Tija

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Troncs d'arbres
Ampliar
Troncs d'arbres
Troncs aèris de canyes
Ampliar
Troncs aèris de canyes
Tronc subterràni, rizoma
Ampliar
Tronc subterràni, rizoma

La tija és un terme de la botànica que es refereix a la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles.

La tija pot prendre diferents peculiaritats. El tronc dels arbres és una tija lignificada i de grans dimensions. La canya, en canvi, és una tija aèria, fistulosa, balmada amb envans transversals als nusos, lignificada i de grans dimensions de les poàcies. Les tijes subterrànies s'anomenen rizomes.

Les tiges acostumen a ser de forma cilindrocònica i amb simetria radial.

Filogenèticament deriven del caulicle (petita tija) de l'embrió, i continua creixent a causa de l'activitat de l'àpex vegetatiu.

Des de la germinació tenen geotropisme negatiu i fototropisme positiu.

Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axil·lars.

Un nus és els punts on s'insereixen les fulles i l'entrenús la zona de la tija que es troba entre els nusos.

[edita] Estructura

  • Primària: Apareix en les tiges joves composada de fora ca a dins per l'epidermis, l'escorça (amb col·lènquima cortical i parènquima cortical) i el cilindre central (constituït per la medul·la i els radis medul·lars, de parènquima medul·lar, i pels feixos liberollenyosos).
  • Secundària:Es forma en les tiges de més d'un any amb creixement en gruix per l'acció dels meristemes secundaris. El càmbium origina internament lleny i externament líber. El fel·logen produeix súber cap a fora i fel·loderma cap a dins, i aquests dos teixits constitueixen el periderma, que substitueix l'epidermis.
  • Transformada: En espina, en circell o en òrgans assimiladors (cladodis i fil·locladi)
  • Tiges subterrànies: Formant un bulb, rizoma o tubercle.