Estònia

De Viquipèdia

Eesti Vabariik
Bandera d'Estònia Escut d'Estònia
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització d'Estònia
Idiomes oficials Estonià
Capital Tallinn
Ciutat més gran Tallinn
Govern Democràcia parlamentària
Toomas Hendrik Ilves
Andrus Ansip
Superfície
 - Total
 - Aigua(%)

45.226 km² (129è)
4.56%
Població
 - Estimació 2004
 - Cens —
 - Densitat

1.401.945 (149è)

31 hab/km² (144è)
Moneda Corona estoniana (EEK)
Fus horari
 - Estiu (DST)
EET (UTC+2)
Si, EET* (UTC+3)
Independència
 -Reconeguda
de l'URSS
20 d'agost de 1991
Himne nacional Mu isamaa, mu õnn ja rõõm
Domini internet .ee
Codi telefònic +372
Gentilici Estonià, estoniana

La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, costaner amb el mar Bàltic a l'oest i amb el golf de Finlàndia al nord, que comparteix frontera amb el seu estat bàltic germà Letònia pel sud, i amb Rússia per l'est.

Taula de continguts

[edita] Política

Antiga república soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica d'Estònia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independència (1918-1940). Els primers presidents foren Arnold Ruutel i Lennart Meri. Des d'aleshores ha enfortit els lligams amb els països occidentals, i l'any 2004 na entrat a l'OTAN i a la Unió Europea.

[edita] Geografia

Estònia és un país molt pla, amb una altura mitjana de només 50 m, i 318 m d'altura màxima, a la muntanya Suur Munamägi, situada a l'extrem sud-oriental. Els boscos cobreixen un 47% de la superfície total. S'hi troben uns 1.400 llacs i estanys (alguns de molt petits, tot i que el més gran, el llac Peipsi, a la frontera amb Rússia, té 3.555 km²), nombrosos aiguamolls i 3.794 km de litoral marítim accidentat per un gran nombre de badies, golfs i estrets. Els principals rius del país són els Narva, Virgala, Parnu, Poltsamaa, Halliste, Navesti, Pedja, Emajogi, Kunda, Loksa, Jaggovel, Keghel i Fickel. També hi ha nombrosos llacs, com el Peips (en rús Čudskoje), Pihkwa (Pskov) i Vortsjärv. de El nombre d'illes i illots és d'unes 1.500, amb dues que són prou grosses per formar els seus propis comtats: Saaremaa/Ösel i Hiiumaa/Dägo, endemés de les Vormsi/Worms i Muhamaa/Moon.


[edita] Subdivisió administrativa

El territori és dividit en 15 comtats (estonià: pl. maakonnad; sg. - maakond). Aquests són:

Comtats d'Estonia
Ampliar
Comtats d'Estonia

[edita] Demografia

Per circumstàncies polítiques i històriques, la composició ètnica del territori estonià ha variat força, sobretot en els darrers cinquanta anys, ja que els ocupants soviètics potenciaren l’emigració de russos i altres eslaus per minvar l’element estonià. Això s’ha capgirat des que és un estat independent. Segons el cens del 2003, la població d'Estònia es compon ètnicament pels grups:

L’element estonià és força predominant al camp (on és el 90 % dels efectius), mentre que a les ciutats el percentatge baixa al 56 %), mentre que el rus (que arriba al 35 % a les ciutats) no arriba al 5 % al camp. Una altra ètnia nadiua del país són els vòtics o chudes, que parla una llengua ugrofinesa, que eren uns 5.148 el 1848, però baixaren a un miler el 1914 i a uns 30 el 1970. Actualment són gairebé integrats entre els estonians. Darrerament han estat reconeguts com a minoria regional els võros, que viuen al Comtat de Võru i que parlen una llengua semblant a la dels estonians.

Pel que fa a la religió del país, els estonians són majoritàriament luterans o evangèlics (el 13,7 % de la població), així com els letons, finlandesos i alemanys. L’element eslau (rús, ucraïnès i bielorús) és de religió ortodoxa (el 19,9 % de practicants el 1998), i apart hi ha uns 5.100 catòlics (principalment polonesos i alemanys), 3.000 musulmans (els tàtars) i 2.500 jueus.

Bandera de la Unió Soviètica Ex Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)
Armènia | Azerbaidjan | Bielorússia | Estònia | Geòrgia | Kazakhstan | Kirguizistan | Letònia | Lituània | Moldàvia | Rússia | Tadjikistan | Turkmenistan | Ucraïna | Uzbekistan


Portal UE Unió Europea (UE) Bandera de la Unió Europea

Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Suècia | República Txeca | Xipre

Estats que hi ingressaran l'1 de gener de 2007: Bulgària | Romania
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia


 
Estats d'Europa
Albània Albània | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Armènia Armènia2 | Àustria Àustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bèlgica Bèlgica | Bielorússia Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Bulgària Bulgària | Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà | Croàcia Croàcia | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Geòrgia Geòrgia1 | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Islàndia Islàndia | Itàlia Itàlia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Letònia Letònia | Liechtenstein Liechtenstein | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Macedònia República de Macedònia | Malta Malta | Moldàvia Moldàvia | Mònaco Mònaco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Romania Romania | Rússia Rússia1 | San Marino San Marino | Sèrbia Sèrbia | Suècia Suècia | Suïssa Suïssa | Txèquia Txèquia | Turquia Turquia1 | Ucraïna Ucraïna | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.