Realitat virtual
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.
La Realitat Virtual (RV), més enllà dels tòpics i més enllà d’una tecnologia concreta, és un mitjà d’una gran riquesa i flexibilitat que permet una enorme diversitat d’aplicacions. Més encara si la prenem junt amb les seves dues germanes: la Realitat Mixta i la Realitat Augmentada, que avui dia la ciència pren de forma conjunta com a RVMA (en anglès AMVR, “Augmented, Mixed & Virtual Reality”).
Aquestes tecnologies habitualment, i malauradament, estan molt sovint envoltades d’una aura de sensacionalisme, exageració i distorsió. Efectivament, la RV (i per extensió la RVMA) ha estat un tema molt llaminer per a Hollywood, la premsa pseudocientífica i per aquells que hi veuen un benefici fruit d’una moda. La imatge d’una persona portant un casc i un guant misteriosos, que suposadament permeten deixar enrera la “realitat” quotidiana i entrar en un nou món, ha fet molt mal en la recerca rigorosa i científica d’aquest camp. Per una banda, s’ha encasellat la RV a un únic tipus de tecnologia, tot barrant l’avenç vers altres possibilitats i potencialitats. D’altra banda, l’imaginari col·lectiu (o imposat per les pel·lícules) ha generat expectatives impossibles d’assolir, tot generant un gran desencís en els potencials usuaris i beneficiaris. Finalment, s’ha venut com la panacea que tot ho pot resoldre i que ho vindrà a substituir tot.
Hem introduït la idea que la RV és més que una tecnologia concreta. Amb això volem dir que, tot i que sovint s’associa la RV a l’ús d’un casc i d’un guant, hi ha moltes més opcions que també són RV. De forma general es pot resumir que són RV aquelles experiències interactives amb un sistema informàtic que generen els estímuls que percebem (imatge, so, força, tacte, ...) en temps real, és a dir, en l’instant que els requerim. Això vol dir que els estímuls no han estat preenregistrats, ni formen part d’un conjunt discret d’opcions. Per exemple, si ens trobem en un entorn simulat que vol representar un espai urbà, l’experiència ens ha de permetre decidir exactament on volem mirar i quan volem fer-ho. Si decidim mirar a dreta i esquerra veurem un carrer amb els edificis a banda i banda. Si decidim mirar amunt veurem el cim dels gratacels i si mirem avall veurem els adoquins de la vorera. Al llarg d’aquest procés, els punts de vista que podem arribar a adoptar són infinits i per tant és impossible que el sistema els tingui preenregistrats i emmagatzemats. Cal que el sistema calculi aquell punt de vista concret que requerim, en l’instant que el demanem, i prou ràpidament com per a no notar-ne cap retard. Amb aquest exemple, no volem dir que la RV sempre hagi de ser simulació, ni tampoc que les imatges hagin de ser representacions en tres dimensions i en projecció perspectiva. Hi ha hagut molts treballs al llarg de la història que són plenament reconeguts com a RV i que en canvi són experiències en dues dimensions i molt abstractes. Un exemple notable d’això és l’importantíssim treball de Myron Krueger.
La RA (realitat augmentada) és “germana” de la RV en el sentit que, també ha de generar els estímuls en temps reals per a la interacció de l’usuari, però aquests estímuls són sobreposats, mitjançant complexos sistemes de visualització o sonorització, sobre l’entorn físic de l’usuari. Per això es diu que aquests estímuls augmenten l’entorn físic. D’altra banda, la RM (realitat mixta) és l’altra “germana” en el sentit que l’experiència no solament pot generar i permetre la interacció amb els elements virtuals, si no que mitjançant sistemes de sensors especials, també pot permetre que objectes físics de l’entorn immediat de l’usuari serveixin com elements d’interacció en l’experiència. Les tres “germanes” defineixen un continu d’experiències híbrides que aporten un enorme potencial i diversitat.