Arame

De Viquipèdia

Arame fou el primer rei d'Urartu, que va unificar als 23 petits reis del país de Nairi (a les fonts assíries) i va crear el regne de Biaini (a les fonts assíries Urartu). A les fonts assíries se'l esmenta com Arramu.

Arame fou contemporani del rei d'Assíria Asurnasirapal II (884 aC-859 aC) el qual va fer la guerra a la frontera i va sotmetre el Kirruri (Rawanduz) i el Katxiari (Mardin) cap el 882 aC; el Matiati (Midiyad) i el Tuxan (Kurkh, prop de Amida) el 879 aC; el Kipani (Hisn Kaifa) el 866 aC; l'Arkània (Arghana) cap el 865 aC. Així doncs la Commagena i part de la regió de Diyarbekir va passar a Assíria en aquestos anys.

Al final del regnat de Arame, el nou rei d'Assíria era Salmanasar III, fill del anterior rei, que va continuar combatin als districtes fronterers. El 859 aC va fer un atac a Kubutxkia (curs superior del Gran Zab, que els armenis anomenaran després Petit Albag). El 857 aC va sortir de Inziti o Alzi (Hanzith o Anzitena a la regió de Kharpurt) i va travessar Suhma o Suhmi (es a dir el futur Balahovit o Balabitena) i la regió de Palu i va arribar fins a la capital de Urartu, Arzachku (possiblement Manazkert). Arame es va retirar a les muntanyes Adduri abandonant la capital, i allí fou derrotat però es va poder salvar, encara que la capital va ser incendiada. A una muntanya anomenada Iritia el rei assiri es va fer aixecar una estàtua de lloança. La regió de Aramili (Apahoniq) que corresponia als dominis reials de Urartu, fou assolada. Després va marxar cap a la regió de Zenziun (la futura Aliovit) i arriba a la actual Ardjesh o Ardjish on es banya al mar de Nairi. De allí va passar fins els llac Urmia per el país de Gilzan (possiblement Zaravand) el rei del qual se li va sotmetre efimerament

Arame va morir vers el 844 aC i el va succeir Sarduri I

En altres llengües