Accent tancat
De Viquipèdia
Signes diacrítics |
---|
breu ( ˘ )
croc / dấu hỏi ( ̉ ) |
Signes de puntuació com a diacrítics: |
apòstrof ( ’ ) |
L'accent tancat o agut (´) és un signe diacrític que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal. Pot tenir diverses funcions (en algunes llengües es combinen diverses):
- Tonicitat: L'accent pot recaure en la síl·laba tònica per marcar que s'ha de pronunciar aquella seqüència amb més força. És l'ús del català en paraules com valdré, per contra a valdre, per exemple.
- Grau d'obertura: L'accent marca que la vocal es pronuncia d'una manera tancada, en oposició a un altre fonema que s'escriu amb la mateixa lletra, com per exemple composé en francès, on la darrera "e" no sona com la "e" oberta de siège
- Desambiguació lèxica: Es posa un accent encara que les normes de l'ortografia no ho permetin per diferenciar dues paraules. És l'ús de l'accent diacrític, com el català bé, que significa "correcte" i es distingeix de be, "xai"
- Èmfasi: Es pot marcar una paraula com a més rellevant dins la frase amb l'accent, tal i com permet l'holandès
- Duració: S'utilitza l'accent per diferenciar vocals llargues i breus (la vocal accentuada és més llarga) en llengües com el txec o en les transcripcions medievals del llatí (que no tenia accents quan era parlat a l'Imperi Romà)
- To: En un fenomen similar a l'anterior, l'accent agut pot marcar un to més alt en idiomes tonals com la varietat normativa del xinès
- Palatalització: En polonès, un accent marca que el so s'ha de pronunciar palatalitzat, sigui una vocal o una consonant
- Desambiguació prosòdica: Un accent pot diferenciar un fonema d'un altre (les pronunciacions difereixen més que no pas sols el grau d'obertura), com en l' islandès