Castelló de la Plana
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
|
|||||
Municipi de de la Plana Alta | |||||
País | ![]() |
||||
Gentilici | Castellonenc, castellonenca | ||||
Predom. ling. | Valencià | ||||
Superfície | 108,8 km² | ||||
Altitud | 30 m | ||||
Població • Densitat |
163.088 hab. hab/km² |
||||
Coordenades | 39° 59′ 10″ N 0° 02′ 16″ O | ||||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Alta Castelló de la Plana |
Castelló de la Plana és la capital de la comarca de la Plana Alta, i que també dóna nom a la Província de Castelló, de la qual també n'és capital.
És una ciutat costanera, amb un port i una indústria importants. Consta d'una universitat de recent creació, la Universitat Jaume I.
Taula de continguts |
[edita] Història
La ciutat es fundà sobre el castell àrab del Fadrell, construït sobre un tossal en les estribacions de la serra del Desert de les Palmes i, juntament amb les alqueries de la Plana, va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de Jaume I el 1233, repartint-se a Ximén Pérez d'Arenós. Sota el mandat d'aquest, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de Benirabe, que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.
A l'Edat Mitjana, la ciutat es protegia amb fosos, muralles i torres, es va construir l'església (que passaria a ser concatedral a meitat del segle XV). Fou el 1366 quan la imatge de la Verge del Lledó, posteriorment patrona de la Vila, fou suposadament trobada pel llaurador Perot de Granyana.
En els segles XVII i XVIII, la ciutat pren part en la revolta de les Germanies i dóna suport a l'arxiduc Carles d'Àustria a la Guerra de Successió Espanyola, sent sotmesa, com la resta del Regne de València, per les tropes de Felip V.
Al segle següent, es fan afonar les muralles i la ciutat comença una lenta expansió, que es veu frenada per les guerres de la independència i les guerres carlistes. En 1833, s'estableixen els límits provincials definitius i Castelló de la Plana passa a ser capital de la Província de Castelló, tot que inclogué, durant uns anys, algunes poblacions ara en la Província de Terol.
En la segona mitat del XIX, la ciutat comença un desenvolupament més important. Es construeixen edificis modernistes com l'Hospital Provincial, el Casino, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... S'amplia el port i s'obrin les avingudes que comuniquen amb la mar. L'enllaç ferroviari amb València i de via estreta amb poblacions properes, com Almassora, mijtançant el popular tramvia La Panderola, són les noves comunicacions de la indústria ceràmica i del taulell.
En l'actualitat, Castelló de la Plana és una ciutat en creixement i amb un dels nivells de vida més alts de tot el País Valencià.
[edita] Llocs d'interés turístic
- Plaça major
-
- Ajuntament
- Catedral Santa María
- El Fadrí
- Mercat central
- Edifici de Correus
- Planetari
- Basílica de Lledó
- Parc Ribalta
- Museu de Belles Arts
- Museu d'Art Contemporani
- Auditori i Palau de Congressos
- Teatre Principal
- Llotja del Cànem
- Casino Antic
- Plaça del mar
[edita] Festes
- Març - Festes de la Magdalena en les que es commemora el trasllat de la ciutat des del primer assentament fins al definitiu.
- Maig - Festes en honor a la Mare de Déu del Lledó.
- Juny - Festes de Sant Pere. Es celebren en el Grau de Castelló (districte marítim de la ciutat) en honor al patró dels mariners.
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Castelló.
- Universitat Jaume I de Castelló.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.