Mísia
De Viquipèdia
Mísia (Mysia, Μυσία) es el nom d'una regió del nord-oest de l'Àsia Menor, anomenada també Frígia Hel·lespòntica i en part també Frígia Epícteta i Troade. El nom sembla derivat de la paraula celta moese, una maresma o llacuna i derivaria del nom que portaven els misis tracis que van emigrar a la zona des el país de maresmes del Baix Danubi anomenat Mísia i que els romans van anomenar Mèsia.
La regió de Mísia tenia al nord la Propòntida i l'Hel·lespont, a l'est la mar Egea, al sud Lídia, i a l'est Bitínia i Frígia (frontera probablement al riu Rhyndacus i les muntanyes Olympus). El país era dividit en cinc parts:
- Mísia Menor
- Mísia Major
- Troade o Troas
- Eòlia o Eòlida (Aeolis)
- Teutrània
Sota els perses Mísia va formar part de la satrapia II i el nom Mísia només es va aplicar al nord-est del país (Mísia Menor) mentre la part oest era anomenada Petita Frígia o Frígia Hel·lespòntica, i al sud el país era la Troade. Eòlia erenb ciutats independents.
Dioclecià va crear el 294 la província d'Hel·lespont que va abraçar la major part de la regió de Mísia, però Troade pertanyia a la província d'Àsia.
Les muntanyes principals de Mísia eren les muntanyes Ida i les muntanes Temnos (Temnus). Els rius eren nombrosos pero cap molt destacat.
Mísia era el centre de producció d'una pedra anomenada lapis assius (σαρκοφάγος), que tenia la facultat de consumir els cossos morts i es feia servir per sarcòfags.
A Mísia viviens els següents pobles: frigis, troians (grecs), eolis (grecs) i misis
[edita] Historia
Els misis foren dominats pels perses sota els quals van romandre fins a la conquesta d'Alexandre; després d'un parell d'anys sota govern d'Antípater el país es va disputar entre Lisímac i Antígon principalment i finalment fou aquest qui el va dominar però el 301 aC fou derrotat i mort per Seleuc I Nicàtor que se'n va apoderar. El sàtrapa local es va fer independent el 282 aC (Regne de Pèrgam) però només a una part del país; el 190 aC després de la derrota d'Antíoc III el gran la resta fou adjudicada al Regne de Pèrgam, el qual va passar a Roma a la mort del darrer rei el 133 aC.