Gavina riallera

De Viquipèdia

Gavina riallera
La gavina riallera amb vestit hivernal
A l'estiu, a les contrades nord-europees
En època intermitja, prenent el vol
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Laridae
Gènere: Larus
Espècie: L. ridibundus
Nomenclatura binomial
Larus ridibundus
Linnaeus, 1758

La gavina riallera és l’espècie de gavina més comuna a les nostres costes durant els mesos freds, ja que és en aquesta època quan arriben grans quantitats d’exemplars provinents del nord d’Europa per hivernar a les nostres contrades, força més càlides, les quals s’afegeixen a la nostra petita població indígena resident.

A tot Europa es calcula l'existència d'uns 2 milions d'exemplars.


Taula de continguts

[edita] Característiques Generals

  • Nom científic : Larus ridibundus
  • Família : Làrids
  • Talla : 54-60 cm
  • Pes : 210-300 grams
  • Edat màxima :



[edita] Aspecte

És de color blanc amb les ales gris perla excepte l'extremitat negra. El cap és negre excepte a l'hivern en què és blanca amb una taca negrosa darrere l'ull. Les potes són taronja o vermell-taronja. El bec és vermell.

És molt curiós que el plomatge hivernal que presenten mentre resten aquí, amb el cap blanc i tan sols unes petites taques fosques al costat de l’ull, és ben diferent del que tenen a l’estiu en els seus llocs d’origen, que es caracteritza pel color marró fosc del cap amb una estreta orla blanca envoltant l’ull.

[edita] Comportament

És un ocell bàsicament oportunista, gairebé carronyer, que busca petits invertebrats i deixalles per les ciutats. Sempre van en grups d'entre 10 i 20 exemplars.


[edita] Habitat

Present tot l´any a Catalunya. Es tracta d´un hivernant molt abundant i estiuejant força escàs. Viu a prop de poblacions costaneres i fluvials. Durant tot el dia, especialment les primeres i darreres hores de llum, es veu un gran pas d´individus riu amunt i riu avall.

A Europa, es troba arreu excepte en el nord d'Escandinavia. Sedentari a la Gran Bretanya i als països mediterranis, és un ocell migratori, a l'hivern se'ls troba del mar Bàltic fins al mar Mediterrani, inclòs les costes de l'Àfrica del nord. També s'han trobar exemplars a les costes de Canadà.

[edita] Reproducció

Tarden 2 anys a arribar a la pubertat. La femella pon anualment 3 ous d'uns 5 cm. d'abril a juliol. El niu és de construcció variada, és fet de materials vegetals posats sobre mates de per exemple de càrex o de joncs. Els dos pares coven els ous durant 22-25 dies. Els fills s'independitzen al cap de 4-6 setmanes.

[edita] Migració

Pel que fa a Catalunya, els primers exemplars es poden començar a observar a finals de setembre o principis d’octubre. Uns anys tarden més que altres, però quan arriben, tots amb el cap blanc, immediatament arriba el fred. Per contra, a finals de febrer, comencen a veure’s animals amb el cap fosc i ja marxen els primers en direcció al nord d’Europa, el gruix de la població ho fa normalment durant el mes de març i, de vegades, no se’n van fins ben entrat el mes d’abril.

[edita] Cant

Té un crit ronc i sonor.

[edita] Alimentació natural

És omnívora. Principalment s'alimenta d'animals i insectes, com escarabats, libèl·lules, cargols, peixos, cucs, però igualment vegetals i deixalles.

[edita] Alimentació amb menjadores

[edita] Altres

Aquests ocells ens permeten de saber amb tota fiabilitat quan arribarà o quan marxarà el fred d’una manera definitiva. I sense prediccions errònies.