Milan Kundera
De Viquipèdia
Milan Kundera (nascut l'1 d'abril de 1929 a Brno, Txecoslovàquia) és un escriptor txec amb nacionalitat francesa. És sobretot conegut com l'autor de La insostentible lleugeresa del ser.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Kundera ha estat vivint a França des del 1975, i ha estat un ciutadà francès des de 1981. Fill de la família culta de classe mitja de Ludvík Kundera (1891-1971), alumne del compositor Leoš Janáček i musicòleg i pianista reconegut, director de l'Acadèmia Musical de Brno entre els anys 1948 i 1961. Milan va aprendre a tocar el piano des de petit amb el seu pare, i més endavant va estudiar musicologia. La influència d'aquesta disciplina en la seva obra es pot entreveure arreu dels seus llibres.
L'autor es va graduar de l'escola secundària a Brno el 1948. Tot seguit va decidir estudiar literatura i estètica a la Facultat d'Art a la Universitat Carolina i després de dos semestres va optar per accedir a l'Acadèmia de Cinema, on primer va assitir a classes de direcció de de pel·lícules i després de redacció de guions. El 1950 va ser forçat a interrompre els seus estudis per motius polítics. Després de graduar-se el 1952 va començar a treballar de professor de literatura universal a l'Acadèmia de Cinema. Kundera pertanyia a la generació de joves txecs que mai no havien experimentat la democràcia que s'havia viscut a la República Txecoslovaca d'abans de la Segona Guerra Mundial. La seva vida fins llavors havia estat marcada per l'experiència del conflicte mundial i l'ocupació del seu país per part del Tercer Reich. L'experiència del totalitarisme alemany els va imprimir una visió fosca de la realitat que d'alguna manera només admetia blanc o negre, i que els instà a a adherir-se a la teoria marxista i a unir-se al Partit Comunista. Kundera va aconseguir la membresia del partit el 1948, quan encara era un adolescent. El 1950 ell i un altre escriptor, Jan Trefulka, en varen ser expulsats per "activitats en contra del partit". Trefulka va descriure l'incident en la seva novel·la Pršelo jim štěstí (Els plogué la felicitat), del 1962. Kundera el va usar com a base de la seva primera novel·la Žert (La broma) de 1967. El 1956, però, Kundera va ser readmès al partit, fins que el 1970 en va ser expulsat per segon cop. Juntament amb d'altres autors i artistes com ara Václav Havel, havia estat involucrat en la Primavera de Praga de 1968, el breu període d'optimisme reformista que va acabar sent aixafat per les forces pro-Soviètiques que començaren a manipular el destí del país.
[edita] Obra
La seva primera novel·la, ja mencionada, "Žert", escenificava la natura del totalitarisme de l'era soviètica, i hi criticava els Soviets i la invasió de la seva pàtria el 1968, i per això va ser inclòs a la llista negra i les seves obres es van prohibir poc després de la invasió. El 1975, Kundera va aconseguir fugir a França, on va escriure El llibre del riure i l'oblit (1979). Aquest llibre es centra en personatges txecs que s'oposen al règim soviètic de diverses formes, i no s'adhereix plenament a l'escructura d'una novel·la, sinó que inclou relats curts i el pensament del propi autor, a més, és la primera obra on es pot intuir el seu estil posterior.
El 1984 aparegué la seva novel·la més coneguda, "La insostenible lleugeresa del ser", que segueix els passos de dues parelles d'artistes i intel·lectuals i les seves dificultats per trobar-se i poder viure junts, i serveix de crònica del seu propi exili transportant-lo a la visió d'aquests personatges, que a més acaben retornant a la seva terra, només per trobar-s'hi tancats. El 1988, el director nord-americà Philip Kaufan en va fer una versió cinematogràfica. El 1990, Kundera escrigué "Immortalitat", obra que es diferencia d'allò que havia escrit fins aleshores en que continua amb la línia filosòfica que troba el clímax al seu llibre anterior, tot i donant-li més importància, però redueix el rerefons polític que acaparava el protagonisme dels llibres anteriors, tendència que es mantindria amb les seves novel·les posteriors.
Kundera ha insistit en repetides ocasions que vol ser conegut com a novel·lista en general, més que un escritor polític o dissident; la crítica política ha desaparegut de les seves obres. L'estil de Kundera, entrellaçada amb digressió filosòfica, en gran mesura inspirada per les novel·les de Musil i la narrativa nietzschiana, també el fan servir els escriptors Alain de Botton i Adam Thirlwell. Kundera treu la seva inspiració, com sovint repeteix, no tan sols del Renaixement de Boccaccio i Rabelais, sinó també de Sterne, Diderot, [[Musil], Gombrowicz, Broch, Kafka i Heidegger.
La tècnica literària del realisme psicològic apareix sovint en Kundera quan descriu els seus personatges, i dóna més importància a com pensen a la seva aparença física, que sovint és obviada, ja que creu que la imaginació del lector automàticament completa la de l'escriptor.
[edita] Premis
El 1985 Kundera va rebre el Premi Jerusalem. També s'ha dit que ha estat candidat al Premi Nobel de literatura.
[edita] Bibliografia
- La broma (1967)
- Laughable loves (col·lecció d'obres curtes escrites durant els anys 60, traduït a l'anglès el 1974)
- La vida és en un altre lloc (1969)
- Jacques i el seu amo (1975)
- El vals de l'adéu (1976)
- El llibre del riure i l'oblit (1979)
- La insostenible lleugeresa del ser (1984)
- L'art de la novel·la (1985)
- Immortalitat (1990)
- Els testaments traïts (1992)
- La lentitud (1994)
- La identitat (1998)
- La ignorància (2000)
- El teló (2005)
[edita] Enllaços externs
- (anglès) (alemany) Kundera.de
- (polonès) Pàgina en polonès sobre l'autor
- (anglès) Ressenya de la Insostenible Lleugeresa del Ser
- (anglès) Ressenya de La Lentitud
- (anglès) Comparança entre Kundera i Alan Lightman
- (anglès) Entrevista amb Kundera
- (francès) Citacions de Kundera