Frederic Mistral

De Viquipèdia


Premi Nobel
Frederic Mistral
Ampliar
Frederic Mistral

Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 - 25 de març de 1914) va ser un escriptor en llengua occitana. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 1904, també fou un dels fundadors i principals impulsors del felibritge.

La seua obra capital és Mirèio (Mireia), la qual li va requerir vuit anys d'esforç. Contràriament a l'ortografia clàssica occitana, que haguera estat Mirelha, Mistral va adoptar, per influència del seu mestre Josèp Romanilha, una grafia occitana basada en el francès, també coneguda com a mistraliana, en oposició a la grafia clàssica utilitzada pels trobadors. Mirèio ens conta l'amor d'un gojat (un home jove), Vincent, i d'una bella provençal, Mirelha. Aquesta història és comparable a la de Romeu i Julieta, però la llengua occitana aporta una major riquesa al text, mostrant la força dels sentiments.

El 1854 es reuní a Fòntsegunha (Provença) amb els poetes Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha, Ansèume Matièu, Pau Gièra, Anfos Tavan i Joan Brunet, amb els quals va fundar el moviment del Felibritge, que ha estat promovent la llengua occitana des de la seua creació.

El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s'intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als felibres i Mistral anà a Catalunya i reconegué públicament el talent poètic de Jacint Verdaguer, vencedor dels jocs florals. Durant aquest període Mistral es proclamava federalista i manifestava un patriotisme provençal intransigent.

Però la guerra Franco-prussiana marcà un canvi polític arreu de França, accentuat encara pel caràcter radical de la Comuna de París. Des d'aleshores esdevingué el poeta de la tradició catòlica i menyspreà el progrés social; no abandonà aquesta actitud ni per ajudar el Llenguadoc vitícola, revoltat el 1907, malgrat la petició d'ajuda que li van fer Marcelin Albert i l'alcalde socialista de Narbona, Ferroul.

Del 1876 al 1888 Mistral fou capolièr del felibritge; es preocupà de donar-li una estructura panoccitana i una ressonància en l'àmbit de la llatinitat, però no l'alliberà de la divisió entre la dreta i l'esquerra (felibritge roig). Mancat d'una línia política coherent, no aconseguí que les seves reivindicacions fossin preses en consideració per la classe política occitana, i la seva obra no pogué conjurar la desoccitanització del país, ja activa durant la seva vida.

Mistral fou Premi Nobel de Literatura en 1904 juntament amb el dramaturg madrileny José Echegaray y Eizaguirre.

[edita] Obres

  • Mirèio (1859)
  • Calendau (1867)
  • Lis isclo d'or (1875)
  • Nerto (1884), novel·l
  • La reino Jano (1890), drama
  • Lou pouemo dou rose (1897)
  • Moun espelido, Memori e Raconte (1906), memòries
  • Discours e dicho (1906)
  • La genesi, traducho en prouvençau (1910)
  • Lis oulivado (1912)
  • Lou tresor dou felibrige (1878-1886)
  • Proso d'Armana, publicat pòstumament el 1926-1927-1930

[edita] Bibliografia

  • Les écrivains célèbres, Tome III, le XIX et le XXe siècles – Editions d'art Lucien Mazenod


Aquest article és un esborrany sobre literatura i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.