Nynorsk

De Viquipèdia

Neonoruec
'Nynorsk'
Pronunciació: AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:
Parlat a: Noruega
Regió: Europa
Parlants: 0,5 milions
Rànquing:
Classificació genètica: Indoeuropea

  Germànica
    Escandinava
      Occidental
        Nynorsk

estatus oficial
Llengua oficial de: Noruega
Regulat per: Consell de la Llengua Noruega (Norsk språkråd)
codis de la llengua
ISO 639-1 nn
ISO 639-2 nno
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL NRN
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua


El nynorsk (neonoruec) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del país (que foren els que més lliures restaren d'influència danesa durant la unió amb Dinamarca). És emprat per vora el 12% de la població, corresponent però a l'àmbit del 27% dels municipis (2002).

[edita] Història

El nynorsk començà a ser desenvolupat a mitjans del segle XIX per Ivar Aasen, que després de viatjar extensament per tot el país recopilant-hi el parlar de la gent (amb especial tirada per la costa oest, que veia amb un parlar més "pur") i després de comparar-lo amb l'evolució que havien experimentat altres llengües escandinaves occidentals (especialment l'islandès) publicà Det norske Folkesprogs Grammatik (1848, gramàtica) i Ordbog over det norske Folkesprog (1850, diccionari). Aquests dos llibres significaren la base d'un estàndard per a la llengua que ell anomenà landsmål (llengua de la terra).

El parlament concedí al landsmål un estatus igual al del danès el 1885.

Tot i ja ser la forma escrita de noruec més propera a les varietats dialectals de molts dels habitants del país, el nynorsk era vist com a molt arcaïtzant, i successives reformes es proposaren de fer-lo més accessible als parlants que no fossin de la costa oest, sovint deixant moltes alternatives per escriure quelcom.

Viquipèdia
Existeix una edició en nynorsk de la Viquipèdia