Cinema
De Viquipèdia
El cinema és una art i un dels entreteniments més populars a gairebé tot el món. Es basa en la il·lusió de moviment que es produeix en projectar imatges fixes gravades en una pel·lícula de cel·luloide a una frequència (habitualment) de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència retiniana.
Taula de continguts |
[edita] Història i antecedents del cinema
[edita] Segle XI
- Es té constància de l'existència d´ombres xineses des d'aquesta època, i possiblement ja existien des de molt abans.
[edita] Segle XVI
- Leonardo da Vinci ja fa una descripció tècnica de la cambra obscura.
[edita] Segle XVII
- Des de mitjan segle la llanterna màgica havia estat descrita i explicada. A partir d'aquest moment es difon per tota Europa.
- 1676: Isaac Newton presenta els seus treballs sobre la persistència retiniana.
[edita] Segle XVIII
Robertson, el més famós dels llanternistes, oferirà a finals de segle els seus cèlebres espectacles de fantasmagories.
[edita] Segle XIX
- 1825: John Ayrton Paris va ser qui amb més èxit va comercialitzar el taumatrop, la joguina òptica bàsica.
- 1832: Plateau dissenya el fenaquistiscopi.
- 1834: El matemàtic anglès William George Horner inventa el zootrop.
- 1837: Daguerre fa el primer daguerrotip.
- 1877: Émile Reynaud presenta el praxinoscopi. Només un any després crearà el Praxinoscopi-Teatre.
- 1891: Edison fa la primera demostració d'un nou invent: el kinetoscopi.
- 1895: Apareix el cinematògraf, invenció atribuïda als germans Lumière. El 28 de desembre de 1895 els germans Lumière projectaren publicament la sortida dels obrers d'una fàbrica francesa.
[edita] Segle XX
- 1902 Viatge a la lluna, de George Méliès
- 1903 El gran robatori del tren, de Edwin S. Porter
- 1915 El naixement d'una nació, de David Wark Griffith
- El cinema còmic mut:
- Mack Sennet
- Set anys de mala sort (1921), de Max Linder
- L'home mosca (1923), de Fred Newmayer, Sam Taylor i Harold Lloyd
- La quimera de l'or(1925), de Charles Chaplin
- El maquinista de la General(1926), de Buster Keaton
- L' expressionisme alemany:
- El gabinet del Dr. Caligari (1919), de Robert Wiene
- Nosferatu (1921), de Friedrich Wilhelm Murnau
- L'últim home (1924), de Friedrich Wilhelm Murnau
- Metròpolis (1927) , de Fritz Lang
- La caixa de Pandora (1929), de G. W. Pabst
- El cinema soviètic:
- El cuirassat Potemkin (1925), de Sergei Mikhailovich Eisenstein
- La mare (1926), de Vsevolod Pudovkin
- La terra (1930), d'Alexander Dovjenko
- Octubre (1928), de Sergei Mikhailovich Eisenstein
- Chapaiev (1934]]), dels germans Vassiliev
- El cinema de gàngsters:
- La llei de l'hampa (1927), de Josef Von Sternberg
- El cinema experimental francès:
- La passió de Joana d'Arc (1928), de Carl Theodor Dreyer
- Un chien andalou (1928), de Luis Buñuel i Salvador Dalí
- El drama psicològic estaunidenc:
- 1927: Primera pel·lícula parlada: "El cantant de jazz"
- Clàssics del terror:
- Clàssics francesos dels anys trenta:
- L'edat d'or del sistema d'estudis:
- Blancaneus i els set nans (1937), de Walt Disney
- Bringing up baby (1938), de Howard Hawks
- Allò que el vent s'endugué (1939)
- La diligència) (1939), de John Ford
- El màgic d'Oz (1939)
- Ciutadà Kane (1941), d'Orson Welles
- El falcó maltès (1942), de John Huston, primera pel·lícula de cinema negre
- Casablanca (1943)
- Duel al sol (1946), de King Vidor
- Gilda (1946)
- Els millors anys de la nostra vida (1946), de William Wyler
- Cantant sota la pluja (1953)
- La llei del silenci (1954), d'Elia Kazan
- Rebel sense causa (1955), de Nicholas Ray
- Vertigo (1958), d'Alfred Hitchcock
- Ningú no és perfecte (1959), de Billy Wilder
- The hustler (1962), de Robert Rossen
- La pantera rosa (1964), de Blake Edwards
- Point blank(1967), de John Boorman
- Bonnie i Clyde (1967) , d'Arthur Penn
- Grupo salvaje (1969), de Sam Peckinpah
- El neorealisme italià:
- Roma, ciutat oberta(1945), de Roberto Rosellini.
- El lladre de bicicletes (1948), de Vittorio de Sica
- Els mestres francesos:
- Els mestres japonesos:
- Contes de Tòquio (1953) , de Yasujiro Ozu
- Els set samurais (1954), d'Akira Kurosawa
- L'intendent Sansho (1954), de Kenji Mizoguchi
- Zatoichi ((2003)), de Takeshi Kitano
- Els clàssics suecs:
- El setè segell (1957), d'Ingmar Bergman
- La nouvelle vague francesa:
- El free cinema britànic:
- Un tast de mel (1961), de Tony Richardson
- El nou cinema alemany:
- Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant (1972), de Rainer Werner Fassbinder
- Altres:
- La dolce vita (1960), de Federico Fellini
- La nit (1961), de Michelangelo Antonioni
- Per un grapat de dòlars (1964), de Sergio Leone, primer "spaghetti-wèstern"
- L'evangeli segons Sant Mateu (1964), de Pier Paolo Pasolini
- 2001:Una odissea de l'espai (1968), de Stanley Kubrick
- Easy Rider (1969), de Dennis Hopper
- Mort a Venècia (1971), de Luchino Visconti.
- El padrí (1972), de Francis Ford Coppola
- Chinatown (1974), de Roman Polansky
- Taxi Driver (1976), de Martin Scorsese
- La guerra de les galàxies (1977), de George Lucas.
- Annie Hall (1977), de Woody Allen
- Blade Runner (1982), de Ridley Scott
- Foc al cos (1982), de Lawrence Kasdan
- Platoon (1986), de Oliver Stone
- Vellut blau (1986), de David Lynch
- Sorgo roig (1988), de Yimou, Zhang
- Do the right thing (1989), de Spike Lee
- Akira (1989), de Katsuhiro Otomo
- Tres colors blau blanc roig (1993), de Krzysztof Kieslowski
- A través de les oliveres (1994), de Abbas Kiarostami
- Ladybird, ladybird (1994), de Ken Loach
- Exòtica (1994), de Atom Egoyan
- Pulp Fiction (1994), de Quentin Tarantino
- La mirada d'Ulisses (1995), de Theo Angelopoulos
- Conte d'estiu (1996), de Eric Rohmer
- Trainspotting (1996), de Danny Boyle
- The Pianist (2002), de Roman Polanski
- Old Boy (2003), de Chan-wook Park
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
- Academy of Motion Picture Arts and Sciences
- Actors
- Compositors de bandes sonores
- Directors de cinema
- Banda sonora
- Gènere cinematogràfic
- Festival Internacional de Cinema de Catalunya
- Premis cinematogràfic
- Productora cinematogràfica
- Crítiques cinematogràfiques
- Títols rellevants de la història del cinema