Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública
De Viquipèdia
La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) és un marc de treball unitari dels i les estudiants de Catalunya que agrupa les principals organitzacions estudiantils del país (AEP, CEPC, Alternativa Estel, MUA...), així com la majoria d'assemblees d'estudiants. En alguns moments al llarg de la seva trajectòria, especialment als inicis, també s'han integrat a la Plataforma les organitzacions sindicals del professorat i del personal d'administració i serveis, tot i que el pes de l'organització l'ha portat sempre el moviment estudiantil.
[edita] Orígens
Formada el 1995 sota el nom de Plataforma en Defensa de la Universitat Pública (nom que ràpidament va incorporar l'adjectiu "mobilitzadora" per posar èmfasi en la seva voluntat combativa), com a reacció de les organitzacions estudiantils davant les polítiques universitàries implementades a principis dels anys noranta (manca de finançament públic, increment de taxes universitàries, normatives de permanència, massificació, privatització o eliminació de serveis...), la Plataforma es va donar a conèixer amb la difusió del Manifest de la Campanya en Defensa de la Universitat Pública, també conegut en l'àmbit universitari com a Manifest de la Plataforma.
Aquest Manifest va ser el·laborat durant el curs 1995-96 per les assemblees d'estudiants unitàries, en un ampli procés participatiu a les facultats més importants del país, i va comptar amb el suport dels representants del personal d'administració i serveis i del professorat, sent aprovat pels clàustres de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya, entre d'altres organismes.
La Plataforma, a través d'aquest Manifest, feia un anàlisi de la situació de la universitat a Catalunya, plantejava un seguit de reivindicacions i propostes per tal de subsanar les deficiències detectades i donava a conèixer quatre objectius principals que, fins al dia d'avui, han constituït el seu eix vertebrador: la reivindicació de l'ensenyament públic com a element fonamental d'una societat avançada; la defensa de la igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a l'ensenyament superior; un concepte de qualitat universitària entès no partint de criteris purament acadèmics o mercantils sinó considerant la dimensió humana i formativa del sistema universitari i la necessitat que tota la societat participi en la definició del paper de la universitat pública.
[edita] Trajectòria
La voluntat mobilitzadora de la Plataforma queda palesa des de l'inici amb la vaga general d'estudiants universitàris del novembre de 1995, sobre la base de les reivindicacions del Manifest, i amb la manifestació del 26 de novembre a Barcelona que congrega prop de vint i cinc mil assistents, segons fonts estudiantils.
Des de llavors s'han succeit periòdicament les movilitzacions organitzades per la Plataforma, destacant especialment les convocades contra l'anomenat Informe Bricall a començaments de l'any 2000; i contra la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) impulsada pel govern del Partit Popular, a finals de 2001.
Si exceptuem les movilitzacions estudiantils contra la Guerra de l'Iraq la manifestació del 13 de novembre de 2001, amb prop de 80.000 manifestants, segons fonts estudiantils, és la manifestació d'estudiants més important que hi ha hagut mai en aquest país.
Recentment la Plataforma ha centrat les seves campanyes en mostrar el seu posicionament crític respecte a com s'està desenenvolupmant la creació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior en el marc de la Unió Europea.
Paral·lelament la Plataforma ha continuat amb la seva tasca d'anàlisi de la situació a de la universitat, mitjançant l'elaboració de nous documents i l'organització de jornades de debat al voltant de la temàtica universitària.
[edita] Estructura
L'estructura de la Plataforma pretén ser, bàsicament, assembleària de base, a nivell de les facultats, amb una coordinació per universitats i a nivell de tot Catalunya a partir de delegats escollits per les assemblees de base. Els sindicats estudiantils que en formen part no hi defensen posicionaments com a organització sinó que els seus membres participen en les assemblees al mateix nivell que la resta d'estudiants no associats. Les decisions es prenen per consens o, en alguns casos, per amplia majoria, fet que en determinats moments ha dificultat l'agilitat del moviment, però que ha reforçat la unitat del moviment estudiantil i ha multiplicat la seva capacitat de mobilització i d'incidència.
Aquesta peculiar forma d'organització, sense estructura permanent, comporta, per exemple, que la seva plana web plana web de la PMDUP no estigui gaire desenvolupada, però li permet ser una plataforma força útil per a la defensa dels objectius que té plantejats.