Dècada de 1970
De Viquipèdia
La dècada de 1970 compren el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Taula de continguts |
[edita] Tendències globals
Es pot considerar els 70 com un "temps pont" cap a una estructura social global. La interdependència de les economies i el gran impacte que va tenir en la resta del mòn el que li va succeir a la primera potència econòmica del mòn - els Estats Units d'Amèrica - va quedar prou palès. Tot plegat va iniciar el trànsit cap a la globalització i l'eclosió d'una nova classe mijta al mòn desenvolupat.
Globalment els 70 tingueren trets característics que foren semblants arreu del mòn, malgrat les diferències econòmiques i geogràfiques, destacant-ne per sobre de tots:
- La crisi del petroli de 1973.
- L'abandonament del camp per anar a viure a ciutat.
- El creixent rol de la dona en la societat i en el mòn laboral.
Altres fets de gran trascendència mundial van ser:
- El Japó va atansar el segon lloc en la llista d'economies mundials en detriment d'Europa.
- Els règims comunistes van mostrar els primers signes d'estancamnent, llevat el cas de la Xina.
- Els països en vies de desenvolupament van experimentar un creixement economic a l'estela de la seva independència política i de la revolució verda de finals del 60. Tanmateix, la crisi del petroli va fer que moltes economies africanes es col·lapsessin i esdevinguessin règims dictatorials.
- Moltes democràcies de l'Orient Mitjà van esdevenir règims caòtics amb governs pseudodemocràtics o directament dictadures militars, cosa que també va ocòrrer a molts països de l'Amèrica Llatina.
[edita] Països Catalans i Espanya
[edita] L'agonia del franquisme i mort del dictador
- Vagues obreres, retirada paulatina del recolzament ecclesiàstic, irrupció d'E.T.A. - amb el posterior gran cop de l'assassinat de Carrero Blanco -, inici de recessió econòmica com a conseqüència de la puja del preu del cru, inflació per sobre del declarat oficialment i pressió internacional en contra del règim van ser trets característic de la primera meitat de la dècada.
- El 20 de novembre de 1975, mor el dictador Francisco Franco, i el príncep Juan Carlos - nomenat successor a la prefectura de l'Estat pel mateix general - esdevé el Rei Joan Carles I tres dies més tard.
[edita] La transició cap a la democràcia
[edita] Europa
[edita] Estats Units
Si la dècada del 60 va veure crèixer l'activisme social, els 70 van significar un pas enerera en aquest sentit. Això es va evidenciar fins i tot en la música, on la música Disco va guanyar la partida als cantautors i la cançó protesta. L apobresa urbana va crèixer i les taxes de crim urbà amb ell. El cas Watergate va acabar amb la carrera del president del Estats Units, Richard Nixon, i paral·lelament es va viure la fi de la Guerra del Vietnam . L'esclat de violència de l'Orient Mitjà va acabar amb un país paralitzat per la crisi del petroli del 1973. Mentre l'economia s'aturava, el consum de drogues entre la població creixia. Al final de la dècada el moviment feminista havia ajudat a millorar les condicions laborals de les dones i la causa ecologista havia arrelat als EE.UU. i a Europa
[edita] Resta del Mòn
- L'economia del Japó, a diferència de la dels EE.UU. va crèixer fins a afiançar-se en el segon lloc de les economies mundials per importància.
- Al tercer mòn la revolució verda va fer creure que aquestes economies podrien sortir del pou, tal i com va passar a Europa amb el pla Marshall, però la crisi del petroli va truncar el somni. El somni d'una societa més igualitària es va esvair.
Al 1973, es va acabar la Guerra del Vietnam amb els acords de pau de París, deixant via lliure al comunisme al sud-est asiàtic. A la veïna Cambotja milions de persones van ser executades en "camps de treball" sota el règim comunista de Pol Pot, un dels majors assassins de la història de la humanitat.
Els sud-africans negres, majoria al seu país, van haver de patir encara anys d'[[apartheid]] després de la mort de l'activista Steve Biko.
[edita] Economia dels setanta
El periode de postguerra comprès entre 1945 i 1969 foren una època de prosperitat. La robusta economia nord-americana i el pla Marshall van mantenir la línea de flotació de l'economia mundial. Però la crisi del petroli de 1973 va significar retrocès, atur i inflació per a la resta de la dècada.
A l'Europa de l'Est, les economies d'inspiració i tutela sociètica van començar a evidenciar signes d'estancament, a on els èxits eren seguits de grans revessos. La cris del cru va fer crèixer les exportacions, especialment les soviètiques, però el sector agrari va començar a ser un greu maldecap per a aquestes economies.
