Acacius de Constantinoble
De Viquipèdia
Acacius de Constantinoble fou bisbe de Constantinoble el 471, com a successor de Genadi. Abans dirigia l’asil d’orfes de la ciutat. Es va distingir al Concili de Calcedònia en contra del emperador Basilisc (476-478) i del monofisisme i va proclamar la restauració de Zenó (477) però mentre el monofisisme havia guanyat prou força i el 482 es va arribar a una formula de compromís anomenada Henoticon. Aquesta i d’altres concessions van provocar l’acusació contra ell de Joan Talaia patriarca d'Alexandria contra el qual va donar suport al antipatriarca Pere Mongus. Acacius fou anatemitzat pel Papa Felix II el 484. Pere Mongus i Acacius van sostenir les doctrines de Calcedònia i Acacius va donar suport al primer, però va retenir la seu fins a la seva mort el 488.