Arquitectura

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

cal treure-hi les expressions en primera persona del plural i posar-hi verbs impersonals així com buidar-ho de comentaris subjectius

 Per a d'altres significats, vegeu Arquitectura (desambiguació).

El somni de l'arquitecte, Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole (Bolton-le-Moor (Lancashire Anglaterra) 1801, Catskill (New York, 1848). Toledo Museum of Art. Toledo, Ohio Estats Units d'Amèrica
Ampliar
El somni de l'arquitecte, Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole (Bolton-le-Moor (Lancashire Anglaterra) 1801, Catskill (New York, 1848). Toledo Museum of Art. Toledo, Ohio Estats Units d'Amèrica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Arquitectura

L'Arquitectura és l’art de construïr els edificis. El mot Arquitectura ve del grec : «αρχ» que vol dir : «cap, xef, qui té el comanament» i «τεκτων», és a dir : «constructor o fuster». Així tenim que pels antics grecs l'arquitecte és el cap de la construcció i l'arquitectura és la tècnica o l'art de qui projecta i construeix els edificis i les estructures, ja que pels antics grecs, el mot «Τεχνη (techne)» significa saber fer alguna cosa.

Una definició d'Arquitectura més actual diria que és l'art de projectar o disenyar i construïr edificis, així com tot l'ambient o entorn construït : des del planejament urbà o regional passant pel disseny urbà, fins el disseny dels mobles.

La construcció d'edificis, conseqüentment l'arquitectura, s'inicia amb el projecte arquitectònic que és el document tècnic que, mitjançant plànols, memòries, amidaments, càlculs, detalls, etc., descriu i justifica l'edifici, la seva concepció, axí com els diferents elements que mitjançant l'ús de les tècniques adients, donaran forma als espais o volums on l'home dessenvolupará la seva vida i activitats.

Actualment la construcció d'edificis constitueix un sector econòmic fonamental a les societats avançades. És un procès complex en el qual conflueixen diversos camps d'activitat econòmica, des de el sector públic que estableix les normatives i gestiona les llicències, passant per la pròpia indústria de la construcció i les seves indústries auxiliars, fins les empreses de serveis.

L'Arquitectura és una de les sis Belles Arts. Determinats edificis o altres construccions són obres d'art ja que poden ser considerats primàriament en funció de la seva forma o estructura sensible o de la seva estètica.

Les peculiaritats de l'arquitectura respecte de les altres arts són:

  • La primacia dels aspectes materials i tècnics.
  • L'aspecte funcional: ha de servir per a allò pel que ha estat creada.
  • L'espai interior que, definit per uns límits físics -murs- determina un volum i possibilita un recorregut interior.
  • L'extrema localització, atès que no és fàcilment traslladable d'un lloc a un altre.

Taula de continguts

[edita] Generalitats

No es coneix un edifici fins que s'ha estat dins d'ell, fins que s'ha experimentat el seu interior i analitzat les relacions d'aquest amb l'exterior. Per això la nostra experiència arquitectònica és reduïda. L'estètica dels espais interiors és tan important com la carcassa exterior, car l'objecte de l'arquitectura és crear espais.

L'interés i el sentit de la disciplina arquitectònica han evolucionat al llarg dels temps.

Bellesa, solidesa, utilitat...
Ampliar
Bellesa, solidesa, utilitat...

Segons el tractat d'Arquitectua més antic que coneixem, De Architectura de Vitruvi, l'arquitectura es basa en una combinació armoniosa i equilibrada de tres principis :

  • Bellesa (Venustas)
  • Solidesa (Firmitas)
  • Utilitat (Utilitas).

