Cels Gomis i Mestres

De Viquipèdia

Cels Gomis i Mestres fou un folklorista i enginyer català nascut a Reus el 1841. Va estudiar a Madrid i va treballar construint bona part de les carreteres d'Espanya d'aquella època, així com de les línies ferroviàries. Durant les obres recollia refranys, supersticions, costums, cants i altres elements del folklore popular, que desprès va classificar i va publicar. El 1868 va col·laborar amb el seu conciutadà Joan Prim en la revolució anomenada Gloriosa. El 1876 va establir-se a Barcelona. El 1909 va perdre un braç en un accident però va continuar escrivint i en la convalescència va redactar el llibre Cantares. Va morir a Barcelona el 13 de juny de 1915.

Entre les seves obres cal esmentar:

  • Lo Llamp i els temporals (1882)
  • Programa de literatura oral catalana (1883)
  • La vall d'Hostoles (1885)
  • Aubada i Capvespres (col·laboració, 1887)
  • Meteorologia i agricultura popular (1891)
  • Botànica popular (1891)
  • Cantares castellanos (1892)
  • Càntars catalans (1893)
  • Càntars i dictats topics de Catalunya i del resta d'Espanya (1900)
  • La bruixa catalana, aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya
  • De las plantas y sus aplicaciones (1895)
  • Dictats topics catalans (1901)
  • Zoologia popular catalana (1910)
  • Geografia general de Catalunya volum I província de Barcelona (1910)
  • La lluna segons lo poble (1912)