Lira (constel·lació)

De Viquipèdia

Lyra

Lyra

clicau per engrandir la imatge

Abreviatura Lyr
Genitiu Lyrae
Simbologia la Lira
Ascensió recta 19 h
Declinació 40°
Àrea 286 graus quadrats
Posició 52ena
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
1
Estrella més brillant Vega (α Lyrae)
(Magnitud aparent 0,03)
Meteors
  • Lírides
  • Lírides de juny
  • Alfa Lírides
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +90° i −40°
Durant Agost es dóna la millor visibilitat

Lira (Lyra segons la denominació llatina aplicada per la Unió Astronòmica Internacional a les 88 constel·lacions modernes) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.

Lyra és una petita constel·lació, però la seva estrella principal, Vega és una de les mes brillants del cel. Vega és un els vèrtexs del asterisme Triangle de l'Estiu.

Taula de continguts

[edita] Estrelles principals

[edita] Vega (α Lyrae)

Vega (α Lyrae), «el voltor» en àrab, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Lyra, i és, per tant, la cinquena estrella més brillant del cel. En torn a 3 vegades més massiva que el Sol, Vega és una estrella blanca 50 vegades més lluminosa que aquest. Bastant pròxim al Sistema Solar, a uns 25 anys-llum.

Amb una magnitud aparent quasi nul·la (0,03), el seu color, i la seva proximitat en fan una estrella ideal per l'observació i Vega ha servit d'estàndard per la mesura de l'índex «BV» d'altres estrelles, que determina el seu color amb precisió.

Degut a la precessió dels equinoccis, Vega serà l'estrella polar en uns 10.000 anys.

Vega, amb AltairAguilae i DenebCygni, forma l'asterisme del triangle de l'estiu.

[edita] Altres estelles

Sheliak (β Lyrae) — «l'Harpa» en àrab — és el prototip d'una classe d'estrelles variables anomenades del tipus β Lyrae. Aquest estels són de fet estrelles dobles en las que els components s'eclipsen mútuament a intervals regulars i que són abastament aprop l'una de l'altre per ser seriosament deformades per les forces de marea. En el cas de Sheliak, les dues components orbiten en 12 dies i projecten regularment filaments de gas calent.

δ Lyrae és una estrella triple. Els dos primers components es poden separar fàcilment amb uns prismàtics i es poden veure els seus bells colors contrastats blaus y vermells.

ε Lirae és molt coneguda per ser una doble doble: ε 1 i ε 2 són totes dues estrelles dobles en las que els membres estan separats per 140 ua. ε 1 i ε 2 disten en torn a 10.000 ua i és difícil dir si les dues parelles orbiten realment un en torn l'altre. Les quatre estrelles són similars, estrelles blanques unes dues vegades mes massives que el Sol.

[edita] Estrelles amb planetes

Estrella Planeta Distància
(anys-llum)
Descobert
HD 177830 HD 177830 b 192.43 1999
HD 178911 HD 178911 Bb 152.41 2001
GSC 02652-01324 TrES-1 500 2004
Vega Vega b 26 1998

[edita] Taula de les estrelles de Lyra

Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)
Tipus espectral
Véga (α Lyr) 0,03 0,58 25 A0Vvar
Sulafat (γ Lyr) 3,25 -3,20 635 B9III
Sheliak (β Lyr) 3,52 -3,64 882 A8:Vcomp SB
13 Lyr 4,08 -1,07 350 M5IIIvar
δ2 Lyr 4,22 -2,98 899 M4IIvar
κ Lyr 4,33 0,02 238 K2IIIvar
ζ1 Lyr 4,34 0,97 154 Am
θ Lyr 4,35 -2,51 769 K0II
Aladfar (η Lyr) 4,43 -3,09 1042 B2.5IV
HR 7064 4,83 0,39 252 K3III
λ Lyr 4,94 -3,43 1539 K3III
16 Lyr 5,00 2,04 128 A7V
ε1 Lyr 5,06 1,58 162 F1V
Alathfar (μ Lyr) 5,11 -0,55 441 A3IVn
ε2 Lyr 5,14 1,68 160 A8Vn
HR 7162 5,20 4,32 49 G0V
17 Lyr 5,20 2,16 132 F0V
ν2 Lyr 5,22 0,90 238 A3V
ι Lyr 5,25 -1,78 832 B6IV
HR 7181 5,26 0,12 349 K2III
ε2 Lyr 5,37 1,91 160 F0Vn
HR 6997 5,41 -0,61 522 B8II-IIIp...
HR 7146 5,46 0,89 268 G8III
HR 6968 5,47 0,22 366 B8IV

N.B. : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades per el satel·lit Hiparc [1]

[edita] Objectes celestes

A la constel·lació de Lyra hi ha la famosa nebulosa planetària anular M57, anomenada «Nebulosa de l'anell», a mig camí entre β i γ Lyrae. L'anell és de fet un núvol de gas ejectat per una estrella central. Malgrat la seva celebritat és difícil de veure amb un petit telescopi i l'estrella central és invisible a no ser que se'n usi un de gran.

[edita] Història

Lyra és una constel·lació antiga. Les civilitzacions antigues de l'Orient Mitjà i de l'Indo hi veien un voltor. Els astrònoms grecs i veien una lira i les cartes més artigues la representaven generalment en les urpes d'un voltor.



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Lira (constel·lació)