Ellesmere

De Viquipèdia

Fotomuntatge d'imatges de satèl·lit mostrant Ellesmere.
Ampliar
Fotomuntatge d'imatges de satèl·lit mostrant Ellesmere.

Ellesmere (en anglès Ellesmere Island) és la més septentrional de les illes Àrtiques del Canadà, pertanyent al territori de Nunavut i, dins d'aquest, a la regió de Qikiqtaaluk o Baffin. Amb 196.235 km², és la tercera més gran del Canadà després de les illes de Baffin i Victòria i la desena més gran del món.

Està banyada al nord per l'oceà Glacial Àrtic i al sud-est les seves costes toquen a la badia de Baffin. A l'est, l'estret de Nares i els canals de Kennedy i Robeson la separen de Grenlàndia, a l'oest els estrets de Nansen i Eureka la separen de l'illa d'Axel Heiberg, a l'arxipèlag canadenc de la Reina Elisabet, i al sud l'estret de Jones la separa de l'illa de Devon.

L'illa va ser anomenada així el 1852 en honor del noble britànic Francis Egerton, primer comte d'Ellesmere, president de la Royal Geographical Society. El seu punt culminant, el pic Barbeau, es troba a 2.616 m d'altitud, cosa que el fa la muntanya més alta de Nunavut. Més d'una cinquena part de l'illa es troba inclosa dins el Parc Nacional de Quttinirpaaq, que inclou set fiords i diverses glaceres. Gran part de l'illa està coberta de glaceres i gel.

L'any 2001, la població total de l'illa era de 168 persones, entre personal científic i militar, repartides en tres nuclis:

  • Alert, a l'extrem nord-oriental, prop del cap Sheridan. Amb cinc persones residents, és el nucli habitat més septentrional del món.
  • Eureka, a la península de Fosheim, a la costa oest. No té població permanent. Inclou un aeroport, una estació meteorològica i un laboratori de recerca polar.
  • Grise Fiord o Aujuittuq (nom inuit), a la costa sud. Concentra la majoria de la població (163 habitants).