Ramsès II
De Viquipèdia

Ramsès II conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte. Era fill de Seti I i Tuia (filla del comandant de carros Raia) i va succeir al seu pare vers el 1275 aC.
El seu regnat marca el zenit de l'Imperi Nou o Regne Nou egipci. Una característica es que era alt pel promig d'altura dels egipcis i era ros panotxa una característica molt estranya en els egipcis.
Va passar la seva infantesa a Tebes junt amb dos germans i dues germanes i aviat fou educat com hereu al morir el seu germà gran (quan tenia uns 10 anys). Al setze anys fou nomenat coregent i va acompanyar al seu pare a les campanes de Canaan i Líbia. Una de les seves primeres campanyes com a coregent el va portar a un enfrontament amb els pirates sherden (possibles ancestres dels sards) als que va esperar pacientment sense sortir a buscar-los. Va fer milers de morts i presoners, molts dels quals va aconseguir convèncer per ingressar a l'exèrcit egipci.
Es va casar amb una jove egípcia de la noblesa anomenada Nefertari, de la que va tenir entre altres al seu fill gran Amonherkhepsef i una filla de nom Meritamon. També es va casar amb Isetnofret amb la que va tenir a Bintanath, Sethnakht, Khaemwese, Isetnofret i Meremptah entre d'altres.
Mes tard, ja probablement essent rei, es va casar amb les seves germanes Meritamon, Henutmire, Bintanath (Bent'anta) i Nebttaui.
Un altre esposa coneguda es la princesa hitita Maathorneferure i segurament n'hi va haver algunes altres, entre elles la seva filla Meritamon.
A la mort de Seti I va pujar al tron, a una data incerta que generalment es fixa no molt llunyana del 1275 aC en la cronologia mínima i vers el 1300 aC a la màxima. El seu nom de tron fou Usermaatre Setepenre, que vol dir "La justícia de Ra es poderosa, Ra es poderós". Llavors va anomenar gran sacerdot d'Amon a Nebumenef, que gaudia de la seva completa confiança.
Va fer construir un temple a Tebes, dedicat a Amon Ra al costat del seu palau.
Ramsès II va construir al menys tres fortaleses per assegurar la protecció del nord d'Egipte: una a l'oest de la futura Alexandria i dos mes al delta occidental a Tell Abqain i Kom al-Hisn.
L'estratègia egípcia per dominar Canaan havia fracassat; els reietons cananeus sovint només eren fidels a Egipte quant les tropes eren properes però això passava de lluny en lluny. Egipte havia de muntar campanyes militars a Síria per mantenir la seva hegemonia. Aquest desig d'hegemonia a Canaan el va enfrontar amb el rei hitita Muwatallis II. En el quart any del seu regnat va iniciar una expedició al Canaan i va arribar per mar a Biblos on va establir bases marítimes per l'avituallament de les tropes. Alguns prínceps cananeus havien establert una aliança amb els hitites però Ramsès considerava la zona dins la seva esfera d'influència. Amurru es va declarar per Egipte i els hitites van enviar un exèrcit per la seva reconquesta. L'exèrcit egipci enviat a la zona i l'exèrcit hitita es van trobar prop de Kadesh.
La batalla decisiva va tenir lloc a Kadesh a una data incerta entre 1295 i 1270 aC. La batalla no va tenir un guanyador clar tot i que la millor estratègia fou dels hitites; Ramsès se'n va proclamar guanyador però pels hitites no hi havia dubte que els guanyadors havien estat ells. Ramsès va al·legar que el rei hitita va demanar la pau, però això potser fou perquè l'estratègia hitita, consistent en un atac per sorpresa definitiu, havia fracassat i davant les baixes dels dos costats valia mes un acord que una llarga guerra; els egipcis tampoc estaven interessats en una llarga guerra i probablement les seves baixes també havien estat prou importants.
Vegeu: Batalla de Cadeix
Durant anys Ramsès es va haver de dedicar a reconquerir la zona per establir la seva dominació fins a l'Orontes. Amurru va passar definitivament a sobirania hitita i el rei Bentisina fou enderrocat i col·locat al seu lloc un tal Sapili. Es possible que els hitites arribaren fins a Apa (Damasc?) on el germà del rei hitita, Hattusilis es va quedar com a governador un parell d'anys potser fins quant va tornar Ramsès II amb un exercit dividit en dos parts: una dirigida pel seu fill Amon Hirhepesef (Amonherkhepsef) que va dominar les tribus shosu del Negev i la mar Morta i als edomites i es va dirigir a Moab; l'altra part, dirigida per ell mateix, va atacar Jerusalem i Jericó i després va entrar també a Moab i es va unir al seu fill i junts van marxar contra Heshbon i finalment van reconquerir Apa que quedava fora del acord de treva entre hitites i egipcis.
