Escacs
De Viquipèdia
Els escacs és un joc de taula en què s'enfronten dos jugadors. Simula una batalla entre dos exèrcits, representats per les peces d'un i altre jugador, en un camp de batalla, el tauler d'escacs o escaquer. Cada jugador és l'estrateg que dirigeix el combat amb l'objectiu de guanyar la partida. És especialment popular per la seva complexitat, els diversos nivells de qualitat de joc (que va des des del que tenen els nens petits fins als anomenats grans mestres), així com la multiplicitat de combinacions possibles. Hom ha calculat que el nombre de partides diferents que es podrien arribar a fer és un nombre del mateix ordre que el de partícules elementals que formen l'univers.
Taula de continguts |
[edita] Història
Té més de mil anys d'història. Corren moltes llegendes al voltant de l'origen dels escacs i diferents països se n'atribueixen la procedència. Els escacs constitueixen una evolució del joc de tauler àrab anomenat xatranj, que alhora es creu que prové del xaturanga, inventat a l'Índia el segle VI, fent servir el mateix tauler de 64 caselles d'un altre joc, l' aixtapada.
La llegenda més difosa sobre la invenció dels escacs explica que el seu creador va idear el joc per entretenir el seu ociós rei. Aquest, per agrair-li l'invent, li va dir que demanés algun obsequi. Ell li va demanar com a recompensa un gra de blat per la primera casella, dos per la segona, quatre per la tercera, vuit per la quarta, i així successivament fins a cobrir amb aquesta progressió geomètrica les 64 que formen el tauler (en altres versions els grans eren d'arròs). La resposta del sobirà va ser que trobava que es conformava amb ben poca cosa: "Podent tenir un regal de valor, et conformes amb un cabàs de blat?". I va donar ordre al seu administrador que li donés el que havia demanat. Una vegada fets els comptes, va resultar que el nombre de grans és tan elevat que amb els graners de tot l'imperi no hi havia prou blat per pagar la recompensa (de fet, es necessitaria la producció mundial actual de blat d'una dotzena d'anys).
La primera referència escrita (en qualsevol llengua) a les regles modernes dels escacs (amb el moviment actual de la reina) es troba al poema Scachs d'amor, de Francesc de Castellví, publicat a València a finals del segle XV.
[edita] Els estris per a jugar a escacs
Per jugar-hi es fan servir l'escaquer o tauler d'escacs i les peces. Opcionalment també es pot jugar amb un rellotge d'escacs o dues planilles, en els campionats es solen utilitzar ambdós amb excepció d'algunes modalitats a caiguda de bandera.
[edita] L'escaquer
L'escaquer o tauler d'escacs és un quadrat subdividit en 64 caselles o escacs iguals, també quadrats, alternativament de color clar i de color fosc, de tal manera que els costats d'una casella d'un color toquen les caselles del color oposat, i els vèrtexs toquen els de caselles del mateix color. Els dos jugadors se situen de cara a cara amb l'escaquer enmig, col·locat de manera que cada jugador té una casella blanca al racó de la seva dreta tocant al seu costat.
- Nomenclatura de les caselles de l'escaquer:
L'escaquer se subdivideix en files i columnes. Una fila és el conjunt de caselles situades costat per costat paral·lelament als costats on se situen els jugadors. Una columna és el conjunt de caselles situades costat per costat perpendicularment a les files. Cada casella pertany, doncs, a una fila i a una columna alhora, de tal manera que, amb coordenades, se la pot definir a partir de la fila i la columna a la qual pertany.
- Nomenclatura antiga:
Antigament les files es numeraven de l'1 al 8 començant per la fila immediata a cadascun dels jugadors. Les columnes prenien el nom de la peça que n'ocupa la primera casella a l'inici de la partida: columna de rei, de dama, d'alfil de rei (el que hi ha al costat del rei), d'alfil de dama (el que hi ha al costat de la reina o dama), etc. Aquest sistema es va abandonar perquè era molt complicat i, a més a més, presentava el greu inconvenient que les caselles tenien una nomenclatura diferent des del punt de vista de cada jugador, la qual cosa provocava moltes confusions.
- Nomenclatura actual:
Actualment les files es numeren de l'1 al 8 començant per la fila immediata al jugador que juga amb blanques i les columnes prenen el nom les 8 primeres lletres de l'alfabet llatí, d'esquerra a dreta des del punt de vista del jugador que juga amb blanques o (la qual cosa és equivalent) de dreta a esquerra des del punt de vista del que juga amb negres).
[edita] Les peces
Cadascun dels dos jugadors disposa de 16 peces. Per diferenciar-les, les d'un dels jugadors són de color clar i se les anomena les blanques i les de l'altre són de color fosc, i s'anomenen les negres. Les peces són de 6 menes diferents: cada jugador té vuit peons, dues torres, dos cavalls, dos alfils, una reina i un rei.
- El peó simbolitza un soldat d'infanteria: el mot significa "(soldat) que va a peu". És la peça de menys valor i és una figura que representa una persona estilitzada, de mida petita.
- La torre simbolitza una fortificació, tot i que més probablement devia referir-se a un castellet mòbil dels que es feien servir per assaltar les muralles o al que antigament s'anomenava una "roca": un carro de guerra. De fet, aquests mots provenen de l'àrab "roc", que significa "carro". La peça és una figura que representa una torre emmerletada.
- El cavall simbolitza l'arma de cavalleria i la peça és una figura que representa el coll i el cap d'un cavall.
- L'alfil simbolitza un oficial de l'exèrcit o un funcionari mitjà, per això en algunes llengües se l'anomena el bisbe. Originàriament era un elefant; de fet el nom català prové de l'àrab "al fil", "l'elefant". La peça és una figura que representa una persona estilitzada, de mida mitjana, sovint amb mitra o amb elm.
- La reina simbolitza el primer ministre o un alt funcionari, per això se l'anomena l'emir al món àrab, convertida en l'esposa del rei a casa nostra. També se l'anomena la dama o la pepa. La peça és una figura que representa una persona estilitzada, de mida gran, sovint amb diadema.
- El rei simbolitza el cap de l'exèrcit, és a dir, el mateix jugador. La peça és una figura que representa una persona estilitzada, de mida gran, sovint amb turbant o una corona que culmina amb una creu.
[edita] El rellotge de jugar a escacs
Es tracta d'un doble cronòmetre que mesura el temps que cadascun dels dos jugadors esmerça a pensar les seves jugades. Els dos cronòmetres estan connectats entre ells de tal manera que mentre l'un funciona l'altre no. Hi ha dos tipus de rellotges d'escacs, els analògics i els digitals. En el cas dels rellotges analògics aquests contenen un dispositiu anomenat bandera que ajuda a identificar el moment exacte en que s'ha sobrepassat el control de temps.
Abans de començar una partida s'ha d'haver pactat el ritme de joc, o sigui, el límit de temps que té cada adversari per jugar la partida o fer un nombre de moviments. Quan un jugador ha sobrepassat aquest límit de temps es diu que l'hi ha caigut la bandera. En alguns casos el ritme de joc està determinat per un temps inicial més un temps afegit per a cada jugada.
Després de cada moviment, el jugador desactiva el seu cronòmetre i simultàniament activa el del seu adversari. Com a norma general, el jugador ha de parar el rellotge amb la mateixa mà amb la que ha fet la jugada.
Segons la modalitat, un jugador perd per temps quan no ha fet el nombre de jugades pactades en un període de temps determinat o, en el cas de les partides o finals a caiguda de la bandera, quan ha sobrepassat el temps estipulat per a jugar.
[edita] Les planelles
Les planelles són uns formularis a on els jugadors escriuen els moviments que es fan durant la partida, cada jugador té la seva pròpia planella. La planella consta de dos fulls sobreposats, en el superior s'anoten les jugades i en l'inferior queda gravada una copia de les mateixes.
Algunes situacions que es poden donar en el joc dels escacs només es poden resoldre amb l'ajuda de les planelles, per això, en els campionats d'escacs normalment és obligatori anotar les jugades immediatament després de fer-les.
[edita] Modalitats especials del joc
Hi ha moltes variants dels escacs: versions de més de dos jugadors, canviant les posicions inicials de les peces, etc.
El maig de 1997, un ordinador d'IBM, Deep Blue va guanyar el campió del món Gary Kasparov per primera vegada a la història. Actualment els programes més ràpids analitzen més de 15 posicions a l'avançada, però, donada l'enorme quantitat de posicions possibles, encara falta molt per aconseguir-ho.
[edita] Vegeu també
Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
Commons. | |
Viccionari. | |
Viquidites. | |
Viquiespècies. | |
Viquillibres. | |
Viquinotícies. | |
Viquitexts. | |
Viquiversitat. |
[edita] Enllaços externs
- Terminologia dels escacs (TERMCAT)
- FBE (Federació Balear d'Escacs)
- FCDE (Federació Catalana d'Escacs)
- FCDE Tarragona (Federació Catalana d'Escacs Territorial de Tarragona)
- FACV (Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana)
- FEVA (Federació d'Escacs Valls d'Andorra)
- FEDA (Federación Española de Ajedrez)
- FIDE (Fédération Internationele des Échecs)
- FICGS