Llista diatòpica del lèxic català
De Viquipèdia
A la llista següent s'exposen els vocables endèmics emprats en cada regió dels Països Catalans.
Taula de continguts |
[edita] Diferències lèxiques
Taula comparativa del lèxic català entre diverses variants | |
català central | valencià |
---|---|
anyell, xai | corder |
avui | hui |
mató | brossat |
cargol | caragol |
espelma | ciri |
esquitxar | esquitar |
guineu | rabosa |
mirall | espill |
noi | xiquet |
pagès | llaurador |
patata | creïlla |
semblar | parèixer |
tarda | vesprada |
vaixell | barco |
vuit | huit |
xai, anyell | corder |
[edita] Diferències fonètiques
Taula comparativa del lèxic català entre diverses variants | |
català central | valencià |
---|---|
anglès | anglés |
càntir | cànter |
cartró | cartó |
cementiri | cementeri |
cop | colp |
dipòsit | depòsit |
llagosta | llangosta |
nèixer | nàixer |
pop | polp |
ronyó | renyó |
treure | traure |
==
Si a partir d'un parell de trets fonètics es poden distingir dos grans blocs dialectals catalans, l'occidental i l'oriental, hi ha molt poques paraules que tinguin una àrea coincident amb les de cadascun d'aquests blocs, gairebé per exemple les següents: espill, paloma, roig, en l'occidental, i mirall, papallona, vermell, en l'oriental. Aquesta manca de correspondència indica la gran unitat del lèxic català medieval, del moment de l'expansió del català pel Regne de València, i que l'actual diferènciació en tot l'idioma és de data posterior.
Es pot dir, doncs, que, com en tots els idiomes, cada paraula té la seva pròpia àrea. A banda d'això, moltes paraules tenen un àmbit inferior al d'un dialecte i sovint cobreixen part d'un dialecte i part d'un altre, o part d'un i tot un altre o altres.
Per exemple:
tomata: Septentrional, central septentrional de transició, català nord-occidental, català valencià septentrional de transició i català central
tomaca: part del català central, tot el català valencià
tomàtic: Central, part del nord-occidental, Maó
tomàquet: part del català central
tomàtiga, domàtiga: mallorquí
tomàtica: parlar manacorí (Mallorca)
(Font: Diccionari Català-Valencià-Balear)
Així i tot, una paraula pot existir en un altre dialecte en una accepció diferent, com per exemple, fesol=mongeta; fesol=pèsol; aixeta=grifó, (a)ixeta=pica, aixeta de fusta.
A més a més, l'àmbit actual de cada paraula no és el mateix que en el passat, perquè canvia en el temps. En són uns exemples els mots espill, gat, aixeta, etc., a l'[[Edat Mitjana]] i part de la Moderna usats a Mallorca i amb el mateixos valors que al continent i ara desapareguts o, en el cas d'aixeta, amb uns nous valors. Aquesta variació en l'àrea d'un mot és el resultat de la competència amb nous sinònims procedents de la innovació lèxica (per metàfores, metonímies, etc.), de la interferència d'altres llengües (buscar/cercar) (adstrat), de l'especialització en el significat com a conseqüència de l'aparició de nous termes (neologismes), de la diferent adaptació de préstecs d'altres idiomes (tomata..., blat de moro), etc. Tots aquests serien factors de diferenciació. A banda d'aquests, i en relació amb la distribució de cada unitat lèxica, un factor fonamental és l'aïllament geogràfic, que fa que les innovacions i transformacions restin aïllades o no arribin arreu d'un domini lingüístic.
Algunes parelles de geosinònims són formades per un mot d'origen llatí i un d'origen àrab (un arabisme) i llurs àrees es corresponen amb les dels dialectes constitutius i les dels consecutius, aquests amb un substrat àrab del català: alfals/userda, alficòs/cogombre, bellota/aglà, etc. (el primer element és l'arabisme).
D'altra banda, la separació entre geosinònims no és absoluta, perquè en un mateix dialecte poden conviure dos sinònims amb predomini d'un.
Per tot això, la següent taula comparativa de geosinònims catalans és una simplificació de l'àrea de cada mot.
TAULA COMPARATIVA DE GEOSINÒNIMS CATALANS
CC, NO, BA |
VA |
CC, NO, VA |
BA |
NO, VA, BA |
CC |
---|---|---|---|---|---|
agafar dolent mongeta sortir |
agarrar roí fesol eixir |
borratxo gos diners |
gat ca doblers |
arena granera peresa |
sorra escombra mandra |
CC, NO |
BA, VA |
CC, BA |
NO, VA |
|
|
barrejar (la) jove mitges mitjons trucar |
mesclar nora calces calcetins tocar |
mirall llombrígol papallona vermell |
espill melic paloma roig |
||
CC, NO |
VA |
BA |
NO, VA |
CC |
BA |
amanida d'hora noi paleta |
ensalada enjorn xic obrer |
trempó prest al·lot picapedrer |
bes bou corder |
petó toro be |
besada brau xot |
CC, BA |
VA |
NO |
VA, BA |
CC |
NO |
estel llimona |
milotxa llima |
cometa llimó |
escaló |
esglaó |
escala |
CC, VA |
NO |
BA |
|
|
|
aixeta |
canella |
grifó |
|||
CC |
NO |
VA |
BA |
||
butllofa joguina llard xisclar |
ballòfia juguet sagí dolç gisclar |
bombolla joguet sagí cridar |
bòfega jugueta saïm giscar |
CC, NO, VA, EI |
MA, ME |
CC, NO, VA, ME, EI |
MA |
|
|
---|---|---|---|---|---|
buscar gat |
cercar moix |
got |
tassó |
||
CC, NO, EI |
VA |
MA, ME |
|
||
tarda |
vesprada |
horabaixa |
|||
CC |
NO |
VA |
MA |
ME |
EI |
ocell joguina blat dindi |
moixó juguet blat de moro, moresc, panís |
moixó joguet dacsa, moresc, panís |
gorrió jugueta blat de les índies |
aucell joquina blat dindi |
teulat jugaroll dacsa |
CC |
NO, VA |
MA, SEPT |
ME |
EI |
|
nen |
xiquet |
nin |
fiet |
boix |
CC= català central
NO=català nord-occidental
VA=català valencià
BA=català baleàric
SEPT=català septentrional
EI=eivissenc
MA=mallorquí
ME= menorquí
[edita] Bibliografia
- Antoni M. Alcover, Francesc de B. Moll, Diccionari Català-Valencià-Balear, Editorial Moll, Mallorca.
- Francesc de B. Moll, El parlar de Mallorca, Editorial Barcino, Barcelona, 1980.
- Joan Veny i Clar, Introducció a la dialectologia catalana, Enciclopedia Catalana, Barcelona, 1985.
- Joan Veny i Clar, "Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes", Revista de Filologia Española, XLII, 1958-1959, 91-149; XLIII, 1960, 117-202.
- Joan Veny i Clar, Lidia Pons i Griera, Atles lingüístic del domini català. Introducció. 1. El cos humà. Malalties, Vol. I, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2001.
- Joan Veny i Clar i Lídia Pons i Griera, Atles Lingüístic del Domini Català 2. El vestit. 3. La casa i ocupacions domèstiques, Vol. II, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2003.