Puça

De Viquipèdia

Puça
Puça sota microscopi electrònic
Puça sota microscopi electrònic
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Subclasse: Pterygota
Infraclasse: Neoptera
Superordre: Endopterygota
Ordre: Siphonaptera
Famílies
Tungidae 
Pulicidae – puça comuna
Coptopsyllidae
Vermipsyllidae – Puça carnívora
Rhopalopsyllidae – Puça marsupial
Hypsophthalmidae
Stephanocircidae
Pygiopsyllidae
Hystrichopsyllidae – Puça de rates i ratolins
Leptopsyllidae – Puces d'ocells i conill
Ischnopsyllidae – Puça de ratpenat
Ceratophyllidae
Amphipsyllidae
Malacopsyllidae
Dolichopsyllidae – Puça de rosegadors
Ctenopsyllidae

Les puces són diversos insectes paràsits dels animals que pertanyen a l'ordre Siphonaptera.

Tots ells són paràsits externs que s'alimenten de la sang dels seus hostes. Les puces no tenen ales. La classificació taxonòmica és complicada ja que no segueix les regles d'altres insectes. Antigament es considerava que derivaven dels dípters basat en similituds de les formes larvàries.

Taula de continguts

[edita] Algunes espècies de puça

  • Ctenocephalides felis (puça de gat i gos)
  • Ctenocephalides canis (puça de gos)
  • Pulex irritans (puça humana)),
  • Nosopsyllus fasciatus (puça de rata),
  • Xenopsylla cheopis (puça de rata).

[edita] Biologia

Cicle vital complet: ou, larva, pupa i adult. La durada del cicle depén segons les espècies de dues setmanes a vuit mesos. Generalment la femella (després d'alimentar-se de sang) pon de 15 a 20 ous per dia. Les larves no xuclen sang i s'alimenten de residus orgànics. Les pupes formen un capoll sedós del qual en una o dues setmanes emergeix l'adult quan sent algun tipus de senyal de vida ( vibració, calor diòxid de carboni...)Normalment la temporada de puces correspon al temps càlid de les zones temperades però en llocs càlids és tot l'any.

[edita] Danys que produeixen les puces

  • En molts casos només ocasionen molèsties sense importància
  • Reaccions al·lèrgiques a la saliva de la puça
  • Inflamació de les picades i coïssor
  • Pèrdua de cavell (en gratar-se la zona picada)
  • Anèmia
  • Vector de malalties greus com la pesta bubònica o el tifus


[edita] Enllaços externs