Otomí
De Viquipèdia
Els otomí són un dels Pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla oto-pame, complex otomí.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Ocupaven la vall de Toluca, nom donat pels nahues als pobles sedentaris que ocupaven Hidalgo, Guanajuato, Estat de Mèxic i Querétaro, amb bosses a San Luis Potosí, Puebla i Tlaxcala.
[edita] Demografia
Segosn Asher, eren 432.000 el 1980. Segons l'Enciclopèdia Britànica, el 1997 eren 400.000 individus monolíngües. Segons el cens mexicà del 2000 eren 646.875 individus, dels quals el 50,6 % encara parlava la llengua ameríndia. Entre les diverses varietats de parles otomí podem destacar:
- Est, als veïnatges de Huehuetla i San Bartolo (Hidalgo), Tlachichilco i Ixhuatlán (Veracruz). Entre 17.500 i 20.000 parlants el 1982.
- Mezquital, a la vall de Mezquital (Hidalgo). Entre 80.000 i 100.000 parlants, inclosos 100 a Carolina del Nord (EUA).
- Noroest, als estats de Querétaro, Guanajuato, Hidalgo i Mèxic. Entre 30.000 i 40.000 parlants.
- Sudest, a Tlaxcala. De 1.000 a 1.500 parlants el 1977.^
- Estat de Mèxic, a l’estat de Mèxic, 7.000 parlants el 1982.
- Temoaya, 35.000 parlants el 1991.
- Tenango, a San Nicolás (Hidalgo) i Puebla. De 8.000 a 10.000 parlants.
- Texcatepec, al NE de Veracruz. De 6.000 a 8.000 parlants el 1977.
- Tilapa, ciutat entre Mèxic, DF i Toluca (Mèxic).
[edita] Costums
Se semblen als nahua en gairebé tot llevat l’idioma, ja que hi vivien molt a prop els uns dels altres, i tots ells es deien descendents dels tolteques; però els nahua els menyspreaven i rebutjaven com a propers, com ho mostra el Còdex Florentí. Tenien forts lligams amb els tepaneca, governants imperials amb base a la ciutat d’Azcapotzalco, que foren vençuts pels mexicans i acolhues el 1430. També els menysperaven com a bàrbars i salvatges, sobretot després de la penetració xiximeca. Però, els respectaven com a guerrers, ja que ambdéus cultures tenien títols militars d’alta graduació.
[edita] Història
Des de ben antic foren rivals dels nàhua, i ajudaren als espanyols en la conquesta de Mèxic, però també serviren a la frotnera xiximeca com a tampó, assentats en comunitats model i lluitant-hi.
El capellà rebel Miguel Hidalgo, es revoltà el 1810 parlant otomí als pagesos i indis, però fou aixafat.
El 1849, per tal de contribuir a la Guerra amb els EUA, el governador de Querétaro s’apropià de les terres dels indis morts, cosa que provocarà la revolta dels otomí, pame, jonaz i xiximeca. S’armaren amb pals, ganivets, i garrots i atacaren el palau de govern, però patiren una forta repressió. Aleshores el cap Eleuterio Quiroz es va fer fort a la Sierra Gorda i va organitzar partides guerrillers que ocuparen Ciudad Fernández i Río Verde, però fracassaren davant San Luís Potosí. Finalment foren derrotats per la fam i per una amnistia decretada pel govern. I per tal d’apaivagar els ànims, van instal·lar a Sierra Gorda tres colònies militars i un grup de missioners, alhora que van fer un petit repartiment de terres.
El 2 de juny del 1990 fou detingut a Mèxic DF l’activista otomí Manuel Martínez San Agustín, mariachi que no sap espanyol, sense ordre judicial, seleccionat per la policia a l’atzar per implicar-lo en una investigació sobre un assassinat. Després de passar quatre dies indocumentat i torturat, signà una confessió en espanyol i fou jutjat i condemnat a 24 anys de prsó. És considerat per Amnistia Internacional pres de conciència.
Un cas més greu es va donar del gener al març del 1994, quan foren detinguts els germans otomí Diego i Claudio Martínez Villanueva, sordomuts, analfabets i retardats mentals, que foren posts sota custòdia acussats també d’assassinat amb una confessió de culpabilitat arrencada amb tortures. Fins març del 1995 no els soltaren definitivament.