Detectors
De Viquipèdia
Detectors fou un grup de Rock català, creat el 1981 i dissolt el 1993.
Taula de continguts |
[edita] Components
- Joan Calduch (Guitarra i veus)
- Magda Cruelles (Veus)
- Xavier Homet (Baix)
- Josep Pons (Bateria)
- Nando Cortés (Teclats)
[edita] Història
Els origens del grup cal buscar-los a Molins de Rei, població del Baix Llobregat. Joan Calduch i Nando Cortés, amics des de petits, havien parlat diversos cops de fundar un grup de Rock. Tots dos tocaven la guitarra i havien llogat un garatge a prop d'una coneguda discoteca. El Xavier Homet va conèixer al Joan tornant de Barcelona amb tren, d'on tornava de comprar cordes de guitarra. De seguida es van fer amics i acordaren veure's aviat per fundar un grup. El Xavier havia tocat en diversos grups anteriors i també col·laborat amb una companyia de Teatre, tocant el baix en l'obra Godspell i fent una gira que els va dur per Catalunya i València.
El grup no va començar de debò fins l'incorporació d'en Josep Pons a la bateria i el retorn del Nando Cortés del Servei Militar. En el garatge van començar els primers assaigs i les primeres cançons van començar a pendre forma. Tots quatre tenien clar el tipus de música que volien fer: Pop rock amb notables influències Punk. De fet, les principals arrels del grup van ser tant The Who com Sex Pistols o els Clash.
El Joan va pendre el rol de compositor principal. Les cançons s'enregistraven en un magnetòfon de 2 pistes que els servia de guia i que els va testimoniar que cap d'ells servia com a cantant. Van decidir buscar un cantant i després de diverses proves, van fitxar a la Magda Cruelles per 3 principals raons: era una noia, tenia una veu bonica i tenia "pinta". En aquells temps, els grups amb noia estaven molt de moda (Pretenders, Siouxsie and the Banshees, B-52's, etc.) i la Magda lluïa una imatge rebel que lligava molt bé amb l'estètica punk del moment.
Els assaigs es van incrementar i la llista de cançons creixia. L'any 1983 el Xavier se'n va anar al Servei Militar i el Nando va agafar el baix. Va ser llavors quan un productor francés, en Patrick Boissel, els va fitxar per ser el seu manager i per ajudar-los a enregistrar el seu primer disc, un maxi single amb la cançó "Suicida Infantil" cantada en català (cara A) i en castellà (cara B). En aquells moments, el grup encara no tenia clar el idioma en que havien de cantar. L'any 1983 no hi havia cap grup en actiu que cantés en català (exceptuant els de la Nova Cançó) i els Detectors van ser els primers de la nova fornada en enregistrar en aquest idioma.
Quan el Xavier va tornar de la mili, el Nando va pasar de tocar el baix a tocar els teclats. Aquesta ja seria la formació definitiva. Els concerts començaven a tenir èxit i van tocar tant a llocs emblemàtics com el Zeleste del carrer Argenteria com a festes populars de barri, on els contractavan pensant-se que eren una orquestra de ball. L'any 1983, poc després de la publicació de Suicida Infantil, els Detectors van agafar l'Albert Reguant com a mànager principal. L'Albert, germà del director teatral Ricard Reguant, era molt entès en música i conegut en l'entorn cultural català. Treballava a Omnium Cultural i tenia contactes. Va ser ell qui els va buscar una nova discogràfica: Blau Records. Al davant de la sucursal barcelonina de Blau, companyia propietat d'en Joan Bibiloni i un altra soci, estava l'Alex Eslava.
El Joan Bibiloni es va oferir a produïr el primer disc, que va ser enregistrat a Esplugues de Llobregat. En un concert a Cambrils, els Detectors van descobrir un fotògraf anomenat Toni Prim que hi feia una exposició i hi van contactar per que els fes la portada, resultant una imatge potent que feia justicia al directe del grup.
El següent disc, Cop de Sort, va ser enregistrat a Bellcaire d'Urgell, a una masia regentada per un antic hippy on hi anava sovint un estudi d'enregistrament movil anomenat "El Camión". El productor va ser Leo Mariño i el tècnic de so, en Pedri. L'enregistrament es va fer en una setmana i les fotos de la portada es van fer a Lles de Cerdanya, damunt la neu i amb la Serra del Cadí de fons.
Aquest disc contenia algunes de les millors cançons dels Detectors i és potser el que millor reflecteix l'etapa més creativa i rockera de la seva música. Cançons com "Quan l'Alba queda lluny", "Bourbon & Gin" o "Cop de Sort" mostraban l'estil més autèntic del grup, que passaba per la seva millor època.
En aquells moments, el Roc Català començava a ser força conegut. Els Detectors van participar en una gira anomenada "Musica Viva" juntament amb d'altres grups com Grec, N'Gai N'Gai o La Madam, gira desastrossament organitzada per la Generalitat i que va acabar en un fracàs de públic a causa de la manca de promoció.
Per aquells dies, TV3 amb el programa del Miki Moto començava també a programar videos i els Detectors en van fer un parell per "Cop de Sort" i per "Quan l'Alba queda lluny".
A la Festa Major de Barcelona del 1987 van tocar a la recta de l'estadi de Montjuïc com a teloners dels Blow Monkeys, davant d'unes 30.000 persones.
Durant els anys 88 i 89 van anar fent bolos per Catalunya durant un periode de poca activitat creativa. En un concert a Sant Coloma de Farners, van coïncidir amb un dels grups que serien part dels grups successors: Sopa de Cabra, que tot just començaven a ser coneguts. En un concert a Zeleste enregistrat pel programa de TV3 Sputnik, van tornar a coïncidir amb els Sopa. Aquest concert va marcar un punt d'inflexió en la carrera dels dos grups, éssent el cim de la carrera dels Detectors a partir del qual començarien a devallar i el punt d'arrancada del fenómen del Roc Català dels 90. S'estava produïnt en aquells moments el relleu generacional.
En vistes de què el Roc Català començava a rutllar, els agents de contractació es van començar a moure. Per aquells moments, la relació de l'Albert Reguant amb el segell discogràfic dels Detectors, on hi treballava, es van trencar i la discogràfica va possar la disjuntiva de "l'Albert o nosaltres". Al mateix temps, l'agència de contractació "Musics" els va oferir un contracte d'exclusivitat que excloïa l'Albert. Els Detectors, davant de la decissió d'optar pel manager i amic de tota la vida o de unir-se a una agència, van optar per l'amistat i van seguir amb l'Albert com a Manager. Al capdavall, això va ser la decissió errónia atès que, per art de màgia, les contractacions es van acabar de cop. Tots els ajuntaments i els agents de contractació tenien exclusives de contractació amb "Musics" i els regidors de cultura contractaven el que l'agència els deia i que, en aquells moments, eren Els Pets, Sangtraït, els Sopa, i Sau. D'altres grups veterans van patir les mateixes conseqüències.
Malgrat això, els Detectors es van tornar a tancar a un estudi i van enregistrar un tercer disc amb el Santi Picó de productor i enginyer. El disc, titulat "Creuer de Luxe" va tenir crítiques excel·lents, fins i tot algú va dir que era un dels millors discs fets en la música catalana i, al mateix temps, va ser un dels més oblidats. Les cançons del Creuer de Luxe destil·laven maduresa i eren d'una qualitat excepcional. Cançons com "Roses Negres", "Perdent el Nord" o "Ni per tu" foren les més destacades. Van fer també un clip amb la cançó "Aquesta nit pot ser gran", dirigit per Ricard Reguant.
Tot i la qualitat del disc, editat per un segell desconegut anomenat Transdisc, els bolos no aparexien. L'any 1993 van tocar per darrer cop a Pratdip, en un homenatge a un music mort d'un grup amic. La darrera cançó que van tocar en directe va ser "Cop de Sort". Els Detectors va pendre la decissió de disoldre's en la tardor de 1993.
L'unic membre que va continuar en actiu es el bateria Josep Pons, actualment membre del grup "Gurus".