Emmascarament temporal

De Viquipèdia

L'emmascarament temporal es produeix quan dos estímuls sonors arriben a la nostra oïda propers en el temps. L'estímul emmascarant farà que l'altre, l'emmascarat, resti inaudible. En aquesta situació, el to més intens tendeix a emmascarar al to més dèbil. Segons en l'instant de temps en que es produeix l'estímul emmascarant respecte l'instant en que es produeix l'emmascarat, podem distingir entre Post-emmascarament i Pre-emmascarament.


Taula de continguts

[edita] Post-emmascarament

El trobem quan és el to de major amplitud el que apareix primer en el temps seguit del de menor amplitud, percebent tan sols el primer estímul. Aquest fenomen es produeix quan ambdós sons arriben a l'oïda humana separats en el temps per un interval mínim d'entre 30 i 60 ms aproximadament. Això es deu a que, percebut el to fort, l'oïda necessita un cert temps d'adaptació.

[edita] Pre-emmascarament

Produint-se primer un estímul suau i posteriorment un to intens, aquest últim emmascararà igualment al de menor amplitud, sempre i quan estiguin separats en el temps per una diferència menor d'entre 5 i 10 ms. Donat que aquest fenomen es presenta encara abans que el to emmascarant aparegui, implica que sigui més problemàtic que el post-emmascarament.

L'explicació d'aquesta “anticipació”, rau en que la informació que arriba al còrtex auditiu del cervell humà es processa per ràfegues. Tanmateix, és sabut que els sons intensos són processats de forma més ràpida pel cervell que els sons suaus, facilitant d'aquesta manera el fenomen psicoacústic del pre-emmascarament.

[edita] Exemples i aclariments

Com a exemple gràfic tenim la següent figura, on es pot observar que l'efectivitat de l'emmascarament disminueix de forma exponencial per ambdós casos d'emmascarament temporal. La seva durada, com ja s'ha esmentat, és d'entre 5 i 10 ms pel cas del pre-emmascarament i d'entre 30 i 60 ms pel del post-emmascarament.


D'altra banda, un exemple pràctic és el de la continuïtat de tons, una il·lusió auditiva per la que, reproduint-se un to interrompudament, aquest és percebut per l'oient com a continu.

Val a dir també que no s'ha de confondre l'emmascarament temporal amb el reflex acústic de l'oïda, una resposta involuntària i inherent de l'oïda mitjana per autoprotegir-se dels sons forts o d'alt nivell de pressió sonora (SPL).


[edita] Vegeu també

En altres llengües