Avaris
De Viquipèdia
Avaris fou una ciutat de l'Antic Egipte, que va arribar a ser capital de l'imperi durant el període dels hikses (segon període intermedi).
Fou construïda sobre un petit poble ja existent durant l'imperi mitjà, i fou engrandida i fortificada pels hikses. Estàtues de la reina Sobeknefru, darrera governant de la Dinastia XII i del rei Harnedjheriotef (Hetepibre) de la Dinastia XIII, s'han trobar a la ciutat i de les troballes arqueològiques es pensa que fou sota aquesta darrera dinastia quant fou colonitzada per emigrants asiàtics (hikses) i de la zona de la mar Egea. La ciutat fou capital durant tot el període hikse fins que fou conquerida pel faraó Ahmose I, fundador de la Dinastia XVIII poc abans de la definitiva expulsió dels hikses d'Egipte; durant aquesta darrera dinastia es va construir a la ciutat un palau reial, que encara existia en temps d'Amenhotep III i potser en temps de Ramsès II. Tot i així es creu que la ciutat fou casi bé abandonada, si bé fou repoblada durant la Dinastia XIX, quant fou anomenada Pi-Ramsès (Pi-Ramses Aa-najtu = Domini de Ramsès gran en victòries), en honor del faraó Ramsès II, que la va erigir com la seva nova capital (segle XIII aC) i la va dividir en quatre parts, cadascuna dedicada a un deu: Amon, Wadjit, Seth i Astarte; fou residencia reial i capital administrativa. Va romandre capital durant la resta de la dinastia XIX i la dinastia XX quant el poder egipci va entrar en crisis. La Dinastia XXI va traslladar la capital a Tanis, al nord-oest d'Avaris, la qual va entrar en decadència; molts monuments foren traslladats d'Avaris a Tanis.
La seva ubicació mes probable correspondria a Tell al-Daba al nord-est del delta del Nil, estesa a Qantir durant les dinasties XIX, XX i XXI. S'ha trobat allí un temple hikse (a la part occidental, a Ezbet Helmi) amb objectes de diverses zones de la mar Egea, i pintures murals minoiques, que podrien ser fins i tot anteriors a les de Cnossos. A una tomba al oest del temple s'han trobat alguns objectes incloent espases de coure. La ciutat ha estat excavada per un equip austríac dirigit per Manfred Bietak, que ha trobat els fonaments de palaus, temples, arsenals, magatzems i tombes, i ha comprovat que la ciutat, durant el període de la seva capitalitat amb les dinasties XX i XXI, va tenir uns 10 km2, el que la fa una de les mes grans de l'Antic Egipte.
A les fonts jueves apareix amb el nom de Ramesès (hebreu רַעְמְסֵס), essent esmentada quatre cops a la Bíblia: al Gènesi (47:11), a l'Èxode (1:11) i al Llibre dels Nombres (33:3 i 33:5) com a sinònim de la Terra de Goshen. La ciutat de Josep correspondria probablement a Pi-Ramsès, es a dir essencialment la moderna Qantir, prop de Tell al-Daba.