Pepe Rubianes

De Viquipèdia

José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes (Villagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 - ) és un actor de teatre resident a Catalunya especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destaca per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor i la seva incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs. Sempre actua vestit rigorosament de negre en sobris escenaris acompanyat únicament d'un tamboret i, en ocasions, d'una copa.


Taula de continguts

[edita] Orígens

Va néixer a Villagarcía de Arosa al 1947, encara que es defineix a ell mateix com a un vividor mig gallec, mig català. Va arribar de petit a Catalunya, on va estudiar, es va formar i ha desenvolupat tota la seva carrera professional. Actua tant en castellà com en català, encara que el més freqüent és que actuï en ambdós idiomes alhora, alternant-los improvisadamente, introduint fins i tot alguna frase en gallec.

Des de molt jove va mostrar la seva inclinació per la interpretació. Amb tan sols 16 anys va debutar en una obra de l'Organització Nacional de Cecs (ONCE). Però va ser en la Universitat de Barcelona, on estudiava dret, on es familiaritzà amb els escenaris. Primer es va unir al grup T.O.C. (Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment es va integrar en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari) dirigit per Frederic Roda, i on va conèixer als integrants de la futura companyia Dagoll Dagom, amb la qual col·laboraria en diverses ocasions de la seva carrera. En 1970, i sent encara universitari, va participar com actor de figuració amb text en Un enemic del poble, d'Henrik Ibsen, que s'estrenà en el Teatre Calderón de Barcelona. Posteriorment participà en El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, en actuació al Port de la Selva. També va tenir un paper en El mono piadoso, de José Ruibal.

[edita] El salt al teatre professional

En 1977, va actuar a No hablaré en classe, la tercera obra de Dagoll Dagom, ja com a membre de la companyia. L'èxit de l'obra li feu plantejar-se, com a la resta de la formació, la possibilitat de dedicar-se professionalment al teatre. Presa aquesta decisió, en 1978 va participar en la quarta obra de Dagoll Dagom, Antaviana, un musical que es va convertir en tot un èxit de públic i crítica. Rubianes participà en la gira del grup per tota Espanya, i en les actuacions a França, Itàlia i Suïssa. En 1981 formà part del repartiment d'Operació Ubú d'Els Joglars, representada en el Teatre Lliure, amb gran acollida del públic.

[edita] Rubianes solament

El 1981, Rubianes decideix emprendre el seu camí en solitari. Estrena el seu espectacle Pay-Pay, que representarà durant tres anys en diverses sales de Barcelona i altres ciutats espanyoles, i en actuacions en solitari per Centreamèrica: Cuba, Mèxic, Panamà, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala. En 1984 estrena la seva segona obra, Ño, que representa a diverses ciutats d'Espanya, Argentina i Uruguai.

El 1987 veu l'estrena de Sin palabras, i el 1988, En resumidas cuentas..., antologia dels millors moments dels seus tres primers espectacles. Rubianes acaba la dècada de 1980 amb un gran prestigi, que ampliarà notablement en la dècada següent, amb obres d'èxit rotund com ¡Por el amor de Diós! (1991) i Ssscum! (1992), que el situen entre els monologuistas reconeguts. A més, en els anys 1990 s'introduïx en nous mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió, que li atorguen una gran popularitat social. En aquest apartat destaca la seva participació com a protagonista de la sèrie per a televisió Makinavaja, adaptació d'una coneguda tira còmica del dibuixant Ivà. Aquest treball li oferix certa notorietat que es mantindrà durant bastant temps a Espanya. En 1995 va estrenar en Barcelona el seu espectacle Rubianes: 15 años, que va aplegar els millors esquetxos dels seus espectacles en solitari des de 1980. El 1997 veiè la llum el seu espectacle, Rubianes, solamente. Amb ocasió del 70è aniversari de Federico García Lorca, el 2006 ha presentat el seu espectacle Lorca eran todos.

[edita] Polèmiques

Recentment ha estat objecte de polèmica per la seva intervenció en un conegut programa de la televisió pública catalana TV3, en la qual, responent a una pregunta del presentador sobre la seva actitud respecte a la unitat d'Espanya [1], va replicar "que se metan a España en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario". Posteriorment, davant la commoció causada per aquestes declaracions, es va disculpar públicament i va matisar que tals comentaris anaven referits a una determinada concepció d'Espanya ("...jo vaig insultar l'Espanya que va matar Lorca. Respecto l'Espanya democràtica i constitucional. Aquesta Espanya em mereix tots els meus respectes i, a més, pertanyo a ella" [2] [3]).

La companyia de Rubianes va ser contractada pel director del Teatro Español de Madrid (de titularitat municipal), Mario Gas, per representar l'obra Lorca eran todos sobre el poeta i dramaturg Federico García Lorca, en el marc d'un cicle d'homenatge al poeta granadí durant el mes de setembre de 2006. Després de les protestes (i fins i tot amenaces, com explicà la regidora d'Arts de l'ajuntament de Madrid, Alicia Moreno[4]) en contra de la representació en un teatre de titularitat pública, l'actor va decidir retirar de forma voluntària el seu espectacle a causa de, segons les seves paraules, l'"agressiu ambient" i "a aquest efecte d'alliberar als seus gestors de la pressió que estan sent sotmesos"[5]. El director del teatre, Mario Gas, va considerar de presentar la dimissió pels fets[6].

Un portaveu autónomico madrileny va explicar: "És impresentable i intolerable que l'actor pretengués amb els diners de tots beneficiar-se de contractacions en espais públics". Això, va dir, "és inadmissible en una persona que es dedica a insultar a Espanya i als espanyols"[7]

L'actor va destacar que, fins al moment, la presentació de l'obra en diferents ciutats espanyoles no li havia creat cap problema i va tornar a atribuir a una campanya de "la dreta més rància" la situació creada a Madrid[8].

Rubianes, agraí i acceptà[9] l'oferta que li havia fet CC.OO. per representar Lorca eren tots a l'auditori del sindicat, a Madrid[10].

[edita] Espectacles propis

  • 1983 Pay-Pay
  • 1984 Ño.
  • 1987 Sin palabras.
  • 1988 En resumidas cuentas...
  • 1991 ¡Por el amor de Dios!
  • 1992 Ssscum!
  • 1995 Rubianes: 15 años.
  • 1997 Rubianes, solamente (editat en DVD)
  • 2006 Lorca eran todos

[edita] Participació en altres espectacles

  • 1977 No hablaré en clase, de Dagoll Dagom
  • 1978 Antaviana de Dagoll Dagom
  • 1981 Operación Ubú d'Els Joglars

[edita] Premis i distincions

  • 1987. Premi Joanot i Racó de l'Arnau al Mejor Actor del Año
  • 1991. Premi Turia
  • 1996. Premi "Els Millors" al Millor Actor per Rubianes 15 años
  • 1998. Premi "Les mil i una"
  • 1998. Premi Especial de la Crítica pels seus 15 anys
  • 1999. Premi San Miquel del Patronat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega en la Categoria de "Millor Obra Representada en una sala" per Rubianes, solamente.
  • 1999. Premi d'Honor FAD Sebastià Gash
  • 1999. Premi "Els Millors" al Millor Espectacle Teatral per Rubianes, solamente
  • 2001. Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Arts Escèniques
  • 2006. Premi Gat Perich per la seva trajectòria

[edita] Referències

  1. Video de You Tube
  2. Rubianes representará su obra en Madrid, en el diari 20 minutos
  3. Comunicado de Pepe Rubianes en el diari El Mundo (en referència a la suspensió del seu espectacle a Madrid)
  4. La concejala de las Artes dice que "ciertos sectores" han conseguido cambiar la programación de un teatro, en el diari 20 minutos
  5. Rubianes retira el espectáculo 'Lorca eran todos' del Español por el "agresivo ambiente", en el diari El País
  6. La concejala de las Artes dice que "ciertos sectores" han conseguido cambiar la programación de un teatro, en el diari 20 minutos
  7. La Comunitat de Madrid celebra la notícia, en el diari La Razón (en referència a la suspensió de la representació de "Lorca eran todos")
  8. Rubianes representará su obra en Madrid, en el diari 20 minutos
  9. Rubianes representará 'Lorca eran todos' en el auditorio madrileño de CC OO, en el diari El País
  10. El CCOO ofrece su Auditorio a Rubianes para representar 'Lorca eran todos', a Noticias Terra

[edita] Enllaços externs

En altres llengües