Estat autònom de l'Epir
De Viquipèdia
L'estat autònom de l'Epir fou un estat autònom que va existir al sud d'Albània i nord de Grècia entre 1914 i 1915
El tractat de Londres de 1913 (que va marcar el final de la Guerra dels Balcans) va assignar la major part de l'Epir a Grècia, però els districtes del nord van quedar dins d'Albània, en contra dels desitjos de la població grega de la zona. El 7 de març de 1914 va arribar a Albània el príncep Guillem de Wied i els grecs del sud d'aquest país es van rebel·lar contra la seva pertinença al principat i van constituir el govern provisional anomenat "Autonomos Epeiros" (Epir autònom). Els irregulars grecs van terroritzar a la població albanesa que va haver de fugir.
El govern grec va repudiar aquests actes però secretament donava ajut al rebels. Al esclatar la Primera Guerra Mundial, les tropes gregues van envair l'Epir autònom i el van ocupar (finals de 1914) amb la virtual complaença del govern provisional, que fou dissolt a la part sud, on es va establir l'administració militar de l'Epir grec. A la part nord el govern provisional va prendre el nom de Govern de "(Autonomos) Boreios Epeiros" (Epir del Nord autònom) i les tropes gregues van romandre al país.
El 1915 els grecs van entregar el control de la zona nord del sud d'Albània als italians (les tropes gregues no van evacuar completament la zona fins el 1916). Els italians van establir un regim d'ocupació militar i el 1916 van transferir la zona als seus aliats francesos.
La pertinença de l'Epir del Nord a Albània fou confirmada per la Comissió de Delimitació de Fronteres el 1921, que també va confirmar la incorporació de la resta litigiosa de l'Epir, amb Janina, a Grècia.