Laietans

De Viquipèdia

Els laietans (laeatani, λαιαιτανοί) foren un poble iber que habitava la part costera de la província de Barcelona al nord del riu Llobregat i fins al Tordera.

Les ciutats principals del seu territori foren Barcino (Barkeno), Baetulo (Baitolo, actual Badalona, a la vora del riu Vaetulo, avui Besòs), Iluro o Ilturo, Lauro (Mataró?), Egara (Terrassa) i Blanda (Blanes, prop del riu Larnum avui Tordera). Barkeno fou fundada vers els segle VI (encara que després potser fou refundada pels cartaginesos). Anteriorment va existir una ciutat a Montjuïc, que probablement es deia Laie que els va donar el nom.

Com altres pobles ibers feien els seus poblats a turons i envoltats de muralles; les cases eren rectangular i fetes amb pedra. Vivien de la cacera, la pesca i l'agricultura i teixien llana i lli. La seva ceràmica era poc desenvolupada i treballaven reduïdament el bronze i el ferro. Emmagatzemaven en sitges. Els seus vins foren apreciats al seu temps. Un dels seus aliments basics fou un derivat lacti similar al iogurt.

Probablement van originar els lacetans.

En altres llengües