Pius Font i Quer
De Viquipèdia
Pius Font i Quer (Lleida 1888 - Barcelona 1964) Botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic.
Passà la seva infantesa a Manresa (on hi ha un institut d'ensenyament secundari -IES- que duu el seu nom). Es doctorà en farmàcia (1905) amb la tesi sobre la Flora del Bages. Entre altres càrrecs, va ser professor de farmàcia i botànica a la Universitat de Barcelona i professor a L'Escola d'agricultura.
Organitzà i dirigí l'Institut Botànic de Barcelona i fundà el Jardí Botànic d'aquesta ciutat.
El 1911 havia ingressat al cos de sanitat militar, dins el qual assolí el grau de tinent coronel farmacèutic. Durant l'aixecament militar de 1936 es trobava a Albarrasí amb els seus alumnes en una expedició botànica, per tornar a barcelona van haver de travessar la línia del front i per això després de la guerra va ser represaliat ( sota l'acusació de rebel·lió militar) amb la pèrdua de tots els càrrecs cosa que va dificultar la continuïtat de la seva tasca científica.
Membre de l' Institut d'Estudis Catalans des de 1942 i vicepresident d'honor dels Congressos Internacionals de Botànica de París (1954) i d'Edimburg (1964).
Pius font i Quer va ser un gran formador (les seves obres també eren de divulgació) de la terminologia botànica popular i científica en llengua catalana i castellana. Les seves recerques van abastar el conjunt dels Països Catalans i especialment el sud del País Valencià i les illes d'Eivissa i de Formentera.
Les espècies o subespècies que va descobrir s'anomenen amb la llatinització del seu cognom: fontiquerii