Sellent
De Viquipèdia
Sellent | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Gentilici | Sellentí Sellentina |
||
Població (2004) | 468 | ||
Superfície | 14 km2 | ||
Densitat | 33,43 hab/km2 | ||
Altitud | 70 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Codi postal | 46295 | ||
Coordenades | 39° 01’ 52” N 0° 35’ 11” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Alzira |
Sellent, també conegut com Sallent de Xàtiva, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. El riu Sellent i dues sèquies tributàries d'ell reguen els 13,9 km2 del terme municipal on destaquen l'Alt de Macisco (282m), el Montot (417m) el Totxaret (132m) i el Mont Olivet (222m); hi ha també, com a llocs a visitar, la font del Pinar, la cova de l'Horteta, els avencs de l'Alt de l'Horteta i de la Quebrantada o de la Figuerota i la Cova de l'Abuela.
Taula de continguts |
[edita] Origen i Història
Es trobaren restes ibèriques prop de l'ermita de Santa Ana; alqueria musulmana, de la qual època són les troballes del castell, el 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després passà als Marrades, que es van convertir en comtes de Sallent en el segle XVII; de població morisca, restà totalment desert rera l'expulsió de 1609 i el 1663 no tenia més que 15 cases; va sofrir els efectes del terratrèmol de 1748; a partir de 1960 va sofrir els efectes de la immigració cap als nuclis industrials.
[edita] Patrimoni
- Església de la Puríssima. Segle XVI.
- Castell. D'origen musulmà assolí certa importància en els primers temps de la reconquesta; en 1748 fou enrunat pel terratrèmol i a hores d'ara només romanen trossos de la muralla absorbits per les edificacions més modernes.
[edita] Gastronomia i festes
Els plats més típic és l'arròs al forn amb fabes i l'arròs amb fesols i naps. En Sellent les festes són la tercera o quarta setmana d'agost dedicades a la Puríssima, el Crist de l'Empar i Sant Isidre.
[edita] Altres dades
La població era, en 2004, de 468 habitants, de gentilici, sallentins. El PP va obtenir 5 regidors, i la batlia, i el PSPV 2 en les votades de 2003.
La producció i exportació de la taronja suposen la principal aportació a l'economia local, que també troba recolzament en la carxofa, la faba i l'escàs bestiar que hi ha. La indústria hi és inexistent.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.