Theodor W. Adorno
De Viquipèdia
Theodor W. Adorno (Frankfurt, 11 de setembre de 1903 - Viège (Suïssa), 6 d'agost de 1969), filòsof, músic i sociòleg de l'Escola de Frankfurt.
Estudià filosofia amb Cornelius i Kracauer, música amb Schönberg i Berg, i desenvolupà la sociologia crítica amb Horkheimer i altres membres de l'Escola de Frankfurt.
Les seues obres més importants són:
La dialèctica de la Il·lustració.- Redactada amb Max Horkheimer.
Mínima moràlia.- Un llibre d'aforismes filosòfics que tracten de la (seua) "vida danyada".
Dialèctica negativa.- La seua obra filosòfica cabdal, on realitza una crítica a les orientacions idealistes i fenomenològiques.
Les seues obres han estat editades per l'editorial Suhrkamp de Frankfurt (Gesammelte Schriften 20 vols.) -en procés de traducció al castellà en editorial Akal-. També Suhrkamp està editant una sèrie d'obres pòstumes (correspondència, lliçons a Frankfurt, etc.)
En català han estat traduïdes molt poques obres:
Sociologia i psicologia. València: Tres i quatre.
Notes de literatura
El assaig com a forma. Universitat de València.
Educar després d'Auschwitz. Revista Espill.
L'any 2005 es va realitzar un Congrés Adorno a Palma de Mallorca, organitzat per la Universitat de les Illes Balears.
Adorno fou amic de Walter Benjamin, les obres del qual edità amb G. Scholem.