Flios
De Viquipèdia
Flios (llatí Phlius, grec Phlious) fou una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, el territori de la qual fou conegut com a Fliàsia (Phliasia). Era independent i limitava al nord amb Sició, a l'oest amb Arcàdia, a l'est amb Cleones i al sud amb l'Argòlida. El seu vi era molt apreciat.
Segons Estrabó inicialment la ciutat principal era Araethyrea (Araithurea) però els habitants es van traslladar a una nova ciutat que es va dir Flios. Pausànies no parla d'aquest canvi i diu que la ciutat es va dir inicialment Aràntia perqué fou fundada per Aras i després Araethyrea, del nom de la filla d'Aras, i finalment Flios de Phlias, fill de Cesios i net de Temenos.
Flios va passar als doris sota els rhegnides que venien de Sició. Part dels habitants van emigrar a Samos i a Clazòmenes; entre els emigrants a Samos hi havia Hippasos, ascendent de Pitàgores. Fou governada per una aristocràcia dòrica. En temps de Pitàgores va quedar subjecte a la tirania de Lleó.
Flios va enviar 200 soldats a les Termòpiles i 1000 a Platees. Durant la guerra del Peloponès fou aliada d'Esparta i enemiga d'Argos. El 393 aC apareixen exiliats de la ciutat que eren amics de Esparta el que fa suposar que a la ciutat governaven els demòcrates, però Flios va romandre en aliança amb Esparta i aquest any fou derrotada per Ifícrates i van haver de cridar als espartans que van establir una guarnició i van forçar el retorn dels exiliats. Però aviat els espartans es van retirar amb els exiliats.
El 383 aC aquestos darrers van aconseguir altre cop el suport d'Esparta i la ciutat els va admetre altre cop (383 aC). El conflicte civil que va seguir a Flios va provocar una nova intervenció d'Esparta i el rei Agesilau va assetjar la ciutat (380 aC) que va resistir 18 mesos i finalment es va rendir per manca de menjar (379 aC). Agesilau va instal·lar un consell de 100 membres dels que la meitat eren exiliats i l'altre meitat de l'antic govern, amb l'encàrrec de redactar una nova constitució. Des llavors van romandre lleials a Esparta. Durant la guerra d'Esparta i Tebes, els argius van ocupar Tricarànion (propera a Flios pel nord) i els de Sició la ciutat de Thyamia propera a la seva frontera.
El 368 aC la ciutat fou capturada per exiliats del partit democràtic dels que havien estat expulsats de la ciutat el 380 aC, mercès a l'ajut que van rebre de contingents d'Arcàdia i Èlide que anaven a ajudar a Epaminondes al istme. Però després d'algunes lluites en foren expulsats ràpidament i els arcadis rebutjats davant les muralles.
El 367 aC el comandant tebà de Sició amb l'ajut del tirà local Eufron, va atacar la ciutat en combinació amb els habitants de Pel·lene,però altre cop foren rebutjats.
En el període macedoni va estar subjecte a tirans, però finalment el tirà Cleònom va abdicar el poder i la ciutat va ingressar a la Lliga Aquea.
A Phlios va neixes Pràtines, inventor del drama satíric, que va competir amb Èsquil pel premi a Atenes. La tomba del seu fill Arísties era a l'àgora.
Es conserven ruïnes prop de la muntanya Tricaranum, anomenades Paleókastron.