Pau Casals i Defilló

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Redacció
Carbó realitzat per Ramon Casas i Carbó
Ampliar
Carbó realitzat per Ramon Casas i Carbó

Pau Casals i Defilló (El Vendrell, el Baix Penedès; 29 de desembre de 1876 - San Juan, Puerto Rico; 22 d'octubre de 1973) va ser violoncel·lista, director i compositor, però la seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.


Taula de continguts

[edita] Vida

Va néixer al Vendrell (Baix Penedès) el 29 de desembre del 1876 fill del català Carles Casals i de la portorriquenya Pilar Defilló.

Als cinc anys ja estudiava piano, flauta i violí. En aquesta edat fa la seva primera actuació musical, al cor de l'església del Vendrell. Als sis anys va fer la seva primera composició, era un regal per al seu padrí el dia del seu sant. En el 1883, amb l'ajut del seu pare, composa una partitura per una representació dels Pastorets.

Un dia de l’any 1885 arribaren al Vendrell uns pallassos que s'anomenaven Los Tres Bemoles. Un d'ells tocava còmicament, una pipa enorme que tenia forma de violoncel. Casals va quedar impressionat perquè no havia vist mai un instrument de corda que es toqués en aquella posició.

Aquesta actuació dels pallassos juntament amb un altre factor, un recital de violoncel que el professor Garcia de Barcelona va fer al Centre Catòlic del Vendrell, van fer que Pau Casals prengués una determinació sobre la seva vocació: seria violoncel·lista. A la fi del recital del professor Garcia, en Pau va demanar als seus pares un violoncel. No li van voler comprar, ja que tenia molts instruments. En veure la il·lusió que li feia, però, un veí n'hi va construir un amb una carbassa. Aquell va ser el seu primer violoncel, i el conservà sempre amb molta estima.

Més tard, li van comprar el seu primer veritable violoncel. El van matricular a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i s'allotjà a casa d'uns parents. Va estudiar violoncel amb el professor Josep Garcia com a professor de violoncel i amb Josep Rodoreda com a professor de composició a Barcelona. Com que ja tenia estudis musicals, va aprendre amb molta rapidesa, però no s'adaptava a la forma de tocar el violoncel convencional, així que va desenvolupar-ne la seva pròpia. Al 1889 comença a tocar al Cafè Tost de Barcelona set dies a la setmana, tres hores cada nit, per 4 pessetes.

El 1890, el Sr. Tost, propietari del Cafè Tost, introdueix Pau Casals al món musical i cultural de Barcelona. Als 14 anys va descobrir una edició de les Sis Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach en una llibreria de Barcelona. Bach es va convertir en el seu ídol i les seves interpretacions de les Suites de Bach van merèixer reconeixement mundial.

El 23 de febrer del 1891 participa en un concert benèfic al Teatro Novedades de Barcelona. Al mateix any coneix el compositor Enric Granados, amb qui comença una llarga amistat. També comença a treballar a La Pajarera, un cafè situat a la plaça de Catalunya, amb actuacions cada nit formant trio. El grup passa a formar part de l’anomenat Sextet de la Pajarera.

El 1893 es gradua amb honors a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Posteriorment, viatja a Madrid amb la seva mare i els seus germans. El mateix any va rebre per part de la reina Maria Cristina una pensió mensual, que va ser retirada per la mateixa Maria Cristina l’any 1895. Amb Jesús de Monasterio com a professor de música de cambra, inicia la seva segona etapa de formació musical començant les classes al Conservatorio de Música y Declamación a Madrid.

El 14 de febrer del 1895 va ser una data molt important de la seva vida: és nomenat Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica. Al mateix any va presentar-se a les proves d’accés del Conservatori de Música de Brussel·les. Un cop pasades, decideix no entrar a formar part d’aquest conservatori i decideix anar a París, al mateix any, però, retorna a Barcelona. El 1896 s'incorpora com a professor a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i és nomenat, uns mesos més tard, professor de violoncel del Conservatori del Liceu. Va començar a efectuar concerts en petites societats de Barcelona. És acceptat com a violoncel·lista a la Gran Orquestra del Teatre del Liceu.

Camille Saint-Saëns va coincidir a Barcelona amb Pau Casals. Entra a formar part del Quartet de corda Crickboom. Inicia una gira per Espanya amb Enric Granados i Mathieu Crickboom. També va obtenir un regal de la reina Maria Cristina: un safir blau i un violoncel nou.

Al 1899 Casals va a París i s'instal·la a la casa d’Emma Nevada i Raymond Palmer. El mateix any va viatjar a Londres amb la cantant nord-americana Emma Nevada i el pianista Léon Moreau. El 1899 debuta a Londres al Crystal Palace i a l’agost actua en un concert privat davant la reina Victòria d'Anglaterra.

A partir del 1900 s’instal·la a París i comença la una com a solista. També va començar a tocar amb el pianista Harold Bauer. El 1901 va fer un viatge als E.U.A. amb la cantant Emma Nevada, el pianista Leon Moreau i el flautista Daniel Marquesi. El mateix any inicià una gira per aquell país que va durar fins a l’estiu del 1902. El primer concert el va efectuar a la localitat de Worcester, a Massachusetts. Al concert de San Francisco pateix un accident que l’obliga a retirar-se de la gira i a allotjar-se a casa de Michail Stein. Li va ser concebuda La Gran Cruz de Caballero de la Real Orden de Carlos III per Maria Cristina.

El 1903 inicia una gira per Sud-amèrica. El 1904 fa el segon viatge a E.U.A. Com a solista efectua diversos concerts, el més important va ser concert privat del 15 de gener a la Casa Blanca pel president Theodore Roosevelt. A finals d’any torna a París.

El 1905 comença una relació sentimental amb la violoncel·lista portuguesa Guilhermina Suggia. Va crear el Trio Cortot-Thibaud-Casals, trio que no va debutar fins al 1906, a Lille. Al 1905 també va viatjar a Rússia per actuar a Sant Petersburg. El 20 d’octubre del 1909 Casals va ser convidat a tocar per a la Classical Concert Society de Londres. Aquest fet va comportar que a partir d'aquest moment cada any es desplacés a Anglaterra a tocar.

El 1910 Pau Casals va debutar a Viena al Gran Saló del Musikverein, amb l'Orquestra Filharmònica de Viena. El 1912 interpreta a Sant Petersburg, a Moscou i, posteriorment a Viena. Al mateix any toca també a Budapest. A finals d'any s'acaba la seva relació amb Guilhermina Suggia.

El 1914 torna als Estats Units. El 4 d'abril del mateix any es casa a Nova York amb la soprano Susan Metcalfe i inicien una gira junts pel seu paés natal.

Pau Casals enregistra més de 50 obres entre el 1915 i el 1924 amb la discogràfica Columbia. En el 1916 efectua un concert benèfic al Metropolitan Opera House per als fills d’Enric Granados. El 1919 inicia una gira de tres setmanes. El 1919 torna a Barcelona, a la Diagonal. El juny d’aquest mateix any s’inicia el projecte de la creació de l’Orquestra Pau Casals, amb l’ajut del seu germà Enric Casals. El 1920, amb altres prestigiosos crea l'École Normale de Musique de París. El 13 d’octubre del mateix any es representa el primer concert de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana. El 1922 fa la seva aparició com a director a Nova York.

El 1926 crea una associació (Associació Obrera de Concerts) amb l’objectiu de permetre a la classe obrera gaudir de la música. Amb motiu del centenari de la mort de Beethoven, el 1927 Casals efectua diversos concerts a Viena. Pau Casals es nomenat "fill predilecte" del Vendrell, el municipi on va nèixer. El 1928 fa un petit viatge als Estats Units per fer el seu últim concert com a solista a aquest país. Al mateix any s’acava la seva relació amb la seva esposa. Es separen definitivament. El 1931 es mor la mare d’en Pau Casals a Sant Salvador. En proclamar-se la Segona República espanyola el 15 d’abril del 1931, fa un concert a Montjuïc per celebrar aquest fet. En el 1933 va rebutjar la invitació per anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín a causa de l’arribada al poder d’Adolf Hitler i les persecucions dels nazis. Un any més tard s’inaugura l’avinguda Pau Casals a Barcelona.

El 18 de juliol del 1936, en un assaig, informen de la sublevació militar. Dos anys més tard, actua per primer cop al continent africà. Quan Franco i les seves tropes ocupen Barcelona, es veu obligat a exiliar-se. Pau Casals va tornar a París, però al 1940 es veu obligat a abandonar la ciutat a causa de l’entrada de les tropes alemanyes i juntament amb altres personatges se’n va a Nord-Amèrica.

El 1945 és nomenat Ciutadà d‘Honor de Perpinyà. Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Pau Casals va fer un concert a Londres. Durant tota la dictadura de Franco va ajudar als espanyols exiliats. A Perpinyà presideix els Jocs florals de la Llengua Catalana, el 1950. Pau Casals acudeix, un any més tard, al primer festival de Prada al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, en commemoració del 200 aniversari de la mort de Bach. A partir d’aquí acudeix a quasi tots els festivals de Prada que s’organitzen.

Al 1955 fa un viatge per primer cop a Puerto Rico, país on nasqué la seva mare. Un any més tard s'instal·la a la localitat de San Juan. Un any més tard, Pau Casals pateix un atac de cor durant un assaig. El 3 d’agost del 1957, Pau Casals i Marta Montañez es casen a San Juan de Puerto Rico.

El 1958 fa un concert i el “missatge de pau” que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra. Aquests van ser retransmesos a més de 40 països. També al 1958, Pau Casals va ser nomenat per al Premi Nobel de la Pau.

El 1961 va ser convidat per el president Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca i, dos anys més tard, el mateix president dels Estats Units, li concedeix la Medalla de la Llibertat.

El 1971 va compondre l’himne de les Nacions Unides. El secretari general de les Nacions Unides li entregà la Medalla de la Pau.

El 1973 va patir un atac de cor irreversible, a Puerto Rico. Va morir a San Juan de Puerto Rico el 22 d'octubre de 1973. L'any 1979 es van traslladar les seves despulles i ara reposa al cementiri del Vendrell.

[edita] Obra

Entre les contribucions més importants de Pau Casals destaca haver canviat la tècnica de la interpretació del violoncel, buscant movimients allunyats de la tècnica de l’època. Va recompondre, interpetar i gravar les suites per violoncel de Johann Sebastian Bach. Des de petit ja va mostrar la seva gran sensibilitat amb la música quan, abans del violoncel, tocava altres instruments com el piano o el violí. Va rebre els seus primers coneixements sobre la música de mans del seu pare, que era músic. Més tard, Pau Casals va ampliar aquests coneixements amb els estudis que va exercir a Barcelona i a Madrid. Pau Casals va fer també de professor i compositor, amb obres que han esdevingut un cant de pau, com l’oratori anomenat “El Pessebre”, instrumentat pel seu germà Enric.


[edita] Festival Casals

El Festival Casals de música és organitzat cada any durant l'hivern a San Juan de Puerto Rico. Prada, localitat on va residir durant uns anys, també organitza cada estiu un Festival Internacional de Música amb el seu nom.

[edita] Enllaços


Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Pau Casals i Defilló