Alcàntera de Xúquer
De Viquipèdia
Alcàntera de Xúquer | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Gentilici | Alcanterí Alcanterina |
||
Població (2004) | 1.380 | ||
Superfície | 3,40 km2 | ||
Densitat | 405,88 hab/km2 | ||
Altitud | 33 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Codi postal | 46293 | ||
Coordenades | 39° 04’ 10” N 0° 33’ 36” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Alzira |
Alcàntera del Xúquer és un municipi de la Ribera Alta. El topònim és d'orige àrab, al-qántara, que significa "el pont", "l'aqüeducte" o, fins i tot, "el dic".
Taula de continguts |
[edita] Història
Posiblement fou incorporat pel rei Jaume I al Regne de València en 1244, després de la conquesta de Xàtiva. No obstant la població musulmana es mantingué fins la seua expulsió definitiva. El cinc de gener de 1365, el rei Pere IV va donar a Berenguer de Ripoll el terç delme i el morabatí de les cases i possessions d'Alcàntera. Posteriorment en octubre del 1430, el rei Alfons V entrega a Lluís Cornell el lloc amb el seu territori i vassalls. En el s. XVI, el comprà la família Despuig, junt a Beneixida i el Ràfol. Carlos I li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. El 1609 va despoblar-se a causa de l'expulsió dels moriscs, i arran aquest fet, dos anys després Cristòfol Despuig tingué que otorgar carta pobla en favor de nous vasalls. El terratrèmol de 1748 va afonar part de la torre i el seu palau senyorial. Després de pertànyer una temporada a Alons Sanoguera, a principis del segle XVIII el comprà els Sorell, comtes d'Albalat, als qual, contribuïa el poble amb la dotzena part de tots els fruits i el terç delme fins la dissolució del règim senyorial en el segle XIX. . En la primera meitat del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda.
[edita] Llocs d'interés
- Església parroquial en honor de la Puríssima Concepció, del segle XVII.
- Venta del Baró, antiga fortificació amb murs de fins un metre d'espesor. Va servir també de posada i d'allotjament per a tropes.
[edita] Gastronomia
El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la Mona de Pasqüa, l'arnadí, les fogasses i els pastissets de moniatoi la "coca" cristina.
[edita] Festes
- Primer cap de setmana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i al Santíssim Crist dels Afligits.
- Sant Vicent Ferrer, el dilluns després de Pasqüa.
[edita] Altres dades
El 1.960 posseïa 1.210 habitants i el 2.002, 1.373. un 91,47% dels quals declararen saber parlar valencià en el cens de 2.001. El seu terme abasta 3,9 qm2.
Actualment l'agricultura segueix essent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector serveis. Des de la primera meitat del segle XIX i, fonamentalment des del segle XX, la morera i l'arròs han anat deixant pas al cultiu del taronjer, predominant hui en dia. També han desaparegut els conreus de blat i dacsa, així com el de la vinya, oliveres, garrofers i ametlers. També es conreen verdures i llegums. El regadiu s'alimenta principalment amb les aigues del riu Sellent (administrat pels propis regants), encara que també s'usen les sèquies d'Escalona i Carcaixent (les dos del riu Xúquer). La propietat de la terra està molt repartida
El municipi està governat pel PSOE amb 6 regidors, restant el PP com a única oposició (3).
[edita] Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
- Informació sobre la Venta del Baró