Morella
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi de dels Ports | |||
País | ![]() |
||
Gentilici | Morellà, Morellana | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 413,5 km² | ||
Altitud | 984 m | ||
Població • Densitat |
2.782 hab. hab/km² |
||
Coordenades | 40° 37′ 09″ N 0° 06′ 02″ O | ||
Dirigents: • Alcalde: |
Joaquim Puig Ferrer |
||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Ports Vinaròs |
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té moltes aldees dins del seu gran terme municipal.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Morella, ciutat limítrofa entre Terol i Catalunya, apareix davant dels ulls del visitant rodejada de l'encant que li transmeten les seues muralles centenàries i coronada pel seu robust castell, a més de mil metres d'altitud i els seus ports de muntanya són Torre Miró (1259 m.) i Querol (1020 m.).
El relleu abrupte i muntanyós de la comarca dels Ports sembra el camí per a arribar a Morella travessant barrancs, boscos de pins, carrasques, roures, rambles i moles.
La N-232 és l'eix de comunicació de Morella amb Saragossa i Logronyo. Així mateix, aquesta carretera connecta Morella amb els destins turístics valencians del litoral, amb l'Autopista del Mediterrani (A-7) i amb la carretera N-340. Des de Castelló, també es pot accedir a la ciutat per la N-238 que enllaça posteriorment amb la N-232 en direcció a Morella.
Morella és una ciutat amb unes temperatures mitjanes significativament més baixes que la resta del país.
[edita] Pedanies
En el terme municipal de Morella es troben les pedanies següents:
La Bespa, Castellons, Coll i Moll, Font en Torres, Herbeset, Els Llivis, Morella la Vella, Muixacre, Ortells, La Pobla d'Alcoleja, La Roca, Primera del Riu, Segona del Riu, Vallivana i Xiva de Morella.
[edita] Localitats limítrofes
Sorita de Morella, Palanques, Forcall, Villores, Cinctorres, Castellfort, Ares del Maestrat, Catí, Xert, Vallibona, Castell de Cabres i Herbés.
[edita] Història
Encimbellada espectacularment en la vessant d'una muntanya, la ciutat murallada de Morella, l'antiga Brescadura Aelia dels romans i feu del carlisme en temps del general Cabrera, senyoreja el paisatge de l'Alt Maestrat.
Morella pot exhibir una història tan antiga com il·lustre. En la seua comarca s'han trobat nombroses i interessants restes arqueològiques i encara es conserven les pintures rupestres de Morella la Vella que testifiquen la presència de l'home prehistòric per aquestes terres. En Els Solanes van ser trobades al voltant d'una vintena de sepultures de la Edat de Bronze i hipogeus en Hostal Nou, relíquies prehistòriques que van ser lamentablement destruïdes. Morella va ser un dels primers pobles assentats en terres espanyoles, ja que es considera que la seua fundació data del període eneolític, que se situa entre l'any 2500 a C i el 200 a C.
Amb l'arribada dels celtes es va establir en l'actual emplaçament de Morella la tribu dels beribraces o brigaces. De l'estada dels grecs per la comarca dóna fe, com a inestimable testimoni, el denominat Tresor de Morella, les valuoses monedes del qual, entre les que destacaven les procedents de Creta, Tares i Magna Grècia, s'han perdut. Els cartaginesos no van aconseguir sotmetre els ilercavons, descendents dels beribraces. Anníbal va pactar amb ells i els va convertir en aliats seus. Mandonio, règul de Mandonia (Morella), va participar en les guerres púniques i els ilercavons van lluitar unes vegades al costat dels cartaginesos i altres a favor dels romans, sempre en defensa de l'ideal d'independència.
Després de la mort del general Cinqué Sertori, que s'havia rebel·lat contra el poder de Roma, tota la comarca va passar a dependre dels romans. Morella va ser profundament romanitzada i els seus habitants van seguir els costums i van acceptar les lleis romanes. La ciutat va adquirir el títol de municipi romà i es va integrar en la província Tarroconense.
El pas dels visigots per Morella va deixar escasses empremtes històriques. No obstant, es considera que les esglésies de Sant Nicolau de Morella i de Sant Pere de Castellfort són d'origen visigòtic pel que fa a la seua fundació. Els vàndals van prendre Morella a sang i foc i la van ocupar durant uns tres anys, abandonant-la l'any 411. Els visigots manats per Ataúlfo van conquistar el Tarraconense l'any 414, però Morella, mitjançant un pacte, va quedar depenent de Roma fins que Eurico es va apoderar totalment de la província l'any 476.
Va ser ocupada pels berbers l'any 714. Posteriorment, la ciutat passaria a dependre del rei àrab de Tortosa. Per aquesta època apareix vinculat a Morella el nom del Cid que, pareix, va ser qui precisament va reconstruir el seu castell. En les voltants de Morella es va desenvolupar una famosa batalla durant la dominació musulmana, de la que va ser principal protagonista Rodrigo Díaz de Vivar, contra el que van unir les seues forces el rei moro de Tortosa i el rei cristià Sanç Ramires d'Aragó. El Cid els va presentar batalla al peu de Morella el 14 d'agost de 1088, en l'anomenat Pla del Rei, derrotant als seus oponents, fent presoners a 2.000 mainaders i a nombrosos nobles cristians i xeics àrabs.
L'any 1117 el rei el senyor Alfonso I el Batallador va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Volta la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramón Berenguer va intentar apoderar-se d'ella l'any 1157, després de la conquista de Alcanyís, però no ho va aconseguir. Havia de ser Jaume I el Conquistador qui, l'any 1232, expulsara definitivament els àrabs. Les forces cristianes que van reconquistar Morella van estar dirigides pel senyor Balasc d'Alagó -conegut pel sobrenom d'El Major-, que va ser senyor feudal de la ciutat, la qual, a la seua mort, va passar a dependre directament del poder real. El senyor Blasco va publicar el 16 d'abril de 1233 la primera carta-pobla de Morella, que concedia als seus habitants els furs de Sepúlveda i Extremadura. Posteriorment, el rei el senyor Jaume va suprimir el feu i va anul·lar la carta-pobla, dictant una altra el 16 de febrer de 1249. Jaume I es va comportar generosament amb els morellans i els va atorgar l'honrós privilegi de la fidelitat.
L'any 1672 va patir els estralls d'una epidèmia que els documents de l'època denominen febres malignes. Des de llavors se celebren en Morella les famoses Festes Sexenals, en commemoració de la decisió presa el 14 de febrer de 1673 de celebrar una novena cada sis anys en acció de gràcies per la salvadora intercessió de la Mare de Déu de Vallivana quan Morella va patir aquesta epidèmia de pesta.
Durant la Guerra de Successió, Morella va prendre partit per Felip V. Els partidaris del Arxiduc Carles, al comandament de Mut de Valljunquera, van intentar entrar en Morella, però van ser derrotats en la serra de Sant Marcos. Morella va haver de rendir-se, al fi, el 3 de febrer a les forces de Felipe V que l'assetjaven. Davall el regnat d'aquest monarca, Morella es va convertir en capital de Governació Militar i Política.
En 1808 es va sumar al patriòtic alçament contra Napoleó; però van ser les classes populars les que es van enfrontar amb les tropes invasores. Per fi, a l'octubre de 1813 les forces espanyoles, manades pel general Elío, van aconseguir reconquistar-la. En els anys del regnat de Ferran VII, Morella es va veure embolicada en constants convulsions polítiques, enfrontant-se oberta i enverinadament els partidaris de la Constitució de 1812 i els partidaris del absolutisme, denominats realistes.
Els enfrontaments van culminar el 5 de juny de 1822, quan un grup d'absolutistes van fer que la guarnició de Morella es rendira, fent-los creure que comptaven amb forces molt nombroses. Dotze dies més tard les tropes governamentals van recuperar la ciutat. No obstant, un any després els absolutistes van tornar a ocupar la població.
En morir Ferran VII en 1833 i encendre's la cruel guerra carlina entre els partidaris del germà del rei mort, el senyor Carlos, i els de la reina mare Maria Cristina, de nou va tornar a ser escenari de cruentes lluites i avatars sense conte. Quan la segona guerra civil carlina va acabar, Morella es va dedicar durant anys a estanyar els danys experimentats en la contesa.
Com a conseqüència de tot el seu passat històric s'ha convertit en una població de gran atractiu turístic i monumental.
[edita] Festes
La majoria tenen origen en el culte religiós.
- Sant Julià, patró de la ciutat (7 gener).
- Sant Antoni (cap de setmana posterior al 17 de gener).
- Carnestoltes
- Cicle de rotllos i cosines (del 25 abril al 10 de juliol).
- Pregària al Santuari de Vallivana (primer cap de setmana de maig).
- Corpus Christi.
- Sant Joan (dissabte més pròxim al 24 de juny).
- Bous de Sant Roc (agost).
- Fira agrícola i ramadera (segon cap de setmana de setembre).
- L'Anunci: se celebra l'any anterior al Sexenni, i precisament anuncia la celebració d'aquest.
- El Sexenni: és la festa per excel·lència de Morella. Se celebra cada sis anys a l'agost, en honor a la Mare de Déu de Vallivana. Durant el Sexenni, cada dia un gremi (torners, teixidors, llauradors, arts i oficis, peregrins, gitanetes) realitzen la seua dansa. La pròxima serà a l'agost de l'any 2012.
[edita] Gastronomia
La gastronomia morellana es nodreix dels productes de la zona: corder, porc, embotits i pernils, trufes, etc. Plats típics: vedella tendral, gallina trufada, sopa de flam, sopa morellana, conill amb vaquetes, perdiu en escabetx, rovellons, croquetes morellanes, carn salada i fumada, quallada, flaons.
[edita] Edificis i elements d'interès
Morella per si sola, amb els seus carrers i muralles medievals, ja constitueix per se un significatiu element d'interès. Tanmateix, cal destacar el castell, l'església arxiprestal de Santa Maria (art gòtic), el convent de Sant Francesc, les muralles amb les seues torres i portes, i l'ermita de Vallivana, seu de la Verge del mateix nom i patrona de Morella.
Des del punt de vista de la arquitectura contemporànea, Morella té un edifici projectat per Enric Miralles i Carme Pinòs Desplat. Es tracta de la Residencia Escola Llar de Morella (1986-1994, edifici que, apostat contra la falda del castell de la localitat, descent amb ella en repetides plataformas. Correspon encara a la fase mes primerenca dels seus arquitectes i, tot i mostrant la característica impronta formal-espacial de Miralles-Pinòs, es caracteritza mes bé per una contenció que temps després serà desenvolupada sota una major fecunditat formal. El edifici fou guardonat amb el II Premi d'Arquitectura Espanyola al any.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.