Mamertins
De Viquipèdia
Els mamertins fou el nom que van prendre els habitants de Messana abans de la meitat del segle III aC. Va derivar del nom dels mercenaris que s'havien fet amb el poder a la ciutat.
A la mort d'Agàtocles de Siracusa (289 aC) les seves bandes de mercenaris, majoritàriament procedents de Campània, foren expulsats pels siracusans aliats amb els cartaginesos, i es van refugiar a la ciutat Messana, que els va acollir i una vegada dins es van girar contra els seus protectors i es van apoderar de la ciutat (vers el 282 aC). Els mercenaris es van fer dir mamertins, que vol dir "fills de Mart" (el nom osc de Mart era Mamer). El nom de mamertins es va aplicar amb el temps als habitants de la ciutat en general.
Els mamertins van estendre el seu poder a l'angle nord-est de Sicília i es van fer amos de diverses fortaleses i ciutats. La seva ocupació de Rhegio va reforçar la seva posició que només es va veure alterada per l'arribada de Pirros d'Epir el 278 aC. Els mamertins es van aliar al cartaginesos contra el rei, però en debades. Pirros va derrotar als mamertins i els va ocupar diverses fortaleses però no va atacar Messana mateix. Quant Pirros va tornar a Itàlia els mamertins van enviar un exèrcit que el va atacar per sorpresa en la seva marxa i el va derrotar.
Tot seguit els mamertins es van enfrontar amb Hieró de Siracusa que poc després de la sortida de Pirros s'havia fet amb el poder a la ciutat de Siracusa i dependencies. El 271 aC Rhegio va caure en mans dels romans i llavors Hieró va envair Messana, va conquerir Miles (Mylae), i va derrotar als mamertins a la riba del Longanos (Longanus) i va fer una matança tant gran que la mateixa Messana va estar a punt de rendir-se sense lluitar, i no ho va fer per l'oportuna arribada d'una força cartaginesa sota Anníbal.
Els mamertins van considerar que no podien fer front a la força de Hieró i una part es decantava per una aliança amb Cartago i altre per l'aliança amb Roma. Els darrers es van imposar i una ambaixada va demanar ajut als romans. La intervenció romana fou l'origen de la primera guerra púnica el 264 aC. En endavant els mamertins van tenir la condició d'aliats de Roma, fins que van obtenir la ciutadania romana a finals del segle I aC i van desapareixer com a grup separat.