Anaxàgores
De Viquipèdia
Anaxàgores (499 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.
El seu pare es deia Hegesibulos i li va deixar una propietat considerable que va repartir amb la família. Vers el vint anys va anar a Atenes on va viure 30 anys. Fou mestre de Pèricles. Acusat d'impietat pels enemics d'aquest fou processat i condemnat per afirmar que "el sol és una mena de pedra incandescent i fou condemnat a l'exili. Va anar a Lampsacos (Làmpsac) on va morir als 72 anys.
El seu pensament bàsic es que "tot es en tot" i que en cada partícula material hi ha les propietats de cada cosa (doctrina coneguda com homeomeries) idea admissible només admetent la divisibilitat infinita. Fou el primer a imaginar un principi motor, infinit, intel•ligent i separat de la matèria, el intel•lecte (noûs) que identifica amb el principio d'animació i d'individualització de les coses que constitueixen l'ordre harmònic de l'univers; deia que al començament tot era una barreja d'innombrables llevors de totes les coses (homeomeries), sense cap qualitat concreta i en estat de repós, i que per l'acció d'una ment infinita, pura i sense barreja, que coneix i governa totes les coses, s'inicia el procés de separació i producció de tot; explicà que els astres eren pedres incandescents, descobrí que la lluna rep la llum del sol i va explicar els eclipsis de sol i de lluna, i es va ocupar també de temes biològics i psicològics com la sensibilitat.