Le flecha
De Wikipedia, le encyclopedia libere
[modificar] Le Flecha
Al large via litoral un passage limitate duce directemente al rubie ponte de silva. Ille va preter le rustic muro jalne, que inquadra le jardin a sinistra e le sepe palissadate a dextra. Ille se imagina esser in un sentiero de jungla, que duce del mundo de homines blanc e luce del sol a in le natura e - obscuritate verde.
Detra le porta es un passage gravellate a ambe lateres. Illo es ancora solmente le tenalias del castello; in fundo le scarpa del ferrovia forma un fossa, circumvallante le tote silva.
Le passage del ferrovia es per un ponte levatori, ubi il es possibile stoppar al centro e reguardar le quatro rails rolante como longe undas a sinistra e a dextra.
Ma iste die ille non vole entrar in su castello. Ille solmente va al passage ante le ferrovia. A dextra ille pote mirar al jardines del villas vetere. Il es como esser dArtagnan con le capite sub le vaina del floretto de Porthos, proque le tote splendor es centrate verso le via litoral. Qualque grande - arbores e foliage verde coperi cautemente lor nuditate.
Ille ha quasi arrivate al villa rubie, quando ille audi un colpo proxime al aure, como de un baston levate in le aere. Ille vide al latere e senti un tremor in le genus. In le cortice del robuste querco vetere ante ille un flecha susurra.
Le arbusto al porta del villa rubie se parti, e un filia appare al sentiero. Illa es imbrunate per le sol, quasi brun obscur in le facie, in contrasto al capillos toto blonde. Le curte roba es bobinate in un modo peculiar. Naturalmente illa ha un arco in le mano, un nove arco vernissate, con le marca expensive de "Thorngreen".
"Bernardo non es in casa!" illa dice, como si illa respondeva a un question. "Tu es Ferdinando, nonne?" Le gorga de ille se corda, e ille non pote dicer alique, ma non solmente per espavento. "Pote tu instruer me como tirar un arco?"
Ille inclina le capite e mira al gambas brun de illa. Proque non? Ille ha solmente tirate con arcos fabricate a casa - ma ille sape, ubi il es possibile secar bon brancas de fraxino. Su matre le ha sempre prohibite de visar a alicuno, ma proque non instruer la? "Tu habita hic?" ille interroga. "Si, nos ha justo arrivate." Ille ora memora, que le Svendsens ha locate - cameras. Illa es Ulla, ille ha antea audite de illa, ille ha de plus audite de altere cosas per Bernardo e le altere filios, ma isto ille ha oblidate in le mesme momento, que ille la ha vidite.
"Tu ha un cavo?" "Si, trans le ferrovia in le silva." Il ha multe cavos situate illac. Illos non pertine a ille, ma ille va esser capabile construer un, il es probabilemente non difficile. "Nos pote tirar al scopo?" ille interroga e remove cautemente le flecha ex le cortice rugose. Le puncta ha devenite un poco obtuse, ma le pennas es lisie e glissante. "Non ora, io debe mangiar, ma io va retornar, quando io ha mangiate!" Illa presto placia le proprie mano al bracio de ille, illo arde a transverso del camisa leve. Alora le roba vermilie dispare detra le boscage.
Ille attende. Distantemente un cucu voca. Ille conta le cucus, como si illos esseva le sonos de un horologio vetere, usque ille discoperi, que ille ha oblidate le numeros.
Con un parve crac le signal bascula in basso del scarpa del ferrovia. Ille audi le traino vicin al station. Ora illo torna al curva. "Nos poterea placiar monetas al rails - o tappos de bottilias de bira, trovate al casa del guardaforeste - e facer los platte," ille pensa.
Le traino le passa rumorante, con un stridor ante le transverso. "Io va monstrar Ulla le fossa de gravella, in le qual Bernardo se rumpeva le bracio. Ulla debe vider toto. Ulla."
Le signal al altere latere se leva. Un traino de merces rumora al nord. Que face Ulla?
Ille se demanda, si illa ha le grande camera con le veranda. Le parentes de illa ha essite divorciate, Bernardo ha narrate, ma illes es ric secundo lo que on dice. Ille non habeva imaginate, que illa haberea iste aspecto. Le alteres dice, que illa es laxe. Ma, no, illa non es un tal. Illes non la cognosce. Illa ha solmente nude bracios brun e un roba vermilie e discolorate, certo, non discolorate como su proprie blau pantalones boyscout de ille - proque non portar le pantalones suisse, como mama ha dicite? Ma in omne caso su roba de ille non es nove e lisiate. Illes ha mangiate un longe tempore. Proque illa non veni? Ille cognosce le interior completemente, ma ille non vole entrar, proque le casa es un altere, le jardin es un altere ab nunc. Nove colores, nove sonos e un nove odor. Proque ab nunc illa vive illac.
Le signales se leva e se abassa como le lancettas de un horologio. Ha le 5.37 justo arrivate, o ha illo passate?
Le radios oblique del sol face brillar le fragmentos de vitro al sentiero. Alora il es postmeridie tarde.
Proque illa non arriva? Forsan illa non es permittite venir foras. Forsan visitatores ha arrivate, o illa ha devenite malade. Ille se senti si calorose, que su camisa se colla al pelle. Possibilemente illa es malade. Ha un ambulantia stoppate al porta del via litoral?
Ma ille non va a illac. Ille guarda le casa rubie, durante que le signal se leva e se abassa, e le rotas del trainos de merces dice: "UL-LA, UL-LA" a cata giration al rails. Alora le sol dispare lentemente detra le grande arbores al altere latere.
Mamma demanda, si ille ha restate troppo longe tempore in le mar o otiate troppo longe tempore in le sol, ille non mangia alique. Ille debe ir al lecto de bon hora iste nocte.
Ma un longe tempore post le cena, ille va al via litoral. Ille va al latere del mar, al latere opposite del villas presso le silva. Le velieros seca con lor velas triangular blau le celo blau e le aqua foras, ma nemo es visibile in le villa de Svendsen.
Bicyclettas es jectate al cancello, e su socios occupa le bancas del boteca de gelato al angulo.
In centro sede anque alcuno con un roba blanc e jachetta blau. Le facie de illa es tanto imbrunate, quasi brun obscur, in contrasto al capillos toto blonde.
Ma le capillos de illa es decorate in belle undas preter le genas, e illa ha calcettas de cavilia blanc al gambas brun. Illa sede ridente al multe pueros parlante in alte voces circum illa, tote le tempore volente donar la gelatos e aquas de soda.
Ille solmente continua ir a pede a basso del costa ultra le sanatorio verso le station. Alora ille va trans le silva al altere latere del ferrovia. Le luna brilla al blanc casa de servatorio, e le silva proba de attraher le e de parlar dulcemente con ille, ma iste vespere ille prefere esser sol con se mesme. Ille non es triste, proque ille ha vidite le filia con le roba blanc al boteca de gelato. Nam ille non la ha jammais cognoscite. Ma ille sape, que le filia in le roba vermilie con le nude gambas brun ha eternemente disparite.
Le barraca es obscur, quando ille retorna, nonobstante il es possibile trovar le arco de fraxino con le corda tense. Illo frange con un curte crac, quando ille lo dispecia. Duo pecias de ramettos marcide resta al pila de residuo postea, e inter illos le corda serpenta como un tenue angue blanc.
Alora ille va a lecto sin incender le luce. Foras le estate se
prepara de reciper un nove die brillante.