Teorema ëd convergensa dël càlcol antegral
Da Wikipedia.
Ij teorema ëd convergensa dël càlcol antegral a son tre teorema (teorema ëd B. Levi o dla convergensa monoton-a, lema ëd Fatou, teorema dla convergensa dominà ëd Lebesgue) ch'a smon-o ëd condission për che ël lìmit ëd na sequensa ëd fonsion antegràbij a sia antegràbil. Mincadun ëd si teorema a l'é consegoensa ëd col ch'a-i ven prima. An tuti j'enonsià ch'a ven-o sì da press, (X,Σ,μ) a l'é në spassi dë mzura. [modìfica] Teorema ëd B. LeviSi (fn) a l'é na sequensa ëd fonsion reaj antegràbij ansima a X con la proprietà che për minca [modìfica] Lema ëd FatouConsideroma na sequensa fn ëd fonsion reaj antegràbij dzora X anté che minca fn a sia squasi daspërtut nen negativa e [modìfica] Teorema ëd Lebesgue dla convergensa dominàSi fn a l'é na sequensa ëd fonsion reaj antegràbij dzora X, si |
E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)SE LEER! ¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)
a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa. Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |