Albarrasí
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Vista d'Albarrasí des del castell | |||
Predom. ling. | Castellà | ||
Superfície | 456,5 km² | ||
Altitud | 1.171 m | ||
Població • Densitat |
1.054 hab. hab/km² |
||
Coordenades | 40° 24′ 0″ N 1° 27′ 0″ O | ||
Distàncies | 38 km. a Saragossa | ||
Dirigents: • Alcalde: |
Francisco Jesús Martí Soriano (PAR) |
||
Estat • CCAA • Província • Comarca |
Espanya Aragó Província de Terol Serra d'Albarrasí |
||
Codi postal | 44100 |
||
Web |
Albarrasí és un municipi de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Situat a 28 km de Terol i banyat pel riu Guadalaviar (tal com és conegut el riu Túria a l'Aragó), està ubicat en un enclau estratègic important a l'Edat Mitjana: just a la frontera entre regnes de Castella i d'Aragò.
[edita] Història
A l'Edat del Ferro fou habitat pels celtes llobetans. D'aquesta època s'hi han trobat importants pintures rupestres a la pineda del Rodeno.
En temps de l'Al-Àndalus, la família berber Al-Banú-Razin, va fer d'aquestes terres un xicotet regne taifa. D'aquesta família li ve el nom.
Posteriorment fou ocupada per la família cristiana de llinatge navarrès dels Açagra, que faran d'aquesta ciutat un Senyoriu Independent de Castella i d'Aragó des del 1170, arribant fins i tot a crear un bisbat propi. Després del fracàs de conquesta per part de Jaume el Conqueridor el 1220, és Pere III d'Aragó qui la conquesta el 1285 i passa definitivament a la Corona d'Aragó el 1300. Aquesta sèrie de fets polítics tingueren com a base la importància de la fortalessa i el sistema defensiu d'Albarrasí. Fou seu episcopal fins que es traslladà a la ciutat de Sogorb després de ser conquerida per Jaume I.
Tant ràpid com els interessos de l'època es desplaçaren cap a altres indrets, Albarrasí deixà de ser una ciutat important i quedà pràcticament despoblada. Tot i això, més endavant Albarrasí reemergí amb l'explotació de la industra fustera. Una mala gestió dels recursos forestals provocà, tanmateix, una gran desforestació de la zona, cosa que emplaçà un altre col·lapse de la ciutat. Actualment la ciutat és una important destinació turistica i ha estat proposada diversos cops com a Patrimoni de la Humanitat.
[edita] Patrimoni arquitectònic
Entre els edificis d'interès cal destacar:
- Catedral: Situada junt al castell. Es del segle XVI amb una sola nau i capelles laterals. En el seu interior hi ha tapiços historiats amb la vida de Gedeó.
- Palau episcopal: Es troba junt al castell. Té la portada barroca.
- Cases Consistorials: S'encontren en la plaça de l'Ajuntament. És del segle XVI, amb balcons de fusta i un passador sobre el riu.
- Castell: Està quasi en ruïnes, tot i que està sent restaurat i excavat en l'actualitat. Ubicat en el casc antic anomenat La Ciudad. Es conserva el recinte enmurallat. Fou alcássar dels Banu-Razin.
- Muralles del segle XVI, de construcció cristiana.
- Torre del Andador, de aparell musulmà del segle X i XI, reforçada amb un xicotet amb un recinte rectangular.
- Torre de doña Blanca en el extrem de l'espoló.
![]() |
Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |