Joaquim Folguera

De Viquipèdia

Joaquim Folguera i Poal, crític literari i poeta, va néixer a Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, el 1893 i morí a Barcelona el 1919. Era fill de Manuel Folguera i Duran.

Físicament invàlid, abocà a la literatura una intel·ligència i una cultura excepcionals. En el seu llibre bàsic, Les noves valors de la poesia catalana 1919, partint de les escoles maragalliana i mallorquina, jerarquitza els poetes que configuren l'escola noucentista. Fou una de les figures del grup de "La Revista" de J. M. López–Picó, i alhora impulsà els primers assaigs de l'avantguarda a Catalunya: col·laborà a "Trossos" i "Un Enemic del Poble", i divulgà els noms internacionals d'aquell corrent. Com a poeta assajà un simbolisme intimista, amb l'empremta de Josep Carner i, alhora, algun ressò de Marinetti: Poemes de neguit 1915 i El poema espars 1917. Pòstumament sortiren Poemes 1920, Articles 1920, Traduccions i fragments 1921 i Cartes a Claudi Rodamilans.

[edita] Obra

  • Poesies completes 1951

[edita] Fragment

Oh tu, àvol desig, que véns com un glop de tenebra i m'embolcalles l'esperit! Sigui ta febre mortalla del seny, i pren l'obscur domeny de mos sentits enarborats, folls de saber-se dintre tu llançats. Mes, ja que sóc en tu, fes-me segur dintre l'abraç, i encara guarda'm reclòs i acotxa'm bé la faç: que no s'encengui l'alimara folla del desconhort en el descloure las quan els sentits s'han adormit al jaç.

“Al desig”


Aquest article és un esborrany sobre literatura i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar a la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.