Ana Torroja
De Viquipèdia
Ana Torroja Fungairiño (nascuda en Madrid el 28 de desembre de 1959) és una de les veus més conegudes de el pop espanyol. Ha fet 9 treballs amb el grup Mecano (1982 - 1998) al costat de José María Cano i Nacho Cano i 5 com a solista. Néta de Eduardo Torroja Miret (1899 — 1961), afamat enginyer espanyol.
Ana Torroja va iniciar la seva carrera com a solista l'any 1997, després de la primera separació del grup Mecano en 1992, amb l'àlbum Puntos cardinales del què es van extreure senzills com A contratiempo, Cómo sueñan las sirenas i Partir. La promoció d'aquest disc es va veure interrompuda pel fugaç retorn del grup Mecano el 1998.
També va editar un disc cridat "Points Cardinaux"(1997) en francès, que no va tenir molt èxit. No obstant això, el 2000, Ana va editar Pasajes de un sueño del què van sonar en la ràdio els temes Ya no te quiero (de Nacho Béjar) i Cachitos de un sueño.
Posterior a aquest treball, Ana va participar al costat de Miguel Bosé en el Tour Girados del què es va editar un disc i un DVD amb temes de Mecano i com a solista. L'any 2001, Ana va intentar recobrar al seu públic francès, al que havia conquerit al costat dels seus companys de Mecano, llançant l'àlbum Ana Torroja i delquè es va escoltar el tema ínèdit Mes Prières sense major transcendència.
El 2003 va tornar al mercat hispà, amb Fràgil, l'àlbum que la va consolidar com a solista, i amb el qual va assolir a més nombroses nominacions i premis com Shangay (Espanya), Grammy Llatí i Escolta (Mèxic) amb temes reconeguts com Veinte Mariposas i Quién dice.