Llengües uralianes
De Viquipèdia
Les llengües uralianes formen una família de vora de 30 llengües, parlades per uns 20 milions de persones. Es creu que el seu origen és al voltant dels Urals. L'hongarès, el finès, i l'estonià són les llengües d'aquesta família amb més parlants i projecció internacional.
[edita] Tipologia
Algunes característiques estructurals típiques de les llengües uralianes:
- Són llengües aglutinants que fan un gran ús de sufixos tant gramaticals com derivatius, i de partícules posposicionals (les preposicions són rares), i poden arribar a formar paraules força llargues.
- Tenen un sistema de casos força extens, que inclou nominatiu, acusatiu, genitiu, i almenys tres casos locatius (lloc a on, lloc des d'on, i lloc cap a on), encara que sovint hi ha casos locatius encara més específics (direcció cap a sobre, cap a sota, cap a dins, cap a la vora, etc etc).
- No tenen génere gramatical o classificadors.
- Tenen un sistema de sufixos possessius, que varien segons la persona gramatical.
- No tenen un verb traduïble per "tenir". Fan servir estructures alternatives a tinc X que es podrien traduir literalment com X és amb mi o X és meu.
- Solen tenir un verb negatiu que es conjuga com qualsevol altre verb.
- Solen tenir harmonia vocàlica
- L'accent d'intensitat sol ser sobre la primera síl·laba de les paraules.
- Solen tenir una sèrie de consonants palatalitzades.
[edita] Classificació
- Samoieda
- Samoieda septentrional
- Enets
- Iurac (o nenets)
- Nganasan
- Samoieda meridional
- Camassià
- Samoieda septentrional
- Finoúgric
[edita] Bibliografia
- Abondolo, Daniel (ed., 1998), The Uralic Languages, London and New York, ISBN 0-415-08198-X.