Francesc Viadiu
De Viquipèdia
Francesc Viadiu (Solsona, 15 de setembre de 1900 - Sant Llorenç de Morunys, 28 de setembre de 1992) va ser agent comercial, director d'editorial i polític.
Va ser regidor de l'Ajuntament de Solsona, diputat del Parlament de Catalunya, governador civil de Lleida i delegat de Cultura de la Generalitat. L'any 1922 s'afilià a Estat Català, i durant la Dictadura col·laborà en la preparació d'una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener.
El 1931 ingressà a Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Durant la guerra fou delegat d'ordre públic de la Generalitat (gener del 1937) i s'enfrontà amb la FAI i el POUM. Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d'altres persones. S'exilià a França el 1939, i participà activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d'aviadors aliats.
Fou condecorat pel president dels EUA i pel rei d'Anglaterra pels seus serveis durant la II Guerra Mundial. Tornà a Barcelona el 1952 i, tot i les promeses de les autoritats, hagué de fer un any de presó. Després regentà una impremta. El 1976 s'incorporà a Esquerra Republicana, partit que abandonà el 1982.
Amb la Generalitat restaurada, Francesc Viadiu va rebre la Creu de Sant Jordi. De l’experiència d'aquells anys, Viadiu va escriure la novel·la Entre el torb i la Gestapo, obra que va inspirar una mini-sèrie a TVC l'any 2000.