Illes Balears
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() |
|||||
Dades estadístiques | |||||
Capital | Palma | ||||
Llengües oficials | Català i castellà. | ||||
Àrea - total - % d'Espanya |
17a d'Espanya 4 992 km² 1,0% |
||||
Població - Total (2005) - % d'Espanya - Densitat |
14 d'Espanya 955 045 2,2% 192,23/km² |
||||
Gentilici | balear | ||||
Estatut d'Autonomia | 1 de març de 1983 | ||||
ISO 3166-2 | IB | ||||
Rep. a les Corts espanyoles: - Congrés - Senat |
8 diputats 6 senadors |
||||
President del Govern Balear | Jaume Matas i Palou (PP) | ||||
Govern de les Illes Balears |
Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània situat enfront del País Valencià.
Taula de continguts |
[edita] Geografia física
L'arxipèlag està format per dos grans grups:
- les Gimnèsies: Menorca, Mallorca i Cabrera (les Balears pròpiament dites en l'antigor).
- les Pitiüses: Eivissa i Formentera.
- i els illots que les envolten.
[edita] Geografia humana
El turisme a les Balears és l'element més determinant socio-econòmic de les darreres dècades. El comportament turístic però és diferenciat segons l'illa.
- Mallorca i Eivissa han tingut un fluxe turístic més intens i han rebut turístes principalment alemanys i anglesos (a parts iguales).
- Menorca ha entrat més tard en la indústria del turisme de masses i ha rebut turistes principalment anglesos.
- Formentera ha estat llargament apartada dels efectes de la indústria turística (degut a la minça mida de l'illa i la manca d'aigua potable) i ha rebut turistes principalment italians.
En totes les illes el turisme estatal espanyol no representa més d'un quart del total, i a Eivissa és on és més marcat.
[edita] Història
El seu poblament, però, és molt més antic, com atesten els famosos talaiots de Mallorca i Menorca, grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'alçada. De fet, el poblament des d'un bon principi és força diferenciat a les Gimnèsies i a les Pitiüses. En les primeres, l'aparició de l'home és més remota (V mil·lenni aC) i es fa de forma més intensa (primer en coves i cases aïllades i després en poblats d'estructura urbana). Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) seran dèbils o bé tardanes. En les segones, l'aparició de l'home és més moderna (mil·lenni II aC) i es fa de manera poc intensa (no seran poblacions sedentàries, sinó més aviat esporàdiques, accidentals o bé estacionals).
Les invasions de les grans civilitzacions mediterrànies seran primerenques i notables i causants del primer poblament estable a les illes. Aquesta diferència rau en la diferent història paleogeogràfica que ha condicionat ecosistemes diferents, molt pobres per als humans en el cas de les Pitiüses, i amb més recursos aprofitables en el cas de les Gimnèsies. Vegeu també: Cultura dels talaiots.
Les Balears són de parla catalana, en haver estat repoblades majoriàriament per pagesos rossellonencs, gironins i barcelonins durant la Reconquesta. Malgrat això, les onades migratòries que es van produir durant el segle XX (impulsades pel creixement econòmic que va propiciar la puixant indústria turística), juntament amb la repressió lingüística que es va produir durant el franquisme, han dut al català a convertir-se en una llengua minoritzada (tot i que encara majoritària), tot i el bilingüisme oficialista. Darrerament, cal també afegir l'aparició d'altres llengües en la població resident, producte de les darreres onades migratòries, de caire més internacional (àrab, llatinoamericà, alemany, anglès, italià) que per ara no han condiciobat cap plurilingüisme oficial.
La Corona d'Aragó, durant els segles XII i XIII experimentà un fort procés d'expansió cap a la Mediterrània que la portà a fer seves les terres balears. El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) va comandar una flota que va desembarcar a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Després d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entrà victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matança indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la població mallorquina. Tan és així, que els milers de cossos morts i no poguts enterrar van produir una epidèmia entre els conquistadors que provocà nombroses morts. Producte d'això els nobles van voler apoderar-se de tot el botí en compte de sortejar-lo entre la tropa. Això va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del botí, que durà fins el 30 d'abril de 1230. Gràcies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistència a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys més les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus.
Arran de tota aquesta destrucció, però també de la debilitat en què havia quedat l'exèrcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i així li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria un Taifa autònom on la religió i la cultura àrab encara van mantenir-se mig segle més. Però en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arribà al port de Maó. El Moixerif va pactar la capitulació de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi d'entregar a la resta de la població per què l'esclavitzessin.
Pel què fa a Eivissa, també va ser conquerida per Jaume I, però l'agost del 1236. Els seus habitants també van ser esclavitzats i els seus béns repartits entre els magnats.
[edita] Bibliografia consultada
- CASANOVAS CAMPS, M.A. Història de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1988. 447 p.ISBN 84-273-4044-3
- BELENGUER, E. Història de les Illes Balears. V. II L'època foral i la seva evolució (1230-1715). Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5507-1 (volum II)
Vegeu: Bibliografia de la prehistòria balear
[edita] Llengua
La llengua pròpia de les illes és el català. És llengua oficial, així com també ho és el castellà.
[edita] Política i administració
Actualment, les illes Balears són una comunitat autònoma de l'Estat espanyol, regides per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Hi ha tres consells insulars: a Mallorca, a Menorca i a l'arxipèlag de les Pitiüses. També existeixen comarques a Mallorca, si bé no té reconeixement oficial, sí està consensuada pels geògrafs.
La capital de les illes Balears i de l'illa de Mallorca és a la ciutat de Palma (el nom oficial), també anomenada Ciutat de Mallorca (la denominació Palma de Mallorca és del tot rebutjable). Hi ha la seu del Govern Balear i del Consell Insular de Mallorca.
La població de les illes (1-1-2001) era de 878.627 persones, de les quals 545.739 hi havien nascut, 240.955 ho havien fet a les resta de l'Estat espanyol, i 91.933 a la resta del món. Aquests darrers s'han duplicat en nombre entre 1996 i 2001 (71.650 vivien a Mallorca). Font: Institut Balear. Segons el cens del INE del 2001 la població era de 841.669 persones.
[edita] Etimologia
Malgrat que durant força temps s'ha pensat que "Balears" provindria del grec ballein que vol dir "llançar", darrerament s'ha canviat de parer i sembla descartat l'origen hel·lènic. El cert és que els grecs sembla ser que van utilitzar la paraula Gimnèsies per referir-se a les illes de Menorca i Mallorca. En canvi, cartaginesos i romans van preferir la denominació de Balears per a Menorca i Mallorca. Eivissa i Formentera van ser anomenades per tots Pitiüses.
L'origen no és grec sinó púnic. Provindria del plural "ba’ lé yaroh". El substantiu "ba’ lé" vol dir "els que exercitaven l’ofici de” i actua de subjecte del verb "yaroh" que significa "llançar pedres". Ambtot, el significat final seria quelcom així com “els mestres del llançament”. I aquests mestres del llançament no són altres que els foners de les illes. Així doncs Balears vol dir "foners".
Autors clàssics com Plini, Estrabó o Diodor n'han parlat molt d'ells. Però és la narració de Licofront de Calcis, en el seu poema hermètic Alexandra (versos 633-641), quan parla dels fugitius de la guerra de Troia que arribaren a les Balears, que ell anomena Gimnèsies, on es dóna aquesta descripció:
- "I altres, després de navegar com crancs als roquissars Gimnesis envoltats de mar, arrossegaran la seva existència coberts de pells peludes, sense vestits, descalços, armats de tres fones de doble corda. I les mares ensenyaran als seus fills més petits, en dejú, l’art de tirar; ja que cap d’ells tastarà el pa amb la seva boca si abans, amb precisa pedra, no n’encerta un bocí posat sobre un pal com a blanc."
Aquesta fama i possiblement també un excés de població en les darreries de l'època talaiòtica va donar lloc a que molts d'aquests foners illencs acabessin nodrint els exèrcits cartaginès i més tard romà. La primera menció expressa dels balears en l’exèrcit cartaginès (en lluita amb els grecs de Sicília) la fa Diodor (XIII, 80), referint-se al 406 aC. Sembla que el costum d'utilitzar la fona a les illes no es va deixar entre la gent del camp fins ben entrat el segle XX. De fet, l'anomenaven "bassetja", mot d'origen incert, però possiblement preromà, és a dir, contemporani dels foners que van donar nom a les Balears. A Menorca, segons expliquen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i Casasnovas, existia la tradició fins a no fa gaire que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertat amb la pedra de la fona i sense errar cap tir els 9 barrrerons d'una barrera o bé els 8 espais buits entre barra i barra (Camps, 1921).
