Símmac I
De Viquipèdia
Símmac (Sardenya ? - Roma 514).
Fou escollit Papa el 22 de novembre de 498. Va néixer en Sardenya, fill de Fortunat. Fout batejat a Roma, on es va convertir en arxidiaca durant el pontificat d'Anastasi II. Després de la seva elecció com a Papa, l'arxipreste de Sant Pràxedes, Llorenç va ser triat antipapa per la facció procliu a Bizanci, però Teodoric el Gran, rei ostrogot va afermar la seva posició.
El 501, el senador Festus va acusar a Símmac de diversos crims, però es va negar a comparèixer davant el rei per a contestar als càrrecs al·legant que el poder secular no tenia jurisdicció sobre ell. Un sínode reunit per Teodoric va exculpar Símmac, però el rei va instal·lar a Llorenç com a Papa. El cisma va durar quatre anys fins que el rei va retirar la confiança a Llorenç. Un sínode a Roma l'1 de març de 499 va declarar que tot clergue que intrigués durant el pontificat d'un Papa per a inclinar el futur vot del successor devia ser expulsat.
Això no va satisfer al partit bizantí i van realitzar noves acusacions contra el Papa, que va seguir rebutjant-les fins que Teodoric va expulsar de Roma a tots els probizantins.
Símmac va intentar protegir als bisbes de l'Àfrica que en aquests moments suportaven persecució per part dels vàndals.
Va rescatar tots els esclaus donant-los la llibertat. Se li atribueix la primera construcció del Palau Vaticà.
Va morir a Roma el 19 de juliol de 514.
Precedit per: Gelasi I |
Papa 498 - 514 |
Succeeït per: Hormisdes I |