Llista de coprínceps d'Andorra
De Viquipèdia
El principat d'Andorra, als Pirineus entre França i Espanya, va ser creat el 1278 per un “Primer Pareatge” (Els tractats de pareatge són molt coneguts a la França medieval: quasi sempre signats per una part laica i una eclesiàstica representaren, al sud de França, un mecanisme mitjançant el qual es va introduir la monarquia dels Capet dins els àmbits de l'Església) entre el bisbe de Urgell i el Comte de Foix. Aquest comtat passà als reis de Navarra 1479, i després als de França 1589. Els drets de copríncep han estat acomplits per els caps de l'executiu de les diferents Repúbliques de França.
Bisbe Copríncep | Copríncep Francès | Època | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Bisbe d'Urgell | Comte de Foix | |||||
Pere d'Urtx | (1269- | 1278-1293 | ||||
Roger Bernard III | 1278-1302 | |||||
Guillem de Montcada | 1295-1308 | |||||
Gaston I | 1302-1315 | |||||
Ramon Trebaylla | 1309-1326 | |||||
Gaston II | 1315-1343 | |||||
Arnau de Llordà | 1326-1341 | |||||
Pere de Narbona | 1341-1347 | |||||
Gaston III Febó | 1343-1391 | |||||
Nicolau Capoci | 1348-1351 | |||||
Hugó Desbach | 1351-1361 | |||||
Guillem Arnau de Patau | 1362-1364 | |||||
Pere de Luna | 1365-1370 | |||||
Berenguer d'Erill i de Pallars | 1371-1388 | |||||
Galcerand de Vilanova | 1388-1415 | |||||
Mateu | 1391-1396 | d 1398 | ||||
Andorra és annexada a Aragó | 1396 | |||||
Mateu (restaurat) | 1396-1398 | |||||
Isabel | 1398-1413 | amb | ||||
Dinastia dels GRALLY | ||||||
Archimbau de Grally | 1398-1413 | |||||
Joan de Grally i Foix | 1413-1436 | |||||
Francesc de Tovia | 1416-1436 | |||||
Gaston IV | 1436-1472 | |||||
Arnau Roger de Pallars | 1437-1461 | |||||
Jaume de Cardona i de Gandia | 1462-1466 | |||||
Roderic de Borja (Papa Alexandre VI 1492-1503) | 1467-1472 | d 1503 | ||||
Francesc Febó | 1472-1483 | |||||
Pere de Cardona | 1472-1515 | |||||
Caterina I de Navarra (primer cop) | 1483-1512 | |||||
Andorra és annexada a Aragó | 1512-1513 | |||||
Caterina I de Navarra (segon cop) | 1512-1517 | |||||
Dinastia dels d'ALBRET | ||||||
Joan II | (1483-) | 1512-1516 | i llavors | |||
Joan Despés | 1515-1530 | |||||
Enric II | 1516-1555 | |||||
Pere Jordà de Urríes | 1532-1533 | |||||
Francesc de Urríes | 1534-1551 | |||||
Miquel Despuig | 1552-1556 | |||||
Joana III | 1555-1572 | amb | ||||
Dinastia dels CAPET-BORBÓ | ||||||
Antoine | 1555-1562 | i llavors | ||||
Joan Pérez García de Oliván | 1556-1560 | |||||
Pere de Castellet | 1561-1571 | |||||
Reis, Emperadors, i presidents de França, des de 1589 | ||||||
Enric III | 1562-1610 | |||||
Joan Dimas Loris | 1572-1576 | |||||
Miquel Jeroni Morell | 1577-1579 | |||||
Hugó Ambrós de Montcada | 1580-1586 | |||||
Andreu Capella | 1587-1609 | |||||
Bernat de Salbà i de Salbà | 1610-1620 | |||||
Lluís XIII | 1610-1643 | |||||
Luís Díes Aux de Armendáriz | 1621-1627 | |||||
Antoni Pérez | 1627-1633 | |||||
Pau Duran | 1634-1651 | |||||
Lluís XIV | 1643-1715 | |||||
Joan Manuel de Espinosa | 1655-1663 | |||||
Melcior Palau i Boscà | 1664-1670 | |||||
Pere de Copons i de teixidor | 1671-1681 | |||||
Joan Desbach Martorell | 1682-1688 | |||||
Oleguer de Montserrat Rufe | 1689-1694 | |||||
Julià Cano Thebar | 1695-1714 | |||||
Simeó de Guinda y Apeztegui | 1714-1737 | |||||
Lluís XV | 1715-1774 | |||||
