2006
De Viquipèdia
Anys: | 2003 2004 2005 - 2006 - 2007 2008 2009 |
Dècades: | Dècada del 1970 Dècada del 1980 Dècada del 1990 - Dècada del 2000 - Dècada del 2010 Dècada del 2020 Dècada del 2030 |
Segles: | Segle XX - Segle XXI - Segle XXII |
Taula anual del segle XXI - Calendari d'esdeveniments |
Calendari gregorià | 2006 MMVI |
Ab urbe condita | 2759 |
Calendari armeni | 1455 |
Calendari xinès | 4702 – 4703 |
Calendari hebreu | 5766 – 5767 |
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
2061 – 2062 1928 – 1929 5107 – 5108 |
Calendari persa | 1384 – 1385 |
Calendari islàmic | 1427 – 1428 |
Calendari rúnic | 2256 |
Taula de continguts |
[edita] Esdeveniments previstos
[edita] Desembre
- 17 de desembre - Sant Joan Despí (Baix Llobregat) - TV3 celebra la seva Marató anual, aquest cop contra les malalties cròniques.
[edita] Sense data
[edita] Esdeveniments ocorreguts
[edita] Món
[edita] Gener
- 15 de gener - Va ser electa primera presidenta de Xile Michelle Bachelet.
- 15 de gener - Primera ronda de les eleccions presidencials de Finlàndia.
- 19 de gener - Salamanca (Espanya): Surt la primera remesa dels papers de Salamanca cap a Catalunya, amb parada a Madrid.
- 25 de gener - Eleccions parlamentàries a Palestina, que són guanyades pel partit islamista nacionalista Hamàs.
- 29 de gener
- Calendari xinès - Començà l'any del Gos.
- Segona ronda de les eleccions presidencials fineses.
[edita] Febrer
- 10 de febrer al 26 de febrer - XX Joc Olímpics d'Hivern a Torí, (Itàlia).
[edita] Març
- 15 de març - Madrid - El Tribunal Suprem no admet a tràmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el Projecte de Nou Estatut de Catalunya.
- 18 de març - Burgos - Es dóna a una veïna de la ciutat el primer DNI electrònic a Espanya.
- 22 de març - Euskadi: ETA anuncia un alto el foc permanent.
- 27 de març - Les Corts Valencianes aproven el nou Estatut valencià.
- 28 de març - Israel: eleccions legislatives, que són guanyades pel Kadima.
- 29 de març - Eclipsi de Sol total, visible a (Brasil, Oceà Atlàntic, Sàhara, Turquia, Geòrgia, Rússia, Kazakhstan i Mongòlia). A Catalunya es va poder veure de forma parcial.
- 30 de març - Madrid: el Congrés dels Diputats aprova l'Estatut d'autonomia de Catalunya per 189 vots a favor, 154 en contra i dues abstencions.
[edita] Abril
- 1 d'abril al 3 d'abril - La Final Four de Bàsquet masculí de la NCAA es celebrà; al RCA Dome d'Indianàpolis, a Indiana (Estats Units d'Amèrica).
- 4 d'abril - Segons el diari The Guardian el Regne Unit hauria mantingut centres de tortura a Alemanya al final dels anys 40.
- 7 d'abril - Els ciutadans de la Unió Europea poden ara registrar els noms de domini .eu, que sustituïran els antics eu.int TLD el 7 de desembre.
- 10 d'abril - Itàlia: eleccions legislatives, on es produeix un empat tècnic entre les dues forces aspirants a fer-se amb el govern. L'Unione de l'opositor Romano Prodi guanya per un estret marge.
- 10 d'abril - França: El Primer Ministre retira el contracte de primera feina, degut a les vagues.
- 11 d'abril - Madrid, Espanya: Es fa efectiva la renúncia de José Bono al càrrec de ministre espanyol de defensa i la sortida de la ministra espanyola d'ensenyament, María Jesús Sansegundo del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i hi entren Alfredo Pérez Rubalcaba (interior) i Mercedes Cabrera ( ensenyament). José Antonio Alonso passa a de ser ministre de l'interior a ministre espanyol de defensa.
- 16 d'abril - Pasqua (Cristianisme de l'Oest).
- 23 d'abril - Pasqua (Cristianisme de l'Est).
- 30 d'abril - Almonacid de Zorita, Guadalajara, Espanya: Es tanca per primer cop en la història d'Espanya una central nuclear de manera definitiva: la José Cabrera.
[edita] Maig
- 3 de maig - Vigo (Pontevedra, Espanya): El FC Barcelona es proclama matemàticament campió de la Lliga espanyola de futbol professional després de guanyar 0-1 al Celta de Vigo.
