Regió de Múrcia

De Viquipèdia

Comunidad Autónoma de la
Región de Murcia
Bandera oficial de la Regió de Múrcia Escut oficial de la Regió de Múrcia
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de la Regió de Múrcia
Dades estadístiques
Capital Múrcia
Idioma oficial Castellà.
Superfície
 - total
 - % de España
Posició núm. 9
11.313 km²
2,9%
Població
 - Total (2005)
 - % d'Espanya
 - Densitat
Posició núm. 10
1.334.431


3,03 %
117,91 hab./km²

Gentilici murcià
murciana
Estatut d'autonomia 9 de juny de 1982
ISO 3166-2 MU
Representació parlamentària
 - Congrés
 - Senat
 

9 diputats
6 senadors
President Ramón Luis Valcárcel Siso
(PP)
Web de la Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (Región de Murcia, en castellà) és part del territori històric del Regne de Múrcia, format arran de la conquesta cristiana i colonització del regne a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part històrica de les corones d'Aragó (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparició de l'estat espanyol). Situada al sud-est de la Península Ibèrica, entre Andalusia i el País Valencià, i entre la costa Mediterrània i Castella-La Manxa. La seua capital és la ciutat de Múrcia i altres ciutats importants són Cartagena i Llorca. Antigament i històricament la província d'Albacete formava part de la regió, fins que en 1833 la regió fou dividida en dues províncies i en 1982 passà formar part de l'autonomia manxega.

Gairebé un terç de la població total de Múrcia viu a la seua capital, i la regió és la major productora de fruites, verdures, i flors d'Europa. Hi té vinyars importants prop dels municipis de Bulles, Iecla, i Jumella. El seu territori és càlid, àrid i, malgrat això, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. La provisió d'aigua vé del riu Segura el qual, desafortunadament, és un dels rius més contaminats d'Europa. El cim de la regió es Revolcadores, a Moratalla, amb 2.001 m.

  • Població: 1.269.230 habitants (2003)
  • Superfície: 11.317 km2
  • Densitat de població: 112,2 hab/km2 (2003)
  • Capital política: Múrcia
  • Capital legislativa: Cartagena
  • Escons: 9 al Congrés dels Diputats, però de fet són 11 ja que el PP n'utilitza un d'Alacant i un altre de València.

Taula de continguts

[edita] Hidrografia

El principal curs d'aigua de la regió és el riu Segura i els seus afluents: Benamor, Mula, Rambla del Judío i Guadalentín.

[edita] Història

Taifes a l'any 1031.
Ampliar
Taifes a l'any 1031.

Els Cartaginesos hi establiren una colònia comercial a la costa de Cartagena, als quals els romans l'anomenaren Cartago Nova. Per als comerciants cartaginesos, el territori muntanyós només era l'àrea influència del seu emporium costaner. Sota l'Imperi Romà, Múrcia va formar part de la província de la Hispània Carthaginense. Amb la conquesta musulmana, s'hi introduí l'agricultura de regadiu i de latifundis, de la qual la Regió encara en depèn. Durant eixa època constituí el Regne de Todmir, al qual hi formaven part, d'acord amb Idrisi, Oriola, Cartagena, Llorca, Mula, i Chinchilla.

El Regne de Múrcia es fundà a partir d'una taifa al voltant de la ciutat musulmana de Múrcia després de la decadència del Califat omeia del Còrdova al segle XI. Aquell regne hi incloia l'actual província d'Albacete, i part de la província d'Almeria almenys. Després de la Batalla de Sagrajas en 1086 la dinastia dels almoràvids s'estengueren per totes les taifes i reunificaren al-Àndalus. Ferran III de Castella aconseguí el vasallatge del regne musulmà de Múrcia en 1242 i malgrat això va fer un procés de genocidi i persecució vers els andalusins murcians. En 1296, el territori va ser conquerit pel rei de la Corona d'Aragó, Jaume II el Just, afegint-lo al Regne de València i el repoblà de catalans fins al punt que els colons castellans esdevingueren una minoria. No obstant això, amb el Tractat d'Elx en 1305, En Jaume "el Just" tornà a Castella gran part del territori conquerit, romanent les comarques de la Vall del Vinalopó, l'Alacantí i el Baix Segura al Regne de València.

[edita] Llengua

A la Regió de Múrcia es parlava valencià i, en menor mesura, també aragonés, a causa de la històrica repoblació al segle XIV de colons cristians provinents de Catalunya i del País Valencià. No obstant açò, patí un procés de castellanització que va fer desaparèixer la llengua catalana al segle XVI, moment que coincidí amb l'aparició d'una llengua castellana fortament dialectalitzada, amb un important substrat valencià, que encara existeix d'alguna manera hui dia. Actualment, aquest dialecte del castellà és reivindicat per alguns com a una llengua murciana independent i diferent de la llengua castellana, i el panotxo és una de les seues varietats més esteses.

A la zona del Carxe, dins del municipi de Jumella, actualment hi ha presència de parlants de valencià, a conseqüència d'un altre repoblament molt posterior, al segle XIX, de valencians provinents de la comarca de les Valls del Vinalopó. Malgrat això, només el castellà hi té reconeixement oficial.

[edita] Ciutats

Els municipis de més de 20.000 habitants segons el padró de l'INE de 2003 són:

  1. Múrcia 391.146
  2. Cartagena 199.434
  3. Llorca 82.511
  4. Molina de Segura 50.545
  5. Alcantarilla 35.916
  6. Cieza 33.701
  7. Iecla 32.468
  8. Águilas 29.642
  9. Torre Pacheco 27.092
  10. Totana 26.361
  11. Mazarrón 24.969
  12. Caravaca de la Cruz 23.847
  13. Jumella 23.666

[edita] Comarcalització

[edita] Enllaços externs


Comunitats autònomes d'Espanya
Andalusia - Aragó - Principat d'Astúries - Illes Balears - Illes Canàries - Cantàbria - Castella - la Manxa - Castella i Lleó - Catalunya - Comunitat Autònoma Basca - Comunitat Valenciana - Extremadura - Galícia - Comunitat de Madrid - Regió de Múrcia - Comunitat Foral de Navarra - la Rioja
Ciutats autònomes
Ceuta - Melilla