Llutxent

De Viquipèdia

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.


Llutxent
Localització
Localització de Llutxent respecte del País Valencià Localització de Llutxent respecte de la Vall d'Albaida
Municipi de la Vall d'Albaida
Gentilici Llutxentí
Llutxentina
Població (2002) 2.456
Superfície 40,10 km2
Densitat 61,25 hab/km2
Altitud 280 m
Nuclis de població 1
Coordenades 38° 56’ 30” N
0° 21’ 23” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Ontinyent

Llutxent és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.

Taula de continguts

[edita] Història

Repoblat per Jaume I en 1255 amb famílies catalanes i aragoneses. El fill natural del monarca, Pere Fernández d'Híjar va exercir la jurisdicció sobre el lloc. En 1276 fou escenari de combats entre les tropes del rei i les dels moros sublevats. Al 1278, Pere I constituí la baronia de Llutxent formada pels llocs de Llutxent, Quatretonda, Benicolet i Pinet. A mitjan segle XIV, Pere II vengué Llutxent a Olfo de Pròxita i el 1487 la baronia passà als Maça de Linaça i, posteriorment, als Lladró de Vilanova, barons de Castalla. En 1520 els veïns resistiren l'atac dels agermanats. El 1574 es va fer càrrec de la barnoia Pere Maça Lladró, marquès de Terranova i primer duc de Mandas, títols que s'incorporarien al marquesat de Dos Aigües en el qual senyoriu romangué fins l'abolició, en el segle XIX. A mitjan segle XVII les rendes senyorials descansaven en els censos enfitèutics en diners, regalies i terç delme.

[edita] Demografia i economia

Les dades municipals de 2004 indiquen que hi ha 2512 habitants i que El gentilici és llutxentins. L'economia rau bàsicament en l'agricultura, abans exclusivament de secà, que produeix albercoc, pruna, oliva, ametla, meló d'Alger, maduixa i, més recentment, taronja.

[edita] Geografia

Senderisme, passejades amb bicicleta, espeleologia, observació de la flora i fauna són les activitats de què podem fruir en els 39,1 km2 que abraça el terme des dels contraforts de la Marxuquera fins al barranc de Xetà. Els llocs més recomanables per visitar són les font del Rafal i de la Figuera. Les coves Catalana, Simarro, Fonda, del Sender, del Rafal, dels Gregoris, Covarxò, Saranyana, Meravelles, Negra i algunes més i, especialment el Surar, paratge – que a penes ha sofert intervenció humana - de recomanable visita per la seua riquesa botànica i faunística amb una importantíssima sureda que actualment es troba en procés de declaració de Paratge Natural Municipal. Per als caminants i els ciclistes hi ha 4 rutes, la del Castell de Xiu, la de la Font del Rafal, la del Surar i la del Puig Agut.

[edita] Edificis d'interés

En quant al patrimoni llutxentí:

  • Castell de Xiu. Islàmic. Abandonat rera l'expulsió dels moriscos manté encara una majestuosa estampa, però necessita intervenció.
  • Església de l'Assumpció. Del segle XIX, amb campanar de 1925, parcialment restaurada pels desperfectes que va sofrir en 1936-1939.
  • El Convent. Erigit pels dominics en 1422, fou la primera Universitat valenciana (Estudi General en Arts i Teologia). Ha sofert diverses modificacions i afegits, un d'ells el Corpus Christi, del segle XVII en estil gòtic. Hi ha una garrofera de grans dimensions i 200 anys d'edat.
  • El Palau Castell de Llutxent. Aixecat entre el segles XV-XVI pels Pròxita. Després de passar per diversos propietaris particulars és propietat municipal des de 1994.
  • Ermita de la Verge de la Consolació. Segle XVIII.
  • La Costa, camí empedrat realitzat en 1580 que unia el convent amb la parròquia i que s'utilitzava en romeries.
  • Parc del Llaurador. On hi ha un edifici social que s'utilitza per les diverses associacions llutxentines.

[edita] Gastronomia

La cuina, típicament mediterrània, inclou com a ingredient principal l'arròs; paella, cassola al forn o caldós amb fesols i naps, també hi ha un bon mostrari de dolços, la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí, bollos , farinetes i miques i les coques de dacsa, les de sant Maties o les de tomaca i pebre de sant Domènec.

[edita] Política

L'ajuntament està compost per 7 regidors del PP, un d'ells l'alcalde i 4 del PSPV.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües