Alacant

De Viquipèdia

Alacant
Escut d'Alacant Bandera d'Alacant
(En detall) (En detall)
Localització

Localització d'Alacant respecte del País Valencià Localització d'Alacant respecte de l'Alacantí


Municipi de de l'Alacantí
Vista d'Alacant des del Panoramis.
Vista d'Alacant des del Panoramis.
País País Valencià País Valencià
Gentilici Alacantí, alacantina
Predom. ling. Valencià
Superfície 201,27 km²
Altitud 0 m
Població 
  • Densitat
319.380 hab.
hab/km²
Coordenades 38° 21′ 0″ N 0° 29′ 0″ O
Distàncies 186 km. a València
365 km. a Palma
531 km. a Barcelona
Dirigents:
• Alcalde:

Luis Díaz Alperi (PP)
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Alacantí
Mancom. de l'Alacantí
Alacant
Codi postal 03000-03099
Festes majors Fogueres de Sant Joan
Del 21 al 24 de juny
Dies de mercat Dimarts, dijous i dissabtes
Fira tradicional Del 15 al 31 de gener
Web

Alacant és la segona ciutat més important del País Valencià amb una població de més de 325.000 habitants (2005). La denominació oficial de la ciutat té la forma bilingüe d'Alacant/Alicante, és la capital de l'Alacantí i de la província d'Alacant. Forma una conurbació de més de 430.000 habitants amb Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello. L'àrea metropolitana d'Alacant-Elx té uns 711.000 habitants.

És una ciutat eminentment turística i de serveis. Lingüísticament està fortament castellanitzada, encara més durant els últims anys atès que compta amb un 10% de població estrangera, majoritariament d'Amèrica llatina. L'ús del valencià en aquest territori és petit, ja que poques persones a la capital el parlen normalment, però la majoria saben utilitzar-lo, o al menys l'entenen.

Taula de continguts

[edita] Territori

La ciutat es troba a vores del Mediterrani, en una planura sortejada per una sèrie de tossals i elevacions. La muntanya Benacantil, amb 169 metres d'altura domina la façana urbana en què es troba també el Tossal, la Serra de Sant Julià o Serra Grossa, les llomes del Garbinet i el 'Tossal de Manises'. Entre estes discorren barrancs i tàlvegs, alguns completament ocults pel creixement urbà com les rambles de Canicia, Bon-hivern o Sant Blai-Benalua, altres, de més envergadura, estan canalitzades com la Rambla de les Ovelles o la del Juncaret. Al sud de la ciutat hi ha una zona pantanosa, el Saladar d'Aiguamarga.

En la línia de costa cal assenyalar les platges que són de nord a sud Sant Joan, Albufereta, Postiguet i Aigua Amarga (també coneguda com Urbanova), totes dins de la malla urbana. Entre les platges de l'Albufereta i Sant Joan s'hi troba el Cap de l'Horta, amb nombroses cales: Calabarda, Cantalares, els Jueus, la Palmera.

Hi ha un gran desnivell dins de la mateixa ciutat: mentre que l'Ajuntament està situat a 0 m d'altura i es pren com a referència per a mesurar l'altura de qualsevol punt d'Espanya, hi ha barris al mateix nivell, com Platja Sant Joan, altres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m. Els Àngels a 75 m o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abraça més de 200 km2 i destaca com màxima altura els 1.208 m del Cabeçó d'Or. També hi ha muntanyes de menor altura com Fontcalent amb 428 m. Quant a la hidrografia cal assenyalar les conques del riu Montnegre o Sec i de la Rambla de les Ovelles a més de nombroses rambles de menor conca. Destaca també l'illa de Nova Tabarca, davant del cap de Santa Pola i que forma part del municipi.

[edita] Població

Barris principals d'Alacant
Ampliar
Barris principals d'Alacant

Segons el padró de l'1 de gener del 2004 la ciutat compta amb 316.178 habitants, és la 13a d'Espanya i 2a del País Valencià en població. Al nucli urbà viuen 310.171 habitants i 6.007 en les partides rurals, essent el barri més populós el de les Carolines Altes, amb 19.186 habitants. Vegeu el llista de barris d'Alacant.

El 1900 comptava amb 50.142 habitants que van augmentar lentament fins el 1950, amb 104.222. A partir d'eixe moment el desenvolupament urbanístic va ser espectacular i es superaren els 200.000 el 1975 i els 250.000 el 1983. Amb la democràcia el creixement va ser més lent fins als 272.432 habitants el 1998. Des de llavors l'increment de la immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, essent-ne quasi un 10% d'altres nacionalitats, entre els quals destaquen equatorians amb 4.373, colombians amb 4.366 i argentins amb 3.552.

La conurbació que forma amb els municipis limítrofs de l'Alacantí (Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i El Campello) sobrepassa els 400.000 habitants (405.397 en 2003) i compta cada vegada amb més serveis conjunts com són els transports públics. L'àrea metropolitana Alacant-Elx compta amb 676.237 i és la vuitena d'Espanya.

[edita] Història

[edita] Període romà

Alacant era l'antiga Lucentum, ciutat dels contestans a la província Tarraconense, a la que els romans van donar el dret llatí (ius lati).

[edita] Edat Mitjana

Alacant, la platja, el port i el Mediterrani
Ampliar
Alacant, la platja, el port i el Mediterrani

En virtut del Tractat de Cazola (Sòria 1179) entre Alfons VII de Castella i Alfons II d'Aragó, la frontera meridional per assolir d'Aragó es fixava a la línia que anava des de Biar a Castalla, Xixona i Calp, la qual cosa suposava, que Alacant restava com a zona d'expansió castellana. El 1243 Muhamad ben Hud signà el Pacte d'Alcaràs amb l'infant Alfonso, --desprès Alfons X el Savi de Castella-- i posa el regne mudita de Múrcia sota protectorat castellà. Però el governador d'Alacant, Zayyan ben Mardanis, no acceptà el pacte i es negà a a sotmetre’s a la sobirania castellana, fins que adossament de l’infant Alonso li va obligar a partir cap a Tulis el 1247, data en què s'instaurà la sobirania castellana a Alacant. El 1244 el Tractat d'Almizra havia fixat punt per punt els límits de l'expansió aragonesa i castellana a la línia Biar-La Vila Joiosa. Alacant va quedar per a Castella. Tot i que al principi es va procedir a repoblar la ciutat, la manca de pobladors cristians suficients i raons econòmiques aconsellaren la permanència de la població musulmana.

Entre 1264 i 1266 Alacant romangué immersa en la rebel·lió mudéjar (vegeu Les revoltes d'Al-Azraq a l'Edat Mitjana al País Valencià) que va estendre's pel Regne de Múrcia, la qual cosa va obligar Jaume I "el Conqueridor" a intervenir militarment en ajuda del seu gendre, Alfons X el Savi. Des del principi Alfons X el Savi, tractà d’instal·lar un nombrós grup de cristians, atesa la importància militar i mercantil de la vila, però el procés repoblador fou lent i es perllongà al llarg de tot el segle XIII, encara que és poc conegut, per la desaparició dels Llibres del Repartiment. Els repobladors castellans, catalans, i aragonesos reberen tot tipus de privilegis i franquícies per tal de facilitar el seu assentament. Començant pel Fur Reial (agost 1252), l'organització del govern municipal (bala, jutge, mostassaf, escrivà, repartiment de heretats, dotació d'un extens raval, exempcions fiscals, fixació d'aranzels almoixerifat), impuls del seu port, al que se li va concedir el 1271, juntament amb el de Cartagena, l'exclusivitat d'embarcament vers a Ultramar.

Malgrat tot la repoblació era lenta i el rei es veia forçat a obligar la residència dels beneficiaris de la intervenció militar de Jaume II al Regne de Múrcia aprofitant els problemes successoris castellans. Alacant fou conquerida l'abril del 1296, darrere d'una heroica resistència de l'alcaid de la fortalesa Nicolau Pérez, Jaume II respectà els privilegis i institucions anteriors, encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment després de la incorporació d'Alacant al Regne de València (Sentència Arbitral de Torrelles, 1304, i Tractat d'Elx, 1305). Els Furs de València, regiren en avant la Vila.

El segle XIV fou una etapa de creixement fins els anys quaranta, encara que ja en 1333, la fam es deixà sentir a Alacant, primera senyal de la crisi que s'acostava: la guerra de la Unió (1348), la pesta negra (1348) i la guerra dels dos Peres (Pere I de Castella - Pere IV), entre 1356 i 1366, que al territori alacantí hi tingué un del seus principals escenaris. La vila estigué en poder dels castellans i la seua població emigrà, morí o caigué captiva, restant buida. Amb la pau s'inicià la reconstrucció social i econòmica, encara que els mudèjars pràcticament desaparegueren i els jueus foren una minoria. Pere IV dictà nombroses mesures per tal de restaurar l'economia i la pau social, encara que en 1391 no es va poder evitar l'atac contra els jueus, que van desaparèixer de la societat alacantina.

[edita] Edat Moderna

Durant el segle XV Alacant continuà creixent i una pròspera agricultura orientada devers l'exportació (vi, fruits secs, espart) impulsaren un notable desenvolupament del port i d'una classe mitjana que controlava el govern municipal. L'únic conflicte bèl·lic fou la guerra amb Castella de 1430, de conseqüències menors que les anteriors. La població continuà creixent i el 1510 era la cinquena del regne. Aquest progrés va servir de justificació a Ferran el Catòlic per a enlairar-la del rang de vila al de ciutat en 1490.

Des de l'obtenció del títol de ciutat el desenvolupament institucional econòmic i demogràfic d'Alacant és palpable. El seu port es va convertir durant l'Edat Moderna en el més important de l'Antic Regne de València, i va propiciar l'assentament de colònies de comerciants estrangers que van imprimir gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'embassament de Tibi a finals del segle XVI va permetre d'assegurar les produccions de la propera horta, de les que el raïm -i conseqüentment el vi - s'erigí en el producte més remunerador junt amb la barrella, l'espart i els fruits secs. El port a més a més es convertí en un excel·lent punt d'eixida de les llanes castellanes i en un eficaç redistribuidor d'alguns productes colonials i de saladures arribats des del nord d'Europa.

El desenvolupament econòmic va permetre a Alacant arrebatar a Oriola, el 1647, la capital de la Batlia meridional valenciana i, ja el 1785, la creació d'un Consolat del Mar independent del de València. Alacant fou objectiu militar en tots els conflictes bèl·lics. Així, va ser pràcticament destruïda el 1692 per l'esquadra francesa que comandava l'almirall D'Estreès, i durant la Guerra de Successió l'ocuparen alternativament austriacistes i borbònics. La voladura parcial del Castell de Santa Bàrbara pel cavaller d'Asfeldt va determinar l'eixida dels aliats de la ciutat i el triomf borbònic en aquesta banda del regne valencià. La guerra del francès va deixar-hi les seues seqüeles com a conseqüència de la crisi de subsistència i de les despeses militars que exigí, i això que les tropes franceses no aconseguiren ocupar-la.

[edita] Època Contemporània

El tarannà obert i liberal dels alacantins es va fer palès al llarg del segle XIX i d'això hi ha sobrades mostres: goig popular per la Constitució de Cadis i la desaparició de la Inquisició, grans dificultats per a conformar un batalló de voluntaris reialistes el 1824 per a reprimir els liberals, rebel·lió de Pantaleón Boné el 1844, recolzament a la Vicalvarada (1854) i al pronunciament de setembre de 1868 que donà pas al sexenni revolucionari que enllumenaria la I República Espanyola. El primer club republicà s'obrí a Alacant pels volts del novembre de 1868; aquesta tendència política triomfà a les eleccions municipals de 1870.

La província d'Alacant va nàixer com a tal a les Corts liberals de 1822. Trenta anys desprès s'inauguraven les obres del ferrocarril Madrid-Alacant, culminades el 1858 amb l'enllaç d'Alacant i Almansa. El trànsit del segle XIX al XX mostra un lent creixement de la població a l'elevat nombre d'immigrants i a l'alt índex de mortalitat, producte de la crisi de subsistències i les freqüents epidèmies.

[edita] Segle XX

Durant el període 1920-1935 l'economia alacantina es va decantar devers la indústria, restant l'agricultura sumida en una segona crisi. Les eleccions generals de febrer del 1936 donaren el triomf a Alacant al Front Popular i la guerra civil desencadenada per la rebel·lió militar de juliol del 1936 va fer que la ciutat suportés les conseqüències de manera tràgica.

A l'inici de la guerra, el bàndol sublevat fracassà un intent de posar-la a setge des d'Oriola i d'altres poblacions del Baix Segura. Un altre succés d'importància va ser l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera, que es trobava a la presó d'Alacant. Tanmateix, la ciutat va ser escenari de 71 bombardejos sobre la població civil que van causar la mort a 481 persones i l'enderrocament de 705 edificis. El pitjor atac fou realitzat pel bombardeig d'avions italians Savoia el migdia del diumenge 25 de maig de 1938, on moriren més de 300 persones, en gran part dones i nens que es trobaven fent cua al Mercat Central. La majoria dels historiadors actuals experts en la Guerra Civil Espanyola coincideixen a equiparar-ho amb la massacre de Guernica.

No obstant això, la ciutat es va mantenir fidel a la República fins el darrer instant, i era objecte de l'estratègia de debilitament psicològic com, per exemple, el llançament de pa blanc envoltat de lemes feixistes en època de fam. En ser la darrera població a caure en mans de les tropes del general Franco, al seu port es visqueren escenes dramàtiques entre els que esperaven bucs per a sortir cap a l'exili. Al capvespre del 30 de març de 1939, entraven a la ciutat les unitats de la Divisió Littorio, comandada pel general Gambarà, amb una desfilada visiblement ostentosa davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat.

El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997.
Ampliar
El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997.

La repressió subseqüent fou notable, principalment quan es considerà la ciutat i província com a "roja" i perillosa, veient-se obligades les mateixes autoritats del règim a combatre aquest sentiment. La dècada dels seixanta contemplà el fenomen del desenvolupament econòmic i el creixement demogràfic, encara que a nivell polític l'estroncament era evident. La mort del general Franco el novembre de 1975 i el conseqüent adveniment de la democràcia marquen, de manera clara, l'avenir de la ciutat.

El 19 d'octubre de 1982 queien 220 mm a la ciutat, un nou rècord de pluja en menys de 24 h que va causar nombroses pèrdues materials. La Rambla de les Ovelles arribaria als 400 m³/s el seu récord històric i sembaria el caos al barri de Sant Gabriel, amb dos morts, el que va motivar que després de la riuada fora canalitzat. El 30 de setembre de 1997 es torna a batre el rècord de pluja amb 270 mm i la ciutat va sofrir les pitjors inundacions de la seua història, amb quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris com Platja Sant Joan o Sant Agustí van alcançar-se més d'un metre. Les pèrdues econòmiques van ser molt quantioses, sobre tot al centre de la ciutat i les platjes el que va motivar un gran pla de defensa anti-riuades, l'efectivitat del qual encara s'ha de provar.

[edita] Clima

Alacant compta amb un clima mediterrani àrid, amb temperatures suaus al llarg de l'any i pluges escasses, concentrades en els períodes equinoccials. Les temperatures oscil·len entre els 16,8º i 6,2º de gener i els 30,6º i 20,4º d'agost, sent la temperatura mitjana anual de 17,8º, comptant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40º. L'oscil·lació tèrmica diària és molt xicoteta degut la influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15º. Quant a l'oscil·lació anual, aquesta és també reduïda, per la qual cosa els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent setembre i octubre els mesos més plujosos a causa de les pluges torrencials causades per la gota freda, que poden aconseguir més de 200 mm en 24 h causant severes inundacions. Aquesta irregularitat és el que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.

Els rècords de temperatura màxima a Alacant són 41,4º el 4 de juliol de 1994, 41,2º el 12 de juliol de 1961 i 40,4º el 18 d'agost de 1949. Els de temperatura mínima són -4,6º el 12 de febrer de 1956 i -2,6º el 3 de gener de 1971 i el 26 de desembre de 1962. Els rècords de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del 30 de setembre de 1997 i els 220,2 mm del 19 d'octubre de 1982.

Observatori d'Alacant (Ciutat Jardí)
1971-2000 gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des TOTAL
Temp. màxima (ºC) 16,8 17,8 19,2 20,9 23,6 27,2 30,1 30,6 28,4 24,4 20,4 17,6 23,1
Temp. mínima (ºC) 6,2 7,0 8,2 10,1 13,3 17,1 19,7 20,4 17,8 13,7 10,0 7,3 12,6
Precipitacions (mm) 22 26 26 30 33 17 6 8 47 52 42 26 336


[edita] Festes

Les Fogueres de Sant Joan, són les festes majors d'Alacant, d'Interès Turístic Internacional, on es planten les fogueres, monuments satírics de cartó-pedra i fusta, cremant-se la Nit de Sant Joan. La festa compta amb la seua reina, la Bellea del Foc elegida entre les que van ser 'Belleses' de cadascún dels 85 districtes.

Destaca també la Setmana Santa alacantina, amb més de 30 confraries que realitzen les seues desfilades processionals des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Déu de la Soledat de Salzillo. Les processons més conegudes són la del Diumenge de Rams (La burreta) en què participen tots els ciutadans i la de la Santa Creu, en dimecres, amb més de 1.000 comfrares i quatre passos, sent el més valuós el del Davallament.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Alacant