FRAP

De Viquipèdia

bandera del FRAP
Ampliar
bandera del FRAP

Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, FRAP), organització política sorgida davall el règim de Franco a Espanya.

Es va constituir el 24 de novembre de 1973, en una Conferència Nacional celebrada a París, en la que Julio Álvarez del Vayo va ser triat el seu president i es van ratificar els seus punts programàtics:

  • Derrocar la dictadura feixista i expulsar a l'imperialisme ianqui per mitjà de la lluita revolucionària.
  • Establiment d'una República Popular i Federativa que garantisca les llibertats democràtiques i els drets per a les minories nacionals.
  • Nacionalització dels béns monopolístics i confiscació dels béns de l'oligarquia.
  • Profunda reforma agrària sobre la base de la confiscació dels grans latifundis.
  • Liquidació de les restes de l'imperialisme espanyol.
  • Fundació d'un exèrcit al servici del poble.

Esta declaració va ser firmada per les següents organitzacions polítiques:

  • Oposició Sindical Obrera (OSO)
  • Unió Popular del Camp (UPC)
  • Unió Popular de Dones (UPM)
  • Federació Universitària Democràtica Espanyola (FUDE)
  • Federació d'Estudiants d'Ensenyança Mitjana (FEDEM)
  • Unió Popular d'Artistes (UPA)
  • Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista)
  • Unió Socialista espanyola (USE)
  • Fracció marxista -leninista del Moviment Comunista d'Espanya (MCE)
  • Nova Germania (antic Moviment Democràtic del Poble Valencià)
  • Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), escissió del Partit Comunista de Santiago Carrillo .

Esta unió de partits i organitzacions era en realitat artificial, ja que totes van ser creades pel Partit Comunista (ml) i este tenia membres de control en totes elles.

Des dels seus orígens va protagonitzar múltiples accions contra la dictadura i va denunciar obertament la política revisionista seguida per la direcció del PCE i Santiago Carrillo a l'haver-se apartat, segons els marxistes leninistes, de les teories i dogmes generals del comunisme estalinista.

Les anàlisis polítiques sobre la crisi de la dictadura van portar al FRAP a la pràctica de la lluita armada i van desembocar en els atemptats contra membres de la policia en l'estiu de 1975. La resposta repressiva del règim de Franco va provocar la detenció de nombrosos militants, la celebració de dos Consells de Guerra i, finalment, els afusellaments del 27 de setembre (Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz).

Oposada a tot tipus de pacte fins i tot amb militars demòcrates o l'església progressista, va resultar ser una organització cada vegada més apartada dels pactes i moviments polítics reals que s’estaven donant en l’oposició a la dictadura.

En altres llengües