Quart (Ca nobiliar)

Da Wikipedia.



Contnù


Proget ca nobiliar dël mond Quart
Atestà dël: 1185
Prim personagi atestà: Giaco I
Prim tìtol atestà: sgnor ëd Quart
Mòt:
an piemontèis:
al dì d'ancheuj: estint dël 1378


[modìfica] Stòria dla famija

As trata ëd na famija ch'a l'é durà mach dontre sécoj, ma che a l'ha avù assé 'd podej e 'd fòrsa për butesse a la pari con jë Challant. Pì che a la polìtica làica, ij Quart a son dedicasse a cola religiosa. A l'han avù la blëssa ëd 6 vësco (dont un beatificà Emerich ëd Quart), vàire canònich, prevòst e arcidiàcon. A son soèns ësta ëdcò bàilo e magistrà.

[modìfica] Reis ostan-e

La famija dij Quart a l'ha derivassion da la sità d'Osta. Anans che pijé ël tìtol dë sgnor ëd Quart as firmo coma coma Sgnor ëd Pòrta Sant Ors (an latin medieval, De Porta Sancti Ursi). La Pòrta ëd Sant Ors (Osta) a dovìa esse tacà a cole Pretorian-e (ch'a son rivane bele antreghe). La fòrmula dl'At ëd dedission a Aimon ëd Savòja (dël 1252) a dis Jacobus de Quarto, filius quondiam Domini Jacobi Portae Sancti Ursi Auguste.

[modìfica] A-i nass la sgnorìa ëd Quart

La sgnorìa ëd Quart a nass dël 1185, quand Giaco I ëd Quart a tira sù ël Castel ëd Quart. Pero ëd Quart, prevòst dël Dòm d'Osta dël 1288 a fa fé ëd sacòcia soa ël Ru Prévôt, n'aquedot ch'a men-a l'eva dël Buthier ant ël castel e ch'a l'é rivà fin-a al dì d'ancheuj. As dòvra anco' për l'irigassion dij teren ëd Porossan, Roisan e St.Christophe. Ant ël valon ëd Porossan a smon n'arcà ch'a peul bin fé cobia con le pì bele costrussion roman-e.

[modìfica] Estension dla sgnorìa

Ël domini dij Quart a ten ij borgh ëd Quart, Valpelline, Ollomont, Doues, Oyace, Bionaz, Brissogne, Pollein, e ad Rhins e Entremont ant ël Chiablèis.

[modìfica] Fin dla famija

Ël darié mas-cc dla famija a l'é Enrich ëd Quart, mòrt dël 1378.

[modìfica] J'arme dla ca

Arma d'argent, con dzora na Pòrta duvèrta antra doe tor an mon. Ant sla pòrta a-i passa n'ors.

[modìfica] Përsonalità

Për savèjne dë pì dlë sìngole përsonalità, ch'a serca bele-si.

[modìfica] Bibliografìa

  • Pedrini, Ennio (1965). Passeggiata tra i castelli (Val d'Aosta). Turin: Editoriale Pedrini.
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.