Ocell

De Viquipèdia

Ocell
Un gavià
Un gavià
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Subfílum: Vertebrata
Classe: Aves
Linnaeus, 1758
Superordres i Ordres
vegeu text


Aquest article és un candidat per a la «contribució de la quinzena».
Vegeu la candidatura per apuntar-vos com a voluntari o per discutir-hi sobre el tema.

Els ocells o aus (Aves) són una classe d'animals vertebrats, bípeds i de sang calenta, que es reprodueixen mitjançant ous. Solen estar recoberts de plomes, les seves extremitats superiors tenen la forma d'ales, i els seus ossos són buits per tal de reduir-ne el pes. Hi ha unes 9.000 espècies conegudes d'ocells.

[edita] Introducció

Aquests animals sorgiren ara fa 150 milions d'anys (al Juràssic) d'un grup de petits dinosaures carnívors. Avui dia, tot i haver estat evolucionant durant 150 milions d'anys, científicament segueixen sent dinosaures, ja que no tenen cap gran característica que els separi d'aquests, ja que tant les plomes com l'habilitat de volar eren posseïdes per altres dinosaures. Són un grup germà del grup del típic Velociraptor (Dromaoesauridae).

Els ocells tenen una gran diversitat de mides, des del minúscul colibrí fins a l'estruç. Tot i que la majoria dels ocells poden volar, hi ha diverses espècies que han perdut aquesta capacitat, per exemple, els pingüins, l'estruç, el kiwi i el dodo (extingit).

Els hàbits alimentaris són molt diversos: n'hi ha molts que s'alimenten d'insectes, de llavors, de fruits,de petits rosegadors, peix, nèctar o d'altres ocells. La majoria són d'hàbits diürns, però n'hi ha molts de nocturns, com els mussols, les òlibes, l'enganyapastors i el siboc. Alguns passen la major part de la seva vida en el mateix indret; d'altres viatgen distàncies extremadament llargues cada any.

Les característiques mes típiques (però no exclusives d'aquests) són la capacitat de volar utilitzant ales recobertes de plomes, un bec sense dents, la posta d'ous amb una clova dura, un ritme metabòlic alt i un esquelet lleuger però resistent.

[edita] Taxonomia del grup

A continuació es presenta la classificació tradicional de la classe Aves (anomenada de Clements). Actualment hi ha certa controvèrsia en la taxonomia del grup, ja que la recent ordenació de Sibley-Monroe o taxonomia de Sibley-Ahlquist, ha agrupat els diferents ordres d'ocells en grups considerablement diferents.

  • Superordre Palaeognathae:
    • Ordre Struthioniformes, estruços i kiwis.
    • Ordre Tinamiformes, tinamús.
  • Superordre Neognathae:
    • Ordre Anseriformes, ànecs
    • Ordre Galliformes, faisans, galls dindi
    • Ordre Gaviiformes, calàbries
    • Ordre Podicipediformes,
    • Ordre Procellariiformes, petrells i albatros
    • Ordre Sphenisciformes, pingüins
    • Ordre Pelecaniformes, pelicans i mascarells
    • Ordre Ciconiiformes, cigonyes
    • Ordre Phoenicopteriformes, flamencs
    • Ordre Accipitriformes, àligues i esparvers
    • Ordre Falconiformes, falcons
    • Ordre Turniciformes, guatlles
    • Ordre Gruiformes, grues
    • Ordre Charadriiformes, corriols
    • Ordre Pteroclidiformes, gangues
    • Ordre Columbiformes, coloms
    • Ordre Psittaciformes, lloros
    • Ordre Cuculiformes, cucuts
    • Ordre Strigiformes, mussols
    • Ordre Caprimulgiformes, enganyapastors
    • Ordre Apodiformes, falciots
    • Ordre Trochiliformes, colibrís
    • Ordre Coraciiformes, alcions
    • Ordre Piciformes, picots
    • Ordre Trogoniformes, trogons
    • Ordre Coliiformes, colis
    • Ordre Passeriformes, passerells


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Ocell


Aquest article sobre fauna és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.


[edita] Enllaços externs