Voltaire
De Viquipèdia
François Marie Arouet, conegut com Voltaire, (París, 21 de novembre de 1694 – París, 30 de maig de 1778) fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Triat membre de l'Acadèmia francesa en 1746.
[edita] Vida
Fill del notari François Arouet. La seva mare mor quan Voltaire tot just té set anys. Estudia en el col·legi jesuïta de Louis-le-Grand. Ja des de la seva joventut destaca pel seu enginy en els cercles libertins en els quals ho havia introduït un oncle seu.
En 1713 és designat secretari de l'ambaixada de França a L'Haia, d'on és expulsat, pel que sembla, a causa de certes relacions amoroses. En 1718 adopta el pseudònim de Voltaire. Exerceix diversos oficis amb gran èxit: agricultor, arquitecte, rellotger, industrial, entre d'altres. Es diu d'ell que els salaris que pagava als seus treballadors eren els millors de tota França.
Comença la seva carrera literària escrivint versos contra el Regent, Felip II, duc d'Orleans, a qui acusava d'atroços crims. Aquests escrits, així com les seves opinions polítiques liberals, li valdran una estada d'onze mesos a la presó La Bastilla. Durant aquest temps comença a escriure la seva tragèdia Èdip, basada en l'obra de Sòfocles, a més de començar un poema èpic sobre Enric IV de França. Èdip s'estrena en 1718 al Théâtre/-Français, amb molt bona acollida. El poema èpic sobre Enric IV va ser imprès anònimament en Ginebra en 1723 amb el títol de Poème de la ligue.
Regressa per un temps a París i, quan cau en desgràcia en la cort francesa, es refugia en la del rei de Prússia, Federic II. Al cap de tres anys, les relacions amb el monarca es deterioren i Voltaire altra vegada ha d'anar-se. Posteriorment va ser rebut en la cort de Caterina II de Rússia amb la qual va tenir una relació propera. Arriba a la regió de Ginebra (Suïssa), en 1755 i dos anys més tard compra un territori molt a prop, en Ferney, on organitzarà tota la vida d'una comunitat de 1.200 homes.
[edita] Obra
Voltaire no veu oposició entre una societat alienant i un individu oprimit, idea defensada per Jean-Jacques Rousseau, sinó que creu en un sentiment universal i innat de la justícia, que ha de reflectir-se en les lleis de totes les societats. La vida en comuna exigeix una convenció, un pacte social per a preservar l'interès de cadascun.
L'instint i la raó de l'individu li duu a respectar i promoure tal pacte. El propòsit de la moral és ensenyar-nos els principis d'aquesta convivència fructífera. La labor de l'home és prendre la seva destinació en les seves mans i millorar la seva condició mitjançant la ciència i la tècnica, i embellir la seva vida gràcies a les arts.
Com es veu, la seva filosofia pràctica prescindeix de Déu, encara que Voltaire no és ateu: com el rellotge suposa el rellotger, l'univers implica l'existència d'un "etern geòmetra". No obstant això, no creu en la intervenció divina en els assumptes humans i denuncia el providencialisme en el seu conte filosòfic Càndid (1759).
Va ser un fervent opositor de la Església catòlica, símbol segons el de la intolerància i de la injustícia. S'obstina a lluitar contra els errors judicials i a ajudar a les seves víctimes. La burgesia liberal i anticlerical fan d'ell el seu ídol.
Si per alguna cosa ha passat Voltaire a la Història, és per haver-nos proporcionat el concepte de tolerància religiosa. Va ser un incansable lluitador contra la intolerància i la superstició i sempre va defensar la convivència pacífica entre persones de distintes creences i religions.
Els seus escrits sempre es van caracteritzar per la senzillesa del llenguatge fugint de qualsevol tipus de grandiloqüència. Mestre de la ironia, la va utilitzar sempre per a defensar-se dels seus enemics, dels quals en ocasions feia burla demostrant en tot moment un finíssim sentit de l'humor. Són conegudes les seves discrepàncies amb Montesquieu sobre el Dret dels pobles a la guerra.