Mstislav Rostropóvitch
De Viquipèdia

Mstislav Leopóldovich Rostropóvitch (en rus: Мстислав Леопольдович Ростропович) ( Bakú, URSS 1927 ) és un músic d'origen soviètic, nacionalitzat nord-americà, considerat el millor violoncel·lista de la seva generació.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 27 de març de 1927 a Bakú, República Socialista Soviètica d'Azerbaitjan (actualment Azerbaitjan), en una famiília jueva, i va estudiar en el Conservatori de Moscou, on més tard va treballar com a professor.
Debutà com a concertista de violoncel el 1942 i posteriorment guanyà el primer premi en el Festival Internacional de Música de Praga i Budapest el 1947, 1949 i 1950. Ha donat així mateix recitals de piano acompanyant a la seva dona, la cantant Galina Vishnevskaya. Considerat una dels millors violocel·listes de tota la història ha estrenat obres per a aquest instrumetn de corda dels principals compositors contemporanis, com la Simfonia Concertante en mi menor, opus 125 (1952) de Serguei Prokófiev; els dos concerts per a violoncel (1959 i 1966) de Dmitri Xostakòvitx; i la Cello Symphony (1963), la Sonata per a violoncel i piano (1961) i les Suites per a violoncel (1964, 1967 i 1971) de Benjamin Britten.
[edita] Exili
Després d'haver-li estat concedit el Premi Lenin, màxim guardó soviètic, el 1963 va defensar de forma pública l'escriptor dissident Aleksandr Solzhenitsyn. El 1974 Rostropóvich i la seva esposa van haver d'abandonar l'URSS i el 1978 se'ls va retirar la nacionalitat soviètica. Van emigrar als Estats Units i el 1977 va ser nomenat director de l'Orquestra Sinfònica de Washington, D.C.. L'any 1990 va ser convidat a actuar amb aquesta orquestra a la Unió Soviètica, ocasió en la qual els va ser retornada la nacionalitat soviètica a ell i a Galina Vishnevskaya. Des de la seva possició, internacionalment reconeguda, com a mestre de la música utilitza el seu càrrec d'ambaixador de la bona voluntat de la UNESCO per divulgar el caràcter de concòrdia que té la música arreu del món.
El 1992 li fou concedit el Premi Internacional Catalunya otorgat per la Generalitat de Catalunya.
El 1997 el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia juntament amb Yehudi Menuhin pel seu compromís personal amb el qual han realitzat les millors aportacions a la llibertat, la defensa dels drets dels febles i de les causes més nobles, i que amb la universalitat de la seva música han contribuït a més a l'harmonia i la concòrdia dels pobles.
[edita] Premis de la música
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 5 Premis Grammy:
- 1970 - Millor interpretació clàssica instrumental (solista o solistes) per Brahms: Double Concerto (Concerto In A Minor For Violin And Cello) (amb David Oistrakh)
- 1977 - Millor Àlbum Clàssic per Concert Of The Century (amb Isaac Stern, Leonard Bernstein, Vladimir Horowitz i Yehudi Menuhin)
- 1980 - Millor interpretació clàssica instrumental (solista o solistes) per Brahms: Violin And Cello Concerto In A Minor (Double Concerto) (amb Itzhak Perlman)
- 1983 - Millor interpretació de música de cambra per Brahms: Sonata For Cello And Piano In E Minor, Op. 38 And Sonata In F, Op. 99 (amb Rudolf Serkin)
- 2003 - Millor interpretació solista instrumental (amb orquestra) per Britten: Violin Concerto/Walton: Viola Concerto
El 1995 fou guardonat amb el Premi Polar de la Música concedit pel govern de Suècia juntament amb el cantant britànic Elton John.