Joan Baptista Basset i Ramos
De Viquipèdia
Joan Baptista Basset i Ramos va neixer l'any 1654 a Alboraia (Horta Nord), en el si d'una família d'artesans. El seu pare, Joan Basset, era fuster, escultor i daurador d'imatges i retaules. La seva mare es deia Esperança Ramos.
Fou un militar professional i en 1705 va capitanejar la revolta valenciana, que contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, sumat a les reivindicacions dels camperols contra els nobles, i les dels comerciants i menestrals de les ciutats contra el poder dels francesos i a favor del lliure comerç amb Holanda i Anglaterra. Així esdevingué cap dels maulets, els lluitadors per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels «botiflers», nobles i partidaris del borbó Felip.
Les darreres investigacions sobre la seva etapa final contradiuen l'afirmació en la que es donava per segura la presència del general maulet a la cort austriacista a Viena una vegada finalitzada la guerra de Successió. El descobriment d'una carta, enviada des de Segòvia al secretari d'estat de Felip V, Juan Orndain, ha canviat totes les teories sobre el final de Basset.
Deu dies després de la capitulació de Barcelona, tretze caps militars austriacistes (entre els quals hi havia els valencians Joan Baptista i Basset, Josep Bellver, Sebastià Dalmau, Josep Torres i Eiximeno, i Francesc Maians) van ser detinguts per les tropes castellano-franceses, malgrat la promesa del mariscal Berwick -conqueridor de Barcelona- que no hi hauria repressió contra els resistents en el setge de la ciutat.
Anys després, el tractat de pau de 1725 entre Espanya i Àustria acordava l'alliberament de tots els presoners d'ambós bàndols en la guerra de Successió. Tanmateix, Basset va ser privat d'abandonar la presó de Segòvia contràriament als seus companys que sí que ho feren i pogueren arribar fins a Viena.