Rei Salomó
De Viquipèdia
El Rei Salomó és una de las principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saülk, David i Salomó. David i Betsabè van tenir un fill, Salomó, que fou el successor del seu pare en el tron d'Israel. Podríem dir que el regnat de Salomó va ser el més esplendorós dels tres. Aprofitant ujna època de poau al seu territori, es dedicà a la construcció de grans obres per tot el país: palaus, magatzems, quadres per als animals; desenvolupà el comerç internacional amb Àsia, Àfrica i Aràbia i posà en marxa la indústria del ferro i el coure que s'extreien de la mar Morta i de la peníonsula del Sinaí. Però la seva gran obra va ser la construcció d'un magnífic temple, on es guardaria l'Arca de l'Aliança, a Jerusalem. A més de ser important per la construcció mdel primer temple del poble d'Israel, va destacar per la seva saviesa. Home just i de gran bondat va resoldre casos complicats que li eren presentats pels seus súbdits. És el més famós el de les dues dones que pretenien ser la mare d'un mateix fill. Aquest passatge de la Bíblia (1Re 3, 16-28) relata el fet que dues dones discutien davant salómó pel nen que era viu, després que una de les criatures morí mentre dormien. Italic textJo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa que nosaltres dues. Una nit, el fill d'aquesta dona va morir (...) Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se'l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però, en fer-se de dia, m'hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut (...).
Llavors Salomó va dir: Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra, però la mare veritable va respondre al reu: "No, Senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu".
Aleshores Salomo es va adonar que la vertadera mare era la que va negar-se a que el rei matés la criatura. Aquest judici es va escoltar a tot el país d'Israel, i el poble va reconèixer la saviesa divina que Salomó teniar per a fer justícia. Salomó va regnar durant quaranta anys, i a la seva mort fou sepultat amb el seu pare David. Un passatge d'aquest llibre dels reis que ha tingut prou ressò és la visita que va rebre de la reina de Saba. Una dona enigmàtica que va voler seduir-lo amb les seves riqueses: espècies aromàtiques, or i pedres precioses. Es va presentar a Salomó i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament i aquest va respondre totes i cadascuna de les qüstions que li va anar presentat. No hi hagué res que desconegués i no pogués resoldre (1Re 10, 1-13).