L'esmorzar del bebé
De Viquipèdia
'''L'esmorzar del bebè- (títol original:Le repas de bebé, Le goûter de bebé o Le déjeuner de bebé) | |
Dirigida per | Louis Lumière |
Escrita per | Louis Lumière |
Intèrprets | Auguste Lumière Marguerite Lumière Andrée Lumière |
Produïda per | Lumière Productions |
Distribuïda per | Lumière productions |
Data d'estrena | 28 de desembre de 1895 |
Duració | 22 metres (55 segons aproximadament) |
Llengua | francès -Muda |
Pressupost | |
Pàgina IMDb (anglès) |
L'esmorzar del bebé és la primera pel·lícula familiar de la història dels cinema, presentada juntament a les altres nou pel·lícules que els germans Lumière exhibiren al Salón Indien del Grand Café de Paris el 28 de desembre del 1895.
[edita] El que es veu al film
Al jardí de casa seva, un alegre Auguste Lumière, amb mànigues de camisa i armilla, està donant l'esmorzar a la seva filleta Andrée, mentre la seva esposa, Margarite Lumière, asseguda a la mateixa taula que els altres dos, es pren un cafè. El bebè va fent monades; com, per exemple, agafar una galeta i fer petites ganyotes; que son rigudes pels pares.
[edita] La importància històrica del film
Presentada a la mateixa sessió que La sortida dels obrers de la fàbrica, aquesta pel·lícula es destacà de les altres per ser la primera autènticament familiar; retratant un esdeveniment quotidià, viscut pels autors de la mateixa, amb la voluntat de tenir-ne un record.
Tot i que no era la primera a on hi apareixia algun dels dos germans (es podia veure a Auguste, fingint que dirigia les operacions de demolició d'un mur a, precisament, Demolició d'un mur (1895)), si que era la primera que va usar el cinema amb intencions d'ús purament personal- tot i que, en aquesta ocasió, fos, excepcionalment, exhibida en públic degut a la obvia novetat- anticipant el que serien les cintes que un ampli sector de la població rodaria al llarg del segle següent en formats econòmics com el 9'5mm, el 8mm i desprès el Súper 8, fins arribar a les cameres de vídeo i les darreres microcameres digitals, al segle XXI.
Estèticament, la cinta fa l'aportació, per primera vegada al cinema, del pla mig. Mentre totes les altres cintes de la primera sessió estaven rodades amb l'angle de tall en pla general; en el que les figures humanes apareixen de cos sencer, sense talls; a aquesta, la camera es va situar molt més a prop, creant en l'espectador un grau més gran d'intimitat amb els personatges que es veuen a la pantalla. Alguns historiadors han assegurat que això va ser un primer pas endavant en el llenguatge cinematogràfic mentre d’altres han argumentat que no deixava de ser la hàbil transposició d'un tipus de composició tan antiga com la pintura i que, alhora, havia estat profusament emprada a la fotografia des que es va inventar.