Quint Fulvi Nobílior

De Viquipèdia

Quinto Fulvi Nobilior era germà de Marc Fulvi Nobilior, que ja havia exercit el proconsolat a Hispània cap al 190 aC.

Va ser elegit cònsol el 153 aC juntament amb T. Annio Lusco, sent enviat a Hispània, on els lusitans lliures havien ocupat territoris sotmesos a Roma, i arrossegaven a la rebel·lia als celtibers. Amb ell es tenia l'esperança de frenar l'extensió de la rebel·lió.

Només arribar, el seu exèrcit de trenta mil homes, va obligar a les tribus de titis i belis, reunits a Segeda (avui anomenada La Higuera, a la província andalusa de Jaén), a sotmetre's. Alguns celtibers es van refugiar en territori de la tribu dels Arevacs, els quals es rebelaren i van elegir com a cap de guerra a Car, un dels refugiats. Car va vèncer a Nobilior tres dies després, el 23 d'agost del 153 aC, si ben la seva victòria li va costar la vida. Els Arévacs, perdut el seu cap de guerra, es van retirar a la ciutat de Numància, on es van fer forts. Nobilior els va perseguir i va aconseguir tancar-los darrera dels murs de la ciutat, però els arévacs, en una sortida afortunada, el van derrotar per segona vegada. Nous xocs es van saldar amb avantatge per als rebels celtibers (incloent la presa per aquests de la plaça de Oscilis, on els romans tenien els seus magatzems militars), però el procònsol Mumio obtenia per part seva diverses victòries al sud contra els Lusitans, als quals va expulsar de la zona al dud del Tajo, travessant aquest riu. El 152 aC el Senat va enviar reforços considerables i va destituir a Nobilior.