Lliure comerç
De Viquipèdia
En l'estudi de l'economia i el comerç internacional el lliure comerç és un model de mercat ideal en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense el costos artificials imposats pel govern. És ideal, atès que en la teoria econòmica, s'arriba sempre al preu del mercat sense alteracions i distorsions (impostos o restriccions). Com a corrent polític el comerç lliure és promogut pels seguidors de l'economia neoclàssica i la microeconomia. S'hi oposen, però, els grups anti-globalització, per la tendència dels països rics en les clàusules dels acords o en l'aplicació de subsidis agrícoles interns, d'abusar dels països pobres.
[edita] Característiques del lliure comerç
El comerç lliure és un concepte que inclou:
- el comerç internacional dels béns sense tarifes (impostos sobre les importacions) i sense cap altre barrera comercial (p.ex. quotes d'importació);
- el comerç internacional dels serveis sense tarifes i sense cap altre barrera comercial
- el moviment lliure de la mà d'obra entre països
- el moviment lliure de capital entre països
- l'absència de les polítiques de distorsió (regulació, subsidis o lleis) que donen una avantatge a les companyies nacionals sobre les companyies internacionals
En la pràctica, la majoria dels acords de lliure comerç no inclouen el moviment lliure de mà d'obra, i generalment posen restriccions al comerç d'alguns productes que el govern considera crítics. Per això, llevat del comerç entre els estats membres de la Unió Europea, cap altra àrea de lliure comerç del món permet els cinc punts anteriors.
[edita] Història del lliure comerç
Des de l'antiguitat, diverses civilitzacions pròsperes han promogut el comerç (sovint per força amb la creació de vasts imperis). L'estudi dels beneficis del comerç es van desenvolupar a Europa els últims cinc segles, principalment de la cultura de comerç d'Anglaterra. En oposició al lliure comerç va sorgir la política del mercantilisme durant el segle XVI a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politòlegs i economistes a oposar-se al mercantilisme i a promoure el lliure comerç van ser David Ricardo i Adam Smith, i van donar explicacions matemàtiques i històriques sobre els beneficis que el comerç va donar a les civilitzacions antigues. Adam Smith, per exemple, va subratllar que l'increment en el comerç va ser la causa del desenvolupament no només de les cultures mediterrànies, com ara Egipte i Grècia sinó també de Bengal i Xina.