Víctor Manuel III d'Itàlia

De Viquipèdia

Víctor Manuel III d'Itàlia (Roma 1869 - Alexandria 1947). Tercer rei d'Itàlia nascuda arran de la Unificació del segle XIX visqué durant el seu regnat la Primera Guerra Mundial, el naixement del feixisme i el seu ocàs i la Segona Guerra Mundial. Nascut un any abans que el nou regne dels Savoia ocupessin Roma morí un any després de la proclamació de la República italiana.

Ampliar

Fill del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova. Era nét del rei Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria. Per via materna ho era del duc Ferran de Savoia-Gènova i de la princesa Elisabet de Saxònia.

L'any 1896 arran de la coronació del tsar Nicolau II de Rússia conegué a la que seria la seva muller: la princesa Helena de Montenegro. Abans d'aquesta trobada s'intentà el casament amb la princesa Maud del Regne Unit malgrat que no fructificà degut a la diferència religiosa existent entre la parella i a la negativa de la cort de Londres de permetre la conversió religiosa de la filla del príncep de Gal·les, el futur Eduard VII del Regne Unit.

Helena de Montenegro era filla del rei Nicolau I de Montenegro i de la senyora Milena Vukotic. La família reial montenegrina pertanyia a la dinastia dels Petrovic-Njegos. La parella tingué cinc fills:

  • SAR la princesa Iolanda d'Itàlia nascuda a Roma el 1901 i morta el 1986. Es casà amb Giorgio Carlo Calvi, comte de Bergolo.
  • SAR la princesa Maria d'Itàlia nascuda el 1914 a Roma i morta el 2001. Es casà amb el príncep Lluís de Borbó-Parma casats el 1939 a Roma.

Les primeres dècades del seu regnat, iniciat l'any 1900, el país prosperà gràcies a les polítiques liberals del polític Giovanni Giolitti. A l'exterior el regnat de Víctor Manuel suposà la gran expansió colonial italiana a la zona de Líbia, que incloïa la Cirenaica i la Tripolitana.

La Triple Aliança firmada pel seu pare començà a ser un instrument poc útil al govern italià arran de la voluntat irredemptista de la ciutadania. L'irredemptisme polític, que tingué el màxim auge als anys previs de la Primera Guerra Mundial, era un moviment polític sorgit arran de la Unificació. Aquest considerava que el procés unitari s'havia tancat en fals i que encara existien molts territoris que s'havien d'incorporar a Itàlia per aconseguir la Unificació definitiva. Bàsicament aquests territoris eren: Còrsega, Niça i Savoia, pertanyents a França, i el Tirol del Sud, Trieste, l'Ístria i la Dalmàcia, pertanyents a l'imperi Austro-Hongarès.

L'any 1915 Víctor Manuel decideix entrar a la Primera Guerra Mundial, la seva intervenció li valgué un important prestigi militar i d'estadista. La intervenció italiana es féu al costat de la Triple Entesa, és a dir, al costat de França i el Regne Unit i en contra dels anomenats imperis centrals, Àustria i Alemanya. La firma de la Pau de París (1919) permeté a Itàlia ocupar els territoris austriacs del Tirol del Sud, Trieste i Ístria, però no veié complertes les seves expectatives sobre la Dalmàcia.

La finalització de la guerra obrí un tens període de crisis socials. D'una banda la guerra havia estat guanyada però degut a les derrotes sofertes al front l'any 1917, especialment la cruenta batalla de Caporetto, els austriacs haurien pogut ocupar el país a no ser per la manca d'efectius militars, la qualcosa mostrà la debilitat de la monarquia italiana. El resultat havia estat una victòria mutilada que desprestigià els partits polítics tradicionals tot donant aire als partits i moviments extraparlamentaris. D'altra banda al país no s'hi havia portat a terme la homogeneització econòmica necessària i anunciada. El sud seguia mantenint les estructes postfeudals amb una economia centrada en grans latifundis i en l'agricultura, mentre que el nord tenia una estructura industrial extremadament moderna.

Tots aquests fets, junt amb el pòsit de violència que deixà la Primera Guerra Mundial permeteren l'auge del feixisme liderat per Benito Mussolini. Mussolini aconseguí el poder davant la feblesa de Víctor Manuel. La Marxa sobre Roma fou possible per la negativa que l'exercit aturés als feixistes i Mussolini a les portes de Roma. Moltes han estat les respostes a la pregunta de per què Víctor Manuel no parà els feixistes, i la resposta més versemblant és la de la por de que sorgís un moviment monàrquic emparat pel seu cosí el duc d'Aosta.

Durant el seu regnat se solucionaren els nombrosos problemes amb la Santa Seu a través del Pacte del Laterà, firmat per Mussolini i el papa Pius XI.

Al llarg de la dictadura mussoliniana, Víctor Manuel anà sempre a remolc de les decisions preses pel dictador. Consentí la guerra d'Etiòpia i acceptà ser declarat emperador d'aquest país (títol escassament reconegut pel concert de països). Acceptà la constitució de l'Eix i el desenvolupament italià a la Segona Guerra Mundial. Tolerà la participació italiana a la Guerra civil espanyola al costat de Franco i l'ocupació d'Albània, país del qual s'autonomenà rei, així com l'intent frustrat d'ocupar Grècia.

La seva nefasta actuació de suport a Mussolini valgué un gran desprestigi a la monarquia. Tot i així l'any 1943 acceptà un cop d'estat que derrocà Mussolini i demanà un armistici als aliats. L'any 1943 també nomenà al seu fill com a Lloctinent General del Regne i l'any 1946 abdicà definitivament al seu favor.

Des del seu exili egipci observà la desfeta de la monarquia italiana que quan tan sols tenia un any veia néixer.

Precedit per:
Humbert I
Rei d'Itàlia
1900–- 1946
Succeït per:
Humbert II