Valèis (Ca nobiliar)
Da Wikipedia.
[modìfica] Stòria dla famija[modìfica] Le rèis e ij rapòrt con la dinastìa imperial alman-aComa famija as treuva nominà la prima vira ant un at nodaril dël 1023. Dël 1211 Giaco ëd Valèis a l'arsèiv l'anvestidura da Federich II e peuj dël 1251 a-j fa at ëd dedission a Tomà II ëd Savòja. Sò dissendent a resto bon vassaj dla ca sabaoda, ma a pretendo sempe d'avej ëdcò l'anvestidura dl'Imperator alman. Dël 1310 Fransesch ëd Valèis a l'é anvestì da Enrich IV, e dël 1418 Gioan ëd Valèis e Fransesch II ëd Valèis a son anvestì da Sigismond ëd Lussemborgh. [modìfica] Podej polìtich e teritòriËl podej teritorial dla famija a resta basà dzortut ansima a la Val ëd Gressoney, che ant ël parlé ëd tuti ij dì anco' al dì d'ancheuj dle vire a diso Valèis e ansima a Arnaz. A l'han ëdcò ij féod canavsan ëd Castrusson, ëd Carema, dël Seto Viton, ëd Coasseul, ëd Montàut e ëd Bureul. A son as gionto vàire benefissi ant ël vërslèis e ëd tere ant ël Chiablèis e ant ël Canton ëd Vàud. [modìfica] Podej eclesiàstichLe figure pì àote ant polìtica eclesiàstica dla famija a son:
[modìfica] Ël moment d'òr dla famija: la BaronìaPër tant ch'as dago da fé ant la polìtica dla val, ij Valèis a l'han dë spité fin a la fin dël sécol ch'a fa XVI për rivé a sò moment pì àot. A l'é cost ël moment ch'a tiro sù ël Castel Neuv d'Arnaz, ch'a smija fait për pije 'l pòst al Castel d'Issogne, sìmbol dël podej djë Challant, che a coj temp-là a l'era già motobin an malora e squasi pì nen abità. Ij 12 d'Avril dël 1553 sò tìtol a passa a Baron. Ël personagi prinsipaj d'ës moment-sì a l'é Fransesch III ëd Valèis, che dël 1558 a fa part ëd na delegassion ch'a va a traté la neutralità dla val d'Osta con la Fransa. [modìfica] Ij sivalié dla NonsiàA son tre ij Valèis a esse fait sivalié dla Nonsià:
[modìfica] Fin dla famijaËl darié mas-cc dla famija a l'é ël Cont Lissànder ëd Valèis, che a meuir dël 1823 sensa lassé fieuj mas-cc. Con chiel a-i finiss la famija. [modìfica] J'arme dla caL'arma dij Valèis a l'é rossa, con tre fasse orisontaj d'argent. La fassa pì àota an mes a pòrta na cros ciapà antra doe stèile. Stèile e cros a son rosse, e a ven-o fòra coma s'a fusso antajà ant la fassa. [modìfica] Bibliografìa
|
E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)SE LEER! ¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)
a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa. Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |