Llaurar
De Viquipèdia
Llaurar la terra és l'operació agrícola consistent en fer solcs més o menys profunds amb una eina de mà o un arreu.
La paraula llaurar deriva del llatí laborare que tenia el significat genèric de treballar. Un sinònim de llaurar és efectivament treballar la terra
[edita] Finalitats que es persegueixen amb les llaurades
Acumular aigua en el sòl.
Destruir les males herbes.
Fer més flonja la terra, especialment per a la sembra
[edita] Tipus de llaurades
Llaurades superficials: En general de menys de 20 cm de fondària i sense voltejar la terra. Es fan amb els anomenats cultivadors que són aparells dotats d'un conjunt de pues que es desplacen arrossegades per un tractor.
Les llaurades amb ganivets rotatius deixen la terra especialment esmicolada per a poder ser sembrada però ocasionen una capa compactada a partir d'on arriben aquestes eines molt perjudicial
Manualment les llaurades superficials i el desherbatge es fan amb aixada coneguda amb el nom d'aixadó quan són de reduïdes dimensions
Llaurades profundes: Si voltegen la terra es fa amb un arreu conegut popularment com pala Si no la voltegen i fan un solc profund com un canal subterrani es fan amb els subsolador
[edita] Evolució històrica de la llaurada
Les llaurades primitives es feien amb pals de l'ús dels quals encara hi ha restes en alguns pobles d'Amèrica del sud i es coneixen com pals cavadors que requereixen un gran esforç.
L'ús de l'arada romana, en gran part de fusta i la tracció animal (bous o equins) va perdurar fins la mecanització agrària del segle XX a partir de aleshores els arreus i els tractors van permetre llaurades profundes que van ser responsables de grans procesos erosius de pèrdua de terra
En l'actualitat la tendència és a llaurar menys (mínim conreu) i en qualsevol cas aplicar tècniques com el llaurar perpendicularment al pendent que redueixen l'erosió.
L'ús d'herbicides o de dalladores permet actualment prescindir de les llaurades per eliminar la mala herba
Estudis recents demostren que llaurar només temporalment augmenta la infiltració d'aigua i que el balanç hídric és més favorable si no es pertorba la terra. A més no llaurar permet que els conreus perennes tinguin més arrels prop de la superfície.