Siletz
De Viquipèdia
La Tribu Confederada dels Siletz és una confederació reconeguda de tribus ameríndies, la major part que parlen una llengua salish, i d'altres na-dené, takelma, yakona i coos. En total són 27 tribus que ocupen un territori entre el nord de Califòrnia i el sud de Washington. Eren tribus molt diferents en llengua i cultura i el 1855 foren traslladades a l'actual reserva Siletz.
Taula de continguts |
[edita] Costums
Totes elles tenen moltes coses en comú: les cases de planxes de cedre amb saunes col·lectives, elegants canoes de cedre, els vestits femenins (faldilles de fibra de cedre) i masculins (camises de pell de dant). També tenen en comú la seva dieta, a base d'arrels, baies, aglans, salmó, cacera i alguns insectes, els arcs de cacera i les cistelles amb dibuixos d'ones. Capturaven esclaus de les tribus enemigues i la descendència seguia la línia paterna.
[edita] Demografia
Entre les tribus traslladades a la reserva hi havia les Rogue River, shasta, Scoton, Shasta Costa, Grave Creek, chetco, coquille, tolowa-tututni, i petits nombres de siuslaw, coos, i kuitsh. Els siletz pròpiament dits es podien dividir en les tribus:
- Upper Rogue River o shasta:
- John's Band 172
- George's Band 222
- Joseph James's Band 160
- Tribus de la Costa:
- Joshuas's Band 179
- Choallie's Band 215
- Totoem's Band 202
- Macanotin's Band 129
- Shasta Costa 110
- Port Orford (Qua-to-mah band) 242
- Upper Coquille 313
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 2.707 membres de la Confederació Siletz. Els membres de les tribus coos, siuslaw, takelma, tututni i altres eren censats a part.
[edita] Història
vers els 1700 van mantenir els primers contactes amb mercaders europeus, que aviat els van transmetre malalties com la verola, la grip i altres. Cap el 1850 es trobà or al riu Rogue, i en restaven uns 6.000. L'arribada dels colons blancs i la Guerra del Riu Rogue provocà que els supervivents fossin traslladats a una reserva el 1855, unes 90 milles al llarg de la costa, però el 1876 foren traslladats més al nord. la vida era a la reserva era depriment i patiren l'aculturació de mans dels predicadors metodistes i catòlics. Per la Llei Pública 588 del 1956 se'ls aplicà la Termination, de manera que la terra tribal fou totalment venuda, llevat els 36 acres del cementiri, i els drets de pesca i cacera anul·lats. Els obligaren a pagar impostos, però no podien acollir-se a la sanitat pública. Això generà moltes protestes, de manera que el 1977 els fou restaurat l'estatut tribal. El 1992 recuperaren novament l'autogovern.