Ciutat lineal
De Viquipèdia
La ciutat lineal és un model d’organització de la ciutat inventat per Arturo Soria basat en la idea de la línia.
Formulat a finals del segle XIX amb el transport i la dicotomia camp-ciutat com a principals preocupacions, el model proposa la construcció d’una ciutat allargassada de 500 metres d’amplada amb un corredor d’infrastructures al mig i el “camp” (que engloba tota cosa que no sigui aquesta “ciutat”) a banda i banda. La forma lineal es proposava com la millor manera de resoldre les necessitats de transport tot minimitzant la suma de trajectes entre tots els punts entre si. L’automòbil encara no inventant, el tren es concebia com el mijtà de transport més important, i és per això que s’hi reservava el tram central del llarg carrer vertebrador de 50 metres d’amplada. Petits carrers transversals havien de connectar aquesta espina central amb les cases a banda i banda. Tot creixement de la ciutat s'havia de fer longitudinalment, mai fora de la línia.
A Europa la ciutat lineal havia d’acabar podent unir Cadis amb Sant Petersburg tot connenctant la major part d’urbs ja existents.
Tot i que acaba tenint algunes realitzacions pràctiques creant-se’n trossos a Lilla, Madrid (on donà origen al barri de Ciudad Lineal), a Xile i a Bèlgica mai acabaren reeixint ja que s’hi acabà construint al voltant, abandonant-se doncs la “línia”.
A la Unió Soviètica el model fou adaptat i promogut per Nikolai Alexander Milyutin durant els anys 20.
A través de la història, tot i no estar explícitament planificades d’aquesta manera, moltes localitats han adoptat una forma semblant a la de la ciutat lineal, tot creixent als marges d’alguna carretera (o, a voltes, riu o canal).