Carles VI, emperador romanogermànic
De Viquipèdia
Reis de la Corona d'Aragó | ||
|
||
|
||
Dinastia dels Habsburg | ||
Carles I d'Aragó | ||
---|---|---|
Felip I d'Aragó | ||
Felip II d'Aragó | ||
Felip III d'Aragó | ||
Carles II d'Aragó | ||
Carles III d'Aragó |
L'arxiduc Carles d'Àustria, temporalment Carles III d'Aragó (i de Castella, encara que no s'hi compta a efectes pràctics) i finalment Carles VI d'Àustria ( Viena, Àustria 1685 - íd. 1740 ), va optar a la corona espanyola durant la Guerra de Successió Espanyola, i va jurar com a rei dels diversos regnes de la Corona d'Aragó. Durant la guerra, esdevingué successor d'Àustria, fet que determinà un canvi dels suports de la guerra, la qual perdé finalment en favor de Felip V d'Espanya de Borbó.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nasqué l'1 d'octubre de 1685 a la cort imperial de Viena i fou el segon fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i la seva tercera esposa Margarida d'Espanya. Era nét per línia paterna del també emperador Ferran III, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Anna d'Espanya, i per línia materna del rei Felip IV de Castella i Mariana d'Àustria.
[edita] Núpcies i descedents
Es casà el 23 d'abril de 1708 a Heitzing amb la duquessa Cristina Elisabet de Braunschweig-Wolfenbüttel. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Leopold d'Habsburg (1716)
- Maria Teresa I d'Àustria (1717-1780),
- la princesa Maria Anna d'Habsburg (1718-1744), casada el 1744 amb Carles de Lorena
- la princesa Maria Amàlia d'Habsburg (1724-1730)
[edita] Guerra de Successió Espanyola
Al morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'Arxiduc Carles era el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte entre el rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg.
En el testament de Carles II però, aparagué el nom de Felip d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.
Els regnes peninsulars de la Corona d'Aragó van reconèixer l'Arxiduc Carles com a rei, per la qual cosa aquest adoptà el nom de Carles III d'Habsburg. Estant la guerra en curs, el germà de l'Arxiduc, l'emperador Josep I, emperador romanogermànic va morir sobtadament, per la qual cosa la successió al tron imperial va recaure en l'Arxiduc.
[edita] Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i renuncià per això a la corona hispana pel Tractat d'Utrecht a canvi dels Països Baixos, el Milanesat, el Regne de Sicília, Nàpols i Sardenya.
En ascendir al tron imperial va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia, les quals, però, perdé entre el 1737-1739.
El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció, que establia la indivisibilitat del regne així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.
Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena.
Precedit per: Felip d'Anjou |
Rei d'Aragó Comte de Barcelona 1705–1714 |
Succeït per: Felip d'Anjou (títols integrats dins del de Rei de Castella) |
Precedit per: Josep I |
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic 1711–1740 |
Succeït per: Carles VII Albert |