Corvera de Asturias

De Viquipèdia

Corvera de Asturias
Bandera de Corvera de Asturias Escut de Corvera de Asturias
(En detall) (En detall)

Principat d'Astúries
Nom en asturià Corvera d'Asturies
Gentilici Corverano, corverana
Capital Nubledo
Coordenades n/d
Partit judicial Avilés
Parròquies 7
Població (2005)
 • Habitantes
 • Densitat
 • % de Asturias
Lloc: 9
15.769 habitantes
350,42 hab./km²
1,46 %
Superfície
 • Total
 • % de Asturias
Lloc: 62
45 km²
0,42 %
Major altitud Prieto, 362 m
Codi postal 33020
Alcalde Luis Belarmino Moro (USPC)
http://www.ayto-corvera.es

Corvera de Asturias és un concejo del Principat d'Astúries, comunitat autònoma del nord d'Espanya. Limita al nord amb Avilés i Gozón, a l'est amb Carreño i Gijón, al sud amb Llanera i Illas, i a l'oest amb Castrillón.

La seva situació li permet establir relacions amb els municipis i comarques veïns de Llanera i Avilés, raó per la qual també se'l pot incloure en la comarca d'Avilés.

Va tenir un gran augment en el nombre d'habitants, degut a la instal·lació de la planta de processat de l'acer Ensidesa (actualment fusionada amb altres empreses franceses del sector de la indústria metal·lúrgica i que ara es diuen Arcelor), degut a la demanda de treballadors per a cubrir els llocs de treball.

Conté també espais naturals on practicar esports aquàtics com per exemple l'embassament de Trasona, i rutes de senderisme, ja que igual que gairebé tot la resta d'Astúries, posseeix territoris coberts de bosc i muntanyes. La seva temperatura és agradable a l'hivern i moderada a l'estiu, a causa de la seva proximitat relativa al mar, el que converteix a aquesta zona, igual que Astúries, en un lloc idoni per a les persones que desitgin descansar de les zones càlides del sud d'Espanya.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Limita al nord amb Avilés i Gozón, a l’est amb Carreño i Gijón, al sud amb Llanera i Illas i a l’oest amb Castrillón. Forma part de la Cormarca d’Avilés junt amb els concejos d’ Avilés, Gozón Illas i Castrillón.

[edita] Demografia

La població de Corvera va créixer considerablemente en instal•lar-se a Trasona la planta de processat de l’acer Ensidesa (actualment Arcelor), per la demanda de treballadors per a cobrir llocs de treball.

[edita] Política

En l'actualidad (2005), els 17 regidors del concejo es reparteixen de la següent forma:

  • 7 del USPC
  • 3 de IU
  • 3 del PSOE
  • 3 del PP
  • 1 de URAS
Ajuntament de Corvera a Nubledo
Ampliar
Ajuntament de Corvera a Nubledo

[edita] Festes

Les principals festes de Corvera son:

[edita] Parròquies

  1. Trasona (en asturià: Tresona)
  2. Las Vegas (en asturià: Les Vegues)
  3. Los Campos
  4. Villa
  5. Molleda
  6. Cancienes
  7. Solís
Mapa de Corvera
Ampliar
Mapa de Corvera

[edita] Història

La història de Corvera comença en el segle XVI en independitzar-se del concejo d'Avilés. Per a obtenir informació anterior a aquesta época veure la història d'Avilés.

En el segle XIII l'alfoz de Gauzón passa a ésser concejo d'Avilés amb la mateixa distribució geogràfica. Encara que Corvera ja apareix com a concejo en el segle XIII no assoleix independitzar-se de la vila avilesina, tot havent de pagar tribut de 660 maravedins per a poder gaudir del Fur d'Avilés. És en el segle XVI quan apareix el primer concejo d'habitants de Corvera, celebrant-se en el poble de Cancienes i és a mitjans del XVII quan es trasllada l'ajuntament (Casa'l Conceyu) a la Casa de los Bango a Nubledo (també en la parròquia de Cancienes), encara que fins a finals del segle XVIII no veurems ordenances en el concejo.

Malgrat la tardana formació del concejo, Corvera ja comtava amb representació a la Junta General del Principat d'Astúries amb dos diputads des del segle XV.

Fins als últims anys del segle XIX la principal activitat del concejo era l'agricultura, dirigida principalment a abastir la vila d'Avilés i l'exportació a la Bretanya francesa, principalment al port de Brest (les embarcacions sortien de Trasona per a evitar el pagament de tributs forals a Avilés).

Durant aquests segles la població de Corvera passa per èpoques de fam a causa de guerres i malalties però també per males collites, a la fi del segle XIX se sap que havia una ferreria en Trasona, una coureria en Cancienes i pedreres. A pesar d'aquestes petites indústries, gran part de població es va veure obligada a emigrar a Cuba o a Mèxic. És en la meitat del segle XX, després de sofrir les conseqüències de la Revolució Minaire d'Astúries el 1934 i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) quan es produeix el gran canvi de Corvera amb la implantació de la siderúrgica ENSIDESA, avui ARCELOR, a Trasona. El concejo passa de ser emigrant a rebre gent de Galícia, Castella, Lleó, Andalusia i en menor mida d'Extremadura. Tan massiva fou la immigració que el concejo es va veure desbordat, arribant-se a llogar paneres i hórreos a diverses persones compartint els llits per torns per a poder dormir.

Després arribarien altres indústries com Fertiberia i centres d'oci i comercials (també situats a Trasona), éssent aquestes indústries les quals generen gairebé tots els ingressos a les arques municipals. En l'actualitat el concejo de Corvera segueix supeditat a (o integrat) Avilés, sent Trasona, Les Vegas i Els Camps part de la conurbación d'Avilés

[edita] Esports

Corvera és un referent per al piragüisme espanyol, i en menor mida pel rem, gràcies al Centre d'Alt Rendiment de Trasona, on se celebren campionats nacionals i internacionals.

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Corvera