Francisco Franco Bahamonde

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Molt incomplet. No diu res de l'actuació de Franco durant la Guerra Civil ni durant la dictadura. A voltes massa subjectiu
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco i Dwight D. Eisenhower a Madrid, 1959
Càrrec: 69è President del Govern d'Espanya
Periode: 1 d'octubre de 1936 -
9 de juny de 1973
Precedit per: Miguel Cabanellas Ferrer
Succeït per: Luis Carrero Blanco
Naixament: Ferrol (La Corunya, Espanya), 4 de desembre de 1892
Mort: Madrid (Madrid, Espanya), 20 de novembre de 1975
Esposa: Carmen Polo

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975). Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d'estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort.

Nascut a Ferrol (A Coruña), i batejat Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo, es va graduar a l'Acadèmia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convertí en el comandant més jove en l'exèrcit espanyol, per la seua labor en la guerra del Marroc. Es convertí en general de brigada l'any 1926 per mèrits de guerra, el general més jove de tot Europa.

Durant la Segona República Espanyola, el 1933, amb el triomf de la CEDA, partit d'orientació conservadora, en les eleccions, és ascendit a general de divisió. El 1934, durant el període de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirigí des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecció obrera a les mines d'Astúries de Casasviejas.

Destinat a Santa Cruz de Tenerife com a comandant general de les Canàries, el 18 de juliol de 1936 participa activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern legítim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, Sanjurjo, Batet, Emilio Mola, Moscardó i d'altres. En aquest moment comença la Guerra Civil espanyola. El detonant del cop d'Estat i l'excusa de l'inici va ser l'assassinat del polític Calvo Sotelo.

L'any 1937 fou nomenat a Burgos generalíssim de tots els exèrcits. Durant la guerra civil s'instauren les penes capitals sumarissimes sancionades pel mateix general i les denúncies anònimes es converteixen en la manera d'empresonar i liquidar greuges causats durant l'etapa republicana.

La guerra finalitza oficilament l'1 d'abril de 1939 a mans dels militar sublevats, i Franco es manté com a cap de l'Estat assegurant que 'no hay ni vencedores ni vencidos' en el discurs radiofonic. Probablement no fou així, ja que milers de ciutadans es trobaven exiliats a França i altres països per por de les represalies.

[edita] El Final de la posguerra

El 1954 fianlitza la posguerra després de signar el pla Marshall amb els EUA, cosa que va afiançar l'estabilitat política de Franco a Espanya, possibilitant l'entrada d'inversió extrangera. Segurament els EUA confiaven en Espanya governada per un govern feixista, més que no pas amb imposar una democràcia feble enfront del comunisme imperant, cal recordar que Cuba acabava de esdevenir marxista feia poc.

La millora de les infrastructures després de la guerra civil va ser una de les prioritats del govern de Franco, essent paradigmàtiques la construcció de pantans, que asseguraven d'una manera més o menys fiable les reserves hidrològiques i, en menor grau, energètiques.

El 1969 designà com a successor seu a títol de rei el príncep Joan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII i fill de Joan de Borbó i de Battenberg, hereu legítim de la Corona. El juny de 1973 creà el càrrec de president del govern, que recaigué en el seu màxim col·laborador Luis Carrero Blanco. La mort d'aquest en un atemptat, el desembre del mateix any, endurí el règim. Això provocà, el 1974, l'execució al garrot de l'anarquista Salvador Puig i Antich i un suposat polonès al qual anomenaren Heinz Chez. Ambdues execucions es feren el mateix dia, la primera a Barcelona i la segona a Tarragona. El setembre de 1975, dos mesos abans de la seva mort, el dictador féu afusellar uns membres d'ETA i del FRAP, cosa que mobilitzà una gran part de l'estranger i fins i tot del mateix Papa. Franco, segurament ja debilitat i proper a la mort, no va rectificar les seves condemnes.

Oficialment Franco morí el 20 de novembre de 1975 al palau del Pardo, però van desconnectar les màquines que el mantenien viu molt abans, a un quart de dotze de la nit del dia 19, segons apunten diverses fonts. Van passar moltes hores fins que es va comunicar oficialment que havia mort, endarrerint l'anunci al dia 20, el dia que feia 39 anys de la mort del falangista José Antonio Primo de Rivera.

Al cap de dos dies, Joan Carles de Borbó, assumí el càrrec de cap de l'Estat, jurant fidelitat als principis del règim.

Un dels seus lemes, inscrit en totes les monedes emeses, era: Caudillo de España por la Gracia de Dios.

Recentment (novembre de 2005), el Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta de l'historiador Josep Benet, s'ha compromés a redactar un informe d'acord amb les lleis de Dret internacional, que inclogui tots els assesinats de Franco, i permeti indemnitzar els familiars de les víctimes. Curiosament aquest és l'informe que ha redactat la Justícia Espanyola per acusar el dictador xilé Augusto Pinochet, mentre que en el cas de Franco, la Constitució Espanyola de 1978 ha fet el mateix paper que la Llei de Punt Final xilena, és a dir garantir la inpunitat de tots els crims de guerra que segons la carta de les Nacions Unides, no prescriuen mai [1].

També el jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, considera que és necessari d'instituir una comissió de la veritat perquè s’investiguin els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Precedit per:
Miguel Cabanellas Ferrer
President del Govern d'Espanya
1936–- 1973
Succeït per:
Luis Carrero Blanco
Precedit per:
Francisco Largo Caballero
Cap d'estat d'Espanya
1936–- 1975
Succeït per:
Joan Carles I


[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
Commons.
Viccionari
Viccionari.
Viquidites
Viquidites.
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
Viquillibres.
Viquinotícies.
Viquitexts
Viquitexts.
Viquiversitat
Viquiversitat.