Ptolemeu III Evergetes I
De Viquipèdia
Ptolemeu III Evergetes o Ptolemeu III Evergetes I (Πολεμαῖος) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC). Encara que fou conegut com Evergetes, i també (segons Trogus Pompeius i Eusebi) com a Trifó, aquests malnoms no apareixen a les seves monedes.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Fill gran de Ptolomeu II Filadelf i de la seva primera dona Arsinoe I. De molt jove fou casat amb Berenice, filla de Magas de Cirene, i enviat a Cirene virtualment com hostatge. A la mort de Magas el 258 aC i el ràpid assassinat del seu successor Demetri el guapo, es va fer amb el poder a Cirene junt amb la seva dona Berenice. La data d'aquests esdeveniments es incerta però va haver de ser entre el 257 aC i el 247 aC, abans de la mort de Ptolemeu II Filadelf el 246 aC, al que va succeir reunint en aquell moment les possessions egípcies amb Cirene.
[edita] La guerra de Síria
El selèucida Antíoc II Theós va repudiar a la germana de Ptolemeu III, Berenice, i va tornar amb la seva primera dona, Laodice, que el va enverinar. Mort Antíoc els soldats van aclamar al fill de Laodice, Seleuc II Cal·línic, com a rei, i el fill de Berenice fou assassinat a Antioquia. Berenice va poder enviar una petició d'ajut a son germà Ptolemeu III , que davant el perill que corria la seva germana, va reunir l'exèrcit, però Berenice fou assassinada (tot i que la seva mort fou mantinguda en secret) i quant va veure que ja no la podia salvar, va seguir la guerra per revenjar-la i va entrar a Celesíria amb un exèrcit nombrós.
Les hostilitats es van iniciar el 245 aC quant el governador-virrei de Xipre, Ptolemeu, germà de Ptolomeu III, va desembarcar a Selèucia de Piera des on van marxar contra Antioquia que van ocupar. La flota egípcia va ocupar Solos, a Cilícia. Moltes ciutats de Celesíria i Síria es van sotmetre als egipcis sense lluita. Ptolemeu III va arribar pràcticament sense oposició a Antioquia, però no va creuar les muntanyes del Taure en persecució de Seleuc i Laodice, sinó que es va dirigir a l'est cap a Babilònia i Susa, i va rebre la submissió de Mesopotàmia, Babilònia, Susiana, i totes les províncies oriental fins a Bactriana. A finals d'any va retornar a Egipte amb un immens boti en el que hi havia les estàtues de les deïtats egípcies que s'havia emportat Cambises II de Pèrsia (530 aC–522 aC) i que foren reintegrades als seus temples amb gran alegria dels egipcis que per aquest acte li van dir Evergetes (Benefactor). No se sap perquè Ptolomeu III va tornar a Egipte, però es possible que fos al conèixer que la seva germana Berenice era ja morta; tot i així els egipcis van mantenir l’ocupació de Síria. La flota egípcia a mes a mes es va apoderar de Cilícia, Pamfília i Jònia fins a l'Hel·lespont incloent Lisimàquia i altres ciutats importants a la costa de Tràcia. Segurament fou llavors quant es va enfrontar amb Antígon Gònates i va lliurar amb els macedonis una batalla naval a Andros, però els fets son bastant confosos (Trogus Pompeius, Prol. XXVII).
Però Seleuc II va passar a l'ofensiva el 244 aC i es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues del Àsia Menor, especialment Esmirna, amb la única excepció d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolomeu. Seleuc va fer aliança amb el rei del Pont i va ordenar la construcció d’una flota per reconquerir Síria, Efes i Solon. Seleuc II es va presentar tot seguit a Síria on els governadors de les ciutats es van declarar al seu favor, i en va expulsar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l’estiu); els egipcis però van conservar la Celesíria i Fenícia, així com la base de Selèucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que era el port). Les províncies orientals van retornar ràpidament a l'obediència al rei selèucida.
Aquell mateix any Seleuc va concedir al seu germà Antíoc Hierax (Antíoc el voltor) el govern de les regions de l'Àsia Menor al nord i oest de les muntanyes del Taure. Antíoc es va comportar com a sobirà independent i va enfortir l’aliança amb el rei Ariobarzanes del Pont (Ariobarzanes III), i va cercar també l’aliança dels gàlates. En les seves ambicions va rebre el suport egipci distraient l'atenció de Seleuc de la guerra contra Egipte.
La guerra es va acabar el 241 aC amb un tractat de pau per deu anys, en el qual Egipte va conservar Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jònia, Cària, Lícia, Pamfília, Cilícia Occidental i Celesíria, així com els territoris que dominava a Tràcia (Abdera, Cipsela, Samotràcia, Sestos i els Quersonès.
[edita] Aliats exteriors
El 230 aC el rei Àtal I de Pèrgam, que havia derrotat als gàlates, va atacar a Antíoc Hierax, que era aliat d’aquestos. Antíoc, després de la derrota gàlata, només tenia el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àtal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (Cària), gàlates i capadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Antíoc es va presentar al Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a Hircània lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Macedònia) els agents de la qual van revoltar el nord de Síria al seu favor. Seleuc va retornar a Síria i va derrotar als rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Antíoc va fugir (segons uns cap Egipte o segon d’altres cap a Tràcia) i va morir poc després (vers 227 aC) a mans d’uns lladres.
La seva aliança amb la Lliga Aquea va continuar fins que aquesta es va aliar amb elRegne de Macedònia i llavors Egipte va afavorir a Cleòmenes d'Esparta al que va facilitar una retirada honorable després de la seva decisiva derrota a Selàsia el 222 aC. Amb Roma va mantenir bones relacions però va rebutjar ajut romà durant la seva guerra per Síria.
[edita] Expansió comercial i desenvolupament cultural
En els darrers anys del seu regnat va combatre a les tribus de Núbia, en va sotmetre algunes i va arribar fins Adulis o Adule, a la costa de la mar Roja on va establir un centre comercial. Una copia de la inscripció que allí va fer va arribar gracies al monjo Cosme Indicòpleustes.
Va ampliar la biblioteca d'Alexandria. Entre els homes de lletres que van florir en el seu regnat cal esmentar Esatòtenes, Apol·loni de Rodes i Aristòfanes el gramàtic. Va ampliar el gran temple de Tebes, en va fer un a Esna (el famós temple d'Edfú), i un a Canopos, dedicat a Osiris que va erigir en nom propi i de la seva dona Berenice II. Probablement va fundar la ciutat de Berenice a la Cirenaica, però en general va fundar menys ciutats que el seu pare. Quant Rodes va ser destruïda per un terratrèmol hi va enviar magnífics regals i ajut.
[edita] Mort i successió
La seva dona fou Berenice de Cirene (Berenice II) amb la que va tenir tres fills: Ptolemeu IV Filopàtor, Magas i Arsinoe (futura esposa de son germà Ptolemeu IV).
Va morir després del 18 d'octubre del 222 i abans de final d'any. El va succeir el seu fill gran Ptolemeu IV Filopàtor.
Precedit per: Ptolemeu II Filadelf |
Ptolemeus | Succeït per: Ptolemeu IV Filopàtor |