Milton Friedman

De Viquipèdia


Premi Nobel

Milton Friedman (Nova York, EUA; 31 de juliol de 1912) és un economista que ha estat guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1976.

Va néixer a Nova York el 1912, fill de jueus immigrants (provenien de Bessaràbia, pertanyent a la monarquia del Danubi, avui Moldàvia). Després de la mort del seu pare va haver, amb tot just 15 anys, ocupar-se del seu propi sustent. En primer lloc es va finançar amb un estipendi els seus estudis d'economia en la Universitat Rutgers, de Nova Jersei, i posteriorment el Postgrau en la Universitat de Xicago, en la qual va romandre (Ph.D. en la Universitat de Columbia) fins a la seva jubilació com professor en l'any 1977. A més de la seva activitat com professor universitari va treballar en el transcurs de la seva vida per al "National Bureau of Economic Reserarch", en el "US Treasury Department"“ com consultor per a la realització del Pla Marshall i a partir de 1960 com assessor polític del govern per a afers interiors i exteriors. En 1976 Friedman va obtenir el Premi Nobel d'Economia perls seus estudis en els camps de l'anàlisis del consum, història i teoria monetària i per la demostració de la complexitat de la política d'estabilització.

La biografia de Friedman pot conduir a les seves quantioses conviccions teòriques. Quan els seus coneixements cientifics van començar a tenir efecte, mostrava també una amplia hegemonia la teoria keynesiana. També Friedman, en l'àmbit de la ciència arribaria a ser un "keynesia socialitzat". No obstant, fora d'aquest sistema de pensament va desenvolupar, molt prompte, una crítica fonamental. Juntament amb Hayek i uns altres va fundar en 1947 la societat neoliberal “Mont Pèlerin”. En 1957 va exposar en la seva obra “A theory of the Consumption Function” el supòsit contrari al de Keynes, és a dir, que la demanda privada no era depenent de l'ingrés corrent sinó de l'ingrés permanent dels subjectes econòmics. En el curt termini l'elevació dels ingressos corrents no provocava efecte addicional sobre la demanda, de manera tal que no tenien sentit els manejos estatals per a reactivar l'economia. En 1956 en el seu article “Studies in the Quantity Theory of Money” va reprendre la teoria clàssica quantitativa dels diners i en ell expressava el seu convenciment, contrari al de Keynes, de la relativa ineficàcia de la política monetària.

En 1963 en la seva publicació (realitzada conjuntament amb Anna Schwartz), “Monetary History of the United States, 1867-1960” intenta mitjançant una detallada anàlisi al llarg del període estudiat, explicar que la crisi econòmica mundial dels primerencs anys 1930, en primer lloc va ser un resultat de la política monetària restrictiva vigent.

Friedman va ser el precursor de la cridada “Escola de Xicago”, i fundador del monetarisme. L'enunciat fonamental del monetarisme és que el creixement econòmic estable i l'estabilitat en els preus només podria arribar a ser arribat a a través d'un continu creixement (d'acord al creixement econòmic) de la quantitat monetària, per això els bancs centrals deurien ser els responsables de la quantitat de diners en circulació. La influència de la taxa d'interès com instrument de política monetària seria igualment rebutjat tant com el keynesianista Estat de benestar.

Una forta intervenció en l'economia per part de l'Estat contradiu la comprensió de Friedman sobre la llibertat, aquesta que està en la tradició de F.A. Hayek. En la seva obra principal apareguda en 1962 “Capitalisme i llibertat”, Friedman explica les seves conviccions sobre la politica social, i expressa que el capitalisme no només representa el millor sistema econòmic sinó que també ofereix l'espai més apte per a la autorealització individual. L'advoca per l'abolició del salari mínim regulat, per l'anul·lació de les subvencions (per exemple, en el sector agrari i de l'habitatge), per l'alliberament de l'accés a les professions (també per als metges), la privatització de la seguretat social, l'abolició de les restriccions a les importacions, etcètera. Friedman va arribar a ser famós especialment per la idea d'atorgar a tots els alumnes bons d'educació (Bildungsgutscheine) i substituir totes les prestacions socials per un impost negatiu sobre la renda a les famílies per sota de la línia de pobresa. Aquest model de val (model de xec) es troba per exemple en les actuals adopcions del xec dels nens i en els diners assistencials per als discapacitats.

Friedman, a més del seu significat com científic, figura entre els economistes més coneguts del segle XX, especialment per la seva emergència política col·laborant en els projectes de tendencies conservadores, autoritaris i antikeynesianes dels anys ´70 i ´80. L'assessorament a la dictadura militar xilena de Pinochet en els anys 1970 a través dels cridats “Xicago Boys” van significar que per primera vegada les idees de Friedman es van dur a la practica amb conseqüències desastroses per a la població i amb indubtables beneficis per als interessos nord - americans (Banana Fruits).

Friedman considera a la llibertat econòmica com una necessitat requerida per a la llibertat política, i no va oposar conceptes específics de llibertat a la imposició autoritària de les seves idees.


[edita] Obres més destacades

  • Essays in Positive Economics,1953
  • A Theory of the Consumption Function, 1957
  • A Program for Monetary Stability, 1959
  • Capitalism and Freedom,1962
  • Inflation: Causes and consequences, 1963
  • The Optimum Quantity of Money and Other Essays, 1969
  • The Counter-Revolution in Monetary Theory, 1970
  • Free to Choose: A personal statement amb Rose Friedman, 1980.
  • " Analytical and Continental Traditions in Perspective", pp. 145-159, Friedman, M. a A Parting of the Ways. Carnap, Cassirer, And Heidegger. Chicago: Open Court Publishing, 2000.


[edita] Enllaços externs


Wikiquote A Viquidites hi ha frases fetes, frases cèlebres i proverbis relatius a Milton Friedman