Província de Santiago del Estero

De Viquipèdia

Engranatges
Un o més viquipedistes estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.

Provincia de Santiago del Estero

Mapa Escut
Mapa de Santiago del Estero
Escut de Santiago del Estero
(En detall)
Bandera
Bandera de Santiago del Estero
(En detall)
Capital Santiago del Estero
Superficie:  
 - Total 136.351 km²
 - Departamentos 27
Població:  
 - Total 804.457 (2001)
 - Densitat {{{densitat}}}
 - Analfabetisme 9% (1995)
Gentilici Santiagueño/a
Fus horari GMT-3
Governador Gerardo Zamora (UCR)
Pàgina web sde.gov.ar

Santiago del Estero es una província argentina situada al centre del país. Limita al nord-oest amb la província de Salta, al nord i nord-est amb Chaco, al sud-est amb Santa Fe, al sud amb Córdoba i a l'oest amb Catamarca i Tucumán.

Taula de continguts

[edita] Història

Abans de la Conquesta, aquest territori estava habitat principalment pee les ètnies dels juríes i els tonocotés (segons Alfred Métraux, es tracta de la mateixa ètnia), que practicaven l'agricultura i el teixit i desenvolupaven una avançada terrisseria. Al nord d'aquestes s'assentaven els lules, a l'oest els diaguita-calchaquí, i a l'est els vileles.

El 1542, Diego de Rojas rep l'ordre d'entrar al Tucumán, efectuant aquest capità i els seus homes una gran lluita al conquerir un medi desconegut i hostil i penetrar per primera vegada al nord-oest argentí.

El 19 de juny de 1549, el capità Juan Núñez del Prado és encarregat pel governador llicenciat La Gasca s'emprendre la missió de fundar un poble a les terres conquerides, amb l'objectiu de preservar el camí a Xile i descobrir in situ les possibilitats d'una ruta cap el Río de la Plata, i alhora de propagar la religió entre els natius. Núñez surt de Potosí a finals del 1549, i crea una primera ciutat en 1550 anomenada Barco en homenatge al president La Gasca, nascut a Barco de Avila, Espanya, al lloc que desprès es elevaría Canyete (1560) y San Miguel del Tucumán (1565). Si bé aquesta primera Barco estaba situada fora dels límits atribuits a jurisdicció xilena, el 10 de novembre de 1550 es produeix un enfrentament entre Nuñez del Prado y el xileno Francisco de Villagra. Amb el sometiment de Nuñez del Prado per Villagra va ser un tàcit reconeixment de la autoritat xilena a esa regió pel que Nuñez, un cop retirat Villagra, va trasladar l'originaria Barco als cercaníes de la confluencia dels ríus Amblailla i San Carlos, a l'actual provincia de Salta, fundanda el juny de 1551, Barco II.

Aquesta vegada hostigado per les tribus diaguitas i temerós de nous atacs xilens, al juny de 1552 despobla Barco II i establix la ciutat de Barco III a mitjan llegua al sud del que avui és l'actual capital de Santiago del Estero.

En Xile, a l'assabentar-se Valdivia del conflicte entri Villagra i Nuñez i de la mudança de la ciutat, nomena a Francisco d'Aguirre per a manar la Ciutat del Barco. L'ideal de Valdivia i Aguirre era el d'unir en una sola governació la terra existent entre l'Atlàntic i el Pacífic, qüestió que s'extralimitava a l'autoritat conferida per La Gasca a Valdivia. No obstant això, Aguirre amb uns 70 homes, creua la regió del Tucumán, i sortint-se del seu districte, el 20 de maig de 1553 expulsa als homes de Nuñez del Prado, qui estava absent en terres de Famatina, anunciant a l'endemà la seva autoritat sobre la ciutat.

Independentment d'allò, Francisco de Aguirre, el 25 de juliol de 1553 funda la ciutat de Santiago del Estero, per ser el dia de Santiago Apòstol sota que la seva advocación de va posar la ciutat.

Des dels seus orígens, el territori provincial va pertànyer a la governació de Tucumán, encara que la Capitania General de Xile la reivindicava com pròpia. En 1563 va passar a dependre de l'Audiència de Tolles, encara que governativament era de Lima. Amb la creació del Virreinato del Riu de la Plata, aquesta província va passar a integrar la intendència de Salta.

Anys més tard, Santiago del Estero va donar soport a la Confederació Argentina i va dictar la seva primera Constitució en 1856, però la major part del seu territori permanecia inexplorat.

En 1902 va recuperar part de la seva frontera nordest, que disputava amb Chaco.

A fins del Segle XX i els primers anys de l'actual dècada la província va estar sota el ferri control de la dinastia Juárez, fins que les escandaloses irregularitats que ocorrien varen motivar al Govern Nacional a intervenir la Província en 2003. Nina Juárez va ser destituïda de la governació i amb el seu espòs van ser empresonats sota càrrecs de corrupció.

Després d'un any d'intervenció federal (2004 - 2005), que no només no va poder corregir les concecuencias de les escandaloses irregularitats del règim Juárez, sinó que en alguns casos va empitjorar la situació, en la Província es van portar a terme eleccions (2005) per a renovar totes les seves autoritats, resultant electe el Dr. Gerardo Zamora.

[edita] Cultura

En Santiago del Estero el quichua (una llengua de la família quechua) es parla en 14 dels 27 departaments de la província, amb un nombre benvolgut de 120.000 parlants. Es parla en els departaments de Figueroa, Moreno, Robles, Sarmiento, Brigadier J. F. Ibarra, San Martín, Silípica, Loreto, Atamisqui, Avellaneda, Salavina, Quebrachos, Mitre, Aguirre, i l'occident del departament Taboada. Santiago del Estero ha dotat a l'Argentina d'importants escriptors, com Ricardo Rojas, Jorge Washington Ábalos i Julio Carreras (h) entre uns altres. També músics menjo Humberto Carfí, els Germans Ábalos, Alfredo Ábalos, Raly Barrionuevo, Marcelo Perea. I pintors, com Ramón Gómez Córnet, Besares Soraire, Carlos Sánchez Gramajo, Alfredo Gogna, Ricardo i Rafael Touriño, Luis Farías, Mario Martínez, Angel Emilio Garay, Nelly Orieta. La cultura de Santiago del Estero és una densa imbricació entre els més profunds mites de les tradicions aborígens originàries i la civilització medieval europea, imposada pels espanyols.

[edita] Divisió Administrativa

Santiago del Estero está dividida en 27 departaments. L'actual constitució va ser aprovada al 1997.

  • Dep.: Aguirre; Cap.: Pinto
  • Dep.: Alberdi; Cap.: Campo Gallo
  • Dep.: Atamisqui; Cap.: Villa Atamisqui
  • Dep.: Avellaneda; Cap.: Herrera
  • Dep.: Banda; Cap.: La Banda
  • Dep.: Belgrano; Cap.: Bandera
  • Dep.: Capital; Cap.: Santiago del Estero
  • Dep.: Choya; Cap.: Frías
  • Dep.: Copo; Cap.: Monte Quemado
  • Dep.: Figueroa; Cap.: La Cañada
  • Dep.: General Taboada; Cap.: Añatuya
  • Dep.: Guasayán; Cap.: San Pedro de Guasayán
  • Dep.: Jiménez; Cap.: Pozo Hondo
  • Dep.: Brigadier Juan Felipe Ibarra; Cap.: Suncho Corral
  • Dep.: Loreto; Cap.: Loreto
  • Dep.: Mitre; Cap.: Villa Unión
  • Dep.: Moreno; Cap.: Quimilí
  • Dep.: Ojo de Agua; Cap.: Villa Ojo de Agua
  • Dep.: Pellegrini; Cap.: Nueva Esperanza
  • Dep.: Quebrachos; Cap.: Sumampa
  • Dep.: Río Hondo; Cap.: Termas de Río Hondo
  • Dep.: Rivadavia; Cap.: Selva
  • Dep.: Robles; Cap.: Fernández
  • Dep.: Salavina; Cap.: Los Telares
  • Dep.: San Martín; Cap.: Brea Pozo
  • Dep.: Sarmiento; Cap.: Garza
  • Dep.: Silípica; Cap.: Arraga

[edita] Aspectes Geogràfics

Es troba inclosa, gairebé totalment, en la plana chaqueña. La major part presenta relleu pla amb algunes àrees deprimides. Solament una petita part del seu territori, al sud i a l'est, ingressa dintre de l'àmbit de les serres pampeanas.

[edita] Clima

La major part de la província posseïx clima subtropical amb estació seca, que es caracteritza amb temperatures elevades durant tot l'any i precipitacions de suficients a escasses concentrades a l'estiu. El bioma preponderant correspon al parc chaqueño, fortament modificat per la influència de l'home. Entre les espècies pròpies de la zona estan: el algarrobo, el quebracho blanc i el colorit, el lapacho, el espinillo i el chañar.

[edita] Recurses Hídrics

En les àrees deprimides es formen llacunes i banyats, entre els quals es destaquen amb els quals acompanyen el curs del riu Salado, el banyat de Figueroa i el de Añatuya. També en el curs del riu Dulce hi ha zones baixes i anegadizas, el que ha format els rius Saladillo i Viejo.

[edita] Economia

L'estructura productiva de la província està basada en la producció primària, especialment el sector agrícola, que inclou, principalment, el cultiu de cotó (actualment ocupa el 2º lloc després de Chaco), soia, blat de moro i ceba. Dintre de la ramaderia, la criatura de bovinos ocupa un lloc destacat, activitat que es desenvolupa sobre la part oriental de la província, on el clima és més benigne.

[edita] Enllaços Extern

República Argentina Bandera d'Argentina
Províncias: Buenos Aires | Catamarca | Chaco | Chubut | Córdoba | Corrientes | Entre Ríos | Formosa | Jujuy | La Pampa | La Rioja | Mendoza | Misiones | Neuquén | Río Negro | Salta | San Juan | San Luis | Santa Cruz | Santa Fe | Santiago del Estero | Terra del Foc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud | Tucumán
Capital Federal: Ciutat Autònoma de Buenos Aires