Economia de Mèxic
De Viquipèdia
Economia de Mèxic | ||
---|---|---|
Moneda | Peso mexicà ($, MXP) | |
Organitzacions comercials | NAFTA, G-3, OMC i altres | |
Estadístiques [1] i [2] | ||
PIB ranking | 14è (2005) | |
PIB | $1,066 bilions (2005) | |
Creixement del PIB | 3% (2005) | |
PIB per capita (PPP) | $10,000 (2005) | |
PIB per sector | agricultura (4%), indústria (26,5), serveis (69,5%) (2004) | |
Inflació | 4,1% (2005 CIA), 3,6% (2005, Banxico) | |
RNB per capita | $6.770 (2004, BM) | |
Força laboral | 37,38 milions (2005) | |
Sectors d'ocupació laboral | agricultura (18%), indústria (24%), serveis (58%), (2003) | |
Taxa d'atur | 3,6% (2005) | |
Indústries principals | alimentació, química, mineria,petorliera, textil, indústria de l'automòbil, turisme | |
Comerç | ||
Expotacions | $213.400 milions (2005) | |
Productes d'exportació | automòbils i motors, indústria de la manufactura, petroli, plata, productes agrícoles, café, cotó | |
Socis principals | Estats Units 87,6%, Canadà 1,8%, Espanya 1,1% (2004) | |
Importacions | $223.700 milions (2005) | |
Productes d'importació | màquines de manufactura, equip electrònic, equip de tecnologia agrícola, productes de l'industria de l'automòbil, avions | |
Socis principals | Estats Units 53,7%, Xina 7%, Japó 5,1% (2004) |
Taula de continguts |
[edita] Dades generals
Mèxic té una economia de lliure mercat amb un Producte Intern Brut que supera el bilió de dòlars nord-americans, fent-lo la 14ena economia més gran del món d'acord amb la CIA, i la desena, d'acord amb el Banc Mundial. Conté una combinació d'indústries modernes i antigues dominades principalment pel sector privat. Les últimes administracions governamentals han expandit la inversió i la competència en les àrees de ports marítims, ferrocarrils, telecomunicacions, generació d'electricitat, distribució de gas natural i aeroports. Mèxic és una potència exportadora i importadora, el principal productor de plata del món, i un dels cinc productors més grans de petroli.
Mèxic ha assolit un important grau d'estabilitat macroeconòmica; no va ser influït per les crisis sud-americanes, i ha tingut taxes de creixement positives després d'una breu recessió el 2001. Les taxes d'interès i la inflació es troben a nivells històricament baixos; el 2005 s'esperava una inflació al voltant del 3%.
[edita] Renda Nacional i Producte Intern
La renda per càpita (RNB per càpita) de Mèxic, segons el Banc Mundial és la més alta d'Amèrica Llatina i el país s'ha consolidat com un país de renda mitja-alta. El PIB PPP per càpita, és equivalent a un quart del dels Estats Units i la meitat d'Espanya. No obstant això, encara hi ha greus desigualtats en la distribució de la riquesa nacional, entre les zones industrialitzades del nord i les comunitats rurals i indígenes del sud. A pesar dels contrasts econòmics del país, Mèxic és l'únic país llatinoamericà que pertany a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, la qual està integrada pels països desenvolupats, i tres països anomenats "recentment industrialitzats": Mèxic, Turquia i Corea del Sud.
[edita] Comerç
Mèxic és el país comercialment més obert del món, i per tant és una important potència importadora i exportadora. El comerç amb els Estats Units i el Canadà s'ha triplicat des de la implementació del "Tractat de Lliure Comerç de l'Amèrica del Nord" (NAFTA, per les seves sigles en anglès). El 85% de les exportacions totals de Mèxic estan dirigides als Estats Units, la qual cosa l'ha fet molt depenent dels cíclics econòmics d'aquest país. Mèxic, però, té en total 12 acords comercials amb 43 estats independents, cosa que fa que més del 90% del comerç del país estigui regulat per tractats de lliure comerç.
Mèxic va ingressar al GATT (Acord General de Comerç i Tarifes) el 1986 i avui dia és un participant actiu i constrictiu de l'Organització Mundial de Comerç (OMC). El govern mexicà promou la signatura de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques, i vàries ciutats del país s'han postulat com a seus de l'organització comercial derivada d'aquest acord tan bon punt sigui aprovat.
Aquests són els 12 acords de liberalització comercial que Mèxic ha signat:
- NAFTA (1994), amb Canadà i els Estats Units.
- G-3 (1995). amb Colòmbia i Veneçuela
- Tractat de Lliure Comerç amb Costa Rica (1995)
- Tractat de Lliure Comerç amb Bolívia (1995)
- Tractat de Lliure Comerç amb amb Nicaragua (1998)
- Tractat de Lliure Comerç amb Xile (1999)
- Tractat de Lliure Comerç amb la Unió Europea dels 25 (2000)
- Tractat de Lliure Comerç amb Israel (2000)
- Tractat de Lliure Comerç TN (2001), amb Guatemala, El Salvador i Hondures
- AELC, Asociación Europea de Libre Comercio, Associació Europea de Lliure Comerç (2001) ,amb Islàndia, Noruega, Liechtenstein, i Suïssa,
- Tractat de Lliure Comerç amb Uruguai (2004)
- Tractat de Lliure Comerç amb Japó (2005)
Mèxic ha començat les negociacions per a convertir-se en membre associat del Mercosur (i per tant ha començat negociacions per a signar tractats de lliure comerç amb l'Argentina i el Brasil). També ha començat plàtiques amb Corea del Sud per tal de signar un acord de lliure comerç el 2006.
[edita] Inversió estrangera
El govern és conscient de la necessitat de millorar la infraestructura, de modernitzar el sistema de cobrament d'impostos, i de proveir d'incentius per a la inversió en el sector energètic, els quals són els reptes d'aquesta dècada. Mèxic i Brasil usualment reben la major part de la inversió estrangera directa de Llatinoamèrica. El 2004 Mèxic va rebre 10.783 milions de dòlars nord-americans; Brasil va rebre $10.143 milions. Per contra, l'Argentina va rebre només $1.020 milions. Mèxic ha rebut el "grau d'inversió" (el més alt de Llatinoamèrica) en la calificació del seu deute extern des del 2002, ja que no va ser "contagiat" per la crisi econòmica de l'Argentina del 2001.
[edita] Agricultura
La Reforma Agrària mexicana va començar el 1917, després de la Revolució Mexicana. Aquesta reforma es va estendre durant la dècada de 1930, i va estar relacionada amb l'època de ràpid i sorprenent creixement econòmic coneguda com el "Miracle Mexicà". Els guanys obtinguts de la puixant activitat agrícola es van invertir en la indústria per tal d'assolir un major grau d'industrialització, i per tant no es va reinvertir en millores agrícoles. A més, la reforma estava basada en els ejidos, una distribució gratuïta de terra als camperols, la qual no podia ser comprada ni venuda, sinó transferida generacionalment. Aquesta fragmentació de la terra impedia aprofitar-se'n de les economies d'escala en la producció agrícola. La falta d'inversions i les greus sequeres de les dues últimes dècades han esgotat la productivitat, transformant a Mèxic d'un exportador net en un importador net de productes agrícoles bàsics. Des de 1992, però, es van modificar les lleis convertint els ejidos en propietat privada. A més, el govern ha modificat els esquemes de subsidis agrícoles per tal d'incrementar l'ús d'equip i tecnologia modernes. Encara així, la transició ha estat molt lenta. El 1999 l'agricultura només representava el 5,8% del Producte Intern Brut.
[edita] Indústria
El 2004, l'activitat industrial representava el 25% del Producte Intern Brut de Mèxic. La activitat de la indústria de manufactura mexicana va tenir un important creixement arran de la signatura del NAFTA. Al començament la inversió estrangera es va concentrar en la indústria maquiladora, és a dir, l'activitat intra-industrial de la producció que s'aprofitava de la mà d'obra barata. Poc a poc s'han realitzat inversions en altres rames de la producció industrial, la més important, la indústria de l'automòbil que ha rebut distincions de qualitat mundial. A Mèxic es troben plantes de la Volkswagen, Nissan, General Motors, Ford i Chrysler. El 2004 la indústria de l'alta tecnologia representava el 21% de totes les exportacions mexicanes.
[edita] Petroli i Gas Natural
Mèxic és el cinquè productor de petroli del món, el desè exportador de petroli i el quart proveïdor principal per als Estats Units. Els guanys de les vendes petrolieres representen entre el 25 i el 30% de la renda governamental. Pemex és la companyia pública petroliera de l'estat la qual té monopoli constitucional en l'exploració, producció, transportació i venda del petroli i alguns derivats. Des del 1995 s'han fet modificacions a les lleis que permeten inversions en la transportació, distribució i emmagatzematge de gas natural, però Pemex té monopli en l'exploracio i producció d'aquest producte.
[edita] Pobresa
Després de la crisi econòmica de 1994-1995, la més grau de la història del país, el 50% de la població es va enfonsar sota els nivells de pobresa. Un ràpid creixement de les exportacions, amb l'obertura comercial, i la reestructuració de les finances macroeconòmiques iniciades pel president Ernesto Zedillo, van tenir sorprenents resultats en l'estabilitat del país i en la reducció de la pobresa. Durant el govern del president Vicente Fox, la pobresa extrema ha disminuït al 17,6% el 2004. Els esforços de reducció de pobresa han estat concentrats en les àrees rurals i indígenes. Segons el Banc Mundial la pobresa rural va disminuir del 42% al 27,9% en el període de 2000-2004, i la pobresa urbana es va mantenir en nivells al voltant del 11%. Els motors d'aquesta reducció han estat el programa de Oportunidades del govern, però sobretot les remeses dels treballadors mexicans dels Estats Units, les quals s'han convertit en la segona font més important de capital per al país. El govern també ha iniciat un programa per mitjà del qual part de les remeses es destina voluntàriament al desenvolupament de la infraestructura dels pobles rurals de les famílies que les reben en la pavimentació dels carrers, la construcció de noves escoles, i la compra de més equip per als hospitals rurals.