Roldor

De Viquipèdia

Roldor
Roldor al mes de juliol a la vora d'una rambla
Roldor al mes de juliol a la vora d'una rambla
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Cucurbitales
Família: Coriariaceae
Gènere: Coriaria
Espècie: C. myrtifolia
Nom binomial
Coriaria myrtifolia
L.

El roldor (Coriaria myrtifolia) és una planta de fruits verinosos i les fulles de la qual s'havien utilitzat tradicionalment com matèria primera en la indústria de l'adob de pells.

[edita] Distribució del Roldor

Només a l'àrea mediterrània europea i africana:

  • A la Península Ibèrica és molt comuna a Catalunya (des del litoral fins els 1000 metres d'altitud) bastant rara al País Valencià (la Plana Alta, Alt Millars i l'Horta de València entre altres) A les Balears només apareix al nord d'Eivissa. A Andalusia oriental es troba en certs llocs de manera disjunta.
  • A França i una petita part d'Itàlia el roldor apareix al litoral i prelitoral mediterrani i reapareix de manera aïllada al voltant de Bordeus.
  • Al Marroc i Algèria apareix en qutre zones prop del litoral desconectades entre elles.

[edita] Descripció

És una planta glabra (sense pilositat), semicaducifòlia (depenent del fred que faci cada hivern) de fins a 4'5 metres d'alçada, no espinosa, amb tiges anguloses i de fulles de fins a 6 cm de llarg i 3 cm d'ample, coriàcies, oposades, amb tres nervis principals, lanceolades i lluents. Floreix a la primavera amb uns raïms de flors pentàmeres (5 pètals) polígames (flors masculines, femenines i hermafrodites)verdoses. Fructifica a principi d'estiu. El que sembla un fruit carnós bastant semblant una mica a la móra d'esbarzer és en realitat producte del creixement dels pètals l'autèntic fruit és una núcula de 4 mm. La semblança amb les móres pot donar lloc a intoxicacions mortals sobretot en infants.

Les seves arrels fan la simbiosi amb bacteris nitrificants malgrat que no pertanyi a la família de les Fabaceae.

S'havia utilitzat la planta, fins a principis del segle XX, en blanqueria per l seva riquesa en taní.

És molt corrent a Catalunya en fenassars humits i vores de torrents però a la Península Ibèrica manca a moltes localitats per la qual cosa moltes persones nou vingudes desconeixen la seva toxicitat.