Atari
De Viquipèdia
Atari, Inc. és propietat d'Infogrames Entertainment S.A. (IESA), Atari actualment desenvolupa, publica i distribueix videojocs per a la majoria de les consoles, i també per a computadors personals, i és uns dels més grans productors de videojocs independents a Estats Units. La companyia que actualment maneja el nom Atari va ser fundada al 1993 sota el nom de GT Interactive. GT Interactive va ser adquirit per IESA al 1999 i va canviar el seu nom a Infogrames Inc. Infogrames va adquirir la marca Atari, comprant-la a Hasbro Interactive, qui al seu torn la va adquirir de mans de JTS Corporation. Infogrames, Inc. ocasionalment va usar el nom Atari com a marca, per a títols especials, abans que IESA canviés oficialment el seu nom a Atari, Inc en l'any 2003. L'Atari original, va ser pionera en jocs recreatius i en videojocs casolans i microcomputadores personals, i el seu domini en aquestes àrees la va mantenir com la major força en la indústria de la computació i l'entreteniment, des de principis fins a intervinguts de la dècada dels 80. La marca també va ser usada diverses vegades per Atari Games, una divisió de la companyia al 1984. El nom del logotip d'Atari és "Fuji".
Taula de continguts |
[edita] Història
Atari ha estat present des dels primers dies de les màquines recreatives, Atari va ser creador de les consoles casolanes, com la Atari 2600 (anomenada originalment VCS "Video Computer System" -- Sistema Informàtic de Vídeo); va produir una sèrie de computadors de 8 bits (Atari 400/800 i la sèrie XL/XE); va prendre part en el mercat dels 16 bits amb el Atari ST; va crear la consola Atari Jaguar de 64 bits, revolucionària per a la seva època; i va llançar una consola portàtil, la Atari Lynx.
[edita] Els 70's: El naixement de l'imperi dels videojocs
Fundada en els Estats Units al 1972 per Nolan Bushnell i Ted Dabney, Atari pot ser considerada la fundadora de la indústria del videojoc, gràcies al PONG. La versió casolana de PONG, que es connectava a una TV, va anar una de les primeres consoles de videojocs. Atari Inc. va ser originalment anomenada Syzygy, un terme astronòmic. No obstant això, aquest nom (Syzygy) ja havia estat registrat per una altra companyia, Bushnell va escriure algunes paraules del joc Go, i va triar la paraula Atari que significa "que una fitxa o un grup de fitxes està en perill de ser capturades pel teu contrincant. El nom "Atari" a més és fàcil de memoritzar, en termes de pronunciació i escriptura, en la majoria dels mercats. En 1973, Atari crea secretament un "competidor" cridat Kee Games, manejat per Joe Keenan. La relació va ser descoberta en 1974, Joe Keenan va fer tan bon treball que va ser promogut a la presidència d'Atari aquest mateix any. Bushnell va vendre Atari a Warner Communications en 1976 en un estimat de $28?$32 milions de dòlars, usant part d'aquests diners per a comprar la mansió Folgers. Ell va deixar la divisió en 1979. Mentre era propietat de Warner, Atari aconseguia els seus majors èxits, venent milions de consoles Atari 2600 (VCS). En el seu moment cim, Atari produïa un terç dels ingressos de la companyia Warner, i va passar a ser la companyia de creixement més ràpid en els Estats Units, rècord que manté fins a avui.
