Taula dels temps geològics
De Viquipèdia
La taula dels temps geològics s'utilitza en Geologia per descriure i relacionar esdeveniments ocorreguts durant la història de la Terra.
S'estima que la Terra te al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomentats utilitzant esdeveniments geològics o paleontològics rellevants.
Cada quatre anys, la Unió internacional de ciències geològiques (UIGS) organitza el Congrés geològic internacional. La darrera edició i (32a s'ha celebrat l'agost del 2004 a Florència, Itàlia. En aquesta ocasió, la Commissió international de stratigrafia (International Commission on Stratigraphy (ICS)), que depèn de l'UIGS, ha estatuït oficialment sobre la denominació i el calibratge de les diferents divisions i subdivisions dels temps geològics. Aquest congrés també ha estat apadrinat per d'altres organismes, com la Commissió de la carte géologique du monde (CCGM), establerta a Paris.
Les darreres escales publicades integren sobretot les magnetocronies (inversions del camp magnètic terrestre) i comporten uns 5 o 6 nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eres Primària, Secundària, Terciària i Quaternari, han estat abandonades en profit de subdivisions més precises i riguroses.
La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia.
Eó | Era | Sistema | Sèrie | Estatge | Edat | Esdeveniments importants | Fòssils específics | |
Ma | ± | |||||||
F |
||||||||
Quaternari C E |
Neogen | Holocè | 11430 a | 130 a | sedentarització de l'home | |||
Pleistocè | superior | 0,126 | 0,005 |
extinció dels mamífers |
H. sapiens H. neander- thalensis H. antecessor H. erectus |
|||
mitjà | 0,781 | 0,005 | ||||||
inferior | 1,806 | 0,005 | ||||||
N O Z O I C Terciari |
Pliocè | Gelasià | 2,588 | 0,005 | H. habilis H. ergaster |
|||
Plaisancià | 3,600 | 0,005 | Abel Lucy | |||||
Zancleià | 5,332 | 0,005 | ||||||
Miocè | Méssinià | 7,246 | 0,005 | Toumaï | ||||
Tortonià | 11,608 | 0,005 | ||||||
Serraval·lià | 13,65 | 0,05 | ||||||
Langhià | 15,97 | 0,05 | ||||||
Burdigalià | 20,43 | 0,05 | ||||||
Aquitanià | 23,03 | 0,05 | ||||||
Paleogen | Oligocè | Chattià | 28,4 | 0,1 | ||||
Rupelià | 33,9 | 0,1 | ||||||
Eocè | Priabonià | 37,2 | 0,1 | aparició dels primers mamífers moderns | ||||
Bartonià | 40,4 | 0,2 | ||||||
Lutetià | 48,6 | 0,2 | ||||||
Ypresià | 55,8 | 0,2 | ||||||
Paleocè | Tanetià | 58,7 | 0,2 | |||||
Selandià | 61,7 | 0,2 | ||||||
Danià | 65,5 | 0,3 | ||||||
M |
Cretaci | Cretaci superior | Maastrichià | 70,6 | 0,6 | aïllament d'Euramèrica ; extinció dels dinosaures ; primers mamífers amb placenta (placentaris) |
Ammonits | |
Campanià | 83,5 | 0,7 | ||||||
Santonià | 85,8 | 0,7 | ||||||
Coniacià | 89,3 | 1,0 | ||||||
Turonià | 93,5 | 0,8 | ||||||
Cenomanià | 99,6 | 0,9 | ||||||
Cretaci inferior | Albià | 112,0 | 1,0 | aïllament de l'Àfrica | ||||
Aptià | 125,0 | 1,0 | ||||||
Barremià | 130,0 | 1,5 | ||||||
Hauterivià | 136,4 | 2,0 | ||||||
Valangià | 140,2 | 3,0 | ||||||
Berriasià | 145,5 | 4,0 | ||||||
Juràssic | superior Malm |
Titonià | 150,8 | 4,0 |
mamífers marsupials ; |
|||
Kimmerigià | 155,7 | 4,0 | ||||||
Oxfordià | 161,2 | 4,0 | ||||||
mitjà Dogger |
Callovià | 164,7 | 4,0 | |||||
Bathonià | 167,7 | 3,5 | ||||||
Bajocià | 171,6 | 3,0 | ||||||
Aalenià | 175,6 | 2,0 | ||||||
inferior Lias |
Toarcià | 183,0 | 1,5 | divisió de la Pangea | ||||
Pliensbachià | 189,6 | 1,5 | ||||||
Sinemurià | 196,5 | 1,0 | ||||||
Hettangià | 199,6 | 0,6 | ||||||
Triàsic |
Triàsic superior | Rhetià | 203,6 | 1,5 | primers dinosaures ; mamífers ovípars |
Ceratits | ||
Norià | 216,5 | 2,0 | ||||||
Carnià | 228,0 | 2,0 | ||||||
Triàsic mitjà | Ladinià | 237,0 | 2,0 | |||||
Anisià | 245,0 | 1,5 | ||||||
Triàsic inferior | Olenekià | 249,7 | 0,7 | |||||
Indusià | 251,0 | 0,4 | ||||||
P |
Permià | Lopingià | Changhsingià | 253,8 | 0,7 | extinció del Permià | ||
Wuchiapingià | 260,4 | 0,7 | ||||||
Guadeloupeà | Capitanià | 265,8 | 0,7 | |||||
Wordià | 268,0 | 0,7 | ||||||
Roadià | 270,6 | 0,7 | ||||||
Cisuralià | Kungurià | 275,6 | 0,7 | |||||
Artinskià | 284,4 | 0,7 | ||||||
Sakmarià | 294,6 | 0,8 | ||||||
Asselià | 299,0 | 0,8 | ||||||
Carbonífer | Pensilvanià | Gzhelià | 303,9 | 0,9 | nombrosos insectes ; primers rèptils ; primers arbres primitius |
|||
Kazimovià | 306,5 | 1,0 | ||||||
Moscovià | 311,7 | 1,1 | ||||||
Bashkirià | 318,1 | 1,3 | ||||||
Mississippià | Serpukhovià | 326,4 | 1,6 | |||||
Viseà | 345,3 | 2,1 | ||||||
Tournaisià | 359,2 | 2,5 | ||||||
Devonià | superior | Famennià | 374,5 | 2,6 | primers Amfibis ; Pteridòfits : molses, falgueres | |||
Frasnià | 385,3 | 2,6 | ||||||
mitjà | Givétià | 391,8 | 2,7 | |||||
Eifelià | 397,5 | 2,7 | ||||||
inferior | Emsià | 407,0 | 2,8 | |||||
Praguià | 411,2 | 2,8 | ||||||
Lochkovià | 416,0 | 2,8 | ||||||
Silurià | Pridoli | Pridolià | 418,7 | 2,8 | primeres plantes terrestres ; abundància d'algues calcàries dins els mars | Euriptèrids | ||
Ludlowià | Ludfordià | 421,3 | 2,6 | |||||
Gorstià | 422,9 | 2,5 | ||||||
Wenlockià | Homerià | 426,2 | 2,4 | |||||
Sheinwoodià | 428,2 | 2,3 | ||||||
Llandoverià | Telychià | 436,0 | 1,9 | |||||
Aeronià | 439,0 | 1,8 | ||||||
Rhuddanià | 443,7 | 1,5 | ||||||
Ordovicià | superior | Hirnantià | 445,6 | 1,5 | algues simples i recifals ; predominància d'Invertebrats | Graptòlits | ||
455,8 | 1,6 | |||||||
460,9 | 1,6 | |||||||
mitjà | Darriwilià | 468,1 | 1,6 | |||||
471,8 | 1,6 | |||||||
inferior | 478,6 | 1,7 | ||||||
Tremadocià | 488,3 | 1,7 | ||||||
Cambrià | Superior (Furongià) | - | - | diversificació major ; primeres algues verdes i algues vermelles | Trilòbits | |||
Paibià | 501,1 | 2,0 | ||||||
mitjà | - | - | ||||||
513,0 | 2,0 | |||||||
inferior | - | - | ||||||
542,0 | 1,0 | |||||||
final del Precambrià | 630 | - | primers metazous, cucs i Celenterats |
|||||
P |
NEO Neoproterozoic |
Ediacarià | ||||||
Cryogenià | Varangià | 650 | - | glaciació Varanger | ||||
Sturtià | 850 | - | ||||||
Tonià | 1000 | - | formació del continent Rodinia | |||||
MESO Mesoproterozoic |
Stenià | 1200 | - | Acritarcs | ||||
Ectasià | 1400 | - | ||||||
Calymnià | 1600 | - | ||||||
PALEO Paleoproterozoic |
Staterià | 1800 | - | emergència del continent Colúmbia | ||||
Orosirià | 2050 | - | primers eucariotes ; aparició de l'oxigen O2 |
|||||
Rhyacià | 2300 | - | ||||||
Siderià | 2500 | - | ||||||
A |
NEOARQUIÀ | 2800 | - | arqueobacteris |
stromatòlits | |||
MESOARQUIÀ | 3200 | - | ||||||
PALEOARQUIÀ | 3600 | - | ||||||
EOARQUIÀ | 3800 | - | ||||||
H |
4550 | - | formació dels oceans per condensació de l'aigua de l'atmosfera composada d'N2, de CO2 y de CH4 ; solidificació de l'escorça terrestre ; refredament de la Terra |
[edita] Bibliografia
- Riba, O., Reguant, S. i Tarradell, M. (1986). Una taula dels temps geològics, Arxius de la secció de ciències, LXXXI, IEC, Barcelona. 127 pp. ISBN: 84-7283-077-2.
- Riba, O. (direcció) (1997). Diccionari de Geologia, IEC/Enciclopèdia Catalana, Barcelona. 1407 pp. ISBN: 84-412-2793-4.