Larsa

De Viquipèdia

Larsa fou una ciutat estat de Mesopotàmia que apareix com independent cap el 2500 aC.

El 2350 aC va passar a mans de Lugalzagesi de Umma. Després, cap el 2330 aC, de Sargon I de Akkad. Cap el 2220 aC va ser independent fins el 2130 aC en que va passar a Gudea de Lagash.

Mes tard va passar a Ur cap el 2100 aC però el 2025 aC se’n va independitzar per mitja d’un amorita (o amorreu) anomenat Naplanum, al que, cap el 2005 aC, va succeir Emisum i després el 1977 aC Samium. El 1925 aC va conquerir Ur, Uruk i Eridu que pertanyien a Isin. El 1916 aC va fer una expedició a Anshan i Elam. El 1898 aC trobem a Isin i Larsa en plena guerra, i les victòries de Larsa allunyen de Isin als seus vassalls. El 1895 aC Isin reconquerí Ur. El 1875 aC Larsa ja tenia l’hegemonia i Isin havia quedat reduït a la ciutat i el seu propi territori, i Nippur. El 1867 aC. Larsa va conquerir Nippur una de les ultimes ciutats que encara obeïa a Isin, però no va poder conservar-la. El 1838 aC altra cop va conquerir Nippur però Isin la va recuperar. El 1835 aC mentre l’exèrcit estava ocupat atacant (i ocupant) Nippur, va ser conquerida efimerament per Kazallu. Poc després el cap amorita Kudurmabug, senyor de Yamutbal, ocupa Larsa, expulsa a la guarnició de Kazallu i proclama rei al seu propi fill Waradish (1834 aC). El 1830 aC Isin va conquerir de nou Nippur potser per una revolta o per haver estat ocupada per Larsa. El 1828 aC Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC però nomes per un any, doncs el 1812 aC Larsa la va conquerir per enèsima vegada. El 1802 aC Isin va ocupar Nippur. El 1793 aC Rimsin I de Larsa va ocupar Isin i Nippur es va fer independent per uns mesos fins que també fou ocupada. Però la victòria de Larsa no es va prolongar molt de temps. Babilònia es va posar al front d’una coalició amb Elam, Assur (Assíria), els Guti, Eshunna i Malgium (1764 aC) que el 1763 aC va assetjar Larsa que es va rendir el 1762 aC. Va recuperar la llibertat el 1745 aC però fou conquerida altra cop pels Babilonis el 1739 aC que la van mantenir en endavant menys dos periodes de domini assiri (1235 aC a 1227 aC, i 729 aC a 626 aC) i una ocupació elamita breu (cap el 1157 aC al 1156 aC)


Reis:

  • Naplanum 2025-2005
  • Emisum 2005-1977
  • Samium 1977-1942
  • Zabaia 1942-1933
  • Gungunum 1933-1906
  • Abisare 1906-1895
  • Samuel 1895-1866
  • Nuradad 1866-1850
  • Siniddinam 1850-1843
  • Sineribam 1843-1840
  • Siniqisham 1840-1835
  • Silliadad 1835-1834
  • Waradish 1834-1823
  • Rimsin I 1823-1762
  • a Babilònia 1762-1745
  • Rim-Sin II 1745-1739
  • a Babilònia 1739