Gilet

De Viquipèdia

Gilet
Localització
Localització de Gilet respecte del País Valencià Localització de Gilet respecte del Camp de Morvedre
Municipi del Camp de Morvedre
Gentilici Giletà
Giletana
Població (2004) 2.118
Superfície 11,30 km2
Densitat 187,43 hab/km2
Altitud 76 m
Nuclis de població 3
Coordenades 39° 40’ 45” N
0° 19’ 18” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Sagunt

Gilet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.


[edita] Història

Prehistòria

A Gilet ja apareixen assentaments primitius, com ho proven les restes d'un poblat ibèric trobades en la muntanya denominada La Peña, on s'han trobat fragments ceràmics i altres que anirien des de l'Edat de Bronze fins a l'Època Medieval. En Sant Esperit es va trobar una cova en la qual es troba una pintura rupestre en color roig pàl·lid, que pareix la representació de un 'ídolo oculado'. La dita pintura no s'ha pogut datar amb massa exactitud a causa de les condicions geològiques de la cova, concloent que es va representar al principi de l'Edat de Bronze. En la Font de la Vidriera, també es van trobar restes d'un poblat ibèric romanitzat que s'ha datat entre els segles III i II a.C.

Naixement de Gilet

Del poble com tal es tenen les primeres notícies com a alqueria àrab. Després de la conquesta de Jaume I, les terres van ser donades a Juan de Saragossa i més tard es van donar a Bernardo Palau. A Adan de Paterna li van ser entregades les terres en 1348, tornant més tard a la Corona fins que Pere II de València les va donar a Pere Guillem el 15 d'abril de 1375.

El senyoriu a Gilet

Es va conformar una noblesa local i comarcal que es va consolidant durant el segle XIV a base de privilegis cedits per la monarquia. El 7 de març de 1471, Joan II empenyora la jurisdicció de Gilet a Manuel Llançol. La noblesa local és considerada com a baixa ja que les seues possessions únicament se cenyien al poble. La revolució francesa marca el trànsit de la societat feudal cap a una societat liberal, ocupant a Espanya el període del segle XIX. Per a evitar el pagament de rendes senyorials, el poble de Gilet va sol·licitar la seua incorporació al Patrimoni Real, per mediació de la Basílica de València, sent concedida en 1806, i en la que a canvi de diversos terrenys de la devesa de Sant Esperit, els agricultors van passar de pagar del 20% al 5% de les seues collites al Marqués de Llançol. Quan va morir Teresa Llançol sense hereus, els seus marmessors van començar a pressionar a la població perquè els pagaren les rendes senyorials, creant-se un greu conflicte en la població i en el qual la Basílica de València es va declarar incompetent. És per este conflicte que les rendes senyorials van continuar vigents a Gilet almenys fins a l'any 1841 últim de què es té constància.

El problema morisc i la repoblació

Gilet tenia una majoria de població morisca, amb la qual cosa l'expulsió dels moriscos va suposar un problema important a causa del descens de població que va sofrir el poble. Després d'esta expulsió, es va procedir a la repoblació de Gilet amb gents vingudes d'altres llocs, per a suplir el descens de població sofrit, la qual cosa suposava un problema a la noblesa autòctona. La carta de repoblació de Gilet especifica el lloc d'origen de cada u dels repobladors, sent; 3 de Castella, 11 de Sagunt, 7 de Puçol, 5 d'Aragó, 2 de Catalunya, 2 de França, 1 de Morella, 1 de Castelló, 1 d'Ademuz, 1 del Villar, 1 del Puig i 1 de Canet.

La Guerra Civil

La Guerra Civil no es va deixar sentir pel poble com a escenari fins a 1939, just a punt de finalitzar-se, i durant eixe període l'església va sofrir danys quantiosos, tant en el seu arxiu parroquial amb la pèrdua de valuosos documents històrics, com en la pèrdua d'imatges de culte.

[edita] Enllaços externs

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.