Oscar Zariski

Da Wikipedia.



Matemàtich.
Oscar Zariski a l'era nassù ël 24 d'avril dël 1899 a Kobryn, adess an Bielorussia, e a l'é mòrt a Brookline, Massachusetts, ël 4 ëd luj dël 1986.

A l'é stàit anlev ëd Guido Castelnuovo a Roma, anté che a l'é laureasse an matemàtica ant ël 1925; a l'ha peuj tramudà ant ël 1927 ant jë Stat Unì, anté ch'a l'é dventà professor ëd matemàtica prima a la John Hopkins University ëd Baltimora ant ël 1937, peuj a la Harvard University des agn pì tard.

Zariski a l'é considerà, ansema a André Weil, un dij fondator, se nen ël fondator, dla geometrìa algébrica astrata (dont a l'ha anventà ëdco ël nòm) dzortut për avèj dàit na fondassion algébrica sòlida a la geometrìa clàssica.

Antra soe arserche pì amportante a-i é an particolar l'arzolussion dël problema ëd ridussion dle singolarità dle varietà algèbriche.

[modìfica] Euvre prinsipaj

  • Algebraic Surfaces (1934)
  • Commutative Algebra (scrit ansema a Pierre Samuel, 1958)
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.