José María Guelbenzu

De Viquipèdia

José María Guelbenzu (Madrid, 14 d'abril de 1944). Va estudiar Dret i Direcció d'Empreses a la Universitat de Salamanca, però al 1964 va abandonar els estudis per dedicar-se a la literatura. Les seves primeres publicacions van veure la llum en les revistes Signes (on col·laborava amb crítiques cinematogràfiques) i Quaderns Hispanoamericans (on va donar a conèixer les seves poesies). Precisament, és un poemari el seu primer llibre publicat, encara que des de llavors, Guelbenzu ha desenvolupat la seva carrera literària principalment com novel·lista. En 1967 va ser finalista del Premi Biblioteca Breu amb El Mercurio, la seva primera novel·la.

Va treballar en la revista Quaderns per al Diàleg, a més de col·laborar en diversos periòdics i en nombroses revistes literàries. Va ser director editorial de Taurus i Alfaguara fins a 1988, any en el qual va passar a dedicar-se en exclusiva a la literatura. És col·laborador habitual de les seccions d'Opinió i Llibres del diari El País.

Al 2001 va publicar la seva primera novel·la detectivesca No acosen al asesino.

[edita] Obra

  • Espectros, la casa antigua (1967), poesia
  • Hogar eventual (1967), relat
  • La Donna de Otoño (1967), relat
  • El mercurio (1968)
  • Antifaz (1970)
  • El pasajero de ultramar (1976)
  • La noche en casa (1977)
  • El río de la luna (1981), Premi de la Crítica.
  • El esperado (1984)
  • La mirada (1987)
  • La tierra prometida (1991), Premi Plaza & Janés.
  • La mosca de Funchal (1992), relat
  • El sentimiento (1995)
  • Recuerdo una vez en Argüelles (1997), relat
  • Un peso en el mundo (1999)
  • No acosen al asesino (2001)
  • La cabeza del durmiente (2003)
  • La muerte viene de lejos (2004)
  • Esta pared de hielo (2005)
En altres llengües