Ernest Lluch i Martín
De Viquipèdia
Ernest Lluch i Martín, (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937-Barcelona, 21 de novembre de 2000), economista i polític. Doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, també va estudiar a la Universitat de la Soborna, a París. Va ser militant del PSC
[edita] Biografia
Quan era professor ajudant a la Universitat de Barcelona, va ser expedientat, detingut en vàries ocasions i expulsat de la Universitat per la seva activitat política anti-franquista.
L'abril de 1980 va ser escollit portaveu dels socialistes catalans en el Congrés de Diputats i dos anys més tard, en les eleccions d'octubre de 1982, va resultar elegit diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista, lloc en el qual va estar fins a l'any 1986.
El maig de 1986 es va retirar del primer pla polític per reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de la Universitat Central de Barcelona. El 2 de gener de 1989, va prendre possessió com a rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).
Va destacar com a defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi.
El 21 de novembre del 2000 va ser víctima d'un atemptat mortal al garatge de casa seva, a Barcelona reivindicat per ETA.
[edita] Obres
- El pensament econòmic a Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973
- La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976
- Pensament econòmic a Catalunya
- La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració. Edicions 62, 1996
- Las Españas vencidas del siglo XVIII. Editorial Crítica, 1999
- L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
- Ramon de Vilana i Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austracistes. Eumo Editorial, 2000
[edita] Honors
- Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín a Vilassar de Mar, anomenada en el seu honor.