[edita] Crisi del petroli

Economicament , els 70 van venir marcats per la crisi energètica, amb pics al 1973 i 1979. Desprès de la crisi del 73, la benzina va ser racionada a molts països. Europa depenia del petroli de l'Orient Mitjà i el EE.UU., malgrat tenir les seves pròpies reserves, van patir igualment. Mots països europeus van establir els "dies sense cotxes". L'amarga experiència de que les reserves de cru no eren inesgotables i que el desenvolupament tecnològic no era sostenible sense malmetre l'entorn va acabar amb l'era del modernisme. Com a resultat l'ecologisme va sorgir com a moviment social.
[edita] Altres esdeveniments que van marcar la dècada
[edita] Política i economia
[edita] Europa
- Cau el règim militar de Portugal en la revolució dels clavells del 24 d'abril de 1975.
[edita] Mòn
- Anwar el Sadat és elegit president de la R.A.U. (Egipte).
- Ida Amin i els seus rebels enderroquen el govern d'Uganda.
- El general colpista Agusto Pinochet enderroca el govern de Salvador Allende a Xile.
- Fi de la Guerra del Vietnam pel tractat de París.
[edita] Al llarg de la dècada
- Règim dels Khmers rojos de Pol Pot a Cambotja, (1975-1979): prop de tres milions de persones moren assassinades [1]
[edita] Ciència i Tecnologia
- Gran trascendència de l'anomenda píndola contraceptiva en la dinàmica social i demogràfica al primer mòn.
- Al 1978 neix el primer humà fruit d'inseminació in vitro: Louis Brown, l'anomenada "nena probeta"
- Son llançades per la Nasa les sondes Pioneer i Viking
[edita] Desastres
- 1971
- Epidèmia de còlera al recentment independitzat Bangladesh (ant. Pakistà Oriental)
[edita] Societat
[edita] Moviments socials
- Ecologisme
- Pro-avortament
- Drets dels homosexuals
- Feminisme - Drets de les dones
- 1970: Una manifestació de 10.000 dones a Nova York celebren el 50è aniversari de l'abolició de 19a esmena de la constitució dels EE.UU.
[edita] Cultura
El Washington Post rep el Pulitzer per les seves investigacions en l'escàndol Watergate (1973).
[edita] Cinema
- Cinema de la dècada de 1970 als Països Catalans i a Espanya
- Cinema de la dècada de 1970 a la resta d'Europa
- Cinema de la dècada de 1970 als Estats Units
- Cinema de la dàcada de 1970 a la resta del món
[edita] Música
- Música de la dècada de 1970 als Països Catalans i a Espanya
- Música de la dècada de 1970 a la resta d'Europa
- Música de la dècada de 1970 als Estats Units
- Música de la dècada de 1970 a la resta del món
[edita] Literatura
- Literatura de la dècada de 1970 als Països Catalans i a Espanya
- Literatura de la dècada de 1970 a la resta d'Europa
- Literatura de la dècada de 1970 als Estats Units
- Literatura de la dècada de 1970 a la resta del món
[edita] Esport
- Esport mundial de la dècada de 1970
- Esport de la dècada de 1970 als Països Catalans i a Espanya
- Esport de la dècada de 1970 a la resta d'Europa
- Esport de la dècada de 1970 als Estats Units
- Esport de la dècada de 1970 a la resta del món
[edita] Personatges rellevants
[edita] Líders Mundials i Polítics
- Richard Nixon, president dels EE.UU.
- Jimmy Carter, president dels EE.UU.
- Aiatollah Homeini, cap d'Estat de l'Iran
- Leonidas Breznev, president del Soviet Suprem
- Margaret Thatcher, primera ministre Britànica
- Valerie Giscard d'Estaing, primer ministre de la República Francesa
[edita] Artistes
[edita] Esportistes
- Futbol: Franz Beckenbauer - Johan Cruyff - Johan Neeskens - Paul Breitner - Zico
- Gimnàstica: Nadia Comaneci
- Natació: Mark Spitz
- Atletisme: Alberto Juantorena - Edwin Moses
- Fórmula 1: Niki Lauda - Emerson Fittipaldi - Jackie Stewart
- Ciclisme: Eddie Merckx - Bernard Hinault - Luis Ocaña
- Motociclisme: Angel Nieto - Kenny Roberts - Giacomo Agostini
- Bàsquet: Kareem Abdul-Jabbar - Julius Erving - Nino Buscató - Mika Slavnic
- Boxa: Joe Frazier - Muhammad Ali - George Foreman