Magic Johnson
De Viquipèdia
Earvin "Magic" Johnson (nascut el 14 d'agost de 1959 a Lansing, Michigan) és, per a molts, el millor jugador de bàsquet de la NBA al llarg de tota la història, sense cap dubte el millor base. Va entrar per la porta gran en la NBA al ser triat en el Nº1 del draft per Los Angeles Lakers (equip liderat en aquells dies pel pivot Kareem Abdul Jabbar) pel que Johnson va canviar el seu nombre de sempre (el 33) pel 32 perquè en les seves paraules:
"El 33 és de Kareem per sempre"
En aquest equip es desenvoluparia tota la seva etapa professional (des de 1979 a 1991) on gràcies a la seva velocitat, el seu gran maneig de la pilota i la seva magnífica visió de joc, va ocupar de manera magistral el lloc de base (amb 2.05 metres d'altura), i va dur a l'equip a conquistar cinc campionats de la NBA (1980, 1982, 1985, 1987 i 1988). També va guanyar amb l'equip de la Universitat de Michigan el títol universitari de la NCAA en 1979 disputant la final al sorprenent equip de la Universitat d'Indiana que, liderat per Larry Bird, havia romàs invicte durant tota la temporada regular. Johnson és un dels quatre únics jugadors a guanyar els títols de la NCAA i NBA en anys consecutius, i és l'únic rookie de la NBA a guanyar el MVP (jugador més valuós) de les sèries finals (1980); guardó que va tornar a conquistar en altres dues ocasions (1982 i 1987). Va ser triat MVP de la lliga en tres ocasions (1987, 1989 i 1990) i MVP del All-Star Game (partit de les estrelles) en 1990 i 1992; aquesta última ocasió, un any després de la seva retirada.
L'àlies de "Magic" prové de l'institut i és a causa de la seva gran habilitat per la passada, que li permetia subministrar gran quantitat d'assistències (10.5 per partit durant tota la seva etapa professional per a un total de 10.141) als seus companys de joc als quals, amb el seu carisma, contagiava el seu entusiasme pel joc i el seu caràcter guanyador. Va ser un bon anotador i va fer un promig durant tota la seva carrera 19.5 punts per partit, però "Magic" sobresortia en totes les facetes del joc. Durant diferents períodes de la seva carrera va ser el millor del campionat en assistències (va liderar aquest rànquing des de 1982 a 1987) i recuperacions de pilota. Va guiar als Lakers per ser l'equip més anotador tres vegades (1987, 1989 i 1990) i el més rebotador dues vegades (1982 i 1983). La seva espectacular forma de jugar, les seves passades sense mirar i la seva rapidesa contribuïxen que l'estil de joc dels Lakers d'aquella època fora conegut com el "Showtime".
Fora del món del bàsquet, probablement, Johnson és més conegut per la seva roda de premsa pública el 7 de novembre de 1991; on va anunciar que havia contret el VIH i que es retiraria del bàsquet. Aquesta notícia en boca d'un dels més populars esportistes d'EUA va commocionar al públic i ho va conscienciar sobre l'epidèmia de la SIDA.
La carrera en el bàsquet de "Magic" no va acabar així, doncs en 1992 va tornar per a formar part del que, per a molts, és el millor equip de bàsquet de la història: l'equip nord-americà de bàsquet que va guanyar la medalla d'or en les olimpíades de Barcelona, també conegut com Dream Team. Els seus negocis després de la seva retirada inclouen Teatres que ara són part de Loews Cineplex Theatres, Inc. També ha fet gires jugant partits amistosos amb altres equips per tot el món i fins i tot va tornar a la NBA, però aquesta vegada per a entrenar al seu equip de tota la vida quan només quedaven 16 partits de la temporada regular 1993-94. En la temporada 1995-96 va retornar per a jugar 32 partits (sempre amb els Lakers) i després es va retirar definitivament.
[edita] Moments inoblidables
En la temporada 1979-1980, Los Angeles Lakers van arribar a la final enfront dels Philadelphia 76ers. Les estrelles de la final eren Kareem Abdul Jabbar per part dels Lakers i Julius Erving (Dr. J.) per part dels 76ers. En el cinquè partit de la final, disputat en el Forum dels Angeles, amb la sèrie igualada 2 a 2, Kareem es va lesionar un turmell quan el seu sky-hook (ganxo del cel) decantava el partit per als Lakers. Kareem va aguantar la resta de partit amb el esguinç i fins i tot va aconseguir la canasta que va segellar la victòria en aquesta trobada, però el seu esforç (40 punts) li passaria factura i ja no podria jugar la resta del que quedés de final. A l'avió cap a Philadelphia per disputar la sisena trobada, "Magic" li va demanar al seu entrenador jugar de pivot. De fet, va realitzar el salt d'inici i a partir de llavors va desplegar un joc extremadament versàtil que li va dur a jugar amb una tremenda eficàcia en les cinc posicions del joc. Els 76ers mai van poder parar-li i "Magic" va acabar el partit amb 42 punts, 15 rebots i 7 assistències. Els Lakers van guanyar el partit i les sèries finals, i "Magic" va ser triat MVP de les finals. El rookie de 20 anys, s'havia convertit en un mestre i s'havia guanyat per als Lakers un campionat (sense Kareem).