Lleida
De Viquipèdia
![]()
|
|
Dades municipals | |
---|---|
Gentilici | Lleidatà, lleidatana |
Població (2005) | 124.709 hab. |
Superfície | 211,7 km2 |
Densitat (2005) | 589,1 hab/km2 |
Altitud | 155 m |
Coordenades | 41°37'12"N, 0°37'33"E |
Entitats de població | 8 |

Lleida (Lérida en espanyol) és la capital de la comarca del Segrià i de la Província de Lleida.
Taula de continguts |
[edita] Geografia i història
La ciutat de Lleida està situada al voltant d'un turó esglaonat, el Turó de la Seu, a la banda dreta del riu Segre, a 154,65 m d'altitud (al pòrtic de la Seu Nova). Dista 160 km de Barcelona, 103 de Tarragona i 146 de Saragossa.
La part superior del Turó de la Seu sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defendre's de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del segle XIX. Amb la seua demolició, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que suposaven el riu Segre i la via del tren (que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal i com ho va fer).
De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirda (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca, i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital dels ilergets i estava situada a un turo a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per Cèsar que va narrar el setge personalment i es un document rellevant de l'història militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.
Amb la conquesta musulmana, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els cristians. Quan s'incorpora als regnes cristians, s'integra en una nova xarxa nord-sud, estructurada als voltants dels rius, alhora que continua en la xarxa est-oest que anava de Barcelona a Sant Jaume de Galícia.
Lleida és, doncs, des de fa molt de temps, un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen, no com a inici o final, sinó com a important lloc de pas. Aquesta situació explicaria en part el perquè del menor desenvolupament industrial d'aquest nucli: les indústries estan en d'altres nodes, i en aquest només conflueixen xarxes de transport.
Però la realitat no és tan simple: Lleida també és el centre d'una important regió agrícola i ramadera, que centralitza la distribució dels seus productes cap als nodes industrials. Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tota l'actual província i bona part del territori de la Franja de Ponent.
Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida està ocupat per conreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat mitjana, però sobretot a finals del segle XIX i principis del XX). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides que són una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis naturals, juntament amb el parc natural de La Mitjana, al costat de les comportes del Segre, i part de la timoneda d'Alfès.
El 2007 Lleida esdevindrà Capital de la Cultura Catalana [1].
[edita] Llocs d'interès
La Seu Vella o Catedral Vella: Símbol de la ciutat, és el temple que es situa en un turó al centre de la ciutat.
La Mitjana: Un parc natural, creuat pel riu Segre, situat a l'extrem de Pardinyes.
Camps Elisis: parc urbà, situat a Cappont, dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté el Palau de Vidre.
Diversos edificis medievals: Hospital de Santa Maria (I.E.I), La Paeria (Ajuntament),...
Museus: Centre d'Art la Panera (centre d'art contemporani, amb exposicions temporals, activitats, biblioteca,...), Museu Diocesà i Comarcal, Museu Morera, Sala Leandre Cristòfol, Sala Mercat del Pla, Sala Sant Joan, Museu Arqueològic i d'Art de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Museu de l'Aigua ....
Arquitectura moderna: Noves facultats de la UdL, Jutjats, Ascensor de la Seu Vella, Auditori Enric Granados, Passarel·les del Segre...
[edita] Clima
El clima és continental, o més específicament mediterrani de forta influència continental, i sobre el qual la seua situació en una depressió i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16º i oscil·lacions que van entre els 38º de l'estiu a una mitja de 0º a l'hivern. Les precipitacions són escasses i irregulars i són habituals els bancs de boira per la seua situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.
[edita] Districtes i entitats de població
Entitats de població | Habitants |
---|---|
Basses d'Alpicat, les | 879 |
Butsènit | 1.093 |
Gualda | 1.093 |
Lleida | 124.709 |
Llívia | 975 |
Raimat | 431 |
Sucs | 599 |
Torres de Sanui, les | 964 |
- Centre històric
- Rambla de Ferran - Estació
- Universitat
- Príncep de Viana - Clot
- Instituts - Templers
- Xalets - Humbert Torres
- Camp d'Esports
- Joc de la Bola
- Mariola
- Balàfia
- Secà de Sant Pere
- Pardinyes
- Cappont
- Bordeta
- Magraners
- Polígon - Vilanoveta
- Ciutat Jardí
[edita] Esports
Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:
- Unió Esportiva Lleida (futbol)
- Club Bàsquet Lleida
- Lleida Llista Blava (hoquei patins)
[edita] Ciutats agermanades
[edita] Curiositats
L'any 1979 la cantant francesa Véronique Sanson dedica una cançó a la ciutat, sota el títol "Lérida".
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Lleida
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa de Lleida al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
- Les constitucions catalanes a l'Ajuntament de Leida,