Dioxines

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Eliminar, preguntes, posar en singular l'article, eliminar el parlar de nosaltres i expressions/estil informal i adaptar al llibre d'estil amb enllaços

El concepte dioxines fa referència a una gran família de compostos químics relacionats entre ells per una estructura patró comú (generalment un o dos anells aromàtics enllaçats amb àtoms de clor) i unes característiques funcionals molt similars.

[edita] Origen

Si bé hi ha indicis que aquestes molècules poden ser produïdes en algunes activitats naturals com els incendis forestals o les erupcions volcàniques, els nivells alarmants de dioxines al medi tenen el seu origen en el procés d'industrialització. En la indústria les dioxines són produïdes per la combustió de matèria orgànica en presència de petites quantitats de clor. Alguns dels processos que més en produèixen són:

  • La fabricació de plaguicides organoclorats.
  • La fabricació de pasta de paper.
  • La incineració de residus.
  • Ús de combustibles fòssils en els mitjans de transport.

[edita] Exposició

Tot i que la quantitat de dioxines produïdes per aquests processos és realment baixa, les característiques fisico-químiques d'aquests contaminants els converteixen en perillosos fins i tot a baixos nivells d'emissió.

  • Per una banda, són molècules molt poc reactives. Aquest fet dificulta -sovint impedeix- tant la seva degradació per part dels bacteris del sòl (com succeeix amb tants altres tòxics), com la seva metabolització per part del nostre organisme (el fetge és capaç de metabolitzar i inactivar una enorme quantitat de tòxics que ingerim diàriament).
  • D'altra banda, són extremadament solubles en lípids. És a dir, en comptes de tenir afinitat per l'aigua i els disolvents aquosos, la tenen pels greixos i olis. Aquesta característica fa que s'acumulin a les zones greixoses dels animals, en comptes de ser eliminats per l'orina (essencialment aquosa).

El resultat d’aquestes dues característiques es pot exemplificar molt bé amb el cas d’un peix que viu en unes aigües amb quanitats molt petites de dioxines. El peix filtra aigua vint-i-quatre hores al dia i, de totes les molècules de dioxina que passen pel seu organisme, un percentatge proper al cent per cent són acumulades al seu teixit adipós (greix). Quan un organisme superior com nosaltres ingerim aquest peix incorporem també al nostre teixit adipós (greix) un percentatge proper al cent per cent de totes les dioxines que contenia el peix.

  • A tot això cal afegir, finalment, una elevada volatilitat, que facilita la seva dispersió a través de l'aire, permetent l'aparició de dioxines a racons del planeta que queden lluny de les zones de producció industrial. Tan és així, que s'han trobat petites quantitats d'aquests contaminants en indrets tan insòlids com els cercles polars.

[edita] Efectes nocius

Tot i que encara s'estan duent a terme moltes recerques al respecte, el que es coneix amb seguretat és que la seva intoxicació aguda és sumament improbable i dificil; caldrien quantitats enormes d’aquestes molècules per donar lloc a una intoxicació aguda. D'altra banda, existeix una toxicitat a llarg termini. Si bé aquest tipus d'intoxicació és més silenciosa i passa sovint desapercebuda, a la llarga pot esdevenir fins i tot més perillosa que la primera. Aquestes són algunes de les accions que se’ls han descrit a llarg plaç:

  • Cancerígenes. Mitjançant la unió a una molècula del nostre propi organisme afavoreixen l’aparició del càncer.
  • Immunodepressores. A través d’un mecanisme molecular no del tot definit, però semblant a l’anterior disminueixen l’activitat del nostre sistema immunitari.
  • Disrupció endocrina. També mediada per la unió a una molècula endògena, però aquest cop el resultat és una desviació dels equilibris hormonals que pot portar —a la llarga— a una disminució de la fertilitat.