Batasuna
De Viquipèdia
Batasuna (en èuscar, Unitat) és un partit polític basc independentista i d'esquerres, vinculat a l'organització armada ETA, amb presència en la Comunitat Autònoma Basca, en la Comunitat Foral de Navarra i en els territoris que conformen el País Basc Francès (conegut com a Iparralde) i que constitueixen els territoris d'Euskal Herria.
Forma part de l'esquerra abertzale i del Moviment d’Alliberament Nacional Basc (MANB). Des de l'any 2003 va ser declarada il·legal al territori d'Espanya, en acreditar la Justícia, en sentència del Tribunal Suprem de 28 de març de 2003, la pertinença del partit a l'entramat polític i financer de l'organització terrorista ETA. En tractar-se d'un partit polític il·legal, no va poder ser present als processos electorals celebrats en territori espanyol d'ençà d'aquell any, així com tampoc pot convocar actes institucionals. Ha estat inclosa per la UE en la llista europea d’organitzacions terroristes, decisió que el Consell Europeu de ministres de justícia i interior va prendre per unanimitat en juny de 2003. Pel contrari, a França és una organització política legal, tot i que amb un escàs èxit electoral.
Batasuna defensa la independència d'Euskal Herria respecte d'Espanya i França, així com el desenvolupament d'una societat socialista que respecti els principis socials, culturals i polítics característics del poble basc. Per aconseguir aquest objectiu, defensen el principi de revolució social.
Taula de continguts |
[edita] Història
Batasuna és un partit polític creat principalment pels membres d'Herri Batasuna i de part de las forces del País Basc francès amb què HB ja havia coincidit a Euskal Herritarrok. En el replantejament de projecte polític i canvi de nom va influir, a més de la ampliació de l'àmbit d'actuació, l'amenaça de que fossin declarades il·legals HB i EH. En tot aquest procés se'n va escindir el corrent intern Aralar, encapçalada per Patxi Zabaleta, per les seves discrepàncies amb la línia oficial de no rebuig a la violència política d'ETA. Aralar posteriorment es constituiria en un partit independent.
Al llarg de l'hivern i de la primavera de l'any 2003 Batasuna va ser proscrita en un procés que va encetar-se després d'un atemptat perpetrat per ETA a Santa Pola on varen morir dues persones. L'absència de condemna d'aquest atemptat per part de Batasuna va permetre proscriure la formació amb base en la recent Llei de Partits espanyola. El Tribunal Suprem va declarar que el partit era il·legal tot un mes abans de les eleccions municipals, forals i del Parlament de Navarra de l'any 2003. De la mateixa forma, el 26 de agost de 2003, el Jutge de la Audiència Nacional Baltasar Garzón va ordenar el tancament de les seus polítiques de Batasuna.
Davant d'aquest panorama es varen crear plataformes electorals d'àmbit local per a poder presentar-se a les eleccions municipals i una plataforma per l'autodeterminació Autodeterminazioaren Bilgunea (AuB) per a les eleccions de les Diputacions provincials.
La gran majoria de totes les plataformes van ser considerades pels Tribunals com una continuació de Batasuna, i per tant se'ls va impedir inscriure's en les llistes electorals a aquelles persones que anteriorment havien estat membres d'Herri Batasuna, Euskal Herritarrok, Batasuna o Sozialista Abertzaleak. En aquelles eleccions aquest conjunt d'associacions van fer una crida perquè es votés nul, interpretant l'augment del vot nul com la mostra del seu pes electoral. Es varen aconseguir aproximadament 150.000 vots nuls. En alguns municipis varen aconseguir presentar-se de manera legal, obtenint prop de 20 alcaldies.
[[Image:Arrano beltza.jpg|right|thumb|Arrano beltza (Àliga negra), antic símbol basc i navarrès utilitzat sobre tot (tot i que no exclusivament) por nacionalistes bascos com a símbol d'Euskal Herria.
En les eleccions al Parlament Europeu de 2004, la llista electoral Herritarren Zerrenda també fou proscrita a Espanya per les relacions d'alguns dels seus membres amb Batasuna, tot i que va poder presentar-se legalment a França. Batasuna va demanar als votants d'ambdós estats que utilitzessin la papereta francesa. Els vots nuls a Espanya no varen suposar un descens respecte als aconseguits per Euskal Herritarrok en les anteriors eleccions.
En les eleccions al parlament basc de l'any 2005 Batasuna no va poder presentar-se com a partit polític. No es va permetre a Aukera Guztiak presentar candidats per les suposades relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna.
El Partit Comunista de les Terres Basques (un partit polític legal escassament conegut, fundat i registrat l’any 2002 per membres del sindicat LAB i que no havia obtingut representació parlamentària fins el moment) va anunciar aleshores la seva voluntat de representar els programes de Batasuna i Aukera Guztiak. Membres de Batasuna com Arnaldo Otegi varen demanar el vot pel PCTB, que va obtenir el 12,5% dels vots (150.188), aconseguint d'aquesta forma nou actes de diputats en el Parlament Basc.
L'any 2006 s'han intensificat els processos judicials contra dirigents de Batasuna que segons la Justícia espanyola han fet apologia del terrorisme participant en homenatges a activistes d'ETA empresonats, que varen morir, segons denunciava l'entorn d'ETA, en estranyes circumstàncies en les presons espanyoles, fet que ha suposat una condemna a Arnaldo Otegi. Amb la declaració d'ETA del 22 de març de 2006 on declarava un alto el foc permament s'ha obert la possibilitat d'encetar un procés de pau per trobar una solució política i pacifica al conflicte basc, plantejant-se la necessitat des d'alguns sectors de tornar a declarar legal a Batasuna i que esdevingui així l'interlocutor de l'entorn del terrorisme amb els Estats espanyol i francès en la taula de partits que propugna la majoria de partits bascos.
[edita] Il·legalització
A l'Estat Espanyol, Batasuna és un partit polític il·legal després de l'acord unànime de la Sala Especial del Tribunal Suprem creada mitjançant la Llei Orgànica de Partits Polítics (LO 6/2002) i a Europa ha estat inclosa en la llista d'organitzacions terroristes a petició espanyola.
[edita] La Llei de Partits
La Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics, aprovada en el Parlament Espanyol amb el suport dels dos partits majoritaris, el Partit Popular (aleshores al govern) i el Partit Socialista Obrer Espanyol i va estar recolzada majoritàriament per les enquestes d'opinió al conjunt d'Espanya. Per als seus impulsors; PP i PSOE, així com organitzacions com la Associació de Víctimes del Terrorisme o el Foro de Ermua— la Llei de Partits ha estat la fi del braç polític de ETA. Tot i això, les enquestes al País Basc i Catalunya mostren un rebuig també majoritari de la llei, aparentment per considerar-la antidemocràtica i per estar dirigida contra una formació política en particular. En les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma Basca de 2005, els partits contraris a la prohibició obtingueren la majoria parlamentària.
Par a aquest sectors – del nacionalisme basc (com el Partit Nacionalista Basc, Eusko Alkartasuna, Aralar) o dels comunistes representants d'Izquierda Unida al País Basc Ezker Batua-, l'aplicació que s'està fent d'aquesta llei suposa la privació dels drets civils d'una part de la població i prolongar mesures pròpies d'un estat d'excepció. També des d'alguns sectors polítics es creu que aquesta prohibició impedeix qualsevol acord entre ETA i els governs espanyol i francès.
Amnistia Internacional va expressar la seva condemna a la Llei de Partits, anunciant la seva preocupació perquè, mitjançant l'ambigüitat i la imprecisió d'alguns articles del projecte de llei, es podrien encetar processos per declarar il·legals aquells partits politics que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica" [1]. No obstant això, el Tribunal Constitucional, després que el Govern basc interposés un recurs contra la llei, ha resolt la plena constitucionalitat de la norma, en Sentència de 12 de març de 2003, on fonamenta jurídicament que en cap cas la norma estableix una concepció de democràcia militant.