Budo

De Viquipèdia

En japonès, bu significa guerra i do la via o el camí. Els budo són les arts marcials japoneses aparegudes principalment entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. Els budo més coneguts a Europa són el judo, el karate i l'aikido.

Taula de continguts

[edita] Història

Les tècniques guerreres (bujutsu ??) desenvolupades durant l'edat mitjana japonesa es transformaren per tres causes:

  • L'arribada de les armes de foc, que varen deixar obsolet el seu concepte de la guerra; les armes de foc (teppô) arribaren de Xina a la fi del segle XIV, però el seu ús va ser molt limitat (essencialment utilitzades pels clans Hôjô i Takeda); varen ser els portuguesos, arribats a mitjans segle XVI, qui les va difondre ja que eran de millor qualitat que les anteriors.
  • Dos segles de pau interna del Periode Edo, durant els que les tècniques guerreres evolucionaren del combat de masses cap al refinament dels duels.
  • La Restauració Meiji, que visqué la desaparició del sistema feudal, i sobretot de la casta dels guerrers (bushi et buke, anomenats actualment samurai).
  • Cap a mitjans segle XIX, diverses persones (especialment Jigoro Kano, Morihei Ueshiba i Gichin Funakoshi) agafen consciència que no just no són inútils, sinó que les tècniques guerreres tenien encara un paper educatiu i de promoció internacional. Va ser així com els jutsu (? tècniques) es convertiren en do (? vies): el kenjutsu (esgrima) cediria el seu lloc al kendo, del jujutsu (tècniques de fluïdesa) naixeria el judo i l'aikido, les tècniques de boxa d'Okinawa donarien el karate, el kyujutsu deixà pas al kyudo (tir amb arc zen)...

Malgrat aquests canvis, algunes arts marcials segueixen mantenint el seu sistema tant d'ensenyament com d'organització i transmisió, són els Koryu bujutsu, que encara es practiquen avui en dia.

[edita] Budo i espiritualitat

Dins la seva forma original, els budo estan inpregnats del budisme zen, del taoïsme i del shintoïsme (religió animista tradicional).

  • Al mateix temps a causa dels seus orígens: les escoles, o ryu, basaven les seves tècniques en principis secrets (mikkyo) i principis profunds (okuden) místics: importància de l'energia vital (ki, equivalent del qi xinés), de la respiració (kokyu), del ventre (hara) que es la seu del centre de l'energia (seika tanden, equivalent del dantian xines)...
  • Però també a causa de la voluntat dels seus creadors d'educar els joves en els valors tradicionals i de no violència.

El concepte mes difícil per un europeu és sense cap dubte el del buit (el buit és un dels cinc elements de la tradició japonesa). La vacuitat dins els budo es pot vulgaritzar per les nocions següents

  • No-pensament: no pertubar l'esperit per no deformar la percepció del món, oblidar la por per combatre eficaçment; l'esperit és similar a un llac reflectint el cel, si està agitat (per les emocions), es deforma la imatge percebuda (d'on ve l'expresió mizu no kokoro, el "cor semblant a l'aigua")
  • No-acció: no oposarse a l'atac, però guiar-lo, percebre la intenció de l'adversari sense deixar aparèixer les pròpies intencions; així l'atac és controlat en el mateix moment en què l'adversari el formula dins el seu esperit, l'acció s'acaba abans d'haver començat.

Aquesta dimensió en alguns casos s'ha deixat completament de banda, concretament en el judo de competició i el karate full-contact. Dins alguns casos, al contrari se li dóna molta importància als nostres dies , notablement dins l'aikido i el kyudo.

[edita] Classificació

[edita] Vegeu també