Lluís XV de França
De Viquipèdia
|
Lluís XV de França el Ben Amat (Versalles 1710 - Versalles 1774), rei de França (1715-1774).
Va sobreviure miraculosament a la mort de tota la seva família i va ser estimat pels francesos al principi del seu regnat. Tot i això, amb el temps, la seva incapacitat per reformar la monarquia francesa i la seva política entreguista a l'escenari europeu li van fer perdre el suport de la gent, i va acabar els seus últims dies com un dels reis menys populars de França.
Lluís XV és el rei amb la personalitat més ambivalent de la història de França. Encara que ha estat calumniat pels historiadors, estudis recents demostren que en realitat era molt intel·ligent i es dedicava a la tasca de governar el regne més gran d'Europa. Tot i això, la seva indesició, estimulada pel seu coneixement de la complexitat dels problemes anteriors, així com per la seva profunda timidesa, amagada sota la màscara del rei imperiós, expliquen els pobres resultats obtinguts durant el seu regnat. En molts sentits, Lluís XV va ser un precursor dels sobirans burgesos del Romanticisme: encara que va interpretar obedientment el paper de rei imperial, en realitat, no apreciava res més que la seva vida privada lluny de tota pompa i cerimònia. Com que va perdre la seva mare quan només era un nen, sempre va desitjar una presència maternal i tranquilitzadora que intentava trobar amb la companyia íntima de diverses dones, per les quals va ser difamat durant la seva vida i també després de morir.
[edita] Delfí de França i la Regència del duc d'Orleans
Lluís havia nascut al Palau de Versalles el dia 15 de febrer de l'any 1710 essent fill del príncep Lluís de França i de la princesa Maria Adelaida de Savoia. Lluís era el segon fill dels ducs de Borgonya i era nét de Lluís de França i de la princesa Maria Anna de Baviera mentre que per via materna ho era del rei Víctor Amadeu II de Sardenya i de la princesa Anna Maria d'Orleans. Lluís era besnét del rei Lluís XIV de França i rebesnét del rei Felip IV d'Espanya.
L'any 1700 moria sense descendència el rei Carles II d'Espanya al Monestir de l'Escorial. El duc d'Anjou, fill del delfí de França i nét del rei Lluís XIV de França, fou proclamat rei d'Espanya i d'Índies amb el nom de Felip V d'Espanya. A principis de la dècada de 1710 al Palau de Versalles esclatà un brot molt fort de xarrampió. El 14 d'abril de l'any 1711 morí el Gran Delfí, un any després el duc de Borgonya pocs dies després la princesa Maria Adelaida. Del mateix brot també morí el fill gran dels ducs de Borgnonya i el tercer nét del Rei Sol. De sis hereus homes de Lluís XIV tan sols en quedaven dos, el rei Felip V d'Espanya i el petit Lluís, però mentre era impensable que el primer assumís el tron de França ja que no era possible una unió amb Espanya, Lluís també havia contret el xarrampió. Ara bé, Lluís XV gràcies a les cures de Madame de Ventandour qui va cuidar i posteriorment educar personalment el nen. En el cas que Lluís hagués mort la Corona haria passat al duc d'Orleans.
L'1 de setembre de 1715 moria Lluís XIV de França al Palau de Versalles. Pocs dies després era coronat rei de França el seu besnét, de tan sols cinc anys, Lluís. La Corona seria dirgida pel príncep Felip d'Orleans fins que Lluís arribés a la majoria d'edat. La regència del duc d'Orleans seria recolzada per un consell de 14 persones i era ben vista pel Parlament. Sembla clar que Lluís XIV de França es reconcilià pocs dies abans de morir amb els Orleans i ordenà als seus ministres que obeissin al duc en el futur govern francès.
Des del Palais Royal el duc d'Orleans dirigí la Regència. A l'edat de set anys, l'any 1717, Lluís fou allunyat de Madame de Ventandour i posat sota l'especial educació del duc de Vilerroi. Villeroi i posteriorment el cardenal Fleury donaren a Lluís una excel·lent educació basada en amplis coneixement d'història, geografia, ciències i fins i tot noves tecnologies.
Durant la Regència, el duc d'Orleans permeté l'augment de poder de l'aristocrària que es trobava en una posició molt feble arran de la Fronda i de les desevinències amb el rei Lluís XIV de França. Orleans signà l'anomenada Triple Aliança de 1717 amb el Regne Unit i els Països Baixos contra els intents de Felip V d'Espanya de reclamar la Corona francesa. La regència també portà a terme polítiques més o menys exitoses per tal de recuperar l'hisenda francesa molt debilitada els últims anys de regnat de Lluís XIV.
L'any 1721, Lluís XV fou promès amb la seva cosina la princesa Maria Anna Victòria d'Espanya, filla del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesio. Pocs mesos després el rei tornà a Versalles on s'hi instal·là fins a la seva mort i l'any 1723 fou coronat a la Catedral de Reims de forma oficial. El duc d'Orleans continuà exercint el càrrec de primer ministre fins a la seva mort l'any 1723. A partir de llavors, fou el príncep Lluís de Borbó-Condé com a primer ministre.
[edita] Matrimonis i descendència
El 4 de setembre de 1725 es va casar amb Maria Leszczynska, princesa de Polònia (1703-1768). Van tenir deu fills:
- SAR la princesa Elisabet de França, nascuda el 1727 a Versalles i morta el 1759 a Parma. Es casà amb el duc Felip I de Parma
- SAR el delfí Lluís de França, nascut a Versalles el 1729 i mort a Versalles el 1765. Es casà amb l'infanta Maria Teresa d'Espanya i en segones núpcies amb la princesa Maria Josep de Saxònia.
- SAR la princesa Victòria Lluïsa de França, nascuda a Versalles l'any 1733 i morta a Trieste l'any 1799.
- SAR la princesa Lluïsa de França, nascuda a Versalles l'any 1737 i morta al mateix palau l'any 1787.
Aquest va ser el seu únic matrimoni i la seva descèndencia legítima però va tenir moltes amigues i amistançades amb les quals va tenir molts fill il·legítims. La llista de les seves amistançades és interminable i la dels fills nascuts d'aquestes relacions extramatrimonials també. Malgrat que es negà a reconèixer als seus fills com a legítims, sempre vetllà per la seva posició dins de la societat i per els seus estudis.
- Louise-Julie de Mailly-Nesle, comtessa de Mailly (1710-1751), casada des de 1726 amb el seu cosí, Lluís Alexandre, comte de Mailly. Esdevingué l'amant del rei l'any 1733 i fins l'any 1739 en què fou substituïda per la seva germana Paulina. Tornà a convertir-se en preferida reial l'any 1741 i fins l'any 1742 quan fou substituïda per una altra seva germana.
- Pauline Félicité de Mailly-Nesle, comtessa de Vintimille (1712 -1741), amant de Lluís XV. Casada des de 1739 amb Jean-Baptiste, Comte de Vintimille. És mare de:
- Jeanne Antoinette Poisson, marquesa de Pompadour (1721 - 1764), filla d'un finançer exiliat l'any 1725. Casada el 1741 amb Charles-Guillaume Le Normant d'Étioles. Esdevingué l'amant reial des de 1745 a 1751 i fou elevada a la categoria de duquessa l'any 1752 i l'any 1756 creada dama de la Cort de la Reina de França.
- Comtessa de Barry (1743 -guillotinada el 1793). Filla natural d'Anne Bécu, propietària rural, i de Jean-Baptiste Gomard de Vaubernier. Ella portà una vida modesta a Paris i s'entregà a la prostitució sota el nom de Senyoreta Lange. Ella es convertí el 1768 amb amant del rei. Aquell mateix any, el rei li presenta el comte de Barry amb qui la compromet, casant-se l'any 1769. Retirada de la Cort l'any 1774, emigrà al Regne Unit l'any 1792 però tornà a França a buscar les seves joies que no havia pogut endur-se, és arrestada i condemnada a mort per haver dissipat la fortuna de l'Estat i conspirar en contra de la República. Abans de ser guillotinada suplicà un moment amb les paraules : "Encara un moment, senyors borratxos...".
- Marie-Louise O'Murphy (1737 - 1815) dita Srta. de Morphise, filla de Daniel O'Murphy d'origen irlandès i casada en primeres núpcies amb Jacques Pelet de Beaufranchet el 1755, en segones núpcies amb François Nicolas Le Normand el 1759, i en terceres núpcies amb Louis-Philippe Dumont el 1798, diputat de Calvados a la Convenció de qui es divorciara el mateix any. Ella és la mare de:
- Agathe Louise de Saint-Antoine de Saint-André (1754 - 1774) casada el 1773 amb René-Jean-Mans de La Tour du Pin (1750 - 1781), Marquès de la Charce.
- Françoise de Châlus (1734 - 1821), duquessa de Narbonne-Lara, filla de Gabriel de Châlus, senyor de Sansac, i casada des de 1749 amb Jean-François, duc de Narbonne-Lara. Ella és la mare de :
- Marguerite Catherine Haynault (1736 - 1823), filla de Jean-Baptiste Haynault, empresari del tabac i casada el 1766 amb Blaise d'Arod, Marquès de Montmélas. Ella és la mare de:
- Lucie Madeleine d'Estaing (1743 - 1826), germana natural de l'amirall d'Estaing, ella és casarà el 1768 amb François, Comte de Boysseulh. Ella és la mare de:
- Anne Couffier de Romans (1737 - 1808) Baronessa de Meilly-Coulonge. Filla d'un burgès, Jean Joseph Roman Coppier. Mantingué una relació amb el rei des de 1754 i fins a 1765, i es casà el 1772 amb Gabriel Guillaume de Siran, Marquès de Cavanac. Ella és la mare de:
- Louise Jeanne Tiercelin de La Colleterie (1746 - 1779) dita Sra de Bonneval. Ella és la mare de:
- Benoît Louis Le Duc (1764-1837), abat.
- Irène du Buisson de Longpré (morta el 1767), filla de Jacques du Buisson, senyor de Longpré, ella es casarà el 1747 amb Charles François Filleul, conseller del rei. Ella és la mare de :
- Catherine Éléonore Bénard (1740 - 1769), filla de Pierre Bénard, conseller del rei. Ella es casà el 1768 amb Joseph Starot de Saint-Germain, primer general que fou guillotinat el 1794. Ella és la mare de:
- Marie Thérèse Françoise Boisselet (1731 - 1800), que es casà el 1771 amb Louis-Claude Cadet de Gassicourt. Ella és la mare de:
Precedit per: Lluís XIV el Rei Sol |
Rei de França 1715–1774 |
Succeït per: Lluís XVI l'Estimat |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |