Col·legiata Basílica de Santa Maria

De Viquipèdia

La Seu, vista des de Santa Catarina
Ampliar
La Seu, vista des de Santa Catarina

La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà. Corona el Puig Cardener, bressol històric de la ciutat i des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu, ocupa l'espai de construccions religioses i civils més antigues. És, sens dubte, la imatge més clàssica i bonica de la ciutat.

El primer nom fa referència al capítol de canonges que acull, mentre que de la denominació de basílica correspon al títol atorgat l'any 1886 pel papa Lleó XIII. L'any 1931 fou declarada monument històrico-artístic de caràcter nacional.

Taula de continguts

[edita] Època preromànica

Capitells de la Galeria del segle XI
Ampliar
Capitells de la Galeria del segle XI

L'església de Santa Maria de Manresa apareix documentada l'any 890. El 999, les tropes musulmanes d'Al-Mansur la van devastar, com tota la ciutat. No fou fins l'any 1000 quan el comte Berenguer Ramon I i la seva mare, la comtessa Ermessenda, juntament amb Oliba, bisbe de Vic, van restituir l'antiga dotació de l'església. Se'n conclueix doncs que abans de la construcció romànica del segle XI, precedent a l'actual edifici gòtic, n’hi havia hagut dues d'anteriors, preromàniques.

Pel que fa a les restes d'aquesta època destaquen:

Portal romànic del segle XII
Ampliar
Portal romànic del segle XII
  • del segle XI, un conjunt de quatre arcs recolzats en sengles columnes dobles amb capitells ornamentats amb elements geomètrics i vegetals, que corresponien a la galeria, disposada a manera de porxada.
  • del segle XII, el portal, al costat de la porta nord de la basílica i la talla policromada representant Crist a la creu, guardada a la Museu Històric de la Seu.

[edita] Època gòtica

La Seu va ser construïda en el mateix indret de l'antiga església romànica de Santa Maria, que s'havia fet petita per a una ciutat que va demostrar una empenta extraordinària durant el segle XIV.

Com totes les obres d'aquest tipus els treballs van durar molt anys, amb diverses fases d'activitat i d'alentiment de les obres, que globalment no es poden considerar parcialment acabades fins al segle XVI. Tot seguit veurem l'autèntic significat de l'expressió manresana sembla l'obra de la Seu:

  • El 1328 es posa la primera pedra, començant a treballar per la part de l'absis amb les set capelles radials i els dos portals.
  • Una segona fase constructiva (entre 1353 i 1425) va alçar els tres trams de nau amb les seves capelles laterals i en els darrers anys les obres van ser dirigides pel mestre Arnau de Vallers amb un llarg període d'inactivitat en la fase més crítica del segle XV.
Detall interior de la Rosassa, recentment restaurada
Ampliar
Detall interior de la Rosassa, recentment restaurada
  • Les obres es reprengueren el 1480. El mestre Martí d'Ibar va construir els dos trams que faltaven i el definitiu mur de ponent, amb la gran rosassa.
  • La cripta, construïda el 1577 i ampliada recentment, conté les relíquies dels Cossos Sants dels patrons de la Ciutat, Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès i és decorada amb escultures d'alabastre, obra de Jaume Padró (1781).
  • La capella del Santíssim, d'estil renaixent, fou inaugurada el 1657.
  • El claustre actual és obra barroca, de primers del segle XVIII
  • La façana principal porticada i baptisteri són dels anys 1915-1934, realitzats segons projecte d'Alexandre Soler i March, interpretant una idea d'Antoni Gaudí.

[edita] La Nau

La nau central
Ampliar
La nau central

De planta de saló, dividida internament per divuit pilastres octogonals, coronades amb capitells ornamentals de tema vegetal, i amb grans vidrieres policromes, és un cas notable de síntesi d'estructures pròpies dels temples d'una i de tres naus en un mateix edifici. En destaca la gran amplada interior entre columnes, el gran campanar quadrat de més de 50 metres d'alçada, els contraforts que donen solidesa a tot l'edifici i que permeten una doble fila de grans finestrals. Com a curiositat, un dels contraforts, a la part de l'absis, pren la forma de torre hexagonal i és conegut com el cargol de Sant Pere.

Les seves dimensions són 68 m de llargada i 33 m d'amplada totals, 18 m a la nau central que està flanquejada per dues naus més estretes (7,5 m). L'alçada és de 30 m. L'estructura de l'edifici és d'una única i ampla nau, sense transsepte, amb un absis poligonal a la banda llevantina i amb una girola a l'entorn del presbiteri. Al costat de la gran nau princpal hi ha, a banda i banda, unes capelles laterals, de gran alçada i comunicades amb unes arcades. Es pot considerar una de les naus més amples i atrevides del gòtic, un estil auster i horitzontal, i amb pocs elements ornamentals que cerquin la verticalitat.

[edita] Els retaules

En el seu interior, conté diversos retaules gòtics, algun d'ells d'interès excepcional:

  • el de Sant Marc, d'Arnau Bassa (1346)
    Detall del retaule del Sant Esperit
    Ampliar
    Detall del retaule del Sant Esperit
  • el Sant Esperit, de Pere Serra (1394), que ha estat considerat com una de les més valuoses creacions de la pintura catalana del segle XIV.
  • el de Sant Miquel i de Sant Nicolau, de Jaume Cabrera (1406)
  • el de la Santíssima Trinitat, obra tardana de Gabriel Guàrdia (1501)
  • També és notable un frontal florentí de lli brodat amb seda i or i una taula pintada de Lluís Borrassà (1411)

La imatge titular -Mare de Déu de l'Alba - és una imitació de la que fou destruïda per un incendi l'any 1979 i datava de finals del segle XIV.

En altres llengües