Guillem I de Tolosa
De Viquipèdia
Guillem I el Sant va ésser comte de Tolosa de fet fins el 804 (quan es va retirar a un monestir) i de dret fins a la seva mort el 812. És sant de l’església catòlica (va ésser canonitzat el 1066).
Fill de Teodoric, comte d'Autun i duc de Borgonya, va néixer cap el 768. Era nét de Gaucelm i -per part de la seva mare Aula o Alda- de Carles Martell i doncs cosí de Carlemany, de qui va ser palatí a la cort i que li va encomanar el comtat de Tolosa amb títol de duc, el 781 quan va crear el ducat d'Aquitània. Des el 781 fou conseller de Lluís el Pietós. La regió ducal tolosana s’estenia cap a Septimània i la Ghòtia al sud dels Pirineus que en els següents anys caigueren en poder dels francs. Portava doncs el títol de duc, però també el de marquès per regir terres frontereres. El 785 va ajudar a la conquesta de Girona i altres punts de Gòthia. El 790 Corsó fou destituit com a comte a Tolosa i Guillem assumi el control directe del comtat i va cedir l'administració de Rasés i Conflent a Berà i del Rosselló a Gaucelm i probablement altres comtats a Adalem. El 791 va lluitar contra els bascos. El 793 fou derrotat pels àrabs a l'Orbièu, però aquestos es van haver de retirar cap a Cerdanya. El 801 va participar a la conquesta de Barcelona, junt amb Ademar de Narbona, Berà i d'altres
Pare de Berà de Barcelona, de Gualdrada (comtessa consort de Wormgau, i de Gerberga (monja), nascuts de la seva primera muller, la goda Khunegunda o Cunegunda d'Austràsia. D’un segon matrimoni amb Guitburga va tenir a Adalelm, Gaucelm del Rosselló, Bernat de Septimània, Heribert comte, Teodoric (comte d'Autun per delegació de Bernat), Guitgari, Guarner, y Roslinda o Rottind Helinbruc (comtessa consort de Corbie). La maternitat de Berà no està establerta sense dubte i podria haver-hi un tercer matrimoni amb una dama goda que seria la autentica mare de Berà. Com que una filla de Guillem anomenada Romil·la (de la que no se sap la mare) es identificada amb la que va ser la muller i doncs germanastra de Berà, cas de que s'hagués produït aquest matrimoni (que no era excepcional a l'època) Berà probablement hauria d'ésser fill de la primera muller per poder casar-se amb una dona més jove que ell; però com que el successor de fet (encara no hi havia dret hereditari) de Guillem fou el fill Bernat (dit Bernat de Septimània) fill de la segona dona, l'incògnita persisteix.
El 804 es va retirar al monestir de Aniàna, del que sortí amb altres monjos el 806 per fundar el monestir de Gellona, d'aquí que sigui conegut a França com Guillem de Gellona.
Va morir el 18 de maig del 812 i se'l va venerar com a sant.