Bisbat d'Alès
De Viquipèdia
El Bisbat d'Alès fou una divisió eclesiàstica de França, sorgida cap el 570, per decisió del rei Sigebert d'Austràsia amb el nom d'Aristium més tard Alès (en francès Alais), agafant 15 parròquies de la diòcesi de Nimes. La seu fou suprimida al segle VIII després de la conquesta de Nimes pels francs (754) essent incorporada al Bisbat de Nimes.
Després de l'Edicte de Nantes, els hugonots van refugiar-se a Alès com a plaça de seguretat que se'ls hi va garantir. La Convenció d'Alès el 29 de juny de 1629, va posar fi als privilegis dels protestants. La diòcesi va ser creada per segona vegada el 1694 pel Papa Innocent XII, a petició del rei Lluís XIV de França. El futur cardenal de Bausset en va ser bisbe del 1784 al 1790. El 1877 fou incorporada un altre cop al Bisbat de Nimes que va prendre el nom de Nîmes (Uzès-Alais).