Accent tancat

De Viquipèdia

Signes diacrítics

accent

accent tancat ( ´ )
accent tancat doble ( ˝ )
accent obert ( ˋ )

breu ( ˘ )
circumflex ( ˆ )
anticircumflex / "hàtxec" ( ˇ )
trencat / cedilla ( ¸ )
dièresi o trema ( ¨ )
punt ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ̣ )

croc / dấu hỏi (  ̉ )
macró ( ˉ )
ogonek / "Croc polonés" ( ˛ )
anell / kroužek ( ˚ )
dàsia ( ʽ )
psili (  ʼ )
umlaut ( ¨ )

Signes de puntuació com a diacrítics:

apòstrof ( )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ˗ )
titlla ( ˜ )
titlo (  ҃ )

L'accent tancat o agut (´) és un signe diacrític que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal. Pot tenir diverses funcions (en algunes llengües es combinen diverses):

  • Tonicitat: L'accent pot recaure en la síl·laba tònica per marcar que s'ha de pronunciar aquella seqüència amb més força. És l'ús del català en paraules com valdré, per contra a valdre, per exemple.
  • Grau d'obertura: L'accent marca que la vocal es pronuncia d'una manera tancada, en oposició a un altre fonema que s'escriu amb la mateixa lletra, com per exemple composé en francès, on la darrera "e" no sona com la "e" oberta de siège
  • Desambiguació lèxica: Es posa un accent encara que les normes de l'ortografia no ho permetin per diferenciar dues paraules. És l'ús de l'accent diacrític, com el català , que significa "correcte" i es distingeix de be, "xai"
  • Èmfasi: Es pot marcar una paraula com a més rellevant dins la frase amb l'accent, tal i com permet l'holandès
  • Duració: S'utilitza l'accent per diferenciar vocals llargues i breus (la vocal accentuada és més llarga) en llengües com el txec o en les transcripcions medievals del llatí (que no tenia accents quan era parlat a l'Imperi Romà)
  • To: En un fenomen similar a l'anterior, l'accent agut pot marcar un to més alt en idiomes tonals com la varietat normativa del xinès
  • Palatalització: En polonès, un accent marca que el so s'ha de pronunciar palatalitzat, sigui una vocal o una consonant
  • Desambiguació prosòdica: Un accent pot diferenciar un fonema d'un altre (les pronunciacions difereixen més que no pas sols el grau d'obertura), com en l' islandès
  • Manlleus: Un préstec d'una altra llengua pot conservar l'accent encara que no s'adeqüi als usos d'aquest signe en l'idioma d'acollida, i fins i tot encara que aquest no tingui accents, com passa en l'anglès, que manté l'accent en els gal·licismes o manlleus del francès