Visió estereoscòpica
De Viquipèdia
La visió estereoscòpica és la visió binocular d'un mateix objecte, produint la sensació d'una imatge en relleu un cop les dues imatges són processades pel cervell. Cal que els camps de visió es superposin en gran part per obtenir aquest efecte (només l'àrea superposada permet ser tridimensional).
Per això cal tenir les òrbites oculars frontalitzades, ja que d'aquesta manera l'àrea d'incidència de la visió d'ambdos ulls és pràcticament idèntica, permetent una visió tridimensional de quasi bé la totalitat de l'espai visual. És doncs una visió que perd amplitud de camp per guanyar profunditat de camp.
És típica de depredadors, que necessiten calcular la distància a la presa per caçar, o de les aus per saber on volar, però és poc comuna en herbívors terrestres, ja que el seu aliment sempre es troba en un sol pla (el sòl) i és poc específic, així com també la seva vigilància contra els depredadors, que ha d'abarcar el màxim radi possible i ha de ser indiscriminada.