Illes Galápagos

De Viquipèdia

Imatge de satèl·lit de les illes Galápagos.
Ampliar
Imatge de satèl·lit de les illes Galápagos.

Les illes Galápagos són un arxipèlag que pertany a la República de l'Equador (n'és una de les 22 províncies; nom oficial: Archipiélago de Colón) i està situat a l'oceà Pacífic, a uns 1.000 km de la costa equatoriana. Està compost per 13 illes de naturalesa volcànica i multitud de petits illots. Són famoses per la seva riquesa zoològica, amb un nombre considerable d'espècies endèmiques, i per l'estada que hi féu Charles Darwin.

Les Galápagos van ser declarades parc nacional el 1959, protegint el 97,5% de la superfície terrestre de l'arxipèlag. L'àrea restant és ocupada per assentaments humans que ja existien al temps de la declaració. En aquell moment, entre 1.000 i 2.000 persones vivien a quatre illes. El 1972 un cens va determinar que hi vivien 3.488 persones vivien, però en el cens de 2001 la població havia crescut dramàticament fins a les 18.640 persones. El 1986 la zona marítima que envolta Galápagos fou declarada reserva marina. La UNESCO va incloure Galápagos en la llista de Patrimoni de la Humanitat el 1978 i el desembre de 2001 es va ampliar aquesta nominació també per a la reserva marina. L'organisme encarregat de les tasques de recerca i conservació és la Fundació Charles Darwin.

Taula de continguts

[edita] Geologia

Les illes són d'origen volcànic i el seu origen s'explica per la teoria del "punt calent". Les illes es troben sota la placa tectònica de Nazca, que es mou cap al continent americà a uns 7 cm/any. Sota aquesta placa es troba un dels anomenats "punts calents", infiltracions de magma cap a la part superior que arriben a trencar la superfície de la placa i surten a l'aigua. Aquestes infiltracions creen els cons volcànics que posteriorment són arrossegats cap a l'est pel moviment de la placa de Nazca.

Per aquesta raó les illes situades més a l'est (Santa Fe, Floreana, amb 5 milions d'anys) són més velles que les situades a l'oest (Isabela, 1 milió d'anys). Concretament el punt calent està situat sota les illes Isabela i Fernandina.

[edita] Clima

Les Galápagos estan situades en un lloc clau pel que fa als corrents marins: es troben precisament en el punt en què es troben el gran corrent fred anomenat corrent de Humboldt, que prové del sud, i el corrent calent d'El Niño, que prové del nord. Quan el corrent de Humboldt xoca amb El Niño formen el corrent Sud-equatorial en direcció oest, que provoca que les Galápagos no tinguin un clima excessivament calorós tot i estar en una zona equatorial.

L'estació càlida dura de desembre a maig, quan dominen les aigües càlides del nord; les temperatures arriben a 27-30 ºC i l'aigua està a uns 26 ºC, amb pluges freqüents i abundants. De juny a novembre es té l'estació seca, amb forts vents i temperatures màximes de 24 ºC i mínimes de 18-19 ºC.

[edita] Descripció de les illes

Iguana marina (Amblyrhincus cristatus) de les Galápagos.
Ampliar
Iguana marina (Amblyrhincus cristatus) de les Galápagos.

L'arxipèlag es coneix per diversos de noms, incloent les "Illes Encantades" a causa que els forts corrents que l'envolten dificulten molt la navegació en les seves aigües. La primera carta de navegació de les illes, encara que primitiva, va ser realitzada pel bucaner Ambrose Cowley el 1684, i a l'esmentada carta va batejar les illes amb els noms d'alguns dels seus amics pirates i d'alguns nobles anglesos que els recolzaven. Les principals illes de l'arxipèlag (amb els seus noms en anglès) són:

