Doctrina Hallstein

De Viquipèdia

La Doctrina Hallstein, en honor a Walter Hallstein, fou la doctrina que regí en la política exterior de la República Federal d'Alemanya (Alemanya de l'Oest) entre 1955 i 1969.

D'acord amb aquesta doctrina, la RFA tenia el dret exclusiu de representar internacionalment la nació alemanya i exceptuant la Unió Soviètica, la RFA no establia ni mantenia relacions diplomàtiques amb cap estat que reconegués la sobirania de la RDA. El primer país al qual s'aplicà aquesta mesura fou Iugoslàvia el 1957 i és directament comparable amb la política d'Una sola Xina de la República popular Xinesa.

L'Alemanya Oriental intendà evitar aquestes mesures establinc relacions diplomàtiques amb els països de l'òrbita soviètica i amb els països recentment decolonitzats del Tercer Món.

Aquesta doctrina no fou mai gens popular, fins i tot entre els aliats aoccidentals de la RFA i fou finalment abandonada amb l'adopció de l'Ostpolitik pel Canceller Willy Brandt, que finalment portà al reconeixement mutu d'ambdós països.