Filosofia renaixentista

De Viquipèdia

Als segles XV i XVI la cultura i la societat europees van experimentar una gran transformació amb la invenció de la impremta (1453), la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (1453) i el descobriment d'Amèrica (1492). També, amb el desplegament de l'humanisme, que modifica radicalment les condicions de la cultura.

Un altre fet important és la Reforma de la teologia i la religió cristianes que, de la mà d'Erasme i Luter, va desembarcar en la fragmentació de la cristiandat occidental.

L'aparició dels Estats Nacionals (França, Anglaterra, Espanya), amb una gran extensió territorial i la concentració del poder en un sobirà portarà Maquiaviel, Moro i Montaigne a fer un "balanç crític" de la dramàtica experiència de l'època, obrint noves vies al pensament polític i social.

Podem afirmar que la filosofia moderna comença amb Descartes i el seu Discurs del mètode (1637), trencant amb la filosofia medieval de Sant Tomàs D'Aquino, el qual es basava en Aristòtil. Descartes va criticar aquesta filosofia, també coneguda per Escolàstica. L'Escolàstica es basava en el sil·logisme d'Aristòtil (un mètode senzill per obtenir una conclusió a partir de dues premisses). Descartes creia que basant-se en el sil·logisme només s'obtenien veritats que ja es coneixien, i no se'n podien obtenir de noves. Una de les tasques de Descartes va ser redirigir la filosofia per poder aconseguir noves veritats.