Txukotka

De Viquipèdia

Txukotkaken Avtonomiken Okrug
Ханты́-Чуко́тский автоно́мный о́круг
Чукоткакэн автономныкэн округ
Bandera de Txukotka
Informació
Capital: Anadyr
Població


 - Total
 - Densitat de població


51.410 h. (2005)
0,07 hab/km²

Superfície 719.821 km²
Governador Roman Abramovich,
Idioma Rus; txuktxi (no oficials)
Himne
Website [1]
Mapa Khakàssia a Rússia

Txukotka (en rus Txukotski Avtonomni Ókrug) és un districte autònom de Rússia, a l'extrem oriental de Sibèria, on viu el poble dels txuktxis. Està situat entre l'oceà Glacial Àrtic al nord i l'oceà Pacífic a l'est, i està separat d'Alaska (Amèrica del Nord) per l'estret de Bering. Limita amb els territoris russos següents: la república de Iacútia a l'oest, la província de Magadan al sud-oest i el districte autònom de Koriàkia al sud. Té una extensió de 737.700 km2 i una població de 55.000 habitants (2002), amb una densitat de 7,5 hab/km2. La capital és Anadir.

Banyat pel mar de la Sibèria Oriental, el mar dels Txuktxis i el mar de Bering, el territori ocupa la península dels Txuktxis i la regió adjacent, i inclou l'illa de Wrangel i altres de menors. És una regió inhòspita, freda i muntanyosa, i el riu principal és l'Anadir.

Hi ha una notable varietat ètnica en la població: hi viuen 60 nacionalitats diferents, entre les quals són majoria els russos (66%), seguits dels txuktxis (10%), poble originari de la zona, els ucraïnesos, i altres pobles nadius del nord de Rússia.

L'economia de Txukotka està basada sobretot en l'exportació de matèries primeres (carbó, or, plata, platí, etc.), la pesca (caviar) i els productes manufacturats de pell. Gairebé tots els béns de consum, alimentaris i industrials són importats de Rússia.

Vegeu també: Estat lliure de Txukotka.


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk1 | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk2 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka3 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia | Evènkia1 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia3 | Nenètsia | Taimíria1 | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia2
  1. L'1 de gener del 2007, els districtes autònoms d'Evènkia i Taimíria s'incorporaran al territori de Krasnoiarsk.
  2. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  3. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga