Ammià Marcel·lí
De Viquipèdia
Ammia Marcel·lí o Amià Marcel·lí (Ammianus Marcellinus) fou el darrer ciutadà romà que va escriure una historia profana en llatí. Ammià era grec de naixement i nadiu d'Antioquia de Síria. De jove fou soldat i fou admès entre els protectores domestici el que prova que era de família distingida ja que aquest cos nomes admetia joves nobles. Va estar al servei del general Ursucinus ( un dels mes destacats generals de Constanci Clor), al qual va acompanyar en la campanya del 350. El 354 va tornar a Itàlia i va anar a la Gàl·lia seguint a Ursucinus, que va combatre a Silvanus; després va tornar al orient, i sembla que va deixar el servei del general al període de la seva desgracia abans del 360. Després va acompanyar al emperador Julià l'Apòstata a la seva campanya i era a Antioquia el 371 quant es va descobrir un complot de Teodor contra Valent i va testimoniar de les tortures infringides als conspiradors. Llavors es va establir a Roma on va escriure la seva història.
No se sap quant va morir però fou després del 390 ja que la seva historia parla del consolat de Neoterius, que fou aquell any. L’obra d'Amià comença amb la pujada al tron de Nerva (96) fins a la mort de Valent el 378. Estava format per 31 llibres dels quals els 13 primers s’han perdut.