Bonifaci Ferrer

De Viquipèdia

Bonifaci Ferrer ( València 1350 - íd. 1417 ), religiòs valencià i primer traductor de la Bíblia a una llengua romànica.

Fou germà del dominic Sant Vicent Ferrer. Desprès d'estudiar a la Universitat de Perusa i la Universitat de Lleida va retornà al Regne de València per exercir diverses funcions oficials en nom de la ciutat de València i actuar com embaixador del Regne de València.

A la mort de la seva esposa i de nou dels seus onze fills, i sota la influència del seu germà, va ingressar al monestir-cartoixa de Porta Coeli. Fou llavors quan desenvolupà la seva gran obra, la traducció a la llengua catalana de la Bíblia a partir de la versió llatina, coneguda també com a Vulgata. Aquesta obra fou un dels primeres llibres en ser impressos a la península Ibèrica, però Bonifaci Ferrer no la veié impresa ja que no es produí fins el 1478.

Posteriorment va ingressar a la Cartoixa de Vall de Cristo a la població d'Altura, d'on va arribar a ser prior major. Un cop instal·lat allà es dedicà a fabricar imatges de la Verge Maria.

[edita] Participació en el Compromís de Casp

L'any 1412 la rellevància de la seva personalitat el va permetre ser un dels tres representants del Regne de València, al costat del seu germà Vicent Ferrer i de Pere Beltrán, al Compromís de Casp mitjançant el qual es va decidir la successió de Martí l'Humà al tron de la Corona d'Aragó al morir sense descendència.

En altres llengües