Castellonet de la Conquesta

De Viquipèdia

Castellonet de la Conquesta
Localització
Localització de Castellonet de la Conquesta respecte del País Valencià Localització de Castellonet de la Conquesta respecte de la Safor
Municipi de la Safor
Gentilici Castellonetí
Castellonetina
Població (2004) 172
Superfície 5,40 km2
Densitat 31,85 hab/km2
Altitud 175 m
Nuclis de població 1
Coordenades 38° 54’ 50” N
0° 15’ 51” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Gandia

Castellonet de la Conquesta és una població de la comarca de la Safor.

Escut de Castellonet de la Conquesta.
Ampliar
Escut de Castellonet de la Conquesta.

Taula de continguts

[edita] Història

En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d'un poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze. En 1249 Castellonet era una alqueria depenent del castell de Borrò, annex de Palma. En 1545 fou venuda per Valerià Boïl a Miquel de Santafé, per la qual cosa durant molt de temps fou conegut com Castellonet de Santafé. El següents propietaris serien els Almúnia, cavallers de la conquesta, que donaren el cognom actual al poble.

[edita] Demografia

Panoràmica de Castellonet de la Conquesta.
Ampliar
Panoràmica de Castellonet de la Conquesta.

El gentilici dels seus 144 habitants –dades de 2003— és castellonetins.

[edita] Geografia

És el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més xicotets de La Safor.

Els seus 5,5 km2 s'emplacen al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero en plena serra d'Ador i compten amb força paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta.

[edita] Edificis d'interés

Església parroquial de Sant Jaume.
Ampliar
Església parroquial de Sant Jaume.

El nucli urbà del traçat tradicional conserva l'arc romà de la porta d'accés al recinte poblacional, restaurat el segle passat per donar-li major alçària que l'original, a més a més el seu patrimoni presenta:

  • Palau dels senyors de Castellonet o dels Almúnia. Edificació del segle XVIII que conté una lògia renaixentista ara tapiada.
  • Església parroquial de Sant Jaume. Neoclàssic, de 1729, restaurat el 1917.
  • Almàssera. Habilitada com a restaurant.
  • Ermita de santa Anna. Anteriorment mesquita, actualment en ruïnes.
  • Safareig municipal. Segona porta d'entrada al pobla.
  • El castell originari ha desaparegut completament i només es conserva un arc adosat a les vivendes.

[edita] Gastronomia

Cal esmentar la mel que s'hi produeix i, entre els plats més populars; gambes amb bleda i pastissets escaldats (antigament la gamba es recollia a les fonts del poble), blat picat, all i pebre, arrossos, carns i, de postres, carabassa, moniato, reganyades d'ametla o pastissos d'herbes.

[edita] Política

Les eleccions de 2003 donaren 4 regidors al PP i 1 al PSPV.

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
En altres llengües