Llombai
De Viquipèdia
Llombai | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Gentilici | Llombaí Llombaïna |
||
Població (2004) | 2.320 | ||
Superfície | 55,60 km2 | ||
Densitat | 41,73 hab/km2 | ||
Altitud | 100 m | ||
Codi postal | 46195 | ||
Coordenades | 39° 16’ 55” N 0° 34’ 21” W |
||
Nuclis de població | 1 | ||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Picassent |
Llombai, de 55 km2 de terme, està situat a la marge dreta del riu Magre en la Ribera Alta. El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb.
Taula de continguts |
[edita] Història
Encara que els seus orígens poden remuntar-se a l'època romana com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Aledua, ocupada per les tropes de Jaume I en 1238 i donada a Guillem de Galàubia; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d'Azagra , i el 1306 pertanyia a Gonçal Garcia, senyor de Moixent; en 1329 es crea la parròquia; el 1338 passà als Centelles i el 1494 fou adquirida a aquests per la casa ducal de Gandia; el 1530, Carles I atorgà el títol de marquès de Llombai al primogènit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó, cavallerís major de l'emperadriu Isabel ; en 1522 els agermants d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els moros; en 1525 es dóna validesa d'aquests baptismes, es tanca la mesquita i s'obliga als conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja va fundar-hi el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsió va provocar la sublevació dels del marquesat que elegiren rei a un morisc de Catadau, anomenat Tirigi ; el 1611 Carles de Borja donà carta pobla a cristians vells d'Aledua , que roman despoblat des de llavors; en segle XVIII el marquesat passà successivament als Pimentel, comtes-ducs de Benavent i als Téllez-Giron, ducs d'Osuna; segons Francesc Benlloch , governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6; en les guerres d'Independència i carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet.
[edita] Patrimoni municipal
- Església de la Santa Creu, construïda en l'antic convent de dominics, fundat en 1545, amb elements gòtics i barrocs.
- Ermita de sant Antoni abat. Segle XVII.
- Castell d'Aledua . En absoluta ruïna, només roman la torre principal.
[edita] Festes
- 17 de gener, en honor a Sant Antoni.
- Segon dimecres de juliol, Dia de la Sang. Se celebra des de fa molts anys amb eixides al camp i la muntanya. Actualment les eixides es fan a les platges. És una festa que, tot i coincidir amb la festivitat de la Santíssima Sang, no té cap component religiós en aquest poble i en els veïns d'Alfarb i Catadau.
- Primer diumenge d'octubre, en honor a la Mare de Déu del Rosari, patrona canònica de la població. Actualment només s'hi celebra una missa i la solemne processó en honor a la patrona. Des del 2004 la vespra s'hi celebra una dansà a càrrec de l'Escola de Danses d'Alfarb.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.