Nom propi

De Viquipèdia

Els noms propis són aquells noms que s'apliquen a un individu concret per distingir-lo dels altres de la mateixa espècie, sense que aquest noms ens doni cap (o gairebé cap) informació sobre les seves característiques. A partir de "Vacarisses", com a nom d'un poble, no podem deduir-ne cap característica que no sabéssim d'antuvi: ni la situació, ni la població aproximada, ni el tipus d’edificacions, ni res de res.

A tot estirar, en el cas dels prenoms, podem saber el sexe de l'individu, perquè és habitual l'ús de prenoms d'home i de dona diferenciats. Així, si ens parlen d'algú anomenat "Joan", sabrem que és un home (o un nen), però res més: no en sabrem ni l'edat, ni l'aspecte físic, ni l'ofici…

També la forma idiomàtica del nom propi d'una persona (forma originària o pròpia d'un determinat país) ens pot donar indicis (només indicis, no pas cap certesa) sobre l'origen geogràfic del seu portador: així, si ens presenten algú com a "Mary Smith" és probabilíssim (tot i que no pas segur) que sigui originària d’un país anglòfon (la Gran Bretanya, els Estats Units, Austràlia, etc.), mentre que un "Joâo Oliveira" segurament serà d'un país de llengua galaicoportuguesa (Galícia, Portugal, el Brasil, Moçambic, etc.).

Per tant, no és certa la definició de nom propi segons la qual és un nom que s'aplica a un únic individu. Aquesta definició és incorrecta es miri com es miri, ja que passa molt sovint que un mateix nom propi s'aplica a diversos individus. Aleshores, si és el cas, els distingim per mitjà d'altres elements, que també tenen la consideració de nom propi. Per exemple, diverses persones amb el prenom "Joan" les podem distingir amb el cognom, que el deuran tenir diferent. Diversos pobles anomenats "Santa Coloma" es distingeixen amb diferents afegits: "d'Andorra", "de Cervelló", "de Farners", "de Gramenet", "de Queralt", etc.

Per contra, hi ha noms de coses úniques, com el de molts conceptes abstractes que tenen la consideració de noms comuns -com l'eclíptica, el zenit, l'oest, la taula periòdica, etc.- o com el nom de moltes substàncies que només s'usen en sentit genèric: el manganès, l'oxigen, el monòxid de carboni, etc.

En alguns casos (com en els malnoms, que s'apliquen a la gent de forma no oficial) el nom propi fa referència a alguna característica de l'individu al qual es diu; però el considerem un nom propi perquè s'aplica de forma molt preferent a l'esmentat individu: el "Xarraire", el "Capgròs" no són qualsevol persona que xerra molt o que té el cap gros, respectivament, sinó algú que se l'anomena habitualment amb aquest malnom. Fins i tot pot passar que el malnom tingui un origen irònic i que el "Xarraire" sigui una persona molt eixuta, molt poc parladora.

Els noms propis s'escriuen amb la majúscula inicial en majúscula.

En altres llengües