Paul Klee

De Viquipèdia

Paul Klee (18 de desembre de 1879 - 29 de juny de 1940) fóu un pintor suís amb un estil entre el surrealisme, l'expressionisme i l'abstracció.

Klee nasqué a Münchenbuchsee, a prop de Berna, Suïssa, en una família de músics. Estudià art a Munic amb en Heinrich Knirr i en Franz von Stuck. En retornar d'un viatge a Itàlia, s'establí a Munic, on conegué Vassily Kandinsky, Hans Marc i d'altres figures de vanguardia, associant-se aleshores al grup artístic Der Blaue Reiter (el genet blau).

El 1914 visità Tunis i quedà impressionat de la qualitat de la llum de l'indret, escrivint al seu diari: "El color em posseeix, no tinc necessitat de perseguir-lo, sé que em posseeix per sempre... el color i jo som una sola cosa. Sóc pintor."

Klee treballava amb oli, aquarel·la, tinta i d'altres materials, generalment combinant-los en un sol treball. Els seus quadres freqüentement aludeixen la poesia, la música i els somnis, i de vegades inclouen paraules o notes musicals.

Acabada la Primera Guerra Mundial, Klee va donar classes a la Bauhaus, i a partir de 1931, a l'Acadèmia de Düsseldorf, abans de ser denunciat pels nazis per producir «art degenerat».

El 1933 deixà l'ensenyament i retornà a Berna, on realitzà una gran exposició a la galeria Kunsthalle (1935). En presentar-se els primers símptomes d'una greu malaltia, el seu treball es veié reduït. El 1940 fóu ingressat en una clínica de Muralto-Locarno, on va morir el 29 de juny.

[edita] Algunes obres

  • Petit avet (1922)
  • La màquina del gorgueig (1922)
  • Carrer principal i carrer secundari (1929)
  • Ad Parnassum (1932)
  • Cap de màrtir (1933)
  • L'hombre futur (1933)
  • Àngel pobre (1939)