Lisander Manzon

From Wikipedia

Lumbaart ucidentaal Cheest artícul al è scrivüü in Milanees, urtugrafía clàssica.
Icono de copyedit

Nota: La pàgina la gh'a büsögn də mejurameent də cuntegnüü o də stiil:

ortografia clàssica mia semper respetada: scritor e mia scritur, par esempi.
don Lisander Manzon
don Lisander Manzon

Lisander Manzon, vun di scritor e poèta pussé important de la literatura italiana, l'é nassu a Milan el 7 de marz del 1785, fioeu de la Giulia Beccaria. Sò nono a l'era el famos Cesar Beccaria. El so pader official l'era el Peder Manzon, ma per davera Lisander l'era el fioeu de Giuvann Verri, el fradèl del Peder Verri.

I sò genitur se separen quand Lisander l'è ammò piscinin e la sciura Giulia la va a vif insèma al Carl Imbonati. Lissander el va a scoeula in del collêg di pader Somasc a Lugan e pö in del collêg di pader Barnabitt a Milan. In del 1808 a Milan, el spusa la Henriette Blondel che l'era calvinista e tutt e dò deciden de andà a fà part de la Gésa Catolica. Per dà cunt a tücc de la sua cunversiùn el scriv gli Inni sacri.

In del 1818 Lisander el g'ha de vent el patrimonii che l'aveva eredità de sò pader. L'ann dopu el scrif una tragedia Il Conte di Carmagnola e pö in del 1821 la puésia Il cinque maggio per la mort de Napuleoon Bònapart.

El so liber pussé famus a l'è el romanz I promessi sposi. El liber l'è sta scritt pussé d'una olta; la prima olta el se intitolava Fermo e Lucia, pö Lissander l'ha decidu in del 1822 de scrivel in italian perché el pensava che el dialett tuscann el fudess l'italian pussé corrett. Tra i sò oper pussé important se regordan anca l'Adelchi e la Storia della colonna infame.

A la fin de la sò vida Lisander el g'ha avù di gross dispiasé: in del 1833 la mör la sua miée, so mader e anca queivun di so fiö. Lisander el se spusa una seconda volta con la Teresa Borri, ma anca lé la mör. Dumà dò di nöf fiö che Lisander el g'ha avù di sò dò matrimonii vivaran pussé de lù.

Quand ch'el mör anca el sò fiö pussé grand, Pier Luigi, in del 28 avril del 1873, Lissander ghe la fà pù. El 22 de magg el se ammala de meningitt e el meur anca lù. Al sò funeral, a Milan, a hinn vegnu anca i personalità pussé important de l'epoca.

In del 1874, Giuseppe Verdi l'ha scritt la Messa di requiem per unurà el sò regord. La tumba de Lisander Manzoni, o don Lisander, cume ch'el ciamen i milanes, la se tröva in del Famedi del Cimiteri Monumental de Milan.

[redatá] Ligamm da fö