Josep Martí i Folguera

De Viquipèdia

Josep Martí i Folguera fou un poeta, dramaturg i polígraf català nascut a Reus el 5 de juny de 1850. Va estudiar a les Escoles Pies de la seva ciutat natal, i després va estudiar dret a Barcelona fins al 1872. Va col·laborar en revistes locals i nacionals catalanes. El 1867 va obtenir un premi de poesia. Tenia un cervell prodigiós i va ser capaç de reproduir per escrit una conferència de Pere Mata i Fontanet que aquest no havia passat al paper i només l'havia pronunciat. El mateix va fer amb discursos de Castelar i altres oradors. Entre les seves obres més destacades, aparegudes entre 1868 i 1888 cal esmentar; Poblet, A les belles arts, Lo Camp de Tarragona, La campana d'Osca, La Canso del treball, A la mes bella parla, Lo temps, La muntanyes i el mar, Escornalbou, Ermengol de Gerb i Vida per vida. En novel·la cal esmentar:

  • Crepúsculos, albadas y vespradas (1876)
  • Vibraciones (1874)
  • Pobre Fortuny (1874)
  • Sonetos y madrigales (1876)
  • Lo Cara girat (1877)
  • Veus escampades (1879)
  • Siemprevivas (1885)
  • Versos castellanos (1893)
  • Versos catalanes (1893)
  • Poemas catalanes (1896)
  • Poemas castellanos (1896).

Com a obres teatrals destaquen:

  • Wifredo (1866)
  • Lo primer amor (estrenada al Teatre Romea la nit del 13 de març de 1884 i escrita conjuntament amb Frederic Soler i Hubert). La primera edició escrita és del mateix 1884(Llibreria d'Eudalt Puig - Barcelona))
  • Justícia del abat (1886)
  • Foc d'encenalls (1885)
  • cent mil duros (1887)
  • La Pena de mort (1888)
  • La dona honrada (1890)
  • La ratlla dreta (1891)

Va morir a Barcelona el 21 de gener de 1929.

A Reus, la seva ciutat natal, se li va donar el seu nom a una raval, la raval Martí i Folguera.