Mēxihco

De Wikipedia

Estados Unidos Mexicanos
Mēxihcah Tlahtohcāyōmeh Cepancah
Mēxihco pāntli Mēxihco chimalli
Pāntli Chimalli
Lema nacional: ninguno
Āltepētlacuīcatl: Mēxihcāltepētlacuīcatl
Situación de Mēxihco
Āltepētepantlahtocan
 • Neminimeh
 • Coordenadas
Mēxihco Tenōchtitlān
8 605 239
19°03′ N 99°22′ O
Huēyi Āltepētl Mēxihco Tenōchtitlān
Achcauhtlahtōlli Caxtiltlahtōlli 1
Forma de gobierno
Tlahtoani
Altepetlatxco
Felipe Calderón Hinojosa
Celcatiyotl
Tlamacuitli 18, 1325
 • Pehualli
 • Centlamialli
de Caxtillān
Sectiembri 16, 1810
Sectiembri 27, 1821
Tentli
 • Total
 • % Ātl
Cuāxōchtli
Ānāhuatl
Puesto 14º
1,972,550 km²
2.5%
3,117.9 km al norte con T.I.C.A, al sureste 960 km con Cuauhtemallān y 176 km con Huēyicopan
Neminimeh
 • Total
 • Densidad
Puesto 11º
103 100 000 (conteo INEGI 2005)
52.3 hab./km²
PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per cápita
Puesto 13º
US$ 1,285,654 millones
US$ 11,852 65°
Tomīn Mēxihcatl peso ($, MXN)
Gentilicio Mēxihcatl, Mēxihcah
Huso horario
 • en verano
UTC-6 a UTC-8
varias UTC
Cemtlālticpamātlatl āxcāiyōtl .mx
Código telefónico +52
Prefijo radiofónico 4AA-4CZ, 6DA-6JZ, XAA-XIZ
Código ISO 484 / MX / MEX
Miembro de: TLCAN, ONU, OEA, OCDE, APEC, G.3

1 el español es el idioma usado en documentos oficiales (ver [1], [2]), no existe una declaratoria expresa que lo haga la lengua oficial, y hay más de 60 lenguas indígenas que son habladas por más del 8% de la población. SRE


Mēxihcah Tlahtohcāyōmeh Cepancah ahnōzo Mēxihco (Caxtiltlahtōlli: Estados Unidos Mexicanos ahnōzo México), in Mēxihcahtlālpan. Mēxihco Tenōchtitlān in hueyaltépetl Mēxihco. Huēyitlālpan Ixachitlān Ayamictlān. Inic mācuīlli tlalpān Ixachitlānco īhuān inic mahtlāctlinnāhui tlalpān Cemānāhuac.

Tabla de contenidos

[editar] Mēxihco


[editar] Tlahtōllōtl

Mendoza āmoxtli Mēxihco, Ānāhuacnepantlah
Aumentar
Mendoza āmoxtli Mēxihco, Ānāhuacnepantlah

[editar] Achtocaxtillāntoc Immaniatl

[editar] Immaniatl colonial (1521-1810)

[editar] In independencia

[editar] Mācuīlpohualxihuitl XIX

[editar] Mācuīlpohualxihuitl XX

[editar] Āhuic Tlahtōllōtl

[editar] Mēxihco Cemānāhuactiliztli

Mēxihco.
Aumentar
Mēxihco.

Tepēmeh:

[editar] Tlālcapan

Artículo principal: Mēxihco tlalcapan

División política ihuic Mēxihco
Tlahtohcāyōmeh Neminimeh (2005) Superficie (km²) Āltepētepantlahtocan
Mēxihcah Tlahtohcāyōmeh Cepancah 103 088 000 1 959 248 Mēxihco Tenōchtitlān
1. Ātotonilcapan 1 051 000 5 625 Ātotonilcapan (āltepētl)
2. Mēxihcatl California 2 842 000 71 546 Mēxihcalli
3. Mēxihcatl California Huitztlān 517 000 73 943 La Paz
4. Campechen 751 000 57 727 Campechen
5. Chiyapan 4 256 000 73 681 Tōchtlān Gutiérrez
6. Chihuahuac 3 238 000 247 487 Chihuahuac (Āltepētl)
7. Coahuillān ihuic Zaragoza 2 475 000 151 445 Saltillo
8. Coliman 562 000 5 627 Coliman
9. Tepēhuahcān 1 489 000 123 367 Tēpanāhuiliztli ihuic Tepēhuahcān
10. Cueyatlālco 4 893 000 30 621 Cueyatlālco
11. Cihuātlān 3 116 000 63 618 Chīlpantzinco ihuic Bravo
12. Calpanpilco 2 334 000 20 856 Pachyohcān ihuic Soto
13. Xāllixco 6 652 000 78 630 Ātemaxac
14. Mēxihco Tlahtohcāyōtl 14 161 000 22 333 Tōllohcān ihuic Lerdo
15. Michhuahcān ihuic Ocampo 3 988 000 58 667 Morelia
16. Morelos 1 605 000 4 892 Cuauhnāhuac
17. Nayatlān 943 000 27 862 Tepic
18. Yancuīc León 4 164 000 64 203 Tlahtoāntepēc
19. Huāxyacac 3 522 000 93 343 Huāxyacac ihuic Juárez
20. Puebla (Tlacanechicolpan) 5 391 000 34 251 Cuetlaxcōāpan ihuic Zaragoza
21. Chīchīmēcalco 1 593 000 11 658 Santiago ihuic Tlachco
22. Quintana Roo 1 134 000 42 535 Chetumal
23. San Luis Potosí 2 412 000 61 165 San Luis Potosí
24. Xināloac 2 610 000 57 331 Cōlhuahcan Rosales
25. Xonoctlān 2 384 000 179 516 Hermosillo
26. Onohualco 2 013 000 24 747 Villahermosa
27. Tamaholipan 3 020 000 80 148 Āltepētl Tēpanāhuiliztli
28. Tlaxcallān 1 061 000 3 997 Tlaxcallān ihuic Xīcohtēncatl
29. Totōnicapan ihuic Ignacio de la Llave 7 081 000 71 856 Xālāpan ihuic Enríquez
30. Yucatlān 1 803 000 39 671 Mérida
31. Zacatecapan 1 357 000 75 416 Zacatecas
32. Distrito Federal 8 670 000 1 484 Mēxihco Tenōchtitlān

[editar] Tequiyōtl

Mēxicah pesos
Aumentar
Mēxicah pesos
In āmatl tepoltic. Xitlapalehuia Huiquipedia in tehualaquitica.