Cels Gomis i Mestres
De Viquipèdia
Cels Gomis i Mestres fou un folklorista i enginyer català nascut a Reus el 1841. Va estudiar a Madrid i va treballar construint bona part de les carreteres d'Espanya d'aquella època, així com de les línies ferroviàries. Durant les obres recollia refranys, supersticions, costums, cants i altres elements del folklore popular, que desprès va classificar i va publicar. El 1868 va col·laborar amb el seu conciutadà Joan Prim en la revolució anomenada Gloriosa. El 1876 va establir-se a Barcelona. El 1909 va perdre un braç en un accident però va continuar escrivint i en la convalescència va redactar el llibre Cantares. Va morir a Barcelona el 13 de juny de 1915.
Entre les seves obres cal esmentar:
- Lo Llamp i els temporals (1882)
- Programa de literatura oral catalana (1883)
- La vall d'Hostoles (1885)
- Aubada i Capvespres (col·laboració, 1887)
- Meteorologia i agricultura popular (1891)
- Botànica popular (1891)
- Cantares castellanos (1892)
- Càntars catalans (1893)
- Càntars i dictats topics de Catalunya i del resta d'Espanya (1900)
- La bruixa catalana, aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya
- De las plantas y sus aplicaciones (1895)
- Dictats topics catalans (1901)
- Zoologia popular catalana (1910)
- Geografia general de Catalunya volum I província de Barcelona (1910)
- La lluna segons lo poble (1912)