Formiga

De Viquipèdia

Formigues
Formigues del focLes formigues del foc poden ser molt agressives
Classificació científica
Domini: Eukaryota
Regne: Animalia
Subregne: Metazoa
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Hexapoda
Classe: Insecta
Subclasse: Pterygota
Infraclasse: Neoptera
Superordre: Endopterygota
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Vespoidea
Família: Formicidae
Subfamílies i gèneres

Gèneres:
  Formica, Eciton, Pheidole
  Atta, Ponera, Cerapachys
  Myrmecia, Pseudomyrmex, etc.
Subfamílies:
  Formicomorpha
  Aneuretinae
  Dolichoderinae
  Formicinae
  Myrmeciomorpha
  Myrmeciinae
  Pseudomyrmecinae
  Dorylomorph
  Cerapachyinae
  Ecitoninae
  Leptanilloidinae
  Aenictinae
  Dorylinae
  Aenictogitoninae
  Leptanillomorpha
  Apomyrminae
  Leptanillinae
  Poneromorph
  Amblyoponinae
  Ponerinae
  Ectatomminae
  Heteroponerinae
  Paraponerinae
  Proceratiinae
  Myrmicomorph
  Agroecomyrmecinae
  Myrmicinae
  Armaniinae
  Sphecomyrminae
  Brownimeciinae
  Formiciinae
  Paleosminthurinae

La formiga, anomenada també peterol a Calafell , i possiblement d'altres llocs del Baix Penedès, és un grup d'insectes, que es caracteritzen sobretot perquè formen colònies complexes. Tenen 6 potes i antenes, i algunes tenen ales.

Les formigues pertanyen a l'ordre hymenoptera. Són, generalment, insectes socials en que diverses castes es reparteixen les tasques dins de la colònia. Cada colònia te una o més reines fèrtils que rarament surten a l'exterior del niu que es construit a terra, als arbres o dins dels edificis, aquestes reines dediquen el seu temps a produir ous per a generar els individus de la colònia. La pertanyença a una o altra casta ve determinada pels nivells de feromones presents a la colònia. El més usual és que esdevinguin obreres o guerreres, aquest individus són generats a partir d'ous no fertilitzats i són ells mateixos infèrtils. A determinades epoques, però es generen individus amb ales, popularment anomenats alats que tenen per objecte reproduir-se en una dansa nupcial sincronitzada en ple vol per. Cada espècie de formiga acostuma a alliberar els alats fora de les colònies de forma sincronitzada, per tal d'augmentar la probabilitat de supervivència d'aquests individus enfront dels depredadors i possibilitar el creuament entre individus de diferents colònies i disminuir la endogamia. Els mascles un cop realitzada la còpula moren. Les femelles fertilitzades perden les ales i s'enterren esdevenint al seu torn reines d'una nova colònia.


Aquest article sobre fauna és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Formiga