Gracià
De Viquipèdia
Gracià (Flavius Gratianus Augustus, 359-383) fou emperador romà d'occident del 375 al 383. Era fill de Valentinià I i de Marina Severa i va nèixer a Sirmium (Panònia) l'abril o maig del 359.
El seu pare Valentinià li va donar el títol d'august el 4 d'agost del 367, quant va complir 12 anys. A la mort del pare l'exèrcit el va proclamar emperador pero juntament amb son germanastre Valentinià II, de 4 anys, nascut de la segona dona Justina.
Gracià va conservar les províncies occidentals de les diòcesis d'Hispània, Britània i les Gàl·lies. Va reservar les províncies de les diòcesis d'Itàlia, Il·liria (o les Panònies) i Àfrica, a Valentinià II, pel qual va governar la seva Justina. Va establir la seva residència a Milà i de fet va governar ambdòs territoris.
El maig del 378 va derrotar als lentiens, tribu dels alamans, a la batalla d'Argentovarium, propera a la acatual Colmar.
El 376 els visigots, empesos per l'huns (que ja havien sotmès als ostrogots) van penetrar en l'Imperi, i van demanar establir-se com a federats. Van obtenir el permís de Valent però el 377 va esclatar el conflicte i els visigots van vèncer a Valent el 9 d'agost del 378 a la batalla d'Adrianopolis, en la que Valent va morir i va quedar obert el camí de Constantinoble. Gracià fou reconegut hereu de la part oriental i va enviar a la zona al general Teodosi, qui en diversos combats parcials, va aconseguir l'extermini d'una part dels visigots i la salvació de la capital. El 19 de gener del 379 Gracià va cedir Orient, com august, al general Teodosi i es va reservar per a si la Prefectura de les Gàl·lies.
Gracià i Teodosi van iniciar una guerra contra els bàrbars als Balcans coneguda com la Guerra gòtica (377–382) i finalment els visigots es van establir en Panònia, Mèsia, Tràcia i Macedònia com aliats el 382.
Els primera anys Gracià va governar amb eficacia pero de mica en mica va anar deixant el poder per dedicarse a les caseres i als plaers, augmentant el poder del general franc Merobaud i del bisbe Ambròs de Milà. Sota influència del darrer, Gracià va prohibir altre cop el culte pagà a Roma.
El 27 de febrer del 380 va promulgar (al costat de Teodosi) un edicte que declarava la fe del Concili de Nicea com la principal de l'Estat amb el nom de Religió Catòlica (derivat del grec Katholikós, format per les paraules Katá, comprensió, i Holos, tot). En l'edicte es va amenaçar als cristians dissidents amb la venjança divina i amb persecucions terrenals. El 10 de gener del 381, el culte catòlic va quedar establert com religió única, prohibint-se totes les altres incloent les sectes dels arrians, macedonians i altres menors derivades del cristianisme.
Va prohibir també els llegats a les vestals i va abolir privilegis dels sacerdots pagans i va ordenar la supressió de les subvencions per als seus temples i es van confiscar tots els seus béns (382). Va renunciar al càrrec oficial de Pontifex Maximus i va retirar l'altar de la victòria de la seu del Senat a Roma.
Va crear un cos personal d'alans i va apareixer en públic vestit com un escita el que li va provocar l'hostilitat del poble i dels soldats romans.
Això fou aprofitat pel general Magne Clement Màxim per revoltar-se a Britània (383) i per envair després les Gàl·lies. Gracià era a París i els soldats el van abandonar i va fugir a Lió. Trait pel governador de la Lionesa, Andragat (Andragatius) que va reconèixer a Magne Màxim, fou assassinat el 25 d'agost del 383.