Fransesch ëd Challant

Da Wikipedia.



Contnù

Fieul d'Iblet, a ancamin-a la cariera eclesiàstica e a dventa protonodar apostòlich. Ma ij pian dla famija a resto sfaossà da la mòrt ëd des dij sò fratej. A la mòrt ëd l'ùltim sò frel làich, Medeo, a l'é dispensà da l'órdin sacrà për podej deje deuit a j'afé sivij dla famija. A meuir dël 1442, lassand-se dapress mach dle fije e un testament ch'a-j darà l'andi a la guèra ëd sucession djë Challant. A ven sotrà ant ël Dòm d'Osta, ant un maosolé an marm bianch ch'a l'ha ansima soa statua. Al dì d'ancheuj ës maosolé a l'é stait tramudà ant ël Ciòstr dël Dòm d'Osta.

[modìfica] Podej polìtich

A l'é sgnor ëd Challant, Bossonens, Ussel, Châtel, Montjovet, Verrès, Andorn e Châtillon. Dapress la mòrt ëd sò frel Gioann a pija ëdcò Cas-cion e Surpierre, parèj che d'àutri teritòri ardità da sò pare.

Bàil ëd Susa e dël Canavèis (1412), a l'é ëdcò castlan ëd Cly e ëd Vian-a, e consijé dël duca Medeo VIII ch'a lo nòmina dël 1424 prim cont ëd Challant. Dël 1438 a-j ced al sovran sò drit an sij teritòri ëd Montjovet (comprèis sò castel) e Saint-Vincent. Luis ëd Savòja a-j conferiss ël Colié dla Nonsià (sivalié nùmer 52).

[modìfica] Ël Testament ëd Fransesch

Ën avend mach doe fije Fransesch a l'arsèiv da ij Savòja ël përmess dë feje testament a sò favor, combin che sòn a resta contra a le prescrission dle lege ëd Magiorasch. Ëdcò la scancelassion dël document a sarà deliberà da ij Savòja midem.

[modìfica] Bibliografìa

  • Pedrini, Ennio (1965). Passeggiata tra i castelli (Val d'Aosta). Turin: Editoriale Pedrini.
OMMI! Ma io non SO LEGGERE!!

E be'? :) È facile imparare a leggere una lingua che si parla già. Consulti

questa pagina e vedrà, in un attimo anche Lei avrà il suo badge da bogianen :)
St'utent-sì a l'é un bogianen



OMMI! pero si YO no
SE LEER!

¿Y que? :) Es fácil aprender a leer un idioma que ya se habla. Consulte usted esta pagina y verá, en un momento tendrá usted su Badge de Bogianen :)


Figura:Giandoja-mobilitassion-cit.jpg
'cò ti it peule travajé a fé pì granda e bela la wikipedia piemontèisa. Tùit a peulo gionté dj'anformassion, deurbe dij neuv argoment, deje na man aj volontari che a travajo ambelessì 'ndrinta. Rintra ant la Piòla e les coma avnì a fé toa part. I soma na gran famija e i l'oma da manca dël travaj ëd tùit.


BANCHÈT dj'UTISS
Lìber për chi a veul amprende

a lese e a scrive mej an piemontèis, e che an fan d'arferiment a tùit për la coression ortogràfica dij test ant sle pàgine marcà koiné piemontèisa.

Për ёscrive dësgagià, che as dëscarìa la Tastera piemontèisa!

E che a manca pa dë vardesse la pàgina d'agiut për chi as anandia da zero.