París-Tours

De Viquipèdia

Erik Zabel va guanyar l'edició de 2005 de la París-Tours, que ha guanyat 3 cops
Ampliar
Erik Zabel va guanyar l'edició de 2005 de la París-Tours, que ha guanyat 3 cops

La París-Tours és una clàssica ciclista que es celebra anualment a l'octubre i que en els últims anys ha anat de Saint Arnould en Yvelines a Tours, amb un recorregut molt pla que quasi sempre afavoreix els esprínters, que solen triomfar en un esprint massiu de l'Avenue Grammont a Tours, una llarga avinguda de 3 quilòmetres de longitud. Per això és coneguda també com la Clàssica dels esprínters.

[edita] La cursa

El rècord de més victòries a la París-Tours és de tres, un rècord compartit per quatre ciclistes: Gustaf Daneels (1934, 1936 i 1937), Paul Mayé (1941, 1942 i 1945), Guido Reybroeck (1964, 1966 i 1968) i Erik Zabel (1994, 2003 i 2005). Eddy Merckx no va guanyar mai la París-Tours; hauria d'haver guanyat el 1968, però va cedir la victòria al seu company d'equip Guido Reybroeck per agrair-li el seu ajut al llarg de la temporada. Un alemany quasi desconegut, Erik Zabel, va aconseguir la seva primera gran victòria a la París-Tours del 1994. Zabel va arribar a ser un dels millors esprínters de tots els temps, guanyant el maillot verd del Tour de França sis vegades consecutives. Va tornar a guanyar la cursa el 2003 i el 2005. En els últims anys, ciclistes com Jacky Durand, Andrea Tafi, Marc Wauters, Richard Virenque o Erik Dekker han guanyat la cursa en escapada o en un grup reduït.

[edita] El doblet de la Tardor

El doblet de la Tardor és guanyar la París-Tours i el Giro de Llombardia en el mateix any, dues curses que es celebren amb una setmana de diferència. Com que les curses són molt diferents, la francesa més apta pels esprínters, i la italiana pels escaladors, és molt difícil aconseguir el doblet. Només tres ciclistes ho han aconseguit; els belgues Philippe Thys i el 1917, i Rik van Looy el 1959; i l'holandès Jo de Roo en dues ocasions, 1962 i 1963.

[edita] Palmarès

Any Vencedor País
1896 Eugène Prévost França
1901 Jean Fischer França
1906 Lucien Petit-Breton França
1907 Georges Passerieu França
1908 Omer Beaugendre Luxemburg
1909 François Faber Luxemburg
1910 François Faber Luxemburg
1911 Octave Lapize França
1912 Louis Hesghem Bèlgica
1913 Charles Crupelandt França
1914 Oscar Egg Suissa
1917 Philippe Thys Bèlgica
1918 Charles Mantelet França
1919 Hector Tiberghien Bèlgica
1920 Eugène Cristophe França
1921 Francis Pélissier França
1922 Henri Pélissier França
1923 Paul Deman Bèlgica
1924 Louis Mottiat Bèlgica
1925 Denis Verschueren Bèlgica
1926 Heiri Suter Suissa
1927 Heiri Suter Suissa
1928 Denis Verschueren Bèlgica
1929 Nicolas Frantz Luxemburg
1930 Jean Maréchal França
1931 André Leducq França
1932 Jules Moineau França
1933 Jules Merviel França
1934 Gustave Danneels Bèlgica
1935 René Le Grèves França
1936 Gustave Danneels Bèlgica
1937 Gustave Danneels Bèlgica
1938 Jules Rossi Itàlia
1939 Frans Bonduel Bèlgica
1941 Paul Mayé França
1942 Paul Mayé França
1943 Gabriel Gaudin França
1944 Lucien Teisseire França
1945 Paul Mayé França
1946 Alberic Schotte Bèlgica
1947 Alberic Schotte Bèlgica
1948 Louis Caput França
1949 Albert Ramon Bèlgica
1950 André Mahé França
1951 Jacques Dupont França
1952 Raymond Guegan França
1953 Jos Schils Bèlgica
1954 Gilbert Scodeller França
1955 Jacques Dupont França
1956 Albert Bouvet França
1957 Fred de Bruyne Bèlgica
1958 Gilbert Desmet Bèlgica
1959 Rik van Looy Bèlgica
1960 Jo de Haan Holanda
1961 Jos Wouters Bèlgica
1962 Jo de Roo Holanda
1963 Jo de Roo Holanda
1964 Guido Reybroeck Bèlgica
1965 Gerben Karstens Holanda
1966 Guido Reybroeck Bèlgica
1967 Rik van Looy Bèlgica
1968 Guido Reybroeck Bèlgica
1969 Herman van Springel Bèlgica
1970 Jürgen Tschan Alemanya
1971 Rik van Linden Bèlgica
1972 Noël van Tyghem Bèlgica
1973 Rik van Linden Bèlgica
1974 Francesco Moser Itàlia
1975 Freddy Maertens Bèlgica
1976 Ronald Dewitte Bèlgica
1977 Joop Zoetemelk Holanda
1978 Jan Raas Holanda
1979 Joop Zoetemelk Holanda
1980 Daniel Willems Bèlgica
1981 Jan Raas Holanda
1982 Jean-Luc Vandenbroucke Bèlgica
1983 Ludo Peeters Bèlgica
1984 Sean Kelly Irlanda
1985 Ludo Peeters Bèlgica
1986 Phil Anderson Austràlia
1987 Adri van der Poel Holanda
1988 Peter Pieters Holanda
1989 Jelle Nijdam Holanda
1990 Rolf Sörensen Dinamarca
1991 Johan Capiot Bèlgica
1992 Hendrik Redant Bèlgica
1993 Johan Museeuw Bèlgica
1994 Erik Zabel Alemanya
1995 Nicola Minali Itàlia
1996 Nicola Minali Itàlia
1997 Andrei Tchmil Ucraïna
1998 Jacky Durand França
1999 Marc Wauters Bèlgica
2000 Andrea Tafi Itàlia
2001 Richard Virenque França
2002 Jakob Piil Dinamarca
2003 Erik Zabel Alemanya
2004 Erik Dekker Holanda
2005 Erik Zabel Alemanya