Luci Corneli Sul·la
De Viquipèdia
Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 a.C-78 a.C), polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC.
Luci Corneli Sul·la era membre de la petita aristocràcia, i com a tal, es va adscriure al bàndol dels optimates. La seva joventut, segons el relat de Plutarc, va transcórrer de manera disoluta, sense prendre atenció a les armes o les lleis. Es rumorejava que fou mantingut per una prostituta grega fins el seu nomenament com a qüestor a l'exèrcit de Numídia que posà fi a la guerra de Jugurta. L'any 88 aC es va presentar al consolat per primera vegada, que va obtenir, per un cantó gràcies als seus mèrits militars, i per altre, sembla, gràcies al suport aconseguit, després del seu quart matrimoni amb Cecília Metela, emparentant amb una de les més importants famílies de Roma, els Cecilis Metels. El govern autocràtic de Sul·la com a dictador va significar la distribució de terres entre els veterans, l'enfortiment del Senat com a institució rectora de la vida política a Roma i el debilitament del tribunat de la plebs, que fou privat de tot contingut legislatiu i coercitiu.
De família patrícia, encara que empobrida, es creu, per referència de Plutarc, que va emparentar per matrimoni, amb la família Júlia, al mateix temps que el seu futur rival Gai Mari (aquesta tesi la sosté la novel.lista Colleen McCullough al primer volum de la seva sèrie de novel.les històriques, El primer home de Roma i el novel·lista Martin Gendler a la seva trilogia sobre Roma). Va militar inicialment a les ordres de Màrius a Numídia, apressant l'any 105 aC al rei Jugurta, i va participar en la contenció de la invasió dels germànics, procedents del nord d'Europa, entre els anys 104 aC i 101 aC. La seva carrera política i militar es va enfosquir a la dècada dels anys 90 aC, tot i la pretura que va detentar al voltant de l'any94 aC, i d'un govern provincial a Cilícia (Anatòlia). En aquesta província entrà en contacte per primera vegada amb el rei Mitrídates VI del Pontus i va negociar un tractat d'amistat amb el regne dels parts.
Durant la Guerra Social, el conflicte que esclatà l'any 91 aC entre Roma i els seus aliats itàlics, Sul·la va servir al front samnita, sota el comanadament del cònsol Luci Juli Cèsar. L'any 89 aC aconseguí una decisiva victòria militar davant els murs de Pompeia, fet que el va dur a aconseguir una corona d'herba per part dels seus centurions, màxima condecoració militar romana, i l'accés al consolat. El seu consolat, l'any 88 aC, es va veure alterat per les insídies de Màrius i l'esclat de la guerra contra Mitrídates del Pontus. Màrius ansiava el comandament militar de la campanya, que fou concedit no obstant a Sul·la, i es va aliar amb el tribú de la plebs Publi Sulpici Rufus. Sulpici, apel·lant a la violència, va apartar a Sul·la del comandament de la guerra mitridàtica i va fer votar una llei per la qual se li concedia a Màrius. Sul·la va abandonar Roma, però va tornar amb un exèrcit. Fou el primer militar romà que va marxar contra la pròpia Roma. Màrius, Sulpici i els seus partidaris fugiren, mentre Sul·la promulgava una sèrie de lleis que enfortien el poder del Senat i dificultaven la sobirania legislativa de l'assemblea popular.
Entre els anys 87 aC i 83 aC Sul·la va lluitar contra els exèrcits de Mitrídates a Grècia va prendre Atenes, que s'havia passat al bàndol pòntic, l'any 86, i va derrotar als exèrcits enemics en dues batalles, a Queronea i Orcómenos. Tot i que els seus enemics a Roma enviaren contra ell un exèrcit romà, Sul·la forçà a Mitrídates VI a un acord de pau (la Pau de Dardània), l'any 85, dedicant-se a la reestructuració de les províncies de Grècia i Àsia.
A la primavera de l'any 83 aC desembarcà a Itàlia, iniciant una cruenta guerra civil contra els seus enemics del bàndol popular. A la batalla de Porta Collina (82 aC) derrotà una coalició de romans i itàlics, posant fi a la guerra i iniciant una política repressiva. Aquesta política repressiva es basà en les proscripcions, un sistema legalitzat per l'assemblea popular, per la que s'executava sumàriament a tot romà o itàlic que s'hagués alçat contra ell o els seus partidaris. Desenes de senadors i centenars de cavallers foren assassinats impunement. Els seus assassins reberen una compensació a costa de l'Estat, al temps que aquest confiscava les propietats dels proscrits i les subhastava a baix preu, omplint les arques de l'erari públic. Al mateix temps, per restaurar l'Estat i promulgar lleis (constituendae rei publicae et scribundis legibus), Sul·la fou investit, a finals de l'any 82 aC, dictador per temps indefinit, amb dret de vida o mort sobre tots els ciutadans i amb un poder absolut. Probablement deposà els seus poders dictatorials l'any 81 aC, doncs l'any següent fou elegit cònsol per segona vegada. Després de les eleccions dels cònsols Sul·la es va retirar del poder l'any 79 aC. Es va instal·lar a una vila a la Campània i morí l'any 78 aC.