Estònia
De Viquipèdia
|
|||||
Lema nacional: Cap | |||||
![]() |
|||||
Idiomes oficials | Estonià | ||||
Capital | Tallinn |
||||
Ciutat més gran | Tallinn | ||||
Govern | Democràcia parlamentària Toomas Hendrik Ilves Andrus Ansip |
||||
Superfície - Total - Aigua(%) |
45.226 km² (129è) 4.56% |
||||
Població - Estimació 2004 - Cens — - Densitat |
1.401.945 (149è) — 31 hab/km² (144è) |
||||
Moneda | Corona estoniana (EEK ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
EET (UTC+2) Si, EET* (UTC+3) |
||||
Independència -Reconeguda |
de l'URSS 20 d'agost de 1991 |
||||
Himne nacional | Mu isamaa, mu õnn ja rõõm | ||||
Domini internet | .ee | ||||
Codi telefònic | +372 |
||||
Gentilici | Estonià, estoniana | ||||
La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, costaner amb el mar Bàltic a l'oest i amb el golf de Finlàndia al nord, que comparteix frontera amb el seu estat bàltic germà Letònia pel sud, i amb Rússia per l'est.
Taula de continguts |
[edita] Política
Antiga república soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica d'Estònia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independència (1918-1940). Els primers presidents foren Arnold Ruutel i Lennart Meri. Des d'aleshores ha enfortit els lligams amb els països occidentals, i l'any 2004 na entrat a l'OTAN i a la Unió Europea.
[edita] Geografia
Estònia és un país molt pla, amb una altura mitjana de només 50 m, i 318 m d'altura màxima, a la muntanya Suur Munamägi, situada a l'extrem sud-oriental. Els boscos cobreixen un 47% de la superfície total. S'hi troben uns 1.400 llacs i estanys (alguns de molt petits, tot i que el més gran, el llac Peipsi, a la frontera amb Rússia, té 3.555 km²), nombrosos aiguamolls i 3.794 km de litoral marítim accidentat per un gran nombre de badies, golfs i estrets. Els principals rius del país són els Narva, Virgala, Parnu, Poltsamaa, Halliste, Navesti, Pedja, Emajogi, Kunda, Loksa, Jaggovel, Keghel i Fickel. També hi ha nombrosos llacs, com el Peips (en rús Čudskoje), Pihkwa (Pskov) i Vortsjärv. de El nombre d'illes i illots és d'unes 1.500, amb dues que són prou grosses per formar els seus propis comtats: Saaremaa/Ösel i Hiiumaa/Dägo, endemés de les Vormsi/Worms i Muhamaa/Moon.
[edita] Subdivisió administrativa
El territori és dividit en 15 comtats (estonià: pl. maakonnad; sg. - maakond). Aquests són:
|
[edita] Demografia
Per circumstàncies polítiques i històriques, la composició ètnica del territori estonià ha variat força, sobretot en els darrers cinquanta anys, ja que els ocupants soviètics potenciaren l’emigració de russos i altres eslaus per minvar l’element estonià. Això s’ha capgirat des que és un estat independent. Segons el cens del 2003, la població d'Estònia es compon ètnicament pels grups:
L’element estonià és força predominant al camp (on és el 90 % dels efectius), mentre que a les ciutats el percentatge baixa al 56 %), mentre que el rus (que arriba al 35 % a les ciutats) no arriba al 5 % al camp. Una altra ètnia nadiua del país són els vòtics o chudes, que parla una llengua ugrofinesa, que eren uns 5.148 el 1848, però baixaren a un miler el 1914 i a uns 30 el 1970. Actualment són gairebé integrats entre els estonians. Darrerament han estat reconeguts com a minoria regional els võros, que viuen al Comtat de Võru i que parlen una llengua semblant a la dels estonians.
Pel que fa a la religió del país, els estonians són majoritàriament luterans o evangèlics (el 13,7 % de la població), així com els letons, finlandesos i alemanys. L’element eslau (rús, ucraïnès i bielorús) és de religió ortodoxa (el 19,9 % de practicants el 1998), i apart hi ha uns 5.100 catòlics (principalment polonesos i alemanys), 3.000 musulmans (els tàtars) i 2.500 jueus.
![]() |
Ex Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Portal UE | Unió Europea (UE) | ![]() |
---|---|---|
Estats membre: |
||
![]() ![]() |
||
![]() ![]() |
||
![]() |
||
![]() ![]() ![]() ![]() |
|
![]() |
---|---|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
|
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. |