Relleu d'Espanya

De Viquipèdia

Icono de copyedit

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

estructurar bé i ficar-hi un començament

Taula de continguts

[edita] Relleu Peninsular

El relleu de la Península ibèrica s'articula al voltant d'una gran unitat central, la Meseta, d'elevada altitud mitjana (650 m).

[edita] Meseta

La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos:

  • Serralada Cantàbrica al nord
  • Serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al sudest
  • Sierra Morena al sud

Al límit septentrional de la Meseta

  • massís Galaic
  • serralada Cantàbrica, la qual culmina als Pics d'europa (2648 m).

La serralada Ibèrica, que tanca la Meseta en direcció NW-SE separant-la de la depressió de l'Ebre, forma successivament les serres:
- Demanda
- Cebollera
- Picos de Urbión
- Moncayo (2313 m)

Al SE s'estén la depressió de Terol, que divideix la serralada en una cadena occidental:
- serra d'Albarracín
- muntanyes de Conca

I una oriental:
- Maestrat (2024 m)

El sector meridional de la Meseta està limitat per sierra morena:
- serra madrona (1323 m)
- Despeñaperros


La Meseta està dividida pel Sistema Central, el qual s'estén des de la serralada Ibèrica fins a Portugal. Comprèn d'est a oest

  • serralades d'Ayllón
  • Somosierra
  • Guadarrama
  • Gredos (2592 m)

Més al nord

  • serralades de Béjar
  • Penya de França
  • Gata

Al sud del Sistema Central

[edita] Est

Els Pirineus, en l'istme que uneix la Península Ibèrica amb el continent, presenten els cims més destacats:
- Aneto (3404 m)
- Pocets (3375 m)
- Pica d'Estats (3115 m)

Als Prepirineus:
- Cadí (2642 m)

[edita] Sud

Al S les alineacions bètiques es divideixen en dos grans conjunts:
- les serralades Penibètica i Subbètiques

Serralada Penibètica:
- Serranía de Ronda
- Serra nevada, amb la màxima altitud de la península, el Mulhacén (3478 m)

Serralades Subbètiques:
- serres de Grazalema
- serres de Cazorla
- serres de Segura (1967 m)

[edita] Relleu insular

Per una banda tenim l'arxipèlag balear i per una altra l'arxipèlag canari.

[edita] Relleu de les Illes Balears

El relleu de les illes de l'arxipèlag és variat.

[edita] Mallorca

[edita] Menorca

És una illa quasi plana, amb turons de menys de 300 m. Només El Toro arriba a 358m.

[edita] Eivissa

Té un relleu de formes suaus. Les màximes altituds són: Sa Talaiassa (475 m), el Puig Gros (415 m) i el Puig Fornàs (410 m). Formentera es una illa petita i no te cuasi montañas si te una odos muntallas no superas els 350m d'altura.

[edita] Relleu de les Illes Canàries

L'arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat. El relleu, muntanyós, assoleix grans altituds.

[edita] Tenerife

  • El Teide (3718 m), és la muntanya més alta d'espanya

[edita] LA Palma

  • Roque de los Muchachos (2356 m)


[edita] Muntanyes


Aquest article sobre geologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.


Aquest article és un esborrany sobre Espanya i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.


En altres llengües