Califat de Còrdova

De Viquipèdia

El Califat de Còrdova, també conegut com Califat Omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou proclamat per Abd al-Rahman III en el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd al-Rahman I en el 756.

Abd al-Rahman III considerà adient la seua autoproclamació com a califa, és a dir, com a cap polític i religiós dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca omeia), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular i la creació del Califat Fatimí en Egipte oposat als califes abbàssides de Bagdad. Per tal de realçar la seua dignitat i a imitació d'altres califes anteriors edificà la seua pròpia ciutat palatina: Medina Azahara.

La proclamació tenia un doble propòsit. Per una banda, en l'interior, els omeies volien reforçar la seua posició. Per altra, en l'exterior, a l'objecte de consolidar les rutes marítimes per al comerç en la Mediterrània, garantint les relacions econòmiques amb Bizanci i assegurar el subministrament d'or.

Després de la presa de Melilla en 927, a mitjans del segle X els omeies controlaven el triangle format per Algèria, Siyimasa i l'oceà Atlàntic. El poder del califat s'estenia també cap al nord, i cap a 950 el Sacre Imperi Romanogermànic intercanviava ambaixadors amb Còrdova. Alguns anys abans, Hugo d'Arles solicitava salconduits per tal que els seus vaixells mercants pogueren navegar per la Mediterrània, donant idea, per tant, del poder marítim que ostentaven. En el nord de la península Ibèrica els xicotets regnes cristians es convertiren en possessions feudals del Califat, a qui reconeixien superioritat i arbitratge, sofrint gravoses imposicions a canvi de la pau.

Els aspects de desenvolupament cultural no són menys rellevants, sobretot rere l'arribada al poder del califa Alhakén II a qui se li atribueix la fundació d'una biblioteca que hauria assolit els 400.000 volums. Tal volta això va provocar l'assumpció de postulats de la filosofia clàssica -tan grega com llatina- per part d'intel·lectuals de l'època com foren Ibn Masarra, Abentofain, Averrois i el jueu Maimònides, encara que els pensadors destacaren, sobretot, en medicina, matemàtiques i astronomia.

Taifes a l'any 1031.
Ampliar
Taifes a l'any 1031.

És l'etapa política de la presència islàmica en la península Ibérica de major esplendor, encara que de curta durada ja que en la pràctica acabà en el 1010 amb la fitna o guerra civil pel tron que es desencadenà entre els partidaris de l'últim califa legítim Hixán II, i els successors del seu primer ministre o hayib, Almansor. En el transfons també existien problemes amb l'excessiva pressió fiscal necessària per tal de finançar el cost dels esforços bèl·lics.

Oficialment, no obstant, el califat seguí existint fins l'any 1031, en què fou abolit donant lloc a la fragmentació de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com Taifes.

[edita] Califes de Còrdova


Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.