Tous
De Viquipèdia
Tous | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Gentilici | Touer Touera |
||
Població (2004) | 1.114 | ||
Superfície | 127,5 km2 | ||
Densitat | 8,73 hab/km2 | ||
Altitud | 64 m | ||
Nuclis de població | 2 | ||
Codi postal | 46269 | ||
Coordenades | 39° 08’ 17” N 0° 35’ 12” W |
||
Predomini lingüístic històric | Castellà | ||
Partit judicial | Alzira |
Tous és un municipi de la comarca de la Ribera Alta. Es troba prop del riu Xúquer i compta amb 1.100 habitants. El terme abraça 14,4 km2 d'extensió marcats pel discórrer del Xúquer amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos, els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: Sima, Cuevas Blancas, l'Olla, Duende, etc. L'embassament de Tous, on es pot practicar el senderisme, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca, en són bons motius per visitar Tous. També existeix la possibilitat de topar-se amb algun exemplar de cabra salvatge.
És conegut per la seua presa, que el 20 d'octubre de 1982 es va trencar a causa de les fortíssimes pluges de més de 600 mm en 24 hores a les comarques de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés. Vegeu Pantanada de Tous.
Taula de continguts |
[edita] Història i origens
Deixalles arqueològiques de les èpoques del Bronze i ibèrica s'han trobat en la Cova de l'Infern -- o del Primo. D'època romana es trobaren unes ànfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona. Alqueria musulmana, el seu castell, que tingué una gran importància estratègica durant la dominació islàmica, va ser l'últim a sotmetre's a les hostes de Jaume I rera la derrota d'Al Azraq. Després de la conquesta passà a Joan Pérez Zapata a canvia de l'alqueria de Beniopa. Succesívament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellví, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodóvar. El primer document en què figura és de 1275. En 1609 romangué absolutament despoblat a causa de l'expulsió morisca. El 1795, Cavanilles, va constatar la seua tradicional pobresa agrícola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricació de carbó. Fins la pràctica desaparició de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella. Durant tota la seua història ha sofert les avingudes del Xúquer, per la qual cosa en 1971 la població va ser traslladada a una nova ubicació per la construcció del pantà de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua població a nous emplaçaments.
[edita] Llocs d'interés
L'església de Sant Miquel, construïda en 1971, al mateix temps que el poble, allotja una talla policroma i una Verge del segle XVIII. Del pantà es van lliurar les restes del castell, de què ja hem parlat i la torre de Terrabona que fou abandonada quan l'expulsió morisca i després va servir de presó. Es troba en estat de ruïna absoluta. També podem veure una font de 1907.
[edita] Gastronomia
El gasptaxo manxec, la paella, l'arròs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones són els dinars preferits al poble.
[edita] Festes
Del 29 de setembre al 2 d'octubre, dedicades a Sant Miquel, Sant Roc i a la Verge del Rosari.
[edita] Altres dades
Els 1.114 (cens de 2004) habitants de Tous es reparteixen en els nuclis de població de Tous i La Parra i parlen un castellà tan farcit de catalanismes que ambdòs idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llengües pel món deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres). L'ajuntament està format per 5 regidors del PP, 2 del PSPV, 1 del BLOC i 1 d'UV (eleccions de 2003).
L'agricultura: garrofera, ametler, olivera, cereals, vinya, taronger, dacsa i hortalisses, i la ramaderia: ovelles, cabres i moltes colmenes, constitueixen la base d'una economia en què la indústria no té representació.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Pagina de coves de tous.