Almoràvit
De Viquipèdia
Els almoràvits (de l'àrab المرابطون singular مرابط Murabits), foren un poble de nòmades berbers del Sàhara que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Aquest poble va jugar un paper molt important en l'Edat Mitjana a la Península Ibèrica. Quan Alfons VI de Castella (1040-1109) va conquerir en 1085 Toledo els dirigents d'al-Àndalus es van alarmar de tal manera que, no sense grans temors, van decidir cridar en auxili els curtits guerrers almoràvits, sobretot els de la tribu dels lamtumes. Aquests tenien una visió estricta i poc cultivada de l'Islam. Es diu que el seu cap Yusuf Ibn Tasufin, dervix auster, anava vestit amb pell d'ovella i s'alimentava de dàtils i llet de cabra.
El rei sevillà al-Mutamid els demana ajuda en aquests termes:
- «Ell [Alfons VI] ha vingut demanant-nos púlpits, minarets, mihrabs i mesquites per tal d'alçar en elles creus i que siguen regits pels seus monjos [...] Déu us ha concedit un regne en premi a vostra Guerra Santa i a la defensa dels Seus drets, per la vostra llavor [...] i ara conteu amb molts soldats de Déu que, lluitant, guanyaran en vida el paradís».
Yusuf va venir amb el seu exèrcit, i es trobà amb una terra fèrtil i pròspera; també va observar el relaxament dels preceptes doctrinals de l'Islam i la gran tolerància amb els jueus i cristians. Això, li va provocar la determinació d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisió entre les diferents taifes. Va completar la conquesta de totes les taifes a 1090, a exepció de la taifa de València, que finalment va ser conquerida a 1102.
[edita] Vegueu també
![]() |
Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |