Llengua aglutinant
De Viquipèdia
Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenació o combinació de morfemes. El terme aglutinant (derivat del llatí agglutinare 'enganxar, adherir') el va introduïr el filòsof i lingüista alemany Wilhelm von Humboldt a l'any 1836, per tal de classificar les llengües des d'un punt de vista morfològic. Els altres grups que establí són el de llengües analítiques i el de llengües flexives.
Les llengües aglutinants són un tipus de llengua sintètica en què cada afix representa una unitat de significat (com ara diminutiu, pretèrit, plural,...). La distinció entre llengua aglutinant i llengua fusional, de tota manera, no és sempre clara. Hom podria parlar d'un continuum en el qual, entre ambdós extrems (aglutinació i fusio), hi ha llengües vàries que tendeixen a l'u o a l'altre.
Exemples de llengües aglutinants són les llengües uràliques, les llengües altaiques, el japonès, el coreà, les llengües dravídiques, l'inuktitut o esquimal, el swahili/suahili, l'esperanto i algunes llengües mesoamericanes com ara el nahuatl, l'huastec i el totonac. També eren aglutinants, a l'Edat Antiga, llengües com el sumeri o l'elamita.