C

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la lletra C. Per a d'altres significats, vegeu Llenguatge C.

Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

El seu orígen gràfic està en símbols fenicis per representar un arma que es llençava. Al llatí es va arrodonir i es va diferenciar de la G.

[edita] Fonètica

En català representa l'oclusiva velar sorda /k/ de l'AFI davant de les vocals a (casa), o (cosa), u (cullera), i les consonants r (creu) i l (clau) i en posició de tancament de síl·laba (acte, sac), i el fonema de la fricativa alveolar sorda /s/ davant e (cera), i (ciri). Cal recalcar que si el foenma /k/ va seguit d'una lletra u que representa el fonema /w/, aleshores el primer d'aquests fonemes no es representa per la lletra c sinó per la lletra q (per això cua va amb c i quadre s'escriu amb q). També forma part de dos dígrafs fonètics: nc i ng. En l'escriptura catalana prenormativa també formava part del dígraf ch.

[edita] Significats de C

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

C