Sulaiman ben Yazid

De Viquipèdia

Sulaiman ben Yazid fou ostikan d'Armènia vers el 788-795

Va tenir com a lloctinent general al seu gendre Ibn Doku, fill d'una esclava grega i d'un àrab que va ordenar apujar els impostos un 100%. A la mort del patriarca Esai I d'Elipatrush (vers 788 o 789) es va apoderar del tresor de la basílica. El nou patriarca Esteve va haver de pagar un rescat per les peces de litúrgia.

L'increment dels impostos va provocar l'emigració en massa dels armenis (791) dirigits per Shapuh Amatuni i el seu fill Haman Amatuni, que es van establir a territori bizantí, i amb els que va acabar el domini dels Amatuni a l'Aragadzotn (amb la capital Osakan) conservant només el districte de Maku com a vassalls dels Ardzruni de Vaspurakan.

Vers el 793 els armenis de Kemakh (al Daranaliq, regió de l'Alt Eufrates) maltractats pels bizantins, van entregar la ciutat al àrabs.