Joan Carles I d'Espanya
De Viquipèdia
Reis d'Espanya |
Borbons absolutistes |
Família Bonaparte |
Borbons constitucionals |
Casal de Savoia |
Primera República |
Restauració borbònica |
Segona República |
Dictadura franquista |
Dinastia borbònica (segona restauració) |
Joan Carles I d'Espanya |
---|
Joan Carles I Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó de les Dues Sicílies (Roma 1938) és el rei d'Espanya des de 1975. Va protagonitzar la transició democràtica d'Espanya cap a una monarquia constitucional.
[edita] Biografia
Fill de Joan de Borbó i de Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, va néixer a Roma, Itàlia el 5 de gener, 1938, on estava exiliada la seva família des de la seva sortida d'Espanya després de la proclamació de la Segona República. Era, per tant, nét per línia paterna del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victòria Eugènia de Battenberg, i per línia materna de l'infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Lluïsa d'Orleans.
En la reunió del 25 d'agost, 1948 entre Francisco Franco, llavors president d'Espanya, i el comte de Barcelona es va acordar que el príncep es traslladés a Espanya per a cursar allí els seus estudis. Segons l'acord, va cursar a Madrid el batxillerat. Posteriorment va realitzar la seva instrucció militar en l'Acadèmia General Militar de Saragossa (1955-1957), en l'Escola Naval Militar de Marín a Pontevedra (1957-1958) i finalment en l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier (Múrcia) (1958-1959).
El 1962 es casà amb Sofia de Grècia, la qual mantenia, juntament amb el llavors príncep Joan, una bona relació familiar amb Franco. Sofia era filla del rei Pau I de Grècia i de la princesa Frederica de Hannover. Amb Sofia de Grècia ha tingut tres fills:
- SAR la Infanta Helena d'Espanya nascuda a Madrid el 1963 i casada des de 1995 amb l'aristòcrata Jaime de Marichalar
- SAR la Infanta Cristina d'Espanya nascuda a Madrid el 1965, i casada l'any 1997 amb Iñaki Urdangarín
- SAR el príncep Felip de Borbó nat a Madrid el 1968 i casat l'any 2004 amb Letizia Ortiz Rocasolano.
En virtut de la Llei de Successió a la Prefectura de l'Estat del 26 de juliol, 1947, Franco va acceptar la conversió d'Espanya en reialment i posteriorment, acceptà a Joan Carles com el seu successor a títol de rei, la qual cosa va ser ratificat per les Corts el juliol de 1969, davant les quals va jurar el seu nomenament i la defensa de les Lleis Fonamentals. La successió devia recaure en el seu pare, Joan de Borbó i Battenberg, hereu del derrocat Alfons XIII d'Espanya. No obstant això, l'existència d'un moviment contra el franquisme i que volia la restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó, comte de Barcelona (que hauria d'haver regnat amb el nom de Joan III), i les no gaire cordials relacions d'ell amb Franco, van fer que aquest decidís imposar un salt en la línia successòria. Aquest salt va ser acceptat pel príncep Joan, la qual cosa va crear un conflicte intern en la casa de Borbó. El comte de Barcelona no va renunciar oficialment als seus drets successoris fins a 1977, quan la regència del seu fill era ja un fet. El príncep Joan va ser proclamat rei amb el nom de Joan Carles, doncs hagués resultat conflictiu que arribés a regnar amb el nom de Joan III que li corresponia al seu pare.
Joan Carles va assumir interinament la Prefectura de l'Estat durant el franquisme (19 de juliol a 2 de setembre, 1974 i 30 d'octubre a 20 de novembre, 1975), per causa de les malalties de Franco. Després de la mort de Franco, va ser proclamat Rei d'Espanya el 22 de novembre, 1975.
[edita] Regnat
Després de la mort de Francisco Franco, Joan Carles ràpidament va instituir reformes democràtiques, que van sorprendre els elements franquistes de la societat. Va designar a Adolfo Suárez González, un ex-dirigent del Movimiento nacional, com a president del Govern. El 15 de juny, 1977, les primeres eleccions democràtiques després de la mort de Franco es van realitzar, i el 1978 es va aprovar la nova constitució que va reconèixer a Joan Carles com a Rei d'Espanya. Ell va renunciar al poder absolut, convertint-se en cap d'estat.
Un intent de cop d'estat es va realitzar el 23 de febrer, 1981 conegut com a "23-F". Aquest dia, durant la investidura del candidat a la Presidència del Govern Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, es va produir la presa del Congrés dels Diputats per part de forces de la Guàrdia Civil al comandament del tinent coronel Antonio Tejero Molina. Simultàniament en la Capitania General de la VI Regió Militar (València) el tinent general Jaime Milans del Bosch va ocupar els carrers de la ciutat amb tancs i va haver diversos conats en altres punts, com la presa dels estudis de Televisió Espanyola en el Prado del Rey (Madrid). No obstant això, el rei va reaccionar ràpidament, i per mitjà de la televisió va cridar als espanyols a donar suport al govern legítimament democràtic. La seva ràpida intervenció va detenir el cop, i el govern democràtic va ser restaurat, a la vegada que la monarquia quedava afinançada com una institució netament democràtica i amb acceptació popular.
Des de 1981 fins a l'actualitat la monarquia i el rei s'han cenyit al seu paper constitucional, abandonant perilloses incursions polítiques.
El 23 d'abril del 2001 va declarar: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.» Això va desfermar polèmica en els cercles nacionalistes, on es van trobar inacceptables aqueixes paraules. Però, l'actitud del Rei no ha pas estat bel·ligerant contra la pluralitat lingüística; ans al contrari, sovint ha emprat i empra les llengües cooficials en les intervencions públiques.
Predecessor: Francisco Franco Bahamonde |
Cap d'estat espanyol 1975 |
Successor: continua en el càrrec |
Precedit per: Alfons XIII Vegeu també Segona República i Dictadura franquista |
Rei d'Espanya 1975– |
Succeït per: - |
[edita] Enllaços externs
Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
Commons. | |
Viccionari. | |
Viquidites. | |
Viquiespècies. | |
Viquillibres. | |
Viquinotícies. | |
Viquitexts. | |
Viquiversitat. |