Primera Guerra Samnita
De Viquipèdia
La Primera guerra Samnita fou un conflicte armat entre romans i samnites entre el 343 aC i el 341 aC.
Quans els samnites en guerra contra els campanis van atacar als sidiquins (sidicini), veins i aliats de Càpua, aquesta ciutat va demanar ajut a Roma. El Senat romà va oferir només la mediació degut a un tractat d'aliança amb Samni, però llavors Càpua es va entregar a Roma, i els romans quedaven obligats a defensar-la. Probablement fou tot una estratagema dels romans que van permetre del territori dels sidicini per sotmetre després més fàcilment a Càpua i tancar la sortida al mar del poder emergent samnita. La guerra es va declarar inevitablement (43 aC) però els primers mesos no hi van haver combats. Quan Marc Valeri Corv i A. Cornelius Cossusc van ser nomenats cònsols per l'any 340 aC van portar un exèrcit a Campània i el primer va vèncer al Mont Gauro i el segon a Saticula; la primera batalla especialment fou decisiva, i fou completada per la derrota de les restes de l'exèrcit samnita a Suessula, però l'exèrcit romà, amb forta presencia dels llatins auxiliars, es va amotinar a Lautulae i va proclamar al cònsol com a dictador i va intentar marxar contra Roma, però Corv no va acceptar i va poder acabar amb el motí.
El 341 aC es va signar la pau amb la Lliga Samnita, que de fet, tot i la victòria romana, deixava als sidiquins abandonats, i pau signada molt oportunament perquè tot seguit va esclatar la Guerra llatina. L'aliança entre Roma i el Samni es va renovar.