Regalèssia

De Viquipèdia

Regalèssia
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Galegeae
Gènere: 'Glycyrrhiza'
Espècie: ''G. glabra''
Nom binomial
Glycyrrhiza glabra
L.


La regalèssia o regalíssia és l'arrel o rizoma de Glycyrrhiza glabra, de la qual se'n pot extreure una substància dolça, anomenada «pega dolça». El nom científic del gènere significa arrel dolça (en grec)

[edita] Descripció

Planta plurianual de la família Fabaceae originària del sud d'Europa i de l'Àsia Menor. Arriba a fer un metre d'alçada, fulles caduques,pinnades de 7 a 15 cm, flors porpres o blau pàl·lid que formen una inflorescència. Fruit en llegum que conté diverses llavors. El sistema radicular està molt desenvolupat format per arrels pròpiament dites i per rizomes engruixits de fins a dos metres de llarg.

Hi ha altres espècies del gènere Glycyrrhiza (G. lepidota, G. uralensis, etcètera) també conreades fora de la zona del mediterrani.

[edita] Conreu

Es pot reproduir per les llavors o multiplicar per les arrels o rizomes. La sembra o plantació es pot fer a la tardor o a la primavera. Les llavors són de difícil germinació i cal estovar-les 24 hores en aigua per tal d'activar-la. Els rizomes plantats han de tenir almenys un borró. Una vegada nascuda la planta es comporta com una invasora i no deixa crèixer cap altra herba. Les arrels s'arranquen de la planta a la tardor del segon any. Gran part de la producció prové de plantacions silvestres i a Turquia, que era una gran exportadora, la planta ha esdevingut rara.

[edita] Usos

Consum directe de l'arrel, o del seu extracte, la pega dolça, extracció de la substància dolça glicirrina (50 vegades més dolça que la sacarosa) que es fa servir per fer llepolies o licors (per exemple anissette) i medicinal, sobretot com expectorant, tot i que a altes dosis és una substància perillosa.

Segons Monlau (1890) té virtuts contra el mareig i per això la prenien els cosacs que navegaven pel mar Azov. També reflecteix que en aquell temps es servia a París una beguda barata anomenada coco a base de regalèssia de la mateixa manera que a Madrid venien aigua d'ordi i a Barcelona l'orxata de xufla.