Premi Nobel d'Economia

De Viquipèdia

Premis Nobel
Física | Química | Medicina o Fisiologia
Literatura | Pau | Economia
Edmund S. Phelps guanyador del 2006
Ampliar
Edmund S. Phelps guanyador del 2006

Denominat literalment Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, es diferencia de la resta de premis Nobel en què no forma part del llegat de l'Alfred Nobel. Aquest premi va ser instituït pel Banc de Suècia (el banc central més antic del món) l'any del seu 300 aniversari, el 1968. Encara que no era un dels premis originals establert al testament d'Alfred Nobel, els premiats reben un diploma i una medalla d'or de part del monarca suec durant la mateixa cerimònia dels altres premis Nobel de física, química, psicologia o medicina i literatura. La quantitat de diners que se'ls atorga és la mateixa que els altres premis originals.

El prestigi d'aquest premi es deriva, en part, de l'associació amb els altres premis creats a partir del testament de Nobel, una associació que ha estat una font de controvèrsia. No obstant el premi s'anomena Premi Nobel d'Economia o la manera més apropiada, Premi Nobel Memorial d'Economia.

El febrer de 1995 es va decidir que el premi d'economia fos definit com un premi de les ciències socials, la qual cosa va permetre que les grans contribucions en les àrees de les ciències polítiques, psicologia i sociologia poguessin accedir al premi. A més, la constitució del comitè va canviar i ara requereix que dos integrants que no siguin economistes decideixin el premi cada any; anteriorment el comitè era integrat per cinc economistes.

[edita] Guanyadors del premi Nobel d'Economia

Any Premiat Notes
2006 Edmund S. Phelps (EUA) per les seves anàlisis sobre compensacions internacionals en la política macroeconòmica
2005 Robert J. Aumann (Israel/EUA) i Thomas Schelling (EUA) per la seva aportació per la comprensió dels conflictes i la cooperació per mitjà de l'anàlisi de la Teoria de Jocs
2004 Finn E. Kydland (Noruega) i Edward C. Prescott (EUA) per les seves contribucions a la Macroeconomia dinàmica: la consistència en el temps de la política econòmica i les forces impulsores del cicle econòmic
2003 Robert F. Engle (EUA) i Clive W. J. Granger (Regne Unit) pel desenvolupament de mètodes d'anàlisi temporal amb tendències comunes: cointegració
2002 Daniel Kahneman (Israel/EUA) i Vernon Smith (EUA) per haver integrat aspectes de la investigació psicològica en la ciència econòmica, especialment en alló que el judici humà i la presa de decisions sota la incertesa
2001 George Akerlof (EUA) i Michael Spence (EUA) i Joseph Stiglitz (EUA) pe les seves anàlisis dels mercats amb informació assimètrica
2000 James Heckman (EUA) i Daniel McFadden (EUA) pels seus treballs sobre econometria i microeconomia
1999 Robert Mundell (Canadà) pels seus treballs sobre els moviments internacionals de capitals econòmics
1998 Amartya Sen (Índia) pels seus treballs sobre l'economia del benestar
1997 Robert Merton (EUA) i Myron Scholes (Canadà) pels seus estudis econòmics sobre els derivats financers
1996 James Mirrlees (Regne Unit) i William Vickrey (EUA) pels seus estudis de la teoria econòmica dels incentius amb informació assimètrica
1995 Robert Lucas (EUA) pels seus estudis sobre les espectatives racionals
1994 John Harsanyi (EUA) i John Forbes Nash (EUA) i Reinhard Selten (Alemanya) pels seus treballs sobre la Teoria de Jocs
1993 Robert Fogel (EUA) i Douglas North (EUA) pels seus estudis sobre economia històrica per l'aplicació de mètodes quantitatius per explicar els canvis econòmics
1992 Gary Becker (EUA) pels seus estudis sobre microeconomia
1991 Ronald Coase (Regne Unit) pel descobriment i accelaració del significat dels costos de transacció i drets de propietat per l'estructura institucional i el funcionament de l'economia
1990 Harry Markowitz (EUA), Merton Miller (EUA) i William Sharpe (EUA) pels seus estudis de la teoria econòmica enfocats en el camp empresarial
1989 Trygve Haavelmo (Noruega) pels seus estudis sobre la teoria economètrica i l'anàlisi de les estructures simultànies econòmiques
1988 Maurice Allais (França) pels seus estudis, pioners, sobre l'economia dels mercats
1987 Robert Solow (EUA) pels seus treballs sobre la teoria del creixement econòmic
1986 James Buchanan (EUA) pels seus treballs de les bases contractuals i constitucionals de la teoria econòmica i el procès de presa de decisions
1985 Franco Modigliani (Itàlia/EUA) pels seus estudis, pioners, sobre els mercats financers
1984 Richard Stone (Regne Unit) pel desenvolupament de models contables usats a nivell nacional i internacional
1983 Gerard Debreu (França/EUA) pels seus treballs sobre l'equilibri general en economies competitives
1982 George Stigler (EUA) pels seus treballs sobre estructures industrials, el funcionament dels mercats i els efectes de la regulació pública
1981 James Tobin (EUA) pels seus treballs sobre l'analisi dels mercats financers
1980 Lawrence Klein (EUA) per la formulació de models economètrics
1979 Theodore Schultz (EUA) i Arthur Lewis (Regne Unit) per les seves aportacions a les investigacions en matèria de desenvolupament econòmic, i en especial als problemes als quals s'enfrenten els països en vies de desenvolupament
1978 Herbert Simon (EUA) per la seva recerca, pionera, en el racionalització de les preses de decisió
1977 Bertil Ohlin (Suècia) i James Meade (Regne Unit) per demostrar els efectes de la política econòmica en el comerç exterior i analitzar els problemes d'estabilització en les economies obertes
1976 Milton Friedman (EUA) pels seus estudis de l'economia monetària
1975 Leonid Kantorovich (URSS) i Tjalling Koopmans (Països Baixos/EUA) per les seves recerques al voltant de l'econometria, especialment sobre la localització econòmica
1974 Friedrich Hayek (Àustria) i Gunnar Myrdal (Suècia) pels seus estudis, pioners, sobre la teoria del diner i les fluctuacions econòmiques
1973 Wassily Leontief (URSS/EUA) pel desenvolupament del mètode "imput-output" i la seva aplicació a l'economia
1972 Kenneth Arrow (EUA) i John Hicks (Regne Unit) pels seus estudis, pioners, sobre l'equilibri general de l'economia
1971 Simon Kuznets (URSS/EUA) pels seus estudis del creixement econòmic
1970 Paul Samuelson (EUA) pel desenvolupament de les teories econòmiques estàtica i dinàmica
1969 Ragnar Frisch (Noruega) i Jan Tinbergen (Països Baixos) per l'anàlisi dels processos econòmics i el desenvolupament dinàmic de models de decisió econòmica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Premi Nobel d'Economia