Begur
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]()
|
|||||
Dades municipals | |||||
Gentilici | Begurenc, begurenca | ||||
Població (2005) | 3.986 hab. | ||||
Superfície | 20,71 km2 | ||||
Densitat (2005) | 192,47 hab/km2 | ||||
Altitud | 200 m | ||||
Coordenades | 41°57'22"N, 3°12'31"E | ||||
Entitats de població | 8 |
Entitats de població | Habitants |
---|---|
Aiguablava | 25 |
Aiguafreda | 40 |
Begur | 2.651 |
Esclanyà | 808 |
Fornells | 146 |
Racó, el | 73 |
Riera, sa | 121 |
Tuna, sa | 122 |
Begur és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Begur té 3.986 habitants (segons dades del 2005) i és un centre turístic important del Baix Empordà. A l'estiu la població supera els 40.000 habitants.
Malgrat el seu caràcter turístic, manté un important passat històric que es remunta a la prehistòria. En tot el terme s'han trobat importants restes que confirmen l'antiguitat del seu nucli com a assentament humà, important durant l'època feudal. El Castell de Begur és el símbol més emblemàtic d'aquesta època.
Un dels atractius més interessants del municipi és el seu llegat patrimonial, entre el que es troben torres de defensa que es van aixecar en contra la pirateria mora. Construïdes entre els segles XVI i XVII, constitueixen un element molt característic de l'actual paisatge urbà de Begur. Aquest ha estat també significativament marcat per les construccions que van realitzar en el seu moment els indianos, begurencs que van creuar l'Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.
El municipi està vertebrat al voltant del nucli de Begur, centre administratiu del terme, que també inclou els nuclis d'Esclanyà —amb el seu nucli antic romànic— , Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells. Dintre del seu terme es troben algunes de les platges més prestigioses de la Costa Brava —Sa Riera, Aiguafreda, sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava, entre d'altres—.