Alsamora

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

almenys enllaços i format


Alsamora és un poble de l'actual municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà, Lleida, Catalunya) envoltat pels antics termes de Sant Esteve de la Sarga (mitjançant els termes rònecs medievals de Fabregada i Vilabella) a Llevant, Àger per mitjà del Coll d'Àres a Migdia, Montrebei a Ponent, i La Clua i Castellnou de Montsec a Tramuntana.

A l'edat mitjana sembla ser que estava enquadrat dins el terme del castell de Girveta (Aragó) juntament amb Montrebei, servint de punta de llança i fortificació defensiva dels comtats de Pallars i Ribagorça. Sota el domini dels comtes de Pallars Jussà aviat restaria sota control dels senyors de Girveta, amb Pere I Roger de Girveta (1092), i Arnau Pere de Girveta (1120-1150), castlans o carlans de la zona. Així el 1120 –segons els manuscrits de Mur– el comte Pere de Pallars Jussà, davant els problemes al castell de Mur, va donar a l'Església de Mur...

en el terme d'Eroles, tots els homes presents i futurs que habitin en les esmentades franqueses i allí estiguin, que són Solanells, Almora, Serradell, la Torre, Serra i Montservós

i a més diu el document:

També jo, Arnau Pere de Griveta, subscric l'anterior donació amb les mateixes franqueses. I jo Berenguer, servent ... de Santa Maria de Mur, ... prenem a Guàrdia i a la batllia de les esmentades franqueses de l'anomenat Arnau Pere de Griveta, mentre ell es conservi en aquesta batllia...

A aquests succeiria Pere II de Girveta (1157-1192), que arribaria a ser marmessor del comte Arnau de Pallars; però no sembla que aquesta nissaga tingués molta continuïtat en el domini d'Alsamora, ja que al fogatge de 1365-1370 es diu que el terme d'Alsamora pertany a “Den Alçamora”; i el 1381 d'en Ramon d'Alçamora.

Ja al segle XVI el terme i poble d'Alsamora pertanyia als barons d'Eroles. La primera referència que tenim d'aquest domini data de l'any 1523 quan Lluïsa d'Eroles es titulava senyora d'Alsamora a la sentència arbitral sobre els drets d'empriu al Montsec entre els pobles d'Àger, Moror, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Castellnou de Montsec i Alsamora. Un conflicte, aquest que es renovaria l'any 1578.

A mans dels Eroles es mantindria fins a l'abolició de les senyories al segle XIX, excepte en un breu lapse de temps, a finals del segle XVII i principis del XVIII quan va ser pres el terme d'Alsamora com a penyora per la notable família dels Subirà, per manca de pagament d'una dot pels Eroles.

Amb la revolució liberal i la llei de municipis, a la dècada de 1840 Alsamora va passar a convertir-se en cap de Districte Municipal que incloïa els pobles d'Alsamora, Montrebei, La Clua, La Torre d'Amargós, Castellnou de Montsec, Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Alzina, Moror i Estorm. Capitalitat que va romandre fins a principis del segle XX en que passà a Sant Esteve de la Sarga.

Agrària i ramadera, la població va experimentar una expansió demogràfica des de finals del XVIII fins a mitjans del XIX (que en cap cas va ser tan important com les dades del censos de 1857 ni 1860 indiquen), per caure en la greu crisi econòmica de la segona meitat del segle que provocà una important emigració que no es va arribar a aturar fins a l'abandó total del poble a la dècada de 1960. Posteriorment recuperat, la població basa la seva economia en l'artesania.

Destaquen al poble, les ruïnes del casc urbà, típicament medieval, les restes restaurades de la torre de guaita, una tomba romànica, i el conjunt de camins medievals que, sortint del poble, travessen el Montsec d'Ares en diferents direccions.