Ozó
De Viquipèdia
L'ozó (O3) és un compost químic format per de tres àtoms d'oxigen. A temperatura i pressió ambientals l'ozó és un gas.
L'ozó té un interessant ús industrial com a precursor en la síntesi d'alguns compostos orgànics, i sobretot, com a desinfectant (en depuradores). La seua principal propietat és que és un fortíssim oxidant. És, no obstant, conegut per l'important paper que exerceix en l'atmosfera. A este nivell és necessari distingir entre l'ozó present en la estratosfera i el de la troposfera. En ambdós casos la seua formació i destrucció són fenòmens fotoquímics.
Forma de la molècula d'ozó; O / \ O - O
[edita] Ozó estratosfèric
L'ozó de la terra es troba de forma natural en l'estratosfera, formant la denominada capa d'ozó. L'ozó estratosfèric es forma per acció de la radiació ultraviolada, que dissocia les molècules d'oxigen molecular (O2) en dos àtoms, els quals són altament reactius, podent reaccionar estos amb una altra molècula de O2 formant-se l'ozó. L'ozó estratosfèric es destruïx al seu torn per acció de la pròpia radiació ultraviolada, ja que la radiació amb longitud d'ona menor de 290 nm fa que es desprenga un àtom d'oxigen de la molècula d'ozó. Es forma així un equilibri dinàmic en què es forma i destruïx ozó, consumint-se d'esta manera la majoria de la radiació de longitud d'ona menor de 290 nm. Així, l'ozó actua com un filtre que no deixa passar la dita radiació perjudicial fins a la superfície de la Terra.
- O2 + radiació ultraviolada --> 2 O(radical)
- O2 + O(radical) --> O3
- O3 + radiació ultraviolada --> O2 + O(radical)
L'equilibri de l'ozó en l'estratosfera es veu afectat per la presència de contaminants, com poden ser els compostos clorofluorocarbonats (CFCs), que reaccionen amb l'ozó i fan que es destrueixi més ràpidament del que es regenera.
[edita] Ozó troposfèric
No obstant, també podem trobar ozó en la troposfera, la zona més baixa de l'atmosfera, convertint-se en un problema, ja que l'ozó, en concentració suficient pot provocar danys en la vegetació (a partir d'uns 60 micrograms per metre cúbic) o en la salut humana (a partir d'uns 150 micrograms per metre cúbic). El mecanisme per mitjà del qual es genera l'ozó en la troposfera és completament distint, ja que a esta altura no arriben les radiacions ultraviolades. L'ozó en este cas, es forma a partir de certs precursors (NOx - òxids de nitrogen; i COVs - compostos orgànics volàtils, com el formaldehid), contaminants provinents de l'activitat humana. Estos contaminants es dissocien formant radicals amb radiació menys energètica, i dits radicals poden formar ozó amb l'oxigen molecular. El conjunt de l'ozó, NOx i COVs forma una boirina visible en zones molt contaminades denominada boirum fotoquímic.