Tivenys

De Viquipèdia

Tivenys
Localització de Tivenys respecte el Baix Ebre


el Baix Ebre

Dades municipals
Gentilici Tivenysenc, tivenysenca
Població (2005) 912 hab.
Superfície 53,54 km2
Densitat (2005) 17,03 hab/km2
Altitud 13 m
Coordenades 40°54'34"N, 0°30'48"E
Entitats de població 1

Tivenys és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Taula de continguts

[edita] Situació

Tivenys està situat al marge esquerre del riu Ebre, al sector nord de la comarca, entre la serra de Cardó i el riu Ebre.

El terme municipal limita al nord amb Benifallet per les crestes que emmarquen la vall de Cardó; al sud, amb Bítem (Tortosa), separat pel barranc de la Buinaca; a l'est, del Perelló, estenent-se per l'espai que va des del riu fins a la serra del Boix. A l'oest, i fent de partió el riu Ebre, queden els termes de Xerta i d'Aldover.

El terme té la forma d'un gran circ tancat i coronat pels cimals de les muntanyes de Cardó (punta de l'Agulla, 687 m; la Picossa, 766 m, i la Creu de Santos, 746 m) i de la serra del Boix (la Roca Foradada, 756 m) i la Buinaca (746 m). Tots els barrancs que davallen de la muntanya, el barranc de les Fonts o del Roldor, el de la Buinaca i els seus tributaris (barrancs de les Petxines i de Vallpalmera), etc., conflueixen cap a l'Ebre vers l'indret on es troba la vila.

[edita] Economia

La principal activitat és l'agricultura. Al secà s'hi cultiven oliveres (970 ha), ametllers (112 ha), garrofers (273 ha) i una mica de vinya (76 ha); és molt important la producció d'oli d'oliva (el cultiu de l'olivera ocupa la major part del terme). Tot i això, els conreus principals són a les terres de regadiu, amb arbres fruiters, sobretot préssecs i cítrics, que són exportats a l'interior i a l'estranger.

En l'actualitat un bon nombre de persones treballen a la indústria i al sector dels serveis al voltant de l'àrea de Tortosa.

[edita] Llocs d'interes

[edita] L'Assut

La paraula Assut vol dir presa, contenció. Existeix la hipòtesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l’Assut (entre els termes municipals de Xerta i Tivenys) per dificultar el tràfec fluvial per l'Ebre. Però el primer assut, la primera temptativa d'elevació de l'Ebre per poder canalitzar l'aigua a sèquies de reg, tot i que fet rudimentàriament, va ser l'any 944 dC, en plena dominació àrab.

L’Assut tal com la coneixem avui es va començar a construir l'any 1402. Fa 375 m de llarg i 3,5 m d’ample a la coronació, 24 m d’ample al talús o relliscador, 35 m de basament i 7 m de fons.

A meitant segle XIX l'assut va ser condicionat per als dos canals de regadiu existents, el canal de la part de Tivenys (el de l'esquerra) es va començar l'any 1907 i fou inaugurat el 5 de maig de 1912 pel rei Alfons XIII.

[edita] El parc municipal

El parc municipal és un dels llocs més pintorescos del poble per la seua situació, entre el canal de l'esquerra i el riu Ebre. Ofereix una rica i variada vegetació que fa que el visitant gaudeixi d'un lloc de relax i descans, acompanyat d'una zona d'esbarjo infantil.

[edita] L'església

El temple parroquial va començar a ser construït l'any 1770 i es va acabar el 1794. Està dedicat a Sant Benet, Sant Miquel i a Sant Antoni Abat.

L'edifici consta de tres naus i el cor sobre la porta, amb vuit altars laterals i l'altar major, d'estil gòtic i bizantí; la façana és d'estil neoclàssic. Fins al 1936 tenia un notable retaule gòtic procedent de Cardó. Durant la Guerra Civil va perdre els seus antics retaules i imatges.

[edita] La capella

A una mitja hora del poble hi ha una antiga capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, documentada ja des del 1760 i feta per influència dels frares carmelitans de Cardó, divulgadors a la comarca de la seua devoció.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües