Cicles econòmics reals
De Viquipèdia
El model de Cicles Econòmics Reals (RBCs en les seves sigles en anglès) és un model macroeconomic formulat principalment per Robert Lucas Jr, Finn E. Kydland i Edward C. Prescott, a partir de les idees de John F. Muth.
Aquest model assumeix la presència d'agents racionalisme representatius amb expectatives racionals. Generalment el model es presenta en termes d'un sol individu que es comporta de forma òptima davant de decisions intertemporals, les accions dels quals es poden considerar representatives de tots els individu i, per tant, de l'economia en el seu conjunt. Una altra assumpció implícita és la neutralitat del diner (això és degut a les expectatives racionals).
Lucas mostrà que davant de xocs de productivitat, es generen cicles econòmics d'acord amb aquest model. Això és perquè si la productivitat d'un agent disminueix (a causa d'un xoc negatiu en la productivitat), també ho faran els seus ingressos reals (ja en un mercat competitiu el salari real és igual al producte marginal). Enfrontant-se a una decisió optimitzadora intertemporal, l'agent representatiu decidirà posposar la decisió de treballar fins al següent període (i per tant, consumirà lleure) en el qual, racionalment, espera que els efectes del xoc de productivitat hagin desaparegut i el salari real hagi tornat a augmentar. El resultats agregats mostren, per tant, que un xoc negatiu de productivitat causa atur voluntari i per tant una disminució de l'activitat econòmica i en conseqüència del Producte Interior Brut.
La conclusió principal que s'extreu d'aquest model és que els cicles econòmics són consistents amb el funcionament eficient dels mercats. No existeix l'atur involuntari i qualsevol intervenció en matèria de política fiscal o monetaria és ineficient en el sentit de Pareto
[edita] Critiques al model de Cicles Econòmics Reals
Les crítiques més òbvies van dirigides a les premises del model: individus racionals, agents representatius, expectatives racionals...
Molts però, consideren també irreal negar l'existència d'atur involuntari i considerar el diner com a un bé neutral (fins i tot en el curt termini).
Els keynesians crítiquen especialment que el model ignora l'existència de rigideses de preus i de salaris que fan que no sempre els mercats assoleixin el nivell d'equilibri.
Una altra de les crítiques fortes és el fet que els xocs de productivitat no són prou forts ni prou duradors per a poder explicar recessions prolongades.
Diversos economistes han intentat, amb poc èxit, integrar el component del diner al model ja que és generalment acceptat que, almenys a curt termini, la política monetaria si que pot afectar l'econonmia en termes reals.
Malgrat totes aquestes crítiques, la teoria dels cicles econòmics reals ha estat ampliament acceptada com a vàlida i integrada dins del pensament econòmic majoritari. Proba d'això és que l'any 2004 Kydland i Prescott foren reconeguts amb el Premi Nobel d'economia pel seu treball en l'estudi dels cicles econòmics.