Galècia

De Viquipèdia

Galècia (llatí Gallaecia) fou el nom d'una província romana que abraçava bàsicament la actual Galícia i el nord de Portugal. Estava poblada per les tribus dels gal·lecis bracaris (gallaeci bracarii) o calecis bracaris (callaïci bracarii) , i dels gal·lecis lucenses (callaïci o gallaeci lucenses); els artabris vivien a la província però eren considerat un poble diferenciat. Astúries i part de Lleó son atribuides a aquesta província (el convent jurídic d'Asturiga avui Astorga).

La província tenia dos convents jurídics: Bracara Augusta (Braga), la part sud; i Lucus Augusti (Lugo), la part al nord del Minho. Lucus Augusti comprenia 16 ciutats dels celtes a mes de la ciutat dels artabris (considerats no celtes o al menys diferents) i la dels lebuns amb una població de entre 150 i 200 mil habitants. El convent de Bracara Augusta tenia 24 ciutats de població celta i una població similar al altre convent.

Rius: apart del Minus (Minho) Ptolomeu dona una llista de sud a nord dels rius:

  • Avus (Ave)
  • Celadus (probablement el Salha o Deste)
  • Nebis (Cavado)
  • Limius o Limias (no identificat)
  • Laeron (Ler)
  • Ulla (Ulla)
  • Tamaris (Tambre)
  • Sars (Sar)
  • Florus (Castro)
  • Nelus (Puente)
  • Virus (Allones)
  • Mearus (Mero)
  • Ivia potser el mateix que el Nabios (Juvia)
  • Navilubio (Navia)


Ciutats: apart de les dues capitals regionals cal esmentar:

    • al districte dels gallaeci bracarii
  • Cale o Calem (Oporto)
  • Salacia (Salamonde?)
  • Praesidum (Castro de Codezoso?)
  • Caladanum (Ciadia?)
  • Ad Aquas (Triudad?)
  • Pinetum (Pinhel?)
  • Roboretum (Robledo o Bragança?)
  • Compleutica (Compludo)
  • Veniatia (Vinhaes?)
  • Tuntobriga
  • Araducta
  • Salaniana (Santiago de Villela)
  • Aquae Origlinis (Bannos de Bande o Ourense)
  • Aquae Querquennae (Rio Caldo)
  • Geminae (Baños de Molgas o Sandras?)
  • Salientes (Caldelas o Ourense?)
  • Praesidum (Castro de Caldelas o Rodicio?)
  • Limia o Forum Limicorum (Ponte de Lima)
  • Aquae Laevae (ciutat dels turodi)
  • Volobriga (ciutat dels nemetatae)
  • Coeliobriga (ciutat dels coelerini)
  • Forum Bibalorum (Viana de Bollo, ciutat dels bibali)
  • Merva (ciutat dels luanci)
  • Cambaetum (ciutats dels lubaeni)
  • Forum Narbasorum (ciutat dels narbasi)
  • Aquae Flaviae (ruïnes al est de Braga, a Chaves, a la vora del Tamega on resta un antic pont romà de 18 arcs)
    • al districte dels Gallaeci Lucenses:
  • Burbida (Borriño?)
  • Turoqua (Touren?)
  • Aquae Celenae o Celinae (Caldas del Rey)
  • Pria o probablement Iria Flavia (ciutat dels capori, actual El Padron)
  • Asseconia (Santiago de Compostella o Assorey?)
  • Brevis (Urbo o Burres?)
  • Marciae, probablement Pons Nartiae (Narla)
  • Timalinum (Fontaneira?) o Talamina (ciutat dels seurri)
  • Aquae Quintinae (Quinta?)
  • Pons Neviae o Naviae (Navia de Suarzna)
  • Uttaris (Cerredo o Doncos)
  • Vicus Spacorum (Vigo)
  • Ad Duos Pontes (Pontevedra)
  • Grandimirum o Glandimarium (Muros)
  • Trigundum (Berreo o Aranton)
  • Brigantium
  • Caranicum (Guitinez?).
  • Bullum
  • Olina
  • Libunca
  • Pintia
  • Turuptiana
  • Ocelum
  • Dactonium
  • Abobeica (Bayona)

El golf mes anomenat era el Sinus Artabrorum (golf de Ferrol) i el cap o promontori mes destacat el Nerium (Finisterre)

Decimus Brutus va conquerir la regió al sud del Minho vers el 137 aC durant les guerres lusitanes, però la regió al nord no fou sotmesa fins el 61 aC i realment fins al temps d'August i les guerres càntabres. Fou creada província el 294 en temps de Dioclecià, essent separada de la Tarraconense de la que era un convent jurídic. Per la seva història vegeu Regne dels sueus i Galícia.