Un micre fabula

De Wikipedia, le encyclopedia libere

Il habeva olim un multo belle ecclesia con plure e large fenestras, e un jorno un homine veniva a pedes e se placiava de modo que ille poteva vider intra per le prime del fenestras, e alora ille diceva:

"Ecce! Vermente mi ecclesia, proque illo ha un choro in le qual le prestre pote administrar le sacramentos."

E un secunde homine veniva a pedes, e vidente per le secunde fenestra ille diceva:

"Ecce! Vermente mi ecclesia, proque illo ha un pulpito del qual le prestre pote instruer su auditores."

E un tertie videva per le tertie fenestra:

"Ecce! Mi ecclesia ha sedias in le quales le congregation pote seder e cantar psalmos e hymnos devote."

E un quarte:

"Ecce! In mi ecclesia il ha un grande pavimento sur le qual homines e feminas religiose pote genicular in grande devotion."

E illes omnes vadeva cata uno in su direction con gaudio.

Ma le apostolo Petro, qui esseva situate in un latere del tabula del altar ibi intra, diceva:

"Le stupidos! Illes non sape, que si illes solmente habeva vidite in le mesme direction, illes haberea potite vider le tote ecclesia al mesme tempore."

E Paulo, stante in le altere latere, diceva:

"Si, ma ancora melior, si illes haberea vidite in le celo, proque le Deo incognite, que illes adora, non vive in templos construite per manos de homines."

E le viro al cruce in le centro inclinava su capite, dicente: "Amen!"