Le fidantiamento de Carl Frederik

De Wikipedia, le encyclopedia libere

[modificar] Le fidantiamento de Carl Frederik


"E alora - deman vespere!" - Carl Frederik lo susurra intimemente in le aure de Lise, assistente la con le supertoto de illa. "Si, - memora le adresse!" Memorar le adresse? Como si ille aliquando poterea oblidar lo, Amalievej - le plus belle via del urbe. Assi ille crede al minus, ille non ha essite ibi ancora.

Circumferente les, le gente partiente crita e clama. Il face battalias litteral al vestiario. Le gentilhomines appare triumphante, ma disrangiate, le capillos in disordine, sin flores in le buttonieras, ma illes porta le precio del victoria in lor manos - le supertotos del senioras!

Il es vermente infernal, que Lise es compulsate accompaniar su amita a casa. Le vetuste imbecille! Illa ha al minus - 50 annos! Ille la ha ya flattate per simular como ille la credeva esser un soror de Lise, ma illo ha habite loco pridem - quando ille la voleva cognoscer - Lise a saper.

Nonobstante ille parla multo inspiratemente con "le vetuste imbecille". Ecce un ballo placente (isto ille ha dicite tres vices) e ecce un belle tempore extra. (Cinque vices al minus!). Ille va variar le themas de conversation e parlar del saisones in general, finiente con april in particular, - ma le amita, tote le tempore stante inquietemente e duo o tres vices dicente a revider a ille (ille ha anque distractemente respondite la, ma ha ancora continuate), le amita dice nunc, que illa per Deo debe vader, pro que le auto costa - "e a revider, senior Lind."

Carl Frederik face un reverentia, cosmopolitamente, e su posterior colpa duo o tres personas propinque; ille face un altere reverentia - e, le surriso precipitatemente eclipsante se del facie, ille reguarda fixemente post illas, disappunctate in su spero secrete de esser invitate de accompaniar las.

Como toto pare triste! A transverso del porta medio-aperte on vide le sala con le solo, gris de pulvere e disordinate per serpentinos, cappellos de papiro e altere antiqualias. E in le hall le speculos jecta le facies del ultime participantes con tractos distendite verso ille multe vicos. Per diabolo, qual - subjecto van e strabe iste! Alora ille discoperi que es ille - mesme e hasta ex le porta.

Habente facite alicun passos a basso le strata su humor deveni plus bon. Il face belle tempore (septime vice! - ma il es ver). On non deberea vader a casa, non ir al lecto, ma vagar, cantar (no, in tal caso on esserea mulctate pro disordine del strata!), ma facer poesia.

Si, facer poemas a Lise, a laude de Lise, pro si dicer. Ecce pridem uno haberea trovate un rima al nomine de Lise. Ma isto Carl Frederik non facera. Le poema va esser natural, sin rima e cadentia. Ma esque il es plus difficile o non?

Ille discoperi que ille plure vices ha preterite su porta de fronte, e in iste tempore ille se senti singularmente fatigate. Ille mesmo oscita altemente. Ma isto es in ordine. Ille ha solmente inamorate se, ille es eroticamente fascinate per le sex-appeal de Lise. Nonsenso! Iste expression affectate non pote esser applicate a un Lise micre e fresc. Post toto ille non crede que illa fascina alteres; le longe Holm ha sin dubita intendite de provocar le con su fascination per Lise. Ma iste Holm non pote irritar le e facer le jelose. Nonobstante Carl Frederik poterea imaginar batter le gena de ille, ma non a causa de jelosia, solmente a causa del stupide manieras de ille. Ben que cosmopolitas non batte, e il es post toto questionabile qui conquirerea.

In le romances de heroes le nobile homine defiante semper conquirera, ma suppone que in iste caso ille mesme esserea battite?

Ma spiritualmente on poterea conquirer le longe Holm, per exemplo per facer allusion al longitude singular de ille contrastate con le pusillitate del spirito. On poterea semper facilemente inventar alique de iste genere. Ma regrettabilemente sovente postea!

Carl Frederik non solmente es moderne e liberal, ille es anque multo democratic. Moneta e rango ha nulle significantia pro ille. Quod erat demonstrandum: ille ha nihil. Ille studia, id es, collige valores, que "tinea e ferrugine non devora".

Ma ben que ille es studente ("cand. jur."), e essera advocato, ille non face reclamo pro su scientia, portante un cappello de studente. (In tal caso ille esserea de plus considerate como un novicio!) Le informates, le intelligentes deberea dismontar al minus intelligentes, equaler se a illes, comprender les. Ecce ille mesme! Ille ha capillos longe e berillos (ille es myope), ma de altere maniera ille es toto ordinari, justemente como omne le alteres.

Le evo de romanticismo-studente ha finite. Le studentes presente vive in micre cameras in le urbe e vende pinos in le hiberno. Illes es travaliatores del spirito con comprehension social. - - -

Lise ha le supernomine - "Sorensen". Illo es un bon nomine danese, ma, in veritate, iste nomine le non face placer. Naturalmente, "senioretta Sorensen" conveni ben al poema prosaic per ille. Non per snobismo ma per ... per rationes esthetic ille non gusta iste supernomine.

