Papiamento

De Viquipèdia

El papiamento és una llengua criolla caribenya parlada a les illes ABC basada essencialment en el portuguès. Son nombre de parlants supera les 300.000 persones.

Taula de continguts

[edita] Orígens de la llengua

Els orígens de la llengua són encara incerts, parlant-se a vegades d'un fruit de la barreja que hi havia als centres de tràfic d'esclaus de la Companyia de les Índies Occidentals, i a vegades del portuguès que parlaven els jueus sefardites i els seus esclaus que escaparen del Brasil.

Hom troba quatre grans influències lingüístiques en el papiamento (mostrats en ordre d'importància decreixent):

[edita] Origen del nom papiamento

El mot papiamento prové del verb papia, que significa parlar, i "-mento", sufix que indica la formació d'un substantiu en papiamento. Com que la llengua té dos sistemes d'escriptura (veure més avall), és conegut també com a papiamentu.

La paraula papia prové del portuguès papear (parlar) i ja apareix en altres criolls que en deriven, com ara el papia Kristang, de Cap Verd.

[edita] Dialectes i estatus

El papiamento té tres dialectes, un per a cada gran illa on és parlat: Aruba, Curaçao i Bonaire. A l'hora d'escriure'l, però, existeixen dos estàndards acceptats: un de més fonètic emprat a Bonaire i Curaçao i un de més etimològic (a vegades hom diu més influït pel castellà) a Aruba.

Si bé la llengua oficial a les Antilles Neerlandeses és el neerlandès, a la pràctica és el papiamento la llengua que hi és més parlada, especialment a les ABC (a Sint Eustatius, Sint Maarten i Saba les llengües més parlades són l'anglès, el francès i el castellà).

Des del 2004 el papiamento és llengua oficial d'Aruba al costat del neerlandès.

[edita] Vocabulari

La major part del vocabulari papiamentès deriva del portuguès i el castellà, sovint sense poder-se distingir precisament si de l'un o l'altre per culpa de sa similitud (i és per això que hom el coneix a voltes com a un crioll ibero-romanç). Això constitueix dos terços del vocabulari, mentre que una quarta part és d'origen neerlandès i la resta pot ser atribuïda a altres llengües.

Exemples de paraules d'origen ibèric indeterminat:

  • por fabor = si's plau - Portuguès/Castellà por favor
  • señora = senyora - Portuguès senhora, Castellà señora
  • batata = patata - Portuguès/Castellà, batata
  • cua? = quin? - Portuguès, qual; castellà, cuál
  • cuanto? = com? - Portuguès, quanto; castellà, cuánto

L'existència d'un acabament vocàlic amb [u] és clarament atribuïble al portuguès (fonèticament. Per exemple, al propi nom de la llengua), mentre que la diftongació al castellà. El caràcter "ñ" s'explica per una posterior influència castellana.

Altres mots tenen una influència compartida, com per exemple Subrino (nebot); en portuguès és Sobrinho mentre que en castellà és Sobrino. La pronúncia d'\u\ a "su-" és atribuïble al portuguès, mentre que l'\n\ de "-no" al castellà.

Paraules d'origen portuguès:

  • sapatu = sabata - Portuguès, sapato; castellà, zapato
  • saya = faldilla - Portuguès, saia; castellà falda
  • bisiña = veí - Portuguès, Vizinho, Vizinha; castellà, vecino

Paraules d'origen castellà:

  • siudat = ciutat - Castellà, ciudad
  • sombré = barret - Castellà, sombrero
  • karsón = pantalons- Castellà, calzón

Paraules d'origen neerlandès:

  • apel = poma - Neerlandès, appel
  • blou = blau - Neerlandès, blauw
  • buki = llibre - Neerlandès, boek

[edita] Enllaços externs