Gaèlic escocès
De Viquipèdia
'gàidhlig' |
|
---|---|
Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
Parlat a: | Territori i illes del nordest d'Escòcia |
Regió: | {{{regió}}} |
Parlants: | {{{parlants}}} |
Rànquing: | {{{rank}}} |
Classificació genètica: | Indoeuropea |
|
|
Llengua oficial de: | {{{nació}}} |
Regulat per: | {{{regulat}}} |
|
|
ISO 639-1 | gd |
ISO 639-2 | gla |
ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | GLS |
{{{mapa}}} | |
vegeu també: llengua |
El gaèlic escocès (anomenat Erse o Gàidhlig per comparar amb el Gaeilge parlat a Irlanda és una llengua celta parlada a Escòcia, a les Terres Altes o Highlands, a les seves illes, així com per algunes comunitats de Nova Escòcia, sobretot a l'illa del Cap Bretó. L'expulsió forçada dels camperols escocesos per part de grans propietaris del camp al segle XIX explica l'expansió de la llengua fins al Canadà. S'estima que el nombre de parlants és de cap a 60.000 a Escòcia, i de 500 a 1000 a Nova Escòcia. Es preveu que aquest nombre continuï baixant, ja que un percentatge important són persones d'edat avançada. Tot i això, en els darrers anys la llengua ha aconseguit un cert reconeixement oficial, i hi ha hagut un increment en el nombre d'alumnes que l'aprenen a l'escola.
És reconeguda pel Regne Unit com una llengua regional d'Escòcia segons la Carta Europea de llengües regionals o minoritàries, i després de l'aprovació d'una llei al parlament escocès votada el 21 d'abril del 2005 és una llengua oficial d'Escòcia juntament amb l'anglès.
El gaèlic escocès, juntament amb el gaèlic irlandès i el manx, pertany a la branca goidèlica de les llengües celtes. Si bé el gaèlic irlandès i el gaèlic escocès tenen un lligam molt estret, aquestes dues van començar a divergir a partir del segle V ja que l'escocès va ser enriquit gràcies a intercanvis lingüístics amb altres pobles del nord de l'illa de Bretanya; així doncs, el locutor d'una d'aquestes llengües pot no comprendre l'altra llengua.
[edita] Característiques
L'alfabet gaèlic comporta 18 lletres (no hi han les consonants j, k, q, v, w, x, y, z).
Històricament, cada nom d'una lletra corresponia al d'algun arbre (ailm - om, beith - brith, call - avellana, i així seguidament).
El gaèlic utilitza la flexió lingüística per distingir els noms, el temps , el mode i la veu del verb.
[edita] Noms de llocs en gaèlic escocès
- Aberdeen — Obar Dheathain
- Aviemore - an Aghaidh Mòr
- Ayr - Inbhair Air
- Brechin - Breichin
- Cumbernauld - Cumar nan Alt
- Dingwall - Inbhir Pheofharain
- Dornoch - Dòrnach
- Dumfries — Dùn Phris
- Dunblane - Dùn Bhlàthain
- Dundee — Dùn Dèagh
- Dunfermline - Dùn Phàrlain
- Dunkeld - Dùn Chailleann
- Dumbarton - Dùn Breatann
- Edimbourg — Dùn Èideann
- Elgin - Eilginn
- Forres - Farrais
- Fortrose - A' Chananaich
- Fort William — An Gearasdan
- Glasgow — Glaschu
- Gleneagles - Gleann na h-Eaglais
- Inverness — Inbhir Nis
- Kilmarnock - Cill Mhearnaig
- Lismore - Liosmòr
- Paisley — Pàislig
- Perth — Peairt
- Rosemarkie - Ros Maircnidh
- St Andrews - Cill Rìmhinn
- Scone - Sgàin
- Stirling — Sruighlea
- Stornoway — Steòrnabhagh
- Whithorn - Taigh Mhàrtainn