Vepse
De Viquipèdia
- Aquest article tracta sobre la llengua vepsa; pel que fa al poble vepse, vegeu vepse.
El vepse és una de les llengües uralianes del grup baltofinès. És parlada pels vepses en àrees de Carèlia i del nord de Rússia. Es divideix en tres dialectes: septentrional o Äänis-Veps, central i meridional. El del nord és un xic distint dels altres, però són intercomprensibles. Els vepses foren descoberts per Anders J. Sjögren el 1824. Com que no hi hagué més informació, els etnòlegs russos els consideraren com a gairebé extingits a finals del segle XIX. Entre els lingüistes finesos que els estudiaren destacaren E.A. Tunkelo i L. Kettunen, i els estonians T.-R. Viitso i A. Kährik. També hi han destacat lingüistes vepses com N. Bogdanov, M. Zaitseva i N. Zaitseva. El 1972, M. Zaitseva i M. Mullonen publicaren a Leningrad un Diccionari Vepse-Rus.
El nombre de parlants de vepse es troba en declivi des del segle XX, cosa que s'ha vist reflectida en els censos soviètics. En el del 1959 eren 16.400, i només el 46,1 % parlaven la llengua, baixaren a 8.281 i el 34,3 % de parlants en el del 1970, i a 8.094 i el 38,3 % en el del 1979.
Dels 12.100 vepses enregistrats al cens soviètic del 1989, només el 50,8 % parlava la llengua vepsa. Dels 5.945 residents a Carèlia, només 2.235 parlaven vepse com a llengua materna (49,21 %), i dels 4.273 residents a Vologda, només 2.983 (el 69,81 %) parlen la llengua vepsa. La resta parlen rus, raó per la qual es considera que la llengua està en vies d'extinció.
El vepse s'escriu amb l'alfabet llatí i conserva el fenomen de l'harmonia vocàlica.