Macedoni de Tràcia
De Viquipèdia
Macedoni de Tràcia fou un teòleg nascut a Tràcia en una època indeterminada a cavall entre el segle III i IV. A mitjans del Segle IV es va distingir al capdavant de la tendència religiosa anomenada dels semiarrians, de la qual va arribar a ser el principal dirigent (aquesta tendència admetia la semblança del Pare i el Fill).
Com patriarca de Constantinoble es va guanyar l'oposició dels arrians, pel seu acostament a les doctrines catòliques (Macedoni va evolucionar cap a una acceptació de la igualtat entre Pare i Fill); els arrians, dirigits per Acaci el borni (que liderava la tendència dels anomeos o arrians purs) van aconseguir finalment la seva caiguda (360), però Macedoni es va allunyar també dels catòlics al negar la divinitat de l'Esperit Sant, mentre que Acaci el Borni es va acostar progressivament al semiarrianisme (sense assimilar-se a ells) constituint l'heretgia dels Acacians o Acacienses, diluïda després de la seva mort el 365 .
L'heretgia dels Pneumatòmacs o Pneumatomoquios va ser iniciada per Macedoni (d'on va derivar el nom d'heretgia Macedoniana o Macedonianista), qui va negar la divinitat de l'Esperit Sant.
Després del 360 Macedoni va encapçalar una heretgia a la qual van adherir alguns notables seguidors del Patriarca deposat, així com molts líders de la tendència coneguda com a "semiarrianos" (per la qual cosa també van ser llamados semiarrianos). Entre els principals líders del grup figurava Marató, Bisbe de Nicomèdia (i antic diaca del Patriarca), qui , al morir Macedoni, el va succeir al capdavant de la tendència, essent coneguts llavors, sovint, com Maratonians, que no va prevaler. La paraula més culta per designar-los deriva del grec, doncs Pneumatòmacs vol dir "impugnadors de l'Esperit Sant"., mentre Pneumatomoquios deriva de egoun Pneumatomachon és a dir "que lluiten contra l'Esperit Sant".
Els Macedonianos consideraven a l'Esperit Sant com inferior al Pare i al Fill, considerant-loo un simple serf o ministre d'aquests, amb una naturaleza similar a la dels angels.
Els Macedonians van ser combatuts per San Atanasi, qui el 362 va aconseguir la convocatòria d'un Sínode a Alexandria, al qual van assistir només vint-i-un Bisbes, el qual va condemnar l'heretgia, i va declarar que l'Esperit Sant era de la mateixa substància i divinitat que el Pare i el Fill, i que en la Trinitat no existeix res que sigui creat, inferior o posterior.
Sols a la mort del Papa Liberi ( 24 de setembre de l'any 366) el seu successor Damas va iniciar una política severa contra l'heretgia, que va ser condemnada en un Concili (probablement cap al 369) en el qual es va dictaminar que el Pare i el Fill eren una mateixa substància conjuntament amb l'Esperit Sant. Un altre Concili reunit a Roma per Damas el 374, a petició dels Bisbes orientals alarmats per l'acceptació de l'heretgia per Eustaci de Sebaste, un dels principals líders dels semiarrianos (els Bisbes orientals van enviar com a ambaixador a Doroteu)., va reafirmar la condemna de les doctrines Macedonianes (i altres) i va ratificar la fe de Nicea.
El 381 l'Emperador Teodosi el gran va convocar un Concili en Constantinoble per extingir les heretgies d'Arri i de Macedoni. El Concili (anomenat II Concili Ecumènic de Constantinoble) sol va tenir l'assistència de bisbes orientals (150 catòlics i 36 macedonians), i en ell Teodosi va intentar sense èxit reunificar les diverses tendències. Finalment les heretgies van ser condemnades. Més tard el Papa va confirmar la professió de fe del Concili encara que rebutjar el cànon tercer.