Svante August Arrhenius
De Viquipèdia
![]() |
---|
Premi Nobel |
Svante August Arrhenius (n. Vik, Suècia, 19 de febrer de 1859 - † Estocolm, 2 d'octubre de 1927). Químic suec.
Estudià a la Catedral School d'Upsala, quan la seva família es traslladà a aquesta ciutat des de Vik, assistint a la universitat d'aquesta mateixa ciutat quan tenia 17 anys. Posteriorment estudià a la Universitat d'Estocolm. Impartí classes de física a l'Escola Tècnica Superior d'aquesta Universitat (1891-1895), arribant al grau de catedràtic (1895-1904). L'any 1904 passà a dirigir l'Institut Nobel de Química Física (1905-1927).
Essent estudiant, mentre preparava el doctorat a la universitat d'Upsala, investigà les propietats conductores de les dissolucions electrolítiques, que formulà a la seva tesi doctoral. La seva teoria afirma que en les dissolucions electrolítiques, els composts químics dissolts es dissocien en ions, mantenint la hipòtesi de que el grau de dissociació augmenta amb el grau de dilució de la dissolució, que resultà ser certa només pels electròlits dèbils. Pensant que aquesta teoria era errònia, li aprovaren la tesi amb la mínima qualificació possible. Aquesta teoria fou objecte de molts atacs, especialment de lord Kelvin, però fou recolzada per Jacobus Henricus van't Hoff, en el laboratori del qual havia treballat com becari estranger (1886-1890), i per Wilhelm Ostwald.
La seva acceptació científica li valgué l'obtenció del Premi Nobel de Química l'any 1903, en reconeixement als extraordinaris serveis donats per l'avanç de la química a través de la seva teoria de la dissociació electrolítica.
A part de la citada teoria, treballà en diversos aspectes de la química-física, com les velocitats de reacció, sobre la pràctica de la inmunització i sobre astronomia. Així, l'any 1889 descobrí que la velocitat de les reaccions químiques augmenta amb la temperatura, en una relació proporcional a la concentració de molècules existents.
L'any 1909 entrà com a membre estranger de la Royal Society. El 1911, durant la visita als Estats Units, fou guardonat amb la primera medalla Willard Gibbs i el 1914 rebé la medalla Faraday.