Reassignació d'espectre
De Viquipèdia
La FCC (Federal Communication Comisión), va ser creada al 1934 als EUA, i es el comissió encarregada de la distribució de llicencies als EUA per a la utilització de l’espectre freqüencial. La FCC és doncs la que dictamina en quines freqüències pot un sistema determinat operar.
El problema sorgia en el moment en que la FCC observava com les freqüències s’esgotaven i, en conseqüència això implicava l’impediment de la entrada de noves tecnologies que necessitaven de noves freqüències i per lo tant de nou espectre.
Al maig del 2003 la FCC va estudiar el tema i va proposar diferents maneres de poder solucionar aquesta falta de espectre. Una d’aquestes maneres en que la FCC va proposar una solució a aquest aspecte va ser la reassignació d’espectre.
La reassignació d’espectre és una de les maneres en que la FCC reutilitza part de l’espectre freqüencial per la seva posterior reutilització.
Aquest aspecte consisteix en que, tant el govern com altres empreses del sector reutilizen el seu espectre disponible per a altres serveis no previstos prèviament. És a dir, una empresa amb llicència per a emetre en un determinat amplada de banda per a un determinat servei, pot utilitzar aquest amplada de banda per a un altre servei no previst inicialment. Per exemple, una empresa de televisió la qual tenia una llicencia per emetre els seus serveis audiovisuals de manera analògica, amb la nova entrada de la televisió digital, la qual necessita menys amplada de banda que una emissió analògica, aquesta empresa podrà reutilizar part de l’amplada de banda anteriorment dedicat a la versió analògica para prestar altres serveis. Ja que en el canvi de senyal analògic a senyal digital l’amplada de banda a utilitzar pot ser menor i per lo tant ser reutilizat per a un diferent servei.