Fe Babí
De Viquipèdia
La Fe Babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat ciutat iraniana de Shiràz anuncià que era el Promès Qa'im ("Qui s’aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l’Islam Shií). Aquest jove (de nom original Siyyid 'Ali-Muhammad) adoptà el nom d'”el Bàb", un títol que en àrab significa "la Porta". La seva vinguda –va explicar el mateix Bàb- representava el portal pel que pròximament hauria d’aparèixer el Missatger de Déu que tota la humanitat esperava. Tots els relats coincideixen en assenyalar que el Bàb va ser un nen extraordinari. Nascut el 20 d'octubre de 1819 es deia que tenia una saviesa sorprenent i una noblesa que recordaven al jove Jesús. Ja madur, el Bàb va dedicar-se als negocis del seu oncle, propietari d'una firma comercial. La pietat i integritat del Bàb es van convertir ràpidament en objecte d’admiració per altres mercaders. També fou conegut per la seva generositat amb els pobres.
Després de proclamar ser el Promès Qa'im, el Bàb va atraure ràpidament un gran nombre de seguidors. L'espectacular creixement donà lloc a l'oposició i persecució, sobre tot per part del cleregat islamista, que veien amenaçat el seu poder i prestigi. Durant aquesta persecució el Bàb va ser empresonat vàries vegades.
La seva obra més important, el Bayàn, eliminava lleis de l’Islam i les substituïa per altres de noves. El Bayàn es centrava en una moralitat exigent fonamentada en la puresa de cor i d’intenció. També defenia la dona i els pobres, així com l’educació i aplicació de les ciències útils.
El tema central del Bayàn girava en torn a l'imminent arribada d’una segona Manifestació de Déu, que seria més gran que el Bàb la missió de la qual seria inaugurar l’era de pau i abundància que temps enrere havia estat anunciada pel cristianisme, el judaisme i la resta de religions.
L'atreviment amb que el Bàb proclamà la seva missió i presentà l'ideal d'una nova societat van desembocar en la por per part de les autoritats religioses i seculars. La persecució del Bàb i dels seus seguidors va començar immediatament.
Els qui s'hi van enfrontar van arribar a dir d'ell que no era un heretge, sinó un rebel perillós. Van decidir que havia de ser executat. El 9 de juliol de 1850 s'acomplia la sentència de mort en el pati d’un quartell de Tabríz, davant la mirada de 10.000 testimonis que fitaven des de les taulades de les cases contigües al quartell. El Bàb i un jove seguidor seu havien estat penjats amb dues cordes clavades a la paret del pati. Un regiment armeni, compost per 750 soldats col·locats en tres fileres de 250 fusellers cadascuna, va descarregar en ordre. El fum de la pólvora i la pols resultants eren tan densos que el pati va quedar totalment fos.
Tal i com informa un relat del Ministre d’Afers Exteriors Britànic, una vegada es va dissipar el fum no hi havia restes del Bàb. El Seu company, dret davant la paret, no havia estat víctima de cap bala. Això sí: les cordes estaven destrossades.
El Bàb va ser trobat a la Seva cel·la mentre donava les Seves últimes instruccions als Seus seguidors. Aquell mateix matí, quan els guàrdies l’havien anat a buscar per a portar-lo al lloc de l'execució, el Bàb els havia avisat que no hi havia cap "poder terrenal" que pogués silenciar-lo fins que no hagués acabat de donar les instruccions. Ara, el Bàb els deia: "Podeu complir la vostra fita".
Per segona vegada, el Bàb i el Seu company van comparèixer davant el contingent de soldats armeni. Aquest contingent es va negar a disparar i va haver de ser substituït per un de soldats musulmans. Aquesta vegada els cossos van quedar clivillats en una barreja d’ossos i carn. Sorprenentment, però, les seves cares van quedar intactes a l’atac.
A part de la seva execució, més de 20000 persones van ser mortes amb l’únic delicte de ser babís en tant sols 5 anys.
En declarar Bahà'u'llàh ser la Manifestació de Déu promesa pel Bàb, tots els babís van declarar-se bahà'ís, és a dir, van acceptar la Fe Bahà'í.