Setge de Girona (1809)
De Viquipèdia
![]() |
|||||||||||||||||
El setge de Girona de 1809 vist per Ramon Martí Alsina | |||||||||||||||||
Setge de Girona de 1809 | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Conflicte | Guerra del Francès | ||||||||||||||||
Data | 5 de maig de 1809 a 7 de desembre del 1809 | ||||||||||||||||
Localitat | Girona | ||||||||||||||||
Resultat | Victòria de l'exèrcit francès | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels Setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya al 1808. La defensa a ultratge de la ciutat fou duta a terme pel general espanyol Mariano Álvarez de Castro, governador militar de la plaça de Girona d'ençà el febrer del mateix any 1809.
El 6 de maig de 1809, l'exèrcit francès liderat pel mariscal Pierre François Charles Augereau, Duc de Castiglione inicià el setge de la plaça militar de Girona, una peça estratègica en la ruta de proveïment des de França cap a la península, per tal com controlava la via d'accés a Catalunya i la resta de ciutats espanyoles. Aquell mateix febrer, la Junta Central havia nomenat el general Álvarez de Castro governador de la plaça, després de la seva rendició forçada d ela fortalesa de Montjuïc a Barcelona davant les tropes franceses. Aquest cop, Álvarez estava disposat a no repetir la humiliació soferta a Barcelona i pretenia de fer una defensa a ultrança de la ciutat, sense capitulacions, rendicions o desercions. És per això que emeté un ban castigant la deserció amb la pena de mort. Per la seva banda, el clergat gironí esperonà els ànims de les classes populars a participar a la defensa de la ciutat, en contra d'un enemic endèmic com eren els francesos, assetjadors històrics de Girona. Dins al ciutat, Álvarez comptava amb diversos regiments regulars –entre ells elregiment Ultònia–, la milícia dels miquelets, la companyia de Santa Bàrbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris –o forçats– a participar a la defensa de la ciutat. En suma, eren unes 5.600 persones més o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a ésser 35.000, esplèndidament equipades i proveïdes.
La ciutat no disposava ni d'armes, ni d'unes muralles en condicions –que ja havien patit dos setges anteriorment–, ni de provisions alimentàries per a la ciutat i les tropes, ni d'unes condicions higièniques adequades que permetessin d'evitar l'aparició d'epidèmies, per la qual cosa les carències no tardaren a aparèixer, sobretot la fam i les malalties que assolaren la majoria de gironins i combatents. Amb 40 bateries, l'exèrcit francès fustigà fortament els baluards gironins, especialment el de Montjuïc, que fou el primer a caure. Amb tot, la defensa aferrissada dels gironins i la incapacitat francesa d'entrar en una ciutat pobrament equipada, tot i les 60.000 boles de canó que caigueren sobre la ciutat i els 20.000 explosius que els francesos anaven posant a les defenses per debilitar-les. Quan Álvarez de Castro tombà malalt i fou incapacitat per la junta militar de la ciutat al desembre, la ciutat encara resistia, malgrat les malalties la nul·la provisió d'aliments, els bombardeigs i el degoteig constant de morts. Tanmateix, el nou governador de la plaça Julián de Bolívar signà la rendició incondicional de la plaça i capitulà davant Augereau. Al darrere quedava una ciutat destruïda i uns 5.000 morts que la lluita, la fam o les malalties havien causat. Álvarez de Castro fou traslladat, juntament amb la resta de tropes regulars a Figueres i després a Perpinyà per anar al captiveri. Això no obstant, Álvarez fou separat del grup i traslladat de nou a Figueres, on morí a causa de la seva malaltia, o com es digué anys més tard a causa d'un enverinament provocat pels francesos.