Efecte Barkhausen

De Viquipèdia

Magnetització (J) o densitat de flux magnètic (B) en funció de la intensitat de camp magnètic (H) en un material ferromagnètic. L'ampliació mostra els salts de Barkhausen.
Ampliar
Magnetització (J) o densitat de flux magnètic (B) en funció de la intensitat de camp magnètic (H) en un material ferromagnètic. L'ampliació mostra els salts de Barkhausen.

L'efecte Barkhausen és un fenomen magnètic segons el qual la magnetització d'un material ferromagnètic per part d'un camp magnètic creixent (o la desmagnetització en un camp magnètic decreixent) no es produeix de forma contínua, sino a salts discrets. Fou descobert pel físic alemany Heinrich Barkhausen el 1919 i està provocat pels ràpids canvis de grandària dels diferents dominis magnètics a mesura que es van alineant amb el camp magnètic extern. L'efecte Barkhausen representà la primera evidència directa dels dominis ferromagnètics, fins aleshores només postulats teòricament.

En altres llengües