Discussió:Ocell

De Viquipèdia

[edita] Sobre el spam

No entenc perquè perden el temps ficant spam ací quan els enllaços tenen la propietat rel="nofollow" i això fa que els cercadors no tinguen en compte l'enllaç a l'hora de posicionar la pàgina. --Micru 15:50 31 gen, 2005 (UTC)

Si són enllaços externs precedits per http:// sí que els tenen en compte. Llull 19:50 31 gen, 2005 (UTC)
Llegeix aquesta notícia i després mira el codi font de qualsevol pàgina que tinga un enllaç extern, veuràs que té la propietat rel="nofollow", és a dir, que no els compta per al posicionament. --Micru 20:01 31 gen, 2005 (UTC)
O sigui que és el que sempre havia sospitat de l'spam. No ho fan per peles. Ho fan per fotre. Grrrr... Llull 20:03 31 gen, 2005 (UTC)

[edita] Au vs Ocell

Això hauria d'estar a "au" i no a "ocell" per tres motius:

  • És el nom genèric aplicat al grup taxonòmic en català
  • És dialectalment més neutre
  • No tots els ocells són aus, sinó que és un nom que es reserva per a aus petites i voladores. Una estruç és una au però no un ocell.
Hi estic d'acord, pero fixa't que au ja existeix com a pagina de desambiguacio ("Au" es el simbol quimic de l'or). El que podem fer es traslladar aixo a "au" i afegir-hi la noteta habitual al principi comentant que tambe es el simbol de l'"or". Xevi 18:44 6 mai, 2005 (UTC)

El nom genèric és aves, i en traduir-lo al català et queda ocell.Per exemple, el diccionari de l'enciclopèdia catalana diu d'ocell:

1 ORNIT 1 Vertebrat de la classe dels ocells.
2 pl Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats, integrada per animals homeoterms i ovípars, amb el cos cobert de plomes, les mandíbules en forma de bec i les extremitats anteriors transformades en ales aptes generalment per al vol.

I al DIEC hi diu:

En zool., classe d'aquests vertebrats

Tots dos, en cercar au reenvien a ocell

Pel que fa a dialectalment neutre o no... Bé, ocell pot ser més català central, però au és clarament xava o pitjor, d'algú que no parla català com a primera llengua, sinó que es dedica simplement a traduir mot per mot de l'espanyol.

I sobre que "no tots els ocells són aus, sinó que és un nom que es reserva per a aus petites i voladores", suposo que vols dir que segons tu no totes les aus són ocells... I bé, qualsevol ocellaire o ornitòleg (no queda clar com dir birdwatcher) et dirà que si va a mirar ocells hi inclou les àguiles, per exemple, o els galls fers. I sobre que els estruços no són ocells, fes-t'ho mirar. Per exemple, al diccionari de l'enciclopèdia, en definir estruç, la paraula au no hi surt:

m ORNIT Ocell de l'ordre dels estrucioniformes (Struthio sp), considerat com l'ocell vivent més gros...

Al DIEC:

Ocell de la família dels estruciònids (Struthio camellus), el més gros dels ocells (d'uns 2 metres d'alçada)...

I a l'alcover-moll, que encara feia servir molts mots arcàics i usava au, hi diu:

L'ocell més gran que existeix, de l'orde de les aus corredores...

Recomano llegir això que he trobat a [1]:

Ocell i no au. En català au és un sinònim complementari d’ocell, mot que té un caire molt literari. En Fabra l’hauria pogut ometre, no hi hauríem perdut gaire. No sentireu mai cap pagès ni cap caçador no urbanita, que digui, en la Catalunya central i a les Illes: «Mira quina au que passa.» En la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) vàrem tenir una discussió amb un professor de biologia que volia introduir aus en el títol del volum dotzè de la Història natural dels Països Catalans. Aquesta persona ha fet molta propaganda entre els alumnes de la facultat de Biologia del terme au com a nom d’una de les classes de vertebrats. I ara, no és gens estrany d’escoltar un ecologista o un director de parc natural que ens parli de les aus. El mal s’estén: ara al Maresme han inaugurat un Parc de les Aus. És, una vegada més, la influència del castellà. El nom principal és ocell, equivalent d’oiseau en francès i d’uccèllo en italià, llengües que no tenen la forma ave dels espanyols (ni el tren!). Aquella persona opinava que l’equivalent català de ave havia d’ésser au. Aleshores podem preguntar-nos: què en fem dels moixons?

--Viktor 09:49 7 mai, 2005 (UTC) (la data no és bona, m'havia deixat de signar, resteu-hi 12 hores)

Jo només m'hi ficaré per dir que segons el diccionari Català-Valencià-Balear, un ocell és "una au petita" (sic.). Classifica l'origen del nom del llatí, no del castellà i ja el feia servir en Ramon Llull. Dificilment es pot classificar com un castellanisme en aquestes condicions. Si es fa servir quan el terme llatí és "aves" sembla lògic ja que és d'on évoluciona la veu. Evidentment un pagès no diu "Mira quina au que passa", perquè la mena d'aus que acostuma a veure un pagès són ocells. Efectivament "moixó" és una paraula de l'occidental que queda marginada si es fa servir l'oriental "ocell". Amb "au", més neutra, no passaria.
Podeu mirar de signar els vostres comentaris ? Si no es fa molt dificil de seguir la discussio. (vegeu Viquipèdia:Pàgines de discussió)). Xevi 08:11 7 mai, 2005 (UTC)
El que no pots fer és refiar-te de l'Alcover-Moll. Segons ell no hauríem de dir "ocell", sinó "aucell"... Per què el que has copiat no és la deficinió d'ocell, fas trampa. A ocell redirigeix a aucell. Que, evidentment, prové del llatí, també.
I el castellanisme no és el mot "au", sinó quan i on s'usa. Com a veu secundària, cap problema. Però com a veu primària i gairebé única, no. És castellanisme el fet d'usar "au" arreu on en espanyol hi diries "ave". Seria com dir caixa per capsa. En espanyol està bé. Tots dos mots són catalans, però és basar-se en l'espanyol.
I per cert, això que "les aus que acostuma a veure un pagès són ocells" no ho acabo d'entendre. Si et refereixes a allò d'"aus petites", vols dir que no veuen pas àguiles, o gavines, o altres ocells grans?
I sí, posar ocell potser és un poc dialectal, però igual que ho poden ser gos o gat --Viktor 09:49 7 mai, 2005 (UTC)