Tarragona
De Viquipèdia
![]()
|
|
Dades municipals | |
---|---|
Gentilici | Tarragoní, tarragonina |
Població (2005) | 128.152 hab. |
Superfície | 64,6 km2 |
Densitat (2005) | 1.983,7 hab/km2 |
Altitud | 69 m |
Coordenades | 41°7'5"N, 1°15'7"E |
Entitats de població | 16 |
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona. Els romans la feren capital de la província Tarraconense, motiu pel qual encara conserva notables restes arqueològiques d'aquesta època tals com l'amfiteatre o les muralles. Tenia 128.152 habitants el 2005.
Entitats de població | Habitants (2005) |
---|---|
Arrabassada i la Savinosa, l' | 1.966 |
Bonavista | 7.970 |
Boscos de Tarragona, els | 1.306 |
Cala Romana | 865 |
Campsa | 1.714 |
Canonja, la | 4.744 |
Ferran | 152 |
Monnars | 1.856 |
Montgons, els | 2.131 |
Oliva, l' | 115 |
Pinedes, les | 22 |
Sant Pere i Sant Pau | 14.280 |
Sant Salvador | 5.784 |
Tamarit | 1.300 |
Tarragona | 62.572 |
Torreforta | 21.375 |
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La ciutat està situada a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí. El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus. A l'extrem nord-occidental inclou l'entitat municipal descentralitzada (EMD) de la Canonja, que és previst que se segregui l'any 2008.
[edita] Història
[edita] Època antiga: ibers i romans
Tàrraco (en llatí Tarraco) fou el nom que va portar la ciutat de Tarragona en el període romà.
Es suposa que fou fundada pels fenicis que li van donar el nom de Tarcon que vol dir ciutadella. A la vora del riu Tulcis, avui Francolí.
Després de la conquesta romana fou engrandida i fortificada per Publi i Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos i va esdevenir mes tard capital de la província Tarraconense. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.
August hi va passar l'hivern després de la campanya a Cantàbria i la ciutat va rebre els títols de Colònia Víctrix Togata i Colònia Júlia Víctrix Tarraconensis.
Les restes de l'amfiteatre, el circ, les muralles ciclops (probablement ja anteriors als romans) i altres edificis romans es conserven encara però molt material es va utilitzar després per la construcció de nous edificis.
Prop de la ciutat hi havia l'aqüeducte de Tàrraco, avui de les Ferreres, anomenat popularment Pont del Diable. Al nord-oest hi ha l'anomenada Torre dels Escipions, un sepulcre on no consta que hi fos enterrat cap Escipió.
Uns 20 km al nord de la ciutat, prop de Roda de Barà, hi ha l'anomenat arc de Barà.
[edita] Època medieval
[edita] Època moderna
[edita] Època contemporània
[edita] Demografia
Evolució demogràfica de la ciutat de Tarragona entre 1900 i 2005 (segons dades de l'INE).
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
23.423 | 23.289 | 27.883 | 30.747 | 35.648 | 38.841 | 43.519 | 78.238 | 111.689 | 112.801 | 114.097 | 128.152 |
[edita] Llocs d'interès
- La Catedral.
- La plaça de la Imperial Tàrraco és el punt on conflueixen la carretera de València i la de Lleida, i és una de les principals entrades a la ciutat.
- La Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona.
- L'Amfiteatre, construït pels romans, on va ser martiritzat sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.
- El Portal de Sant Antoni, únic portal original que resta de la muralla romana.
- El Balcó del Mediterrani és un mirador sobre el mar, al principi de la Rambla Nova.
- El Mercat Central de Tarragona és un edifici modernista de l'any 1915, projectat per l'arquitecte municipal Josep Maria Jujol i de Barberà.
[edita] Tradicions i cultura
- Carnaval de Tarragona, un dels Carnavals més emblemàtics dels Països Catalans. [1]
- Festival internacional de Dixieland, la setmana anterior a la de Pasqua, l'únic festival dedicat al jazz més tradicional dins l'Estat espanyol. [2]
- Setmana Santa de Tarragona, amb la Processó del Sant Enterrament, acte declarat Festa tradicional d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
- Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona, la primera setmana de juliol: el certamen pirotècnic de la Mediterrània amb Focs Artificials de referència. [3]
- Festes de Sant Magí, el 19 d'agost, la festa major petita de la ciutat.
- Festes de Santa Tecla, el 23 de setembre, declarada Festa tradicional d'interès nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1996 i declarada Festa d'interès estatal pel Govern de l'Estat l'any 2002. [4]
- Concurs de castells, bianual, es celebra el primer diumenge del mes d'octubre. [5]
[edita] Fills i filles il·lustres de la ciutat
- Lluís Pons d'Icart (1518?-1578), advocat i historiador.
- Josep Pin i Soler (1842-1927), escriptor.
- Josep Yxart i de Moragas (1852-1895), crític literari i d'art, historiador, periodista i escriptor.
- Domènec Batet i Mestres (1872-1937), militar.
- Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949), arquitecte.
- Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), periodista, polític i historiador.
- Domenèc Guansé i Salesas (1894-1978), escriptor.
- Ricard Opisso i Sala (1880-1966), dibuixant.
[edita] Esports
El Club Gimnàstic de Tarragona és l'entitat poliesportiva més important de la ciutat. El club es va fundar l'any 1886, però fins el 1916 no va tenir una secció de futbol. Actualment, el primer equip de futbol masculí del Nàstic milita a la primera divisió de la Lliga espanyola. El seu president és Josep Maria Andreu i l'estadi es diu Nou Estadi i té una cabuda d'uns 15.000 espectadors.
En bàsquet, el primer equip de la ciutat és el Club Bàsquet Tarragona (CBT), que competeix a la lliga LEB.
El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, fundat el 1982, ha militat molts anys en la divisió d'honor del voleibol espanyol (lliga ACEVOL). La temporada 2005-2006 va perdre aquesta categoria i va passar a competir a la primera divisió masculina.
El Club Natació Tarraco, fundat l'any 1963, és una altra entitat esportiva important a la ciutat, que compta amb uns 3200 socis, 200 dels quals federats en natació i waterpolo.
El Reial Club Nàutic de Tarragona, fundat el 1878, té seccions de Vela, Rem, Motonàutica, Pesca, ...
El Club Atletisme Tarragona, fundat el 1980, és el primer club d'atletisme de la província i compta amb atletes que han competit a nivell estatal i internacional. El club format per només un centenar de socis aspira a tornar a la Primera Divisió de la Lliga Catalana de Clubs d'Atletisme.
[edita] Ciutats agermanades
Des de l'any 1968, Tarragona s'ha agermanat amb sis ciutats europees. A continuació s'ofereix la llista de les ciutats agermanades amb Tarragona.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Les nostres imatges de Tarragona, pàgina web amb imatges de Tarragona, les festes, etc
- Tàrraco Wiki
- Notícies de la demarcació de Tarragona
- Agenda d'actes de la demarcació de Tarragona
- Web amb informació de la Tàrraco Imperial
- xagatarragona.cat informació cultural i històrica de Tarragona
![]() |
Aquest article sobre Catalunya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |