Monestir de Poblet
De Viquipèdia
El Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Císter fundat l'any 1151. Està situat al peu de les Muntanyes de Prades, dins la comarca de la Conca de Barberà.
Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí -recentment rebatejat com a Vimbodí i Poblet (2006)- i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí, ambdues poblacions pròximes a la Vila Ducal de Montblanc, amb vincles molt estrets amb el monestir.
Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, éssent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu.
És el panteó reial dels reis de la Corona d'Aragó des de Pere el Cerimoniós, tot i que també hi ha les tombes anteriors d'Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor.
El 1921 fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol.
El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya "per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde de Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona Catalanoaragonesa, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural".
Taula de continguts |
[edita] Història
El monestir de Poblet va ser fundat l'any 1151 quan Ramon Berenguer IV va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà perquè hi establissin un monestir cistercenc.
El 1153, un cop conquerits els últims reductes sarraïns de Catalunya (Prades i Siurana de Prades), dotze monjos van prendre possessió de les terres i van començar la construcció del monestir el 1166, sota la protecció del rei Alfons el Cast.
Aquest monarca va fer nombroses donacions per a les obres i fou una peça clau per al futur prometedor del monestir, fins al punt que va decidir ésser enterrat a Poblet i, a la seva mort, va entregar al monestir la seva corona reial i les terres reials de Vinaròs i Palomera (Lleida).
El seu nét, Jaume el Conqueridor, va continuar engrandint el monestir. Va canviar la seva decisió de ser enterrat a Sigena (Aragó) -lloc de sepultura del seu pare Pere el Catòlic- per Poblet el 1232. Un cop mort, va donar al monestir cinc mil morabatins, la seva cinta d'or, vuit-cents kilos en coberts de plata, pedres precioses i anells, i la seva capella oratòria personal. A més, va entregar moltes possessions, viles i castells, conquerides durant l'expansió de la Corona d'Aragó.
El rei Pere el Cerimoniós va fortificar el monestir, construint muralles i 12 torres de defensa i portals de fàcil protecció, i tingué una ferma voluntat d'acabar definitivament les obres del monestir de Poblet. En el seu testament regalava la seva col·lecció de llibres per a la biblioteca del monestir, amb una condició: que s'esculpís a la pared el seu escut amb les armes reials i un rètol que digués: Aquesta es la llibreria del rey en Pere III. També va nomenar Poblet com a Panteó Reial dels Reis de la Corona d'Aragó i va sol·licitar als millors escultors dels regnes que esculpissin les tombes dels reis, reines i prínceps i infants enterrats al monestir.
El seu fill Martí l'Humà es va fer construir un palau -que duu el seu nom- a l'entrada del recinte emmurallat.
Els reis de la dinastia Trastàmara també van cedir privilegis a Poblet i van fer-li nombroses donacions. Així, el rei Ferran d'Antequera va visitar Poblet diverses vegades i va recordar-se'n en el seu testament.
El seu fill Alfons el Magnànim va enviar des de Nàpols dos cofres amb ornaments per l'església i va otorgar-li una assignació anual de cent florins d'or per a misses.
El rei Joan el Gran féu enterrar el seu fill Carles de Viana a Poblet així com les seves esposes. En quedar vidu per segona vegada, va donar al monestir cent sous anuals per celebrar una missa perpètua, i en el seu propi fastuós enterrament, es van haver d'empenyorar les seves pròpies joies.
Fou l'última sepultura reial a Poblet, ja que el successor Ferran el Catòlic ja no està enterrat al monestir.
Al llarg dels segles, Poblet fou un important nucli de poder, protegit tan pels reis de les corones de Castella i la Corona d'Aragó com pels nobles catalans, que actuà com a vertader castell protector de la zona i com a potent senyor feudal fins la fi de l'Antic Règim.
Durant el Trienni Liberal (1820-1823), l'increment de la violència anticlerical va portar al saqueig de l'església cremant els altars, el cor del segle XVI, l'orgue, les sacristies, l'aixovar sagrat, les imatges i els bancs de fusta. L'església va resultar considerablement danyada i el Palau de l'Abat Copons i les granges depenents del monestir foren saquejades. Els liberals solament van respectar les tombes reials.
