Roure

De Viquipèdia

Roure
Fulles i glans de Roure pènol
Fulles i glans de Roure pènol
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: ''Quercus''
L.
Espècies
Vegeu Llista d'espècies de roure

El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus, nadiu de l'hemisferi nord, i ocasionalment també a espècies d'altres gèneres de la mateixa família (Fagaceae), o fins i tot, d'altres famílies, com en el cas d'algunes espècies sud-americanes de Nothofagus (fam. Nothofagaceae).

En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani.

Alguns roures que es poden trobar a les nostres contrades són:

  • Roure pènol (Quercus robur), el més notable dels roures europeus i l'espècie forestal dominant en el vessant atlàntic d'Europa. Anomenat carballo a Galícia.
  • Roure de fulla gran (Quercus petraea), espècie d'ecologia semblant al roure pènol.
  • Roure reboll (Quercus pyrenaica), el més estès a la Península Ibèrica dels roures mediterranis, encara que als Països catalans només es troba a les muntanyes de Prades i a Penyagolosa (Alt Maestrat).
  • roure martinenc (Quercus humilis, sinònim de Quercus pubescens)
  • roure de fulla petita (quercus faginea). Té uns requeriments ecològics semblants als de la carrasca, ja que estan adaptats a l'eixut molt millor que els altres roures. De fet, les seves fulles petites i endurides recorden les de les alzines, però en ser caducifolis suporten molt millor les baixes temperatures, pel que a Catalunya trobem les rouredes de roure de fulla petita al Prepirineu occidental, fent de transició entre els carrascars i les rouredes més humides.
  • roure cerrioide (Quercus cerrioides). Es considera un creuament entre el roure martinenc i el roure de fulla petita. Entre d'altres comunitats, el trobem a l'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum), per exemple al vessant obac de la serra de Collserola, on aquesta espècie va ser descoberta[1].
  • roure africà (Quercus canariensis)

[edita] Referències

  1. MASCLANS, F. Guia per a conèixer els arbres. Barcelona 1958 (8a ed., 1988) Ed. Montblanc - CEC