Rosalía de Castro

De Viquipèdia

Rosalía de Castro
Ampliar
Rosalía de Castro

Rosalía de Castro (Santiago de Compostel·la 1837 - Padrón 1885) fou una escriptora gallega, la principal figura del Rexurdimento en aquesta llengua. Era descendent per línia materna d'una família de la vella noblesa. El fet que fos fruit d'un naixement il·legítim (el seu pare era un sacerdot) la marcà profundament.

Cap al 1850 es va instal·lar a Santiago de Compostel·la, on va estudiar al Liceo de Juventud i coincidí amb Eduardo Pondal, Aurelio Aguirre i Paz Novoa, posteriors figures del Rexurdimento. El 1856 es va traslladar a Madrid, on va viure amb una germana. El 1857 publicà el seu primer llibre, La flor, poemes en castellà influïts per Espronceda. El 1859 es casà amb Manuel Murguía, principal ideòleg del Rexurdimento gallec i membre de l'Acadèmia Gallega, el qual la decantà a escriure en gallec. De tota manera, a causa dels condicionaments de l'època, gairebé tota la seva obra és en castellà. Va fer una vida itinerant a causa de la feina del seu marit, que ocupà diversos càrrecs funcionarials. Els darrers anys foren tristos per la mort del seu fill petit i per un càncer que patia, que finalment li provocaren la mort. El 1981 les seves restes foren traslladades al Panteó de Gallecs Il·lustres.

Les novel·les La hija del mar (1859) i Flavio (1861) són obres de joventut i, fins al recull de poemes A mi madre (1863), no començà la seva obra important i personal. La seva primera composició en gallec, Adiós rios, adiós fontes, aparegué el 1858. El 1863 publicà Cantares gallegos, visió de la Galícia rural. El segon llibre en gallec, Follas Novas (1880), és una angoixosa meditació sobre la mort i la solitud, d'una profunditat metafísica molt diferent del to jovenívol i popular del llibre anterior. La consciència de la solitud radical de l'home, la saudade, enllaça aquests poemes amb els temes bàsics de la literatura existencial.

El conjunt de l'obra de Rosalía de Castro gira entorn de tres temes bàsics: la visió costumista de la Galícia rural, el contingut metafísic proper a la filosofia existencial, i la denúncia de les condicions socials del camp gallec, que obliguen a l'emigració. La crítica ha assenyalat semblances temàtiques i formals entre l'obra de Rosalía de Castro i la de Gustavo Adolfo Bécquer, però aquestes similituds procedeixen d'influències comunes, especialment de Heinrich Heine. En prosa gallega escriví solament els pròlegs als dos llibres de poemes gallecs i el Conto galego, de publicació pòstuma.

[edita] Obra

[edita] En gallec

Estatua de Rosalía no Paseo da Ferradura en Santiago
Ampliar
Estatua de Rosalía no Paseo da Ferradura en Santiago
  • 1863 (poesia) Cantares gallegos
  • 1880 (poesia) Follas novas
  • 1864 (prosa) Contos da miña terra I (posteriorment divulgat amb el nom de Conto gallego)

[edita] En castellà

  • 1857 (poesia) La Flor
  • 1859 (prosa) La hija del mar
  • 1861 (prosa) Flavio
  • 1863 (poesia) A mi madre
  • 1863 (prosa) El cadiceño
  • 1866 (prosa) Ruinas
  • 1866 (prosa) Las literatas
  • 1867 (prosa) El caballero de las botas azules
  • 1881 (prosa) El primer loco
  • 1881 (prosa) El domingo de Ramos
  • 1881 (prosa) Padrón y las inundaciones
  • 1884 (poesia) En las orillas del Sar