Albert I de Bèlgica

De Viquipèdia

El rei Albert I de Bèlgica.
Ampliar
El rei Albert I de Bèlgica.

Albert I de Bèlgica (Brussel·les 1874 - les Ardenes 1934). Rei de Bèlgica de 1909 a 1934 fou el tercer rei de Bèlgica després del seu oncle Leopold II de Bèlgica i el seu avi Leopold I de Bèlgica.

Albert era fill del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen. Era nét per via paterna del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans i per via materna del príncep sobirà Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden.

Albert es casà amb la princesa Elisabet de Baviera. La princesa era duquessa a Baviera i provenia de la branca segona de la casa reial dels Wittelshbach iniciada pel casament de la princesa Lluïsa de Baviera i el príncep Maximilià de Baviera. La princesa era filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. La princesa havia nascut al castell de Possenhofen l'any 1876. Era neboda de l'emperadriu Elisabet de Baviera Sissi. La parella tingué tres fills que arribaren a l'edat adulta:

La seva carrera política s'inicià al Senat belga ocupant un càrrec de senador de l'any 1893 fins a l'any 1898. L'any 1909 succeí al seu oncle el rei Leopold II de Bèlgica. Home de gran coratge prengué el control de les tropes belgues durant la Primera Guerra Mundial i mostrà la seva fervent oposició a les tropes austrogermàniques.

La invasió alemanya s'havia produït després de la vulneració del Tractat de Londres 1893) pel qual Prússia garantia la neutralitat de Bèlgica. Aleshores Albert trasladà la seu de govern a la població de Le Havre i participà amb els aliats en les maniobres d'alliberament del seu país.

La seva gestió política fou molt afortunada ja que entre altres mesures introduí el sufragi universal (1919). Tingué cura del desevolupament de les colònies i en tot moment assegurà l'arbitratge del Parlament entre els partits catòlics, liberals i socialistes.

Participà en nombroses expedicions de caire naturalista i cultural entre les quals destaca una al Congo (1909), a Amèrica o a la Gran Bretanya. Fou membre de L'académie de Sciences Morales et Politiques de França (1925) i creà el Fonds National de Recherche Scientifique Belge (1927).

Morí l'any (1934) mentre participava en l'escalada a una muntanya de les Ardenes belgues.

Precedit per:
Leopold II
Reis dels belgues
19091934
Succeït per:
Leopold III