Austràlia

De Viquipèdia

Commonwealth of Australia
Bandera d'Austràlia Escut d'Austràlia
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap (abans Advance Australia)
Localització d'Austràlia
Idiomes oficials Anglès
Capital Canberra
Ciutat més gran Sydney
Govern
Reina
Governador general
Primer ministre
Monarquia constitucional
Elizabeth II
Michael Jeffery
John Howard
Superfície
 - Total
 - Aigua(%)

7.686.850 km² ()
1
Població
 - Estimació 2004
 - Cens 2001
 - Densitat

20.180.878 (53è)
18.972.350
2 hab/km² (191è)
Moneda Dòlar australià (AUD)
Fus horari
 - Estiu (DST)
diversos1 (UTC+8 a +10)
depen de la zona1 (UTC+8 a +11)
Independència
-Creació de la constitució
- Estatut de Westminster
- Acta d'Austràlia
Del Regne Unit:
1 de gener 1901
11 de desembre 1931
3 de març 1986
Himne nacional Advance Australia Fair
Domini internet .au
Codi telefònic +61
Gentilici Australià, australiana

Austràlia oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia) és un estat de l'Hemisferi Sud que conforma el continent més petit del món i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És la sisena nació més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal és el Murray, amb 2.575 metres de longitud.

L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes austrlianas per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadores del nord i pels exploradors i comerciants europeus al segle XVII, la meitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics el 1770 i oficialment habitada com a penal amb el nom de la colònia de Nova Gal·les del Sud, el 6 de gener, 1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més van ser establertas successivament amb el curs del segle XIX. L'1 de gener, 1901, les sis colònies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema liberal i democràtic i és membre de la Comunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació es Canberra, encara que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costaneres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaide.

Taula de continguts

[edita] Història

Article principal: Història d'Austràlia

Els primers habitants d'Austràlia hi van arribar fa 42.000 o 48.000 anys, immigrants nòmada-caçadaros amb una cultural oral complexa amb valors espirituals basats en la reverència a la terra i en la creença en el temps del somni. La cultura dels habitants de les illes de l'Estret de Torres i de la regió més al nord de Queensland posseïxen una cultura diferenciada al dels aborígens australians.

Els primer europeu a albirar territori australià va ser el navegant neerlandès Willem Jansz, que albiraria la costa del Cap de la Península de York el 1606. Durant el segle XVII els neerlandesos van mapar la costes oest i nord del territori que van anomenar Nova Holanda, però, no van assentar-s'hi. El 1770, James Cook va navegar sobre la costa est d'Austràlia i la va mapar, anomenant el territori Nova Gal·les el Sud i la va reclamar per al Regne Unit. Després d'aquestes expedicions Austràlia esdevindria una colònia penal després de la independència de les colònies americanes el territori de les quals era utilitzat amb aquest propòsit.

La Colònia de Nova Gal·les del Sud de la corona britànica va iniciar el primer assentament a Port Jackson, dirigit pel capità Arthur Phillip el 26 de gener, 1788. Aquesta data s'ha convertit en la dia nacional d'Austràlia, la diada d'Austràlia. La terra de Van Diemen's, avui dia coneguda com a Tasmània, va ser habitada pels europeus el 1803 i es va conertir en una colònia separada de Nova Gal·les del Sud el 1825. El Regne Unit va reclamar la regió occidental d'Austràlia el 1829. Es van crear diverses colònies a partir del territori de Nova Gal·les del Sud: Austràlia Meridional, el 1836, Victòria el 1851 i Queensland el 1859. El Territori del Nord es va fundar el 1863 com a part de la Província de l'Austràlia Meridional. Aquesta província fa ser fundada com a "província lliure", és a dir, mai no seria una colònia penal. Victòria i Austràlia Occidental també van ser fundades com a colònies "llilures", però, després van acceptar convictes transportats. La transportació dels convictes cap a Austràlia va ser eliminada gradualment entre 1840 i 1864.

