Llengua berber

De Viquipèdia

Vegeu berber pel poble berber o amazight.
Àrees lingüístiques berbers
Ampliar
Àrees lingüístiques berbers

La llengua berber, llengua amaziga, amazigh o tamazight és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemites. La parlen uns 12 milions de persones, principalment al Marroc i Algèria, però també tan al sud com a Burkina Faso i, en petites illes, fins a Egipte. El guanx canari també és considerat un dialecte del berber. El nom "berber" té el mateix origen que la paraula bàrbar; per això els berbers demanen que s'anomeni al seu idioma tamazight, com li diuen ells.

En un principi s'escrivia usant un alfabet (abjad) propi anomenat tifinagh, derivat de l'antic libi-púnic, i conservat pels tuaregs. Aquest va ser gradualment substituït (però mai del tot) per, primer i durant poc temps, l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab. Al segle XX s'ha tornat a introduir l'escriptura en alfabet llatí, tot i que ara hi ha una revifalla de formes d'escriptures basades en el tifinagh.

Amazigh és el nom amb el qual es denominen els pobladors originals del nord d'Àfrica i als seus descendents. Segurament la majoria entendrà millor de qui estem parlant si utilitzen la denominació de berbers. Als imazighen (plural d'amazigh) no els agrada que es faci servir la denominació de berbers, ja que aquesta és pejorativa. «Berber» deriva de la paraula grega barbaroi, que era utilitzada per denominar a tots aquells que no parlaven grec i que, per tant, eren considerats bàrbars.

Encara que la llengua utilitzada oficialment a l'escola sigui l'àrab clàssic, al carrer s'empra una mescla d'aquesta llengua i l'Amazigh.

El fet que els berbers visquin en zones aïllades entre elles degut a la profunda arabització lingüística i cultural en moltes àrees tradicionalment berbers, i que alguns d'ells siguin nòmades (els tuaregs), ha afavorit la dispersió dels diferents dialectes del berber (o llengües berbers).

Amb la islamització dels berebers i la invasió de tribus àrabs orientals, el berber ha hagut de competir amb desigualtat amb l'àrab. Car, l'arab clàssic, com a llengua de l'Alcorà, es considerava una llengua sagrada. A més a més, després de la independència dels països del nord d'Àfrica, l'àrab fou adoptat com a llengua d'estat, però el bereber continuà marginat.

Des de la sagnant revolta popular de Cabília, l'any 1980, causada per una suspensió del govern d'una conferència sobre poesia bereber, el moviment bereber assolí unes dimensions polítiques i supranacionals. En 1994, Hassan II decidí introduir el bereber a l'escola primaria. Però aquesta decissió mai no va arribar a completar-se. En el 2001, Mohamed VI creà l'Institut Real de la Cultura Amazigh, objectius del qual eren definir una estandardització del bereber, i promoure el seu ús.

Actualment, el bereber s'estudia en 300 escoles, sobre tot de les zones berberòfones, i existeixen noticiaris televisius donats en les tres varietats marroquines. Tot i això, encara no és cap llengua oficial en cap estat.

L'ordre típic de la frase és verb, subjecte, objecte. Les paraules poden tenir diverses arrels que es combinen per crear significats més amplis. La t inicial és la marca del femení, com en el nom de la llengua tamazight, femení d'amazight.

[edita] Varietats del tamazight

Dins del phylum afroasiàtic les llengües amazighes, originàriament esteses des de la marina Atlàntica fins a la zona dels oasis occidentals egipcis, són avui dia la llengua quotidiana d’uns 12 milions de persones escampades per Marroc, Mauritània, Mali, Txad, Níger, Burkina Faso, Algèria, Líbia, Tunísia i Egipte. Hi ha quatre grups principals de varietats diatòpiques, grups que reflecteixen més aviat l’actual situació de dispersió geogràfica dels imazighen que no pas una veritable classificació lingüística sensu stricto. Aquests grups, amb el nombre de parlants nadius de cada varietat lingüística, són (Hayward 2000: 76):

  • el parlars del nord-oest del Marroc, nord d’Algèria, Tunísia i Líbia: taxelhit o xluh (3.000.000), tamazight (3.000.000) i tarifit (2.000.000), tots tres al Rif marroquí, taqbaylit o cabila (3.074.000) i taxawit o xawia a Algèria.
  • els parlars de Líbia oriental (awjilah, 2.000) i de l’oasi de Siwa a Egipte (siwa, 5.000).
  • els dialectes dels nòmades de la regió Sàhara-Sahel (que abasta zones d’Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso): tamahaqt o tamajeq, llengua dels tuareg (25.000-76.000).
  • la llengua dels zenaga (25.000), a Mauritània.

[edita] Bibliografia

  • HAYWARD, R. J. (2000). “Afroasiatic”, in HEINE, B. i D. Nurse (2000). African languages. An introduction (pàg. 74-98). Cambridge: Cambridge University Press.

[edita] Enllaços externs