Segunda guèra de indipendenza

From Wikipedia

Lumbaart ucidentaal Cheest artícul al è scrivüü in milanees, urtugrafía clàssica.

Dopu dij acord de Plombieres el Piemont l'aveva cominciaa a provocaa l'Austria per faa sciopaa la guèra in dove che i frances avevea prometuu de intervenii. In d'un famos discurs al parlament in del genar del 1859, el Re Vitori Emanuèl II l'aveva ditt che el 'podeva minga restaa indiferent a quij che vosavenn de dolor in tuta l'Italia ocupada dij austriach'. Tucc i combatent contra l'Austria trovaven semper un sitt in dove nascondess in Piemont.

L'Austria la ciamava al Piemont i scuus cont un ultimatum che el Cavour l'ha respingiuu el 26 de april, de modu che la guèra la sciopava. I austriach tacaven e el 2 de magg entraven in Vercèlli, el punt pusee prugrdì de la lor avanzada, ma inveci de proseguì per Turin se fermaven perchè i Piemontes aveven lagaa i risaj, de modu che l'esercit nemich el podeva avanzaa a fatiga, e inveci de ritirass a protezion de Turin, come el saria staa logic, se fermaven in sui colin del Monferaa pronti a colpì i nemis in sul fianch se i austriach tacaven a avanzaa. L'è staa un eror fondamental de part dij austriach, anca perchè in del menter el Napuleon III el rivava cont el sò esercit a dagh man fort aj Piemontes.

In del menter che i piemontes tegniven ocupaa el nemis, i frances riessiven a pasaa el Tesin e el 4 de giugn a Magenta riessiven a dagh una gran sconfitta aj austriach, che la permeteva el dì 8 al Vitori Emanuel II e al Napuleon III de faa el lor ingress a cavall fianch a fianch a Milàn. La guèra la cuntinuava e el 24 de giugn e Sulferin e a San Martin, i piemontes e i frances sconfigeven ancamò ij austriach.

L'è staa in questi bataj che l'è nasuda l'idea de una cros rusa internaziunal, quand che i medes curaven i ferii de tutt i part. A la vista de tanti mort, e dopu de avee sentii i protest del Pio IX perchè el tacava un imper catolich, Napuleon l'haa deciduu de fermass senza tacà el Vènet come l'era el prugrama, e l'haa firmaa l'armistizi de Vilafranca l'11 de luj. El Piemont el s'è vist costrett a fermass anca lù.

I austriach se refudaven de ricognoss la Lombardia al Piemont, inscì en november la pas de Zurig la confermava la cesiun de la Lombardia a la Francia che la pasava poeu al Piemont.