Úlfila
De Viquipèdia
Úlfila, en alemany Wölfel (gòtic Wulfila), que vol dir Petit Llop, fou un bisbe evangelitzador dels gots.
Va nèixer l'any 311 en el si d'un matrimoni de cristians a Capadòcia.
Els seus avantpassats de la Capadòcia van arrivar a la regió cap al segle III. Ell mateix fou got, o mig got. Dedicat a l'activitat eclesiástica, era simpatitzant del arrianisme i comparava Crist amb la relació germànica que hi havia establerta entre el Pare i el Fill pel que fa a la obediència, la disciplina i la lleialtat. Amb tot, la seva veu no encaixava del tot en l'arrianisme donat que el considerava Déu i Senyor.
Eusebi de Nicomèdia, bisbe romà de Constantinopla, el va enviar a la Capadòcia com a Bisbe dels cristians en terres godes (341). En aquella época, a l'Imperi Romà d'Orient dominaven els arrians - no va ser fins a principis del segle IV que van començar a predominar més els trinitaris (catòlics i cristians ortodoxos).
L'any 348 va ser enviat com a missionari a la zona del riu Danubi on ja s'havien establert els visigots. Amb tot, les persecuions que allà van patir els cristians van empènyer Ulfila i d'altres cap a terres romanes de la ciutat sèrbia de Nis, on hi havia una colònia cristiana recentment establerta. Va ser un dels primers, probablement el primer, bisbe de la zona de Tervíngia (visigots i ostrogots).
Tot i que els visigots eren molt reacis a adoptar el cristianisme s'hi van acabar convertint conjuntament amb els vàndals, els longobards així com els burgundis.
La conversió es va produir donat que Ulfila mateix era arrià i que aquesta religió no era ben bé la mateixa que la que tenien els romans, fet que els va produir una conversió en massa.
Fins al 350 va predicar entre els ostrogots, però en l'esmentat any una reacció pagana el va obligar a fugir amb centenars de ostrogots cristians (arrians) a territori romà.
Un cop a l'exil, Ulfila va ajudar a desenvolupar la llengua gota, que fins aleshores no constava de vocabulari i que només posseïa algunes incripcions escadusseres sobre textos màgics en runes. El nou vocabulari era una variació de l'afabet grec amb algunes lletres llatines en convivència amb algunes runes gòtiques.
Ulfilas proporcionà els gots no només una nova llengua escrita, sinó també moltes i variades paraules noves que havien estat traduïdes del grec i que, per als gots, eren molt difícils de traduir. Fins a l'época d'Ulfila, els missionaris que havien estat en contacte amb els bàrbars sempre utilitzaven en última instància termes llatins o grecs que molts oients no podien entendre de cap de les maneres, com la paraula "misericòrdia", un terme incomprensible per a un poble guerrer com el got.
La contribució filològica d'Ulfila va culminar en la Bíblia d'Ulfila, la primera traducció del text bíblic a una llengua germànica, continguda al Còdex Argenteus, del segle VI, escrita a mà sobre pergamí parcialment amb traços daurats i part amb traços platejats. Avui en dia, aquesta joia de l'escriptura medieval es conserva a la ciutat finlandesa d'Uppsala. En aquest llibre hi surt també la primera traducció del Pare Nostre a una llengua germànica.
El 360 va prendre part en el Sínode de Constantinoble on va defensar les tesis d'Acaci de Cesarea i més tard va participar a un Concili celebrat també a la capital del Imperi oriental.
Va morir el 382 a Constantinoble on havia estat convocat pel emperador per disssions teològiques després del Sinode d'Aquileia del 381.