Primera Batalla d'El Alamein
De Viquipèdia
![]() |
|||||||||||||||||
Rommel al Nord d'Àfrica | |||||||||||||||||
Primera Batalla d'El Alamein | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Conflicte | Segona Guerra Mundial | ||||||||||||||||
Data | Del 1 de juliol de l'any 1942 - 27 de juliol de l'any 1942 | ||||||||||||||||
Localitat | El Alamein, Egipte | ||||||||||||||||
Resultat | Empat tàctic Victòria estratègica aliada |
||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
La Primera Batalla d'El Alamein, entre l'1 de juliol i el 27 de juliol de 1942 es va lluitar en la campanya del desert oriental de la segona guerra mundial, entre l'Afrika Korps Italoalemany comandades per Erwin Rommel i el 8è Exèrcit"" britànic, comandat per Claude Auchinleck.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
La Batalla d'El Alamein s'enmarca en la campanya del desert oriental, amb l'intent de control per part de l'eix d'Egipte i el Canal de Suez, ruta important per al trànsit de subministraments.
Després de la derrota a la Batalla de Gazala el juny de 1942, el 8è Exèrcit britànic es va retirar de Mersa Matruh a la línia d'El Alamein, a Egipte, un espai de 60 km entre la ciutat d'El Alamein a la costa del Mediterrani i la depressió Qattara, en el desert al sud.
[edita] Les tropes
Els aliats contaven amb uns cansats 150.000 soldats britànics, en 3 cossos i 7 divisions, 1.114 tancs en tres divisions, 1000 peces d'artilleria i 1500 avions. L'eix contava amb 96.000 soldats, 56.000 d'ells italians, en 8 divisions, i quatre divisions blindades, dues italianes i dues alemanyes de panzers, i uns 500 avions.
[edita] La Batalla
L'1 de juliol l'Afrika Korps va atacar. La línia aliada no va ser trencada fins al vespre, i això va aturar l'avanç italoalemany.
El 2 de juliol Rommel va concentrar les tropes al Nord, intentant arribar a El Alamein. Auchinleck va contraatacar al centre de la línia de l'eix però l'atac va fracassar. Els aliats també van atacar al sud amb més èxit cointra els italians. Com a conseqüència de la resistència aliada, Rommel va decidir reagrupar-se i defençar la línia aconseguida.
Auchinleck va atacar de nou el 10 de juliol a Tel el Eisa al nord, i es van fer mil presoners. El contraatac de Rommel va aconseguir pocs resultats. Auchinleck va tornar a atacar al centre en dues batalles (14 i 21 de juliol). Ninguna de les batalles va ser un èxit i que els blindats no arribessin a temps a cobrir la infanteria en la segona batalla va resultar en la pèrdua de 700 homes. Tot i això, dos atacs van ser llançats el 27 de juliol. Al nord, a Tel el Eisa va resultar un fracàs moderat, i el de Miteiriya va ser una calamitat, atès que els camps de mines no van ser netejats i la infanteria no va tenir suport blindat al rebre un contraatac alemany.
El 8è exèrcit estava esgotat, i el 31 de juliol Auchinleck va ordenar el final de les operacions per reforçar les defenses en cas de contraofensiva.