Llocnou de Sant Jeroni

De Viquipèdia

Llocnou de Sant Jeroni
Localització
Localització de Llocnou de Sant Jeroni respecte del País Valencià Localització de Llocnou de Sant Jeroni respecte de la Safor
Municipi de la Safor
Gentilici Llocnouí
Llocnouïna
Població (2004) 568
Superfície 6,5 km2
Densitat 87,38 hab/km2
Altitud 98 m
Nuclis de població 1
Coordenades 38° 54’ 50” N
0° 17’ 09” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Gandia

Llocnou de Sant Jeroni és una població de la comarca de la Safor.

Taula de continguts

[edita] Història

Recents excavacions fetes al jaciment conegut com La Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80 han tret a la llum deixalles romanes. Romana també és la vil·la de la Sort on s'han fet importants troballes ceràmiques. El poble, però, té el seu origen en una alqueria àrab anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d'ibers i romans i que el 1361 pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós. Aquest va vendre-la a Arnau Sarina, posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

En 1505 els moriscos abandonaren el Rafalet, en 1609, després del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monjos donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

A les primeries del segle XX els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins 1953 no va assolir la independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de què era annex.

[edita] Economia i demografia

El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouïns. L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, degut a la situació geogràfica del poble hi ha molts llocnouïns dedicats al transport.

[edita] Geografia

En els seus 6,5 km2 de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i també hi ha moltes fonts.

[edita] Edificis d'interès

Del seu patrimoni tan sols destacar:

  • La Granja. Antic lloc d'esbarjo i administració dels monjos, que es troba al Rafalet.
  • Església de sant Roc. Edificada entre 1950-1956 amb la particularitat que el campanar no es va fer llavors i no es va acabar fins el 2002.

[edita] Política

En 2003 el Bloc obtingué la majoria absoluta amb 4 regidors. El PP en té 2 i el PSPV, 1.

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
En altres llengües