Convent jurídic cluniacenc
De Viquipèdia
El convent jurídic Cluniacenc (llatí Cluniacensis), fou una subdivisió administrativa de la província romana de la Tarraconense, amb capital a Clúnia, les ruïnes de la qual son a la actual província de Burgos, en terres dels arevacs celtibers.
El territori del convent jurídic de Clúnia tenia al est el país dels vascons que ja pertanyien al convent jurídic de Cesaraugusta. El territori dels vàrduls era al límit nord-est del convent.
El convent jurídic Cluniacensis era habitat per turmogis, autrígons, caristis, vàrduls, càntabres, berons, vacceus, vetons, arevacs y pelèndons. Tots aquestos pobles eren d'arrel celta o autòctons celtitzats, però abans de l'arribada dels romans s'havien iberitzat. Els vàrduls, autrígons i caristis estaven segurament emparentats amb els càntabres. Els autrígons i caristis eren segurament tribus d'origen càntabre esdevingudes nacions; els vàrduls probablement també però haurien estat exposats a majors o diferents influencies o se'n haurien separat abans.