Attila (òpera)

De Viquipèdia

Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner. Va ser estrenada el 17 de març de 1846 en el Teatro La Fenice de Venècia.

 Àtila, rei dels huns
Ampliar
Àtila, rei dels huns

Taula de continguts

[edita] Personatges

Els personatges són:

Àtila (Attila, rei dels huns), baix.
Aeci (Ezio, general romà), baríton.
Odabella (filla del senyor d'Aquilea, promesa de Foresto), soprano.
Foresto (cavaller d'Aquilea), tenor.
Uldino (jove bretó esclau d'Attila), tenor.
Lleó (Leone, vell romà, papa Lleó I), baix.

Ducs, reis i soldats, huns, gèpides, ostrogots, hèruls, turingis, alamans, druides, sacerdotesses, poble, homes i dones d'Aquilea, verge d'Aquilea en vestit guerrer, oficials i soldats romans, verges i infants de Roma, eremites, esclaus.

[edita] Sinopsi

Advertiment: Pot ésser desvetllada informació detallada de l'argument. Feu clic aquí per obtenir més informació.

La història té lloc a Itàlia l'any 425: durant el pròleg a Aquilea i a la Llacuna Adriàtica; durant els tres actes següents, a Roma.

[edita] Pròleg

Àtila, rei dels huns, ha invadit Itàlia. Ha conquistat la ciutat d'Aquilea i matat al seu senyor. La filla d'aquest, Odabella, es troba entre els presoners, i ha jurat venjar son pare matant al conquistador (“Santo di patria indefinito amor”). El seu caràcter fort ha atret Àtila, qui la pretén, acceptant-lo ella.

El general romà Aeci sap que l'emperador és dèbil i vol, almenys, salvar Itàlia. Li proposa a Àtila que es retire d'Itàlia en un famós passatge de l'òpera: “Avrai tu l'universo, resta l'Italia a me” (“Queda't amb tot l'univers, però deixa'm Itàlia a mi”). Àtila hi rebutja amb desdeny.

[edita] Acte I

Odabella recorda a la imatge Paterna (“Oh! nel fuggente nuvolo”), i corre a l'encontre de Foresto, el seu amat, un noble d'Aquilea, qui creu que Odabella s'ha passat a l'enemic. Ella li conta els seus plans de venjança.

Àtila ha somiat que un ancià li impedia conquistar Roma, dient-li “tu ets l'assot de la humanitat, però aquests són els dominis de Déu”. Quan avança sobre Roma, li surt a l'encontre el papa Lleó I, en qui Àtila reconeix a l'home del seu somni, i el papa li dirigeix les mateixes paraules, per la qual cosa renuncia a prendre la ciutat i firma una treva amb els romans.

[edita] Acte II

Se celebra un banquet en honor d'Aeci. Odabella adverteix Àtila que hi ha una conjura per a enverinar-lo, i ho fa perquè vol matar-lo ella mateixa. Foresto confessa i Àtila el perdona, i, commogut pel gest d'Odabella, li proposa matrimoni.

Aeci i Àtila arriben a un pacte, el rei dels huns jura que no conquistarà Roma (“O sposa, t'allieta”).

[edita] Acte III

Es reuneixen Aeci, Odabella i Foresto. Àtila els descobreix i comprén que volen matar-lo. Els recorda els seus actes de generositat: a Aeci la pau que han signat, a Foresto que l'havia perdonat, i a Odabella, que volia esposar-la. No obstant, ella el mata. Els romans i els bàrbars s'enfronten.

[edita] Anàlisi musical

[edita] Llibret

El llibret és obra de Temistocle Solera, basant-se en Attila, König Der Hunnen (Àtila, rei dels huns), obra teatral escrita per Zacharias Werner que Verdi havia llegit. Temistocle Solera va ser també el llibretista de Nabucco. Verdi va trobar tan modificada la tragèdia en relació amb l'obra de Werner que va recórrer a Francesco Maria Piave perquè canviara els aspectes que el compositor creia necessaris.

[edita] Àries destacades

Considera R. Alier que el preludi d'aquesta òpera és particularment bell, admetent parangó amb altres més famosos, com el de La Traviata.

De les peces vocals d'aquesta òpera, destaquen:

Ària d'Odabella (Pròleg): Allor Che I Forti Corrono... Da Te Questo Or M'e Concesso, cavatina de tipus patriòtic.
Duo entre Àtila i Aeci (Pròleg): Uldino, A Me Dinanzi... Tardo Per Gli Anni... Vanitosi!.
Ària d'Odabella (Acte I): Liberamente Or Piangi... O nel fuggente nuvolo, segona ària d'aquest personatge, de to líric.
Ària d'Attila (Acte I): Uldino! Uldin!... Mentre Gonfiarsi L'anima ... Oltre a quel limite.
Ària d'Aeci (Acte II): Tregua E Cogli Unni... Dagl'immortali vertici.
Ària d'Aeci (Acte II): E gettata la mia sorte és un exemple característic del gènere verdià.

[edita] Estrena

Es va estrenar a Venècia el 17 de març de 1846. Van cantar en aquesta ocasió:

Àtila, el baix Ignacio Marini.
Aeci, el baríton Natale Costantini.
Odabella, la soprano Sofia Loewe.
Foresto, el tenor Carlo Guasco.
Uldino, el tenor Ettore Profili.
Lleó, el baix Giuseppe Romanelli.

[edita] Valoració

Es tracta d'una òpera composta en l'època verdiana “de galeres”, urgent, ràpida, juvenil. És una de les caracteritzades per tints patriòtics i que van donar fama a Verdi com a compositor polític. Però a banda del tema patriòtic, els personatges tenen perfils psicològics interessants, com el propi Àtila, que és molt més que un malvat a l'ús.

[edita] Discografia

  • Riccardo Muti, amb Ruggero Raimondi, A. Stella, G. Guelfi, G. Cecchele, RAI de Roma (concert públic, Memories, 1970).
  • Lamberto Gardelli, amb Ruggero Raimondi, Cristina Deutekom, Sherrill Milnes, Carlo Bergonzi, Royal Philharmonic Orchestra, Ambrosian Opera Chorus (Philips, 1973).
  • L. Gardelli, amb Evgeni Nesterenko, Sylvia Sass, Lajos Miller, Janos B. Nagy, Orquestra Estatal d'Hongria, Cor de la Radio televisió hongaresa (Hungaroton, 1987).
  • Riccardo Muti, amb Samuel Ramey, Cheryl Studer, G. Zancanaro, Neil Shicoff, Orquestra i cor del Teatro La Scala (EMI, 1989).

[edita] Referències

  • Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivière, F., La discoteca ideal de la ópera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1
  • Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compact Discs, Penguin Group, 1988,
  • McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de música clásica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7
  • La magia de la ópera (Jörg Peter Urbach, Catàleg Philips Classics), 1993
  • Creador de rols / OperaGlass

[edita] Enllaços externs

Òperes de Giuseppe Verdi

Oberto, Conte di San Bonifacio (1839) | Un Giorno di Regno (1840) | Nabucco (1842) | I Lombardi (1843) | Ernani (1844) | I due Foscari (1844) | Giovanna d'Arco (1845) | Alzira (1845) | Attila (1846) | Macbeth (1847) | I Masnadieri (1847) | Il corsaro (1848) | La battaglia di Legnano (1849) | Luisa Miller (1849) | Stiffelio (1850) | Rigoletto (1851) | Il trovatore (1853) | La Traviata (1853) | I vespri siciliani (1855) | Simon Boccanegra (1857) | Un ballo in maschera (1859) | La forza del destino (1862) | Don Carlos (1867) | Aïda (1871) | Otello (1887) | Falstaff (1893)