Babilim
De Viquipèdia
Babilim (sumeri Kadingirra, Biblíca Babel, en català Babilònia) és el nom acadià (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumèria, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq). Ja existia vers el 2300 aC. Fou ciutat-estat vinculada al diversos poders de Mesopotàmia fins que va esdevenir a independent el 1894 aC.
El cap local Sumuabum es va declarar independent i va prendre el títol de rei. Després va conquerir la regió de Sippar. Mes tard cap el 1860 aC va conquerir Kish. No va ser fins al regnat d'Hammurabi que va agafar un gran poder.
Per la seva història com a Imperi vegeu Babilònia.
[edita] Babilim (Babilònia) desprès de la conquesta persa
Després de ser conquerida pel rei persa Cir va perdre importància política però va continuar com a ciutat rellevant, i fou residencia de hivern del rei persa (uns set mesos cada any). No s’esmenta després del regnat de Cir fins el de Darios en que Heròdot parla d’una revolta local que va portar a un setge amb privació d’aliments, fets que en realitat sembla que corresponen al regnat de Xerxes. Heròdot diu que les seves muralles ja eren destruïdes des el temps de Cir però Berosius i Eusebius fan esment només de la destrucció de les muralles exteriors. L'inscripció de Behistun esmenta dues revoltes: una aplanada per Darios (que després va residir a la ciutat durant un temps) i un altra sufocada per un lloctinent del mateix rei. Heròdot diu que fou Xerxes qui va enderrocar l’estàtua de plata del temple de Belus que Darios havia respectat i Arrià diu que Xerxes va destruir tot el temple al tornar de Grècia.
Quant Alexandre el gran va estar a la ciutat encara era una capital destacada però de poca importància militar. El Temple de Balus era en ruïnes i Alexandre el va fer reconstruir però l’obra no es va portar a terme al menys totalment.
Després d'Alexandre la decadència es va accentuar i progressivament s’hi van produir destruccions. Fou capital de Seleuc I Nicàtor que en fou expulsat el 321 aC (en aquest any nomes tenia dues fortaleses) però la va reconquerir el 315 aC i que va construir Selèucia (Selèucia del Tigris) vers el 300 aC i va traslladar allí la seva capital. Uns anys desprès apareix pràcticament deserta, habitada només per uns centenars de persones.
El 127 aC els parts van ocupar la ciutat i la seva gent fou venuda com esclaus o enviats a Mèdia. Molts temples foren incendiats així com la major part de la ciutat. El 36 aC hi vivien un cert nombre de jueus i quant el gran pontífex Hircani fou alliberat pel rei part Fraates, va anar a viure a la ciutat.
En temps d'August, Diodor esmenta que encara romania habitada però una part de la ciutat ja eren camps de cultiu. Estrabó l’esmenta com a deserta mentre al mateix temps Plini diu que Selèucia tenia sis-cents mil habitants. Tot i així en els següents segles Babilònia va restar poblada per algunes persones, segurament entre ells molts jueus, i una banda de lladres dirigida per Anilaos i Asineos que dominava un parell de fortaleses de la rodalia, no va poder ocupar la ciutat i fou derrotada al intentar-ho.
Llucià de Samosata durant el regnat de Marc Aureli, diu que la ciutat tenia diverses torres i una circumferència notable. Al segle III Eusebi de Cesarea fa esment de que el poble de les rodalies de Babilònia va deixar buida la regió que va esdevenir un desert. Sant Ciril d'Alexandria diu el 412 que la terra s’havia tornat pantanosa i Teodoret el 460 diu que només alguns jueus romanien a la ciutat i que l'Eufrates havia canviat el seu curs i passava pel bell mig de la ciutat com un canal. Procopi de Gaza al segle VI parla de Babilònia com d’una ciutat destruïda molt de temps abans.
Ibn Hawkal el 917 esmenta Babel o Babilim com un llogaret i diu que ja no es veuen restes de les seves antigues edificacions. Benjamí de Tudela i va ser el segle XII i confirma que no es trobaven rastres de cap edificació monumental i que nomes escorpits i serps poblaven les ruïnes.
[edita] Les ruïnes
Les ruïnes de la ciutat es trobem al sud del llogaret de Mohawill, 15 km al nord d'Hillah, i han estat objecte de diverses excavacions iniciades el 1811 per el resident britànic a Bagdad Mr. Rich, i per Sir Robert K. Porter, el 1818. Es troben tres grups principals en direcció nord a sud, anomenats pels nadius Mujelebè, Kasr, i Amran Ibn Ali (aquest darrer nom es el d’una vella mesquita construïda al damunt). Al oest del riu no es troben restes. Al nord-oest es troba el grup anomenat Towareij; i al sud-est, a uns 15 km, unes restes anomenades Birs-i-Nimnrud que podrien correspondre a l’antiga Borsippa. Dels grups del est, el de Mujelebè es el mes gran, però el de Kasr te les restes mes perceptibles. Al est d'Hillah, uns 10 km, es troba el grup anomenat Al-Heimar, on es roben rajoles de tipus similar a les de Babilònia.