Patata
De Viquipèdia
Patates | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() |
||||||||||||||||
Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||
''Solanum tuberosum L. |
Patata, creïlla o trumfa (Solanum tuberosum) és el nom d'un tubercle comestible al que s'atribueix un origen andí, que ha estat bàsic en l'alimentació de molts pobles des del descobriment d'Amèrica i és la base hui en dia de molts plats. Aquest tubercle va ser cultivat a Perú des del mil·lenni VIII aC.
El cronista Pedro de Cieza, contemporani de Francisco Pizarro, la va descriure al 1550 i es considera que la portà a Espanya al 1554 com a curiositat. Al 1573 va ser plantada en l'Hospital de Sevilla per proporcionar menjar als malalts. Portada a Roma el 1588, el naturalista Charles de l'Ecluse la va descriure com una "petita trufa" o "tartuffoli". Es considera que a Anglaterra, i procedent de les costes de Colòmbia, fou portada per Thomas Hariot cap al 1586, i posteriorment va adoptar el seu cultiu en la Irlanda del segle XVII. En aquest segle, Europa, soportà els efectees d'uns hiverns molt durs que afecten la producció agrícola i, com a consequüència, la població patí la fam.A més, es varen unir les malalties i les guerres, cosa que va reduir sensiblement la mà d'obra disponible per al camp. Aquestes penúries tingueren certa prolongació en el segle XVIII, a les que se sumà la inestabilitat social i politica de França. En aquest context es creà la llegenda al voltant sel farmacèutic Antoine Parmentier, a qui se li atribueix erroniament la popularització del consum de la patata.
La varietat i la hibridació de la patata ha sigut exponencial des del descobriment d'aquest tubercle herbaci per la cultura del vell món. La seva floració es dona a la primavera i a principis de l'estiu (depenent del lloc).
La paraula més coneguda per a aquest tubercle és patata (del quítxua papa), encara que la forma totalment predominant entre els valencians és creïlla (del castellà criadilla per què creixien molt de pressa) i cap als Pirineus també se'n diu trumfa per la seva semblança amb les trufes.