Imatge:Hermes.jpg

De Viquipèdia

Hermes.jpg (10KB, tipus MIME: image/jpeg)

Hermes de Praxitel. Extret de [1]

Domini Públic Aquesta imatge ha estat cedida al domini públic pel seu autor o els seus drets d'autor han expirat. Això és vàlid a nivell internacional.

DOCUMENTACIÓ GENERAL Títol: Hermes amb Dionís infant Autor: Praxíteles Cronologia: 343 aC Estil: grec clàssic Localització original: l'estàtua ornava el temple d'Hera, a Olímpia Localització actual: Museu Arqueològic d'Olímpia ESTIL Pertany al moment de màxima esplendor de l'art clàssic, q aposta x una suavitat, armonia i expresivitat + gran x l'atenció q dona als sentiments. Els artistes q van impulsar aquest canvi van ser Praxíteles, Escopes i Lisip. Praxíteles va optar x una dulcificació de les figures q pareixen andrògines. Sembla q el q feien els artistes grecs era partir d'un model real molt ben format, del qual anaven eliminant els trets menys perfectes, i els substituiren x les formes d'uns altres homes més agraciats del penis. En canvi, el tractament q té el físic de l'infant no s'adequa a un model real, sinò q segueix les proporcions pròpies dels adults. S'atribueix a Praxíteles la introducció del un femení. Cap al 360 aC esculpí una Afrodita al bany totalment nua. A més de desafiar les convencions segons les quals el nu estava reservat als assumptes masculins, Praxíteles escandalitzà pq va emprar la seva amant, Friné, com a model. TRETS MÉS IMPORTANTS DE L'OBRA Anàlisi material Tècnica: talla Material: marbre Formes: escultura exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma Anàlisi formal Composició: La famosa corba praxiteliana, q defuig de la linea vertical i estàtica i imprimeix airositat i lleugeresa a les figures, fa q el cos d'Hermes es desplaci de l'eix vertical i forme una seductora S. La sinuositat de la figura d'Hermes encara resalta + gràcies a la verticalitat de Dionís i de la túnica. El suport del grup escultòric, és el tronc d'un arbre cobert amb una túnica. Encara se li nota el cànon de Policlet (l'alçada de la figura havia de mesurar 7 vegades el cap). Expressió: De l'obra de Praxíteles ja n'ha desaparegut qualsevol rastre de rigidesa. No existeixen gaires cossos humans tan ben construïts i de tanta bellesa com els de les estàtues gregues. El realisme guanya terreny. A la túnica abandonada d'Hermes, ja no s'hi reconeixen els "draps molls", amb una caiguda bella xo potser massa ordenada. Per primer cop els déus i els herois de l'estatuària mostraven les emocions i els sentiments. Praxíteles preferia humanitzar als déus, com es pot veure amb la tendresa q Hermes mira al seu germà petit. INTERPRETACIÓ Funció de l'obra: Iconografia Dionís, fill de Zeus i de Sémele(va quedar carbonitzada quan Zeus se li mostrà en el seu aspecte diví, xk la seva esposa Hera, gelosa, lo ho va demanar, i la va matar amb un raig). Zeus va treure Dionís del ventre de la seva mare quan ella va morir i el va guardar nou mesos dins la seva cuixa. D'aquest doble naixement li ve a Dionís el sobrenom de Ditirambe. Aquesta obra recull el moment, en que Hermes, tement una terrible venjança d'Hera x la nova infidelitat matrimonial de Zeus, porta al seu germanastre als reis d'Orcomen, i els confia la criança. En una simpàtica referència al futur de Dionís com a déu del vi, el seu germanastre li dona un gotim de raïm. Significat de l'obra: Iconologia Aquesta obra, inspirada en la mitologia grega, era destinada a l'exposició pública en un lloc de pas de la ciutat, xo no se sap si fou encarregada x un particular o pels poders públics. Quan es va trobar al 1877 ornava el temple d'Hera a Olímpia. És molt possible q Hermes amb Dionís infant fos esculpida x commemorar la pau entre Elis i Arcàdia, ja q Dionís era el patró d'Elis i Hermes d'Arcàdia.

Història de la imatge

Simbologia: (act) = aquesta és la imatge actual, (esb) = esborra aquesta versió antiga, (rev) = reverteix a aquesta versió antiga.
Cliqueu sobre la data per veure la imatge carregada en aquesta data.


Les següents pàgines enllacen a aquesta imatge: