Montblanc

De Viquipèdia

 Per a d'altres significats, vegeu Montblanc (desambiguació).

Montblanc
Localització de Montblanc respecte la Conca de Barberà


la Conca de Barberà

Dades municipals
Gentilici Montblanquí, montblanquina
Població (2004) 6.479 hab.
Superfície 91,11 km2
Densitat (2004) 71,11 hab/km2
Altitud 350 m
Coordenades 41°22'38"N, 1°9'50"E
Entitats de població 6

Montblanc és la capital de la comarca de la Conca de Barberà. Ostenta el títol de Vila Ducal des del 1387 i el nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1948.

Entitats de població Habitants (2005)
Guàrdia dels Prats, la 151
Lilla 78
Montblanc 6.344
Pinatell, el 7
Prenafeta 24
Rojals 28

Taula de continguts

[edita] Situació

Montblanc està al sud de la comarca, al centre de la depressió formada pels rius Anguera i Francolí. El terme municipal està delimitat, a grans trets, per la Serra de Prenafeta i les Muntanyes de Prades.

El terme municipal de Montblanc limita:

[edita] Geografia

Montblanc està situada als peus del turó de Santa Bàrbara, prop de l'aiguabarreig dels rius Francolí i Anguera.

El nucli antic està situat a uns 350m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del terme municipal es la Mola d'Estat (1.126m).

El territori del terme municipal de Montblanc està format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al límit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francolí que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme. Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.

[edita] Origen del topònim

La vila deu el nom al turó que està situat al centre del nucli antic, conegut com al Pla de Santa Bàrbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava ja que donava molt pocs fruits i es considerava erm (o també blanc, en català medieval). Així va sorgir el topònim de Montblanc.

[edita] Història

S'han trobat pintures i restes paleolítiques al terme municipal.

Entre els segle IV a.C. i el II a.C. hi havia un poblat de la tribu íbera dels cossetans al Pla de Santa Bàrbara. També s'han trobat assentaments romans dels segles posteriors.

A principis del segle XI hi havia un poble anomenat Duesaigües a l'aiguabarreig dels rius Anguera i Francolí.

Per tal d'afavorir la repoblació de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer IV va otorgar excempions d'impostos (no pagar usatges, ni cens, ni taxes de llenys ni d'aigües) a algunes poblacions, entre elles Duesaigües. Aleshores, el 1155, la població va passar a anomenar-se Vilasalva (vila salvada d'impostos).

Les contínues inundacions i la necessitat d'instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la població a un petit turó erm situat a prop i li va otorgar la nova carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca. Així nasqué Montblanc el febrer de 1163.

La vila va créixer ràpidament; el 1170 estan documentats el castell al cim del turó i una església romànica dedicada a Santa Maria. Va aparèixer el barri del Mercadal, amb activitats comercials.

Al segle XIII Montblanc va créixer gràcies a nous privilegis reials i a la concessió de mercats i fires de bestiar. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major.

Montblanc té escut propi des de 1287, quan pel tractat d’Oloron es permeté que cinc poblacions del regne creessin els seu propi segell. Junt amb Montblanc foren Barcelona, Osca, Lleida i Cervera.

La vila adquireix importància dins el Principat. Són d'aquest temps les obres de l'església de Sant Miquel, el Call Jueu, i els convents de Sant Francesc, de la Serra i de la Mercè així com l’hospital-església de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. I també d’alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa.

A València hi ha un carrer anomenat de Montblanc, regal del rei Jaume I a la vila en agraïment a un grup de nobles montblanquins que van viatjar amb ell a la conquesta del Regne de València.

La màxima esplendor montblanquina s'assoleix al segle XIV quan va arrivar a ser la setena ciutat de Catalunya en nombre d'habitants darrere de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerdà, i una vila amb un important pes econòmic. El rei Joan I otorga al seu germà (i futur rei) Martí I el títol de Duc de Montblanc.

Es van celebrar Corts Catalanes a Montblanc diverses vegades;

  1. El 1307 pel rei Jaume II.
  2. El 1333 pel rei Alfons III.
  3. El 1370-71 pel rei Pere III.
  4. El 1410 s'hi va reunir el Parlament General de Catalunya.
  5. El 1414 pel rei Ferran I.
  6. El 1640, Felip II va projectar-ne unes que no es van arrivar a celebrar.

Es construeixen les obres més importants de la vila; el recinte emmurallat (amb 31 torres i 5 portals), l'església de Santa Maria, l'hospital de Sant Marçal i el Palau dels Alenyà. Es va cobrir el Torrent del Riuot, que passa pel bell mig de la vila i es van edificar molins, ponts, la presó, etc.

Des de principis de segle XV el rector de la parròquia de Santa Maria de Montblanc rep el tractament de plebà. Actualment només n’existeixen dos més: a Oliva (la Safor) i Ontinyent (la Vall d’Albaida).

A finals de segle, Montblanc va caure en desgràcia. Tot un seguit d'anys de males collites, epidèmies i la Guerra civil catalana van acabar amb el creixement espectacular de la Vila Ducal. Les muralles van resultar afectades, així com moltes cases i ponts.

Al segle XVI i XVII es va produir una lleu revifalla però la Guerra dels Segadors va significar un cop duríssim per la població; es va destruir part de la muralla, es van cremar els arxius i, durant la retirada de les tropes castellanes, el General Palavicino va fer manar bombardejar la façana de l’església gòtica de Santa Maria. Es van patir múltiples assalts, saqueigs i incendis que van acabar amb la inicial grandesa de Montblanc, que va perdre ja definitivament el seu pes polític i també econòmic. Aquest espisodi es coneix com La Gran Cremada.

Amb la Guerra de Successió la vila va perdre molts privilegis, així com la vegueria. LaGuerra del Francès i les lluites entre liberals i absolutistes van fer la resta.

La població es va anar recuperant a grans passes a mitjan segle XIX amb artesans i agricultors del conreu de la vinya. Es va produir una explosió demogràfica i comercial quan es van millorar les comunicacions (carreteres a Valls -1821- i a Reus -1843-) i, sobretot, amb l'arribada del ferrocarril el 1863. Per tal de poder-hi transitar els carros, de major càrrega cada vegada entre els anys 1855 i 1865 es destruïren els arcs que cobrien part del carrer Major, ja que en dificultaven el trànsit. També s’enderrocarien els dos portals situats a cada extrem del carrer Major (portals de Sant Francesc i de Sant Antoni).

Però tot es va torçar amb la plaga de la fil·loxera, que va arruïnar les vinyes completament. No seria fins a mitjans de segle XX quan es va començar a dinamitzar la zona i, en els últims anys, la vila ha gaudit de la transformació urbanística més gran de la seva història superant la barrera dels 6.500 habitants.

[edita] Llocs d'interès

Religiosos

  • CONVENTS: Sant Francesc (dels més antics de Catalunya i on es diu que hi va pernoctar Sant Francesc d'Assís), La Mercè
  • Antics HOSPITALS: Sant Marçal i Sant Bartomeu i Santa Magdalena
  • ESGLÉSIES: Santa Maria la Major (coneguda com la Catedral de la Muntanya i que resta inacabada degut a l'epidèmia de la Pesta Negra), Sant Miquel
  • SANTUARIS: de la la Serra i de la Mare de Déu dels Prats, popularment Ermita dels Prats (pertanyent a La Guàrdia)
  • ERMITES: Sant Josep, Sant Joan i Santa Anna (pertanyent a Prenafeta)

Civils

  • RECINTE EMMURALLAT (portals: de St. Francesc -enderrocat-, de Sant Jordi, de Sant Antoni -reconstruït-, de Bové, del Castlà; portalets: de St. Marçal, El Foradot; torres: dels Cinc Cantons, de Bové, etc.)
  • CASES SENYORIALS: Palau Reial (residència ocasional del reis de la Corona d'Aragó), Palaus dels Josa, dels Castellví, dels Alenyà i del Castlà. Casal dels Desclergue, Casa de la Vila.
  • CALL JUEU. (Tenia dues sinagogues. Es creu que una d'elles és on actualment hi ha la seu del Consell Comarcal)
  • PLAÇA MAJOR i CARRER MAJOR.
  • PONT VELL romànic.
  • Torrent cobert del RIUOT.
  • Nucli antic declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1948.

Museus

  • Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca
  • Museu d'Art Frederic Marés
  • Museu d'Art Palau Ferré
  • Museu Molins de la Vila
  • Museu de Ciències Naturals
  • Sala d'exposicions Sant Miquel

[edita] Barris

  • Barri de Sant Miquel
  • Barri de Sant Domènec
  • Barri dels Àngels
  • Barri del Carme
  • Barri de Sant Roc
  • Barri de Sant Cristòfor
  • Barri de Santa Anna
  • Barri de Santa Tecla
  • Barri de Montserrat
  • Barri de Santa Clara
  • Barri de Sant Maties
  • Les Arcades
  • Barri de Sant Joan
  • Barri de Nialó
  • L'Horta de Vinyols -en construcció-

[edita] Folklore

El folklore mntblanquí és un dels punters a Catalunya per tradicionals. ELs vilatants comenten que les festes sempre han estat iguals. Hi podem trobar:

  • Gegants (daten del 1864)
  • Nanos
  • Ball de bastons
  • Mulassa
  • Drac
  • Àliga
  • Grallers de Montblanc
  • Timbales
  • Torraires
  • Dimonis
  • Diables -desapareguts-
  • Banda de Cornetes i Tambors Verge de la Serra -desapareguts-
  • Majorettes de Montblanc -desaparegudes-
  • Banda de Música Verge de la Serra
  • Nanos Infantils
  • Drac Infantil
  • Àliga Infantil

[edita] Llegendes

La tradició catalana situa la Llegenda de Sant Jordi a Montblanc. Existeix el Portal de Sant Jordi on conta la tradició que davant mateix, Sant Jordi va matar el drac.

[edita] Principals festes

  • GENER: Reis Mags (dia 6) i Festa de Sant Antoni (Matança del Porc i Tres Tombs).
  • FEBRER: Fira de la Ganga i Carnaval.
  • ABRIL: Festa dels Traginers, Processons de Setmana Santa i Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.
  • MAIG: Festes i Fires de Sant Maties.
  • JUNY: Processó de Corpus, Festa de Sant Joan i Aplec de Sardanes.
  • JULIOL i AGOST: Cada cap de setmana hi ha la festa d'algun barri i/o pedania.
  • SETEMBRE: Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Serra.
  • OCTUBRE: Fira Internacional d'Escultura Terrània.
  • DESEMBRE: Festes de Nadal.

[edita] Noms Propis

  • Francesc de Castellví i Obando (1682-1757), militar i historiador. Va lluitar com a capità en la defensa de Barcelona el 1714. Va donar suport als carrasclets després de la guerra i es va refugiar al Monestir de Vallbona de les Monges, on fou detingut. El 1726 va emigrar a Viena, a la Cort de l'Arxiduc Carles, on va escriure "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725", la seva obra més important. Cada any, el dia 11 de setembre, se li fa una ofrena floral al monument en honor seu erigit a la plaça de Sant Francesc. Fou nomenat Fill Predilecte de la Vila.
  • Fra Magí Català i Guasch (1761-1830), missioner a la costa oest de Nord-amèrica (des de Califòrnia a Canadà). En honor seu una illa situada davant de Vancouver es diu Catalan Island. Està enterrat a la Catedral de San Francisco. A la casa on va néixer hi ha una placa commemorativa i el carrer porta el seu nom.
  • Maties Palau i Ferré (1921-2000), pintor i escultor. Deixeble de Pablo Picasso. Va exposar a Espanya, el EUA, Anglaterra i França. L'Ajuntament de Montblanc el nomenà Fill Predilecte de la Vila i posteriorment posà el nom de l'artista a un carrer. El 2001 es va inaugurar el Museu d'Art Palau Ferré.

[edita] Ciutats agermanades

Montblanc està agermanada amb la població:

[edita] Enllaços externs


Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.