Àfrica Oriental Alemanya

De Viquipèdia

Schutzgebiet Deutsch-Ostafrika
Bandera la d’Àfrica Oriental Alemanya
Localització d’Àfrica Oriental Alemanya
Extensió 995.000 km²
Població 7.700.000 habitants
Capital Bagamoyo (1885-1890)
Dar-es-Salaam (1890-1918)
Creació 1885 Establiment
Dissolució 1919 Tractat de Versalles
Governador 1885-1891 Karl Peters
1912-1919 Heinrich Albert Schnee
Llengua oficial Alemany (swahili més comú)

L’Àfrica Oriental Alemanya fou una colònia alemanya a l’est d’Àfrica que incloïa els territoris que avui corresponen a Burundi, Rwanda i Tanganyika (la part continental de Tanzània ). Ocupava una àrea de 994.996 km2.

Fou creada el 1880 i desaparegué com a conseqüència de l'ocupació anglesa durant la Primera Guerra Mundial. En acabar la guerra, amb la derrota d’Alemanya, la major part de la colònia (Tanganyika) restà sota l’administració del Regne Unit, mentre que Rwanda i Burundi foren administrades per Bèlgica.

Taula de continguts

[edita] Fundació

La història de la colònia començàa quan Karl Peters, un aventurer que fundà la "Companyia per a la Colonització Alemanya", va signar uns tractats amb caps nadius del continent davant de Zanzíbar. El 3 de març de 1885, el Govern alemany va anunciar que havia concedit un permís imperial (en secret, el 17 de febrer) a la companyia de Peters i pretenia establir un protectorat a Àfrica Oriental. Peters va reclutar a diversos especialistes que van recórrer el país cap al sud fins al riu Rufiji i al nord fins a Witu, prop de Lamu a la costa.

Quan el Soldà de Zanzíbar va protestar (perquè es considerava governant de la terra continental), el Canceller d'Alemanya, Otto von Bismarck, va enviar cinc vaixells de guerra (entre els quals es trobaven el Stosch, el Gneisenau i el Prinz Adalbert), que van arribar el 7 d'agost i van disparar contra el palau del Soldà. El resultat fou que els britànics i els alemanys van acordar dividir el territori continental en esferes d'influència, i sense el suport britànic el Sol`dà va haver de transigir.

Els alemanys van establir el seu poder sobre Bagamoyo, Dar es Salaam i Kilwa. La revolta d’Abushiri, que va començar en 1888, va ser sufocada (amb ajuda britànica) l'any següent. En 1890, Londres i Berlín van fer un pacte pel qual Heligoland tornava a Alemanya i definiria els límits de l'Àfrica Oriental Alemanya (les fronteres exactes van quedar mal definides fins a 1910). Entre 1891 i 1894, els Hehe — dirigits pel cap Mkwawa — es van resistir a l'expansió alemanya, però finalment van ser derrotats perquè altres tribus es van posar del costat dels nouvinguts. Després d'un període de guerrilles, Mkwawa va ser acorralat i es va suïcidar en 1898.

En la colònia, els alemanys van ser sempre pocs i van confiar en els caps nadius per a mantenir l'ordre, recollir els impostos i organitzar granges de cultius com el cotó, el cafè i el sèsam.

La rebelió Maji Maji es va produir el 1905 i fou sufocada pel Comte Adolf von Götzen. Aviat van arribar els escàndols, amb històries de corrupció i brutalitat, i en 1907 von Bülow va nomenar a Bernard Dernburg per a reformar l'administració colonial, que es va convertir en un model d'eficiència i va obtenir una extraordinària lleialtat dels nadius durant la Primera Guerra Mundial.

[edita] Primera Guerra Mundial

10 pesa sobreimprès en 20 pfennig de 1893, usat el 5 de juliol de 1894 a Tanganica
Ampliar
10 pesa sobreimprès en 20 pfennig de 1893, usat el 5 de juliol de 1894 a Tanganica

La història de l'Àfrica Oriental Alemanya durant la Primera Guerra Mundial és bàsicament la història del comandant militar de la mateixa, el General Paul von Lettow-Vorbeck. Un jove i vibrant oficial, que es va passar la guerra enfront de les forces de el Imperi britànic. Amb un grup de 3.000 europeus i 11.000 nadius, dits Askaris, enfront d'un Exèrcit Britànic amb uns 300.000 efectius, comandado per Jan Christian Smuts, que havia participat en la Guerra dels Boers. Una de les seves victòries més importants va ser la de la Batalla de Tanga, on va derrotar a unes forces britàniques vuit vegades superiors. Finalment, va haver de rendir-se en Moçambic, setmanes després de conclosa la guerra.

El Tractat de Versalles acabà amb la colònia, concedint l’àrea occidental a Bèlgica com a Ruanda-Urundi, el petit Triangle de Kionga al sud del riu Rovuma a Portugal per a passar a ser part de Moçambic, i la resta al Regne Unit, qui la va anomenar Tanganica.

[edita] Veure també

  • Història de Tanzània

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.