Transleitània
De Viquipèdia
Transleitània fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi austrohongarès que corresponia als territoris mes enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha). Aquest nom va sorgir del acord constitucional de 1867 que establia un imperi dual, amb dos estats sota el mateix emperador, i cada estat amb els regnes i províncies corresponents. Transleitània fou de majoria hongaresa encara que dins aquest conjunt hi havia altres ètnies (croats, eslovens, italians, rutens i alemanys principalment) i els hongaresos nomes eren majoritaris al Regne d’Hongria.
Foren part de Transleitània:
- El regne d'Hongria
- El Regne triun (tres en un) de Croàcia (Croàcia, Eslavònia i Dalmàcia, la darrera part de Cisleitània)
- Croàcia
- Província d'Eslavònia
- Província de Fiume
- Província de Rutènia
- Província de Siebenburg (Transsilvània)
El territori de Bòsnia i Hercegovina fou un territori imperial conjunt.
[edita] Vegeu també
- Cisleitània