Lleó (constel·lació)
De Viquipèdia
Leo |
|
---|---|
clicau per engrandir la imatge |
|
Abreviatura | Leo |
Genitiu | Leonis |
Simbologia | el Lleó |
Ascensió recta | 11 h |
Declinació | 15° |
Àrea | 947 graus quadrats Posició 12ena |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
3 |
Estrella més brillant | Regulus (α Leo) (Magnitud aparent 1,4) |
Meteors | |
Constel·lacions amb què limita |
|
Visible a latituds entre +90° i −65° Durant Abril es dóna la millor visibilitat |
|
El Lleó és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins el 16 de setembre. Es troba entre la constel·lació de lluminositat feble de Cancer a l'oest i la de Virgo a l'est. Aquesta constel·lació conté moltes estrelles brillants, com Regulus (α Leonis), el cor del Lleó, i Denebola (β Leonis), la coa.
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
[edita] Regulus (α Leonis)
L'estrella mes brillant de la constel·lació de Leo s'anomena Regulus (α Leonis), que significa «el Reieto» en llatí (coneguda també amb el nom de Cor Leonis , el « Cor del Lleó »). Amb una magnitud de 1,36, es tracta de la 21ena estrella més brillant del cel.
Regulus és una estrella de la seqüència principal, 4 vegades més àmplia i més massiva que el Sol. Essent una estrella blanca, és molt més calenta que aquest últim i 130 vegada més brillant.
Posseeix un petit company, distant de 4.200 unitats astronòmiques, que és ell mateix doble.
Regulus es troba quasi en el pla de l'eclíptica. Té una forma ovoide, probablement deguda a la importància de la força centrífuga, car volta a una velocitat de rotació important (període = 16 h).
[edita] Denebola (β Leonis)
Denebola (β Leonis) la 2ª estrella de la constel·lació, el seu nom vol dir «La coa del lleó» en àrab, és una estrella blanca d'un diàmetre i una massa gaire bé el doble de la del Sol, relativament apropada al Sistema solar (36 anys-llum).
Aquesta estrella es una estrella variable de la classe δ Scuti i la seva magnitud oscil·la lleugerament voltant la magnitud 2,14.
[edita] Altres estrelles
Moltes estrelles menys lluminoses de Leo han rebut nom, podem parlar de Algieba (γ 1 Leo), Zosma (δ Leo), Ras Elased Australis (ε Leo), Adhafera (ζ Leo), Chort o Coxa (θ Leo), Al Minliar al Asad (κ Leo), Alterf (λ Leo), Ras Elased Borealis (μ Leo) i Subra (ο Leo).
Les estrelles α, η, γ, ζ, μ i ε Leonis constitueixen l'asterisme anomenat «la Falç».
Wolf 359 és una nana vermella, 50.000 vegades menys lluminosa que el Sol. Es tracta de la 6ena estrella més aprop del nostra sistema solar la 4a si es considera els sistema d'Alfa Centauri com un sol objecte). Distant 7,78 anys-llum, la seva magnitud absoluta es només 16,55, la qual cosa la fa l'objecte menys brillant conegut en el veïnatge del sistema solar.
[edita] Objectes celestes
Leo conté moltes galàxies brillants de les que dues parelles M65 i M66 entre ι i θ Leonis, i M95 i M96 9° a l'est de Regulus, són els representants més famosos. M65 i M66 són dues galàxies espirals distants 27 milions d'anys-llum i que semblen estar lligades per la força gravitatòria. Hi ha M95 i M96, dues galàxies allunyades 29 milions d'anys-llum que constitueixen un cúmul amb moltes més galàxies menys brillants.
[edita] Història
Com a totes les constel·lacions del Zodíac, Leo té un origen molt antic. Mencionat per Ptolemeu en el seu Almageste es feia correspondre a la mitologia grega amb el lleó de Nemea mort per Hèrcules en el primer dels seus dotze treballs. La constel·lació veïna de la cabellera de Berenice era considerada un simple asterisme de Leo abans de ser considerada una constel·lació independent.
Vegeu també: Lleó (astrologia).