Carl Theodor Dreyer
De Viquipèdia
Carl Theodor Dreyer (3 de febrer de 1889 - 20 de març de 1968). Director de cinema i guionista danès. Està considerat com un dels més grans directors de cinema de tots els temps. Tot i que la seva carrera es va extendre des dels anys 1910 fins als anys 1960, la seva meticulositat, els seus mètodes dicatorials, i la seva obstinada devoció pel seu propi art, van fer que la seva producció fos escassa. Amb tot va produir alguns dels clàssics perdurables del cinema internacional.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Dreyer va ser un fill il·legítim nascut a Copenhaguen, Dinamarca, i aviat va quedar orfe. Els seus pares adoptius eren luterans estrictes, i l’educació rebuda segurament va ser molt influent en el tema de moltes de les seves pel·lícules.
De jove va treballar com a periodista, la seva vocació potser la va trobar escrivint els intertítols d’algunes pel·lícules mudes i més endavant escrivint |guions. El seu debut com a director va tenir un èxit limitat. La fama li va arribar amb la pel·lícula Du skal ære din hustru (L’amo de la casa), el 1925. L’èxit aconseguit al seu país es va convertir en un triomf enorme a França, i la Société Genérale des Films li va encarregar una pel·lícula sobre l’heroïna nacional: Joana d’Arc.
La pel·lícula, La passió de Joana d’Arc (La passion de Jeanne d’Arc), on també va participar en el muntatge, es va estrenar el 1928 i es va convertir en el seu primer gran clàssic. Va escriure el guió amb l’ajuda de Michel Champion, treballant amb les transcripcions originals del procés a Joana d’Arc, i va crear una obra mestra emocionant, amb influències tant del realisme com de l’expressionisme cinematogràfic.
La seva pel·lícula següent va ser El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey) (1932), una meditació surrealista sobre la por. En aquesta història la lògica cedeix el pas a les emocions i a l’atmosfera, on un home protegeix les seves dues germanes d’un vampir. La pel·lícules conté moltes imatges inoblidables, com aquella de l’heroi on somnia el seu propi enterrament i aquella altra de l’animal assedegat de sang sobre el rostre d’una de les germanes mentre ella es troba segrestada per l’encantament del vampir. La pel·lícula era originàriament muda però se li van anar afegint diàlegs mitjançant el doblatge.
Cap d’aquestes dues pel·lícules van ser un èxit a les taquilles, i Dreyer no va tornar a dirigir una altra pel·lícula fins el 1943, amb Dinamarca sota l’ocupació nazi, va fer Dies Irae, que tracta de l’hipocresia dels que condemnaven les bruixes. Amb aquesta pel·lícula Dreyer va fixar l’estil que marcaria la seva obra en l’època sonora: composicions molt cuidades, una crua fotografia en blanc i negre i unes preses molt llargues.
El 1955, va rodar Ordet (La paraula) basada en l’obra homònima de Kaj Munk. La pel·lícula combina una història d’amor del tipus Romeu i Julieta amb un examen de la fe. Aquesta pel·lícula li va valdre el Lleó d’or al Festival Internacional de Cinema de Venècia el 1955
La seva última obra va ser Gertrud el 1964. Tot i que probablement és inferiror a les pel·lícules anteriors el resultat ens mostra com una espècie de testament artístic, ja que la pel·lícula tracta d’una dona que, a través dels alts i baixos de la seva vida, mai es penedeix de les decisions que ha pres.
Dreyer va morir a Copenhaguen als 79 anys. El documental Carl Th. Dreyer: Min Métier conté records d’aquelles persones que millor el van conèixer.
[edita] Filmografia
[edita] Com a director
- Præsidenten (1919)
- La vídua del pastor (Prästänkan) (1920)
- Pàgines del llibre de Satanàs (Blade af Satans bog) (1921)
- Els estigmatitzats (Die Gezeichneten) (1921)
- Vet aquí que una vegada (Der Var Engang) (1922)
- Desig del cor (Mikaël) (1924)
- Du skal ære din hustru (1925)
- La nòvia de Glomdal (Glomdalsbruden) (1925)
- La passió de Joana d’Arc (La Passion de Jeanne d'Arc) (1928)
- El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey) (1932)
- Jungla Negra (L'esclave blanc) (1936)
- Mødrehjælpen (1942)
- Dies Irae (Vredens Dag) (1943)
- Dos éssers (Två människor) (1945)
- L’aigua al camp (Vandet på landet) (1946)
- Kampen mod kræften (1947)
- Landsbykirken (1947)
- De nåede færgen (1948)
- Thorvaldsen (1949)
- El pont de Storstrom (Storstrømsbroen) (1950)
- Un castell en un castell (Et Slot i et Slot) (1954)
- Ordet (1955)
- Gertrud (1965)
[edita] Com a guionista
- Bryggerens datter (1912)
- Hans og Grethe (1913)
- Balloneksplosionen (1913)
- Krigskorrespondenter (1913)
- Chatollets hemmelighed (1913)
- Ned Med Vaabnene (1914)
- Juvelerernes skraek (1915)
- Penge (1915)
- Den hvide djævel (1916)
- Den skønne Evelyn (1916)
- Rovedderkoppen (1916)
- En forbryders liv og levned (1916)
- Guldets gift (1916)
- Pavilionens hemmelighed (1916)
- Den Mystiske selskabsdame (1917)
- Hans rigtige kone (1917)
- Fange no. 113 (1917)
- Hotel Paradis (1917)
- Lydia (1918)
- Glaedens dag (1918)
- Præsidenten (1919)
- Gillekop (1919)
- Grevindens ære (1919)
- La vídua del pastor (Prästänkan) (1920)
- Pàgines del llibre de Satanàs (Blade af Satans bog) (1921)
- Els estigmatitzats (Die Gezeichneten) (1921)
- Vet aquí que una vegada (Der Var Engang) (1922)
- Desig del cor (Mikaël) (1924)
- Du skal ære din hustru (1925)
- La nòvia de Glomdal (Glomdalsbruden) (1925)
- La passió de Joana d’Arc (La Passion de Jeanne d'Arc) (1928)
- El vampir (Vampyr - Der Traum des Allan Grey) (1932)
- Mødrehjælpen (1942)
- Dies Irae (Vredens Dag) (1943)
- Dos éssers (Två människor) (1945)
- L’aigua al camp (Vandet på landet) (1946)
- Kampen mod kræften (1947)
- De gamle (1947)
- Landsbykirken (1947)
- De nåede færgen (1948)
- Thorvaldsen (1949)
- El pont de Storstrom (Storstrømsbroen) (1950)
- Shakespeare og Kronborg (1950)
- Rønnes og Nexøs genopbygning (1954)
- Un castell en un castell (Et Slot i et Slot) (1954)
- Ordet (1955)
- Noget om Norden (1956)
- Gertrud (1965)