Pilar de la Foradada

De Viquipèdia

Pilar de la Foradada
Pilar de la Horadada
Escut de Pilar de la Foradada
(En detall)
Localització

Localització de Pilar de la Foradada respecte del País Valencià Localització de Pilar de la Foradada respecte del Baix Segura


Municipi de del Baix Segura
País País Valencià País Valencià
Gentilici Pilareny, pilarenya
Predom. ling. Castellà
Superfície 78,10 km²
Altitud 35 m
Població 
  • Densitat
19.631 hab.
hab/km²
Coordenades 37° 52′ 0″ N 0° 47′ 0″ O
Distàncies 68 km. a Alacant
Dirigents:
• Alcalde:

Ignacio Ramos García (PSPV)
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Baix Segura
Oriola
Codi postal 03190-03191-03192
Web

Pilar de la Foradada és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura. Compta amb 19.631 habitants i té costa, encara que el nucli tradicional està allunyat uns quants quilòmetres. Fins 1987 va pertànyer a Oriola de la qual es va segregar. Des d'aleshores ha tingut un creixement vertiginós i ha pasat dels 7.500 habitants de 1991 als quasi 20.000 de l'actualitat.

A Pilar de la Foradada, com a la resta de la comarca, es parla castellà; en el cens de 2004 s'hi enregistraren 18.870 habitants governats per un ajuntament composat per 9 regidors del PSPV, 6 del PP i 2 d'AIH.

Entre els plats típics del poble estan els arrossos i els calderos de peix i també el guisat de patates amb carn, el guisat de pilotes, el conill al ajo cabañil, tota mena de peixos i mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Hi ha zones de gran valor ecològic, comunitats de matorral o maquia de espí negre, coscolla, palmit, lentisc. La garriga (globularia alypum) i la denominada garriga de palmit conten amb una de les cinc zones més importants per a esta comunitat vegetal dins de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa a la fauna, és també este un municipi dels més importants de la Comunitat Valenciana i a escala nacional por tindre un gran nombre de animals rapaços, a més de ser el lugar de pas o invernació d'altres especies como el martinet.

S'accedix a esta localitat per la N-332 i la autopista AP-7.

[edita] Barris i pedanies

En el terme municipal de Pilar de la Horadada hi ha también altres nuclis de poblacions costaneres com són Torre de la Foradada, envoltada de modernes urbanitzacions (Pueblo Latino, Victoria Playa),Mil Palmeras, El Mojón i a la muntanya hi són Pinar de Campoverde y Rebate(actualmente, zona agrícola). De tots els nuclis, els de major importància a efectes administratius en són Torre de la Horadada y Pinar de Campoverde, popularment coneguts pels seus habitants com La Torre i El Pinar.

[edita] Localitats limítrofes

Està envoltat pel terme municipal d'Oriola en la província d' Alacant i pels termes de San Pedro del Pinatar, San Javier i Múrcia en la província de Múrcia.

[edita] Història

Gràcies al gran nombre de jaciments arqueològics d'època romana molts historiadors situen en Pilar de la Foradada la població de Thiar situada entre la Via Augusta i el mar la qual cosa li donava certa rellevància a nivell comercial; dels àrabs també hi ha testimoni arqueològic. Ha estat un lloc de cruïlles en trobar-se situada en la frontera històrica entre Regne de Múrcia i el Regne de València, establerta per la Sentència Arbitral de Torrelles en 1304. En un principi es tractaven d'explotacions agrícoles de secà, agrupades al voltant d'un grup de cases, i la zona s'anomenava Camp de la Foradada.

Davant les incursions dels pirates barbarescs Felip II, en 1591, ordena bastir una línia defensiva costanera de què formaria part la torre guaita de La Foradada; durant el segle XVII, al recer d'una ermita (embrió de l'actual església) que els mateixos camperols aixequen la població, que llavors era d'uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, el lloc comença a ser conegut amb el topònim actual; en 1835 la que llavors era una finca del terme d'Oriola passà a propietat de Guillermo Maclure, sogre de Ramón de Campoamor —que hi residí i escriví sobre el lloc— com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal; el 30 de juliol de 1986 rera llargs anys de negociació s'aconsegueix la independència d'Oriola i la constitució en municipi.

[edita] Demografia

Compta amb uns 19.631 habitants (2006).

Evolució demogràfica
1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
7.636 9.528 10.210 10.723 11.495 12.179 13.246 14.958 16.050 18.051

[edita] Monuments i llocs d'interés

Tocant al patrimoni citarem:

  • Torre de la Foradada. Ja hem parlat dels seus orígens; actualment és de propietat particular i l'accés és des de la casa dels Roche a la qual està adossada. La conservació és bona malgrat haver-hi estat molt modificada.
  • Església del Pilar. De 1981, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar és de 1899. Ubicada en el centre de la ciutat. Va ser edificada al any 1981 en el mateix lugar que anteriormente habien ocupats els vells temples derruits pel pas del temps. Hi és dedicada a la Mare de Déu del Pilar y a l'edifici hi ha diverses obres de gran valor escultòric, en especial de l'autor local D. José María Sánchez Lozano.
  • Museu arqueològic i etnològic Gratiniano Baches G: és el museu més important del municipi. En él podem conèixer tota la historia d'este poble mitjançant les restes arqueològiques y altres objectes què hi ha a les instalacions.
  • Paratge natural del río Seco(Pinar de Campoverde)
  • Zona de reserva especial de les aus de Sierra Escalona.
  • Runes arqueològiques de THIAR: antiga mansio romana a mig camí entre ILLICI (Elche) i Cartago Nova (Cartagena), ubicat a la Via Augusta.

[edita] Enllaços relacionats