Anna d'Espanya
De Viquipèdia
Anna d'Espanya, reina de França (Valladolid 1601 - París 1666). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que esdevingué reina consort de França.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Nascuda a la cort reial de Valladolid el 22 de setembre de 1601 fou filla del rei Felip III d'Espanya i la seva esposa, l'arxiduquessa Margarida d'Àustria. Per línia paterna era néta de Felip II d'Espanya i de l'arxiduquessa Anna d'Àustria, i per línia materna de l'arxiduc Carles d'Àustria i de la princesa Anna Maria de Baviera. Fou germana gran de Felip IV de Castella.
[edita] Núpcies i descedents
Es va casar el 24 de novembre de 1615 a la ciutat de Bordeus amb el rei Lluís XIII de França. D'aquesta unió nasqueren dos fills:
- SM el rei Lluís XIV de França, nat a Saint-Germain in Laye el 1638 i mort el 1715 a Versalles. Es casà amb la infanta Maria Teresa d'Espanya.
- SAR el príncep Felip d'Orleans, nat el 1640 a Saint-Germain in Laye i mort el 1701 a Saint Cloud. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Enriqueta d'Anglaterra i en segones núpcies amb la princesa Elisabet Carlota del Palatinat.
[edita] Reina consort de França

En un compromís de l'aliança hispano-francesa dessitjada per Maria de Mèdici, el 18 d'octubre de 1615 es casaren a Burgos Anna d'Àustria i Lluís XIII. Aquest no hi fou present i fou representat pel duc d'Uceda. Aquell mateix dia, a Bordeus, [[Isabel de França], germana de Lluís XIII, es casà amb el futur rei Felip IV de Castella. Posteriorment es produí l'intercanvi de les princeses a la ciutat de Bidasoa. La unió física entre Anna i Lluís XIII, així com d'Isabel i Felip IV, es feu el 21 de novembre del mateix any.
Instal·lada als apartaments del Palau del Louvre Anna d'Àustria, davant la indiferència del seu marit, s'envoltà de senyores castellanes i continuà amb el model de vida castellà, amb grans dificultats per aprendre el francès.
Tot i la juventut dels nous casats, la unió es consumà ràpidament per qüestions polítiques. Maria de Mèdici, regent del moment, no volgué comprometre ni posar en perill la unió del seu fill. La inexperiència dels dos joves comportà una humiliació del príncep hereu francès, cosa que comportà un gran resentiment vers la seva mare i provocà que no s'apropès més a la seva dona en els següents tres anys.
Fins el cop d'estat de Lluís XIII contra la seva mare el 1617 la situació no canvià. Conscient del problema diplomàtic existent, així com dinàstic al no haver-hi fills, Carles Albert de Luynes intentà canviar-la. Així s'expulsà les dames de companyia castellanes vers la cort de Madrid i foren substituides per senyores franceses. Sota la influència de la muller de Luynes Anna fou vestida i es comportà com una francesa. A partir d'aquell moment Lluís XIII començà a sentir una especial devoció per Anna.
Va ser acusada de traïció, acusació basada en la correspondència secreta que mantenia amb el seu germà Felip IV de Castella, pel que va ser inculpada d'intrigar contra el seu major enemic el cardenal Richelieu; i se li va atribuir l'haver participat en la conspiració de Chalais i del Cinc de març, imputacions que, sembla ser, van mancar de versemblança.
Se li va atribuir una aventura amorosa amb George Villiers, duc de Buckingham, sense que realment pogués provar-se malgrat les contínues visites que aquest realitzava a París per a entrevistar-se amb la reina. Aquests galantejos van propiciar la separació del matrimoni. Anna es va retirar al seu castell de Val-de-Grâce en el qual va romandre diversos anys, fins que va acabar per reconciliar-se amb Lluís XIII, i va retornar a la cort de París.
[edita] Regent de França

A la mort de Richelieu, l'any 1642, i posteriorment del seu espòs, el 1643, fou nomenada regent de França. Va aconseguir que el Parlament de París abolís el testament de Lluís XIII, que limitava les seves prerrogatives. Va nomenar el cardenal Giulio Mazarino, ja present al Consell de regència, President del consell real. Es va sospitar que va contreure matrimoni secret amb ell, encara que mai es va poder aportar documentació alguna que ho provés, tot i que alguns indicis així ho indicaven.
A l'arribar Lluís XIV de França a la seva majoria d'edat (en aquells moments als 13 anys), el 1651, va ascendir al tron i les activitats polítiques d'Anna d'Àustria foren considerablement reduïdes, encara que la seva preponderància va continuar deixant-se sentir mentre va viure Mazarino. A la mort d'aquest, l'any 1661, Lluís XIV va assumir tot el poder i la reina es va retirar, de nou, a Val-de-Grâce, on va romandre fins a la seva defunció el 20 de gener de 1666.
Precedit per: Lluís XIII el Just com a rei |
Regent de França 1643–1651 |
Succeït per: Lluís XIV el Rei Sol com a rei |