Celtibers

De Viquipèdia

Els celtibers són el poble resultant de la fusió de tribus celtes amb elements ibers.

Taula de continguts

[edita] Consideracions generals

Els celtibers conserven diversos aspectes de la cultura indoeuropea, introdueixen elements de la cultura ibèrica, i creen un prototip cultural diferenciat. En els seus costums, sense ser menyspreable l'element ibèric, predomina l'element cultural indoeuropeu i sobretot la cultura dels gals (Cultura de La Tène), com per exemple l'espasa curta, el sagum gal, la religió semblant a la dels gals, amb uns ritus semblants i uns sacerdots semblants als druides i altres.

[edita] Territori

Els celtibers ocupen un territori que abraça part d'Aragó i l'interior del País Valencià (Bilbilis, Segóbriga, Setabis, Titia, etc . és a dir Calataiud, Sogorb, Xàtiva i Atienza) i l'altiplà nord-oriental. Vegeu: Celtibèria

[edita] Societat

Vestien una espècie de túnica monocroma de lli i sobre el vestit el sagum o capa negra sense mànigues oberta per davant i subjecta al pit amb fíbula. Usaven també una mena de pantalons estrets. En el calçat s'introdueix la sandàlia ibèrica i en tota la zona s'usa una espècie de polaines de llana. El cabell es portava llarg i el cap descobert. De vegades es lligaven el cabell amb una cinta. El bestiar proveïa de matèria primera per als teixits com el sagum. Les dones teixien el lli i se celebraven certàmens per elegir la millor teixidora. Es creu que els celtibers usaven en els combats els senyals de trompetes i banderes, i també s'usaven els senyals amb fogates. Els seus cavalls anaven ferrats i amb sella.

Les espases que s'han trobat han perdut les antenes típiques, que han derivat en dos botons. Es troben altres armes (llances, punyals...) i objectes d'adorn (fíbules, agulles, sivelles de cinturó...). L'espasa era l'arma principal dels celtibers, que també usaven el punyal. Les espases s'havien escurçat (sota influència de la Cultura de La Tène) i eren agudes i de dos talls. El celtiber considerava una sort morir en combat i una gran desgràcia morir d'alguna malaltia.

Els habitacles celtibèrics eren de tres cambres baixes de sostre: el celler, al qual s'accedia des del carrer, i en el qual les dones filaven, contenia els recipients d'ús diari i sovint una sitja a terra com rebost (algunes sitges eren fondes i es baixava per una escala); la cuina, a la part central; i el dormitori, a la part posterior. L'edifici es construïa de pedra i totxana d'argila i les parets interiors de totxana o de fang. A les cases s'ubicava un aixovar de vasos i recipients en els quals es conservaven líquids, grans, farines i altres productes. També hi havia molins manuals i estris de ferro.

Un costum molt curiós dels celtibers, d'origen gal, és l'anomenada "covada" que consistia en que el marit se n'anava a dormir quan la seva dona donava a llum.

Existia entre els celtibers el dot matrimonial, l'òscul i el Consell de Família, i algunes d'aquests institucions han deixat rastre en el dret civil aragonès.

[edita] Religió

El druïdisme no va penetrar entre els grups indoeuropeus de la Península, i els celtibers adoraven diverses divinitats: Epona, Matrona, Logoves, i potser la deessa britànica Brigantia; a Endovélic, Atecina (després Prosèrpina), Bardua, Bormànic, Derceti (déu de les muntanyes) i els turolics (probablement genis de les muntanyes); també adoraven les muntanyes, els boscos i els rius. En cada pleniluni es celebraven a les aldees danses rituals nocturnes i s'adorava la Lluna. Sembla acreditada l'existència de sacerdots i endevins (mags o auguris) i les pràctiques de sacrificis humans. Aparentment la religió celtibèrica guarda relació amb la practicada pels primitius gals.

[edita] Estructura política

A diferència dels ibers, les tribus celtibèriques constituïen una unitat política, i de vegades es confederaven en casos de guerra, elegint-se un príncep o cap de la federació entre les castes superiors de cadascuna de les tribus (aquestes castes constituïen les assemblees tribals).