Missions lunars

De Viquipèdia

L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969).
Ampliar
L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969).

En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna. Es poden classificar en missions tripulades i missions no tripulades. La que va tenir més ressó mundial va ser l'Apollo XI, una missió nordamericana que va portar per primera vegada homes a la superfície de la Lluna. L'astronauta nordamericà Neil Armstrong, va ser el primer ésser humà que, a les 03:56 (hora catalana) del 21 de juliol de 1969, posava el peu a la Lluna.

El primer intent d'enviar un giny espacial a la Lluna va tenir lloc el 17 d'agost de 1958 quan la sonda nordamericana Pioneer 0 va explotar durant la fase de llançament. La primera missió que va aconseguir arribar a l'òrbita de la Lluna va ser la sonda soviètica Luna 1, el gener de 1959.

Entre les primeres missions hi va haver un gran nombre de fracassos, donada la gran dificultat que implicava aconseguir donar a les sondes la velocitat necessària per escapar de l'atracció gravitatòria de la Terra. A més, un cop la sonda havia estat llançada amb èxit, hi havia el problema de controlar la seva trajectòria en tot moment per evitar o bé que es perdés en l'espai o que acabés xocant contra la Lluna o la Terra.

Les missions lunars van ser una de les parts més importants del que es coneix com a "carrera espacial", la competició informal entre els Estats Units i la Unió Soviètica que va durar des de finals dels anys 50 fins a principis dels 70, per aconseguir dominar el vol de coets i l'exploració espacial.

Taula de continguts

[edita] Missions no tripulades

[edita] Missions EUA - URSS (1958 - 1976)

La sonda soviètica Luna 1, la primera en sobrevolar la Lluna (1959).
Ampliar
La sonda soviètica Luna 1, la primera en sobrevolar la Lluna (1959).
  • Programa Pioneer (EUA, 1958-1960): el primer programa nordamericà d'exploració espacial. Les primeres sondes, entre el 1958 i el 1960, es van dedicar a l'exploració de la Lluna. La majoria van fallar durant la fase de llançament. No obstant, la Pioneer 4 va aconseguir fer un sobrevol de la Lluna, el 4 de març de 1959.
  • Programa Luna (o Lunik) (URSS, 1958-1976): el principal programa soviètic de missions lunars. Va constar d'un gran nombre de missions. Oficialment, només n'hi va haver 24, 15 de les quals es consideren un èxit. Les que fallaven ja durant la fase de llançament, no eren reconegudes oficialment i no se'ls-hi assignava número. Entre elles cal destacar:
    • Luna 1 (1959), la primera sonda en sobrevolar la Lluna (ja mencionada).
    • Luna 2 (1959), la primera en impactar contra la Lluna.
    • Luna 3 (1959), la primera en fotografiar la cara oculta de la Lluna.
    • Luna 9 (1966), la primera en allunitzar suaument.
    • Luna 10 (1966), la primera en entrar en òrbita al voltant de la Lluna.
    • Luna 16 (1970), la primera sonda no tripulada en retornar mostres de la superfície lunar a la Terra.
    • Luna 17 (1970) i Luna 21 (1973), que van portar al Lunokhod 1 i al Lunokhod 2, els primers rovers lunars.
  • Programa Ranger (EUA, 1961-1965): sèrie de 9 sondes equipades amb càmeres de vídeo per enviar imatges de gran resolució de la superfície de la Lluna. Es llançaven contra la Lluna enviant imatges desde cada vegada més a prop fins a xocar contra la superfície. Les primeres van ser un fracàs però les Ranger 7, 8 i 9 van enviar moltes imatges que van servir per a preparar futures missions.
  • Programa Lunar Orbiter (EUA, 1966-1967): sèrie de 5 sondes orbitals amb la missió de fotografiar tota la superfície lunar. Les imatges es van utilitzar per a escollir els llocs d'allunatge de les futures missions tripulades Apollo. Totes cinc van ser un èxit i es va fotografiar el 99% de la superfície del satèl·lit.
  • Programa Surveyor (EUA, 1966-1968): programa constituït per 7 sondes de superfície dissenyades per a demostrar la possibilitat d'allunitzar suaument sobre la superfície del satèl·lit. Dues es van estrellar contra la Lluna però les Surveyor 1, 3, 5, 6 i 7 van ser un èxit.
  • Programa Zond (URSS, 1964-1970): estava format per 8 missions separades en dos blocs. Les tres primeres sondes eren missions científiques per a explorar Venus i Mart. Però de la 4 a la 8 (1968-1970) van ser missions de prova per a algun dia construir sondes orbitals tripulades. Van efectuar sobrevols de la Lluna i van retornar a la Terra. La Zond 5 va ser la primera sonda en tornar de la Lluna amb éssers vius a bord (tortugues, mosques, cucs, plantes, llavors i bacteris).

