Interferències gramaticals del castellà sobre el català
De Viquipèdia
Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.
A causa del contacte entre llengües dins els territoris on es parla la llengua catalana (especialment amb el castellà), es donen interferències gramaticals -que podríem qualificar també d' errades gramaticals- a tots els nivells de la llengua, des del més col·loquial fins al de la "suposada" llengua estàndard dels mitjans de comunicació -"suposada" puix que freqüentment a-normativa i anàrquica- i, àdhuc, de la llengua literària d'autors considerats solvents que anteposen els seus gustos personals a la norma fabriana.
És versemblant que existeix dins alguns sectors de la societat catalana una voluntat d'acostament o d'anivellament entre les formes pròpies del català i les del castellà, en detriment de les particularitats del primer. El model de català fruit d'aquest desig d'assimilació ha estat anomenat "català light" o "catanyol". El català correcte, normatiu, ha estat al seu torn titllat molt sovint de "català heavy" pels defensors de la primera postura. Sigui com sigui, cal constatar que, si bé és cert que tota tendència a l'exageració i al pedantisme hauria de ser bandejada d'un sistema eficient de comunicació -en català s'ha fet un ús de vegades abusiu del neologisme i de l'arcaisme-, el que no s'hauria de permetre és l'anorreament i la dilució d'un sistema lingüístic per assimilació a un altre sistema que li és aliè. El català forma part d'un continu de llengües denominades romàniques (Romània o Llatinitat), si només es considera referent i comparant de la llengua catalana el castellà s'ignora voluntàriament una història que va dellà, en el temps, de les actuals fronteres polítiques i fent això s'obra contra la natura mateixa de la llengua catalana.
Les interferències gramaticals més habituals són les següents:
[edita] No caiguda de preposició o canvi de preposició quan caldria
En català no s'admet el contacte entre una preposició i la conjunció completiva "que". Per això no es pot dir "em refereixo a que" ans s'ha de dir "em refereixo que" o millor "em refereixo al fet que". Igualment no s'ha de dir "tinc esperança de que vingui" o -per confusió amb el relatiu- "tinc esperança de què vingui" sinó "tinc esperança que vingui". Tampoc no s'ha de dir "es basa en que" sinó "es basa en el fet que" o "es basa en la idea que". Tampoc "confio amb que vindrà" sinó "confio que vindrà". Com veiem, les preposicions "a", "de" "amb"' i "en" o bé cauen obligatòriament davant la conjunció "que" o bé cal inserir un element entre la preposició i la conjunció "fet", "idea", "tesi". Construccions com "la idea de que", "l'esperança de que", "per tal de que", són igualment errònies. La preposició "en" no es considera acceptable davant un infinitiu sempre que no sigui una construcció temporal del tipus "en arribar, jo ja hi era", per això s'ha de canviar: "insisteixen en la seva innocència" (en + sintagma nominal), "insisteixen que són innocents" (caiguda de preposició davant "que" completiu), o "insisteixen a dir que són innocents" (canvi de preposició davant l'infinitiu).
[edita] Ús extensiu de la preposició "a" davant els objectes directes de persona
La preposició "a" davant objecte directe de persona només s'utilitza davant quantificadors com "tots", "ningú", mai davant la resta de construccions. Així diem "això afecta a tothom" però no pas "això afecta al trànsit aeri" sinó "això afecta el trànsit aeri". Cal no confondre el complement directe amb l'indirecte, tal com succeeix en espanyol. "Interessar", "concernir", etc. regeixen objecte directe i per tant no porten "a".
[edita] Confusió entre els pronoms relatius i les oracions subordinades completives
Quan algú escriu, per exemple, "parlava de què aquella situació no li agradava" comet dues errades. Primer no fa caure la preposició davant el "que", segon, confon un "que" completiu amb un pronom relatiu. Com distingir un "que" completiu d'un "que" relatiu? Només cal substituir el "que" en qüestió per un "qual"; si sona bé és relatiu, si no sona, és que es tracta d'una completiva: "Parla del qual aquella situació no li agradava". No fa sentit, es tracta doncs d'un "que" completiu.
