Baix Cinca

De Viquipèdia

el Baix Cinca
Bajo Cinca
Localització de la comarca del Baix Cinca respecte l'Aragó


Altres comarques de l'Aragó

Dades comarcals
Capital Fraga
Gentilici ?, ?
Població (any) ? hab.
Superfície ? Km2
Densitat (any) ? hab./km2
Municipis ?

La comarca del Baix Cinca es troba a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa. Limita a l'est amb el Segrià, al sud amb el Baix Aragó-Casp, al sud-oest amb els Monegres i al nord-oest amb el Cinca Mitjà.

Situació del Baix Cinca en el context de la Franja de Ponent (postura integracionista).
Ampliar
Situació del Baix Cinca en el context de la Franja de Ponent (postura integracionista).

[edita] La comarca natural

El Baix Cinca és una de les quatre comarques naturals que conformen la Franja de Ponent. En aquest context la comarca és constituïda per cinc municipis de predomini lingüístic català: Fraga, Mequinensa, Saidí, Torrent de Cinca i Vilella de Cinca.

Amb la divisió provincial espanyola del 1833, Mequinensa fou atribuïda a la província de Saragossa i la resta de viles de la comarca a la d’Osca. El 1835 Fraga es va convertir en cap de partit judicial, que comprenia, a més de Torrent de Cinca, Saidí i Vilella de Cinca, els pobles de llengua espanyola de les dues riberes del Cinca, aigua avall de Montsó, i el cantó oriental dels Monegres, inclòs ja des del segle XII al bisbat de Lleida (Penyalba i Candasnos).

[edita] Enllaç extern


Municipi Habitants
Bellver de Cinca 1.386
Candasnos 459
Fraga 13.284
Mequinensa 2.485
Ontinyena 621
Ossó de Cinca 758
Saidí 1.795
Torrent de Cinca 1.047
Vallobar 1.008
Vilella de Cinca 456
Xalamera 147


Comarques naturals de la Franja de Ponent
la Ribagorça
Areny de Noguera - Benavarri - Beranui - Bissaürri (part) - Bonansa - Capella (part) - Castigaleu - Estopanyà - Graus (part) - Lasquarri - Monesma i Queixigar - Montanui - les Paüls - Isàvena (part) - el Pont de Montanyana - Sopeira - Tolba - Tor-la-ribera - Viacamp i Lliterà
la Llitera
Albelda - Baells - el Campell - Camporrells - Castellonroi - Peralta i Calassanç - Sant Esteve - Sanui i Alins (part) - Tamarit - el Torricó - Valldellou - Vensilló
el Baix Cinca
Fraga - Mequinensa - Saidí - Torrent de Cinca - Vilella de Cinca
el Matarranya
Aiguaviva - Arenys de Lledó - Bellmunt de Mesquí - Beseit - Calaceit - la Canyada de Beric - la Codonyera - Cretes - Faió - Favara - Fondespatla - Fórnols - la Freixneda - la Ginebrosa - Lledó - Maella - Massalió - Mont-roig de Tastavins - Nonasp - Pena-roja - la Portellada - Ràfels - la Sorollera - la Torre de Vilella - la Torre del Comte - Torredarques - la Vall de Tormo - Vall-de-roures - Valljunquera



Aquest article sobre l'Aragó és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.