Assetjament immobiliari

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Format, enllaços, categoria. Tambe revisio linguistica i +neutralitat (p.ex. referencies)
Ampliar

També anomenat mobbing immobiliari, és l'acció, o conjunt d'accions, destinades a dificultar –i de vegades fer impossible– el dret a l'habitatge que la llei garanteix a qui té signat el preceptiu contracte de lloguer. La pràctica del mobbing immobiliari, o assetjament als llogaters d'habitatges o locals amb contracte vigent, té com a objecte obligar-los a marxar i, d'aquesta manera, poder llogar els habitatges més cars o vendre la finca un cop estigui buida. La freqüència d'aquestes maniobres es va disparar arran de la gran revalorització que els immmobles van experimentar a tot l'Estat Espanyol a finals del segle XX en endavant.

El primer esment als mitjans de comunicació d'aquest mot apareix el 2003, arran de la denúncia pública d'aquest fenomen que va fer l'Associació de Veïns del Casc Antic (una part del barri de Ciutat Vella de Barcelona) i que varen recollir diversos diaris i setmanaris, especialment El Triangle i El País. El programa 30 minuts, de la televisió pública catalana, titulat "Presions a domicili", va recollir diversos casos de veïns assetjats de Ciutat Vella, fet que va contribuir molt al coneixement del públic català d'aquest problema, que fins aleshores havia estat menystingut per les administracions municipals.

El fenomen del mobbing immobiliari s'ha anat estenent i a l'Estat Espanyol s'han produit diverses sentències judicials condemnant als qui promouen aquests accions il·legals amb aquesta finalitat. Entre les mesures típiques del mobbing immobiliari hi ha la de deixar degradar la finca, fer-la accessible a persones indesitjables, atemorir als veïns i tot un seguit de trampes legals i paralegals. Entre aquestes, per exemple, destaca la pràctica de negar-se a cobrar els lloguers, de manera que s'acumuli el deute i, en un moment determinat, acusar als veïns de no pagar el lloguer.

Con a consequëncia de les denúncies, en algunes ciutats com Barcelona es van crear oficines municipals dedicades a aconsellar judicialment les víctimes per tal d'evitar l'expulsió de casa seva. Les víctimes de l'assetjament solen ser persones grans, jubilades, soles, amb pocs mitjans econòmics i indefenses, especialment en el cas de que gaudeixin de contractes indefinits i de renda baixa. Tanmateix, però, també es produixen casos d'assetjament a botiguers i petits propietaris per tal de que venguin la seva propietat a preus baixos.

Les associacions de veïns aconsellen a les víctimes de mobbing immobiliari que busquin ràpidament assessorament legal, que ho comuniquin a familiars i veïns i als departaments d'ajut social municipal. I, sobretot, que mai lliurin els seus contractes d'arrendament sota cap excusa a persones desconegudes o enviades pels assetjadors. Entre aquests darrers, hi figuren algunes agències immobiliàries i de vegades alguns promotors sense escrúpols i gent que ha entrat circumstancialment al negoci de la compra-venda de finques buscant guanys ràpids.

[edita] Enllaços externs