Elionor de Sicília

De Viquipèdia

Elionor de Sicília (1325 - Lleida 1375), infanta de Sicília i reina de Catalunya-Aragó (1349-1375).

Filla del rei Pere II de Sicília i Isabel de Caríntia. Tant ella com les seves germanes van afavorir el partit catalanista de l'illa, integrat per nobles d'ascendència catalana que estaven enfrontats amb la resta de la noblesa proangevina.

Va ser la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb qui es va casar a València el 27 d'agost de 1349, amb la condició que renunciés a tots els seus eventuals drets a la Corona siciliana.

Va acoseguir que el seu germà, Frederic III de Sicília, es casés amb Constança, la filla gran del seu marit. El 1357, Frederic li va transmetre els drets a la successió del regne de sicilià i també els drets sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria. Aquests últims no foren formalment incorporats a la Corona d'Aragó fins més tard, vers el 1380.

Elionor va fer un paper de suport a la política de Pere III, el qual acompanyà en l'expedició a Sardenya, el 1354-1355. Tanmateix, va ser enemiga, entre d'altres, del vell conseller del seu marit, Bernat de Cabrera. Aprofitant el descontentament general produït per la durada de la guerra dels Dos Peres, i davant l'absència del rei, va intervenir de manera decisiva en la caiguda en desgràcia i l'execució del conseller, el 1364.

Va residir al Palau Menor de Barcelona, que havia estat construït per a ella. Fou la mare de:

Està enterrada al monestir de Poblet.

En altres llengües