Hidrea
De Viquipèdia
Hidrea (grec Hydrea) fou una petita illa de les costes d'Hermionis i Trozènia.
Troballes arqueològiques indiquen que l'illa fou poblada vers el 3000-2600 aC Vers el 1300 aC s'hi van establir els driops que foren expulsats vers el 1100 aC pels dòrics. Va pertànyer segurament a Micenes i després va passar a Hermione fins que el 525 aC la ciutat la va donar als exiliats de Samos per evitar els seus atacs piràtics, però aquestos la van acabar entregant a Trozen.
No es tenen informacions de temps posteriors, període hel·lènic i romà, però sembla que va seguir habitada tot i ser objecte d'atacs dels pirates; els habitants probablement van buscar refugi al mig de l'illa.
Des el 1460, refugiats albanesos que havien lluitat amb els venecians contra els otomans, es van establir a l'illa com a pescadors. La primera ciutat a Kiafa es va fundar poc després (abans només hi havia algunes granges).
Tot i la manca d'aigua (que era recollia en cisternes) l'emigració va continuar. Famílies gregues es van establir a l'illa com els Lazarou i els Zerba (des Hiperos), Mitarou, Nega, Gini i Gouma (des l'illa de Kythnos), Tompazi (des Esmirna), Tsamados (de Kranidi) i Oikonomou (des Epidaure). Fou un centre comercial molt pròsper durant la dominació otomana i va arribar a tenir vint-i-set mil habitants al segle XVIII. Els illencs dominaven les rutes comercials de la Mediterrània oriental; a final de segle tenia mes de 150 vaixells (i en total van arribar a ser casi 300).
Modernament, amb el nom d'Hydra, fou un dels centres de la revolta nacional grega que va portar a la independència. Les pèrdues durant la guerra van acabar amb la seva prosperitat.