Mencía López de Haro
De Viquipèdia
Mencia López de Haro ( Biscaia v 1215 - Palència 1270 ), dama lleonesa-biscaïna i reina consort de Portugal (1239-1247).
[edita] Orígens familiars
Filla del senyor de Biscaia Llop Díaz de Haro II i Urraca Alfons, filla il·legítima del rei Alfons IX de Lleó.
[edita] Núpcies i descedents
Es casà en primeres núpcies amb Álvaro Pérez de Castro, del qual no tingué fills.
Vers el 1239 es casà amb el rei Sanç II de Portugal, del qual tampoc no va tenir descedència.
[edita] Guerra Civil
El 1245 el Papa declarà nul el seu matrimoni així com també el seu regnat, i es que la noblesa es mostrà descontenta amb l'actitud del rei i l'arquebisbe de Porto escriví al Summe Pontífex descrivint-li l'actitud del rei. El rei el 1247 fugí a l'exili cap a Toledo.
A la mort del rei Sanç II el 1248 s'inicià una guerra civil per la seva successió. Fou considerada una reina maleïda i fou acusada d'haver dominat el rei i d'haver probocat tots els seus problemes.
Es creu que Mencía partí a l'exili també amb el rei i que a la seva mort es desplaçà fins a la ciutat de Palència, on morí el 1270.