Caixmir

De Viquipèdia

Kashmir
Bandera de Caixmir (zona administrada per l'Índia
Bandera de Caixmir (zona administrada per Pakistan
Informació
Capital: Srinagar
Població


 - Total
 - Densitat de població


11.390.000 h. (2000)
4,7 hab/km²

Superfície 242.800 km²
Idiomes Hindi, urdu, caixmiri
Regions de Caixmir

Caixmir és un territori dividit entre la Índia i Pakistan (en caixmiri Kashir), que se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina també n'ocupa un tros. Té una extensió total de 242.800 km² i una població d'11.390.000 habitants. Pel que fa a la part índia, que té 143.000 km² i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000 h), està dividida dos regions administratives, Jammu i Caixmir, que formen un estat de la Unió Índia. Pel que fa a la zona ocupada per Pakistan, anomenada Azad Kashmir (Caixmir Lliure), té 83.806 km² i dos milions d'habitants, amb capital a Gilgit (30.000 h). Antigament es dividia en tres agències federades (Gilgit, Baltistan i Dizmir), i en formaven part les antics districtes de Muzaffarabad, Koth i part dels de Mirpur i Punch.

Taula de continguts

[edita] Orografia

És un país molt muntanyenc, puix que és ocupat totalment per la serralada de l'Himalaia i per les valls de l'Hindus i del Sindh, la qual cosa fa que l'alçària mitjana del país només sigui superada per Nepal o Tibet. Es divideix en nombroses zones orográfiques:

  • Les planures de Jammu i Punch, sorroses i al·luvials, del pleistocè.
  • El piemont de l'Himalaia, que va d'Udhampur al Punch (800-2000 m), amb valls de rius o duns del miocè.
  • El Pir Panjal Range, de granit i pleistocè, associat a l'Himalaia, amb unes alçàries de 4.000 metres i amb passes entre muntanyes importants com els de Babujar (4.145 m), Khunjerab (4.700 m), Kachikani (5.700 m) i el Kharding La.
  • La vall de Caixmir, assimètrica i profunda, formada per l'antic llac Karewa i amb sediments de l'alt Jhelum, la zona més poblada del país.
  • La zona central de l'Himalaia, alta i complexa, amb geleres pleistocèniques i amb influència del monsó del SO. Les principals alçàries són el Chogon, més conegut com a K2 o Godwin-Austen (8.611 m), el Nanga Parbat (8.126 m), Broad Peak (8.047 m), Gasherbrum I (8.068 m) i Gasherbrum II (8.035 m).
  • L'alta vall de l'Hindus, fregant la frontera amb el Tibet i vora el Nanga Parbat.
  • Les muntanyes de Karakoram, amb 30 pics que passen els 7.000 metres, anomenada el “sostre del món”, com els Rakaposhi (7.789 m), Mashaibruni (7.821 m), Tirich Mir (7.699 m), Shilla (7.026 m), Nunkun (7.135 m), Daspar (6.872 m), Disteghil Sar (7.885 m) i Karakorum (7.783 m).

A la regió hi tenen els naixement els principals rius de l'Índia, com el Sindh o Indus, i els Shyok, Gilgot, Zanskar, Shanak, Batalik i Wakhan Darja. Alguns llacs importants són el Paggong, el Victòria, Wular i Tso Morari.

En verd, la regió de Caixmir sota control pakistanès. La zona bruna fosca és sota control hindu Jammu i Caixmir mentre que Aksai Chin és sota ocupació xinesa
Ampliar
En verd, la regió de Caixmir sota control pakistanès. La zona bruna fosca és sota control hindu Jammu i Caixmir mentre que Aksai Chin és sota ocupació xinesa

[edita] Població

Els habitants del territori són culturalment semblants als del Punjab, i en general es dediquen a l'agricultura, al rabi o collita de civada i ordi a la primavera i al kharif o collida d'estiu de moresc. A les valls viuen de l'economia mixta de moresc, ramaderia i bosc. Un milió i mig de caixmirs viuen a Pakistan, Índia i Europa Occidental. El país és molt divers tant des del punt de vista religiós com lingüístic i ètnic. Etnogràficament, religiosament i lingüística, hi ha tres zones diferenciades al Caixmir:

  • Les valls de Jammu i Punch, on el 66 % de la població és hinduista. Molts d'ells parlen el dogri, dialecte de l'hindi, així com el pahari i khowari, del grup indoari. També hi ha alguns sikhs de parla panjabi. Els musulmans viuen al NO i són majoritaris al Punch Oest.
  • Vall de Kashmir, amb un 90 % de població musulmana i de parla caixmiri, amb influència sànscrita i que pertany a la branca dàrdica dels parlars indoaris, també parlades per algunes tribus de Gilgit.
  • Ladakh i Baltistan (valls de Skardo, Rongdo, Shigar, Khaplo, Kharmang i Gultari), zona poc poblada i coneguda com a Petit Tibet, amb tribus com els ladakhi o balti, de parla tibetana i religió budista, encara que la majoria dels balti s'han aconvertit a l'islam. Ocupa un terç del territori, però no arriba als 150.000 habitants. El 60 % dels habitants del Baltistan són tibetans.

[edita] Història

Caixmir fou un estat independent des de 1346. El 1586 quedà sota domini de l'Imperi Mogul.

El 1752 passà als afganesos als que fou conquerida pels britànics amb ajuda de la dinastia Dogra que dominava a Jammu; a aquesta dinastia li fou cedida Caixmir el 1820. El 1846 el maharajà Gulab Singh comprà els drets a la Companyia Britànica de les Índies Orientals (Tractat d'Amritsar).

Les tensions entre la dinastia hindú i la població musulmana van començar a ser evidents el 1931. La campanya dels musulmans "Quit Kashmir" de 1946 contra el maharajà Hari Singh portà a la creació de l' Azad Kashmir Movement que el 1947 es revoltà obertament.

L'agost de 1947 els britànics es van retirar i el 27 d'octubre el maharajà, que semblava que havia escollit la independència, es va traslladar a Jammu i va signar la seva accessió a l'Índia al no poder fer front a la revolta musulmana. Les tropes índies van entrar al país i el 1948 van posar fi a la rebel·lió, gracies en part al suport del líder popular Sheikh Abdullah, que anteriorment havia dirigit un moviment contra el sobirà demanant més democràcia i drets civils.

Sheikh Abdullah encapçala l'administració d'emergència el 31 d'octubre de 1947. El 1949 l' ONU determinà que hi havia d'haver un plebiscit a Caixmir.

Les eleccions de 1951 van confirmar a Abdullah i el 1954 es va ratificar la unió a la Índia. (les eleccions posteriors van donar sempre la victòria a partits musulmans menys quant no hi van participar). El alto el foc de 1 de gener de 1949 determinà dues zones: una sota control dels rebels que quedaria sota administració temporal de Pakistan, i la restà sota administració de la Índia, la sobirania de la qual era implícitament reconeguda sobre tot el territori en virtut de la cessió del maharajà. El Partit d'Abdullah, la Conferència Nacional de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir National Conference) va dominar l'escena política fins el 1963 i després el Partit del Congrés, fins el 1975.

El 1965 forces pakistaneses intentaren ocupar la part india, però foren rebutjades i es va establir l'acord de Tashkent de delimitació i aturada d'hostilitats.

El 1971 hi va haver mes enfrontaments durant la Guerra per el Pakistan Oriental, concloent amb l'acord de Simla de gener de 1972.

L'estat d'emergència fou declarat el 1975. Las manifestacions musulmanes foren creixent i a meitat dels vuitanta hi va haver els primers atemptats.

El 1975 es va iniciar el segon període de govern de la Conferència Nacional, que va durar fins el 2002 i fou interromput el 1977, el 1986 i del 1990 al 1996 per períodes de govern presidencial federal directe.

Després del govern presidencial del 1986, Farooq Abdullah que havia estat ministre en cap del 1982 al 1984 va tornar al poder, però degut a la pressió de les guerrilles que des de el 1989 actuaven amb suport de Pakistan, va haver de dimitir el 1990 i es va establir el govern directe des de Delhi. El 1990 la població hindú va començar a emigrar massivament fins al punt que la població hindú es actualment casi testimonial.

En 1994 la All-Party Hurriyat Conference (APHC), una organització que agrupava a totes les organitzacions musulmanes va cridar a la vaga general; el 21 de maig de 1994 el president del Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir Liberation Front, JKLF) va declarar una treva en les seves accions armades, el que va provocar que el grup Hizb-ul-Mujahideen, intentés segrestar-lo sense èxit (juny). L'octubre i novembre del 1994 un grup anomenat Al-Hadid es va donar a conèixer pel segrest d'uns turistes britànics.

El 1995 les enquestes mostraven que el 72% de la població era partidària de la independència. El gener de 1996 va començar a actuar el Front Islàmic de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir Islamic Front, JKIF) i la Muslim Janbaz Force es va oposar a converses de pau (febrer de 1996). Es van produir accions aïllades de grups diversos com el Jammu and Kashmir Ikhwan i el Muslim Mujahideen. La situació va quedar definida amb un partit laic independentista (el JKLF) i quatre partits musulmans pro pakistanesos principals: Hizb-ul-Mujahideen (HUM), Hizbollah, Ikhwan-ul-Musalmeen i Harkat-ul-Ansar. El suport pakistanès al JKLF fou gradualment retirat en favor dels partits pro pakistanesos. El JKLF er considerat un partit proper a la Conferència Nacional (que havia governat l'estat fins la imposició del govern de directe de Delhi), però amb una estratègia diferent.

A les eleccions generals de l'estiu de 1996 el Partit del Congrés de l'Índia obtingué 4/6 dels escons de l'estat ja que els partits musulmans van boicotejar les votacions i també els partits independentistes.

En las eleccions a la Assemblea de l'Estat la coalició All-Party Hurriyat Conference (APHC) que englobava a 30 partits) boicotejà igualment els comicis i la organització Dukhtaran-e-Millat (Filles de la Nació) va organitzar diverses protestes. Va obtenir la majoria la Conferència Nacional del ex ministre en cap Farooq Abdullah (57 escons de un total de 87), seguit del Bharatiya Janata Party (8 escons), el Partit del Congrés (7 escons) i l'esquerra Coalició del Front Unit Godwa (4 escons). Farooq Abdallah va tornar al govern. Chair Ghulam Nabi Sumji líder de l'APHC va acusar a Abdullah de estar al servei de Delhi.

El 1997 es va saber que Índia havia aixecat una milícia musulmana lleial: Ikhwan-ul-muslimoon, que van pràcticament ser eliminats en aquestos anys. Els indis fugits del Caixmir es van organitzar en la Panun Kashmir, però van rebutjar el retorn per establir-se a camps protegits.

El 1997 es va crear a Azad Kashmir, es a adir a la zona sota administració pakistanesa, la Jammu and Kashmir Solidarity Forum, una organització protegida pel govern d'Islamabad que tenia per objectiu l'autodeterminació (que en la visió pakistanesa volia dir la unió final a Pakistan) i l'organització del plebiscit exigit per l'ONU; aquesta nova organització estava formada per la Azad Jammu and Kashmir que era la estructura de govern a la zona pakistanesa; la All-Party Hurriyat Conference en representació dels partits musulmans; i la Muttahida Jihad Council, representant dels grups guerrillers.

Mentre Índia i Pakistan preparaven als seus, els independentistes també es van agrupar i es van distanciar de Pakistan. Quatre grups van anunciar una acció conjunta: el Jammu and Kashmir Liberation Front, la Federació d'Estudiants de Jammu i Caixmir, el Jammu and Kashmir National Awami Party, i el Kashmir Freedom Movement. Però el JKLF s' havia dividit el 1995 en dos faccions: una liderada per Amanullah Khan, basada a Azad Kashmir, i un altra basada al Caixmir indi dirigida per Yasin Malik.

Una vaga general convocada per Hizb-ul-Mujahideen fou seguida massivament (1998).

