El Cid
De Viquipèdia

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, Burgos 1043 - València 1099) conegut com Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar ﻲ سيد sidi, el meu senyor) va ser un noble castellà, mercenari i figura llegendària de la Reconquesta espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Era fill de Diego Laínez i d'una filla de Rodrigo Álvarez. Per via paterna descendia de Laín Calvo, un dels mítics Jutges de Castella. Al quedar orfe de pare, es va criar en la cort del rei Ferran I al costat del fill del rei, el príncep Sanç.
[edita] Al servei de Sanç II de Castella
Entre els anys 1063 a 1072 va ser el braç dret de Sanç i va guerrejar al costat d'ell en diverses batalles. Va ser nomenat alferes reial quan Sanç va accedir al tron de Castella el 1065.
Cap al 1066 va obtenir el títol de Campeador (Campidoctor) al vèncer en combat singular a Jimeno Garcés, l'alferes del rei de Navarra, per a dirimir una disputa per uns castells fronterers. Com a cap de les tropes reials, el Cid va acompanyar al rei Sanç en la guerra que aquest va mantenir amb el seu germans, Alfons VI de Castella, rei del Lleó i Garcia, rei de Galícia, pel repartiment de l'herència del seu pare . Alfons va caure derrotat a les batalles de Llantada (1068) i Golpejera (1072) i va acabar exiliat al regne morisc de Toledo.
Sanç es va enfrontar a la seva germana Urraca i va assetjar la ciutat de Zamora. Allà va morir assassinat pel noble lleonès Bellido Dolfos, per la qual cosa Alfons es va convertir en sobirà de Lleó i Castella.
[edita] Al servei d'Alfons VI de Castella
Degut a que era alferes reial i expert en el dret castellà, el Cid va prendre jurament al nou rei a l'Església de Santa Gadea. El contingut del jurament tradicionalment està relacionat amb l'assassinat de Sanç, tot i que altres interpretacions simplement diuen que va ser un jurament dels furs de Castella.
Amb el nou rei, el càrrec d'alferes reial va passar a García Ordóñez, comte de Nájera. Alfons va concedir al Cid la mà de la seva neboda donya Ximena, filla del comte de Oviedo, amb qui va casar al juliol de 1074.
El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les pàries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez. Rodrigo va sortir victoriós d'aquests enfrontaments, però al seu retorn a la cort és traït per García Ordóñez i Pedro Ansúrez, poderosos nobles lleonesos, qui van convèncer al rei perquè el desterrés.
[edita] Primer desterrament
Acompanyat del seu tropa, el Campeador va oferir els seus serveis primer al comte de Barcelona Ramon Berenguer II i després a Berenguer Ramon II, però al ser rebutjat, va decidir ajudar a al-Muqtadir, rei de Saragossa, que era tributari del Regne de Castella. L'any 1082 a la batalla d'Almenar va vèncer a Berenguer Ramón II i prop de Morella a Sanç Ramírez d'Aragó i a al-Mundir, germà de al-Muqtadir i sobirà de Lleida, Tortosa i Dènia, el 1084.
La invasió almoràvit i la derrota d'Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas el 1086 va propiciar l'acostament entre rei i vassall, a qui se li va encarregar la defensa de la zona llevantina. Entre 1087 i 1089, va fer tributaris als monarques musulmans de les taifes d'Albarrasí i d'Alpont i va impedir que la ciutat de València, governada pel rei al-Qadir, aliat dels castellans, caigués en mans de al-Mundir i del comte de Barcelona Berenguer Ramon II. L'any 1089 es produeïx una nova distensió amb Alfonso VI, a l'arribar tard les tropes de El Cid a Aledo, el que provoca un segon desterrament.
[edita] Segon desterrament i Conquesta de València
El 1090 El Cid va retornar a València, on es va convertir en protector de al-Qadir i va derrotar una vegada més a Berenguer Ramon II a Tébar.
Després de l'ocupació de la ciutat per part dels almoràvits a l'octubre de 1092, Rodrigo va iniciar un setge a València fins el maig de 1904, data en la qual el setge s'acabà, i Rodrigo entrà a la ciutat, creant així el seu propi regne. Oficialment aquesta conquesta es féu en nom del monarca castellà però realment Rodrigo ho va fer independentment d'aquell.
El Cid va morir a València el 10 de juliol de 1099. La seva muller, Ximena, va aconseguir defensar la ciutat amb l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1101, en el qual el rei Alfons VI de Castella va ordenar l'evacuació de la ciutat i va caure en poder dels almoràvits.
València va ser capturada per aquests el 5 de maig de 1109 i no va ser cristiana fins 125 anys després.
[edita] Aliances i descendents
Establert ja a València, Rodrigo es va aliar amb Pere I d'Aragó i amb Ramon Berenguer III amb el propòsit de frenar conjuntament l'embranzida almoràvit. Les aliances militars es van reforçar amb matrimonis de les seves filles.
- Maria, casada el 1098 amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III
- Cristina, casada amb l'infant Ramir de Navarra
Així mateix va tenir un fill Diego Díaz, que va morir a la batalla de Consuegra el 1097, on el rei Alfons VI de Castella va caure derrotat.
Les seves gestes van ser cantades al poema del Mio Cid, datat del segle XII valorant-lo de gran capità i bon polític i la seva figura adquireix perfil llegendari en el romancer castellà, encarnant els trets ideals de l'ànima castellana.
[edita] Enllaços externs
- Camí del Cid (castellà)