Bukkake
De Viquipèdia
El bukkake (del japonès ぶっかけ) és una pràctica de sexe en grup que te com a punt referencial el fet que un nombre important d'homes ejaculen sobre el cos d'una dona. El que fa que un acte sexual sigui considerat bukkake és la fixació de l'impuls eròtic en el moment de la ejaculació final i la nombrosa dotació d'individus del sexe masculí que hi resulten involucrats.
Taula de continguts |
[edita] Orígen i antecedents històrics
L'opinió més estesa sobre l'orígen històric d'aquesta pràctica ens situa al Japó feudal i la seva funció era formar part del ritual de càstig per a esposes infidels. Quan una dona era enxampada sent infidel al seu marit, era exposada al bell mig de plaça del poble, nua i lligada de peus i mans a un pal, i tots els mascles de la vila es col.locaven al seu voltant i es masturbaven davant d'ella fins a ejacular sobre el seu cos. Algunes fonts però, consideren aquesta explicació com una simple llegenda.
Per a entendre la gestació d'aquest fenomen, cal recordar al lector no familiaritzat amb la cultura japonesa que aquella és una societat altament represiva amb tot allò que tingui a veure amb la representació dels sentiments en general (com a herència del codi Bushido dels Samurai durant l'etapa feudal del Japó, segles XIII a XVI d.c. i la restauració Meiji d'aquells ideals a partir del s. XIX). No obstant, existia una llarga tradició de representació sexual explícita (shunga) fins a finals de la Segona Guerra Mundial i el fet és que la religió budista-xintoista no deia res al respecte. Així doncs, ¿qui fou el responsable del tabú sexual en el subconscient col·lectiu japonès modern? La resposta és la següent: els Estats Units d'Amèrica, que van imposar al Japó derrotat una constitució dins la qual van introduir clàusules que feien referència explícita al tema del sexe, com la "prohibició expressa de mostrar el pèl púbic i/o els genitals humans en representacions iconogràfiques o artístiques". Per a més informació, vegeu articles sobre la derrota del Japó el 1945 a mans del general McArthur.
[edita] El bukkake en el cinema japonès
El cert és que al Japó de posguerra ningú va posar un gran interès en debatre aquesta clàusula, així que la prohibició va ser absorbida per la ment dels japonesos com un tabú natural (i així ha continuat fins els nostres dies, tret d'una revisió menor de la llei al 1993).
No obstant, la prohibició no va evitar que al país s'hi rodessin películes de temàtica sexual. Per tal d'esquivar la prohibició d'exhibir els genitals, els directors van optar per diferents alternatives; tapar els plans amb genitals amb una piloteta blanca va ser durant molts anys el mètode de censura predominant. Podem apreciar una mostra del mètode a la pel·lícula de Nagisa Oshima de 1976 L'Imperi dels Sentits (Ai no Koriida). Cal mencionar aquest film també per la seva influència posterior en el gènere japonès no tan sols pornogràfic sinó convencional i fins i tot en l'ideari col·lectiu nipó (l'argument: una parella d'amants busca el plaer absolut a través del sexe extrem i acaben recorrent a l'asfixia per a que l'home tingui una erecció major. Però l'home mor a conseqüència de la pràctica. La dona, enfollida de plaer i alliberament, li mutila el penis i surt a passejar delirant pels carrers portant el membre a la mà). Altres mètodes més moderns han estat difuminar/pixelar en major o menor mesura els genitals un cop instaurades les taules de digitalització, colocar caputxes de làtex opac sobre el penis, filmar directament l'interior de la vagina (verídic) o bé sortir del país per a rodar al sudest asiàtic (especialment Corea i Vietnam), on aquesta legislació no s'aplica. El 1993 es va derogar la prohibició pel que fa a la qüestió del pel, però no la de mostrar els genitals.
La reacció general a la prohibició, no obstant, ha estat donar als films pornogràfics un tractament diferent al que coneixem en el nostre cinema. En comptes de la faluscràcia imperant en el cinema d'occident, el cinema japonès per a adults ha derivat cap a noves expressions sexuals de caràcter marcadament fetitxista. Argumentalment, les narracions sexuals sempre giren entorn d'arquetips típics de la cultura japonesa (històries de geishes, fantasmes), són el reflexe oriental de les obsessions masculines clàssiques (enlloc de "majorettes", noies d'institut uniformades) o bé de formes extremes d'acte sexual (parafilies) com a reacció al tabú. Són recurrents les pelicules sobre sadomasoquisme, però també desviacions extremes com ara pederàstia, bestialisme i violació (ficcionals). Algunes d'aquestes ficcions són conegudes internacionalment gràcies al fenomen hentai (animació per a adults). Per tot això, el contingut narratiu habitual de les pelicules X japoneses acostuma a ser més extrem als ulls occidentals, tot i no haver-hi representació dels genitals.
És en aquest context que sorgeixen, a finals dels anys 70 (s. XX d.c.), una nova sèrie de películes que centraven la seva atenció en el moment de la ejaculació. Les seqüències acostumaven a tenir l'estructura següent: una noia en posició de submissió, sovint de genolls, rebia les escorregudes de diversos homes. En les primeres películes del gènere la noia adoptava sovint un rol passiu, inclús d'humiliació, enfront dels homes que es limitaven a ejacular sobre la noia (que, pel que sembla, havia de mostrar la mínima emoció possible). Les primeres películes d'aquest tipus eren de la companyia M's Video Group i no passaven de ser un intent d'explorar un nou mercat. És probable que La Bestia (La bête - Walerian Borowczyk), una película de 1975, hagi estat una de les grans influències en el sorgiment del gènere, doncs la película va circular força en el mercat underground del cinema eròtic durant anys (es tracta d'un film eròtic europeu típic dels 70, però inclou un passatge oníric on la protagonista somia que és violada per una bèstia salvatge que ejacula copiosament sobre d'ella durant minuts). El terme temàtic utilitzat en un primer moment per a referir-se a les noves pelicules era Zamen (Semen), però els hàbils productors de vídeos van inventar una nova paraula, bukkake, i van idear una campanya publicitària en veure que les vendes d'aquests vídeos eren majors del que havien esperat. Cal avisar també que, a principis dels 90, els vídeos de cinema per a adults provinents d'Àsia van començar a penetrar el mercat americà. Així, els productors japonesos van fer circular la següent teoria aprofitant el desconeixement occidental sobre les costums japoneses: durant el Japó feudal, a les dones que cometien adulteri se les castigava lligant-les a un pal a la plaça major de la vila, on tots els homes de la comunitat (començant pel seu marit) havien d'anar per a ejacular sobre d'ella en un acte d'humiliació extrema. Al final del tractament, tot el poble passejava per la plaça per veure la dona en tan lamentable estat final, plorosa i degradada, per a riure's d'ella. Cal recordar que el paper de la dona al japò poc menys que fins passada la Segona Guerra Mundial ha estat de submissió total a l'home, quasi esclavitud, així que no ha de sorprendre especialment aquest concepte (de fet, segons aquesta teoria, sovint era l'home adúlter el que denunciava la seva dona; per tant, lluny de veure afectat el seu honor, l'humiliació en públic de la dona li restituia l'honor perdut per l'adulteri, doncs tornava la dona a la posició més baixa que li pertocava).
El fet és que aquesta teoria mai ha estat demostrada i té un 99'9% de possibilitats de ser una llegenda urbana afavorida pels productors japonesos. No obstant, en moltes planes web per a adults es dona per vàlida i fins i tot ha donat lloc a hoaxes (falses noticies) com la de la descoberta arqueològica d'una mòmia de dona en l'interior de l'estomac de la qual s'hauria trobat esperma de més de cent homes diferents, cosa que donaria valor a la teoria "històrica" del bukkake. Qualsevol historiador seriós sap que una troballa així hauria transcendit el mon submergit de la pornografia i seria noticia internacional de manera automàtica (d'altra banda, els estudis d'adn en arqueologia humana de segles recents són escasos per cars). Si analitzem etimològicament la paraula, bukkake és el lexema del verb bukkakeru (esquitxar o abocar un líquid, normalment aigua). bukkake en sí significaria esquitxada si es tractés d'una paraula normativa, però de fet al japò s'utilitza la paraula per a descriure un tipus de cuina que és caracteritza per "dutxar" o més aviat sucar l'aliment principal, normalment tallarines, en alguna salsa i després espolsar-lo per a treure l'excés. D'aquesta manera s'aconsegueix un decalatge subtil de sabors entre la salsa principal del plat i aquella en que s'ha remullat prèviament la pasta o carn.
El Bukkake s'ha constituït com a fenomen en gran mesura per a la seva capacitat de penetració en l'ideari col·lectiu del mercat occidental. Internet ha contribuït a la popularització del gènere de manera notable doncs va ser Shuttle Japan realment la companyia que va, gràcies a la venda d'importació per internet a partir de 1991, exportar el gènere a la resta del mon. Pel que fa a les reaccions, ràpidament s'ha establert com a un dels gèneres favorits del públic, especialment dels consumidors de planes de pagament. Això ha provocat tot un seguit de variants autòctones com a resposta de la indústria pornogràfica. Les primeres películes que es van produir fora d'Àsia van ser les del segell "American Bukkake". El cert és que van suposar un revulsiu del gènere al poder mostrar els genitals, però sobretot perque a les películes americanes les actrius intervenen en el Bukkake de manera participativa i (com a mínim a la ficció) semblen gaudir de l'acte, més que entendre'l com a una humiliació ritual. Una altra productora important és l'alemanya GGG, que aposta per una línia més hardcore, propera al món del sadomasoquisme i el bizarre. Una curiositat: per a protegir la potent indústria alemana del porno, el govern de Helmut Köhl va prohibir l'importació de pelicules pornogràfiques japoneses. El Bukkake, doncs, s'ha convertit en una potent màquina de fer diners i les seves actrius tenen status d'estrelles de Hollywood a Alemanya i el Japó.
[edita] Modalitats de Bukkake
Fins i tot un gènere tan especialitzat com el bukkake ha derivat en diversos subgèneres. Els més significatius són:
- Fila índia: el clàssic. Els primers films mostraven una dona submisa, sovint raptada, que era arrossegada fins al centre d'un altar. També sovint, la receptora era custodiada per un parell de guardians i se li embenaven els ulls. La fila d'homes, en actitud ritual, demanaven permís als guardians per escorre's d'un en un sobre la víctima. El to d'aquests primers films era tètric i els participants no demostraven les seves emocions. Productores: M's Video Group, Shuttle Japan.
- Cosplay (disfreses): la receptora del bukkake es vesteix com alguna heroïna de manga o bé amb un uniforme ritual (geisha, estudiant d'institut, vestit de natació, dependenta de mcDonalds, policia,etc.). Els models més populars són els de la coneguda sèrie Sailor Moon, així com qualsevol altra sèrie de Bishoujo (heroïnes adolescents). Productores: Shuttle Japan.
- Gokkun: literalment, l'onomatopeia que es realitza al empassar un líquid. En comptes de deixar la protagonista blanquinosa per fora, l'objectiu és que s'empassi la major quantitat d'esperma possible. Tècnicament no seria Bukkake, donat que l'objectiu no és esquitxar. No obstant, les productores de vídeos Gokkun són les mateixes que de Bukkake, així que incloc aquí la descripció. Productores: Waap.
- Bukkake en públic: de les moltes variants del gènere, una de les més populars consisteix en el bukkake exhibicionista. De fet, el divertit d'aquestes películes és veure com l'actriu passeja pel metro (les primeres pelicules exhibicionistes eren al metro de Tokyo) o pel carrer tota recoberta inconfusiblement d'esperma mentre la gent s'esforça en no demostrar ni per un instant que estan sorpresos pel fet (recordis el tabú japonès de mostrar les emocions). Una película trencadora del gènere, "Countdown Sperm", mostra una noia corrent pels carrers amb una xeringa plena de semen que va buidant sobre gent que passa pel carrer de manera aleatòria. Productores: M's Video Group, Shuttle Japan.
- Bukkake Americà: a diferència dels vídeos japonesos, els americans han evitat des de sempre el factor d'humiliació femenina a les películes i s'han esforçat per a ensenyar-nos noies ben disposades e inclús festives. En les películes, la dona participa activament i al final d'elles els protagonistes masculins acostumen a felicitar-se de lo bé que ho han fet. Una innovació que han aportat és l'ús d'un embut especial per a la recollida i posterior deglució de semen ("cum bong"). Productores: JM Video, Anabolic.
- Bukkake Alemany: els alemanys s'han proposat batre els japonesos amb la seva pròpia medicina. Aprofitant que a alemanya la importació de porno japonès està prohibida, han reforçat l'aspecte tenebrista i sadomasoquista de la pràctica. Són películes de sexe dur, de ritmes forçats, en atmosferes de foscor i làtex. Algunes flirtegen amb l'escatofagia del pipí. Productores: GGG, 666.
- Bukkake Bath: es tracta d'una sèrie de películes especialment teatrals en que resulta evident que l'esperma emprat és fals. La protagonista queda sepultada, es revolca, etc, en aquest esperma artificial. Series clau del subgènere són "Bechonuru" i "Mydol Semen". Productores: sobretot Soft on Demand.
