Àustria

De Viquipèdia

Republik Österreich
Bandera d'Àustria Escut d'Àustria
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització d'Àustria
Idiomes oficials Alemany (regionalment també el croat, l'eslovè i l'hongarès)
Capital Viena
48° 12' N, 16° 21' E
Ciutat més gran Viena
Govern República democràtica
Heinz Fischer
Wolfgang Schüssel
Superfície
 - Total
 - Aigua(%)

83.871 km² (113è)
1,3
Població
 - Estimació 2005
 - Cens 2001
 - Densitat

8.206.524 (86è)
8.032.926
97 hab/km² (78è)
Moneda Euro (EUR)
Fus horari
 - Estiu (DST)
CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Independència
Tractat de l'Estat d'Àustria

27 de juliol de 1955
Himne nacional Land der Berge, Land am Strome
Domini internet .at
Codi telefònic +43
Gentilici Austríac, austríaca
1 Abans del 2002 el xíling austríac.

Àustria (en alemany Österreich [ˈøːstɐraiç]) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea.

Taula de continguts

[edita] Història

Àustria és dels estats més antics d'Europa i el seu origen és de terra fronterera dels germànics, l'Ostmark.

Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seua dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors d'Alemanya. Des del segle XVII la política austríaca es va dirigir més a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansió per terres hongareses. Les invasions napoleòniques van dur a terme aquest estat.

Al congrés de Viena de 1815, quan es va refer Europa després de les guerres napoleòniques, va nàixer l'Imperi Austríac que en 1867 es va transformar en l'Imperi Austrohongarès, conjunt multiètnic que va dirigir fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapçalat per l'emperador Carles I, nebot-nét de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexionà Bòsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial.

L'Imperi Austrohongarès es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nàixer la República d'Àustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Àustria tornà a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Unió Europea després d'un referèndum que va ser favorable a l'adhesió.

[edita] Política

Àustria és una república federal i democràtica governada segons una constitució elaborada el 1920 que s'ha anat modificant posteriorment.

El poder executiu és exercit pel president, que s'escolleix per sufragi universal cada sis anys, i pel consell de Ministres que dirigeix un canceller, designat pel president per a un període no superior a quatre anys.

[edita] Subdivisió administrativa

Àustria es divideix en nou länder o estats federats:

Català Alemany
Estat Capital Land Hauptstadt
1 Burgenland Eisenstadt Burgenland Eisenstadt
2 Caríntia Klagenfurt Kärnten Klagenfurt
3 Baixa Àustria Sankt Pölten Niederösterreich Sankt Pölten
4 Alta Àustria Linz Oberösterreich Linz
5 Salzburg (estat) Salzburg Salzburg (Land) Salzburg
6 Estíria Graz Steiermark Graz
7 Tirol Innsbruck Tirol Innsbruck
8 Vorarlberg Bregenz Vorarlberg Bregenz
9 Viena (estat) Viena Wien (Land) Wien
Estats d'Àustria


[edita] Geografia

Mapa d'Àustria (en castellà)
Ampliar
Mapa d'Àustria (en castellà)

La major part del territori d'Àustria es troba dins de la secció oriental dels Alps que arriben a altures de més de 3.000 metres. La població es concentra en les valls dels rius entre els quals destaca el Danubi, que entra a Àustria per Passau, a la frontera amb Alemanya; passant per Linz i Viena, fins a Bratislava, a la frontera amb Eslovàquia. Per la frontera amb Alemanya arriba l'Inn, que passa per Innsbruck, i té com a afluent principal el Salzach, que passa per Salzburg.

El llac Constança és el mes gran del país i forma la frontera occidental amb Alemanya i Suïssa.

[edita] Economia

Article principal: Economia d'Àustria

L'economia austríaca està definida pel seu caràcter social de mercat, amb empreses privades i públiques. Les activitats bàsiques s'han nacionalitzat després del final de la Segona Guerra Mundial. Àustria és un dels països més pròspers i desenvolupats d'Europa.

El principal soci comercial del país és Alemanya.

L'euro és la moneda oficial d'Àustria.

[edita] Demografia

Àustria té una població total de 8.150.835 habitants (97 hab/km²). Al voltant del 65% de la població és urbana.

El país es composa d'una barreja ètnica variada, llegat dels temps de l'Imperi Austrohongarès, que inclou un important nombre de croats i magiars.

Després del final de la Segona Guerra Mundial, la immigració va tornar a esdevenir important, sobretot amb l'arribada de turcs.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Àustria


Portal UE Unió Europea (UE) Bandera de la Unió Europea

Estats membre: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburg | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | Suècia | República Txeca | Xipre

Estats que hi ingressaran l'1 de gener de 2007: Bulgària | Romania
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Hercegovina | Montenegro | Sèrbia


 
Estats d'Europa
Albània Albània | Alemanya Alemanya | Andorra Andorra | Armènia Armènia2 | Àustria Àustria | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bèlgica Bèlgica | Bielorússia Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina | Bulgària Bulgària | Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà | Croàcia Croàcia | Dinamarca Dinamarca | Eslovàquia Eslovàquia | Eslovènia Eslovènia | Espanya Espanya | Estònia Estònia | Finlàndia Finlàndia | França França | Geòrgia Geòrgia1 | Grècia Grècia | Hongria Hongria | Irlanda Irlanda | Islàndia Islàndia | Itàlia Itàlia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Letònia Letònia | Liechtenstein Liechtenstein | Lituània Lituània | Luxemburg Luxemburg | Macedònia República de Macedònia | Malta Malta | Moldàvia Moldàvia | Mònaco Mònaco | Montenegro Montenegro | Noruega Noruega | Països Baixos Països Baixos | Polònia Polònia | Portugal Portugal | Regne Unit Regne Unit | Romania Romania | Rússia Rússia1 | San Marino San Marino | Sèrbia Sèrbia | Suècia Suècia | Suïssa Suïssa | Txèquia Txèquia | Turquia Turquia1 | Ucraïna Ucraïna | Xipre Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.