Valencià meridional
De Viquipèdia
El valencià meridional és el subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a les Comarques Centrals, la Marina Baixa i en les Comarques del Xúquer on no es parla apitxat. La pronunciació vocàlica i consonàntica d'aquesta zona se sol prendre més o menys com a estàndard del valencià.
[edita] Trets fonètic-morfològics
- Predomini de la variant perifràsica del passat sintètic: jo aní > jo vaig anar. Excepte a les zones no apitxades de la Ribera i la Safor.
- L'article plural, tant masculí com femení, esdevé "es" davant paraula començada per consonant: es bous i es vaques; però pren les formes els, les davant mots començats per vocal: els alacantins i les alicantines.
- Cal remarcar la presència en aquesta zona d'un altre subdialecte amb característiques peculiars: es tracta del parlar de la Vall de Gallinera i de Tàrbena on es conserva, en el codi familiar, l'article salat: es cotxe.
- Conservació dels grups geminats "l·l/tl" o "nn/tn" en contra dels altres subdialectes del valencià. Encara que en molts llocs hi ha els recursos de "rl", "rn": ametla > [(a)·'mel·la] o [(a)·'mer·la].
- Residus en molts llocs de l'ús del verb "ser" com a "trobar-se en un lloc" en comptes de l'ús del verb "estar" com en altres subdialectes valencians.
- Com al valencià alacantí, hi ha una gran harmonia vocàlica de la última síl·laba acabada en "a" > [ɛ] i [ɔ]: dona > ['dɔ·nɔ], terra > ['tɛ·rɛ] excepte en zones de la Marina Alta i l'Alcoià.
- Els pronoms febles es mantenen reforçats contràriament als altres parlars fins produir cacofonies. El pronom feble "et" passa a pronunciar-se "at" (a la Marina Alta), "es" (a la Marina Baixa) i "el" (a la resta) i el pronom "em" a "en". Es mantenen a les dues Marines els pronoms "mos" (ens) i "vos" reflexius (mo'n anem i aneu-vo'n), contràriament a la resta de comarques meridionals i apitxades que s'han convertit en "se" (se n'anem i aneu-se'n). A la Marina Baixa existeix un recurs molt notable quant a l'expressió "anem-nos-en" que és l'ús de la contracció 'mone o 'némon. (anem-nos-en -> anem-mos-en -> ane'-mo'n -> ane'-mo'n -> 'ne-mo'n -> 'mo-ne)
- Les "-r" finals solen mantindre's excepte en zones de la Marina Alta i l'Alcoià on són molt inestables. Les "-r" finals dels enclítics a les dues Marines s'emmudeix: fer-los > fe-los, anar-se'n > anà-se'n i, en molts llocs, quan el pronom feble comença per vocal s'afig entre el verb i el pronom una "v": tenir-ho > tení-vo, comprar-ho > comprà-vo.