Placa tectònica
De Viquipèdia
Una placa tectònica és una de les parts que formen la capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de "trencaclosques", i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior.

Hi ha set grans plaques:
- Euroasiàtica
- Africana
- Amèrica del Nord
- Amèrica del Sud
- Pacífica
- Indo-Australiana
- Antàrtica
N'hi ha d'altres més petites com poden ser la placa de Scotia, Cocos, Nazca o la de Filipines, entre d'altres.
Aquestes plaques es mouen a diferents velocitats, les més lentes poden arribar a desplaçar-se 1 o 2 cm/any i les més ràpides de l'ordre de 10 cm/any. En aquests desplaçaments es produeix un xoc i una fricció en els seus límits, trencant-se en el punt on la deformació supera la resistència de la roca. Degut a aquesta ruptura es genera una pertorbació (ones) que són les que constitueixen els terratrèmols.
Aquestes ones sísmiques o vibracions que s'alliberen sobtadament, representen l'energia que s'ha anat acumulant al llarg dels anys. La ruptura o discontinuïtat de la roca, rep el nom de falla i el punt on es produeix la ruptura es denomina hipocentre. El punt localitzat sobre l'escorça terrestre s'anomena epicentre.