Bacavès

De Viquipèdia

Bacavès o cavabà són denominacions alternatives a la llengua catalana, inventades a partir d'inicials dels territoris en els quals els parla aquesta llengua, amb l'objectiu de definir una denominació unitària per la llengua sense referències geogràfiques que provoquesin susceptibilitats.

La proposta de bacavès data de principis del segle XX, com evolució del terme balear-català-valencià, a partir de les primeres síl·labes de balear, català i valencià, proposat pel valencià Nicolau Primitiu Gómez Serrano el 1927, utilitzant les sílabes iniciales dels tres gentilicis en ordre alfabètic.

Més recentment, al 1978 en el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear (1978) al semanari Hoja del Lunes de Palma de Mallorca, en el mensual Terres Catalanes de Perpinyà i extret en la revista Ponent es defensava el terme cavabà, a partir de les primeres lletres i síl·labes de català, valencià i balear, segons el nombre de parlants, i amb les tres a d'Aragó (per la Franja de Ponent), Andorra i l'Alguer.

Tant una com l'altra denominació no han rebut un nombre d'adeptes significatiu, ni en els ambients acadèmics ni en el populars.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

En altres llengües