Ataülf

De Viquipèdia

Estàtua a Madrid del rei visigot Ataülf
Ampliar
Estàtua a Madrid del rei visigot Ataülf

Ataülf (mort a Barcelona, 415) fou rei dels visigots de Tolosa. El seu nom provenia del germànic atha-wolf (pare-llop).

Va succeir el primer cabdill visigot, Alaric I, i accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria. Fracassat l'assaig de passar al nord de l'Àfrica, aleshores dirigí els visigots al nord d'Itàlia i, després de passar els Alps el 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa de Llenguadoc i Bordeus (413). L'any 414 s'establí a Narbona, on es casà amb Gal·la Placídia, filla de l'emperador Teodosi el Gran i germana d'Honori, aleshores emperador romà d'Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l'any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions.

Des d'aquest moment Ataülf intentà d'aconseguir l'amistat dels romans, però la resposta romana fou el blocatge dels ports de la Narbonesa, dirigit des d'Arle pel general Constanci. Acorralat, Ataülf passà els Pirineus el 415 i prengué Barcelona com a nova base. En aquesta ciutat nasqué el fill que tingué de Gal·la Placídia, i que anomenà Teodosi, en memòria del seu avi, com a testimoniatge de l'interès per enllaçar amb la tradició romana; l'infant, però, morí al cap de pocs mesos. A l'agost del 415, Ataülf fou assassinat pels mateixos gots, probablement pel partit antiromà, contrari a la política d'aproximació romana que havia practicat els darrers anys. El va succeir Sigeric.

[edita] Enllaços externs