Narcís Paulís i Vila
De Viquipèdia
Narcís Paulís i Vila (Sant Feliu de Pallerols, 22 de juny del 1908 - 12 de març del 1988) va ser un compositor, especialment de música per a cobla i sardanes, alhora que que un virtuós flabiolaire de cobla, i violinista. En alguna bibliografia se'l cita incorrectament pel nom de Narcís Paulís i Vidal.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
La seva formació musical començà amb el seu pare, Ramon Paulís i Pujol, a la cobla l'Art Gironí (flabiol i tenora), i amb el mestre Rafael Serra de l'Escola de Música d'Olot (violí). Amb dinou anys entrà a la Cobla Montgrins, dirigida per en Vicenç Bou a qui acabà succeint . Amb vint-i-quatre anys, Paulís s'establí a Barcelona, on amplià la seva formació musical estudiant violí amb Eduard Toldrà i harmonia i contrapunt amb el gran compositor Jaume Pahissa. A l'any 1934, l'Associació Obrera de Concerts li estrenà l'obra La Vall d'Hòstoles en un concert amb peces de Francesc Pujol, Eduard Toldrà, Jaume Pahissa, Pau Casals i Juli Garreta. Substituí Josep Serra com a director de la Cobla Barcelona, fou membre fundador de la cobla Ciutat de Barcelona i violinista en l'orquestra del Liceu. També exercí de professor de música, especialment de flabiol.
Cultivà diversos gèneres musicals, com el religiós, el lied, obres corals i per a orquestra; pel que és més conegut, però, és pel conreu de la música per a cobla i les sardanes, de les que en composà un centenar.
[edita] Obra
- Els jardins de Barcelona, poema simfònic per a orquestra
- García del Catañar, obra de teatre en dos actes (més coneguda pel títol Del rey abajo, ninguno), escrita per Francisco de Rojas Zorrilla, i arranjada a a l'escena lírica per Antonio Sau Olite
- La voz de la campana, sarsuela per a veu i orquestra, escrita conjuntament amb Antonio Sau Olite
[edita] Música per a cobla
- Simfonia dels Pirineus (1983), per a tres cobles, soprano i percussió
- El cant dels ocells al Jesuset, glossa per a dues cobles
- Els cavallets de Sant Feliu (1955), suite en quatre temps, per a dues cobles i percussió
- La Garrotxa (1949), suite per a cobla
- La sardana de les monges, ballet, adaptació de la sardana d'Enric Morera
- La Vall d'Aran (1950), suite per a dues cobles
- Ball de Nyacres, de Roses
- Instrumentació dels balls de cavallets, de gegants i de la mulassa de Sant Feliu de Pallerols
[edita] Sardanes
- Amor i poesia, dedicada al poeta Ventura Gassol
- Andorra aïmada (1966)
- Àngela, dedicada a la seva esposa
- La Bernadeta de Lourdes (1923)
- Catalunya aïmada (1931)
- Centenari triomfant (1984), dedicada a la Cobla Els Montgrins
- La cinglera del Far (1958)
- Corpus Christi (1982)
- El cucut canta
- Girona, poble heroic (1965)
- Girona senyorial
- Guinardonenca
- Lloret vila senyorial
- Moritz, dedicada a la fàbrica de cervesa
- La nostra Cristina (1971)
- Pàtria meva (1951)
- Pep Ventura, l'home immortal (1972)
- Rossinyolet que vas a França (1973)
- La sardana de l'alcalde
- La sardana de la pau (1982), dedicada a Picasso
- La tenora enamorada (1962), obligada de tenora
- La vall d'Hòstoles (1934)
- Al noi de la mare què li darem, El fillet de nostra Verge, Fum, fum, fum (1950), Pau en el món (1964) i El cant dels ocells al Jesuset formen un cicle inspirat en nadales catalanes
- Barcelona, la bonica, sardana per a cor i cobla
- Bella terra, bella gent, sardana coral, amb lletra de Pere Quart
- Dels catalans, sardana per a 6 veus mixtes, a cappella, lletra de Joan Torrents
[edita] Altres obres
- Campesina, cançó amb acompanyament de piano; lletra de P. Pericay
- Himne a la Verge de la Salut, cançó per a veu solista, cor a l'uníson i orgue o piano amb lletra del Pare Hilari d'Arenys de Mar
- La calàndria refila, sardana obligada de flabiol de Felip Cervera i Marquès, arranjada per Narcís Paulís