Harmonia
De Viquipèdia
L'harmonia es refereix, en música, a tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords). Es pot entendre com l'aspecte "vertical" de la música, mentre que la melodia en seria l'aspecte "horitzontal". Molt sovint l'harmonia és el resultat de tocar diverses línies melòdiques o motius alhora (conegut com contrapunt).
Els fonaments fisiològics de l'harmonia es basen en el fenòmen dels harmònics. Col·lecció de sons sinusoidals que tot so, de qualsevol instrument, posseix. Com que el patró intervalic dels harmonics és sempre el mateix, això crea la identificació inconscient per part del sistema auditiu d'acords més o menys "agradables", depenent de la major o menor semblança a aquest patró universal.
Tot i que normalment l'harmonia resulta del so simultani de dues o més notes, és possible crear-la amb només una línia melòdica. Hi ha moltes peces del període barroc per a un instrument musical en solo -per exemple- en les quals els acords hi apareixen molt rarament, i tot i això transmeten un complet sentit de l'harmonia. En aquests casos es parla d'harmonia implícita.
Durant la història de la música clàssica occidental les convencions i regles de l'harmonia van ser estrictament imposades, molt sovint per la influència controladora de l'Església, mentre que la música popular occidental i la música no occidental van desenvolupar diferents idees d'harmonia. La música eclesiàstica estava controlada per l'Església en els períodes Barroc i Clàssic, i la música que presentava harmonies considerades massa dissonants era desaprovada. Posteriorment es va produir una evolució fins en arribar el segle XX, en què els compositors van anar trencant moltes de les convencions que en el seu moment es consideraven "regles".
Terminologia musical | Editar | |
A capella | Accelerando | Acciaccatura | Accident | Accent | Acord | Ad líbitum | Adagietto | Adagio | Adorn | Afinació | Agut | Alteració | Altura | Amalgama | Anacrusi | Andante | Apoiatura | Arc | Armadura | Arpegi | Aspiració | Baix continu | Barra de compàs | Batiment | Becaire | Bemoll | Bitonal | Blanca | Cadència | Clau | Coda | Compàs | Consonància | Contratemps | Contrapunt | Corxera | Crescendo | Da capo | Decrescendo | Diapasó | Diminuendo | Dinàmica | Dissonància | Doble bemoll | Doble sostingut | Dodecafonisme | Enharmonia | Escala | Figures | Floritura | Forte | Fortissimo | Frase | Freqüència | Fusa | Glissando | Grau | Greu | Grupet | Grups artificials | Harmonia | Instrument transportador | Interval | Larghetto | Largo | Legato | Leitmotiv | Lento | Lligadura | Loco | Maestoso | Marcato | Melodia | Mezzoforte | Mezzopiano | Moderato | Modulació | Mordente | Nachschlag | Negra | Nota | Octava | Partitura | Pedal | Pentacordo | Pentagrama | Pianissimo | Piano | Picat | Pizzicato | Portamento | Semicorxera | Semifusa | Semipausa | Semitò | Signe de prolongació | Silenci | Síncopa | Sostingut | Suspensió | Tacet | Tempo | Temps | Tetracord | Tierce coulée | Timbre | Tonalitat | To | Transposició | Trémolo | Trinat | Vibrato | |