Anells de Júpiter

De Viquipèdia

Els anells de Júpiter i les seves llunes interiors.
Ampliar
Els anells de Júpiter i les seves llunes interiors.

El sistema d'anells de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits. Va ser descobert per la sonda espacial Voyager 1 el 1979.

El sistema d'anells jovians es divideix principalment en tres parts. Un anell principal de 6.400 km de diàmetre però només 100 km de gruix, format per pols dels satèl·lits Metis i Adrastea. En el seu costat intern, l'anell principal es fon gradualment amb l'halo. L'halo és una regió en forma de torus de 10.000 km de gruix i que s'estén fins al capdamunt del núvols de Júpiter. A l'exterior de l'anell principal, es troben dos anells amples i difusos, formats a partir de material dels satèl·lits Amaltea i Tebé. També hi ha un anell encara més exterior, extremadament tènue i distant que envolta Júpiter girant en sentit oposat. El seu origen és incert però podria haver-se format a partir de pols interplanetària capturada.

Nom Límits intern i extern (km)
(des del centre de Júpiter)
Amplada (km)
1979 J1R Halo 89.400 - 122.800 33.400
1979 J2R Anell principal 122.800 - 129.200 6.400
Anells difusos
1979 J3R
Anell d'Amaltea 129.200 - 181.350 52.150
Anell de Tebé 181.350 - 221.900 40.550
- Extensió de Tebé 221.900 - 280.000 58.100