Madrassa
De Viquipèdia
Una madrassa és una escola alcorànica. En el significat originari en llengua àrab és, genèricament, una escola. El terme s'utilitza indistintament per a fer referència a l'educació primària, o bé a les escoles superiors.
Taula de continguts |
[edita] Història
Les madrasses no van existir en el períodes inicials de l'Islam. La seva formació es remunta probablement a l'època en què hom es reunia a les mesquites per a tractar temes religiosos. En aquells temps, aquells qui volien adquirir coneixements religiosos s'acostumaven a aplegar al voltant d'aquells altres musulmans que en sabien més; aquells mestres informals, més tard anoments shaykhs, van començar a impartir sessions educatives sobre religió anomenades majalis.
L'any 859 dC Jami'at al-Qarawiyyin va fundar a Fes la, potser, primera madrassa del món.
Durant el període Abbàssida més tardà, el visir Nizam al-Mulk va crear la primera gran institució acadèmia oficial, anomenada Nizamiyyah en el seu honor, basada en les majalis informals. Cap a finals del segle XI, al-Mulk va crear un sistema de madrasses estatals (anomenades nizamiyyahs) en diverses ciutats abbàsides.
[edita] Funcionament d'una madrassa tradicional
En l'antiguitat, les medersa (o madrasses) eren centres d'estudi superiors o universitats islàmiques. Només hi tenien accés els homes, i no pas les dones. L'ensenyament es perllongava entre 10 i 20 anys segons l'especialitat escollida. Obligatòriament s'estudiava l'Alcorà, i la resta de matèries eren generalment opcionals i no necessàriament idèntiques a totes les madrasses. Aquest funcionament és gairebé idèntic al de les actuals madrasses més tradicionals.
Una madrassa tradicional típica acostuma a oferir dos cursos d'ensenyament: un curs hifz, en el qual es memoritza l'Alcorà (i aquell qui ho aconsegueix rep el nom de hafiz), i un curs 'aalim amb el qual es pretén que l'estudiant sigui acceptat (el certificat d''aalim requereix 12 anys d'estudi de mitjana). Un curs sol incloure cursos de llengua àrab, tafsir (interpretació corànica), xara (llei islàmica), hadith (escriptures del profeta Mohammed), mantiq (lògica), i història de l'Islam.
A més a més, i segons la demanda educativa, algunes madrasses ofereixen cursos de literatura àrab, anglès, altres llengües estrangeres, ciències, i història universal.
Una funció important de les madrasses és la d'acollir orfes i infants sense recursos per tal d'oferir-los una formació. Cal esmentar però que el percentatge d'infants que acudeixen a madrasses tradicionals és força baix (per exemple, el 1998 al Pakistan, hi prenien part un 0.3% dels infants en edat escolar a les gairebé 10.000 madrasses que hi té).
També hi ha madrasses tradicionals fora de països islàmics, com als Estats Units d'Amèrica o Europa.
[edita] Estructura arquitectònica
La seva estructura és força similar a la d'una mesquita, ja que les dues posseeixen:
- Un mihrab, que és una espècie de petita capella, situada en un racó i en direcció a la Meca, dedicada a les oracions.
- Un mimbar, una espècie de trona o púlpit, normalment situat al capdamunt d'una escala, des d'on el predicador dóna a conèixer les seves lliçons i sermons.