Romário
De Viquipèdia
Informació personal | ||
---|---|---|
Nom Complet | Romário de Souza Faria | |
Sobrenom | Baixinho | |
Data de naixement | 29 de gener, del 1966 | |
Lloc de naixement | Rio de Janeiro, Brasil | |
Alçada | 1,68 m. | |
Pes | ? kg. | |
Informació del club | ||
Club actual | Miami FC | |
Número | 11 | |
Posició | Davanter centre | |
Clubs profesionals | ||
Anys | Club | PJ (gols) |
1985-1987 1988-1992 1992-1994 1995-1996 1996-1998 1998-1999 2000-2001 2002-2002 2003-2003 2003-2004 2005-2006 2006 2006 |
Vasco da Gama PSV Eindhoven FC Barcelona Flamengo València CF Flamengo Vasco da Gama Fluminense FC Al Sadd Fluminense FC Vasco da Gama Miami FC Adelaide United |
113 (73) 167 (165) 46 (34) 46 (31) 11 (5) 39 (26) 44 (41) 26 (17) 6 (0) 34 (18) 31 (23) 23 (18) 0 (0) |
Selecció nacional | ||
1987 - 2005 | Brasil | 70 partits - 55 gols |
Romário De Souza Faria (Rio de Janeiro, Brasil, 28 de gener de 1966), es un futbolista brasiler.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va debutar com professional al Vasco de Gamma (1987-1988). Després va jugar al PSV Eindhoven holandès, amb el qual va guanyar quatre títols de lliga consecutius. L'estiu de 1993, va fitxar pel Futbol Club Barcelona, amb el qual va guanyar una lliga espanyola i va aconseguir el pichichi. Al 1995 va retornar a Brasil, on va seguir triomfant, després d'una efímer estada al València CF a l'inici de la temporada 1996-97, va fitxar per l'A el Nasser de Qatar. Les limitacions físiques, i les seves habituals indisciplines que van provocar diverses controvèrsies amb el seu tècnic del Fluminense, Alexandre Gamma, van donar lloc a que fora acomiadat d'aquest club.
La seva primera convocatòria per a defensar al combinat de la 'canarinha' va ser per un amistós davant Irlanda (0-1), el 23 d'abril de 1987. El primer gol, el va fer contra Finlàndia el 28 d'abril del mateix any (3-2), i la seva primera titularitat no va arribar fins al juny, i va anotar dos gols per a la victòria 4-0. A l'inici de la seva carrera, va assolir la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Seül l'any 1988, i al 1989 li va donar la Copa Amèrica a Brasil amb un gol en la final davant Uruguai a Maracaná.
Durant el Mundial d'Itàlia-1990 hagué de conformar-se amb ser suplent del davanter Careca, a causa d'una fractura, però als Estats Units (1994) va tenir la seva revenja i va dur a Brasil cap al títol fent una temible dupla amb Bebeto. Llavors va marcar 5 dels 11 gols de la 'Seleçao' i va ser triat Pilota d'Or de la FIFA al 1995.
L'últim partit oficial del davanter amb la selcció del Brasil va ser al juny el 2001 i contra la selecció del Uruguai. El partit corresponia a un partit de les eliminatòries de classificació pel Mundial del 2002. Més tard, Romário va organitzar al novembre un partit homenatge al Coliseum de Los Angeles i va marcar els dos gols de la victòria de l'equip de Brasil contra una selecció de veterans de Mèxic (2-1). No obstant això no es va retirar del futbol i va retornar als camps.
Durant l'estiu del 2005, el jugador va poder participar en el que era una de les seves aficions predilectes, el futbol platja, participant ab la selecció del seu país per disputar un torneig al Rio de Janeiro, quedant finalment en la tercera posició.
Polèmic per la seva vida amorosa, la seva afició a la vida nocturna, les absències i retards als entrenaments, baralles i privilegis, Romário sempre ha sigut noticia a la premsa. Durant el 2005 va ser condemnat a pagar al ex-futbolista Arthur Antunes Coïmbra, 'Zico', una indemnització de 22.200 dòlars per "danys morals" a l'utilitzar la seva imatge a les portes dels sanitaris d'un desaparegut bar que havia instal·lat en Rio. El mateix any, i als 39 anys d'edat, per tercera vegada, Romário va ser el màxim golejador del campionat de lliga brasiler, amb 22 gols, vestint la samarreta del Vasco dóna Gamma. El davanter, que va anotar 952 gols en poc més de 1.000 partits com professional, va posar fi a una de les carreres més reeixides en el futbol brasiler i mundial, en el dia 27 d'abril del 2005, quan es va acomiadar de la selecció brasilera de futbol en el partit entre Brasil i Guatemala, marcant un gol i sent ovacionat per l'afició present, realitzant una emocionant volta olímpica, al sortir del camp als 38 minuts. Al març de 2006 firma un acord amb el Miami FC, equip dels Estats Units per a jugar cinc mesos allà, fins a acabar la temporada, amb el compromís de tornar de nou al Vasco de Gamma a l'acabar l'aventura. Però aquest desitg es veu ajornat ja que el brasiler fitxa a finals de Setembre per l'Adelaide United, un equip de la segona divisió australiana de futbol.
[edita] Títols
[edita] Campionats nacionals
- Vasco de Gama Copa Guanabara: 1 Campionat Estadual (1987), 1 Copa João Havelange (2000) i 1 Copa Mercosur (2000)
- PSV Eindhoven: 3 Campionats de lliga (1989, 1991 i 1992) i 1 Copa d'Holanda (1990)
- FC Barcelona: 1 lliga espanyola (1994)
- Flamengo: 2 Copes Guanabara (1995 i 1996), 2 Campionats Estadual (1996 i 1999) i 1 Copa Mercosur (1999)
[edita] Campionats internacionals
Amb la selecció del Brasil:
- Medalla de plata als Jocs de Seúl-88
- 2 Copes América (Brasil 1989 i Bolívia 1997).
- 1 Copa del Món de futbol (Estats Units 1994).
[edita] Individuals
- Pichichi de la lliga espanyola amb 30 gols (1993/1994)