Memfis
De Viquipèdia
Memfis (antic egipci Men-Nefer i també Taui; àrab Mit Rahina o Mit Rahim) és una ciutat d'Egipte, situada poc al sud d'El Caire. Memfis és el nom que li donaren els grecs. Fou capital del nomós I del Baix Egipte. A la ciutat es pot veure el colós de Ramsés II, l’esfinx d’alabastre (de més de 4 metres d’altura i 8 de llarg que podria ser d'Amenhotep II, i que pesa 80 tones, la qual se suposa que flanquejava l’entrada al temple de Ptah), i les sales de momificació dels braus del Serapèum, en les que es conserva una taula de momificació de la Dinastia XXVI. Un altre colós en granit rosa es va trobar prop de l'anterior però avui és a El Caire.
Fou fundada abans del 3000 aC (Herodot dóna 2900 aC) per Narmer, que probablement va triar l’emplaçament d’un llogarret ja existent i va regular el curs del Nil, protegint la ciutat per un dic. El seu fill i successor, Aha, hi va bastir palaus. Llavors s’anomenava Anbu-Hey (mur blanc), i més tard, encara durant l'Imperi Antic, es va dir Hut-ka-Ptah (temple del Ka de Ptah) que va sonar als grecs com aigyptus i va donar nom al país; a l'Imperi mitjà es deia Anj-Tauy (ciutat que uneix dues terres). Fou la capital de les primeres dinasties fins que al començament de la IV, el faraó Snofru (o Sneferu) la va traslladar a Gizeh, però va tornar a ser capital amb la sisena dinastia. Tot i perdre la capitalitat al primer període entremig, la seva importància no va disminuir fins a l'Imperi nou, però amb la dinastia XVIII s’hi van fer grans obres i va romandre com una capital religiosa fins al temps del Ptolomeus.