Sanç III d'Aragó

De Viquipèdia

Sanç II de Ribagorça i Sobrarb, III d'Aragó i V de Navarra ( 1042 - 1094 ), comte de Ribagorça i Sobrarb (1063-1085); rei d'Aragó (1063-1094); i rei de Navarra (1076-1094).

Taula de continguts

[edita] Orígens familiars

Fill de Ramir I d'Aragó i Ermessenda de Bigorra. Succeí al seu pare al tron d'Aragó el 1063, a l'edat de 18 anys.

[edita] Ascens al tron navarrès

El rei de Navarra, Sanç IV el de Peñalén, cosí de Sanç III, fou assassinat pel seu propi germà Ramon, que en una partida de caça el va fer caure d'una elevada roca el 4 de juny de 1076. Els navarresos, no volent ser governats pel fratricida, van triar per ser rei a Sanç, el qual va incorporar la corona de Navarra a la d'Aragó.

[edita] Vida política

El 1066 va prendre Barbastre als musulmans gràcies al seu gendre Ermengol III d'Urgell, que morí en la presa de la ciutat.

El 1078 va talar els camps de Saragossa, va construir la fortalesa de Castellar i més tard va fer tributari al rei musulmà d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus, on morí el seu pare, de Pedra Tallada i d'Ayerbe que va menar repoblar. La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construcció de castells que servien de llançadora i després com a protecció de la terra conquerida. Així Sanç III va construir, entre altres, els castells de Loarre, Obano, Montearagón, Artasona i Castiliscar.

L'any 1086, havent conquerit Montsó, va donar aquesta plaça amb títol de rei al seu fill primogènit Pere, que ja ho era de Sobrarb i Ribagorça

[edita] Relacions amb Castella

Per a establir relacions cordials amb el Regne de Castella, va ajudar el rei Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas de 1086 i en la defensa de Toledo el 1090 i, finalment, va concertar un tractat d'ajuda mútua amb El Cid el 1092.

[edita] Núpcies i descedents

Es va casar en primeres núpcies el 1065 amb Isabel d'Urgell, filla d'Ermengol III i Clemència de Bigorra. Es divorciaren el 1071. D'aquesta unió nasqueren:


Es casà novament el 1076 amb Felícia de Roucy, filla d'Hilduí III de Roucy. D'aquest matrimoni no tingueren fills.

[edita] Mort i successió

Va morir el 4 de juny de l'any 1094 assetjant la ciutat d'Osca. El seu cos fou dut al monestir de Monte-Aragón, i traslladat després al Monestir de San Juan de la Peña.

Fou succeït als dos regnes pel seu fill gran Pere I d'Aragó.

Precedit per:
Ramir I
Comte de Ribagorça
Comte de Sobrarb

10631085
Succeït per:
Pere I


Precedit per:
Ramir I
Rei d'Aragó
10631094
Succeït per:
Pere I
Precedit per:
Sanç IV
Rei de Navarra
10761094