Macedònia (territori)
De Viquipèdia
Macedònia (Μακεδονία) es el nom aplicat al territori al nord de Tessàlia amb límit al mont Olimp i a l'oest fins el riu Axios.
Macedònia en el sentit propi, diferent del Regne de Macedònia, tenia dues parts: l'Alta Macedònia i Baixa Macedònia. Els habitants originals d'aquestes terres foren expulsats o absorbits pels macedonis. La costa era ocupada per tribus esmentades per Tucídides; al segle VII aC les terres entre el Peneios i el Haliacmon, era habitada pels tracis pieris (Pièria); al nord d'ells, entre l'Haliacmon i l'Axios, vivien els bottiaeai, que es van refugiar a la Calcídida; seguien els peonis (Peònia) a la vora de l'Estrimó, i al costat els migdonis (Migdònia) fins al golf Thermaic; els país entre l'Axios i el golf Thermaic fou habitat abans pels edonis (Edònia).
Una dinastia reial va sorgir a Edessa, que es considerava heracleida i deien ser descendents dels temènides d'Argos, segons una llegenda de Caranos i segons un altra de Perdicas (Heròdot dona aquesta darrera). Aquesta dinastia va fundar el Regne de Macedònia.
Macedònia tenia tres planes principals:
- La plana de l'Axios (Vardar) avui de Tetovo
- La plana de Bitòlia amb el riu Erigon que desaiguava a l'Axios.
- I la plana de l'alt Haliacmon i afluents
L'Alta Macedònia estava dividida en quatre districtes:
- Elimeia (país dels elimeis)
- Eordèia (país dels eordis)
- Orèstia (país dels orestes)
- Lincestis (país dels lincestes)
A l'est d'aquest districtes es trobava Peònia, a l'alt Axios. Al nord i nord-est les províncies de Piera o Pièria, Bottiaeis, Emàtia i Migdònia. La província de Calcídida era formada per la península d'aquest nom.
La via principal era en temps dels romans la via Egnàtia iniciada en territori macedoni a Heraclea Lincestis o Heraclea Lyncus i seguint per Celles (Cellae, avui Ostrovo), Edessa (després Vodena), Pella (Alaklisi), Tessalònica (Salònica), Melissurgis, Apol·lònia i Amfípolis.
D'aquesta via sortien branques cap a Tessàlia, Peònia, Dardània i Mèsia. La principal branca sortia de Pella cap a Tessàlia i passava per Beroea, Hatera, Bium o Dium i Olympum (Lykóstomo). L'altra branca cap a Mèsia sortia de Scopi (Skopje) i arribava fins a Serdica (Sofia).