Il barbiere di Siviglia

De Viquipèdia

Il barbiere di Siviglia

Tito Gobbi i Maria Callas en una representació d'Il barbiere di Siviglia
Títol original: Il barbiere di Siviglia
Llengua original: Italià
Gènere: opera buffa
Música: Gioacchino Rossini
Llibret: Cesare Sterbini
Font literària: Le Barbier de Séville de Beaumarchais
Actes: dos
Època de composició:
Estrena: 20 de febrer de 1816
Teatre: Teatro Argentina de Roma
Estrena Liceu:
Personatges:
  • Rosina, protegida de Bartolo (mezzosoprano)
  • Doctor Bartolo, protector de Rosina (baix)
  • Conde de Almaviva, un noble de la ciutat. Utilitza el malnom de Lindoro (tenor)
  • Figaro, el barber de Sevilla (baríton)
  • Basilio, mestre de música, còmplice de Bartolo (baix)
  • Berta, serventa del Doctor Bartolo (soprano)
  • Fiorello, servente del Comte (baix)

Il barbiere di Siviglia és una òpera còmica en dos actes de Gioacchino Rossini segons un llibret de Cesare Sterbini al seu torn basat en la comèdia de Beaumarchais Le Barbier de Séville. L'estrena amb el títol Almaviva, o sia l'inutile precauzione tenia lloc el 20 de febrer de 1816, al Teatro Argentina de Roma. Considerada per molts com una de les opera buffa més important.

Rossini va escriure aquesta òpera en un temps rècord, ja que el contracte amb l'òpera es va firmar menys de dos mesos abans de la seva estrena. Rossini al·legava que la va acabar en només tretze dies. L'òpera és essencialment coneguda per la seva ària de Figaro (largo al factotum), per la cèlebre ària de Rosine (una voce poco fa) i pel tema de Don Basilio (la calunnia è une venticello).

L'obertura és memorable gràcies a la seva melodia burlesca. L'única obertura de Rossini que hi podria rivalitzar seria la de Guillaume Tell. Fou escrita inicialment per a una altra obra i després, quan el compositor va realitzar Elisabetta, regina d'Inghilterra també la reutilitzà, fet que en Rossini era bastant normal.