Onomatopeia

De Viquipèdia

Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!, l'onmatopeia que correspon a l'esternut. Les onomatopeies referides al mateix fenònmes són diferents segons les llengües. Així, el castellà fa guau per tal d'imitar el lladruc del gos, però fa bub-bub en la nostra llengua.

[edita] Exemples d'onomatopeies tradicionals

Onomatopeies referides a sons diversos

  • atxim, atxem: Onomatopeia de l’esternut.
  • bum: Onomatopeia que reprodueix el soroll d’una explosió, d’un cop fort. El bum d’una barrina.
  • catacrac: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que es trenca, que cruix, per a indicar ruptura, et. No heu sentit un catacrac?
  • crac: Representa el soroll sec que fa una cosa que es trenca. Heu sentit el crac de la pota de la taula?
  • crec: Representa el soroll d’una cosa que es trenca.
  • cric-crac: Imitació dels sorolls de dos xocs successius produïts en un mecanisme.
  • flist-flast: Onomatopeia que imita el soroll de dos bufetades que hom venta l’una darrere l’altra.
  • ning-nang o ning-ning: Onomatopeia amb què hom designa el so repetit d’una campana.
  • nyac: Onomatopeia que expressa especialment el soroll que fan dos coses que, acostant-se violentament, n’enclouen una altra.
  • nyam-nyam: 1 Onomatopeia de l’acció de menjar. 2 fer nyam-nyam [en llenguagte infantil] Menjar. Vine, faràs nyam-nyam.
  • nyec: 1 Onomatopeia d’un grinyol, d’un gemec, de gos, d’ànec o d’altres animals que fan un crit semblant. 2 Criatura molt petita.
  • nyic-nyic: Onomatopeia d’un soroll insistent i desagradable o d’una persona que es fa molesta amb la seva insistència.
  • nyigo-nyigo: Onomatopeia amb què hom imita el so d’un violí, d’un violoncel, etc., especialment mal tocat.
  • paf: Onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa.
  • pam, pum: Onomatopeia que imita un tret, un colp violent.
  • pif-paf: Onomatopeia que reproduïx el soroll de dues bufetades donades l’una darrera l’altra, de dos cops de puny, etc.
  • plof: Onomatopeia per a representar el soroll que fa una cosa que cau damunt un cos bla o hi topa.
  • taf-taf: Onomatopeia que reprodueix el soroll d’un motor d’explosió.
  • tris-tras: Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.
  • xac: Onomatopeia que denota el soroll d’un xoc violent. Des d’aquí vaig sentir el xac.
  • xap: Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure tot llarg a terra, a l’aigua. Va relliscar, i xap!, va caure llarg com era al fanguissar.
  • xec: Onomatopeia que imita el soroll d’un cop, d’un xoc.
  • xip-xap: Onomatopeia imitant el xipolleig d’una massa líquida.
  • xut: 1 Onomatopeia del crit de l’òliba, el mussol i altres ocells nocturns. 2 Òliba, mussol o altres ocells nocturns. 3 Interjecció per a demanar o imposar silenci.
  • zum-zum: Onomatopeia amb què hom designa una bonior, una remor sorda i continuada, com, per exemple, d'un insecte.


Onomatopeies referides al sons animals

Alguns sons d’animals s'expressen de la manera següent:

  • ànec: nyec (crit de l'ànec; en alguns llocs es pot trobar que fa quac-quac) / L’ànec nyequeja.
  • cavall: renill (crit del cavall) / El cavall renilla.
  • elefant: bramul (crit de l'elefant i animals afins; es pot arribar a trobar també que l'elefant trompeteja) / L’elefant bramula.
  • gallina: escataineig, cloc-cloc (onomatopeia de la veu de la gallina; en alguns llocs es pot trobar que fa coc-coc) / La gallina escataina.
  • lleó o tigre: rugit (crit del lleó i animals afins) / El lleó rugeix.
  • llop: udol (també auuuu) / El llop udola.
  • mussol: uuu-uuu (onomatopeia de la veu del mussol i animals afins)
  • ocell: piulet (crit de l'ocell que piula; també piu-piu i piuladissa quan es tracta de molts ocells alhora; també xiu-xiu) / L’ocell piula.
  • ós: esbramec (crit de l’ós i animals afins) / L’ós esbramega.
  • rata: güell o esgüell(crit de la rata) / La rata güella (o esgüella).
  • serp: xiulet (de xiular; en alguns llocs es pot trobar que fa ssssss) / La serp xiula.
  • vaca: mugit (crit de la vaca; en alguns llocs es pot trobar que fa muuuu) / La vaca mugeix.
  • xai: bel (crit del xai; en alguns llocs es pot trobar que fa beeee) / El xai bela.