Arbëreshë

De Viquipèdia

Bandera dels Arbëreshë
Ampliar
Bandera dels Arbëreshë

Els Arbëreshë són una minoria d'ètnia albanesa que viu a Itàlia. Són uns 250.000, dels quals uns 80.000 encara parlen l’albanès i viuen a 46 comunes de Sicília, Basilicata, Calàbria, Molise, Pulla, Campània i Abruços. Són cristians i s’hi establiren pels voltants del segle XVI. Tenen un cert reconeixement lingüístic, a diferència dels de Grècia, i darrerament s’han vist reforçats pels nous immigrats albanesos.

Taula de continguts

[edita] Distribució

  • A Sicília, ocupen nou municipis, Piana degli Albanesi (Hora e Arbereshevet) a Palerm; Mezzoiuso (Munxifsi), Biancavilla, Sant’Angelo Muxaro, Bronte, San Michele di Ganzaria, Contessa Entellina (Kundisa), Santa Cristina Gela (Sendashtina) i Palazzo Adriano (Pallaci). Hi havia uns 9.100 albanesos.
  • A Calàbria, el gruix, 50.000 albanesos en 35 municipis, d’ells 42.000 a 26 municipis de Cosenza (Acquaformosa/Firmoza, Eianina/Ejanina, Spezzano/Spixane, Macchia/Maqi, Vacarizzo Albanese/Vakarici, Cerzeto/Qana, Civita/Cifti, Falconara Albanese/Fallkunara, Santa Caterina Albanese/Picilia, Cavallerizzo/Kajverici, Cervicati/Cervikati, San Martino di Finita/Shen Murtiri, San Basile/Shen Vasili, Lungro/Ungra, Firmo/Ferma, Frascineto/Frasnita, Mongrassano/Mungrasana, Plataci/Pllatani, San Benedetto Ullano/Shen Benedhiti, San Cosmo/Stringhari, San Giorgio Albanese/Mbuzati, San Lorenzo, San Marco, Rota Greca, Castroregio/Kasternexhi, Santa Sofia d’Epiro/Shen Sofia i San Demetrio Corona/Shën Mitri) on són el 6 % de la població, 7.800 a 12 de Catanzaro (San Nicola dell’Alto/Shën Kolli, Vena di Maida/Vina, Caraffa di Catanzaro/Garfara, Pallagorio/Puheriu, Carfizzi/Karfici, Amato, Andali, Gizzeria, Arietta, Marcedusa, Zagarise i Zangarona) i 200 a un de Reggio.
  • A Pulla, uns 11.000 a cinc municipis (Castelnuovo, Monterotaro, Casavecchio di Puglia/Kazallveqi, Chieuti/Qefti, San Marzano di San Giuseppe/Shen Marcani).
  • A Basilicata, 9.700 en cinc municipis (Barile/Barilli, Maschito/Mashqiti, San Constantino Albanese/Shen Kostadini).
  • A Campània, 1.400 en els llogarrets de Ginestra di Schiavoni/Xhinestra i Greci/Katundi.
  • A Molise, 14.300 en set municipis (Ururi/Ruri, Campomarino/Kemarini, Montecilfone/Munxhfuni, Portocannone/Portkanuni, Ginestra/Xhinestra, Ripacandida i San Paolo Albanese/Shen Pali)
  • Als Abruços, 400 en un municipi.
Albanesos a Itàlia

Distribució dels albanesos per regions:

[edita] Estatut polític

No es troben sota la protecció de l’article 6 de la constitució italiana, ja que no els esmena. Nogensmenys, l’estatut de la Regió de Calàbria reconeix l’herència històrica, cultural i artística dels pobladors d’origen albanès i grec, i la promoció de l’ensenyament d’ambúes llengües allà on es parlin.

L’article 5 de l’estatut de Basilicata deixa en mans de les autoritats “promoure i renovar l’apreciació de l’originalitat de l’herència lingüística i cultural de les comunitats locals. I l’estatut de Molise estipula que les autoritats regionals vigilaran l’herència històrica i lingüística, així com els tradicions familiars de les comunitats ètniques del territori. Això només s’ha traduït en algunes retolacions bilíngües.

Pel que fa a l’ensenyament, no està inclòs en el programa oficial d’estudis de preescolar ni de primària, llevat com a activitat extraescolar. I pel que fa a secundària, només a l’institut de Shën Mitri (San Demetrio Corona) es fan cursos d’albanès. En ensenyament tècnic és totalment absent. Quan a ensenyament universitari, a les facultats de Roma, Nàpols, Bari, Cosenza i Palerm es donen classes d’albanès. L’AIADI va organitzar cursos d’albanès per a mestres de primària del 1965 al 1975.

[edita] Situació actual

En general, viuen en regions rurals i semirurals, encara que ja en els anys 70 hi havia 4.000 emigrats a Roma, i pateixen un fort fenòmen de despoblació similar al resta de la regió, ja que han d’emigrar per millorar econòmicament. Així, es calcula que han perdut el 20 % dels efectius en els darrers vint anys.

Sembla que ja s’establiren alguns al territori en els segles XIII-XIV, i foren reforçats per emigracions del segle XV de catòlics i ortodoxos, pagesos i guerrers, degut a la caiguda de Constantinobla (1453) i a la mort de Skanderbeg (1568). Assoliren una certa autonomia admistrativa i els empraren per repoblar viles abandonades, però en el segle XVII els ortodoxos de Molise i Pulla foren reprimits i obligats a adoptar la fe catòlica. Durant el segle XIX prengueren un paper actiu en el Risorgimento i hi aparegueren algunes revistes i diaris en albanès. La caiguda en l’ús de la llengua ha estat degut a quatre factors principals:

  • La dispersió territorial de les comunitats albaneses
  • Influència del sistema educatiu, que facilita la diglòssia
  • Influència dels mitjans de comunciació social, tots en italià
  • Emigració massiva d’albanesos ètnics degut a la precària situació econòmica.

[edita] Organitzacions arbereshe

Durant els anys seixanta i setanta van aparèixer diverses associacions italoalbaneses, les més important de les quals eren:

  • A Basilicata, el Gruppo Giorgio Kastriota Skanderbeg, amb la revista Vatra Jöne (La nostra llar).
  • A Calàbria, l’Associazione Culturale italo-Albanesi, amb la revista Zeri i Arberesivet (La veu dels albanesos); el Circolo Culturale Genaro Placco, amb la revista Katundi Ynë (El nostre país); el Circolo Culturale Jeronimo di Rada; el Gruppo Hilzit i Temporit, l’AIAI, amb la revista Risveglio/Zgjimi, Jeta Arebereshë (Món albanès) i Calabria Sconosciuta; el Circolo Culturale Zjarri, amb la revista Zjarri (Foc); el Circolo Artistico e Culturale A. Lupinavi, que promou les dues emisores de ràdio Radio Libera Skanderbeg i Radio Libera Arbereshë; la Unione della Communità Italo-Albanesi, el Circolo Culturale Skanderbeg, la revista Dita Jöne (La teva jornada), els grups Cifi Shkembi i Gruppo Arbereshi di San Benedetto Ullano.
  • Al Laci, el Circolo Albanese Besa (Paraula Donada) amb les publicacions Vatra (Llar), Sheizat (La pleïade) i Flammuri.
  • A Molise, la revista Gluhia Jöne e Buzur.
  • A Puglia, la revista Zevi I Arbereshet.
  • A Sicília, el Centro Regionale per le Tradizioni Albanese, amb la revista Haiustari I Arberehvet (El correu dels albanesos), l’Institito Internazionale di Studi Albanesi, amb un anuari, i la revista Fjala e Tinzoti (Paraula de Déu).

[edita] Presència als mitjans de comunicació

No hi ha cap diari en albanès, però sí que algunes publicacions reben subsidis per fer-ho:

  • Zjarri (Foc), de caire lingüístic i científic, publicat de manera irregular, amb un 30 % de continguts en albanès.
  • Katundi Ynë, revista quatrimestral amb un 20-30 % en albanès
  • Kalendari i Arbëreshvet, anyal, amb un 80-90 % en albanès

D’altres són Zë i Arbëreshvet i l’aparició d’alguns articles en albanès al diari italià Rewnascita Sud. El nombre de diaris publicats en albanès, però, ha caigut en els darrers anys, tot i que el diari La Gazzetta di Mezzogiorno publica un suplement escrit la meitat en albanès, destinat, però, a Albània.

Pel que fa a la ràdio, les emisores Radio Libera Skanderbeg i Radio Shpresa Europa emeten alguns programes en albanès, però cap d’elles cobreix tot el territori de les comunitats albaneses.

[edita] Enllaços