Josep Maria Ruera i Pinart

De Viquipèdia

Josep Maria Ruera i Pinart (Barcelona, 2 d'agost del 1900 - Granollers, 31 de maig del 1988) va ser un músic i professor de música molt vinculat a Granollers.


Taula de continguts

[edita] Biografia

Nascut a Barcelona de família granollerina, quan en Josep Maria tenia nou anys la seva família es traslladà a viure a Granollers, població a la que estaria vinculat la resta de la seva vida. Allí hi encetà els seus estudis de música amb el mestre Manel Glanadell, organista de la parròquia, i de violí amb el mestre Pere Bruguès. Els continuà a Barcelona a l'Escola Municipal de Música i al Conservatori del Liceu amb els mestres Argelaga i Josep Munner, de qui aprengué contrapunt i fuga; una beca de l'Ajuntament de Granollers el 1917 el permeté d'ampliar la seva formació amb Joan B. Lambert i Joan Lamote de Grignon -orquestració- i Enric Morera -composició-.

El 1922 s'establí a Barcelona, on col·laborà amb diverses orquestres; a l'any següent tocà la viola a l'Orquestra Pau Casals. El 1926 tornà novament a Granollers, per fer d'organista a l'església parroquial de Sant Esteve, ofici que hagué d'interrompre el 1936 per mor de la Guerra Civil; la reemprendria acabada aquesta, i fins a la mort.

A l'any 1944 fundà l'orquestra Selecció, que dirigí a partir del 1957; aquesta arribà a aplegar 21 músics i fou una de les formacions més famoses de la seva època. També va dirigir (en alguns casos en fou també fundador) altres orquestres i conjunts musicals, com l'orquestra La Catalònia (1924), la coral Amics de la Unió (1929-1936), l'Orfeó Femení de Granollers (1942), el Quartet Clàssic de Granollers (posteriorment Orquestra de Corda de Granollers). El 1961 esdevingué director de l'Orquestra de Cambra de Granollers.

El 1928 entrà com a professor i sots-director a la nou-nada Escola Municipal de Música de Granollers, i el 1945 en fou nomenat director, càrrec que exercí fins a jubilar-se'n el 1984. L'ajuntament de Granollers concedí al mestre la Medalla d'or de la ciutat (1971), el títol de Granollerí de l'any (1972) i rebatejà l'Escola com a Escola Municipal de Música Josep M. Ruera el 1984.

Com a compositor té obres de diversos gèneres, i nombrosos premis n'avalen la qualitat. Per a cobla fou autor d'una setantena de sardanes, una vintena de revesses i l'obra simfònica per a cobla Empúries, premi Pau Casals en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París del 1959 . També escrigué diversos arranjaments i harmonitzacions per a cor i piano. El seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya [1], que n'ha publicat un catàleg (vegeu més avall.

[edita] Obres

(Vegeu una relació força completa de les seves obres a la web del compositor)

  • Ambientes exóticos (anys 50), música lleugera (conté Leyenda china: fox, El viejo carrilón, Danza de los espíritus, Swing en las pirámides: danza egípcia, Navegando por los mares del Sur)
  • Ambients (1929), per a quartet de corda [2]
  • Flors (1923), per a piano (conté Pensament: vals lent, Gessamí: tango, Lilà: fox-trot, Dàlia: one-step, Rosella: sardana)
  • Meditació (1925), per a flauta i piano
  • Mensaje real (entre 1930 i 1938), opereta còmica en tres actes
  • Tres moviments simfònics (1936), per a gran banda

[edita] Música coral

  • Missa en honor de Sant Francesc d'Assís (1927), per a quatre veus mixtes i orgue
  • Missa nostra (1965)
  • Montserrat, la invenció de la Verge (1947), obra coral a 6 veus, amb lletra de Mossèn Cinto

