Bíblia

De Viquipèdia

Antiga Bíblia en Llatí, en Malmesbury Abbey, Regne Unit
Ampliar
Antiga Bíblia en Llatí, en Malmesbury Abbey, Regne Unit

La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians. La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.

La Bíblia va ser escrita en un període de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents, en tres continents (Europa, Àsia i Àfrica) i en tres llengües (hebreu, arameu i grec). Però hi ha un tema al llarg de la Bíblia, la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu.

La Bíblia és el llibre més distribuït del món i el que ha estat traduït més vegades i a més llengües: la Bíblia completa o en porcions ha estat traduïda a més de 2.100 llengües, fent-la disponible al 90% de la població mundial. Es calcula que des de 1815 han estat venudes més de 2.500 milions de còpies.

Taula de continguts

[edita] Contingut

De la sèrie d'articles sobre
Cristianisme

Història del cristianisme
Apòstols
Concilis ecumènics
Gran Cisma d'Orient
Reforma Protestant

Teologia Cristiana
Trinitat
Messies
Jesucrist
Eucaristia
El Decàleg
Les Benaurances

Les Escriptures
La Bíblia
Antic Testament
Nou Testament
Llibres apòcrifs
Els Evangelis

Esglésies Cristianes
Catolicisme
Cristianisme ortodox
Protestantisme
Restauracionisme

El contingut de la Bíblia, conegut com a Cànon, va ser establert per les autoritats de l'Eslgésia, el segle IV i es compon de dues parts:

[edita] Antic Testament

Les autoritats van acceptar el Tanakh jueu, que és el que van anomenar Antic Testament, en referència a l'antic pacte entre Déu i la humanitat, principalment amb la nació d'Israel, de la qual vindria el Salvador de la Humanitat. L'Antic Testament està format per 39 llibres que corresponen als 24 llibres del Tanakh. Aquest va ser escrit sobretot en hebreu, però hi ha certes seccions en arameu.

Després de la Reforma Protestant del segle XVI, els catòlics i els ortodoxos a més d'aquests 39 llibres hi van afegir altres llibres coneguts com a deuterocanònics, paraula grega que vol dir "Segon Canon".

[edita] Nou Testament

Les autoritats van acceptar alguns escrits judeocristians que van fer referència a Jesucrist, a qui consideraven el Salvador profetitzat a l'Antic Testament. Aquests escrits van ser anomenats Nou Testament, fent referència al nou pacte entre Déu i la humanitat, per mitjà del sacrifici de Jesucrist per a redimir la humanitat dels seus pecats. El Nou Testament està format per 27 llibres que van ser escrits en grec, llavors la lingua franca del continent europeu i de l'Orient Mitjà.

[edita] Altres llibres

Els llibres que versen sobre la mateixa història però que no han estat acceptats per les autoritats cristianes s'anomenen llibres apòcrifs (en contrast amb els canònics o deuterocanònics) i molts d'ells contenen doctrina que ha estat declarada heretgia.

Els mormons també afegeixen altres llibres com el "Llibre del Mormó", anomenat "Un altre evangeli de Jesucrist". Aquests llibres no són acceptats per cap altra confessió cristiana.

[edita] Divisions en capítols i versicles

Les divisions actuals de la Bíblia en capítols i versicles numerats no provenen de tradicions antigues textuals, sinó que van ser creades a l'Edat mitjana pels cristians, i van ser adoptats posteriorment pels jueus com a referències tècniques pel Tanakh. Aquestes referències van ser crucials per als rabins medievals en els debats obligats amb el clergat cristià (que ja utilitzava la divisió en capítols i versicles), especialment a Espanya.

[edita] Traduccions

La primera traducció de la Bíblia (només de l'Antic Testament) es va realitzar l'any 250 a.C., per als jueus de la Dispersió que van viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que només parlaven la lingua franca de llavors, el grec. Aquesta traducció és coneguda com la "Septuaginta" o Versió dels Setanta, i és la versió que més ha estat utilitzada com a referència per a altres traduccions i per fer comparacions amb la versió hebrea, ja que es considera la més fidel. La segona traducció més important va ser al llatí, coneguda com la "Vulgata Latina", feta per Sant Jeroni. Aquesta és la traducció oficial de l'Església Catòlica Romana.

Durant l'Edat Mitjana es van crear algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això van ser prohibides pel Vaticà, que només va permetre'n la versió en llatí, raó per la qual van tenir una relativa difusió.

La primera traducció sencera de la Bíblia a la llengua catalana data del segle XIV i es conserva en un manuscrit de París més tardà, de l'any 1465. Tanmateix, se sap que el rei Alfons el Franc havia encarregat ja una primera traducció l'any 1287 tot i que no es va arribar a acabar.

Després de la Reforma Protestant, i amb la invenció de la impremta, es van fer moltes més traduccions amb ràpida difusió; una de les més importants va ser la de Luter que va estandaritzar la llengua alemanya i va fomentar que tots els membres de la societat (i no només els sacerdots) llegissin els textos bíblics.

La Bíblia va ser impresa al català l'any 1478, molt abans, per exemple, que al francès (1530), l'anglès (1535) o l'espanyol (1569).

[edita] Enllaços externs