Genealogia de la segona nissaga comtal d'Empúries

De Viquipèdia

Vegeu la Llista de comtes d'Empúries

[edita] Genealogia

La segona nissaga comtal d'Empúries té el seu origen en el rei Jaume II.

El comtat d'Empúries havia anat a parar per herència a Hug VI de Cardona, vescomte de Cardona, besnét de Ponç IV d'Empúries. El fill de Jaume II, Pere de Ribagorça, comte de Ribagorça, va permutar amb Hug VI el 1325 unes senyories al Regne de València per el comtat d'Empúries, i va inaugurar així la segona dinastia com a Pere I d'Empúries.

El germà de Pere I era Ramon Berenguer de Prades, comte de Prades. El 1341 ambdós germans es van permutar els seus respectius comtats. Així Pere va passar a ser comte de Prades, i Ramon Berenguer d'Empúries.

Ramon Berenguer es ca casar dues vegades, la primera amb Blanca de Tàrent, dèspoina de Romania, amb la qual va tenir dues filles: Blanca (casada amb Hug Folc II comte de Cardona) i Joana (casada amb Ferran Manuel de Castellà, senyor de Villena). Del seu segon matrimoni amb Maria de Xèrica, va tenir dos fills: Joan I d'Empúries i Jaume.

Joan I d'Empúries va succeir al seu pare cap el 1364. També es va casar dues vegades, la primera amb Blanca de Sicília, amb la qual no va tenir fills; la segona amb Joana d'Aragó amb la qual va tenir dos fills: Joan II d'Empúries i Pere III d'Empúries. El 1381 s'enfronta amb el rei Pere el Cerimoniós, pare de la seva segona muller i acaba rebel·lant-se i perdent el comtat que el rei Pere va unir als seus dominis (al comtat fou Pere II d'Empúries) però els hi va retornar el 1387 a requeriment del Papa.

Joan II es va casar amb Elfa de Cardona, i no va tenir fills. La successió va recaure en el seu germà Pere III, que només va sobreviure 40 dies al seu antecessor deixant en testament el comtat a la seva muller Joana de Rocabertí, i com a substitut al vescomte Jofre de Rocabertí, germà de Joana, però el rei Martí I no reconegué aquestes disposicions testamentària perquè els pactes de les permutes del 1325 (negociats el 1324) i del 1341, estipulaven que en cas d'extinció de la línia directa, el comtat retornava a la corona com a tronc comú de la rama dinàstica. Martí va unir el comtat als dominis reials.