Ascaló

De Viquipèdia

אשקלון (he) / عسقلان (ar)
Aixqelon / ʿAsqalān
Localització
País Israel Israel
Superfície 55 km²
Altitud 33 m
Població 
  • Densitat
105.100 hab.
hab/km²
Coordenades 31° 40′ 00″ N 34° 34′ 60″ E
Districte
• Subdistricte
Sud
Ascaló
Nom tradicional català Ascaló
Tipus de municipi Ciutat
Web

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels Filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici. La ciutat moderna te el 2005 uns 120.00 habitants i es la vuitena ciutat d'Israel.

Inicialment fou una ciutat dels cananeus que comerciava activament a la Mediterrània. Vers el 1850 aC es van construir les seves muralles de 25 metres d'alt i 2 km de perímetre. Una necròpolis de l’època s’ha trobat a les excavacions. Després del segle XV aC va ser tributaria d'Egipte. Fou ocupada poc després del 1200 aC pels filisteus i els següents sis-cents anys fou una de les cinc ciutats de la Pentàpolis filistea. Va estar amb guerra amb els hebreus però va conservar la seva independència. El 701 aC es va sotmetre a Assíria i es va revoltar algunes vegades, amb ajut egipci. El govern local filisteu fou eliminat el 601 aC per Nabucodonosor però la ciutat va continuar existint. Els grecs deixen constància del culte a Derketo (Astarte). Al enfonsar-se el regne babiloni davant els perses, el fenicis es van establir a la ciutat que va tornar a ser un actiu centre comercial.

Va passar als macedonis amb Alexandre el gran, i a la seva mort fou dominada pels Ptolomeus i els selèucides. Amb la independència d'Israel va restar en mans d'Egipte. Com que hi vivien molts jueus i Herodes el gran havia nascut a la ciutat, hi va construir uns banys, fonts i columnes. A la seva mort fou donada a la seva germana Salomé. Mes tard va passar a Roma i durant les guerres amb els romans la població jueva fou massacrada.

Fou seu d’un bisbat des el 351 fins vers el 930. El 638 va ser ocupada pels àrabs i el 685, després de la segona i definitiva conques fou reconstruïda per Abd al-Malik.

El 1099 fou teatre de la batalla d'Ascaló guanyada pels croats als fatimites però la ciutat no fou ocupada. El 1150 els musulmans la van fortificar amb 53 torres però això no va impedir la seva conquesta pels croats dirigits per Balduí III de Jerusalem el 1153 després d’un mes de setge; llavors fou incorporada al comtat de Jaffa. Saladí la va reconquerir després de la batalla d'Hittin el 4 de juliol de 1187, però quatre anys després els croats de la tercera croada la van reconquerir tot i que les fortificacions ja havien estat destruïdes. Ricard cor de lleó va construir una fortalesa a les ruïnes. Fou finalment arrasada pel sultà Baibars el 1270.

La ciutat àrab de Migdal o Al-Majdal (Àrab: المجدل, Hebreu: אל-מג'דל) que ocupava el lloc de l’antiga Ascaló, fou ocupada el 1948 pels egipcis però reconquerida pels jueus dirigits pel general Yigal Allon el 4 de novembre del mateix any, i en els següents mesos els residents àrabs van ser expulsats i nomes restaven 20 famílies l'octubre de 1950. El juny de 1949 es va decidir que la ciutat despoblada seria repoblada i s’establiria un centre urbà regional de vint mil habitants amb emigrants jueus i soldats desmobilitzats. Des el juliol es va començar el repoblament i a final d’any ja hi vivien mes de dos mil jueus. El nom inicial fou Migdal Gaza i després Migdal Gad i el 1950 Migdal Ashqelon El 1952 els jueus sud-africans van fundar molt prop la ciutat d'Afridar que el 1953 fou incorporat a Migdal Ashqelon que va rebre el nom d'Ashquelon. Les ruïnes foren declarades parc nacional. Va arribar al 24.000 habitants el 1961. El 2005 es va obrir a la ciutat la dessaladora mes gran del mon.