Pier Paolo Pasolini

De Viquipèdia

Imatge:Pier paolo pasolini.jpg
Pier Paolo Pasolini

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 5 de març de 1922 - Roma, 2 de novembre de 1975) fou escriptor, poeta i director de cinema italià.

Pasolini va néixer a Bolònia, ciutat de tradició política esquerrana. Era fill d’un soldat que es va fer famós per salvar la vida de Benito Mussolini. Pasolini començà a escriure poemes als set anys d’edad en furlà, llengua materna de la seva mare, i els publicà per primer cop als 19 mentre estudiava a la Universitat de Bolonya.

Fou reclutat durant la Segona Guerra Mundial; capturat pels alemanys, aconseguí escapar. Després de la guerra, es va unir al Partit Comunista Italià a Ferrara però en fou expulsat dos anys després degut a la seva oberta homosexualitat.

La seva obra poètica, igual que els seus assaigs, polemitza amb el marxisme oficial i el catolicisme, als qui anomenava "les duess esglésies" i els recrimina no entrendre la cultura de les seves pròpeis bases proletàries i camperotes . També creia que el sistema cultural dominant, sobretot a través de la televisió, creava un model unificador que destruïa les cultures nacionals.

El 1945 fou un dels impulsors de la Società Peética Antizorutiana, impulsora de la literatura moderna en furlà, i fundaria el 1947 el grup literari Risultive o Cortese di Furlan, amb el qual contactaria amb Novella Cantarutti o Josef Marchet. Cap el 1961, però, ho deixà per a dedicar-se al cinema en italià.

Com a director (s'inicià el 1961) ha creat una mena de segon Neorealisme, explorant els aspectes de la vida quotidiana, en un to proper al de la commedia dell'arte.

Pasolini va morir a mans d'un jove marginal, que el va envestir amb el seu propi cotxe, en el balneari popular d'Ostia. Aleshores era un intel·lectual àmpliament reconegut i gaudia d'una posició econòmica acomodada. No obstant això, durant les primeres investigacions, les declaracions del presumpte jove assassí sobre que el va matar degut al fet que el director li proposava tenir relacions sexuals, no van convèncer a tota Itàlia i sempre va surar en l'ambient les teories que certes persones poderoses del govern desitjaven mort al director a causa de les crítiques que feia contínuament a través de les seves pel·lícules, els seus llibres i els seus discursos polítics.Plantilla:Demostrar Recentment, a l'abril de 2005, unes noves declaracions del suposat assassí, qui ha assegurat que van anar en realitat tres joves qui li van llevar la vida a Pasolini aquella fatídica nit de novembre de 1975, van provocar que un ampli sector de l'entorn polític i cultural d'Itàlia demanés la reobertura del cas per a esclarir el crim.

Taula de continguts

[edita] Escrits en friülès

  • Poesie a Casarsa, Bolonya 1942
  • Dalla lingua al friulano, CF XXIII, 1947
  • Dov'è la mia patria, Cjasarse 1949
  • Tal cour di un frut, Tresesin 1953
  • La meglio gioventù, Firenze 1954
  • Motivi vecchi e nuovi per una poesia friulana non dialettale, “Il tesaur” II, 1949
  • Poesie dimenticate, Udine 1965 e 1976
  • Il Friuli nella mia piccola vita, “Il Friuli”, giugno 1968
  • La nuova gioventù, Torí 1975 e 1981
  • I turcs tal Friûl, Udine 1976
  • Amado mio, Milà 1982
  • L'Academiuta friulana e le sue riviste, Vicenza 1994
  • Romans, Parma 1994
  • Poèmes oubliés. Poesie dimenticate. Édition bilingue. Arles 1996.

[edita] Assaigs en italià

  • Le ceneri di Gramsci (Les cendres de Gramsci, 1957)
  • L'usignolo della Chiesa cattolica (El rossinyol de l'Església catòlica, 1958)
  • Passione e ideología (1960)
  • La religione del mio tempo (1961) poesies

[edita] Filmografia

  • 1961 - Accattone
  • 1962 - Mamma Roma
  • 1963 - Ro.Go.Pa.G. (fragment La Ricotta)
  • 1963 - La Rabbia
  • 1964 - Le Mura di Sana
  • 1964 - L’Evangali segons mateu (Il Vangelo secondo Matteo)
  • 1965 - Il Padre selvaggio
  • 1965 - Sopralluoghi in Palestina per il vangelo secondo Matteo
  • 1965 - Comizi d'amore
  • 1966 - Ocellets i ocellots (Uccellacci e uccellini)
  • 1967 - Les bruixes (Le Streghe) (fragmento La Terra vista dalla Luna)
  • 1967 - Edip Rei (Edipo Re)
  • 1968 - Capriccio all'italiana (fragment Che cosa sono le nuvole?)
  • 1967 - Teorema
  • 1969 - Appunti per un film sull'india
  • 1969 - Amor i ràbia (Amore e rabbia) (fragment La sequenza del fiore di carta)
  • 1969 - Pocilga (Porcile)
  • 1969 - Medea
  • 1970 - Appunti per un romanzo dell'immondeza, (Appunti per un'Orestiade africana')'
  • 1971 - El Decameró (Il Decameron)
  • 1972 - Els contes de Canterbury (I Racconti di Canterbury)
  • 1974 - Les mil i una nits (Il fiore delle mille e una notte)
  • 1975 - Saló o els 120 dies de Sodoma (Salò o le 120 giornate di Sodoma)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Pier Paolo Pasolini