Felip IV de França
De Viquipèdia
Felip I de Navarra i IV de França el Bell ( Fontainebleau 1268 - íd. 1314 ), rei de Navarra i comte de Xampanya (1284-1305) i rei de França (1285-1314).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill segon del rei Felip III l'Atrevit i la seva primera esposa Elisabet d'Aragó. Per línia paterna era nét de Lluís IX de França i Margarida de Provença, i per línia materna del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria.
[edita] Núpcies i descedents
Es casà el 16 d'agost de 1284 a la catedral de Notre-Dame de París amb la reina Joana I de Navarra. D'aquest casament nasqueren:
- la princesa Margarida de França (1288-1300), compromesa amb el rei Ferran IV de Castella
- el príncep Lluís X de França (1289-1316), rei de França i Navarra
- la princesa Blanca de França (1290-1294)
- el príncep Felip V de França (1291-1322), rei de França i Navarra
- la princesa Isabel de França (1292-1358), casada el 1308 amb Eduard II d'Anglaterra
- el príncep Carles IV de França (1295-1328), rei de França i Navarra
- el príncep Robert de França (1297-1308)
[edita] Ascens al tron navarrès
Pel seu matrimoni amb Joana I de Navarra el 1284 fou coronat immediatament rei de Navarra, compartint el regnat amb la seva esposa. El 1305 a la mort de la reina Joana I el rei Felip IV cedí els seus drets sobre el Regne de Navarra al seu fill segon, i hereu del tron francès, el príncep Lluís l'Obstinat.
[edita] Ascens al tron francès
La mort del seu germà major, Lluís, enverinat amb només 11 anys d'edat el 1276, el va convertir en l'hereu del seu pare, al qual va succeir a la seva mort el 5 d'octubre de 1285.
Va ser un rei piadós, aficionat a la caça i orgullós de la grandesa del seu llinatge, promovent la canonització del seu avi Lluís IX de França, però no s'ocupà gaire dels assumptes de govern, deixant-los en mans dels seus consellers. No obstant això, aquesta política va fer evolucionar la Monarquia en un sentit modern, que va enfortir a la Corona, sobretot en l'aspecte financer, amb la institució d'un tribunal de comptes i la substitució de les prestacions militars personals dels vassalls per impostos en diners destinats a contractar mercenaris; l'expulsió dels jueus el 1306 responia també a mòbils econòmics.
[edita] Conflictes amb l'església
Quant Felip va voler completar el sanejament de la Hisenda Reial imposant tributs a l'església, es va trobar amb l'oposició del Papa Bonifaci VIII, amb qui va entrar en gravíssims conflictes arran del procés que la justícia del rei va emprendre contra un clergue francès el 1301 per negar-se a pagar els tributs. Bonifaci VIII va respondre, mitjançant la butlla Unam Sanctam, afirmant la supremacia pontifícia contra el poder temporal dels reis.
Felip IV va reunir un Concili Nacional per a jutjar i sotmetre al Papa i aquest va ser fet presoner pel canceller de França Guillem de Nogaret a Anagni el 1302. La mort de Bonifaci VIII va permetre a Felip IV poder escollir Papes francesos, Benet XI el 1303 i Climent V el 1305, de qual va obtenir tot quant va demanar, entre altres coses, la supressió de l'Orde del Temple el 1307 després d'un judici de set anys al que van estar subjectes prop de quinze mil homes dels quals tres Templaris van ser duts a la foguera per suposada heretgia. El domini francès sobre l'Església va quedar plasmat en el trasllat de la Seu pontifícia de Roma a Avinyó el 1309.
[edita] Política exterior
La política exterior de Felip IV va obrir una nova etapa de la història de França, marcada pel llarg enfrontament amb Anglaterra, coneguda com la Guerra dels Cent Anys (1337-1453).
Des de l'inici del seu regnat va solucionar el conflicte amb la Corona d'Aragó pel Tractat d'Anagni el 1295 i va fer envair el ducat de Guyena, possessió continental del monarca anglès (1294-1299). Aquest enfrontament anglo-francès es va reavivar a propòsit de les guerres civils de Flandes, en les quals França va donar suport a la rebel·lió del patriciat urbà contra el comte aliat d'Anglaterra. Felip va fer ocupar Flandes el 1297, però les seves tropes van ser expulsades per una revolta de les ciutats, que va culminar amb la derrota francesa a la batalla de Courtrai el 1302. Encara que nominalment Flandes va seguir sent un feu francès (Tractat d'Athis, 1305), les posteriors campanyes de Felip el Bell, entre els anys 1312 i 1314, no van aconseguir la seva completa incorporació a la Corona.
Va rebutjar una aliança amb el regne xinès en la guerra contra els turcs perquè volia dedicar tots els seus esforços a França i a la pau. Más eficaç va ser l'acció expansiva de la Monarquia cap a l'est, amb l'acceptació de la sobirania francesa al Franc Comtat (1295-1301) i la incorporació a la Corona de Lió el 1312 i el comtat de Xampanya el 1314.
Felipe IV va fracassar en la seva candidatura a l'Sacre Imperi Romanogermànic el 1308.
Va morir el 29 de novembre de 1314 a Fontainbleau com a conseqüència d'un vessament en una zona no motriu del cervell. Fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis i a petició pròpia, el seu cor va ser dut al monestir de Poissy.
Precedit per: Joana I |
Rei de Navarra Comtat de Xampanya 1284–1305 |
Succeït per: Lluís X l'Obstinat Comtat de Xampanya revertit a la Corona |
Precedit per: Felip III l'Atrevit |
Rei de França 1285–1314 |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |