Falciot negre
De Viquipèdia
Falciot negre |
|||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classificació científica | |||||||||||||||
|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
Apus apus (Linnaeus, 1758) |
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
![]() |
El falciot negre (Apus apus) és el falciot més corrent al nostre país, sobretot en medi urbà. S'alimenta d'insectes que caça al vol i, com tots els faciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passen la vida a l'aire, on no només cacen sinó que fins i tot hi dormen i s'aparellen. Només es posen en l'època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets. Són migrants transaharians.
Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals en parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per mantenir-se a l'aire, li impedeix envolar-se per si sol si arriba a caure al terra (si trobem un falciot en aquestes circumstàncies el més aconsellable és deixar-lo anar des d'un lloc alt, preferiblement cara al vent).
És tot d'un color marró molt fosc, amb una taca clara a la gola, però observat contra el cel (que és on se'l sol observar sempre) sembla totalment negre. Sovint vola en grups, caçant i deixant anar aguts i sorollosos crits "xriiii" ( Escolteu-lo (?)).
És fàcil confondre'l amb el seu parent el ballester (Apus melba), menys freqüent, menys urbà i més gros (aproximadament 60 cm d'envergadura contra uns 40 del falciot negre), i que volant té un aire una mica més "encarcarat", ja que sovient el falciot negre fa vibrar les ales mentre que el ballester té el batec més lent que correspon a la seva mida més gran. A més, el ballester té el pit i la panxa clars, però això no sempre és fàcil de veure a simple vista.
Es pot confondre també els falciots amb les orenetes, però se'l distingeix fàcilment perquè les orenetes, més petites, tenen les ales proporcionalment més curtes i amples i la cua més forcada (sobretot l'oreneta comuna) i una manera més "despenjada" de volar. A més, les orenetes, menys urbanes, solen volar més a prop de terra i, de prop, tenen més àrees blanques o crema i colors ménys foscos, i no solen niar en forats sinó que fan nius de fang, visibles sovint sota els ràfecs.