Sant Martí de Provençals

De Viquipèdia

Sant Martí de Provençals és un antic poble del pla de Barcelona i que restà unit a la capital des de 1897. Actualment representa l'orígen del nom del districte de Sant Martí de Barcelona.

Taula de continguts

[edita] Orígens del nom

El nom de Provençals prové de la paraula llatina provincialis, utilitzada pels romans per anomenar els camps situats més enllà de les muralles de les ciutats. Per altra banda el nom de Sant Martí és el de la primera església edificada.

[edita] Els principis

Hi han diverses opinions sobre l'origen de la població. Una d'aquestes és la del [[Josep Moran i Ocerinjauregui]]. Aquest autor diu que troba més versemblant la teoria de l'assentament del repobladors provençals que hauria tingut lloc molt abans de la època de Ramon Berenguer III, quan el rei carolingi Lluís el Pietós recuperà Barcelona de mans dels sarraïns. A l'edat mitjana Sant Martí de Provençals s'estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins els marges del riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel.

Aquest territori es va desenvolupar cap al nord a partir del segle X, gràcies a la presència del reg comtal que portava l'aigua de Montcada a Barcelona. D'altra banda, les terres de més al sud - plenes d'aiguamolls - es van transformar a mitjans del segle XVII en els territoris de major activitat industrial de l'estat espanyol.

[edita] La unió a Barcelona

Fins l'any 1716, Sant Martí de Provençals va ser una parroquià sota la jurisdicció de Santa Maria del Mar. A partir d'aquesta data i a conseqüència del Decret de Nova Planta es va convertir en un municipi independent fins al 1897, en que va ser agregat a la ciutat de Barcelona.

[edita] L'època industrial

Al segle XVIII s’inicià a la part baixa de Sant Martí, el Poblenou, un procés industrial amb l’assentament primer dels prats d’indianes i posteriorment dels edificis fabrils. Els motius fonamentals que van portar els industrials a instal·lar les seves fàbriques a Sant Martí de Provençals van ser: el baix preu dels terrenys, l’abundància d’aigua, la proximitat al port de Barcelona i el pagament d’uns impostos molt baixos. Aquests factors van fer que el nombre de fàbriques anés en augment; al 1885 hi havia 60 fàbriques, i al 1888 ja n’eren 243. Les primeres fàbriques que es van instal·lar al Clot i al Camp de l'Arpa van ser les farineres, seguides per les indústries tèxtils, les adoberies, les bòbiles, les de productes químics i moltes d’altres. A finals del segle XIX el barri s’havia convertit en un assentament industrial i obrer, consolidat urbanísticament amb la instal·lació de fàbriques i d’habitatges. Aquest fet va comportar un augment molt important de la població, que molt sovint procedia de la resta de Catalunya i de l’Aragó. Tot aquest procés industrial implica un canvi en la condició social de la població, que esdevé predominantment obrera, i que la premsa d'aquells anys reflectí en les seves pàgines (veure secció premsa).

[edita] La Guerra Civil

Al 1936 part de l'exèrcit espanyol, seguint al general Francisco Franco i d'altres , es va sublevar contra la Segona República Espanyola. Al barri de Sant Martí, on ara és l'actual camp de futbol del Júpiter, Sant Martí va declarar la guerra contra les tropes de Franco, el Poblenou va ser unes de les barriades més importants de Barcelona i amb aquests fets la revolució va començar amb molta força. Xavier Berenguer era un important escriptor que va patir la guerra en aquest escenari. Els republicans van posar passos fronterers perquè no s'infiltressin espies franquistes al barri i a la ciutat. La majoria de la població no era feixista però rebien un dur tractament per les brigades republicanes. Cada dia la gent s'ajuntava en una plaça en el quals els generals de la República donaven les informacions de com anava la guerra. El fet de que l'exèrcit republicà cada vegada requerís més armament, va provocar que antigues fàbriques metal·lúrgiques es passessin a ser armamentistes. Al cap de poc temps començaren a escassejar els aliments, i va florir un mercat negre que va perdurar més enllà de l'acabament de la guerra. L'emplaçament actual del Fòrum era conegut com el camp de la bota, lloc on inicialment van ser afusellats els franquistes i on més tard van ser afussellats els republicans.

[edita] Enllaços externs

Districtes i Barris de Barcelona
Ciutat Vella: BarcelonetaBarri GòticLa RiberaRaval
Gràcia: Camp d'en GrassotEl Coll • La Salut • Penitents • Vallcarca
Horta-Guinardó: Baix GuinardóCan BaróCarmelFont d'en FargasFont del GosGuinardóHortaLa ClotaMontbauSant GenísTaxoneraVall d'Hebron
L'Eixample: Esquerra de l'Eixample • Dreta de l'Eixample • Barri de Sant AntoniFort Pienc
Les Corts: Camp de la Creu • Camp Vell • Can Batllori • Can Sòl de Baix • Centre de les Corts • Can Bacardí • La Mercè • Pedralbes • Sant Ramon • Zona Universitària
Nou Barris: Barri de VallbonaCan PegueraCanyellesCiutat MeridianaGuineuetaPortaProsperitatRoquetesTorre BaróTorre LlobetaTrinitat NovaTuró de la PeiraVerdumVilapicina
Sant Andreu: Baró de ViverBon PastorCongrésLa SagreraNavasSant Andreu de PalomarTrinitat Vella
Sant Martí: BesòsClot-Camp de l'ArpaLa CiutadellaLa VernedaPoblenouSant Martí de Provençals
Sants-Montjuïc: HostafrancsLa BordetaMontjuïc • Poble-Sec • Sants
Sarrià-Sant Gervasi: Can Caralleu • CollserolaEl FarróEl Putget • El Rectoret • Font del Món • Galvany • La Bonanova • Les Planes • Les tres torres • Mas Guimbau • Mas Sauró • Sant Gervasi de Cassoles • SarriàTibidabo • Turó Parc • Vallvidrera