Arada
De Viquipèdia
Arada és un arreu o eina utilitzada per a llaurar la terra a travès d’obir-hi solcs.
Taula de continguts |
[edita] Evolució de l'arada
[edita] Fins a la revolució industrial
Les primeres arades eren fetes completament amb fusta que no s'ha conservat i per tant no es pot determinar la cronologia d'aparició de les arades. Possiblement en el neolitic les arades tenien tracció humana. A partir del sisè mileni a.C la domesticació de bous permeté comptar amb la força de tracció necessària per llaurar amb arada. Sociològicament l'aparició de l'arada implicà l'entrada masculina dins l'agricultura ja que el treball agrícola amb aixada era femení mentre la ramaderia era una ocupació predominantment masculina. També va permetre conrear superfícies més grans ja que el endiment de treball amb arada es molt superior entre altres coses per l'ús de tracció al davant. Els testimonis pictòrics permeten saber que 5000 anys BP (abans del present) ja s'utilitzava l'arada a Egipte i Pròxim Orient. Al País valencià en època ibèrica del segle IV a.C ja apareixen testimonis d'ofrenes votives amb arades miniaturitzades (Covalta, Vall d'Albaida) . Les primeres arades eren només de fusta i de la qual partien dues branques una de les quals servia de rella i l'altra d'esteva. El següent pas va ser recobrir la rella de de bronze. Però el gran avanç va ser quan quan aquesta es va fabricar de ferro i va esdevenir independent de la resta de parts de l'arada cosa que la feia més eficaç i resistent. Aquesta eina coneguda com arada romana, però ja utilitzada pels grecs, es va estendre per tot l'imperi romà. Els celtes contemporàniament a l’arada romana utilitzaven una arada amb pala que girava la terra també en època romana existia la caruca o xaruga que era una arada disimètrica amb una pala lateral ambdues servien per treballar a les terres más compactes del centre i nord d'Europa.
[edita] A partir de la revolució idustrial
Les innovacions en l'arada fins la revolució industrial, o fins ben entrat el segle XX a moltes zones europees, van ser minses amb tot es va substiuir molt sovint els bous per cavalls o mules. Va ser a Anglaterra i els Estats Units on les innovacions tecnològiques es van aplicar a l'agricultura a travès d'empara acer en la fabricació del les arades. Va ser el ferrer John Deere, en la dècada dels anys 30 del segle XIX, el primer en fer-ho. L'altre pas va ser el pas a la tracció mecànica primer amb màquines de vapor i desprès amb motors de combustió interna.

[edita] Tipus d'arades actuals
- Cultivadors: generalment provistos de puntes metàliques o discos per a feienes superficials.
- Pala: arades que voltegen un prisma de terra i fan feines de més de 20 cm de fondària.
- Subsolador: feines en el subsòl fins a 50 cm de fondària utilitzats en cas de noves plantacions o actuacions de drenatge en casos de necessitar treure l'excès d'humitat.
[edita] Problemàtica de les arades
Durant segles les arades romanes no alteraven el perfil del sòl i donaven relativament pocs problemes d'erosió. A partir de l'aparició de les arades amb pala i les traccions molt potents sovint s'ha passat a una acció erosiva molt important. Actualment per aquesta raó i per l'alça en el preu del combustible la tendència general és a disminuir o fins i tot eliminar les llaurades. Algunes ajudes econòmiques de la Unió europea estan condicionades a no fer llaurades profundes.