Panjab

De Viquipèdia

Escut de Punjab
Ampliar
Escut de Punjab

Panjab es un estat de l'Índia.

[edita] El moviment sikh

La comunitat sikh existeix des el 1467 i fou regida successivament per deu gurus fins a la mort del darrer en que la direcció va passar a les escriptures. El 1708 amb la decadència de l'Imperi Mogul, els sikhs van establir el seu control en diversos punts de Panjab. Una guerra civil el 1839 va permetre als britànics de fer-se amb el país (1840-49) i conservar-lo fins el 1947.

Bandera dels sikhs
Ampliar
Bandera dels sikhs

El 9 de març de 1946 els sikhs van declarar ser una nació i l'endemà van exigir la creació d'un estat sikh (Sikhstan o Khalsastan o Khalistan).

El 3 d'abril de 1946 Master Tara Singh va proposar la unió dels sikh a Pakistan, però els britànics es decantaven per la partició. El 9 de desembre de 1946 el primer ministre indi Nehru va donar seguretats als sikhs en una futura India.

El 3 de març de 1947 el govern provisional del Panjab va quedar format per una coalició de sikhs i musulmanes, però les massacres de sikhs a mans de musulmans van portar a una declaració britànica afavorint un Sikhstan independent (3 d'abril de 1947).

Els sikhs van fugir massivament a l'Índia i els britànics van imposar finalment la partició que es va consumar el 15 d'agost de 1947. El 7 d'abril de 1948 el partit sikh Akali Dal va proposar un estat independent.

Emblema de l'Akali Dal
Ampliar
Emblema de l'Akali Dal

El 5 de maig de 1948 es va formar la regió coneguda com PEPSU sota el control del Partit del Congrés i de sikhs favorables a l'Índia que havien passat a controlar el SPGC (Sikh Peoples Government Council). El hindi fou establert com a llengua oficial.

El novembre de 1949, davant de l' agitació sikh, el PEPSU fou posat sota control directe del govern de la Unió. Mes tard fou restablert i va pujar al poder el Akali Dal, però fou suspès altra cop el 4 de març de 1953.

El 16 de març de 1956 es va acordar una formula regional para el Panjab entre el líder sikh, Hukman Dignh, i el primer ministre indi, Nehru. El 1964 el govern sikh favorable al Congrés, dirigit per Partap Singh Kairon, va dimitir però l'agitació va seguir.

El 4 de juliol de 1965 la conferencia sikh de Ludhiana va establir el dret sikh a l'autodeterminació.

En 1966 Panjab fou dividit en tres estats (Panjab, Himachal Pradesh i Haryana). El 7 de març de 1966 es va formar la Panjabi Suba que va tenir existència formal des el dia 1 de novembre del mateix any i el 8 de març de 1967 es va formar el primer govern del Akali Dal al Panjab. La llengua panjabi fou declarada llengua oficial.

El 1972 l'Akali Dal va perdre el poder al obtenir només 24 dels 104 escons. Fateh Singh, sikh de l'organització favorable al Partit del Congrés, va assumir el govern.

bandera de Khalistan
Ampliar
bandera de Khalistan

Els partits oposats van iniciar campanyes d'agitació contra el govern d' Indira Gandhi. El 13 d'abril de 1978 es va produir la matança d'Amritsar. La violència es va mantenir sobre tot per la petició de mes autonomia per el Panjab aprovada en una resolució nacionalista del 1973 coneguda com ASR (Anandpur Sahib Resolution) i el 1 d'agost de 1980 la bandera de Khalistan era hissada per primer cop a la tomba de 13 sikhs morts quan defensaven al guru Khalda dels Nirankaris el 13 d' abril de 1978 a Amritsar. El 15 d'agost la bandera de Khalistan fou hissada per tot el país. La consigna era "els sikhs som una nació" i es va fer molt popular. Els incidents es van multiplicar.


El 1982 els radicals de Sant Jarnail Singh Bhindranwale es van establir al Temple d' Or d'Amritsar des on van dirigir les seves activitats. El 1983 es va establir el govern presidencial directe sobre el Panjab.

Bandera de la República de Khalistan a l'exili a Londres
Ampliar
Bandera de la República de Khalistan a l'exili a Londres

El 29 de novembre de 1983 es va publicar la Constitució de Khalistan, escrita pel Dr. Harjinder Singh Dilger a Londres. Agitació, assassinats, detencions, i mesures polítiques de tota mena es van prendre contra les organitzacions sikhs. Els manifestants sikhs es van concentrar al Temple d'Or. El 1 de juny de 1984 el temple fou atacat per les forces de seguretat a les que en els següents dies es van unir artilleria i tancs. Els soldats sikhs en algunes guarnicions es van revoltar. El detinguts sikhs es van contar per milers. El 11 de juny de 1984 el Dal Khalsa va crear un govern a l'exili presidit per Jagjit Singh (des el 13 de juny).

Bandera de la Repúbica proclamada pel Dal Khalsa el 1984
Ampliar
Bandera de la Repúbica proclamada pel Dal Khalsa el 1984

Les activitat guerrilleres a tot l'estat foren iniciades pel grup Babbar Khalsa, al que aviat es van unir altres. Indira Gandhi fou assassinada el mateix any 1984 pels seus guàrdies sikhs, Bhai Santwant Singh i Bhai Kehar Singh, que foren executats el 6 de gener de 1989.

El 1985 es van celebrar eleccions que foren guanyades massivament per l'Akali Dal, però no es va posar fi a la violència i el 1987 es va imposar altra cop el govern directe. El 7 d'octubre de 1987 els sikh militants, agrupats en el Consell de Khalistan, van declarar la independència. Nombrosos incidents militares continuaven formant part de la viada diària.

El 14 de juny de 1991 l'estat fou declarat zona de disturbis i es va enviar a l'exèrcit a la zona. El 19 de febrer de 1992 hi va haver eleccions generals. Els sikhs nacionalistes, van boicotejar la elecció i el govern de l'estat va passar al partit del Congrés.

Alguns líders de la Khalistan Liberation Force van morir en combat el 1992 i el líder de l'organització anomenada Babar Khalsa Internacional es va entregar. El febrer de 1994 India va considerar pacificada la regió.

El 1995 el líder de la Khalistan Liberation Force fou detingut a Nova Delhi, i el seu líder de l'exterior i el cap del Khalistan Commando Force, foren arrestats una mica després als Estats Units.

El ministre principal de Panjab, Beant Singh, del partit del Congrés, fou assassinat el 31 d'agost de 1995. El 9 de febrer de 1997 les noves eleccions a l'assemblea de l'estat van donar majoria al Akali Dal (74 escons de 117) i Parkash singh Badal fou nomenat ministre principal. El 1998 seguien actius el Babbar Khalsa, el Khalistan Commando Force (KCF), el Khalistan Commando Force-Zaffarwal faction, el Khalistan Liberation Force-Lahoria faction i el Khalistan Liberation Force-Sekhon faction.

Bandera de la nació sikh a l'UNPO
Ampliar
Bandera de la nació sikh a l'UNPO

La bandera tradicional sikh es anomenada Nishaan Sahib. Es de color safrà, triangular, i amb l'emblema dels sikhs, el khanda, pintat en negre. L'emblema o khanda consisteix en una espasa de dos talls en el centre, un anell de ferro anomenat chakkar, i dos espases en cada costat del chakkar, anomenades kippans. El 1987 els sikhs van ingresar a la UNPO amb la bandera tradicional però l'emblema desplaçat a l'esquerra.

Esborrany Aquest article és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
També podeu ajudar canviant aquesta plantilla per una de més concreta