Joan Puig i Ferreter
De Viquipèdia
Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, Baix Camp 1882- París, 1956) va ser un dramaturg i escriptor català. Tot i ser un important dramaturg del modernisme i després un gran renovador de les tècniques narratives tot sovint ha estat oblidat pel públic i pels estudiosos de la literatura catalana. Últimament la seva obra ressorgeix (en adaptacions teatrals d'Aigües encantades per exemple) i comença a ser estudiat.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Joan Puig i Ferreter va néixer a la Selva del Camp (el Baix Camp) el 5 de febrer de 1882. Era un fill il·legítim de mare soltera. El seu pare natural, un terratinent ric, no el va reconèixer mai. Va passar la infantesa i l'adolescència amb la seva mare a casa d'uns oncles. Va estudiar el batxillerat a Reus i va integrar-se en el cercle literari modernista de J. Aladern.
El 1901 es va traslladar a Barcelona, on va iniciar estudis de farmàcia que després va abandonar. Al mateix temps s'anà introduïnt en els sectors més anarquitzants del modernisme.
El 1903 va marxar a França, on va viure com un autèntic vagabund situacions de misèria durant més d'un any. Puig i Ferrreter sempre parla des del seu punt de vista i a través de les seves experiències vitals, per tant el seu origen familiar irrregular i l'experiència a França es reflecteixen en la seva producció literària.
L'any 1904, ja a Barcelona, va iniciar la seva producció literària amb Diàlegs dramàtics, complementats dos anys més tard amb Diàlegs imaginaris.
La seva primera etapa com a dramaturg (1904-1914) estarà marcada per drames de passions i un llenguatge agosarat. Suposarà un trencament amb la tradició de la Renaixença i una incorporació dels models russos del moment.
En la seva segona etapa (1917-1924) Puig i Ferreter s'adaptarà a les demandes del públic teatral, majoritàriament burgès, que volia evadir-se dels cvonflictes socials amb el teatre i exigia obres lleugeres i divertides. En aquesta etapa l'autor va conrear el poema dramàtic i el teatre poètic o sentimental. Amb aquest tipus de teatre va acabar la seva producció teatral.
Va entrar en crisi i es va decantar per la narrativa. La seva tercera etapa (1924-1936) és plenament narrrativa. Destaca sobretot la novel·la Els tres al.lucinats (1926), una obra extensa on tractava novament el tema dovstoievskià de la relació entre amo i esclaus i on abunden el trets principals de la seva narrativa: psicologisme, materials autobiogràfics i individualisme. El 1928 es va fundar l'editorial Proa, i Puig va ser director literari de la Biblioteca A tot vent on hi va editar [[El cercle màgic]] (1929). L'obra va guanyar la primera convocatòria del Premi Crexells. En aquest període va col.laborar amb els seus articles sobre literatura, art, teatre i temes quotidians a "La Publicitat", "L'Horitzó", "El Diluvio" i "La Campana de Gràcia", que va dirigir des del 1932. A partir de la proclamació de la Segona República, va dedicar-se intensament a la política dins d'Esquerra Republicana de Catalunya; va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català. Aquesta dedicació va impedir que tingués més temps per escriure, activitat que va reprendre el 1934 amb [[Camins de França]], la seva obra mestra. A l'inici de la guerra civil, va ser nomenat conseller d'assistència social, càrrec que va ocupar poc temps. Va ser enviat a París com a negociador i comprador de material bèl.lic per a la República i allí es va trobar en el centre d'un escàndol econòmic, que el va marginar després del món dels exiliats.
La seva última etapa és l'etapa de postguerra. D'aquest període destaca el cicle novel.lístic [[El pelegrí apassionat]], en dotze volums, que escriure a partir del 1938 i fins a la seva mort i que va editar a Edicions Proa, represes a Perpinyà sota el seu patrocini. Va ser ministre de justícia del govern republicà a l'exili (1952-1954). Va morir a París l'any 1956.
[edita] Obres
[edita] I Etapa (1904-1914)
Destaquen els drames de passions
- Diàlegs dramàtics, 1904
- La dama alegre, 1904
- El noi mimat, 1905
- La bagassa (Boires de ciutat), 1905
- Arrels mortes, 1906
- Diàlegs imaginaris, 1906
- Aigües encantades, 1908
- La dama enamorada, 1908
- Drama d'humils, 1909
- La innocent, [1912]
- El gran Aleix, 1912.
- Desamor, 1912
[edita] II Etapa (1917-1924)
Destaca el teatre lleuger i sentimental o amorós.
- La dolça Agnès, 1914
- La senyora Isabel, 1917
- Garidó i Francina, 1918
- Si n'era una minyona, 1918
- La novel.la d'Esther, 1918
- El gran enlluernament, 1919
- Les ales de fang, 1921
- La dama de l'amor feréstec, 1921
- L'escola dels promesos, 1922
- Un home genial, 1923
- L'home que tenia més d'una vida, 1925
- El crim de Pere Darnell, 192?
[edita] III Etapa (1924-1936)
Inici de la seva obra narrativa.
- Les facècies de l'amor, 1925
- El cas de Joan Anglora. Els quatre embriacs. Les tres gemmes de l'aventurer, 1925
- Servitud, memòries d'un periodista, 1926
- Els tres al.lucinats, 1926
- Una mica d'amor, 1927
- Vida interior d'un escriptor, 1928
- El cercle màgic, 1929
- Camins de França, 1934
- On són els pobres?... i altres històries de Nadal, 1934
- Anna, darrera la cortina, 1936
- La farsa i la quimera, 1936. 3 volums: 1r Els quimèrics, 2n La farsa rústica, 3r El somni de foc
[edita] IV Etapa (postguerra)
Narrativa d'experiències personals i de caire més autobiogràfic.
- El pelegrí apassionat. 12 volums (edició de 1952-1977)
- Diari d'un escriptor. Ressonàncies (1942-1952), 1973
- Memòries polítiques, 1981
- Textos sobre teatre, 1982