Mosquit tigre

De Viquipèdia

Mosquit tigre
Mosquit tigre (Aedes albopictus)
Mosquit tigre (Aedes albopictus)
Classificació científica
Regne: Animalia
Divisió: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Diptera
Família: Culicidae
Gènere: Aedes
Espècie: A. albopictus
Nom binomial
Aedes albopictus
Skuse, 1895

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és un mosquit que es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre. És natiu del sud-est asiàtic, i ocupa un hàbitat que s'estén des de Madagascar fins a Nova Guinea cap a l'est, i fins a la latitud de Corea cap al nord.

Un membre típic de mosquit tigre té una llargària de uns 5 mm. Com els altres membres de la família dels mosquits, la femella està equipada amb una trompa fina i allargada, la probòscide, que usa per prendre sang per nodrir els seus ous. En contrast, el mascle de l'espècie s'alimenta principalment de nèctar. La femella es reprodueix dipositant els seus ous a prop d'aigua, però no directament a dintre (com fan altres mosquits, habitualment a prop d'aigües estancades). En canvi, qualsevol contenidor obert amb una petita quantitat d'aigua és suficient perquè les larves es desenvolupin.

Taula de continguts

[edita] Espècie invasiva

Aquesta espècie es capaç de sobreviure en un ampli rang d'hàbitats i condicions. Generalment és més agressiu que els mosquits indígenes, i els avantatja. El mosquit tigre té una picada ràpida que li permet escapar a la majoria d'intents de matar-lo mentre pica.

El mosquit tigre va arribar a Espanya procedent d'Itàlia l'estiu del 2004. Es va detectar per primer cop a Sant Cugat del Vallès, a prop de Barcelona, i s'ha extés a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies durant el 2005 i 2006. Aparentment, s'ha disseminat a l'interior de vehicles que viatgen diariament entre la ciutat i rodalies.[1]

Als Estats Units, el mosquit tigre es va trovar per primer cop en un carregament de pneumàtics usats al port de Houston l'any 1985 i també, en algun cas, pel comerç de partides de bambú de la sort (Dracaena sanderiana)[2][3]. Des d'aleshores s'ha extés pel sud dels Estats Units i per la costa est fins al sud de Nova Jersey. L'espècie també és a Hawaii, però ha estat allí des d'abans de 1896.

El mosquit tigre és un vector de distribució de malalties com el dengue a Amèrica Central, Sudamèrica i la zona del Pacífic, la febre groga i, encara que amb menor freqüència que l'Aedes aegypti, pot ser vector en la transmisió de la febre del Nil. Estudis americans han evidencial la presència de virus a l'insecte, dels quals, al menys dos, són causants de malalties als humans com la encefalitis equina de l'est. Ni a Catalunya ni a Europa s'ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia, donat que no existeixen les malalties que pot transmetre. [4]

[edita] Control

Aquest mosquit ha esdevingut una moléstia significativa a moltes comunitats pel fet que s'associa fortament amb els humans, en comptes de viure en zones anegades, i és actiu habitualment de dia, en comptes de a la nit o en fer-se fosc. Es cria en contenidors i tolls, i en té prou amb uns centilitres d'aigua per criar. Té una distància de vol reduïda (menys de 400 metres), i per tant els seus llocs de cria seràn probablement a prop del lloc on es trobi el mosquit. (Nishida & Tenorio, 1993).

És, per tant, simple trobar i eliminar els llocs de cria, que mai es troben lluny dels llocs on es produeixen les picades. Cal buidar els tolls de més de 3 dies, les deixalles, testos de plantes i pneumàtics vells que tinguin aigua acumulada, els banys d'ocells, piscines infantils i en general els possibles contenidors d'aigua estancada. L'aigua corrent (rierols, rieres...) no permet la cria, i l'aigua que conté peixos no acostuma a ésser un problema, ja que els peixos es mengen les larves de mosquit.

Les libèl·lules també son un métode excel·lent de control. Les larves de libèl·lula mengen larves de mosquit a l'aigua, i els adults cacen els mosquits aduls al vol. L'aplicació d'insecticides, que també matarà les libèl·lules, no és efectiva, ja que només eliminarà breument els adults, seguit d'un increment a long termini de la població.

Quan sigui possible, s'haurien de buidar totes les acumulacions d'aigua estancada cada tres dies, encara que només tinguin un quart de litre d'aigua. Les deixalles, especialment els contenidors en rases, poden tenir aigua després que la rasa s'assequi, i per tant s'han de netejar. Els llocs que poden acumular aigua de pluja com ara banys d'ocells o piscines infantils s'han de buidar regularment. Els contenidos que no es puguin buidar, es oden tractar amb una cullerada d'oli vegetal, que ofegarà les larves de mosquit quan intentin respirar a la superfície.

[edita] Referencies

  • Nishida, G.M. and J.M. Tenorio. 1993. What Bit Me? Identifying Hawai'i's Stinging and Biting Insects and Their Kin. University of Hawaii Press, Honolulu. 72 pp.
  1. Notícia al diari 20 minutos [1]
  2. El mosquit tigre a la wep del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya[2]
  3. Ferrer, Ona. La invasió del mosquit tigre i altres alienígenes Fundació F. Ferrer i Guardia[3]
  4. El mosquit tigre a la web del Consell Comarcal del Baix Llobregat[4]

[edita] Enllaços externs