Alfons el Magnànim

De Viquipèdia

Reis de la Corona d'Aragó
+ Casal de Barcelona
Plantilla:Reis del Casal de Trastàmara/Alfons el Magnànim (1396-1458)
+ Dinastia dels Habsburg

Alfons I de Nàpols, IV de Catalunya i V d'Aragó, el Magnànim, ( Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols 1458 ), Comte de Barcelona, Rei d'Aragó, Rei de València, Rei de Mallorca, Rei de Sicília i Rei de Sardenya (1416-1458) i Rei de Nàpols (1442-1458)

Taula de continguts

[edita] Orígens familiars

Fill primogènit de Ferran I i la seva muller, Elionor d'Alburquerque.

A la mort de Martí l'Humà la successió a la Corona d'Aragó recaigué en el seu pare Farran I gràcies al Compromís de Casp de 1412, al qual succeí a la seva mort.

[edita] Política interna

Va tenir greus problemes amb el Parlament, ja que aquest va demanar reformes de govern i va convocar les Corts Catalanes els anys 1419 i 1420. El 1420 el rei va marxar vers Sardenya, Sicília i Còrsega en una expedició tot i la opossició frontal de les Corts. Així mateix, aquelles relcamaren l'acomiadament dels consellers castellans del rei.

[edita] Política externa

En tornà de l'expedició vers les illes mediterrànies el rei destruí amb la seva flota el port de la ciutat de Marsella (1423).

Entre 1429 i 1430 va entrar amb guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els infants d'Aragó.

El rei ambicionava el Regne de Nàpols, i així quan es trobava a Sicília després de fer expedicions contra les illes Gerba (1432) i Trípoli (1434), es dirigí contra Gaeta, però la flota catalana fou derrotada a Ponça per una flota conjunta entre el ducat de Milà, el Papat i els reis angevins de Nàpols. En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei foren fets presoners, però el canvi de bàndol del duc de Milà que s'alià amb Alfons permeté a aquest tornà a intentar la conquesta del Regne a partir de 1436, fins a la victòria aragonesa el 1442.

Des d'aquell moment Alfons es preocupà més dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la política interna. Un fet destacable fou que ja no tornà mai més a la Península, mantenint-se sempre a la ciutat de Nàpols envoltat d'una enorme cort.

A partir d'aquell moment els problemes interns s'accentuaren arreu. Així cal destacar una revolta de camperols forans a Mallorca, que es revoltaren contra els ciutadans de Palma; els pagesos remences exigiren l'abolició dels mals usos; revoltes internes d'algunes ciutats peninsulars per l'excés control del patriciat sobre les classes més pobres.

El seu regnat s'acabà amb dues guerres: una contra el seu cunyat Joan II de Castella entre els anys 1445 i 1454; i una altra contra Gènova que s'inicià el 1454 i que continuà a la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1458.

[edita] Núpcies

El 12 de juny de 1415 es casà a la catedral de València amb la infanta Maria de Castella, filla d'Enric III de Castella, i cosina seva. D'aquesta unió no tingué fills.

De la seva amistançada Giraldona Carlino tingué tres fills naturals:

[edita] Successió

A la Corona d'Aragó fou succeït pel seu germà Joan II d'Aragó, mentre al Regne de Nàpols ho feu el seu fill natural, l'infant Ferran.


Precedit per:
Ferran I
Comte de Barcelona
Rei d'Aragó, Rei de València,
Rei de Mallorca i Rei de Sicília

14161458
Succeït per:
Joan II


Precedit per:
Renat I
Rei de Nàpols
14421458
Succeït per:
Ferran I