Barcelona

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre Barcelona, capital de Catalunya. Per a d'altres significats, vegeu Barcelona (desambiguació).


Barcelona
Bandera oficial de Barcelona
Escut oficial de Barcelona
(Bandera oficial) (Escut oficial)
Localització
Localització de Barcelona respecte el Barcelonès


el Barcelonès

Dades municipals
Gentilici Barceloní, barcelonina
Població (2005) 1.593.075 hab.
Superfície 100,39 km2
Densitat (2005) 15.868,86 hab/km2
Altitud 0-512 m
Coordenades 41°24'7"N, 2°10'17"E
Entitats de població 1
Sagrada Família
Ampliar
Sagrada Família
Estàtua humana a la Rambla
Ampliar
Estàtua humana a la Rambla
Diagrama ombrotèrmic de Barcelona
Ampliar
Diagrama ombrotèrmic de Barcelona
Evolució demogràfica de Barcelona, 1900-2005, segons dades de l'INE
Ampliar
Evolució demogràfica de Barcelona, 1900-2005, segons dades de l'INE

Barcelona és la capital de Catalunya, la comarca del Barcelonès i la província de Barcelona. És on es troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.

Taula de continguts

[edita] Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès.

El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat.

La part del pla de Barcelona més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

[edita] Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans.

En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants

Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potència econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal

A partir del segle XIV la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1651, i posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà el setge de la ciutat i, una vegada capitulada, l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya i la destrucció de bona part del Barri de la Ribera i la construcció de la Ciutadella.

Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica que fa afavorir la progressiva industrialització al següent segle. Al llarg de la segona meitat del segle XIX coincidint amb el projecte de derrocament de les muralles que envoltaven la ciutat es va procedir a incorporar les altres poblacions del pal de Barcelona. Així es van incorporar a la "Gran Barcelona" les poblacions de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar i Sant Marti de Provençals, això va permetre a la ciutat poder aqplicar llurs porjectes d'Eixample i de desenvolupament de la industria, fet que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929.

L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra.

Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desenvolupisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer, així va ser com la totalitat del pla de Barcelona, que encara mantenia certa herència del seu passat agricola i rural es va urbanitzar en grans barris dormitoris plens dels inmigrants procedents d'altres parts d'Espanya. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

[edita] Esdeveniments

[edita] Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística.

Els districtes de Barcelona
Ampliar
Els districtes de Barcelona

Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):

[edita] Llocs d'interès

[edita] Barri antic

Concert a la plaça del Rei
Ampliar
Concert a la plaça del Rei

El nucli històric conserva les edificacions més antigues de la ciutat. La Barcelona romana es troba representada, per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Bàrcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús i un important patrimoni gòtic com el que formen la Catedral, el Palau Reial Major o l'església de Santa Maria del Mar al barri de la Ribera, entre molts altres testimonis d'aquesta època. La plaça de Sant Jaume alberga dos dels edificis més emblemàtics de la ciutat: el Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat.

Al barri antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del barri antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic.

La Rambla és el carrer més visitat de la ciutat; on es troben edificis emblemàtics com el Liceu o el mercat de la Boqueria.

[edita] Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc) i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instal·lacions esportives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de 1992¨de Barcelona, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell.

Arc de Triomf
Ampliar
Arc de Triomf

També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar de Barcelona, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec).


[edita] Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

Foto aèria des del mar
Ampliar
Foto aèria des del mar

[edita] Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.

  • Hotel Arts
  • Torre Mapfre
  • Casino de Barcelona
  • Maremàgnum

[edita] L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample.

[edita] Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:

Casa Milà
Ampliar
Casa Milà
Pavelló d'entrada al Parc Güell
Ampliar
Pavelló d'entrada al Parc Güell

[edita] Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen.

Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona

[edita] Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:

[edita] Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el nombre de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98.600 persones. Hi ha molts altres clubs a Barcelona, Europa, Jupiter, Espanyol, el nom complet del qual és Reial Club Deportiu Espanyol i que disputa els seus partits a l'estadi olímpic Lluís Companys, situat a la muntanya de Montjuïc.

[edita] Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior.

Barcelona és un centre molt important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies. Barcelona també és l'origen d'un nombre important de trens regionals gestionats per Renfe que comuniquen la ciutat amb poblacions catalanes a més de 80 quilòmetres de distància, incloent-hi les altres tres capitals de província. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves xarxes: el Trambaix i el Trambesòs.

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Galeria fotogràfica

[edita] Pàgines relacionades

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.
Districtes i Barris de Barcelona
Ciutat Vella: BarcelonetaBarri GòticLa RiberaRaval
Gràcia: Camp d'en GrassotEl Coll • La Salut • Penitents • Vallcarca
Horta-Guinardó: Baix GuinardóCan BaróCarmelFont d'en FargasFont del GosGuinardóHortaLa ClotaMontbauSant GenísTaxoneraVall d'Hebron
L'Eixample: Esquerra de l'Eixample • Dreta de l'Eixample • Barri de Sant AntoniFort Pienc
Les Corts: Camp de la Creu • Camp Vell • Can Batllori • Can Sòl de Baix • Centre de les Corts • Can Bacardí • La Mercè • Pedralbes • Sant Ramon • Zona Universitària
Nou Barris: Barri de VallbonaCan PegueraCanyellesCiutat MeridianaGuineuetaPortaProsperitatRoquetesTorre BaróTorre LlobetaTrinitat NovaTuró de la PeiraVerdumVilapicina
Sant Andreu: Baró de ViverBon PastorCongrésLa SagreraNavasSant Andreu de PalomarTrinitat Vella
Sant Martí: BesòsClot-Camp de l'ArpaLa CiutadellaLa VernedaPoblenouSant Martí de Provençals
Sants-Montjuïc: HostafrancsLa BordetaMontjuïc • Poble-Sec • Sants
Sarrià-Sant Gervasi: Can Caralleu • CollserolaEl FarróEl Putget • El Rectoret • Font del Món • Galvany • La Bonanova • Les Planes • Les tres torres • Mas Guimbau • Mas Sauró • Sant Gervasi de Cassoles • SarriàTibidabo • Turó Parc • Vallvidrera