Alan Moore
De Viquipèdia
Alan Moore (*Northampton, 18 de novembre de 1953) és un escriptor britànic mundialment conegut pel seu treball com a creador i guionista d'historietes per a adults. Les seves obres més conegudes, de què ha sigut coautor, són Watchmen, V de Vendetta i From Hell.
Ha esdevingut una vertadera llegenda vivent del còmic, molts dels seus treballs són considerats com a grans obres mestres d'aquest gènere. El seu passat, vertaderament pintoresc i caòtic, juntament amb la seva actual condició de misantrop aspirant a mag, l'han fet una vertadera icona, recognoscible per la seva barba i cabellera, ambdues igualment llargues i prominents. Va treballar primer per al mercat del seu país en revistes com 2000AD o Warrior i, a partir de 1984, per al mercat nord-americà.
El 2003 en complir 50 anys va anunciar que es retirava del còmic mainstream per a dedicar-se a la producció en altres camps del seu interés. Però fins ara ha continuat realitzant esporàdics treballs "alimentaris" especialment per a la seva companyia editorial "America's Best Comics" (ABC) i per a la "Wildstorm".
A mitjan 2005 va lliurar el seu últim guió de "The League of Extraordinary Gentlemen", i va trencar definitivament amb la Wildstorm i la seva casa matriu, la DC.
Taula de continguts |
[edita] Aportació a la historieta contemporània
L'obra de Moore és reconeguda per aportar una maduresa i una sensibilitat pròpies de la literatura a un mitjà escàs en aquets atributs. A més d'incloure sovint temes adults en els seus relats, Moore ha expandit les possibilitats expressives del còmic per mitjà de la creació d'efectes narratius específics del mitjà i l'experimentació de diverses combinacions de text i imatge.
La seva obra més important és "Watchmen", una fantasia fosca que en un rerefons políticament convulsionat detalla les interaccions i personalitats d'un grup de superherois des d'un enfocament quasi psicoanalític. El tractament quasi filosòfic de temes de caire altament intel·lectual (com l'Übermensch de Nietzsche o el Götterdämmerung de Wagner), la inclusió subreptícia de temàtiques cultes i en to madur, a més de la deconstrucció del mite del superhome fan d'esta novel·la gràfica una veritable fita que va transformar totalment la història del còmic occidental.
El seu treball incorpora un ampli ventall d'influències alienes al món de la historieta, entre elles l'obra d'escriptors com Michael Moorcock i altres de l'anomenada nova onada de la ciència-ficció, autors del gènere d'horror com Clive Barker, consagrats com William S. Burroughs, Thomas Pynchon o Iain Sinclair i cineastes com Nicolas Roeg. L'historietista Bryan Talbot, la creació del qual The Adventures of Luther Arkwright va prefigurar el moviment del còmic per a adults, és indubtablement una altra influència important.
[edita] Moore i el cinema
Dos dels seus còmics, From Hell i La lliga dels homes extraordinaris (The League of Extraordinary Gentlemen), han estat portats al cinema per Hollywood el 2001 i 2003, respectivament. A més, un altre film, Constantine (2005), dirigit per Francis Lawrence, està basat en el personatge John Constantine, creat per Moore per a Swamp Thing. Moore, decepcionat pels resultats artístics d'estes interpretacions, ha rebutjat rebre diners per adaptacions futures del seu treball.
L'última adaptació al cinema d'una obra seva és V de Vendetta (cine), amb guió escrit pels germans Wachowski i protagonitzada per Hugo Weaving i Natalie Portman. Moore ha renegat de la pel·lícula, i ha titllat el seu guió de "porqueria" i ha exigit als productors que retiren el seu nom dels crèdits. Un altre projecte de pel·lícula va ser Watchmen, que seria dirigit per Paul Greengrass però que, finalment, la productora Paramount va rebutjar pel seu elevat pressupost.
[edita] altres treballs
A més de la seua dedicació al còmic, Moore és gnòstic des de mitjans dels años 90, mag aficionat i membre d'un grup teatral d'avantguarda anomenat The Moon and Serpent Grand Egyptian Theatre of Marvels. Dos obres d'este grup, The Birth Caul i Snakes and Ladders, han estat transformades en còmics per Eddie Campbell.
Ha escrit una novel·la, Voice of the Fire, un conjunt d'històries breus aparentment inconnexes ocorregudes a Northampton al llarg de diversos segles des de l'edat de Bronze fins a l'actualitat. També ha firmat un guió encara no realitzat, Fashion Beast, una relectura del mite de "La Bella i la Bèstia" que li va encarregar Malcolm McLaren.
Ha col·laborat amb la seua companya sentimental, la fotògrafa Melinda Gebbie, en la novel·la de caire eròtic Little Girl Lost.
Políticament es declara anarquista, ideologia que reflexa una dels seus més aclamades obres, V de Vendetta.
Actualment Moore continua vivint al seu natal Northampton separat de la seua dona i filles per mutu acord, i ocupa el seu temps en l'estudi de la màgia i construint casa seva, que pretén que siga una mena de palau bizantí, que executa ell en persona. S'ha automarginat de la societat i és pràcticament inaccessible per als fanàtics, llecs o reporters.
Curiosament, Moore és cec d'un ull i sord d'una orella. Una biografia detallada, titulada Alan Moore: Portrait of An Extraordinary Gentleman, es va publicar en complir Moore 50 anys. Els guanys d'aquesta publicació estan destinats a accions humanitàries.
[edita] Obres destacades
[edita] Etapa britànica
- Miracleman (1983-1989)
- V de Vendetta (1983-1987)
[edita] Etapa nord-americana
- Swamp Thing (1984-1987), amb els dibuixants Stephen Bissette i John Totleben.
- Watchmen (1986-1987)
- Brought to light (1989)
- From Hell (1989-99)
- A Small Killing (1991)
[edita] America's Best Còmics
- La lliga dels homes extraordinaris
- Tom Strong
- Promethea
- Top Tin