Llengües germàniques occidentals
De Viquipèdia
Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees, el més important pel que fa al nombre de parlants.
A diferència de les llengües escandinaves, les germàniques occidentals no provenen d'una llengua originària comuna. Tanmateix el fet d'agrupar-se no és només per conveniència geogràfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cèltiques, les romàniques i les eslaves) sinó també per moltes similituds i característiques compartides.
[edita] Classificació
Tot i la jerarquització mostrada a continuació, les llengües germàniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difícil la separació, essent dialectes físicament propers de llengües teòricament diferents intel.ligibles entre si.
- Grup ànglic (provinent de l'anglo-saxó)
- Frisó
- Baix alemany
- Baix fràncic
- Neerlandès
- Afrikaans (amb influències africanes i malaies)
- Neerlandès
- Baix saxó
- Baix fràncic
- Alt alemany
- Alemany estàndard
- Luxemburguès
- Jiddisch
- Alamànic
- Alemany suís