Matruh ben Sulayman al-Arabí
De Viquipèdia
Matruh ben Sulayman al-Arabí va ser valí de Barcelona del 778 fins el 792.
Matruh, juntament amb el seu pare Sulayman ben al-Arabí, valí de Barcelona, es va unir a l'exèrcit de Carlemany que es dirigia cap a Saragossa el 788. Com que Saragossa no es va sotmetre, l'Emperador va agafar hostatges entre els seus aliats que l'havien informat malament, i entre ells el propi Sulayman al-Arabí. Matruh i el seu germà Aysun ben Sulayman al-Arabí es van aliar als bascons, i a Roncesvalles derrotaren l'exèrcit franc (788) i van alliberar el seu pare. Sembla ser que Sulayman es va quedar a Saragossa (el valí de la qual, Husayn, era el seu aliat) i va enviar a Matruh a governar Barcelona (que incloïa Girona).
El 780 a la mort del seu pare (assessinat a Saragossa) Matruh va passar a ser valí titular de Barcelona i Girona. El 781 l'emir va sotmetre Saragossa i va assolar la Cerdanya. Probablement, abans d'això ja Matruh s'havia sotmès a l'emir i, com Huseyn a Saragossa, se'l va reconèixer com a valí de Barcelona.
Se sap que després del 785 els dos servidors del seu germà Aysun Amrus (més tard el famós general Amrus ben Yusuf) i Sabrit van passar al seu servei. Poc després Matruh es va revoltar altra vegada i va apoderar-se d'Osca i Saragossa cap al 789.
El 791 o 792 va ésser assessinat pels seus servidors Amrus i Sabrit. Amrus, després d'aquest crim, va destacar per la seva lleialtat a l'emir.