Tanc
De Viquipèdia
Un tanc o carro de combat és un vehicle militar armat i blindat i amb un sistema de tracció tot terreny.
Va aparéixer en l'exèrcit britànic durant la primera guerra mundial com a conseqüència de l'ús de trinxeres protegides per fil ferro i metralladores contra les quals la infanteria convencional fracassava.
El nom de tanc (tank vol dir dipòsit en anglès) està originat perquè aquests carros de combat es camuflaven, al principi, amb dipòsits de combustible.
Els primers tancs no eren molt efectius ja que s'avariaven, estaven poc blindats i eren fàcilment destruits amb granades de mà.
Durant la segona guerra mundial els carros de combat que utilitzaven els alemanys es deien Panzer i a més de ser els primers en portar ràdio feien servir una tàctica superior.
Els soviètics van arribar a fabricar 80.000 tancs durant la segona guerra mundial.
Els Estats Units van crear el concepte de vehicle d'exploració i caçacarros modern amb el model M10 Wolverine.
A patir de la postguerra es desenvolupa el tipus anomenat MBT (main battle tank, carro principal de batalla) amb canons de gran calibre ben blindat i àgil i capaç de lluitar en guerra química o nuclear.
Aquests vehicles han anat progressivament incorporant tot tipus d'innovacions tecnològiques com ordinadors i sistemes de visió nocturna.
La dotació dels tancs acostuma a estar composada de quatre soldats: el conductor, el carregador del canó, l'artiller i el comandant del carro.