Orde de Sant Jordi d'Alfama

De Viquipèdia

Creu de Sant Jordi
Ampliar
Creu de Sant Jordi

Aquesta Orde va ser fundada en l'any 1201, pel rei Pere II, d'Aragó i I de Catalunya, amb el títol d'Orde de Sant Jordi d'Alfama. Va rebre aquest nom atès que se li va concedir el desert d'Alfama, a unes cinc llegües de Tortosa.

Per a comprendre la decisió reial de fundar una Orde militar, cal tenir en compte la personalitat del monarca i les circumstàncies que van envoltar el seu regnat. Pere era fill primogènit d'Alfons el Cast. Pel testament patern va rebre Aragó, Catalunya i terres en el sud de França, mentre que el seu germà, Alfons, rebia Provença, Milhau i Gabaldá. A pesar d'aquesta divisió, es va conservar, certa unió en els dominis catalano-occitans, fortalesa per l'aliança política entre ambdós germans i perquè a la mort d'Alfons de Provença, Pere va exercir la tutoria sobre el seu jove nebot. Però per a mantenir la fastuositat de la seva cort, al mateix temps que un exèrcit bé proveït, Pere precisava diners i aquests els obtenia mitjançant l'impost de forts tributs que provocaven el descontentament popular. Una de les seves idees va ser ampliar els seus dominis, emprenent la guerra contra els musulmans a fi d'arravassar-los terres. A aquest efecte, en a l'any 1201, va creure molt interessant la creació d'una Orde militar, els cavallers de la qual li ajudessin en l'empresa i a tal fi, es va determinar a fundar l'Orde de Sant Jordi.


[edita] Història

L'Orde va decidir regir-se per la Regla de Sant Agustí (confirmada en l'any 1373). Pere va emprendre la guerra i va aconseguir, amb l'ajuda dels cavallers de l'Orde, arravassar-los als musulmans de València, Ademúz Castielfabib.

El rei es va centrar en la seva aliança amb Castella i va tractar d'apoderar-se de la illa de Mallorca amb una expedició que va finalitzar en fracàs. Alfonso VIII, de Castella va sol·licitar la seva ajuda per a combatre el poder musulmà i els aragonesos i catalans així ho van fer, participant en la batalla de les Navas de Tolosa. Entre les hosts del rei Pere, es trobaven els Cavallers de l'Orde de Sant Jordi, que no van dubtar a acudir a la crida del monarca.

L'última etapa del seu regnat Pere es va trobar davant un dilema, d'una banda desitjava conservar l'amistat dels nobles del Llenguadoc i per un altre, no volia enfrontar-se al Papa que havia decretat la Croada contra els Càtars. La decisió papal d'enviar a la noblesa franca contra els albigesos (càtars) occitans, va obligar a Pere a alinear-se al costat d'aquests. El problema afectava també a l'Orde de Sant Jordi, obligada, d'una banda a combatre amb el Rei que l'havia creat, i per un altre, a entrar en combat amb les forces protegides pel papa, el que repugnava al seu catolicisme. Pere va resultar derrotat i mort i tota Occitània va quedar en poder dels croats, amb el que les pretensions sobre totes aquestes terres van quedar definitivament arruïnades. No per això, l'Orde de Sant Jordi, va deixar d'existir. Va romandre; però, d'acord a les cròniques, encara que els seus cavallers eren homes de bé provat valor en la guerra, en temps de pau duien una vida una miqueta relaxada.


[edita] Declivi

El rei Pere IV d'Aragó i III de Catalunya, cridat "el Cerimoniós", va voler donar-li nou vigor a l'Orde per al que va sol·licitar del Papa Gregori XI, la seva aprovació pontifícia. Aquesta li va ser atorgada i per part del Rei, l'Orde va rebre el lloc d'Aranda. Ja per aquell temps, l'Orde de Sant Jordi havia iniciat la seva decadència. El seu convent era molt pobre, el nombre de cavallers era cada vegada més escàs.

Martí l'Humà va tenir la idea d'enfortir a l'Orde de Sant Jordi, però ja era molt trigui estant la mateixa en absoluta decadència, extingint-se a poc a poc, va concebre una solució: Unir l'Orde de Sant Jordi amb la de Montesa. El Papa Benedicte XIII, va donar la seva aprovació i així, sense la menor dificultat, els Cavallers de Sant Jordi es van integrar en la de Montesa.

En altres llengües