Zarra
De Viquipèdia
Zarra | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Vall de Cofrents | |||
Gentilici | Sarrí Sarrina |
||
Població (2004) | 442 | ||
Superfície | 49,70 km2 | ||
Densitat | 8,90 hab/km2 | ||
Altitud | 605 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 39° 05’ 30” N 1° 04’ 36” W |
||
Predomini lingüístic històric | Castellà | ||
Partit judicial | Requena |
Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. Un relleu abrupte amb le serres d'Atalayas (982m) i del Puntal (887m) com a fites més elevades i el pas del riu de Zarra configuren el terme, de 49,2 km2.
Taula de continguts |
[edita] Història
Hi ha deixalles del Neolític a la cova Valle. També s'esmenten troballes de làpides romanes i musulmanes al terme. Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l-lo, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull; fins el 1535, en què es va separar. Va resultar molt afectat per l'expulsió d'aquests ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis.
[edita] Llocs d'interés
L'únic edifici digne d'esment és l'església de Santa Anna, del XVIII.
[edita] Altres dades
S'hi parla castellà. En 2005 hi havia un cens de 472 habitants. La batlia la deté el PSPV que en 2003 va traure 5 regidors per tan sols 2 del PP.
Els segles XVIII-XIX tingué indústria manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de secà. També és important la'portació de la ramaderia: ovelles, pollastres i porcs, i la de l'apicultura, més de 200 ruscs. D'indústria no hi ha cap.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.