Volubilis

De Viquipèdia

Volubilis fou una ciutat de Mauritània Tingitana a la vora del riu Subur, a la via entre Tocolòsida i Tingis, a només 7 km d'aquesta darrera i a poc mes de 50 km del mar.

Fou una ciutat líbia que a partir del segle V aC va estar sotmesa a l'influencia púnica cada vegada mes intensa fins que el govern local es va conformar sota el model cartaginès; després de l'ensorrament de Cartago l'influencia romana va substituir a la cartaginesa. Va pertànyer al regne de Mauritània i amb ell fou integrada al Imperi romà a la meitat del segle I. El 44 o 45 Claudi la va declarar municipi romà. Tenia uns deu mil habitants. A les rodalies vivien algunes tribus líbies (berbers) de les que s'esmenten els macinites, els bavares i els baquates (aquest darrers haurien arribat tardiament i van romandre prop de Volubilis fins al menys finals del segle III).

Fou colònia romana i ciutat de certa importància. Ptolomeu parla dels seus habitants i dels de la rodalia com els Volubilianis. Les muralles foren construïdes el 168-169. Els romans la van abandonar el 285 (com es va fer per altres ciutats del interior). Fins al segle V va seguir funcionant com a ciutat romana però al segle VI, ja sense ser operatiu l'aqüeducte, la població es va desplaçar a la zona del Wadi Khumane, on hi havia aigua i la resta de la ciutat va esdevenir una ruïna. Al segle VII i VIII encara es parlava llatí a la part ocupada de la ciutat, i subsistia una comunitat cristiana probablement originada al segle V.

Vers el final del segle VIII, un descendent d'Ali, el gendre de Mahoma, anomenat Idris I, fou proclamar emir per la tribu Aouraba que s'havia establert a la regió de Volubilis després de la derrota a la batalla de Mems mes de cent anys abans (688). Volubilis va esdevenir l'origen de la primera dinastia de Marroc (coneguda per Walila, segurament derivada de Volubilis i del monestir de Mulay Idris situat al costat de la ciutat). El fill d'Idris quant fou proclamat emir va residir un temps a Volubilis abans de establir una nova capital a Fès. El 818 els rabedis d'Andalusia es van establir a la ciutat. Queda constància del seu poblament fins al segle XI, i després probablement es va despoblar.

Al segle XVI la ciutat original eren unes ruïnes que portaven el nom de Valili, formades principalment per una gran muralla. Es la actual Zanitat Mula Driss. Té no molt lluny al nord-oest les ruïnes anomenades Kasr Faraun (Castell del faraó) que corresponen a la ciutat tardana.