Mar Catalana

De Viquipèdia

La Mar Catalana
Ampliar
La Mar Catalana

La Mar Catalana és l'àrea de la Mar Mediterrània occidental situada entre la costa est de la Península Ibèrica i l'arxipèlag Balear. La seva superfície aproximada és de 74.000 km² i té una profunditat màxima de 2.500 metres. El seu límit nord està delimitat per la línia que va del Cap de Sant Sebastià, a la costa de Catalunya, i el Cap de Favàritx a la costa de Menorca. El límit sud-est està delimitat per la línia que va del Cap de Favàritx al Cap de Sant Antoni al País Valencià, incloent les costes de les Illes Balears i els canals d'Eivissa, Mallorca i Menorca.

La Mar Catalana banya íntegrament les costes dels Països Catalans. Els ports més importants són els de Barcelona, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita, Castelló de la Plana, Sagunt, València, Dénia i Ciutadella de Menorca.

Taula de continguts

[edita] Denominació

Existeix certa confusió entre les denominacions de Mar Catalana i Mar Balear (o Catalanobalear), encara que corresponen a dos àmbits diferents. Tot i que la Mar Catalana és una subconca topogràficament molt ben definida, la seva denominació no té tanta tradició com altres mars mediterrànies: Adriàtica, Tirrena, Jònica, etc.

L'any 1884 l'anglès W.H. Smyth esmenta per primer cop la Mar Catalana, però per referir-se al que actualment es denomina Mar Catalanobalear. Posteriorment, la Mar Catalana s'esmenta a la primera gran campanya oceanogràfica duta a terme a la Mediterrània, una expedició danesa entre els anys 1908 i 1910. En aquest cas s'utilitza per referir-se a les dimensions exactes en què s'utilitza actualment el nom de Mar Catalana. D'altra banda, Fontserè, el 1899, parla de regió catalano-balear a un treball sobre precipitacions. No és fins a la dècada dels 50 del segle XX que els científics francesos defineixen els límits exactes de la Mar Catalana, incloent-la dins de la Mar Balear. Des d'aleshores el nom Mar Catalana ha estat àmpliament utilitzat, si més no dins de l'àmbit científic.

[edita] Geografia

La Mar Catalana està continguda en una gran vall submarina d'uns 400 quilòmetres de llargada i 1800 metres de desnivell que rep el nom de Depressió de València, si més no en el tram superior. L'eix d'aquesta vall presenta una orientació que va del sud-est (Canal o Coll d'Eivissa, 700 metres de profunditat) al nord-est (plana abissal, 2500 metres de profunditat). Aquesta gran vall submarina està configurada per diversos elements fisiogràfics.

[edita] Plataforma continental

Les vores de la Mar Catalana presenten una plataforma continental situada entre els 0 i els 200 metres de profunditat, aproximadament, i una inclinació general inferior a 1,5 graus. L'amplada d'aquesta plataforma és molt variable, anant des dels 5 quilòmetres a la costa nord de Mallorca, fins als 70 quilòmetres enfront de Vinaròs. Aquí, on la plataforma ateny la màxima amplada, rep el nom de Plataforma de Castelló o Plataforma de l'Ebre.

[edita] Referències

  • Bougis, P., Ginat, M. i Ruivo M. (1957). Contribution à l'hydrologie de la Mer Catalane. Result.Camp.Pr.Lacaze-Duthiers, II: 1-6.
  • Canals, M.; Serra, J. i Riba, O. (1983). Toponímia de la Mar Catalano-Balear. Bol. Soc. Hist. Nat. Baleares. v. 1982/2
  • Font i Ferré, Jordi (1986). La circulació general a la Mar Catalana. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. 323 pàg.
  • Fontserè, E. (1899). Estudio de la precipitación de vapor acuoso en la región catalano-balear durante el año 1898.
  • Schmidt, J. (1912). Introduction. Rep. Dan.Ocean.Exp. 1908-1910, I(1): 1-75.
  • Smyth, W.H. (1854). The Mediterranean. A memoir, physical, historical and nautical. Londres.

[edita] Enllaços externs