Moviments socials
De Viquipèdia
Apareixen a meitat de la dècada del 1960, amb els símptomes d’esgotament de la mobilització a través dels partits i sindicats. Inspirats en autors del marxisme heterodox (Herbert Marcuse, Michel Foucault) propugnen valors post-materialistes, expressats amb accions imaginatives i que busquen el ressó mediàtic.
[edita] Característiques
Segons el sociòleg italià Alberto Melucci emergeixen per un procés de mobilització d’un actor col•lectiu en conflicte amb un adversari, que sovint pot implicar la ruptura dels límits de compatibilitat amb el sistema. Es defineixen per:
- La seua heterogeneïtat (els conformen grups per afiliació o afinitat al voltant de qüestions com el feminisme, l'homosexualitat, el pacifisme, l'ecologia, els drets dels consumidors...).
- La baixa negociabilitat i la complicada mediació política (per exemple, front als conflictes sindicals clàssics
- Ignoren en gran part el sistema polític.
- Interrelacionen l'esfera pública i privada (el cas més palés és el del feminisme)
- Se solapen en ocasions amb conductes desviades.
No sempre el conflicte pren la forma de moviment social. El més habitual és que s'articule per tensions estructurals en certs àmbits de la societat (al treball, a la família, a la vida en la ciutat...), per les mancances organitzatives dels models d'organització ja existents i sovint per la recerca d’un sentit, d’una forma comuna d’interpretar la realitat.
El sociòleg català Manuel Castells aporta una distinció entre moviments socials: identitats-projecte proactives (feminisme, pacifisme...) i identitats de resistència (fonamentalisme religiós, per exemple). Cal tenir present que un projecte reactiu pot canalitzar-se després cap a l’emancipació.