Auschwitz

De Viquipèdia

Entrada de Auschwitz II, el camp de concentració principal
Ampliar
Entrada de Auschwitz II, el camp de concentració principal

Auschwitz (Oświęcim en polonès), grup de camps de concentració construïts per l'Alemanya nazi a Polònia a unes 60 km de Cracovia. El 1979 el Camp de concentració d'Auschwitz, és declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Taula de continguts

[edita] Característiques

Vista aèria
Ampliar
Vista aèria

Hi van haver tres camps principals i trenta-nou camps subalterns.

  • Auschwitz I, el camp de concentració original que servia de centre administratiu de tot el complex. En aquest camp van morir prop de 70.000 intelectuals polonesos, i presoners de guerra soviètics.
  • Auschwitz II (Birkenau), un camp d'extermini i on van morir al voltant d'un milió de jueus, i prop de 19.000 gitanos.
  • Auschwitz III (Buna - Monowitz), usat com el camp de treball d'esclaus de l'empresa IG Farben.

[edita] Història

A partir del 1940 l'Alemanya nazi va construir varis camps de concentració i un camp d'extermini a Auschwitz, que al igual que la resta dels camps de concentració, eren gestionats per la Schutzstaffel (SS) dirigida per Heinrich Himmler. Els comandants del camp van ser Rudolf Höß (a vegades escrit "Hoess") fins a l'estiu del 1943, el va seguir Artur Leibehenschel i Richard Baer.

Al voltant de 6.500 membres de les SS van servir a Auschwitz realitzant petites o grans tasques amb l'objectiu d'aconseguir la solució final al problema jueu. La majoria d'ells van sobreviure a la guerra. Amb les primeres presoneres, també van arribar les primeres vigilantes al camp, el març de 1942 traslladades des del camp de Ravensbrcuk a Alemanya. El camp femení es va mudar a Auschwitz Birkenau l'octubre de 1942, i Maria Mendel va ser anomenada cap de vigilància. Al voltant de 1.000 homes i 200 dones de les SS van ser supervisors de vigilància a tot el complex d'Auschwitz. D'entre tots els funcionaris només 750 van ser portats a judici, gairebé tots en relació amb els crims contra la població polonesa. Höß va donar una descripció detallada del funcionament del camp durant els Judicis de Nuremberg, detalls que va complementar a la seva autobiografia. Höß va ser executat el 1947 davant de l'entrada al crematori D'Auschwitz I.

Des del 1949, Witold Pilecki, un soldat de l'Armia Krajowa (organització de resistència polonesa a l'ocupació nazi) va ser voluntari per ser portat com a presonr a Auschwitz i va produir una considerable quantitat d'informació que es va portar fins a Varsovia i d'allà a Londres. D'altre part, els aliats tenien una informació aèria més detallada dels camps des del maig de 1944. Dos presoners que es van escapar ((Rudolph Vrba y Alfred Wetzler) havien reunit descripcions precises i mapes que van arribar als aliats durant l'estiu de 1944. El 13 de setembre de 1944, bombarders estatunidencs van bombardejar la fàbrica de Buna Werke associada amb Auschwitz III, destruint-la parcialment.

El 17 de gener de 1945 el personal nazi va iniciar l'evacuació d'Auschwitz. La majoria dels presoners van haver de marxar cap a l'oest. Aquells massa dèbils per caminar les van deixar endarrere. Al voltant de 7.500 presoners van ser alliberats per l'exèrcit Roig el 27 de gener de 1945.

Durant els anys d'operació del camps, al voltant de 700 presoners van intentar escapar, dels quals 300 ho van aconseguir. La pena aplicada per intent de fuga era la mort per inal·lació. Generalment, les famílies dels escapats eren arrestades i internades a Auschwitz per ser exhibides com a advertència als altres presoners. El número total de morts produïdes a Auschwitz encara està en debat, però s'estima que entre un milió i un milió i mig de persones hi van morir.

