Euro
De Viquipèdia
Euro | |
---|---|
Estat o territori: | Eurozona |
Fracció: | 100 cèntims |
Codi ISO 4217: | EUR |
Abreviació o símbol: | € |
Taxa de canvi: (19-10-2005) |
1 EUR = 1,20 USD |
Canvi actual |
L'euro (codi ISO 4217: EUR; símbol: €) és la unitat monetària de dotze dels vint-i-cinc estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió). Es divideix en 100 cèntims.
La introducció de l'euro en substitució de les diverses monedes estatals ha estat la reforma monetària més destacada a Europa en l'època moderna, i es considera una part molt important del procés d'unificació europea. Actualment és la novena unitat monetària de valor més alt del món i una de les monedes fortes principals usades en les transaccions comercials i bancàries arreu del món.
Taula de continguts |
[edita] Estats adherits
Els estats de la zona euro o eurozona són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França (i les dependències d'ultramar franceses, excepte els territoris del Pacífic, que usen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal.
Mònaco, San Marino i la Ciutat del Vaticà també utilitzen i han encunyat monedes d'euro, tot i que no són pròpiament membres de la Unió Europea, arran dels acords signats amb els estats amb què anteriorment compartien la moneda (Itàlia pel que fa a San Marino i el Vaticà, França pel que fa a Mònaco), en nom de la Unió.
Andorra, Montenegro i Kosovo també usaven monedes que foren substituïdes per l'euro (el franc francès i la pesseta en el cas andorrà, el marc alemany pel que fa a Montenegro i Kosovo). Actualment han adoptat l'euro com a moneda d'ús legal sense haver signat cap acord especial amb la Unió que els ho permeti. De tota manera, a l'octubre del 2004 es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord monetari que permetria als andorrans encunyar els seus propis euros, tal com fan els altres tres petits estats europeus.
[edita] Transició

L'acord per a l'euro i les condicions d'adhesió es van establir el 1992 en el que es coneix com el Tractat de Maastricht. L'euro va començar a funcionar com a unitat monetària l'1 de gener de 1999, quan les taxes de canvi de totes les monedes participants es van fixar en relació amb l'euro. L'euro es va començar a utilitzar físicament en monedes i bitllets a partir de l'1 de gener del 2001.
El canvi fixat respecte a les antigues monedes estatals és el següent (per 1 euro):
- 340,750 dracmes gregues (GRD)
- 200,482 escuts portuguesos (PTE)
- 2,20371 florins neerlandesos (NLG)
- 40,3399 francs belgues (BEF)
- 6,55957 francs francesos (FRF)
- 40,3399 francs luxemburguesos (LUF)
- 1936,27 lires italianes (ITL)
- 0,787564 lliures irlandeses (IEP)
- 1,95583 marcs alemanys (DEM)
- 5,94573 marcs finlandesos (FIM)
- 166,386 pessetes espanyoles (ESP)
- 13,7603 xílings austríacs (ATS)
(els codis de les monedes, segons la norma ISO 4217, estan formats per dues lletres que corresponen a les inicials, o altres lletres, del nom de l'estat determinat, i una lletra que correspon al nom de la moneda; tingueu en compte que a "DEM", per exemple, DE són les inicials de "Deutschland"; a "NLG", NL vol dir "Nederland", i "G", "Gulden", etc.)
[edita] Símbol
El símbol oficial de l'euro, €, s'inspira en l'alfabet grec, concretament en la lletra èpsilon. S'escollí aquest símbol en referència a la inicial d'Europa, “E”. Les dues línies paral·leles que creuen la lletra simbolitzen l'estabilitat d'aquesta moneda. De les deu propostes que es van presentar a concurs per triar el símbol de la nova moneda, es va escollir el disseny que havia proposat un equip de quatre experts dels quals no s'ha fet públic el nom.
Pel que fa al símbol del cèntim de l'euro, no hi ha cap recomanació oficial, i s'acostuma a usar la lletra ce minúscula, c.
[edita] Bitllets i monedes
L'euro està dividit en 100 cèntims. Totes les monedes d'euro (fins i tot les monedes commemmoratives de 2€) tenen una cara comuna que mostra la denominació (valor) i un mapa de l'eurozona. El disseny de la cara comuna de les monedes és obra de Luc Luycx, de la Reial Fàbrica de Moneda de Bèlgica. La cara nacional mostra una imatges escollida per cada país que va encunyar la moneda. Totes les monedes es poden fer servir en qualsevol estat membre. De monedes, en circulen d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 cèntims i d'1 i 2 euros. A Finlàndia i els Països Baixos no s'encunyen monedes d'1 i 2 cèntims (tot i que són de curs legal).
Tots els bitllets tenen un disseny comú per cada denominació a ambdues cares. El disseny dels bitllets és de Robert Kalina, del Banc Central d'Àustria. Els bitllets que circulen són de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Banc Central Europeu (en alemany, anglès, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, suec i txec)
Monedes d'Europa edita | |
---|---|
Eurozona | Euro |
Països nòrdics | Corona danesa | Corona feroesa | Corona islandesa | Corona noruega | Corona sueca |
Països bàltics | Corona estoniana | Lats letó | Litas lituà |
Europa occidental | Franc suís | Lliura esterlina | Lliura de Guernsey | Lliura de l'illa de Man | Lliura de Jersey |
Europa central | Corona eslovaca | Corona txeca | Forint hongarès | Tolar eslovè | Złoty polonès |
Europa de l'est | Hrívnia ucraïnesa | Leu moldau | Ruble bielorús | Ruble rus | Ruble de Transnístria |
Europa sud-oriental | Denar macedoni | Dinar serbi | Kuna croata | Lek albanès | Leu romanès | Lev búlgar | Marc convertible |
Mediterrània | Lira maltesa | Lliura de Gibraltar | Lliura xipriota | Nova lira turca |
Transcaucàsia | Dram armeni | Lari georgià | Manat àzeri |