Akhlat
De Viquipèdia
Akhlat (armeni Khelat o Khilat) fou una ciutat de la punta nord-est del Llac Van.
Fou una petita ciutat que en temps del califa Umar va fer un tractat amb Iyad ben Ghamn, que va permetre l'arribada d'àrabs, i el 772 va integrar-se en els dominis de l'emir qaisita de Manazkert.
El 918 fou atacada pel bizantí Joan Curcuas. El 939 va entrar a la ciutat Sayf al-Dawla. El 964 fou ocupada per Nadja.
El marwànida Badr la va ocupar el 983 i va restar a les seves mans fins el 1071 any en què, després de la batalla de Manzikert, fou ocupada personalment pel seljúcida Alp Arslan.
El 1100 fou ocupada pel turc Sukman al-Kutbi i durant més d'un segle va ser possessió dels Shah Armen fins el 1207 en què la va ocupar l'ayyúbida Al-Awhad, fill d'Al-Adil; a la seva mort el 1212 va passar al seu fill Al-Ashraf, període durant el qual fou ocupada temporalment per dues vegades (1208 i 1210) pels georgians.
El 1230 fou ocupada pel Khwarizmshah Djalal a-Din Mangburni, però el 1232 fou derrotat per Al-Ashraf, aliat amb el seljúcida Ala al-Din Kaikubad I a Erzindjan i el 1233 aquest darrer va ocupar la ciutat.
Fou ocupada pels mongols el 1244 i concedida en feu a una princesa georgiana. Va patir un terratrèmol el 1246. Després de la conquesta de Bagdad el 1258 els mongols van incorporar aquestes terres i tota la regió. Akhlat va quedar en el domini dels IlKhan, i després dels seus successors els Jalaírides i Ak Koyunlu.
El 1548 va ser ocupada pels otomans però després la van perdre davant el perses (Shah Thamasp I) i fou arrasada. Els otomans la van recuperar i hi van construir una ciutadella acabada vers el 1555 i van reconstruir la ciutat. En els següents anys la ciutat va estar sota domini de caps kurds dependents del sultà, fins que fou posada sota administració directa el 1847. Fou cap d'un Kada (Ilče) o districte del vilaiat de Bitlis.
A la ciutat es conserven nombroses tombes dels segles XVI (i d'altres temps) i alguns monuments. La tomba de Ertoghrul, suposat pare d'Othman (l'ancestre dels Otomans) és de dubtosa identitat.