Eficiència de Pareto
De Viquipèdia
L'eficiència de Pareto és un concepte introduït per l'economista italià Vilfredo Pareto. Aquest concepte s'aplica a la teoria dels jocs i les ciències socials. En general, trobem situacions d'eficiència de Pareto en problemes de presa de decisió amb diversos criteris (presa de decisió multicriteri) i en problemes d'optimització.
Des d'un punt de vista econòmic, es diu que una situació és eficient de Pareto (o Pareto-eficient) quan no és possible que ningú hi obtingui un guany superior sense que hi perdi algú altre.
Les situacions eficients de Pareto representen un primer punt d'equilibri en tota situació econòmica: en efecte, en una situació que no és eficient de Pareto sempre hi ha almenys un dels actors que pot obtenir un guany superior sense que això perjudiqui ningú, i per tant temdirà a obtenir aquest guany, ja que el pot obtenir sense haver de vèncer cap resitència per part dels altres, almenys a priori.
En general, es considera que tota situació que no sigui eficient de Pareto representa un ús incomplet dels recursos disponibles.
En un entorn de presa de decisions, on es consideren diverses alternatives i per a cadascuna d'elles diverses avaluacions (diversos criteris), una situació és eficient de Pareto quan no és possible millorar cap avaluació sense empitjorar-ne d'altres.
Per exemple, considerem unes cases (per a la seva possible compra) en relació al seu preu i la seva mida. Suposem que preferim les cases com més grans millor, i com més barates millor. Aleshores tenim una situació d'eficiència de Pareto quan totes les cases més be de preu son més petites. Per tant, la millora de la nostra satisfacció en quant a preu implica un empitjorament de la nostra satisfacció en quant a mida (i a l'inrevés).