El Port Arthur, a Tasmània, era la colònia penal més gran d'Austràlia
Ampliar
El Port Arthur, a Tasmània, era la colònia penal més gran d'Austràlia

Una febre d'or va començar a Austràlia durant la dècada de 1850 portant-hi més immigrants. La rebel·lió de la pressió militar d'Eureka el 1854 va ser una expressió del nacionalisme australià. Entre 1850 i 1890 les sis colònies van rebre més responsabilitats governamentals i autonomia, amb la capacitat de gestionar molts dels afers interns i alhora continuar com a membres de l'Imperi Britànic. L'Oficina Colonial a Londres va conservar el control dels afers internacionals, la defensa i del transport internacional. L'1 de gener, 1901 es va formar una federació de totes les colònies després d'una decada de planejament i de consultes, i la Mancomunitat d'Austràlia va neixer, com a Domini de l'Imperi Britànic. El Territori de la Capital Australiana es va separar de Nova Gal·les el Sud el 1911 com a regió per a la capital de la federació, Canberra. (Melbourne en seria capital de 1901 a 1927). El control del Territori del Nord va ser transferit del govern de l'Austràlia Meridional al govern federal el 1911. Austràlia va participar voluntàriament en la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial.

L'Estatut de Westminster el 1931 va acabar formalment els enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit, però, Austràlia no va adoptar l'estatut sinó fins al 1942. Després de la derrota del Regne Unit a l'Àsia el 1942 durant la Segona Guerra Mundial i l'amenaça d'una invasió japonesa va fer que Austràlia tornés als Estats Units per protecció. Des del 1951 Austràlia ha estat un aliat militar dels Estats Units sota el tracat ANZUS. Després de la Segona Guerra Mundial Austràlia va promoure la immigració massiva d'Europa; des de la dècada de 1970 i de l'abolició de la política de l'Austràlia Blanca, es va promoure també la immigració d'Àsia i d'altres regions del món. Com a resultat, la demografia, la cultura i la imatge d'Austràlia han estat radicalment transformades. Els últims enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit van ser trencats el 1986 amb l'aprovació de l'Acte d'Austràlia, el qual va acabar amb el paper britànic sobre els estats autralians, i annulant l'apel·lació judicial al Consell Privat del Regne Unit. Els votants australians van rebutjar la transformació de la monarquia parlamentària en una república el 1999 amb una majoria del 55%. Des de l'elecció del govern de Whitlam el 1972, s'ha incrementat l'èmfasis del futur de la nació com a part de la regió de l'Àsia i del Pacífic.

[edita] Política

Edifici del Parlament a Canberra
Ampliar
Edifici del Parlament a Canberra

La Mancomunitat d'Austràlia és una monarquia constitucional amb un sistema de govern parlamentari. La reina Elisabet II és la reina d'Austràlia, un paper difereciat al paper que té com a reina del Renge Unit. La reina té la seva representació a Austràlia per mitjà del Governador-General a nivell federal i per mitjà dels governadors a nivell estatal. Encara que la constitució atorga poders executius extensos al Governador-General, generalment només els utilitza sota el consell del Primer MInistre. El cas més notable de l'ús d'aquests poders sense la direcció del Primer Ministre va ser la deposició del govern de Whitlam durant la crisi constitucional el 1975.

Austràlia té un govern amb tres branques de govern:

  • La branca legislativa: el parlament de la Mancomunitat, que inclou la reina, el Senat i la Cambra dels Representants; la reina és representada pel Governador-General.
  • La branca executiva: el Consell Federal Executiu (el Governador-General, aconsellat pels consellers executius); en la pràctica els consellers són el Primer Ministre i els ministres de l'Estat.
  • La branca judicial: la Cort Suprema d'Austràlia i les altres corts federals. Les corts estatals van esdevenir independents del Comitè Judicial del Regne Unit el 1986.

El parlament és bicameral conformat pel Senat (la Cambra Alta) amb 76 senadors i la Cambra dels Representants (la Cambra Baixa) amb 150 membres. Els membres de la cambra baixa són electes dels districtes coneguts com a "electorats". Els seients de la Cambra dels Representants són assiganats als estats d'acord a llur pobalció. Al Senat, cada estat està representat per 12 seandors, mentre que els territoris són representats per dos. Les eleccions per a ambdues cambres es realitzen cada tres anys; normalment només la meitat del Senat és renovat en cada elecció, atès que els senadors hi són elegits per un període de 6 anys. El partit amb la majoria a la Cambra de Representats forma el govern, i el cap del partit és designat en el Primer Ministre.

Hi ha tres partits polítics principals: el Partit del Treball, el Partit Liberal i el Partit Nacional. Senadors i representants independents o de partits minoritaris (com ara el Partit Verde i el Partit Demòcrata Australià) han aconseguit representació parlamentària, principalment en el Senat, encara que llur influència ha estat marginal. Des de l'elecció de [[1996] la coalició Liberal-Nacional, encapçalada pel Primer Minsitre, John Howard ha governat a Austràlia. Des de les eleccions del 2004, la coalició va guanyar el control del Senat, la primera vegada que un partit o coalició en el govern ho ha aconseguit en més de 20 anys. El Partit del Traball governa tots els estats i territoris.

[edita] Subdivisió administrativa

Austràlia se subdivideix en dos territoris i sis estats:

Estat/territori Superfície (km2) Població (2003) Densitat (hab./km²) Capital % de població a la capital
Territori de la Capital Australiana 2 358 (8è) 308 700 (7è) 137 (1r) Canberra 100%* ( 1er)
Nova Gal·les del Sud 800 642 (5è) 6 657 400 (1er) 8.32 (3r) Sydney 63% (5è)
Victòria 227 416 (6è) 5 000 000 (2on) 44 (2n) Melbourne 71% (4t)
Queensland 1 730 648 (2n) 3 729 000 (3r) 2.15 (5è) Brisbane 46% (7è)
Austràlia Meridional 983 482 (4t) 1 522 500 (5è) 1.55 (6è) Adelaide 73.5% (2n)
Austràlia Occidental 2 529 875 (1r) 1 952 280 (4t) 0.77 (7è) Perth 73.4% (3er)
Tasmània 68 401 (7è) 478 400 (6è) 6.92 (4t) Hobart 41% (8è)
Territori del Nord 1 349 129 (3r) 197 700 (8è) 0.15 (8è) Darwin 54% (6è)

[edita] Geografia

Austràlia, amb Tasmània al sud-est, vistes per satèl·lit
Ampliar
Austràlia, amb Tasmània al sud-est, vistes per satèl·lit

La superfície d'Austràlia, 7.686.850 km2 és un continent que es troba sobre la Placa Indo-australiana. El continent està envoltat pels oceans Indíc i Pacífic, i està separat d'Àsia pels mars d'Arafura i Timor. Atès que un terç del territori es troba al nord del Tròpic de Capricorn i que la cadena muntanyenca de l'est atrapa els núvols i el corrent d'aire, el 70% del territori del país (a l'est de la serralada australiana) és terra àrida o semiàrida amb grans extensions de terreny deshabitades. Un 20% de la superfície del país està ocupada pels 12 deserts principals d'Austràlia.

La població habita les costes, principalment la costa est, on el clima és molt més agradable. Hi ha condicions tropicals humides a l'extrem nord, temperatures càlides i suaus a les costes centrals de l'est i l'oest, i fred a les costes meridionals de Tasmània. Però en general totes aquestes zones del país gaudeixen d'estius càlids i hiverns relativament suaus, i rarament hi neva.

[edita] Flora i fauna

Coala
Ampliar
Coala

Encara que la major part d'Austràlia és àrida o desèrtica, abasta nombrosos hàbitats incloent-hi boscos tropicals i bruguerars alpins. Pel seu aïllament geogràfic la biota australiana és única i diversa. El 85% de les plantes florals, el 84% dels mamífers, més del 45% de les aus i el 89% dels peixos de la costa temerada són endèmics. La majoria de les ecoregions australianes i llurs espècies són amenaçades per les activitats humanes i per les plantes i els animals introduïts pels immigrants. L'Acte de Conservació de la Biodiversitat i de Protecció Ambiental de 1999 és una estrucutra legal utilitzat per la protecció de les espècies amenaçades. Nombroses àrees són protegides per a la preservació dels ecosistemes únics australians, 64 àrees pantanoses estan registrades en la Convenció de Ramsar, i s'han establert 16 regions patrimoni de la humanitat. La fauna més coneguda d'Austràlia inclou els monotremes, els marsupials (com ara el cangur, el coala i el wombat; i aus com ara l'emú. Moltes plantes i espècies animals es van extingir amb els primers assentaments humans aborígens, i d'altres arran de l'assentament europeu.

[edita] Economia

Economia
PIB (PPP) $640 mil milions
PIB per càpita $31.900 (2005)
Creixement real PIB 2,5% (2005)
RNB per càpita $30.240 (2005)
Inflació anual 4,1% (2005)
Taxa d'atur 5,2% (2005)
Importacions $120 mil milions
Exportacions $103 mil milions
Font: CIA Factbook i el [1]

Austràlia és una economia occidental mixta molt pròspera, amb un Producte Interior Brut per càpita lleugerament superior al del Renge Unit, Alemanya i França. Ocupa la tercera posició del món segons l'Índex de Desenvolupament Humà del 2005 i la sexta en qualitat de vida d'acord a l'índex elaborat per The Economist. Els útlims ans l'economia australiana s'ha mantingut amb força malgrat la desaceleració econòmica mundial.

Durant la dècada de 1980 el Partit del Traball, encapçalat llavors pel primer ministre Bob Hawke i el tresorer Paul Keating, va començar un procés de reforma econòmica amb la lliure flotaciò del dòlar australià el 1983 i amb la liberalització del sistema financer. Des de 1996, el govern de Howard a continuat amb el procés de reforma micro-econòmica, que inclou la lbieralització parcial del mercat laboral i la privtatizació de les emprses públiques, principalment la indústria de telecomunicacions. Una reforma important del sistema de cobrament d'impostos va ser impleentada el 2000 amb una introducció d'un imposts sobre els béns i els seveis del 10%, el qual ha reduït la dependència del govern en l'impst sobre la renda (personal i corporativa), una característica única del sistema australià.

L'economia australiana no ha experimentat cap recessió des dels inicis de la dècada de 1990. El gener del 2006 la taxa d'atur er adel 5,3%, amb una ocupació total de 10.034.500 persones. El sector dels serveis de l'economia, que inclou el turisme, l'educació i els serveis financers, representa el 69% del PIB. L'agriculutra i els recursos naturals representan el 3% i el 5% del PIB respectivament, però, contribuïxen considerablement en les exportacions del país. Els principals mercats d'Austràlia són Japó, Xina, els Estats Units, Corea del Sud i Nova Zelanda. Una àrea de preocupació pels econoimstes és l'elevat dèficit de compte corrent i els nivells de deute extern.

[edita] Demografia

Ciutat de Sydney, la més poblada d'Austràlia
Ampliar
Ciutat de Sydney, la més poblada d'Austràlia

[edita] Etnografia

La majoria de la població estimada de 20,4 milions d'australians són descendents dels immigrants dels segles XIX i XX, la majoria de la Gran Bretanya i d'Irlanda. La població australiana s'ha quadruplicat des de la fi de la Segona Guerra Mundial, gràcies a l'ambiciós programa d'immigració. El 2001el 23,1% dels australians havia nascut a l'exterior, principalment al Regne Unit, Nova Zelanda, Itàlia, Vietnam i xina. Després de l'abolició de la política de l'Austràlia Blanca, el 1973, el govern ha promogut l'armonia racial i el multiculturalisme.

La població indígena, principalment els aborígens i els habitants de l'Estret de Torres, era de 410.003 (2,2% de la població total) el 2001, un increment significatiu després del cens de 1976 que n'havia registrat 115,963.

[edita] Llengua

L'anglès és la llengua oficial d'Austràlia, parlada com a llengua única pel 80% de la població. També s'hi parla el xinès (2,1% ), l'italià (1,9%), i el grec (1,4%). Una proporció considerable d'immigrants de primera i segona generació són bilingües. Es creu que havia entre 200 i 300 llengües aborígens abans de l'arribada dels europeus. Només han sobreviscut 70 d'aquestes llengües i 50 estan en perill d'extinció. Una d'aquestes és la llengua principal de 50.000 dels aborígens, (0,02%).

[edita] Religió

No hi ha cap religió oficial de l'Estat. El cens del 2001 va registrar qu eel 68% dels autralians es declaraven cristians: 27% eren catòlics i 21% eren anglicans). El percentatge d'australians que professen una religió no-cristiana és del 5%. El 16% va declarar no tenir cap religió (que inclou els creients de l'humanisme, ateisme, agnosticisme i racionalisme) i el 12% no va donar cap resposta.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Austràlia


 
Estats d'Oceania
Austràlia Austràlia | Micronèsia Estats Federats de Micronèsia | Fiji Fiji | Illes Marshall Illes Marshall | Illes Salomó | Kiribati Kiribati | Nauru Nauru |

Nova Zelanda Nova Zelanda | Palau Palau | Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea | Samoa Samoa | Tonga Tonga | Tuvalu Tuvalu | Vanuatu Vanuatu

Dependències: Guam Guam | Hawaii Hawaii | Illa de Pasqua Illa de Pasqua | Illes Cook Illes Cook | Illes Mariannes Septentrionals Illes Mariannes Septentrionals | EUA Illes Perifèriques Menors dels EUA | Niue Niue | Norfolk Norfolk | Nova Caledònia Nova Caledònia | Nova Guinea Occidental | Pitcairn Pitcairn | Polinèsia Francesa Polinèsia Francesa | Samoa Nord-americana Samoa Nord-americana | Tokelau Tokelau | Wallis i Fortuna Wallis i Futuna