Efecte Zeeman

De Viquipèdia

Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment
Ampliar
Fotografia feta per Pieter Zeeman del seu descobriment
L'efecte Zeeman
Ampliar
L'efecte Zeeman

L'efecte Zeeman consisteix en la separació en dues, tres o més línies espectrals d'una font lluminosa monocromática sotmesa a un camp magnètic intens. Aquest fenomen s'anomena en honor del seu descobridor, el físic Pieter Zeeman qui el descobrí experimentalment al 1896. És equivalent a l'efecte Stark, però en aquest cas la separació de les línies espectrals en components és deguda a la presència d'un camp elèctric.

La distància espectral de les components és proporcional a la força del camp magnetic aplicat i al nombre de components espectrals generades. La polarització de cada component espectrals depèn de la seva orientació respecte a la línia de l'observador.

L'efecte Zeeman es degut a que cada electró que orbita al voltant d'un àtom genera un petit camp magnètic (moment magnètic associat). Quan un àtom es situa sota l'acció d'un camp magnètic fort, aquests electrons s'alineen en determinats angles discrets respecte el camp magnètic aplicat, on cadascún correspon a certs nivells energètics marginals.