Divisió comarcal de 1936

De Viquipèdia

La divisió comarcal del 1936 fou una divisió territorial administrativa del Principat de Catalunya establerta per decret de la Generalitat, l'any 1936, que dividia Catalunya en 38 comarques i 9 supercomarques o vegueries (Reus, Tarragona, Tortosa, Manresa, Barcelona, Vic, Girona, Tremp i Lleida). La divisió es va aprovar a partir dels estudis fets per la ponència creada ad hoc el 1932, formada, entre altres, per Pau Vila, Antoni Rovira i Virgili, Josep Iglésies, etc.

L'any 1939 fou abolida pel règim franquista, però al 1987 fou reestablerta per llei per la Generalitat. L'any 1988 es van crear tres comarques noves (Alta Ribagorça, Pla de l'Estany i Pla d'Urgell) i l'any 1990 es van reubicar alguns municipis en una altra comarca.

L'any 2000 un equip format, entre altres, per Miquel Roca i Jesús Burgueño van proposar de crear alguna comarca més: el Moianès (capital: Moià), la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals. Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).

En altres llengües