Caterina de Mèdici
De Viquipèdia
Caterina de Mèdici, reina de França, (Florència 1519 - Blois 1589), princesa italiana; comtessa d'Alvèrnia (1519-1589); reina consort de França (1547-1559) i regent de França (1560-1563).
[edita] Orígens familiars
Nasqué a Florència el 13 d'abril de 1519 sent filla del duc Llorenç II de Mèdici i de l'aristòcrata d'origen francès Magdalena de La Tour. Era néta per línia paterna del duc Pere II de Mèdici i de la princesa Alfonsina Orsini, i per línia materna del comte Joan III d'Alvèrnia i de la princesa Joana de Borbó-Vendome.
[edita] Núpcies i descedents
Es va casar el 1533 a Marsella amb el príncep i futur rei Enric II de França. D'aquesta unió nasqueren:
- SM el rei Francesc II de França (1544-1560), rei de França.
- SAR la princesa Isabel de Valois (1546-1568), casada el 1559 amb el rei Felip II d'Espanya.
- SM el rei Carles IX de França (1550-1574).
- SM el rei Enric III de França (1551-1589).
- SAR la princesa Margarida de Valois (1553-1615), casada el 1572 amb el rei Enric III de Navarra i futur rei de França amb el nom d'Enric IV de França.
- SAR el príncep Francesc de França (1555-1584), duc d'Anjou i d'Alençon.
- SAR la princesa Victòria de Valois (1556)
- SAR la princesa Joana de Valois (1556)
[edita] Vida política
Durant el regnat del seu marit no va exercir cap tipus d'activitat política, vivint a l'ombra de Diana de Poitiers, amant del seu marit.
A la mort del rei i del seu fill, i hereu, Francesc II de França, Caterina de Mèdici és proclamada regent del nou rei, Carles IX de França. Fou en aquell moment que va revelar els seus grans dots de poder polític, que exercirà durant el regnat d'aquest fill i del seu successor, Enric III de França.
Davant les Guerres de Religió, va intentar conciliar els dos bàndols implicats: els catòlics i els hugonots. Així, va concertar el matrimoni de la seva filla Margarida amb el rei protestant Enric III de Navarra, però davant la intransigència mostrada per les dues faccions va decidir acabar amb els principals líders dels hugonots que van acudir a París convidats a les núpcies.
La massacre de Sant Bartomeu, perpetrada la nit del 24 d'agost de 1572, va comportar la mort de més de 70.000 hugonots a tota França. Una massacre que molts historiadors atribueixen a la pròpia Caterina de Mèdici.
El 1573 el seu fill Enric de Valois fou proclamat rei de Polònia, però la mort de Carles IX l'any següent provocà el seu retorn immediat.
Caterina va morir el 5 de gener de 1589, mesos abans de l'assassinat d'Enric III, a Blois i fou enterrada a la Catedral de Saint-Denis.
Precedit per: Magdalena de La Tour |
Comtessa d'Alvèrnia 1519–1589 |
Succeït per: reversió a la Corona |
Precedit per: Francesc II |
Regent de França 1560–1563 |
Succeït per: Carles IX |