Mèxic

De Viquipèdia

Estados Unidos Mexicanos
Bandera de Mèxic Escut de Mèxic
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: cap
Localització deMèxic
Idiomes oficials Castellà1
Capital Ciutat de Mèxic
19° 24' N 98° 57' O
Ciutat més gran Ciutat de Mèxic
Govern República federal
Felipe Calderón
Superfície
 - Total
 - Aigua(%)

1.972.550 km² (14è)
2,5%
Població
 - Estimació 2005
 - Cens 2005
 - Densitat

(11è)
103 263 388
54,3 hab/km² (117è)
Moneda Peso mexicà (MXP, $)
Fus horari
 - Estiu (DST)
CHT (UTC-6) (UTC-8)
Sí, UTC (UTC *)
Independència
d'Espanya 16 de setembre de 1810
Himne nacional Himno Nacional Mexicano
l'himne nacional mexicà
Domini internet .mx
Codi telefònic +52
Gentilici Mexicà, mexicana
Membre de: NAFTA, G-3, ONU, OEA,OCDE, APEC

1Llengua oficial de facto. El govern reconeix el castellà i 62 llengües indígenes com a "llengües nacionals".

Portal Articles relacionats amb Mèxic

Mèxic és un país d'Amèrica del Nord. El seu nom oficial és Estats Units Mexicans (Estados Unidos Mexicanos, en castellà), ja que està constituït com una federació d'estats. La seva capital és la Ciutat de Mèxic.

Taula de continguts

[edita] Toponímia

El nom del país prové del nom de la seva ciutat capital, la ciutat de Mèxic i aquesta del nàhuatl Mēxihco. L'origen d'aquest nom, però, no es coneix amb precisió. D'acord amb alguns filòlegs, Mèxic es deriva de Mexitli el nom del déu de la guerra dels asteques, el qual es deriva de metztili (lluna) i xictli (centre, melic o probablement fill) i per tant podria significar al centre de la lluna o fills de la lluna. La terminació -co, significa lloc o regió. Altres propostes linguïstiques són: regió dels ungits, cara de la lluna, poble del maguei, o poble de Mexi (un altre nom pel déu principal dels asteques, Huitzilopotxtli). L'ortografia catalana de Mèxic prové de la transcripció del nàhuatl al castellà antic, i per tant, la pronunciació original de la x era /ʃ/. Una transcripció catalana moderna de la pronunciació nàhuatl seria Meixico.

[edita] Història

Article principal: Història de Mèxic

Durant més de 3000 anys, diverses civilitzacions americanes es van desenvolupar a Mèxic, l'olmeca, la maia i l'asteca, que hi van bastir grans ciutats. Els maies tenien amplis coneixements d’astronomia, com es pot comprovar a les ruïnes d'un observatori d’aquella època a Yucatan, un estat al sud-est de Mèxic.

Els espanyols van arribar a Mèxic el 1519, van derrotar els asteques el 1521, i van establir la colònia de la Nova Espanya. Aquesta va ser la colònia més poblada i més pròspera d'Amèrica, comptant amb 6 milions d’habitants el 1800, dels quals gairebé més la meitat eren espanyols o descendents d'espanyols (criolls).

El 16 de setembre, 1810, Miguel Hidalgo y Costilla, un sacerdot catòlic, va declarar la independència de Mèxic amb José María Morelos y Pavón. Diversos generals se li van unir, però la presència espanyola al país era tan forta que la guerra va ser llarga, i no acabà sinó al 1821, data en la qual l'exèrcit reialista (lleial al rei d'Espanya) i l'exèrcit independentista o republicà es van unir proclamant la independència. Mèxic es va constituir en una monarquia parlamentària, creant el primer Imperi Mexicà. Aquest sistema de govern no duraria ni un any, ja que les forces republicanes van prendre el poder. Així Mèxic va quedar constituït com una República Federal.

El govern mexicà va permetre l'entrada d’immigrants nord-americans i anglesos a l’estat de Texas per poblar les zones deshabitades. Els immigrants havien de jurar lleialtat al govern mexicà, però mai no ho van fer, sinó que es van rebel·lar en contra del govern, i amb suport dels Estats Units, es van independitzar de Mèxic el 1836 i el 1845 es van unir als Estats Units com un estat més. La independència de Texas també va ser la resposta al govern centralista de Antonio López de Santa Anna, el qual va limitar l'autonomia dels estats de la federació. Altres estats van declarar la secessió del país com Yucatán i Nuevo León, però, van ser re-integrats al país quan la constitució federal, que donava garantia de l'autonomia dels estats, va ser re-instaurada. Uns anys després, aprofitant la confusió quant als límits territorials del nou estat de Texas, Estats Units va envair Mèxic en la Guerra d'Intervenció Nord-Americana, a la fi de la qual van prendre un terç del territori mexicà, corresponent als actuals estats de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Colorado, Utah i Nevada.

Ruïnes maies de Palenque
Ampliar
Ruïnes maies de Palenque

El 1862, i amb el suport dels conservadors mexicans que volien reinstaurar el sistema monàrquic a Mèxic, França va envair Mèxic. Encara que els francesos van ser derrotats en la Batalla de Puebla el 5 de maig, 1862, les forces franceses van retornar l'any següent, i aquesta vegada van prendre el control del país amb els conservadors mexicans. L'arxiduc Maximilià d'Habsburg va ser nomenat l'emperador "Maximilià I de Mèxic". Benito Juárez, president abans de la invasió, va lluitar en contra dels invasors, i el 1867 l'exèrcit republicà va guanyar el control del país, i es va restaurar el govern republicà.

A finals del segle XIX, sota el govern pro-europeu de Porfirio Diaz, Mèxic va experimentar un impressionant creixement econòmic. La inversió estrangera va permetre el desenvolupament de la indústria petroliera així com la construcció del sistema ferroviari. Aquest període de pau relativa és conegut com al "Porfiriato". No obstant això, la classe alta en va ser l’única beneficiada, mentre milers d’indígenes seguien vivint en pobresa extrema. La desigualtat social, així com la insistència del president a reelegir-se per cinquena ocasió, van provocar manifestacions iniciant així la Revolució Mexicana el 20 de novembre, 1910. Després de la revolució, els generals es van organitzar en un partit, anomenat el Partit Revolucionari Institucional, el partit més fort en la política mexicana fins a la fi del segle XX.

Durant les dècades de 1930 a 1970 Mèxic va tenir un nou creixement econòmic, però no suficient per a igualar el creixement demogràfic. També en aquesta època Mèxic va rebre milers d’immigrants sud-americans així com a un gran nombre de espanyols i catalans refugiats després de la Guerra Civil Espanyola.

Palau de Belles Arts
Ampliar
Palau de Belles Arts

Després de la crisi del petroli las dècades de 1970 i 1980, l’economia mexicana es va col·lapsar, duent a molta gent a la pobresa. En aquesta època el Partit Revolucionari Institucional, qui havia guanyat gairebé tots els llocs públics del país, va començar a perdre en moltes eleccions. Abans de 1990 ja havia perdut eleccions per a governadors d’estats, i el 1995 ja no tenia la majoria en la Càmera de Diputats. Finalment, el 2000 va perdre, després de més de 70 anys, les eleccions presidencials, on va guanyar Vicente Fox, del Partit Acció Nacional.

L'1 de gener, 1994 Mèxic, els Estats Units i el Canadà van crear el NAFTA, una Zona de Lliure Comerç per a Nord-Amèrica. El 23 de març, 2005, els presidents del tres països van signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica (SPP), un pas cap a una major integració comunitària.

[edita] Política

Article principal: Política de Mèxic

La Constitució Política de Mèxic en vigor es va escriure el 1917, la qual estableix que els Estats Units Mexicans són una república federal, representativa, democràtica i presidencialista, amb branques de govern, legislativa, executiva i judicial, clarament separades. El poder executiu recau sobre el president de la República, cap d'Estat i alhora cap de govern de la nació, elegit cada 6 anys sense possibilitat de reelecció. El poder legislatiu recau sobre el Congrés de la Unió, un parlament bicameral constituït per la Cambra dels Diputats i el Senat; la primera representa als ciuadans i la segona als estats de la federació. La judicatura està conformada per la Cort Suprema de Justícia de la Nació i les altres corts estatals.

Els partits politics més importants a Mèxic són:

L'actual president de Mèxic és Felipe Calderón Hinojosa candidat del PAN. En la composició de la Cambra dels Diputats pel període (LX Legislatura) 2006-2009, el PAN és la primera majoria (encara que no pas absoluta) i el PRD és la primera minoria. No obstant, el PRI governa més estats de la federació que no pas els altres dos partits.

[edita] Divisió administrativa

Article principal: Organització territorial de Mèxic

Mapa de Mèxic
Ampliar
Mapa de Mèxic

Mèxic és una federació d'estats. Està dividit en 31 estats i el Districte Federal, seu del poders de la Unió. Els estats de Mèxic són:

Els estats de la federació són independents els uns dels altres i tenen autonomia política i administrativa estalberta per mitjà d'una constitució i codis civils i penals propis. Els estats, al seu torn, són dividits en municipis, la divisió administrativa més petita de la nació. El govern federal té jurisdicció sobre el Districte federal així com de les illes que no pertanyin a cap estat.

[edita] Geografia

Pic d'Orizaba
Ampliar
Pic d'Orizaba

Mèxic està situat en la zona sud-occidental del continent nord-americà. Mèxic s'estén 3000 km de nord-oest a sud-est.

Mèxic limita al nord amb els Estats Units, al sud-est amb Guatemala i Belize, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el Golf de Mèxic i la mar Carib. Baja California al nord-oest, és una península de 1.250 km (de nord cap al sud), que forma el Golf de Califòrnia, també conegut com a Mar de Cortés. A l'est el Golf de Mèxic està format per una altra península, la península del Yucatán.

La major part del territori és muntanyós: dues cadenes de muntanyes s'estenen de nord a sud, anomenades Sierra Madre oriental i occidental. La Sierra Nevada travessa el centre del país d'oest a est, on es troben els punts més alts, com ara el Popocatépetl, amb més de 5.000 metres d'altitud, i el Pic d'Orizaba el més alt del país.

El terreny i el clima varien, desèrtic al nord, muntanyós al centre, i tropical al sud. Els rius principals dels país són: Río Bravo del Norte (Río Grande), Usumacinta, Grijalva, Balsas, Pánuco i Yaqui.

[edita] Economia

Article principal: Economia de Mèxic
Economia
PIB (PPP) $1.064 bilions
PIB per càpita $10.000 (2005)
Creixement real PIB 3% (2005)
RNB per càpita $7.310 (2005)
Inflació anual 4,1% (2005)
Taxa d'atur 3,6% (2005)
Importacions $224 mil milions
Exportacions $214 mil milions
Font: CIA Factbook i el [1]

D'acord amb el Banc Mundial, Mèxic té la renda per càpita (RNB per càpita) més alta de Llatinoamèrica i s'ha consolidat com un país de renda mitja-alta. A més, és l'únic país llatinoamericà que pertany a la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OECD). No obstant això, la distribució de la riquesa del país no és equitativa i la divisió entre rics i pobres, nord i sud, grans ciutats i pobles indígenes, és gran. Encara així el país va tenir una increïble recuperació de l'última crisi financera de 1994-1995.

Mèxic és la dotzena economia més gran del món (d'acord a la la mesura del Banc Mundial del Producte Intern Brut de la Nació) i un dels principals països exportadors de matèria primera i manufactura a nivell internacional. L'activitat econòmica del país està en gran mesura fusionada amb la dels Estats Units d'Amèrica, els quals consumeixen més del 85% de les exportacions mexicanes. El PIB del 2004 va créixer més de 4%, però la taxa d'atur va arribar gairebé al 4% en el mateix any, la més alta dels últims 10 anys.

Des de mitjans de la dècada dels anys vuitanta el país s'ha inclinat per un model econòmic neoliberal amb una forta èmfasi en l'obertura comercial a altres mercats, la qual cosa ha convertit al país en el líder mundial en acords de lliure comerç, havent signat convenis d'aquest tipus amb 40 països en 12 diferents Tractats. La seva associació comercial principal està en el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN o NAFTA), integrat per Estats Units, Canadà i Mèxic. Mèxic també compta amb tractats de lliure comerç amb la Unió Europea dels 25, Israel, Noruega, Islàndia, Liechtenstein, Suïssa, Japó i alguns països de l'Amèrica Llatina, i és soci observador i futur membre associat del Mercosur.

[edita] Demografia

Article principal:Demografia de Mèxic

[edita] Dinàmica poblacional

Demografia
Població 104 milions
Taxa de natalitat 21,01/1000
Taxa de mortalitat 4,73/1000
Taxa de creixement 1,17%
Taxa de fecunditat 2,45 fills
Taxa neta de migració -4,75/1000
Esperança de vida 75,2 anys
Mediana d'edat 25 anys
Alfabetisme 92%
Font: CIA Factbook

Mèxic és el país castellanoparlant més gran del món, amb un població de 104 milions d'habitants, i és el segon país més poblat d'Amèrica Llatina, després de Brasil.

