El Morell
De Viquipèdia
![]()
|
|
Dades municipals | |
---|---|
Gentilici | Morellenc, morellenca |
Població (2001) | 2.332 hab. |
Superfície | 5,9 km2 |
Densitat (2001) | 393,9 hab/km2 |
Altitud | 99 m |
Coordenades | 41°11'37"N, 1°12'42"E |
Entitats de població | 1 |
El Morell és un municipi de la comarca del Tarragonès.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
![]() |
Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
EL MORELL
El municipi del Morell està situat al bell mig del triangle definit per les tres ciutats més importants del Camp de Tarragona (Tarragona-Reus-Valls), dins de la comarca del Tarragonès. Limita al sud amb la Pobla de Mafumet, al nord amb Vilallonga del Camp i el Rourell, a l’oest amb Vilallonga del Camp i a l’est amb Perafort i Garidells. El traçat del ferrocarril Reus - Roda delimita el terme en el costat sud-est. El terme es irregular, en forma de L inversa, amb el costat més llarg que limita amb el marge dret del riu Francolí. També té dos enclavaments, coneguts com els Majols i el terme de la Selva situats a la part de ponent del terme. La superfície total és de 5,9 km2. El terreny és pràcticament pla, amb un pendent suau cap al riu, la major part està destinat al cultiu de regadiu (fonamentalment avellaners) i a la indústria. El nucli urbà està situat a uns 100 m respecte el nivell del mar. A més del riu Francolí el terme està travessat, d’oest a est, pel riu Glorieta, que lliura les seves aigües al Francolí, a l’alçada de la Granja, la riera de Vilallonga o de la Selva, el torrent de Gemagó i els barrancs de Manyé i de les Bruixes. El Morell és el cap de l’Àrea Bàsica Territorial que porta el seu nom, que defineix el Pla Territorial General de Catalunya, i que està formada, pels municipis de Vilallonga del Camp, la Pobla de Mafumet i el Morell. En la pràctica altres municipis també s’integren en l’Àrea pel que fa a educació i sanitat. Fins als anys setanta l’economia principal era de tipus agrari, però amb la instal•lació de la indústria química i la crisi del sector agrícola s’ha decantat cap a la indústria i els serveis.
Notícia històrica
De l’època romana, s’han trobat diferents restes en la zona del terme més propera al riu, entre les que destaquen una vil•la, dins del complex de Repsol Química, i un mil•liari que senyalitzava l’antiga via romana que unia Tarraco i Ilerda. Els orígens del Morell, se situen a l'any 1173, quan l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Torroja i el rei Alfons I, cosenyors del Camp de Tarragona, donaren en pur, lliure i franc alou un tros de terra del terme del Codony a Berenguer des Prats i a la seva muller, Dolça, per tal que s'hi establissin i el repoblessin. A finals del segle XII es va construir el primer castell. Se situà en el punt més elevat, favorable per a la defensa i de forma que permetés el desenvolupament, al seu entorn, d'un lloc habitat. L'edifici principal era situat més al nord de l'actual, on ara hi ha el jardí. A l'edat mitjana el lloc del Morell estava constituït pel castell i quatre cases més al seu voltant, que formaven un nucli molt reduït, en les actuals places de l’església i de la font. El seu nombre de focs variava entre els 8 de l'any 1358 i els 14 del 1497. Inicialment, els actes religiosos se celebraven al castell o en una casa particular, fins que l'any 1357 Eimeric des Prats, senyor del Morell, obtingué de l'arquebisbe de Tarragona permís per a edificar una església. No es coneix amb exactitud quan s'acabà, però hi ha notícies que existia abans del 1465. El segle XVI s'extingí el llinatge dels des Prats i, per herència, la senyoria del Morell passà als Terrer. És en aquest segle quan s’inicià una primera expansió urbana considerable cap els actuals carrers Major i de Mestres. Entre el 1550 i el 1595 es vengueren vuit patis per fer casa, la meitat dels quals eren al carrer de la Bassa, l'actual carrer de Mestres. D’aquesta època destaquen les cases Baldrich, de la que se’n conserva l’arc de l’entrada al carrer Major, i Vallgornera, a la plaça. El segle XVII, quan el Morell no tenia encara cent habitants, fou venuda la senyoria a Francesc de Montserrat i Vives, marquès de Tamarit, l'any 1652. Aquest es trobà el Castell en estat ruïnós i inhabitable, ja que havia estat directament afectat per la Guerra dels Segadors. Aleshores emprengué la reconstrucció aprofitant els materials i la antiga estructura. Era un baluard de forma atalaiada, construït de pedra i argamassa, que servia de fortificació i suport del terraplè que formava l'esplanada, amb forma de rectangle irregular. Al centre s'alçava l'edifici principal de tres pisos, que tenia la seva entrada a sol naixent, al carrer que va a l'església. El segle XVIII el Morell encara és un petit poble, que formava part de la Comuna del Camp de Tarragona, sense que en destaqués pel seu pes demogràfic i econòmic. L’any 1714 només comptava amb 122 habitants i 40 cases. En el seu ordre intern la vida social i econòmica sempre havia girat al voltant dels Senyors del Morell i el seu Castell, tret d’algunes excepcions com és el cas de les famílies Baldrich, Calvó,… capdavanters d’un grup de propietaris amb activitats pròpies que al llarg d’aquest segle es consoliden abastament. No és fins a la segona meitat del segle XVIII quan es produí un canvi molt important en el desenvolupament del Morell. Gràcies a la valoració dels fruits de la terra el poble experimenta un considerable progrés econòmic i demogràfic. En pocs anys es quatriplica la població, que passa a ser de 493 habitants el 1787, amb una increment molt per