Il barbiere di Siviglia
De Viquipèdia
Il barbiere di Siviglia | |
![]() Tito Gobbi i Maria Callas en una representació d'Il barbiere di Siviglia |
|
Títol original: | Il barbiere di Siviglia |
Llengua original: | Italià |
Gènere: | opera buffa |
Música: | Gioacchino Rossini |
Llibret: | Cesare Sterbini |
Font literària: | Le Barbier de Séville de Beaumarchais |
Actes: | dos |
Estrena: | 20 de febrer de 1816 |
Teatre: | Teatro Argentina de Roma |
Personatges:
|
|
|
Il barbiere di Siviglia és una òpera còmica en dos actes de Gioacchino Rossini segons un llibret de Cesare Sterbini al seu torn basat en la comèdia de Beaumarchais Le Barbier de Séville. L'estrena amb el títol Almaviva, o sia l'inutile precauzione tenia lloc el 20 de febrer de 1816, al Teatro Argentina de Roma. Considerada per molts com una de les opera buffa més important.
Rossini va escriure aquesta òpera en un temps rècord, ja que el contracte amb l'òpera es va firmar menys de dos mesos abans de la seva estrena. Rossini al·legava que la va acabar en només tretze dies. L'òpera és essencialment coneguda per la seva ària de Figaro (largo al factotum), per la cèlebre ària de Rosine (una voce poco fa) i pel tema de Don Basilio (la calunnia è une venticello).
L'obertura és memorable gràcies a la seva melodia burlesca. L'única obertura de Rossini que hi podria rivalitzar seria la de Guillaume Tell. Fou escrita inicialment per a una altra obra i després, quan el compositor va realitzar Elisabetta, regina d'Inghilterra també la reutilitzà, fet que en Rossini era bastant normal.