Selanik

From Wikipedia

Θεσσαλονίκη
Selanik / Salonika
סלוניקי

Bandeira de ΘεσσαλονίκηSelanik / Salonikaסלוניקי Escudo de ΘεσσαλονίκηSelanik / Salonikaסלוניקי
Image:Thessaloniki.png
Paez Gresia
Pozision 40°38′N 22°57′E
• Altura 0-20 msnm
Superfisie 17,8 km²
Povlasion 363.987 ab. (2001)
• Densidad 20.449 ab./km²
Djentilisio n/d
Alkalde Vassilios Papageorgopoulos (ND)
Pajina web http://www.thessalonikicity.gr


Salonika o Selanik (en grego Θεσσαλονίκη, Thessaloníki o Σαλονίκη, Saloníki) es una sivdad de Gresia i puerto de la Mar Egeo. La su povlasion es de 363.987 abitantes, anke la povlasion de la munisipalidad de Selanik, ke esta okupada por la su area metropolitana, es de 1.057.825 abitantes. Es la dosen sivdad mas grande de Gresia. Selanik es endemas el dosen mas grande sentro komersial, ekonomiko, industrial y politiko del paez. Es el prinsipal sentro de koneksiones de komunikasion i transporto para el Nord de Gresia i la rejion serkana de los Balkanes, komo la Antika Repuvlika Djugoslava de Makedonia, Serbia, Kosovo i parte de Albania. De fákto, el primér ministro de Gresia da el su diskurso anual kon los sus planes para el muevo anyo desde Selanik.


[editar] Istoria djudia en Selanik

La Kulá Blanka de Selanik se uso komo prisión en la epoka de el Imperio Ottomano. Oy endia es el Muzeo Bizantino i el simbolo de la sivdad
La Kulá Blanka de Selanik se uso komo prisión en la epoka de el Imperio Ottomano. Oy endia es el Muzeo Bizantino i el simbolo de la sivdad

La sivdad de Selanik resivio casi 250.000 djudios espanyoles. De ser povlada por gregos, turkos i bulgaros, paso a tener, a fines del siglo XIX, 65% de djudios sefardim. El gayego, por la prezensya de djudeos gayegos, tuvo munsha influensia gramatikal en el ladino, ansí komo siertas palavras de orijen katalan i italiano.

En Selanik havia barrios, komunitas i esnogas ke eran de kada una de las sivdades i rejiones de Espanya, Italia i Portugal. Kal de Kastiya, Kal Aragon, Kal Katalan, Otranto, Palma, Siçilia, Kasseres, Kuriat, Albukerk, Evora i Kal Portugal, son ejemplos de maáles i esnogas de fines del syéklo XIX, i demustran ke los sefardim tenian presente el su orijen iberiko.

Endemas, no solo los djudios van a avlar ladino, sino tambien lo van a avlar los no djudios, komo lingua franca. El su dia de deskanso obligatorio no era el viernes de el islam ni el alhad kristiano, sino era el shabat, porke munshos de los komersios eran de los sefardim.

Despues de la Segunda Gerra Mundial serka de el 80% de la povlasion djudia de Selanik fue amortada en la Shoa i despues, los otros emigraron a Estados Unidos i Fransia o Yisrael.

[editar] Sivdades ermanas