Umm al-Qa'ab
De Viquipèdia
Umm al-Qa'ab (Mare dels pots) es un llogaret d'Egipte on s'asentaven els antics cementiris d'Abidos, situada a un extrem de la vall d'Abidos que els egipcis consideraven la entrada al inframon. Estrictament el cementiri U es fora d'Umm al-Qa'ab pero el B i el sud en son continuació.
Abidos fou el lloc d'enterrament dels primers faraons de l'Egipte unificat, i ja abans hi ha enterraments del període predinàstic.
El cementiri predinàstic de Al-Amra fou excavat el 1900 i es van trobar centenars de tombes de totes les fases. Altres cementiris es van trobar a Naga ed-Deir, Al-Mahasna, Mesheikh, Beit Allam i a la mateixa Abidos.
Els cementiris predinàstics i dinàstics estaven localitzats al desert inferior i es dividien en:
Cementiri U (al nord) amb centenars de tombes i llocs d'ofrenes, ceràmiques de la cultura de Naqada. La tomba mes important es la U-j (excavada el 1988) que correspon a uns 150 anys abans d'Aha, la qual té dotze cambres que fan uns 7 x 7 metres, contenint molt d'equipament funerari incloent 200 gerres de vi segurament de Palestina i 150 objectes d'ivori. El taüt era de fusta però només quedava alguna resta; també hi havia un ceptre d'ivori. Aquest cementiri va romandre el lloc principal dels enterraments de particulars durant l'Imperi mitjà i encara s'usava al període grecoromà
Cementiri B (al centre) amb tombes de la Dinastia 0 i alguna de la Dinastia I, i al sud les tombes complexes de sis reis i una reina de la Dinastia I i dos reis de la Dinastia II. Les tombes de la dinastia I mostren restes de focs, i foren saquejades mes d'una vegada. Les tombes identificades son les de Djer o Djet la reina Merneith i Den de la dinastia I, i Peribsen i Khasekhemui de la dinastia II. Algunes d'aquestes tombes tenen altres de subsidiàries pels servidors enterrats amb el faraó. També hi ha tres tombes de doble cambra atribuïdes al rei Aha (dinastia 0), Narmer i Ka, i possiblement un altra d'un rei anomenat Iri-Hor.
La tomba de Khasekhemui es anomenada Shunet es-Zebib (Magatzem de les moques) i té unes mesures de 70 metres de llarg i un promig de 12 metres d'ample. A poc mes d'un km al nord es troba el temple de Khentyamentiu o temple d'Osiris, i en aquesta zona s'han trobat 14 barques sagrades de la dinastia I d'uns 22 metres de llargues.
El cementiri del sud fou una zona dedicada al culte reial; dos complexes ben conservats corresponen a Sesostris II (Dinastia XII) i Ahmose I (Dinastia XVIII). Aquest darrer va construir aquí una petita piràmide. Algunes restes s'han trobat prop de la piràmide i complex funerari representant escenes de la lluita contra els hikses (grups armats asiàtics, [Apofis] el rei hikse, i Avaris la capital del hikses apareixen als fragments)