Lluís III de Provença

De Viquipèdia

Lluís III de Provença ( 1403 - Consenza, Itàlia 1434 ), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

[edita] Orígens familiars

Fill primer de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó, heretà el comtat de Provença així com els drets sobre el regne de Nàpols a la mort del seu pare.

[edita] Ascens al tron

El 4 de desembre de 1419 fou coronat rei de Nàpols pel Papa Martí V, amb la opossició dels seus familiars Anjou-Durazzo.

Les disputes entre ambdues branques familiars sobre els drets dinàstics del Regne de Nàpols es remonten a la defunció de la reina Joana I de Nàpols sense descendència directa. L'adopció de Lluís I d'Anjou, per part de Joana I, com a hereu al tron de Provença i de Nàpols no va satisfer les aspiracions del seu cosí Carles de Durazzo, el futur Carles III de Nàpols, i durant cinquanta anys hi hagué dues línies reials a Nàpols.

En una aliança amb Milà i Venècia Lluís III aconseguí la reconciliació amb Joana II de Nàpols, i el 1423 el nomenà hereu directe. Però aquest fet comportà l'inici d'una nova disputa, ja que prèviament (1421) la reina Joana havia adoptat Alfons IV el Magnànim com a successor seu. Aquesta disputa amb el comte-rei català es traslladà fins a la veïna Provença

[edita] Núpcies

El 1432 es casà amb Margarida de Savoia, filla d'Amadeu VIII de Savoia. D'aquest matrimoni no en nasqué cap fill ja que Lluís III va morir el 12 de novembre de 1434 víctima de la màlaria.

Sense descedència el seu germà Renat d'Anjou fou nomenat hereu.

Precedit per:
Lluís II
en opossició a Nàpols:
Ladislau I i Joana II
Duc d'Anjou
Comte de Provença
Rei de Nàpols

14171434
Succeït per:
Renat I
en opossició a Nàpols:
Joana II