Vall de Núria

De Viquipèdia

La vall de Núria és una vall pirinenca situada al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès.

Situada a una altitud de 2.000 metres sobre el nivell del mar, aquesta vall és accessible mitjançant el tren cremallera o bé a peu, seguint algun dels camins de muntanya que arriben fins a Núria. Aquí es va redactar l'any 1931 l'estatut d'autonomia conegut com a "Estatut de Núria".

Taula de continguts

[edita] La mare de Déu de Núria

Segons la tradició, Sant Gil va arribar a la vall cap a l'any 700 i va residir-hi durant quatre anys. Sempre segons la llegenda, Sant Gil va esculpir una imatge de la Verge que va amagar dins d’una cova al fugir de la vall quan els romans van iniciar una persecució contra els cristians.

El cert és que la imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera és una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta d’una talla en fusta d'estil romànic.

Amb trets de caire primitiu, la talla conserva encara la seva policromia en perfecte estat de conservació. Els pastors consideraven aquesta verge la patrona de la fertilitat. La coronació canònica de la Mare de Déu de Núria va tenir lloc l'any 1965. La seva festivitat se celebra el 8 de setembre.

[edita] Santuari

Ja l'any 1162 la vall comptava amb un alberg que feia les funcions d'hospital i de refugi de pastors. Al costat de l’alberg es trobava una capella dedicada a Santa Maria.

L'any 1482 un fort terratrèmol va destruir l'alberg i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l'any 1449 i es va reconstruir per complert entre 1640 i 1648. L'any 1728 foren ampliats.

L'església actual es va inaugurar l’any 1911. Poc després es va afegir l'hotel i es va iniciar la construcció del Via Crucis, obra que no s'acabaria fins a 1963.

L'any 1931, a la habitació número 202 de l’hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932.

El 22 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, el rector de la parròquia va fugir cap a França emportant-se la imatge de la verge. La volia salvar dels milicians i de la crema indiscriminada d'objectes religiosos que alguns d'ells estaven fent.

La imatge va acabar a Suïssa on va estar amagada fins al 1941, any en què va retornar a la vall. En acabar la guerra civil, l'exèrcit franquista va instal·lar a la vall unes dependències de l'exèrcit de muntanya.

[edita] Estació d’esquí

Vall de Núria
Localització Ripollès
Cota del nucli de serveis 1.964 m
Cota mínina
Cota màxima
Desnivell
1.964 m
2.252 m
288 m
Km de pistes 6,9
Nombre de pistes

Imatge:Verde.png Verdes
Imatge:Azul.png Blaves
Imatge:Rojo.png Vermelles
Imatge:Negro.png Negres

11

 3
 4
 2
  2

Innivació artifical
  • Nombre de canons
  • Longitud (km)

49
4,4

Remuntadors:
  • Catifes rodants
  • Telesquís
  • Telecadires (desembr.)
  • Telecabines
  • Altres
5

0
3
1 (0)
0
2 ¹

Capacitat horària 4.100 (p/h)
Domini esquiable
Lloc web http://www.valldenuria.com/cat/esqui/index.html
¹ Un telecorda i un telepolsat.

La Vall de Núria compta amb una estació d'esquí explotada per FGC (com el cremallera).

L'estació disposa d’un total de deu pistes d'esquí alpí (quatre verdes, tres blaves, dues vermelles i dues negres) així com una pista especial per a trineus. En total, set quilòmetres de pistes marcades. 49 canons de neu artificial en suplementen la innivació.

Pel què fa a remuntadors, l'estació disposa d'un telecadira de quatre places de pinça fixa que vertebra l'estació (anat de la seva cota més baixa, 1.964 m, a la més alta, 2.252), un telepolsat (anomenat "telecadira") que permet l'accés a l'alberg del Pic de l'Àliga(anomenat tanmateix "telecabina") i dos telesquís que serveixen la zona de debutants.

[edita] Enllaços externs

www.valldenuria.com (Pàgina de la vall)


 
Estacions d'esquí alpí dels Pirineus

Andorra: Vallnord (Arinsal - Pal - Ordino-Arcalís) - Grandvalira (Soldeu-El Tarter - Pas de la Casa-Grau Roig)
Aragó: Candanchú - Astún - Formigal- Panticosa Cerler
Catalunya Nord: Puigbalador - Formiguera - Els Angles - Font-romeu - Pirineus 2000 - La Quillana - Puigmal - Eina-Cambra d'Ase - Prats de Molló*
Catalunya Sud: La Tuca* - Vaquèira-Beret - Boí-Taüll - Espot - Tavascan - Llessuí* - Port Ainé - Port del Comte - Rasos de Peguera* - Alp 2.500 (Masella - La Molina) - Núria - Vallter
Occitània: La Pierre Saint-Martin - Artouste - Gourette - Barèges-La Mongie - Cauterets - Gavarnie-Gèdre - Hautacam - Val Louron- Piau-Enaly - Saint-Lary - Luz-Ardiden - Peyragudes - Luchon-Superbagnères- Le Mourtis - Bourg d'Oueil- Guzet Neige- Camurac - Mijanes-Donezan- Acou-Pailhères - Goulier Neige -Ax
* Antigues estacions (actualment no en servei).

En altres llengües