Anvers
De Viquipèdia
|
|||||
Localització | |||||
![]() |
|||||
País | ![]() |
||||
Gentilici | Anversois(e) | ||||
Superfície | 204,51 km² | ||||
Altitud | n/d | ||||
Població • Densitat |
461,496 hab. hab/km² |
||||
Coordenades | 51°13' 04°23' | ||||
Dirigents: • Burgmestre: |
Patrick Janssens (sp.a) |
||||
País • Regió • Comunitat • Província • Arrondissement |
Bèlgica Flandes Flamenca Anvers Anvers |
||||
Majoria política | sp.a-VLD-Groen!-CD&V | ||||
Escons sp.a-spirit Vlaams Belang-VLOTT CD&V-N-VA VLD Groen! |
55 22 20 6 5 2 |
||||
Piràmide d'edats – 0–17 anys – 18–64 anys – >65 anys |
(01/01/2004) 19,84% 60,52% 19,64% |
||||
Estrangers | 57.136 (01/07/2005) | ||||
Taxa d'atur | 16,72% (01/01/2006) | ||||
Zona telefònica | 03 | ||||
Web |
Anvers (en neerlandès : Antwerpen) és la ciutat més gran de Flandes, i la segona de Bèlgica. És també la capital de la província d'Anvers.
Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen, ve de hand werpen, que significa «llançar la mà». Segons una llegenda l'heroi Brabo hauria tallat la mà d'un gegant que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la ma i la llançava al riu. Al centre de la plaça del mercat, Grote Markt, es commemora aquesta llegenda amb una estàtua de Bravo llançant una mà, i fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans.
Anvers va ser una ciutat molt pròspera fins al segle XVI. Això explica l'important llegat artístic i els edificis remarcables com l'ajuntament o la catedral gòtica, la més gran de Bèlgica. A Anvers hi va viure el pintor Rubens.
Anvers és el segon port d'Europa (després de Rotterdam) i el quinzè del món, situat a la riba del riu Escalda. La ciutat també és coneguda com el centre mundial del diamant. Hi ha unes 1.500 companyies del diamant i un 70% de la producció mundial es negocia a Anvers.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
A Anvers hi resideix una important comunitat jueva. L'evolució demogràfica és:
- 1575: 100.000 habitants aproximadament
- 1590: menys de 40.000
- 1800: 45.500
- 1830: 73.500
- 1856: 111.700
- 1880: 179.000
- 1900: 275.100
- 1925: 308.000
- 2004: 468.717
- 2006: 461.496
[edita] Govern
[edita] Llista de Burgmestres
Des del 1830 han ocupat el càrrec:
- Frans Antoon Verdussen ( : 1830)
- Antoon Dhanis van Cannart ( : 1830)
- Alexis Gleizes ( : 1830-1831)
- Graaf Gerard Legrelle ( : 1831-1848) (christ.)
- Jan Frans Loos ( : 1848-1863) (lib.)
- Xavier Gheysens (waarnemend : 1863) (meeting)
- Jozef Cornelis Van Put ( : 1863-1872) (meeting)
- Leopold De Wael ( : 1872-1892) (lib.)
- Georges Gits 1892) (lib.)
- Jan Van Rijswijck ( : 1892-1906) (lib.)
- Victor Desguin ( 1906 a 1908-1909) (lib.)
- Peter Alfons Hertogs (: 1906-1908) (lib.)
- Jan De Vos ( 1909-1921) (lib.)
- Hector Lebon ( 1921)
- Frans van Cauwelaert ( 1921-1932) (christ.)
- Camille Huysmans ( 1933-1940 a 1944-1946) (soc.)
- Leo Delwaide ( 1940-1944 en 1976) (christ.)
- Jan Timmermans (: 1944) (vl. nat.)
- Emile Van Put (1944)
- Willem Eekelers (1946-1947) (soc.)
- Lode Craeybeckx ( 1947-1976) (soc.)
- Frans Detiège ( 1976) (soc.)
- Mathilde Schroyens ( 1977-1982) (soc.)
- Bob Cools ( 1983-1994) (soc.)
- Leona Detiège ( 1995-2003) (soc.)
- Patrick Janssens ( 2003-...) (soc.)
[edita] Enllaços externs
- Web oficial (neerlandès)
|
|||
Aartselaar • Anvers • Arendonk • Baerle-Duc • Balen • Beerse • Berlaar • Boechout • Bonheiden • Boom • Bornem • Borsbeek • Brasschaat • Brecht • Dessel • Duffel • Edegem • Essen • Geel • Grobbendonk • Heist-op-den-Berg • Hemiksem • Herentals • Herenthout • Herselt • Hoogstraten • Hove • Hulshout • Kalmthout • Kapellen • Kasterlee • Kontich • Laakdal • Lierre • Lille • Lint • Malle • Malines • Meerhout • Merksplas • Mol • Mortsel • Niel • Nijlen • Olen • Oud-Turnhout • Putte • Puurs • Ranst • Ravels • Retie • Rijkevorsel • Rumst • Schelle • Schilde • Schoten • Sint-Amands • Stabroek • Turnhout • Vorselaar • Vosselaar • Wavre-Sainte-Catherine • Westerlo • Wijnegem • Willebroek • Wommelgem • Wuustwezel • Zandhoven • Zoersel • Zwijndrecht • |
|||