Cultura dels sepulcres de fossa

De Viquipèdia

La cultura dels sepulcres de fossa es va establir a Catalunya cap el 3000 aC alhora que al País Valencià es mantenia la cultura neolítica oriental anterior.

Era un poble de pagesos que vivia de les seves collites. No vivien en coves sinó en cabanes prop dels camps. Es creu que van venir de Suïssa i el nord d'Itàlia, on el sistema d'enterrament i alguns elements de la ceràmica (com els vasos de boca quadrada) també es donaven.

No es coneixen poblats o cabanes però sí tombes: cada tomba tenia una fossa cavada a terra amb unes lloses protegint els cadàvers, de vegades formant una caixa anomenada cista (apareixen bastants exemples a la part del Solsonès). A cada tomba hi ha dos individus, mai més de dos, i que són un home i una dona. Estan col·locats dins la tomba arrupits amb els braços i les cames flexionats, però no es creu que això volgués dir que era una posició fetal buscada expressament. Les tombes i les ofrenes que hi trobem són totes molts similars, cosa que indica la inexistència de classes socials. Les ofrenes consisteixen en ceràmiques llises sense decoracions, puntes de fletxa de sílex, ganivets, punxons d'os i alguna altra eina de pedra, i collarets fets amb una pedra verda anomenada callaita, potser portada de lluny (ja que no es troba a les rodalies)