Manresa

De Viquipèdia

Manresa
Localització de Manresa respecte el Bages


el Bages

Dades municipals
Gentilici Manresà, manresana
Població (2005) 70.343 hab.
Superfície 41,66 km2
Densitat (2005) 1.688,50 hab/km2
Altitud 238 m
Coordenades 41°43'46"N, 1°49'38"E
Entitats de població 17

Manresa és la capital de la comarca del Bages, al pla de Bages, just a l'angle on conflueixen el riu Llobregat i el Cardener. Nus molt important de comunicacions, accentuat amb l'eix del Llobregat i l'eix transversal, entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país. Ha jugat sempre al llarg de la història un paper destacat en l'organització de la Catalunya central.

Entitats de població Habitants
Camí del Suanya 47
Colomer, el 49
Condals, els 192
Ferreres, les 98
Guix, el 303
Manresa 67.807
Mas d'en Pla 109
Mas d'en Roca 93
Mas Terròs 69
Oller, el 25
Plana del Pont Nou, la 152
Poal, el 150
Pont de Vilomara 46
Sant Pau 480
Santa Caterina 292
Viladordis 209
Xup, el 222
La Seu des de la torre de Santa Catarina
Ampliar
La Seu des de la torre de Santa Catarina

Taula de continguts

[edita] Geografia

La Seu des del carrer Bastardes
Ampliar
La Seu des del carrer Bastardes

Situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener passa pel sudoest de la ciutat tot i que el municipi utilitza per a beure l'aigua del riu Llobregat, que passa pel limit est del terme. L'aigua és recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per La Sèquia fins al Parc de l'Agulla.

L'orografia urbana està clarament marcada per l'existència de varis turons (Puigcardener, Puigmercaldal, Puigterrà, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons ).

El territori, dins la conca d'erosió del centre de la comarca, és afaiçonat per una sèrie de turons marginals de poca elevació (Collbaix, 544 m; Bufalvent, 387 m; Montlleó, 361 m), i és drenat, a més del Llobregat i el Cardener, per les rieres de Rajadell i de Cornet (o de Guardiola) i diversos torrents.

[edita] Clima

La ciutat està ubicada a 238 metres d’alçada sobre el nivell del mar i gaudeix d’un clima entre mediterrani i continental, força extrem. Es tracta d’un clima sec amb estius calorosos i hiverns freds. La temperatura mitjana calculada en base als últims deu anys ha estat de 7,0º a l’hivern, 14,0º a la primavera, 15,1º a la tardor i 23,3º a l’estiu. La pluja al llarg de l’última dècada és de de mitjana 590 litres per m2 anuals. Es reparteixen en 94 dies de pluja per any i es concentren en la primavera i la tardor.

[edita] Història

[edita] Prehistòria

Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblament neolític de quatre mil anys enrera. Uns quants sepulcres de fossa, objectes de ceràmica i d'indústries lítiques a la zona del bosc de les Marcetes, al barri rural de Viladordis, en testimonien el seu pas.

[edita] Edat antiga

També s'hi assentà un poblat ibèric al turó del Puig Cardener. Recentment, s'han recuperat diversos materials, especialment ceràmics, que permeten identificar l’existència d’un poblat ibèric, que es fundaria cap al segle VI aC i que es mantindria fins al segle I aC. Seria la capital dels lacetans que habitaven les comarques actuals del Bages, Solsonès, Anoia i Segarra.

Cladui Ptolomeu, geògraf grec del segle I parla d'una ciutat que anomena Bacasis, que la situa vora d'un riu, sobre d'un turó suau però rocós. Podria ser perfectament Manresa i, de fet, d'aquest mot en derivaria el nom de la comarca: Bages.

El cònsol Cató va haver de conquerir aquesta zona cap a finals del segle I per evitar les lluites amb els poblats costarencs romans. Els romans van batejar el primitiu nucli urbà amb el nom de Minorisa, orígen de l'actual. Algunes restes arqueològiques ens permeten saber que hi eren, però poca cosa més.

[edita] Edat mitjana

La presència dels àrabs devia ser testimonial. El 785 la van abandonar i va quedar en terra de ningú. Uns anys més tard, el 796, els cristians van ocupar-la i va entrar a formar part de la Marca Hispànica. Però de nou fou destruïda el 827, durant la revolta d’Aissó, un noble got que, ajudat pel fill de comte Berà de Barcelona, Guillemó, va encendre una revolta contra els francs amb l’ajut dels àrabs (fins i tot de l’emir Abd al-Rahman II). La resistència del comte franc de Barcelona Bernat de Septimània la féu fracassar. La importància d’aquest episodi és molt gran, ja que fou l’únic intent d’oposició de la població indígena goda contra el nou domini franc. L’any 841 o 842 els àrabs tornen a destruir Manresa.

La reconquesta definitiva de Manresa no es va produir fins a finals del segle IX, a mans del compte Guifré el Pilós que restaura el bisbat de Vic. El nou bisbe, Gotmar, demana l’ajut del seu col·lega de Girona, Ermemir, per elevar una petició al nou rei de França, Odó I de França (Eudes): vol per a la seva seu les esglésies, i tot un seguit de drets fiscals que ara s’emporta el comte de la vall d’Artés i del lloc o pagus de Manresa. El rei va concedir-li-ho per mitjà d’un tipus de document anomenat precepte o privilegi, que va signar el dia 24 de juny del 889 a la ciutat d’Orleans, és el que coneixem com el privilegi D’Odó, on per primera vegada surt escrit el nom de la nostra ciutat

Posteriorment, de mitjans del segle X, es troba la primera referència de Manresa com a comtat responent a una finalitat militar i de repoblació: les terres centrals havien esdevingut pràcticament despoblades a causa dels enfrontaments amb els musulmans de Lleida.

Després de la enèssima destrucció sarraïna pels voltants de l'any 1000, el bisbe de Vic, que en aquell moment era l’Abat Oliba, acompanyat d'Ermessenda de Carcassona, el conseller Miró de Súria, i altres nobles, clergues, jutges i notaris es reuneixen i criden sis testimonis, amb bona fama d’honrats i de posició per refer els arxius i escriptures. Aquests homes vells van ser: els preveres Gausfred i Bonfill, Perna, Gidela, Honofred i Ennec. Aquest noms estranys són els primers manresans que coneixem pel nom propi. El jutge comtal Ponç Bonfill i el levita Guifré, jutge episcopal, els prengueren declaració i estengueren l’acta corresponent, que fou signada pel comte, la comtessa i el bisbe, pels nobles Gombau de Besora, Bernat Guifré de Balsareny i Miró de Súria, i pels clergues Guillem, Guitard, Ermemir, Sunifred i Vinià (també els primers canonges manresans que coneixem pel nom).

La fesomia de la petita ciutat del Puigcarderner canvia radicalment, de manera que es fa una primera ampliació de les muralles, allargant-les i eixamplant-les a fi que també protegissin el Puigmercadal, arribant fins a tocar de la petita església de Sant Miquel, a l’actual carrer del mateix nom.

Manresa tenia una gran importància militar com a seu d’un comtat sense comte, un territori molt extens que arribava fins a prop de Lleida, vigilat per les altes torres anomenades precisament manresanes.

El segle XII hi hagué un nou ensurt sarraí, però la ciutat ja millor organitzada se'n refà de seguida.

A partir d’aquest moment, Manresa comença a créixer, a organitzar-se, a enriquir-se, caminant cap al que serà el seu “gran segle”. El gran nivell de l’organització gremial es palesa en les confraries, que ja apareixen en aquest segle XIII i que seran les grans mecenes de les obres del segle següent.

