Nynorsk
De Viquipèdia
'Nynorsk' |
|
---|---|
Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
Altres denominacions: | |
Parlat a: | Noruega |
Regió: | Europa |
Parlants: | 0,5 milions |
Rànquing: | |
Classificació genètica: | Indoeuropea Germànica |
|
|
Llengua oficial de: | Noruega |
Regulat per: | Consell de la Llengua Noruega (Norsk språkråd) |
|
|
ISO 639-1 | nn |
ISO 639-2 | nno |
ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | NRN |
{{{mapa}}} | |
vegeu també: llengua |
El nynorsk (neonoruec) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del país (que foren els que més lliures restaren d'influència danesa durant la unió amb Dinamarca). És emprat per vora el 12% de la població, corresponent però a l'àmbit del 27% dels municipis (2002).
[edita] Història
El nynorsk començà a ser desenvolupat a mitjans del segle XIX per Ivar Aasen, que després de viatjar extensament per tot el país recopilant-hi el parlar de la gent (amb especial tirada per la costa oest, que veia amb un parlar més "pur") i després de comparar-lo amb l'evolució que havien experimentat altres llengües escandinaves occidentals (especialment l'islandès) publicà Det norske Folkesprogs Grammatik (1848, gramàtica) i Ordbog over det norske Folkesprog (1850, diccionari). Aquests dos llibres significaren la base d'un estàndard per a la llengua que ell anomenà landsmål (llengua de la terra).
El parlament concedí al landsmål un estatus igual al del danès el 1885.
Tot i ja ser la forma escrita de noruec més propera a les varietats dialectals de molts dels habitants del país, el nynorsk era vist com a molt arcaïtzant, i successives reformes es proposaren de fer-lo més accessible als parlants que no fossin de la costa oest, sovint deixant moltes alternatives per escriure quelcom.