L'Estany

De Viquipèdia

l'Estany
(Bandera) (Escut)
(En detall) (En detall)
Localització de l'Estany respecte el Bages
Bages
Gentilici Estanyenc, estanyenca
Població (2005) 393 hab.
Superfície 10,25 Km2
Densitat (2005) 38,34 hab/Km2
Altitud 870 m
Entitats de població 2

L'Estany és un municipi de la comarca del Bages, pertanyent a la comarca natural del Moianès.

Entitats de població Habitants
Estany, l' 370
Raval del Prat, el 23

[edita] Història

La primera referència de l'existència de l'Estany és a un document de l'any 927. El 990 el noble Sendred de Gurb dóna l'església de l'Estany a la seu de Vic però és el 1080 quan s'hi fundà la congregació de clergues o canonges de Sant Agustí. El 3 de novembre de 1133 consagra l'església l'arquebisbe de Tarragona Sant Oleguer acompanyat del bisbe de Vic, Ramon Gaufred, i el de Girona, Berenguer de Dalmau. El 1264 el monestir és erigit abadia i en va ser el primer abat Ferrer de Calaf. El 1375 la comunitat constava de dotze canonges i dotze beneficiats. Com en molts llocs de Catalunya, l'Estany també fou sacsejat pel terratrèmol del 24 de maig de 1448 que enderrocà les voltes de l'església i el campanar. El 1451 en feren les obres de restauració.

El 1554 l'abat Carles de Cardona manà construir la Mina per tal de dessecar l'estany, ja que si era bo per a la caça, l'aigua estancada feia que els insectes escampessin el paludisme. El 1595, per ordre de Felip II, el papa Climent VIII extingeix les canòniques agustinianes a Espanya i el 1603 la comunitat torna a l'Estany amb caràcter de col·legiata. El 1775 es produeix l'extinció de la comunitat i l'església passa a ser parròquia, tot i que fins ben modernament ha conservat un caràcter especial, amb el títol d'arxiprestat.

El poble nasqué prop del monestir i, encara que la seva gent seguia de prop els afers del monestir, feia vida a part, tenint la capella de Santa Cecília pel seu servei religiós. La seva dedicació fou l'agricultura i la ramaderia fins que a principis del segle XX començaren a arribar petites indústries tèxtils.

A l'Estany van néixer Josep Tresserras i Molera i Joan Codina Puigsaulens, ambdós historiadors locals. També Felip Graugés i Camprodon (1889-1973), insigne poeta mestre en Gai Saber, i Josep Roig i Ginestós (1898-1993), notable ceramista.

El 3 de juny de 1931 el monestir és declarat Monument Nacional i el 1966 comencen les obres de restauració, que s'inauguren el 9 i el 12 d'abril de 1970.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües