Tamerlanides

De Viquipèdia

La dinastia dels Tamerlanides s’inicia amb Tamerlà, fill de Taragai, que era emir de laTransoxiana per compte dels khans Djagatai, als quals va privar de tot poder. Va conquerir un imperi al Àsia central i va morir el 1405.

El seu fill gran Hahangir havia mort i la successió va recaure en el fill d’aquest, anomenat Pir Muhammad, i immediatament en el seu germà Khalil Sultan. Un altre fill de Tamerlà, Shah Rokh, va ocupar el poder el 1406, i va ser el segon membre més destacat de la dinastia. A la seva mort el 1447 el va succeir el seu fill Ulug Beg i el 1449 el fill d’aquest, Abd al-Latif. El 1450 va ser sobirà per poc temps Abdallah Mirza, que era fill d’un germà de Ulug Beg, i després Abu Said, net de Miranshah (germà de Shah Rokh). El 1469 va passar a un besnét de Umar Shayk (un altre germà de Shah Rokh), Husayn Bayqara. El 1503 Baber o Babur, net d’Abu Said, es va fer amb el poder a Delhi. Bayqara va governar fins el 1506 i el van succeir els seus fills Badiaz i Zaman.

[edita] Emirs Tamerlanides de Transoxiana

  • Tamerlà 1370-1405
  • Pir Muhammad 1405
  • Khalil Sultan 1405-1406
  • Shah Rokh 1406-1447
  • Ulug Beg 1447-1449
  • Abd al-Latif 1449-1450
  • Abdallah Mirza 1450-1451
  • Abu Said 1451-1469
  • Husayn Bayqara 1469-1506
  • Badiaz 1506-1507
  • Zaman 1506-1507