Carles de Viana
De Viquipèdia

Carles de Viana ( Peñafiel 1421 - Barcelona 1461 ), príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana i rei titular de Navarra (1441-1461), duc de Gandia (1439-1461).
[edita] Orígens familiars
Nasqué a Peñafiel el 29 de maig de 1421 sent el fill primer de l'infant Joan d'Aragó, i futur rei de la Corona d'Aragó, i la seva primera esposa, la reina Blanca I de Navarra.
[edita] Núpcies i descendents
El 30 de setembre de 1439 es casà amb Agnès de Cleves. D'aquest matrimoni no tingueren fills.
A la seva mort estava promès amb Caterina d'Aragó, filla del rei Eduard I de Portugal.
Carles de Viana tingué diversos fills il·legítims:
- Anna de Navarra (?-1477), casada el 1471 amb Lluís de la Cerda duc de Medinaceli
- Felip de Navarra (1456-1488), arquebisbe de Palerm
- Joan Alfons de Navarra (1459-1529), bisbe d'Osca
[edita] El problema navarrès
Pel casament de Blanca I amb l'infant Joan d'Aragó s'establí que el fill gran mascle comú del matrimoni heretaria el Regne de Navarra a la mort de la reina. Així Carles en néixer fou nomenta príncep de Viana, títol designat a l'hereu, i fou reconegut com a tal per les Corts de Navarra. Però el 1441, amb un pare i fill enemistats, Joan d'Aragó decidí excloure'l de la successió i ell continuà èssent rei de Navarra, mentre Carles tan sols rebia el títol de lloctinent del regne.
Les relacions entre pare i fill encara passaren per moments més dificils, sobretot a partir del nou casament del príncep Joan el 1447 amb Joana Enríquez, que aviat li donà un nou hereu al futur comte-rei català, Ferran el Catòlic.
Així doncs esclatà la Guerra civil navarresa entre els Agramontesos, partidaris de Joan d'Aragó, i els Beamontesos, partidaris de Carles, que a partir d'aquell moment l'anomenaren Carles IV de Navarra. El 1452 s'enfrontaren a Aibar (Navarra) on Carles rebé l'ajuda de Joan II de Castella, però fou derrotat i fet presonar cosa que propicià que fos desheredat.
Un cop alliberat Joana Enríquez conspirà contra ell i Carles fugí del país per prendre refugi a Nàpols a la cort del seu oncle Alfons el Magnànim. El 1458 amb la mort d'Alfons el príncep Joan es convertí en rei d'Aragó amb el nom de Joan II d'Aragó. Aquest li concedí el títol de rei de Nàpols i Sicília però Carles els refusà, retornant a Navarra l'any següent.
Al seu retorn a Navarra Carles fou novament empresonat però les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan II alliberar el seu fill. Carles fou nomenta governador de Catalunya.
El 23 de setembre de 1461 el príncep de Viana morí a Barcelona víctima de problemes de salut, però amb la sospita popular d'un possible enverinament promogut per Joana Enríquez.
Precedit per: — |
Rei titular de Navarra 1441–1461 |
Succeït per: Blanca II |
Precedit per: Joan II el Gran |
Duc de Gandia 1439–1461 |
Succeït per: Ferran II el Catòlic |