Salern
De Viquipèdia
Salern (Salernum, grec Σάλερνον) es una ciutat d'[Itàlia] a la Campània, província de Salern. Té uns 150.000 habitants i el comú té 58 km2.
[edita] Història
Fou una antiga ciutat a la costa nord del golf de Posidònia, modern golf de Salern. El seu origen es desconegut, i res es sap abans de l'establiment romà.
La colònia romana es va establir el 197 aC però no fou construïda fins el 194 aC. Livi l'esmenta com a Castrum Salerni el que indicaria que ja existia una fortalesa en el lloc. Alguns picentins (siposadament els de les ciutats del Picenum que havien estat al costat d'Anníbal) hi foren establerts; la ciutat no va adquirir molta importància i el territori fou conegut com Ager Picentinus i el poble l'anomenem aquí "picentes".
A la guerra social fou ocupada pel general samnita C. Papius, però es la única vegada que el seu nom torna a apareixer a l'historia. Tenia un bon clima i Horaci diu que li van recomanar per la seva salut. Va ser municipi sota l'Imperi però va conservar el títol de colònia segons les inscripcions.
Caigut el imperi va estar en mans d'Odoacre, els ostrogots i els bizantins (540). Conquerida pels longobards va fer part del ducat de Benevent (646). En aquesta època era seu d'un bisbe.
La guerra civil al ducat de Benevent va portar a la divisió del país i l'establiment del principat de Salern oficializatda el 849. Va existir fins a la conquesta normanda el 1077.
Vegeu: Principat de Salern
El segle X va tenir una famosa escola de medicina (Schola Salernitana).
La ciutat formà part després del 1077 del ducat normand de Pulla-Calàbria i fou després donat en feu als Colonna, Orsini i Sanseverino, i va seguir l'història de Nàpols i Dues Sicílies, passant a Itàlia el 1861.
Els aliats hi van desembarcar el setembre de 1943. El 12 de febrer de 1944 es va instal•lar a la ciutat el govern del mariscal Pietro Badoglio que hi va restar fins el 17 de juliol del mateix any.