Valàndil

De Viquipèdia

En els escrits de J.R.R. Tolkien, Valàndil va ser rei del regne d'Àrnor a la Terra Mitjana a les primeries de la Tercera Edat, succeïnt el seu pare Isíldur. El seu nom significa "amant dels vàlar".

Era el quart fill d'Isíldur, i com que era un infant van deixar-lo amb la seva mare a Rivendell quan el seu pare i els seus germans van anar al sud a lluitar contra el Senyor Fosc en la Darrera Aliança entre Elfs i Homes. Quan tornaven victoriosos al nord, Isíldur i els seus tres fills grans (Eléndur, Aratan i Ciryon) van caure en una emboscada dels morts i van morir. D'aquesta manera Valàndil heredava el títol de Rei d'Àrnor. Tècnicament també li corresponia el títol de Rei de Góndor, però com que no hi tenia cap poder efectiu i era encara un infant, el seu cosí Menèldil (que Isíldur havia deixat com a regent de Góndor) va assumir funcions de monarca. Com que Valàndil mai va fer cap intent de reclamar el tro del sud, i així van quedar dividits els dos regnes.

Durant els primers vuit anys la mare de Valàndil va regnar en el seu lloc, i l'any 10 de la Tercera Edat se li va entregar l'atribut reial: el Ceptre d'Annúminas.

En aquesta ciutat va regnar en pau fins la seva mort el 249, essent succeït pel seu fill Éldacar.

[edita] La Casa d'Eléndil

                         Eléndil l'Alt (1)
                 _______________|_______________
                 |                             |
             Isíldur (2)                    Anàrion
      ___________|_________________            |
      |        |         |        |            |
   Eléndur   Aratan   Ciryon   Valàndil     Menèldil
                                  |            |
                             Reis d'Àrnor  Reis de Góndor
  
 La numeració indica els 
 Alts Reis d'Àrnor i Góndor


Precedit per:
Isíldur
Rei d'Àrnor
2 T.E.-249 T.E.
Succeït per:
Éldacar