Marwànides
De Viquipèdia
Els Marwànides foren una dinastia (dinastia Marwànida) del Diyar Bakr, d’origen kurd (983-1085).
El buwàyhida Adud al-Dawla, amir-al-umara dels califes de Bagdad, va enderrocar al emir hamdànida de Mosul el 978 i va governar el Diyar Bakr per mitja de governadors fins a la seva mort el 983. Només morir el cap kurd Badh es va apoderar de Mayyafarikin, la segona capital dels hamdànides de Mosul i en els mesos següents també va ocupar Amida, Nisibin i Akhlat (a Armènia) entre d'altres. Els buwàyhides van enviar un exercit que fou rebutjat per Badh, que va ocupar la regió de Mosul. El emir buwàyhida Samsan al-Dawla, per evitar que estengués el seu poder a la resta del Djazira, va donar el Diyar Mudar i el Diyar Rabia als hamdànides Abu Abd Allah Husayn ben Hasan i Abu Tahir Ibrahim ben Hasan (989), germans de Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan. Amb l’ajut dels Banu Ukayl, aliats de son germà, van intentar ocupar Mosul, i Badh va morir en un combat a la regió de Balad (990), però el seu nebot, Abu Ali al-Hasan, fill de Marwan (un moliner que s’havia casat amb la germana de Badh), es va retirar a Hisn Kayfa a la mort del seu oncle, es va casar amb la viuda del emir mort i es va proclamar emir; va derrotar als dos germans i va fer presoner a Husayn (si be el va alliberar per la intervenció del califa fatimita, que després el va acollir als seus dominis i li va donar el govern de Tir el 997). Abu Tahir Ibrahim es va barallar amb l’emir dels Banu Ukayl, Muhammad que el va detenir i el va fer matar (992). Els Banu Ukayl van ocupar Mosul vers 993 i van establir la dinastia Ukaylida, mentre Abu Ali ben Marwan dominava Mayyafarikin i Amida. El 997 fou assassinat a Amida i el va succeir el seu germà Mumahhid al-Dawla Said que va governar fins el 1011, quant va morir i la successió va recaure en un tercer germà, de nom Ahmad (Nasr al-Dawla Ahmad), encara jove.
Nasr al-Dawla va tenir l’habilitat de jugar amb les rivalitats dels grans poders de la zona: fou reconegut com emir del Diyar Bakr per el buwàyhida Sultan al-Dawla, per el califa fatimita Al-Hakim, i per l’emperador bizantí, i també va transigir amb els ukaylides de Mosul (als que va cedir Nisibin) i amb els mirdàsides de la Síria del nord, als que va cedir Al-Ruha. Des el 1038 va pronunciar la khutba en nom del califa fatimita Al-Mustansir, però no fou per molt de temps. El 1057 va reconèixer la sobirania del seljúcida Toghrul Beg i aquest el va confirmar com emir de les marques de combat contra els infidels. El seu visir fou Abul Kasim al-Husayn ben Ali al Maghribi (que ho havia estat abans del Ukaylides) fins a la seva mort el 428 de l’hègira (1037), i després d’un temps, fou nomenat Fakhr al-Dawla Abu Nasr ben Muhammad ben Djahir, també antic servidor dels Ukaylides i Mirdàsides, que va assolir les funcions vers el 1054 o 1055, fins a la mort del emir (1061) i després (el 1062) va esdevenir visir a Bagdad. Nasr al-Dawla va tenir unes 500 dones, però tot i així cada dia feia l’oració matinal. Un altre característica fou el seu interès en la cuina, i fins i tot va enviar cuiners a Egipte a aprendre receptes noves. Va acumular riqueses i va fer moltes construccions.
A la seva mort el 1061 el va succeir el seu fill Nizam al-Din Nasr a Mayyafarikin; a Amida es va proclamar el seu germà Said que fou derrotat el 1063 i així Nizam al-Din va reunir altre cop tot el domini.
Nizam al-Din va morir el 1079 i el va succeir el seu fill Nasir al-Dawla Mansur. L’antic visir del seu avi, Fakhr al-Dawla Abu Nasr ben Muhammad ben Djahir, llavors molt poderós a Bagdad, va utilitzar la seva influencia per convèncer al sultà seljúcida de liquidar la dinastia marwànida. Ell mateix, amb l’ajuda del seu clan i de soldats seljúcides, va ocupar Mayyafarikin i tot el Diyar Bakr el 1085. El tresor dels marwànides fou usurpat pel mateix Fakhr al-Dawla. Nasir al-Dawla Mansur va rebre el feu de Djazirat Ibn Umar on va residir fins a la seva mort el 1096.
[edita] Llista d’emirs
- Badh (o Badr) 983-990
- Abu Ali al-Hasan ben Marwan 990-997
- Mumahhid al-Dawla Said 997-1011
- Nasr al-Dawla Ahmad 1011-1061
- Nizam al-Din Nasr 1061-1079 (1061-1063 a Mayyafarikin)
- Said 1061-1063 (a Amida)
- Nasir al-Dawla Mansur 1063-1085 (1085-1096 a Djazirat Ibn Umar)