[edita] Bibliografia consultada
- ALCOVER, A. M.; MOLL, F. B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1993. Tom 2, p347
[edita] Història Natural
[edita] Paleogeografia
Gimnèsies i Pitiüses han tingut una història geogràfica diferent. Durant les glaciacions del quaternari, degut a l'acumulació de l'aigua en forma de glaç en els casquets polars i a les grans serralades, mars i oceans van baixar de ninell. Això va donar que s'unissin Menorca i Mallorca per un cantó, i Eivissa i Formentera per l'altre. Totes les faunes i flores aleshores es van barrejar però entre la Gran Gimnèsia i la Gran Pitiüsa no va ser així perquè va romandre un canal marí de més de 70 km, infranquejable per la fauna terrestre.
La menor mida de la Gran Gimnèsia (2000 km2) i un clima més àrid (300 mm) va provocar l'extinció de la fauna terestre i la manca de poblaments vegetals arboris notables.
[edita] Flora
La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogràfics:
- L'element florístic tirrènic balear: 17 endemismes catalogats (fins al 1997)
- L'element florístic ibèric balear: 14 endemismes catalogats (fins al 1997)
- L'element florístic baleàric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997)
En el passat, Gimnèsies i Pitiüses varen tenir ecosistemes diferents:
- Les Gimnèsies tindrien boscos d'alzina a l'interior i a les planes costeneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta relictual a Mallorca.
- Les Pitiüses estarien pràcticament despullades de vegetació arbòria (algunes pinedes solament, d'aquí l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitròfils producte de l'efecte abassegador de les dejeccions de la gran quantitat de colònies d'avifauna que tindrien.
[edita] Bibliografia consultada
- ALOMAR i CANYELLES, G.; MUS i AMÉZQUITA, M.; ROSSELLÓ i PICORNELL, J.A. Flora endèmica de les Balears. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1997. 294 p. ISBN 84-87389-90-2
[edita] Fauna
La fauna de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Hi ha uns 230 endemismes animals catalogats (fins l'any 2000), 99% són invertebrats.
No cal dir que la informació existent no és la mateixa per a cada tàxon. Els vertebrats són els més ben estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels que es té poquíssima informació. En el passat, la fauna de les Gimnèsies i de les Pitiüses era ben diferent. Sembla ser, que llevat de les espècies voladores (aus, rate pinyades i insectes voladors), no compartien quasi cap espècies terestre. Diferents comunitats vegetals, diferents herbívors, diferents carnivors.
Un dels grans esdeveniments faunístics a les illes, relativament recent, ha estat la desaparició de tota una fauna de mamífers insulars endèmica (veure la bibliografia de paleofauna balear). Durant el Plio-Quaternari es desenvolupà a les Gimnèsies peculiar fauna terrestre:
- Myotragus: espècie amb aparença de cabra, encara que està poc emparentada amb elles
- Eliomys morpheus: la rata cellarda autòctona, un rosegador
- Soriculus hidalgoi: la musaranya autòctona, un insectívor
L'arribada de l'home a les illes va conduir a la desaparició d'aquesta fauna (s'han trobat ossos en les excavacions dels poblats talaiòtics)
A les Pitiüses, a partir del Pleistocè superior, la fauna es troba desproveïda de mamífers terrestres i d'amfibis. Però, és un fauna molt rica en ocells. Algunes desaparicions es van donar just en les primeres albors de presència humana (les darreres evidències de la seva presència són de fa uns 6600 anys):
- Haliaeetus albicilla: l'àguila marina
- Anser sp.: l'oca d'eivissa
[edita] Bibliografia consultada
- PONS, G. X.; PALMER, M. Fauna endèmica de les illes Balears. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 1996. 307 p.;25 cm ISBN 84-87026-56-7
[edita] Enllaços externs
[edita] General
- Govern de les Illes Balears
- Materials didàctics de Geografia i Història
- Institut Balear d'Estadística (IBAE)
- Els foners Balears
- Memòria Històrica de les Illes Balears
[edita] Natura
- Naturalismo e conhecimiento dae herpetologia balear: Completa web sobre els rèptils i anfibis de les Balears
- Codex Aviorum Balearicum sXXI: Catàleg de les aus de les illes Balears, i alguna cosa més
- La Naturaleza balear a les mans d'un pintor:Xisco Bernal, un pintor nou a Mallorca.
- La cultura talaiòtica a les Balears
- Herbari virtual: Herbari del Departament de Biologia de la UIB
- Codex Plantarum Vascularium Balearicum 2000: Catàleg de la Flora Vascular de les Illes Balears
![]() |
Portal de les Illes Balears – Accediu als articles temàtics sobre les Illes Balears. |