Dinastia VI

De Viquipèdia

La dinastia VI és un període històric de l' Antic Egipte establert d'acord a la divisió feta per Manethó encara en us.

El pas de la Dinastia V a la VI es essencialment un canvi dinàstic perquè es la filla dal darrer faraó la que dona legitimat al nou rei, que es el consort. Encara que les relacions familiars no se saben poru be, es casi segur que el nou rei no era aliè a la casa reial, i els funcionaris i alts dirigents de la V dinastia segueixen en el seu lloc amb la VI sense cap trencament. Es poden seguir mes o menys les traces dinàstiques dels faraons de la Dinastia V fins a Khasekhemui al final de la Dinastia II, i el parentesc d’aquest amb faraons encara anteriors sembla força probable. Però a mes a mes s’ha produït un canvi social i econòmic que ha establert les bases pel final del Imperi Antic.

És a partir de la VI dinastia que s’estableix una successió de pare a fill regular, tot i una possible usurpació. Les dificultats de consolidació i la debilitat dels monarques donen ales als caps locals, que governen els nomós, on l’herència del càrrec, que ja s’havia començat a practicar, esdevé la norma obligada, i origina el sorgiment de principats territorials que recapten impostos, tenen exércits i fan altres funcions arrabassades poc a poc al govern central del faraó

Userkare potser fou un usurpador o simplement el regent pel fill de Teti II, Pepi I. Aquest va iniciar reformes administratives però no varen aturar la debilitat de la monarquia, i se sap que una de les seves dones i el seu visir van organitzar una conspiració de palau, cosa impensable si el poder del faraó hagués estat fort.

Merenre no va fer canvis i va morir aviat i es va establir una corregència entre la reina i un governador de nomós, en nom d’un germanastre de 6 anys anomenat Pepi II. Amb aquest monarca la decadència no es va aturar; la debilitat interior fou compensada sobretot amb expedicions a Núbia; les males collites, la desertització, i altres desastres naturals van ajudar a la decadència. Els governadors dels nomós s’enterren al seu govern i assumeixen la direcció religiosa del nomós. Pepi II va morir amb mes de 90 anys per lo qual va governar mes de 80 anys (Manethó diu 94). A la seva mort els governadors dels nomós no estaven disposats a sotmetre’s a un monarca; també els nobles i sacerdots consideraven que podien assolir mes poder; es van produir també invasions asiàtiques; el seu probable fill Merenre II fou assassinat i potser un fill seu menor va ser col·locat pels funcionaris com a faraó, però segon Heròdot, Nitocris o Neitikerti, que seria germana de Merenre II va invitar als assassins a un banquet i els va fer matar a tots, i llavors va assolir el poder. Fou la darrera de la dinastia.

La llista de faraons es incerta. Manathó nomes dona cinc noms. El Papir de Torí en dona 8. Els experts consideren que la dinastia va durar mes de 150 anys (2250-2100 aC) potser fins a 180, encara que casi la meitat d’aquesta xifra ja se l’emporta Pepi II. Teti II i Pepi I també van tenir regnats relativament llargs, d’uns 30 i 50 anys. La resta foren curts probablement la majoria nomes d'1 o 2 anys.

Els faraons foren:

Manethó no esmenta ni a Userkare ni als dos successors efímers de Pepi II. Els egipcis no feien servir cap indicació o nombre ordinal quant un nom es repetia i per tant parlar de Teti II o Pepi I no es del tot correcte, i s’ha d’entendre com una forma de classificació.