Pau VI
De Viquipèdia
Pau VI | |
![]() |
|
Nom | Giovanni Battista Montini |
Començament del papat | 20 de juny, de 1963 |
Fi del papat | 6 d'agost, de 1978 |
Predecessor | Joan XXIII |
Successor | Joan Pau I |
Data de naixement | 26 de setembre, de 1897 |
Lloc de naixement | Concesio, Brescia, Itàlia |
Pau VI és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Battista Montini al ser escollit Papa.
Va néixer a Concesio, província de Brescia. El seu pare, Giovanni Montini era advocat i parlamentari.
Va estudiar teologia al seminària de la ciutat a partir del 1916 i el 1920 va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Roma on va estudiar a la Universitat Estatal Romana i la Gregoriana, on va aconseguir una carrera de diplomàcia pontificia. Va participar en diverses missions diplomàtiques i treballar en la secretaria d'Estat al Vaticà fins que Pius XII el va enviar a l'arquebisbat de Milà el novembre de 1954.
Joan XXIII el va fer cardenal el 1958 i li va donar un paper important en l'organització del Concili Vaticà II, on destaca una famosa frase seva: Església, que dius de tu mateixa?.
La mort de Joan XXIII va deixar inacabat el Concili i va deixar al seu predecessor la díficil feina portar-lo a la conclusió. En el conclave que es reuneix el juny del 1963 Montini és el clar favorit des de bon principi i és`escollit amb el nom de Pau VI. Va obrir les següents sessions del Concili el setembre del 1963 i el març del 1965. Les conclusions del Concili estan recollis principalment en les Constitucions Lumen Gentium i Gaudium et Spes on van quedar fixades les pautes que l'Església catòlica ha seguit fins els nostres dies.
Pau VI no tenia el carisma personal de Joan XXIII i a diferència d'ell no va ser tan progressista, més pragmàtic i en alguns aspectes, molt conservador. Les seves encícliques com Populorum Progressio o Humanae Vitae, mostren la tendència que segueix l'Església fins als nostres dies, progressista en temàtica social, però conservadora en temes morals. Tot i intentar conciliar liberals i conservadors, durant el seu pontificat hi va haver el cisma de Lefebvre, bisbe francès partidari de la missa en llatí i de les doctrines anterios al concili.
Va establir que el nombre del Col·legi Cardenalici fós de 111, prescribint que un percentatge havia de ser de paisos del tercer món i que els cardenals majors de 80 no se'ls permetés participar en els conclaves.
Pau VI va renunciar a la tiara i el pal·li, símbols del poder terrenal dels Papes i va desmilitaritzar les guàrdies del Vaticà, deixant només al cos de Guàrdia Suïssa. Va fundar el Museu Pontifici d'Art religiós i modern i va encarregar a l'arquitecte Pier Luigi Nervi la construcció de la sala d'audiències pontifícies que avui porta el seu nom.
Va ser el primer Papa a realitzar viatges arreu del món, tradició que Joan Pau II continuaria. Entre el 1964 i el 1970 va visitar tots els continents, per demostrar que l'Església estava oberta a tot el món.
L'agost del 1978 va morir a la residència d'estiu dels Papes a Castelgandolfo a causa d'un atac cardiac. Està enterrat a les grutes vaticanes de la Basílica de Sant Pere.
Precedit per: Joan XXIII |
Papa 1963 - 1978 |
Succeeït per: Joan Pau I |