Vologès IV de Pàrtia

De Viquipèdia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191.

Era probablement fill de Vologès III encara que altres fonts el fan fill de Mitridates V de Pàrtia.

Vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des el 115 o 116.

Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Armènia, on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cònsol de Roma i va col·locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capadòcia, Sedati Severià va envair Armènia però fou derrotat a Elegeia i es va suïcidar (segons Dió Casi, Hist. rom. LXXI, 2).

El 163 un rei de nom Wael es va fer amb el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar a Armènia al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainèpolis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren); allí es va instal·lar una guarnició romana que al menys hi va romandre fins el 185. Mart Veró que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital.

El 165 Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.

El 166 els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després el Tigris, arribant fins a Susa. Selèucia fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs del Imperi.

Vers el 190 es va rebel·lar Osroes II a l'Atropatene, però a la mort del rei el 191 fou Vologès V, de la branca arsàcida d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.

Precedit per:
Vologès III
Imperi Part Succeït per:
Vologès V