Teti II
De Viquipèdia
Teti (II) fou el primer faraó de la dinastia VI de l' antic Egipte que va governar vers el 2250 aC segons la cronologia mínima (cent anys abans segons la màxima).
El seu nom d'Horus fou Seheteptawi (el que pacifica les dues terres), el nom nebti, Sehetepnebti (Les dos senyores estan en pau); nom d'Horus d’or Biknubzema (El falcó daurat que uneix); nom Sa Ra, Teti (Estimat de Ptah). Es l' Othones de Manethó.
El seu regnat degué ser d’uns 10 o 12 anys (Manethó diu 33) segons el nombre de censos de ramat. El Papir de Torí no permet llegir el nombre d’anys (nomes la fracció de 6 mesos i 21 dies) però esmenta el sisè cens de ramats que solia ser bianual.
Va succeir al seu sogre Unas i per legitimar l’accés al tron es va casar amb la filla i hereva, Ipuet, com havia passat des al menys la IV dinastia. Segurament això va provocar l’hostilitat d’altres prínceps. Dones secundaries foren Khuit i Ueretimtes
Va tenir al menys dos fills, Pepi I (que no era de la reina principal) i Tetiankhekem; i una filla, Seshseshet (Uatetkhether) que es va casar amb el visir Mereruka (la tomba del qual a Saqqara es una de les mes gran i ben decorades, amb 32 habitacions per ell, la seva dona i el seu fill Meriteti)
Prop de la seva piràmide es va trobar una gran estàtua del faraó, avui al Museu Arqueològic de El Caire, i representa un home de entre 30 i 40 anys.
Se sap que va fer donacions de terres a Abidos amb exempció de taxes, i va tenir relació amb el culte d'Hathor a Denderah
El seu monument funerari el l'anomenada Piràmide de la Presó a Saqqara. Es petita i està a uns 100 metres de la piràmide de Djoser. La cambra mortuòria esta decorada amb els texts de les piràmides i s’hi va trobar un sarcòfag amb restes d’una mòmia, segurament la del faraó. Es troba en mal estat. Fou descoberta el 1839 i després fou excavada. Prop hi ha unes piràmides subsidiàries. La de la seca dona Khuit fou descoberta el 1898 i abans havia estat una mastaba. A començaments del segle XX fou descoberta la de la reina Ipuet. El temple de la Vall no s’ha excavat . A les rodalies de la piràmide hi ha, a mes de les piràmides de les seves dones, les tombes dels seus visirs Mereruka i Kagemni. El seu nom d’època fou "La piràmide dels llocs que aguanten"
Manethó diu que el rei va morir assassinat, cosa que no era habitual. L’assassí no s’esmenta però s’ha entès que es tracta del seu successor Userkare.