Festival Blues i Ritmes
De Viquipèdia
Aquesta és una activitat que vol entendre la música com una manifestació lligada a la vida quotidiana (rites, costums, tradicions, festes...). Badalona, com les altres ciutats que s'estenen a l'entorn de la mediterrania, s'interessa per la música popular, aquella que provoca un immediat i espontani moviment als cossos'. Aquest petit text acompanyava el tríptic de la primera edició del Blues i Ritmes, l'any 1989.
[edita] Primera etapa 1989-1992: una proposta inèdita, d'elevat èxit artístic
El Festival Blues i Ritmes de Badalona va néixer l'any 1989 al parc de Can Solei, Badalona. Albert King, el guitarrista blues i Screamin' Jay Hawkins, tot un referent dels orígens del rock'n'roll, van ser els caps de cartell d'una cita cultural, que començava a caminar amb de l'Olimpíada Cultural, impulsada en aquell moment a l'entorn dels Jocs Olímpics Barcelona 1992.
El festival volia donar veu a l'aleshores inicipent panorama de la world music, tot repescant -i recuperant- figures clau de la història del rock, amb una especial prelidecció pel seu accent més 'negre'.
Entre els programadors del festival destacaven periodistes i aficionats com Mingus B. Formentor, Jordi Turtós o Ignasi Vidal. Molts dels artistes convocats era la primera vegada que actuaven a l'estat espanyol.
El 1990, el Festival carregava el pes del programa en dos artistes destacats en l'àmbit de músiques del món com Nusrat Fateh Ali Kahn, Thomas Mapfumo & The Black Unlimited... així com en una proposta de filiació més nordamericana, la d'Elvin Bishop.
L'any 1991, Georges Clinton, fundador de Parliament i Funkadelic, i influència clara en un artista com Prince, figurava com a cap de cartell, al costat de Koko Taylor, diva del blues de Chicago. Robert Cray, destacat representant de l'elegant blues que als vuitantes i noranta va triomfar als EUA; i els gospel-singers novaiorquesos The Holmes Brothers, també eren al cartell. La colombiana Toto la Momposina i Kada Bongo Man representaven la proposta més 'ritmes' del cartell d'aquell any.
L'any 1992, Rufus Thomas, llegenda soul, destacava en un cartell, que una part de la crítica va qualificar de dispers. U-Roy, The Selecter, Dr Calyso i Los Sencillos completaven un cartell que marca el final de la primera etapa del festival.
La greu crisi econòmica de l'Ajuntament de Badalona aquells anys, i especialment el pla de contenció impulsat per l'alcalde Joan Blanch, determinen la primera 'mort' del Festival, molt tocat per la fi de l'Olimpíada Cultural, que havia assegurat part del pressupost fins al moment.
[edita] Segona etapa 1997-2001: indefinició i baixada de públic
L'any 1997, cinc anys després, el Festival torna amb ganes de recuperar el temps perdut, i ara amb un pes major de l'Ajuntament pel que fa al finançament. Carlinhos Brown hi fa la primera actuació a l'estat. Jimmie Vaughn porta el rock i el blues texà al festival i Robert Cray fa la segona actuació al Blues i Ritmes.
Can Solei continua sent l'escenari de la proposta, i el format no varia gaire: concerts a l'aire lliure dividits en dos dies. S'introdueixen pocs canvis, tot i que cal valorar que la situació ha canviat força respecte cinc anys enrera. La proposta del Blues i Ritmes no és, ben entrats els noranta, el poder de sorpresa.
S'introdueixen en el cartell artistes locals: toquen a Can Solei Difícil Equilibrio, la Ley de Murphy...
L'any 1998 Raimundo Amador és el cap de cartell, amb Ali Farka Toure; l'any 1999, dos companys d'escenari molt llunyans estilísticament, Rickie Lee Jones i Carlos Nuñez marquen un dels moments més baixos quant a afluència de públic de l'història del festival. L'any 2000 i l'any 2001, s'intenta recuperar el pols amb Papa Wemba i Angelique Kidjo i Gill Scott Heron, Pancho Amat, Ismael Lö i Sam Mangwana
La indefinició estilística i la baixada del pressupost porten a el festival a una mena d'atzuzac, que l'Ajuntament resol determinant la segona mort del Blues i Ritmes. "Amb els 20 milions del Blues i Ritmes" -diu l'alcaldessa en una entrevista a El Punt- "es poden fer moltes coses".
El Blues i Ritmes desapareix mentre altres ciutats consoliden propostes interessants més enllà del terme municipal: Terrassa, amb el festival de jazz; Vic, amb el Mercat de Música; Girona, amb el Temporada Alta-...
[edita] Tercera etapa 2001-2003: el naixement d'un cicle de concerts al Zorrilla
Es tracta, tanmateix, d'una mort relativa. Mor el festival, efectivament, però neix el cicle Blues i Ritmes, amb el teatre Zorrilla d'escenari principal. La idea és mantenir la marca i el que encara representava en l'aficionat en un format de concert més flexible i, sobretot, més econòmic per les arques municipals.
L'any 2001, al marge del festival, actuen en formats diversos Wagner Pa i Orishas (Festes de Maig - turó del Carig) i Cheika Rimitti i John Trudell (Teatre Zorrilla).
L'any 2002, en canvi, el cartell Blues i Ritmes només acull quatre propostes: Mercedes Peon, al gener de 2002, Idir (març 2002), Arto Tun´boyaciyan i Javier Rubial. Tots al Zorrilla.
El juliol de 2003, el brasiler Lenine va omplir el Zorrilla en l'actuació del 15 anys del Blues i Ritmes.
[edita] Quarta etapa 2003-2005: neix el Ritme and Club i es redreça la proposta
El setembre de 2003, neix l'associació Ritme and Club, que culmina un procés de debat intern, promogut pel mateix ajuntament, i que aplega en una mateixa taula alguns dels promotors inicials, els programadors actuals i un col·lectiu d'aficionats de la ciutat. Ritme and Club participarà, a partir d'aquest moment, en la programació del cicle de concerts. Com a objectius de la nova etapa, es prioritza el recentrament estilístic en un àmbit com és el de la música d'arrels nordamericana i la millora de la difusió de les activitats.
Resultat d'aquestes línies de treball és la temporada 2003-2004 [1], que ha portat Peter Case, Stacey Earle i Mark Stuart, Oumou Sangare, Michael Weston King, Chris Hillman i Rosie Flores.
La temporada 2005 [2] va veure el Blues i Ritmes potenciat, amb un creixement del públic a les actuacions i un major impacte als mitjans de comunicació. La presentació de la temporada es fa a l'FNAC. Buddy Miller, T-Model Ford (amb entrades esgotades), Greg Trooper, Booker T & MG's (amb entrades esgotades un mes abans) i The Bottle Rockets són els noms a tenir en compte.
[edita] Cinquena etapa
En la temporada 2006 té lloc una crisi de pes entre l'Ajuntament de Badalona i Ritme and Club, l'entitat que s'encarregava de part de la programació i la dinamització del cicle. Ritme and Club addueix una rebaixa important del pressupost -fet no negat, tot i que matisat, per l'equip del departament de Cultura- i canvis en la línia estilística. L'única actuació avalada per Ritme and Club és la primera del cicle 2006, amb la Dirty Dozen Brass Band (entrades exhaurides). Aquí [3] podeu consultar la nota de Ritme and Club.
[edita] Han actuat al Blues i Ritmes
- Albert King
- Ali Farka Touré
- Angelique Kidjo
- Arto Tuncboyaciyan
- Carlinhos Brown
- Cheika Rimitti
- Chico César
- Elvin Bishop
- Femi Kuti & The Positives Forces
- George Clinton
- Gil Scott-Heron
- Idir
- Ismael Lo
- Jimmie Vaughan
- John Trudell
- Kanda Bongo Man
- Koko Taylor
- Lenine
- Mark Olson & Victoria Williams
- Nana Vasconcelos
- Nusrat Fateh Ali Khan
- Olodum
- Papa Wemba
- Peter Case
- Positive Black Soul
- Rickie Lee Jones
- Robert Cray
- Rufus Thomas
- Sam Mangwana
- Screaming Jay Hawkings
- Stacey Earle & Mark Stuart
- The Holmes Brothers
- Thomas Mapfumo & The Black Unlimited
- Toto la Monposina
- Vinicius Cantuaria
- Rosie Flores
- Oumou Sangare
- Michael Weston King
- Chris Hillman
- Buddy Miller
- T-Model Ford
- Greg Trooper
- Booker T & the MG's
- The Bottle Rockets
- The Dirty Dozen Brass Band
- Cibelle
- Suad Massi
- Chico Cesar
[edita] Enllaços externs
Informació parcialment extreta amb permís de Ritme and Club [4].