Llengües ameríndies
De Viquipèdia
Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nordamericans i pels amerindis sudamericans. No corresponen a una sola família lingüística sinó a una agrupacio geogràfica. Moltes es van extingir, suplantades per l'espanyol, el portuguès, el francès i l'anglès, les llengües dels colonitzadors. Avui dia moltes llengües indígenes han de lluitar per la seva supervivència i el seu reconeixement, ja que estan lligades a cultures rurals, amb una forta diglòssia i, moltes, sense el suport de l'escriptura.
Taula de continguts |
[edita] Classificació de les llengües índies
[edita] Amèrica del Nord
[edita] Goddard (1996), Campbell (1997), Mithun (1999)
[edita] Voegelin
Aquesta classificació, però, fou contestada per Charles F. Voegelin el 1958 i Mary R. Haas el 1961, que van trobar concordàncies entre les parles muskogi i algonkin, raó per la qual formaren amb elles un nou grup. Així crearan una nova divisió en vuit grups lingüístics, que és la universalment més acceptada:
- Grup Macro-Algonquí
- Família algonquina
- Família ritwan (wiyot i yurok)
- Família muskogi
- Grup Hoka, engloba algunes llengües aïllades
- Llengües yuma-cochimí
- Seri (llengua aïllada)
- Llengües Pomo
- Llengües palaihnihanes
- Shasta
- Washo
- Yana i chimariko
- Kumashan
- Esselen
- Coahuiltec
- Grup Salish
- Grup Penutià
- Grup Uto-asteca-tano
- Família uto-asteca
- Família kiowa-tano
[edita] Sapir (1929)
La primera classificació moderna de les llengües índies la va fer Edward Sapir el 1929, i es basa en la reconstrucció de l’hipotètic protoalgonquià feta per Bloomfield el 1925 a partir de certes concordancies entre diverses parles algonkines. Va agrupar els grups sorgits de la divisió original de John Wesley Powell en sis phyla:
- Grup algonkin-wakash
- Família algonquina
- Família beothuk
- Família ritwan (wiyot i yurok)
- Kutenai (llengua aïllada)
- Chimakum
- Llengües salish (shushwap, bellacoola, kalispell, lake, colville, spokane, etc)
- Llengües wakash (nootka, kwakiutl)
- Grup na-dené
- Grup penutià, inclou moltes llengües aïllades
- Grup hoka-sioux
- Família keres
- Família tunican
- Família iroquesa-caddo
- Família iroquesa
- Família de llengües caddo
- Família sioux-yuchi
- Família llengües muskogi
- Grup uto-asteca
[edita] Centre-sud de Mèxic i l'Amèrica Central
Vegeu també l'article: Llengües de Mèxic
- Algic (Nordamèrica) (29)
- Xibxa (Central America & Sudamèrica) (22)
- Comecrudan (Texas & Mèxic) (3)
- Guaicuri (8) (també Waikurian)
- Jicaquea
- Lenca
- Maia (31)
- Misumalpa
- Mixe-Zoque (19)
- Na-Dené (Nordamèrica) (40)
- Oto-Mangue (27)
- Tequistlateca (3)
- Totonaca Nordamèrica (2)
- Uto-Asteca (Nordamèrica) (33)
- Xinca
- Yuma-Cochimí (Nordamèrica) (11)
[edita] Aïllades o no classificades(central)
- Alagüilac (Guatemala)
- Coahuilteco (EUA: Texas; NE Mèxic)
- Cotoname (NE Mèxic; EUA: Texas)
- Cuitlatec (Mèxic: Guerrero)
- Huetar (Costa Rica)
- Huave (Mèxic: Oaxaca)
- Maratino (NE Mèxic)
- Naolan (Mèxic: Tamaulipas)
- Quinigua (NE Mèxic)
- Seri (Mèxic: Sonora)
- Solano (NE Mèxic; EUA: Texas)
- Tarasco (Mèxic: Michoacán) (també Purépecha o purépetxa, Tarasco)
[edita] Sudamèrica
- Araua (8) (també Arahuan, Arawán, Arauanas) (†)
- Arawak (Sudamèrica & Carib) (60) (també Arahuacan, Arawakanas, Maipurean, Maipuran, Maipúrean, Maipureano)
- Arutani-Sape (2) (també Arutani-sapé)
- Aymara (3) (també Jaqi, Aru, Aymara, Jaqaru)
- Barbacoa (8) (també Barbacoanas)
- Bororoa (també Boróroan)
- Botocudo (3) (també Aimoré)
- Cahuapana (2) (també Jebero, Kawapánan, Cahuapananas)
- Cariba (29) (també Caribe, Carib)
- Catacaoa (també Katakáoan) (†)
- Chapacura-Wanham (9) (també Chapacuran, Txapakúran, Chapakúran)
- Charrua (també Charrúan) (†)
- Xibxa (Amèrica Central & Sudamèrica) (22)
- Chimú (†)
- Chipaya-Uru (també Uru-Chipaya)
- Chocó (10) (també Chocoan)
- Cholonan (†)
- Chon (2) (també Patagonian)
- Guajibo (4) (també Wahívoan) (†)
- Guaykurú (també Waikurúan)
- Harákmbut (2) (també Tuyoneri)
- Huarpe (també Warpe) (†)
- Jirajara (3) (també Hiraháran, Jirajarano, Jirajarana) (†)
- Jabutia (també Jabutían)
- Jê (13) (també Gê, Jean, Jêan, Gêan, Je, Ye)
- Jívaro (4) (també Hívaro)
- Kamakana (també Kamakánan) (†)
- Karajá
- Katukina (3) (també Catuquinan)
- Maku (6)
- Mascoya (5) (també Maskóian, Mascoian)
- Mataco-Guaicuru (11)
- Maxakalía (també Mashakalían)
- Mosetena (també Mosetén)
- Llengües Mura (4)
- Nambiquara (5)
- Otomacoa (2) (també Otomákoan) (†)
- Paesa (4)
- Panoa (també Pánoan)
- Peba-Yagua (2) (també Yaguan, Yáwan, Peban) (†)
- Puinavea (també Makú)
- Puria (també Purían) (†)
- Quítxua (46)
- Saliva (2) (també Sálivan)
- Tacana (també Takánan)
- Timotea (2) (també Timoteano, Timoteana, Timótean) (†)
- Tinigua (2) (també Tiníwan) (†)
- Tucanoa (25) (també Tukánoan)
- Tupia (70)
- Witotoitotoan (6) (també Huitotoan, Bora-Witótoan)
- Yanomama (4)
- Zamucoa (2)
- Zaparoa (7) (també Sáparoan)
[edita] Aïllades i no classificades (sudamèrica)
- Aguano (†)
- Ahuaqué (també Auaké, Uruak, Awaké)
- Aikaná (Brasil: Rondônia)
- Andoque (Colòmbia, Perú) (també Andoke)
- Andoquero (†)
- Aushiri (també Auxira)
- Baena (Brasil: Bahia) (també Baenán, Baenã) (†)
- Betoi (Colòmbia) (també Betoy, Jirara) (†)
- Candoshi (també Maina, Kandoshi)
- Canichana (Bolívia) (també Canesi, Kanichana)
- Carabayo
- Cayubaba (Bolívia)
- Chiquitano
- Coeruna (Brasil) (†)
- Cofán (Colòmbia, Equador) (també Kofán)
- Cueva
- Culle (Perú) (també Culli, Linga, Kulyi)
- Cunza (Xile, Bolívia, Argentina) (també Atacama, Atakama, Atacameño, Lipe, Kunsa) (†)
- Esmeralda (també Takame) (†)
- Fulnió
- Gamela (Brasil: Maranhão) (†)
- Gorgotoqui (Bolívia) (†)
- Guamo (Veneçuela) (també Wamo) (†)
- Guató
- Huamoé (Brasil: Pernambuco) (†)
- Huarpe (Warpe)
- Irantxe (Brasil: Mato Grosso)
- Itonama (Bolívia) (també Saramo, Machoto)
- Jeikó (†)
- Jotí (Veneçuela) (també Hotí, Waruwaru)
- Kaimbe
- Kaliana (també Caliana, Cariana, Sapé, Chirichano)
- Kamsá (Colòmbia) (també Sibundoy, Coche, Camsá)
- Kapixaná (Brasil: Rondônia) (també Kanoé, Kapishaná)
- Karirí (Brasil: Paraíba, Pernambuco, Ceará) (†)
- Katembrí (†)
- Kawésqar (Alacaluf, Qawasqar, Halawalip, Aksaná, Hekaine)
- Koihoma (Perú) (†)
- Koayá (Brasil: Rondônia) (†)
- Kukurá (Brasil: Mato Grosso) (†)
- Leco (Lapalapa, Leko) (†)
- Lule (†)
- Maku (també Macu)
- Malibú (també Malibu)
- Mapudungu (també Araucanian, Mapuche, Huillice)
- Matanawí (†)
- Mocana
- Movima (Bolívia)
- Munichi (Perú) (també Muniche)
- Mutú (també Loco)
- Muzo (†)
- Natú (Brasil: Pernambuco) (†)
- Nonuya (Perú)
- Ofayé
- Vell Catío-Nutabe (Colòmbia) (†)
- Omurano (Peru) (també Mayna, Mumurana, Numurana, Maina, Rimachu, Roamaina, Umurano) (†)
- Otí (Brasil: São Paulo) (†)
- Pakarara (†)
- Palta
- Panche (†)
- Pankararú (Brasil: Pernambuco) (†)
- Pantagora (†)
- Panzaleo (Equador) (també Latacunga, Quito, Pansaleo)
- Patagón
- Pijao
- Puelche (també Guenaken, Gennaken, Pampa, Pehuenche, Ranquelche) (†)
- Puquina (Bolívia) (†)
- Resígaro (frontera entre Colòmbia i Perú)
- Rikbaktsá
- Sabela (Equador, Perú) (també Auca, Huaorani, Wao, Auka)
- Sechura (Atalan, Sec) (†)
- Salumã (Brasil)
- Tairona (Colòmbia) (†)
- Tarairiú (Brasil: Rio Grande do Norte) (†)
- Taruma (†)
- Taushiro (Perú) (també Pinchi, Pinche)
- Tequiraca (Perú) (també Tekiraka, Avishiri) (†)
- Teushen (†) (Patagònia, Argentina)
- Ticuna (Colòmbia, Perú, Brasil) (també Magta, Tikuna, Tucuna, Tukna, Tukuna)
- Trumai (Brasil: Xingu, Mato Grosso)
- Tuxá (Brasil: Bahia, Pernambuco) (†)
- Urarina (també Shimacu, Itukale, Shimaku)
- Vilela
- Wakona (†)
- Warao (Guyana, Surinam, Veneçuela) (també Guarao)
- Xokó (Brasil: Alagoas, Pernambuco) (també Shokó) (†)
- Xukurú (Brasil: Pernambuco, Paraíba) (†)
- Yaghan (Xile) (també Yámana)
- Yaruro (també Jaruro)
- Yuracare (Bolívia)
- Yuri (Colòmbia, Brasil) (també Jurí) (†)
- Yurumanguí (Colòmbia) (també Yurimangui, Yurimangi) (†)
[edita] Enllaços externs
- Promotora Española de Lingüística (Proel)
- L'Arxiu de les Llengües Indígenes d'Amèrica Llatina
- Museu virtual de les llengües indígenes de Mèxic
- Centre de Documentació de les Minories Lingüístiques de Panamà
- Mapa Lingüístic (DCLMP)
- First People's Language Resources (Online, Offline, Commercial & Non-Commercial)
- The Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas (SSILA)
- The Yinka Déné Language Institute (YDLI)
- The First Nations Languages of British Columbia (YDLI)
- Col·lecció Tribal d'Arxius Digitals de les Primeres Nacions del Sud d'Oregon (bella col·lecció de material històric, etnogràfic i lingüístic)
- Handbook of the North American Indians
- Centre per a l'Estudi de les Llengües Nadiues de les Planures i del Sudoest
- Projecte per a la Documentació de les Llengües de Mesoamèrica
- Programa de Formación en Educación Intercultural Bilingüe para los Países Andinos
- Centre de Llengua Nadiua de Yukon
- Bibliografies dels Indis del Nord i Centre de Califòrnia
- Native American Language Center (Universitat de Califòrnia a Davis)
- Mapa de llengües als EUA - William C. Sturtevant. (1967). Early Indian tribes, culture areas, and linguistic stocks.:
- Llengües Nadiues d'Amèrica
- International Journal of American Linguistics (una de les millors revistes acadèmiques dedicades majoritàriament a les llengües nadiues d'Amèrica)
- Our Languages (Saskatchewan Indian Cultural Centre)
[edita] Bibilografia
- Boas, Franz. (1911). Handbook of American Indian languages (Vol. 1). Bureau of American Ethnology, Bulletin 40. Washington: Government Print Office (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology).
