Gàrgola

De Viquipèdia

 Gárgola (del Dictionnaire raisonné de l'architecture française, 1854-1868)
Ampliar
Gárgola (del Dictionnaire raisonné de l'architecture française, 1854-1868)

Gàrgola (del francès gargouille > gargouiller 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí gargărīzo i grec γαργαρίζω 'fer gàrgares') Part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de de les taulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, son molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis. Probablement, teníen la funció simbòlica de protegir el temple i espantar als pecadors. Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot,en algunes esglésies barroques.

Mes recentment, l'arquitecte suiss-francès Le Corbusier ha fet servir tambè gàrgoles en la capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (França).

Es un error estès anomenar gàrgoles a qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar com a tals aquelles que s'ajustin a la funció específica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per Viollet-le-Duc a la catedral de Notre Dame de París han de ser anomenades quimeres, i no gàrgolas.

 Gàrgola amb forma de gaiter. S. Juan de los Reyes, Toledo
Ampliar
Gàrgola amb forma de gaiter. S. Juan de los Reyes, Toledo




Elements d'arquitectura eclesiàstica
Àrees: Absis | Absidiola | Claustre | Capella | Cor | Creuer | Cripta | Deambulatori | Nàrtex | Nau | Presbiteri | Transsepte
Exterior: Arcbotant | Arquitrau | Arquivolta | Campanar | Capçalera | Cimbori | Contrafort | Façana | Gàrgola | Lesena | Pinacle | Portal | Timpà | Torre
Interior: Altar | Arcada | Capitell | Columna / Pilar | Cúpula | Galeria | Lluerna | Mosaic | Retaule | Rosassa | Trifori | Vitrall | Volta
Altres: Arc | Baix relleu | Floral | Gablet | Lòbul | Traceria