Rimini
De Viquipèdia
Rimini és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rimini. Té uns 135.000 habitants (2005) i el seu terme té una superfície de 134,58 km².
El seu nom ve del riu Rimini a la vora del qual està construïda. Està a uns 15 km al sud del riu Rubicó que fou el límit entre la Gàl·lia Cisalpina i Itàlia. Antigament pertanyia a la Úmbria i el seu nom durant l'època romana i fins l'edat mitjana fou Ariminum.
[edita] Història antiga
Ciutat original úmbria, va passar als gals sènons fins que el 268 aC va ser ocupada pels romans i hi van establir una colònia que va guanyar importància el 211 aC quant es va obrir la Via Flaminia que portava a Roma i després la via Emília que portava a Plasència.
El 225 aC un exèrcit romà va ocupar la ciutat durant les guerres contra els gals. El 218 aC Sempronius hi va col·locar les seves legions per oposar-se a Anníbal i la ciutat fou de les poques colònies que va poder pagar la contribució de guerra que calia tant en homes com en diners. Fou una base important durant tota la segona guerra púnica i després a la guerra gàl·lica el 200 aC, i a les guerres civils entre Sul·la i Caius Marius (en aquesta darrera guerra fou ocupada per Carbó i fou incendiada per Sul·la. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu el primer la va ocupar i des allí va dirigir les seves operacions a Etrúria i Picé. El 43 aC tornava a estar en plena expansió en riquesa i prosperitat i August hi va construir alguns edificis alguns dels quals encara existeixen (entre elles el pont de cinc arcs i un arc triomfal).
[edita] Edat mitjana
Es va mantenir com a colònia durant l'imperi i a la caiguda d'aquest fou una de les ciutats de la Pentàpolis que va continuar subjecte als exarques de Ravenna fins a la invasió llombarda. Fou després una comuna la qual va arribar a la cimera amb el govern de la família Malatesta arribats a Rimini el 1216 i que van governar fins el 1503 quant el darrer Malatesta, després de les lluites amb el duc Valentino, van vendre la senyoria a Venècia que la va retornar al Papa el 1509 i el 1543 va passar definitivament als Estats de l'Església dels que només va sortir durant el període napoleònic.
[edita] Edat moderna
El 1797 Rimini, junt amb la Romagna, va passar a la República Cisalpina i després al regne d'Itàlia. Va tornar al Papa el 1815 i el domini papal es va dividir entre la Comarcate (Roma i rodalies), sis legacions i tretze delegacions essent Rimini un districte de la quarta legació dirigida per un administrador amb el títol de Gonfaloniere, assistit per un consell de magistrats anomenats Anziani. Fou una època agitada però de progrés. Els Carbonari van dirigir l'agitació contra el domini papal i es van revoltar el març de 1831 però foren ràpidament derrotats per la intervenció d'Àustria que van derrotar a la gent de Rimini, dirigida per Carlo Zucchi (25 de març de 1831).
El març de 1860 Rimini i el Romagnolo van votar per la unió al regne d'Itàlia.
A la segona guerra mundial fou destruïda pels bombardeigs, però es va refer i actualment continua creixent.