- Bukkake Fetitxista: no és més que un intent d'atraure públic fetitxista al mercat bukkake. Els principals objectius són les mans (tekoki), els peus (ashikoki) i els pits grossos (que als japonesos els resulten divertits), però també els cabells o les aixelles, les narius o les orelles tenen el seu públic. Una curiositat és la película de Mark Archer "The World's Biggest Footjob Gangbang", que podria considerar-se un crossover entre gènere bukkake i fetitxisme del peu.
- Bukkake gay: la indústria homosexual també s'ha adaptat al nou gènere. Productores: Dolphin, Stud.
- Violació Ritual: lamentablement, aquesta és una fantasia recorrent en tot el gènere. Moltes películes comencen amb el segrest de la noia als boscos. Ultimament el que es consumeix són "violacions" per part dels companys d'oficina o d'una classe d'institut a la seva professora. El grau d'humiliació varia (en algunes películes li regalen flors a la protagonista). El que és cert és que en la variant japonesa, aquestes pelicules inclouen més penetracions que a la resta (un home surt de la penetració per ejacular sobre la dona i un altre ocupa el seu lloc). Productores: la majoria de les japoneses.
- Semen Play: el gènere més innovador. La qüestió és fer coses estrambòtiques amb l'esperma enlloc de limitar-se a rebre'l a la cara. Des de barrejar-lo amb el menjar fins a netejar-se les dents amb ell, passant per fer figuretes amb ell sobre la taula o amb els dits com si fos una goma, beure'l amb canyetes, ficar-lo al cafè i les torrades, ficar-se una màscara de submarinisme i tapar el visor o el tub amb el líquid, etc. Arran del fenomen dels reality shows estil "Big Brother" o "Aventura en África", els productors bukkake han ideat conceptes com "Bukkake 24 hours" (la protagonista té càmeres per tot el pis i el club de fans entra i surt de la casa per donar-li líquides sorpreses) o "One Week of Semen" (la protagonista ha de sobreviure una setmana a base de semen). Productores: Soft on Demand.
[edita] Curiositats i projecció actuals del bukkake
En moltes pelicules de Bukkake hi ha constants referències al nombre d'homes i la quantitat d'esperma i escorregudes involucrats. A principis de 2003, la companyia d'internet Sexual World Records va anunciar la seva intenció d'establir un rècord oficial el 25 de juliol a Los Angeles. La noia protagonista seria l'actriu britànica Queeny Love, famosa per la seva desmesurada afició al sexe oral. En principi es comptava amb arribar a un rècord de 600 participants. L'event en qüestió va haver-se de suspendre, doncs dues setmanes abans es va comprovar que la Queeny no duia el visat en regla. Els organitzadors van organitzar una ràpida recerca de noies americanes disposades a realitzar el bukkake, però no en van trobar cap fins a pocs dies abans de l'event. Al final, el boicot de les institucions americanes locals (alcaldia de Los Angeles) i les dificultats van impedir que se celebrés.
Gràcies en part a internet, han sorgit molts clubs privats de bukkake. Moltes dones (i homes) han fet declaracions sobre lo molt que gaudeixen de la pràctica, com ara la sexòloga americana Susan Block, la intel·lectual francesa Catherine Millet (galerista d'art, ex-nòvia de Ringo Starr i editora de la prestigiosa revista "Art Press") o el columnista Robin Patt-Corner. El Bukkake s'ha incorporat al món de l'art i ha tingut exposicions a la galeria nacional noruega a Oslo al 2004. També en el món dels videojocs hi trobem referencies, com per exemple la inclusió d'un grup escultòric dedicat a la deesa Bukkaka (consistent en la estàtua d'una dona rodejada de quatre estàtues masculines que hi tiren aigua pel falus) en el videojoc Leisure Suit Larry: Magna Cum Laude. Fins i tot, l'autor musical DogHorse n'ha fet un tema de rock força popular avui dia entre els internautes, amb videoclip de l'artista multimèdia britànic Rob Manuel (no obstant, els pioners del bukkake musical són els grups de grindcore com Nunwhore Commando 666 o els més famosos Cattle Decapitation. I també dins el cinema no-pornogràfic trobem al·lusions al tema més o menys evidents, com el Bukkake-vendetta de la seqüència final de "Morfing", pel·lícula del cineasta independent Carlos Atanes.
Una última advertència per als aventurers: el bukkake comporta risc d'infecció de malalties venèrees com la sida o l'hepatitis degut al contacte de l'esperma amb els capilars dels ulls.