Thomas de Quincey
De Viquipèdia
Thomas de Quincey (Manchester, 15 d'agost de 1785 – Edimburg, 8 de desembre de 1859), fou un escriptor anglès.
[edita] Biografia
Des de ben jove va mostrar inquietuds literàries i una erudició precoç (als tretze anys sabia escriure en grec antic), gràcies a les quals fou un dels primers en apreciar el valor de l'aleshores incipient poesia romàntica de Samuel Coleridge i, sobretot, de William Wordsworth. Tot i pertànyer a una generació anterior a la seva, De Quincey va guanyar-se la confiança i l'amistat d'aquests dos poetes quan era un adolescent, i fins i tot va conviure durant la joventut amb Wordsworth en una casa (Dove Cottage) que aquest tenia al Districte dels Llacs, al nord d'Anglaterra.
Malgrat això, Thomas de Quincey' no va conrear la poesia i la seva obra cal considerar-la a part del cercle romàntic (sobretot després del trencament de relacions personals amb Wordsworth); De Quincey, en canvi, va destacar per la prosa, peculiar i singular tant per l'estil com pels temes que va tractar.
Al Districte dels Llacs va conèixer Margaret Simpson, filla d'un granger i amb qui es va casar. Sembla que Wordsworth no va aprovar aquest matrimoni (que va realitzar-se després de l'embaràs de Margaret). Sigui com sigui, després de l'etapa al Districte dels Llacs, De Quincey i la seva família creixent (arribarien a tenir vuit fills) van desplaçar-se a diversos llocs d'Anglaterra per acabar-se establint a Edimburg. De Quincey tenia trenta i pocs anys d'edat i durant les pròximes tres dècades es guanyaria la vida (precàriament) dels centenars d'articles que va escriure per a diverses publicacions periòdiques angleses.
La seva obra més coneguda, publicada avui dia en format de llibre (encara no n'existeix cap traducció catalana), és Confessions d'un anglès menjador d'opi (Confessions of an English Opium-Eater, 1822). Tot i la celebritat que va adquirir amb aquesta obra autobiogràfica, De Quincey va patir problemes econòmics durant tota la vida. Tan sols al final, ja retirat a Edimburg, dedicat a reunir els seus articles (Selections Grave and Gay) i cuidat per les seves filles, va gaudir de cert reconeixement.
Malgrat haver estat un addicte a l'opi durant tota la vida, De Quincey va viure fins als 74 anys. Va ser enterrat al costat de la seva dona (morta el 1837) al cementiri de Saint Cuthbert's Churchyard, al centre d'Edimburg.
Diversos grans autors posteriors han elogiat i reconegut la influència de De Quincey, com Charles Baudelaire, Edgar Allan Poe, Oscar Wilde, Jorge Luis Borges o Italo Calvino.
[edita] Obres
Cal destacar també De l'assasinat considerat com una de les belles arts (On Murder Considered as One of the Fine Arts), El cotxe de correus anglès (The English Mail Coach) o Suspiria de Profundis, la segona part de les Confessions d'un anglès menjador d'opi.