Canal d'Urgell

De Viquipèdia

El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitans.

Taula de continguts

[edita] Localització

Aquest infraestructura es troba situada a marge esquerra del Riu Segre. El seu punt d'inici és al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i despres de recorre uns 144 km. finalitza es seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida.

[edita] Historia

El projecte de regar tota la plana de l'Urgell data de temps immemorials ja durant la invasió sarraina, els arabs construiren sèquies derivades tant del Segre com del riu Corb.

Els primers estudis seriosos per a la construcció del canal varen ser ordenats pels reis Carles I (1506) i el seu fill Felip II (1554, 1574 i 1577). Projectes que per diferents motius no van prosperar.

Posteriorment en el segle XVII (1614-1726), el veí d'Anglesola, en Pere Ripoll, encapçalà una iniciativa i redactà dues memòries que recolzaren la petició, acudint al Consell de Cent. També s'ha de fer esment d'aquesta epoca al Sr. Marià Serra de Figueres que presenta l'any 1726 el memorial en reial Audiència davant del reii Felip V.

En el segle XVIII (1779-1786) foren nombroses les iniciatives promogudes principalment pel comerciant barceloní en Jaume de Duran i el ministre Marqués de la Ensenada que encarregaren un projecte a l'enginyer Bernardo Lana. En aquestos estudis ja es veu per primera primera vegada la necessitat de construir un segon Canal.

En aquesta època van treballar en diferents estudis i projectes els enginyers Tomàs Desprat, Pere Llopart, Joan Cherta, Joan Soler Faneca, i el fill d'aquest, Tomàs Soler,

Anys més tard a comenzaments del segle XIX (1815-1820), l'arquitecte Antonio Sellés fa un altre projecte que fija més acuradament el traçat del canal i fixa la presa d'aigua aprop de Ponts. Les obres d'aquest projecte s'inicien en 1.829, però les Guerres Carlinestornen a parar les obres al 1833.

Finalitzada la Guerra es dona un nou impuls i per tal de realitzar la construcció als anys 1847 i 1850 el Govern de l'Estat atorgà les primeres concessions fins que l'any 1853 la concessió es va cedir, finalment, a l'empresa Girona Germans, Clavé i Cia, la qual la traspassà, tot seguit, a la Societat Anònima Canal d'Urgell.

Un cop atorgada la concessió, els enginyers Pere de Andrés Puigdollers i Constantí de Ardanza realitzaren el projecte definitiu del Canal.

L'Enginyer Director de les obres fou el senyor Domènec Cardenal Gandasegui, el qual les inicia en el mateix any de la concessió i les acabà l'any 1861, després de superar innumerables dificultats, en especial la de la cruïlla de la serra de Montclar mitjançant un túnel de 5.000 metres de llarg.

Finalment, 350 anys despres dels primers projectes, el mes de març de 1862 és va regar la primera finca que fou la de Tarassó, del senyor Jaume Mestres, d'Agramunt.

Paral·lelament es va redactar el projecte del Canal Auxiliar, realitzat pel Enginyer de Camins, Canals i Ports, senyor Carles Valmanya Fabra. La construcció es va iniciar el 4 de maig de 1929 i va finalitzar dia 18 de juliol de 1932.


[edita] Característiques Tècniques

Encara que sempre es parla en singular, com es fa referència al recull històric parlar del Canal d’Urgell significa parlar de dos canals, i de quatre sèquies principals.

L’obra més important és el Canal Principal amb una llargada de 144,2 kms, aquest canal inicia el seu recorregut al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i finalitza al mateix riu al terme municipal de Montoliu de Lleida.

El canal auxiliar inicia el seu recorregut a l’embassament de Sant Llorenç de Montgai i acaba unint-se al canal principal al terme municipal d’Artesa de Lleida, amb una longitud total de 76,6 km.

Del canal principal deriven de les quatre Sèquies Principals,amb una llargada total de 102,6 kms.

Amb aquesta infraestrcutura es reguen 49.490 fiques que representen unes 70.242 ha.

[edita] Organització

Un cop acabat el termini de la concessió otorgat per la seva construcció, el Ministeri d'Obres Públiques va instruir expedient per determinar si el Canal d'Urgell havia de revertir a l'Estat, o bé als regants. El conflicte va acabar amb l’Ordre Ministerial de 10 d'agost de 1964 que resolgué que els regants d'Urgell havien de constituir una Comunitat General que seria titular a perpetuïtat de la concessió. de l'aprofitament de les aigües i de la totalitat de les obres precises per al reg.

La Comunitat General constituir el 24 de desembre de 1964, i el dia 17 de novembre de 1965, l'aleshores seu President, senyor Josep Solans Serentill, rebia solemnement el Canal d'Urgell de mans del Ministre d'Obres Públiques, Don Federico Silva Muñoz., i un any més tard, el 19 d’octubre de 1966, es va fer l’acte d'entrega del Canal Auxiliar tingué lloc el dia 19 d'octubre de 1966, representant a l'Administració el senyor Enginyer Director de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Don Joaquin Blasco Roig, i a la Comunitat de Regants, el seu President.

Posteriorment la resolució de data 2 de setembre de 1991, el Ministeri d'Obres Públiques declarà constituïda a favor de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell la concessió d'aigua del riu Segre, reconeguda pels RD de 3 de novembre de 1852 i de 29 de setembre de 1928 amb uns cabals màxims a derivar de 33 m3/s pel Canal Principal d'Urgell i de 8m3/s pel Canal Auxiliar, amb destinació al reg, proveïment de poblacions i usos industrials,

Els drets d'aquesta concessió es mantindran fins el dia 1 de gener de l'any 2061, d'acord amb allò que disposa la Llei d'aigües de 2 d'agost de 1985.

Per realitzar una gestió eficient de l’aigua la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell té un reglament d’usos d’aquesta aigua. Com a punt destacat d’aquest reglament cal fer esment que a causa de la gran extensió de l’àrea regable, aquesta es va dividir en vint-i-una col·lectivitats o comunitats ordinàries distribuïdes en tres zones: alta, mitjana i baixa.

Aquestes col·lectivitats gaudeixen de plena personalitat jurídica pròpia en l'àmbit de les seves competències, i es regeixen per les seves respectives Ordenances i Reglaments, sempre que no vagin en contradicció amb els de la Comunitat General.

A l’actualitat la seu administrativa de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell es troba a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, edifici construït entre el 1867 i el 1876, obre de Domènec Cardenal, que era el lloc on es dirigien les obres de construcció, i es troba situada a la localitat de Mollerussa.

[edita] Llocs d'Interès

  • Espai Cultural dels Canals d'Urgell
  • La Forestal
  • Els Nou Salts

[edita] Enllaços Externs

[edita] Bibliografia

  • GASSIÓ I MONICO, Ramon. 2002. Per les banquetes dels Canals d'Urgell. Borges Blanques.
  • JUNQUERAS I VIES, Oriol; MARTI ESCANYOL, Maria Antonia. 2003. Manel Girona, el Banc de Barcelona i el Canal d'Urgell: pagesos i burgesos en l'articulació del territori. Lleida: Pages Editors.
  • IGLÉSIES I FORT, Josep. 1968. Els conflictes del Canal d'Urgell. Barcelona.
  • MATEU GIRAL, Jaume. 1982. La pagesia catalana abans del Canal. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.
  • MATEU GIRAL, Jaume; Et al. 1996. Els tresors del Canal d 'Urgell: l'aigua com a factor transformador d'un territori. Lleida: Pagès editors.
  • RENYER, Josep. 1990. Historia del Canal d'Urgell. Fondarella: Palestra.
  • RUIZ, Trinitat. 1997. I, de sobte, l'aigua. Barcelona: Edicions 62.
  • SERRA BOLDÚ, Valeri. 1987. Los recs d'Urgell: contribució al estudi dels remeis que necessiten. Fondarella: Palestra.
  • VILA I RICARD, Jaume. 1992. Els canals d'Urgell i la seva historia. Lleida: Diputació de Lleida.