Joan Josep Blay i Màñez

De Viquipèdia

Joan Josep Blay i Màñez (Gavà, 4 d'abril del 1955 - ) és músic, saxofonista i compositor, i pedagog musical.


Taula de continguts

[edita] Biografia

Començà a interessar-se en la música pel seu avi, que tocava a la banda de Gavà. Estudià al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona i hi obtingué el títol professional de saxòfon amb Adolf Ventas, i contrapunt, harmonia i composició amb Xavier Montsalvatge, Manuel Oltra i Josep Soler.

Ha estat intèrpret i fundador del conjunt de jazz-rock Blay-Tritono (1976) [1] i al Quartet Sax, de saxòfons, i ha tocat la tenora en les cobles La Principal de Collblanc i Mediterrània. També ha dirigit cobles, com la Ciutat de Cornellà i la Marinada (2006), o corals, com el Cor de Cambra Tornaveu de Gavà o la Coral Bruela de Sant Feliu de Llobregat.

La seva tasca compositiva s'ha desenvolupat en diversos camps, com la música per a cobla, la simfònica, de cambra, coral, jazz-rock. Seves són algunes de les sardanes que, per les seves innovacions, més polèmica varen originar en ser estrenades, com Lleugerament borratxo, Nacional II o Cançó de falda per l'Albada. També ha adaptat a cobla gran nombre de peces de música. Va guanyar els premis Ramon Serrat i el Noves Experiències 1988 amb sardanes polirítmiques i fragments politonals.

Ha treballat de professor a l'ICE de la UAB i a la UPC. Fou el responsable de l'espectacle infantil La tenora ha fet anys, en el marc de la commemoració del 150è. aniversari de la tenora (2000), i el guionista del muntatge pedagògic Tocs de Cobla, del cicle Les Escoles al Palau [de la Música] (2006). Actualment, és professor de música a l'Escola Mestral [2] i professor i Cap d'estudis a l'Escola Municipal de Música, de Sant Feliu de Llobregat.

Entre altres reconeixements públics, ha estat nomenat Gavanenc del 2002 [3], i el 2003 rebé el Premi Joan Cererols i Fornells, de Música, atorgat en el marc dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

[edita] Obres

  • Arri, arri, cavallet (1989), per a coral i xilòfon, lletra de Miquel Desclot (Partitura). És una de les cançons de Deu obstinats... esmentats més avall a l'apartat Adaptacions per a Instrumental Carl Orff
  • Bolero (1987).
  • La ceba, peça de rock
  • Concert per a flauta i piano
  • Introducció, recitatiu i fuga (2000), per a saxòfons
  • Poca-Polca i Carna-Vals (2001), per a saxòfons
  • Les sabates (1999), suite per a orquestra
  • Suite número 2 per a trio de flautes (1987)
  • Tres danses americanes (2003), per a quartet de corda
  • Tres danses americanes (2003), per a quartet de saxòfons

Arranjament per a coral: Què tal, Dolly

[edita] Música per cobla

  • Cavatina i trans-vals: divertimento per a xeremies (2000), versions per a tres tenores i per a tres tenores i tible
  • Le circ des étoiles (2002), suite per a cobla i percussió, premi Ceret-Banyoles
  • Història d'un paraigua (1998), conte per a narrador, percussionista i cobla
  • Quatre cançons (1989), per a soprano i cobla, basada en els poemes de Cançons de la lluna al barret, de Miquel Desclot
  • Introducció flàccida (2004), dedicada a Salvador Dalí
  • Mazurka, ball vuit-centista
  • Simfonieta (1992)
  • Sis cançons (Cançó de bressol, Cançó de falda, Cançó de cavaller, Cançó de Sir Charlot, Cançó de l'hora de les bruixes, Cançó de Festa Major), per a veu i cobla
  • Suite núm. 1 per a infants (Escenes) (1988)
  • Suite núm. 2 per a infants (Jocs) (1988)
  • Suite relativament còmica, comprèn cinc balls vuit-centistes:
    • Le bon vivant, masurca
    • ¿Y el indiano?... ¡Qué guapo está con la bolsa llena!, americana
    • ¿Ernesto?... Hum ...¡Qué bonito!, Scottish
    • Belle Marotte, la tête de Linotte, vals
    • S'ha acabat l'absenta, polca
  • Suite traumàtica per a cobla i saxo (2002) (Comprèn: Passeig d'alt risc, Vacances s'escriu amb UVI, Dansa de cirurgians, Viu .. . Encara)

Arranjaments per a cobla: Cabaret, Hello Dolli, Offenbachiana

[edita] Sardanes

  • A l'escalfor d'un bon cava (1984)
  • Albada a Ivars (1984)
  • Arbre de batalles (1989)
  • Cançó de falda per l'Albada (1987), dedicada a la seva filla, premi Ramon Serrat
  • Caterineta (1982)
  • El cornetaire (2001), obligada de trompeta
  • Eramprunyà (1981)
  • Gaudiu Gaudí (2002)
  • Els gegants de Santa Perpètua (1989)
  • Lleugerament borratxo (1988)
  • Mare Nostrum
  • La meva enamorada
  • Nacional II (2002), premi SGAE de sardanes
  • Ni quan dormo veig res clar (1999)
  • Salve Regina (1981)
  • Sant Feliu, ciutat mil·lenària (2002), dedicada a Sant Feliu de Llobregat
  • Les sardanetes (1984)
  • Tardor (1978)
  • Tirant lo Blanc (1979)
  • Tonada tarragonina (1984), premi Joventut 1985
  • Va de tenores (2004)

[edita] Adaptacions per a Instrumental Orff

Beatles per sempre, Cançons tradicionals infantils, Cantem i toquem (2 vol.), Deu obstinats sobre cançons infantils catalanes, Vuit cançons populars catalanes

[edita] Arxius de so

Imatge:Audiobutton.png Cançó de falda Cobla La Principal d'Amsterdam, Karin van Arkel, soprano

[edita] Enllaços