Vega
De Viquipèdia
|
||||
---|---|---|---|---|
Nomenclatura | ||||
Bayer | α Lyrae | |||
Flamsteed | 3 Lyrae | |||
Altres | HD 172167; HR 7001 | |||
Dades observacionals (època {{{época}}}) | ||||
Constel·lació | Lira | |||
Ascensió recta (α) | 18h 36m 56,34s | |||
Declinació (δ) | +38° 47' 1,3" | |||
Magnitud aparent (V) | 0,03m | |||
Variabilitat | – | |||
Característiques astromètriques | ||||
Distància a la Terra | 25,4 a.ll. (7,8 pc) | |||
Magnitud absoluta | 0,58m | |||
Paral·laxi | 0,129" | |||
Característiques físiques | ||||
Tipus espectral | A0V | |||
Lluminositat | 50 LS | |||
Radi | 2,5 RS | |||
Massa | 3 MS | |||
Temperatura superficial | – K | |||
Edat | ||||
Període de rotació |
Vega (Alfa de Lira) és el primer estel de la constel·lació de Lira, culminant al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord, durant l'estiu. És un estel proper a només 25 anys llum de distància i, juntament amb Arcturus i Sírius, un dels estels més brillants en la proximitat del Sol. Vega és un vèrtex del Triangle Estival.
La seva classificació espectral és A0V (Sírius, una A1V, és lleugerament menys potent) i està dins de la seqüència principal, mentre té lloc la fusió d'hidrogen en heli en el seu nucli. Donat que estels més potents usen el seu combustible de fusió més ràpidament que els petits, la vida de Vega és només de 1.000 milions d'anys, una desena part que la del Sol. Vega també és tres vegades més massiva que el Sol i crema amb una potència cinquanta vegades superior.
Vega té un disc de pols i gas al voltant, descobert pel satèl·lit IRAS a mitjan anys 1980. Això significa que hi ha planetes o planetes en formació. El disc protoplanetari és, com es pot endevinar pel seu nom, un precursor de la formació de planetes però pot persistir molt després de la formació dels planetes si no hi ha planetes gasosos gegants com Júpiter.
Cap a l'any 14.000, Vega serà l'estrella que indicarà el Nord, en lloc de l'estrella polar (Polaris), a causa de la precessió dels equinoccis.
Els astrònoms professionals han usat Vega per a la calibració d'escales fotomètriques de brillantor absoluta. Quan la magnitud de l'escala es va fixar, va resultar que Vega estava a prop de la magnitud zero. Així, es va decidir que la magnitud aparent de Vega seria, per definició, zero a totes les longituds d'ona. Actualment ja no es segueix aquest patró i Vega ja no està calibrada com a punt de magnitud zero. Vega té un espectre electromagnètic relativament pla a la regió visual (longituds d'ona de 350-850 nanòmetres, que l'ull humà pot observar). El flux de Vega decau ràpidament a l'infraroig.