Morihei Ueshiba
De Viquipèdia
Morihei Ueshiba (
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Va néixer a Motomachi, Tanabe, prefectura de Wakayama, essent el 4rt fill den Yoroku i na Yuki Ueshiba. El seu pare era un petit propietari de terres i el mestre d'armes de la família Kii, per la qual cosa li va ensenyar els primers rudiments d'arts marcials. La seva mare era una prestigiosa calígrafa.
En Morihei era de constitució dèbil, nerviós i malaltís. Als 7 anys va començar els seus estudis a una escola del grup budista Shingon, amb el monjo Fujimoto Mitsujo. Als 10 anys va començar l'estudi del Budisme Zen al temple Homanji, a Akitsu.
Als 13 anys va començar al col·legi a Tanabe, interessant-se especialment per l'estudi de l'àbac i les arts marcials.
Als 15 anys, el seu pare, preocupat per la seva salut i condició física li va fer practicar el sumo i la natació (suey-jutsu).
Durant aquests anys va ser molt influït per el seu mestre Nasu Tasaburo.
[edita] Juventut
El 1901 es va traslladar a Tòquio on obrí una papereria amb alguns empleats. Allà, a mes de dirigir el negoci practicava jujutsu de les escoles Kito Ryu amb en Tokasaburo Tosawa i Tenjin Shin yo ryu, i ken jutsu Yagyu Shingake Ryu amb en Masanaso Nakai.
Despres d'un temps amb molta d'activitat va emmalaltir, deixant el negoci per tornar a Tanabe, on després de curar-se es va casar (1903) amb la seva amiga de l'infància Hatsu Itokawa. Va rebre el certificat Inka del seu mestre Fujimoto Mitsujo.
A Tanabe va començar a fer feina a l'oficina d'imposts, participant activament a la vida política i als moviments socials del poble. Va encapçalar una protesta encaminada a millorar les condicions de vida i treball dels pescadors, protegint-los davant les grans flotes.
El mateix any, es va allistar al 37è regiment d'infanteria, de la 4ª divisió d'Osaka. Durant la seva estada a l'exèrcit va adquirir una gran habilitat en el combat amb baioneta (Juken jutsu), participant en la guerra rusojaponesa. El 1907 es va llicenciar amb el grau de sergent.
[edita] Hokkaido
El 1911 el govern japonès va posar en marxa un projecte de colonització a l'illa d'Hokkaido, i l'any següent en Morihei, juntament amb un grup de 80 persones pertanyents a 54 famílies, va fundar el poble de Shirataki a Monbetsu (Hokkaido).
Durant els primers anys la vida allà va ser molt dura, ja que el fred i les pluges feien realment difícil cultivar la terra, però dos anys després començaren les primeres collites.
El 1915 va conèixer en Sokaku Takeda, mestre de Daito Ryu Jujutsu, amb el qual va practicar durant un temps, rebent un certificat de l’escola l'any 1916. Al novembre de 1919 va rebre la noticia que el seu pare estava malalt, de manera que va partir d’Hokkaido, deixant la casa i terres a en Sokaku Takeda en pagament de l’ensenyament que havia rebut.
[edita] L'Omoto Kyo
Durant el viatge cap a Tanabe es va assabentar que un mestre del grup shintoista Omoto-Kyo, n’Onisaburo Deguchi, era a Ayabe, aprop de Kyoto. Aquest mestre practicava el Chinkon Kishin i, amb l’esperança de que pogués contribuir a la curació del seu pare, el va anar a visitar. Durant aquests dies el seu pare va empitjorar, morint el 2 de gener del 1920. En Morihei arribà a Tanabe quatre dies després.
Després de passar alguns mesos amb molta pena, resant i meditant, decidí seguir l’ensenyament d’en Deguchi, de manera que és traslladà amb la seva família a Ayabe. En Deguchi, que l’apreciava i s’adonava de les seves qualitats li digué que s’havia de dedicar al budo.
Seguint aquests consells, O Sensei va crear la Ueshiba Ryu (escola Ueshiba), dedicant-se principalment a ensenyar els membres de l’Omoto Kyo, però aviat el seu prestigi és va conèixer per tot arreu. Durant algun temps va fer de pagès, al mateix temps que practicava i ensenyava budo.
El 27 de juny de 1921, neix a Ayabe el seu fill Kishomaru Ueshiba.
El 1922 va ser nomenat instructor de l’escola Yagyu Shingake Ryu (sabre). A mes, també va practicar altres escoles, com la de sabre Katori Shinto Ryu, la de llança Hosoin Ryu Sojutsu, Shinioryu i Kitooryu.
El 1924, acompanyà al reverend Deguchi en un viatge de proselitisme per Corea, la Xina i Manxúria, en què després d’alguns incidents armats va caure presoner dels xinesos.
El 1925, després de molts d’anys de practicar intensament, va tenir la revelació dels principis de l’art que volia establir. Així va néixer l’aikibujutsu. A partir d’aleshores molts de personatges famosos varen passar pel seu dojo d’Ayabe per aprendre la nova art marcial.
[edita] Tornada a Tòquio
El 1927 es traslladà a Tòquio amb la seva família, on començà a ensenyar el seu art.
El 1931 va obrir el centre Kobukan, a Ushigome (Tòquio), reservat per els alts dignataris de la cort, caps militars o experts d’altres escoles de Budo. Actualment es el lloc on és troba l’Aikikai Hombu Dojo.
Durant els seguents anys, a mesura que anava perfeccionant el seu art i construint dojos, va canviar diverses vegades de nom. Al 1936 va adoptar el d’aiki-budo, ja que el seu objectiu no és destruir a l’adversari, sinó neutralitzar-lo fent el mínim mal possible. Aquest mateix any va començar a estudiar amb ell Hikitsuchi Michio.
L’any 1940 va ser especialment important, ja que la fundació Kobukai (que gestionava el Kobukan) va ser oficialment reconeguda per el govern japonès, i també és va començar a practicar a Iwama-machi (Ibaraki). El 14 de desembre O Sensei va tenir una experiència que el va fer canviar completament. Segons contà ell mateix a partir d’aquell moment no va recordar més el que sabia, i va començar a elaborar de bell nou totes les tècniques.
L’actual nom, aikido, va aparèixer al 1942, després de que O Sensei és mudés a viure a Iwama. El 1948 és va registrar oficialment el nom d’aikikai (Associació de practicants d’Aiki). A l’any 1954 la seu central de l’aikido es va traslladar a Tòquio. Al 1961 el govern japonès va reconèixer l’aikikai com el centre mundial de l’aikido. Morihei Ueshiba deia “L’aikido es el camí de l’harmonia entre l’home i l’univers. Ja que ai (harmonia) es sinònim d’ai (amor), he decidit donar el nom d’aikido al meu únic budo, encara que la paraula Aiki sigui molt antiga”.
O Sensei Morihei Ueshiba va morir el 26 d’abril de 1969, als 86 anys. Poc abans, al mes de gener del mateix any, havia fet la seva darrera demostració pública.
[edita] Alumnes i successors
A la seva mort el seu fill Kishomaru Ueshiba el va substituir com a responsable mundial de l'Aikido amb el títol de Doshu.
Alguns dels seus principals alumnes varen ser Hikitsuchi Michio, Koichi Tohei i Morihiro Saito.
Actualment el seu nét Moriteru Ueshiba, amb el títol de doshu, és el cap visible de l'Aikido a nivell mundial, director de l'Aikikai Foundation i president de la International Aikido Federation.
[edita] Cronologia
- 1883 el 14 de desembre va néixer a Tanabe
- 1901 es trasllada a Tòquio
- 1903 es casa i s'allista a l'exèrcit
- 1907 es llicencia i torna a Tanabe
- 1909 coneix en Kumagusu Minakata, políglota i ecologista.
- 1912 trasllat a Hokkaido.
- 1915 coneix en Sokaku Takeda
- 1916 rep un certificat de Daito Ryu Jujutsu
- 1918 coneix n'Onisaburo Deguchi.
- 1919 el 2 de gener va morir el seu pare.
- 1921 el 21 de juny neix el seu fill Kishomaru Ueshiba. N'Onisaburo Deguchi es empresonat.
- 1922 és nomenat instructor de l'escola Yagyu Shingake Ryu
- 1924 viatja a Corea, Xina i Manxúria
- 1925 dóna el nom d'Aiki Bujutsu a l'art que ensenya a Ayabe
- 1927 es trasllada a Tòquio amb la família
- 1931 obre el Kobukan
- 1936 canvia el nom d'aiki bujutsu pel d'aikibudo
- 1940 inici de la pràctica a Iwama
- 1642 es trasllada a viure a Iwama i s'utilitza per primera vegada el nom d'aikido
- 1943 es construeix el dojo d'Iwama
- 1961 viatje a Hawaii
- 1969 va morir el 26 d'abril
[edita] Bibliografia
- Aikido. La práctica. Kishomaru Ueshiba, Editorial Eyras (en espanyol) IBSN 84-85269-68-3
- BUDO. Las enseñanzas del fundador del Aikido. Morihei Ueshiba. Editorial Eyras (en espanyol) ISBN 84-85269-73-X
- El Espíritu del Aikido. Kishomaru Ueshiba, Ed. Eyras (en espanyol) ISBN 84-85269-61-6
- Paz Abundante. John Stevens, Editor Kayros (en espanyol) ISBN 84-7245-415-0
- Aikido. Recherche du geste Vrai. Gérard Blaize, Editorial Sedirep (en francès)