Centaure (mitologia)
De Viquipèdia
En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradició els fa fills d'Ixió i Nèfele (o bé d'Apol·lo i Estilbe).
[edita] Els centaures
Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d'Arcàdia, l'Èlide i Tessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i s'emborratxaven fàcilment.
L'origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d'un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia). De fet, en gairebé totes les seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble. Per exemple, quan lluiten amb Heracles o quan són derrotats pels Lapites. Aquesta última lluita és l'escena que apareix representada en les metopes del Partenó a Atenes (Grècia).
Tal com hem dit en la primera frase de l'article, la descripció habitual dels centaures és que eren meitat home; i diem home i no dona ja que normalment només apareixen centaures mascle en la mitologia. Tot i això, és cert que en alguna ocasió es parla de les centaureses, centaures femella.
Degut a la seva participació més o menys destacada en alguna de les històries de la mitologia grega, alguns dels centaures tenen nom i personalitat pròpia. Alguns centaures coneguts són: Quiró, Nesos i Folo.
[edita] Quiró
Quiró és el més famós dels centaures. Fill de Cronos i Fílira. Es va casar amb Cariclo i va tenir una filla anomenada Ocírroe.
Contràriament a la descripció habitual dels centaures, Quiró no era rude sinó amable i no era primitiu sinó culte, famós per la seva saviesa. Els seus coneixements eren especialment amplis en el camp de les herbes medicinals i les seves propietats curatives.
Alguns dels herois més famosos de la mitologia grega (vegeu: Aquil·les, Jàson i Enees) van ser alumnes de Quiró. Fins i tot el propi Apol·lo li va confiar al seu fill Asclepi perquè l'eduqués.
En quant a edat, Quiró era immortal. No obstant, va tenir la mala sort de ser ferit per una fletxa que el seu amic Heracles havia untat amb el verí de l'Hidra de Lerna. Veient que no hi havia res a fer, Quiró va cedir la seva immortalitat a Prometeu.
[edita] Folo
Folo és un centaure que vivia en una cova a Fóloe. Fill de Silè i una nimfa.
La seva aparició en la mitologia grega es deu a un desgraciat encontre que va tenir amb l'heroi Heracles. Quan Heracles anava cap a Erimant a cumplir la tercera prova (de les 12 que li havien encarregat), Folo el va acollir a casa seva i li va oferir menjar i vi. Però els altres centaures (que no vivien lluny) no eren tan amables i quan van sentir l'olor del vi hi van acudir enfadats (potser perquè no toleraven que Folo compartís el vi amb un humà). Llavors va començar una lluita entre els centaures (excepte Folo) i Heracles en la que els primers en van sortir clarament derrotats. La victòria d'Heracles es va deure, en gran part, a les seves fletxes, que untades amb el verí de l'Hidra de Lerna podien matar a un home (o a un centaure) només de fregar-lo. Folo, impressionat pel poder d'aquest verí, va córrer a recollir una de les fletxes, però amb tan mala traça que li va caure al peu i el va matar.
|