Luci Licini Lucul

De Viquipèdia

Lluci Licini Lucul pertanyia a la família dels Lucul, de la gens Licinia.

Cònsol de Roma el 151 aC, després d'haver desenvolupat diverses magistratures, marxà a Hispània, on el seu antecessor Marc Claudi Marcel ja havia concertat la pau de Numància amb la tribu celtibera dels Arevacs.

Amb falsos pretextos va atacar als Vacceos, veïns dels Arevacs però sempre sotmesos a Roma, i va ocupar Coca o Cauca, lloc en el qual sospitava que s'acumulaven grans riqueses. Els pobladors van capitular, però Lucul no va respectar el pacte i va fer una matança a la ciutat, i als supervivents els va convertir en esclaus. A mesura que avançava pel país dels Vacceos, les ciutats apareixien desertes o li tancaven les portes (com la capital Palantia i la fortalesa de Intercacia) negant-se a tractar amb ell després de correr la veu que Lucul no respectava els pactes. La falta d'aprovisionament va obligar als Romans a retirar-se perseguits pels indignats vacceos. Lucul va passar llavors al sud, per a socórrer al procònsol Servi Sulpici Galba, derrotat pels Lusitans, novament rebels, hi va hivernar a territori dels Turdetans. El 149 aC Lucul i Galba van atacar als lusitans prop de Gades, i ambdós van faltar a la paraula que donaven als qui es sotmetien. De tornada a Roma ( 148 aC) Lucul va ser acusat, però no va ser condemnat. Galba va poder deslliurar-se de ser acusat, com pretenia Cató, gràcies al seu or.