Lolicon

De Viquipèdia

Lolicon, o Rorikon (ロリコン) és el terme japonès ] (o engrish) per el "complex Lolita" (derivat de la novel·la Lolita), que consisteix en una atracció sexual per noies de curta edat.

El terme és usat normalment a l'anime, manga o altres fonts visuals d'art que contenen escenes eròtiques o sexuals de noies joves (menors d'edat), i per persones que es troben sexualment atrets per menors d'edat (noies també), tant fictícies com reals. Per altra banda, els subjectes que tenen aquest complex són majors d'edat. De fet, fotografies i vídeos de joves dins escenes sexuals se solen considerar lolicon, però normalment això es considera simplement pornografia infantil. El lolicon és legal al Japó (sempre i quan les models menors d'edat no formin part del procés creatiu), mentre que la pornografia infantil no ho és (per aquest motiu es recorre als mangas i animes hentai).

El terme "complex" en anglès és abreviat a "con" (envers de "com", degut a la fonologia japonesa).

Generalment, lolicon inclou noies dels dotze anys fins als setze, que es troba fora de la definició clínica de pedofília. Malgrat això, és una acusació freqüent per part de la gent d'occident dir que no és sinó una simple variació de la pedofília. Sovint es creu, de manera infundada, que aquelles persones que sofreixen "lolicon" tenen tendències violentes cap als infants, o prefereixen de tenir rel·lacions sexuals amb joves que amb adults. La demostració d'aquest concepte infundat és que, al Japó, on es produeix la major part de les obres que podrien ésser etiquetades com lolicon, l'índex d'abusos infantils és moltíssim menor que als països on està implícitament prohibit la publicació d'aquest tipus d'obres.

Alguns personatges menors de dotze anys, com per exemple Sakura Kinomoto de Cardcaptor Sakura, són a vegades considerats a aparentar lolicon casi de manera deliberada. Així és denota sobretot a la feina derivada, com artbooks o dojinshi, més que a la branca i l'obra general.

Lolicon és un tema freqüent als articles sobre la sexualitat al Japó, i es diu sovint que el fet que el lolicon sigui freqüent allí és pels mateixos motius que fan que les dones adultes en uniforme siguin considerades atractives, i que l'endo kosai sigui popular. Per altra banda, es diu que la raò de que a les cultures europees i del continent americà no sigui tan freqüent aquest complex és degut a la visió tradicional sobre la sexualitat als infants.

Estereotips apart, malgrat tot, cap de les dues cultures té una visió homogènia. Són molts els japonesos oposats al lolicon i també es presenten occidentals que no tindrien cap objecció al tema. Els defensors del lolicon proposen que el material fictici no té cap efecte negatiu sobre els infants, i pot fins i tot ajudar als pedòfils a relaxar i solventar les seves tensions sexuals. Per altra banda, els opositors diuen que l'existència de material fictici fomenta la visió dels infants com a objectes sexuals

Shota-con és l'equivalent al lolicon, però amb nois.

[edita] Vegeu també