Penàguila

De Viquipèdia

Penàguila
Localització
Localització de Penàguila respecte el País Valencià Localització de Penàguila respecte l'Alcoià
Municipi l'Alcoià
Gentilici Penaguilenc
Penaguilenca
Població (2002) 369
Superfície 49,90 km2
Densitat 7,39 hab/km2
Altitud 685 m
Nuclis de població 1
Coordenades 38° 40’ 45” N
0° 21’ 33” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Alcoi

Penàguila és una població de la comarca de l'Alcoià.

D'origen musulmà, la vila estigué totalment emmurallada, i actualment hom conserven restes dels murs i algunes torres; així com diverses casalots senyorials. En el segle XIII serà protagonista el seu castell degut a les insurreccions d'Al-Azraq. Dominats els sublevats en l'any 1258, els moriscos seran expulsats de la població restant aquesta sense habitants. Després de la segona sublevació, en la qual morirà Al-Azraq, les terres seran entregades (1276) als ballesters que defensaven el castell. L'any 1338 Pere III el Cerimoniós va fortificar-lo, i encarregà la seua defensa a Sanxo Lopez de Boltaina. Fou vila reial amb dret a vot en les Corts Valencianes. Fins l'any 1535 depengueren de la seua parròquia les esglésies d'Alcoleja, Ares, Benigali i Beniafe. Pertanyé durant els segles XV i XVI a la família Fenollar i després als marquesos de Guadalest. Ha tingut sempre un alt índex de població degut a que l'expulsió dels moriscos no va afectar-li, així com el fet de que en el segle XVIII s'hi instal·laren tres fàbriques de mantes morellanes (més de 1.000 habitants); fins i tot, en aquest segle ha sofrit una contínua regressió arribant als 369 veïns (penaguilencs o penaguilers) l'any 2003. El seu terme té 49,9 km2.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües