Almenara
De Viquipèdia
Almenara | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Plana Baixa | |||
Gentilici | Almenarenc Almenarenca |
||
Població (2004) | 5.045 | ||
Superfície | 27,60 km2 | ||
Densitat | 182,79 hab/km2 | ||
Altitud | 26 m | ||
Nuclis de població | 2 | ||
Coordenades | 39° 45’ 12” N 0° 13’ 32” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Nules |
Almenara és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Almenara està situada entre la costa i els contraforts de la serra d'Espadà, en el sector meridional de la comarca de la Plana Baixa.
La distància que separa Almenara de Castelló de la Plana és de 31 km, a 14 km de Nules, a 9 km de La Vall d'Uixó, València a 35 km i Sagunt a 9 km.
Limita al N amb el terme de La Llosa; Al S amb Benavites i una xicoteta fracció de Sagunt; a l'E limita amb el mar Mediterrani; i a l'O amb els termes de La Vall d'Uixó, Sagunt, Quart de les Valls i Quartell.
El seu terme municipal té una extensió de 27,17 km², resultants dels 28,48 km² que li corresponien, abans del retallament que va sofrir a conseqüència d'un reajustament dels límits del seu terme amb el de La Llosa, segons acord del Consell de Ministres de 7 de desembre de 1939, del qual va sorgir un litigi entre els dos pobles, dictat a favor de La Llosa, l'any 1942.
La vila d'Almenara tenia un típic plànol quadrangular, indici del seu probable caràcter de pobla cristiana del segle XIII. Edificada en la falda meridional de la muntanya del Castell, amb una altitud de 26 metres sobre el nivell del mar, seguint aquest traçat de planta hipodèrmica, s'alinea en rectes carrers paral·lels encreuats perpendicularment per altres igualment rectes, la qual cosa dóna a la població un caràcter de modernitat urbanística, encara que el seu traçat no siga de hui.
Damunt de la vila s'alça el Castell, ocupant el cim de la muntanya. El seu emplaçament, prop de la costa i en un puig quasi inaccessible, que tallava el pas entre la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, feia d'ell un sentinella i àrbitre de les comunicacions.
[edita] Relleu
Topografia plana excepte en el sector NO, on apareixen lleugers contraforts. Els contraforts més occidentals del terme d'Almenara corresponen a les muntanyes: El "Salt del Cavall" (340 m); "La Rodana" (242 m); "La Cassanya" (158 m) i "El Rodeno" (171 m).
Les muntanyes que constitueixen les contraforts orientals estan determinades per una sèrie de xicotets turons aïllats que, encara que són de poca altura, han significat en totes les èpoques un considerable obstacle en les comunicacions del litoral valencià, i per tant han sigut un punt estratègic de gran importància, que els fa creditors d'importància històrica: "La Corona" (97 m); "El Castell", el més elevat (178 m); "Les Forques" (75 m), en la lloma dels quals s'emplaçaven les forques jurisdiccionals fins a 1832, entre estos dos últims passava la carretera N-340 Cadis-Barcelona, fins que el 28 de juliol de 1990 és desviada, quasi paral·lela a la via del ferrocarril i la muntanya "Del Duc" (72 m), entre esta i la muntanya del "Punt del Cid" (110 m) transcorre l'autopista del Mediterrani A-7; "La Muntanya Blanca" (90 m); i finalment la "Muntanyeta dels Estanys" (29 m).
[edita] Clima
El clima és benigne i regular, de tipus mediterrani amb estius càlids i hiverns suaus, pluges prou torrencials a la primavera i sobretot a la tardor, sent menys intenses les precipitacions a l'hivern i estiu. A l'hivern tenen lloc boires i rosades blanques, sent quasi desconeguts els ruixats de neu, mantenint-se les temperatures quasi sempre superiors als 0º centígrads.
El règim de pluges torrencials, que tenen lloc en les estacions esmentades, origina una forta erosió sobre els terrenys muntanyosos, donant lloc als embarrancaments com a conseqüència més acusada. D'esta manera l'aigua de la pluja aflueix de les vessants de les muntanyes als barrancs. Els principals barrancs d'este terme municipal són els següents: «L'Arquet», «La Murta», «Les Rodanetes», «El Llop», «Les Covatelles», el qual en la seua continuació pren els noms de «Villargut» i «Talavera», «Els Txorrollets», «El Pont d'Això» i la sèquia «Noguera» o barranc «Rambleta». Estos barrancs van estretint el seu llit a mesura que s'acosten als terrenys plans, per este motiu són freqüents les inundacions dels camps, en èpoques de pluja torrencial.
[edita] Hidrografia
No hi ha cap riu que fertilitze el terme. La principal corrent d'aigua que, procedent d'un brollador, travessa el terme és la sèquia Major, procedent de la Font de Quart de les Valls, situada uns 300 metres al N de la dita població, en la veïna comarca de «Les Valls». Antigament s'utilitzava el cabal d'esta sèquia com a força hidràulica, per a alimentar tres molins arrossers; el de Pere, situat en els confins d'este terme i el de Benavites; el de Canya; i el de Micalet; actualment només continua en funcionament el primer d'ells, encara que ja no utilitza l'aigua de la sèquia per al seu funcionament.
En la part baixa del terme emergeixen xicotets brolladors que alimenten a la majoria de les sèquies d'eixa zona, si bé el cabal d'aquells és insignificant. Les principals sèquies de la zona baixa o de marjal són: La Parà, El Braç, per la que desaigüen «Els Estanys», el canal de Torreblanca, que rep l'aigua de la sèquia «Major», a més d'una majoria de les restants sèquies; La Gola, La Marjal, Els Oms, Bobar, Sèquia Nova, L'Arena, el canal dels Magraners, Orihuela, canal de Tres Metres i La Bóta.
Hi ha dos fonts de nom conegut: la de «La Bóta» i la de «Cantero». La primera deu el seu nom a què en els temps de pronunciada sequera, era conduït el seu líquid en bocois (grans bótes) per a consumir-ho els veïns de Sagunt i Les Valls, i la segona, perquè emergeix en una finca l'amo de la qual es cognomenava Cantero.
L'aspecte hidrogràfic més destacat de tot el terme municipal ho constituïxen els brolladors que afloren en l'interior de tres llacunes denominades «Els Estanys», situades entre la població i el mar, en plena zona de marjal i al peu dels últims contraforts muntanyosos. Durant molts anys, estes aigües han sigut utilitzades per a regar per inundació les terres destinades al cultiu de l'arròs; en l'actualitat donen abast, quan es necessita, el reg de fruiters i hortalisses. Estes llacunes són un focus interessant de riquesa biològica i constitueixen, després de l'Albufera de València, el règim lacustre més interessant des del punt de vista científic, del País Valencià.
[edita] Usos del sól i economia
El comerç i la manipulació de la taronja és el principal motor econòmic del municipi. El món agrari ha sigut la peça fonamental de l'economia del poble, activitats entre grans i xicotets propietaris de terres, que han anat incorporant millores tècniques de reg amb noves reguladores. La taronja és el producte que definitivament es cultivarà en tot el terme, exceptuant en la marjal que es dedica a altres productes d'estiu, especialitats que s'han estés en el sector per a cultius de temporada (meló, meló d'alger, hortalisses...) i vivers especialitzats en varietats (en l'actualitat estos cultius han descendit de forma significativa).
Al voltant de 6 comerços dedicats a l'emmagatzemament i manipulació de cítrics han exportat els seus productes des d'Almenara als mercats europeus. Precisament en estos magatzems s'emprava, encara que de forma temporal, a més del 54% del mercat de treball d'esta localitat: col·lectiu que alterna esta ocupació amb altres treballs estacionals. No obstant, la crisi d'una firma rellevant com Pascual Germans va desembocar en un notable descens de la població ocupada. L'últim cens sobre el mercat local de treball va donar una taxa d'ocupació per sectors econòmics del 31'5% en agricultura, 5% en indústria, 10% en construcció i 54% en sector serveis. Entre la població ocupada, entorn a les 2.000 persones un 66% són homes, i el 34% restant són dones que treballen per torns en la seua majoria en el manipulat dels cítrics.
D'esta estructura poblacional es pot comprendre la importància que el món agrari té per a l'economia d'Almenara, que ha marcat els moviments financers del poble. En els últims anys s'està experimentant una notable diversificació dels sectors econòmics, gràcies a la potenciació i posada en marxa del sector industrial que es plasma en polígons industrials per a captar empreses en esta zona d'influència.
I com no, el gran impuls i l'aposta per altres vies de desenvolupament, com és el turisme, comencen en esta població a tindre de forma incipient però directa els seus efectes en l'economia. El projecte de creació de més de 3.000 vivendes, la majoria destinades a segones residències, i la inversió en la platja Casablanca apunten que dins de poc el turisme serà una font d'ingressos de gran importància.
Quant a les zones verdes, el municipi d'Almenara té un total de 89.675 m², els quals es divideixen en 33.250 m² en el poble, 4.925 m² en la platja i 51.500 m² de zona verda de caràcter privat.
[edita] Història
Els primers assentaments humans pareixen remuntar-se, almenys, a l'època romana, segons hi testimonien les restes i ruïnes, abans devastades que estudiades, que es troben als pujols veïns, cas del Punt del Cid. Als estanys costaners han aparegut indicis que fan pensar en l'existència d'un embarcador, relacionable amb la plaça romana de Sagunt.
És molt probable que la primitiva població d'Almenara fora fundada pels grecs de Zante, fundadors de Sagunt, o pels cartaginesos en la seua primera vinguda a la Península Ibèrica; doncs apareixen notícies que l'any 242 a.C. existia un temple dedicat a Venus, en la contornada d'esta població. Segons tots els indicis, pareix ser que la primitiva població d'Almenara es va formar al voltant de tal temple i immediata als insalubres terrenys pantanosos, ja que alguns historiadors al·ludeixen a l'existència d'un port situat en la falda del "Mont dels Estanys", remuntant la seua existència a l'època de cartaginesos i romans. Donades les circumstàncies que concorren en l'actual emplaçament de la població, és molt probable que la primitiva població fugira d'aquells llocs malsans i es traslladara al seu actual emplaçament, lloc més segur i resguardat, permetent-los al mateix temps atendre els interessos creats en les proximitats. D'esta manera arribem a la conclusió, no exempta de lògica, que l'origen de l'actual població no és de tan remota antiguitat, com el poblat que sens dubte va existir a l'ombra del Temple de Venus. Pareix més segur, no obstant, que els primitius pobladors d'este territori pertanyien a la raça ibera, a la tribu dels bastetans i al país dels heretans.
El topònim Almenara, d'origen àrab, és sinònim de atalaia (lloc elevat) o d'Almenara, veus al·lusives als focus d'avís que a mode de moderns fars atalaiaven la costa. Un altre possible significat que se li atribueix a Almenara és el que prové de la seua forma composta «almena», torre o fortalesa, i «ara», temple o altar. Els romans, en el seu antic emplaçament junt amb el Temple de Venus, la van anomenar Afrodicio.
Els moriscos que poblaren la vila capitularen davant el setge de Jaume I el 1238, qui repoblà el lloc amb cristians. "...I quan estàvem en el Puig, ens va arribar missatge d'Almenara, de l'alfaquí i d'un altre sarraí que era molt poderós, que si ells podien parlar amb nos, ells ens rendirien Almenara...". Este paràgraf correspon a la "Crònica" de Jaume I, i és el començament del que relata respecte a la presa de la població que als peus dels últims contraforts de la serra d'Espadà es troba enclavada la població d'Almenara.
El rei explica els detalls de la rendició en la quaresma de 1238, relatant l'arribada de la reina, Na Violant d'Hongria, de Borriana, a la que va esperar en la costa del peu del castell, "i nos i ella entràrem alegrement dins del castell, i amb gran alegria menjàrem".
La possessió d'Almenara va portar com a conseqüència la rendició d'altres castells importants.
Almenara va pertànyer en principi, després de la conquista cristiana al patrimoni reial, però al gener de 1292 Jaume II la va vendre, junt amb els llocs de La Llosa, Quart i Xilxes, pel preu de 220.000 sous jaqueses, per escriptura davant de Francisco Reart, a Francisco de Pròixita, descendent del noble sicilià que va vindre disfressat de franciscà per a oferir al rei Pere I de València la corona de Sicília, a la que se li considerava amb dret per haver casat amb Constanza, filla de Manfred, regent d'aquell país. Es va crear, perquè, en 1292 la Baronia d'Almenara, en un temps en què la població es componia de 400 cases, disposant d'un terme de tres llegües de llarg per una i mitja d'ample.
Al primer baró li va succeir el seu fill Olfo, a qui al febrer de 1349 Pere el Cerimoniós li va concedir el mer i mixt imperi d'Almenara i Llutxent per 17.000 sous, quantitat que el mencionat monarca devia al noble.
Per disposició testamentària de l'IV baró, Olfo de Pròixita i Centelles, en 1422 es va fundar l'Hospital del Crucifix de Crist per a alberg de pobres vianants amb "sis llits i u dels llits amb curtets per a persones d'honor".
