Slackware
De Viquipèdia
Slackware Linux és una Distribució Linux d'un complet sistema multitasca de 32-bits. Actualment, en la seva última versió 10.2, està basada en el kernel Linux 2.4.31 (amb el kernel Linux 2.6.13 com alternativa) i la llibreria C del GNU versió 2.3.5.
Conté un programa d'instal·lació relativament fàcil d'usar, una extensa documentació i un sistema de gestió de paquets basat en menús. Una instal·lació completa que inclou l'X Window System, l'entorng d'escriptori KDE i Gnome (aquest últim només fins a la versió 10.1 de Slackware), XFCE, entornos de desenvolupament de C, C++, Perl, Python, Java, utilitats de xarxa, servidor de correu, servidor de noticies, servidor web, servidor FTP, el GIMP, navegadors web... entre d'altres programes i compatiblitat amb processadors Intel 486 en endavant
El creador d'aquesta aplicació, Patrick Volkerding, la descriu com una distribució de Linux avançada, dissenyada amb dos objectius: la facilitat i l'estabilitat com a meta prioritaria. Inclou el programari més popular mentres guarda un sentit de tradició proporcionant simplicitat i facilitat d'ús junt al poder i la flexibilitat.
Tot i així la realitat és una mica diferent, és un sistema molt personalitzable però ni molt menys orientat a l'usuari final
Des del seu primer llençament l'abril de 1993 el Projecte Slackware Linux s'ha esmerat en produir la distribució de Linux més professional possible obeint els estàndards de Linux publicats, com el Linux File System Standard.
La distribució de paquets d'Slackware es fa principalment amb fitxers Tgz, tot i que també es pot usar RPM. L'interfície d'instal·lació és mode text, el qual necessita un major coneixament de Linux que la majoria de distribucions. Això pot representar un inconvenient per usuaris principiants, però no representa una major dificultat per usuaris mitjans o avançats de Linux.
Taula de continguts |
[edita] Historia i nom
La primera distribució d'Slackware, la 1.00 va ser llençada el 16 de juliol de 1993 per Pattric Volkerding, fundador i líder de desenvolupament. Està basada en la distribució SLS Linux i es distribuia en discs flexibles de 3½" i imatges que estan disponibles en servidors FTP anònims. Slackware és la distribució més vella mantenida fins a la data, la qual va celebrar el seu desè aniversari el 2003.
El nom "Slacware" conté vestigis de la paraula "Slack", tal i com la defineix l'Esglesia dels SubGenis.
Lesp rimeres versions d'Slackware tenien tres comptes d'usuari: "satan", "gonzo" i "snake". Aquestes eren incluides només com exepmles, però es van eliminar degut a que significaven un risc potencial risc de seguretat.
El 1999 el número de versió va augmentar de 4 a 7, com a resultat de l'esforç que Patrick Volkerding va realitzar per demostrar que Slackware estava actualitzada igual que altres distribucions Linux, moltes de les quals ja anaven per la versió 6.
El 2004, Patrick Volkerding va contraure una greu malaltia i el futur d'Slackware es va tornar intcert. Afortunadament, es va recuperar i va poder continuar el desenvolupament d'Slackware.
El 2005 l'escriptori Gnome va ser eliminat de la següent versió, deixant a la comunitat el seu desenvolupament i distribució. L'eliminació de Gnome va ser vista per la comunitat Linux com quelcom important, ja que aquest escriptori és molt famòs.
En el transcurs de l'història de Slackware han sorgit algunes distribucions LiveCD basades en aquesta. Les distribucions més populars basades en Slackware són College Linux i SLAX.
[edita] Dates de llançament
versió | data |
---|---|
1.0 | 16 de juliol 1993 |
2.0 | 2 de juliol 1994 |
3.0 | 30 de novembre 1995 |
3.1 | 3 de juny 1996 |
3.2 | 17 de febrer 1997 |
3.3 | 11 de juny 1997 |
3.5 | 9 de juny 1998 |
4.0 | 17 de maig 1999 |
7.0 | 25 d'octubre 1999 |
7.1 | 22 de juny 2000 |
8.0 | 1 de juliol 2001 |
8.1 | 18 de juny 2002 |
9.0 | 19 de març 2003 |
9.1 | 26 de setembre 2003 |
10.0 | 23 de juny 2004 |
10.1 | 2 de febre 2005 |
10.2 | 4 de setembre 2005 |
Slackware ha estat pensat per funcionar amb plataformes x86 amb arquitectures PC. Tot i que anteriorment hi han hagut alguns ports oficials per arquitectures DEC Alpha i SPARC. El 2005 es va llençar un port oficial per l'arquitectura System/390. Existeixen alguns ports no oficials per les arquitectures ARM, Alpha [1], SPARC [2], PowerPC [3] i slamd64 x86-64.
