Emma Bonino
De Viquipèdia

Emma Bonino ( Bra, Piemont, Itàlia 1948 ) és una política italiana, membre del Parlament italià i actual Ministra de Política Europea i Comerç Internacional en el govern de Romano Prodi.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascuda el 9 de març de 1948 a la població de Bra, prop de Cuneo. Després d'estudiar estudis primaris a la seva ciutat natal, va llicenciar-se en llengues i literatura moderna a la Universitat Bocconi de Milà, realitzant una tesi sobre l'autobiografia de Malcolm X.
[edita] Vida política
[edita] Política italiana
El 1975 fundà el Centre d'Informació sobre l'esterelització i l'abortament i promogué un referèndum per la legalització de l'abortament a l'estat italià, sent arrestada per primer cop per desovediència civil.
L'any següent el Partit Radical es presentà per primer cop a les eleccions, sent Bonino escollida membre de la Càmara de Representants italiana. Una condició que seria repetida en 6 legislatures més: 1979, 1983, 1987, 1992, 1994 i 2006.
El 1986 fou una de les promotores principals del referèndum contra l'energia nuclear que va permetre abandonar el programa civil nuclear a Itàlia. El 1994 fou designada pel Govern italià cap de la delegació nacional a l'Assemblea General de les Nacions Unides per parlar sobre la Moratòria sobre la Pena de mort.
El 17 de maig de 2006 Bonino fou nomenada Ministra de Política Europea i Comerç Internacional en el govern de Romano Prodi, guanyador de les eleccions generals de 2006 davant Silvio Berlusconi.
[edita] Política europea

El 1979 fou escollida membre del Parlament europeu, i posteriorment fou reescollida el 1984 i 1999. Des de la seva acta de diputada europea va iniciar els seus treballs en favor de la dona i dels més desafavorits, així com també contra els governs autoritaris.
Entre 1980 i 1981 va promoure diverses campanyes pels drets civils dels ciutadans de l'Europa de l'est, així com de la instauració d'una Cort Penal Internacional (avui dia establerta a Roma). El 1981 va fundar l'associació "Food and Disarmament International", de la qual és secretaria general des de 1985, i amb la qual pretén donar a conéixer el problema de la fam al món.
El 1993 va promoure davant les Nacions Unides l'establiment del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, tribunal específic per investiguar i jutjar els crims comessos durant la guerra dels Balcans i les seves sequel·les.
[edita] Comissària europea

El 1994 Bonino fou nomenada Comissària Europea responsable del Consum i Pesca així com de l'Oficina europea d'ajuda humanitària, sota la presidència de Jacques Santer.
El 26 de gener de 1995, quaranta hores després de pendre possessió del seu càrrec, viatjà fins a Sarajevo i Mostar per denunciar la impotència de la Unió Europea i el desinterés de l'ONU sobre el conflicte dels Balcans i per fer tancar els ulls davant la neteja ètnica que s'hi estava desenvolupant. El 1996 denuncià l'abadonament de Rwanda per part de la Comunitat Internacional davant el genecidi comés per les ètnies Tutsi i Hutu.
Bonino, com a responsalbe d'ajuda humanitària de la Comissió Europea, realitzà diversos viatges a zones en conflicte: Somàlia, denunciant el règim dels Senyors de la Guerra; Sudan; Kurdistan, ofegat per les sancions imposades al règim de Saddam Hussein; Afganistan, on denuncià el règim dels Talibans per les seves restriccions a la població, i a la dona en especial; Guinea Bissau, on medià entre govern i guerrilla; i Sierra Leone.
El 1998 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Graça Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificació de la dona.
El 15 de març de 1999 dimití del seu càrrec, a l'igual que la resta de la Comissió de Jacques Santer, per les acusasion de frau i malversació de fons sobre la comissària Edith Cresson.
El juny d'aquell mateix any es presentà novament a les eleccions eurpees amb la seva pròpia formació, Lista Bonino, aconseguint el 8,5 % dels vots italians i aconseguitn 7 eurodiputats. El 2004 la Lista Bonino s'afilià al Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa.