Sufragi censatari
De Viquipèdia
Per sufragi censatari (o restringit) es denomina al sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciudadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social. Aquests generalment són econòmics (com la possessió d'un determinat nivell de rendes o ofici) o relacionats amb el nivell d'instrucció (llegir i escriure) o social (pertinença a determinat grup social) o estat civil (casat). El sufragi censatari també pot comportar en alguns casos el que alguns ciutadans, si compleixen certes condicions, disposin de més d'un vot. El contrari és el sufragi universal que no estableix condicions llevat de majoria d'edat i ciutadania. El sexe masculí va ser l'única restricció fins a després de la Segona Guerra Mundial en Europa, si bé en països d'àmplia tradició democràtica, com Suïssa, el dret universal de vot per a ambdós sexes no es va obtenir fins als anys 1970.
El sufragi censatari és la primera norma que s'estableix per qualificar els electors i elegits. Les revolucions nord-americana, francesa i la independència de països de sudamèrica van ser les primeres en establir els esmentats mecanismes. En el cas de Sudamèrica el sufragi censatari va existir en la majoria dels països fins a la dècada de 1910 quan es va establir com a únic requisit el llegir i escriure amb el qual es va duplicar el cos d'electors.