Dent de lleó

De Viquipèdia

Dents de lleó
Dent de lleó
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Gènere: Taraxacum
Cass.
Espècie: T. officinale
Nomenclatura binomial
Taraxacum officinale
Weber

La dent de lleó (taraxacum oficinale), també anomenada camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies, molt comuna als prats de tot Europa. Les seves fulles i flors es poden menjar, i se li atribueixen nombroses propietats medicinals.

És molt característica i fàcil de reconéixer la flor groga composta (en forma de margarida) que en madurar fa un fruit sec recobert d'una esfera de plumalls que es dispersen d'una bufada (de vent o d'un nen).

És una herba que no sol arribar als dos pams d'alçada.

En altres llengües