Pedro Laín Entralgo

De Viquipèdia

Pedro Laín Entralgo, ( Urrea de Gaén, Terol 1908 - Madrid 2001 ) fou un metge i escriptor espanyol.

[edita] Biografia

Va estudiar a la Universitat de València, on va obtenir, després d'un examen, una plaça de col·legial-becari en el llavors Col·legi del Beat Joan de Ribera de Burjassot, avui anomenat Col·legi Major Sant Joan de Ribera.

Al costat de Dionisio Ridruejo, va fundar la Revestista Escorial el 1941. Aquesta revista va encarnar l'esperit més liberal dins de la Falange espanyola. Es pretenia recuperar "el que fos recuperable" del món intel·lectual anterior a la Guerra Civil espanyola per a acabar amb l'erm cultural que s'estava convertint l'Espanya de la postguerra.

Doctor en Medicina i llicenciat en Ciències Químiques, va ocupar la càtedra d'Història de la Medicina a la Universitat Complutense de Madrid, de la qual en fou posteriorment rector durant el temps que Joaquín Ruiz-Giménez Cortés va ser ministre d'Educació.

Va ser membre de la Real Acadèmia Espanyola, de la qual en fou director, de la Real Acadèmia de Medicina i de la Real Acadèmia de la Història.

El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb l'editorial mexicana Fondo de Cultura Económica de México.

Pedro Laín Entralgo morí a Madrid el 5 de juny de l'any 2001.

[edita] Obra

La seva obra és molt variada i extensa, havent tractat els temes d'Història de la Medicina així com la Relació mèdic i malalt. En els últims anys va publicar diversos llibres sobre antropologia filosòfica en els quals va analitzar amb rigor i actualitat la naturalesa profunda del ser humà. Algunes d'aquestes obres són "Alma, cuerpo, persona" i "¿Qué es el hombre?". Van exercir profunda influència en el seu pensament José Ortega y Gasset i Xavier Zubiri.

En els seus estudis antropològics presa com punt de partida, d'una banda, les seves creences cristianes, que, de forma molt concisa resumeix en els següents punts: Déu va crear l'home a imatge i semblança seva; l'home sencer perviu després de la mort; durant la seva vida terrenal, a l'home li és possible comunicar-se amb Déu. Per altra banda, considera necessari tenir en compte les últimes aportacions de la ciència, tant en el terreny de l'evolució, com en el de la neurologia, entre d'altres. Des d'aquesta orientació, realitza una crítica del concepte de l'ànima des de Plató fins als nostres dies. Per a això es recolza en la cosmologia de Xavier Zubiri, sobretot, en l'exposició dels nivells estructurals que l'univers en la seva essència dinàmica ha produït, presentada en l'obra Estructura dinámica de la realidad.

El seu dilatat i notable bagatge intel·lectual no és obstacle perquè observi amb discreció els límits del coneixement humà. En aquest sentit, afirma que les qüestions sobre les quals cap tenir un coneixement cert no podran ser més que qüestions penúltimes; sobre les qüestions últimes només serà possible tenir un coneixement incert, probable.

Durant anys va escriure la crítica teatral de la revista La Gaceta Ilustrada, activitat que li va dur a escriure teatre també.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües