Unió Esportiva Sant Andreu
De Viquipèdia
Nom complet | Unió Esportiva Sant Andreu |
Any de fundació | 1907 |
---|---|
Estadi | Narcís Sala, Barcelona, Catalunya |
Capacitat | 18.000 espectadors |
President | ![]() |
Entrenador | ![]() |
Lliga | Segona divisió B |
Temporada | 2005-2006 |
Posició | 11é |
Web oficial |
|
La Unió Esportiva Sant Andreu és el club de futbol més representatiu del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i un dels clubs històrics del futbol català. En l'actualitat milita a la Segona Divisió B, i el president del club és Joan Gaspart Solves
Taula de continguts |
[edita] Història
Es considera el 1907 l'any de naixement del club perquè es va fundar a Sant Andreu el club anomenat Zeta, que dos anys s'oficialitzà amb el nom de FC Andreuenc. El 1911 alguns jugadors van separar-se de l'Andreuenc per cercar alberg a la societat Casal Nacionalista Republicà, on va néixer la idea de fundar un club, posada tot seguit en pràctica, naixent així L'Avenç de l'Esport. El 1913 L'Avenç passà a la societat el Fènix Andreuenc, però conservà el nom de l'equip de futbol.
L'any 1925 els diversos club del barri (Avenç, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i Secció Atlética Vida) es fusionaren, prenent el nom definitiu d'Unió Esportiva Sant Andreu, només alterat durant la República (on es tornà a dir Avenç) i el període del franquisme (CD Sant Andreu). El club va debutar a la Segona Divisió A la temporada 1950/51.
El Camp Municipal Narcís Sala es va inaugurar el 19 de març de 1970,obrint una dècada que seria històrica per la trajectòria de l'equip a la Segona Divisió.
L'any 1992, quan tot era propici per a tornar a pujar a la Segona Divisió, l'arbitre Japon Sevilla no va assenyalar un clar penal comès sobre Calderé al camp del Lugo, privant el club de l'ascens. En aquesta època el club arriba a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc.
L'any 2000 un altre club del barri, la Unió Esportiva Besos-Baró de Viver es converteix en UE Sant Andreu B, filial del club.
Després d'un període de set anys a Tercera i un a Primera Catalana,la tempordada 2004/05 l'equip aconsegueix l'ascens a Segona Divisió B. Aquest mateix any, s'incorpora com a vice-president a Ferran Martorell, la Fundació Esportiva del qual passa a formar part del futbol base del club.
[edita] Colors
La samarreta de l'equip es groga amb les quatre barres vermelles, i el pantaló és negre. L'any 2005 l'escut del club va ser modificat per votació popular dels socis, eliminant així la bandera espanyola i situant en el seu lloc la bandera de Sant Andreu.
[edita] Palmarès
- 3 cops campió de Catalunya de Segona Categoria (1919-20, 1920-21, 1939-40)
- 1 cop campió de 2a Divisió B (1991-92)
- 5 cops campió de 3a Divisió (1949-50, 1957-58, 1968-69, 1984-85, 1989-90)
- 1 cop campió del Torneig d'Històrics del Futbol Català (2005)
[edita] Temporades
Fins l'any 2005 el club ha militat 11 vegades a Segona Divisió, 10 a Segona B i 37 a Tercera Divisió.
|
|
|
[edita] Jugadors Destacats
- Bergara
- Calderé
- Giralt
- Mur
- Romero
- Iselín Santos
- Serena
- Solsona
- Àngel López
- Gaspar Puncho
- Toni Rueda
- Manolo Va
- Liberio
- Buqué
- Martín
[edita] Penyes
- Penya Narcís Sala (1970)
- Tigres Andreuencs (2002)
- Eskamot Cuatribarrat (2006)
- Desparegudes: Penya Bergara, Penya Quatre Barres, Front Andreuenc, Penya Lateral, Andreuencs.
[edita] Himne
Flames i ginesta
són nostres colors;
els crits són de festa
i els cants són d'amor
en aquestes diades
de les noces d'or.
La nostra història va unida
i això cal fer-ho constar
a l'època més florida
del bon futbol català.
Per això els fundadors nostres
li van dir "Avenç de l'Esport"
perquè era la seva fita
que avancés sempre el futbol.
Flames i ginesta
són nostres colors;
els crits són de festa
i els cants són d'amor
en aquestes diades
de les noces d'or.
Hem cedit sense recança
i ho diem amb el cap ben alt
jugadors que han donat glòria
en el futbol nacional.
Hem sigut, també, modestos,
virtut que tenim per dot
i tenim l'orgull i el lema
de treballar per l'esport.
Flames i ginesta
són nostres colors;
els crits són de festa
i els cants són d'amor
en aquestes diades
de les noces d'or.
No volem mai adormir-nos
al damunt nostres llaurers;
hem de forjar futbolistes
que ens honorin Sant Andreu.
Aquests han d'ésser els propòsits
de les nostres actuacions:
germanor entre els deportistes
i enaltir sempre l'esport.
Flames i ginesta
són nostres colors;
els crits són de festa
i els cants són d'amor
en aquestes diades
de les noces d'or.
Visca l'esport!
Visca l'esport!
Visca el futbol!