Advanced Audio Coding
De Viquipèdia
AAC (Advanced Audio Coding) és un format de compressió d'àudio digital amb pèrdua. Va ser dissenyat a fi de reemplaçar a l'MP3. Per a una mateixa quantitat d'informació per segon (bitrate) i un mateixa grandària d'arxiu MP3 el format AAC és més estable i té més qualitat, produint un so més cristal·lí.
Es tracta d'un format en propietat, però utilitzat per multitud d'aplicacions com Ahead Nero, iTunes, Winamp, etc.
[edita] Característiques
Aquest còdec està orientat a usos de banda ampla i es basa en l'eliminació de redundàncies de la senyal acústica, així com la compresió mitjançant la transformada de coseno discreta, casi igual que el cas del MP3. Tot i així, permet usar freqüències de mostreig des dels 8 Hz fins als 96 KHz (MP3 només suporta des dels 16 Hz fins als 48 KHz). A més suporta un màxim de 48 canals independents, la qual cosa el converteix en un còdec apropiat pel so envolvent (Surround) avançat.
En general, al ser una tecnologia més moderna que el MP3, el AAC és més eficient en gairebé tots els aspectes i s'espera que, amb el pas dels anys, passi a ser el format digital més usat.