Pilota valenciana
De Viquipèdia

La pilota valenciana és un esport de pilota a mà, en què un o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua, generalment front a front per dalt d'una corda o passant una ratlla. El nom de pilota valenciana s'utilitza per a distingir-lo d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur (frontó). Els valencians consideren la pilota valenciana com l'esport nacional.
La característica més important de la pilota valenciana és que es juga sempre amb la mà nua (amb unes mínimes proteccions) i no es juga generalment contra un mur. En realitat, es juga generalment com ho feien els grecs antigament o com es fa en el tennis: dos individus o equips es disposen encarats i separats per una ratlla o una corda. Una altra característica de la Pilota Valenciana és que els espectadors se seuen en diferents parts del terreny de joc.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'esport de la pilota va ser àmpliament practicat en la Antiga Grècia y va ser introduït en la Península Ibèrica per l' Imperi Romà que l'expandiren a altres regions de l'imperi como els actuals França, Bèlgica, Holanda o Itàlia on encara perduren diferents varietats. En aqueixa època es jugava a pilota amb unes normes similars a l'actual joc valencià de llargues.
A la Corona d'Aragó va ser un esport molt popular practicat per membres de la noblesa i inclòs reis (l'humanista Arnau de Vilanova va recomanar la seua pràctica a Jaume II en 1305) si bé aquest èxit va ser part de la seu posterior pèrdua de popularitat ja què per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinat a recintes tancats que solament podien mantindre les classes adinerades. A més, el fet de què solament en el Regne de València existira tradició de joc en trinquet va propiciar la seua desaparició en la resta de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bàndol del 14 de juny de 1391 que va promulgar el Consell de la ciutat de València en el què va prohibir la seua pràctica al carrer:
Com s'ha comentat aquesta prohibició no va afectar al joc de pilota al Regne de València estant censats a meitat del segle XVI fins tretze trinquets a la capital repetint-se de manera periòdica diversos bàndols prohibint el seu joc al carrer. Però a meitat del segle XIX els bascos deixen de jugar cara a cara per a començar a jugar a rebot en un frontó el que junt amb la invenció del tennis, esport similar però de menys duresa física del que solament es va rebre com a influència el sistema de puntuació, limitaren la difusió de la pilota a mà pràcticament al País Valencià i a regions concretes de Bèlgica, Holanda, el nord d'Itàlia i el nord de França.
Des d'aquest moment i fins a meitat del sigle XX és el que es coneix com edat d'or de la pilota valenciana pel fet que es disputaven nombroses partides en les que es travessaven grans sumes de diners i que els jugadors eren autèntics herois populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Melero, Bota, el Nene, el Paler o el Pilotero.
Posteriorment la popularització dels esports de masses, especialment el futbol, l'expansió urbanística que va provocar l'enderrocament de nombrosos trinquets, l'augment de la circulació automobilística que va dificultar el joc al carrer i la progressiva castellanització de la societat a causa de la immigració de gran quantitat de persones que no veien a la pilota valenciana com un esport propi va provocar que la seua situació en la dècada dels 60 del segle XX fora quasi crítica.
Però en aquest moment la pilota va tornar a ressorgir i es pot dir que va ser gràcies a un home Paco Cabanes, el Genovés. La figura d'aquest mític pilotari va atraure nombrosos aficionats de volta al trinquet.
A aquest fenomen es va unir el procés autonòmic. Aquesta descentralització va provocar que la Federació de Pilota Valenciana es deslligara de l'espanyola, que recull solament les modalitats basques, el que va permetre organitzar nombrosos tornejos oficials que incrementaren l'interès de les partides i una major professionalització de l'esport. A més, les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent moltes partides, comptant amb un programa setmanal en la televisió pública valenciana, incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a seua introducció a l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol col·legi o institut valencià de nova construcció ha d'incloure una instal·lació per a la pràctica de la pilota.
Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un període de recuperació com mai abans s'havia conegut i sense dubte el futur es mira amb bones expectatives. Arran d'aquest reviscolament l'ex-pilotari Alfred Hernando, Fredi, ha modernitzat tota l'organització de trinquets, competicions i preparació física amb l'aparició de l'empresa ValNet, la qual té en nòmina tots els jugadors professionals de pilota valenciana.
[edita] Instal·lacions
La pilota valenciana pot disputar-se en diferents llocs.
- Trinquet: és la canxa més característica d'aquest esport. És un recinte tancat de forma rectangular d'entre quaranta i seixanta metres de llarg i entre nou i onze d'ample. Les dos parets més llargues, denominades muralles, tenen una alçada pareguda a l'ample del recinte. Una de les dos muralles conta amb un element singular, l'escala. Aquesta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que la resta, contant amb una alçada d'un metre aproximadament i un ample d'entre dos metres i mig i tres. Aquestos escalons són aprofitats pel públic per a seure-se i presenciar la partida.
- Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, comptant cada poble amb un carrer especialment adequat. Aquest carrer havia de ser ample i que permetera jugar sense obstacles. Amb l'augment del tràfic es va dificultar aquesta pràctica, motiu pel alguns pobles han construït carrers artificials en què s'imiten fins en els més xicotets detalls les naturals incloent per tant finestres, balcons o portes. Existeixen carrers artificials, entre d'altres, a les localitats d'Albuixech, Benidorm, Beniparrell, Calp, Foios, L'Eliana, Meliana, Montserrat, Torrent, Xirivella.
- Frontó valencià: De característiques similars al frontó basc però amb una llargària menor (reglamentàriament entre 20 i 30 m de llarg). Està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets.
- Galotxeta: Aquest recinte de 20 m de llarg per 3.5 d'ample s'utilitza per a jugar la modalitat de Galotxes a les localitats de Monòver i El Pinós. Compta amb una corda central destensada i quatre caixons (forats) en els cantons de la canxa.
[edita] Modalitats
Existeixen diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:
[edita] Estil directe
Els equips estan enfrontats, enviant la pilota a l'extrem contrari del camp de joc.
Modalitats de estil directe:
- Escala i corda: Sense dubte la modalitat reina ja què compta amb la major quantitat de jugadors professionals. Es disputa en trinquet al que es penja una corda a la meitat de la canxa a una alçada aproximada de dos metres. Se enfronten dos equips d'un, dos o tres jugadors. És un joc a l'aire, permetent-se solament un bot de la pilota abans de tornar-la al camp rival encara que els bots en les escales no conten. El joc consisteix en tornar la pilota al rival per dalt de la corda, cometent-se falta quan la pilota no arriba a l'altre camp, el fa per baix o impacta en una part del cos distinta de la mà. Per aconseguir un joc es fa una anotació similar a la del tennis, 15, 30, val ijoc
- Galotxa: És un joc similar al d' escala i corda diferenciant-se en que es disputa al carrer natural, o en un carrer artificial, adaptant-se les regles a la canxa, però mantenint el mateix esperit.
- Llargues: En aquesta modalitat a l'aire jugat al carrer es permet solament un bot. Es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaris. Per aconseguir un 'quinze' s'ha d'aconseguir que la pilota bote més enllà de una línia coneguda com la de falta (situada al voltant dels trenta o quaranta metres de la del traure) o que supere una línia posterior coneguda como del 'quinze' situada a una distància aproximada de 70 m.
- Raspall: És l'altra modalitat que conta amb jugadors professionals. Es juga en trinquet o al carrer i deu el seu nom al fet que el pilotari ha de raspar el terra amb la mà per tornar la pilota. Esta modalitat no es juga a l'aire pel que la pilota va freqüentment rodant pel terra. Per aconseguir un tanto s'ha de fer que la pilota supere la línia del 'quinze' que té el rival darrere d'ell o tocar el final del trinquet. És la modalitat més dura físicament.
- Galotxetes: Esta modalitat es juga en la galotxeta una xicoteta canxa entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, aconseguint-se un 'quinze' cada volta que s'introdueix la pilota en un dels caixons (forats) del rival, o no aconsegueixen passar la corda.
- Joc internacional: Es denomina així a la modalitat de llargues que es juga en mundials i europeus, però amb diverses variants, ja que en cada país es juga d'una manera diferent, amb la finalitat de jugar a una modalitat comuna.
[edita] Estil indirecte
Els dos equips se enfronten llançant la pilota contra un element (mur), anomenat frontó. Després de què la pilota rebote li toca tirar a l'equip contrari.
Modalitats d'estil indirecte:
- Frontó: Aquesta modalitat es diferència del frontó basc en les dimensions de la canxa i les característiques de la pilota. Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar aquesta en el frontis per damunt de una ratlla situada a una alçada de mig metre i botant dintre dels límits establerts en la canxa.
- Frare: Aquesta modalitat conta amb unes regles similars a les del frontó diferenciant-se en què es disputa en una canxa lleugerament diferent: dimensions un poc menors i amb dos bisells, coneguts com frares en els cantons del frontis que permeten que la pilota faça efectes estranys quan impacte en ells.
De totes estes modalitats la més estesa és la d'escala i corda que junt amb la de raspall és l'única que compta amb jugadors professionals. Populars també són la galotxa en les províncies de Castelló i València; i en tota la província d'Alacant la modalitat a llargues. El joc en frontó està guanyant adeptes a causa de la gran quantitat d'instal·lacions disponibles i als diversos desafius que han enfrontat en els últims anys a pilotaris valencians i bascos. Per últim les galotxetes i el frare es troben cada una d'elles restringides pràcticament a una població.
[edita] Material de joc
[edita] Vestimenta
En la pilota valenciana els jugadors no duen cap uniforme, sinó que vesteixen de roig o de blau, essent el roig el color de l'equip teòricament més fort. Aquesta diferenciació sembla feta per als apostadors.
Fins no fa gaires anys en l'Escala i corda era costum vestir de blanc, çò és, pantalons llargs i samarreta blancs, amb una faixa del color corresponent. Avui en dia, amb la introdució de la televisió, són les samarretes de color roig o blau les que diferencien l'equip del jugador. Així mateix, no és estrany veure-hi reclams publicitaris estampats.
En el raspall, però, els pantalons són curts, ja que els llargs destorben en els freqüents moviments d'agenollar-se per a raspar la pilota en terra.
[edita] Pilotes
Després del propi jugador, la pilota és el factor determinant de les partides. Depenent de la modalitat que es jugue s'utilitzarà una mena de pilota o una altra. A més, el jugador o equip que està en el dau (o té la treta) pot canviar de pilota per adir-se als seus interessos del moment (una pilota més ràpida, una altra de bot més curt, etcètera).
- Pilota de vaqueta: Aquest és el tipus de pilota obligatori en les modalitats de trinquet (escala i corda, raspall i galotxa). Rep aquest nom per estar feta de pell de bou, concretament del bescoll, i consta de vuit triangles que, cosits, formen una petita esfera. Les actuals mesures reglamentàries per a adults són 42 mm de diàmetre, 138 mm de circumferència, i entre 40 i 42 grams de pes. Les pilotes de vaqueta estan totes fetes manualment, hi ha tota una llegenda darrere els piloters, els artesans que les elaboren. Els més preats avui en dia són Emili López d'Alberic, Enric Álvarez de Carcaixent, Miquel Baixauli de Catarroja i Miquel Pedrosa de la Vall d'Uixó, entre d'altres.
- Pilota de badana: És l'utlitzada en les modalitats de carrer llargues i galotxa. Atés que s'hi juga al carrer, és fàcil perdre la pilota o que s'encale en un balcó o terrat, però com que les pilotes de badana són molt barates això no és cap problema. A més, els carrers són plens d'irregularitats que causen efectes estranys en el bot de la pilota, sorpreses que són esmorteïdes per la pròpia pilota de badana, de cop més suau i, per tant, més amotllable. Un altre motiu per utilitzar pilotes de badana és la seua menor duresa i velocitat, que les fan més adients per als jugadors aficionats. Aquestes pilotes estan formades per una cobertura de pell assaonada de corder o d'ovella, per això el nom de badana, molt més suau que la vaqueta, i farcides de draps.
- Pilota de tec: Utlitzada exclusivament als frontons valencians. Estan fetes de pell de cabra, de color blanc, més dures i pesades que les de badana, i més grosses que les de vaqueta (48-50 grams i 5 cm de diàmetre).
- Pilota de galotxetes: A la modalitat jugada a Monòver i El Pinós es juga amb unes pilotes pròpies i úniques. Són pilotes farcides amb roba i recobertes amb esparadraps, d'un pes aproximat de 60 grams i d'uns 7 cm de diàmetre.
[edita] Proteccions
Cada modalitat té una pilota associada, i cada pilota té un tacte diferent. Així, no hi hi una protecció comuna a tots els jugadors ni tan sols a cada modalitat. Una mà preparada per a jugar a raspall és completament diferent d'una altra disposada a jugar a llargues. A més, dintre d'un mateix equip d'escala i corda, per exemple, un punter durà la mà molt més protegida que el mitger, atés que la seua funció és parar la pilota, mentre que el dauer (o escalater), que rep les pilotes amb menys força o de rebot, tindrà menys proteccions per a "sentir-la" millor i dirigir-la amb més precisió.
En general, els pilotaris s'arreglen les mans amb tessamoll i esparadrap, les modernes adaptacions de les cartes i les vetes. També és freqüent emprar planxes metàl·liques per a les zones més castigades.
- Guant: El guant de pilota valenciana està elaborat amb pell de corder. No protegeix la mà sencera, ni els dits, sinó només aquelles zones que rebran repetidament el cop de la pilota, çò és, els artells i una part del palmell. Està format per dos peces, si fa no fa triangulars, que cobriran la palma i el dors de la mà. De les puntes surten dues vetes amb les quals el jugador es fixarà el guant, cal una certa habilitat per fer-ho, ja que només ho podrà fer amb l'altra mà i amb la boca. Les vetes, deprés de donar algunes voltes pel canell i el palmell es lligaran al dors de la mà.
- Didal: En la modalitat de raspall, i pels constants cops arran de terra, és primordial protegir-se correctament les ungles i els dits. Per això s'hi col·loquen uns didals de cuiro molt dur.
[edita] Ús del valencià
Les partides de pilota, els trinquets i tot allò relacionat amb la pilota sempre han utilitzat el valencià com a llengua predominant, fins i tot al llarg de la dictadura de Franco. Amb la qual cosa, hi ha estat un refugi per a la llengua pròpia que ha servit per mantindre el seu ús. Per això alguns valencians el consideren el seu esport nacional. La llengua valenciana ha incorporat diferents expressions per a la pilota, destacant com ara "va de bó", que vé a dir per assenyalar que s'acaba el precalentament i que la partida pot començar, mentre que el seu ús col·loquial ha evolucionat a la paraula "debó".
[edita] Pilotaris
Jugadors de pilota que han marcat època. Vegeu-ne una llista més extensa a Llista de pilotaris, on hi ha també els pilotaris professionals de l'empresa ValNet.
[edita] En actiu
[edita] Retirats
- Eusebio
- Fredi
- Genovés I
- Juliet d'Alginet
- El Lloco
- El Nel de Murla
- Rovellet
- Sarasol I
- Xiquet de Llanera
- Xiquet de Quart
- Xiquet de Simat
[edita] Competicions
[edita] Professionals
Escala i Corda
Raspall
[edita] Aficionats
Escala i corda
- Lliga de promoció Caixa Popular
Frontó
- Campionat Autonòmic de Frontó Individual
- Campionat Autonòmic de Frontó per Parelles
Galotxa
Llargues
- Lliga a Llargues d'Alacant
- Lliga a Palma d'Alacant
- Lliga a Perxa
Raspall