Guadassuar

De Viquipèdia

Guadassuar
Localització
Localització de Guadassuar respecte del País Valencià Localització de Guadassuar respecte de la Ribera Alta
Municipi de la Ribera Alta
Gentilici Guadassuarenc
Guadassuarenca
Població (2004) 5.568
Superfície 35,30 km2
Densitat 157,73 hab/km2
Altitud 25 m
Nuclis de població 1
Codi postal 46610
Coordenades 39° 11’ 00” N
0° 28’ 41” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Alzira
Pressupost municipal
(2003)
Pressupost €

Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la Sèquia Reial del Xúquer i pel riu Magre, afluent d'aquell i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.

Taula de continguts

[edita] Història

Existeixen diverses opinions sobre la toponímia del lloc; principalment n'hi ha dues: una que el fa derivar dels mots àrabs wadi asuad que significa "riu negre" i, una altra, de wadi suar, "la part més plana d'allà el riu", bastant creïble. Totes, però, coincideixen en l'origen àrab del poble; nogensmenys l'existència al terme municipal, fins les primeries del XVII, d'un llogaret anomenat Tarragona, de fundació romana, testimonia el pas d'aquests. El 1242, amb motiu de la rendició d'Alzira, Guadassuar, com a propietat d'aquella, passa a l'òrbita cristiana amb la condició que foren respectats el seus costums, llengua i religió, circumstància que explica que el lloc no figure en el Llibre del Repartiment. De tota manera, les contínues baralles amb els cristians es va traduir en una emigració dels musulmans cap a altres poblacions,i la seua total ocupació per cristianas (sentència de Jaume I de 1246), la qual cosa obligà a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d'Aragó i de Navarra, principalment. Pertanyé sempre a la Corona, sota la jurisdicció d'Alzira fins el 1581, en què Felip II, per privilegi de 22 de desembre, li concedí la independència municipal amb el títol de "Reial Universitat"; durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.

Segons Cavanilles , el 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d'ara continua sent una vila agrícola, dedicada al conreu dels cítrics i caquis, a més dels conreus residuals de secà, com l'olivera i la garrofera.

[edita] Patrimoni municipal

  • La caseta del Canó. És un sifó de la Séquia construït al segle XV (1401), quan arriba la séquia reial al riu Magre.
  • Ermita de sant Roc. Construïda en 1648 i reedificada entre 1768 i 1789.
  • Església de sant Vicent Màrtir (B.I.C. Monument Històric). Ja apareix citada en 1340, però l'edificació actual és de 1560, obra del picapedrer Joan Matalí. Hi destaca la magnífica portada renaixentista exterior (1577-1578), del mateix equip. Al segle XVIII, s'efectuaren reformes segons l'estil barroc a partir de 1730, entre les quals destaca la ceràmica valenciana dels sòcols. El campanar descansa sobre la torre àrab de l'alqueria de Guadassuar.

[edita] Festes i tradicions

La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.

Festes el 22 de gener en honor a Sant Vicent Màrtir i el 6 d'agost al Santíssim Crist de la Penya.

Festes d'agost: durant l'ultima setmana d'agost es cel·lebren les danses de Guadassuar. Durant tota la setmana, cada nit, en un carrer es balla la dansà. Esteu tots convidats. La tradició començà quan Jaume el Conqueridor visità Guadassuar després de conquerir València. Fins fa un temps, en l'ajuntament es conservava la cadira que li van traure per a que contemplara el ball que li havia preparat la gent de Guadassuar. Des d'aquells temps es conserva aquest ball, una tradició que es conserva i es conservarà per molts anys.

[edita] Altres dades

Actualment – dades de 2003— hi ha empadronats 5.483 habitants, de gentilici guadassuarencs, que estan governats pel PP, que té 6 regidors; el PSPV en té 4 i el BLOC, UV i L'ENTESA, un cadascú.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües