Spassi vetorial topològich

Da Wikipedia.



An matemàtica, në spassi vetorial topològich (o ëdcò spassi topològich linear) a l'é në spassi anté ch'a son definìe sia na strutura topològica che na strutura dë spassi vetorial, an manera da esse compatìbij antra 'd lor, visadì che j'operassion a sio continue. Jë spassi vetoriaj topològich a son d'oget motobin ëstudià ant l'anàlisi fonsional. L'arserca ansima a jë spassi vetoriaj topològich a l'é stàita anandià da Stefan Banach ant j'agn '30, tanme generalisassion pròpe djë spassi ëd Banach.

Contnù

[modìfica] Definission matemàtica

Ch'as denòta  \mathbb{K} ël camp dij nùmer reaj o compless, con soa topologìa sòlita. Në spassi topològich vetorial X ansima a  \mathbb{K} , a l'é në spassi vetorial ansima a  \mathbb{K} dotà ëd na topologìa  \mathcal{T} con le proprietà che:

  • L'aplicassion  (x,y) \to x+y a sia continua da  X \times X an X.
  • L'aplicassion  (k,y) \to k x a sia continua da  \mathbb{K} \times X an X.

An tuti ij doi cas, jë spassi prodòt a son dotà dla topologìa prodòt. Në spassi topològich vetorial a l'é ant ës sens-sì na strutura che nen mach a sodisfa a j'ipòtesi dë spassi vetorial e topològich, ma a garantiss ëdco na compatibilità antra le doe.

[modìfica] Proprietà

La rason ch'a rend jë spassi vetoriaj topològich n'utiss motobin dovrà an matemàtica, a l'é ch'as trata d'un concet motobin general: vàire spassi dovrà soens a son dë spassi vetoriaj topològich; ant ël midem temp le teorìe matemàtiche ch'as peul fess-ie ansima a son pitòst riche.

[modìfica] Ansem limità

Un sot-ansem A ëd lë spassi vetorial topològich X as dis limità s'a-i son n'antorn I ëd  0 \in X e në scalar  k  \in \mathbb{K} taj che kI a conten A. La possibilità ëd parlé d'ansem limità, ant n'àmbit astrat parèj, a l'é stait da na mira stòrica un dij fator ch'a l'han contribuì al dësvlup dlë studi djë spassi topològich vetoriaj.

[modìfica] Doalità

Le nossion ëd doalità a son motobin amportante ant l'àmbit dlë studi djë spassi topològich vetoriaj.

Dàit në spassi topològich vetorial X, a l'é natural consideré sò spassi doal  X^\star , visadì l'ansem dont j'element a son tute j'aplicassion linear continue  \xi : \mathit{X} \to \mathbb{K} . Ansima a X a-i resta antlora definìa na topologìa  \mathcal{T}^\star , tanme la topologìa pì débola ch'a rend continuo tuti j'element d' X^\star . Costa topologìa  \mathcal{T}^\star a l'é ciamà topologìa débola (dagià ch'a l'é pì débola ëd  \mathcal{T} ). Ël fàit armarchèivol a l'é che l'ansem X echipagià dla topologia  \mathcal{T}^\star a l'é ancor në spassi vetorial topològich.

[modìfica] Convessità

Jë spassi vetoriaj topològich a son dë struture motobin generaj anté ch'a l'é possìbil traté le nossion ëd convessità. Jë studi an costa diression a l'han ëmnà a definì e analisé jë spassi localman convess.

[modìfica] Fonsion a valor an në spassi vetorial topològich

La class pì general ëd fonsion për la qual as conòssa na teorìa dl'antëgrassion a l'é la class dj'aplicassion da në spassi mzuràbil a valor an në spassi vetorial topològich. Costa nossion a l'é conossùa tanme antëgral ëd von Neumann.

[modìfica] Stabilità sota a prodòt

Dàita na famija (finìa o infinìa) dë spassi vetoriaj topològich Xi, sò prodòt cartesian ΠiXi a l'ha na strutura natural sia dë spassi topològich che dë spassi vetorial. Cost prodòt a arzulta ëdcò esse në spassi vetorial topològich.

[modìfica] Esempi

Lë spassi euclideo  \mathbb{R}^n a l'é në spassi vetorial topològich, se echipagià dla topologìa euclidea e con la strutura sòlita dë spassi vetorial. Motobin pì an general, tuti jë spassi ëd Banach a son dë spassi vetoriaj topològich (con la topologìa ch'a ven da soa norma). Tutun, a-i son dë struture motobin naturaj an matemàtica ch'a son dë spassi vetoriaj topològich, ma a son pà dë spassi ëd Banach. Për esempi, dàit në spassi ëd Banach X, i podoma consideré la topologìa débol  \mathcal{T}^\star ansima a X. Con costa topologìa, X an general a l'é nen në spassi ëd Banach (a fan ecession jë spassi ëd dimension finìa); tutun a resta në spassi vetorial topològich.

spassi Lp a son dë spassi vetoriaj topològich, për qualsëssìa p con  0 < p \leq\infty, ma a son dë spassi localman convess mach për  1 \leq p \leq \infty.

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.