Comtat de Provença

De Viquipèdia

Història d’Occitània
Prehistòria occitana
  Els primers pobladors occitans
  Occitània romana
  Regne visigot de Tolosa
  Regne Burgundi de Provença
    Septimània visigòtica
  Ducat d'Aquitània
  Comtat de Tolosa
  Vescomtat de Carcassona
  Comtat de Provença
  Comtat de Foix
  Occitània del segle XIV al XVII
  Occitània durant la Revolució Francesa
    Felibritge
    Regionalisme occità
    Occitània 1900-1940
  Occitània sota el règim de Vichy
  Occitània fins els anys 70
    Occitània i la regionalització del 1981

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal de França.

[edita] Regne de Provença

L'any 843, el Tractat de Verdun va concedir a Lotari I la Provença. El seu fill, Carles de Provença, fou l'iniciador del Regne de Provença, un primer regne que durà fins l'any 877 amb els successors de Lotari I.

El 879 Bosó V de Provença fou nomenat rei de Provença de la segona dinastia del regnat, el qual estava en lluita contra els carolingis. El fill de Bosó V, Lluís III el Cec fou nomenat rei de Provença i posteriorment aconseguí ser nomenat emperador. Aquest va confiar el govern de Provença a Hug d'Arles, que el 934 li va cedir a Rodolf II de Borgonya. En aquell moment el "Regne" es desintegrà per passar a denominar-se "Comtat de Provença".

[edita] Comtat de Provença

El 948 amb l'ascens de Bosó II de Provença esdevindrà el primer comte de Provença. Els descendents d'aquest seran anomenats de la Dinastia Provença o Bosonides i governaran el territori provençal fins el 1112 any en que s'instaurà una nova dinastia, la Dinastia Millau-Gavaldà. La comtessa del comtat Gerberge de Provença cedí els seus drets a la seva filla Dolça de Provença. Aquesta dinastia però durà poc ja que el casament, l'any 1112, de Dolça amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III conferí els drets del comtat al Casal de Barcelona.

Aquesta dinastia catalana perdurà al comtat fins el 1267, mitjançant la branca principal del casal barceloní o una anexa. Sovint amb lluites entre ambdues branques.

El casament de Beatriu I de Provença amb el duc Carles I d'Anjou provocarà la fi del casal barceloní i l'inici de la Dinastia Anjou. Aquesta unió amb el casal francès permetrà la unió temporal del Comtat de Provença amb el Regne de Nàpols. Una unió que s'iniciarà amb el mateix Carles I, ja rei de Nàpols a l'ascendir al comtat, fins a Joana I de Nàpols. Així mateix, el fill adoptat d'aquesta, Lluís I de Provença i els seus descedents esdevindran reis titulars de Nàpols, amb lluita amb la Branca Anjou-Durazzo pel tron napolità.

El 1481 a la mort de Carles III de Provença sense descendents, els títols de comte de Provença i duc d'Anjou revertiran al seu cosí Lluís XI de França i s'integran a la corona francesa.


Es va dividir en moltes línies: línees provençals

Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.