L'home del carrer

De Viquipèdia

L'home del carrer és una cançó en català composada i escrita pel cantautor català Francesc Pi de la Serra i publicada per primera vegada, en format single, el 1964; juntament amb les cançons Jo sóc Francesc Pi de la Serra, els fariseus i sol.

[edita] Comentari

La versió original de l'home del carrer té un ritme de vals jazzistic; seguint les corrents jazzístiques franceses del moment; cercant un ambient fred, alhora nostàlgic i irònic. En Francesc Pi de la Serra és la veu principal i la guitarra rítmica. L'acompanya el trio format per Josep Farreras(contrabaix), Manuel Elías (bateria) i sobretot el francès René Thomas que amb la seva delicada guitarra de jazz fa un constant diàleg, subtil i subterrani, que ajuda en tot moment a recolzar la lletra, recitada pel cantant amb una personal desafectació, economia de recursos i una puresa en la dicció brillant.

L'home del carrer és un de les màximes fites de la cançó catalana dels anys seixanta. Joan Manel Serrat i Jaume Sisa, entre d'altres, n'han fet versions.

[edita] La lletra

L'home del carrer

(d'en Francesc Pi de la Serra)

Aquest homenet que tot ho fa bé,
que sempre camina, que sempre camina,
aquest homenet que res no pot fer,
des d'ara en direm l'home del carrer.

No es lleva mai tard, s'afaita molt bé
-la patilla esquerra, la patilla esquerra-,
esmorza poquet, perquè no en té més;
mireu si ho fa bé, l'home del carrer.

Treu un cigarret, ai no, que no en té;
quan fuma és de gorra, quan fuma és de gorra:
els amics, si el veuen, fan tots el distret...
que poc fumaràs, home del carrer.

Baixa amb ascensor, ai no, que no en té,
camina de pressa, camina de pressa,
al replà de sota, troba la Roser,
et poses vermell, home del carrer.

La dona no ho sap, ai no, que no en té,
malament que penso, malament que penso,
se li va morir, ja ni sap de què;
això és un pecat, home del carrer.

Obre el seu cotxet, ai no, que no en té;
no té una pesseta, no té una pesseta,
no vol descanviar el seu bitllet darrer...
ja veus quin paper, home del carrer.

A peu va al treball, daixò si que en té;
molt menys en voldria, mol menys en voldria,
si no hi ha calés, tampoc no hi ha Roser...
ho tens molt pelut, home del carrer.

El cap li fa mal, ai no, que no en té;
abans en tenia, abans en tenia;
un dia el va perdre i no el trobà més...
no tens res de res, home del carrer.