Anníbal

De Viquipèdia

Anníbal: un retrat imaginari
Ampliar
Anníbal: un retrat imaginari

Anníbal o Hanníbal (247 aC182 aC) fou un polític i cabdill militar de l'antic imperi cartaginès. És conegut per les seves gestes durant la Segona Guerra Púnica: comandà un exèrcit per la península Ibèrica, el qual travessà penosament els Pirineus i els Alps fins a arribar al nord d'Itàlia a combatre els romans.

L'any 221 aC Asdrúbal morí assassinat a Cartago Nova, i el seu cunyat Anníbal el succeí en el comandament de l'exèrcit cartaginès.

Anníbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys que sentia una profunda animadversió contra els romans, heretada del seu pare Amílcar Barca que, a la tendra edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern envers Roma.

[edita] Continuació de l'expansionisme púnic

El camí seguit per Anníbal (en anglès)
Ampliar
El camí seguit per Anníbal (en anglès)

Abans de morir, Asdrúbal havia fet progressar el territori controlat pels púnics des de Cartagena fins al cap de la Nau a Xàbia, però Anníbal considerava que calia seguir ampliant-lo cap al nord.

A la llum del tractat romanocartaginès de l'any 226 aC aquesta possibilitat era legítima, però sempre a condició que els cartaginesos no travessessin el riu Ebre. No obstant això, en la pràctica hi havia un enutjós obstacle en el procès d'expansió: la ciutat de Sagunt.

La correlació d'aliances a Sagunt i el seu hinterland era la següent: d'una banda, Sagunt s'havia mostrat com una ciutat conflictiva per la seva divisió interna en dues faccions: la procartaginesa i la proromana, que acabà imposant-se sobre la contrària. D'altra banda, la tribu del turboletes, veïna i alhora adversària de Sagunt, era lleial a Cartago.

[edita] La presa de Sagunt

Anníbal assetjà Sagunt i la ciutat demanà ajuda a Roma, que es limità a exigir-li a Anníbal que retirés el seu exèrcit. Després de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigué (any 218 aC). Roma, immediatament, li declarà la guerra a Cartago. És el començament de la segona contesa bèl·lica entre romans i cartaginesos. Vegeu l'article Guerres púniques.

[edita] El final d'Anníbal

Després d'haver estat derrotat a la batalla de Zama (202 aC), Anníbal fou obligat a signar la pau amb Roma. Un cop instal·lat a Cartago, participà activament en política al capdavant del partit democràtic, i es féu nomenar sufet, un càrrec equivalent al de cònsol romà.

Set anys després de la desfesta de Zama, Cartago s'havia recuperat del desastre i gaudia d'una prosperitat extraordinària, que Roma observava recelosa. L'arribada d'uns ambaixadors romans a Cartago provocà en l'ànim d'Anníbal el temor que haguessin vingut per agafar-lo pres. Aleshores, s'exilià en secret i s'establí a l'Àsia Menor, on intentà aixecar una revolta contra Roma. En descobrir-se els seus plans, es refugià a la cort del rei Prúsies de Bitínia, però els romans el reclamaren novament. Amenaçat, trià suïcidar-se. Era l'any 183 aC.

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.