Edessa
De Viquipèdia
-
- Per la ciutat grega d'Edessa, vegeu Edesa (Grècia)
Edessa fou una antiga ciutat que des vers el 137 aC al 244 aC fou capital del regne d'Osroene i del 1097 al 1144 fou capital d'un comtat. Actualment es diu Urfa i es la capital de la província turca d'Urfa.
La ciutat portava antigament el nom de Urhai que podria ser un nom d’origen persa derivat de Khosrov però la tradició el fa anterior als perses i podria també ser un nom siriac. El nom Edessa vindria del assiri Edessu que s'hauria imposat després de l’emigració assíria vers el 612 aC després de la caiguda de Niniveh. No obstant es mes probable que, com que a Edessa hi havia moltes fonts, el selèucida Seleuc I Nicàtor, vers el 290 aC, va decidir de refundar la ciutat i donar-li el nom d'Edessa, la antiga capital reial macedònia on també hi havia moltes fonts. Antíoc IV Epifanes li va canviar el nom a Antioquia de Callirhoe, però després del seu regne va retornar al nom d'Edessa o al nom popular de Urhai. Durant Antíoc IV ja es va emetre moneda a la ciutat el que suggereix una certa autonomia i importància, però la població no era grega, i hi havia àrabs, siríacs, assiris, i altres.
Vers el 137 aC es va establir una dinastia anomenada de Bar Hawuy però mes coneguda com la dinastia dels Agbar, nom que van portar deu dels seus reis. Els selèucides probablement van restablir el seu domini a Edessa poc abans del 132 aC; el 122 aC el rei Abdu bar Mazur es va declarar vassall del Imperi Part. El 85 aC es va proclamar a Edessa la sobirania del rei d'Armènia que va durar fins el 67 aC. Després la ciutat va estar sota influencia dels parts.
El 114 fou conquerida per Trajà. El seu successor Adrià la va evacuar el 118, pero la regió va romandre sota influència romana. El 244 el regne, que era poc mes que les rodalies de la ciutat, fou suprimit i incorporat a la província romana d'Osroene de la que Edessa fou la ciutat principal.
El 260 els sassànides van obtenir una gran victòria a Edessa; l’emperador Valerià fou fet presoner, però la ciutat d'Edessa no apareix a la llista de les ocupades pels perses per lo que es suposa que ho be la guarnició romana va resistir o fou abandonada immediatament després d’una hipoteca conquesta.
Durant les persecucions de Dioclecià (emperador 284-305) Edessa i la regió en general va donar alguns màrtirs essent els mes coneguts Guria i Shamona. En aquest temps s'hi va introduir la secta dels maniqueus. En la seva reorganització Dioclecià va fundar a Edessa una fabrica d’armes i equips militars especialment destinada a les legions de la frontera. El 298 Galeri va derrotar als perses i va reorganitzar la província d'Osroene. La ciutat va esdevenir la clau d’una eventual conquesta persa de Síria i així ho deia Shahpur II (309-379) al 359. Durant dos segles Edessa fou una base romana per proveir d’homes i material altres fortaleses mes al est, especialment Nisibis. La província fou governada per un dux resident a Edessa (dux Osrhoenae).
El 363 Jovià va entregar Nisibis a Pèrsia i molts cristians de la regió es van refugiar a Edessa, entre ells el poeta Efraim el Siri, que va fundar un seminari conegut com "L’escola dels perses" que va esdevenir un centre de nestorianisme i la població va adoptar el monofisisme. L’escola es va haver de traslladar mes tard a Nisibis (en poder de Pèrsia) per evitar les persecucions.
El 544 fou atacada pels perses que la van assetjar sense èxit. Khosrov II a la guerra amb l’imperi (603-628) la va ocupar al 609. Fou recobrada per Haracli el 628 i retornada al Imperi en el tractat de pau del mateix any 628.
Va romandre en mans dels bizantins nomes 11 anys, i el 639 el general Ptolemaius la va rendir al cap àrab que l’atacava. Possessió del califat fou integrat en el govern de la Djazira i dintre d’aquest govern al del Diyar Mudar. Edessa fou destruïda per un terratrèmol el 718 però fou reconstruïda ràpidament. Els Hamdànides en foren els primers governadors independents (vegeu Hamdànides)
El 1030 el catepà bizanti de Samosata, Jordi Maniakes, va sorprendre als àrabs a Edessa (1030) i es va apoderar d’aquesta ciutat. Hi fou assetjat pels emirs de Mayyafarikin i d’Alep però va resistir (1031); després la ciutat fou atacada pels àrabs numairites però foren rebutjats (1036). A Edessa es van establir milers d’armenis que en 50 anys van esdevenir majoria a la ciutat.
Vers 1063 va arribar a la regió de Sebastea un cos bizantí dirigit pel mercenari normand Hervé, conegut com Francopoulos. Es va establir al districte de Thelkhum, amb el dux bizanti d'Edessa, Davatanos (o Tavatanos). Assabentats de que l’emir de Diyar Bakr havia estat enverinat, Davatanos va decidir atacar Amida, però els habitants van subornar a Hervé que es va abstenir de participar a l’atac. Davatanos va morir a la lluita. Hervé es va trobar mes tard amb els destacaments turcs que havien saquejat Thelkhum dirigits per un tal Yusuf, i els va derrotar completament, alliberant als captius.
El governador del sultà seljúcida, anomenat el Khorasan-salar, va iniciar (1066-1067) la conquista de les regions del sud-est d'Armènia a la vora de Sebastea. Va ocupar Thelkhum, va atacar Severak (on fou rebutjat) i altres fortaleses, algunes a la regió d'Edessa.
El 1070 un cunyat d'Alp Arslan, de nom Arisiaghi, es va barallar amb el sultà i va passar al territori bizantí i va arribar a Sebastea. Alp Arslan en va demanar l’extradició al imperi, però l’emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció. Això va provocar la guerra. Poc després Alp Arslan va ocupar Manazkert i Ardjesh ; després va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l’ajut de Abul Uswar de Dwin, va atacar Edessa el 10 de març de 1071. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no es segur) va resistir heroicament. L’emperador va contraatacar. Va passar per Sebastea, on va rebre salutacions dels prínceps locals Atom i Abushal, però per foscos motius va desposseir als dos prínceps i va castigar la ciutat; després l’emperador se’n va penedir i va restaurar als prínceps i va anar a Teodosiòpolis. Aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla de Manazkert, a Khelat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la batalla de Manazkert en la que els bizantins van patir una derrota total. Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, a la practica en els següents anys el seljúcides es van estendre per Anatòlia. Edessa fou ocupada el 1086 pel seljúcida Malik Shah (1072-1092) però la va perdre davant un cap local armeni anomenat Nar Sawmo el 1087, i va estar després sota el govern de Buzan, i dependencia seljúcida fins que el 1094 se'n va apodrear l'armeni Toros, i el 1097 va caure en mans del croats (Vegeu Comtat d'Edessa).
El 1144 fou ocupada pel emir de Mosul i el 1175 es va sotmetre als egipcis. El 1260 fou ocupada pels mongols i va quedar dins els dominis dels Il-Khan. Va passar a Tamerlà i el seu successor i després als Ak Koyunlu i als Ramadan Oghlu. Els primers anys del segle XVI fou ocupada pel safàvida Ismail i finalment va passar als otomans el 1537.