Leopold II, emperador romanogermànic

De Viquipèdia

Leopold II, emperador romanogermànic (Viena 1747 - 1792). Rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1790 fins a la seva mort. Anteriorment de ser nomenat emperador fou gran duc de la Toscana des de l'any 1765 fins l'any 1790.

Fill de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic, nasqué al Palau del Hofburg de Viena el dia 5 de maig de l'any 1747. Leopold era nét per via materna de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel i per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans.

L'any 1764 es casà amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya, filla del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia. A les capitulacions matrimonial firamdes el mateix any 1764, la cort vienesa establia la cessió del Gran Ducat de la Toscana a Leopold que com a segon fill varó dels emperadors establia una branca cadet o secundària de la casa d'Habsburg o d'Àustria. La parella que s'establí a Florència tingué quinze fills:

  • SM l'emperador Francesc I d'Àustria, nascut a Florència el 1768 i mort a Viena el 1835. Es casà en primeres noces amb la princesa Elisabet de Württemberg, en segones núpcies amb la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, en terceres núpcies amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria-Este i en quartes núpcies amb la princesa Carolina de Baviera.
  • SAI l'arxiduc Alexandre d'Àustria, nascut a Poggio Imperiale el [[1772] i mort al Palau de Laxenburg (Àustria) el 1795.
  • SAI l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, nascut a Florència el 1776 i mort a Budapest el 1847. Es casà amb la gran duquessa Alexandra de Rússia, en segones núpcies amb la princesa Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, i en terceres núpcies amb la princesa Maria Dorotea de Württemberg.
  • SAI l'arxiduc Antoni Víctor d'Àustria, nascut a Poggio Imperiale el [[1778] i mort a Viena el 1835.
  • SAI l'arxiduc Joan d'Àustria, nascut a Florència el 1782 i mort a Viena el 1859. Es casà amb Anna Maria Pochl.

Des de l'any [[1765] i fins a l'any 1770 governà el gran ducat de la Toscana a través d'un Consell de Regència nomenat per la seva mare. L'any 1770 assumí el govern absolut de Toscana i es dedicà a portar a terme nombroses reformes de caire il·lustratiu. Portà a terme reformes en la política industrial i en la llibertat personal, féu polítiques agràries destinades a augmentar la productivitat.

Elimina l'exèrcit naval que havia estat mantingut pel Medici i així aconseguí ingressos extraordinaris per l'Estat. Malgrat tot, les seves reformes mai foren ben rebudes entre la població de la Toscana, la fredor de la Cort i l'austeritat dels nous monarques no foren acceptats en una població que anhelava l'antic rècord dels grans ducs Medici mecenes d'art.

L'any 1790 moria a Viena sense descendència Josep II, emperador romanogermànic. Leopold fou cridat per la Cort vienesa i nomenat emperador amb el nom de Leopold II.

Arribat a Àustria es troba en una situació de descontentament generalitzat tant als dominis belgues com als hongaresos. Leopold començà a fer concessions a uns i altres per tal d'estabilitzar la situació.

L'escàs regnat de Leopold de tan sols dos anys i les conseqüències de la Revolució Francesa impossibilitaren l'aplicació de les reformes que aplicà a la Toscana durant el seu regnat. A més a més, Leopold acudí en ajuda als reialistes francesos per tal que s'exiliessin a Àustria provocant que aquests conspiressin dia rere dia per provocar una intervenció austriaca a França.

Les intencions de Caterina II de Rússia i de la diplomàcia de Rússia eren clares: preperar l'estat d'opinió suficient per tal que Prússia i Àustria declaressin la guerra a França per tal de restablir la monarquia, ocupats els prussians i els austriacs a França, Caterina hagués eliminat Polònia i ocupat els territoris més septrentionals de l'Imperi Otomà. Leopold observà la tàctica russa i decidí no moure fitxa.

Malgrat que prometé ajudar als reis francesos, Lluís XVI de França i la seva pròpia germana, la reina Maria Antonieta d'Àustria, no pogué evitar la seva mort a París, executats pels revolucionaris.

Al llarg dels dos anys de mandat intentà reforçar la posició austríaca davant de les ànsies expansionistes de França firmant acords tant amb el Regne Unit com amb Prússia. La seva prematura mort fou un cop molt fort per Àustria.