Ceba
De Viquipèdia
Ceba | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||
Classificació científica | |||||||||||||||
|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
Allium cepa L. |
|||||||||||||||
|
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies originària de l'Àsia central, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona, biennal de fins a 1 m de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i neixen d'un bulb subterrani, provist d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o rosades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva.
Té fama com a planta medicinal, i ha estat utilitzada en el tractament de l'asma, la diabetis, la hipertensió, etc.
Té alta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'aigua en el període crític durant l'engruiximent del bulb. Quan es fa en règim de secà ,per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilitzan les varietats primerenques que ja es cullen al maig o al juny abans de les fortes calors de l'estiu. Si les cebes passen una excesiva penúria d'aigua resulten molt coents i amb bulb poc desenvolupat.
Actualment en agricultura extensiva es conrea mitjançant sembra directa però tradicionalment es feia un planter que es transplantava al cap de uns dos mesos a finals de tardor o a finals d'hivern i principi de primavera.
Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes s'"espiguin" (creix el tàlam floral) quan passen fred a l'hivern i aleshores ja no fan el bulb.
Les larves de la mosca de la ceba ataquen les arrels i el bulb. El principal problema de conreu és la podridura per fongs.
[edita] Components actius principals
Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
Commons. | |
Viccionari. | |
Viquidites. | |
Viquiespècies. | |
Viquillibres. | |
Viquinotícies. | |
Viquitexts. | |
Viquiversitat. |
- Minerals: Principalment: Potassi, fòsfor, calci, magnesi, sodi, sofre i, en quantitats menors: ferro,manganès, zinc coure i seleni.
- Vitamines: Vitamina C, Àcid fòlic, Vitamina E
- Oli essencial amb molts components sulfurosos: disolfuri d'atilpropili, metilaliïna, cicloaliïna...etc
- Àcid tiopropiònic
- Quercetina
- Aliïna, en menor quantitat que l'all.