Reproducció
De Viquipèdia
- Per altres significats de reproducció, vegeu reproducció (desambiguació).
En biologia, la reproducció és el procés biològic mitjançant el qual un organisme genera descendents. Pot ser asexual o sexual.
Taula de continguts |
[edita] Reproducció asexual
La reproducció asexual és el procés biològic a través del qual un organisme crea còpies genèticament semblants a si mateix sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seua espècie. Per exemple, la hidra i el llevat són capaços de reproduir-se mitjançant la gemmació. Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i són capaços de "separar-se" en dues o més parts i regenerar les parts dels seus cossos en cada descendent. Algunes espècies asexuals, com la hidra i la medusa, són també capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les plantes posseeixen l'habilitat de la reproducció vegetativa. Altres tipus de reproducció asexual inclouen la fissió binària, la fragmentació i la formació d'espores.
[edita] Reproducció sexual
La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual organismes creen descendents a través de la combinació de material genètic. Aquests organismes posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. La reproducció sexual es caracteritza per la unió de dues cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals o reproductores) anomenades gàmetes, per a la formació d'un ou o zigot, del que sorgirà un nou ésser.
El procés complet rep el nom de fecundació.
En els animals, dintre dels òrgans sexuals dels adults les cèl·lules diploides productores de gàmetes, maduren i es desenvolupen en espermatozoides (cèl·lules reproductores masculines) i òvuls (cèl·lules reproductores femenines), que són haploides.
Les cèl·lules reproductores masculines en els vegetals es denominen anterozoides i les femenines oosferes.
- Gàmeta: cèl·lula haploide que en la reproducció sexual es fusiona amb una altra i dóna lloc al zigot.
- Haploide: cèl·lula que posseeix una dotació cromosòmica formada per una sola sèrie de cromosomes.
És important que els espermatozoides i els òvuls siguin cèl·lules haploides, o sigui, amb una sola sèrie de cromosomes perquè al fusionar-se esdevindran un zigot diploide.
Això vol dir que el nou ésser en formació tindrà dues dotacions cromosòmiques, resultat de la fusió del gàmeta masculí o espermatozoide i el gàmeta femení o òvul, per tant, amb característiques del pare i de la mare.
[edita] Estratègies en el nombre de descendents
Hi ha una gran varietat d'estratègies reproductives utilitzades per diferents espècies.
Alguns animals, com el humà (maduresa sexual després de l'adolescència) i el mascarell del nord (5 o 6 anys d'edat) produeixen poca descendència. Altres es reprodueixen ràpidament, però la majoria de la prole no arriba a l'adultesa en estat natural. Un conill (madur després dels 8 mesos) produeix entre 10 i 30 cries anuals, un cocodril del Nil (madur als 15 anys) produeix aproximadament 50 cries anuals i una mosca de la fruita (10 a 14 dies) produeix aproximadament 900. Ambdues estratègies poden ser afavorides per l'evolució: els animals amb poca descendència pot invertir major temps a nodrir-los i protegir-los, reduint considerablement la necessitat reproducció; d'altra banda, els animals amb molta descendència no necessiten gastar tanta energia en criança, permetent-los dedicar-se a la seua pròpia supervivència i més reproducció.
Aquestes dues estratègies són conegudes com la selecció K (poques cries) i selecció r (moltes cries). L'estratègia afavorida depèn d'un enorme nombre de circumstàncies.
[edita] Reproducció en l'ésser humà
En l'ésser humà:
- L'òvul és una cèl·lula reproductora femenina que, fecundada per una masculina, passa a ser l'embrió d'un nou ésser. Normalment en la dona, en edat de tenir fills, cada mes hi ha un òvul que es pot fecundar.
- L'espermatozoide és una cèl·lula reproductora masculina. Si penetra en un òvul femení, hi ha fecundació i naixerà un nou ésser.
L'individu resultant de la unió entre un òvul i un espermatozoide tindrà la meitat dels gens de cadascun dels seus progenitors.