Llengües germàniques
De Viquipèdia
Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi Romà. Se suposa que provenen d'un hipotètic proto-germànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.
[edita] Característiques
Les llengües germàniques comparteixen una sèrie de trets lingüístics:
- Mutacions consonàntiques descrites per les lleis de Grimm i Verner
- Lèxic comú d'origen no indoeuropeu
- Pretèrit acabat amb sufix dental (-t o -d) per als verbs febles
- Presència d'adjectius forts i febles
A més, bona part de les llengües germàniques actuals presenten una tendència a esdevenir llengües analítiques, cosa que es manifesta en una forta purga de la flexió verbal (en les llengües escandinaves orientals ja no s'hi fa cap distinció de persona o nombre), les declinacions i fins i tot el gènere de les paraules, que ha passat de 3 en el protogermànic (masculí, femení i neutre) a 2 (comú i neutre) en suec, danès i neerlandès només un en anglès, escocès i afrikaans.
[edita] Classificació i parlants
La mobilitat de les tribus germàniques va propiciar ben aviat la dispersió i diferenciació de la seva parla, conformant-ne tres branques principals: del septentrional, occidental i oriental (totes les llengües del qual són extingides). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat a assentaments des de Groenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'Edat Mitjana, el neerlandès i l'anglès estesos per via d'imperis colonials a partir de l'Edat Moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona llengua és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'anglès.
L'arbre lingüístic a partir del protogermànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara):
- Llengües germàniques orientals (extingides)
- llengües germàniques occidentals
- grup anglofrisó
- alt alemany
- alemany estàndard actual
- luxemburguès
- jiddisch
- alamànic
- alemany suís
- baix alemany
- baix fràncic
- baix saxó
- llengües germàniques septentrionals (o escandinaves)
[edita] Comparació de termes seleccionats
Català | Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Escocès | Feroès | Gòtic | Islandès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec (Bokmål) |
Suec |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
(a) Casa | Heim* | Heim* | Home | Hjem | Hame | Heim | Háimóþ | Heim | הײם (Heym) | Thuis | Hjem | Hem |
Allò | Dat | Das | That | Det | That | Hetta | Þata | Þetta | דאָס (Dos) | Dat | Det | Det |
Alt | Hoog | Hoch | High | Høj | Heich | Høg/ur | Háuh | Hár | הױך (Hoyḫ) | Hoog | Høy | Hög |
Cap | Kop | Haupt/Kopf | Head | Hoved | Heid | Høvd/høvur | Háubiþ | Höfuð | קאָפּ (Kop) | Hoofd/Kop | Hode | Huvud |
Casa | Huis | Haus | House | Hus | Hoose | Hús | Hús | Hús | הױז (Hoyz) | Huis | Hus | Hus |
Cuc | Wurm | Wurm | Worm | Orm | Wirm | Ormur | Maþa | Ormur | װאָרעם (Vorem) | Worm | Orm | Mask, Orm |
Dia | Day | Tag | Day | Dag | Day | Dagur | Dags | Dagur | טאָג (Tog) | Dag | Dag | Dag |
Donar | Gee | Geben | Give | Give | Gie | Geva | Giban | Gefa | געבן (Gebn) | Geven | Gi | Giva/Ge |
Dos | Twee | Zwei/Zwo | Two | To | Twa | Tvey | Twái | Tveir | צװײ (Ẓvey) | Twee | To | Två |
Ganxo | Haak | Haken | Hook | Krog | Heuk | Haken | Krókur | Haak | Hake/Krok | Hake/Krok | ||
Llibre | Boek | Buch | Book | Bog | Beuk | Bók | Bóka | Bók | בוך (Buḫ) | Boek | Bok | Bok |
Lluna | Maan | Mond | Moon | Måne | Muin | Máni | Ména | Tungl | Maan | Måne | Måne | |
Mà | Hand | Hand | Hand | Hånd | Haund | Hánd | Handus | Hönd | האַנט (Hant) | Hand | Hånd | Hand |
Marró | Bruin | Braun | Brown | Brun | Broun | Brúnt | Bruns | Brúnn | Bruin | Brun | Brun | |
Molts | Menige | Manche | Many | Mange | Mony | Nógv | Manags | Margir | Menig | Mange | Många | |
Morir | Sterf | Sterben | Die | Dø | Dee | Doyggja | Diwan | Deyja | Sterven | Dø | Dö | |
Neu | Sneeu | Schnee | Snow | Sne | Snaw | Kavi | Snáiws | Snjór | שנײ (Šney) | Sneeuw | Snø | Snö |
Nit | Nag | Nacht | Night | Nat | Nicht | Nátt | Nahts | Nótt | נאַכט (Naḫt) | Nacht | Natt | Natt |
No | Nee | Nein/Nö/Nee | No | Nej | Nae | Nei | Né | Nei | נײן (Neyn) | Nee | Nei | Nej |
Or | Goud | Gold | Gold | Guld | Gowd | Gull | Gulþ | Gull | גאָלד (Gold) | Goud | Gull | Guld |
Pedra | Steen | Stein | Stone | Sten | Stane | Steinur | Stáins | Steinn | שטײן (Šteyn) | Steen | Stein | Sten |
Pit | Bors | Brust | Breast | Bryst | Breest | Bróst | Brusts | Brjóst | ברוסט (Brust) | Borst | Bryst | Bröst |
Poma | Appel | Apfel | Apple | Æble | Aiple | Súrepli | Aplus | Epli | עפּל (Epl) | Appel | Eple | Äpple |
Prou | Genoeg | Genug | Enough | Nok | Eneuch | Nóg | Ga-nóhs | Nóg | גענוג (Genug) | Genoeg | Nok | Nog |
Qui | Wie | Wer | Who | Hvem | Wha | Hvør | Has | Hver | װער (Ver) | Wie | Hvem | Vem |
Tauler | Bord | Brett | Board | Bræt | Buird | Borð | baúrd | Borð | Bord | Bord | Bord | |
U | Een | Eins | One | En | Ane | Eitt | Áins | Einn | אײן (Eyn) | Een | En | En |
Unça | Ons | Unze | Ounce | Unce | Únsa | Ons | Ounce | Uns | ||||
Vell | Oud | Alt | Old | Gammel | Auld | Gamal/Gomul | Sineigs | Gamall | אַלט (Alt) | Oud | Gammel | Gammal |
Vidre | Glas | Glas | Glass | Glas | Gless | Glas | Gler | גלאָז (Gloz) | Glas | Glass | Glas |
- (*) Ús antiquat.