Solubilitat

De Viquipèdia

La solubilitat és una mesura de la capacitat d'una determinada substància per dissoldre's en un líquid. Pot expressar-se en mols per litre, en grams per litre, o en percentatge de solut/solvent. També és possible estendre el concepte a solubilitat en sòlids.

En la solubilitat, el caràcter polar o apolar de la substància influeix molt, ja que, a causa d'això la substància sera més o menys soluble. Per exemple: els compostos amb més d'un grup funcional presenten una gran polaritat, per la qual cosa no són solubles en èter etílic; perquè sigui soluble en eter etílic ha de tenir poca polaritat, és a dir el compost no ha de tenir mes d'un grup polar. Els compostos amb menor solubilitat són els que presenten menor reactivitat com ara les parafines, els compostos aromàtics i els derivats halogenats.

El terme "solubilitat" s'utiliza tant per designar el fenomen qualitatiu del procés de dissolució com per expressar quantitativament la concentració de les solucions. La solubilitat d'una substància depèn de la naturalesa del dissolvent i del solut, així com de la temperatura i la pressió del sistema, és a dir, de la tendència del sistema a assolir el valor màxim d'entropia. Al procés d'interacció entre les molècules del dissolvente i les partícules del solut per formar agregats se l'anomena solvatació i si el solvent és aigua, hidratació.

En altres llengües