Pierre Abélard

De Viquipèdia

Abelard i Heloïsa
Ampliar
Abelard i Heloïsa

Pierre Abélard, en llatí Petrus Abelardus (Ar Palez, Bretanya 1079- Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó. Pertanyia a una família benestant, i estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon. De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama com a teòleg i filòsof. Instal·lat a París, mentr ensenyava a la catedral de Nôtre Dame s'enamorà d'Heloïsa i fugí amb ella; però fou castrat per ordre de l'oncle de la seva amant, Fulbert, canonge de la seu de París. Aleshores es va fer religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort. D'aquesta època daten les cèlebres cartes d'amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes.

Amb Sic et non (1122) inaugurà un mètode característic de l'escolàstica: la contraposició d'autoritats prèvia a la reflexió pròpia. Tendia a veure en el cristianisme una veritat que enclou totes les altres. Fou molt combatut per Bernat de Clairvaux, i algunes de les seves tesis foren condemnades als concilis de Soissons (1121) i de Sens (1140).

[edita] Obres

  • De unitate et trinitate divina (teologia)
  • Theologia christiana (teologia)
  • Theologia summi boni
  • ¡¡Introductio ad Theologiam
  • Sic et non
  • Dialectica (lògica),
  • Scito te ipsum (ètica)
  • Dialogus inter Philosophum, Christianum et Iudaeum
  • Soliloqium
  • Commentaria In Epistolam Pauli ad Romanos
  • Problemata Heloissae
  • Apologia Ne juxta Boethianum
  • Confessio fidei Universis
  • Confessio fidei ad Heloisam
  • Sermones - Epistola introductoria Abaelardi
  • Expositio Orationis Dominicae
  • Expositio Symboli Apostolorum
  • Expositio Symboli Athanasii
  • Expositio in Hexaemeron
  • Historia calamitatum (autobiografia)