Guerra dels Segadors

De Viquipèdia

La Guerra dels Segadors és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el Comtat de Rosselló i mig Comtat de Cerdanya, que passaren així a mans de França.

Taula de continguts

[edita] Causes

La guerra s'inicià arran del malestar que generà a diferents contrades catalanes la presència de tropes castellanes durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648).

Els fets del Corpus de Sang del 1640, desencadenats per la mort d'un segador i que conduïren a la mort (no del tot aclarida) de comte de Santa Coloma i virrei del Principat Dalmau III de Queralt, marquen l'inici del conflicte.

[edita] Desenvolupament del conflicte

Pau Claris, al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana. La Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc (26 de gener del 1641). Poc més tard moria Pau Claris, i la difícil situació local i internacional, dugué a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobirà de Catalunya al rei Lluís XIII de França (Lluís I de Barcelona).

El conflicte s'allargà més enllà de la Pau de Westfàlia (1648), amb l'enfrontament de dos sobirans i de dues Generalitats. El 1652 les autoritats franceses renunciaven al Principat de Catalunya, però mantingueren el control del Rosselló. Això donà pas a la signatura del Tractat dels Pirineus (1659).

[edita] Cronologia

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs