Nova Espanya

De Viquipèdia

Extensió de la Nova Espanya que inclou l'annexió de Louisiana de 1763
Ampliar
Extensió de la Nova Espanya que inclou l'annexió de Louisiana de 1763

Nova Espanya fou el virregnat espanyol que abastava els territoris dels actuals estats nord-americans de Califòrnia, Nevada, Colorado, Nou Mèxic, Arizona, Texas i Utah, tot Mèxic, i tots els estats de l'Amèrica Central excepte Panamà (i Belize i altres petits territoris que van ser presos pel Regne Unit les últimes dècades del virregnat) des de 1519 fins a 1821, data en la qual es van convertir en l'estat independent de Mèxic. La capital del virregnat de la Nova Espanya era la Ciutat de Mèxic. Les Filipines, a l'Àsia, i les illes espanyoles del mar Carib eren administrades com a colònia de la Nova Espanya.

Encara que els espanyols van iniciar el 1492 una sèrie d'expedicions a les costes atlàntiques del continent americà, el 22 d'abril, 1519, data en la que Hernán Cortés arriba a les platges de Veracruz i funda la Villa Rica de la Veracruz, marca l'inici dels tres segles de la vida del virregnat, que acabarien amb la independència de la Nova Espanya, el 1821.

Taula de continguts

[edita] Organització política

Bandera de la Nova Espanya
Ampliar
Bandera de la Nova Espanya

La Nova Espanya era governada per un virrei anomenat directament pel rei d'Espanya. A la Nova Espanya, algunes colònies i províncies van rebre noms de regions, ciutats, províncies o regnes d'Espanya, com ara:

  • Nova Galícia, que després es convertiria en la Intendència de Guadalajara (la capital de la qual era la ciutat homònima).
  • Nova Extremadura, territori al nord de Mèxic, principalment de l'estat actual de Coahuila. La ciutat de Monterrey, de fet, va ser anomenada Nueva Extremadura de Tierra Blanca. El territori al voltant de Monterrey, però, es coneixeria com a Nou Lleó (o Nou Regne de Lleó) (Nuevo León) –nom que conserva fins ara– com a estat de la federació mexicana.
  • Nou Santander, que correspon en termes generals a l'actual estat de Tamaulipas, a la costa nord-est de Mèxic.
  • Nova Biscaia, localitzada també al nord.

La Nova Espanya administrava també la Capitania General de Guatemala (que abastava els territoris de l'Amèrica Central, llevat de Panamà), la Capitania General de Cuba (que incloia, a més de l'illa de Cuba, els territoris que avui dia són els estats de Puerto Rico, República Dominicana, Trinitat i Tobago i Guadeloupe), i les Filipines a l'Àsia.

[edita] Vida social

La vida a la Nova Espanya va estar caracteritzada per l'explotació salvatge de les civilitzacions i els pobles indígenes per part dels conquistadors. El Regne Espanyol dels segles XVI al XIX va instaurar una societat de castes basada en diferències racials en què negres i indígenes eren tractats com a esclaus i l'oligarquia política i religiosa corresponia exclusivament als peninsulars, sense permetre que la societat criolla, mestissa, mulata o les seves variants pogués participar en la presa de decisions. Utilitzant instruments com el Sant Ofici, el govern del virregnat espanyol suprimia la difusió de les idees liberals generades durant la Il·lustració, la Revolució Francesa o la Guerra d'Independència dels Estats Units, al mateix temps que no tolerava cap altra religió distinta de la catòlica.

[edita] Economia

El port de Veracruz va ser el principal port del virregnat a l'oceà Atlàntic i Acapulco, el principal port a les costes del oceà Pacífic. Ambdós ports van ser fonamentals pel comerç ultramarí, rebent mercaderies de l'Àsia i transportant-les cap a Espanya. Un dels bucs principals va ser el Galeón de Manila (Galió de Manila), també conegut com la Nao de China (Nau de Xina), que realitzava dos viatges per any entre Manila i Acapulco. Les mercaderies que s'hi portaven, eren traslladades per terra cap al port de Veracruz, eren embarcades i sortien cap a Cadis, Espanya. A més de les mercaderies asiàtiques, s'embarcaven els productes de la Nova Espanya, principalment l'or i la plata. No obstant, els recursos no van assolir el desenvolupament d'Espanya, ja que aquesta estava freqüentment involucrada en guerres a Europa. A més, les embarcacions eren atacades per les companyies de bucaners (anglesos), corsaris (neerlandesos) i pirates (diversos).

L'arribada de la família Borbó al tron espanyol va significar un canvi per l'economia de la Nova Espanya. Conscients de la necessitat de realitzar importants canvis per tal de millorar la decadent economia de l'Imperi Espanyol, els monarques van promoure el desenvolupament d'aquest virregnat. La immigració de colonitzadors va augmentar ja que, sota el sistema de castes, només ells tenien els privilegis econòmics i polítics. La població del virregnat va créixer considerablement el segle XVIII, arribant als 7 milions d'habitants al final d'aquest segle, dels quals gairebé 6 milions habitaven al territori mexicà, fent-la la colònia més poblada i pròspera de l'Imperi Espanyol.

Després de la guerra d'independència mexicana i de la derrota de l'exèrcit espanyol, tot aquest territori, excepte les Filipines i la capitania de Cuba, va formar part de la nació de Mèxic, llavors una monarquia parlamentària amb el nom d'Imperi Mexicà.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs