Eivissenc

De Viquipèdia

L'eivissenc és el subdialecte del català balear parlat a les illes Pitiüses. A Formentera pren el nom particular de formenterer. Es distingeixen dues variants: eivissenc de vila, a la ciutat d'Eivissa, i eivissenc pagès, al camp i a Formentera.

Taula de continguts

[edita] Sintaxi

A més de compartir els trets característics del català balear, l'eivissenc té les següents particularitats:

  • L'article salat masculí plural pren la forma es davant de vocal o h: es amos (mallorquí ets amos).
  • Els plurals paroxítons recuperen la n llatina: jóvens, hòmens...
  • Primera persona singular del present indicatiu particulars: jo neix, mereix, estreny.
  • El passat simple adopta preferentment la forma simple en lloc de la perifràstica: aní per vaig anar.
  • Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, faceu.
  • Augmentatius amb el sufix -él·lo (homenél·lo), mentre que en mallorquí i menorquí -el·lo és un diminutiu.
  • Dos en femení no pren la forma dues.
  • Pronoms personals: naltros, valtros, com en algunes zones meridionals del català central.
  • Pronoms possessius femenins: meua, seua, teua, com en valencià.

[edita] Fonètica

La fonètica de l'eivissenc és la pròpia del català balear, excepte alguns casos que s'aproxima més al català central:

  • La "o" àtona es pronuncia "u".
  • La "r" final i la "t" final després de consonant generalment no es pronuncien, excepte car, or, cor.
  • "Jo" i "ja" es pronuncien "io", "ia".
  • Metàtesis: garrafó per gafarró, pixarell per passerell.

[edita] Lèxic

  • Asenada és bestiesa (asada en mallorquí, menorquí i valencià), amb les variants aseneria, fer s'ase...
  • Baldraca és càntir (s'ha d'anar en compte amb el plural, baldraques, ja que segons el context pot significar pits femenins).
  • Bambo és ximple (bàmbol en mallorquí i menorquí).
  • Boix és nen, compartit amb el balear al·lot.
  • Calces són mitges.
  • Canís és canyís, com en mallorquí. El topònim es Canar significa el canyar.
  • Casament és casa de camp.
  • Dacsa és blat de moro, com en valencià.
  • Endevineta és endevinalla o endevinador.
  • Entrepusall és obstacle.
  • Feiner és treballador.
  • Fener és feiner, com en mallorquí.
  • Jugaroll és joguina.
  • Llaminer és fi de tracte.
  • Madera és fusta. Fusta!, és una exclamació de fàstic.
  • Meco és nen en to despectiu.
  • Mesquin és infeliç o pobret en to compassiu.
  • Mica és gens.
  • Palm és pam.
  • Pardal és ocell, com en valencià (aucell en mallorquí), i teulats són pardals.
  • Pebràs és rovelló.
  • Pebrera és pebrot, com en valencià (pebre en mallorquí i menorquí).
  • Polit és bonic, com en menorquí.
  • Polp és pop, com en valencià.
  • Remendós és espavilat (també es pot dir que una persona es "puta" o "molt puta" fent referencia a que es espavilada).
  • Sovent és sovint.
  • Tarda, com en català central, és capvespre en mallorquí i menorquí.
  • Uc és un aüc eivissenc.
  • Vesí és veí (veïnat en mallorquí).

[edita] Variants de l'eivissenc

Les diferències entre les dues variants d'eivissenc es limiten a algun tret fonètic i al lèxic. Allà on divergeixen, la variant de pagès és més arcaica i més pròxima a les formes balears, i la variant de vila té alguna influenciada del català central i del valencià.

Vila Pagès Nota
aigua, llengua... aigo, llengo pronunciat com "u": aigu, llengu
ametler, metla ametller, metlla
delfí galfí
desset, devuit, denou disset, divuit, dinou
dut duit duit en mallorquí i menorquí
esmorzar morzar berenar en mallorquí i menorquí
faig faç faç en mallorquí i menorquí
família, memòria... famili, memori...
güelo major avi al Principat, padrí a Mallorca i Tarragona
millor mellor
ningú nengú
siré, siria seré, seria
vore veure

[edita] Referències

VILLANGÓMEZ LLOBET, Marià. Curs d'iniciació a la llengua: Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereres. Institut d'estudis eivissencs. Eivissa, 1978. ISBN 84-00-04357-X

En altres llengües