Sudetenland

De Viquipèdia

Bandera dels Sudets
Ampliar
Bandera dels Sudets

Sudetenland (alemany: Sudetenland; txec: Sudety, polonès: Sudety) era un territori habitat per un poble de parla alemanya, a les terres de Bohèmia frontereres amb Alemanya.

Eren descendents de colons alemanys cridats a partir del segle XIII pels reis de Bohèmia. Una part d'ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el Tractat de Saint-Germain l'adscriví a Txecoslovàquia. El fet que fossin exclosos de les indemnitzacions per ser suspectes d’hostilitat vers la nació txeca, i la depuració del 50 % dels funcionaris alemanys provocaren es mostresssin hostil des d’un principi i creessin els Turnverband, contraris als sokols. Per suavitzar les tensions, el febrer del 1920 s’aprovà la Llei dels Idiomes, en teoria força tolerant, i una constitució que garantia els drets de les minories.

La reivindicació d'unir-se a Alemanya, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein i Karl Hermann Frank fundaren el Front Patriòtic dels Alemanys Sudets (Sudeten Deustche Heimatfront), de caire corporativista i völkisch, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets (Sudetendeutsche Partei). El 1935 ja obtindrà ell sol el 66 % dels vots germanòfons (1.249.541 vots). D’antuvi només perseguien arrencar concessions al govern txec, però des del 1938 se subordinarien al govern d'Adolf Hitler.

Sudets expulsats el 1945
Ampliar
Sudets expulsats el 1945

Arran del seu triomf a les eleccions legislatives del 1935, Praga féu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà. Després d'un nou triomf a les eleccions municipals del maig del 1938, Henlein exigí l'acompliment dels anomenats vuit punts de Karlovy Vary, els quals, a més de l'autonomia completa, exigien de Txecoslovàquia la reparació dels hipotètics danys causats als sudets des del 1918 i una virtual reunificació amb Alemanya. Aquestes peticions, sostingudes per Alemanya i refusades pel govern de Praga, foren parcialment acceptades per França i la Gran Bretanya; el primer ministre britànic, Neville Chamberlain, amb l'anuència d'Edouard Daladier, temptà, sense èxit, una mediació entre txecs i alemanys (agost del 1938).

Les entrevistes de Chamberlain amb Adolf Hitler a Berchtesgaden i Bad Godesberg (15 i 22-24 de setembre) no van donar cap resultat. Quan, després de la mobilització general decretada per Praga i l'ultimàtum del Tercer Reich a Txecoslovàquia (26 de setembre), semblava imminent la guerra, la Conferència de Munic (29-30 de setembre), celebrada a proposta de Benito Mussolini, acordà l'annexió de la regió dels sudets per Alemanya, si era ratificada per un plebiscit. Però el plebiscit no arribà a tenir lloc, perquè l'1 d'octubre de 1938 l'exèrcit alemany ocupà el territori. Uns 800.000 txecs restarien dins el territori com a ciutadans alemanys, sense cap dret per a ells enmig de 2.800.000 alemanys.

En tornar a Txecoslovàquia el 1945, fou expulsada la major part dels quasi tres milions de sudets.

[edita] Vegeu també