Càrrega elèctrica
De Viquipèdia
La càrrega elèctrica és un paràmetre associat a les partícules fonamentals, i per extensió a qualsevol distribució de matèria, que determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques. Clàssicament, donades dues partícules en repòs amb càrregues q i q' , separades una distància r, aquestes s'atreuen mútuament amb una força F que ve donada per la llei de Coulomb,
on ε0 és la permitivitat del buit.
La càrrega elèctrica pot ser negativa o positiva. Dues càrregues d'igual signe es repel·len, i dues càrregues de signe oposat s'atreuen. Per convenció, hom considera que l'electró té càrrega negativa, i el valor absolut de la seva càrrega s'acostuma a denotar e.
En el sistema internacional la unitat de càrrega elèctrica és el coulomb (C). En física de partícules la càrrega del electró e és una unitat de càrrega habitual. Aproximadament, 1 C = 6,24 x 1018 e.
Totes les partícules conegudes tenen càrregues elèctriques que són múltiples enters de la càrrega de l'electró e. Per exemple, els protons tenen càrrega +e, i els neutrons tenen càrrega zero (són elèctricament neutres). La sola execepció són els quarks, que tenen càrregues fraccionàries de e/3 i 2e/3; tanmateix, els quarks mai es presenten sols a la natura, sinó formant combinacions de càrrega entera. Les antipartícules tenen càrregues elèctriques de signe oposat amb respecte a la seva corresponent partícula.