Narcís Oller i Moragas
De Viquipèdia
Narcís Oller i Moragues (Valls, 1846 -Barcelona, 1930). Va ser un advocat i escriptor de va proliferar amb la tendència realista i la naturalista.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Orfe de pare de molt petit, s'educà a la casa pairal de la seva família materna, els Moragas; una de les més importants de Valls, en un ambient "il·lustrat" i molt liberal. Més tard, estudiant dret a Barcelona, esdevingué un "demòcrata convençut", però la Revolució de Setembre el decebé i es desentengué de la política. Una vegada acabada la carrera, anà compaginant la seva tasca d'advocat amb la d'escriptor. Després d'uns deu anys de producció escassa, de caire romàntic i en castellà, es passà a les files dels escriptors realistes i comença a escriure en català.
La seva obra es pot dividir en tres etapes. La primera comença amb un volumet de quatre contes titulat Croquis del natural, publicat el 1879 i es clou amb la seva novel·la més extensa i ambiciosa: La febre d'or editada definitivament l'any 1893. Entremig publica diversos reculls de contes i tres novel·les: La papallona (1882), prologada per Émile Zola, un dels seus escriptors predilectes, malgrat que Oller mai no arribà a seguir del tot el naturalisme de l'autor francès; L'escanyapobres (1884) i Vilaniu (1885). Fou una època d'èxits, durant la qual exercí una influència decisiva dins la literatura catalana i mantingué relació amb les principals figures literàries espanyoles i estrangeres.
La segona etapa comença amb l'aparició del modernisme literari i acaba el 1906. L'autor va essent desplaçat per les noves tendències i els nous escriptors i també l'afecta la mort dels dos crítics i amics seus, el seu cosí Josep Yxart i Joan Sardà, a l'estímul dels quals es devia una gran part de la seva obra. Es poden destacar en aquesta etapa dues novel·les: La bogeria (1899), la seva obra més naturalista, i Pilar Prim (1906), novel·la psicològica amb la qual intenta acostar-se, en part, a l'estètica modernista.
Després de Pilar Prim comença la tercera etapa en què va publicant contes i traduccions, però cap novel·la. Es tracta d'un període en el qual cada vegada està més aïllat i enfrontat als noucentistes que l'han deixat de banda i a qui ataca directament.
En aquesta darrera etapa prepara les seves Memòries literàries que es publicaren pòstumament el 1962.
[edita] Obres
[edita] Narrativa
- El pintor Rubio, 1876 (en castellà i inèdit)
- Un viaje de placer, 1868 (sota el pseudònim Plácido)
- Croquis del natural, 1879
- La papallona, 1882
- L'escanyapobres, 1884
- Vilaniu, 1885
- La febre d'or, 1890-1892
- La bogeria, 1898
- Pilar Prim, 1906