Ilíada

De Viquipèdia

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels aedes i més tard pels rapsodes. L'obra, dividida en 24 cants, narra el setge a la ciutat de Troia (Ilió) per part de les tropes aquees (és a dir: gregues) comandades per Agamèmnon a la recerca d'Helena, la muller del seu germà Menelau raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.

Advertiment: Pot ésser desvetllada informació detallada de l'argument. Feu clic aquí per obtenir més informació.


Vegeu fonts documentals en català sobre Ilíada a Viquitexts.

Aquil·les, el millor guerrer dels aqueus, abandona els combats ofès per la sostracció per part d’Agamèmnon d’una jove guanyada en un botí, Briseida. Amb l'abandó d'Aquil·les i dels seus soldats mirmidons, els grecs patiran grans calamitats i les seves naus estaran a punt de perir incendiades pels troians. Davant la impassibilitat d'Aquil·les en les desgràcies aquees, Pàtrocle, el seu millor amic, li demanarà les seves armes i permís per a participar en la batalla. Aquil·les, a contracor, li ho concedirà. Pàtrocle, després de realitzar grans gestes bèl·liques, serà occit amb l'ajut d’un déu per Hèctor, fill gran de Príam i el millor guerrer troià, el qual gosarà fins i tot de vestir les armadures d’Aquil·les. La mort de Pàtrocle tornarà Aquil·les al combat per tal de venjar el seu amic, i en singular combat vencerà Hèctor i l’occirà. El cadàver del vençut serà arrossegat davant les muralles de Troia. No obstant això, el rei Príam aconseguirà la clemència d’Aquil·les i podrà retre al seu fill els honors funeraris.

A l'antiguitat es considerava aquest poema com una història real i els seus personatges com a model de comportament i heroïsme a imitar. El seu estudi i la memorització d'extensos episodis eren pràctica habitual.

Es conserven uns manuscrits de la Ilíada del segle II a. C., encara que es té constància de l'existència d'un manuscrit anterior a l'any 520 a.C., que s'utilitzava a Atenes per recitar-lo en les festes en honor a Atena. Posteriorment la seva còpia es va generalitzar, sobre tot a Europa (a partir del segle XIII) i a Bizanci del segle IX al XV)