Biar

De Viquipèdia

Biar
Localització
Localització de Biar respecte el País Valencià Localització de Biar respecte l'Alt Vinalopó
Municipi l'Alt Vinalopó
Gentilici Biarenc (o biarut)
Biarenca (o biaruda)
Població (2003) 3.550
Superfície 98,20 km2
Densitat 36,15 hab/km2
Altitud 700 m
Nuclis de població 1
Coordenades 38° 37’ 47” N
0° 45’ 59” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Villena
Pressupost municipal
(2004)
3.299.166,48 €

Biar és una població de la comarca de l'Alt Vinalopó.

Escut de Biar
Ampliar
Escut de Biar

Sobre la procedència del topònim Biar hi ha dues versions, una diu que procedeix de la paraula llatina apiarium que significa lloc d'abelles; l'altra la deriva de l'àrab amb el significat de "lloc de fonts".

Taula de continguts

[edita] Història

Castell de Biar
Ampliar
Castell de Biar

Assignat aquest lloc fronterer a la Corona d'Aragó pel tractat d'Almizra de març de 1244, la data que alguns consideren de la seua rendició és la de 1245, mentre que altres la retarden al 1253. En principi, el rei respecta la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i va limitar-se a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va portar a la seua expulsió d'aquest lloc. El 1280, Pere III confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com a vertadera carta pobla del lloc. Va constituir un nucli crucial en els conflictes castellano-aragonesos i va rebre successius privilegis, entre els quals destaca la promesa de Pere IV de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. En la guerra de Successió es va declarar partidària del borbó i hagué de resistir els atacs de l'arxiduc.

Testimoni d'aquests esdeveniments és el castell que corona el poble, símbol del poble, visible des de l'autovia i la carretera. Majestuós de dia i encantador i màgic de nit, com si flotara amb l'aire dins de la foscor. Juntament amb el castell també es conserven les restes de la muralla de la que sóls queden dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta reial de Xàtiva i l'Arc del Jesus o porta de la juderia. Des d'aquesta última es pot accedir al casc antic, amb els seus carrers estrets i empinats tots ells paral·lels i dirigits cap el castell.

[edita] Demografia i economia

Vista panoràmica de Biar
Ampliar
Vista panoràmica de Biar

El creixement demogràfic de Biar durant el segle XVI va trobar el seu contrapunt en la frenada del XVII, on es van succeir epidèmies particularment intenses com la de 1676-1677. El segle XVIII va suposar una forta recuperació econòmica i demogràfica i a finals de segle destaca la importància del blat, el cep, l'olivera i d'altres productes d'horta. El desenvolupament de la terrisseria, tant de fang blanc com de vermell, va originar relacions comercials, amb pobles veïns i amb el Regne de Múrcia. A més a més, diversos ceramistes de Biar, els Teuler o els Castellar, solien traslladar-se a terres de Castella o d'Aragó per la confecció de teules. A mitjans del XIX, mantingué pareguda orientació agrícola i industrial. Més recentment, ja en el segle XX, l'activitat industrial s'ha centrat en el sector tèxtil i el calcer, mentre que la producció agrària s'ha adreçat més envers la comercialització. Paral·lela a l'última evolució econòmica es produeix una major organització dels grups socials menys afavorits per ella; durant la Segona República la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ací amb una organització (Obrers Agrícoles). A principis dels setanta hi havia uns 3.000 habitants (biaruts); el 2003, 3.578. Actualment l'economia del lloc es eminentment industrial, sobretot la fabricació de nines. Malgrat tot s'hi conserva l'elaboració d'artesania ceràmica, famosa pels seus envernissats.

A més a més, la seva artesania dedicada a les festes de Moros i Cristians també és important. Hi ha una empresa amb la qualificació artesanal del País Valencià en la que es fabriquen vestits, cotes de malla, metalls i complements.

La vila de Biar s'assenta sobre els estreps de la serra de Mariola. Gairebé la meitat del seu ampli terme, 98,2 km2, és sòl forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del casc urbà i l'exuberant paisatge del municipi depara grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m.); el Reconco (1.206 m.); el Cabeç Gros (1.061 m.) i el Frare (1.042 m.) entre d'altres. La pujada al santuari de nostra Senyora de Gràcia des del Plàtan; la visita a l'Aula de Natura, la Fontanella o la Penya Tallà són altres atractius de Biar.

Les festes de Moros i Cristians que se celebren del 10 al 13 de maig sent de les més antigues de la Mariola, amb elles es representa la conquesta de Jaume I de la vila després del setge de les tropes cristianes als moros que ocupaven la plaça. Un dels actes més particulars d'aquestes festes són les fogueres que s'encenen a la baixada de la Mare de Déu al voltant de tots els monts de Biar. Personatges importants a les festes de Biar son els capitans i banderes així com la figura de la vengaleta i la rodella que han estat prou oblidades i pareix ser que tornen a cobrar el protagonisme que mereixen.

[edita] Política

El govern municipal correspon al PSPV que té 5 regidors, els mateixos que el PP; GM compta amb 1.

[edita] Enllaços externs