  • Española (Hood) Batejada en honor a Espanya, l'illa més meridional també es coneix com Hood en honor a un noble anglès. Té una superfície de 60 km² i una altitud màxima de 206 metres. Española és el lloc on nien els albatros i també té poblacions de falcó de Galápagos, tortugues marines, mascarells de Nazca, iguanes marines, taurons, llops marins, gavines de cua bifurcada, coloms de Galápagos, tortugues gegants i mascarells camablaus. Una fissura en la lava en un punt de la costa ha creat un «buit bufador» on l'aigua s'eleva diversos metres quan les ones colpegen contra la paret del penya-segat. És l'illa més meridional de l'arxipèlag i conté una proporció elevada de fauna endèmica.
  • Santa Fe (Barrington) Anomenada així en honor a les Capitulacions de Santa Fe, firmades el 17 d'abril de 1492, en les que es va atorgar a Cristòfor Colom els títols d'Almirall Major de la Mar Ocèana, Virrei i Governador General de les terres que descobrís; el nom de Barrington és en honor de l'almirall Samuel Barrington. Té una superfície de 24 km² i una altitud màxima de 259 metres. Santa Fe té un bosc de cactus Opuntia, que són els més grans de l'arxipèlag, i de caqui. Els penya-segats costaners són la llar de gavines de cua bifurcada, faetons i petrells. La iguana terrestre de Santa Fe hi és present amb nombrosos individus, igual que la sargantana de lava. Té una pintoresca llacuna de color turquesa i aigües tranquil·les.
  • Genovesa (Tower) El seu nom prové de la ciutat de Gènova, possible lloc de naixement de Colom. Té una superfície de 14 km² i una altitud màxima de 76 metres. Aquesta illa està constituïda per les restes d'un gran cràter submergit. El seu sobrenom de «l'illa dels ocells» es justifica per la presència, a la Badia Darwin, de fregates, gavines de cua bifurcada, mascarells camaroigs, gavines de lava, petrells i pinsans de Darwin. El lloc denominat El Barranc constitueix un magnífic altiplà per a observació d'aus, especialment els mascarells de Nazca i mascarells camaroigs.
Mascarell camablau (Sula nebouxii) de les Galápagos.
Ampliar
Mascarell camablau (Sula nebouxii) de les Galápagos.
  • Floreana (Charles, Santa María) Rep el nom en honor a Juan José Flores, el primer president d'Equador, durant l'administració del qual el govern equatorià va prendre possessió de l'arxipèlag. També se la coneix com Santa María en honor a una de les caravel·les de Colom. Té una superfície de 173 km² i una altitud màxima de 640 metres. Va ser una de les primeres illes en ser habitades i que més polèmica va causar en la premsa internacional de començaments del segle XX. Flamencs rosats i tortugues marines nien en aquesta illa entre desembre i maig. A la Badia de Correus, des del segle XX els baleners van usar un barril a manera d'oficina de correus perquè les cartes poguessin ser recollides i ser lliurades als seus destinataris, principalment a Europa i els Estats Units, pels vaixells que hi passessin en el seu viatge de retorn. A la Corona del Diable, un con volcànic submergit, es poden observar interessants formacions coral·lines.
  • Santa Cruz (Indefatigable) Té una superfície de 986 km² i una altitud màxima de 864 metres. A Santa Cruz hi ha localitzat el major assentament humà de l'arxipèlag, la ciutat de Puerto Ayora, on també s'ubiquen l'Estació Científica Charles Darwin i les oficines centrals del Servei del Parc Nacional. A l'estació Charles Darwin opera un centre de criança de tortugues on aquests quelonis es preparen per a la seva reintroducció en el seu hàbitat natural. La part alta de Santa Cruz té una vegetació exuberant i és famosa pels túnels de lava. Aquesta regió és habitada per una quantitat considerable de tortugues gegants. La Caleta Tortuga Negra és una àrea envoltada de manglar que tortugues marines, rajades i petits taurons utilitzen com a lloc d'aparellament. El Cerro Dragón, conegut per la seva llacuna de flamencs i les seves iguanes terrestres, també es troba en aquesta illa.
