Marburg

De Viquipèdia

Universitätsstadt Marburg an der Lahn
Escut Marburg
(En detall)
Localització
Municipi d'Alemanya
País Germany Alemanya
Superfície 124,5 km²
Altitud 173-412 m
Població 
  • Densitat
78.701 hab.
hab/km²
Coordenades 50°48'N 8°46'E
Dirigents:
• Alcalde/essa:

Egon Vaupel (SPD)
País
• Estat
• Regió
• Districte
Alemanya
Hessen
Gießen
Marburg-Biedenkopf
Codi postal 35001–35043
Prefix de telèfon 06421
Matrícula MR
Web

Marburg, en alemany i oficialment Universitätsstadt Marburg an der Lahn, és una ciutat de Hessen, Alemanya, a la ribera del riu Lahn. És la ciutat principal de la regió de Marburg-Biedenkopf amb una població de 78,701 habitants.

La ciutat de Marburg
Ampliar
La ciutat de Marburg


Taula de continguts

[edita] Universitätsstadt Marburg

[edita] Història

[edita] Fundació i història antiga

Com molts assentaments, Marburg es va desenvolupar a la intersecció de dues importants carreteres medievals: una d'est-oest (Colònia a Praga) i una de nord-sud (del Mar del nord als Alps i cap a Itàlia). La primera creuava el riu Lahn aquí. L'assentament fou protegit per un castell construït en el segle IX o X per la dinastia dels Giso. Des del 1140es té constància de Marburg com a ciutat (provat per unes monedes). Dels Gisos, va caure a les mans dels Landgraves (Comtes) de Turíngia els quals van residir a Wartburg, sobre d'Eisenach.

[edita] Santa Elisabet

El 1228 la comtessa (Landgräfin) vidua de Turíngia, Elisabet, va escollir Marburg com a residència, ja que no duia una bona relació amb el seu cunyat, el nou comte. La comtessa va dedicar la seva vida als malalts i el 1231, després de la seva jove mort, amb només 24 anys, va esdevenir una de les santes més eminents, Santa Elisabet d'Hongria. Fou canonitzada el 1235.

Ampliar

[edita] Capital de Hessen

El 1264 la filla de Santa Elisabet, Sofia de Brabant, aconseguí guanyar el comtat de Hessen, fins aleshores connectat a Turíngia, pel seu fill Enric I de Hessen. Marburg, juntament amb Kassel fou una de les capitals de Hessen des d'aleshores i fins aproximadament el 1540. Seguint la primera divisió del comtat, fou la capital de Hessen-Marburg del 1485 al 1500 i també entre el 1567 i el 1605. Hessen fou un dels principats de segon nivell més poderosos d'Alemanya. El seu "enemic etern" era l'Arquebisbe de Magúncia, un dels electors, que competí amb Hessen en múltiples guerres i conflictes territorials durant diversos segles.

Després del 1605, Marburg esdevingué tot just una altra ciutat provincial, coneguda principalment per la universitat. Esdevingué un lloc desolador durant dos segles després d'esdevenir camp de batalla entre Hessen-Darmstadt i Hessen-Kassel durant la guerra dels trenta anys (1618-1648). En el territori del voltant de Marburg es van perdre dos terços de la seva població, més que en totes les següents guerres juntes (incloses la primera i segona guerres mundials).

[edita] Reforma protestant

A Marburg es troba la Universitat de Marburg o Philipps-Universität, la primera universitat protestant del món. Fou fundada l'any 1527 i és una de les quatre clàssiques "viles universitàries" d'Alemanya, juntament amb les de Göttingen, Heidelberg, i Tübingen.

L'any 1529, Felip I de Hessen organitzà el Col·loqui de Marburg per tal de reconciliar Luter i Zwingli.

[edita] Romanticisme

Degut a que fou ignorada durant el segle XVII, Marburg - així com Rye o Chartres - sobrevisqué relativament com a una ciutat gòtica, senzillament perquè no hi havia diners per pagar cap expansió arquitectònica. Quan el romanticisme esdevingué el paradigma cultiral i artístic d'Alemanya, Marburg esdevingué altre cop interessant, i molts liders del moviment visqueres, ensenyaren o estudiaren a Marburg. Formaren un cercle d'amistats que fou de gran importància, especialment en literatura, filologia, folklore i dret. El grup inclogué a Friedrich Carl von Savingy, el jurista més important del moment i pare de l'adapatació a Alemanya del dret romà; els poetes, escriptors i activistes socials Achim von Arnim, Clemens Brentano, i especialment la filla del segon i la dona del primer, Bettina von Arnim. Tanmateix esdevingueren més famosos els Germans Grimm, els qui es dedicaren a col·lectar aquí molts dels seus contes de fades - la Torre de Rapunzel és a Marburg, i entre els turons del Lahn, a una àrea anomenada Schwalm, els vestits tradicionals de les noietes comptaven amb una caputxeta vermella...

S'ha de dir, però, que aquest cercle desaparegué de Marburg cap a la dècada del 1820, i durant uns altres 45 anys, Marburg edevingué un altre cop un paratge inòspid de Hessen.

Ampliar

[edita] Ciutat prussiana

En la guerra austro-prussiana de 1866, l'elector reaccionari de Hessen recolzà Àustria. Prússia guanyà, envaí (sense fer córrer la sang) i annexionà Hesse-Kassel (així com Hannover, la ciutat de Frankfurt i altres territoris) nord del riu Main, mentre que els pro-austríacs de Hessen-Darmstadt es mantingueren independents. Per Marburg, aquest fet esdevingué molt positiu, ja que Prússia decidí fer de Marburg el seu centre administratiu principal en aquesta part de la seva nova província i convertí la universitat en el centre acadèmic regional. Així, el creixement de Marburg com a ciutat administrativa i universitaria començà; com que el sistema universitari prussià esdevingué indubtablement el millor del món, Marburg atragué famosos erudits. D'altra banda, a la ciutat hi havia molt poca indústria, així que bàsicament estudiants, professors i servents civils - gent que normalment no disposen de grans recursos i paguen poques taxes - eren els qui dominaven la ciutat, la qual era força conservadora.

[edita] Arquitectura

Marburg és famosa per les seves esglésies medievals, especialment l'Elisabethkirche, una de les dues o tres primeres esglésies purament gòtiques del nord dels Alps fora de França i per tant una relíquia de l'arquitectura gòtica alemanya; així també com pel seu castell.

Tanmateix, és més important la ciutat per ella mateixa, una ciutat immaculada coronada per un castell gotico-renaixentista sobre d'un turó, intacte gràcies al fet que Marburg era un lloc extremadament deplorable entre 1600 i 1850. Contrariament a per exemple Rothenburg ob der Tauber, Marburg recobrà la seva importància en els darrers segles, així que no és una "ciutat-museu" o un Eurodisney sinó més aviat una ciutat universitària de profund esperit estudiantil.

Gran part dels atractius físics del Marburg actual és el llegat del llegendari alcalde Lord Dr. Hanno Drechsler (en actiu durant 1970-1992), qui promogué una renovació i restauració urbana de nombrosos edificis. Així mentre moltes altres ciutats anaven enderrocant cases medievals, Marburg protegia aquest llegat únic. Marburg tingué també una de les primeres zones peatonals d'Alemanya. Aquesta restauració (Altstadtsanierung) (des de 1972) rebé nombrosos reconeixements i premis.

Vista panoràmica de Marburg
Ampliar
Vista panoràmica de Marburg

[edita] Virus de Marburg

Article principal: Marburg (virus)

El nom de la ciutat també està connectat amb un filovirus, el virus de Marburg del qual se'n va tenir primera constància quan el 1967 accidentalment uns treballadors van ser exposats a teixit infectat de mono verd (Chlorocebus) a la principal planta industrial de la ciutat, la Behring-Werke, aleshores part de Hoechst i avui d'Aventis, fundada per Emil von Behring, ciutadà de Marburg i primer Premi Nobel de medicina. Durant aquest accident, dinou persones van resultar infectades i cinc d'elles van morir. Encara que sembli poca gent, cal destacar que actualment durant una epidèmia de còlera mor només una de cada vint persones. El virus de Marburg deu el seu nom a aquesta ciutat, ja que és costum d'anomenar els virus d'aquesta ferocitat segons la ciutat o àrea en la qual s'originen.

[edita] "Marburg an der Drau"

Article principal: Maribor

Marburg és també el nom alemany de Maribor ("Marburg an der Drau", enlloc de "Marburg an der Lahn"), la segona ciutat més gran d'Eslovènia. Les dues Marburgs són ciutats germanes i cooperen estretament. Encara que no és tradicional el nom de Marburg per a Maribor, fins i tot pels pròpis germanòfons, Eslovènia - amb una de les economies amb més ràpid desenvolupament dels nous països de la Unió Europea - és un dels països de l'Europa de l'est i central on els noms de lloc en alemany no es veuen com a res ofensiu, i per tant el terme Marburg s'ha tornat habitual durant els darrers deu anys.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Marburg