Salamanca
De Viquipèdia
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima. Pertany a la part lleonesa de la comunitat autònoma de Castella i Lleó i històricament estava integrada dins el regne de Lleó. El 2002 tenia 156.006 habitants. Hi ha la universitat més antiga d'Espanya.
La ciutat descansa sobre un altiplà a la riba del riu Tormes, que és travessat per un pont de 26 arcs, quinze dels quals d'origen romà, mentre que la resta data del segle XVI.
La Plaza Mayor, porticada, és el punt de trobada dels salmantinos. Fou construïda per Andrés García de Quiñones al començament del segle XVIII; pot albergar unes 20.000 persones quan hi té lloc un concert, i té la fama de ser una de les places més boniques d'Europa. Salamanca es considera una de les ciutats renaixentistes més espectaculars del continent. Amb el pas dels segles els edificis de pedra sorrenca han anat adquirint una curiosa pàtina daurada que ha donat a la ciutat el sobrenom de La Dorada.
L'antiga catedral romànica fou foundada al segle XII. La cúpula que corona el creuer neix d'una doble arcada audaçment foradada per finestres, un reflex llunyà de Santa Sofia de Constantinoble. Quatre contraforts exteriors acabats en pinacles ajuden a suportar el pes de la cúpula, igual com també s'aguanta el pes de la volta sobre quatre massissos contraforts. La volta de l'absis té pintures al fresc del primer Renaixement, de l'italià Niccolò Fiorentino. La "catedral nova", adjacent, fou construïda en diverses etapes a partir del 1509 i combina el gòtic tardà, particularment a l'interior, amb l'estil renaixentista anomenat plateresc. Les obres van acabar el 1734. El tresor de la catedral guarda un petit crucifix de bronze que duia el Cid sota l'armadura.
El 1218, Alfons IX el Savi va fundar la primera universitat cristiana de la península Ibèrica, la Universitat de Salamanca, que encara manté el seu prestigi. Sota el patrocini de l'il·lustrat rei lleonès, es van incrementar sobre manera el seu poder i la seva reputació (1252-1282), i les seves facultats de dret canònic i civil van atreure estudiants fins i tot de les Universitats de París i Bolonya. En el moment àlgid de la universitat, en ple segle XVI, un de cada cinc residents a Salamanca era estudiant, i els destins de la ciutat depenien dels de la universitat. Noms importants de la cultura i la societat espanyoles de l'època van passar per la universitat: Cristòfor Colom, Hernán Cortés, sant Ignasi de Loiola, sant Joan de la Creu, Mateo Alemán...
El monestir dels Agustins conté la tomba dels comtes de Monterrey, de l'italià Alessandro Algardi.
Durant la guerra contra Napoleó, la batalla de Salamanca, que va tenir lloc el 22 de juliol de 1812, va representar un greu contratemps per als francesos, i així mateix per a la ciutat, ja que la seva part occidental en va resultar seriosament danyada.
La localitat és prou gran per oferir els avantatges d'una ciutat moderna, però al mateix temps s'hi conserva el recolliment d'un poble. Des de 1923, "Los Charros", oficialment la Unión Deportiva Salamanca, són l'equip de futbol de la ciutat.
A Salamanca, els habitants es vanten de parlar el castellà més "pur" d'Espanya, reputació que comparteix amb Valladolid. Per aquesta raó Salamanca és famosa entre la gent d'arreu del món que vol aprendre espanyol.
Salamanca és la seu de l'arxiu de la Guerra Civil Espanyola (Archivo General de la Guerra Civil Española). La seva documentació fou segrestada i emmagatzemada pel règim franquista i fou usada com a instrument repressiu contra tota mena d'individus i grups opositors: republicans de tots els signes, sindicalistes, comunistes, liberals, maçons, nacionalistes catalans i bascos, etc. És famosa la reclamació, per part del Govern i la societat catalanes, de la devolució dels anomenats Papers de Salamanca.
El 2002 Salamanca va compartir amb Bruges el títol de Capital Europea de la Cultura.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Època romana
Quan va arribar la dominació romana a la península Ibèrica els vacceus ocupaven la conca del Duero. Per a defensar la zona occidental van construir dues fortaleses: Ocello Durii (Zamora) i Salmantica (Salamanca).
Más presència que els vacceus van tenir els vetons, que van imprimir una forta personalitat a la zona de les actuals províncies d'Àvila, Toledo i Salamanca. Aquesta última, essent vetona, es diferenciava d'altres províncies més al nord, que tenien presència cisastur.
En el segle III aC, Anníbal, en el seu avanç per Ibèria, assetja i pren l'antiga ciutat de Helmantica (Salamanca). La llegenda conta que els salmantins van rendir la plaça sense oposar resistència i van sortir de la ciutat; però les dones duien sota els seus vestits les armes dels barons, que després van assetjar als cartaginesos dintre de la ciutat.
Amb la caiguda dels cartaginesos davant els romans es consolida l'ocupació i la ciutat comença a adquirir certa importància. Aviat es converteix en un enclavament comercial bàsic a causa de la seva situació privilegiada com gual sobre el ric Tormes, que al seu torn la converteix en pas d'una de les més importants calçades romanes de Hispània, la Via de la Plata. Per a aquesta calçada es construïx el pont romà (del segle I) que encara avui es manté dret.
Amb la fi de l'Imperi Romà, els Alans s'estableixen a Lusitània i la ciutat passa a formar part d'aquesta regió. Posteriorment els visigots conquisten la ciutat que es converteix en part del seu territori. Pocs dades es tenen sobre el desenvolupament de Salamanca en l'època visigoda, solament se sap que en el segle IV la muralla romana s'amplia, amb torrasses sobre el mateix traçat i que pràcticament quedà destruïda en la seva totalitat la fàbrica del mur anterior. L'any 589 fou designada seu episcopal. Figura entre les ciutats que enviaven bisbes als concilis de Toledo.
[edita] Edat Mitjana
A l'any 712, amb la invasió musulmana de la península, Musa ibn Nusair conquista la ciutat. Durant tota l'Alta Edat Mitjana, gran part dels nuclis urbans de la vall del Duero van ser abandonats o destruïts a causa de la situació fronterera de la zona. Salamanca quedà reduïda a un nucli sense importància i pràcticament despoblat. Successives conquestes i reconquestes de la ciutat per els musulmans i cristians, com la d'Alfons I el 763, acaben per arrasar el que queda d'urbà.
Més tard, Salamanca és conquistada pel regne astur-lleonès, encara que haurà d'esperar fins al segle X per a veure augmentar la seva població per mitjà de les repoblacions asturianes i lleoneses, en una primera ona. Amb la conquesta de Toledo per Alfons VI de Castella, l'any 1085 es rebaixa la tensió de la zona del Duero, al traslladar-se més cap al sud, a la conca del Tajo; aquest fet va facilitar la segona ona de repoblació de la ciutat. El 1102, Raimundo de Borgoña es dirigeix a la ciutat amb un nodrit grup de pobladors de diversos orígens per ordre del seu sogre Alfonso VI. Cadascun d'aquests grups es va instal·lar en una zona diferent de la ciutat. Francs i serrans (muntanyesos de la serralada Cantàbrica) es van instal·lar dintre del vell recinte emmurellat de la ciutat mentre que castellans, portuguesos, mossàrabs, procedents de Toro, jueus i gallecs ho van fer en la perifèria. L'any 1230, sota el regnat de Fernando III El Sant, s'uneixen sota un mateix monarca definitivament, les corones de Castella i de Lleó.
En el segle XIII, el monarca Alfons IX ordena una tercera repoblació de la ciutat. Durant el seu regnat es funda també el 1218 l'estudi general que es va convertir en Universitat de Salamanca, confirmada per real cèdula de Ferran III, el 1243 i ratificada pel papa Alexandre IV (1255). La universitat arribaria a amb el temps a ser de gran prestigi.
Durant el segle XV, Salamanca va ser l'escenari de grans rivalitats entre les famílies nobles de la ciutat, articulades en dos bàndols que es van repartir la ciutat: el de Sant Benet i el de Sao Tomé. Amb l'auge de la Mesta, Salamanca va adquirir renom com centre de manufactures draperas i com exportador de llana. Com la resta de centres tèxtils de la corona, es va unir al moviment de les Comunitats de Castella (1520), contra els nous impostos que reclamava Carlos V a les Corts i en defensa de les seues manufactures tèxtils contra els privilegis dels exportadors de llana. Per a això, va aportar les seues milícies al comandament de Pedro i Francisco Maldonado.
[edita] Renaixement
El segle XVI va ser l'època de major esplendor de la ciutat, tant en la demografia com en la vida universitària gràcies al prestigi dels seus professors (es calcula que Salamanca tenia uns 24.000 habitants, i cap a 1580 es matriculaven cada any 6.500 estudiants). Després es va unir a la decadència generalitzada de les ciutats de la Corona de Castella (12.000 habitants en 1651) que es va estendre també durant el segle XVIII (excepte un menut parèntesi que va propiciar la construcció de la seua imponent plaça major barroca el 1729).
[edita] Êpoca moderna
Durant la guerra de la Independència, Salamanca fou ocupada per les tropes del mariscal Soult el 1809 i va romandre en mans franceses fins a la batalla dels Arapiles (1812), sota el comandament de Wellington. Durant l'ocupació, els francesos van construir defenses i per a obtenir materials van destruir una important part dels edificis de la ciutat, especialment del barri anomenat de Caidos, on s'alçaven coneguts col·legis majors de la universitat, dels quals no queda ni rastre.
El 1873, després de proclamar-se la Primera República va patir un aixecament cantonalista que fou sufocat.
La resta del segle va propiciar una lleu recuperació al ser nomenada capital de província i a l'haver-se construït el ferrocarril que unia França amb Portugal passant per la Meseta (Medina del Camp i Salamanca, 1877).
[edita] Segle XX
La revolta militar contra la república triomfa a Salamanca des del primer moment, a pesar de la resistència de diferents sectors de la ciutat, entre ells intel·lectuals com Unamuno, rector de la Universitat, que va dir a Millán Astray "vencereu, però no convencereu". Durant la Guerra Civil, entre octubre de 1936 i novembre de 1937 el seu Palau Episcopal va ser residència i centre de comandament del general Franco. La ciutat va ser també seu de les organitzacions falangistes i d'alguns ministeris. Després de la guerra, es van concentrar a Salamanca els documents confiscats per les tropes nacionals a mesura que anaven ocupant el territori espanyol, de manera que es va crear un gran arxiu documental sobre la guerra civil espanyola (Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola).
El 1940 Pius XII funda la Universitat Pontifícia de Salamanca com a continuació dels antics estudis de teologia.
El 1988 és declarada per la Unesco Ciutat Patrimoni de la Humanitat. El 1998, per acord dels Ministres de Cultura de la Unió Europea, Salamanca és designada, al costat de Bruges, Capital Europea de la Cultura de l'any 2002.