Weezer

De Viquipèdia

Weezer
Membres de Weezer des del 2001 (des de l'esquerra a la dreta) – Rivers Cuomo, Patrick Wilson, Scott Shriner, and Brian Bell
Membres de Weezer des del 2001 (des de l'esquerra a la dreta) – Rivers Cuomo, Patrick Wilson, Scott Shriner, and Brian Bell
Informació bàsica
Origen Los Angeles, Califòrnia, EUA
Gènere(s) Rock alternatiu
Power-pop
Punk-rock
Anys en actiu 1992- 1997
2000 - 2006 (actualment en un descans)
Discogràfica/ques MCA Music, Inc./Geffen
Pàgina web oficial www.weezer.com
Membres
Rivers Cuomo
Patrick Wilsonn
Brian Bell
Scott Shriner
Membres anteriors
Jason Cropper
Matt Sharp
Mikey Welsh

Weezer és una banda nord-americana de pop punk / rock alternatiu. Formada el 14 de febrer de 1992, han tret al mercat cinc àlbums, dos EP, un DVD, i un set de doble disc de luxe amb el seu disc de debut remasteritzat i un altre disc amb cares-b i extranyeses. L'últim disc, titulat Make Believe, va ser tret al mercat el 10 de maig de 2005. Van vendre més de 7 mil·lions de còpies fins ara.

Taula de continguts

[edita] Història

[edita] Començaments (1992-1993)

El grup es va formar el 14 de febrer de 1992 en Los Àngeles, per Rivers Cuomo (veu i guitarra), Matt Sharp (baix), Pat Wilson (bateria) i Jason Cropper (guitarra). A les cinc setmanes van donar el seu primer concert, fent de teloners de Dogstar, la banda de l'actor Keanu Reeves. Van continuar donant concerts en l'escena de Los Àngeles fins a signar amb Geffen Records.

Imatge del video-clip de Buddy Holly
Ampliar
Imatge del video-clip de Buddy Holly

[edita] The Blue Album (1993-1994)

A l'agost de 1993 Weezer van ser a Nova York a gravar el seu primer disc, el que seria conegut com The Blue Album, davall les ordres de l'exmembre de The Cars Ric Ocasek. Després de finalitzar la gravació, Cuomo va acomiadar a Jason Cropper i va contractar a Brian Bell, procedent de la banda Carnival Art. Les guitarres enregistrades per Cropper van ser reenregistrades per Cuomo i les seues veus per Bell. En aquest disc es troben èxits com Buddy Holly (el vídeo del qual seria inclòs en el CD-ROM del Windows 95) o 'Undone'. El disc recollia influències de grups com els Pixies o els Beach Boys, amb un so que podia oferir similituds amb bandes del moment com Pavement, Sebadöh o Dinosaur Jr.

[edita] Pinkerton (1995-1997)

A finals de Desembre del 94, la banda es va prendre un respir després de la gira nadalenca i Rivers Cuomo va tornar al seu Connecticut natal, on va gravar una òpera rock en un 8 pistes, Songs From The Black Hole (Cançons des del forat negre). El grup va començar a treballar sobre aqueix concepte però finalment va ser abandonat, encara que algunes cançons van ser aprofitades per al posterior àlbum Pinkerton.

El segon àlbum va ser considerat com un fracàs comercial i també la crítica més pròxima al comercial ho va criticar (la revista Rolling Stone va qualificar a Pinkerton com el pitjor disc del 96). Ningú esperava que les melodies alegres i la creativitat pop del disc blau anaven a desaparèixer per a deixar pas a un so brut, replet de cruesa i distorsió, amb lletres totalment íntimes, que no eren sinó el reflex de la vida de Rivers Cuomo en aqueix moment: algú totalment insegur, que no havia sabut gaudir del seu èxit momentani (va deixar la banda durant un semestre per a estudiar Filologia Anglesa a Harvard) i que patia les doloroses conseqüències d'una operació correctora en la seua cama, la qual cosa va acabar recloent-lo i convertint-lo en un "ermità".El fracàs de 'Pinkerton' va donar ales a les crítiques que comparaven a Weezer amb els one hit wonders, bandes d'un només èxit.

[edita] Descans (1997-2000)

El grup va abandonar tota activitat a principis de 1997. Mentre que el baixista Matt Sharp va formar la banda The Rentals, amb la qual recolliria elements del so de Pinkerton, el guitarrista Brian Bell va fer el propi amb The Space Twins, i el bateria Pat Wilson amb The Special Goodness, el líder de la banda, Rivers Cuomo, va abandonar Califòrnia una altra vegada per a allunyar-se de la indústria musical, jugar al futbol en una lliga semiprofessional, i escriure cançons sense tenir que assajar-les amb Weezer, encara que va acabar formant la Rivers Cuomo Band, amb la que va tocar cançons pop mes pròximes als 60 que a 1997, però no va donar mes de 10 concerts acompanyat d'aqueixa formació. Encara així, les gravacions dels concerts d'aquesta efímera banda són molt apreciades pels seguidors de Weezer, ja que aporten una nova dimensió al repertori de Cuomo.

A finals dels noranta, van començar a sorgir milers de fans de Weezer, que es van veure identificats amb les lletres de Pinkerton, que parlaven de fracàs, inseguretat, i frustració sexual. Així mateix, aqueixos fans també van formar bandes, com Ozma, que imitaven el so de la banda de Rivers Cuomo. Internet va ser el mode de contacte de tots ells, i a poc a poc, Weezer va anar aconseguint un estatus de grup de culte, el qual va afavorir la tornada del grup.

Així, la banda va tornar a assajar, aquesta vegada amb Mikey Welsh substituint a Matt Sharp (que seguia amb la seua banda, The Rentals) en el baix. Es van donar gires en locals xicotets i en festivals com el Warped Tour, que els van guanyar respecte en l'escena musical del moment. Cuomo va decidir llançar gratuïtament per Internet 10 cançons, que acabarien coneixent-se com Summer Songs 2K (cançons de l'estiu del 2000). Tot anava vent en popa, en condicions per a entrar a un estudi de gravació i preparar el següent àlbum.

[edita] The Green Album i Maladroit (2001-2003)

The Green Album, el tercer llançament oficial de Weezer. Durant la composició de les cançons, Rivers Cuomo va analitzar què va ser el que va fer que algunes de les seues cançons triomfaren i què va ser el que va fer que altres fracassaren. El resultat final van ser 10 cançons desproveïdes d'emoció o el toc personal que es trobava en Pinkerton, però de facturació pop perfecta. Cançons com Hash Pipe o Island In The Sun (tema utilitzat en la campnaya publicitària de Movistar a Espanya) van fer que el disc verd venguera quasi 2 milions de còpies.

Segons Cuomo, l'èxit de The Green Album no va ser de cap manera improvisat. Va passar mesos llegint a Nietzsche, biografies de Juli Cèsar, Napoleó o Cèsar Borja, per a establir el seu propi plans de dominació mundial, en aquest cas l'èxit comercial, no sols analitzant la seua pròpia música, sinó també la d'altres, com Kurt Cobain (Nirvana) o Noel Gallagher (Oasis).

En veure que tots els seus plans anaven funcionant, i que la discogràfica li havia donat carta blanca per a fer el que volguera en el següent disc, Rivers Cuomo va començar a comportar-se de manera diferent. Ell mateix va prendre les regnes econòmiques de la banda, convertint-se en el mànager. També va advertir a la resta dels seus companys que cap d'ells era imprescindible, i que per tant, podria substituir-los a tots. Va arribar fins i tot a posar-li una multa de 2.000$ a Brian Bell per tocar en un concert amb la guitarra desafinada. Aquesta situació va provocar un gran deteriorament en la relació entre el grup, que va culminar amb la marxa del baixista Mikey Welsh (que va acabar reclòs en un manicomi). En el pla musical va radicalitzar els mètodes de composició que havia utilitzat en el Green Album, creant fórmules per a compondre centenars de cançons en poc de temps.

Scott Shriner, procedent de grups d'hard-rock californians, es va convertir en el tercer baixista de la història de Weezer, aportant contundència al so de la banda. Contundència que es veuria reflectida en Maladroit, el quart i més polèmic àlbum del grup. Amb un mètode de gravació que poques vegades s'havia vist abans, ensenyant les maquetes diàries als fans en la seua pàgina web perquè ells decidiren, i amb un gir a les arrels metal·leres de Cuomo, va suposar un davallada en la discografia de Weezer. El disc no va convèncer a molta gent, i ja eren molts els nostàlgics de l'època en què Matt Sharp era el baixista i donava al grup el seu toc personal.

Portada del single Beverly Hills
Ampliar
Portada del single Beverly Hills

[edita] Make Believe (2003-2005)

Després de la gira de Maladroit la banda va tornar a l'estudi per a enregistrar el que seria el cinquè àlbum però després de tenir preparades unes 30 maquetes, Rivers Cuomo va decidir rebutjar-les i tornar a Harvard. La gravació del cinquè disc es va ralentitzar, tardant 3 anys a ser acabat, davall les ordres del famós productor Rick Rubin, que va introduir a Cuomo en el món de la meditació Vipassana. Així, el 10 de maig de 2005, va eixir a la venda Make Believe. El primer single del disc "Beverly Hills" ha aconseguit quotes d'èxit i popularitat sense precedents per a la banda. En l'actualitat Rivers Cuomo planeja tornar a Harvard per un semestre per a llicenciar-se definitivament. Matt Sharp pel seu costat, va anunciar el 24 d'octubre del 2005, que tornava amb la seua banda The Rentals després d'haver considerat seriosament tornar a Weezer com a cinquè membre.

[edita] 2n descans (2006-present)

La banda està ara en un descans de totes les promocions i els tours. Hi ha molta especulació per part dels fans del futur de la banda (com és normal després d'un àlbum i una gira), però no hi ha res definitiu sobre la banda per a quan o si faran un nou disc.

[edita] Membres de Weezer

[edita] Membres actuals

  • Rivers Cuomo: guitarra i veu.
  • Brian Bell: guitarra i veu.
  • Scott Shriner: baix i veu.
  • Patrick Wilson: bateria.

[edita] Membres anteriors

  • Jason Cropper: guitarra i cors (1992-1993).
  • Matt Sharp: baix i cors (1992-1998).
  • Mikey Welsh: baix i cors (1998-2001).

[edita] Discografia

[edita] Àlbums i EP

  • Weezer (The Blue Album) (1994)
  • Pinkerton (1996)
  • Weezer (The Green Album) (2001)
  • Maladroit (2002)
  • The Lion And The Witch EP (2002)
  • Make Believe (2005)

[edita] Singles

Any Cançó US Hot 100 US Modern Rock US Main- stream Rock UK Singles Chart Àlbum
1994 "Undone - The Sweater Song" #57 #6 #30 #35 Weezer (Blue Album)
1995 "Buddy Holly" - #2 #34 #12 Weezer (Blue Album)
1995 "Say It Ain't So" - #7 - #37 Weezer (Blue Album)
1996 "El Scorcho" - #19 - #50 Pinkerton
1997 "The Good Life" - #35 - - Pinkerton
1997 "Pink Triangle" - - - - Pinkerton
2001 "Hash Pipe" - #2 #24 #21 Weezer (Green Album)
2001 "Island in the Sun" - #11 - #31 Weezer (Green Album)
2001 "Photograph" - #17 - - Weezer (Green Album)
2002 "Dope Nose" - #8 - - Maladroit
2002 "Keep Fishin'" - #15 - #29 Maladroit
2005 "Beverly Hills" #10 #1 (1 week) #26 #9 Make Believe
2005 "We Are All on Drugs" - #10 #35 #47 Make Believe
2005 "Perfect Situation" #51 #1 (4 weeks) - - Make Believe
2006 "This Is Such a Pity" - #31 - - Make Believe

[edita] Enllaços externs