damunt de la mitjana dels pobles del Camp. Aquest creixement comportà un important desenvolupament del nucli urbà amb l’obertura de nous carrers i la construcció de nombrosos edificis. Així, en el cens de 1773 ja hi havia 86 cases. Entre l’any 1762 i el 1795 es vengueren 46 patis pe fer casa als carrers Nou, Sant Rafel i Creus. D’entre les noves edificacions destaquen les que realitzaren les principals famílies: els Feliu van construir l’edifici de les Olles, la família Mestres la casa del carrer que porta el seu nom, els Girona una nova casa pairal al carrer Molí, els Calvó el mas més representatiu -l’actual Mas de Mestre-, la casa Bertran,…amb la dobla finalitat residencial i d’explotació i transformació dels productes agrícoles (magatzems, molins, premses, …) A tots aquests edificis, s’hi ha d’afegir els dos més representatius: l’església i el Castell. L’església actual es construí entre 1759 i 1765 a causa del mal estat en què es trobava la vella. Fins el 1772, fou sufragània de la parròquia de Vilallonga. És un edifici típic del barroc tardà, amb una sola nau, que es cobreix amb volta de canó amb llunetes, i capelles laterals, cobertes amb volta d'aresta, comunicades entre elles. El Castell es trobava en estat de ruïna total, quan el 1769, desprès d’un plet centenari, Plàcid de Montoliu i Boixadós pren possessió de la senyoria del Morell, i manà derruir-lo. El 1778, Ma. Josepa de Bru i Descatllar, vídua de Pere de Montoliu i Erill, i el mestre de cases Carles Morera pacten la construcció d'una nova casa-castell al lloc del Morell. El nou Castell es construí més al sud, al lloc que ocupava un pati, amb corral i pallissa, de l'antic castell, tocant al camí que entrava al poble per la part de l'església. La façana principal s'encarà al migdia, a les terres del senyor. Les obres es finalitzaren el 1781, ampliant-se posteriorment l’any 1794. L’edifici massís, però, d'aspecte senyorial i noble, destaca a l’exterior pels esgrafiats de l'època neoclàssica que ornamenten les façanes. A l’interior hi trobem un conjunt de cambres i sales que formen la planta noble decorades amb pintures. La planta baixa i les golfes eren destinades a les activitats agrícoles. L’ombrívol jardí està construït sobre les ruïnes de l'antic castell. El segle XIX continua el creixement demogràfic i econòmic, fonamentat en l’agricultura (vinya, sembrats de regadiu i secà, oliveres,…) que donà peu a l’aparició de petites indústries de transformació i comercialització d’aquest productes (vi, oli, aiguardents,…) i d’altres indústries (teixits, forns d’obra, bòbiles,…) La població segueix creixent de forma considerable, arribant el 1887 a 1.358 habitants i 307 cases, que comportà un desenvolupament urbà obrint-se nous carrers cap al costat de llevant del poble. Durant aquest segle es construeixen el Cementiri, el 1835, l’antic Ajuntament, el 1869, amb les Escoles a la planta baixa, i es portà l’aigua fins a la font de la plaça, el 1886. El fet més important d’aquest segle és l’arribada del ferrocarril el 1884, que repercutí de manera decisiva en l’evolució posterior del Morell, millorant les comunicacions i el transport i dinamitzant el comerç dels productes agrícoles i industrials. Instal•lant-se al voltant de l’estació noves indústries i magatzems. Un altre fet important és l’agregació dels termes del Tomanil, els Hospitals i la Granja, ampliant-se considerablement el terme municipal. La Granja dels frares o del Codony, que apareix documentada el 1178, i el molí blader foren bastits pels monjos de Santes Creus per tal d’administrar l’explotació agrícola que tenien en l’antic terme del Codony procedent de diferents donacions de terres entre els anys 1160 i 1186. Es conserven, en no gaire bon estat, diferents edificacions, com el molí blader de finals del segle XIII o inicis del XIV, i l’església del s. XVIII. El segle XX comença sota la influència de la recent instal•lació del ferrocarril que va ser l’eix vertebrador de la vida i l’economia local, fins a mitjans de segle. La població continua creixent fins el 1930, amb 1.697 habitants, posteriorment va patir una petita davallada de prop de 200 habitants, que no es recupera fins el 1963, amb 1.760, arribant l’any 1975 als 2000 habitants. El nucli urbà consolida el seu creixement cap a l’estació i s’obre cap el sud, fonamentat en la Rambla, que s’urbanitza a finals dels anys vint. Diferents equipaments de caràcter educatiu, el Col•legi de “les Monges” i les noves Escoles de la Rambla, o cívic, la Sala Parroquial i el Centre democràtic d’esquerres, es construeixen al primer terç del segle. L’agricultura evoluciona, canviant el secà pel regadiu (préssecs, avellanes,…), fins que a la dècada dels setanta la implantació de la indústria petroleoquímica va canviar de nou l’economia del municipi, donant pas a la indústria i els serveis en detriment de l’agricultura. Iniciant-se un període de creixement poblacional, fins els 2.701 habitants segons el cens de 2005, i un augment considerable dels límits del nucli urbà. A finals de la dècada dels setanta el municipi es comença a dotar d’equipaments com el nou Camp de futbol, les noves Escoles, el Centre cultural o les Piscines. Equipaments que, en els darrers anys, s’han millorat i s’han completat amb altres com la rehabilitació del Castell com Ajuntament, el Centre d’atenció primària, l’Institut d’Educació secundaria, la Llar d’infants, l’Escola de música, el Centre de Serveis per a la Gent Gran o el Pavelló poliesportiu, o d’altres que es preveuen per tal d’afrontar el segle XXI. JM Valldosera Catà i J Granell March