Enrique Tierno Galván
De Viquipèdia
Enrique Tierno Galván (Madrid, 1918 - 1986) fou un polític espanyol, alcalde de Madrid, assagista i doctor en dret i en filosofia i lletres.
Va ser catedràtic de dret polític a la Universitat de Múrcia (1948-1953) i a la de Salamanca (1953-1965), fins que va ser expulsat de la seva càtedra pel règim franquista. Tot seguit exercí la docència en les univesitats de Princeton i Bryn Mawr, als Estats Units.
Afiliat al PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) en la clandestinitat, i expulsat després per divergències doctrinals, va fundar al 1967, durant el seu retorn a l'estat espanyol, el Partit Socialista de l'Interior, també clandestí i que des del 1974 es denominà Partit Socialista Popular (PSP), del que fou escollit president. Mort Franco al 1975, a l'any següent fou reposat en la seva càtedra, i en les primeres eleccions generals, escollit diputat per Madrid. Iniciades conversacions entre el seu partit i el PSOE, un sector important del PSP ingresà al PSOE, partit del que fou designat Tierno Galván president honorífic i pel que es presentà candidat a les eleccions municipals d'abril de 1979, en les que sortí escollit regidor i batlle de Madrid. Re-escollit al 1983, va morir al càrrec.
Escriví nombroses obres de dret polític i assaigs socio-polítics:
- Sociología y situación (1954)
- Humanismo y sociedad (1964)
- La rebelión juvenil y el problema de la Universidad (1972)
- Sobre la novela picaresca y otros escritos (1974)
- Leyes políticas españolas fundamentales (1808-1936) (1975)
- Democracia, socialismo y libertad (1977)
- Idealismo y pragmatismo en el siglo XIX (1977)
[edita] Enllaços externs
- Cites i biografia (castellà)