Premi Nobel de Física
De Viquipèdia
Premis Nobel |
Física | Química | Medicina o Fisiologia |
Literatura | Pau | Economia |

Wilhelm Röntgen guanyador del primer Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. El guanyador el decideix la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, i el premi s'entrega a Estocolm (Suècia)
[edita] Guanyadors del premi Nobel de Física
Any | Premiat | Notes |
---|---|---|
2006 | John C. Mather (EUA) i George F. Smoot (EUA) | per la seva recerca sobre els cossos negres i l'anisotropia de la radiació còsmica de fons |
2005 | Roy J. Glauber (EUA) | per la seva contribució a la teoria quàntica de coherència òptica |
John L. Hall (EUA) i Theodor W. Hänsch (Alemanya) | per les seves contribucions en el desenvolupament de l'Espectroscòpia basada en el làser | |
2004 | David J. Gross (EUA), David Politzer (EUA) i Frank Wilczek (EUA) | pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta |
2003 | Alexei Alexeevich Abrikosov (Rússia) , Vitaly Ginzburg (Rússia) i Anthony J. Leggett (EUA) | per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluidesa |
2002 | Raymond Davis Jr (EUA) i Masatoshi Koshiba (Japó) | per les seves contribucions, pioneres, a l'astrofísica, en particular en la detecció de neutrins còsmics |
Riccardo Giacconi (Itàlia/EUA) | per les seves contribucions, pioneres, en l'astrofísica, en particular en descobriment de fonts còsmiques de raigs X | |
2001 | Eric A. Cornell (EUA), Wolfgang Ketterle (Alemanya) i Carl E. Wieman (EUA) | pels seus treballs al voltant del Condensat de Bose-Einstein |
2000 | Zhores Ivanovich Alferov (Rússia) i Herbert Kroemer (EUA) | pel desenvolupament d'heteroestructures per a semiconductors d'alta velocitat i optoelectrònica |
Jack S. Kilby (EUA) | per la invenció del circuit integrat monolític | |
1999 | Gerardus 't Hooft (Països Baixos) i Martinus J.G. Veltman (Països Baixos) | per aclarir l'estructura quàntica de la Interacció electrodèbil |
1998 | Robert B. Laughlin (EUA), Horst L. Störmer (Alemanya) i Daniel C. Tsui (R.P. Xina/EUA) | pel descobriment d'una nova forma de fluid quàntic amb excitacions carregades de fraccions, anomenat Efecte Hall Quàntic |
1997 | Steven Chu (EUA), Claude Cohen-Tannoudji (França) i William D. Phillips (EUA) | pels seus treballs pioners en el refredament d'àtoms utilitzant el làser |
1996 | David Morris Lee (EUA), Douglas D. Osheroff (EUA) i Robert C. Richardson (EUA) | pels seus descobriments en superfluids amb l'isòtop Heli-3 |
1995 | Martin L. Perl (EUA) | per les seves contribucions, pioneres, en la física del Leptó i especialment en el descobriment de la partícula Tau |
Frederick Reines (EUA) | per les seves contribucions, pioneres, en la física del Leptó i especialment en la detecció del neutrí | |
1994 | Bertram Brockhouse (Canadà) | per les seves contribucions, pioneres, en el desenvolupament de la difracció de neutrons per l'estudi de la matèria, i especialment pel desenvolupament de l'espectroscòpia de neutrons |
Clifford Shull (EUA) | per les seves contribucions, pioneres, en el desenvolupament de la difracció de neutrons per l'estudi de la matèria | |
1993 | Russell A. Hulse (EUA) i Joseph Hooton Taylor (EUA) | pel descobriment d'un nou tipus de púlsar i les noves possibilitats d'estudi al voltant de la gravitació |
1992 | Georges Charpak (Polònia/França) | per la invenció i desenvolupament de detectors de partícules |
1991 | Pierre-Gilles de Gennes (França) | pel descobriment de mètodes d'estudi al voltant dels sistemes simples i com aquests poden esdevenir formes més complexes de la matèria, en particular de cristalls líquids i polímers |
1990 | Jerome Isaac Friedman (EUA), Henry W. Kendall (EUA) i Richard E. Taylor (Canadà/EUA) | per les seves investigacions sobre els neutrons i protons, de vital importància en el desenvolupament del model quàntic |
1989 | Norman Foster Ramsey (EUA) | per les seves investigacions sobre mètodes oscilatoris que han estat usats en l'elaboració de rellotge atòmics |
Hans G. Dehmelt (Alemanya/EUA) i Wolfgang Paul (Alemanya) | pel desenvolupament de l'ion trap | |
1988 | Leon M. Lederman (EUA), Melvin Schwartz (EUA) i Jack Steinberger (Alemanya/EUA) | pels seus treballs sobre el neutrí |
1987 | Johannes Georg Bednorz (Alemanya) i Karl Alexander Müller (Suïssa) | pels seus treballs sobre la superconductivitat en els materials ceràmics |
1986 | Ernst Ruska (Alemanya) | pel seu treball sobre els electrons òptics i pel diseny del primer microscopi electrònic |
Gerd Binnig (Alemanya) i Heinrich Rohrer (Suïssa) | pel diseny del primer microscopi d'exploració d'efecte túnel | |
1985 | Klaus von Klitzing (Alemanya) | pel descobriment de l'Efecte Hall Quàntic |
1984 | Carlo Rubbia (Itàlia) i Simon van der Meer (Països Baixos) | pels seus treballs que, a llarg plaç, han permés descobrir el Bosó W i Z |
1983 | Subramanyan Chandrasekhar (Índia/EUA) | pels seus estudis sobre els processos importants en l'estructura i evolució de les estrelles |
William Alfred Fowler (EUA) | pels seus treballs, teòrics i experimentals, de les reaccions nuclears en la formació dels elements químics de l'univers | |
1982 | Kenneth G. Wilson (EUA) | pel desenvolupament de la teoria de fenòmens crítics amb el canvi d'estat |
1981 | Nicolaas Bloembergen (Països Baixos/EUA) i Arthur Leonard Schawlow (EUA) | per la seva contribució al desenvolupament del làser espectroscòpic |
Kai Siegbahn (Suècia) | per les seves contribucions en el desenvolupament del làser espectroscòpic d'alta ressolució | |
1980 | James Watson Cronin (EUA) i Val Logsdon Fitch (EUA) | pels seus descobriments al voltant de la violació dels principis de la simetria en la partícula kaó |
1979 | Sheldon Lee Glashow (EUA), Abdus Salam (Pakistan) i Steven Weinberg (EUA) | pels seus treballs sobre la Interacció electrodèbil |
1978 | Pyotr Leonidovich Kapitsa (URSS) | pels seus treballs sobre la física de les baixes temperatures |
Arno Penzias (EUA) i Robert Woodrow Wilson (EUA) | pel seu descobriment de la Radiació còsmica de fons | |
1977 | Philip Warren Anderson (EUA), Nevill Francis Mott (Regne Unit) i John Hasbrouck van Vleck (EUA) | per les seves investigacions teòriques sobre l'electromagnetisme |
1976 | Burton Richter (EUA) i Samuel Chao Chung Ting (EUA) | pel descobriment de la partícula subatòmica J |
1975 | Aage Niels Bohr (Dinamarca), Ben Roy Mottelson (EUA/Dinamarca) i Leo James Rainwater (EUA) | per la seva recerca en la descripció quàntica dels nucleons |
1974 | Martin Ryle (Regne Unit) i Antony Hewish (Regne Unit) | per la seva recerca, pionera, en radioastronomia, i en el seu paper decissiu en la descoberta dels púlsars |
1973 | Leo Esaki (Japó/EUA) i Ivar Giaever (Noruega) | pels experiments sobre semiconductors i superconductors |
Brian David Josephson (Regne Unit) | pels seus treballs teòrics sobre superconductors, coneguts amb el nom de l'efecte Josephson | |
1972 | John Bardeen (EUA), Leon Neil Cooper (EUA) i John Robert Schrieffer (EUA) | pels seus treballs conjunts sobre la teoria de la superconductivitat, coneguda com Teoria BCS *John Bardeen és l'única persona guardona dos cops amb el Premi Nobel de Física |
1971 | Dennis Gabor (Hongria) | pel descobriment de l'holografia |
1970 | Hannes Olof Gösta Alfvén (Suècia) | pels seus treballs relacionats amb el Plasma |
Louis Eugène Félix Néel (França) | pels seus treballs sobre el ferromagnetisme | |
1969 | Murray Gell-Mann (EUA) | per les seves contribucions i descobriments en la classificació de partícules elementals i les seves interaccions |
1968 | Luis Walter Álvarez (EUA) | per les seves contribucions en la classificació de partícules elementals gràcies a l'acclerador de partícules lineal |
1967 | Hans Albrecht Bethe (Alemanya/EUA) | per les seves contribucions a la teoria nuclear, especialment en el descobriment de la producció energètica en les estrelles |
1966 | Alfred Kastler (França) | per la descoberta i el desenvolupament de mètodes óptics per l'estudi de les resonàncies hertzianes en els àtoms |
1965 | Sin-Itiro Tomonaga (Japó), Julian Schwinger (EUA) i Richard Feynman (EUA) | pels seus treballs fonamentals en electrodinàmica quàntica |
1964 | Charles Hard Townes (EUA), Nicolai Basov (URSS), Aleksandr Prokhorov (URSS) | pels seus treballs en el camp de l'electrònica quàntica, basat en els principis del màser-làser |
1963 | Eugene Wigner (Hongria) | per les seves contribucions en la teoria del nucli atòmic i de les partícules elementals, particularment a través del descobriment dels principis fonamentals de la simetria |
Maria Göppert-Mayer (Alemanya) i Johannes Hans Jensen (Alemanya) | pels seus descobriments de l'estructura nuclear orbital | |
1962 | Lev Davidovich Landau (URSS) | per teoria de la materia condensada, en particular de l'heli líquid |
1961 | Robert Hofstadter (EUA) | pels seus estudis, pioners, sobre la dispersió de l'electró en els nuclis atòmics i pels seus descobriments relatius a l'estructura dels nucleons |
Rudolf Ludwig Mössbauer (Alemanya) | pels seus treballs sobre l'absorció de radiació gamma | |
1960 | Donald Arthur Glaser (EUA) | per la invenció de la càmara de bombolles |
1959 | Emilio Gino Segrè (Itàlia/EUA) i Owen Chamberlain (EUA) | pel descobriment de l'antiprotó |
1958 | Pavel Alekseyevich Cherenkov (URSS), Il'ja Frank (URSS) i Igor Tamm (URSS) | pel descobriment i la interpretació de la Radiació Cherenkov-Vavilov |
1957 | Chen Ning Yang (R.P. Xina/EUA) i Tsung-Dao Lee (R.P. Xina/EUA) | pels seus estudis sobre les interaccions dèbils, observant com entre partícules elementals no hi havia simetria |
1956 | William Shockley (EUA), John Bardeen (EUA) i Walter Houser Brattain (EUA) | per la seva recerca en semiconductors i pel descobriment de l'efecte transistor *John Bardeen és l'única persona guardona dos cops amb el Premi Nobel de Física |
1955 | Willis Lamb (EUA) | pel descobriment de l'estructura fina de l'espectre de l'hidrogen |
Polykarp Kusch (Alemanya/EUA) | per demostrar que el moment magnètic de l'electró era més gran que el seu valor teòric, provocant la reconsideració i la innovació en l'electrodinàmica quàntica | |
1954 | Max Born (Alemanya/EUA) | per la seva recerca en la mecànica quàntica, especialment en l'estudi de la funció de les ones |
Walther Bothe (Alemanya) | per la invenció del mètode de les coincidències en l'ús del comptador Geiger, per l'estudi de les radiacions | |
1953 | Frits Zernike (Països Baixos) | per la invenció del microscopi de constrast |
1952 | Felix Bloch (Suïssa) i Edward Mills Purcell (EUA) | pels seus estudis, per separat, sobre la medició de camps magnètics en el nucli atòmic, ressonància magnètica nuclear |
1951 | John Douglas Cockcroft (Regne Unit) i Ernest Walton (Irlanda) | pels seus treballs sobre la transmutació dels nuclis atòmics mitjançant l'ús de partícules artificialment accelerades |
1950 | Cecil Frank Powell (Regne Unit) | pel desenvolupament d'un mètode fotogràfic per estudiar els procesos nuclears i pel subsegüent descobriment del pió, una partícula subatòmica pesada |
1949 | Hideki Yukawa (Japó) | per la formulació de la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears |
1948 | Patrick Blackett (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre raigs còsmics gràcies al desenvolupament de la cambra de Wilson |
1947 | Edward Victor Appleton (Regne Unit) | per les seves contribucions al coneixement de la ionosfera, que va comportar el desenvolupament del radar |
1946 | Percy Williams Bridgman (EUA) | pels seus estudis sobre la física de les altes pressions |
1945 | Wolfgang Ernst Pauli (Àustria-Hongria/Suïssa) | per la formulació del Principi d'exclusió |
1944 | Isidor Isaac Rabi (Àustria-Hongria/EUA) | pel descobriment del mètode de resonància gràcies al qual és possible verificar el registre de les propietats magnètiques dels àtoms |
1943 | Otto Stern (Alemanya/EUA) | pel descobriment del moment magnètic del protó |
1942 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
1941 | ||
1940 | ||
1939 | Ernest Lawrence (EUA) | per la invenció i desnenvolupament del ciclotró |
1938 | Enrico Fermi (Itàlia/EUA) | pels seus treballs sobre l'existència de nou elements radioactius produits per la radiació de neutrons i pels seus descobriments sobre les relacions nuclears obtingudes a partirde neutrons lents |
1937 | Clinton Joseph Davisson (EUA) i George Paget Thomson (Regne Unit) | pel descobriment de la difracció d'electrons en cristalls i la demostració de les seves propiestats ondulatòries |
1936 | Victor Franz Hess (Àustria-Hongria/EUA) | pel descobriment de la radiació còsmica |
Carl David Anderson (EUA) | pel descobriment del positró | |
1935 | James Chadwick (Regne Unit) | pel descobriment del neutró |
1934 | No concedit | 1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi |
1933 | Erwin Schrödinger (Àustria-Hongria) i Paul Dirac (Regne Unit) | pels seus treballs sobre la teoria atòmica |
