Alaric II
De Viquipèdia
Alaric II (484 - Vouillé 507) fou un rei dels visigots de Tolosa, fill d'Euric. El seu regne, que tenia la capital a Tolosa de Llenguadoc, comprenia la meitat meridional de la Gàl·lia (la major part de l'actual terrritori d'Occitània) i gairebé tot Hispània. Alaric fou vençut i mort a Vouillé per Clodoveu, rei dels francs. Aleshores els visigots d'Aquitània passaren a Hispània i només conservaren la Gàl·lia Narbonesa al vessant nord-est dels Pirineus (anomenada Septimània). Sota el seu regnat fou feta la recopilació de lleis romanes, coneguda com a Breviari d'Alaric, aplicable només als hispanoromans (506). El mateix any 506 va permetre als bisbes catòlics de la Gàl·lia que es reunissin en un Concili en Agatha (Agde) a la Narbonense.
- Vegeu Regne de Tolosa on es detallen els fets militars.
[edita] Referències
- Edward Gibbon, History of the Decline and Fall of the Roman Empire Capítol 38