Processionària del pi

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

està escrit per punts separats com en un telegrama. Ha de ser un text coherent amb frases senceres.


Processionària del pi
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Família: Thaumetopoeidae
Gènere: 'Thaumetopoea'
Espècie: ''T. pityocampa''
Nom binomial
Thaumetopoea pityocampa
Denis & Schiffermüller, 1775
erugues de processionària en una pinassa jove
Ampliar
erugues de processionària en una pinassa jove

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) i altres espècies del mateix gènere és una plaga dels pins (cedre i làrix de la zona mediterrània europea i africana.

Taula de continguts

[edita] Biologia

Insecte taxonomicament inclòs dins Lepidoptera,NotodontidaeiThaumatopoeinae

Metamorfosi completa amb 5 estadis larvals un de pupa i un imago (papallona nocturna)

Els ous són cilíndrics agrupats en postes a les fulles de 70 a 300 ous.

Les larves o erugues tenen l'hàbit de fer fileres seguint un fil de seda a partir del mes de març. S'enterren i d'allí eclosionen els adults (prèviament fan una pupa però algunes pupes resten en diapausai romanen enterrades d'1 a 3 anys fins que eclosionen.

Només es troba en climes d'hivern poc rigorós ja que menja les fulles durant l'hivern. A Menorca hi és present des de fa 50 anys en haver-se fet repoblacions forestals amb pins de la península ibèrica.

[edita] Descripció

Adults amb dimorfisme sexual emergeixen entre juny i agost.La femella és més grossa que el mascle i té una envergadura de les ales de 35 a 50 cm mentre el mascle fa de 30 a 40 mm. Els dos sexes tenen l'abdomen pilós i aparentment les antenes de les femelles són filiformes iles dels mascles pectinades (al microscopi ambdues són bipectinades)

Estadis larvals cada vegada més grans la larva adulta fa de 38 a 45 mm i està proveïda de pèls urticants perillosos per als humans (asma,conjunctivitis, urticària). Formen una bossa sedosa on es refugien del fred i s'agrupen i d'on surten en els dies asolellats de l'hivern per menjar fulles de pi o d'altres coníferes

La pupa és marronosa i sedosa de 20 mm de llarg.

[edita] Danys

Plaga molt comuna i estesa de caràcter cíclic i difícil d'eliminar. Les larves mengen les fulles i defolien l'arbre. Només en cas d'arbres molt joves pot acabar matant-los, en general els debilita i afecta al creixement.

L'ordre usual d'afectació de major a menor és:Pinus nigra, P. sylvestris, P. pinea, P. halepensis, P. pinaster, P. canariensis, Cedrus atlantica i Larix decidua.

[edita] Lluita

Biològica: Les trampes amb llum ultraviolada atrauen a ambdòs sexes, les trampes amb feromona sexual atrauen només als mascles. Per la gran perillositat de les bosses de l'insecte cal tallar-les amb protecció ocular i dèrmica. Amb una escopeta es pot disparar a les bosses (a l'hivern)i en part destruir-les i en part deixar que el fred mati les larves. Molts ocells mengen larves de processionària per exemple la Puput

Química: Sovint es fa amb avionetes en grans extensions fent servir productes que impedeixin la muda o específics de lepidòpters com preparats a base de Bacillus thuringensis