Naxos (illa)
De Viquipèdia
Naxos (llatí Naxus) es una illa de Grècia, la mes gran de les Cíclades. Té 415 km2 i mes de 20.000 habitants. Té a l'est l'illa de Paros de la que la separa un canal.
[edita] Naxos ciutat i illa
La ciutat de Naxos es a la costa nord-oest al mateix lloc que era l'antiga ciutat. Les ciutats principals son Apollona (nord), Engares i Naxos (nord-oest), Mikra Vikla, Aliky i Pyrgaki (sud-oest) i Koronos, Melanes, Halki, Apeiranthos i Filoti.
La muntanya principal de l'illa es el puig Zia (Zeus) amb uns 1001 metres, des la cim del qual es veuen 22 illes, que antigament es va dir puig Drios; la segona muntanya principal es el Koronon de 947 metres. El punt nord es el cap Stravri, el sud el cap Kalomeri, l'est la peninsula Stravros, i el oest el cap Agios Prokopis.
Una de les atraccions de l'illa es una figura colossal inacabada, a una pedrera de marbre de la part nord de l'illa, de mes de 10 metres d'altura, que els habitans anomenen com la figura d'Apol·lo.
[edita] Història
Antigament fou anomenada Strongyle (per la seva forma arrodonida), Dionysias (pel seu excel·lent vi) i Dia. Suposadament fou habitada pels tracis i després pels caris, un cap dels quals s'anomenà Naxos i li va donar el seu nom. Després fou colonitzada pels jònics d'Àtica i va esdevenir la mes poderosa de les Cíclades. Originalment el govern fou oligàrquic però fou enderrocat per Ligdamis que va assolir la tirania. Ligdamis no va conservar el poder molt de temps i després apareix ajudant a Psistratos en la seva tercera restauració al front del poder a Atenes, favor que aquest li va retornar ajudant a Ligdamis a recuperar la tirania de l'illa. Després van seguir noves revolucions en les que el partit aristocràtic va aconseguir imposar-se fins que finalment fou enderrocat gracies a l'ajut que el partit democràtic va rebre de Aristàgores de Milet.
Els perses, a suggeriment d' Aristàgores, van enviar una força militar important per sotmetre l'illa el 501 aC però l'atac fou un fracàs. Poc després esclatà la revolta de Jònia. En aquesta anys Naxos disposava de 8000 infants (hoplites), nombrosos vaixells i molts esclaus, el que indicaria que tenia una població d'unes cinquanta mil persones mes els esclaus. El 490 aC els perses sota Datis i Artafernes van desembarcar a l'illa i la van assolar. Els habitants es van refugiar a les muntanyes i els que no van poder fugir foren fets esclaus, i la ciutat principal incendiada; des llavors fou dependència de Pèrsia i els vaixells inclosos a la flota persa, de la que van desertar a la primera oportunitat, lluitant del costat atenenc a la batalla de Salamina. També alguns habitants de Naxos van prendre part a la batalla de Platees.
Després de la guerra, amb la derrota persa, les ciutats gregues van esdevenir independents, i Naxos va ingressar a la Confederació de Delos, dominada per Atenes, però el 471 aC es va revoltar; els atenencs la van sotmetre i van fer als ciutadans subjectes atenencs, establint a l'illa 500 propietaris atenencs. Des llavors va romandre en poder d'Atenes. A Naxos el general Khàbries va guanyar una assenyalada victòria sobre els espartans el 376 aC que va restaurar per Atenes el seu imperi marítim.
Durant les guerres civils romanes Naxos fou cedida a Rodes i per un temps va dependre d'aquest estat amb el que va passar a domini romà i després bizantí.
El 1207 el venecià Marcos Sanudo, un croat nebot del ex dux de Venècia Enric Dàndolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa i va establir el ducat de Naxos o de l'Arxipèlag.
- Vegeu: Ducat de Naxos
- Vegeu: Sanudo
- Vegeu: Crispo
Naxos va participar a la guerra de la independència grega, i fou reconeguda com a part de Grècia a la pau de 1830.