Guillem d'Arborea

De Viquipèdia

Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona a Guillem fill de Bernat de Septimània) fou fill de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona. A la mort de Marià V d'Arborea fou proclamat jutge. Estant absent el vescomte fou designat regent Lleonard Cubell. Els catalans van enviar un fort exèrcit sota el comandament de Pere de Torrelles i en presencia del hereu del tron Martí el jove. El 1408 va arribar a l'illa Guillem. El 1409 una flota genovesa que portava ajuda als sards fou eliminada, i el 30 de juny del mateix any es va lliurar la batalla decisiva entre els dos exercits a Sanluri. Els catalans van obtenir una victòria total, però un imprevist va impedir als catalans culminar l'operació amb la conquesta d'Església: la mort del jove príncep hereu Martí. Guillem va passar a França i va deixar la regència a Lleonard Cubell. La pau es va signar el 29 de març de 1410 per la qual Arborea desapareixia com a feu i evacuava tota la resta de l'illa; a canvi es creaven un parell de feus substitutoris que abraçaven la major part del antic jutjat: el marquesat d'Oristany i el comtat del Goceà que regiria Lleonard Cubell i després els seus fills.

Guillem va tornar de França amb el fill natural de Brancaleó Dòria, Nicolau Dòria, i va intentar la revenja. Es va apoderar de Sàsser i va atacar Santa Teresa de Gallura (Longosardo) que finalment va ocupar. Va intentar llavors conquerir L'Alguer, però fou rebutjat. Desmoralitzat va pensar treure profit del feu que donava per irremediablement perdut, i va oferir la venda dels drets a Alfons V d'Aragó per 100.000 florins, transacció realitzada el 1420. Des llavors els catalans-aragonesos i successors van dominar l'illa.