Aquesta trinitat s'ha mantingut inmutable, com a fil conductor al llarg de l'història, si be, cada etapa ha posat els accents sobre un o altre dels tres principis segons la taula següent :

Vitruvi (Segle I) "utilitas" "firmitas" "venustas"
Alberti (Segle XV) "necessitas" "commoditas" "voluptas"
Blondel commoditat solidesa ornament
Blondel distribució construció decoració
Guimard (Segle XIX) l'armonia la lògica el sentiment
Nervi (Segle XIX) funció estructura forma

[edita] Classificació

Tanmateix, no totes les obres d'arquitectura són iguals, atès que no totes persegueixen els mateixos objectius:

  • L'arquitectura popular cerca la solució òptima de la funció amb els materials i les tècniques constructives pròpies de la zona, amb una participació directa de l'usuari en la construcció, i amb un repertori formal senzill.
  • L'arquitectura funcional cerca només la utilitat sense cap pretensió artística (les nostres ciutats en van plenes). Segons els funcionalistes, si la funció està ben resolta, és estètica.
  • L'arquitectura orgànica

[edita] Història de l'Arquitectura

Article principal: Història de l'arquitectura

[edita] Abans de l’arquitectura

  • La arquitectura dels pobles primitius actuals

[edita] L’arquitectura a la Prehistòria

[edita] L’arquitectura a l’Edat Antiga

[edita] L’arquitectura a l Alta Edat Mitjana

  • L'arquitectura dels pobles bàrbars
  • L'arquitectura Bizantina
  • L'arquitectura preislàmica
  • L'arquitectura de l'Islam
  • L'arquitectura a l'Extrem Orient
  • L'arquitectura de l'Alta Edat Mitjana a Europa

[edita] L’arquitectura romànica

[edita] L’arquitectura gòtica

[edita] L’arquitectura a l'Amèrica precolombina

[edita] L'Arquitectura del Renaixement

  • L'arquitectura del Quatrocento a Itàlia
  • L'arquitectura del Quinquecento a Itàlia
  • L'arquitectura renaixentista fora d'Itàlia

[edita] L'Arquitectura del Postrenaixement

  • L'arquitectura del Manierisme
  • L'Arquitectura del Segle d'Or a Espanya
  • L'Arquitectura colonial a Amèrica
  • L'Arquitectura manierista als països protestants

[edita] L'Arquitectura Barroca

  • L'arquitectura barroca a Itàlia
  • L'arquitectura barroca a la península ibèrica
  • L'arquitectura barroca als païssos germànics
  • L'arquitectura barroca al Nou Mon
  • L'arquitectura Rococó

[edita] L'Arquitectura neoclàssica

[edita] L’arquitectura de l'Orient a l'Edat Moderna

  • La arquitectura en el mon musulmà
  • La arquitectura a a l'India
  • La arquitectura a la Xina
  • La arquitectura al Japó
  • La arquitectura a l'Indoxina

[edita] L’arquitectura contemporània

  • L'arquitectura de l'Il·lustració
  • L'arquitectura en el romànticisme
  • L'arquitectura acadèmica dels segles XIX i XX
  • L'arquitectura neoclàsica als Estats Units
  • L'arquitectura historicista i eclèctica
  • L'arquitectura premoderna a Europa
  • L'arquitectura noucentista la península ibèrica
  • L'arquitectura premoderna a la península ibèrica
  • L'arquitectura industrial del segle XIX

[edita] L’arquitectura del totalitarisme del segle XX

  • L'arquitectura feixista
  • L'arquitectura nacional-socialista
  • L'arquitectura estalinista
  • L'arquitectura franquista i salazarista

[edita] L’arquitectura Moderna

  • Preludi de l'arquitectura del Moviment Modern
  • L'arquitectura de l'escola de Xicago
  • L'Arquitectura de l'Art Nouveau
  • L'arquitectura modernista a Espanya
  • L'arquitectura racionalista
  • L'arquitectura neoplàstica
  • L'arquitectura expresionista
  • L'arquitectura constructivista
  • L'arquitectura futurista
  • L'arquitectura moderna als Estats Units
  • L'arquitectura orgànica
  • L'arquitectura de la tercera generació

