Cicle hidrològic

De Viquipèdia

El cicle hidrològic és el que explica com es mou l'aigua a la Terra.

Aquest cicle comença amb l'evaporació de l'aigua dels mars i de la superfície terrestre gràcies a l'escalfor del sol que forma els núvols, aigua que torna a la Terra en forma de pluja, neu o calamarsa.

La major part ho fa sobre els mars. La precipitació que cau sobre els continents retorna lentament al mar i beneficia els habitants de la zona per on circula.

La seva distribució per la superfície terrestre no és uniforme: mentre que a les zones àrides pot no ploure durant anys, als tròpics plou torrencialment tots els dies durant l'estació de més pluja.

Un percentatge molt petit de l'aigua que arriba als continents és aprofitat per l'home. L'any 1980 la quantitat d'aigua utilitzada per l'home a nivell mundial es calcula que va oscil·lar entre 2.600 i 3.000 Km3. El reg el 73%, la indústria el 21 % i els usos domèstics i recreatius es van estimar només en un 6%.

Una part de l'aigua de pluja que arriba fins al sòl o queda sobre les plantes pot tornar ràpidament a l'atmosfera a l'evaporar-se per l'escalfor que existeix a l'ambient, però, si la pluja és forta i contínua, l'aigua penetra a la zona superior ocupant els petits espais lliures que troba al seu camí, i resta a l'interior del sòl. És l'anomenada aigua d'infiltració, molt important, ja que és la utilitzada per les plantes.

Si continua la pluja, l'aigua es va filtrant fins a zones profundes. Quan troba una capa de materials impermeables que impedeix que continuï estovant-se, com argila o roques sense clivelles, atura la seva marxa i queda emmagatzemada formant grans bosses subterrànies que poden arribar a tenir diversos quilòmetres d'alçada. Són els aqüífers, on l'aigua pot estar durant milers d'anys.

A l'interior dels aqüífers, l'aigua es mou, però molt lentament. En aquestes grans bosses d'aigua subterrània el nivell superior on arriba l'aigua és el que diem nivell freàtic. Quan el nivell freàtic és a l'altura del sòl, l'aigua surt a la superfície i forma una llacuna o zona de basses.

Si la pluja que cau és massa intensa com per a ser absorbida pel sòl, es forma una capa d'aigua sobre la superfície. A aquesta aigua que es desplaça sobre el sòl seguint els pendents del terreny l'anomenem aigua d'escorrentia i és responsable de molts fenòmens d'erosió. Els sòls bons permeten que l'aigua s'infiltri amb facilitat i l'aigua d'escorrentia no causa destrosses. EIs sòls molt argilencs, o aquells que han estat desproveïts de vegetació, absorbeixen molt poca aigua i aquesta discorre veloç pels vessants, empobrint-los cada vegada més.

Seguint les faldes de les muntanyes, l' aigua d'escorrentia d'algunes d'elles acostuma a convergir al fons d'una vall en què el nivell freàtic supera la superfície. D'aquesta forma, l'aigua s'encarrila i s'ordena en sistemes de drenatge compostos per petites rieres que s'uneixen per a formar grans rieres que desemboquen en un riu.