Gramàtica de l'esperanto
De Viquipèdia
L'esperanto és una llengua construïda, que segueix el model gramatical de les llengües naturals, encara que intenta evitar part de les dificultats d'aquestes, simplificant la gramàtica, evitant les excepcions i fixant regles el més clares possible.
És tradicional resumir la seva gramàtica bàsica en 16 regles, que poden enunciar-se de la següent manera:
- L'esperanto només posseeix l'article determinat la, igual per a tots els gèneres, nombres i casos. Manca d'article indeterminat.
- El nom substantiu acaba en -o. Per formar el plural s'afegeix una j al singular. La llengua només té dos casos: nominatiu i acusatiu. Aquest últim es forma afegint una n al nominatiu. Els altres casos es formen amb preposicions: el genitiu amb de (de), el datiu amb al (a), l'ablatiu amb kun (amb) o amb altres preposicions, segons el sentit.
- L'adjectiu acaba en a. Els seus casos i nombres es formen com en els substantius. El grau comparatiu es forma, adjectiu amb la paraula pli (més) i el superlativo amb la paraula plej (el més). El "que" del comparatiu es tradueix per ol, i el "de" del superlativo per el.
- Els adjectius numerals cardinals són invariables: unu (1), du (2), tri (3), kvar (4), kvin (5), ses (6), sep (7), ok (8), nau (9), dek (10), cent (100), mil (1000). Les desenes i centenas es formen per la simple reunió dels esmentats numerales. Als adjectius numerales cardinales s'afegeix: la terminació a de l'adjectiu, per a formar els numerals ordinals; obl per als múltiples; on per als fraccionaris; op per als col·lectius. Po abans dels cardinals forma els distributius.
- Els pronoms personals' són: mi (jo), vi (tu, vosté, vostés, vosaltres), li (ell), ŝi (ella), ĝ'i (ell, ella, això, per a animals o coses), si (es, si, reflexiu), ni (nosaltres), ili (ells, elles), oni (es, un). Afegint-los la terminació a de l'adjectiu es formen els adjectius o pronoms possessius. Els pronoms es declinan com substantius.
- El verb és invariable en les persones i en els nombres. El present acaba en as, el passat en is, el futur en os, el condicional en us, l'imperatiu en u i l'infinitiu en i. Els participis actius, en ant el present, en int el passat i en ont el futur. Els participis passius, en at el present, en it el passat i en ot el futur. La veu passiva es forma amb el verb esti (ser) i el participi passiu del verb que es conjuga. El "de" o el "per" de l'ablatiu agent es tradueixen per de.
- L'adverbi acaba en i. Els seus graus de comparança es formen com els de l'adjectiu.
- Totes les preposicions regeixen, per si mateixes el nominatiu.
- Tota paraula es pronuncia de la mateix manera com s'escriu.
- L'accent tònic cau sempre sobre la penúltima sílaba.
- Les paraules compostes es formen per la simple reunió dels elements que les formen. En elles la paraula fonamental va sempre al final. Els afijos i terminacions es consideren com paraules.
- Si a la frase ja hi ha una paraula negativa se suprimeix l'adverbi ne (no).
- La paraula que indica el lloc on es va porta la terminación de l'acusatiu.
- Tota preposició té en esperanto un sentit invariable i bé determinat, que fixa la seva ocupació. No obstant, quan el sentit que volem expressar no indica amb tota claredat quina preposició hem d'emprar, usarem la preposició je, que no té significat propi. Aquesta regla no danya la claredat, perquè en tals casos, totes les llengües empren qualsevol preposició, sense més norma que el costum. En comptes de je es pot emprar també l'acusatiu, si no crea ambigüitat.
- Les paraules "estrangeres", o sigui aquelles que la majoria de llengües han tret d'un mateix origen, no sofreixen alteració al passar a l'esperanto, però adopten la seva ortografia i les seves terminaciones. No obstant això, de les distintes paraules derivades d'una mateixa arrel, és preferible emprar inalterada solament la paraula fonamental, i formar les altres segons les regles de l'esperanto.
- Les terminaciones a de l'article i o del substantiu en singular poden suprimir-se, i substituir-se per un apòstrof.
Vegeu també: Pronunciació de l'esperanto.
[edita] Enllacis externs
- Algunes característiques de l'esperanto (castellà)
- Lernu! presentació de la llengua: Gramàtica de l'esperanto amb exemples sonors.