Malvasia

De Viquipèdia

Varietats viníferes
autòctones i tradicionals
Blanques

macabeu - malvasia
messeguera - moscatell
parellada - picapoll
trobat - xarel·lo

Negres

boval - callet - fogoneu
garnatxa - manto negre
monestrell - samsó - sumoll
trepat - ull de llebre

Vegeu també

Vinya
Denominació d'Origen

La malvasia és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic.

El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació.

Originària de Grècia, el nom «malvasia» prové de la forma italiana de la població grega de Monemvasia, des d'on es va estendre a Nàpols, Madeira, les Canàries, Sitges, Banyalbufar i Torís. La seva antiguitat i la seva extensió ha provocar la creació de subvarietats, però degut a la poca resistència a les malalties el cultiu s'ha anat reduint sent substituït per altres varietats. La principal producció es troba avui a Itàlia, i és una de les varietats principals a la DOC Alguer, DO Penedès, DO Tarragona i DO València.

En ocasions la malvasia es designa amb complements: de Sitges, roja, catalana, del país, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (subvarietat anomenada trobat). A la zona de Limós s'anomena, en francès, malvoisie al macabeu.

Són sinònims: subirat, subirat parent, parent, santjaume, rojal, roget, fumat, jaumet, jaumenc, jaumí.