Waterloo
From Wikipedia
![]() |
Cheest artícul al è scrivüü in milanees, urtugrafía clàssica. |
La Bataja de Waterloo, el 18 de giugn del 1815, l'è stada l'ùltima cumbatuda de Napuleoon, e l'è stada ancasì vuna dij pusè sanguinoos del XiX secol.
L'è durada 8 ur, e in quel period ghe sont staa 48.000 mort. L'è stada in fra i camp e i faturii de Waterloo, in Belgi, in dove che l'esercit de Napoleoon el s'è scontraa cont i inglès de Wellington. El frances l'èra segur de vinc, e a l'inizi el pareva che dovess andaa inscii, ma i atach de la la cavalarìa francesa ijn staa contenii de l'artiglieria inglesa. Anca el teren fangos (aveva piovuu tùtt el di prima, e anca el di de la bataja el temp l'era brutt) l'haa ralentaa l'atach frances.
I sort de la bataja ijn rimast incert finna a quand l'è rivaa l'esercit prusiàn comandaa del general Blücher. El Napuleoon el voreva dividd i sò aversarj per cumbatij separatament, e l'aveva cercaa de blocaa el Blücher senza riessiv. El se spetava minga peò l'ariv dj prusian e el sò esercit, fort de 120.000 omen e 374 canuni el s'è troà de front complessivament 223.000 omen e 500 canuni.
A la fin de la Bataja Napoleoon l'è staa esiliaa a Sant'Elena, in dove che l'è mort 6 ann dopu.