Niels Henrik Abel

Da Wikipedia.

Test an lenga piemontèisa


Fé pì gròss

Matemàtich. A nass ël 5 d'ost dël 1802 a Finnöy. Sò pare a l'é 'n pastor protestant, soa mare pianista ëd talent. Dël 1815 a va a studié a Christiania (al dì d'ancheuj Òslo), andoa ant ël 1818 a rëncontra ël professor B. Holmboe ch'a lo fà passioné a la matemàtica. Ant ël 1820 sò pare a meuir an ruin-a e Abel as treuva an seriose dificoltà finansiarie.
Mersì a 'd sòld cujì da Holmboe, ant ël 1821 e 1822 a peul frequenté ëd cors a l'Università ëd Christiania. Ant j'agn ch'a ven-o, a oten ëd borse ch'a-i permëtto ëd continoé a studié e ëd viagé për l'Euròpa për conòsse vàire matemàtich avosà. Ant ël 1825 a va a Berlin; a conòss Crelle e a arsèiv l'anvit da chiel-sì a contribuì a sò giornal ch'a l'era an camin ch'a nassìa: ël prim volum a conten ses artìcoj d'Abel, e d'àotri a-i comparisso ant ij volum ch'a ven-o dòp. Da Berlin a passa a Friborgh, anté ch'a men-a soe fiamenghe arserche an sle fonsion elìtiche. Ant ël 1826 Abel a va a Paris, ma Cauchy a-j da nen da ment. Finì ij sòld, ant ël 1827 a torna an Norvegia e da lì a pòch a ven malavi. A meuir ël 6 d'avril dël 1829 a Christiania. Dontré di dòp a-i riva la nòmina a 'n pòst a l'Università 'd Berlin che Crelle a l'avìa otnù për chiel.

Contnù

[modìfica] Soe contribussion

Ansema a Galois, Abel a peul esse considerà ël fondator dl'àlgebra moderna. Ij sò travaj a rësgoardo l'arzolussion dj'equassion algébriche ëd quint grad e la teorìa dle fonsion elìtiche.
Ancora da student, a pensa d'avèj arzolvù l'equassion ëd quint grad, ma an efet dël 1824 a dimostra che l'arzolussion a l'é impossìbil për radicaj. Për fé sòn, a deuvra j'arzultà ëd Lagrange e Cauchy ansima al nùmer dij valor ch'a peul pijé na fonsion rassional an n variàbij cand coste a son përmutà. Dël 1829 a pùblica na memòria ansima a 'd class d'equassion arzolùbij për radicaj. Ancora sò a l'é n'amportant criteri ëd convergensa për le serie.
L'àotr soget d'anteresse për Abel a son j'antegraj elìtich. Costi travaj a son anterompù da soa mòrt e l'arserca ant ël setor a progredirà mach pì tard con Legendre, Jacobi e Gauss.

[modìfica] A pòrto sò nòm

  • Grop abelian.
  • Equassion abelian-a.
  • Antegral abelian.
  • Teorema d'Abel.
  • Convergensa ant ël sens d'Abel.
  • Trasformassion d'Abel.
  • Régola d'Abel.
  • Teorema d'Abel-Ruffini
  • Criteri d'Abel.

[modìfica] Euvre prinsipaj

  • Mémoire sur les équations algébriques (1824);
  • Mémoire sur une propriété générale d'une classe très étendue de fonctions transcendantes (scrit ant ël 1826, publicà ant ël 1841).

[modìfica] A l'ha dit

A më smija che s'as veul fé dij progress an matemàtica a venta studié ij magìster e pà j'anlev.

[modìfica] A l'han dit ëd chiel

Che testa, cola dël giovo norvegèis! Adrien-Marie Legendre.

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.