Comtat d'Armanyac
De Viquipèdia
El comtat d’Armanyac (en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal de Gascunya sorgida a finals del segle X. El nom del país es creu que ve d’un cap militar franc que va establir-se a la regió al segle V.
La regió formava part del ducat de Gascunya. A la mort del duc Garcia II el Corb cap el 926, el fill segon, Guillem, va rebre el territori de Fesenzac i el d’Armanyac amb títol de comte. Guillem va viure fins el 960 i al morir va repartir els seus dominis entre els dos fills: el gran, Odó, el Fesenzac; el segon, Bernat I, l’Armanyac, i al tercer, Fredeló, el Gausa o Gause. Bernat va morir abans de l’any 1000 i el seu fill Guerau I Trancalleó va assumir el poder fins a la seva mort el 1020. El seu fill Bernat II Tumapaler fou comte d'Armanyac del 1020 al 1063, i el 1040, al extingir-se la nissaga de ducs de Gascunya, va heretar aquest ducat fins el 1052. Deposat com a duc per sa cosí germà Guiu-Jofré comte de Burdeus i Poitiers va sostenir una lluita amb ell fins a la batalla de La Castella (1063), desprès de lo qual va abdicar i va morir el 1090 amb mes de 80 anys. El seu fill Guerau II va governar sol, però desprès juntament amb sa germà Arnau Bernat (1072-1080) i desprès altre cop sol fins el 1095, any en que el va succeir el seu fill Bernat III (1095-1110). Els següents regants foren de pare a fill: Guerau III (1110-1160) i Bernat IV (1160-1188). Aquest darrer va heretar el Fesenzac de la seva mare Azalina o Adalmura filla i hereva del vescomte Astanove II. Va abdicar el 1188 i va morir el 1193. El seu fill Guerau IV Trancalleó el va succeir al Armanyac i al Fesenzac (1188-1215). Casat am Mascarosa de La Barthe nomes va tenir una filla per lo qual va adoptar al net de la seva muller, Guerau V (1215-1219), que fou vescomte de Fesenzaguet per herència paterna biològica. El seu fill Pere Gerard el va succeir fins el 1241 (Fesenzaguet va passar al germà biològic Roger de Fesenzaguet) i a la seva mort solter el seu germà Bernat V (1241-1245) mort casat però també sense fills. La seva germana Mascarosa I el va succeir. Estava casada amb Arnau III Odó vescomte de Lomanha, mort en 1256. Mascarosa va morir el 1249. Un any abans havia mort Roger I de Fesenzaguet que va deixar un fill que el va succeir anomenat Guerau. El 1249 va morir Mascarosa I deixant nomes una filla, Mascarosa II, que va morir el 1256 sense fills del seu enllaç amb Esquivat de Chabanas, comte de Bigorra (1255-1283) però no van tenir fills (es va obrir un conflicte successori a Bigorra) i l’herència va passar a Guerau fill de Roger de Fesenzaguet, tant l’Armanyac (Guerau VI) con el Fesenzac. Va morir el 1285 i el va succeir el seu fill Bernat VI que va morir el 1319. Va deixar al seu germà Gastó (mort el 1326) el vescomtat de Fesenzaguet i el seu fill Joan I l’Armanyac i Fesenzac; aquest darrer des el 1314 era comte de Rodés per herència de la seva mare Cecília. El 1362 fou derrotat a la batalla de Launac contra Gastó Febús i va haver de pagar un fort rescat, però després els Armanyac es van recuperar. A la seva mort el 1373 va seguir el seu fill Joan II el Desigual que va rebre els vescomtats de Lomanha i Auvillars de la seva mare Regina de Gòtia (1327) i fins el 1364 també va administrar el comtat de Charolais o Charollais (de la seva madrastra Beatriu). Va morir el 1384 i el va succeir a Armanyac, Fesenzac, Lomanha i Auvillars el seu fill Joan III. Casat amb la comtessa Margarita de Comenge, fou comte consort però no va tenir successió (Margarida va viure fins el 1443 i es va casar dos vegades mes). Va entrar com a nou comte i vescomte el fill de Joan, Joan III, al que per manca de desendencia va succeir el germà de Joan II, Bernat VII (1391) en tots els títols i fou a mes a mes comte de Pardiac i conestable de França. El seu fill Joan IV fou el següent comte (1418-1450) que va rebre tots els comtats i va recollir altre cop la successió del vescomtat de Fesenzaguet. Va declarar-se vassall de Castella el 1425. El 1440 va esclatar la revolta de la Pragueria dels grans senyors (inclòs el delfí que desprès serà Lluís XI de França) contra el rei i Joan s’hi va afegir. Derrotats els rebels el rei va ordenar al comte que eliminis del seu títol “comte per la gracia de Deu” però Joan s’hi va negar; el rei va encarregar al delfí Lluís, ara reconciliat amb el pare, la submissió del comte d’Armanyac; assetjat i capturat amb part de la seva família al castell d’Illa Jordà fou empresonat a Carcassona el 1443 però alliberat el 1446 a petició del rei de Castella, aliat de Joan, encara que ja no va poder recuperar la seva anterior grandesa. Va morir el 1450 deixant hereu al seu fill Joan V, que va tenir relacions incestuoses amb sa germana Isabel d'Armanyac, dona de gran bellesa, amb qui vivia sol al castell de Lectoure amb la que va tenir dos fills. Excomunicat pel papa Nicolau, es va sotmetre als desitjos de l’església i del rei i es va declarar penedit, però la passió el va dominar i va fer córrer el rumor de que havia rebut dispensa papal i es va casar amb Isabel i va tenir un altra fill. El Papa assabentat el va excomunicar altra cop. Dos emissaris del rei no el van fer entrar en rao, i a mes va impedir la presa de possessió del bisbe d’Auch Felip de Levis, intentant nomenar al seu lloc a un bastard del seu pare. El rei va enviar el 1455 dos exercits un sota el comandament d’Antoni de Chabanas (direcció Rodés) i un altra del comte de Clermont i el mariscal de Loheac (direcció Gascunya) . Roergue fou ocupada casi sense resistència i Lectoure nomes va resistir tres dies. Joan es va escapar a l’Aragó i va organitzar una guerrilla al Aure. Un temps desprès, al pujar al soli el nou Papa Calixte III va intentar demanar el seu perdó; però al acostar-se a Roma, dos funcionaris pontificis corruptes li van oferir una dispensa papal falsa per casar-se amb sa germana i va acceptar; quant va veure que era falsa, i va intentar parlar amb el Papa ja era massa tard; Calixte III va morir i el seu successor Pius va ordenar una investigació. Joan es va tirar als seus peus i va ser perdonat però amb la condició de no veure mai mes a Isabel, de combatre un any als turcs i de donar una quantitat per obres de caritat. Mentre el seus dominis havien estat expropiats pel Parlament de Paris. Un temps desprès Joan va passar a Aragó i va rebre l’ajuda del rei Joan II que li va donar escortes i es va poder establir a Ainsa, capital de Sobrarbe, prop del Aure. El juliol de 1461 va morir el rei Carles VII de França i el seu successor Lluís va perdonar a Joan i li va retornar totes les seves possessions. El comte va donar el domini de Quatre Valls (Aure, N'este, Barousse i Magnoac) a sa germana Isabel en ple domini. El 1465, el comte d'Armanyac dirigí la Lliga del Be Públic i va marxar a Paris amb 6000 cavallers; Lluís XI fou obligat a signar els tractats de Saint-Maur i de Conflans que li feien perdre poder; Joan va tornar triomfant a Armanyac i torna a titular-se “comte per la gracia de Deu”. El 1469 es va casar amb Joana de Foix-Bearn. El 1470 el rei, havent fet la treva amb el duc de Borgonya, va decidir revenjar-se de Joan, i el va acusar de contactes amb els anglesos (fellonia) i va ordenar la seva detenció; abandonat per la noblesa va haver de fugir protegit per l’escorta d'aragonesos i navarresos. Els estats dels armanyac foren assolats. Joan es va establir altre