Regla D'Hondt
De Viquipèdia
La regla (o fórmula) D'Hondt és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Víctor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional de partits. El mètode s'utilitza a l'Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa, Turquia i Xile, i a altres països només per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest mètode és més proporcional que el mètode Sainte-Laguë, que afavoreix els partits més petits. Sovint s'usa el que s'anomena la regla d'Hondt modificada, en què només s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots.
[edita] Exemple de funcionament de la regla modificada
Per entendre aquest sistema farem servir un exemple. Imaginem una província que ha d'escollir vuit diputats on els resultats de les eleccions són els de la taula següent:
Partit | Nombre de vots |
---|---|
Partit A | 120.000 |
Partit B | 100.000 |
Partit C | 40.000 |
Partit D | 5.000 |
Partit E | 2.500 |
No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. Aquest percentatge varia segons el país: a Espanya és d'un 3%, a Israel d'un 2% i a Turquia d'un 10%. En el nostre exemple, hi ha hagut 267.500 vots vàlids, per tant un 3% serien 8.025 vots.
Partit | Nombre de vots |
---|---|
Partit A | 120.000 |
Partit B | 100.000 |
Partit C | 40.000 |
Després, s'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d'escons corresponents a la circumscripció, en aquest cas vuit, i es van atribuint els escons a les candidatures que obtinguen els quocients majors al quadre, atenent a un ordre decreixent.
Quan en la relació de quocients coincideixin dos quocients corresponents a distintes candidatures, l'escó s'atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els successius de forma alternativa.
En alguns països es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el càlcul, i en molts països els partits petits acaben presentant una llista única per poder passar el llindar de tall (3%, a Espanya).
[edita] Vegeu també
Article 163 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (castellà)