Pirineus Atlàntics

De Viquipèdia

Pirineus Atlàntics
Escut dels Pirineus Atlàntics
Regió Aquitània
Prefectura Pau
Sotsprefectures Baiona
Oloron Santa Maria
President Jean-Jacques Lasserre
 (UDF)
Districtes 3
Cantons 52
Municipis 547
Superfície 7.645 km²
Població (2004)
 - Total
 - Densitat

625.000 hab.
82 hab./km²
Localització dels Pirineus Atlàntics a França.


Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès número 64, situat al sud-oest de França.

Taula de continguts

[edita] Geografia

El departament dels Pirineus Atlàntics és el departament més meridional de la regió francesa d'Aquitània. Els Pirineus Atlàntics limiten amb la Comunitat Autònoma Basca i la Comunitat Foral de Navarra al sud, a l'oest amb l'oceà Atlàntic, al nord amb els departaments de les Landes i Gers, i a l'est amb el departament dels Alts Pirineus.

Conté les províncies històriques basques de la Baixa Navarra (Nafarroa Beherea en basc), Lapurdi i Zuberoa, que formen l'anomenat "País Basc Francès".

Les seves principals ciutats són Pau, que n'és la capital o prefectura, Biarritz, Baiona, Lorda i Sant Joan de Lohitzune (Saint-Jean-de-Luz en francès i Donibane Lohitzun en basc). A més de la prefectura, Pau, hi ha dues subprefectures, que són Baiona i Oloron Santa Maria.

[edita] Història

El departament dels Baixos Pirineus (Basses-Pyrénées en francès) fou un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790 (en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de l'antiga província de Bearn i de les tres províncies basques de Lapurdi (Labourd en francès), Baixa Navarra (Basse-Navarre en francès; Nafarroa Beherea en basc) i Zuberoa (Soule en francès).

El 10 d'octubre de 1969, els Baixos Pirineus canviaren el seu nom pel de Pirineus Atlàntics.

[edita] Llengua

El francès n'és la llengua oficial, com a la resta del territori de la República Francesa. Ara bé, al País Basc Francès (Iparralde en basc) també s'hi parla basc. En aquesta àrea, els senyals de trànsit són bilingües i la llengua basca és ensenyada a les escoles, als instituts i a les ikastolak.

A Bearn (meitat est del departament), la llengua vernacla és el bearnès, una varietat dialectal del gascó. Fins ben entrat el segle XX, el gascó fou la llengua materna de la major part de la població bearnesa. Actualment, aquesta llengua viu un moment de recuperació, gràcies en part a les calandretas, les escoles bilingües occitanes. La primera d'aquestes escoles es va obrir a Pau l'any 1979.

Una enquesta de l'any 1982 indicà que a Bearn el 51% de la població parlava el bearnès, el 70% el comprenia, i que el 85% dels bearnesos eren partidaris de conservar llur llengua vernacla.

[edita] Política

L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General Jean-Jacques Lasserre, de la UDF, amb el suport dels consellers generals del seu grup i de la UMP.

Les principals atribucions del Consell General són votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que serà l'executiu del departament. Actualment, la composició política d'aquesta assemblea és la següent:

  • Partit Socialista (PS): 21 consellers generals
  • Unió per a la Democràcia Francesa (UDF): 20 consellers generals
  • Unió per un Moviment Popular (UMP): 9 consellers generals
  • No adscrits d'esquerra: 1 conseller general
  • Nacionalistes: 1 conseller general

[edita] Enllaços externs


Bandera francesa Departaments de França Bandera francesa

França metropolitana : 01 Ain · 02 Aisne · 03 Alier · 04 Alps de l'Alta Provença · 05 Alts Alps · 06 Alps Marítims · 07 Ardecha · 08 Ardenes · 09 Arièja · 10 Aube · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Boques del Roine · 14 Calvados · 15 Cantal · 16 Charente · 17 Charente Marítim · 18 Cher · 19 Corresa · 2A Còrsega del Sud · 2B Alta Còrsega · 21 Costa d'Or · 22 Costes del Nord · 23 Cruesa · 24 Dordonya · 25 Doubs · 26 Drôme · 27 Eure · 28 Eure i Loir · 29 Finisterre · 30 Gard · 31 Alta Garona · 32 Gèrs · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Illa i Vilaine · 36 Indre · 37 Indre i Loira · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Landes · 41 Loir i Cher · 42 Loira · 43 Alt Loira · 44 Loira Atlàntic · 45 Loiret · 46 Òlt · 47 Olt i Garona · 48 Losera · 49 Maine i Loira · 50 Manche · 51 Marne · 52 Alt Marne · 53 Mayenne · 54 Meurthe i Mosel·la · 55 Mosa · 56 Morbihan · 57 Mosel·la · 58 Nièvre · 59 Nord · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas-de-Calais · 63 Puèi Domat · 64 Pirineus Atlàntics · 65 Alts Pirineus · 66 Pirineus Orientals · 67 Baix Rin · 68 Alt Rin · 69 Roine · 70 Alt Saona · 71 Saona i Loira · 72 Sarthe · 73 Savoia · 74 Alta Savoia · 75 París · 76 Sena Marítim · 77 Sena i Marne · 78 Yvelines · 79 Deux-Sèvres · 80 Somme · 81 Tarn · 82 Tarn i Garona · 83 Var · 84 Valclusa · 85 Vendée · 86 Viena · 87 Alta Viena · 88 Vosges · 89 Yonne · 90 Territori de Belfort · 91 Essonne · 92 Alts del Sena · 93 Sena Saint-Denis · 94 Val-de-Marne · 95 Val-d'Oise

departaments d'ultramar : 971 Guadeloupe · 972 Martinica · 973 Guaiana · 974 Reunió