Palanca
De Viquipèdia
Una palanca o alçaprem és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement al voltant d'un punt de suport, o fulcre. Pot utilitzar-se per a amplificar la força mecànica que s'aplica a un objecte, o per a incrementar la distància recorreguda per un objecte en resposta a l'aplicació d'una força.
Taula de continguts |
[edita] Història
El descobriment de la palanca i la seua adopció en la vida quotidiana de l'ésser humà probablement van ocórrer durant la prehistòria. El manuscrit més antic que es conserva, i que esmenta a la palanca, és part de la Sinagoga o Col·lecció Matemàtica de Pappus d'Alexandria, una obra en vuit volums que es creu va ser escrita al voltant de l'any 340. En aquesta obra apareix la famosa cita d'Arquimedes: «Doneu-me un punt de suport, i mouré el món».
A Arquimedes se li atribueix la primera postulació matemàtica formal del principi de la palanca.
[edita] Principi de la palanca
El principi o llei de la palanca és el següent:
- Una palanca està en equilibri quan el moment de força total cap a l'esquerra és igual al moment de força total cap a la dreta.
En Física, el moment és el producte de la força aplicada per la distància entre el punt d'aplicació i el punt de rotació del cos. En una palanca, la distància entre el fulcre i el punt d'aplicació d'una força es denomina "braç de palanca". Així, el principi de la palanca afirma que una força petita pot estar en equilibri amb una força gran si la proporció entre els braços de palanca d'ambdues forces és l'adequada.
En la forma més comuna d'ús de la palanca es considera únicament a dues forces: una càrrega o resistència, que sol ser el pes d'un objecte que es desitja moure; i una potència, que és la força que s'exerceix per a causar el moviment. En aquesta situació particular, el principi de la palanca es pot expressar com una senzilla equació:
- FpBp = FrBr
On Fp i Fr són les forces de potència i resistència, respectivament; i Bp i Br els seus respectius braços de palanca.
[edita] Tipus de palanca
És convenció dividir a les palanques en tres tipus o gèneres, depenent de la posició relativa del fulcre i els punts d'aplicació de les forces de potència i de resistència. El principi de la palanca és vàlid indistintament del tipus, però l'efecte i forma d'ús de cada tipus de palanca canvia considerablement.
[edita] Palanca de primer tipus
En la palanca de primer tipus, el fulcre es troba en un punt intermedi entre les forces de potència i de resistència.
Exemples d'aquest tipus de palanca són el balancí o "puja i baixa", i les tenalles, i les tissores.
[edita] Palanca de segon tipus
En la palanca de segon tipus, la força de resistència es troba entre el fulcre i la força de potència.
Exemples d'aquest tipus de palanca són el carretó i el trencanous.
[edita] Palanca de tercer tipus
En la palanca de tercer tipus, la força de potència es troba entre el fulcre i la força de resistència. El tercer tipus és notable perquè la força aplicada ha de ser major que la força que es requeriria per a moure l'objecte sense la palanca. Aquest tipus de palanques s'utilitza quan el que es requereix és amplificar la distància que l'objecte recorre.
Exemples d'aquest tipus de palanca són el braç humà i les pinces per al pa, el gel o per a depilar els cabells.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Aplicació web que representa la llei de la palanca (en diversos idiomes).