Noguer

De Viquipèdia

Noguera
Il·lustració de Juglans regia
Il·lustració de Juglans regia
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagals
Família: Juglandaceae
Gènere: Juglans
Espècie: J. regia
Nom binomial
Juglans regia
L.

La noguera o noguer és un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gènere Juglans (hi ha 21 espècies) de la família Juglandaceae. Juglans regia és l'única noguera conreada a europa per les nous. Sembla originari dels balcans.

Taula de continguts

[edita] Descripció

Noguer (Juglans regia)
Ampliar
Noguer (Juglans regia)

Arbre caducifoli dioic (un dels primers arbres conreats en caure la fulla i un dels darrers en sortir). És un arbre que pot ser molt alt (fins a 40 metres). És el més gran entre els arbres conreats en clima temperat. Les fulles són pinnades i de fins a 90 cm de llarg, fulles i brots són vermellosos quan són joves. La flor masculina és un ament i la femenina presenta un ovari que recorda una nou minúscula. Es pol·linitza pel vent. Fructifica a principi de tardor.

[edita] Conreu

Tradicionalment hi havia arbres aïllats al voltant de les cases de pagès o als pobles que no corresponien a cap varietat en concret, ja que sovint provenien de reproducció sexual a través de la sembra de les nous. El conreu extensiu es va inicar a Califòrnia amb les varietats americanes de gran calibre. També es conreen varietats franceses de millors qualitats organolèptiques, però més petites. Actualment hi ha plantacions intensives als Països Catalans Segrià, La Noguera, Bages.

La problemàtica d'aquest conreu és d'una banda que tarda molts anys en començar a donar fruit i de l'altra que és una espècie molt afectada per bacteriosi. Les glaçades tardanes de primavera si coincideixen amb la floració poden deixar sense collita l'arbre, ja que les flors no suporten més enllà d'un grau sota zero. Només altes temperatures a l'estiu donen calibres grossos que són els preferits pel mercat, malgrat que les varietats petites tenen millor gust. Les plantacions intensives sempres són en regadiu.

[edita] Farmacologia

Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC

Les fulles del noguer tenen importants quantitats de taníns de tipus gàlic i el·làgic. També hi són presents naftoquinones fonamentalment la junglona. A més en la coberta del fruit hi ha olis essencials que serveixen per aromatitzar les conegudes ratafies del Pallars.

Té propietats reconegudes com antidiarrèic per l’efecte astringent dels tanins i com astringent dermatològic també per l’efecte d’aquest mateixos tanins sobre la [pell]]. Els usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat d’Alemanya són exclusivament enfront dermatitis inespecífiques. Altres usos tradicionals reconeguts són en el tractament de la diarrea aguda d’origen bacterià o no i, sobretot, per guarir infeccions parasitàries intestinals. Altres usos més tradicionals són envers afeccions dèrmiques com cremades, úlceres dèrmiques o prùrit.

[edita] Altres usos

La fusta de noguer és considera la més apreciada i preuada de les fustes europees. En ebenisteria se'n fan objectes com pianos o culates d'escopeta. De vegades es conrea només per la fusta sense interessar les nous i aleshores es pot fer en terres més fredes.

Les nous són riques en oli i es consideren cardiosaludables. S'enrancien amb facilitat. Molt usades en pastisseria, elaboració de pans especials i com a fruit sec cru.

[edita] Imatges