Llavor

De Viquipèdia

Llavors de pebrot
Ampliar
Llavors de pebrot

La llavor és el resultat de la fecundació i maduració de l’òvul de les plantes gimnospermes o les angiospermes.

Constitueix un embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d'endosperma i de perisperma i protegit per l'episperma.

L’embrió podrà créixer i donar vida a una nova planta si les condicions són les adequades.

L’endosperma constitueix un teixit nutritiu riquid en lípids, midó o proteïna que pot mancar en algunes espècies ja que ha quedat absorbit per l’embrió.

L’episperma o pell de la llavor es desenvolupa del teixit tegumentari que envolta l’òvul. Pot ser molt fi i papiraci com en el pèsol o bastant gruixut i dur com en el coco. L’episperma protegeix l’embrió de danys físics i de la dessecació.

Les llavors de les angiospermes estan envoltades del pericarp i formen un fruit, les de les angiospermes es troban dins d’estructures més simples com per exemple la pinya

Generalment les llavors són les estructures vegetals més seques ja que tenen un contingut d’humitat que pot ser menor del 10%. Poden mantenir-se viables per un nombre molt variable d’anys. En les hortícoles les llavors de ceba si no són mantingudes en condicions especials només tenen una durada de dos anys, en canvi les de l’escarola mantenen el seu poder germinatiu durant més de 10 anys.

La germinació de les llavors de les tombes dels faraons després de més de 2.000 anys es considera una llegenda ja que després de tants anys queden carbonitzades.

En el llenguatge corrent i comercial també es dona el nom de llavors als tubercles de les patates destinats a reproduir la planta. De la mateixa manera es parla de llavors de gira-sol amb la closca i tot quan en realitat es tracta de tot el fruit que rep el nom d’aqueni.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Llavor