Cotorra de pit gris
De Viquipèdia
Cottorra de pit gris |
|||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||
Classificació científica | |||||||||||||||
|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
Myiopsitta monachus (Boddaert, 1783) |
|||||||||||||||
|
La Cotorra de pit gris (Myiopsitta Monachus) és un ocell que pertany a l’ordre dels Psitaciformes igual que els lloros, les cacatues o els periquitos i que no és originari de les nostres contrades.
Tot i això el podem observar cada vegada més a Catalunya. Aquest grup d’ocells, de fet, són tots originaris de les zones equatorials, tropicals i subtropicals de tot el planeta, i aquesta espècie en particular prové de sud Amèrica. La seva àrea de distribució original va des de Bolívia fins al sud de Brasil i centre d’Argentina. A l’actualitat, però, també podem veure aquesta espècie en altres zones de sud Amèrica, on no hi era present abans, a amèrica del Nord i a Europa (per exemple a Itàlia o a Bèlgica), on ha estat introduïda. A l’estat Espanyol és present a nombroses zones d’Andalusia, Madrid, a tota la franja litoral de llevant, des de Murcia a Catalunya i també a les illes Balears. Sembla ser, doncs, que tot i ser una espècie pantropical s’adapta molt bé a les temperatures baixes. A Brussel·les, per exemple, hi ha una població que ha sobreviscut hiverns de –15ºC.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
La cotorra de pit gris es caracteritza, com bé diu el seu nom, perquè té la part alta del pit i el front de color gris. La part baixa del pit és groga i la resta del cos verd. Les ales són punxegudes, com la cua, i poden presentar tons blavosos.
[edita] Hàbitat, etologia i alimentació
Aquesta espècie és molt generalista i és capaç d’utilitzar un ampli espectre d’hàbitats i recursos. És per aquesta raó que en els seus nous hàbitats no presenta cap problema en trobar aliment. Les podem observar fàcilment a quasevol zona verda o jardí, sovint penjades en palmeres mentre s’alimenten de dàtils o també menjant-se la gespa dels parterres. A més a més s’alimenen d’una gran varietat de fruits, flors, larves i insectes. Com a espècie introduïda que és, pot suposar un risc per l’ecosistema invadit i fins i tot podria provocar importants pèrdues econòmiques degudes a possibles danys a l’agricultura, que ja han estat descrits. S’ha observat, també, una competència pels dàtils de les palmeres amb les merles, a part de la competència directa amb els coloms pel menjar subministrat pels humans, sobretot el pa.
La seva primera detecció a la ciutat de Barcelona es remunta al 1975, degut a una fuga accidental d’alguns individus, i des d’aleshores la seva població ha anat incrementant paulatinament. L’any 1985 se’n van detectar una cinquantena el 1991 més de 200 i el 1994 la població havia incrementat fortament i va arribar a uns 850 individus. Des d’aleshores la població ha seguit creixent en número i extensió, i ara ja es troba a moltes localitats properes. L’estat de la població, doncs, és bona i reproductivament molt activa. Es reprodueix entre els mesos d’agost i desembre, i fins i tot poden fer dues postes d’ous anuals. Normalment ho fan en nius construits amb branques per elles mateixes al voltant de la base de les fulles de palmeres del gènere Phoenix, preferentment Phoenix canariensis, que presenta fulles més denses que altres palmeres. A més a més, però, també s’han vist nius de cotorres en altres arbres com ara eucaliptus, oms, pins o cedres, i fins i tot en antenes i també en edificis.
Cada niu acostuma a presentar més d’una cambra, on s’allotja una parella i els seus pollets. Els nius son vigilats i defensats grupalment per tot el conjunt de cotorres que l’habiten. Curiosament, els pardals se n’aprofiten i fan el seu niu entre les branques dels nius de cotorra, i sembla que no els molesti gaire que hi siguin.
[edita] On veure'l?
Si voleu veure aquests animals ho teniu molt fàcil. La milor hora és al matí, quan estan més actius, i no us costarà identificar-los pel seu color i perquè acostumen anar en grup tot cridant mentre volen. També podeu provar de buscar els seus nius en palmeres Phoenix canariensis com les que hi ha en molts parcs i jardins, o passejos. Als seus nius hi retornen cada vespre, quan es fa fosc, per passar la nit.
[edita] Conservació
Finalment, val a dir que aquesta no és l’única cotorra que trobem a les nostres contrades, però és la més habitual i la més fàcil de veure. Altres espècies de psitàcides exòtiques també són presents entre nosaltres. Aquesta situació es dóna degut a la gran demanda d’aquests animals que són importats il·legalment al nostre pais. La introducció accidental d’aquestes espècies al nostres ecosistemes no es pot considerar bona ja que no sabem com s’adaptaran ni com competiran amb les espècies autòctones. Tot i això, ara el mal ja està fet i hem de considerar aquesta espècie com una més de les nostres. La solució per no repetir aquesta situació amb altres espècies és molt senzilla: dir no als animals exòtics d’importació i aprendre a valorar la nostra fauna autòctona.