Accent diacrític
De Viquipèdia
L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.
No és considera accent diacrític en parells com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre).
[edita] L'accent diacrític en català
En català es troba en les següents ocasions:
sense accent | amb accent |
---|---|
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder | bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció |
bota: calçat | bóta: recipient |
coc: cuiner; carbó; bacteri | cóc: coca |
coll: part del cos | Cóll: topònim |
com: adverbi | cóm: obi |
cop: encontre violent, colp | cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa |
cos: conjunt d'un organisme; corporació | cós: cursa |
deu: font; numeral deus: fonts; formes del verb deure |
déu (plural déus): divinitat Déu: nom propi d'algun déu monoteista |
dona, dones: femení d'home | dóna, dónes: formes del verb donar |
es: pronom reflexiu | és: forma del verb ser |
feu: domini, senyoria; present de fer | féu: passat de fer |
fora: adverbi | fóra: verb ser |
joc, jocs: acció de jugar, entreteniment | jóc: aviram jóc, jócs (però joca): ajocat |
les: plural de l'article definit femení la | Lés: topònim |
ma: (plural mes): adjectiu possesiu | mà (però mans): part final del braç |
mes: dotzena part d'un any; plural de ma | més: quantitatiu |
meu: possessiu | mèu: miol del gat |
molt, molta: quantitatiu | mòlt, mòlta: participi de moldre mòlta: acció de moldre |
mon (plural mos): possessiu mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua |
món (però mons): univers |
mora: dona àrab | móra: (plural móres): fruita Móra: forma part d'alguns topònims |
net (neta, nets, netes): adjectiu | nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar |
nos: pronom personal feble | nós: plural majestàtic |
os: part de l'esquelet ossa: ossada, esquelet |
ós, óssos: animal óssa, ósses: animal |
pel, pels: contracció de per + el, per + els | pèl (plural pèls): vellositat |
porca: femella del porc | pórca: faixa de terra |
que: relatiu -sense preposció-, exclamatiu | què: relatiu tònic, interrogatiu |
res: pronom | rés: pregària |
rossa: dona amb els cabells clars | ròssa: animal vell i flac |
se: pronom reflexiu | sé: verb saber |
sec: aixut | séc: plec de roba |
segle: cent anys | sègle: sègol |
seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure | sèu: greix |
si: nota; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció | sí: adverbi (afirmació) |
soc: calçat, tros de fusta | sóc: verb ser |
sol, sols: astre; nota; solitud; verb soler | sòl (plural sòls): terra |
son: acte de dormir | són: verb ser |
te: planta; infusió nom de la lletra t; pronom | té: verb tenir |
tot: adjectiu | tòt: broc gros |
us: pronom personal feble | ús: acció d'usar |
vens, venen: formes del verb vendre | véns, vénen: formes del verb venir |
ves: reducció de veges | vés: verb anar |
veu: so produït a través de les cordes vocals | véu: verb veure |
vos: pronom personal feble | vós: pronom personal fort |
L'accent diacrític es conserva en els compostos:
- déu: adéu, pregadéu...
- féu: desféu, reféu...
- mòlta: remòlta...
- món: rodamón...
- nét: besnét, renét...
- pèl: contrapèl, repèl...
- sòl: subsòl...
[edita] Referències
- L'accentuació (Universitat Oberta de Catalunya) (català)
- Accentuació (Universitat d'Alancant) (català)