Pere de Castellnou

De Viquipèdia

Pere de Castellnou (en occità Pèire de Castelnòu), amb data de naixement desconeguda, morí prop de Sant Gil, Llenguadoc, el 15 de gener de 1208.

El 1203 havia esdevingut monjo de l'abadia cistercenca de Fontfreda quan el papa Innocenci III el designà, junt amb Raül Ranier, el seu legat al Llenguadoc. Ambdós foren dotats de plens poders per intentar, vanament, aturar l'heretgia càtar. Aquets poders anaven fins i tot en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos. Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d'Osca. Però especialment Pèire, féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus vassalls del jurament de fidelitat.

El seu assassinat, probablement per un familiar del comte Ramon VI, va ser el detonant del començament de la Croada Albigesa.

Declarat màrtir per Innocenci IV, després beatificat, es celebra el 15 de gener a les diòcesis de Carcassona i Nimes.