Gaèlic escocès

De Viquipèdia

Gaèlic escocès
'gàidhlig'
Pronunciació: AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a: Territori i illes del nordest d'Escòcia
Regió: {{{regió}}}
Parlants: {{{parlants}}}
Rànquing: {{{rank}}}
Classificació genètica: Indoeuropea

  Celta
   Goidèlica
    Gaèlico

estatus oficial
Llengua oficial de: {{{nació}}}
Regulat per: {{{regulat}}}
codis de la llengua
ISO 639-1 gd
ISO 639-2 gla
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL GLS
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua
Distribució poblacional dels parlants del Gaèlic a Escòcia
Ampliar
Distribució poblacional dels parlants del Gaèlic a Escòcia

El gaèlic escocès (anomenat Erse o Gàidhlig per comparar amb el Gaeilge parlat a Irlanda és una llengua celta parlada a Escòcia, a les Terres Altes o Highlands, a les seves illes, així com per algunes comunitats de Nova Escòcia, sobretot a l'illa del Cap Bretó. L'expulsió forçada dels camperols escocesos per part de grans propietaris del camp al segle XIX explica l'expansió de la llengua fins al Canadà. S'estima que el nombre de parlants és de cap a 60.000 a Escòcia, i de 500 a 1000 a Nova Escòcia. Es preveu que aquest nombre continuï baixant, ja que un percentatge important són persones d'edat avançada. Tot i això, en els darrers anys la llengua ha aconseguit un cert reconeixement oficial, i hi ha hagut un increment en el nombre d'alumnes que l'aprenen a l'escola.

És reconeguda pel Regne Unit com una llengua regional d'Escòcia segons la Carta Europea de llengües regionals o minoritàries, i després de l'aprovació d'una llei al parlament escocès votada el 21 d'abril del 2005 és una llengua oficial d'Escòcia juntament amb l'anglès.

El gaèlic escocès, juntament amb el gaèlic irlandès i el manx, pertany a la branca goidèlica de les llengües celtes. Si bé el gaèlic irlandès i el gaèlic escocès tenen un lligam molt estret, aquestes dues van començar a divergir a partir del segle V ja que l'escocès va ser enriquit gràcies a intercanvis lingüístics amb altres pobles del nord de l'illa de Bretanya; així doncs, el locutor d'una d'aquestes llengües pot no comprendre l'altra llengua.

[edita] Característiques

L'alfabet gaèlic comporta 18 lletres (no hi han les consonants j, k, q, v, w, x, y, z).

Històricament, cada nom d'una lletra corresponia al d'algun arbre (ailm - om, beith - brith, call - avellana, i així seguidament).

El gaèlic utilitza la flexió lingüística per distingir els noms, el temps , el mode i la veu del verb.

[edita] Noms de llocs en gaèlic escocès

Aberdeen — Obar Dheathain
Aviemore - an Aghaidh Mòr
Ayr - Inbhair Air
Brechin - Breichin
Cumbernauld - Cumar nan Alt
Dingwall - Inbhir Pheofharain
Dornoch - Dòrnach
Dumfries — Dùn Phris
Dunblane - Dùn Bhlàthain
Dundee — Dùn Dèagh
Dunfermline - Dùn Phàrlain
Dunkeld - Dùn Chailleann
Dumbarton - Dùn Breatann
Edimbourg — Dùn Èideann
Elgin - Eilginn
Forres - Farrais
Fortrose - A' Chananaich
Fort William — An Gearasdan
GlasgowGlaschu
Gleneagles - Gleann na h-Eaglais
Inverness — Inbhir Nis
Kilmarnock - Cill Mhearnaig
Lismore - Liosmòr
Paisley — Pàislig
Perth — Peairt
Rosemarkie - Ros Maircnidh
St Andrews - Cill Rìmhinn
Scone - Sgàin
Stirling — Sruighlea
Stornoway — Steòrnabhagh
Whithorn - Taigh Mhàrtainn
Viquipèdia
Existeix una edició en gaèlic escocès de la Viquipèdia