Grup d'Acció Valencianista

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.



El Grup d'Acció Valencianista (GAV), és un col·lectiu nascut el 1977, que s'autoproclama com el braç juvenil i combatent del "veritable" valencianisme. Recolza els plantejaments del blaverisme, amb un èmfasi d'anticatalanisme, i sovint se'l relaciona amb grups de caire ultradretà.

Taula de continguts

[edita] Context històric

El valencianisme majoritari de post-guerra (el "nou valencianisme", segons Fuster), generalment d'ideologia progressista, no sols es va caracteritzar per la seua ruptura anti-franquista, sinó també amb els plantejaments del valencianisme tradicional de pre-guerra. Com a reacció d'este canvi de plantejament sorgí el blaverisme, i el GAV, suposadament, es creà per tal de reunir als regionalistes que defensaven Espanya com a marc nacional, i atorgar-se el paper del "valencianisme tradicional".

Els plantejaments del nou valencianisme es consideraven per part del GAV com "l'essència i representació del pancatalanisme imperialista que volia annexionar-se el Regne de València dins uns Països Catalans il·legítims". Amb esta justificació, durant la transició, el GAV va intentar crear al País Valencià un clima contraproduent per al procés d'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Segons els crítics del blaverisme, el GAV fou el lloc on hi hagué la principal infiltració de destacats elements de la dreta franquista en el valencianisme tradicional i, fins i tot, alguns ho consideren com un grup terrorista. De fet, el diputat de l'UCD, Emilio Attard, va incorporar com a militants del seu partit a membres del GAV.

Durant la celebració del 9 d'octubre del 1979, membres del GAV cremaren la Senyera del Consell Preautonòmic del País Valencià, que estava penjada al balcó de l'ajuntament de València; alhora, succeïren agressions als membres del Consell del País Valencià pre-autonòmic. Des d'aquell moment, el GAV prengué protagonisme dins del blaverisme, reivindicant les seues idees mitjançant diverses accions violentes.

Hui en dia, la seua presència és marginal.

[edita] Cronologia

El primer president i fundador del GAV fou l'escultor Rafael Orellano. El va rellevar en Pascual Martín Villalba. L'actual president és en Manuel Latorre i Castillo. Un dels presidents més sonats va ser en Juan García Sentandreu, ex-falangiste i actual president del grup Coalició Valenciana.

[edita] Accions

Dos atemptats contra la vida de Manuel Sanchis i Guarner i a Joan Fuster amb artefactes explosius de considerable potència varen ser protagonitzats per persones properes al grup. D'estes accions ningú o cap grup no es va responsabilitzar, ni cap persona va ser imputada en la causa judicial que el va investigar. No obstant això, segons la causa judicial, es tractava d'un acte vandàlic possiblement dut a terme per persones properes al GAV.

Dos mesos després d'estos esdeveniments "vandàlics", Sanchis-Guarner morí a causa d'un infart, i Joan Fuster reconegué en una entrevista televisiva del 1992 que va decidir abandonar l'escena pública perquè aquell atemptat l'havia desactivat moralment. No obstant això, el GAV no es declara com un grup de lluita armada ni terrorista.

A més a més, duu a terme una publicació anomenada SOM, de caràcter bimensual, en la qual recull diversos articles d'opinió d'autors que compartixen la ideologia del grup, criticant als órgans del govern valencià, la corrupció dels mitjans de comunicació i els "atacs" del catalanisme cap al poble valencià. En esta revista, el GAV va fer apologia a l'atemptat de Sanchis-Guarner en el mes d'octubre de 2002, tot just després que delicte ja va prescriure.

També han creat un premi anomenat "Premi Llealtat", que donen a les persones que "han mantes intacte el seu esperit en defensa del Regne de València". Entre els rebedors de dit premi podem citar a Ricart Garcia Moya, Miquel Ramon Izquierdo, Lleopolt Penyarroja i Josep Mª Guinot.

[edita] Joventuts

Actualment, el GAV busca la captació de jòvens mitjançant les JJGAV (Joventuts del GAV). Molt sovint, esta organització està relacionada amb altres grups, com España 2000 (formació espanyolista de caire ultradretà), fins i tot alguns militants del GAV ho són també d'E2000 alhora.

Dins el programa de les Joventuts s'hi pot trobar accions de fonament quasi exclusivament anticatalanista, com els boicots als productes catalans, manifestacions, actes de protesta, etc.

En altres llengües