Batalla de Trèbia

De Viquipèdia

La batalla de Trèbia fou una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placentia (actual Piacenza) i Ariminium (actual Rimini).

[edita] Preparació

Hanníbal havia travessat els Alps i havia arribat a territori italià. Allà l'espererava Publi Corneli Escipió, pare d'Escipió l'Àfrica, van combtre en un petita batalla al riu Tesino que va guanyar Anibal i on Escipió va ser ferit. El senat va ordenar a l'altre cònsul Titus Semproni Longus que era a Sicília, que anés a reforçar a Escipió. Els dos cònsuls es van trobar al campament prop del riu Tèrbia (afluent del Po que neix als Apenins). Anibal es va veure obligat a combatre contra l'impulsiu Semproni abans que el més prudent Escipió es recuperés de les seves ferides i pogués assumir el comandament.

El mes de desembre de 218 aC va ser especialment fred i nevós. Escicipió encara s'estava recuperant de les seves ferides però Semproni estava neguitós per a lluitar. Inquiet per lluitar abans que Escipió es recuperés i, sobre tot, abans de la elecció dels nous cònsols per a la qual ja faltava poc, Semproni va prendre mesures en previsió d'un xoc important. Anibal va preparar un pla per a treure profit de la impetuositat d'en Semproni, l'exèrcit d'Anival va acampar a l'altre banda del riu. Va trobar una zona plana i lliure d'arbres però adient per a una emboscada, ja que estava travessada pel riu amb bancs plens de canyes i d'altres tipus de vegetació.

Anibal va enviar un escamot 1000 d'infanteria lleugera i 1000 de cavalleria a les ordres del seu germà Magó a amagar-se a la riba i parar una emboscada als romans. Quan es va fer de dia va enviar la seva cavalleria fins al campament dels romans per tal de provocar-los i retirar-se a continuació fins a una posició on Magó els pogués atacar en el moment oportú.

[edita] Esdeveniments

Tan bon punt Semproni va veure la cavalleria cartaginesa va enviar a la seva cavalleria a fer-los fora del campament. Poc després va llençar els seus 36.000 d'infanteria romana , 4.000 de cavalleria aliada i 3.000 auxiliars gals al que li semblava que era una victòria. Feia un dir rúfol, estava nevant i els romans no havien esmorsat encara, quan van travessar el gual del riu Trèbia estaven tan esgotats i glaçats que amb prou feines podien agafar les seves armes. Els cartaginesos a l'altra banda, s'havien alimentat bé i s'havien untat el cos d'oli. Anibal va colocar les seves tropes a la posició que ell havia triat. Va col·locar una línia de 1.000 infanteria lleugera i radera seu el cos principal format per 20.000 d'infanteria africans, ibers, gals i celtes, amb 10.000 de cavalleria i tres elefants a les ales.

Batalla del riu Trèbia.
Ampliar
Batalla del riu Trèbia.

La primera línia d'infanteria va cedir, però els velites (tropes lleugeres romanes) també es van retirar a través de les línies romanes. Després seu van intervenir els hastati i els principes (infanteria pesant) que es van enfrontar als seus contrincants, mentre les dues infanteries combatien la cavalleria cartaginesa molt superior en nombre i els elefants van atacar a la cavalleria romana. Mica en mica la cavalleria romana es va anar allunyant de la infanteria a la que havia de protegir. Mentrestant Anibal va enviar als seus elefants a atacar als gals al extrem esquerra dels romans, els quals no havien vist mai un elefant, es van desmoralitzar i van retirar-se. Un cop la cavalleria romana es va allunyar del camp de batalla la cavalleria cartaginesa va caure sobre els seus flanc, dificultant el combat contra la infanteria que els feia front. En aquest moment la força amagada de Magó va sortir del seu amagatall i va atacar a les ja pressionades tropes romanes des del seu radera. Els romans afeblits pel fred la gana i el cansament no van poder fer front a la pressió a la que estavan sotmesos i finalment van col·lapsar.

Més d'una tercera part dels romans va morir mentre intentava fugir, bé ofegats al riu o aixafats pels elefants. La vanguarda del centre de Semproni va tenir més sort i va trencar les línies enemigues fins a quedar separats de les seves ales. En veure que els flancs s'havien desbandat van decidir retirar-se en ordre fins a la ciutat de Piacenza.

[edita] Conseqüències

Els romans atonits per la desfeta de Semproni al riu Trèbia, aviat van fer plans per a fer front a la amenaça que venia del nord. Semproni va tornar a Roma i el senat va decidir elegir 2 nous cònsols l'any vinent el 217 aC. Els nous cònsols escollits van ser Gneu Servili i Gai Flamini, aquest últim va portar l'exèrcit romà al desastre del llac Trasimè i després a la Batalla de Cannes.