Ningxia
De Viquipèdia
Abreviació(ns): 宁 (pinyin: Níng) | |
![]() |
|
Origen del nom | 宁 níng - tranquil 夏 xià - Xia Oriental "Tranquil Xia" |
Tipus d’administració | Regió autònoma |
Capital i Principal Ciutat |
Yinchuan |
CPC Ningxia Secretari de Comité | Chen Jianguo |
Governor | Ma Qizhi |
Àrea | 66,000 km² (27è) |
Població (2004) - Densitat |
5,880,000 (29è) 89.1/km² (25è) |
PIB (2004) - per càpita |
CNY 46.04 bilions (30è) CNY 7830 (23è) |
HDI (2005) | 0.712 (26è) — medium |
Major nationalitats (2000) | Han - 79% Hui - 20% Manxú - 0.4% |
Nombre de prefectures | 5 |
Nombre de comtats | 21 |
Nombre de ciutats (31 de desembre, 2004) |
219 |
ISO 3166-2 | CN-64 |
website: |
|
Font de població i PIB: 《中国统计年鉴—2005》/ China Statistical Yearbook 2005 ISBN 7503747382 Font de les dades de nacionalitats : 《2000年人口普查中国民族人口资料》/ Tabulation on nationalities of 2000 population census of China ISBN 7105054255 |
Ningxia (Xinès simplificat: 宁夏; Xinès tradicional: 寧夏; pinyin: Níngxià; Wade-Giles: Ning-hsia; Postal Pinyin: Ningsia), nom sencer Regió Autònoma Ningxia Hui (Xinès simplificat: 宁夏回族自治区; Xinès tradicional: 寧夏回族自治區; pinyin: Níngxià Huízú Zìzhìqū), és una regió autònoma de la República Popular de la Xina, situada al nord-oest travessada pel, Riu Groc. Limita al nord amb la regió autònoma de Mongòlia Interior, a l'est amb la província de Shaanxi i al sud amb la de Gansu.
Taula de continguts |
[edita] Economia
Ningxia és una regió amb àmplies zones desèrtiques i amb seriosos problemes per a irrigar les zones agrícoles. L'agricultura es concentra en la conca del riu Groc. Entre els productes conreats en la zona destaquen la poma, el raïm i la síndria. Té importants jaciments de petroli, gas natural i carbó. Hi ha també dipòsits menors de fòsfor, or, coure i ferro. Les indústries principals de la zona són les elèctriques, metalúrgiques, tèxtils, papereres i d'alimentació.
[edita] Subdivisions
Ningxia es divideix en 5 prefectures:
- Yinchuan(银川), capital de Ningxia
- Shizuishan(石嘴山)
- Zhongwei (中卫)
- Wuzhong (吴忠)
- Guyuan (固原)
[edita] Població
Encara que no és l'ètnia mayoritaría en la regió (representen un 34,7% del total de la població), Ningxia és coneguda com la terra dels Hui. Molts d'ells són descendents dels antics comerciants procedents de Pèrsia i Aràbia que viatjaven per la Ruta de la Seda. Els trets dels Hui i els Han so molt similars; la principal diferència entre ambdues ètnies està en la religió: els Hui són majoritàriament musulmans.
[edita] Història
El territori de Ningxia havia estat ocupat des de ben antic. En el segle III aC la invadiren els yue-che, que foren expulsats el 177-165 aC pels hiong nu. En el segle XI formaria part del regne tangut i en el segle XIII fou invadida per Gengis Khan. I durant les dinasties Tang i Han (206 aC-907) fou un important centre del tràfic comercial (hi ha restes de la Gran Muralla). Però hi ha problemes de datació dels períodes perquè els anys xinesos són solars.
La llegenda parla que l’islam va penetrar a la Xina amb 3.000 guerrers enviats d’ambaixada a Tai Tsong (627-650), i diuen que el primer en introduir l’islam entre els xinesos fou Sa'id ibn Abu Waqqas (Wan-ko Ssu) el 629. Però la primera inscripció islàmica a la Xina la va fer l’emperador Tien Pao el 742. I el 757 el califa va enviar 40.000 musulmans a la Xina per a sufocar una revolta contra l’emperador.
Durant segles els musulmans es van establir arreu de Xina. En el segle XIV es creu que eren uns 4 milions a la Xina, la minoria més important, i eren presents a tots els aspectes de la vida política xinesa, però confinats en llurs comunitat, situades a tot arreu del país. Però alguns eren prepotents i maltractaven als xinesos, cosa que provocà enveges. El 1342-1347 Ibn Battuta va viatjar a la Xina, i afirmà que tenien assentaments propis. I el 1355 l'islam fou reconegut per l’emperador com a Qingzhenjiao (veritable pura religió).
Amb la dinastia Ming (1368-1644) la situació va canviar, i els obligaren a instal·lar-se a les zones frontereres del Noroest (Ningxia) i del Sud-oest (Yunnan), cosa que els dispersarà i dificultarà la seva cohesió nacional.
Després de la Revolució del 1912 seran reconeguts com a una de les Cinc Races de la Xina; es va concedir certa autonomia a les regions musulmanes del Nord-Oest, però seran controlades pels senyors de la guerra musulmans, sovint enfrontats al poder central.
El 1929 el territori de Ningxia serà separat administrativament de Gansu, i el 1932 s'hi prohibiren els matrimonis mixtes.
El 1949 la majoria donarà suport als comunistes, ja que aquests els reconegueren l'estatut nacional, foren declarats minoria nacional, i els donaren autonomia a la regió de Ningxia Hui, ja que Mao Zedong els considerava útils per a tenir bones relacions amb els països islàmics. El 1954 s'arribà a l'acord per l'autonomia, que es proclamà regió Autònoma l'octubre del 1958 mercè l’ajuda del clan Ma a Mao Zedong.
Els hui ocuparen càrrecs públics a la regió en nombre proporcional al seu percentatge a tots els nivells polítics, econòmics i socials. I es van fer nombroses obres d’infrastructura i es van construir nombroses empreses; també es va millorar la roturació de terres i obres d’irrigació. Però es distanciaren el 1957, quan començaren les crítiques antireligioses. Endemés, la part septentrional serà incorporada a Nei Mengku (Mongòlia Interior) fins el 1986, quan es fixaren les fronteres definitives. Foren focus de crítiques nacionalistes antiètniques i antireligioses, es tancaren les mesquites, i el 1958 el cap jahri dels naqshbandi Ma Zhenwu fou denunciat per “explotació”. També confiscaren les wakf, destruïren les mesquites llevat la de Nin Jia a Pequín, i foren obligats a acceptar l’educació marxista. El 1960 quatre membres del govern seran deposats per “nacionalisme”.
Després de la persecució nacional patida sota la Revolució Cultural (1966-1968), el 1971 es va crear una Assemblea Islàmica de la Xina, per a tots els pobles islàmics del país. El 1985 es va crear un Institut de Llengua Àrab, alhora que el gener del 1984 s’hi havia restaurat 1.400 mesquites.
El febrer del 1994 es produïren lluites internes entre musulmans; quatre líders sufites naqshbandi seran condemnats a llargues penes de presó per donar suport a les disputes internes entre faccions a Ningxia, on moriren 60 persones, i hi hagueren d’enviar l’exèrcit.
[edita] Enllaços externs
República Popular de la Xina | Organització territorial | ![]() |
|||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|