Ernest Lluch i Martín

De Viquipèdia

Ernest Lluch i Martín, (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937-Barcelona, 21 de novembre de 2000), economista i polític. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, també va estudiar a la Universitat de la Soborna, a París. Va ser militant del PSC

[edita] Biografia

Quan era professor ajudant a la Universitat de Barcelona, va ser expedientat, detingut en vàries ocasions i expulsat de la Universitat per la seva activitat política anti-franquista.

L'abril de 1980 va ser escollit portaveu dels socialistes catalans en el Congrés de Diputats i dos anys més tard, en les eleccions d'octubre de 1982, va resultar elegit diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista, lloc en el qual va estar fins a l'any 1986.

El maig de 1986 es va retirar del primer pla polític per reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat Central de Barcelona. El 2 de gener de 1989, va prendre possessió com a rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).

Va destacar com a defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi.

El 21 de novembre del 2000 va ser víctima d'un atemptat mortal al garatge de casa seva, a Barcelona reivindicat per ETA.

[edita] Obres

  • El pensament econòmic a Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973
  • La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976
  • Pensament econòmic a Catalunya
  • La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració. Edicions 62, 1996
  • Las Españas vencidas del siglo XVIII. Editorial Crítica, 1999
  • L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
  • Ramon de Vilana i Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austracistes. Eumo Editorial, 2000

[edita] Honors

En altres llengües