Pintura gòtica

De Viquipèdia

 Duccio di Buoninsegna. MADONNA RUCELLAI. Escola Senesa. Galleria degli Uffizi. Florència.
Ampliar
Duccio di Buoninsegna. MADONNA RUCELLAI. Escola Senesa. Galleria degli Uffizi. Florència.

El desenvolupament de l'arquitectura gòtica amb la progresiva substitució del mur per grans finestrals amb vitralls de colors que permeten el pas vers l'espai interior d'una llum polícroma i matissada, va portar, en les grans catedrals gòtiques de França, a la pràctica desaparició de la pintura mural que s'havia dessenvolupat ampliament en els murs de les esglésies romàniques.

S'ha dit que la pintura gòtica té el seu espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les miniatures polícromes dels llibres, però pel que fa a la pintura propiament dita, aquesta subsistí en els retaules, en les taules pintades que formen els frontis o els laterals dels altars i en els murs de les capelles laterals.

Els pintors de la Toscana van continuar la tradició de la gran pintura mural i del mosaic, ja que l'arquitectura gòtica no va arrelar mai a Itàlia com a França. La "maniera greca" dels mosaics i frescos evolucionà durant el Duecento, i a les Esglésies Superior i Inferior d'Asís, on van coincidir les escoles senesa i florentina tingueren lloc una sèrie d'innovacions que van canviar per sempre la Història de la Pintura. Giotto el més gran pintor del Trecento realitzà l'interior de la capella dels Scrovegni de Padua, una obra clau que com Giotto era plenament gòtica però anticipa ja el Renaixement.


Les fites més destacades de la Pintura Gòtica són:


La Pintura Gòtica
Imatges Etapa o estil:
Resum i característiques.
Artistes, obres o llocs destacats.
Ampliar
Vitrall del cor de la catedral de Chartres (Segle XIII). Illa de França, França.
Els_vitralls_de_les_Catedrals Esglésies i Catedrals:
Basílica de sant Denis a París.
Catedral de Chartres
Sant Pere de Caen.
Catedral de Notre-Dame de Paris.
Santa Capella de París.
Sant Urbà de Troyes
Catedral de Beauvais.
Catedral de Bourges.
Saint-Ouen.
Catedral d'Evreux.
Catedral d'Estrasburg.
Catedral de York.
Catedral de Gloucester.
Catedral de Colonia.
Catedral de sant Esteve de Viena.
Catedral de Lleó.
El mur translúcid fou el primer espai propi o ámbit on es dessenvoluparen les arts del dibuix y del color en el Gòtic. Durant la Baixa Edat Mitjna, l'art dels vitralls de les catedrals i esglésies es dessenvolupà a Europa paral·lelament a l'arquitectura gòtica, la qual es caracteritzava per l'alçada de les naus i l'audàcia de les seves estructures amb voltes de creuer que es recolzaven en esbelts pilars i arbotants que transmetien al sol el peso i l'empenta de les bòvedes tot lliberant als murs dels edificis de les funcions resistents que progressivament foren substituits pels finestrals amb filigranes de pedra i vitralls de color.

En la primera etapa, els colors són vius i saturats i el plom delimita les formes que estan delinejades amb precisió per poder ser vistes entre l'irradiació lluminosa de la vidriera. Aixó porta a la tendència a descomposar la vidriera en medallons, trenats o altre tipus de compartiments. Les vidrieres revelen, més que ningún altre art, el component irrealista i artificial de l'art gòtic.

A mitjans del segle XIII es produeix una profunda modificació de la gamma de color ja que els fons incolors s'associen als tons trencats de les escenes i figures. Amb una gama potent però restringida, les figures humanes menudes es tornen més agitades i lliures. A l'església de sant Urbà de Troyes (vers el 1270) o en els vitralls d'arc de mig punt de la catedral de Beauvais, es donen els millors exemples d'aquestes innovacions.

En el segle XIV, amb el descobriment del groc de plata, els vitralls guanyen en lleugeressa, s'omplen d'un preciossisme daurat que mai havien tingut. A Normandia, en el cor (arquitectura) de Saint-Ouen de Rouan i en la catedral de Evreux es troben els vitralls més bells. L'art dels vitralls culminà en un estil exquisit d'una qualitat igual o superior a les obres mestres de les miniatures. A la conca del Loira, a la Champanya o a Alsàciaes completa el panorama de les vidrieres franceses que culminà a les naus laterals de la catedral d'Estrasburg

Ampliar
Simone Martini, Maria Magdalena, Detall del retaule de l'Altar Major (1321), Orvieto, Itàlia.
La Pintura del Trecento a Italia Pintors:
Pietro Cavallini
Cimabue.
Giotto di Bondone
Duccio di Buonasegna
Simone Martini
Ambroglio i Pietro Lorenzetti

Llocs:
Esglésies Superior i Inferior d'Asís
Capella de l'Arena a Padua
Palau Públic de Siena (Ajuntament) de Siena
Cementiri de Pisa a Pisa.
A la Toscana, les escoles senesa i florentina, amb el Giotto com a més gran pintor del Trecento, van continuar la tradició de la gran pintura mural, ja que l'arquitectura gòtica no va arrelar mai a Itàlia com a França. Aquesta pintura toscana del Trecento, essent plenament gòtica, anticipa ja el Renaixement.
Ampliar
Anònim, San Bernat de Claraval, Inicial de la lletra B en un manuscrit del Segle XIII.
Les miniatures i els llibres il·lustrats Artistes:
Jean de Poucelle
Jaquemart de Hesdin
germans Limbourg
Simone Martini

Llibres:
Breviari de Felip el Bell
Evangelaris de la Santa Capella
Salteri de Sant Lluís
Salteri de la Reina Maria
Les molt Riques Hores del Duc de Berry
Les miniaturas que il·lustren els manuscrits medievals consistien en petites composicions : pintures o dibuixos de figures emmarcades en les lletres inicials o en compartimentos com medallons, arabescs, etc.

En el periode romànic i en el primer gòtic els temes tenien caràcter sagrat, la seva composición estava influïda per criteris similars als que regien per als els vitralls de les Catedrals i esglésies del propi periode. En el Segle XIV, es van introduïr temes profans i l'art de les miniatures es trasladà als tallers artesans de París, Borgonya i Flandes.

Los manuscrits il·lustrats tingueren una àmplia difusió internacional, a través de les corts de la noblesa europea.

Ampliar
Mestre del Díptic de Wilton, El Rei Ricard II és encomanat a la Verge, Part esquerra del Díptic de Wilton, vers (1395), National Gallery, Londres.
L'expansió de la Pintura Gòtica (de 1370 a 1430) Artistes :
Quadres :
Llocs :
Falta redactar aquesta part.
Ampliar
Jan van Eyck, Giovanna Cenami, esposa de Giovanni Arnolfini, detall del Retrat dels Arnolfini, vers (1434), National Gallery, Londres.
La pintura gòtica a Flandes Artistes :
Quadres :
Llocs :
Falta redactar aquesta part.
Ampliar
Lluís Borrassà, Sant Pere salvat de les aigües, (1411) Església de Santa Maria de Terrassa.
La Pintura Gòtica a la península Ibèrica Artistes :
Quadres :
Llocs :
Falta redactar aquesta part.
Ampliar
Konrad Witz, La pesca miraculosa , detall de l'altar de Sant Pere de la catedral de Ginebra, vers (1444), Museu d'Art i Història, Ginebra.
La pintura gòtica tardana (de 1430 al Manierisme) Artistes :
Quadres :
Llocs :
Falta redactar aquesta part.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Pintura gòtica

En altres llengües