Premi Vicent Andrés Estellés de poesia

De Viquipèdia

El Premi Vicent Andrés Estellés de poesia és un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al País Valencià.

Al premi hi poden optar totes les obres, inèdites i en llengua catalana, de poesia i té una dotació de 4.000 euros a més d'una escultura d'Andreu Alfaro.

[edita] Guanyadors

  • 1973 Joan Navarro , per Grills esmolen ganivets a trenc de por
  • 1974 Miquel Bauçà, per Notes i comentaris
  • 1975 Francesc López Barrios, per Àfrica
  • 1976 Marc Granell, per Llarg camí llarg
  • 1977 Josep Fèlix Escudero, per Paraula de Miquel
  • 1978 Manuel Rodríguez, per La ciutat del tràngol
  • 1979 Joan Barceló, per Diables d'escuma
  • 1980 Pere Rovira, per Distàncies
  • 1981 Joan Margarit, per Vell malentès
  • 1982 Jaume Pont, per Divan
  • 1983 Francesc Prat i Figueres, per El soldat rosa
  • 1984 Joan Vicent Clar, per Le sucrier velours
  • 1985 Jordi Pàmias, per Àmfora grega
  • 1986 Antoni Fornes, per Diapasó amerat
  • 1987 Felícia Fuster, per I encara
  • 1988 Teresa Pascual, per Les hores
  • 1989 Lluís Roda, per Sobre l'hamada
  • 1990 Manuel Garcia Grau, per Els noms insondables
  • 1991 Gaspar Jaén i Urban, per Fragments
  • 1992 Vicent Salvador, per Mercat de la sal
  • 1993 Vicent Coll, per Roda de solituds
  • 1994 Jaume Creus, per Eros d'encesa fletxa
  • 1995 Vicenç Llorca, per Atlas d'aigua
  • 1996 Josep Ballester, per La mar
  • 1997 Raimon Àvila, per Barrancs de fut i lut
  • 1998 Josep Porcar, per La culpa
  • 1999 Antoni Albalat , per Llibre de voliaines
  • 2000 Pere Bessó, per Narcís de la memòria
  • 2001 Tònia Passola, per La sensualitat del silenci
  • 2002 Pere Pena, per Plom a les ales
  • 2003 Patrick Gifreu, per La seda d'un so
Joan Serra, per Convocat silenci
  • 2004 Ramon Guillem, per Celebració de la mirada
  • 2005 Vicenç Altaió, per Santa follia de ser càntic
  • 2006 Jordi Julià, per Principis de plaer

[edita] Enllaços externs