Marc Ulpi Trajà
De Viquipèdia

Trajà (18 de setembre del 53 – 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 114.
Era governador de Germània quan va ser associat pel vell Nerva l'any 97.
Mort Nerva (gener del 98), el Senat va confirmar la designació de Trajà. Pertanyia aquest a una família senatorial de la província de la Bètica (el seu pare va ser un general senatorial que va governar Síria i Àsia, i va ser fet patrici per Vespasià).
Amb Trajà l'Imperi Romà va arribar al seu apogeu. El nou emperador va confiar el govern al Senat, a l'estil dels temps republicans (ja en els seus primers dos anys de govern, Neró havia actuat així) i es va reservar únicament la direcció dels assumptes militars, que va desenvolupar bàsicament a Germània i el Danubi. Per evitar que els senadors quedessin subjectes al control moral de l'emperador, va establir el vot secret, cosa que els permetia una llibertat real de decisió.
Després de la conquesta de la Dàcia, i per assegurar la seva possessió per a l'Imperi, va reclutar milers de colons en totes les províncies, i els va establir en la nova província.
Les famílies provincials enriquides van emigrar a Roma durant el seu govern. Per a l'exercici de les magistratures es va establir que caldria col·locar un terç de la fortuna del candidat en béns immobles a Itàlia: es renovava així la disposició de Tiberi, que fins aleshores no s'havia observat.
Per no augmentar els impostos va recórrer al botí de guerra per equilibrar la balança de pagaments, i com que no va ser suficient va emetre monedes d'or i plata amb un aliatge de qualitat dolenta. Trajà va vigilar especialment que no hi hagués concussions (guanys il·lícits per prevaricació) en l'administració provincial.
Va donar forma a la institució dels Pueri alimentarii, establerta per Nerva, per la qual els fills de famílies pobres rebien una subvenció de l'Estat. Aquesta institució es va estendre a províncies i alguns particulars llegaven sumes considerables perquè pogués quedar establerta en la seva ciutat, la qual cosa era considerat un honor per a la ciutat i per al ciutadà que amb el seu llegat ho feia possible.
Trajà era també homosexual com altres emperadors.
Malalt després de diverses campanyes, va morir a Selinunt l'agost del 117, presumptament després de designar com a successor al seu cosí Eli Adrià.
Precedit per: |
Emperadors romans |
Succeït per: |