Josep Pijoan i Soteras
De Viquipèdia
Josep Pijoan i Soteras (Barcelona 1879 - Lausana 1963) fou un historiador, crític d'art, assagista i poeta català.
Membre de la Junta de Museus de Barcelona, va organitzar i promoure la Biblioteca Nacional de Catalunya a Barcelona i, en la fundació de diverses institucions, com l'Institut d'Estudis Catalans, del qual va ser primer secretari, i altres activitats, va impulsar notablement el desenvolupament cultural de Catalunya. participà en l'organització del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Va ser enviat al Museu Britànic pel govern espanyol per a estudiar els seus manuscrits. Va tornar a Roma per a fundar i ser secretari, en funcions de director, de l'Escuela Española de Arte i Arqueología a Roma des del mateix any de la seva constitució en 1911, fins a 1913, any en què va marxar a Canadà. Josep Pijoan va ser professor universitari durant llargs anys en centres docents d'aquest país, i després, a Estats Units, va ensenyar en el Pomona College i, entre 1936 i 1940, a l’Universitat de Xicago, amb un parèntesi el 1930, quan va ser requerit per la Societat de Nacions en Ginebra per a establir un nexe entre els seus ensenyaments i l'ideal de la institució. Allí va conèixer la seva dona, Geneviève Bugnion, de la qual va tenir una filla, Irène Pijoan (1953-2004), que va ser artista.