Valerià I
De Viquipèdia
Publi Licini Valerià (200-260) fou un emperador romà del 253 al 260. Fou nomenat cònsol abans del 223, i Trebonià Gal·lus li encarregà la lleva de milícies per tal de combatre l'usurpador Emilià el 252. Mort Trebonià el 253, fou proclamat emperador per l'exèrcit i, tot seguit, reconegut pel senat, amb el qual sempre mantingué bones relacions.
Fou continuador de la política religiosa de Deci, promulgà dos edictes (el 257 i el 258) contra els cristians, que els obligaven a observar el culte estatal i els privaven de reunir-se en assemblees i de visitar els cementiris, els quals, juntament amb les altres propietats i béns, els foren confiscats. Durant el seu govern moriren màrtirs, entre altres, Sixt II, Llorenç de Roma, Cebrià de Cartago i Fructuós de Tarragona. En ésser atacat l'Imperi pels enemics, associà al tron el seu fill Publi Licini Egnaci Gal·liè i derrotà els perses, que, comandats per Sapor I, havien envaït Síria.
Fou anomenat Restitutor orientis a causa dels seus triomfs, però novament hagué d'afrontar els atacs perses, i a Edessa, amb un exèrcit delmat, sucumbí i fou fet presoner. Morí en la captivitat a mans dels perses.