Mikhail Ippolitov-Ivanov

De Viquipèdia

Mikhail Mikhailovich Ippolitov-Ivanov (Rus: Михаил Михайлович Ипполитов-Иванов) (Gatchina, prop de Sant Petersburg, 7 de novembre de 1859 - Moscou, 28 de gener de 1935), va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog rus.

Va nàixer l'any 1859 a Gatchina, prop de Sant Petersburg, on son pare era mecànic empleat al palau. Ippolitov-Ivanov va estudiar música a sa casa i va ser petit cantor de la catedral de Sant Issac, on també va rebre instrucció musical, abans d'entrar al Conservatori de Sant Petersburg el 1875. El 1882 va acabar els estudis com a alumne de composició de Rimsky-Korsakov, la influència del qual romandria ben forta durant tota la carrera d'Ippolitov-Ivanov.

El seu primer treball va ser el de director de l'acadèmia de música i director de l'orquestra a Tbilisi, la principal ciutat de Geòrgia, on va romandre set anys. En aquest període va desenvolupar el seu interès per la música de la regió, un reflex del general interès que aleshores hi havia per la música de les minories no eslaves i per la dels veïns, com més exòtics millor, de Rússia. Aquest interès, hauria de rebre un impuls "oficial" després de la Revolució per raons polítiques.

El 1893 Ippolitov-Ivanov va esdevenir professor del Conservatori de Moscou, del qual va ser director des de l'any 1905 fins el 1924. També va ser director de la Societat Coral Russa, de les companyies d'òpera "Mamontov" i "Zimin" i, des de 1925, del Teatre Bolshoi. També va dedicar-se al periodisme i a la divulgació musical .

Des del punt de vista de la política Ippolitov-Ivanov va aconseguir retenir una certa independència. Va ser president de l'Associació d'Escriptors i Compositors l'any 1922, però no va intervenir en les baralles entre els músics "proletaris" (compromesos en el desenvolupament d'un art netament popular) i els defensors de l'avantguarda artística. El seu propi estil ja estava format des dels anys 1880, quan va estudiar amb Rimski-Korsakov, al que va afegir de la seua pròpia collita l'interès en la música folklòrica, particularment de Geòrgia. Ací va retornar l'any 1924 invertint un any en la reorganització del Conservatori de Tbilisi. Va morir a Moscou el 1935.

La suite "Kavkazskiye Eskizi" (Esbossos Caucàsics), composta el 1894, és un destacat exemple del deute d'Ippolitov-Ivanov amb Rimski-Korsakov, així com de la influència dels cants populars, en aquest cas dels de Geòrgia, en la seua obra; elements que ja havien aparegut a l' Obertura Primavera de 1982 i a les escenes bíbliques de la seua òpera "Ruf'" (Ruth).

Entre els seus deixebles s'hi troben Reinhold Glière i Sergey Vasilenko.

Ippolitov-Ivanov va compondre òpera, música orquestral, música de cambra i un gran nombre de cançons. Amb excepció de la suite Esbossos Caucàsics, i particularment del moviment titulat Processó del Sardar la seua música és avui dia una raresa.

A més de les pròpies obres, Ippolitov-Ivanov va completar l'òpera El Casament de Modest Mussorgski.


[edita] Obres

  • Esbossos Caucàsics (1894)
    • Suite No. 1, Op. 10
    • Suite No. 2, Op. 42 (Iveria)
  • Simfonia No. 1 en Mi menor, Op. 46 (1908)
  • Yar-khmel (Obertura Primavera), Op. 1 (1882)
  • Scherzo Simfònic, Op. 2
  • Tres Quadres Musicals d'Ossian, Op. 56
    • Llac Lyano
    • Lament de Kolymà
    • Monòleg d'Ossian sobre els Herois Contemporanis
  • Marxa Jubileu
  • Rapsòdia Armènia, Op. 48
  • Fragments Turcs, Op. 62 (1930)
  • Marxa Turca, Op. 55 (1932)
  • Un episodi de la vida de Schubert, Op. 61 (1920)
En altres llengües