Llebre (constel·lació)
De Viquipèdia
Lepus |
|
---|---|
clicau per engrandir la imatge |
|
Abreviatura | Lep |
Genitiu | Leporis |
Simbologia | la Llebre |
Ascensió recta | 6 h |
Declinació | −20° |
Àrea | 290 graus quadrats Posició 51ena |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
2 |
Estrella més brillant | α Lep (Arneb) (Magnitud aparent ??????) |
Meteors |
|
Constel·lacions amb què limita |
|
Visible a latituds entre +63° i −90° Durant Gener es dóna la millor visibilitat |
|
Lepus (mot llatí que vol dir Llebre) és una constel·lació, situada al sud d'Orió, i possiblement representant una llebre caçada per ell. Lepus era una de les 48 constel·lacions de Ptolemeu, i una de les 88 constel·lacions modernes.
No s'ha de confondre aquesta constel·lació amb Lupus, doncs el seus noms en llatí només es diferencien en una lletra.
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
[edita] Arneb (α Leporis)
Arneb (α Leporis) és una supergegant vermella de magnitud aparent 2,58. Distant al voltant de 1.300 anys-llum (encara que a aquesta la mesura és molt imprecisa, l'estrella podria ser 300 anys-llum més aprop o més enfora), és per tant molt brillant (magnitud absoluta − 5,40). 60 vegades més gran que el Sol, 10.000 vegades mes lluminosa, 15 vegades més massiva, el seu diàmetre es de 0,5 ua.
[edita] Nihal (β Leporis)
Nihal (β Leporis), la segona estrella de la constel·lació, és una gegant groga de magnitud 2,81. És una estrella doble, el seu company es per ella mateixa una estrella doble eclipsant.
[edita] Altres estels
Encara hi ha dos altres estels que són suficientment brillants per ser vists fàcilment a l'ull nu: ε Lep (magnitud 3,19) i μ Lep (magnitud 3,29).
γ leporis és un una estrella triple molt pròxima al nostre sistema solar (29 anys-llum), del que la primera component es de magnitud 3,59, i la segona de magnitud 6,40. La tercera és de la 11ena magnitud.
17 Leporis és una estrella doble. Un dels seus components es una geganta blava, mentre l'altre és una supergeganta vermella 75 vegades més gran que el Sol. Degut a que el conjunt té un període de revolució de 226 dies, són abastament aprop l'una de l'altre per intercanviar matèria.
R Leporis és una estrella variable del tipus Mira (o Ceti. La seva magnitud evoluciona de 5,50 a 11,70 amb un període de 427,07 dies. D'un vermell profund, és un dels astres mes rogencs del cel, i ha estat anomenat l'estrella carmesí (The Crimson Star) per l'astrònom anglès John Russell Hind en el 1845.
Lepus conté també Gliesse 229B la primera nana bruna que fou detectada amb certesa. És d'una magnitud aparent de 8,15, i dista 19 anys-llum.
[edita] Objectes celestes
Aquesta constel·lació conté també M79, un cúmul globular distant 70.000 anys-llum, la nebulosa planetària IC 418, el cúmul obert NGC 2017 (un sistema estel·lar múltiple), la radiogalàxia NGC 1710, i NGC 1784 i NGC 1964, dues galàxies espirals.
[edita] Història
Lepus és una constel·lació antiga. Els astrònoms egipcis la consideraven la Barca d'Osiris (la proximitat amb l'Eridà, que representava el Nil, ajudava). Esmentat per primera vegada com a Llebre per Eudoxe de Cnide en el segle IV aC fou una de les constel·lacions citades a l' Almagest de Ptolemeu. És possible que representés una llebre caçada per Orió.