Guerra de Lapònia

De Viquipèdia

La Guerra de Lapònia és un nom que s'utilitza per a referir-se a les hostilitats que hi hagué entre Finlàndia i Alemanya en el període que va des del setembre de 1944 fins a l'abril de 1945. El nom deriva de la província més septentrional de Finlàndia, Lapònia, on ocorregué l'enfrontament.

Des de l'estiu de 1943, la plana major de l'exèrcit alemany dissenyà un pla davant l'eventualitat de que Finlàndia pogués signar una pau per separat amb la Unió Soviètica. Els alemanys planejaven retirar les seves tropes al nord per a protegir les mines de níquel properes a Petsamo. Durant l'hivern de 1943-1944, els alemanys milloraren les vies que comunicaven el nord de Noruega amb el nord de Finlàndia mitjançant l'ús extensiu de presoners de guerra (la majoria dels quals havien estat capturats en el sud d'Europa i encara utilitzaven uniforme d'estiu, pel que es produïren molts morts), i acumularen provisions a la regió. D'aquesta forma, els alemanys estaven preparats al setembre de 1944, quan Finlàndia signà la pau amb la Unión Soviètica.

Mentre les tropes alemanyes de terra es retiraven al nord, la marina alemanya envoltava amb mines les proximitats de Finlàndia i mitjançant l'Operació Tanne Ost, intentaren conquerir la illa Suursaari al Golf de Finlàndia. Encara que alguns oficials de la Wehrmacht i de l'exèrcit finlandès intentaren una retirada relativament pacífica, els enfrontaments esclataren fins i tot abans que se signés l'esmentat acord de pau. La lluita s'intensificà quan els finlandesos tractaren de complir amb la demanda soviètica d'expulsar totes les tropes alemanyes del país. La situació fou semblant a la que visqueren els italians i romanesos quan es rendiren davant els aliats i hagueren de lluitar per a alliberar als seus països de l'ocupació nazi. La tasca es complicà encara més per una altra demanda soviètica: desmobilitzar al mateix temps les seves pròpies forces armades, fins i tot durant la campanya contra els alemanys.

El general finlandès Hjalmar Siilasvuo, vencedor de Suomussalmi, dirigí les operacions contra els alemanys i entre l'octubre i el novembre de 1944 els expulsà de gran part del nord de Finlàndia. No obstant això, les forces alemanyes, dirigides pel general Lothar Rendulic, devastaren gran part del nord del país utilitzant la tàctica de terra cremada. Més de la tercera part de les cases de la zona foren destruïdes, i la capital de la província de Rovaniemi fou completament incendiada. Sumat a la pèrdua de propietats, que arribà a l'equivalent de 300 milions de dòlars americans (de l'època), gairebé 100.000 habitants es convertiren en refugiats. Tot això complicà la reconstrucció del país durant la postguerra.

Les últimes tropes alemanyes no foren expulsades del país fins a abril de 1945. El general Rendulic fou condemnat a 20 anys de presó per crims de guerra.

Les baixes militars foren relativament limitades: 1.000 morts en les tropes finlandeses, i al voltant de 2.000 en les alemanyes.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs