Romano Prodi
De Viquipèdia
![]() |
|
Càrrec: | 77º Primer Ministre d'Itàlia (33º de la República)
|
---|---|
Periode: | 17 de maig de 1996 - 9 d'octubre de 1998
|
Precedit per: | Lamberto Dini
|
Succeït per: | Massimo d'Alema (Demòcrates d'Esquerra, coalició de l'Olivera)
|
Naixament: | Scandiano (província de Reggio Emilia, Itàlia), 9 d'agost de 1939 |
Esposa: | Flavia Franzoni |
Partit polític: | L'Unione |
Romano Prodi (Scandiano, província de Reggio Emilia, 9 d'agost de 1939) és un polític italià que va ser primer ministre entre el maig de 1996 i l'octubre de 1998, President de la Comissió Europea entre 1999 i 2004 i Primer Ministre Italià (2006).
[edita] Trajectòria acadèmica
Va començar els seus estudis a Reggio Emilia, on va cursar l'ensenyament secundari, per a posteriorment llicenciar-se en Dret, amb honors, a "l'Università Cattolica del Sacro Cuore" de Milà. Va aprofundir els seus estudis a Milà, Bolonya i en la London School of Economics.
Professor ajudant de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Bolonya des de 1963, el 1966 es converteix en 'professore incaricato' ' obtenint el 1971 la càtedra d'Economia Política i Industrial. Ha estat professor visitant a la Universitat d'Harvard i en el 'Stanford Research Institute'.
[edita] Trajectòria política
Proper a la línia reformista de la Democràcia Cristiana, va ser nomenat ministre d'indústria per Giulio Andreotti el 1978. Posteriorment, el 1982 seria nomenat per Giovanni Spadolini president del holding públic IRI ( Istituto per la Ricostruzione Industriale ), en el qual va obtenir resultats en el seu sanejament econòmic. Va ser president de l'IRI fins a 1989, i, de nou, des de 1993. En la seva segona etapa al capdavant de l'institut va privatitzar diverses de les seves societats. Aquesta segona etapa directiva de l'IRI finalitza el 1994, amb la victòria en les eleccions generals italianes de Silvio Berlusconi.
El 1996 es presenta de nou a les eleccions generals al capdavant de la coalició L'olivera que aglutinava sectors del centre i l'esquerra, laics i d'inspiració catòlica. Després de la victòria electoral, és elegit primer ministre, formant un govern amb membres de l'olivera i independents, amb el suport extern de Rifondazione Comunista.
L'actuació del govern Prodi de 1996-1998 es va centrar en el sanejament de l'economia italiana, com ja havien començat a fer els seus predecessors Giuliano Amato, Carlo Azeglio Ciampi, i Lamberto Dini, a fi de resoldre la important crisi econòmica i aconseguir l'entrada d'Itàlia en el projecte de moneda única europea, que requeria complir certs requisits econòmics que en aquell moment s'antullaven difícils. Es va aconseguir el principal objectiu econòmic, portar la relació entre dèficit i Producte Interior Brut dins dels límits requerits per la Unió. Per a això es va implantar un impost extraordinari, conegut popularment com a eurotassa, lligada a la renda de les persones. Aquest impost es convertiria el 1999 en un 60%.
En 1998 el govern de Prodi cau, com a conseqüència de la pèrdua del suport de part del grup de Rifondazione Comunista, sent substituït per Massimo D'Alema.
Entre 1999 i 2004 va ser President de la Comissió Europea. Durant aquell període, van tenir lloc diversos fets significatius en la història de la Unió Europea: entrada en vigor de l'euro com a moneda circulant en onze dels països membres ( 1 de gener de 2002), ampliació de l'UE amb deu nous països i unificació de l'espai judicial europeu, amb la implantació de la crida a l'euroordre (ordre de detenció europea).
Després de l'acabament del seu mandat com a President de la Comissió, torna a la política italiana. El 16 d'octubre de 2005 se celebren, a iniciativa de Prodi, unes primàries per elegir el candidat de la coalició de centre-esquerra 'La Unió' ', que agrupa a l'olivera, la margarida ( partit que agrupa a diversos democristians, liberal demòcrates i socialidemócratas) i altres partits i coalicions del centre i l'esquerra.
En les eleccions celebrades els dies 9 i 10 d'abril de 2006 La Unión, liderada per Prodi, va obtenir la majoria a la Cambra dels Diputats i el Senat, segons els resultats provisionals, encara pendents de la proclamació definitiva. No obstant això, la victòria de La Unión sobre la Casa de les Llibertats encapçalada per Silvio Berlusconi ha estat molt ajustada, en vots, obtenint, no obstant això, una àmplia majoria a la Cambra dels Diputats gràcies a la llei electoral vigent, que atorga un premi de majoria que garanteix 340 diputats a la coalició majoritària, i amb un nombre de vots menor, en les eleccions al Senat, L'Unió obté, sempre per efecte de la Llei Electoral, una lleugera majoria de només dos senadors. El primer ministre en funcions, Silvio Berlusconi, reclama un nou recompte, i al·ludeix a la possibilitat d'una gran coalició.
Però definitivament desprès de molts recomptes i queixes per part del partit de Silvio Berlusconi, Forza Italia, l'adudiència nacional Italiana va donar la victòria de les eleccons a L'Unione de Romano Prodi, que entrà com a Primer Ministre Italià el 17 de Maig de 2006.
Precedit per: Manuel Marín González |
President de la Comisió Europea 1999-2004 |
Succeit per: José Manuel Durão Barroso |
Precedit per: Lamberto Dini |
Primer Ministre d'Itàlia 1996–1998 |
El succeí: Massimo D'Alema |
Precedit per: Silvio Berlusconi |
Primer Ministre d'Itàlia 2006 |
El succeí: ' |