Lolita

De Viquipèdia

Lolita és una novel·la de Vladimir Nabokov, publicada per primer cop al 1955. La fama de la novel·la és deguda tant al seu estil innovador com a la controvèrsia dels temes que tracta el llibre. El personatge principal de la novel·la, Humbert Humbert, un emigrant europeu de mitjana edat que passa a viure als EUA, s'obsessiona sexualment amb una noia adolescent anomenada Dolores Haze, a la qual ell diu Lolita.


Taula de continguts

[edita] Trama

Com a professor, Humbert deixa Europa pels EUA i lloga una habitació a la casa de Charlotte Haze després de conèixer-la a ella i a la seva filla Dolores mentre prenien el sol al jardí. Dolores té dotze anys i li diuen, de manera carinyosa, "Lo", o "Lolita". La seva mare Charlotte és una vídua solitària i es converteix inconscientment en l'enllaç de Humbert amb la seva filla. En poc temps, Charlotte es casa amb Humbert. Un dia, Charlotte troba el diari del seu nou marit, ple a vessar de confessions de la seva obsessió amb Dolores i el seu desengany amb seva nova dona. Ella, enfadada i trista, surt de casa ràpidament i mor atropellada.

Humbert comença a viatjar arreu dels EUA, de motel en motel, amb la companyia de Lolita, amb la qual està tenint una relació a nivell sexual. Aquesta relació acaba quan Clare Quilty, un altre pretendent adult, convenç Lolita per deixar Humbert i escapar-se amb ell.

Al final de la novel·la, quan Humbert es troba de manera fugaç amb Lolita, sols ho fa per donar-li els diners que ella li ha demanat per poder començar de zero, ella i el seu nou marit, a Alaska. Llavors és quan Humbert comprèn que encara desitja Lolita, no sols per l'atracció sexual que sentia per aquesta classe de noies, sinó perquè ell està realment enamorat d'ella.

[edita] Estil i interpretació

La novella és una tragicomèdia narrada per Humbert, el qual dirigeix la narració des de les seves peculiars observacions de la "cultura americana". El seu humor dóna un contrapunt al fet de que és la narració tràgica la que realment compon l'obra. L'exuberant estil de l'obra està caracteritzat per un gran nombre de jocs de paraules (tant amb una llengua com amb varies), anagrames i les de paraules com "nymphet", que és un joc amb la paraula "ninfa" en anglès. Curiosament, aquest darrer mot (nymphet) es pot trobar a molts de diccionaris, acceptada com a noia jove amb gran atractiu.

Humbert és un emigrant europeu amb estudis, educació i un literat que, amb el seu humor, fa que ràpidament el lector li agafi estima. Humbert és, alhora, lloable i repulsiu, i aquesta combinació d'odi/estima que transmet el personatge és un dels vertaders punts forts de l'obra. Humbert es considera a si mateix un geni, però amb una gran manca de curiositat, actitud que el mateix Nabokov considera essencial. Humbert ens explica la histria de Lolita perque ell mateix és incapaç d'acceptar a Dolores com la nena que en realitat és. Richard Rorty, a la seva famosa interpretació de Lolita en Contingència, Ironia i Solidaritat, Humbert és un "mostre de la in-curiositat".

[edita] Publicació

Tenint en compte el problema de la trama principal, Nabokov va tenir molts problemes per trobar un editor, fins que va trobat Olympia Press, una editorial de material eròtic de París, que publicà Lolita al 1955. Una crítica positiva de l'autor Graham Greene amplià l'acceptació de l'obra i ajudà a que el llibre es publiqués als EUA el 18 d'agost de l'any 1958. En aquests moments és considerada una de les millors novel·les del segle XX.

[edita] Al·lusions literàries

  • El primer amor d'Humbert, Annabel, és batejada després de la lectura de "Annabel Lee", d'Edgar Allan Poe. En realitat, la seva infància és descrita amb versos agafats d'aquest poema.
  • El doble nom d'Humbert ve de l'obra d'Allan Peo "William Wilson", un conte on el protagonista és atacat pel seu doppelganger.
  • Al març del 2004, l'investigador alemany Michael Maar descobrí un conte curt anomenat "Lolita"publicat al 1916. El text fou escrit per Heinz von Lichberg i, malgrat que el títol i la trama siguin semblants, la idea de plagi és completament exagerada, doncs l'obra de Nabokov és una peça molt més completa i complexe que la trobada al 1916.

[edita] Influència

Lolita ha sigut portada a la gran pantalla dos cops, l'any 1962 per Stanley Kubrick (amb James Mason, Shelley Winters, Peter Sellers y Sue Lyon) i al 1997 per Adrian Lyne (amb Dominique Swain, Jeremy Irons i Melanie Griffith).

Lolita és el llibre a que es refereixen els Police quan diuen "...that famous book by Nabokov" (...aquell famós llibre d'en Nabokov) a la cançó "Don't stand so close to me".

El terme lolita s'ha convertit i usat per referir-se a noies adolescent considerades molt seductores, especialment si són menors d'edat. Al mercat de la pornografia, el terme lolita s'usa per descriure dones molt joves o que ho aparenten. Per aquest motiu cal destacar que el mateix Nabokov descrivia a Humbert com "una persona odiosa" i que el concepte és molt lluny de la idea de pedofília o hebefília. Per altra banda, al Japó s'ha desenvolupat el terme lolicon, que es refereix al complexe lolita i l'obsesió per les noies joves (sobretot en la ficció).

[edita] Vegeu també


Lolita original: ISBN 0679723161