Burjassot

De Viquipèdia

Burjassot
Localització
Localització de Burjassot respecte del País Valencià Localització de Burjassot respecte de l'Horta Nord
Municipi de l'Horta Nord
Gentilici Burjassoter
Burjassotera
Població (2005) 37.394
Superfície 3,5 km2
Densitat 10.684 hab/km2
Altitud 35 m
Nuclis de població 1
Coordenades 39° 30’ 23” N
0° 24’ 24” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Paterna

Burjassot és una població de la comarca de l'Horta Nord.

Taula de continguts

[edita] Història

En el seu terme s'han trobat peces d’un collar de petxines possiblement pertanyents a l'Eneolític o al Bronze valencians. El municipi naix d’una alqueria musulmana que en 1237 apareix ressenyat en el Llibre de Repartiment com a donació a García Pérez de Figuerola, donació que en 1238 fou revocada per atorgar el lloc a l’abat del monestir de Ripoll però reservant-se la Corona els drets sobre el forn i els molins. El 1258 va passar de nou, per canvi, al seu primer propietari i més tard a la Corona, la qual va retindre la seua possessió fins el 1360, any en què fou atorgada a Sanxo Tena; l'any 1389 el jurista Doménec Mascó va comprar els drets del terç delme i del morabatí i posteriorment va adquirir la propietat del lloc, aquest personatge va realitzar importants obres al castell i el va transformar en palau, de l’esplendor del qual donen testimoni els artesanats mudèjars que actualment s’hi conserven; en 1401 Martí l'Humà va signar els Furs al castell; en 1425 passa per compra al capítol de la catedral de València; el 1525 va ser mort a Burjassot el famós personatge l’Encobert, a causa de la Guerra de les Germanies, després de fracassar en el seu intent i de buscar refugi al castell de Burjassot, en 1568 què passa a propietat de Bernat Simó; posteriorment va ser heretada per el seu fill, Josep Alexandre Simó en 1582, qui, en 1600, la va vendre al patriarca Joan de Ribera. Aquest, a la seua mort, va cedir les seues rendes i la jurisdicció civil i criminal al Reial Col·legi del Corpus Christi, el qual va exercir-hi la plena jurisdicció fins l'abolició dels senyorius; durant la Guerra de la Independència, Burjassot va patir el saqueig de les tropes franceses, les quals van espoliar els seus temples, d’on s’emportaren tot allò de valor que trobaren. El general Sempere va establir-hi, l'any 1823, una junta encarregada de dirigir les operacions militars durant la invasió de Los Cien Mil Hijos de San Luis. L'any 1837, durant la guerra carlina, van ser afusellats en el Mas del Rosari, al terme de Paterna prop a Burjassot, 37 oficials liberals que havien estat enxampats en "L’Acció del Pla del Pou".

Quan ja Burjassot tenia Casa de la Vila independent, al voltant de 1870, va destacar per la seua població agrícola, al terme des de principi de segle es varen establir molta gent de famílies acomodades de València ciutat, que teniem nombroses viles i xalets. Més tard, Burjassot va rebre una allau de població immigrant de la part d'Andalusia i Castella la Manxa sobre tot. Aquesta corrent migratòria, que va arribar a la màxima expressió entre les dècades dels 50 i els 70, ha sigut responsable de la gran transformació que ha sofrit la vila, augmentant la població en quasi uns 38.000 habitants. La seua proximitat de València ha fet que es desenvoluparen al terme grans infra-estructures com ara el Centre de Producció de Televisió Valenciana i el Campus Universitari de Burjassot de la Universitat de València.

[edita] Demografia

En el cens de 2003 s’hi empadronaren 37.213 burjassoters. La batlia –eleccions de 2003—correspon al PSPV, que té 11 regidors; el PP en té 7, 2 el Bloc i 1 l’Entesa. Un 43,88% dels habitants parlen valencià, segons cens de 2.001, tot i que el castellà és la llengua absolutament dominant en les relacions socials.

