Vaca mallorquina
De Viquipèdia
La vaca mallorquina és una raça de vaca pròpia de l'illa de Mallorca.
[edita] Història
Té el seu origen en les races bovines roig convexes de l'àrea mediterrània, de manera que està emparentada amb la vaca de Còrsega i la de Sardenya. Alhora aquestes tenen el seu origen en les vaques ibèriques que havien vingut a travès d'Àfrica des d'Egipte. La seva presència a Mallorca, segons els registres d'esquelets és de fa com a mínim dos-cents anys. Entre els segles XIII i XIV varen ser molt abundants. El seu nombre va minvar quan en l'agricultura es preferí la tracció per muls a la tracció per bous.
Actualment desenvolupen una tasca de neteja e càrritx. El 1999 es va publicar el seu arbre genealògic i el 2002 es tenien comptabilitzats 12 braus, 127 vaques, 57 braves i 14 vedelles. Si no hagués estat per la dedicació d'alguns pocs particulars ja s'haguessin extingits. Ara mateix s'estan prenent mesures urgents per tal de tornar a fer augmentar un nombre tan reduït d'exemplars.
[edita] Característiques
- Cap gran i curt.
- Cara curta amb el perfil convex
- Morro reduït i en punta.
- Ulls oblics, més aviat petits.
- Arc de les òrbites poc sortint.
- Orelles grosses, en posició horitzontal i farcides d’un pèl abundant d'un color més clar.
- Banyes poc desenvolupades blanques a la base i més obscures a la punta. *Banyes de forma variable, degut a la seva debilitat, però normalment en roda, tant alta com baixa, com en direcció horitzontal.
- Coll curt i eixut
- Barballera més marcada i abundant en els mascles.
- Cos és de longitud mitjana, tirant a cilíndric
- Creu poc destacada.
- Gropa ampla, angulosa i poc musculada.
- Coa llarga i amb un floc de pèl a l'extrem.
- Extremitats curtes i ben aplomades, poc musculades
- Potons petits i pigmentats.
- Braguer petit, recobert de pèl suau més clar que la resta del cos.
- Pell gruixada i aferrada al cos.
- Pèl fi i curt per tot el cos, més llarg entre les banyes, a l'interior de les orelles i a la punta de la coa.
- Pelatge castany, amb variacions que van del castany molt clar, conegut per "ros", a quasi negre, conegut per "morat".
- Intensificació de la coloració a les zones distals.
- Degradació de color al voltant dels oronells, l'espinada, el front, l'interior de les orelles, aixelles i bragades.
- Grandària me´s aviat petita:
- de 300 a 350 quilos les femelles adultes
- més de 450 els mascles adults.