Emmy Noether
De Viquipèdia
Emmy Noether (Erlangen, Alemanya, 23 de març de 1882 - Bryn Mawr, Estats Units, 14 d'abril de 1935), matemàtica alemanya.
[edita] Biografia
Filla del matemàtic Max Noether, seguí estudis de llengües i després de matemàtiques a Erlangen i a Göttingen. Les dones no eren admeses com estudiants, i per tant s'inscriu com a oient. Malgrat tot, el 1907 defensa amb molt d'èxit la seva tesi sobre invariants, sota la direcció de Paul Gordan. A partir d'aquest moment la seva reputació com a excel·lent matemàtica augmenta de forma conínua.
Gràcies al suport de David Hilbert, ensenya a Göttingen de manera oficiosa (a Prússia el professorat estava reservat als homes fins al 1920). El 8 de maig de 1919, se li concedeix finalment un permís de docència i és anomenada professora sense càtedra (i sense salari) l'abril de 1922. Viu essencialment sobre rendes d'una petita herència, i després gràcies a un altre contracte de professora.
Per ser de família jueva, és obligada a retirar-se el 1933, malgrat el suport dels seus alumnes. Llavors es refugia als Estats Units on dóna classe al prestigiós Institut d'Estudis Avançats de Princeton. Paral·lelament, ocupa un lloc de professor al Women's College de Bryn Mawr. Mor dos anys més tard a causa de les complicacions d'una operació abdominal.
[edita] Obra matemàtica
Emmy Noether és sobretot coneguda per haver establert un resultat bàsic en física matemàtica, el teorema de Noether, que relaciona simetries i magnituds conservades en un sistema físic, resultat que és aplaudit fervorosament per Albert Einstein.
Participa en la creació de l'àlgebra moderna, sobretot les estructures d'anells i d'ideals. Treballa especialment en la teoria d'invariants i en àlgebres no commutatives. Juntament amb Bartel van der Waerden, que treballa amb ella, i Emil Artin, és una de les figures més importants de l'escola matemàtica alemanya del començament del segle XX.