[edita] Eliminació de negacions
Desaparició de l'adverbi "no" quan apareix abans a l'interior de la frase un adverbi negatiu, exactament com en castellà. Per exemple "Mai vindré" en lloc de "mai no vindré".
[edita] "Cap, "mai", "ningú" i "res"
Aquest adverbi i pronoms ja no s'utilitzen en frases condicionals i interrogatives en el sentit de les seves formes afirmatives, és a dir, d'"algun cop", d'"algú" i d'"alguna cosa" o "quelcom". Així fa un títol d'un programa de TV3: "Alguna pregunta més?" quan en català del bo hom diria "Cap pregunta més?"... "Ha vingut algú avui?" en comptes del català "que ha vingut ningú avui?". "Si mai véns fes-m'ho saber". L'objectiu és despullar la llengua catalana dels seus elements d'origen romànic (i no hispànic) tradicionals.
[edita] Altres fenòmens constatats
[edita] Ortografia
Es produeixen encara algunes errades ortogràfiques degudes a la presència de l'espanyol:
- "expoliar" en comptes d'"espoliar"
- "extendre" en comptes d'"estendre" -cf. també "extens" i "extensió"-
- "extranger" en comptes d'"estranger"
[edita] Fonètica
Els canvis fonètics observats són els propis de l'adaptació de la llengua als modes articulatoris de l'espanyol. Així veiem ensordiments de les consonants sonores per ex.: "cassolà" en comptes de "casolà". I, al costat, possibles confusions fruit d'hipercorrecció catalana: "discusió" en lloc de "discussió". La pobresa fonètica del catanyol, doncs, provoca una simplificació del sistema fonètic del català, especialment en àrees on el castellà s'ha imposat com a llengua dominant.
[edita] Morfologia
[edita] Canvis de conjugació verbal
- "abastir" en comptes d'"abastar".
- "aclarar" en comptes d"aclarir".
- "reflexar" en comptes de "reflectir"
- "corroure" en comptes de "corroir"
[edita] Preposicions i conjuncions
- "a causa de", "per raó de" i no pas el castellanisme "degut a". "Degut-da" és solament adjectiu.
- "a finals de" en comptes dels genuïns "a la darreria de", "al final de".
- "a principis de" en comptes del genuí "al principi de".
- "no obstant això" o "això no obstant" no pas "no obstant" en l'accepció de "tanmateix".
- "per a" no pas "per" en tots els casos. Els parlants dels dialectes orientals tendeix a escriure "per" en comptes de "per a" davant els sintagmes nominals. En la llengua estàndard és un ús erroni i empobridor de la unitat dialectal catalana. Davant l'infinitiu la normativa no és tan estricta i l'"a", en aquest cas, existeix la possibilitat d'ometre'l.
- "sempre que" no pas el castellanisme "sempre i quan".
- "sobre" s'usa erròniament en el sentit aproximatiu de temps en comptes de "al voltant de", "pels volts de". No és "Vindré sobre les set", és "Vindré pels volts de les set".
- "tal com" no pas "tal i com".
