Primera guerra carlina
De Viquipèdia
La primera guerra carlina o guerra dels set anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya al morir el rei Ferran VII per la successió, ja que els absolutistes no acceptaven a Isabel II, declarada hereva en virtut de la pragmàtica sanció.
La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment al País Basc, Navarra i Catalunya. Al país basc va estar dirigida per Tomás de Zumalacárregui y de Imaz i a Catalunya per Ramon Cabrera i Grinyó.
El govern d'Álvarez Mendizábal, va recòrrer a la desamortització dels bens religiosos per obtenir recursos econòmics.
Es va casi acabar amb el Conveni de Bergara (també anomenat Abrazo de Bergara) el 31 d'agost de 1839 que establia el respecte als furs bascos, però que no fou acceptat a Catalunya (si es van sotmetre les partides carlines de Galícia, Extremadura, Astúries, i La Manxa). Finalment Cabrera va haver de passar a França el 6 de juliol del 1840, el que va suposar el final de la guerra.