Joan Josep Blay i Màñez
De Viquipèdia
Joan Josep Blay i Màñez (Gavà, 4 d'abril del 1955 - ) és músic, saxofonista i compositor, i pedagog musical.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Començà a interessar-se en la música pel seu avi, que tocava a la banda de Gavà. Estudià al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona i hi obtingué el títol professional de saxòfon amb Adolf Ventas, i contrapunt, harmonia i composició amb Xavier Montsalvatge, Manuel Oltra i Josep Soler.
Ha estat intèrpret i fundador del conjunt de jazz-rock Blay-Tritono (1976) [1] i al Quartet Sax, de saxòfons, i ha tocat la tenora en les cobles La Principal de Collblanc i Mediterrània. També ha dirigit cobles, com la Ciutat de Cornellà i la Marinada (2006), o corals, com el Cor de Cambra Tornaveu de Gavà o la Coral Bruela de Sant Feliu de Llobregat.
La seva tasca compositiva s'ha desenvolupat en diversos camps, com la música per a cobla, la simfònica, de cambra, coral, jazz-rock. Seves són algunes de les sardanes que, per les seves innovacions, més polèmica varen originar en ser estrenades, com Lleugerament borratxo, Nacional II o Cançó de falda per l'Albada. També ha adaptat a cobla gran nombre de peces de música. Va guanyar els premis Ramon Serrat i el Noves Experiències 1988 amb sardanes polirítmiques i fragments politonals.
Ha treballat de professor a l'ICE de la UAB i a la UPC. Fou el responsable de l'espectacle infantil La tenora ha fet anys, en el marc de la commemoració del 150è. aniversari de la tenora (2000), i el guionista del muntatge pedagògic Tocs de Cobla, del cicle Les Escoles al Palau [de la Música] (2006). Actualment, és professor de música a l'Escola Mestral [2] i professor i Cap d'estudis a l'Escola Municipal de Música, de Sant Feliu de Llobregat.
Entre altres reconeixements públics, ha estat nomenat Gavanenc del 2002 [3], i el 2003 rebé el Premi Joan Cererols i Fornells, de Música, atorgat en el marc dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
[edita] Obres
- Arri, arri, cavallet (1989), per a coral i xilòfon, lletra de Miquel Desclot (Partitura). És una de les cançons de Deu obstinats... esmentats més avall a l'apartat Adaptacions per a Instrumental Carl Orff
- Bolero (1987).
- La ceba, peça de rock
- Concert per a flauta i piano
- Introducció, recitatiu i fuga (2000), per a saxòfons
- Poca-Polca i Carna-Vals (2001), per a saxòfons
- Les sabates (1999), suite per a orquestra
- Suite número 2 per a trio de flautes (1987)
- Tres danses americanes (2003), per a quartet de corda
- Tres danses americanes (2003), per a quartet de saxòfons
Arranjament per a coral: Què tal, Dolly
[edita] Música per cobla
- Cavatina i trans-vals: divertimento per a xeremies (2000), versions per a tres tenores i per a tres tenores i tible
- Le circ des étoiles (2002), suite per a cobla i percussió, premi Ceret-Banyoles
- Història d'un paraigua (1998), conte per a narrador, percussionista i cobla
- Quatre cançons (1989), per a soprano i cobla, basada en els poemes de Cançons de la lluna al barret, de Miquel Desclot
- Introducció flàccida (2004), dedicada a Salvador Dalí
- Mazurka, ball vuit-centista
- Simfonieta (1992)
- Sis cançons (Cançó de bressol, Cançó de falda, Cançó de cavaller, Cançó de Sir Charlot, Cançó de l'hora de les bruixes, Cançó de Festa Major), per a veu i cobla
- Suite núm. 1 per a infants (Escenes) (1988)
- Suite núm. 2 per a infants (Jocs) (1988)
- Suite relativament còmica, comprèn cinc balls vuit-centistes:
- Le bon vivant, masurca
- ¿Y el indiano?... ¡Qué guapo está con la bolsa llena!, americana
- ¿Ernesto?... Hum ...¡Qué bonito!, Scottish
- Belle Marotte, la tête de Linotte, vals
- S'ha acabat l'absenta, polca
- Suite traumàtica per a cobla i saxo (2002) (Comprèn: Passeig d'alt risc, Vacances s'escriu amb UVI, Dansa de cirurgians, Viu .. . Encara)
Arranjaments per a cobla: Cabaret, Hello Dolli, Offenbachiana
[edita] Sardanes
- A l'escalfor d'un bon cava (1984)
- Albada a Ivars (1984)
- Arbre de batalles (1989)
- Cançó de falda per l'Albada (1987), dedicada a la seva filla, premi Ramon Serrat
- Caterineta (1982)
- El cornetaire (2001), obligada de trompeta
- Eramprunyà (1981)
- Gaudiu Gaudí (2002)
- Els gegants de Santa Perpètua (1989)
- Lleugerament borratxo (1988)
- Mare Nostrum
- La meva enamorada
- Nacional II (2002), premi SGAE de sardanes
- Ni quan dormo veig res clar (1999)
- Salve Regina (1981)
- Sant Feliu, ciutat mil·lenària (2002), dedicada a Sant Feliu de Llobregat
- Les sardanetes (1984)
- Tardor (1978)
- Tirant lo Blanc (1979)
- Tonada tarragonina (1984), premi Joventut 1985
- Va de tenores (2004)
[edita] Adaptacions per a Instrumental Orff
Beatles per sempre, Cançons tradicionals infantils, Cantem i toquem (2 vol.), Deu obstinats sobre cançons infantils catalanes, Vuit cançons populars catalanes
[edita] Arxius de so
Cançó de falda Cobla La Principal d'Amsterdam, Karin van Arkel, soprano