Iniciativa per Catalunya Verds

De Viquipèdia

Iniciativa per Catalunya - Verds
Imatge:ICVnou.JPG
Partit polític català
President Joan Saura i Laporta
Secretari general
Fundació Febrer del 1987
Seu C/ Ciutat, 7
08002 Barcelona
Ideologia Ecosocialista
Diputats 12 diputats al Parlament de Catalunya
1 diputat al Parlament Europeu
Partit europeu European Greens
Publicació oficial Treball
Lloc web www.ic-v.org


Logotip d'ICV
Ampliar
Logotip d'ICV
Les tres banderes d'ICV
Ampliar
Les tres banderes d'ICV
Les tres banderes d'ICV amb nom complert
Ampliar
Les tres banderes d'ICV amb nom complert

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és un partit polític ecosocialista d'àmbit català.

Taula de continguts

[edita] Orígens i partits intervinents en la formació

[edita] El naixement de la federació Iniciativa per Catalunya

El 23 de febrer de 1987, sota el nom d'Iniciativa per Catalunya (IC), es crea una federació de partits polítics formada inicialment pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). La nova federació també incorpora independents i persones provinents dels moviments socials.

Creada sota l'impuls del PSUC, el partit fundador més important, IC no només pretén recomposar l'espai comunista català, greument afectat per la crisi interna i electoral de principis dels vuitanta, sinó que busca construir un nou discurs polític fruit de les tesis eurocomunistes i obrir-se cap als nous moviments socials.

Al igual que sempre havia fet el PSUC amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE), IC manté l'obediència catalana i la seva sobirania respecte d'Esquerra Unida (IU en les seves sigles en castellà, una formació bastida a l'Estat Espanyol pel PCE i altres partits en un procés similar al que havia iniciat IC) i és limita a establir acords electorals i parlamentaris amb IU.

En aquesta època el màxim dirigent de la formació és Rafael Ribó, provinent del PSUC.

Ben aviat però aquesta recerca d'un nou discurs polític allunyat del comunisme clàssic porta les seves tensions i el 1989 el PCC abandona IC. Per contra, el PSUC i l'ENE van cedint progressivament a IC la seva sobirania, congelant la seva activitat interna en favor de la federació, que de facto, actua ja com un únic partit polític.

Paral·lelament a aquests moviments, i com un dels seus múltiples desencadenants, es realitza un procés d'unificació comunista que porta a la reintegració al PSUC de l'organització Bandera Roja i dels restes del Partit del Treball de Catalunya, si bé el PCC rebutjarà la reunificació.

[edita] La Coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds

Superada aparentment aquesta primera crisi, el 1995 IC conforma una coalició electoral, anomenada Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV), a la que s'integra, a part, lògicament, de la pròpia IC, l'organització Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) i novament el PCC, aconseguint millorar els resultats electorals.

Tanmateix, tant al si de la federació IC, com en la mateixa coalició IC-EV, es mantenen les diverses tensions ideològiques i organitzatives que havien portat a la desvinculació del PCC d'IC el 1989.

A nivell organitzatiu hi ha diferències sobre si els partits integrants han de cedir completament la seva sobirania a IC i conformar aquesta com un partit únic, o si per contra, IC-EV ha de ser una plataforma electoral i programàtica però mantenint la independència de cada partit. Aquesta discussió orgànica va molt lligada a la discussió ideològica sobre si IC ha d'evolucionar més enllà del comunisme o bé ha de limitar-se a ser un àmbit comú de treball programàtic i electoral. També hi ha diversos punts de vista a nivell estratègic, especialment sobre quina política d'aliances cal dur a terme envers el Partit Socialista.

Fruit de totes aquestes tensions la coalició es trenca el 1997 quan el PCC abandona la coalició i, alhora, un sector del PSUC contrari a la seva dissolució a l'interior d'IC forma el PSUC-viu. Aquests dos partits, junt amb algunes altres organitzacions més petites creen Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i estableixen relacions amb IU. Això al seu torn comporta que IU i IC trenquin la seva col·laboració a nivell estatal.

A l'interior de l'altre soci de la coalició, Els Verds (CEC), també hi ha diverses tendències que porten a la fragmentació del partit en petits grups, alguns s'integren a IC, d'altres a EUiA i d'altres intenten bastir el seu projecte independent.

Tots aquests fets comporten un daltabaix electoral en tots i cada un dels grups que han sorgit d'IC-EV.

[edita] Consolidació d'Iniciativa per Catalunya Verds

Desprès de la crisi trobem doncs que l'ENE i el PSUC han cedit definitivament la seva sobirania a IC i que aquesta està disposada a avançar cap a un nou projecte polític que se sap que no vol renunciar al caràcter alternatiu del comunisme enfront del capitalisme però que, en no seguir els seus postulats, ha de construir un marc conceptual nou.

Així s'aprova una nova definició del partit com a ecosocialista, s'adopta el nom d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), i es conforma un únic partit. Poc desprès (2002) s'adopta el nom actual d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).

Paulatinament el nou projecte d'ICV va recuperant els seus resultats electorals i l'any 2000 Joan Saura relleva Rafael Ribó al capdavant del partit.

El 2004 la formació Els Verds-Esquerra Ecologista (EV-EE) -un petit partit ecologista provinent de la fragmentació de Els Verds (CEC)- ingressarà a ICV dissolent-se al seu interior.