[edita] Els 80's: La gairebé consagració d'Atari
Encara que Atari dominava gairebé completament el mercat de les videoconsoles casolanes, va experimentar la seva primera competència fèrria en 1980 amb la consola Intellivision de Mattel, que va fer publicitat de la seva major capacitat gràfica, comparada amb l'Atari 2600. Malgrat això, la 2600 va seguir sent l'estàndard de la indústria donada la seva superioritat en el mercat, i a més el nombre de títols disponibles per a la seva consola. No obstant això, Atari va tenir problemes al començament dels 80's. La divisió de computadors casolans, consoles de videojocs i màquines d'arcade (aquests típics jocs operats amb monedes que es posen en llocs públics), operaven independentment dintre de la companyia i rara vegada cooperaven entre si. Enfrontats a una dura competència i en una guerra de preus en el mercat de les computadores i les consoles, Atari clatell va ser capaç de seguir en la línia de l'èxit del 2600. En 1982, Atari va llançar desepcionants versions de dos jocs altament publicitats, com Pac-Man i I.T, causant una muntanya de material no venut, llençant els preus al sòl. També en 1982, Atari va iniciar un judici contra Activision, un competidor en el desenvolupament de jocs, conformat en la seva majoria per ex-treballadors d'Atari, que finalment van obrir el mercat a empreses independents que desenvolupaven jocs. El mercat es va saturar ràpidament, baixant encara més els preus. A més, al desembre de 1982, els executius d'Atari, Ray Kassar i Dennis Groth, van ser investigats per ús indegut d'informació privilegiada ("insider trading" en anglès). Més tard se sabria que això era fals. Per una altra part, Larry Emmons, un important empleat que s'havia retirat en 1982, va encapçalar la investigació i el desenvolupament d'un petit grup de talentosos enginyers en Grass Valley, Califòrnia. La consola Atari 5200, va ser llançada com la següent generació de consoles 2600. Encara que estava basada en els computadors Atari 800, no eren compatibles amb els cartutxos d'aquesta màquina. Les seves vendes no van estar a l'altura de les expectatives de la companyia. Es remoreja que en 1983, en resposta a una massiva quantitat de devolucions dels seus productes per part dels seus distribuïdors, Atari va enterrar milions de còpies no venudes de cartutxos (Pac-Man i I.T.), en un abocador del desert de Nou Mèxic. Així i tot, Atari mantenia una envejable posició en el mercat mundial dels videojocs. Eren els productors nombre un de tots els mercats, excepte a Japó, el mercat dels quals era dominat per Nintendo, qui en 1983 havia llançat la seva primera consola de jocs, la Famicom (coneguda en la resta del món com NES). El sistema va créixer ràpidament, i Nintendo va començar a mirar altres mercats. Es van apropar a Atari i els van oferir un contracte de llicenciament: Atari podria fer i vendre el sistema Famicom, pagant-li un royalty a Nintendo. El tracte tenia opcions de prosperar i les dues companyies suposadament signarien el tracte en la Fira del Consumidor d'Electrònica (en anglès: Consumer Ilectronics Show CES de l'estiu de 1983. Malauradament, al mateix temps Coleco mostrava el seu nou computador Adam corrent el joc Donkey Kong de Nintendo, però Atari tenia els drets per a publicar Donkey Kong, és així que l'executiu més important d'Atari, Ray Kassar, va acusar a Nintendo de fer dobles tractes amb la llicència de Donkey Kong. Al mes següent Ray Kassar va ser forçat a deixar Atari i els executius involucrats en el tracte amb Nintendo van ser obligats a començar de nou des de zero. Aquests problemes van ser seguits per la caiguda del mercat dels videojocs en 1983, que va causar pèrdues per més 500 milions de dòlars americans a la indústria. El preu de les accions de Warner va caure d'US$60 a US$20 i Warner va començar a buscar comprador per a la seva problemàtica divisió (ATARI). Al juliol de 1984, Warner va vendre les divisions de computadors personals i videojocs a Jack Tramiel, fundador del competidor directe d'Atari, Commodore International, sota el nom de Atari Corporation per$O 240 milions. Warner va retenir la divisió de jocs d'arcade, sota el nom d'Atari Games i finalment la va vendre a Namco en 1985. Sota l'administració de Tramiel, Atari Corp. va utilitzar el stock de computadors i consoles per a mantenir la companyia a flotació, mentre acabaven amb el desenvolupament del seu sistema de 16 bits, el Atari ST. En 1985 llancen l'actualització per als sistemes de 8 bits, la sèrie XE, així com la línia ST de 16 bits. Més tard, en 1986, Atari va llançar dues consoles dissenyades en el temps de Warner, l'Atari 2600jr i la 7800 Prosystem (que havia tingut un llançament limitat en 1984). Van créixer les arques, tenint utilitats per US$ 25.000.000 aquest any. La sèrie ST va tenir un molt bon recibimiento en el mercat europeu, encara que no tant a Estats Units. Va ser especialment popular entre músics, perquè tots els models incloïen ports MIDI integrats. Atari a més va llançar una sèrie de computadors econòmics compatibles amb els PC de IBM i una computadora de butxaca (PDA), la Atari Portfolio. En 1989, Atari va llançar la consola portàtil en colors, Atari Lynx. No obstant això, no va poder ser llançada exitosamente en la temporada nadalenca de 1989, donant gran avantatge al seu competidor, Nintendo Game Boy. A més en 1989, Atari Corp. va demandar a Nintendo per 250 milions, al·legant monopoli, Atari va perdre el judici.
[edita] Els 90s: La decadència
Mentre s'acabaven els dividends dels clònics IBM i la línia ST, consoles i programes, tornaven a ser el plat fort d'Atari. En 1993, Atari va llançar "JAGUAR", la seva última consola, la qual era la primera de la generació de 64 bits. Després d'un període de relatiu èxit, les vendes no van complir les expectatives. No va tenir tanta publicitat com la Sony PlayStation o la Sega Saturn i li va faltar suport dels desenvolupadors externs de jocs, així els seus competidors japonesos van dominar sense dificultats el mercat. En 1996, una sèrie de judicis seguits per lucrar amb les seves investigacions (!?!) va deixar a Atari amb diversos milions de dòlars en caixa, però el rotund fracàs de la Atari Lynx i de Jaguar, tenien a la companyia sense productes que oferir. A més, Tramiel i la seva família van deixar el negoci, amb el resultat d'un ràpid canvi d'amos. Al juliol de 1996, Atari es va fusionar amb JTS Inc., una empresa relativament nova que produïa discos durs, per a convertir-se en JTS Corp. El rol de la marca Atari en la nova companyia va tenir una transcendència petita, pel mateix el nom com tal va desaparèixer del mercat.
[edita] Curiositats
- El nom Atari és una paraula japonesa empleada en el joc de \go, que adverteix al contrincant que la jugada que un acaba de fer és perillosa.
- En la pel·lícula Blade Runner apareix Atari com una de les grans corporacions que controlen el món.
- Steve Jobs va dissenyar el famós joc Breakout, fins i tot quan van dissenyar el Apple II, va insistir a incloure aquest joc i desenvolupar un paddle per al Apple.
[edita] Vegeu també
- CES Consumer Electronics Show (en anglès).
[edita] Hardware
[edita] Consoles
- Atari 2600: Primera consola d'Atari. També coneguda com VCS
- Atari 5200: Successora de la 2600. Poc reeixida.
- Atari 7800: Successora de la 5200. Poc reeixida.
- Atari Lynx: Consola portàtil similar a la Sega Game Gear. Va tenir dues versions.
- Atari Jaguar: Consola de "64 bits". Última consola d'Atari.
[edita] Microcomputadores 8 Bits (Família Atari de 8 bits)
- Atari 400: Microordinador.
- Atari 800: Microordinador.
- Atari 800XL: Microordinador.
- Atari 130XE: Microordinador.
- Atari 65XE: Microordinador.
- Atari 800XE: Microordinador.
[edita] Computadors 16 Bits
- Atari Portfolio: El primer PDA compatible PC XT.
- Atari ST: Ordinador basat en Motorola 68000.
[edita] Computadors 32 Bits
- Atari TT030: Ordinador basat en Motorola 68030.
- Atari Falcon:Ordinador basat en Motorola 68030 i DSP.
[edita] Plaques per a recreatius
- Plaques basades en MOS Technology 6502: Versions blanc i negre, vectorials i en color.
- Plaques basades en Motorola 68000
- Atari System: Existeixen dues versions.
[edita] Programari
[edita] Videojocs destacats
Això és un petit llistat dels jocs més famosos desenvolupats per a la Consola 2600 d'Atari. Aquests jocs són importants en la història del videojoc i de la companyia.
[edita] Històrics
- Pong
- Asteroids
- Defender
- Millipede
- Space invaders
- Pacman
- Pitfall
- Galaxian
- River raid
- Enduro
[edita] Atari ha desenvolupat jocs com:
- Act of War: Direct Action
- Act of War: High Treason
- Alone in the Dark
- Boiling Point: Road to Hell
- Backyard Sports
- Dark Earth
- Dragon Ball Z: Budokai
- Dragon Ball Z: Budokai 2
- Dragon Ball Z: Budokai 3
- Dragon Ball Z: Shin Budokai
- Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi
- Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi 2
- Driver (1999)
- Driver 2 (2000)
- Driv3r (2004)
- Driver: Parallel Lines (2006)
- Enter the Matrix
- Ikaruga
- Chris Sawyer's Locomotion
- Neverwinter Nights (Neverwinter Nights 2 en desarrollo)
- RollerCoaster Tycoon 3
- Test Drive (1987)
- The Matrix: Path of Neo
- Unreal Tournament
- Godzilla: Destroy All Monsters Melee
- Godzilla: Save the Earth
- Transformers
- TimeShift
- Atari Flashback
- Atari Flashback 2
- Mission Impossible: Operation Surma
- Terminator 3: The Redemption
- Tycoon City : New York
- Super Dragon Ball Z