Llimona
De Viquipèdia
Llimona | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||
Classificació científica | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
Citrus × limon (L.) Burm.f. |
|||||||||||||||||
|
La llimona (també anomenada llima o llimó) és el fruit d'un cítric àcid, Citrus x limon (llimera, llimonera, llimoner), de color groguenc o verd-groguenc, amb moltíssima utilitat culinària. S'adapta molt bé al clima mediterrani, de la mateixa manera que la taronja.
Poseeix un alt contingut en vitamina C (501,6 mg/l) i àcid cítric (49,88 mg/l). S'utilitza per a fer postres o begudes naturals com la llimonada i com a condiment o ornament per a begudes i menjars.
La llimona, llima o llimó era molt utilitzat pels mariners que pasaven llargs períodes en la mar sense accés a altres fruites u verdures, per a evitar l'escorbut.
[edita] L'arbre
La llimera, llimonera o llimoner (Citrus x limon) es un arbre menut perenne, espècie híbrida del gènere Citrus, família de les Rutàcies, que poden assolir els 6 m d'alçada; poseeix escorça llisa i fusta dura i groguenca molt apreciada per a fer treballs d'ebenisteria.
Forma una copa oberta amb gran profusió de branques, les fulles són elíptiques, coriàcies de color verd mat llustrós (5 a 10 cm), acabades en punta i amb cantons ondulats o finament dentats. Las flors presenten gruixuts pètals blancs tenyits de rosa o violeta en la part externa, amb nombrosos estams (20-40). Hi sorgeixen aïllades o formant parells a partir de gemmes rogenques.
La llimera, llimonera, llimoner és originari d'Àsia i era desconegut per grecs i romans i va ser nomenat per primera vegada al llibre sobre agricultura Nabathae cap al segle III o IV. El seu conreu no va ser desenvolupat en occident fins després de la conquesta àrab, extenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es correa en gran mesura, degut al clima, per al consum propi i d'exportació.
És un dels cítrics més sensible al fred, per això és conreat intensivament més cap el sud que tarongers i mandariners. En canvi no li cal tanta calor durant l'estiu donat que els fruits no són dolços i per això a petita escala també es cultiva al litoral de Galícia i del Cantàbric. És imprescindible que el sòl estiga ben airejat perquè sinó les arrels es moren. Pot presentar clorosi fèrrica en terres calcàries. Necessita gran quantitat de magnesi. Té flors, fruits en formació i fruits madurs al mateix temps. Els fruits tarden de 10 a 18 mesos en madurar i es fan fins tres collites durant l'any.
En jardineria també es fan servir varietats nanes en testos com a plantes d'interior.
![]() |
Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |