Arada romana
De Viquipèdia
L'arada romana, o tradicional, estava composta per una part davantera que era la que estirava l'animal, anomenada timó, peça que estava enllaçada amb la cameta, i aquesta s'unia amb la base de l'arada (la rella) mitjançant una telera per aproximadament la meitat de la cameta i per la punta amb el dental. La rella era la part que servia per llaurar, enfonsant-se a dintre la terra, tot i que no seria de ferro fins al segle IX, que ho faria amb difusió per tota Europa Occidental, i a partir d'aleshores en milloraria la tècnica.
A l'època del Baix Imperi, es començaria a emprar l'orelló, que ho podríem comparar com una "petita rella lateral", que ajudaria a remoure millor la terra estalviant el nombre de llaurades necessàries per preparar-la. Finalment, l'esteva servia al pagès per dominar l'arada, havent de fer força cap amunt per enfonsar la rella.