Llagostera

De Viquipèdia

Llagostera
Localització de Llagostera respecte el Gironès


el Gironès

Dades municipals
Gentilici Llagosterenc, llagosterenca
Població (2004) 6.461 hab.
Superfície 76,36 km2
Densitat (2004) 84,61 hab/km2
Altitud 160 m
Coordenades 41°49'45"N, 2°53'36"E
Entitats de població 24

Llagostera és un municipi de la comarca del Gironès.

Entitats de població Habitants
Canyera, la 241
Fontbona 47
Llagostera 4.875
Llagostera Residencial 276
Mas Gotarra 182
Mata, la 65
Mont-rei 83
Selva Brava 90
Veïnat de Bruguera 178
Veïnat de Cantallops 35
Veïnat de Creu de Serra 47
Veïnat de Gaià 80
Veïnat de Ganix 5
Veïnat de Llobatera 53
Veïnat de Mata 21
Veïnat de Panedes 107
Veïnat de Pocafarina 16
Veïnat de Sant Llorenç 60

[edita] Geografia

Llagostera es troba situat a l'extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal, el més gran de la comarca (76,36 Km2) i limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva.

Per l'est, Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres (PEIN), després de passar pel pla de Panedes; pel nord i nord-oest se situa una plana de conreus. A l'extrem oposat hi trobem el massís de l'Ardenya, que ocupa gran part del terme per la zona sud.

Llagostera té un bon nombre de veïnats com ara Panedes i Sant Llorenç, amb parròquia pròpia, Bruguera, Gaià, Ganix, Cantallops, Creu de Serra, Pocafarina i Llobatera. Igualment, Llagostera integra els nuclis urbanitzats de La Canyera, La Mata, Mont-Rei, Llagostera Residencial, Selva Brava i Font Bona.

La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava centre. A Llagostera s'hi pot arribar per les carreteres C-65, de Girona a Sant Feliu de Guíxols, per la GI-674 de Caldes de Malavella o per la C-35 de Tossa de Mar i Vidreres, via que enllaça amb l'autopista AP-7. Antigament, Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona que passava pel municipi i hi tenia una estació. Aquesta línia fou clausurada al 1969.

Antiga estació del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona
Ampliar
Antiga estació del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona

[edita] Història

Ja des del paleolític es té coneixement de nuclis habitats dins la zona que actualment ocupa el terme municipal. Durant l'època medieval, Llagostera -només configurada pel nucli antic cerclat per la muralla- va esdevenir baronia l'any 1375.

A inicis del segle XIX, Llagostera es convertí en una de les viles amb una forta activitat d'indústria surotapera, juntament amb la veïna Cassà de la Selva. aquesta indústria significà un creixement demogràfic i urbanístic de la població, alhora que veia néixer una classe obrera incipient. És per això que al 1872 es constituí una Federació Local de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (FRE-AIT), encapçalada per la sindicalista llagosterenca Isabel Vilà i Pujol. Després de la guerra civil espanyola, amb el declivi de la indústria surotapera i la manca d'una xarxa d'aigua potable, arribà la paràlisi econòmica del municipi, que no aconseguí de reorientar-se vers cap altra activitat econòmica. És una situació que encara persisteix actualment, per bé que Llagostera ha rebut mantes onades migratòries, sudespanyoles, magrebines i subsaharianes.

La plaça del Castell acull, des de l'any 1982, un monument que recorda els temps en què la vila va ser gratificada amb el privilegi reial. Aquest va se concedit a Llagostera i a Caldes de Malavella l'any 1241, quan els dos municipis formaven una batllia reial. El privilegi, que redimia els habitants de les dues poblacions de certes càrregues feudals, va ser ratificat posteriorment per Carles IV, el 1793.

L'església de Sant Feliu data del segle IX, tot i que les restes del temple original són ben escasses. El temple actual és una mescla de construccions gòtiques (nau) i barroques (façana). De l'altar construït a finals de segle XV, dedicat a Sant Julià, no en queda cap vestigi, així com tampoc del retaule major barroc que va ser destruït per la guerra civil. Actualment el temple, de façana barroca, està configurat per una nau gòtica amb capelles laterals. La capella del Sagrat Cor, de la dècada dels 50, és obra de Pere Falcó i Golondrina. Fa uns anys, l'interior de l'església ha estat netejat i restaurat.

El barri de Reramur il·lustra perfectament la configuració medieval de la vila dins la muralla que antigament marcava els límits del nucli habitat a l'entorn del castell baronial i l'església.

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.