Alfons IV de Lleó

De Viquipèdia

Alfons IV de Lleó el Monjo ( v 899 - 933 ), rei de Lleó (925-931) i rei de Galícia (929-931).

[edita] Orígens familiars

Fill d'Ordoni II de Lleó, va ocupar el tron de Lleó un cop acabada la Guerra civil lleonesa entre els seus germans i el seu cosí Alfons Froilaz, el qual el 925 s'havia apoderat del tron lleonès. Ell i els seus germans, que havien rebut suport del rei Sanç I de Navarra, havien aconseguit reestablir el domini sobre els territoris del seu pare, però la sobirania del regne estava molt fragmentada ja que el seu germà Sanç Ordoni regnava a Galícia i l'altre germà, Ramir, ho feia a Portugal.

[edita] Núpcies i descendents

El 923 es casà amb Ònnega de Pamplona, filla de Sanç I de Navarra. D'aquest matrimoni tingué:

[edita] Renúncia al tron

El 929 morí el seu germà Sanç Ordoni, per la qual cosa rebé en herència el Regne de Galícia, ja que Sanç havia mort sense hereus. El 931, amb la mort d'Ònnega de Pamplona, va renunciar al tron lleonès i el va cedir al seu germà Ramir II, retirant-se a un monestir.

Penedit desprès, va intentar de recuperar el poder mitjançant les armes, però fou vençut pel seu germà, que va ordenar que li treguessin els ulls i el tanquessin a la presó, morint el 933.

Precedit per:
Alfons Froilaz
Rei de Lleó
925931
Succeït per:
Ramir II
Precedit per:
Sanç Ordoni
Rei de Galícia
929931