Olocau del Rei
De Viquipèdia
Olocau del Rei Olocau del Rey |
|||
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi dels Ports | |||
Gentilici | Olocauí Olocauina |
||
Població (2004) | 134 | ||
Superfície | 44 km2 | ||
Densitat | 3,04 hab/km2 | ||
Altitud | 1.042 m | ||
Nuclis de població | 3 | ||
Coordenades | 40° 38’ 17” N 0° 20’ 25” W |
||
Predomini lingüístic històric | Castellà | ||
Partit judicial | Vinaròs |
Olocau del Rei és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. És l'únic poble de la comarca de llengua castellana.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
El municipi està situat al nord-oest de la província de Castelló i pràcticament rodejat de territori terolenc. Olocau forma un conjunt de singular encant: paisatges erms, elevats turons solitaris on niuen les més diverses espècies ornitològiques.
L'orografia del terme és muntanyosa (el nucli urbà està a una altura sobre el nivell del mar que ronda els mil metres).
S'accedix al poble per les carreteres A-226 i CV-121 si venim des de Terol o des de Saragossa i per les CV-14, CV124, CV-120 i CV-121 si venim des de Morella.
[edita] Barris i pedanies
Pertanyen al terme municipal dos nuclis de població, denominats Las Lomas i La Riera i diverses masies (desconnectades del nucli urbà), moltes de les quals estan encara hui habitades.
[edita] Localitats limítrofes
Olocau del Rei limita a l'est amb Todolella i la Mata (ambdós en la província de Castelló), al nord amb Bordón, a l'Oest amb Tronchón i al sud amb La Cuba i Mirambel (estos quatre últims en la província de Terol).
[edita] Història
A pesar que els vestigis més antics del castell oferixen una superposició de poblaments, iniciats en l'Edat de Bronze, és durant la dominació musulmana quan es comença a tindre notícia escrita d'esta important plaça medieval. Menéndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a finals del segle XI. A l'agost de 1180 Alfons II concedix el castell a l'Orde de Sant Joan, defés a partir d'estos moments des de poblacions del baix Aragó, perquè encara tardaria cinquanta anys a passar Morella a les mans cristianes. En 1264 passaria a ser patrimoni reial, al ser intercanviada per Vilafamés a l'Orde de Sant Joan. El 22 d'abril del 1271 l'infant El senyor Pere va atorgar carta de poblament en favor de Domènec de Bolet, Arnau Çavit i altres més. Al maig de 1287, Alfons III incorpora Olocau al castell de Morella. A partir d'este moment i fins a 1691, any en què es va independitzar, va formar part com un poble més de la raval morellà.
[edita] Administració
Legislatura | Nom | Grup | |
---|---|---|---|
1979-1983 | _ | UCD | |
1983-1987 | _ | Partido Demócrata Liberal | |
1987-1991 | Guillermo Gazulla Grau | PSOE | |
1991-1995 | Guillermo Gazulla Grau | PSOE | |
1995-1999 | Guillermo Gazulla Grau | PSOE | |
1999-2003 | Santiago Gazulla Grau | PSOE (independent) | |
2003-2007 | Ricardo Julián Salvador | PSOE (independent) |
[edita] Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
166 | 163 | 162 | 158 | 149 | 144 | 142 | 134 |
[edita] Economia
Basada principalment en la ramaderia i en l'agricultura. Encara que també hi ha un hostal de turisme rural i una indústria, així com algunes empreses del sector serveis (botiga, farmàcia).
[edita] Monuments
- Església de la Mare de Déu del Pópulo (s. XIV) conserva una bella escultura romànica la Mare de Déu de la Taronja. (s.XIII).
- Ajuntament (s. XVI)
- Presó (s. XVI)
- Confraria (s. XVI)
- Forn públic (s. XIII)
- Ermita de Sant Marcos (s. XVIII)
- Ermita de Sant Roc (s. XIX)
- Ermita de Sant Blai (s. XV)
- Ermita de la Magdalena (s. XVII)
- Ermita de la Mare de Déu de la Taronja (s. XIII)
[edita] Imatges de la localitat
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web sobre Olocau del Rei
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- www.elsports.net
- www.monrural.net
- Institut Valencià d'Estadística.
- Mapa aeri