Pindos (muntanyes)
De Viquipèdia
Pindos (llatí Pindus) son unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país. Es consideren una derivació de les muntanyes Balcàniques.
Aquestes muntanyes feien antigament la frontera entre Tessàlia i Epir i marcava el límit d'Atamània. La part nord fou anomenada Lacmon o Lacmos (Lacmus) i era el lloc de naixement de cinc dels principals rius de Grècia: Haliacmon, Peneios, Aquelos, Aractos i Aous. La part al sud de l'anterior fou anomenada Kerkètion (llatí Cercetium); la part mes al sud fou anomenada Tymphrestos (Tymphrestus, modernament Velúkhi) i estava dividida en les cadenes de Othyrs i Oeta. Mes al sud ja es dividia en dos branques que ja no eren considerades part de les muntanyes Pindos.
Possessió romana i bizantina, a l'edat mitjana va caure en mans d'eslaus i búlgars i després, el 1205, del despotat de l'Epir, per esdevenir finalment possessió otomana. Va passar a Grècia el 1913 al final de la guerra del Balcans. A la Segona Guerra Mundial a la regió de les muntanyes Pindos es va establir el Principat de Pindo o Pindos.