Ivan Aleksèievitx Bunin
De Viquipèdia
Ivan Aleksèievitx Bunin, en rus Ива́н Алексе́евич Бу́нин (Vorónej, Rússia, 1870 - París, 1953), fou un escriptor rus. Fill d'una família noble, s'educà a la casa del seu pare sota la supervisió d'un tutor, qui li va ensenyar a llegir i a escriure amb una traducció del Quixot i de Robinson Crusoe i amb les obres de Nikolai Vasílievitx Gógol. Durant un temps va estudiar a la Universitat de Moscou, però més tard començà a publicar poemes en una revista de Sant Petersburg (1897). El 1903 traduí al rus poemes de Henry Wadsworth Longfellow, Lord Byron i Alfred Tennyson.
Durant la Primera Guerra Mundial va viatjar per Itàlia, Turquia, Palestina, Egipte, Grècia, Algèria i Tunísia. Després de la Revolució Russa del 1917, el 1919 emigrà a París, on hi va viure modestament fins a la seva mort.
La seva poesia continua la tradició clàssica a la manera d'Aleksandr Puixkin. Però a partir de l'exili (1920) derivà vers un lirisme més accentuat. Conreà també el conte i la novel·la, fidel al realisme rus del segle XIX. El 1933 va rebre el Premi Nobel de Literatura.
[edita] Obres
- Листопад, Listópad (Les fulles, 1901)
- Деревня, Derèvnia (El llogarret, 1910)
- Храм солнца, Khram solntsa (El temple del sol, 1907-11),
- Господин из Сан-Франциско, Gospodín iz San Francisco (El senyor de San Francisco, 1915).