Olivier Messiaen
De Viquipèdia
Olivier Messiaen (Avinyó, 10 de desembre de 1908 - Clichy, Île-de-France, 27 d'abril de 1992) va ser un compositor, organista i ornitòleg francès. Va ingressar en el Conservatori Nacional Superior de Música i de Dansa de París a l'edat d'11 anys, on va tenir com a professors a Paul Dukas, Maurice Emmanuel, Charles-Marie Widor i Marcel Dupré. Va ser designat organista de l'Església de La Trinitat de París el 1931, lloc que va ocupar fins a la seua mort.
D'aquesta època és la que potser siga la seua obra més coneguda, L'Ascension, quattre méditations symphoniques (quatre meditacions simfòniques). Composta i estrenada el 1932: es tracta d'un concert d'uns 35 minuts, escrit per a gran orquestra, compost de quatre poemes simfònics:
- Majestat de Crist demanant la Gloria a Son Pare
- Alabances serenes d'un ànima que anhela el Cel
- Al·leluia de la trompeta i de la campana
- Pregària de Crist dirigint-se a Son Pare
Durant la Batalla de França, Messiaen va ser fet presoner de guerra, i mentre estava empresonat va compondre el seu Quatuor pour la fin du temps ("Quartet per al fi dels temps") per als quatre instruments que hi disposava: piano, violí, violoncel i clarinet. L'obra va ser estrenada per Messiaen i els seus amics presoners davant d'una audiència d'interns i vigilants. En eixir de presó el 1941, aviat va ser nomenat professor d'harmonia, i després professor de composició (1966) en el Conservatori de París, lloc que va mantenir fins al seu retir en l'any 1978. Entre els seus distingits alumnes s'hi troben Pierre Boulez, Yvonne Loriod (qui després seria la segona esposa de Messiaen), Karlheinz Stockhausen i George Benjamin.
La música de Messiaen és complexa (estava interessat en els ritmes de l'antiga Grècia i d'orígens hindús), i es basa harmònicament i melòdicament en els modes de transposició limitada, que van ser una innovació pròpia de Messiaen. Moltes de les seues composicions representen el que ell va anomenar "els aspectes meravellosos de la fe", mostrant el seu indestructible catolicisme. Va viatjar extensament, i va escriure les seues obres inspirat per diverses influències com ara la música del Japó, el paisatge del Canó de Bryce a Utah, i la vida de Sant Francesc d'Assís. Messiaen va experimentar un tipus suau de sinestèsia manifestada com una percepció de colors quan sentia certes harmonies. Per un breu període Messiaen va experimentar amb el serialisme integral, en el camp del qual és citat sovint com un innovador. El seu estil va absorbir moltes influències musicals exòtiques com ara el gamelan indonesi (la percussió temperada té sovint un prominent paper en les seues obres orquestrals), i també va usar les ones Martenot.
Messiaen estava fascinat pel cant dels ocells; deia que els ocells eren els millors músics i es considerava tant un ornitòleg com un compositor. Transcrivia el cant dels pardals en els seus viatges per tot el món, i va incorporar les transcripcions d'aquests cants en gran part de la seua música. El seu ús innovador del color, la seua concepció personal de la relació entre el temps i la música, el seu ús del cant dels ocells, i el seu intent d'expressar profundes idees religioses, tot es combina de tal manera que fa quasi impossible confondre una composició de Messiaen amb una obra de qualsevol altre compositor clàssic occidental.