Sitges

De Viquipèdia

Sitges
Escut oficial de Sitges
(Escut oficial)
Localització
Localització de Sitges respecte el Garraf


el Garraf

Dades municipals
Gentilici Sitgetà, sitgetana
Població (2005) 24.470 hab.
Superfície 43,85 km2
Densitat (2005) 558,04 hab/km2
Altitud 10 m
Coordenades 41°14'18"N, 1°48'43"E
Entitats de població 4

Sitges és un municipi de la comarca del Garraf. És anomenat sovint com la Blanca Subur, amb el suposat nom llatí de la població.

Actualment Sitges es pot considerar una vila dinàmica que basa la seva economia en el turisme i la cultura i que ofereix més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys 4 estrelles. La determinació d'aconseguir una gran qualitat a les seves infraestructures ha convertit Sitges en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que acull més congressos si se n'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.

Entitats de població Habitants (2005)
Botigues de Sitges, les 1.613
Garraf 259
Sitges 22.591
Vallcarca 7










Vista de Sitges
Ampliar
Vista de Sitges


Evolució demogràfica de Sitges entre 1991 i 2005
1991 1996 2001 2004 2005
13.109 16.801 19.893 23.172 24.470


Taula de continguts

[edita] Història

  • 1853: primera actuació del Ball de diables de Sitges a la Festa Major.
  • 1896: primera referència del 'Xató' de Sitges a la premsa.
  • 1958: primera edició del Rally de cotxes d'època
  • 1966: Ricardo Urgell obre a Sitges la primera discoteca Pacha.
  • 1967: primera edició del Festival de Cinema de Sitges (actualment anomenat Festival Internacional de Cinema de Catalunya).
  • 1991: la Festa Major de Sitges és declarada esdeveniment d'interès nacional.
  • 1994: primera edició del Rally de motocicletes d'època Barcelona-Sitges
  • 2000: TV3 fa les campanades des de Sitges.
  • 2006: XXX Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes

[edita] Esdeveniments destacats

  • Festival de Cinema de Sitges
  • El Carnaval de Sitges
  • Corpus
  • Festa Major: Sant Bartomeu (24 d'agost)
  • Rally de Cotxes d'època Barcelona-Sitges
  • Festa Major petita: Santa Tecla (23 de setembre)

[edita] El Carnaval de Sitges

Des de fa més de 100 anys Sitges celebra entre els mesos de febrer i març, d'acord amb el calendari cristià, la festa del Carnaval. La festivitat comença el Dijous Gras amb l'arribo del rei del Carnaval, el Carnestoltes, acte bastant popular a causa de l'espectacularitat d'aquesta arribada. Des d'aquest moment i fins al Dimecres de Cendra la vida sitgetana es mou a un nou ritme marcat pel Carnestoltes.

Els balls i les xatonades són també elements característics del carnaval. Els dos moments més importants d'aquest Carnaval són la Rua de la Disbauxa, que es fa el diumenge a la nit, i la Rua de l'Extermini, habitualment amb més de 2.000 participants disfressats i en carrossa que es realitza el dimarts de Carnaval a la nit i que posa el final a la disbauxa fins a altes hores de la matinada.

Finalment, el Dimecres de Cendra es realitza l'enterrament de la sardina, acte en el qual es plora per la mort del Rei del Carnaval a mans de la Vella Quaresma i en què un petit castell de focs posa fi a la celebració del Carnaval.

[edita] Gastronomia

[edita] Museus

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Sitges


Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.