Ontinyent
De Viquipèdia
Ontinyent | |||
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Vall d'Albaida | |||
Gentilici | Ontinyentí Ontinyentina |
||
Població (2002) | 33.734 | ||
Superfície | 125,40 km2 | ||
Densitat | 269,01 hab/km2 | ||
Altitud | 382 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 38° 49’ 20” N 0° 36’ 26” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Ontinyent | ||
Pressupost municipal (2003) |
25.756.995 € |
Ontinyent és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.
Taula de continguts |
[edita] Situació geogràfica
Capital de la comarca de la Vall d'Albaida d'uns 32.000 habitants (segons estipulacions actuals la població ha augmentat fins als 41.000 habitants degut a la immigració provinent de països del nord d'Àfrica, l'Europa de l'est i l'Amèrica llatina), situada al sud de la província de València a uns 85 Km de la capital (València), a uns 88 d'Alacant i que delimita amb els termés de Bocairent(Valéncia) al sud-est, Agullent (València) a l'est, Aielo de Malferit (València) al nord-est, Moixent i Vallada (València) al nord, Fontanars dels Alforins i Banyeres de Mariola (València / Alacant) al sud-oest i Alfafara (Alacant) al sud
[edita] Història
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'època prehistòrica. Es coneixen alguns jaciments de finals del Neolític, com ara l'Arenal de la Costa, així com nombrosos poblats de l'edat del bronze, entre els que descolla el Cabeço de Navarro; També hi ha d'altres restes ibèriques, sobretot tardanes.
De l'època romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de xicoteta entitat, repartits pel territori, iniciant-se la majoria d'estos al voltant de l'època d'August o en les primeres dècades del segle I d.C., alguns dels quals només perduraren fins a mitjans o finals del segle II d.C., mentre que d'altres prosseguiren, segurament, fins al segle V d.C.
Tanmateix, cap dels assentaments romans coneguts fins ara s'ubica en el que després serà el nucli urbà medieval d'Ontinyent, conegut com la Vila, tot i que degué d'existir-n'hi algun en les proximitats per ser un dels sector més fèrtils i amb les millors terres del terme. De fet, el nom d'Untinyân mateix, clarament preislàmic, és segurament el que ha subsistit d'un nom d'origen llatí. En este sentit, segurament cal destacar el recent descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà en el Llombo –zona de l'actual poliesportiu-, d'amplia perduració cronològica. També s'han pogut documentar arqueològicament les restes d'un extens cementeri tardo-romà, o visigòtic en el Bancal del Cel (la Casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urbà medieval, amb prop d'un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C.
Dels primers segles de l'época andalusina –d'Al-Àndalus, nom que rebia la península durant el domini islàmic- hi ha poques dades, ja que són molt escassos els testimonis materials o, si més no, els ignorem. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km. al sud, fitant amb Bocairent, en un lloc escarpat i amb una llarga muralla, que perduraria fins a principis del segle XI, finals del califat Omeia.
Escampades pel territori hi havia una série d'alqueries, de cronologia diversa, de les que solament algunes, contemporànies al hisn Untinyän i que hi restaran fins al moment de la conquesta, són citades per la documentació, com ara Iel·las –Morera- o Benarrai.
També pertanyen a d'aquesta época andalusina els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipus les finestres del Pou Clar o Covetes dels Moros, existents en els barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o magatzems de seguretat d'algunes comunitats camperoles andalusines, probablement d'ascendència berber.
Amb tot, el nucli urbà antic d'Ontinyent —la Vila— està documentat des del segle XI, en què és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naixença del poeta al-Untinyaní. En el segle XII, al-Idrisi cita el castell d'Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia a València. Les nombroses troballes mobiliars –ceràmiques etc.- procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou bé estos segles finals del domini islàmic, tanmateix són poques les restes estructurals que han perviscut.
En ser conquerida pels cristians (1244), el seu terme municipal fou molt ampli, ja que comprenia Agullent (fins a 1585), així com la partida dels Alforins, concedida per Jaume I (1256) i convertida en municipi el 1927. Fou Vila Reial amb vot a les Corts del Regne, encara que durant alguns curts períodes pertangué a persones de la família reial (l'infant Pere, Ramon Berenguer…) o de la noblesa (els Vilaragut), etc.
Amb Villena tingué nombrosos plets per qüestió de límits territorials. Durant les Germanies (1522), el lloctinent comte de Melito ocupà la població, després de refugiar-se els reialistes a la part alta de la ciutat, i féu un gran nombre de presoners, que va utilitzar com a ostatges per alliberar el seu germà, el marqués de Zenete, reclòs pels agermanats al castell de Xàtiva. Un altre fet destacable de la seua història passada va ser la pesta de l'any 1600, que afectà greument Ontinyent, on causà una gran mortaldat.
La ciutat també participà activament contra els moriscos revoltats que ocupaven la mola de Cortes, arran de la seua expulsió, a principis del segle XVII, així com, un segle després, en la Guerra de Successió, perduda a Almansa el 1707.
A la ciutat i als voltants hi hagué combats durant la Guerra del Francés i les guerres carlines. El títol de ciutat li fou atorgat l'any 1904.
[edita] Festes
- gener: es celebren les tradicionals festes de Sant Antoni al barri de l'Ermiteta, amb la crema de fogueres, la benedicció dels animals, el repartiment de la garrofeta, el porrat, les danses i diverses actuacions musicals i de carrer.
- febrer: els Carnestoltes tenen el seu centre al barri del Poble Nou, on hi ha pregó, enfarinada, cercavila i actuacions musicals.
- març: la Parròquia de Sant Josep crema les Falles.
- abril: se celebra la Setmana Santa, amb elements tradicionals com les ròssegues, les creus d'ous i el volteig de trebanelles.
- maig: les Comunions dels xiquets.
- juny: processó del Corpus Christi, amb desfilades dels Gegants i Cabets, i els balls processionals dels Arquets, dels Cavallets i de la Veta, parament de tauletes i volteijos solemnes de campanes; també arriba la festa del Cúgol a l'ermita de Sant Josep del Pla; al barri de Sant Rafael es reviu la tradicional Nit de Sant Joan, amb diverses actuacions de carrer i els tradicionals correfocs dels Diables; en esta nit també arriba a Ontinyent la tradicional flama del Canigó.
- juliol: l'ermita de Sant Esteve acull la romeria, i els conductors celebren a Sant Cristòfol.
- agost: festes de Moros i Cristians, declarades d'interés turístic nacional, en honor del Santíssim Crist de l'Agonia, símbol religiós de la ciutat, amb espectaculars desfilades i processons.
- setembre: se celebren les festes del Camí dels Carros en honor de la Mare de Déu d'Agres, al santuari de la qual molta gent acudeix en romeria, i també les festes del barri de Sant Rafael.
- octubre: el barri del Llombo celebra les festes pel 9 d'octubre.
- novembre: tradicional Fira d'Ontinyent el tercer cap de setmana del mes.
- novembre i desembre: les festes de la Puríssima, ancestrals, que tenen lloc des del segle XVII, on destaquen per una banda els actes religiosos com la Missa de Descobrir, l'Ofrena i la Processó i, per altra, els cívics, com el bou en corda, l'embolà, el cant dels Angelets i de l'Asguinaldo, les danses processionals i la dansà; al voltant de la nit de Nadal a l'església de l'Assumpció de Santa maria, se celebra des de fa alguns anys el Cant de la Sibil·la.
[edita] Economia
El sector tèxtil ocupa més del 50% de la població. La població activa es situa al voltant del 53%. Ontinyent és el nucli urbà més dinàmic de tota la comarca i, junt amb Alcoi, es considera la capital del tèxtil valencià. Els seus productes s'exporten a tot el món.
[edita] Referències
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca (Amb el consentiment d'En Paco González Ramírez)
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem (amb el consentiment de l'autor)
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.