Santiago Calatrava Valls
De Viquipèdia

Santiago Calatrava Valls (28 de juliol de 1951) és un arquitecte i enginyer nascut a Benimàmet, L'Horta Nord (País Valencià). Es graduà com a arquitecte a l'escola d'Arquitectura de València, ara part de la Universitat Politècnica de València, on també cursà un postgrau en urbanisme.
Una vegada finalitzada aquesta etapa de formació, es traslladà a Zurich, on va aprofundir en l'àmbit de l'enginyeria civil realitzant un doctorat a l'Institut Federal de Tecnologia.
La primera obra adjudicada de certa importància fou l'estació del ferrocarril de Stadelhofen, prop de Zurich (1984-1990). L'inici del seu estil característic el podem trobar al pont de Roda, a Barcelona, realitzat entre l'any 1985-87.
L'any 1989, tot i tenir el seu despatx establert a Zurich, n'obrí un de nou a París, coincidint amb els treballs que estava fent a l'Estació de Ferrocarril de l'Aeroport de Lyon.
Finalment, el 1991 obrí el seu tercer despatx a València, des d'on treballà en en el projecte de la Ciutat de les Arts i de les Ciències.
El 1992 finalitzà a Barcelona la Torre Olímpica de Comunicacions, i entre les seues darreres obres destaquen l'Aeroport de Bilbao i l'estadi olímpic d'Atenes.
El 1999 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.
Recentment està també dedicant-se a la construcció de gratacels, com el Turning Torso, en Malmø, Suècia, o els quatre prevists a València.
Calatrava està especialitzat en grans estructures vives, partint de l'esquelet de l'obra, dins de la tendència de l'arquitectura organicista.
[edita] Cronologia
- 1983 L'estació de Stadelhofen a Zuric (Suïssa)
- 1987 Edificio BCE a Toronto (Canadà)
- 1987 El puente del Alamillo a Sevilla (Espanya)
- 1988 Puente Lusitania a Mérida
- 1989 Torre de Telecomunicacions de Montjuïc a Barcelona (Espanya)
- 1989 Estació de Ferrocaril de l'Aeroport de Lió (França)
- 1998 Ciutat de les Arts i les Ciències de València
- 2000 Aeroport de Bilbao (Espanya)
- 2005 Turning Torso a Malmö (Suècia)
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1999
- (castellà) Bodegas Ysios (Laguardia)