Lotaríngia

De Viquipèdia

La Lotaríngia és el nom que es va donar a les terres del Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i nét de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Se situaven en una llarga franja de terra des del Mar del Nord fins la península itàlica i quedava entre els territoris que havien correspost als seus germans: Carles el Calb a la França occidental i Lluís el Germànic a la França oriental o Germania.

La Lotaríngia inicial cobria:

Aquests territoris tenien un difícil encaix entre si i després de la mort de Lotari (855) es van repartir entre els seus tres fills:

Quan al 869 mort Lotari II, els seus territoris, és a dir la part més septentrional de l'original Lotaríngia, se la reparteixen entre els seus oncles Lluís i Carles, redefinint les fronteres acordades al 843 mitjançant el Tractat de Meerssen

En el segle XVI, sota el regnat de l'emperador Carles V tornarien a reunir-se moltes d'aquestes terres sota una sola corona que, en retirar-se Carles al Monestir de Yuste, va separar de l'Imperi Germànic, per deixar-les en herència al seu fill Felip II, rei d'Espanya, que governava l'única potència del moment capaç de mantenir-les unides. I novament es va demostrar l'artificialitat d'aquesta unió.