Pierre Abélard
De Viquipèdia
Pierre Abélard, en llatí Petrus Abelardus (Ar Palez, Bretanya 1079- Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó. Pertanyia a una família benestant, i estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon. De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama com a teòleg i filòsof. Instal·lat a París, mentr ensenyava a la catedral de Nôtre Dame s'enamorà d'Heloïsa i fugí amb ella; però fou castrat per ordre de l'oncle de la seva amant, Fulbert, canonge de la seu de París. Aleshores es va fer religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort. D'aquesta època daten les cèlebres cartes d'amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes.
Amb Sic et non (1122) inaugurà un mètode característic de l'escolàstica: la contraposició d'autoritats prèvia a la reflexió pròpia. Tendia a veure en el cristianisme una veritat que enclou totes les altres. Fou molt combatut per Bernat de Clairvaux, i algunes de les seves tesis foren condemnades als concilis de Soissons (1121) i de Sens (1140).
[edita] Obres
- De unitate et trinitate divina (teologia)
- Theologia christiana (teologia)
- Theologia summi boni
- ¡¡Introductio ad Theologiam
- Sic et non
- Dialectica (lògica),
- Scito te ipsum (ètica)
- Dialogus inter Philosophum, Christianum et Iudaeum
- Soliloqium
- Commentaria In Epistolam Pauli ad Romanos
- Problemata Heloissae
- Apologia Ne juxta Boethianum
- Confessio fidei Universis
- Confessio fidei ad Heloisam
- Sermones - Epistola introductoria Abaelardi
- Expositio Orationis Dominicae
- Expositio Symboli Apostolorum
- Expositio Symboli Athanasii
- Expositio in Hexaemeron
- Historia calamitatum (autobiografia)