Pasqua (festivitat)
De Viquipèdia
La pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir del hebreu pésakh (que significa "pas").
Taula de continguts |
[edita] La Pasqua en cultures antigues
Des d'uns quants mil·lenis abans de la nostra era, en les cultures mediterrànies, al principi de la primavera (en aquesta època de març) es feia una festa d'una setmana de durada coincidint amb la primera lluna plena de la primavera, per a celebrar el "pas" de l'hivern a la primavera. En aquestes festes es menjava pa sense llevat i es ballaven dances "laberíntiques" (amb pautes complicades). Aquests patrons s'han registrat també en llocs tan separats com Gal·les (cultura celta) i el nord-est de Rússia.
[edita] Danses de Pasqua
Segons l'historiador i novel·lista Robert Graves, a Els mites grecs (1955), el laberint del Minotaure, a Cnosos, no era un vertader laberint amb parets, sinó que era un dibuix del patró de la dansa ritual cretenca en mosaïc sobre un paviment.
Aquesta dansa es ballava a Itàlia (Plini, Història natural 36.85) i a Troia (Escoliasta sobre Andròmaca de Eurípides 1139) i sembla haver estat introduïda a Bretanya a finals del tercer mil·leni abans de la nostra era per inmigrants neolítics provinents d'Àfrica del nord.
Homer (en la Ilíada 18.592) descriu el laberint de Cnosos de la següent manera:
Lucità (Sobre la dansa 49) es refereix a danses populars cretenques relacionades amb Ariadna i el laberint que es ballava durant les festes del començament de la primavera.
[edita] Els misteris eleusins
Els misteris d'Eleusis, fundats en data molt remota —abans de redactar-se els poemes homèrics, sens dubte— foren durant més d'un mil·leni el símbol espiritual de la seva cultura. Se sap que la iniciació era per Pasqua (encara que altres autors diuen que era en la primera luna plena del equinocci de tardor).
Se celebrava la cerimònia del pa (dedicat a Ceres, la deesa dels cereals) i del vi. A causa dels efectes que produïa el pa kykeon, probablement estava contaminat amb algun agent alucinógen visionari, per exemple amb sègol banyut, que hui segueix creixent en la llanura de Raros (a prop d'atenes), on se celebraven els ritus eleusins.
El de l'ordi és un sègol molt menys tòxic que el de altres regions europees, encara que molt psicoactiu; per obtenir els seus efectes n'hi ha prou a passar per aigua les gavelles de cereal i llavors tirar-les, doncs – al revés dels components verinosos– l'amida de l'àcid lisèrgic és hidrosoluble.
Considerant que aquesta aigua fou el vehicle utilitzat per els administradors del sanctuari és fàcil comprendre –sense recòrrer a la simple credulitat dels fidels– el fons i infalible efecte del sacrament teofàgic (del grec theos: 'déu', i fagós: 'menjar').
Entre les persones que participaren en aquest ritual es trobaven alguns amb la capacitat intelectual de Sòfocles, Píndar, Plató, Aristòtil, Marc Aureli i Ciceró:
- Els Misteris ens donaren la vida, l'aliment; ensenyaren a les societats la costum i la llei, ensenyaren als humans a viure com humans.
- Ciceró (De leg., 2)
Se sap que en el segle II de la nostra era encara acudien unes 3000 persones a les festes del Pas.
La religió eleusina –basada en un sol acte de gran intensitat, orientat a produir una experiència extàtica de mort i resurrecció— fou probablement una ingeniosa adaptació a vells ritus xamànics protoeuropeus a la nova cultura que Grècia escomençava a ser.
La mateixa adaptació romanà registrada en toda la conca mediterrània. Més o menys per la mateixa època (o posteriors) es coneixen misteris del pan i dances de pasqua en Sabazios, en Samotracia, i altres dedicats a Dionís, Mitra (a Pèrsia), Attis i Baco (el déu llatí equivalent a Dionisos).
A Egipte (probablement abans dels misteris eleusins) administraven una espècie d'hòstia sacramental, mitjançant la qual es "rebia" a la deesa Isis dins del propi cos. Els ritus foren disenyats per un membre de la família eumòlpida, administradora perpètua del santuari d'aquests misteris.
[edita] Pasqua jueva
Els jueus començaren a celebrar l'època del pas de l'hivern a la primavera per commemorar el seu èxode de l'Egipte (aproximadament al 1250 a.C.).
Els sacerdots jueus, en lloc de lluitar contra l'ús goi (gentil) egipci, preferiren ajuntar aquesta setmana amb la seua pròpia festa d'independència i donar-li un no significat, relacionant-la amb la seua eixida d'Egipte. El pa no fermentat vindria a recordar l'eixida apresurada en la que faltà temps per fer fermentar el pa.
El Pésakh jueu s'origina en la història narrada a la Bíblia (Èxodo 12.5-14), de que el déu Jahvé "passà" de llarg i no matà als primogènits israelites en Egipte).
- Triaran un anyell [...], agafaran la seva sang per untar els pals i la part superior de les seves portes. El menjaran tot rostit, amb el seu cap i les seves entranyes, amb pans sense levadura. [...] Jo recorreré Egipte i donaré mort a tots els primogènits dels egipcis i dels seus animals. [...] Al veure la sang del corder passaré de llarg de les vostres casae.
També es relaciona la pasqua amb el "pas" del Mar Vermell (Èxode 14.5-30). Es creu que malgrat que la Bíblia diu que foren:
Sis-cents mil homes a peu, sense comptar els infants. També eixí amb ells una immensa multitud de gent de tota classe, i grandes ramats ovelles i vaques
Aquesta xifra fabulosa sols vol expressar la importància religiosa d'aquesta eixida. En realitat els que eixiren amb Moisès debien ser bastant menys de 100 famílies. Es deu tenir en compte que els israelites eren pastors i no podien viure amb menys de deu animals per família. Una tropa de més de 300 persones deuria d'anar amb unes 2000 ovelles i rucs; els pous d'aigua del Sinaí i els seus oasis no permitien el trànsit de ramats més importants.
[edita] Pascua cristiana
article principal: Pasqua (cristiana)
Els primers cristians transformaren la celebració de la Pasqua com a festa de la resurrecció de Jesús de Nazareth, en el diumenge següent a la lluna plena posterior al equinocci de primavera (21 de març).
Aquesta festa determina el calendari mòbil de altres festes: així la Ascenció (la muntada de Jesús al cel) se celebre quaranta dies deprés de la Pentecosta, deu dies després de l'Ascenció. La setmana anterior a la Pasqua de la Resurre cció és la Setmana Santa, que escomença amb el Diumenge de Rams.
El nom de "Pasqua" s'ha estés a altres celebracions cristianes, relacionades amb el Nadal (naixement de Jesús) o amb la Setmana Santa (la seva "passió" i mort).
[edita] En altres idiomes
La festivitat de la pasqua s'ha celebrat en altres cultures sota diferents creències. Hui en dia es pot contrastar aquesta denominació per la mateixa festa amb origens diferents:
Noms relacionats amb Eostremonat (Més d'Eostre, deessa germana):
Noms referents a la paraula hebrea Pesakh ("pas"):
- Alemany del Baix Rin Paisken
- Àrab عيد الفصح (ʿĪdu l-Fiṣḥ)
- Escocès gaèlic Casca
- Gal·lès Pasg
- Grec Πάσχα (Paskha)
- Búlgar Пасха (Paskha)
- Danès Påske
- Neerlandès Pasen
- Espanyol Pascua
- Esperanto Pasko
- Finès Pääsiäinen
- Francès Pâques
- Indonesi Paskah
- Irlandès Cáisg
- Islandès Páskar
- Italià Pasqua
- Llatí Pascha (o Festa Paschalia)
- Noruec Påske
- Portuguès Páscoa
- Romanès Paşti
- Rus Пасха (Paskha)
- Suec Påsk
- Turc Paskalya
Altres origes:
Amb el sentit de "el gran dia"
- Bielorús Вялікдзень o Vialikdzen' (literalment: "el Gran Dia")
- Búlgar Великден (Velikden) (literalment: "el Gran Dia")
sentit "la gran nit"
- Eslovac Veľká Noc (singular; literalment: "la Gran Nit")
- Eslovè Velika noč (singular; literalment: "la Gran Nit")
- Polonès Wielkanoc (literalment: "la Gran Nit")
- Txec Velikonoce (plural, no existeix singular; "Grans Nits")
Sentit de "resurrecció"
- Japonès 復活祭 (Fukkatsu-sai; lit. "Festa de la Resurrecció")
- Xinès simplificat: 复活节; Xinès tradicional: 復活節; pinyin: Fùhuó Jié; (literalment: "Festa de la Resurrecció")
- Ucranià Великдень (Velykdenj) (literalment: "el Gran Dia")* Croat Uskrs (literalment: "resurrecció")
- Serbi Ускрс (Uskrs) o васкрс (Vaskrs) (literalment: "resurrecció")
Sentit d' "agafar carn".
- Estoni Lihavõtted (literalment: "agafar carn")
- Hongarès Húsvét (significa "agafar (o comprar) carn")
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Celebración de las Pascuas
[edita] Vegeu també
- Pasqua jueva
- Pasqua cristiana