[edita] L'arquitectura actual

  • L'Arquitectura postmoderna
  • L'arquitectura a partir dels 60
  • L'arquitectura espectacle
  • El destí de l'arquitectura

[edita] Comentaris als periodes de l'Història de l'arquitectura

Al llarg de la història ha anat variant la concepció que es tenia de l'arquitectura:

  • Orient Pròxim: temples i tombes adreçades a exaltar i glorificar els déus i sobirans. Monumentalitat.
  • Grècia: edificis destinats a les activitats dels ciutadans (temples, teatres, mercats...). Humanitzada.
  • Imperi Romà: edificis destinats a satisfer les necessitats constructives (religioses i civils) de l'Imperi (vies, aqüeductes, ponts, teatres, termes...).
  • Edat Mitjana: es restringeix la qualitat arquitectònica a les obres religioses. Comença la diferenciació entre operarius (el qui dirigeix la construcció) i artífex (el qui hi treballa).
  • Renaixement: es consideren les esglésies, els palaus i l'arquitectura civil pública com les tipologies principals de la gran arquitectura (es revaloritza l'arquitectura romana i es menysprea la medieval). En el segle XVI, la vila suburbana (residència d'estiueig o centre econòmic agrari) entra a formar part de l'arquitectura.
  • Barroc: triomfa l'arquitectura representativa i propagandística (església i palaus) i es dóna importància a l'urbanisme (traçat de carrers, places, hospitals...)
  • Modernisme: la residència de l'alta burgesia rep consideració artística, així com les obres fetes amb els nous materials (ferro, vidre i formigó) que, fins ara, només es consideraven obres d'enginyeria.
  • Brutalisme: arquitectura típica del final del franquisme a Espanya. Bàsicament, són construccions d'edificis públics (universitats, hospitals, administracions públiques, etc), on el material predominant és el ciment. Es construeix sense tenir en compte el context de l'edifici.

[edita] La ciència de construir

Es poden resumir els principals sistemes constructius en funció dels cinc descobriments estructurals bàsics:

  • Dos elements verticals poden suportar un element horitzontal, dit arquitrau (arquitectura allindada). O arquitectura/construcció arquitravada.
  • L'arc, que permet construir grans espais interns sense obstacles, ja que transmet el pes i les forces a les parets (arquitectura voltada), però amb murs exteriors de contenció de les forces laterals.
  • L'arc parabòlic, que permet construir gran espais interns sense forces laterals i transmet el pes únicament als fonaments.
  • L'encadirat i els entramats de fusta i metalls (especialment ferro i alumini) que permeten grans amplades de llum i estalvien pes i material.
  • La fusta (construccions d'enginyer amb llistons encolats), el ferro i el formigó, que possibilitaran la construcció de grans amplades de llum i d'un esquelet intern a l'edifici amb els quals els murs perden la funció de suport i es poden elaborar solucions agosarades.

[edita] La arquitectura i altres professions actuals

La evolució cap a l’especialització i la separació d’àmbits laborals és similar a la d’altres professions.En els segles pasats els arquitectes no sols s’ocupaven de disenyar els edificis sino que també disenyaven places, alineacions vegetals, parcs..., especialització que avui en dia es coneix com a exteriorisme o paisagisme. La espacialització dels arquitectes en la creació d’objectes d’ús en les edificacions, com els mobles, ha donat lloc al naixement de la disciplina coneguda com Diseny industrial. Avui en dia, els profesionals que projecten i planifiquen el desenvolupament del sistema urbà són els urbanistes, els quals han constituït una professió independent de l’arquitectura o la ingenieria civil, que s’anomena urbanisme.

[edita] Algunes definicions d’ arquitectura

  • Marc Vitruvi (De Architectura, Sigle I adC. Traducció d’Ortiz i Sanz, 1787) “La arquitectura és una ciència adornada de moltes altres disciplines i conneixements, pel judici de la qual pasen les obres de les altres arts. És pràctica i teòrica. La pràctica és una continua i expèdita freqüentació de l’ús, ececutació amb les mans, sobre la matèria corresponent al que es desitja formar. La teòrica és la que sap explicar i demostrar amb la sutilesa i lleis de la proporció, les obres executades” (del Lib. I, cap. I) “Aquests edificis s’han de construir atenent a la firmesa, comoditat i bellesa. Seran ferms quan es profunditzin les rases fins a trobar terreny sòlid: i quan s’elegisin amb atenció i sense escassejar els materials de tot tipus. La utilitat s’aconseguirà amb la oportuna situació de les parts, de forma que no hi hagi impediment en el seu ús; i per la corresponent col·locació de cada una d’elles cap al seu aspecte celest que més li convingui. I la bellesa, quan l’aspecte de l’obra fos agradable i de bon gust; i els seus membres arreglats a la simetria de les seves dimensions”(del Lib. I, cap. III).
  • Leon Battista Alberti (De Re Aedificatoria, 1452?) "... l’arquitecte (architectore) serà aquell que amb un mètode i un procediment determinats i dignes d’admiració hagi estudiat el mode de projectar en teoria i també de dur a la pràctica qualsevol obra que, a partir del desplaçament dels pesos i la unió i l’esamblatge dels cosos, s’adeqüi, d’una forma bellissima, a les necessitats més pròpies dels éssers humans " (del Proemio). “L’art de la construcció en la seva totalitat es compon del traçat i la seva materialització (...) el traçat serà una posada per escrit determinada i uniforme, concebuda en abstracte, realitzada a base de linees i àngles i duita a terme per una ment i una intel·ligència culta” (del Lib. I, Cap. I).
  • Carlo Lodoli (A. Memmo: Elementi dell'Architettura Lodoliana, 1786) “L’arquitectura és una ciència intel·lectual i pràctica dirigida a establir racionalment el bon ús i les proporcions dels artefactes i a coneixer amb l’experiència la natura dels matererials que els componen" (del Vol. I, Cap. VI).
  • J. N. Louis Durand (Precis des leçons d'Architecture, 1801-1803) “L’arquitectura és l’art de compondre i de realitzar tots els edificis públics i privats (...) conveniència i economia són els medis que ha d’emprar l’arquitectura i les fonts de les que ha d’extreure els seus principis (...) per tal que un edifici sigui convenient és precís que sigui sòlid, salubre i còmode (...) un edifici serà per tant menys costós quan més simètric, més regular i més simple sigui ” (de la Introducción al Vol. I).
  • John Ruskin (The Seven Lamps of Architecture, 1849) “L’arquitectura és l’art d’aixecar i de decorar els edificis construits per l’home, sigui quin sigui el seu destí, per tal que el seu aspecte contribueixi a la salut, a la força i al plaer de l’esperit” (del Cap. I)
  • Eugène Viollet-le-Duc (Dictionnaire raisonnée ..., 1854-1868) “L’arquitectura és l’art de construir. Es composa de dues parts, la teoria i la pràctica. La teoria comprèn: l’art propiament dit, les regles sugerides pel gust, derivades de la tradició, i la ciència, que es basa sobre formules constants i absolutes. La pràctica és l’aplicació de la teoria a les necessitats; és la pràctica la que plega l’art i la ciència a la natura dels materials, al clima, als costums de l’època, a les necessitats d’un període” (de la voz "Architecture").
  • Adolf Loos ("Arquitectura", 1910) “ La casa ha d’agradar a tots, a diferència de l’obra d’art que no te per que agradar a ningú. La obra d’art és un asumpte privat de l’artista. La casa no ho és. L’obra d’art es situa en el món sense que existeixi cap exigència que l’obligui a neixer. La casa cobreix una exigència. (...) L’obra d’art és revolucinaria, la casa és conservadora. (...) no serà que la csa no té res a veure amb l’art i que l’arquitectura no hauria d’estar entre les arts?Així és. Sols una part, molt petita, de l’arquitectura pertany al domini de l’art: el monument funerari i el conmemoratiu. La resta, tot el que té una finalitat hi ha que excloure’l de l’imperi de l’art”
  • Le Corbusier (Vers une Architecture, 1923) “ L’arquitectura està més enllà dels fets utilitaris. L’arquitetura és un fet plàstic. (...) La arquitectura és el joc sabi, correcte, magnífic dels volums sota la llum. (...) El seu significat i la seva feina noés reflexar la construcció i absorbir una funció, si per funció s’entén la de l’utilitat pura i simple, la del confort i l’elegància pràctica. L’arquitectura és art en el seu sentit més elevat, és ordre matemàtic, és teoria pura, armonia completa gracies a l’exacta proporció de totes les relacions: aquesta és la “funció” de l’arquitectura”
  • Nikolaus Pevsner (An outline of European Architecture, 1945) “Un rafal per bicicletes és un edifici; la catedral de Lincoln, una obra d’arquitectura (...) el terme arquitectura s’aplica exclusivament als edificis projectats en funció d’una apariència estètica”.
  • Louis Kahn (d’una conferència en el Politécnic de Milà, 1967) “Primer de tot he de dir que l’arquitectura no existeix. Existeix una obra d’arquitectura. I una obra d’arquitectura és una oferta a l’arquitectura amb l’esperança de que aquesta obra pugui convertir-se en part del tresor de l’arquitectura. No tots els edificis són arquitectura (...) El programa que es reb i la traducció arquitectònica que es dóna han de provenir de l’esperit de l’home i no de les instruccions materials”.

[edita] Resenya històrica

Segons el tòpic popular, en el tractat més antic que es conserva de la matèria, De Architectura, de Vitruvi, Sigle I adC, es diu que l’arquitectura descansa sobre tres principis: la Bellesa (Venustas), la Fermesa (Firmitas) i la Utilitat (Utilitas). L’arquitectura es pot definir, llavors, com un equilibri entre aquests tres elements, sense sobrepasar cap d’ells a cap dels altres. No tendria sentit tractar d’entendre un treball d’arquitectura sense acceptar aquests tres aspectes. Així i tot, només cal llegir el tractat per adonar-se de que Vitruvi exigia aquestes característiques per alguns edificis públics molt particulars. De fet, quan Vitruvi s’atraveix a intentar un anàlisi de l’art sobre el que escriu, proposa entendre l’arquitectura com composta de quatre elements: ordre arquitectònic (relació de cada part amb el seu ús), disposició ("Les espècies de disposició [...] són el traçat en planta, en alçat i en perspectiva."), proporció ("Concordancia uniforme entre l’obra sencera i les seves parts.") i distribució (en grecoikonomía, consisteix "en el degut i millor ús possible dels materials i dels terrenys, i en procurar el menor cost de l’obra aconseguit de forma racional i ponderada.”).

Els seus dubtes al respecte són bastant intensos, ja que quatre pàgines després divideix l’arquitectura en tres parts: Construcció, Gnòmica i Mecànica. Per molt interesant i sugerent que sigui, no s’ha d’oblidar que aquest tractat és l’unic tractat clàssic que ens ha arribat, i la probabilitat de que sigui el millor de la seva època és petita..

La història de les distintes versions del tractat de Vitruvi exemplifica bé el conflicte a l’hora de definir l’arquitectura. Al 1674 Claude Perrault, metge fisiòleg especialitzat en la disecció de cadàvers i bon dibuixant, publicà la seva traducció resumida del tractat de Vitruvi, que quedà totalment reorganitzat. Així i tot, fou a través del resum de Perrault que Vitruvi fou difós i influí en els tractata i teories dels segles següents. I és en aquest resum on la tríade vitruviana va veure la llum.

