Mallorca

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre l'illa de Mallorca. Per a d'altres significats, vegeu Mallorca (desambiguació).


Mallorca
(Escut)
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Mallorca respecte les Illes Balears
Illes Balears
Dades estadístiques
Capital Palma
Municipi més gran Palma
Gentilici Mallorquí, mallorquina
Població (2004) 767.253 hab.
Superfície 3.620'42 Km2
Densitat (2004) 211'92 hab/km2
Himne La Balanguera
Municipis 53

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes Balears, per això també se l'anomena la Balear Major.

Pel gran pes demogràfic de la capital, Palma, l'illa es va dividir tradicionalment entre Ciutat i la Part Forana. La Part Forana és la ruralia, la terra situada fora de població. A Mallorca, es fa servir aquest terme per denominar de forma global totes les poblacions que no són la capital, Palma.

Taula de continguts

[edita] Denominació

A l'Edat Mitjana va predominar el nom de l'illa en plural: Mallorques. Aquest nom, tant en plural com, més poc sovint, en singular, coincidia amb el nom de l'única ciutat. La restauració del nom llatí d'una de les poblacions, Palma, va resoldre l'ambigüitat.

[edita] Prehistòria

A Muleta (Sóller) i a Son Matge (Valldemossa) s'han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistòria mallorquina. Els més antics s'han datat a l'any 5.200 aproximadament.

Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) són febles, o bé tardanes.

Els balears eren bons foners i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ésser que lluitaren al costat d'Anníbal, el general cartaginès que quasi derrotà els romans, i arribaren a combatre gairebé a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps és la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill imminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats amb dones i vi.

[edita] Edat Antiga

Els romans intentaren conquerir l'illa de Mallorca en diferents ocasions, però els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 a.C. Quintus Caecilius Metellus, que després seria conegut amb el sobrenom de balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d'aquesta manera va poder desembarcar i sotmetre els balears. Els romans fundaren les ciutats de Palma i Pol·lèntia. Al final d'aquest període el cristianisme arriba a l'illa.

[edita] Alta Edat Mitjana

Al 425 el poble germànic dels vàndals saquegen Mallorca i al 455 la incorporen al seu regne del nord d'Àfrica. Al 534 el general Apol·linar incorpora les Balears a l'Imperi Bizantí. La decadència bizantina a la Mediterrània Occidental al segle VIII deixa aïllat l'arxipèlag.

[edita] Els musulmans

L'any 903 els musulmans conquereixen Mallorca després d'alguns saquejos realitzats al segle IX. L'any 1015 Mallorca passa a dependre de la taifa de Dènia. Al 1114-1115 una croada realitzada per Pisa i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III saqueja però no ocupa l'illa. Això accelerarà la incorporació de la taifa als almoràvits. Al 1203 els almohades es fan amb Mallorca.

[edita] Orografia

Mapa dels diferents municipis de l'illa
Ampliar
Mapa dels diferents municipis de l'illa

Mallorca presenta dues serres : la de Tramuntana, amb muntanyes més altes, i les Serres de Llevant, d'altures més modestes. A més, es compten altres cims menors fora d'aquestes dues serralades.

[edita] Serra de Tramuntana

[edita] Serres de Llevant

  • Puig de Sant Salvador (510 m)
  • Bec de Ferrutx (519 m)
  • Puig de Morell (562 m)

[edita] Altres

Aquí, podem destacar el massís de Randa, amb el Puig de Randa (543 m) i el Puig de Galdent (420 m).

Vegeu: Llista de cims de Mallorca

[edita] Comarques de Mallorca

Les comarques a Mallorca, no tenen reconeixement legal, però la divisió sí que és consensuada pels geògrafs.

Vegeu: Llista de municipis de les Illes Balears

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Mallorca

Portal de les Illes Balears – Accediu als articles temàtics sobre les Illes Balears.