Llotja de la Seda
De Viquipèdia
La Llotja de la Seda o també Llotja de Mercaders de València, és un edifici civil d'estil tardo-gòtic de la ciutat de València, construït entre el 1482 i 1533.
Es va crear per privilegi reial de Pere II, en abril del 1339. I va ser acabada baix la direcció de Pere Conte i Joan Iborra. El paviment el treballà Bernat Noble. El seu objectiu principal era albergar la llotja on es negociaba la seda, però també va constituir un imporant centre comercial valencià.
Consta de quatre parts, la Torre, la Sala del Consulat del Mar, el Pati dels Taronjers i el Saló de les Columnes. Aquesta última era la sala de contractació, amb 131 peus de llargada i 975 i mig d'ample. Il·lustra la potència i riquesa d'una de les ciutats mercantils més importants de la Mediterrània dels segles XV i XVI. La sala esà dividida en tres naus, amb una bóveda de creuament molt elevada, sostinguda per huit columnes de figura salomònica. Una gran cenefa rodeja tot el saló al començament de la bóveda. En ella es pot llegir en lletres de proporcionada magnitud la següent inscripció:
- Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua, quae jurat proximo et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.
La Llotja de la Seda fou declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1996.
|
|||
· Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica · |
|||