Cocentaina
De Viquipèdia
Cocentaina | |||
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi el Comtat | |||
Gentilici | Contestà (o cocentainer) (malnom: socarrat) Contestana (o cocentainera) (malnom: socarrada) |
||
Població (2002) | 10567 | ||
Superfície | 52,80 km2 | ||
Densitat | 200,13 hab/km2 | ||
Altitud | 434 m | ||
Nuclis de població | 8 | ||
Coordenades | 38° 44’ 42” N 0° 26’ 26” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Alcoi |
Cocentaina és un municipi valencià de la comarca del Comtat, de la qual és capital.
Ubicada entre la serra de Mariola i el riu Serpis amb una població de 10.673 habitants. Durant un temps el nom oficial va ser Concentaina, en un intent de traducció al castellà.
Famosa per la fira de Tots Sants que fou creada al 1346 per privilegi reial de Pere III (Pere II de València) a Roger de Llúria. Celebra les seues festes patronals en honor a sant Hipòlit Màrtir el segon diumenge d'agost, amb festes de moros i cristians. També es celebra el 19 d'abril la Mare de Deu del Miracle.
Taula de continguts |
[edita] Història
Cocentaina ja va ser una ubicació important i estratègica al Paleolític, Neolític i l'època prerromana. En Cocentaina es situen tres abrics amb pintures rupestres d'Art esquemàtic: l'abric de l'Alberri, l'abric de la Paella i l'abric de la Penya Banyà. Declarats en 1998 Patrimoni de la Humanitat, junt a altres abrics que conformen l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
Cocentaina no sols dóna nom a la Contestània, regió de la cultura ibèrica del sud-est peninsular, sinó que hi estan ubicats importants jaciments ibèrics, la Serreta, el Pic Negre, les Jovades, la Petxineta, el Terratge, la Tortea, la Cova dels Coloms, etc. D'entre aquests jaciments cal destacar la Serreta, jaciment ubicat als termes municipals de Cocentaina, Alcoi, i Penàguila on van ser trobats els Ploms d'Alcoi i la Divinitat de la Serreta entre d'altres.
A l'època de dominació musulmana, Qustantaniya va tornar a ser un important enclau, tant a nivell econòmic, agrícola, militar i administratiu. Així ho demostren diferents documents històrics i elements importants de l'arquitectura i urbanisme de la vila, com el raval, el castell i nombroses alqueries als voltants de Cocentaina.
El mateix Jaume I va conquerir la vila en 1245. Aquesta etapa va estar marcada per les importants revoltes protagonitzades pel cabdill Al-Azraq (1247 i 1275). En 1304, la vila fou saquejada i incendiada per musulmans procedents de Granada, d'ací ve l'actual malnom de Socarrats.
El primer comte de Cocentaina va ser el destacat almirall almogàver Roger de Llúria, en 1291, al qual, el seu nebot Pere IV li va concedir el privilegi reial de la fira en 1346. Roger de Llúria va construir en Cocentaina el seu alcàsser, més conegut com el Palau Comtal.
Més endavant, al 1488, Ferran II vengué la vila per 80.000 florins al militar Ximén Perez de Corella, al que li va concedir el títol de comte i tornà a concedir altre dret reial d'una altra fira, diferent de la ja concedida per Pere IV. La família Corella va reformar i ampliar el Palau fins donar-li la forma actual. Al segle XVII, Cocentaina va passar a mans dels Benavides.
Cocentaina va ser presa d'una gran depressió econòmica quan en 1609 es va produir l'expulsió dels moriscos. Aleshores s'estima que Cocentaina tenia una població de 2000 cristians vells i 1000 moriscos.
A començaments del segle XVIII la seua recuperació econòmica era ja notable i al llarg de la centúria la vila no deixà de créixer, abastant prop de 6.000 habitants a principis del XIX, moment en què la població passà a dependre dels ducs de Medinaceli (1805), que encara conserva el títol en l'actualitat. Durant els segles XVIII i XIX la superfície agrària dedicada al regadiu fou considerablement ampliada, consolidant un sistema de xicotetes i mitjanes explotacions que ha pervivit fins ara.
Cap a finals del segle XIX comença a sorgir a Cocentaina una tímida industrialització tèxtil induïda per Alcoi, pionera de la indústria existent en l'actualitat a la zona i que comprèn tèxtils, ciment, paper, calcer i cartonatges. Durant la dècada dels seixanta del segle actual Cocentaina ha rebut un apreciable contingent d'immigrants castellans. A inicis de la dècada dels vuitanta la seua població era de 9.669 habitants. El la darrera década la població ha quedat estabilitzada al voltant dels 10.500 habitants.
[edita] Economia
En la actualitat Cocentaina és una població industrial, centrada en la indústria tèxtil en tots els seus àmbits, des de la filatura fins a l'exportació de matèria acabada. Cocentaina i Alcoi formen un dels nuclis tèxtils més importants de l'estat espanyol.
La tradició industrial contestana ja ve de llarg. A principis de la Revolució Industrial espanyola, Cocentaina va arribar a ser un dels punts productors de calcer, més importants de l'estat espanyol. Aquesta indústria, però, es va destruir en la pràctica totalitat durant la Segona República i Guerra Civil Espanyola.
La principal via de comunicacions és la N-340, que connecta amb el sud amb Alcoi i amb el nord amb Muro. També disposa d'una estació de RENFE, de la línia de regionals Alcoi-Xàtiva-València. I diverses carreteres comarcals que donen servei a altres poblacions del Comtat.
Cal destacar en l'apartat d'economia, la fira de Tots Sants que atreu a més de 300.000 persones cada any.
[edita] Política
A Cocentaina hi ha 4 partits polítics en representació a l'ajuntament: El Partit Socialista del País Valencià (PSPV), el Partit Popular (PP), el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). Formant govern, el PSPV amb coalició amb el BNV i EUPV. L'alcalde és Josep Marset, del PSPV.
[edita] Educació
Cocentaina té dos col·lègis públics d'educació bàsica: el Real Blanc i el Sant Joan Bosco i un concertat, el Col·legi Sant Francesc d'Asis (Convent de Franciscans). Té un institut públic, l'institut Pare Arquès. I una seu universitària de la Universitat d'Alacant al Palau Comtal. Aquesta última està centrada en cursets especialitzats de temporada. També està Centre de Desenvolupament Rural Aitana, on es duen a terme tasques de formació i promoció d'activitats industrials, artesanals i agrícoles.
[edita] Edificis històrics i d'interès
- Palau Comtal
- Castell
- Castell de Penella
- Muralles i torres
- Raval
- Casa Museu del Comtat, del Centre d'Estudis Contestans
- Casal del fester
[edita] Festes de moros i cristians
Aquestes festes són celebrades el segon diumenge d'agost, en honor a sant Hipòlit Martir. La seua antiguitat no es coneix exactament, però s'estima en 200 anys. Actualment hi ha 6 filaes cristianes i 8 mores.
A part de les festes de moros i cristians, també es celebra el 19 d'abril la Mare de Déu del Miracle; i el tercer dimecres de Quaresma la curiosa Festa dels Nanos.
Almogàvers | Berbers Borts |
Cavalleria Ministerial | Moros Berberís |
Contrabandistes | Bequeteros |
Creuats | Llana |
Gentils | Kabilenyos |
Maseros | Manta Roja |
Mudèjars | |
Guàrdia Jalifiana (Sahorins) |
[edita] Gastronomia
Cocentaina té una gastronomia rica i típica de muntanya, entre d'altres podem destacar: fassedures de dacsa, mentirons, pericana, espencat de bacallà, olleta, borreta, arròs caldós, paella de sabater, arròs amb conill, coca de dacsa, olleta de penques i bledes, arròs al forn amb trossets i garronets, tostons, cafè licor, herbero, mistela.
[edita] Entitats de població
- l'Alcúdia (Cocentaina)
- els Algars
- Penella
- Poblenou de Sant Rafael
[edita] Contestans il·lustres
Cocentaina ha conreat des de sempre un especial renom pels músics i compositors que han nascut en aquesta població, sobre tot compositors de música festera (veure també festes de Moros i Cristians).
- Escriptor i historiador pare Agustí d'Arquès i Jover
- Pintor Jeroni Jacint Espinosa
- Pintor pare Francesc Nicolàs Borràs
- Filòsof i teòleg pare Antoni Torró i Sansalvador
[edita] Músics i compositors
- Josep Vicent Egea Insa
- José Insa Martínez
- Ignacio García Vidal
- Rafael Lledó García
- Gustau Pascual i Falcó
- José Pérez Vilaplana
- Just Sansalvador Cortés
- Josep Robert Sellés Camps
- Enrique Torró Insa
- Francisco Valor Llorens
[edita] Grups i associacions culturals constestanes
- Ateneu Musical
- Centre d'Estudis Contestans
- Centre Excursionista Contestà
- Cor de Cambra Discantus
- Cor Just Santsalvador
- Grup de Danses Cocentaina
- Grup de Danses el Convent
- Grup de Danses Real Blanc
- Orquestra de Polç i Pua La Paloma
- Teló Teatre
- Unió Musical Contestana
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina web de la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians
- Pàgina web de la Fira de Tots Sants
- Pàgina web de la Filà Manta Roja
- Pàgina web de la Filà Creuats
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.