Regla D'Hondt

De Viquipèdia

La regla (o fórmula) D'Hondt és un sistema que inventà el matemàtic i advocat belga Víctor D'Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representació proporcional de partits. El mètode s'utilitza a l'Argentina, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Croàcia, Escòcia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, Gal·les, Israel, el Japó, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Suïssa, Turquia i Xile, i a altres països només per a les eleccions al Parlament Europeu. Aquest mètode és més proporcional que el mètode Sainte-Laguë, que afavoreix els partits més petits. Sovint s'usa el que s'anomena la regla d'Hondt modificada, en què només s'atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots.

[edita] Exemple de funcionament de la regla modificada

Per entendre aquest sistema farem servir un exemple. Imaginem una província que ha d'escollir vuit diputats on els resultats de les eleccions són els de la taula següent:

Partit Nombre de vots
Partit A 120.000
Partit B 100.000
Partit C 40.000
Partit D 5.000
Partit E 2.500

No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. Aquest percentatge varia segons el país: a Espanya és d'un 3%, a Israel d'un 2% i a Turquia d'un 10%. En el nostre exemple, hi ha hagut 267.500 vots vàlids, per tant un 3% serien 8.025 vots.

Partit Nombre de vots
Partit A 120.000
Partit B 100.000
Partit C 40.000
Partit D 5.000
Partit E 2.500

Després, s'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtinguts per les restants candidatures. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins a un nombre igual al d'escons corresponents a la circumscripció, en aquest cas vuit, i es van atribuint els escons a les candidatures que obtinguen els quocients majors al quadre, atenent a un ordre decreixent.

Quan en la relació de quocients coincideixin dos quocients corresponents a distintes candidatures, l'escó s'atribuirà a la que hagi obtingut el nombre més gran total de vots. Si hi hagués dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, el primer empat es resoldrà per sorteig i els successius de forma alternativa.

Partit Vots /1 /2 /3 /4 /5 /6 /7 /8 Escons
Partit A 120.000 1r 120.000 3r 60.000 40.000 30.000 24.000 20.000 17.143 15.000
Partit B 100.000 2n 100.000 4t 50.000 33.333 25.000 20.000 16.667 14.286 12.500
Partit C 40.000 40.000 20.000 13.333 10.000 8.000 6.667 5.714 5.000

En alguns països es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el càlcul, i en molts països els partits petits acaben presentant una llista única per poder passar el llindar de tall (3%, a Espanya).

[edita] Vegeu també

Article 163 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (castellà)