Cúscuta
De Viquipèdia
Cúscuta | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||
Classificació científica | |||||||||||||
|
|||||||||||||
|
|||||||||||||
Unes 100-170 espècies, incloent: Cuscuta americana Cuscuta applanata Cuscuta approximata Cuscuta attenuata Cuscuta australis Cuscuta boldinghii Cuscuta brachycalyx Cuscuta californica Cuscuta campestris Cuscuta cassytoides Cuscuta ceanothi Cuscuta cephalanthi Cuscuta chinensis Cuscuta compacta Cuscuta coryli Cuscuta corylii Cuscuta cuspidata Cuscuta decipiens Cuscuta dentatasquamata Cuscuta denticulata Cuscuta epilinum Cuscuta epithymum Cuscuta erosa Cuscuta europaea Cuscuta exaltata Cuscuta fasciculata Cuscuta gigantea Cuscuta globulosa Cuscuta glomerata Cuscuta gronovii Cuscuta harperi Cuscuta howelliana Cuscuta indecora Cuscuta indesora Cuscuta japonica Cuscuta jepsoni Cuscuta leptantha Cuscuta lupuliformis Cuscuta macrolepis Cuscuta megalocarpa Cuscuta monogyna Cuscuta mitriformis Cuscuta obtusiflora Cuscuta odontolepis Cuscuta pentagona Cuscuta plattensis Cuscuta polygonorum Cuscuta potosina Cuscuta potosona Cuscuta reflexa Cuscuta rostrata Cuscuta runyonii Cuscuta salina Cuscuta sandwichiana Cuscuta squamata Cuscuta suaveolens Cuscuta suksdorfii Cuscuta tuberculata Cuscuta umbellata Cuscuta vivipara Cuscuta warneri |
La cúscuta (Cuscuta) és un gènere de plantes algunes de les quals es consideren com a mala herba paràsita.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Dintre de la família de les Convolvulàcies el gènere "Cuscuta" inclou unes 160 espècies en tot el món (uns quatre presents als Països Catalans). L'espècie "Cuscuta epithymum" parasita la farigola i altres plantes silvestres i rep el nom de "cabellets". L'espècie "Cuscuta campestris" parasita l'alfals.
Es tracta de vegetals anuals parasítics filiformes i volubles, tiges de color taronja de 20 a 100 cm, glomèruls florals esfèrics, flors pentàmeres groguenques de 3x2 mm i floreix de juliol a setembre. Fruit en càpsula.
[edita] Danys
És potser la mala herba que produeix els danys més greus. S'esten per tot un camp d'alfals i mata, xuclant els seus fluids, totes les plantes on creix.
[edita] Control
Tradicionalment el millor remei és sembrar llavor d'alfals prèviament descuscutada. En créixer paràsita sobre la planta cultivada no s'hi poden aplicar herbicides.
[edita] Distribució
Introduïda, durant el segle XX, a partir d'un nucli originari de la península ibèrica des del sud d'Anglaterra al centre i sud d'Europa i també Amèrica del Nord.
Als Països Catalans d'una forma dispersa per tots els territoris des del nivell del mar fins els 800 metres d'altitud. Malgrat les mesures de precaució està en expansió des de 1970 aproximadament.