Renfe

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

adaptació dels temps verbals, reescriure Història en text i no en frases telegràfiques, expandir La Renfe a catalunya crear La Renfe al País Valencià, i organització millor dels enllaços externs
Logotip de Renfe
Ampliar
Logotip de Renfe

Renfe (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles) és una empresa depdenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.

Va ser creada l'any 1941, per la expropiació franquista de les xarxes que la iniciativa privada havia construït. La nova empresa pública neix amb 12.401 km de vies, amb tipus d’explotació, reglaments, maquinària, diferents i sense cap estàndard concret, de molt diverses companyies.

Taula de continguts

[edita] Història

Serie 447 de rodalies al seu pas per L´Hospitalet de Llobregat
Ampliar
Serie 447 de rodalies al seu pas per L´Hospitalet de Llobregat

Els diversos governs espanyols dels segles XIX i XX van forçar, a partir de l'any 1845, l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, amb l'oposició dels industrials catalans interessats en l'exportació dels seus productes tèxtils, i amb unes minces subvencions, en comparació a les polítiques ferroviàries a Europa, a les línies que l'adoptèssin. El fet que el premi a les línies que adoptaren aquest particular ample, fora la seva expropiació en ser nacionalitzades per Franco ha dut que mai més no hi hagi hagut inversions en aquest sector, el que explica que el transport de mercaderies a Espanya sigui únicament per carretera, en comparació amb la resta d'Europa.

La Guerra Civil (1936) que arruïnà totalment les companyies ferroviàries i malmeté greument gran part de les seves infrastructures, acabarà de paralitzar qualsevol inversió, i després de la guerra, el dictador feixista, nacionalitzarà els ferrocarrils, abandonarà i desballestarà els trams secundaris.

La primera línia de tren peninsular entre Mataró, i Barcelona, construïda l'any 1848, que no havia estat subvencionada, per ser anterior a la llei de subvencions de l'any 1907 fou expropiada, passant a formar part de Renfe.

Les iniciatives ferroviàries que havien començat a Catalunya, van ser així bloquejades sistemàticament pels diversos governs espanyols, i van passar a fomar part d'una xarxa centralitzada a Madrid, ignorant les necessitats del motor industrial de la península.

[edita] Cronologia

Serie 440 estacionat a L´Hospitalet de Llobregat
Ampliar
Serie 440 estacionat a L´Hospitalet de Llobregat
  • Petició d'una línia de Barcelona a Mataró, juny 1843
  • Concessió provisional a perpetuitat de la línia de Barcelona a Mataró, el 23 d'agost de 1843.
  • Concessió d'una línia de Sant Joan de les Abadesses a Roses - 1844.
  • El govern espanyol, a proposta dels enginyers, Juan Subercase[1] i Calixto Santa Cruz, força l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, basat en la mesura de sis peus castellans (equivalents a 1.689 (m), amb l'oposició dels industrials catalans - 1845.
  • Concessió d'una línia de Barcelona a Camprodon el febrer de 1845.
  • Constitució de la Sociedad del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró (B.M.), l'agost de 1845.
  • El 28 d'octubre de 1848, circula entre Barcelona i Mataró, el primer tren peninsular, patrocinat pel mataroní Miquel Biada i Buñol (1789-1848), als pocs mesos de la mort d'aquest, a causa de la pulmonia que sembla que va agafar, vigilant personalment de nita les obres, amenaçandes pels atemptats anarquistes??. Per la seva construcció, es forada el primer túnel d'Espanya, a Montgat.
  • El 24 de gener de 1941, el govern del dictador Franco aprovà la Llei de Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera que establia la nacionalització i agrupament en una sola empresa de totes les companyies d'ample de 1.668 metres de l'estat espanyol, que passaven a formar part de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, RENFE. És l'operació nacionalitzadora més gran d’Europa fins aquell moment.
  • En el moment de l'expropiació Renfe disposa de 12.401 km de vies - 1941.
  • El 27 de febrer de 1984, amb vistes a l'entrada a la Unió Europea es signa el primer "contracte-programa" entre Renfe i l'Estat espanyol, que per primera vegada suprimeix les subvencions a fons perdut.
  • Tancament del tram de 10 km de la línia de Ripoll a Sant Joan de les Abadeses - 1985, en compliment del contracte-programa, amb el que es van tancar 1.003 km de vies deficitàries en aquest mateix any.
  • Tancament de la línia de Les Franqueses a Granollers - 198?.
  • La directiva europea 91/440, implica una paulatina liberalització del transport a Europa, i obliga al ferrocarril a ser competitiu i a no dependre de les subvencions públiques.
  • L'abril de 1992, s'inaugura la Exposició Universal de Sevilla, i la primera línea d'Alta Velocitat d'Espanya. (AVE)
  • L'octubre de 2003 s'inaugura la lìnia del Tren d'Alta Velocitat Lleida-Madrid, amb forces problemes tècnics que han retardat la finalització del tram Barcelona-Lleida encara inacabat a desembre 2005.

[edita] La Renfe a Catalunya

Les cinc línies de Rodalies RENFE que travessen Barcelona i tota l’àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. No obstant, en general, les estacions no estan adaptades a les persones amb mobilitat reduïda i l'accessibilitat als combois es difícil.

Per altra banda, també hi ha un gran nombre de serveis regionals que enllacen Barcelona amb les poblacions més distants de la capital catalana, els quals també són àmpliament utilitzats per a realitzar desplacaments intercomarcals, si bé la distribució radial de la xarxa ferroviària dificulta certs desplacaments obligant a transbordar, en alguns casos, a Barcelona.

Línies de Rodalies Renfe:

  • R1: Maçanet - Blanes - Mataró - Barcelona - l'Hospitalet - Molins de Rei
  • R2: Maçanet - Sant Celoni - Granollers - Barcelona - Castelldefels - Vilanova i la Geltrú - Sant Vicenç de Calders
  • R3: l'Hospitalet - Barcelona - Granollers - la Garriga - Vic
  • R4: Manresa - Terrassa - Sabadell - Cerdanyola del Vallès - Barcelona - Molins de Rei - Martorell - Vilafranca del Penedès - Sant Vicenç de Calders
  • R7: l'Hospitalet - Barcelona - Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat - Rubí - Martorell
  • R10: Estació de França - Barcelona - Aeroport

Línies de Regionals Renfe:

  • Ra1: Barcelona - Tarragona - Salou - Tortosa (amb expedicions a Vinaròs i València)
  • Ra2: Barcelona - Girona - Figueres - Portbou - Cervera de la Marenda (França)
  • Ra3: Barcelona - Tarragona - Reus - Móra la Nova - Flix (amb expedicions a Casp i Saragossa)
  • Ra4: Barcelona - Montblanc - Lleida via Reus i via Valls; també Barcelona - Manresa - Cervera - Lleida
  • Ra5: Barcelona - Vic - Ripoll - Ribes de Freser - Puigcerdà - la Tor de Querol (França) [1]

[1] Recentment aquesta línia és considerada com a línia de Rodalies i englobada dins la R3.

[edita] La Renfe al País Valencià

Al País Valencià hi han 7 línies de rodalia Renfe, de les quals 6 pertanyen al nucli de València i 1 al nucli d'Alacant/Múrcia. Les 6 de València són:

  • C-1: Gandia - València (via doble fins Cullera, electrificada)[1]
  • C-2: Moixent - Xàtiva - València (via doble, electrificada)
  • C-3: Utiel - Bunyol - Aldaia - València (via única, sene electrificar)[2]
  • C-4: Quart de Poblet - València (via única, sense electrificar)[3]
  • C-5: Caudiel - Sagunt - València (via doble electrificada fins Sagunt, via única sense electrificar fins Caudiel)
  • C-6: Castelló - València (via doble electrificada)

La línia del nucli d'Alacant connecta Alacant amb Elx, Callosa, Oriola i Múrcia. És de via única i sense electrificar

[1]Està previst que es desdoble el tram entre Cullera i Xeraco

[2]Està previst que es desdoble i electrifique fins a Bunyol, i posteriorment electrificar-se fins a Requena

[3]Aquesta línia desapareixerà quan entre en funcionament el metro que arriba a l'Aeroport

Hi han 7 línies de regionals:

  • L-1: Múrcia - Alacant - València
  • L-2: Alacant - Alcázar de San Juan - Madrid
  • L-3: València - Albacete - Alcazar de San Juan - Ciudad Real - Madrid
  • L-4: Alcoi - Xàtiva - València
  • L-5: Madrid - Conca - València
  • L-6: Saragossa - Terol- València
  • L-7: Tortosa - Vinaròs - Castelló - València

[edita] Evolució dels quilòmetres de la xarxa

  • L'any 1855 hi havien 405 km de vies d’ample espanyol.
  • L'any 1865 ja hi havien més de 5.000 km de vies d’ample espanyol.
  • Entre l’any 1877 i el 1900 es construïren uns 2.000 km de via estreta. Les xarxes que amb el temps es farien més extenses i importants es concentraren des de Galícia fins a Euskadi, al País Valencià i a Catalunya i es van posar en servei uns 5.500 km de via d'ample espanyol.
  • En el moment de l'expropiació Renfe disposarà de 12.401 km de vies - 1941.
  • L'any 1985 Renfe tenia 3.065 km de vies deficitàries a tota Espanya.
  • A l'any 1985 Renfe tancà 1.003 km de vies deficitàries a tota Espanya.
  • Després de l'any 1985 Renfe ha tancat 1.003 km de via a tota la península.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

[edita] Història

[edita] Notícies