Avel·lí Artís-Gener
De Viquipèdia
Avel·lí Artís-Gener, Tísner, (Barcelona, 28 de maig de 1912 – 7 de maig de 2000), periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, enigmista, director artístic de publicitat i corrector.
Avel·lí Artís-Gener s’inicia en el món del periodisme el 1928, a l'edat de 16 anys. Realitza caricatures i les passa per sota la porta de la redacció del setmanari Papitu, que les comença a publicar. Un any més tard, segueix el mateix procediment amb els seus primers escrits, al periòdic Mirador. El 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El be negre, referent satíric de l’època. El 1932 col·labora regularment al Diario Mercantil i, durant la II República, ho fa a l’Opinió, La Rambla. Esport i ciutadania i La Publicitat. El 1936, juntament amb Pere Calders, passa a ser director del setmanari humorístic L’esquella de la Torratxa. Just després de l’inici de la Guerra Civil, fuig a París, amenaçat de mort per la FAI. De seguida, però, s’adona que ha de tornar i s’allista a l’exèrcit republicà. Entre 1936 i 1939 dirigeix les publicacions guerrilleres Meridià, Amic i Vèncer.
En acabar la guerra, s’exilia a Mèxic, on s’hi passarà 25 anys. És ben conegut en els ambients catalans exiliats a Mèxic que s’indentifica i s’adapta profundament a la realitat mexicana, sense deixar de ser, alhora, un nacionalista català. És en aquesta època en què s’enamora de la cultura precolombina, fruit de la qual en sortirà el seu llibre més reconegut, Paraules d'Opòton el vell. Tot i això, abans d’escriure en espanyol en algun mitjà de comunicació mexicà, prefereix deixar d’escriure i realitzar altres tasques: correcció, direcció artística de publicitat... Només col·labora com a ninotaire en les publicacions Full Català (inicis dels 40), Quaderns de l’Exili, Revista de Refugiats d’Amèrica, Lletres, Pont Blau i Tele-revista (entre 1943 i 47), La nostra revista (1946-1954). El 1955 crea La nova revista, hereva de l'anterior, fundada pel seu pare.
El 1965 torna a Catalunya, on no li concedeixen el carnet de periodista. Gràcies a conixences personals, aconsegueix començar a publicar al diari El Correo Catalán i, fruit de la intercessió del cosí Sempronio, director de Tele-eXprés, passa a ser sotsdirector del setmanari en català Tele/Estel.
Acabat el franquisme, col·labora com a articulista i ninotaire en multitud de mitjans: Avui, El Periódico, Catalunya Informació, L’Avenç, Serra d’or, Canigó, Cultura, El Triangle, El món, Presència, Espais mediterranis... Entre 1984 i 1990 realitza els mots encreuats de La Vanguardia. A principis dels 90 passa a realitzar aquesta tasca al diari El País.
El 1982, fruit de les seves conviccions catalanistes, d’esquerres, antimilitaristes i compromeses amb el país, es presenta com a candidat a senador per Nacionalistes d’Esquerra, sense arribar a ser escollit.
El 1988 rep la Creu de Sant Jordi i, el 1990, el premis Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or. Participa en la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i n'és el president entre 1990 i 1994. El 1997 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Avel·lí Artís-Gener mor a Barcelona el 7 de maig de l’any 2000 després de patir un infart de miocardi.
[edita] Bibliografia
- 556 Brigada Mixta (1945)
- Les dues funcions del circ (1966)
- Paraules d’Opoton el Vell (1968)
- Prohibida l’evasió (1969)
- L’Enquesta del Canal 4 (1973)
- Els gossos d’Acteó (1983)
- Viure i veure; quatre volums (1989, 1990, 1991 i 1996)
- Ciris trencats (1997)
- Més ciris trencats (1998)