Escut del País Valencià
De Viquipèdia

L’escut del País Valencià és l’emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l’escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Taula de continguts |
[edita] Blasonament
El blasonament de l'escut del País Valencià està regulat per l'article 6 del títol III (de l'emblema) de la llei número 8 del Govern Valencià sobre la Regulació de símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització.
Fa així:
L'emblema de la Generalitat Valenciana és constituït per l'heràldica del Rei Pere el Cerimoniós, representativa de l'històric Regne de València, tal i com tot seguit es blasona:
- Escut: inclinat a la destra, d'or, amb quatre pals de gules.
- Timbre: Elm d'argent coronat, mantellet que en penja d'atzur, amb una creu patent curvilínia i fixada amb punta agusada d'argent, folrat de gules; per cimera, un drac naixent d'or alat, linguat de gules i dentat d'argent.
[edita] Història
[edita] L’escut de tarja de Pere el Cerimoniós

Malgrat que la tradició valenciana atribueix la cimera al rei Jaume I, aquest escut el va començar a utilitzar el rei Pere el Cerimoniós com a escut personal, en substitució dels tradicional escut dels reis d’Aragó, que havia estat els quatre pals de gules en camp d’or. Cap a 1343 el Cerimoniós va inclinar l’escut a la destra i li va afegir per timbre una celada coronada amb una cimera, a més d’un mantellet. S’utilitzava per segellar els documents secrets del rei.
La cimera és un drac alat que representa l’idea apocalíptica que es va estendre al segle XIV que parla d’un pròxim emperador o monarca universal que es figurava en l’últim cap del drac del llibre de l’Apocalipsi, i que el rei d’Aragó intentava atribuir-se. Amb el temps evolucionaria en un ratpenat, molt característic a molts escuts municipals de l'antiga Corona d'Aragó, com els de València, Palma, o l'antic escut de Barcelona.
El matellet, en atzur folrat de gules, i la creu d’Ènnec Arista d’argent, representa el que en temps del Cerimoniós es creia que era l’escut dels antics reis d’Aragó, malgrat que actualment sabem que no era així. Actualment forma part de l’escut d'Aragó en el segon quarter.
[edita] Els escuts reials fins Ferran II
Una vegada establert per Pere el Cerimoniós el seu fill primogènit Joan el va utilitzar amb dos únics bastons de gules sobre camp d’or i el mateix timbre com a duc de Girona, adoptant el quatre bastons ja com a rei. En algunes representacions afegia dos lleons rampants d’or subjectant l’escut. El seu successor Martí l'Humà també el va utilitzar amb dos àngels per subjecció.
El primer rei Trastàmara, Ferran d'Antequera, va adoptar l’escut del Casal de Barcelona com a rei de la Corona d'Aragó, utilitzant dos grius d’or com a suport. Alfons el Magnànim va ser el primer en canviar el mantellet per llambrequins d’or i gules, i circumscrit pel Toisó d’Or, però com a rei de Sicília va adoptar les armes de l’anterior dinastia siciliana. Per contra la seua dona Maria de Castella va portar escut partit amb les armes dels reis d’Aragó i dels reis de Castella.
Ferran el Catòlic va ser el primer rei de la Corona d’Aragó que va deixar d’utilitzar l’escut reial tradicional, substituint-lo per una combinació d’armes reials dels seus regnes, incloses les dels reis de Castella i Lleó
[edita] Representacions de l’escut reial al regne de València
L’escut reial apareix representat arreu de la Corona, i també per tot el regne de València. Apareix a València en la Porta de Serrans i en la de Quart entre dos escuts municipals, i també a la Llotja de València.
En 1394 apareix als reals d’or de València (monedes encunyades al regne de València), i de nou en 1426 en uns reals creats en concòrdia entre el rei i els Jurats de València. A l’anvers l’escut reial de dos barres (senyal o armes nostres Reyals jus lo timbre nostre propi), i al revers l’escut romboidal sense coronar amb dos barres (lo dit nostre senyal e armes fet a cayró).
Apareix a la portada de la primera impressió de l’Aureum Opus (privilegis de la ciutat de València) i a la portada de la Crònica de València, de Martí de Viciana. Al segle XVI la ciutat de València va utilitzar en ocasions la cimera reial sobre el seu escut municipal, arran de la forta identificació municipal amb la monarquia. Apareix un document segellat amb escut reial pres per la ciutat com a propi, ja que la llegenda diu Civitatis Valentia.
[edita] L’escut de la Diputació provincial de València
La Diputació Provincial de València va fer seu l’escut reial arran de la divisió provincial espanyola en 1833, confonent la seua descripció heràldica. No portava els esmalts correctes ni mantellet, sinó llambrequins, i van substituir la Creu d’argent d’Ènnec Arista per una Creu de Sant Jaume en gules.
Les diputacions d'Alacant i Castelló en van elegir altres diferents.
[edita] L’escut a l’actualitat

L’estatut d’autonomia no en diu res de l’escut del País Valencià, malgrat que l’article 4.2 parla de l’heràldica de les tres províncies com a possibilitat d’afegir-se a la Senyera. Així i tot durant la redacció de l'estatut ja es tenia clar que l'escut seria l'actual, ja que a Benicàssim es va pactar posar-lo a la Senyera en substitució de la corona, malgrat que després no es va fer oficial.
La llei de símbols que el fa oficial fou aprovada el 4 de desembre de 1984 i es va publicar al DOGV el 13 de desembre d’aquest mateix any.
En l’actualitat és l’emblema oficial de la Generalitat Valenciana i ningú el qüestiona.