Llenguatge de marques

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

format i enllassos

Un llenguatge de marcació combina text i informació addicional lligada al text. La informació addicional, per exemple sobre l'estructura o presentació del text, s'expressa fent servir la marcació, intercalada al text primari.

El llenguatge de marcació més conegut és l'HTML (de l'anglès Hypertext Markup Language), un dels pilars del World Wide Web. Històricament, la marcació fou usada en la indústria editorial per transmetre el treball imprès entre autors, editors i impressors.

Un llenguatge de marcació combina text i informació addicional lligada al text. La informació addicional, per exemple sobre l'estructura o presentació del text, s'expressa fent servir la marcació, intercalada al text primari.

El llenguatge de marcació més conegut és l'HTML (de l'anglès Hypertext Markup Language), un dels pilars del World Wide Web. Històricament, la marcació fou usada en la indústria editorial per transmetre el treball imprès entre autors, editors i impressors.

[edita] Classes de llenguatges de marcació

Sovint els llenguatges de marcació es divideixen en tres classes: presentacionals, procedurals i descriptius.

La marcació presentacional descriu l'aparença visual de tot el text d'un fragment particular. Per exemple, en un fitxer de tractament de text, el títol d'un document pot dur associada una marca que indiqui que el text és centrat, en negreta i amb un tipus de lletra major. Pràcticament tots els productes de tractament de text i de publicació d'escriptori suporten la marcació presentacional. Normalment, és oculta a l'usuari per produïr l'efecte WYSIWYG (What you see is what you get: el que veus és el que obtens).

La marcació procedural també fa referència a la presentació del text, però és visible a l'usuari que edita el fitxer de text, i se suposa que el programari la interpretarà en el mateix ordre en què apareix. Per donar format a un títol, hom inseriria una seqüència de directives de format en el fitxer, just abans del propi títol. Així, el programari podria rebre, per exemple, la indicació de commutar al mode de visualització centrat, ampliar la mida de lletra i posar-la en negreta. En acabar, el text del títol va seguit de directives per cancel·lar aquests efectes. En la majoria de casos, les capacitats de marcació procedural requereixen un llenguatge de programació Turing-complet. Alguns exemples de sistemes de marcació procedural són Nroff, Troff, TeX i PostScript. La marcació procedural ha estat molt emprada en aplicacions de publicació professional.

La marcació descriptiva aplica etiquetes a fragments de text, però no necessàriament impliquen cap tipus de visualització especial o d'altre significat de tractament del text. Per exemple, el llenguatge de sindicació Atom proporciona marcació per etiquetar la base de temps actualitzada, una informació donada per l'editor que indica en quin moment la informació canvià per darrera vegada. Tot i que l'especificació Atom determina el significat de la marca de temps actualitzada, i l'etiqueta que la identifica, no diu res sobre si cal mostrar-la a l'usuari, ni com fer-ho. El programari podria donar diversos usos a aquesta marca, molts d'ells no previstos pels dissenyadors del llenguatge Atom. L'SGML i l'XML són sistemes dissenyats expressament per donar suport al disseny de llenguatges de marcació descriptius. Atom, MathML i XBRL en són exemples.

La línia divisòria entre aquestes classes de marcació és sovint difusa. Per exemple, l'HTML conté elements de marcació purament presentacionals (per exemple, <b> per a la negreta) i d'altres purament descriptius (l'atribut href).

La virtut principal de la marcació descriptiva és la seva flexibilitat. Si els fragments de text s'etiquetem "com allò que són" en lloc de "com s'haurien de veure", llavors es pot escriure programari que processi aquests fragments, de formes no anticipades pels dissenyadors dels llenguatges. Per exemple, els vincles HTML, dissenyats originalment per ser activats per persones, es fan servir també pels motors de cerca web, per indexar nous materials i per estimar la popularitat dels recursos web.

Els sistemes de marcació presentacional inclouen sovint "estils amb nom" o similars, que repliquen fins a cert punt l'efecte de la marcació descriptiva. De forma semblant, els llenguatges de marcació procedural inclouen habitualment "macros" amb una finalitat similar.