Lusitània
De Viquipèdia
Lusitània (Λυσιτανία o Λυσιτανική o Λουσιτανία) fou una regió i després província romana poblada pels lusitans. La regió estava limitada al país dels lusitans, mentre la província va tenir uns límits mes amples.
El país dels lusitans o la primera Lusitània ocupava el territori entre el Tajo i el Duero. Estrabó diu que algunes terres al nord del Duero eren abans part de Lusitània però després en foren separades
La província en canvi ocupava la part occidental de la península al oest del riu Anas (Guadiana) i cap al nord, ocupant dos terços de la costa occidental, arribant al nord fins al Durius (Duero) tenint al nord als callaici bracarii. Cap a l'est incloïa la província de Salamanca i la regió d'Extremadura, o vivien els vètons. Tenia al l'est als carpetans, vètons o vèttons, vacceus i callaici (gallecs); i al sud als turdetans.
Taula de continguts |
[edita] Capital i divisions administratives
La capital era Emèrita o Emnèrita Augusta (Mérida). Judicialment es dividia en 3 convents jurídics:
Estava formada per 46 ciutats, de les que 5 eren colònies, 1 municipium civium Romanorum (ciutat amb ple dret de ciutadania romana), 3 amb dret de ciutadania llatina, i 36 estipendiaries (tributaries). Vespasià va donar a totes les ciutats el dret llatí.
[edita] Història
Lusitània es va crear com a província el 27 aC separada de la Hispània Ulterior. La resta de la província va agafar el nom de Bètica (tot i que el nom d'Ulterior fou usat per algun temps informalment). Lusitània fou província imperial, i fou governada per propretors. Les finances eren administrades per un procurador imperial (procuratores caesaris).
El poble lusità va oferir ferotge resistència als romans, destacant com a gran líder nacional el cabdill Viriat.
A partir del segle V i fins al segle VIII fou una província visigoda.
[edita] Muntanyes i rius de Lusitània
- Montes Herminius (Serra de la Estrella) que creuava el país fins a la regió de la moderna Lisboa.
- Riu Tagus (Tajo) i el seus afluents el Callipis (Καλλίπους, Sadao o Salo), el Munda (Mondego) i el Vacua (Vouga)
- Riu Durios (Duero)
- Avus o Avo Celandus (Riu Ave)
- Nebis o Naebis (Riu Cavado)
- Limia (Riu Lima)
- Minus (Miño)
[edita] Pobles
Al país hi havia cinc grans pobles i moltes petites tribus, probablement casi totes o totes part d'algun dels cinc pobles. Estrabó esmenta 30 tribus però totes son subdivisions dels callaici o dels lusitans. Com a gran pobles de la província Estrabó esmenta els conis, celtes i lusitans; Pomponi Mela als lusitans i túrduls; Plini a lusitans i túrduls; i Ptolemeu als lusitans, turdetans i celtes.
Els cinc pobles principals foren:
- Els lusitans (lusitani), a la costa oest entre el Duero i el Tajo
- Els vètons (vettones), a l'est entre el Duero i el Anas
- El turduls vells (turduli vetere), al sud-est
- Els turdetans (turdetani) al sud entre l'Anas i la costa oest
- Els celtes (celtici), distribuïts arreu de la província però principalment al sud i sud-est del Tajo fins l'Anas, barrejats amb els turduls i turdetans
El districte mes al sud s'anomenava Cuneus (avui Algarve) i una de les principals tribus de la zona eren els conis (conii).
[edita] Ciutats
- Olisipo ([Lisboa]), antiga capital dels lusitans
- Scalabis o Praesidum Iuli (Santarem) primera capital sota els romans, colònia
- Emerita Augusta (Mérida), colònia, segona i definitiva capital
- Pax Iulia (Beja)
- Contosolia (Alange?)
- Mirobriga (Capilla)
- Sisapo (Almadén)
- Carcuvium (Caracuel)
- Ad Turres (Calatrava)
- Salmantice (Salamanca)
- Cecilionicum (Baños?)
- Capara (las Ventas de Capara),
- Sentice (prop de Los Santos)
- Cottaeobriga (Almeida)
- Augustobriga (Ciudad Rodrigo?)
- Plagiaria (Raposera ?)
- Ad VII Aras (Codesera ?)
- Montobriga (Mundobriga o Marvao)
- Fraxinus (Amieira)
- Tubucci (Abrantes)
- Jerabriga (Arabriga)
- Budua (Santa Maria de Bedoya)
- Matusaro (Ponte do Sora)
- Abelterium (Alter de Chao)
- Aritium Praetorium (Salvatierra o Benavente)
- Evandriana
- Dipo
- Ad Adrum Flumen
- Ebora (Evora)
- Salacia o Urbs Imperitoria (Alcaçer do Sal)
- Malececa (Marateca?)
- Caeciliana (Agnalva o Pinheiro o Seixola? )
- Catobriga (Cetobriga)
- Equabona (Coyna)
- Esuris (prop d'Ayamonte)
- Balsa (Tavira)
- Ossonoba (Estoy, prop de Faro)
- Aranni o Arandis (Ourique)
- Serpa
- Fines
- Arucci
- Myrilis (Mertola)
- Seliium (Pombal)
- Conembrica (Coimbra?)
- Eminium (Agueda, Mintro, o Carvalhos?)
- Talabriga (Aveiro)
- Langobriga (prop de Feira)
- Calem (Oporto) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii)
- Bracara (Braga) (antiga ciutat lusitana transferida als callaici bracarii)