Regió de Mesopotàmia
De Viquipèdia
Mesopotàmia (Mesopotamia, Μεσοποταμία) vol dir "terre entre dos rius" i es va aplicar a la regió entre l'Eufrates i el Tigris, dividida en dos parts, la Baixa Mesopotàmia entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acosten a la mínima distancia, anomenada sovint Babilònia o Sumèria; i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'accàdia (Akkad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Les muntanyes principals de la regió, situades a l'Alta mesopotàmia foren el Mons Masius (Karja Baghlar) una de les branques del sud de les muntanyes del Taure; i les muntanyes Singaras (Sinjar) que son una extensió sud de les muntanyes Masius.
Els rius principals son l'Eufrates i el Tigris però n'hi ha d'altres menys importants entre els quals:
- Chaboras (Khabur)
- Saocoras (també Mascas ?)
- Belias o Bilecha
- Mygdonius (Hermes)
La regió va pertanyer a babilonis, perses, macedonis, selèucides, parts, armenis, romans, sassànides i àrabs.
Amb el perses va formar les satrapies de Babilònia i Assíria (Baixa i Alta Mesopotàmia), que van continuar en linees generals amb els selèucides tot i que la seva dministració provincial, com la dels parts, es desconeguda. Petits prínceps o caps locals existien dins a les comarques, i alguns de l'Alta Mesopotamia van passar a Armènia vers el segle I aC mentre altres van romandre sota domini part. Armenia va caure sota control de Roma el 65 aC així com Síria però la part esencial de Mesopotàmia (Alta i Baixa) va continuar sota domini dels reis parts.
En temps de l'Imperi romà es dividia en dos parts: la occidental o Osroene, oscilant entre Roma i Pàrtia, i la Mesopotàmia pròpia, domini part.
La regió fou conquerida per Trajà el 115 pero abandonada el 117 per Adrià. Marc Aureli la va reconquerir el 166 si be només l'Alta Mesopotàmia, que finalment Jovià va renunciar el 363.