Forusràcids

De Viquipèdia

Forusràcids
Estat: Fòssil

Fossilització: Paleogen - mitjans del Neogen
Dibuix d'un Phorusrhacos longissimus, per Charles R. Knight
Dibuix d'un Phorusrhacos longissimus, per Charles R. Knight
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Gruiformes
Família: Phorusrhacidae
Ameghino, 1889

Els forusràcids, (Phorusrhacidae, aus del terror), foren unes aus carnívores no voladores, els predadors dominants a Amèrica del Sud durant la major part del Cenozoic. Feien entre un i tres metres d'alda. El Titanis walleri, una de les espècies més grans, també és conegut d'Amèrica del Nord, fent-ne un dels pocs exemples d'animals que aparegueren a Amèrica del Sud i que aconseguiren passar al continent nordamericà després de la formació de l'Istme de Panamà. No s'han trobat els avantpassats del T. walleri; nogensmenys, és possible que hi hagi més espècies nordamericanes que encara no han estat descobertes. Del T. walleri, només se n'ha trobat uns quants ossos, disseminats a Florida i en alguns jaciments de la costa de Texas; tampoc se n'ha trobat mai cap esquelet complet.

Els forusràcids són coneguts col·loquialment com a "aus del terror", car les espècies més grans eren els predadors dominants i uns dels carnívors més temibles de llur hàbitat. Les seves ales evolucionaren en estructures en forma de ganxo que podien ser utilitzades com a braços i per a clavar-se en la presa. La gran majoria de les espècies petites, així com algunes de les més grans, eren bones corredores.

Els animals vivents més propers als forusràcids son les seriemes.

[edita] Taxonomia

Després de la revisió feta per Alvarenga i Höfling, actualment hi ha 5 subfamílies, que contenen 13 gèneres i 17 espècies:

  • Subfamília Brontornithinae - espècies gegantines, de més de 2 metres d'alçada
    • Gènere Brontornis
      • Brontornis burmeisteri
    • Gènere Physornis
      • Physornis fortis
    • Gènere Paraphysornis
      • Paraphysornis brasiliensis
  • Subfamília Phorusrhacinae - espècies gegantines, però més petites i febles que les Brontornithinae
    • Gènere Phorusrhacos
      • Phorusrhacos longissimus
    • Gènere Devincenzia
      • Devincenzia pozzi
    • Gènere Titanis
      • Titanis walleri
  • Subfamília Patagornithinae - de talla mitjana i bastant febles, d'un metre i mig d'alçada
    • Gènere Patagornis
      • Patagornis marshi
    • Gènere Andrewsornis
      • Andrewsornis abbotti
    • Gènere Andalgalornis
      • Andalgalornis steulleti
  • Subfamília Psilopterinae - espècies petites d'entre 70 i 100 cm d'alçada
    • Gènere Psilopterus
      • Psilopterus bachmanni
      • Psilopterus lemoinei
      • Psilopterus affinis
      • Psilopterus colzecus
    • Gènere Procariama
      • Procariama simplex
    • Gènere Paleopsilopterus
      • Paleopsilopterus itaboraiensis
  • Subfamília Mesembriornithinae - de talla mitjana (1-1,5 metres d'alçada)
    • Gènere Mesembriornis
      • Mesembriornis milneedwardsi
      • Mesembriornis incertus

Alvarenga and Höfling no van incloure les Ameghinornithinae ni l'Aenigmavis sapea, espècies europees, dins el grup dels forusràcids; opinen que el primer grup en són parents propers, mentre que l'espècie Aenigmavis és de filiació incerta.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües