Brigades Internacionals

De Viquipèdia

Les brigades internacionals eren unes unitats formades per voluntaris vinguts de 54 països d'arreu del món per lluitar en la guerra civil espanyola al costat de la república i en contra dels exercits colpistes del general Franco. Van participar en diverses batalles fins que el 23 de setembre de 1938 es retiraren a conseqüència de la intervenció estrangera del comitè de no intervenció.

Segons estudis fets per la l'associació americana d'amics de la Brigada Lincoln, van ser 59.380, dels quals en van morir 9.934. En realitat, però, de militants només n'hi hagué 35.252 i mai més de 20.000 alhora. La procedència principal era França, uns 10.000 homes, la majoria dels voltants de París. A diferència dels exèrcits regulars italians i alemanys que ajudaven a Franco, els brigadistes internacionals generalment no eren soldats sinó treballadors reclutats pels partits comunistes o, com a molt, veterans de la primera guerra mundial.

La creació de les brigades internacionals es va fer a Moscou el 1936 quan el Partit comunista de la Unió Soviètica començà a captar voluntaris per tal de combatre la revolta que s'estava duent a terme a Espanya. En principi aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la república però més tard, l'Octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per vèncer, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament es va establir a París, organitzada pel Partit comunista de la Unió Soviètica i el Partit comunista francès, des d'on eren enviats en tren a Albacete on hi havia la base dels brigadistes.

Els primers brigadistes en arribar ho feren el 14 d'octubre de 1936 procedents de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. Foren els que crearen les brigades XI, XII i XIII. Dins d'aquestes estaven organitzats en batallons formats per membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicació. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent en els seus estats.

La primera de les brigades en combatre, però, vas ser la fundada pels atletes que es trobaven a Barcelona per a participar en l'olimpíada popular organitzada per Lluís Companys. Fou, de fet, l'atleta austríac Mechter el primer brigadista caigut en combat, el 19 de juliol.

Taula de continguts

[edita] Batalles

Les primeres accions de combat en les que participaren les brigades (la XI, XII i XIV) va ser la Batalla de Madrid, des del 4 de novembre de 1936 fins al Febrer de 1937, en el decurs de la primera ofensiva nacional que ja ocupava Getafe i Leganés. Els 1550 homes i dones (1628 segons els arxius soviètics) va crear el quarter general en al facultat de filosofia i lletres i van enfrontar-se al general Varela en els voltants de la "casa de Campo", en les accessos des de la carretera de València, la defensa de la ciutat universitària i els accessos a Guadarrama.

En la Batalla del Jarama la brigada XV - formada per russos, nord-americans i britànics - va contenir l'ofensiva per conquistar Madrid des del sud de les tropes nacionals. Els enfrontaments van ser des del 6 de Febrer de 1937 fins al 27.

Les brigades XI i XII es van enfrontar a 30.000 homes, 80 carros de combat i 200 peces d'artilleria en al Batalla de Guadalajara que tingué lloc el 9 de març de 1937. L'ofensiva iniciada per les tropes italianes per tal d'entrar a Madrid pel Nord va causar gran quantitat de baixes entre les brigades republicanes.

També van participar en altres batalles com la de Belchite, la de Brunete, la de Terol, la d'Aragó o la la de l'Ebre.

[edita] Retirada

El 1938 el comitè de no intervenció va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre les forces democràtiques internacionals es retiraren, rentant-se les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals de la República.

La retirada va ser denunciada pel President de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que comdenmà el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajuda. A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[1] el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a deu anys més tard[2].

El 12 de desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable. [3]

[edita] Brigadistes famosos

Entre els brigadistes internacionals hi havia un jove Willy Brandt que més tard esdevindria president socialdemòcrata de la República Federal Alemanya. També hi havia literats com Ralph Fox, Charles Donelly, John Cornford, Christopher Caudwell o George Orwell que basant-se en la seva experiència escriuria més tard Homenatge a Catalunya.

[edita] Brigades, denominació, composició i data de creació

Bandera de les Brigades Internacionals, Batalló Dabrowski.
Ampliar
Bandera de les Brigades Internacionals, Batalló Dabrowski.

La numeració de les brigades internacionals comença a l'11 (XI) perquè, anteriorment, ja s'havien creat deu brigades formades per combatents de l'estat espanyol.

  • XI BRIGADA

Formada l'octubre de 1936.

1r Batalló "Edgar André". Alemany.
2n Batalló "Commune de Paris". Francesos i belgues.Traslladats posteriorment a la Brigada 14
3r Batalló "Dabrowski". Polacs, hongaresos i Iugoslaus. Traslladats posteriorment a les Brigades XII, XIII i 150.
  • XII BRIGADA

Formada el Novembre de 1936.

1r Batalló "Thaelmann". Alemany. Traslladats posteriorment a la Brigada XI.
2n Batalló "Garibaldi". Italians.
3r Batalló "André Marty". Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a les brigades 150, XII y XIV.
  • XIII BRIGADA

Formada el Desembre de 1936

1r Batalló "Louise Michel". Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
2n Batalló "Chapiaev". De diversos països balcànics. Traslladats posteriorment a la Brigada 129.
3r Batalló "Henri Vuillemin". Francesos. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
4t Batalló "Miskiewicz Palafox". Polacs.
  • XIV BRIGADA
1r Batalló "Noves Nacions". Traslladats posteriorment a la Brigada "Commune de Paris".
2n Batalló "Domingo Germinal". Anarquistes espanyols i portuguesos.
3r Batalló "Henri Barbusse". Francesos
4n Batalló "Pierre Brachet". Francesos
  • XV BRIGADA

Formada el Febrer de 1937.

1r Batalló "Dimitrov". Iugoslaus. Traslladats posteriorment a la 150 i després a la XIII.
2n Batalló. Britànics.
3r Batalló "Lincoln", "Washington", "Mackenzie-Papineau". Nord-americans i canadencs
"4t Batalló "6 de Febrer". Francesos. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
  • 150 BRIGADA

Formada el Juny de 1937.

1r Batalló "Rakosi". Hongaresos.
  • 129 BRIGADA
1r Batalló "Masaryk". Txecoslovacs.
2n Batalló "Dayachovitch". Búlgars.
3r Batalló "Dimitrov". De diversos països balcànics.

[edita] Himne de Marxa de les Brigades

Sobre el text de Erich Weinert i música composada per Carlos Palacio

País lejano nos ha visto nacer.
De odio, llena el alma hemos traído,
mas la patria no la hemos aún perdido,
nuestra patria está hoy ante Madrid,
mas la patria no la hemos aún perdido,
nuestra patria está hoy ante Madrid.
Camaradas, cubrid los parapetos,
que la vida no es vida sin la paz.
Defended con el pecho vuestros hijos,
os ayuda la solidaridad;
defended con el pecho vuestros hijos.
os ayuda la solidaridad.
Libre España de castas opresoras,
nuevo ritmo el alma batirá,
morirán los fascismos sangrientos,
en España habrá ya felicidad;
morirán los fascismos sangrientos,
en España habrá ya felicidad.
Generales traidores a su patria
del fascismo quieren saciar la sed;
mas los pueblos del mundo defendemos
lo que España jamás ha de perder;
mas los pueblos del mundo defendemos
lo que España jamás ha de perder.
Guerra al pueblo no hacemos como ellos,
pues nosotros luchamos por la paz,
con el triunfo del mundo antifascista
la tierra ensangrentaran;
con el triunfo del mundo antifascista
la tierra ensangrentaran.
Si al combate marchamos con arrojo
para España obtendremos libertad.
Morirán los fascismos sangrientos,
en España habrá ya felicidad;
morirán los fascismos sangrientos,
en España habrá ya felicidad.

[edita] Bibliografia especialitzada

  • Castells, Andreu. Las Brigadas Internacionales en la Guerra de España. Ariel . Barcelona 1974.
  • Canciones de las Brigadas Internacionales. Edita: Ernest Bosch, Barcelona 1938.
  • Delperrie de Bayac, Jacques. Las Brigadas Internacionales. Júcar. Madrid 1980.
  • Longo, Luigi. Las Brigadas Internacionales en España. Era. México 1969.
  • Martínez Bande, J. A. Brigadas Internacionales, Luis Caralt, Barcelona 1972
  • Vidal, César. Las Brigadas Internacionales. Espasa Calpe, Madrid 1999.

[edita] Vegeu també

[edita] Imatges

Fotografies dels brigadistes, la majoria anglesos

[edita] Enllaços externs