Rusudan de Geòrgia

De Viquipèdia

Rusudan fou reina de Geòrgia del 1223 fins el 1245. Era filla de la reina Tamara i germana del rei Giorgi IV. Va néixer el 1195

Des el començament va trobar una forta oposició de la noblesa que volia recuperar privilegis. La reina va haver d’accedir a moltes peticions.

Es va casar el 1224 amb Muhammad Mughis ed-Din Turkan Shah, fill d'Abdul Harij Muhammad Muh ed-din Tughrul Shah, emir d’Erzerum, que es va fer cristià.

El Khwarizm Shah Djalal ed-Din, que havia estat expulsat cap a Iran pels mongols, estava reunint un exercit i considerava que havia de dominar Geòrgia per fer front amb èxit als invasors. Les forces de Djalal ed-Din van entrar a Geòrgia el 1225 i l’exèrcit del país no estava preparat i va ser derrotat a Garni (agost del 1225). Amenaçada Tblisi la reina va fugir cap al oest, deixant a Botso Djakeli i Memna Djakeli per fer front als invasors. Memna va ser mort a traïció i el 9 de març del 1226 els musulmans de Tblisi van entregar la ciutat a Djalal. Botso es va retirar a la fortalesa d'Issani però també la va entregar. La ciutat va sofrir matances indiscriminades, pillatge i tota classe d’atrocitats. Uns cent mil habitants van morir.

Però després les fortaleses georgianes van aguantar els atacs de Djalal. El 1227 les forces georgianes van reconquerir Tblisi, i van demanar als seus aliats i vassalls que enviaren soldats;: Ossets, Dzordzuks, Kipchaks i d’altres. Però abans de reunir-se l’exèrcit Djalal obliga a la batalla prop de Bolnissi. Djalal subornà als Kipchak que abandonaren el camp i la victòria caigué del costat dels musulmans. Durant cinc anys Djalal es el verdader amo de Geòrgia que es saquejada de cantó a cantó, mentrestant la reina es refugia a l’oest del país. El 1231 els mongols creuaren l'Amur Darya i avançaren cap a Azerbaijan. Djalal surt a combatre’ls però es abandonat per tots i mort el 1231 i els georgians tornant a dominar el país.

El 1232 o 1233 el soldà de Rum envaeix el país i la reina va haver de signar un tractat per el qual la seva filla Tamara es casava amb l’hereu de Rum, Melik Kias ed-Din

El 1235 els mongols van ocupar Gandja, Chamkori i Gardabani. La reina, que acabava de tornar a Tblisi, torna a marxar cap al oest. Llavors el mongols van ocupar Loré, Dmanissi, Samchvildé i Ani. Tblisi va ser abandonada i cremada i els mongols la van trobar destruïda quant hi van arribar. La majoria dels nobles, encapçalats per l'amirpassalar Avag Mkhargrdzéli, es sotmeten al mongols. Els mongols van trobar resistència a Samtskhé on el senyor local Kvarkvaré Djakéli va resistir un temps, però el territori fou ocupat. La mateixa Geòrgia occidental restava amenaçada.

El 1243 el soldà de Rum, Kias ed-Din, gendre de Rusudan, s’enfronta amb els mongols i es derrotat. Després d’això la reina demana la pau als mongols. Es condiciona tot al reconeixement mongol de la unitat del país i de la institució reial. Els mongols van acceptar, el país seria tributari (50 mil perpères anyals, les perpères o huperpèrons eren les monedes d’or de Bizanci) i hauria de posar el seu exercit al servei dels mongols; les guarnicions mongoles restarien a la part oriental del país. El fill de la reina David fou enviat a veure el gran khan i passaren uns dos anys sense tenir-ne noticies. La reina es va posar malalta i es va morir el 1245.

En altres llengües