Olivença

De Viquipèdia

Olivença, (en català i portuguès, en castellà Olivenza) és una població fronterera amb Portugal situada en la província espanyola de Badajoz. El territori d'Olivenza està situat a l'est del riu Guadiana a 24 km. al sud de Badajoz. Té forma triangular, amb dos dels seus vèrtex tocant el riu Guadiana.

Dista 428 quilòmetres de Madrid per la A-5 (I-90) i 274 km. de Lisboa, per Badajoz-Elvas. Des de Sevilla a Olivença, pujant per les carreteres N-630 i N-432, hi ha 215 km. La ciutat de Olivença està situada al costat de l'encreuament de les carreteres comarcals 436 Badajoz-Villanueva de la Serena i 423 Olivença-Don Benito. Existeix un pont sobre el riu Guadiana, al costat del derruït Puente de Ajuda, que permet perllongar la comarcal 423 fins a la frontera amb Portugal. Aquest pas connecta Portugal i Espanya 40 km. per sota de la frontera del Caya, fent innecessaria la marrada per Badajoz.

En aquest territori s'inclouen, a més del poble d'Olivenza, set localitats més: San Francisco, San Rafael, Villarreal (Vila Real), Santo Domingo de Guzmán (São Domingos de Gusmão), San Benito de la Contienda (São Bento da Contenda), San Jorge de Lor (São Jorge da Lor), i Táliga. L'àrea total és de 750 km². Igual que les regions circumdants, Olivença té una baixa densitat de població.

Olivença forma part de la província espanyola de Badajoz, en Extremadura. No obstant això, el govern portuguès considera a Olivenza com a parteixent al districte portuguès d'Évora. Fins a mitjans del segle XX, la llengua materna dels oliventinos era el portuguès, que, al no aprendre'l els nens, desapareix.


Taula de continguts

[edita] Monuments

  • Ciutadella Medieval i Alcàsser
  • Església de Santa Maria del Castell
  • Façana de les Cases Consistorials
  • Església Parroquial de la Magdalena
  • Santa Casa de la Misericòrdia
  • Convent de Clarisses o Sant Joan de Déu
  • Baluards
  • Porta del Calvari

[edita] Castell

L'alcàsser o castell d'Olivenza conserva gruixudes muralles del segle XIV, sense merlets. Les torres conserven les seves matacans. La torre de l'homenatge, construïda per ordre de Juan II de Portugal amida 36 m de longitud i 18 m de costat, i té tres pisos, dels quals destaca la decoració de l'últim. S'accedeix a ella per desset rampes amb coberta de volta.

La porta d'Alconchel està emmarcada per dues torrasses circulars i presenta una obertura de mig punt voltat; no apareixen elements decoratius. La porta del Calvari presenta arc de mig punt i està rematada en un frontó partit en la seva part central.

Està protegit pel decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

[edita] Historia

[edita] Olivenza en el Regne de Lleó

L'origen de Olivenza està lligat a la definitiva reconquesta de Badajoz per l'últim rei de León, Alfonso IX, en la primavera de l'any 1230. Per a recompensar la participació que els templers al seu servei van tenir en aquesta campanya, Alfonso IX els va concedir els enclavaments de Burguillos i Alconchel. Des d'aquests punts, cap a l'any 1256, l'Ordre va crear la encomana d'Olivenza, en aquells dies tot just un conjunt d'horts, barraques i algunes cases sorgides al voltant d'un generós deu. No obstant això, durant el regnat de Alfonso X el Savi, el Temple és forçat a desallotjar Olivenza i a lliurar les seves terres al Concell i Bisbat de Badajoz.

[edita] Cessió a Portugal

L'equilibri de poders entre Portugal i la Corona de Castella es va alterar profundament durant el regnat de Don Dinís de Portugal. Portugal i Castella signen el Tractat d'Alcañices en el 1297 (o 1295). Mitjançant aquest tractat, Castella cedeix a Portugal el llavors llogaret d'Olivenza.

A partir de 1297, Olivenza anirà acreixent de forma progressiva els seus defenses. En 1298, Don Dinís concedeix una Carta Foral a Olivenza (elevant-la a la categoria de vila) i mana construir les primeres murades del poble. En 1488, Juan II de Portugal mana construir la Torre de l'Homenatge d'Olivenza, la més alta del regne de Portugal. En 1510, el rei Manuel I impulsa una important obra d'enginyeria militar: un pont fortificat sobre el Guadiana para assegurar l'operativitat de les tropes portugueses en la marge esquerra, que permet comunicar Elvas i Olivenza. El pont d'Ajuda tenia 380 metres de longitud i cinc i mig d'amplària, 19 arcs i una gran torre defensiva central de tres pisos.

[edita] Tensions frontereres

Després de l'època de pau en l'època d'unió de les corones de Portugal i Castella (Unió Ibèrica), Olivenza entra amb la Restauració de la Independència de Portugal de 1640 en un nou cicle bèl·lic. Conquistada en 1657 per el Duc de San Germán - després de quatre temptatives frustrades - va ser retornada a Portugal al signar-se el Tractat de Lisboa de 1668, pel qual es reconeix formalment la independència de Portugal.

En la segona meitat de el segle XVIII, Portugal redefineix l'orientació de la seva política militar enfront d'Espanya. D'una estratègia ofensiva es passarà a una altra purament defensiva. Aquest canvi d'orientació tindrà importants conseqüències per a la vila fronterera portuguesa de Olivenza. Tots els informes dels estrategues estrangers que la visiten en aquests anys a petició de la corona portuguesa aconsellen el seu abandó per tres motius:

  • La nombrosa artilleria, munició, equips i homes necessaris per a mantenir en estat de defensa una plaça amb nou baluards (en comparança, Badajoz tenia vuit)
  • La compromesa situació que es veuria embolicat l'exèrcit que pretengués auxiliar-la, amb la seva única línia de retirada tallada pel corrent del Guadiana.

[edita] Olivenza, espanyola

Olivenza va ser ocupada de nou per Espanya en 1801, durant la Guerra de les Taronges. El governador portuguès de llavors, Julio César Augusto Chermont, va prohibir que es disparés contra les tropes de Manuel Godoy. Olivenza queda en poder d'Espanya en virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801. D'acord amb aquests tractats, Portugal es va veure obligada a reconèixer la possessió per Espanya (La seva Majestat Catòlica conservarà en qualitat de conquesta, per a unir-la perpètuament als seus dominis i vassalls, la plaça de Olivenza, el seu territori i pobles des del Guadiana; de manera que aquest riu sigui el límit dels seus respectius Regnes).

[edita] Reclamacions portugueses

El 1 de maig de 1808, el príncep regent portuguès Joan (posteriorment Juan VI) publica a Rio de Janeiro, llavors cabdal de Portugal i de Brasil, un manifest en el qual repudia el Tractat de Badajoz.

Acabada la guerra i vençut Napoleó es va signar el Tractat de París pel qual els tractats signats a Badajoz i a Madrid en 1801 i la Convenció signada a Lisboa en 1804, queden anul·lats i sense cap efecte, pel que fa a Portugal i a França sense fer referència als acords signats amb Espanya.

En 1815 es va celebrar el congrés de Viena i Portugal va tornar a exigir l'anul·lació del Tractat de Badajoz i la devolució d'Olivenza, una mica que finalment es va contemplar en l'article 105 de l'Acta Final d'aquest congrés, en el qual s'aconsella que a través de la mediació internacional la devolució d'Olivenza a Portugal, sense plantejar-lo com deure ineludible (Reconeixent les potències la justícia de les reclamacions formulades per La seva Altesa Real, el Príncep Regent de Portugal, respecte a la ciutat d'Olivenza i altres territoris cedits a Espanya pel tractat de Badajoz de 1801,%[...], s'obliguen formalment a emprar, per mitjans amistosos, els seus més eficaços esforços a fi de procurar la retrocessió d'aquests territoris a favor de Portugal. I les potències declaren que en tant quant d'elles depengui aquest arranjament es farà com més aviat millor). L'única potència que hagués pogut recolzar en ferma la reclamació portuguesa -Anglaterra- estava precisament interessada que aquesta devolució mai es portés a terme. La pau d'Amiens (octubre de 1801) havia sancionat no només la conquesta espanyola d'Olivenza a Portugal, sinó també la conquesta anglesa de la illa de Trinitat a Espanya.

