Illa de Salamina
De Viquipèdia
Salamina (llatí Salamis, grec Σαλαμίς, ῖνος) moderna Kulúri i actualment altra cop Salamina, es una illa entre la costa occidental d'Àtica i la costa oriental de Megara que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
L'illa te 93 km2 i 25.000 habitants.
El seu suposat nom antic fou Pitiussa (Ῥιτυοῦσσα) per els pinars que hi creixien, i després Sciras (Σκιράς) i Cychreia (Κυχρεία) del nom de dos herois (Sciras fou un heroi local i Cycheos un heroi grec). El nom de Salamina li fou donat per la mare de Cychreos, filla d'Asop.
Segons la llegenda fou colonitzada per Telamó d'Egina, que en va esdevenir rei després de matar a son germanastre Phocos. El seu fill Ajax va ser a la guerra de Troia amb 12 vaixells.
Al 620 aC encara era un estat independent quant la van disputar Megara i Atenes, i finalment foren els de Megara els que la van ocupar, però per una estratagema de Solon va passar a Atenes. La disputa es va sotmetre a l'arbitratge d'Esparta que va fallar en favor d'Atenes, en mas de la que va restar fins vers el 350 aC quan Macedonia la va declarar independent. La capital, Salamina, era a l'oest de l'illa, a la badia anomenada també de Salamina.
El setembre del 480 aC fou escenari de la famosa batalla naval de Salamina en la que els grecs aliats van derrotar als perses. Vegeu Batalla de Salamina.
El 318 aC va acollir voluntàriament una guarnició macedònia després d'haver patit un atac de Cassandre que no va poder ocupar la ciutat. Va seguir en mans de Macedonia fins el 232 aC quant va passar a Atenes, aliada d'Aratos el cap de la Lliga Aquea, que la van comprar a Macedonia junt amb Munychia i Sunium; els naturals de l'illa en foren expulsats i les terres repartides entre atenencs i des llavors va ser una dependència d'Atenes.
Els atenencs van construir una nova ciutat a l'illa, a l'est de l'illa, però en temps de Pausànies aquesta ciutat estava en plena decadència. Algunes restes es conserven a la vora de la moderna Ambelákia i de la vila de Kulúri, moderna capital. També s'ha excavat l'antiga ciutat on s'han trobat restes micènics i posteriors.
Després del 1205 va passar al ducat d'Atenes. Fou possessió catalana a la meitat del segle XIV. Joan Frederic d'Aragó fou senyor d'Egina i Salamina. La darrera constància de domini català es al 1366. El 1448 va passar als otomans fins a la independència grega.