Benimarfull

De Viquipèdia

Benimarfull
Localització
Localització de Benimarfull respecte el País Valencià Localització de Benimarfull respecte el Comtat
Municipi el Comtat
Gentilici Benimarfuller
Benimarfullera
Població (2002) 415
Superfície 5,60 km2
Densitat 74,11 hab/km2
Altitud 416 m
Nuclis de població 1
Coordenades 38° 46’ 32” N
0° 23’ 29” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Alcoi

Benimarfull és una població de la comarca del Comtat.

Escut de Benimarfull
Ampliar
Escut de Benimarfull

Taula de continguts

[edita] Història

El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga" i ens indica la procedència musulmana del lloc. En eixa època pertanyia al regne de Dénia, sota el regnat d'Al-Azraq.

Rere la conquesta passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaure. Posteriorment pertanyé als descendents de l'almirall Roger de Llúria; a la seua mort passa a la seua vídua, na Saurina d'Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d'Entença. Durant el regnat de Pere II el Cerimonós (1336-1387) retorna a la Corona. L'any 1409 és donada a Fadrique de Luna. Alfons I el Magnànim ocupa totes les propietats d'aquest senyor, per haver recolzat els castellans en la guerra de 1429 i ho donà a la família Ruiz de Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, detentat per Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle XVII, sota Sanç de Cardona, rep el títol de marquesat de Guadalest. En 1574 el patriarca Joan de Ribera mana crear la rectoria de moriscos Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer on apareix el topònim Benimarfull.

El 1602 estava habitat per 29 famílies de moriscos i en 1609, com a conseqüència de l'expulsió, roman totalment deshabitada i és repoblada per 4 famílies de cristians procedents del veí poblat de L'Orxa. El 13 d'agost de 1611 el IV marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona atorga carta pobla. En 1663 la parròquia se separa de Benillup. En 1709 la desfeta d'Almansa deixa com senyor al marqués d'Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d'aigües sulfuroses, s'inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna que va funcionar fins 1936.

Benimarfull
Ampliar
Benimarfull

[edita] Demografia i economia

La població ha disminuït des de principis del segle XX, consignant-se 415 benimarfullers en en cens de 2002. L'economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la Denominació d'origen "Montaña de Alicante" i oliva per a la Denominació d'origen "Aceite virgen de oliva Mariola".

[edita] Geografia

El terme, que compta amb 5,6 km2, està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L'Albacar, tots tres afluents del Serpis. A destacar les fonts del Tossal, de L'Albacar i del Sofre.

[edita] Edificis d'interés

L'església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb esvelt campanar i Museu Parroquial és el seu únic monument històric.

[edita] Gastronomia

Els menjars més tradicionals són la paella i els bescuits de cullera.

[edita] Política

En l'actualitat, el govern municipal correspon al PP que en té 5 regidors per 2 del PSPV.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües