Maimònides
De Viquipèdia
Rabí Moshé ben Maymon (en hebreu משה בן מימון, i en àrab, l'idioma de bona part de la seua obra, موسى بن ميمون), també anomenat Maimònides ("fill de Maimon") o Rambam (el acrònim de les seues inicials en hebreu), fou el rabí i teòleg jueu més cél·lebre de l'Edat Mitjana. Tingué una enorme importància, com filòsof, religios i metge, en el pensamient medieval.
Sobre els seus coneixements en medicina escribí un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultan Saladí, el Tractat sobre els verins i llurs antídots l'any 1199, al fill del sultà, Al-Fadl, Guia de la bona salut (1198) i l'Explicació de les alteracions (1200).
Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són dos: un comentari en àrab de la Mishnà, El Luminar (1168), també titulat Llibre de l'elucidació, i la Segona llei o Repetició de la llei de l'any 1180, que constitueix la seva obra magna i consisteix en una ampla i minuciosa recopilació per materies de totes les lleis i normes religioses i jurídiques de la vida jueva (és a dir, del Talmud).
Aquestes obres tingueren molta fama i li atorgaren nombrosos deixebles. També és autor d'obres filosòfiques de gran pes en el pensament medieval, escrites durant els últims anys de la seva vida, com el Tractat sobre la ressurrecció dels morts (1191).
La Guía de perplexes (1190), mal apodada Guía dels descarriats, es la clau del seu pensament filosòfic i ejercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians y sobre tot escolàstics.
En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida a els que vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia aristotèlica que llavors imperava, demostrand que no hi ha contradicció en els punts en que la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escritures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.
Fou així que sorgiren polèmiques per part de "antimainonistes" - bàsicament, per part d'un grup de musulmans que pretenien una lectura literal de l'Alcorà, els mutallajun - que el tacaren de racionalista. Malgrat això, fou una obra molt comentada i de gran influència en el món musulmà i l'escolàstica cristiana, per exemple, en Sant Tomàs d'Aquíno. En la seva juventut escriví també poesies religioses i una epístola en àrab.
Com a jueu en territori islàmic, tingué una gran formació bidireccional: la tradicional jueva i l'àrab profana (amb les seves incorporacions de la grega), a partir de les ensenyances del seu erudit pare Maimum, per la qual cosa escriví obres en hebreu com també en àrab, en una prosa que es caracteritza sobre tot per la sistematització i la claredat expositiva. De Maimònides surgeig el moviment intelectual judàic dels segles XIII i XIV que s'extendí per la península i el sur de França. Partidari del realisme teològic ha arribat a ser considerat precursor de les idees de Espinosa, peo filosòficament no se li considera molt original per seguir bàsicament a Aristòtil, apartant-se d'ell en punts que pareixen contradictoris a les creences i tradicions jueves. Per tant, el seu caràcter és conciliador.
![]() |
Aquest article és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
Categories: Filòsofs | Andalusins | Metges | Esborranys