Cimera del Casal de Barcelona

De Viquipèdia

La cimera del Casal de Barcelona és una cimera en la qual es representa una vibra i que començà a usar el rei Pere el Cerimoniós com a empresa o divisa personal, després esdevingué símbol dels reis catalanoaragonesos i, finalment, del país. Prest es confongué amb el ratpenat com a símbol d'alguns d'aquests reis. Modernament, la Vibra s'ha anomenat Drac Alat.

Escut del País Valencià

Taula de continguts

[edita] Descripció

La vibra de la cimera era daurada, es representava de perfil, mirant a l'esquerra. La seva posició era rampant i amb el cos que s'anava afusant fins al coll, que era corbat com el d'un cigne. Al cap tenia unes orelles punxegudes i duia barba, tenia uns grans narius, la boca oberta amb dents i la llengua treta. La part anterior del ventre i del pit i tot el coll solien estar plens de dogues. Del ventre sortien cap envant dues urpes amenaçants i, a cada costat, una ala amb la punta cap amunt, oberta com un ventall, les barnilles del qual eren els ossos.

En alguns moments la vibra va adoptar un aspecte de mamífer, a la darreria del s. XV. Amb un posat diferent apareix amb el penó de sant Joan Evangelista en alguns escuts de membres de l'ordre del Toisó d'Or (Alfons el Magnànim, Joan II) i en els de diferents reis (de Jaume el Conqueridor a Ferran el Catòlic), en la genealogia de Carles V publicada a la Haia, vers l'any 1532.

L'elm des de Pere el Cerimoniós duia un mantellet d'atzur (blau) amb el folre de gules (vermell), i una creu patent curvilínia i fixada amb punta agusada d'argent anomenada «creu d'Iñigo Arista» o Eneko Aritza, considerada l'emblema tradicional de l'Aragó antic. Aquesta creu desaparegué dels escuts al s. XVII quan la Vibra es representà de cara. Aleshores l'escut també deixà d'estar inclinat a la destra i l'elm esdevingué un elmet. El mantellet o llambrequins es convertiren en una decoració de fulles o plomes des de la representació a la Llotja de València, però sobretot des del s. XVI.

[edita] Història

La cimera del Casal Barcelona o cimera de la Vibra fou primer un símbol personal de Pere el Cerimoniós i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal de Barcelona. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al s. XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

La cimera de la Vibra s'usà primer amb l'escut reial dels Quatre Pals o Barres, també sola i en el pom de l'asta de la bandera reial; després s'incorporà als escuts de les ciutats de Barcelona, Palma i València. Tant com a símbol del Casal de Barcelona, primer, com de la nació, després, el seu ús és redundant en combinació amb els Quatre Pals, tant sols com en els els escuts quarterats de Barcelona i Palma. Aquesta redundància ja existia en les representacions eqüestres dels reis del Casal de Barcelona quan apareixien representats amb la cimera i amb els Quatre Pals en l'escut i els sobresenyals.

La vibra fou usada per darrer cop per la monarquia a la tomba de Carles I (a El Escorial), construïda en temps de Felip I d'Aragó i II d'Espanya. En aquell escut, la vibra es combinà per primer i darrer cop amb el lleó d'Espanya, com a cimera i, sencera, aguantant l'escut amb el lleó d'Espanya a l'altre costat, també sencer. La vibra apareix també a la cimera de l'escut dels reis de Portugal.

La Renaixença restaurà l'ús de la cimera reial i mantingué el del Ratpenat, ús que continuà el Modernisme i només s'aturà amb el Noucentisme, per les seves connotacions medievals. Així, el Ratpenat apareix en la revista Lo Gay Saber i en les publicacions de Lo Rat Penat); i la cimera, per exemple en la portada de les edicions d'obres clàssiques catalanes fetes per Marià Aguiló, i a publicacions periòdiques com Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, La Veu de Mallorca i Mallorca Dominical).

La Generalitat de Catalunya republicana no recobrà la cimera pel seu origen reial. L'aparició de la cimera reial en les monedes valencianes des d'Alfons el Magnànim, la representació tradicional de Jaume I amb aquesta cimera, sobretot al País Valencià, el manteniment d'aquesta cimera en l'escut de la diputació de València i l'abandó de la cimera a l'escut de la Generalitat de Catalunya va permetre que l'hora de triar l'escut de la Generalitat Valenciana hom s'hagi decidit pel de Pere el Cerimoniós, a pesar de la seva difusió històrica als altres regnes de la Corona d'Aragó.