Font de la Diana Caçadora, Ciutat de Mèxic
Ampliar
Font de la Diana Caçadora, Ciutat de Mèxic

Les següents són les àrees metropolitanes amb més d'1 milió d'habitants a Mèxic:

  1. Ciutat de Mèxic (19,2 milions d'habitants)
  2. Guadalajara (4,1 milions)
  3. Monterrey (3,6 milions)
  4. Puebla (2,1 milions)
  5. Tijuana (1,2 milions)
  6. León (1,2 milions)
  7. Ciudad Juárez (1,2 milions)
  8. Toluca (1,2 milions)
  9. Torreón (1,1 milions)

[edita] Etnografia

Vegeu també l'article: Pobles indígenes de Mèxic

Mèxic és ètnicament divers i la constitució defineix al país com a "nació pluricultrual". El 77% de la població es mestissa, és a dir d'ascendència europea i d'ascendència indígena. El 13% és indígena segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% és predominantment indígena. (La població indígena és molt diversa; oficilament el govern reconeix 62 pobles indígenes). El 9% és d'ascendència completament europea (principalment d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, França, Rússia i Polònia). L'1% restant inclou turcs, japonesos, libanesos i xinesos. La migració sud-coreana ha augmentat els últims cinc anys. A Mèxic també van immigrar un nombre considerable d'argentins, colombians, xilens, cubans, centre-americans i brasilers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que els llatinoamericans obtinguessin asil polític quan aquests països estaven experimentant guerres civils i persecució política. Mèxic té la comunitat argentina a l'estranger més gran del món [2].

A Mèxic és on el més gran nombre de nord-americans viu fora dels Estats Units (més d'un milió [3]). Això és causa de la integració econòmica de ambdós països sota el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA).

[edita] Llengües

Article principal: Llengües de Mèxic

La llengua oficial de facto de Mèxic és el castellà. Les lleis, però, reconeixen que el castellà i les 62 llengües indígenes que s'hi parlen són "llengües nacionals" amb la "mateixa validesa en llur territori". L'educació primària i secundària és "bilingüe i intercultural" a les comunitats indígenes. Les llengües indígenes més importants són el nàhuatl (1,5% de la població el parla) i el maia (0,8% de la població el parla). El 6% de la població de Mèxic parla alguna llengua indígena.

Per altra banda, l'anglès s’ha convertit en la segona llengua en importància a Mèxic i és parlada principalment als estats que tenen frontera amb els Estats Units i a les grans ciutats. De les llengües europees, a més del castellà i l'anglès, es parla el vènet (a Chipilo), l'alemany (principalment a la ciutat de Mèxic i a Puebla, on es van establir importants colònies alemanyes), el plautdietsch (a les comunitats menonites dels estats de Chihuahua i Durango al nord de Mèxic), el francès (a diverses ciutats), i altres en menor proporció. Algunes d'aquestes tenen un major nombre de parlants que algunes de les llengües nacionals indígenes; però, no gaudeixen de cap reconeixement oficial.

El català és parlat només pels immigrants o descendents dels immigrants que hi van arribar després de la Guerra Civil Espanyola, i que es van establir principalment a la Ciutat de Mèxic i a Guadalajara.

[edita] Religió

La població mexicana és predominantment catòlica (el 89% de la població es considera catòlica, encara que un percentatge molt menor és practicant). El 6% de la població és protestant, del qual les branques pentecostal i la carismàtica són les més nombroses. També hi ha un nombre considerable de jueus (principalment a la ciutat de Mèxic) i el mormonisme ha avançat als estats fronterers amb els Estats Units. Encara que cap religió pre-hispànica no ha sobreviscut, a les comunitats indígenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements asteques o maies.

[edita] Educació

L'any 2004, l'alfabetització general era del 92%, i l'alfabetització del joves (edat 15-24) era del 96%. L'eduació primària i secundària és gratuïta i obligatoria a tot el país. Hi ha programes d'educació bilingües i interculturals per a les comunitats indígenes i des de la dècada de 1970 es va establir un sistema d'educació satel·lital a distància per a les petites comunitats i petits pobles, que el 2005 tenia a 3 milions d'alumnes registrats. Les escoles que utilitzen el sistema són conegudes com a telesecundarias.

[edita] Destinacions turístiques importants

[edita] Platges

[edita] Ciutats amb arquitectura colonial

[edita] Ruïnes pre-colombines

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Mèxic

[edita] Govern

[edita] Periòdics i agències d'informació

[edita] Altres



Organització administrativa dels Estats Units Mexicans Flag of Mexico
Estats: Aguascalientes | Baja California | Baja California Sur | Campeche | Chiapas | Chihuahua | Coahuila | Colima | Durango | Guanajuato | Guerrero | Hidalgo | Jalisco | Mèxic | Michoacán | Morelos | Nayarit | Nuevo León | Oaxaca | Puebla | Querétaro | Quintana Roo | San Luis Potosí | Sinaloa | Sonora | Tabasco | Tamaulipas | Tlaxcala | Veracruz | Yucatán | Zacatecas
Districte Federal


 
Estats de l'Amèrica del Nord
Canadà Canadà | EUA Estats Units | Mèxic Mèxic
Dependències: Bermudes Bermudes | Grenlàndia Grenlàndia | Saint-Pierre i Miquelon Saint-Pierre i Miquelon