Claudio Sánchez Albornoz
De Viquipèdia
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña ( Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984 ), fou un historiador i polític espanyol.
[edita] Biografia
Llicenciat en Filosofia i Lletres en 1913, amb premi extraordinari. Doctor en 1914 per la Universitat de Madrid, amb la seva tesi «La Monarquía en Asturias, León y Castilla durante los siglos VIII al XIII. La Potestad Real y los Señoríos». Fou catedràtic numerari d'Història d'Espanya en les universitats de Barcelona, València, Valladolid i Madrid.
En 1926 entra a la Reial Acadèmia de la Història, i és Rector de la Universitat Central en 1932-34. Diputat per Àvila entre 1931 i 1936, Ministre d'Estat en 1933, Vicepresident de les Corts en 1936, Conseller d'Instrucció Pública i Ambaixador d'Espanya en Lisboa. Després de la guerra civil espanyola marxa a l'exili en Argentina, sent professor d'Història en les universitats de Mendoza i Buenos Aires. Fundà a Argentina l'Institut d'Història d'Espanya i la revista «Quaderns d'Història d'Espanya».
En 1976 va regressar a Espanya per dos mesos, assentant-se en Àvila definitivament en 1983. El 1984 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, un premi però que no arribà a recollir per la seva mort el juliol d'aquell any.