Nicolau Manent i Puig
De Viquipèdia
Nicolau Manent i Puig (Maó, 22 de juny del 1827 – Barcelona, 1887), va ser organista, mestre de capella i compositor de sarsueles.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nat a Maó, hi estudià amb Benet Andreu i Pons i, amb quinze anys, esdevingué organista de l'església de Sant Francesc. Es traslladà a Barcelona el 1845 i, dos anys més tard, obtingué la plaça de contabaix de l'orquestra del Liceu. Al 1851 fou nomenat mestre de capella de la parròquia de Sant Jaume de Barcelona, càrrec que conservà fins a la mort.
Manent fou un dels grans impulsors de la sarsuela a Barcelona: el 1853 presentà la seva obra La tapada del Retiro, amb llibret de l'escriptor i polític Víctor Balaguer, i pel mateix any compongué un mínim de tres altres sarsueles. La seva producció dramàtica s'interromp quatre anys, fins que al teatre del Liceu estrena amb força èxit l'òpera italiana de temàtica catalana Gualterio di Monsonís, amb text de Joan Cortada. Després d'un altre parèntesi, a finals dels seixanta i durant una vintena d'anys escriu diverses sarsueles, tant en català com en castellà.. En el 1877, Zorrilla li donà l'oportunitat de musicar i estrenar en format de sarsuela la seva obra Don Juan Tenorio.
Ultra l'òpera i les sarsueles, Manent té força altra producció: ballets, nou simfonies, vint-i-cinc misses, quatre Stabat Mater i altres peces menors. També publicà un manual de música, el Método teórico-práctico musical.
Deixebles seus a l'escolania de la parròquia de Sant Jaume van ser Josep Rodoreda, que temps a venir compondria el Virolai, i Climent Baixas.
[edita] Obres
- Clorinda (1881), ballet de Ricard Moragas
- La contrabandista, ballet
- La Euterpense (<1870), simfonia sobre motius d'Anselm Clavé
- La marxa del rei don Joan I (1859), per a piano, dedicada als Jocs Florals de Barcelona
- Missa de rèquiem (1864) dedicada a Mateu Ferrer, co-escrita amb Baltasar Saldoni, Rovira (?) i altres, interpretada per més de 300 cantants i músics en el funeral de Ferrer a Santa Maria del Mar .
- Cançons per al drama de Víctor Balaguer Don Juan de Serrallonga (1858)
[edita] Música per a l'escena
- A posta de sol: balada en dos actes (1871), lletra de "Serafí Pitarra"
- Á sort y ventura: humorada en un acte (1871), amb lletra d'Eduard Vidal i de Valenciano
- Buen viaje, señor don Simón (1853), sarsuela, coescrita amb Bernat Calvó i Mariano Soriano, amb llibret de Ramon Barrera Sánchez. Continuació de la sarsuela "Buenas noches, señor don Simón"
- Buenas noches, señor don Simón (1853), coescrita amb Bernat Calvó i Mariano Soriano
- Lo cant de la Marsellesa (1877), sarsuela en tres actes amb llibret de Narcís Campmany i Joan Molas
- Cargar con el muerto (1883), sarsuela en un acte, arreglada per Joan Manuel Casademunt
- El convidado de piedra (1875), sarsuela en tres actes, text de Rafael del Castillo basat lliurement en les obres El convidado de piedra d'Antonio de Zamora i Don Juan Tenorio de Zorrilla [1]
- De la Terra al Sol (1879), sarsuela en tres actes amb llibret de Narcís Campmany i Joan Molas, inspirat en Jules Verne
- Don Juan Tenorio (1877), sarsuela en tres actes i text de Zorrilla. Estrenada al Teatro de la Zarzuela, només durà vuit dies en cartellera
- Los estudiants de Cervera: quadro de costums, en dos actes (1871), lletra de "Serafí Pitarra"[2]
- La festa del barri: quadro de costums en dos actes (1870), lletra de "Serafí Pitarra"
- La fira de Sant Genís: quadro de costums en quatre actes (1872), lletra de "Serafí Pitarra"
- Lo gech d'en Migranya, sainet amb lletra (1867) de Teodor Baró
- El gran conquistador (1881), sarsuela
- Gualtiero di Monsonís (1857), òpera en italià, lletra de Joan Cortada
- Juan Garín, o Las peñas de Montserrat (1854), co-escrita amb Demay de Schönbrunn, Mariano Soriano i Francesc Porcell
- Laura: entremés cómich-lírich en un acte (1885), amb lletra de Narcís Campmany
- ¡Maria!: cuadro lírich-dramátich de costums catalans (1866), amb lletra d'Eduard Vidal i Valenciano
- Lo moro Benani: pas que ha passat en dos actes (1873), lletra de "Serafí Pitarra"
- Pardalets al cap: joguina lírica en un acte (1871), amb llibret de Teodor Baró
- Petaca y boquilla: joguet cómich-lírich en un acte (1880), amb lletra de Narcís Campmany
- ¡¡La por!! (1877), sarsuela en un acte amb llibret de Narcís Campmany
- Lo pou de la veritat (1875), sarsuela en tres actes amb llibret de Conrad Colomer
- Lo rellotge del Montseny (1878), sarsuela en quatre actes amb llibret de Narcís Campmany i Joan Molas
- Lo sacristá de Sant Roch: quadro de costums en dos actes (1874), amb lletra de "Serafí Pitarra"
- Lo somni daurat (1872), sarsuela en dos actes amb llibret de Joaquim Arimon i Cruz i Eduard Vidal i Valenciano
- La Tapada del Retiro (1853), sarsuela en tres actes, amb llibret de Víctor Balaguer i Gregorio Amado Larrosa
- Tres para una (1853), sarsuela amb llibret de Francesc Camprodon
[edita] Bibliografia
- Nicolás Manent Método teórico-práctico musical Barcelona: J.Budó, ca. 1860 (N'hi ha una 3a. edició s.d.)
[edita] Enllaços
- Biografia i llista de sarsueles (castellà)
[edita] Notes
- ↑ Sobre el text de del Castillo, vegeu l'article de George P. Mansour "El convidado de piedra", a "Zarzuela" by Rafael del Castillo, publicat a Hispania vol. 48 1965, núm. 4
- ↑ Facsímil del llibret consultable a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives