Llobregat

De Viquipèdia

Llobregat
El riu Llobregat a Monistrol de Montserrat.
Llargada 170 km
Altitud del naixement 1.295 m
Cabal mitjà a Martorell 20,77 /s
Àrea conca 4.948,3 km²
Naixement Montmell (Castellar de n'Hug)
Desembocadura al Mediterrani a
El Prat de Llobregat
Territoris de la conca Berguedà, Bages
i Baix Llobregat
Riu - Hidrologia - Rius del món

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a Castellar de n'Hug (Berguedà), en plena Serra del Cadí, i desemboca al Mar Mediterrani a el Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca està en territori català.

Travessa la Serralada Litoral, alternant-se l'aprofitament industrial (als congosts) amb l'agrícola (a les planes). Desemboca formant un vast delta de 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona, així com vàries reserves naturals d'importància a nivell europeu. El curs del riu s'ha modificat a la seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logística del transport de mercaderies.

En aquesta zona es troben nombroses localitats tradicionalment agrícoles (que inclouen Llobregat en el seu nom, com Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat) que viuen una pèrdua d'aquesta activitat per la forta pressió per obtenir sòl per a ús industrial.


[edita] Afluents

Els principals afluents del Llobregat són:

El corb marí gros.
Ampliar
El corb marí gros.

[edita] Fauna

El Bernat pescaire (Ardea cinerea), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) són aus força fàcils de veure a les ribes del Llobregat durant l'hivern.

Pel que fa al peixos els més comuns són algunes espècies autòctones com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus) o la truita comuna (Salmo trutta fario) i espècies introduïdes com el barb comú (Barbus bocagei graellsii) i a carpa (Cyprinus carpio).


[edita] Història

El bernat pescaire.
Ampliar
El bernat pescaire.

Durant els segles XIX i XX a la conca del Llobregat s'hi van instal·lar nombroses indústries que aprofitaven la seva energia i aigua, destacant-ne les anomenades colònies industrials. Algunes d'aquestes indústries es van reconvertir en centrals hidroelèctriques.

A la segona meitat del segle XX l'aigua del riu va patir molta contaminació per part de les indústries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia aquests tipus de contaminació estan gairebé sol·lucionats però encara queden alguns punts negres, per exemple els polígons industrials de Terrassa i Rubí que aboquen a la Riera de Rubí. Malgrat tot, el Llobregat encara sofreix avui una font peculiar de contaminació pels residus de les mines de potases de Cardona, Súria i Sallent, que fan que la seva salinitat a la part baixa del riu sigui força elevada.

La conca del Llobregat és la font d'aigua potable per a poblacions com Manresa, L'Hospitalet de Llobregat o bona part de la mateixa Barcelona, per la qual cosa la seva contaminació planteja problemes per la presència en l'aigua de trihalometanos (THMs), compostos orgànics de clor i brom que es formen al clorar l'aigua per a eliminar virus i bacteris i que poden causar càncer.


Unitats hidrològiques de les Conques Internes de Catalunya
Cap de Creus - Madral - Muga - Sirvent - Fluvià - Montgrí-Empúries - Ter - Daró - Cap de Begur-Blanes - Tordera - Maresme - Besòs - Pla de Barcelona - Llobregat - Pla del Llobregat - Garraf - Foix - Calafell-Torredembarra - Gaià - Punta de la Mòra - Francolí - Baix Camp - Riudecanyes - Llaberia-Vandellòs - Calafat-Golf de Sant Jordi - Serra de Montsià
En altres llengües