Baiae
De Viquipèdia
Baiae (o Baiai) fou una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.
El seu nom seria derivat de Baios, un dels companys d'Ulisses, que fou enterrat allí. Però no va tenir importància fins que fou elegida com a residencia per romans rics vers la fi de la república. Marius, Lucul·le, Pompeu i Cèsar hi van tenir una vila. Mes tard alguns emperadors hi van tenir també viles (o palaus) des les que van governar. Cal·lígula va residir allí sovint i va fer construir un pas amb vaixells coberts de terra des la ciutat fins a Puteoli, a una distancia de dos milles romanes. Neró hi va tenir una vila que va heretar de la seva mare Agripina; Adrià va morir a Baiae i Alexandre Sever i va fer construir algunes viles. Livi ja esmenta el lloc per les propietats medicinals de l’aigua el 176 aC amb el nom de Aquae Cumanae; després fou esmentada pel mateix motiu per altres. Les aigües eren sulfuroses, aluminoses, acides i altres. Si van construir unes termes que encara es feien servir al segle VI.
Al temps del imperi havia esdevingut una ciutat important i va obtenir el privilegi de municipi separat de Cumae de la que depenia abans, però a la que va restar lligada en alguns aspectes. A l’edat mitjana va anar decaient.
Carles V hi va construir el Castello di Baja. Tant a la costa com als turons propers es troben algunes ruïnes amb restes d’edificis que no es poden identificar; un d’ells es conegut com a Temple de Venus, que era la deessa titular de la ciutat; un altre es anomenat temple de Diana; i un tercer Temple de Mercuri, però es dubtós que es tracti realment de temples.