Tuone Udaina

De Viquipèdia

Tuone Udaina fou l'últim parlant de la llengua dàlmata, mort l'any 1898 als setanta-set anys.

Sovint ressenyat pel nom italianitzat d'Antonio Udina o per la versió eslàvica Twone Udajana, Udaina era un sagristà que va viure tota la seua vida a l'illa de Veglia (Krk, la més gran de la mar Adriàtica, hui dia dins l'estat de Croàcia), i és considerat l'últim parlant viu d'aquella llengua, sobre la qual va ser interrogat en un parell d'ocasions al llarg de la seua vida: l'última, poc de temps abans de morir, pel doctorand torinés Matteo Bartoli.

Bartoli, que va publicar la seua investigació l'any 1906 com a tesi doctoral a la universitat de Viena amb el títol alemany de Das Dalmatische: altromanische Sprachreste von Veglia bis Ragusa und ihre Stellung in der Apennino-Balkanischen Romania, descriu en el seu estudi al vell Udina com un informant poc ideal, atés que el dàlmata (en el seu dialecte vegliot) no era la seua llengua materna -el vénet, en realitat-, sinó la llengua de la seua àvia; de més a més, havia passat vint anys sense parlar-la (des de l'anterior entrevista, a la dècada dels 70 del segle XIX) i, com que ja tenia una edat avançada, se l'encontrava sord i mellat. Val a dir que l'home també havia aprés l'alemany i l'italià a l'escola i que, per la seua feina com a sagristà, tenia nocions sobre llatí.

Allò que Udaina va transmetre a Bartoli evidenciava una llengua altament dialectalitzada, fonèticament polimorfa i influïda pel contacte amb el vénet i el croat; alguns lingüistes actuals han observat una evolució en el sistema verbal del dàlmata que va tindre lloc durant els vint anys compresos entre una investigació i l'altra, no se sap si esdevinguda en l'inconscient d'Udaina o part d'un procés iniciat anys abans en la llengua ja moribunda però, en qualsevol cas, exclusiva a l'idioma dalmàtic.

Tuone Udaina, de malnom Burbur («enfadós» en dàlmata), va morir a les sis i mitja -les fonts no coincidixen a dir si del matí o de la vesprada- del 10 de juny de 1898 en xafar una mina d'origen turc deixada per un anarquista, encara que altres escrits el situen enllitat a l'hora de la mort. El traspàs del vell dàlmata va interrompre dràsticament la recerca de Bartoli, i va suposar l'extinció definitiva d'aquella llengua romànica.