Almussafes

De Viquipèdia

Almussafes
Localització
Localització d'Almussafes respecte del País Valencià Localització d'Almussafes respecte de la Ribera Baixa
Municipi de la Ribera Baixa
Gentilici Almussafenc (o almussafeny)
Almussafenca (o almussafenya)
Població (2004) 7.459
Superfície 10,80 km2
Densitat 690,65 hab/km2
Altitud 30 m
Nuclis de població 1
Coordenades 39° 17’ 25” N
0° 24’ 53” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Carlet

Almussafes és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Taula de continguts

[edita] Història

Encara que hi ha empremtes de població en el Neolític. Almussafes està documentada per primera vegada en el s XI, quan el Cid va acampar en una zona anomenada Rayosa (l’actual Raxosa) i el gendre de Yucef, Abu-Beker ho va fer en la població. L'origen, per tant, és musulmà i el seu topònim prové de l’àrab Maçaf, que significaria quelcom paregut a “a meitat de camí” per què era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat a vianants, a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles que entraven i sortien de València.

Fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpellier que l’ajudaren a conquistar-la. El 19 de maig de 1252, na Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà carta de població a 20 persones d'Almussafes, sota dret emfitèutic,i es va reservar la torre, el forn i d'altres regalies. El 17 d'abril de 1281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues. El 1289 Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i demés drets feudals. Urrea tornà a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins 1346, que el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV durant la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Aquest va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 1352 a l'abat del monestir del monestir de nostra senyora de la Valldigna, qui el retingué durant 451 anys, fins 1766, que va ser incorporada a la Corona, rere un plet aixecat per Almussafes davant el Consell d'Hisenda. En l’any 1788 es deslliga de la parròquia de Benifaió i es converteix en parròquia.

[edita] Llocs d'interés

Arquitectònicament cal citar:

  • La torre de Racef. Construïda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d’alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la població.
  • L’església parroquial de Sant Bartomeu. Barroca de 1788, amb interior xurrigueresc i apreciables pintures.

[edita] Altres dades

La batlia l’ocupa el PSPV, que guanyà les eleccions de 2003, amb 7 regidors, 5 en té el Bloc i el PP 1. La població en 2005 era de 7.640 habitants -- almussafenys o almussafers —. L'any 2001 un 76,69% dels habitants sabíen parlar valencià.

L’economia ha estat tradicionalment sustentada en l’agricultura, s’hi produeix dacsa, arròs, vi, oli, seda, fruits i cítrics. Però des de 1976, data de la implantació de la multinacional automobilística Ford, tant la morfologia com l’economia d’Almussafes es van veure sacsejades i transformades.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües