Ordoni I d'Astúries

De Viquipèdia

Estàtua a Madrid (A. Helgueros, 1750-53).
Ampliar
Estàtua a Madrid (A. Helgueros, 1750-53).

Ordoni I d'Astúries ( v 830 - Oviedo 866 ), rei d'Astúries (850-866).

[edita] Orígens familiars

Fill de Ramir I d'Astúries i la seva primera esposa, una donzella d'orígen gallec. Va haver d'impossar-se sobre les sublevacions dels bascons i va ajudar als mossàrabs sublevats contra l'autoritat de l'emir de Còrdova, acció que li va valdre la derrota a la batalla de Guadacelete el 854.

Aquest fracàs el va motivar a consolidar una zona compresa entre el riu Duero i les Serralada Cantàbrica, repoblant Lleó, Astorga, Amaya i Tuy. Va emmurallar aquestes ciutats, convertint-les així en la defensa del regne.

Va intentar avançar en la Reconquesta, aconseguint controlar els accessos a Navarra i les terres basques. Però l'emir de Còrdova va reaccionar enviant una violenta expedició contra Àlaba, que fou arrassada, així com a Castella on el comte Roderic de Castella fou derrotat.

[edita] Núpcies i descendents

Es casà amb una donzella anomenada Múnia, amb la qual va tenir:


Morí el 27 de maig de l'any 866 i fou succeït pel seu fill gran Alfons III el Magne.

Precedit per:
Ramir I
Rei d'Astúries
850866
Succeït per:
Alfons III