Àries
De Viquipèdia
Aries |
|
---|---|
clicau per engrandir la imatge |
|
Abreviatura | Ari |
Genitiu | Arietis |
Simbologia | El corder |
Ascensió recta | 3 h |
Declinació | +20° |
Àrea | 441 graus quadrats Posició 39ena |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
2 |
Estrella més brillant | α Ari (Hamal) (Magnitud aparent 2,0) |
Meteors |
|
Constel·lacions amb què limita |
|
Visible a latituds entre +90° i −60° Durant Desembre es dóna la millor visibilitat |
|
Astrologia: Pel signe astrològic vegeu: Àries
Àries (Aries segons la denominació llatina de la Unió Astronòmica Internacional, l'ovella, amb el símbol , és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces al oest i Taurus a l'est.
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
Les estrelles d'Àries són febles, excepte Halmal (α Arietis) i Sharatan (β Arietis). Entre les estrelles principals d'Àries, s'hi troben Mesarthim (γ) i Botein (δ).
[edita] Hamal (α Arietis)
Hamal (α Arietis), nom que significa el Xot en àrab i que designa per tant ella tota sola a la constel·lació sencera, és l'estrella més brillant d'Àries. És un geganta groga, 15 vegades més gran que el Sol i 90 vegades més brillant.
[edita] Sheratan (β Arietis)
Sheratan (β Arietis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació d'Aries. És una estrella blanca de la seqüència principal, només dues vegades més massiva que el Sol. És també una estrella doble: la seva companya, una estrella de la mateixa massa que el Sol, ha estat detectada per anàlisi Doppler fa més d'un segle. La seva òrbita és extremadament excèntrica (0,88), les dues estrelles són molt pròximes una de l'altre, (0,08) UA quan estan més aprop, 1,2 UA quan estan més lluny, i volten una sobre l'altre en 107 dies. Les dues estrelles són doncs virtualment inseparables pel telescopi i cal un interferòmetre per separar-les.
[edita] Mesarthim (γ Arietis)
Mesarthim (γ Arietis) no és pas la tercera estrella de la constel·lació, és la quarta. El seu rang dins la designació de Bayer prové de la seva proximitat amb Hmal i Sheratan.
Mesartim és una estrella doble. La primària, γ 2 Arietis, és de la magnitud 4,75. La seva companya, γ 1 Ari (el seu «1» ve de la seva localització, a l'oest de «2», és de la magnitud 3,38. Estan allunyades al menys 500 UA i volten l'una en torn a l'altra en 5.000 anys.
El tipus espectral de γ 2 Arietis és «A1p», de «particular»: Aquesta estrella té un camp magnètic extremadament intens, més de 1.000 vegades més gran que el de la Terra.
[edita] 53 Arietis
53 Arietis, una estrella blava-blanca en aparença banal, de la magnitud aparent 6,13, dista uns 750 anys-llum, és una de les tres «estrelles errants» («runaway stars») en anglès), se desplacen molt ràpidament per l'espai. Les dues altres estrelles són μ Columbae i AE Aurigae, i les tres semblen fugir a devers 100 km/s des del mateix punt a la nebulosa d'Orió, de ι Orionis, més concretament. Segons una hipòtesi, aquestes estrelles haurien estat a l'origen part d'un sistema múltiple que s'hauria desagregat per l'explosió en supernova d'un dels membres, fa 3 milions d'anys, la qual cosa hauria projectat les tres altres estrelles en direccions diferents.
[edita] Altres estrelles
Sense ser una constel·lació molt extensa, Aries un gran nombre d'estrelles visibles per l'ull nu sense que siguin particularment brillants. En conseqüència, les designacions són bastant nombroses: nom propi (com Botein, δ Arietis, quarta estrella de la constel·lació), designació de Bayer (ε Arietis, sexta), designació de Flamsteed (41 Arietis, tercera estrella, més brillant que Mesarthim), catàleg Henry Draper (HD 20644, quinta estrella).
[edita] Estrelles notables i d'anomenada
BD | F | Noms i altres designacions | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància anys-llum | Tipus espectral | Comentaris | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
α | 13 | Alfa Arietis, Hamal, Hemal, Hamul, Ras Hammel, El Nath, Arietis | 2,01 | 0,48 | 65,9 | K2III |
|
|
β | 6 | Beta Arietis, Sheratan, Sharatan, Al Sharatain | 2,64 | 1,33 | 59,6 | A5V |
|
|
c | 41 | 41 Arietis, Bharani | 3,61 | 0,16 | 159 | B8Vn | ||
γ¹,² | 5 | Gamma Arietis, Mesarthim, Mesartim | 3,88 | 204 |
|
|||
δ | 56 | Delta Arietis, Botein | 4,35 | 0,79 | 168 | K2IIIvar |
|
|
39 | 39 Arietis | 4,52 | ||||||
ε | 48 | Èpsilon Arietis | 4,63 | -0,13 | 293 | A2Vs |
|
|
35 | 35 Arietis | 4,65 | ||||||
λ | 9 | Lambda Arietis | 4,79 | 1,73 | 133 | F0V |
|
|
ζ | 58 | Dseta Arietis | 4,87 | -0,22 | 340 | A1V | ||
14 | 14 Arietis | 4,98 | 0,02 | 320 | F2III | |||
κ | 12 | Kappa Arietis | 5,03 | 187 | ||||
ι | 8 | Iota Arietis | 5,09 | 660 | ||||
τ² | 63 | Tau2 Arietis | 5,10 | 319 | ||||
38 | 38 Arietis | 5,17 | ||||||
η | 17 | Eta Arietis | 5,23 | 98,3 | ||||
π | 42 | Pi Arietis | 5,26 | 600 |
|
|||
τ¹ | 61 | Tau1 Arietis | 5,27 | 462 |
|
|||
33 | 33 Arietis | 5,30 | ||||||
ν | 32 | Ni Arietis | 5,45 | 347 | ||||
52 | 52 Arietis | 5,45 |
|
|||||
ξ | 24 | Xi Arietis | 5,48 | 600 | ||||
64 | 64 Arietis | 5,50 | ||||||
σ | 43 | Sigma Arietis | 5,52 | 480 | ||||
62 | 62 Arietis | 5,55 | ||||||
21 | 21 Arietis | 5,57 | ||||||
θ | 22 | Theta Arietis | 5,58 | 387 | ||||
ρ³ | 46 | Ro-3 Arietis, Ro Arietis | 5,58 | 115 | ||||
10 | 10 Arietis | 5,64 | ||||||
31 | 31 Arietis | 5,64 | ||||||
15 | 15 Arietis | 5,68 | ||||||
19 | 19 Arietis | 5,72 | ||||||
μ | 34 | Mi Arietis | 5,74 | 338 | ||||
55 | 55 Arietis | 5,74 | ||||||
ρ² | 45 | Ro-2 Arietis, RZ Arietis | 5,76 | 404 | ||||
7 | 7 Arietis | 5,76 | ||||||
ο | 37 | Òmicron Arietis | 5,78 | 482 | ||||
56 | 56 Arietis | 5,78 | ||||||
20 | 20 Arietis | 5,79 | ||||||
47 | 47 Arietis | 5,80 | ||||||
1 | 1 Arietis | 5,83 |
|
|||||
40 | 40 Arietis | 5,83 | ||||||
4 | 4 Arietis | 5,86 | ||||||
49 | 49 Arietis | 5,91 | ||||||
59 | 59 Arietis | 5,91 | ||||||
29 | 20 Arietis | 6,00 | ||||||
11 | 11 Arietis | 6,01 | ||||||
16 | 16 Arietis | 6,01 | ||||||
30 | 30 Arietis | 6,01 |
|
|||||
66 | 66 Arietis | 6,03 | ||||||
65 | 65 Arietis | 6,07 | ||||||
53 | 53 Arietis | 6,13 | ||||||
26 | 26 Arietis | 6,14 | ||||||
60 | 60 Arietis | 6,14 | ||||||
27 | 27 Arietis | 6,21 | ||||||
54 | 54 Arietis | 6,24 | ||||||
36 | 36 Arietis | 6,40 | ||||||
HD 20367 | 6,41 | 88,4 |
|
|||||
25 | 25 Arietis | 6,45 | ||||||
3 | 3 Arietis | 6,55 | ||||||
51 | 51 Arietis | 6,62 | ||||||
ρ¹ | 44 | Ro-1 Arietis | 7,10 | |||||
HD 12661 | 7,44 | 121 |
|
|||||
BD+20°307 | 9,01 | 300 | ||||||
TZ Arietis | 12,1 | 14,5 | ||||||
Estrella del Dr. Bonnard Teegarden, SO025300.5+165258 | 15,4 | 12,6 |
|
Procedència de les dades: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200
[edita] Objectes celestes
En aquesta constel·lació hi ha pocs objectes, i són tots poc lluminosos. S'hi troben les galàxies NGC 697 (al nord-oest de β), NGC 772 (al sud-est de β), NGC 972 (en el nord de la constel·lació) i NGC 1156 (al nord-oest de δ).
[edita] Història
En la mitologia grega, aquesta constel·lació representaria el marrà, el velló d'or del qual inspirà la saga de Jàson.
Sembla que els Babilònics, els Grecs, els Perses, i els Egipcis, tots anomenaven a la constel·lació «el Marrà».
Aquesta constel·lació era també la primera constel·lació del Zodíac quan va ser establert fa més de 2.000 anys: degut a la precessió dels equinoccis, l'equinocci de primavera estava en aquell temps situat a Aries (actualment a Pisces).
El nord d'aquesta constel·lació era anomenat Mosca boreal fins al segle XIX. La seva estrella principal era 41 Arietis (la qual cosa explica l'absència de lletra grega per designar aquesta estrella).