La diferència substancial entre la versió de Perrault i les anteriors rau, segons José Luis González Moreno-Navarro, en que Perrault tergiversa "el caràcter sintètic de l’arquitectura en una visió estrictamente analítica i fragmentada en tres branques autònomas [cosa que] és una consecuència de la seva estructura mental [...] formada al llarg d’una vida dedicada a l‘anàlisi dels organismes vius, que evidentemente en cap moment recomposava i tornava a donar vida".

Per contra, segons Vitruvi “L’arquitectrua és una ciència que sorgeix de moltes altres ciències, i adornada amb un molt variat aprenentatge; per l’ajuda de que un judici es forma d’aquells treballs que son el resultat d’altres arts. La práctica y la teoría son els seus pares. La pràctica és la contemplació freqüent i continuada de la forma d’executar un determinat treball, o de la simple operació de les mans, per a la conversió de la matèria de la millor forma i de la manera més acabada. La teoria és el resultat d’aquest raonament que demostra i explica que el material forjat ha estat convertit per resultar com el fi propost. Perque l’arquitecte merament pràctic no és capaç d’assignar les raons suficients per les formes que ell adopta; i l’arquitecte de teoria falla també, subjectant l’ombra en lloc de la substànica. El que és teòric i pràctic, per tant construix doblement; és capaç no sols de provar la conveniència del seu diseny, sino també de dur-lo a la pràctica.”

Hi ha que considerar, que en l’àmbit acadèmic al menys, el procés de producció arquitectònica, o de projecte, involucra la sensibilitat com a medi de retall de les diferents disciplines associades, i encara que en èpoques pasades s’escrivissin extensos tractats, avui en dia lo legal i lo tècnic dicten les normes, però no els modes. Així l’Arquitectura és- desde lo contemporàni i recolzada en els nous recursos tecnològics- un exercici en el que efectivament s’inclouen (envuelve) ordre, síntesis, semilogia, matèria, però encara més important que allò, és un treball creatiu, innovdor, inèdit, això si, sempre que excloguem l’arquietectua produida des de la industria inmobiliaria.

[edita] Abast

La importància de l’arquitectura en el segle XX ha estat enorme, ja que el seu exercic fou responsable de no menys de la tercera part dels materials implicats per la humanitat durant aquest lapse (vegis Arquitectura, economía y ecología). Durant auqest període, no sols s’ha produït un gran augment de la població, amb les seves corresponents necessitats edificatòries (especialment vivendes), sino també importants migracions, des de les zones rurals a les urbanesi, acabada la guerra freda des dels paisos pobres als rics. Aquests moviments migratoris han suposat, no sols un augment de la demanda de nous edificis en les zones urbanes, sino també l’oblid del patrimoni construït que, en molts casos, s’ha perdut definitivament

Aquest constant canvi en les necessitats i usos associats a l’edificació permet explicar una altra característica de l’Arquitectura moderna. Aquest constant replanteig de conceptes, que es remonta fins la Ilustració, s’han desenvolupat distints i numerosos estils arquitectònics amb l’afany de donar una resposta a aquesta pregunta; en el segle XIX, es produix l’abandó de l’ortodòxia neoclàssica en favor de un eclecticisme estilístic de caràcter historicista, donant lloc al neogòtic, neorromànic, neomudèjar... Sols amb l’arribada del segle XX sorgeixen estils clarament originals, com el Arts and Crafts, el Art Nouveau, el Modernisme, la Bauhaus, l’ Estil Internacional, el Post-Modernismo, etc.

Grans Arquitectes del segle XX, com Mies van der Rohe, Le Corbusier, Frank Lloyd Wright, Louis Kahn, Alvar Aalto, han donat al seu ofici una definició distinta, enfocant la seva finalitat de forma diferent. Molt interessant com a compendi i reflexió sobre les diverses definicions d’arquitectura al llarg de la història és l’obra del crític italià Bruno Zevi "Architectura in Nuce".

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

  • Arquitectura Barcelona - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània


Principals camps de les Ciències aplicades
Arquitectura | Estadística | Informàtica | Ciències de la salut | Ciències socials