Cítric

De Viquipèdia

Citrus
Llimones
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Sapindales
Família: Rutaceae
Gènere: Citrus
Espècies

Espècies
Citrus maxima - Pomelo o Aranja gran o grossa
Citrus medica - Poncem
Citrus reticulata - Mandarina
Híbrids principals
Citrus x aurantifolia - Llima agra
Citrus x aurantium - Taronja amarga
Citrus x bergamia - Bergamota
Citrus x hystrix
Citrus x ichangensis
Citrus x limon - Llimona o Llima o Llima dolça
Citrus x limonia (Rangpur o llima de Rangpur)
Citrus x paradisi - Aranja
Citrus x sinensis - Taronja
Veure el text per altres híbrids

Els cítrics (Citrus) són un gènere de grans arbusts o arbrets perennes (entre 5 i 15 metres.) els fruits o fruita dels quals, de la família de les Ruteàcees, posseeixen un alt contingut en vitamina C, el qual els hi proporciona aquest típic sabor àcid tan característic. Són originaris de l'Àsia tropical i subtropical, i en formen part tres espècies propiament dites i numerosos híbrids cultivats, incloses les fruites més àmpliament comercialitzades, com la llimona, la taronja, la llima i la mandarina, amb diverses varietats que depenen de la regió en la que es cultivi.

Diferents cítrics tallats a rodanxes
Ampliar
Diferents cítrics tallats a rodanxes

Tot i que la classificació taxonòmica és complexa, recents investigacions genètiques han demostrat que únicament existeixen tres especies principals C. maxima, C. medica i C. reticulata, sent totes les restants híbrids d'aquestes tres.
Degut a la facilitat d'hibridació dels cítrics, tots els cultius per us comercial s'obtenen empeltant les espècies cultivars desitjades sobre plançons seleccionats per la seva resistència a les enfermetats.

Generalment, els cítrics no són resistents al fred, temperatures continuades sota zero (0º Celsius) poden fer malbé tant els fruits como els brots joves, pel que són espècies cultivades en zones compreses entre els paral·lels 40 N i 40 S. Aquests cultius són abundants en totes les zones litorals de la conca mediterrània, essent molt comuns al sud del Principat i al País Valencià on està regulat com a Indicació Geogràfica Protegida.