Guerra dels Trenta Anys

De Viquipèdia

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648), és un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins el 1659.

Ferran II, Sacre Emperador Romà i Rei de Bohemia. La seva intolerància de la causa Protestant, va ser la primera causa de la guerra
Ampliar
Ferran II, Sacre Emperador Romà i Rei de Bohemia. La seva intolerància de la causa Protestant, va ser la primera causa de la guerra
El rei Christian IV de Dinamarca, General de l'exèrcit Luterà
Ampliar
El rei Christian IV de Dinamarca, General de l'exèrcit Luterà
Encara que era catòlic, el Cardenal Richelieu va alliar els francesos amb els Protestants
Ampliar
Encara que era catòlic, el Cardenal Richelieu va alliar els francesos amb els Protestants

Taula de continguts

[edita] Causes de la Guerra

[edita] Transcurs de la guerra

[edita] La Revolta de Bohemia

Periode: 1618-1625

[edita] Intervenció danesa

Període: 1625-1629

uhjjh

El Període danés va començar quan el rei Christian IV de Dinamarca (1577-1648) de Dinamarca, que era luterà, va ajudar als alemanys encapçalant l'exèrcit contra el Sacre Imperi Romà, tement que sent un estat protestant, la soberania Dinamarca estava amenaçada.

[edita] Intervenció Sueca

Període: 1630-1635

[edita] Intervenció de Suècia i França

Període: 1636-1648

Encara que França era un país majoritàriament catòlic (a excepció dels hugonots, per exemple), era un rival del Sacre Imperi Romà i d'Espanya, i entrà a la guerra al costat protestant. El Cardenal Richelieu, Ministre en Cap del Rei Lluís XIII de França, trobava que els Habsburg eren massa poderosos, ja que dominaven una sèrie de territoris a l'est de la frontera francesa i tenien influència sobre les Províncies Unides, de tal manera que la seva àrea d'influència rodejava a França.

[edita] La Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia (signada a Münster el 1648), va posar fi a la guerra dels Trenta Anys reconeixent la independència de les Províncies Unides de la monarquia hispànica després d’una intensa activitat diplomàtica.


[edita] Conseqüències de la guerra a Catalunya

Castella que s'alineà amb Àustria contra França, ocasionà tota una sèrie d'exigències del rei i del seu conseller Olivares respecte als catalans: que col·laboressin amb diners i amb homes en una guerra que en res no afectava Catalunya. Les Constitucions de Catalunya, que el mateix rei havia jurat, garantien el dret dels catalans a fer-ho lliurement, mai per imposició. La Generalitat es va veure sotmesa a tota mena de pressions en la persona del seu President, Pau Claris, i del representant del braç militar, Francesc de Tamarit, que fou empresonat. Tot això donà lloc a la guerra que a Catalunya és coneguda com a Guerra dels Segadors i que suposà que en el Tractat dels Pirineus de 1659, la part de Catalunya coneguda actualment com a Catalunya Nord passés a França.


Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.