Nínive
De Viquipèdia
Nínive (també coneguda per Niniveh o Ninive) fou una ciutat de Mesopotàmia a la vora del Tigris, a la confluencia amb el Khosr, a la regió de la actual Mosul.
Era una ciutat-estat. El seu heroi eponim fundador fou Ninus i es esmentada a partir de vers el 1800 aC com a lloc on s'adorava a Ishtar. Va passar a Babilònia abans del 1750 aC. Després del 1500 aC va quedar sota influència de Mitanni. L'estatua de la deessa Ishtar de Nínive fou enviada a la primera mietat del segle XIV aC pel rei de Mitanni (llavors sobirà d'Assíria i Nínive) al faraó d'Egipte Amenofis III. Des la meitat del segle XIV aC va quedar sota domini d'Assíria
Durant el periode neoassiri i especialment sota Assurbanipal II fou la principal ciutat del país i el lloc de residència dels reis. Sota Sennàquerib, vers el 700 aC, les noves construccions afegides a les que s'havien fet el darrer segle la van convertir en una ciutat esplendida, destacant el palau, arribant a 7 km2 amb uns cent cinquanta mil habitants.
A partir del 633 aC Assíria va entrar en decandència i amb l'imperi hi va entrar la seva capital. Nínive fou atacada pels medes que finalment la van conquerir el 612 aC i la van arrasar. Els habitants que no va poder escapar cap a l'oest foren morts o deportats; els arqueolegs i van trobar mols cosos humans sense enterrar. El lloc va quedar desocupat per segles.
L'any 627 es va lliurar a la seva rodalia la batalla de Nínive entre l' Imperi Bizantí i l'Imperi Sassànida.
Després de la conquesta àrab la ciutat de Mosul, a la riba contraria del Tigris, va ocupar el seu lloc.
Les restes de Nínive es van trobar a Kouyujik i Nabi Yunus, de les que només s'ha pogut excavar la primera perquè a la segona hi ha una capella musulmana. Les primeres excavacions les va fer el cònsol francès a Mosul, Botta, el 1843, el qual va trobar el palau reial de Sargon II. Les ruïnes foren explorades pel britànic Sir Austen Henry Layard el 1847, que va trobar el palau de Sennàquerib i la famosa llibreria d'Assurbanipal amb 22000 tauletes gravades. Altres exploradores foren George Smith i Hormuzd Rassam entre d'altres. Vers 1921 hi va fer excavacions el Museu Britànic (equip dirigit per L.W. King) a la zona del temple d'Habu. El 1927 hi va excavar Campbell Thompson; des el 1981 hi va excavar David Stronach de la Universitat de Berkeley. També s'han fer diverses excavacions per arqueòlegs iraquians.
Es calcula que les seves ruines ocupen un area de 730 hectarees (7.300.000 m2)
- Per la província iraquiana de Nínive, vegeu Governadorat de Nínive