Skopje
De Viquipèdia
Skopje Скопје |
||||||||||||||||||||||||||||
|
Skopje és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia. Té 506.926 habitants (cens del 2002), que equival a més d'una quarta part de la població total del país. Skopje es troba a 42°0′N 21°26′E i es localitza en la part més alta del riu Vardar. És el centre polític, econòmic i cultural, econòmic i acadèmic del país i un centre important d'indústries metalúrgiques, químiques, madereras, tèxtils, del cuir i d'impremta. El desenvolupament industrial ha estat acompanyat per un intens desenvolupament intern i extern del comerç i de la banca, així com d'activitats culturals i esportives.
És una localització important per a les indústries de procés dels metalls, químiques, de la fusta, tèxtils, del cuir i d'arts gràfiques, però ha sofert tancaments importants des del 1991. El desenvolupament industrial de la ciutat ha estat acompanyat pel desenvolupament dels sectors comercial i bancari, a més de l'èmfasi en els camps de la cultura i l'esport.
[edita] Història
Skopje (llatí Scupi, grec Σκοῦποι) va ser fundada en el segle III adC , sobre el riu Vardar (antic Axio), pels dardans , un poble que vivia fora de les fronteres del regne de Macedònia. Fou una fortalesa frontera dels il·liris amb Macedònia. En l'època dels romans fou part de la província de Dardània. Skopi va ser destruïda per un terratrèmol en l'any 518 just després de ser atacada per tribus bàrbares i es va reconstruir a una certa distància, a la vora del riu Vardar, amb el nom de Justiniana Primera. Bisbes de Scupi són coneguts entre els segles IV i VI. Es conserven runes d'una instal·lació termal i d'un teatre, d'una basílica episcopal i d'un cementiri, i sobretot de les muralles. Els eslaus li van donar el nom d'Skopje i els bizantins li deien Skupi.
Vers el 980, els bizantins foren derrotats al pas de les muntanyes Haemos pels búlgars però, 21 anys després, a començaments del segle XI, Basili II Bulgaròctonos va derrotar completament als búlgars a la vora d'Skupi. Els búlgars es van revoltar el 1040 i es van apoderar de la ciutat, però finalment foren derrotats; el 1071, altre cop revoltats sota la direcció del senyor local d'Uskub Jordi Vojtej, va fracassar igualment. El 1198, restaurat l'estat búlgar, Uskub en va passar a formar part, i la van conservar fins el 1277. En aquest any va passar als bizantins sota Miquel VIII Paleòleg, però el serbis la van ocupar el 1282 fins el 1355. Des el 1346 va ser capital de la Gran Sèrbia d'Esteve Dushan. A la seva mort el 1355 va passar a Vukasin i al seu fill Marco Kraleviti (1356-1389). El 1389 va ser ocupada pels turcs otomans i llavors fou coneguda amb el nom turc Üsküb (Uskub) o Uskup durant el mig mil·lenni de domini otomà.
Üsküb es va convertir en la capital del vilayato (districte) de Kosovo, però el 1689 va ser incendiada pel general austríac Picolomini.
Cap a 1905, Üsküb tenia aproximadament 32.000 habitants, una barreja de serbis, búlgars, turcs, albanesos i gitanos. Era la seu d'un arquebisbe grec ortodox, de l'arquebisbe dels Albanesos Catòlics Romans i d'un bisbe búlgar. En 1910, Agnes Gonxha Bojaxhiu, després coneguda com la Mare Teresa, va néixer en Üsküb en una família albanesa catòlica.
Al 1913, la ciutat va caure en mans dels serbis durant la guerra balcànica i va ser cedida a Sèrbia, la qual es va convertir en el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens el 1920 i Iugoslàvia al 1929. La majoria dels turcs i búlgars es van retirar i va passar a ser una ciutat eslava anomenada Skopje. Va estar sota el domini búlgar des de 1941 fins a 1945 però va tornar a Iugoslàvia al 1945, quan es va transformar en la capital de la República Iugoslava de Macedònia. En 1963, Skopje va ser colpejat per un gran terratrèmol, i una gran quantitat de monuments culturals van quedar greument danyats.
Sota el domini iugoslau, Skopje va créixer ràpidament i es va convertir en un important centre industrial del sud de la regió balcánica. En 1991, la federació Iugoslava es va dissoldre i Skopje es va transformar en la capital de la República independent de Macedònia. Grècia es va oposar a l'ús del nom Macedònia pel nou estat i va imposar un bloqueig econòmic, el qual va afectar greument a l'economia de Skopje, tancant el seu accés al mar a través de Tessalònica. El bloqueig va ser finalment aixecat en 1995 seguint un acord entre Grècia i Macedònia. Molts grecs denominen a Macedònia com la "República de Skopje" i als seus habitants (pejorativament) com "Skopianí" (habitants de Skopje en grec).