Lluís I el Pietós
De Viquipèdia
Lluís I dit el Pietós (778-840) fou rei d'Aquitània (781-814) i emperador d'Occident (814-840). Fill i successor de Carlemany.
La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa Astronomus, cronista oficial dels francs, a la seva Vita Hludovici.
Va néixer el 16 d'abril del 778 i va ser el quart fill de Carlemany (el tercer amb Hildegarda de Vintzgau). El 781, quan tenia només 3 anys, va ser nomenat rei d'Aquitània, un dels regnes de l'Imperi Carolingi, i enviat al país acompanyat per regents i una cort per posar ordre en les rebel·lions que estaven tenint lloc com a conseqüència de la derrota dels exèrcits de Carlemany en l'intent de conquesta de Saragossa i a la Batalla de Roncesvalles (778).
Segons el document Divisio Regnorum (806), Carlemany havia previst repartir l'Imperi entre els seus fills. Carles esdevindria Emperador dels francs, Pipí, rei d'Itàlia i Lluís heretaria Aquitània, Septimània, Provença i part de Borgonya. Però tots els germans de Lluís van morir abans que el seu pare, així que ell es va convertir en l'únic hereu. El 813 va ser nomenat co-emperador amb el seu pare i a la mort d'aquest, l'any següent, va heretar l'imperi. El 816, el Papa Esteve IV va sacralitzar el nomenament.
Durant els anys 800-801 va dirigir l'expedició que va conquerir Barcelona als musulmans i després va ser l'encarregat de nomenar els primers comtes de Barcelona des de Berà fins a Bernat de Septimània. Els anys 804, 808 i 809 va organitzar altres expedicions contra territori musulmà que no van aconseguir cap èxit important.
Vers el 794 es va casar amb Ermengarda de Hesbaye i van tenir tres fills: Lotari, Pipí i Lluís i tres filles: Hildegarda, Gisela i Rotruda. Ermengarda va morir el 818 i l'any següent Lluís es va tornar a casar, aquesta vegada amb Judit de Baviera i van tenir un fill: Carles i una filla: Gisela.
A la seva mort, el 20 de juny del 840, els fills que el van sobreviure, Lotari, Lluís i Carles es van repartir l'Imperi segons el Tractat de Verdun (843). Lotari I va heretar la Lotaríngia (o França Mitja) i va succeir al seu pare com a Emperador d'Occident, Lluís II el Germànic va heretar la França Oriental (el que més endavant es converirtia en Alemanya) i Carles II el Calb va rebre la França Occidental que comprenia els comtats de la Marca Hispànica.
Precedit per: Nou títol |
Rei d'Aquitània 781 - 814 |
Succeït per: Pipí I |
Precedit per: Nou títol |
Rei d'Itàlia 814 - 840 |
Succeït per: Lotari I |
Precedit per: Carlemany |
Emperador d'Occident 814 - 840 |
Succeït per: Lotari I |
Precedit per: Nou títol |
Rei d'Alemanya 814 - 840 |
Succeït per: Lluís el Germànic |
Precedit per: Nou títol |
Rei de Neustria 814 - 840 |
Succeït per: Carles II el Calb |