Llengües austronèsies

De Viquipèdia

La família de llengües austronèsies és un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i Austràlia. També inclou la llengua de Madagascar. És un dels grups de llengües major del món, tant quant a nombre d'idiomes (1244 d'acord amb Ethnologue) com quant a extensió geogràfica (des de Madagascar fins a la Illa de Pasqua. El nom prové de l'grec austronesia que significa "illes del sud".

El descobriment de la família precedeix al de les llengües indoeuropees (establerta a partir de el segle XIX de forma certa). Des de 1706, el lingüista Hadrian Reland ja havia subratllat la semblança entre la llengua parlada en Futuna, el malai i el malgaix, a partir del glossari recollit per Jacob Li Maire en Futuna. L'existència d'una família de llengües, que més tard serà denominada austronèsia, es reconeix definitivament en el Catalogo delle Lingue de Lorenzo Hervas i Panduro en 1784. En 1834, la família, estesa fins a l'illa de Pasqua, és batejada com malaiopolinèsia pel lingüista Wilhelm von Humboldt en Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836-1839). Les llengües melanèsies van ser tractades a part durant llarg temps, en part per prejudicis racials, a pesar dels treballs del lingüista Otto Dempwolff (1920).

Les llengües austronèsies es divideixen en 10 branques, nou de les quals es parlen en Taiwan i algunes illes pròximes i que s'agrupen dintre de les llengües formosanes, sense relació amb el xinès. Les branques que van romandre a Taiwan mostren grans diferències entre si. La branca restant és l'anomenada malai-polinèsia que engloba a totes les altres llengües de la família. Aquesta branca se subdivideix en dues grans subgrups: el grup occidental amb uns 300 milions de parlants i el oriental amb aproximadament un milió de parlants.

La lingüística comparativa, recolzada per troballes arqueològiques, localitza l'origen dels ancestres lingüístics de la família en el sudest de l'actual Xina des d'on van emigrar cap a Taiwan.

Alguns lingüistes creuen que la família tai-kadai hauria de col·locar-se dintre d'una versió expandida de la família austronèsia. Uns altres es decanten a favor d'una relació amb la família sinó-tibetana. I finalment uns altres han proposat una relació amb les llengües afroasiàtiques, formant una superfamília àustrica. Cap d'aquestes propostes s'ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica.

Les llengües malai-polinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i totes les llengües austronèsies tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals petit, sent cinc el més comú.

Algunes de les branques i llengües més importants són:

  • Llengües formosianes (llengües vernaculars de Taiwan no emparentades amb el xinès, d'arribada més tardana a la illa. En perill de desaparició)
  • Llengües malai-polinèsies
    • Llengües malai-polinèsies occidentals
      • Indonesi (35 milions de parlants)
      • Javanès (>80 milions)
      • Malai (7 a 18 milions)
      • Malgaix (10 milions)
      • Tagàlog o Tagal (22 milions)
      • Cebuà (18 milions)
      • Chamorro
      • Palauà
    • Llengües malai-polinèsies centrals i orientals
      • Llengües malai-polinèsies orientals
        • Llengües de Halmahera-Sud i de Nova Guinea occidental
        • Llengües oceàniques (antigament subdividides en llengües melanèsies, llengües micronèsies i llengües polinèsies)


[edita] Enllaç extern