Assam
De Viquipèdia
Assam es un estat del nord-est de l'Índia. La capital és Dispur.
Taula de continguts |
[edita] Territoris i Districtes autònoms
- Karbi-Anglong Autonomous Council
- North Cachar Hills Autonomous Council
- Tiwa Autonomous Council
- Rabha Autonomous Council
- Mising Autonomous Council
- Deori Autonomous Council
- Sonowal Kachari Autonomous Council
- Thengal Kachari Autonomous Council
[edita] Moviments armats
- Front Unit d'Alliberament d'Assam (United Liberationb Front of Asom, ULFA), de l'ètnia dels assamesos (independentistes).
- Front Nacional Democràtic de Bodoland (Boroland National Democratic Front, BNDF), de l'ètnia dels bodo
- Front d'Alliberament dels Tigres de Bodoland (Bodoland Liberation Tigers Front, BLTF), de l'ètnia dels bodo
- Front Nacional Revolucionari Tiwa (Tiwa National Revolutionary Front, també Tiwa National Revolutionary Force, TNRF que podria ser la branca militar o el seu nom anterior), de l'ètnia tiwa.
- Força dels Tigres Gurkhes (Gorkha Tiger Force, GTF), de l'ètnia gurkha
- Dima Halam Daogah (DHD), de l'ètnia dimasa
- Front d'Alliberament Nacional Bru (Bru National Liberation Front, BNLF), de l'ètnia reang o bru.
- Força dels Tigres bengalins (Bengali Tiger Force, BTF), de la minoria bengalina.
- Força de Seguretat Rabha (Rabha Security Force, RSF), de l'ètnia rabha
- United People's Democratic Solidarity (UPDS), de l'ètnia karbi
- Front Unit d'Alliberament de la Vall de Barak (United Liberation Front of Barak Valley, ULFBV, abans Barak Valley Youth Liberation Front, BVYLF), de les tribus dels districtes de Karimganj i Hailakandi.
- Organització d'Alliberament de Kamtapur (Kamtapur Liberation Organization, KLO), per les tribus koch-rajbongshi
- Força de Seguretat Adivasi (Adivasi Security Force, ASF) del grup social adivasi
- All Assam Adivasi Suraksha Samiti (AAASS), del grup social adivasi
- Bircha Commando Force (BCF) del grup social adivasi
- Adivasi Cobra Force (ACF) Adivasi Cobra Force
- Unió Musulmana d'Alliberament dels Tigres d'Assam (Muslim United Liberation Tigers of Assam (MULTA), de la minoria musulmana d'Assam
- Front Unit Musulmà d'Alliberament d'Assam (Muslim United Liberation Front of Assam, MULFA), de la minoria musulmana d'Assam
- Consell de Seguretat Musulmà d'Assam (Muslim Security Council of Assam, MSCA), de la minoria musulmana d'Assam
- Milícia Unida d'Alliberament d'Assam (United Liberation Militia of Assam, ULMA), de la minoria musulmana d'Assam
- Exèrcit Islàmic d'Alliberament d'Assam (Islamic Liberation Army of Assam, ILAA), de la minoria musulmana d'Assam.
- Força de Voluntaris Musulmans d'Assam (Muslim Volunteer Force, MVF), de la minoria musulmana d'Assam
- Exèrcit d'Alliberament Musulmà d'Assam (Muslim Liberation Army, MLA), de la minoria musulmana d'Assam
- Força de Seguretat Musulmana (Muslim Security Force, MSF), de la minoria musulmana d'Assam
- Islamic Sevak Sangh (ISS) de la minoria musulmana d'Assam
- Islamic United Reformation Protest of India (IURPI)
- Front Unit Musulmà d'Aliberament d'Assam (United Muslim Liberation Front of Assam, UMLFA) de la minoria musulmana d'Assam
- Comandos Revolucionaris Musulmans (Revolutionary Muslim Commandos, RMC)
- Força dels Tigres Musulmans (Muslim Tiger Force, MTF)
- Front Popular Unit d'Alliberament d'Assam (People's United Liberation Front, PULF) de la minoria musulmana d'Assam (actua principalment a Manipur sota el nom de Front Popular Unit d'Alliberament de Manipur)
- Harkat-ul-Mujahideen de la minoria musulmana índia
- Harkat-ul-Jehad de la minoria musulmana índia
- Adam Sena (AS)
[edita] Història
[edita] Regne de Kamrup
La primera referència a Assam l'esmenta com a regne de Kamrup. Vers el 640 un viatger xinès va arribar a la cort del rei Bhaskar Barman, aliat d'Harsa, sobirà de l'Índia del nord i va passar per Kamrup. Al segle XIII el regne va entrar en descomposició fragmentant-se en petits grups tribals i dominis de prínceps (rajah) hindús anomenats bhuians.
[edita] Els ahom
La tribu dels ahom, d'origen shan, va arribar en aquesta època des de Birmània (1228) i es va establir a la regió absorbint els regnes de Chutiya i Kachari, sotmetent a les tribus muntanyeses properes e integrant als bhuians a l'aparell administratiu feudal de l'estat.
Als segles XVI i XVII els ahom van rebutjar les invasions dels moguls i van ocupar una part del regne veí de Koch (1682). Sota el rei Rudra Xingha (1696-1714) els ahom van arribar al cim del seu poder.
El 1769 una part de la població es va revoltar per primera vegada sota la direcció dels mahantes (líders religiosos). L'alt Assam va quedar devastat. El líder de la primera revolta fou Ragha Maran. Les seves dos vídues, Radha i Rukmini, van participar a les lluites posteriors contra l'exèrcit reial. El fill de Ragha, Ramakata, finalment va aconseguir la victòria i es va coronar rei. El rei ahom, Gaurinath Xingha (1780-95) va demanar ajut als britànics que el van restaurar al tron i van restablir l'ordre al regne.
[edita] Ocupació birmana
però la guerra civil encara es va mantenir i el 1817 els birmans van envair el país amb la col·laboració de Badan Chandra, governador traïdor de Bar Phukan. Aquesta guerra i les darreres revoltes van provocar la mort d'un terç de la població.
[edita] Protectorat britànic
Finalment els britànics van derrotar als birmans (1824) i van annexionar el regne d'Ahom el 1826 dividint-lo en dos comissaries: Upper Assam (Alt Assam) i Lower Assam (Baix Assam) i el 1832 en 4 districtes: Goalpara, Kamrup, Darrang, i Nagaon. El mateix any se li va incorporar el regne Kochaari format pels actuals districtes de Karbi Anglong, Cachar i altres, que foren incorporats al districte de Nagaon.
El 1833 es va crear un petit regne feudatari Assamès a l' Alt Assam amb la dinastia ahom restaurada, i el 1834 es va restablir el regne Kochaari. El 1835 es va incorporar a Assam el districte de Jaintia Hills. El 1836 el bengalí fou declarat llengua oficial. El 1838 el regne de l'Alt Assam fou definitivament abolit i es van crear els districtes de Sibsagar i Lakhimpur.
[edita] Dominació britànica
Assam fou inclòs a la presidència de Bengala. El 1842 el regne de Matak, prop de Xodiyaa, fou incorporat a l'Assam i el 1850 el regne de Kochaari fou novament abolit i reunit a l'Assam. El 1866 se li va incorporar el regne d'Angaami Naga que va formar un nou districte i tres anys després es va fer el mateix amb el regne de Garo.
El 1873 l'assamès fou restablert com a llengua oficial i poc després Assam fou separat de Bengala i transformat en província amb capital a Shillong. El 1898 el Regne Lushaai fou incorporat i convertit en districte.
El 1905 Assam fou transferit altre cop a Bengala (Oriental) sota un tinent governador, fins que el [1912] Bengala occidental i oriental foren reunificades i Assam va quedar sota un comissari. Aquesta situació va provocar l'emigració de bengalins (generalment musulmans) que fou l'origen de posteriors problemes. El 1917 el regne de Kuki Naga fou annexionat al districte de Nagaland a l'Assam.
El 1919 Assam fou altre cop convertit en província separada i es va crear el districte de Shyllet. El 1921 es va establir el govern provincial responsable a Assam.
El 1947, amb la partició, després que Shyllet votés per la unió amb Pakistan, els assamesos van guanyar les eleccions al seu estat. El 1951 una zona fronterera fou cedida a Bhutan.
Molts grups polítics es van oposar a l'idea d'un gran Assam amb predomini dels assamesos sobre altres grups ètnics, i això va portar a la creació de diversos estats: Nagaland el 1963, Meghalaya, Manipur i Tripura el 1972, i Arunachal Pradesh (abans North East Frontier Agency-NEFA com a territori des el 1972) i Mizoram (territori des el 1972) el 1987.
El 1971, després de la guerra entre India i Pakistan, uns dos milions de bengalins van emigrar a Assam. Aquests bengalins donaven suport al Partit del Congrés, al poder a Delhi, i per tant el seu establiment fou tolerat. Ja el 1970, sota el impuls de l'Associació d'Estudiants d'Assam (Asom All Assam Students Union - AASU) van sorgir dos moviments, el polític Ahom Gana Sanagram Parishad (AGSP), i el militar Front Unit d'Alliberament d'Assam, o United Liberation Front of Assam (ULFA), organització radical que preconitzava la lluita armada. Como a contrapoder els bengalins i altres minories van formar la All Assam Minority Students Union (AAMSU).
L'oposició a l'emigració bengalina va créixer entre els assamesos. El 1983 es va produir la matança de 500 bengalins a Nellie i n'hi van haver altres de menors. Finalment el 15 d'agost de 1985 es va establir un tractat que impedia l'establiment de nous emigrants, però de fet no va tenir gaire aplicació.
AASU va donar suport a les eleccions al AGP ([Ahom Gana Parishad], Partit Popular d' Assam) contra el Partit del Congrés. La AAMSU pel seu costat va afavorir el sorgiment del United Minorities Front (UMF) que pretenia unir a les minories (emigrants musulmans, bengalins hindús, musulmans assamesos, nepalesos, i grups tribals no Assamesos). Quant es van fer les eleccions estatuals va triomfar l'Asom Gana Parishad, partit de tarannà nacionalista assamès moderat dirigit per Prafulla Kumar Mahanta que va assumir el govern.
El 1989 va començar l'oposició del poble bodo contra el governo Assamès al que es queixaven de no respectar la terra i la cultura dels bodos que vivien el nord de l'estat. Al front del moviment hi havia la All-Bodos Students Union (ABSU), dirigida per Upendra Nath Brahma. El 1990, després d'uns casos de corrupció, el AGP va perdre el poder però el va recuperar a les següents eleccions.
Des el 1990 la demanda d'independència es va incrementar i va començar a actuar l' ULFA, United Liberation Front of Assam. Altres grups es van posicionar reclamant autonomia o independència. La violenta reacció del govern indi va portar aviat a un enfrontament armat. Per un moment a meitat dels noranta els rebels tenien una força molt important, que va minvar al segle XXI.
Les accions dels bodos les va iniciar la branca militar de la ABSU, les BSF (Bodo Security Force) però el 1996 va començar a actuar una organització rival, el Bodoland Liberation Tigers Front (BLTF) que va començar a dominar al si de l'ABSU. El 1997 va iniciar les seves accions la Bodoland Army, branca militar del National Democratic Front of Bodoland, que va substituir a la Bodoland Security Force.
El 15 de juliol de 1999 els tigres de Bodoland van declarar un alto el foc i van cridar a converses que van culminar en els primers anys del segles XXI en un acord.
A finals de 1999 una organització musulmana va iniciar l'activitat militar reclamant un estat separat per els musulmans de Assam. Hi ha algunes altres organitzacions en lluita, especialment bengalins, però de molt baixa intensitat.
[edita] Llista de reis
Abans del segle IV aC no es sap gairebé res dels reis. Van regnar Mohiranga Danaw i els seus descendents el darrer dels quals fou Ghatakaaxur
-
- Dinastia Bhouma
- Narakaaxur: 400-350 aC
- 25 descendents durant uns 600 anys. Es coneixen només alguns noms dels quals destaquen Bhagadatta, Puspadatta i Bajradatta.
