Pegàs (constel·lació)
De Viquipèdia
Pegasus |
|
---|---|
clicau per engrandir la imatge |
|
Abreviatura | Peg |
Genitiu | Pegasi |
Simbologia | el Cavall Alat / Pegàs |
Ascensió recta | 23 h |
Declinació | 15° |
Àrea | 1121 graus quadrats Posició 7ena |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
5 |
Estrella més brillant | ε Peg (Enif) (Magnitud aparent 2,39) |
Meteors |
|
Constel·lacions amb què limita |
|
Visible a latituds entre +90° i −65° Durant Octubre es dóna la millor visibilitat |
|
Pegàs (Pegasus segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs. És una de les 88 constel·lacions modernes, com s'ha esmentat, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques.Pegàs és la sèptima constel·lació del cel per extensió (1.121 graus quadrats).
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Les estrelles més brillants de Pegàs, Markard (α Pegasi), Sheat (β Pegasi), de la 2a magnitud, i algenib (γ Pegasi), de la 3a magnitud, formen el triangle de l'ala del cavall.
Les cos del cavall està constituït per un quadrilàter format per Markab, λ Pegasi, ι Pegasi i ξ Pegasi.
Les potes anteriors de Pegàs estan compostes per dues estrelles de la 4a magnitud que no tenen designació de Bayer, tenen nombres de Flamsteed: 1 Pegasi i 9 Pegasi.
Enif (ε Pegasi) (de la 3a magnitud) i Baham (θ Pegasi) formen les potes de darrera. ρ Pegasi i σ Pegasi apareixen a la coa, però són poc brillants (5a magnitud).
Matar (η Pegasi) (de 3a magnitud) i π Pegasi (el musell) formen el cap de Pegàs. Sadalbari (μ Pegasi) està situada a la base del seu coll.
Les tres estrelles mes brillant de Pegàs formen, amb Sirrah (α Andromedae), un asterisme anomenat el «quadrat de Pegàs». Sirrah era abans assignat a Pegàs amb la designació δ Pegasi.
[edita] Estrelles principals
[edita] Enif (ε Pegasi)
Enif (ε Pegasi) és l'estrella més brillant de la constel·lació ( i la 84ena més brillant del cel). Amb una magnitud aparent de 2,39, un poc més brillant que Scheat.
Enif és una supergegant taronja, devers 175 vegades més gran que el Sol i 11 vegades més massiva. Està catalogada com a estrella variable, car ejectà una vasta quantitat de matèria el 1972 que ha duit temporalment la seva magnitud fins a 0,70.
[edita] Scheat (β Pegasi)
Scheat (β Pegasi), al sud-est de la constel·lació, és de la magnitud aparent 2,44. Distant 200 anys-llum, és una gegant vermella al menys 200 vegades més gran que el Sol. Com moltes estrelles d'aquest tipus, Scheat és una variable irregular, i la seva magnitud evoluciona entre 2,40 i 3,00.
[edita] Altres estrelles
Una altra estrella de la constel·lació té un nom propi: Homam (ζ Pegasi). És remarcable també que una estrella d'aquesta constel·lació, 51 Pegasi, té el primer planeta extrasolar que es va descobrir. Fa 0,47 vegades la massa de Júpiter, orbita en sols 4,23 dies, a devers 0,05 ua de l'estrella.
Dos altres exoplanetes, voltant les estrelles HD 209458 i HD216770, han estat detectats en aquesta constel·lació.
