Energia solar termoelèctrica
De Viquipèdia
L'energia solar termoelèctrica consisteix en l'obtenció d'energia elèctrica i eventualment calor, a partir de l'escalfament d'un fluid mitjançant radiació solar, i el seu ús en un cicle termodinàmic convencional per produir potència.
Constructivament, és necessari concentrar la radiació solar perquè es puguin arribar a temperatures elevades, de 300 º C fins 1000 º C, i obtenir així un rendiment acceptable en el cicle termodinàmic, que no es podria obtenir amb temperatures més baixes. Aquesta concentració òptica es realitza amb camps d'heliostats (miralls orientables) que apunten a una torre central on s'escalfa el fluid, o amb mecanismes més petits de geometria parabòlica.
Els fluids i cicles termodinàmics escollits en les configuracions experimentals que s'han assajat, així com els motors que impliquen, són variats, i van des del cicle Rankine (centrals nuclears, tèrmiques de carbó) fins el cicle Brayton (centrals de gas natural) passant per moltes altres varietats com el motor de Stirling. En l'actualitat la tecnologia segueix en fase experimental, i existeixen dubtes sobre la seva futura viabilitat tècnica i econòmica.