Portugal es va donar per satisfeta en les seves exigències al reconèixer-se la justícia de la reclamació plantejada i Espanya va signar igualment el Tractat de Viena, al que havia acudit com una de les potències vencedores -igual que Portugal-, perquè aquest no comprometia la devolució encara que reconegués la justícia de les reclamacions portugueses.

L'article citat mancava per a Espanya de força legal suficient per a obligar-la que retornés Olivenza. No obstant això, Portugal va continuar utilitzant aquest argument. Quan Portugal i Espanya van decidir en 1864 la demarcació de la seva frontera comuna, a l'arribar a la desembocadura del Caia a Guadiana, la Comissió Mixta de Límits es va veure obligada a interrompre els seus treballs per la negativa portuguesa a reconèixer la sobirania espanyola en el territori d'Olivenza. Aquests treballs es reprendrien en el 1926, però per sota d'Olivenza, a partir de la desembocadura del rierol de Cuncos en el Guadiana.

En l'actualitat, Portugal no planteja obertament la reclamació d'Olivenza, però tampoc renuncia a la seva reclamació. Guarda les formes per a evitar la més mínima lesió als "drets històrics" de Portugal especificats a l'article 5-A de la Constitució de la República Portuguesa, que estima legalment com a propi aquest territori i impedeix la possibilitat que sigui cedit a Espanya. Per exemple, en el 1995, les autoritats portugueses van enviar a les espanyoles un informe sobre l'impacte que s'esperava que el projectat Embassament d'Alqueva tingués sobre territori espanyol. En aquest informe no es recollien els efectes en el territori d'Olivenza. Una setmana després, van enviar un nou informe que sí incloïa a aquest municipi, però amb el títol de «Territori d'Espanya i d'Olivenza», evitant així reconèixer que Olivenza sigui territori espanyol. Les institucions portugueses utilitzen en general mapes del país que no inclouen a la localitat reclamada, amb algunes excepcions, com la pàgina web de la xarxa d'atenció de la Seguretat Social.

[edita] Postura espanyola

Per la seva banda, la postura espanyola és clara: segons la Diputació de Badajoz, Olivenza és una possessió legalment espanyola en virtut de l'article III de el Tractat de Badajoz del 6 de juny de 1801 que va posar fi a la denominada Guerra de les Taronges. L'esmentat tractat no ha estat positivament anul·lat ni derogat per cap altre d'igual rang o naturalesa. No existeix fonament algun de Dret que determini per a Espanya l'obligatorietat de la devolució de Olivenza a Portugal. En el cas que Portugal plantegés la reclamació de Olivenza davant el Tribunal Europeu de Justícia o el Tribunal Internacional de La Haia , el cas podria considerar que no es pot jutjar, ja que no correspon a la ciència jurídica examinar el fons moral d'esdeveniments històrics. En l'article 2 de el Tractat d'Amistat i Cooperació de 1977, les parts contractants "reafirmen la inviolabilitat de les seves fronteres comunes i la integritat dels seus territoris". La pertinença de Portugal i Espanya a l'espai polític de la Unió Europea establert en el Tractat de Maastricht, amb la consegüent abolició de les fronteres entre els països membres, fa del tot punt irrellevant la negativa portuguesa a reconèixer formalment a Olivenza al riu Guadiana com a frontera comuna.

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs