Adadapaliddina
De Viquipèdia
Adadapaliddina fou rei de Babilònia.
Era un cap arameu dels que estaven atacant Mesopotàmia. En una absencia del rei Mardukshapikzerimati, que havia anat a Assíria a buscat la seva aliança contra els arameus, es va apoderar de la ciutat que el rei va trobar ocupada quant va retornar.
Vers el 1054 aC va instal·lar a Shamshi-Adad IV com a rei d'Assíria.
Els suteus van saquejar i destruir el temple de Shamash a Sippar durant el seu regnat. Se sap de destruccions a Uruk, Der i Dur-Kurigalzu, que podrien ser obra dels suteus o a causa de revoltes locals contra els arameus.
Babilònia (ciutat) es va revoltar pero la rebel·lió fou derrotada.
Vers el 1046 aC va regnar breument Mardukahheriba i després Markuk-Zer-..., la darrera part del nom del qual no es coneix degut a que la tauleta on esta inscrit esta damnada, i el qual va regnar uns 13 anys. El darrer rei fou Nabu-Shum-Libur (vers 1033-1025 aC). D'aquests regnats no es sap gairebe res.
En aquestos anys van sorgir a Mesopotàmia diversos principats arameus entre els quals:
- Larak
- Bit Dakkuri
- Bit Amukkani
- Bit Silani
- Bit Sa'alli
- Bit Yakin
Després del 1050 aC es va fer independent una dinastia al sud de Babilònia, al País de la Mar, que vers el 1025 aC va conquerir Babilònia i la va governar durant prop d'un quart de segle.