Nouvelle vague

Da Wikipedia.



La Nouvelle vague a l'é ël moviment anandià a la fin dj'agn 1950 daj giovo regista fransèis, ch'a vorìo chité lì con la tradission cinematogràfica e ancaminé a conté le stòrie al cine ëd na fasson neuva. Antra ij prinsipaj përsonage ëd costa vangoardia coltural a-i son Truffaut, Godard, Lelouch.
Ël nòm a ven dal tìtol ëd n'ancesta an sla gioventura fransèisa, publicà dël 1957 e aplicà a 'n grop ëd regista ch'a l'avìo realisà ij sò prim travaj longh antra 'l 1958 e ël 1960. Ës moviment as ampon dël 1959, cand Godard a realisa sò prim film longh e cand al festival ëd Cannes a son ësmonù film ëd M. Camus, F. Truffaut, e Hiroshima, mon amour d'A. Resnais. Ant j'agn apress l'espression a l'é ëdcò dovrà an arferiment a d'àutri grop ëd regista che, dzortut an Brasil, Giapon e Cecoslovachia, ant ij sò scrit teòrich e ij sò film, a l'avìo pijà na posission fòrt crìtica contra ël conformism ëstilìstich e ideològich dël cine ëd coj temp.
An Fransa sota la tichëtta ëd Nouvelle vague a son ëstàit butà nen mach ël grop, pitòst omogeni, dij colaborador a l'arvista Cahiers du Cinéma (C. Chabrol, Truffaut, J.-L. Godard, J. Doniol-Valcroze, J. Rivette, Ë. Rohmer) ma ëdcò ëd regista ch'a l'avìo già na gròssa esperiensa ant ij documentari (Resnais, G. Franju, Ch. Marker) o già anserì ant l'andustria (R. Vadim, Camus), e fin-a ëd giovo ëd vàire proveniense colturaj e professionaj che a ancaminavo a col temp (L. Malle, J.P. Mocky, F. Reichenbach, J. Demy, M. Hanoun, Agnès Varda, M. Deville).

[modìfica] L'anspirassion dël moviment

Ij prinsipi dla Nouvelle vague a l'ero doi: l'indipendensa dal cine andustrial e la nossion ëd cine d'autor.
Për podèj esse indipendent, as praticava l'autofinansiament e a së sfrutavo ij premi 'd qualità, anstituì an Fransa dël 1955. Sòn a l'ha përmetù a vàire esordient ëd fé sensa ij produtor.
A-i era donca da manca ëd ten-e bass ij còst ëd produssion, e sòn a l'ha anfluensà la selession dij soget e soa tratassion: j'esponent ëd la Nouvelle vague a l'han ëd sòlit preferì ij tema privà a coj sivij. An vàire cas (Godard, Resnais, Demy, Rivette) sòn a l'ha ëdcò mnà a n'arnovament lenghìstich e dla narassion.

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.