Sent el VII baró d'Almenara Juan de Pròixita i Centelles - defensor decidit del papa Benedictí XIII, a qui va traure d'Avinyó, portant-li a Peníscola -, Alfons el Magnànim, de qui era camarlenc i consiliari, li va concedir en 1447, el títol de comte, creant-se per tant el Comtat d'Almenara.
Fins a la supressió dels senyorius, era esta vila la capitalitat del Comtat d'Almenara, del que l'any 1500 formaven part, Quart, Quartell, Benavites, Xilxes, La Llosa i també pertanyien al mateix Comte, Llutxent, Palma de Gandia i Benisanó.
En aquella època, el senyor comte era amo i senyor de tot, fins a l'extrem de tindre que decidir ell els càrrecs rectors de la població, els quals requeien necessàriament en persones del seu grat. "...Els jurats que cessaven proposaven els seus successors. La terna era presentada per una Comissió al Sr. Comte d'Almenara, resident a València, el dia 21 de desembre de cada any. I era portadora d'un regal per a l'amo i senyor temporal de la vila consistent en deu parelles de gallets i sis focs d'alls o en un cuixot de cansalada i vuit pollastres...".
En 1521, molt prop d'esta vila va tindre lloc la batalla d'Almenara que va significar la segona derrota sofrida pels agermanats i que va suposar la pèrdua del control de les comarques castellonenques. Els agermanats, dirigits per Jaume Ros, es van enfrontar a les tropes del virrei, sent el duc de Sogorb qui manava l'exèrcit, contribuint el comte d'Almenara, Gaspar de Pròixita i Vives Boil, a la derrota. Les forces reials es van replegar després a Almenara, convertida en plaça d'armes de l'exèrcit i base per a les operacions sobre la Plana i Onda.
En 1552 va ser construïda "La Cort", el que anys més tard es va anomenar Ajuntament. En el mateix segle - 1587 - la comtessa viuda de Gaspar de Pròixita i d'Aragó, IV comte d'Almenara, va fundar en la vila un convent de dominics. Fins a l'exclaustració del segle XIX (1835) el convent va tindre vida pròpia i serà destruït l'any 1839. L'actual Guarderia Infantil Laboral està edificada sobre l'espai que en el seu moment va ocupar el convent.
Per a casar-se Felip III amb Margarita d'Àustria va vindre en 1599 a València, on s'havia disposat celebrar la cerimònia matrimonial, i al propi temps va jurar els Furs del Regne i es va aclamar rei. Amb tal ocasió van passar els nous esposos per Almenara, en el mes d'abril, rebent-los el comte Josep de Pròixita i Borja, acompanyat de nombrosos cavallers. En l'actualitat el Comte d'Almenara, En Vicent d'Orbe i Pinies, viu en Sant Sebastià.
El plànol de la vila repeteix el traçat en quadrícula, comú a diverses poblacions de la Plana, fundades o repoblades pel rei Conqueridor (Castelló, Vila-real, Nules, ...). El primer recinte en tauler el conformaven dos eixos transversals, tallats en quadrícula per quatre carrers longitudinals. Fins a les darreries del XVIII la vila romangué murallada per un doble recinte. El primer llenç es construí a començament del XVI i estava adossat als corrals de les cases. El segon, que deixava 3,25 m amb l'anterior, s'inicià el 1543 i els angles estaven flanquejats per quatre torres, a més de dues més en els centres dels murs nord i sud.
A començament del XVI Almenara tenia 118 cases. La població visqué alts i baixos en els segles següents per a iniciar l'arrancada en la segona meitat dels segle XIX. Cap a 1820 la vila ja tenia dos ravals extramurs que foren els inductors del creixement posterior. En les primeres dècades del present segle encara es conservava el llenç exterior de la muralla, però la població s'eixamplava en direcció E-NE pel raval de la Vall i cap al S, cercant el límit de la carretera de Castelló a València.
La desaparició de les muralles, (s'ha recuperat un llenç i una de les torres) empentà el creixement cap a les cotes més elevades del puig del castell, deixant l'horta lliure per al conreu, tal i com esdevé en tants altres pobles del litoral.
