Aquisgrà

De Viquipèdia

Aquisgrà
Aachen
Escut Aquisgrà
(En detall)
Localització
Municipi d'Alemanya
País Germany Alemanya
Superfície 160,83 km²
Altitud 125-410 m
Població 
  • Densitat
257.089 hab.
hab/km²
Coordenades 50°46'N 6°6'E
Dirigents:
• Alcalde/essa:

Jürgen Linden (SPD)
País
• Estat
• Regió
• Districte
Alemanya
Rin del Nord-Westfàlia
Colònia
Districte urbà
Codi postal 52062-52080
Prefix de telèfon 0241
Matrícula AC
Web


Aquisgrà (en alemany Aachen) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50°46' N i 6°6' E. Població: 256.605 habitants (2003).

La Universitat Tecnològica RWTH Aachen (Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule) és un dels instituts universitaris d'estudis tècnics més importants, especialitzat en enginyeria mecànica. Una de les seves seccions, el Klinikum Aachen, és l'edifici hospitalari més gran d'Europa. Al voltant del RWTH s'han desenvolupat un munt d'empreses informàtiques i de software.

Taula de continguts

[edita] Història

Dom
Ampliar
Dom

Els romans van anomenar Aquis Granum les fonts termals sulfuroses locals. Pel que fa a l'origen del Granus han corregut diverses teories, però avui dia és àmpliament acceptat que deriva del mot cèltic que designa el déu de l'aigua i la salut. I des de l'època romana, les fonts d'aigua calenta han estat canalitzades en banys termals (que encara s'usen actualment). L'âh- inicial d'Aachen és un antic terme alemany emparentat amb el llatí aqua, tots dos amb el mateix significat d'"aigua". A les àrees francòfones de l'antic Imperi el mot aquas es va convertir en aix, i en ais en occità; així, Ais de Provença és un antic balneari romà a la Provença.

Després dels romans, l'indret fou abandonat fins al segle VIII, quan era esmentat amb el nom d'Aquis Villa. L'any 768, Carlemany arriba a Aquisgrà per primer cop. Li agrada el lloc i, vint anys després, comença a construir-hi un palau. La magnífica capella palatina va esdevenir més tard la catedral d'Aquisgrà. Carlemany va passar la majoria dels hiverns a Aquisgrà entre l'any 800 i l'any de la seva mort (814) per gaudir de les fonts d'aigua termal. Més endavant el rei seria enterrat a la capella, on encara es pot veure avui dia la seva tomba.

L'any 936, Otó I fou coronat rei a la catedral. Des de llavors, Aquisgrà seria el lloc de coronació dels reis del Sacre Imperi Romanogermànic durant els següents 600 anys. L'últim emperador que hi va ser coronat fou Ferran I el 1531. A l'Edat Mitjana Aquisgrà era una de les ciutats més grans de l'Imperi; sempre es va mantenir com a ciutat lliure dins del Sacre Imperi Romanogermànic. A l'Assemblea dels Districtes Imperials de la Reichsreform (reforma imperial) que va tenir lloc a Worms el 1495, Aquisgrà hi era representada dins el districte de la Bàixa Renània - Westfàlia.

Després de la Guerra dels Trenta Anys la ciutat només va tenir importància regional.

Cap al 1880, la població d'Aquisgrà era de 80.000 persones. Era un nus de comunicacions ferroviàries importants. La ciutat es va convertir en un nucli manufacturer on es fabricava ferro per als ferrocarrils, sivelles, agulles i botons. També hi destacava el tabac i els teixits de llana i seda.

Molt danyada durant la Segona Guerra Mundial (els bombardejos van destruir els dos terços de la ciutat), el 21 d'octubre de 1944 Aquisgrà fou la primera ciutat alemanya a ser ocupada per les tropes aliades.

Mentre que el palau de Carlemany ja no existeix, la catedral és encara la principal atracció de la ciutat. Arran de la seva construcció fou l'església més gran al nord dels Alps durant 400 anys. A dins s'hi troben les tombes de Carlemany i d'Otó III. La catedral d'Aquisgrà ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

[edita] Aquisgrà en diferents llengües

La ciutat és coneguda per diferents noms segons quines llengües: Aachen en alemany estàndard, Oche en el dialecte local, Aix-la-Chapelle en francès, Aken en neerlandès, Aquisgrán en espanyol, Aguisgrão en portuguès, Aquisgrana en italià, Akwizgran en polonès, Cáchy en txec, etc.

[edita] Miscel·lània

Aquisgrà és un centre industrial i un important nus de comunicacions ferroviàries, que inclou la xarxa del tren d'alta velocitat Thalys. Una coneguda indústria del passat fou la producció d'agulles, distintiva de la ciutat.

Cada any s'hi celebra el CHIO (abreviació francesa del Concours Hippique International Officiel), que és la trobada eqüestre més gran d'Alemanya. Aquisgrà també serà la seu, el 2006, dels Jocs Hípics Mundials.

El club de futbol local Alemannia Aachen juga a la segona divisió alemanya. El seu estadi s'anomena Tivoli.

Des del 1950 la ciutat atorga cada any el Karlspreis (en alemany, el Premi Carlemany) a les personalitats que hagin destacat en la tasca de la unificació europea. El 2003 la medalla fou concedida a Valéry Giscard d'Estaing. El 2004, els esforços del papa Joan Pau II per unir Europa foren honorats amb una Medalla Extraordinària Carlemany, que era la primera vegada que es concedia.

L'especialitat local d'Aquisgrà són les galetes anomenades Printen, una versió local del pa de gingebre. A diferència de les Lebkuchen (les típiques galetes alemanyes de Nadal), s'endolceixen amb sucre en comptes de mel.

[edita] Enllaços externs


Flag of North Rhine-Westphalia
Districtes urbans i rurals de l'Estat federat alemany de Rin del Nord-Westfàlia (NRW)
Flag of Germany

Districtes urbans

Aquisgrà (Aachen) | Bergisch Gladbach | Bielefeld | Bochum | Bonn | Bottrop | Dortmund | Duisburg | Düsseldorf | Essen | Gelsenkirchen | Hagen | Hamm | Herne | Colònia (Köln) | Iserlohn | Krefeld | Leverkusen | Mönchengladbach | Mülheim | Münster | Oberhausen | Remscheid | Solingen | Wuppertal

Districtes rurals

Aquisgrà (Aachen) | Borken | Cleves (Kleve)| Coesfeld | Düren | Ennepe-Ruhr | Euskirchen | Gütersloh | Heinsberg | Herford Hochsauerland | Höxter | Lippe | Märkischer Kreis | Mettmann | Minden-Lübbecke | Oberbergischer Kreis | Olpe | Paderborn | Recklinghausen | Rheinisch-Bergischer Kreis | Rhein-Erft-Kreis | Rhein-Kreis Neuss | Rhein-Sieg-Kreis | Siegen-Wittgenstein | Soest | Steinfurt | Unna | Viersen | Warendorf | Wesel