Siosse

Da Wikipedia.



Siosse (Sciolze an italian) a l’é un comun ëd 1.516 abitant dla provincia ëd Turin.

Contnù

[modìfica] Geografìa

As treuva a n'aotëssa ëd 436 méter ans ël livel dël mar. La latitudin a l'é 45° 5' 39" 12. La longitudin a l'é 7° 52' 33" 40.

[modìfica] Stòria

Siosse a smija esse stait un pòst amportant dël Piemont neolìtich, ëd sigura a l'é un dij pòst andóa che pì a son conservasse le marche dij piemontèis d'antlora. Al Brich, a Vila Rovasenda ant ël 1885 ël Cont Rovasenda e Federich Sach a l'han fait un dij prim ësgav archeològich piemontèis, dont arzultà a son peuj stait publicà ant j'At dla Regia Academia dle Siense ëd Turin. A na desen-a ëd mèter da la sima dël brich, ant sla banda meridional, mes mèter sot tera, a l'han trovà na tera maroncin-a, che andrinta a l'avìa d'òss ëd bes-ce, ëd ceràmica e dël carbon ëd foalé. Ms. Sach a dis d'avej trovà dle scoele pitòst grosseure, faite ëd tera crea mës-cià a giairëtta e cosùe mach a truch e branca. Cheidun-a a smijava solià a man ò pura a spàtola. Vàire a l'avìo dle decorassion faite a conchëtte ancavà, ò pura djë sgrafignon ëstòrt ant sël dafòra. A restavo barosse, cheidun-a a fòrsa dë dovrela a l'era vnuita nèira. Ij vas trovà a l'avìo dle decorassion faite a zigzagh, sempie ò dobie.

A l’han trovà ëdcò dij vas pì gròss, a forma d'ànfora, fait ëd na pasta pì fin-a, color maronèt e motobin solià. Costi vas-sì a l'avìo squasi gnun-a decorassion, gavà chèich cita lignia zigzagà. J'òss ch'a son trovasse a smijavo ëd na bes-cia dla famija dij serv, e Ms. Sach a pensava ch'a fusso stait dovrà për decoré ij vas. La datassion daita da Ms. Sach a l'é antra neolìtich e età dël bronz. Pì tard, ant ël 1926, n'àutr archeòlogh, Ms. Barosel, a noterà che chèich particolar a fa vnì an ment ël perìod dle palafite ëd Mercuragh, donca a daterà ij repert coma tard neolìtich. Sempe Ms. Sach, ant ël 1924, a troverà ëdcò un piolòt an serpentin vèrd solià ant ël valon dla region Castlé, andóa ch'a-i son ëdcò dij rest ëd l'época roman-a (Fedele, 1997, pag. 66).

[modìfica] Aministrassion

Ël sìndich a l'é Franco Costelli (dal 13/06/2004).

[modìfica] Anliure esterne

[modìfica] Bibliografìa

Fedele, Francesco (1997). Storia di Torino, volum I. Torino: Giulio Einaudi Editore. ISBN 88-06-14258-5.

OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.