Comptabilitat

De Viquipèdia

La Comptabilitat és el sistema ordenat (mitjançant els principis comptables) de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una persona i les variacions que es produeixin. Una altra accepció més complexa i utilitarista fóra que la comptabilitat és el procés de manteniment, auditoria i processament de la informació financera amb finalitat mercantil. És un conjunt de tècniques que s'utilitzen per a produir sistemàtica i estructuradamente la informació quantitativa expressada en unitats monetàries (qualsevol moneda de curs legal) de les transaccions que realitza una entitat econòmica i de certs esdeveniments econòmics quantificables que l'afecten, a fi de facilitar als diversos interessats el prendre decisions en relació amb aquesta entitat econòmica.

Les persones que duen la comptabilitat es coneixen com Comptadors Públics, comptables o tenidors de llibres. En els EUA els comptables reconeguts són els Certified Public Accountants (CPAs) i els Certified Management Accountants (CMAs). En molts estats dels EUA només els CPAs es poden cridar a si mateixos comptables. La comptabilitat permet la creació de rigorosos Informes financers que són útils per a gestors, reguladors i altres tipus d'interessats com els accionistes, creditors o propietaris. El manteniment diari dels comptes és el procés conegut com teneduria de comptes.

En el cor de la moderna comptabilitat es troba el sistema de partida doble Aquest sistema implica el realitzar almenys dues entrades (o seients) per a cada transacció: un càrrec en un compte i el corresponent abonament en altre compte. La suma del dèbit ha de ser sempre igual a la suma de l'Haver. Això proporciona un sistema senzill per a detectar errors. Aquest sistema va ser utilitzat per primera vegada en l'Europa medieval. D'acord amb les crítiques a les pràctiques de comptabilitat estàndard, aquesta ha canviat lleugerament des de llavors. S'han dut a terme mesures de reforma comptable en cada generació per a tractar que la teneduría de comptes fos rellevant per al capital o la capacitat de producció. No obstant això, no han canviat els principis bàsics, que se suposa que són independents de l'economia.

Taula de continguts

[edita] Història

L'art de la comptabilitat sobre una base científica va tenir la seva primera manifestació escrita amb la publicació a Itàlia (Venècia) en 1494, de la famosa obra Summa de Arithmetica, Geometria, Proportioni i Proportionalita de Luca Pacioli (1445-1517) l'autor, també conegut com Fra Lucca de Borgo Snacti Sepulchri que va dedicar trenta-sis capítols de la seva obra a la descripció dels mètodes comptables empleats pels principals i grans comerciants venecians. L'autor dedica a més part dels seus treballs a la descripció d'altres usos mercantils, tals com contractes de societat, el cobrament d'interessos i l'ocupació de les lletres de canvi. Segons Pacioli les anotacions en el llibre Diari consten de dues parts clarament diferenciades: una començant amb la paraula per (el dèbit del seient) i l'altra amb la paraula a (l'haver del seient comptable), antecedent del model de seient comptable tradicional. Atès que en aquella època no era costum la utilització del balanç de situació, només descriu els usos en l'elaboració del balanç de comprovació de sumes i saldos, que era utilitzat a l'esgotar-se les pàgines del llibre major. La traducció a l'anglès va ser publicada a Londres per John Gouge o Gough en 1543. Es descriu com A profitable treatyce(Un tractat profitós), també denominat L'Instrument o Llibre per a aprendre el bon ordre de portança del famós coneixement cridat en llatí Dare et Habere.

El 1588 John Mellis de Southwark va publicar un petit lliure on afirma "Sóc el renovador i revividor d'una antiga còpia publicada aquí a Londres el 14 d'agost de 1543". John Mellis es refereix al fet que els principis de comptabilitat que explica (que és un sistema simple de partida doble) segueix "la forma de Venècia." (...). La Comptabilitat té un objectiu: Donar la informació necessària per a la presa correcta de decisions. La seva funció és el mesurament i registre de fets econòmics. Els fets econòmics són les operacions que es realitzen mitjançant el període comptable. El període comptable és aquell comprès per un any, fent una correcció el període comptable pot ser també d'un mes, un bimestre, un trimestre o un semestre, això depèn del comptador que realitzi la comptabilitat i el determina quin seria el període comptable, encara que el sistema de pagaments d'impostos és un any i molt diferent al període comptable, ja que es diu any fiscal que comença del 1 de gener de xxxx al 31 de desembre de xxxx.

[edita] Les "Quatre Grans" firmes de l'auditoria

Les quatre grans empreses d'auditoria a nivell mundial són:

  • Deloitte (anteriorment Deloitte and Touche)
  • Ernst and Young
  • KPMG
  • PricewaterhouseCoopers

Amb anterioritat a l'escàndol de la companyia multinacional Enron, existien cinc grans signatures, anomenades les Cinc Grans. A partir de la separació de la branca d'assegurament d' Arthur Andersen, que es va unir, a Espanya, a Deloitte & Touche (que després s'anomenaria únicament Deloitte), Arthur Andersen va abandonar el grup. Enron s'ha convertit només en el primer d'una sèrie d'escàndols comptables en els quals s'ha vist embolicada la indústria comptable en 2002. Això va provocar conseqüències de llarg abast en la indústria d'EUA.

L'aplicació d'estàndards comptables internacionals provinents de la International Accounting Standards Board situada a Londres i que estan més relacionades amb les pràctiques del Regne Unit que a les de nord-americanes, són freqüentment invocades per aquells que adverteixen la relativa estabilitat del sistema comptable britànic (que va ser reformat després dels escàndols dels últims anys 1980 i primers anys 1990). S'invoca una reforma comptable de major importància per aquells que veuen problemes en el capitalisme o economia, i busquen una comptabilitat ecològica o social.

[edita] La Comptabilitat a l'Estat Espanyol

La competència per a establir la legislació comptable correspon a l'estat, bé i que la Unió Europea ha marcat algunes pautes de convergència a nivell europeu. L'organisme que regula la normativa comptable a Espanya és l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), que depèn del Ministeri d'Economia i Hisenda.

La comptabilitat espanyola és regulada en el Pla General de Comptabilitat, aprovat per Reial Decret 743/1990 de 20 de desembre.

[edita] Enllaços externs