Cultura de El Argar

De Viquipèdia

La cultura de El Argar sorgeix cap el 1.700 aC a rel probablement d'una nova onada d'emigrants orientals buscadors de metalls, que substitueix a la cultura de Los Millarès, d'hàbils metal·lúrgics

La nova cultura durarà uns set-cents anys.

El poble que va desenvolupar aquesta cultura eren gent forta i prospera, que construïen poblats fortificats. Disposaven d'armes i objectes de bronze. Sembla que el seu origen s'ha de buscar a les planes anatòliques, zona que presenta moltes analogies amb la cultura argàrica

Sembla que es van traslladar des allí en petits grups de buscadors de metalls, i probablement varen conservar el contacte amb la seva terra d'origen, contacte que es va trencar després de poques generacions.

S'han trobat alguns elements que permeten entreveure un comerç amb Egipte, probablement interromput per les emigracions cretenques (Segles XV i XIV aC.) i el moviment del Pobles del mar (Segles XIII y XII aC.). D'ambdós grups degueren arribar emigrants a la península ibèrica i es casi be segur que de la barreja dels elements cretencs i la gent de El Argar va sorgir la cultura Tartèssia, abans de l'arribada dels fenicis al segle XI aC, i de grups de Pobles del mar i argàrics van poder sorgir els ibers i la cultura ibèrica.

La gent de la cultura de El Argar enterrava als seus morts en cistes o tines, en el subsòl de les seves cases. Vivien en poblats tots semblants i feien servir els mateixos objectes i tècniques que altres cultures de l'època, de las que es diferenciaven en els enterraments (altres cultures enterraven en coves o megàlits) i en las formes de la ceràmica i quantitat i qualitat dels objectes (de coure i de bronze i també de plata i or), mes abundants i perfectes entre la gent de El Argar

Es va estendre tota la Península Ibèrica excepte la zona Pirenaica i cornisa Cantàbrica, i la part mes occidental.

El seu moment àlgid es situa cap el 1.350 aC. coincidint amb la importació d'objectes de Egipte

Va rebre el seu nom del poble almerienc de El Argar, que fou excavat pels germans Siret, a començaments del segle XX.

En altres llengües