Taigà
De Viquipèdia
Taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred
La taigà s'esten generalment per sobre dels 60º de latitud nord fins arribar a la zona de la tundra. Pel sud limita amb el bosc caducifoli temperat.
La paraula taigà és un prèstec de l'idioma rus i es fa servir tant per euràsia com per a nordamèrica que són els únics llocs on s'estèn aquest tipus de vegetació ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos. Bosc boreal de coníferes és un sinònim de taigà
Ocupa grans extensions dels països escandinaus, nord de Rússia ( especialment a Sibèria), parts de Mongòlia i del Nord de la Xina,el Canadà en la seva major part i l'extrem nord dels Estats Units.
Taula de continguts |
[edita] Clima de la taigà
- Es tracta d'un clima fred continental on les diferències entre les temperatures mitjanes d'hivern i les d'estiu van des de uns 20º (Finlàndia)a més de 60ºC (Sibèria oriental).
- A l'hivern les temperatures estan sempre per sota de zero i les glaçades nocturnes continuen durant la primavera segueix un curt període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals d'estiu ja torna a glaçar.
- La temperatura mitjana pot ser encara positiva en els llocs relativament temperats 4 o 5ºC anuals però en general és negativa de -5 a -15ªC.
- L'hivern és molt fred però a gran part del bioma en aquesta estació hi neva poc per la presència d'un persistent anticicló aquest fa també que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent. Per l'alta latitud durant l'època freda les hores de llum són molt poques.
- A l'estiu (temperatures mitjanes entre 12 i 19ºC)és quan es produeix gairebé tot el creixement vegetal ajudat pel fet que es quan plou més (la pluviometria anual varia entre 500 i 200 litres) i és major la llargada dels dies.
[edita] Sòls
- A la major part d'aquest bioma el sòl està perpetuament glaçat i només es fon la capa superficial, poc més d'un metre, on arrelen la vegetació.
- Els sòls són àcids i pobres en nutrients sotmesos a un intens rentatge i amb l'activitat biològica reduïda per l'escassedat de microorganismes i activitat biològica en general.
[edita] Flora i vegetació
- Són poques les espècies capaces d'adaptar-se i sobreviure a la taigà però les que ho aconsegueixen ocupen gran part del territori i per tant la vegetació domina el paisatge.
- A la taigà hi creixen principalment coníferes: Pi roig (Pinus sylvestris) que és una subespècie diferent de la que creix en llocs més meridionals com Andalusia habita en els llocs més secs de la taigà. Diferents espècies d'avets i Picea es troben a euràsia i nordamèrica on la flora és més rica perquè després de les glaciacions la vegetació no ha trobat obstacles geogràfics per espandir-se.
- Bedolls i pollancres també es troben com a successió natural després dels incendis o al costat dels rius.
- Diferents tipus de molsa recobreixen el sotabosc
- Entre els petits arbusts és molt corrent el nabiu vaccinum myrtillus
[edita] Fauna
- Entre els grans mamífers destaca l'os bru o gris. Els rens (caribú a nordamèrica)es refugien a la taigà durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. L'ant és un gran cèrvid més meridional que els rens El llop la guineu i el senglar (de mida més grossa que els que viuen en latituds més meridionals)són sempre presents. També hi ha molts petits mamífers i nombroses espècies d'ocells.
[edita] Població humana
- El 60% de la gent que habita per sobre dels 60ª de latitud nord és finlandesa, dit d'una altra manera hi ha uns 10 milions d'habitants a la taigà i la densitat de població no arriba ni ha un habitant per kilòmetre quadrat al nord del Canadà.
A la taigà s'hi poden establir pocs cultius (ordi,patates,cebes, plantes farratgeres) i l'agricultura es practica a petita escala. l'explotació forestal demanda actualment poca mà d'obra. Antigament era molt important la caça de pells precioses amb trampes (marta, castor etc)cosa que va ser un impuls per a la colonització. La mineria (or i diamants)actualment és important a la Sibèria oriental.