Josep Maria Ruera i Pinart
De Viquipèdia
Josep Maria Ruera i Pinart (Barcelona, 2 d'agost del 1900 - Granollers, 31 de maig del 1988) va ser un músic i professor de música molt vinculat a Granollers.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a Barcelona de família granollerina, quan en Josep Maria tenia nou anys la seva família es traslladà a viure a Granollers, població a la que estaria vinculat la resta de la seva vida. Allí hi encetà els seus estudis de música amb el mestre Manel Glanadell, organista de la parròquia, i de violí amb el mestre Pere Bruguès. Els continuà a Barcelona a l'Escola Municipal de Música i al Conservatori del Liceu amb els mestres Argelaga i Josep Munner, de qui aprengué contrapunt i fuga; una beca de l'Ajuntament de Granollers el 1917 el permeté d'ampliar la seva formació amb Joan B. Lambert i Joan Lamote de Grignon -orquestració- i Enric Morera -composició-.
El 1922 s'establí a Barcelona, on col·laborà amb diverses orquestres; a l'any següent tocà la viola a l'Orquestra Pau Casals. El 1926 tornà novament a Granollers, per fer d'organista a l'església parroquial de Sant Esteve, ofici que hagué d'interrompre el 1936 per mor de la Guerra Civil; la reemprendria acabada aquesta, i fins a la mort.
A l'any 1944 fundà l'orquestra Selecció, que dirigí a partir del 1957; aquesta arribà a aplegar 21 músics i fou una de les formacions més famoses de la seva època. També va dirigir (en alguns casos en fou també fundador) altres orquestres i conjunts musicals, com l'orquestra La Catalònia (1924), la coral Amics de la Unió (1929-1936), l'Orfeó Femení de Granollers (1942), el Quartet Clàssic de Granollers (posteriorment Orquestra de Corda de Granollers). El 1961 esdevingué director de l'Orquestra de Cambra de Granollers.
El 1928 entrà com a professor i sots-director a la nou-nada Escola Municipal de Música de Granollers, i el 1945 en fou nomenat director, càrrec que exercí fins a jubilar-se'n el 1984. L'ajuntament de Granollers concedí al mestre la Medalla d'or de la ciutat (1971), el títol de Granollerí de l'any (1972) i rebatejà l'Escola com a Escola Municipal de Música Josep M. Ruera el 1984.
Com a compositor té obres de diversos gèneres, i nombrosos premis n'avalen la qualitat. Per a cobla fou autor d'una setantena de sardanes, una vintena de revesses i l'obra simfònica per a cobla Empúries, premi Pau Casals en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París del 1959 . També escrigué diversos arranjaments i harmonitzacions per a cor i piano. El seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya [1], que n'ha publicat un catàleg (vegeu més avall.
[edita] Obres
(Vegeu una relació força completa de les seves obres a la web del compositor)
- Ambientes exóticos (anys 50), música lleugera (conté Leyenda china: fox, El viejo carrilón, Danza de los espíritus, Swing en las pirámides: danza egípcia, Navegando por los mares del Sur)
- Ambients (1929), per a quartet de corda [2]
- Flors (1923), per a piano (conté Pensament: vals lent, Gessamí: tango, Lilà: fox-trot, Dàlia: one-step, Rosella: sardana)
- Meditació (1925), per a flauta i piano
- Mensaje real (entre 1930 i 1938), opereta còmica en tres actes
- Tres moviments simfònics (1936), per a gran banda
[edita] Música coral
- Missa en honor de Sant Francesc d'Assís (1927), per a quatre veus mixtes i orgue
- Missa nostra (1965)
- Montserrat, la invenció de la Verge (1947), obra coral a 6 veus, amb lletra de Mossèn Cinto
[edita] Música per a cobla
- El desembre congelat (1940), harmonització de la nadala
- Empúries (1959), conjunt de quatre poemes simfònics per a orquestra i cobla [3]
- Glossa de l'Antic Ball de les Donzelles de Granollers (1976)
- Nadala, glossa d'una nadala
[edita] Sardanes
- A l'entorn de la Porxada (1977)
- A la font de l'Avençó
- Acariciant-se
- Aires del Vallès (1921), primera sardana
- L'airosa Magalí (1972)
- Al nostre Garreta (1975)
- Al redós de la Porxada (1933), per a quatre violins i piano
- Camperola (1932)
- Cançó de festa, per a cor mixt, amb lletra del compositor
- Els canonges de Granollers, per a veu i piano, lletra de Manuel J. Raspall
- La competència (1926), sardana per a 3 cobles i timbales
- Conte de fades (1927)
- La divina sardana (1930), per a veu i piano, amb lletra del compositor
- La dona catalana
- Esplai (1978), premi Joaquim Serra
- La filadora (1933)
- Flors boscanes
- Himne a la sardana (1980), per a veus blanques i cobla, lletra de Ramon Munné
- Juganera (1931)
- Maria (1926)
- Maria Teresa (1931)
- Matinal (1925)
- La nostra dansa (1930), per a quatre veus blanques, amb lletra del compositor
- Ofrena (1950)
- Ofrena al mestre Joaquim Serra (1930)
- Ones plàcides a Lloret (1977)
- Pasqua florida (1943), per a quatre veus mixtes, amb lletra del compositor
- Pregària montserratina (1969)
- Els quatre quartans, per a quartet
- Riallera (1929)
- Romeria a Montserrat (1947), per a 2 cobles i timbales
- Rosa bruna (1976), per a cor mixt i cobla, lletra de Joan Subirà
- Roser Pujades (1982)
- Sant Joan (1942), per a quatre veus mixtes, lletra de Trinitat Catasús
- La sardana dels infants (1958), per a quatre veus mixtes, amb lletra de Carles Sindreu
- La sardana dels pastors (1958), per a quatre veus mixtes, amb lletra de Carles Sindreu
- El segador i la pastora (1931), per a quatre veus, lletra de Maria Casademunt de Ruera
- Sota la parra (1929, rev. 1983)
- Tocs de festa (1930)
- Tríptic laietà (1971), premi Ciutat de Barcelona
- Barcelona, el mar
- Barcelona, la ciutat
- Barcelona, la muntanya
- Un petó (1932)
- La vella diligència de Granollers, per a piano
- La Verge Catalana (1930), amb versió per a orquestra simfònica
- La veu de Catalunya (1972)
A més de diverses revesses sense títol, les següents: Aquesta (1956), Cercle (1967), El disc ratllat (1971), Embolic (1968), Enrevessada (1947), Enyorant les teves trenes (1958), Montserrat de les trenes (1955), Roda (1975), Sense nom (1966), Si...? No...? (1966)
[edita] Arxius de so
[edita] Bibliografia
- Anna M. Piera Josep M. Ruera i Joan Lamote de Grignon: relació d'amistat i treball, publicat a Recerca Musicològica XIV-XV (2004-2005) [4]
- Anna Maria Piera i López Josep Maria Ruera i Pinart (1900-1988) Barcelona: DINSIC, 2000 [5]
- Catàleg del fons musical Josep M. Ruera Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1994
- Josep Maria Ruera La nostra Escola Municipal de Música Granollers: Centre d'Estudis de l'Associació Cultural de Granollers, 1984
[edita] Enllaços
Plana web del compositor (català)(castellà)(anglès)
Llista de les sardanes de Josep Maria Ruera
Història i síntesi de l'obra Empúries