Llengua pròpia
De Viquipèdia
Llengua pròpia refereix, a la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial del Principat d’Andorra i en diferents Estatuts d’autonomia d’Espanya a llengües que han estat declarades oficials de l’Estat andorrà o a una Comunitat Autònoma, en aquest darrer cas d’acord amb l’article tercer de la Constitució espanyola.
El diccionari de la llengua castellana de la Reial Acadèmia Espanyola fa referència, des del 1803, a la «llengua pròpia i natural d’un país o nació». Consta per primer cop amb rellevància jurídica en l’Estatut de règim interior aprovat pel Parlament de Catalunya el 25 de maig de 1933 i fou posteriorment reprès a partir de la Transició espanyola en diferents Estatuts d’autonomia i altres normes jurídiques d’una posició inferior en l’ordenament.
El 1996, el Govern espanyol, a iniciativa unànime del Congrés dels Diputats i del Senat, es va adherir a la proposta de Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada a la ciutat de Barcelona, que disposa que «la denominació de llengua pròpia d’un territori fa referència a l’idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai». Aquesta declaració va ser signada, entre d'altres, per l'Associació Internacional de la Lingüística Aplicada.