Vin

Da Wikipedia.



Ël vin "Sant", pien dë Spìrit, ël sangh ëd Nosgnor Gesù Crist, ël bèive dl'amicissia, ël miraco ëd Noé, la beivùa ëd tuti ij Rè, sgnor e ëdcò tuti ij bonòm sensa un pich! Ij dotor d'Enologìa che a l'han fàit na campagna botonà contra coi che (an fasend la tradussion dal piemontèis), a ciamavo n'italian "vino nero" col che lor (për stimesse e nen vesse da meno dij Fransèis) a mostravo a ciamé "vino rosso". Che a lo ciamo pura "vino rosso" ansima ij papé ëd la Ciambrèa ëd Comersi; noi i lo ciamoma come da sempe, sariadì Vin Nèir.

Vin Nèir e vin Bianch, ansema a quaiche Rosé e Spumant , a fan part dël patrimòni che l'òmo l'ha ardità da ij temp andré, quande che a-s pensa che për asar quaidun l'abia arcorzisse che un baron d'uve andrinta na conca, passanda per un procediment che a-s ciama "fé beuje" (na Fermentassion Natural), a podava trasformesse an lìquid scur ch'a conten Spìrit, Vitamin-e, Tanin, vàire qualità ëd citi-element che a lo fan definì da vàire mila agn con ël midem nòm. Mersì a sò contnù, ël vin a l'ha n'assion arlassant e anti-anfession. A smija ëdcò ch'a l'abia n'efèt anti-ossidant ch'a protegg j'arterie.

Andrinta al Vin a-i é 'dcò l' Acid Acétich (l'Asil), ël responsabil ëd tanti desdesi andrinta le Cròte. Se ël vin, pien dë Spìrit, a l'é ël Bèive che Gesù Crist a l'ha lassà come arcòrd ëd soa vita e ëd soe sin-e con ij sò amis pì car, l'Acid Acétich a l'é come ël Diao, che a passa tut sò temp për vasté ël vin e mandelo a Rabel. Per costa rason j'òmini dla tèra, i l'han passà dij sécoj për amprende vàire manere ëd travajé ël vin, e ëdcò ëd goerne-lo.

La fermentassion a-s fà andrinta la Tin-a. La Rape d'uva già bele dësblà a passo andrinta al Tòrcc che a jë sbërgnàca për fé seurte tut lòn che a-i resta. Peui a-s tramira con le moderne Pompe da vin (Muvé 'l vin) andrinta aj Botaj, e peui andrinta le Damigian-e, via via sempre andrinta dij contenitor pì cit, fin-a a rivé aij Pinton e a le Bote.

Ij cantiné a peulo tasté ël vin con ël Bicel, e ciape-lo con ël Copon. La Copa a resta ël sìmbol pi fòrt dël miraco dël vin: "Sbate le cope ansema", e "bèive ancora na copa prima dë ande a cà" a resta da sempre un sìmbol d'amicissia eterna.

ATENSION: ël vin a-s bèiv mach antrames a ij past, e mach quàiche bicel (un o doi). A l'é possìbil na vòlta minca tant aossé un pòch ël gomo, ma sempe con cognission, arcordandse che ël Vin a l'é un segn d'amicissia ma a serv nen da sol për arzòlve ij nòstr problema.

[modìfica] Vin dël Piemont

Ël Piemont a l'é la region italian-a ch'a fà pì vin.
Ij vin pì important a son:

  • l'Arnèis
  • ël Bareul
  • la Barbaresch
  • la Barbera
  • la Bonarda
  • ël Brachet
  • ël Caluso
  • ël Cortèis
  • la Frèisa
  • ël Grignolin
  • ël Moscà
  • ël Nebieul
  • la Spana

Noté che l'articol a cambia se 'l vin a l'é fomnil ò maschil.

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.