Sant Feliu de Guíxols

De Viquipèdia

Sant Feliu de Guíxols
Bandera oficial de Sant Feliu de Guíxols
Escut oficial de Sant Feliu de Guíxols
(Bandera oficial) (Escut oficial)
Localització
Localització de Sant Feliu de Guíxols respecte el Baix Empordà


el Baix Empordà

Dades municipals
Gentilici Guixolenc, guixolenca, ganxó, ganxona
Població (2005) 20.318 hab.
Superfície 16,23 km2
Densitat (2005) 1.251,88 hab/km2
Altitud 4 m
Coordenades 41°47'5"N, 3°1'47"E
Entitats de població 8

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de Sant Feliu a la província de Girona, Catalunya.

Taula de continguts

[edita] Situació i clima

La ciutat de Sant Feliu se situa a la Costa Brava centre, entre els municipis costaners de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Es troba a 40 km de Girona i a 110 de Barcelona. El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu, entre els puigs de Sant Elm i de les Forques. El seu clima és mediterrani i les temperatures són suaus tot l'any.

[edita] Llocs d'interès

  • Pedralta
Pedralta
Ampliar
Pedralta

Es tracta de la pedra basculant més gran d'Europa. Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu.

  • El monestir
La Porta Ferrada
Ampliar
La Porta Ferrada

Fundat sota l'advocació de Sant Feliu l'Africà –sant martiritzat a Girona– per l'orde dels benedictins al segle IX, el monestir de Sant Feliu és la construcció més important de la ciutat i que acumula més estils arquitectònics, començant al prerromànic i acabant al barroc. Fins al segle XIX el monestir fou la institució més poderosa de la ciutat i això es traduí en un immoble imponent, fortificat i aïllat de la ciutat. El complex emmurallat arribà a tenir tretze torres, de les quals solament se'n conserven dues en l'actualitat. El cos principal del monestir data del segle XVIII i fou alçat en un barroc tardà, sobri però amb elements sumptuosos, com les dues portalades d'accés al complex. Avui, la part més valorada és una porxada adossada a l'església del recinte: la porta ferrada. Es tracta d'un tros d'un claustre del segle IX del qual en resten tres arcs de ferradura. Finalment, l'església fou construïda al segle IX i ampliada successivament, sobretot als segles XIV i XV, en estil gòtic. En l'actualitat el monestir acull el museu històric de la ciutat.

  • El passeig del Mar i dels Guíxols

Obert al 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja ganxona, poc a poc aquest gran espai urbà organitzat en forma de passeig arbrat de plàtans s'anà omplint de cases senyorials que substituïen les velles casetes medievals de pescadors. Actualment, l'especulació immobiliària ha destruït la majoria de les antigues mansions i la configuració d'un passeig eminentment burgès s'ha transformat en un eix de blocs d'apartaments d'una ciutat costanera turística qualsevol.

  • El "Casino dels nois"
Casino "La Constància" de Sant Feliu de Guíxols
Ampliar
Casino "La Constància" de Sant Feliu de Guíxols

Oficialment Nou Casino "la Constància", aquesta institució allotjada en un immoble modernista mossàrab és més coneguda pel sobrenom de casino dels nois, en oposició a l'entitat rival, més aburgesada del casino dels senyors. L'edifici del casino fou bastit pel General Guitart al 1888.

  • La Casa Patxot
Rellotge de sol de la casa Patxot
Ampliar
Rellotge de sol de la casa Patxot

Situada al número 40 del Passeig del Mar, aquesta casa del ric industrial ganxó Rafael Patxot fou aixecada entre el 1917 i el 1920 per l'arquitecte Albert Juan i Torner. Es tracta de la casa senyorial conservada més rellevant i luxosa de la ciutat. Durant llarg temps la casa acollí un observatori astronòmic del mateix Patxot. Actualment acull la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols.

  • Cases senyorials

En tant que ciutat industrial amb una puixant burgesia dedicada al sector surotaper, Sant Feliu veié aparèixer grans cases senyorials als indrets amb més encant de la ciutat. D'entre aquestes construccions, hom destaca la casa Albertí (final del segle XIX), la casa de la Campana (1911), la casa Gaziel (1880), la casa Girbau (1910), la casa Maynegre (1898), la casa Maruny (1909), la casa Pecher (1894), la casa Ribot (1904), la casa Sala (1904) o la casa Sibils (1892).

  • L'ajuntament

Construït al 1547 en un estil sobri i que adoptava un gòtic molt tardà com a estil de la construcció en un moment en el qual es construïa amb cànons renaixentistes, l'ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions bèl·liques i a l'especulació immobiliària. L'edifici actual té afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliació posterior dels anys 40 i 50 del segle XX.

  • L'antiga estació de tren
Antiga estació del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona
Ampliar
Antiga estació del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona

Aquesta estació termini de la línia ferroviària de Sant Feliu a Girona fou construïda entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclàssic industrial auster. Símbol del progrés durant molt de temps, serví fins al 1969, any en el qual es clausurà la línia. Avui serveix d'escola pública.

[edita] Economia

La ciutat de Sant Feliu fou un dels centres més importants de la indústria surotapera baixempordanesa i fins a la crisi dels anys 30 del segle XX fou l'activitat econòmica dominant. Amb l'inici del desarrollismo franquista, Sant Feliu no s'incorporà de ple al turisme de masses, tal com feren les seves poblacions veïnes de Platja d'Aro o Tossa de Mar. Això significà que la ciutat, que sempre actuà amb una certa capitalitat dins la zona, no tingués cap projecte econòmic definit i estable. Per contra, això ajudà a mantenir el caràcter mariner i tradicional de la ciutat. A la llarga, la indústria que hi restà ha anat tancant i finalment, Sant Feliu s'ha encarat al turisme com a activitat econòmica principal.

[edita] Comunicacions

El principal accés a la ciutat és per carretera. La carretera general C-65 permet l'enllaç a l'autovia C-31 per després connectar amb l'autopista del Mediterrani, l'eix viari principal de Catalunya. Igualment, la carretera C-253 facilita la comunicació de la ciutat amb les viles veïnes, com s'Agaró, Platja d'Aro o Palamós, de la mateixa manera que la GI-682 connecta Sant Feliu amb Tossa de Mar. Amb tot, per la seva rapidesa, l'autovia C-31 és la via més freqüent també en els desplaçaments curts.

Un altre sistema de comunicació del qual disposa Sant Feliu és el port, per bé que s'hi registra poca activitat. A causa de la poca profunditat de la badia, el port ganxó s'ha convertit més en un port esportiu que de càrrega o de grans navilis de passatgers. La vila de Palamós és la que realitza aquesta funció a la regió.

Finalment, fins al 1969 Sant Feliu disposà de connexió ferroviària amb Girona per mitjà d'un ferrocarril de via estreta construït al 1892 i que discorria per la plana selvatana del Gironès i la Vall d'Aro.

[edita] Entitats de població

Plaça del Mercat
Ampliar
Plaça del Mercat
Carrer del casc antic
Ampliar
Carrer del casc antic
Entitats de població Habitants
Bateries, les 52
Casa Nova, la 65
Mas trempat, el 31
Pedralta 37
Puntabrava 8
Sant Amanç 146
Sant Feliu de Guíxols 19.901
Vilar d'Aro, el 78

[edita] Demografia

Variació demogràfica entre el 1900 i el 2005
1900 1930 1950 1970 1986 2005
11.333 9.082 8.306 12.508 15.546 20.318

[edita] Festes

  • El Carnaval

La ciutat de Sant Feliu es troba enclavada en una zona coneguda per les seves celebracions del carnaval, que se celebren al mes de febrer. Juntament amb Platja d'Aro i Palamós, el carnaval de Sant Feliu és un dels més prestigiosos.

  • Festival Internacional de la Porta Ferrada

Instituït al 1958, aquest festival celebrat al monestir de la ciutat ha anat prenent importància internacional amb el temps i és un dels principals festivals de Catalunya. Engloba el teatre, la música i la dansa. Se sol realitzar a l'estiu.

  • Festa Major

Festa tradicional de les poblacions catalanes celebrada, en aquest cas, a l'agost. És la festa popular principal de Sant Feliu.

[edita] Fills il·lustres

[edita] Ciutats agermanades

Sant Feliu es troba agermanada amb les ciutats següents:

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Sant Feliu de Guíxols