Aquest increment d'activitat es veu corroborat amb l'augment dels privilegis atorgats pels Reis a la ciutat. Se'n destaquen les dues fires que atorga a la ciutat: la de l' Ascensió (1283, Pere el Gran) i la de Sant Andreu (1311, Jaume I), unes fires que encara avui perduren.

En aquestes circumstàncies, la ciutat entra en un gran creixement demogràfic. La ciutat genera riquesa i treball i atreu excedents d’altres poblacions, els cabalers dels grans masos vénen a exercir-hi activitats industrials i comercials, i fins i tot la petita noblesa rural se sent atreta per la comoditat de la vida ciutadana i construeix els seus casals a Manresa. Es en aquests moments que comença la vida de dos barris que seran molt importants, el de la Plana de Sant Miquel amb població dedicada al comerç i el barri de les Codines o Escodines de població pagesa.

En aquest època ja hi havia una important comunitat jueva, a l’actual Baixada dels Jueus, on tenien escola i sinagoga, i es dedicaven principalment a la usura i a professions liberals. Se'ls obligava a vestir d’una manera peculiar que permetia identificar-los. La seva presència mai va ser problemàtica ni s’ha trobat cap prova que mai hi hagués persecucions ni disturbis. Desapareixen com a comunitat a finals del segle XIV, restant-ne molts cognoms.

A la primera meitat del segle XIV, Manresa entra en una època daurada que sovint se l'anomena el gran segle manresà: el segle del gòtic. Període d'esplendor en els àmbits demogràfic, econòmic i urbanístic, amb obres religioses i civils de l'envergadura de la Seu, l'església del Carme, de St. Pere Màrtir, de St. Miquel, de St. Andreu, de Sta. Llúcia, el convent St. Pau, el monestir de Sta. Clara, i el de Valldaura, el Pont Nou i l'obra cabdal de l'enginyeria hidràulica del s. XIV, la Sèquia de Manresa. Alguns historiadors han xifrat la població de Manresa en aquesta època en uns 3.000 habitants.

El Rei Jaume II, en una visita a la ciutat feta el 1315 confirma el títol de ciutat, que des del segle XI havia anat caiguent en desús. També concedí diversos privilegis referents al règim municipal, que evolucionaria fins al Consell de Cent que acabaria el segle XIV. La visita de Jaume II no fou l’última visita reial, també vingueren Alfons III, Joan I i, sobretot, Pere III, que tenia una especial predilecció per Manresa doncs s'hi hostatjà el setembre de 1344, el juliol de 1375 i entremig, el 1351, quan es va trobar amb el seu cunyat Carles el Dolent, Rei de Navarra, ambdós reis es van allotjar a l’hostatgeria del convent de Predicadors.

L'Augment demogràfic es va veure frenat per la pesta de 1348, cosa que va fer que la població disminuís tant com per considerar-ho una crisi demogràfica. La prosperitat de Manresa comença a anar de baixa i es viu en un clima de perpètua inseguretat i afavoreix l’aparició de bandositats

Seguint la tendència general de Catalunya que va entrar en una etapa de decadència respecte a altres terres peninsulars, els segles posteriors foren d'un creixement lent. Epidèmies, problemes dinàstics, i sobretot la Guerra Civil que enfrontava la Generalitat amb el Rei Joan II durant el decenni 1462-1472]].

La Cova de Sant Ignasi.
Ampliar
La Cova de Sant Ignasi.

[edita] Edat moderna

Hom destacaria un fet posterior que tindria una forta transcendència per la ciutat: l'estada a Manresa de Sant Ignasi de Loiola els anys 1522-23.

Després del Decret de Nova Planta (1714), la ciutat es va confirmar com la capital del corregiment de Manresa, que agrupava els territoris del Bages, Berga, el Lluçanès i el Moianès.