A l'inici de la Primera Guerra Carlina, el 1834, es van produir novament saquejos als temples cristians i Poblet no en fou una excepció. Aquest cop, però, els saquejadors van buscar els tresors del monestir i, finalment, van trencar les parets laterals dels sarcòfags a la recerca de les joies reials. D'aquesta manera van quedar escampades pel terra de l'església les despulles de Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós i Joan el Caçador. Altres tombes també van ser obertes, però els cossos no els van treure dels sarcòfags.
Així, en aquest estat decadent, el 1835 es produí l'exclaustració dels 70 monjos, fet que comportà el saqueig total del monestir. No fou fins dos anys més tard, el 1837, quan se li concedí permís al rector de L'Espluga de Francolí Mossèn Antoni Serret per recollir les restes escampades dels monarques catalans. Les van embolicar i les van traslladar en carro fins a la parròquia de Sant Miquel de L'Espluga de Francolí, on es guardaren juntament amb una vintena més de prínceps i princeses de la casa reial d'Aragó.
El 1841, davant de l'increment del bandalisme anticlerical i l'expoli i saqueig de Poblet, Josep Criviller i Mossèn Serret van rescatar els cossos que encara descansaven a les tombes, com els d'Alfons el Cast i Ferran d'Antequera.
L'Ajuntament de L'espluga de Francolí va decidir col·locar les restes en caixes; Jaume I fou dipositat en una caixa de fusta de noguera i la resta en set caixes de pi. La ciutat de València va demanar la custòdia de les restes de Jaume I, però el 1843 van ser traslladades a la Catedral de Tarragona.
Poblet va restar abandonat fins el 1930, quan començà la restauració amb el patrocini del Patronat de Poblet. El 1935 van tornar al monestir les suposades restes mortals del príncep de Viana. El 1940 s'hi van instal·lar permanentment els primers monjos des de feia 105 anys, el 1945 es creà la Germandat de poblet i, finalment, les despulles de Jaume el Conqueridor van retornar el 4 de juny de 1952.
El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
[edita] Panteó Reial de Santa Maria de Poblet
Panteó Reial
Llista de persones de la família reial enterrades al Panteó Reial de Poblet (segles XII - XVI) publicada a la Crónica del traslado de los restos de los reyes de Aragón desde la Santa Iglesia Catedral Primada de Tarragona al real Monasterio de Poblet, l'any 1952:
- El Comte Ramon Berenguer IV.
- El Rei Alfons el Cast, fill del comte Ramon Berenguer.
- Pere d'Aragó, fill del rei Pere el Gran.
- El Rei Jaume el Conqueridor, nét del rei Alfons.
- El Rei Pere el Cerimoniós, rebesnét del rei Jaume.
- Constança de Foix, esposa de l'oncle del rei Pere, el Comte Pere de Prades i Ribagorça.
- Maria de Navarra, primera esposa del rei Pere.
- Elionor de Portugal, segona esposa del rei Pere.
- Elionor de Sicília, tercera esposa del rei Pere.
- Joana d'Aragó, filla del rei Pere.
- El Rei Joan el Caçador, fill del rei Pere.
- Mata d'Armanyac, primera esposa del rei Joan.
- Violant de Bar, segona esposa del rei Joan.
- Joana d'Aragó, filla del rei Joan.
- El Rei Martí l'Humà, germà del rei Joan i fill del rei Pere.
- Maria de Luna, esposa del rei Martí.
- El Rei Ferran d'Antequera, nét del rei Pere.
- Pere d'Aragó, fill del rei Ferran.
- Enric d'Aragó, fill del rei Ferran.
- Caterina de Castella, primera esposa d'Enric d'Aragó.
- Beatriu de Pimentel, segona esposa d'Enric d'Aragó.
- El Rei Alfons el Magnànim, fill del rei Ferran.
- Beatriu d'Hongria, néta del rei Ferran.
- El Rei Joan el Gran, germà del rei Alfons i fill del rei Ferran.
- Joana Enríquez, segona esposa del rei Joan.
- Marina d'Aragó, filla del rei Joan.
- Carles de Viana, fill del rei Joan.
- El Rei Ferran el Catòlic, fill del rei Joan.
- Joan d'Aragó i de Foix, fill del rei Ferran.
- Alfons d'Aragó, fill del rei Ferran i 41è president de la Generalitat de Catalunya (1500-1503)
- Enric d'Aragó, fill del rei Ferran, i les esposes Catalina de Castella i Beatriu Pimentel.
