Adadapaliddina

De Viquipèdia

Adadapaliddina fou rei de Babilònia.

Era un cap arameu dels que estaven atacant Mesopotàmia. En una absencia del rei Mardukshapikzerimati, que havia anat a Assíria a buscat la seva aliança contra els arameus, es va apoderar de la ciutat que el rei va trobar ocupada quant va retornar.

Vers el 1054 aC va instal·lar a Shamshi-Adad IV com a rei d'Assíria.

Els suteus van saquejar i destruir el temple de Shamash a Sippar durant el seu regnat. Se sap de destruccions a Uruk, Der i Dur-Kurigalzu, que podrien ser obra dels suteus o a causa de revoltes locals contra els arameus.

Babilònia (ciutat) es va revoltar pero la rebel·lió fou derrotada.

Vers el 1046 aC va regnar breument Mardukahheriba i després Markuk-Zer-..., la darrera part del nom del qual no es coneix degut a que la tauleta on esta inscrit esta damnada, i el qual va regnar uns 13 anys. El darrer rei fou Nabu-Shum-Libur (vers 1033-1025 aC). D'aquests regnats no es sap gairebe res.

En aquestos anys van sorgir a Mesopotàmia diversos principats arameus entre els quals:

  • Larak
  • Bit Dakkuri
  • Bit Amukkani
  • Bit Silani
  • Bit Sa'alli
  • Bit Yakin

Després del 1050 aC es va fer independent una dinastia al sud de Babilònia, al País de la Mar, que vers el 1025 aC va conquerir Babilònia i la va governar durant prop d'un quart de segle.