[edita] Edat contemporània

L'esplendor de la ciutat com a tal es recuperaria al segle XIX. Després d'uns inicis de centúria marcats per la Guerra del Francès, en que Manresa hi tingué un paper destacat (crema del paper segellat i batalla del Bruc, 1808), la ciutat va aconseguir consolidar-se com un dels centres industrials tèxtils més importants de Catalunya. La ciutat es va eixamplar ràpidament al voltant de les carreteres de Vic i de Cardona, i també del nou Passeig de Pere III. L'any 1892, l'Assemblea Catalanista aprovà al saló de sessions de l'Ajuntament les Bases de Manresa, primera plasmació escrita dels objectius polítics del catalanisme.

Els primers anys del segle XX van viure un fort creixement de la mobilització política i social a la ciutat. El primer decenni veu néixer fundacions de signe cultural i societari, que es mantenen encara amb relleu i amb projecció extraciutadana: l'Orfeó Manresà (1901), el Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1905) i l'Esbart Manresà de Dansaires (1909). Durant el breu període de la segona república (1931-36), es van construir importants obres públiques de caire sanitari, educatiu i cultural.

L'any 1936 va seu un any negre per la història monumental manresana, enderrocant-se les esglésies del Carme, dels predicadors i de Sant Miquel.

Després de la guerra civil, la ciutat va viure uns anys difícils però va reprendre el camí del creixement econòmic i va entrar en una llarga fase d'expansió urbanística, causada en gran part per l'afluència d'immigrants del sud d'Espanya. L'any 1989, Manresa va celebrar el milcentenari de la seva existència com a ciutat.

[edita] Monuments i llocs d’interès

L'interior de la Seu de Manresa.
Ampliar
L'interior de la Seu de Manresa.

Són d'especial interès;

El Pont Vell de Manresa sobre el riu Cardener.
Ampliar
El Pont Vell de Manresa sobre el riu Cardener.
  • La ruta Barroca;
    • La Cova de Sant Ignasi
    • El Museu Comarcal de Manresa
    • El Palau de Justícia
    • L'Ajuntament
    • Ca l'Oller
    • La Capella del Rapte
    • La Capella de Sant Ignasi Malalt
  • La ruta Modernista;
    • Cal Jorba
    • El Casino
    • Casa Lluvià
    • Casa Torrents (La Buressa)
    • Convent de Santa Clara
    • Museu de la Tècnica
Teatre Kursaal
Ampliar
Teatre Kursaal

[edita] Economia

Josep Pla va escriure: a Manresa les fàbriques es confonen amb els convents, i els convents amb les fàbriques. Ambdós ja només formen part de la història.

Tot i que les activitats industrials i de serveis són les més destacables, el sector primari no ha estat totalment marginat. El regadiu, que aprofita l'aigua de la històrica sèquia de Manresa, és dedicat especialment a verdures, llegums i fruita, com també a cereals, blat de moro, patates i farratge. Al secà predominen els cereals i el farratge. La ramaderia se centra especialment en la producció de porcí i boví. La tradició industrial es remunta als segles medievals.

Pel que fa al sector secundari, en els segles XIX i XX va proliferar la indústria tèxtil al llarg dels dos rius que la guarden. Aquesta indústria ha passat a ser testimonial i ara hi destaquen els sectors metal·lúrgic, químic i de la pell.

El sector terciari és força important, com correspon a un cap de comarca de les seves dimensions.

La seva condició de nucli radial de vies de comunicació és un factor rellevant en l'activitat comercial de Manresa.

[edita] Administració

L'edifici de l'Ajuntament.
Ampliar
L'edifici de l'Ajuntament.

L'Ajuntament, on tingué lloc l'any 1892 l'assemblea redactora de les Bases de Manresa, està situat en un edifici històric, del segle XVIII, a la Plaça Major. En ple nucli antic.

També hi ha la seu del Consell Comarcal del Bages.

[edita] Manresans il·lustres

[edita] Fires i Festes


[edita] Enllaços externs