Càceres

De Viquipèdia

Imatge:Caceres escudo.gif
Escut de Cáceres

Càceres (Cáceres en castellà) és una ciutat extremenya, de 89.029 habitants (2005) de població de dret en una superfície municipal de 1.768 km², el més extens d'Espanya. És la capital de la província homònima la població de la qual s'hi concentra el 21'45%. Les seues temperatures mitjanes a l'hivern no sobrepassen dels 10º de màxima, arribant a unes mínimes de -5º, amb persistents gelades. A l'estiu la temperatura mitjana són de 35º de màxima i mínimes de 20º. Les precipitacions són abundants en els mesos d'octubre, novembre, març, abril i maig, però molt intermitents.

La ciutat vella de Càceres fou declarada Tercer Conjunt Monumental d'Europa en 1968, i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1986.

Torre de Bujaco, ermita de la Paz y arco de la Estrella en la Plaza Mayor
Ampliar
Torre de Bujaco, ermita de la Paz y arco de la Estrella en la Plaza Mayor

[edita] Economia

És el principal centre comercial, administratiu i eix econòmic de la província i primer centre turístic d'Extremadura. La seua economia es basa principalment en el sector terciari (serveis), en el turisme i la construcció, amb una petita aportació del sector industrial centrat en indústries alimentàries, tèxtils, ceràmiques i productes derivats del cautxú.

[edita] Història

Plaça de Santa Maria
Ampliar
Plaça de Santa Maria

La primera presència humana en el territori del que és avui dia Càceres es remunta a la Prehistòria. En l'àrea del Calerizo existeixen diverses coves (Maltravieso, El Conejar) on s'han trobat vestigis pictòrics de mans humanes, amb la particularitat que tenen el dit menovell seccionat. En l'actualitat s'ha trobat una prolongació de les coves.

No obstant això, va ser al segle segle I aC quan els romans es van assentar en campaments a(Castra Cecilia i Castra Servilia) de manera permanent en l'entorn del pujol en la qual estaria la colònia Norba Caesarina al costat de la important via de comunicacions que després es coneixeria com a Via de la Plata. Prop del segle V dC. els visigots arrasen l'assentament i fins el segle VIII-IX no se sap res de la ciutat.

Van ser els musulmans, procedents del nord d'Àfrica, qui van aprofitar el lloc estratègic, sobre el qual es va assentar la primitiva colònia romana. com base militar per a lluitar contra els regnes cristians del nord, durant els primers segles de la conquesta cristiana. El nom àrab de la ciutat és encara incert, es remenen diverses possibilitats, entre elles les de Hizn Qazrix o Al Qazrix, d'on probablement prové la denominació actual de la ciutat.

Al segle XII, davant l'avanç cristià, la ciutat es fortifica amb una muralla d'atovó (que encara es conserva), cosa que no en siguè prou per a evitar que Alfons IX de Lleó prenguera la ciutat després de diversos anys de setge el 23 d'abril de 1229, dia de Sant Jordi, que des de llavors és celebrat en la ciutat com el seu patró.

A partir d'aquest moment Càceres comença a transformar-se, construint esglésies en el mateix lloc de mesquites i palaus cristians sobre els primitius palaus musulmans, encara que van ser amb les fortunes procedents d'Amèrica quan augmentà la monumentalitat de la ciutat. Amb lleugers retocs fins a el segle XVIII, eixa versió és la qual ha arribat fins als nostres dies. Així, es tracta una de les ciutats monumentals millor conservades del món.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Càceres