Almussafes
De Viquipèdia
Almussafes | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Baixa | |||
Gentilici | Almussafenc (o almussafeny) Almussafenca (o almussafenya) |
||
Població (2004) | 7.459 | ||
Superfície | 10,80 km2 | ||
Densitat | 690,65 hab/km2 | ||
Altitud | 30 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Coordenades | 39° 17’ 25” N 0° 24’ 53” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Carlet |
Almussafes és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Taula de continguts |
[edita] Història
Encara que hi ha empremtes de població en el Neolític. Almussafes està documentada per primera vegada en el s XI, quan el Cid va acampar en una zona anomenada Rayosa (l’actual Raxosa) i el gendre de Yucef, Abu-Beker ho va fer en la població. L'origen, per tant, és musulmà i el seu topònim prové de l’àrab Maçaf, que significaria quelcom paregut a “a meitat de camí” per què era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat a vianants, a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles que entraven i sortien de València.
Fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpellier que l’ajudaren a conquistar-la. El 19 de maig de 1252, na Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà carta de població a 20 persones d'Almussafes, sota dret emfitèutic,i es va reservar la torre, el forn i d'altres regalies. El 17 d'abril de 1281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues. El 1289 Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i demés drets feudals. Urrea tornà a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins 1346, que el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV durant la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Aquest va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 1352 a l'abat del monestir del monestir de nostra senyora de la Valldigna, qui el retingué durant 451 anys, fins 1766, que va ser incorporada a la Corona, rere un plet aixecat per Almussafes davant el Consell d'Hisenda. En l’any 1788 es deslliga de la parròquia de Benifaió i es converteix en parròquia.
[edita] Llocs d'interés
Arquitectònicament cal citar:
- La torre de Racef. Construïda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d’alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la població.
- L’església parroquial de Sant Bartomeu. Barroca de 1788, amb interior xurrigueresc i apreciables pintures.
[edita] Altres dades
La batlia l’ocupa el PSPV, que guanyà les eleccions de 2003, amb 7 regidors, 5 en té el Bloc i el PP 1. La població en 2005 era de 7.640 habitants -- almussafenys o almussafers —. L'any 2001 un 76,69% dels habitants sabíen parlar valencià.
L’economia ha estat tradicionalment sustentada en l’agricultura, s’hi produeix dacsa, arròs, vi, oli, seda, fruits i cítrics. Però des de 1976, data de la implantació de la multinacional automobilística Ford, tant la morfologia com l’economia d’Almussafes es van veure sacsejades i transformades.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.