Val Thorens

De Viquipèdia

Val Thorens
Localització Savoia
Cota del nucli de serveis 2.300 m
Cota mínina
Cota màxima
Desnivell
1.800 m
3.220 m
1.420 ¹ m
Km de pistes 140
Nombre de pistes

Imatge:Verde.png Verdes
Imatge:Azul.png Blaves
Imatge:Rojo.png Vermelles
Imatge:Negro.png Negres

52

 7
 23
 25
  5

Innivació artifical
  • Nombre de canons
  • Longitud (km)

?
?

Remuntadors:
  • Catifes rodants
  • Telesquís
  • Telecadires (desembr.)
  • Telecabines
  • Altres
30 ²

2
5
15 (8)
3
5 ³

Capacitat horària  ? (p/h)
Domini esquiable Les 3 Vallées 4
Lloc web www.valthorens.com
¹ Esquiables de manera contínua: 1.380.
² Incloent-hi els de vessant d'Orelle.
³ 1 telecorda, 3 funitels (1 dels quals va-i-ve) i un telefèric.
4 Juntament amb les Menuires, Méribel i Courchevel.

Val Thorens és una estació d'esports d'hivern situada a la vall de Belleville, una vall secundària que s'estén al marge esquerra (sud) de la Tarentesa, als Alps francesos. Forma part del domini esquiable de les 3 Vallées ("les 3 Valls") juntament amb les Menuires, Méribel i Courchevel. Fou inaugurada l'any 1971

Situada a la capçalera d'una vall d'orientació nord-sud, no compta amb gairebé cap arbre, i amb la base urbanitzada a 2.300 m, és l'estació d'Europa situada a més alçada (pel que fa a "poble", no pel que fa a cota màxima. Aquesta és Zermatt, als Alps suïssos).

[edita] Innovació tecnològica

L'estació destaca per la implantació de remuntadors innovadors com ara els funitels , els telecadires desembragables de doble embarcament (tots dos desenvolupats localment a començaments dels 90) o un dels telefèrics més grans del món. Tot plegat és fruit d'un redreçament en la política d'expansió i explotació del domini esquiable, fixada a finals dels anys 80 amb els següents objectius:

  • Reduir el nombre de remuntadors (tot servint -almenys- les mateixes pistes).
  • Augmentar-ne la capacitat horària (per cenyir-se a la demanda creixent).
  • Disminuir-ne els costs d'explotació i manteniment (bàsicament a través d'una reducció de la mà d'obra, que en tot cas no caldria en haver-hi menys remuntadors a vigilar).
  • Mantenir-los oberts més temps (menys sotmesos a les inclemències meteorològiques).
Vista del nucli de Val Thorens.
Ampliar
Vista del nucli de Val Thorens.

El primer dels funitels fou inaugurat el 1990, tot comunicant el poble amb la gelera de Peclet, a 3.000 metres d'alçada (i lloc d'esquí d'estiu). Prèviament la línia comptava amb un telecabina de 4 places de 1.080 persones/h, capacitat que havia esdevingut insuficient. A més, les condicions meteoròligues adverses, sobretot el vent, en forçaven l'aturada uns 15 dies per temporada. L'estació decidí doncs buscar-hi un subsitut que, ultra presentar una major capacitat, permetés una explotació sota condicions més adverses, estant menys jornades aturat. En col·laboració amb Denis Creissels i a partir dels concepte previ del DMC, l'estació desenvolupà el primer funitel del món. Compta amb una capacitat de 3.000 p/h i és capaç de funcionar amb vents de fins a 30 m/s, cosa que ha reduït el nombre de dies d'aturada a 1.

Els telecabines desembregables de doble embarcament foren també desenvolupats (i patentats) localment, amb l'objectiu d'augmentar la capacitat dels remuntadors per tal de no haver-ne d'augmentar-ne el nombre, cosa que hagués representat un major impacte ambiental.

Compta a més amb un telefèric, el de Caron, que en ser inaugurat el 1982 era el més gros del món. Amb una capacitat horària de 1.800 persones/h, les seves cabines acullen 150 persones cada una. Salva un desnivell de 880 m de cop (amb només un pòrtic intermig) fins arribar als 3.190 m de la cota superior.

L'Aiguille de Péclet des de la sortida del Funitel de Péclet, a l'estació de Val Thorens.
Ampliar
L'Aiguille de Péclet des de la sortida del Funitel de Péclet, a l'estació de Val Thorens.

[edita] Fonts

A&M Núm. 155 (Setembre/Octubre 1999) - . Meylan: Montagne Expansion SA, 1999 - . Bimensual.


[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Val Thorens