- 4 de maig - Eleccions locals a Anglaterra, on el Partit Laborista britànic pateix una forta devallada front els partits conservadors i d'ultra-dreta. Aquest fet obliga al primer ministre Tony Blair a fer una remodelació del seu govern.
- 10 de maig - Roma: Giorgio Napolitano, del Partit dels Demòcrates d'Esquerra, és elegit President de la República Italiana a la quarta volta de votació. És el primer cop que un ex-comunista ocupa aquest càrrec.
- 17 de maig - París, França: final de la lliga de campions, a la que s'enfrontaren el FC Barcelona i l'Arsenal. Guanya el primer per 2 gols a 1.
- 20 de maig - El Festival d'Eurovisió es celebrà a Atenes, Grècia. Finlàndia resultà guanyadora amb la cançó Hard Rock Hallelujah, mentre que Andorra, amb la cançó Sense tu, no passà de la semifinal.
- 21 de maig - Montenegro: referèndum en el que assoleix la independència de Sèrbia i Montenegro.
- 24 de maig - Istanbul, Turquia: es declara un gran incendi a l'aeroport Internacional d'Atatürk.
[edita] Juny
- 3 de juny - Podgorica (Montenegro): El Parlament de Montenegro declara la independència del país de Sèrbia i Montenegro.
- 6 de juny - Data que es considerada per molts el dia de l'anticrist. Això és degut a que a la numerologia el 666 és el nombre de la bèstia. 6 del 6 del 06.
- 9 de juny al 9 de juliol - Celebració de la Copa del Món de Futbol (Mundial) 2006 a Alemanya. Itàlia guanya França als penalties a la final de Berlín, proclamant-se campiona del món per quarta vegada en la història.
[edita] Juliol
- 9 de juliol - Londres: Rafel Nadal queda com a subcampió del torneig de tenis de Wimbledon després de perdre la final davant el número u del món, el suís Roger Federer.
- 11 de juliol - Bombai (Índia): atemptat terrorista al ferrocarril, atribuït a islamistes radicals de la regió del Caixmir que reinvindiquen l'annexió al Pakistan.
- 30 de juliol - República Democràtica del Congo: es celebren eleccions presidencials i parlamentàries per primer cop en quaranta anys.
- 31 de juliol - Madrid: El PP posa un recurs d'inconstitucionalitat a l'Estatut de Miravet davant el Tribunal Constitucional.
[edita] Agost
- 1 d'agost - L'Havana (Cuba): s'anuncia que el president Fidel Castro cedeix els seus poders temporalment al seu germà Raúl Castro Ruz per sotmetre's a una operació.
- 6 d'agost - Budapest (Hongria): Pedro Martínez de la Rosa es converteix en el primer pilot català de Fórmula 1 en pujar al podi d'un Gran Premi.
- 10 d'agost - Londres (Regne Unit): L'alarma antiterrorista puja al nivell màxim (perill d'atac terrorista inminent) qual l'Scotland Yard desarticula una banda terrorista islàmica que tenia la intenció de fer explotar diversos avions en ruta entre aquest país i els EUA amb explosius líquids camuflats entre l'equipatge de mà. L'aeroport de Heathrow és clausurat durant unes quantes hores i s'extremen les mesures de seguretat als vols amb origen o destí a la Gran Bretanya.
- 22 d'agost - Villada (Palència, Espanya): descarrilament d'un tren Intercity, que provoca 6 morts i 36 ferits.
- 23 d'agost - Milà (la Llombardia, Itàlia): la Viquipèdia en Llombard assoleix 2000 articles.
- 24 d'agost - Praga (República Txeca): La Unió Astronòmica Internacional acorda una redefinició del terme planeta que considera vuit els planetes que configuren el sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Plutó, Ceres i Xena són considerats planetes nans.
[edita] Setembre
- 12 de setembre - Madrid (Espanya): El Congrés dels Diputats aprova amb 307 vots a favor (PSOE, PP, CiU, ERC, PNB, CC, BNG, CHA i EA) i 6 abstencions (EU i ICV) l'admissió a tràmit parlamentari del nou Estatut de les Illes Balears.
- 14 de setembre - Dresden (Saxònia, Alemanya): Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial s'ordenen rabins al país.
- 18 de setembre - Budapest (Hongria): Manifestants que protestaven per les mentides deliberades recentment descobertes del primer ministre socialista Ferenc Gyurcsány durant les darreres eleccions legislatives assalten el Parlament i la seu central de la televisió pública.
- 19 de setembre - Bangkok (Tailàndia): cop d'estat contra el govern democràtic del primer ministre Thaksin Shinawatra.
