Aldebaran

De Viquipèdia

Aldebaran
Nomenclatura
Bayer α Tauri
Flamsteed 87 Tauri
Altres HD 29139; HR 1457; BD+16°629
Dades observacionals (època {{{época}}})
Constel·lació Taure
Ascensió recta (α) 4h 35m 55,2s
Declinació (δ) +16° 30' 33"
Magnitud aparent (V) 0,85m
Variabilitat pulsant
Característiques astromètriques
Distància a la Terra 65 a.ll. (20 pc)
Magnitud absoluta -0,6m
Paral·laxi 0,048"
Característiques físiques
Tipus espectral K5+ III
Lluminositat ~150 LS
Radi ~40 RS
Massa ~4 MS
Temperatura superficial 3.700 K
Edat
Període de rotació


Aldebaran (α Tau / α Tauri / alfa Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que és taronja, gran, i que s'ha mogut de la seqüència principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un diàmetre d'aproximadament 5,3×107 km (al voltant de 38 vegades el diàmetre del Sol). El satèl·lit Hipparcos ha determinat la seva distància en 65,1 anys llum, i brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. És lleugerament variable, del tipus pulsant amb variacions de 0,2 magnituds.

Aldebaran té una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'U.A. El 1997, es va detectar la possible presència d'un planeta (o d'una nana marró petita), amb una massa mínima d'11 Júpiters i orbitant a una distància de 1,35 U.A.

Aldebaran és una de les estrelles més fàcils de trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relació espacial respecte a un dels asterismes més evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Orió d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o bé de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta línia és Aldebaran.

El seu nom prové de l'àrab الدبران (ad-dabarān) que significa "el seguidor", una referència al fet que l'estrella sembla seguir a les Plèiades en el seu viatge nocturn a través del cel. Aldebaran sembla ser el membre més brillant del cúmul obert de les Híades; tanmateix, està situat simplement en la línia de visió entre la Terra i les Híades i és de fet una estrella independent.


[edita] Misticisme nazi

Els místics nazis creien que l'estrella Aldebaran era l'orígen de la raça ària i asseguraven que extraterrestres originaris d'aquesta estrella s'establiren a la terra i mantingueren contacte amb els ocultistes nazis.

Vegeu també: