Gagaús
De Viquipèdia
Gagauz dili |
|
---|---|
Pronunciació: | AFI: |
Altres denominacions: | |
Parlat a: | Moldàvia, Ucraïna, Bulgària, Romania, Kazakhstan |
Regió: | Balcans |
Parlants: | 150.000 (aprox.) |
Rànquing: | |
Classificació genètica: | Turques Oguz |
|
|
Llengua oficial de: | Gagaúsia |
Regulat per: | |
|
|
ISO 639-1 | |
ISO 639-2 | kum |
ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | kum |
{{{mapa}}} | |
vegeu també: llengua |
El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment. És considerada per alguns experts un dialecte del turc. La llengua gagaús o gagavuz pertany al grup meridional (oguz) de les parles turques, i és propera al turc osmanlí, a l'àzeri i al turcman, però amb nombrosos préstecs eslaus i romanesos. Es divideix en dos dialectes:
- El del centre o Bulbar, al voltant de Comrat i Çadîr.
- El del sud o Marítim, al voltant de Valkaneş
Tanmateix, té nombroses característiques fonètiques, la totalitat de la sintaxi i la fraseologia, així com bona part de la morfologia i del lèxic, que la fan ben diferenciada:
- Utilitza l'alfabet ciríl·lic més els sons ä, ö i ÿ. Antigament havia utilitzat l'alfabet grec.
- Iotització de les vocals altes i mitjanes a principi de paraula.
- Palatalització llarga de les consonants inicials.
- Ordre de la frase lliure
- Presència de les vocals llargues secundàries.
- Diftongació.
- Aparició dels sufixos del gènere –ka, -yka.
- Sintaxi fortament eslavitzada.
- Lèxic amb elements grecs, romanesos i eslaus.
- Afluixament de les consonants davant les vocals anteriors
Fins el 1957 no es va fer un alfabet ciríl·lic adoptat per a ells (fins aleshores havien escrit en alfabet grec o llatí a l'estil dels romanesos), ja que entre el 1918-1932 s'usà el ciríl·lic típic rus i del 1932 al 1957 l'alfabet llatí. Però el 1996 l'abandonaren per adoptar l'alfabet llatí, com els turcs osmanlins. Majoritàriament pertanyen a l'església ortodoxa russa.
Exemple de gagaús amb traducció al català:
Yazı 1 – Insannar hepsi duuêrlar serbest hem birtakım kendi kıymetindä hem haklarında. Onnara verilmiş akıl hem üz da läazım biri-birinä davransınnar kardaslık ruhuna uygun.
Article 1 – Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.