Dinastia Saxònia-Coburg Gotha
De Viquipèdia
Antic ducat d'Alemanya situat a l'actual estat de Turíngia, pertanyent als anomenats Ducats Ernestins, ja que eren governats per ducs de la línia Ernestina de la casa saxona de Wettin.
Taula de continguts |
[edita] Dades
- Extensió: 1977 km² + 537 km² (Lichtenberg)
- Població: 282.200 h. (el 1910)
- Capital: Coburg i Gotha
- Ciutats:
- Coburg Rodach, Neustadt de Coburg, Ebersdorf, Sonnefeld, Rossach
- Enclavaments: Königsberg, Nassach, Erlsdorf
- Gotha Zella St. Blasii, Ohrdruf, Westhausen, Waltershausen, Friedrichroda
- Enclavaments: Volkenroda, Körner, Nazza, Ebenshausen, Frankenroda, Hallungen, Neukirchen, *erningshausen, Trassdorf
- Lichtenberg Baumholder, Oberkirchen, St. Wendel
- Coburg Rodach, Neustadt de Coburg, Ebersdorf, Sonnefeld, Rossach
[edita] Història
El 1825 s'extingeix amb Federic IV de Saxònia-Altenburg la casa ducal de Gotha-Altenburg produïnt-se una reestructuració dels ducats. Federic de Saxònia-Hildburghausen és nomenat duc de Saxònia-Altenburg, i els seus successor uniran els ducats Saalfeld, Coburg, Lichtemberg i Gotha en un de sol.
[edita] La família Saxònia-Coburg-Gotha
La casa de Saxònia-Coburg-Gotha amb una hàbil política dinàstica es convertí durant el segle XIX en casa regnant de Bèlgica, Regne Unit, Portugal i Bulgària.
[edita] Ducs de Saxònia-Coburg-Gotha
- 1826-1844 : Ernest I
- 1844-1893 : Ernest II, fill de l'anterior
- 1893-1900 : Alfred de Saxònia, nebot de l'anterior i fill de Victòria I del Regne Unit
- regència 1900-1905 : Ernest de Hohenlohe-Langenburg, gendre de l'anterior duc al ser casat amb la princesa Alexandra del Regne Unit.
- 1900-1918 : Carles Eduard de Saxònia-Coburg Gotha, nét de Victòria I
el 1918 amb la caiguda del Segon Reich, la dinastia de també va caure, encara que el fill de Carles Eduard, Joan Leopold de Saxònia-Coburg Gotha va reclamar els seus drets. Gotha es va convertir en un estat lliure que després es va unir a l'estat de Turíngia l'1 de maig de 1920 i Coburg va ser unida a Baviera
[edita] Casa Reial de Bèlgica
El germà petit d'Ernest I, el príncip Saxònia-Coburgo-Gotha, Leopold I, es casà primer amb Carlota de Hannover, única filla de Jordi IV del Regne Unit, però morí molt jove al donar a llum al seu primer fill.
El 1831 és escollit Rei dels Belgues. Es va casar de nou el 1832 amb Lluïsa Maria d'Orleans, filla de Lluís Felip I de França, van iniciar l'actual casa reial regnant de Bèlgica.
- 1831-1865 : Leopold I
- 1865-1909 : Leopold II, fill de l'anterior
- 1909-1934 : Albert I, nebot de l'anterior
- 1934-1951 : Leopold III, fill de l'anterior
- 1951-1993 : Balduí I, fill de l'anterior
- 1993-present : Albert II, germà de l'anterior
[edita] Casa Reial del Regne Unit
El primer fill d'Ernest I, Ernest II rep el ducat, però el segon fill, Albert es casà el 1840 amb la reina Victòria I del Regne Unit que havia succeït al seu oncle Guillem IV del Regne Unit el 1837. D'aquesta forma es converteix en Príncep consort i Altesa Reial d'Anglatterra. Els seus descendents regnen al Regne Unit fins a l'actualitat, encara que el 1917 van canviar el nom de la dinastia a Casa de Windsor, ja que el nom alemany de la dinastia resultava antipatriòtic durant la Primera Guerra Mundial.
- 1840-1861 : Albert, príncep consort, casat amb Victòria I
- 1901-1910 : Eduard VII, fill de l'anterior
- 1910-1936 : Jordi V, fill de l'anterior
- 1936 : Eduard VIII, fill de l'anterior
- 1936-1952 : Jordi VI, germà de l'anterior
- 1952-present : Elisabet II, filla de l'anterior
[edita] Casa Reial de Portugal
Un nebot d'Ernest I, Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, es va convertir en Rei de Portugal al casar-se amb la reina Maria II de Portugal, els seus descendents van regnar a Portugal fins que la revolució de 1910 que va proclamar la República.
- 1837-1853 : Ferran II el Rei-Artista, rei consort, esposa de l'anterior
- 1853-1861 : Pere V el que dóna esperança, fill de l'anterior
- 1861-1889 : Lluís I el Popular, germà de l'anterior
- 1889-1908 : Carles I el Màrtir, fill de l'anterior
- 1908-1910 : Manel II el Patriota, fill de l'anterior
- a Portugal la dinastia Saxònia-Coburg-Gotha és anomenada Dinastia Bragança-Wettin
[edita] Casa Reial de Bulgària
Un altre nebot d'Ernest I, August Lluís de Saxònia-Coburg-Gotha, es va casar amb Clementina d'Orleans, filla també de Lluís Felip I de França. El seu cinquè fill, Ferran és escollit el 1887 príncep de Bulgària, i el 1908 s'autoproclama Tsar dels Búlgars, no obstant això quan el 1918, durant la Primera Guerra Mundial, les seves tropes l'abandonen i es passen al bàndol aliat, Ferran abdicà i tornà a Coburg, deixant al seu fill Boris III de Bulgària el tron.