Pobles algonquins

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre els pobles algonquins. Per a d'altres significats, vegeu Algonquí.

Els pobles algonquins són un dels més nombrosos i un dels grups més estés dels pobles amerindis d'Amèrica del Nord. Originàriament agrupaven centenes de tribus i hui en dia centenes de milers d'individus reclamen la pertinença a un poble algonquí. Aquest agrupament engloba els pobles què parlen una llengua algonquina. Abans l'arribada dels europeus, la majoria de les tribus algonquines vivia de la caça i la pesca, encara que algunes completaven la seua alimentació cultivant panís, fessols, carabasses, i (particularment els ojibwa) arròs salvatge. A l'època de l'establiment de les primeres colònies en Amèrica del Nord, les tribus algonquines ocupaven el què s'ha convertit en Nova Angleterra, New Jersey, el sud-est de l'Estat de Nova York, Nova Brunsvick, Nova Escòcia, tot el Canadà a l'est de les montanyes Rocoses, Minnesota, Wisconsin, Michigan, Illinois, Indiana i, ocasionalment, Kentucky. Estaven principalment concentrats en la regió de Nova Angleterra. La pàtria dels pobles algonquins no és pas coneguda. A l'arribada dels europeus, estaven regularment en guerra amb els seus veïns de la Federació Iroquesa, el que els va obligar a instal·lar-se en regions no ocupades pels iroquesos. Les tribus algonquines de Nova Angleterra compten amb els mohican, els pequot, els narragansett, els wampanoag, els massachusetts, i els penacock (o Pennacook). Els abenaki estaven assentats en Maine i a l'est de Quebec. Aquestes tribus praticaven l'agricultura. Els maliseet de Maine, de Québec et de Nova Brunsvick, i les tribus micmacs, de les províncies marítimes canadenques vivien principalment de la pesca. Més al nord es trobaven els betsiamites, els atikamekw, els algonquins i els innus. Es creu que el poble beothuk de l'illa de Terra Nova és també un poble algonquí, però van desapareixer al principi dels anys 1800 i pocs testimonis de llur llengua i llur cultura han subsistit. A l'oest, els chippewa –o ojibwa– i alguns grups cree vivien a Minnesota, Wisconsin, al nord del Michigan, l'oest d'Ontario i les praderes canadenques. Cal afegir a la xifra dels pobles algonquins els miami, els mahican, els ojibwa, els lenape (o delaware), els mohegan, els powhatan, els pamlico, els nanticoke, els montauk, els menominee, els shawnee (o shawano), els fox, els potawatomi (o potawatami), els sauk (o sac, o sack, o asakiwaki), els ottawa, els kickapoo, els arapaho, els blackfoot, i els xeiennes. Durant dos segles, els algonquins van ser l’obstacle major a l’avanç de l’home blanc, qui ha signat centenes de tractats de pau amb ells. Cornstalk, Tecumseh i Pontiac eren els capdills algonquins. El fet d'utilitzar els noms de tribus per identificar grups particulars de pobles algonquins i llurs llengües és sovint enganyós. Inclús avui, els casaments entre membres de grups diferents i les estretes aliances entre comunitats són comuns entre estes poblacions. Le seves llengües són igualment similars. Arreu del Canadà, els locutors cree podran comprendre's sens massa dificultats, i la llengua ojibwa és prou propera de les llengües cree de l'oest per romandre parcialment inteligible. Aquestes divisions sovint han estat imposades per els esfforços europeus per controler els pobles indígenes, i donar-los una identitat políitica a l'europea, millor adaptada als objectius dels colonitzadors. Però dins estes comunitats, les identitats són sovint molt més intercanviables.