Pacte de Progrés
De Viquipèdia
El Pacte de progrés és el nom que rebé la unió de diverses forces polítiques balears per desbancar el Partit Popular de les Institucions més importants de les Illes Balears.
En realitat, foren dos els fets que s'anomenaren d'aquesta manera. Concretament, foren dos pactes postelectorals:
- 1995: Pacte per governar el Consell Insular de Mallorca.
- 1999: Pacte per governar el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Mallorca.
Taula de continguts |
[edita] 1995
En les eleccions del 1995, els resultats electorals permeteren un pacte entre tots els partits d'esquerres (PSIB, PSM, EU-EV) i Unió Mallorquina per governar la principal institució mallorquina. La presidenta d'UM, Maria Antònia Munar, preferí pactar amb les esquerres abans que amb el PP, a canvi de reservar-se per a la seva formació política la presidència de la institució.
Així, es produí la paradoxa de que, malgrat esser la força parlamentària amb menys vots, UM fou la que ostentà la presidència del Consell de Mallorca.
[edita] 1996
Es forma el Pacte Progressista de les Pitiüses per a les eleccions al Senat Espanyol amb Pilar Costa com a cap de llista. Estava format pel PSOE, Els Verds, Izquierda Unida, Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa (ENE), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i un nombrós grup de moviments cívics independents d'Eivissa i Formentera.
Aquest pacte va formar una candidatura unitària en forma d'agrupació d'electors. Eivissa i Formentera només elegien un senador a les Corts espanyoles i aquella desunió de les forces nacionalistes i d'esquerra el deixaven sempre en mans dels partits de dretes. Va obtenir un gran èxit electoral en superar en 4.000 vots (un vuit per cent) la candidatura del Partit Popular. Pilar Costa fou elegida senadora.
[edita] 1999
A les eleccions del maig de 1999, i en bona part, gràcies a la formació del Pacte Progressista a Eivissa i la Coalició d'Organitzacions Progressistes a Formentera, es produí la circumstància que el PP havia perdut la majoria absoluta al conjunt de les Illes Balears, a més de perdre dos dels governs dels tres consells insulars (Menorca i Eivisssa-Formentera). Malgrat les ofertes del PP a UM, UM tornà a pactar els mateixos partits que quatre anys abans al Consell de Mallorca.
El govern de les Illes Balears quedà en mans de les forces progressistes i el Consell Insular de Mallorca, exclusivament en mans d'UM.
Finalment, doncs, en el període entre 1999 i 2003, el Partit Popular perdé el control de les quatre institucions més importants de les Balears: el Govern Balear i els tres consells insulars, que quedaren de la següent manera:
- President del Govern Balear: Francesc Antich (PSIB)
- Presidenta del Consell Insular de Mallorca: Maria Antònia Munar (UM)
- Presidenta del Consell Insular de Menorca: Joana Barceló (PSIB)
- Presidenta del Consell Insular d'Eivissa i Formentera: Pilar Costa (Pacte Progressista)
[edita] 2003
Aquest període excepcional, inèdit a la democràcia balear, fou un parèntesi que només durà quatre anys: a les eleccions de 2003, el Partit Popular tornà a aconseguir la presidència del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i del Govern Balear. L'única institucio que no recuperà fou el Consell Insular de Menorca (capítol a part mereix el Consell de Mallorca, on el PP no tenia majoria absoluta i que cedí a UM a canvi del suport al Govern Balear).