Guillem Tell

De Viquipèdia

Guillem Tell fou un heroi mític de la independència suïssa (segle XIV). La seva existència apareix embolicada en una sèrie de llegendes procedents dels segles XV i XVI, en les quals resulta difícil destriar l'històric del literari.

Guillem Tell i el seu fill
Ampliar
Guillem Tell i el seu fill


Taula de continguts

[edita] El mite

Segons les llegendes, Tell fou un habitant de Bürglen (en el cantó suís d'Uri); un antic mercenari, retirat a les seves muntanyes i conegut per ser un expert en el maneig de la ballesta. En aquell temps l'emperador d'Àustria (un Habsburg) intentava dominar el cantó d'Uri (s'havia annexionat alguns cantons suïssos en el seu intent de formar un bloc territorial continu des de les seves possessions de l'alt Rin fins a les del Tirol).

El seu governador austríac, Hermann Gessler, va erigir un pilar a plaça del poble i hi va enganxar el seu barret, amb l'objectiu d'obligar tots els habitants a doblegar-se davant el distintiu de la seva dignitat, per tal de posar a la prova la lleialtat de la població. Tell va refusar inclinar-se en senyal de respecte davant el barret instal·lat en la plaça pública de la vila de Altdorf perquè simbolitzava al sobirà de la Casa de Habsburg.

Per això, el governador de la vila (Hermann Gessner) va detenir a Tell, i havent arribat a ell notícies de la fama de la seva punteria, el va obligar com a càstig a disparar la seva ballesta contra una poma col·locada en el cap del seu propi fill a 50 passos de distància. Tell va intentar que el tirà Gessner canviés el seu càstig, però va ser debades: o travessava la poma o ell i el nen moririen a les mans del botxí. Tell va introduir dues fletxes en la seva aljava, va agafar la seva ballesta, es va col·locar en la marca dels 50 passos, va apuntar i... la seva portentosa punteria li va permetre encertar en la poma sense danyar al nen. Però quan li demanà el governador a l'orgullós Tell per la raó de la segona fletxa, aquest li va contestar que estava destinada al cor del tirà en cas que la primera fletxa hagués danyat al nen. Furiós per aquesta contestació, l'empresonà al castell de Küsnach.

Mentre el duien al castell de Gessner, i gràcies a una tempesta prop de Axemberg, Tell va aconseguir escapar. Segons la llegenda, Tell va matar a Gessner amb la seva ballesta i va organitzar la rebel·lió contra els Habsburg.

[edita] La història

La primera vegada que apareix el mite de Guillem Tell a la literatura és en les cròniques de Aegiidius Tschudi, gairebé 200 anys després de l'època que se suposa que van ocórrer els fets anteriorment relatats. Però no hi ha cap prova contemporània de que ni Tell ni Gessler existissin. És més, existeixen abundants llegendes que, amb altres personatges i en altres paratges, relaten una proesa semblant a la de Tell.

No obstant això, el mite representa bé la resistència que va sorgir entre els camperols de Uri des de 1278, que va dur a aquest cantó a confederar-se amb els de Schwyz i Unterwalden en una Lliga Perpètua per a impedir que els Habsburg violessin les seves llibertats tradicionals (1291). El conflicte va degenerar en una rebel·lió oberta, que es va saldar amb la victòria dels suïssos sobre el duc Leopold d'Habsburg en la batalla de Morgarten (1315). Els tres cantons rurals dels Alps centrals van formar així la Confederació Helvètica, a la qual posteriorment es van anar afegint altres cantons fins a formar la Suïssa actual.

[edita] Schiller i Rossini

Friedrich von Schiller es va basar en la llegenda de Guillem Tell per a escriure l'obra de teatre Wilhelm Tell el 1804. També, Gioacchino Rossini va utilitzar l'obra de teatre per a compondre l'òpera que duu el mateix nom el 1829. La obertura d'aquesta opera és mundialment coneguda i popular.

[edita] Enllaç extern

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Guillem Tell