Anna Politkóvskaia

De Viquipèdia

baseline Aquest article tracta sobre un tema que era d'actualitat en el moment de la redacció, per la qual cosa pot contenir informació obsoleta o que no estigui al dia.


Anna Politkovskaya
Anna Politkovskaya
Naixement 30 d'agost del 1958
Nova York, EUA
Defunció 7 d'octubre del 2006
Moscou, Rússia

Anna Stepanovna Politkovskaya (Анна Степановна Политковская en rus), (Nova York, EUA; 30 d'agost del 1958Moscou, Rússia; 7 d'octubre del 2006) fou una periodista russa coneguda per la seva oposició al conflicte txetxè i a l'administració de Vladimir Putin.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Joventut

Politkovskaia va néixer com a Anna Mazepa a Nova York el 1958, on els seus pares, de l'Ucraïna soviètica, eren diplomàtics a les Nacions Unides. Estudià periodisme a la Universitat de l'Estat de Moscou, obtingué el títol de graduada l'any 1980, i començà la seva carrera al diari Izvestia.

[edita] Carrera

Des del juny del 1999 fins el 2006, escrigué columnes per a la publicació de notícies anomenada Novaya Gazeta. Publicà diversos llibres guardonats sobre Txetxènia i el règim del President Vladimir Putin [1], el més recent anomenat Putin's Russia (La Rússia de Putin). Rebé, diversos cops, amenaces de mort com a resultat de la seva feina. [2] L'any 2001, Politkovskaia es desplaçà en avió fins a Viena, en seguiment de les amenaces per e-mail que anunciaven que el policia d'OMON, a qui ella havia acusat de cometre atrocitats contra civils, cercava revenja. L'oficial, Sergei Lapin, fou arrestat i acusat l'any 2002, però el seu cas només es tancà un any després. [3][4] L'any 2005, Lapin fou sentenciat i empresonat per haver torturat i "fet desaparèixer" un pres txetxè, el mateix cas il·lustrat per Anna Politkovskaia a l'article "La Gent Que Desapareix".

S'involucrà, en diverses ocasions, en la negociació de l'alliberament d'hostatges, com en el cas dels fets al teatre de Moscou d'octubre de 2002, on rebels txetxens assaltaren aquest teatre del centre de Moscou. Politkovskaia recolzà també els drets legals de les famílies de llurs víctimes.

En plena crisi d'hostatges a l'escola de Beslan el setembre de 2004, durant el seu viatge cap a Beslan per col·laborar amb les negociacions amb els segrestadors, Politkovskaia emmalaltí violentament i va perdre el coneixement. De fet no va aconseguir arribar a l'escola, i assenyalà el verí del te que havia pres a l'avió com a causa del que li passà. Tot i això, encara no s'ha determinat la causa de la seva malaltia, segons el Comitè per a la Protecció de Periodistes (Committee to Protect Journalists).

Mentre presenciava una conferència sobre la llibertat de premsa organitzada per Periodistes Sense Fronteres (Reporters Without Borders) a Viena el desembre de 2005, Politkovskaia digué "La gent sovint han de pagar amb llurs vides el fet de dir el que pensen en veu alta. De fet, hom pot fins i tot ser assassinat per donar-me informació. No sóc pas l'única que és en perill. Tinc exemples que ho demostren."[5]

Politkovskaya rebé un gran aclam per la seva feina a Txetxènia[6], on sovint visità hospitals i camps de refugiats per entrevistar i informar sobre soldats ferits i el patiment de civils. [7]

Fou l'autora de nombrosos articles crítics amb la guerra a Txetxènia, entre els quals uns quants destinats específicament a exposar abusos comesos sota el primer ministre txetxè d'obediència russa, Ramzan Kadírov. També va escriure un llibre crític amb el president Putin, i més específicament sobre el seu interès en la Segona Guerra Txetxena. Mai es cansà de revelar els abusos als drets humans i violació de lleis a Txètxènia i el nord caucàsic rus. El 2003, publicà un llibre anomenat Un Petit Racó d'Infern: Informes des de Txetxènia (A Small Corner of Hell: Dispatches From Chechnya), que escenificava una guerra brutal i infernal en la qual s'havien torturat, abduït o assassinat milers de ciutadans innocents a mans de les autoritats txetxenes i/o federals.

Els crítics amb els articles d'Anna Politkovskaia l'acusen de posar-se del costat dels rebels, pel fet de concentrar totes les seves activitats en les forces federals russes, tot i que també criticà fortament les tàctiques brutals dels rebels txetxens. [8]

[edita] Guardons

  • 2001: Premi de la Unió Russa de Periodistes
  • 2001: Guardó Global pel Periodisme de Drets Humans concedit per Amnistia Internacional del Regne Unit
  • 2002: Guardó a la Llibertat d'Expressió, dels EUA
  • 2003: Guardó Lettre Ulysses
  • 2003: Medalla Hermann-Kesten
  • 2004: Premi Palma Olof (compartit amb Ludmila Alekseyeva i Sergey Kovalyov)
  • 2005: Premi per a la llibertat i el futur dels mèdia

[edita] Mort

Politkovskaya fou trobada morta el dissabte 7 d'octubre de 2006 a l'interior de l'ascensor del seu bloc d'apartaments del centre de Moscou, tal com informaren Interfax i altres agències russes de notícies.[9][10][11][12] La policia informà que foren trobades una pistola Makarov i quatre projectils al mateix lloc del crim. Les primeres investigacions assenyalen un assassí a sou, ja que fou disparada dues vegades, una d'elles al cap, però encara no s'ha aclarit qui n'ordenà l'homicidi. El fet que l'assassinat tingués lloc el mateix dia de l'aniversari del president Vladimir Putin té certa rellevància per a moltes veus.

El dia del seu homicidi, Politkovskaya havia planejat presentar una extensa història sobre les pràctiques de tortura suposadament practicades per les autoritats txetxenes, segons fonts de l'editor de Novaya Gazeta Dmitry Muratov. Els acusats en aquesta citada història de practicar tortures pertanyen a unitats de seguretat depenents del primer ministre d'obediència russa Ramzan Kadyrov, segons informà Muratov. Aquestes unitats són conegudes pel nom de kadyrovtsy. Un dia després de la mort d'Anna Politkovskaya, la policia embargà el disc dur del seu ordinador i altres materials utilitzats per escriure l'article de recerca; ara la història mai no serà publicada. De fet, segons Muratov, han desaparegut dues fotografies dels torturadors sospitosos. El fiscal general Yury Chaika s'encarregarà personalment de la investigació, tal com anuncià el seu despatx.

El despatx de Chaika afirmà que els investigadors estaven assenyalant la feina professional de Politkovskaya com a primer motiu del seu assassinat. El diputat de l'estat de Duma, Alexander Lebedev, que comprà un 90% del Novaya Gazeta el juny del 2006, ha establert una recompensa de 25 milions de rubles, més d'un milió d'euros, per a tota informació relacionada amb els responsables de la mort de Politkovskaya, tal com informa Ekho Moskvy. El funeral va tenir lloc el dimarts 10 d'octubre, a 2/4 de 3 de la tarda, al Cementiri de Troyekurovsky. [13]

[edita] Reacció

Vitaly Yaroshevsky, diputat editor del Novaya Gazeta, ha dit: "El primer que em ve al cap és que l'Anna ha estat assassinada per les seves activitats professionals. No veiem cap altre motiu per a aquest terrible crim."[14] El Sr. Yaroshevsky ha dit que no hi ha cap teoria immediata sobre qui s'amaga darrera la seva mort, i ha apuntat que podria ser convenient per a un enemic del Sr. Kadyrov matar la Sra. Politkovskaya per tacar així el nom del primer ministre txetxè. [12] Ha informat que Politkovskaya concedí una entrevista a Radio Free Europe/Radio Liberty la darrera setmana en la qual assegurà que era testimoni en un cas criminal contra Kadyrov relacionat amb abduccions a Txetxènia - un cas basat en el seu reportatge. En aquella mateixa entrevista, anomenà Kadyrov "l'Stalin d'avui dia". Fonts d'Aplicació de Lleis anunciaren que estan investigant un "rastre txetxè" a l'aparent homicidi a sou, segons informà l'agència de notícies Interfax.


[edita] Referències

  1. l'estat de la periodista Anna Politkóvskaya, que han enverinat mentre es dirigia a l'escola d'Ossètia del Nord Vilaweb
  2. a Rússia la periodista Anna Politkóvskaia, crítica amb Putin El Periódico
  3. a Moscou Anna Politkòvskaia, la periodista russa crítica amb el Kremlin Vilaweb
  4. Politkòvskaia investigava les tortures a Txetxènia quan va ser assassinada a Moscou El Punt - Edició Digital
  5. de Putin l'endemà de l'assassinat de Politkóvskaia - Avui+

[edita] Enllaços externs