Ninetjer
De Viquipèdia
Ninetjer o Neterimw o Neteren (nom d'Horus, Nesut-bit i Nebti: Ninejter = "el que agrada als déus" o "el que pertany a déu") fou el tercer faraó de la Dinastia II de l'antic Egipte.
Manethó li atribueix un regnat de 47 anys i li dona el nom de Binothris. El papir de Turí sembla que esmenta que va morir amb 95 anys i se l'esmenta com Banetjer (Servidor de déu o Ba el de déu). A la llista d'Abidos se'l esmenta com Baneteren o Neteren i a la de Saqqara com Baneteru (Ba el diví). Eusebi l'anomena Biophis.
Segells d'aquest faraó s'han trobat a diversos llocs del Baix Egipte i a Saqqara (en total el nom del faraó apareix 20 vegades; un total de sis tombes particulars a Umm al-Qaab i Saqqara tenen el seu nom; aquestes tombes particulars corresponen a Mdjh Gnwty Ruaben o Niurab (primera part del regnat de Ninetjer), Ptahenhpty (Ni-hpty-Ptah) i a la part final Khnwmneferhotep (Nfr-htp-Khnemw) i Khnwmenii (Ji-en-Khnemw); l'altra esmenta noms d'una ciutat, Grgt Nekhbet, i de déus Hwt-[Hor]-wa-Pe i pertany a un oficial del rei el nom del qual no s'esmenta; una tomba esmenta el nom de Nikara com a possible titular. També a una mastaba a Gizeh (amb segells a 11 gerres) i a la necròpolis de Helwan a la tomba anomenada 504 H4 on s'esmenta el nom Hwt sntjer netjerw, i els déus Per-Desher and Grgt Nekhbet. A Tell al-Farain, a Buto hi ha algunes inscripcions.
Al Alt Egipte nomes sel'l esmenta una vegada a Abidos, a dues gerres de la tomba de Peribsen que possiblement fou portada ali des el nord, amb el nom Nebra sobreescrit com Ninetjer i un altra amb el signe d'una barca. El seu nom també apareix a altres objectes: una etiqueta de vori de la zona de Saqqara i una estatueta de pedra d'alabastre (l'estatueta anomenada de Redjit o be d'Hetepdief, sacerdot encarregat del culte als faraons, que ja vivia durant els precedents regnats)
Les inscripcions a Saqqara fan creure que efectivament va tenir un llarg regnat de al menys 35 anys (va fer el cens bianual al menys 17 vegades).
A la pedra de Palerm s'esmenten fets d'alguns dels seus anys de regnat, un total de 15, del sisè al vint-i-unè. Els anys del 1 al 5 i del 21 al 36 s'han perdut, i els 9 darrers anys apareixen però no es poden llegir al fragment de la pedra del Museu Arqueològic de El Caire. Els fets narrats son:
- any 6é: Shemsw Hor (Festival dels seguidors d'Horus); realització per tercera vegada del cens bianual dels ramats.
- any 7é: Aparició del rei del Baix Egipte i estira la corda per el Hwt Hrw Rn (llegit com [Ntr] r-n (possiblement es referix a la fundació d'una capella)
- any 8é: Shemsw Hor; quarta vegada del cens
- any 9é: Aparició del rei de l'Alt i Baix Egipte a la cursa de Apis
- any 10é: Shemsw Hor; cinquena realització del cens
- any 11é: Aparició del rei del Baix Egipte al seu segon festival de Bark o Sokar
- Any 12é: Shemsw Hor; sisena vegada del cens
- Any 13é: Primera celebració de la festa de Hr sb3 pt (Horus estel del cel) o primera entrada al edifici Hr dw3 pt. Fundació (atac?) dels dominis Shem Re i Mehwt ("El sol ha vingut" i "El Nord"). Els experts no estan d'acord en si cal llegir fundació de les ciutats o atac a les ciutats, la primera versió te mes partidaris
- Any 14é: Shemsw Hor; setena vegada del cens. L'altura del Nil nomes arriba a un cúbit (i segueix baix als següents anys)
- Any 15é: Aparició del Rei del Baix Egipte a la segona cursa d'Apis
- Any 16é : Shemsw Hor; Vuitena realització del cens
- Any 17é: Aparició del rei del Baix Egipte, tercera celebració del Festival de Bark o Sokar
- Any 18é: Shemsw Hor; novena realització del cens.
- Any 19é: Aparició del rei del Baix Egipte, sacrifici en honor de la mare del rei, festes de la eternitat (Djet). La lectura de Maa (n) Mwt-Neswt djet sembla referir-se a la mort de la mare del rei guanyant així l'eternitat però no hi ha unanimitat.
- Any 20é: Shesw Hor; desena realització del cens
La seva tomba es va trobar a Saqqara per l'arqueòleg S. B. Hassan, als anys quaranta, al sud de la piràmide de Djoser i no massa llunyana (150 m) de la del primer faraó de la dinastia, Hotepsekhemui. Es menys gran que la d'aquest i te galeries que tampoc foren acabades. S'inicia a la mastaba del visir Nebkawhor i continua cap a les galeries irregulars a causa de la qualitat de la pedra. Un altra excavació s'hi va fer el 1980 i va revelar que era mes gran que el suposat abans.
Sobre els seus actes constatats a la pedra son en general aparicions als festivals o actes religiosos com el de Sokar, que es feia cada sis anys o el culte a Apis (l'any 9 i 15 del seu regnat), casi tots a la regió de Menfis (al Alt Egipte nomes es feia el de Nekhbet o Elkab). Al any setè es creu que va fundar una capella. El tretze any es va produir la fundació (per alguns atacs) de dues ciutats, una que s'ha traduït com "El Nord" o "Terra del nord" o "Casa del nord" (Mehwt), i un altra que s'anomena Shem-Re, i els experts partidaris de traduir com "atac" consideren que son els signes d'una rebel·lió a la zona del delta. Algunes fets congeuts d'altres fonts, sense data, com l'assistència al festival de Sokar o el 17 cens bianual, podrien haver tingut lloc al 24 i 35 any de regnat.
La seva successió es incerta i ha diverses teories:
- Fou succeït per Peribsen (Seth-Peribsen) a tot el país (possible posterior fragmentació del país)
- Fou succeït per Peribsen al sud i Weneg (o Za) al nord
- Fou succeït per Sekhemib a tot el país (possible posterior fragmentació del país)
- Fou succeït per Sekhemib al sud i Weneg (o Za) al nord
- Fou succeït per Za (dubtós), Weneg, Sened, Nubnefer, Neferkare i Neferkaseker, abans de Sekhemib i/o Peribsen i Khasekhemui
Des la mort del faraó hi ha un període fosc d'una quarantena d'anys i els dubtes per ara no tenen resposta.