Ronyó

De Viquipèdia

Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral
Ampliar
Els ronyons vistos des de l'esquena, sense la columna vertebral

Els renyons o ronyons són dos òrgans present en els animals verterbats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars,

Cada dia els renyons processen uns 200 litres de sang per a produir, aproximadament, 2 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través d'uns conductes anomenats urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment d'orinar.

Taula de continguts

[edita] Funcions del ronyó

La seva forma equival el puny tancat teu, és de color vermell i el seu pes és de 125 a 155g. El ronyó, igual que tots els altres òrgans, funciona en col·laboració amb elements importants com el pulmó ,el cor, etc.

El ronyó també secreta tres hormones importants com són: la eritropoietina, la renina

[edita] Filtrat

La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons cridades nefrones. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. A la nefrona, el glomèrul -que és un petit cabdell de capil·lars sanguinis- s'entrellaça amb un petit tub col·lector d'orina cridat túbul. Es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques a mesura que les deixalles i l'aigua surten de la sang i entren al sistema urinari.

Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.

A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:

  1. eritropoietina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.
  2. renina, que regula la pressió arterial
  3. la forma activa de la vitamina D, que ajuda a mantenir el calci per als ossos i per a l'equilibri químic normal en el cos.

Plantilla:Veure Túbul contornejat distal

[edita] Malalties que afecten els ronyons

Gairebé totes les malalties dels ronyons ataquen les nefrones i els fan perdre la seva capacitat de filtració. La lesió a les nefrones pot succeir ràpidament, sovint com resultat de lesió o intoxicació. Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament. Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.

Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis i la tensió arterial alta (hipertensió).

[edita] Llistat de malalties

  • Càlcul renal
  • Nefropatia diabètica
  • Glomerulonefritis
  • Hipertensió arterial
  • Malalties hereditàries o congènites dels ronyons

[edita] Referències

[edita] Vegi's també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Ronyó

  • Ronyó artificial