Adjària

De Viquipèdia

აჭარის ავტონომიური რესპუბლიკა
Autonomous Republic of Adjara
Acharis Avtonomiuri Respublika
(en detall)
Ajaria (gris) a Geòrgia
Mapa detallat d’Adjària
Llengua oficial Georgià
Capital Batumi
ISO code GE.AJ
Cap de Govern Levan Varshalomidze
Àrea
 - Total
 - % water

2,900 km²
n/a
Població
 - Total (1989)
 - Densitat

392,432
135.32/km²
Grups ètnics
(1989)
georgians: 82.8%
rússos: 7.7%
armenis: 4.0%
grecs: 1.9%
Moneda Georgian lari
Zona horparia UTC +3

Adjària (georgià აჭარა Ačara), és una República autònoma de Geòrgia.

[edita] Història

El 1919 el govern del país, (República de Batum) creat pels britànics després de l'ocupació de l'Imperi Otomà, es va dissoldre i es va integrar a Geòrgia.

Després de la presa del poder pels comunistes el 1921 va formar una república socialista soviètica autònoma dintre de Geòrgia, i va pertànyer a la Unió Soviètica del 1922 al 1991.

Des el 1989 Aslan Abashidze, d'una antiga família feudal, va governar la regió amb autonomia. Aliat al primer president democràtic de Geòrgia, Zviad Gamsajurdia, va aconseguir mantenir-se a la caiguda d’aquest mercès a la protecció russa, que desitjava protegir la seva base militar de Batum. Enfrontat nombroses vegades amb el president georgià Shevernadze, al final del segon període presidencial d’aquest li va donar suport contra els seus rivals. Però Shevernadze fou enderrocat (2004) i el nou govern georgià no va tardar en enviar tropes a Adjària. A canvi de certes seguretats i garanties Rússia va facilitar la sortida del país de Abashidze, i es va establir un govern proper al govern georgià respectant al menys nominalment l'autonomia.


bandera de facto 1990-2000
Ampliar
bandera de facto 1990-2000
Escut de facto 1990-2000
Ampliar
Escut de facto 1990-2000
Bandera 2000-2005
Ampliar
Bandera 2000-2005
Escut 2000-2005
Ampliar
Escut 2000-2005