Lluís II de Baviera

De Viquipèdia

Lluís II de Baviera
Ampliar
Lluís II de Baviera

Lluís II de Baviera, Ludwig Friedrich Wilhelm, més conegut com el rei boig i com el rei de conte de fades (25 d'agost, 1845 - 13 de juny, 1886), va ser rei de Baviera des de 1864 fins a la seva mort.

Taula de continguts

[edita] La seva vida

[edita] Joventut

Nascut a Nymphenburg (avui part de Munic), era el fill de Maximilià II de Baviera i de la Princesa Maria de Prússia. Se li va inculcar des de molt petit sobre el seu poder reial com a nen, estava extremadament aviciat en algunes ocasions però severament controlat pels seus instructors i sotmès a un règim estricte d'estudi i exercici en altres. Els apologistes de Ludwig expliquen que molt del seu comportament inusual era provocat per l'estrès de créixer en una família reial.

La joventut de Ludwig també va tenir moments feliços, amb les visites a Hohenschwangau i el Llac Starnberg amb la seva família. L'adolescent Ludwig es convertí en el millor amic de Paul Maximilian Lamoral von Thurn und Taxis, aristòcrata i actor de la família rica de Baviera Thurn und Taxis. Els dos nois conduïen junts, llegien poesia en veu alta, i planejaven escenes des de les òperes Romàntiques de Richard Wagner. La relació es va trencar quan Paul s'interessà per les noies. Durant la seva joventut, Ludwig també iniciava una amistat eterna amb la seva cosina Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria), coneguda per Sissi. Tant els encantava la natura i la poesia, que es sobrenomenaven l'un a l'altre l'àguila (Ludwig) i la gavina (Elisabet).

[edita] Regnat

Lluís II
Ampliar
Lluís II

Ludwig ascendia al tron bavarès a l'edat de 18 anys, per la mort del seu pare. La seva joventut i bon aspecte el feien salvatgement popular a Baviera i a l'estranger. Un dels seus primers actes va ser el patronatge oficial del seu ídol, Richard Wagner. Però també va promoure la reconciliació entre els estats alemanys.

Però de seguida se li generaren dos problemes: l'expectativa per engendrar un hereu, i les relacions amb Prússia. Els dos assumptes venien al primer pla el 1867. Ludwig estava compromès amb la princesa Sofia, la seva cosina i la germana més jove de l'emperadriu Elisabet. Es feia la publicitat del seu compromís el 22 de gener, de 1867, però després d'ajornar repetidament la data del casament, Ludwig finalment anul·lava el compromís el mes d'octubre. Sofia més tard es casa amb Ferdinand Philippe Marie, duc d'Alençon (1844-1910), fill de Louis Charles Philippe Raphael, duc de Nemours. Ludwig mai no es va casar.

Encara que Ludwig s'havia aliat amb Àustria en contra de Prússia en la Guerra de les set setmanes, acceptava un tractat de defensa mutu amb Prússia el 1867 després de ser derrotat. Sota els termes d'aquest tractat Baviera s'uneix amb Prússia per anar contra França en la Guerra Francoprussiana. Sota la petició de Otto von Bismarck, Ludwig sol·licitava per carta el desembre de 1870 la creació d'un Imperi Alemany. Rebia algunes concessions a canvi del seu suport, però l'era d'independència bavaresa s'acabava.

Durant tot el seu regnat, Ludwig va tenir una successió de relacions amb homes, incloent-hi la seva persona de confiança Richard Hornig, l'estrella de teatre hongaresa Josef Kainz, i el cortesà Alfons Weber. El 1869, començava un diari en el que enregistrava els seus pensaments privats i parlava dels seus intents de suprimir els seus desigs sexuals per romandre fidel a les seves creences catòliques. Els diaris originals de Ludwig es van perdre durant la Segona Guerra Mundial, i totes les que avui es poden consultar són còpies d'entrades fetes abans de la guerra. Aquestes còpies, junt amb cartes privades i altres documents personals que es guarden, suggereixen que Ludwig lluitava contra la homosexualitat.

Amb el temps, Ludwig es va anar tornant cada vegada menys públic. Durant els anys 1880, Ludwig passava molt del seu temps recluit a les muntanyes. Allà hi construïa uns quants palaus molt cars de contes de fades, amb el dissenyador d'escenaria Christian Jank, i s'imaginava a si mateix en un món de somni com a descendent del monarca absolut Lluís XIV de França.

