Luca Pacioli

De Viquipèdia

Retrat de Luca Pacioli, obra del pintor Jacopo de'Barbari (o Jacob Welsh-1440;1515-) exposada en el Museo di Capodimonte (Nàpols), hom veu Pacioli, canya en mà, demostrant un dels teoremes d'Euclides
Ampliar
Retrat de Luca Pacioli, obra del pintor Jacopo de'Barbari (o Jacob Welsh-1440;1515-) exposada en el Museo di Capodimonte (Nàpols), hom veu Pacioli, canya en mà, demostrant un dels teoremes d'Euclides

Luca Pacioli o Fra Luca Bartolomeo Pacioli (també: Paciolo, Paciolli o Paciolus) (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, fou un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.

Taula de continguts

[edita] Vida i obra

Lucca Pacioli va néixer a Borgo de Sansepolcro, petita població de la regió de Toscana cap a l'any 1445. Poc se sap de la seva vida abans de 1500, excepte que en la seva joventut va estudiar en la anomenada "escola del àbac" tipus d'escola matemàtica per a càlculs de comptabilitat basats en la anomenada numeració aràbiga; centres d'aquest tipus d'escola havien sorgit en les principals places comercials d'Europa a partir de el segle XI. Les habilitats de Pacioli van fer que el comerciant venecià Rompiasi el contractés. A Venècia va freqüentar la anomenada Scuola digues Rialto a la qual ensenyava Domenico Bragadin qui basava els seus ensenyaments en la lògica i en les matemàtiques per a estudiar medicina i astrología; això era un pensament humanista que considerava a la ciència com el millor mètode d'accedir a Déu; és llavors segons tot sembla indicar-ho, que Pacioli decideix ordenar-se frare; així és que després va ingressar a l'Ordre franciscana (1470). Quan fou professor de matemàtiques va viatjar fent classes per diverses regions d'Itàlia, residint principalment en Florència, Pisa, Perusa, Bolonya, Roma, Nàpols, Milà i Venècia; a Milà va arribar en 1497 a l'acceptar una oferta del duc Ludovico el Moro va col·laborar amb Leonardo da Vinci en els estudis referits a la secció àuria que ell anomenava Divina Proporció.

La primera il·lustració realitzada per Leonardo d'un cuboctaedre romboïdal per a De Divina Proportione seguint les indicacions de Luca Pacioli
Ampliar
La primera il·lustració realitzada per Leonardo d'un cuboctaedre romboïdal per a De Divina Proportione seguint les indicacions de Luca Pacioli

El 1494 (ajudat pel recent -per a Europa- invent de la impremta de tipus mòbils) va publicar a Venècia una veritable enciclopèdia de ciències matemàtiques titulada Summa digues arithmetica, geometrica, proportione, et proportionalita a la qual va redactar en llatí medieval vulgar (el mateix Pacioli va declarar que va utilitzar un imbroglio de termes llatins, italians i grecs); l'obra conté un tractat general d'aritmètica i àlgebra; aquests elements aritmètics eren molt utilitzats pels mercaders per a efectuar comparances i canvis de les monedes, pesos i mesures que usaven els diferents estats feudals. Un dels capítols de la Summa està titulat Tractatus de computis et scripturis i en aquest és presentat per primera vegada, d'una manera sistemàtica, el concepte (bàsic actualment per a la comptabilitat) de partida doble (i amb això, els de deu i haver, així com els de balanç i inventari). Conceptes que aviat es van difondre per tota Europa amb el nom de "mètode venecià" perquè era usat principalment pels comerciants venecians en les seves transaccions. En 1509 va escriure Pacioli uneixi traducció llatina de la Geometria de Euclides i va publicar un text que havia concebut durant el seu estadía en 1497 en la cort de Ludovico Sforza (Ludovico El Moro); a aquest llibre li va donar per títol De Divina Proportione, i fou il·lustrat amb els cèlebres gravats realitzats per Leonardo en els quals es representen suggestives figures poliédriques.

En "La Divina Propoció" Pacioli tracta el tema de la proporció àurea, i hi fa consideracions cosmològiques i matemàtiques connexes a la teoria dels sòlids platónics i altres tipologies de poliedres, consideracions referides a l'arquitectura preses de Vitrubio i de Leon Battista Alberti, també aborda qüestions relatives a la perspectiva (camp que llavors interessava molt al seu paisà, el pintor Piero della Francesca, fent esment dels grans mestres Melozzo da Forlì i Marco Palmezzaro entre altres).

[edita] Perfil cultural de Lucca Pacioli

És evident que Pacioli oscil·la entre dues concepcions antitétiques de les matemàtiques: una de caire pragmàtic i altra de caire especulatiu i fins i tot místic; en relació a la segona no fou influït per les suggestions místico-màgiques del platonisme humanista originat en la Acadèmia de Marsilio Ficino.

Per això, l'obra de Pacioli ha de ser entesa entesa d'acord amb el context epocal del Renaixement italià. Pacioli no és com el seu coetani Girolamo Cardano, ni tampoc com més tard fóra Johannes Kepler, és a dir, no és un matemàtic en el sentit actual; rememorant Pitàgoras, afirmà que "la ciència matemàtica s'ha d'entendre com a la suma d'aritmètica, geometria, astrologia (llavors confosa encara amb l'astronomia), música, perspectiva, arquitectura i cosmografia" (aquesta última en temps de Pacioli, encara no diferenciada de la cosmologia), topografia i la geografia).

 Exemple canònic per a representar el cap humà segons La Divina Proporció
Ampliar
Exemple canònic per a representar el cap humà segons La Divina Proporció

[edita] Relació de l'obra de Pacioli amb els artistes renaixentistes

Pacioli ha estat en contacte amb nombrosos artistes del seu temps, entre uns altres el ja citat Leonardo, sumant-se Leon Battista Alberti, Piero della Francesca, Melozzo fa Forlì i Marco Palmezzano, també cap citar Bramante, Francesco di Giorgio Martini i , potser, Albrecht Dürer. El llibre De Divina Proportione té la influència de més d'un artista de la seva època. Existeix per altra banda un retrat de Lucca Pacioli atribuït a Jacopo de'Barbaria i conservat en el museu napolità de Capo di Monte, on el frare i matemàtic de Sansepolcro (Lucca Pacioli) està representat mentre assenyala en una pissarra algunes propietats geomètriques, a la seva destra penja del sostre un poliedre arquimèdic, mentre que a la seva esquerra es troba un personatge considerat per alguns menjo Durero (encara que més probablement es tracta de Guidobaldo dóna Montefeltro. L'atribució de tal pintura és controvertida encara i es basa en la interpretació d'una llegenda inserida en la mateixa pintura que diu Iaco Bar Vigennio.

[edita] Referències

  • Pacioli, Luca. De divina proportione, Luca Paganinem de Paganinus de Brescia (Antonio Capella) 1509, Venice
  • Taylor, Emmet, R. No Royal Road: Luca Pacioli and his Times (1942)

[edita] Enllaços externs