Karl Marx
De Viquipèdia
Karl Marx (5 de maig de 1818 – 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista i sociòleg europeu. Conegut sobretot per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes. Els seus seguidors van desenvolupar el marxisme basant-se en les seves idees i teories. Es pot dir que la que més influí fou la lluita de classes per tal d'alliberar l'individu de la seva alienació econòmica, política i religiosa.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a Trèveris (Prússia) en una família jueva acomodada. Abandona els estudis de dret que havia començat a Bonn i a Berlín on cursa estudis de filosofia, especialment la del món clàssic i el 1841 es doctora a la universitat de Jena amb una tesi sobre la filosofia de la natura d'Epicur. El seu pare mor el 1838. Comença la seva "vida pública" amb una crítica les tesis sobre l'alienació religiosa de Feuerbach.
El 1843 viatja a París on funda la revista Els annals Francoalemanys.
El 1844, influenciat pel filòsof alemany Hegel, passa a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana i, dels Joves Hegelians on coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta col·laboració intel·lectual i política. L'any 1845 és expulsat de París i se'n va a viure a Bèlgica.
L'any 1848 publica el Manifest Comunista, escrit revolucionari que encoratja la revolució del mateix any. A partir d'aquest moment, Karl Marx i Friedric Engels s'exilien a Londres on comencen a elaborar els seus estudis sociològics. La seva obra fonamental (encara que inacabada) és El capital, una obra en 3 volums on analitza el capitalisme i les seves dinàmiques.
El 28 de setembre de 1864 es funda a Londres la AIT (Associació Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- de la qual Marx esdevé principal impulsador.
Fins al final de la seva vida segueix amb la tasca intel·lectual i la seva activitat política i organitzativa del moviment obrer.
[edita] El marxisme sociològic (bàsic)
La sociologia de Marx es fonamenta sobre dos pilars bàsics: en primer terme, en torn al materialisme ; i, en segon lloc, entorn a l'alienació dels éssers humans.
[edita] El materialisme
Marx té una concepció materialista de la història en dos sentits:
- El materialisme històric: Marx afirma que la història és l'escenari d'una contínua lluita entre classes. Opressors ( que posseeixen els mitjans de producció) i oprimits ( productors del treball) es barallen per la possessió del'excedent de la producció. L'economia és el motor de la història i els canvis en la producció són els detonants pel canvi d'un període a un altre.
- El materialisme dialèctic: Es comença amb una tesi qualsevol ( estat inicial històric). En tota tesi apareix una antítesi que comença a qüestionar la veracitat i condició de la tesi actual. En el moment en que l'antítesi és recolzada per una bona base ideològica i es mobilitza la ciutadania, es produeix una crisi o conflicte. El resultat del conflicte s'anomena síntesi, però en el fons, com que la història és un canvi constant, tota síntesi no és més que una nova tesi.
Per exemple, L'estat absolutista de l'Antic Règim és una tesi, a la qual apareix una antítesi anomenada Il·lustració. Quan s'enfronten, es produeix la crisi de la Revolució rancesa, que ens donarà com a síntesi, l'Estat liberal. Alhora l'Estat liberal capitalista, tindrà com a antítesi al socialisme cientñific o comunisme, que desembocarà en un altre conflicte ( Revolució Soviètica) i així successivament...

Marx analitza aquest darrer. En aquest el conflicte es dóna entre la classe burgesa, o la posseïdora de les forces de producció; i els proletaris. La dinàmica provocarà que el Capitalisme caigui per les seves contradiccions. Tot i això Marx elabora la teoria de la revolució; on detalladament indica els passos a seguir: consciència de classe, revolució, dictadura del proletariat i comunisme.
[edita] L'alienació humana
L'alienació és aquella situació en la qual l'individu queda supeditat a qualsevol altre individu o institució. Marx diferencia entre diferents tipus d'alienació: la de tipus econòmic (provocada pel fet que el treballador no és l'amo del producte que fabrica, i per tant del seu treball); la política (l'estat aliena l'individu en tant que exerceix un poder coactiu sobre ell); i, la religiosa (la religió actua com a "opi del poble" i com a ideologia en tant que no mostra la realitat social i supedita l'individu a la felicitat extraterrenal i a Déu). Altres aportacions de Marx a la sociologia són la teoria del Valor i la Teoria de la ideologia. La primera es fonamenta en el fet que el burgés expropia amb el treballador part del seu treball; justament, el necessari per a augmentar els seus beneficis (la plusvàlua).
La Ideologia és definida per Marx com aquella distorsió de la realitat que pretén reflexar el que no és; justament, allò que fan els burgesos i les religions.
Per Marx, la ideologia dominant en una societat, o superestructura, és producte del mode de producció dominant, o infrastructura econòmica. Es tracta d'una relació dialèctica on la praxi determina la teoria, però la teoria conseqüentment es veu reflectida en la praxi.
La superestructura burgesa capitalista (Estat, Política, Filosofia, Religió, Moral, Art...) és alienadora: respon i defensa els interessos burgesos. És per això que Marx defensa un canvi sobtat, una revolució proletària com a forma de subvertir l'ordre burgès i assolir la societat comunista.
[edita] Socialisme i comunisme
Tots els modes de producció s'han caracteritzat pel mateix conflicte de classes. El materialisme històric descriu la direcció d'aquest procés vers la desaparició de les classes i la instauració del comunisme, després de passar pel socialisme.
En una societat en lluita de classes, l'Estat pretén ser l'intermediari just entre interessos contraposats, però en realitat és l'instrument que la classe dominant utilitza per mantenir la seva posició.
La fase capitalista, presidida per la propietat privada, serà substituïda per la dictadura del proletariat, que eliminarà la forma privada de propietat, i per la societat comunista: una societat sense classes en la qual imperarà la propietat col·lectiva i l'Estat serà abolit. Una societat on "el lliure desenvolupament de cada persona serà condició necessària per al lliure desenvolupament de tots."
La desaparició de les classes socials permetrà a la humanitat viure finalment, en pau, igualtat i llibertat.
[edita] Enllaços externs
Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
Commons. | |
Viccionari. | |
Viquidites. | |
Viquiespècies. | |
Viquillibres. | |
Viquinotícies. | |
Viquitexts. | |
Viquiversitat. |