Llaüt

De Viquipèdia

Per a l'embarcació de vela llatina, vegeu Llagut.
Quadre de Julius Schnorr von Carolsfeld
Ampliar
Quadre de Julius Schnorr von Carolsfeld
El tocador de llaüt de Caravaggio
Ampliar
El tocador de llaüt de Caravaggio

El llaüt (de l'àrab العود al-aüd) és un instrument de corda pinçada en forma de mitja pera, unit a un mànec. Té una forma semblant a la bandúrria, tot i que la seva caixa de ressonància és més gran i el so és més greu.

Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana. Fou molt utilitzat entre els segles XIV i XVIII i va ressorgir de nou al segle XX.

Per extensió, també s'anomena llaüt tot aquell instrument en què les cordes se situen en un pla paral·lel a la caixa durant tota la llargada d'un mànec ixent.

La seva afinació més habitual, de la primera a la sisena corda, és mi-si-fa#-do#-sol#.

[edita] Parts

El llaüt consta de les parts següents:

  • Claviller
  • Clavilla
  • Celleta
  • Trastos
  • Mànec
  • Batedor o diapasó
  • Caixa de ressonància
  • Roseta
  • Cordes
  • Pont
  • Cordal

[edita] El llaüt àrab

El llaüt utilitzat als països àrabs i a tot l'Orient Mitjà no té trastos, ja que impedirien la realització dels quarts de to, necessaris en les escales orientals. Té el mànec una mica més curt en comparació amb el llaüt europeu i una caixa de ressonància més grossa. Normalment compta amb un bordó, o corda greu, i quatre dobles cordes. El seu registre és de dues octaves i mitja. Aquest instrument és utilitzat en la musica clàssica i popular de tots els països àrabs, a més de Turquia, l'Iran, el Pakistan, Armènia i Grècia.