Llatins
De Viquipèdia
Els llatins eren els habitants del Laci (Latium), que es la regió que envolta Roma.
Els llatins van formar una confederació de ciutats llatines que es va aliar al regne de Roma. La primitiva aliança entre Roma i la Confederació Llatina es va concertar en peu d'igualtat. Alternativament nomenaven cadascuna al general en cap, i era aquest el que escollia el seu estat major (sis tribuns militars per cadascuna de les quatre divisions). El botí es distribuïa en parts iguals i també les terres. Les guarnicions establertes eren mixtes i les noves poblacions creades es poblaven també per meitat amb ciutadans romans i llatins, i obtenien el seu assentament (i el vot) a l'assemblea federal.
Amb la República romana el pacte federal va ser revisat cap al 493 aC (261 a.u.c.), i Roma va assumir els assumptes de guerra i pau, i es va arrogar en exclusiva el dret a nomenar comandant en cap de l'exèrcit confederal. Una part dels oficials del contingent llatí van passar a ser romans (els oficials llatins eren dotze Praefecti sociorum, encarregats sis d'ells de l'ala dreta i sis de l'ala esquerra). Els contingents de cada ciutat llatina tenien el seu cap local, els dos decurions de les turmes (Decuriones Turmarum) i Prefectes de les Cohorts (Praefecti cohortium).
Progressivament les noves ciutats i colònies que van anar fundant-se, encara que dotades del dret llatí, eren poblades en la seva majoria per ciutadans romans, els quals eren lleials a la seva pàtria.
Els ciutadans llatins gaudien dels drets de ciutadania passiva (municeps) a Roma i en qualsevol altra ciutat de la confederació que no fos la seva. Per tant, i llevat de les magistratures, gaudien de tots els drets privats, i fins i tot participaven en alguns casos en el comicis tribunats (comitia tributa).
Cap al 384 aC (370 a.u.c.) la Lliga va perdre drets polítics i quan el 343 aC es va rebel·lar (només Laurentum va restar lleial a Roma), va ser dissolta. Totes les colònies de dret llatí, amb l'excepció de Velitres, restaren fidels a Roma. L'antiga lliga políticomilitar va passar a ser una confederació de caràcter religió, i es van concertar pactes independents entre Roma i cadascuna de les ciutats llatines.
Vegeu també: