Delfinat del Vienès
De Viquipèdia
El Delfinat del Vienès (francès Viennois) fou el nom dels dominis de la família Albon al sud del Vienès que va substituir de fet als noms de comtat d'Albon, comtat de Grenoble i comtat de Gresivaudan, així com d'altres petites senyories.
Guigó IX, delfí del Viennois des el 1125, es va repartir el comtat de Viena o Vienne amb Savoia el 1029 el que no va resoldre el litigi sobre les terres, sinó que va provocar continuats conflictes fronterers, i en la lluita entre ambdós va morir Guigó el 1142. El fill Guigó X era menor i la regència va quedar en mans de la mare Margarida de Borgonya fins el 1153; després va combatre sense èxit al comte de Savoia i el 1155 va reconèixer la sobirania del Emperador alemany que li va confirmar els feus litigiosos.
La dinastia es va extingir a la seva mort el 1162, i el comtat va passar a Beatriu, filla del últim comte Guigó X que es va casar amb Alberic Tallaferro de la casa de Tolosa, comte de Sant Gèli, (de 6 anys) el qual va morir el 1183 sense haver tingut fills. Del segon enllaç amb Hug III duc de Borgonya van néixer Andreu que no va succeir al pare al ducat perquè aquest ja tenia fills amb la primera muller Alix de Lorena de la que s’havia divorciat el 1183 (el nou duc fou de Borgonya el fill gran, Eudes, fill d’Alix); però si tenia dret successori a les possessions de la mare, el delfinat Viennois (Albon, Grenoble, Briançon i Gresivaudan). Andreu tenia 8 anys quant va morir el pare i la mare va continuar al front del comtat durant deu anys mes (fins 1202) i després va abdicar en el seu fill (va morir el 1228) que va prendre el nom de Guigó com els seus ancestres.
Al morir va deixar una filla, Beatriu, la que va tenir del seu primer matrimoni amb Beatriu, comtessa de Gap i d'Embrun (filla de Rainer I de Sabran) que havia aportat aquest comtats a Guigó com a dot matrimonial; però va deixar un fill del seu tercer matrimoni amb un altra Beatriu filla de Guillem VI marques de Montferrat; aquest fill, Guigó XII, el va succeir com a delfí del Viennois, i per la seva muller Beatriu de Savoia va rebre com a dot el comtat del Gap i el senyoriu de Faucigny. Va morir el 1269 i el va succeir el seu fill Joan I, de sis anys, que va morir el 1282. Del seu matrimoni amb Bona, filla d’Amadeu V de Savoia no va deixar fills i la successió va passar a sa germana Anna, casada amb Humbert senyor de la Tour du Pin, que va morir el 1301.
Humbert va guerrejar contra Savoia sobretot per la possessió de Bellecombe, i va morir excomunicat el 1306. Fins aquest any no va deixar al seu fill Joan II que governés tot i que els drets de la mare li havien passat ja el 1301. El comte Joan va fortificar la frontera amb Savoia on es varen crear nous pobles amb franquícies, que reforçaren la defensa del territori. Va morir el 1318 i el seu fill Guigó nomes tenia 9 anys. La regència va ser exercida per Henri Dauphin, bisbe electe de Metz, fins el any 1323. El 1325 va desfer als savoians que atacaven a Hug del Genevois a Varey, prop de Pont d'Ain, i van fer importants presoners com Robert comte de Tonnerre (germà del duc de Borgonya) i Joan de Chalon comte d’Auxerre, i fins i tot el mateix comte Eduard de Savoia va ser fet presoner però va ser alliberat pels seus en el darrer moment. Va morir el 1333 en combat contra els savoians i el va succeir el seu germà de 20 anys Humbert II que va viure amb gran luxe i va malgastar molts diners en una creuada que no es va fer. Després de la mort del seu unic fill Andreu, Humbert va veure que no tindria mes fills i des el 1337 va planejar de cedir els seus dominis per pagar les deutes. El primer candidat a la compra va ser el Papa Benet XII però l'operació no va reeixir i el comprador final va ser Felip VI de França el 1349. Va morir el 1355. El feu fou donat als hereus de la corona que poques vegades el van visitar.
Del 1349 al 1355 encara hi van haver guerres amb Savoia però el 1355 el rei de França i el comte de Savoia van ajustar la pau (Pau de París, 5 de gener de 1355) per le qual el delfinat renunciava a Faucigny a canvi de totes les terres savoianes al oest de Guiers. Carles, fill de Joan el Bo de França, que havia estat al país fins el 1352, va aprofitar el estatus del territori el 1356, doncs com que era un feu del Imperi el donava llibertat per recollir els diners del rescat del rei Joan que havia estat fet presoner a la batalla de Poitiers aquell mateix any. Els demés delfins rarament van estar mai al país. Dinou governadors es van succeir del 1352 al 1461 dels quals nomes dos eren del país: Aimar de Valentinois a la segona meitat del segle XIV, i François de Sassenage de 1416 à 1420. El governador Charles de Bouville fou acusat de molts crims i va haver de fugir i va morir el 1385.
Després de la batalla d’Azincourt el 1415 el príncep d’Aurenja Lluís II de Chalon, que era comte del Franc-comtat, va voler ocupar el delfinat de manera que les terres d’Aurenja i les de Franc Comtat no quedessin separades, i va rebre ajuda del duc de Borgonya i del comte de Savoia Amadeu VIII. El governador del delfinat, Raoul de Gaucourt, estava en alerta i havia contractat els serveis d’un mercenari castellà anomenat Rodrigo de Villadrando, L’ 11 de juny de 1430 les forces del mercenari i les del príncep d’Aurenja es van enfrontar a Anthon, al nord-est de Cremieu i el castellà va obtenir la victòria que va posar fi al episodi. El 1447 va establir-se al país el delfí Lluís II (futur Lluís XI de França) que va millorar la situació financera però el va governar com a sobirà absolut. El 1461 al pujar al tron va sortir i no hi va tornar mai mes.
[edita] Llista de Delfins
- Vegeu Albon
- Guigó IX comte d’Albon, Grenoble i Gresivaudan i delfi del Vienès 1125-1142 (fill)
- Guigó X, delfi del Vienès 1147-1162 (fill)
- Beatriu I d’Albon 1162-1202 (filla)
- Albéric Talleferro comte de Sant-Gèli (marit 1179-1183)
- Hugues III duc de Bourgogne (segon marit de Beatriu) 1183-1192
- Andreu (Guigó XI) delfi del Vienès, 1202-1237 (fill)
- Guigó XII delfi del Vienès 1237-1269 (fill)
- Joan I 1269-1282 (fill)
- Anna 1282-1301 (tia)
- Humbert de la Tour du Pin (marit) 1282-1306
- Joan II 1306-1318 (fill)
- Guigó XIII 1318-1333 (fill)
- Humbert II 1333-1349 (germà)
- a la corona francesa 1349