Província de Novosibirsk

De Viquipèdia

Новосиби́рская о́бласть
(Novosibírskaia óblast)
Bandera de la província de Novosibirsk
Informació
Capital: Novosibirsk
Població

 - Total
 - Densitat de població


2.692.251 h. (2005)
45 hab/km²

Superfície 178.200 km²
Governador Víktor Tolokonski
Idioma oficial Rus
Lloc web Govern
Mapa de la província de Novosibirsk dins de Rússia

La província de Novosibirsk (en rus Новосиби́рская о́бласть, transliterat Novosibírskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia. La capital és la ciutat de Novosibirsk, la tercera de Rússia després de Moscou i Sant Petersburg.

Està situada al sud-est de la planura occidental de Sibèria, als peus de les muntanyes de Salaïr, entre els rius Obi i Irtix. Limita a l'oest amb la província d'Omsk, al nord amb la de Tomsk i a l'est amb la de Kèmerovo. La frontera sud i sud-oest la formen el territori de l'Altai i l'estat sobirà del Kazakhstan. El territori provincial fa més de 600 km d'oest a est, i més de 400 km de nord a sud. El terreny és majoritàriament pla; al sud hi predominen les estepes; al nord, grans extensions de bosc amb un bon nombre de zones pantanoses. Hi ha molts llacs i estanys, els més grans dels quals (com el Txani, el Sartlan i l'Ubínskoie) es troben al sud. La major part dels rius pertanyen a la conca de l'Obi, molts dels quals moren en els llacs i estanys esmentats.

Segons el cens del 2002, els russos hi són l'ètnia majoritària (2.504.147). Els segons en importància són els alemanys (47.275). També s'hi troba població ucraïnesa (33.793), tàtara (27.874), kazakh (11.691), bielorussa (8.380), armènia (7.850), àzeri (7.366), txuvaix (4.147) i d'algunes nacionalitats més. Hi ha 30 districtes i 14 ciutats.


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk1 | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk2 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka3 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia | Evènkia1 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia3 | Nenètsia | Taimíria1 | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia2
  1. L'1 de gener del 2007, els districtes autònoms d'Evènkia i Taimíria s'incorporaran al territori de Krasnoiarsk.
  2. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  3. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga