Alaric I
De Viquipèdia
Alaric fou rei dels visigots. Era fill de Badengaud i pertanyia a la dinasta dels Balts o Baltungs. Va néixer a Tomis (Estíria) vers el 370, en temps d'Hermanric.
Va succeir com a cap al seu pare a la mort d’aquest vers el 387 quan tenia uns 17 anys, i en tot cas se sap que ja era cap a la mort del emperador Teodosi (17 de gener del 395). El títol que portaven llavors els sobirans visigots era el de Tokaif (Cap principal). Entre el 387 i el 389 va obtenir 15 victòries però no sabem contra qui. En aquest temps l’arrianisme ja s’havia estès entre els visigots després de govern del cap Frigitern (vers 376-383) i el bisbe arrià de Macedònia Tofilau el va iniciar en aquesta doctrina, que fou acceptada per Alaric i la seva gent que no per això va renunciar a totes les seves practiques paganes.
[edita] La campanya a Grècia
El 394 l’emperador d'Orient Teodosi li va donar el comandament del auxiliars gots del Imperi en la seva lluita contra Eugeni. El 395 va atacar Constantinoble i al ser rebutjat, i, segons Sòcrates, per instigació de Rufí, va assolar Grècia (395 i 396). El General Estilicó va desembarcar a Corint i els va poder expulsar de Grècia cap al Epir, però l’emperador Arcadi, però por de que tornaren, va donar a Alaric les insígnies de governador d'Il·líria i el títol de Magister Militum per Illyricum, amb lo que va aconseguir cinc anys de pau (396 a 401). Alaric fou proclamat rei pels magnats visigots el 398.
El 18 de novembre del 401 va envair Itàlia, va assetjar Aquileia i el febrer del 402 es va presentar davant Milà i va atacar Ravenna sense èxit. Estilicó, amb les legions del Rin i mercenaris bàrbars, el va atacar i derrotar a Hasta i a Pollèntia; en aquest darrer combat, lliurat el 6 d'abril del 402, foren fets presoners la dona i els fills d'Alaric. Un atac sorpresa visigot a Verona fou rebutjat pel general Saule i finalment Alaric va retornar a Il·líria.
Estilicó per atreure al rei visigot al seu camp li va retornar a la seva muller i als seus fills i li va proposar una aliança. El 405 Honori, emperador d'Occident, va designar també Alaric Magister Militum per Illyricum, amb uns límits territorials que entraven en contradicció amb les reivindicacions del Imperi d'Orient, i a mes va rebre una subvenció econòmica i se li van fer algunes promeses. Va establir la capital a Aemona.
El partit nacionalista romà, segurament esperonat per el govern de Constantinoble, va acusar a Estilicó de preparar l’entrega del Imperi a Alaric, i va tramar un complot. Va esclatar una revolta de tropes que va obligar a Estilicó a refugiar-se a una església, essent assassinat en el moment de sortir (després que si li havia promès que salvaria la vida si sortia); la ma executora fou Olimp, però sota ordres del Emperador Honori (23 d'agost del 408). Mort Estilicó les promeses fetes a Alaric no es varen respectar.
[edita] Segona campanya a Itàlia
Alaric va tornar a Itàlia i va ocupar Aquileia, Albino, Cremona, i altres ciutats, i va arribar a Roma el hivern del 408. La seva retirada fou comprada a canvi de molts diners, i llavors va passar a Toscana, on va passar el hivern i on se li van unir els esclaus fugitius, i grups d’huns i gots. Es va iniciar negociacions amb Honori, al que va exigir la cessió del Vènet, Nòrica i Dalmàcia, una pensió anual, i el seu nomenament com Magister Militum Praesentalis per Occident, però Honori va rebutjar aquestes pretensions i en va oferir altres que no es van arribar a concretar.
Alaric va tornar a Roma (409) i va ocupar Òstia tallant els subministraments. El Senat romà va haver de nomenar emperador a Prisc Àtal, un home d’origen jònic que era prefecte de la ciutat, que sembla que tenia simpaties arrianes, qui va concedir a Alaric el títol de Magister Utriusque Militiae mentre que el seu cunyat Ataulf rebia el títol de Comes domesticorum equitus. A l’estiu del 410, com que Àtal no volia o mes aviat no podia complir les seves promeses, Alaric el va deposar (14 d'agost del 410) i va tornar a engegar negociacions amb Honori, però durant aquestes converses el general visigot Sar que dirigia un grup important de visigots i altres bàrbars al servei del imperi, i que era enemic jurat dels Balts o Baltungs, va atacar als visigots i les converses es va aturar.
[edita] El saqueig de Roma
Alaric va tornar a Roma i els esclaus d’una dama romana de religió arriana, de nom Proba, li van obrir la porta Salària (24 d'agost del 410). Alaric va donar tres dies als seus homes per saquejar la ciutat , però va ordenar respectar els temples i a les dones i va prohibir les morts sense justificació, però els soldats van incendiar la major part de la ciutat després del saqueig. Al cap de sis dies va sortir cap al sud, portant com hostatges al ex emperador Àtal i a Gal·la Placídia, germana d'Honori. Va devastar Campània, Apúlia i Calàbria i va arribar a l'Estret de Messina, des on va preparar la conquesta de Sicília, que no va poder fer perquè una turmenta va dispersar les naus. Llavors va voler passar a Àfrica però va morir d’una curta malaltia abans d’acabar els preparatius, quant estava assetjant Cosenza. El va succeir el seu cunyat Ataulf, que no va tardar a fer la pau amb l’imperi, sortint d'Itàlia a canvi de la concessió del govern de la Gàl·lia. Alaric fou enterrat prop de Cosèntia, a la vora del riu Busentinus. El va succeir el seu cunyat Ataülf, qui aviat va fer la pau amb l'Imperi.
Les principals fonts del seu regnat son Zòsim I i Jordannes, i en menor mesura a Orosi, Jerònim, Procopi i Isidre de Sevilla.
Precedit per: Atanaric |
Rei visigot |
Succeït per: Ataülf |