Priorat
De Viquipèdia
Aquest article tracta sobre la comarca del Priorat. Per a d'altres significats, vegeu Priorat (desambiguació).
![]() |
|
Dades comarcals | |
---|---|
Capital | Falset |
Municipi més gran | Falset |
Gentilici | Prioratí, prioratina |
Població (2005) | 9.665 hab. |
Superfície | 498,60 Km2 |
Densitat (2005) | 19,38 hab./km2 |
Municipis | 23 |
El Priorat és una comarca a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
[edita] Origen del nom
Municipi | Habitants |
---|---|
Bellmunt del Priorat | 320 |
Bisbal de Falset, la | 254 |
Cabacés | 340 |
Capçanes | 400 |
Cornudella de Montsant | 948 |
Falset | 2.658 |
Figuera, la | 190 |
Gratallops | 223 |
Guiamets, els | 327 |
Lloar, el | 126 |
Marçà | 621 |
Margalef | 125 |
Masroig, el | 539 |
Molar, el | 286 |
Morera de Montsant, la | 168 |
Poboleda | 353 |
Porrera | 498 |
Pradell de la Teixeta | 192 |
Torre de Fontaubella, la | 135 |
Torroja del Priorat | 150 |
Ulldemolins | 490 |
Vilella Alta, la | 132 |
Vilella Baixa, la | 190 |
Quan la Generalitat republicana va fer la divisió comarcal de 1936, es plantejà la possibilitat de crear una comarca única que aplegués les actuals comarques del Priorat i el Baix Camp. Tanmateix, l'opció es desestimà.
Una vegada s'havien delimitat els actuals límits geogràfics de la comarca, el segon problema que sorgí va ser quin nom calia donar-li. Inicialment va prendre força cos la possibilitat d'anomenar-la Conca del Siurana -atesa l'orografia de la contrada-, per bé que finalment s'imposà la memòria popular que històricament havia identificat la contrada amb el monestir o priorat cartoixà d'Escaladei (o Scala Dei). D'aquesta manera la comarca prenia d'aquest monestir d'origen medieval el nom de Priorat. Malgrat això, encara avui és habitual sentir a parlar de l'Alt Priorat (o Priorat històric) i del Baix Priorat.
[edita] Característiques de la comarca
És situada entre la Serra de Montsant, al nord, i el conjunt format per la Mola de Colldejou, la Serra de Llaberia i la Serra de Santa Marina, al sud.
És una comarca de clima continental, sec i calorós a l'estiu, fred a l'hivern.
Al sector central de la comarca, conegut com a "Priorat històric", s'hi cultiva la vinya. El vi que en surt, de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, és dels més prestigiosos del món. Els pobles que no són DOQ Priorat (Falset-Marçà, Capçanes, etc.) produeixen vi que és Denominació d'Origen Montsant.
El Priorat va perdre molta població durant el segle XX. Amb tot, modernament es percep una certa recuperació demogràfica, vinculada a la recuperació econòmica de la comarca.
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial del Consell Comarcal
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
![]() |
---|---|
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Val d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental | |
Comarques Històriques | |
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir |