Calendari romà
De Viquipèdia
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. El mes era la fracció major, i el dia la menor, encara que després es va dividir en hores.
Els romans consideraven que s'iniciava un dia a mitjanit. A l'establir-se l'any (de annus = anell) li van fixar una durada de 10 mesos, però més tard, per influència grega, es va passar a l'any de 12 mesos, amb 368 dies i ¾ d'un altre, amb mesos de 30 i 29 dies alternativament, i cada dos anys un any amb 13 mesos, ajustant-se progressivament el sistema suprimint-se o agregant-se dies. Així es va establir un any que començava a la primavera (en el mes dedicat a Mart, és a dir el mes Martius = Març), després seguia el mes que s'obre (Aprilis = Abril), el del creixement (Majus = Maig) i la de la florida (Junius = Juny). Després els mesos seguien per ordre del cinquè al desè: Quinctilis (Julio), Sextilis (Agost), September (septiembri), October (Octubre), November (Novembre) i December (Desembre); seguia el mes d'obertura dels treballs agrícoles (Januarius = Gener) i el mes de les purificaciones (Februarius = Febrer). Si s'afegia un altre mes, aquest no tenia nom però se li dieia Mercedonius per estar consagrat a la paga.
Amb els progressius reajustaments es van fixar mesos de 31 dies (Març, Maig, Juliol i Octubre), de 28 dies (Febrer, que cada quatre anys tènia 29 dies) i de 29 dies (els altres), intercalant-se un mes de 27 dies cada dos anys. Així el primer i el tercer any del cicle tenien 355 dies cadascun; el segon any 383 dies; i el quart any 382 dies, és a dir en total 1474 dies. Cada mes es dividia en setmanes d'entre 4 i 9 dies; la segona i quarta setmana del mes eren de 8 dies, la tercera de 9 dies menys el febrer que eren 8 i en l'intercalar que eren 7) i la primera setmana era de 6 dies en els mesos de 31 i de 4 en els altres. L'anunci de la durada de la primera setmana es deia anunci de les Calendes i a les setmanes de nou dies el novè dia es deia Nonae o Nones; el primer dia de la tercera setmana se li deia Idus o Ides.
A cada període de cinc anys se li deia lustre a causa que es feien sacrificis (Lustrum) l'any després de la revisió del cens que era cada quatre anys.
El calendari solar grec comptava 365 dies i mig, mentre el llatí comptava 368 dies i tres quarts d'un altre. Per adaptar-se a aquesta situació i al cicle àtic de vuit anys, en lloc d'afegir 59 dies cada quatre anys es van afegir 90 dies cada vuit anys. El mes de febrer de 29 dies va ser reduït a 24 dies (i quan Febrer tenia sol 28 dies va passar a tenir 23), amb el que l'any solar romà va passar a tenir 366 dies i un quart de un altre.
[edita] Calendari imperial
El mes d'aprilis durant el govern de Neró es va dir Neronianus
Quinctilis i Sextilis es van rebatejar julius i august en honor de Juli Cèsar i August.
September i octuber durant el govern de Domicià es van dir Germanicus i Domicianus).
Vegeu: Roma (Regne i República)