Dido (Mitologia)

De Viquipèdia

Dido (també coneguda amb els noms d'Elissa o Elyssa, del fenici era una princesa filla del rei de Tir, a Fenícia que va fugir del seu germà, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. El nom Dido és un nom fenici i significa heroïna.

Es va trobar amb el gran rebuig inesperat dels pobles berbers. Gràcies a la seva habilitat va aconseguir, no obstant això, fundar la ciutat de la següent manera: Ella va demanar terres al cap de la tribu que governava els terrenys que després serien Cartago, anomenat Jarabas. Ell li va prometre, astutament, que rebria tanta terra com abastés una pell de bou. Dido va tallar la pell de bou en tires finísimes, les va posar l'una al costat de l'altra i, d'aquesta manera va poder cobrir una gran parcel·la de terra. En aquest fragment de la costa es va construir, segons la llegenda, el Byrsan, una fortalesa protegida amb murs que seria l'embrió del centre de comerç fenici que esdevindria Cartago i es trobava damunt del port de la ciutat.

Enees informa a Dido sobre la caiguda de Troia (Pierre-Narcisse Guérin, 1815)
Ampliar
Enees informa a Dido sobre la caiguda de Troia (Pierre-Narcisse Guérin, 1815)

A més a més, Dido també està relacionada amb Enees: Durant la fugida de Troia, una tempesta empeny a Enees a la costa de la nova ciutat de Cartago, la reina de la qual, Dido, l'acull com a convidat. A causa d'un complot de Venus, la mare d'Enees, Dido s'enamora bojament d'ell. Però Zeus recorda aleshores a Enees els seus deures i ell abandona Cartago, cosa que duu Dido a suïcidar-se. Però ella jurà venjança i establí, d'aquesta manera, la base del conflicte posterior entre Roma i Cartago. La consumació literària d'aquesta història la coneixem per l'Eneida de Virgili, el mite de la fundació de l'imperi romà, i ha estat perpetuat per moltes obres posteriors, entre les que hi ha l'òpera Dido i Enees de Henry Purcell.

[edita] Vegeu també

[edita] Bibliografia

  • Thomas Kailuweit: Dido – Didon – Didone. Eine kommentierte Bibliographie zum Dido-Mythos in Literatur und Musik. Frankfurt am Main, Lang 2005, ISBN 3-631-52030-1


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Dido (Mitologia)