Marcel·lí Massana

De Viquipèdia

Les primeres partides rurals d'obediència anarquista a Catalunya es van situar al Llobregat alt i mig. La més famosa durant els anys quaranta fou la dirigida per Marcel·lí Massana Balcells "Pancho", tinent de infanteria de l'exèrcit de la República durant la guerra civil espanyola. Com la majoria dels militar republicans despres de la guerra, Massana es va convertir en visitant habitual de les presons, tribunals especial i quartels de la Benemèrita (Guàrdia civil). Massana, que fins i tot es va autoclassificar com a bandoler generós, va decidir enfrontar-se a l'aparell represiu del franquisme a les comarques del Berguedà, Solsonès i Vallès. A l'agost de 1945, va entrar a Catalunya amb un grup de set homes. Més realista que els maquis procedents de França i que ignoraven el que estava passant a l'interior d'Espanya, Massana i els seus companys no es presentaven com a alliberadors del país sino com a "passuers" i contrabandistes. Sabia que per els pagesos atemorits per la repressió, els contrabandistes resultaven menys compromesos que els guerrillers.

El grup es va especialitzar en sabotatges contra les torretes metàliques de conducció elèctrica fent servir explosius plàstics i detonadors portats de França. També van estrenar oficialment una tactica que llavors repetirien els demes grups d'acció anarquistes i que consistia en realitzar una serie d'accions subversives i tornar a creuar la frontera. Acompanyat d'Antonio Torres “Gachas”, Jordi Pons “Taràntula”, Jaume Puig “Tallaveneres” i José Pérez Pedrero “Tragapanes” entre d'altres va realitzar numerosos segrestos, atracaments i sabotatges durant varis anys.

Van evitar en tot moment causar baixes a la Guàrdia Civil, excepte quan era questió de vida o mort, ja que atemptar contra guàrdies civils no era operatiu; el règim els substituia sense problemes i, a més augmentava la represió. Aixi, la partida de Massana, va assaltar la oficina de la mina de lignits de Cercs, i s'emportà els jornals d'una setmana, acció que va repetir en una altra ocasió. A principis del 1950 va realitzar un segrest a Can Xacàs, del terme de Castellar del Riu aconseguint 100.000 pessetes pel rescat.

L'estiu del 1950, Massana va efectuar la última incursió a Espanya. En la seva explicació de per que va abandonar la lluita, va confessar que ho va fer perque la confederal es va desentendre dels màquis i perque hi havia llibertaris que no es jugaven la vida des de 1939, però que anaven dient "que més que un guerriller era un atracador que s'estava fent milionari". Va morir a Occitània

Segons Téllez, els plantejaments dels dirigents "van ser activitats estèrils que van consumir als millors homes del moviment llibertari, van malgastar els escassos mitjans disponibles i van impossibilitar la creació de organismes eficients capaços de desenvolupar la ofensiva a base de objectius concrets, immediats i escalonats".

Com a curiositat, hi ha una canço dedicada a ell i a la seva lluita, es diu Massana i la canta el grup català Brams.


[edita] Article original