Llacs de Plitvice

De Viquipèdia

Cascada als llacs superiors
Ampliar
Cascada als llacs superiors
Un dels petits llacs del parc
Ampliar
Un dels petits llacs del parc
llac del parc
Ampliar
llac del parc
Dos llacs del parc
Ampliar
Dos llacs del parc
Camí de ronda als llacs inferiors
Ampliar
Camí de ronda als llacs inferiors

Els llacs de Plitvice ( en croat: Plitvička Jezera) són un parc nacional a Croàcia, situat a 44.85° N 15.62° E, en el municipi de Plitvička Jezera, prop de la frontera amb Bòsnia i Hercegovina. Situats a mig camí entre les ciutats de Zagreb i Zadar al si d'una altiplà càrstic. Creat el 8 d'abril de 1949, va ser afegit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1979.

Va ser un dels principals llocs de combats durant la guerra serbocroata en l'incident dels llacs de Plitvice.

El parc, amb una superfície de 295 km², comprèn els llacs de Plitvice que formen un conjunt de 16 grans llacs enllaçats entre ells per 92 cascades amb petits rius turmentats i també el bosc proper (bosc de tipus primitiu composat principalment de faigs i de pins) on hi neix el riu Korana. S'hi protegeixen nombroses espècies animals i vegetals rares de les quals els més coneguts són l'ós bru i el llop. La fauna i la flora hi són doncs molt prospers com ho testimonia la riquesa piscícola dels llacs.

Hi domina el clima continental, amb una temperatura anual mitjana de 9 °C i amb precipitacions anuals de 1300 mm. La temperatura de l'aigua dels llacs augmenta a l'estiu fins a 24 °C. La neu hi cau de novembre fins a finals de març, i els llacs són generalment gelats i recoberts de neu de desembre a gener.

Un camí de fusta fa el tomb al parc, però també és possible combinar-ho amb un tren panoràmic i en vaixell. Tret del camí i les poques disposicions per als turistes, la naturalesa és salvatge, no sent-hi autoritzada cap intervenció humana.

[edita] Geologia

Les aigües, travessant les roques dolomítiques, dissolen la calcària que es rediposita per formar barreres de travertí que separen els llacs entre ells, construint coves i salts d'aigua. Aquest fenomen geològic, amb una antiguitat que no superaria els quatre mil·lenis es segueix produint modificant constantment el seu aspecte.

És una gran atracció turística i alguns es casen fins i tot sota les cascades.

Els llacs són alimentats pel riu negre (Crna rijeka) i el riu blanc (Bijela rijeka)i estan subdividits per dues formacions principals: els llacs superiors i els inferiors.

Els principals llacs superiors són:

  • Kozjak (81,5 ha)
  • Prošćansko (68 ha)
  • Galovac (12,5 ha)
  • Gradinsko (8,1 ha)
  • Ciginovac (7,5 ha)
  • Okrugljak veliko (4,1 ha)
  • Veliki Jovinovac - Veliko Jezero (2 ha)
  • Mali Jovinovac - Malo Jezero (2 hа)
  • Batinovac (1,5 ha)
  • Veliki Burget (0,6 hа)
  • Vir (0,6 ha)
  • Milino jezero

I els inferiors:

  • Milanovac (3,2 ha)
  • Kaluđerovac (2,1)
  • Gavanovac (0,7 hа)
  • Novakovića-brod (0,4 ha)