Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (duquessa de Berry)

De Viquipèdia

La princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Berry.
Ampliar
La princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Berry.

Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Berry (Nàpols 1798 - Castell de Brunnsee (Àustria) 1870). Princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que esdevingué per matrimoni, princesa de França amb el títol de duquessa de Berry.

Nascuda a Nàpols, capital del regne de Nàpols i Sicília, el dia 5 de novembre de 1798, sent filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria. Maria Carolina era néta per via paterna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria i per línia materna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.

Filla primogènita del llavors duc de Calàbria, hereu al tro de les Dues Sicílies, el dia 24 d'abril de 1816 es casà per poders a Palerm i posteriorment es ratificà a la Catedral de Notre-Dame de París amb el príncep Carles Ferran de França, duc de Berry.

Carles Ferran era fill del rei Carles X de França i de la princesa Maria Teresa de Savoia i posseïa el títol de duc de Berry. Malgrat no ser l'hereu al tro de França, el duc de Berry tenia el ple suport del seu oncle, el rei Lluís XVIII de França i de la majoria de monàrquics legitimistes de França.

El matrimoni s'establí al Palau de l'Élysée, comprat pel patrimoni nacional francès pels ducs de Berry, i tingueren quatre fills:

  • SAR la princesa Lluïsa de França, nada a París el 1817 i morta a París el mateix any.
  • SAR el príncep Lluís de França, nat a París el 1818 i mort el mateix dia.
  • SAR el príncep Enric de França, comte de Chambord, nat al Palau de les Tulleries el 1820 i mprt al Castell de Frohsdorff a Àustria. Es casà amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este.

Extremadament interessada per l'etiqueta, la moda, l'ostentació però també la cultura, la literatura i el teatre, esdevingué una gran mecenes de la cultura francesa durant el període de la Restauració. El seu caràcter destacà en contraposició al de la resta de la Família reial.

Maria Carolina esdevingué una important figura pública durant el període de la Restauració i principalment després de l'assassinat, l'any 1820, del duc de Berry. El seu fill, el comte de Chambord, fou anomenat el nen miracle com a conseqüència de néixer després de la mort del seu pare i de ser l'única possibilitat de continuïtat dinàstica per la família dels Borbó.

Maria Carolina esdevingué, a partir de 1820, la gran defensora dels drets dinàstics del seu fill, el comte de Chambord, inclús encapçalà, l'any 1832, una revolta al sud de França, per derrocar al rei Lluís Felip I de França, de la branca dels Orleans, i instaurar la monarquia borbònica de nou.

Maria Carolina fou arrestada per la polícia orleanista i tancada a la presó el mes de novembre de 1832. Únicament quan el mes de juny de l'any 1833 tingué un fill i es féu públic el seu casament amb un aristòcrata sicilià, el comte Ettore Carlo Lucchesi Palli, creat príncep di Campofranco i duc della Grazia.

Maria Carolina fou creada, pel rei Carles X de França, comtessa de Rony, l'any 1830. A partir de l'any 1833, la duquessa de Berry es reclogué al castell austríac de Brunnsee al costat del seu espòs, el comte Lucchesi, on morí l'any 1870.

La seva vida fou novel·lada en dues ocasions pel cèlebre escriptor francès Alexandre Dumas.

En altres llengües