Hoquei sobre herba

De Viquipèdia

Partit d'Hoquei sobre Herba
Ampliar
Partit d'Hoquei sobre Herba

El hoquei sobre herba és un esport de conjunt practicat entre dos equips d'onze jugadors cadascun, que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols. Per altres esports relacionats, vegeu hoquei.

Taula de continguts

[edita] Història

Com en d'altres manifestacions esportives podem trobar modalitats properes en èpoques llunyanes, es té registre gràfic de dues persones utilitzant pals amb una pilota en l'Antic Egipte, fa 4.000 anys. Molts museus ofereixen proves que Grecs i Romans hi jugaven. Igualment existeix un relleu de l'Edat Mitjana a Europa on es poden veure dues persones jugant. Es creu també, que es va poder haver originat a Àsia, en el que avui es coneix com Pakistan i Índia, solien fer el pal de fusta d'hoquei amb una canya i el seu rizoma i les pilotes de cautxú de bambú [1]

A la fi del segle XIX es conforma la primera associació d'hoquei sobre gespa.com els Jocs Itsmics, a Grècia, o els indis americans, tant del nord com del sud, els àrabs, que tenien un joc anomenat 'koura' o els xilens un d'anomenat 'cineca'. A Anglaterra trobem referències cap a l'any 1175 o unes vidrieres a les catedrals de Canterbury i Gloucester que daten del segle XIII. Els anglesos feien derivar l'hoquei d'un altre jocs irlandès anomenat 'hurley' o 'hurlino'.

L'hoquei modern feu la seva aparició a inicis de la segona meitat del segle XIX als col·legis privats anglesos. El primer reglament escrit apareix el 1852. L'any 1875 una societat londinenca dita 'The Men Hockey Association' donà un bon pas per a corregir les antigues regles per tal de millorar el joc. El pas definitiu es donà el 16 de gener de 1886 quan els clubs Blackheath, Molesey, Wimbledom, Earling, Surbiton, Teddington, Eliot Place School, de Blackhead; i Trinity College de Cambridge constituïren la 'Federació d'Hoquei'. A finals del segle XIX ja era un esport molt popular, inclús entre les dones.

La 'Federació Internacional d'Hoquei' començà a funcionar a París el 7 de gener de 1924, amb assistència de les delegacions d'Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Hongria, Suïssa i Txecoslovàquia. Índia y Pakistan han estat els principals dominadors, encara que actualment els països d'Europa occidental dominen els campionats. També és molt popular a Oceania i, des de 1908, forma part dels Jocs Olímpics.

A Espanya es començà a practicar abans de la I Guerra Mundial, però no fou fins el 1923 que es constituí oficialment la 'Federació Espanyola d'Hoquei' a Barcelona.

[edita] Conceptes bàsics del reglament

  • Cop franc És la manera de posar la bola en joc després que algun jugador hagi rebut una falta en qualsevol part del terreny de joc, o després que hagi sortit la bola dels límits del camp.
  • Córner És la manera de posar la bola en joc des de la cantonada quan ha sortit impulsada per un jugador de l'equip defensor.
  • Bully És el servei neutral que es fa quan s'ha produït alguna interrupció no penalitzable o no favorable a cap dels dos equips. Dos jugadors, un de cada equip, fan xocar tres vegades els estics amb la bola al mig i ja poden disputar-se-la.
  • Penal córner és una sanció a mig camí entre el córner i el penal del futbol. Es produeix quan l'equip defensor comet una falta voluntària dins del seu migcamp o quan comet una falta involuntària dins de la seva àrea. Un jugador de l'equip beneficiat posa la bola en joc des de la línia de fons i l'envia a companys seus situats al voltant de l'àrea rival. El porter i quatre jugadors de l'equip defensor intenten evitar el gol sortint de la línia de fons, o fins i tot des de la línia de gol.
  • Penal stroke És l'equivalent al penal del futbol. Es produeix quan l'equip defensor comet una falta voluntària dins la seva àrea. Un jugador atacant executa el penal des del punt de 6,40 metres.
  • Faltes més habituals Les principals faltes són el joc perillós (aixecar l'estic i/o la bola més amunt del maluc; és a dir, de forma perillosa), els peus (tocar, parar o jugar la bola amb els peus), obstrucció (situar-se entre la bola i el rival sense intenció de jugar-la), el revés d'estic (jugar la bola per la part no plana de la pala de l'estic) i aixecar la bola prop d'un adversari.
  • Targetes

La verda és l'avís per reiteració de faltes o per protestar a l'àrbitre; la segona verda n'implica una de groga. La groga suposa una exclusió temporal per un mínim de 5 minuts. La vermella, l'expulsió del partit.

[edita] Competicions

[edita] Competicions de Clubs Nacionals

[edita] Catalunya

[edita] Espanya

[edita] Competicions de Clubs Internacionals

[edita] Competicions de Seleccions

[edita] Clubs

[edita] Catalunya

[edita] Filials

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços Externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Hoquei sobre herba