Llista de comtes de Barcelona
De Viquipèdia
![]() |
Aquest article és un candidat per a la «contribució de la quinzena». |
Llista de comtes de Barcelona des de la conquesta franca de Barcelona i la creació del comtat l'any 801 fins als Decrets de Nova Planta i la integració al regne d'Espanya l'any 1714.
Taula de continguts |
[edita] Comtes nomenats pels reis francs
Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia Carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus.
- 801-820 : Berà, fill de Guillem I de Tolosa
- 820-826 : Rampó
- 826-832 : Bernat de Septimània, primera vegada
- 832-835 : Berenguer de Tolosa
- 835-844 : Bernat de Septimània, segona vegada
- 844-848 : Sunifred I, fill de Bel·ló I de Carcassona
- 848-850 : Guillem de Septimània, usurpador, fill de Bernat de Septimània
- 850-852 : Aleran i Isembard
- 852-858 : Odalric
- 858-864 : Humfrid
- 865-878 : Bernat de Gòtia
- 878-897 : Guifré I el Pilós o el Pelós, fill de Sunifred I
- Nota: Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòtia (que era una altra denominació de la marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòtia o a Septimània), tenien el títol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòtia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de "comte", doncs, corresponia a una entitat terriorial, "marquès" era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots el de la marca, i "duc" era un títol personal.
[edita] Comtes hereditaris
A partir de finals del segle IX els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes de Barcelona continuaven sent vassalls dels reis de França.
[edita] Casal de Barcelona
- 897-911 : Guifré II (dit també Borrell I), fill de Guifré I
- 911-947 : Sunyer I, germà de l'anterior
- 947-992 : Borrell II, fill de l'anterior
El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França.
- 992-1017 : Ramon Borrell, fill de Borrell II
- 992-1057 : amb Ermessenda de Carcassona, esposa de l'anterior, associada al govern pel seu marit, regent del seu fill Berenguer Ramon I i del seu nét Ramon Berenguer I
- 1017-1035 : Berenguer Ramon I el Corbat, fill de l'anterior
- 1035-1076 : Ramon Berenguer I el Vell, fill de l'anterior
- 1052-1071 : amb Almodis de la Marca, esposa de l'anterior
- 1076-1082 : govern conjunt de Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes i Berenguer Ramon II el Fratricida, fills de l'anterior
- 1082-1097 : Berenguer Ramon II continua governant en solitari
- 1097-1131 : Ramon Berenguer III el Gran (associat al govern des del 1095), fill de Ramon Berenguer II
- 1131-1162 : Ramon Berenguer IV el Sant, fill de l'anterior
L'any 1150 Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó Ramir II, cosa que comportarà la unió dinàstica amb el regne d'Aragó i la creació de la Corona d'Aragó. A partir d'aquí els comtes de Barcelona són també reis d'Aragó.
- 1162-1196 : Alfons I el Cast o el Trobador (II d'Aragó), fill de Ramon Berenguer IV
- 1196-1213 : Pere I el Catòlic (II d'Aragó), fill de l'anterior
- 1213-1276 : Jaume I el Conqueridor, fill de l'anterior
Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.
- 1276-1285 : Pere II el Gran (III d'Aragó i I de València), fill de l'anterior
- 1285-1291 : Alfons II el Franc o el Liberal (III d'Aragó, I de València i I de Mallorca), fill de l'anterior
- 1291-1327 : Jaume II el Just (III de Mallorca), germà de l'anterior
- 1327-1336 : Alfons III el Benigne (IV d'Aragó i II de València), fill de l'anterior
- 1336-1387 : Pere III el Cerimoniós o el del Punyalet (IV d'Aragó, II de València i I de Mallorca), fill de l'anterior
- 1387-1396 : Joan I el Caçador o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, fill de l'anterior
- 1396-1410 : Martí I l'Humà o l'Eclesiàstic, germà de l'anterior
L'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.
[edita] Interregne
- 1410-1412 : entre la mort de Martí I i el Compromís de Casp
[edita] Dinastia Trastàmara
- 1412-1416 : Ferran I el d'Antequera, nebot de Martí I
- 1416-1458 : Alfons IV el Magnànim (V d'Aragó, III de València i II de Mallorca), fill de l'anterior
- 1458-1479 : Joan II el Gran (I de Mallorca), germà de l'anterior
Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra contra Joan II (també coneguda com la Guerra civil catalana)
Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra contra Joan II (no van regnar a València, on continuava regnant Joan II)
-
- 1462-1463 : Enric I l'Impotent, nét de Ferran I, rei de Castella i Lleó (com a Enric IV)
- 1463-1466 : Pere IV el Conestable de Portugal (V d'Aragó i III de València), germà de Joan II
- 1466-1472 : Renat I el Bo, nét de Joan II, rei de Nàpols
El 1472 Joan II entra a Barcelona, obliga els rebels a rendir-se i recupera el tron.
- 1479-1516 : Ferran II el Catòlic (I de Mallorca), fill de Joan II
Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. A partir d'aquí, els comtes de Barcelona, a més de reis d'Aragó (entre d'altres títols), són també reis de Castella.
[edita] Dinastia Habsburg (o casa d'Àustria)
- 1516-1556 : Carles I l'Emperador, nét de Ferran II
- 1556-1598 : Felip I el Prudent (II de Castella), fill de l'anterior
- 1598-1621 : Felip II el Pietós (III de Castella), fill de l'anterior
- 1621-1665 : Felip III el Gran (IV de Castella), fill de l'anterior
Entre el 1640 i el 1652 s'esdevé la Guerra dels Segadors.
Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra dels Segadors (no van regnar a València, on continuava regnant Felip III)
-
- 1641-1643 : Lluís I, rei de França (com a Lluís XIII)
El 1652 el rei francès renuncia al tron a canvi del Rosselló.
- 1665-1700 : Carles II el Fetillat, fill de Felip III
L'any 1700, Carles II mor sense descendència: comença la Guerra de Successió Espanyola.
[edita] Guerra de Successió Espanyola
- 1700-1705 : Felip IV (V de Castella), besnét de Felip III (de la dinastia Borbó)
- 1705-1714 : Carles III (Arxiduc Carles d'Àustria), de la dinastia Habsburg (cal no confondre'l amb Carles III de Borbó)
Amb la derrota de l'Arxiduc i la victòria de Felip V en la Guerra de Successió (1714) i la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716), els estats de la Corona catalano-aragonesa excepte la Val d'Aran són annexionats al Regne de Castella i neix el Regne d'Espanya. El títol de comte de Barcelona esdevé simplement un dels molts títols hereditaris del Rei d'Espanya.
[edita] Joan de Borbó
Durant el règim feixista de Franco (1939-1975), l'hereu exiliat al tron espanyol, Joan de Borbó, va fer servir el títol de Comte de Barcelona. La intenció d'això sembla que va ser una mesura intermitja, per reclamar un títol reial, sense reclamar el de Rei d'Espanya. A la mort de Franco, el 1975, Joan Carles I, fill de Joan de Borbó, va ser proclamat Rei d'Espanya. Dos anys més tard, Joan de Borbó va cedir el títol de Rei d'Espanya i els altres drets dinàstics al seu fill, fet que significà el veritable restaurament de la monarquia. L'únic títol que va conservar fou el de Comte de Barcelona, que va fer servir fins a la seva mort, l'any 1993, moment en què l'heretà definitivament el seu fill.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- (català) Genealogia dels Comtes de Barcelona a les Constitucions catalanes
- (anglès) Avantpassats de Ferran II a Worldroots.com
- (anglès) Descendents d'Alfons IV a Worldroots.com