Valèis (Ca nobiliar)

Da Wikipedia.



Contnù


Proget ca nobiliar dël mond Valèis
Atestà dël: 1023
Prim personagi atestà:
Prim tìtol atestà: sgnor dël Valèis
Mòt: Festina lente
an piemontèis: Fa pian a avej pressa
al dì d'ancheuj: estint dël 1823


Ël termo Valèis as dòvra anco' al dì d'ancheuj për dì dla Val ëd Gressoney, andova che pì che tut a l'era basà ël podej feodal dla famija. A toco sò moment pì àot quand a cala la fortun-a djë Challant. Ant le Ciambrée Generaj as setavo sùbit dadré djë Challant e dij Quart. Dapress a l'estinsion dla famija Quart a pijo lë scond pòst, conbin che ij Bard ëd Pont San Martin as preuvo a passeje dadnans.

[modìfica] Stòria dla famija

[modìfica] Le rèis e ij rapòrt con la dinastìa imperial alman-a

Coma famija as treuva nominà la prima vira ant un at nodaril dël 1023. Dël 1211 Giaco ëd Valèis a l'arsèiv l'anvestidura da Federich II e peuj dël 1251 a-j fa at ëd dedission a Tomà II ëd Savòja. Sò dissendent a resto bon vassaj dla ca sabaoda, ma a pretendo sempe d'avej ëdcò l'anvestidura dl'Imperator alman. Dël 1310 Fransesch ëd Valèis a l'é anvestì da Enrich IV, e dël 1418 Gioan ëd Valèis e Fransesch II ëd Valèis a son anvestì da Sigismond ëd Lussemborgh.

[modìfica] Podej polìtich e teritòri

Ël podej teritorial dla famija a resta basà dzortut ansima a la Val ëd Gressoney, che ant ël parlé ëd tuti ij dì anco' al dì d'ancheuj dle vire a diso Valèis e ansima a Arnaz. A l'han ëdcò ij féod canavsan ëd Castrusson, ëd Carema, dël Seto Viton, ëd Coasseul, ëd Montàut e ëd Bureul. A son as gionto vàire benefissi ant ël vërslèis e ëd tere ant ël Chiablèis e ant ël Canton ëd Vàud.

[modìfica] Podej eclesiàstich

Le figure pì àote ant polìtica eclesiàstica dla famija a son:

[modìfica] Ël moment d'òr dla famija: la Baronìa

Për tant ch'as dago da fé ant la polìtica dla val, ij Valèis a l'han dë spité fin a la fin dël sécol ch'a fa XVI për rivé a sò moment pì àot. A l'é cost ël moment ch'a tiro sù ël Castel Neuv d'Arnaz, ch'a smija fait për pije 'l pòst al Castel d'Issogne, sìmbol dël podej djë Challant, che a coj temp-là a l'era già motobin an malora e squasi pì nen abità. Ij 12 d'Avril dël 1553 sò tìtol a passa a Baron. Ël personagi prinsipaj d'ës moment-sì a l'é Fransesch III ëd Valèis, che dël 1558 a fa part ëd na delegassion ch'a va a traté la neutralità dla val d'Osta con la Fransa.

[modìfica] Ij sivalié dla Nonsià

A son tre ij Valèis a esse fait sivalié dla Nonsià:

[modìfica] Fin dla famija

Ël darié mas-cc dla famija a l'é ël Cont Lissànder ëd Valèis, che a meuir dël 1823 sensa lassé fieuj mas-cc. Con chiel a-i finiss la famija.

[modìfica] J'arme dla ca

L'arma dij Valèis a l'é rossa, con tre fasse orisontaj d'argent. La fassa pì àota an mes a pòrta na cros ciapà antra doe stèile. Stèile e cros a son rosse, e a ven-o fòra coma s'a fusso antajà ant la fassa.

[modìfica] Bibliografìa

  • Pedrini, Ennio (1965). Passeggiata tra i castelli (Val d'Aosta). Turin: Editoriale Pedrini.
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.