Calendari republicà francès
De Viquipèdia
El Calendari republicà francès (o Calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el pimer dia de l'«era dels francesos». El disseny intentava adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós.
El nou calendari va estar vigent des del dia 24 d'octubre de 1793 fins al 1 de gener de 1806.
Taula de continguts |
[edita] Disseny i vigència del calendari
El calendari republicà va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme amb l'ajuda dels astrònoms Joseph-Jerôme de Lalande, Jean-baptiste-Joseph Delambre i Pierre-simon Laplace. Tanmateix, se sol atribuir al poeta Fabre d'Églantine, que és qui va donar nom als mesos i als dies.
El calendari va ser adoptat per la Convenció Nacional, controlada pels jacobins, el 24 d'octubre de 1793; es va fixar que el primer dia d'aquest nou calendari seria el 22 de setembre de 1792, coincidint amb la proclamació de la República i amb l'equinocci de tardor. D'aquesta manera, el calendari començava uns 13 mesos abans de la data en què va ser oficialment adoptat.
El calendari va ser d'aplicació civil a França, els territoris ocupats militarment pels exèrcits francesos (com Catalunya durant la Guerra Gran) i les seves colònies americanes i africanes fins que Napoleó va abolir-ne el seu ús oficial el dia 1 de gener de 1806 (més concretament la mitjanit del 10 de nivós de l'any XIV, és a dir, el 31 de desembre de 1805, poc més de 12 anys després de la seva introducció) com una manera d'eliminar els signes de democràcia republicana, atès que s'havia autoproclamat emperador dels francesos al desembre de 1804 i havia creat la nova noblesa imperial durant l'any 1805, ambdós conceptes incompatibles amb la naturalesa d'aquest calendari. Alhora, amb la derogació es volia segellar la reconciliació amb l'Església i el Papat, forjada pel Concordat de 1801 i dels quals va aconseguir- una certa tolerància després de restaurar les festivitats civils i religioses de la Església catòlica amb el Nou Calendari.
El calendari republicà o revolucionari, però, es va tornar a implantar en dues ocasions més:
- En primer lloc i de forma molt breu, després de l'enderrocament de Napoleó.
- En segon lloc, durant l'efímera Comuna de París (de març a maig de 1871).
[edita] L'any
Els anys del calendari revolucionari francès s'acostumaven a escriure amb xifres romanes, i es comptaven a partir de l'inici de l'Era Republicana, que començà el dia 22 de setembre de 1792 (la Primera República Francesa fou proclamada l'endemà que la Convenció Nacional abolís la monarquia). Així, per exemple, el numeral romà IV indica el quart any -o any 4- de la república.
[edita] Els mesos de l'any
Al calendari republicà, l'any sempre té 12 mesos de 30 dies cadascun.
Els mesos es divideixen en tres dècades de 10 dies cadascuna, per la qual cosa desapareixen les setmanes tradicionals de 7 dies. Els mesos no coincideixen amb els mesos del calendari Gregorià, perquè el calendari republicà comença sempre el compte dels mesos amb l'inici astronòmic de les estacions.
Els noms dels mesos adopten denominacions de fenòmens naturals i de l'agricultura:
Tardor: (terminació: -aire)
- Veremari o Vendémiaire (del llatí vindemia "verema") a partir del 22, 23 o 24 de setembre.
- Bromari o Brumaire (del francès brume "boira") a partir del 22, 23 o 24 d’octubre.
- Rufolari o Frimaire (del francès frimas "vent fred després de la nevada") a partir del 21, 22 o 23 de novembre.
Hivern: (terminació: -ôse)
- Nivós o Nivôse (del llatí nivosus "nevat") a partir del 21, 22 o 23 de desembre.
- Pluviós o Pluviôse (del llatí pluviosus "plujós") a partir del 20, 21 o 22 de gener.
- Ventós o Ventôse (del llatí ventosus "ventós") a partir del 19, 20 o 21 de febrer.
Primavera: (terminació: -al)
- Germinal o Germinal (del llatí germen "llavor") a partir del 20 o 21 de març.
- Floral o Floréal (del llatí flos "flor") a partir del 20 o 21 d’abril.
- Pradal o Prairial (del francès prairie "prat") a partir del 20 o 21 de maig.
