Columnes d'Hèrcules

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

en aquesta pàgina s'hi ha de quedar la informació mitològica i la històrica ha d'anar a Estret de Gibraltar

Columnes d'Hèrcules (llatí Herculis Columnae, grec Hêrakleioi stêlai), també Pilars d'Hèrcules, es el nom donat antigament a les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l' Estret de Gibraltar (Gaditanum Fretum): la part europea fou anomenada Calpe i la part africana Abyla o Abyle.

La llegenda diu que foren altars erigits per marcar l'extrem occidental dels navegants i especialment la mítica expedició d'Hèrcules. Altres pilars o columnes d'Hèrcules son esmentades a Germània i a la Gàl·lia per marcar els extrems dels viatges d'Hèrcules. Els pilars de Proteus, esmentats per Tàcit, tenien la mateixa intenció demarcadora a Egipte. Estrabó parla dels pilars del Cel i de la Terra i diu que el de la Terra es aquell sobre el que es va suportar la volta celestial quant Atlas va crear la Terra.

Anteriorment a ser anomenats pilars d'Hèrcules foren coneguts com Pilars de Kronos i Briareus, que, com Atlas, eren déus de la raça dels titans. Heròdot ja coneixia els pilars o columnes perfectament pels relats dels navegants fenicis i ja portaven el nom d'Hèrcules: una colònia de Tir fou enviada per un oracle a fundar un establiment als pilars d'Hèrcules i els colons van arribar a la zona i van ocupar les roques de Calpe i Abyla que van considerar els pilars de l'oracle, a la zona de Saxetanum (o Exitani) pero uns mals auspicis els van fer retornar; una segona expedició va arribar mes lluny, a una illa on després hi va haver la ciutat d'Onoba (Huelva), però altre cop una mals auspicis els van fer retornar; finalment una tercera expedició va permetre fundar Gades. El déu Melcarth dels fenicis fou identificat amb Hèrcules.