Triti

De Viquipèdia

Hidrogen-3

Taula completa
General
Nom, símbol triti, 3H
Neutrons 2
Protons 1
Dades del núclid
Abundància natural traça
Període de semidesintegració 12.32 anys
Productes de desintegració heli-3
Massa isotòpica 3.0160492 u
Spin 1/2+
Excess energy 14949.794 ± 0.001 keV
Binding energy 8481.821 ± 0.004 keV
Mode de desintegració Energia de desintegració
Emissió beta 0.018590 MeV

El triti, T o 3H es un dels isòtops de l'hidrogen. A diferencia de la resta d'elements químics, els isòtops de l'hidrogen s'anomenen d'una manera específica: així es parla de proti (H), fent referència a l'isòtop més comú, compost per un sol protó; de deuteri (D), isòtop que conté un protó, i un neutró; o de triti, que té un protó i dos neutrons.

Així doncs, com que cada protó pesa apròximadament una uma (Unitat de massa atòmica), el triti té una massa d'unes tres uma.

[edita] Aplicacions

  • El triti, produït en reactors nuclears, s'utilitza per a construïr bombes d'hidrogen. També és sovint usat com a marcador químic en laboratoris, i com a font de radiació en pintures lluminoses.
  • Els electrons emesos per petites quantitats de Triti, provoquen que el fòsfor brilli en la foscor. Això permet la construcció de dispositius auto il·luminats (trasers) utilitzats en rellotges i senyals d'emergència. En alguns països, s'usa per a fabricar clauers que brillen en la foscor. També s'utilitza en l'industria armamentística, per a millorar la visibilitat en visors per a rifles, on abans s'utilitzava el radi, actualment prohibit, per a provocar càncer d'òs.

La timidina amb triti, s'usa en assaigs de proliferació cel·lular. Aquest nucleòsid s'incorpora en l'ADN de les cèl·lules a mesura que es replica durant la divisió cel·lular. L'èxit de la proliferació cel·lular, es pot determinar per la radioactivitat de la mostra.

[edita] Història

El triti, va ser predit a finals de la dècada del 1920 per Walter Russell, usant la seva taula periòdica "espiral". El 1934, Ernest Rutherford, treballant amb Mark Oliphant i Paul Harteck foren els primers a obtenir-lo a partir del deuteri, tot i que foren incapaços d'aïllar-lo. El primer a aïllar-lo fou Luis Alvarez, qui dedui també que el triti havia de ser radioactiu. W.F. Libby descobrí que el triti es podia usar per a la datació isotòpica de l'aigua, i per extensió de mosters geològiques i de vins.


Aquest article sobre química és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.