Abazin
De Viquipèdia
Els Abazin o Abaza (en abkhaz "Ashvy") son un poble caucàsic que viu principalment a la República de Karatxai-Txerkèssia dins la Federació Russa. Son al tomb de quaranta mil (2005) a mes d’un nombre indeterminat que viu a Adiguèsia, Turquia, Síria, Jordània, Líban, Alemanya i Estats Units. Estan emparentats ètnicament amb els Abkhaz, i son musulmans sunnites. Viuen a les muntanyes del Caucas, prop dels rius Gran i Petit Zelenchuk, Kuban i Kuma. Tretze pobles son de població totalment abazin, però viuen també en altres llocs barrejats amb kabardins, russos, nogais i circassians (Adiguesos o Txerkessos).
Els Abazin parlen la llengua abazin, llengua nord-caucasiana del grup Abkhazoadigués subdividida en dos dialectes: Tapantsky o Tapanta (que es la base del llenguatge literari) i Ashharsky o Ashkaraua; els subdialectes son cinc: Abazakt, Apsua, Kubin-Elburgan, Kuvin i Psyzh-Krasnovostok. La llengua es va escriure en caràcters llatins des el 1932 quant es varen establir les seves normes, fins el 1938, i després en ciríl·lic (a Turquia es va continuar emprant l’alfabet llatí). El llenguatge es proper del abkhaz amb elements kabardins, i te 63 consonants i poques vocals, el que el fa un idioma molt difícil d’aprendre.
[edita] Historia política moderna
El Abazin foren reconeguts com a nacionalitat pel règim soviètic i van obtenir el dret al desenvolupament de la seva cultura, amb l’ús de la llengua i el seu ensenyament, publicació de diaris, revistes i emissions de radio, i altres manifestacions culturals en diversos camps com el teatre o la dança. No varen donar cap problema durant els 70 anys de comunisme i, tot i la seva especificitat cultural, van conviure força be dins la RSSA dels Karatxai i dels Circassians o Txerkessos, especialment amb aquest darrer grup ètnic (per afinitats lingüístiques).
El 1990 Vladimir Tugov, un famós erudit abazin, va iniciar el despertar nacional, i va proclamar que la república dels Karatxai i dels Txerkessos havia estat creada no en benefici dels Abazin sinó dels dos grups ètnics majoritaris. Mes tard les demandes es van radicalitzar sobretot quant a l'aul (poble gran) de Kubin (de majoria Abazin) li foren confiscats els impostos cobrats a algunes industries especialment una industria principal que pagava vuit milions de rubles al any. L’estiu del 2004 el límit entre Kubin i Ust-Dzheguta (de majoria Karatxai) fou modificat a favor de la darrera, que va adquirir 600 hectàrees, i alguns llogarets abazin. Els Abazin es van oposar al canvi però el tribunal suprem de Rússia el va ratificar el 22 de juny del 2005 i el 29 de juny els abazin van sortir al carrer a la ciutat de Txerkessk, capital de la República i es van produir incidents, i la situació no es va calmar fins que els líders abazin van obtenir la promesa d’un districte propi.
A finals del 2005 el parlament de la república va crear el Districte Abazin (Abazin Raion) amb cinc pobles (auls) de majoria abazin. Aquesta decisió fou el primer canvi territorial per motius ètnics de la Rússia post soviètica. No obstant el Parlament va establir un període de transició de tres anys abans d’entrar en vigència l'1 de gener del 2009, probablement cercant que les eleccions de president de la República (el president Mustafa Batdiev acaba el seu període el 2007) i de la Federació (Putin acaba el mandat el 2008) ja s’haguessin celebrat i fossin noves autoritats qui assolissin els possibles problemes, especialment amb els Txerkessos que fins llavors havien estat tradicionalment aliats dels Abazin, els quals ara podrien optar per una política autònoma, i tenint en compte que els auls integrants de la nova unitat s’havien de separar del districte de Kahbez, de majoria Txerkessa o Circassiana.