Gianluca Vialli

De Viquipèdia

Gianluca Vialli (Va néixer el 9 de Juliol de 1964 a Cremona) (Itàlia) va jugar a futbol a la posició de davanter i posteriorment va exercir d'entrenador.

La seva carrera va començar al 1980; als equips de Cremonese, Sampdoria, i Juventus, guanyant l’Scudetto amb els últims 2 clubs. També ha guanyat la Champions League amb la Juventus al 1996. Gianluca va passar a la Premiership a l'equip del Chelsea FC l’any 1997 , complint els seus últims 3 anys com jugador i marcant 40 gols en 83 partits.

Vialli va passar a ser jugador-entrenador del Chelsea al 1998, i va seguir lligat al club fins al 2000. Va passar a ser un dels managers més reconeguts, al guanyar la Worthington Cup i la UEFA al 1998; i la FA Cup al 2000. El seu equip va acabar tercer de la Premiership del 1999, només 4 punts per sota dels campions (Manchester United) sent la millor campanya del club londinenc en 29 anys. En la seva aparició en la Champions League va assolir un bon debut a l'arribar a quarts de final, en el partit d'anada va assolir una victòria de 3-1 enfront del FC Barcelona, però van ser eliminats després de perdre 5-1 al partit de tornada al Camp Nou.

Després de finalitzar el seu contracte, va seguir a la First Division, aquesta vegada amb el club Watford a la temporada 2001-02. Després d'una dolenta campanya identificada amb els dolents resultats, i els grans costos que significaven mantenir la plantilla, l'equip va finalitzar en 14 lloc, i va ser acomiadat al finalitzar la campanya.

Avui dia, treballa per a la TV a la cadena Sky d’Itàlia, com comentarista esportiu.

[edita] Palmarès

* Al 1998 va guanyar al Chelsea la Recopa d'Europa, la FA Cup i la Copa de la Lliga d’Anglaterra com a entrenador/jugador de l'equip.

[edita] Selecció italiana

Vialli va debutar amb la selecció absoluta italiana l'any 1985 en un partit contra Polònia. Va acumular un total de 59 convocatòries i va marcar 16 gols.

Va participar a les Copes del mon de futbol del 1986 (van ser eliminats a vuitens de final contra la França de Michel Platini) i a la copa del món del 1990 i finalment a la Eurocopa del 1998.