Hastati
De Viquipèdia
Els Hastati (singular Hastatus) eren soldats de vanguarda de la infanteria pessant de les legions romanes al segles IV-II aC. Originàriament eren a la segona línia de les centúries, al segle III aC passen a formar la primera línia dels maniples, després de la segona guerra púnica van ser posats en segona línia. Els Hastati anaven armats amb un "Hasta" una llança com les que usaben els Triari, el gladius i un petit escut, la "parma". Després de la reforma republicana los Hastati van ser equipats amb javelines de 4 peus de llarg amb puntes de 9 polzades anomenades pila (singular pilum), junt amb l'espasa curta reglamentària, o gladius. La seva armadura consistia en el casc de bronze típic del exèrcit romà de l'època, decorat amb unes plomes llargues. També portaven cuirasses de bronze o de cota de malla si els soldats s'ho podien pagar. L'armadura dels Hastati era a càrrec de cada un; els soldats s'armaven ells mateixos comprant allò que podien pagar.
Els hastati estaven organitzats en centúries de 60 homes, que eren arrenglerats en maniples de 120, dels qual hi havia 10 en una formació de batalla. Com a primera línia anaven immediatament radera dels veltes i davant dels principes, els quals anaven a davant dels triarii. Els Hastati eren els que atacaven primer, i normalment es retiraven fins a la línia de principes per a preparar el contratac.