[edita] Activitats econòmiques

De poble agrícola on a més a més s’hi instal·laren moltes famílies acomodades a principis del segle XX degut a la seua proximitat a València, ha passat, precisament per aqueixa proximitat que propicià la recepció d’un gran contingent d’immigrants en les dècades dels cinquantes i els seixantes, a convertir-se en un municipi dinàmic i superpoblat on la indústria (ceràmica, vidre, tèxtil, transformats metàl·lics, fusta i mobles, alimentació i confecció) i el sector serveis tiren amb força de l’economia. Malgrat això encara s’hi conreen taronges i hortalisses. També ha contribuït al seu desenvolupament i modernització la instal·lació del Campus de Ciències de la Universitat de València i de Canal 9.

[edita] Geografia i terme municipal

El terme de Burjassot és petit i pràcticament pla, tan sols 3,5 km2, i està regat per les séquies de Tormos i Montcada. Podem gaudir de la Pineda de Carsí, també coneguda com l’Eixereta, amb una bona mostra de vegetació mediterrània i també de La Granja, parc urbà de grans dimensions, perfectament equipat per a l’esbargiment on funciona, fins i tot un trenet.

[edita] Clima

A causa de la seua reduïda superfície, el municipi de Burjassot no presenta variacions espacials del clima. Segons l’Atles del País Valencià, Burjassot es troba dins el subtipus B dels climes valencians i no es diferencia quasi res dels seus trets generals.

Es caracteritza per una temperatura mitjana anual superior als 16ºC, més concretament i per estacions, trobem que a l’hivern s'hi és entre els 9 i els 11ºC, a la primavera entre 15 i 16ºC, a l’estiu entre 24 i 25ºC i a la tardor entre 14,5 i 15,5ºC.

Pel que fa a les pluges, aquestes es concentren a la tardor i la primavera, tenint màxims als mesos d’abril i octubre. L’eixut estival comprén els mesos de maig, juny, juliol, agost i setembre, sent el mes d’agost el més sec. La quantitat de pluja caiguda al llarg de l’any és, doncs, 458 mm. Aquesta situació és deguda a la presència del Sistema Ibèric a ponent, la qual cosa fa que els sistemes frontals arriben esgotats a les nostres terres. Quan plou de llevant a la tardor, però, les pluges són molt més intenses, arribant a ploure una mitjana mensual a l’octubre de 74 mm.

Altres mesures relatives al clima de Burjassot són els 172 dies anuals en què el cel està totalment sense núvols, així com que la humitat mitjana anual és del 61%.


[edita] Patrimoni

El desordenat creixement urbanístic no ha impedit conservar-hi part del seu patrimoni, el qual detallem tot seguit:

  • Les Sitges. Edificats des de 1573 per emmagatgzemar el blat de la ciutat de València. Des d’aleshores fins 1806 suportaren diverses ampliacions i millories. Al seu costat hi ha l'ermita de sant Roc, coneguda des de 1575 i reformada per ordre del Patriarca Joan de Ribera en 1605.
  • Església Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel. Es la parròquia més antiga del municipi, inaugurada el 1780. Conserva pintures de Vicent López.
  • El Castell. Va ser una torre defensiva que donà origen a la població i les seues històries estan íntimament lligades. Actualment és propietat d’un Patronat fundat per Carolina Àlvarez Ruiz i alberga el Col·legi Major Universitari de Sant Joan de Ribera. El seu jardí, la Devesa del Castell, conserva exemplars botànics de gran interés i compagina al seu recinte tant els valors científics com els històrics i els paisatgístics.
  • Ermita de Sant Roc.
  • Alqueries gòtiques del Moro, del Pi i del Rosari. En un estat de conservació lamentable.
  • Molí de la Sal. Antic molí mogut per energia hidràulica.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües