Processionària del pi
De Viquipèdia
Processionària del pi | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classificació científica | |||||||||||||||
|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
Thaumetopoea pityocampa Denis & Schiffermüller, 1775 |
|||||||||||||||
|
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) i altres espècies del mateix gènere és una plaga dels pins (cedre i làrix de la zona mediterrània europea i africana.
Taula de continguts |
[edita] Biologia
Insecte taxonomicament inclòs dins Lepidoptera,NotodontidaeiThaumatopoeinae
Metamorfosi completa amb 5 estadis larvals un de pupa i un imago (papallona nocturna)
Els ous són cilíndrics agrupats en postes a les fulles de 70 a 300 ous.
Les larves o erugues tenen l'hàbit de fer fileres seguint un fil de seda a partir del mes de març. S'enterren i d'allí eclosionen els adults (prèviament fan una pupa però algunes pupes resten en diapausai romanen enterrades d'1 a 3 anys fins que eclosionen.
Només es troba en climes d'hivern poc rigorós ja que menja les fulles durant l'hivern. A Menorca hi és present des de fa 50 anys en haver-se fet repoblacions forestals amb pins de la península ibèrica.
[edita] Descripció
Adults amb dimorfisme sexual emergeixen entre juny i agost.La femella és més grossa que el mascle i té una envergadura de les ales de 35 a 50 cm mentre el mascle fa de 30 a 40 mm. Els dos sexes tenen l'abdomen pilós i aparentment les antenes de les femelles són filiformes iles dels mascles pectinades (al microscopi ambdues són bipectinades)
Estadis larvals cada vegada més grans la larva adulta fa de 38 a 45 mm i està proveïda de pèls urticants perillosos per als humans (asma,conjunctivitis, urticària). Formen una bossa sedosa on es refugien del fred i s'agrupen i d'on surten en els dies asolellats de l'hivern per menjar fulles de pi o d'altres coníferes
La pupa és marronosa i sedosa de 20 mm de llarg.
[edita] Danys
Plaga molt comuna i estesa de caràcter cíclic i difícil d'eliminar. Les larves mengen les fulles i defolien l'arbre. Només en cas d'arbres molt joves pot acabar matant-los, en general els debilita i afecta al creixement.
L'ordre usual d'afectació de major a menor és:Pinus nigra, P. sylvestris, P. pinea, P. halepensis, P. pinaster, P. canariensis, Cedrus atlantica i Larix decidua.
[edita] Lluita
Biològica: Les trampes amb llum ultraviolada atrauen a ambdòs sexes, les trampes amb feromona sexual atrauen només als mascles. Per la gran perillositat de les bosses de l'insecte cal tallar-les amb protecció ocular i dèrmica. Amb una escopeta es pot disparar a les bosses (a l'hivern)i en part destruir-les i en part deixar que el fred mati les larves. Molts ocells mengen larves de processionària per exemple la Puput
Química: Sovint es fa amb avionetes en grans extensions fent servir productes que impedeixin la muda o específics de lepidòpters com preparats a base de Bacillus thuringensis