Gavarda

De Viquipèdia

Gavarda
Localització
Localització de Gavarda respecte del País Valencià Localització de Gavarda respecte de la Ribera Alta
Municipi de la Ribera Alta
Gentilici Gavardí
Gavardina
Població (2004) 1.178
Superfície 7,79 km2
Densitat 151,03 hab/km2
Altitud 40 m
Nuclis de població 1
Codi postal 46267
Coordenades 39° 05’ 30” N
0° 33’ 36” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Alzira

El terme de Gavarda, de 8 km2, està dedicat al conreu de la taronja. Cal esmentar, com a paratges a visitar la cova de la Terreta i la passejada vora el Xúquer, on es pot practicar la pesquera en l'indret conegut com El Chorro.

Taula de continguts

[edita] Història

Alqueria musulmana que rera l'ocupació cristiana va veure com Jaume I, repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians; el 1364 Olfo de Pròxida va adquirir-la; en 1432 Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell; en 1612, desprès de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat , va donar carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a més a més comptava amb dues pedreres; com a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fou construït de bell nou en cotes properes més elevades; si bé encara romanen un bon nombre d'habitants a l'antiga Gavarda.

[edita] Patrimoni local

  • L'església parroquial, dedicada a Sants Joan i Antoni de Gavarda vella, començà a edificar-se el 1735.
  • La Bateria. Restes d'una fortificació des que es pot fruir d'una bona panoràmica sobre la Ribera i la vall de Càrcer.
  • El pont. Construït a Barcelona, l'any 1917.

[edita] Festes i gastronomia

Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l'arnadí, les coques de cacau i les cristines són els menjars favorits dels gavardins.

Festes:

[edita] Enllaços externs

En altres llengües