Temple d'Asclepi
De Viquipèdia
El temple d'Asclepi d'Epidaure era una edificació religiosa a uns 8 km al oest de la ciutat d'Epidaure a l'Argòlida (Peloponès).
El conjunt del temple era a una plana rodejada de muntanyes; aquesta vall es encara anomenada Hieron que vol dir Santuari i la ciutat allí existent es diu Kóroni, derivat de Coronis, la mare d'Asclepi. Les muntanyes es diuen actualment Bolonidiá però antigament es deien Titthion (Titthium) perquè el fill de Coronis fou amamantat allí per una cabra.
Era un recinte sagrat (alsos d'Asclepi) que tenia diversos edificis públics. Al sud-oest, al camí de Trozen, hi havia el temple d'Apol·lo, a la muntanya anomenada Mont Kunortion (Cynortium); a un turó anomenat Corifeu (Coripheum) i havia el temple d'Àrtemis Corifea, probablement al sud-oest de la vall. El temple d'Asclepi en si mateix contenia l'estàtua criselefantina del deu en un tron i amb un gos als peus, obra de Trasímenes de Paros, de la meitat de mesura que el del temple de Zeus a Olímpia; a un costat del temple hi havia dormitoris pels que venien a consultar al deu. El Tholos, edifici circular de marbre blanc a dobla columna a l'interior del qual es trobava la font sagrada atribuïda a Policlet el jove i pintures de Pausias, era també prop del temple. Els altres edificis eren els temples d'Afrodita i Themis, l'estadi, la font i altres, alguns afegits en època romana, entre ells els banys d'Asclepi, un temple dels deus Epidotes, un temple d'Higea, Asclepi i Apol·lo egipci, i un edifici darrera el recinte sagrat per rebre a moribunds i dones prenyades, perquè al temple no es podia morir ni néixer. Al recinte es celebrava cada quatre anys un festival en honor d'Asclepi amb musica i jocs esportius, que es feia 9 dies després dels jocs del istme.
Quant Aemilius Paulus va visitar el santuari després de la conquesta de Macedònia, el 167 aC, encara era força ric i estava ple d'ofrenes; però després fou objecte de molts robatoris, especialment en temps de Sul·la.