Joan March i Ordinas
De Viquipèdia
Joan March "Verga", conegut també com el banquer de Franco, Santa Margalida, 1880- Madrid, 10 de març de 1962, va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.
El 1926 fundà la Banca March. També desenvolupà activitats d'espionatge a favor de diverses potències, especialment Gran Bretanya.
Inicialment es dedicà al contraban de tabac entre el Nord d'Àfrica i la península sovint amb vaixells de bandera britànica. Durant la Primera Guerra Mundial va subministrar combustible i provisions a les naus dels dos bàndols malgrat el 'status' de neutralitat vigent.
El seu poder i influència augmentaren durant els diferents governs de la monarquia d'Alfons XIII. Condemnat i empresonat per la República, organitzà una sonada fugida cap a Gibraltar, on fou ben rebut. Més endavant esdevení un major organitzador i financer de la rebelió franquista, finançant personalment els avions italians que transportaren les tropes colonials des del Marroc fins a Andalusia, i també organitzant el vol del Dragon Rapide, que traslladà Franco desde les Canàries fins el Marroc.
Acabada la 2ª Guerra Mundial, era la 7ª fortuna del món. Al febrer de 1948 aconsseguí adquirir la companyia elèctrica Barcelona Traction valorada en 10 milions de lliures esterlines per tan sols mig milió, a partir d'una sentència d'un tribunal de Reus que encara avui s'estudia a tot el món a l'hora de discutir els drets dels inversors internacionals. El 1944 va començar la promoció de Don Juan de Borbón, que s'havia convertit a la causa aliada, al tron espanyol. També tenia inversions i interessos en diaris i partits polítics.
D'acord amb documents desclassificats fa poc, l'any 1941 el govern britànic va decidir promocionar en el govern espanyol, mitjançant l'oferiment de diners, una actitud hostil cara a l'entrada en la segona guerra mundial en el bàndol alemany. March va ser l'encarregat d'apropar-se a un grup d'alts comandaments espanyols, i els seus arguments foren reforçats per una suma de 10 milions de dòlars americans de l'època, posats a la seva disposició pel govern de Churchill.
[edita] Bibliografia
- El último pirata del mediterraneo, Manuel de Benavides, 1934
- Juan March y su tiempo, Ramon Garriga, 1976, Ed. Planeta.
- La Irresistible ascensión de Juan March, Bernardo Díaz Nosty, 1977, SEDMAY ediciones.
- Señor monopolio. La asombrosa vida de Juan March, Arturo Dixon, 1985, Ed. Planeta.
- Joan March. Els inicis d'un imperi financer, 1900-1924, Pere Ferrer Guasp, 2000, Edicions Cort.
![]() |
Aquest article sobre biografies és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |