Alejandro Lerroux García

De Viquipèdia

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 1864 - Madrid, 1949), Polític espanyol, fou President del govern Espanyol (1933-1933), (1933-1934) i (1934-1935) durant la Segona República

Fill d'un veterinari militar, amb el temps, i ja bastant major, es va llicenciar en Dret, sembla ser per influències i amistats. Seguidor de Ruiz Zorrilla, va militar des de jove en el republicanisme radical. Va practicar un estil periodístic demagògic i agressiu en les diverses publicacions que va dirigir (El País, El Progreso, La Publicidad, El Intransigente i El Radical).

Es traslladà a Barcelona, on va ser nomenat director del diari La Publicitat. Amb les seves campanyes es va guanyar a les masses extremistes i va arribar a ser cridat l'Emperador del Paral·lel, llavors sector barceloní d'alegre vida nocturna. Les campanyes del seu diari van produir disturbis de caràcter antimilitarista i anticatalanista, contrarestats per fortes reaccions d'altres sectors oposats.

El seu discurs populista i anticlerical, així com la intervenció en diverses campanyes contra els governs de la Restauració, el van fer molt popular en els medis obrers de Barcelona, que van acabar constituint la base d'un electorat fidel. Va ser triat diputat per primera vegada en 1901; i de nou en 1903 i 1905, en les candidatures de la Unión Republicana que havia contribuït a formar juntament amb Nicolás Salmerón. L'adhesió d'aquest cap a la coalició Solidaritat Catalana en 1906, va dur a Lerroux a separar-se, formant el Partido Republicano Radical (1908) i encapçalant la lluita contra el creixent nacionalisme català.

Va haver d'exiliar-se en diverses ocasions, primer per a escapar a la condemna dictada per un dels seus articles (1907) i més tard fugint de la repressió governamental per la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). De tornada a Espanya, va acceptar entrar en la Conjunció Republicà-Socialista, amb la qual va tornar a ser diputat en 1910. Des de llavors es va veure embolicat en una sèrie d'escàndols que li van allunyar del seu electorat barceloní, entre acusacions de corrupció, fins al punt que va haver de canviar de districte, presentant-se per Còrdova en 1914.

Sota la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) el seu partit es va veure afeblit per l'escissió dels Radical-Socialistes de Marcelino Domingo (1929). No obstant això, va continuar en la política activa, participant en el Pacte de Sant Sebastià, comitè revolucionari que va preparar el derrocament d'Alfons XIII i la proclamació de la Segona República Espanyola en 1931.

Sota el règim republicà va ocupar un paper polític de primera fila. Va formar part de la coalició d'esquerres que va sostenir les reformes del govern de Manuel Azaña durant el primer bienni (1931-33), en el qual va participar personalment com ministre d'Estat (1931). Però va anar derivant cap a postures de dretes que li van acostar a l'oposició, passant en 1933-36 a formar part de la majoria conservadora que va accedir al poder; va ser tres vegades president del govern entre 1933 i 1935 i va ocupar carteres ministerials tan destacades com la de Guerra (1934) i la d'Estat (1935).

Després de destacar-se en la repressió de l'intent de revolució obrera de 1934, va quedar de nou desacreditat davant l'opinió pública per l'escàndol de l'estraperlo, un cas de corrupció lligat al negoci del joc, que va acabar per trencar la seva aliança amb la dreta i deteriorar fins i tot la seva posició dintre del partit.

En les eleccions de 1936 ni tan sols va sortir escollit diputat i, quan aquell mateix any va esclatar la Guerra Civil Espanyola (1936-39), va fugir a Portugal. Va retornar a Espanya en 1947. Va morir a Lisboa als 85 anys d'edat, voluntàriament expatriat, després d'haver arribat a adherir-se a l'alçament militar de l'any 1936.

El 6 de desembre del 2005 amb motiu del dia de la Constitució Espanyola, se li va reconèixer en el seu poble natal, La Rambla (Còrdova), la seva aportació a la construcció del primer institut de secundària de la comarca, d'una ronda de circumval·lació i el projecte, tot i que frustrat, de dur-hi el tren.


Precedit per:
Manuel Azaña Díaz
President del Govern d'Espanya
1933–- 1933
Succeït per:
Diego Martínez Barrio
Precedit per:
Diego Martínez Barrio
President del Govern d'Espanya
1933–- 1934
Succeït per:
Ricardo Samper e Ibañez
Precedit per:
Ricardo Samper e Ibañez
President del Govern d'Espanya
1934–- 1935
Succeït per:
Joaquin Chapaprieta Torregrosa