Lluís XVIII de França
De Viquipèdia
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra entre 1814 i 1824, llevat d'un breu periode conegut com els Cent Dies.
[edita] Joventut
Lluís Estanislau Xavier nasqué el 17 de novembre de 1755 al palau de Versalles, quart fill de Lluís, delfí de França i Maria Josepa de Saxònia, i nét del rei Lluís XV de França.
Quan nasqué va rebre el títol de Comte de Provença, pero després que el seu germà fos coronat fou generalment conegut com a «Monsieur», el títol normal aplicat al germà del rei. A la mort dels seus dos germans grans i la coronació del seu germà Lluís XVI de França el 1774, esdevingué el presumte hereu a la corona.
Durant els esdeveniments que van propiciar la Revolució Francesa, va adoptar inicialment una línia liberal moderada, en oposició al seu germà, però el creixent radicalisme de la Revolució va fer que abandonés aquesta línia. Fugí del país el 1791, alhora que el seu germà intentava infructuosament fugir a Varennes. Va viure exiliat a Westfàlia quan Lluís XVI de França fou guillotinat el 1793. A la mort del rei, es proclamà regent del seu nebot, el nou rei Lluís XVII de França, encara que de fet aquest mai no va arribar a governar.
Quan el jove dissortat va morir a la presó, el 8 de juny de 1795, s'autoproclamà rei Lluís XVIII, encara que freqüentment era conegut pel títol de pretendent a comte de Lille. En la Declaració de Verona, el pretendent anuncià el rebuig a tots els canvis produïts a França des del 1789, cosa que anul·lava la possibilitat d'una monarquia constitucional moderada a França, però esperava poder restaurar la monarquia sota una constitució limitada que pogués aplegar bona part dels canvis assolits durant la Revolució. Això motivaria la famosa frase «els Borbons exiliats no havien après res i no havien oblidat res».
Durant els anys següents, viatjà arreu d'Europa, va viure un temps a Rússia, i finalment s'assentà a Anglaterra. Aleshores els èxits de Napoleó I, que s'havia coronat com a Emperador de França, feien mínimes les possibilitats de restauració de la monarquia borbònica.
[edita] Regnat
Malgrat això, després de la derrota de Napoleó I el 1814, Lluís XVIII es va poder finalment assegurar-se en el tro francès mercè el suport de les tropes aliades, i a l'interior, al suport de l'antic ministre d'afers exteriors Charles-Maurice de Talleyrand-Périgord. Tant ell com els seguidors de Napoleó a concedir una constitució escrita que garantís una legislatura bicameral: la Carta del 1814, que creava una cambra en part hereditària i en part nominativa (Cambra dels Pars), i una electa Cambra de Diputats, amb poders molt limitats. També va permetre una llibertat d'expressió més gran que la que havia permès Napoleó I.
Però els esforços que va fer per a revertir els resultats de la Revolució Francesa el van fer impopular, i al cap d'un any hagué de fugir a Gant (Flandes) perquè Napoleó I havia fugit d'Elba, encara que poc després fou derrotat a Waterloo i exiliat definitivament a Santa Helena. Un cop restaurat Lluís XVIII, els seus partidaris, sobretot al sud de França, van dur a terme el Terror Blanc, assassinant molts partidaris de Napoleó. Tot i que Lluís s'hi va oposar, poc va fer per a aturar-la.
Els seus primers ministres foren moderats: Talleyrand, el duc de Richelieu i Élie Decazes, es va guiar per la cautela i la moderació per tal s'assegurar la continuitat de la dinastia. El parlament escollit en 1815, dominat pels ultramonàrquics, fou dissolt per Richelieu perquè era impossible treballar amb ell, i la manipulació electoral permité una Cambra més liberal el 1816.
Al 1817, va contractar els seveis com espia de Domènec Badia i Leblich que ja va col.laborar amb Carles IV d'Espanya sota el nom d'Ali Bei.
Al 1820, Decazes i el Rei intentaren revisar les lleis electorals per a assegurar-se una majoria conservadora i frenar el domini liberal a la cambra, encara que l'assassinat del Duc de Berry, el fill ultrareaccionari del igualment ultrarreaccionari germà de Lluís (y presumible hereu) Comte d'Artois en febrer de 1820, provocà la caiguda de Decazes y el triomf dels ultramontans. Després d'un interval en el que Richelieu tornà al poder entre 1820 i 1821, es formà un nou govern ultra encapçalat pel Comte de Villèle, que es mostrà després tan prudent como el Rey i, mentre Luis XVIII va viure, le polítiques reaccionàries es van mantenir al mínim.
Lluís XVIII va morir el 16 de setembre de 1824, i fou enterrat a la Basílica de Saint Denis. El seu germà, el Comte d'Artois, el va succeir com a Carles X de França.
Precedit per: Napoleó I (emperador) |
Rei de França 1814 - 1824 |
Succeït per: Carles X |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |