Discussió:Museu del Vent
De Viquipèdia
Text esborrat de l'article. En la major part, irrellevant o propagandistic, si hi ha coses aprofitables sisplau afegiu-les a l'article.
1. Qué és ?
Estatutáriament, el Museu del Vent es defineix com una institució museística que aspira a gestionar el ric "patrimoni cultural associat al fenomen meteorològic del vent, així com dels coneixements i les representacions del “vent” en les seves diferents formes d’expressió científica, geogràfica, popular, literària i artística. D’aquesta manera, El Museu del Vent s’acull expressament a allò que marca l’article 2, paràgraf 1 dels Estatuts de l’ICOM [International Council of Museums] i de l’article 1 de la Llei catalana de Museus 17/1990, de 2 de novembre de 1990, que considera com a Museu aquella institució permanent, no lucrativa, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic i que adquireix, conserva, investiga, comunica i exposa dades materials de les persones i del seu entorn per a finalitats d’estudi, educació i gaudi" (Art. 2.1 dels Estatuts aprovats el 14.04.2002).
D'acord amb un model de gestió alternatiu, el Museu del Vent ha funcionat i s'ha mantingut fonamentalment fins al present gràcies a la força de la gent que el recolza [1].
2 Trajectória (2002-2006)
El Museu del Vent es va constituir com associació un 14 d’abril de 2002 en un context local molt complex [2]. El Museu del Vent va poder obrir les seves portes al públic un 18 de maig de 2003 amb una exposició sobre Mauthausen. I ho va fer no només com un reconeixement cap a les persones que ens han precedit en la defensa de la nostra cultura democràtica. A través d'aquesta exposició, produïda pel Museu d'Història de Catalunya i amb una museografia pròpia, el Museu del Vent podia centrar-se en les interconnexions que es creen entre les persones i els ambients que les envolten i fixar-se especialment en la formació de la identitat espacial i de la ucronia de les persones que han hagut de desplaçar-se en un món turbulent. A principis del 2004 va ser reconegut com a “col•lecció” [3] en el Directori de Museus i Col•leccions obertes de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [4]. Durant el 2005, el Museu del Vent va firmar convenis de col•laboració amb l'ajuntament de l'Aldea i l'ACOM, Associació Catalana d'Observadors Meteorológics [5]. En data 18 de maig de 2006, el Museu del Vent estava conformat per 63 membres.
3. Horitzó museológic
Des d'un principi i des d'un enfocament interdisciplinari a mig camí entre la geografia, l'antropologia i la història, el Museu del Vent ha fixat la seva activitat de recerca al voltant de dos tòpics interrelacionats: 'el moviment dins l'espai' i el sentit de pertinença -o no- a un lloc. Per aquest mateix motiu, s'interessa especialment en la figura dels desplaçats. És a dir, de totes aquelles persones que, de manera voluntària, condicionada o forçada, han hagut de canviar o estan canviant la seva residència. El Museu del Vent parteix de la constatació que les persones estan més o menys arrelades al territori on viuen. La gent té arrels, però també cames. En aquest sentit, les comunitats humanes s'han desplaçat per l'espai amb més o menys intensitat en el temps. No obstant, aquest procés de gent-en-moviment (com a turistes, estudiants, homes de negocis, treballadors immigrants o refugiats polítics) s'ha accelerat des de finals del segle XX. I res fa dubtar que serà un dels principals reptes del nostre món contemporani.
Davant aquesta realitat, apareixen preguntes del tipus: com crea la gent-en-moviment el seu sentit de lloc?; com reconstrueix el seu sentit de família i pertinença?; com recorden els llocs que han deixat?, o fins i tot, com i per què la gent que comparteix un mateix paisatge té diferents vies, a vegades oposades fins i tot violentament, per entendre el seu significat?...
Per tot això, el Museu del Vent es reconeix com un museu fet per la gent per garantir el dret de conèixer la història d’un petit país en un món en transformació. La breu trajectòria del Museu del Vent és una exemple de construcció democràtica d’història. Impulsat per un petit equip pluridisciplinar, i comptant amb la força de la gent, el Museu del Vent busca fer comprensible el passat a través del paisatge [6]. Una nova “arquitectura de la memòria” possible precisament gràcies a la implementació de les tecnologies de la informació i el treball en xarxa [7].