Almassora

De Viquipèdia

Almassora
Localització
Localització d'Almassora respecte del País Valencià Localització d'Almassora respecte de la Plana Alta
Municipi de la Plana Alta
Gentilici Almassorí
Almassorina
Població (2004) 18.961
Superfície 32,90 km2
Densitat 576,32 hab/km2
Altitud 31 m
Nuclis de població 5
Coordenades 39° 56’ 25” N
0° 03’ 45” W
Predomini lingüístic històric Valencià
Partit judicial Castelló de la Plana

Almassora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

El terme té 32,99 quilòmetres quadrats, amb una població de 18.385 habitants (anomenats almassorins) a l'1 de gener del 2003. Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura, al sud de Castelló; els límits del seu territori són els següents: al nord Castelló de la Plana, a l'est la mar Mediterrània, al sud Borriana i Vila-real, i a l'oest Onda. La superfície del terme és plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del secà. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilòmetres de la població, desembocant aquest últim en la Mediterrània després de cinc quilòmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, és parcialment d'arena i té una longitud de quatre quilòmetres, poblada en estiu per una àmplia colònia estiuenca. La seua agricultura és principalment de cultius de regadiu, abastit a través de les diverses séquies que prenen les aigües del Millars des d'un assut; les collites són majoritàriament de taronges i hortalisses, mentre en el secà hi ha especialment garroferes i ametlers.

Taula de continguts

[edita] Història

Al terme s’han trobat restes de les diferents cultures des del Paleolític Superior, mesolític, del Bronze, necròpolis del Ferro i ibera, sèquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d'origen musulmà, i en aquesta època fou una plaça d'alguna importància. D’aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d’un d’anterior, d’origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I el 1234. El 1237 obtingué carta de pobla a Furs d’Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l ‘aprofitament de les seues aigües; per aqueix motiu el 1616 va construir-s’hi una canal per dur l’aigua a la població.

[edita] Patrimoni històric

  • El Raval i la Vila. Amb magnífics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
  • Pont Nou. Declarat BIC en 2000.
  • Pont de santa Quitèria. Declarat BIC en 1981.
  • Restes del pont de La Pila, de 1278.
  • Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d’entre 1200 i 140 a C. S’han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn d’terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat.
  • L’Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
  • Ermita de sant Antoni. Segle XVII.
  • Ermita de santa Quitèria. De 1682,tot i que ja està documentat, en 1330, l’existència d’un temple. Quan la pesta del segle XVII s’utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
  • Església parroquial de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
  • També trobem nombrosos testimonis de l’aprofitament de l’aigua que ha fet d’aquestes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins 10 molins hidràulics, sèquies...
  • Ermites , alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d’origen preromà; viles que encara conserven l’empremta d’antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
  • Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.

[edita] Política

L’actual ajuntament –2003—està governat pel PP, que compta amb 9 regidors, per 7 del PSPV i 1 del Bloc. Els 17.644 habitants (almassorins) que s'hi recomptaren el 2002 es reparteixen en 5 nuclis de població: Almassora, Polígon industrial, la Platja, l’Horta i el Secà. El 53,25% saben parlar valencià.

[edita] Economia

La seua riquesa ha estat tradicionalment l’agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat el taronger.

La indústria ha tingut un fort creixement, especialment la de ceràmica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcció d'un ampli polígon que atén totes les indústries i on s'han de destacar les de l'elaboració de la mel, una estació meteorològica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicació de les principals formes d'exportació de cítrics.

[edita] Etimologia

El nom d'aquesta vila el va rebre del cèlebre Almansor, califa de Còrdova, el qual va tindre el seu palau en aquesta població. Va fer d'aquesta vila un lloc fort, amb un castell distant un quilòmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les ruïnes de la qual existeixen en l'actualitat, contigües a la via fèrria que condueix de València a Barcelona.

[edita] Enllaços externs

En altres llengües