Llibre d'Ester
De Viquipèdia
El llibre d'Ester pertany a l'Antic Testament escrit cap al segle IV aC.
La història està ambientada a l'exili jueu a Babilònia. El rei persa busca una nova esposa perquè la seva no el volia complaure. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortesà envejós planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva pròpia muller pertany a aquesta raça. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davanr el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anul·li el decret.
Els jueus celebren aquest fet en la festa de Purim, on es llegeix el llibre d'Ester dues vegades.
Hi ha discrepències sobre la historicitat del relat. Alguns estudiosos diuen que el rei persa podria haver estat Artaxerxes i, tot i les deformacions pròpies de la narrativa, la història quadraria amb els annals antics. Altres veuen el conte com una història didàctica: malgrat l'antisemitisme, els jueus poden salvar-se ells mateixos. Alguns experts del cristianisme diuen que és una nova al·legoria, on l'església és l'esposa de Déu, que salva així el seu poble.
Sobta les escasses mencions directes a Déu, com passa al Càntic dels Càntics (amb la mateixa al·legoria sobre l'església). El llibre no apareix mencionat als rotlles de la Mar Morta. Succesives addicions del poble grec van relacionar la història d'Ester amb l'auge del seu poble.
Hi ha qui ho considera una reedició del mite d'Astarte, deessa fenícia, però adaptat al judaisme.