Abadia de Fontfreda
De Viquipèdia
L’abadia de Fontfreda (en francès Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude a 14 kms al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el segle XI (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145. Avui dia resta gairebé intacta. El claustre es del segle XIII. L’església es del segle XII. Té una roserar amb 3000 rosers.
L’abadia fou contraria als albigesos i durant la croada fou el centre de l’ortodòxia enfront del catarisme i es va beneficiar de les expropiacions als senyors càtars. Pere de Castellnou, monjo de l'abadia, fou legat del papa Innocenci III per a combatre l'heretgia càtara (1203). Fracassà en la seva missió davant de Ramon VI, comte de Tolosa, al que va excomunicar. Fou assassinat a Sant Geli, es diu que a mans d'un home del mateix comte de Tolosa (1208), i la seva mort provocà que al març de 1208, Innocenci III declarés la croada contra les terres occitanes.
Un dels seus abats, Jacques Fournier, fou el papa Benet XII (1334-1342). El 1791 fou venuda. La vida monàstica es va reprendre el 1858 però els darrers cistercencs van sortir el 1901. A partir del 1908 fou comprada per Gustave i Madeleine Fayet i restaurada a partir de llavors.