Aeci l'impiu
De Viquipèdia
Aeci l'impiu fou el fundador de la secta del eunomians.
Va néixer a Antioquia a principis del Segle IV. Era fill d'un soldat, i després de desempeñar oficis humils, va anar augmentant els seus coneixements i va exercir com metge, filòsof i teòleg, mostrant-se partidari d'Arri. El 350 va ser ordenat diaca per Leonci, patriarca arrià d'Antioquia, però l'Emperador els va destituir acusant-lo d'ateu.
Aeci negava el lliure albir dels homes. Va ser excomunicat pels seus antics coreligionaris arrians i els Eusebians també es van declarar en contra seu. L'any 358 va assistir al Concili d'Antioquia convocat per Eudoxi, on van predominar els arrians purs. A aquest Concili va assistir Eunomi que va arribar a ser ordenat diaca. L'esmentat Eunomi va assistir al concili arrià de Selèucia (tardor del 359), on Aeci va ser condemnat pels Eusebians, i després d'una nova condena a Constantinoble, va ser desterrat a Cilícia. Per la mateixa època Eudoxi va nomenar a Eunomi com a Bisbe de Cízic. Aeci tenia molts partidaris a Cízic i es van originar luchas entre els seus seguidors i els Acacians, per la qual cosa Eunomi va haver de renunciar al bisbat de Cízic (360), moment en que segurament el bisbe ja havia optat per la tesi de Aeci.
El 360 l'Emperador, sota pressió de Acaci, va sotmetre l'heretgia de Eunomi a un Sínode a Antioquia, que va condemnar a Eunomi. El 361, amb l'accés al tron de Julià, va tornar a Constantinoble i formà una secta completament separada dels Arrians Acacians.
Aeci va morir el 366 a Constantinoble, i Eunomi va assumir la direcció de la secta (d'on van ser anomenats Eunomians, si ben també van rebre altres molts noms: Troglodites, per viure en coves; exomuntians; exaconites, enomeus, etc...).