Marc Porci Cató

De Viquipèdia

Marcus Porcius Cató fou un militar romà que va néixer a Tusculum el 234 aC de família plebea.

Va destacar per les seves virtuts militars durant la segona guerra Púnica. Acabada la guerra va administrar la seva hisenda amb uns mètodes que han arribat fins a nosaltres i considerats exemples de bona i austera administració. Protegit per Lluci Valeri Flacco, un noble que posseïa terres a Tusculum, va arribar a qüestor el 204 aC, enemistant-se amb el seu col·lega Publi Escipió, que desplegava un gran luxe i pompa. El 199 aC va ser edil curul, i a l'any siguiente qüestor (càrrec antecedent del procònsol) a Sardenya-Còrsega, on va consolidar la seva fama d'honradesa, bona administració i austeritat. El 195 aC va ser designat cònsol juntament amb Lluci Valeri Flacco, i després d'oposar-se sense èxit a l'abolició de la Lex Oppia (que sancionava el luxe de les dones romanes, i que havia estat en vigor durant la segona guerra Púnica) va ser enviat a Hispània. El 191 aC va exercir com tribú militar (i com cònsol a l'ombra) de Marc Acili Glabrio a Grècia. El 189 aC va desenvolupar una missió davant la Lliga Etolia; el 184 aC va ser designat censor, de nou al costat de Lluci Valeri Flacco, al qual va proposar com a Senador en lloc del cruel Llucio Quinto; també va expulsar del Senat a Manili per haver abraçat a la seva dona davant de la seva filla, fet que Catón va considerar immoral; altres cinc senadors van ser exclosos durant la seva censura, tota la qual es va caracteritzar per un fustigament constant al luxe i a les influències desmoralitzadores hel·lèniques, i una constant vocació hereditària a l'austeritat, l'honradesa, la feina, i les antigues virtuts romanes; acabada la censura va intentar restablir la llei Oppia, i va recolzar la llei Voconia ( 169 aC) i altres lleis encaminades a frenar el luxe creixent de la societat romana; el 157 aC va ser designat mediador romà entre el rei númida Masinisa i Cartago; aquesta última va desestimar repetidament totes les propostes de Catón, qui va quedar convençut de que Cartago tornaria a ser aviat una gran potència, per la qual cosa des d'aleshores, tots els discursos que va pronunciar, els acabava amb la frase: Ceterum censeo, Carthaginem esse delendam és a dir "...i a més d'això, Cartago ha de ser destruïda". En la seva vida privada sembla haver estat avar, cruel, especialment amb els esclaus, i faldiller (va viure algun temps amistançat amb una esclava a la casa familiar, sent vidu de la primera dona, però després, a precs dels seus fills, la va deixar; més tard va tornar a casarse per segona i última vegada); va acabar practicant moltes de les coses que criticava, com la bona taula i l'abundància de vi. Va escriure algunes obres, entre elles "Re rustica" que ens descriu els cultius i l'economia agrícola; "Orígens", obra històrica perduda en el seu major part; escrits sobre art militar, sobre l'educació dels nens i sobre les cartes i qüestions epistolars; un llibre titulat Apotegmes; i una col·lecció de sentències en prosa; va deixar a més nombrosos discursos. Cató va morir el 149 aC


Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Marc Porci Cató