Antinous (esclau d'Adrià)

De Viquipèdia

Antinous (Ἀντίνους) era un jove d'origen humild, natural de Bitínia (potser de Claudiòpolis) d'extraordinària bellesa. Va neixer després del 100 (entre el 100 i el 110).

Fou inclòs com a patge esclau al servei de l'Emperador Adrià. Segons les cròniques cristianes, que tendeixen a deixar malament a l'emperador, aquest que se'n va enamorar completament. Durant força temps el prenia a tot arreu i mantenia relacions sexuals freqüents amb el noi (que tenia menys només 13 o 14 anys al començament).

En un dels viatges Antinous es va ofegar al Nil, i els autors no estan d'acord en si fou accidental, si fou degut a que Antinoo no podia aguantar aquesta vida, si l'emperador el va matar, o fou per alguna indicació d'un oracle o similar de que en cas de no morir una gran desgracia cauria sobre l'emperador. Dió Cassi afavoreix aquesta ultima suposició. La seva mort es situa el 122 aC (entre el 122 i el 130). L'emperador unicament va comunicar que Antonous s'havia ofegat al riu sense donar cap més detall. La critica moderna posa en questio la versió cristiana dels fets, i especula que la mort del jove fou per salvar a l'emperador d'alguna desgracia sacrificant-se als deus, però com esclau i no necessariament com a amant. La posició d'amant es al menys questionada.

Adrià va tenir un gran disgust i li va fer construir monuments de tota mena. La ciutat de Besa a la Tebaida fou reconstruïda i rebatejada Antonòupolis. El jove fou declarat deu i es van erigir temples pel seu culte a Egipte i a Mantinea (Grècia) i les seves estàtues foren freqüents arreu. També es van fer uns jocs en el seu honor. Una estrella entre l'àguila i el zodíac, que l'emperador deia que era l'anima d'Antinous, va rebre el seu nom.