Catalunya

De Viquipèdia

Bandera de Catalunya
Ampliar
Bandera de Catalunya

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, forma part de la nació històrica catalana situada a la costa nord-est de la península Ibèrica, en gran part, i dividida administrativament en dues parts: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial.

Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Portal Articles relacionats amb Catalunya

Taula de continguts

Política i administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).

Ciutats

Geografia

Imatge de satèl·lit de Catalunya (original NASA).
Ampliar
Imatge de satèl·lit de Catalunya (original NASA).
  • Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94'' de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69'' de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97'' de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56'' de latitud nord per a l'extrem meridional.

Història


Història de Catalunya
Prehistòria
Orígens de Catalunya
Cultura ibèrica
Període romà a Catalunya
Els visigots a Catalunya
Edat mitjana de Catalunya
Catalunya musulmana
La conquesta carolíngia
Procés d'independència dels francs
Feudalisme
Corona d'Aragó
Edat moderna de Catalunya
Compromís de Casp
Dinastia Trastàmara
Dinastia dels Habsburg (Àustries)
Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta
Història Contemporània de Catalunya
Dinastia Borbó
Guerra del Francès
Primera restauració borbònica
Casal de Savoia
Primera República Espanyola
El Segle XX a Catalunya
Segona restauració borbònica
Segona República Espanyola
Guerra civil espanyola
Franquisme
Tercera restauració
Transició espanyola
Comunitat autònoma
Cronologia de la Història de Catalunya

Vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa, i Cronologia de la Història de Catalunya per una relació de fets històrics rellevants.

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica.

El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es conquesta Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló.

El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència vassallàtica de l'Imperi.

Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs.

Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària.

El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d'Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, quan ja feia 3 segles que Catalunya funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb el Regne d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. Així es va formar la Corona d'Aragó.

segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714)

segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya

segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

Independentisme a Catalunya, segons el CIS
Ampliar
Independentisme a Catalunya, segons el CIS

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya.

segle XX:

segle XXI:

Pàgines que s'hi relacionen

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.

Enllaços externs


 
Comarques de Catalunya
Senyera
Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Val d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental
Comarques Històriques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir