Maria Mercè Marçal

De Viquipèdia

Maria Mercè Marçal (Barcelona, 13 de novembre de 1952-Barcelona, 5 de juliol de 1998) poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana.

Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on sempre es va considerar originària. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida. El 1969 es va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar en Filologia Clàssica. El 1972 es va casar amb el poeta Ramon Pinyol Balasch (tot i que es va separar temps després en descobrir que era lesbiana), amb qui va tenir la seva filla Heura, a qui va dedicar alguns dels seus poemes ("Triar" entre ells). Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-ne algun poema ("Als meus alumnes").

És important citar el seu vessant com a traductora, en la traducció d'autores com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire o Leonor Fini. Canten les seves lletres Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà. Va morir a Barcelona, a causa d'un càncer, als 45 anys.

[edita] Obra

  • Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977.
  • Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979.
  • Terra de mai. València: El cingle, 1982.
  • Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982.
  • La germana, l'estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985.
  • Contraclaror: Antologia poètica de Clementina Arderiu Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985.
  • Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988.
  • Llengua abolida (1973-1988). Valencia: 1989.
  • La passió segons Renée Vivien, 1994.
  • Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del S.XX Barcelona: La Magrana, 1999.
  • Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000.
  • Contraban de llum. Antologia poètica Barcelona, Proa, 2001.
  • El meu amor sense casa (CD), Barcelona, Proa, 2003.
En altres llengües