Pascual Madoz
De Viquipèdia
Pascual Madoz y García fou un polític espanyol (Pamplona 1806 - Gènova 1870) de tendència liberal. Va ser advocat per la universitat de Saragossa.
[edita] Activitat política
Ja des de molt jove, pren part a la revolució liberal de 1820. Defensa Montsó contra els francesos el 1823 i és fet presoner. Acaba els estudis de dret i marxa a França, on s'estableix a Tours, i torna a Espanya amb l'amnistia de Maria Cristina (1835).
Exerceix com a advocat a Barcelona (1835) i dirigeix el diari d'oposició El Catalán. El 1837 és nomenat jutge i governador de la Vall d'Aran i lluita contra els carlins. El 1838 és elegit diputat per Lleida. El 1843 encapçala amb d'altres progressistes l'oposició a Espartero, i fou nomenat Ministre d'Hisenda i jutge del Tribunal Suprem.
El 1844 és empresonat per uns mesos i després passa a l'oposició constitucionalista. En triomfar la revolució de 1854 és nomenat governador de Barcelona, i per la seva feina se li concedí el títol de Comte de Tremp, al qual renuncia. És elegit diputat.
El 1855 és nomenat Ministre d'Hisenda i fa aprovar el projecte de llei de desamortització de propietats eclesiàstiques, i després dimiteix i passa a l'oposició. Encapçala la milícia nacional, que és desfeta pel govern, i marxa a l'estranger.
Triomfant la revolució de 1868 és nomenat governador de Madrid, però hi renuncia. S'oposa al govern provisional però no a la candidatura d'Amadeu de Savoia, a la qual vota a favor, i és nomenat part de la delegació enviada a oferir-li el tron (1870). Com a part d'aquesta delegació va morir mentre era a Gènova (1870).
[edita] Obres
Entre les seves obres poden destacar-se'n:
- Diccionario geográfico universal (des de la lletra R) (Barcelona, 1829-34)
- Colección universal de cosas célebres (Madrid, 1840)
- Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (Madrid, 1845-50)