Llac Sevan
De Viquipèdia
Llac Sevan (armeni Սևանա լիճ o "Գեղամա ծով" transcrit Gelamai; turc Gokcha o Goktscha) és el llac més gran d'Armènia a la província oriental o Gelarquniq. Rep 28 rius i el Hradzan s'emporta l'aigua cap l'Araxes.
Te una superfície original de 1,360 km² (el 5% de la superfície de la República d'Armènia) i un volum de 58 km³. Mesura 260 km de perímetre i està a 1.950 sobre el nivell del mar.
El 1933 es va posar en marxa un projecte per reduir-lo i aprofitar les terres, treballs que van acabar el 1949; però el projecte fou revisat a la mort d'Stalin el 1956 i el 1962 es va rebaixar fins a 18 metres (inicialment eren previstos 55) però després va seguir baixant. Els treballs subseqüents iniciats el 1981 van quedar parats vers el 1989 degut a la guerra amb l'Azerbaidjan per l'Alt Karabagh. El 2003 es van acabar els treballs i es va deixar el nivell 20 metres per sota del seu nivell original però amb tendència a pujar. La superfície actual és de 940 km².
El monument més famós de la rodalia és el monestir de Sevanavank prop de la ciutat de Sevan. Un altre monestir és Hayrivanq més al sud.
Adaptat de la versió anglesa a: [1]