Rus

De Viquipèdia

Rus
русский язык
Pronunciació: AFI: {{{pronunciació}}}
Altres denominacions:
Parlat a: Rússia i països de la Comunitat d'Estats Independents
Regió: Europa Oriental i Àsia
Parlants: entre 265 i 300 milions
(entre 140 i 180 com a llengua materna)
Rànquing: 5è a 8è (depèn de la metodologia)
Classificació genètica: Llengua indoeuropea

  Eslava
    Oriental
      Rus

estatus oficial
Llengua oficial de: Rússia, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguizistan i les Nacions Unides
Regulat per: Acadèmia de Ciències Russa (Росси́йская Акаде́мия Нау́к)
codis de la llengua
ISO 639-1 ru
ISO 639-2 rus
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL rus
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle X en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle XX, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides.

Les llengües més similars al rus, lingüísticament parlant, són el bielorús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.

[edita] Escriptura

El rus s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Actualment consta de 33 caràcters, 31 dels quals són fonèmics i 2 en són signes. La llengua russa fa servir de fet dues versions d'aquest alfabet, una mecanografiada i l'altra lligada, la qual s'empra quan s'escriu a mà. Aquestes dues versions presenten algunes notables diferències.

А
/a/
Б
/b/
В
/v/
Г
/g/
Д
/d/
Е
/je/
Ё
/jo/
Ж
/ʒ/
З
/z/
И
/i/
Й
/j/
К
/k/
Л
/l/
М
/m/
Н
/n/
О
/o/
П
/p/
Р
/ʀ/
С
/s/
Т
/t/
У
/u/
Ф
/f/
Х
/ɤ/
Ц
/ʦ/
Ч
/tʲʆ/
Ш
/ʃ/
Щ
/ʆ/
Ъ
//
Ы
/ɪ/
Ь
/ ʲ/
Э
/ɛ/
Ю
/ju/
Я
/ja/
Extensió de la llengua russa
Ampliar
Extensió de la llengua russa