Pere Mata
De Viquipèdia
Pere Mata i Fontanet fou un metge nascut a Reus el juny del 1811.
Va estudiar de jove a Reus i mes tard va fer els estudis de medicina a Barcelona. El 1835 va fundar el periòdic El propagador de la libertad, i va participar a la revolució liberal i es va haver d’exiliar a França (Montpeller) el 1837. Va tornar a Reus el 1839 i va fundar el periòdic La joven España, els escrits en el qual li van costar presó i desterrament.
El 1842 fou elegit diputat i alhora va fundar amb altres la Societat Mèdica d'Emulació. Mes tard (1843) va anar a Madrid i aviat li fou encomanada la càtedra de Medicina Legal i Toxicologia i es considerat el fundador de la medicina legal professional a Espanya. A partir de 1959 va defensar el positivisme en medicina. Fou rector de la Universitat Central. Al 1868 torna a estar al costat dels revolucionaris i dels seu conciutadà Joan Prim. Fou alcalde de Barcelona, senador, governador de Madrid i va exercir encara altres càrrecs. A mes va escriure articles i llibres entre ells: Historia general de D. Rafel de Riego (1837), Pedro Abelardo (drama inèdit) i molts altres en majoria de medicina.
Fou també el l’organitzador del cos de metges forenses reconegut per decret de 13 de maig de 1862. Va ser el proponent de la llei de registre civil aprovada el 17 de juny de 1870. Va morir a Madrid el 27 de maig de 1877. La seva ciutat natal li va dedicar un Passeig i a mes a mes porta el seu nom el Manicomi, conegut com Institut Pere Mata.