Benito Juárez

De Viquipèdia

Benito Juárez
Ampliar
Benito Juárez

Benito Juárez (21 de març, 180618 de juliol, 1872) fou un president mexicà amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica. Juárez és considerat el més gran i més estimat president de la història de Mèxic.

[edita] Història

Benito Pablo Juárez García va néixer al poble de San Pablo Guelatao, Oaxaca. Els seus pares eren camperols, els quals van morir quan ell tenia 4 anys. Va treballar com a camperol i pastor fins als 12 anys. Va emigrar a la ciutat d'Oaxaca el 1818 per a educar-se i millorar la seva condició econòmica. Aleshores, no sabia llegir ni escriure, i només parlava la llengua zapoteca.

A la ciutat d'Oaxaca, va treballar com a empleat domèstic. Un fransiscà, Antonio Salanueva, impressionat per la intel·ligència i les capacitats de Juárez, i del seu desig d'estudiar, li va donar suport per a ingressar al seminari. Juárez, però, després de graduar-se del seminari, va decidir estudiar lleis.

[edita] Carrera política

Juárez va començar a treballar com a advocat el 1834, i el 1842 es va convertir en jutge. Va ser electe governador de l'estat d'Oaxaca de 1847 a 1853. En aquest any va exiliar-se als Estats Units, ja que havia objectat en contra del govern centralista i dictatorial del llavors president Antonio López de Santa Anna, qui en canviar la constitució, limitaria l'autonomia dels estats de la federació. Als Estats Units va treballar en una fàbrica de cigars. El 1854 va escriure el "Pla d'Ayutla", com a fonament d'una revolució liberal a Mèxic.

Enmig d'una creixent oposició, Santa Anna va renunciar el 1855, i Juárez va retornar a Mèxic. Els liberals van formar un govern provisional amb Juan Álvarez com a president, inaugurant un important període de la història mexicana conegut com a "Moviment de Reforma". La Reforma trencava amb el poder excessiu de l'Església Catòlica i l'exèrcit, i alhora tractava de crear una societat civil moderna en una economia capitalista. La "Llei de Juárez" per exemple, va abolir els privilegis especials del clergat i dels militars, i va declarar a tots els ciutadans iguals sota la llei. El 1857 els liberals van escriure una nova constitució federalista. Juárez es va convertir en ministre de justícia i vicepresident de Mèxic, sent Ignacio Comonfort el president.

Els conservadors, però, encapçalats per Félix Zuloaga, amb el suport dels militars i el clergat, es van rebel·lar sota el "Pla de Tacubaya", el desembre de 1857. Juárez va ser arrestat, però va fugir i va encapçalar les forces liberals de la "Guerra de la Reforma", primerament des de la ciutat de Querétaro i després des del Port de Veracruz. El 1859 Juárez va proclamar la llei radical de la confiscació de les propietats de l'Església (que controlaven 3/4 de la terra llaurable del país). Malgrat les avantatges militars dels conservadors, els liberals, amb el suport de les forces regionals, van recuperar la ciutat de Mèxic el gener de 1861. Juárez va ser electe president el mes de març del mateix any.

La situació econòmica, després de la Guerra de Reforma, era crítica, i Juárez va declarar la cessació dels pagament del deute extern. Espanya, el Regne Unit i França van reaccionar enviant el seus exèrcits al Port de Veracruz el desembre de 1861. Espanya i el Regne Unit es van retirar quan Juárez va comprometre's a realitzar els pagaments, però l'emperador Napoleó III va envair el país, en allò que s'ha anomenat la "Intervenció Francesa". L'exèrcit francès va rebre el suport dels conservadors mexicans que volien recuperar el poder i fins i tot reinstaurar el govern monàrquic, encapçalat per Maximilià d'Habsburg. Els francesos van ser derrotats en la famosa Batalla de Puebla, però el 1863 van retornar amb més força, prenent la capital del país, i amb els conservadors, establint el sistema monàrquic a Mèxic. Juárez va fugir al nord del país.

Juárez va dirigir a l'oposició mexicana en contra de la Intervenció Francesa i la imposició de Maximilià d'Habsburg com a emperador de Mèxic el 1864. Maximilià, però, simpatitzava amb les polítiques liberals i nacionalistas mexicanes, va oferir-les amnistia. Juárez va refusar acceptar l'amnistia ni el govern imposat pels estrangers. El 1867 les forces de l'emperador van ser derrotades i Maximilià va ser sentenciat a mort.

Juárez va ser reelecte com a president el 1867 i el 1871. Va morir el 1872.

[edita] Llegat

Avui, Benito Juárez és considerat com a reformador progressista, dedicat a promoure la democràcia i els drets humans per a tots, incloent els indígenes del país, a reduir el poder de l'Església Catòlica sobre la política mexicana, i a defensar la sobirania nacional.

La Reforma, dirigida per Juárez, va representar el triomf de les forces liberals, federalistes, anti-clericals i pro-capitalistes sobre els elements conservadors, centralistes, corporativistes i teocràtics que volien reconstituir un sistema similar al sistema colonial. La Reforma va reemplaçar el sistema social semi-feudal amb un sistema orientat al mercat, però, després de la mort de Juárez, Porfirio Díaz va dirigir al país de manera dictatorial, i va promoure el creixement econòmic, però, a costa dels indígenes i camperols.

La frase més recordada de Juárez és 'Entre los individuos, como entre las naciones, el respeto al derecho ajeno es la paz; "Entre els individus, com entre les nacions, el respecte al dret del proïsme és la pau". Avui dia està inscrit sobre l'escut d'Oaxaca.