Pau de Westfàlia
De Viquipèdia

per Bartholomeus van der Helst, 1648
La Pau de Westfàlia, també coneguda com els Tractats de Münster i Osnabrück, es refereix a la sèrie de tractats que van acabar la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa. El tractat espanyol que acabava la Guerra dels Vuitanta Anys es va signar el 30 de gener de 1648. El tractat es va signar el 24 d'octubre de 1648 entre el Sacre Emperador Romà Ferran III (1608-1657), els altres prínceps del Sacre Imperi Romà Germànic, França, i Suècia.
També es considera sovint part del tractat, el Tractat dels Pirineus, signat el 1659, per tal d'acabar la guerra entre França i Espanya, que dividí Catalunya en Catalunya del Nord (Estat Francès) i Catalunya del Sud (Estat Espanyol).
Marca el començament de l'era moderna, acabant el feudalisme a les relacions internacionals i el naixement de l'estat nació sobirà.
Taula de continguts |
[edita] Lloc
Les negociacions de pau va mantenir-se després de les xerrades inicials a les ciutats de Münster i Osnabrück, que són a uns 50 quilòmetres de distància, als estats que avui són la Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia. Aquestes ciutats van ser afavorides per Suècia, mentre els francesos van proposar Hamburg i Colònia. Calien dos llocs atès que els líders protestants i catòlics van rebutjar trobar-se l'un a l'altre. La ciutat de Münster va ser utilitzada pels catòlics, mentre que Osnabrück va ser utilitzada pels protestants.
[edita] Resultats
Els resultats del tractat van ser de gran amplitud. Entre altres coses, els Països Baixos guanyaven la independència d'Espanya, donava fi a la Guerra dels Vuitanta Anys, i Suècia guanyava la Pomerània Occidental, Wismar, Bremen i Verden. El poder de l'emperador es trencava, i els governants dels estats alemanys podien determinar una altra vegada la religió de les seves terres. El tractat també donava reconeixement legal als calvinistes. Tres nous grans potències internacionals sorgiren d'aquesta pau: Suècia, les Províncies Unides Holandeses i França. Tot i que el temps de Suècia com a gran potència duraria poc.
La majoria dels termes del tractat es poden atribuir al treball del Cardenal Juli Mazzarino, que llavors era de facto el líder de França. França sortia de la guerra en una posició molt millor que qualsevol altra potència i en va poder dictar bona part del tractat.
Un altre resultat important del tractat és que va posar fi a la dominació secular del Sacre Imperi Romà sobre tot el món cristià. L'estat nació passava a ser el nivell més alt de govern, sense estar subordinat a cap altre.
[edita] Principis
Els principis essencials de la Pau de Westfàlia eren:
- La Pau de Praga s'incorporava a la Pau de Westfàlia (que incorporava la Pau d'Augsburg, encara que els seus territoris, que van ser reestablerts per la Pau de Praga es reestabliren un altre cop de 1624 a 1627, el que ajudava els protestants. Els calvinistes es reconeixien així internacionalment, i l'Edicte de Restitució es rescindia una altra vegada. El primer Règim de Speyer s'acceptava internacionalment).
- Hi havien també ajustaments territorials:
- França obtenia els bisbats de Metz a la Lorena, Toul, Verdun sur Meuse, i tota l'Alsàcia excepte Estrasburg i Mulhouse. També adquiria un vot en el Reichstag la institució o Corts del Règim d'Alemanya Imperial.
- Suècia aconseguia la Pomerània Occidental i els bisbats de Verden (Bremen de Bremen) i Stettin. Guanyava el control de la desembocadura dels rius Oder, Elba, i Weser, i també adquiria un vot en el Règim Alemany Imperial.
- Baviera obtenia un vot al Consell Imperial de prínceps d'Electors (que escollia el Sacre Emperador Romà).
- Brandenburg (més tard Prússia) rebia la Pomerània oriental, i els bisbats de Arxidiòsesi de Magdeburg i el Bisbat de Halberstadt, el primer governador secular del qual va ser l'Elector del representant de Brandenburg, Joachim Friedrich von Blumenthal.
- Suïssa era reconeguda com a nació plenament independent.
- La República de les set Províncies Unides dels Països Baixos (Països Baixos Protestants) era reconeguda com a nació independent (abans de la seva rebel·lió un segle més d'hora, havia estat una possessió dels Ausburg i per tan d'Espanya).
- Els diversos estats alemany independents (aproximadament 360) tenien el dret a exercir la seva pròpia política exterior, però no podrien fer la guerra contra el Sacre Emperador Romà. L'Imperi globalment encara podria fer la guerra i signar tractats.
- Es prohibia l'elecció dels emperadors romans vivente imperatore (l'elecció de proper emperador abans de la seva mort, que de fet governava).
- El Palatinat (Pfalzgraviate del Rhin) es dividia entre el reestablert Elector Charles Louis Palatí (fill i hereu de Frederic V) i l'Elector Maximilià de Baviera (i per tan entre els protestants i els catòlics). Charles Louis obtenia la part occidental, prop del Rin (incloent-hi el que més tard seria el Palatinat de Renània i l'àrea al voltant de Heidelberg), i Maximilià mantenia el Palatinat superior (avui al nord de Baviera).
[edita] Importància
Sovint es diu que la Pau de Westfàlia inicia la diplomàcia moderna, en marcar el començament del sistema modern d'estats nació (o "Estats Westfalians"). Això és degut a que és la primera que es dóna el reconeixement mutu de la soberania de cada país. Les següents guerres europees no serien sobre assumptes de religió, però que resoldrien assumptes d'estat. Això permetia els poders catòlics i protestants aliar-se, portant a un cert nombre de realineacions essencials. També consolidava les divisions internes d'Alemanya, impedint-li unir-se en una nació manifesta. És la Pau de Westfàlia el que es cita més sovint com la fundació per estudiar relacions internacionals.
[edita] Visions Actuals
El 1998 a un Simposi sobre la Importància Política de la Pau de Westfàlia de 1648, el llavors Secretari General de la NATO, Javier Solana, va dir que "humanitat i democràcia [eren] dos principis essencialment irrellevants a l'ordre westfalià original" i criticava que "el sistema westfalià tenia els seus límits. Per a un costat, el principi de sobirania depenia de la rivalitat que a més produïa la base per a més rivalitat, no per la comunitat d'estats; exclusió, no integració." [1]
L'any 2000, el llavors Ministre d'Assumptes Exteriors d'Alemanya Joschka Fischer es referia a la Pau de Westfàlia en el seu Discurs d'Humboldt, en el qual sostenia que el sistema de política europea establerta per Westfàlia era obsolet: "El cor del concepte d'Europa després de 1945 era i encara és un rebuig del principi equilibri de poders europeu i les ambicions hegemòniques d'estats individuals que havia emergit després de la Pau de Westfàlia el 1648, un rebuig que prenia la forma d'un teixit més proper d'interessos vitals i el trasllat dels drets de sobirania dels estat nació a les institucions europees supranacionals." [2]
A les seqüeles dels atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid, la xarxa terrorista al-Qaida va declarar que "el sistema internacional alçar per l'Oest pel Tractat de Westfàlia col·lapsarà; i un sistema internacional nou augmentarà sota la direcció d'un enormeme estat islàmic". [3]
També, es reclama sovint que la globalització està portant a una evolució del sistema internacional per superant l'estat westfalià de sobiranies.
[edita] Trivialitat
Adolf Hitler va fer conèixer les seves queixes al llibre Mein Kampf sobre com el Tractat de Westfàlia havia consolidat les divisions internes d'Alemanya durant 200 anys, dificultant el seu desenvolupament unitari i impedint-li aconseguir imperis colonials com havien fet França i Gran Bretanya.
[edita] Vegeu també
- Sacre Imperi Romanogermànic
- Guerra dels Trenta Anys
- Guerra dels Vuitanta Anys
- Tractat dels Pirineus
[edita] Enllaços externs
- Text del Tractat de Westfàlia. (anglès)
- Texts dels Tractats de Westfàlia (IPO i IPM) i algunes traduccions (alemany, anglés, castellà, francés, italià, suec).
- Mapa d'alta resolució d'Alemanya després del tractat de Westfàlia