Ibi
De Viquipèdia
Ibi | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi l'Alcoià | |||
Gentilici | Iberut Iberuda |
||
Població (2002) | 22.140 | ||
Superfície | 62,5 km2 | ||
Densitat | 354,24 hab/km2 | ||
Altitud | 816 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 38° 37’ 38” N 0° 34’ 31” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Ibi |
Ibi és una població de la comarca de l'Alcoià.
Taula de continguts |
[edita] Història
El topònim té origen iber, significaria alguna cosa així com “lloc o entre rius” i prové del xicotet poblat que hi havia entre el riu dels Càixers i la rambla Gavarnera, actualment sense cabal.
En temps de la conquesta fou una de les alqueries que partanyien a Zeid Abu Zeit, senyor de Castalla i antic rei almohade de València, que va cedir-les a sa filla Alda, casada amb Ximén Pérez d'Arenós. Aquest, atenent el desig de Jaume I li canvià el senyoriu per altres possessions reials. En l'any 1286 es realitza la donació per part d'Alfons I, del "lugar y castillo con sus pertenencias", a favor de Pere Montagut. A finals del segle XIII pertany als senyors de Cocentaina i, ja en el XIV, sent una alqueria feudatària de Beatriu de Sòria, passà a poder de Bernat Domènech.
Torna de bell nou a la Corona, recaigué en mans de mossèn Francesc Pertussa, el qual ven els seus drets sobre Ibi a la Universitat de Xixona que, el 1537, confirma tals drets mitjançant privilegi donat en Montsó per l'emperador Carles. Després de la revolta de les Germanies diverses famílies agermanades de Xixona s'instal·len a Ibi fugint de la persecució reial i, a poc a poc, van creant el nucli de població actual, fins que finalment assoleixen la segregació el 1578 en ser-li concedit el títol d'Universitat pel rei Felip II. No obstant això, la seua independència no es consolida fins que, l'any 1629, Felip IV atorgà a Ibi el privilegi de constituir-se en vila reial. Abans d'això, en 1582, va obtenir la segregació eclesiàstica de Castalla.
Durant la guerra de Successió estigué amb el Borbó, la qual cosa li va reportar els títols de Noble, Fiel y Leal i el privilegi d'afegir el gos, com a senyal de fidelitat, al seu escut. En la guerra d'Independència (1812) les forces del general Roche aconseguiren detenir els francesos, si bé, degut als reforços de les tropes enemigues, prompte hagueren de retirar-se cap a Alacant. L'any 1869 fou afusellat Froilà Carvajal i Rueda, cap del moviment cantonal.
[edita] Demografia i economia
El cens de 2003 dóna la xifra de 22.744 habitants, de gentilici, iberuts o ibiers.
Fins al segle XIX la principal font d'ingressos havia estat l'agricultura, a la qual es va unir la indústria de tipus artesanal com filats i el comerç del gel. D'aquesta última activitat derivaria la indústria gelatera que va tenir un ràpid creixement, per tota la geografia nacional i gran part de l'estranger, a partir de finals del segle XIX. Actualment, i havent superat la crisi de la joguina als anys 90, la base de l'economia és l'indústria dels Procesos Industrials principalment relacionats amb els sectors del metall i plàstics; L'Ibi d'avui proveeix solucions de disseny, industrialització i fabricació a distintes industries del mon (automoció, alimentació, embalatges, etc.).
[edita] Geografia
La població s'enclava al redós de la muntanya de la Teixereta, entre dos tossals sobre els quals s'ubiquen les ermites de Sant Miquel i de Santa Llúcia, construïda sobre les runes d'un castell àrab, el Castell Vermell.
Ibi està situat a l'extrem nord-oest de les valls que configuren la comarca natural de la Foia de Castalla, al nord-est de la conca del riu Montnegre, i el seu terme municipal quedar rodejat per un arc muntanyenc format pel nord per les serres de Biscoi (1.164 m) i del Menejador (1.353 m), que forma part del parc natural de la Font Roja, i pel nord-oest per les serres de la Carrasqueta, Quartel, Cabeç de Corbó i la Tallada.
Els paratges més coneguts són el barranc dels Molins, Sant Pasqual, Torretes, el Más de Cantó, la Devesa i, per a senderistes, el camí dels Pous de Neu, el camí del Carrascal o el de Xixona.
[edita] Edificis d'interès
La passejada ens mostra agradables llocs com ara la plaça de la Palla, o dels Geladors; o el barri de les Costeretes, de carrers estrets i costeruts i també:
- Església de la Transfiguració del Senyor. Construïda en el segle XVII sobre un edifici anterior. Té una gran façana renaixentista amb dues torres bessones i una gran cúpula de cedràmica vidriada de color blau i conserva frescs de Joaquim Oliet (1828).
- Llotja del segle XVII, que formava part d'un conjunt de cinc edificis de l'època de Carles IV. Fins 1974 fou ajuntament i a hores d'ara allotja l'Arxiu Municipal.
- Ermita de sant Vicent. Recentment restaurada, amb interessants obres d'art del segle XVI.
- Museu Fester. Ubicat en l'antic edifici de Correus.
- Museu Valencià del Joguet. Instal·lat en la "Casa Gran" provisionalment.
- Diversos casalots pairals dels segles XVII i XVIII com el dels Pérez o els dels barons de Purroi.
- Castell Vermell. Nucli primitiu de la localitat; romanen escasses deixalles al costat de l'ermita de santa Llúcia, al tossal del mateix nom, que corona el poble.
- Castell Vell. D'origen àrab i molt difícil de trobar. Les restes que hi ha no són gaire importants i es troben al barranc dels Molins.
[edita] Festes
Són interessants les festes de Moros i Cristians i les denominades Festes d'Hivern, estació tan important per en la història local ja que en ella s'arreplegava la neu i en ella arriben els Reis Mags a encarregar les joguines que repartiran arreu. Especial esment mereix la festa dels Enfarinats, que es celebra el dia dels Sants Innocents i que consisteix en la presa del poder municipal per un grup de persones que porten la cara empastifada de farina i que són rebutjats pels assaltats amb el llançament de tomaques, verdures i coets; quan els rebels prenen el “poder” actuen amb gran rigor, austeritat i bon humor; “tanquen” a la pressó als munícipes i els fan pagar una multa per tornar-los la llibertat.
[edita] Política
L'ajuntament està compost –municipals de 2003— per 8 regidors del PP, que té l'alcaldia. 6 del PSPV, 5 d'ADII i 2 de l'ENTESA.
[edita] Enllaços externs
- Diari Parlem, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.