Llibre Vermell de Montserrat

De Viquipèdia

Una pàgina del Llibre Vermell de Montserrat amb l'himne Mariam matrem virginem.
Ampliar
Una pàgina del Llibre Vermell de Montserrat amb l'himne Mariam matrem virginem.

El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits.

Taula de continguts

[edita] El còdex

El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell amb què va ser enquadernat al segle XIX, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades. Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien massivament al Monestir a partir del segle XIV.

[edita] El Cançoner Montserratí

Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. Català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentres vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

Les peces tenen textos en llatí i català i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet). Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època. En general es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Alla Francesca i Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.


Llista de les peces del Cançoner:

  • Cànon O virgo splendens (fol. 21v-22)
  • Dansa Stella splendens (fol. 22r)
  • Cànon Laudemus Virginem (fol. 23)
  • Himne Mariam, matrem virginem, attolite (fol. 25r)
  • Dansa Polorum Regina (fol. 24v)
  • Dansa Cuncti simus concanentes (fol. 24)
  • Cànon Splendens ceptigera (fol. 23)
  • Dansa Los set gotxs (fol. 23v)
  • Motet Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa (fol. 25v)
  • Dansa Ad mortem festinamus (fol. 26v)


[edita] Enregistraments seleccionats

  • Llibre Vermell de Montserrat. Hespèrion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641)
  • Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998. (Micrologus CDM 0002.2)
  • The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).
  • Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002. (Licanus CDM 0201)


[edita] Enllaços externs

En altres llengües