Estiu: (terminació: -dor)
- Messidor o Messidor (del llatí messis "collita") a partir del 19 o 20 de juny.
- Termidor o Thermidor (del grec thermos "calor") a partir del 19 o 20 de juliol.
- Fructidor o Fructidor (del llatí fructus "fruta") a partir del 18 o 19 d’agost.
La majoria de noms dels mesos són neologismes derivats de paraules similars en francès, llatí o grec. Les terminacions dels noms estan agrupades segons l’estació, per tal d'adequar la sonoritat de la partícula final al caràcter de l'estació. Per exemple, segons Fabre d'Églantine, els noms dels mesos de la tardor tenien un so greu i una mesura mitjana; els mesos de l'hivern un so pesat i una mesura llarga; els mesos de la primavera un so gai i una mesura breu; i els mesos de l'estiu un so sonor i una mesura llarga.
[edita] Els dies de la setmana
Cadascun dels deu dies de les dècades s'anomenen, senzillament, d'acord amb el seu cardinal. Així, són:
- primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, décadi.
[edita] Els dies de l'any
A diferència del Calendari Gregorià, on cada dia s'associa amb un sant o santa, el calendari republicà associa cada jorn amb una planta, un animal o una eina del camp.
[edita] Tardor
Vendémiaire (22 set. ~ 21 oct.) |
Brumaire (22 oct. ~ 20 nov.) |
Frimaire (21 nov. ~ 20 des.) |
---|---|---|
|
|
|
[edita] Hivern
Nivôse (21 des. ~ 19 gen.) |
Pluviôse (20 gen. ~ 18 feb.) |
Ventôse (19 feb. ~ 20 mar.) |
---|---|---|
|
|
|
[edita] Primavera
Germinal (21 mar. ~ 19 abr.) |
Floréal (20 abr. ~ 19 mai.) |
Prairial (20 mai. ~ 18 jun.) |
---|---|---|
|
|
|
[edita] Estiu
Messidor (19 jun. ~ 18 jul.) |
Thermidor (19 jul. ~ 17 ago.) |
Fructidor (18 ago. ~ 16 set.) |
---|---|---|
|
|
|
[edita] Els dies complementaris o Sans-culottides
Com que els 12 mesos de 30 dies cadascun sumen un total de 360 dies, en acabar l'any al mes de Fructidor s'afegeixen 5 dies (6 si era un any de traspàs) a fi d'adequar el calendari als 365 dies de l'any comú. Inicialment, aquests dies van ser coneguts com a Sanculottides, per bé que després de l'any III (1795) van ser coneguts com a jours complémentaires (dies complementaris) i van tenir la consideració de festes nacionals sota la Primera República Francesa. Aquests dies són:
- Fête de la Vertu o "Festa de la Virtut" el 17 o 18 de setembre.
- Fête du Génie o "Festa del Geni'" el 18 o 19 de setembre.
- Fête du Travail o "Festa del Treball" el 19 o 20 de setembre.
- Fête de l'Opinion o "Festa de l'Opinió" el 20 o 21 de setembre.
- Fête des Récompenses o "Festa de les Recompenses" el 21 o 22 de setembre.
- Fête de la Révolution o "Festa de la Revolució" el 22 o 23 de setembre (en anys de traspàs).
[edita] Els anys de traspàs
Els anys bixestos o de traspàs en el calendari republicà van ser un punt polèmic atesa l'obligació que hi havia de començar l'any amb l'equinocci de tardor i, alhora, la d'afegir un dia cada quatre anys (com es feia amb el calendari gregorià).
Si bé els anys III, VII i XI van ser considerats anys de traspàs, i els anys XV i XX també es va planificar que ho serien, mai no es va arribar a desenvolupar un algoritme per a determinar els anys bixestos posteriors a l'any XX, perquè el calendari va ser abolit en el 14è any de funcionament.
[edita] Enllaços externs
- Exhaustiu espai de Brumaire.net dedicat al calendari republicà. Incorpora els decrets originals i un programa conversor de dates (francès)
- Pàgina dedicada als noms dels dies del calendari republicà (francès)
- Pàgina on podeu trobar un excel·lent conversor de dates per a diferents calendaris, inclòs el republicà (anglès)