Lucrècia de Ventimiglia Làscaris

De Viquipèdia

Lucrècia de Ventimiglia Làscaris (Ventimiglia 1265 - Barcelona 1314). Noble pertanyent a la família reial de Nicea.

[edita] Antecedents familiars

Filla del comte Guillem Pere de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris, princesa bizantina i, per tant, néta de l’emperador de Nicea, Teodor II Làscaris.

[edita] Núpcies i descendents

Es va casar el 1281 amb el comte de Pallars Sobirà Arnau Roger I. D'aquesta unió nasqueren:

  • Sibil·la I, comtessa de Pallars Sobirà.
  • Beatriu.
  • Violant.

[edita] Biografia

De ben jove va marxar d'Itàlia amb la seva mare cap a la Corona d'Aragó on fou acollida a la cort de Jaume I.

Ben aviat es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà i es traslladà al comtat pirinenc. Després de donar a llum tres filles, es va quedar viuda el 1288. Aleshores va haver de lliutar contra els comtes de Comenge que volien apropiar-se del comtat perquè no hi havien barons. Finalment va aconseguir proclamar comtessa de Pallars la seva filla Sibil·la I.

La seva filla es casà amb el comte Hug de Mataplana i Lucrècia es va retirar al castell de Mataplana fins el 1304.

Aleshores va anar a viure a Barcelona i el 1307 es féu monja al Monestir de Jonqueres, de l’ordre militar de Santiago, dit de les Ucleses.