Bataja de Lipsia

From Wikipedia

Lumbaart ucidentaal Cheest artícul al è scrivüü in Milanees, urtugrafía clàssica.

A Lipsia, de 16 al 19 de otober del 1813, la s'è cumbatuda vuna dj bataj pusee grand de tucc i temp, inscì importanta che l'è stada definida la 'Bataja dj Naziòn'. I Francees cont i loor leaa i gh'aveven 200.000 omen e 700 canoni, ma contra a gh'eren ij esercit de Svèzia, Austria, Prùsia e Rùsia fort, tucc insèma, de 400.000 omen e de 1500 canoni.

El problema principal per l'Imperador l'era el fatt che ij sò nemiis i rivaven de tucc i part, de manera che lù el gh'aveva de dividd i sò forz.

El prim atacch l'è staa portaa dj austriach del Schwartzenberg la matina del 16 a sud de la citaa, ma el riessiva minga a pasaa e nel giir de una quaich ora el tornava in su i posizion de partenza.

Anca al nort el Blücher el tentava l'atacch a la testa dj sò prusiàn, ma anca quest l'era respint daj omen del Maresciall Marmont.

El dì dopu l'è pasaa senza prublema, intanta che i dù part se riorganizaven, ma el 18 i leaa faseven de modu de organizass mej, anca cont i forz rivaa in del menter del Bernadotte (svedees) e del Bennigsen (russ)., e inscii 350.000 omen tacavenn insèma i francees.

Per una desina de uur la bataja l'è stata pusee forta che mai, e i francees riessiven a tegnii i sò posizion, ma poeu el numer l'haa faaa la soa part e el Napuleoon el s'è vist costringiuu a ordinaa la retirada pasand per un pont (l'unich ch'el gh'era). La saria stada una ritirada de manual, ma a un cert pont un colp l'haa colpii el pont che l'è crolaa lasand inscii 20.000 omen isulaa. Ghe n'è staa de quej che han cercaa de nudaa per scapaa foeura, ma diversj in staa mazaa mentra che proaven.

El Bònapart el gh'aveva i sò prublema, e ij sò nemis adess cominciaven a capill.