Isabel de Valois

De Viquipèdia

Elisabet de Valois, per Sofonisba Anguissola, 1565
Ampliar
Elisabet de Valois, per Sofonisba Anguissola, 1565

Isabel de Valois, reina de França (Fontainebleau 1545 - Palau d'Aranjuez 1568). Princesa de França de la Casa de Valois, i reina consort de Castella, Lleó i Aragó (1559 - 1568).

[edita] Orígens familiars

Va néixer el 2 d'abril de 1545 sent la filla del rei Enric II de França i de la princesa Caterina de Mèdici. Per via paterna era néta del rei Francesc I de França i de la princesa Clàudia de França i per via materna del duc Llorenç II de Mèdici i de la princesa Magadalena de la Tour d'Auvergne.

Fou germana dels reis de França Francesc II de França, Carles IX de França i Enric III de França.

[edita] Núpcies i descedents

Es casà, en una cerimònia doble, el 31 de gener de 1559 a Guadalajara i el 22 de juny del mateix a París amb el rei Felip II d'Espanya. D'aquesta unió nasqueren:

Aquest casament es produí com a conseqüència de la Pau de Cateau-Cambrésis de 1559, per la qual el rei francès reconegué la supremacia del rei hispànic.

Isabel era una apassionada de l'art, i exercí moltíssimes vegades de mecenes de grans pintors d'origen italià entre els quals cal destacar-hi la primera dona moderna que guanyà un reconeixement internacional: Sofonisba Anguissola.

El matrimoni que conformà Felip i Isabel fou el més feliç dels quatre matrimoni del rei castellà. Igualment fou amb les dues filles nascudes d'aquest matrimoni, Isabel Clara Eugènia i Caterina Micaela, amb qui el rei mantingué una relació més estreta amb nombrosa correspondència paternofilial.

La infanta Isabel Clara Eugènia d'Espanya fou utilitzada pel seu pare per reclamar la corona francesa a la mort dels germans d'Isabel de Valois, que comportà el final de la dinastia Valois al tron francès. Isabel Clara Eugènia però no fou acceptada pels Estats Generals de França i fou escollit Enric III de Navarra, instaurant a França la dinastia Borbó.

Isabel de Valois morí de part el 3 d'octubre de 1568 al Palau d'Aranjuez. Aquell fill, nascut mort, hagués estat l'hereu que tant necessitava Felip II.