-
- Dinastia de Barman
- Pusya Barman 350-389
- Xomudra Barman 380-405 (fill)
- Bala Barman I 405-420 (fill)
- Kolyaan Barman 420-440 (fill)
- Ganapoti Barman 440-450 (fill)
- Mahendra Barman 450-485 (fill)
- Narayan Barman 485-510 (fill)
- Bhuti Barman 510-555 (fill)
- Chandramukh Barman 555-565 (fill)
- Sthita Barman 565-585 (fill)
- Xusthita Barman 585-593 (fill)
- Xupratisthita Barman 593-594 (fill)
- Bhaskar Barman 594-? (germà)
-
- Dinastia de Xaala Stambha
- Xaala Stambha 650-675
- Bijoy Stambha 675-? (fill)
- Palak ? (fill)
- Kumar ? (fill)
- Bajradeb ? (fill)
- Sriharxadeb 725-750 (fill)
- Bala Barman II 750-765 (fil)
- ?? 765-790
-
- Dinastia de Barman (segona vegada)
- Xalambha 790-810
- Arathi 810-815 (germà)
- Hajara Barman 815-835 (fill)
- Banamaala Barman 835-865 (fill)
- Jayamaala 865-885 (fill)
- Bala Barman III 885-910 (fil)
- Sis reis, noms desconeguts 910-970
-
- Dinasta Paal
- Tyag Sinha 970-990
- Brahmapaal 990-1010
- Ratnapaal 1010-1040 (fill)
- Indrapaal 1040-1065 (net de Brahmapaal)
- Gopaal 1065-1085 (fill)
- Harxapaal 1085-1095 (fill)
- Dharmapaal 1095-1120 (fill)
- Jayapaal 1120-1138 (fill)
- Baidyadeb 1138-1145
- Rayaarideb 1145-?
- Udayakarna ? -1175(fill)
- Ballabhadeb 1175-1195 (fill)
- Bishwasundradeb 1195-?
-
- Dinastia Ahom
- Sukaphaa 1228-1268
- Sutephaa 1268-1281 (fill)
- Subinphaa 1281-1293 (fill)
- Sukhaangphaa 1293-1332 (fill)
- Sukhraangphaa 1332-1364 (fill)
- Sutuphaa 1364-1376 (germà)
- Anarquía 1376-1380
- Tyokhaamti 1380-1389 (fill de Sukhaangphaa)
- Anarquía 1389-1397
- Sudangphaa (Baamuni Kunwar) 1397-1407 (fill de Tyokhaamti)
- Sujangphaa 1407-1422
- Sukaakphaa 1422-1439
- Susenphaa 1439-1488 (fill)
- Suhenphaa 1488-1493 (fill)
- Supimphaa 1493-1497 (fill)
- Suhunmunga (Dihingiaa Rojaa) 1497-1539 (fill)
- Suklenmunga (Gorgoyaan Rojaa) 1539-1552 (fill)
- Sukhaamphaa (Khuraa Rojaa) 1552-1603 (fill)
- Susenghphaa (Prataap Xingha) 1603-1641 (fill)
- Suramphaa (Bhogaa Rojaa) 1641-1644 (fill)
- Sutingphaa (Noriyaa Rojaa) 1644-1648 (fill)
- Jayadwaj Xingha (Bhoganiyaa Rojaa) 1648-1663 (fill)
- Supangmunga (Chakradwaj Xingha) 1663-1669
- Sunyatphaa (Udayaaditya Xingha) 1669-1673 (germà)
- Suklanphaa (Ramdwaj Xingha) 1673-1675 (germà)
- Suhunga Rojaa 1675
- Gobar Rojaa 1675 (besnèt de Suhunmunga)
- Sujinphaa 1675-1677
- Sudoiphaa 1677-1679
- Sulikphaa (Loraa Rojaa) 1679-1681
- Godhaadar Xingha 1681-1714 (fill de Gobar Rojaa)
- Rudra Xingha 1696 (fill)
- Xiba Xingha 1714-1744 (fill)
- Pramatta Xingha 1744-1751 (germà)
- Raajeswar Xingha 1751-1769 (germà)
- Lakshmi Xingha 1769-1780 (germà)
- Gaurinaath Xingha 1780-1795 (fill)
- Kamaleswar Xingha 1795-1811 (net de Godhaadar Xingha)
- Chandrakaanta Xingha 1811-1817 (germà)
- Puranadar Xingha 1817-1819 (net de Raajeswar Xingha)
- Chandrakaanta Xingha 1819-1821 (segona vegada)
- Kogesvaara Xingha 1821- 1824?
- ? ?-1826
- Puranadar Xingha 1833-1838 (segona vegada, només rei de l'Alt Asam)
![]() |
Aquest article és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |