Alfredo Trombetti

Da Wikipedia.



Glotòlogh e filòlogh, mèmber dl'Academia d'Italia.
Alfredo Trombetti a l'era nassù ai 6 ëd gené dël 1866, fieul d'Alfredo, travajeur dla càuna, e ëd Viola Mingozzi, ch'a travajava an na fàbrica dë stòfe.

Trombetti a l'avìa frequentà le scòle elementar fin-a a la sconda o la tersa. Peuj, da sol o con ëd magìster amprovisà, a l'ha amprendù ël dissegn e ij rudiment ëd vàire lenghe: fransèis, alman, castilian, latin, grech.

A quìndes agn a l'é mòrtie sò pare. Chiel antlora a l'ha dovù travajé: da 'n barbé, peuj da 'n bisotié e da 'n sartor.
Antratant, a l'era stàit arcomandà al diretor dël seminari, për che chiel-sì a-j mostrèissa grech, àrabo e latin. Ël libré Guidi, anté che Trombetti a catava gramàtiche àrabe dë sconda man, a l'ha parlà ëd chiel a l'arnomà epigrafista e latinista Teodorico Landoni. Chiel-sì, an arconossend-ne le capassità d'amprendiment ëd le lenghe, a l'ha decidù ëd felo studié gavandlo da 'n botega.
Ai 10 dë dzèmber 1883 a-i surtìa an sij giornaj La Patria e La Stella d'Italia na sòrt ëd sertificà, sot-signà da Gino Rocchi, Landoni, Giambattista Gandino e Giosuè Carducci, ch'a dasìa cont ëd le capassità dël giovo. Për conseguensa, la comun-a ëd Bològna a l'ha decidù d'assigné a Trombetti un sussidi strasordinari ëd 600 lire l'ann, për ch'a podèissa frequenté un cors dë studi regolar.

Alfredo Trombetti a oten tòst la licensa al ginasi e a a l'é brilant ëdco al liceo. Dël 1891 a pija, con làuda, la làurea an litre. Antratant, dël 1890 a l'era mariasse con Virginia Patelli e dël 1891 a l'é nassuie soa prima cita Ida.

A ancamin-a a travajé al ginasi ëd Cefalù, peuj a Santa Maria Capua Vetere e a Monteleon Càlabro, fin-a a oten-e la càtedra al liceo ëd Coni. A Coni, Trombetti a séghita ij sò studi lenghìstich: a l'ancamin dël 1903 a concor e a vagna ël premi real për la filologìa bandì da l'Academia dij Linceo con un travaj an quatr volum Nessi genealogici tra le lingue del mondo antico, an sla monogénesi dël lengage.
Dël 1904, për l'anteressament dj'onorèivoj Cortese e Galimberti, a l'é nominà professor ordinari.

Alfredo Trombetti a l'é mòrt ant ël dòp-disné dij 4 ëd luj 1929 al mar dël Lido ëd Venessia, massà da na paràlisi al cheur antramentre ch'a fasìa ël bagn dòp mangià. Ël discors comemorativ a soa sepoltura a l'é stàit ëtnù dal resior dl'Università ëd Bològna.

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.