Arsenio Martínez-Campos Antón

De Viquipèdia

Arsenio Martínez-Campos Antón (Segòvia, 14 de desembre de 1831 - Zarautz, 23 de setembre de 1900) va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República. Fou més tard Capità General (governador) de Cuba. President del govern Espanyol (1879-1879)

En 1854 va ser nomenat membre de l'Estat Major Espanyol, en el qual més tard es convertiria en professor. En 1860 va ser destinat a Àfrica, en una expedició conjunta amb França i Anglaterra, i també va pendre part en la campanya de 1862 en Mèxic sota les ordres del General Prim.

Després de la Revolució de 1868, va ser enviat a Cuba on va lluitar contra els rebels en 1868, amb una brillant campanya que li va valer l'ascens a brigadier. En 1872, va tornar a Espanya, on va recolzar el pronunciament de Pavía. Aquí va pendre el control de diverses brigades, per a lluitar contra els aixecaments Carlistes, amb poc èxit. Després d'això, se li va encomanar l'exèrcit de València per a lluitar contra els aixecaments cantonals d'Alacant i Cartagena.

La situació caòtica en la qual Espanya es trobava va fer que conspirés en contra de la República, i en favor de Alfons XII, fill de l'exiliada Isabel II. El 29 de desembre de 1874, es va pronunciar en Sagunt a favor de Alfons XII, el que va causar la seva restauració en el tron. Més tard va ser nomenat Capità General de Catalunya, després de derrotar als carlistes a Catalunya i Navarra. En la Restauració, va ser destinat a Cuba en 1876 com Capità General, i va signar un tractat de pau en 1878, donant a Cuba més autonomia.

De retorn a Espanya, va presidir en 1879 el govern, però solament com a "titella" de Cánovas del Castillo. Va ser forçat a deixar el partit Conservador, després de proposar donar la total llibertat als negres a Espanya. Va passar a les files liberals, convertint-se en Ministre de Guerra en el gabinet Sagasta, i va fundar l'Acadèmia Militar General.

En 1893, va ser designat General en cap de l'exèrcit africà, i va aconseguir un tractat de pau amb el Sultà magrebí en 1894. Aquest mateix any (1893), va sofrir un atemptat, del que va sortir il·lès. Dos anys mes tard, va tornar a Cuba, però enfrontat amb la necessitat d'endurir les mesures contra els rebels, en aquests moments recolzats pels Estats Units, va deixar el seu lloc, i va tornar a Espanya on va ser nomenat president del Suprem de Guerra i Marina fins a la seva mort en 1900.

Predecessor:
Antonio Cánovas del Castillo
President del Govern espanyol
1879-1879
Successor:
Antonio Cánovas del Castillo
En altres llengües