Trevis

Da Wikipedia.



Trevis (Treviso an italian) a l'é na sità dël Véneto ëd 81.763 abitant, capleugh dl'omònima provincia>.

Contnù

[modìfica] Geografìa

Trevis as treuva ant la pian-a véneta davzin a la confluensa dla Boteniga ant ël Sile.

[modìfica] Stòria

Fondà ant ël I sécol arlongh la via Clàudia Augusta, ant un leu già abità d'época preistòrica, Tarvisium a l'é stàit un munissipi ëd drit latin d'amportansa modesta.
Dal IV sécol sede episcopal, a l'é stàit fortificà sota ij gòto. Sènter d'un ducà ant l'età longobarda e ëd na contea an età franca, a l'ha fàit part dla marca forogiulièisa, peuj ëd cole veronèisa e trevisan-a. Durant l'àuta età 'd mes ij përsonage pì amportant ant la vita ëd Trevis a l'ero ij sò vësco, ch'a l'avìo viaman ëspantià sò domini arcujend an soe man dij grand drit fiscaj e feudaj. La comun-a, costituisse a l'ancamin dël sécol ch'a fa XII, an tra la fin dël sécol ch'a fa XII e l'ancamin ëd col ch'a fa XIII a riess a sostituì soa giurisdission a cola dël cont e dël vësco, rivand a rusé con ij da Camino, ël patriarca d'Aquileja, la comun-a ëd Conelian, ij vësco ëd Belun, Feltre, Ceneda.
Dël 1237 a dventa sgnor ëd Trevis Eselin da Roman e dal 1239 al 1260 sò frel Alberich. Apress un perìod ëd lòte an tra le fassion dij ross e dij bianch, a monta al podèj Gherard da Camino (1283), ch'a cissa un fort dësvlup ëd la sità. A-j suced (1307) sò fieul Rissard. Chiel-sì a l'é massa da na congiurassion ant ël 1312 e la famija da Camino a l'é taparà via da Trevis. Dal 1313 al 1318 la sità as goerna con l'ansidita comun-a dj'art e apress a-i rivo vàire dominassion: ël cont Enrich ëd Gorissia (1318-1328), jë Scala (1329-1339), Venessia (prim podestà venessian a l'é stàit Marin Faliero ant ël 1339).
Dàita al duca d'Àustria ant ël 1381, durant la guèra ëd Chiògia, sogetà an tra 'l 1384 e ël 1388 al goern ëspòtich ëd Fransesch da Carara (finì con n'arvòlta s-ciopà con ël sostegn ëd Venessia), dël 1389 la sità a torna stabilman a la Serenìssima an ëdventand-ne un-a dle pì amportante piasse militar ëd tèra-fërma e an restand-je fidela ëdcò durant j'agn penos dla guèra contra la lija 'd Cambrai (1508-1510).
Ant ël sécol ch'a fa XVI l'arforma protestant a fa 'd dissépoj a Trevis; dël 1526 as ten n'amportant sìnod antiluteran. La pest dël 1629-1631 a fa 'd ravagi an tra la popolassion sitadin-a; ant ël midem perìod la flession dla manifatura a ampediss për tant temp ëd torné ai livej dël sécol ch' fa XVI. La sità as trasforma an sènter agrìcol e aministrativ.
Drocà dël 1797 la repùblica ëd Venessia, apress ess-se goernà për un temp curt 'me munissipalità provisòria, dël 1798 Trevis a passa a l'Àustria. Dël 1805 a rintra a fé part dël Regn Itàlich e l'ann apress a dventa cap-leugh dël dipartiment dël Tajament; Napoleon a lo alva a ducà për ël marëssal E. Mortier.
Tornà a l'Àustria dël 1813 a arsèiv la qualìfica ëd sità real e a l'é cap-leugh ëd provinsa (1815). A aderiss a l'arvira dël 1848 e ant ël 1860 a l'é unì al Regn d'Italia. Durant la prima guèra mondial a l'é sede, fin-a a l'otonn 1917, dl'antendensa general dl'esèrcit; apress la guèra a l'é sènter d'un gran moviment ëd paisan për l'arforma dj'acòrd agrari. Dël 1944, durant la sconda guèra mondial a patiss un bombardament grev.

[modìfica] Testimonianse artìstiche

Piassa djë Sgnor
Piassa djë Sgnor

Vàire atrass ëd ca dl'età dël bronz e materiaj preroman e roman goernà al Musé Cìvich a testimònio dj'orìgin antiche dla sità. Ël sènter urban a l'ha ancaminà a spantiesse ant ël perìod comunal, con canaj, stra a pòrti, fassade afrescà. A l'é bel fé ch'ël batisté a armonta al sécol ch'a fa XI; a l'é stàit artocà vàire vire e restaurà dël 1935. Ël pòrti dij Sivalié a l'é n'edifissi romànich dij sécoj XII-XIII. A l'ancamin dël sécol ch'a fa XIII as costruiss ël Palass dij Tërzent che, con lë vzin Palass dël Podestà (arcostruì dël sécol XIX) a l'ha trasformà ël vej forum ant la piassa djë Sgnor dël di d'ancheuj.
Ël dòm a l'é stàit alvà ant ij sécoj XI-XII, ma dla costrussion originaria a-i resta mach pì la cripta: la zòna presbiterial a l'é stàita arnovà dij sècoj XV-XVI, ël còrp ant ël sécol ch'a fa XVIII e dël 1836 a l'han giontaje ël pronao jònich neoclàssich. La part arnassimental a comprend, an dzorpì dla capela magior (ansema al monument al vësco G. Zanetto euvra ëd P. Lombardo e dij sò fieuj), la capela dla Nonsià (1519-1520), afrescà da Pordenon, e l'Anonsiassion ëd Tissian (apopré 1520). J'àutre euvre goernà a son dzortut dël Quatsent e Sinchsent e a dan cont dij lien ës-ciass con Venessia (euvre ëd Giròni da Trevis, F. Bissolo, P. Amalteo, P. Bordon, Sansovin, ij frej Bregno e T. Lombardo).

[modìfica] Spòrt

Trevis a l'ha na grand tradission sportiva ant jë spòrt ansidit "minor": soe squadre a l'han vagnà vaire vòlte ël campionà italian: rugby (13 vire j'òm, 20 vire le fije), bala a vòl (9 vire), basket (5 vire).

[modìfica] Aministrassion

Ël sìndich a l'é Gian Paolo Gobbo (dal 9/06/2003).

[modìfica] Sità gemelà

Trevis a l'é gemelà con:

[modìfica] Anliure esterne

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.