Tarot
De Viquipèdia
El tarot és una de les arts adivinatòries més antigues de la humanitat. Els seus orígens són incerts, habitualment es considera originari d’Egipte tot i que no es pot afirmar rotundament.
La baralla de tarot està formada per 78 arcans entre els quals podem distingir arcans majors i arcans menors.
Els arcans majors són 22 làmines on es reflecteixen de forma profunda arquetips de personalitat. Habitualment els arcans majors es comptabilitzen des de el numero 0 fins al 21 formant així un camí de vida filosòfic que reflecteix l’origen de l’home com a ésser des del seu origen en el cosmos (el boig) fins al seu retorn en el cosmos (el món) tot i que sovint es contempla la possibilitat d’enumerar-los des de l'1 (el mag) com a principi de la matèria fins al 22 (el boig) com a retorn a l’inici en el cosmos.
Per altra banda, els arcans menors són 56 làmines dividides en quatre pals (similars a la baralla espanyola) que fan referència a diversos aspectes de la vida tals com la matèria (per exemple els diners) representat pel pal d’ors, les emocions (per exemple l’amor) representat per les copes, el pensament (vinculat per exemple a temes d’estudis) que són les espases, i l’acció (el funcionament de quelcom) representat pel pal de bastos.
Pel que fa baralles del tarot la més utilitzada a nivell mundial és el tarot de Marsella encara que existeixen múltiples baralles de tarot que reflecteixen igualment els significats i representacions anteriorment esmentades. La primera referencia al tarot apareix al segle XIV Alemanya y França. En estudis realitzats per antics autors com Eliphas Levis i el Doctor Gerad Encause (Papus) es va intentar establir una conexio entre el tarot y la cábala, aixi com amb el simbolisme egipci. Tanmateix segons plantegen els investigadors catalans Daniel Rodes i Encarna Sánchez l´ origen del tarot hauria de buscarse entre els catars medievals i la cultura occitana quina filosofia encaixa perfectament en la idea básica del joc de Tarot. Així, la presencia d´una Papisa, l´importancia dels personatges femenins i clares referencies a un cristianisme diferent de la ortodoxia romana farien pensar en un us original del Tarot com una transmisió d´un coneixement filosófic, si bé amb el pas del temps haurien passat a ser usades com un sistema adivinatori.
[edita] Referències
- Michael Dummett, The Game of Tarot (Duckworth 1980)
- Michael Dummett y John McLeod, A History of Games Played with the Tarot Pack (Edwin Mellen Press, 2004)
- Daniel Rodés y Encarna Sánchez, María Magdalena y la herencia de los cataros (Palmyra Libros, 2006)
[edita] Enllaços externs
- Tarot and Playing Cards Museum (anglès)
- Tarot History (anglès)