Llibre

De Viquipèdia

Un llibre és una obra impresa o manuscrita no periòdica que compta amb una sèrie de fulls de paper, pergamí, vitela o algun altre material, cosida o enquadernada on es reuneix en un volum. Segons la definició de la UNESCO [1] ha de tenir 49 pàgines o més, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema. Un llibre és també cadascuna de les parts de l'obra i els codis i lleis de una gran extensió.

Un llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i cobert amb tapes per protegir-lo i organitzar el material imprès.

Avui dia, tanmateix, aquesta definició no queda circumscrita al món imprès o dels suports físics donada l'aparició i pujada dels nous formats documentals i especialment de la World Wide Web. El llibre digital conegut com e-book està irrompent amb força cada cop més en el món del llibre i a la pràctica professional bibliotecària i documental. A més el llibre també pot trobar-se en format d'audio, en el cas del qual se l'anomena audiollibre.

Exemplar original de la Bíblia de Gutenberg
Ampliar
Exemplar original de la Bíblia de Gutenberg

Taula de continguts

[edita] Tipus de llibres

  • Complementaris
  • De text
  • De referència o consulta
  • Recreatius: els que diverteixen la mainada
  • Instructius
  • Descriptius: els que donen informació detallada d'algun tema específic
  • Científics
  • Literaris i lingüístics

[edita] Història

Des dels seus orígens, la humanitat ha tingut que fer front a dos problemes fonamentals:

  • La manera de transmetre els continguts en l'espai i en el temps
  • La manera de preservar-los.

El plantejament d'aquestes qüestions no és una qüestió baladí ja que suposa d'una banda, determinar-ne la forma de garantitzar la integritat intel·lectual del contingut de l'obra i la conservació del suport en el que fou plasmada, i d'altra banda, el mitjà pel qual es mantindrà inalterada la intenció o finalitat per la qual va concebre's.

Els orígens de la història del llibre es remunten a les primeres manifestacions pictòriques dels nostres avantpassats, la pintura rupestre de l'home del paleolític. Amb un simbolisme carregat de significats religiosos, aquestes pintures presentaven animals, caceries i altres escenes quotidianes de l'entorn natural de l'home antic, que tractava de dominar les forces adverses de la natura capturant la seva essència mitjançant la seva representació.

Col·lecció de llibres de text.
Ampliar
Col·lecció de llibres de text.

[edita] Formes de comunicació

[edita] Comunicació oral i formes rudimentàries

La paraula parlada és la forma més antiga d'expressar i manifestar missatges i històries. Es poden afirmar que, primigèniament, existí el que s'anomena "llibre oral". Mitjançant fórmules de valor mnemotècnic, com les estudiades per W. Ong i altres especialistes, s'estructuraven narracions, reals o no, que passaven de generació en generació, com valuosa herència cultural dels més diversos grups humans. Regles mnemotècniques ajudaven tant a la memorització com a la reproducció dels relats. És el cas, per exemple, dels poemes homèrics, que han merescut valuosíssims estudis sobre el particular. És gairebé segur que gran part de les nostres tradicions i llegendes han tingut semblant inici.

Aquesta transmissió oral tenia l'inconvenient dels "sorolls" que deformaven el missatge. La major part de les vegades era el narrador (rapsode, aeda, juglar) qui en funció dels seus interessos la doformava d'una o una altra manera.

[edita] La escriptura

Quan els sistemes d'escriptura foren inventats en les antigues civilitzacions l'home utilitzà tots els suports d'escriptura dels que es van fer servir: tables amb cera, plom, pells, ossos, fusta, papirs o post de massilla.

L'escriptura va ser el resultat d'un procés lent d'evolució de diferents passos: reproducció directa d'objectes: Pictografia; representació de símbols: Ideografia; per acabar amb la reproducció de síl·laves: Escriptura fonètica.

És probable que la primera escriptura apareixés a Àsia a l'antiga Mesopotàmia, mitjançant signes cuneiformes: escriptura cuneiforme (s'utilitzava una eina de canya amb secció triangular que fenedida en argila deixava una marca en forma de cunya). La van utilitzar els sumeris, acadis, asiris, hititas, perses, babilonis, etc.

Sobre l'escriptura egípcia podem distingir l'escriptura jeroglífica, que representa les paraules mitjançant figures (altres pobles, com els hitites i els asteques també van tenir aquesta mena d'escriptura) que va evolucionar en cursiva: en les escriptures hieràtica i demòtica i també en una escriptura fonètica amb 22 signes consonàntics i 36 sil·làbics.

[edita] El llibre antic

[edita] El llibre al llunyà orient

Se sap que els xinesos van crear el primer llibre imprès l'any 868 dC.

[edita] El llibre a Europa

Els llibres en forma de rotlle de papir o pergamí varen ser més tard substituïts pel còdex, un llibre conformat de pàgines i una espina, semblant als llibres emprats avui dia. El còdex va ser inventat durant els primers segles d.C. Prèviament a la invenció i adopció de la impremta, tots els llibres eren copiats manualment, cosa que feia que fossin cars i estranys.

