Karanis
De Viquipèdia
Karanis o Kom Aushim o Kom Ushim son els noms que identifiquen les ruïnes de la ciutat dels déus de Faium (Madinat al-Fayyum) a uns 75 km de El Caire. Kom Aushin es un llogaret a molt pocs km al nord de les ruïnes de Karanis.
Karanis es un lloc proper a la moderna Madinat al-Fayyun prop del qual es localitzen les ruïnes de la ciutat de Faium. Sota el nom de Karanis fou una de les principals ciutats grecoromanes de la zona de l'oasi de Faium i fou coneguda per La Ciutat dels déus. Fou fundada el segle III aC probablement per Ptolomeu II Filadelf i fou poblada pels mercenaris del seu exèrcit. Va continuar essent una ciutat de certa importància durant set segles. Va entrar en decadència al final del segle IV, i es va accentuar al segle V.
Fou descoberta per grangers egípcis que aprofitaven el sibakh, un compost orgànic deixat pels antics habitants, i van trobar papirs, ben conservats degut al clima; els papirs van ser venuts a col·leccionistes i a museus. L'aprofitament del sibakh va esdevenir un negoci i quant els arqueòlegs van arribar van haver d'arribar a un acord amb la companyia (italiana) que l'explotava; els papirs foren recuperats entre 1928 i 1935 però mentre es va haver de proveir de sibakh a la companyia.
La primera excavació es va fer el 1895 sota direcció de Bernard Pyne Grenfell i Arthur Surridge Hunt i fou el primer lloc grecoromà excavat a Egipte, però es van fer massa al nord i es van obtenir molt pocs resultats. El 1896 es van fer mes al sud cap a Oxirinc. Després el lloc fou visitat per Petrie però fins el 1920 que va arribar Francis W. Kelsey de la Universitat de Michigan no es van fer excavacions serioses que van començar el 1924 i van durar 11 anys. Amb les troballes es va obrir el Kelsey Museum a Michigan.
Es van descobrir cinc nivells datables de restes i tres àrees especifiques: el temple del nord, el temple del sud i el districte residencial. Després es van fer excavacions dirigides per la universitat de El Caire i mes recentment per el Institut francès. En conjunt s'han trobat mes de 100.000 objectes i mes de 2500 carpetes de documents valuosos al menys parcialment. Molta gent que vivia a la ciutat eren pagesos i treballaven a les terres de l'estat; hi havia també artesans i treballadors del vi i l'oli, industries locals; també hi havia esquiladors de llana, teixidors, i venedors de teixits (especialment llana) que en conjunt feien una industria tèxtil completa; es van trobar unes 3500 peces de tèxtils; també hi havia fusters, que feien eines, objectes i fins i tot joguines, i perruquers. Es van trobar restes de menjar que inclouen blat, civada, llenties, rabans, figues, préssecs, pistatxos, nous, i altres, així com olives que eren triturades en al menys dos premses per fer oli. Els grangers tenien gossos, vaques, porcs, mules, camells, coloms, i cavalls, i fins i tit antílops i cocodrils. La població pagava fortes taxes en gra, i els que no tenien gra ho pagaven amb altres especies. Un impost sobre la carns era utilitzar per mantenir als soldats romans. Els papirs informen de fets locals com un atac a un assistent del director d'una granja el 71, el 165 una plaga que va reduir la població (plaga que va afectar també la resta d'Egipte), el 198 una disputa amb un violent recaptador; un robatori a una dona de la que el seu germà era a l'exèrcit (data desconeguda); la destrucció d'un camp pel foc el 214, i dos anys després un robatori a una casa; això va permetre reconstruir la vida local i veure que no era tant diferent de la de l'actualitat. El 171 el 14% de la població eren veterans romans. La ciutat la formaven dos avingudes, amb centenars de cases; cada casa era separada però de vegades compartien el pati; les finestres es situaven altes a les parets exteriors; la il·luminació es feia amb llums d'oli; algunes cases tenien jardins i corrals.
Les ruïnes de Karanis son a un turonet de s'aixeca uns 12 metres de la plana que el rodeja; antigament devia tenia a la rodalia el llac Qarun, després desaparegut.
Les àrees sagrades les formaven els dos temples: el del cocodril o Sobek (format pel Pnepheros, el Petesouchos i l' Soknopaios) però s'adorava al menys a 27 déus romans i grecs. Les ofrenes eren gra, carn, vi, llet i mel. Els cocodrils eren momificats després de morts.
El temple del nord fou excavat el 1925 per l'equip de la universitat de Michigan. Fou construït sobre les ruïnes d'un temple anterior i estava orientat nord-sud; tenia un mur que el rodejava de la que només en queda una part al nord; els quatre cantons eren decorats amb columnes i pilons. Un altar amb potser un nínxol per un oracle, presidia el santuari. Es va usar fins al segle III quant fou abandonat.
El temple del sud es mes gran que el del nord. També fou erigit al lloc d'un temple anterior, vers el segle I. Era a la part est i tenia al front l'anomenada porta de Vespasià. El temple era orientat al est i l'entrada estava sobrepassada per la porta de Claudi i indicava que el temple fou dedicat per Neró i usurpat per Claudi. Tenia unes calçades per processons i un pati amb columnes al arribar al temple mateix, el qual tenia tres cambres, la principal de les quals donava pas a un vestíbul des el que s'entrava al santuari. A les parets els nínxols tenien els cossos momificats dels cocodrils; al santuari un altar donava pas a una cambra mes baixa i amagada a la que s'entrava per una obertura lateral, des la quals els sacerdots probablement deien els seus oracles, però això no es sap segur. Des el temple es veia Karanis i les terres al sud. Fou abandonat probablement al mateix temps que el temple del nord, potser per la creixent influencia del cristianisme.
Altres ruïnes son una casa de rajoles amb entrada de pedra, probablement d'un cap local que tenia 26000 monedes en gerres; es van trobar també bosses de tela. També uns esplèndids banys romans, un d'aigua freda i un de calenta, casi un bany de vapor, i un altra de calent però sec i no pas com una sauna; de la zona dels banys es passava a una per descansar; els banys eren calentats per pipes de ceràmica que encara avui dia romanen al lloc.
La resta de ruïnes estan relacionades amb l'agricultura: es van trobar sis colomers, alguns a la part alta de les cases, però al menys dos eren per comerciar. A diferencia dels moderns colomers, eren fets de rajoles; els dos mes gran podien contenir uns 1250 coloms, que eren venuts junts amb els excrements que produïen, per abonar els camps; els colomers petits eren per usos familiars. Hi havia també graners dels que s'han trobat 10 de grans i 7 de petits, els primer usats per emmagatzemar el gra que s'enviava a Roma, i que eren vigilats pels soldats romans. Alguns edificis públics portaven els negocis de la comunitat o de l'estat.