Despotat de Grècia

De Viquipèdia

El Despotat de Grècia fou un efímer estat independent sorgit vers el 1204 quant els croats van ocupar Constantinoble i alguns governadors van quedar de fet independents. Un d’aquestos fou Lleó Sguros, que va quedar com a dèspota de Tessàlia i el Peloponès. Aviat va perdre els seus territoris del nord (Tessàlia) enfront del rei de Tessalònica Bonifaci de Montferrato, després de ser derrotat a les Termòpiles, i es va retirar cap al sud vers on marxaren els senyors llatins Guillem de Champlitte i Godofred de Villehardouin, que vers el 1206 van entrar a Beòcia i van ocupar Tebes sense lluita (els grecs es van refugiar a la fortalesa i hi van restar fins el 1209); després van seguir fins Atenes (al Àtica) i l’illa d'Eubea o Negroponte. Una part del Peloponès es va sotmetre al dèspota Miquel d'Epir, i Sguros nomes dominava el Peloponès oriental i potser el del sud. Envaït el Peloponès per Guillem i Godofred el 1207, la part que s’havia sotmès a Epir fou dominada després d’una batalla i va quedar en poder de Guillem i la part sud fou conquerida sense massa problemes per Godofred. Sguros va restar en possessió de la part oriental, amb Argos, Nàuplia i Corint com a principals dominis. Des llavors Sguros fou tirà (títol polític semblant a dèspota, sense les connotacions actuals) d'Argos i Nàuplia. Vers el 1211 Guillem va entrar a Nàuplia.