Cripta-Ossari
La família dels Aragó-Cardona, emparentats amb la família reial, també s'enterraven en diferents sepulcres nobles de l'església de Poblet:
- Alfons d'Aragó i Sicília, besnét del rei Ferran i duc de Sogorb i la seva esposa Joana III de Cardona.
- Guiomar d'Aragó, rebesnéta del rei Ferran.
- Alfons d'Aragó i Cardona, rebesnét del rei Ferran.
- Joan d'Aragó i Sicília, besnét del rei Ferran.
- Enric Folc de Cardona i la seva segona dona Catalina Fernández Figueroa.
- Lluís Folc de Cardona, comte de Prades i la seva esposa Ana Enríquez de Cabrera.
- Pere Antoni d'Aragó.
- Joaquim d'Arago, duc de Cardona i la seva mare Teresa de Benavides.
- Caterina d'Aragó.
- Lluís de la Cerda i Aragó.
- Francesc Pau de la Cerda.
- Ana Fernández de Córdoba, duquessa de Feria.
- Diego Fernández de Córdoba i la seva esposa Joana Folc i Aragó, amb els seus fills Brianda, Magdalena i Francesc.
- L'infant Furum i la seva esposa Guiomar de Portugal.
- Ambrosi d'Aragó i Sandoval.
- Antoni d'Aragó Castro, canonge de Córdoba.
- Francesc Ramon Folc i Àngela de Cárdenas.
- Vicenç d'Aragó i Cardona.
Investigació científica al Panteó
L'estudi provisional determina, a hores d'ara, que les restes estan constituïdes per, com a mínim, 104 individus; 6 nens menors de 12 anys, 4 joves, 74 adults, 10 persones d'edat madura i 10 ancians.
Molts dels ossos confirmen que van estar exposats algun temps a l'aire lliure, període en qué es van fer malbé de froma notable. També s'ha notat que hi ha molts pocs ossos petits, això fa suposar que hi hagué una selecció d'ossos quan es van recollir després dels saquejos del selge XIX.
La gran majoria dels ossos procedents del Panteó Reial no estan identificats, trets dels d'alguns monarques. Com a mostra, comentar que els cos del rei Jaume el Conqueridor està en un sepulcre amb dos caps, ja que no se sabia quin era realment el seu (si és que n'és algun dels dos).
[edita] Alguns Abats de Poblet
- Poblet, Ir abat segons la llegenda
- Esteve, Ir abat (1151).
- Vidal, IIn abat.
- Guerau, IIIr abat.
- Grimoald, IVt abat.
- Esteve de Sant Martí, Vè abat.
- Hug, VIè abat.
- Pere de Talladell, VIIIè abat.
- Pere de Maçanet(1190-1196).
- Arnau Amalaric (1196-1198).
- Ramon Cervera (abat el 1228), va col·laborar amb el rei Jaume en la conquesta de Mallorca.
- Vidal d'Alguaire (?-1236).
- Ramon Donat (abat el 1239), va fundar el monestir cistercenc de La Real a Mallorca.
- Arnau de Preixens.
- Vidal, XXè abat.
- Bernat de Palau, XXIIIè abat.
- Gil Rosselló, XXIVè abat.
- Arnau d'Oliola, XXVIè abat (1267-1276).
- Guillem d'Estanyol (1288-1297).
- Pere d'Alferic(1302-1312).
- Andreu Timor (abat el 1314).
- Ponç de Copons (abat el 1334).
- Guillem d'Agulló (1361-1393).
- Josep Martínez Mengucho (1424-1430).
- Miquel Roures(1435-1437).
- Vicent Ferrer.
- Miquel Delgado (1458-1478), 33è president de la Generalitat de Catalunya (1476-1478).
- Juan Payo Coello (1480-1498), 37è president de la Generalitat de Catalunya (1488-1491).
- Joan Boada.
- Domènec Porta (1502-1526).
- Pere Caixal (1526-1531). Condemnat.
- Gabriel Forés, ILè abat (1545-1456).
- Joan de Guimerà.
- Francesc Oliver de Boteller (1583-1598), 75è president de la Generalitat de Catalunya (1587-1588) i (1596-1598).
- Joan Tarròs, LIIIè abat.
- Simó Trilla, LIVè abat.
- Jaume Pallarès (1636-1640) i (1644-1648).
- Josep Tresánchez i Reduà, LXXè abat (1684-1688).
- Dorda, abat durant la Guerra de Successió.
- Bahasar Sayol (1716-1720).
- F. Fornaguera.
- Josep Antoni de Lladó, abat el 1743.
- Agustó Oliva, LXXXVIIè abat (1756-1760).
- Josep Barba i Suris.
- Joaquim Casanovas.
- Esteve Torrell (1819-1821) i (1823-1825). Va viure el saqueig després de 670 anys de la seva fundació.
- Sebastià Gatell, abat en el moment de l'exclaustració (?-1835).
- Sense vida monàstica (1835-1940)
[edita] Arxius
Al recinte de Poblet, hi trobem l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya, a l'antic palau de l'abat.
[edita] El Bosc de Poblet
El Paratge natural de Poblet és al vessant nord de les [[muntanyes de Prades] i correspon a la capçalera del riu Francolí. Ha estat declarat PNIN (Parc Natural d'Interès Nacional) per la Generalitat de Catalunya. A banda de la riquesa monumental i cultural del monestir de Poblet, aquest espai disposa de molts valors naturals. Ofereix moltes possibilitats de fer excursions i caminades o simplement de passejar fruint del paisatge i gaudint d'una cinquantena de fonts naturals, moltes d'aigua ferruginosa.
[edita] Llegendes
- llegenda de la fundació del monestir
Al segle XII s'instal·là en una vella ermita petita i mig ruïnosa en un bosc al peu de les muntanyes de Prades un sol ermità, de nom Poblet. El rei moro de Siurana de Prades, propietari de les terres, el féu presoner tres cops, però tres cops el vell ermità desaparegué miraculosament de la presó. El musulmà, desconcertat, pensà que era un missatge diví. Així que prohibí als seus homes molestar el monjo per tal que pogués resar en pau.
El rei moro de Lleida se n'assabentà i ho considerà una mostra de feblesa. Aleshores va enviar un escamot de soldats que el van capturari el van tancar a una masmorra. Però Poblet s'escapà tres cops més d'aquella presó lleidatana. Així, el rei moro de Lleida també li concedí la llibertat a l'ermità.
El comte Ramon Berenguer IV es posà secretament en contacte amb Poblet i li demanà ajuda en la reconquesta d'aquelles terres al musulmans. L'ermita del monjo Poblet serví de base des d'on atacar el reialme moro de Siurana. Els cristians aconseguiren vèncer i foragitaren els sarraïns.
Ramon Berenguer IV, agraït a Poblet, volia reconstruir de nou aquella ermita i engrandir-la. Demanà a dotze monjos cistercencs procedents de Fontfreda que s'instal·lessin allí sota la tutela del nou abat Poblet, que també donà nom al monestir. Així acaba la llegenda i comença la història del Monestir de Poblet
- Llegenda del rei i l'abat
Conta una llegenda que durant un viatge a Barcelona, el Rei Felip I d'Aragó va passar la nit a Arbeca. Tal i com era costum, va enviar un missatger al lloc on dormiria la nit següent, en aquella ocasió el Monestir de poblet,m per tal d'avisar el seu amfitrió.
Quan va arribar el missatger, va demanar per l'abat de Poblet, en aquells dies Francesc Oliver de Boteller (en aquell moment president de la Generalitat de Catalunya). Quan li va comunicar de part de qui venia, li digué: "No el conec!". El missatger no entengué res, com gosava un monjo enfrontar-se amb el monarca més poderós del món? Novament li comunicà que l'endemà arribaria el rei, però l'abat Oliver novament exclama: "No el conec!".
El missatger retornà a Arbeca, on s'ajornava Felip II. El servent entrà a la cambra reial i, amb la mirada baixa i temerosa, éxplicà al rei els fets succeïts amb l'abat de Poblet. El rei Felip es limità a dir: "Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l’arribada del comte de Barcelona".
L'endemà el missatger trucà a la Porta Daurada de Poblet i va demanar per l'abat, al qui li digué: "Us anuncio l’arribada per demà de Sa Majestat el comte de Barcelona". L'abat respongué solemnement: "Les portes del monestir s’obriran de bat a bat per rebre’l amb tots els honors que li corresponen".
[edita] Enllaços externs
|
|||
· Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica · |
|||
![]() |
Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
![]() |
Aquest article sobre Arquitectura és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |