Ciaciarade:Gian-
Da Wikipedia.
[modìfica] Deme na vos
scrivì pura ambelessì, se i veule lasseme dit chèich-còs.
--Gian- 00:31, 9 Dze 2006 (UTC)
- Cerea, Gian-. Bin ëvnù e bon travaj! -- Borichèt
[modìfica] Gioan Gerbi
Ciao, i-j'ho modificà mi l'artico ad Gioan Gerbi an forma anònima. Schisa ma an Astesan la "ë" l'è nen utilisaja.L'utent anònim ch'ha scricc la prima version a l'è in mi amis, a l'è astesan mech mi, ma Wiki a l'ha nen al Template par segnalè la parlada astesan-a e as confònd con al Tirinèis (koinè). Sgònd mi si as fa na tradussion tra doi dialet dal Piemontèis, bsògna lassè la version originaria. Stevo 08:44, 21 Dze 2006 (UTC)
- Iv ciamo scusa, i son ëstàit mi ch'i l'hai fàit le coression con maladrëssa. Mersì a Stevo për soe modìfiche.
- E complimenton a Gian- për le bele imàgin butà andrinta a vàire vos! -- Borichèt
[modìfica] La Stampa
Mersì d'avèj coregiù mè bàilo. -- Borichèt
[modìfica] Ij nòm
Cerea Gian-. I l'hai vist ch'it l'has butà ël nòm anàgrafich a vàire përsonage, nopà dla tradussion an piemontèis. An general për mi a-i son gnun problema, ma a venta mach fé atension a d'ecession possìbij: a-i son dle categorìe 'd përson-e dont a l'é costuma ëd dovré pà 'l nòm anàgrafich. Për esempi, soens për nòbij locaj, prinsi, re, papa e via fòrt ël nòm as gira ant le vàire lenghe (nen për tuti: Akihito a resta chiel, ma d'Elisabeth II as deuvro le tradussion); l'istess për ij përsonage dl'antichità, për sant e beà o për coj ch'a son pì --Nandorum 00:03, 27 Aos 2007 (UTC)conossù sota n'àutr nòm.
Da già che Fransesch Faà ëd Brun a rintra an almanch doe ëd coste categorìe (nòbil e beà), mi i penso che për chiel a ventrìa dovré la version piemontèisa dël nòm. Cò' 't na pense? -- Borichèt
- Disoma antlora ch'a l'é mej penseje cas për cas, basand-se ëdcò ansima la fasson dont ij përsonage a son pì conossù: Giorgio Napolitano a l'é Giorgio Napolitano, ma a sarìa dròlo fé na pàgina ansima a Durante Alighieri. Për ij përsonage piemontèis a venta mach ten-e da ment che soens a l'ero ciamà con un nòm piemontèis da soa gent: (Don Bòsch, ël Cotolengo e via fòrt). Ciàir che però Giovanni Agnelli a dev pà dventé Gioann Bero.
- Për ël VCO mi i dirìa Verban-Cusio-Òssola; però a sarìa mèj dovré provinsa nopà che provincia. -- Borichèt
- d'acòrdi për provinsa, ma butand an consideran la quantità d'italianism ant ël parlé corent dla gent mi le province i jë lasserìa con na ridiression che a jë men-a ant sla paròla piemontèisa. Belavans ël piemontèis ch'as parla për la stra a l'é squasi sempe creolisà con l'italian, e a venta ten-ne cont. Për Gioan Agnelli na ridiression da Gioanin dla Tòla a podrìa avej sò sust, còs dis-ne? ;) --Bèrto 'd Sèra 21:51, 15 Gen 2007 (UTC)
[modìfica] piemontesizzazioni
ho piemontizzato i cognomi perchè avevo visto che altri prima di me avevano fatto così e pensavo bisognasse fare così. Sono daccordo su Giorgio Napolitano, ma secondo me bisogna scrivere, se no òchei, almeno tàula da fiòca, visto che anche in italiano si usa il termine tavola. Io proporrei di scrivere tàula da fiòca e poi nella sua voce specificare che è anche utilizzata la forma snowboard
[modìfica] Piemontesisassion ò italianisassion?
Ciao! Nen për fé polémica, ma mi quand i sento dì mè cognom virà n'italian am ciapo ij sinch minute :) I l'hai mai capì codì che un a peula nen esse sitadin italian sensa che a lo vërniso për fòrsa. Donca ant sëj cognòm n'italian (dzortut për gent ch'a l'é vivùa quand l'italian a-i era pa gnanca) i l'hai chèich dubi. Gnun dubi për la question che la gent a peul sërchè pì che d'àotr la forma italian-a, ma për lòn a-i son le ridiression, che i dovròma ëdcò për ij nòm dij borgh e pais. Dësnò a së s-ciàira nen che sust a l'abia buté Civass quand che peuj tuti a scrivo Chivasso ant sëj document ufissiaj. A l'é na question antortojà, im në rendo cont, però mi un nòm an piemontèis i lo camperìa nen via për butene un n'italian. Diferenta la question quand as trata ëd gent foresta. Un Nàpoli a sarìa giust scriv-je ël cognom an napoletan, as peul contatesse la wikipedia napolaten-a (che a son dle person-e motobin disponibij e tra l'àotr con nojàotri a l'han un rapòrt particolar d'amicissia) e ciameje a lor coma a sia pì giust ëscrive, për esempi. Për ij nòm djë spòrt... ij nòm n'anglèis i dirìa 'cò mi ch'a debio esse n'anglèis, ma na tàola a l'é na tàola, an tute le lenghe (ëdcò an russi, për nojàotri ch'i stoma a Chijv). I chërdo che a sia dura fissé un criteri general, pì che d'àotr a venta travajé tant con le ridiression, e se un as anventa un neologism a venta che al sia motobin ciàir e che quand a serv a l'abia soa pàgina dë spiegon. Almanch costa-sì a l'é mia idèja :) --Bèrto 'd Sèra 21:47, 15 Gen 2007 (UTC)
[modìfica] Filòsof
Ciàu Gian-,
se it ses d'acòrdi, it peule buté toa propòsta për lë schema da dovré për ij filòsof ant la "Piòla" ?
Parèj i podoma parlene tùit. Tra l'àutr, a më smija che a-i fussa adritura un "template" për le biografìe.
Ciàu, -- Dragonòt
[modìfica] Provincie
Mi i l'hai fàit la stesa cosa ch'a l'é stàit fàita ant Lombardìa. Cola a l'é la session dle sità pì importante, cole ch'a fan provinsa, pa dle provinse. Poi ti it l'hai modificà ant provinse, ma in prinsipi a l'era la session dle sità. I penso che a l'é mej fé na session con le sità, përchè a-i é pì gente ch'a va a vëdde le vos dle sità. Ancora mej, podoma fé na session con le provinse e n'àutra con le sità. --Bertulot 12:49, 26 Gen 2007 (UTC)
[modìfica] Lòd
Ant j'anviron ëd "Lòdi" e ant la Lombardìa, la sità a ven ciamà Lòd, e a më smijava pì giust lassé ël nòm pì génit, dal moment ch'ël son a smija ëdcò pì simil a col dël piemontèis. Cerea, "Tornavis"
- Pardon, a tramudo torna! --Gian- 18:50, 26 Gen 2007 (UTC)
[modìfica] Bot (abreviassion ëd (wikiro)bot
Ciàu, i seu nen se voi i dòvre già ij bot. Ant la Wikipedia:Piòla i l'heu ancaminà na discussion ansima aj bot. I podoma parlene tùit ansema për scambiesse le esperiense. -- Dragonòt 13:17, 23 Mar 2007 (UTC)
[modìfica] Coression
Mersì Gian- pr'avèj giontà n'imàgine al mè (prim!) articol e avèj coregiù ij mè eror. Soèns i më sbalio con j'acent. Ma i capisso nen doe 'd coste coression: përchè stembèr con l'acent an sla sconda e? E peui se Chiel a l'ha modificà mòrt an mòrt-ie, miraco a ventava 'dco scancelé a Firense, prima dla data dla mòrt. I l'hai preferì 'd ciameje a Chiel, pr'esse sicur d'avèj capì bin. Panglòss 16:56, 14 Avr 2007 (UTC)
[modìfica] Końskowola - Poland
Could you please write a stub http://pms.wikipedia.org/wiki/Ko%C5%84skowola - just a few sentences based on http://it.wikipedia.org/wiki/Ko%C5%84skowola ? Only 3-5 sentences enough. Please.
