Camí Neocatecumenal
De Viquipèdia
El Camí Neocatecumenal és un itinerari de iniciació cristiana què pertany a l'Església Catòlica, nascut a 1964 i iniciat pel pintor espanyol Francisco Argüello, més conegut com Kiko Argüello i la llicenciada Carmen Hernández a Madrid, Espanya. Més tard es va unir a ells sacerdot Mario Pezzi. L'Església Católica ho reconeix com "Un itinerari de formació católica vàlid per a la societat i els temps moderns" que cerca el redescobriment del baptisme. Hui està present en 105 nacions, incloent algunes que tradicionalment no són cristianes com ara la Xina, l'Egipte, Corea del Sud i el Japó.
El camí neocatecumenal afirma ser un itinerari de fe per redescobrir el misteri del baptisme, subjecte al bisbe e instruïts per un equip de catequistes, què designen com a encarregats a un equip de responsables, electes de la mateixa comunitat.
Al mateix temps, les parròquies estàn agrupades en regions, que solen coincidir amb les diòcesis guiades per un altre equip de responsables; el qual, alhora s'agrupa al en un altre a nivell nacional, continuant la jerarquia l'Equip Responsable internacional del Camí, encarregat de guiar el Camí Neocatecumenal segons el Magisteri de l'Església.
Cada comunitat s'autofinancia econòmicament segons las posibilitats de cada integrant d'esta, després de la passada esporàdica de una "borsa", para diversos destins en la mateixa parroquia: servicis parroquials (aigua, llum, sacraments), gastos de la comunitat (vi i pa per a consagrar, articles per a les celebracions), evangelització (seminaris Redemptoris Mater, enviament de famílies en misió), etcètera; sense tindre mai un caràcter obligatori.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] El començament
A principis de 1964, Kiko Argüello, un pintor espanyol, després d'una crisi existencial, va descobrir en el patiment dels innocents, per a ell una altra forma de veure la Passió de Jesucrist. Esta experiència el portà a deixar-ho tot i, continuant l'exemple de Charles de Foucauld, se n'anà a viure entre els pobres de les barraques de Palomeras Altas, a l'eixida de Madrid; va ser en aquell lloc on va conéixer Carmen Hernández, llicenciada en Química i en Teologia, que havia estat en contacte amb la renovació del Concili Vaticà II, i van iniciar la seua tasca evangelitzadora entre les "chabolas".
Esta síntesi kerigmàtica teologicocatequètica va ser ben rebuda per part dels pobres. L'Església va reconéixer la vàlua d'esta evangelització mitjançant la visita del llavors Arquebisbe de Madrid, Mons. Casimiro Morcillo, que va encarregar als iniciadors del Camí, Kiko i Carmen, estendre'l per les parròquies de Madrid, posant com a condició que el rector de la parròquia hi estiguera al centre de la tasca evangelitzadora, aprovant ad experimentum les novetats litúrgiques necessàries per a l'iniciació cristiana al si del Camí. El Camí es va estructurar en un triple eix: Paraula, Litúrgia i Comunitat.
D'esta manera el Camí vas ser portat a les parròquies. La primera va ser una parròquia de classe mitjana-alta. Més tard van ser invitats a anar a una parròquia rural de Zamora, en un barri d'agricultors, de gent molt religiosa. De tornada cap a Madrid, van fer altres dos experiències en la parròquia "Pío XII" - de classe alta - i a Canillejas, a la perifèria dels nous barris dormitori, per a continuar després en altres parròquies.
Davant del desafiament amb el que es trobava esta síntensi teologicocatequètica portada pel grup de les barraques de Madrid, va aparèixer poquet a poquet, la renovació del Baptisme, com a camí fonamental per a arribar a una fe adulta què puga donar resposta al canvi d'època. Així, aleshores, a les parròquies, molta gent que sovintejava els sacraments, estava insuficientement catequitzada i ignorava el continguts del Baptisme. Obrint un camí d'iniciació cristiana de tipologia catecumenal postbautismal, estes persones trobaven la possibilitat de recòrrer les etapes del Baptisme que havien rebut de xicotets, naixent així a una vida nova.
[edita] Reconeixement del Camí Neocatecumenal
El 24 de gener de 1997, en la audiència concedida als iniciadors del Camí Neocatecumenal i als itinerants, el Papa va animar a dur endavant la tasca de redacció d'un "Estatut del Camí". Estos estatuts van ser aprovats per Sa Santitat Joan Pau II el 29.VI.2002.
[edita] Dades sobre el Camí Neocatecumenal
Fins al 2001, hi era present en unes 5000 parroquies de 880 diòcesis, amb més de 16700 comunitats, de les quals unes 8000 a Europa, 7300 a América, 800 a Àsia i 600 a l'Àfrica. El països amb més nombre de seguidors són: Espanya, França i Itàlia. Han format més de 1500 sacerdots als més de 60 seminaris missioners «Redemptoris Mater» que el Camí Neocatecumenal ha ajudat a obrir en diversos llocs del planeta. Desde 1989 han sigu ordenats 731 sacerdots formats als Seminaris «Redemptoris Mater».
[edita] Enllaços web
- Lloc oficial en italià, espanyol, alemany, francés, anglés i polonés
- Las herejías del camino Neocatecumenal
- Noticias, documentos y descargas. Libro de cantos
- Web de noticias y descargas
- Sitio de encuentro y comunicación
- Estatutos oficiales del Camino Neocatecumenal
- Colección de textos críticos del camino neocatecumenal
- Descripción de los seminarios Redemptoris Mater
- Respuesta a críticas de nuevos movimientos católicos
- El camino neocatecumenal en Argentina