Alzinar amb roure cerrioide
De Viquipèdia
L'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. cerrioidetosum, o en una nomenclatura més clàssica Quercetum ilicis galloprovinciale subass. cerrioidetosum) és una variant humida de l'alzinar litoral[1].
Es caracteriza per la presència d'espècies de tendència submediterrània que s'afegeixen a les de l'alzinar típic:
- A l'estrat arbori principalment s'hi afegeix el roure cerrioide (Quercus cerrioides).
- Als estrats arbustius i lianoide, l'aranyoner (Prunus spinosa), l'arç blanc (Crataegus monogyna), la ginesta triflora (Cytisus triflorus), etc.
- A l'estrat herbori, la maduixera (Fragaria vesca), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), el marxívol (Helleborus foetidus), etc.
Es fa en indrets obacs entre 100 i 600 m, principalment les zones silícies del Sistema Litoral Català, com ara el vessant vallèsà de la serra de Collserola.
Fitosociològicament forma part de l'aliança Quercion ilicis que reuneix les diferents associacions d'alzinars.
[edita] Referències
- ↑ Folch, Ramon (1986, 2a ed.): Vegetació dels Països Catalans. Ketres editora, Barcelona. 541 pàgines + mapa.