Fosfolípid

De Viquipèdia

Figura 1.
Ampliar
Figura 1.
Figura 2.
Ampliar
Figura 2.

Els fosfolípids són un tipus de lípids iònics, compostos per un glicerol, a què se li unixen dos àcids grassos (1,2-diacilglicerol) i un grup fosfat. El grup fosfat s'unix per mitjà d'un enllaç fosfodiéster a un altre grup d'àtoms, que sovint contenen nitrogen, com colina, serina o etanolamina i moltes vegades posseïx una càrrega elèctrica. Totes les membranes actives de les cèl·lules posseïxen una capa doble de fosfolípids.

Els fosfolípids més coneguts són la fosfatidiletanolamina, fosfatidilinositol, àcid fosfatídic, fosfatidilcolina i fosfatidilserina. Els fosfolípids també estan presents en la lecitina en un 50% aproximadament.

Estructura i organització

  • En la figura 1 es pot observar l'estructura bàsica d'un fosfolípid. Un fosfolípid consistix en un conjunt d'un cap polar (P) i una cua no polar (I per a impolar). El lípid que es mostra és un fosfolípid (dos cues). La imatge de l'esquerra és una versió augmentada de la imatge més esquemàtica de la dreta, que serà utilitzada des d'ara per a representar als lípids amb una, dos o tres cadenes.
  • En la figura 2 es mostra l'autoorganització dels fosfolípids. Guiats per forces hidrofíliques i hidrofòbiques, les cues impolars dels fosfolípids (U) tendixen a ajuntar-se, formant una doble capa lipídica (1) o una micel·la (2). Els caps polars (P) es dirigixen cap al mitjà aquós.

Funcions dels fosfolípids

  • Component estructural de la membrana cel·lular : El caràcter anfipàtic dels fosfolípids els permet el seu autoassociació a través d'interaccions hidrofòbiques entre les porcions d'àcid gras de cadena llarga de molècules adjacents de tal forma que els caps polars es projecten fora, cap a l'aigua on poden interaccionar amb les molècules proteiques i la cua apolar es projecta cap a l'interior de la bicapa lipídica.
  • Activació d'enzims: Els fosfolípids participen com a segons missatgers en la transmissió d'expulsions de gas a l'interior de la cèl·lula com el diacilglicerol o la fosfatidilcolina que activa a la betahidroxibutirat deshidrogenasa que és un enzim mitocondrial.
  • Components del surfactant pulmonar: El funcionament normal del pulmó requerix de l'aport constant d'un fosfolípid poc comú denominat dipalmitoílfosfatidilcolina. Este fosfolípid tensioactiu és produït per les cèl·lules epitelials del tipus II i impedix l'atelectasia al final de la fase d'espiració de la respiració.
  • Component detergent de la bilis: Els fosfolípids, i sobretot la fosfatidilcolina de la bilis, solubilitzen el colesterol. Una disminució en la producció de fosfolípid i de la seua secreció a la bilis provoca la formació de càlculs biliars de colesterol i pigments biliars.
  • Síntesi de substàncies de senyalització cel·lular: El fosfatidinol i la fosfatidilcolina actuen com a donadors d'àcid araquidònic per a la síntesi de prostaglandines, tromboxans, leucotriens i compostos relacionats.