Sistema Galileo

De Viquipèdia

El sistema de navegació per satèl·lit Galileo és una alternativa de la Unió Europea a l'actual constel·lació GPS dels Estats Units i del GLONASS rus. Pren el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei i està previst que sigui operatiu al 2010.

Les millores que ofereix Galileo respecte GPS són les següents:

  • Millor precisió per a tots els usuaris.
  • Millor cobertura en latituts extremes (nord d'Europa, sud d'Àfrica i Amèrica).
  • Independència d'un sistema controlat pels Estats Units de cara a finalitats tàctiques i comercials.
  • La senyal emesa inclou la correcció sobre la posició real del satèl·lit

Galileo és concebut com un projecte civil, destinat a millorar la seguretat en el transport, especialment aeri i naval. GPS en canvi, neix com un sistema tactic militar que posteriorment s'explota comercialment (això sí, després de degradar la qualitat del servei per tal d'oferir molta menys precisió que el d'ús militar).

[edita] Història

El projecte Galileo neix oficialment l'any 2003 a la Unió Europea com a resultat de quatre anys de negociacions entre diferents potències, amb objectius divergents. El principal obstacle, a més del finançament, és el govern dels Estats Units, que bloqueja continuament qualsevol intent d'actuació, especialment després dels atemptats del 11 de setembre de 2001. Finalment el 2003 s'aconsegueix recollir la xifra de 1100 milions d'euros per finançar el desenvolupament fins el 2005. De forma paral·lela, Galileo Industries comença a construir les infraestructures necessàries per a desenvolupar el projecte, entre elles el GSTB-v1 (Galileo System Test Bed v1). El 2004, després d'anys de negociacions i pressions per part del govern dels Estats Units, el projecte aconsegueix adquirir un rang de freqüències (conegut com Binary Offset Carrier 1.1) a través del qual es farà la transmissió. El desembre de 2005 és llançat el GIOVE-A (Galileo In-Orbit Validation Element), el primer satèl·lit de la constel·lació Galileo. Tot i no ser operatiu encara, aquest llançament és crucial per l'èxit de Galileo: a més de tranquilitzar als inversors, queda reservada ja l'òrbita que ocuparan els primers satèl·lits operatius. També es comença a utilitzar el rang de freqüències i es posen a prova alguns dels equipaments, alguns d'ells mai posats en òrbita fins al moment. La segona versió del banc de proves (GSTB-v2) comença a funcionar. A finals de 2006 encara es realitzen experiments sobre el GIOVE-A i es prepara el llançament del GIOVE-B, el segon i últim satèl·lit experimental.


[edita] Descripció del sistema

La constel·lació Galileo està formada per 30 satèl·lits en una Òrbita terrestre mitjana a 23.222 Km. dividida en tres plans orbitals amb 56º d'inclinació. 9 satèl·lits operatius i un de reserva es troben en cadascun d'aquests plans. Cadascun d'aquest satèl·lits té una vida estimada superior als 12 anys. El Sistema Galileo també consta d'una sèrie d'estacions terrestres que serveixen per determinar la posició exacta de cadascun dels satèl·lits per tal de millorar la precisió de la senyal i corregir-ne la trajectòria.


[edita] Serveis

  • Servei obert: de lliure accés per a qualsevol receptor. Té un marge d'error de 8m/4m (vertical/horitzontal) o 30m/15m en receptors d'una sola banda (single band), comparable al Navstar GPS.
  • Servei comercial: servei encriptat amb marge d'error inferior a 1m, destinat a sistemes de posicionament d'alta precisió que requereixen un abonament (assistència a la navegació aèrea, serveis de cartografía, etc). Combinat amb emissors terrestres, pot reduïr el marge d'error a un màxim de 10cm.
  • Servei públic regulat (PRS): similar al servei comercial però amb molta més fiabilitat. En cas d'error el sistema pot recuperar-se en pocs segons. Serà destinat a les autoritats de seguretat (policía, exèrcit, etc) i permetrà en un futur proper l'aterratge automàtic.



Aquest article sobre telecomunicacions és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.