Awlad Mandil
De Viquipèdia
Awlad Mandil o Banu Madil van ser una família dels Maghrawa que van dominar varies regions del nord d'Africà del c. 1160 al 1372
El seu origen fou Khazrun ben Falful ancestre dels Banu Khazrun, que van tenir el govern de Trípoli del 1001 al 1146. Dels Banu Khazrun van sorgir varies branques de les quals dues van tenir gran importància: la que va governar Trípoli i la que va governar el Xelif que originà els Banu Mandil.
Aquesta ultima es va iniciar amb Abu Nas; el seu fill fou Ibn Abu Nas; aquest va tenir un fill anomenat Mandil I, governador almohade de Xelif cap el 1160. El seu fill, Abd al-Rahman ben Mandil era també governador de Xelif cap el 1180.
Mandil II ben Abd al-Rahman era governador de Xelif, Uarsenis, Madiyya (Medea) i Mitidja cap el 1190-1126. Fou assassinat el 1126 per Yahya Ibn Ghaniya que va ocupar Mitidja (vegeu Banu Ghaniya). Mandil II va tenir varius fills:
- Al Abbas ben Mandil, governador de Xelif 1226-1249, que va perdre Medea i Uarsenis contra els Banu Tudjin però va rebre Mliana, Tènes, Brechk i Cherchell dels Hàfsides, com a vassall.
- Muhammad I ben Mandil, hereta de sa germà 1249-1263 (assassinat pel seu successor Aid)
- Aid ben Mandil, governador de Uarsenis i Madiyya 1263-1269
- Umar ben Mandil, emir dels Maghrawa 1269-1278 (instal·lat per la dinastia Abdalwadida)
- Thabit ben Mandil, emir dels Maghrawa 1278-1294 va vendre Tlemcen als Abdalwadides esperant obtenir Mliana a canvi.
- Muhammad ben Thabit fou emir del 1294 al 1295 en absència del seu pare. Els Abdalwadides ocuparen les seves terres el 1295.
- Rashid ben Thabit ben Mandil va demanar ajuda als Marínides de Marroc (1295), però l'emirat dels Maghrawa va ser assignat a:
- Umar ben Waghram ben Mandil (c. 1299-13002). Rashid es va revoltar a la capital maghrawa, Mazuna, i va derrotar a Umar ben Waghram, dirigint els Maghrawa del 1302 al 1310, aliat a la dinastia dels Hàfsides de Bugia (Bidjaya) des el 1307. El 1310 va morir Rashid i el va succeir el seu fill:
- Ali ben Rashid que fou deposat per els Hàfsides, emigrant cap el Marroc amb els seus seguidors. El 1342, desprès d'una derrota dels Hàfsides contra els marínides, va conquerir Mliana, Tènes, Brechk i Cherchel, restablint l'emirat dels Maghrawa, però derrotat per els Abdalwadides (1351/1352) es va suïcidar. El seu fill:
- Hamza ben Ali es va traslladar al Marroc. Va tornar al Xelif mes tard i es va revoltar contra els marínides amb l'ajuda dels Maghrawa (1371) que poblaven aquesta regió, però va ser derrotat el 1371, i va fugir a les terres de la tribu dels Banu Husayn (que estaven revoltats contra els marínides amb l'ajuda dels Abdalwadides) i va prendre el títol d'emir de Titteri. Derrotat a Timzught va ser capturat i executat (1372).