Josep Soler i Sardà

De Viquipèdia

Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, 25 de març de 1935) és un dels compositors i assagistes catalans més destacats.

Començà els estudis a la seva ciutat natal amb Rosa Lara fins que el 1960 marxa a París per estudiar amb René Leibowitz, deixeble de Maurice Ravel i Anton Webern i amic d'Arnold Schönberg. Aquest mateix any i fins el 1964 aprèn harmonia, contrapunt, orquestració i fuga del mestre Cristòfor Taltabull, deixeble de Max Reger. Aquestes influències marcaran directament el seu estil de composició.

Durant la dècada del 1960 promogué activament la música contemporània a Catalunya. Ha tingut nombrosos alumnes, destacant la seva etapa com a professor al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i a partir del 1980 com a director del Conservatori Professional de Música de Badalona.

De la seva música en destaca la filiació estètica germànica, un profund sentiment religiós i un marcat caràcter pessimista que tanmateix deixa una porta oberta a la salvació, tal com comenta Ángel Medina a l'assaig sobre l'autor Josep Soler: música de la pasión (ISBN 84-89457-08-5).

Soler començà amb un estil estrictament dodecafònic que desenvolupa en un atonalisme lliure influït per l'expressionisme de Gustav Mahler, Richard Strauss i la Segona Escola de Viena, destacant entre aquest col·lectiu Alban Berg. A partir dels anys 90 desenvolupa un sistema harmònic personal basat en l'acord de Tristany i l'acord místic d'Alexander Scriabin.

És membre de la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi i obtingué els premis de l'Òpera de Montecarlo (1964), Ciutat de Barcelona (1962 i 1978) i el Premi de Composició Óscar Esplà (1982). L'any 2001 rebé el Premi Nacional de Música de Catalunya en reconeixement a la seva important i dilatada carrera que comprèn més de dues-centes partitures.

Entre les seves obres musicals destaquen:

  • 16 Òperes, entre elles:
  • 7 simfonies
  • 3 concerts per a piano
  • concert per a viola
  • concert per a violoncel
  • concert per a violí
  • concert per a percussió i orquestra
  • Diversos oratoris per a coral, solistes i orquestra, com ara:
    • Pasio secundum Ioannem (1962)
    • Vespro della Beata Vergine (1989)
  • Diversos Lieder, entre ells el Mater Dolorosa (1991)
  • Diverses cantates de cambra, com ara:
    • Passio Jesu-Christi (1968)
    • Mahler-Lieder (1992)
  • 4 trios de corda
  • 2 trios amb piano
  • 7 quartets de corda (1955/1995)
  • 2 sonates per violí
  • 2 sonates per viola
  • 3 sonates per violoncel
  • Concert per clavicèmbal i 5 instruments (1969)
  • Concert de cambra per piano i instruments (1989).
  • Abundant música per piano i orgue, entre la que destaca:
    • Preludi Coral i Tocatta (1958)
    • Llibre d'Orgue de Santa Maria de Vilafranca (1996)
    • 16 Sonates per piano
    • 6 volums d'Harmonices mundi (I, IV, V i VI per piano; II i III per orgue, 1977/1998)

Com a escriptor destaquen:

  • Fuga, técnica e historia (1980)
  • La traducció de Los nombres Divinos y otros escritos (1980) del Pseudo-Dionís Areopagita (2006 nova edició ampliada)
  • Victoria (1983)
  • Poesía y Teatro litúrgico del Antiguo Egipto. Una selección (1993)
  • Escritos sobre música y dos poemas (1994)
  • Tiempo y Música (1999), en col·laboració amb Joan Cuscó.
  • Otros escritos (1999)
  • Nuevos escritos (2003)
  • J. S. Bach-Una estructura del dolor (2004)
  • Música y ética (2006)

Existeix una àmplia discografia entre la que destaquen els següents enregistraments:

  • Quintet per a instruments de vent (1994) conjuntament amb obres de Guinjoan, Sardà, Pérez-Bufill, Civilotti, Roger i Grèbol
  • Lachrimae or Seven Teares (1994) amb obres de Marco, Taverna Bech, Rodríguez Picó, Grèbol, Bosch i Villa-Rojo
  • Nocturn per a piano núm. 7 i Sonet 295 del Michelangelo (1996) conjuntament amb obres de Marco, Brotons, Barce, Sardà, Sanz, Cano i Calandín
  • Variacions i Fuga sobre un tema d'Alban Berg i Sonata per a viola i piano sobre un tema de Giuseppe Verdi (1998) conjuntament amb obres de Gerhard i Briche.
  • Escena amb cranis, Introducció, Fuga i Giga, Au pays de la soif et de la peur, Paisatge amb cranis (1998) amb obres de Hindemith
  • Ver Sacrum (1998) amb obres de Sardà, Taverna Bech, Civilotti i Wort
  • Sonata núm. 10, Nou peces del ritual de difunts, Tres peces pel ritual de la Trinitat (1998)
  • I com el cant del rossinyol... (2001) conjuntament amb obres de Puértolas, Montsalvatge, Mestres Quadreny, Humet, Guinjoan i Llanas
  • Sonata IX (2001) amb obres de Berg i Strauss
  • Murillo (2005)