Susa

De Viquipèdia

Per la ciutat d'Italia al Piemont, vegeu: Susa (Itàlia)

Susa fou una antiga ciutat, que va ser capital de Elam i residencia del Senyor Suprem del país. Està situada al sudest d'Iran, i avui en dia és una ciutat en ruïnes, tot i que molt a prop hi ha una ciutat moderna amb el mateix nom.

Susa fou fundada vers el 4000 aC. Políticament va pertànyer als sumeris i després als elamites Les excavacions han mostrat als nivells primers una ceràmica i poteria diferents als de Sumèria i als nivells següents una ceràmica i poteria idèntica (especialment del període d'Uruk). L'influencia proto-elamita hi es present des finals del quart mil·lenni (abans del 3000 aC); les inscripcions protoelamites (que no han pogut ser desxifrades) van ser usades fins el 2900 aC

Després del 2500 aC va estar sota influencia de Awan, regne que s'havia format cap al sud-oest i sud, i que era de cultura elamita, diferent a la cultura sumèria. Conquerit Awan per Sargon I d'Akkad cap el 2330 aC, a Susa s'hi va establir un governador. Cap el 2221 aC Awan va recuperar la independència en relació a Akkad. En aquest temps Awan va annexionar la regió de Susa (Susiana) quant Puzur-Inaunainak d'Awan va conquerir Susa vers el 2200 aC. Els elamites van envair el nord-est de la Mesopotàmia cap el 2200 aC i van provocar el moviment dels Guti cap a Acàdia.

Puzur-Inauainak va deixar divers documents amb el seu nom a Susa, alguns en acadià i altres en escriptura elamita linear de la que només alguns dels signes han estat desxifrats i que probablement deriven del protoelamita.

Urnammu de Ur s'enfrontà als regnes elamites i el seu successor Shulgi (va regnar vers 2094-2046 aC), els derrotà a Susiana i els posà sota dependència de Ur com una província amb capital a la ciutat de Susa. Va romandre en mans de la dinastia d'Ur fins a la seva caiguda vers el 2010 aC. Un dels regnes elamites vassalls, Simash o Simashki, dirigirà la recuperació nacional i el 2003 aC derrotaren a Ur, al rei del qual, Ibisin o Ibbisin, van fer presoner i van traslladar a Anshan (un altra regne elamita on la dinastia de Shimashki s'havia imposat) on morirà. Susa es va revoltar contra Ur i es va fer independent vers el 2004 aC, i es va aliar a Simash, però finalment la Susiana es va incorporar al regne i es va establir Susa com a capital principal del país. Un príncep, normalment l'hereu, va portar sovint el titol de "sukkal de Susa" (rei de Susa); es possible que el govern fou exercit pels prínceps l'estiu, quant el rei deixava Susa, molt calorosa, per anar a l'altiplà de clima mes suau. Susa va ser la capital d'Elam o al menys una de les ciutats principals en els següents segles.

Cap el 1900 aC Larsa dirigí expedicions contra el regne fins a la regió d'Anshan. Pero els reis elamites van conservar Anshan sota el seu domini i en general tots els seus territoris. Elam arribà a la seva màxima expansió amb el rei Siwe-palar-huppak, que serà aliat (tot i que ell es diu sobirà i no aliat) d'Hammurabi de Babilònia (1792-1750), i de Zimrilim de Mari. Aquesta aliança va combatre contra Eshunna, però després Mari i Babilònia van capgirar l'aliança i es van enfrontar a Elam, que va desaparèixer temporalment al menys com estat unificat.

A partir de 1455 aC el regne d'Anshan torna a unir-se al regne de Susa i torna a constituir un poder considerable. (1) El 1405 aC els babilonis estableixen a Elam una nova dinastia el que inicia una era de cooperació. Però després del 1250 aC un canvi dinàstic a Elam trenca el període de pau i cooperació. El elamites, en la seva lluita arriben a Babilònia el 1155 aC i instal·lant un rei de la dinastia elamita. L'influencia elamita s'estén a Acàdia i les ciutats de la zona i a Nippur. Nabucodonosor, rei de Babilònia originari d'Isin, expulsa als elamites i en devasta el país.

Elam desapareix i no s'esmenten reis elamites fins avançat el segle VII aC, quant ajuden a Babilònia contra Assíria; els regnes elamites seran conquerits per causa d'això per el rei d'Assíria Assurbanipal (668 aC-627 aC) que entra a Susa el 646 aC.

Però poc després el rei de Susa torna a ser independent i s'esmenta un rei a Anshan. El 536 aC la Susiana fou conquerida per Cir II el gran, i el seu successor Darios I el gran la farà capital del Imperi persa fins que la capital es va traslladar a Persèpolis.

El 331 aC Susa va ser conquerida per Alexandre el Gran i inicia una decadència accelerada. L'elamita es va deicxar d'escriure al segle IV aC però s'hi va parlar fins el segle XIII.

[edita] Excavacions

Susa fou excavada des 1897 fins el 1978. Les primeres excavacions les van fer Jacques de Morgan i Robert de Mecquenem (1897-1946). Va seguir Roman Ghirshman (1946-1967) que va canviar els mètodes, igualment poc adequats, fins que el 1967 van començar les excavacions per J. Steve i després Jean Perrot directors de la missió francesa. La revolució va aturar els treballs.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Susa