Arxiu de la Corona d'Aragó

De Viquipèdia

Arxiu General de la Corona d’Aragó o Arxiu de la Corona d’Aragó. El nom original era Arxiu Reial, però després de l'ocupació borbònica de Catalunya fou canviat pel d'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest arxiu és un dipòsit documental de l'antiga cancelleria reial de la Corona d'Aragó, al qual han estat units uns altres fons històrics, instal·lat a Barcelona, en un nou edifici vora l'Estació del Nord. Fins el 1993 estigué situat al casal, del segle XVI, destinat al lloctinent i a la seva cort judicial. L'arxiu conté les seccions separades següents: Arxiu Reial; Consell d’Aragó, creat el 1494; processos, des del segle XVI; Generalitat de Catalunya, fons iniciat al segle XIV; clerecia secular i regular, procedent d'institucions suprimides. El document més antic és del 844. La incorporació a l'antic arxiu reial de nombrosos fons d'altres procedències han convertit l'Arxiu General de la Corona d'Aragó en un dipòsit general de documentació antiga, especialment després del 1939. Els darrers anys, la transferència per compra o donació de nous fons medievals o contemporanis, ha convertit els 3.000 m lineals de documentació comptabilitzats el 1961 en 15.000. La titularitat de l'Arxiu correspon a l'Estat espanyol però la gestió és reclamada per diversos governs autonòmics els territoris dels quals formaren part de la Corona.

Entre els seus directors destaca Pròsper de Bofarull i Mascaró (1814-1849) qui va fer una gran tasca de reorganització de l'Arxiu després de dècades d'oblit.

En altres llengües