Sistemàtica

Da Wikipedia.



La Sistemàtica a l'é la sienssa ch'a classìfica tut j'esse vivent. Sin da l'antichità vàire pensator a l'han tentà ëd dé na classificassion a animaj e piante (as peulo arcordé për esempi Aristòtele e Plìnio ël Vej), ma a l'é mach ant ël 1758 che la sistemàtica a pija un caràter sientìfich, grassie a l'euvra Sistema Naturæ dlë svedèis Carl von Linné (ch'as fasìa ciamé, an latin, Carolus Linnaeus). Linné a l'ha descrivù tute le specie conossùe, an dasend a minca specie un nòm dobi (nomenclatura binària).

Ël nòm ëd na specie, vivent o fòssil, as compon d'almanch 4 element: Géner specie, AUTOR, ann.

Ël nòm dël géner a va sèmper scrit con la littra inissial majóscola, mentre col dla specie sèmper con l'inissial minùscola, tut e doi an corsiv. Géner e specie a ven-o scrit mach an latin. L'autor e l'ann as arferisso a la publicassion con la qual la specie a l'è stàita descrivùa për la prima vira. Quaivòlta a ven indicà cò la sot-specie, sèmper an minùscol.

[modìfica] Categorìe tassonòmiche

Për descrive mej j'organism a son stàite creà dle categorìe tassonòmiche, ordinà an manera geràrchica: ij géner a fan part ëd famije, le famije a fan part ëd órdin, j'órdin a fan part ëd class, e via parèj. Viaman ch'as monta sù an sla gerarchìa le caraterìstiche comun-e aj mèmber dij grup a resto minor e sèmper pì basilar. La smijansa antra le specie (o antra ij grup dij livej superior) a peulo esse rapresentà da në schema a erbo (dendrograma): doi specie che a l'han l'istess géner a saran pì sìmij che doi ch'al l'han diferent. An via ideal la classificassion a dovrìa fé da specc a le relassion filogenétiche, valadì che da la classificassion dj'organism second na gerarchìa dë smijanse as dovrìa ëdcò comprende coma ch'a l'han fàit le sìngole specie a evòlvse a parte da determinà antenà comun. As peul parèj arcostruve un ver e pròpi erbo evolutiv.

Le categorìe tassonòmiche pì dovrà a son:

  • Regn
  • Phylum (plural phyla) o Tipo o Division
  • Class
  • Órdin
  • Famija
  • Géner
  • Specie


Për fé dj'esempi i podoma consideré sinch specie d'organism bin conossùe e motbin importante an biologìa: ël moschin dla fruta (Drosophila melanogaster), l'òm (Homo sapiens), ël pòis (Pisum sativum), n'arnomà bolé velenos, l' Amanita muscaria e un bateri motobin comun, l' Escherichia coli:


Classificassion Moschin dla fruta Òm Pòis Amanita muscaria Escherichia coli
Domini Eukarya Eukarya Eukarya Eukarya Bacteria
Regn Animalia Animalia Plantae Fungi Monera
Phylum o Division Arthropoda Chordata Magnoliophyta Basidiomycota Proteobacteria
Subphylum o sot-division Hexapoda Vertebrata Magnoliophytina Hymenomycotina
Class Insecta Mammalia Magnoliopsida Homobasidiomycetae Proteobacteria
Sot-class Pterygota Eutheria Magnoliidae Hymenomycetes Gammaproteobacteria
Órdin Diptera Primates Fabales Agaricales Enterobacteriales
Sot-órdin Brachycera Haplorrhini Fabineae Agaricineae
Famija Drosophilidae Hominidae Fabaceae Amanitaceae Enterobacteriaceae
Sot-famija Drosophilinae Homininae Faboideae Amanitoideae
Géner Drosophila Homo Pisum Amanita Escherichia
Specie D. melanogaster H. sapiens P. sativum A. muscaria E. coli
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.