Lofoten
De Viquipèdia
Les illes Lofoten (o simplement Lofoten) són un arxipèlag d'illes situades entre els 67 i 68 graus de latitud nord (dins el Cercle Polar Àrtic), a l'oest de la costa noruega. Estan separades de la terra ferma pel Vestfjord. Les illes formen un arc de nord a sud. Les principals inclouen Austvågøy (526,7 km²), Gimsøya (46,4 km², Vestvågøy (411,1 km²), Flakstadøya (109,8 km²) i Moskenesøya (185,9 km²). Al sud, més petites i isolades, hi ha Værøy i Røst. La superfície terrestre total és de 1.227 km², habitada per una població de 24.500 persones.
Les illes es caracteritzen per la seva geografia abrupta, amb muntanyes que sobrepassen els 1.000 m, badies, entrants i costes desolades.
Taula de continguts |
[edita] Natura
Les illes Lofoten estan caracteritzades per les seves muntanyes i cims, cales protegides, extensions de mar i grans àrees verges. La muntanya més alta a Lofoten és Hermansdalstind (1034 m) a Moskenes; el Parc Møysalen National just cap al nord-est de Lofoten s'hi aixequen muntanyes que arriben a 1262 m. El Moskstraumen famós (Malstrøm), sistema de remolins de marea, és localitzat a Lofoten occidental. El mar és ric amb vida, i l'escull coral·lí d'aigua profund més gran del món(Røst Reef, 40 km molt de temps) és localitzat a l'oest de Røst. Lofoten té una densitat molt alta d'àguiles marines i cormorans, i milions d'altres ocells de mar, entre ells el acolorit puffin. Les llúdries són comunes, i també hi ha ants a Austvågøy.
[edita] Clima
Les temperatures d'hivern a Lofoten són molt suaus considerant que les illes es troben al nord del Cercle polar àrtic, gràcies a la influència suavitzant del Corrent del Golf. Està considerada l'anomalia de temperatura positiva més gran en aquesta latitud. Røst i Værøy són les localitzacions més septentrionals del món on les temperatures mitjanes estiguin per damunt del punt de congelació tot l'any. Els hiverns són una mica freds en la part del nord-est de Lofoten; Svolvær té una mitjana al gener de -1,5°C, però els estius fa una mica de calor, tant al juliol com a l'agost la mitjana a les 24 h és de 13°C. El maig i juny són els mesos més secs, mentre octubre té tres vegades més precipitació. En un dia típic del mes de maig, la temperatura és de 9°C, el juliol 15°C i el setembre 11°C. L'enregistrament més càlid a Svolvær ha sigut de 30,4°C. Els vents forts poden bufar a finals de la tardor i hivern, però són rars de finals de març fins a mitjan octubre. La neu i aiguaneu no són inusuals a l'hivern; les muntanyes poden tenir quantitats substancials de neu.
A Svolvær, el sol (sol de mitjanit) és damunt l'horitzó des del 25 de maig al 17 de juliol, i a l'hivern el sol no puja del 4 de desembre al 7 de gener. A Leknes, el sol és damunt l'horitzó des del 26 de maig al 17 de juliol, i a l'hivern el sol no puja del 9 de desembre al 4 de gener.
[edita] Història
Els primers homes dels quals s'han trobat rastres sobre aquestes illes vivien ara fa uns 6 000 anys de la caça (cérvol, ós, ren, castor...) i pesca (peix, foca i balena). Fa 4000 anys, el blat va començar a ser conreat.
La illa de Vestvågøy va ser un lloc important de la civilització víkinga.
Al segle XII les illes Lofoten van conèixer un desenvolupament important amb el comerç del bacallà assecat que es venia a tota Europa. A aquesta època, les illes Lofoten depenien de Bergen, ciutat hanseàtica.
La pesca pren un encara més gran desenvolupament a partir de 1860, quan immensos bancs d'arengs van venir l'hivern a les aigües calentes del corrent del golf. La pesca de les illes Lofoten representa fins al 80% de les exportacions de Noruega. Els ports de pesca pertanyen a un propietari que lloga els rorbu (cabana de pesca sobre pilars).