Provença

De Viquipèdia

Bandera tradicional de Provença
Ampliar
Bandera tradicional de Provença

La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica la qual designa un antic reialme i una antiga província reial francesa, la qual es situa al sud-est de França, dins Occitània. S'estén de la ribera esquerra del Roine (Ròse en occità) fins la riba dreta del Var on fa frontera amb l'antic comtat de Niça situat al sud de la ribera esquerra.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Els departaments pertanyents a l'antic reialme (annexat a França per Lluís XI) i antiga província reial francesa van ésser inclosos dins la regió administrativa de Provença-Alps-Costa Blava (Provença-Aups-Costièra d'Azur en occità), la qual engloba els departaments dels Alps de l'Alta Provença (04), dels Alts Alps (05), dels Alps Marítims (06), de les Boques del Roine (13), del Var (83) i del Valclusa (84). Culturalment i històricament també podem considerar que la part sud dels departaments de l'Ardecha (també Ardecha en occità) (07) i de la Drôme (26) (Droma en occità) i la part est del Gard (30) (també Gard en occità) són provençals.

Territori de l'antic comtat de Provença
Ampliar
Territori de l'antic comtat de Provença

[edita] Clima i topografía

La Provença és una regió amb un clima privilegiat, beneficiat per l'influència de la Mediterrània, amb estius calorosos i secs. Els hiverns son durs prop de la costa, generalment humits a l'est, però són més ruds al nord. La vegetació es de tipus mediterrani, la sequera d'estiu fa d'aquesta zona un lloc vulnerable als incendis.

[edita] Llengua

La llengua pròpia de la Provença és la llengua d'Oc (també anomenada llengua occitana), branca oriental del sud-occità la qual comprèn també el llenguadocià. El provençal i el niçard són les variants locals d'aquesta llengua d'Oc. Parlada per unes 500.000 perones (Blanchet) i entès per diversos milions, la llengua d'Oc a Provença s'està renovant actualment. El 2003, el Consell Regional va votar una moció la qual afirma que la llengua occitana és la llengua regional de Provença. Fins el segle XIX, el terme provençal, associat als trobadors, designava tota la llengua d'Oc. El 1854, al voltant de Frederic Mistral, es forma la Félibrige, associació literària la qual pren com a objectiu la renaixença nacional del Miègjorn per la literatura i particularment la poesia.

L'Institut d'Estudis Occitans i el Felibrige asseguren avui l'essencial del treball de recuperació lingüística, a Provença com al conjunt de l'Occitània.

[edita] Història

L'11 de maig de 1258 pel Tractat de Corbeil, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Lluís IX; el rei francès, com hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els Comtats Catalans; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertusès, amb el Castell de Puillorenç, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbús; a més va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Sant Gèli, Carcí, Narbona, Albigès, Carcassonès (rebuts en feu de Tolosa el 1213), Rasès, Besiers, Lauraguès, Termenès i Menerbès (enfeudats el 1179 a Roger III de Besiers); a Agde i Nimes (llur vescomte es reconeixia feudatari del rei català des el 1112), i Roergue, Millau i Gavaldà (drets derivats de l’herència de Dolça de Provença). Restaven el vescomtat de Carlat o Carladès i la senyoria de Montpeller amb la baronia d'Omeladès. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebutjada per el rei al ratificar el document el 16 de juliol del 1258. El 17 de juliol el rei va renunciar als drets a Provença en favor de Margarida, filla de Ramon Berenguer V, i esposa del rei francès.

El Tractat de Corbeil fou el final d’un possible estat català-occità. Els reis de França però van continuar essent hostils i el 1272 el rei va haver de fortificar el Sabartès, amenaçat pels francesos.