Shan

De Viquipèdia

Shan és un dels sets estats de la Unió de Birmània. Té una població de 4.000.000 d'habitants i una superficie de 158.222 km². Està dividit en 34 estats (abans eren 33 pero el 1947 s'hi va afegir Kokang que era un sub-estat).

Bandera del Estat Shan i de la nació shan
Ampliar
Bandera del Estat Shan i de la nació shan

L'estat està poblat pels shan, emparentats amb els tai o dai. Les minories principals són els wa, els pa-o, els palaung, els lahu, els kokang i els akha, grups tots ells emparentats amb els shans.

El poble dels shan (a Tailàndia anomenats tai yai que vol dir "germà gran de Tai") està format per un sis milions de persones, de religió budista i que parlen la llengua tai amb varietats dialectals; tenen un alfabet propi derivat del sànscrit. Els shans viuen a la seva major part a Myanmar (prop de 4.000.000), pero també a Xina (Yunnan), Tailàndia (prop de 2.000.000) i Laos.

El seu símbol nacional és el tigre. La lluna també és un símbol shan. Els shan disposen de bandera nacional adoptada el 1947 i que el 1948 fou adoptada també per l'estat Shan.

Hi ha dotze subgrups pero avui dia els shans ja no s'hi reconeixen, i tots es consideren nomès shan:

  • Tai Nue (Xina)
  • Tai Lam (shans negres a Laos)
  • Tai Sa (Xina)
  • Tai Mao (frontera entre Xina i l'estat Shan)
  • Tai Khun (estat Shan)
  • Tai Sipson Panna (nord de l'estat Shan)
  • Tai Kham Ti (nord de l'estat Shan, i Estat Kachin)
  • Tai Lue (Lanna a Tailàndia)
  • Tai Long (Tailàndia i centre de l'estat Shan)
  • Tai Leng (Estat Kachin, i frontera amb l'estat Shan)
  • Tai Loi (Muntanyes Shan)
  • Tai Lai (estat Shan)

El esta esta habitat per les següents nacions o grups:

  • Mong Tai (Shan)
  • Taikhamti (Khamti Shan)
  • Yun (La-O)
  • Gon (Khun)
  • Aik
  • Kwi
  • Pyin
  • Yao
  • Pale
  • Taungyo
  • Danaw o Danu
  • Hpyin Danu
  • Tai Lwoi o Tai-Loi
  • Tai-Lem
  • Tai-Lon
  • Tai-Lay
  • Tai-kaik
  • Tha-O
  • Tai Liam
  • Sanaw
  • Myaungzee
  • Silay
  • Yinkyar
  • In (En)
  • Yinnet
  • Mongthar
  • Son (Hsan)
  • Mongmaw
  • Khamu
  • Taikhun
  • Intha
  • Lwaila
  • Wa
  • Pa-O (Taungthu)
  • Palaung
  • Kay o Kaw (Ah-kha o Akha)
  • Lahu
  • Hkun
  • Man Zi
  • Kokang
  • Yin Kya
  • Yin Net
  • Shan Gale
  • Shan Gyi
  • Eik-swair
  • Maingtha
  • Maw Shan

Taula de continguts

[edita] Origens

Els ancestres dels shan són originaris de Kwangsi i Keichow a la Xina, on estan documentats vers el 650 aC, i van emigrar al sud al segle II aC pressionats per l'expansió xinesa. Aquestes poblacions van originar els vietnamites (yueh), els laosians, els khmers, i els tai. Aquestos darrers es van establir a la primera centúria abans de Crist a l'actual Estat Shan i sud de la Xina, a Yunnan, on vers el 650 van formar un estat anomenat Nan Chao i van resistir a la conquesta xinesa fins el 1253. Nan Chao va dominar la vall del Irrawaddy (Irawady) i va entrar en contacte amb el regne dels Pyu (ancestres del birmans), que dominaven les planes de l'alta Birmània. Expedicions de Nan Chao van arribar fins al regne mon. El regne de Ahom, a l'actual Assam, en fou tributari. Al segle X amb l'expansió de Nan Chao, una part del poble que foren els ancestres dels shan es van establir al actual Estat Shan, on ja vivien al segle XI quan va pujar al tron de Pagan el rei birmà Anawrahta (1044). El rei va establir una sèrie de fortificacions que separaven els seus dominis dels terrenys muntanyosos ocupats pels ancestres dels shan.

