L'Amistat Occitano-Catalana

De Viquipèdia

L'Amistat Occitano-Catalana fou iniciada pels contactes de Frederic Mistral amb Víctor Balaguer, qui s’havia exilat del 1865 al 1867 a Occitània per les seves idees republicanes, i que hi fou rebut com a representant dels poetes catalans. Poc abans, el 1864, l’Armana Prouvençau havia proposat com a llengua literària panoccitana el dialecte rodanenc, parlat a la línia Arle-Avinhon, alhora que el 1861 el poeta català Dàmas Calvet havia participat en el Felibritge de Tarascon.

El 1867 Balaguer i alguns polítics catalans regalaren als felibres provençals la Copa Santa, feta d’argent cisellat, en agraïment a l’acollida dispensada pels occitans Mistral, Romanilha, Aubanel, Romieu, Crosilhat, Brunet, Bonaparte-Wyse, Matièu i Paul Meyer. Aquests visitaren Barcelona en tornar Balaguer de l’exili, i Mistral fou mantenidor dels Jocs Florals del 1868. També va composar l’himne occità Cançon de la Coupo, amb música d’una nadala de Sàboli, i que serà cantat a totes les cerimònies occitanes, i en especial, als banquets de Santa Estèla. El mateix any, Mistral demanà oficialment al govern francès, en nom dels felibres, l’ensenyament de l’occità a l’escola. Però el poeta no era pas un polític i no passà mai de demanar una tímida descentralització administrativa i cultural.

Dos fets van estroncar aquesta amistat. Per una banda, la revolució contra Isabel II del 1868-1869, que va dur Balaguer, ja dedicat plenament a la política, a instal·lar-se a Madrid, alhora que el 1870 es fundava a Barcelona la Jove Catalunya, de caire reivindicatiu i polític. Per l’altra, l’alçament de la Comuna de París del 1870, que va dur als felibres a adoptar un to més conservador.