Albans
De Viquipèdia
Els albans foren un poble del Caucas que va habitar el que es avui dia l'Azerbaidjan i antigament es va dir Albània del Caucas. El seu nom apareix també com aluans o aguans (aghuans). El moderns habitants de l'Albània d'Europa es diuen en canvi albanesos. Els romans van aplicar el nom (com a gentilici) també als habitants d'Alba Longa i a la gent de la regió del Mont Albà, entre d'altres.
Els aghuans van formar el regne d'Aghuània. El seu nom es transcriu també com Aluanqs.
Eren un poble caucàsic assentat al Caucas ja durant el període de l'Imperi Persa.
Suposadament (Steppanos Orbelian a "Historia de Sisakan") el cristianisme fou introduït per l'apòstol Bartolomeu, que va convertir al rei, i, per tant a tot el país, però el germà del rei va restar pagà i va fer perseguir a Bartolomeu que fou crucificat a Aluanq (Baku).
Vers el segle IV el rei Urnair va acceptar el cristianisme com a religió d'estat. El primer patriarca fou Elishè i va residir a una ciutat anomenada Gish.
El segle V els aghuans eren ja cristians i el rei Vatshé molt devot va combatre contra els perses que volien imposar el mazdeisme. Al segle VI el país tenia dotze bisbats
Al segle VII els aghuans es van armenitzar, i al segle següent es van començar a islamitzar però en majoria van restar musulmans fins al segle XIII quant el poble quasi va desaparèixer barrejat amb les tribus turques assentades al territori o per les morts per les guerres i malalties dels segles següents.
Avui en resten pocs que s'anomenen Udi i parlen l'Udin, proper a l'antic aghuà, viuen quasi tots a Rússia, a la ciutat de Nizdh i rodalies, prop del riu Turianxai.