Simbols cristians
De Viquipèdia
Abans de la creu el símbol dels cristians era el peix El símbol del peix, l'ichtus, era el que identificava els primers cristians. L'ichtus o ichthys és un símbol format per dos arcs que s'intercalen de forma que dibuixen el perfil d'un peix. Quan els primers cristians eren perseguits per Roma, aquest símbol va ser utilitzat com el símbol secret que els identificava. Quan una persona dibuixava unes línies rectes i corbes al terra, de forma aparentment aleatòria, de les quals una d'elles era un arc circular (mig ichtus). Si l'altra persona amb la qual parlava dibuixava més línies i completava la figura, ambdós sabien que eren cristians. S'entén així que la paraula ichtus i la representació d'un peix tinguessin pels cristians tanta importància. Des del segle I fins el IV dC, el símbol del peix es representava també al costat d'altres símbols cristians, com el colom, l'àncora o el monograma de Crist, tal i com els trobem en multitud de llocs. La forma del peix mai va tenir importància, excepte des del s.II dC que es solia utilitzar la forma del dofí, sembla que per l'estima popular que tenia el mamífer que se'l considerava com un amic de l'home. A partir del segle IV dC, gradualment, el símbol del peix desapareix, llevat d'exemples ornamentals que trobem en piles o copes baptismals.
La representació més important, no obstant això, era el Crismón, el monograma format per les primeres lletres gregues del nom de Crist, XP ji i rho , que es va usar profusament per a decorar els llocs sagrats. Sobre les tombes dels màrtirs es representaven Crismons amb una branca de palmell en lloc de la lletra P, simbolitzant la victòria de Crist, i els monogrames amb un triangle en el centre expressaven el Misteri de la Trinitat. En l'any 312 de la nostra era, l'emperador Constantí el Gran, en la nit prèvia a la batalla decisiva contra Majencio, el seu principal rival pel tron del Imperi, va somiar que Crist se li apareixia i li deia que gravés aquestes dues lletres, XP, en la part superior dels estendards dels seus exercits. A l'endemà, diu la llegenda que va veure aparèixer aquest segell, amb l'afegit d'una barra transversal formant la imatge d'una Creu, sobre l'esfera encegadora del sol i, sota, les paraules gregues En toutoi nika, més conegudes en la seva traducció llatina de In hoc signo vinces, “Amb aquest signe venceràs” A finals del s. V el Crismón va ser substituït per l’autèntica Creu . Per tant el significat de la creu arriba a ser el mateix que el del Crismón. Al començament del cristianisme la creu no va ser símbol de cap tipus d’adoració. Els primers cristians ignoraven completament el símbol del martiri.
El pa i el vi són uns símbols molt representatius pels cristians ja que en l’últim sopar que va fer Jesús amb els 12 apòstols els hi va oferir pa i vi i els i va dir que això era la seva sang i el seu cos.
Es curiós saber, però, que la creu invertida també té un profund significat catòlic. Es tracta de la creu petrina, en honor a la humilitat de Sant Pere. Simó Pere va dir, quan estava a punt de morir crucificat en martiri, que ell no era digne de morir com el seu Mestre, per la qual cosa va demanar ésser crucificat al revés, de forma inversa, que va ser com va morir. D'aquí que defensin l'ús cristià d'aquest símbol, rescatant-lo d'uns continguts popularment anticristians.
![]() |
Aquest article sobre religió és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |