Calcografia

De Viquipèdia

Goya, Tampoc, Aiguafort, agiuatinta, punta seca i burí. 157 x 208 mm.
Ampliar
Goya, Tampoc, Aiguafort, agiuatinta, punta seca i burí. 157 x 208 mm.

Etimològicament la paraula calcografia ve dels termes grecs χαλκός ("khalkós") que significa coure o bronze i γραφή ("graphé") escriptura. És la tècnica d'estampació en què utilitzem una matriu de metall. Els metalls més emprats són el coure, el ferro, el zinc i l'acer. La calcografia és una tècnica d’estampació inclosa en el gravat al buit. És a dir, la tinta entra on s’ha gravat o buidat la matriu. Avui gairebé en desús, llevat per a l'obtenció i duplicació d'obres d'art.

[edita] Classificació

En funció de com gravem la matriu classifiquem el gravat calcogràfic en dos grups:

  • Tècniques d’incisió directa. Aquelles en què gravem la planxa, convertint-la en matriu, manualment i mitjançant una eina. El nom de l’eina acostuma a servir per definir a la tècnica.
  • Tècniques d’incisió indirecta. Aquelles en què es grava la planxa per acció d’un mordent, normalment àcid nítric.

[edita] Procés

Recordem que el gravat calcogràfic és un gravat al buit. Això significa que la tinta es diposita en la part gravada de la matriu. La part que no s’ha buidat restarà blanca en l’estampa obtinguda.

S’ha dividit aquest procés en cinc etapes:

  1. Dibuix. En tot gravat hem de preveure que el dibuix que observem en la matriu patirà una inversió en l’estampa. Per això, és convenient fer un dibuix previ sobre paper que podem calcar invertit a la planxa.
  2. Elecció i preparació de la planxa. L’artista escollirà el tipus de metall i les dimensions de la planxa, en funció del resultat que persegueix. Aquestes variables condicionen cracterístiques formals de l’estampa. Abans de treballar damunt de la planxa, el gravador s’ha d’assegurar que aquesta estigui ben polida i neta. Ara, és un moment idoni per realitzar els bisells. El bisell es realitza a les quatre arestes de la planxa escollida, si aquesta és rectangular. Aquest pas, assegura que no es tallarà l’estampa ni es farà malbé el feltre.
  3. Gravat. Aquesta etapa és molt diferent en funció de la tècnica escollida. Totes les tècniques calcogràfiques es poden utilitzar de manera complementària.
  4. Entintat. S’acostuma a escalfar la matriu per així facilitar la penetració de la tinta greixosa a les incisions dutes a terme en el metall. S’aplica la tinta a la matriu ajudant-se d’un corró, d'una espàtula o estri adient. La superfície de la planxa es neteja amb una tarlatana. Aquest pas persegueix dues finalitats: que no resti tinta a la superfície de la matriu i assegura el col·lapse de tinta a les parts gravades. Amb el dit empolsat de talc es manlleva la tinta més resistent, sobretot als bisells. S’aconsella que en aquesta etapa es realitzin moviments circulars per assegurar la uniformitat en l'estampació.
  5. Estampació. El tòrcul és el tipus de premsa utilitzat en el gravat calcogràfic. Disposem la matriu damunt de la platina del tòrcul, damunt el paper de gravat humit i finalment un parell feltres.

L’operació es repeteix tantes vegades com nombre d’estampes es desitgen. Quan s’acaba la tirada s’ha de destruir la matriu.