Llorenç Villalonga i Pons
De Viquipèdia
Llorenç Villalonga i Pons va néixer a Ciutat de Mallorca l'any 1897 i hi va morir l'any 1980. Escriptor i psiquiatre, va estudiar Psiquiatria a França, on conegué l'obra de l'escriptor Marcel Proust, del qual va adquirir influència, sobretot pel que fa a la novel·la psicològica.
La seva primera novel·la fou Mort de Dama 1931, on fa una interpretació satírica de l'aristocràcia i l'intel·lectualitat illenques. L'obra no va quedar exempta de fortes crítiques per part de la societat illenca.
La seva tasca com a escriptor català va estar precedida pel protagonisme en l'espanyolisme anticatalanista a Mallorca, sobretot contra l'Associació per la Cultura de Mallorca i els seus objectius de normalització lingüística i nacional. Així, polemitzà primer amb Joan Pons i Marquès sobre la normativització lingüística i participà, des de 1936, en la destrucció de totes les associacions culturals catalanes després de la victòria dels revoltats contra la República a Mallorca, i fou protagonista, amb el seu germà Miquel, de la campanya contra els signants de la Resposta als catalans, és a dir, contra la flor i nata del moviment cultural autòcton, amb una retòrica feixista i en el moment àlgid d'afusellaments i empresonaments de civils durant l'anomenada guerra civil d'Espanya. A la postguerra canvià d'actitud i arribà a ser admès per la major part del moviment de resistència cultural i s'integrà en la literatura catalana.
[edita] Obres
[edita] Novel·la
- Mort de dama, 1931
- Bearn (o La sala de les nines), 1956 (versió castellana)
- La novel·la de Palmira, 1952
- Bearn, 1966 (versió catalana)
- La gran batuda, 1968
- Desenllaç a Montlleó, , 1963
- L'hereva de Donya Obdúlia, 1964
- Les fures, 1967
- El misantrop, 1972