Lliga per a la Llibertat de la Programació

De Viquipèdia

Logo de la LFP
Logo de la LFP

La Lliga per a la Llibertat de la Programació (League for Programming Freedom (LPF) fou fundada el 1989 per Richard Matthew Stallman, per lluitar contra les patents de software.

La lliga es va fundar a conseqüència dels judicis d'Apple contra Microsoft. Apple volia instaurar un monopoli de copyrights sobre interfícies gràfiques. Segons Stallman, això, perjudicava no només a Microsoft, si no a totes les companyies, petites i grans, que desenvolupaven programari aleshores. El gran èxit de les primeres manifestacions en contra va portar a la fundació de la Lliga.

Als primers anys la lliga es va dedicar a lluitar per la no imposició dels copyrights de interfície gràfica per, no gaire després, generalitzar les seves activitats en front les patents de programari a nivell general.


Què són les interfícies d'usuari?

La interfície és el llenguatge o forma de comunicació entre l'usuari i la màquina. Per una màquina d'escriure serien les lletres del teclat, per a un cotxe serien els pedals, el volant, palanca de canvis, etc. Quan la interfície és d'un programa d'ordinador, es tracta dels dispositius propis de la computadora: Teclat, ratolí i pantalla, a part de les pròpies i específiques del programa, com són: Comandes, menú, llenguatge de programació, i la manera en què es presenta tot això a la pantalla.


Patents de Software:

Normalment associem les patents amb invents i aparats totalment originals. Les patents de software es refereixen a línies de codi que fan una funció sobre un ordinador o dispositiu preparat per executar-les. Els programadors i defensors de la Lliga per a la Llibertat de la Programació ho troben absurd. Ells clamen que un programa està viu, i que ha d'estar a l'abast de tothom per a què pugui créixer, desenvolupar-se, millorar-se, etc. Veuen absurd limitar la programació d'aquesta manera i creuen que només es fa per l'enriquiment d'alguns, que està perjudicant a les petites companyies que poden aportar grans coses. Tenen una manera més global i altruista de veure el món de la programació.


Richard Stallman: Unes notes sobre la vida del seu fundador.

Stallman, ja des de petit, desenvolupa un interès únic per la lectura i per les ciències, sorprenent a la seva mare, contant ell 5 anys, resolent els passatemps del diari que ella no era capaç de resoldre. El divorci del seu pare i la mort dels seus avis li van traumatitzar fins al punt que la gent el creia autista. Va ser al 1970, després del seu ingrés a Harvard, on comença a relacionar-se amb els seus amics del Math 55, un curs que condensava quatre anys de matemàtiques en 2 semestres. Després del primer any de carrera, el seu interès pels ordinadors i la tecnologia li fa anar de laboratori en laboratori demanant manuals de maquinària. Quan es presenta en el AI Lab (Laboratori d' Intel·ligència Artificial) li donen un treball a l'instant. Aquí és on coneix als Hackers . Els Hackers, que així es deien ells mateixos, era un petit grup que Richard va conèixer en el AI Lab. El concepte de Hacker era diferent del que tenim avui dia. Ser un Hacker volia dir fer els millors programes possibles, encara que signifiqués estar 36 hores davant de l' ordinador, tenir accés a les millors màquines (fins i tot forçant portes per a aconseguir-ho) i a la informació més útil. Parlaven de canviar el Món a partir de la programació.

Stallman també és fundador del projecte GNU i de la Fundació de Programari Lliure. (Free Software Foundation)

En altres llengües