[edita] Prefixos i sufixos
El prefix castellà -ar substitueix el català -ari. Així es tendeixen a crear formes estranyes:
- "interdisciplinar" en comptes d'"interdisciplinari"
- "grip aviar" en comptes de "grip aviària"
[edita] Lèxic
[edita] Lèxic castellà substitutori
En aquest conjunt agrupem una pila de castellanismes substitutoris -que no aporten cap valor semàntic indispensables- que formen part de la llengua de cada dia i que se senten massivament. Es tracta d'una tria dels més significatius. El grau de castellanització -i d'ús de castellanismes- es relaciona, val a dir, amb el nivell d'integració a la cultura catalana de l'emissor del missatge:
"abarcar" en lloc d'"abraçar" i "abastar", "aforament d'una sala" en comptes de "capacitat d'una sala", "agobiar" en lloc d'"angoixar" o "atabalar" o "aclaparar", "averiguar" en comptes d'"esbrinar" o "escatir", "bulto" en comptes de "bony", "cabrejar" en lloc d'"emprenyar", "caradura" en comptes de "penques", "cuentacuentos" en comptes de "rondallaire", "currar" en lloc d'"escarrassar-se", "despilfarrar" en lloc de "balafiar" o "dilapidar" o "malgastar", "despotricar" en comptes de "malparlar", "disfrutar" en comptes de "gaudir", "donar-se compte" en lloc d'"adonar-se", "donar temps" en lloc de "tenir temps", "donat que" en comptes d'"atès que", "escaquejar-se" en lloc de "fugir d'estudi", "event" -o "aconteixement"- en comptes d'"esdeveniment", "fallo" en comptes de "fallada", "fastidiar" en comptes de "fer la guitza", "fúmer", "fer-se amb" en lloc d'"aconseguir", "hombrera" en comptes de "musclera", "impactant" en lloc de "colpidor" o "punyent", "inalàmbric" en comptes de "sense fil", "insertar" en comptes d'"inserir", "medi" en comptes de "mitjà" (=instrument), "medir" en lloc de "mesurar", "peatonal" en lloc de "de vianants", "per a què" en comptes de "perquè" -en oracions finals-,"per suposat" en lloc de "naturalment", "portar temps" en lloc de "fer temps", "reaci" en lloc de "refractari" o "renitent", "recapacitar" en comptes de "repensar", "solapar-se" en lloc d'"encavalcar-se" o "encobrir-se" (angl. "overlap", fr. "chevaucher"), "tamany" en comptes de "mida", "suggerent" en lloc de "suggestiu" o "suggeridor", "tenir que" en comptes d'"haver de", "tuerca" en lloc de "femella", etc.
[edita] Canvis semàntics
- L'adjectiu "propi" adopta innecessàriament el significat d'identitat del castellà "propio" i així es diu: "el propi Josep va dir que no hi volia anar" en comptes del simple i correcte "El Josep mateix va dir que no hi volia anar".
- L'adjectiu "varis" adquireix el significat de "diversos" a més de tenir el sentit original català "de moltes menes".
- L'adverbi "doncs" adopta el sentit causal del castellà "pues". "No ho faig, doncs no m'agrada" en comptes de "no ho faig, ja que no m'agrada".
[edita] Eliminació de vocabulari característic del català
Quan el català té una forma lèxica de què el castellà està desproveït ben sovint aquesta se suprimeix o bé es fa servir poc (fins i tot en l'escrit i sobretot quan es fan traduccions literals):
Per exemple, observem simplificacions notables com ara:
- emprovar (roba), tastar (menjar), provar (intentar) > provar (cast. probar)
- adonar-se, parar esment, advertir > "donar-se compte" (cast. darse cuenta)
- adobar, agençar, arranjar, endreçar, engiponar, ordenar, etc. > arreglar (cast. arreglar)
- menjar, menja, menjada, àpat, dinar > menjar (cast. comida)
- atapeir, estrényer, prémer, pitjar > apretar (castellanisme)
- esquer, ham > ham (cast. anzuelo)
[edita] Locucions
El nombre de locucions que es tradueixen literalment és immens. Trobem que és, a través d'aquestes construccions, que es produeix el desgast més greu de la llengua. Per ex.:
- "Anar a més" (cast. "ir a más").
- "Brindar una oportunitat" (en comptes del simple i català "donar una oportunitat").
- "Fer-se el suec" (en comptes del tradicional "fer el longuis"). En català l'ús del pronom se en aquest tipus d'expressions no és genuí (ex.: *"fer-se el sord" - "fer el sord").
- "Fet i dret" (cast. "hecho y derecho" -observem que en català no existeix la rima-) en comptes de "de cap a peus".
La situació del català està esdevenint crítica: actualment contemplem com les expressions més genuïnament catalanes estan caient en desús mentre que es posen de moda les traduccions literals del castellà.
[edita] Bibliografia
- Alexandre V. "TV3 a traïció", Proa, Barcelona, 2006.
- Pey S. Diccionari de Sinònims i Antònims, editorial Teide, Barcelona, 1986. Inclou una llista comprensiva de castellanismes.
- Torras i Rodergas J. Diccionari castellà català i Diccionari català castellà d'Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1987.