Lucius Postúmius A. F. A. N. Albinus
De Viquipèdia
Lucius Postúmius A. F. A. N. Albinus fou fill de Aulus Postúmius A. F. L. N. Albinus, i fou cònsol el 234 aC i el 229 aC. Al seu segon consolat va fer la guerra contra els Il·liris. El 216 aC fou nomenat pretor i enviat a la Gàl·lia Cisalpina, i mentre era allí fou nomenat cònsol per tercera vegada per el 215 aC, càrrec que no va arribar a ocupar ja que fou derrotat pels Bois al bosc de Litana, a la Gàl·lia Cisalpina i va morir a la batalla. El seu cap fou consagrat pels bois als deus i usat com a got sagrat.
Un altra Lucius Postúmius A. F. A. N. Albinus fou germà de Spurius Postúmius A. F. A. N. Albinus Paullulus i de Aulus Postúmius A. F. A. N. Albinus, que fou pretor el 180 aC i va obtenir la província d'Hispània Ulterior. El seu mandat fou perllongat un any. Va dominar als Vacceus i als Lusitans i va retornar a Roma el 178 aC on va rebre els honors del triomf. Fou cònsol el 173 aC junt amb M. Popili Laenes, i foren encarregats de dirigir la guerra a Ligúria, però prèviament Albinus fou enviat a Campània per separar les terres del estat de les terres dels particulars, i com que això el va ocupar fins finals d’estiu, ja no va poder arribar a Ligúria. Va establir un dret de peatge als aliats per viatjar per territori romà i va restaurar la Floràlia. El 171 aC fou enviat com ambaixador a Masinissa i als cartaginesos per demanar forces contra Perseu. El 169 aC va fracassar en les seves aspiracions a ser censor. El 168 aC va servir amb Emili Paule a Macedònia i va dirigir la segona legió a la batalla contra el rei macedoni; després fou enviat a saquejar el país dels Enis (Aenii) i ja no torna a ser esmentat.