Bèrghem

From Wikipedia

Chest artícol al è scricc in Bergamasch, ortograféa ünificada Lombard oriental



Bèrghem
Statt Itàlia
Cantun (CH) {{{cantú}}}
Resgjú (IT) {{{resgjun}}}
Provincja (IT) Bèrghem
Altitüden 249 m
Süperfís {{{süperfiis}}} km²
Abitaant {{{abitant}}} ab.
Densità 3046 ab/km²
Frassiú Fontana, Astino, Longuelo, Grumello del Piano, Campagnola, Colognola, Boccaleone, Celadina, Redona, Valtesse, San Vigilio, Borgo Palazzo
Cumün tacaa {{{tacacc}}}
NPA CH-{{{NPA}}}
CAP IT-24100
Prefiss telefònich (CH) +41 {{{prefissCH}}}
Prefiss telefònich (IT) +39 035
Patronn Sant'Alissànder
Sitt istitüzziunaal
Vardee ul Prugett di cumün


Bèrghem l'è öna sità, capitala dela sò proìncia, e la gh'à 116.510 abitàncc (2004). La sità l'è smesada in do parcc: Sità Ólta, che l'è la pàrt piö ègia e la Sità Basa.

Cuntegnüü

[redatá] Stòria

[redatá] Del prénsepe al Cümü

Bèrghem a l'è nasìda in del XII sècol innante Cristo, in chèl tép, di liguri a i à fundat Barra, ndoe incö gh'è la Fara de Sità Ólta. In del VI sècol innante Cristo i Etruschi e pò i Gài a i à conquistàt Barra, e i l'à ciamada Bèrghem.

In del II sècol innante Cristo, i Romà i à conquistàt Bèrghem e i l'à ciamada Bergomum. In del 49 dopo Cristo, töcc i bergamasch i è dientàcc sitadì de Roma, per öna lègge del Giulio Cesare.

In del V sècol i gh'è i invasù de i barbari. In del VI sècol i longobàrcc i se fèrmacc in de la sità.

In del IX sècol Bèrghem l'è öna part de l'Impero de Carlo, e ol vèscov al regnàa sö la sità.

[redatá] Lìber Cümü

In del XI sècol la se crèa öna asseblea de la sità, che la cumensa a goernà söl cümü. I cumensa i beghe con Brèsa.

In del 1165 Bèrghem èntra in de la Lèga Lumbarda, contra Federico I, insèma a 16 sità de la Lombardia col Züramét de Püntida. In del 1184 ol Barbarossa l'èntra in Bèrghem, salüdat de la popolassiù.

A la fì del XII sècol cumensa a furmàs la sità basa e l'è cüstrüit ol palàss de la régiù. Po a Bèrghem gh'è di beghe fra i Guelfi e Ghibellini, i Colleoni in di guelfi e i Suardi in di ghibellini. I guère fra le dò famèe i cumensa co i Suardi chi èns, üdacc di Visconti de Milà, ma in di agn chi vè dopo, la guèra la à innante. In del 1335 i fénes ol castel de san Vile.

[redatá] I milanés e la Repüblica venéssiana

Cappella Colleoni - particolar de la faciada
Cappella Colleoni - particolar de la faciada

La sità a l'è conqüistada dei Malatesta in del 1407 e dudès agn dopo, Filippo Maria Visconti al güida öna riòlta di ghibellini.

In del 1428 Bèrghem la èntra in de la Repüblica de Venéssia, che la fa cüstrüì i Müraine, e in del 1437 Filippo Maria Visconti conquista Bèrghem ma Bartolomeo Colleoni la dà amò a la Repüblica.

In del XVI sècol Bèrghem l'è conquistada dò ölte di francés e sèt ölte di spagnöi. La Repüblica la cumensa a fa cüstrüì i mura in del 1561.

In del 1630 la pèst e i carestìe i copa piö de 10000 persune.

[redatá] De Napoliù a l'Italia Ünida

A la fì del XVIII sècol a l'è cüstrüit ol Sentierù. In del 1796 i sòldacc revolusiunare francés i èntra in Bèrghem e i crèa la Repüblica Bergamasca che la fénés col trattato di Campoformio del 1797. In del Congresso di Vienna Bèrghem l'è dacia a l'Austria.

In del 1837 l'è creada la Pórta Nöa e ol vial Vittorio Emanuele II. In del 1848 Bèrghem la öta Milà in de le Sic giurnade. Ol tréno al ria a Bèrghem in del 1857.

L'8 de zögn del 1859 Giuseppe Garibaldi a ve dét in Bèrghem e al casa vià i 'striech. Pórta San Lurèns l'è stacia ciamada Pórta Garibaldi. L'an dopo 178 bergamasch a i è partìcc in de la Spedissiù di Méla insèma a Garibaldi.

In del 1872 ol cümü a l'è spostàt in Sità Basa, in del 1887 i cumensa a viagià i fünicolàre. In del 1901 i è demulide i Müraine.

[redatá] XX secòl

In de la Prima guèra mondial tance bergamasch i è 'ndacc al fronte.

In de la Ségonda guèra mondial Bèrghem a l'è mia stacia bòmbardada.

In del 1958 Angelo Roncalli l'è papa.

In del 1972 al der fò l'aeroport de Öre e in del 1985 in di Ospedali Riuniti a l'è trapiantàt ol prim cör.

[redatá] Sità Ólta

Sità Ólta l'è la part médieval de Bèrghem, protegida di müra venessiane del XVII sècol.

La partpiö cunusida de Sità Ólta l'è la Piassa Ègia col Palàss de la Resù, ol Campanù che ai 22 al suna amò 130 ölte la campana, che öna ólta significaa la sérada di pórte de la Sità. In Piassa Ègia gh'è anca la bibliotéca de Bèrghem, ciamada "Angelo Maj".

De l'ótra banda de Piassa Ègia gh'è ol Dòm, La Capela del Coliù pensada de l'architèt Giovanni Antonio Amadeo con dèt la tomba del Bartolomeo Colleoni, ol (battistero) e la césa de Santa Maria Maggiore. L'öltima césa, che l'è mia de la diocesi, la gh'à di sègn de töcc i pèriodi che l'è stacia cüstrüida.

Via Colleoni la culega Piassa Ègia a la Piassa de la Sitadèla e la via di négose.

In Piassa de la Sitadèla gh'è ol müseo de scìense natürai "Enrico Caffi".

[redatá] Sità Basa

La Sità Basa l'è la part piö granda de Bèrghem. Lè i gh'è ol Cümü, la proìncia e la prèfetüra. La part céntral l'è facia de Pórta Nöa e dal Senterù che öna ólta l'era la stassiù di baghér.

La strada piö imporanta de Bèrghem l'è vial Papa Gioàn XXIII, che 'l va de la stassiù 'n fena a Porta Nöa.

Söl Sentierù gh'è ol Téater, dédicat a Gaetano Donizetti. Ün óter laùr de èt l'è ol monümét ai partigià, de Giacomo Manzù.

In de la part piö a nort gh'è l'Accademia Carrara, fundada de Giacomo Carrara in del 1796.

Bèrghem gh'à öna squadrà del balù ceh la zöga in de la serie A: l'Atalanta. A i è famùse po di ótre squadre, chèla de la pallavolo d'i fòmne (Foppapedretti) e chèla de football mericà, i Lions.

Bérghem la gh'à 10 quartér: Redùna, Sànta Caterina, Lurét, Lönghel, Malpensada, Bócaliù, Colognöla, Campagnöla e Grümelina. Tacc a i éra di frassiù stacade de Bèrghem, ma in di agn 60 e 70 i s'è ünide a la sità.

De la stassiù i parte di tréni ch'i và a Milà e i pasa per Treì o per Carnàt, a Brèsa, Lèc o Crèmuna. A Bèrghem i gh'è varie società de autobus ch'i colèga töta la proìncia.

Isì a Bèrghem gh'è anca ön aeropòrt, chèl de Öre.