Pere Bosch i Gimpera
De Viquipèdia
Pere Bosch i Gimpera(Barcelona 1891 Mèxic 1974) va ser una arqueòleg i prehistoriador i una de les personalitats científiques catalanes més conegudes internacionalment.
Inicià estudis de dret però passa a fer els de filosofia, va ampliar estudis a Berlin. Les seves primeres publicacions van ser sobre la civilització cretomicènica (1912) i sobre l'Origen de la tragèdia grega (1913). També va traduir a Homer. L'any 1915 va ser nomenat director del servei d'excavacions de l' Institut d'Estudis Catalans. El 1919 publicà Prehistòria catalana .Ja des de aquella època primerenca es mostra decididament partidari de l'ús de la llengua catalana en les publicacions científiques. A partir de 1919 i fins la seva mort va mantenir una amistat i correspondència privada amb el seu alumne i company Lluis Pericot i Garcia.
Amb l'obra Etnografia de la Península Ibèrica (1932) desenvolupa tesis innovadores que li donarien renom. A partir de 1933 és nomenat rector de la Universitat de Barcelona. Implicat en la política de la Generalitat republicana ocupà el carrec de conseller. Va ser empresonat en un vaixell junt amb altres membres del govern català després dels fets del 6 d'octubre de 1934 cosa que va provocar protestes internacionals. Després de la guerra civil hagué d'exiliar-se a Mèxic i posteriorment va ser sotmés a una campanya de desprestigi en la Universitat de Barcelona.
El 1945 va publicar a Mèxic La formación de los pueblos de España.
El 1971 obtingué la nacionalitat mexicana.