Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
De Viquipèdia
Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Per a les regles primerenques d'aquesta llista, el títol emperador d'Occident és anacrònic, així Carlemany s'autoanomenà imperator Romanorum ("emperador de Romans") i imperator Romanum gubernans imperium ("emperador que governa l'Imperi Romà"), tot i que molts van utilitzar simplement l'imperator del títol ("emperador").
Carlemany va rebre el seu títol imperial quan fou coronat pel Papa Lleó III a Roma l'any 800. Posteriorment, la coronació papal fou considerada un requisit previ indispensable per esdevenir emperador. Després de la coronació d'Otó I el Gran, el títol imperial es va convertir en una prerrogativa del governant d'Alemanya; no obstant això, no tots els governants foren coronats emperadors per la qual cosa varia la llista d'Emperadors d'Occident a la de reis d'Alemanya.
A partir de 1508 Maximilià I, emperador romanogermànic, desprès d'un viatja fallit vers a Roma per ser coronat, tingué el permís Papal per anomenar-se imperator electus, o sigui, emperador-electe. El seu successor, Carles V, serà coronat el 1530, però els posteriors governants ja no buscaran la coronació Papal i seran designats emperadors-electes.
[edita] Imperi Carolingi
[edita] Dinastia Carolíngia
- 800-814 : Carlemany
- 814-840 : Lluís I el Pietós, fill de l'anterior
- 843-855 : Lotari I, fill de l'anterior
- 855-875 : Lluís II el Jove, fill de l'anterior
- 875-877 : Carles II el Calb, germà de Lotari I
- 877-881 : seu vacant
- 881-887 : Carles III el Gras, nebot de l'anterior
[edita] Dinastia Spoleto
[edita] Dinastia Carolíngia
- 896-899 : Arnulf de Caríntia
- 901-905 : Lluís III el Cec, nét de Lluís II el Jove
- 915-924 : Berenguer de Friul
[edita] Sacre Imperi Romanogermànic
[edita] Dinastia Saxona-Otoniana
- 962-973 : Otó I el Gran
- 973-983 : Otó II, fill de l'anterior
- 996-1002 : Otó III, fill de l'anterior
- 1014-1024 : Enric II el Sant
[edita] Dinastia Sàlica (Francònia)
[edita] Dinastia Supplinburger
[edita] Dinastia Hohenstaufen
[edita] Dinastia Welf
[edita] Dinastia Hohenstaufen
[edita] Dinastia Luxemburg
[edita] Dinastia Wittelsbach
[edita] Dinastia Luxemburg
[edita] Dinastia Habsburg
- 1440-1493 : Frederic III
- 1493-1519 : Maximilià I, fill de l'anterior
- 1519-1530 : Carles V, fill de l'anterior i rei de Castella i d'Aragó
- 1556-1564 : Ferran I, germà de l'anterior
- 1564-1576 : Maximilà II, fill de l'anterior
- 1576-1612 : Rodolf II, fill de l'anterior
- 1612-1619 : Mateu I, germà de l'anterior
- 1619-1637 : Ferran II, cosí de l'anterior
- 1637-1657 : Ferran III, fill de l'anterior
- 1658-1705 : Leopold I, fill de l'anterior
- 1705-1711 : Josep I, fill de l'anterior
- 1711-1740 : Carles VI, germà de l'anterior
[edita] Dinastia Wittelsbach
[edita] Dinastia Habsburg-Lorena
- 1745-1765 : Francesc I, gendre de Carles VI
- 1765-1790 : Josep II, fill de l'anterior
- 1790-1792 : Leopold II, germà de l'anterior
- 1792-1806 : Francesc II, fill de l'anterior
- el 1806 Francesc II esdevé Francesc I d'Àustria, passant a governar aquest territori i posteriorment Hongria