Ciment
De Viquipèdia
El ciment és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix barrejat amb aigua). És un dels materials de construcció més importants que hi ha, si bé gairebé mai s'empra sol. Barrejat amb aigua i àrids forma el formigó. Si els àrids de la barreja són molt fins (sorra), hom anomena la barreja morter.
Per analogia, en geologia s'anomena ciment al material d'unió d'algunes roques sedimentàries, principalment conglomerats. Aquest material sol ser carbonat càlcic.
[edita] Tipus de ciment
Hi ha diverses menes de ciment:
- Ciment Portland: Format per silicats i aluminats càlcics que han fet presa amb aigua. La seva resistència mecànica augmenta amb el pas del temps. S'obté a partir d'una barreja de roca calcària i argiles, moltes finament, que se sotmeten al procés de clinkerització, consistent en la cocció a altes temperatures, amb fusió parcial. El pórtland i els seus derivats (els ciments amb addicions i el ciment blanc) es molen juntament amb una petita quantitat de guix com a regulador de presa (si no n'hi hagués, el ciment solidificaria ràpidament en contacte amb l'aigua).
- Ciments amb addicions: Ciments Portland als quals s'han agregat altres substàncies, en proporció superior al 5%, per tal de millorar-ne les propietats o reduir-ne el cost. Les substàncies afegides al ciment en proporcions menors del 5% s'anomenen additius. Les addicions més habituals són el filler calcari (roca calcària molta) i les addicions formades per sílice en estat amorf (microsílice, escòries d'alt forn i cendres volants).
- Ciment d'aluminat càlcic (també conegut com a "aluminós"): Format per calcàries i bauxites. Adquireix resistència en un termini força més breu que el ciment pórtland, però aquesta resistència disminueix amb els anys, sobretot si l'elaboració del formigó o les condicions ambientals no han estat les adequades a aquest tipus de ciment. A més, la protecció química que ofereix a les armadures és molt inferior a la que ofereix el ciment portland. Actualment està molt restringit el seu ús en estructures.
- Ciments naturals: Són ciments formats per clinquerització de roques en que de forma natural es troben barrejats el carbonat càlcic i els silicats. En distingim els ràpids i els lents:
- Ciment natural ràpid o ciment ràpid: Endureix en qüestió de minuts i pastat només amb aigua (sense àrids) es fa servir com un morter de poca resistència per treballs en que sigui útil aquest enduriment ràpid, com ara les arestes per fer un arrebossat.
- Ciments naturals lents: Tenien propietats semblants al pórtland però molt menys qualitat (sobretot una resistència inferior). S'havien fet servir com alternativa més econòmica al ciment pórtland, sobretot en fonaments, però actualment han caigut en desús.
El ciment pórtland és habitualment de color gris, degut a la presència en la seva composició de silicats de ferro procedents de les argiles i calcàries emprades en la seva fabricació. S'obté ciment blanc fent servir matèries primeres sense ferro i cuidant el procés de fabricació per tal que no es contamini. Sobretot, cal evitar que els molins de cru (o sigui, els que molen les matèries primeres conjuntament abans de la seva cocció) tinguin elements abrasius d'acer en contacte amb el material, ja que el seu desgast contaminaria el cru amb materials ferrosos. El ciment blanc s'empra per a fabricació de formigons blancs o de colors, ja que admet diversos tints. També es fa servir, normalment tenyit, per a la preparació de beurades (pastes de ciment i aigua) per rejuntar enrajolats.
[edita] El consum aparent de ciment com a indicador econòmic
El consum de ciment d'una economia reflexa l'activitat econòmica del sector de la construcció. Com que el consum de ciment és una dada difícil d'obtenir directament, es fa servir com a indicador el consum aparent de ciment, mesurat en milers de tones i que es calcula a partir de variables més fàcils d'obtenir:
Consum aparent de ciment = Producció de ciment i clinker+ Importacions de ciment i clinker - Exportacions de ciment i clinker