Papa Lleó I

De Viquipèdia

Sant Lleó I, el Magne (Toscana ? - Roma 461).

Fou escollit Papa de l'Església Catòlica el 29 d'octubre de 440. Primer dels tres Papes anomenats El Gran. Va ser escollit, en la seva absència, durant un viatge diplomàtic a les Gàl·lies, després de la defunció del seu antecessor, Sixt III.

Durant el seu pontificat va haver d'afrontar la invasió dels Huns contra l'Imperi Romà. Mentre l'Emperador es refugiava a Ravenna, el Papa va sortir a la trobada d'Àtila. La llegenda resa que el Papa va comminar a Àtila en nom de Déu a abandonar la ciutat, i que aquest hauria retrocedit davant el sant baró. En la realitat històrica, sembla ser que Àtila no va arribar a saquejar Roma el 451 a causa d'una pesta que assolava la ciutat o d'algun tribut que va arribar a pagar Lleó I.

Aquest fet va tenir una gran importància simbòlica, ja que encara que l'Imperi Romà seguiria existint fins el 476, en els fets quedava demostrat que la principal força política d'Europa en endavant anava a ser l'Església, i no l'Imperi.

És cèlebre la seva carta dogmàtica a Flavià de Constantinoble, Tomus Leonis, escrita sobre el dogma cristològic. Va combatre reeixidament el maniqueisme a Àfrica; el Pelagianisme a la província d'Aquileia; i el priscilianisme a Hispania.

Durant el Concili de Calcedònia, realitzat el 451, va proclamar la divinitat i la humanitat de Crist: Misteri de l'Encarnació per la qual és consubstancial al Pare per la seva divinitat, consubstancial a nosaltres per la seva humanitat. Davant les afirmacions de les heretgies que sostenien la separació entre el Pare i el Fill, considerant Aquest com inferior al Pare, Lleó I va restablir la tradició ortodoxa: Pere ha parlat a través de Lleó, van exclamar els bisbes presents.

El 455 va convèncer a Genseric, cap de les ordres vàndals, perquè no envaís la ciutat de Roma.

Va ser canonitzat el 1574 per Gregori XIII, i la seva festivitat se celebra el 10 de novembre, dia de la seva mort el 461.


Precedit per:
Sixt III
Papa
440 - 461
Succeeït per:
Hilari I