Fiódor Dostoievski

De Viquipèdia

Fiódor Dostoievski
Ampliar
Fiódor Dostoievski
Signatura
Ampliar
Signatura

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski, en rus Фёдор Михайлович Достоевский (Moscou, 11 de novembre de 1821 - Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881), fou un dels grans novel·listes russos.

[edita] Biografia

Educat per son pare, un metge de caràcter despòtic i brutal, va trobar protecció i afecte en la seva mare, que va morir prematurament. En quedar vidu, el pare es va entregar a l'alcohol, i va enviar finalment el seu fill a l'Escola d'Enginyers de Sant Petersburg, la qual cosa no va impedir que el jove Dostoievski s'apassionara per la literatura i començara a desenvolupar les seves qualitats d'escriptor.

Als divuit anys, la notícia de la mort del pare, torturat i assassinat per un grup de llauradors, va estar prop de fer-li perdre la raó. Aquest esdeveniment el va marcar com una revelació, ja que va sentir aquest crim com a seu, per haver arribat a desitjar-ho inconscientment. En acabar els estudis, tenia vint anys; va decidir llavors romandre a Sant Petersburg, on va guanyar alguns diners fent traduccions.

La publicació, en 1846, de la seua novel·la epistolar Pobra gent, que estava avalada pel poeta Nekràsov i pel crític literari Belinski, li va valdre una fama sorollosa i efímera, ja que les seues següents obres, escrites entre aqueix mateix any i 1849, no van tenir cap repercussió, de manera que el seu autor va caure en un oblit total.

En 1849 va ser condemnat a mort per la seua col·laboració amb determinats grups liberals i revolucionaris. Indultat moments abans de l'hora fixada per a la seua execució, va estar quatre anys en un presidi de Sibèria, experiència que relataria més endavant en Records de la casa dels morts. Ja en llibertat, va ser incorporat a un regiment de tiradors siberians i va contraure matrimoni amb una vídua amb pocs recursos, Maria Dmítrievna Isàieva. Després d'una llarga estada a Tver, va rebre autorització per a tornar a Sant Petersburg, on no va trobar cap dels seus antics amics, ni tampoc cap ressò de la seua fama. La publicació de Records de la casa dels morts (1861) li va tornar la celebritat. Per a la redacció de la seua obra següent, Memòries del subsòl (1864), també es va inspirar en la seua experiència siberiana. Va suportar la mort de la seua dona i del seu germà com una fatalitat ineludible. En 1866 va publicar El jugador, i la primera obra de la sèrie de grans novel·les que el van consagrar definitivament com un dels majors genis de la seua època, Crim i càstig.

La pressió dels seus creditors el va portar a abandonar Rússia i a viatjar indefinidament per Europa juntament amb la seva nova i jove esposa, Ana Grigórievna. Durant un d'aquests viatges la seva esposa va donar a llum una nena que moriria pocs dies després, la qual cosa va sumir l'escriptor en un profund dolor. A partir d'aquest moment va sucumbir a la temptació del joc i va patir freqüents atacs epilèptics. Després de néixer el seu segon fill, va establir un elevat ritme de treball que li va permetre publicar obres com L'idiota (1868) o Els endimoniats (1870), que li van proporcionar una gran fama i la possibilitat de tornar al seu país, on va ser rebut amb entusiasme. En aquest context va emprendre la redacció del Diari d'un escriptor, obra en què s'erigeix com a guia espiritual de Rússia i reivindica un nacionalisme rus articulat entorn de la fe ortodoxa i oposat al decadentisme de l'Europa occidental, per la cultura de la qual, això no obstant, no va deixar de sentir una profunda admiració.

En 1880 va aparèixer la que l'escriptor mateix va considerar la seua obra mestra, Els germans Karamàzov, que condensa els temes més característics de la seua literatura: agudes anàlisis psicològiques, la relació de l'home amb Déu, l'angoixa moral de l'home modern i les apories de la llibertat humana. Màxim representant, segons el tòpic, de la «novel·la d'idees», a les seves obres apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to vívid i real dels diàlegs i en el sentit irònic que esbossa a vegades juntament amb la tragèdia moral dels seus personatges.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Fiódor Dostoievski