P.S. If You do that, please put interwiki link into english version. 123owca321 15:23, 4 Giu 2007 (UTC)
[modìfica] Nino Còsta
Cerea, Gian-!
I l'hai vist ch'it l'has butà na fòto ëd Nino Còsta. 'T ses sigur ch'a sia chiel? L'ùnica fòto ch'i l'hai vist ëd chiel, cola stampà an sij sò lìber, a jë smija mach ant ij barbis! Ma a peul ëdcò mach esse che an cola là a l'é motobin pì giovo. -- Borichèt
[modìfica] Lessolo\Lesseul\Léssoj
Gian, mersì për avèj scotà ij mè sugeriment per LEVON\ALVON, MARET\MAREJ e vàire d'àutre. Podrìes-to interessete 'dcò a la vos LEVON? I l'hai scrivù cheicòs ant la discussion. Tanti bej salut, --213.140.17.108 20:08, 14 Giu 2007 (UTC)
[modìfica] Contëssa ëd Castion
Cerea Gian-! I l'hai torna modificà l'anliura a la vos (ch'a esist ancor nen) dl'amperadris da Eugenia a Genia. I son pro d'acòrd con ti che a venta nen për fòrsa piemonteisé tut fin-a a fesse rije dapress, ma ambelessì l'italian a-i intra gnente (pitòst Eugénie an fransèis). Ëdcò për sòn, s'it l'has gnente contra, i tramudrìa torna Dumini Savio a sò nòm an piemontèis: le përson-e amportante andrinta a le vàire comunità a son ëd sòlit ciamà nen con sò nòm anagràfich, ma ant la lenga anté ch'as parla. Dësnò a smijërìa dròlo parlé, tant për dì, ëd san Fransesch da na part e ëd san Domenico Savio da l'àutra.-- Borichèt
[modìfica] Auguri për toa mari
Mach lolì, che i l'hai lesù da strafòro che a l'é fasse mal --Bèrto 'd Sèra 15:32, 21 Giu 2007 (UTC)
- Bintornà, Gian-. I spero che tut a sia sistemasse. -- Borichèt
[modìfica] Lìban
Ciào, varda, pa da feie, coj vej a l'é parej... che nòss Sgnor ch'an jë varda, përchè belavans j'agn a fan sò travaj...
2) "Beyrut" a l'é nen àrab e a l'é nen fransèis. A l'hai torna botà "Beirut", ch'a sona pi piemontèis.
- i dirìa che se i voloma felo an piemontèis a dovrìa esse Bèirut, che la sequensa fonètica -ÈI- për sòlit l'acent a lo buta.
3) Mi a sai nen se a l'é giust "Mediterani" o "Mediteran". Ma ans la pms.wiki a-i é 22 vire "Mediterani" e mach 2 vire "Mediteran". A l'é mej teni sempre j'istessa forma.
- I dirìa 'cò mi ch'a l'é mej s'i la balondroma nen tant. A mi am ësmijava dë viseme che mediteran a-i fussa ant sël Gribaud, ma ën controland i lo treuvo pa pì. Miraco i l'avìa lesula ansima a É, ch'a publicava vàire ròbe ëd polìtica antërnassional e a l'é belfé ch'a në parlèissa. Ma na ròba a l'é ël Gribaud e n'àotra n'arvista. I dovrìo trové un sistema dë vëdde s'-ai fussa mai un dovré atestà, ch'am ëmsija ampossibil che ës topònim a-i sia nen an piemontèis.
4) Domanda: a dovrìa nen esse "Lìban" (con l'acent dzora la "i"?)
- Con l'acent, sossì sensa gnun dùbit. Boro mè ch'i l'hai pa vardà --Bèrto 'd Sèra 14:00, 26 Giu 2007 (UTC)
[modìfica] Categorìa:Gërmania e Categorìa:Belgi.
