Aga Buriàtia

De Viquipèdia

Agyn Burjaadaj avtonomito okrug
Аги́нский-Буря́тский автоно́мный о́круг
Агын Буряадай автономито округ
Bandera Aga Buriàtia
Informació
Capital: Aginskoje
Població


 - Total
 - Densitat de població


72.773 h. (2005)
3,8 hab/km²

Superfície 19.312 km²
Governador Bair Zhamsuyev,
Idioma Rus; buriat (no oficial)
Himne
Website
Mapa Khakàssia a Rússia

Aga Buriàtia (rus Аги́нский-Буря́тский автоно́мный о́круг, buriat Агын Буряадай автономито округ (Agyn Burjaadaj avtonomito okrug)), és un Districte Autònom de la Federació Russa.


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk1 | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk2 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka3 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia | Evènkia1 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia3 | Nenètsia | Taimíria1 | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia2
  1. L'1 de gener del 2007, els districtes autònoms d'Evènkia i Taimíria s'incorporaran al territori de Krasnoiarsk.
  2. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  3. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga