Josep Soler i Sardà
De Viquipèdia
Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, 25 de març de 1935) és un dels compositors i assagistes catalans més destacats.
Començà els estudis a la seva ciutat natal amb Rosa Lara fins que el 1960 marxa a París per estudiar amb René Leibowitz, deixeble de Maurice Ravel i Anton Webern i amic d'Arnold Schönberg. Aquest mateix any i fins el 1964 aprèn harmonia, contrapunt, orquestració i fuga del mestre Cristòfor Taltabull, deixeble de Max Reger. Aquestes influències marcaran directament el seu estil de composició.
Durant la dècada del 1960 promogué activament la música contemporània a Catalunya. Ha tingut nombrosos alumnes, destacant la seva etapa com a professor al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i a partir del 1980 com a director del Conservatori Professional de Música de Badalona.
De la seva música en destaca la filiació estètica germànica, un profund sentiment religiós i un marcat caràcter pessimista que tanmateix deixa una porta oberta a la salvació, tal com comenta Ángel Medina a l'assaig sobre l'autor Josep Soler: música de la pasión (ISBN 84-89457-08-5).
Soler començà amb un estil estrictament dodecafònic que desenvolupa en un atonalisme lliure influït per l'expressionisme de Gustav Mahler, Richard Strauss i la Segona Escola de Viena, destacant entre aquest col·lectiu Alban Berg. A partir dels anys 90 desenvolupa un sistema harmònic personal basat en l'acord de Tristany i l'acord místic d'Alexander Scriabin.
És membre de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi i obtingué els premis de l'Òpera de Montecarlo (1964), Ciutat de Barcelona (1962 i 1978) i el Premi de Composició Óscar Esplà (1982). L'any 2001 rebé el Premi Nacional de Música de Catalunya en reconeixement a la seva important i dilatada carrera que comprèn més de dues-centes partitures.
Entre les seves obres musicals destaquen:
- 16 Òperes, entre elles:
- Edipo y Yocasta (1972) amb text de Sèneca. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el (1986) encara que anteriorment es va interpretar com a oratori el (1974) al Palau de la Música Catalana
- Jesús de Natzaret (1974/2004)
- Murillo (1989) òpera de cambra amb text de Rainer Maria Rilke
- Instrumentació i edició de Pepita Jiménez, d'Isaac Albéniz
- El mayor monstruo: los celos (1999) amb text de Calderón de la Barca
- El Jardí de les Delícies (2004) amb text de Jacint Verdaguer
- 7 simfonies
- 3 concerts per a piano
- concert per a viola
- concert per a violoncel
- concert per a violí
- concert per a percussió i orquestra
- Diversos oratoris per a coral, solistes i orquestra, com ara:
- Pasio secundum Ioannem (1962)
- Vespro della Beata Vergine (1989)
- Diversos Lieder, entre ells el Mater Dolorosa (1991)
- Diverses cantates de cambra, com ara:
- Passio Jesu-Christi (1968)
- Mahler-Lieder (1992)
- 4 trios de corda
- 2 trios amb piano
- 7 quartets de corda (1955/1995)
- 2 sonates per violí
- 2 sonates per viola
- 3 sonates per violoncel
- Concert per clavicèmbal i 5 instruments (1969)
- Concert de cambra per piano i instruments (1989).
- Abundant música per piano i orgue, entre la que destaca:
- Preludi Coral i Tocatta (1958)
- Llibre d'Orgue de Santa Maria de Vilafranca (1996)
- 16 Sonates per piano
- 6 volums d'Harmonices mundi (I, IV, V i VI per piano; II i III per orgue, 1977/1998)
Com a escriptor destaquen:
- Fuga, técnica e historia (1980)
- La traducció de Los nombres Divinos y otros escritos (1980) del Pseudo-Dionís Areopagita (2006 nova edició ampliada)
- Victoria (1983)
- Poesía y Teatro litúrgico del Antiguo Egipto. Una selección (1993)
- Escritos sobre música y dos poemas (1994)
- Tiempo y Música (1999), en col·laboració amb Joan Cuscó.
- Otros escritos (1999)
- Nuevos escritos (2003)
- J. S. Bach-Una estructura del dolor (2004)
- Música y ética (2006)
Existeix una àmplia discografia entre la que destaquen els següents enregistraments:
- Quintet per a instruments de vent (1994) conjuntament amb obres de Guinjoan, Sardà, Pérez-Bufill, Civilotti, Roger i Grèbol
- Lachrimae or Seven Teares (1994) amb obres de Marco, Taverna Bech, Rodríguez Picó, Grèbol, Bosch i Villa-Rojo
- Nocturn per a piano núm. 7 i Sonet 295 del Michelangelo (1996) conjuntament amb obres de Marco, Brotons, Barce, Sardà, Sanz, Cano i Calandín
- Variacions i Fuga sobre un tema d'Alban Berg i Sonata per a viola i piano sobre un tema de Giuseppe Verdi (1998) conjuntament amb obres de Gerhard i Briche.
- Escena amb cranis, Introducció, Fuga i Giga, Au pays de la soif et de la peur, Paisatge amb cranis (1998) amb obres de Hindemith
- Ver Sacrum (1998) amb obres de Sardà, Taverna Bech, Civilotti i Wort
- Sonata núm. 10, Nou peces del ritual de difunts, Tres peces pel ritual de la Trinitat (1998)
- I com el cant del rossinyol... (2001) conjuntament amb obres de Puértolas, Montsalvatge, Mestres Quadreny, Humet, Guinjoan i Llanas
- Sonata IX (2001) amb obres de Berg i Strauss
- Murillo (2005)