Giglio
De Viquipèdia
Giglio es una illa de la costa de Toscana a Itàlia, al sud-est d'Elba. Es la mes gran de les illes de Toscana després d'Elba i té uns 10 km de llarg i la meitat d'ample. Esta separada 16 km del cap Argentario. El perímetre es de 27 km amb nombroses cales i badies destacant les de Cannelle (al est just al sud de Giglio Porto), Caldane (al est, just al sud de l'anterior), Arenella (nord-est), i Campese (nord-oest), de les que les dos darreres porten el nom dels petit poblets que hi ha a cada una. La ciutat principal es Giglio Porto, i al damunt (nord-oest), a un turo, Giglio Castello. El Poggio della Pagana es l'altura màxima de l'illa amb 496 metres al centre de l'illa; molt proper el Poggio della Chiusa amb 487 metres. L'antic far es a 287 metres, al nord de l'illa. La punta del nord es diu Punta del morto; al oest sobresurt de la costa la península de Franco amb les puntes Faraglione (nord), Gasso (centre) i Mezo Franco (sud); al sud de l'illa hi ha la punta de Capel Rosso; la costa oriental es la mes accidentada destacant les puntes della Carburgina i Radice (nord-est), Lazaretto, Gabianaria i l'Scole (que formen la badia de Giglio Porto, les dos primeres al nord i la darrera al sud), Punta dei Capo Marino (que separa les badies de Cannelle i Caldane) i la Punta Torricella (sud-est) L'illa ha estat coneguda pel seu marbre (granit de Giglio)
Fou habitada des l'edat del ferro i probablement fou una fortalesa etrusca. Sota els romans també fou una base militar i portava el nom de Igilium . Les restes d'una vila romana de Domici Aenobard es conserven a la zona del port però un temple de Diana que hi va existir van desaparèixer totalment. Quant Roma fou conquerida per Alaric el 410 molts fugitius de la ciutats van refugiar a l'illa. Carlemany la va donar a l'abadia de Tre Fontane de Roma, i després fou possessió dels Aldobrandeschi, Pannocchieschi, Caetani, Orsini i de la comuna de Perugia. El 1241 una flota imperial va destruir prop de l'illa a una flota genovesa. El 1264 va passar a Pisa, de la que va passar als Medici de Florència. Des el segle XV fou atacada per pirates; els atacs van durar fins el 1799; el darrer atac venia de Tunísia i fou rebutjat el 17 de novembre de 1799, essent el darrer atac pirata musulmà contra territori europeu occidental. En el dos-cents anniversari de la batalla es va adoptar una bandera insular reservant el gonfanó tradicional (restaurat 1998-1999) per les cerimonies.