Amartya Sen
De Viquipèdia
![]() |
---|
Premi Nobel |
Amartya Kumar Sen (अमर्त्य कुमार सेन) (Santiniketan, India; 3 de novembre de 1933) és un economista ampliament reconegut pel seu treball en temes de fam, teories del desenvolupament humà, economia del benestar i els mecanismes subjacents de la pobresa. Rebé el Premi Nobel d'Economia el 1998 pel seu treball en el camp de la matemàtica econòmica i el Bharat Ratna (la màxima condecoració Índia) el 1999.
Sen estudià a l'Índia abans de traslladar-se al Trinity College de Cambridge, on es llicencià el 1956 i s'hi doctorà el 1959. Fou professor d'economia a les universitats de Calcutta, Delhi, Oxford i Harvard. Entre el 1997 i el 2004 fou Doctor del Trinity College de Cambridge. A gener del 2004, Sen retornà a Harvard, on actualment impateix classes.
Els escrits de Sen a finals de la dècada dels 60 i principis dels 70 ajudaren a definir el camp de l'"Elecció social" (en anglès "Social Choice"). La seva contribució a la teoria del Social Choice d'Arrow, fou mostrar sota quines condicions el Teorema de l'Impossibilitat d'Arrow, pot ser util per extendre i enriquir el camp de l'“Elecció Social”.
L'obra més reconeguda de Sen és el seu assaig Pobresa i fam: un assaig sobre el Dret i la Privació (Poverty and Famines: An Essay on Entitlement and Deprivation) de 1981, en el qual demostrà que la fam no és conseqüència de la falta d'aliments sinó de desigualtats en els mecanismes de distribució dels aliments. A part del seu treball cercant les causes de la fam, el seu treball en el camp del desenvolupament econòmic ha tingut molta influència en la formulació del Índex de Desenvolupament Humà (IDH) de les Nacions Unides.
Però l'aportació revolucionària de Sen al desenvolupament dels indicadors econòmics i socials és el concepte de 'capacitat'. Un govern ha d'esser jutjat en funció de les capacitats concretes dels seus ciutadans. Per exemple, als EUA els ciutadans tenen el dret constitucional a votar. Per a Sen això no significa res. Ell es pregunta llavors, si es reuneixen totes les condicions perquè els ciutadans puguin exercir la seva capacitat de vot. Aquestes condicions poden ser de molts tipus variat, des de l'accés a l'educació fins a que els ciutadans tinguin mitjans de transport per accedir a les urnes. Només quan aquestes barreres han estat superades es pot dir que el ciutadà pot exercir la seva elecció personal. Per un exemple pràctic del concepte de capacitat vegeu el treball de Martha Nussbaum Dones i Desenvolupament Humà (Women and Human Development).
Sen fou una excepció en els economistes del segle XX en la seva insistència en preguntar-se qüestions de valors, llargament abandonats en la discussió econòmica 'seriosa'. Ell plantejà un dels més grans desafiaments al model econòmic que situa l'interès propi com a factor primordial de la motivació humana. Si bé la seva escola continua sent minoritaria, ha ajudat a redirigir plans de desenvolupament i fins i tot polítiques de les Nacions Unides.
[edita] Publicacions:
- Sen Amartya, Pobresa i Fam: un assaig sobre el Dret i la Privació (Poverty and Famines : An Essay on Entitlements and Deprivation), Oxford, Clarendon Press, 1982
- Sen Amartya, Opció, Benestar i Mesures (Choice, Welfare and Measurement), Oxford, Basil Blackwell, 1982
- Sen Amartya, Economia i Derts de l'alimentació (Food Economics and Entitlements), Helsinki, Wider Working Paper 1, 1986
- Sen Amartya, Sobre Ètica i Economia (On ethics and Economics), Oxford, Basil Blackwell, 1987
- Sen Amartya, Desenvolupament com a llibertat (Development as Freedom), Oxford, Oxford University Press, 1999