Pietà de Michelangelo
De Viquipèdia
La Pietà (1498-99) de Michelangelo és una escultura de marbre que es troba a la Basílica de Sant Pere a Roma, la primera d'almenys dues obres amb la mateixa temàtica de l'artista. L'estàtua fou encarregada pel cardenal francès Jean de Billheres, que era un representant a Roma. L'estàtua es feu pel monument funerari del cardenal, però es mogué a la seva localització present, la primera capella a la dreta quan hom entra a la basílica, al segle XVIII.
Aquesta famosa obra d'art mostra el cos de Crist en les mans de Sa mare Maria després de la Crucifixió. El model és el nòrdic, que en Michelangelo assimila i elabora d'una manera personal. Porta a l'extrem l'ideal renaixementista d'harmonia, bellesa i restricció clàssica. L'estàtua està molt acabada en comparació amb altres obres de Michelangelo.
Taula de continguts |
[edita] Estil
L'estructura és estrictament piramidal, i el vèrtex coincideix amb el cap de Maria. L'estàtua s'eixampla progressivament cap abaix fins la base, on cauen les vestimentes.
Les figures estan bastant desproporcionades, degut a la dificultat de mostrar un home ja crescut sostingut a la falda d'una dona. Si Crist estigués a escala humana, la Verge, dempeus, faria quasi cinc metres d'alçada. Això podria estar fet expressament; tanmateix, com ja s'ha dit, aquesta estàtua es mogué de la seva localització original, i no sabem en quina posició estava abans. Si havia d'estar situada en un lloc alt, Michelangelo podria haver-la deformat expressament, per compensar l'aberració de la vista humana. Tanmateix, gran part de la grandària de la Verge està amagada rere la seva roba, i les figures tenen un aspecte bastant natural.
Les marques de la crucifixió estan limitades a marques de claus molt petites i un indici de la ferida al costat de Jesús. Les marques dels claus als peus no arriben fins el darrere del peu.
[edita] Interpretacions
La Mare de Déu està representada com si fos molt jove, i sobre aquesta peculiaritat hi ha diferents interpretacions. Una és que la seva joventut simbolitza la seva puresa incorrompible, com en Michelangelo mateix va dir al seu biògraf i company escultor Ascanio Condivi.
Que no saps que les dones castes romanen fresques molt més que aquelles que no ho són? I quant més en el cas de la Verge, que mai va experimentar el menor desig lasciu que pogués canviar el seu cos?
Una altra explicació suggereix que el tractament d'en Michelangelo del tema estigué influït per la seva passió per la Divina Comèdia de Dante; la coneixia tan bé que quan anà a Bologna va pagar per l'hospitalitat recitant-ne versos. A Paradiso (la tercera cantica del poema) Sant Bernat, en una pregària per la Verge Maria, diu Vergine madre, figlia del tuo figlio (Verge mare, filla del teu fill). Això es diu perquè, essent Jesús una de les tres figures de la Trinitat, Maria seria Sa filla, com tota la humanitat, però també és Sa mare.
Una tercera interpretació és aquella suggerida per Condivi poc després del passatge reproduït més amunt: simplement que tal frescor i flor de la joventut, a part de ser mantinguts de manera natural, eren assistits pels actes de Déu.
[edita] Precedents
Mentre que sí que hi havia un precedent per les pintures de la Verge lamentant-se sobre el Crist mort en l'art florentí, sembla que el tema era novedós per l'escultura italiana. Hi havia, tanmateix, una tradició de pietà esculpides en l'art del Nord, particularment a la França nadiva del cardenal. A més, l'església de San Domenico in Bologna tenia una pietà esculpida alemanya. Això ha dut alguns a pensar que el donant (si no Michelangelo) tenia aquestes estàtues en ment quan l'obra fou encarregada.
[edita] Història després de la finalització
La primera llar de la Pietà fou la Capella de Santa Petronilla, un mausoleu romà proper al transepte meridional del de Sant Pere, que el cardenal escollí com la seva capella funerària. La capella fou enderrocada més endavanant per Donatello durant la seva reconstrucció de la basílica. Segons Giorgio Vasari, poc després de la instal·lació de la seva Pietà, en Michelangelo sentí algú que deia que era l'obra de l'escultor inferior Cristoforo Solari. Enrabiat, en Michelangelo va gravar MICHELA(N)GELUS BONAROTUS FLORENTIN(US) FACIEBAT (Michelangelo Buonarroti, Florentí, ho féu) al pit de Maria. Més tard se'n va penedir del seu atac de supèrbia i jurà no signar mai més una obra de les seves mans.
En anys següents, la Pietà fou bastant danyada. Quatre dits de la mà esquerra de la Verge van ser restaurats el 1736 per Giuseppe Lirioni i els estudiosos estan dividits pel que fa a si el restaurador es va prendre llibertats per donar-li una posició més "retòrica". Patí els danys més substancials el 21 de maig del 1972, dia de Pentecosta, quan un geòleg perturbat mental anomenat Laszlo Toth va entrar a la capella i va atacar la Verge amb un martell mentre cridava "Jo sóc Jesucrist!".
Després de l'atac, l'obra fou restaurada amb penes i treballs i fou retornada al seu lloc a la Basílica de Sant Pere, just a la dreta de l'entrada, entre la Porta Santa i l'altar de Sant Sebastià, i ara està protegida per un panell de vidre irrompible. La capella de la Pietà és el lloc on el Papa s'habilla abans de les celebracions litúrgiques a la basílica.