Correspondència

De Viquipèdia

Sigui A i B dos conjunts. Es diu que G és una correspondència de A en B (o relació entre A i B) si G ⊆ A×B. Per tant, una correspondència és un subconjunt del producte cartesià de dos conjunts.

Es denomina correspondència inversa de G al conjunt:

G-1 = {(y,x) ∈ B×A: (x,y) ∈ G}.

Per exemple:
Siguin A = {a, b} y B = {1, 2, 3}
A×B = {(a,1), (a,2), (a,3), (b,1), (b,2), (b,3)}.
F = {(a,1), (a,3), (b,3)} és una correspondència de A en B.
F-1 = {(1,a), (3,a), (3,b)}.

[edita] Domini y codomini

Es denomina domini d'una correspondència G de A en B al conjunt:

dom(G) = {x ∈ A: (x,y) ∈ G, per algun y ∈ B}.

Es denomina codomini o recorregut de G al conjunt:

codom(G) = {y ∈ B: (x,y) ∈ G, per algun x ∈ A}.

Es possible apreciar que: dom(G) ⊆ A i codom(G) ⊆ B.

[edita] Imatge y antiimatge

Si aA, es denomina conjunt imatge de a per G al conjunt:

G(a) = {y ∈ B: (a,y) ∈ G}.

Si bB, es denomina conjunt d'antimatge de b per G al conjunt:

G-1(b) = {x ∈ A: (x,b) ∈ G}.



D'aquesta forma, en el exemple anterior:
dom(F) = {a, b}.
codom(F) = {1, 3}.
F(a) = {1, 3}.
F(b) = {3}.
F-1(1) = {a}.
F-1(3) = {a, b}.


[edita] Mira també

  • Relació matemàtica
En altres llengües