El 1999 guerrillers caixmirs amb suport de militars o voluntaris pakistanesos, van envair Caixmir (26 de maig) i la lluita amb l'exèrcit indi es va centrar a la Vall de Kargil. L'operació l'anunciaren com a seva quatre organitzacions guerrilleres que actuaven conjuntament: Lashkar-e-Tayyaba, Mujahideen Al-Badar, Harkat-ul-Mujahideen, i Tehrik-e-Jehad. El líder del Consell Unit de la Guerra Santa (United Jehad Council o Muttahida Jihad Council, format per 14 grups guerrillers islàmics) assegurava que no hi havia pakistanesos entre les forces combatents.

Quan el Jammu-Kashmir Democratic Party va convocar una marxa a Srinagar per demanar el plebiscit, el seu líder Shabir Ahmed Shah fou detingut i les marxes foren prohibides. El 5 de juliol de 1999, amb la mediació americana, es va acordar restaurar la línea de demarcació, el que es va consumar poc després.

Al any 2000 l'assemblea de l'estat va passar una moció reclamant una autonomia real per Caixmir, moció molt ben acollida a Assam, Nagaland, Mizoram i altres Estats amb les mateixes aspiracions. El 2 de novembre del 2002 el govern fou encapçalat per el People's Democratic Party amb Mufti Mohammad, que el 2 de novembre de 2005 va donar pas a Ghulam Nabi Azad (del Congress Legislature Party)

A Azad Kashmir (Pakistan) el partit Azad Kashmir va assumir la ideologia de unió amb Pakistan. Cap candidat oposat a la unió es va poder presentar a les eleccions. La constitució de 1974 (interina) en el seu article 4 impedeix que qualsevol persona o partit proposi una via diferent de la de ala unió amb Pakistan.

El 1996 es van presentar 36 candidats que foren rebutjats per oposar-se a la unió. Tanmateix els partits independentistes estan permesos però no poden participar al poder Els partits independentistes s'enquadren a la Kashmir National Alliance, formada per el Jammu Kashmir National Awami Party, el Kashmir National Democratic Party, el Jammu Kashmir National Liberation Front i la Jammu Kashmir National Student Federation. El 25 d'agost de 1996 Sardar Mohammad Ibrahim Khan va assolir el càrrec de president per quarta vegada; el 25 d'agost del 2001 el va substituir Sardar Mohammad Anwar Khan; i el 25 d'agost del 2006 va accedir a la presidència Raja Zulqarnain Khan, tots sempre de la All Jammu and Kashmir Muslim Conference, coalició de govern.

Gilgit y Baltistán, part de Caixmir, van quedar sota el control del govern de Pakistan que els va considerar territoris incorporats (degut a que eren estats nadius amb prínceps musulmans) i no com a part d'Azad Caixmir. Els habitants estan integrats a les àrees del nord i no gaudeixen de drets constitucionals. Els seus representants han protestat reiteradament. Vegeu Balawaristan.

[edita] Partits polítics i grups guerrillers de Caixmir

[edita] Partits musulmans de la zona administrada per l'Índia

[edita] Partidaris de l'Índia

[edita] Independentistes o autodeterminació


[edita] Partidaris de la unió al Pakistan

[edita] Partits hindús de zona administrada per l'Índia

[edita] Partits de la zona administrada per Pakistan

[edita] Partidaris de Pakistan (polítics)

[edita] Partits Independentistes (polítics i lluita armada)

[edita] Grups guerrillers islàmics

[edita] Banderes de Caixmir

Cal distingir entre le banderes d'estat i les del sobirà.

La primera bandera d'estat, del 1848, fou vermella llisa forcada. El 1936 s'hi va afegir una arada blanca, model que va estar vigent fins el 1953 quant s'hi van afegir tres línees verticals blanques. Els rebels de 1947 van adoptar la bandera coneguda com bandera del Caixmir Lliure (Azad Kashmir), en ús des 1948 a la zona sota control de Pakistan, i oficialitzada el 1970.

Les banderes reials van seguir la mateixa sequencia, incloent el color groc, amb models de 1846-1936, 1936-1953 i 1953-1968, i la bandera del maharajà des de 1968.

[edita] Vegeu també: