Narbona

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

algú que entengui en taules que la revisi. Està desorganitzada
Narbona
(Bandera) (Escut)
Bandera de Narbona Escut de Narbona
Localització de Narbona a l'Aude
Aude
Gentilici Narbonès, narbonesa
Població (2004) 48.020
Superfície km2
Densitat (2004) hab/Km2
Altitud al nivell del mar


Narbona (en occità, pronunciat [narbúno]; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat de la costa mediterrània de França, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, al nord del Rosselló. Amb 50.000 habitants, anomenats narbonesos, és la vila principal del departament de l'Aude i capital d'un districte (arrondissement) i d'un cantó.

Al cantó de Narbona Oest hi ha les viles següents: Bisanet, Canet, Marcorinhan, Montredon, Mossan, Nevian, Raissac d'Aude i Viladanha (i part de la ciutat de Narbona).

Al cantó de Narbona Est hi ha la major part de la ciutat de Narbona.

Al cantó de Narbona Sud hi ha la vila de Bajas.

Al districte hi ha els següents cantons: Camppendut, Corçan, Durban de las Corbièras, Ginestars, La Grassa, Lesinhan de las Corbièras, Motomet, Narbona Est, Narbona Oest, Narbona Sud, Peiriac de Menerbés, Sijan i Tuishan. S'hi troben diverses comarques naturals, com ara el Narbonès, el Menerbès o les Corberes.

Taula de continguts

[edita] Història

La vila va sorgir al turó de Montlaurès, al nord-oest de la ciutat actual, i era un poblament de la tribu dels elísics.

El 118 aC els romans hi van fundar la seva primera colònia fora d'Itàlia, i li van donar el nom de Narbo Martius, que després va esdevenir capital de la província Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis). El 45 aC, Juli Cèsar hi va instal·lar els veterans de la Legió X. Al segle I la ciutat va arribar a la seva màxima esplendor, que va durar fins al segle IV.

El 462 hi van entrar els visigots, amb els quals fou capital de la província de Septimània fins a l’arribada dels àrabs que la van ocupar el 719. A aquests la va conquistar Pipí el Breu el 759.

Durant l’edat mitjana el poder es va repartir entre l'arquebisbe i el vescomte. El 1306 en foren expulsats els jueus per ordre del rei de França. El 1320 la destrucció d'un dic li va fer perdre la condició de port de mar. Durant la resta del segle XIV la ciutat va començar a recular a causa de la guerra dels Cent Anys l’epidèmia de pesta del 1348 i la modificació dels corrents d’intercanvi comercial. Després del Tractat dels Pirineus (1659), va esdevenir plaça fronterera. Com a seu de l'arquebisbe, que era president nat dels Estats Generals del Llenguadoc, fou principalment una vila eclesiàstica.

A mitjan segle XIX la construcció d’un ferrocarril i l’extensió de les vinyes li van aportar nova prosperitat. El 1871 s'hi va proclamar la Comuna. Després del 1907 va aparèixer la crisi vitícola i els vinyataires llanguedocians es van revoltar sota la direcció del batlle Ferrol.

[edita] Turisme

Torres del Palau de l'Arquebisbe
Ampliar
Torres del Palau de l'Arquebisbe

El turisme s'hi va desenvolupar a la segona meitat del segle XX. Els monuments més importants són el Palau Vell, el Palau dels Arquebisbes i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor. Cal esmentar també la Via Domícia, el Museu Arqueològic, el Museu d'Art i Història, el Teatre de Narbona, el canal de la Robina que creua la ciutat, l'església de Nostra senyora de la Mourguié (Lamorguièr) del segle XIII amb un museu lapidari, la basílica de Sant Pau-Sèrgi, el barri de la Cité, el barri del Bourg i els barris nous.

A 15 km al sud es troba la reserva africana de Sijan, al costat de la vila de Sijan.

[edita] Personatges famosos

Són nascuts a Narbona Charles Trenet (1913-2001), figura mítica del music-hall francès (la casa del qual pot ser visitada), el polític Léon Blum, i Sant Sebastià

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs