Frontó

De Viquipèdia

Per al cim de Mallorca, vegeu El Frontó
Per a les parets del trinquet, vegeu Trinquet (esport)


Frontó, o frontó valencià, és l'adaptació als usos de la pilota valenciana del que sembla ser original, el frontó basc o pilota basca.

Tant la canxa de joc com la modalitat reben el mateix nom, frontó.


Taula de continguts

[edita] El recinte

Un frontó valencià és una canxa rectangular de tres parets:

  • El frontis, davant de la qual s'acararan els jugadors per fer-hi botar la pilota. A 90 cm d'altura hi ha una línia horitzontal o una xapa metàl·lica que marca el nivell per sota el qual no pot colpejar la pilota.
  • La muralla està a l'esquerra del frontis i és la paret més llarga, de vora 25 m. Està marcada per unes línies verticals de l'1 al 10, els blaus, que serveixen per a la col·locació dels jugadors i per marcar la línia de falta i la línia del passa.
  • El rebot és l'altra paret que fa cantonada amb la muralla, davant el frontis. Aquesta és la gran diferència amb el frontó basc, car quan aquells frontons tenen la paret del rebot poques voltes la pilota hi arriba, tant pel major pes de la pilota basca com per la major distància del frontó basc. A més, la paret del rebot té un tamborí (un bisell de 45º) que afegeix rapidesa i vivacitat al joc quan la pilota hi bota.

El públic sol tenir escales esglaonades, o simples cadires, en la que seria quarta paret que tancaria el frontó. Això sí, a una distància prudencial, és l'anomenada contracanxa. Per tant, en el frontó, a diferència de la resta de modalitats de pilota valenciana el públic resta completament separat.


[edita] Història

El primer frontó documentat en terres valencianes és el Jai Alai a les rodalies de L'Alameda (València) a finals del s XIX. El dimarts 12 de juny de 1894 el periòdic El Mercantil hi anunciava una partida a 50 tants amb la treta des del 7 i mig que enfrontaria Arana i Otxandiano contra Urzelain i Mondragon.


[edita] Pilota

En els frontons valencians es juga amb les pilotes de tec, fetes de pell de cabra, de color blanc, més dures i pesades que les de badana, i més grosses que les de vaqueta. Pesa entre 45 i 50 gr, i el seu diàmetre oscil·larà entre 38 i 40 mm.


[edita] Regles

Els pilotaris, en un mà a mà, és a dir, un contra un, o en equips per parells, dos contra dos, comparteixen la canxa i només es diferencien en la vestimenta, de roig uns i de blau els altres, on el roig és el color dels favorits o suposadament més forts.

Tot i que avui en dia, per influència, se sol jugar amb la manera de comptar basca, la tradicional valenciana és l utilitzada en les competicions oficials organitzades per la Federació de Pilota Valenciana.

La partida es juga a 40 tants, que es compten de 5 en 5. Cada equip alterna la treta en els tants, els quals consisteixen en quatre quinzes anomenats quinze, trenta, val i joc. L'empat a quinze s'anomena a quinzens, en cas d'empat a val es torna a l'empat a trenta, que es diu a dos.

El quinze comença quan el pilotari bota la pilota abans de la línia de falta i l'ha de sbrepassar tot fent-la botar en el frontis, així aniran alternant-se el torn de colpejar la pilota sempre que aquesta bote per sobre la xapa del frontis, pegant-la en l'aire o al primer bot. Si en la treta la pilota passa la línia de falta però també passa la línia de passa es té dret a repetir la treta.

El quinze es guanya quan l'equip rival no torna la pilota segons aquestes regles o comet falta:

  • Si la pilota no arriba a botar en la paret del frontis.
  • Si, en la treta, la pilota no arriba a la línia de falta.
  • Si la pilota pega en la xapa del frontis, per defecte. O va per sobre les parets del frontis o la muralla, per excés.
  • Si la pilota pega dos bots o el primer bot és fora de la canxa.
  • Si es colpeja la pilota amb qualsevol altra part del cos que no siga la mà.


[edita] Competicions


[edita] Vegeu també


[edita] Enllaços externs

En altres llengües