Ciutat d'Empúries
De Viquipèdia
Empúries (Emporion en grec, o Emporiae, en llatí) fou una antiga ciutat grega. La ciutat anomenada se situava al Golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, concretament a la vora de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Es componia de quatre parts: la factoria de l'illot (avui Sant Martí d'Empúries) anomenat Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a la vora del mar o Neàpolis (Ciutat Nova), el poblat iber dels indigets que es deia Indiké (no localitzat fins avui) al qual mes tard s'afegí la ciutat romana, al darrere de la grega.
La ciutat estava emmurallada per tres costats i al centre tenia la plaça o àgora. Només tenia una porta d’accés. Hi havia algunes torres de vigilància. Els carrers eren irregulars. Hi havia una zona de sota (mercat) i una necròpolis. Tenia tres temples dedicats a Zeus, Serapis i Asclepios (Esculapi)
Taula de continguts |
[edita] Economia
Creada com un centre de comerç, les principals produccions eren el vi i el blat; el comerç amb els poblets ibers de les rodalies era intens.
[edita] Geografia
- Vegeu: l'Escala
Empúries està situada al sud del Golf de Roses. S'extén des de l'antiga gola del Fluvià fins a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
[edita] Cultura
El 1907 van començar les excavacions dirigides per Josep Puig i Cadafalch i continuaren al llarg del segle.
La troballa més important fou l'estàtua de l'Asclepi d'Empúries. També s'ha trobat un cap de pantera de bronze, un cos de Venus, un cap d'Afrodita i un de Zeus de marbre, aquest el 2006.
De l'època romana hi da dos mosaics destacats: el d'Ifigenia i els dels Peixos; també un cap de bronze i un de marbre d'una dama.
[edita] Monedes
Les monedes o dracmes d'Empúries que s'han trobat van del segle V fins al III aC. Basats en aquestes monedes els ibers també van crear monedes d'imitació, i s'introduí així l'economia monetària a la regió.
[edita] Història d'Empúries
Empúries (Paleàpolis) fou fundada per grecs de Focea cap al 580 aC i cap a la meitat del segle es van traslladar a terra ferma. Depenien inicialment de Messalià (Marsella), però cap el 500 aC ja se n'havia independitzat.
Cap al segle III aC era aliada dels cartaginesos, però després va ser fidel aliada dels romans i a la ciutat va desembarcar el cos d'exèrcit que havia de combatre a Anníbal el 218 aC.
El 195 aC Cató la va fer el seu centre per a la lluita contra la resistència. Durant tota l'època romana serà un municipi amb el nom Emporiae (el plural d'Emporium) per indicar que s’estenia a les ciutats iberes de les rodalies.
Al segle III va ésser destruïda per partides de bàrbars al menys dues vegades. Amb la invasió dels bàrbars al començament del segle IV ja no es va poder recuperar. Es va despoblar amb l'ocupació sarraïna cap al 718.