Judea romana
De Viquipèdia
Judea fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria. El 41 Claudi la va incloure al regne del seu amic Herodes Agripa però la unió nomes va durar fins a la seva mort el 44 i es va retornar a la situació anterior. El 66 va esclatar la revolta dels jueus, però Galilea fou reconquerida pels romans el 67, i Judea i Idumea el 68; Samària va ser dominada entre el 69 i el 70 i el temple fou destruit l'any 70; la resistència a Masadà va durar fins el 73.
Fins l'any 41 Judea fou una prefectura i després del 44 una procuradoria. Després de la revolta de Bar kochba (132-135) es va establir la província de Palestina oficialment província de Siría-Palestina.
La capital fou Cesarea.
Una vegada deposat Arquelau l'any 6 (vegeu Regne de Judea) el seu domini fou unit a la província de Síria sota administració d'un prefecte o un procurador subordinat del governador de Síria. El mateix va passar quant va morir Herodes Filip, fins que Cal·lígula va formar un regne per Herodes Agripa, al que es va afegir la tetrarquia de Lisànies i mes tard, deposat Herodes Antipes, també la seva; Claudi hi va afegir Judea i Samària, però a la seva mort el regne va revertir a Roma, tornant a quedar unit a la província de Síria. A la mort d'Herodes rei de Calcis, aquest territori fou donat a Herodes Agripa II, però bescanviat per les tetrarquies de Herodes Filip i Lisànies a les que Neró va afegir part de Galilea (la part tocant al llac Tiberíades) i la ciutat de Julias a la Decàpolis. Aquestos dominis van tornar a Roma en temps de Trajà.
Es va establir una divisió en toparquies que Flavius Josefus i Plini esmenten (Plini n'esmenta 10 i Josefus 8):
- Jericó
- Emmaus
- Lydda
- Joppa
- Acrabata
- Gophna
- Thamna
- Bethleptaphene (Pella?)
- Oreine (on era Jerusalem)
- Herodium
Hi havia dos cohorts auxiliats a Jerusalem a la fortalesa Antònia amb uns mil homes, i una tercera cohort a Cesarea, la capital. Dos cohorts d'infanteria (una d'elles la Cohors I Sebastenorum formada per samaritans) i una de cavalleria (Ala I Sebastenorum formada per samaritans) servien per tota la província. Altres tres cohorts eren la Cohors Prima Italica Civium Romanorum, la Cohors Secunda Italica Civium Romanorum i la Cohors Prima Augusta (d'italians). De la darrera cohort no es coneix el nom. Després de l'any 70, la Legio X Fretensis, sota comandament del procurador, va estacionar permanement a Judea.
[edita] Prefectes
- Coponius 6-9
- Marcus Ambibulus 9-12
- Annius Rufus 12-15
- Valerius Gratus 15-26
- Ponci Pilat (Pontius Pilate) 26-36
- Marcellus 36-37
- Marulus 37-41
- Al regne d' Herodes Agripa 41-44
[edita] Procuradors
- Caius Cuspius Fadus 44-47
- Tiberius Julius Alexander 47-48
- Paulo Ventidius Cumanus 48-52
- M. Antonius Felix 52-58
- Porcius Festus 58-60
- Lucceius Albinus 60-64
- Gessius Florus 64-66
- Revolta jueva 66-73
- Sextus Vettulenus Cerialis 70-71
- Licilius Bassus 71-73
- Liverius Maximus 71-73
- Flavius Silvius 73-81
- Cneus Pompeius Longinus vers 86
- S. Hermetidius Campanus vers 93
- Atticus vers 100
- C. Julius Quadratus Bassus 103-105
- Q. Roscius Coelius Pompeius Falco 105-107
- Tiberianus vers 114
- Guerra romano-jueva 115-117
- Lucius Quietus 116-117
- Quintus Tineius Rufus vers 132
- C.Q. Certus Publius Marcellus vers 135