Vietnam
De Viquipèdia
|
|||||
Lema nacional: Independència, llibertat, felicitat (Độc lập, tự do, hạnh phúc)'' | |||||
![]() |
|||||
Idiomes oficials | vietnamita | ||||
Capital | Hanoi |
||||
Ciutat més gran | Ho Chi Minh (l'antiga Saigon) | ||||
Govern
President
|
Tran Duc Luong |
||||
Superfície - Total - Aigua(%) |
329.560 km² (65è) 1,3% |
||||
Població - Estimació 2002 - Cens - Densitat |
81.098.416 habitants (14è) 264 hab/km² (31è) |
||||
Moneda | Dong (VND ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+7) (UTC) |
||||
Independència Declarada Reconeguda |
de França el 2 de setembre de 1945 1954 |
||||
Himne nacional | Tien quan ca (Les tropes avancen) | ||||
Domini internet | .vn | ||||
Codi telefònic | +84 |
||||
Gentilici | vietnamita (masculí i femení) | ||||
La República socialista del Vietnam és un país del sud-est asiàtic a l'Indoxina. La seva capital és Hanoi. Té frontera amb Xina, Laos, Cambodja i el Golf de Tonquín.
[edita] Història
El 258 aC An Duong Vuong va fundar el Regne d'Au Lac, al Vietnam del nord, però va ser derrotat per un general xinés el 208 aC i es va fer amb el control del país en nom de Xina, però al caure la dinastia Quin (substituïda per la Han), el general va adoptar el nom de Trieu Da i es va proclamar rei de Nam Viet.
La família de Trieu Da va governar del 196 al 111 aC, quant el país va ser ocupat pels xinesos i convertit en la prefectura de Giao Chi
- Vu Vuong 196-137 aC
- Van Vuong 137-125 aC
- Minh Vuong 125-113 aC
- Ap Vuong 113-111 aC
- Duong Vuong 111 aC
L'any 40 es van revoltar els vietnamesos sota la direcció de les germanes Trung (Trung Trac i Trung Nhi. Derrotades es van suïcidar (42). La dominació xinesa (el país es va dir An Nam) va continuar fins el 939 quant Ngo Quyen va derrotar als xinesos al riu Bach Dang. Fins el 944 Ngo va governar però després va venir l'anarquia que va durar fins el 968, amb successors dèbils enfrontats al dotze caps militars, que conformen la dinastia Ngo. Des llavors el país va ser conegut com Dait Viet
El 968 Dinh Bo Linh va establir la dinastia Binh, fins el 979. La dinastia Le es va establir aleshores (981) i va durar fins el 1009.
El 1010 es va establir la dinastia Ly per part de Lý Công, que després va tenir el nom de Ly Thai To
- Ly Thai To 1010-1028
- Ly Thai Ton 1028-1054
- Ly Thanh Ton I 1054-1072
- Ly Nhon Ton 1072-1127
- Ly Thanh Ton II 1127-1138
- Ly Cao Ton 1175-1210
- Ly Hue Ton 1210-1224
- Ly Thieu Hoang 1224-1225
La dinastia Tran es va establir el 1225 i va tenir dotze reis.
- Tran Thai Ton 1225-1258
- Tran Thanh Ton 1258-1277
- Tran Nan Ton 1278-1293
- Tran Anh Ton 1293-1314
- Tran Monh Ton 1314-1329
- Tran Hien Ton 1329-1341
- Tran Du Ton 1341-1369
- Tran Nghe Ton 1370-1372
- Tran Due Ton 1372-1377
- Tran De Hien 1377-1388
- Tran Thuan Ton 1372-1398
- Tran Thieu De 1398-1400
El 1400 va pujar al poder la dinastia Ho, que només va durar 7 anys.
(anglès)
El 1407 els xinesos van imposar el seu domini i van col·locar dos reis de la dinastia Ming i després governadors.
L'anomenada segona dinastia Le va restablir d'independència el 1428
- Le Thai To 1428-1433
- Le Thai Ton 1433-1442
- Le Nan Ton 1442-1459
- Le Tranh Ton 1460-1497
- Le Hien Ton 1497-1504
- Le Vic Muc 1504-1509
- Le Tuong Duc 1509-1516
- Le Thieu Ton 1516-1522
- Le Kuong Hoang 1522-1527
El 1527 Mac Dang Dung es va fer amb el poder al Nord i va establir allí la dinastia Mac, que des el 1533 va haver de compartir el poder amb la dinastia de shoguns Trinh que finalment va assumir tot el poder el 1677.
- Mac Dang Dung 1527-1532
- interregne 1532-1533
- Dinastia Mac de Tonkín 1533-1592
- Dinastia Mac de Kaobang 1592-1677
El 1772 els germans Tay Son, de la família Nguyen del sud, es van revoltar i es van fer amb el poder entenent-se cap al sud. El cap n'era Nguyen Hue (mes tard anomenat Quang Trung) que va combatre contra el príncep dels Nguyen i va unificar el país. un príncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh va obtenir l'ajuda francesa el 1778. Un membre de la dinastia Le, Le Chieu Thong, va demanar a Xina que l'instal·les com a rei i els xinesos van enviar un fort exercit però van ser derrotats per Nguyen Hue prop de Hanoi. Però després va morir i els seus dos germans successors no van tenir la seva capacitat.
Mentrestant al Sud del país, a l'Anam, es va fer amb el poder la dinastia Nguyen el 1533 i va governar fins el 1778 quant els Tay Son del nord van ocupar el poder, però poc després, amb ajuda francesa, l'últim príncep dels Nguyen del sud, Nguyen Anh, va aconseguir derrotar als Tay Son. Els dos germans Nguyen que van succeir a Nguyen Anh van resistir al nord fins el 1802.
- Kim 1533-1545
- Guerra civil 1545-1558
- Hoang 1558-1613
- Phuc Nguyen 1613-1635
- Phuc Lan 1635-1648
- Phuc Tan 1648-1687
- Phuc Tran 1687-1691
- Phuc Chu I 1691-1725
- Phuc Chu II 1725-1738
- Phuc Khoat 1738-1765
- Phuc Thuan 1765-1777
- Nguyen Anh 1777-1802 (des 1802 Emperador Gia Long)
El 1802 el país va ser reanomenat Viet Nam i encara que després va canviar a Nam Viet, al final Viet Nam va prevaler. Des aquell any la dinastia Nguyen (d'una rama col·lateral) es converteix en dinastia imperial i durarà fins al 1954 quant els comunistes van guanyar la guerra a França.
- Gia Long 1802-1820
- Minh Mang (Migmemouge) 1820-1841
- Thieu Tri 1841-1848
- Tu Duc 1848-1883
- Fu Duc 1883
- Hiep Hoa 1883
- Kien Phuoc 1883-1884
- Ham Nghi 1884-1885
- Dong Khanh (Dong Don) 1885-1889
- Thanh Thai 1885-1907
- Duy Tan 1907-1916
- Khai Din 1916-1925
- Bao Dai 1925-1954
L'història desprès de la guerra és molt complexa però, a grans trets, els comunistes es van rebel·lar i van guanyar la Guerra d'Indoxina el 1954, desprès de guanyar a la Batalla de Dien Bien Phu i se'ls va reconèixer el nord del país. El sud va quedar sota influència francesa. Es va proclamar la república al sud i els americans van substituir els francesos, incompliment els acords de pau de la Conferència de Ginebra (subscrits per França, però no pels Estats Units) i reprimint l'oposició, que es va rebel·lar, ajudada per les forces del nord i van desfer als americans i als seus protegits de la República del Vietnam del Sud el 1975 (Guerra del Vietnam) i van reunificar el país sota un règim comunista.
|
![]() |
---|---|
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
|
Dependències: ![]() ![]() |
|
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. |
Principals països implicats: |
Esdeveniments:
|
Articles relacionats:
|
Protagonistes:
|