Isin

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Estil

Isin fou una ciutat estat de Mesopotàmia que s’esmenta com independent cap el 2400 aC passant cap el 2350 aC a mans de Lugalzagesi de Umma i després a mans de Sargon I i els seus successors.

Cap el 2200 aC tornava a ser independent i cap el 2050 aC el rei de Ur es va fer l’amo de la regió entre Isin i Mari. El 2015 aC el governador urita d’aquesta regió, Ishiberra, pren el títol de rei de Isin i comença les seves conquestes: el 2015 aC Nippur, cap el 2000 aC Eshunna i el 1998 aC Ur, Eridu i Uruk. El 1985 aC morí Ishiberra i el succeí Shuilishu (1085 aC-1975 aC) i després Iddindagam (1975 aC-1954 aC). El 1970 aC va sotmetre Der. El 1954 aC Ishmedagan va succeir a Iddindagam. L’hegemonia va començar a esgotar-se quant el 1925 aC Larsa va conquerir Ur, Uruk i Eridu. El 1898 aC trobem a Isin i Larsa en plena guerra, i les victòries de Larsa allunyen de Isin als seus vassalls. El 1895 aC Isin reconquerí Ur efímerament. El 1875 aC Larsa ja tenia l’hegemonia i Isin havia quedat reduït a la ciutat i el seu propi territori i la ciutat de Nippur, que Larsa va ocupar el 1867 aC però Isin va recuperar, i va oscil·lar entre ambdos. El 1865 aC el rei vassal de Uruk es va independitzar. El 1838 aC va perdre altra cop Nippur a mans de Larsa però va poder-la recuperar. El 1835 aC Larsa va ocupar Nippur, però caiguda la dinastia d’Isin, Nippur es va fer independent (1834 aC), fins que a l'any següent Isin la va ocupar. El 1830 aC Isin va haver-la de conquerir de nou potser per una revolta o per conquesta de Larsa. El 1828 aC Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC però només per un any, doncs el 1812 aC Larsa la va conquerir per enèsima vegada. El 1802 aC Isin va recuperar Nippur. El 1793 aC Larsa va ocupar Isin. Nippur es va fer efímerament independent però també va ser ocupada. El 1762 aC va passar a Babilònia, que la mantindrà amb l'excepció de curts periodes de domini d'Assíria (1235 aC a 1227 aC), Elam (1159 aC a 1156 aC) i de independència (1156 aC a 1135 aC). Després ja va seguir l'història de Babilònia.


Reis:

  • Ishbierra 2017-1984 aC
  • Shuilishu 1984-1974 aC
  • Iddindagan 1974-1953 aC
  • Ishmedagan1953-1934 aC
  • Lapiteshtar 1934-1923 aC
  • Urninurta (usurpador) 1923-1895 aC
  • Bursin 1895-1874 aC
  • Lipitenul 1874-1869 aC
  • Erraimitti1869-1861 aC
  • Enlilbani 1861-1837 aC
  • Zambiya 1837-1834 aC
  • Iterpisha 1834-1830 aC
  • Urdukuga 1830-1827 aC
  • Sinmagir 1827-1816 aC
  • Damiqilishu 1816-1793 aC
  • a Larsa 1793-1762 aC
  • a Babilònia 1762-1235 aC
  • a Assíria 1235-1227 aC
  • a Babilònia 1227-1159 aC
  • a Elam 1159-1156 aC
  • Marduk Kabitahkheshu 1156-1139 aC
  • Ittimardukbalatu 1139-1135 aC
  • a Babilònia 1135 aC