Felip Solé i Sabarís

De Viquipèdia

Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 1915 - Barcelona, 2005) fou un polític català. Durant la Guerra Civil espanyola fou tinent en l'exèrcit franquista, i el 1943 es llicencià en medicina. Amb els anys, evolucionaria ideològicament i participà en els moviments ciutadans, culturals i professionals d'oposició a la dictadura franquista. El 1971 fou membre fundador de l'Assemblea de Catalunya i ingresssà al Partit dels Socialistes de Catalunya.

A les eleccions generals del 1977 fou elegit senador per Lleida dins la coalició Entesa dels Catalans i, després de les primers eleccions municipals el 1979, regidor de l'Ajuntament de Barcelona com a responsable de l'àrea de Sanitat. El 1983, però, abandonà el PSC per a incorporar-se al moviment de Nacionalistes d'Esquerra. Ha escrit nombrosos assaigs sobre aspectes socials i polítics de la medicina. També ha estat president de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí.

[edita] Referències

  • L'Estatut, entre el desig i la realitat amb Albert Viladot i Presas