Oboè
De Viquipèdia
El oboè és un instrument de vent-fusta. Dins d'aquesta gran família, el oboè pertany als instruments de doble canya, a l'igual que el fagot.
[edita] Descripció de l'instrument

El seu cos és un tub cònic format per 3 seccions: la superior, la inferior i la part del pavelló. El diàmetre de l'obertura amida 0,47 cm en la part més alta i 1,58 cm al començament del pavelló. El pavelló s'acanpana un poc i acaba amb un anell de metall. Per l'altre extrem és per on s'insereix el tudell de la inxa, adaptada per mig suro; la llengüeta és de doble canya (Arundo donax)i de 0,63 cm d'ample i està lligada al tub mitjançant un fil enrotllat. La longitud de l'instrument, inclosa la llengüeta és aproximadament de 64,77 cm; la llengüeta i el tub de metall sobresurten uns 6,35 cm. L'afinació de l'oboè pot variar-se, encara que molt lleugerament, ficant o traient la llengüeta.
El seu so ha estat descrit com acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i abellutat. Aquests adjectius representen les qualitats més òbvies de la doble llengüeta, qualitats que ho distingeixen d'altres instruments.
[edita] Tessitura
El seu registre va des del si bemoll3 fins al sol6, encara que en alguns casos és possible arribar a fins al do7 (dos vuitenes i mitja o tres). les canyes o llengüetes amb es es toquen són de diferents grandàries i són en la majoria dels casos fetes pels interprets, les quals prenen molt temps per la elaboració.