Solaris
De Viquipèdia
Principals sistemes operatius |
BSD |
FreeBSD - NetBSD |
OpenBSD - DragonFly BSD |
PC-BSD |
GNU/Linux (Llista) |
Debian - Fedora |
Gentoo - Mandriva |
Red Hat - Slackware |
SuSE - Ubuntu |
Mac OS |
Sistema 6 - Sistema 7 |
Mac OS 8 - Mac OS 9 |
Mac OS X -.0 -.1 -.2 -.3 -.4 |
MS-DOS - Microsoft Windows |
3.x - 95 - 98 - Me |
NT - 2000 - XP - 2003 - XP 64 |
Vista - Live - Mobile |
Altres |
AmigaOS - BeOS - Haiku OS |
OS/2 - QNX |
Palm OS |
Solaris - UNIX |
MVS - OS/400 - VMS |
ReactOS |
Solaris és un sistema operatiu de l'empresa Sun Microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de l'Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris. Més endavant va incorporar les funcionalitats del System V, convertint-se pràcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V.
El sistema operatiu de Sun va nèixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2 (1991).
El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tendria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. D'aquesta forma Solaris 2 contenia SunOS 5.0. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i el entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com exemple d'aquesta funció, Solaris 8 conté SunOS 5.8.
Solaris funciona principalment sobre l'arquitectura SPARC a 32 i 64 bits (aquesta última coneguda com a UltraSparc) de la mateixa companyia i sobre l'arquitectura Intel, tot i que aquesta última se sol usar amb fins didàctics, i escassament en entorns de producció.
Proporciona des dels seus inicis un excel·lent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excel·lent rendiment.
Proporciona la majoria de les funcionalitats típiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, Multitasca, Fils, escriptoris basats en XWindow el que s'inclouen varis escriptoris com Open Look CDE o més recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.
Últimament la companyia ha posat en marxa una clara estrategia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux desenvolupant fins i tot productes que permeten executar programes de GNU/Linux a Solaris.
Taula de continguts |
[edita] Solaris 10
Fa poc Sun Microsystems ha llençat la versió 10.0 del seu sistema operatiu Solaris, del qual ha anat alliberant de manera progressiva part del seu codi font, aquesta és la novetat ja que totes les versions anteriors eren programari privatiu
A Solaris hi funciona tot tipus de programari, lliure o no, tot i que es beneficia de la col·laboració de Sun per GNU/Linux, de fet l'entorn d'escriptori per defecte és Java Desktop System, un entorn basat amb GNOME, que té aplicacions com Instant Messenger, un client multiprotocol basat en GAIM; i StarOffice, el conjunt d'eines ofimàtiques comercial conegut per estar basat en l'important OpenOffice.org. Aquest fet ha animat a Sun a fer Solaris compatible amb programes de GNU/Linux escrits a nivell de codi font, i també paquets rpm binaris de certes distribucions com RedHat ES 3.0, mitjançant una capa de compatibilitat anomenada BrandZ/SCLA.
[edita] Llicència
Recentment SUN ha decidit apostar per canviar progressivament la llicència del seu programari, especialment al Sun Solaris Operating Environment (que en català significa Ambient Operatiu Solaris, més conegut com a Solaris), sota una llicència OpenSource creada especialment, la CDDL, que ha sigut reconeguda com a llicència de programari lliure per l'Open Source Initiative.
Aquesta llicència és semblant a la filosofia de la GPL de la Free Software Foundation, tot i així són incompatible en alguns aspectes.
Aquesta incompatibilitat ha generat una polèmica des de la Free Software Foundation semblant a la de la llicència Mozilla Public License, la llicència de Mozilla Foundation que tenen aplicacions tan importants com el Firefox o el client de correu Mozilla Thunderbird.
També ha fet una gama d'eleccions cap al projecte d'interecció de protocols múltiples entre l'usuari i l'ordinador.
[edita] Les avantatges de Solaris
Les avantatges de l'ús de Solaris són:
- El sistema s'està alliberant progressivament sota llicències CDDL, reconeguda per l'Open Source Initiative com a llicència lliure
- Es pot descarregar gratuïtament de la pàgina web de SUN. I copiar els CDs és legal (no es considera pirateig)
- Està disponible en varies tecnologies de processadors: AMD64, SPARC, x86 (només s'usa un 5% de codi especialitzat pel processador, el 95% és comú)
- El nucli del sistema està programat per fer funcionar programes de codi Linux Estàndard (no emula programes Linux, sino que els executa, qualsevol programa que tingui paquet rpm.
- Permet programari privatiu a la seva distribució
- Serveix tant per un ordinador personal com per un ordinador d'empresa (Es poden contractar serveis de manteniment i especialització de programari de SUN Microsystems)
- Té potents eines de pre-detecció d'errors i anàlisis del maquinari de l'ordinador i recuperació de dades (possibilitat de bloquejar parts de memòria, etc.)
- És un excel·lent banc de probes sota plataforma x86 per desenvolupar programari que després es pot portar fàcilment a sistemes basats en UltraSparc
[edita] Els inconvenients
Un dels inconvenients és que en la plataforma x86 el suport de maquinari és bastant reduït comparat amb altres sistemes operatius com GNU/Linux o FreeBSD.
[edita] Quin és el model de negoci?
Solaris en un ordinador personal apenes necessita manteniment professional, però en una empresa és possible que l'empresari vulgui contractar els serveis de l'equip de SUN per fer rendir al màxim el seu negoci, exprimint totes les novetats en seguretat de xarxes i demès.
Sun fabrica maquinari lliure, com la tecnologia SPARC.
[edita] Enlaços externs
- Lloc web de Sun (anglès)
- Lloc web de Solaris (anglès)
- OpenOffice.org, Suite Ofimàtica lliure (anglès)
- Portal d'alliberació de Solaris OE (anglès)
- Repositori de programari lliure per Solaris (anglès)
- Nexenta OS. Distribució GNU/Solaris basada en el codi alliberat per OpenSolaris.org (anglès)
- Comentaris de la Free Software Foundation sobre la llicència CDDL (anglès)
- BrandZ/SCLA FAQ a OpenSolaris.org (anglès)