Accent diacrític

De Viquipèdia

L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.

No és considera accent diacrític en parells com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre).

[edita] L'accent diacrític en català

En català es troba en les següents ocasions:

sense accent amb accent
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder (plural béns): possessions; adverbi; conjunció
bota: calçat bóta: recipient
coc: cuiner; carbó; bacteri cóc: coca
coll: part del cos Cóll: topònim
com: adverbi cóm: obi
cop: encontre violent, colp cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa
cos: conjunt d'un organisme; corporació cós: cursa
deu: font; numeral
deus: fonts; formes del verb deure
déu (plural déus): divinitat
Déu: nom propi d'algun déu monoteista
dona, dones: femení d'home dóna, dónes: formes del verb donar
es: pronom reflexiu és: forma del verb ser
feu: domini, senyoria; present de fer féu: passat de fer
fora: adverbi fóra: verb ser
joc, jocs: acció de jugar, entreteniment jóc: aviram
jóc, jócs (però joca): ajocat
les: plural de l'article definit femení la Lés: topònim
ma: (plural mes): adjectiu possesiu (però mans): part final del braç
mes: dotzena part d'un any; plural de ma més: quantitatiu
meu: possessiu mèu: miol del gat
molt, molta: quantitatiu mòlt, mòlta: participi de moldre
mòlta: acció de moldre
mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua
món (però mons): univers
mora: dona àrab móra: (plural móres): fruita
Móra: forma part d'alguns topònims
net (neta, nets, netes): adjectiu nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar
nos: pronom personal feble nós: plural majestàtic
os: part de l'esquelet
ossa: ossada, esquelet
ós, óssos: animal
óssa, ósses: animal
pel, pels: contracció de per + el, per + els pèl (plural pèls): vellositat
porca: femella del porc pórca: faixa de terra
que: relatiu -sense preposció-, exclamatiu què: relatiu tònic, interrogatiu
res: pronom rés: pregària
rossa: dona amb els cabells clars ròssa: animal vell i flac
se: pronom reflexiu : verb saber
sec: aixut séc: plec de roba
segle: cent anys sègle: sègol
seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure sèu: greix
si: nota; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció : adverbi (afirmació)
soc: calçat, tros de fusta sóc: verb ser
sol, sols: astre; nota; solitud; verb soler sòl (plural sòls): terra
son: acte de dormir són: verb ser
te: planta; infusió nom de la lletra t; pronom : verb tenir
tot: adjectiu tòt: broc gros
us: pronom personal feble ús: acció d'usar
vens, venen: formes del verb vendre véns, vénen: formes del verb venir
ves: reducció de veges vés: verb anar
veu: so produït a través de les cordes vocals véu: verb veure
vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort


L'accent diacrític es conserva en els compostos:

  • déu: adéu, pregadéu...
  • féu: desféu, reféu...
  • mòlta: remòlta...
  • món: rodamón...
  • nét: besnét, renét...
  • pèl: contrapèl, repèl...
  • sòl: subsòl...

[edita] Referències