[edita] Música per a cobla

  • El desembre congelat (1940), harmonització de la nadala
  • Empúries (1959), conjunt de quatre poemes simfònics per a orquestra i cobla [3]
  • Glossa de l'Antic Ball de les Donzelles de Granollers (1976)
  • Nadala, glossa d'una nadala

[edita] Sardanes

  • A l'entorn de la Porxada (1977)
  • A la font de l'Avençó
  • Acariciant-se
  • Aires del Vallès (1921), primera sardana
  • L'airosa Magalí (1972)
  • Al nostre Garreta (1975)
  • Al redós de la Porxada (1933), per a quatre violins i piano
  • Camperola (1932)
  • Cançó de festa, per a cor mixt, amb lletra del compositor
  • Els canonges de Granollers, per a veu i piano, lletra de Manuel J. Raspall
  • La competència (1926), sardana per a 3 cobles i timbales
  • Conte de fades (1927)
  • La divina sardana (1930), per a veu i piano, amb lletra del compositor
  • La dona catalana
  • Esplai (1978), premi Joaquim Serra
  • La filadora (1933)
  • Flors boscanes
  • Himne a la sardana (1980), per a veus blanques i cobla, lletra de Ramon Munné
  • Juganera (1931)
  • Maria (1926)
  • Maria Teresa (1931)
  • Matinal (1925)
  • La nostra dansa (1930), per a quatre veus blanques, amb lletra del compositor
  • Ofrena (1950)
  • Ofrena al mestre Joaquim Serra (1930)
  • Ones plàcides a Lloret (1977)
  • Pasqua florida (1943), per a quatre veus mixtes, amb lletra del compositor
  • Pregària montserratina (1969)
  • Els quatre quartans, per a quartet
  • Riallera (1929)
  • Romeria a Montserrat (1947), per a 2 cobles i timbales
  • Rosa bruna (1976), per a cor mixt i cobla, lletra de Joan Subirà
  • Roser Pujades (1982)
  • Sant Joan (1942), per a quatre veus mixtes, lletra de Trinitat Catasús
  • La sardana dels infants (1958), per a quatre veus mixtes, amb lletra de Carles Sindreu
  • La sardana dels pastors (1958), per a quatre veus mixtes, amb lletra de Carles Sindreu
  • El segador i la pastora (1931), per a quatre veus, lletra de Maria Casademunt de Ruera
  • Sota la parra (1929, rev. 1983)
  • Tocs de festa (1930)
  • Tríptic laietà (1971), premi Ciutat de Barcelona
    • Barcelona, el mar
    • Barcelona, la ciutat
    • Barcelona, la muntanya
  • Un petó (1932)
  • La vella diligència de Granollers, per a piano
  • La Verge Catalana (1930), amb versió per a orquestra simfònica
  • La veu de Catalunya (1972)

A més de diverses revesses sense títol, les següents: Aquesta (1956), Cercle (1967), El disc ratllat (1971), Embolic (1968), Enrevessada (1947), Enyorant les teves trenes (1958), Montserrat de les trenes (1955), Roda (1975), Sense nom (1966), Si...? No...? (1966)

[edita] Arxius de so

Imatge:Audiobutton.png Fragment d'Empúries

[edita] Bibliografia

  • Anna M. Piera Josep M. Ruera i Joan Lamote de Grignon: relació d'amistat i treball, publicat a Recerca Musicològica XIV-XV (2004-2005) [4]
  • Anna Maria Piera i López Josep Maria Ruera i Pinart (1900-1988) Barcelona: DINSIC, 2000 [5]
  • Catàleg del fons musical Josep M. Ruera Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1994
  • Josep Maria Ruera La nostra Escola Municipal de Música Granollers: Centre d'Estudis de l'Associació Cultural de Granollers, 1984

[edita] Enllaços

Plana web del compositor (català)(castellà)(anglès)

Llista de les sardanes de Josep Maria Ruera

Història i síntesi de l'obra Empúries

Mostres de so de les sardanes per a piano

L'Escola Municipal de Música Josep M. Ruera