MS DOS
De Viquipèdia
Principals sistemes operatius |
BSD |
FreeBSD - NetBSD |
OpenBSD - DragonFly BSD |
PC-BSD |
GNU/Linux (Llista) |
Debian - Fedora |
Gentoo - Mandriva |
Red Hat - Slackware |
SuSE - Ubuntu |
Mac OS |
Sistema 6 - Sistema 7 |
Mac OS 8 - Mac OS 9 |
Mac OS X -.0 -.1 -.2 -.3 -.4 |
MS-DOS - Microsoft Windows |
3.x - 95 - 98 - Me |
NT - 2000 - XP - 2003 - XP 64 |
Vista - Live - Mobile |
Altres |
AmigaOS - BeOS - Haiku OS |
OS/2 - QNX |
Palm OS |
Solaris - UNIX |
MVS - OS/400 - VMS |
ReactOS |
MS-DOS (Microsoft Disk Operating System) és un sistema operatiu comercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i compatibles, utilitzat sobretot durant la dècada dels 80 i primera meitat dels 90.
Les ordres s'introdueixen en mode text, des d'una línia de comandaments.
[edita] Història
MS_DOS té l'origen en el QDOS (Quick and Dirty Operating System) sistema operatiu escrit per Tim Paterson per a la Seattle Computer Products i comercialitzat sota la denominació 86-DOS. Es va dissenyar com a un clon a curt termini del sistema operatiu CP/M, per a donar més compatibilitat amb la base instal·lada existent de programes comercials com WordStar i dBase. Quan IBM va encarregar a Microsoft un sistema operatiu per a l'aleshores novedós IBM PC, Microsoft es va veure incapaç de complir els terminis i va comprar QDOS als seus propietaris, sortint al mercat en dues versions: PC-DOS (versió de IBM) i MS-DOS (versió de Microsoft).
El MS-DOS va ser el producte clau en la transformació de Microsoft des dels seus origens als anys 70 com a proveidor especialitzat en llenguatges de programació fins el seu actual estat com a gegant a l'indústria de l'informàtica. Precisament els ingressos per les vendes de MS-DOS (particularment mitjançant contractes exclusius amb marques, demostrades com a il·legals als Estats Units més tard) van fer possible un creixement espectacular de la companyia. De fet, fins a la sortida de Windows 95 els ingressos de MS-DOS eren superiors als de Windows.
Amb el temps MS-DOS va imitar altres sistemes operatius; MS-DOS 2.0 va introduïr característiques de UNIX com els subdirectoris i la redirecció d'entrada i sortida d'ordres i tuberies.
MS-DOS no és multiusuari o multitasques, però es van fer molts intents per afegir-li aquestes capacitats en un futur. Molts programes van usar la tècnica d'eliminar i quedar-se resident o TSR (Terminate and Stay Resident) i altres funcions normalment indocumentades per proporcionar aplicacions pop up incloent el popular Sidekick de Borland. Entorns afegits com DesqView van intentar proporcionar característiques multitasca, aconseguint cert grau d'èxit al combinar-se amb l'administració de memòria del maquinari del processador Intel 80386.
Després de l'aparició de l'Apple Macintosh el 1984, el públic es va interessar per l'interfície gràfica d'usuari o GUI (Graphical User Interface), tot i que el primer entorn gràfic va ser el Alto de Xerox el 1973, basat en un sistema operatiu propi. Molts programes van crear les seves propies interfícies gràfiques, com el Microsoft Word per DOS, XTree i el Norton Shell. Tot i així, això exigia duplicar esforços i no proporcionava massa consistència, el que va fer crear entorns GUI complets.
Així, IBM i Microsoft es van alïar en un projecte anomenat OS/2, originalment una versió en mode protegit de MS-DOS sense una GUI (s'afegiria en versions posteriors), però Microsoft va abandonar el projecte molt ràpidament per concentrar els seus recursos amb Windows. Per la seva part, Digital Research va crear l'entorn GEM sense guanyar massa popularitat. Finalment, tant l'OS/2 com el GEM es van abandonar, sembla ser per contractes d'exclusivitat de Microsoft amb venedors de maquinari d'ordinadors. En teoria, fins el Windows 95, Windows no era un sistema operatiu, sino una GUI o capa que s'interposava entre l'usuari i el MS-DOS per facilitat el seu ús.
Actualment, MS-DOS s'ha substituit per la família de sistemes Windows de Microsoft, tot i així es pot usar la línia d'ordres del sistema.
Les primeres versions de Windows podien executar programes per a MS-DOS. Les últimes versions de DOS "exteses" usaven el mode protegit. Des del Windows NT, el Windows s'executa independentment del DOS però inclouen una part important de l'antic codi que es pot executar en màquines virtuals.
[edita] Versions
- 1.0 Alliberat el 1981 com a complement del IBM-PC. Primera versió de DOS. Suporta 16 Kb de RAM, disquets de 5,25 polzades d'una sola cara de 160 Kb.
- 1.1 Corregits molts errors, suporta diskets de doble densitat de 320 Kb.
- 2.0 Complement del IBM XT alliberat al 1983. Més del doble de noves ordres, suport de disc dur, molt petit (al voltant de 5 MB).
- 2.1 Complement del IBM PCJr. Afegides algunes noves funcionalitats
- 3.0 Dissenyat per a suportar el nou maquinari del IBM-AT. Afegides algunes característiques de xarxa d'àrea local LAN
- 3.1 Afegides més característiques i suport LAN
- 3.2 Afegit suport per als disquets de 3.5 polzades i 720 Kb de capacitat
- 3.3 Afegit suport per als nous disquetes de 3.5 polzades i alta capacitat (1.44 MB) dels PS/2 de IBM. Capacitat per a crear particions de disc superiors a 32 MB. Nous caràcters internacionals afegits amb suport per a 17 paísos. Suport per 4 ports sèrie (abans només eren 2). Incorporació de l'ordre "Files" per a poder obrir fins a 255 fitxers de forma simultània
- 4.0 Afegit shell DOS, algunes millores i correccions
- 5.0 Alliberat el 1991, inclou més característiques d'administració de memòria i eines per a suport de macros, millora de l'intèrpret d'ordres o shell
- 6.X Suport per a Microsoft Windows, desfragmentació de disc, compressió de fitxers, còpies de seguretat, antivirus, Memmaker, etc.