La pressió demogràfica més elevada s'ha operat durant la dècada dels setanta i particularment de 1970 a 1975, lustre en què es va passar de 4.091 habitants a 5.022, xifra en què sembla haver-se estancat fins el moment actual. La vila amplia els horitzons traspassant l'obstacle de la vella carretera, seguint l'eix del camí de la Mar que al seu torn porta a l'estació del ferrocarril. És la nova zona de vivendes i magatzems de taronges. També s'ha completat el creixement cap a l'O en la vessant de la muntanya i s'ha dibuixat un plànol que s'obri en ventall cap al SO. Les línies futures de creixement estan orientades cap al S-SE i guanyen terreny als conreus, mentre que és més modest el creixement cap al castell. El desviament de la carretera N-340 ha facilitat el creixement cap al Sud, però per l'est ha quedat tancat per la barrera que representen la N-340, la línia fèrria de Barcelona i l'Autopista A-7.
[edita] Comtat d'Almenara
Els Pròixites han sigut Virreis, Almiralls, Generals, Governadors, Canonges, Capitans, Poetes, Majordoms Reials, Ambaixadors, Consellers Reials i Camarlencs de la Corona d'Aragó. El municipi d'Almenara ha estat lligat a aquest llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols:
- Francesc de Pròixita (mort al 1327/28), I Senyor d'Almenara. El rei Jaume II d'Aragó, el 10 de gener de 1292, li ven la senyoria d'Almenara, per 220.000 sous jaqueses.
- Olfo de Pròixita, II Senyor d'Almenara. El rei Pere IV, el 7 de febrer de 1349, per 17.000 sous li va concedir el mixt imperi d'Almenara.
- Nicolau de Pròixita (Nicolau Carrós), III Senyor d'Almenara. Un dels seus fills va ser el poeta Gilabert de Pròixita.
- Olfo de Pròixita i de Centelles (mort al 1425), IV Baró d'Almenara. En el seu testament de 28 d'abril de 1422, manà fer l'Hospital d'Almenara.
- Joan de Pròixita i de Centelles (mort al 1449), V Senyor i I Comte d'Almenara. El rei Alfons V en 1447 li concedeix el títol de Compte sobre la Vila i l'Estat d'Almenara.
- Nicolau de Pròixita i de Calataiud, VI Senyor i II Comte d'Almenara.
- Joan Francesc de Pròixita i de Centelles, VII Baró i III Comte d'Almenara.
- Gaspar de Pròixita i de Vives Boil (mort al 1533), IV Comte d'Almenara.
- Ferran de Pròixita i de Milà (mort al 1574), V Comte d'Almenara.
- Gaspar de Pròixita i d'Aragó (mort al 1577), VI Comte d'Almenara. La comptessa, ja viuda, va fundar el Convent de Dominics el 28 de maig de 1587 i va faltar el 19 d'octubre de 1609.
- Àngela de Pròixita i de la Cerdà, VII Comtessa d'Almenara.
- Lluïsa de Pròixita i de la Cerdà, VIII Comtessa d'Almenara.
- Josep de Pròixita i Borja (mort al 1635), IX Comte d'Almenara.
- Lluís de Pròixita i Ferrer (Ferrer i Pròixita) (mort al 1662), X Comte d'Almenara.
- Josep Gaspar de Pròixita i Ferrer (mort al 1663), XI Comte d'Almenara.
- Maria Antònia Ferrer de Pròixita (morta al 1693), XII Comtessa d'Almenara.
- Lluís Ferrer Aragó d'Apiano, XIII Comte d'Almenara.
- Josep Antoni Ferrer de Pròixita i Castellví (mort al 1726), XIV Comte d'Almenara.
- Agnès Ferrer de Pròixita i Ferrer, XV Comtessa d'Almenara.
- Vicent Pasqual Zapata de Calataiud i Ferrer de Pròixita i Borja, XVI Comte d'Almenara.
- Vicent Pasqual Vázquez de Coronado i Ferrer de Pròixita, Ronquillo i Ferrer, Briceño, Zapata de Calataiud (mort al 1772), XVII Comte d'Almenara.
- Joaquim Esteban Ferrer de Pròixita i de Pinós, XVIII Comte d'Almenara.
- Francesc Ferrer Crespí de Vallduara, XIX Comte d'Almenara.
- Pere Pasqual Vives de Canyamàs i Sánchez-Muñoz, XX Comte d'Almenara.
- Ignasi d'Orbe i Vives de Canyamàs, XXI Comte d'Almenara.
- Vicent d'Orbe i Pinies, XXII i actual comte d'Almenara (viu a Sant Sebastià)
[edita] Enllaços externs
- Web oficial de l'Ajuntament d'Almenara.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.