Penàguila
De Viquipèdia
Penàguila | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi l'Alcoià | |||
Gentilici | Penaguilenc Penaguilenca |
||
Població (2002) | 369 | ||
Superfície | 49,90 km2 | ||
Densitat | 7,39 hab/km2 | ||
Altitud | 685 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 38° 40’ 45” N 0° 21’ 33” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Alcoi |
Penàguila és una població de la comarca de l'Alcoià.
D'origen musulmà, la vila estigué totalment emmurallada, i actualment hom conserven restes dels murs i algunes torres; així com diverses casalots senyorials. En el segle XIII serà protagonista el seu castell degut a les insurreccions d'Al-Azraq. Dominats els sublevats en l'any 1258, els moriscos seran expulsats de la població restant aquesta sense habitants. Després de la segona sublevació, en la qual morirà Al-Azraq, les terres seran entregades (1276) als ballesters que defensaven el castell. L'any 1338 Pere III el Cerimoniós va fortificar-lo, i encarregà la seua defensa a Sanxo Lopez de Boltaina. Fou vila reial amb dret a vot en les Corts Valencianes. Fins l'any 1535 depengueren de la seua parròquia les esglésies d'Alcoleja, Ares, Benigali i Beniafe. Pertanyé durant els segles XV i XVI a la família Fenollar i després als marquesos de Guadalest. Ha tingut sempre un alt índex de població degut a que l'expulsió dels moriscos no va afectar-li, així com el fet de que en el segle XVIII s'hi instal·laren tres fàbriques de mantes morellanes (més de 1.000 habitants); fins i tot, en aquest segle ha sofrit una contínua regressió arribant als 369 veïns (penaguilencs o penaguilers) l'any 2003. El seu terme té 49,9 km2.
[edita] Enllaços externs
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.