Resistència elèctrica (propietat)

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

simplement l'he treta de Resistència elèctrica (component). necessita mà de metge ...

La relació entre el voltatge, corrent i resistència en un objecte ve donada per una sencilla equació, derivada de i de vegades confosa amb la Llei d'Ohm:

V = I R

on V és el voltatge que recorre l'objecte en volts, I és el corrent que atravessa l'objecte en ampers i R és la resistència en ohms.

Els materials superconductors tenen resistència zero a molt baixa temperatura. Els aïllants (com l'aire, diamant o altres materials no conductors) poden tenir una resistència extremadament alta (però no infinita), però es colapsen i admeten un flux de corrent aplicant-los el suficient voltatge.

La resistència d'un component pot ser calculada amb les seues característiques físiques. La resistència elèctrica és proporcional a la longitud i a la resistivitat del material (una propietat física d'aquest) i és inversament proporcional a la secció diametral. L'equació per determinar la resistència d'una secció de material és:

R = {\rho L \over A}

\mathbf\rho és la resistivitat del material, \mathbf{L} és la llargària i \mathbf{A} és la secció. Açò pot ampliar-se a una integral per a formes més complexes, però aquesta fòrmula és aplicable a cables cilíndrics i a la majoria de conductors. Aquest valor està subjecte a canvis a elevades freqüències degut a l'efecte pel·licular, el qual disminueix la superfície disponible.