Lleis fonètiques del català

De Viquipèdia

El català es caracteritza per una sèrie de transformacios fonètiques sofertes en la seva evolució des del llatí vulgar que s'anomenen les lleis fonètiques del català, estudiades per la gramàtica històrica. Algunes d'aquestes lleis són exclusives del català i la majoria són comunes amb altres llengües. En tot cas es tracta de trets que caracteritzen tots els dialectes catalans en comparació amb altres llengües i que mostren la gran unitat de la llengua catalana. De la comparació del català amb les altres llengües romàniques a través d'aquestes lleis, en resulta la proximitat al grup de llengües de la Gal·loromània i la gran distància de l'espanyol, no sols del català sinó de les altres llengües. Aquesta qüestió s'ha estudiat sota el títol de la subagrupació romànica del català i l'ha tractada en el camp del lèxic, amb el mateix resultat, Germà Colón i Domènech.


PRINCIPALS LLEIS EVOLUTIVES DEL CATALÀ

a

No diftongació espontània de Ě i Ŏ tòniques (temps, mel; dona, font).

b

Diftongació condicionada, amb posterior reducció, de Ě i Ŏ tòniques davant iod (pit, mig; fulla, cuixa).

c

Monoftongació de AI, AU (llec, més; cosa, pobre).

d

Caiguda de les vocals àtones finals exceptuat A (llet, dolç; vint, vuit, cel, quan, mà; però: lluna, porta).

e

Manteniment de F inicial (fam, força, fum).

f

Manteniment de G + E, I inicial (germà, gendre, gitar).

g

K + E, I inicial, TY postònica no final > [s] ([z]) (cel, cent, llaç; plaça).

h

D'C + E, I > [dz] (dotze, tretze, setze).

i

Caiguda, en posició pretònica i intervocàlica de C davant E, I i del grup TI (veí, plaer, cuina; prear, raó, saó).

j

Palatalització de L inicial (llet, llop, llum).

k

Conservació del grup inicial de P,C,F + L (ploure, clau, flama).

l

C'L, LI > lateral palatal o iod, segons el territori i l'època (orella, filla).

m

No palatalització del segon element del grup CT (dreta, llet, nit).

n

MB > m, ND > n (coloma, cama; manar, rodona).

o

Caiguda de la N final (camí, raó, home).

p

Resultat [w] de les finals de síl·laba -b, -v, -d, -ce, -ci, -ti, -tz (deu -deure-, taula, viu -viure-, peu, riu -riure-, pau, plau, preu, palau, cantau).

q

Palatalització de S, C + E, I (peix, caixa, aixada).

r

Epèntesi de e darrere dues consonants finals no llatines (quatre, temple, sogre).

s

Oposició fonemàtica en el timbre de les vocals (Déu, deu -deure-, deu -10-).



LES PRINCIPALS LLEIS EVOLUTIVES DEL CATALÀ EN COMPARACIÓ AMB ALTRES LLENGÜES ROMÀNIQUES


a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s


Occità





















11

Francès




















10

Aragonès




















8

Portuguès




















7

Italià




















5

Lleonès





















5

Retoromànic




















3

Sard





















3

Romanès





















3

Espanyol




















1

[edita] Bibliografia

Llengua i cultura als Països Catalans, Edicions 62, Barcelona, 1964, p.43-46.

  • Germà Colón Domènech, El español y el catalán, juntos y en contraste, Editorial Ariel,

Barcelona, 1989, p.36-37.