[edita] Els seus edificis

Dibuix del castell de Neuschwanstein el 1890
Ampliar
Dibuix del castell de Neuschwanstein el 1890
  • Neuschwanstein (Pedra de Cigne nova), és una dramàtica fortalesa romànica amb interiors bizantins i gòtics, que es construïa prop del castell del seu pare: Hohenschwangau. Les nombroses pintures murals descriuen escenes des les òperes de Wagner. La glòria cristiana i l'amor cast figuren predominantment a l'iconografia, i eren possiblement per ajudar Ludwig a estar a l'altura dels seus ideals catòlics. El castell no estava acabat a la mort de Ludwig. És de bon tros el lloc més conegut d'Alemanya avui en dia. Neuschwanstein va inspirar a Walt Disney pel castell de la Bella dorment.
El castell de Linderhof prop de Oberammergau
Ampliar
El castell de Linderhof prop de Oberammergau
  • Linderhof, palau decorat amb l'estil Neorococó, amb bonics jardins. Els terres contenen una gruta on els cantants d'òpera actuaven en un llac subterrani il·luminat amb electricitat, una novetat en aquell temps, i la cabana d'un home de fusta romàntic construïda dins d'un arbre artificial. Dins del palau, l'iconografia reflecteix la fascinació de Ludwig amb el govern absolutista de l'antic règim francès. Ludwig es veia com el Rei Lluna, una ombra Romàntica del Rei Sol anterior, Lluís XIV de França. Des de Linderhof, Ludwig gaudia de passejades amb un elaborat trineu del segle XVIII a la llum de la lluna, conduit per portadors vestits de lèpoca del trineu. En les seves passejades, s'aturava i visitava camperols rurals, tot anava sumant per la seva llegenda i popularitat.
El castell de Herrenchiemsee a Chiemsee
Ampliar
El castell de Herrenchiemsee a Chiemsee
  • Herrenchiemsee, una còpia del palau a Versailles, França, el qual es volia superar en tamany i opulència. Està situat en una illa al mig d'un llac gran. La majoria del palau mai va ser completat, i Ludwig només s'hi quedà una vegada.
  • Falkenstein, un planejat però mai executat castell del baró lladre. Una pintura per Christian Jank mostra l'edifici proposat com una nova versió de conte de fades de Neuschwanstein, enfilat en un penya-segat rocós. Es començà a construir les canonades d'aigua el 1886, però amb la mort del rei, s'abandonà.

[edita] La Seva Mort

El 10 de juny, de 1886, Ludwig va ser declarat oficialment boig pel govern i incapaç d'executar els seus poders governamentals, i el príncep Luitpold era declarat regent. El psiquiatre Bernhard von Gudden malgrat que mai havia examinat a Ludwig, en va declarar la seva bogeria, principalment a causa d'històries disseminades per enemics de Ludwig. Alguns historiadors creuen que Ludwig estava sa, i que va ser víctima d'una intriga. L'emperadriu Elisabet va dir:

El rei no estava boig; era només una vida excèntrica en un món de somnis. El podrien haver tractat més suaument, i així potser estalviat un final tan terrible

El cop d'estat es feia en secret, i l'esdeveniment resultava tan inusual com la resta de la vida de Ludwig. Una excèntrica i lleial baronessa arribava a la porta del castell per agitar el seu paraigua amenaçadorament contra els homes qui acabaven d'empresonar Ludwig. El rei mateix demanava, es va dir, tota classe de càstigs contra els ministres traïdors. Una força enorme de camperols omplia les roidalies de Hohenschwangau per a protegir el rei. Estaven disposats a escortar Ludwig fins a la frontera i salvar-lo. Però Ludwig ho rebutjava.

Ludwig intentava fer pública la següent proclamació:

El príncep Luitpold pretén aixecar-se sense la meva voluntat per a regentar el meu país. El meu Ministeri ens ha enganyat donant dades falses sobre l'estat de la meva salut i prepara accions d'alta traïdoria contra la meva gent estimada... Demano ajuda a cada home fidel de Baviera. Que les multituds es posin al costat dels meus fidels per evitar la traïció planejada al rei i al seu país.

Això era imprès per un diari a Bamberg l'11 de juny de 1886, però les còpies eren confiscades pel govern per evitar la seva distribució. La majoria dels telegrames de Ludwig als diaris i als seus amics van ser interceptats. Ludwig rebia un missatge de Bismarck aconsellant-li anar-se'n a Munic per mostrar-se a la gent, però Ludwig es negava a deixar Neuschwanstein. El matí del dia 12 de juny, a les 4 del matí, una segona comissió arribava al castell per arrestar al rei transportar-lo al castell de Berg, al sud de Munic.

Panorama del llac Starnberg amb els Alps de fons
Ampliar
Panorama del llac Starnberg amb els Alps de fons

El misteri envolta la mort de Ludwig al Llac Starnberg. El 13 de juny, a dos quarts de set de la tarda, Ludwig va demanar fer un passeig amb el professor Gudden. Gudden acceptava, i demanà als guardes que no els seguissin. Els dos homes mai no retornaren del seu passeig. El rei Ludwig i el professor Gudden van ser trobats a dos quarts de 12 d'aquella nit ofegats dins del Llac Starnberg. Una petita capella hi va ser construïda més tard on s'hi celebra una cerimònia de record cada any el 13 de juny.

Oficialment, Ludwig es va suïcidar ofegant-se, però bunden les teories alternatives. Es sabut que Ludwig era un bon nedador, l'aigua no cubria la cintura on es trobava el seu cos, i l'informe de l'autòpsia oficial indica que no hi havia aigua als seus pulmons. Cap prova sòlida de joc brut mai no ha sortit a la llum, però molts sostenen que Ludwig i Gudden eren assassinats pels seus enemics polítics mentre intentaven escapar-se de Berg. Una altra teoria suggereix que Ludwig moria per causes naturals (com un atac de cor o atac de feridura) durant un intent d'escapada.

El cos de Ludwig va ser enterrat a la cripta del Michaelskirche a Munic.

[edita] El seu llegat

Una altra imatge dels últims anys
Ampliar
Una altra imatge dels últims anys

Ludwig es recorda com un dels governants més inusuals d'Alemanya. Era bastant popular entre la seva gent, probablement per tres raons:

  • Primer, va evitar participar en guerres, donant un temps de pau a Baviera. Si això va ser a causa de pacifisme o per la seva manca d'interès en poder polític és discutible.
  • Segon, finançava la construcció dels seus famosos castells de conte de fades amb la seva pròpia propietat privada, no amb el pressupost estatal. Això donava feina a molta gent i portava un flux considerable de diners a les regions implicades.
  • Tercer, les seves excentricitats públiques feia que es comprometés força. Encara que odiava multituds, li agradava viatjar d'incògnit entre la seva gent, i premiava més tard amb regals pròdigs els que eren hospitalaris amb ell sense saber-ho. Encara se'l recorda a Baviera com unser Kini, el nostre rei estimat en el dialecte bavarès. Tampoc era un governant que pensés que visitar els plebeus era alguna cosa vergonyosa.

Irònicament, malgrat gairebé arruïnar la família reial de Baviera durant la seva construcció dels palaus, ara s'han convertit en atraccions turístiques rendibles per a l'Estat.

[edita] Ludwig i les arts

Richard Wagner
Ampliar
Richard Wagner

Ludwig va ser un patró essencial pel compositor Richard Wagner, aixugant-li tot el deute que tenia i finançant-li la construcció del Festival de Bayreuth.

En la seva mort, Ludwig tenia grans plànols i dissenys per a uns altres castells que mai no es construïrien, així com altres espais i habitacions per als seus edificis completats. Molts d'aquests dissenys es poden veure avui en el museu del rei Ludwig II a Herrenchiemsee. Els dissenys es tornaven cada vegada més extravagants i nombrosos a mida que els artistes s'adonaven que no hi havia cap necessitat de preocupar-se pel pressupost o la practicitat.

[edita] Ludwig en la ficció

La pel·lícula de 1972 Ludwig, dirigit per Luchino Visconti esta basada sobre la seva vida. El videojoc Gabriel Knight: The Beast Within té unes quantes localitzacions relacionades amb Lluís II i inclou discussió extensa de la seva vida, encara que amb nombrosos elements ficticis. Hi ha també un manga de tres volums publicat per Kadokawa Shoten anomenat Ludwig II (ルートヴィヒⅡ世, Ruutovihi II sei) per l'artista Higuri You (氷栗優), un compte altament novel·lat de la vida d'amor de Ludwig.