Alt alemany antic
De Viquipèdia
El terme alt alemany antic (Althochdeutsch) es refereix a la fase més primerenca de la llengua alemanya i convencionalment cobreix el període comprès entre l'any 500 aproximadament i el 1050. De textos escrits no n'apareixen fins a la segona meitat del segle VIII, encara que en textos en llatí d'abans d'aquesta època s'hi poden trobar algunes paraules i noms propis alemanys. Per aquesta raó, alguns tracten el període anterior al 750 com a 'prehistòric', i daten el principi de l'antic alt alemany pròpiament a l'any 750.
La principal diferència entre l'alt alemany antic i els dialectes germànics occidentals dels quals es va desenvolupar és que va sofrir el segon canvi consonàntic o Zweite Lautverschiebung. Això està generalment datat molt aproximadament entre la fi del segle V i l'inici del VI; per això el començament de l'alt alemany es data al voltant de l'any 500. El resultat d'aquesta evolució dels sons és que el sistema de consonants alemany va passar a ser diferent del de totes les altres llengües germàniques occidentals, incloent-hi l'anglès i el baix alemany. Gramaticalment, no obstant això, l'alt alemany antic va romandre molt similar a l'anglès antic i al saxó antic.
Cap a mitjan segle XI, les diferents vocals de les síl·labes àtones es van reduir totes a 'e'. Com que aquestes vocals eren part de les terminacions gramaticals en els substantius i verbs, la seva pèrdua va comportar una radical simplificació de la gramàtica flexional de l'alemany. Per aquestes raons, el 1050 és vist com el principi del període de l'alt alemany mitjà, encara que gairebé no hi va haver textos en alemany durant els següent cent anys.
Exemple de reducció de vocals en síl·labes àtones:
alt alemany antic | alt alemany mitjà | anglès |
machôn | machen | make |
taga | tage | days |
demu | dem | to the |
(Les formes de l'alemany modern d'aquestes paraules són, en termes generals, les mateixes que en l'alt alemany mitjà.)