Felip de Grècia (duc d'Edimburg)

De Viquipèdia

El príncep Felip el 1951.
Ampliar
El príncep Felip el 1951.

Felip de Grècia, príncep de Grècia i duc d'Edimburg (Corfú 1921). Príncep de Grècia i de Dinamarca (1921 - 1947) i Príncep de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord i duc d'Edimburg (1947).

Únic fill varó del príncep Andreu de Grècia i de la princesa Alícia de Battenberg. Alhora era nét per via paterna del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia, mentre que per via materna ho era de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt i del príncep Lluís de Battenberg.

Mesos després del seu naixament la família reial grega hagué d'abandonar el país com a conseqüència del derrocament del rei Constantí I de Grècia, oncle de Felip. La família de Felip quedà atrapada a l'illa de Corfú i únicament gràcies a la intervenció del rei Jordi V del Regne Unit es pogueren escapar i fugir del país.

El matrimoni dels seus pares aviat féu aigües i Felip ha comentat en nombroses ocasions que no té cap record d'haver format part de cap família n'hi haver conegut cap llar. De la seva educació se'n féu càrrec la seva àvia materna, la marquessa de Milford-Haven que el sabé introduir ràpidament a la cort britànica sense que mai perdés el contacte amb els seus famíliars grecs i molt especialment amb el rei Miquel I de Romania, fill de la seva cosina Helena de Grècia, i la princesa Alexandra de Grècia, filla del seu cosí, el rei Alexandre I de Grècia.

Coronació de la reina Elisabet del Regne Unit.
Ampliar
Coronació de la reina Elisabet del Regne Unit.

Aviat també la seva mare caigué en un període de profundes depressions que ocasionaren el seu ràpid ingrès en centres psiquiàtrics alemanys. Felip fou introduït als exclusius col·legis alemanys de la línia de Kurt Hahn, assistint al centre instal·lat al Castell de Salem, al sud d'Alemanya, pel príncep Maximilià de Baden i al qual assistirien també les princeses Sofia de Grècia i Irene de Grècia.

Ingressà a la Marina Britànica de la mà del seu oncle, lord Lluís Mountbatten, que seria l'últim virrei de l'Índia. De la mà de Mountbatten i sobretot de la princesa Marina de Grècia, cosina de Felip i tia d'Elisabet, Felip fou introduït a la Cort britànica. Participà al costat de Mountbatten i del rei Pau I de Grècia a diverses maniobres militars marines que contribuiren decisivament en augmentar el prestigi de Mountbatten.

L'any 1944 moria a Cannes el príncep Andreu de Grècia, pare de Felip, la seva herència fou dividia en deu parts de les quals set correspongueren a Felip. L'herència consistia en una coberteria de plata i uns botons de plata.

L'any 1947, Felip adoptà la nacionalitat britànica i es desprengué dels seus títols de príncep de Grècia i de Dinamarca tot adoptant el cognom de Mountbatten. Finalment l'any 1947 després de diverses visites a Balmoral i a Sandringham, Felip fou compromès amb la princesa Elisabet del Regne Unit.

Casat des de 1947 amb Elisabet II del Regne Unit filla del rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon. La parella s'establí a Londres i tingueren quatre fills:

  • SAR el príncep Carles del Regne Unit, príncep de Gal·les, nascut el 1948 a Londres. Casat el 1981 i divorciat el 1996 de lady Diana Spencer, es casà en segones núpcies amb Camilla Parker-Bowles el 2005.

El casament no estigué lliure de polèmiques i tot i ser el primer gran casament (alguns diuen que el més sumptuós del segle XX) després de la Segona Guerra Mundial. Les germanes de Felip, les princeses Margarida de Grècia, Teodora de Grècia i Sofia de Grècia se'ls hi prohibí assistí a la cerimònia com a conseqüència dels seus casament amb membres de la reialesa alemanya amb certes connexions amb el nacionalsocialisme. Fins i tot arribà a perillar la presència de la mare de Felip, que com a princesa de Battenberg tenia un títol alemany. També la tia de la núvia, la princesa Maria del Regne Unit s'autoexclogué del casament ja que no s'hi havia convidat al duc de Windsor.

El mateix any 1947, el rei Jordi VI del Regne Unit li concedí de forma vitalícia el títol de duc d'Edimburg, comte de Merioneth i baró de Greenwich, l'any 1955 la seva esposa l'elevà al rang de príncep del Regne Unit i al tractament d'altesa reial al qual havia renunciat l'any 1947 per adoptar la nacionalitat britànica.

Felip s'integrà ràpidament a la cort britànica que coneixia a la perfecció essent de gran ajuda lord Mountbatten; la seva àvia, la marquesa de Milford-Haven; i la princesa Marina de Grècia. La primera residència dels ducs d'Edimburg fou Clarence House. L'any 1952 la parella inicià un tour ampli per la Commonwealth el qual incloïa parades a Austràlia, Nova Zelanda, Kenia o Tanzània. Mentre la parella era a Kenia, el duc d'Edimburg conegué la notícia de la mort del rei Jordi VI del Regne Unit, la qual cosa significà l'ascens al tron de la seva esposa, essent Felip qui li hagué de donar la mala notícia.

Una de les primeres coses que s'hagué de discutir fou el nom que la casa reial hauria d'assumir a partir de llavors. Mentre lord Lluís Mountbatten recolzava l'opció que es passés a anomenar Casa de Mountbatten, la reina Maria de Teck comunicà a Winston Churchill la seva ferma voluntat que continués anomenant-se Casa de Windsor. Churchill i la reina decidiren que el nom que prevalgués fou el de Casa de Windsor elegit l'any 1917 en substitució del de Casa de Saxònia-Coburg Gotha.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Felip de Grècia (duc d'Edimburg)