L'Hospitalet de Llobregat

De Viquipèdia

l'Hospitalet de Llobregat
Escut oficial de l'Hospitalet de Llobregat
(Escut oficial)
Localització
Localització de l'Hospitalet de Llobregat respecte el Barcelonès


el Barcelonès

Dades municipals
Gentilici Hospitalenc, hospitalenca
Població (2005) 252.884 hab.
Superfície 12,49 km2
Densitat (2005) 20.410,3 hab/km2
Altitud 8 m
Coordenades 41°21'45"N, 2°6'12"E
Entitats de població 1

L'Hospitalet de Llobregat és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Dóna continuïtat a la trama urbana de Barcelona cap al sud. Està situada entre els municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i El Prat de Llobregat, i al marge esquerre del riu Llobregat. Amb una població de 261.310 habitants (padró provisional pel 2006) és la segona ciutat de Catalunya per habitants.

Taula de continguts

[edita] Història

Les primeres restes materials de certa importància trobats a L'Hospitalet daten del segle IV aC i es corresponen a la cultura ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el Neolític al vall del riu Llobregat.

A L'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II aC, com el Cap de Medusa, una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.

Però no és fins al segle X quan el terme de Provençana (nom original del municipi) apareix en documents escrits. En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que era el doble de l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat.

Els orígens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (barri de Santa Eulàlia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). L'Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola fins a finals del segle XVIII, moment en el qual s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils. A principis del segle XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciutat.

Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, l'Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva població a causa de la immigració d'altres parts d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat de l'acondicionament necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va anar fins a la tornada de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90 L'Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'Hotel Hesperia de l'Hospitalet
Ampliar
L'Hotel Hesperia de l'Hospitalet
Edifici de Bellvitge
Ampliar
Edifici de Bellvitge

[edita] Districtes

  • Districte I: Centre, Sant Josep, Sanfeliu
  • Districte II: Collblanc i La Torrassa
  • Districte III: Santa Eulàlia i Granvia Sud
  • Districte IV: La Florida i Les Planes
  • Districte V: Can Serra i Pubilla Casas
  • Districte VI: Bellvitge i Gornal

[edita] Esports

El club de futbol més important de la ciutat és el Centre d'Esports L'Hospitalet, a la Segona Divisió B.

L'Hospitalet també té club de bàsquet.

També és molt important l'Hospitalet Atletisme, o anteriorment conegut com a Integra 2, l'equip d'atletisme d'àmbit europeu.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

l'Hospitalet de Llobregat