Aram Khatxaturian
De Viquipèdia
Aram Ílitx Khatxaturian, en rus és Аpaм Ильич Xaчaтypян, (Tblisi (Geòrgia), 6 de juny de 1903 - Moscou, 1 de maig de 1978) és un compositor georgià d'origen armeni.
[edita] Biografia
Son pare, Aram Khatxaturian Eguia, va deixar el seu país d'origen, Armènia, cap a 1870, establint-se a Tblisi com a enquadernador. Aram era el menor de cinc germans i va començar a desenvolupar el seu gust per la música sentint cantussejar a sa mare i escoltant els músics ambulants.
Més tard, (1912-1921) en el pensionat, va començar els seus estudis de piano als que va dedicar dos anys, després es va decantar per la carrera d'Economia però va prosseguir estudiant piano de manera autònoma. Als onze anys va acudir, per primera vegada, a una representació d'òpera que li va produir un gran impacte i el va deixar fascinat. L'any 1921, va acceptar la invitació del seu germà que residia a Moscou i en aquesta ciutat va continuar els seus estudis universitaris. Malgrat els seus escassos coneixements de solfeig i piano, va demostrar tant de talent musical que va ser admès en l'Institut Gnesiny on va estudiar violoncel sota la direcció de Mikhail Gnesiny, començant les classes de composició el 1925. L'any 1929 va incriure's al Conservatori de Moscou, on va ser alumne de Nikolai Miaskovski, un compositor molt popular de l'època.
En la dècada de 1930 es va casar amb la compositora i companya d'estudis, Nina Makarov i, el 1951, va passar a ser professor de l'Institut Pedagògic Governamental de Música Gnesiny. Va mantenir importants debats en el sindicat de compositors el que, més tard, li reportaria greus denúncies sobre algunes de les seues obres per considerar que la seua música era una “música formalista”, com en el cas de Serguei Prokófiev i Dmitri Xostakòvitx. No obstant, tots tres compositors van esdevenir els denominats “titans” de la música soviètica, disfrutant de reputació mundial com destacats compositors del Segle XX.
Khatxaturian ja havia compost l'any 1932, un Trio per a clarinet, violí i piano, en què es reflectia la influència de Prokófiev, qui el va induir a interpretar-lo a París. En 1933 compon una Suite de dansa inspirada en tot tipus de balls: armenis, azerbaidjans, georgians, i en la que es descobreix el seu gust per la música folklòrica. Així mateix va compondre una Simfonia dedicada al seu país, amb la que va obtenir el diploma en el conservatori. Aqusta simfonia va ser composta l'any 1935 i està inspirada en la música occidental i armènia. En aquest mateix any va compondre la música per a la pel·lícula Pepo.
A partir d'aquest moment la seua carrera com a compositor va començar a desenvolupar-se. Va escriure més de quaranta obres per al cine i el teatre. Dotat d'un excel·lent sentit melòdic, Aram va destacar, sobretot, per les seues composicions per a ballet, i pel seu sentit de l'orquestració, plena de colorit, melodiosa, sensual i lírica.
Khatxaturian va ser el primer compositor que va integrar la música moderna i el ballet clàssic. Estava convençut que el públic havia de sentir les mateixes emocions i sensacions que els ballarins tractaven de transmetre. Khatxaturian està considerat com un gran compositor, conegut internacionalment pel seu Concert per a piano i orquestra compost durant la primera etapa de la seua carrera, època en què va compondre moltes altres obres que li van fer cèlebre. El seu temperament, així com el seu talent musical es posen de manifest en obres tan cèlebres com el ballet Espàrtac el Poema a Stalin i Gayaneh (1942) que inclou la famosa Dansa del Sabre (utilitzada per Billy Wilder en la seua pel·lícula "Un, dos, tres").
