Asclepi
De Viquipèdia

En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ασκληπιός = Asklepios, els romans l'anomenaven Esculapi, en llatí Aesculapius) era el déu de la medicina. Fill d'Apol·lo i de Coronis (filla de Flègies, rei dels làpites) i pare d'Hígia.
Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s'enrosca una serp.
El centre originari del culte sembla que va ser Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després es va estendre per tot el territori hel·lènic, però els santuaris més importants es trobaven sobretot al Peloponès: Sició, Argos, Epidaure.
Les festes celebrades als santuaris d'Asclepi eren les Asclepíees.
Amb el nom d'Asclepi d'Empúries, o també Esculapi d'Empúries, és coneguda una estàtua trobada a Empúries l'any 1909 durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic. Se'n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s'hi enroscava. Fa 2,15 m d'alçada. És l'obra d'art grega més important trobada fins ara als Països Catalans.
El déu està representat segons la forma habitual. Se l'ha datada de finals del segle V aC o més tardana, d'època hel·lenística.
|