- Boas, Franz. (1922). Handbook of American Indian languages (Vol. 2). Bureau of American Ethnology, Bulletin 40. Washington: Government Print Office (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology).
- Boas, Franz. (1929). Classification of American Indian languages. Language, 5, 1-7.
- Boas, Franz. (1933). Handbook of American Indian languages (Vol. 3). Native American legal materials collection, title 1227. Glückstadt: J.J. Augustin.
- Bright, William. (1973). North American Indian language contact. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (part 1, pp. 713-726). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton.
- Bright, William. (1984). The classification of North American and Meso-American Indian languages. In W. Bright (Ed.), American Indian linguistics and literature (pp. 3-29). Berlin: Mouton de Gruyter.
- Bright, William (Ed.). (1984). American Indian linguistics and literature. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-1100-9846-6.
- Brinton, Daniel G. (1891). The American race. New York: D. C. Hodges.
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
- Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
- Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). [Map]. Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
- Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
- Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-2927-0414-3.
- Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
- Key, Mary R. (1979). The grouping of South American languages. Tübingen: Gunter Narr Verlag.
- Loukotka, Čestmír. (1968). Classification of South American Indian languages. Los Angeles: Latin American Studies Center, University of California.
- Mason, J. Alden. (1950). The languages of South America. In J. Steward (Ed.), Handbook of South American Indians (Vol. 6, pp. 157-317). Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin (No. 143). Washington, D.C.: Government Printing Office.
- Migliazza, Ernest C.; & Campbell, Lyle. (1988). Panorama general de las lenguas indígenas en América. Historia general de América (Vol. 10). Caracas: Instituto Panamericano de Geografía e Historia.
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Powell, John W. (1891). Indian linguistic families of America north of Mexico. Seventh annual report, Bureau of American Ethnology (pp. 1-142). Washington, D.C.: Government Printing Office. (Reprinted in P. Holder (Ed.), 1966, Introduction to Handbook of American Indian languages by Franz Boas and Indian linguistic families of America, north of Mexico, by J. W. Powell, Lincoln: University of Nebraska).
- Powell, John W. (1915). Linguistic families of American Indians north of Mexico by J. W. Powell, revised by members of the staff of the Bureau of American Ethnology. (Map). Bureau of American Ethnology miscellaneous publication (No. 11). Baltimore: Hoen.
- Rowe, John H. (1954). Linguistics classification problems in South America. In M. B. Emeneau (Ed.), Papers from the symposium on American Indian linguistics (pp. 10-26). University of California publications in linguistics (Vol. 10). Berkeley: University of California Press.
- Sapir, Edward. (1929). Central and North American languages. In The encyclopædia britannica: A new survey of universal knowledge (14 ed.) (Vol. 5, pp. 138-141). London: The Encyclopædia Britannica Company, Ltd.
- Sebeok, Thomas A. (Ed.). (1973). Linguistics in North America (parts 1 & 2). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton. (Reprinted as Sebeok 1976).
- Sebeok, Thomas A. (Ed.). (1976). Native languages of the Americas. New York: Plenum.
- Sherzer, Joel. (1973). Areal linguistics in North America. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (part 2, pp. 749-795). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton. (Reprinted in Sebeok 1976).
- Sherzer, Joel. (1976). An areal-typological study of American Indian languages north of Mexico. Amsterdam: North-Holland.
- Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
- Voegelin, Carl F.; & Voegelin, Florence M. (1965). Classification of American Indian languages. Languages of the world, Native American fasc. 2, sec. 1.6). Anthropological Linguistics, 7 (7): 121-150.
- Voegelin, Carl F.; & Voegelin, Florence M. (1977). Classification and index of the world's languages. Amsterdam: Elsevier. ISBN 0-4440-0155-7.