Els llibres eren copiats i il·luminats pels monjos al scriptorium (sala d'escriptura) d'un monestir. Els llums i les espelmes eren prohibides per evitar incendis, i els monjos no podien parlar per no cometre errades. Tota comunicació era duta a terme mitjançant els signes. [2] Durat l'edat mitjana, quan només les esglésies, universitats i homes pertanyents a la noblesa podien disposar de llibres, aquests eren sovint posats sota clau per evitar els furts. Els primers llibres foren fets amb pergamí i vitela per les pàgines, però més tard aquests materials varen ser substituïts pel paper portat del llunyà Orient a Europa.

Avançada l'edat mitjana els llibres començaren a ser produïts per impressió de blocs. La tècnica de impressió de blocs consisteix a tallar sobre una post de fusta la imatge de cada pàgina d'un llibre. La post amb el relleu era, més tard, tintada i utilitzada per crear nombroses còpies d'aquella pàgina. Tanmateix, crear un llibre sencer mitjançant aquest mètode era una tasca costosa, ja que necessitava d'una post tallada per cada pàgina.

[edita] El llibre imprès

Quixot de la Manxa, exemplar de 1605
Ampliar
Quixot de la Manxa, exemplar de 1605

No fou fins que Johannes Gutenberg popularitzà la premsa d'impressió amb tipus mòbils al segle XV que els llibres varen començar a ser accessibles a tothom.

Durant els segles següents s'invertí molt d'esforç en la millora de la premsa d'impressió i la premsa lliure.

A mitjan segle XIX el paper va començar a ser fabricat amb celusosa per ser més econòmica. En fer-se més barat els costs de producció dels llibres va augmentar la lectura al públic general. Això va fer que augmentés l'índex d'alfabetització en països industrialitzats i va facilitar el repartiment de informació durant la segona revolució industrial.

Tanmateix, la celulosa contenia àcids que causaven l'eventual destrucció del material imprès. Actualment les biblioteques han d'encarregar-se de desacidificar massivament els seus llibres més vells. Actualment corren perill els llibres impresos entre 1850 i 1950. Els llibres més recents són impresos en paper alcalí, llibre d'àcid.

En encarregar-se de la cura dels llibres han de prendre's en consideració la possibilitat de canvis químics a la tapa i el text. Els llibres han de ser conservats en llocs amb poca llum, lluny de la llum solar, en temperatures baixes i amb humitat moderada. Els llibres més pesats necessiten ser "premsats" entre altres volums per mantenir la seva forma. Per aquesta raó es recomana agrupar els llibres per tamany.

A l'antiguitat les biblioteques eren un privilegi de la reialesa, insitucions religioses, universitats i persones amb molts diners.

Al llarg del segle XX s'ha experimentat un constant creixement en la demanda dels llibres, sovint coneguda com l'explosió de la informació. Amb l'aparició de la publicació electrònica i d'Internet, molta de la informació més recent o volumètrica no és impresa directament en llibres sinó distribuïda electrònicament. Això no necessàriament facilita la feina a les biblioteques i fins ara no ha reduït l'índex de publicacions sobre el paper; al contrari del que es pogués pensar, l'aparició de tecnologies digitals han obert una nova forma de dissenyar i produir llibres, permetent una explosió de la indústria editorial en els últims anys del segle XX i els primers del segle XXI.

[edita] El llibre electrònic

A finals del 1971 va començar a desenvolupar-se allò que avui dia s'anomena llibre digital o electrònic. Michael Hart fou l'impulsor del Projecte Gutemberg que consistia a la creació d'una bilioteca digital totalment de franc on es pogués trobar obres d'autors com Shakespeare, Poe i Dante entre d'altres, totes elles obres de domini públic. El 1981 es produeix un important avenç ja que surt en venda el primer llibre electrònic: Random House's Electronic Dictionary. Tanmateix fou al merç del 2001 quan el llibre digital (també conegut com eBook) va experimentar la seva màxima expansió gràcies al novel·lista Stephen King qui va llançar al mercat a través de la xarxa el seu nobel Riding the Bullet. L'obra en menys de 48 hores va vendre més de mig milió de còpies, al preu de dos dòlars i mig la còpia. El mes següent Putin també va treure a través d'Internet les seves memòries.

Des d'aquest moment van començar a aparèixer diverses editorials electròniques i moltes botigues virtuals van començar a incorporar llibres electrònics als seus catàlegs.

[edita] Confecció d'un llibre

Llibre en text Braille
Ampliar
Llibre en text Braille

Normalment, un llibre és un imprès en grans fulls de paper, on s'allotgen 8 pàgines a cada costat. Cadascuna d'aquests grans fulls és doblat fins convertir-lo en una signatura de 16 pàgines. Les signatures s'ordenen i es cusen pel llom. Després aquest llom és redondejat i se l'enganxa una malla de tela per assegurar-ne les parts. Darrerament les pàgines són allissades per tres costats amb una guillotina i el llom enganxat a una tapa de cartró. Tota aquesta tasca és realitzada en sèrie, fins i tot l'encuadernament.

Les impremtes més modernes poden imprimir 16, 32 i fins a 64 planes per cara de grans fulls, després, se les talla i doblega. Moltes vegades el text de l'obra no arriba a cobrir les darreres pàgines, cosa que provoca que alguns llibres hi tinguin planes buides al final, encara que molts cops són cobertes amb propaganda de l'editorial sobre textos del mateix autor o fins i tot altres de la seva plantilla.


Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Llibre