Tarragona

De Viquipèdia

Tarragona
Localització de Tarragona respecte el Tarragonès


el Tarragonès

Dades municipals
Gentilici Tarragoní, tarragonina
Població (2005) 128.152 hab.
Superfície 64,6 km2
Densitat (2005) 1.983,7 hab/km2
Altitud 69 m
Coordenades 41°7'5"N, 1°15'7"E
Entitats de població 16

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època tals com l'amfiteatre o les muralles. Tenia 128.152 habitants el 2005.


Entitats de població Habitants (2005)
Arrabassada i la Savinosa, l' 1.966
Bonavista 7.970
Boscos de Tarragona, els 1.306
Cala Romana 865
Campsa 1.714
Canonja, la 4.744
Ferran 152
Monnars 1.856
Montgons, els 2.131
Oliva, l' 115
Pinedes, les 22
Sant Pere i Sant Pau 14.280
Sant Salvador 5.784
Tamarit 1.300
Tarragona 62.572
Torreforta 21.375

Taula de continguts

[edita] Geografia

La ciutat està situada a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus. A l'extrem nord-occidental inclou l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Canonja, que és previst que se segregui l'any 2008.

[edita] Història

[edita] Època antiga: ibers i romans

Tarraconensis
Ampliar
Tarraconensis

Tàrraco (en llatí Tarraco) fou el nom que va portar la ciutat de Tarragona en el període romà.

Es suposa que fou fundada pels fenicis que li van donar el nom de Tarcon que vol dir ciutadella. A la vora del riu Tulcis, avui Francolí.

Després de la conquesta romana fou engrandida i fortificada per Publi i Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos i va esdevenir mes tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.

August hi va passar l'hivern després de la campanya a Cantàbria i la ciutat va rebre els títols de Colònia Víctrix Togata i Colònia Júlia Víctrix Tarraconensis.

Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles ciclops (probablement ja anteriors als romans) i altres edificis romans es conserven encara però molt material es va utilitzar després per la construcció de nous edificis.

Prop de la ciutat hi havia l'aqüeducte de Tàrraco, avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada Torre dels Escipions, un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió.

Uns 20 km al nord de la ciutat, prop de Roda de Barà, hi ha l'anomenat arc de Barà.

[edita] Època medieval

[edita] Època moderna

[edita] Època contemporània

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de la ciutat de Tarragona entre 1900 i 2005 (segons dades de l'INE).

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
23.423 23.289 27.883 30.747 35.648 38.841 43.519 78.238 111.689 112.801 114.097 128.152

[edita] Llocs d'interès

Catedral de Tarragona
Ampliar
Catedral de Tarragona
L'aqüeducte de les Ferreres, més conegut com el pont del Diable
Ampliar
L'aqüeducte de les Ferreres, més conegut com el pont del Diable
  • La Catedral.
  • La plaça de la Imperial Tàrraco és el punt on conflueixen la carretera de València i la de Lleida, i és una de les principals entrades a la ciutat.
  • La Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona.
  • L'Amfiteatre, construït pels romans, on va ser martiritzat sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.
  • El Portal de Sant Antoni, únic portal original que resta de la muralla romana.
  • El Balcó del Mediterrani és un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova.
  • El Mercat Central de Tarragona és un edifici modernista de l'any 1915, projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Jujol i de Barberà.

[edita] Tradicions i cultura

[edita] Fills i filles il·lustres de la ciutat

[edita] Esports

El Club Gimnàstic de Tarragona és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. El club es va fundar l'any 1886, però fins el 1916 no va tenir una secció de futbol. Actualment, el primer equip de futbol masculí del Nàstic milita a la primera divisió de la Lliga espanyola. El seu president és Josep Maria Andreu i l'estadi es diu Nou Estadi i té una cabuda d'uns 15.000 espectadors.

En bàsquet, el primer equip de la ciutat és el Club Bàsquet Tarragona (CBT), que competeix a la lliga LEB.

El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1982, ha militat molts anys en la divisió d'honor del voleibol espanyol (lliga ACEVOL). La temporada 2005-2006 va perdre aquesta categoria i va passar a competir a la primera divisió masculina.

El Club Natació Tarraco, fundat l'any 1963, és una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3200 socis, 200 dels quals federats en natació i waterpolo.

El Reial Club Nàutic de Tarragona, fundat el 1878, té seccions de Vela, Rem, Motonàutica, Pesca, ...

El Club Atletisme Tarragona, fundat el 1980, és el primer club d'atletisme de la província i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club format per només un centenar de socis aspira a tornar a la Primera Divisió de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.

[edita] Ciutats agermanades

Des de l'any 1968, Tarragona s'ha agermanat amb sis ciutats europees. A continuació s'ofereix la llista de les ciutats agermanades amb Tarragona.


[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Tarragona