Josep Coll i Ligora
De Viquipèdia
Josep Coll i Ligora (Llançà, 19 de gener del 1893 – Cassà de la Selva, 10 d'agost del 1965) extraordinari intèrpret de tenora, compositor de sardanes i pedagog.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Per bé que nascut a Llançà, en Coll passà els anys de l'infantesa a Sant Pere Pescador, on s'establí la seva família. A causa de la seva afició musical, el seu pare l'envià diàriament per aprendre de solfa a en Joan Duran, de l'Armentera.
De molt jove ja actuà amb les cobles La Principal de Santa Coloma i l'Aliança Vigatana, i als 21 anys formà part de la Unió Cassanenca. La Selvatana (1915-1923), La Principal de la Bisbal (1923-1929), Barcelona (1929-1932) i Principal de Cassà (1932-1936) foren les següents etapes com a instrumentista. Acabada la Guerra Civil tornà a la Selvatana, per passar poc després a la cobla Els Montgrins, on hi tocà la tenora del 1942 al 1944 i hi exercí de director els anys 1942-1943. En aquesta formació coincidí amb el seu germà Baldiri Coll i Ligora (tible 1943-1945, director 1944-1945). La seva darrera formació seria novament la cobla Barcelona (1945-1957), on es jubilà. Al llarg de la seva carrera col·laborà en gran nombre de gravacions de sardanes amb les diverses cobles on tocà.
La seva producció sardanista comprèn una norantena de peces i ha estat força oblidada. La majoria de les seves sardanes va ser composta per a lluïment d'un instrumentista i les dues sardanes seves que s'interpreten més regularment, El sereno i Búfalo Bill, ho són (per a tenora i fiscorn, respectivament).
En Ricard Viladesau li dedicà la sardana A en Josep Coll.
[edita] La tenora metàl·lica
A iniciativa dels mestres Francesc Pujol i Pons i Josep Serra i Bonal, es va fer construir una tenora metàl·lica que utilitzà entre el 1931 i la seva jubilació, vint-i-sis anys més tard. D'aquell instrument n'extreia un so personal i inigualable, que abastava els tons més greus i més aguts. Al concurs de cobles que la Generalitat de Catalunya convocà el 1932, i que guanyà la Cobla Barcelona, en Pau Casals, jurat, felicità efusivament en Coll per la sonoritat igualada de l'instrument. Es conserva al Museu de la sardana, a Girona.
Al Mètode per a tenora i tible, en Coll justifica el fet de fer una tenora metàl·lica i canviar-ne el trepatge i les distàncies entre forats respecte a les tenores normals: "[buscava] aconseguir un so més homogeni, més brillant i menys nasal, ja que, aquelles, en llur construcció deficient i rudimentària , tenen el so dels tres registres desequilibrat: els greus són massa amples i els aguts massa grossos en comparació amb els sons mitjans".
Més modernament, Aureli Vila emprà una tenora metàl·lica quan tocava a la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.
[edita] Obres
- Angúnia i goig (1954), poema per a cobla
[edita] Sardanes
- A punta de sol
- L'Antònia enamorada
- Barrillonenca (1953)
- Búfalo Bill, obligada de fiscorn
- De Cassà a Ceret
- El Duc i la Quica (1945), obligada per a 2 tibles
- Enric, xiulem?, obligada de flabiol
- L'entremaliada Mercè (1946)
- L'illa de Tossa (1946)
- M'escoltes, obligada de fiscorn
- La mar serena
- Maria, obligada de tible
- La Mercè dansaire
- La Nuri gracienca (1947)
- Paquita i Nora (1947)
- Pescant granotes
- La petita Angelina (1946)
- Refila i canta, obligada de tible
- Retorn (1947), obligada de fiscorn
- La sirena i el pastor
- La taverna d'en Joan
- La vila de Cassà (1959)
- Verdú a Sant Pere Claver (1954)
- El Xixi, obligada de tible
- Revesses: L'aranya i les papallones, Ja m'ho pensava, Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tan sols, Si bé l'escolteu, la traureu
[edita] Sardanes per a lluïment de tenora
- Adéu-siau (1957), obligada
- Als amics Coscolla (1949), per a dues tenores
- L'amic Catllà (1945)
- L'amic Joan
- Angeleta, dedicada a la seva muller, Àngela Teixidor
- Apa camina
- Aromes d'estiu
- Cant a la vida, obligada
- Competència, per a tenora i tible
- Els dos serenos, nova versió d'El sereno
- Dos solistes, per a tenora i tible
- En Cufí flequer (1956), per a tenora i tible
- Escalant l'infinit
- Expectació, obligada de tenora i tible
- Flor de maig, obligada de tenora i tible
- Garriguella
- Jorn naixent
- Recordant (<1932), obligada
- El sereno
- Sempre per tu (1950)
[edita] Bibliografia
- Josep Coll Ligora Mètode de tenora i tible Caçà de la Selva, 1933 (Barcelona: Impremta Elzeviriana)
- 2a. edició, Cassà de la Selva: s/n, 1981