La Pobla Llarga
De Viquipèdia
La Pobla Llarga | |||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Gentilici | Poblatà Poblatana |
||
Població (2004) | 4.473 | ||
Superfície | 10,1 km2 | ||
Densitat | 442,87 hab/km2 | ||
Altitud | 30 m | ||
Nuclis de població | 1 | ||
Codi postal | 46670 | ||
Coordenades | 39° 05’ 10” N 0° 28’ 36” W |
||
Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
Partit judicial | Alzira |
La Pobla Llarga és un municipi de la Ribera Alta. La seua economia se sustenta en l'agricultura. El seu terme té 10,2 km2 amb La Serratella (129 m) com a cota més alta i el Barranc de Barxeta com a únic corrent fluvial.
Taula de continguts |
[edita] Història
A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l'Ase i la Via Augusta, romans, els vestigis més antics que hi trobem; més records hi ha dels musulmans, però fou Pere d'Esplugues, ardiaca de la catedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del rei Jaume II el 1317; originàriament es va cridar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer senyor; entre 1347 i 1348 la Guerra de la Unió hi portà l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues; durant les Germanies, en 1522, moriren a mans dels agermanats el senyor vigent, Joan Corts, i molts pobletans; en el segle XVI adquirí la denominació actual de La Pobla Llarga, durant la guerra de Successió, la Pobla Llarga s'alineà amb els maulets i per això fou víctima de la repressió borbònica: el topònim es castellanitzà, perdé la independència municipal i passà a dependre de Carcaixent –situació amb què acabaren les Corts de Cadis--, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus veïns van ser exiliats; si bé el 1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del XVIII a poques penes sobrepassava els 400; aquest escàs creixement demogràfic, motivat per les febres tercianes que des de finals del XVII afectaren a bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el segle XIX es dessequen les terres pantanoses, fet que va possibilitar la introducció de nous conreus -hortícoles i cítrics, principalment-, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys; el 1919, un any especialment conflictiu, la Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers i Guàrdia Civil que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp; el més de juliol, la Guàrdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, amb el resultat de cinc obrers morts i sis ferits, al temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.
[edita] Patrimoni municipal
El nucli urbà conserva molts casalots nobiliaris i també cases d'estil modernista edificades a les primeries del XX per la incipient burgesia tarongera. Relacionem tot seguit el patrimoni del poble:
- Creu de terme, del segle XIII.
- Església de Sant Pere. Aixecada en 1727 sobre un temple gòtic de 1325.
- Magatzem de Ballester. Modernista, de principis del XX.
- Mercat. Modernista
- Pont de l'Ase. Romà.
- Restes d'una alqueria, d’una necròpoli i del Castell de Termes, tots tres musulmans.
[edita] Festes i gastronomia
Les festes locals són el 16 de març i el 29 de juny.
Arròs amb fesols i naps, caldós, paella de pollastre i conill, el guisat de Setmana Santa són els menjars típics, que poden rematar-se amb el no menys típic arnadí de postre.
[edita] Altres dades
El PP guanyà, amb 7 regidors, les municipals de 2003, el PSPV i EU en tragueren 2 cadascú. El gentilici és poblatà i el cens en 2004 era de 4.473 habitants.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.