Joan el Gran

De Viquipèdia

Reis de la Corona d'Aragó
+ Casal de Barcelona
Dinastia Trastàmara
Ferran d'Antequera
Alfons el Magnànim
Joan el Gran
   Príncep Carles
   Blanca
   Elionor
   Ferran
   Joana
Ferran el Catòlic
+ Dinastia dels Habsburg

Joan II d'Aragó ( Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479 ), Rei de Navarra (1425-1479) i Comte de Barcelona, Rei d'Aragó, Rei de València, Rei de Mallorca i Rei de Sicília (1458-1479), Comte de Ribagorça (1425-1458) i Duc de Gandia (1433-1439) i (1461-1479).

Taula de continguts

[edita] Antecedents familiars

Fill segon de Ferran I, dit el d'Antequera, el primer rei de la dinàstia dels Trastàmares a Catalunya-Aragó, i de la seva muller Elionor d'Alburquerque. Fou germà per tant d'Alfons IV el Magnànim, al qual succeí a la seva mort.

[edita] Política interna

De 1414 a 1416 va representar el seu pare al govern de Sicília i Sardenya com a lloctinent general. Al seu retorn a la península va ajudar el seu germà Alfons el Magnànim en els conflictes que aquest mantenia amb Álvaro de Luna, assessor del rei Joan II de Castella, pels conflictes dels infants d'Aragó.

El 1419 pel seu casament amb Blanca I de Navarra rebé en dot la herència d'aquesta. Així el 1425 ambdós foren coronats reis de Navarra. Joan es mantingué, però, allunyat dels afers de Navarra que foren solucionats per la seva esposa, mentre ell ajudava al seu germà Alfons V en la conquesta fallida de Nàpols el 1435.

El 1425 rebé el comtat de Ribagorça del seu germà Alfons el Magnànim, el qual l'havia heretat a la mort, sense hereus legítims, d'Alfons V de Ribagorça. Un cop Joan fou nomenat rei d'Aragó el 1458 el concedí al seu fill, el príncep Ferran.

El 1433 rebé també el ducat de Gandia d'Hug de Cardona, administrador provisional, que se'n féu càrrec des de la mort d'Alfons V de Ribagorça. El 1439 el cedí al seu fill Carles de Viana. A la mort d'aquest el 1461, el títol passà a la Corona fins el 1485, quan el ducat és adquirit per Pere Lluís Borja (primer duc borgià de Gandia i fill del papa Alexandre VI), després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. Però la prematura mort de Pere Lluís va fer que heredés el ducat el seu germà Joan Borja.

El 1445 fou derrotat a Olmedo (Castella), per Joan II de Castella, posant fi així a les disputes d'ambdós monarquies.

[edita] Núpcies i descendents

El 6 de novembre de 1419 es casà per poders a Olite, i el 10 de juny de 1420 ho feu en persona a la catedral de Pamplona amb Blanca I de Navarra, filla de Carles III de Navarra i vídua de Martí el Jove. Aquesta li aportà en dot el Regne de Navarra. D'aquesta unió tingueren:


L'1 d'abril de 1444 s'acordà a Torrelobatón el nou enllaç del príncep Joan amb Joana Enríquez, si bé l'enllaç entre tots dos no es realitzà fins el 7 de juliol de 1447 a Calataiud. Aquesta era filla de Fadrique Enríquez, admirall de Castella i rival polític d'Álvaro de Luna. D'aquest matrimoni en nasqueren:

[edita] El problema Navarrès

Incomplint el testament de la seva primera esposa, en el qual lliurava el Regne de Navarra al príncep Carles de Viana, Joan tan sols concedí a aquest la lloctinència del regne, cosa que motivà un conflicte entre pare i fill. Això va motivar una Guerra Civil Navarresa entre els beamontesos, partidaris de Carles, i els agramontesos, partidaris del rei. El 1425 s'enfrontaren a Aibar (Navarra) on Carles fou derrotat, fet presoner i desheretat.

Un cop Carles fou alliberat, el 1452, Joana Enríquez va mostrar tota la animadversió possible vers aquest, i conspirà contra ell per tal que el fill que en aquells moments acabava de parir, l'infant Ferran fos l'hereu del regne. Carles llavors marxà cap a Nàpols per restar sota la protecció del seu oncle, Alfons el Magnànim.

El 1454 Joan II fou nomenat lloctinent general de la Corona d'Aragó per part del seu germà Alfons. Aquest morí sobtadament el 1458 i Joan fou designat hereu i retení altre cop al seu fill Carles de Viana. Joan II però, es veié obligat a entregar el seu fill al govern de Catalunya. Les Corts Catalanes, reunides a Lleida el 1460, van demanar a Joan II alliberar el seu fill.

El 1462 mitjantçant la Capitulació de Vilafranca del Penedès, es va prohibir al rei entrar a Catalunya sense el permís de les Corts i on es va afeblir el poder reial. La mort el 23 de setembre de 1461 Carles de Viana a causa d'una malaltia pulmonar (tot i que la versió popular diu que fou enverinat per ordre de Joana Enríquez), i l'incompliment de la Capitulació de Vilafranca va probocar l'inici de la Guera civil catalana. Una guerra que va coincidir en el temps amb la revolta dels pagesos remences.

[edita] Guerra civil catalana 1462-1472

El rei Joan II va aconseguir mantenir la fidelitat d'Aragó, València i Sicília mentre la Generalitat s'oposà a ell, i el desposeí de la corona. L'exèrcit de la Generalitat de Catalunya, sota les ordres de Roger Pallarés, va assetjar la reina Joana i el seu fill Ferran a la fortalesa de Girona. La reina es va mantenir ferma en la defensa de la ciutat fins que van arribar les tronpes del rei, que ajudades per tropes franceses del rei Lluís XI van aixecar el setge.

El preu de l'ajuda francesa foren 200.000 doblons d'or a pagar en un any. Com a garantia de pagament, però, s'oferiren l'illa de Sardenya i el Rosselló, que passarien al regne francés en cas de no efectuar-se el pagament, com així fou.

Al llarg de la Guerra civil la Generalitat de Catalunya oferí la corona a diversos nobles, entre ells Enric IV de Castella, que fou nomenat comte de Barcelona i senyor del principat, però a qui la noblesa castellana l'obligà a abandonar Catalunya. També foren designats Pere el Conestable de Portugal, que fou vençut per l'infant Ferran a Calaf, i Renat I de Nàpols

Joan II va mantenir les lluites fins i tot cec i amb setanta anys ajudat pel seu fill Ferran. El 1472 va aconseguir entrar a Barcelona, obligant als rebels a rendir-li obediència. Aquell mateix es realitzà la Capitulació de Pedralbes que posà fi al conflicte armat entre els dos bàndols i on es mostrà clement amb els vençuts.

Va morir a Barcelona el 19 de gener de 1479, i està enterrat al Monestir de Poblet.

[edita] Successió

Al Regne de Navarra fou succeït per la seva filla, Elionor I de Navarra, nascuda del seu primer matrimoni.

A la Corona d'Aragó fou succeït pel seu fill Ferran II el Catòlic, a qui havia promès en matrimoni el 1469 amb la infanta Isabel de Castella, futura Isabel I de Castella.


Precedit per:
Alfons V
Comte de Ribagorça
14251458
Succeït per:
Ferran II


Precedit per:
Carles III
Rei de Navarra
juntament amb Blanca I
14251479
Succeït per:
Elionor I


Precedit per:
Alfons IV
Comte de Barcelona
Rei d'Aragó
Rei de Sicília

14581479
Succeït per:
Ferran II


Precedit per:
Hug de Cardona
Duc de Gandia
14331439
14611479
Succeït per:
Carles de Viana