Els atacs xinesos sobre Nan Chao van acabar per la conquesta del regne el 1253. Els fugitius van passar més al sud on ja hi havia molta gent del mateix poble establerta; aquesta separació fou profunda, doncs van quedar dividits en occidentals i orientals; el darrers van donar origen a Tailàndia i els primers als Shan. El 1262 els fugitius de Nan Chao van ocupar Chiengrai, el 1296 Chiengmai i el 1315 Ayuddhya (Ayuthya); a cada lloc es va establir un regne. A l'alta Birmània els Shan van establir regnes a Mogaung (Mong Kawng) i Mohnyin (Mong Yang), i a la vall de Shweli el regne Mao. El regne de Pagan va caure sota els atacs xinesos el 1287 i fou destruït. Fou un príncep shan el que va aprofitar el buit de poder i el 1312 va prendre el títol reial de Thihathu i es va coronar com a rei de Birmània a Pinya

Els shan de Mao, Mohnyin i Mogaung van atacar al regne de Pinya i al regne de Sagaing el 1364. Després de la guerra un príncep (Thadominbya) shan d'Ava va reunir Pinya i Sagaing i va formar un nou regne (regne d'Ava) que va durar fins el 1531.

El 1527 Ava estava sota l'atac del saofa (príncep) de Mohnyin i es va produir una emigració de Shans vers Toungoo on es va establir un nou regne. Thohanbwa, fill del príncep de Moehnyin, va esdevenir rei d'Ava el 1531 però fou aviat assassinat i el 1543 el va succeir Onbaung Khun Maing.

Al 1555 a Toungoo el rei Bayinnaung va aconseguir reunificar altra cop Birmània. Els prínceps shans es van sotmetre a la seva sobirania però van restar completament lliures internament. El shans van quedar confinats als seus actuals territoris el 1604. Els prínceps Shan van ser lleials al rei de Birmània i els soldats shan van participar a les guerres del país fins el 1886 quant va quedar ocupat pels britànics. Llavors els prínceps shan van nomenar dos prínceps birmans Limbin i Saw Yan Naing, per encapçalar la federació de principats shan i fer la guerra als britànics

[edita] Conquesta britànica

El 1886 els Saofas (prínceps) dels estats Shan del sud van formar una Confederació de la que fou nomenat cap el príncep Limbin, amb l'idea de conquerir Birmània i proclamar rei al príncep. Cinc principats, Laikha, Mongkung, Kehsi Mansam, Mongpan, i Yawnghwe no es van unir al príncep. Hi van haver combats durant alguns mesos. El 1886 el príncep Limbin havia ocupat quatre dels estats oposats però Yawnghwe encara resistia. La seva capital fou assetjada un any sota la direcció de Sao Weng i el seu pare Hkun Shwe Paik. Finalment els britànics van aconseguir establir un destacament britànic es va establir a Hlaingdet sota comandament del coronel Stedman del tercer regiment Gurkha; la direcció política fou encomanada a Arthur Heddings Hildebrand auxiliat per James George Scott (conegut per Scott de les muntanyes Shan) i van passar a l'ofensiva el gener de 1887. El 15 de gener de 1887 van guanyar la batalla de Vall de Gegauk i el 19 de gener la del pas de Pyindeik. Els shan atacaven com podien als britànics; a la batalla de Nam Hkon els britànics van tornar a guanyar i el 6 de febrer van arribar a Heho prop dels forts de Kugyo i Bangwe on es van concentrar les forces shan. Els forts van ser ocupats i els shan es van retirar a Lawksawk, capital del principat del mateix nom del que Sao Weng era príncep. Els shan van desenvolupar una tàctica de guerrilla i els seus homes foren coneguts com els kullas. El 14 d'abril els britànics van atacar Lawksawk des de Pwela i Pangtara. Sao Weng es va retirar a Kengtung, d'on també es va haver de retirar. El príncep de Kengtung va acceptar el protectorat britànic si bé el principat no va quedar pacificat fins el 1890. Sao Weng va fugir a Xina amb els seus seguidors i es va establir a Mong on va morir el 1896 i del seu principat en fou investit un altre príncep. Els altres estats van acceptar el protectorat britànic i la frontera del país va ser delimitada com és ara l'actual estat Shan.

[edita] Domini Britànic

Els prínceps shan van ser posats sota protecció britànica el 1887 però van conservar l'administració interna, si bé assistits per superintendents de la British Frontier Area Service dins l'administració de l'Índia Britànica. Aquesta situació va durar fins el 1893.

Entre el 1897 i el 1922 una limitada autonomia fou introduïda pels britànics a Birmània. Un príncep shan fou nomenat representant dels shan al Consell Assessor del governador (per matèries que els afectessin).

El 1922 es van crear els Estats federats Shan amb un consell federal presidit per un comissionat britànic, i els prínceps van rebre el dret de discutir i assessorar a l'Administrador general. Els estats eren 33 en aquell moment. La bandera dels Estats federats shan fou blava amb un animal groc amb aparença de drac però que devia ser un tigre, sobre set flames blanques.

El 1935 es va crear a Birmània un govern format per 91 districtes però als Estats federats Shan, gràcies als esforços dels prínceps, es va crear un executiu permanent seleccionat pel Consell federal. Aquest executiu podia mantenir contactes permanents amb el governador sobre matèries de l'administració general.

Per la llei de 1935 (Burma Act) els Estats federats Shan foren separats de la província índia de Birmània i posats en un segon nivell administratiu. El 1937 la província de Birmània va quedar separada de l'Índia Britànica.

[edita] Ocupació japonesa

El 1942 els japonesos van ocupar Birmània i a finals d'any van entrar als Estats Shan i el 1943 ja havien ocupat tots els estats. Els prínceps shan van ser hostils als japonesos, (dos principats, els de Kengtung i Mongpan, foren cedits a Tailàndia). El 1945 van tornar els britànics i van restablir els estats i als prínceps deposats pels japonesos. Els Estats Shan i Birmània van quedar sota administració militar i les matèries civils foren encarregades a la Civil Administration Service (Burma), dirigida per oficials militars, coneguda per les sigles CAS (B). El governador de Birmània a l'exili (a Simla), Sir Reginald Dorman Smith, va tornar al cap de poc temps al país, i va anunciar la creació d'una "Frontier Areas Administration" amb els països Arakan, Xin, Naga, Katxin, Shan, i el districte del Salween; els dos darrers van ser considerades àrees reservades i posades sota directe control del governador, i els altres districtes van tenir administracions de diversos tipus però sempre pensant en anar cap un sistema unificat. Així els taungoks Xin, els duwas Katxin, els saofas Shan , els sakwes Karen, que administraven les seves pròpies àrees, estava previst de substituir-los per un consell assessor i comitès a diversos nivells, més propers de sistemes democràtics. Els poders tradicionals haurien de compartir l'administració amb consells assessors que els reduirien el poder, per tant els caps afectats van rebutjar la creació de la Frontier Area Administration, sense adonar-se que la seva existència hagués separat aquestes terres de Birmània quant aquest país arribès a la independència.

[edita] Període de 1946 a 1948

Els prínceps shan van convocar una conferencia a Panglong el 1946 on els delegats birmans (Aung Sang) van insistir en una unió entre els birmans i les nacions perifèriques; els prínceps shan van demanar la independència a aquesta reunió, el 6 de febrer de 1946. Es va convocar una segona conferencia al mateix lloc per l'any següent. Durant els següents mesos els britànics van haver de accedir a la independència de Birmània (Acord Sang-Atlee) i es va formar un govern interí en previsió d'una assemblea constituent. Els pobles perifèrics havien de decidir si volien entrar a una unió amb Birmània. A la segona Conferencia de Panglong el 12 de febrer de 1947 es va decidir la unió però es reconeixia que al cap de deu anys els shans podrien exercitar el dret d'autodeterminació i si volien, sortir de la unió (Aung Sang si va comprometre, però aquest dret fou conculcat després de la seva mort). El consell nacional va adoptar la bandera nacional que fou hissada el 7 de febrer de 1947 segons el disseny de Khun Kya Bu. El príncep de Mongpan fou designat membre del consell executiu del governador i conseller del Area de Frontera, en que també foren seleccionats Sama Duwa Sinwa Naw i U Vum Ko Hau pels Katxin i pels Xin. Per acomplir alguns punts del acord dels birmans amb els britànics (s'havia establert governs representatius electes, però a l'àrea de frontera no es podien celebrar eleccions per manca d'infraestructura) el Consell federal del Estats Shan es va dissoldre i fou substituït per un Consell dels Estats Shan composat per els saofas i un numero igual de representants del poble en forma de cos electoral. Els Estats Shan enviarien 25 representants a l'assemblea constituent que es va elegir el 10 de juny de 1947. El 19 de juny de 1947 Aung Sang i altres líders nacionals foren assassinats, entre ells Chao Sam Htun, príncep de Mongpan o Mong Pawn (Conseller del Area de Frontera i representant Shan al consell executiu del governador). Tot i així els Shan van restar a l'assemblea i van aprovar la constitució al octubre, que fou sancionada per la corona. La independència formal esdevindria el 4 de gener del 1948. L'autonomia dels Estats Shan era limitada.

[edita] El país Shan dins de Birmania

A començaments del 1954 va créixer el descontentament i els prínceps van reclutar joves i estudiants (i segons el govern també a bandits i traficants) i van crear l'organització "Valiant Youth Organization.". El 1957 es va incomplir l'acord de Panglong i els shan van formar l'Exèrcit de la independència Shan. El 1958 el primer ministre birmà U Nu va entregar el poder al general Ne Win. El 13 de febrer de 1959 els prínceps van abdicar el seu poder en el govern nacional electe (menys el príncep de Kokang que no va voler abdicar en el govern Shan i ho va fer a favor del poble de Kokang), i es va constituir la Unió de Repúbliques del País Shan, un estat casi bé federal integrat per els diversos estats Shan (abans principats) amb els territoris d'altres ètnies que vivien al país; es va constituir un govern provisional dirigit pel Partit Progressista del estat Shan (guanyador de les eleccions) i es va iniciar la rebel·lió amb l'atac al quarter militar de Ponpakyin. Durant els següents anys es van produir combats a tot el país Shan contra l'exèrcit birmà.

El 1960 i 1961 les Forces Armades Birmanes van crear la milícia Lwemaw, dirigida per Khun Sa, alies Chan Shifu, a qui van encarregar combatre la rebel·lió dels shan. El grup estava considerablement reforçat en nombre d'efectius i material el 1961, però estava mal pagat per el govern, i per això el líder milicià va entrar en contacte amb les restes del exercit del Kuomingtang, arribats a Birmània el 1950, i que es dedicaven per sobreviure al tràfic de drogues a la regió Shan. Khun Sa va decidir des el 1964 passar a aquest negoci, aprofitant que el programa contra la droga iniciat aquell any pel govern havia provocat l'hostilitat general de la població, part de la qual tenia el cultiu del opi com a mitjà de vida.

Mentre les forces shan revoltades no van poder mantenir la unitat i es van formar diverses faccions. La Shan Independence Army es va dividir en la "Shan State Army", la "Shan State Liberation Army", les "Shan State Revolutionary Forces", la "All Shan State Revolutionary Front" i altres menors que a la seva vegada encara es van subdividir en mes grups sovint enfrontat entre ells. Alguns grups d'esquerra van caure sota influencia del Partit Comunista de Birmània i d'altres es van integrar en els anomenats Pyi Pyays, seguidors del ex primer ministre U Nu (enderrocat per Ne Win el 1962), la direcció del qual estava al exterior. Solsament els grups mes conservadors van romandre com a grups autònoms.

Un grup destacat fou la Shan Peoples Army que es va crear el 7 de febrer de 1962, sota la direcció del General Chao Khun (que el 3 de març de 1985 es va convertir amb l'Exèrcit Unit del País Shan per la fusió amb el Consell Revolucionari de la Terra Tai i la branca militar Exèrcit Revolucionari del País Shan, dirigits per Mo Heing, i les restes dels soldats del Kuomintang (dirigides per Li Wen Huan) que havien entrar a Birmània el 1950 fugint de la Xina comunista i que de fet es dedicaven al tràfic de drogues mes que a la guerra.

Bandera del Exèrcit Popular Shan (Shan Peoples Army, SPA) 1962-1985 i de la Mong Tai Army (MTA)1985-1996
Ampliar
Bandera del Exèrcit Popular Shan (Shan Peoples Army, SPA) 1962-1985 i de la Mong Tai Army (MTA)1985-1996
Bandera del Exèrcit del Estat Shan  (Shan State Army SSA)
Ampliar
Bandera del Exèrcit del Estat Shan (Shan State Army SSA)

La Shan State Army fou fundada el 24 d'abril de 1964 per Sao Nang Hearn Kham, Mahavedi (princesa) de Yawnghe, que fou la primera dama de Birmània de 1948 a 1952, y per el general Kornzurng . Aquest darrer se'n va separar el 1969 i va formar a Moheng l'Exèrcit Revolucionari Unit dels Shan (Shan United Revolutionary Army, SURA), d'orientació esquerrana, que finalment, el 1985, fou absorbida per el emergent líder Khun Sa, originant després la Muong Tai Army de la que després es parla. Com ala política de la Shan State Army (SSA), es va organitzar el 1971 el Shan State Progressive Party (SSPP). El grup polític i militar es va aliar al PCB i va cooperar militarment amb els comunistes però sense cap unitat orgànica. El 1975 les diferencies van esclatar i l'organització es va dividir: el grup del president Sai Leik i el vicepresident Say Htin, favorables a l'aliança amb els comunistes; i un altre oposada al PCB que es va integrar a la Shan United Revolutionary Army (SURA), i després, amb aquest grup, a la Muong Tai Army. El 1989 el vicepresident de la SSA Say Htin va decidir iniciar contactes amb les Forces Armades, i en absència del president Sai Leik, va convèncer a l'organització. Una reunió va tenir lloc el 4 de setembre de 1989 en la que la SSA va decidir l'abandonament de l'Aliança Democràtica de Birmània (Democratic Alliance of Burma, DAB) y del Front Nacional Democràtic (National Democratic Front, NDF) i la destitució del president Sai Leik. Aquest va mantenir el control d'una part de la tropa (i finalment es va unir a la Muong Tai Army el 1991). El 20 de setembre de 1989, hi va haver una nova reunió a Lashio entre la SSA i el govern. Va quedar convingut que, degut a que hi havia a la zona altres grups armats, la SSA conservaria les armes però no les faria servir contra el govern a menys que fos en defensa pròpia. El 24 de setembre de 1989 es va establir la zona de reagrupament dels soldats i l'assistència del govern en aliments, medicines i ajuda en general. El mateix dia l'organització fou legalitzada i l'àrea declarada Shan State Special region nº 3 amb seu a Sein Kyawt. La SSA tenia uns 2130 soldats. La SSA va establir una companyia comercial a la zona que porta a terme projectes econòmics agrícoles i en d'altres sectors, i ha muntat també una refineria de sucre. L'abandonament de la lluita armada fou confirmat el novembre de 1989.

