Oceanografia

De Viquipèdia

L'oceanografia és la ciència que estudia tots els processos físics, químics i biològics que es donen al mar i als oceans.

Taula de continguts

[edita] Origen del nom

La paraula oceanografia fou encunyada per primer cop l’any 1584, del francès océanographie, però va tenir una vida curta. A l’any 1880 retorna l’alemany com Oceanographie. En aquesta mateixa època sorgien correlativament en altres llengües oceanography, en anglès; oceanografía, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula oceanografia apareix al final del segle XIX.

[edita] Branques de l’oceanografia

Existeixen cinc branques principals de l’oceanografia: oceanografia física, oceanografia química, oceanografia biològica, oceanografia geològica i oceanografia meteorològica.

[edita] Oceanografia física

Es refereix a la comprensió i predicció dels processos físics que tenen lloc ael mar, com la barreja, la dispersió, els corrents, les marees i l’onatge. Les assignatures d’aquesta àrea curricular instrueixen en els processos de intercanvi d’energia - aire, com així mateix, la transmissió i absorció d’energia lluminosa, calòrica i acústica en el medi oceànic (oceà obert, zones costeres estuaris).

[edita] Oceanografia química

Aquesta àrea curricular es refereix a la composició química de l’aigua de mar i les seves constituents i als efectes dels processos físics, geològics i biològics sobre la química de l’aigua de mar. A més es profunditza en las alteracions que sofreix el mar, per efecte de l’adició de substancies orgàniques i inorgàniques derivades de la activitat humana, coneguda com contaminació marina.

[edita] Oceanografia biològica

Considera assignatures que es refereixin al coneixement i comprensió dels sistemes i processos biològics del mar, sent els seus aspectes essencials, l’estructura dels ecosistemes i el flux biològic de l’energia i de la matèria, en relació amb diversos factors ambientals naturals i artificials. Aquestes assignatures es preocupen dels aspectes ecològics de la vida marina en oceans oberts, zones costeres i estuaris.

[edita] Oceanografia geològica

Aquesta àrea curricular té relació amb les assignatures que estudien la part sòlida de la superfície terrestre coberta per l’aigua de mar, les illes oceàniques i les zones costeres. S’inclueix també l’estudio dels processos costers, marges continentals, conques oceàniques, sediments del fons i tectònica de plaques.

[edita] Oceanografia meteorològica

Aquesta branca de l’oceanografia es dedica a la interacció de l’atmosfera i l’oceà amb la hidrosfera.