Casa romana

De Viquipèdia

La casa romana fou l'habitacle típic durant l'Imperi romà, ben congeut merces a l'anomenada "Casa de Meandre" (pel nom d'una estàtua de Meandre trobada en les seves restes) que es considerada el tipus de casa habitual de les petites ciutats imperials durant l'imperi.

L'edifici disposava de l'atri (atrium), amb un pati i l'impluvi (impluvium), i al fons de la edificació una quadra amb un piló (en la quadra es guardaven els carruatges i les àmfores) i una habitació per a el capatàs de els esclaus (villicus) i les habitacions d'aquests. Pel que sembla aquest tipus d'habitatge era usada per propietaris de certa importància que residien a la ciutat i tenien les seves terres a una distància curta. Quan els propietaris no tenien esclaus no existien les dependències destinades a aquests.

Més luxoses eren les vil·les dels grans propietaris, les terres dels quals estaven en general bastant allunyades; aquestes disposaven de banys, porxos, torres, jardins i pavellons. Les cases podien contenir altres dependències segons l'activitat del seu propietari: així es coneixen cases amb cellers o premses, i probablement existien altres amb magatzems i altres equipaments. Les cases decorades amb frescos semblen remuntar a l'època del començament del imperi (segle I).

Naturalment les cases dels més humils eren poc més que cabanes de fusta, amb sostre de branques i sòl de terra; ocasionalment s'utilitzava alguna cosa de pedra en la seva construcció.

A les províncies gales era característica la casa anomenada "corredor amb ales", amb un corredor exterior i ales d'habitació (el model de casa està localitzada a Mayen prop de Coblença); més al Sud, a la zona de Tolosa, es portava una casa de camp amb fileres de cases exteriors per als bracers, creixent en un intricat complex de patis, amb façana de galeria, porxos i un cryptoporticus. Les cases de la Gàl·lia contenien cellers de maçoneria i les teulades eren altos i de vessant aguda.