Carles Hug de Borbó i Parma

De Viquipèdia

Carles Hug de Borbó-Parma, duc de Parma (París 1930). Cap de la Casa ducal de Parma i del carlisme.

Nat a la ciutat de París l'any 1930, sent fill del duc Xavier de Borbó-Parma i de la princesa Magdalena de Borbó-Busset. Nét per via paterna del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antònia de Portugal.

L'any 1964 es casà a la Capella del Palau Borghese de Roma amb la princesa Irene dels Països Baixos, filla de la reina Juliana I dels Països Baixos i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld. La parella es divorcià l'any 1981 però abans havia tingut quatre fills:

  • SAR el príncep Carles Xavier de Borbó-Parma, princep de Piacenza, nat a Nimega el 1970.
  • SAR el príncep Jaume de Borbó-Parma, comte de Bardi, nat a Nimega el 1971.
  • SAR la princesa Margarida de Borbó-Parma, comtessa de Colorno, nada a [[Nimega el 1972. Es casà l'any 2001 a Amsterdam amb l'aristòcrata holandès.
  • SAR la princesa Carolina de Borbó-Parma, marquessa de Sala, nada a Nimega el 1974.

És l'actual representant carlí que reivindica la Corona espanyola. Va participar molt al procés democratitzador espanyol del 1976-77, en el qual es va presentar com a candidat del Partit Carlí.

És autor d’una nova visió del carlisme: La vía carlista al socialismo autogestionario (1977).

L'escàs èxit del carlisme i l'escàndol del sagnant fet de Montejurra, amb l’enfrontament entre ell i Sixt de Borbó-Parma, el feren dimitir l'any 1980 i tornar a l’estranger.

Actualment és el pretendent majoritàriament acceptat, però l’intent de matrimoni entre la seva filla Carolina de Borbó-Parma i el príncep Felip d’Espanya li ha causat algunes crítiques dels sectors conservadors carlins, del seu germà Sixt, i, en definitiva, tota la seva evolució política és causa de noves divisions entre els carlins.

Tampoc ha resolt totalment la pugna amb el carlesoctavisme (que encara busca un descendent de Carles VII que sigui legítim per assumir l’herència del carlisme).

En altres llengües