Cosmologia germànica

De Viquipèdia

La cosmologia escandinava, o germànica o nòrdica, tal i com se'ns descriu en les fonts de la mitologia escandinava, reconeix l'exitència de nou móns, els quals acaben amb el mot de l'antic nòrdic -heimr (llar, reialme o món) i, en alguns casos, amb el mot -garðr (granja, pati o terra). En aquests darrers casos, sempre hi ha algun tipus de construcció amb el mateix nom al centre del món en qüestió. A part del Miðgarð (la "Terra Mitjana"), la resta de móns es poden classificar en parelles oposades:

Món Món oposat Contrast
Muspelheim Niflheim Foc i calor - Gel i fred
Asgard Helheim Cel - Infern
Vanaheim Jotunheim Creació - Destrucció
Álfheim Nidavellir Llum - Foscor

Tots el móns estan interconnectats per l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos. No obstant això, hi ha algunes inconseqüències en les fonts, com la que ens mostra que l'arbre es nodreix de tres fonts que es troben en tres móns diferents, suggerint que els tres móns es troben en el mateix nivell, la qual cosa significa que el Niflheim es troba al nord, el Muspelheim al sud i el Jotunheim a l'est.

També tenim que l'Edda prosada situa l'Asgard i l'Alfheim a la copa de l'arbre i també, un fet que mereix especial atenció, i és que ens situa l'Helheim dins el Niflheim, donant-nos una cosmologia classificada en capes, tal i com es veu en el gràfic de sota. (No obstant això, la traducció de l'Edda prosada que féu Rasmus B. Anderson l'any 1897 ens dóna una classificació per capes lleugerament diferent.)

Diagrama dels nou móns.
Diagrama dels nou móns.
  • Yggdrasil (Sota les seves arrels es troben els nou móns del cosmos i tres fonts màgiques)
    • Hvergelmir
    • Mímisbrunnr
    • Urdarbrunnr
  • Nivell superior
  • Nivell mitjà
    • Jotunheim (Món dels Jotnir, és a dir, els gegants)
    • Midgard (La "Terra Mitjana", el món dels homes, conegut en un principi com Mannheim)
    • Nidavellir i Svartalfheim (Móns dels nans i els elfs foscos respectivament. Probablement, són la mateixa cosa.)
  • Nivell inferior
    • Helheim (El món de Hel, deessa de l'inframón)
    • Muspelheim (Món del foc, llar dels gegants del foc)
      • Ginnungagap (Abisme primigeni situat entre el Muspelheim i el Niflheim i del qual sorgí la vida)
    • Niflheim (Món de la boira, el gel i el fred. Llar dels Hrimthursar)
      • Nastrond

Mitologia germànica

Llista dels déus germànics | Aesir | Vanir | Gegants | Elfs | Gnoms | Valquíries | Einherjar | Les Nornes
Odin | Thor | Freyr | Freya | Loki | Balder | Tyr | Yggdrasil | Ginnungagap | Ragnarök
Fonts:
Edda poètica | Edda prosada | Les Sagues | Cicles dels Volsungs | Cicles de Tyrfing
Pedres rúniques | Nòrdic antic | Ortografia | Influència posterior
Societat:
Era vikinga | Poesia escàldica | Kenning | Blót | Seiðr | Números
Els nou móns de la mitologia germànica | Personatges, llocs i objectes