Llocnou d'en Fenollet
De Viquipèdia
![]() |
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
Llocnou d'en Fenollet | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi a la Costera | |||
Gentilici | Llocnouí Llocnouina |
||
Població (2002) | 774 | ||
Superfície | 1,5 km2 | ||
Densitat | 516 hab/km2 | ||
Altitud | 75 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 39° 00’ 50” N 0° 28’ 04” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Xàtiva |
Llocnou d'en Fenollet és una població de la comarca de la Costera.
El seu nom fa referència al seu antic senyor, que el 1374 era Raimon de Fenollet. Lloc de moriscos, tenia 70 focs compartits amb el Genovés el 1609, romangué despoblat després de l'expulsió d'aquests. Miquel Fenollet de Castellar atorgà, el 24 de juliol del 1611, carta pobla a favor de nous repobladors, però el 1646 només tenia 19 cases habitades. La seua població continuava aturada segle i mig després, ja que, segons Cavanilles, el 1794 tenia només 28 cases habitades. Son darrer senyor fou Pasqual Fenollet i Togores, marquès de Llanera.
Les eleccions municipals de 2003 donaren 4 regidors, i l'alcaldia, al PP i 3 al PSPV. En 2004 la població ascendia a 820 habitants, de gentilici, llocnoïns .
El seu diminut terme, 1,6 km2 , es dedica a l'agricultura i l'únic monument a ressenyar és l'església de Sant Diego d'Alcalà, del tercer quart del segle XVII.
[edita] Enllaços externs
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.