Almoster

De Viquipèdia

Almoster
Localització d'Almoster respecte el Baix Camp


el Baix Camp

Dades municipals
Gentilici Almosterenc, almosterenca
Població (2005) 1.140 hab.
Superfície 5,95 km2
Densitat (2005) 191,60 hab/km2
Altitud 290 m
Coordenades 41°11'58"N, 1°6'52"E
Entitats de població 4

Almoster és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Entitats de població Habitants
Almoster 877
Castellmoster 105
Picarany 153
Puntarrons 5

Se situa al peu del Puig d'en Cama de 714 metres. Està enllaçat amb Castellvell del Camp per una carretera que continua cap a Reus, i amb La Selva del Camp per una carretera de segon ordre. La vegetació es principalment de pins i alzines, es cultiva principalment l’avellana i també l’oliva. Compta amb 1.140 habitants (2005).

El poble, situat al peu de muntanya, a 290 metres sobre el nivell del mar, té a l'est la riera d'Almoster. Les cases principals son Cal Víctor i Cal Llombart. L’església està dedicada a Sant Miquel i és del 1704. Els masos principals del terme son Mas de Carreres, Mas de Picarany i Mas del Víctor, que fou propietat de Josep Rosselló Martí, alcalde de Reus fins al 1868.

Taula de continguts

[edita] Hidrografia

Es poden esmentar els barrancs següents;

  • Barranc de la Llenguadera; Generalment és sec. A la vora hi creixen pins i alzines.
  • Barranc de Picarany
  • Barranc de l'Abeurada; Amb les pluges el barranc baixa amb força però es sec la resta del temps i en part es fa servir com a camí rural.
  • Riera de la Quadra o d'Almoster.

[edita] Economia

Fora de l’agricultura, Almoster és una població on resideixen gent sobretot de Reus que treballen fora del poble.

[edita] Urbanitzacions

Hi ha quatre urbanitzacions principals: al nord-oest del poble la Urbanització Picarany, i al sud el conjunt anomenat l'Aubareda. Aquesta darrera va tenir com a promotor al Sr. Joan Maria Roig. La urbanització Pontarrons es a la partida d’aquest nom. I la Urbanització Castellmoster, continuació de la del Picarany, està en bona part dins de terme de Castellvell del Camp.

[edita] Fills Il·lustres

Els germans missioners Antoni, Manel i Josep Aymemi Ferrer.

[edita] Festes locals

El 30 de juliol és la Festa Major dedicada als Sants Abdon i Senén; el 29 de setembre es l’altra Festa Major, dedicada a Sant Miquel.

Cada primer diumenge de desembre es fa la Festa de l'Oli, que abans es feia a on avui està la Urbanització Aubareda i ara a canviat a un altre lloc. El 15 de maig se celebra la festa de Sant Isidre.

[edita] Història

S’han trobat algunes restes neolítiques al lloc anomenat Les Masies i també restes romanes a la partida anomenada Pontarró. L’origen de l’actual vila es suposa que fou una masia àrab (Al-Munastir, traduït com a "convent de frontera"). A la carta de poblament de la Selva de 1184 s’esmenta un lloc anomenat torrent de Mosterio i el 1204 el lloc de Mosterium pertanyia a Reus i el castlà de la ciutat Bernat de Bell-lloc en va cedir 2/3 a un tal Bartomeu. Disputes entre ambdós senyors van fer intervenir el cambrer de Reus que va reconèixer el dret d'Almoster a un batlle propi però com a part del terme de Reus a la que havia de pagar tribut; finalment el cambrer va comprar el lloc el 1206.

Pactes amb La Selva per les pastures d'Almoster es van signar el 1428 i 1480. Al extingir-se la cambreria el 1545 va passar al Arquebisbat de Tarragona i va formar part de la Comuna del Camp. Amb la grafia Moster apareix el 1564 i com Almoster el 1582. El 1573 l’església va obtenir pila baptismal. Un tractat de 20 de maig de 1599 va reconèixer el poble com part del terme de Reus a la que havia de pagar 12 lliures l’any, però podria nomenar jurats, fer ordinacions i posar talls i estaria exempta de contribuir a les despeses de Reus. L’arquebisbe Joan de Montcada va reconèixer el 1641 la pertinença d'Almoster al terme de Reus, el batlle de la qual podia exercir-hi la jurisdicció civil i criminal. El 1710 es va declarar per l’arxiduc. El 1714 el guerriller catalanista Carrasclet va fer gran mortaldat d’invasors castellans a un lloc anomenat Torrent de Na Castella.

El 1717 va quedar cancel·lat el pacte amb Reus del 1599 i dos anys desprès consta una població de 286 persones que pugen a 524 el 1787 quant ja te la categoria de parròquia sempre sota jurisdicció del Arquebisbat. A començaments segle XVIII va augmentar la població però va començar a baixar el 1844 (passa de 621 a 493) i amb lleus oscil·lacions arriba als 412 habitants el 1897. El 1850 va obrir l’ajuntament del poble. El 1868, amb la revolució de Joan Prim, aprova unir-se a Reus però no es va consumar. El 1854 va incorporar algunes partides que abans pertanyien a l'Albiol. Federalista el 1871 i 1872. El 1873 els carlins foren desfets i perseguits fins La Selva pels liberals de Reus i l’exèrcit. La població va disminuir el segle XX i va passar de 455 habitants a començaments de segle, a 291 el 1950. Després la caiguda demogràfica es va aturar i va anar remuntant lentament fins els poc mes de mil habitants actuals.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües