Planeta exterior

De Viquipèdia

Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Els altres planetes s'anomenen planetes interiors.

Aquesta classificació no s'ha de confondre amb el terme "planeta superior" que designa aquells planetes amb òrbites exteriors a l'òrbita de la Terra (és a dir, els planetes exteriors i Mart).

Les seves característiques físiques són semblants en tots ells a excepció de Plutó. Plutó és el planeta més petit i el més allunyat del Sol. La seva composició no es coneix amb certesa però es creu que està compost bàsicament per gel i metà amb un nucli de roca al seu interior. Una composició molt semblant a la dels objectes transneptunians del cinturó de Kuiper del que Plutó en forma part.

Els altres quatre són gegants gasosos que careixen de superfície sòlida. El seu diàmetre és molt més gran que el dels planetes interiors i el de Plutó. Les seves denses atmosferes estan formades principalment per hidrogen i heli. Tots posseeixen un gran nombre de satèl·lits i la majoria tenen un sistema d'anells al seu voltant.

[edita] Vegeu també

En altres llengües