Sistema cardiovascular

De Viquipèdia

Sistema cardiovascular amb les venes i artèries principals
Ampliar
Sistema cardiovascular amb les venes i artèries principals

El sistema cardiovascular és el conjunt d'òrgans encarregat de fer circular la sang per tot el cos a la majoria d'animals. S'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules del cos i rebre substàncies nocives d'origen metabòlic i transportar-les als òrgans d'excreció. També és la via per on circulen les hormones i, al igual que el sistema limfàtic, participa en importants funcions de defensa immunitària i homeostàtica. Està format per:

El sistema circulatori és la suma del sistema cardiovascular o circulació sanguínia més el sistema limfàtic.

Taula de continguts

[edita] Divisió del sistema cardiovascular en humans

La circulació sanguínia realitza dos circuits des del cor:

  • Circulació general: El recorregut de la sang s'inicia al ventricle esquerre del cor, carregat d'oxigen, i s'extén per l'aorta i el seu brancam arterial fins el sistema capil·lar, on es formen les venes que contenen sang pobre en oxigen. Aquestes s'aboquen en les dues venes caves (superior i inferior) que drenen en l'aurícula dreta del cor.
  • Circulació pulmonar: La sang pobre en oxigen surt des del ventricle dret del cor per l'arteria pulmonar que es divideix en sengles pulmons. En els capil·lars alveolars pulmonars la sang s'oxigena i és reconduïda per les quatre venes pulmonars que drenen la sang rica en oxigen, a l'aurícula esquerra del cor.
  • Circulació portal: És un subtipus de la circulació general originat de venes procedents d'un sistema capil·lar, que tornen a formar capil·lars.

Existexen dos sistemes porta al cos humà:

  • Sistema porta hepàtic: Las venes originades en els capil·lars del tram digestiu des de l'estòmac fins al recte que transporten els productes de la digestió, es transformen de nou en capil·lars en els sinusoïdes hepàtics del fetge, per formar de nou venes que s'aboquen en la circulació sistèmica pel mitjà de les venes suprahepàtiques a la vena cava inferior.
  • Sistema porta hipofisari: L'artèria hipofisària superior procedent de la caròtida interna, es divideix en una primera xarxa de capil·lars ubicats en l'eminència mitjana. D'aquests capil·lars es formen les venes hipofisàries que baixen pel tall hipofisari i originen una segona xarxa de capil·lars en l'adenohipòfisi que drenen a la vena jugular interna.

[edita] Regulació de l'activitat cardíaca

  • Teixit nodal teixit muscular especial amb cèl·lules que poden adquirir càrrega negativa de forma automàtica i rítmica i provocar la contracció.
  • Control nerviós: La regulació nerviosa es troba al bulb raquidi del qual surten dos sistemes de nervis: simpàtic (excitador) i parasimpàtic (inhibidor).
  • Control hormonal: La regulació hormonal es fa amb l'adrenalina produïda a la càpsula suprarenal.

[edita] Circulació sanguínia en altres vertebrats

[edita] Circulació en peixos

Als peixos el cor s'ubica en una posició ventral, por sota de la faringe i prop de les brànquies, la seva disposició és linial i consta de quatre cambres (sinus venòs, aurícula, ventricle i con arterial o aòrtic) comunicats per vàlvules que impedeixen el retrocès de la sang.

Pel cor tan sols passa sang venosa o desoxigenada procedent de la resta de l'animal i del con aòrtic surt l'artèria branquial, que duu la sang a les brànquies per a la seva oxigenació. Per tant, la circulació en aquests animals és simple i complerta; és a dir, tan sols existeix un circuït i no n'hi ha barrejaments.

[edita] Circulació en amfibis

Als primers vertebrats pulmonats (Amfibis i Rèptils no cocodrilians) el cor està en posició toràcica i sorgeix una circulació doble, car existeix un circuït pulmonar, que duu la sang venosa als pulmons i hi duu de tornada la sang arterial, i el circuït general, que duu la sang arterial a la resta del cos i hi duu de tornada la sang venosa.

En aquests animals el cor consta de tres cambres: dues aurícules (dreta i esquerra) i un únic ventricle força musculós. L'aurícula dreta rep la sang venosa procedent de la resta del cos, i la lliura al ventricle per què aquest la bombi als pulmons per mitjà de l'artèria pulmonar. L'aurícula esquerra rep la sang arterial procedent dels pulmons, la lliura al ventricle i aquest la bomba a la resta del cos per mitjà de l'aorta. Entre les dues artèries existeix un petit tub anomenat conducte de Botal. Les aurícules es contrauen de forma successiva, per la qual cosa la barreja de sang al ventricle és pobre. Sigui com sigui, la circulació doble serà incomplerta.

[edita] Circulació als rèptils

Als rèptils cocodrilians sí que existeix una divisió complerta del ventricle en dos compartiments (dret i esquerra). Per tant, el cor sí que és tetracameral i consta de dos gaiatos aòrtics: l'esquerra que ix del ventricle dret i duu sang venosa, i el dret que ix del ventricle esquerre i duu sang arterial. Es produeix, doncs, una petitíssima barreja de sang a l'aorta descendent. Per tant, es considera que la circulació és doble i complerta (baldament no en totalitat).