Bambú
De Viquipèdia
Per a d'altres significats, vegeu Bambú (desambiguació).
Bambú | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||
Classificació científica | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
El bambú (Bambuseae) és una de les formes de vida més antigues [1], tradicionalment conegut com canya americana o canya d'América, és una planta que pertany a la família de les poàcies (antigament anomenades gramínies). Els bambús constitueixen la subfamília de les bambusoides amb més de 100 gèneres i unes 1500 espècies. N'hi ha d'autòctons a l'Àsia, Amèrica, l'Àfrica i Oceania, podent adaptar-se a nombrosos climes (tropical, mediterrani, continental, alpí). A Europa n'existeixen fòssils però cap espècie endèmica. Les primeres plantacions daten de 1855 a Anglaterra i a França. Són plantes molt antigues (Miocè), rústiques i sobretot molt atípiques, han inspirat mitologies i simbologies, extraordinàriament útil, s'han descrit més 1.500 usos i utilitats, molt vàlida en el passat i amb moltes possibilitats en el futur.
Taula de continguts |
[edita] La planta
[edita] El rizoma
El tronc principal d'una planta de bambús és un rizoma, tija subterrània i gegant que creix horitzontalment es troba en els primers 30 cm del subsòl, rarament més enfonsat. Té la mateixa estructura que la canya, fistulós però amb un canal més encongit i igualment separat i amb gemmes a nivell de cada nus. De cada gemma tant pot sortir un nou rizoma com una canya. Una de les funcions més importants dels rizomes és la d'acumular reserves, engreixar-se amb tot l'aliment que assimilen les arrels i les fulles amb la funció clorofíl·lica durant 3 anys, fins el brot d'una nova canya que apareix amb el diàmetre definitiu de planta adulta i amb tots els discos dels entrenusos un a sobre de l'altre, formant un cilindre, llavors gràcies a les reserves del rizoma estira les cèl·lules telescòpicament sense necessitat de nutrients externs en aquests moments, una prova d'això és que les canyes i el desplegament de branques assoleixen la plenitud de creixement sense cap fulla, sense necessitat de funció clorofíl·lica.
Existeixen dos tipus de rizoma, amb diferents variants intermitges:
- Simpoidal, paquimorf, cespitós
Els entrenusos són curts i més o menys botits, de seguida creix vertical per convertir-se en canya. Aquest tipus de Bambús solen ser els tropicals, fan mata i no són invasors.
- Monopoidal, leptomorf, corredor (repens)
Els entrenusos són llargs i prims. Creix horitzontalment fins a varis metres en una temporada
[edita] La canya
S'anomena canya la tija principal de les gramínies. La canya és un tronxo fibrós, balmat i regularment separat amb membranes rígides coincidents amb els nusos. Algunes varietats, molt poques (Dendrocalamus strictus, p.ex.), tenen canyes massisses, i se'ls sol anomenar bambús mascles, però no té res a veure amb el sexe de la planta, que és hermafrodita. Les canyes no tenen escorça; la part exterior sol ésser llisa, molt dura, i molt flexible la part interna.
Els nusos són anells repartits més o menys regularment al llarg de la canya. A cada nus hi ha gemmes que quan es desenvolupen esdevenen branques. Sovint les gemmes dels nusos inferiors no es desenvolupen.
Les branques tenen la mateixa estructura de les canyes i també estan ramificades.
El nombre de branques que porta cada nus sol ésser un element important per determinar el gènere del bambú, p. ex. els Phyllostachys tenen dues branques a cada nus.
[edita] Les arrels
Hi ha dos tipus d'arrel. Les d'ancoratge es troben tot al voltant de la base de les canyes, i les assimiladores, que surten de la perifèria dels nusos del rizoma. Aquestes darreres tenen un aspecte capil·lar i poden arribar a baixar alguns metres per pujar aigua i aliments indispensables per a la supervivència i el creixement de la planta.
[edita] La fulla
Les fulles es troben a l'extremitat de les branques. Tenen un nervi principal molt marcat i nervis secundaris paral·lels, amb forma allargada, arrodonides a la base i més o menys afilades a l'extremitat. Els pecíols són molt curts i tenen una lígula a vegades amb pèls que també ajuden a determinar la varietat.
La beina de la canya, encara que no tingui cap paper a la funció clorofíl·lica i no s'assembli gens a una fulla clàssica, sí que té tots els elements constitutius de la fulla. La seva funció és protectora de les fibres tendres mentre la canya creix; a cada entrenús li correspon una beina que el protegeix de cops i agressions, i és per això que és tan dura i coriàcia. Solen caure quan la canya ha acabat de créixer. També són un element important per la determinació d'espècies i solen ésser molt decoratives.
[edita] La flor
Es tracta més aviat d'una inflorescència ja que les flors estan agrupades en espigues com la majoria de gramínies. La floració en els bambús no té cap interès estètic, al contrari: quan la floració és important la planta pateix, les fulles groguegen i cauen. La floració és un enigma per resoldre. La majoria dels bambús no floreixen cada any, una gran part d'espècies poden tardar dècades, moltes altres fins a més de 100 anys. La floració d'un bambú pot ésser individual, és a dir, en alguna planta de l'espècie o varietat florint alguna branca o canya sencera o tota la planta, donant grana o no. I un altre tipus de floració és la col·lectiva, en la qual floreixen totes les plantes d'aquella espècie o varietat sense tenir en compte el lloc geogràfic, ni l'estació. Aquest tipus de floració pot durar anys, i el bambú sól morir-se deixant grana.
[edita] Fruit
Els grans és amb la flor l'estructura menys coneguda dels bambús. Les Cariopsis es poden trobar en la majoria de bambús gegants.
[edita] Classificació
[edita] Pel tipus de rizoma
- Cespitós (clima tropical)
- Poc corredor
- Corredor (clima temperat)
[edita] Pel tipus de clima
- Clima tropical
- S'hi engloben els bambús més antics; el seu rizoma sol ser paquimorf
- Clima temperat
- S'hi troben els bambús naturalitzats a Europa; el seu rizoma solser leptomorf
[edita] Per alçada
- Nans fins a 3 metres d’alçada
- Petits de 3 a 6 metres
- Mitjans de 6 a 9 metres
- Gegants més de 9 metres
[edita] Taxonomia
- Clàssica, el sistema Linné, basat en l’estudi de les formes dels elements de les flors, és complicat d’aplicar en els bambús perquè floreixen molt rarament, provocant confusió i multitud de sinònims.
Malgrat que alguns autors distingeixen:
-
- Bambús herbacis
- Bambús llenyosos
Només trobem bambús a la tribu bambusia de les 13 tribus de la subfamília de les bambusoides
- Sistema Cronquist, no hi ha variació amb el sistema Linné
- APG II, projecte en realització.
[edita] Subtribus i gèneres
La tribu Bambusia té 9 subtribus amb 93 generes:
- Subtribu Artrostilidina
Comprèn 13 gèneres: Actinocladum, Alvimia, Apoclada, Arthrostylidium, Athroostachys, Atractantha, Aulonemia (Matudacalamus), Colanthelia, Elytrostachys, Glaziophyton, Merostachys, Myriocladus, Rhipidocladum.
- Subtribu Arundinarina
Comprèn 17 gèneres: Acidosasa, Ampelocalamus, Arundinaria, Borinda, Chimonocalamus, Drepanostachyum, Himalayacalamus, Fargesia, Ferrocalamus, Gaoligongshania, Gelidocalamus, Indocalamus, Oligostachyum, Pseudosasa, Sasa, Thamnocalamus, Yushania.
- Subtribu Bambusina
Comprèn 10 gèneres: Bambusa (Dendrocalamopsis), Bonia (Monocladus), Dendrocalamus (Klemachloa, Oreobambos, Oxynanthera or Sinocalamus), Dinochloa, Gigantochloa, Holttumochloa, Kinabaluchloa (Maclurochloa, Soejatmia), Melocalamus, Sphaerobambos, Thyrsostachys.
- Subtribu Chusqueina
Comprèn 2 gèneres: Chusquea, Neurolepis.
- Subtribu Guaduina
Comprèn 5 gèneres: Criciuma, Eremocaulon, Guadua, Olmeca, Otatea.
- Subtribu Melocannina
Comprèn 9 gèneres: Cephalostachyum, Davidsea, Leptocanna, Melocanna, Neohouzeaua, Ochlandra, Pseudostachyum, Schizostachyum, Teinostachyum.
- Subtribu Nastina
Comprèn 6 gèneres: Decaryochloa, Greslania, Hickelia, Hitchcockella, Nastus, Perrierbambus.
- Subtribu Racemobambodina
Comprèn un gènere: Racemobambos (Neomicrocalamus, Vietnamosasa)
- Subtribu Shibataeina
Comprèn 9 gèneres: Chimonobambusa, Hibanobambusa, Indosasa, Phyllostachys, Qiongzhuea, Semiarundinaria (Brachystachyum), Shibataea, Sinobambusa, Temburongia (incertae sedis).
Vegeu també Bambusoide
[edita] Principals espècies
|
|
[edita] Distribució
La major part de les espècies de bambús són principalment oriünds d'Àsia, d'Amèrica, on s’els hi troba en altituds variables, fins a 3000 m en el Himàlaia. Algunes espècies rares són espontànies a Àfrica continental i a Oceania. Actualment cap és espontània a Europa i al mediterrani, malgrat la latitud i el clima siguin els idonis.
La seva àrea de repartició va conèixer una progressió forta per la cultura.
[edita] Utilitats
La matèria llenyosa de la majoria de bambús gegants (Guadues, Bambuses, Phyllostachys, Dendrocalamus,...), és la més dura que es coneix, supera pressions de 3.500 kgr/cm2, com l'acer dolç, raó per la qual s'anomena al bambú "acer vegetal" a Amèrica (Guadua angustifolia), a Europa[2] i a Àsia (Ferrocalamus strictus). Per les característiques mecàniques, fisques (tan sols igualades per la fibra de carboni o grafit a partir de 1940), biològiques i facilitat de manipulació, el bambú és utilitzat des dels inicis de la humanitat. Al Vietnam, per exemple, se l'anomena germà, les construccions rurals tradicionals són de bambú, dorm en llits de bambú, menja bambú en tasses de bambú amb bastonets de bambú, Pinta bambú amb pinzells de bambú en paper de bambú; van guanyar la guerra als francesos i als americans, en part gràcies al bambú, que era utilitzat tant per a la construcció d'armes, trampes, presons, tortures, com per a la reconstrucció de ponts, hospitals. Actualment la policia antiavalots com a defensa utilitza bastons de bambú.
Principals utilitzacions actuals:
- Bastides
El tronc del bambú és utilitzat per a la seva resistència i la seva lleugeresa per les bastides dels gratacels. Entre els deu més alts del món:
- International Financial Center de 415 m a Hong Kong
- Central Place de 374 m a Hong Kong,
- Jin Mao Tower de 421 m a Shanghai
- Shun Hing Square de 384 m a Guangzhou
- Citic Plaza de (391 m) a Guangzhou
- Aliment
- El cor del brot tendre de diverses espècies de canyes de bambú són comestibles (sobretot Phyllostachys edulis). Els joves plançons són recol·lectats, com espàrrecs, tan prompte com comencen a sortir de terra. No es mengen crescuts a causa de la seva acritud. Es poden bullir torrar, fregir o es poden menjar crus en amanida.
- Les llavors poden ser mòltes i donen una farina molt nutritiva.
- Certes espècies poden ser conreades en forma de pastures per al bestiar.
- Els ossos Panda s'alimenten exclusivament de bambús.
- Altres utilitats
[edita] Aspectes culturals
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- (català) Utilitats de la canya
- (català) Bambunera
- (castellà) Web de l'Argentina
- (francès) Associació Europea del Bambú (AEB)
- (francès) Parc de la Bambouseraie
- (portuguès) Web del Brasil
- (japonès) Web del Japó
- (anglès) The American Bamboo Society
- (anglès) Xarxa internacional del Bambú i el Ratan (INBAR)
[edita] Bibliografia de referència
- The Book of Bamboo, de David Farrelly, 1996 ed. Thames and Hudson ISBN 0-500-27911-X
- The Bamboos of de world: Annotated Nomenclature and Literature of the Syecies and the Higher and Lower Taxa de D. Ohmberger, Elsevier 1999 ISBN 0444500200
- Bambúes de Yves Crouzet, fotos Paul Starosta, 1998 ed. Tashen ISBN 3-8228-8034-5
- Bambous de Simon Crouzet i Olivier Colin, 2002 ed. Ulmer ISBN 2-84138-127-7
- IL31 Bambus-Bamboo ISBN 3-7828-2031-2
- Maisons de Bambou de Géry Langlais, 2002 ed. Hazan ISBN 2-85025-829-6