Fait :) --Bèrto 'd Sèra 16:33, 27 Giu 2007 (UTC)
[modìfica] Òm polìtich
Cerea, Gian-! I l'hai s-ciairà ch'it l'has ancaminà a organisé le vos dj'òm polìtich.
Mi i l'avrìa na propòsta. Pitòst che catalogheje an italian e pà italian, che peuj ëd tansantan a peul bele resté malfé decide andoa buté cheidun (për esempi un diputà dël regn ëd Sardëgna elegiù ant un colege dla Savòja o ëd Nissa Marìtima), as podrìa pensé 'd fé parèj: ëd sòlit j'òm polìtich a fan soa atività an corispondensa 'd n'organisassion, ël pì dle vire statal (ma ëdcò nò: ONU, Comunità Europenga,...). As podrìo cataloghé conforma a j'organisassion anté ch'a l'han fàit soe atività amportante (e cheidun a podrìa avèjne pì che un-a).
Për esempi: Andreatta a sarìa mach: òm polìtich dla repùblica italian-a; De Gasperi: òm polìtich dl'amper àustr-ungàrich, òm polìtich dël regn d'Italia, òm polìtich dla repùblica italian-a; Cavour: òm polìtich dël regn ëd Sardëgna, òm polìtich dël regn d'Italia; e via fòrt.
Cò 't na pense? -- Borichèt
- Tl'has rason, an efet mia propòsta a smija na frisa complicà...
- D'àutra part ëdcò na division italian contra resta dël mond a smija pà tant natural. Che peuj ël concet ëd nassionalità a resta sempe na còsa pitòst ëdlicà, ch'a l'é nen dit ch'a coincida con lòn ch'a-i é scrit an sij papé d'identità (e për vàire categorìe ëd përson-e a l'é gnanca n'anformassion pì anteressanta che 'l nùmer dë scarpa - ma për j'òm polìtich chèich amportansa a peul avèjla).
- Bòn, i savrìa nen còsa propon-e d'àutr (na division an sinch categorìe continentaj?). Pensomje un pòch, miraco a cheidun a-j ven n'idèja vajanta.
- 'Me ch'a va antëcà con toa mare? -- Borichèt
[modìfica] Cecco (nen Bepe)
É, im në viso pro dle bojade ch'a l'han fame studié :) Però a son dle bojade. Gnun ant ël medioev a definìa soa lenga coma "italian" (e ëdcò le bele bale ch'a conto ansima a Berengari për fé chërde che l'Italia a-i fussa già dël sécol ch'a fa X a-i intro ant cola rumenta-lì, che ël Règn d'Italia ëd Berengari a l'avìa n'estension teritorial ch'a-j piasërìa miraco a Bòssi, nen ëd sigura al Duce). Mi i l'hai gnente contra la question dë ciamé "italian" dla gent ch'as disìa italian-a daspërchila (coma la gent dël dì d'ancheuj e lòn ch'a-i riva na vira che 'l toscan a ven ëd meuda fòra Toscan-a). Ma Cecco Angiolieri a l'é un dij temp dël Ruzante, ch'a scriv an padoan, e ëd Ciullo d'Alcamo ('co chiel "italian", a lese cola mnisera 'd lìber ch'am davo a scòla). Un dì ò l'àotr im butreu a campé giù n'artìcol ant sl'evolussion lenghìstica dla penìsola, ën pijand lòn ch'a në diso jë studios ëd tut ël mond, nen coj quatr falabrach ch'a còpio a memòria la ròba dël Duce. Quand as parla ëd question ëstòriche ës peul nen sempe mach avej la version ëd ca Savòja, con ij Nàpoli ciola, l'Italia che sensa 'd lor a la morìa e via fòrt. A son passa-ie 150 agn, a l'é ora d'esse na frisa obietiv. Sòn sempe restand che mi i son dë snista, NEN un ëd coj ch'a veulo fé la secession e via fòrt. Ma pròpe për lolì i l'hai pì car lòn ch'a disia la gent, che nen lòn ch'a volìa fiche-ie an boca un Rè. :) Sensa polèmica, però parlom-ne, ch'a l'é na question ch'is troveroma ant le scàtole an vàire pòst. --Bèrto 'd Sèra 20:26, 17 Luj 2007 (UTC)
- Cerea a tuti. I gionto ëdcò mia opinion. I chërdo ch'a venta fé bin distinsion antra na lenga e na nassionalità.
- I son nen un lenghista e, për lòn ch'i na sai mi, a peul bin esse che la lenga ëd sa gent a fussa cola che peuj a l'han dila la lenga italian-a. Ëdcò ël piemontèis dij sermon subalpin a l'é motobin diferent da col dël di d'ancheuj. Donca am fa gnun problema ëd dì che costi a son dë scritor an lenga italian-a (gavà che cheidun a fasa vëdde ch'a l'é nen vera).
- Pitòst, a ventrìa esse prudent a assigné dle nassionalità a la gent, dësnò a finiss ch'i diroma che Ciceron a l'era italian (i lo sai pro che a-i é chi a chërd che ëdcò Enea a fussa italian, ma a më smija n'esagerassion). Ëdcò ij longobard dël regn d'Italia, mi i-i dirìa an efet longobard, pitòst che italian.
- D'àutra part, la nassionalità a l'é n'anformassion che soens a veul dì gnente. Che amportansa a peul avèj di che un siensià a l'era, butoma, georgian? Miraco s'a l'era usbech ij sò esperiment a l'avrìo avù d'arzultà diferent? E peuj, ant ël sécol ch'a fa XX, la nassionalità a sarìa pitòst soviética, për peuj cangé vers la fin dël sécol...
- Ëdcò pr'jë scritor: a l'é nen obligatori d'esse italian (che peuj am piasrìa savèj lòn ch'a veul dì) pr'ëscrive an lenga italian-a.
- Ij soj pr'ij quaj la nassionalità a podrìa avèj d'amportansa a son j'òm polìtich. Ma antlora: cola ch'a l'é la nassionalità dë Stalin? Ciamelo polìtich georgian a më smijërìa na frisa ardutiv; a ven pì natural dije soviétich, ma l'Union Soviética a l'era pròpe l'organisassion anté ch'a l'ha fàit polìtica (vëdde la discussion sì-dzora). E peuj a-i andrìa ëd corage a dì che ël valdostan Émile Chanoux a l'era italian, chiel ch'a l'é mòrt ant le përzon fassiste pròpe për fortì ch'a-l l'era nen.
- Scuseme, i son ëstàit tròp long. Bon travaj! -- Borichèt
- Ma sì, as trata pa dë decide se na nassion a l'é mej che n'àotra ò pura nò. As trata dë buté le ròbe an prospetiva stòrica. Col ëd Dante (com a dis chiel midem) a l'é ël volgar. E tanto pì col d'Angiolieri. A l'é lòn che al dì d'ancheuj i ciamerìo vernacol. Che st'entità lenghìstiche-sì a l'abio fait da base a n'evolussion an koiné che peuj a l'é ciamasse italian a l'é mach vèira e a va dit, ma ant ël parlé ëd fenòmeno dinàmich a venta fé dle distinsion an fasi. Midem a val për ël piemontèis, ch'as forma coma koiné coma efet dl'unità polìtica daita da ij Savòja (vardé mach che gran-e ch'i l'oma a parlé ëd Gossan). I l'hai anandiame a scrive chèich-còs dl'evolussion dinàmica dël piemontèis, ma i l'hai dë manca ëd lìber che ambelessì i l'hai nen. I sper dë troveje adess ch'i passa an Italia. Presenté na lenga coma voalà, dël 1100 a-i son le lenghe bele faite a l'é na ròba ch'as peul nen fesse. Andov a l'é ël përnom verbal, ant ij sërmon subalpin? Ël léssich a l'é già lì, donca as peul parlesse d'un proto-piemontèis, lolì sì, ma fé che dì che ant ël sécol ch'a fa XI a-i fussa già ël piemontèis (che tuti ij letor a capisso coma piemontèis dël dì d'ancheuj) as peul nen, con tut che ël volgar turinèis a sia motobin pì davsin al piemontèis modern che nen la lenga d'Angiolieri a l'italian. Ël discors për l'italian a l'é motobin pì antortojà, butand an consideran ch'as trata ëd n'entità lenghìstica ch'a l'ha cambià soa locassion teritorial e spantiament social an manera motobin radical, ant ël cors dij sécoj. Mi a l'é sossì ch'i l'hai maitas che ij letor a capisso, i l'hai ël but dë deje a la gent në sgoard an prospetiva ch'a-j giuta a capì coma a travaja la stòria, dont la literatura a l'é un-a dle tante sorgiss ëd dat. --Bèrto 'd Sèra 11:49, 18 Luj 2007 (UTC)
[modìfica] Ëd passagi an piemont
Ciào! I vorìa mach dive a tuti che da lùn-es i sarai a Biela, da ij mè, për un meisòt. S'a-i fussa la possibilità dë felo am farìa piasì ch'is trovèisso a bèive na mesa stopa tuti ansema e miraco a fesse na man a taròch ò a bòce, da chèich part. A sarìa n'ocasion për conòss-se tuti e se i fusso almanch antra quatr ò sinch as podrìa fesse un comunicà stampa e anvité ij simpatisant a la prima "bogianen-manìa" :) A-i son dj'agriturism andova ch'i podrìo trovesse, parej is foma na bela giornà e i pijoma na bocà d'arìa. S'i soma tuti d'acòrdi i butrìa la crija ansima a tute le pàgine, an manera che la gent a peula registresse, parej is foma l'idèja ëd vàire ch'i podoma esse, për sërne ël pòst. Se i soma mach antra quatr ò sinch i podoma bele che trovesse a ca dij mè, che ëd pòst a-i n'a-i é, mach che Biela i chërdo che a la resta nen vàire còmoda, coma posission. Belavans Dragonòt e Borichèt a son an ferie, ma miraco se is prontoma për la fin d'Aost i-i la foma a ess-ie squasi tuti. --Bèrto 'd Sèra 11:36, 28 Luj 2007 (UTC)
[modìfica] Provinse
Ciao, la gran-a a l'é mach che le categorìe as peulo pa tramudesse, a venta arfeje. Però na vira a l'avìo dime ch'a-i era un trigo për felo n'aotomàtich. I-j ciamo a mè amis Nàpoli, parej i vardoma dë trové na manera për felo sensa vnì coto. Tanto pì che am da che viaman che ël volum d'artìcoj a chërs is trovëroma a avejne vàire dë ste gran-e-lì. --Bèrto 'd Sèra 15:41, 29 Luj 2007 (UTC)
- Dita e faita :) A-i é. Adess i vardo com a travaja --Bèrto 'd Sèra 15:49, 29 Luj 2007 (UTC)
[modìfica] San Cristofi o San Cristòfo?
Ciau Gian, it buto an belessì lòn ch'i l'hai scrivù an sla discussion ëd San Cristofi. A më smija che "San Cristoforo" an piemontèis a dovrìa disse San Cristòfo, o localment San Cristòfa\Cristòfi, ma sempe con la ò. Dësnò la pronunsia a sarìa [kri'stufu], lòn ch'a më smija pòch piemontèis. Mi i l'avìa butà an sla vos dla Wiki italian-a "in piemontese San Cristòfo", ma quaidun a l'ha modificala ant "San Cristofa\-i". Quand ch'it l'has fàit la vos an piemontèis it ët saras basate an sa modifica-sì, ma për mi a l'é nen giusta. I l'hai ciamaje a sta përson-a se a conòss la pronunsia locala dël nòm, o se a l'ha mach fàit un boro d'ortografìa piemontèisa. Pen-a ch'am rëspond iv faso savèj. Antratant, lòn ch'it na pense? Se a l'é mi ch'im falisso, dìsëmlo mach! :-) Tanti bej salut,--Nandorum 00:03, 27 Aos 2007 (UTC) P.S Ses-to Gianni ëd "Tesi e Testi"? Mi i son Nando Chessa, col d'"é!". Se 't ses nen chiel, a fà nen, it saluto l'istess :-) --Nandorum 00:03, 27 Aos 2007 (UTC) P.S. II - Nò, 't ses nen chiel, i l'hai vist la fòto adess... scusme, ciao--Nandorum 00:05, 27 Aos 2007 (UTC)