Perigord

De Viquipèdia

La Dordonya al Perigord
Ampliar
La Dordonya al Perigord

El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del NE d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Charente, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Els seus habitants s'anomenen Périgourdins.

A part dels departaments, hi ha dieferents subdivisions. Per exemple, la comarca es divideix en:

  • Alt Perigord, amb capital a Perigús, i
  • Baix Perigord, amb capital a Sarlat-la-Canéda.

Una altra manera de dividir-la, potser de forma més turística, és en quatre subcomarques:

  • Al nord del Perigord verd (al voltant de Nontron), aquest nom ve dels boscos de roures clars que s'hi troben i, terres humides de prats verds.
  • En el centre del Perigord blanc (al voltant de Périgueux i cap al Quercy), aquest nom ve del sòl calcari d'aquesta regió.
  • Al sud-est del Perigord negre (al voltant de Sarlat-la-Canéda), històricament la més antiga apelació dels 4, el nom ve dels boscos de roures anomenats verds però en realitat molt obacs, així com del color de les tòfones.
  • Al sud-oest del Perigord púrpura (al voltant de Bergerac), aquesta apelació és la més recent (1970) i és deguda a l'expansió del turisme, la púrpura recorda el color del vi. És el país de l'AOC vins de Bergerac amb denominacions prestigioses : Côtes de Bergerac, Montravel, Monbazillac, etc. Abans el Bergeracois formava part del Perigord blanc.

[edita] Economia

Els recursos principals són l'agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya. Les tòfones són una producció tradicional del Perigord. També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d'oques i ànecs que ha donat origen a l'elaboració del foie gras i a una cuina basada en aquestes aus com el magret i el confit.

[edita] Història

Escut del Perigord
Ampliar
Escut del Perigord

Gràcies al seu clima particularment temperat i al seu relleu caracteritzat per altiplans calcàris cavats pels rius, oferint així boniques valls vorejades d'alts penya-segats que des de la prehistòria són habitats. Els vestigis de vida quotidiana dels avantpassats hi són tan nombrosos que Les Eyzies de Tayac, petita ciutat a la vora de de la Vézère ha estat sobrenomenada capital mundial de la prehistòria.

Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca.

Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins el 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.

[edita] Llista de castells amb el seu municipi

El castell de Beynac.
Ampliar
El castell de Beynac.
  • Castell d'Ajat - Ajat
  • Castell de Baneuil - Baneuil
  • Castell de Barrière - Villamblard
  • Castell de Beauvais - Lussas-et-Nontronneau
  • Castell de Beynac - Beynac-et-Cazenac
  • Castell de Biron - Biron
  • Castell de Bourdeilles - Bourdeilles
  • Castell de Bruzac - Saint-Pierre-de-Côle
  • Castell de Castelnaud - Castelnaud-La-Chapelle
  • Castell de Chabans - Saint-Léon-sur-Vézère
  • Castell de Cipières (o Lacypierre) - Saint-Crépin-et-Carlucet
  • Castell de Clauzuroux - Champagne-et-Fontaine
  • Castell de Commarque - Eyzies-de-Tayac-Sireuil (Les)
  • Castell de Fénelon - Sainte-Mondane
  • Castell de Hautefort - Hautefort
  • Castell de Jumilhac - Jumilhac-le-Grand
  • Castell de la Hierce - Brantôme
  • Castell de la Marthonye (o La Marthonie) - Saint-Jean-de-Côle
  • Castell de Lanquais - Lanquais
  • Castell de l'Herm - Rouffignac-St-Cernin-de-Reilha
  • Castell de Losse - Thonac
  • Castell de Mareuil - Mareuil
  • Castell de Mellet - Neuvic
  • Castell de Mellet - Beauregard-de-Terrasson
  • Castell de Monbazillac - Monbazillac
  • Castell de Montaigne - Saint-Michel-de-Montaigne
  • Castell de Montardy - Grand-Brassac
  • Castell de Montclard (o Monclar) - Saint-Georges-de-Montclard
  • Castell de Puyferrat - Saint-Astier
  • Castell de Puyguilhem - Villars
  • Castell de Puymartin - Marquay
  • Castell de Richemont - Saint-Crépin-de-Richemont
  • Castell de Saint-Germain - Monpazier
  • Castell de Sauvebœuf - Aubas
  • Castell de Temniac - Sarlat-la-Canéda
  • Castell de Tiregand - Creysse
  • Castell de Varaignes - Varaignes
  • Castell de les Bories - Antonne-et-Trigonant
  • Castell de les Milandes - Castelnaud-La-Chapelle
  • Castell Les Bernardières - Champeau-et-la-Chapelle-Pommie
  • Castell Montréal - Issac
  • Castell-L'Evêque - Château-L'Evêque