Justícia romana
De Viquipèdia
La jurisdicció a Roma es concentra a la ciutat, i en la fase monàrquica en el Rei, que té el seu "Tribunal" i ordena (ius) en els dies establerts (dies fasti) seient en l'anomenada Cadira Curul (Sella Curulis) auxiliat pels agutzils (lictores), i enfront de les parts litigants (rei).
Alguns delictes tenen jutges especials:
- Els Duoviri Perduellionis per a la insurrecció.
- Els Quaestores paricidii per a l'assassinat.
Uns funcionaris especials, anomenats els tres Viri Nocturni s'ocupen de les qüestions relacionades amb incendis nocturns, policia de seguretat i vigilància d'execucions.
La tortura sol pot aplicar-se als esclaus.
La detenció preventiva és la norma general.
La pena capital era aplicable a qui alterés la pau pública, i per altres delictes. Tenia diverses formes:
- Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura.
- Als lladres de collites se'ls penjava.
- Als incendiaris se'ls cremava vius.
Existia el dret de recurs (provocatio). L'indult correspondia al poble.
Es donaven a més alguns tipus especials d'indults:
- El que s'agenollava davant un sacerdot de Júpiter no podia ser apallissat en vint-i-quatre hores.
- El que entrava encadenat a la seva pròpia casa havia de ser deslligat.
- El criminal que al dirigir-se a una execució s'ensopegava amb una vestal (verge espècie de sacerdotessa), era perdonat.
Les penes aplicades més freqüentment eren les multes (pagades amb el lliurament de bous o ovelles) i l'apallissament.
Els judicis civils eren jutjats pel rei o per un comissari designat per aquest. La reparació es verificava sovint per via de transacció, i si no hi havia acord la pena (poena) era fixada pel jutjador.
En cas de robatori el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnització. En els casos de lesions podia reclamar-se el Talió (és a dir provocar el mateix dany).
Les lleis van anar evolucionant i així veiem que el lladre sorprès in fragranti podia deslliurar-se d'una condemna pagant el doble d'allò robat.
La Llei Petalia va modificar també el procediment executiu contra els deutors.
La disposició entre vius va seguir il·limitada, i el consentiment popular per als actes mortis causa (testament) va ser suprimit. Si el pare de família efectuava tres vendes successives, sense efectuar cap compra, el fill podia emancipar-se si tal era el seu desig. D'això va derivar l'emancipació legal concedida pel pare a un fill, sense que calgui la causa que inicialment devia motivar-la. El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als solters.
L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre aviat a tota Itàlia) anomenat Edil, va traspasar a aquest la potestat sobre litigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, bestiar, esclaus...). La seva jurisdicció s'estenia també a altres qüestions d'ordre que podien ser sancionadónes amb multes.
Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els Triunviri o Jutges Nocturns (Tres viri nocturni) dels quals les competències van anar augmentant, i van passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del 289 aC. Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (civites sine suffragio) es van establir uns magistrats anomenats Jutges Menors, dels quals la competència es va estendre també després a tota Itàlia.
Els magistrats definien el punt del dret (ius) però la seva aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Però els judicis lents i complicats es limitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt.
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
[edita] Enllaços externs
- Plana del professor Ernest Metzger.
- The Roman Law Library (Yves Lassard, Alexandr Koptev).