cop a Ainsa, i va comptar amb l’ajuda de la gent del Aure. El 1471 el rei va donar Guyena en feu al seu germà el duc de Berri que no va tardar a revoltar-se i es va aliar a Joan, que va reconquerir la Guyena i Armanyac. El duc de Berri va morir el 1472 segurament emmetzinat i Guyena va tornar a la corona. El mateix 1472 tres exercits reials es van acostar a Lectoure però els assaltants van ser rebutjats; llavors es van fer converses per les quals el comte deixava les seves fortaleses i rebia garanties per sortir i entrevistar-se amb el rei per solucionar-ho. Però nomes va entregar les fortaleses els realistes van trencar l’acord. Joan va haver de fugir; però les tropes reials havien fet molt de mal i Joan va rebre l’ajut del poble i els barons i va reprendre Lectoure. El rei va enviar un exercit mes poderós el 1473, que va assetjar Lectoure i van assolar el país. Joan va capitular però negociant unes condicions acceptables. Però altra cop els reialistes no les van respectar i van massacrar al defensors. Pere de Gorgias va matar al comte. El comtat fou declarat confiscat pel rei i donat al senyor de Beaujeu però el Parlament de Paris, d’acord a la decisió dels Estats generals de Tours de 1484, va haver de reconèixer el títol i bona part dels bens al germà petit de Joan, el vescomte Carles de Fesenzaguet, no obstant aquest fou declarat incapaç el 1481 i va morir sense descendència el 1497. Mentre el comtat fou posat sota segrest i a la mort del vescomte fou donat a Alan I d’Albret el gran que el va posseir fins el 1522 en que va passar al seu fill que fou el rei Enric II de Navarra, i d’aquest el 1555 a la seva fila Joana d’Albret (Joana III de Navarra) que va morir el 1572 deixant l’herència al seu net Enric que fou el rei Enric III de Navarra i desprès Enric IV de França que el 1589 al pujar al tron francès el va incorporar a la corona. Les Quatre valls van restar en poder d’Isabel però aquest va ser emmetzinada per el cap del exercit reial Gastó de Lió i la seva muller la vescomtessa de Lavedan, que volien usurpar la senyoria. Isabel va morir el 4 d'agost de 1476 desprès d’haver estat obligada a deixar la senyoria a Gastó i la seva muller a canvi d’una pensió que mai van pagar, però les germanes d’Isabel, Maria i Leonor, casades amb els ducs d’Alençon i de Vendôme, van pledejar i al cap de molts anys els Lió van decidir vendre els drets d’usdefruit al rei que els va comprar i el 1607 va incorporar Les Quatre Valls a la corona
[edita] Llista de comtes
- Guillem I 920-960
- Bernat I 960- abans 1000
- Guerau I Trancalleó abans 1000-1020
- Bernat II Tumapaler 1020-1063
- Guerau II 1063-1095
- Arnau Bernat 1072-1080 (associat)
- Bernat III 1095-1110
- Guerau III 1110-1160
- Bernat IV 1160-1188
- Guerau IV Trancalleó 1188-1215
- Guerau V 1215-1219
- Pere Gerard 1219-1241
- Bernat V 1241-1245
- Mascarosa I 1245-1249
- Arnau Odó 1245-1256 (vescomte Arnau III odó de Lomanha)
- Mascarosa II 1249-1256
- Guerau VI 1256-1285
- Bernat VI 1285-1319
- Joan I 1319-1373 (comte de Rodés)
- Joan II el Desigual 1373-1384
- Joan III 1384-1391
- Bernat VII 1391-1418
- Joan IV 1418-1450
- Joan V 1450-1455
- Corona francesa 1455-1461
- Joan V 1461-1470
- A la corona 1470-1471
- Joan V 1471-1472
- a la corona 1472
- Joan V 1472-1473
- a la corona 1473
- Senyor de Beaujeu 1473
- Carles 1473-1481 (vescomte de Fesezaguet)
- Segrestat pel rei 1481-1497
- a la corona 1491
- Alan I d'Albret 1491-1522
- Enric I d'Armanyac 1522-1555 (II de Navarra)
- Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra)
- Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra, esdeve Enric IV de França el 1589)
- a la corona francesa 1589
- Compra de Les Quatre Valls 1607