Ramir I d'Astúries

De Viquipèdia

Estàtua a Madrid (L.S. Carmona, 1750-53).
Ampliar
Estàtua a Madrid (L.S. Carmona, 1750-53).

Ramir I d'Astúries ( v 790 - 850 ), rei d'Astúries (842-850).

Fill de Beremund I d'Astúries i la seva esposa Usenda.

Va succeri Alfons II desprès d'una revolta interna per la qual va derrotar l'usurpador comte Nepocià a la batalla del puente de Cornellana. Amb la seva elecció com a rei s'abandona definitivament la successió electiva característica dels reis gots per la successió hereditària.

Durant el seu regnat va haver de fer front a atacs normands i musulmans d'Al-Àndalus.

L'art asturià va arribar al seu màxim esplendor durant el seu regnat, durant el qual es van construir Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo.

[edita] Núpcies i descendents

Es casà en primers núpcies amb una dona d'orígen gallec de la qual es desconeix el seu nom. D'aquest matrimoni nasqueren:

El 842 es casà amb Urraca Paterna, senyora de Castella. D'aquesta unió tingueren:

Fou succeït pel seu fill Ordoni I al Regne d'Astúries, mentre Roderic de Castella fou investit comte electiu al comtat de Castella.

Precedit per:
Alfons II
Rei d'Astúries
842850
Succeït per:
Ordoni I