Isil

De Viquipèdia

Isil (antigament anomenat també Gil) és un poble del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà). Es troba situat en el curs del Noguera Pallaresa a 1.160 m d'altitud. L'any 2005 comptava amb 85 habitants.

La menció documental més antiga és a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. També està documentat en una convinença de 1064 entre els comtes Artau I i Ramon V, per la qual Isil passa al Pallars Sobirà.

Isil fou un municipi independent fins el 1970, data en la qual juntament amb València d'Àneu, Son i Sorpe crearen el municipi d'Alt Àneu. L'any 1971 Isil i Alós d'Isil es constituïren en entitat local menor, que fou suprimida l'any 1992. Tanmateix, el 1999 es tornà a constituir en entitat municipal descentralitzada amb el nom d'Isil i Alós.

Entre el seu patrimoni immoble destaca l'església de Sant Joan, situada als afores de la població. És una basilica de tres naus capçada per tres absis que se sostenen sobre el riu. Destaca per la decoració de la portalada esculturada amb arquivoltes, similar a les de Sant Lliser d'Alós d'Isil, Sant Llorenç d'Isavarre i Sant Martí de Borén. Cal assenyalar el fris d'arquets cecs que recorre la façana sud i les dues plaques amb relleus que es troben encastades en aquesta mateixa façana.

Isil és també conegut per la festa de les Falles, que res tenen a veure amb les de València. Com a record de la celebració pagana del solstici d'estiu, els habitants d'Isil descendeixen de la muntanya amb troncs encesos, que en mig de la nit sembla una serp de foc. Aquesta festa fou recuperada l'any 1978 i declarada festa d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1991.