Friülès

De Viquipèdia

friülès
'furlan'
Pronunciació: AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions: furlà, ladí oriental
Parlat a: Itàlia
Regió: Friül-Venècia Júlia
Parlants: 600.000
Rànquing:
Classificació genètica: Indoeuropea

  Itàlica
    Romànica
      Retoromànica
        Friülès

estatus oficial
Llengua oficial de: Cap estat. Reconegut oficialment a Itàlia amb la llei 482/1999.
Regulat per: Observatori Regional de Llengua i Cultura Friüleses (Osservatori Regjonâl de Lenghe e de Culture Furlanis)
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 fur
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL FUR
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua


El friülès o furlà (en friülès furlan) és una llengua romànica, que pertany a la família lingüística retoromànica, la qual és parlada al nord-est d'Itàlia, a la regió autònoma de Friül-Venècia Júlia. Graziadio Ascoli i Giovanni Frau, autor de La lenghe furlane (1972) han deixat ben clar que es tracta d’un idioma diferent de l’italià, i no pas un dialecte, com afirmaven molts filòlegs italians. També és impròpiament anomenada ladí oriental, ja que té les mateixes arrels del ladí, encara que al llarg dels segles s'ha desenvolupat en diferents camins sota la influència de les cultures del seu voltant (alemany, italià, venecià, eslovè). Des del punt de vista filològic, es caracteritza pels següents trets:

  • Conservació de L davant consonant (dolç-dolç, cjalde-caldacita)
  • Manca una síncopa en la proparoxitació nasal i labial (femine-dona, sabide-dissabte, zovine-jove).
  • Conserva la D intervocàlica (viodi-veure, medole-mèdul·la, pedoli-poll).
  • Conserva la QU inicial i la intervocàlica (cuindis-quinze, cuarante-quaranta, cincuante).
  • Manca del tipus flexional de personal (frute, frutis-noia, noies).
  • Manca del nominatiu ille-a-i-ae o de les formes teus i seus pel llatí tuus i suus, però conserva meus.
  • S’aparta del ladí en la flexió dels verbs irregulars.
  • El vocabulari té una forta influència vèneta i eslava.
  • Manté la S final en segona persona (Puartis-portes) i en plural (lis cjavris-les cabres).
  • Manté les partícules PL i BL (ploie-pluja, blave-blat de moro)
  • Palatalització de C davant A (cjaval-cavall, paiâ-pagar, cjan-gos, ducj a cjantin-tots canten) i de L davant del grup issosil·làbic (plat, flame-plat, flama).
  • Resistència a incorporar innovacions panitalianes.

Taula de continguts

[edita] Dialectes

Es troba separat dels dialectes vènets per la línia Piave-Tagliamento, i resta aïllat de les altres parles retoromàniques, el ladí i les parles grisones. Es pot dividir en tres dialectes: Udinès-Gurice, també anomenat sonzio, el més parlat; càrnic, al Nord i el de la dreta del Tagliamento, més influït pel vènet.

[edita] Nombre de parlants

Segons dades de l'Euromosaic de la Universitat Oberta de Barcelona, la llengua és parlada per unes 526,649 persones (43,3 % de la població de la regió autònoma, la major part bilingües. La major part dels parlants, 389,159, són a la província d'Udine/Udin (el 75 % de la població), 103.303 a Pordenone/Pordenon (el 40,53 % de la població) i 31.187 a Gorizia/Gurize (21,667 %). Per grups d’edat, a finals dels seixanta eren furlanoparlants el 93 % dels habitants majors de 60 anys, el 96,5 % entre 41 i 60 anys, el 82 % entre 31 i 40 anys i el 67 % fins als 30 anys. Segons I gruppi linguistici del Friül (1972) de Bellinzona, hi havia 520.245 parlants; segons la Institució Universitat de Friül, eren 700.000, i segons una enquesta de la revista Int Furlane de l’abril del 1978, eren vora 900.000.

Publicació en furlà
Ampliar
Publicació en furlà

També es calcula que hi ha al voltant de 700.000 furlans fora del país, repartits entre les grans ciutats italianes, Sudamèrica (principalment Argentina i Uruguai), a Toronto (uns 30.000) i Alemanya. A totes elles hi ha organitzacions con Famee Furlane (Família Furlana) o Fogolâr Furlan (Llar Furlana), potser unes 50 arreu del món.

Hi ha poemes i treballs en friülès pels voltants del 1300, mentre que els primers documents aparegueren ja al segle XI. Al segle XX hi va haver una revifalla de la llengua que encara dura avui dia. La normalització ortogràfica del friülès és relativament recent (l'ortografia unitària ha estat reconeguda oficialment per la presidència de la regió autònoma el 1996) i ha estat obra del lingüista català Xavier Lamuela. (Veure també Literatura furlana.

[edita] Presència als mitjans

Pel que fa a l’ensenyament en furlà, només es fan cursets per a adults, és molt poc present a l’ensenyament, però hi ha càtedres de llengua furlana a les universitats de Pàdua, Trieste i Udine. Tot i així, entre el 20 i el 50 % dels mestres de la regió coneixen la llengua, és opcional a algunew llars d’infants i a algunes escoles de primària (el 10 % de les estatals i el 80 % de les “escoles independents”), en algunes secundàries (un 8 %) només s'hi ensenya una hora setmanal, Des del 1975 també hi ha un curs de furlà per a adults no residents a la Universitat d’Udine. Els principals diaris en furlà són Int Furlane (1966), La Patrie dal Friûl (1946) i Sabora, i les revistes Gnovis Pagjinis Furlanis, l'anuari Il Strolic Furlan (1867) i les literàries Ce Fastu i Sot la Nape. Pel que fa a la ràdio, s’emet unes 40 hores setmanals en furlà a les emisores Radio Onde Furlani, que emet de 70 a 80 hores a la setmana en furlà des de fa 10 anys, amb 35.000 oients, Radio Stereo Carnia, Radio Gorizia i Radio Spazio 103. La RAI emet en furlà el programa La specule un cop a la setmana. En televisió s’emet a Telefriüli, un cop a la setmana per les nits, i a Telealto Friüli, una cadena local.


[edita] Enllaç extern

Viquipèdia
Existeix una edició en friülès de la Viquipèdia

El furlà i la musica.

  Llengües romàniques amb tradició literària  v·d·e 
aragonès | asturià o lleonès | castellà o espanyol | català | dàlmata* | francès | francoprovençal | gallec | italià | occità | portuguès | retoromànic | romanès | sard
* llengua extingida