Estats Units d'Amèrica

De Viquipèdia

United States of America
Bandera dels Estats Units Escut dels Estats Units
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: E Pluribus Unum (de 1776 fins a l'actualitat)
(llatí: De molts, un)
In God We Trust (de 1956 fins a l'actualitat)
(anglès: Confiem en Déu)
Localització delsEstats Units
Idiomes oficials Cap a nivell federal, però l'anglès de facto
Capital Washington, D.C.
38º 53' N 77º 02'O
Ciutat més gran Nova York
Govern República federal
George W. Bush
Superfície
 - Total
 - Aigua(%)

9.631.418 km² (3r)
4,87%
Població
 - Estimació 2004
 - Cens 2000
 - Densitat

293.027.571 (3r)
281.421.906
30 hab/km² (175è)
Moneda Dòlar nord-americà ($) (USD)
Fus horari
 - Estiu (DST)
Hora capital (UTC-5 a -10)
Sí (UTC *)
Independència
 - Declarada
 - Reconeguda
De la Gran Bretanya
4 de juliol de 1776
3 de setembre de 1783
Himne nacional The Star-Spangled Banner
Domini internet .us
Codi telefònic +1
Gentilici Nord-americà, nord-americana

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, a més d'algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.

La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.

Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.

La població actual supera els 293.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.

La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Taula de continguts

[edita] Història

Article principal: Història dels Estats Units

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.

Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.

Rushmore
Ampliar
Rushmore

Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar.

Abraham Lincoln
Ampliar
Abraham Lincoln

El llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.

El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

[edita] Política

Article principal: Política dels Estats Units
Any Candidat Republicà Candidat Demòcrata
2004 George W. Bush (286) John Kerry (252)
2000 George W. Bush (271) Al Gore (266)
1996 Bob Dole (179) Bill Clinton (379)
1992 George H. W. Bush (168) Bill Clinton (370)
1988 George H. W. Bush (426) Michael Dukakis (111)
1984 Ronald Reagan (525) Walter Mondale (13)
1980 Ronald Reagan (489) Jimmy Carter (49)
1976 Gerald Ford (240) Jimmy Carter (297)
1972 Richard Nixon (520) George McGovern (17)
1968 Richard Nixon (301) Hubert Humphrey (191)
1964 Lyndon Johnson (486) Barry Goldwater (52)
1960 Richard Nixon (219) John F. Kennedy (303)
Capitoli a Washington
Ampliar
Capitoli a Washington

És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bipartidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.

Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Les eleccions presidencials segueixen un sistema indirecte, de manera que a cada estat està dividit en districtes electorals. En la majoria dels estats el candidat que hi rep la majoria relativa en rep tots els seus districtes electorals. El candidat amb major districtes electorals de la nació és elegit president.

[edita] Subdivisió administrativa

Article principal: Organització territorial dels Estats Units

Els Estats Units són una Unió de 50 estats sobirans i autònoms dels quals els 48 estats contigus també són coneguts com a estats continentals, malgrat que l'Alaska també és pròpiament, un estat continental. Hawaii, l'estat número 50, és un arxipèlag de l'oceà Pacífic. Els Estats Units també administren altres territoris, districtes i possessions; la més important és el Districte de Colúmbia, coextensiu amb la capital de la federació, la ciutat de Washington. Els altres territoris inclouen les àrees insulars com ara la Samoa Americana, Guam, les Illes Marianes del nord, Puerto Rico entre altres. A més, des de 1898, la marina nord-americana té una base naval a la Badia de Guantanamo, Cuba.

Algunes de les antigues possessions nord-americanes són la Zona del canal del Panamà (de 1903 a 1979. Les Filipines van ser territori nord-americà de 1898 a 1935 data en què es van conformar com a Commonwealth com a estatus transitori cap a la independència plena, que assolirien el 1946. Atès que les Filipines pertanyien als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, són la única nació independent de la qual hi ha un pilar en el monument memorial nacional de la guerra a Washington, DC.

A més dels estats i territoris dels Estats Units, tres nacions són estats associats dels Estats Units sota el "Pacte de Lliure Associació" : Micronèsia (des de 1986), Palau (des de 1994) i les Illes Marshall (des de 1986). Aquests estats gaudeixen de sobirania internacional i control absolut de llurs territoris. No obstant, els governs d'aquests estats han acordat permetre que els Estats Units els atorguen assistència militar i financera. A més, aquests estats tenen accés a molts dels programes de suport que gaudeixen els estats de la federació. L'Oficina dels Afers Insulars gestiona el suport financer que els Estats Units els atorga.

[edita] Estats

Mapa dels estats dels EUA

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

[edita] Districte federal

[edita] Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico.

Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

[edita] Àrees metropolitanes

Chicago
Ampliar
Chicago

Les àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:

  • Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
  • Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
  • Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
  • Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
  • Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
  • Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
  • Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
  • Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
  • Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
  • Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

[edita] Geografia

Els seus límits són:

  1. Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
  2. Al sud amb Mèxic.
  3. A l'est amb l'oceà Atlàntic.
  4. A l'oest amb l'oceà Pacífic.

Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.

La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

[edita] Economia

Article principal: Economia dels Estats Units
Economia
PIB (PPP) $11,75 bilions
PIB per càpita $40.100
Creixement real PIB 4,4%
RNB per càpita $41.400
Inflació anual 2,5%
Taxa d'atur 5,5%
Importacions $1,48 bilions
Exportacions $795 mil milions
Font: CIA Factbook i el [1]

Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.

L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.

El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

[edita] Demografia

Demografia
Població 296 milions
Taxa de natalitat 14,14/1000
Taxa de mortalitat 8,25/1000
Taxa de creixement 0,92%
Taxa de fecunditat 2,08 fills
Taxa neta de migració 3,31/1000
Esperança de vida 77,7 anys
Mediana d'edat 36,3 anys
Alfabetisme 97%
Font: CIA Factbook

El 17 d'octubre, 2006, segons les estimacions estadístiques, la població nord-americana va assolir els 300 milions, amb una taxa de creixement anual de 0,59%. Aquesta estimació inclou als sense papers, uns 12 milions de persones, i exclou als ciutadans nord-americans que viuen a l'estranger, estimats entre 3 i 7 milions. D'acord amb el cens del 2000, el 79% de la població vivia en àrees urbanes.

Segons el mateix cens, al país hi havia 31 grups ètnics amb més d'1 milió de membres. Segons la categorització el govern federal en base a raça, la majoria dels nord-americans (80,4%) son blancs. La majoria d'aquests són d'ascendència europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'Orient Pròxim i el nord de l'Àfrica). En excloure, però, els blancs d'origen hispànic (és a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del món), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La població no-hispana dels Estats Units està disminuint proporcionalment atès la immigració i la més alta taxa de reproducció de les altres minories racials. Si aquesta tendència continua, el nombre de blancs no-hispans dels Estats Units es va reduir i només seran majoria relativa el 2040 o 2050.

Els principals pobles o nacions d'ascendència ètnica dels ciutadans nord-americans són Alemanya, seguit de Mèxic, Irlanda, Anglaterra, Itàlia, i Escandinàvia. Els afroamericans, o negres, descendents dels africans que van arribar com a esclaus entre els segles XVII i XIX, representen el 12,9% de la població, 35 milions en total. Aproximadament l'1,5% de la població és ameríndia i nadiua d'Alaska, és a dir, 4,4 milions dels quals el 35% vivia el 2005 en reserves. Les tribus més nombroses són els cherokee (729.553), navaho (298.197), choctaw (158.774), sioux (153.360), chippewa (149.669), apatxe (96.833), blackfoot (85.750), iroquesos (80.882), pueblo (74.085), creek (71.310), lumbee (57.868), chickasaw (38.351), seminola (27.431), potawatomi (25.595), yaqui (22.412), tlingit-haida (22.365), pàpago (20.087), comanxe (19.376), athabascans d'Alaska (18.838), xeienne (18.204), lenape (16.341) i osage (15.897).

La tendència demogràfica actual inclou la immigració de llatinoamericans al sud-oest, una regió que ja és la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de Mèxic conformen el 66% de tots els hispans i són el segon grup migratori més important des de la fundació dels Estats Units, darrera els alemanys. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcció d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del país veí.

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

[edita] Cultura

Festivitats dels EUA
Data Nom en català Nom local
1 de gener Cap d'any New Year's Day
4 de juliol Diada de
la Independència
Independence Day
1r dilluns de
setembre
Diada del Treball Labor Day
31 d'octubre Vespra de Tots Sants Halloween
11 de novembre Diada dels Veterans Veterans' Day
4t dijous de
novembre 
Dia d'acció de gràcies Thanksgiving Day
25 de desembre Nadal Christmas Day

La cultura dels Estats Units va començar com la cultura dels colons anglesos; va evolucionar ràpidament com a cultura independent amb influència de la cultura ameríndia i dels vaquers (cowboys) mexicans així com de les cultures de les ones subsegüents d'immigrants, primerament d'Europa i després d'Àfrica i Àsia. La cultura nord-americana s'ha descrit com un gresol en què els immigrants s'assimilen la cultura americana unificada que incorpora les cultures de tots els immigrants. Altres models, tanmateix, suggereixen que la cultura no és un gresol sinó una amainada en què les cultures dels immigrants conserven llurs característiques sense mesclar-se completament en una cultura unificada. Els sociòlegs moderns suggereixen que la manera en què la societat nord-americana aconseguirà l'harmonia ètnica i racial és per mitjà del pluralisme i no pas l'assimilació, i que per tant s'ha d'eliminar el concepte del "gresol" cultural.

Un component important de la cultura estatunidenc és el concepte del "somni americà": la feina, el coratge i la determinació, sense importar la classe social fan que una persona millori les seves condicions de vida.

En el segle XX i el que portem del XXI, Estats Units ha sigut una gran potència cultural mundial, però, malgrat llumeners como William Faulkner, Frank Lloyd Wright o Jackson Pollock, les seves grans aportacions al patrimoni global (i les que més ha exportat), no s'han de cercar a les arts tradicionals, sinó en la ciència, la tecnologia, i en tres de les anomenades arts populars, considerades genuïnament americanes: el cinema, el còmic i la música pop.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Estats Units d'Amèrica


Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques Bandera de los Estados Unidos
Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Califòrnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Geòrgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississipí | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou Mèxic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilvània | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virgínia | Virgínia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming
Districte federal Districte de Colúmbia
Àrees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana


 
Estats de l'Amèrica del Nord
Canadà Canadà | EUA Estats Units | Mèxic Mèxic
Dependències: Bermudes Bermudes | Grenlàndia Grenlàndia | Saint-Pierre i Miquelon Saint-Pierre i Miquelon
En altres llengües