Manuel Milà i Fontanals

De Viquipèdia

Bust de Manuel Milà i Fontanals, situat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona
Ampliar
Bust de Manuel Milà i Fontanals, situat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona

Manuel Milà i Fontanals (1818-1884), filòleg, erudit i escriptor. Va néixer a Vilafranca del Penedès. Se'l considera un dels impulsors de la Renaixença, gràcies als seus esforços en la restauració dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia.

Es va llicenciar en Dret als Estudis Generals de Barcelona. Entre 1838 i 1844 va estudiar a Paris, i va estudiar directament sobre els manuscrits la poesia provençal. A partir de 1845, retornà a Cataluya, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any després guanyava la càtedra de Literatura a la Universitat de Barcelona.

Cal remarcar la seva activitat com a historiador de la literatura medieval catalana i la seva intervenció, a les darreries del segle XIX, en les polèmiques sobre la unificació de l'ortografia. Proposant, l'any 1861, la divisió dialectal de català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Estudià amb noves prespectives la poesia popular catalana;

  • Observacions sobre la poesía popular (1853)
  • Romancerillo Catalán (1882)), on apareix per primera vegada impresa la Cançó del Comte l’Arnau

La poesia trobadoresca;

  • De los trovadores en España (1861)

La literatura castellana antiga;

  • De la poesia heroico-popular castellana (1874))

La literatura catalana antiga;

  • Resenya històrica i crítica dels antics poetes catalans

I el psicologisme escocès;

  • Principios de Estética (1857-1869).

Les seves Obres completes, foren editades per Marcelino Menéndez Pelayo del 1886 al 1896.

En altres llengües