Nicòpolis de l'Epir
De Viquipèdia
Nicòpolis (llatí Nicopolis) fou una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium el 31 aC. Era a l'entrada del golf d'Ambràcia, a la part oposada al promontori d'Àccium (a Acarnània) a 3 km d'eon després hi va haver Prevesa.
La ciutat fou poblada amb grecs d'Ambràcia, Anaktorion, Tirion, Argos Amfíloc i Calidon. Es va establir un festival quinquennal anomenat Àctia per commemorar la vitorià, consagrat a Apol·lo, on es feien jocs atlètics, carreres de cavalls i lluites navals, festival que probablement va reviure un de mes antic que ja es feia a la comarca. Els encarregats del festival eren els espartans. August la va declarar colònia romana.
Sant Pau es suposa que hi va fundar una església.
Fou la principal ciutat de la zona; va entrar en decadència abans del regnat de Julià l'Apòstata, el qual va restaurar la ciutat i els jocs. Al començament del segle V fou saquejada pels gots. Justinià la va restaurar altre cop. Al segle VI encara era la capital de l'Epir. Va esdevenir una vila insignificant i fou substituïda per Prevesa, a la que van anar emigrant els seus habitants.
En queden ruïnes bastant considerables anomenades Paleoprévesa.