Bisbat de Nimes

De Viquipèdia

El Bisbat de Nimes és una divisió eclesiàstica de França, centrada a la ciutat de Nimes, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó i que comprèn el departament del Gard.

La regió fou evangelitzada segons la llegenda per Sant Celedoni o per Sant Honest (apòstol de Navarra) i company de Sant Serni apòstol de Tolosa. Cap al segle III s'esmenta a Sant Baudili; més tard Sant Felix és esmentat com a bisbe el 407 quan fou martiritzat pels vàndals. El Bisbat existia probablement des del 396. El primer bisbe conegut és Sedati, que va anar al Concili d'Agde el 506. Altres bisbes importants foren Sant Joan (cap al 511-526) i Sant Remisari (633-640). Més tard foren bisbes Bertrand de Languissel (1280-1324) confessor de Bonifaci VIII; el cardenal Guillaume d'Estouteville (1441-1449); el cardenal Guillaume Briconnet (1496-1514), l'orador Fléchier (1687-1710), el polemista Plantier (1855-1875) i el predicador Besson (1875-1888).

El bisbat fou unit el 1801 a la diòcesi d'Avinyó però fou restablert el 1821 i el 1877 va incloure els d'Usés i Alès prenent el nom de Bisbat de Nimes (Uzès-Alais).