Sibilla Aleramo

Da Wikipedia.



Sibilla Aleramo
Sibilla Aleramo

Scritris an lenga italian-a.
Sibilla Aleramo (stranòm ëd Rina Faccio) a l'era nassùa a Lissandria ël 14 d'agost dël 1876, masnà pì granda dël professor Ambrogio e d'Ernesta Cottino. A l'avìa n'ann che sò pare a l'ha tramudà a Vërsèj, për mostré chìmica; peuj a van a Milan, anté che 'l pare a l'avìa anandià con sò cugnà n'atività comersal. A Vërsèj a l'era nassuje soa seur Cora; a Milan, ij frej Aldo e Jolanda.
Për na rusa con sò cugnà, ël pare a tramuda torna, a Pòrt Sivitaneuva ant le Marche, anté che a dódes agn la cita Rina a ancamin-a a ocupesse dla contabilità dla vedrerìa dirigiùa dal pare. Dël 1892 a anandia na colaborassion con vàire publicassion regionaj.

Rina Faccio a l'era mariasse con Ulderico Pierangeli e ai 3 d'avril dël 1895 a l'é nassuje un fieul, Walter. Peuj con soa famija a l'ha tramudà a Milan. A torno a Pòrt Sivitaneuva cand Pierangeli a suced a sò msé ant la diression dla vedrerìa.
Apress na relassion con ël poeta Guglielmo Felice Damiani, dël fërvé 1902 Rina a chita Pòrt Sivitaneuva e la famija. A tramuda a Roma, anté ch'a travaja për l'arvista Nuova antologia, colaboranda con ël poeta Giovanni Cena, dont a dventa morosa.

Sò prim lìber a l'é stàit ël romanz autobiogràfich Una donna, scrivù già con lë stranòm Sibilla Aleramo, che l'autris a l'ha butà quatr agn për livré. A l'é surtì dël novèmber 1906 ant j'edission Stern, apress esse stàit arfudà da d'àutri editor.

Dël 1910, la scritris a chita Cena. An efet, vers la fin dël 1909 a l'avìa rancontrà lë scritor Nazareno Cardarelli e con chiel a l'ha vivù për n'ann a Roma; peuj la cobia a l'ha tramudà a Firense, anté ch'a l'é gropasse a la partìa d'anteletuaj ëd La Voce.
Apress Cardarelli, a l'é la vira ëd Giovanni Papini, che la scritris a ciama Arno, 'me 'l fium ëd Firense. Tutun Papini a l'era marià e a l'ha decidù ëd finì la relassion. Antratant, Aleramo a l'era stàita pijà da na depression.
As arpija an butandse ansema al pitor Michele Cascella. Peuj a rampiassa ël pare ëd Cascella, ël pitor Basilio, a la diression dla Grande illustrazione, n'arvista d'art e literatura. Ansima a cost giornal, la scritris a pùblica Trasfigurazione e vàire poesìe.
Pì tard, a l'avrà na relassion con ël poeta Dino Campana, ëd neuv agn pì giovo che chila.

Sibilla Aleramo a l'é mòrta a Roma ël 13 ëd gené dël 1960.

[modìfica] Euvre prinsipaj

  • Una donna (1906)
  • Il passaggio (1919)
  • Momenti (1920)
  • Andando e stando (1920)
  • Amo, dunque sono (1927)
  • Poesie (1928)
  • Gioie d'occasione (1930)
  • Il frustino (1932)
  • Sì alla terra (1935)
  • Orsa minore (1938)
  • Dal mio diario (1945)
  • Selva d'amore (1947)
  • Il mondo è adolescente (1949)
  • Aiutatemi a dire (1951)
  • Luci della mia sera (1956)
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.