[edita] Origen del Ratpenat

L'animal de la cimera s'identificà prest (1437) amb un ratpenat, en el nom, primer, i, després, en la seva representació. La identificació es produí per la forma de les ales i perquè el ratpenat es coneixia com a símbol d'un rei messiànic anunciat en unes profecies adaptades a Catalunya per Arnau de Vilanova. El 1545 apareix un ratpenat per primer cop amb l'escut dels Quatre Pals, i justament en una tomba comtal. A partir d'aquí, la representació del ratpenat amb les ales obertes va fer que la Vibra es dibuixàs amb les ales també obertes, primer de perfil i després de cara.

La presència d'un Ratpenat en els escuts ha estat l'origen de diferents interpretacions i llegendes des del s. XVI al s. XIX, relacionades sempre amb Jaume I i la seva Conquesta. A Mallorca, segons Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau, hi havia la llegenda que Jaume I adoptà com a símbol el ratpenat quan, per demostrar que no creia en supersticions, salvà la vida a un quiròpter que hi havia a la primera mesquita consagrada a Palma, a l'actual l'església de Sant Miquel, i que hom volia matar perquè el consideraven de mal averany. A València hi ha interpretacions també relacionades amb la Conquesta.

[edita] Usos regionals

A Mallorca, no aparegué el Ratpenat amb l'elm sinó damunt la corona reial i, modernament, de vegades tot sol. Al País Valencià, des del s. XIX, també apareix sol i, com a símbol nacional, hi donà nom a la principal associació cultural a la Renaixença, Lo Rat Penat. La coincidència en l'ús del Ratpenat amb Mallorca procedeix del fet que són els dos països incorporats per Jaume I als Països Catalans.

Des de mitjan s. XVI i durant tot el s. XVII, la Vibra alternà amb el Ratpenat als escuts del Principat de Catalunya i del Regne de València. Al s. XVIII ja només s'usà el Ratpenat. I amb la Renaixença, es restaurà la vibra, sobretot en les representacions de Jaume I, arreu, i també en els escuts, sense abandonar mai el Ratpenat. Amb el Noucentisme, però, a Catalunya s'abandonà l'ús de la Vibra i del Ratpenat pel seu caràcter medieval, encara que el Ratpenat es mantingué a l'escut de Barcelona.

A Mallorca, la cimera de la Vibra no hi consta fins al regnat de Martí l'Humà, perquè no s'hi coneix cap escut de Pere el Cerimoniós. Martí l'Humà concedí l'any 1407 el privilegi que el jurat portaestendard portàs la cimera reial en la Festa de l'Estendard. Precisament la millor cimera medieval que es conserva a Europa és la que el portaestendard dugué en aquesta festa fins al s. XVI i que després s'hi mostrà com a pròpia de Jaume I, fins que la monarquia espanyola se l'emportà a la Real Armeria de Madrid. Des del privilegi de Martí l'Humà, a Mallorca es combinà la cimera amb l'escut de la ciutat, primer sense corona, i aquesta fou la primera combinació de la cimera reial amb l'escut d'una ciutat.

[edita] Escuts municipals i esportius

Al s. XVII, la cimera començà a emprar-se amb l'escut de Barcelona. Aleshores es convertí en el Ratpenat, sense l'elm, com en l'escut de Palma i en l'escut de València. D'aquests escuts municipals, el Ratpenat passà als dels equips esportius representatius d'aquestes capitals. La desaparició del Ratpenat de l'escut de Barcelona ha fet que desaparegués de l'escut del Futbol Club Barcelona. També ha desaparegut de l'escut del Reial Club Esportiu Mallorca, abans l'escut de Palma. El Ratpenat, però, caracteritza l'escut del València Club de Futbol i d'altres equips, com el Llevant Unió Esportiva, el Club de Bàsquet Claret de Benimaclet, el Club Esportiu Rafael Altamira de Xirivella, i també els anagrames de la majoria de clubs fallers de València. Ha adoptat l'elm amb cimera els Casals Jaume I i el Bloc de Progrés Jaume I.