Sibil·la de Fortià
De Viquipèdia
Sibil·la de Fortià ( Fortià 1350 - Barcelona 1406 ), reina consort de la Corona d'Aragó (1377-1387).
Filla de Berenguer de Fortià i de Francesca de Vilamarí, procedia d'un llinatge de la petita noblesa empordanesa que depenia del vassallatge al comtat d'Empúries.
El 1371 es va casar en primeres núpcies amb Artal de Foces, noble aragonès, del qual enviudà el 1374. Presentada a la cort reial de Barcelona, la jove Sibil·la va atraure l'atenció d'un ja vell Pere III el Cerimoniós (vidu de tres matrimonis anteriors amb princeses reials).
L'11 d'octubre de 1377 es casà amb el rei Pere III el Cerimoniós, amb qui ja havia tingut un fill l'any anterior, convertint-se aíxí en la quarta muller del sobirà aragonès. Fou un cas excepcional en la nòmina de les reines de Catalunya-Aragó, car no procedia directament d'una familia reial o de la gran noblesa.
Del matrimoni amb Pere III en nasqueren:
- el príncep Alfons d'Aragó (1376-1377), comte de Morella, legitimitzat el 1377
- el príncep Pere d'Aragó (1379)
- la princesa Isabel de Barcelona (1380-1424), casada el 1407 amb Jaume II d'Urgell
Pere el Cerimoniós s'envoltà després d'aquest casament de nobles empordanesos així com de familiars de Sibil·la (el seu germà Bernat), fet que motivà la desconfiança i l'enemistat d'un bàndol important de la cort -encapçalat pel príncep hereu Joan (futur Joan I) i la seva segona esposa, la francesa Violant de Bar. Amb la mort del rei l'any 1387 Sibil·la, tement la represalia dels seus fillastres, es va refugiar al castell de Sant Martí Sarroca. Efectivament, Joan I i Violant de Bar ordenaren la seva persecució i aconseguiren assetjar-la al mateix castell de Sant Martí Sarroca. Sense resistència, la reina vídua s'entregà a la nova parella reial.
Joan I, el nou rei, la reclogué durant un temps al castell de Montcada i finalment va residir -amb una llibertat vigilada- a Barcelona, lloc on morí l'any 1406.
[edita] Bibliografia
- Sibil·la, la plebea que va regnar. Joaquim Borrell (2001).