Marfull
De Viquipèdia
Marfull | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||
Classificació científica | |||||||||||||||
|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
Viburnum tinus L. |
|||||||||||||||
|
El marfull és un arbust de la flora mediterrània, el nom científic del qual és Viburnum tinus. El seu nom en castellà és durillo i en francès laurier-tin.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
Aquest arbust, que pertany a la família de les caprifoliàcies, pot arribar perfectament als tres metres d'alçada. Té fulles amples, perennes, coriàcies, amb un peciol curt, d'un verd fosc intens, molt semblants a les del llorer.
Fa unes flors petites, blanques o lleugerament rosades i que es disposen formant ramells. La floració es produeix a les darreries de l'hivern o a l'inici de la primavera. Les branques solen adquirir una tonalitat rogenca. Els fruits són drupes que maduren al començament de l'hivern i tenen un color blavós metàl·lic.
[edita] Utilitats
[edita] Fitoteràpia
Els principis actius del marfull són la viburnina i els tanins. Els tanins poden provocar molèsties estomacals. Les fulles en infusió tenen propietats antifebrífugues. Els fruits s'han emprat com a porgants contra l'estrenyiment. La tintura de marfull s'està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.
[edita] Apicultura
Les abelles s'aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se'l considera un arbust mel·lífer.
[edita] Jardineria
El marfull també té utilitat en jardineria, ja que s'adapta perfectament als llocs més ombrívols i no necessita un sòl excessivament mineralitzat. El marfull tampoc no té fretura de regs abundosos. Després de la floració, cal retallar-li les branques més gruixudes a fi de permetre l'entrada d'aire i llum cap a la part central de l'arbust. Les branques més fines o debilitades convé esporgar-les.
[edita] Distribució
És un arbust típicament mediterrani, que creix tant als països de l'Europa meridional com al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Des de la conca mediterrània s'ha estés a d'altres parts del planeta amb un clima semblant.