En l'àmbit local, des dels seus orígens, ICV té establert un protocol de col·laboració amb diversos col·lectius independents agrupats a l'Entesa del Progrés Municipal (EPM).

[edita] Representació institucional

En el darrer cicle (a partir del 2003) ICV i EUiA ha recomposat les seves relacions sobre la base d'acords electorals i programàtics, però aparcant el projecte d'unificació orgànica que tants desacords ha causat en el passat i optant per una formula de coalició electoral. Les relacions entre les dues formacions s'articulen ara en un Consell Coordinador. Això ha comportat, de retruc, el restabliment de relacions amb IU.

Els resultats electorals de la coalició han continuat progressant i actualment aquesta ostenta representació als principals Ajuntaments del país; al Parlament de Catalunya –dotze diputats i diputades (tres dels quals d'EUiA)-; al Congrés dels Diputats –un diputat Joan Herrera i una diputada Carme García, (integrats al grup parlamentari Esquerra Verda, format per IU, ICV i EUiA), al Senat (dos senadors, aquí sota la llista unitària de l'Entesa Catalana de Progrés conjunta amb PSC i ERC i de la que no participa EUiA) i al Parlament Europeu (on ICV s'integra amb el seu diputat –Raül Romeva- al Partit Verd Europeu –del que ICV és un dels partits fundacionals- mentre que EUiA, a través d'IU, s'integra al Partit de l'Esquerra Europea).

Arran de les eleccions de novembre de 2003 ICV i el seu soci EUiA, es van integrar en el Govern tripartit de la Generalitat de Catalunya sota presidència Pasqual Maragall i amb la presència de dos consellers d'ICV, Joan Saura (Relacions Institucionals i Participació) i Salvador Milà (Medi Ambient i Habitatge).

La primavera de 2005 el govern va patir dues crisis de govern que van propiciar primer el relleu de diversos consellers i conselleres (entre ells Salvador Milà, que va ser substituït per Francesc Baltasar, també d'ICV), i poc desprès l'abandó del govern per part d'ERC.

A nivell local ICV (conjuntament amb EUiA i les EPM) ostenta una vintena d'alcaldies i té uns quatre cents regidors i regidores. ICV participa també del govern de la ciutat de Barcelona (la cap de llista és Imma Mayol) amb un pacte de progrés amb ERC i PSC, i en fórmules similars a moltes ciutats i pobles de Catalunya.

[edita] Ideologia i principis programàtics

En els documents definitoris d'ICV apareixen sovint les expressions ecosocialisme, ecopacifisme, esquerra transformadora, esquerra alternativa o esquerra verda nacional.

Segons la pròpia definició, Iniciativa per Catalunya Verds és una organització de l'esquerra verda nacional que lluita per una societat d'homes i dones, lliures i iguals, en un planeta habitable i que, amb la més amplia participació ciutadana, impulsa la construcció d'una majoria social i política d'esquerres a Catalunya.

[edita] Estructura organitzativa

L'estructura organitzativa ha anat evolucionant al llarg dels anys des del model jeràrquic centralitzat de la tradició comunista que es va adoptar en un principi fins al model actual amb trets més horitzontals, influït pels moviments socials.

Fruit d'aquesta concepció actualment la presidència d'ICV i les persones cap de llista o dirigents d'organització local són escollides en eleccions primàries internes; s'ha regulat un procediment de consulta interna mitjançant referèndum vinculat on poden participar tots els afiliats i afiliades del partit, procediment que és obligatori per a les decisions més rellevants, fet que comporta una traslació de la sobirania cap als i les militants de base; i s'han adoptat polítiques d'igualtat de gènere que garanteixen un presència mínim del 40% de cada sexe en els òrgans de direcció del partit.

El màxim òrgan d'ICV és l'Assemblea Nacional que és reuneix, com a mínim, un cop cada quatre anys i que té competència exclusiva en la fixació dels principis del partit, del seu manifest programa i de les normes de funcionament.

L'Assemblea Nacional escull un Consell Nacional que és el màxim òrgan entre assemblees. Aquest escull una Comissió Permanent per tal d'executar i fer seguiment dels seus acords i una Secretaria Política que dirigeix l'activitat diària del partit coordinada pel president o presidenta d'ICV.

ICV s'organitza territorialment a través d'agrupacions comarcals i locals i a nivell polític en àmbits temàtics i programàtics. Així mateix manté un protocol de col·laboració amb l'organització juvenil Joves d'Esquerra Verda (JEV) –anteriorment Joves amb Iniciativa (JIC), formada per la confluència de les joventuts polítiques del PSUC i l'ENE–.

[edita] Símbols

La bandera d'ICV és la vermella amb el logotip, però s'utilitza també amb els colors verd (pels ecologistes) i morat (considerat el color del moviment antiglobalització i alternatiu i símbol del feminisme).

Els himnes del partit són Els Segadors i La Internacional.

El principal òrgan d'expressió d'ICV és el periòdic Treball fundant pel PSUC el 1936.

[edita] Enllaços externs

[edita] Articles relacionats

[edita] Bibliografia

  • RIUS i PINIÉS, Marc "INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (1987-2004) Una història de l'esquerra verda de Catalunya". Fundació Nous Horitzons. Barcelona. 2005.
En altres llengües