Ador
De Viquipèdia
Ador | |||||
|
|||||
Localització | |||||
|
|||||
Municipi de la Safor | |||||
Gentilici | Adorer Adorera |
||||
Població (2004) | 1.346 | ||||
Superfície | 13,80 km2 | ||||
Densitat | 97,54 hab/km2 | ||||
Altitud | 50 m | ||||
Nuclis de població | 1 | ||||
Coordenades | 38° 55’ 05” N 0° 13’ 31” W |
||||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||||
Partit judicial | Gandia | ||||
Pressupost municipal (2003) |
1.019.255,93 € € |
Ador és una població de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
[edita] Història
El topònim sembla d’origen musulmà i significa les cases. Al terme s’ha trobat una important vila romana (la casa d’Alfàs), també és una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigòtics. Després de la conquesta va ser repoblada pels cristians el 1248. El rei Pere el Gran, va concedir el 1276 a Joan de Pròxita el senyoriu sobre el castell de Palma, que incloïa Ador en la seua jurisdicció. Després va pertànyer al senyoriu del monestir de Sant Jeroni. El 1460, passà a mans de la família Tolsà i posteriorment, als Montcada, als quals pertanyé fins la desaparició dels senyorius. El 1574 es va separar eclesiàsticament de Palma i es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto.
[edita] Política, socieconomia
Ador tenia 1.216 habitants (adorers) en 2002 (1162 en 1986) dedicats majoritàriament al sector serveis (38%), encara que un 29.5 % és agrícola. Actualment governa el PP amb majoria absoluta amb 5 regidors; el Bloc disposa de 2 i el PSPV d'uns altres 2.
[edita] Geografia
El terme ocupa una extensió de 14 km2 i està dividit en dues parts en tenir un enclavament a la zona muntanyenca de la serra de Marxuquera, amb una elevació màxima de 220 m., tot i què el nucli urbà està a 50 m. d'altitud.
[edita] Serra d’Ador
Alineació muntanyosa poblada per pins i matolls que separa el massís de la Safor. Enclavats en aquesta serra, trobem paratges de gran bellesa com el Barranc i la Font de Lloret. L'aula de Natura "Serra d'Ador" és un referent en quant a l'educació ambiental a la comarca. També serveix d'Alberg per a grups Scouts, Juniors, Associacions, etc...
[edita] Cova Figueral
Trobem restes arqueològiques pertanyents a l’eneolític, entre les quals destaquen puntes de fletxa, grans de collars i restes humanes.
[edita] Edificis i monuments d’interés
[edita] Casa de l'Alfàs
Edifici rural situat a mig quilòmetre al sud-est d’Ador que s’alça sobre un soterrani d’una vil·la romana. A la seua horta s’han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles.
[edita] Església de la Mare de Déu de Loreto
Estructura de final del segle XVII amb portada reconstruïda l’any 1858 i campanar del 1958. L’any 1574 va ser convertida en parròquia.
[edita] Ermita de Sant Josep (Santíssim Crist de l’Empar)
Del segle XVI i restaurada l’any 1972, presenta un estil renaixentista típic de la Safor. Durant les festes patronals se celebra una processó nocturna que té com a punt final l’ermita.
[edita] Gastronomia
Pel que fa a la gastronomia, cal esmentar la forta tradició apicultora que dóna com a producte una mel de gran qualitat. A més recomanem la degustació dels plats típics, com ara són el putxero i la paella junt al pa beneït per Sant Antoni i els dolços nadalencs, que el millor moment per degustar-los és durant la celebració del Concurs Anual de Dolços Nadalencs. A banda d'açò, també hi ha la gamba amb bleda, els figatells i les coques de dacsa.
[edita] Festivitats
- 18 d'agost, Mare de Déu de Loreto
- 19 d'agost, Santíssim Crist de l'Empar.
[edita] Esports
Destaca la tradició esportiva de pilota valenciana en la modalitat de raspall, que es juga durant tot l' any als carrers d'Ador.
[edita] Enllaços externs
- Web de l'Alberg - Aula de Natura "Serra d'Ador".
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Mancomunitat de la Safor