Ivrèja

Da Wikipedia.



Ivrèja (Invreja an dialet canavzan, Ivrea ën italian) a l’é un comun ëd 24.095 abitant dla provincia ëd Turin e a l'é ciamà "la Capital dël Canavèis".

Contnù

[modìfica] Stòria

Ël castel
Ël castel
Rue dël borgh àut, për monté al Dòm e al Castel
Rue dël borgh àut, për monté al Dòm e al Castel

Anté che al di d'ancheuj a-i é la sità d'Ivrèja, ij Salassin a l'avìo fondà ël borgh d'Ivry. Cand ij roman a pijo ël contròl dël Canavèis a fondo, dël 100 aGC, na sità al pòst d'ës borgh e a la ciamo Eporedia. La Ivrèja dël dì d'ancheuj a ven dal borgh roman, e ël topònim latin a l'é restà ant ël nòm dj'abitant, ch'as diso anco' sempe Eporedièis.

Dël 989 Arduin a l'é nominà Sgnor ëd la Marca d'Ivrèja da l'amperador Oton III.

Dël 1313 la sità as sot-met a ij Savòja. Sempe restand-ie sot a ij Savòja, la sità a l'ha ëdcò dle sotmission feudaj locaj, pr'esempi a Iblet ëd Challant.

Ai 30 dë stèmber dël 1704, durant la guèra ëd sucession ëspagneula, Ivrèja a l'é ocupà daj fransèis, apress 28 dì d'arzistensa.

[modìfica] Monument pi important

Vìcol dl'Ors
Vìcol dl'Ors
  • Ël Castel d'Ivrèja
  • Ël Dòm
  • La Gesia 'd San Bernardin

Antra le curiosità dël borgh d'Ivrèja a-i son ëdcò dle cite dzorvivense dël vej sistema ëd denominassion stradal piemontèis, për sòlit antitolà a dle bes-ce. Pr'esempi ël Vìcol dl'Ors.

[modìfica] Carlevé

La bataja dij portigaj
La bataja dij portigaj

Ant ël carlevé a-i é l'arnomà bataja dij portigaj. Le mascre dël carlevé d'Ivrèja a son:

  • La Bela Mulinera, përsonage che conforma a la tradission a l'ha massà 'l feudatari, cissand ël pòpol a l'arvira. A fa soa aparission ant ël carlevé dal 1858. A passa setà an sël chèr, vestìa 'd na vesta bianca (sìmbol ëd verginità e purëssa), con na fassa vërda, na cocarda rossa, na spila con pich e pala ancrosià, e ël bonèt ross an testa. Soa presentassion a l'é al saba grass e a l'é sempe presenta a le vàire manifestassion e cortege.
  • Ël General. A l'é na figura militar, dont j'orìgin a son dl'ancamin dl'Eutsent. A l'é vestì dla divisa dl'esèrcit napoleònich. A pòrta capel, stivaj long con jë spron, braje e guant bianch, giaca nèira con maniòt bordà, boton e spalere dorà, e slë stòmi decorassion e caden-e d'òr doblé.

[modìfica] Cultura

A Ivrèja a-i é na scòla dëstacà dël Politécnich ëd Turin.

[modìfica] Aministrassion

Ël sìndich a l'é Fiorenzo Grijuela (dal 25/05/2003).

[modìfica] Anliure esterne

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.