El 1966 el cap milicià Khun Sa va oferir al govern d'eliminar a les restes de les forces del Kuomintang que encara restaven a la regió shan; el govern, que el reconeixia com a força aliada (milícia Lwemaw nº 11 anti-insurgent de la regió de Tanyang) va accedir el 1968. Però las violacions de la llei pels milicians van provocar la detenció de Khun Sa el 20 d'octubre de 1969. El seu lloctinent Kyab Hsy Shin, amb 1600 homes de la milícia Lwemaw, va passar a la clandestinitat; un comando va segrestrar a dos físics russos a Taunggyi i va oferir el seu alliberament a canvi de Khun Sa, oferta rebutjada pel govern. El setembre de 1974 Khun Sa fou alliberat amb motiu de l'amnistia general i el 7 de febrer de 1976 va passar a la clandestinitat i va reassumir el lideratge del grup Lwemaw que fou rebatejat Shan United Army (SUA), i que es va dedicar principalment al tràfic d'estupefaents. El 1984 Khun Sa va ocupar el darrer camp del exercit del Kuomintang a la regió de Hasn Kalan, així com els campaments dels Pa-O (blancs) i de la Wa National Army, a la mateixa zona. Per la mateixa època va donar ajuda financera a la Shan United Revolutionary Army (SURA) dirigida ara per Moe Heing, que passava per moments econòmics difícils, i es van crear fort llaços entre ambdós grups. L' 1 d'abril de 1984 la SURA y l'anomena't Comando Sud de la SSA, branca de la Shan State Army, van establir el Tai Revolutionary Council (mes tard Shan State Restoration Council) i la Tai Revolutionary Army sota direcció de Mo Heing. El 1985 la Shan (o Shanland) United Army va expandir la seva zona d'activitat operant a tota la frontera entre Birmània i Tailàndia. El 3 de març de 1985 el Consell Revolucionari de la Terra Tai i l'Exèrcit Revolucionari del País Tai o Pais Shan), dirigida per Mo Heng es van fusionar a la Shanland Peoples Army. El 26 de març de 1985 la SURA i la SSA-South i el Consell Revolucionari de la Terra Tai i l'Exèrcit Revolucionari del País Tai o Pais Shan, es van unir orgànicament amb la Shan United Army (o Shanland United Army) formant el 7 de maig de 1985 la United Tai Liberation Army i el United Shan State Patriotic Council (USSPC). Poc després la branca armada fou rebatejada Shan State Army però com que aquest nom era utilitzat per un altra grup (la SSA dirigida per Sai Leik alies Kala) finalment es va dir Mong Tai Army (1987). El setembre de 1989 la SSA va patir una escissió encapçalada pel vicepresident Say Htin que va fer la pau amb el govern. El president Sai Leik (Kala) no obstant es va mantenir a la clandestinitat i va conservar el control d'una part dels seus soldats. La MTA tenia bones relacions amb Sai Leik que era membre del National Democratic Front (NDF) i una part de la SSA dirigida per Mein Gyi es va unir a la MTA. Es va formar llavors el Tseng Tai United Committee que va englobar a la SSA i la MTA. Xocs amb la Wa National Army (dirigida per Aik Shauk Si i Maha Hsan) es produïren seguidament, però com que Maha Hsan era d'ètnia shan va aconseguir convèncer al grup d'unir-se a la MTA com a grup autònom. El 1991 Sai Leik, amb casi bé tot el que quedava de la seva branca de la SSA, amb el seu braç polític, el Shan State People's (o Progresive) Party (SSPP), es va unir també a la MTA. El 1991 va morir Moe Heing, ex líder de la SURA, i llavors el propi Khun Sa, Sai Leik i Tar Kale (líder del Shan Nationalities People Liberation Organization, SNPLO), van formar (6 de desembre de 1991) el Shan State Restoration Council (SSRC). El 10 de juny de 1992, fou abolit el United Shan State Patriotic Council (USSPC) que fou substituït por una nova organització anomenada Shan People's Representative Committee (SPRC). Els darrers camps de la SSA foren atacats i eliminats i molts dels seus membres es van integrar a la MTA dins de les unitats formades per antics membres de la SSA ja integrats amb anterioritat. El 1992 la MTA era la força militar mes poderosa de Birmània després del exercit i es dedicava activament al trafic de drogues.

Bandera del Exèrcit Unit Revolucionari Shan (Shan United Revolutionary Army, SURA)
Ampliar
Bandera del Exèrcit Unit Revolucionari Shan (Shan United Revolutionary Army, SURA)
Bandera del United Shan State Patriotic Council 1985-1992
Ampliar
Bandera del United Shan State Patriotic Council 1985-1992


