Frederic Mistral
De Viquipèdia
![]() |
---|
Premi Nobel |
Frederic Mistral (Malhana, 8 de setembre de 1830 - 25 de març de 1914) va ser un escriptor en llengua occitana. Guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en 1904, també fou un dels fundadors i principals impulsors del felibritge.
La seua obra capital és Mirèio (Mireia), la qual li va requerir vuit anys d'esforç. Contràriament a l'ortografia clàssica occitana, que haguera estat Mirelha, Mistral va adoptar, per influència del seu mestre Josèp Romanilha, una grafia occitana basada en el francès, també coneguda com a mistraliana, en oposició a la grafia clàssica utilitzada pels trobadors. Mirèio ens conta l'amor d'un gojat (un home jove), Vincent, i d'una bella provençal, Mirelha. Aquesta història és comparable a la de Romeu i Julieta, però la llengua occitana aporta una major riquesa al text, mostrant la força dels sentiments.
El 1854 es reuní a Fòntsegunha (Provença) amb els poetes Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha, Ansèume Matièu, Pau Gièra, Anfos Tavan i Joan Brunet, amb els quals va fundar el moviment del Felibritge, que ha estat promovent la llengua occitana des de la seua creació.
El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s'intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als felibres i Mistral anà a Catalunya i reconegué públicament el talent poètic de Jacint Verdaguer, vencedor dels jocs florals. Durant aquest període Mistral es proclamava federalista i manifestava un patriotisme provençal intransigent.
Però la guerra Franco-prussiana marcà un canvi polític arreu de França, accentuat encara pel caràcter radical de la Comuna de París. Des d'aleshores esdevingué el poeta de la tradició catòlica i menyspreà el progrés social; no abandonà aquesta actitud ni per ajudar el Llenguadoc vitícola, revoltat el 1907, malgrat la petició d'ajuda que li van fer Marcelin Albert i l'alcalde socialista de Narbona, Ferroul.
Del 1876 al 1888 Mistral fou capolièr del felibritge; es preocupà de donar-li una estructura panoccitana i una ressonància en l'àmbit de la llatinitat, però no l'alliberà de la divisió entre la dreta i l'esquerra (felibritge roig). Mancat d'una línia política coherent, no aconseguí que les seves reivindicacions fossin preses en consideració per la classe política occitana, i la seva obra no pogué conjurar la desoccitanització del país, ja activa durant la seva vida.
Mistral fou Premi Nobel de Literatura en 1904 juntament amb el dramaturg madrileny José Echegaray y Eizaguirre.
[edita] Obres
- Mirèio (1859)
- Calendau (1867)
- Lis isclo d'or (1875)
- Nerto (1884), novel·l
- La reino Jano (1890), drama
- Lou pouemo dou rose (1897)
- Moun espelido, Memori e Raconte (1906), memòries
- Discours e dicho (1906)
- La genesi, traducho en prouvençau (1910)
- Lis oulivado (1912)
- Lou tresor dou felibrige (1878-1886)
- Proso d'Armana, publicat pòstumament el 1926-1927-1930
[edita] Bibliografia
- Les écrivains célèbres, Tome III, le XIX et le XXe siècles – Editions d'art Lucien Mazenod
![]() |
Aquest article és un esborrany sobre literatura i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |