U

De Viquipèdia

Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z
U

L' U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals. El seu nom és u.

L'origen d'aquesta lletra es troba en la majúscula de la ve baixa que a l'edat mitjana es va diferenciar com a una lletra diferent per distingir-ne els dos sons

[edita] Fonètica

En català representa el so de la vocal posterior més tancada /u/ (ruc, pallús) o la semivocal /w/ (babau).

En cas de complir les normés ortogràfiques d'acentuació s'escriurà sempre amb accent tancat Ú.

També es pot escriure amb dièresi (ü) per dos motius diferents:

  • Per marcar que és hiat en caos en què la normativa no permet accentuar per diferenciar-ho: diürn, taüd.
  • Per provocar la pronuncia de la lletra ü en els dígraf gue /ge/ , gui /gi/, de manera que soni la u: pingüí /pingwí/,

Dialectalment i en l'escriptura antiga era utilitzat a València en lloc de la conjunció o i en el català oriental en lloc del pronom feble ho.

[edita] Significats de la lletra U

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

U