Alfons el Benigne

De Viquipèdia

Reis de la Corona d'Aragó
Casal de Barcelona
Ramon Berenguer IV
Alfons el Cast
Pere el Catòlic
Jaume el Conqueridor
Pere el Gran
Alfons el Franc
Jaume el Just
Alfons el Benigne
Infants:
   Príncep Pere
   Jaume
   Constança
   Ferran
   Joan
Pere el Cerimoniós
Joan el Caçador
Martí l'Humà
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Alfons el Benigne, II de València, III a Catalunya i IV d'Aragó ( Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Comte de Barcelona i rei d'Aragó, de València, de Sardenya i rei titular de Còrsega (1327-1336).

Taula de continguts

[edita] Antecedents familiars

Fou el segon fill de Jaume el Just i la seva segona muller Blanca de Nàpols, i successor al tron de la corona d'Aragó.

Durant el regnat del seu pare, i com a procurador general de la Corona, estigué al capdavant de l'expedició catalana que es feu amb la conquesta de Sardenya, el 1323 i 1324.

Entre 1329 i 1336 es va mantenir una guerra contra la República de Gènova que va permetre guanya la ciutat de Sassari, clau pel domini de Sardenya. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria.

[edita] Comtat d'Urgell

Es casà el 1314 amb Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, d'aquesta manera aquest comtat -el darrer que encara era formalment independent- s'incorporà definitivament a Catalunya.

De fet, durant els segles XI i XII, els comtats de Barcelona i d'Urgell sempre van ser aliats contra els moros i enfront d'Aragó; i des del conveni de Tàrrega (1236), signat per Jaume el Conqueridor i Ponç I d'Urgell, aquest havia esdevingut vassall del primer a canvi que el reconegués com a hereu de la comtessa Aurembiaix, que havia mort sense descendència (1231).

[edita] Política amb Castella

El 1329 es casà amb Elionor de Castella, filla de Ferran IV de Castella. Amb aquesta unió s'arreglà el desaire sofert per Elionor el 1319 al prometre's en matrimoni amb el príncep Jaume d'Aragó, fill primogènit del rei Jaume II el Just de Catalunya-Aragó, i que aquest trencà en fugí el mateix dia de la boda per recloure's en un monestir i iniciar així una vida monàstica.

[edita] Descendents

Del seu matrimoni amb Teresa d'Entença, realitzat a la catedral de Lleida el 10 de setembre de 1314, en nasqueren:


Del seu matrimoni amb Elionor de Castella, realitzat a la catedral de Tarragona el 5 de febrer de 1329, en nasqueren:

[edita] Successió

El 1336 el succeí Pere el Cerimoniós, el segon fill amb la seva primera muller Teresa d'Entença, perquè el primogènit Alfons havia mort quan tenia un any.

Precedit per:
Jaume el Just
Rei d'Aragó
Comte de Barcelona
Rei de València
Rei de Sardenya

13271336
Succeït per:
Pere el Cerimoniós
Precedit per:
Teresa d'Entença
Comte d'Urgell
13141328
Succeït per:
Jaume I