Adrien-Marie Legendre

Da Wikipedia.



Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre

Adrien-Marie Legendre a l'era un matemàtich. A l'era nassù a Paris ël 18 dë stèmber dël 1752.

Chërsù a Paris, apress avèj studià al colegi Masarin, dal 1775 al 1780 a mostra a la Scòla militar. Ant ël 1783 a l'é elegiù mèmber ëd l'Academia fransèisa, al pòst ëd d'Alembert. Dal 1795 a mostra a l'École Normale.
Durant la rivolussion fransèisa, Legendre a l'ha avù dle carie pùbliche amportante, ant la comission dij pèis e mzure e ant l'anstrussion pùblica.

A l'é mòrt a Auteuil ël 10 ëd gené dël 1833. Ël discors a soa sepoltura a l'ha falo Poisson.

Contnù

[modìfica] Sò travaj

Ij prim ëscrit publicà ëd Legendre a son d'artìcoj ch'a fan part dël Traité de mécanique (1774) ëd so professor, l'abà Marie, bele che ël nòm ëd Legendre a-i sia pà mensionà.
Dël 1782 soa memòria Dissertation sur la question de balistique a vagna ël premi dl'académia ëd Berlin. A trata dla trajetòria d'un projétil ant un mojen arzistent.
Apopré ëd cost'época a l'ha scrivù Recherches sur la figure des planètes, publicà ant le Memòrie dl'Academia fransèisa.

[modìfica] Fonsion elìtiche

Sò soget d'arserca prinsipal a son ëstàite le fonsion elìtiche, ansima a le quaj a l'ha travajà për pì 'd quarant'agn. Ant ël 1786 a arpija ël travaj d'Euler, Lagrange e Landen. Ij sò prim travaj publicà a son ëstàit doi artìcoj dël 1786 ant le Memòrie dl'Academia fransèisa, an sj'arch elìtich; ant ël 1792 a l'ha presentà a l'Academia na memòria an sij trassendent elìtich. Ël contnù ëd coste memòrie a l'é part dël prim volum dij sò Exercices de calcul intégral (1811), dont ël ters volum a conten j'arnomà tàule d'antëgraj elìtich da chiel calcolà, con na spiegassion dla fasson ch'a son ëstàite otnùe.
Dël 1827 a seurt sò Traité des fonctions elliptiques (2 volum, 1825 e 1826). Tre suplement, gropà a j'arserche d'Abel e Jacobi a son publicà dël 1828-1830 e a na formo un ters volum.

Legendre a l'ha studià j'antëgraj elìtich dal 1786 al 1827, ma ij sò arzultà a son ëstàit bele che ignorà daj sò contemporani, fin-a che, ant ël 1827, j'arserche indipendente ëd doi giovo matemàtich dësconossù, Abel e Jacobi, a l'han daje ëd neuve base al soget, an arvolussionand-lo d'autut.

[modìfica] Teorìa dij nùmer

Théorie des nombres a l'é un travaj motobin amportant. Soa prima edission a l'é surtìa ant ël 1798, con ël tìtol Essai sur la théorie des nombres; na sconda edission a l'é dël 1808. Un prim suplement a l'é stàit publicà dël 1816 e në scond ant ël 1825. La tersa edission, con ël tìtol Théorie des nombres, a l'é surtìa dël 1830 an doi volum.

Legendre a dimostra la lai ëd ressiprossità quadràtica, ciamà da Gauss ël bisó dl'aritmética. A l'é stàita smonùa la prima vira da Legendre ant le Memòrie dl'Academia dël 1785, ma con na dimostrassion nen completa.

[modìfica] Atrassion dj'elissòid

Legendre a l'é stàit autor ëd quatr memòrie amportante an s'ës soget. A l'ha fàit vëdde che ël teorema ëd Maclaurin rëspet a d'elissòid cofocaj a l'é giust për tute le posission dël pont esterior cand j'elissòid a son dij sòlid ëd rotassion.

[modìfica] Métod dij mìnim quadrà

Dël 1806 a l'é surtije sò Nouvelles méthodes pour la détermination des orbites des comètes, anté ch'a-i compariss la prima idèja publicà dël métod dij mìnim quadrà.

[modìfica] J'element ëd geometrìa

An sò Éléments de géométrie, surtì dël 1794 e ch'a l'han avù vàire edission, a arpija j'Element d'Uclid, an rangiand mej l'euvra e an semplificand na bon-a part ëd proposission. Ës lìber a l'é 'n sucess. An cost'euvra a dimostra tra l'àotr che π2 a l'é 'n nùmer irassional, an dasend dl'irassionalità ëd π na dimostrassion pì sempia che cola ëd Lambert, bele ch'a jë smija ant ij prinsipi; a congetura che π a sìa trassendent.
Për fé front a j'obiession an sël tratament dle paralele an cost travaj, Legendre a l'ha publicà ant ël 1803 Nouvelle théorie des parallèles.

[modìfica] Geodesìa

Legendre a l'ha travajà ëdcò an geodesìa e an particolar a la triangolassion dla Fransa.

[modìfica] A pòrto sò nòm

[modìfica] Euvre prinsipaj

  • Éléments de géométrie (1794);
  • Essai sur la théorie des nombres (1797-1798);
  • Nouvelle théorie des parallèles (1803);
  • Nouvelles méthodes pour la détermination des orbites des comètes (1806);
  • Exercices de calcul intégral (1811-1819);
  • Traité des fonctions elliptiques et des intégrales eulériennes (1825-1827);
  • Théorie des nombres (1830).
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.