Giglio

De Viquipèdia

Bandera de l'illa de Gigio adoptada el 1999
Ampliar
Bandera de l'illa de Gigio adoptada el 1999
Gonfanó de Giglio
Ampliar
Gonfanó de Giglio

Giglio es una illa de la costa de Toscana a Itàlia, al sud-est d'Elba. Es la mes gran de les illes de Toscana després d'Elba i té uns 10 km de llarg i la meitat d'ample. Esta separada 16 km del cap Argentario. El perímetre es de 27 km amb nombroses cales i badies destacant les de Cannelle (al est just al sud de Giglio Porto), Caldane (al est, just al sud de l'anterior), Arenella (nord-est), i Campese (nord-oest), de les que les dos darreres porten el nom dels petit poblets que hi ha a cada una. La ciutat principal es Giglio Porto, i al damunt (nord-oest), a un turo, Giglio Castello. El Poggio della Pagana es l'altura màxima de l'illa amb 496 metres al centre de l'illa; molt proper el Poggio della Chiusa amb 487 metres. L'antic far es a 287 metres, al nord de l'illa. La punta del nord es diu Punta del morto; al oest sobresurt de la costa la península de Franco amb les puntes Faraglione (nord), Gasso (centre) i Mezo Franco (sud); al sud de l'illa hi ha la punta de Capel Rosso; la costa oriental es la mes accidentada destacant les puntes della Carburgina i Radice (nord-est), Lazaretto, Gabianaria i l'Scole (que formen la badia de Giglio Porto, les dos primeres al nord i la darrera al sud), Punta dei Capo Marino (que separa les badies de Cannelle i Caldane) i la Punta Torricella (sud-est) L'illa ha estat coneguda pel seu marbre (granit de Giglio)

Fou habitada des l'edat del ferro i probablement fou una fortalesa etrusca. Sota els romans també fou una base militar i portava el nom de Igilium . Les restes d'una vila romana de Domici Aenobard es conserven a la zona del port però un temple de Diana que hi va existir van desaparèixer totalment. Quant Roma fou conquerida per Alaric el 410 molts fugitius de la ciutats van refugiar a l'illa. Carlemany la va donar a l'abadia de Tre Fontane de Roma, i després fou possessió dels Aldobrandeschi, Pannocchieschi, Caetani, Orsini i de la comuna de Perugia. El 1241 una flota imperial va destruir prop de l'illa a una flota genovesa. El 1264 va passar a Pisa, de la que va passar als Medici de Florència. Des el segle XV fou atacada per pirates; els atacs van durar fins el 1799; el darrer atac venia de Tunísia i fou rebutjat el 17 de novembre de 1799, essent el darrer atac pirata musulmà contra territori europeu occidental. En el dos-cents anniversari de la batalla es va adoptar una bandera insular reservant el gonfanó tradicional (restaurat 1998-1999) per les cerimonies.