Leica

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

format wiki

Leica és una casa alemanya dedicada a la fabricació d'instruments òptics d'alta precisió. El nom es la contracció de les paraules Leitz i càmera. Està dividida en tres companyies: Leica Camera AG, Leica Geosystems AG i Leica Microsistems AG, es dediquen principalment a produir càmeres fotogràfiques (Fotografia), equipament topogràfic (Topografia) i Microscopis respectivament.

Leica Microsystems AG és la propietària de la marca Leica i proporciona llicències a Leica Camera AG i a Leica Geosystems.

[edita] Historia de les càmeres Leica

La Leica va ser la primera càmera de 35 mm, els primers prototips van ser construïts per Oskar Barnack a E. Leitz Optische Werke, Wetzlar, el 1913. Barnack va fer servir pel·lícula estandar de cinema de 35 mm, però va ampliar la mida de la imatge fins als 24 x 36 mm Barnack va escollir una relació d'aspecte de 2:3, amb una capacitat de 36 exposicions per pel·lícula (originalment van ser 40 exposicions però algunes pel·lícules eren massa fines).

Les paraules de Barnack "Small negatives -- large images", aviat canviarien el món de la fotografia.

Aquest concepte va ser desenvolupat posteriorment, en 1923 Barnack va convèncer el seu cap, Ernst Leitz II, per fabricar una sèrie de 31 prototips. La càmera va ser un èxit total quan va ser presentada a la fira alemanya de primavera a Leipzig el 1925, va ser donada a conèixer amb el nom de Leica I (de Leitz Camera). L'objectiu Elmar 50 mm f/3.5 (un disseny de 4 elements influït pel Zeiss Tessar, va ser dissenyat pel Dr. Max Berek a Leitz, i va ser una de les raons de l'èxit de la càmera, a més de la seva mida compacta i de la seva fiabilitat. L'obturador tenia un rang d'1/20 a 1/500 segon, a més d'una posició "Z" per "Zeit" (temps en alemany)

El 1930 va aparèixer la Leica I Schraubgewinde amb un sistema d'objectiu intercanviable basat en una muntura de 39 mm A més de la lent de 50 mm, un gran angular de 35 mm i un teleobjectiu de 135 mm van estar disponibles.

El 1954 Leitz va revelar la M3, un model amb muntura per baioneta, considerada per molts un miracle del disseny per la seva combinació d'una aparença simple i una gran flexibilitat funcional. L'últim model es la Leica M8, es tracta de la segon model de càmera telemètrica amb suport digital que existeix, la primera fou la Epson RD-1.

Leica R

Leica també produeix càmeres SLR (Reflex), va començar amb la Leicaflex, seguida per la SL, la SL2 i per les R, des de la R3 a la R7, que van ser fabricades inicialment en col·laboració amb Minolta. Posseïen un obturador electrònic, menys la R6 que era completament mecànica, excepte exposímetre que si era electrònic. La R8 va ser redissenyada i va fabricada íntegrament per Leica, amb un cos més gran i un look nou i distintiu. El model actual és la Leica R9, que té un Mòdul Digital opcional Leica DMR, fet que la converteix en l'única camèra de 35 mm hibrida que hi ha al mercat.

Les càmeres Leica sempre han estat molt ben considerades. Les seves òptiques estan juntament amb Carl Zeiss com les més perfectes que existeixen. Leica ha mantingut el seu caràcter tradicional i ha arribat tard als ùltims avenços de la fotografia. Això, l'alt preu de les òptiques i una especial habilitat les han fet poc atractives per al gran public, avid d'automatismes. Actualment el seu us a quedat en uns pocs fotògrafs professionals.

Les càmeres Leica gaudeixen de gran prestigi entre molts fotògrafs, sent les preferides d'Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, Sebastião Salgado, entre molts d'altres. Les càmeres es divideixen en dues sèries M (telemètriques) i R (SLR).

[edita] Tecnologia Leica

Leitz va ser també responsable de nombroses innovacions òptiques (va ser el primer en produir lents asfèriques, primer en usar lents multicapa, per nomenar unes quantes) De els anys 30 als anys 50, les Leica van competir amb les alemanyes Contax per ser la càmera més complexa i més ben construïda del mercat. Les lents Leica van ser origen d'un mite que deia que les fotografies fetes amb elles eren fàcilment identificables davant de fotografies fetes amb altres lents.

Leica va produir tard models amb exposició automàtica.

Òptiques zoom

En les òptiques fins als anys vuitanta no va començar a fabricar òptiques zoom, ja que implicaven una pèrdua de qualitat. Als anys noranta les seves òptiques zoom ja havien arribat a nivells de perfecció molt elevats. L'any 2002 Leica va començar a introduir les primeres òptiques zoom amb tecnologia ASPH per tal d'acostar la qualitat a la de les òptiques fixes. Leica no ha fabricat encara òptiques autofocus.

[edita] Enllaços externs