Igihàlquides
De Viquipèdia
La dinastia Igihàlquida o dels igihàlquides (vers 1400-1200 aC) fou una dinastia d'Elam.
El seu govern es va iniciar abans del que es pensava fins fa poc: era coneguda l'expedició del rei cassita de Mesopotàmia Kurigalzu II (1332-1308 aC) contra un suposat rei d'Elam anomenat Hurpatila, de resultes de la qual Igihalki hauria pres el poder vers el 1320 aC, poder que després va continuar amb sis successors entre ells el mes conegut Untash-Napirisha, i el darrer Kidin-Hutran, que va derrotar als reis cassites Enlil-nadin-shumi (1224 aC) i a Adad-shuma-iddina (1222-1217 aC). Però aquesta suposició s'hagué de revisar a la llum de noves troballes (una carta escrita en acadià al Museu d'antiguitats asiàtiques de Berlín el 1986 i unes inscripcions elamites a una estàtua al Museu del Louvre): La carta era enviada per a un rei elamita (probablement Sutruk Nakhunte) on esmentava els seus drets al tron de Babilònia, i esmentada els nom de tots els reis elamites que s'havien casat amb princeses cassites i els noms dels fills nascuts d'aquestes unions (per exemple el successor d'Igihalki, Pahirishan, es va casar amb una germana o filla de Kurigalzu I (que va regnar després del 1400 aC i com a màxim fins al tomb del 1375 aC), el que implicava que la dinastia era mes antiga del que es pensava; dos reis mes son esmentats i han de ser anteriors: Kidin-Hutran, fill d' Untash-Napirisha (que per tant no pot ser el darrer Kidin-Hutran), i el seu fill Napirisha-untash; com que els fragments de l'estàtua del Louvre esmenten un altra rei Kidin-Hutran, fill de Pahirishan, que no pot esser cap dels altres dos, hi hauria hagut tres reis d'aquest nom, dels quals del darrer no es coneix el nom del pare. Per tant el nombre de reis de la dinastia seria mes gran (deu) i encara podrien ser mes ja que la llista coneguda, el text de Shilhak-Ishishinak, en el qual enumera als seus predecessors, nomes esmenta als que havien restaurat el temple d'Inshushinak, i la carta de Berlín només als reis que s'havien cast amb princeses cassites. En canvi avui es sap que Hurpatila no fou rei d'Elam sinó d'un país anomenat Elammat.
Aquesta dinastia va elamitzar Susiana: el complex religiós de Doga Zanbil (antic Dur Untash o Untash-Napirisha) es la proba d'aquesta política iniciada amb els Kidínuides. Els documents escrits en acadià comencen a ser rars, al mateix temps que es restaura el vell titol reial de "rei d'Anshan i Susa", i s'estableixen els déus elamites. Especialment notable a aquest darrer aspecte sembla que fou l'actitud del rei Untash-Napirisha que va construir el complex religiós abans esmentat, iniciat amb una construcció de nomes 105 metres quadrats rodejada de temples, dedicada a la deïtat titular de Susa Inshushinak, per després fer-se mes i mes gran, quedant destruït el primer, quedant dedicat a Napirisha, el principal déu d'Anshan, i a Inshushinak conjuntament, i després aquest darrer déu sobrepassat per Kiririsha, déu associat de Napirisha. Després, al tombant del complex central es van construir nous temples per diferents déus del panteó elamita (Pinikir, Humban, Kirmashir i Nakhunte, del panteó d'Awan, Ruhurater i Hishmitik de Simashki, Napirisha, Kiririsha Kilah-shupir i Manzat d'Anshan) i també per divinitats de Susiana com Inshushinak, Ishmekarab, Nabu, Shamash i Adad. El complex religiós, que implicava una submissió política i religiosa de Susiana a Anshan, fou abandonat aviat; nomes Untash-Napirisha va deixar el seu nom gravat en ell.
Dels successors d'Untash-Napirisha, Kidin-Hutran II i Napirisha-Untash no es sap res. El darrer sobirà, Kidin-Hutran III, va dirigir alguna expedició contra els reis cassites Enlil-nadin-shumi i Adad-shuma-iddina de Babilònia amb els que abans hi havia hagut bones relacions, potser per el rebuig de la reclamació del tron de Babilònia pel seu antecessor.
[edita] Lista de reis
- Igihalki
- Pahirishshan
- Attarkittah
- Unpahash-Napirisha
- Kidin-Hutran I
- Humban-umena
- Untash-Napirisha
- Kidin-Hutran II
- Napirisha-Untash
- Kidin-Hutran III