Alpin

Da Wikipedia.

Test an lenga piemontèisa


J'alpin a son un còrp dl'esèrcit, pensà e studià ant ël 1866 dal capitani dë stat-magior Giusep Perrucchetti. Le prime quìndes companìe a son ëstàite formà ségoit a decret dël 15 d'otóber 1872 (sotsignà da re Vitòrio Emanuel II a Nàpoli anté ch'a l'era aj bagn) antramentre che ministr ëd la goèra a l'era ël noarèis César Ricotti-Magnani. Ël decret a fissava ëdcò ël model dla divisa: braje grise con banda rossa; paltò groson ëscur; capel a cùpola con fris na stèila, glan ross e la piuma 'd cornajass; ghete 'd tèila. L'arma a l'era ël fusil Wetterli, model 1870.

Le quìndes companìe a l'ero:

  • Distrèit ëd Coni: 1 - Borgh San Dalmass; 2 - Demont; 3 - Vënasca.
  • Distrèit ëd Turin: 4 - Luserna San Gioann; 5 - Fënestrele; 6 - Ols; 7 - Susa; 8 - Osta; 9 - Bardonecia.
  • Distrèit ëd Noara: 10 - Domodòssola.
  • Distrèit ëd Còm: 11 - Ciavënna; 12 - Sondri.
  • Distrèit ëd Bressia: 13 - Édol.
  • Distrèit ëd Trevis: 14 - Piev ëd Cador.
  • Distrèit d'Ùdin: 15 - Tolmes.

Minca companìa a l'era dotà d'un magasin d'arm e 'd vestiari, 'dna carëtta da mul dël tipo dovrà ant soa comba e 'dna bes-cia.

La riussìa dle prime 15 companìe a l'ha portà l'ann dòp a l'agrandiment dl'orgànich, con la creassion d'àotre 9. Ël còrp a l'é stàit soagnà dël distintiv ëd le trupe speciaj, figurà da la cornëtta da buté an sël capel. An dzorpì aj soldà a l'é dasse la mantlin-a e le gambere a liasse, tanme cole portà ant le combe. Dël 1875 a son formasse ij batajon, mincadun ch'a gropava 3 o 4 companìe; dël 1877 le companìe a son ëdventà 36 formanda 10 batajon: Mondvì, Fossan, Bra, Turin, Susa, Civass, Cher, Dësensan, Veron-a e Cornijan. Minca companìa a l'era ëd 250 òm, un total ëd 9000 alpin. Antratant a l'era cambiasse la divisa, adotanda la giaca bleu-turchèis con ij filet ross e dël 1880 a l'é stabilisse 'n model ëd gambal ùnich.
Ant ël 1887 le companìe a son ëstàite portà a 113, con 8 muj mincadun-a. Dël 1894, për prim, j'alpin a son armasse con ël fusil Parravicino-Carcano, model 1891 (ch'a sarà dovrà ancora ant ël 1945).

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.