Naxalita

De Viquipèdia

Naxalita es el nom donat a l'Índia als membres de grups comunistes que practiquen la lluita armada. El seu nom ve de Naxalbari, a Bengala Occidental, on va esclatar una revolta comunista.

[edita] Història del moviment naxalita

El 1965 revolucionaris impacients de Bengala Occidental, el anomenat Siliguri Group perquè la seva base principal era la ciutat de Siliguri, membres del Partit Comunista de l' Índia-Marxista, que acabava de separar-se del Partit Comunista de l'Índia, van organitzar accions al districte de Darjeeling, cridant a la rebel·lió. Alguns latifundis foren ocupats.

El PCI-M va arribar al poder a Bengala Occidental i va demanar calma i la fi de les accions, però els revolucionaris no van fer cas i el govern va enviar a la policia. Hi va haver morts. La rebel·lió va adquirir un caràcter especialment violent a les regions de Naxalbari, Kharibari i Phansidewa. La rebel·lió fou aplanada i alguns líders van morir, altres foren detinguts i altres van fugir.

Els partidaris de l'acció es van agrupar (12-13 de novembre de 1967) a la All India Coordination Committee of Revolutionaries of the Communist Party of India-Marxist, que va passar el maig de 1968 a anomenar-se All India Coordination Committee of Communist Revolutionaries' (AICCCR) dirigida per Sushital Ray Chowdhary.

El 1968 a la zona boscosa tribal de Srikakulam, on el moviment tenia una certa base degut a la presencia de dos mestres i un alliberat de l'organització, i a que en enfrontaments amb terratinents s'havia produït algun mort, es van iniciar accions guerrilleres. Fins a 12000 soldats van ser necessaris per dominar la rebel·lió (1969)

En una reunió del 19 al 22 d'abril de 1969 el All India Coordination Committee of Communist Revolutionaries' (AICCCR), es va convertir en el Partit Comunista de l'Índia-Marxista-Leninista. Dos faccions van quedar fora del nou partit: el anomenat Dakshin Desh Group i el APCCCR (Andhra Pradesh Coordination Committee of Communist Revolutionaries).

Un segon intent d'aixecament a la regió de Birbhum el 1970 fou igualment sufocat, aquesta vegada fàcilment. Altres moviments es van desenvolupar a Debra, Gopiballavpur, Mushahari, i altres, sempre amb accions puntuals.

El Dakshin Desh Group va formar el Maoist Communist Centre (MCC) que mes tard es va incorporar al Partit Comunista de l'Índia-Marxista-Leninista, anomenant-se llavors Partit Comunista de l'Índia Marxista-Leninista-Partit de la Unitat, i conjuntament van organitzar la lluita armada a Bihar.

El Andhra Pradesh Coordination Committee of Communist Revolutionaries es va dividir en dos grups: la facció de T. Nagi Reddy - D. V. Rao del UCCCRI (ML) i la C. P. Reddy faction, que més tard es va unir a la facció Satyanarayan Singh del Partit Comunista de l'Índia (Marxista-Leninista) el 1975, però que després es va subdividir en diverses faccions.

El 1971 el ministro principal de Bengala Occidental, el comunista Siddarth Shankar Ray (del Partit Comunista de l'Índia-Marxista), davant les freqüents accions armades dels comunistes del Partit Comunista de l'Índia-Marxista-Leninista (ja coneguts com naxalites) va ordenar la seva repressió i milers de naxalites foren detinguts o van morir en enfrontaments. El moviment organitzat es va aturar però van restar alguns focus de resistència:

  • A Telangana (Andhra Pradesh) el Andhra Pradesh State Committee del Partit Comunista de l'Índia-Marxista-Leninista (que fou més tard el Partit Comunista de l'Índia-Marxista-Leninista-Guerra Popular)
  • A Bengala Occidental el Segon Comitè Central amb base en Nadia, i el Maoist Communist Centre amb base a Sunderbans
  • A Bihar, tres grups: 1) la facció Jawahar del Partit Comunista de l'Índia (Marxista-Leninista) a Bhojpur (que més tard fou el Grup Alliberament); 2) una facció a Jehanabad que unida al grup COC (Central Organising Committee) format per unitats del Partit Comunista de l'Índia (Marxista-Leninista) de Panjab, Bengala Occidental, Andhra Pradesh i Bihar) va formar el Partit Comunista de l'Índia-Marxista-Leninista-Partit de la Unitat (unió formalitzada el 1978); 3) i al sud de l'estat el Maoist Communist Centre a Hazaribagh i Giridh.

El moviment es va dividir en tres línees ideològiques: la primera continuista i proxinesa, que va patir continuats fracassos i va acabar desapareixent als anys vuitanta; la segona, partidària del joc polític, que es va subdividir en nombroses faccions per acabar sense representar res o integrats en altres partits comunistes; i la tercera, la que proposava mantenir la lluita armada però revisant els errors anteriors, que fou formada pel Maoist Communist Centre (que va mantenir la seva independència organitzativa), el Partit Comunista de l'Índia Marxista-Leninista-Partit de la Unitat, i el Partit Comunista de l'Índia Marxista-Leninista-Guerra Popular. Les faccions del Segon Comitè Central i el Grup Alliberament van desaparèixer.

Les activitats militars van quedar de fet paralitzades. La reorganització va començar el 1977 quan alguns líders i militants van sortir de presó però no va agafar una certa amplitud fins als anys vuitanta. El 1978 de diversos grups, tal com s'ha dit, va sorgir el Partit Comunista de l'Índia Marxista-Leninista-Partit de la Unitat.

El 22 d'abril de 1980 el Andhra Pradesh State Comittee del Partit Comunista de l'Índia Marxista-Leninista, al que als darrers temps s'havien unit faccions o grups dispersos com la Unity Organization (UO) i el grup del Partit Comunista de l'Índia Marxista-Leninista de Tamil Nadu, es va convertir en el Partit Comunista de l'Índia Marxista-Leninista-Guerra Popular.

Poc després es van establir les primeres bases guerrilleres a Telangana. Les activitats militars es van aturar el 1985 per esdevenir selectives; tot i així dos camps militars nous es van obrir el 1987 i 1989. El 1990 es va produir una certa obertura del govern cap al moviment camperol i les activitats militars van minvar, però al cap d'uns mesos es va reprendre la repressió i per tant va tornar la activitat militar.

El 1992 la repressió es va accentuar i el Partit Comunista de l'Índia Marxista-Leninista-Guerra Popular, que era un partit legal, fou prohibit juntament amb diverses organitzacions de camperols i altres. Tot i la pressió policial, a partir de 1994 la guerrilla va consolidar les seves posicions i va establir canvis socials a les zones alliberades a Dandakaranya i North Telangana, i ve desenvolupar activitat per la seva extensió a la zona oriental i sud de Telangana, i al districte boscos de Nallamala. El nivell d'activitat militar fou limitat. La guerrilla s'amaga a inaccessibles zones boscoses i fa atacs contra estacions de policíac, agafant armes; i als llogarets promou canvis socials per l' abolició del sistema de castes, repartiment de la terra i alliberament de la dona.