Lyudmila Pavlichenko
De Viquipèdia
Lyudmila Mikhailovna Pavlichenko (en ucraïnès: Людмила Михайлівна Павліченко, en rus Людмила Михайловна Павличенко; nascuda el 12 de juliol de 1916 a Bila Tserkva, (Ucraïna Soviètica); morta el 10 d'octubre de 1974) va ser una franctiradora de l'Exèrcit roig.
Pavlichenko va arribar a ser una brillant estudianta als seus anys a l'educació bàsica. A l'edat de catorze, els seus pares es van traslladar a Kíev, la capital de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Allí es va unir a un club de tir, formant-se com tiradora alhora que treballava a un molí.
Al juny del 1941, quan Pavlichenko estava estudiant història a la Universitat de Kíev, l'Alemanya Nazi va començar la guerra contra la Unió Soviètica (la Operació Barbarroja), després d'això Lyudmyla es va apressar a allistar-se. A l'oficina de reclutament, va sol·licitar unir-se a la infanteria i empunyar un fusell. El reclutador va riure d'ella i li va suggerir una especialització com infermera. Decidida, va rebutjar la idea, mostrant-li un certificat de punteria per a provar la seva vàlua. Pavlichenko es va unir a la 25ª Divisió d'Infanteria de l'Exèrcit Roig, arribant a ser una de les 2000 franctiradores Soviètiques, de les quals només unes 500 van sobreviure a la guerra. Com franctiradora, va abatre a les seves dues primeres víctimes prop de Belyayevka, usant un fusell de forrellat Mosin-Nagant Soviètic (adaptat per al tir de precisió amb una mira de quatre augments). Aquest disparava bales de 9.6 grams a una velocitat de 853 m/s, sent efectiu fins a aproximadament els 550 metres.
La soldat Pavlichenko va lluitar aproximadament dos mesos i mig prop d’Odesa, on va aconseguir 187 morts. Quan els Alemanys van obtenir el control de la zona, la seva unitat va ser retirada per a ser enviada a Sevastopol, a la Península de Crimea. Al maig de 1942, la Tinent Pavlichenko va ser esmentada pel consell de l'Exèrcit Soviètic del Sud a causa de els seus 257 alemanys abatuts. El seu total de morts confirmades durant la Segona Guerra Mundial va anar de 309, incloent a 36 franctiradors enemics. Pavlichenko va trobar el quadern de bitàcola d'un dels franctiradors alemanys que havia abatut. Aquest havia tret la vida a més de 500 soldats soviètics.
Al juny de 1942, Pavlichenko va ser ferida per foc de morter. Donada la seva condició d'heroïna, va ser retirada del front menys d'un mes després de recuperar-se de les seves ferides. Va ser enviada a Canadà i als Estats Units per a una visita de propaganda, i es va convertir en el primer ciutadà soviètic a ser rebut per un President dels Estats Units. Franklin D. Roosevelt i la seva esposa la van rebre a la Casa Blanca. Més tard, Eleanor Roosevelt la va convidar a recórrer els Estats Units relatant les seves experiències. Va aparèixer abans en l'Assemblea Internacional d'Estudiants, que va tenir lloc a Washington, D.C., sent rebuda com una heroïna. Més tard va assistir a reunions en el Congrés d'Organitzacions Industrials, i va realitzar aparicions i discursos a Nova York. Al Canadà, va ser obsequiada amb un rifle Winchester amb mira òptica, el qual s'exhibeix avui en el Museu Central de les Forces Armades a Moscou.
Havent arribat a el rang de Comandant, Pavlichenko mai va retornar al capdavant, sinó que, com instructora, va entrenar a centenars de franctiradors soviètics abans de la fi de la guerra. Al 1943 va rebre l'Estrella d'Or de la Estrella d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica. Després de la guerra, va acabar la seva formació a la Universitat de Kíev i va començar la seva carrera com historiadora. Entre el 1945 i el 1953 va ser ajudant de la Caserna General Principal de l'Armada Soviètica (participant a més en un gran nombre de conferències i congressos internacionals). Més tard, va ser membre actiu del Comitè Soviètic de Veterans de Guerra.
Lyudmyla Pavlichenko està enterrada al Cementiri Novodevichye a Moscou.
[edita] Vegeu també
- Exèrcit Roig
- Unió Soviètica
- República Socialista Soviètica d'Ucraïna
- Estrella d'Or d'Heroi de la Unió Soviètica
- Segona Guerra Mundial
Altres franctiradors soviètics a la Segona Guerra Mundial:
-
- Nina Alexeyevna Lobkovskaya
- Vasily Zaitsev
- Zikan
- Ivan Sidorenko
- Vasiliy Golosov