Sal comuna
De Viquipèdia

La sal de cuina, coneguda comunament com sal, és un condiment alimentari format principalment per una sal, el clorur sòdic, amb fórmula química és NaCl. Altres denominacions sovint usades són sal comuna, sal marina (quan prové del mar) i sal fina o sal de taula (quan és refinada i reduïda a pols).
Taula de continguts |
[edita] Història
La sal és el condiment més antic usat mai per la humanitat i la seua importància per a la vida és tal que ha marcat el desenvolupament de la història en diverses fases. És possible que el primer tractat conegut sobre la sal apareguera publicat en Xina pel 2700 aC.
La ubicació de depòsits de sal va tenir una rellevància especial en els emplaçaments d'assentaments humans, perquè la sal permet conservar els aliments. Per aquest motiu es van crear rutes específiques per al mercadeig de sal (vegeu la ruta de la sal) i s'han produït nombroses guerres per controlar els depòsits i els mercats de sal. De fet el terme "salari" prové de sal, i simbolitza la quantitat de sal que se li donava a un treballador per a poder salar els aliments per a la seua conservació i fins al segle XIX es cobrava un impost per a la sal (perquè es veja la seua importància en França una de les primeres mesures que es van prendre va ser abolir aquest impost durant la revolució francesa, perquè va ser un dels detonadors de la mateixa).
El seu protagonisme al llarg de la història li ha conferit un caràcter quasi sagrat i certament carregat de simbolisme (la dona de Lot es va convertir en estàtua de sal). En algunes cultures s'oferia junt amb el pa com un gest d'hospitalitat davant dels hostes.
Com a curiositat, l'expressió la sal de la vida apareix en la Bíblia i els va apostar-los i triats apareixen consignats a vegades com la sal de la terra.
[edita] Jaciments i salines
Històricament l'explotació de sal s'ha realitzat en salines de les zones costaneres i dels brolladors d'aigua salada (cursos subterranis que travessen depòsits de sal), així com per mitjà de mines.
Als Països Catalans, els dos jaciments més importants estan situats en Cardona (ja abandonat i obert per a ús turístic) i Torrevella, de les que s'extrau quasi la mitat de la producció de l'Estat Espanyol.
En les salines l'aigua salada de mar o de brollador es condueix per una xarxa de canals o aqüeductes fins unes plataformes horitzontals construïdes en el propi terreny o amb fusta i pedra si el desnivell del terreny ho requereix, denominades granjes i en les que l'aigua es reparteix en parcel·les rectangulars o eres. L'evaporació de l'aigua deixa llesta la sal per a la seua recol·lecció en uns depòsits protegits de la pluja o 'terrasses. En el cas dels brolladors, si el seu cabal era escàs, inclús s'introduïa o bombava aigua al seu interior des d'altres cabals o piscines, a fi d'augmentar la producció.
[edita] Alimentació
La sal és l'additiu més antic i més usat. És un dels principals pilars de la cuina en quasi qualsevol cultura. Encara que els aliments que consumim ja tenen de per si suficient sal, solem abusar d'ella ingerint a vegades més de 15 grams diaris. Els règims mèdics solen incloure aliments poc rics en sal i les persones vegetarianes no solen tindre un escàs consum d'ella.
Hi ha la falsa creença que la sal engreixa, açò no és correcte en absolut perquè la sal no aporta calories. No obstant és cert que amb un excés de sal augmenta la densitat de la sang i sentim set, per tant hem de beure aigua per a restablir l'equilibri salí del nostre cos. A l'acumular aigua, ens sentim més pesats.
[edita] Propietats i curiositats
- Manté els aliments en bon estat per al seu posterior consum (Veure salmorra)
- És necessària per a la vida, encara que en excés pot ser perjudicial
- Reté líquid
- Poca sal en la dieta pot comportar marejos i rampes
- Cristal·lina, blanca i soluble a l'aigua
- És usada per a dissoldre grans quantitats de neu
- S'empra en la cerimònia del baptisme
- S'usa la paraula sal per a significar gràcia, gràcia (també saler)
- És usada com a medicina natural davant d'inflamacions bucals i de gola
- Banys d'aigua salada són un bon tonificant
- Bona per a hemorroides, congestió nasal i contusions
- S'usa com a matèria primera en algunes indústries químiques