Gravastar

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Li cal una bona revisio linguistica. Seria bo comprovar que passa amb la versio original en angles (s'ha demanat de fusionar-la amb dark energy star

En astrofísica, la teoria de Gravastar es una proposta feta per Pawel Mazur i Emil Mottola per reemplaçar als forats negres. En comptes d'una estrella colapsant-se es un punt del espai amb una gravetat virtualment infinita, la teoría de Gravastar proposa que quan un objecte es colapsa gravitatorialment el mateix espai arriba a una transició de fase que evita més colapsament.

La teoria ha generat poc interés en els astrofísics. Va ser un títol de una conferència, però no d'un article científic. La falta d'interés vé del fet de que el concepte requereix que un acepti la teoria molt especulativa a través de la quantització de la gravetat no obstant, no té cap millora real sobre la dels forats negres. A més, no hi ha raó teorica en que la quantització de la gravetat expliqui el perqué l'espai auría de comportar-se de la manera en que Mazur i Motolla indiquen en la seva teoría.

L'origen de la paraula GRAVASTAR vé de GRAvitational VAcuum STAR (estrella gravitacional del buit).

Mazur i Mottola han suggerit que els gravastars podrien ser la solució a la paradoxa de la informació en els forats negres i que Gravastar podría ser una font de RRG (Rafega de Raig Gamma) afegint una més de les dotzenes de centenars d'idees que han sigut proposades a causa dels RRG. De totes maneres el consens entre els astrofísics es que hi ha molt menys radicals i especulatives per resoldre els dos problemes esmentats.

Externament, un Gravastar semba similar a un forat negre: es visible només per les emisions d'alta energía que crea en consumir matèria. Els astronoms observen el cel cercan Raigs X emesos per la matèria que absorveixen per detectar els forats negres i un Gravastar produiria una senyal idèntica.

Dins d'un Gravastar, l'espai-temps estaria totalment detingut per les condicions extremes existents allà, produint una força cap a l'exterior. Al voltant d'aquest buit hi hauria una bombolla en la qual l'espai en sí es comportaría com un bloc de matèria. La idea d'un comportament tal de l'espai pot comparar-se com una forma extrema del condensat de Bose-Einstein en el qual tota la matèria (protons, neutron, electrons, etc.) es converteix en el que s'en diu estat quàntic creant un super atom