Cranc de riu

De Viquipèdia

Cranc de riu
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Crustacea
Classe: Malacostraca
Ordre: Decapoda
Subordre: Pleocyemata
Infraordre: Astacidea
Superfamília: Astacoidea
Latreille, 1802
Parastacoidea
Huxley, 1879

Família
Astacoidea
  Astacidae
  Cambaridae
Parastacoidea
  Parastacidae


Cranc de riu, és qualsevol espècie de cranc d'aigua dolça. Agrupa a diverses espècies de crustacis amb deu potes de l'ordre decàpod.

Hi ha tres famílies de cranc de riu: La família Parastacidae és exclusiva de l'hemisferi sud (Amèrica del Sud, Madagascar i Australàsia) Les altres dues famílies (Astacidae i Carambacidae) viuen a l'hemisferi Nord.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

Els crancs de riu presenten una morfologia externa més allargada que la resta de crancs cosa que els fa similars a petits llamàntols.

Es composen de cefalotòrax amb 5 parells de potes, el primer parell amb pinces per alimentar-se, i l'abdomen amb falses potes o pleòpodes.

Els crancs de riu muden l'exoesquelet i si es troben en latituds com les mediterrànies hivernen durant uns mesos.

[edita] Biologia

Viuen a tots els continents en les aigües dolces amb la condició que no arribin a glaçar-se fins prop del fons durant l'hivern. Defugen els corrents ràpids i són animals de costums nocturns.

La presència de cranc és un bon indicador de la qualitat de les aigües tot i que no són gaire exigents en aquest aspecte.

S'alimenten de qualsevol matèria orgànica fins i tot carronya.

Tenen molt depredadors des de l'estat d'oua las adults (insectes, peixos aus i mamífers com per exemple la llúdria).

La còpula va precedida d'una lluita, de vegades amb ferides mortals, entre el mascle (amb pinces) i la femella. Quan el mascle aconsegueix tombar la femella deixa anar el semen que surt de la base de les falses potes (pleòpodes) de l'abdomen. En el cranc de riu ibèric la fecundació dels ous ocorre un mes deprés de la copulació.

[edita] Problemàtica del cranc de riu ibèric

El cranc de riu ibèric (Austropomatobius italicus), abans molt abundant, està amenaçat d'extinció des dels anys setanta del segle XX per una malaltia fúngica propagada pel fong Aphanomyces astaci.

Està prohibit pescar i comercialitzar el cranc de riu ibèric. El seu nínxol ecològic l'envaeix el cranc de riu americà de Clark (Procambarus clarkii) molt més resistent i propagador del fong.

En l'actualitat només es troba el cran de riu ibèric en petits trams de la part alta dels rius de catellai lleó, La Rioja i País Basc.

[edita] El cranc de riu com aliment

Són un menjar habitual a Europa i la Xina i especialment típic de l'estat de Louisiana als Estats Units on l'anomenen crawfish (no pas crayfish com a Anglaterra). Es serveixen amb una salsa feta amb moltes espècies pel fet que el tipus de cranc que consumeixen no és gens gustós. A la Península Ibèrica el cranc de riu autòcton tenia molt de gust i per preparar-lo s'havia de treure part dels intestins arrencant la part central de la cua. En bullir-lo passava de color marronós al vermellós que resultava molt més atractiu. Actualment, en ser una espècie protegida, no es pot consumir. Sí que es mengen diverses espècies de cranc de riu l'americà i d'altres importats especialment d'Àsia.


[edita] Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Cranc de riu

  • Gilbertson, Lance; Zoology Lab Manual; McGraw Hill Companies, New York; ISBN 0-07-237716-X (fourth edition, 1999)