Metro de Barcelona
De Viquipèdia
El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 , amb una primera línia sota el nom de Gran Metro (actual L3), que circulava únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià el servei del Metro Transversal entre Bordeta i Catalunya (actual L1) que fou construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, unint el centre de la ciutat amb l’exposició, a la Pl. Espanya i Montjuïc.
Actualment compta amb 9 línies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades (excepte bitllet senzill) dins el sistema creat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) que inclou també autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalia dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Com a conseqüència de l'aprovació del Codi d’Accessibilitat mitjançant el Decret 135/1995 de 24 de març, tota la xarxa de metro i ferrocarril suburbà ha d'ésser accessible a les persones amb mobilitat reduïda l’any 2006, i nombroses estacions estan essent adaptades amb la instal·lació d’ascensors en almenys un dels seus accessos i adaptant les andanes a l'altura de les portes dels combois.
Taula de continguts |
[edita] Operadors de transport
- L1, L2, L3, L4, L5, L11: Les línies de Transports Metropolitans de Barcelona, (operador creat als anys 60 per gestionar les línies existents de metro i que gestiona també els autobusos urbans i del funicular de Montjuïc ) utilitzen unes vies que són exclusives per al metro, amb freqüències entorn als 3-4 minuts en hora punta i un horari de 5h del matí a 12h de la nit, prolongat fins a les 2h de la matinada els divendres, dissabtes i vigílies de festiu.
- L7, L6, L8: Les línies operades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, són fruït de la millora de freqüències als trams urbans de les línies de ferrocarril suburbà del Vallès i del Baix Llobregat. Les vies i estacions són compartides amb els serveis suburbans que són també accessibles per a fer trajectes exclusivament urbans amb el mateix bitllet. Els horaris als trams urbans també han estat ampliats els caps de setmana fins a les 2h per harmonitzar-los amb la resta de la xarxa de metro, però amb freqüències baixes.
[edita] Línies de TMB
[edita] Línia 1
La L1 (vermella) oberta el 1926 amb el nom de Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona és la segona línia en antiguitat però la més llarga (20,7 km) i l’única amb ample de via ibèric antic (1674 mm). Actualment circula entre Hospital de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet) travessant de sud-est a nord-oest la ciutat de Barcelona i enllaçant amb la majoria de línies de metro i ferrocarril de la regió.
El primer tram inaugurat circulava entre les estacions de Bordeta (fora de servei des de 1983) i Catalunya. Construïda en motiu de l’Exposició Universal de 1929, pretenia unir amb un ferrocarril subterrani les diferents estacions de ferrocarril de la ciutat i el nou recinte firal. Posteriorment s’ha anat ampliant fins al recorregut actual, que és totalment subterrani excepte un petit tram entre Pl. de Sants i Sta. Eulàlia. El seu recorregut serà perllongat pròximament fins a El Prat de Llobregat per l’extrem sud connectant amb la futura L9, i fins a Badalona Centre pel nord on connectarà amb el perllongament de la L2.
El segon tram entre Catalunya i Plaça d'Espanya, inaugurat l'any 1926, conegut com el Metro Transversal de Barcelona, és obra dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sent dirigit (1923-25) i projectat per Esteban Terradas i Illa. Els túnels foren els primers a la península en ser excavats amb el mètode austríac.
Està previst el perllongament des de Fondo fins a Badalona Centre i des de Hospital de Bellvitge passant per El Prat fins a Sant Boi, aquest últim està en projecte pels canvis de la L12.
[edita] Línia 2
La L2 (lila) és la més moderna, exceptuant la curta i recent L11, malgrat que les primeres seccions de túnel es construïren a mitjans dels anys 1960. Inicialment havia d'unir el barri d’Horta amb el centre de la ciutat, passant per Sagrada Família. Finalment el tram entre Sagrada Família i Horta va ser aprofitat per a la L5 i el túnel quasi acabat entre Sagrada Família i Universitat va quedar en desús fins a la inversió realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Malgrat que havia d’ésser inicialment inaugurada el 1992, es va finalitzar el 1995 utilitzant els túnels existents i perllongant-la cap als dens barri de la Verneda. Finalment el 2002, aquesta línia va ésser ampliada assumint l’últim tram de la L4 cap a Badalona. Aquesta línia té via d’ample europeu (1435 mm), és totalment subterrània i el sistema d'alimentació és de catenària rígida, que s’ha acabat imposant a la resta de la xarxa de TMB. La major peculiaritat és el canvi en el costat de circulació que es produeix entre Monumental i Tetuan, quan es passa d'anar sota el carrer Marina per agafar la Gran Via. Així, la circulació entre Paral·lel i Tetuan és per l’esquerra, inversa a la resta de la xarxa (però com a Madrid o Londres). Els combois estan formats, com a les línies L1, L3, L4 i L5, de cinc cotxes de passatgers amb quatre portes per costat a cadascun. Totes les unitats que circulen en aquesta línia compten amb passadís central que comuniquen els cotxes d'extrem a extrem. Actualment, està en projecte perllongar-la fins el centre de Badalona.
[edita] Línia 3
La L3 circula entre Zona Universitària, a l’entrada sud-oest de Barcelona per la Diagonal i Canyelles a l’extrem nord-est dibuixant una forma de V amb el vèrtex situat a Drassanes, pròxim a les terminals marítimes de passatgers del Port de Barcelona
Aquesta línia té l’origen en la línia més antiga de Barcelona, inaugurada el 1924 sota el nom de “Gran Metro de Barcelona” amb un recorregut des de Lesseps (al barri de Gràcia) i la Plaça de Catalunya. Posteriorment es van prolongar en dues branques en forma de Y, per la Rambla fins a Liceu, i per la Via Laietana amb estacions a Jaume I i “Correos” (actualment sense servei, situada entre Jaume I i Barceloneta). Finalment aquesta segona branca va ser aprofitada per la futura L4 mentre que resta de línia es va unificar al 1982 amb l’antiga “línia IIIB” que funcionava de forma independent entre Zona Universitària i Paral·lel des del 1975
És actualment en construcció el perllongament cap al nord fins a l’estació de Trinitat Nova (enllaç amb la L4 i la nova L11). No es preveu cap extensió de l’extrem sud de la línia, si bé les darreres parades serveixen per connectar amb el Trambaix, tramvia modern en superfície que connecta la Diagonal amb L’Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just i pròximament Sant Feliu.
[edita] Línia 4
La L4 (groga) dóna servei a la meitat nord de Barcelona, dibuixant una gran C amb extrems a La Pau (al barri de la Verneda) i Trinitat Nova on enllaça amb la nova L11. Aquesta línia fou construïda cap als anys 60, un cop totes les línies de metro ja eren en mans d'una única empresa. Aquesta línia inclou el tram de ramal entre Pg. de Gràcia i Barceloneta que formava part del “Gran Metro”, estenent-se cap el Poble Nou, el Besòs, St. Adrià i Badalona pel costat mar, i cap el Guinardó i Nou Barris pel costat muntanya.
Es tracta de una línia de 16.7 km de longitud, totalment subterrània, amb un ample de via internacional (1435 mm) i amb el sistema d’alimentació elèctric recentment implantat de “catenària rígida”, que permet una major seguretat durant els treballs de manteniment de via que l’anterior sistema de “tercer carril”.
L’any 2002 el tram La Pau-Pep Ventura va passar a formar part de la L2 mentre que al 2004 s’ha inaugurat l’estació Maresme | Fòrum per a donar servei al Fòrum Universal de les Cultures i, amb la finalització del mateix, al barri d'El Fòrum, construït amb motiu d'aqueix esdeveniment.
Està previst el perllongament des de La Pau cap a la nova estació de ferrocarril de la Sagrera-TAV (enllaç amb la futura L9), incloent una estació al carrer Santander. Aquest tram es completarà amb l’ampliació fins a l’actual parada Sagrera de la L1, que passarà a anomenar-se Sagrera-Meridiana.
A l’estació terminal per l’altre extrem, Trinitat Nova, l’andana permet comunicar directament amb els combois de la L11, que surten d’aquesta estació cap als barris de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs.
[edita] Línia 5
La L5 (blava) transcorre també de forma transversal la ciutat de Barcelona, però comunicant, amb els seus 16,6 km. i les seves 23 parades, els barris situats a la banda muntanya. Inicialment el tram Horta - Sagrada família va ésser construït per a la L2, però fou provisionalment unit a la L5, configuració que finalment ha esdevingut definitiva.
Actualment s’estén des de Cornellà, on enllaça amb la línia R4 de Rodalies RENFE i les línies T1 i T2 del nou tramvia (Trambaix), passant per L’Hospitalet en el seu límit amb Esplugues, fins a Horta, passant per l’Estació de Sants, la principal estació de ferrocarril de la ciutat.
Aquesta línia utilitza també vies d’ample internacional (1435 mm) i un sistema d’alimentació elèctrica de catenària, darrerament convertida en catenària rígida. La línia és subterrània excepte un curt tram prop de l’estació de Can Boixeres. Actualment hi circulen els combois més antics de la xarxa de metro, la sèrie 1000, que estan en procés de substitució per les noves unitats de la sèrie 5000.
Està en construcció el perllongament de l’extrem nord, des d’Horta fins a la Vall d'Hebron (enllaç amb L3). Aquest tram en construcció serà el de major profunditat de la xarxa, amb la futura estació de Teixonera-Coll a més de 70 metres per sota de la superfície. Es construirà un ascensor inclinat paral·lel a les escales mecàniques en un dels accessos. El 27 de gener de 2005, al barri del Carmel, va col·lapsar un dels túnels auxiliars, que s'havia excavat mesos enrere amb el nou mètode austríac (vegeu esfondrament del Carmel). Es va formar un esvoranc en superfície de 35 metres de profunditat que va empassar-se literalment un garatge (situat al carrer Calafell, 12), va obligar a desallotjar més de 1000 persones. També es van haver d'enderrocar quatre edificis d'habitatges més perquè la seva estructura va resultar massa danyada. L'episodi va acabar amb una crisi política.
Per altra banda, està projectada la construcció d'una nova estació entre Collblanc i Pubilla Cases, a L’Hospitalet que enllaçarà amb la parada de Sant Ramon del Trambaix.
[edita] Línia 11
La L11 és la darrera línia de metro que ha entrat en servei, inaugurada el 2003. Dóna servei a una petita però densament poblada zona a l'entrada nord de Barcelona. Les característiques de la zona, molt muntanyosa i poc accessible, van fer que s'optés per una mena de metro lleuger. Es tracta d'una línia força diferent a la resta:
- La major part del traçat és en via única amb un desdoblament als extrems i a l'estació central, per facilitar i abaratir la construcció en una zona tant accidentada.
- Els combois consten de només de 2 cotxes, a causa de la baixa demanda esperada.
- La distància entre parades és molt curta (300 metres), però els forts pendents de la zona fan que calguin punts d'accés més propers per tal de donar servei a la població.
- Les freqüències són baixes en relació a la resta de la xarxa, de 7,5 minuts en hora punta i 15 minuts la resta del dia.
[edita] Línies de FGC
[edita] Línia 6
La L6 és la nova denominació que rep la línia dels FGC des de Pl. Catalunya a Reina Elisenda. Gràcies a l'augment de freqüències i a la integració tarifària amb TMB ha passat a considerar-se una línia de metro més.
La línia de ferrocarril per on circula podria considerar-se de les més antigues ja que el ferrocarril de “Barcelona a Sarrià”, en superfície i tracció de vapor, fou inaugurat el 1863, connectant Barcelona amb les viles (aleshores independents) de Gràcia, Sarrià i Sant Gervasi. L’extensió de l’Eixample i la consolidació de la urbanització fora muralles va fer que es decidís soterrar el tram barceloní a partir de 1929. Al 1976 es va finalitzar el ramal cap a Reina Elisenda.
No hi ha plans immediats de perllongament d’aquesta línia, tot i que és possible que la futura L12 tingui precisament el seu inici a Reina Elisenda.
La L6 comparteix vies amb la L7, que se separa per anar cap al Tibidabo, i amb les línies suburbanes dels FGC. Es tracta de una via d’ample internacional i amb sistema de alimentació per catenària.
[edita] Línia 7
La L7 és el nom que ha rebut el servei de metro que realitzen els trens de la línia del Vallès de FGC que prenen el ramal que duu a l’Av. de Tibidabo, al peu d’aquesta muntanya. Aquesta línia és situada íntegrament a la ciutat de Barcelona i comparteix el tram Pl. Catalunya - Gràcia amb la L6 i la resta de línies suburbanes dels FGC.
[edita] Línia 8
La L8 és la denominació que rep el servei de metro entre Pl. Espanya (Barcelona) i Molí Nou (Sant Boi) que realitzen els combois per la línia dels FGC del Baix Llobregat. La millora de freqüència de pas i l’obertura de noves estacions a Barcelona (Ildefons Cerdà), a L’Hospitalet (Sant Josep) i el soterrament total de la línia fins al Llobregat ha permès considerar-la com a metro amb serveis cada 3-5 minuts en hora punta, si es consideren la resta de trens suburbans a Martorell o Olesa que s’aturen a totes les estacions de la L8 i pels quals són vàlids els bitllets de metro, malgrat no siguin oficialment trens pertanyents a la L8.
La línia del Baix Llobregat, té l’origen en una línia construïda per al transport de mercaderies, especialment dels productes miners de la conca salina de Súria-Cardona, i els productes tèxtils de la conca del Llobregat i l'Anoia. Al 1983 enllaçava Igualada i Martorell, i al 1912 es va inaugurar el tram Magòria - Martorell per on circula actualment la L8.
Aquesta línia té un ample de via mètric (1000 mm) i un sistema d’alimentació per catenària. Habitualment els combois estan formats per tres cotxes de viatgers, amb el central proveït d’una zona de sòl baix i portes accessibles a les persones amb mobilitat reduïda.
Està prevista l’ampliació de la línia cap a l’interior de Barcelona, a la Plaça Francesc Macià (enllaç amb les línies de tramvia del Trambaix), fins a enllaçar amb la línia del Vallès dels FGC, no estant totalment definida aquesta darrera connexió.
[edita] Línies en construcció o projecte
[edita] Línia 9/10
Les línies L9 i L10, que troben actualment en construcció, travessaran la ciutat de Barcelona donant servei a una amplia zona, des de Badalona i Sta. Coloma fins a la Zona Franca i l’Aeroport del Prat. Ambdues línies compartiran el tronc central des de Bon Pastor, passant per la Sagrera, el Guinardó, Lesseps, el Campus Nord fins a la Torrassa, a L’Hospitalet. Per cadascun dels extrems d’aquest tronc central, es bifurquen dues branques: cap a Badalona i Sta. Coloma al nord, i cap a El Prat-l’Aeroport i la Zona Franca pel sud. Esdevindrà la línia més llarga d’Europa amb 42,6 km i 46 estacions (conjuntament).
La principal característica d’aquesta obra és la gran profunditat a la que es construeix, per evitar la resta de línies de metro i ferrocarril, clavegueram i altres serveis. Això facilita enormement la construcció però augmentarà el temps d’accés dels passatgers des del carrer a l’andana. S’ha previst la instal·lació de grans ascensors que faran aquest descens. Únicament un tram del ramal de la Zona Franca es construirà en viaducte, donades les característiques de la zona.
La construcció es desenvolupa en la quasi totalitat del traçat mitjançant tuneladores que permeten una construcció més segura i més ràpida. Les tuneladores utilitzades per aquesta obra són d’un diàmetre anormalment gran, de 12 metres, de manera que la secció del túnel serà de forma contínua el mateix que el de les estacions (que inclouen les andanes en dos nivells diferents). La raó d’aquesta tria de diàmetre, és la dificultat de construir les estacions des de la superfície donada la gran profunditat de la línia. D’aquesta manera només es perfora un gran pou d’ascensors des de la superfície, cosa que evita expropiacions en superfície per a realitzar les estacions. Per contra, els costos d’aquesta sistema constructiu són també força majors, amb grans volums de terres extretes, de formigó per al sosteniment etc. Cal afegir els problemes de la falta d’experiència prèvia, ja que es tracta de el primer cop que s’utilitza una tuneladora d’aquestes dimensions. La inversió total prevista és de 2.248 M€
[edita] Línia R3
Una nova proposta, de l’anomenada L12, per un abast territorial millor, optimitza la unió dels municipis amb la resta de Rodalies, Metro i Tram, per donar solucions necessàries dels municipis i facilitar un accés millor del Baix Llobregat fins a Barcelona. D’una banda, la nova línia ferroviària proposada la R3 evitarà els problemes tècnics que comportava la L12 a Sarrià, que obligava a fer un transbordament fins a Barcelona i unes voltes massa complicades. El perllongament de la L3 permet donar una solució a municipis importants, com Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, amb una demanda de viatgers diaris. El cost d’aquestes obres es xifra en 870 MEUR, amb un horitzó d’execució total situat al 2015. Aquestes actuacions seran incloses en el PDI 2006-2015 que es durà a terme durant aquest any. El document de proposta que es presenta als alcaldes podrà ser concretat amb el màxim consens. Per tal de completar les comunicacions en la comarca, també s’ha proposat el perllongament de la L1 des de Hospital de Bellvitge fins a Sant Boi de Llobregat i dels FGC des de Reina Elisenda a Finestrelles-Hospital de Sant Joan de Déu. El compromís adquirit amb els alcaldes del Baix Llobregat, en el sentit d’elaborar un pla global per millorar el transport públic a la comarca fa impulsar els estudis per iniciar les obres el mes aviat millor. A part d’aquesta nova línia R3 de RENFE soterrada comportarà unes obres com:
Perllongar la L1 des de Hospital de Bellvitge passant per El Prat fins a Sant Boi de Llobregat
Perllongar la L3 des de Zona Universitària fins a Sant Feliu de Llobregat
Perllongar la L6 dels FGC de Reina Elisenda a Hospital de Sant Joan de Déu
[edita] Trens
Línia 1: Actualment i circulen els trens de la sèrie 4000, amb la curiositat que és d'ample de via ibèric antic (1.674 mm) per això s’atribueix a un dels metros més grans, les altres línies estan amb ample internacional.
Línia 2: Circulen els trens de la sèrie 2100, actualment s’estan incorporant alguns dels nous trens de la sèrie 5000 i 9000 per millorar la freqüència de pas.
Línia 3: Per aquesta línia circulen els trens de la sèrie 3000 i els de la sèrie 2000 que provenen de la L2, actualment s’estan incorporant alguns dels nous trens de la serie 5000 per millorar la freqüència de pas.
Línia 4: Per aquesta línia circulen els trens de la serie 1100, molt semblants exteriorment als de la L5 (sèrie 1000).
Línia 5: Circulen els trens de la sèrie 1000, són les unitats més velles del metro de Barcelona, actualment estan sent retirades i substituïdes progressivament pels trens de la serie 5000.
Línia 6: Circulen trens de la sèrie 111. En algunes ocasions s'ha fet el servei amb trens de la sèrie 112.
Línia 7: Circulen trens de la sèrie 111. La sèrie 112 no hi pot circular per problemes de gàlib.
Línia 8: Normalment circulen trens de la serie 213 de FGC encara que a vegades hi circulen algunes 211.
Línia 11: Per aquesta línia de via única circulen les unitats de la sèrie 500 classificades com a metro lleuger.
[edita] Trens de Rodalia
Finalment les sis línies de Rodalies RENFE (empresa estatal de ferrocarril), R1, R2, R3, R4, R7 i R10, que travessen Barcelona i tota l’àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro exprés, integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. En general les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois es difícil.
De la mateixa manera, els trens de servei suburbà dels FGC, també funcionen com a metro completant els serveis de les L6, L7 i L8 en els trams comuns.
[edita] Vegeu també
- Autoritat del Transport Metropolità
- Història del ferrocarril a Catalunya
- Metro
- Tramvia Blau
- Transports Metropolitans de Barcelona
[edita] Enllaços externs
- Plànol oficial de la xarxa de metro de Barcelona.
- Web de TMB Transports Metropolitans de Barcelona (L1, L2, L3, L4, L5, L11, Funicular de Montjuïc, Autobusos Urbans, Bus Turístic).
- Web dels FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (L6, L7, L8 i trens de rodalia del Vallès i del Baix Llobregat).
- Web de Tramvia Metropolità Trambaix i Trambesòs.
- Wefer.com Web amb fotografies i informació diversa sobre el metro de Barcelona, els Ferrocarrils de la Generalitat i RENFE.
- Trenscat.cat Pàgina molt completa del ferrocarril a Catalunya, amb fotografies de totes les estacions metropolitanes.
- tramvia.org Web no oficial però molt completa sobre els nous tramvies de Barcelona.
- Rodalies RENFE Web de Rodalies RENFE a Barcelona. (castellà)
- Web de la L9
- El metro de Barcelona a UrbanRail.net, web molt completa sobre metros del món. (anglès) - (castellà)
- Terradas i la construcció del túnel del Metro Transversal de Barcelona. (castellà) - (
PDF)
- TransporteBCN.es Pàgina sobre el transport públic de la ciutat de Barcelona. (castellà)
- Transport El transport públic a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.
|
|||
Alacant | Barcelona | Palma | València |