Ponç IV de Cabrera
De Viquipèdia
Ponç IV de Cabrera o Ponç I d'Urgell ( ? - 1243), comte d'Urgell(1228-1243) i vescomte d'Àger (1229-1243).
Fill i hereu de Guerau IV de Cabrera, fou el comte intrús del comtat d'Urgell que durant els primers anys del segle XIII s'enfrontà a Aurembiaix, hereva del comtat, pel domini del mateix.
A la mort d'Aurembiaix sense descendència i després que el comte Pere I d'Urgell bescanviés amb Jaume I el Conqueridor el comtat per una tinença feudal a les Balears, Ponç reclamà al comte-rei català els seus drets sobre el comtat. Així fou com Jaume I li reconegué a Tàrrega l'any 1236, però reservant-se per a ell les ciutat de Lleida i Balaguer.
El 1242 Ponç ajudà econòmicament al comte-rei català i això li va permetre recuperar les ciutats de Lleida i Balaguer, que tornà a ser de nou la capital del comtat.
El succeïren en el comtat d'Urgell els seus dos fills mascles: Ermengol IX i Àlvar I.
Precedit per: Pere I |
Comte d'Urgell 1228–1243 |
Succeït per: Ermengol IX i Àlvar I |
Precedit per: Guerau III |
Vescomte d'Àger 1229–1243 |