Teoria geocèntrica

De Viquipèdia

Ampliar

La teoria geocèntrica (del grec geo: terra; kentros: centre) col·loca la Terra immòbil en el centre del món (univers) i els planetes, inclòs el Sol, girant al voltant d'ella. Esta teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu en el segle II en la seua obra L'Almagest, on va introduir els anomenats epicicles i deferents. Es va mantenir vigent fins al segle XVI quan Nicolau Copèrnic la va posar en dubte i va proposar, en lloc seu, la teoria heliocèntrica. Després d'una intensa disputa que va durar anys, i on van participar d'una banda matemàtics i filòsofs com Galileu i Kepler i de l'altra l'Església Catòlica, va ser finalment reemplaçada per la teoria heliocèntrica.


Aquest article sobre astronomia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.