Plantilla:Sobirans de la Corona d'Aragó

De Viquipèdia

Casa Reial Aragó Catalunya València Mallorques Sardenya Sicília Nàpols
Casal de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó (1137-1164)
Alfons el Cast o el Trobador (1164-96)
Pere el Catòlic (1196-1213)
Jaume el Conqueridor (1213-76)
Pere el Gran (1276-85) Jaume II de Mallorca (1276-1285)  
Alfons el Franc (o el Liberal) (1285-91) Jaume el Just (1243-1311)
Jaume el Just (1285-1327) (1285-1295)    
Jaume II de Mallorca (1295-1311) Frederic III de Sicília (1296-1336)
Sanç I de Mallorca (1311-1324)
Alfons el Benigne (1327-36) Jaume III de Mallorca (1324-1349)  
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-87) Pere II de Sicília (1337-1342)
Lluís de Sicília (1355-1377)
Maria de Sicília (13771401)
Joan el Caçador (o el Descurat o l’Amador de la Gentilesa) (1387-96)
Martí el Jove (1395-1409)
Martí l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410)
Interregne - Compromís de Casp
Casal de Trastàmara Ferran d'Antequera (1412-1416)
Alfons el Magnànim (1416-1458)
Joan II d'Aragó (1458 - 1479) Ferran I de Nàpols (1458-1494)
Ferran el Catòlic (1479-1516)
Ferran II de Nàpols, o En Ferrantino (1495-1496)
Frederic III de Nàpols (1496-1501)
 
(15041516)
Casal d'Àustria Carles I d'Aragó (1516-1556)
Felip I d'Aragó (1556-1598)
Felip II d'Aragó (1598-1621)
Felip III d'Aragó (1621-1665)
Carles II d'Aragó (1665-1700)
Desaparició de la Corona d'Aragó Guerra de Successió entre Felip d'Anjou i l'Arxiduc Carles d'Àustria (1702-1715)
Felip V de Castella (1715-1746).
Se suprimeixen els regnes hispànics de la Corona d'Aragó, i se'ls assimilen a les estructures del regne de Castella pel "dret de conquesta" expressat als Decrets de Nova Planta.
Emperador Carles VI (a Sardenya fins 1720, Sicília fins 1734, i Nàpols fins 1735)
Cadascun d'aquestos territoris esdevingueren poc després regnes independents.