Ma'in
De Viquipèdia
Ma'in fou el nom d'un regne del Iemen, els habitants del qual son esmentats generalment con a mineus (del grec minaioi, nom que els va donar Erastòtenes al segle III aC el qual els esmenta junt amb els himiarites, els sabeus i els qatabans). Estrabó i Plini esmenten als mineus com a socis comercials dels romans, especialment per les aromes utilitzades als cultes religiosos (l'encens).
Encara que son esmentats per les fonts clàssiques el seu coneixement deriva de fonts pròpies. Els mineus tenien una llengua pròpia emparentada amb el sabeu. Inscripcions minees s'han trobat a Delos i a Faium, testimoni del seu comerç, pero el lloc principal de les inscripcions fou el seu centre Karnaw (Khirbet Ma'in) i rodalies, i l'oasi de Yathill (Barakish) al sud de l'anterior, que conserven restes impresionants, i de la seva colònia comercial a Dedan (Al-Ula) a l'Hedjaz del nord. Tenien altres centres comercials que no es coneixen, pero una inscripció a Timna, a la regió del Wadi Beyhan o Beihan, esmenta un magistrat mineu a Timna.
Els mineus es van subdividir en un cert nombre d'ahali (pobles, probablement equivalent a tribus), i l'ahl mes important serien els "Gb'n" identificats amb els clàssics gebanites de Plini.
Va existir al primer mil·leni abans de Crist. La seva capital fou l'esmentada Qarnawu o Karnaw (Qarnaw), al nord-oest del Iemen.
La seva posició hegemònica va durar practicament tot el mil·leni, tot i que a partir del segle VIII aC els sabeus van incrementar el seu poder i el seu comerç i van compartir amb els mineus els negocis fins que els van sobrepassar. Al començament de l'època cristiana el comerç dels mineus havia desaparegut controlat pels nabateus i el poble no torna a ser esmentat.