Francesc de Paula Burguera
De Viquipèdia
Francesc de Paula Burguerai Escrivà (Sueca, 1928]. Des de ben jove va sentir l´atracció pel conreu de la seua llengua i la preocupació pel destí del poble valencià. Junt amb Joan Fuster, al voltant dels anys quaranta, va iniciar la seua trajectòria valencianista que mai no ha abadonat ni defugit. Poeta en els primers moments, i autor teatral, no obstant s´ha dedicat fonamentalment a la tasca periodística com a comentarista polític (Levante-EMV, Las Provincias, Avui, El País).
En arribar la transició democràtica, a la fi fel franquisme, va fundar el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV)junt amb Joaquim Muñoz Peirats, del qual va ser secretari general, i va ser elegit diputat al Congrés el 1977 formant part de la coalició UCD. En convertir-se la coalició UCD en un partit Burguera deixà el grup parlamentari centrista i passà al grup mixt. D´aquesta manera es va convetir en un dels primers trànsfugues de la història política de l´estat espanyol. Tot seguit va fundar el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) en octubre de 1978, que el 1982, junt a l´Agrupament d´Esquerres, donarà lloc al naixement de la Unitat del Poble Valencià (UPV). No obstant es va retirar de la política l´any 1983 seguit la seua tasca com a periodista.
L´any 1990 publicava una obra que obtindria el Premi d´Assaig Joan Fuster dels XIX Premis Octubre: "És més senzill encara: Digueu-li Espanya". Ací l´autor ens explica mitjançant dos parts la trajectòria del valencianisme de postguerra fins a la Batalla de València, i tot seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals dels partits valencianistes. És per aquest motiu que Burguera arriba a la conclusió que els valencians se senten espanyols majoritàriament a més d´estar ben cofois de ser-ho.
Actualment col·labora amb alguns diaris de forma puntual a més de presidir l´associació Valencians pel Canvi.