Diari de Barcelona
De Viquipèdia
Diari de Barcelona o Diario de Barcelona és el nom de la publicació periòdica fundada a Barcelona l'1 d'octubre de 1792 i que amb algunes interrupcions va seguir essent publicada fins la dècada dels noranta del segle XX, essent durant molts anys el més antic encara en publicació de la premsa continental europea.
[edita] Origen del diari
Pere Pau Husson de Lapezaran un impressor d'origen napolità va obtenir els permissos governatius per publicar el Diario de Barcelona que estava redactat en castellà i era un tipus de diari oficial que en aquella època també publicaven notícies de caràcter no oficial.
[edita] Evolució
A finals de segle XVIII i principis del segle XIX en les pàgines del diari s'hi va recollir la polèmica sobre l'ortografia i gramàtica catalana entre els lectors de la publicació. Hi va destacar les opinions de Josep Pau Ballot qui sembla que va ser decisiu per que durant el govern napoleònic es fes (temporalment)una edició del diari en doble columna en català i francès.
Després de la guerra del francès, el 6 de juny de 1814 el Diari de Barcelona va ser concedit a Antoni Brusi i en anys posteriors administrat per familiars seus motiu pel qual se l'anomenà popularment durant anys El Brusi. El diari adoptà una ideologia monàrquica i liberal conservadora una posició que si en un primer moment garantia la seva continuïtat a la llarga (quan la censura de premsa va disminuir) li faria perdre influència. Des del punt de vista idiomàtic en aquella època el diari (a banda d'algunes poesies en català) era quasi absolutament en castellà, però reflectint la situació sociolingüística de predomini catalanoparlant els redactors havien d'explicar el significat d'algunes paraules en castellà: per exemple s'hi recullen frases com: aplopejía (vulgo) feridura.
Molts escriptors en català van escriure en castellà articles al Diari de Barcelona entre ells Joan Maragall
Amb l'atenuació de la censura de premsa altres diaris La Vanguardia (1881), La veu de Catalunya (1899)etc. van trencar el predomini del Diari de Barcelona
El diari de Barcelona va seguir en publicació durant la guerra civil (1936-1939), va ser incautat i transformat en òrgan del partit anomenat Estat Català i publicat en català. Al final de la guerra va ser tornat als seus antics propietaris.
Aquest diari va desaprèixer l'any 1980, però sortí de nou autogestionat pels treballadors el 1982 (bilingüe). El 1984 desapareguè novament. El 1985 fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, el qual el cedí al grup Zeta el 1986; i aquest amb la participació de l'ONCE, el tornà a publicar a l'any següent, redactat íntegrament en català. Actualment ja no apareix com publicació en premsa però sí en internet, la capçalera és propietat de l'Ajuntament de Barcelona