[edita] Taula de les estrelles de Pegàs
Étoile | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
Nom àrab |
---|---|---|---|---|---|
Enif (ε Peg) | 0,70 | -5,87 | 673 | K2Ibvar | الانف |
Scheat (β Peg) | 2,44 | -1,49 | 199 | M2II-IIIvar | الساق |
Markab (α Peg) | 2,49 | -0,67 | 140 | B9.5III | منكب الفرس |
Algenib (γ Peg) | 2,83 | -2,22 | 333 | B2IV | الجنب |
Matar (η Peg) | 2,93 | -1,16 | 215 | G2II-III | سد مطر |
Homam (ζ Peg) | 3,41 | -0,62 | 209 | B8.5V | سد الهمام |
Sadalbari (μ Peg) | 3,51 | 0,74 | 117 | M2III | سد البرئ |
Baham (θ Peg) | 3,52 | 1,16 | 97 | A2V | البهام |
ι Peg | 3,77 | 3,42 | 38 | F5V | |
λ Peg | 3,97 | -1,45 | 395 | G8II-III | |
1 Peg | 4,08 | 0,71 | 154 | K1III | |
κ Peg | 4,14 | 1,40 | 115 | F5IV | |
ξ Peg | 4,20 | 3,15 | 53 | F7V | |
χ Peg | 4,20 | 3,15 | 53 | F7V | |
π2 Peg | 4,28 | -0,16 | 252 | F5III | |
υ Peg | 4,42 | 0,79 | 173 | F8IV | |
9 Peg | 4,43 | -2,78 | 901 | G5Ib | |
2 Peg | 4,52 | -1,14 | 443 | M1III | |
55 Peg | 4,54 | -0,43 | 322 | M2III | |
70 Peg | 4,54 | 0,86 | 178 | G8III | |
τ Peg | 4,58 | 1,03 | 167 | A5V | |
ψ Peg | 4,63 | -0,98 | 433 | M3III | |
56 Peg | 4,76 | -1,32 | 537 | K0IIp | |
35 Peg | 4,78 | 1,33 | 160 | K0III | |
32 Peg | 4,78 | -1,57 | 607 | B9III | |
ο Peg | 4,80 | -0,05 | 305 | A1IV | |
IN Peg | 4,82 | -2,55 | 971 | B2IV-V | |
ν Peg | 4,86 | 0,32 | 263 | K4III | |
ρ Peg | 4,91 | 0,22 | 282 | A1V | |
78 Peg | 4,93 | 0,65 | 235 | K0III | |
72 Peg | 4,97 | -1,16 | 548 | K4III | |
GZ Peg | 5,05 | -1,79 | 762 | M4Sv | |
φ Peg | 5,06 | -0,58 | 437 | M2III | |
14 Peg | 5,07 | 0,23 | 303 | A1Vs | |
77 Peg | 5,09 | -1,91 | 818 | M2III | |
16 Peg | 5,09 | -0,89 | 512 | B3V | |
66 Peg | 5,09 | 0,06 | 330 | K3III | |
σ Peg | 5,16 | 3,02 | 88 | F7IV | |
59 Peg | 5,15 | 0,70 | 253 | A5Vn | |
12 Peg | 5,29 | -2,41 | 1 129 | K0Ib | |
7 Peg | 5,30 | -0,72 | 522 | M2III | |
HT Peg | 5,30 | 1,49 | 188 | A4Vn | |
HW Peg | 5,33 | -0,90 | 575 | M5IIIa | |
HR 8475 | 5,34 | 0,87 | 256 | K2III | |
13 Peg | 5,34 | 2,72 | 109 | F2III-IV | |
64 Peg | 5,35 | -1,69 | 834 | B6III | |
30 Peg | 5,37 | -1,88 | 919 | B5IV | |
58 Peg | 5,39 | -1,00 | 619 | B9III | |
51 Peg | 5,45 | 4,52 | 50 | G5V | |
5 Peg | 5,46 | 0,49 | 321 | F1IV | |
KS Peg | 5,49 | 1,17 | 239 | A1Vn |
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades per el satèl·lit Hipparcos [1] i els noms en àrab de la plana de [2] José Gómez Castaño i Abdellatif Nouiri.
[edita] Objectes celestes
A Pegàs hi podem trobar igualment molts d'objectes celestes:
- M15, un cúmul globular aprop d'Enif.
- NGC 7742, una galàxia de Seyfert de tipus 2.
- galàxies espirals NGC 7217 i NGC 7331.
- HCG 92, anomenat també el «Quintet de Stephan», és un petit cúmul de cinc galàxies: NGC 7317, NGC 7318A, NGC 7318B, NGC 7319 i NGC 7320.
- La Creu d'Einstein és l'exemple mes conegut de miracle gravitacional: la imatge d'un quasar, situat darrera una galàxia més pròxima pareix quàdruple, la llum del quasar es desviada i reconcentrada per la galàxia.
[edita] Història i mitologia
Aquesta constel·lació deu el seu nom a Pegàs, el cavall alat de la mitologia grega. Fou esmentada en el segle I dC per Ptolemeu a l' Almagest i catalogada per William Herschel el 1783.