Escut de l'Aragó

De Viquipèdia

Escut d'Aragó

L'escut de l'Aragó, per primera vegada testificat en la seua disposició més coneguda el 1499, està compost de quatre quarters que, en la configuració adoptada, es van difondre amb predomini sobre altres ordenacions heràldiques i que van tendir a consolidar-se des de l'Edat Moderna per arrelar decididament al segle XIX i resultar aprovat, segons precepte, per la Reial Acadèmia de la Història el 1921.

El primer quarter, seguint el model més antic conservat, del 1499, commemora el llegendari regne de Sobrarb; el segon descriu la històricament anomenada «creu d'Iñigo Arista», considerada com l'emblema tradicional de l' Aragó antic; el tercer quarter segueix els models antics, segons els quals l'anomenada Creu de Sant Jordi era considerada com l'emblema més específic del Regne d'Aragó, en el segle XIV; i el quart, que, segons els heraldistes, representa l' Aragó modern, recull els quatre pals dels regents de la Corona d'Aragó, que constituïen el «senyal» del rei Alfons II d'Aragó.

L'escut és motiu de polèmica arran de les queixes de la comunitat islàmica de Saragossa al tercer quarter de l'escut, que conté quatre caps decapitats de moros en record de la conquesta d’Osca pel rei Pere I d'Aragó el 1096 a la batalla d'Alcoraz.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües