Rocamadour

De Viquipèdia

Vista general
Ampliar
Vista general

Rocamadour és un municipi de França, situat al departament d'Òlt i a la regió Migdia-Pirineus. Forma part d'una vall oberta a la muntanya calcària del Causse pel riu Alzou. El seu nom ve de les relíquies d'Amadour; el seu cos fou descobert intacte al cor del santuari marià el 1166.

Aquest poble, per la bellesa meravellosa de la seva situació, merita l'atenció d'artistes i excita la curiositat d'arqueòlegs; però la seva reputació prové especialment del seu cèlebre santuari de la Verge negra que durant segles ha atret pelegrins de tots els països, entre ells reis, bisbes, i nobles.

Reis com Sant Lluís de França, Enric II d'Anglaterra i Alfons III de Portugal, o predicadors com Sant Domènec o Sant Antoni de Pàdua, mariners com Jacques Cartier, del trobador compositor Francis Poulenc, desconeguts o famosos, molts han pujat la gran escala.

La ciutat també dóna el seu nom Rocamadour al formatge de llet amb denominació d'origen des del 1996, el qual s'elabora amb un cert tipus de cabra petita.

Forma part del camí de Santiago.

[edita] Llocs d'interès

Detall espasa Durandal
Ampliar
Detall espasa Durandal

Els edificis de Rocamadour augmenten en etapes cap amunt al costat d'un penya-segat a la dreta del riu Alzou, que corre en aquest indret entre parets rocoses de 120 m. d'alçada. En varis nivells s'accedeix des de la ciutat més baixa fins a les esglésies, seguint un camí que passa per edificis que s'incrusten en el penya-segat. El principal és l'església de Notre Dame (1479), on podem trobar la Verga negra, suposadament escolpida per Sant Amadour. L'església s'obre en una terrassa anomenada el Planell de Sant Miquel, on hi ha una espasa trencada que es diu que es un fragment de Durandal, l'heroi Roland. Les parets de l'interior de l'església de Sant Sauveur estan cobertes de pintures i inscripcions que recorden els pelegrinatges de persones cèlebres. L'església subterrània de Sant Amadour (1166) s'estén per sota Sant Sauveur i conté relíquies del sant. En la cimera del penya-segat roman el castell construït a l'edat mitjana per defensar els santuaris.

[edita] Història

Detall Santuari
Ampliar
Detall Santuari
Detall Santuari
Ampliar
Detall Santuari

Rocamadour posseeix un pelegrinatge molt antic a la Verge Maria sota l'aparença d'una Verge negra amb un cos cobert de plata, com la Nostra Senyora del Puig o la Nostra Senyora de l'Orada a Tolosa.

La prova final d'aquest pelegrinatge consistia en pujar de genolls les 216 escales que condueixen a la ciutat religiosa (que comprèn 7 esglésies, més 12 que les restauracions del segle XIX no pogueren aixecar). Finalment arribats dins dels santuaris després d'aquesta ascensió, els pelegrins deixaven en exvot diversos objectes. Els més coneguts continuen sent els ferros de condemnats alliberats de les seves cadenes, els vaixells de marins salvats i agraïts, o les plaques de marbre gravades i enganxades al mur de la capella als segle XIX i XX.

De dimensió europea com ho testifica el Llibre dels miracles del segle XII, va perdre en notorietat després del passatge iconoclasta de mercenaris protestants el 1562. Sota la Revolució va ser saquejat una vegada més. Al segle XIX el santuari va ser completament restaurat d'una ruïna completa.

A part de les relíquies del cos d'Amadour, l'èxit de l'indret va venir dels miracles de la Verge negra. Una campana miraculosa assenyalava, per la seva dringadissa, el salvament en el mar de marins. Aquest reconeixement del món dels marins va valer a Nostra Senyora de Rocamadour de ser venerada a diverses capelles com a Finisterre o al Quebec.

L'Església va fomentar igualment aquest pelegrinatge per l'adjudicació a perpetuïtat d'indulgències plenàries a les persones que rebien els sagraments de la penitència i de la comunió a Rocamadour. Els més cèlebres són els dels grans perdons del dia 24 de juny, Sant Joan Baptista.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Rocamadour