Loto-Ericetum

De Viquipèdia

En fitosociologia, associació amb Lotus tetraphyllus (territjol) i Erica multiflora (bruc d'hivern) que pertany a l'aliança Rosmarino-Ericion. Es troba únicament a Menorca, però guarda moltes semblances amb la seva vicariant de Mallorca, Anthyllido-Teucrietum.
Destaca de resta de comunitats de l'aliança per la gran riquesa de teròfits.
Però com a la resta d'associacions del grup, Erica multiflora i Rosmarinus officinalis són les dominants principals del Loto-Ericetum. Pinus halepensis pot formar un estrat superior poc dens (pineda de pi blanc).
És un estadi de successió secundària de la vegetació cap a la clímax, que a Menorca pot ser l'alzinar o bé l'ullastrar. Es desenvolupa en ambients assolellats (desprovistos doncs de bosc dens) i calcícoles, tant en el Trias de Tramuntana com en el marès miocènic de Mitjorn.
Es poden distingir 3 subassociacions:

  • Subass. amb Cistus incanus: Planta tirrènica que troba a Menorca el límit occidental de distribució (no hi és doncs a la resta de les Balears). Aquesta espècie és la característica territorial de l'associació, i és molt sovint dominant. Curiosament, Lotus Tetraphyllus és aquí absent. Aquest grup colonitza dunes fòssils de la costa Nord-Oest de l'illa, i només s'endinsa cap a l'interior seguint les llenques sorrenques d'aquests antics arenals.
  • Subass. amb Teucrium marum subsp. marum: Endemisme tirrènic que constitueix les brolles més típiques i abundants del Loto-Ericetum. S'hi poden observar les següents variants:
    • Var. amb Globularia alypum (foixarda): Present en indrets particularment secs i assolellats
    • Var. amb Lotus Tetraphyllus (territjol): Constitueix formacions prou denses en sòls en condicions mitjanes.
    • Var. amb Arisarum vulgare: És la variant que dóna lloc al pas cap a l'ullastrar (Oleo-Ceratonion). S'hi troben fàcies amb Pinus halepensis (pi blanc)
  • Subass. amb Schoenus nigricans: Sobre sòls una mica humits, on l'acopanyen també altres plantes amants de la humitat (Carex flacca, Myrtus communis).