Serra d'Irta
De Viquipèdia
La Serra d'Irta origina una costa litoral de penya-segats de mitjana i baixa alçada on es refugien nombroses espècies d'aus i podem trobar un gran nombre de vegatals del gènere Limonium. Hi ha nombroses cales com les del Pebret, la Torre Nova, Mundina i d'altres. En els penya-segats més elevats, en el sector septentrional, hi ha la torre de vigilància Badum, anomenada la Torra. En les platges d'arena i còdols (anomenats popularment serredal) s'hi troben espècies vegetales adaptades a la salinitat com Salsola kali, Cakile martitima o Polygonum maritimum. La vegetació predominant és el matony de garriga o malea amb poblacions de margalló (Chamaerops humilis) i matissa (Pistacea lentiscus) que formen la primera barrera front la mar. En moltes àreaes també trobem pinars, restes de carrascars i l'interessant bosc de ribera del Mas del Senyor amn xops, oms i altres espècies de fulla caduca.
El Decret 108/2002, de 16 de desembre, del Consell de la Generalitat, declarà el Parc Natural de la Serra d'Irta, que afecta als municipis de Peníscola, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís. L'àmbit del parc natural té una extensión de 7.745 hectàrees.
A la serra hi trobem dos castells d'origen musulmà (Xivert i Polpís), dues torres de vigilància (Badum i Ebri) i dues ermites (Sant Antoni Abad en Peníscola i Santa Llúcia en Alcalà). La manca de nuclis permanents de població i el seu allunyament dels nuclis urbans de Peníscoal i Alcossebre (que pertany al municipi d'Alcalà de Xivert) ha permés que aquest espai es conserve de manera quasi miraculosa de la urbanització costanera.