Pere I de Castella

De Viquipèdia

Pere I el Cruel
Ampliar
Pere I el Cruel

Pere I de Castella, el Cruel ( Burgos 1334 - Montiel, Ciudad Real 1369), rei de Castella i Lleó (1350-1369).

Taula de continguts

[edita] Orígens familiars

Segon fill d'Alfons XI de Castella i la seva segons esposa Maria de Portugal. Nomès néixer fou nomenat hereu del regne després de la mort, un any abans del seu neixement, del seu germà gran l'infant Ferran de Castella.

[edita] Núpcies i descendents

El 3 de juliol de 1353 es casà a la catedral de Valladolid amb Blanca de Borbó, filla de Pere de Borbó. D'aquest matrimoni no hi hagué fills.

El 1353 es casà secretament, i mentre la seva primera esposa encara vivia, amb Maria de Padilla. D'aquest matrimoni tingué:

El 1354 novament es casà a Cuèllar, amb les dues mullers anteriors encara vivents, amb Juana de Castro. D'aquest matrimoni tingué:

[edita] Conflictes interns

Els inicis del seu regnat va estar marcat per la debilitat del poder reial davant dels diversos fills que el seu pare Alfons XI havia tingut amb Elionor de Guzmán; els infants d'Aragó, cosins del rei; i per la seva pròpia mare.

El 1354 patí una revolta iniciada pel seu germanastre Enric de Trastàmara i hagué de fugir a França. El 1366 però amb el suport de la Corona d'Aragó i de la pròpia França retornà a Castella i es feu novament amb el poder. Això propicià l'inici de la Guerra Civil castellana entre els dos germans pel poder reial. A mesura que Pere anava conquerint ciutats anà executant els sublevats, motiu pel qual l'anomenaren el Cruel.

[edita] La Guerra dels dos Peres

Vegeu l'article principal Guerra dels dos Peres.

El 1356 la guerra interna es transformà en la Guerra dels dos Peres a l'atacar Pere IV d'Aragó. Així mentre el Regne d'Anglaterra s'alineà al costat de Pere I de Castella, la Corona d'Aragó i el Regne de França ho feu en favor d'Enric.

Durant la Pau de 1361, i mortes tant la reina com Maria de Padilla, Pere I va declarar hereus seus els fills que havia tingut amb aquesta última i els reconegué com a fills legítims.

Batalla de Nàjera a partir d'un manuscrit del segle XV. A l'esquerra es pot veure Pere I amb Eduard, el príncep Negre
Ampliar
Batalla de Nàjera a partir d'un manuscrit del segle XV. A l'esquerra es pot veure Pere I amb Eduard, el príncep Negre

El 1362 va aconseguir assetjar la ciutat de València, però el conflicte es va equilibrar amb la intervenció de França, que desitjava instaurar al tron castellà un monarca que fes intervenir la potent flota castellana contra Anglaterra, i poder-la vèncer en la Guerra dels cent anys. Així amb l'ajuda de França, Enric de Trastàmara fou proclamat rei a Calahorra el 1366 i va ocupar en poc temps la totalitat del regne castellà.

Fou llavors quan Pere el Cruel necessità l'ajuda del Eduard, el príncep Negre, governador anglès d'Aquitània. Aquest va penetrar a la península amb tropes angleses i va derrotar Enric a Nàjera el 1367. Tot i la brutal represió contra els partidaris d'Enric, aquest aconseguí recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i va derrotar Pere I a Montiel el 1369. Mentre es negociva la pau al mateix camp de batalla entre els dos germans, es va produir una baralla que acabà amb la mort de Pere en mans del seu germà Enric.

Amb aquesta mort es va posar fi a la dinastia Borgonya al tron castellà per donar pas a la dinastia Trastàmara.

Precedit per:
Alfons XI
Rei de Castella
Rei de Lleó

13501369
Succeït per:
Enric II