Agis IV

De Viquipèdia

Agis IV fou rei d'Esparta, fill gran d' Eudàmides II. Fou el 24è rei de la dinastia Euripòntida.

Va succeir al seu pare el 244 aC i va regnar fins el 242 aC.

Des el inici del seu regnat es va mostrar partidari de les reformes polítiques a les que s’oposava el seu col·lega Leònides II. Les lleis introduïdes per Epitàdeos havien donar a tots els caps de família espartans els mateixos drets i terra, però s’havia produït una concentració de famílies i ja nomes restaven unes 700 família espartanes de soca-rel i la terra s’havia concentrat en molt poques mans, i a mes moltes d’aquestes famílies estaven dirigides per dones el que deixava nomes unes 100 famílies espartanes a curt termini amb una riquesa extraordinària mentre el poble s’omplia de deutes; contra això Agis era partidari de restablir les lleis de Licurg i va presentar al senat una proposta per abolir les deutes i per repartir la terra; això va rebre el suport dels joves i dels pobres, i també alguns influents personatges com el seu oncle Agesilau (que tenia molta terra però s’havia endeutat), Lisandre i Mandroclèides, però s’hi van oposar molts influents personatges com el seu col·lega Leonides.

Fou Lisandre el que, elegit al cos dels èfors, va presentar la proposta del rei al senat: la divisió que es proposava eren 4500 lots iguals a dividir entre els mes distingits dels Periocis i alguns residents estrangers; i altres 15.000 lots per la resta dels Periocis. El senat no va prendre capo decisió i Lisandre va convocar una assemblea del poble a la que Agis va sotmetre la seva proposta, i va oferir les seves pròpies terres i diner, i va dir que la seva mare i la seva avia (dones de gran riquesa) ferien el mateix i serien seguides pels seus amics. El partit contrari, dirigit pel altre rei Leònides, educat a la cort dels Selèucides, va anar al senat per rebutjar els plans d'Agis i ho va aconseguir per només un vot. Això va irritar a Agis que va ordenar a Lisandre de llançar una acusació contra el seu rival, del que va dir que havia violat les lleis casant-se amb una estrangera i viure al estranger; el poble, entregat a Agis, va pronunciar la deposició de Leònides i substituït per el seu gendre Cleombrot, que va col·laborar amb Agis.

Quant es va acabar el mandat de Lisandre com èfor, al cap d’un any, els nous èfors foren oposats a les reformes i van decidir restaurar a Leònides i van acusar a Lisandre i Mandroclèides de violar la llei. Alarmats van convenir amb Agis a deposar als èfors per la força i nomenar uns altres al seu lloc. Així o van fer. Leònides que havia tornat a la ciutat va haver de fugir a Tegea i el mateix Agis el va haver de protegir del poble instigat per l’oncle del rei Agesilau. L’avarícia d’aquest va frustrar els plans del rei. Agesilau va convèncer a Lisandre, que era el seu nebot, que calia començar per abolir les deutes (que era el que a ell afectava) i es van cremar els registres de deutes a la plaça publica del mercat; després d’això Agesilau va demorar el repartiment de la terra.

El 243 aC el general Aratos de Sició, general en cap de la Lliga Aquea, va entrar a Corint en un cop de ma i va expulsar a la guarnició macedònia. Agis va atacar a Aratos al front d’un exercit espartà, però fou derrotat i Esparta va haver d’entrar en aliança amb la Lliga.

Vers el 242 aC la Lliga Aquea va demanar l’assistència d'Esparta contra la Lliga Etòlia que s’havia aliat a Macedònia. Agis fou enviat al front d’un exercit que havia de lluitar al costat d'Aratos de Sició, el cap de la Lliga Aquea, però la tàctica molt prudent d’aquesta va impedir a Agis de participar a cap acció d’importància, però si que es va distingir per la disciplina de les seves tropes. Durant la seva absència Agesilau es va enfrontar amb les classes baixes tant per la seva conducta personal com per la posposició continua del repartiment de la terra, i en aquestes circumstancies Agesilau no es va oposar quant els enemics d'Agis van donar un cop d’estat i van col·locar a Leònides al tron. Cleombrot va fugir de la ciutat. Agis va tornar a la ciutat sense saber el que havia passat i va haver de fer el mateix i ambdós es van refugiar a santuaris, el primer al de Atenea Càlcica i el segon al temple de Posidó. Cleombrot va poder anar al exili i Agis, detingut per un grup d’amics que el van trair, i fou empresonat. Leònides va anar a la presó amb un grup de mercenaris i es va assegurar de que Agis no s’escaparia, i llavors va deixar entrar als èfors i es va celebrar un judici arreglat. Es va preguntar a Agis si es penedia dels seus actes i va dir que no, que era el seu designi gloriós per el que moriria; fou condemnat i executat ràpidament (241 aC) juntament amb la seva mare Agesistrata i la seva avia. Fou el primer rei d'Esparta mort per odre dels èfors. Leònides va casar a la vídua Agiatis amb el seu fill Cleomenes. El càrrec de rei de la línia Euripòntida fou per Euridàmides.