Valàndil
De Viquipèdia
En els escrits de J.R.R. Tolkien, Valàndil va ser rei del regne d'Àrnor a la Terra Mitjana a les primeries de la Tercera Edat, succeïnt el seu pare Isíldur. El seu nom significa "amant dels vàlar".
Era el quart fill d'Isíldur, i com que era un infant van deixar-lo amb la seva mare a Rivendell quan el seu pare i els seus germans van anar al sud a lluitar contra el Senyor Fosc en la Darrera Aliança entre Elfs i Homes. Quan tornaven victoriosos al nord, Isíldur i els seus tres fills grans (Eléndur, Aratan i Ciryon) van caure en una emboscada dels morts i van morir. D'aquesta manera Valàndil heredava el títol de Rei d'Àrnor. Tècnicament també li corresponia el títol de Rei de Góndor, però com que no hi tenia cap poder efectiu i era encara un infant, el seu cosí Menèldil (que Isíldur havia deixat com a regent de Góndor) va assumir funcions de monarca. Com que Valàndil mai va fer cap intent de reclamar el tro del sud, i així van quedar dividits els dos regnes.
Durant els primers vuit anys la mare de Valàndil va regnar en el seu lloc, i l'any 10 de la Tercera Edat se li va entregar l'atribut reial: el Ceptre d'Annúminas.
En aquesta ciutat va regnar en pau fins la seva mort el 249, essent succeït pel seu fill Éldacar.
[edita] La Casa d'Eléndil
Eléndil l'Alt (1) _______________|_______________ | | Isíldur (2) Anàrion ___________|_________________ | | | | | | Eléndur Aratan Ciryon Valàndil Menèldil | | Reis d'Àrnor Reis de Góndor La numeració indica els Alts Reis d'Àrnor i Góndor
Precedit per: Isíldur |
Rei d'Àrnor 2 T.E.-249 T.E. |
Succeït per: Éldacar |