Croada contra la Corona d'Aragó

De Viquipèdia

La Croada contra Catalunya va ser declarada pel Papa Martí IV contra Pere el Gran, entre el 1284 i 1285.

[edita] Antecedents

Pere III el Gran
Ampliar
Pere III el Gran

En pujar al tron Manfred I de Sicília el Papa Climent IV l'exomunicà per ser fill il·legítim del seu pare, esdevenint el regne de Sicília feu del Papat. El 1262 Constança de Sicília, filla de l'anterior es casà amb Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Aragó. Aquesta situació d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el casal de Barcelona, sent Constança l'hereva de Manfred, provocà l'antipatia del francès Climent IV que buscà ajuda en Carles I d'Anjou, a qui concedí el regne, i era germà petit del seu aliat Carles IX de França.

Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred I morí a la batalla de Benevent, mentre Carles era coronat rei de Sicília a Roma el 1266. Sota Carles d'Anjou, i posteriorment el seu fill Carles II, el nord es privilegià vers el sud, així la capital es traslladada de Palerm a Nàpols.

A l'inici de la pregària de vespres de dilluns de pasqua del 30 de març de 1282 a l'Esglèsia de l'Esperit Sant de Palerm s'inicià la revolta coneguda com a Vespres Sicilianes. Els sicilians oferiren el tron a Pere el gran com a gendre de Manfred I. Milers de francesos sicilians van ser massacrats en les sis setmanes següents.

De resultes de l'aquest aixecament, es produí la divisió del Regne de Sicília el 1282 en el regne de Sicília, peninsular o regne de Nàpols, sota domini angeví, i el regne de Sicília, insular, sota domini aragonès. La força expedicionària del rei d'Aragó Pere el Gran entrà en aquesta l'illa comandada per Guillem Galceran de Cartellà i Roger de Flor, i les de Malta i Gozzo,.

[edita] La Croada

Amb l'ajuda del Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV i de Jaume II de Mallorca, germà del rei, un exèrcit francès, comandat pel propi rei de França, Felip l'Ardit, envaí el nord de Catalunya el 1285 amb 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters. Els catalans, en clara inferioritat numèrica, van aplicar la terra cremada, retirant-se de Castelló d’Empúries, Peralada i Figueres, i però decidits a lluitar a ciutat de Girona, comandada per Ramon Folc de Cardona, que fou assetjada de 27 de juny a 10 de setembre, quan la ciutat fou presa

L'estol català, provinent de Sicília comandat per Roger de Llúria i reunit amb els estols dels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol, que ja havien lluitat contra els croats, derrotà el francès a la batalla naval de les Formigues el 4 de setembre. A causa d'aquesta derrota naval els catalans van recuperar el territori al nord, i l'exèrcit francès, rodejat i malalt s'hagué de retirar i fou derrotat a la batalla del coll de Panissars el 30 de setembre. Felip III l'Ardit, greument malalt de disenteria, morí a Perpinyà. Tanmateix els francesos mantingueren l'ocupació de la Vall d'Aran.

[edita] Conseqüències

El mateix 1285 el rei Pere envià una flota contra el seu germà Jaume II de Mallorca, al qual li confiscà el regne. Però el rei Pere no pogué veure els resultats de l'expedició en morir pocs dies després. La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un gran conflicte entre Catalunya i Sicília, doncs Jaume II fou proclamat comte rei de la confederació catalanoaragonesa i delegà el regne en el seu germà petit, Frederic. La pau d'Anagni (1295) i el casament de Jaume II amb Blanca de Nàpols, alteraren radicalment la situació, doncs els sicilians es consideraren deslligats de la fidelitat deguda a Jaume II. Pel tractat d'Argelers de 1298, Felip IV de França cedí el Regne de Sicília a un tercer sobirà: Jaume II de Mallorca.

Finalment Jaume el Just recuperà la Vall d'Aran el 1313, restituint-hi els usatges i constitucions dels seus habitants, que els francesos els havien arrabassat, i després de la mort de Jaume III el (1349) el Regne de Mallorca es reintegrarà a la Corona d'Aragó, i el 1443, amb la conquesta del Regne de Nàpols es completaria la reunificació del Regne de Sicília sota el regnat d'Alfons el Magnànim.