Dodecafonisme

De Viquipèdia

El dodecafonisme, del grec dodeka (dotze) i fonos (so), és una tècnica de composició en la que es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els que hi ha una nota central i les altres compleixen relacions armòniques. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i esyableix altres bases de composició.



Terminologia musical Editar

A capella | Accelerando | Acciaccatura | Accident | Accent | Acord | Ad líbitum | Adagietto | Adagio | Adorn | Afinació | Agut | Alteració | Altura | Amalgama | Anacrusi | Andante | Apoiatura | Arc | Armadura | Arpegi | Aspiració | Baix continu | Barra de compàs | Batiment | Becaire | Bemoll | Bitonal | Blanca | Cadència | Clau | Coda | Compàs | Consonància | Contratemps | Contrapunt | Corxera | Crescendo | Da capo | Decrescendo | Diapasó | Diminuendo | Dinàmica | Dissonància | Doble bemoll | Doble sostingut | Dodecafonisme | Enharmonia | Escala | Figures | Floritura | Forte | Fortissimo | Frase | Freqüència | Fusa | Glissando | Grau | Greu | Grupet | Grups artificials | Harmonia | Instrument transportador | Interval | Larghetto | Largo | Legato | Leitmotiv | Lento | Lligadura | Loco | Maestoso | Marcato | Melodia | Mezzoforte | Mezzopiano | Moderato | Modulació | Mordente | Nachschlag | Negra | Nota | Octava | Partitura | Pedal | Pentacordo | Pentagrama | Pianissimo | Piano | Picat | Pizzicato | Portamento | Semicorxera | Semifusa | Semipausa | Semitò | Signe de prolongació | Silenci | Síncopa | Sostingut | Suspensió | Tacet | Tempo | Temps | Tetracord | Tierce coulée | Timbre | Tonalitat | To | Transposició | Trémolo | Trinat | Vibrato |


Aquest article sobre música és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.