Olocau del Rei

De Viquipèdia

Olocau del Rei
Olocau del Rey
Escut d'Olocau del Rei
(En detall)
Localització
Localització d'Olocau del Rei respecte del País Valencià Localització d'Olocau del Rei respecte dels Ports
Municipi dels Ports
Gentilici Olocauí
Olocauina
Població (2004) 134
Superfície 44 km2
Densitat 3,04 hab/km2
Altitud 1.042 m
Nuclis de població 3
Coordenades 40° 38’ 17” N
0° 20’ 25” W
Predomini lingüístic històric Castellà
Partit judicial Vinaròs

Olocau del Rei és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports. És l'únic poble de la comarca de llengua castellana.

Taula de continguts

[edita] Geografia

El municipi està situat al nord-oest de la província de Castelló i pràcticament rodejat de territori terolenc. Olocau forma un conjunt de singular encant: paisatges erms, elevats turons solitaris on niuen les més diverses espècies ornitològiques.

L'orografia del terme és muntanyosa (el nucli urbà està a una altura sobre el nivell del mar que ronda els mil metres).

S'accedix al poble per les carreteres A-226 i CV-121 si venim des de Terol o des de Saragossa i per les CV-14, CV124, CV-120 i CV-121 si venim des de Morella.


[edita] Barris i pedanies

Pertanyen al terme municipal dos nuclis de població, denominats Las Lomas i La Riera i diverses masies (desconnectades del nucli urbà), moltes de les quals estan encara hui habitades.

[edita] Localitats limítrofes

Olocau del Rei limita a l'est amb Todolella i la Mata (ambdós en la província de Castelló), al nord amb Bordón, a l'Oest amb Tronchón i al sud amb La Cuba i Mirambel (estos quatre últims en la província de Terol).

[edita] Història

A pesar que els vestigis més antics del castell oferixen una superposició de poblaments, iniciats en l'Edat de Bronze, és durant la dominació musulmana quan es comença a tindre notícia escrita d'esta important plaça medieval. Menéndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a finals del segle XI. A l'agost de 1180 Alfons II concedix el castell a l'Orde de Sant Joan, defés a partir d'estos moments des de poblacions del baix Aragó, perquè encara tardaria cinquanta anys a passar Morella a les mans cristianes. En 1264 passaria a ser patrimoni reial, al ser intercanviada per Vilafamés a l'Orde de Sant Joan. El 22 d'abril del 1271 l'infant El senyor Pere va atorgar carta de poblament en favor de Domènec de Bolet, Arnau Çavit i altres més. Al maig de 1287, Alfons III incorpora Olocau al castell de Morella. A partir d'este moment i fins a 1691, any en què es va independitzar, va formar part com un poble més de la raval morellà.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes
Legislatura Nom Grup
1979-1983 _ UCD
1983-1987 _ Partido Demócrata Liberal
1987-1991 Guillermo Gazulla Grau PSOE
1991-1995 Guillermo Gazulla Grau PSOE
1995-1999 Guillermo Gazulla Grau PSOE
1999-2003 Santiago Gazulla Grau PSOE (independent)
2003-2007 Ricardo Julián Salvador PSOE (independent)

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004
166 163 162 158 149 144 142 134

[edita] Economia

Basada principalment en la ramaderia i en l'agricultura. Encara que també hi ha un hostal de turisme rural i una indústria, així com algunes empreses del sector serveis (botiga, farmàcia).


[edita] Monuments

Interior de l'església de la Mare de Déu del Pópulo
Ampliar
Interior de l'església de la Mare de Déu del Pópulo
  • Església de la Mare de Déu del Pópulo (s. XIV) conserva una bella escultura romànica la Mare de Déu de la Taronja. (s.XIII).
  • Ajuntament (s. XVI)
  • Presó (s. XVI)
  • Confraria (s. XVI)
  • Forn públic (s. XIII)
  • Ermita de Sant Marcos (s. XVIII)
  • Ermita de Sant Roc (s. XIX)
  • Ermita de Sant Blai (s. XV)
  • Ermita de la Magdalena (s. XVII)
  • Ermita de la Mare de Déu de la Taronja (s. XIII)

[edita] Imatges de la localitat

[edita] Enllaços externs

En altres llengües