Anna de Bretanya

De Viquipèdia

Anna de Bretanya, miniatura de Jean Pérreal, 1508
Ampliar
Anna de Bretanya, miniatura de Jean Pérreal, 1508

Anna de Bretanya ( Nantes 1477 - Blois 1514 ), duquessa de Bretanya (1488-1514) i reina consort de França (1491-1498 i 1499-1514) i Nàpols (1501-1504).

[edita] Orígens familiars

Nasqué el 25 de gener de 1477 a Nantes sent la segona filla del duc Francesc II de Bretanya i Margarida de Foix. Era néta per línia paterna del comte Ricard de Bretanya i Margarida de Valois-Orleans, i per línia materna del comte Gastó IV de Foix i la reina Elionor I de Navarra.

A la seva mort va esdevenir, per la mort del seu germà el 1463, en hereva del seu pare i per tant duquessa de Bretanya.

[edita] Núpcies i descedents

El 6 de desembre de 1491 es casà a Langlais amb el rei Carles VIII de França. D'aquesta unió nasqueren:

  • el príncep Carles Orland de França (1492-1495), delfí
  • el príncep Carles de França (1496), delfí
  • el príncep Francesc de França (1497-1498), delfí
  • la princesa Anna de França (1498)

Es casà, en segones núpcies, el 8 de gener de 1499 a Nantes amb el rei Lluís XII de França, cosí del seu primer difunt espòs. D'aquesta unió nasqueren:

[edita] Duquessa de Bretanya

Estàtua d'Anna de Bretanya prop del castell de Nantes
Ampliar
Estàtua d'Anna de Bretanya prop del castell de Nantes

Inicialment fou promesa amb el príncep Eduard d'Anglaterra però la mort d'aquest el 1483 comportà que fos promesa per poders el 19 de desembre de 1490 amb el futur emperador Maximilià I d'Habsburg. Amb aquest enllaç es pretenia mantenir la independència del ducat de Bretanya enfront dels interesos francesos.

Establí els Estats Generals Bretons, encarregats dels ordenaments i d'impartir justícia, i la Cambra de Comptes, controlada pel Tresorer, amb seu a Nantes, però aquesta vila fou entregada al rei francès pel senyor d'Albret.

La regent del Regne de França Anna de França observant la importància del ducat de Bretanya obligà a Anna de Bretanya a trencar el seu prometatge amb Maximilià I i concretà el seu casament amb el germà de la regent, Carles VIII de França. Amb una primera negativa la duquessa fou assetjada el 6 de desembre de 1491 a Rennes pel rei de França Carles VIII, i obligada a casar-s'hi a alhora que l'obligà també a signar un document pel qual es cedien mútuament els drets del ducat.

A la mort del rei Carles VIII, el nou monarca Lluís XII de França volgué mantenir la unió del Ducat de Bretanya amb la Corona Francesa, per la qual cosa es casà amb la reina vídua.

Anna de Bretanya morí a Blois el 9 de gener de 1514, i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.

Precedit per:
Francesc II
Duquessa de Bretanya
14881514
Succeït per:
Clàudia de França