Abdó Terrades
De Viquipèdia
Abdó Terrades (Figueres, 1812 - Medina Sidonia, Andalusia, 1856) fou un polític republicà.
Fill d'un tractant de grans i bestiar, estudià a Perpinyà. La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840. Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d'una full volant ben aviat transformada en "El Republicano" (1842).
Antiesparterista, fou escollit al gener del 1842 alcalde de Figueres, però les autoritats no acceptaren l'elecció, que hagué d'ésser repetida fins a cinc vegades, i finalment, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat a la regència de Baldomero Espartero, el duc de la Victòria, i fou empresonat al castell de Figueres, on romangué fins l'abril que pogué exiliar-se a Perpinyà.
Des de Perpinyà envià un famós Pla de la Revolució conegut per la cançó de La campana, possiblement musicada per Anselm Clavé i que tingué una extraordinària popularitat, sent publicat per "El Republicano".
Mentre intentava de recollir un fons econòmic per a preparar una insurrecció antiesparterista, deslligada però dels moderats, es relacionà amb cabetians francesos i fou implicat en el complot comunista de Tolosa del gener del 1843. Detingut, no fou absolt sinó fins l'agost del 1843. Tornà a Figueres el setembre i es veié implicat en el moviment centralista o de la Jamància.
Amb residència vigilada (primer a Vilafranca del Penedès, després a Sarrià), fou desterrat finalment a Sigüenza (1844) i aviat tornà a l'exili. Des de París llançà l'1 de juliol de 1848 una crida als republicans espanyols instant a la insurrecció, alhora que criticà els matiners i la coalició entre republicans i carlins. Després de la revolució del juliol del 1854, fou elegit de nou, alcalde de Figueres, càrrec que ocupà de l'octubre del 1854 al juliol del 1855, fins que el capità general Zapatero destituí l'ajuntament i el bandejà. Malalt, residí els darrers mesos a Cadis.
[edita] Obra
- Com a escriptor, és autor d'una novel·la romàntica en castellà, La esplanada (1835), sobre els fets del 1828 on ella compagina les aglomeracions ciutadanes que esdevenen multitud anònima i incontrolable, que racciona instintivament, inesparadament, amb ànim destructiu amb la visió d'unes exultants imatges de la Barcelona monumental descrita des de la façana de mar.
- Escrigué l'obra de teatre El rei Micomicó (1838), paròdia de la institució monàrquica que, malgrat la manca de perícia de l'autor, conté una vivacitat i uns elements lúdics que encara la fan representable.
- Traduí la Historia popular de la revolución francesa, d'E.Cabet (1846).
[edita] Altres
- Anselm Clavé li dedicà l'obra coral La Revolución (1868).
- Els Geganters de Figueres li dediquen un gegant el 2001.