Arthur Rimbaud
De Viquipèdia
Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, França, 20 d'octubre de 1854 - Marsella, 10 de novembre de 1891) Poeta francès.
[edita] Biografia
Nasqué al si d'una família de la classe mitjana rural de Charleville, Mézières, al Departament de les Ardenes, en el nord-est de la França. De petit, Rimbaud va ser molt neguitós, tot i que fou un brillant estudiant. A l'edat de quinze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i havia composat versos originals de gran qualitat i diàlegs en llatí.
El 1870, el seu mestre, Georges Izambard, esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument a la Comuna de París, en 1871, el que va retratar al seu poema L´Orgie parisienne ou Paris se repeuple (L’orgia parisenca o Paris es repobla).
Probablement fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema " Le Coeur supplicié " (El cor torturat), ho suggereix. Aleshores es va tornar anarquista i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps escrigué a Izambard i Paul Démenty sobre el seu mètode per assolir la trascendència poètica o el poder visionari a través d’ " una llarga, inmensa i racional bogeria de tots els sentits " (Les Lettres du Voyant- Les cartes del vident). Va tornar a París a la fi de septembre de 1871 davant la invitació de l’eminent parnassià Paul Verlaine (profundament impressionat per la lectura de l’obra mestra de Rimbaud: Le bateau ivre- El vaixell embriac).
Rimbaud va viure per poc temps a la casa de Verlaine. Aquest poeta, d'orientació bisexual, ràpidament es va enamorar d'aquell ombrívol i alt adolescent, d'ulls blaus i de cabell castany; i immediatament van esdenir amants, portant endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs de l’absenta i l’haixix. Així van escandalitzar l'èlit literària parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetípic enfant terrible. Al llarg d’aquest període, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, Charles Baudelaire.
La turbulenta relació homosexual entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a Londres en 1872, abandonant Verlaine la seva esposa i el seu fill (als qui acostumava maltractar en extrem durant les seves ires causades per l’alcohol).
En el juliol de 1873, després d’una brega particularment violenta a l’estació de trens de Brussel·les, Verlaine va disparar al canell de Rimbaud. Tot i tement per la seva vida, Rimbaud va cridar la policia. Verlaine va ser arrestat i sotmès a un humillant examen mèdic llegal, així que es va considerar la comprometedora correspondència i les acusacións de l'esposa de Verlaine quant a la naturalesa de l'amistat entre aquests dos homes. El jutge va ser impietós i, malgrat que Rimbaud retirés la denúncia, Verlaine va ser condemnat a dos anys de presó.
Rimbaud tornà a Charleville i completà Une Saison en Enfer (A Season in Hell) en prosa, amplament considerada una de les pioneres obres del modern mètode simbolista d'escriptura i descripció d'aquella vida de "drôle de ménage" (estranya parella) amb Verlaine, el seu "pitoyable frère" (penós germà) i "vierge folle" (verge foll) del qual n'era "l'époux infernal" (l'espós infernal). El 1874 returnà a Londres amb el poeta Germain Nouveau amb qui posà la seva rupturista Illuminations", incloent-hi els primers dos poemes de rima lliure en francès.
Rimbaud i Verlaine es retrobaren per darrera vegada el 1875, a Alemanya, després que ell recuperàs la llibertat després de la seva falsa conversió al catolicisme. Aleshores Rimbaud havia abandonat l'escriptura i havia optat per una vida estable de treball, fart ja de la salvatge existència anterior, segons alguns afirmaren, o degut a què havia decidit tornar-se ric i independent, per després poder esser un poeta i home de lletres lliure de penúries econòmiques, segons altres especularen.
Continuà viatjant extensament per Europa, normalment a peu. A l'estiu de 1876 s'enrolà com a soldat al exèrcit neerlandès per viatjar gratis a Java (Indonèsia), on ràpidament desertà, i posteriorment tornà a França en vaixell. Viatjà a Xipre i, el 1880, finalment s'arrelà a Adén (Iemen), com a empleat de certa importància a la Agència Bardey. Allà tengué diverses amants nadiues i durant un temps visqué amb una abisínia.
El 1884 deixà aquest treball i es transformà en mercader per compte propi a Harar, a l'actual Etiòpia. Va fer-hi una petita fortuna com a traficant d'armes; fins que al seu genoll dret s'hi desenvolupà una sinovitis que degenerà en carcinoma; la qual cosa el forçà a retornar a França el 9 de maig de 1891, on pocs dies després li hagueren d'amputar la cama. Finalment morí a Marsella, el 10 de novembre, a l'edat de 37 anys.
[edita] Obres
- Poésies
- Le bateau ivre (1871)
- Une Saison en Enfer (1873)
- Les illuminations (1874)
- Lettres