Alguerès
De Viquipèdia
L'alguerès és la variant del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritària per l'Estat Italià i per la Regió Autònoma de Sardenya.
Els invasors catalans, procedents de Barcelona, van repoblar l'Alguer després d'expulsar la seva població sarda el 1372. El català va ser substituït pel castellà com a llengua oficial després de la Guerra de Successió a principis del segle XVIII, i després per l'italià. A la dècada del 1990 vora un 65% de la població de l'Alguer entenia el català alguerès, i un 30% el parlava. Vora el 50% dels habitants de l'Alguer també entenen el dialecte sard logudorès i el dialecte sasarès (de transició entre el sard i el cors).
L'alguerès pertany al grup de dialectes catalans orientals i té força influències de l'italià, el sard i el castellà. També és freqüent trobar arcaismes, conseqüència del seu aïllament en el contínuum lingüístic català.
Taula de continguts |
[edita] Fonètica i fonologia
- Com la major part del català oriental, neutralitza les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"duró";
- Com tot el català oriental, neutralitza les "e" i "a" àtones, però ho fa en [a] en comptes de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà", "alguerès">"algarés";
- Preserva /v/ com a fonema diferenciat de /b/, com a les Illes Balears i part del València.
- La r final emmudeix com en la major part de català oriental: "anar">"anà", "saber">"sabé", "fugir">"fugí", "L'Alguer">"L'Alghé", "volar">"vurà";
- Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques a [r]: "escola">"ascòra", 'Barceloneta' (petita Barcelona): estàndard [bərsəluˈnɛtə], alguerès [balsaruˈnɛta], 'vila' i 'vida' són homòfons en alguerès ['vira], "cada">"cara", "bleda">"brera", "roda">"rora", "codony">"corom". També de /l/ a [r] en grups oclusiva+liquida: "blanc">"branc", "plana">"prana", "clau">"crau", "volar">"vurà", "plaça">"praça", "ungla">"ungra", "plena">"prena",
- Mutació de /r/ final de síl·laba a lateral [l] (influència sarda): "port">"polt", "sard">"saldu", "persona">"palsona", "corda">"colda", "portal">"pultal", "Sardenya">"Saldenya", "parlar">"pal·là". El possible grup consonàntic resultant [l]+consonant encara se simplifica més fins a [l]; e.g. 'forn' : estàndard [ˈforn], alguerès [ˈfol].
- Despalatalització de consonants laterals i nasals a final de síl·laba (influència sarda): lateral /ɬ/ to [l], nasal /ɲ/ to [n]; e.g 'any': estàndard [ˈaɲ], alguerès [ˈan], "any">"an", "fill">"fil", "vell">"vel", "cavall">"caval".
- El·lisió de e i a àtones inicials després de la preposició de: "d'anar">"de ná"; "d'escola">"de scòra";
- Mutació a [i] d'algunes e àtones en contacte amb palatals o seguides de /i/ tònica, com en altres dialectes: "estiu">"istiu", "vestir">"vistì", "llegir">"lligì";
[edita] Morfologia i sintaxi
- Formes medievals de l'article determinat: lo/los (pron. lu/lus) i la/les (pron. la/las) en comptes de el/els, la/les.
- El passat perfet simple ha estat substituït pel perfet indefinit (el present perfet format amb 'haver' + participi), per influència del sard.
- El passat imperfet conserva la -V- etimològica en totes les conjugacions: 1a -ava, 2a -iva, 3a -iva (em comptes de les formes modernes que només conserven la -V- a la 1a conjugació: 1a -ava, 2a -ia, 3a -ia ) (aquesta característica arcaica la comparteix el Ribagorçà).
[edita] Lèxic
- Arcaismes: "servici" per "servei", "almanco" per "almenys", "espada" per "espasa", "lletra" per "carta"
- Paraules manllevades o amb calcs preses del sard ("eba" per "egua", "cavidani" per "setembre" (sard 'cabidànne'); del castellà ("iglésia" per "església"); i sobretot de l'italià ("llumera" per "llum", "fortuna" per "sort", "fatxa" per "cara", "campsant" per "cementiri").
[edita] Ús de l'alguerès
Segons una enquesta d'usos lingüítics a l'Alguer [1], realitzada per la Generalitat de Catalunya el 2004, el coneixement de l'alguerès és el següent:
- L'entén: 90,1%
- El llegeix: 46,5%
- El parla: 61,3%
- L'escriu: 13,6%
Un 22,4% té l'alguerès com a primera llengua, però en l'ús social i sobretot en l'àmbit escolar predomina l'italià. La percepció que té la població és que l'alguerès es parla més que fa cinc anys, però també es creu que es parlarà menys d'aquí a cinc anys. Respecte al sentiment de pertinença a la comunitat lingüística catalana, un 77,7% es manifesta entre molt i bastant identificat.
[edita] Bibliografia
- Josep Sanna: Diccionari català de l'Alguer. 1988; ISBN 84-7129391-9 [2]