Antella
De Viquipèdia
Antella | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Gentilici | Antellà Antellana |
||
Població (2004) | 1.498 | ||
Superfície | 17,60 km2 | ||
Densitat | 85,11 hab/km2 | ||
Altitud | 44 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Codi postal | 46266 | ||
Coordenades | 39° 04’ 58” N 0° 35’ 26” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Alzira |
Antella és un municipi de la Ribera Alta.
Taula de continguts |
[edita] Història
Les primeres referències de poblament són les restes d’un poblat iber on encara hi ha llenços de la muralla i on s’ha trobat abundant ceràmica. La fundació és àrab i té el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contínues avingudes del Xúquer i el traslladaren a l’actual emplaçament. Jaume I va conquistar-la. Martí I va vendre, l'any 1408, a Joan Gascó el terç delme del pa, del vi i d'altres drets sobre el lloc d'Antella, amb la Xarquia, Rafelet i Tribus. El 1467 Joan II va vendre al seu nou senyor, Miquel Joan Cervató la suprema jurisdicció civil i criminal,sobre aquests llocs. El 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el títol de baró d'Antella. Aquest títol el van posseir les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira. El 1609 van ser expulsats els seus habitants moriscs, i el seu senyor, l'any 1610, atorgà carta pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruïts. El 1766 els veïns volien fer venda lliure de mercaderies, però el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els capítols de població. El trencament i posterior riuada de la presa de Tous, en octubre de 1982, va afectar greument la població.
[edita] Llocs d'interés
El seu accident geogràfic més rellevant és l’Assut, presa ordenada construir per Jaume I per a abastir de reg tota la zona. En ella naix la Sèquia Reial del Xúquer. També s’utilitza com lloc d’esbargiment on practicar esports aquàtics. També hi ha, al terme, de 17,4 km2, el barranc de la Mañana i la Font Dolça.
Del seu passat arquitectònic roman:
- L’església de la Immaculada Concepció. Segle XVIII.
- L’ermita del Crist. Segle XVII.
- La Torre, que és l’únic que roman del palau senyorial. D’estil mudèjar, degué ser construïda abans que el palau i integrada en la construcció d’aquest.
- La casa del Rei. Residència del rei quan visitava la zona. Actualment és seu de la Sèquia Reial del Xúquer.
- La casa de les comportes. Sòlida construcció en l’Assut.
[edita] Gastronomia
La gastronomia es basa en l’arròs, la taronja i la mel.
[edita] Altres dades d'interés
Les eleccions de 2003 les hi guanyà el PP amb 5 regidors per 4 del PSPV. En el recompte de població de 2002 hi havia 1.508 habitants de patronímic antellans. El 86,66% dels habitants declararen saber parlar valencià en el cens de l'any 2.001.
La seua economia es basa en l’agricultura.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.