Segona guerra carlina
De Viquipèdia
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle XIX. El projecte de Jaume Balmes i Antoni Aparici proposava per posar fi a la discòrdia civil el casament d'Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança comte de Montemolín, (fill i successor de Carles, el pretenent carlí); però el projecte va fracassar i Isabel es va casar l'octubre del 1846 amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó i això provoca la rebel·lió iniciada el setembre del 1846 amb l’aixecament de Bernat Tristany a Solsona (un mes abans de l’enllaç d'Isabel II), i que va durar fins el 1849. De fet fou una revolta catalana contra el govern de Madrid. Tristany fou afusellat el 1847. Ramon Cabrera i Grinyó va tornar a Catalunya però finalment va haver de passar a França el 26 d'abril de 1849. El 14 de maig de 1849 les ultimes partides carlines van sortir del país.
[edita] Vegeu també
[edita] Causes a Catalunya
Nombroses fonts senyalen com a causes de la participació catalana, l'Avalot de les quintes de 1773, contra les lleves militars abusives, i el Rebombori del pà.
[edita] Referències
- L'arribada a la modernitat a la Fundació Torre del Palau
- El servei militar a Relats en català