Rìvole

Da Wikipedia.



Rìvole (Rivoli ën italian) a l’é un comun ëd 49.845 abitant dla provincia ëd Turin.

Contnù

[modìfica] Stòria

Ël castel
Ël castel

J'element pì antich dla sità a son doj ròch a copele, un a la Cassin-a Possét e l'àutr al Truch Monsagnasch. As considero preistòrich, ma a l'han ij sòlit problema ëd datassion dij ròch a copele. Col dël Truch Monsagnasch a l'ha ëdcò un valor ëstòrich për tuta l'archeologìa piemontèisa, ën essend ëstait ël prim ròch a copele dël Piemont dont a sia parlasse, ant j' At dla Regia Academia dle Siense ëd Turin, con n'artìcol ëd G. Piolti, ant ël 1881. (Fedele, 1997, pag. 68).

[modìfica] Castel ëd Rìvole

Ël castel a l'é stàit na residensa sabàuda e adess a l'é la sede dël Musé d'Art Contemporanea pì important d'Italia. La colin-a andova as pògia l'edifissi dël castel a l'é d'orìgin morénica, ch'a veul dì ch'a l'é dl'época dla fin dl'era glacial. La costrussion dël castel as fà daté al sécol X-XI. A l'é stàit insendià e sachegià durant l'assedi fransèis dël 1706. Dël 1984 a l'han comincià a ristruturelo për felo diventé un musé.

[modìfica] Aministrassion

Ël sìndich a l'é Guido Tallone (dal 14/06/2004).

[modìfica] Sità gemelà

Rìvole a l'é genelà con:

[modìfica] Anliure esterne

Sit istitussional

[modìfica] Bibliografìa

Fedele, Francesco (1997). Storia di Torino, volum I. Turin: Giulio Einaudi Editore. ISBN 88-06-14258-5.

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.