Dadaisme

De Viquipèdia

Fusió
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia fusionant aquest article amb Dada.


El dadaisme, també conegut com dadà, va ésser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta contra les ideologies, l'art, i la política tradicionals. El primitiu moviment dadà va influir de manera profunda i clara moviments posteriors i més recents com ara el neodadaisme o el Pop Art.

Taula de continguts

[edita] La creació del moviment

El naixement del moviment, el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, a Zürich, pot atribuir-se a Hugo Ball qui, amb la col·laboració de Tristan Tzara, Marcel Janco i Jean Arp, va posar radicalment en qüestió els modes d'expressió tradicionals i els fonaments de l'art.

Usualment s'ha dit que va ser nomenat Dadà per pur atzar lúdic. En realitat, com una resposta a l'absurditat del conflicte bèl·lic, els artistes batejaren el moviment que acabaven de crear obrint arbitràriament un diccionari, caient sobre el mot «dada». De fet, segons Giovanni Lista, açò es subjectava en la voluntat d'adscriure el moviment a una tornada als valors infantils.

[edita] Desenvolupament del moviment

Un poc abans de la fi de la guerra, el moviment Dadà s'instal·là a Alemanya, concretament a Berlí però també a Colònia i a Hannover, on s'adjuntà a la revolta política de tendències marxistes.

Com a forma de revolta individual i solitària contra la civilització occidental, la contestació cultural Dadà es manifestà per la turbulència provocativa i irrisòria de les seues manifestacions, moltes vegades en públic. De manera general i per primer cop, les dones foren acceptades com a artistes completament, com a camarades de joc, còmplices i complement dels homes, no únicament com a amants o objectes per a la contemplació de l'art.

Dadà s'estengué pel món sencer i el seu esperit va conservar-se molt de temps, influint artistes com ara Ernst, Breton, Crevel, Desnos, Jacob, Soupault, Robert o Sonia Delaunay, fins que l'any 1924, el «Manifeste du surréalisme», va suposar la fi històrica del dadaisme.

[edita] Principals focus

[edita] Cites

  • Jean Arp : «Vosaltres també, home bell, bella dona, vosaltres sou dada, només que no ho sabeu. Demà dadà tindrà un rostre diferent al d'avui i per eixa raó serà dadà. Dada és la vida.»
  • Francis Picabia : «Res per a demà, res per a ahir, tot per el dia d'avui.»
  • Hannah Höch va desenvolupar, junt al seu company Raoul Hausmann, el fotomuntatge «volent suggerir, amb els elements fruit del món de les màquines, un món oníric, nou i de vegades aterridor. » nascut de les ganes de « fer una cosa bella i alegre per sempre, d'elements trets d'on no hi ha ni bellesa ni alegria.»
  • En 1963, Tristan Tzara va dir : «Dadà no era només l'absurde, ni tampoc pas una broma, dadà fou l'expressió d'un dels majors dolors de la joventut, nascut durant la guerra de 1914. Ce que Nosaltres volíem que se'n fera taula rasa dels valors en curs i, de pas, dels valors humans més elevats.»

[edita] Obres dadaistes

  • Roue de bicyclette de Marcel Duchamp (1915), considerada primera obra ready-made, composat per una roda de bicicleta fixada a un taburet.
  • Fountain de Marcel Duchamp (1917), que va obrir el camí a les teories sobre els ready-made, relatives als objectes quotidians que no són fonamental artístics però què n'esdevenen art ser si l'artista ho decideix. Consisteix en un urinari sota el títol de font.
  • Un peu d'eau dans du savon de Beatrice Wood (1917), collage amb un dibuix d'un nu femení on el sexe està amagat sota una vertadera peça de sabó.
  • Symétrie pathétique bordat sobre un dibuix de Jean Arp.
  • Gardes de Sophie Taeuber (1918), escultura articulada evocant l'univers de les titelles.
  • Triptyque abstrait de Sophie Taeuber (1918), oli sobre llenç amb aplicacions de fulles d'or.
  • Masque de Janco de Sophie Taeuber (1918), màscara.
  • Tête dada de Sophie Taeuber (1918).
  • L.H.O.O.Q (elle a chaud au cul) (1919, oli sobre llenç de Marcel Duchamp ironitzant sobre la Mona Lisa, afegint-li bigotis, pereta...
  • Composition abstraite de Sophie Taeuber (1919), collage.
  • Ready-made malheureux de Marcel de Suzanne Duchamp (1919), tractat de geometria per penjar del balcó.
  • L'Esprit de notre temps, cap mecànic de Raoul Hausmann 1919.
  • Tu m' de Marcel Duchamp (1920).
  • Da-Dandy de Hannah Höch, collage.
  • Ariette. D'oubli de la chapelle étourdie de Suzanne Duchamp (1920).
  • Jeune fille de Francis Picabia (1920), tinta sobre paper.
  • Rotative plaques verre de Marcel Duchamp (1920), art pre-psicodèlic.
  • Disques avec spirales de Marcel Duchamp (1923), art pre-psicodèlic.
  • la Mariée mise à nu par ses célibataires, même de Marcel Duchamp (1923).
  • Danses surréalistes de Valeska Gert (1924).
  • Paire de mariés bourgeois de Hannah Höch (1927), oli sobre llenç representant un representant una model de fusta vestida amb vel blanc al llom del seu marit de frac.
  • la Chute d'eau de Marcel Duchamp
  • le Gaz d'éclairage de Marcel Duchamp

[edita] Bibliografia

  • Sept Manifestes Dada de Tristan Tzara - 1924
  • Journal du mouvement Dada, 1915-1923 de Marc Dachy

[edita] Links externs