Hemus
De Viquipèdia
Hemus (llatí Haemus, grec Haimos) fou el nom d'unes muntanyes de Tràcia avui conegudes com els Balcans. El nom deriva suposadament de la paraula tràcia "saimon" (serralada) que els grecs van convertir en Haimos. . Un altra teoria suposa el nom derivat del sànscrit himan o héman, que voldria dir "muntanya freda" o "muntanya turmentosa" i que els grecs van deformar a Keima o Keimos.
Les muntanyes conegudes per Hemus s'estenien de la mar Adriàtica al Euxí (Mar Negre). Heròdot aplica aquest nom a les muntanyes al oest de les muntanyes Ròdope, amb el riu Cios (Cius), tributari de l'Ister, com a divisòria, però la majoria d'autors limiten el nom a les muntanyes del est, des el mont Scomius fins a la mar Negra on acabava entre les ciutat de Naulochus i Mesèmbria. Els antics deien que des la muntanya mes alta es podien veure l'Adriàtic i la mar Negre, però això fou aviat refutat. Plini diu que prop de la cimera de la muntanya mes alta hi havia una ciutat de nom Aristaeum. Fins a sis pas de muntanya importants son esmentats pels antics, però el principal el situat entre Filipòpolis i Serdica que Amià Marcel·lí esmenta amb el nom de Succi o Succorum angustiae, però es mes conegut com a Portes Trajanes (els otomans el van anomenar Ssulu Derbend).
A la serralada del Hemus vivien pobles tracis i Heròdot i Estrabó esmenten algunes tribus especifiques: els crobizis, els coral·lis, els bessis, els astis i d'altres. Els romans els consideraren bandits i als astis especialment els consideraven els principals pirates de la mar Negra, però mes tard foren traslladats a un altra emplaçament per Felip V de Macedònia.
Al segle IV va donar nom a la província romana d' Haemimontus.