Ademús

De Viquipèdia

Ademús
Ademuz
Localització
Localització d'Ademús respecte del País Valencià Localització d'Ademús respecte del Racó
Municipi del Racó
Gentilici Ademusser
Ademussera
Població (2004) 1.140
Superfície 100,40 km2
Densitat 11,35 hab/km2
Altitud 660 m
Nuclis de població 4
Coordenades 40° 04’ 15” N
1° 17’ 06” W
Predomini lingüístic històric Castellà
Partit judicial Llíria

Ademús (Ademuz en castellà) és la capital de la comarca el Racó d'Ademús, “illa” valenciana situada entre Aragó i Castella-La Manxa. Es troba en la marge dreta del riu Túria, emplaçada escalonadament en els pronunciats vessants de la muntanya dels Zafranares. A causa de això, aquest poble té una característica peculiar; llargs i estrets carrers en pendent, que es comuniquen entre ells per carrerons, i carrers més estrets, molts d'ells escalonats, mentre les cases semblen sobreposar-se les unes a les altres, formant una vista característica d'aquest poble.

Taula de continguts

[edita] Història

Probablement siga d'origen romà, ja que s'han trobat restes d'aquesta època a les seues rodalies. No obstant això, començà a tindre certa entitat durant el període musulmà, com ho testimonien els relleixos del seu antic castell. Conquerida per Pere II d'Aragó el 1.210, va passar de nou als musulmans, fins que el 1.259 fou conquerida altra vegada per Jaume I, qui la reservà per a la Corona d’Aragó. En 1.261, el rei En Jaume va passar a formar part definitivament del Regne de València i nomenà a Ademús i Castielfabib "vil·les de realenc", es a dir, dependents directament de la corona. La marxa de la història, a partir de llavors, continuà els avatars del Regne i la seua evolució en els segles posteriors.

L'expulsió dels moriscs, en la primera dècada del segle XVII, va repercutir desfavorablement en aquesta població i la seua comarca eminentment agrícola, ja que ells eren consumats llauradors. En les guerres carlistes, durant el segle XIX, el Racó va ser terreny castigat per les incursions de Cabrera i altres carlistes. Aleshores es van reconstruir els castells d'Ademús i Castielfabib en defensa dels drets al tron d'Isabel II.

Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada en 1810 per Josep I, s'assignava el Racó d'Ademús a la Prefectura de Terol. Per idèntic motiu, en la de 1822, dissenyada per Felipe Bauzá i José Agustín de Larramendi, el Racó d’Ademús passava també a la província de Terol. Cap d'elles es va portar a terme: la primera, per l'efímer del regnat del germà de Napoleón Bonapart; la segona per causa anàloga: a l'abril de 1823 ocupava de nou el tron Ferran VII amb ajuda dels "Cent mil Fills de San Lluís". L’1 d'octubre revocava l'acordat durant l'anterior període liberal: Trienni Constitucional (1820-1823).

[edita] Llocs d'interés

  • Plaça del "Rabal", plaça de l'església, és el centre neuràlgic de les festes d'Ademús.
  • Campanar de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, reconstruït el segle XVIII, probablement alçat sobre un altre més antic, destrossat per un terratrèmol en 1656.
  • Cases de la zona del Rabal, amb belles balconades artesanals.
  • L'ermita de la Verge de l'Horta, de factura romànica i destacada joia del patrimoni artístic de la Comunitat Valenciana. Va ser Jaume I el Conqueridor qui va erigir aquesta ermita en el s. XIII, després de la conquesta del territori, i a la qual donà el seu estendard amb la imatge de la Mare de Déu. L'ermita es troba a la vora del riu Túria baixant cap a "el molino", als afores del poble.
  • L'ermita de Santa Bàrbara, on conten es trobava la "Cruz que chilla", la qual era col·locada en un pilar de pedra per l'ermitana en dies de pluja, i quan la tempesta portava pedra, la creu “cridava”. Formen part del municipi els llogarets de Mas del Olmo, Sesga i Val de la Sabina.

[edita] Entorn natural

Dilatats boscos de pins, savines i carrasques s'estenen per les muntanyes, que segueixen repoblant-se ara amb espècies autòctones després d'unes dècades de fallits intents per implantar altres espècies. Les costeres es troben cobertes d’arbusts i altres espècies de plantes que alimenten al bestiar i contribueixen així mateix al manteniment d'una apicultura hui decaiguda però de gran importància antany. Està adquirint un prometedor desenvolupament el conreu de plantes aromàtiques, molt arrelades en aquesta comarca.

Les característiques del terreny, idoni per a excursions de muntanya; el seu allunyament de grans nuclis urbans i centres industrials, que li permet gaudir d'un aire pur, els seus paisatges i l'emplaçament dels seus pobles, en la seua majoria amb aspecte medieval amb edificis que guarden tot l'encant de l'arquitectura popular, fan del Racó una comarca on es pot gaudir d'un descans relaxant.

[edita] Activitat econòmica

Com és lògic, l’orografía (660 metres d'altitud) i el clima determinen el desenvolupament d'aquestes terres, des de sempre eminentment agrícoles. Pel que fa als conreus cal diferenciar entre el secà (terres de muntanya que no es reguen) i l'horta (valls de diversa extensió que aprofiten les aigües dels rius, rambles i sèquies que de tals corrents deriven). En l'actualitat les dos principals fonts d'ingressos agrícoles són les ametlles (secà) i les pomes (horta).

La indústria queda reduïda a l'elaboració dels productes necessaris per a la subsistència diària: pa, carn, embotits, etc., tot i que alguna d'elles (càrnica i torronera) exporten els seus productes a diverses capitals. El comerç es troba bastant desenvolupat a Ademús, on van a proveir-se gents d'altres poblacions del Racó. Existeix una bona xarxa de serveis, que abasta des de tallers de reparacions (tractors, cotxes, electrodoméstics) fins perruqueries de senyores i discoteques, passant pels comerços precisos per a pal·liar les necessitats bàsiques de la població.

[edita] Política i demografia

Les eleccions municipals del 25 de maig suposaren el retorn a l’alcaldia del PSPV/PSOE (la va perdre en 1987); el partit socialista va aconseguir 5 regidors i el PP 4.

Dels 3.000 habitants (demuceros) què hi havien a meitat del segle XIX, han passat a 1.438 l'any 1.986 i a 1.152 l'any 2.002, la qual cosa deixa en evidència la regressió demogràfica de la zona. Els habitants ("demuceros") han emigrat fonamentalment a Barcelona, València i Port de Sagunt.

[edita] Festes

[edita] Enllaços externs