Ferran III de Castella
De Viquipèdia
Ferran III de Castella, Ferran III el Sant o Sant Ferran ( Zamora 1199 - Sevilla 1252 ), Rei de Castella (1217-1252) i Rei de Lleó (1230-1252).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
El rei Ferran III fou el tercer fill, el primer mascle, d'Alfons IX de Lleó i la seva segona dona, la reina Berenguera de Castella.
Després de la primerenca mort d'Enric I de Castella i l'abdicació de la seva mare, obté el 1217 el regne de Castella. Va haver d'enfrontar-se llavors a la Família Lara per una revolta nobiliari.
[edita] Regne de Lleó
A la mort del seu pare Alfons IX de Lleó el 1230, va haver de lluitar pel tron de Lleó, ja que aquest va llegar el seu regne a les infantes Sança i Dolça, filles del seu primer matrimoni amb Teresa de Portugal.
Gràcies a la persuasió de la seva mare i algun pagament (Pacte de Terceries) va heretar el regne de Lleó, passant a ser rei de Castella i Lleó, i annexionant-se el de Múrcia el 1243.
[edita] Conquestes
A partir de 1219, es va dedicar preferentment a dirigir les campanyes conquistadores, combinant hàbilment les accions diplomàtiques amb beneficioses intervencions bèl·liques que es valien de les discòrdies existents en els distints regnes musulmans.
Per altra banda, el 1244, va establir les fronteres amb la Corona d'Aragó en el Tractat d'Almirra i va repartir les noves terres conquistades entre les ordres militars, l'Església i els nobles, el que va donar lloc a la formació de grans latifundis.
Així mateix, va reconquerir tot el territori d'Andalusia, exceptuant el Regne de Granada, sent importants les preses de ciutats d'Úbeda, el 1233; Còrdova, el 1236; Jaén, el 1245; i Sevilla, el 1248, aquesta última amb l'ajut del rei Jaume I el Conqueridor.
Al costat del seu pare va fundar la Universitat de Salamanca, així com impoulsà la traducció del Forum Iudicum al castellà.
[edita] Núpcies i descendents
El 30 de novembre de 1219, Ferran III es casà amb Elisabet Beatriu de Suàbia, filla del rei d'Alemanya Felip I. D'aquest matrimoni tingueren:
- l'infant Alfons X de Castella (1221-1284), rei de Castella
- l'infant Frederic de Castella (1224-1277), suposadament mort pel seu germà gran
- l'infant Ferran de Castella (1227-1243)
- la infanta Elionor de Castella (1227-?), morta molt jove
- la infanta Berenguera de Castella (v 1229-1279), monja a las Huelgas
- l'infant Enric de Castella "El Senador" (1230-1304), senyor d'Écija
- l'infant Felip de Castella (1231-1274), arquebisbe de Sevilla i casat el 1258 amb Cristina de Noruega, filla d'Haakon IV de Noruega.
- l'infant Sanç de Castella (1233-1261), Arquebisbe de Toledo i de Sevilla
- l'infant Joan Manuel de Castella (1234-1283), senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena
- la infanta Maria de Castella (1235)
Després d'Elisabet, morta el 1235, es casà l'agost de 1237 amb Joana de Ponthieu, comtessa de Ponthieu. Tingueren:
- l'infant Ferran de Castella (1239-1269), comte d'Aumale
- la infanta Elionor de Castella (1241-1290), comtessa de Ponthieu i casada el 1254 amb el rei Eduard I d'Anglaterra.
- l'infant Lluís de Castella (1243-1269), senyor de Marchena
- la infanta Ximena de Castella (1244)
- l'infant Joan de Castella (1245), mort jove i enterrat a la Catedral de Còrdova
[edita] Canonització
El Papa Climent X el va canonitzar el 1671 sent el primer rei castellà que és elevat a la santedat.
[edita] Vegeu també
Precedit per: Berenguera de Castella |
Rei de Castella 1217–1252 |
Succeït per: Alfons X |
Precedit per: Sança II i Dolça I |
Rei de Lleó 1230–1252 |