Asturià

De Viquipèdia

Asturià
Asturianu o Llionés o Mirandés
Pronunciació: AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions: Asturlleonès o lleonès o Mirandès o Bable
Parlat a: Espanya i Portugal
Regió: Península Ibèrica
Parlants: 605.000
Rànquing:
Classificació genètica: Indoeuropea

  Llengua itàlica
   Llengua romànica
    Itàlica-Occiental
     Itàlica-Occidental-Occidental
      Gal·lo-Ibèrica
       Ibero-Romanç
        Ibèrica-Occidental
         Subgrup Asturlleonès

estatus oficial
Llengua oficial de: Miranda de Douro (Portugal); no és oficial però té un estatus especial a Astúries
Regulat per: Academia de la Llingua Asturiana només per a l'asturià
Anstituto de la Lhéngua Mirandesa només per al mirandès
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 ast (asturià), mwl (mirandès)
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL ast,mwl
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L'asturià, també anomenat lleonès o asturlleonès (col·loquialment i a voltes pejorativament, bable), és una llengua llatina i que fou l'oficial del Regne de Lleó. Fou parlada en tota la part que ocupà aquest regne des de l'Atlàntic fins a Extremadura. Avui en dia s'utilitza molt poc. L'únic lloc on disposa d'oficialitat és a Miranda do Douro a Portugal on sovint es anomenat mirandès. No en té ni a Castella i Lleó, ni a Extremadura, ni a Astúries on l'estatut només fa una tímida referència a la protecció de les variants locals. Hi ha tres zones diferenciades de bable: l'occidental, la central i l'oriental, amb formes dialectals diferenciades.

Taula de continguts

[edita] Origen

El domini te el seu origen en el llatí vulgar, es a dir del parlar comú de les gents que l'Imperi Romà dugué, principalment les llegions de procedència nord-fricana situades a Asturica Augusta i a Legió VI, per les terres habitades pels asturs. La suplantació d'aquesta llengua per la indígena fou lenta però imparable, car la llengua imperial era la porta per molts drets i llibertats, ente ells el més important: la ciutadania romana.

La peculiar evolució del llatí a través de l'asturlleonés en l'actual grup llingüístic no fou pas espontània a cap indret geogràfic; ans paulatinament el parlar itàlic fou transformant-se tal que en el segle X ja n'hi ha un abandonament extrem com per ésser considerat una modalitat romanç pròpia.

Aquesta evolució amb els segles donà com a resultat que, a mitjans del segle X, apareixen les primeres línies d'aquest romanç, el Document de Kesos; en un monestir de Lleó. A més aniran sorgint un munt de documents legals en aquest romanç per tots els monestirs d'Astúries i del Lleó, els quals indiquen la importància en la societat de la llengua, lògic essent la llengua comuna a la corona de Lleó; però apareixen documents romanços a Palència i vestigis lingüístics de la parla en els dialectes de transició com l'extremeny, dut allà pels repobladors, i no s'ha d'oblidar que l'Extremadura actual correspon quasi tot a la Extremadura lleonesa, reparant així en la importància de la llengua natural del regne més important de la Corona.

[edita] Divisió dialectològica

La divisió de la llengua es molt gran, té principalment tres branques; oriental, central i occidental .Però a això s'hi ha d'afegir una divisió que trenca aquestes tres i que passa pel Cordal, i es la que divideix el domini lingüístic en septentrional i meridional. A més que dins de cada grup n'existeixen algunes diferències i tenen subdialectes amb extremes peculiaritats.

  • Astur Oriental:A la província de Lleó estaria pràcticament extint però es conserva amb vitalitat a Astúries.
  • Astur Central: Aquest es el subgrup on més es noten les diferències entre la part nord i la sud.
    • Astur central septentrional: Majoritari per població i per vitalitat, es la base normativa de la modalitat asturiana.
    • Astur central meridional: En víes d'extinció, seria la modalitat més gran geogràficament car ocuparia quasi la meitat de la provincia de Lleó i part de l'orient de Zamora.
  • Astur Occidental:
    • Astur occidental septentrional: Present com segona modalitat per parlants i vitalitat al Principat d'Astúries.
    • Astur occidental meridional: És la modalitat més forta en nombre de parlants a la regió de Lleó; està considerat la base d'una futura normativització del lleonès. A aquest grup hi pertany la tercera modalitat lingüística del grup, el mirandès.

A més d'aquests tres s'hi han d'afegir altres més que en serien els dialectes de transició:

  • Muntanyès: parlat a Cantàbria.
  • Parla Eo-Naviegues: Parlat als concells més occidentals d'Astúries.
  • Estremeny: Parlat a la comunitat autònoma d'Extremadura i a alguns concells de Salamanca.

Entre les varietats regionals del lleonès s'hi poden assenyalar tres grans dialectes: l'oriental, el central i l'occidental. Aquest últim és el més divulgat a la regió.

Llatí Oriental Central Occidental
clavem llave llave chave
oculum güeyu bueyu/güeyu güeyu
causam cosa cosa cousa
ferrum ḥierru fierru fierru

[edita] Fonologia

La transcripció es fa d'acord amb les normes de l'alfabet fonètic internacional.

[edita] Vocals

El sistema vocàlic de l'astur diferencia cinc fonemes en tres graus d'obertura (mínima, mitjana, màxima) i tres situacions (central, anterior i posterior).

anteriors (palatals) centrals posteriors (velars)
vocals tancades (obertura mínima) i - u
vocals mitjanes (obertura mitjana) e ɔ
vocals obertes (obertura màxima) - a -

[edita] Consonants

labials dentals alveolars palatals velars
oclusives sordes p t - ʧ k
oclusives sonores b d - y g
fricatives f θ s ʃ -
nasals m - n ɲ -
laterals - - l ʎ -
vibrants - - ɾ / r - -

[edita] Nombre de parlants

No existeix un estudi en conjunt de les tres regions del grup, ja que al Lleó no s'han fet les investigacions estadístiques necessàries. Si bé si que hi ha una aproximació que dóna la xifra de 620.000 parlants.

Llengua Parlants %
Asturià 550.000 88,8
Lleonès 55.000 8,9
Mirandès 15.000 2,3

La realitat lingüística de Lleó és de desconeixement absolut tant a fora com entre els propis lleonesos. El fet que el lleonès no estigui reconegut per cap legislació en limita el coneixement. També s'hi uneix el fet que les administracions competents a l'ensenyament no estan sensibilitzades amb el greu perill que té la llengua de desaparèixer.

Per més que la llengua és la històrica del territori, actualment viu una situació diglòssica, amb un nombre de parlants en la xifra més optimista de 55.000 i molt dividits geogràficament.

A l'ensenyament (per contra del que passa amb el gallec) no existeix obligatorietat ni optativitat al règim públic o privat, ni tan sols hi té cap presència com a assignatura de lliure elecció o com a matèria extraescolar als col·legis, instituts i universitats de la regió.

Viquipèdia
Existeix una edició en asturià de la Viquipèdia
  Llengües romàniques amb tradició literària  v·d·e 
aragonès | asturià o lleonès | castellà o espanyol | català | dàlmata* | francès | francoprovençal | gallec | italià | occità | portuguès | retoromànic | romanès | sard
* llengua extingida