Jacques-Yves Cousteau

De Viquipèdia

Jacques-Yves Cousteau
Ampliar
Jacques-Yves Cousteau

Jacques-Yves Cousteau (11 de juny, 1910 - 25 de juny, 1997), també conegut com el Comandant Cousteau o Le Pacha, va ser un oficial de la marina francesa, un oceanògraf internacionalment conegut com el comandant de la Calypso.

Fills d'un avocat, nét d'un notari, ell va descobrir la mar a les cales prop de Marsella on la seva família s'havia establert. El 1930, després d'haver realitzat els seus estudis preparatoris al prestigiós Collège Stanislas de París, va entrar a l'escola naval de Brest on es convertiria en oficial artiller. En la marina francesa, va tenir l'oportunitat de realitzar les seves primeres expedicions submarines. El 1936 va assajar unes ulleres submarines, potser els pares de les màscares de busseig modernes. Es va casar el 12 de juliol, 1937 amb Simone Melchior, filla d'un executiu del grup industrial Air Liquidie, amb qui va tenir dos fills, Jean-Michel Cousteau (1938) i Philippe Cousteu (1942 que participarien en l'aventura de la Calypso.

Calypso
Ampliar
Calypso

Després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en un dels fundadors del Grup d'Estudis i de Recerques Submarines (GERS) a Toulon. Va ser anomenat president de les Capmanyes Oceanogràfiques Franceses el 1950 i va comprar el seu famós vaixell, la Calypso amb la qual va recòrrer les mars més interessants del planeta així com rius i riberes. Va realitzar també excavacions arqueològiques submarines a la mar Mediterrània.

Durant els seus viatges, va produir una quantitat important de films; va rebre la Plama d'Or al Festival de Cannes el 1956 per la seva pel·lícula El Món del Silenci, coproduïda amb Louis Malle. També va escriure nombrosos llibres amb una popularitat sense precedents, sobre el coneixement de la biologia submarina.

Amb el suport de Jean Mollard, va crear el plateret submergible SP-350, un vehicle submarí extraordinari de dues places que pot assolir una profunditat de -350 m. L'experiència va tenir un èxit contundent i es va repetir el 1965 amb dos vehicles que van assolir una profunditat de -500 m. El 1957 va ser elegit com a director del Museu Oceanogràfic de Mònaco. Va encapçalar Précontinent, unes experiències de busseig en saturació (immersió de llarga duració) i va ser un dels pocs estrangers a ser admesos a l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units.

La popularitat de Jacques-Yves Cousteau va augmentar. L'octubre de 1960 un nombre considerable de de deixalles radioactives havien de ser immergides a la mar Mediterrània pel Comissariat de l'Energia Atòmica francès. El comandant Cousteau va organitzar una campanya de premsa que en menys de dues setmanes havia produït una commoció entre la població. El tren va ser aturat per una manifestacions que l'obligaren a retornar al seu punt de sortida.

Cousteau dins el Calypso
Ampliar
Cousteau dins el Calypso

El 1974 va crear la Societat Cousteau als Estats Units, dedicada a la protecció i el millorament de la qualitat de vida per a les generacions actuals i futures. A l'actualitat compta amb més de 100.000 membres. El 1977 va rebre, amb Peter Scott, el premi de les Nacions Unides per la protecció al medi ambient. El 1985, va rebre la medalla de la llibertat presidencial, de part de Ronald Reagan, aleshores el president dels Estats Units.

El 28 de juny, 1979 en una expedició de la Calypso a Portugal el seu segon fill, Philippe, amb el qual havia coproduït tots els seus films des de 1969 va morir en un accident d'hidroavió. Va convidar llavors el seu fill major, Jean-Michel Cousteau a col·laborar en les seves expedicions.

El 24 de novembre, 1988 va ser elegit com a membre de l'Acadèmia Francesa, succeïnt a Jean Delay. La seva recepció oficial va tenir lloc el 22 de juny, 1989, i la resposta al seu discurs de recepció va ser elaborada per Betrand Poirot-Depelch. El 2 de desembre, 1990, Simone Cousteau va morir de càncer. El juny de 1991 Jacques es va casar amb Francine Triplet amb qui va tenir dos fills (abans del seu matrimoni), Diane i Pierre-Yves. Francine Cousteau ha succeït al seu marit com a cap de la Fundació Cousteau i de la Societat Cousteau. A partir d'aquell moment, Jacques i el seu fill major es van distanciar, i van acabar amb la seva col·laboració. El 1992 va ser convidat a la conferència de les Nacions Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament a Rio de Janeiro, Brasil. A partir de llavors es va convertir en un conseller regular de l'ONU i més tard del Banc Mundial.

Jacques-Yves Cousteau va morir el 25 de juny, 1997 a París, va ser enterrat a Saint-André-de-Cubzac. La vila el va rendir homenatge en inaugurant un carrer amb el nom de "Commandant Cousteau", carrer que duu a la casa on va néixer, on es va posar una placa commemorativa.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Jacques-Yves Cousteau