Sonata

De Viquipèdia

Una Sonata és una composició musical que per oposició a la cantata, és per a ésser sonada amb instruments. Consta de diferents moviments per a solista o per a petit conjunt de cambra.

En el seu origen, al Segle XVI, gairebé no es distingia d’altres formes instrumentals, com el concerto, la simfonia, la tocata, etc. Durant l'època barroca aparegueren dues modalitats essencials per a la seva evolució: la sonata da chiesa normalment amb quatre moviments i la sonata da camera més lliure i que influí en la formació de la suite.

A la fi del Segle XVII, i gràcies a l’obra de Corelli, ambdues modalitats es fusionaren, amb un cert predomini de la sonata da chiesa, reduïda a tres moviments. Al Segle XVIII n'aparegueren en forma de trio (sonata a tres), amb dos instruments melòdics i un de teclat.

La sonata era indistintament un divertiment cortesà, una obra amb finalitat didàctica o una peça instrumental destinada a l’església. El classicisme li imprimí una nova forma, en especial a la destinada al piano, caracteritzada per una harmonia simple, per un únic tema que dominava tot el moviment, per grans contrasts dinàmics i per una construcció sòlida. La forma clàssica de la sonata fou fixada per Carl Phillip Emmanuel Bach, el qual intercalà el minuet entre el segon moviment i el tercer: allegro -- andante / adàgio -- minuet -- presto / allegro / rondó.