Anisòpter
De Viquipèdia
Anisòpter | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
||||||||||
Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
Famílies | ||||||||||
Aeshnidae |
Els anisòpters són un infraodre d'insectes (infraordre dels Anisoptera) de l'ordre dels odonats. Es caracteritzen per les desigualtats dels dos parells d'ales transparents que presenten. També en són característics els seus grans ulls compostos i el seu abdòmen allargat. En formen part libèl·lules i espiadimonis, que pertanyen respectivament a les famílies de libel·lúlids i èsnids.
Alguns dels gèneres que conformen aquestes famílies -i per tant el subordre Anisoptera- són Aeschnam, Anax i Libellula, (libel·lúlids) els quals són robustos, i Callopteryx i Ischnura (èsnids), que integren les espècies més estilitzades (espiadimonis), caracteritzades sovint per presentar unes ales més fosques.
Aquests insectes són un exemple destacat de selecció sexual postcòpula, ja que els mascles dediquen la primera part de la còpula a extraure l'ejaculat existent dels mascles que s’havien aparellat anteriorment amb aquesta femella. Malgrat aquest aparent control masculí, les femelles posseeixen més d'un òrgan en què emmagatzemar aquest esperma ejaculat. En conseqüència, part de l’esperma que una femella rep es queda retès lluny de l’abast dels genitals del mascle, que no podrà, per tant, extraure'l durant l'aparellament. En estudis realitzats mitjançant anàlisis d'ADN han demostrat que les femelles poden "decidir" de quin òrgan és l'esperma que s'usa per a fertilitzar els ous.
La Oxygastra curtisii és una libèl·lula força extesa al territori català i de gran interés de conservació. És una de les poques espècies d'odonats (anisòpters) protegides per la legislació europea.