Sureda (bosc)

De Viquipèdia

Sureda en explotació
Ampliar
Sureda en explotació

La sureda (Viburno tini-Quercetum ilicis subas. suberetosum) és un bosc esclerofil·le en que l'estrat arbori és format majoritariament per sureres (Quercus suber).

Les capçades esparses de les sureres fan de la sureda un bosc obert, que ajudat per les estassades habitualment dutes a terme a l'estrat arbustiu, donen lloc a un sotabosc assimilable a les brolles, amb abundància de bruc boal, estepes, ginesta triflora i gatosa.

Les suredes creixen sobre sòls silicis o més o menys àcids i amb precipitacions força elevades pel context mediterrani. Atès que la surera és una espècie termòfila, no es troben suredes a les contrades on les gelades són freqüents. Als Països Catalns la seva distribució es limita doncs a les serres silícies del litoral: Penyagolosa, Maestrat, Ports de Beseit, Montnegre, Montseny, Gavarres, Alberes i puntualment a les planes que les envolten (la Selva, l'Empordà i el Rosselló).

Fitosociològicament forma part dels alzinars i per tant a l'aliança Quercion ilicis. Alguns autors no l'inclouen dins l'associació dels alzinars típics (Viburno tini-Quercetum ilicis), sinó en una associació diferenciada (Carici oedipostylae-Quercetum suberis).

  • Espècies característiques: Surera (Quercus suber), Arboç (Arbutus unedo), Ligabosc mediterrani (Lonicera implexa), Fals aladern (Phillyrea latifolia), Englantina (Rosa sempervirens), Galzeran (Ruscus aculeatus), Marfull (Viburnum tinus), Carex distachya, Violeta de bosc (Viola alba ssp. dehnhardtii), Falzina negra (Asplenium adiantum-nigrum ssp. onopteris), Falguera aquilina (Pteridium aquilinum)
  • Altres espècies abundants: Pi pinyer (Pinus pinea), Alzina (Quercus ilex ssp. ilex), Bruc boal (Erica arborea), Ginesta triflora (Genista triflora), Gatosa (Ulex parviflorus), Rogeta (Rubia peregrina)

[edita] Referències

  • Folch, Ramon (1986, 2a ed.): Vegetació dels Països Catalans. Ketres editora, Barcelona. 541 pàgines + mapa.
  • Nuet, Josep; Panareda, Josep M.; Romo, Àngel (1991): Vegetació de Catalunya. Eumo Editorial, Vic. 253 pàgines.