Raffaello Sanzio
De Viquipèdia
Raffaello Sanzio, o Rafael d’Urbino, o simplement Rafael, (1483-1520) fou un pintor i arquitecte italià del renaixement.
[edita] Biografia
Va neixer a Urbino (Itàlia) fill d’un pintor de la localitat. Als 11 anys quedà orfe de pare i mare i un oncle seu sacerdot el va acollir. Sembla que va ser ajudant del cèlebre pintor Perugino. El 1504 passà a residir a Florència on va rebre la influència de Leonardo da Vinci i Miquel Angel.A finals de 1508 es traslladà a Roma on va entrar al servei del Papa Juli II que li encarregà diverses obres pictòriques i arquitectòniques. El mateix va fer el seu succesor Lleó X. Va pintar, naturalment, els retrats dels dos pontífexs. El 1514 va ser nomenat arquitecte en cap de la basílica de Sant Pere. La major part de les seves obres arquitectòniques han estat ensorrades o modificades. Rafael no es va casar mai, es diu que la dona retratada en el quadre “La Fornarina” era la seva amant. Morí d’una malatia desconeguda el mateix dia del seu 37é aniversari i va ser enterrat,amb tots els honors, al Panteó.
[edita] Obra artística
Va fer diversos retrats on mostrà una gran mesura, gràcia i harmonia, n’es exemple el de Baltasar de Castiglioni. Les "Madonne" amb els "bambini" plenes de bellesa i elegància van ser un tema recurrent. En la "Santa Cena" va donar un gran protagonisme a la figura dels apòstols. Dominava a la perfecció totes les tècniques artístiques de l’època i durant segles va estar considerat com el millor pintor de tots els temps.