Eugene Paul Wigner

De Viquipèdia

Eugene Paul Wigner, a l'esquerra de la fotografia, al costat d'Alvin Weinberg
Ampliar
Eugene Paul Wigner, a l'esquerra de la fotografia, al costat d'Alvin Weinberg

Premi Nobel

Eugene Paul Wigner (en hongarès: Wigner Pál Jenő) ( Budapest, Imperi austrohongarès 1902 - Princeton, EUA 1995 ) fou un físic i matemàtic nord-americà, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.

[edita] Biografia

Va néixer el 17 de novembre de 1902 a la ciutat de Budapest, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongarès i avui dia capital d'Hongria, en una família de classe mitjana d'arrels jueves.

Als onze anys fou enviat en un sanatori de les muntanyes d'Àustria per sanar-lo de tuberculosi, sent en aquell moment quan inicià el seu interès per les matemàtiques. Desprès d'estudiar al Budapesti Evangélikus Gimnázium la seva família es convertí al luteranisme, la qual cosa el permeté iniciar l'any 1921 els seus estudis en enginyeria química al Technische Hochschule de Berlin. Participà en diversos col·loquis organitzats per la Societat Física Alemanya que tingueren com a conferenciants il·lustres noms com Max Planck, Max von Laue, Rudolf Ladenburg, Werner Heisenberg, Walther Nernst, Wolfgang Pauli i Albert Einstein, i en el qual conegué el seu company d'investigacions Leó Szilárd.

[edita] Investigacions científiques

Interessat en el camp de la mecànica quàntica, aconseguí ser ajudant de David Hilbert a la Universitat de Göttingen. En la seva estada a Göttingen aconseguí desenvolupar la seva teoria sobre la simetria, i el 1927 formulà la matriu Wigner D.

A principis de la dècada del 1930 es traslladà als Estats Units fugint del règim nazi, entrant a treballar a la Universitat de Princeton i convertint-se en el cunyat del físic anglès Paul Dirac. En aquells moments inicià el seus treballs al voltant del nucli atòmic, desenvolupant una teoria general sobre les reaccions nuclears, anomenada Teorema de Wigner-Eckart.

El 8 de maig de 1937 aconseguí la nacionalitat nord-americana, i el 1939 fou convidat a participar en el Projecte Manhattan si bé ell sempre hi participà mogut per un sentiment pacifista i per l'ús civil dels resultats obtinguts. Posteriorment participà en el projecte defensiu i de seguretat exterior del govern dels Estats Units esdevenint l'any 1946 director d'investigació i desenvolupament del Oak Ridge National Laboratory, situat a l'estat nord-americà de Tennessee.

El 1963 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, tot i que per traballs diferents juntament amb Maria Göppert-Mayer i Johannes Hans Jensen. per les seves contribucions en la teoria del nucli atòmic i de les partícules elementals, particularment a través del descobriment dels principis fonamentals de la simetria.

Morí l'1 de gener de 1995 a la ciutat nord-americana de Princeton, a l'estat de Nova Jersey dedicant els últims anys de la seva vida a la filosofia hinduista.

[edita] Enllaços externs