Dinastia XII

De Viquipèdia

La Dinastia XII es una divisió tradicional de l’historia de l' Antic Egipte.

La dinastia correspon al anomenat Imperi mitja o Regne mitjà, que va entre el primer i el segon període intermedi.

Va durar uns dos cent anys i es va obrir amb un cop d'estat que va posar fi a la dinastia XI que havia establert les bases per el nou període amb la reunificació d'Egipte.

La cronologia màxima situa el començament de la dinastia vers el 2050 aC i la mínima vers el 2000 aC. El seu acabament fou vers el 1800 aC/1780 aC.

La Dinastia XIII fou en realitat una continuació dinàstica quant es va obrir un període confús amb la presencia dels hikses a la zona del delta del Nil.

Els reis d'aquesta dinastia estan ben documentats. Tots ells han deixat importants monuments i restes, i només al final s'entra en un temps conflictiu. Durant la dinastia s'estableix fermament el domini egipci a Núbia sobretot amb Senusret III i Amenemhet III, quant s'estén des Buhen a Semna del sud, entre mig de la segona i la tercera cascades del Nil. S'incrementen els contactes amb la regió de Palestina, Fenícia i Síria, on alguns petits regnes o ciutats foren d'alguna manera tributaris egipcis; també es comproven intercanvis comercials fluïts amb el mon mediterrani, el Wadj-wer (Gran verd) com l'anomenaven els egipcis, especialment la zona de la mar Egea.

La capital, inicialment a Tebes, es va traslladar a Ity-tawi, ciutat no localitzada a la zona de Lisht. L'oasi de Faium fou la zona mes afavorida per aquest farons, alguns dels quals van fer importants obres agrícoles a la regió, assecant maresmes i posant en cultiu grans àrees de terra.

Els faraons d'aquesta dinastia foren: