Elies Rogent
De Viquipèdia
Elies Rogent i Amat (Barcelona 1821-1897). Arquitecte. Va cursar estudia a l'Escola d'Arquitectura de Madrid iva ser director de l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona a partir de 1871.
Admirador de Eugène Viollet-le-Duc, va transmetre la seva marcada devoció per l'arquitectura neomedieval, en la seva activitat docent. Va estar professor de Doménech i Muntaner i d'Antoni Gaudí, de qui va dir al signar el seu títol d’arquitecte “He aprovat a un boig o a un geni”.
Al 1887, l’alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, li encarrega la direcció d’obres de l'Exposició Universal de 1888. Per tirar endavant aquest projecte fa canvis molt importants sobre el projecte original de Josep Fontseré i aconsegueix que el projecte es realitzi en un temps record amb l’ajut d’un dels seus deixebles, en Lluís Domènech i Muntaner.
Entre les seves principals obres destaquen:
- La presó de Mataró (1863), primer edifici carcerari construït segons el concepte panóptico, ideat pel filòsof anglès Jeremy Bentham al segle XVIII.
- El pantà de Vallvidriera (1865)
- La casa Arnús (1868), al Passeig de Gràcia (Barcelona)
- La casa Almirall (1870) al carrer Pelai (Barcelona)
- La Universitat de Barcelona (1873) amb clara influència medieval
- El Seminari Conciliar (1879)
- El Museu de Cera (1882)
- Es també autor de la restauració dels claustres de Sant Cugat del Vallès (1852) i Montserrat (1854), així com la reconstrucció del monestir de Ripoll (1886).