Piràmide inacabada d'Abu Rawash

De Viquipèdia

L’anomenada piràmide inacabada de Djedefre, piràmide d'Abu Rawash o Piràmide de Djedefre, fou bastida a Abu Rawash, a una zona alta de 150 metres a la plana de Gaa. Es la piràmide mes al nord d'Egipte, entre les grans. Es va suposar que no es va acabar perquè nomes en resta una part petita però els arqueòlegs moderns consideren probable que fos totalment acabada i que després quedes desmuntada com avui esta perquè va servir de cantera durant segles.

Va informar de la piràmide Howard Vyse al segle XIX i la van explorar Petrie i Lepsius. La piràmide escalonada al costat porta el nom de piràmide de Lepsius. L’excavació la va fer el institut francès d’arqueologia oriental a El Caire, sota la direcció de Chassinat fins el 1902. Va descobrir algunes estatuetes amb el nom de Djedefre (en realitat la lectura feta fou Didufri) el que va fer suposar que la tomba li pertanyia. El 1912 i 1913 Pierre Lacau va continuar l’excavació.

Es van trobar alguns restes de faraons de la primera dinastia (Aha i Den) prop de la piràmide. També es van excavar mes tard les tombes de la necròpolis tinita del sud-est, i el 1922-1924 les del nord. Fernand Bisson de la Roque va excavar mastabes de les dinasties V i VI i el 1958 Adolf Klasens va excavar tombes de la primera a la cinquena dinastia, i algunes del Imperi Mitjà. Des el 2001 la zona torna a ser excavada per Michel Baud que ha trobat la necròpolis reial de Djedefre amb un dels seus fills, Hornit, que fou visir.

També es van explorar els lloca cap al nord, al Wadi Qarun entre ells el monestir copte de Al-Deir Al-Nahya per Charles Palanque, que va utilitzar pedra de la piràmide de Djedefre, i una necròpolis de les dinasties III i IV excavada el 1913 incloent una part per l’enterrament de cocodrils sagrats; la darrera troballa fou una necròpolis de la primera o segona dinastia.

El complex es va deteriorar durant el període romà quant es va utilitzar com a cantera, i això va seguir fins avançat segle passat. Els romans van tenir al lloc una guarnició militar.

L’accés era llarg, potser d’uns 1700 metres des la vall. El complex estava rodejat de paret de entre 1,5 i 2 metres. A la part nord hi devia haver el temple mortuori però no se’n ha trobat cap rastre i de fet en aquella època ja no es feia el temple a la part nord sinó al est. Però aquestes reversions s’observen també en algun altre element con el corredor i la cambra d’enterrament que semblen similars a la piràmide esglaonada de Djoser. La piràmide tenia unes columnes al nord-est amb inscripcions amb el cartutx de Djedefre; en aquesta zona s’han trobat estàtues de tres fills del faraó i de dos filles, i possiblement una esfinx de pedra fina

La piràmide tenia un angle de entre 48 i 52 graus, i per tant cal descartar que fos una piràmide esglaonada. L’altura seria d’uns 55 o 65 metres i la base de 106 metres . Potser contenia una barca reial per una estructura que encara resta al est. En total s’hi han trobat fragments de 120 estàtues moltes de Djedefre que sembla que foren destruïdes voluntàriament però probablement pels coptes que van bastir un monestir no massa lluny, a Wadi Karin; tres busts es van trobars casi be sencers. A la piràmide no hi fou enterrat ningú. A la vora existeixen les restes dels tallers i cases dels constructors de la piràmide. La piràmide te una de subsidiària que sembla que era per la reina.