Mauretània

De Viquipèdia

Mauretània (també Mauritània) fou una regió d'Àfrica que abraçava l'actual Marroc i Algèria, en la seva part nord, fins a Numídia que ocupava la part oriental de la que estava separada pel riu Ampsaga. Tenia al sud el país dels gètuls.

Els antics anomenaven al poble que vivia a aquesta regió com a Μαυρούσιο (llatí maurusii) o Μαυροί (llatí mauri) que volia dir "negres". El país es deia correctament escrit Mauretania (Μαυρούσιων) tal com apareix a les inscripcions i monedes, però alguna vegada es esmentat com Mauritania (Μαυριτανία, Pomponi Mela, Ptolemeu, Eutropi i algun altre). Els maurs o maures eren de la mateixa soca que els númides i libis i es poden considerar els ancestres dels berbers (ells s'anomenen amazigh), i Heròdot ja esmenta una tribu anomenada mazyes o mazices (Μαζύες o Μαξύες). El nom berbers es una derivació posterior de bàrbars.

Les muntanyes principals eren les muntanyes de l'Atlas.

Els rius a la costa nord (d'est o oest) eren l' Ampsaga (Wadi al-Kibir), Usar, Chinalaph i Mulucha, i a la costa oest (de nord a sud) el Subur, el Sala, el Phuth i el Lixus.

Els ports principals a la costa nord eren: Ampelusia (al Cap Espartel), Tingis (Tanger), Rusadir (Melilla), Igilgili (Djidjelli), Saldae Portus (Bugia) , Rusucurrium (Tedlez), Iol (Cherchel), Cartenna (Tenes), Murustaga (Mostagenem), Arsenaria (Arzan) Quiza (Oran), Portus Magnus (Mars al-Kebir) i Acra (Isghun). A la costa oest Zilis (Arzila) i Lixus (Larraix).

[edita] Vegeu també