Volgograd

De Viquipèdia

Volgograd
País Rússia Rússia
Província Volgogràdskaia óblast
Localització 48°42′N 44°31′E
Altitud -102 metres
Alcalde Jewgeni Petrowitsch Ischtschenko
Àrea 565 km²
Població (2002)
 -Densitat
1,011,417)

1,900/km²;
Any de fundació (1589)

Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgogràdskaia óblast a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa. La ciutat fou coneguda com Stalingrad entre els anys 1929 i 1961 en honor a Stalin). La ciutat és travessada pel riu Volga, el més llarg d'Europa.

La batalla de Stalingrad va ser un episodi decisiu de la Segona Guerra Mundial. Els exèrcits de Hitler van tractar de prendre-la com un lloc estratègic per a prendre la Unió Soviètica però un ràpid gir del milió d'homes de Stalin van envoltar la ciutat i van iniciar la decadència de l'imperi hitlerià. La caiguda de la ciutat hagués pogut marcar un dur cop a la Unió Soviètica si Hitler l'hagués pres, ja que era gairebé tan important llavors com Sant Petersburg o Novgorod.

Fundada al 1589 amb el nom de Tsaritsyn, nom pres del ric Tsaritsa (del tártaro Sary Su, Aigua Groga), la ciutat va prendre el nom de Stalingrad durant l'era de Stalin i es va convertir en Volgograd quan Nikita Kruschov va iniciar el procés de «desestalinizació» a la Unió Soviètica al 1961.

Actualment alguns sectors de la societat estan obstinats en retornar-li la denominació adoptada pels estalinistes.

[edita] Ciutats agermanades

L'estatua ¡La Mare Patria crida!, de 85 metres d'alçada
Ampliar
L'estatua ¡La Mare Patria crida!, de 85 metres d'alçada

Al 2006 Volgograd estava agermanada amb 17 ciutats [1], [2]:

[edita] Vegeu també

Portal Portal de la URSS

[edita] Enllaços externs

Plana oficial de l'ajutament

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Volgograd

The Gold Star Medal awarded to the Hero Cities Ciutats heroiques de la Unió Soviètica Flag of the Soviet Union
Leningrad | Odessa | Sevastopol | Volgograd/Stalingrad | Kiev | Brest Fortress | Moscou | Kerch | Novorossiysk | Minsk | Tula | Murmansk | Smolensk


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk1 | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk2 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka3 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia | Evènkia1 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia3 | Nenètsia | Taimíria1 | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia2
  1. L'1 de gener del 2007, els districtes autònoms d'Evènkia i Taimíria s'incorporaran al territori de Krasnoiarsk.
  2. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  3. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga