Allau
De Viquipèdia
Es diu allau a una massa de neu quan cau i es precipita avall per la vessant d'una muntanya. En relació amb aquest primer significat aquesta paraula es utilitzada també per descriure una acumulació de fets en un moment determinat.
Les allaus de neu es produeixen quan es perd sustentació. Aquesta pèrdua de sustentació i el allau conseqüent pot ser espontània o provocada.
Taula de continguts |
[edita] Allaus espontànies
Es produeixen per una sobre acumulació de neu o per un canvi en les condicions de la massa de neu.
Les sobre acumulacions es produeixen al temps de nevades importants i son normalment de neu pols nova. En aquesta categoria entrarien les continues purgues que es produeixen als llocs mes pendents de les muntanyes, a les crestes i a les canals mes dretes, on la neu no troba a penes sustentació i que per tant es buiden molt sovint.
Les allaus espontanis poden ser causats també per una alteració de les condicions que mantenien estable la massa de neu.
Els augments de temperatura i la pluja, son les alteracions mes freqüents i afecten a la neu de qualsevol qualitat: la neus pols perquè augmenta de pes relatiu en superfície fins al punt que les capes inferiors no la poden suportar. Les grans plaques de neu ventada perquè es trenquen en una línia donada, a partir de la qual la placa llisca avall. La neu primavera o humida perquè augmenta la seva fluides i llisca sobre altres capes de neu endurida, sense transformar, i fins i tot sobre el mateix sol, anomenant-se llavors “allau de fons”.
De entre els allaus espontanis, els mes perillosos son els de neu pols: es desencadenen en un punt prou alt de la muntanya i així que baixen incrementen el seu volum i la velocitat de baixada que pot arribar a 200 Km/h. La combinació de massa i velocitat fan que siguin enormement destructius, grans arbres i boscos sencers son desarrelats i asclats per l’empenta de la neu, roques de qualsevol mida son arrancades del seu llit i empeses avall. Es freqüent que quan una allau de neu pols arriba al fons de una vall no massa ampla, colgui els rius i torrents i arribi a remuntar –per inèrcia- la vessant oposada. Es molt poc probable que persones o animals abastats per un allau de neu pols puguin sobreviure. Ara bé, com aquestos allaus se produeixen regularment als mateixos llocs, sovint evidents, es evitable romandre a la zona que poden afectar.
Aquesta regla té –però- excepcions, així, al gener de 1996 als Pirineus es van produir nombrosos allaus de neu pols de grans dimensions que van arrasar zones infreqüents. També als Alps, on a més van causar serioses pèrdues de vides e instal·lacions.
Les allaus espontànies de placa i els de neu humida son molt menys perillosos, ja que el seu abast es molt menor, així com el seu volum i velocitat.
[edita] Allaus provocades
Normalment –en el cas d'allaus provocades en neu pols- la crisi es produeix per sobrecarrega, quan una o varies persones o animals trepitgen una superfície nevada prou pendent. El seu pes fa que es superi el equilibri anterior a la sobrecarrega i la massa de neu es desploma, primer per sota el lloc de pas, però immediatament també per sobre, ja que perd la seva sustentació inferior. Els éssers que han provocat l’allau son inevitablement arrossegats i la seva supervivència improbable.
A mes del gruix de neu i del grau de la pendent existeixen altres factors a avaluar al travessar pendents exposades: el mes important es l'existència de varies capes de neu, que poden restar poc cohesionades entre si, degut a densitats diferents i també a temperatures diferents, donant lloc en aquest darrer cas al que s'anomena “fractura tèrmica”.
Existeixen sobrecarregues provocades naturals però infreqüents: la caiguda d'ampits de neu es la mes clàssica.
El mateix pas de persones –quasi sempre amb esquís i costa amunt- pot tallar la superfície de les plaques de neu formades per el vent. Si la pendent es suficient, la placa lliscarà avall com en el cas de la ruptura espontània. Naturalment en aquest cas si que són perilloses les allaus de placa, ja que arrossegaran a l'esquiador que el provoca i als que estiguin al seu voltant. Són el cas d'allaus provocades més freqüents. A condició d’un rescat mes ràpid que el temps d'asfíxia o d'hipotèrmia és possible la supervivència.
Les allaus provocades en neu primavera, humida i pesada, que són freqüentment causats per els esquiadors en descens, són els menys perillosos: la seva velocitat es molt lenta i el seu abast també, el que fa possible i senzill evitar la seva trajectòria.
[edita] Escala de perill
A les activitats hivernals de muntanya els allaus no es poden evitar si no és amb un correcte coneixement del medi i una avaluació contínua del terreny, són un dels perills objectius en la pràctica de l'alpinisme i singularment de l'esquí de muntanya.
A tot arreu on es practiquen aquestos dos esports es publiquen –amb dades obtingudes diàriament agafant mesures sobre el terreny- uns “butlletins de neu” on es valora el risc d'allaus a una zona determinada, d'acord a una “escala de perill” amb els següents valors, que son homogenis per tota Europa:
1 Feble El mantell nival es ben estabilitzat a la majoria dels pendents. El desencadenament d'allaus és poc probable i només en alguns pendents drets.
2 Moderat El mantell nival està moderadament estabilitzat en alguns pendents suficientment drets. A la resta està ben estabilitzat. És possible el desencadenament d'allaus sobretot per una sobrecàrrega forta i en alguns pendents d'orientació i altitud indicats. No son probables caigudes espontànies d'allaus de gran mida.
3 Marcat El mantell nival està entre moderadament a feblement estabilitzat en nombrosos pendents prou drets. És possible el desencadenament d'allaus fins i tot per una sobrecàrrega feble en nombrosos pendents. En algunes situacions són possibles les caigudes espontànies d'allaus que poden ser de mida mitjana o gran.
4 Fort El mantell nival està feblement estabilitzat a la major part dels pendents suficientment drets. És probable el desencadenament d'allaus fins i tot per una sobrecàrrega feble i en nombrosos pendents. En algunes ocasions, s'han d'esperar nombroses caigudes espontànies d'allaus de mida mitjana o gran.
5 Molt Fort La inestabilitat del mantell nival és generalitzada. Hi haurà nombroses caigudes espontànies de grans allaus, fins i tot en pendents poc drets.
[edita] Recerca i rescat de víctimes d'allaus
Existeixen materials i tècniques que ho permeten. El més important és l'anomenat ARVA (del francès Appareil por la Recherche de Victimes des Avalanches) que es un aparell electrònic emissor receptor de senyals de radio i que els esquiadors porten subjectat al pit. La seva funció es permetre la ràpida localització d’un cos ensorrat a la neu.
Modernament s’està experimentant amb un element autoinflable que ja seria capaç d’evitar –al inflar-se- que la víctima quedes ensorrada, fins i tot romanent en superfície de la neu en moviment.
Igualment, els bastons tipus sonda i les pales per treballar a la neu poden facilitar la localització i el rescat de víctimes.