Tausret
De Viquipèdia
Tausret (també Tausert, Twosre, Twore, Tawosret i Twosret) fou reina d'Egipte, el vuitè i darrer faraó de la dinastia XIX. El seu nom personal es creu que era Twosret Setepenmut (Senyora de la força, escollida de Mut).
Del seu origen poc es sap. Era una de les dones principals de Seti II, i la mare del seu fill gran Seti-Meremptah, que va morir jove. A la mort del seu espòs va pujar al tron Siptah o Sipta-Meremptah, fill d'una dona secundaria anomenada Tia o Tiaa (que potser ja era morta i segurament era d'origen asiàtic) i Tausret va assolir la regència. El canceller Bay, que es creu que era d'origen sirià i originalment havia estat escrivà reial de Seti II, la va ajudar en les tasques de govern i la va seduir o ja la tenia seduïda, assolint el control del tresor.
Vers el cinquè any la reina ja va assolir els títols d'un faraó i a la mort d'aquest poc després va exercir la reialesa amb totes les prerrogatives d'un faraó. El seu nom de tron fou Sitre Meriamon (Filla de Ra, estimada d'Amon). El canceller Bay de fet era el poder a l'ombra.
Va governar durant un parell d'anys i es sap que va fer construccions a Heliòpolis i Tebes (un temple proper al Ramesseum i la seva tomba); el seu nom també es esmentat a Abidos, Hermòpolis i Memfis.
A la seva mort fou enterrada a la seva tomba a la Vall dels Reis, però fou mes tard usurpada per Ramsès III per enterrar al seu pare Setnakht. La seva mòmia no s'ha identificat amb seguretat, però podrien ser els de la "dona D" trobats a la tomba KV35 d'Amenofis II.
De la lluita pel poder a la seva mort va emergir Setnakht, que va fundar la dinastia XX.