Kokang

De Viquipèdia

Mapa de situació del estat de Kokang
Ampliar
Mapa de situació del estat de Kokang

Kokang es un estat del estats Shan dins l'Estat Shan de Myanmar. El país te un 600 llogarets i pobles dels quals prop de 500 son habitats per l'ètnia kokang, i la resta es reparteixen entre els Palaung, els Wa i els Meng. Es un estat densament poblat. El país es muntanyós i la població ha creat milers de terrasses per el cultiu ja que no hi ha terra plana, el que el fa un territori molt ric, tant per la laboriositat dels seus habitants que els hi proporciona una gran producció agrícola com per l'opi, que es cultivava fa segles però ara a mes a mes s'exporta clandestinament.

Esta separat de Hsenwi del nord per el riu Salween. L'únic pas es a Kunlong (un ferri). La capital es Kungkeng.


Els Kokang son la nació de Myanmar, que viu al estat Kokang dins l'estat Shan de Myanmar. Els kokang son d'ètnia xinesa barrejats amb poblacions locals.

Bandera de Kokang, dels kokangs i del EANDM
Ampliar
Bandera de Kokang, dels kokangs i del EANDM

Dins l'estat Shan, el Kokang forma un dels estats, abans principat. La successió del principat fou per el mascle de major d'edat. El títol era Saopha de Kokang; la reina era la Mahadevi; l'hereu el Ying Kwan i la princesa (dona del hereu) Ying Tai. Des el 1959 es una república.

[edita] Història

La família reial del Kokang fou la família Yang, originaria del Yunnan a la Xina. Partidaris de la dinastia Ming es van establir al Yunnan i la van netejar de bandits a finals del segle XVII. Per enllaços matrimonials i aliances es van introduir als Estats Shan, on un nombrós grup de xinesos s'havia establert al nord-est, després del setge d'Ayuthia. El 1885 després de l'annexió de l'alta Birmània, els britànics van intentar establir-se a aquest territori el que van aconseguir el 4 de febrer de 1897, en que el principat de Kokang dirigit per el seu príncep va reconèixer la sobirania britànica, com a districte o sub-estat dins el principat shan de Hsenwi del nord, i Xina va renunciar als seus drets.

Uns milers de xinesos que van participar al setge d'Ayuthia no van tornar al seu país i es van establir (segle XVIII) en l'actua'l regió de Kokang que després del 1840 va passar a formar part del estat shan de Hsenwe del nord. Els princeps locals però cada vegada eren mes independents i finalment es van negar a rebre funcionaris del principat shan, inclòs a funcionaris britànics fins el 1897.

El 1942 els Japonesos van envair Birmània però a Kokang van trobar resistència. El Sawgwagyi (príncep) de Hsenwe del nord fou destituït pels japonesos que col·locaren al front del estat a sa germà Sao Yape Hpa. Kokang no obstant no va formar part dels Estats federats shan i fou administrat pel exèrcit japonès. El 1943 l'exèrcit japonès va ocupar Kokang; el Myose (príncep) de Kokang va fugir a Xina (i fou detingut) i després a l'Índia. Quant els britànics van tornar el 1945 van restablir el principat de Hsenwe del nord. El Sawgwagi demanar al General Pearce la restitució de Kokang, però els britànics van considerar el territori como estat separat si be això no va tenir reflex legal. Yang Kyein Tsai, fill i hereu del Myose de Kokang va demanar la separació definitiva, però els informes van indicar que havia de seguir com sub-estat i per això Yang Kyein Tsai es va entrevistar amb el Sawgwagyi de Hsenwee del nord i finalment es va acordar que Kokang es separaria però el ferri de Kunlong seria administrat en comú. Aquesta decisió l'havia d'aprovar el govern birmà que tenia por que al estar Kokang a la frontera amb Xina i ser la població del territori en un 90% d'origen xines, s'unís a aquest país, però una enquesta va determinar que Kokang únicament volia separar-se de Hsenwi del nord però no unir-se a Xina, i finalment el 25 d'agost de 1947 es va acordar la separació per Sao Hkun Hkio, conseller de l'administració d'àrees frontereres. El príncep (myose) de Kokang va prendre el títol shan de Saopha (príncep celestial).

