Llista diatòpica del lèxic català

De Viquipèdia

A la llista següent s'exposen els vocables endèmics emprats en cada regió dels Països Catalans.

Taula de continguts

[edita] Diferències lèxiques

Taula comparativa del lèxic català entre diverses variants
català central valencià
anyell, xai corder
avui hui
mató brossat
cargol caragol
espelma ciri
esquitxar esquitar
guineu rabosa
mirall espill
noi xiquet
pagès llaurador
patata creïlla
semblar parèixer
tarda vesprada
vaixell barco
vuit huit
xai, anyell corder

[edita] Diferències fonètiques

Taula comparativa del lèxic català entre diverses variants
català central valencià
anglès anglés
càntir cànter
cartró cartó
cementiri cementeri
cop colp
dipòsit depòsit
llagosta llangosta
nèixer nàixer
pop polp
ronyó renyó
treure traure

==

Si a partir d'un parell de trets fonètics es poden distingir dos grans blocs dialectals catalans, l'occidental i l'oriental, hi ha molt poques paraules que tinguin una àrea coincident amb les de cadascun d'aquests blocs, gairebé per exemple les següents: espill, paloma, roig, en l'occidental, i mirall, papallona, vermell, en l'oriental. Aquesta manca de correspondència indica la gran unitat del lèxic català medieval, del moment de l'expansió del català pel Regne de València, i que l'actual diferènciació en tot l'idioma és de data posterior.

Es pot dir, doncs, que, com en tots els idiomes, cada paraula té la seva pròpia àrea. A banda d'això, moltes paraules tenen un àmbit inferior al d'un dialecte i sovint cobreixen part d'un dialecte i part d'un altre, o part d'un i tot un altre o altres.

Per exemple:

tomata: Septentrional, central septentrional de transició, català nord-occidental, català valencià septentrional de transició i català central

tomaca: part del català central, tot el català valencià

tomàtic: Central, part del nord-occidental, Maó

tomàquet: part del català central

tomàtiga, domàtiga: mallorquí

tomàtica: parlar manacorí (Mallorca)


(Font: Diccionari Català-Valencià-Balear)


Així i tot, una paraula pot existir en un altre dialecte en una accepció diferent, com per exemple, fesol=mongeta; fesol=pèsol; aixeta=grifó, (a)ixeta=pica, aixeta de fusta.



A més a més, l'àmbit actual de cada paraula no és el mateix que en el passat, perquè canvia en el temps. En són uns exemples els mots espill, gat, aixeta, etc., a l'[[Edat Mitjana]] i part de la Moderna usats a Mallorca i amb el mateixos valors que al continent i ara desapareguts o, en el cas d'aixeta, amb uns nous valors. Aquesta variació en l'àrea d'un mot és el resultat de la competència amb nous sinònims procedents de la innovació lèxica (per metàfores, metonímies, etc.), de la interferència d'altres llengües (buscar/cercar) (adstrat), de l'especialització en el significat com a conseqüència de l'aparició de nous termes (neologismes), de la diferent adaptació de préstecs d'altres idiomes (tomata..., blat de moro), etc. Tots aquests serien factors de diferenciació. A banda d'aquests, i en relació amb la distribució de cada unitat lèxica, un factor fonamental és l'aïllament geogràfic, que fa que les innovacions i transformacions restin aïllades o no arribin arreu d'un domini lingüístic.


Algunes parelles de geosinònims són formades per un mot d'origen llatí i un d'origen àrab (un arabisme) i llurs àrees es corresponen amb les dels dialectes constitutius i les dels consecutius, aquests amb un substrat àrab del català: alfals/userda, alficòs/cogombre, bellota/aglà, etc. (el primer element és l'arabisme).


D'altra banda, la separació entre geosinònims no és absoluta, perquè en un mateix dialecte poden conviure dos sinònims amb predomini d'un.


Per tot això, la següent taula comparativa de geosinònims catalans és una simplificació de l'àrea de cada mot.





TAULA COMPARATIVA DE GEOSINÒNIMS CATALANS


CC, NO, BA

VA

CC, NO, VA

BA

NO, VA, BA

CC

agafar

dolent

mongeta

sortir

agarrar

roí

fesol

eixir

borratxo

gos

diners

gat

ca

doblers

arena

granera

peresa


sorra

escombra

mandra


CC, NO

BA, VA

CC, BA

NO, VA


barrejar

(la) jove

mitges

mitjons

trucar

mesclar

nora

calces

calcetins

tocar

mirall

llombrígol

papallona

vermell


espill

melic

paloma

roig

CC, NO

VA

BA

NO, VA

CC

BA

amanida

d'hora

noi

paleta

ensalada

enjorn

xic

obrer

trempó

prest

al·lot

picapedrer

bes

bou

corder


petó

toro

be


besada

brau

xot


CC, BA

VA

NO

VA, BA

CC

NO

estel

llimona

milotxa

llima

cometa

llimó

escaló

esglaó

escala

CC, VA

NO

BA



aixeta

canella

grifó

CC

NO

VA

BA

butllofa

joguina

llard

xisclar

ballòfia

juguet

sagí dolç

gisclar

bombolla

joguet

sagí

cridar

bòfega

jugueta

saïm

giscar


CC, NO, VA, EI

MA, ME

CC, NO, VA, ME, EI

MA


buscar

gat

cercar

moix

got

tassó

CC, NO, EI

VA

MA, ME


tarda

vesprada

horabaixa

CC

NO

VA

MA

ME

EI

ocell

joguina

blat dindi

moixó

juguet

blat de moro, moresc, panís

moixó

joguet

dacsa, moresc, panís

gorrió

jugueta

blat de les índies

aucell

joquina

blat dindi

teulat

jugaroll

dacsa

CC

NO, VA

MA, SEPT

ME

EI


nen

xiquet

nin

fiet

boix



CC= català central

NO=català nord-occidental

VA=català valencià

BA=català baleàric

SEPT=català septentrional

EI=eivissenc

MA=mallorquí

ME= menorquí



[edita] Bibliografia

  • Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, Diccionari Català-Valencià-Balear, Editorial Moll, Mallorca.
  • Francesc de B. Moll, El parlar de Mallorca, Editorial Barcino, Barcelona, 1980.
  • Joan Veny i Clar, Introducció a la dialectologia catalana, Enciclopedia Catalana, Barcelona, 1985.
  • Joan Veny i Clar, "Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes", Revista de Filologia Española, XLII, 1958-1959, 91-149; XLIII, 1960, 117-202.
  • Joan Veny i Clar, Lidia Pons i Griera, Atles lingüístic del domini català. Introducció. 1. El cos humà. Malalties, Vol. I, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2001.
  • Joan Veny i Clar i Lídia Pons i Griera, Atles Lingüístic del Domini Català 2. El vestit. 3. La casa i ocupacions domèstiques, Vol. II, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003.

[edita] Enllaços externs