Castell d'Aguilar
De Viquipèdia
El Castell d'Aguilar és un castell càtar sobre un turó que domina la plana de Tuchan, al departament de l'Aude, regió Llenguadoc-Rosselló a les Corberes.
Edificat en un punt estratègic, vigila l'accés a les corberes fins el mar. Existia des del 1020, com una possessió del comte de Fenolleda. És un castrum (campament) que els vescomtes de Carcassona lleguen als seus vassalls, els senyors de Termes, el 1084. El castell és poc elevat (321 metres) i fàcilment accessible. És un castell de planura.
Aquesta lloc va ser amb Termes, Querbús, Puillorenç i Perapertusa, un dels cinc fills de Carcassona. El 1210, és ocupat per les tropes de Simó de Montfort durant les croades dels albigesos i envia el comte Ramon de Termes en un obac calabós a Carcassona on hi mort. El castell no jugarà cap paper militar durant 30 anys. El 1240, Olivera de Termes, fill de Ramon, conquerirà una altra vegada el castell en el moment de la breu revolta del jove vescomte Trencavell contra els croats. Aguilar es converteix en el refugi de nombrosos faidits (cavallers càtars, senyors sense feu). Però Olivera de termes restarà fidel al rei de França, Lluís IX (Sant-Lluís) que li recomprarà el castell el 1260, junt amb les ciutats de Termes, Davejean i Vinyavella. Olivera de Termes anirà a terra santa i acabarà a la cort de Sant Lluís.
El 1246 s'hi instal·la un guarnició reial per vigilar la frontera aragonesa. Malgrat les modificacions dels enginyers reials al final del segle XIII, és malmès per les lluites entre francesos i espanyols al segle XVI. El castell perd tot interès estratègic quan la frontera s'aboleix al sud del Rosselló pel tractat dels Pirineus i és definitivament abandonat el 1569. La petita capella de Santa Anna aporta la seva nota religiosa sota el castell.
[edita] Arquitectura
Està molt degradat però presenta vestigis de dues èpoques:
- la dels senyors de Termes al segle XII, amb un recinte pentagonal, amb la punta dirigida al costat més favorable a l'atac.
- de l'època reial amb una torre quadrada, la torre de l'homenatge i el segon recinte hexagonal, flanquejat, a cada angle, amb una torre semicircular.