Presoners més coneguts

  • Józef Cyrankiewicz va presidir el govern de la República Popular de Polònia entre 1947 i 1952, i entre 1954 i 1970. També va ser President entre 1970 i 1972.
  • Anne Frank va ser internada a Auschwitz-Birkenau entre setembre i octubre de 1944; després va ser traslladada a Bergen-Belsen on va morir de febre tifoidea.
  • Maximilian Kolbe, sant polac, va ser presoner d'Auschwitz I. Va ser voluntari per morir de fam enlloc d'un altre presoner el 1941.
  • Witold Pilecki, soldat polonès de l'Armia Krajowa, voluntari per internar-se a Auschwitz, va organitzar la resistència a Auschwitz (Związek Organizacji Wojskowych, ZOW) i va informar als aliats sobre les atrocitats que hi tenien lloc. Després va formar part de l'aixecament de Varsovia.
  • Edith Stein, monja catòlica d'origen jueu. Va morir a les càmeres de gas d'Auschwitz II.
  • Elie Wiesel va sobreviure a la seva reclusió a Auschwitz III Monowitz i va escriure sobre les seves experiències.
  • Petr Ginz (1928–1944), jove editor de Vedem, conegut pel diari que va escriure abans de la seva deportació, descobert fa poc, i editat per la seva germana Chava Pressburger.

[edita] Auschwitz I

Entrada d'Auschwitz I: Arbeit macht frei
Ampliar
Entrada d'Auschwitz I: Arbeit macht frei
Interior d'Auschwitz I, el 2001
Ampliar
Interior d'Auschwitz I, el 2001

Auschwitz I va ser el centre administratiu de tot el complex. Va ser fundat el 20 de maig de 1940, a partir de barraques de totxos de l'exèrcit polac. Els primeres membres del camp van ser 728 presoners polítics polonesos de Tarnów. Inicialment, el camp va ser usat per internar membres de la resistència i intelectuals polonesos, més endavant van portar-hi presoners de guerra soviètics, presoners comuns alemanys, elements antisocials i homosexuals. Des del primer moment també hi arribaren presoners jueus. Generalment hi havien entre 13 i 16 mil presoners, arribant a 20.000 el 1942.

L'entrada d'Auschwitz I tenia (i encara té) les cíniques paraules Arbeit macht frei, "la feina allibera". Els presoners del camp sortien a treballar durant el dia per les construccions o el camp amb música de marxa tocada per una orquestra.

Les SS generalment seleccionaven els presoners, anomenats kapos, per supervisar els altres. Tots els presoners del camp realitzaven feines i excepte per les fàbriques d'armes, els diumenges es reservaben per la neteja, dutxes i no s'assignava feina. Les duríssimes condicions de treball unit amb la desnutrició i la poca higiena feien que la tassa de mortalitat entre els presoners fos molt gran.

El bloc 11 d'Auschwitz I era la presó dins de la presó; allà s'aplicaven els càstigs. Alguns consistien a tancar algú varis dies en una habitació massa petita per assentar-se. Altres eren executats, penjats o deixats morir de gana.

El setembre de 1941, les SS van realitzar en el bloc 11 les probes del gas Zykon B en les que van morir 850 presoners polonesos i russos. Les probes es van considerar bones i en conseqüència es va construir una càmara de gas i un crematori. Aquesta càmara de gas va ser usa entre 1941 i 1942 per després ser convertida en un refugi antiaèri.

La primera dona va arribar al camp el 26 de març de 1942. Entre l'abril de 1943 i el maig de 1944 es van fer experiments d'esterilització sobre dones jueves al bloc 10 d'Auschwitz I. L'objectiu era fer un mètode senzill que funcionès amb una simple injecció per ser usada a la població eslava. El doctor Josef Mengele va experimentar amb bessons en aquest mateix complex. Quan un presoner no es recuperava ràpidament, era executat mitjançant una injecció letal de fenol.

El camp burdel, es va crear l'estiu del 1943 per ordres de Himmler. Estava ubicat en el bloc 24 i s'usava per premiar a presoners priviligiats. Els guardies seleccionaven presoneres per aquest camp, però podien acceptar voluntaries atregudes per les millors condicions alimentícies.

[edita] Auschwitz II (Birkenau)

Selecció a la rampa de Birkenau, 1944 — L'entrada principal de Birkenau es veu al fons
Ampliar
Selecció a la rampa de Birkenau, 1944 — L'entrada principal de Birkenau es veu al fons
Les ruines de de Birkenau — Part de la zona declarada Patrimoni de l'Humanitat a Europa el 2002 per l'UNESCO.
Ampliar
Les ruines de de Birkenau — Part de la zona declarada Patrimoni de l'Humanitat a Europa el 2002 per l'UNESCO.

Auschwitz II (Birkenau) és el camp que la major part de gent coneix com Auschwitz. Allí s'hi van tancar centenars de mil·lers de jueus i també s'hi van executar més d'un milió de jueus i gitanos.

El camp està ubicat a Birkenau, a uns 3 km d'Auschwitz I. La construcció es va iniciar el 1941 com a part de l' Endlösung (solució final). El camp tenia una extensió de 2,5 km per 2 km i estava dividit en varies seccions, cada una d'elles separades per camps. Els camps al igual que el complex sencer estavan ballats i rodejats d'alambres de pues elèctriques (alguns presoners usaven l'envoltat elèctric per suicidar-se). El camp va albergar fins a 100.000 presoners en un moment donat.

L'objectiu del camp, no era fer treballar els presoners (com era el cas d'Auschwitz I i III) sinó més aviat l'extermini. Per cumplir aquest objectiu, es va equipar el camp amb 4 crematoris amb càmares de gas. Cada càmara de gos podia rebre fins a 2.500 presoners per torn. L'extermini a gran escala va començar la primavera del 1942 com a resultat de l'acceleració de la Solució Final tractada a la Conferència de Wannsee.

La majoria dels presoners arribaven al camp en tren, amb freqüència després d'un terrible viatge en vagons de carrega que durava varis dies. A partir de 1944 es va extendre la via del tren perquè arribés directament al camp. Algunes vegades, al arribar el tren, els presoners eren enviats directament a les càmares de gas. En altres ocasions, els nazis seleccionaven pistolers, normalment sota la supervisió de Josef Mengele, per ser enviats a camps de treball, o per realitzar experiments. Generalment els nens, persones de la tercera edat i malalts eren enviats directament a les càmares de gas.

Quan un presoner passava la selecció inicial era enviat a passar un període de quarentena i després se li assignava una tasca o era enviat a treballar en alguns dels camps de treball annexos.

Aquells que resultaven seleccionats per l'extermini eren enviats a un dels grans complexes de càmares de gas/crematori caps als extrems del camp. Dos dels crematoris (Krema II i Krema III) tenien instal·lacions subterrànies, una sala per desvestir-se i una càmara de gas amb capacitat per mil·lers de persones. Per evitar el pànic, es deia a les víctimes que s'anaven a dutxar i rebrien un tractament desinfectant. La càmara de gas fins i tot tenia tuberíes per dutxes, si bé mai van ser connectades al servei d'aigua. S'ordenava a les víctimes que es despullessin i deixessin les seves pertinències al vestidor, on suposadament les podrien recuperar al final del tractament, de manera que havien de recorda el número de l'ubicació de les seves pertenències. Una vegada tancada l'entrada, es descarregava l'agent tòxic Zyklon B per les obertures del sostre. Les càmares de gas els crematoris IV i V tenien instal·lacions a la superfície i es descarregava el Zyklon B per les finestres especials de les parets. Una vegada llençat el Zyklon B s'esperaven uns 25 minuts i s'observava per la mirilla l'ausència d'activitat, es procedia a evacuar i ventilar el recinte i es retiraven els cossos a un sector per una revisió final. En aquesta revisió se'ls extreien les dents d'or, anells, pendents o altres objectes i es revisaben els orificis corporals en busca de joies. Després de ser revisats, els cossos eren transportats a una sala de forns o crematoris annexa pels presoners seleccionats, anomenats Sonderkommandos on eren cremats.

Una ximeneia alta expulsava els gasos nausebunds.

L'Alemanya nazi va invadir Hungria el març de 1944; entre maig i juliol de 1944, prop de 438.000 jueus d'Hungria van ser deportats cap a Auschwitz-Birkenau i la majoria van ser executats allà. Hi havien dies en que els forns no donaven a l'abast i es tenien que cremar els cossos en fogueres a l'aire lliure.

Famílies senceres de gitanos van ser tancats en una secció especial del camp. Van ser passats per les càmares de gas el juliol de 1944, i el 10 d'octubre d'aquest mateix any es va procedir a exterminar els nens gitanos que restaven.

El 7 d'octubre de 1944, els Sonderkommandos jueus (els presoners mantinguts separats del reste i que treballaven a l'operació de les càmares de gas i forns crematoris) van organitzar una revolta. Les presoneres havien aconseguit extreure explosius d'una fàbrica d'armes i els van usar per destruir parcialment el crematori IV i provar d'escapar en la confusió. Els 250 presoners van ser capturats i immediatament executats.

Les càmares de gas de Birkenau van ser destruïdes per les SS el novembre de 1944 en un intent d'amagar les activitats del camp a les tropes soviètiques.

[edita] Auschwitz III

Els camps subalterns de treball instal·lats al complex d'Auschwitz estaven estretament relacionats amb l'industria alemanya, principalment en les àrees militar, metalúrgica i minera. El camp de treball més gran era Auschwitz III Monowitz, que va iniciar les seves operacions el maig de 1942. Aquesta camp estava associat amb la planta Buna-Werke de l'empresa IG Farben i produïa combustibles líquids i goma sintètica. A intervals regulars, es feien revisions sanitàries per part del personal mèdic d'Auschwitz II, per enviar malats i dèbils a les càmares de Birkenau.

[edita] Camps subalterns

  • Auschwitz I (Oświęcim),
  • Auschwitz II (Birkenau - Brzezinka),
  • Auschwitz III (Monowitz - Monowice),
  • Babice (Babitz),
  • Bieruń - Beruń,
  • Blechhammer (Blachownia Śląska),
  • Bobrek,
  • Brno (Brünn),
  • Bruntal (Braunau),
  • Budy,
  • Buna,
  • Chełmek (Chełmek),
  • Chorzów (Arbeitslager Bismarckshütte),
  • Chrzanów,
  • Czechowice,
  • Czernica,
  • Dziedzice,
  • Freudenthal (Jesenik),
  • Friedenshütte,
  • Gliwice (Gleiwitz),
  • Goleszów (Golleschau),
  • Hajduki I-II,
  • Harmeze (Harmensee),
  • Zabrze (Hindenburg),
  • Jawiszowice (Jawischowitz),
  • Jaworzno,
  • Kobiór (Kobior),
  • Lędziny (Arbeitslager Günthergrube),
  • Lesslau,
  • Libiaz Maty (Janinagrube),
  • Łagiewniki Śląskie (Hohenlinde, Hubertushütte),
  • Łagisza Cmentarna (Lagischa),
  • Monowice (Monowitz),
  • Prudnik (Neustadt),
  • Pyskowice (Peiskretscham),
  • Pławy (Plawy),
  • Pszczyna (Pleβ),
  • Radostowice,
  • Rajsko,
  • Rydułtowy (Arbeitslager Charlottegrube),
  • Siemianowice (Laurahütte),
  • Sosnowiec (Sosnowitz),
  • Stara Kuźnia (Althammer),
  • Stara Wieś,
  • Świetochłowice (Arbeitslager Eintrachtshütte),
  • Trzebinia,
  • Wesoła (Fürstengrube),
  • Zittau,
  • Żywiec

[edita] Negacionisme

Des del final de la Segona Guerra Mundial hi han hagut intents per negar el propòsit dels camps d'extermini o de la seva magnitud. S'ha afirmat que seria impossible cremar tal número de cossos o que les instal·lacions que poden ser visitades en l'actualitat van ser reconstruïdes després de la guerra perquè estiguessin en concordancia amb el que es va explicar d'Auschwitz des del final de la guerra.

El 2005, Oskar Gröning, un ex-funcionari nazi va decidir donar testimoni, Gröning va ser membre de els joventuts Hitlerianes, d'allà va passar a ser membre del partit nazi més tard es va enrolar a les Waffen SS a l'edat de 20 anys. Després de dos anys de treball administratiu per les SS, va ser assignat a Auschwitz el 1942. Inicialment Gröning creia que era un camp de concentració normal, però de seguida va veure, com a part de la seva inducció al treball del camp, la llegada del primer comboi de presoners, la selecció per part del personal mèdic de les SS, on només el 20% dels acabats d'arribar va ser escollit per treballar als camps. Els malalts eren transportats per camillers que usaven els símbols de la Creu Roja, per donar la sensació de normalitat. Després va acompanyar al grup que portava els no seleccionats pel treball i als malalts a les càmares de gas, disfrassades de dutxes i finalment va veure la crema dels cossos en forns crematoris i l'organització dels béns per la seva posterior classificació. Gröning va solicitar ser transferit a una unitat de combat, però els seus serveis com a personal administratiu eren necessaris allà, de manera que va passar-se uns dos anys portant les comptes dels béns recuperats de les pertenències dels presonrs, ajudat per l'abundant alcohol disponible al camp. Al final de la guerra va ser fet presoner (fins el 1948) però va ometre mencionar el seu període a Auschwitz als interrogatoris. Anys després va sortir el seu passat a la llum, però nunca se li van impossar càrrecs.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Auschwitz