Oppas

De Viquipèdia

Oppas fou fill del rei Ègica i germa de Vítiza. Era suposadament bisbe de Sevilla. Quant el dux de la Bètica Roderic fou proclamat el 709 o 710 a Toledo, Oppas, que era religiòs, i un altre germà de nom Sisebert, van encapçalar la facció favorable a Àquila (que era a la Tarraconense) a Toledo i la Cartaginense. Fou proclamat arquebisbe de Toledo segurament després de la mort de Roderic. Era a Toledo quant hi va arribar Musa l'estiu del 713, pero aixó podia ser degut a haver-hi anat després de la derrota de Roderic (771) i l'entrada de Tarik a la ciutat.

A Toledo es va oposar al saqueig del tresor, i fou condemnat a mort però poc després (714) va passar al servei dels àrabs i fou amnistiat. Va ser lleial des llavors als musulmans.

El 722, després de la revolta de Pelai a Astúries, el valí Anbassa ibn Suhaym al-Kalbí es va dirigir a la zona acompanyat del prelat Oppas, al qual es va encarregar negociar la submissió dels rebels, que realitzaven algunes operacions guerrilleres. Les viles, aldees, hisendes i tribus de la zona (tant en Astúries com a Cantàbria) es van sotmetre sense lluita i el governador Munusa va poder tornar a instal·lar-se a Gijón, on ja devia haver residit abans que la propagació de la rebel·lió el 718 le obligués a la fugida. Pelaio i els seus fidels es van refugiar en les muntanyes de Covadonga. Allà va enviar Munusa al general Alqama. Si Oppas va emprendre algun tipus de negociació va fracassar. El dia 28 de maig del 722 l'exèrcit de Alqama va caure en una emboscada morint el propi general, i caient presoner Oppas. Les tropes islàmiques es desbandaron a l'estar mancat de cap (encara que se suposa que les baixes del seu exèrcit van ser poc importants) i els muntanyencs els van ser massacrant en petits grups durant la fugida. Encara que la derrota no va ser molt significativa en l'aspecte militar (indubtablement va tenir menys importància que la batalla de Tolosa del 721) va tenir un efecte polític considerable. Els magnats gots de la zona es van rebel·lar, i van trobar en els indòmits muntanyencs a uns auxiliars magnífics i poc exigents. Munusa, al conèixer la derrota, va tornar a abandonar la zona, però els muntanyencs li van parar un parany a la Collada de la Aciera, morint el governador i molts dels seus homes. Cantàbria es va unir a la revolta.

La sort posterior d'Oppas es desconeguda.

Un altre Oppas, de noble llinatge visigot, fou també bisbe de Sevilla uns anys després.

En altres llengües