Alfabet occità

De Viquipèdia

L'alfabet occità és una varietat de l'alfabet llatí.

Taula de continguts

[edita] Llista i ordre de les lletres

Segons la norma clàssica occitana (en curs d'estudi al Conselh de la Lenga Occitana), l'alfabet occità té 23 lletres dins l'ordre següent:

A B C D E F G H I J (K) L M N O P Q R S T U V (W) X (Y) Z

Les lletres K, W i Y es considera que són forasteres i només s'empren en mots d'origen foraster, no gaire adaptats a l'occità, com ara whisky, watt, Kenya. Amb tot s'insereixen dins l'ordre alfabètic internacional.

[edita] Noms de les lletres

Els noms de les lletres són:

Lletra Nom Nom:
pronúncia en
alfabet fonètic internacional (AFI)
A a a [ˈa]
B b be, be nauta [ˈbe, ˈbe ˈnawtɔ]
C c ce [ˈse]
D d de [ˈde]
E e e [ˈe]
F f èfa [ˈɛfɔ]
G g ge [ˈdʒe]
H h acha [ˈatʃɔ]
I i i [ˈi]
J j ji [ˈdʒi]
(K k) (ca) [ˈka]
L l èla [ˈɛlɔ]
M m èma [ˈɛmɔ]
N n èna [ˈɛnɔ]
O o o, ò [ˈu, ˈɔ]
P p pe [ˈpe]
Q q cu [ˈky]
R r èrra [ˈɛrrɔ]
S s èssa [ˈɛsɔ]
T t te [ˈte]
U u u [ˈy]
V v ve, ve bassa
(en gascó: ve, ve baisha)
[ˈbe, ˈbe ˈβasɔ]
(W w) (ve dobla) [ˈbe ˈðuplɔ]
X x ixa [ˈitsɔ]
(Y y) (i grèga) [ˈi ˈɣrɛɣɔ]
Z z izèda [iˈzɛðɔ]

Els noms de les lletres són femenins: una èfa, una ce, la te. Eventualment, també, poden ésser masculins: un èfa, un ce, lo te. En aquest cas, els noms femenins be nauta (B), ve bassa (V), ve dobla (W) i i grèga (Y) esdevenen al masculí be naut, be bas, ve doble i i grèc.

L'elisió és freqüent davant d'un nom de lletra que comença per una vocal, segons l'us atestat per Frederic Mistral en Lo Tresaur dau Felibritge [Lou Tresor dóu Felibrige]: l'èfa, l'i (més clàssic que la èfa, la i).

[edita] Signes diacrítics

Qualques signes diacrítics serveixen per modificar o precisar la pronúncia de les lletres de l'alfabet occità.

  • L'accent greu (accent grèu) (_̀) es pot trobar sobre à, è, ò.
  • L'accent agut (_́) es pot trobar sobre á, é, ó, í, ú.
  • La dièresi (lo trèma) (¨) es pot trobar sobre ï, ü.
  • La cedilla (cedilha) (¸) es pot trobar sota la ç trencada.
  • El punt volat (ponch interior o en gascó punt interior) (·) es pot trobar entre les consonants següents: n·h i s·h. S'utilitza en gascó.

Bé cal notar que els signes diacrítics són obligatoris sobre les majúscules tal com sobre les minúscules. Aquesta regla ajuda a precisar la lectura: Índia, Àustria, Sant Çubran, FÒRÇA, SOÏSSA, IN·HÈRN (i no pas India*, Austria*, Sant Cubran*, FORCA*, SOISSA*, INHERN*).

[edita] Vegeu també

[edita] Vincles externs

En altres llengües