R

De Viquipèdia

Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La R és la divuitena lletra de l'alfabet català i catorzena de les consonants.

Evoluciona de la lletra grega Rho (Ρ, ρ) a través de l'etrusc la qual evoluciona alhora del símbol semític per cap (Rêš).

[edita] Fonètica

El seu nom és erra. Es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o deprés de consonant fricativa i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni multíple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena*, carre*). Això és molt significatiu en els infinitius (canta*, córre*, dormi*) en els que només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparéixer fins i tot en monosíl·labs (o*, co*, ma*).

R

[edita] Significats de R

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

R

  • Símbols: En un cercle, indica marca registrada