Simfonia
De Viquipèdia
Una simfonia és una peça musical normalment feta per a orquestra i que compren diversos moviments.
Taula de continguts |
[edita] Origen de la paraula simfonia
- Deriva de les paraules gregues syn (junt) i phone (so)i en la Grècia clàssica s'utilitzava per denotar concordància entre sons simultanis o successius.
- Pels romans la paraula es referia al concurs harmoniós de veus i instruments o a un concert.
- A partir del segle XVII es va estendre des de Itàlia el concepte de simfonia a moltes obres com són les obertures, les seccions instrumentals d'àries i concertos i les sonates.
[edita] Principals moviments d'una simfonia clàssica
- Primer moviment ràpid normalment en forma de sonata
- Segon moviment, lent
- Tercer moviment com una dansa (scherzo)
- Quart moviment, ràpid en forma de rondo i o sonata
[edita] Innovacions en la simfonia després de Beethoven
- Més de 4 moviments
- Un sol moviment i/o moviments succeint-se sense interrupció
- Més variacions en la instrumentació amb instruments inusuals o nous, apareixen veus solistes o cors.
- Simfonies no fetes per a orquestra (per exemple per a orgue).
[edita] Músics cèlebres autors de simfonies
- Beethoven amb les seves nou simfonies va ser el mestre a seguir per les altres generacions de músics. La tercera simfonia és la coneguda com Heroica i la més emocional mentre que a la novena simfonia innova amb la inclusió de solistes i cors.
- Robert Schumann,Felix Mendelssohn, Louis Hector Berlioz i Franz Liszt van fer simfonies considerades dins del corrent del Romanticisme.
- Johannes Brahms, Anton Bruckner, Antonín Dvořák, Piotr Ilich Txaikovski i Camille Saint-Saëns van ser altres autors de simfonies de la segona meitat del segle XIX.
- A principi de segle XX Sergei Rachmaninov i Carl Nielsen, van continuar escrivint simfonies tradicionals de quatre moviments mentre que Gustav Mahler i Jean Sibelius van ser més innovadors.
- Els músics posteriors van continuar escrivint simfonies però sense subjectar-se a unes normes estrictes.