Plebiscit romà
De Viquipèdia
El Plebiscit a l'antiga Roma fou una votació assembleària dels plebeus. Deriva de Plebs scitia (el que agrada al poble)
El plebiscit va ser a l'origen, una decisió adoptada per la plebs en exclusiva, sense intervenció dels patricis. L'Assemblea estava presidida per un plebeu, un tribú popular o un edil popular. Tots els votants eren plebeus, i la norma votada era sol per als plebeus no obligant a ningú més. L'acord adoptat és sol un acord (scitum) i l'Assemblea no té el caràcter de comicis sinó de consell (concilium).
A diferència de les lleis, no precisa dels auspicis previs, ni tampoc de ratificació del Senat des el 462 aC o 449 aC que no obstant va ser generalment solicitat .
Els plebiscits van adquirir major relleu progressivament. El 465 aC el dictador Quinto Hortensio va fer votar pel Comicis centuriats la Llei que obligava a tots els ciutadans a acatar els plebiscits.
El plebiscit a l'origen designava als caps plebeus, votava normes del seu interès (inviolabilitat de tribuns, protecció de les Assemblees, dret de vot, etc...) i exercia jurisdicció criminal sobre els plebeus de les tribus. Més tard va estendra la seva competència a assumptes d'interès general,