Ma, post toto, illa tosto essera nominate Lise Lind. Ecce un nomine! Como si illa esserea al ballet o al opera o a qualcosa similar. E illes non va haber infantes, ma un appartamento de duo cameras moderne e ... e.

Subito ille discoperi, que ille se ha disvestite, e viste que ille ha ponite ambe pedes in le mesme gamba de pantalones, le pyjama ha essite troppo limitate. Isto debera haber un signification freudian. Ma alora ille se addormi. - - -

Duo horas Carl Frederik ha state ante le speculo le vespere del die sequente. Ille non va esser vestite troppo finmente, al contrario, le arte es parer un poco nonchalantmente vestite. Nam nunc ille va deber "esser introducite", ecce iste parola imbecille que Lise de facto usava, e ille deveniva instantaneemente si stupefacte, que ille oblidava de protestar.

Huit! - Un salto a basso le scala. Un C. F. Lind non se lassa bluffar. Amalievej - belle nomine! Ma - que numero es illo? Bon, ille va trovar lo con le oculo trenchante del amor. Avante!

Amalievej es plus distante que Carl Frederik imaginava. Un o duo cambios per le tram. Ma al fin ille ha arrivate.

Un parve strata, ya vero, ma con 20 casas gris a serie de ambe lateres. 40 parve casas e completemente similar. E Sorensen! 12 Sorensens al minus. Ille comencia comprender, que Amalievej non es le strata le plus amabile del urbe, nec le residentes. Ille cognosce circa 4 "false" Sorensens.

Essente anteriormente le obligate cinque minutas in retardo ille es nunc precisemente 20 minutas tarde. Senior Sorensen ha essite torturate 20 - vinti - minutas in un jaco elegante e un cravata medio-rigide.

Lise face le introduction: "Mi fidantiato Carl Frederik!" Senior Sorensen dice: "Benvenite, juvene homine." E seniora - Sorensen clama: "Per Deo, gratulation, infantes". Alora illo es finite.

Caffe es bibite. Senior Sorensen dona un cigarro, le qual Carl Frederik fuma con disgusto. On confabula. Politica del mundo es presto finite. Senior Sorensen constata, que toto es multissimo mal, ma non importa. Toto es multo bon in nostre pais.

Le theatro. Senior Sorensen ha semper somno, in le cinema, quando le lumine es extinguite. Un film real de gangsteres es bon, ma basios e Garbo non le interessa.

Le position futur de Carl Frederik. Ah, si: "avekat" - advocato. On ride de iste joco (senior Sorensen inclusive).

Seniora Sorensen tracta de vino. Illo es francese, nam su nomine es "Danimarca", e illo es producite per "Beauvais" (pronunciate "Borvajs"). Senior Sorensen batte seniora Sorensen in le posterior e dice que le "matrona" es extravagante.

Alora ille essera plus extravagante, leva su jaco e avisa a Carl Frederik de facer le mesmo. Quando Carl Frederik accepta le offerta, ille observa que forsan le color del camisa non es bon. Seniora Sorensen dice, que un juvene homine non lava si ben como un matre de casa.

Sape Carl Frederik jocar al cartas? Ille regretta, solmente al bridge. Ah, le "contrasto" moderne - senior Sorensen solmente joca al "Mausel". Silentio. Desperatemente Carl Frederik comencia parlar de libros, de autores e de philosophos. Senior Sorensen ha essite silente post haber facite un gesto verso le edition a bon mercato per Jack London in le planca.

Solmente un vice ille se evelia; quando Carl Frederik parla de David Hume. "Ah, le typo que scribe le libros de Cardby!"

Tosto le parentes se retira. Lise tenta de inspirar le, ma in van. Illa querela que ille es triste, e ille responde, que ille es fatigate post heri. Illa le recorda, que ille ha dicite, que ille es foras in iste maniera tote le noctes. Congedo es prendite con basios e medie reconciliation. Ille ambula a casa como heri in pensatas profunde, ma ille ha devenite un altere.

Lise es multo amabile, e ille va maritar le puera e non su familia. Nonsenso, ille sape plus ben. Ille va maritar le tote familia de Sorensen, junior - 8 annos - inclusive.

Que facer? Desertion? - non possibile. Il ha solmente un exito - suicidar se. Tirar se per revolver, in le cerebro, medio in su camera, si. Ille preteri su porta de fronte un secunde vice e retorna, monta le scala, e tosto ille ha ponite ambe su pedes in le mesme gamba del pantalones del pyjama.

Ille pote vider lo toto. Le facie petrificate de Lise. Le facies pallide del cameradas - e le jornales. Grande lineas de capite: "Juvene homine" - no, non iste "juvene homine" de senior Sorensen - ma "juvene jurista promittente se suicida!" In alicun dies isto apparerea in le jornales. - - -

Ma il non appareva. In su loco esseva un parve notitia inter alteres: "Fidantiamento: senioretta Lise Sorensen e stud.jur. C. F. Lind."