Ossètia del Nord - Alània

De Viquipèdia

Республика Северная Осетия-Алания
(Respúblika Sevèrnaia Osètia-Alània)
Цӕгат Ирыстоны Аланийы Республикӕ
(Căgat Irystony Alanijy Respublikă)
Bandera d'Ossètia del Nord - Alània Escut d'Ossètia del Nord - Alània
Informació
Capital: Vladikavkaz
Població

 - Total
 - Densitat de població


710.225 h. (2005)
88,8 hab/km²

Superfície 7.953 km²
Governador Taimuraz Màmsurov
Idiomes oficials Rus i osset
Lloc web Govern
Mapa d'Ossètia del Nord - Alània dins de Rússia
Vista de Tsimiti, a Ossètia del Nord
Ampliar
Vista de Tsimiti, a Ossètia del Nord

Ossètia del Nord - Alània (en rus Респу́блика Се́верная Осе́тия–Ала́ния, Respúblika Sevèrnaia Osètia-Alània; en osset Цӕгат Ирыстоны Аланийы Республикӕ, Căgat Irystony Alanijy Respublikă) és una república caucàsica de la Federació Russa. Té una extensió de 8.000 km² i una població 678.600 habitants (2000). La seva capital és Vladikavkaz. Els ossets parlen una llengua propera al persa que s'anomena osset. Existeix també a Geòrgia una altra república d'ossets que es diu Ossètia del Sud.

Vegeu també: Ossètia

Taula de continguts

[edita] Història

[edita] Els alans i la influència de Bizanci

El territori d'Ossetia del Nord, una regió agrícola molt fèrtil i part d'una ruta comercial clau a través de les Muntanyes del Caucas, va ser habitat durant milers d'anys per tribus Vainakh. Els avantpassats dels actuals ossets, els alans, eren un poble de llengua persa, nòmades i bel·licosos, que s'instal·laren al Caucas sobre el s.VII. Dos segles més tard foren convertits al cristianisme per missioners bizantins, i s'establí l'arquebisbat d'Alània Occidental, sota l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble. Alània fou aleshores un regne fort al Caucas, beneficiant-se en gran part de la llegendària Ruta de la Seda fins a la Xina, que passava a través del seu territori. De l'edat mitjana endavant, Alània fou aclaparada per enemics externs i va patir nombroses invasions. Les invasions del mongols i tatars al s.XIII delmaren la població, que aleshores ja rebia el gentilici d'ossets. Al s.XVII els kabardins van introduïr l'Islam. Les incursions del Khanat de Crimea i l'Imperi d'Otomà forçaren Alània/Ossètia a una aliança amb Rússia el s.XVIII.

[edita] Dominació russa i era soviètica

El 1806 Ossètia era ja la primera gran àrea del Caucas que va restar sota la dominació russa, iniciada amb la fundació de Vladikavkaz com a primer enclavament militar rus. L'arribada dels russos accelerà el desenvolupament de la regió, amb l'establiment d'indústries i la construcció de connexions viàries per a vèncer l'aïllament d'Ossetia. L'anomenda Carretera Militar de Geòrgia, que és encara un enllaç de transport crucial a través de les muntanyes, va ser construïda el 1799. De gran importància fou també la construcció d'una línia de ferrocarril entre Vladikavkaz i Rostov del Don(Rússia). Malgrat la russificació de la cultura tradicional, la millora de les comunicacions va estimular la cultura local: a finals del segle XVIII s'imprimien els primers llibres en osset. A meitats del s.XIX, Ossètia passava a formar part de la regió russa de Terskaia. Després de la Revolució Russa, Ossètia del Nord formà part de l'efímera República Soviètica de Muntanya (1921). El 7 de juliol de 1924 es convertí en l'óblast autònom d'Ossètia del Nord i, el 5 de desembre de 1936, en la República Socialista Soviètica Autònoma d'Ossètia del Nord, depenent de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia. A la Segona Guerra Mundial, la capital Vladikavkaz resistí l'atac dels nazis i marcà l'extrem oriental de la invasió. El 1944, Ossètia del Nord incorporà el districte de Prigorodni, a la dreta del riu Terek, i que havia format part de la RSSA de Txetxènia-Ingúixia, com a conseqüència de les deportacions massives de els txetxens i Inguixos que Stalin va ordenar de sota l'acusació d'haver col·laborat amb els nazis. Amb el posterior retorn dels exilats, el conflicte territorial pel districte de Prigorodni s'ha mantingut viu fins l'actualitat.

[edita] Després de la URSS

La dissolució de la Unió Soviètica va comportar tensions ètniques per als ossets, que es dividiren entre la República d'Ossètia del Nord-Alània (1991), a la Federació Russa, i Ossètia del Sud, en territori de Geòrgia. El desembre de 1990 Geòrgia va abolir l'autonomia d'Ossètia del Sud, provocant una fugida de població local cap a Ossètia del Nord, accentuant les tensions ètniques amb els ingúixos al districte de Prigorodni. El conflicte a la veïna Txetxènia també ha afectat sovint Ossètia del Nord, com posà de manisfest l'assalt de l'ecola de Beslan amb més de 300 víctimes civils.

[edita] Subdivisió administrativa

A banda de la capital Vladikavkaz, sota jurisdicció de la república, Ossètia del Nord-Alània està dividida en els següents districtes i les corresponents capitals administratives:

[edita] Economia

Malgrat el pes econòmic d'acollir una població de refugiats important, Ossètia del Nord és l'economia més desenvolupada del nord del Caucas. És el territori més urbanitzat i majoritàriament industrialitzat, amb fàbriques que produeixen metalls (plom, zenc, tungstè, etc...), electrònica, productes químics, i aliments. L'agricultura local es basa en el bestiar, especialment ovelles i cabres, i el cultiu de grà, fruita, i cotó.

[edita] Enllaços externs

[edita] General

[edita] Educació

[edita] Mitjans d'informació


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk1 | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk2 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka3 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia | Evènkia1 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia3 | Nenètsia | Taimíria1 | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia2
  1. L'1 de gener del 2007, els districtes autònoms d'Evènkia i Taimíria s'incorporaran al territori de Krasnoiarsk.
  2. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  3. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga