Dinastia Saxònia-Coburg Gotha

De Viquipèdia

Antic ducat d'Alemanya situat a l'actual estat de Turíngia, pertanyent als anomenats Ducats Ernestins, ja que eren governats per ducs de la línia Ernestina de la casa saxona de Wettin.

Taula de continguts

[edita] Dades

  • Extensió: 1977 km² + 537 km² (Lichtenberg)
  • Població: 282.200 h. (el 1910)
  • Capital: Coburg i Gotha
  • Ciutats:
    • Coburg Rodach, Neustadt de Coburg, Ebersdorf, Sonnefeld, Rossach
    • Gotha Zella St. Blasii, Ohrdruf, Westhausen, Waltershausen, Friedrichroda
      • Enclavaments: Volkenroda, Körner, Nazza, Ebenshausen, Frankenroda, Hallungen, Neukirchen, *erningshausen, Trassdorf
    • Lichtenberg Baumholder, Oberkirchen, St. Wendel


[edita] Història

Escut d'armes de la dinastia Saxònia-Coburg-Gotha
Ampliar
Escut d'armes de la dinastia Saxònia-Coburg-Gotha

El 1825 s'extingeix amb Federic IV de Saxònia-Altenburg la casa ducal de Gotha-Altenburg produïnt-se una reestructuració dels ducats. Federic de Saxònia-Hildburghausen és nomenat duc de Saxònia-Altenburg, i els seus successor uniran els ducats Saalfeld, Coburg, Lichtemberg i Gotha en un de sol.

[edita] La família Saxònia-Coburg-Gotha

La casa de Saxònia-Coburg-Gotha amb una hàbil política dinàstica es convertí durant el segle XIX en casa regnant de Bèlgica, Regne Unit, Portugal i Bulgària.

[edita] Ducs de Saxònia-Coburg-Gotha

regència 1900-1905 : Ernest de Hohenlohe-Langenburg, gendre de l'anterior duc al ser casat amb la princesa Alexandra del Regne Unit.

el 1918 amb la caiguda del Segon Reich, la dinastia de també va caure, encara que el fill de Carles Eduard, Joan Leopold de Saxònia-Coburg Gotha va reclamar els seus drets. Gotha es va convertir en un estat lliure que després es va unir a l'estat de Turíngia l'1 de maig de 1920 i Coburg va ser unida a Baviera


[edita] Casa Reial de Bèlgica

El germà petit d'Ernest I, el príncip Saxònia-Coburgo-Gotha, Leopold I, es casà primer amb Carlota de Hannover, única filla de Jordi IV del Regne Unit, però morí molt jove al donar a llum al seu primer fill.

El 1831 és escollit Rei dels Belgues. Es va casar de nou el 1832 amb Lluïsa Maria d'Orleans, filla de Lluís Felip I de França, van iniciar l'actual casa reial regnant de Bèlgica.


[edita] Casa Reial del Regne Unit

El primer fill d'Ernest I, Ernest II rep el ducat, però el segon fill, Albert es casà el 1840 amb la reina Victòria I del Regne Unit que havia succeït al seu oncle Guillem IV del Regne Unit el 1837. D'aquesta forma es converteix en Príncep consort i Altesa Reial d'Anglatterra. Els seus descendents regnen al Regne Unit fins a l'actualitat, encara que el 1917 van canviar el nom de la dinastia a Casa de Windsor, ja que el nom alemany de la dinastia resultava antipatriòtic durant la Primera Guerra Mundial.


[edita] Casa Reial de Portugal

Un nebot d'Ernest I, Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, es va convertir en Rei de Portugal al casar-se amb la reina Maria II de Portugal, els seus descendents van regnar a Portugal fins que la revolució de 1910 que va proclamar la República.

regència 1853-1855: Ferran II el Rei-Artista
a Portugal la dinastia Saxònia-Coburg-Gotha és anomenada Dinastia Bragança-Wettin


[edita] Casa Reial de Bulgària

Un altre nebot d'Ernest I, August Lluís de Saxònia-Coburg-Gotha, es va casar amb Clementina d'Orleans, filla també de Lluís Felip I de França. El seu cinquè fill, Ferran és escollit el 1887 príncep de Bulgària, i el 1908 s'autoproclama Tsar dels Búlgars, no obstant això quan el 1918, durant la Primera Guerra Mundial, les seves tropes l'abandonen i es passen al bàndol aliat, Ferran abdicà i tornà a Coburg, deixant al seu fill Boris III de Bulgària el tron.