Muga
De Viquipèdia
|
||||
---|---|---|---|---|
canyer a la resclosa de la Muga a Pont de Molins |
||||
Llargada | 58 km | |||
Altitud del naixement | 1425 m | |||
Cabal mitjà | a Castelló d'Empúries 3,34 m³/s |
|||
Àrea conca | 853,8 km² | |||
Naixement | Montnegre | |||
Desembocadura | Aiguamolls de l'Empordà | |||
Territoris de la conca | Alt Empordà | |||
Riu - Hidrologia - Rius del món |
La Muga és un riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
El seu nom prové de Sambuca o Sambroca
Neix sota el Pla de la Muga (1186 m d'altitud), a migjorn del Montnegre (1425 m), al límit entre el Vallespir i l'Alt Empordà, i des de l'Hostal de la Muga (a banda i banda de riu) constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol.
Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus (roc de Frausa, serra de l'Albera), travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l'ampla plana de l'Alt Empordà.
Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat (pantà de Boadella).
Prop de Peralada rep el Llobregat d'Empordà, més cabalós que ell mateix, i després de Vilanova de la Muga, el Manol.
Desemboca al golf de Roses, després de 58 km de curs.
Els aterraments n'han destruït l'antic estuari i el grau medieval, dit el grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura de la Mugueta, antic braç del riu.
El seu cabal mig mesurat (Agència Catalana de l'Aigua) és de 3,34 m3/s, bàsicament d'origen pluvial.
A l'octubre del 1940 va provocar una terrible inundació a la plana empordanesa.
Unitats hidrològiques de les Conques Internes de Catalunya |
Cap de Creus - Madral - Muga - Sirvent - Fluvià - Montgrí-Empúries - Ter - Daró - Cap de Begur-Blanes - Tordera - Maresme - Besòs - Pla de Barcelona - Llobregat - Pla del Llobregat - Garraf - Foix - Calafell-Torredembarra - Gaià - Punta de la Mòra - Francolí - Baix Camp - Riudecanyes - Llaberia-Vandellòs - Calafat-Golf de Sant Jordi - Serra de Montsià |