Lluís d'Orleans (III duc d'Orleans)
De Viquipèdia
Lluís I, duc d'Orleans (Versalles 1703 - Abadia de Santa Ginebra (París) 1753). Príncep de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial. Fou el tercer duc d'Orleans.
Nat el dia 4 d'agost de l'any 1703 al Palau de Versalles, sent fill del duc Felip d'Orleans i de la princesa Francesca Maria de Blois. Lluís era nét per via paterna del príncep Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatina i per via materna del rei Lluís XIV de França i de la seva amant, la marquesa de Montespan.
Poc dedicat a la política, a diferència del seu pare que esdevingué regent de França des de 1715 fins a 1723, l'any 1730 fou despullat de la dignitat de coronel-general d'infanteria de l'exèrcit francès per part del Cardenal Fleury. Després de 1730 es retirà definitivament de la vida pública dedicant-se a la traducció dels Salms i de les epistoles paulines.
L'any 1723 contragué matrimoni amb la princesa Augusta de Baden-Baden, filla del marcgravi Lluís Guillem de Baden-Baden i de la princesa Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg. La parella tingué un únic fills:
- SAR el príncep Lluís Felip d'Orleans, nat el 1725 a Versalles i mort el 1785 al Castell de Sainte-Assise-en-Brie. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Lluïsa Enriqueta de Borbó-Conti i en segones núpcies amb l'aristòcrata francesa Charlotte Jeanne Béraud de la Haye.