[edita] Missions recents (1990 - 2006)

Dibuix de la sonda Lunar Prospector de la NASA (1998).
Ampliar
Dibuix de la sonda Lunar Prospector de la NASA (1998).
  • Hiten (Japó, 1990): Constava de dos mòduls: la nau Hiten i la sonda orbital Hagoromo. La inserció orbital va ser correcta però el transmissor de la Hagoromo va fallar i no es va obtenir cap dada científica.
  • Clementine (EUA, 1994): sonda orbital dedicada a obtenir imatges de la superfície de la Lluna a diferents longituds d'ona i a realitzar diversos experiments científics gràcies als instruments que portava a bord. La missió va ser un èxit. Gràcies a les dades que va obtenir, es va descobrir que als pols lunars hi ha una quantitat significativa d'aigua congelada.
  • Lunar Prospector (EUA, 1998): sonda orbital amb diversos instruments a bord dedicada a mesurar els camps magnètic i gravitatori de la Lluna, a analitzar la composició de la superfície lunar i a detectar possibles dipòsits d'aigua als pols. La missió va ser un èxit.
  • Smart 1 (ESA, 2003): sonda orbital actualment operativa. El seu objectiu principal és provar els seus propulsors iònics alimentats per energia solar. Si la prova resulta positiva, aquesta i d'altres tecnologies es podrien implementar en missions futures. Objectius secundaris són recol·lectar dades sobre la composició de la Lluna, sobre com es va formar i sobre la possible presència d'aigua als pols.

[edita] Missions tripulades: programa Apollo

Buzz Aldrin i el mòdul lunar de l'Apollo 11 a la Lluna (1969).
Ampliar
Buzz Aldrin i el mòdul lunar de l'Apollo 11 a la Lluna (1969).

Les úniques missions tripulades que s'han enviat a la Lluna (i a qualsevol altre cos del sistema solar) són les del programa Apollo (1961-1975) de la NASA. De les 11 missions tripulades que formaven el programa (hi va haver també llançaments de prova no tripulats), dues (Apollo 7 i Apollo 9 no eren missions lunars sinó només vols de prova en òrbita terrestre), dues més (Apollo 8 i Apollo 10) tenien com a objectiu entrar en òrbita al voltant de la Lluna i retornar els seus tripulants sans i estalvis a la Terra:

  • Apollo 8 (1968) : 10 voltes a la Lluna. Astronautes: Frank Borman, James Lovell i William Anders.
  • Apollo 10 (1969): 31 voltes a la Lluna. Astronautes: Thomas Stafford, John W. Young i Eugene Cernan.

Les 7 missions restants tenien com a objectiu allunitzar, efectuar activitats extravehiculars per la superfície lunar i retornar a la Terra. Totes les missions Apollo van complir els seus objectius, excepte la missió Apollo 13 que, degut a un problema durant el viatge d'anada, es va veure obligada a suspendre l'allunatge i a retornar a la Terra després d'haver fet tan sols un sobrevol de la Lluna.

  • Apollo 13 (1970): Sobrevol. Astronautes: Jim Lovell, Jack Swigert i Fred Haise.

Les missions lunars que van aconseguir que els astronautes que portaven, poguessin trepitjar la Lluna i explorar-la, van ser les següents:

  • Apollo 11 (1969): 21h 36m a la Lluna. Astronautes: Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin. Armstrong i Aldrin baixen a la Lluna amb el mòdul lunar "Eagle".
  • Apollo 12 (1969): 31h 31m a la Lluna. Astronautes: Pete Conrad, Richard F. Gordon i Alan Bean.
  • Apollo 14 (1971): 33h 30m a la Lluna. Astronautes: Alan Shepard, Stuart Roosa i Edgar Mitchell.
  • Apollo 15 (1971): 66h 55m a la Lluna. Astronautes: David Scott, Alfred Worden i James Irwin.
  • Apollo 16 (1972): 71h 2m a la Lluna. Astronautes: John W. Young, Ken Mattingly i Charles Moss Duke.
  • Apollo 17 (1972): 75h 0m a la Lluna. Astronautes: Eugene Cernan, Ronald Evans, Harrison Schmitt.

Des del 1972, no hi ha hagut més missions lunars tripulades.

[edita] Missions previstes

Esquema de la sonda xinesa Chang'e 1 que serà llançada el 2007.
Ampliar
Esquema de la sonda xinesa Chang'e 1 que serà llançada el 2007.

El 14 de gener de 2004, el president dels Estats Units George W. Bush va anunciar el Vision for Space Exploration, un projecte que preveu enviar noves missions lunars tripulades cap al 2020. El 19 de març de 2005, la NASA va presentar un pla per intentar complir aquest objectiu. Pel 2008 hi ha prevista una missió preliminar no tripulada, la Lunar Reconnaissance Orbiter.

L'Agència Espacial Europea (ESA) no té previstes més missions lunars després de la Smart 1. Tanmateix, el 2002 va iniciar el programa Aurora, un projecte d'exploració a llarg termini de la Lluna, Mart i diversos asteroides. S'ha plantejat la possibilitat d'una col·laboració amb la NASA per enviar una missió tripulada a la Lluna cap al 2024.

La Xina ha anunciat també la intenció d'enviar missions a la Lluna. El llançament de la sonda orbital no tripulada Chang'e 1 està previst per a l'abril de 2007. El seu objectiu, però, és molt més ambiciós, i contempla fins i tot la possibilitat d'enviar una missió tripulada abans del 2020.

El Japó té planejades dues missions lunars, la LUNAR-A i la Selene. També hi ha un projecte de l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a construir una base lunar habitada.

La Índia té previst el llançament d'una sonda orbital no tripulada, la Chandrayaan 1, pel 2008.

[edita] Vegeu també

En altres llengües