[edita] Octubre
- 9 d'octubre - Corea del Nord: El govern estalisnista del país anuncia que ha realitzat proves amb armes nuclears malgrat la desaprovació unànime de la comunitat internacional.
- 12 d'octubre- El Premi Nobel de Literatura és concedit a l'escriptor turc Orhan Pamuk.
- 13 d'octubre - El Premi Nobel de la Pau és concedit a l'economista bengalí Muhammad Yunus i al Banc Grameen.
- 15 d'octubre - Equador: El dretà Álvaro Noboa i l'esquerrà Rafael Correa queden primers en la primera volta de les eleccions presidencials de l'Equador, amb un 27% i un 22% dels vots, respectivament.
- 17 d'octubre - Roma (Laci, Itàlia): Greu accident al metro, que causa un mort i un centenar de ferits.
- 22 d'octubre - Sao Paulo (Brasil): Michael Schumacher es retira com a pilot de Fórmula 1 i Fernando Alonso aconsegueix el seu segon campionat del món de pilots.
- 30 d'octubre - Brasil: Luiz Inácio Lula da Silva guanya la segona volta de les eleccions presidencials de 2006 amb el 60,83 % dels vots.
[edita] Novembre
- 5 de novembre - Bagdad (Iraq): Un tribunal condemna a mort l'exdictador del país Saddam Hussein per delictes contra la humanitat.
- 7 de novembre - EUA: Eleccions a la Cambra de Representants i al Senat. Els demòcrates recuperen la majoria a les dues cambres, provocant una crisi al govern republicà del president George Bush, on el secretari de defensa, Donald Rumsfeld, dimiteix.
- 16 de novembre - França: Eleccions primàries per a la candidatura a la presidència de la República Francesa del Partit Socialista de 2007. Ségolène Royal guanya per un 60% de vots respecte als seus contrincants, Dominique Strauss-Kahn i Laurent Fabius, amb un 20% cadascun.
- 27 de novembre- Ottawa (Canadà): El Parlament federal aprova una moció que defineix el Québec com a una nació dins d'un Canadà unit.
[edita] Desembre
- 3 de desembre - Santiago (Xile): l'exdictador del país Augusto Pinochet és operat d'urgència en un hospital militar de la ciutat per un infart de miocardi.
[edita] Països Catalans
[edita] Gener
- 12 de gener - Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès): explosió de gas a la Rambla del Fondo.
[edita] Febrer
- 13 de febrer - Barcelona: S'obre el congrés mundial de telefonia mòbil 3GSM, que és el primer cop que es celebra a la ciutat.
[edita] Març
- 17 de març - Barcelona: Greus disturbis entre els joves que celebraven un 'macro-botellón' clandestí al barri del Raval i la policia.
[edita] Maig
- 11 de maig - Barcelona: El president de la Generalitat Pasqual Maragall anuncia el cessament dels consellers d'ERC a causa del suport del partit al vot negatiu de cara al referèndum de ratificació del nou Estatut d'Autonomia
[edita] Juny
- 1 de juny - Catalunya: Comença la campanya pel Referèndum de ratificació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
- 3 de juny - Tarragona: El Gimnàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez.
- 13 de juny - Palma: El Parlament de les Illes Balears aprova la reforma de l'Estatut d'Autonomia amb el suport de PP, PSOE i UM.
- 15 de juny - Ciutadella (Menorca): Una rissaga causa danys greus al port.
- 18 de juny - Catalunya: Es celebra el Referèndum estatutari a Catalunya de 2006. Guanya el sí per un 73,4% dels sufragis, mentre que el no ha obtingut un 20%. L'abstenció supera el 50% del cens.
[edita] Juliol
- 3 de juliol - València: Descarrilament d'un comboi de la línia 1 del metro, entre les estacions de Jesús i de Plaça d'Espanya. Segons la Generalitat hi ha 41 morts i una tretena de ferits de diversa consideració. Aquest incident és considerat com el pitjor desastre ferroviari ocorregut a l'Estat Espanyol fins al moment.
- 8 i 9 de juliol - València: visita del papa Benet XVI a la ciutat en motiu del V Encontre Mundial de les Famílies.
- 28 de juliol - El Prat de Llobregat (Baix Llobregat): Una vaga no convocada oficialment del personal de terra de la companyia aèria espanyola Iberia provoca el colapse de l'aeroport de El Prat durant alguns dies.
[edita] Agost
- 9 d'agost - Catalunya: entrada en vigor de l'Estatut de Miravet. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ho celebra amb un acte institucional a Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà)
- 19 d'agost - Son Servera (Mallorca): dues manifestacions de signe oposat degut al Conflicte de la piscina de Son Servera.
