Imperi Mede

De Viquipèdia

L'Imperi mede fou un estat s'estructura feudal que va existir des vers el 700 aC fins el 549 aC. Els sobirans eren els reis dels medes i governaven també sobre altres prínceps i senyors de les regions de les rodalies.

Segons Heròdot el primer rei unificador dels medes fou Deioces fill de Fraortes, rei vers el 700 aC (727 aC-675 aC). Un cap mede amb aquest nom (Daiukku) es esmentat a les taules neoassirires al vuitè any del regnat de Sargon II (vers 721 aC-705 aC), en que es diu que era un governant (eaknu) de Manna, que governava amb independència un districte entre el regne de Manna i Assíria, districte que podria ser la Vall de Zarrundad. Segons Heròdot va intentar unificar a les tribus medes cada una de les quals vivia en una ciutat o conjunt de ciutats. De primer governava nomes sobre la seva tribu i es va guanyar una bona reputació com a jutge i governant, però elegant que el càrrec li portava conflictes va renunciar; llavors els desgovern va prevaldre i els medes es van reunir a la ciutat d'Hamadan (Ecbatana que vol dir lloc d'assemblea) per elegir un rei i van nomenar a Deioces que va regnar uns vint-i-tres anys. El relat d'Heròdot ve de llegendes i fonts orals i cal agafar-lo amb cura.

El va succeir el seu fill Fraortes, que va estendre el seu domini per Pèrsia (sud d'Iran) i va començar a conquerir altres nacions d'Àsia. Va governar vint-i-dos anys (vers 675 aC-653 aC) i va morir en combat contra els assiris. Vers el 653 aC els escites es van apoderar de la Mèdia i van governar 28 anys sobre el poble mede (segons Heròdot), i Fraortes potser va perdre territoris o tot el regne.

Vers el 625 aC el seu fill Ciaxares (rei vers 625 aC-584 aC) va lluitar contra el rei anomenat Madyes l'escita, que va morir en la lluita, emigrant els escites cap el Caucas i la mar Negra. La dominació escita es va acabar i Ciaxares va arribar al govern, va reorganitzar l'exèrcit i es va aliar amb Nabopolasar que es va revoltar per la mateixa època contra Assíria. Una derrota dels assiris i del seu vassall, el rei de Manna, vers el 616 aC fou aprofitada segurament per Ciaxares per conquerir Manna vers el 615 aC. L'any següent va ocupar la província assíria d'Arrapakhe (moderna Kirkuk) i tot seguit Tarbis (al nord de Niniveh) i Assur.

El 612 aC els medis i babilonis aliats van ocupar Niniveh (agost del 612 aC) i van posar fi al Imperi Assiri. Els assiris es van retirar a Harran i els medes llavors es van apoderar de Mesopotàmia del nord i el 610 aC van participar a la conquesta d'aquesta ciutat, que després fou reconquerida pels assiris però expulsats un altra cop cap a Karkemish. La frontera entre Mèdia i Babilònia es va establir al sud de Harran i Assur. Seguidament es va ocupar Urartu, entre el vers el 605 aC i vers el 590 aC. Després els medes van arribar fins a l'Àsia Menor i van topar amb Lídia. La guerra amb Lídia va durar cinc anys i la batalla decisiva es va lliurar al sisè any, a la riba del riu Halys el 28 de maig del 585 aC. Iniciada la batalla es va produir un eclipsi. Els medes, espantats van signar un armistici i després un tractat de pau amb el rei Aliates de Lídia que va establir al riu Halys com a frontera. Molt poc després del acord de pau va morir Ciaxares i el va succeir el seu fill Astiages (584aC-550 aC).

La filla de Ciaxares, Mandana fou la dona del príncep d'Anzhan Cambises, i per tant avi de Cir II el gran. El 559 aC va morir a la seva capitar Pasargada el príncep Cambises d'Anshan i el seu fill Cir el va succeir i es va rebel·lar contra el seu avi proclamant-se independent. Vers el 550 aC Astiages es va decidir a atacar al seu net, però després d'obtenir dos victòries, el seu exèrcit fou derrotat per Cir prop de Pasargada i l'exèrcit mede es va retirar. Tot seguit Cir va ocupar Ecbatana; l'exèrcit meda es va amotinar i va fer presoner al rei Astíages i el va entregar a Cir que es va fer amb tot el poder del Imperi vers el 549 aC i va establir la dinastia aquemènida. Astíages potser fou assassinat per un noble al servei de Cir.

[edita] Llista de reis de Mèdia