Càrrega elèctrica

De Viquipèdia

La càrrega elèctrica és un paràmetre associat a les partícules fonamentals, i per extensió a qualsevol distribució de matèria, que determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques. Clàssicament, donades dues partícules en repòs amb càrregues q i q' , separades una distància r, aquestes s'atreuen mútuament amb una força F que ve donada per la llei de Coulomb,

F = \frac{1}{4\pi \epsilon_0} \frac{q\,q'}{r^2},

on ε0 és la permitivitat del buit.

La càrrega elèctrica pot ser negativa o positiva. Dues càrregues d'igual signe es repel·len, i dues càrregues de signe oposat s'atreuen. Per convenció, hom considera que l'electró té càrrega negativa, i el valor absolut de la seva càrrega s'acostuma a denotar e.

En el sistema internacional la unitat de càrrega elèctrica és el coulomb (C). En física de partícules la càrrega del electró e és una unitat de càrrega habitual. Aproximadament, 1 C = 6,24 x 1018 e.

Treball en desplaçar una càrrega elèctrica
Ampliar
Treball en desplaçar una càrrega elèctrica

Totes les partícules conegudes tenen càrregues elèctriques que són múltiples enters de la càrrega de l'electró e. Per exemple, els protons tenen càrrega +e, i els neutrons tenen càrrega zero (són elèctricament neutres). La sola execepció són els quarks, que tenen càrregues fraccionàries de e/3 i 2e/3; tanmateix, els quarks mai es presenten sols a la natura, sinó formant combinacions de càrrega entera. Les antipartícules tenen càrregues elèctriques de signe oposat amb respecte a la seva corresponent partícula.