Albalat de la Ribera
De Viquipèdia
Albalat de la Ribera | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Baixa | |||
Gentilici | albalatenc albalatenca |
||
Població (2004) | 3.444 | ||
Superfície | 14,30 km2 | ||
Densitat | 240,84 hab/km2 | ||
Altitud | 14 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 39° 12’ 05” N 0° 23’ 16” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Sueca |
Albalat de la Ribera és un municipi valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Albalat de la Ribera o Albalat de Pardines encara conserva el sentit etimològic del seu topònim: "la calçada" en àrab (ja que per la població passava la Via Augusta), és el punt de pas obligat entre els nuclis urbans del voltant, dels quals dista entre 5 i 10 kilòmetres. A València (a uns 30 kilòmetres), es pot accedir fàcilment. El riu Xúquer i el llac de l'Albufera han determinat el seu devenir històric.
Taula de continguts |
[edita] Història
Albalat de la Ribera té els seus orígens a l’època pre-romana, i segurament ocupava els pujols més elevats de la població, l'àrea on ara trobem el carrer de la Torreta i els seus voltants, a partir d'aquest nucli trobaríem una sèrie d'aiguamolls, ja que abans d'arribar a Albalat el Xúquer es dividia en dos braços, un dels quals desembocava a l'Albufera. Com la totalitat del país va romandre sota la dominació islàmica fins l'any de la conquesta cristiana pel rei Jaume I l'any 1238; el qual abans conquerir la ciutat de València, i tot preparant el camí, practicà diverses incursions pel territori valencià, i en una d'aquelles va arribar a Albalat on va romandre uns dies (segons el Llibre dels Fets).
Durant els segles XVIII i XIX, l’expansió demogràfica fou espectacular gràcies a la constant ampliació dels regadius, a la colonització de noves terres guanyades als pantans i al llac de l’Albufera i, més que cap altra cosa, a les mesures de salubritat que van rebaixar les taxes de mortalitat infantil i general.
L’expansió del conreu de l’arròs i del taronger i una bona cojuntura de preus fins als anys trenta, van permetre un creixement demogràfic sense fre, de tal manera que cap al 1940 la Ribera Baixa havia assolit la xifra de 53.791 habitants, bona part dels quals eren fruit de la constant immigració de ma d’obra agrària.
Els anys de la postguerra foren anys d’aturada comercial i de caiguda de preus, cosa que unida a la creixent mecanització de les tasques agrícoles (recol·lectores d’arròs, tractors, etc..) va produir un gran flux emigratori de jornalers cap a França, Barcelona i València, així com a les maresmes del Guadalquivir per colonitzar aquelles terres en nous arrossars. A partir dels anys 60, va començar a recuperar-se l’economia comercial agrària i anaren a apareixent treballs alternatius com els relacionats amb la construcció, assitiem a un procés d'engegament industrial i Albalat no era cap excepció.
[edita] Festes
Les festes patronals són en agost, el dia 17, dia central, és la processó del Crist de les Campanes. Destaca la recuperació de la festa del fanalet o de les llanternes de meló.
A mitjans d’octubre se celebren les Festes de Sant Roc, en principi només eren les festes d’un barri, però hui tot el poble les sent pròpies. Un dels actes més importants, gràcies al qual la festa roman viva, és la desfilada de moros i cristians.
Altres costums: foguerades per sant Antoni, el costum de fer els rotllos per sant Blai i portar-los a beneir.
[edita] Gastronomia
Albalat comparteix la gastronomia de la zona de la Ribera i l’Albufera, els arrossos i la seua gran varietat de preparació, les anguiles, les ensalades i les verdures, en les festes es preparen coques escudellades i de sagí, rollets d’anís i corones, mones de carabassa i altres dolços.
[edita] Altres dades
Anteriorment la principal activitat econòmica era l'agricultura, ara aquesta a pasat a un segon pla reemplatzada per la indústria. El conreu principal és el taronger, i en la marjal, l'arròs. Part del Parc Natural de l'Albufera pertany al terme d'Albalat.
L'any 2005 hi vivien 3.382 albalatencs (o balatans), per 3.637 l'any 1986, un 84,45% valencianoparlants. Actualment (eleccions de 2003) governa el municipi una coalició entre el PSOE, 5 regidors i EU, 1 regidor; el PP amb 5 està a l'oposició.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Pàgina web de l'Ajuntament