Narcís Monturiol i Estarriol

De Viquipèdia

Narcís Monturiol i Estarriol
Narcís Monturiol i Estarriol

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 28 de setembre de 1819 - Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser l'inventor de la primera nau de navegació submarina.

[edita] Biografia

Aquest enginyer, artista i intel·lectual va néixer a Figueres, fill d'un boter. Monturiol estudià a Cervera i es llicencià en dret a Barcelona el 1845 si bé mai va exercir.

La seva amistat amb Abdó Terrades el portà a afiliar-se al Partit Republicà i a simpatitzar amb les idees socialistes de Étienne Cabet. Donà suport a la participació catalana a la comunitat utòpica "Icària" i "Nova Icària", i hagué d'exiliar-se a França el 1848 a causa de les seves idees polítiques.

A partir del seu retorn, apren l'ofici d'impressor i munta una impremta on edita La madre de família (1846) i La Fraternidad (1847-48) que fou el primer diari comunista d'Espanya.

La seva estada a Cadaqués li permeté observar la perillosa feina dels recol·lectors de corall . Això el va portar a pensar sobre la navegació submarina i quan tornà a Barcelona al setembre de 1857 organitzà la primera societat comercial a Espanya dedicada a l'exploració de la navegació submarina sota el nom de Monturiol, Font, Altadill y Cia. amb un capital de 10.000 pessetes.

El 1858 presenta el seu projecte amb una tesi titulada l'Ictini o la nau-peix. El primer viatge del seu primer submarí, l'Ictineu I, tingué lloc el setembre de 1859 al port de Barcelona.

[edita] Ictineu I

L'Ictini I feia 7 metres de llarg, 2,5 d'amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. El casc interior era esfèric i tenia una capacitat de 7 m3 mentre que el casc exterior tenia forma de peix amb una secció el·líptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que navegà ja el 1851. Entre el casc interior i l'exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxígen per a la respiració i il·luminació i un tanc d'hidrogen que alimentava una làmpada oxhídrica per il·luminar les profunditats marines. L'Ictini I tenia un propulsor pla d'aleta accionat per una tripulació de quatre homes.

La immersió s'aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d'assegurar l'estabilitat i flotació de l'enginy. L'Ictineu I estava equipat amb un seguit d'eines específiques per a la pesca del corall ja que aquest era l'objectiu inicial del projecte.

L'èxit parcial del projecte suposà un gran entusiasme popular. No obstant, no obtingué cap tipus de suport governamental. En conseqüència, Monturiol escriqué una carta a la ciutadania animant una subscripció popular que assolí 300,000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba.

Amb el capital obtingut, es constituí l'empresa La Navegación Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictineu II.

[edita] Ictineu II

Ictíneu II. 1 - Casc inerior;  2 - Casc exterior; 3 - Tanc; 4 - Ulls de bou; 5 - Comporta d'entrada; 6 - Expulsador de gas; 7 - Compartiment de popa; 8 - Eix de cua; 9 - Propulsors; 10 - Timó; 11 - Engranatge; 12 - Sistema de propulsió; 13 - Llast; 14 - Ximenenia; 15 - Caldera de vapor; 16 - Torreta; 17 - Compartiment de proa.

L'Ictineu II fou el primer submarí propulsat a vapor el 2 d'octubre de 1864. Feia 14 metres de llargada, 2 metres d'amplada per 3 de profunditat i tenia un volum de 29 m3. Fou construit amb fusta d'olivera i reforços de roure i una capa de 2 mil·límetres de coure. A la part superior tenia una coberta d'1,3 metres d'ample amb tres ulls de bou amb vidres de 10 cm de gruix i 20 cm de diàmetre. Des de la torreta es conrolava el timó mitjançant un engranatge de cargol sense fi.

Quatre compartiments estancs de 8 m3 situats simètricament a banda i banda garantien la flotabilitat del submarí quan aquests estaven buits. Aquests compartiments podien ser inundats a voluntat per tal de submergir-se. Emergir a la superfície s'aconseguia injectant aire als compartiments amb una bomba. Un pes que es desplaçava longitudinalment a través d'un raïl permetia mantenir l'horitzontalitat durnat la navegació submarina. Aquest mecanisme era controlat pel timoner. El submarí tenia un mecanisme d'escapatòria que permetia deixar anar llast i emergir a la superfície en cas d'emergència.

L'invenció més important de Monturiol, però, fou el motor anaeròbic de l'Ictineu II conjuntament amb la solució del problema de renovació de l'oxigen en un contenidor hermètic. El motor utilitzava un compost químic de magnesi, peròxid, zinc i clorat de potassi que reaccionava generant la temperatura necessària per a la producció de vapor i produïa un gas, oxigen, el qual era recollit en tancs i posteriorment utilitzat per a la respiració de la tripulació i per a la il·luminació interior.

Rèplica de l'Ictineu II al port de Barcelona.

Per causa de problemes financers, l'Ictineu II fou venut com a ferralla l'any 1868. Una rèplica del mateix es pot veure avui al port de Barcelona.

Cap altre submarí utilitzà un sistema de propulsió anaeròbica fins el 1940, quan l'armada alemanya provà un sistema utilitzant els mateixos principis, la turbina Walter, en el submarí experimental V.80 i posteriorment en els submarins navals U.791. El problema de la propulsió anaeròbica dou finalment solventat amb la invenció del primer submarí nuclear, el USS Nautilus.

Altres invencions de Monturiol inclouen un procés per incrementar la velocitat de producció de paper adhesiu que aplicà quan fou nomenat director de la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre de Madrid.

En altres llengües