1932 | Werner Karl Heisenberg (Alemanya) | per la creació de la mecànica quàntica, que ha permés el descobriment de formes al·lotròpiques de l'hidrogen |
1931 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
1930 | Chandrasekhara Raman (Índia) | pels seus treballs al volant de la llum, i la formulació de l'efecte Raman |
1929 | Louis-Victor de Broglie (França) | pel descobriment de la naturalesa ondulatòria de l'electró, coneguda com la hipòtesi de Broglie |
1928 | Owen Willans Richardson (Regne Unit) | pels seus estudis sobre els fenòmens termoiònics i per la llei de Richardson |
1927 | Arthur Holly Compton (EUA) | pels seus estudis sobre els raigs X i la formulació de l'efecte Compton |
Charles Wilson (Regne Unit) | pels seus estudis sobre el vapor i la creació de la cambra de Wilson | |
1926 | Jean Baptiste Perrin (França) | pels seus treballs sobre la discontinuitat en la màteria i pel descobriment de l'equilibri de sedimentació |
1925 | James Franck (Alemanya) i Gustav Ludwig Hertz (Alemanya) | pel descobriment de les lleis que governen l'impacte d'un electró sobre un àtom |
1924 | Manne Siegbahn (Suècia) | pels seus descobriments en el camp de l'espectroscòpia per raigs X |
1923 | Robert Andrews Millikan (EUA) | pels seus treballs per determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric |
1922 | Niels Henrik David Bohr (Dinamarca) | pels seus treballs sobre l'estructura atòmica i la radiació |
1921 | Albert Einstein (Alemanya) | per l'explicació de l'efecte fotoelèctric i les seves contribucions a la física teòrica |
1920 | Charles-Edouard Guillaume (Suïssa) | pel descobriment de l'invar, aleació d'acer i níquel |
1919 | Johannes Stark (Alemanya) | pel descobriment de l'efecte Doppler i el desdoblament de les línies espectrals quan la llum està sotmesa a un camp elèctric intens |
1918 | Max Planck (Alemanya) | pel seu avança de la física amb el descobriment de la teoria quàntica |
1917 | Charles Glover Barkla (Regne Unit) | pel descobriment de les característiques dels raigs X |
1916 | No concedit | Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi |
1915 | William Henry Bragg (Regne Unit) i William Lawrence Bragg (Austràlia) | pels seus estudis de l'estructura cristal·lina gràcies a la refracció i difracció dels raigs X |
1914 | Max von Laue (Alemanya) | pels seus descobriments de la difracció dels raigs X a través de cristalls |
1913 | Heike Kamerlingh Onnes (Països Baixos) | per les seves investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que van permetre la producció de l'heli líquid |
1912 | Gustaf Dalén (Suècia) | per l'invent anomenat vàlvula solar, capaç d'encendre i apagar de forma automàtica els fanals |
1911 | Wilhelm Wien (Alemanya) | per la formulació de la llei de radiació del calor, anomenada llei de Wien |
1910 | Johannes van der Waals (Països Baixos) | pel seu treball en la formulació de l'equació de l'estat dels gasos i els líquids |
1909 | Guglielmo Marconi (Itàlia) i Carl Ferdinand Braun (Alemanya) | per les seves contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils |
1908 | Gabriel Lippmann (França) | pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics del color mitjançant la interferència |
1907 | Albert Abraham Michelson (Prússia-EUA) | pel seus treballs al voltant de la velocitat de la llum |
1906 | Joseph John Thomson (Regne Unit) | pel seus treballs sobre la conducció de l'electricitat a través dels gasos |
1905 | Philipp Lenard (Alemanya) | pels seus treballs al voltant dels raigs catòdics |
1904 | John Strutt (Regne Unit) | per les seves investigacions sobre la densitat d'un bon nombre de gasos així com pel descobriment de l'argó |
1903 | Henri Becquerel (França) | en reconeixement dels seus extraordinaris serveis pel descobriment de la radioactivitat espotània |
Pierre Curie (França) i Marie Curie (Polònia/França) | en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel | |
1902 | Hendrik Lorentz (Països Baixos) i Pieter Zeeman (Països Baixos) | pels seus treballs sobre la influència del magnetisme sobre la radiació, originant la radiació electromagnètica |
1901 | Wilhelm Röntgen (Alemanya) | pel descobriment de la radiació electromagnètica en longitud d'ona, origen dels raigs X |