Maria Josep de Bèlgica
De Viquipèdia
Maria Josep de Bèlgica, reina d'Itàlia (Ostende 1906 - Ginebra 2001). Reina d'Itàlia coneguda amb el sobrenom de la Reina de Maig ja que el regnat del seu espòs únicament durà del 9 de maig al 2 de juny del 1946.
Filla del rei Albert I de Bèlgica i de la princesa Elisabet de Baviera portà des del seu naixement el títol de princesa de Bèlgica amb el grau d'altesa reial i els títols de princesa de Saxònia-Coburg Gotha i de duquessa de Saxònia, títol inherent al dels prínceps de Bèlgica com a conseqüència del seu origen saxó. Era néta per via paterna del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna del duc Carles Teodor de Baviera i de la princesa Maria Josepa de Portugal.
L'any 1930 es casà, en un casament d'estat, amb el príncep, i després efímer rei Humbert II d'Itàlia. Humbert era fill del rei Víctor Manuel III d'Itàlia i de la princesa Helena de Montenegro. La parella fou infeliç i una vegada a l'exili visqueren de forma separada. Malgrat tot, tingueren quatre fills:
- SAR la princesa Maria Pia d'Itàlia nascuda a Roma el 1934. Es casà en primeres núpcies amb el príncep Alexandre de Iugoslàvia. Després de divorciar-se es casà amb el príncep Miquel de Borbó-Parma.
- SAR el príncep Víctor Manuel d'Itàlia nat a Roma el 1937. Es casà amb l'italiana Marina Doria el 1970 a Teheran.
- SAR la princesa Maria Gabriela d'Itàlia nascuda el 1940 a Roma, casada amb l'aristòcrata hongarès Robert Zellinger de Balkany.
- SAR la princesa Maria Beatriu d'Itàlia nascuda el 1943 a Roma, casada amb el mexicà Luis Rafael Reyna-Corvalán y Dillon.
Al llarg de la Segona Guerra Mundial la llavors Princesa del Piemont era un magnífic canal diplomàtic entre els països aliats i el bloc italianoalemany. Al fet de ser germana del rei del belgues Leopold III de Bèlgica que era mantingut com a hostatge de les tropes alemanyes s'hi sumava la seva magnífica relació amb la majoria de ministres del govern de Mussolini.
La desfeta de Mussolini l'any 1943 davant de les tropes americanes va fer que el desacreditat monacra Víctor Manuel III d'Itàlia cedís al seu fill Humbert el càrrec de Lloctinent General del Regne. Molt s'ha especulat sobre la decisió del rei Víctor Manuel ja que es creu que si hagués abdicat durant l'any 1943, el posterior referèndum hagués estat guanyat pels monàrquics.
El referèndum sobre la continuitat de la monarquia italiana se celebrà el 6 de juny de 1946. Les semanes anteriors havien estat marcades per un seguit de condicions poc democràtiques per la celebració del referèndum. Primer, s'havia permès fer campanya als líders republicans però no a la família reial. Segons, el referèndum se celebrà en un moment en què un resultat positiu per la monarquia hagués pogut significar un aixecament dels partisans comunistes de gran força el país.
El referèndum expulsà els Savoia del país. El resultat, malgrat que ajustat i més que discutible (república: 12.717.923, monarquia: 10.719.284, nuls: 1.498.136) permeté el derrocament de la monarquia. El resultat havia estat possible gràcies als més cinc milions de vots dels comunistes italians i mentre el nord havia votat a favor de la república, el centre i el sud es mostraven més pròxims a la monarquia.
El mateix juny de 1946, la família reial emprengué l'exili, traslladant-se primer a Egipte i deprés a Estoril. Humbert i Maria Josep optaren per la separació efectiva i ell s'instal·là a Portugal i ella a Suïssa.
Maria Josep es dedicà a l'estudi del piano del qual era una gran aficionada i a l'estudi de la història de la qual arribà a ser una gran coneixedora i estudiosa de la Casa dels Savoia. Al llarg dels últims anys de vida la seva magnífica relació amb el president de la República italiana li permeteren fer esforços per tal que el seu fill i el seu nét poguessin visitar Itàlia la qualcosa aconseguiren l'any 2003.
Instaurà el premi Queen Marie José international musical composition prize.