Santuaris i temples romans
De Viquipèdia
En la religió de Roma no es practicaven els sacrificis humans, mes que en casos de criminals.
Als déus se'ls van dedicar santuaris (Aedicula) i Temples (Templum), i en alguns d'ells es trobava l'estàtua del déu corresponent.
La maledicció religiosa (sacer = excomunicació) tenia forta incidència en la vida del ciutadà romà. La maledicció la llançaven els déus contra el que incomplia certes normes: el marit que venia a la seva dona, o el pare que venia al fill; el fill o la nora que ferien al pare o al sogre; el patró que violava la fe jurada a l'hoste o al client. Independentment de la pena civil corresponent, els pontífexs llançaven l'anatema, que encara que era qüestió privada influïa moralment en les persones que creien cegament en això.
L'anatema públic, més infreqüent, causaven gran commoció en la población.
La religió romana dictava per als difunts la necessitat d'incineració.
Vegeu: Roma (Regne i República)