Vila-real

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el municipi. Per a d'altres significats, vegeu Vila-real Club de Futbol.

Vila-real
Escut de Vila-real Bandera de Vila-real
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Vila-real respecte del País Valencià Localització de Vila-real respecte de la Plana Baixa
Municipi de la Plana Baixa
Gentilici Vila-realenc
Vila-realenca
Població (2004) 45.582
Superfície 55,10 km2
Densitat 827,26 hab/km2
Altitud 42 m
Nuclis de població 5
Coordenades 39° 56’ 16” N
0° 06’ 05” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Vila-real

Vila-real és un municipi de la Comunitat Valenciana de la Plana Baixa. El darrer cens li assigna més de 45.000 habitants.

Hi radica l'Hospital Comarcal de la Plana Baixa i està dotada de cinc centres d'ensenyament secundari i de la seu provincial de la Universitat Nacional d'Ensenyament a Distància. Fundada de nova planta per Jaume I d'Aragó el 20 de febrer de 1274, entre els seus fets històrics més destacats es poden assenyalar el setge i saqueig que va patir al 1706 per les tropes del comte de les Torres, la defensa del pont del Millars contra els invasors francesos feta pel seus veins al 1810 i la mort al convent del Roser al 1592 del frare alcantarí Pascual Baylón, molt prompte declarat sant. Celebra festes patronals la setmana del 17 de maig (Sant Pasqual) i la que segueix al primer diumenge de setembre (Mare de Déu de Gràcia). La fira d'origen medieval perdura el darrer diumenge de novembre i és popularment coneguda com fira de "Santa Caterina". Se situa com a segona ciutat de la província de Castelló, després de la capital Castelló de la Plana. Amb un teixit industrial espectacular amb moltíssimes fàbriques de ceràmica, no ha descuidat l'agricultura i encara conserva una producció força important de cítrics. Entre els seus atractius turístics destaquen la Basílica de Sant Pasqual, la monumental església arxiprestal de Sant Jaume, les restes de la plaça porxada medieval i l'anomenada torre "Motxa", i la contrada de l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la ciutat, a la vora del riu Millars. El Museu Municipal conserva obres i records del guitarrista Francesc Tàrrega [1], de l'escultor Josep Ortells i d'altres artistes locals com ara Fernando Bosch, Francisco Broch i Llop i Francisco Gimeno Barón.

[edita] Emplaçament geogràfic

Situada a 10 km de la costa de la mar Mediterrània, a 7 km al S de Castelló de la Plana. i a 60 al N de València. . Pel seu terme trancorreix el riu Millars. Limita amb els municipis d'Almassora al N, Onda al W, Borriana a l'E i Les Alqueries al S. El seu terme forma part de la Plana, comarca natural de la costa valenciana. El riu Millars divideix la Plana Alta de la Plana Baixa.

[edita] Personatges il·lustres

  • Fernando Bosch, artista.
  • Francisco Broch i Llop, artista.
  • Francisco Gimeno Barón, artista.
  • Mezquita, pilotari.
  • Josep Ortells, escultor.
  • Francesc Tàrrega, guitarrista.

[edita] Enllaços externs