Erevan

De Viquipèdia

Երեւան
Yerevan
Flag of Yerevan Coat of Arms
Bandera Escut
Localització d'Erevan a Armènia
Població 1,088,300 est.
Fundació 782 BC
Zona horària GMT +4
Alcalde Yervand Zakharyan
40°10'N 44°31'E
Pàgina oficial
Plantilla:Edit

Erevan (en armeni Երեվան o Երևան; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país. Està situada vora el riu Hrazdan, a 1.200 m d'altitud. Té una població d'1.093.500 habitants segons l'estimació de 2005, amb 1.342.200 a l'aglomeració urbana.

És un dels principals centres industrials, culturals i científics de la regió del Caucas del país i un important nus ferroviari i centre comercial de productes agrícoles. Les indústries de la ciutat produeixen metalls, eines, equipament elèctric, productes químics, tèxtils i alimentaris.

Compta amb una universitat, l'Acadèmia Armènia de Ciències, un museu de l'estat i diverses biblioteques públiques. A la ciutat existeixen les ruïnes d’una fortalesa otomana del segle XVI. Entre els edificis importants destaquen la Catedral, el Mercat i l'Òpera, a part de les ruïnes d'una fortalesa otomana del segle XVI.

Erevan disposa de l'aeroport internacional de Zvartnots i d'una línia de metro, inaugurada el 1981.

[edita] Història

  • Història antiga

Erevan és una ciutat antiga que ja apareix en una estela del rei d'Urartu Argishti I, que esmenta la fundació d'Erebuni (Էրեբունի) l’any 782 aC; encara avui dia se'n conserven les ruïnes de la fortalesa. Des de llavors ha estat un lloc d'importància estratègica i una cruïlla de camins per a les rutes de caravanes que enllaçaven Europa amb l'Índia. Fou anomenada Ierevan (o Erevan) des de, com a mínim, el segle VII aC, quan era la capital d'Armènia sota el domini dels perses.

Va seguir en general el destí d'Armènia, i fou disputada per romans i perses o parts, fins que va passar a domini musulmà i de successives dinasties regionals. Més tard fou objecte de disputa entre Pèrsia i l'Imperi Otomà. Fou seu d’un khanat independent a la mort de Nadir Shah (Khanat d'Erevan). Conquerida per Rússia el 1827, els perses la hi cediren formalment el 1828.

  • Història moderna

El 1918, en acabar-se la Primera Guerra Mundial, fou declarada capital de la nova República independent d'Armènia, i entre 1920 i 1990 ho fou de la República Socialista Soviètica d'Armènia, dins de l'URSS. El 1991, ja amb el país de nou independent, va mantenir la capitalitat i el seu urbanisme fou remodelat per eliminar-ne les característiques soviètiques.

[edita] Enllaços externs