Neolític magrebí

De Viquipèdia

El Neolític al Magreb té una uniformitat cultural a tota la regió i el Sàhara, amb un neolític de tradició capsiana al Sàhara i a l'oest de Algèria i alhora un neolític de Marroc i Tunísia de tradició Iber-Mauritana; a les zones on no existia cap de les dues cultures es troba un neolític típic saharià-magrebí.

El Capsià Neolític va donar pas a una cultura Neolítica de tradició capsiana, caracteritzada pels micròlits, que va arribar a un gran desenvolupament cap el 3.000 aC. Per la mateixa època s'observa l'aparició d'una cultura magrebí de les coves.

Per la mateixa època a la zona sahariana i Marroc arriba a un fort desenvolupament l'art rupestre, probablement coincidint amb el trasllat a aquestes zones de pobladors de cultura capsiana neolítica, havent-se trobat gravats notables a parets rocoses d'aquestes regions i en general a tota la zona entre les Muntanyes dels Nemenchas fins a Marroc, passant per la regió de Djelfa, las rodalies de Tiaret, i l'Atles Occidental. És un art amb molts animals (elefants, rinoceronts, búfals, lleons, girafes, antílops) que descobreixen un poble de caçadors, però també ovelles, anyells i ases, propis de pobles de pastors. Apareixen alguns esquemes de figures humanes similars als de la Cultura de les coves de la Península Ibèrica.

A partir del 3.000 aC. estan acreditats els contactes entre Europa (la Península Ibèrica) i el Magreb i a l'inrevés. També estan acreditats contactes entre el Magreb i algunes illes (Sicília, Malta, Sardenya, Còrsega), on arribaren navegadors magrebins potser ja després del 2.000 aC. Però, fins i tot amb aquests viatges, la majoria de les influències culturals i les innovacions procedeixen d'orient (per exemple el gos i d'altres animals casolans, procedents d'Egipte; la ceràmica cardial; els cereals), encara més tard s'escampa la ceràmica campaniforme sorgida a Andalusia, però d'una influencia inicial oriental.

Cap el 2.000 aC. arribaren al Magreb, des la península ibèrica, diverses influències: la cultura dolmènica i la cultura del Vas Campaniforme (els dolmens del Magreb son de reduïdes dimensions); las sepultures en forma de sitges o cistes, i els gravats rupestres. Les sepultures de cistes son característiques d'algunes cultures (com la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya) entre elles la de la cultura de El Argar o Agar (cap 1.500 aC.) que correspon al Neolític final.

La Cultura del Vas campaniforme presenta algunes troballes al Magreb, però en menor nombre que al sud de la Península Ibèrica. Sembla clar que el Magreb fou zona receptora d'aquesta cultura durant el Calcolític Magrebí cap al 1.700 aC-1.200 aC, època caracteritzada per una gran pobresa i una dependència de les regions mediterrànies.

Cap el 1.500 aC. arribaren al Magreb guerrers armats amb espasa i javelina, que criaven cavalls, i establiren una nova cultura sobreposada a la de pastors existent. Aquests pobles bel·licosos, amb un armament similar al dels actuals Tuareg, introduïren el cavall àrab, el carro, les armes i el metall. Es tractava segons sembla dels pobles Garamants i Gètuls històrics, constructors de monuments funeraris, i que adoraven al “Carner Solar”. Per la mateixa època una emigració per mar d'habitants de la costa marroquí, potser fugint dels invasors, va poblar les Illes Canàries. Aquests emigrants presentaven trets racials cromagnonoides, conservats també a Marroc. També a la mateixa època la regió va sofrir múltiples influencies mediterrànies: els dolmens d'Algèria i Tunísia deriven dels del sud d'Itàlia i Sardenya; els sepulcres excavats a les roques (“Hauanet”) del nord de Tunísia, semblen també ser originaris del sud d'Itàlia; la ceràmica modelada i pintada (anomenada bereber o cabila) estesa per tot el Magreb, procedeix d'orient a través de Sicília.

A l'època en que acaba el Neolític magrebí, la població local era sedentària, amb grans necròpolis, practicava l'agricultura i la ramaderia i modelaven i decoraven la ceràmica inspirats en tècniques de la Mediterrània oriental. La civilització urbana donava els seus primers passos.