Economia de l'Imperi romà
De Viquipèdia
Tot i que la vida es centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar.
L'economia està basada en el sistema de producció esclavista. Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d'esclaus, als quals acudien els traficants.
Les terres també es dividien en gran i petits dominis. Els grans dominis variaven notablement la seva superfície depenent de la província. A partir del cinquanta hectàrees podria considerar-se un gran domini (encara que alguns dedicats a cultius molt rendibles com la vinya eren menors) sent freqüents els dominis de cent hectàrees i arribant alguns dominis diversos milers d'hectàrees, sobretot les explotacions ramaderes. Quan el gran domini era reduït (entre 50 i 200 hectàrees) en general el propietari posseïa diversos dominis. Cultivaven aquests grans dominis els esclaus, i en els períodes de la collita es contractava a parcers lliures (Politor) per un cinquè de la collita primer i un novè més tard. En les explotacions ramaderes, un terç dels treballadors havien de ser homes lliures. Posteriorment els Politor van desaparèixer i van donar pas als Villici, jornalers dirigits pel Procurador o Intendent de la Hisenda. Algunes explotacions agrícoles van arribar a comptar centenars de bracers. El propietari no vivia ni treballava en la hisenda. El seu funcionament estava confiat a un administrador. La visitava periòdicament, encara que a vegades, quan estava en una província allunyada, podia ocórrer que no arribés a visitar-la mai. Els productes més comuns eren: el blat (recollit l'agost) i l'ordi i algun altre cereal; després seguien el nap, el rave, alls, cascall, tramussos (per al bestiar), faves, pèsols, arveja i altres farratges. La sembra es feia a la tardor i per excepció en primavora. Es practicaven els regs i l'abonat amb fem, margas i vegetals, calç, argila i sorra; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials. Altres cultius eren l'olivera i la vinya. Com arbres fruiters estaven les figueres, les pereres, les pomeres, el cirerer, l'albercoc, el taronger i el llimoner (els quatre darrers introduïts entre el final de la República i el Segle III) i altres. L'olivera es plantava enmig dels sembrats. La vinya cobria els vessants dels turons i entre les vinyes no se sembrava res. Els arbres (oms, àlbers, etc...) s'usaven per a fusta de construcció. La ramaderia era important pels bous (destinats a les tasques agrícoles), les ovelles (de les quals s'aprofitava la llana i la carne) i els cavalls (per a l'exercito i les comunicacions). El bestiar boví estava en els estables estiu i hivern. El bestiar oví era enviat als camps després de la recol·lecció. Els animals lliurats a colons o parcers eren cuidats per aquests que havien de retornar una part de les cries i una quantitat de formatge i llet. Havia també gallines i coloms que s'alimentaven soles. Criaven conills i llebres i fins a tenien dipòsits de peixos. Els porcs blancs eren alimentats en estables, però els negres, semblants als senglars, pasturaven als boscos alimentant-se de garrofes, prunes, glans i pomes silvestres. La feina al camp es feia amb bous i ases i tiraven de l'arada romà. Com eines s'usaven la pala, l'aixada, el pic, el rul·lo, la falç, la forca i altres. L'ase s'utilitzava preferentment en el transport (fem, llavors, productes...) i per moure les rodes dels molins de farina. Es disposava de vaques de les quals s'aprofitava la llet. El cavall era per a l'ús personal del propietari o es criava per vendre'l. Els bous procedien de compres i estaven castrats. S'usaven uns dos bous cada vint-i-cinc hectàrees. En els dominis agrícoles s'usava un bou per cada 10 hectàrees aproximadament, i un ase per cada 15 hectàrees. La feina era realitzat en gran part per esclaus (familia rustica) encapçalats per un capatàs (vilicus) que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecció, i en absència de l'amo també castigava. A les ordenis del vilicus estava la villica, majordoma de la casa rural (cuinera, cuidadora del rebost, del galliner i del colomar). Seguien els bulbuci (llauradors), els criats, el somerer, el porquer i, si hi havia ramat, el pastor o pastors. Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotació. Quants més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien. Sovint per evitar l'ús d'un número excessiu de bracers, es transformava una explotació agrària en una explotación ramadera. Les terres agrícoles eren encerclades amb arbres (oms, pins o xiprers). Els prats i vergers eren assetjats amb tanques, estaques, fossats o murs (de pedra, totxana o ciment). Les dependències de l'hisenda (Vila Rustica) comprenien: la casa de l'amo, els estables, els graners, els magatzems i els allotjaments del capatàs i dels altres esclaus. L'amo proveïa de vestits i calçats als esclaus, així com el blat, la sal i altres aliments (olives, peix salat, va venir, oli...) en quantitat proporcionada al treball de cadascú (demensum) per la qual cosa el capatàs, que era el més important però el que menys treballava rebia menys (encara que era el que tenia més possibilitats de ser manumès). La Villica, que s'encarregava de la casa, servia la taula i cuinava els aliments. Molts esclaus portaven cadenes. Si estaven marcats amb el signe del senyor es deia que portaven el stigma o notatio. Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadamente) i després de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies). Sovint els propietaris es prestaven els esclaus dintre seu, per ajudar-se desinteressadament, o per un salari convingut. Rarament es contractava a treballadors estrangers llevat del temps de la sega que es necessitava més gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida. Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador feia la recol·lecció. Moltes vegades els amos posaven la collita en mans de Publicans. Les grans hisendes dedicades a la ramaderia estan formades per terres de pastures i de boscos sent la seva extensió més gran que els grans dominis agrícoles (es pot dir que com a mínim superaven les dues-centes hectàrees, i en alguns casos arribaven fins a diversos milers). El bestiar pastaba en les muntanyes durant l'estiu, i en els plans a l'hivern (normalment en les terres ermes o allà on ja s'havia recollit la collita en els casos d'existir també explotació agrícola). Els ramats estaven formats per ovelles, cavalls, bous, ases i muls, els quatre últims destinats a la venda als pagesos, i també a l'exèrcit, als carreters i a altres. També havia bandades de porcs i cabres. La ramaderia més important era la d'ovelles, de les quals s'aprofitava la llana (els vestits més usuals eren de llana) i de les quals la carn era apreciada en moltes províncies. La cura dels ramats d'ovelles corresponia gairebé sempre a esclaus que a l'estiu romanien sempre amb el bestiar, fins i tot de nit, allotjant-se en tot cas en cabanyes o enmig d'assetjats. El pastor, encara que esclau, gaudia de llibertat de moviments i se li donaven cavalls i armes.
En la petita propietat es reproduïa la situació dels grans dominis, però el cultiu anava a càrrec exclusivament del propietari i de la seva família, i sol com excepció treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes eren, per tant, menors. Si la propietat era molt petita es cultivava amb aixada, com un petit hort o jardí. El cultiu més estès eren els cereals, però el més productiu seguia sent la vinya, seguint després les hortalisses, l'olivera, i els productes derivats de la ramaderia. El cultiu menys rendible eren els cereals.
L'economia ciutadana estava basada en els gremis d'activitat, i entre ells els nous gremis dels joiers, obrers de la seda, obrers del lli, obrers de la púrpura, perfumistes, saboners, cerers, adobadors, carnissers, peixaters, tahoners i altres.
El comerç era molt intens. A principis de l'Imperi el port egipci de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de sextercis. L'Escítia servia de transit per a les mercaderies de l'Índia (seda, bàlsams i pedres precioses); de Germània arribaven l'ambre i pedres precioses; d' Ístria i Rècia procedia el vi dolç i aromàtic; d'Il·líria, les pells i bestiar; de Nórica el ferro; de les Gal·lies, cabres, cavalls, llana i or; dels Pirineus, teles i draps; d'Hispàniaa, plata, mel, alum, cera, safrà, peix, blat, cànem i lli; de Britània, estany i plom; de Grècia, coure, mel, llanes, púrpures i oli; d'Àsia Menor, ferro, fusta, goma i llanes; d'Aràbia, mirra, canyella, arbres olorosos i encens; de Pèrsia i Síria, seda i pells; de Tir, púrpura; d'Etiòpia, perfums, marfil, cotó i feres.
Amb Claudi es va iniciar la concessió de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu màxim per llei. Posat cas que algun monopolista retirés el producte de la circulació (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessió de monopolios va ser freqüent en tota l'època imperial.