Castell nou d'Arri

De Viquipèdia

L'embassament del canal del Migdia a Castell Nou d'Arri
Ampliar
L'embassament del canal del Migdia a Castell Nou d'Arri

Castell Nou d'Arri és un ajuntament del departament francès de l'Aude a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló.

Castell Nou d'Arri pertany a l'antiga província del Lauraguès, bressol del catarisme. La ciutat és coneguda pel seu Caçolet, del qual és la capital mondial i pel seu Gran Embassament, important port sobre el Canal del Migdia.

Taula de continguts

[edita] Administratiu

  • codi postal : 11400
  • codi INSEE : 11076
  • 11 600 habitants
  • 4 772 hectàries
  • Altura mitjana : 165 m


[edita] Monuments

  • El Gran Embassament

A la demana dels habitants de la ciutat, Pierre-Paul Riquet, ideador del Canal del Migdia (aleshores Canal Royal du Languedoc), i François Andréossy, geòmetra expert, van fer de Castell Nou d'Arri el cor tecnològic d'aquesta obra, per la construcció del Gran Embassament. És l'únic mirall d'aigua d'aquesta dimensió (7 hectàries) entre Tolosa i Seta.

La vista de l'embassament de la ciutat és admirable: d'un costat les rescloses Sant-Roch són una il·lustració de l'art i de la tècnica de l'obra; de l'altre costat, es troba l'Illa de la Cibella (Ile de la Cybèle) ideada, en aquest pais de vent, com a dic.

En 1997 aquest embassament ha estat classificat a l'inventari del patrimoni de la humanitat, per l'Unesco.

  • La col·legial St Miquel

Situada als límits del nou Regne de França després del Tractat de Paris (1229), l'església, construida a partir de 1240 fins al 1270, és ideada com a temple fortalesa d'estil romà.

En 1317, en el moment de la creació del bisbat de Saint-Papoul -ideat per a limitar les pretensions del bisbe de Tolosa- l'església va ser elevada al rang de col·legial. A l'hora del trànsit del Príncep negre en 1355, l'església va ser derrocada en part.

L'edifici va ser força modificat als segles XIV, XV, XVIII i XIX. Avui en dia apareix com un gran edifici d'estil gòtic dotat de nou capelles laterals i d’una imposant fletxa piramidal de la qual el cap culmina a 50 metres. Gran orgue de la fí del XVIII sécol.

  • El Presidial

En 1553, na Caterina de Médicis, comtessa del Lauragais va fer del comtat un baliatge i l'antic castell a l'origen de la ciutat esdevé un Presidial. Es fa servir com a prisó després de la revolució Francesa i fins al 1926. Avui en dia és un museu.


  • El molí de Cogarel (XVII segle)

Castell Nou d'Arri és famós per els seus molins a vent. A l'inici del XIX segle, encara de vint a trenta molins adornaven els bord del gran embassament. El molí de Cogarel és un dels darrers vestigis d'aquesta època i ofereix un panorama admirable sobre la ciutat i la plana del Lauragais.

  • L'Apotecari (XVIII Segle)

Construida en 1783 per a les necessitats de l'hospital, l'oficina custòdia una col·lecció remarcable d'ampolletes de farmàcia en majòlica de Moustiers (XVIII segle) i en porcellana de tipus Imperi del XIX.

[edita] Esdeveniments

  • El 31 d'octubre 1355, en plena Guerra dels Cent Anys, la ciutat va ser pillada per les hordes del Príncep negre, que, partides de Bordèus, van devastar la Gasconya, el Lauragais e Narbona, evitant amb cura les places més defensades. La ciutat va ser destruida i els seus habitants massacrats.
  • És devant Castell Nou d'Arri que s'esdevé la batalla decisiva entre les tropes reialistes del mariscal de Schomberg i les tropes frondistes den Henri II de Montmorency, governador del Llenguadoc, el 01 09 1632. El duc havia conspirat amb na Maria de Médicis, mare de Louis XIII, i Gastó d'Orléans, germà del rei, en contra el Cardinal de Richelieu. Capturat a l'inici de la batalla, va ser condemnat a mort i decapitat a Tolosa el 30 09 1632.

[edita] Gastronomia

El caçolet és una specialitat de Castell Nou d'Arri.


[edita] Enllaços exteriors


[edita] Enllaços exteriors