Anarcocapitalisme
De Viquipèdia
L'anarcocapitalisme es una ideologia política de base liberal, inclosa dins la família paretiana.
Per a l'anarcocapitalisme l'estat és una amenaça permanent per a la llibertat de l'individu, i per tant es aquest qui ha de defensar la seva propietat i integritat. En oposició a l'anarquisme clàssic, els anarcocapitalistes troben que els individus més que col·laborar entre ells, han de competir, i per tant regir-se per un sistema capitalista. Creuen profundament en que la seva ideologia respon a l'ordre natural del món, i que totes les formes de govern son un artifici per justificar la tirania.
Taula de continguts |
[edita] Origens
L'anarcocapitalisme neix de la concepció paretiana de la satisfacció, segons la qual no existeix un criteri objectiu que permeti qualificar com a superior la completa igualtat respecte a la més radical de les desigualtats, sempre i quan aquestes es trobin dins l'òptim paretià. Això implica una forta vinculació a l'Escola Austríaca de pensament econòmic, de la qual provenen els seus teòrics principals. A part d'aquest vincle directe, existen grans influències del liberalisme clàssic i de l'anarquisme individualista americà del segle XIX.
La teoria fou elaborada per primera vegada a mitjans del segle XX per Murray Rothbard i Walter Block, d'origen nord-americà. Més endavant, les tesis anarcocapitalistes varen ser popularitzades per David Friedman, fill de l'economista Milton Friedman, amb el llibre La Maquinària de la Llibertat (1971) i per Hans-Hermann Hoppe.
[edita] Cos ideològic
La societat de l'ideal anarcocapitalista és denominada per aquests societat contractual, ja que consideren que totes les relacions socials es realitzarien per contracte, és a dir, per l'acord voluntari entre dos o més individus. Per voluntarietat s'entén la no-utilització de la violència com a element coactiu, i enfront de les tesis que sostenen que tota propietat privada implica violència (per privar als altres del seu ús), sostenen la teoria de l'apropiació originària.
La tesi de l'apropiació originària sosté que "tothom es propietari legitim del seu propi cos, així com de tots els indrets i béns de la natura que ocupi i utilitzi" amb la condició de que "ningú abans que ell hagi ocupat o utilitzat aquests indrets o béns" (Hoppe, Ètica Rothbardiana, 2002). Segons els anarcocapitalistes, aquesta (i només aquesta) apropiació seria possible sense l'ús de la violència.
El rebuig de l'ús inicial de la força queda per tant manifest, però no s'exclou la possibilitat del seu ús en defensa de la integritat o la propietat pròpies. Per a tal finalitat, l'individu pot arribar a acords amb altres individus, o empreses, per tal de garantir la seva autodefensa. D'aquesta manera, també la seguretat i la violència queden sotmesos a la llei del mercat.
Molts anarcocapitalistes veuen en aquesta proposta, formulada per primera vegada per Gustave de Molinari, com a el trencament del monopoli de l'estat en matèria de seguretat ciutadana i defensa, i per tant l'inici de l'anarcocapitalisme.
[edita] Somàlia: un cas pràctic
La caiguda del règim de Said Barré a Somàlia, l'any 1991, suposa l'inici del que alguns anarcocapitalistes consideren un clar exemple pràctic del que proposen. Segons ells, els somalins del sud (queden excloses les auto-proclamades Somalilàndia i Puntlàndia) s'han guiat per aquesta Llei Natural, amb "resultats excel·lents".
D'altres, només veuen en l'exemple somali un cas de barbàrie i tendències esclavistes, i rebutgen la identificació amb l'anarcocapitalisme.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Anarcho-capitalist FAQ (anglès)
- Market anarchism online (anglès)