Éla

From Wikipedia

Chest artícol al è scricc in Bergamasch, ortograféa Modèrna Lombard oriental



<!Nomm dal comü>
[[Image:<!Nomm dal archivi dal scüüt, cun estensiun, senza paréntes quàdar>|70px|thumb|center]]
Statt <!generalmeent Itàlia u Svízzera>
Cantun (CH) <!Cantun Svízzer>
Resgjú (IT) {{{resgjun}}}
Provincja (IT) [[Provincja da |]]
Altitüden {{{altitüden}}} m
Süperfís {{{süperfiis}}} km²
Abitaant ab.
Densità ab/km²
Frassiú
Cumün tacaa <! cumün vesin>
NPA CH-<!Nümar d'aviameent pustaal par Svízzera>
CAP IT-<!Nümar d'aviameent pustaal par Itàlia>
Prefiss telefònich (CH) +41 <!Prefiss Svízzer>
Prefiss telefònich (IT) +39 <!Prefiss Talian>
Patronn
[ Sitt istitüzziunaal]
Vardee ul Prugett di cumün


Éla l'è ü paìs con 6591 abitàncc de la proìncia de Bèrghem, a 8 km de Bèrghem. Al gh'à dò frassiù: Brüntì e Campana.

[redatá] Stòria

Éla l'à cuminsàt a ès abitada in del 4000 innante Cristo, i à troàt di préde che i è stace laurade in chèla època.

In del IV sècol innante Cristo i Gài i conquista Bèrghem e tace paìs in de la zòna, e in chesti gh'è dèt po a Éla. In dèl I sècol i romà i cöströés ol pùt de la règina söl Brèmb lonc 180 méter e òlt 24 méter, che al faa part de la strada Cóm-Bèrghem.

Sòta la duminassiù vèneta a l'è cüstrüida öna fonderéa de canù per l'esèrcet e la marina vénessiana.

In del 1859 Giuseppe Garibaldi a l'è pasàt per Éla e l'à 'ngagiàt di zuèn per la sò Spedissiù di méla.

In del 1926 i se fònt i cümü de Brüntì e Lmé. In del 1927 i fònt Éla con Lmé ch'i fòrma ol cümü de Lmé con Éla.

In de la ségonda guèra mondial a Éla gh'è öna compagnéa de partigià organisada del preòst, Don Antonio Milesi, che la gira per töta la Vàl Brèmbana.

L'11 de mars 1948 Éla insèma a Brüntì i se stàca de Lmé.

In del 2002 e l'è crèada öna organisasiù suracümünal ciamada Üniù di Cümü (Unione dei Comuni) tra Éla e Lmé per gestì töte i quèstiù rèlative a töi dù i cümü.