Baalbek

De Viquipèdia

Temple romà a Baalbek
Ampliar
Temple romà a Baalbek

Baalbek o Balabakk es una ciutat del Líban a 1150 m. sobre el nivell del mar a la plana de la Beeka (Bika), a un oasis amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

S'hi ha trobat restes de cinc mil anys abans de Crist i restes de poblament de vers el 2500 aC. Els fenicis dominaren la regió després del regnat de Salomó i s'hi establiren. Van construir un temple al déu sol Baal. Al segle XI aC van arribar els assiris i el déu Baal va esdevenir Hadad.

El origen del nom no es segur. Baal vol dir senyor o déu en fenici i Baalbek voldria dir "Senyor de la Beeka" però més probablement el significat seria "Senyor del Sol". Podria ser que el déu assiri Hadad, identificat amb el déu fenici Baal, fou adorat a la regió junt amb el seu fill Aliyan i la seva filla Anat (assiri Atargatis) i Baalbek hauria estat mes un centre religiós que una ciutat, i de fet no s'esmenta a les inscripcions assíries com a ciutat tal i com passa amb altres ciutats fenícies.

Dels assiris va passar als Babilonis i als perses i d'aquestos als macedonis, als Ptolomeus (vers 323 aC-198 aC) i als selèucides. Foren el Ptolomeus qui li van donar a la ciutat el nom grec d' Heliòpolis de Síria (Heliopolis Syriae = Ciutat del sol de Síria) que va portar en els segles següents. A Heliòpolis s'adorava a Zeus, Afrodita i Hermes. Va passar a domini romà el 64 aC i va conservar el seu nom grec. La deïtat central fou Júpiter. Juli Cèsar la va fer colònia romana i sota August apareix a les monedes com Colonia Julia Augusta Felix Heliopolis. Trajà va consultar l'oracle de la ciutat abans de la seva segona campanya a Pàrtia. Antoní Pius va restaurar el gran temple de Zeus. Septimi Sever li va donar el ius italicum. Amb Caracal·la una estàtua d'or d'Apol·lo o de Zeus es va col·locar al temple. Constantí I el gran va fundar una església a la ciutat i va abolir la costum de tenir mes d'una dona.

El 313 el cristianisme va esdevenir religió oficial del estat i a la resta del segle es van anar destruint els temples pagans, i les restes van servir per fer esglésies. Fou Teodosi qui va convertir el temple del sol en una església cristiana. Això va significar la fi de la ciutat d'Heliòpolis que es va despoblar i va quedar reduïda a una petita ciutat.

Les ruïnes d'Heliòpolis consisteixen en el gran temple, un petit temple o basílica i un temple circular; al sud-oest de la ciutat una columna es pensa que servia com a clepsidra; el gran temple tenia un propileu o pòrtic, un fòrum, un cambra rectangular i un altar al sol. La ciutat romana, amb edificis d'arquitectura coríntia, es el que predomina. Les columnes foren destruïdes pels musulmans i otomans; el 1745 el propileu va esdevenir fortalesa.

El 395 va quedar a l'imperi romà oriental o bizantí i el 639 fou ocupada pel capitost àrab Abu Ubayda i fou incorporada al Djund de Damasc recuperant el seu nom arameu. El 750 va passar a domini abbàssida i el 972 el califa fatimita d'Egipte hi va instal·lar un governador però tres anys després fou ocupada per l'emperador Joan Tzimisces el 20 de maig del 975, poc després d'haver ocupat Homs, i va arribar fins a Galilea. La revolta de Skleros l'any següent (976) va impedir consolidar aquestes conquestes i va tornar al fatimites que la van posseir fins el 1025 quant se'n va apoderar l'emir Salih ben Mirdas d'Alep.

El 1075 va ser ocupada pel seljúcida Tutush. Després va estar en mans de Gumustakhin, Buri, Muhammad ben Buri, Onor (Unur) i Zanki (Zengi). Aquest darrer la va donar a Ayyub el pare de Salah al-Din (Saladí).

Fou reconquerida per Nur al-Din el 1154. El 1170 fou destruïda parcialment per un terratrèmol. Saladí la va ocupar el 1174 i la va donar en feu a diversos personatges, alguns prínceps ayyúbides con el seu besnebot Al-Malik al-Amdjad Bahram Shah que la va posseir del 1182 al 1230 en que la va ocupar Al-Malik al-Ashraf Musa, emir de Damasc i després se la van disputar altres membres de la família. Fou breument ocupada pels mongols vers el 1260 i va passar a mans dels mamelucs egipcis.

Sota els mamelucs es va convertir en cap d'un districte del govern de Damasc (districte que no abraçava tota la Bika) i que depenia del governador (naib) de Síria

El 1516 va passar al domini otomà. El govern local va anar a parar a la família dels Harfush que el van exercir casi sempre, fins que el 1850 els otomans van establir una administració regular. El 1750 tenia uns cinc mil habitants que després del terratrèmol de 1759, es van reduir fins arribar a menys de mil el 1834.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Baalbek