Cnossos
De Viquipèdia
Cnosos o Cnossos (llatí Cnosus o Cnossus i també amb G al començament) fou la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa no lluny de l'actual ciutat d'Heràkleion o Càndia.
Inicialment es va anomenar Ceratos. Segons la llegenda el fundador del regne de Creta, Minos la va fundar i la va fer la seva residencia.
L'excavació de la ciutat i dels sues palaus ha permès fixar la cronologia del regne de Minos. Cnossos fou habitada des el V mil·lenni abans de Crist però el primer palau no fou bastit fins vers el 2000 aC. Les restes mostren influencies egípcies i del llevant. El palau fou destruït per un terratrèmol vers la meitat del segle XVIII aC i es va reconstruir en els següents anys. La segona Cnossos es pensa que tenia uns cent mil habitants i d'aquesta època son la major part de les troballes. Vers el 1450 aC aquest palau fou destruït per un incendi causat probablement per la invasió dels aqueus. Els aqueus van viure a Cnosos fins passat el 1200 aC en que l'illa de Creta fou colonitzada pels doris i es van establir institucions dòriques a tota l'illa.
Vegeu: Palau de Cnossos
La ciutat que va exercir l'hegemonia dòrica a Creta fou Cnossos, que es va aliar amb Gortina i va obtenir al control de tota l'illa. Polibi fa un relat de les guerres civils que van afectar a l'illa i en les que Cnossos va prendre part. La ciutat va subsistir fins a la dominació romana en que fou convertida en colònia romana. Durant l'imperi es va mantenir com a municipi de segon ordre. Va desaparèixer durant el període bizantí.
Hi van néixer Cersifron o Ctesifon i el seu fill Metàgenes, arquitectes del gran temple d'Artemisa, Anesidemos el filòsof, el gran esportista Ergòteles (guanyador als jocs olímpics, als pítics i als ístmics).