Usuari:Davidgv55

De Viquipèdia

== Tº iusnaturalistes == Sorgeix pels vols del 1538, amb l'origen de l'escolàstica. Al llarg de la història s'ha usat molt freqüentment per reivindicar aspiracions liberals (ex: Revolució Francesa) i també per les posicions més conservadores de la moral (ex: nacionalcatolicisme). Akestes teories afirmen una connexió categòrica entre el dret i la moral. S'entén que el dret és quelcom que regeix a la persona des de la seva concepció com a tal, fent així que el seu destí quedi prefixat per un ésser superior i omnipotent, amb caràcter justicier, akest és Déu, el qual té la voluntat i la raó divines per tal de modificar si s'escau el destí de les persones, fent així que es superin les contradiccions normatives naturals. Aquesta teoria va ser molt recolzada i argumentada per Tomàs D'Aquino, i posteriorment argumnetada per Kant amb la raó pura. Tanmateix akestes tesis sempre han mostrat una deficient conexió amb les democràcies, ja que principis constitucionals com el de constitucionalitat i legalitat no es tenen en compte, ja que rebutgen la prioritat d'aplicació del dret positiu en front del dret natural. No obstant no es pot dir que akestes tesis rebutgessin de forma absoluta l'aplicació del dret positiu, ja que es manté que el dret positiu és el fruit necessari del legislador per tal de superar els defectes intrínsecs de tota societat: l'organització i la cooperació. Les teories iusnaturlistes sostenen que el dret natural és insuficient per tal de organitzar una societat i per tant superar els defectes de cooperació social, però remarquen que la llei positiva ha d'estar inspirada a partir de la llei natural, fent així que es mantingui una subrogació permanent al legislador diví. Per això si una llei positiva contradiu a la llei natural, la llei positiva s'ha d'incomplir, fent així que la contradicció quedi subsanada subsidiariament per la llei natural. La llei natural es justificava argumentant que era universal, intemporal i inespacial.


(continuarà)

Fonts: "A theory of Justice", Rawls, "Crítica de la razón pura", Kant....