La versió més estable i nova d'Slackware és la 10.2, la qual inclou suport per ALSA, GCC 3.3.6 (amb 3.4.3 com a versió alternativa / de proves), Kernel 2.4.31 (també inclou 2.6.13 com a versió alternativa / de proves), KDE 3.4.2, conexions en calent i totes les utilitats tradicionals.
[edita] Filosofia de disseny
[edita] KISS
Mantingue-ho Simple Estúpid (de les seves sigles en anglés KISS que signifiquen Keep It Simple Stupid), és un concepte que explica moltes de les opcions en el disseny d'Slackware. En aquest context, 'simple' es refereix a un punt de vista de disseny, en lloc de ser fàcil d'usar. Aquest és el motiu per el qual hi han molt poques eines amb interfície gràfica per configurar el sistema. Les eines amb interfície són (segons ens diu la teoria) més complexes, i per tant més propenses a tenir errors que la simple línia de comandes. El resultat general sobre aquest principi és que Slackware és molt ràpid, estable i segur amb el cost de no ser amigable a l'usuari. Els crítics diuen que això fa Slackware difícil i llarg d'aprendre. Els seguidors diuen que la flexibilitat i transparència, així com l'experiència guanyada en el procès són suficients.
[edita] Scripts d'inici
Slackare usa scripts d'inici init de BSD, mentres que la majoria de distribucions usen l'estil d'scripts System V. Bàsicament, amb l'estil de System V cada nivell d'execució té un subdirectori pels scripts init, mentres que l'estil BSD ofereix un únic script init per cada nivell d'execució. Els fidels a l'estil BSD diuen que és millor ja que amb aquest sistema és més facil trobar, llegir, editar i mantenir els scripts. Mentres que els seguidors de System V diuen que l'estructura de System V pels scripts el converteix en una eina poderosa i flexible
Cal mencionar que la compatibilitat pels scripts init de System V [4] han estat incorporats a Slackware, a partir de la versió 7.0.
[edita] Gestió de paquets
L'aproximació de Slackware per la gestió de paquets és únic. El seu sistema de gestió de paquets pot instal·lar, actualitzar i eliminar paquets tan fàcilment com altres distribucions. Però no fa l'intent de gestionar les dependències.
Els paquets són [gzip]s compresos en un tarball on els noms dels fitxers acaben amb .tgz en lloc de amb .tar.gz. Són construïts de tal manera que al ser extrets al directori arrel, els fitxers es copien als seus llocs d'instal·lació. És per això que és possible (no aconsellable) instal·lar paquets sense les eines d'Slackware per paquets, usant únicament tar's i gzip's i assegurant-se d'executar els scripts doinst.sh en cas de estar inclosos al paquet.
En contrast, Red Hat usa els paquets RPM els quals són fitxers CPIO, i els .deb de Debian que són fitxers ar. Aquests contenen informació detallada de les dependències i les eines que s'han d'usar per trobar i instal·lar les dependències. Es negaran a usar-se a menys que els prerriquisits es trobin (tot i que es pot ometre).
[edita] Resolució automàtica de dependències
Tot i que no incorpora eines per resoldre dependències de forma automàtica descargant-les i instal·lant-les, hi han algunes eines externes que proveeixen aquesta funcionalitat, semblant a la de l'APT.
Algunes d'aquestes eines determinen les dependències analitzant els paquets instal·lats, determinant quines llibreries es necessiten i després descobrint quins paquets estan disponibles. Aquest procès automàtic consumeix molt temps i és més primitiu que l'APT, però en general dóna bons resultats.
Slackware 9.1 va incloure Swaret com un extre al segon CD, però no s'instal·la per defecte. Swaret es va eliminar a la versió 10.0 però continua sent un paquet extern disponible.
slackpkg està inclos en /extra a partir de la versió 9.1 de Slackware.
slapt-get no dóna una resolució de dependències pels paquets inclosos a Slackware. Ho fa proporcionant un quadre de treball de resolució de dependències en els paquets compatibles amb Slackware de manera similar a com ho fa l'APT. Molts paquets font i distribucions basades amb Slackware usen aquesta funcionalitat.
[edita] Enllaços d'interès
- Lloc web oficial (anglès)
- Repositori de paquets creats per la comunitat d'usuaris (anglès)
- Llibre de Slackware (anglès)
Principals distribucions de GNU/Linux |
Debian | Fedora | Knoppix | Mandriva | Slackware | SUSE | Ubuntu |