Pet Shop Boys

De Viquipèdia

Pet Shop Boys és un grup de synthpop, procedent de Regne Unit. Els seus integrants són Neil Tennant i Chris Lowe.

Taula de continguts

[edita] Història

Originàriament pensaven dir-se West End, però després van canviar al seu nom actual recordant un amic d'ambdós que treballava en una botiga de mascotes. A Neil Tennant, particularment, li va agradar molt aquest nom perquè sonava com el d'un grup de Rap.

El seu primer àlbum va ser Please, que va ser llançat el 29 de març de 1985. Des de l'1 de juliol d'aqueix any, West End Girls (el qual va arribar als primers llocs en les cartelleres d'uns quants països), va ser el seu credencial per al públic. Després, Love Comes Quickly, va obtenir només el lloc #19 en la cartellera britànica.

La seua primera gira data de 1986, però es va postergar a 1989, al temps el seu treball Suburbia ja passava al núm.8 de les llistes d'èxits britànics. El dit tema es va inspirar en la pel·lícula de Penelope Spheeris, que narra les revoltes juvenils a la metròpolis industrialitzades.

En 1987 arribaria una època d'èxits sense precedents en la seua història amb temes com It's a Sin. Aquesta cançó va rebre crítiques, però també elogis com els de War Cry, revista del Exèrcit de Salvació, que li va donar el seu vistiplau sobre el concepte de pecat en la modernitat.

El 7 de setembre del mateix any, ix el seu àlbum Actually i en la nit de nadal Always on my Mind, que després és núm.1 en uns quants països. La cançó era coneguda anteriorment com una composició de Elvis Presley de 1972.

Per a 1989 van fer duos amb Dusty Springfield i Liza Minelli, que van ser editats en discos com Scandal i Reputation, incloses altres cançons. En aqueix mateix any inicia el seu primer cicle de concerts, que els porta a Gran Bretanya, Japó i Hong Kong. L'àlbum Introspective mostra una clara influència de la cultura house i inclou cançons de pes, com Left to my own devices i I'm not scared, aquesta també registrada pel grup Eighth Wonder.

En 1990 ix àlbum Behaviour, un disc d'atmosfera més intimista que es convertiria en una peça de culte. El presenten en 1991 en una gira mundial que els porta a Japó, Estats Units i Europa. Ofereixen concerts a Barcelona i Madrid que causen un gran impacte per la seua posada en escena teatral, recolzada en un ampli equip d'actors i ballarins. En paral·lel, Tennant i Lowe col·laboren en el primer disc del duo Electronic, integrat per Bernard Sumner (New Order) i Johnny Marr (The Smiths).

En 1993, viatgen a Rússia per a inaugurar el canal MTV Rússia, donant a conèixer el seu tema Go West. S'inclou a l'àlbum Very, un tornada al pop electrònic més eufòric i fastuós.

Per a 1994 realitzen una gira, el Discovery Tour, que els porta a Austràlia, Singapur, Brasil i Argentina.

En 1995 llancen Alternative, un doble CD que conté rareses de la seua discografia, especialment cares B de singles. Un any després, Bilingual experimenta amb ritmes brasilers i aconsegueix altres dos temes en el Top 10 britànic: Before i Se A Vida E (That's The Way Life Is), una atrevida fusió de samba i pop electrònic.

Un altre àlbum del duo, Nightlife, s'obri amb el títol I Don't Know What You Want But I Can't Give It Any More. La discotequera New York City Boy i l'agredolç You Only Tell Me You Love Me When You're Drunk els porten novament al Top 10 britànic a finals del 1999 i principis del 2000, coincidint amb una nova gira mundial que inclou un escenari dissenyat per la prestigiosa arquitecta iraquiana Zaha Hadid.

En 2002, el duo llança el seu últim àlbum Release, considerat pels fans com un impàs en la carrera musical del grup. En aquest àlbum experimenten amb composicions que no són purament electròniques, sinó que assistim a la presència d'altres instruments com a guitarra clàssica i elèctrica, bateria i altres. A finals del 2003 combaten la fredor generada amb aqueix disc amb una doble antologia d'èxits, PopArt, que els porta a realitzar, a l'estiu del 2004, una gira basada en les seues cançons més conegudes. El 'tour' els porta al festival de Benicàssim.

Encara que s'ha parlat de la possibilitat que els membres del duo s'integraren en altres grups o que es dissolguera Pet Shop Boys, ells han continuat junts. En el 2004 treballen en la banda sonora del film rus El Cuirassat Potemkin d'Eisenstein (1925), posat en escena per primera vegada en un concert multitudinari a la plaça de Trafalgar, de Londres, el 12 de setembre del 2004, en col·laboració amb l'Orquestra Simfònica de Dresden i com a al·legat contra la invasió d'Iraq de 2003). El disc consegüent va sortir a la venda al setembre del 2005.

L'edició del seu nou disc d'estudi, Fundamental, produït per Trevor Horn, va ser llançat el 22 de maig del 2006, conjunt amb el seu nou èxit "I'm with Stupid", llançat el 8 de maig del mateix any. Preveuen actuar en diversos festivals europeus a l'estiu d'aqueix any (principalment al festival de la torre de Londres), i iniciar una gira mundial a la tardor.

[edita] Discografia

[edita] Àlbums

[edita] EPs

[edita] Singles

  • Opportunities (FIRST RELLIJA'S) - 1985
  • West End Girls - 1985
  • Love Comes Quickly - 1986
  • Opportunities (SECOND RELLIJA'S) - 1986
  • Suburbia - 1986
  • It's a Sense - 1987
  • What Have I Done To Deserve This? - 1987
  • Rent - 1987
  • Always On Mi Mind - 1987
  • Heart - 1988
  • Domino Dàncing - 1988
  • Left To Mi Own Devices - 1988
  • It's Alright - 1989
  • Sota Hard - 1990
  • Being Boring - 1990
  • Where The Streets Have No Name (I Can't Take Mi Eyes Off You). How Can You Expect To Be Taken Seriously? - 1991
  • Jealousy - 1991
  • DJ Culture - 1991
  • DJ Culturemix - 1991
  • Was It Worth It? - 1991
  • Can You Forgive Her? - 1993
  • Go West - 1993
  • I Wouldn't Normally Do This Kind Of Thing - 1993
  • Liberation - 1994
  • Absolutely Fabulous (PSB with Jennifer Saunders and Joanna Lumley) - 1994
  • Yesterday, When I Was Mad - 1994
  • Paninaro 95 - 1995
  • Before - 1996
  • S'A Vida E (That's The Way Life Is) - 1996
  • Single - Bilingual - 1996
  • A Xarxa Letter Day - 1997
  • Somewhere - 1997
  • I don't know what you want but I can't give it anymore - 1999
  • New York City boy - 1999
  • You only tell em you Love em when you're drunk - 2000
  • Home and dry - 2002
  • I get along - 2002
  • London - 2002
  • Miracles - 2003
  • Flamboyant - 2004
  • I´m With Stupid - 2006

[edita] Altres

  • Televisió - 1986 (Vídeo)
  • Showbusiness - 1988 (Vídeo)
  • It Couldn't Happen Here - 1989 (Vídeo)
  • Highlights (Pet Shop Boys on tour) - 1990 (Vídeo)
  • Promotion - 1991 (Vídeo)
  • Videography - 1991 (Vídeo)
  • Performance - 1992 (Vídeo,DVD)
  • Very Relentless - 1993 (Edició limitada)
  • Projections - 1993 (Vídeo)
  • Various - 1995 (Vídeo)
  • Discovery - Live In Va riure - 1995 (Vídeo)
  • Bilingual Special Edition - 1997 (Edició limitada)
  • Somewhere - Live Drec The Savoy - 1997 (Vídeo,DVD)
  • Essential - 1998 (Recopilació - Edició limitada)
  • Please / Further listening 1984-1986 - 2001 (Edició especial remasteritzada)
  • Actually / Further listening 1987-1988 - 2001 (Edició especial remasteritzada)
  • Introspective / Further listening 1988-1989 - 2001 (Edició especial remasteritzada)
  • Behaviour / Further listening 1990-1991 - 2001 (Edició especial remasteritzada)
  • Very / Further listening 1992-1994 - 2001 (Edició especial remasteritzada)
  • Bilingual / Further listening 1995-1997 - 2001 (Edició especial remasteritzada)
  • Pet Shop Boys Montage - The Nightlife Tour - 2001 (DVD)
  • Closer to Heaven - 2002 (Banda sonora original)
  • Pet Shop Boys Montage - The Nightlife Tour - 2001 (DVD)
  • PopArt - 2003 (DVD)
  • Battleship Potemkin - 2005 (Banda sonora original)

[edita] Enlllaços externs