Sant Ot d'Urgell
De Viquipèdia
Ot (1095-1122) fou bisbe d'Urgell. Era fill dels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia. Segons la documentació, consta que l'any 1087 era ardiaca de la Seu d'Urgell i és esmentat com a bisbe electe d'Urgell l'any 1095.
Segons sembla deduir-se de les notícies escrites, Ot fou nomenat successor de Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095), mentre aquest encara detentava el càrrec episcopal. S'ha de pensar, doncs, que obtingué el beneplàcit del bisbe sortint i de la comunitat canonical urgellenca. Pel que es desprèn dels documents, hom creu que fou nomenat bisbe l'any 1097, ja que en un document del 28 de maig d'aquest any se l'esmenta com novi electi episcopi i el 23 d'octubre ja se l'anomena urgellensis sedis episcopo.
Sant Ot d'Urgell intentà mantenir un equilibri de poders tant a nivell polític com eclesiàstic, dels quals destaquen les convinences amb els comtes Pere Ramon I de Pallars Jussà i Ermengol V d'Urgell.
Durant el seu pontificat consagrà diverses esglésies i promogué la construcció d'altres, entre les quals destaca la catedral d'Urgell. L'any 1098, a instàncies d'Ot, el papa Urbà II confirmà els béns i el territori del bisbat d'Urgell.
Ot morí el 7 de juliol de 1122 i el seu successor, Pere Berenguer, en decretà la canonització, celebrant cada any el seu natalici.
Sant Ot és patró de la Seu d'Urgell.