Natufià
De Viquipèdia
Natufià és una cultura de l'epipaleolític desenvolupada des de l'Eufrates a Egipte.
El període en que es va desenvolupar des de 11.000 a 8.000 BP.
El nom va ser proposat per Dorothy Garrod el 1932, a partir del jaciment de Uadi-en-Natuf (Israel).
Taula de continguts |
[edita] Lloc i formes d'habitatge
Durant el Natufià es vivia ja en poblacions. S'han excavat diversos poblats al Neguev, Galilea Transjordània i Sírira. Les cases eren de planta oval o semicircular i en part eren subterrànies. Les parets eren de pedra i la coberta de fusta. Apareixen ja estructures d'acumulació de cereals com la sitja.
[edita] Economia
Coexistia la caça (sovint de gazeles) la pesca (sobretot mol·luscs) i la recolecció de vegetals encara silvestres però que després originarien els conreats (blat, ordi, llenties, festucs, ametlles etc.). Hi ha morters i falç de fusta amb trossets de pedra tallada incrustats. La domesticació d'altres animals, a banda el gos, no és segura.
[edita] Industria lítica i en os
La lítica està definida pels segments de cercle (Natufià) i diverses figures microlítiques. Hi ha peces per a pesar. Segons els diversos jaciments els utillatges varien. A Murey Bet hi ha microburins, pics de pedra i puntes amb peduncle.
En ós o banya es fan punxons, atzagaies bicòniques, hams i arpons.
[edita] Enterraments
Podien ser en sepultura individual o colectiva i tant dins com fora dels habitatges. L'aixovar funerari es composava de collarets, mol·luscs, obsidiana, ossos de gasela o morters de basalt.