Tuthmosis III

De Viquipèdia

estàtua de Thutmosis III
Ampliar
estàtua de Thutmosis III

Tuthmosis III fou faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va regnar segons las cronologies d'una data que va entre el 1500 i el 1480 aC a una que va entre el 1450 i el 1425 aC. El seu regnat fou de mes de 50 anys si be els primers 20 o 22 els va passar sota regència de Hatshepsut i després amb ella mateixa com a reina principal exercint el poder efectiu.

Era fill de Tuthmosis II i d'una dona secundaria anomenada Isis o Iset. Quant el seu pare Tuthmosis II va morir era molt jove i la germana i esposa del difunt va assolir la regència i al cap d'un temps es va proclamar reina per dret propi.

El seu nom d'Horus fou Anakhtkhamwaset; el nebti Aasefjtemtawnebu, l'Horus d'or Djeserjaw i el nom de regne fou Menkheperre (La manifestació de Ra es duradora). El seu Sa Ra era Djehutymes però es mes conegut per la forma grega Tuthmosis (nascut del deu Toth). Tot i que Hatshepsut va assolir la corona, Tuthmosis fou representat a les inscripcions i els anys del regnat de la reina es van comptabilitzar sobre el regnat de Tuthmosis. Probablement va exercir funcions militar sota la seva madrastra i potser li va fingir una sotsmissió falsa per salvar la vida. Se l'acusa de destruir la memòria de la reina fent esborrar el seu nom de les inscripcions i destruint les seves imatges. El monument mes afectat fou el temple mortuori de la reina a Deir al-Bari.

Les seves activitats militars durant els seus 42 anys de regnat foren recordades amb gran detall pel arxiver i escriba reial Thanuni i foren gravades al santuari de Karnak i a la tomba del mateix Thanuni.

Estàtua de Tuthmosis III
Ampliar
Estàtua de Tuthmosis III

Tuthmosis II (pare de Tuthmosis III) només va regnar 8 o 10 anys i les seves activitats a Canaan foren limitades; Hatshepsut, no va mostrar interès per la regió, i per tant Tuthmosis va decidir portar el domini egipci cap aquesta regió, coincidint amb el màxim poder de Mitanni. En aquesta època a Síria els poder dominants eren el regne de Tunip i el de Cadeix o Kadesh; Tunip era vassall de Mitanni, però Cadeix potser era independent o en tot cas els lligams amb Mitanni eren dèbils, i hi governava un rei anomenat Darusa, que dominava un extens territori fins a Megiddo, a Palestina. Tuthmosis va decidir començar per aquest estat, el qual, davant el perill, va formar una coalició de petits prínceps (330 estats la majoria aliats de Mitanni) i va establir el seu quarter general a Megiddo. Al seu any 22 de regnat Tuthmosis va sortit d'Egipte i va passar per la fortalesa de Sile (Tjaru), cap a Jamnia i després cap a Jehem, prop de Megiddo.

Els dos exercits es van enfrontar prop de la ciutat i els sirians es van haver de tancar darrera de les muralles; el setge va durar set mesos fins que finalment la ciutat es va rendir i 119 ciutats van quedar sotmeses a Egipte (però probablement incloent ciutats que foren ocupades pels egipcis en campanyes paral·leles) entre elles Damasc, però no pas Cadeix. La batalla de Megiddo es va lliurar un 9 de maig, essent l'any diferent segons la data que es consideri per el inici de regnat, però no molt llunyà del 1460 aC.

Tres campanyes egípcies més en els següents anys van ser demostracions de força poc efectives ja que no van suposar pràcticament la conquesta de mes territoris, però durant el segon any, el faraó va creure que s'observaven signes de debilitat hurrita doncs el rei de Mitanni li va enviar un regal consistent en un gran tros de lapislàtzuli.

Situació de Megiddo a Canaan
Ampliar
Situació de Megiddo a Canaan

Cinc anys després Tuthmosis va tornar a Síria i va construir una flota que portava les tropes per mar, desembarcant a la regió de Fenícia on van ocupar Ullaza (pocs km al nord de la moderna Trípoli) que pertanyia a Tunip, vassall de Mitanni; des Ullaza va capturar la ciutat no llunyana d'Ardata. Després va saquejar el territori de Cadeix però no va poder ocupar la ciutat i a la tornada es va trobar a Ardata revoltada. En aquesta campanya es van conquerir Ullaza i Sumur (important ciutat al nord d'Ullaza) que com a ports eren molts importants pels egipcis.

Durant els dos anys següents va preparar l'ofensiva contra Mitanni i en aquest temps Tunip va fomentar una revolta a Ullaza que els egipcis van haver de sufocar.

A la seva vuitena campanya (vers 1454 aC) va desembarcar a Ullaza i es va dirigir a l'Orontes pel territori de Qatna i cap al nord; el rei de Mitanni es va retirar i no va presentar batalla. Tuthmosis va passar al oest d'Alep on va lliurar un combat parcial i va seguir al nord i va lliurar un altra combat en territori de Karkemish a la ciutat d'Iryn (moderna Erin?) uns 20 km al nord-oest d'Àlep on van derrotar a les forces aliades a Mitanni i va sotmetre la regió del Baix Orontes i zona de l'Eufrates (Karkemish, Emar, Pethor, etc...). Es van preparar els vaixells per creuar l'Eufrates i entrar a Naharina o Khurri (Mitanni) no lluny de Karkemish, al sud d'aquesta ciutat i probablement no gaire al nord d'Emar (Meskene), on es va trobar l'estela erigida pel seu avi Tuthmosis I (en va erigir un altra al costat); va creuar el riu i es va dirigir al sud, en territori de Mitanni. Tuthmosis va tornar a creuar l'Eufrates i va arribar a la terra de Niya, que va sotmetre, i on en una casera va matar 120 elefants; llavors va marxar al sud i es va dirigir contra Cadeix que aquesta vegada finalment va conquerir després d'un setge. Els egipcis van arribar en la seva campanya fins Ugarit però la vall inferior de l'Orontes va romandre sota influencia de Mitanni. Els reis de Babilònia, Assíria i Hattusa li van enviar regals al faraó per la victòria.

Tuthmosis va haver de tornar per sufocar una revolta a Nuhase o Nuhashe (Nuhashshe) i va instal·lar com a príncep a Taku. En un altra campanya es va trobar amb l'exèrcit de Mitanni a Arana, al nord-oest d'Alep i els va posar en fuita. Dues campanyes mes es van fer de les que no van quedar registres.

En una de les campanyes vers el 1459 aC, el faraó va arribar a l'Eufrates on es va trobar amb el rei de Babilònia Karaindash i el riu fou considerat la frontera comuna.

En una nova campanya Tuthmosis tornava a estar en lluita contra Nuhase i després de la victòria egípcia el rei Idrimi d'Alalakh va enviar regals al faraó i el regne fou sotmès temporalment (uns dos anys); de les següents campanyes s'han perdut els registres.

El rei de Mitanni va passar a l'ofensiva vers el 1452 aC i va recuperar les posicions perdudes fins el 1454 aC a la zona de l'Eufrates i baixa vall de l'Orontes. Cadeix i Tunip es van aliar a Mitanni; el rei Idrimi apareix altra cop com aliat de Mitanni a Alalakh (el regne de Mushki, a la desembocadura de l'Orontes). Finalment Alep també va tornar a ser vassalla del rei hurrita.

Vers el 1449 aC els egipcis van tornar a atacar la regió i van conquerir Irqata, entre Sumur i Ardata. Sumur (Ullaza, Ardata i Irqata seran punts claus del domini egipci) i tot seguit Tunip i posicions properes a Cadeix dins l'esfera d'influència de Mitanni (les guarnicions hurrites en tres ciutats del territori de Cadeix), però finalment vers el 1448 aC es va ajustar la pau per la qual la regió fins l'Orontes mitjà i les muntanyes amorrees serien d'Egipte i mes enllà de Mitanni.

També va fer alguna campanya a Núbia on va construir temples a Amada i Semna i vers el final del seu regnat va restaurar el vell canal de Sesostris III que facilitava el pas dels exèrcits egipcis de retorn de Núbia.

Tuthmosis va tenir com a dona principal a Hatshepsut-Merytre, filla de la sacerdotessa Huy, que el va sobreviure (la seva tomba es la vall dels reis KV42); va tenir també algunes altres reines secundaries de les que son conegudes:

  • Satiag, filla de l'assistenta reial Ipu
  • Nebtu
  • Neferure, filla de Hatshepsut i Tuthmosis II, possiblement enterrada a Wadi Qubbet al-Qurud a Tebes.
  • Menhet, possiblement filla d'un rei cananeu
  • Menwi, possiblement filla d'un rei cananeu
  • Merti, possiblement filla d'un cap cananeu

Va tenir quatre fills coneguts: Amenofis II o Amenhotep II, el seu successor; Amenemhat, supervisors dels ramats; Siamun i Menkheperre. Les filles conegudes foren Beketamen, Nefertiry, Nebetiunet, Merytamen, i Iset.

Va construir gran nombre d'edificis i temples i en va restaurar i ampliar d'altres. Hi ha construccions a Núbia, al Djebal Barkal, Sai, Pnubs (a la tercera cascada del Nil), Uronarti, Buhen, Quban, Faras i Ellesiya, a mes dels ja esmentats a Amada i Semna. Va construir un temple dedicat a la deessa Satet a Elefantina, i altres a Kom Ombo, Edfú, Nekheb, Tod, Armant, Akhmim, Hermòpolis i Heliòpolis. Al delta se li coneixen diverses obres i també hi ha constància de projectes a Asyut i altres llocs.

Va construir el seu temple proper al d'Hatshepsut, entre el d'ella i el de Mentuhotep.

Obelisc a Istambul
Ampliar
Obelisc a Istambul

La seva construcció principal fou el temple de Karnak que va engrandir i hi va fer un santuari ricament decorat amb el producte del botí de guerra, i va posar dos pilons, i va construir dos obeliscs (un d'ells encara es pot veure a Istambul). Hi ha també allí una estela de granit negre que explica les seves victòries militars. L'obre principal que va fer a Karnak es coneguda com la sala del festival, i es un temple on s'esmenten les plantes portades des de Síria el seu 25è any de regnat.

La riquesa de les tombes dels seus oficials son proba d'un regnat pròsper. El seu visir Rekhmire, té una tomba magníficament decorada amb escenes de les seves funcions.

Els seus altres oficials principals foren: Neferweben, visir del nord; Amenthu anomenat també Amosis, visur del sud; User, que fou també visir (tombes TT61 i 131), Amenhotep (tomba TT122), Akheperkare (sacerdot de Montu, esmentat a la tomba TT122), Marymaet (segon profeta d'Amon), Amenmose (escrivent i tresorer d'Amon), que fou l'avi del visir Rekhmire, i de Merymaet (segon profeta d'Amon) fill de Amenhotep; i Amenuser (tomba TT61) anomenat també Useramen o User, fill d'Amethu (visir) i de Taamenthu i casat amb Tuiu de la que va tenir 4 filles i un fill.

Els principals virreis i governadors dels territoris foren: Amenmose, capità de les tropes i ulls del rei a les dos terres de Retenu, casat amb Henuttaui (tomba TT42); Nehi, comandant militar (tomba D1); Djehuti , supervisor dels territoris del nord, fill d'Amenmosi i Isoneb; i Penhat, supervisor de les terres del nord, casat amb Hetepi (tomba TT239).

Els seus oficials de palau foren Amenemweskhet, (tomba TT62), Amunedjeh fill de Sidjehuty i Resi casat amb Henutnefert i germà de Khaemwaset (tomba TT84); Djehuty fill de Pesediri i Keku i casat amb Bakt (tomba TT110); Intef, missatger, pare d'Amosis i de Teti (tomba TT155); Mentiywy fill de Hepu (la mare, una serventa de palau) (tomba TT172); Nebamun fill de Tetires i d'Ipu i espòs de Resti (tomba TT24); Tati (tomba TT154); Tuthmosis fill de Tabenert (mare) i esposa de Tepihu (tomba TT342) i Wadjet-Renpet.

Altres oficials foren: Amosis, fill d' Amosis i Teti; Dedi, governador del desert de l'oest de Tebes i comandant militar, casat amb Tuy (tomba TT200); Djehuty, inspector del tresor (tomba TT11); Humay , alcalde de Memfis; Ineni, arquitecte, casat amb Thuau (tomba TT81); May, cap del port de Tebes (tomba TT130); Menkheperraseneb, sacerdot; Mentuherkhepshef, alcalde d'Afroditòpolis (tomba TT20); Min, alcalde de Tinis, tutor d' Amenofis II i pare de Senty o Iuty i de Sebekmose; (tomba TT109); Minnakht, fill de Sendjehuty i pare de Menkheper (tomba TT87, el fill tomba TT79); Nebamu; Sennefer, tresorer i alcalde de Tebes (tomba TT99); i Tiy, cap tresorer.

tomba KV34
Ampliar
tomba KV34

Unes onze tombes d'oficials militars al seu servei es poden trobar a la regió de Tebes. També hi ha nombroses tombes d'altres oficials menors i sacerdots.

Va morir entre el 1450 i el 1425 aC segons la cronologia elegida i fou enterrat a la tomba KV34 de la vall dels reis. Fou descoberta per Victor Loret el 1898, i no tenia la mòmia que fou trobada abans, el 1881, al dipòsit de mòmies de Deir al-Bari. El va succeir el seu fill Amenofis II (Amenhotep II).


Precedit per:
Tuthmosis II
Faraó d'Egipte
Dinastia XVIII
Succeeït per:
Amenofis II