Llanera de Ranes
De Viquipèdia
![]() |
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
Llanera de Ranes | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi a la Costera | |||
Gentilici | Llanerí Llanerina |
||
Població (2002) | 1136 | ||
Superfície | 9,30 km2 | ||
Densitat | 122,15 hab/km2 | ||
Altitud | 140 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 38° 59’ 40” N 0° 34’ 31” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Xàtiva |
Llanera de Ranes és una població de la comarca de la Costera.
Fou un annex de la desapareguda alqueria àrab de Cairent. Lloc de moriscos, comptava amb 32 cases abans de l'expulsió d'aquests. En el segle XVI detentaren el senyoriu els Vilaragut, comtes d'Olocau. El 1650 es va concedir el títol de marquès de Llanera a Jordi Sanz de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau. Amb el temps el marquesat passà als Fenollet i, finalment, als Castillo. Antigament formava un sol nucli amb Carbonell, avui un barri del poble. En 1838 se'l va afegir el municipi de Torrent de Fenollet.
Les eleccions de 2003 donaren 6 regidors i l'alcaldia al PP. El PSPV n'obtingué 2. El gentilici del lloc és llanerins i en 2003 s'hi empadronaren 1.111 persones.
El seu terme, de tan sols 9,2 km2, es dedica a l'agricultura.
Els monuments més característics, ambdós religiosos, són:
- Església de sant Joan Baptista. De 1675.
- Ermita del Crist de la Santa Fe. Primer terç del segle XVIII.
[edita] Enllaços externs
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.