[edita] Setembre
- 8 de setembre - Madrid i Barcelona: José Montilla renuncià al càrrec de ministre espanyol d'Indústria en favor de l'actual alcalde de Barcelona, Joan Clos, que al seu torn serà succeït per l'actual portaveu de l'Ajuntament, Jordi Hereu. D'aquesta manera, Montilla pot presentar-se com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
- 11 de setembre - Palma: Televisió de Mallorca començà les seves emissions regulars.
[edita] Octubre
- 10 d'octubre - Martorell (Baix Llobregat): Altercats a la finalització d'un míting del Partit Popular a la ciutat. Tant dirigents del PP com de les Joventuts Socialistes de Catalunya s'hi veuen implicats.
- 29 d'octubre - Xest (Foia de Bunyol): El motorista mallorquí Jorge Lorenzo es proclama campió del món de 250cc.
[edita] Novembre
- 1 de novembre - Catalunya: Eleccions al Parlament. Tant CiU com PSC necessiten unir-se en coalició post-electoral amb altres partits minoritaris si volen formar govern a la Generalitat.
- 7 de novembre - Barcelona: Es presenta a la premsa l' Acord nacional de l'entesa de progrés, pel que PSC, ERC i ICV-EUiA formaran govern a la Generalitat de Catalunya amb el socialista José Montilla al capdavant.
- 16 de novembre - Girona: S'hi celebra una cimera d'alts mandataris dels governs espanyol i francès.
- 17 de novembre - Barcelona: Es constitueix el Parlament de Catalunya de la VIII Legislatura. Ernest Benach i Pascual (ERC) n'és reelegit president.
- 24 de novembre - Barcelona: José Montilla i Aguilera (PSC) és investit com a 128è President de la Generalitat de Catalunya.
- 27 de novembre - Andratx (Mallorca): El batle Eugenio Hidalgo Garcés (PP) és detingut acusat de corrupció.
- 29 de novembre - Barcelona: Presa de possessió dels consellers de la Generalitat de Catalunya de la VIII Legislatura, així com també del vicepresident Josep-Lluís Carod Rovira (ERC).
[edita] Naixements i necrològiques
[edita] Naixements
[edita] Necrològiques
- 19 de maig - Barcelona: Aleix Vergés, més conegut com a DJ Sideral, DJ i músic.
- 28 de juliol - València: Toni Mestre, periodista valencià
- 2 d'agost - Perpinyà (Rosselló): Max Havart, compositor de sardanes.
- 17 d'agost - Barcelona: Agustí de Semir, advocat català que participà en la lluita anti-franquista i fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
- 22 d'agost - Palma: Claudio Boada Villalonga, banquer.
- 22 de setembre - Palma: Francesc Quetglas i Rosanes, conseller de transports, obres públiques i habitatge del Govern de les Illes Balears durant l'etapa del Pacte de Progrés.
- 6 d'octubre - Terrassa: Antoni Gutiérrez Díaz, exdirigent del PSUC.
- 16 de novembre - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
- 16 de novembre - Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i i activista cultural.
- 11 de març - La Haia, Holanda: Slobodan Milosevic, polític, ex-president de Sèrbia.
- 1 de juny - Madrid, Espanya: Rocío Jurado, cantant de flamenc i cobla.
- 6 de juny - Scottsdale, (Arizona), EUA: Billy Preston, compositor i teclista.
- 12 de juny - Viena, Àustria: György Ligeti, compositor jueu hongarès (resident i ciutadà d'Àustria en morir).
- 11 de juliol - Ingúixia: Xamil Bassàiev, líder separatista de Txetxènia.
- 16 d'agost - Brasília, Brasil: Alfredo Stroessner, militar i dictador paraguaià, exiliat al Brasil en el moment de la seva mort.
- 29 d'agost, El Caire (Egipte) - Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
- 4 de setembre - Cairns, Austràlia: Steve Irwin, aventurer Australià, és conegut per que feia el programa (El caçador de cocodrils).
- 7 d'octubre - Moscou (Rússia): Anna Politkovskaia, periodista russa coneguda per les seves crítiques al govern de Vladímir Putin. Morí assassinada a trets.
- 12 d'octubre- Roma (Itàlia): Gillo Pontecorvo, director de les pel·lícules La Batalla d'Alger i Operación Ogro.
- 6 de novembre - Cercedilla (Madrid): Francisco Fernández Ochoa, esquiador espanyol, medalla d'or als Jocs Olímpics d'hivern de 1972.
- 16 de novembre - Budapest (Hongria): Ferenc Puskas, futbolista.
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
=
Si desitgeu realitzar alguna aportació al Calendari d'esdeveniments o a les Taules Anuals, us recomanem que consulteu prèviament el llibre d'estil, per tal d'aconseguir una coherència entre tots els viquipedistes.