Ninja

De Viquipèdia

Els ninges, o shinobi, van ser agents d'elit japonesos instruïts en l'antic art del ninjutsu (literalment "l'art del sigil") una art marcial consistent principalment en una exhaustiva recopilació de tècniques d'espionatge, confusió, assassinat i, molt particularment, recol·lecció d'informació. Els ninja solien vestir de negre o colors foscs, coberts completament, excepte la zona dels ulls. Les seves armes de preferència eren els shuriken, fulles metàl·liques en forma d'estrella ideals per a llançar, els kyunai, punyals de doble ús, i els coneguts nunchaku, però eren coneguts per usar una enorme varietat d'armes i artefactes especialment dissenyats per als seus fins.

Els ninges, llavors, eren entrenats com a espies i assassins abans que com a guerrers, i la seva tasca principal era encarregar-se de missions en les quals era fonamental la discreció, l'eficiència i el subterfugi. El seu rol era similar al que ocupen els comandos en exèrcits moderns. Durant les llargues eres de guerres civils al Japó els ninges solien organitzar-se en clans mercenaris i oferir els seus serveis al millor postor. Els seus avantatges sobre els clàssics bushi (guerrers) japonesos i els cuirassats samurai eren més que òbvies; els ninges eren guerrers lleugers, experts en arts marcials i entrenats per atacar en solitari o en grups petits. El mite diu que els ninges no tenien escrúpols cap a l'hora d'actuar, però en realitat seguien els preceptes d'un codi d'honor molt elaborat, el ninpo, similar en la seva manera al bushido dels samurai, que regiria pas per pas la manera d'actuar dels guerrers. Tant el ninpo com el mateix concepte del ninjutsu provenen de les antigues tècniques d'espionatge xineses, considerades en el seu moment com les millors del món. Els ninges, no obstant això, no eren considerats guerrers valuosos en el camp de batalla, ja que no suposaven cap de mena de desafiament contra els fortament armats i encara millor entrenats samurai, nobles que vivien i morien per a la guerra, i solien romandre apartats de les conflagracions a gran escala.

Després de la unificació del Japó les bondats dels ninges van ser descobertes per shoguns i emperadors, i va ser aleshores quan els ninges van passar a ser considerats una espècie de servei d'intel·ligència del govern.

Hi ha una gran llegenda romàntica creada al voltant dels ninges, en part per culpa de la visió comercialista occidental i en part per culpa de la societat japonesa feudal, que considerava els ninges com a éssers semifantàstics capaços d'aconseguir qualsevol proesa, remors que els ninges no solien prendre's la molèstia de desmentir. No obstant això, part de la llegenda és certa; des de la més tendra infància (3 o 4 anys) els guerrers ninges eren entrenats físicament de forma extenuant. Quan un shinobi arribava a l'edat necessària per entrar en combat ja era capaç de disfressar-se i fondre's amb la multitud a la perfecció, d'amagar-se fins a tornar-se gairebé invisible en les ombres, de caminar per teulades sense ser vist i d'avançar en camp obert saltant d'arbre en arbre sense tocar el terra, entre altres coses. Aquestes habilitats especials, lluny de ser sobrenaturals, es devien a segles i segles d'entrenament i tradició.