Francesc de Tamarit

De Viquipèdia

Francesc de Tamarit fou membre del Consell de Cent i actuà sovint com a delegat del Braç militar.

Un dels més gelosos defensors de les Constitucions de Catalunya, el 22 de juliol de 1638 va ser escollit diputat militar de la Generalitat.

El 1639 participà en el setge i la presa de Salses, que havia estat presa pels francesos durant la Guerra dels Trenta Anys. De retorn a Barcelona, fou acollit triomfalment pel poble.

El 16 de novembre de 1640, el virrei, Dalmau III de Queralt comte de Santa Coloma, el féu empresonar per ordre del rei, sota acusacions de contrafacció per motiu dels allotjaments, i això ocasionà protestes violentes; el 22 de maig, davant l'actitud agressiva del poble, el virrei es veié obligat a posar-lo en llibertat, però la revolta del Corpus de Sang entrà a Barcelona el 22 de maig per alliberar-lo i, en el curs dels l'avalots del 7 de juny mor el virrei.

Després del Corpus de Sang, durant la Guerra dels Segadors, prengué part en les negociacions amb França, dirigí la defensa de Martorell i, el 23 de gener de 1641 fou escollit com un dels 10 membres del Consell de Guerra que havia d'organitzar i dirigir la defensa de Barcelona, en la qual participà amb gran eficàcia, arengant i comandant les forces catalanes. Fou un dels principals artífexs de la victòria catalana sobre l'exèrcit espanyol del marquès de los Vélez a la Batalla de Montjuïc. Mesos després, tingué un paper destacat al front de Lleida.