Monestir de Sant Llorenç del Munt

De Viquipèdia

Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic situat al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, entre les comarques del Bages i el Vallès Occidental.

Hi ha dades que fan referència a l'existència de construccions dedicades al culte religiós, com la donació que va fer Borrell II, comte de Barcelona, a l'abat de Sant Cugat del Vallès de diverses esglésies de la muntanya de Sant Llorenç. Per a alguns historiadors això és una prova de l'existència d'aquestes construccions prèvies; altres creuen que es refereixen al monestir i a les diverses ermites de la muntanya. De l'any 957 n'hi ha una altra referència: dos ciutadans de Terrassa, Ansolf i la seva muller Rímula, fan una donació, a "la casa de Sant Llorenç, de Santa Maria i de Sant Miquel, esglésies fundades en el mont més alt sobre Terrassa".

Ampliar

Durant aquest període de temps, la plana del Vallès fou envaïda en diverses ocasions pels sarraïns, que provocaren la destrucció i el saqueig de les poblacions i les esglésies existents. No obstant això, no hi ha constància de cap atac contra les construccions que hi ha al cim de Sant Llorenç del Munt i això segurament va ajudar a la consolidació del monestir i a la construcció d'un edifici de més categoria.

La primera referència formal del monestir data de l'any 1014, amb un escrit en què el comte Ramon Borrell i la seva muller fan una permuta de terrenys amb l'abadia de Sant Llorenç.

El monestir fou habitat d'una forma continuada per una comunitat de monjos benedictins fins a l'any 1608, encara que com a mínim fins al 1637 hi ha constància de l'existència d'un sacerdot a càrrec del monestir.

El 30 de març de 1808, tropes invasores franceses de l'exèrcit de Napoleó van destruir gran part del monestir i les seves dependències i en van profanar les sepultures abadials.

Arquitectònicament, el monestir és una còpia exacta del de Sant Cugat del Vallès, ja que els promotors de la seva construcció eren precisament monjos d'aquest monestir.

L'església té tres naus, amb un transsepte al centre que sosté el cimbori sota els arcs torals. És, doncs, un exemple de la construcció religiosa catalana del romànic. Per a la construcció es van utilitzar pedres de la mateixa muntanya, de color rogenc. No té cap mena de luxe pel que fa a ornaments artístics. L'edifici actual, reconstruït entre el final del segle XIX i mitjan segle XX, respecta l'estructura original construïda al segle XI. Això el converteix en un dels pocs monestirs romànics purs existents en l'actualitat.

[edita] Relació d'abats

Nom de l'abat Inici abadiat Hi ha noves Fi abadiat
BORRELL 1017
ODEGUER 1020 1021
BONUCI 1021
ODEGUER 1029 1071
GERBERT 1078 1082
SANÇ BERENGUER 1088 1091
ARNAU 1094 1095
GUILLEM 1101 1107
GUILLEM RAMON 1120 1126
BERNAT EIMERIC 1126 1169
LLORENÇ 1170 1187
RAMON 1188 1192
PONÇ 1193 1207
PERE GASOROS 1208
GUILLEM 1210 1217
BERNAT DE SOLER 1218
BERENGUER 1223 1252
GUILLEM 1262
RAMON DE POSES 1265 1288
PERE DE GUARDIOLA 1290
BERNAT DE VALLROMANES 1291 1292
PERE BOFILL 1292 1302
GUERAU DE TALLADA 1302 1314
BERNAT DE SOLER 1314 1318
GUILLEM DE SANTMARTÍ 1318 1337
PERE 1337 1349
JAUME ROVIRA 1349 1359
MARC DE SANTMARTÍ 1361
MATEU 1365
RAMON 1382
MARC 1387
BERENGUER DE SANTMARTÍ 1393 1410
FRANCESC ROURE 1412 1422
VALENTÍ SAFONT 1423 1437
MARC DE FORTIÀ
(administrador)
1437
MANUEL DE CRUÏLLES
(administrador)
1447
JOAN RIPOLL
(adminitrador)
1465
JOAN DE VALLS 1487 1493
BERNAT DE VILALBA 1496 1505
CLIMENT
(cardenal)
1505 1507
BERNAT DE VILALBA 1508 1536
DOMÈNEC DE VILALBA 1537 1561
PERE DE SANTJOAN 1565 1596
FRANCESC OLIVÓ D'ALVÈRNIA 1598 1608
En altres llengües