Malaltia de Minamata
De Viquipèdia
La malaltia de Minamata és una síndrome neurològica greu i permanent causada per un enverinament per mercuri. Els símptomes inclouen atàxia, alteració sensorial a mans i peus, deteriorament dels sentits de la vista i la oïda, feblesa i, en casos extrems, paràlisi i mort.
La malaltia de Minamata es diu així per què la ciutat de Minamata (Japó) va ser el centre d'un brot d'enverinament per metilmercuri a la dècada dels anys 1950. El 1956, l'any que es va detectar el brot, van morir quaranta-sis persones. Els animals de companyia i els ocells de la zona també tenien símptomes semblants.
Entre el 1953 i el 1965 es van comptabilitzar fins a 111 víctimes mortals i més de 400 casos amb problemes neurològics. Mares que no presentaven símptomes van donar a llum nens greument afectats.
El 1968, el govern japonès va anunciar oficialment que la causa de la malaltia era la ingestió de peix i de marisc contaminat de mercuri pels abocaments de l'empresa petroquímica Chisso. Es calcula que entre el 1932 y el 1968, any en què es va canviar el procés de síntesi per un altre menys contaminant, es van abocar a la badia 81 tones de mercuri.
A les víctimes no se les indemnitzaria fins el 1996.
Fins l'any 2001 s'havien diagnosticat 2.955 casos de la malaltia de Minamata. D'ells, 2.265 havien viscut a la zona costanera del Mar de Yatsushiro. Els pacients poden sol·licitar compensacions econòmiques i ajuts per les despeses mèdiques. Per reduir la preocupació de la gent, el govern japonès també ofereix exàmens mèdics als habitants de l'àrea afectada.
El reportatge gràfic de'n W. Eugene Smith va atreure l'atenció mundial sobre la malaltia de Minamata.
[edita] Vegeu també
- Malaltia itai-itai