L'1 de desembre de 1992 una reunió de representants a Homong va nomenar els 27 membres del Comitè central del SSRC, els 21 consellers, i el president (que fou Khun Sa). Una gran manifestació de camperols de la zona va acudir al lloc de la reunió i entre crits nacionalistes es va proclamar la independència del Estat Shan amb un parlament de 35 membres i amb Khun Sa com a president, sota la bandera nacional shan de 1947. El govern va acusar als Estats Units de donar suport a la secessió. La MTA va iniciar operacions militars, i es va lliurar una batalla ferotge a Mongkyut sense un guanyador clar. Poc després certs enfrontaments entre quadres shan i xinesos van portar a la dissidència del jove shan Kan Ywet Gunyord, comissari polític de la Brigada 16, amb uns 200 seguidors (juny de 1995) que va crear la Shan State National Army (SSNA) a la que es van unir molts Shan i Bama, arribant aviat als tres mil soldats. Aquesta i altres circumstancies van decidir a Khun Sa a optar per la pau i l'agost de 1995 va enviar una carta a la junta militar demanant converses. Se li va exigir la rendició incondicional, l'entrega de les armes i l'abandonament de l'activitat relacionada amb drogues, i a canvi rebria una amnistia i es farien alguns programes socials a la zona. Es van celebrar diverses reunions entre ambdues parts a Homong el desembre de 1995, i es van establir els termes del acord; les forces militars birmanes van entrar a les regions de Lwe Lan/Lwe Toon, Mong Htaw/Mong Hta, i Homong. El Shan State Progressive Party (SSPP) que encara existia, fou formalment dissolt el 1995. La primera cerimònia d'entrega de les armes va tenir lloc a Lwe Lan el 5 de gener de 1996 i altres cerimònies similars es van produir prop de Homong el 7 i el 18 de gener de 1996, a les que van seguir d'altres posteriorment: Naung Line/Hpar Tan (23 de gener), Mong Hin/Mong Ha (25 de gener), Namshan (8 de febrer), a Wan, cor de la regió Lwe Toon/ Mong Kwan (12, 13, 14 i 16 de gener), Mong Htaw/Mong Hta (el 15 i 26 de gener), a Hsin (20 de gener), a Mongpang el (9 de febrer) i a Tachilek (30 de gener i 10 de febrer). En total es van entregar uns 12.000 homes en unitats, i altres 2000 individualment o en grups petits, amb un total d'uns 14000 soldats. L'àrea d'establiment dels guerrillers fou fixada amb capital a Homein (Homong) que ja ho era durant el anterior període de lluita armada. El major Yawdser (Yord Serk) de la MTA va rebutjar la rendició i va reconstituir la SURA (Shan United Revolutionary Army) o SSURA (Shan State United Revolutionary Army). Un altra grup va reconstituir al poc temps la SSA. Finalment la Shan State National Army ni tan sols havia participat al acord i va restar en armes. La SURA fou la mes activa i important actuant al Sud del Estat Shan. Els tres exercits (SURA, SSA i SSNA) es van unir el 13 de setembre de 1996 donant origen a la nova Shan State Army (SSA), que de fet va seguir dividida en tres grups (ell els anomenaven fronts): al nord les forces de l'antiga Shan State Army rebatejada SSA-North; al centre la Shan State National Army rebatejada SSA-Central; i al sud la Shan United Revolutionary Army rebatejada SSA-South. La SSA-North i la SSA-Central van decidir passar a la política i van conformar la Shan State Peacekeeping Committee (després Shan State Peace Committee) el 23 de gener de 1997, i el 6 de juny de 1997 es van afiliar al principal partit polític del país, el Shan Nationalities League for Democracy (guanyador de les eleccions de 1990 al Estat Shan) formant el Shan State Coordination Committee (mes tard Joint Action Committee) amb l'ànim d'actuar críticament contra la Junta Militar. La SSA-South (de fet la SURA) va mantenir la lluita i el 1997 va crear una filial anomenada Shan State United Nationalities Army, amb guerrillers de les ètnies Pa-O, Wa i Lahu, així com alguns Shan, i va ingressar a un reactivat Front Nacional Democratic. Actualment (2005) està en negociacions amb el govern.


Subdivisions de Birmània Bandera de Myanmar
Divisions: Ayeyarwady | Bago | Magway | Mandalay | Sagaing | Tanintharyi | Yangon
Estats: Chin | Kachin | Kayah | Kayin | Mon | Rakhine | Shan
Membres de l'UNPO Bandera de l'UNPO
Europa
Abkhàzia | Baixkortostan | Escània | Gagaúsia | Grec d'Albània| Íngria | Komi | Kosovo | Kumyks| Mari El| Tàtars de Crimea | Txuvàixia
Àsia
Buriàtia | Chin | Chittagong Hill Tracts | Kayah | Kurdistan| Mon | Nagaland | Shan | Sindh | Tibet | Turcmans de l'Iraq| Tuva
Àfrica
Cabinda | Massai| Somaliland | Twa | Venda| Zanzíbar
Amèrica
Maputxe | Sioux
Oceania
Aborígens australians | Illa de Bougainville