Teodosi I el gran
De Viquipèdia
Teodosi I el gran (Flavius Theodosius 347-395), fou emperador romà del 379 al 395.
Va néixer a Cauca (actualment Coca, a Segòvia) l' 11 de gener del 347, fill d'un general conegut com Teodosi el vell, al que va acompanyar a Britània i altres llocs
El 368 Britània fou atacada pels pictes i escots que van passar el mur d'Antoní i van arribar fins a Kent i Valentinià I va enviar contra ells al comes Flavi Teodosi el vell que va tenir èxit, i va establir una nova província al nord de Britània que es va dir Valèntia. Després Teodosi el vell fou enviat contra Firm, que s'havia rebel·lat a l'Àfrica. Firm fou derrotat i es va suïcidar per no caure presoner.
El jove Teodosi fou nomenat dux (comandant militar) de Mèsia el 374, i en aquest temps el seu pare fou executat per traïció, i Teodosi es va retirar a Cauca, probablement destituït per Valentinià I, després de la pèrdua de dues legions en front dels sàrmates a finals del 374.
El 376 els visigots, empesos per els huns (que ja havien sotmès als ostrogots) van penetrar a l'Imperi, i van demanar establir-se com a federats. Van obtenir el permís de Valent, sobirà d'orient, però el 377 va esclatar el conflicte i els visigots van vèncer a Valent el 9 d'agost del 378 a la batalla d'Adrianòpolis, en la que Valent va morir i va quedar obert el camí de Constantinoble. Gracià, emperador d'Occident, va heretar tot l'imperi i va cridar a Teodosi al que va enviar a la zona.
En diversos combats parcials Teodosi va aconseguir l'extermini d'una part dels visigots i la salvació de la capital. El 19 de gener del 379 Gracià va cedir Orient, com august, al general Teodosi i es va reservar per a si mateix la Prefectura de les Gàl·lies. Gracià i Teodosi van lliurar una guerra contra els bàrbars als Balcans coneguda com la Guerra gòtica (377–382). Després de dos anys de campanya va retornar a Constantinoble el 24 de novembre del 380, i dos anys després es va signar el tractat final (3 d'octubre del 382) per el qual finalment els visigots es van establir en Panònia, Mèsia, Tràcia i Macedònia com aliats.
Als dos dies de tornar a Constantinoble va fer expulsar al patriarca Demòfil que s'oposaven a les directius del concili de Nicea i va nomenar a Gregori Nazianzè. Va publicar un edicte proclamant la fe de Nicea com a oficial del estat (vegeu Gracià) i va prohibir les altres religions i les dissidències cristianes.
El 388 va envair Itàlia per restablir a Valentinià II que havia estat enderrocat per Magne Màxim. Derrotat Màxim a la riba del Save, i capturat i executat a Aquileia, Valentinià II fou restablert.
El 390 Teodosi va fer reconstruir l'obelisc de Karnak a Constantinoble i el va adornar d'escenes del imperi. El governador militar de Tessalònica fou assassinat i Teodosi va ordenar una matança a la ciutat. El bisbe de Milà, Sant Ambròs, el va excomunicar, i durant mesos Teodosi li va implorar el perdó i va fer publica penitencia fins que el càstig li fou aixecat. Això va fer créixer el prestigi i poder del bisbe milanès.
El 391 va prohibir els sacrificis amb sang i es van tancar els temples pagans que foren declarats abandonats i així van poder ser demolits pels bisbes catòlics sota la direcció de Teòfil d'Alexandria per construir-hi esglésies. Així foren destruïts el Serapeum d'Alexandria amb la seva biblioteca (392), amb autorització de Teodosi (extirpium malum), i molts altres. El 391 un decret va abolir els subsidis que encara tenien algunes restes de paganisme i es va apagar el foc etern del temple de Vesta al fòrum romà, i les vestals foren dispersades; també es van prohibir els auspicis i la bruixeria. Es va oposar a la restauració de l'altar de la victòria al senat romà i després del 393 va prohibir els jocs olímpics.
El 392 Valentinià II va morir en estranyes circumstancies i el nou emperador Eugeni va restablir el paganisme al occident, per lo que el 394 Teodosi va tornar a Itàlia, i encara que derrotat inicialment a Frigidus per el general Arbogast, va capgirar la situació i va obtenir la victòria reunificant ambdues part del imperi. Immediatament va ordenar el tancament, destrucció o confiscació de tots els temples pagans, i la prohibició del seu culte (gentilitia supertitio). Els pagans van ser privats d'alguns drets civils. Des d'aleshores el paganisme va iniciar un descens numèric relativament ràpid.
Teodosi va reorganitzat l'exèrcit que va quedar composat d'un total de 135 legions i 108 cossos auxiliars formant un total de 140 unitats d'infanteria. Hi havia a més 88 regiments de cavalleria (en total 180.000 soldats d'infanteria i 44.000 de cavalleria). D'aquests efectius hi havia al occident 22.000 cavallers, és a dir aproximadament la meitat, i la resta al orient. Les altres tropes estaven repartides desigualment. A les ordres del Magister Militium de la prefectura de les Gàl·lies hi havia uns 40.000 homes. A part de les forces militars existien les forces de defensa de les fronteres compostes de 317 unitats d'infanteria i 258 de cavalleria, i deu flotilles fluvials, amb un total d'uns 250.000 homes per a la infanteria i 25. 000 per a la cavalleria aproximadament. D'aquestes forces frontereres la major part es trobaven en Orient (154 unitats de cavalleria enfront de 96 en Occident)
Teodosi va morir a Milà el 17 de gener del 395. Es va casar en primeres noces amb Èlia Flacila, amb la que va tenir dos fills: Arcadi (que el va succeir a l'orient) i Honori (que el va succeir a l'occident sota la tutela del seu magister militium el vàndal Estilicó), i una filla, Pulquèria; Pulquèria i Èlia Flacila van morir el 385. Es va casar amb segones noces amb Gala, filla de Valentinià I, amb la que va tenir una filla, la famosa Gala Plàcida o Gala Placídia, mare de Valentinià III.