Mèdia

De Viquipèdia

Mèdia (Μηδία) fou el nom de la regió poblada pels medes, al Iran situada a l'altiplà iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest. A l'est s'estenia fins a Bactriana i Ària o Ariana. Es esmentada a les tauletes cuneïformes con Mada A l'Imperi Persa (successor de l'Imperi Mede) va formar una satrapia. Després de la conquesta d'Alexandre el gran va quedar dividia en dos satrapies, la Mèdia Atropatene i la Matiana coneguda també com Mèdia Magna. La primera va restar independent i la segona va passar als selèucides vers el 312 aC

La capital de la Mèdia en conjunt i de la Mèdia Magna fou Ecbatana (Hamadan). A part de la ciutat de la capital eren ciutats importants Rhagae i Heracleia.

Com a districtes del país s'esmenten: Sagàrtia poblada pels sagartis (sagartii) a les muntanyes Zagros; Chromithrene al sud d'Ecbatana; Elimais (Elymais) al nord de l'anterior; el país dels tàpirs (taryri i taphyrrhi) a la part propera a Pàrtia; Rhagiana a la comarca de Rhagae; Sigriane; Daritis; i Siromèdia (Syromedia).

Heròdot parla de sis tribus medes, algunes de noms similars a tribus escites. Aquestes tribus foren:

  • Els busae (iranià antic = indígena)
  • Els parataceni (de les muntanyes de Paratacene)
  • Els estruci
  • Els arizanti (derivat de arya = noble i de zantu = clan)
  • Els budi
  • Els magi

Els descriu com a similars als perses en vestimenta i costums, i practicaven en general la religió zoroastriana que s'havia imposat a les formes locals.

La llengua dels medes era similar a la dels perses i altres iranians segons Estrabó. Els medes i perses es podien comprendre entre ells.

[edita] Història

Ctesies dona el nom de nou reis medes començant per Arbaces que segons ell va destruir Niniveh el 880 aC, però això no està d'acord amb el que se sap per altres fonts. Josefus els vincula al bíblic Madai fill de Jafet. Heròdot, Polibi i Plini els esmenten com Mantiani, Martiani, Matiani, Matieni, i al país com Matiana.

La seva primera menció històrica es sota la forma de Madoi o Amadai el 836 aC quant el rei Salmanasar II d'Assíria va rebre el seu tribut. Altres reis assiris van fer expedicions al territori mede. En aquesta època i després els escites i els medes estaven barrejats i els darrers eren el poble dirigent, dividits en gran nombre de petits dominis locals. Taules cuneïformes d'Assíria donen vers el 800 aC el nom de 28 caps medes (nomes un amb nom iranià) i vers el 700 aC donen 26 noms (dels que 5 son noms iranians).

Sargon II d'Assíria els va dominar vers el 715-713 aC a la regió del Elburz. Un dels caps medes era Deioces que fou governador d'un districte i fou enviat al exili a Hamat a Síria, i que Heròdot diu que fou l'origen de la dinastia dels medes.

Els medes van restar subjectes a Assíria i es van revolter algunes vegades. Vers el 673 aC una rebel·lió de tres caps va triomfar per un temps. Es coneixen fortaleses assíries a la zona de les muntanyes Zagros, a Bit Parnakki, Bit Kari i Kar Sharrukin.

Sons Heròdot vers la meitat del segle VII aC els escites van ocupar les terres dels medes i el seu rei Maydes l'escita va governar el territori fins que fou derrotat i els escites expulsats cap al Caucas.

Vers el 625 aC la rebel·lió a Babilònia va permetre als medes fer-se independents dels assiris i el rei Ciaxares va governar sobre les tribus unides, i van establir la seva capital a Ecbatana. Els Babilonis els anomenaven reis de Manda que era el nom donat a les tribus al sud del Caspi. El 616 aC els medes van conquerir el regne de Manna segurament regits pels escites. El 615 aC van conquerir Assur.

El 612 aC els medes van ajudar a la conquesta de Niniveh i després d'Harran i vers el 600 aC fins el 590 aC van ocupar el regne d'Urartu, i es van dirigir cap a l'Àsia Menor. Després de sis anys de guerra amb Lídia la frontera es va establir al riu Halys el 585.

El darrer rei, Astíages, fou capturat i suposadament mort per el seu net i rebel persa Cir II el gran vers el 549 aC i l'imperi dels perses aquemènides va substituir al imperi de Mèdia.

Els nous sobirans van conservar el rang dels medes. Ecbatana es va mantenir com a capital però nomes per l'estiu, i els nobles medes van exercir altes funcions de govern i al exèrcit. Encara hi va haver alguna rebel·lió que tractava de restaurar el poder dels medes, que no van reeixir.

Dins l'imperi persa el país dels medes fou dividit en dues satrapies: Mèdia del sud (la gran Mèdia) amb Ecbatana, que fou la satrapia XI; i Mèdia del nord, que fou la satrapia XVIII (o Matiana) amb els Zagros i l'Assíria mes enllà del Tigris. D'aquesta darrera satrapia van formar part els alarodis o alarodians, es a dir els descendents del uraurtians, i també els Saspirians.

Mèdia fou ocupada per Alexandre el 330 aC i donada al general Atròpat; a la mort d'Alexandre es va dividir entre la part nord (Atropatene) per Atropat i la part sud que va anar a un general Macedoni de nom Peithon.

La Mèdia del sud va acabar en mans de Seleuc mentre el nord va esdevenir el regne de Mèdia Atropatene amb capital a Gazaka. Vegeu Atropatene.

La Mèdia del sud va continuar en mas dels Selèucides. El 221 aC el sàtrapa Molon va voler independitzar-se i es va proclamar rei auxiliat pel seu germà Alexandre, sàtrapa de Pèrsia, però foren derrotats per Antíoc el gran. Un altre sàtrapa, Timarcos, va seguir el mateix camí contra Demetri I però fou derrotat per aquest. Vers el 150 aC la Mèdia va caure en mans dels parts. La seva història en aquesta època es casi be desconeguda. La ciutat de Rhagae es va dir en aquesta època Arsacia i fou el principal centre religiós del imperi.

Vers el 226 aC va passar als sassànides que el 331 aC també van ocupar l'Atropatene. En aquest temps els perses i medes ja s'havien barrejat totalment i formaven un sol poble.

Amb els àrabs l'Atropatene es va dir Azerbaidjan i la Mèdia propia es va dir Djabal (la Muntanya)