L'any 1948, Khatxaturian va ser acusat pel Comité Central del Partit Comunista de tendències burgeses i antirevolucionàries detectades en les seues composicions. Junt amb ell, van ser també denunciats Xostakòvitx i Prokófiev. Es va declarar culpable, amb la qual cosa va recuperar la seua notorietat. No obstant, una vegada mort Stalin el 1953, va decidir donar a conéixer aquesta censura exercida pel govern i la va condemnar públicament. L'any següent (1954) va ser nomenat “Artista del poble de la Unió Soviètica” i el 1959 va ser guardonat amb el Premi Lenin. Khatxaturian acabarà imposant-se com un dels “compositors oficials” de la Unió Soviètica. Va ser professor en el conservatori de Moscou i diputat del Soviet Suprem.
L'any 1961, va compondre una Sonata per a piano i l'any següent Tres concerts-rapsòdia que volia unificar en un únic concert. Durant els últims anys de la seua vida, Khatxaturian va compondre tres sonates per a violoncel i viola. Aquestes darreres obres han estat interpretades en molt poques ocasions.
És l'autor de l'Himne nacional de l'Armènia soviètica.
Aram Khatxaturian va morir als 65 anys l'1 de maig de 1978.
[edita] Obres
- Opus 1: Poema per a piano (1925)
- Opus 2: Cançó de Strolling Ashug, per a violoncel i piano (1925, dedicada a sa mare)
- Opus 3: Peça per a violoncel i piano (1925)
- Opus 4: Elegia en sol menor, per a violoncel i piano (1925)
- Opus 5: Andantino per a piano (1926)
- Opus 6: Vals-estudi per a piano (1926)
- Opus 7: Peça per a violoncel i piano (1926)
- Opus 8: Vals-capritx en do sostingut menor, per a piano (1926)
- Opus 9: Dansa en sol menor, per a piano (1926)
- Opus 10: Cançó de bressol, per a violí i piano (1926)
- Opus 11: Dansa núm. 1 en si bemoll major, per a violí i piano (1926)
- Opus 12: Poema en do bemoll menor, per a piano (1927)
- Opus 13: Pantomima, per a oboè i piano (1927)
- Opus 14: Música per a l'obra de A. Paronian “Oncle Bagdasar” (1927)
- Opus 15: Música de G. Sundukian “Khatabala” (1928)
- Opus 16: Variacions del tema de “Solveig”, per a piano (1928)
- Opus 17: Música per a l'obra de A. Paronian “El dentista oriental” (1928)
- Opus 18: Allegretto per a violí i piano (1929)
- Opus 19: Cançó-poema “En honor dels Ashugs”, per a violí i piano (1929)
- Opus 20: Marxa de l'exèrcit núm. 1, en la bemoll major, per a vents i orquestra (1929)
- Opus 21: Marxa de l'exèrcit núm. 2, en fa menor, per a vents i orquestra (1930)
- Opus 22: Música per a l'obra de I. Mikitenko “Una qüestió d'honor” (1931)
- Opus 23: Quartet de corda (1931)
- Opus 24: Toccata en Mi bemoll menor, per a piano (1932)
- Opus 25: missa-dansa, per a bayan (1932)
- Opus 26: Dos temes folklòrics uzbeks, per a vents i orquestra (1932)
- Opus 27: Dos temes folklòrics armenis, per a vents i orquestra (1932)
- Opus 28: Suite per a piano (1932)
- Opus 29: Sonata per a violí i piano (1932)
- Opus 30: Trio en do menor, per a clarinet en si bemoll, violí i piano (1932)
- Opus 31: Dansa núm. 3, per a piano (1933)
- Opus 32: Dansa suite per a orquestra (1933)
- Opus 33: Música per a la tragèdia de Shakespeare “Macbeth” (1933)
- Opus 34: Marxa núm. 3, per a piano (1934)
- Opus 35: Simfonia núm. 1 (1934)
- Opus 36: Música per a l'obra de G. Sundukian “El cor iracund” (1935)
- Opus 37: Música per a la pel·lícula “Pepo” (1935)
- Opus 38: Concert per a piano i orquestra en re bemoll major (1936)
- Opus 38A: Arranjament per a dos pianos del concert per a Piano en re bemoll major
- Opus 39: Música per a l'obra de V. Kirshon “El gran dia” (1937)
- Opus 40: Música per a l'obra de N. Nikitin “Bakú” (1937)
- Opus 41: Poema per a Stalin “Cançó dels Ashug”, per a orquestra i cors mixtos (1937-1938)
- Opus 42: Música per a la pel·lícula historicorevolucionària “Zangezur” (1938)
- Opus 42A: Marxa per a la pel·lícula “Zangezur”, per a vents i orquestra (1938)
- Opus 43: “Felicitat”, ballet en tres actes (1939)
- Opus 44: Música per a la pel·lícula “El jardí” (1939)
- Opus 45: Música per a la comèdia de Lope de Vega “La viuda valenciana” (1940)
- Opus 45A: Suite per a la comèdia de Lope de Vega “La viuda valenciana”, per a orquestra (1940)
- Opus 46: Va concertar en re menor, per a violí i orquestra (1940)
- Opus 46A: Arranjament del concert per a violí en re menor, per a violí i piano (1940)
- Opus 46B: Arranjament del concert per a violí en re menor, per a flauta i orquestra
- Opus 47: “Budionovka”, dansa per a piano (1940)
- Opus 48: Música per al drama de M. Lermontov “Masquerada” (1941)
- Opus 48A: Suite per al drama de Lermontov “Masquerada”, per a orquestra (1944)
- Opus 48B: Suite per al drama de Lermontov “Masquerada”, per a piano (1944)
- Opus 48C: Nocturn per a violí i piano (1948)
- Opus 49: Música per a la pel·lícula “Salavat Iulaev” (1941)
- Opus 50: “Gayaneh”, ballet en quatre actes (1941-1942)
- Opus 51: Música per a l'obra de N. Pogodin “Les campanes del Kremlin” (1942)
- Opus 52: “ als herois de la Guerra Patriòtica”, marxa en la bemoll major, per a banda de vents (1942)
- Opus 53: Suite introductòria per al ballet “Gayaneh”, per a orquestra (1943)
- Opus 54: Segona suite per al ballet “Gayaneh”, per a orquestra (1943)
- Opus 55: Tercera suite per al ballet “Gayaneh”, per a orquestra (1943)
- Opus 56: Simfonia núm. 2 en mi menor, “Simfonia amb campanes” (1943)
- Opus 57: Música per a l'obra de A. Kron “Reconeixement detallat” (1943)
- Opus 58: Vals coreogràfic per a piano (1944)
- Opus 59: Fantasia de Rússia, temes per a orquestra simfònica (1944)
- Opus 60: Himne nacional d'Armènia soviètica, per a cors i orquestra simfònica (1944)
- Opus 61: Tres Peces, per a dos pianos (1944)
- Opus 62: Àlbum per a infants, llibre I, per a piano (1947)
- Opus 63: Música per a l'obra V. Shkvarkin “L'últim dia” (1945)
- Opus 64: Música per a la pel·lícula “El presoner núm. 217” (1945)
- Opus 65: Concert per a violoncel i orquestra (1946)
- Opus 66: Tres àries de concert, per a soprano i orquestra (1946)
- Opus 67: Simfonia núm. 3 “Poema simfònic” (1947)
- Opus 68: Música per a l'obra de M. Aliger “Un conte sobre la veritat” (1947)
- Opus 69: Música per a l'obra de A. Perventsev “L'encontre meridional” (1947)
- Opus 70: Música per a la pel·lícula “La qüestió russa” (1948)
- Opus 71: Oda en Memòria de Lenin per a orquestra (1948)
- Opus 72: Música per al documental “Vladimir Ílitx Lenin” (1948-1949)
- Opus 73: Música per a l'obra de S. Mijalkov “Iliá Golovin” (1949)
- Opus 74: Música per a la pel·lícula “La batalla d'Stalingrad” (1949)
- Opus 74A: Suite per a la pel·lícula “La batalla d'Stalingrad”, per a orquestra (1949)
- Opus 75: Poema Triomfal (poema festiu) en re major, per a orquestra (1950)
- Opus 76: Música per a la pel·lícula “Ells tenen un país natal” (1950)
- Opus 77: Música per a la pel·lícula “Missió secreta” (1950)
- Opus 78: Música para a pel·lícula “Almirall Ushakov” (1953)
- Opus 79: Música per a la pel·lícula “Vaixells bombardejant els bastions” (1953)
- Opus 80: Música per a l'obra de A. Iakobson's “L'àngel protector de Nebraska” (1953)
- Opus 81: Música per a l'obra de I. Chepurin “Rierol de primavera” (1953)
- Opus 82: “Espàrtac”, ballet en quatre actes (1950-1954)
- Opus 82A: Introducció Suite per al ballet “Espàrtac” per a orquestra (1955)
- Opus 82B: Segona Suite per al ballet “Espàrtac” per a orquestra (1955)
- Opus 82C: Tercera Suite per al ballet “Espàrtac” per a orquestra (1955)
- Opus 82D: Imatges simfòniques per a les escenes quatre i cinc del ballet “Espàrtac” (1955)
- Opus 82E: Imatges simfòniques per a l'escena nou del ballet “Espàrtac” (1955)
- Opus 83: Música per a l'obra de B. Lavrenev “Lermontov” (1954)
- Opus 84: Música per a la tragèdia de W. Shakespeare “Macbeth” (1955)
- Opus 85: Música per a la pel·lícula “Saltanat” (1955)
- Opus 86: Música per a la pel·lícula “La foguera de la immortalitat” (1956)
- Opus 87: Música per a la pel·lícula “Otel·lo” (1956)
- Opus 87A: Suite per a la pel·lícula “Otel·lo” per a orquestra (1956)
- Opus 88: Oda a l'alegria, cantata per a mezzosoprano, cors mixtos, conjunt de violinistes, conjunt d'arpes i orquestra (1956)
- Opus 89: “Gayaneh”, ballet en tres actes (1957)
- Opus 90: Música per a la pel·lícula “El duel” (1957)
- Opus 91: Obertura de salutació, en re bemoll major, per a orquestra (1958)
- Opus 92: Música per a la tragèdia de W. Shakespeare “Rei Lear” (1958)
- Opus 93: Sonatina en do major, per a piano (1958)
- Opus 94: Suite per a la música de l'obra de Lavrenev “Lermontov”, per a orquestra (1959)
- Opus 95: Sonata en mi bemoll major per a piano (1961)
- Opus 96: Concerto-rapsodia en si bemoll menor, per a violí i orquestra (1961)
- Opus 97: Balada per a mare Pàtria, per a contrabaix i orquestra (1961)
- Opus 98: Música per a la pel·lícula “El Tocsin de la pau” (1962)
- Opus 99: Concerto-Rapsodia per a violoncel i orquestra (1963)
- Opus 100: Àlbum per a infants, llibre II per a piano (1964-1965)
- Opus 101: Recitatius i Fugues per a piano (1966)
- Opus 102: Concerto-Rapsodia per a piano i orquestra en re bemoll major (1967)
- Opus 102A: Arranjament del Concerto-rapsodia en re bemoll major, per a dos pianos
- Opus 103: Marxa de la milícia soviètica en mi bemoll major (1973)
- Opus 104: Sonata-fantasia en do major, per a violoncel sol (1974)
- Opus 105: Fanfàrries triomfals en fa major, per a trompetes i bateria (1975)
- Opus 106: Sonata-monòleg, per a violí sol (1975)
- Opus 107: Sonata-cançó, per a viola sola (1976)
- Opus 108: Vocalise en do major, per a piano (1978)