Àlaba

De Viquipèdia

Araba - Àlava
Bandera d'Àlaba
Bandera d'Àlaba
Situació d'Àlaba
Comunitat Autònoma País Basc
President de la Diputació Ramón Rabanera Rivacoba (PP)
Àrea
 
3.037 km²
Població

 - Densitat
299.957
(1 juny 2005)

99 h/km²
Pàgina Web http://www.alava.net/

Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava) és una província de la Comunitat Autònoma Basca i un herrialde (territori històric) del País Basc.

[edita] Orografia

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric (serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part el comtat de Treviño (enclavament administratiu de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12°C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos).

[edita] Economia

En la vall de l'Ebre aquesta zona hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha conegut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Agurain (Salvatierra), Biasteri (Laguardia) i Legutio (Villarreal de Álava).


Senyoria d'Àlaba

Llista de senyors:

  • Eylon c. 850-875
  • Vela Jiménez c. 875-923
  • Fernán González 923-970, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins el 1046
  • Nuño González 970-1033
  • Fortunio Iñíguez 1033-1046
  • Munio Múñoz (co-senyor) 1046-1060, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra 1046-1085
  • Sancho Maceratio (co-senyor) 1046-1060
  • Ramiro 1060-1075
  • Marcelo 1075-1085
  • Lope Iñíguez 1085-?, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins el 1123
  • Lope Díaz el Blanc ?-1093
  • Lope González 1093-1099
  • Lope Sánchez 1099-1114
  • Diego López I 1114-1123
  • Don Ladrón 1123-1158, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra fins el 1199
  • Don Vela 1158-1175
  • Juan Velaz 1175-1181
  • Diego López II 1181-1187
  • Iñigo de Oriz 1187-1199
  • Diego López de Haro I 1199-1214, Després Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins a la unió personal del 1322
  • Lope Díaz de Haro I 1214-1240
  • Nuño González de Lara 1240-1252
  • Diego López de Haro II 1252-1274
  • Fernando de la Cerda 1274-1280
  • Lope Díaz de Haro II 1280-1288
  • Juan Alonso de Haro 1288-1310
  • Diego López de Salcedo 1310-1332

El títol es atribuït als reis de Castella el 1332