Honoré-Charles de Reille
De Viquipèdia
Honoré-Charles de Reille (Antibes Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860), fou un militar francès. Durant la Revolució Francesa lluità sota el comandament d'André Massena i Charles François Dumouriez. Napoleó I el nomenà comandant de la vila de Florència el 1800 i general de brigada el 1803; aleshores lluità a Wurtemberg i fou ajudant de cambra de Napoleó a Friedland el 1805. El 1808 dirigí part de les tropes que invadiren Espanya, lluità a les batalles d'Essling i Wagram, i el 1813 fou derrotat pels espanyols a Vitoria. A la caiguda de Napoleó el 1814 fou nomenat inspector dels regiments d'infanteria 13è i 14è. Durant els Cent Dies tornà a donar suport Napoleó fins la derrota de Waterloo. Tot i així el 1819 fou nomenat Par de França i el 1847 Mariscal de França. També el 1852 fou escollit senador pel departament dels Alps Marítims.
És conegut a l'història d'Occitània perque el 1825 fundaria la Compagnie de les Mines, Fonderies et Forges d’Alès i començà a extraure carbó a La Sala.