Llengües semítiques
De Viquipèdia
Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia. Es parlen al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica.
Tenen un origen comú: les llengües parlades a l'antiga Mesopotàmia fa més de 3.000 anys. Són, per tant, les llengües documentades més antigues, tot i que fins el 1532 no van ser reconegudes com a família lingüística pròpiament dita (per part de Guillaume Postel). La majoria de llengües semítiques no escriuen les vocals.
El terme semítiques per a aquestes llengües és etimològicament incorrecte en l'aspecte que fa referència a la descendència mitològica de Sem, ja que algunes tribus d'aquesta descendència parlaven llengües no semítiques i algunes llengües semítiques eren parlades per tribus descendents de Cam, germà de Sem.
S'agrupen en diverses branques:
Les llengües semítiques més comunes avui dia són l'àrab, l'amhàric, l'hebreu i el tigrinya.
Altres llengües semítiques ja extingides importants són l'ugarític.
[edita] Enllaç extern
- Article "Rama semítica" a PROEL.org (en castellà)