Antoine Fabre d'Olivet

De Viquipèdia

Antoine Fabre d'Olivet
Ampliar
Antoine Fabre d'Olivet

Antoine Fabre d’Olivet (Ganges, Erau Cevenol 1767- París, 1825) fou un escriptor i polític occità. Fou polifacètic, erudit i humanista, traductor de clàssics al francès que pretenia ser l’Ossian occità. Fou jacobí, membre del Directori, autor en francès de peces com Le Génie de la nation (1789), Le Quatorze juillet (1790), Le Miroir de la vérité (1791), Toulon soumis (1794), i es retirà de la política amb l’arribada de Napoleó.

Amb Lou trobaire, poesias occitanas del sicle XII (1804) fa una disertació on proposa la unió de l’occità escrit, alhora que empra per primer cop el mot Occitània per referir-se al país. Interessat per la literatura dels trobadors, se'l considera un dels inspiradors del Felibritge.

[edita] Obres

  • Lou trobaire, poesias occitanas del sicle XII (1804)
  • Cort d’amor (1807)
  • La podestat de Dieu (1807)
  • La pichòta masca (La petita bruixa, 1809)
  • La langue d'Oc rétablie dans ses principes constitutifs et pratiques (1817).
En altres llengües