Daina
De Viquipèdia
Daina |
|||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classificació científica | |||||||||||||||
|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
Dama dama (Linnaeus, 1758) |
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
![]() 2: Possiblement endèmic 3: Introducció humana antiga 4: Introducció humana moderna |
La daina (Dama dama, sovint anomenada Cervus dama) és una espècie de cérvol nativa l'àrea mediterrània. Es diferencia de l'altre gran cèrvid europeu, el cérvol comú (Cervus elaphus), per tenir una menor grandària, un bell pelatge rogenc esquitxat de taques blanques (de vegades també presenta una banda obscura sobre el llom) i les banyes amb forma de palma. La cua es caracteritza pel seu dors obscur i per la seua longitud (fins a 19 centímetres). El pelatge es torna més fosc i grisenc a l’hivern, tot i que el ventre, les natges, la part inferior de les potes i la cua és blanca al llarg de tot l’any.
Aquesta espècie prefereix el bosc caducifoli relativament humit, on s’alimenta preferentment de fulles d’arbres i arbustos i en menor mesura d’herbes. En l’antiguitat la daina va ser una peça preada per als caçadors, especialment els de les classes més poderoses, la qual cosa, va contribuir a la seua conservació i la introducció a llocs on abans no hi era o s’havia extingit durant el període glacial. La major expansió va tenir lloc durant l’Imperi Romà i l’Edat Mitjana, quan l’espècie va ser introduïda a Europa Central, les Illes Britàniques, el sud de la Península Escandinava i Finlàndia. En canvi, una espècie relacionada, que vivia a l’Orient Mitjà, la daina persa (Dama mesopotamica), va seguir pitjor sort, i fins i tot es va considerar extingida fins que es van trobar uns quants exemplars a una regió remota d’Iran. La daina europea és comuna a parcs i jardins de diversos països europeus, on es cria amb finalitat ornamental per la seua bellesa.
Al contrari que altres cèrvids de semblant grandària, no forma ramats, sinó que viu en grups familiars de menys de 10 exemplars, o de forma solitària. Un sol mascle s’afegeix a aquests grups durant l’època de zel, normalment cap a l’octubre. En juny les femelles prenyades pareixen una sola cria, rarament dos o fins i tot tres.
Actualment la daina ha estat introduïda també als Estats Units, Perú, Xile, Argentina, Sudàfrica, Austràlia i Nova Zelanda.