Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola
De Viquipèdia
L'esclat revolucionari que esdevingué a la insurecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil —període extraordinariament convuls— va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ampli ressó a escala local i comarcal. Els canvis produits a Catalunya reberen reconeixement oficial per part de la Generalitat republicana, i foren declarats nuls en finalitzar la guerra a Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Origen
Els canvis de nom es van duur a terme amb la intenció de substituïr la denominació tradicional per un topònim que reflexés les inquietuts reformadores i revolucionàries del moment, d'arrel fonamentalment anarco-sindicalista i comunista. Conseqüentment els canvis van afectar sobretot a les denominacions de carácter hagiogràfic —es a dir als noms al·lusius al santoral— així com, en menor grau, als noms relatius als antics dominis senyorials, ecclesiàstics o de la reialesa, essent substituïts en molts casos per elements geogràfics de l'entorn inmediat.
El buit de poder institucional —a nivell d'Estat i Generalitat— produit arrel de la situació de guerra i revolució, fou omplert localment amb l'emergència de certs poders locals — els autodenominats “comités populars” — que van actuar durant els primers mesos del conflicte fora de tot control i legalitat. Va ser durant aquests mesos que a molts pobles es va prendre la decisió de caviar-ne el nom.
[edita] El marc legal i decrets de la Generalitat
A l'Octubre de 1936, tanmateix, la Generalitat començà a donar unes primeres mostres de poder o voler controlar la situació amb l'establiment d'algunes mesures excepcionals. Així, el Decret de Seguretat Interior de 9 d'octubre de 1936 disposa al seu article 6: El canvi de nom d'un municipi haurà de seer acordat per l'Ajuntament, i aquest acord haurà de ser sotmés a l'aprovació del Consell de la Generalitat.
Després de l'establiment d'aquesta mesura reguladora, es produrien un gran nombre d'acords municipals referents a canvis de nom, que posteriorment la Generalitat va ratificar sota la passió —o potser pressió— revolucionària del moment. Així, durant els primers nou mesos de 1937 el Departament de Seguretat Interior de la Generalitat (denominat posteriorment Departament de Governació i Assistència Social) va aprovar un total d'onze (11) decrets de ratificació dels canvis, que van afectar a un total de cent vint-i-tres (123) municipis.
Posteriorment, i per tal de mirar d'erradicar o minimitzar l'arbitrarietat detectada en les propostes, un nou decret de 8 d'octubre de 1937 va endurir les mesures, reconeixent de nou el paper encara teòric de la Llei Municipal de Catalunya de 1935, que ja disponia d'un procedimient específic pels canvis de nom dels municipis, però que a l'inici del conflicte va ser ignorada, esdevenenit "paper mullat" com a conseqüència de l'esclat revolucionari. D'ençà de publicació d'aquest decret, i fins a la finalització de la Guerra Civil, només una única població va canviar oficialment de nom (any 1938).
[edita] Tots els canvis oficials
Abans de juliol de 1936, el nombre de municipis a Catalunya superava en només unes desenes el miler d'entitats municipals. Hi van haver un total de cent vint-i-quatre (124) canvis de nom oficialitzats per decrets de la Generalitat, nombre que representa prop d'un 12% del total de municipis de l'època. Cent cinc (105) d'aquest total de cent vint-i-quatre contenien algun element de caire religiós dins del topònim.
Tanmateix van romandre sense alteració al voltant d'una trentena de denominacions hagionímiques (amb l'element Sant o Santa en el nom), a més d'altres topònims amb arrel religiosa evident, com per exemple La Bisbal d'Empordà, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Llorenç de Morunys, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pol de Mar, La Seu d'Urgell, Vallbona de les Monges, Verges o Vila-sacra.
Canvis de noms de municipis. Conserven el nom històric si no apareix un altre nom a "Nom actual" | |||||
Nom anterior | Nom nou | Nom actual | Comentaris | ||
Cabrera de Mataró | Cabrera del Maresme * | Cabrera de Mar | * Tots els noms es van canviar l'any 1937 llevat d'aquest (1938) | ||
Calonge de les Gavarres | Calonge de la Costa Brava | Calonge | |||
Castelladral | Navàs | Navàs | Nom recuperat amb posterioritat | ||
Cerc | Cerc-Ortedó | cn | Actualment municipi d'Alàs i Cerc | ||
Fígols d’Organyà | Fígols de Segre | cn | Actualment municipi de Fígols i Alinyà | ||
Font-rubí | Guardiola del Penedès | ||||
Freixenet de Segarra | Pineda de Segarra | ||||
Horta de Sant Joan | Horta de Terra Alta | ||||
Juncosa | Juncosa de les Garrigues | ||||
Masies de Sant Hipòlit, les | Glevinyol de Ter | Les Masies de Voltregà | |||
Molins de Rei | Molins de Llobregat | ||||
Monistrol de Calders | Monistrol de Bages | ||||
Montellà de Cadí | Montellà i Martinet | Montellà i Martinet | Nom recuperat amb posterioritat | ||
Palau de Santa Eulàlia | Puigflorit de Fluvià | ||||
Parròquia de Ripoll,la | Fontfreda de Ter | Ripoll | Municipi que va ser agregat a Ripoll | ||
Pedret i Marzà | Marzà | ||||
Pierola | Hostalets de Pierola | Hostalets de Pierola | Nom recuperat amb posterioritat | ||
Pla de Sant Tirs | Pla de Cadí | ||||
Pobla de la Granadella,la | Bellaguarda | Bellaguarda | Nom recuperat amb posterioritat | ||
Prats de Rei, els | Prats d’Anoia, els | ||||
Premià de Dalt | Premià | ||||
Sant Adrià de Besòs | El Pla de Besòs | ||||
Sant Andreu de la Barca | Aigüestoses de Llobregat | ||||
Sant Andreu de Llavaneres | Llavaneres | ||||
Sant Andreu Salou | Salou de la Selva | ||||
Sant Aniol de Finestres | Finestres | ||||
Sant Antolí i Vilanova | Vilanova de Segarra | cn | Actualment municipi de la Ribera d'Ondara | ||
Sant Antoni de Mar | Llevantí de Mar | Sant Antoni de Calonge | Nucli marítim del municipi de Calonge | ||
Sant Bartomeu del Grau | Serra del Grau | ||||
Sant Boi de Llobregat | Vilaboi | ||||
Sant Boi de Lluçanès | Aurora de Lluçanès | ||||
Sant Carles de la Ràpita | La Ràpita dels Alfacs | ||||
Sant Celoni | Baix Montseny | ||||
Sant Climent de Llobregat | El Cirerer de Llobregat | ||||
Sant Climent Sescebes | Sescebes d’Empordà | ||||
Sant Cugat del Vallès | Pins del Vallès | ||||
Sant Cugat Sesgarrigues | Sesgarrigues | ||||
Sant Daniel | La Vall de Galligant | cn | Pertany a Girona | ||
Sant Esteve de Palautordera | Vallflorida | ||||
Sant Esteve Sesrovires | Sesrovires | ||||
Sant Feliu de Buixalleu | Buixalleu de la Selva | ||||
Sant Feliu de Codines | Codines del Vallès | ||||
Sant Feliu de Guíxols | Guíxols | ||||
Sant Feliu de Llobregat | Roses de Llobregat | ||||
Sant Feliu de Pallerols | Hostoles | ||||
Sant Feliu Sasserra | Sasserra de Bages | ||||
Sant Fost de Campsentelles | Alba del Vallès | ||||
Sant Fruitós de Bages | Riudor de Bages | ||||
Sant Genís de Vilassar | Vilassar de Dalt | Vilassar de Dalt | Nom recuperat amb posterioritat | ||
Sant Gregori | Tudela de Ter | ||||
Sant Hilari Sacalm | Fonts de Sacalm | ||||
Sant Hipòlit de Voltregà | Voltregà | ||||
Sant Iscle de Vallalta | Vallalta de Maresme | ||||
Sant Jaume de Frontanyà | Frontanyà de Roca | ||||
Sant Jaume dels Domenys | Domenys del Penedès | ||||
Sant Jaume de Llierca | Poble del Llierca | ||||
Sant Joan de les Abadesses | Puig-alt de Ter | ||||
Sant Joan de Mollet | Mollet de Ter | ||||
Sant Joan de Palamós | Vilarromà | cn | Pertany a Palamós | ||
Sant Joan de Vilatorrada | Vilatorrada de Cardener | ||||
Sant Miquel de la Vall | La Vall de Montsec | ||||
Sant Joan Despí | El Pi de Llobregat | ||||
Sant Jordi Desvalls | Desvalls | ||||
Sant Julià de Ramis | Costa-roja del Terri | ||||
Sant Llorenç d’Hortons | Llorenç d’Hortons | ||||
Sant Llorenç Savall | Ripoll del Vallès | ||||
Sant Martí de Maldà | Plana de Riucorb | ||||
Sant Martí de Sesgueioles | Sesgueioles | ||||
Sant Martí de Sobremunt | Les Roques d’Osona | ||||
Sant Martí de Tous | Tous d’Anoia | ||||
Sant Martí de Riudeperes | Calldetenes | Calldetenes | Nom recuperat amb posterioritat | ||
Sant Martí Sarroca | Castellsarroca | ||||
Sant Martí Vell | Vellmartí | ||||
Sant Mateu de Bages | Bages d’en Selves | ||||
Sant Miquel de Cladells | Cladells de Vallors | ||||
Sant Miquel de Fluvià | Fluvià d’Empordà | ||||
Sant Mori | El Puig | ||||
Sant Pau de Segúries | Segúries de Ter | ||||
Sant Pere de Ribes | Ribes del Penedès | ||||
Sant Pere de Riudebitlles | Riudebitlles | ||||
Sant Pere de Torelló | Bellserrat | ||||
Sant Pere de Vilamajor | La Força | ||||
Sant Pere Pescador | Empori | ||||
Sant Pere Sallavinera | Sallavinera d’Anoia | ||||
Sant Privat d’En Bas | Puigsacalm | ||||
Sant Quintí de Mediona | Aigüesbones | ||||
Sant Quirze de Besora | Bisaura de Ter | ||||
Sant Quirze de la Serra | Quirze de la Serra | ||||
Sant Quirze Safaja | Quirze Safaja | ||||
Sant Sadurní d’Anoia | Sadurní d’Anoia | ||||
Sant Sadurní de l’Heura | Sadurní de l’Heura | ||||
Sant Salvador de Bianya | Hostalets de Capsacosta | ||||
Sant Salvador de Guardiola | Guardiola de Bages | ||||
Sant Salvador de Toló | Vila de Toló | ||||
Sant Vicenç de Calders | Calders del Baix Penedès | cn | Pertany a El Vendrell | ||
Sant Vicenç de Castellet | Castellet de Llobregat | ||||
Sant Vicenç de Montalt | Llavaneres de Montalt | ||||
Sant Vicenç de Torelló | Lloriana de Ter | ||||
Sant Vicenç dels Horts | Horts de Llobregat | ||||
Santa Bàrbara | Plana de Montsià | ||||
Santa Cecília de Voltregà | Santa Cecília de Voltregà | ||||
Santa Coloma de Cervelló | Pinedes de Llobregat | ||||
Santa Coloma de Farners | Farners de la Selva | ||||
Santa Coloma de Gramenet | Gramenet de Besòs | ||||
Santa Coloma de Queralt | Segarra de Gaià | ||||
Santa Cristina d’Aro | Riudaura d’Aro | ||||
Santa Eugènia de Berga | Berga del Castell | ||||
Santa Eugènia de Ter | El Pla de Ter | ||||
Santa Eulàlia de Riuprimer | Riuprimer | ||||
Santa Eulàlia de Ronçana | Ronçana del Vallès | ||||
Santa Fe del Penedès | La Torre del Penedès | ||||
Santa Margarida de Montbui | Aigüesbones de Montbui | ||||
Santa Maria de Merlès | Merlès | ||||
Santa Maria d’Oló | Oló | ||||
Santa Maria de Palautordera | Palautordera | ||||
Santa Oliva | Oliva del Penedès | ||||
Santa Pau | Pau de Ser | ||||
Santa Perpètua de Gaià | Perpètua de Gaià | ||||
Santa Perpètua de la Moguda | Perpètua de Moguda | ||||
Santa Susanna | Montagut de Mar | ||||
Santpedor | Graner de Bages | ||||
Sidamon | Olèstria | ||||
Toses | Toses de la Muntanya | ||||
Utxafava | Vila-sana | Canvi sol·licitat pel poble per evitar les bromes fàcils | |||
Vilanova de la Roca | Vilanova del Vallès | Vilanova del Vallès | Nom recuperat amb posterioritat |
cn = el nucli conserva el nom, malgrat no hagi conservat la independència municipal
[edita] Present
Després de la finalització de la Guerra, la legalitat de l'època de la República Espanyola esdevingué en el seu conjunt “ilegal”, i amb ella els cent vint-i-quatre canvis de nom que es produiren oficialment en els municipis catalans.
A data de gener de 2006, cent-set (107) dels topònims que foren susbtituits als anys 1937 i 1938 encara conserven la seva denominació "tradicional".
Disset (17) d'ells ja no tenen el mateix nom, bé perquè aquest ha evolucionat cap a una altra forma o bé perquè els nuclis han patit processos de segregació o agregació.
En només sis (6) d'aquests disset casos, la nomenclatura que finalment s'ha imposat coincideix amb la que es va aprovar durant el periode 1937-1938, essent quatre (4) d'ells noms que no van respondre a una inquietut contrària a la tradició religiosa secular.
Els noms de Navàs, Montellà i Martinet, Hostalets de Pierola, Vilassar de Dalt, Calldetenes i Vilanova del Vallès han acabat essent reconeguts com a oficials després del franquisme, potser, i tal i com diu en Joan Tort —Departament de Geografia Física i Anàlisi Geográfica Regional de la Universitat de Barcelona (vegeu enllaços externs)— perquè van ser canvis "normals", és a dir, que no van respondre a cap mena de principi d'arbitrarietat, sinó a una forma d'aproximar la realitat administrativa als costums i les pautes d'ús real.
[edita] Enllaços externs
Article de Joan Tort a la revista Scripta nova, 2003. Universitat de Barcelona (castellà)