Valencià septentrional

De Viquipèdia

El valencià septentrional és un subdialecte del valencià, que alhora és un dialecte del català. Pertany a l'antiga divisió en subdialectes del valencià. Aquesta divisió abarcava les terres de més al nord del País Valencià (els Ports, el Maestrat, la franja nòrdica de l'Alcalatén i la Plana).

Degut a l'alta heterogeneïtat que presentava la divisió en valencià septentrional i català ebrenc, aquest subdialecte actualment és dividit en dos, el valencià castellonenc i el valencià de transició o tortosí o ebrenc (aquest últim s'ha afegit al ex-anomenat Català ebrenc ampliant-se a comarques de la Franja i de Catalunya). Tots dos subdialectes es caracteritzen per la vacil·lació en els següents trets més o menys generals:

  • Marca -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
  • Marca -às, -és, -ís de l'imperfet de subjuntiu que inclou les viles del nord del PV properes al riu de la Sénia.
  • Neutralització de b/v.
  • Manteniment dels articles lo/los.
  • Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
  • Enmudiment de la -r final.
  • Marca -e de la tercera persona del singular del present i de l'imperfet d'indicatiu (ell cante, ell cantave).

[edita] Valencià castellonenc

Comprén la comarca antiga de la Plana (la Plana Baixa i la Plana Alta fins a Orpesa) el Pla de l'Arc (Torreblanca, Cabanes, Bell-lloc del Pla, Vall d'Alba, Serra d'en Galceran, Vilafamés i Sant Joan de Moró) i part de l'Alcalatén:

Subdialectes del valencià
Ampliar
Subdialectes del valencià
  • Articulació de la -r final a la zona costanera des d'Alcalà de Xivert, elisió a la zona interior
  • Elisió de la /d/ intervocàlica típica del valencià meridional o apitxat (en sufixos -ada, -ador)
  • Presència de la /v/ labiodental a la comarca de la Plana, fusió amb /b/ a la zona nord i interior
  • Desinència -e a la 1a persona del present d'indicatiu
  • El diftong [uj] (cuina, buit) té l'articulació creixent del valencià general [wi]
  • Vacil·lació entre [a] i [e] en la pronunciació de la -a final en verbs
  • Els articles definits són com al valencià general: el, els
  • Elisió de les -r dels infinitius quan hi ha pronoms febles: donà(r)-la, fe(r)-te
  • Progressiva palatització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Fusió progressiva dels fonemes {s] i [ʃ]: caixó > [kajso]

[edita] Valencià de transició, Ebrenc o tortosí

Es pot classificar com a valencià o nord-occidental. Comprén el Maestrat (Alt Maestrat, Baix Maestrat i part de la Plana Alta), part de l'Alacalatén (Vistabella del Maestrat, Benafigos i Xodos), els Ports, el Matarranya, el Montsià i part del Baix Ebre.

  • Emmudiment de la -r final
  • Desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu en -o
  • Desafricació progressiva de [dʒ] a [ʒ] i [jʒ]
  • Vacil·lació de l'elisió de la /d/ intervocàlica als sufixos -ada i -ador.
  • Betacisme generalitzat [vi] > [bi]
  • Ponunciació de [ɛ] de la terminació -a dels verbs a les viles prop del riu la Sénia
  • Cert maneteniment dels articles definits antics lo, los des del Riu la Sénia fins a Alcalà de Xivert
  • Progressiva palatització dels fonemes africats alveolars: dotze > [dodʒe], pots > [pɔtʃ]
  • Fusió progressiva dels fonemes [s] i [ʃ]: caixó > [kajso]

[edita] Vegeu també

En altres llengües