Adolfo Pérez Esquivel

De Viquipèdia

Adolfo Pérez Esquivel al Fòrum Social Mundial de 2003
Ampliar
Adolfo Pérez Esquivel al Fòrum Social Mundial de 2003

Premi Nobel

Adolfo Pérez Esquivel ( Buenos Aires, Argentina 26 de novembre 1931 ) és un escultor, arquitecte i pacifista argentí. Va rebre el 1980 el Premi Nobel de la Pau. És conegut per liderar les protestes contra L'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques i per al·legar que la policia argentina està formant a nens en esquadrons paramilitars, una operació que compara amb la creació de la Alemanya nazi, les Joventuts Hitlerianes.

[edita] Estudis i docència

Pérez Esquivel va estudiar a l'Escola Nacional de Belles Arts i a la Universitat Nacional de La Plata on va formar-se com arquitecte i escultor. Més tard es va convertir en professor d'arquitectura. Durant 25 anys va ensenyar en escoles primàries, secundàries i a la Universitat a més de treballar com escultor.

[edita] Defensor dels Drets Humans

A partir del 1960, Pérez Esquivel va començar a treballar amb grups llatinoamericans cristians pacifistes. El 1974 va decidir renunciar al seu treball docent i fou escollit coordinador general per a una xarxa de comunitats llatinoamericanes per a promoure l'alliberament dels pobres a través de la No violència.

Amb el cop d'estat militar de Jorge Rafael Videla de l'any 1976 i la repressió posterior, va contribuir a la formació i finançament dels enllaços entre organitzacions populars per a defensar els drets humans i donar suport als familiars de les víctimes de la guerra bruta. El "Servei de Pau i Justícia", que ell va fundar, va evolucionar en aquest context i va servir com instrument per a la defensa dels drets humans promocionant una campanya internacional per a denunciar les atrocitats comeses pel règim militar.

El 1975, Pérez Esquivel va ser detingut per la policia militar brasilera; fou empresonat el 1976 a l'Equador juntament amb bisbes llatinoamericans i nord-americans; i el 1977, a Buenos Aires, va ser arrestat per la Policia Federal Argentina, torturat i retingut sense judici durant 14 mesos. Mentre va durar el seu empresonament va rebre, entre altres distincions, la Memòria de Pau del Papa Joan XXIII. El 1980 va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva ferma defensa dels Drets humans.

Des de 2003, és president del Consell honorari de la Fundació llatinoamericana del Servei de Pau i Justícia i de la Lliga Internacional per als Drets Humans i l'Alliberament de les persones, amb base en Milà, Itàlia, i membre del Tribunal Popular Permanent. A més d'aquests treballs, ha publicat Caminant al costat del poble (1995), en el qual relata la seva experiència amb la no violència a l'Amèrica Llatina.

[edita] Enllaços esterns