Mario Benedetti
De Viquipèdia
Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, conegut com Mario Benedetti (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920), és un poeta, assagista i escriptor uruguaià.
[edita] Biografia
Mario Benedetti, és fill de Brenno Benedetti i de Matilde Farugia, que el van batejar amb cinc noms, d'acord amb les seves costums italianes.
A causa de problemes econòmics, la seva família es trasllada a Montevideo quan ell tenia quatre anys, on va cursar els estudis primaris. Iniciats els estudis secundaris al Liceo Miranda, els va haver de continuar per lliure a causa de la situació econòmica familiar, començant a treballar a la Will L. Smith, S.A., repuestos para automóviles a partir dels catorze anys.
Entre el 1938 i el 1941 va viure de forma gairebé ininterrompuda a Buenos Aires (Argentina).
El 1945 forma part de l'equip de redacció del setmanari Marcha, on va romandre fins que aquest va ser clausurat per la dictadura el 1974. El 1954 va ser nomenat director literari del mateix setmanari.
El 23 de març de 1946 es casa amb Luz López Alegre, el seu gran amor i companya de vida, a la que dedica molts dels seus poemes al llarg de la seva obra. El 1948 dirigeix la revista literaria Marginalia, i publica el volum d'assaigs Peripecia y novela.
El 1949 és membre del consell de redacció de Número, una de les revistes literaries més destacades de la época. En aquestes dates, també participa activament en el movimient contra el Tratat Militar entre el seu país i els Estats Units, en la que és la seva primera acció com a militant progressista. Amb la compil·lació de contes Esta mañana obté el premi literari organitzat pel Ministeri d'Instrucció Pública, que guanyaria en repetides ocasions, abans de renunciar a participar-hi per desacords amb la reglamentació del mateix el 1958.
El 1964 treballa de crític teatral i és codirector de la página literaria semanal al diari La mañana. També col·labora com a humorista a la revista Peloduro i com a crític de cinema a La tribuna popular. El mateix any viatja a Cuba per participar com a jurat del concurs "Casa de les Amèriques", i participa en una trobada amb el poeta Rubén Darío. Així mateix, viatja a Mèxic per participar al "II Congrés Llatinoamericà d'Escriptors". Participa al Congrés Cultural de L'Havana amb la ponència “Sobre les relacions entre l'hombre d'acció i l'intel·lectual" i esdevé membre del consell de direcció de la "Casa de les Amèriques". El 1968 crea i dirigeix el centre d'investigacions literàries d'aquesta darrera entitat.
En l'àmbit polític, el 1971 funda, conjuntament amb d'altres ciutadans, el Movimiento de Independientes 26 de marzo organització que ben aviat s'integrarà a la coalició d'esquerres Frente Amplio.
El mateix any el nomenen director del Departament de Literatura Hispanoamericana a la Facultat d'Humanitats i Ciències de la Universitat de la República; i publica Crónica del 71, recull d'editorials polítics publicats principalment al setmanari Marcha, així com un poema inedit i tres discursos pronunciats durant la campanya electoral del Frente Amplio. També publica Los poemas comunicantes, amb entrevistes a diversos poetes llatinoamericans.
El 1973, desprès del cop d'estat militar, en vista de les seves conegudes posicions marxistes, es veu forçat a abandonar l'Uruguai, renunciant al seu càrrec a la Universitat i s'exilia a Buenos Aires. En aquesta etapa recorre l'Argentina, el Perú, Cuba i Espanya. A llarg dels deu anys d'exili visqué allunyat del seu país i de la seva esposa, que va romandre a l'Uruguai cuidant de les mares de tots dos.
El 1976 torna a Cuba, aquesta vegada com a exiliat, i es reincorpora al consell de direcció de la "Casa de les Amèriques". El 1980 es trasllada a viure Palma de Mallorca. Dos anys desprès inicia una col·laboració setmanal a les pàgines d'opinió del diari madrileny El País. El mateix any Cuba li atorga l'Ordre Félix Varela. El 1983 trasllada la seva residència a Madrid.
El març de 1983 retorna a l'Uruguai, iniciant un període que el mateix ha anomenat "desexili" i que ha estat motiu de moltes de les seves obres; i passa a formar mart del consell editor de la nova revista Brecha, que dóna continuitat al projecte de Marcha, interromput per la dictadura el 1974.
El 1986 rep el Premi Hristo Botev de Bulgària, per la seva obra poètica i assaigística; i el 1987 es galardonat per Amnistia Internacional amb el Premi Flama d'Or per la seva novel·la Primavera con una esquina rota. El 1989 és condecorat amb la Medalla Haydeé Santamaría per l'estat Cubà.
El 1997 és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant; i el 1999 és galardonat amb el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana i l'any 2000 amb el Premi Iberoamericà José Martí.
Els reconeixements'públics no s'aturen, i el 2004 rep el Premi Etnosur. El mateix any es presenta a Roma (Itàlia) un documental sobre la seva vida i la seva poesia titulat Mario Benedetti y otras sorpresas.
El 2005 presenta el poemari Adioses y bienvenidas; i se li adjudica el premi internacional que atorga la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.
Actualment, Mario Benedetti reparteix el seu temps entre l'Uruguai i Espanya.
[edita] Obres
- La víspera indeleble, 1945.
- Esta mañana y otros cuentos, 1949.
- Sólo mientras tanto, 1950.
- Quién de nosotros, 1953.
- Poemas de la oficina, 1956.
- El reportaje, 1958.
- Montevideanos, 1959.
- La tregua, 1960.
- El país de la cola de paja, 1960.
- Poemas del hoyporhoy, 1961.
- Inventario uno, 1963.
- Noción de patria, 1963.
- Ida y vuelta, 1963.
- Próximo prójimo, 1965.
- Gracias por el fuego, 1965.
- Contra los puentes levadizos, 1966.
- Letras del continente mestizo, 1967.
- Datos para el viudo, 1967.
- A ras de sueño, 1967.
- La muerte y otras sorpresas, 1968.
- El cumpleaños de Juan Ángel, 1971.
- Letras de emergencia, 1973.
- El escritor latinoamericano y la revolución posible, 1974.
- Con y sin nostalgia, 1977.
- La casa y el ladrillo, 1977.
- Pedro y el Capitán, 1979.
- Cotidianas, 1979.
- Notas sobre algunas formas subsidiarias de la penetración cultural, 1979.
- Viento del exilio, 1981.
- Primavera con una esquina rota, 1982.
- Geografías, 1984.
- El desexilio y otras conjeturas, 1984.
- Preguntas al azar, 1986.
- Cultura entre dos fuegos, 1986.
- Yesterday y mañana, 1987.
- Subdesarrollo y letras de osadía, 1987.
- Canciones del más acá, 1988.
- Recuerdos olvidados, 1988.
- Despistes y franquezas, 1989.
- La cultura, eje blanco móvil, 1989.
- Las soledades de Babel, 1991.
- La realidad y la palabra, 1991.
- La borra del café, 1992.
- Perplejidades de fin de siglo, 1993.
- Inventario dos, recopilación 1994.
- El amor, las mujeres y la vida, 1995.
- El olvido está lleno de memoria, 1995.
- Andamios, 1996.
- La vida ese paréntesis, 1998.
- Buzón de tiempo, 1999.
- Rincón de Haikus, 1999.
- El mundo que respiro, 2001.
- El porvenir de mi pasado, 2003.
- Existir todavía, 2003.
- Memoria y esperanza, 2004.
- En defensa propia. 2004.
- Adioses y bienvenidas, 2005.