Analgèsic

De Viquipèdia

Etimologia: La paraula composta analgèsia procedeix del grec a- carència, negació, i algos, dolor.

Un analgèsic és qualsevol procediment mèdica o paramèdica que calma o elimina el dolor.

Generalment els analgèsics són un conjunt de fàrmacs, de famílies químiques diferents que calmen o eliminen el dolor per diferents mecanismes.

Taula de continguts

[edita] Classificació dels analgèsics

Els analgèsics s'agrupen, segons el seu mecanismes d'acció, en diversos grups:

[edita] Antiinflamatoris no esteroïdals

Els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) són un grup heterogeni de fàrmacs, el representant del qual més conegut és el àcid acetilsalicílic. Actuen sobretot inhibint a uns enzims anomenats ciclooxigenases, crucials en la producció de prostaglandines, substàncies mediadores del dolor. Corresponen al primer escaló analgèsic de la OMS, junt amb el paracetamol, que encara que no és un AINE pròpiament dit, s'inclou en aquest primer escaló. A més de propietats analgèsiques, els AINE són antipirètics, antiinflamatoris i alguns antiagregants plaquetaris. Tenen l'inconvenient que no es pot superar una dosi de tolerància o sostre terapèutic a causa dels greus efectes adversos com és l'hemorràgia digestiva.

[edita] Opiacis menors

Són un grup de substàncies, la majoria sintètiques com el tramadol que imiten, amb menor poder analgèsic, l'acció dels opioides. Corresponen al segon escaló analgèsic de l'OMS.

[edita] Opiacis majors

Són un grup de fàrmacs, uns naturals (opiaci) com la morfina i altres artificials (opioide) com el fentanil, que actuen sobre els receptors opioides de les neurones del sistema nerviós, imitant el poder analgèsic dels opiacis endògens. Són els fàrmacs analgèsics més potents coneguts i corresponen al tercer escaló analgèsic de l'OMS. Es poden associar i potencien la seua acció amb els AINE, però no és biològicament correcte associar-los a opiacis menors.

Els opiacis majors no presenten sostre terapèutic, per la qual cosa es pot augmentar la dosi segons la presència de dolor i tolerància del pacient. Presenta l'inconvenient que són substàncies estupefaents i deprimeixen el sistema nerviós central en les primeres dosis.

[edita] Fàrmacs adjuvants

Encara que no són analgèsics quan s'administren aïlladament, potencien l'acció de qualsevol analgèsic en associació. Entre els fàrmacs adjuvants analgèsics es troben:

  • Corticoides.
  • Antidepressius, sobretot els antidepressius tricíclicos.
  • Anticonvulsionants, sobretot en el dolor neuropàtic.

Encara que no es poden incloure dins del grup dels analgèsics, el placebo, és a dir, el efecte placebo o alleugeriment del dolor en absència d'un tractament conegut biològicament com a actiu, és capaç d'activar àrees cerebrals dedicades a l'alleugeriment del dolor, provocant canvis físics en la manera en què el cervell respon al dolor, visible en ressonància magnètica funcional, per la qual cosa està demostrat que la confiança que deposita el pacient en un tractament, millora els resultats del mateix. A pesar de tot, cap fase del tractament del dolor passa per la utilització de placebo, perquè no és ètic.