Monestir de Sant Llorenç del Munt
De Viquipèdia
Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic situat al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, entre les comarques del Bages i el Vallès Occidental.
Hi ha dades que fan referència a l'existència de construccions dedicades al culte religiós, com la donació que va fer Borrell II, comte de Barcelona, a l'abat de Sant Cugat del Vallès de diverses esglésies de la muntanya de Sant Llorenç. Per a alguns historiadors això és una prova de l'existència d'aquestes construccions prèvies; altres creuen que es refereixen al monestir i a les diverses ermites de la muntanya. De l'any 957 n'hi ha una altra referència: dos ciutadans de Terrassa, Ansolf i la seva muller Rímula, fan una donació, a "la casa de Sant Llorenç, de Santa Maria i de Sant Miquel, esglésies fundades en el mont més alt sobre Terrassa".
Durant aquest període de temps, la plana del Vallès fou envaïda en diverses ocasions pels sarraïns, que provocaren la destrucció i el saqueig de les poblacions i les esglésies existents. No obstant això, no hi ha constància de cap atac contra les construccions que hi ha al cim de Sant Llorenç del Munt i això segurament va ajudar a la consolidació del monestir i a la construcció d'un edifici de més categoria.
La primera referència formal del monestir data de l'any 1014, amb un escrit en què el comte Ramon Borrell i la seva muller fan una permuta de terrenys amb l'abadia de Sant Llorenç.
El monestir fou habitat d'una forma continuada per una comunitat de monjos benedictins fins a l'any 1608, encara que com a mínim fins al 1637 hi ha constància de l'existència d'un sacerdot a càrrec del monestir.
El 30 de març de 1808, tropes invasores franceses de l'exèrcit de Napoleó van destruir gran part del monestir i les seves dependències i en van profanar les sepultures abadials.
Arquitectònicament, el monestir és una còpia exacta del de Sant Cugat del Vallès, ja que els promotors de la seva construcció eren precisament monjos d'aquest monestir.
L'església té tres naus, amb un transsepte al centre que sosté el cimbori sota els arcs torals. És, doncs, un exemple de la construcció religiosa catalana del romànic. Per a la construcció es van utilitzar pedres de la mateixa muntanya, de color rogenc. No té cap mena de luxe pel que fa a ornaments artístics. L'edifici actual, reconstruït entre el final del segle XIX i mitjan segle XX, respecta l'estructura original construïda al segle XI. Això el converteix en un dels pocs monestirs romànics purs existents en l'actualitat.
[edita] Relació d'abats
Nom de l'abat | Inici abadiat | Hi ha noves | Fi abadiat | |
---|---|---|---|---|
BORRELL | 1017 | |||
ODEGUER | 1020 | 1021 | ||
BONUCI | 1021 | |||
ODEGUER | 1029 | 1071 | ||
GERBERT | 1078 | 1082 | ||
SANÇ BERENGUER | 1088 | 1091 | ||
ARNAU | 1094 | 1095 | ||
GUILLEM | 1101 | 1107 | ||
GUILLEM RAMON | 1120 | 1126 | ||
BERNAT EIMERIC | 1126 | 1169 | ||
LLORENÇ | 1170 | 1187 | ||
RAMON | 1188 | 1192 | ||
PONÇ | 1193 | 1207 | ||
PERE GASOROS | 1208 | |||
GUILLEM | 1210 | 1217 | ||
BERNAT DE SOLER | 1218 | |||
BERENGUER | 1223 | 1252 | ||
GUILLEM | 1262 | |||
RAMON DE POSES | 1265 | 1288 | ||
PERE DE GUARDIOLA | 1290 | |||
BERNAT DE VALLROMANES | 1291 | 1292 | ||
PERE BOFILL | 1292 | 1302 | ||
GUERAU DE TALLADA | 1302 | 1314 | ||
BERNAT DE SOLER | 1314 | 1318 | ||
GUILLEM DE SANTMARTÍ | 1318 | 1337 | ||
PERE | 1337 | 1349 | ||
JAUME ROVIRA | 1349 | 1359 | ||
MARC DE SANTMARTÍ | 1361 | |||
MATEU | 1365 | |||
RAMON | 1382 | |||
MARC | 1387 | |||
BERENGUER DE SANTMARTÍ | 1393 | 1410 | ||
FRANCESC ROURE | 1412 | 1422 | ||
VALENTÍ SAFONT | 1423 | 1437 | ||
MARC DE FORTIÀ (administrador) |
1437 | |||
MANUEL DE CRUÏLLES (administrador) |
1447 | |||
JOAN RIPOLL (adminitrador) |
1465 | |||
JOAN DE VALLS | 1487 | 1493 | ||
BERNAT DE VILALBA | 1496 | 1505 | ||
CLIMENT (cardenal) |
1505 | 1507 | ||
BERNAT DE VILALBA | 1508 | 1536 | ||
DOMÈNEC DE VILALBA | 1537 | 1561 | ||
PERE DE SANTJOAN | 1565 | 1596 | ||
FRANCESC OLIVÓ D'ALVÈRNIA | 1598 | 1608 |