Valent

De Viquipèdia

Valent, en llatí Flavius Julius Valens (328 - 9 d'agost de 378 a Cibalae), va ser emperador romà des de l'any 364 fins la seva mort. Per a ser triat emperador, Valentinià va rebre la condició de triar a un co-regent a causa de la ruïna que sofria l'Imperi i la seva pràctica divisió en dues meitats. El triat va ser el seu germà, Flavius Valent, qui va rebre el govern d'Orient.

Els seus primers passos van ser lluitar contra l'usurpador Procopi, parent de Julià el Apòstata, que s'havia fet coronar emperador a Constantinoble. Els seus suports eren importants i nombrosos però l'arribada de Valent a Àsia Menor amb un potent exèrcit va motivar que Procopi fos abandonat pels seus partidaris i lliurat a Valent. Durant mesos de campanyes a Tràcia i Àsia Menor, Valent va aconseguir derrotar a Procopio a Thyatria (Brega) l’any 366, executant al rebel el 27 de maig del mateix any. El seu següent objectiu serà la guerra amb els perses però les campanyes es van veure interrompudes per l'assentament d'importants contingents de gots a Mesia des de l'any 375. De 376 - 369 Valent va liderar una expedició de càstig poc reeixida contra la tribu dels Terwings que havien donat suport a Procopi. Els gots, que estaven patint la invasió dels huns des del 376, van buscar refugi dins de les fronteres de l'imperi. Valent va admetre que s'assentessin en territori romà a la regió de Tràcia a canvi de tropes, doncs estava planejant una campanya militar contra l'imperi Sassànida. Però l'any 378 es van rebel·lar a causa de la corrupció dels funcionaris. L'emperador va sol·licitar ajuda a Gracià, el seu nebot i després successor, i s’enfrontà als gots, sent derrotat a la batalla d'Adrianòpolis el 9 d'agost de l'any 378. Valent va rebre ferides mortals en la batalla, possiblement abandonat per la major part del seu exèrcit, composat per bàrbars, que es van passar a l'enemic.