JPEG

De Viquipèdia

JPEG (acrònim de Joint Photographic Experts Group) és un algorisme dissenyat per a comprimir imatges estacionaries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

Al 1982 es va iniciar el grup JPEG al que s'uneix el SGVII en 1986. La primera versió del estandard va ésser aprobada al 1991.

El JPEG només tracta imatges fixes, però existeix un estàndard relacionat anomenat MPEG per a vídeo. De vegades se l'anomena incorrectament JPG a causa de l'extensió que té en sistemes operatius que només accepten tres lletres d'extensió.

El JPEG és un Algorisme de compressió amb pèrdua. Això significa que en descomprimir la imatge no obtenim exactament la mateixa imatge que teníem abans de la compressió.

Una de les característiques que fan molt flexible el JPEG és el poder ajustar el grau de compressió. Si especifiquem una compressió molt alta es perdrà una quantitat significativa de qualitat, però obtindrem fitxers extremadament petits. Amb una quantitat de compressió baixa obtenim una qualitat molt semblant a la de l'original, i un fitxer petit.

Aquesta pèrdua de qualitat s'acumula. Això significa que si comprimeix una imatge i la descomprimeix obtindrà una qualitat d'imatge, però si torna a comprimir-la i descomprimir-la altra vegada obtindrà una pèrdua major. Cada vegada que es comprimeix i descomprimeix la imatge aquesta perd una mica de qualitat.

Així el JPEG inclou diversos procediments de compresió d'imatge i pot considerar-se com un conjunt d'eines per la compressió. Alguns esquemes del JPEG s'han fet molt populars i s'utilitzan en aplicacions informàtiques i d'electrònica de consum.

Els métodes propossats s'orienten a la codificació d'imatges multinivell tant monocromes com de color. Per la codificació d'imatges binaries existeix l'estándar JBIG.

OBJECTIUS DEL JPEG

- Aconsseguir tases de compressió i qualitat d'imatge situades a prop dels limits de la tecnologia actual.

- Els métodes han d'ésser útils per comprimir imatges tant a nivell de grisos com de color o multiresolutives. Així com independents del tamany de les imatges.

- La implementació dels métodes ha de ser possible mitjantçant aplicacions software en qualsevol plataforma. També el desenvolupament de circuits integrats que implementin la codificació ha d'ésser possible.

MODES DE CODIFICACIÓ

- Codificació sense pérdues: La imatge original pot recuperar-se de forma exacta. Els factors de compressió son bastants baixos si es comparan amb la resta de modes en els que unicament es recupera una aproximació a la imatge original.

- Codificació jeràrquica: La imatge es codifica a distints nivells de resolució, el que facilita que es pugui mostrar en diversos tipus de display. La resolució més baixa es la primera que s'obté al descodificador que posteriorment pot anar-se augmentant al decodificar la resta de dades. L'usuari pot aturar el procés de decodificació quan la resolució resulti adequada.