Laietans
De Viquipèdia
Els laietans (laeatani, λαιαιτανοί) foren un poble iber que habitava la part costera de la província de Barcelona al nord del riu Llobregat i fins al Tordera.
Les ciutats principals del seu territori foren Barcino (Barkeno), Baetulo (Baitolo, actual Badalona, a la vora del riu Vaetulo, avui Besòs), Iluro o Ilturo, Lauro (Mataró?), Egara (Terrassa) i Blanda (Blanes, prop del riu Larnum avui Tordera). Barkeno fou fundada vers els segle VI (encara que després potser fou refundada pels cartaginesos). Anteriorment va existir una ciutat a Montjuïc, que probablement es deia Laie que els va donar el nom.
Com altres pobles ibers feien els seus poblats a turons i envoltats de muralles; les cases eren rectangular i fetes amb pedra. Vivien de la cacera, la pesca i l'agricultura i teixien llana i lli. La seva ceràmica era poc desenvolupada i treballaven reduïdament el bronze i el ferro. Emmagatzemaven en sitges. Els seus vins foren apreciats al seu temps. Un dels seus aliments basics fou un derivat lacti similar al iogurt.
Probablement van originar els lacetans.