Estubeny
De Viquipèdia
![]() |
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
Estubeny | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi a la Costera | |||
Gentilici | Estubenyer Estubenyera |
||
Població (2002) | 142 | ||
Superfície | 6,40 km2 | ||
Densitat | 22,18 hab/km2 | ||
Altitud | 185 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 39° 01’ 03” N 0° 37’ 26” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Xàtiva |
Estubeny és una població de la comarca de la Costera.
Taula de continguts |
[edita] Història
Jaume I va conquerir aquesta antiga alqueria [[Al-musulmana el 1248 i va fer donació de tres jovades a a quatre colons. La jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil, com a lloc de moriscos pertanyia a la fillola de Càrcer. En 1748 un terratrèmol afonà diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial.
[edita] Demografia i economia
Al 2003 s'hi registraren 153 habitants.
En el segle XIX la indústria tèxtil li dona certa empenta però la desaparició d'aquesta indústria, en el segle XX, provocà l'emigració de bona part dels estubenyers.
[edita] Geografia
En un terme de 6,4 km2, enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent es troba un dels paratges mes bonics la comarca i que es coneix popularment com La Cabrentà, que es troba en tràmits de declaració com a Paratge Natural, on es pot gaudir de coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També paga la pena conèixer la Coveta Victòria, on en temps de guerra s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.
[edita] Edificis d'interès
Del patrimoni estubenyer citarem l'antic llavador, situat al costat d'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i l'església de sant Onofre, reconstruïda rera el terratrèmol de 1748, que conserva diverses peces artístiques com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle XIII.
[edita] Artesania i cultura
Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).
El plat més característic és l'arròs al forn que dóna lloc a la festa de la Cassoleta, que se celebra en Quaresma, i que consisteix en eixir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, pastissos de moniato, coca en llanda i arnadí.
[edita] Política
El PP governa l'ajuntament amb els 4 regidors que obtingué en les eleccions de 2003; el PSPV en tragué 1.
[edita] Enllaços externs
- Diari Parlem, d'on s'ha extret aquesta informació.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.