Llefià
De Viquipèdia
Llefià és un districte del municipi de Badalona, situat a l'extrem sud-oest de la ciutat. Està compost per tres barris: Sant Antoni, Sant Joan i Sant Mori.
Limita amb els barris de Artigas i Sant Roc i la ciutat de Sant Adrià de Besòs al sud, amb el barri de La Salut al nord-est i la ciutat de Santa Coloma de Gramenet a l'oest, i té una extensió de 0,93 km quadrats.
Hi viu una població de 45.307 persones (2002), gairebé una quarta part dels 219.163 habitants de Badalona (2005), resultant una de les densitats de població més alta de l'àrea metropolitana de Barcelona. La població es distribueix d'aquesta forma: Sant Antoni, 16.174 hab. i 0,41 km2; Sant Mori, 15809 hab. i 0,27 km2; i Sant Joan, 13324 hab. i 0,25 km2. El gentilici pels seus habitants és llefianenc, llefianenca.
El barri disposa de set col·legis d'educació infantil i primària (CEIP) i dos instituts d'ensenyament secundari (IES). Les infraestructures culturals consisteixen en la Biblioteca Xavier Soto, el Centre Cívic Torre Mena, el Casal Cívic de Llefià i el teatre Blas Infante. També hi ha equipaments esportius com el Poliesportiu de Llefià, el camp de futbol, una piscina, i diversos camps de bàsquet i de petanca.
Respecte als serveis, Llefià disposa d'un Centre d'Atenció Primària (CAP), una oficina de Benestar Social, un centre de planificació familiar, una residència de gent gran, una oficina de correus i una Oficina de Treball de la Generalitat (OTG-INEM).
Dins del teixit associatiu cal destacar les sis associacions de veïns: AVV Juan Valera, AVV Sant Mori de Llefià, AVV Ronda Sant Antoni, AVV Sant Antoni de Llefià, AVV Sant Joan de Llefià Baix-Gran Sol, AVV Sant Joan de Llefià Alt. A més al barri hi ha centres regionals, AMPA dels centres d'ensenyament, esplais, entitats culturals, entitats esportives, moviments de joves, etc.
S'hi celebren varies festes populars, des de finals de maig fins la revetlla de Sant Joan.
[edita] Un text sobre Llefià
Aquest districte rep comunament el nom de Llefià, i està composat per tres barris diferents: Sant Mori de Llefià, Sant Antoni de Llefià i Sant Joan de Llefià; malgrat aquesta diferenciació en tres barris diferents dintre d'un mateix Districte, la població no ho té en compte, i es refereix al Districte sencer com “el Barri de Llefià”, que limita amb els barris de Sant Roc i Artigues a l'est, i de La Salut al nord.
Badalona ha estat sempre una ciutat per on sempre han passat i passaran diferents cultures: ibers, romans (els quals van nomenar la seva ciutat com Betulo, nom que ha perdurat fins avui dia, però que amb el pas del temps ha passat a tenir el nom actual), àrabs… diferents persones de diferents llocs. Pel que fa al territori que ocupa el barri de Llefià, la Serra de Mena, sempre ha estat zona de cultius i ramaderia per a la població que hi habitava en algunes masies de la zona o dels voltants (unes 17 cases segons datacions del 1553).
Amb l'arribada de la Revolució Industrial, Badalona com d'altres ciutats dels voltants de Barcelona, va experimentar un gran canvi pel que fa a la seva estructura geogràfica com social: l'arribada de les indústries situades als voltants del centre de la ciutat i properes a la línia del ferrocarril (el primer de la península ibèrica inaugurat el 1848) van afavorir el desenvolupament de la ciutat i dels seus voltants, amb el naixement de polígons industrials i nous barris obrers als voltants d'aquests. Malgrat això, “La expansió urbanística es va circumscriure a les zones més pròximes del nucli urbà tradicional i, per tant, no va afectar a Llefià. Així, a l'any 1848 el Dr. Antoni Montserrat va descriure el que en aquella època es coneixia com a barri de Llefià ”(*).
Ja en el segle XX, el barri comença a agafar la forma actual, a causa de les diferents urbanitzacions del seu territori: comencen les primeres urbanitzacions del barri, i entre els anys 1921 i 1925 l'Ajuntament aprovà diferents urbanitzacions en tota la ciutat, algunes de les quals es van portar a terme en el territori del barri. Malgrat aquestes primeres urbanitzacions, i les de les persones amb alt nivell adquisitiu de Barcelona que establiren en aquest territori la seva segona residència, encara es compartia territori amb les vinyes i les parcel·les conreades de sempre.
Arribats a l'any 1930 i aproximant-nos a la Guerra Civil espanyola, la barriada comença a créixer notablement en el número de població, com també passà en tota la ciutat. La Guerra Civil dels anys 1936-1939 que va abastar tot l'Estat, també va estar present a l'àmbit de la ciutat badalonina, però va ser molt més forta la repressió a la població badalonina. Posteriorment van venir aproximadament quaranta anys de dictadura del General Francisco Franco. Durant aquest règim a l'Estat espanyol, es quan es va produir una segona onada migratòria a Badalona (la primera va ser durant els anys 20-30 amb gent que provenia del camp de Múrcia i Almeria), molt més forta que l'anterior. Aquesta nova migració es va caracteritzar per ser una migració interior de les persones: a Badalona van arribar-hi majoritàriament gent del camp andalús, extremeny, i menys notablement, de Galícia, Castella i Lleó i d'altres zones de la península. Va ser aquí i posteriorment amb el fenomen del “Baby Boom” que la població de tot l'Estat es va multiplicar (incloent-hi també dintre Badalona i Llefià).
Aquests dos fenòmens van tenir una especial significació en el barri, ja que a partir dels anys 50-60 es quan es produeix la massiva construcció d'habitatges, i la definició definitiva de la forma actual del barri. A més, podem parlar que Llefià és un barri jove, amb una mitjana d'edat dels 30-35 anys, a efecte del “Baby Boom”, i també, tenint en compte el grau d'importància de la joventut d'entre 14-30 anys del barri, que és el col·lectiu per edats més nombrós darrere dels anteriorment mencionats. Tot això conforma una població d'aproximadament 60.000 habitants, amb una taxa de densitat de població per metre quadrat de les més altes de tota Catalunya. Aquesta població s'ha anat estancant al barri, i fins i tot anar perdent població, malgrat que s'ha anat recuperant poc a poc amb la nova immigració estrangera, principalment gent marroquina, xinesa o del Pakistan, a més de diferents estats d'Amèrica del Sud.
(*) BAEZA, J [2002], 25 anys de la nostra història.Pàg. 18-19
[edita] Enllaços externs
- Llefia@Net Xarxa ciutadana de Llefià.
- Arxiu Històric de Llefià
![]() |
Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |