Sòrab

De Viquipèdia

Sòrab
'Serbšćina'
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: lusacià, wend
Parlat a: Alemanya.
Regió: Lusàcia
Parlants: ~60.000
Rànquing:
Classificació genètica: Llengua indoeuropea

  eslava
   occidental
    sòrab

estatus oficial
Llengua oficial de: -
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 wen
ISO 639-2 hsb / dsb
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL WEN / WEE
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua


El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 60.000 persones en enclavaments aïllats en l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.

També anomenada lusacià i wend; en alemany "Sorbisch / Wendisch"; en sòrab: serbska rec, serbšcina; en anglès "Sorbian". L'àrea on es parla la llengua s'anomenada Lusàcia, Lausitz en alemany, Lužica enlaire sòrab i Lužyca en baix sòrab.

Els sòrabs s'anomenen a si mateixos Serbja (alt sòrab) o Serby (baix sòrab), a les seues terres Serby, i l'adjectiu corresponent és serbski. Aquestes formes són anàlogues a les sèrbies Srbi, Srbija i srpski; és a dir, ambdós pobles es denominen a si mateixos amb el mateix nom, i de fet en altres idiomes eslaus, com el serbocroat o el eslovè, no hi ha diferència entre ambdues denominacions, per la qual cosa recorren al terme lužicki Srbi ("serbis lusacians").

El sòrab guarda una notable similitud amb el txec i el eslovac, també pertanyents al grup occidental de les llengües eslaves.

Taula de continguts

[edita] Dialectes

Es distingeixen dos dialectes principals: l'alt sòrab al voltant de l'enclavament de Bautzen amb uns 55.000 parlants i el baix sòrab entorn de la ciutat de Cottbus amb uns 15.000 parlants. De fet, Ethnologue les considera llengües distintes amb codis diferents per a l'alt sòrab WEN (ISO hsb) i el biax sòrab WEE (ISO dsb).

Ambdós dialectes posseeixen un estàndard escrit i literatura pròpia.

[edita] Gramàtica

Hi ha els casos gramaticals típics dels idiomes eslaus. Una de les característiques més interessants de la seua gramàtica és la preservació del nombre dual, fet que comparteix únicament amb l'eslovè entre tota la família eslava. Són les úniques llengües indoeuropees que han conservat el dual.

[edita] Història

La història dels sòrabs a Alemanya comença cap al segle VI amb les invasions bàrbares. En el segle XII amb l'entrada massiva d'agricultors germànics des de Flandes, Turíngia i Francònia i la desertització produïda per les guerres medievals va començar la recessió de la llengua.

Cal afegir que els sòrabs posseïen una situació jurídica desfavorable enfront dels alemanys, situació que es va fixar en el Sachsenspiegel i altres documents. Més tard es va afegir la prohibició de l'ús de la llengua: el 1293 un tribunal va prohibir l'ús del sòrab a Bernburg (Saale), el 1327 es va prohibir a Altenburg, Zwickau i Leipzig i el 1424 a Meissen. A més, en molts gremis de ciutats de l'àrea només s'admetien membres d'origen alemany.

Els nuclis dels Milzener i Lusizer (lusacians), dos de les aproximadament 20 tribus sòrabes que ocupaven el territori de l'actual Lusàcia, es van veure relativament poc afectats per la immigració alemanya i les prohibicions. En conseqüència la llengua va poder mantenir-se a la zona, on el nombre de parlants va augmentar fins als 300.000 en el segle XVII.

El text més antic que es conserva és el Budissiner Bürgereid (jurament de ciutadania de Bautzen), que es va escriure en la primera meitat del segle XVI.

[edita] Minoria nacional

Bandera nacional dels sòrabs
Ampliar
Bandera nacional dels sòrabs

La bandera dels eslaus d'Alemanya es va usar per primera vegada el 1842 quant va ser hissat a la ciutat de Lohsa (prop de Hoyerswerda, al districte d'Oberlausitz) però fins el 23 de març de 1848 no es va establir l’ordre actual dels colors al congrés paneslau de Praga.

El 1 de gener de 1919 es va proclamar la república Sòrab-Lusàcia que fou liquidada ràpidament, i que va utilitzar la bandera nacional sòraba.

Va usar-se sense cap regulació especial fins el 1935 en què fou prohibida. Es va tornar a hissar el 17 de maig de 1945 quan els russos van entrar a Alemanya. Creada la República Democràtica d'Alemanya el 1948 la minoria sòraba fou reconeguda i si bé la bandera no va ser esmentada a la legislació estatal sí que fou acceptada oficialment pels consells (Bezirke) de Cottbus i Dresden en la regió Lausitz (en aquest darrer a més a més el sòrab era llengua oficial). El 1990 la bandera sòraba fou inclosa a les constitucions dels nous estats de Brandenburg i Saxònia; aquesta darrera també té regulat l'escut nacional sòrab.

Els sòrabs tenen la seva cultura, llenguatge, premsa, escoles, i organitzacions polítiques. La principal organització es la Domowina (que en sòrab vol dir "El nostre país") activa a Lusàcia (Lausitz) i està aliada a les organitzacions de la minoria eslava (coneguts per wends) a la Baixa Lusàcia (Niederlausitz) i Ata Lusàcia (Oberlausitz). Els sòrabs anomenen al seu país Serbska (País dels Sòrabs) que cal no confondre amb Serpska (País dels Serbis). La Domowina té un emblema que fa funcions d’emblema semioficial del poble sòrab. L’emblema fou adoptat el 8 d'octubre de 1949 i és vermell amb tres fulles d'argent agafades a un tronc d’arbre argent amb arrels; l’emblema té forma d’estel i a la vora té una franja blanca i una de blava; fou dissenyada per l’artista Hanka Krawcec.

[edita] Veure