Sellent

De Viquipèdia

Sellent
Localització
Localització de Sellent respecte del País Valencià Localització de Sellent respecte de la Ribera Alta
Municipi de la Ribera Alta
Gentilici Sellentí
Sellentina
Població (2004) 468
Superfície 14 km2
Densitat 33,43 hab/km2
Altitud 70 m
Nuclis de població 1
Codi postal 46295
Coordenades 39° 01’ 52” N
0° 35’ 11” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Alzira

Sellent, també conegut com Sallent de Xàtiva, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. El riu Sellent i dues sèquies tributàries d'ell reguen els 13,9 km2 del terme municipal on destaquen l'Alt de Macisco (282m), el Montot (417m) el Totxaret (132m) i el Mont Olivet (222m); hi ha també, com a llocs a visitar, la font del Pinar, la cova de l'Horteta, els avencs de l'Alt de l'Horteta i de la Quebrantada o de la Figuerota i la Cova de l'Abuela.

Taula de continguts

[edita] Origen i Història

Es trobaren restes ibèriques prop de l'ermita de Santa Ana; alqueria musulmana, de la qual època són les troballes del castell, el 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després passà als Marrades, que es van convertir en comtes de Sallent en el segle XVII; de població morisca, restà totalment desert rera l'expulsió de 1609 i el 1663 no tenia més que 15 cases; va sofrir els efectes del terratrèmol de 1748; a partir de 1960 va sofrir els efectes de la immigració cap als nuclis industrials.

[edita] Patrimoni

  1. Església de la Puríssima. Segle XVI.
  2. Castell. D'origen musulmà assolí certa importància en els primers temps de la reconquesta; en 1748 fou enrunat pel terratrèmol i a hores d'ara només romanen trossos de la muralla absorbits per les edificacions més modernes.

[edita] Gastronomia i festes

Els plats més típic és l'arròs al forn amb fabes i l'arròs amb fesols i naps. En Sellent les festes són la tercera o quarta setmana d'agost dedicades a la Puríssima, el Crist de l'Empar i Sant Isidre.

[edita] Altres dades

La població era, en 2004, de 468 habitants, de gentilici, sallentins. El PP va obtenir 5 regidors, i la batlia, i el PSPV 2 en les votades de 2003.

La producció i exportació de la taronja suposen la principal aportació a l'economia local, que també troba recolzament en la carxofa, la faba i l'escàs bestiar que hi ha. La indústria hi és inexistent.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües