Joan sense Terra
De Viquipèdia
Joan d'Anglaterra, conegut també com a Joan sense Terra, i més tard anomenat Joan de Plantagenet, (octubre, 1165 - 4 de setembre, 1199), era fill del rei d'Anglaterra Enric II i d'Elionor d'Aquitània.
El seu pare li va donar (1172) els senyorius de Chinon, Loudun i Mirabeau. El 1189, el seu germà Ricard Cor de Lleó, aleshores rei d'Anglaterra, va marxar a la croada i va deixar la regència a la seva mare Elionor d'Aquitània, que va delegar el govern d'Anglaterra en Joan. El 1199 es va proclamar successor de Ricard, però a l'Anjou, Maine i Turena el seu nebot i rival, Artur I, duc de Bretanya, tenia el suport dels senyors.
El 1200 Joan va passar a aquests territoris i seguidament a Poitou. Allí va segrestar a Isabel d'Angulema, promesa de Hug X de Lusignan, amb la que es va casar el 24 d'agost del 1200. Hug IX de Lusignan, pare de Hug X, va ser desposseït del comtat de La Marche.
El 1202, a la mort del seu sogre, es va apoderar del comtat d'Angulema. Els barons no van estar d'acord i van portar plet davant el rei Felip II August de França, que va cridar a Joan a comparèixer davant ell. Joan no va acudir i va ser declarar traïdor i els seus dominis francesos confiscats, essent investit Artur, incloent Aquitània, en la que Artur va penetrar, alhora que el rei Felip August envaïa Normandia. Elionor es va retirar a Mirabeau intentant barrar el pas a Artur, però els senyors del país va ocupar Mirabeau i Elionor va fugir a Donjon. Llavors va arribar Joan amb un exèrcit i va derrotar totalment a les forces d'Artur el 1 d'agost del 1202, fent presoner al duc bretó (al que el 1203 va fer assassinar a Rouen). El vescomte Eimeric VII de Thouars es va posar al costat de Joan. Els barons aquitans van haver de sotmetre's. Però al any següent, després del assassinat d'Artur, el vescomte de Thouars es va aliar altra cop amb Felip II August de França, igual que els Lusignan. La guerra va continuar y el 1203 Tours va canviar 4 vegades de mans. El 1204 va morir Leonor d'Aquitània amb 82 anys. En poques setmanes Felip II va conquistar Normandia, Maine, Anjou, Turena i va arribar prop del Poitou, on tots els senyors menys el de Monléon es van posar al costat del rei francès. Eimeric VII de Thouars li va entregar Loudun i el compte de Perigord va reconeixer al rei francès com a sobirà. El 10 d'agost de 1204 el rei de França va entrar a Poitiers i després es van rendir Niort, La Rochelle i Saint Jean d'Angely. Joan nomes va mantenir el control del comtat d'Angulema i la senyoria de Cognac. El 1205 el rei de França ocupa Loches i Chinon. Però els partidaris dels Plantagenet, amb el senyor Savary de Mauléon al capdavant, passant al contraatac i recuperant Niort. El vescomte de Thouars canvia altra cop de bàndol junt amb el senyor de Parthenay
El 1205 el Papa i Joan van començar la disputa sobre l'elecció del Arquebisbe de Canterbury
El 1206 Joan va desembarcar a La Rochelle i avança pel Loire fins a Thouars on va rebutjar l'exèrcit francès. Va seguir una treva però el 1207 el rei de França va reprendre l'ofensiva i va ocupar Thouars, Parthenay i Fontenay. El sud del Poitou es va mantenir en poder de Joan i la situació va restar estabilitzada
El 1208 el Papa va rebutjar el candidat de Joan al arquebisbat de Cantorbery i va nomenar a Stephen Langton. Joan no el va acceptar i Anglaterra va ser col·locat en interdicte del Papa. El 1212 Joan va ser excomunicat i va haver de reconeixes vassall del Papa, Llavors se li van aixecar els càstigs.
El 1214 Joan desembarca altra copa La Rochelle, aliat al emperador alemany. El Poitou se li sotmet menys els Lusignan. Loudun, Chatellerault i Poitiers encara estan ocupades per forces franceses. Els Lusignan van ser derrotats i Joan va pujar cap Anjou però fou derrotat per Felip II August a la batalla de La Roche aux Moines el 2 de juliol de 1214. Joan es va retirar cap el sud i Felip va tornar a entrar a Thouars. Mestre Felip derrota als alemanys a Bouvines (27 de juliol de 1214) i Joan va haver d'acceptar el tractat de Chinon de 18 de setembre de 1214 i als barons anglesos els va haver d'atorgar la Carta Magna. Com que el rei no va mantenir les promeses va esclatar la guerra civil a Anglaterra i els senyors van oferir la corona a Lluís, príncep de França. Va destacar la defensa de Dover que va fer Hubert de Burgh contra els barons.
Va morir repentinament el 1216