Nuno Sanç

De Viquipèdia

Copyright? Avís: El contingut d'aquest article, o part d'aquest, pot comportar una violació dels drets d'autor.

Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència GNU GFDL, escriviu un missatge a la pàgina de Viquipèdia:Fonts d'informació indicant-ho. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió.


El text o fragment del text apareix a http://www.bellver.org/turisme/nuno.htm


Signatura i data: Binerbo 23:45, 29 ag 2006 (UTC)

Nunó Sanç va néixer possiblement a Palau de Cerdanya cap al 1190. Fill del comte Sanç I de Cerdanya i Provença i de Sança Núñez de Lara, i nét de Ramon Berenguer IV, fou nomenat comte vitalici de Rosselló i Cerdanya per Pere I el Catòlic l’any 1212.

Apareix ja com a testimoni a la carta de franquícia de Balaguer l’any 1211. Fou armat cavaller pot temps abans de la batalla d’Úbeda (1212), en la qual participà. Un any més tard ho féu en la de Muret, prop de Tolosa, on el rei Pere I hi va perdre la vida. Després continuà la lluita contra els francesos a Narbona.

El 1215 es va aliar amb el seu pare, amb el vescomte Guillem Ramon I de Bearn i el seu fill, Guillem, i amb Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda, en aliança defensiva contra Simó de Montfort i els seus croats, que perseguien els seguidors de l’heretgia càtara o albigesa.

Cap a la fi del mateix any es casà amb la comtessa Peronella de Bigorra, però el matrimoni fou anul·lat pel papa Honori III, que també el va excomunicar. Mér tard, ja redimit, es va casar amb Teresa López, filla de Llop III, senyor de Biscaia, de la qual sembla que no tingué descendència.

D’unions extramatrimonials sembla que tingué una filla, Sança, que va morir abans que ell; una altra, Maria Nunis, i un fill, que amb el nom de Bastard del Rosselló participà en la defensa d’Elna el 1285.

Nunó estigué al costat del rei Jaume I en ocasió del matrimoni d’aquest rei a Agreda (1221) i el 1222 anà a l’assemblea d’Osca, al setge de Castejón del Puente i a la pau de Terrer. El rei e va defensar en la lluita contra els Montcada des de 1223, però el 1225 s’hi avingué. Aquest any atorga la carta fundacional de Bellver.

El 1228 assistí al banquet de Tarragona, on es va preparar l’empresa de Mallorca, i a l’assemblea de Barcelona, amb el mateix objectiu. Es comprometé a participar-hi amb cent cavallers i amb servents i alguns vassalls. Negocià amb el valí de la capital mallorquina, i aquest restà sota la seva protecció després de la rendició. La seva participació en la campanya fou de les més importants, com també ho va ser la part que li correspongué en el repartiment. Va romandre a Mallorca fins al 1230 i després actuà de corsari per la costa barbaresca.

Acompanyà el rei en el seu tercer viatge a Mallorca (1232). Va lluitar contra el comte de Foix per les seves incursions pel comtat de Cerdanya. Lluità amb el rei a la frontera de Navarra i a Borriana fou testimoni de les treves signades amb el rei de Navarra.

Va conquerir Eivissa juntament amb Pere de Portugal i amb l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, i rebé amb gran solemnitat, al Rosselló, Violant d’Hongria, que hi va anar per casar-se amb Jaume I.

El 1238 era al setge i la capitulació de València. Testà el 1240 i morí possiblement el 1242. Fou enterrat al cementiri de l’Hospital de Jerusalem de Bajoles.