Ortiga
De Viquipèdia
Ortiga | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||
Classificació científica | |||||||||||||
|
|||||||||||||
|
|||||||||||||
Vegeu el text
|
Ortiga (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae totes elles caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell.
Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern.
Als Països Catalans les ortigues més comunes són Urtica dioica, la més gran i Urtica urens, més xica.
Es fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l'entrada dels corrals, suporten molt el fred i són molt difíclis d'eliminar amb herbicides o llaurant ja que tenen estolons.
Les anomenades ortigues mortes pertanyen a la família de les labiades dins dels gèneres Lamium i Stachys i malgrat semblar-se força a les veritables ortigues no tene pèls urticants.
Taula de continguts |
[edita] Espècies
El gènere comprén unes 35 espècies de les regions de clim temperat de tot el món. En general són herbes perennes però algunes són anuals i unes poques arbusts.Totes elles estan caracteritzades per tenir pèls que en trencar-se alliberen una substància irritant per a la pell.
[edita] Espècies d'Urtica presents als Països Catalans
- Urtica dioica: herba perenne dioica, de fulles ovato-lanceolades, serrades. De 0'5 a 1'5 metres d'alçada. Floreix d'abril a setembre i viu en llocs sempre humits entre el nivell del mar i els 2500 metres.
- Urtica urens: Herba anual de 0'1 a 1'2 metres viu entre el nivell del mar i els 800 metres.
- Urtica atrovirens: Herba perenne monoic només es troba a Mallorca a la serra de Trmuntana
- Urtica pilulifera: Anual o biennal monoica viu entre el nivell del mar i els 1000 metres.
- Urtica membranaceae:Fulles ovades, viu només al litoral
[edita] Altres espècies d'Urtica en el món
- Urtica angustifolia. Xina, Japó, Korea.
- Urtica cannabina. Sibèria fins Iran.
- Urtica dubia Canadà.
- Urtica ferox: Arbre ortiga Nova Zelanda*Urtica hyperborea. Himalaia
- Urtica incisa:Arbust Austràlia.
- Urtica laetivirens. Japó
- Urtica parviflora. Himalaia
- Urtica platyphylla. Xina, Japó.
- Urtica thunbergiana. Japó.
[edita] Usos
Les ortigues han tingut ús com a fibra tèxtil i com aliment ja que una vegada cuites perden el poder lacerant i tene un gust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa en truita etc. Es prefereixen els brots tendres i s'han de collir amb guants.
Popularment les fregues amb plantes d'ortigues es consideren un remei contra l'artrosi o dolors musculars com la torticoli.
En la medicina científica també s'ha comprovat una certa acció dels preparats d'ortiga contra l'artritis.
En agricultura ecològica una decocció d'ortigues s'empra com adob nitrogenat i com insecticida.
[edita] Folklore
En tractar-se d'una planta cosmopolita i l'única amb la característica urticant ha generat nombroses llegendes i costums arreu del món.
Segons alguns no piquen si mentre es passa entre elles es recita una oració, o bé es manté la respiració.
Plantes de fulla ampla que creixen entre les ortigues com l' agrella, del genere Rumex, o la llapassa o bardana Arctium minus es consideren popularment que curen l'inflamació provocada per les ortigues (malgrat que una vegada ha entrat l'acid dins el cos només tenen un lleuger efecte emolient).