Terra

De Viquipèdia

Terra

La Terra vista des de l'Apollo 17.
Característiques orbitals
Semieix major 1,00000011 UA
149,597870·106 km
Periheli 0,983 UA
147,09·106 km
Afeli 1,017 UA
152,10·106 km
Excentricitat 0,0167
Període orbital sideral 365,2564 dies
Velocitat orbital mitjana 29,78 km/s
Inclinació 0,00005°
Període de rotació 23,93419 hores
Obliqüitat de l'eclíptica 23,45°
Nombre de satèl·lits 1
Característiques físiques
Diàmetre equatorial 12.756,270 km
Diàmetre polar 12.713,500 km
Diàmetre mitjà 12.745,591 km
Superfície 5,10072·108 km2
Massa 5,9736·1024 kg
Densitat mitjana 5.515 kg/m3
Gravetat superficial 9,780327 m/s2
Velocitat d'escapament 11,186 km/s
Albedo 0,367
Característiques atmosfèriques
Temperatura superficial
mín. mitj. màx.
182 K 282 K 333 K
Pressió atmosfèrica 101,325 kPa
Composició atmosfèrica
Nitrogen N2 78,084%
Oxigen O2 20,946%
Argó Ar 0,934%
Diòxid de carboni CO2 355 ppmv (variable)
Neó Ne 18,18 ppmv
Heli He 5,24 ppmv
Metà CH4 1,72 ppmv
Criptó Kr 1,14 ppmv
Hidrogen H2 0,55 ppmv
Òxid nitrós N2O 0,31 ppmv
Xenó Xe 0,08 ppmv
Monòxid de carboni CO 0,05 ppmv
Ozó O3 0,02 - 0,03 ppmv (variable)
Clorofluorocarburs CFCs 0,2 - 0,3 ppbv
Vapor d'aigua H2O <4% (variable)
no computable per a l'aire sec

La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè en quant a diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica (una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Taula de continguts

[edita] Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és:

Ferro: 34,6 %
Oxigen: 29,5 %
Silici: 15,2 %
Magnesi: 12,7 %
Níquel: 2,4 %
Sofre: 1,9 %
Titani: 0,05 %
Altres elements: 3,65 %

La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:

  • Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
  • Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
  • Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
  • Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
  • Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

I també cal saber que l'escorça i part del mantell superior formen la litosfera.

[edita] La hidrosfera

  • Vegeu: Hidrosfera.

La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents.

La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO2 i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar.

La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·1021 kg.

[edita] L'atmosfera

La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO2 en O2. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés.

Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals.

La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·1018 kg.

[edita] La Terra en el Sistema solar

La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:

  • Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol, moviment que determina les estacions.
  • Rotació sobre el seu propi eix, moviment que determina el dia i la nit.
  • Precessió i nutació.

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel pol nord i el pol sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts.

La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.

La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel.

Vist des del pol nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge).

El pla de l'equador i el pla de l'eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a l'eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

[edita] La Lluna

Nom Diàmetre (km) Massa (kg) Distància mitjana (km) Període orbital
Lluna 3.474,8 7,348·1022 384.400 27 dies, 7 hores, 43,7 minuts

La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront.

L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars.

La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans.

La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals.

L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna.

La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide (3753) Cruithne.

[edita] La biosfera

La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·109 anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament.

Planisferi de la Terra. Composició de fotos de satèl·lit.
Ampliar
Planisferi de la Terra. Composició de fotos de satèl·lit.
Mapa físic de la Terra.
Ampliar
Mapa físic de la Terra.
La Terra de nit, mosaic de fotos preses entre l'octubre de 1994 i el març del 1995.
Ampliar
La Terra de nit, mosaic de fotos preses entre l'octubre de 1994 i el març del 1995.

[edita] Pàgines relacionades

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

la Terra

Sistema solar
Imatge:Eight Planets.png
SolMercuriVenusTerraMartJúpiterSaturnUràNep
LlunaCinturó d'asteroidesEuropaGanimedesCal·listoTitàTritóCinturó de Kuiper2003 UB313Núvol d'Oort

FobosDeimosSatèl·lits de JúpiterSatèl·lits de SaturnSatèl·lits d'UràSatèl·lits de NeptúPlutóCaront