Piràmide d'Unas
De Viquipèdia
La piràmide d'Unas es una piràmide construïda pel faraó Unas, el darrer de la dinastia V, a Saqqara. Es una de les mes petites de l'Imperi antic però es molt coneguda perquè tenia gravats 128 signes màgics al text de la piràmide a les cambres subterrànies. El seu nom original fou "Els llocs de culte d'Unas son bonics", i al dia d'avui està molt malmesa i es nomes una pila de pedres prop de la piràmide esglaonada de Djoser. Encara que Unas va governar per molts anys (uns trenta) la piràmide es reduïda potser perquè l'economia del país estava en crisis. Té una altura de 43 metres, amb 57,7 metres de base i una d'inclinació de 56 graus.
La calçada, que no es recta sinó que fa dos girs, porta cap al corredor. Les pedres de la calçada foren utilitzades per la reconstrucció de la tomba dels dos germans (Niankhkhnum i Khnumhotep). Al sud de la calçada hi havia 45 estructures de pedra blanca que probablement tenien barques de fusta.
Passant pel granit rosa de la calçada s'arriba a una entrada pavimentada d'alabastre amb relleus pintats amb ofrenes als deus; segueix el pati obert que tenia 18 columnes de granit que ja no hi son, i van ser reutilitzades a Tanis (son ara al Louvre i al Museu Britànic). A cada costat hi ha magatzems.
Des aquí, per diverses entrada, es passa al la piràmide de culte, al temple mortuori i a una capella de cinc nínxols, elements dels que no queda res. L'antecambra està també destruïda i porta a la cambra de les ofrenes de la que queda poca cosa. També a cada costat hi ha magatzems.
Una petita piràmide de culte es a l'esquerra entrant del temple mortuori; aquesta piràmide mesurava uns 7 metres.
La piràmide, rodejada d'un mur amb un pati de separació, tenia sis nivells de blocs de pedra fina blanca cada vegada mes petits. L'estructura subterrània es similar a la de Djedkare, amb l'entrada sota la capella del nord.
Al interior hi ha corredors que porten a l'antecambra i a la cambra d'enterrament, tot pintat amb estels grocs amb fons blau. El text de la piràmide està escrit en baix relleus pintats en color turquesa a la part oest de la cambra d'enterrament; la paret oest esta coberta d'alabastre pintat amb blanc, negre, groc, blau i roig, els cinc colors de la façana del palau reial.
Dins la piràmide no es va trobar casi be res; una cistella canòpica al terra, algunes restes de la mòmia reial i dos ganivets.
Fou explorada per Perring, Lepsius i Maspero. Aquest darrer la va examinar el 1881 i el 1899, Alexandre Barsanti, a petició de Maspero. La va investigar fins el 1901, excavant el temple mortuori i altre estructures. L'excavació fou seguida per Firth el 1929 fins que va morir el 1931, i la va seguir Lauer el 1936 fins al 1939, i després Hassain, Goneim i Hussan, arqueòlegs egipcis, fins el 1949. Els anys setanta fou excavada pel egipci Ahmad Musa.