Llenguatges de marcatge
De Viquipèdia
Un llenguatge de marcatge (o llenguatge de marques) combina text i informacions extres sobre el text. La informació extra pot fer referència, per exemple, a l'estructura del text o com ha de presentar-se, s'expressa per mitjà de marques. Les marques estan barrejades amb el propi text.
Un exemple típic de text escrit per mitjà d'un llenguatge de marcatge té el següent estil:
<CITA TIPUS="exemple"> Això seria una cita, amb un text en <CURSIVA>cursiva</CURSIVA> </CITA>
El llenguatge de marques més conegut actualment és l'HTML, que és el que s'utilitza per a descriure el contingut de les pàgines web. També hi ha llenguatges de marques que s'utilitzen en el món editorial i acadèmic per a intercanviar informació entre autors, editors, impressors i lectors. Un d'ells, utilitzable en multitud de programes d'edició de textos, és el RTF abreujament de "Rich Text Format" (Text amb format ric).
[edita] Classes de llenguatges de marcatge
Els llenguatges de marcatge solen dividir-se en tres classes: de presentació, de procediment i descriptius.
El marcatge de presentació descriu l'apariència visual del text o d'una part del mateix. Per exemple, en un arxiu creat amb un processador de textos, el títol del document pot tenir associades unes marques que indiquin que ha de mostrar-se centrat, en negreta i amb lletra de mida grossa. La majoria de processadors de textos o sistemes d'autoedició fan servir aquest tipus de marcatge, tot i que, en la majoria dels casos, això no es mostra directament a l'usuari.
El marcatge de procediment també sol estar relacionat amb la presentació de text, però normalment és visible a l'usuari i està destinat a ser interpretat per programari en l'ordre en què apareix. Per a donar format a un títol, abans del mateix s'inclouen una col·lecció de directives de formatació, que són instruccions per al programari corresponent per tal que es posi en mode de text centrat, en negreta i de mida grossa. Després del text del títol, s'insereixen instruccions que tenen l'efecte invers d'aquestes (per exemple, text aliniat a l'esquerra, sense negreta i de mida normal). Entre els llenguatges d'aquest tipus es troben el Troff, el TeX i el PostScript.
El marcatge descriptiu aplica etiquetes a fragments de text sense que això tingui una relació forçosa amb com han de mostrar-se. Per exemple, el llenguatge XML serveix per a descriure diferents tipus de dades, i s'usa, entre d'altres coses per a crear bases de dades. Aquest llenguatge és un subconjunt del SGML (Standard Generalized Markup Language, Llenguatge de marcatge generalitzat estàndard). Alhora, hi ha tota una col·lecció de llenguatges que són especialitzacions de l'XML, com ara XHTML, SVG i RSS.