Orfeó Atlàntida

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

estil enciclopèdic i enllaços interns

L’Orfeó Atlàntida és una entitat coral fundada el 12 de maig de 1926, al barri d’Hostafrancs (Barcelona).

L’Orfeó Atlàntida és un cor de veus mixtes, a diferència dels aleshores ja veterans Cors de Clavé, seguint el model d’orfeons més joves, el més genuí dels quals era l’Orfeó Català; El seu nom, Atlàntida, que pren el nom del poema èpic de Jacint Verdaguer, considerat un símbol d’afirmació catalana, i ens remet al seu caràcter catalanista.

Els arxius de l’Orfeó foren malmesos per la Guerra Civil, la qual cosa no ens permet conèixer els detalls de la seva fundació. El seu nom, però, sí que ens deixa entreveure algunes característiques de l’entitat que neixia. És també una entitat que ha sabut sobreviure al pas del temps gràcies a l’esforç constant, la voluntat ferma i la vocació musical de tots els que, des d’aquell 1926 fins ara, n’han format part.

Taula de continguts

[edita] La creixença

L’Orfeó Atlàntida començà les seves activitats musicals, amb més de dos-cents cantaires, al número 18 del carrer Consell de Cent, en un local que hom coneixia amb el suggeridor nom de Sang Nova. En aquest local, l’Orfeó preparà el seu bateig públic, les primeres audicions al Teatre Coliseum de Barcelona, que organitzà l’Associació Obrera de Concerts, de Pau Casals. En aquell temps no podia faltar, com era tradició, la benedicció de la Senyera de l’Orfeó; aquesta cerimònia religiosa se celebrà el 1927 a la Basílica de Montserrat i fou presidida per l’abat, el Pare Antoni M. Marcet.

Els començaments foren engrescadors i l’Orfeó actuà davant els mestres Lluís Millet, cofundador de l’Orfeó català, i Joan Llongueras, fundador de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica. Els concerts se succeïren i s’aconseguí cantar al Palau de la Música Catalana.

Al final del segon any de vida, la massa coral ja estava formada per 232 cantaires. Però el creixement no afectà només a la xifra de cantaires, no fou només quantitatiu, sinó també qualitatiu: es crearen noves seccions, com esbart dansaire, escola de sardanes, excursionisme, fotografia, etc., que enriquiren l’entitat i la transformaren en un centre de reunió on els seus membres compartien afeccions i amistat, un centre d’activitats de lleure molt valorades per la societat d’aleshores. Durant 10 anys l’Orfeó dugué a terme la seva tasca, i canvià de seu, que passà al número 23 del mateix Consell de Cent.

[edita] El parèntesi

La insurrecció militar del 1936 i la consegüent Guerra Civil irrompé en les activitats de totes les entitats culturals de l’època, que foren suspeses. També les de l’encara jove Orfeó Atlàntida. El 1937, elements polítics armats d’Acción Republicana n’incautaren el local. Es va haver de cercar refugi en un altre local que hi havia en el carrer proper Caius Celi, el del Partit Nacionalista Català, però també aquest fou clausurat a principis de l’any 1939.

[edita] La represa

S’acabà la guerra. I la succeí un trist i llarg període de postguerra. Fins l’any 1951, l’Orfeó Atlàntida no pogué reemprendre les seves activitats, ara, de nou, al seu antic local Sang Nova. Donat l’augment de cantaires, el 1955 es veié la necessitat de canviar de local i a començaments de 1956 es trobà aixoplug a la jove entitat Societat Esportiva de l’Espanya Industrial. Aquests foren uns temps en què el cos coral continuà perfeccionant-se i ampliant el repertori, mentre les seves seccions funcionaven plenament. Tant, que l’any 1967 es llogà un nou local, ara en el número 30 del carrer Consell de Cent.

[edita] 1976: 50è aniversari

Aquest any, s’organitzaren diversos actes de commemoració i s’edità un llibre sobre la història de l’Orfeó Atlàntida, escrit per un il·lustre veí del barri d’Hostafrancs, el doctor Joan Pelegrí i Partegàs. I, rememorant la benedicció de la Senyera, s’organitzà una nova visita a Montserrat.

[edita] 2001: 75è aniversari

Entre els diversos actes programats, cal destacar el concert de cloenda, amb orquestra i solistes, celebrat a l’Auditori Winterthur de Barcelona. S’hi interpretà, entre altres peces, la Missa de la Coronació (KV317), de W. A. Mozart. D’aquest concert, se n’enregistrà un CD i es posà a la venda.

Cal destacar que el període 1961-1997, l’Orfeó va ser dirigit per una sola batuta, la del mestre Antoni Coll i Cruells. Foren 36 anys ininterromputs durant els quals l’entitat assolí els seus èxits més importants.

[edita] L'orfeó avui

En els temps recents, se sent la necessitat d’obrir més al barri les activitats de l’entitat, així com de trobar un nou local més accessible. Amb aquests objectius, l’any 2003 l’Orfeó Atlàntida inicià els seus contactes amb la Fundació Cultural Hostafrancs, per veure si era possible la integració dins aquesta prestigiosa i consolidada entitat cultural del barri. Les converses donaren els seus fruits i l’any 2004 l’Orfeó hi traslladà la seva seu, al carrer Torre d’en Damians, número 6, molt a prop de l’antiga. Com a fruit d’aquesta integració, ara l’Orfeó gaudeix de l’ús d’una espaiosa sala d’actes per als assajos i les actuacions.

Avui dia, l’entitat està composta per 140 socis, 41 dels quals són cantaires. Alguns d’aquests cantaires provenen dels en altre temps ben actius Estol d’infants i Cor de cambra –que dirigien Meritxell Forner i Sònia Torner, respectivament–, ambdós escola d’aprenentatge del cant coral.

L’Orfeó té un repertori variat que va des de cançons romàntiques de segle XIV fins als music-halls contemporanis, passant per sardanes i cançons populars catalanes i peces de Mozart i Vivaldi. Cal dir també que, en els music-halls, a la tradicional interpretació musical s’hi afegeix una certa interpretació dramàtica; d’aquesta manera, l’Orfeó s’adapta alhora tant a les noves tendències del cant coral com als nous gustos musicals del públic.

[edita] Enllaços externs