Pepi I
De Viquipèdia
Pepi (I) fou un faraó de la Dinastia VI de l' antic Egipte que va governar vers el 2200 aC segon la cronologia mínima i cent anys abans segons la màxima. El seu nom d'horus fou Meritawi (El que estima les dos terres o El que es estimat per les dos terres); el nom nebti fou Merikhetnebti (Cos estimat); el nom d'Horus d'or Bikunub (Falcons Daurats); el Sa Ra Nefersaher (Horus dona perfecta protecció) o Merire (Estimat de Re); nom de naixença Pepi. Es el Phiops de Manethó que li dona un regnat de 53 anys que els egiptòlegs consideren força aproximat.
El Papir de Torí l’esmenta amb un regnat de 20 anys, que es pensa que es un error ja que es massa curt, doncs Pepi va iniciar el seu govern molt jove i el mateix papir indica que va fer el 25è cens bianual de ramats, cosa confirmada per inscripcions a les canteres d’alabastre de Hatnub (altres canteres esmenten també els festivals de Seth, periòdics, que també orienten sobre la duració del regnat). Es possible que fos proclamat de nen a la mort del seu pare Teti II, i després d’un temps Userkare ocupes el poder fins a la seva mort, quant Pepi va recuperar el poder. La seva mare fou la reina Ipuit. Al inici del seu regnat va fer esborrar el nom del seu predecessor amb el que sembla doncs que va estar en conflicte.
Es va casar amb Uereimtes (possible reina principal) Ankhnesmerire I i Ankhnesmerire II, filles de Khui (un poderós noble local d'Abidos). La seva relació amb Nebuunet (Nebwanet), Inenek-Inti , Nefjeftet, Meretites i Ankhnesmerire III no està prou ben establerta però segurament foren dones secundaries. Uereimtes probablement fou executada després de ser descobert un complot contra la vida del faraó del que la reina n’era part junt amb el visir Rewer, i que hauria passat quant Pepi feia mes de 40 anys que governava; sembla que a la conspiració hi tenia part també la mare d'Userkare, probablement per retornar el tron a la seva branca. Amb Ankhnesmerire I potser s’hi va casar després de descobrir el complot de la seva dona principal, i quant va morir es va casar amb sa germana que va prendre el nom d'Ankhnesmerire II. Algunes reines estan enterrades a piràmides subsidiàries a Saqqara.
Va tenir al menys dos fills, Merenre (I) i Pepi (II), dels que se sap que Ankhnesmerire I i Ankhnesmerire II n’eren les seves respectives mares. Va tenir també al menys una filla, Nieth, casada amb el seu germanastre Pepi (II). El germà de les reines Ankhnesmerire I i II, Djau, fou visir del faraó.
Se’l esmenta a un decret trobat a Coptos, a un altra a Dashur, a les biografies a la tomba del cap militar Weni i del visir Djau a Abidos; a la tomba d'Ibi a Deir al-Gabrawi, a la de Meriankhptahmerire a Giza, a la de Qar a Edfú i algunes altres. Es va trobar a Nekhen una gran estàtua de coure a finals del segle XIX avui al Museu Arqueològic de El Caire. També es va trobar dues estàtues en alabastre, probablement procedents del temple de Denderah.
Va construir una capella a Bubastis i algunes construccions a Abidos, Tanis, Denderah, Coptos i Elefantina.
Se sap que va dirigir una expedició contra els nòmades beduins del Sinaí i alguna vers Núbia on va establir una guarnició. Explotava canteres d’alabastre a Hatnub, de turqueses i coure a Maghara, i de pedra al Wadi Hammamat. Comerciava probablement amb Biblos i amb Ebla, al Eufrates.
El culte a Re va patir un descens. No va poder aturar el reforçament dels nobles territorials.
El seu monument funerari es una piràmide al sud de Saqqara anomenada Mennevermare, que després va passar a tota la zona i la ciutat es ca dir Mennefer (d’eon Menfis, el seu nom grec). La piràmide està al sud de la de Teti i a 400 metres del complex funerari de Djoser i 300 metres de la de Djedkare. Fou restaurada durant la Dinastia XIX. Com passava a les piràmides a partir de la d'Unas, tenia els texts gravats a la cambra funerària. Tenia 79 metres de costat i mes de 50 d’altura (similar a la de Teti II)però avui nomes resten 12 metres en runes. El temple funerari era mes gran que el de Teti II.
El va succeir el seu fill gran Merenre I.