Luigi Pietracqua

Da Wikipedia.




[modìfica] Biografìa

Scritor, conossù ëdcò con lë stranòm Fra Giocondo.
Luigi Pietracqua (an piemontèis Luis Pietraqua) a nass a Voghera ël 23 ëd gené dël 1832; la famija as trasferiss a Turin che chiel a l'era cit e ambelelì a meuir ël 28 d'otóber dël 1901.

A 14 agn a l'era già al travaj com pròto a la Gazzetta del Popolo, peuj colaborator al midem giornal e a d'àutri. A l'é stàit neuv agn a la Gazzetta Piemontese, su propòsta ëd Casimiro Favale, fin-a al 1879; vers la fin ëd col ann, ël senator Luigi Guala a l'ha proponuje d'andé a Vërsèj 'me diretor dël giornal liberal progressista La Sesia, pòst che Pietracqua a goerna për ses agn a ancaminé dal 1881. Ant j'apendis d'ës giornal, Pietracqua a l'ha publicà vàire conte: La piccola derelitta (quatr pontà, daj 16 ai 23 ëd gené 1881), La bottiglia del latte (doe pontà, 11 e 13 ëd fërvé 1881), Una sera in bettola (des pontà, daj 22 d'avril ai 15 ëd maj 1881), La notte d'Ognissanti (neuv pontà, daj 17 ëd maj ai 5 ëd giugn 1881), Una famiglia in rovina (dódes pontà, daj 27 dë stèmber ai 28 d'otóber 1881).
A l'é arnomà për soe euvre teatraj e sò romanz, ch'a scriv ant un piemontèis ch'a conten soens vàire italianism.

[modìfica] Euvre prinsipaj

J'euvre teatraj ëd Luigi Pietracqua a son na sessanten-a. Chèich tìtoj:

  • Le sponde dël Pò (drama romàntich, 1859)
  • La famija dël soldà (comedia an tre at, 1859)
  • Ël boletin (farsa, 1859)
  • Le sponde dla Dòra (1859)
  • Rispeta toa fomna
  • Giòrs ël sansuari
  • Gigin a bala nen
  • Tirie vërde
  • Ël beu 'd Natal
  • Sablin a bala
  • La miseria
  • Un pòver paroco (1860)
  • Le grame lenghe (comedia an 3 at, 1862)
  • Ël cotel
  • Question dël pan
  • Spatuss e débit (5 at)
  • Rispeta tò òm
  • La fia sola
  • Ernesta la mondin-a

Ëdcò ij romanz ëd Luigi Pietracqua a son motobin numeros. Chèich tìtoj:

  • Còs val-lo n'òm mòrt, publicà dzora la Gasëta d' Gianduja (1866)
  • Fisionomia 'd Piassa Castel trant'e singh ani fa. Pcita biografia 'd Don Pé, publicà dzora la Gasëta d' Gianduja (1867)
  • Don Pipeta l'asilé (1868)
  • Lucio dla Veneria (1877)
  • La còca dël gamber (1891)
  • La sposa dl'ebanista (1891)
  • La bela panatera d' Pòrta Palass (1891)
  • Un cheur mòrt (1892)
  • I misteri 'd Vanchija (publicà an 89 pontà an sël Compare Bonom antra 'l 1893 e ël 1894)
  • La masnà ch'a piora (1897)
  • La bionda polaiera
  • L'ùltim dij Castelverd
  • La bomba 'd via Arsenal
  • Lorenss 'l suicida


Luigi Pietracqua a l'avìa ëdcò provà come poeta. Ij tìtoj ëd chèiche soe poesìe:


[modìfica] Arferiment bibliogràfich për chi a veul fé dj'arserche pì ancreuse

Gianrenzo P. Clivio - Profilo di storia della letteratura in piemontese

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.