Lutetia Parisiorum

De Viquipèdia

Lutetia Parisiorum (Λουκοτεκία) fou una ciutat de la Gàl·lia al limít entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena. La ciutat es esmentada per primer cop per Juli Cèsar.

Que el 53 aC hi va celebrar una reunió amb caps gals, i l'esmenta sempre com Lutetia Parisiorum. A les operacions del 52 aC diu que era una illa al Sequana (Sena). Quant Cèsar preparava l'atac a Gergòvia (52 aC) va enviar a Labienus amb quatre legions contra els parisis i els sènons. Labienus va avançar des Agedincum seguint el Sena i el cap gal l'esperava a una zona de maresmes per impedir-li creuar el riu : Labienus al no poder creuar per la zona de maresmes va sortir del camp de nit i va retornar a Melodunum (Melum) una ciutat dels sènons, i es va apoderar de la ciutat i de 50 vaixells i llavors va marxar contra Lutècia. Quant ja la tenia a la vista els gals la van incendiar i van destruir els ponts i es van col·locar a la riba del Sena deixant a Labienus al mig. Coneguda la derrota de Cèsar a Gergòvia els bel·lòvacs es van unir als sènons i van atacar també a Labienus que es va poder retirar cap a Melodunum. Després va poder rebutjar l'atac dels gals i es va poder retirar cap a Agedincum.

Finalment la ciutat va agafar el nom del poble i es va dir Civitas Parisiorum. Zosimus l'esmenta com Parisium. Els romans hi tenien una base fluvial. L'antiga ciutat a l'illa dins el Sena es la moderna Cité, i tenia al costat un altra illa on es avui Notre Dame. Les dos illes no van quedar unides fins al segle XVI. El nom va acabar convertit en París a l'alta edat mitjana.

Sota domini romà fou una petita ciutat, que Ammià qualifica de castell (no li dona el títol de ciutat) i Zosimus i Julià la defineixen com a "petita ciutat". Julià l'Apòstata hi fou proclamar emperador el 359 aC.

A finals del segle V fou ocupada pels francs i el 508 Clodoveu la va convertir en la seva capital.

Les restes romanes son molt minses.

En altres llengües