Corriola
De Viquipèdia
Una corriola, politja o cúrria és una màquina simple que consisteix en una roda amb un canal a la vora (en forma de llanda), pel qual es fa passar una corda o cable. Les corrioles s'utilitzen per a canviar la direcció d'una força, per a amplificar una força, o per a transmetre el moviment de rotació a altres corrioles, possiblement variant la velocitat angular a la que gira cada una.
Taula de continguts |
[edita] Història
Com en el cas de les altres màquines simples, el descobriment de la corriola i la seua adopció en la vida quotidiana de l'ésser humà probablement van ocórrer en la prehistòria. La formulació de la teoria de la corriola s'atribueix a Arquitas de Tàrent (428 aC - 350 aC).
En el llibre de Plutarc sobre el general Marcel, escrit l'any 75, es narra com el rei Hieron va fer encallar un vaixell de la seua armada i va reptar a Arquimedes a moure'l.
- «[Arquimedes] va carregar el navili amb molts passatgers i material, i assentant-se ell mateix a certa distància, sense gran esforç, només sostenint el capçal de la corriola en la seua mà i estirant els cables gradualment, va fer a la nau moure's en línia recta, en forma tan suau i regular com si haguera estat en el mar».
[edita] Corrioles simples
Hi ha moltes maneres d'utilitzar les corrioles. Quan s'empra una sola corriola per a fer un treball, es diu que es té una configuració de corriola simple.
[edita] Corriola simple fixa
La manera més senzilla d'utilitzar una corriola és ancorar-la en un suport, penjar un pes en un extrem de la corda, i estirar l'un altre extrem per a alçar el pes. A aquesta configuració se l'anomena corriola simple fixa.
Una corriola simple fixa no produeix un avantatge mecànic: la força que ha d'aplicar-se és la mateixa que s'hauria requerit per a alçar l'objecte sense la corriola. La corriola, no obstant, permet aplicar la força en una direcció més convenient.
[edita] Corriola simple mòbil
Una forma alternativa d'utilitzar la corriola és fixar-la a la càrrega, fixar un extrem de la corda al suport, i estirar l'un altre extrem per a alçar a la corriola i la càrrega. A aquesta configuració se l'anomena corriola simple mòbil.
La corriola simple mòbil produeix un avantatge mecànic: la força necessària per a alçar la càrrega és justament la meitat de la força que hauria estat requerida per a alçar la càrrega sense la corriola. Al contrari, la longitud de la corda que ha de papar-se és el doble de la distància que es desitja fer pujar a la càrrega.
[edita] Corrioles compostes
Quan s'utilitzen sistemes de diverses corrioles que treballen en conjunt, es diu que es té una configuració de corriola composta.
[edita] Polispasts
El polispast (del llatí polyspaston, i aquest del grec πολύσπαστον), és la configuració més comuna de corriola composta. En un polispast, les corrioles es distribueixen en dos grups, un fix i un mòbil. En cada grup s'instal·la un nombre arbitrari de corrioles. La càrrega s'uneix al grup mòbil.
L'avantatge mecànic d'un polispast pot determinar-se comptant el nombre de segments de corda que arriben a les corrioles mòbils que suporten la càrrega.