Aquil·les Tatius

De Viquipèdia

Aquil·les Tatius fou un retòric alexandrí del segle II o III o potser fins i tot posterior (per certes imitacions d’Heliodor d’Emesa es pensa que pogué ser posterior a aquest vers el segle V o començament del segle VI).

Fou inicialment pagà però es va convertir al cristianisme.

La seva obra principal es una novel·la d’amor entre Cleitophon i Leucippe. L’obra te aspectes contradictoris i està redactada en un estil retòric. Fou traduïda per primer cop per Anníbal della Croce (Crucejus) a Leyden el 1544 i deu anys mes tard a Basilea; la primera edició en grec es va fer a Heidelberg el 1601; el 1638 fou traduïda al angles per Anthony Hodges, a Oxford.

Un altra obra que se li atribueix es una introducció de Phaenomena d’Aratos, però que es probablement de Firmicus, algun temps anterior, i una etimologia titulada “Histories miscel·lànies”, ambdues perdudes.