En els següents dos anys Ramsès va creuar el riu dels Gossos (Nahr al-Kakb) i va entrar a Amurru; l'exèrcit egipci va arribar fins a Dapur al nord, on Ramsès es va fer erigir una estàtua; Cadeix (Kadesh), ben propera, va quedar dins al seus dominis però al cap d'un any Dapur tornava a ser hitita i un any després va haver de ser atacada altra cop per Ramsès. Aquí el faraó diu que va guanyar la batalla sense problemes i que no es va posar l'uniforme fins al cap de dos hores d'iniciada la batalla; però aquesta victòria tampoc li va servir de gaire perquè pocs anys després va haver de fer la pau amb els hitites i va haver de reconèixer el seu control sobre la regió (les posicions hitites romanien sense canvis amb Amurru i Cadeix com a punts clau, i els egipcis es retiraven, conservant els ports fenicis). Es va concertar el matrimoni del faraó amb una princesa hitita i es va acordar un tractat d'ajut mutu i d'amistat.
Ramsès llavors es va dedicar a la zona de Líbia on va crear una sèrie de colònies a la costa i on va construir fortaleses per tenir vigilada a la població i evitar revoltes. Fou llavors quan va ordenar la construcció d'una nova ciutat anomenada Pi-Ramsès a la regió oriental del delta, que va esdevenir la nova capital. També va construir dos temples excavats a la roca a Abu Simbel (un dedicat a Ptah, Hathor i a si mateix, i un altra dedicat a Hathor y Nefertari). També va construir el Ramesseum supervisat pel seu fill Khaemwese.
Després de trenta anys de regnat va celebrar el primer jubileu (en va celebrar 14 mes) i poc després es va casar amb la princesa hitita Maathorneferure, afegida a les seves dones i concubines, amb les que en total va tenir mes de cent fills i filles, dels quals es coneixen, a mes del successor, Meremptah, els següents (ordre alfabètic):
- ...heb
- ...jesbed
- ...taueret
- Amenemopet
- Amenhotep
- Amonemwia
- Amonherkhepsef
- Astartehiruenemef
- Bakmut
- Bintanath I
- Bintanath II
- Geregtaui
- Henut...
- Henutpahuro...
- Henutpra...
- Henutsekhemu
- Henuttadesh
- Henuttaneb
- Henuttatemu
- Henuttauy
- Hetepuenamon
- Horherwenemef
- Isisnefert
- Itamon
- Khaemwese o Khaemweset
- Mehiranat
- Mentuemuaset
- Mentuenheqau
- Meriamon
- Meriatum
- Merietkhet
- Merimentu
- Merire I
- Merire II
- Meritamon
- Meritiotes
- Meritmihapi
- Meritnetkher
- Meritptah
- Montuherkhepeshef
- Muttuy
- Neben…
- Nebenkhare
- Nebet…
- Nebetananash
- Nebetimmunedjem
- Nebetiunet
- Nebetnehat
- Nebettauy
- Nebtaneb
- Nedyemmut
- Nefertari
- Neferure
- Nubemiunu
- Nubemueskhet
- Nubhir…
- Pareherwenemef
- Parenpetnefer
- Pypuy
- Ramsès-... (Ramessu)
- Ramsès-Meriastarte
- Ramsès-Merimaat
- Ramsès-Siptah
- Ramsès-Userkhepesh
- Ramsès-...
- Ramsès-Maatptah
- Ramsès-Merenra
- Ramsès-Meretmirra
- Ramsès-Meriamon-Nebueben
- Ramsès-Meriset
- Ramsès-Payotnetjer
- Ramsès-Siatum
- Ramsès-Sijeperu
- Ramsès-Userpejti
- Rempetnefer
- Senakhtenamon
- Seshnesuen…
- Setemnakht
- Setemhir…
- Setepenre
- Seti o Sethy (I)
- Shepsemiunu
- Seti o Sethy (II)
- Siamon
- Simentu
- Sitamon
- Syhiryotes
- Takhat
- Tuthmosis
- Tiasitra
- Tuia
- Tuianebettawi
- Werenro
- Wermaa…
Dels fills mascles coneguts, 29 son de les seves reines principals, amb les que va tenir uns 30 fills exclosos els que, per haver mort infants, no foren recordats. Portaven el títol de "fills del seu del seu cos". Es coneixen alguns noms de fills de les dones secundaries però en general d'aquestos no n'hi ha constància. Al temple d'Abu Simbel son representats 8 fills i 9 filles, la mateixa escena que al temple de Der; al temple de Luxor estan representats 17 fills (el que fa quinzè no hi consta i el 9 i 10 han canviat l'ordre) i a un altre escena tornen a ser representats però aquesta vegada incloent el 15è; a un altre escena hi ha 25 fills representats; al Ramesseum hi ha representats 23 fills i a un altra escena 11; a Wadi al-Sebua hi ha una escena de 30 fills i 8 filles i una segona escena amb 25 fills i 8 filles; i a Abidos, al temple de Seti I, apareixen 29 fills i 16 filles en un escena, i un altra amb 27 fills i 22 filles.
Al temple d'Abu Simbel i a una escena amb els tres primers fills en carros militars seguint al pare, i dos que es queden. Un altre escena mostra els fills primer, segon, cinquè i sisè i les filles tercera, quarta i cinquena; a Karnak, una escena mostra a 12 fills portant presoners d'una campanya exterior; a Luxor una escena semblant mostra els quatre primers fills i els fills 7`1 a 14è acompanyant presoners; al Ramesseum hi ha 4 fills combatent i 4 mes darrera escuts; l'estàtua colossal de Tanis mostra als fills 4, 5, 6, 7 i 8; i a Beit al-Wali, es veuen els fills primer i quart conduint carros. A un relleu d'Aswan a Djebel al-Silsila el fill Khaemwese, conegut sacerdot, i dos fills mes (el segon i el tretzè), estan junt a una filla de nom Bintanath o Bint-Aneth (tots foren fills de Isetnofret). De totes aquestes inscripcions es coneix el nom de 29 fills i de 7 filles de les esposes principals, d'un total de 94 noms coneguts.
Els 16 primers fills son:
- Amonherkhepsef
- Ramsès o Ramessu
- Pareherwenemef
- Khaemwese
- Montuherkhepeshef o Montuherwenemef.
- Nebenkhare (Nebenkharru)
- Meriamon
- Amunemwia (Seth)
- Sethy (mort abans del 30è any de regnat de Ramsès i enterrat a la seva tomba)
- Setepenre.
- Merire I (va morir bastant jove)
- Horherwenemef
- Meremptah
- Amenhotep
- Itamon
- Meriatum (possiblement enterrat a la tomba KV5 dels fills de Ramsès II)
De les filles es coneixen alguns detalls de les següents:
- Meritamon (Meryetamun), casada amb Ramsès II
- Takhae
- Isis (morta amb 14 o 15 anys, es conserva la seva mòmia, descoberta a Akhmin, a la Complutense de Madrid)
- Bintanath (Bint-Anath, Bintanat), filla de Isetnofret, enterrada a la tomba 71 de la Vall de les Reines.
- Isetnofret la jove.
- Henutmire (Hentmire, Henutmira) que podria ser filla de Seti I, casada amb Ramsès II
- Nebtaui (Nebettawy) que podria ser filla de Seti I, casada amb Ramsès II, enterrada a la tomba 60 de la Vall de les Reines.
El darrers anys de la seva viuda va patir d'artritis i de gingivitis i prenia calmants en forma de te, fet amb fulles triturades de salze, equivalent als moderns analgèsics.
Va morir als 92 anys després de 67 de regnat, entre el 1230 i 1210 aC. El va succeir el seu fill Meremptah després de que els seus dotze fills mes gran havien ja mort.
Fou enterrat originalment a la seva tomba a la Vall dels Reis però fou traslladat durant la dinastia XXI a la tomba de la reina Inhapi de la dinastia XVIII probablement junt amb els cossos de Ramsès I, Seti I i Amenhotep I, i de allí ràpidament traslladats (a les 72 hores) a un depòsit de mòmies a la tomba del gran sacerdot Pinudjem II, segons van documentar el mateixos sacerdots que al·legaven com a motiu la protecció contra els lladres.