Ivan Petrovich Pavlov
De Viquipèdia
![]() |
---|
Premi Nobel |
Ivan Petrovich Pavlov (14 de setembre de 1849 a 27 de febrer de 1936), fou un fisiòleg rus que va ser el primer a descriure el fenomen ara conegut com a condicionament clàssic en experiments amb gossos.
Pels seus estudis en fisiologia i medicina li fou concedit el premi Nobel en 1904.
Pavlov, investigava el sistema gàstric en els gossos, i les seues manifestacions externes en forma de salivació, ja que podia mesurar la gana dels gossos mesurant la quantitat de saliva que aquests generaven després d'una carència d'aliments. Este científic observà que els gossos tendien a salivar abans que l'aliment entrara realment en les seues boques, amb la qual cosa, al no observar cap explicació fisiològica per a tal fenomen començà a parlar de secreció psíquica.
Donades les circumstàncies, Pavlov decidí estudiar més detingudament el fenomen que acabava de descobrir canviant la forma de presentar els aliments als animals. Això féu que descobrira d'esta manera una relació íntima entre les causes mentals i la consegüent resposta fisiològica que anomenà els reflexos condicionals. És a dir, les respostes reflexes, com la salivació, ocorren només condicionalment sobre experiències anteriors específiques de l'animal.
Estos experiments van ser realitzats entre el 1890 i el 1900, i donats a conèixer a la comunitat científica per mitjà de traduccions dels seus llibres al llarg del segle XX.
John B. Watson psicòleg americà coneixedor dels experiments de Pavlov, utilitzà estos per a aplicar-los als sers humans, creant així una nova escola psicològica anomenada el conductisme.