Seguici Popular

De Viquipèdia

El seguici popular és l'element definidor de l'apartat patrimonial de les celebracions populars i tradicionals del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans.

Va iniciar la seva configuració en la Baixa Edat Mitjana i ha pervingut fins a l'actualitat, amb especial incidència en el model festiu del Camp de Tarragona i de l'antic Penedès -Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges, Festes de Santa Tecla a Tarragona, i Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès- , però també en d'altres celebracions molt patrimonialitzades, com la Patum de Berga, les festes del Corpus i de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, les Festes del Tura a Olot, el Corpus a la ciutat de València i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.

El Seguici Popular és integrat pel conjunt de danses, bèsties, personatges bíblics, figures hagiogràfiques, roques, entremesos, representacions al·legòriques, balls parlats i músics populars, que protagonitzen alguns dels actes més patrimonials d'aquestes festes. Els elements que actualment l'integren varien segons la població. Esmentem, però, com a molt comuns el Ball de diables, el Drac, el Bou, la Víbria, el Ball d'en Serrallonga, l'Àliga, la Mulassa o Mula guita, la Cucafera, el Lleó, les Trampes, els Gegants, els Nanos, l'entremès dels Turcs i Cavallets, els Tornejants, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Cercolets, el Ball de Gitanes, el Ball dels Valencians, el Ball de Cossis, el ball de Panderos, el ball de Panderetes, el ball de Figuetaires, el Ball del Patatuf, el Ball Pla, el Ball de Dames i Vells, el Ball de Malcasats, els Set Pecats Capitals, la Moixiganga o Muixeranga, els grallers i timbalers, els flabiolaires, les mitges cobles, les cobles de tres quartans, els ministrers i les bandes de música.