Abella

De Viquipèdia

Abelles
Osmia ribiflorisOsmia ribifloris
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Apoidea
Families

Andrenidae
Anthophoridae
Apidae
Colletidae
Ctenoplectridae
Halictidae
Heterogynaidae
Megachilidae
Melittidae
Oxaeidae
Sphecidae
Stenotritidae

L'abella (Apis mellifera) és un insecte himenòpter volador de la família dels Àpids. Estan emparentades amb les vespes i les formigues. Viu en ruscs i s'alimenta de pol·len a partir del qual elabora mel i cera. Juga un paper molt important en la pol·linització de les plantes amb flors.

Les abelles tenen una llengua llarga, o glosa que fan servir per obtenir el pol·len de les flors. Posseeixen també petites antenes, formades per tretze segments en els mascles i dotze en les femelles. Tenen dos parells d'ales, amb la parella trasera més petita. La segona parella de potes està adaptat per recol·lectar pol·len i l'apèndix de l'estómac es un fibló que usa per defensar-se.

Existeixen prop de 16.000 especies conegudes d'abelles i s'estima que existeixen al voltant de 30.000 especies en total. Les abelles poden ser solitàries o viure en grans comunitats de diversos tipus.

Les més avançades d'aquest tipus són les colonies, o ruscseusocials, que podem trobar entre les abelles de mel i les abelles sense fibló.

L'apicultura és el conrreu d'abelles per millorar la fecundació en altres conreus de plantes i per a l'obtenció de mel.

Es creu que la socialitat ha evolucionat en forma separada en diferents grups d'abelles.


[edita] Abelles eusocials

Abella liband
Ampliar
Abella liband

Les abelles eusocials viuen en grans ruscs, cada una de les quals poseeix una sola reina junt amb les obreres i els abellots.

El cicle de vida dels abellots comença a la primavera quant la reina desperta de la seva hivernació. En aquest moment la abella reina es la que fa tota la feina porque encara no existeixen abelles obreres. Ella cerca un lloc on construir el niu i construeix els panels de mel. Es també la que s'encarrega de la recol·lecció de nèctar i el pol·len. Les colònies d'abellots moren a la tardor, després de criar una nova generació de abellots reina, les quals sobreviuen individualment en punts amagats. Curiosament, algunes abelles reina busquen refugi de l'hivern en arnes o ruscs d'avelles de mel, on sovint son localitzades mortes durant la primavera per l'apicultors, presumiblement mortes por les abelles de mel.

Amb les abelles de mel, supervivents de l'hivern com a colònia, la reina comença a desouar a l'inverno, preparant-se per la primavera. Això s'activa probablement per la duració del dia i la temperatura. La reina es la única femella fèrtil i deposita els ous dels quals naixeran totes les altres abelles. Amb excepcions com el seu vol d'aparellament o l'establiment d'una nova colònia, la reina extranyament deixa el rusc desprès de que les larves hagin madurat. La reina deposita cada ou en una cel·la preparada per les abelles obreres. L' ou es trenca i es transforma en una petita larva que es alimentada per les abelles infermeres (abelles obreres que mantenen l'interior de la colònia). Passada aproximadament una setmana (depenent de l'especie), la larva és segellada en la seva cel·la per les abelles infermeres. En aproximadament una altra setmana (novament depenent de l'especie), la larva emergeix com una abella adulta.

Tant les obreres com les reines s'alimenten de gelea real durant els primers tres dies de l'estat larvari. Després, les obreres cambien per una dieta de pol·len i nèctar o mel diluida, mentres que aquelles larves elegides per ser reines continuen rebent gelea real. Això causa que la larva es converteixi en pupa més ràpidament a més d'augmentar la mida i desarrollar-la sexualment. Els apicultors, criadors de reines consideren que una bona nutrició durant l'estat larvari es importantíssim per la calitat de les reines criades, sent altres factors importants una bona genètica i un nombre suficient d'aparellaments. Durant els estats larval i pupal, diversos paràssits poden atacar la pupa o la larva i destruir-la o mutar-la.

Les reines no són criades en les típiques cel·les d'empollament horizontals del panel, sinó que les seves cel·les són construïdes per ser de molt mes grans i en posició vertical. Quant la reina acaba la seva etapa d'alimentació larval i es converteix en pupa, es desplaça a una posició cap per avall, des de la qual després es menja la seva cel·la per sortir. Durant la etapa de pupa, les abelles obreres tapen o seguellen la cel·la. Just després de emergir de les seves cel·les, sovint les abelles reines produeixen un so reptant a d'altres reines.

Les abelles obreres són femelles infèrtils. Elles segreguen la cera utilitzada per construir el rusc i son les encarregades de netejar i mantenir-lo net, criar als joves, fer guàrdia i recol·lectar el nèctar i el pol·len.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Abella