Adrien-Marie Legendre
Da Wikipedia.
Adrien-Marie Legendre a l'era un matemàtich. A l'era nassù a Paris ël 18 dë stèmber dël 1752. Chërsù a Paris, apress avèj studià al colegi Masarin, dal 1775 al 1780 a mostra a la Scòla militar. Ant ël 1783 a l'é elegiù mèmber ëd l'Academia fransèisa, al pòst ëd d'Alembert. Dal 1795 a mostra a l'École Normale. A l'é mòrt a Auteuil ël 10 ëd gené dël 1833. Ël discors a soa sepoltura a l'ha falo Poisson.
[modìfica] Sò travajIj prim ëscrit publicà ëd Legendre a son d'artìcoj ch'a fan part dël Traité de mécanique (1774) ëd so professor, l'abà Marie, bele che ël nòm ëd Legendre a-i sia pà mensionà. [modìfica] Fonsion elìticheSò soget d'arserca prinsipal a son ëstàite le fonsion elìtiche, ansima a le quaj a l'ha travajà për pì 'd quarant'agn. Ant ël 1786 a arpija ël travaj d'Euler, Lagrange e Landen. Ij sò prim travaj publicà a son ëstàit doi artìcoj dël 1786 ant le Memòrie dl'Academia fransèisa, an sj'arch elìtich; ant ël 1792 a l'ha presentà a l'Academia na memòria an sij trassendent elìtich. Ël contnù ëd coste memòrie a l'é part dël prim volum dij sò Exercices de calcul intégral (1811), dont ël ters volum a conten j'arnomà tàule d'antëgraj elìtich da chiel calcolà, con na spiegassion dla fasson ch'a son ëstàite otnùe. Legendre a l'ha studià j'antëgraj elìtich dal 1786 al 1827, ma ij sò arzultà a son ëstàit bele che ignorà daj sò contemporani, fin-a che, ant ël 1827, j'arserche indipendente ëd doi giovo matemàtich dësconossù, Abel e Jacobi, a l'han daje ëd neuve base al soget, an arvolussionand-lo d'autut. [modìfica] Teorìa dij nùmerSò Théorie des nombres a l'é un travaj motobin amportant. Soa prima edission a l'é surtìa ant ël 1798, con ël tìtol Essai sur la théorie des nombres; na sconda edission a l'é dël 1808. Un prim suplement a l'é stàit publicà dël 1816 e në scond ant ël 1825. La tersa edission, con ël tìtol Théorie des nombres, a l'é surtìa dël 1830 an doi volum. Legendre a dimostra la lai ëd ressiprossità quadràtica, ciamà da Gauss ël bisó dl'aritmética. A l'é stàita smonùa la prima vira da Legendre ant le Memòrie dl'Academia dël 1785, ma con na dimostrassion nen completa. [modìfica] Atrassion dj'elissòidLegendre a l'é stàit autor ëd quatr memòrie amportante an s'ës soget. A l'ha fàit vëdde che ël teorema ëd Maclaurin rëspet a d'elissòid cofocaj a l'é giust për tute le posission dël pont esterior cand j'elissòid a son dij sòlid ëd rotassion. [modìfica] Métod dij mìnim quadràDël 1806 a l'é surtije sò Nouvelles méthodes pour la détermination des orbites des comètes, anté ch'a-i compariss la prima idèja publicà dël métod dij mìnim quadrà. [modìfica] J'element ëd geometrìaAn sò Éléments de géométrie, surtì dël 1794 e ch'a l'han avù vàire edission, a arpija j'Element d'Uclid, an rangiand mej l'euvra e an semplificand na bon-a part ëd proposission. Ës lìber a l'é 'n sucess. An cost'euvra a dimostra tra l'àotr che π2 a l'é 'n nùmer irassional, an dasend dl'irassionalità ëd π na dimostrassion pì sempia che cola ëd Lambert, bele ch'a jë smija ant ij prinsipi; a congetura che π a sìa trassendent. [modìfica] GeodesìaLegendre a l'ha travajà ëdcò an geodesìa e an particolar a la triangolassion dla Fransa. [modìfica] A pòrto sò nòm
[modìfica] Euvre prinsipaj
|
E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)SE LEER! ¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)
a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa. Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero. |