Peníscola

De Viquipèdia

Peníscola
Localització
Localització de Peníscola respecte del País Valencià Localització de Peníscola respecte del Baix Maestrat
Municipi del Baix Maestrat
Gentilici Peniscolà
Peniscolana
Població (2004) 5.809
Superfície 79 km2
Densitat 73,53 hab/km2
Altitud 46 m
Nuclis de població 1
Coordenades 40º21'33'' N 0º24'27'' E
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Vinaròs

Peníscola és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat. El penyal de Peníscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica en disposar d'ullalls d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades. Capitulà davant de Jaume I el 1272, quan aquest ja havia avançat fins Borriana. L'actual castell, construït pels Templers, fou refugi de Pere de Lluna, conegut pel nom de Benet XIII o Papa Lluna, un dels diversos papes del Cisma d'Occident. Després de pertányer a l'Orde de Montesa passà a la Corona. Hi hagué destaments militars fins al 1898. Els agermanats no aconseguiren triomfar en aquesta plaça. Durant la Guerra de Successió restà fidel a Felip V. En la Guerra del Francés patí un ferotge bombardeig per part de les tropes napoleòniques que l'assetjaven.

Castell de Peníscola.
Ampliar
Castell de Peníscola.

El municipi ha patit una forta transformació econòmica en passar del sector primari (agricultura i pesca) cap al terciari (turisme). La trama urbana acotada antogament per les murades s'ha estés durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. La línia litoral fins a Benicarló, els voltants de la desembocadura del Prat (denominació local de la marjal de Peníscola), els vessants de les muntanyes més properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells han estat urbanitzades. Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupació massiva de territori. Al sud del terme municipal hi trobem la serra d'Irta, declarada Parc Natural, és una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments.

Les festes patronals comenecen el dia 7 de setembre i continuen depenen dels anys una o dues setmanes. Danses molt interessants a la plaça d'Armes per lloar la Mare de Déu d'Ermitana. El segon diumunge de Pàsqua es puja a l'ermita de Sant Antoni situada en un coster de la serra d'Irta des d'on es poden veure les illes Columbretes els dies clars.

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.