  • Baltra (Seymour Sur) Té una superfície de 27 km² i una altitud màxima de 100 metres. El principal aeroport de l'arxipèlag és aquí i va ser construït durant la Segona Guerra Mundial per la Marina dels Estats Units, amb l'objectiu de servir de base per a patrulles aèries sobre el Canal de Panamà. En aquesta illa es van reintroduir iguanes terrestres després que aquesta espècie nativa fou totalment eliminada pels soldats de la base que van estar-hi aquarterats.
  • Seymour Norte Rep el nom d'un noble anglès anomenat Lord Hugh Seymour. Té una superfície de 1,9 km² i una altitud màxima de 28 metres. En aquesta illa es troba una gran població de mascarells camablaus i gavines de cua bifurcada. També hi ha nombroses fragates.
Vista de l'illa Bartolomé amb el Pinacle, al fons els cons volcànics de l'illa Santiago.
Ampliar
Vista de l'illa Bartolomé amb el Pinacle, al fons els cons volcànics de l'illa Santiago.
  • Bartolomé Batejada en honor al tinent David Ewen Bartholomew de la Marina Britànica. Té una superfície d'1,2 km² i una altitud màxima de 114 metres. Aquí es troba el famós «Pinacle», que és una de les imatges més representatives de l'arxipèlag. S'hi pot observar el pingüí de Galápagos, així com llops marins. També s'observen formacions de lava i cons volcànics recents.
  • Santiago (San Salvador, James) Té una superfície de 585 km² i una altura màxima de 907 metres. Aquí es troben iguanes marines, llops marins, foques pelleteres, tortugues terrestres i marines, flamencs, dofins i taurons. Una nombrosa població de cabres i porcs salvatges que van ser introduïts pels humans ha causat grans danys a la flora i la fauna endèmiques. En aquesta illa és habitual observar pinsans de Darwin i falcons de Galápagos, així com una colònia de foques pelleteres. A la badia Sullivan hi ha un flux recent de lava pahoehoe.
  • Isabela (Albemarle) Batejada en honor de la reina Isabel I de Castella, és la major illa de l'arcxipèlag, amb una superfície de 4.588 km². El punt més alt és el volcà Wolf que assoleix 1.707 metres d'altitud. La forma allargada de l'illa es deu a la fusió de sis grans volcans en una sola massa. En aquesta illa es poden observar pingüins, cormorans no voladors, iguanes marines, mascarells, pelicans, així com crancs vermells (zayapas). A les vessants i calderes dels sis volcans d'Isabela, es poden observar iguanes terrestres i tortugues, així com pinsans, falcons de Galápagos, coloms de Galápagos i una interessant vegetació. El tercer major assentament humà de l'arxipèlag, Puerto Villamil, està ubicat en l'extrem sud de l'illa.
  • Fernandina (Narborough) Batejada en honor del rei Ferran II d'Aragó, té una superfície de 642 km² i una altura|alçària màxima de 1.494 metres. És la més recent i més occidental de les illes de l'arxipèlag. Un nou procés eruptiu es va iniciar el 13 de maig de 2005 quan un núvol de cendra i vapor d'aigua es va elevar a més de 7 quilòmetres d'altura i van començar a descendir fluxos de lava ardent pels pendents del volcà, dirigint-se cap al mar. Punta Espinoza és una estreta franja de terra on centenars d'iguanes marines es reuneixen en grans grups. El famós cormorà no volador habita en aquesta illa, així com pingüins, pelicans i llops marins.

[edita] Referències

  • Michael H. Jackson: Galápagos. Una historia natural (University of Calgary Press / Fundación Charles Darwin, 1997).
  • John Hickman: The Enchanted Islands. The Galapagos discovered (Anthony Nelson / LibriMundi, Quito, 1998).

[edita] Enllaços externs