Pessinus

De Viquipèdia

Pessinus o Pesinus (grec Pessinous) fou la principal fortalesa del tolistobois (tolistoboii) del occident de Galàcia, a la vora del riu Sangarios a poc mes de 20 km del seu naixement i similar distancia de Germa, a la via entre Ancyra i Amorium. El seu nom derivava d'un deu caigut (caiugut es diu en grec pesein) dels cels. Tenia un gran temple dedicat a la deessa Rhea o Cibeles que els nadius anomenaven Agdistis; els sacerdots del temple foren els governants de la ciutat, però sota domini romà van perdre casi totes les seves prerrogatives.

El 204 aC una ambaixada romana va anar a Pessinus per preguntar al oracle si era correcte el que deien els llibres sibil·lins de que la seguretat de la ciutat de Roma depenia del seu trasllat. Els reis de Pèrgam van adornar el santuari construint un nou temple amb pòrtic de marbre blanc. El culte a la deessa va continuar durant tot el període romà, republicà i imperial i Julià l'Apòstata va adorar a la deessa al seu temple.

Al segle IV fou la capital de la província de Galàcia Salutaris. La ciutat desapareix de l'història al segle VI. Les seves ruïnes, en força bon estat (especialment el teatre), encara es conserven a uns 15 km de Sevri Hissar.