Extinció del Cretaci-Terciari
De Viquipèdia
L'extinció del Cretaci-Terciari va tenir lloc fa uns 65,5 milions d'anys. També se'l coneix com a Extinció K-T. Com que el terme Terciari ja no es fa servir per la gran majoria dels geòlegs, també pot rebre el nom d'extinció del Cretaci-Paleogen.
Taula de continguts |
[edita] Importància de l'extinció

És una de les cinc grans extincions en massa que ha conegut la Terra. Malgrat que no va ser la més gran, sí que és una de les més importants, car:
- Va causar un canvi cabdal tant en els ecosistemes marins com terrestres. Abans de l'extinció K-T, un 50% de les espècies marines conegudes no eren capaces de moure's, mentre que després de l'extinció, només un 33% no ho eren. A la terra ferma, aquesta extinció va exterminar els dinosaures, fent possible que els mamífers es convertissin en els vertebrats terrestres dominants, preparant d'aquesta manera el camí per a una futura evolució dels humans.
- Marca el final del període Cretaci i l'inici del Terciari. De fet, aquesta extinció va significar un canvi tan profund en els ecosistemes que se la considera el límit entre les eres Mesozoica i Cenozoica.
[edita] Víctimes i supervivents
[edita] Vida marina
Entre els grups que s'extingiren per complet es poden trobar:
- Els ammonites, que s'alimentaven probablement de plàncton.
- Els rudists, un grup de petxines, els majors constructors de barreres coral·líferes del Cretaci.
- Els inoceràmids, parents enormes de les vieires actuals.
- Els mosasaures, uns rèptils marins enormes que eren els predadors dominants al mar.
- Els plesiosaures, un altre grup de grans rèptils predadors marins.
Els plànctons també van rebre un fort impacte, especialment els cocolitofòrids (algues planctòniques microscòpiques formadores de guix i que, per tant, donen el nom al període Cretaci).
[edita] Vida terrestre
Els grups que s'extingiren per complet inclouen:
- Els dinosaures no avians; nogensmenys, molts paleontòlegs opinen que les aus son dinosaures sobrevivents.
- Els pterosaures.
També hi ha haver grups que van rebre un fort impacte, com ara:
- Les aus. Alguns grups s'extingiren, com per exemple els Enantiornithes i els Hesperornithiformes.
- Els marsupials. Els marsupials de l'hemisferi nord s'extingiren, mentre que aconseguiren sobreviure a Amèrica del Sud i Austràlia.
- Els musclos d'aigua dolça i els cargols també sofriren moltes baixes a Amèrica del Nord.
- A Amèrica del Nord, es podrien haver extingit fins al 57% de les espècies vegetals. El restabliment de les plantes durant el Paleocè començà amb una proliferació d'espores de falgueres, com sol passar després de greus desastres naturals.
Altres grups, en canvi, no van quedar gaire afectats:
- Els insectes. En el seu registre fòssil no hi ha indicis d'una reducció de la diversitat, a diferència del que succeí durant l'extinció permiana.
- Els amfibis.
- Les tortugues.
- Els lepidosaures. Inclouen les tuàtares, les sargantanes, les serps i els Amphisbaenia.
- Els campsosaures (arcosauromorfs semiaquàtics) - finalment s'extingiren a principis de l'Oligocè.
- Els cocodrils, al·ligators, caimans...
- Les aus modernes.
- Els monotremes o mamífers ponedors d'ous.
- Els multituberculats, que s'extingiren a principis de l'Oligocè.
- Els placentaris, avantpassats de la majoria de mamífers moderns.
[edita] Possibles factors
Malgrat el fort impacte d'aquesta extinció, no va ser pas uniforme, el que fa que hom es pregunti per què alguns grups s'extingiren per complet mentre d'altres quasi no foren afectats.
Sembla que hi ha alguns factors que van contribuir a l'extinció de certs grups:
- Els organismes que depenien de la fotosíntesi s'extingiren o sofriren moltes baixes - tant el plàncton com les plantes terrestres. El mateix va passar amb els organismes que depenien d'una cadena alimentària lligada als organismes fotosintètics, com ara els tiranosàurids (que s'alimentaven de dinosaures herbívors, que al seu torn menjaven plantes).