Jordi Curado y Torreblanca | 1738-1747 | |||||
Sebastià de Victoria Emparán y Loyola | 1747-1756 | |||||
Francesc Josep Catalán de Ocón | 1757-1762 | |||||
Francesc Fernández de Xátiva y Contreras | 1763-1771 | |||||
Joaquín de Santiyán y Valdivielso | 1772-1779 | |||||
Lluís XVI | 1774-1792 | |||||
Juan García y Montenegro | 1780-1783 | |||||
Josep de Boltas | 1785-1795 | |||||
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros | 1797-1816 | |||||
Dinastia dels BONAPARTE | ||||||
Napoleó I (primer cop) | 1806-1814 | |||||
Dinastia dels CAPET-BORBÓ | ||||||
Lluís XVIII (primer cop) | 1814-1815 | |||||
Dinastia dels BONAPARTE | ||||||
Napoleó I (segon cop) | 1815 | |||||
Dinastia dels CAPET-BORBÓ | ||||||
Lluís XVIII (segon cop) | 1815-1824 | 16 de setembre 16 | ||||
Bernat Francès i Caballero | 1817-1824 | 27 de setembre | ||||
Carles X | 1824-1830 | |||||
Bonifaci López y Pulido | 1824-1827 | |||||
Simó de Guardiola y Hortoneda | 1827-1851 | |||||
Dinastia dels CAPET-BORBÓ-ORLEANS | ||||||
Lluís Felip | 1830-1848 | |||||
Dinastia dels BONAPARTE | ||||||
(Lluís) Napoleó III | 1848-1870 | |||||
Josep Caixal y Estradé | 1853-1879 | |||||
3a. República | ||||||
Louis-Adolphe Thiers | 1871-1873 | |||||
Patrice MacMahon | 1873-1879 | 30 de gener | ||||
Jules Grévy | 1879-1887 | |||||
Salvador Casañas y Pagés | 1879-1901 | |||||
Sadi Carnot | 1887-1894 | |||||
Jean Casimir-Périer | 1894-1895 | |||||
Félix Faure | 1895-1899 | |||||
Émile Loubet | 1899-1906 | 18 de febrer | ||||
Ramón Riu i Cabanes | 1901 | |||||
Joan J. Laguarda i Fenollera | 1905-1906 | 6 de desembre | ||||
Clément Armand Fallières | 1906-1913 | |||||
Joan Benlloch i Vivó | 1906-1919 | |||||
Raymond Poincaré | 1913-1920 | 18 de febrer | ||||
Justí Guitart i Vilardebó | 1920-1940* | |||||
Paul Deschanel | 1920 | 21 de setembre | ||||
Alexandre Millerand | 1920-1924 | |||||
Gaston Doumergue | 1924-1931 | |||||
Paul Doumer | 1931-1932 | |||||
Albert Lebrun | 1932-1940* | |||||
Règim de Vichy | ||||||
Henri Philippe Pétain | 1940-1944 | |||||
Ramon Iglesias i Navarri | 1942-1969 | 19 de juny | ||||
Govern Provisional Francès | ||||||
Charles de Gaulle (primer cop) | 1944-1946 | |||||
Félix Gouin | 1946 | |||||
Georges Bidault | 1946-1947 | |||||
4a. República | ||||||
Vincent Auriol | 1947-1954 | |||||
René Coty | 1954-1959 | |||||
5a. República | ||||||
Charles de Gaulle (segon cop) | 1959-1969 | 28 d'abril | ||||
Georges Pompidou | 20-Jun | 1969-1974 | ||||
Joan Martí i Alanís | 1970-2003 | |||||
Valéry Giscard d'Estaing | 1974-1981 | |||||
François Mitterrand | 1981-1995 | |||||
Jacques Chirac | 1995- | |||||
Joan Enric Vives i Sicília | 2003- |
(*)El 1934 un malestar polític i social seriós va permetre a un rus aventurer, Boris Skossyref prendre el control d'Andorra i declarar-se rei amb el nom de Borís I d'Andorra. Va declarar la guerra al Bisbe d'Urgell. Boris I va ser arrestat, i els militars francesos ocuparen Andorra, van destituir el govern local, i es crearen els veguers, que son delegats dels prínceps, en el control del dia a dia.
El 1993, s'aprovà una constitució, ara els Prínceps regnen però no governen. Al front del Govern Andorrà hi ha un President. Els Prínceps representen al principat. Ambdós tenen un representant anomenat veguer que rep l'atribut simbòlic.