Llengua de signes valenciana

De Viquipèdia

Llengua de signes valenciana
LSCV
Pronunciació: AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions: N/A
Parlat a: Espanya
Regió: País Valencià
Parlants: Més de 15.000
Rànquing:
Classificació genètica: Desenvolupada com una llengua independent basada en diverses variants sorgides en antics col·legis de sords, alguns municipis amb una alta incidència de sordesa en la població, i generacions de famílies amb sordesa hereditària.
estatus oficial
Llengua oficial de: País Valencià (de facto)
Regulat per: FESORD, de facto.
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 sgn
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL -
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

La Llengua de Signes Valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és un llenguatge signat utilitzat per més de 15.000 persones al País Valencià. Segons alguns lingüistes, es tracta d'una variant de la Llengua de Signes Espanyola (LSE), mentre que altres ho defineixen com un dialecte que té un important grau de variació i, per tant, té prou entitat com per a tenir una gramàtica diferent, com passa amb la Llengua de Signes Catalana. Les entitats sordes del País Valencià, com ara FESORD, en canvi, fins ara han evitat posicionar-se en aquesta qüestió, però sovint la defineixen com a "Llengua de Signes en la Comunitat Valenciana", tal com s'esmenta als materials didàctics.

A més a més, el País Valencià és la primera Comunitat Autònoma de l'Estat espanyol en donar recolzament a la llengua de signes al seu Estatut d'Autonomia (2006), de manera que a l'Article 16 hi diu: "La Generalitat garantirà l'ús de la llengua de signes pròpia de les persones sordes, que haurà de ser objecte d'ensenyament, protecció i respecte.". En el mateix sentit, ací també s'observa que no s'especifica quina LS es refereix. No obstant això, a l'aprovació d'una Llei autonòmica del Sector Audiovisual s'hi esmenta específicament la LSE com un dels recursos per a superar les barreres de comunicació per a les persones amb sordesa.

Per altra banda, hui dia, la utilització de la LSCV es limita al pla de les comunicacions informals, dels tràmits administratius, i una reduïda presència puntual als mitjans de comunicació. Encara no s'ha introduït en àmbits on segueix absent, com ara l'ensenyament.

Taula de continguts

[edita] Enllaços externs

[edita] Per a aprendre

[edita] Referències

  • Sígname: para aprender Lengua de Signos en la Comunidad Valenciana., FESORD. València 2000. Diversos autors. ISBN 84-931447-2-X (obra completa).
  • Un estudio lingüístico: Variación de las lenguas de signos en España., Steven Parkhurst i Dianne Parkhurst. Revista Española de Lingüística de Lengua de Signos (RELLS), Madrid 2001.
  • Lexical Comparisons of Signed Languages and the Affects of Iconicity, Steven Parkhurst. Work Papers of the Summer Institute of Linguistics, University of North Dakota Session, vol. 47 (2003). SIL International.
  • Signolingüística, FESORD. València 1999. Diversos autors. ISBN 84-931447-8-9 .

[edita] Articles relacionats



Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article.
En altres llengües