La plaça del Diamant
De Viquipèdia
La plaça del Diamant | |
Dirigida per | Francesc Betriu |
Escrita per | Francesc Betriu Mercè Rodoreda |
Intèrprets | Sílvia Munt Diane Keaton Caron Kane Paul Simon |
Produïda per | |
Distribuïda per | |
Data d'estrena | 1982 |
Duració | |
Llengua | Català |
Pressupost | |
Pàgina IMDb (anglès) |
La plaça del Diamant és una novel·la de l'escriptora Mercè Rodoreda. Considerada per la crítica com la seva obra principal, la novel·la s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduïda a més de vint idiomes.
Taula de continguts |
[edita] L'obra
Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la guerra civil, narra la història de la Natàlia, una jove com d'altres de la seva època, que accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. Arriba a acceptar que li canviïn el nom pel de Colometa.
Aquesta resignació acaba amb l'arribada de la guerra. La Natàlia es rebel·la per fi contra tot allò que considera injust. Al final de la novel·la deixarà de ser la Colometa per convertir-se en la senyora Natàlia. Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants.
Com d'altres novel·les de l'autora, La plaça del Diamant juga amb els símbols. Els coloms que la protagonista cria a casa seva serveixen a Mercè Rodoreda d’element simbòlic per anar mostrant l'evolució a la vida de la Natàlia. A mesura que la seva vida es va quedant sense il·lusions els coloms del colomar van marxant o es van morint. Alliberant els coloms, la Natàlia s'allibera també d'una part del seu passat.
Fent servir com a recurs expressiu el monòleg, Mercè Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments més profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, Mercè Rodoreda utilitza un cert grau d’humor, adient també al caràcter de la Natàlia.
[edita] Natàlia/Colometa
La novel·la se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. Igual que les altres dones, la Colometa veurà marxar i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.
Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa aquí el seu especial homenatge.
[edita] Adaptacions
La plaça del Diamant fou portada al cinema l'any 1982 pel director Francesc Betriu. Sílvia Munt va ser la encarregada de fer de la Colometa, mentre que Lluís Homar va ser en Quimet. Posteriorment se'n va realitzar una adaptació per a la televisió.
La novel·la també ha estat portada al teatre. L'any 2004, Montserrat Carulla, Rosa Renom i Mercè Pons es van encarregar d'interpretar les diferents etapes de la vida de la Colometa.
[edita] Premis
[edita] Guanyats
- Premi CEC a millor Actriu - Sílvia Munt