Anells de Júpiter
De Viquipèdia
El sistema d'anells de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits. Va ser descobert per la sonda espacial Voyager 1 el 1979.
El sistema d'anells jovians es divideix principalment en tres parts. Un anell principal de 6.400 km de diàmetre però només 100 km de gruix, format per pols dels satèl·lits Metis i Adrastea. En el seu costat intern, l'anell principal es fon gradualment amb l'halo. L'halo és una regió en forma de torus de 10.000 km de gruix i que s'estén fins al capdamunt del núvols de Júpiter. A l'exterior de l'anell principal, es troben dos anells amples i difusos, formats a partir de material dels satèl·lits Amaltea i Tebé. També hi ha un anell encara més exterior, extremadament tènue i distant que envolta Júpiter girant en sentit oposat. El seu origen és incert però podria haver-se format a partir de pols interplanetària capturada.
Nom | Límits intern i extern (km) (des del centre de Júpiter) |
Amplada (km) | |
---|---|---|---|
1979 J1R | Halo | 89.400 - 122.800 | 33.400 |
1979 J2R | Anell principal | 122.800 - 129.200 | 6.400 |
Anells difusos 1979 J3R |
Anell d'Amaltea | 129.200 - 181.350 | 52.150 |
Anell de Tebé | 181.350 - 221.900 | 40.550 | |
- | Extensió de Tebé | 221.900 - 280.000 | 58.100 |