Feliu Elias
De Viquipèdia
Elies i Bracons,Feliu Barcelona 1878-1948
Dibuixant, caricaturista, pintor, il.lustrador, crÌtic d'art i escriptor, que combin‡ els seudÚnims Apa (pel dibuix humorÌstic i la caricatura) i Joan Sacs (per la teoria de l'art i l'escriptura) amb el seu nom prÚpi (per a la pintura). …s un dels dibuixants d'humor mÈs destacats de la primera meitat del segle XX. Estudi‡ al Cercle ArtÌstic de Sant Lluc i al Cercle ArtÌstic de Barcelona. ComenÁa a col.laborar a la revista Cu-cut! (1902), Garba (1905-06) i El Poble Catal‡ fins que l'any 1908 funda i dirigeix el setmanari d'humor Papitu, una de les mÈs importants publicacions humorÌstiques catalanes de tots els temps. Es expulsat de la redacciÛ del Cu-cut! (per publicar acudits al Papitu contra La Lliga Regionalista, editora de La veu de Catalunya i Cu-cut!). El 1911 el govern suspÈn les garanties constitucionals, i Apa abandona la direcciÛ del Papitu i ha de fugir a ParÌs per evitar una condemna per haver publicat una sÈrie de dibuixos en aquesta revista. Des d'all‡ col.labora amb les publicacions Picarol (1912) i La Rialla (1913). Torna a Catalunya, on funda la Revista Nova (1914) i col.labora amb La Piula (1916), L'Estevet (1921-23), Bella Terra(1923-27), La Mainada (1921-23), Virolet (1922-31), El Borinot (1923-27), El Sr. Daixonses i la Sra Dallonses (1926), Jordi (1928) o Mirador (1929-37) i al La Publicitat on far‡ des de 1922 un acudit diari a la primera p‡gina. TambÈ col.labor‡ en prestigioses revistes franceses, com Paris Journal, Paris Midi, l'Assiette du Beurre o Formes. No hem esmentat les seves impressionants portades a la revista Iberia (1915-18) defensant la causa aliada durant la primera Gran Guerra, dibuixos que es recollir‡n al llibre Kameraden, una ediciÛ trilingue publicada a FranÁa amb un prÚleg de l'important dibuixant francÈs Sem, i un estudi del prestigiÚs John Grand-Carteret. Les caricatures favorables a la causa aliada, li van valdre la distinciÛ amb la Gran Creu de la LegiÛ d'Honor. Fou tambÈ un destacat il.lustrador i pintor, sobretot cap als darrers anys de la seva vida, participant en un gran nombre d'exposicions. ExercÌ de director de l'Escola de Bibliotec‡ries, i de professor de l'Escola Superior de Bells oficis i de l'Escola Elemental del Treball. EscriguÈ un gran nombre de textos sobre art a molt diverses publicacions, i unes interessants monografies sobre artistes (SimÛ GÛmez, Enric Montserd‡, Joan Colom, Joan Brull...), entre la que destaca la de Xavier NoguÈs (Quaderns blaus, 1926). Entre molts d'altres llibres que no anomenarem, l'any 1931 edit‡ un interessant assaig sobre el dibuix d'humor: L'Art de la caricatura. Els dibuixos de l'Apa, d'acurada factura, carregats de s‡tira intel.ligent i implacable, constitueixen una clarivident mostra dels tipus i costums del primer quart del segle XX, i est‡n sense cap mena de dubte entre els dibuixos d'humor mÈs agosarats que mai s'han fet en aquest paÌs.ategoria: Humor gràfic