Ferdinand de Saussure
De Viquipèdia
Ferdinand de Saussure (26 de novembre de 1857 - 22 de febrer de 1913) és un lingüista suïs, considerat el pare de la lingüística moderna. Estudià a Leipzig i Berlín (Alemanya) el 1876-1878, i fou cap de l' École pratique des Hautes Etudes del 1880 al 1891. A partir de l'estudi comparat de diversos idiomes, va establir oposicions que encara avui dia s'utilitzen, com ara:
- La diferència entre sincronia (estudi de la llengua en un moment donat, com si fos estàtica) i diacronia (estudi històric de la llengua, tenint en compte els seus canvis i evolucions en el temps)
- Les relacions sintagmàtiques d'un signe (amb la resta del mateix discurs) i paradigmàtiques (relacions amb els altres elements que podrien funcionar en el seu lloc, és a dir, la mateixa categoria gramatical)
- El signe lingüístic està format per dues parts: el significant (part fònica o escrita, realització física) i significat (contingut mental associat al signe o paraula).
També se'l considera com el pare de la semiòtica.
[edita] Obres
- Mémoire sus le système primitiv des voyelles dans les langues indoeuropéennes (1879)
- De l’emploi du génitif absolu en sanskrit (1880) doctorat a Leipzig.
- Cours de linguistique générale (1916)