Clint Eastwood

De Viquipèdia

Clint Eastwood (San Francisco, EUA, 1930 ) és un actor, director i productor nord-americà, conegut sobretot pels seus papers en nombrosos westerns.

Taula de continguts

[edita] El Spaghetti Western i Sergio Leone

Després d'algunes feines precàries, Clint Eastwood arriba a Hollywood a meitat dels anys 50, començant a aparèixer en petits papers en films de la Universal Pictures.

El 1964 decideix acceptar l'oferta de rodar un western a Espanya sota la direcció de Sergio Leone: Per un grapat de dòlars. L'èxit obtingut fa que repeteixi amb dos films més: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966). Aquesta trilogia configura el que popularment es coneix com Spaghetti Western, films amb característiques ben definides com ara la parquedat en els diàlegs, la lentitud en l'acció, certa sublimació de la violència i l'ús d'una estètica grollera. Tot excel·lentment marcat per la música d'Ennio Morricone. l'èxit aconseguit li permet tornar a Hollywood a finals dels 60.


[edita] Harry el Brut i Don Siegel

Amb Harry el Brut (1968), Eastwood inicia un fructífera col·laboració amb el director Don Siegel, actuant en 5 films, entre els quals cal destacar La jungla humana(1968) i Fugida d'Alcatràs (1979), però tota la fama l'obté amb el personatge de Harry Callahan, un inspector de policia de mètodes molt expeditius a qui sembla no importar-li gaire els drets civils. Eastwood arriba a interpretar el personatge de Callahan fins a 5 vegades, sota diferents directors, arribant a dirigir-se ell mateix en Impacte súbit (1983).


[edita] Director i productor: els inicis

Paral·lelament a la seva carrera com actor, Eastwood comença a iniciar-se en el món de la direcció i la producció. A finals dels 60 crea la seva pròpia productora, Malpaso Productions, estrenant-se amb un altre èxit: Pengeu-los ben amunt (1968). Com a director, Eastwood va aprendre molt dels directors que més l'havien influenciat: Siegel i Leone. Debuta dirigint Calfred a la nit l'any 1971. A Ruta suïcida coneix l'actriu Sondra Locke, amb qui inicia una relació, coincidint amb ella en varis films.

[edita] La transició

Eastwood, cada cop menys jove, comença a cansar-se de repetir el clixé d'home violent i inexpressiu que l'havia dut a l'èxit. A finals dels 70 i començaments dels 80 comença a obrir-se a nous camins, alguns cops de forma erràtica. Amb Bronco Billy (1980) s'inicia en el món de la comedia, que repeteix amb la desafortunada El sergent de ferro (1986). Igualment, Firefox, l'arma definitiva (1982) és un exemple d'aquesta desorientació i manca de qualitat. El més sorprenent es que al mateix temps fa obres d'una qualitat notable que prefiguren allò que Eastwood esdevindrà només uns anys més tard: un dels directors més reconeguts i amb més capacitat creativa de Hollywood. Aquest salt de qualitat s'inicia el 1982 amb Aventurer de mitjanit, però sobretot amb El genet pàl·lid (1985), un western on hi apareixen moltes de les característiques que més tard el consagrarien a Sense perdó(1992).

[edita] Clint Eastwood esdevé un clàssic

L'any 1992 Sense perdó guanya l'Óscar a la millor pel·lícula i a la millor direcció. Es tracta d'un western crepuscular on Eastwood fa una reflexió sobre el pas dels anys, creant un paral·lelisme entre un gènere - el western- que fins llavors es considerava decrèpit i la seva pròpia vellesa. Sense perdó és un prodigi de tècnica narrativa amarat d'un innegable classicisme, situant Eastwood a la mateixa alçada que John Ford o Anthony Mann. A partir d'aquí Eastwood combina obres mestres amb filmes de caire més comercial. Entre les primeres, les inusuals, per sensibles, Els ponts de Madison County (1995) i Mitjanit en el jardí del Bé i del Mal (1997). Amb Space Cowboys (2000), Mystic River (2003) y Million Dolar Baby (2004), amb la que torna a guanyar l'Óscar al millor director i al millor film, Eastwood es supera a sí mateix deixant un llegat cinematogràfic amplíssim.