L·l

De Viquipèdia

La ela geminada (l·l) és un dígraf del català que representa el so de la ela quan aquesta és pronunciada en dues síl·labes diferents.

Va ser formulat per en Pompeu Fabra sense que tingués tradició escrita anterior en català ni en cap altra llengua ni romànica ni de cap altre tipus, raó pel que seria motiu de polèmica. L'origen del punt tenia com a finalitat diferenciar el dígraf de ll que representa el so lateral palatal. El seu ús, però, es veu sobretot en aquelles paraules provinents del llatí que tenien el dígraf ll. En català, el so que representa no és exclusiu d'aquest dígraf sinó que, per exemple, també es troba en el dígraf tl en paraules com atleta.

La pronunciació del dígraf s'ha relaxat molt i s'han castellanitzat les paraules en què es feia servir tret del català balear, on és fort i característic, en el que anomenen parlar bleda, el fet de deixar de pronunciar-ho. Les secessionistes Normes del Puig rebutgen aquest dígraf, tot i que no és cert que en valencià no es pronunciï o almenys no menys que en el català oriental.

L'escriptura correcta d'aquest dígraf és la corresponent a l'ús del punt volat (·) entre les dues eles. Les escriptures l.l o l-l es consideren incorrectes. En informàtica, la manera correcta seria utilitzar el caràcter unicode corresponent, és a dir Ŀ (U+013F representat Ŀ en HTML) per a la majúscula i ŀ (U+0140 representat ŀ en HTML) per a la minúscula. Tot i això, la dificultat d'usar aquests caràcters fa que es prefereixi l'ús del caràcter · (U+00B7 representat · o · en HTML) entre dues eles. Sí que es considera incorrecte l'ús del caràcter (U+2022 • o • en HTML) ja que es considera poc estètic i està reservat a la funció de separador de llistes.

Segons la normativa ortogràfica, en cas d'haver-se de dividir una paraula en dues línies diferents, el guionet es posa en substitució del punt.