Nonell

De Viquipèdia

En la mitologia catalana, en Nonell era un xicot de gran bellesa i tan ben plantat que no se li resistia cap noia. Donava paraula de casament i després se n’oblidava, i les noies es morien de pena –això ho va fer fins a set vegades. Al final es va trobar amb una xicota bellíssima que li va dir que si es volia casar amb ella, hauria de ser capaç de seguir-la corrent mentre ella anava a cavall. Quan feia molta estona que corrien sobre la neu, la mossa li va cantar: “en matares una, en matares dues, en matares tres, en matares quatre, en matares cinc, en matares sis, en matares set i l'octava no la mataràs, que per ella moriràs”.

Nonell, veient que se l’havia jugada, en un rampell de bogeria es va maleir ell mateix. Es va tornar un gos gran i blanc per poder córrer més i encalçar la noia. El Gos Nonell apareix amb la primera nevada, perquè és ell mateix qui porta la neu d’un lloc a l’altre.