Uguccione Montefeltro

De Viquipèdia

Uguccione Montefeltro (Casteldelci vers 1250 -Vicenza 1 de novembre del 1319) fou fill i successor de Ranier della Faggiuola.

Fou podestà d'Arezzo el 1293, 1294, 1295, 1296, 1297, 1301, 1303 (substituït el juliol de cada any), 1309 i 1310, Fou cap dels gibel·lins de Romanya el 1296, capità de guerra de Cesena, Imola, Faenza i Forli el 1296, i senyor sobirà de Lugo del 1296 al 1299 (va cedir la ciutat al arquebisbe de Ravenna). Capità del poble d'Arezzo el 1300 i de Cesena el 1300-1301. Podestà de Gubbio el 23 de maig del 1300, però enderrocat al cap d'un mes.

Fou senyor sobirà de Cesenatico l'octubre del 1302, senyor sobirà de Borgo San Sepolcro del 1302 al 1303, i senyor sobirà de Castiglione Fiorentino el 1303. El 6 de setembre de 1308 es va apoderar de les terres dels Abbazi (Corneto, Santo Stefano, Curtolo, Calorio, Sant'Angelo, Senatello i altres castells menors) i de l'emfiteusi del monestir de San Donato di Pulpiano i els castells de Maiolo i Maioletto.

Vicari imperial de Gènova del febrer del 1311 al 24 d'agost del 1313.

A l'agost del 1313 l'emperador li va donar el feu de Borgo San Sepolcro. Senyor sobirà de Pisa (amb el títol de podestà i capità de guerra per 10 anys) des el 12 de setembre del 1313, fou deposat per una revolta popular el 10 d'abril del 1317, senyor sobirà de Lucca del 13 de juliol de 1314 fins el 10 d'abril del 1317. Senyor de la Faggiuola i Casteldelci, amb la col·laboració dels seus germans Ribald i Frederic.

El març del 1315 va rebre del emperador els feus de Fucecchio, Castelfranco, Santa Croce, Santa Maria in Monte i Montecalvoli. Capità general del exèrcit dels Scaligeri de Verona el 1316, podestà i rector de Vicenza el juliol del 1317.

Va morir de malària a Vicenza l'1 de novembre del 1319 i fou enterrat a l'església de Santa Anastàsia de Verona. Va deixar dos fills (Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro i Francesc I Montefeltro de Borgo San Sepolcro) i una filla.