Castella la Nova

De Viquipèdia

Castella la Nova era una regió històrica castellana, que comprenia aproximadament les actuals províncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i Toledo.Es componia, bàsicament, de les comarques històriques de La Alcarria, de La Sierra, i de la Manxa[1] i al nord estava limitada per Castella la Vella, a l'est per l'Aragó i el Regne de València, al sud pel Regne de Múrcia i Andalusia i a l'oest per Extremadura.

El seu origen es el Regne de Toledo, taifa conquerit a l'any 1085 pel rei Alfons VI de Castella. Des del segle XVI es comença a conèixer com a Castella la Nova.

Desprès de l'Ordenament territorial de Floridablanca, Castella la Nova va quedar dividida en les províncies de Conca, Guadalajara, La Manxa, Madrid i Toledo, quedant fora de la regió el centre i sud de l'actual província d'Albacete que va quedar integrada dins de la província de Múrcia.[2]

Amb la divisió provincial de 1833 de Francisco Javier de Burgos es va crear la província d'Albacete amb territoris de fins a les hores províncies de Conca, La Manxa i Múrcia, i va quedar integrada administrativament unes vegades dins de la Regió de Múrcia i unes altres dins de Castella la Nova o de la Mancomunitat Manxega.

Avui en dia Castella la Nova no té entitat política i el seu antic territori es correspon aproximadament al de les Comunitats Autònomes de Madrid i de Castella-La Manxa.


Mapa de Castella la Nova