De començaments de l'Edat Moderna, concretament el 1524, hi ha el fet que l'emperador Carles I de Castella va passar una nit al poble en la seva visita al Camp de Tarragona.
L'any 1582, a més de fer-se diverses obres a les muralles, s'autoritzà la construcció del convent franciscà de Sant Joan, fora de les muralles del poble.
El 1593 s'acorda de construir una nova església. Les obres d'aquesta església foren dirigides per l'arquitecte Pere Blai i foren inagurades el 1617, encara que no estava acabada del tot. Algunes obres s'acabaren en períodes posteriors, quedant inacabat el campanar, encara que el 1689 es parlà de la intenció d'acabar-lo utilitzant les pedres de l'antic castell.
L'any 1599 es dóna a Riudoms el dret de celebrar una fira el 10 d'agost de cada any, dia de Sant Llorenç, i a repetir-la el segon diumenge del mes d'octubre.
La Guerra dels Segadors afectà també a Riudoms. Ja l'any 1629 s'instal·là a la vila un destacament de soldats castellans. El 1639, Riudoms participà en una campanya per recuperar el castell de Salses amb una companyia d'homes. L'any següent, el 1640, arriba l'exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que entrà a Riudoms sense trobar resistència i s'hi allotjà mentre preparava l'assalt de Reus i Tarragona. Sembla que durant aquells anys la població de Riudoms patí abusos per totes les parts en conflicte, ja fossin catalanes, castellanes o franceses i segurament per això finalment es van rendir sense oposar resistència, igual que molts altres pobles dels voltants, com Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, la Selva del Camp o Reus. Pau Claris declarà enemics a aquests pobles de la següent manera: "En rahó de no haver guardat a la província fidelitat y que voluntàriament y sens passar per ninguna hostilitat del exèrcit contrari se li eran entregades, fossen cridats per enemichs de la pàtria y apressos tots sos béns y fos manat y fet a saber a totas y qualsevol personas de qualsevol grau y condició"
El 1684 es començà a aixecar l'ermita de Sant Antoni, a la part alta del poble, fora de les muralles, en agraïment al Sant pels favors rebuts durant les últimes pestes. Va ser acabada el 1702. A l'interior hi ha un retaule xorigueresc que va ser cremat, encara que no totalment, en la Guerra Civil espanyola.
Amb la Guerra de Successió, Riudoms es pronuncià a favor de l'Arxiduc Carles d'Àustria, degut a l'acció dels germans Nebot, militars de la vila. En perdre la guerra, els seus béns foren incautats.
El 1721, per lluitar contra els bandolers i controlar els perdedors de la guerra, s'instal·là al poble un destacament dels Mossos d'Esquadra sota el comandament del caporal Francesc Martí, partidari dels Borbons.
Se sap que durant el segle XVIII tingué molta importància a Riudoms la producció d'aiguardent i que els conreus més importants eren el sembrat, la vinya, l'olivera i els garrofers.
[edita] Edat Contemporània
L'inici de l'Edat Contemporània amb la Revolució Francesa el 1789 també afectà a la vila de Riudoms. El 1795 Riudoms aportà vint-i-un homes i dos oficials a la guerra que mantenien Espanya i França.
La Guerra del Francès també tingué repercussions al poble. Les forces ocupants franceses imposaren costosos impostos a la població tot i les males collites. Durant aquella guerra hi havia a Riudoms un hospital militar de sang.
L'any 1844 amb la desamortització de Mendizábal, el convent de Sant Joan es venut al negociant Bernat Torrell per 98.010 rals. Aquest convent ja havia estat parcialment destruït el 1822 i cremat en part el 1835. Sembla que les pedres del monestir serviren per construir els porxos de la plaça de l'església.
La Primera Guerra Carlina provocà la divisió del poble entre carlins i liberals, que provocà hostilitats i pèrdua de vides. El 22 de juny de 1836, els carlins entraren al poble, cremant i saquejant algunes cases, i encara el 18 de maig de 1840 tornaren i segrestaren al notari del poble Josep Roger Vallverdú, que finalment alliberaren sense fer-li mal. Se sap d'almenys deu carlins riudomencs que foren afusellats durant aquella guerra.
El 1868 amb la revolució coneguda com La Gloriosa, el 4 d'octubre el poble celebrà l'exili de la reina i el canvi polític col·locant a la façana de l'ajuntament els retrats del General Prim i el general Espartero, es tocà l'Himne de Riego i es celebraren balls. Es constituí la Junta Revolucionària i es proclamà alcalde a Rafael de Nabot i de Figueras. Tot i això, els resultats electorals sempre foren favorables als monàrquics i es considerava Riudoms com un feu carlista.
La Tercera Guerra Carlina també tingué les seves conseqüències a Riudoms, ja que el 8 de maig de 1872 se sublevaren els carlins de Riudoms. Durant aquesta guerra, grups de carlins entraren al poble per cobrar-hi contribucions. El 26 de juliol de 1873, els carlins liderats per Isidre Pàmies Borràs Cercós es feren forts als voltants de l'ermita de Sant Antoni. Aquest carlins dominaren el poble, cremaren els portals i enderrocaren part de la muralla. Finalment van ser vençuts pels liberals.
Durant la Restauració borbònica es succeeixen els alcaldes conservadors, liberals i carlins, d'unes poques famílies. Els liberals es reunien a cal Gallisà, mentre els carlins tenien el Centro Riudomense i l'Ateneu tradicionalista de ca l'Eloi a partir de 1914. Els republicans es trobaven al Cafè dels Republicans als porxos de la Plaça petita.
A finals del segle XIX arribà la fil·loxera que matà la vinya, un dels cultius principals de l'època. Això donà un gran impuls al conreu de l'avellaner.
Durant els inicis del segle XX arriben nous serveis al poble, com l'electricitat i el telèfon i la progressiva ampliació de l'aigua corrent i les clavegueres.
El 1926 se sap que el riudomenc Anton Caparó Sabaté va participar al complot de Prats de Molló, organitzat per Francesc Macià i Ventura Gassol.
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que causaren la proclamació de la Segona República espanyola, no se celebraren a Riudoms, ja que només es presentà una candidatura. El 15 d'abril seguint ordres del Govern Civil es proclamà alcalde a Sebastià Hortoneda Casas, encara que deu dies més tard es canvià el consistori per un de més conservador, i Rodolf Cavallé Tomàs en fou l'alcalde fins que morí dos anys després.
El 1933 visità la vila el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que feu un discurs des del balcó del Cafè dels Republicans.
A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 venceren les dretes amb 1.017 vots mentre que els partits d'esquerra n'obtingueren 748. Jaume Domènech Bages fou proclamat alcalde.
Durant els fets del 6 d'octubre un grup de riudomencs prengué el control de l'ajuntament. Després, un cop fracassada la revolta, foren 14 els riudomencs que es tancaren a un vaixell-presó situat al port de Tarragona. Al cap d'unes setmanes foren indultats.
La Guerra Civil espanyola tingué un gran cost humà a Riudoms, ja que s'han comptabilitzat 84 víctimes.
Durant els anys 50, es milloren molts serveis. L'aigua potable arriba a tota la població i es pavimenten els carrers. També s'inicià una expansió urbanística amb la construcció de la urbanització Lluís Massó.
[edita] Economia
Riudoms ha estat un poble tradicionalment agrícola. Antigament predominaven els cultius de secà: sembrats, garrofers, ametllers, olivers i vinya. La construcció de mines i pous i més tard el pantà de Riudecanyes impulsà els cultius de regadiu sobretot els fruiters i l'horta. A finals del segle XIX, començà a proliferar el cultiu de l'avellaner ,que es convertí en el cultiu hegemònic. Amb el pas del temps i la pèrdua generalitzada dels ingressos agrícoles, l'agricultura ha deixat de ser l'activitat econòmica predominant. Amb la crisis de l'avellana, també la superfície plantada d'avellaners ha disminuït, sobretot substituint-se per olivers. Molts d'aquests terrenys actualment són cultivats per persones que hi treballen a temps parcial i que tenen una activitat principal diferent a l'agrícola i són poques les persones que tenen l'agricultura com a principal font d'ingressos.
En els últims anys s'ha ampliat l'oferta de sòl industrial, com per exemple amb el Polígon El Prat, que ha afavorit la implantació de més empreses al poble.
[edita] Fills il·lustres
- Miquel Baptista Gran Peris, més conegut com a Beat Bonaventura Gran]]. Religiós, beatificat per l'església catòlica
- Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte modernista.
- Joan Guinjoan Gispert, compositor.
- Germans Nebot, militars.
[edita] Festes locals
- 20 de gener, Sant Sebastià: És la festa major d'hivern de la vila. Actualment, la festa s'ha traslladat al diumenge més pròxim i ha perdut molta de la rellevància que tingué en el passat. Es continua celebrant la processó pels carrers del poble amb la imatge del Sant. Des del 1999, també se celebra una trobada de sacaires
- Setmana Santa: La Setmana Santa és una celebració molt arrelada a Riudoms. Els actes comencen el Diumenge de Rams amb la benedicció de les palmes i palmons. El mateix dia a la tarda es fa el Via Crucis pels carrers acompanyant la imatge de Jesús portant la creu.