Des el 1948 va formar part de Birmània dins l'estat Shan i la família reial va servir lleialment al govern central. El 1949 elements del Kuomintang fugits de Xina van establir-se a la regió i hi van restar per mes de quatre anys fins que foren expulsats el 1953. El 1959 els prínceps shan van abdicar el seu poder a l'administració nacional electe del país Shan que demanava la independència als birmans, però el príncep de Kokang Yang Kyein Tsai no va voler renunciar a favor del govern Shan, i va abdicar el poder en el poble Kokang. El seu germà Yang Kyein Sein (conegut per Jimmy Yang), que havia estat primer ministre de Kokang (1947-1950) va fundar la Força Revolucionaria Kokang el 1963, que va actuar militarment, fins que el 1969 va haver de passar a Tailàndia (el 1971 es va exiliar a França).

El 1 de gener de 1968 els comunistes del Partit Comunista de Birmània (PCB) van entrar a la Vall de Shweli, i la van ocupar, i després van entrar a Kokang que també van ocupar; després, en un nou avanç, van ocupar el país Wa. Les poblacions autòctones Lishu, Kokang, Wa, Palaung i Katxin de la zona van rebre armes i es van crear els batallons comunistes 303, 404 i 505. A finals dels setanta els comunistes van començar a introduir l'opi com a font de finançament de la guerra, i el 1985 s'havia generalitzat el cultiu d'opi. Dels cent mil habitants de Kokang, tres mil es van convertir en addictes. Els Kokangs del Partit Comunista de Nirmània se'n van separar i van formar l'Exèrcit de l'Aliança Nacional Democràtica de Myanmar (EANDM) que va controlar el país, i van signar un acord de pau amb el govern (21 de març de 1989); el partit comunista, privat dels kokang i despres dels Wa (que també es van escindir), es van enfonsar el mateix 1989. La EANMD (les sigles en angles son MNDAA) té com a líder principal a Hpong Kya Shin.

El 1990 el govern birmà va iniciar una ofensiva amb l'objectiu d'eliminar els cultius de droga de la regió en sis anys però sembla que en realitat amagava una tolerància a canvi de la no activitat guerrillera concretada al acord de pau, així que els cultius han continuat. El mateix any es va crear la regió especial número ù, que deixava el control dels país als Kokang i a la EANMD dirigits per Hpong Kya Shin.

[edita] Prínceps de Kokang

  • Yang Gao Sho (1622-1697)
  • Yang Ying (1662-1726), fill, cap local de Hung Shito Ho, al Kho Kan Shan (Kokang) després de 1697-1726
  • Yang Shien Tsai (1685-1758), fill, cap local de Shin Da Hu (avui Ta Shwe Htan), senyor de la regió des 1739 amb capital a Kya Tzi Shu (Satishu) 1726-1758
  • Yang Wei Shin, senyor de Kho Kan Shan (?-1795), fill, 1758-1795
  • Yang Yon Gen, Heng de Ko Kan Shan, reanomenat Kokang (1770-1840) 1795-1840
  • Yang Guo Hwa, Heng de Kokang (1814-1874) 1840-1874, fill, vassall de Hsenwe del nord després de 1840.
  • Yang Guo Zhen (Hkun Lu Kwan), Heng de Kokang (1840-1916) 1874-1916, germà, sota protectorat britànic des el 4 de febrer de 1897; va abdicar el 1916.
  • Yang Chun Yon (Rong) conegut per Yang Shwin Yong Tzu Ye (Cha-Tan-Shu o Lao Lai), nebot (fill de Yang Gwo Hwa), primer Myosa de Kokang (1878-1927) 1916-1927
  • Yang Wen Pin (1897-1949), Myosa of Kokang 1927-1947
  • Yang Wen Tsan, regent de Kokang, (1904-?) 1943-1945, germà
  • Yang Wen Pin (1897-1949), Myosa de Kokang 1945-1947 (segona vegada) i Saopha de Kokang 1947-1949
  • Sao Yang Kyein Tsai (Edward Yang) (1918-1971), fill, Saopha de Kokang 1949-1959
En altres llengües