Francesc Savalls i Massot

De Viquipèdia

Francesc Savalls i Masot (La Pera, 1817 - Niça, 1886) fou un militar i guerriller carlista empòrdanès.

Francesc Savalls i Masot va nèixer en una família de propietaris rurals empordanesos, fou capità durant la Primera Guerra Carlina i el 1840 es va exiliar a França, d'on va tornar el 1842 para unir-se a una partida i participa en la Guerra dels matiners. Després de la derrota es va instal·lar a Niça i es va allistar a l'exèrcit de Mòdena i després al dels Estats Pontificis.

Durant la Tercera guerra carlina, a les órdenes de José Estartús, va tenir una frenètica activitat al front d'una partida, convertint-se en una figura llegendària per les altres partides carlines catalanes. Enfrontat a Alfons Carles, representant a Catalunya i germà del pretendent Carles VII, va aconseguir mantenir-se en el seu lloc i després de la batalla d'Alpens (1874), el pretendent li va atorgar el títol de marquès d'Alpens. El 1874 va pendre Olot, que es va convertir en la capital carlina i el 1875 Carles VII el va anomenar capità general de Catalunya. Després del setge i captura de la Seu d'Urgell, Savalls fou destituit i l'octubre de 1875 va marxar definitivament a Niça, on va morir.

En altres llengües