Belisari
De Viquipèdia
Belisari (505 - 565 dC) és el general més famós de la història de Bizanci. Va ser el principal protagonista militar de l'expansió que durant el regnat de Justinià I va experimentar l'Imperi Bizantí per tot el Mediterrani occidental, per sobre d'altres figures importants com el general Narsés.
Els seus primers èxits bèl·lics van venir en els enfrontaments contra els perses, als quals va forçar a signar una "Pau Eterna" després de dècades de guerra al Pròxim Orient, i quan va sufocar una revolta a Constantinoble (la revolta de la Nika) que amenaçava amb enderrocar a l'emperador Justinià, entre els anys 530 i 532. A continuació, al comandament de 15.000 homes, va conquistar el regne vàndal d'Àfrica del nord i va capturar al seu últim rei, Gelimer. Des del nord d'Àfrica va prendre Sicília i va passar a Itàlia, nucli del regne ostrogot, on iniciaria una ascensió cap al nord, ocupant Ravenna el 539 i capturant el rei Vitigi.
En una segona expedició, l'any 548, conquerí Roma, la qual romandrà en poder de Bizanci durant algunes dècades. Al seu retorn definitiu a Constantinoble es va ocupar de defensar la capital de l'Imperi enfront de l'atac d'uns invasors, que les fonts bizantines defineixen com a huns l'any 559 (tot i que en realitat es tractava d'una coalició de pobles eslaus entre els quals destacaven els nouvinguts búlgars des de l'actual Rússia).
El 562 va ser acusat de participar en una conspiració contra Justinià I per la qual cosa va ser empresonat, però va ser alliberat l'any següent. Una llegenda, demostrada com a falsa, afirma que Justinià va ordenar deixar-lo cec.