Biblos

De Viquipèdia

Biblos era un antic port fenici, situat a prop de l'actual Beirut, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte. El seu nom li ve d'una paraula per designar muntanya i està a l'arrel de la paraula "llibre" en grec (avui dia present al mot Bíblia).

Avui es diu Gubayl.

La deïtat local fou Thummuz assimilat amb Adonis.

La zona fou poblada des al menys el 5000 aC i les ceràmiques que s’han trobat son semblant a les que s’han trobat als Països Catalans. L’etapa calcolítica o preurbana vers el 3800-3200 aC va donar pas a una progressiva urbanització fins que la regió fou ocupada pels amorreus vers el 2000 aC. La ciutat va estar sovint aliada (i altres vegades sotmesa) a Egipte (el primer príncep conegut de Biblos es Ipshemuabi, vers el 1900 aC, que era un aliat tributari d'Egipte) fins que el 1200 aC els pobles de la mar s’hi van instal·lar i van originar l’hegemonia fenícia a tota la regió fins que al segle VIII o VII aC es va imposar la sobirania assíria que va durar fins al segle VI aC, i fou seguida per la dominació persa.

Alexandre el gran la va ocupar quant n'era rei Enilos, que va unir la seva flota a la macedònia.

Fou part dels dominis selèucides i després de Roma. Quant Pompeu li va donar la llibertat sembla que estava governada per un tirà o dèspota. D’època romana es el Temple dels Obeliscs i el teatre. Dels romans va passar als bizantins i fou seu d’un bisbe i el 638 va ser ocupada pels musulmans que li van dir Giblah del que deriva Gubayl. El croats hi van construir un castell i fou seu d'una senyoria el primer senyor de la qual fou l'occità Ramon de Sant Geli i després va passar als Embriaco sota protecció genovesa.

[edita] Reis

  • Abikhemou I segle XIX aC
  • Yapakhemou Abi I, segle XVIII aC
  • Rib-Hadda, segle XVIII aC
  • Yakin
  • Yantin-Ammu, segle XVI aC
  • Abikhemou II
  • Yapakhemou Abi II
  • Eglia
  • Rib-Haddi, segle XIV aC
  • Ilirabi, segle XIV aC
  • Zakar Baal,m segle XII aC
  • Ahiram, segle XI aC
  • Zakar Baal, vers 1000 aC
  • Ithobaal, segle X aC
  • Yahimilik, segle X aC
  • Abi-Baal, segle X aC (vers 930 aC)
  • Elibaal, segle X aC
  • Urumilki, segle VIII aC
  • Sibiti Baal, segle VIII aC
  • Milkiashapa, segle VII aC
  • Yehawmilk, segle V aC
  • Paltibaal, segle V aC
  • Batnoam (reina), segle V aC
  • Ozbaal, segle V aC
  • Malcander, segle IV aC
  • Enylus, fins el 332 aC
  • Conqueste d'Alexandre el Gran 332 aC
  • Cinyrus ? -68 aC (tirà)
  • a Roma 68 aC (després Bizanci, ocupació persa 612-628)
  • Al Califat 638
  • A Egipte 868
  • Als seljúcides 1071
  • Al regne de Jerusalem 1099
  • Senyoria de Gibelet 1104
    • Ramon de Sant Geli 1104-1109
  • ocupació genovesa 1109-1187
    • Senyoria dels Embriaco
    • Guillem I vers 1109
    • Hug I 1109-1135
    • Guillem II 1135-1157
    • Hug II 1163-1179
    • Hug III 1181-1186
    • Guiu I 1186-1187
    • A Egipte 1187
  • Ocupació genovesa 1196
    • Guiu I (restaurat) 1196-1233
    • Enric I 1233-1252
    • Bertran II vers 1252-1258
    • Enric II 1258-1271
    • Guiu II 1271-1282
  • A Trípoli 1282
  • A Genova 1287
    • Bartolomeu Embriaco 1287-1289
  • A Egipte 1289
    • Pere Embriaco 1289-1298
    • Joan d'Antioquia 1298-1300
  • A Egipte 1300
  • Als otomans 1516


[edita] Referències

"Byblos through the ages", Nina Jidéjian, Beyrouth, 1977, ISBN 2 721 458 35 3

"Je m'appelle Byblos", Jean-Pierre Thiollet, Paris, 2005 ISBN 2 914 266 04 9

Esborrany Aquest article és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.
També podeu ajudar canviant aquesta plantilla per una de més concreta